Llibret. - Ateneu Musical i Cultural - Albalat de la Ribera

Disseny portada:
Edu Moya Rubio.

NOUS MÚSICS BANDA 2012
ELIA NICOLÁS RUMBAU Saxo Alt
JOSEP RODA GADEA Tuba
FERNANDO NICOLÁS RUMBAU Percussió
NOUS MÚSICS BANDA JOVE 2012
Mª AMPARO PORTILLO ESTRELLES Clarinet
LAURA RAMÓN RIBERA Clarinet
THALIA VALLS RIBERA Clarinet
MAR LATORRE MESEGUER Saxo Alt
DAMIAN MONTAGUD ALEIXANDRE Trompeta
NOUS MÚSICS ADULTS
BANDA JOVE 2012
FERNANDO NICOLÁS PELLICER Saxo Baríton
VICEN LLOPIS MARTÍ Violoncel
GUSTAVO PORTILLO GIMÉNEZ Contrabaix
2 3

Junta Directiva
Ateneu Musical i Cultural Albalat de la Ribera
CÁNDIDO SANCHO MARCO PRESIDENT
GUSTAVO PORTILLO GIMENEZ VICEPRESIDENT
PAQUI CLIMENT OLTRA VICEPRESIDENTA
RAFA CALATAYUD RUBIO SECRETARI
ELISEU DASÍ SANCHIS TRESORER
FERNANDO NICOLÁS PELLICER VOCAL
LUIS DASÍ CUENCA VOCAL
FELIPE GADEA LLOPIS VOCAL
VÍCTOR MASCARELL CLAVER VOCAL
MIGUEL ANGEL GARRIGUES BALDOVÍ VOCAL
DANIEL RUBIO RIBERA VOCAL
JOSÉ SALA PÉREZ VOCAL
Arxiu
ADRIÀ FUERTES GAVARRELL
PLÁCIDO MESEGUER RIBERA
Salutació del President
Tots els anys en arribar la tardor celebrem la Festa de Santa
Cecília, la festa per excel·lència de la nostra societat. L’any
passat vam encetar un cicle d’audicions en la Casa del Bou,
aquesta activitat cultural va ser molt ben rebuda pel poble, per
això enguany li donem continuïtat.
Enguany són dos els esdeveniments que han marcat la trajectòria
de la nostra banda: la participació en la Secció d’Honor del
Certamen de Bandes de Música “Ciutat de València” i l’estrena
de les noves instal·lacions del centre de dotacions que ens ha
facilitat l’Ajuntament de la Vila.
El certamen ha estat tot un repte per als músics, el mestre i la
directiva. L’any passat, des d’aquestes pàgines, als músics els
vaig demanar il·lusió i entrega de cara al certamen, ara em toca
donar a totes i a tots la meua més sincera enhorabona pel seu
esforç, i dir als socis que poden sentir-se, una vegada més, ben
orgullosos de la seua banda. Societats com la Lira Carcaixentina,
la Societat Musical d’Alzira, la Lira Almussafense, …, i personalitats
del món musical ens han felicitat per la nostra extraordinària
actuació.
Des de l’any 1973 està funcionant ininterrompudament la nostra
escola, el meu agraïment a totes les persones que desinteressadament
han dedicat part del seu temps a l’educació musical
del nostre poble, i també a les que han treballat des de les
diverses juntes directives, gràcies a la seua tenacitat i entrega
han aconseguint que aquest
gran projecte, que és la banda
d’Albalat, continue sempre endavant.
L’escola ha passat per diversos
edificis i locals, alguns d’ells en
condicions precàries per a l’ensenyament
musical. Hui, tot
l’esforç i treball dedicat a l’escola
de la societat durant tots
aquests anys el poden veure recompensat en les noves aules
del centre de dotacions que reuneix unes condicions òptimes
per a l’aprenentatge de la música. Moltes gràcies a Joan Baptista
Ferrando Miedes, alcalde de la vila, i a les regidories de Cultura
i Educació.
També volem agrair el recolzament de la Diputació de València,
de la Conselleria de Governació i de les entitats col·laboradores,
i a la direcció de l’IES Sucro d’Albalat de la Ribera que ha facilitat
les instal.lacions del centre.
