imprimeix - lletrA - Universitat Oberta de Catalunya

Si vols citar aquesta pàgina...
Actualitat literària sobre Rosa Leveroni a LletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya)
< http://lletra.uoc.edu/ca/autora/rosa-leveroni >
Rosa Leveroni
Rosa Leveroni
Luisa Cotoner Cerdó (Universitat de Vic)
Rosa Leveroni i Valls (Barcelona, 1910-1985), poeta i
bibliotecària, va néixer a Barcelona l'1 d'abril de 1910, "filla
d'aquella, encara, feliç burgesia barcelonina", per dir-ho
amb les seves paraules. Estudià al col·legi Príncep
d'Astúries i a les Dames Negres del Passeig de Gràcia, música, idiomes i llegí tots el llibres que li
queien a les mans, però el que exercí una influència decisiva en la seva formació va ser l'entrada el
1930 a l'Escola de Bibliotecàries, acabada de reinstaurar per la Diputació de Barcelona, i aleshores
sota la direcció de Jordi Rubió i Balaguer. Allà va aprendre llengües clàssiques, història de les
civilitzacions, literatura, història del llibre, nocions de paleografia, a més de les matèries pròpies de
biblioteconomia, i fou alumna d'una nòmina professoral que aplegava personalitats tan rellevats com
el mateix Jordi Rubió, Marçal Olivar, Pere Bohigas, Joan Petit, Lluís Nicolau d'Olwer, Rafael
Campanals, o Carles Riba, que impartia classes de Literatura General, i Ferran Soldevila, que
ensenyava Història de Catalunya.
L'intercanvi d'inquietuds entre professorat i estudiants, les activitats que es promovien fora de les
aules i sobretot l'ambient d'amistat, que sovint afavoria que l'admiració intel·lectual esdevingués
enamoriscament, van conformar la personalitat de Leveroni i van determinar la seva vocació literària.
Així la fidelitat amical vers Carles Riba la va convertir durant l'exili del poeta en el seu nexe amb els
nuclis resistents republicans del Principat i en la dipositària de les Elegies de Bierville. Al seu torn,
Soldevila va ser la seva passió amorosa dominant i un dels seus interlocutors intel·lectuals, potser el
principal, fins a la mort de l'historiador el 1971. En acabar els estudis el 1933, li van atorgar una beca
per fer pràctiques a Madrid i escriure una tesina sobre literatura per a infants. El fatídic 1936 entrà a
treballar com a bibliotecària a la primera Universitat Autònoma de Barcelona, i cursà dos anys de la
carrera de Filosofia i Lletres durant la Guerra Civil.
Fou llavors quan el seu primer llibre de poesia, Epigrames i cançons (1938), va ser finalista del premi
Joaquim Falguera 1937. Es publicà precedit d'una "carta-pròleg" del mestre Riba, en la qual trobem
aquestes paraules: "Vós cerqueu de preservar l'expressió de la vostra intimitat en uns àmbits
prefixats, breus i nets". Efectivament, al volum es pot detectar l'estètica dels noucentistes i dels
postsimbolistes catalans, a més de bona part de la tradició poètica europea. També hi són presents
els eixos fonamentals de la seva trajectòria poètica: l'amor, gairebé sempre dissortat, la solitud i el
desig de copsar el misteri de la natura per fondre's amb ella. Aquest poema n'és un bon exemple:
Jo porto dintre meu
per fer-me companyia
la solitud només.
La solitud immensa
1

Si vols citar aquesta pàgina...
Actualitat literària sobre Rosa Leveroni a LletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya)
< http://lletra.uoc.edu/ca/autora/rosa-leveroni >
de l'estimar infinit
que voldria ésser terra,
aire i sol, mar i estrella,
perquè fossis més meu,
perquè jo fos més teva.
Passada la guerra, la purga de funcionaris de la Generalitat li va suposar no poder continuar exercint
la seva professió de bibliotecària. Però, tot i la seva violència, la repressió no aconseguí trencar les
seves conviccions; ben al contrari, Leveroni es va convertir en una de les principals activistes del
grup que es va formar a l'entorn de Riba, aleshores capdavanter de la recuperació cultural. I, a més
de col·laborar a les revistes clandestines Poesia (1940) i Ariel (1946), va servir de contacte amb els
intel·lectuals de l'exili i, com ja hem apuntat, va ser ella qui s'encarregà de distribuir entre els
resistents les Elegies de Bierville (1943) de Riba. Durant els anys quaranta, va participar diverses
vegades al jocs florals que celebraven els exiliats: les "Dotze cançons" van guanyar els Jocs Florals
de la Llengua Catalana de Londres (1947); i els "Tres poemes" guanyaren el Premi Editorial Lee,
Jocs Florals de la Llengua Catalana de París (1948).
