mercè pons miquel brunet connexions cromàtiques nivers

UNIVERSMENSEMBLE
MERCÈ PONS MIQUEL BRUNET
CONNEXIONS CROMÀTIQUES

CONNEXIONS CROMÀTIQUES
per a soprano, ensemble instrumental i electroacústica
Mercè Pons i Miquel Brunet
1. Preludi 3:13
2. 1838, hivern 5:46
3. Interludi I 1:33
4. Jaleo 5:43
5. Interludi II 2:30
6. Ad Lib 4:36
7. Interludi III 2:14
8. Doble trajecte 2:35
9. Epíleg 6:21
Compendi
10. La suma de les parts 9:14
Total 43:47

CONNEXIONS CROMÀTIQUES
José M. Sánchez-Verdú*
El projecte Connexions Cromàtiques respon a un dels interessos més destacats i plens
d’energia que es desenvolupen actualment a la creació. La interacció entre disciplines
distintes, la interrelació entre els diferents sentits de la percepció i la recerca d’aquests
camins que aborden la sinestèsia i la interdisciplinarietat com a raons profundes de
la creació són senders creatius dignes d’alabar. Aquestes propostes obren avui en dia
alguns dels camps més renovadors i potents de la creació actual.
Creadors de distints moments de l’art occidental han mostrat el seu interès per aquests
camps i han materialitzat un llegat que sols amb els anys va deixant veure la seva
lluentor i la importància de la seva existència. Schönberg, Kandinsky, Moholy-Nagy i
nombrosos autors de la Bauhaus i altres artistes de molt distints àmbits són sols alguns
noms que no deixaria de citar que han abocat el seu treball vers aquesta interdisciplinarietat
des de principis del segle XX: música, so, color, pintura, llum, fotografia, teatre,
arquitectura... dialogant en un mateix àmbit creatiu.
El treball de Mercè Pons i Miquel Brunet mereix esser incardinat en aquestes coordenades
i en aquesta tradició, obrint a més el seu treball a l’interès per situar-ho en una cartografia
de les Illes Balears que compren tant el seu contorn geogràfic com l’històric -amb
Chopin i Valldemossa- o el místic-filosòfic que encarna l’enorme figura del mallorquí
universal Ramon Llull. Aquesta mirada oberta cap a lo altre i cap a l’altre, cap al diàleg
-com va fer en el seu treball i vida Llull- està també present en el projecte ambiciós i
multidisciplinar de Mercè i Miquel juntament amb altres artistes i intèrprets. És un viatge
del particular a l’universal, i a més també en direcció contraria. En el seu projecte han
sabut crear un món o atles de la percepció en el que a més, diferents tipus de músiques
i ressonàncies coexisteixen i estimulen la memòria del perceptor, de la persona sintent
que amb els sentits i amb la intel·ligència estigui atenta a aquest univers de connexions
cromàtiques i invitacions a l’emoció sensorial de forma molt ampla.
* Compositor i director. www.sanchez-verdu.com

CONNEXIONS CROMÀTIQUES
per a soprano, ensemble instrumental i electroacústica
Mercè Pons i Miquel Brunet.
A l’estiu de 2009, un arquitecte entusiasta, Vicenç Mulet, va reunir a un grup d’artistes de
diferents disciplines. El motiu, unir sensibilitats para crear un projecte que identifiqués a “Les
Illes Balears”, a Madrid, Berlín i Londres.
El concepte incloïa una versió del segle XXI de les grans llums que presidiren els “halls” dels
grans edificis d’abans, i que havia d’interaccionar amb el paisatge sonor i cromàtic de cada
illa, en forma de partitura escrita ad hoc.
Simultàniament, es dissenyà un sistema de dispensadors d’olors, oferint una amalgama
d’aromes mediterranis que contribuiria a l’estímul sensorial de l’espectador.
Un eix vertebrador d’aquest món de sensacions estava reservat per a la música.
Com a compositors ens enfrontàvem a un repte: explicar amb sons l’orgull d’haver nascut a
un lloc privilegiat.
El material de treball inicial el vàrem cercar a les primeres notes d’un preludi que Chopin
va compondre a Mallorca. En el nostre afany per cercar convergències, trobàrem aquestes
mateixes 5 notes a Schumann, les primeres d’una de les seves partitures per a piano dedicada
al compositor polonès.
La nostra perseguida complicitat creativa amb aquests compositors, no fou fruit de l’atzar. Al
2010 es celebraria el segon centenari del naixement d’ambdós.
Un preludi de gotes d’aigua i el número 5, impulsaren un flux d’idees per sustentar una gamma
de colors: la llum de les nostres illes.
Les Illes Balears són 4 illes més una identitat comú: 5 elements que ens conduïren a crear un
mode pentatònic propi.
A Connexions Cromàtiques cada illa te el seu color, i la seva veu pròpia simbolitzada en una
nota: re bemoll és Menorca, mi bemoll correspon a Mallorca, la nota fa, Eivissa, i Formentera
està representada per la nota sol bemoll.

Aquesta relació illa-nota generà altres tants modes, donant com a resultat un disseny polimodal
com a llenguatge compositiu per a la nostra obra, resultant 4 temes que s’identifiquen a
partir dels modes creats específicament.
La nota Do , la número cinc, simbolitzaria la connexió entre totes les illes, i aquest mode pentatònic
genèric seria la base d’un cinquè tema que acabaria convertint-se en central i cohesiu.
Per tant, el resultat seria una obra de connexions: entre dos compositors actuals dedicats a un
mateix fi creatiu, entre dos grans compositors coetanis del segle XIX, entre diferents llenguatges
musicals, entre diferents disciplines artístiques, entre territoris separats per un mateix mar,
i units per una cultura, costums i llengua comuns.
És, a més, la connexió entre el agua i el color a través del so.
Connexions Cromàtiques presenta unes Illes Balears en un Mediterrani que estimula els cinc
sentits. Un paisatge sonor, un viatge de sensacions entre illes, dibuixat pel mode pentatònic
que serveix de base a l’obra.
L’escolàstica creativa (ritme, densitat, tessitura, dinàmica, agògica...) s’aboca en cos i ànima
a donar forma a una partitura que beu del nostre entorn sonor més proper.
D’aquesta forma, una aclucada d’ull al piano chopinià a Mallorca, la corda a mode de cavalls
menorquins, línies vocals amb versos lul·lians, percussions ètniques, Eivissa a través de
“loops” electròniques i el saxòfon soprano protagonista d’un jazz delirant, sustenten el “cant
pagès redoblat” de les Pitiüses , “l’espasí”, el “flabiol” i la “xeremia”, símbol de la nostra
identitat.
Per tant, més que parlar d’orquestració hauríem de definir Connexions Cromàtiques com a
mimetisme sonor mediterrani.
Una fantasia cromàtica d’esperit lul·lià, que amb la combinatòria de 5 notes cerca traspassar
fronteres i establir una terminologia acceptable per a tots, segons els postulats de Ramon
Llull.
Entre aquest món sensorial, un tema delicat de quatre notes més una cinquena, intenta obrir-se
pas, canviant contínuament de color al llarg del seu tarannà.
Al missatge de Ramon Llull (declamat en ocasions i musicat en altres a la veu de la soprano)
es suma la retrogradació d’una màxima hegeliana: “res gran es crea sense passió”.