La junta directiva ha elaborat una programació d’actes que esperem
siga del gust de tots, així doncs, benvingudes i benvinguts
a la Festa de Santa Cecília.
Cándido Sancho Marco
PRESIDEnT DE LA SoCIETAT
4 5

SAnTA Cecília és sense
cap mena de dubte una
de les dates més assenyalades
per als músics i com no
per aquells que entren a formar
part de l’Ateneu.
És un moment molt destacat a la trajectòria d’aquests joves que
tindran en esta data un record per a tota la vida, la culminació
d’anys de preparació per a poder finalment dir que ja són músics
de l’Ateneu Musical i Cultural d’Albalat de la Ribera.
Aquesta jovenalla forma una base sòlida sobre la qual cimentar
un futur brillant, una base que ja dona força a un present
incontestable. Una joventut que té als més grans un referent al
qual aferrar-se, músics que amb el seu treball constant i eficaç
permeten tindre una confiança en el futur totalment justificada,
en un temps als quals aquesta és més necessària que mai.
Tots junts construïm una entitat que ha aconseguit reunir tots
els ingredients necessaris perquè els esforços i voluntats dels
seu components resulten productius per ells mateixos, per la
pròpia banda i per al poble d’Albalat.
La banda trasllada l’amistat més enllà de l’entitat i forma un
grup humà heterogeni i compacte. Defectes? Tots en tenim i jo
Salutació del Director
el que més, però hem de minimitzar-los i potenciar les nostres
virtuts de cara a que aquesta unió seguisca ferma. i l’Ateneu
puga seguir creixent i dibuixant nous reptes.
Aquest any em pogut viure un moment històric , i qui sap si
irrepetible.... El fet de participar a la secció reina del Certamen
Internacional de València no és més que el resultat de molts
anys de treball que els músics d’Albalat heu fet de forma brillant.
La interpretació fou magnífica, i no hi ha res més satisfactori que
vorer com altres bandes ens agafen com a referent de treball i
de feina ben feta. Hi ha millor premi?!!
Com ja vaig dir al 2009 no puc fer altra cosa que donar-vos les
gràcies! Gràcies per la paciència que teniu amb mi, gràcies per l’esforç,
pel treball, per la implicació, per la pinya que féreu, i sobretot
per aquells moments únics que recordarem per sempre. Moments
que em permetéreu gaudir i que sempre recordaré. Valorem com
d’ afortunats som de poder viure moments únics com aquests i
seguim treballant per poder viure d’altres el dia de demà.
Des d’ací la més sincera enhorabona i gratitud. Moltes gràcies
per tot el que m’heu donat!!
Saül Gómez i Soler
DIRECToR DE LA BAnDA
Salutació de l’Alcalde
EL senyor president, per correspondència institucional, em
demana que escriga unes lletres com a salutació d’este
programa, una encomanda que per a mi no em resulta fàcil,
com tampoc m’és fàcil dominar algun instrument.
El meu respecte a la llengua i a la expressivitat és tan exigent
com el que sent per la música, buscar la paraula justa és com
tocar en el to adequat en el qual el compositor ha pensat que
s’ha d’executar la seua creació. Reconec que sóc un profà en
música, i m’és impossible distingir en l’execució d’una obra si
sona en mi major o en mi bemoll.
Com alcalde vaig tindre l’honor d’assistir al Certamen de València
el dia 22 de juliol, i per eixe motiu m’assegueren al costat del
jurat i just davant del compositor de l’obra obligada, directament
sense transportar en acabar cada interpretació oïa la sentència
de l’autor sobre la importància del to o semitó, aixi com de la
vivacitat de la interpretació.
Però com vaig llegir de Montaigne, no hi ha raó que no en tinga
una altra de contrària, el jurat puntua el que considera convenient
independentment del to i de la qualitat musical.
no fent cas d’estes anècdotes, la meua felicitació en nom de
tots els albalatencs per la decisió d’anar al certamen, per l’execució
musical, per la representació i posada en escena en l’es-
cenari del Palau de la Música, i ho dic
honradament sense pretensions afalagadores
i amb el compromís que des de la
institució que represente anirem materialitzant
dins de les possibilitats el nostre
recolzament a la cultura i la música.