No va ser, però, fins a l'any 1952 quan va publicar el segon poemari, Presència i record, aquesta
vegada prologat per Salvador Espriu, on aplega també els poemes del llibre anterior. Quatre anys
després donà a conèixer una de les mostres de la millor lírica amorosa catalana: Cinc poemes
desolats, escrits sota l'advocació d'Ausiàs March, que així mateix foren guardonats amb la Flor
Natural als Jocs Florals de la Llengua Catalana de Cambridge (1956). En aquestes composicions
Leveroni insisteix en els temes de la solitud, el desengany, la manca d'esperança, el pas del temps, i
el desig de "retorn a la terra", que comporta la mort com l'única sortida per apaivagar el sofriment
d'estar viva. Potser és aquesta falta de desig que va impulsar Leveroni a mantenir-se apartada del
món literari durant dècades i a "estalviar el meu crit en la tenebra", segons expressen els seus versos.
Tot i així, el 1981 va compilar tota la seva obra a Poesia, que es publicà amb pròleg de Maria Aurèlia
Capmany i dos epílegs que reprodueixen els escrits que Riba i Espriu havien posat, respectivament,
al capdamunt dels volums de 1938 i 1952. L'aguda mirada de Capmany descriu la poeta "com si fos
una viatgera inquieta, de Florència a Londres, indecisa, i que per atzar, entre viatge i viatge, s'hagués
quedat aquí, a la Barcelona fosca del General", tot remarcant, al meu parer, el caràcter europeista
que traspuen els seus versos, a més de la impressió d'"una solitud brillant dins un univers de
tonalitats discretes, grises, sense estridències". Al volum s'inclouen també "Altres poemes", un recull
de composicions de circumstàncies, entre les quals, l'"Homenatge a Anglaterra" i l'"Homenatge a
Gabriel Ferrater".
Leveroni, membre, juntament amb Salvador Espriu, Joan Vinyoli, Teixidor, Maria Perpinyà, Joan
Triadú o Palmira Jaquetti, de la generació que ella anomenava "perduda", sempre va tenir clara la
necessitat de "passar la torxa" dels grans poetes catalans a les generacions posteriors. La seva visió
del món sorgeix, doncs, d'una veu poètica que se sent hereva d'una tradició, una cultura i una
llengua, si bé sona amb una originalitat indubtable. El 1982 la Generalitat de Catalunya li va atorgar
la Creu de Sant Jordi.
L'obra de Rosa Leveroni no s'esgota, però, amb la poesia, de fet la seva obra en prosa és molt més
2

Si vols citar aquesta pàgina...
Actualitat literària sobre Rosa Leveroni a LletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya)
< http://lletra.uoc.edu/ca/autora/rosa-leveroni >
extensa, malgrat que majoritàriament inèdita en vida de la poeta. De fet, només publicà alguns
contes, com és ara "L'estranger" o "El retorn", respectivament, a la revista Ariel (juliol de 1947) i a l'
Antologia de contistes catalans 1850-1950 (1950), i diversos assaigs: "Bibliografia de Josep Puig i
Calafalch" (1947), juntament amb Maria Montserrat Martí; "Les imatges marines en la poesia
d'Ausiàs March" al Bulletin of Hispanic Studies (1951), i un epistolari de Carles Riba al volum
d'homenatge In Memoriam Carles Riba (1959-1969), publicat el 1973. El traspàs de Leveroni l'agost
de 1985 va esdevenir poc abans que veiés la llum el volum Contes (1985), preparat per Helena
Valentí
Per fortuna, als darrers anys s'ha produït la recuperació de bona part de l'obra leveroniana que
roman al llegat Leveroni de la Biblioteca de Catalunya. Aquest nodrit fons de manuscrits i
mecanoscrits, que mica en mica els estudiosos van posant a l'abast del públic en general, ens
permet descobrir altres facetes de la seva personalitat encisadora. Així, amb la publicació de
Confessions i Quaderns íntims (1997), edició preparada per Enric Pujol i Abraham Mohino Balet, es
desvetllen, respectivament, aspectes de les relacions de la poeta amb Ferran Soldevila i amb Carles
Riba. L'Epistolari. Rosa Leveroni – Josep Palau i Fabre (1998), a cura de Natàlia Barenys, és una