MERCÈ PONS I RAMIS
Neix a Palma. Estudia piano, violoncel, i composició. Entre els seus mestres destaquen Miquel
Segura, Pilar Irazazábal, Carmen Valcarce i Josep Prohens.
Obté el títol Superior de Composició i el de Solfeig, teoria de la música, transport i acompanyament.
Rep consells de Xavier Carbonell i realitza un gran nombre de cursos d’anàlisi musical, piano i
composició amb Teresa Catalan, Jaques Chapuis, José López Calo, Carles Guinovart, M. Carme Poch, Adolfo
Núñez, Amando Blanquer , Rodrigo Madrid, David Padrós, Armando Lorente, Eduardo Armenteros, Cristóbal
Halffter, Tomás Marco i José María Sánchez Verdú.
La seva composició inclou obres per a piano, flauta, veu i piano, veu i guitarra, clarinet i piano,
quartet de corda, conjunt instrumental, orquestra simfònica i un Rèquiem per a gran orquestra amb cor mixt i
quatre solistes.
S’han estrenat obres seves a concerts organitzats pel Conservatori, la Fundació Bartolomé March
Servera, ACA, la Fundació Pilar i Joan Miró , l’Institut Balear de la Dona i l’Acadèmia de Belles Arts de San
Sebastià de Palma.
L’any 1998 participa al XIX Encontre Internacional de Compositors.
Directors com José Luís Temes, Philippe Bender i Salvador Brotons amb l’Orquestra Simfònica de les Balears
“Ciutat de Palma” han interpretat les seves obres “Contradiccions” i “Expectatives”. “Contradiccions” fou
coreografiada per Carme Núñez del Departament de Dansa del Conservatori Professional de Música i Dansa
de les Illes Balears.
Ha composat diferents obres, encàrrecs d’instrumentistes, compositors i directors. També ha participat
als concerts de temporada de l’Orquestra Filharmònica de Nice, baix la direcció de Sebastien Billard.
Juntament amb el compositor Miquel Brunet ha escrit l’obra “Connexions Cromàtiques” que
ha format part d’una instal·lació artística basada en llum, color i sensacions i que s’ha mostrat al públic a
Madrid,Berlín i Londres.
Ha treballat al “Conservatori Professional de Música i Dansa de les Illes Balears” i al “Conservatori
Superior de les Illes Balears” com a pianista acompanyant de dansa, i com a professora d’harmonia,
formes musicals, transport , repentització, acompanyament, pràctica harmònica-contrapuntística, anàlisi i
contrapunt.
La seva labor pedagògica s’estén a sessions comentades de les obres que seran interpretades
per l’Orquestra Simfònica de Balears “Ciutat de Palma”, a les seves temporades de concerts a l’ Auditòrium
de Palma. Gràcies a la seva labor analítica és requerida per donar conferències prèvies a diferents concerts
d’agrupacions musicals variades, a fer ponències en diversos cursos multi disciplinaris, a col·laborar amb galeries
d’art, i a participar com a jurat als Concursos de Piano Internacionals Rotary Club Palma Ramón Llull.
Ha creat un Gabinet de Comprensió Musical, amb la il·lusió i l’objectiu d’explicar la música, a
melòmans i aficionats per poder-la gaudir al màxim.

MIQUEL BRUNET ESTARELLES
Pianista, compositor i productor audiovisual.
Estudia piano, solfeig, harmonia i cant coral al Conservatori de les Illes Balears. Piano i harmonia
amb Miquel Segura. Harmonia moderna i arranjaments amb Victor Capblanquet. Composició a París amb Narcís
Bonet. Curs de Composició amb Cristobal Halffter, Tomás Marco i José María Sánchez Verdú. Curs de composició
amb mitjans audiovisuals amb Eduardo Armenteros.
Seminari d’Innovació en Art i Cultura Digitals a l’Universitat Oberta de Catalunya.
4 cursos (1978-1981) de pedagogia musical i cant coral organitzats per la càtedra de Música de l’Escola Universitària
de professorat d’EGB (Departament de Pedagogia de la Facultat de Filosofia i Lletres (UIB).
Assistent al 2n. seminari internacional de la música a Catalunya.
Estudis d’Humanitats a l’Universitat Oberta de Catalunya
Des de fa més de 20 anys es dedica a la producció musical, tant en la vessant artística com en la tècnica
del so i l’enregistrament musical dirigint les seves empreses de producció i edició audiovisual: Ona Edicions
Musicals i Ona Digital, empresa que du publicades gairebé prop de 300 referències en diferents suports: vinil,
cassette CD i DVD.
Ha col.laborat com a músic i arranjador al llarg de trenta anys amb Els Valldemossa i amb un gran
nombre d’artistes del panorama musical dels països catalans: Isabel Soriano, Coral UIB, Tomeu Estaràs & Genia
Tobin, Cap pela, Cucorba, Orquestra Simfònica de les Balears, Corals de Joventuts Musicals, Cors de la Fundació
Teatre Principal, Isidor Marí, Aires Formenterencs, Entreveus, Al Mayurqa, Herbes Dolces, Escola de Música i
Danses de Mallorca, Joan Bibiloni, Toni Morlà, Craig Walters, Tim Tobin, Mel Williams, etc.
Ha realitzat encàrrecs de composició tant per al món teatral com per al cinema-documental( Nosaltres
els Vençuts, Passió d’Emili Darder, Amor de Pàtria-Costa i Llobera, ) i ha impartit conferències i concerts
pedagògics sobre música electrònica i mitjans audiovisuals.
Interessat en la tecnologia i les arts multidisciplinars, ha creat amb Mercè Pons l’espectacle Connexions Cromàtiques,
amb el que han viatjat a Madrid, Londres i Berlin l’any 2010.
Compagina la seva tasca d’interpretació i composició musical amb la direcció i producció cinematogràfica
de documentals, com “Passat i present de la xeremia a Mallorca”, “Narcís Bonet (La transmissió de
Nadia Boulanger)”,“Un passeig musical per Mallorca”, “Orquestrina d’Algaida. XXV anys”, “Nou Romancer en
directe al Teatre Principal”, “Cucorba 30”, “Al Mayurqa: Tradició i compromís” entre altres.
Ha rebut el premi Miquel dels Sants Oliver dels Premis 31 de desembre (Obra Cultural Balear) per la Cantata
Rua Fosca, juntament amb Jaume Santandreu, premi Arts 2005 i premi Populars 2008 (a Ona Digital), a més de
la Medalla d’Or atorgada per l’Ajuntament de Valldemossa.