Ara disposem d’unes instal·lacions, que
eren impensables no fa massa temps,
espere que s’utilitze, que s’aprecien i
que se conserven per l’esforç personal
i econòmic que representen. La voluntat sols es mostra en fets,
no en paraules.
Aprofitem el que tenim a l’abast i no correguem davant del que
no es té, disfrutem del nivell musical que te la banda i del nivell
social de l’Ateneu.
Enhorabona a tots els que han fet possible estos moments i al
seu president per la decisió tan encertada i oportuna d’acudir i
competir en la Secció d’Honor del Certamen Internacional de
Bandes de Música “Ciutat de València”.
Joan Baptista Ferrando i Miedes
ALCALDE DE LA VILA
6 7

Salutació del Director de la Banda Jove
AnAVA de camí als camerinos del Palau
de la Música de Barcelona i encara
ressonaven al meu cap els acords de
la 5ª Simfonia de Beethoven que havíem
acabat d’interpretar, en aquells moments
m’envaïa eixa sensació tan difícil d’explicar
que tenim els músics després d’un bon
concert, un còctel d’emocions, barreja de
relaxació, eufòria, alegria, optimisme, i un
“no se que” que t’ompli l’esperit de gom
a gom, son moments en els que dones
gràcies per el fet de ser músic i que superen
de llarg les dificultats i les hores i hores d’estudi i preparació.
Aquell dia em va volar la imaginació i vaig veure al senyor Beethoven
caminant per el mig de l’orquestra, i com de si d’un pintor es
tractés repartia pinzells entre els músics, encomanat-li a cadascun
una línia a dibuixar, unes de més llargues, altres més curtes o amb
diferents colors, però totes igual d’importants i imprescindibles
per tal de completar la seua obra, i vaig pensar també en la gran
sort que tenim els músics envers a altres disciplines artístiques,
ja que som partícips de les obres dels grans genis de la història,
formem part d’una simbiosi en la que ens fem falta mútuament
i en la que sincerament crec que els intèrprets eixim guanyant.
Haig de dir que gràcies a Déu la música m’ha donat moltíssims
moments com aquest, no sols a la vida professional, sinó també
com músic aficionat, des-de els inicis a la banda del meu poble,
de la que m’he sentit orgullós de pertànyer sempre i allà on he
estat.
Com a director de la banda jove del nostre poble crec que la
meua principal feina és la d’ajudar als músics a gaudir el màxim
de vegades possibles d’aquestes sensacions que vos comentava
anteriorment i per això a diferència de moltes altres escoles de
música on hi ha una banda infantil, una banda juvenil i fins i tot
una banda de “joves músics” adults, crec que és millor tenir una
única banda jove, un espai on conflueixen músics de diverses
edats, edats on cal dir que dos o tres anys més o menys d’estudis
musicals suposen una gran diferència de nivell musical, però en el
que intente que tots es senten útils i imprescindibles. només vos
comente una anècdota dels meus alumnes de primer de conjunt
instrumental d’aquest curs, tres clarinets un saxo alt i una trompeta:
Estàvem preparant ja el programa de nadal, era tan sols la
tercera classe del curs i en un moment en que van tocar un trosset
de l’obra francament bé una de les alumnes va comentar ;“
mira, només en els que som i que bonic que sona!” a la que una
altra alumna va afegir “pues imagina’t quan estiguem tots!”. Amb
aquesta anècdota es fa palpable la il·lusió en que els músics més
novells entren a formar part de la banda jove, sabedors de que a
partir d’ara ja son integrants d’una formació que supera molt les
expectatives que tindrien si foren musics d’una banda infantil, on
òbviament les obres a assolir o les diverses activitats de la banda
jove com intercanvis amb altres associacions, concerts i passacarrers
no serien possibles fins a que foren més grandets.
També vull aprofitar l’ocasió per a donar un sincer agraïment a
tots els músics de la banda jove, especialment als que ja formeu
part de la banda gran, tan als que fa poc com als que ja no teniu
la “obligatorietat” de venir i que em consta que acudiu de manera
desinteressada, ja que el vostre treball i bon fer fan que al nostre
poble gaudim d’una banda jove de la que tots estem francament
molt orgullosos.