altra finestra de gran valor documental i literari. L'any següent, la revista Reduccions (1999) va oferir
una mostra de la seva activitat com a traductora publicant la seva versió catalana de The Wasteland
de T.S. Eliot, amb esmenes de Carles Riba; un vessant que resta encara gairebé desconegut,
segons el llistat de traduccions d'anglès i del francès de fragments, poemes i contes d'autors i
autores molt diversos, com ara Mariana Alcoforado, Mary A. Coleridge, Aldous Huxley, Rudyard
Kipling, Katherine Mansfield, Boris Pasternak, tankes japoneses, ressenyades per Pilar Godayol (
Catalanes del XX, 2006). L'any 2000 Rosa Lentini va publicar una antologia poètica de Leveroni, en
edició bilingüe catalana i castellana, La casa desierta y otros poemas, on aplega un bon grapat de
poemes inèdits. Encara el mateix any, la Biblioteca de Catalunya va editar Llibres i papers de Rosa
Leveroni: catàleg de l'arxiu literari (2000), una guia que permet seguir el fil de la creació leveroniana
pel laberint de l'arxiu personal llegat per l'escriptora.
Tot plegat fa pensar que la recuperació de l'obra leveroniana està garantida, també gràcies a estudis
monogràfics valuosos com és ara el que Abraham Mohino i Balet ens va fer a mans el 2004, La
prosa de Rosa Leveroni: instantànies de l'ésser, o amb la recent publicació, així mateix a cura
d'Abraham Mohino Balet, juntament amb Enric Pujol Casademont, de les Cartes d'amor i d'exili: Rosa
Leveroni, Ferran Soldevila (2009). A hores d'ara, Rosa Leveroni és viva no tant sols a la memòria
dels seus incondicionals, sinó als prestatges de les biblioteques i llibreries del nostre país, només cal
acostar-s'hi. Paga la pena.
Copyright del text © 2010 Luisa Cotoner Cerdó
Tast de textos
text
WEB: 'Elegies de la represa, VI'
Un poema de Presència i record.
http://quaderndeterramar.blogspot.com/2010/06/elegies-de-la-represa-vi-de-rosa.html
3

Si vols citar aquesta pàgina...
Actualitat literària sobre Rosa Leveroni a LletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya)
< http://lletra.uoc.edu/ca/autora/rosa-leveroni >
WEB: L'autora a Magpoesia
Conté una àmplia selecció de poemes de l'autora i dos fragments crítics de Maria Aurèlia Capmany i
Maria Mercè Marçal.
http://www.mallorcaweb.com/magteatre/poemessolts2/leveroni.html
WEB: Selecció de Poesia Catalana
Conté els poemes "Desig" i "Testament" i un fragment del poemari Els records.
http://lletra.uoc.edu/especials/folch/leveroni.htm
WEB: Leveroni a Google Books
http://www.google.cat/search?q=inauthor%3A%22rosa+leveroni%22&btnG=Cerca+llibres&tbm=bks
&tbo=1&hl=ca
Biobibliografia
Biografia
WEB: A la Hiperenciclopèdia
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0037067
WEB: A la Viquipèdia
Nota biogràfica, obra i enllaços sobre l'autora al web de l'enciclopèdia lliure.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Rosa_Leveroni_i_Valls
WEB: "Rosa Leveroni, dona de lletres"
Exposició sobre la figura i la transcendència d'aquesta escriptora organitzada per l'Institut Català de
les Dones.
http://www20.gencat.cat/portal/site/icdones/menuitem.cd59b061552b62b439a72641b0c0e1a0/?vgne
xtoid=a23e9f5d82539210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=a23e9f5d82539210VgnV
CM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default&vgnextrefresh=1
Bibliografia
WEB: Llibres i papers de Rosa Leveroni
Catàleg de l'arxiu literari de l'autora, a la Biblioteca de Catalunya.
http://books.google.com/books?id=5Ko5vHQ-IGsC&pg=PA13&lpg=PA13&dq=%22rosa+leveroni%22
&source=bl&ots=daoG7Gb_tv&sig=5lBkAMJaMxI1wJV1joosdHuBzRI&hl=ca&ei=xwD1S_I3lsacA4G
B4eEI&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CBkQ6AEwADgU#v=onepage&q&f=false
WEB: Què hi ha a la Biblioteca de Catalunya
http://cataleg.bnc.cat/search*cat/?searchtype=a&searcharg=Leveroni+Rosa&sortdropdown=-&searc
hscope=13&searchscope2=13&SORT=D
4

Si vols citar aquesta pàgina...