ARXIPÈLAG AUDIOVISUAL
Emili Gener, Diari Última Hora, 19 de juliol de 2010
L’anomenada música clàssica (o culta: el problema és el mateix) necessita aportacions com
l’estrena de Connexions Cromàtiques que va tenir lloc el dissabte a la Cartoixa de Valldemossa,
que rompen prejudicis i amplien la cantera d’oients. Per començar, la sorpresa: el concert i
l’obra com a aventura, lluny de l’academicisme que converteix l’escolta en un ritual.
Segon, el llenguatge. Modern en el sentit que elabora materials de la nostra cultura mitjançant
una fórmula sintètica i experimental que ens apropa a la tecnologia com a instrument i a la
fusió com a format.
Tercer, el caràcter lúdic, vital, que traspassa autors, intèrprets i públic: celebració festiva. Que
no lleva que es desenvolupés en un ambient d’exquisit respecte, conseqüència de l’atenció amb
la que es seguí aquesta estrena.
És important que hi hagi estrenes com aquesta que despertin la curiositat i mobilització
d’equips humans o institucions amb ganes de produir cultura viva.
Quart, i acabo: l’aspecte col·laborador, aliè al divisme que congela massa manifestacions de la
música culta.
Hi hagué doncs, música, instruments clàssics i moderns, veu. Però també vídeo i llum. Colors
sincronitzats amb aquesta particular recreació sonora de la idiosincràsia illenca, estructurada
amb criteri quasi didàctic (explicitat a més per Mercè Pons a l’inici), però escrita sense concessions
al didactisme.
Connexions Cromàtiques no és una obra fàcil, al contrari: exigeix concentració i cultura per
poder captar el corrent dispers dels molts detalls que ballen al voltant d’una melodia vocal que
es manté com a leitmotiv i teixits amb un llenguatge d’avanguarda molt personal que s’apropia
de tot tipus de recursos, des d’un pseudogregorià al recitat passant per efectes de música new
age a llibertats virtuoses del jazz o evocacions del patrimoni tradicional. De la gota del preludi
chopinià a la música disco eivissenca o el tamborí del Sant Joan menorquí, aquesta sinestèsia
artística és sobretot un exercici de cosmopolitisme, acollit amb entusiasme pel nombrós públic
que presencià més que un concert: un espectacle.

Enregistrat per Miquel Brunet als estudis Ona (Bunyola)
Disseny gràfic: Mercè Pons/Miquel Brunet
Gravats: Xisca Veny
Gravat, text portada i estrella colors: Víctor Andreu
Textos: José María Sánchez Verdú, Emili Gené, M.A. Moyà
Fotografies: Enric Calafell, Carles Campins Vallespir, Aída García Pinillos.
Traducció anglès: Meryl Jones

Gràcies a tots els que ens heu donat suport en aquest projecte:
Ramón Andreu, Víctor Andreu, Tòfol Arbona, Mateu Bennàssar, Joan Borràs, Enric
Calafell, Carles Campins,Vicente Fortea, Elena García Ubago, Aída G. Pinillos,
Emili Gené, Maurici Ginés, Isa Grimalt, Hada López, Jaume Miralles, M.A. Moyà,
Vicenç Mulet, Pep Pujol, Tomàs Rivero,
Rebeca Sánchez, J.M. Sánchez Verdú, Darío Sirerol, Xisca Veny.
I en especial i de tot cor, a Magdalena Pujol, Jaume Simó, Toni Alemany, Xesca Simó i
Marc Francesc Simó. Sense el vostre recolçament no hagués estat possible aquesta obra.

LA MÚSICA D’UN PAÍS.
Miquel Angel Moyà
N’A llegeix El gran Meaulnes, d’Alain Fournier; na I llegeix Tarzan, d’E.R.Burroughs. Jo no
faig res de res, tan sols record la conversa d’ahir, fins a la matinada, al Port d’Andratx. A vegades
el tema de la conversa no té gairebé importància, perquè el que pesa és la vitalitat de les paraules,
la possibilitat de comunicar-nos sense cap esquema...També record la música dels compositors
Miquel Brunet i Mercè Pons, de dissabte passat, a Valldemossa: l’esforç de voler simbolitzar
l’ànima d’un país mitjançant la música...Un esforç que he pogut assaborir com si la música fos
el resultat d’un diàleg amb la meva història personal...a la manera dels que cerquen a partir de
les emocions que surten a la superfície després de gratar en l’adolescència, com aquell dia que
vaig sentir el paisatge del meu país en el silenci impressionant de la garriga, mirant en la direcció
del lloc on vaig néixer. És això la música d’un país? El vent que fa moure les fulles d’un trèmol,
una sibil·la que sembla alenar tristesa...però de sobte els sons meravellosos del jazz, la creació
de noves arrels. La música de Mercè Pons i de Miquel Brunet pareix que s’origina en allò més
ancestral, una certa tristesa que arriba de tots els indrets de la història col·lectiva, i que de sobte
acaba en la constatació de la necessitat
de canviar per a poder seguir cap endavant...El jazz també forma part de la nostra música, ens
convida a cercar una manera nova de mirar les pedres, la pell dels que estimam. Les connexions
entre les illes que ells han establert són una mescla de passat i de futur: han volgut incorporar
el futur amb un ritme nou. Hi ha mutacions que originen canvis que poden ser imperceptibles,
però que ben aviat determinen una nova experiència. Després vaig recordar que el gran escriptor
Ignacio Aldecoa viatjava sovint a Eivissa i Nova York...