Eliseu Dasí Sanchis
DIRECToR DE LA BAnDA JoVE
L’Ateneu Musical
felicita
A Pau Dasí per haver aconseguit el 2ª premi al II Concurs
de Tuba Ciutat de la Vilajoiosa a la categoria de primer curs
d’ensenyances professionals.
A Alejandro Gausach Falcó per haver aconseguit el 1er
premi al II Concurs de Tuba Ciutat de la Vilajoiosa a la categoria
de tercer curs d’ensenyances elementals.
A Càndid Sancho Moya per finalitzar les Ensenyances Professionals
en l’especialitat de Piano durant el curs 2011/2012.
Als músics de la Banda Jove i al seu director per la seua
actuació en el festivals realitzats a la Font de Sant Lluis i a
Sueca.
Als músics de la Banda i al seu director per la seua primera
participació al Certamen Internacional de Bandes de Música
Ciutat de València a la Secció d’Honor.
A Joan Pons i María Sarrió per haver-se cassat durant l’any
2012.
A Christian i Gemma pel naixement de la seua filla Mariola.
A Vicen i Rafa pel naixement del seu fill Marc.
Enhorabona a tots!
8 9

Els nostres professionals en actiu Fuertes Gavarrell, Adrià Trompeta Professor de Música de Secundària a l’IES “Campclar“ de Tarragona
García Martínez, Àngel Tuba Professor del Conservatori Professional “Narciso Yepes” de Lorca (Múrcia)
Alacreu Dasí, Marisa Clarinet Mestra de Música en el col.legi“ Santa Ana “ d’Algemesí
Aleixandre Badenes, Aitor Fagot Professor de Fagot
Aleixandre Torrent, Donís Trompa Professor Banda Municipal de Bilbao
Aleixandre Torrent, Matíes Clarinet Mestre de Música de Primària al CEIP “ López Marco” de Sollana
Astruells Moreno,Salvador Trompa Professor de Música de Secundària al IES “Joan Coromines” de Benicarló (Castelló)
Benavent Gandía, Vicenta Clarinet Professora de Música de Secundària al IES La Nucia ( Alacant)
Béjar Teruel, Raúl Trompa Mestre de Música de Primària al CEIP “Pablo Neruda“ de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelona)
Bono Balaguer, Sofía Oboè Professora de Música de Secundària a l’IES “María Carbonell” de Benetússer (València)
Bono March, Pere Trombó Professor de l’escola municipal de música de Sant Boi de Llobregat (Barcelona)
Calatayud Rubio, Amparo Saxòfon Mestra de Música al CEIP “Cervantes“ de Dénia
Chordà Escrivà, Juan Carlos Trompa Professor Orquestra Liceu de Barcelona
Chordà Escrivà, Rubén Trompa Professor del Conservatori Municipal de Barcelona
Cortes Escrivà, Oscar Baix elèctric Professor de baix elèctric i Director musical de l’orquestra Montecarlo
Cortes Sancho, Francisco Trompeta Professor del Conservatori Municipal“ Joaquín Turina”(Madrid)
Dasí Sanchis, Eliseu Oboè Professor d’Oboè a les escoles de música de Polinyà i “Moreno Gans” d’Algemesí.