Actualitat literària sobre Rosa Leveroni a LletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya)
< http://lletra.uoc.edu/ca/autora/rosa-leveroni >
WEB: Què hi ha a les biblioteques universitàries catalanes (CCUC)
http://ccuc.cbuc.es/search*cat/a?SEARCH=Leveroni+Rosa&sortdropdown=-&searchscope=23
WEB: Què hi ha a les bibloteques públiques
http://argus.biblioteques.gencat.cat/iii/encore/search/C|SLeveroni+Rosa|Orightresult|U1?lang=cat&s
uite=pearl
WEB: Per comprar-ne llibres
http://www.llibres.cat/ca/detall-autor/leveroni-rosa
WEB: Articles de l'autora (Traces)
http://traces.uab.cat/search?f=author&p=Leveroni%20Rosa&sc=1&ln=ca
WEB: Articles sobre l'autora (Traces)
http://traces.uab.cat/search?ln=ca&p=Leveroni%2C+Rosa&f=keyword&action_search=Cerca&c=Tra
ces+%3A+base+de+dades+de+llengua+i+literatura+catalanes&sf=&so=d&rm=&rg=10&sc=1&of=hb
Comentaris sobre l'autora
Crítica
WEB: 'La casa desierta'
Jaime Siles fa una aproximació a la poeta amb motiu de l'aparició de la seva obra poètica en
castellà. A El Mundo (28/02/2001).
http://www.elcultural.es/version_papel/LETRAS/2968/La_casa_desierta
WEB: Rosa Leveroni a l'AELC
Inclou biografia, obra, premis, transcripció d'articles, fragments de la seva obra i enllaços.
http://www.escriptors.com/autors/leveronir/
Diversos
WEB: Jordi Cervera parla de l'epistolari Leveroni/Palau
http://blogs.icatfm.cat/jordicervera.php?blogid=46&archive=2009-02&catid=77
WEB: Rosa Leveroni: cent anys
El centenari del naixement de l'autora a la xarxa.
http://leveronicentenari.blogspot.com/
WEB: Llibres i papers de Rosa Leveroni
Catàleg de l'arxiu literari de l'autora, a la Biblioteca de Catalunya.
http://books.google.com/books?id=5Ko5vHQ-IGsC&pg=PA13&lpg=PA13&dq=%22rosa+leveroni%22
&source=bl&ots=daoG7Gb_tv&sig=5lBkAMJaMxI1wJV1joosdHuBzRI&hl=ca&ei=xwD1S_I3lsacA4G
5

Si vols citar aquesta pàgina...
Actualitat literària sobre Rosa Leveroni a LletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya)
< http://lletra.uoc.edu/ca/autora/rosa-leveroni >
B4eEI&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CBkQ6AEwADgU#v=onepage&q&f=false
PDF: Guia de lectura
Conté biografia, bibliografia i un comentari crític de Marta Pessarrodona. Editada per la Fundació "la
Caixa".
http://www.google.com/url?sa=t&source=web&ct=res&cd=15&ved=0CDIQFjAO&url=http%3A%2F%
2Fwww.fundacio1.lacaixa.es%2Fwebflc%2Fwip0icop.nsf%2Fvico%2FGuialectura_Leveroni.pdf%2F
%24file%2FGuialectura_Leveroni.pdf&rct=j&q=%22rosa+leveroni%22&ei=QnTYS7CEOpeEmgOz-a
WbAg&usg=AFQjCNGfXN3A1pYmkCy85Mr_Vtxr701WEw
WEB: Leveroni a Google Books
http://www.google.cat/search?q=inauthor%3A%22rosa+leveroni%22&btnG=Cerca+llibres&tbm=bks
&tbo=1&hl=ca
6