Saxòfon soprano: J.A. García Illanas Soprano: Esther Barceló Instruments ètnics: Pere Martorell/Joan
Florit Piano: Miquel Brunet Electroacústica: Mercè Pons Violí I: Eduard Riera Violí II: Xavier Pericàs
Violoncel: Biel Fiol
Col·laboracions :Bernat Cabot, Violí Marc Alomar, Violoncel
UniversM Ensemble

CONNEXIONS CROMÀTIQUES
José M. Sánchez-Verdú*
The project Chromatic Connections reflects one of the most outstanding, energetic interests
currently being developed in artistic creation. Interaction between several disciplines,
interrelationships between different senses of perception, and research into these paths
which tackle synesthesia and interdisciplinarity, treating them as profound reasons for
creation; these are creative pathways worthy of praise. These proposals are, in this day
and age, opening up some of the freshest and most powerful fields in current artistic
creation. Creators from different periods of western art have shown their interest in these
fields and have brought to fruition a legacy that only as time goes by is its brightness and
the importance of its existence becoming visible. Schönberg, Kandinsky, Moholy-Nagy
and many Bauhaus authors and other artists from very different areas are but a few of the
names that would not cease to be quoted, who have channeled their work through this
interdisciplinarity since the beginning of the 20th century: music, sound, color, painting,
light, photography, theatre, architecture... dialoguing in one and the same creative field.
The work of Mercè Pons and Miquel Brunet deserves to be articulated in these coordinates
and in this tradition, besides opening up their work to the interest of establishing a position
for it within a cartography of the Balearic Islands which comprises both its geographic
and historic context - with Chopin and Valldemossa - and the mystical-philosophical
context embodied by the enormous figure of the universal Mallorcan Ramon Llull. This
open gaze towards the rest and towards the other one, towards dialogue – as Llull did in
his work and life – is also present in the ambitious, multidisciplinary project of Mercè and
Miquel together with other artists and performers. It is a journey from the particular to the
universal, and also in the opposite direction. In their project they have been able to create a
world or atlas of perception in which different types of music and resonances also coexist
and stimulate the memory of the perceiver, of sentient persons who with their senses and
with their intelligence are aware of and attentive to this universe of chromatic connections
and invitations to sensorial emotion in its widest sense.
*Composer & conductor. www.sanchez-verdu.com

CONNEXIONS CROMÀTIQUES
José M. Sánchez-Verdú*
El proyecto Conexions cromàtiques responde a uno de los intereses más destacados y llenos de
energía que se desarrollan hoy en día en la creación. La interacción entre disciplinas distintas, la
interrelación entre los diferentes sentidos de la percepción y la búsqueda de esos caminos que
abordan la sinestesia y la interdisciplinariedad como razones profundas de la creación son senderos
creativos dignos de alabar. Estas propuestas están abriendo hoy en día algunos de los campos más
renovadores y potentes de la creación actual. Creadores de distintos momentos del arte occidental
han dado muestras de su interés por estos campos y han materializado un legado que solo con los
años va dejando ver su brillo y la importancia de su existencia. Schönberg, Kandinsky, Moholy-
Nagy y numerosos autores de la Bauhaus y otros artistas de muy distintos ámbitos son solo algunos
nombres que no dejaría de citar que han volcado su trabajo en pos de esta interdisciplinariedad
desde principios del siglo XX: música, sonido, color, pintura, luz, fotografía, teatro, arquitectura...
dialogando en un mismo ámbito creativo.
El trabajo de Mercè Pons y Miquel Brunet merece ser incardinado en estas coordenadas y en esta
tradición, abriendo además su trabajo al interés por situarlo en una cartografía de las Islas Baleares
que comprende tanto su contorno geográfico como el histórico -con Chopin y Valldemossa- o el
místico-filosófico que encarna la enorme figura del mallorquín universal Ramon Llull. Esa mirada
abierta hacia lo otro y hacia el otro, hacia el diálogo -como hizo en su trabajo y vida Llull- está
también presente en el proyecto ambicioso y multidisciplinar de Mercè y Miquel junto a otros
artistas e intérpretes. Es un viaje de lo particular a lo universal, y además también en dirección
contraria. En su proyecto han sabido crear un mundo o atlas de la percepción en el que además
diferentes tipos de músicas y resonancias coexisten y estimulan la memoria del perceptor, de
la persona sintiente que con los sentidos y con la inteligencia esté atenta a este universo de
conexiones cromáticas y de invitaciones a la emoción sensorial de forma muy amplia.
* Compositor y director. www.sanchez-verdu.com

Miquel Brunet / Mercè Pons.
In the summer of 2009, an enthusiastic architect, Vicenç Mulet, assembled a group of artists from
different disciplines. The motive, to combine sensitivities in order to create a project that would identify “The
Balearic Islands” in Madrid, Berlin and London.
The concept included a 21st century version of the great chandeliers that presided over the “halls” of the great
buildings of long ago, and this had to interact with the sonorous and chromatic landscape of each island, as a
piece of music written ad hoc. Simultaneously, a way of dispensing smells was designed, offering an amalgam of
Mediterranean aromas that would contribute to the sensory stimulation of spectators.
A vertebral axis in this world of sensations was reserved for music. As composers we were faced with a
challenge: to explain with sounds the pride of being born in a privileged place. We sought the material for the
initial work in the first notes of a prelude that Chopin composed in Mallorca. In our eagerness to find signs of
convergence, we found these same 5 notes in Schumann, the first of one of his pieces for piano devoted to the
Polish composer.
Our sought after creative complicity with these composers was no mere fruit of chance. In 2010 the second
centenary of their births would be celebrated. A prelude of drops of water and the number 5 inspired a flow of
ideas to sustain a whole range of colors: the light of our islands.
The Balearic Islands are 4 islands plus one common identity: 5 elements which led us to create our own
pentatonic mode.
In Chromatic Connections each island has its own color, and its own voice symbolized by a note: D flat is
Menorca, E flat corresponds to Mallorca, F, Eivissa, and Formentera is represented by G flat.
This island-note relationship generated many other modes, leading to a polymodal design as a compositional
language for our work, giving rise to 4 themes which can be identified from the specifically created modes. The
note C, the number five, would symbolize the connection between all the islands, and this generic pentatonic
mode would be the basis of a fifth theme that would end up becoming central and cohesive.
Therefore, the result would be a work made up of connections: between two present day composers devoted
to the same creative end, between two great contemporary 19th century composers, between different musical
languages, between different artistic disciplines, between territories separated by one and the same sea, and
united by a common culture, customs and language.
It is, moreover, the connection between water and color through sound.
Chromatic Connections presents Balearic Islands in a Mediterranean which stimulates the five senses. A
sonorous landscape, a journey of sensations between islands, portrayed by the pentatonic mode that serves as a
basis for the piece. Creative scholasticism (rhythm, density, tessitura, dynamics, tempo...) gives itself over heart
and soul to produce a score that drinks from our nearest and dearest sonorous setting.
In this way, a glance at the Chopin piano in Mallorca, the string as Menorcan horses, vocal lines with Lullian
verses, ethnic percussion, Eivissa through electronic loops and the soprano saxophone playing the lead in some
rapturous jazz, supported by the “cant pagès redoblat” (peasant singing) traditional to the Pitiüses (the Pine
Islands, Eivissa and Formentera), the “espasí” (metal percussion instrument shaped and worn like a sword and
hit with a dagger), the “flabiol” (woodwind instrument, a type of three-hole pipe) and the “xeremia” (Balearic
type of bagpipe), all symbols of our identity.
Therefore, rather than talk about orchestration, Chromatic Connections should be defined as Mediterranean
sound mimicry.
A chromatic fantasy with a Lullian spirit, which with a combination of 5 notes seeks to cross boundaries and
establish a terminology that is acceptable to all, in accordance with the postulates of Ramon Llull. Inside this
sensorial world, a delicate theme made up of four notes plus a fifth, trying to break through, changing color
continuously throughout its moods.
The message by Ramon Llull (recited on occasions and set to music on others in the voice of a soprano) is joined
by the retrogression of a Hegelian maxim: “nothing great in the world has ever been accomplished without
passion”.