Domingo Boloix, Rubén Saxòfon Professor del Conservatori de la Diputació de Tarragona en Tortosa
Domingo Perez, Senent Trombó Professor del Conservatori de la Diputació de Tarragona en Reus
Dura Mascarell, Santiago Percussió Suboficial Músic de l’Acadèmia General de l’Aire de San Javier (Murcia)
Gascó Rumbau, Roberto Clarinet Professor de Música de Secundària a l’IES “Sucro” d’Albalat de la Ribera
Guillem Domingo, José Antonio Saxòfon Professor de l’escola municipal de música de Cerdanyola del Vallés (Barcelona)
Hernandis Ferrando , Anna Saxòfon Mestra de Música de Primària en el CEIP “Bonavista” d’Alaquas (València)
Hernandis Oltra, Elíes Trombó Professor del Reial Conservatori Superior de Música de Madrid
Julio Miedes, Ana María Clarinet Mestra de Música en el CEIP “Pepita Greus“ d’Alginet
Julio López, Juan Carlos Trompeta Professor de Música de Secundària a l’IES de Camarles (Tarragona)
Latorre Ballester Alejandro Saxòfon Professor del Conservatori Oficial de Música “Hermanos Berzosa” de Cáceres
Lli Rumbau, Teresa Violoncel Professora solista de l’«Orquesta del Norte» a Portugal
Morales Adam, Vladimir Trompa Professor de Música de Secundària a l’IES ”Marianao” de Sant Boi de Llobregat (Barcelona)
Moya Miedes, Mª Teresa Saxofón Professora de Música de Secundària a l’IES “María Carbonell” de Benetússer (València)
Muñoz Miedes, Ester Percussió Mestra de Música de Primaria al CEIP “El Pati“ de Silla
Pons Carrascosa, Joan Percussió Professor del Conservatori Professional “Mestre Vert” de Carcaixent (València)
Puchades Cebolla, Alicia Saxòfon Professora de Saxòfon
Ruescas Puigvert, Casilda Saxòfon Professora de Saxòfon a l’escola de música “Miguel Esparza” de la Llosa de Ranes
Ruescas Puigvert, Marcos Trombó Professor de Música de Secundària a l’IES “Miquel Tarradell” (Barcelona)
Rubio Ribera, Daniel Clarinet Professor de Clarinet
Rumbau Hernandis, Esperanza Mezzosoprano Professora del COR de RTVE a Madrid
Sarrió Arlandis, Juan Carlos Clarinet Mestre de Música de Primària en el CEIP “Cervantes” de Sueca
Sanz Domingo, Plàcid Clarinet Professor de Música de Secundària a l’«Escola Sant Medir» en Barcelona
Tamarit Montagud , Fátima Clarinet Professora de Clarinet
10 11

12
Diumenge, 18 de novembre
Festa de Santa Cecília
A les 11:15h; passacarrer per a recollir als nous músics.
A les 12:00h; missa en honor a la patrona.
A les 14:30h; dinar de germanor a la sala Marina de
Polinyà.
Dilluns, 19 de novembre
Festa de l’Educand a la Casa de l’Ateneu
A les 18:00h; a la casa del Ateneu berenar per a tots
els educands.
A les 19:00h; “Amadeo y el sueño musical”, espectacle
infantil patrocinat per l’Ajuntament de la Vila i el
programa S.A.R.C. De la Diputació de València.
Programació d’activitats
Diumenge, 25 de novembre
Concert Extraordinari de Santa Cecília
A les 11:30h; a la casa de la cultura, tradicional concert
on es lliuraran els diplomes als educands de l’escola de
música del curs 2011-2012.
Dissabte, 1 de desembre
Cicle d’Audicions 2012
A les 19:30h; a la Casa del Bou, audicions de piano i
grups de música de cambra a càrrec de músics de la
nostra Societat.
Entrevista a PEDRO RODRIGO JULIO
El 23 d’agost del 2011 li varem fer una entrevista a Pedro Rodrigo Julio,
el músic més veterà que tenim en Albalat.
Malgrat que ha tingut que deixar l’agrupació per motius de salut, enguany fa 70 anys que va entrar
en la banda. Podem dir que és el músic en actiu que més temps ha estat en l’Ateneu de manera
ininterrompuda, doncs ha sigut músic de la nostra banda durant més de 65 anys.
En quin any va entrar vosté a la
banda?
Jo vaig entrar en l’any 1942, quan tenia
12 anys. En companyia meua també
va entrar Batiste Bono, que tocava
els ferrets. El dia de Santa Cecília ens
acompanyaren a missa i celebrarem la
festa de la patrona de la música.
Amb qui va començar a tocar el
bombardí?
Amb Pepe Hernandis, l’avi d’Elies
Hernandis. Després també em va
donar classes don José Parejas. Quan
eixíem d’escola al migdia anàvem a
Salvador Astruells Moreno
casa del director a aprendre solfeig i
instrument. Recorde que el mestre Parejas
vivia en la casa que hi ha annexada
a l’ermita de Sant Roc.
Va començar a tocar en la banda
perquè tenia algun familiar músic?
Sí, el meu pare era monitor de la banda,
tocava el trombó de cilindres, però
a penes sabia música i ho feia d’oïda.
Ell era qui s’encarregava de pagar als
xiquets per portar els fanals que enllumenaven
als músics quan la banda
actuava per la nit en les processons, ja
que quasi no hi havia llum als carrers.