Miquel Brunet / Mercè Pons.
En el verano de 2009, un arquitecto entusiasta, Vicenç Mulet, reunió a un grupo de artistas de
diferentes disciplinas para unir sensibilidades y crear un proyecto que identificara a “Les Illes Balears”,
en Madrid, Berlín y Londres. El concepto incluía una versión del siglo XXI de las grandes lámparas que
presidieron los “halls” de los grandes edificios de antaño, y que tenía que interaccionar con el paisaje sonoro
y cromático de cada isla, en forma de partitura escrita ad hoc.Simultáneamente, se diseñó un sistema de
dispensadores oloríficos, ofreciendo una amalgama de aromas mediterráneos que debía contribuir al estímulo
sensorial del espectador.Un eje vertebrador de este mundo de sensaciones estaba reservado para la música.
Como compositores nos enfrentábamos a un reto: explicar con sonidos el orgullo de haber nacido en un lugar
privilegiado. El material de trabajo inicial lo buscamos en las primeras notas de un preludio que Chopin
compuso en Mallorca. En nuestro afán por buscar convergencias, encontramos esas mismas 5 notas en
Schumann, las primeras de una de sus partituras para piano dedicada al compositor polaco. Nuestra perseguida
complicidad creativa con estos compositores, no fue fruto del azar. 2010 iba a ser el bicentenario del nacimiento
de ambos. Un preludio de gotas de agua y el número 5, impulsaron un flujo de ideas para sustentar una gama
de colores: la luz de nuestras islas. Son 4 islas más una identidad común: 5 elementos que nos condujeron a
crear un modo pentatónico propio. Cada isla tiene su color, y voz propia simbolizada en una nota: re bemol es
Menorca, mi bemol es Mallorca, la nota fa, Eivissa, y Formentera es sol bemol. Esta relación isla-nota generó
otros tantos modos, dando como resultado un diseño polimodal como lenguaje composicional para nuestra
obra, resultando 4 temas identificativos a partir de los modos creados específicamente. La nota Do , la número
cinco, simbolizaría la conexión entre todas las islas, y ese modo pentatónico genérico sería la base de un quinto
tema que acabaría convirtiéndose en central y cohesivo. Conexiones: entre dos compositores actuales dedicados
a un mismo fin creativo, entre dos grandes compositores coetáneos del siglo XIX, entre diferentes lenguajes
musicales, entre diferentes disciplinas artísticas, entre territorios separados por un mismo mar, y unidos por una
cultura, costumbres y lengua comunes.
Es la conexión entre el agua y el color a través del sonido. CC presenta un Mediterráneo que
estimula los cinco sentidos. Un paisaje sonoro, un viaje de sensaciones entre islas, dibujado por el modo
pentatónico que sirve de base a la obra. La escolástica creativa (ritmo, densidad, tesitura, dinámica, agógica...)
se entrega en cuerpo y alma a dar forma a una partitura que bebe de nuestro entorno sonoro más cercano. De
esta forma, un guiño al piano chopiniano en Mallorca, la cuerda a modo de caballos menorquines, líneas vocales
con versos lulianos, percusiones étnicas, Ibiza a través de “loops” electrónicas y el saxofón soprano protagonista
de un jazz delirante, sustentan el “cant pagès redoblat” de “les Pitiüses” , “l’espasí”, el “flabiol” y la “xeremia”,
símbolo de nuestra identidad. Al mensaje de Ramon Llull (declamado en ocasiones y musicalizado en otras en
voz de la soprano) se suma la retrogradación de una máxima hegeliana: “nada grande ha sido creado sin pasión”.
Por tanto, podríamos definir CC como mimetismo sonoro mediterráneo. Entre este universo de sensaciones, un
tema delicado de cuatro notas más una, intenta abrirse paso, cambiando continuamente de color en su devenir.
Una fantasía cromática de espíritu luliano que, con la combinatoria de 5 notas, busca traspasar fronteras y
establecer una terminología aceptable para todos, según los postulados de Ramon Llull..

MERCÈ PONS I RAMIS
Born in Palma. She studied piano, cello, and composition. Among her teachers it is worth
noting Miquel Segura, Pilar Irazazábal, Carmen Valcarce and Josep Prohens.
She obtained the higher diploma in composition and in solfeggio, music theory, transposition and
accompaniment. She is advised by Xavier Carbonell and has done a large number of courses on musical
analysis, piano and composition with Teresa Catalan, Jaques Chapuis, José López Calo, Carles Guinovart,
M. Carme Poch, Adolfo Núñez, Amando Blanquer, Rodrigo Madrid, David Padrós, Armando Lorente,
Eduardo Armenteros, Cristóbal Halffter, Tomás Marco and José María Sánchez Verdú.
Her composition includes works for piano, flute, voice and piano, voice and guitar, clarinet and piano,
string quartet, instrumental ensemble, symphonic orchestra and a requiem for large orchestra with a mixed
choir and four soloists.
Her works have been performed in concerts organized by the Conservatori, Fundació Bartolomé March
Servera, ACA, the Fundació Pilar i Joan Miró, Institut Balear de la Dona and the Acadèmia de Belles
Arts de San Sebastià de Palma. In 1998 she took part in the XIX Encontre Internacional de Compositors.
Conductors such as José Luís Temes, Philippe Bender and Salvador Brotons with the Balearic Symphony
Orchestra “Ciutat de Palma” have performed her works “Contradiccions” (Contradictions) and
“Expectatives” (Expectations). “Contradiccions” was choreographed by the Dance Department of the
Balearic Islands’ Professional Conservatory of Music and Dance (Departament de Dansa del Conservatori
Professional de Música i Dansa de les Illes Balears).
She has composed different pieces, commissions by instrumentalists, composers and conductors. She has
also participated in the Nice Philharmonic Orchestra concert season, under the conductor Sebastien Billard.
Together with the composer Miquel Brunet she wrote the opus “Chromatic Connections” which was part
of an artistic installation based on light, color and sensations shown to the public in Madrid, Berlin and
London.
She has worked at the “Balearic Islands’ Professional Conservatory of Music and Dance” and the “Balearic
Islands’ Higher Conservatory” (Conservatori Superior de les Illes Balears) as a dance accompanying
pianist, and as a lecturer in harmony, musical forms, transposition, sight-reading, accompaniment, harmony
and counterpoint practice, analysis and counterpoint.
Her teaching work extends to comment sessions on the works that will be performed by the Balearic
Symphony Orchestra “Ciutat de Palma” in their concert season in Palma Auditorium. Thanks to her
analytical work she is requested to hold conferences prior to concerts by a variety of musical ensembles, to
give lectures in different multi-disciplinary courses, to collaborate with art galleries, and to sit on the panel
of judges for the Palma Ramon Llull Rotary Club’s International Piano Competition.
She has created a Consulting Agency for Musical Comprehension (Gabinet de Comprensió Musical), with
the hope and goal of spelling out music to both music-lovers and enthusiasts alike so they can enjoy it to
the full.

MERCÈ PONS I RAMIS
Nace en Palma. Estudia piano, violonchelo, y composición. Entre sus maestros destacan
Miquel Segura, Pilar Irazazábal, Carmen Valcarce y Josep Prohens. Obtiene el título Superior de
Composición y el de Solfeo, teoría de la música, transporte y acompañamiento.
Recibe consejos de Xavier Carbonell y realiza un gran número de cursos de análisis musical,
piano y composición con Teresa Catalán, Jaques Chapuis, José López Calo, Carles Guinovart, M. Carme
Poch, Adolfo Núñez, Amando Blanquer , Rodrigo Madrid, David Padrós, Armando Lorente, Eduardo
Armenteros, Cristóbal Halffter, Tomás Marco y José María Sánchez Verdú.
Su composición incluye obras para piano, flauta, voz y piano, voz y guitarra, clarinete y
piano, cuarteto de cuerda, conjunto instrumental, orquesta sinfónica y un Réquiem para gran orquesta con
coro mixto y cuatro solistas. Se han estrenado sus obras en conciertos organizados por el Conservatori
Professional “ y “Superior de les Illes Balears”, la Fundación Bartolomé March Servera, ACA, “la
Fundació Pilar i Joan Miró” ,” l’Institut Balear de la Dona” y “l’Acadèmia de Belles Arts de San Sebastià
de Palma”.
En el año 1998 participa en el XIX “Encontre Internacional de Compositors”.
Directores como José Luís Temes, Philippe Bender y Salvador Brotons con “l’Orquestra
Simfònica de les Balears “Ciutat de Palma” han interpretado sus obras “Contradiccions” y “Expectatives”.
“Contradiccions” fue coreografiada por Carme Núñez del Departamento de Danza del “Conservatori
Professional de Música i Dansa de les Illes Balears”.
Ha compuesto diferentes obras, encargos de instrumentistas, compositores y directores.
También ha participado en los conciertos de temporada de la Orquesta Filarmónica de Nice, bajo la
dirección de Sebastien Billard.
Junto con el compositor Miquel Brunet ha escrito la obra “Connexions Cromàtiques” que
ha formado parte de una instalación artística basada en luz, color y sensaciones y que se ha mostrado al
público en Madrid,Berlín y Londres.
Ha trabajado en el “Conservatori Professional de Música i Dansa de les Illes Balears”
y en el “Conservatori Superior de les Illes Balears” como pianista acompañante de danza, y como
profesora de armonía, formas musicales, transporte , repentización, acompañamiento, práctica armónicacontrapuntística,
análisis y contrapunto.Su labor pedagógica se extiende a sesiones comentadas de las obres
que serán interpretadas por “l’Orquestra Simfònica de Balears “Ciutat de Palma”, en sus conciertos de
temporada en el Auditórium de Palma.
Gracias a su labor analítica es requerida para dar conferencias previas a diferentes conciertos
de agrupaciones musicales variadas, realizar ponencias en diversos cursos multidisciplinarios, a colaborar
con galerías de arte, y a participar como jurado en los Concursos de Piano Internacionales Rotary Club
Palma Ramón Llull.
Ha creado un Gabinete de Comprensión Musical, con la ilusión y el objetivo de explicar la
música, a melómanos y aficionados para poderla disfrutar al máximo..

MIQUEL BRUNET ESTARELLAS
Pianist, composer and audiovisual producer.
He studied piano, solfeggio, harmony and choral music at the Music Conservatory of the Balearic
Islands. Piano and harmony with Miquel Segura. Modern harmony and arrangements with Victor
Capblanquet. Composition in Paris with Narcís Bonet. A composition course with Cristobal Halffter,
Tomás Marco and José María Sánchez Verdú. A composition course in audiovisual media with Eduardo
Armenteros. Seminar on Innovation in Digital Art and Culture at the Open University of Catalonia. 4
years (1978-1981) of music pedagogy and choral music organized by the Professorship of Music at the
University School for Primary School Teachers (Department of Pedagogy, Faculty of Philosophy and
Arts (UIB). Attendee at the 2nd international congress of music in Catalunya. Humanities Studies at the
Open University of Catalonia. For over 20 years he has devoted his time to musical production, both in
the artistic dimension and also in the technical dimension of sound and musical recording, managing his
audiovisual production and editing companies: Ona Edicions Musicals and Ona Digital, a company that
has published close to 300 references in different mediums: vinyl, cassette, CD and DVD.
He has collaborated as a musician and arranger for thirty years with Els Valldemossa and with a large
number of artists in the musical panorama of the països catalans (Catalan countries, where the Catalan
language is spoken): Isabel Soriano, Coral UIB, Tomeu Estaràs & Genia Tobin, Cap pela, Cucorba,
Balearic Symphony Orchestra, Corals de Joventuts Musicals, Cors de la Fundació Teatre Principal,
Isidor Marí, Aires Formenterencs, Entreveus, Al Mayurqa, Herbes Dolces, Mallorca School of Music
and Dance, Joan Bibiloni, Toni Morlà, Craig Walters, Tim Tobin, Mel Williams, etc. He has carried
out composition commissions both for the world of theatre and cinema-documentaries (Nosaltres els
Vençuts [We the Vanquished], Passió d’Emili Darder [Passion of Emili Darder], Amor de Pàtria-Costa
i Llobera, [Love of the Fatherland-Costa and Llobera]) and has imparted conferences and educational
concerts on electronic music and audiovisual media. Interested in technology and multidisciplinary arts,
together with Mercè Pons he created the show Chromatic Connections, which they travelled to Madrid,
London and Berlin with in 2010. He combines his task of musical interpretation and composition with
the cinematographic direction and production of documentaries such as “Passat i present de la xeremia
a Mallorca” (Past and Present of the Xeremia in Mallorca), “Narcís Bonet (La transmissió de Nadia
Boulanger)” (Narcís Bonet (the Transmission of Nadia Boulanger), “Un passeig musical per Mallorca”
(a Musical Stroll around Mallorca), “Orquestrina d’Algaida. XXV anys” (Orquestrina d’Algaida. 25
years), “Nou Romancer en directe al Teatre Principal” (Nou Romancer live at the Teatre Principal),
“Cucorba 30”, “Al Mayurqa: Tradició i compromís” (Al Mayurqa: Tradition and Commitment), to name
but a few. He was awarded the Miquel dels Sants Oliver prize of the Premis 31 de desembre for the
Cantata Rua Fosca (Dark Street), together with Jaume Santandreu, Premi Populars 2008 and Premi Arts
2005 (in Ona Digital), as well the golden medal recognition by the Town Council of Valldemossa.

MIQUEL BRUNET ESTARELLAS
Pianista, compositor y productor audiovisual, estudió piano, solfeo, armonía y canto coral
en el Conservatori de les Illes Balears. Piano y armonía con Miquel Segura. Armonía moderna y jazz
con Victor Capblanquet. Composición en París con Narcís Bonet. Curso de Composición con Cristobal
Halffter, Tomás Marco y José María Sánchez Verdú. Curso de composición para medios audiovisuales
con Eduardo Armenteros.
“Seminario de Innovación en Arte y Cultura Digitales en l’Universitat Oberta de
Catalunya”.4 cursos (1978-1981) de pedagogía musical y canto coral organizados por la cátedra de
Música de l’Escola Universitària de professorat d’EGB (Departament de Pedagogia de la Facultat de
Filosofia i Lletres (UIB). Asistente al 2n. Seminari Internacional de la Música a Catalunya.
Estudios de Humanidades en l’Universitat Oberta de Catalunya.
Desde hace más de 20 años se dedica a la producción musical, tanto en la vertiente artística
como en la técnica del sonido y la grabación musical dirigiendo sus empresas de producción y edición
audiovisual: Ona Edicions Musicals y Ona Digital, empresa que ha publicado cerca de 300 referencias
en diferentes soportes: vinilo, cassette CD y DVD.
Músico y director musical a lo largo de treinta años con Els Valldemossa, además ha
colaborado con un gran número de artistas del panorama musical de los Països Catalans: Isabel Soriano,
Coral UIB, Tomeu Estaràs & Genia Tobin, Cap pela, Cucorba, Orquestra Simfònica de les Balears,
Corals de Joventuts Musicals, Cors de la Fundació Teatre Principal, Isidor Marí, Aires Formenterencs,
Entreveus, Al Mayurqa, Herbes Dolces, Escola de Música i Danses de Mallorca, Joan Bibiloni, Toni
Morlà, Craig Walters, Tim Tobin, Mel Williams, etc.
Ha realizado encargos de composición tanto para el mundo teatral como para el cinedocumental(
Nosaltres els Vençuts, Passió d’Emili Darder, Amor de Pàtria-Costa i Llobera, ) y ha
impartido conferencias y conciertos pedagógicos sobre música electrónica y medios audiovisuales.
Interesado en la tecnología y las artes multidisciplinarias ha creado con Mercè Pons el espectáculo
Connexions Cromàtiques, con el que han viajado a Madrid, Londres y Berlín en el año 2010.
Compagina su labor de interpretación y composición musical con la dirección y producción
cinematográfica de documentales, como “Passat i present de la xeremia a Mallorca”, “Narcís Bonet
(La transmissió de Nadia Boulanger)”,“Un passeig musical per Mallorca”, “Orquestrina d’Algaida.
XXV anys”, “Nou Romancer en directe al Teatre Principal”, “Cucorba 30”, “Al Mayurqa: Tradició i
compromís” entre otros.
Ha recibido el premio Miquel dels Sants Oliver - Premis 31 de desembre (Obra Cultural
Balear) por la Cantata Rua Fosca, con Jaume Santandreu, premio Arts 2005 y premio Populars 2008 (a
Ona Digital), además de la Medalla de Oro de l’Ajuntament de Valldemossa.

AUDIOVISUAL ARCHIPELAGO
Emili Gener, Última Hora Newspaper, 19 July 2010
So-called classical music (or highbrow music: the issue is the same) needs contributions - like the first
performance of Chromatic Connections on Saturday at the Valldemossa Charterhouse - which break
down prejudices and increase the number of listeners. To begin with, the surprise: the concert and the
work like an adventure, far from academic formalism which makes listening a ritual.
Secondly, the language. Modern, in the sense that it produces materials from our culture through a
synthetic, experimental formula which draws us to technology as an instrument and fusion as a format.
Thirdly, the fun, dynamic aspect, which goes beyond authors, performers and audience: a festive
celebration. Which does not detract from the fact that it takes place in a climate of exquisite respect, a
result of the attention paid to this inaugural performance.
It is important that there are new pieces like this one which arouse curiosity and lead to the mobilization
of human teams or institutions with a desire to produce living culture.
Fourthly, and here I finish: the collaborative aspect, alien to the prima donna style that leaves too many
manifestations of highbrow music stone cold. There was, then, music, classical and modern instruments,
voice, and also video and light. Colors synchronized with this particular sonorous recreation of the island
idiosyncrasy, structured with almost didactic criteria (explained moreover by Mercè Pons at the start),
but written without any concessions to didacticism.
Chromatic Connections is not an easy work, quite the opposite: it demands concentration and culture
to be able to grasp the diffuse current of the many details that dance around a vocal melody kept as
a leitmotiv and that are woven together in a very personal, state-of-the-art language that avails itself
of all sorts of resources, from a pseudo-Gregorian chant to a recital, passing through new age music
effects, the virtuoso liberties of jazz or the evocations of traditional heritage. From the raindrop Chopin
prelude to Ibizan disco music, or the tabor played during the Sant Joan festival in Menorca, this artistic
synesthesia is above all an exercise in cosmopolitism, enthusiastically welcomed by the numerous public
that attended something more than a concert: a performance.

ARCHIPIÉLAGO AUDIOVISUAL
Emili Gener, Diario Última Hora, 19 de julio de 2010
La llamada música clásica (o culta: el problema es el mismo) necesita aportaciones como
el estreno de Connexions Cromàtiques, que tuvo lugar el sábado en la Cartoixa de Valldemossa, que
rompen prejuicios y amplían la cantera de oyentes.
Para empezar, la sorpresa: el concierto y la obra como aventura, lejos del academicismo
que convierte la escucha en un ritual.
Segundo, el lenguaje. Moderno en el sentido que elabora materiales de nuestra cultura
mediante una fórmula sintética y experimental que nos acerca a la tecnología como instrumento y a la
fusión como formato.
Tercero, el carácter lúdico, vital, que traspasa autores, intérpretes y público: celebración
festiva. Que no quita que se desarrollase en un ambiente de exquisito respeto, consecuencia de la
atención con que se siguió este estreno.Es importante que haya estrenos como éste que despierten la
curiosidad y movilicen a equipos humanos o instituciones con ganas de producir cultura viva.
Cuarto, y acabo: el aspecto colaborativo, ajeno al divismo que congela demasiadas
manifestaciones de la música culta. Hubo pues sonido, música, instrumentos clásicos y modernos, voz.
Pero también vídeo y luz. Colores sincronizados con esta particular recreación sonora de la idiosincrasia
isleña, estructurada con criterio casi didáctico (explicitado además por Mercè Pons al inicio), pero escrita
sin concesiones al didactismo.
Connexions Cromàtiques no es una obra fácil, al contrario: exige concentración y cultura
para poder captar la corriente dispersa de los muchos detalles que bailan alrededor de una melodía vocal
que se mantiene como leitmotiv y tejidos con un lenguaje vanguardista muy personal que se apropia de
todo tipo de recursos, desde un pseudogregoriano al recitado pasando por efectos de música new age a
libertades virtuosas del jazz o evocaciones del acervo tradicional. De la gota del preludio chopiniano a
la música disco ibicenca o el tamboril del Sant Joan menorquín, esta sinestesia artística es sobre todo un
ejercicio de cosmopolitismo, acogido con entusiasmo por el numeroso público que presenció más que un
concierto: un espectáculo.

MUSIC FOR ISLANDS
Miquel Angel Moyà
A reads Le Grand Meaulnes, by Alain Fournier; I reads Tarzan, by E.R.Burroughs. I do nothing at all; I
only remember yesterday’s conversation, until the early hours of the morning, in the Port of Andratx. At
times the topic of the conversation hardly has any importance, because what matters is the vitality of the
words, the opportunity to communicate with each other without any preconceptions... I also remember the
music by the composers Miquel Brunet and Mercè Pons, from last Saturday, in Valldemossa: the effort of
wishing to symbolize the soul of a country through music...
An effort which I was able to savor as if the music were the result of a dialogue with my own personal
history... like those who seek from the emotions that rise to the surface after delving into their
adolescence, like that day when I felt the landscape of my country in the impressive silence of the garrigue
(Mediterranean forest), looking towards the place where I was born. Is this the music of a country?
The wind that rustles the leaves of an aspen, a Sibyl who seems to breathe sadness... but all of a sudden the
marvelous sounds of jazz, the creation of new roots.
The music of Mercè Pons and of Miquel Brunet seems to stem from the most ancestral, a certain sadness
that reaches from all the enclaves of collective history, and which suddenly ends in the realization of the
need to change in order to be able to keep going onward... Jazz is also part of our music; it invites us to
find a new way of looking at the stones, the skin of those we love. The connections between the islands
that they have established are a mixture of past and future: they wanted to incorporate the future with a
new rhythm. There are mutations that spark off changes that may be imperceptible, but which very quickly
bring about a new experience. Afterwards I remembered that the great writer Ignacio Aldecoa often
travelled to Eivissa and New York...

MÚSICA PARA CADA ISLA
Miquel Angel Moyà
A lee El gran Meaulnes, de Alain Fournier; I lee Tarzán, de E.R.Burroughs. Yo no hago
absolutamente nada, tan sólo recuerdo la conversación de ayer, hasta el amanecer, en el Port d’Andratx.
A veces el tema de la conversación no tiene mucha importancia, porque lo que pesa es la
vitalidad de las palabras, la posibilidad de comunicarnos sin ningún esquema...También recuerdo la
música de los compositores Miquel Brunet y Mercè Pons, del sábado pasado, en Valldemossa: el afán
de simbolizar el alma de un país a través de la música...Un esfuerzo que he podido saborear como si la
música fuera el resultado de un diálogo con mi historia personal...a la manera de los que buscan a partir de
las emociones que salen a la superficie después de hurgar en la adolescencia, como aquel día que sentí el
paisaje del mi país en el silencio impresionante de la garriga*, dirigiendo la mirada hacia el lugar donde
nací. ¿Es esa la música de un país? El viento que mueve las hojas de un trèmol**, una sibil·la*** que
parece exhalar tristeza...pero súbitamente los sonidos maravillosos del jazz, la creación de nuevas raíces.
La música de Mercè Pons y Miquel Brunet parece que se origina en lo más ancestral, una
cierta melancolía que llega de todos los espacios de la historia colectiva, y que de repente acaba en la
constatación de la necesidad de cambiar para poder seguir hacia adelante...El jazz también forma parte de
nuestra música, nos invita a buscar una nueva manera de observar las piedras, la piel de aquellos a los que
amamos. Las conexiones entre las islas que ellos han establecido son una mezcla de pasado y de futuro:
han querido incorporar el futuro con un ritmo nuevo.
Hay mutaciones que originan cambios que pueden ser imperceptibles, pero que muy pronto
determinan una nueva experiencia.
Después vino a mi memoria que el gran escritor Ignacio Aldecoa viajaba a menudo a Eivissa
y Nueva York...
*Formación vegetal característica de las regiones mediterráneas.
** Populus tremula: árbol que vive en bosques de montaña, y raramente en el llano.
*** Drama litúrgico de melodía gregoriana que se interpreta en las iglesias de Mallorca