13

Quan vosté va entrar a la banda qui estava de Director?
Estava Alfredo Miedes, ell feia de mestre i ensenyava als
xiquets. Poc després ja vingué don José Parejas. El mestre
Parejas era molt bon músic, però això sí, militar i amb
molt de caràcter. De totes formes al director se li tenia
molt de respecte. Recorde una vegada que anàrem a tocar
a les festes de Benimodo. Ens quedàvem per les cases i
alguns músics majors que arribaren un poc més tard de
l’hora acordada, don José els va donar un bon sermó.
En l’afició musical que té vosté, no li haguera agradat
dedicar-se a la música?
Sí, quan jo era jovenet don José Parejas va parlar un dia
en el meu pare per a dir-li que si estudiava un poc més
podria entrar en una banda militar, perquè després de la
guerra feien falta músics en estes agrupacions. Però m’ho
vaig pensar i vaig dir que no, ja que jo era fill únic i els
meus pares eren molt vells. De fet jo no vaig anar a fer
el servei militar perquè el meu pare era sexagenari quan
vaig entrar en quintes. Vaig pensar que no devia anarme’n
i deixar ací en el poble als meus pares. Ells m’havien
cuidat a mi i no era correcte que ara que em necessitaven
perquè ja eren vells jo els abandonara per a fer-me músic
professional.
Abans els músics tenien alguna altra inquietud musical
a més de tocar en la banda?
Sí, recorde que férem una orquestrina de ball al voltant
del 1945. Una de les primeres actuacions va ser en Benimodo,
el poble natal del mestre Parejas. La bateria la tocava
Teruel, jo tocava el trombó, Salvador Ferrer Castillo la
trompeta, Francisco Caballero Soler el saxo alt i Salvador
Giner Cerezo també la trompeta. Estos dos últims tocaven
ací en Albalat però eren de Benicull.
En tots estos anys de músic quina anècdota ens podria
contar?
Quan guanyarem el Primer Premi en el certamen d’Alacant,
en 1945 ens desplaçarem en autobús en una companyia
que es deia l’Alzirenya. També alguns aficionats
albalatencs llogaren un camió per anar a Alacant al Certamen.
Quan estàvem prop de Tabernes es va encendre
l’autobús. Tinguérem que pujar tots els músics en el camió
que venia darrere per a no fer tard al concurs. Com
les carreteres eren de terra, quan arribarem a Alacant
mira si portàvem pols que don José Parejas, que ja estava
allí, no ens coneixia de bruts que anàvem. Ens va costar 8
hores arribar d’Albalat a Alacant.
Parlat d’aquest Certamen, què va passar en Alacant
quan guanyaren el Primer Premi?
Que cobrarem 5.000 pessetes de l’ajuntament d’Alacant,
però no ens donaren el diploma del premi.
Ja que estem parlant de certàmens, en el de Carcaixent
qui va dirigir realment a la banda d’Albalat?
Ens va dirigir don Juan Garcés, però en el programa apareixia
el nom de Francisco Sarrió Serra com a director perquè
no podia dirigir la banda ni Eduardo Felip ni Juan
Garcés. En eixe concurs va guanyar la banda de Carlet
amb “El Pelele” de Julio Gómez. A mi em va agradar molt
com ho feren. En aquella època Parejas no estava en Albalat.
Se’n havia anat a Algemesí perquè ací cobrava poc,
12.000 pessetes, i era molt poc per a una persona que tenia
que mantindre a una dona i dos filles.
Alguna altra anècdota?
Sí, recorde en l’època que estava ací de director don Juan
Bañón que una vegada va portar a un trompeta foraster
per a tocar. Aquest músic va beure més del compte abans
del concert i no “en va pegar cap al lloc”. Parava i deia
“repetim”, i tornava a repetir la peça, però cada vegada
ho feia més mal, fins que al final tinguérem que deixar-ho
estar.
Vosté va ser President de la banda?
Sí, jo vaig entrar de President quan estava don Vicente
Granell de director ací. Per a ser més exactes, quan vingué
el mestre Granell jo era vicepresident. El president
era Salvador Fos Casanova, que també era el director del
banc de Bilbao, però poc després el traslladaren a Benifaió
i em vaig tindre que fer càrrec de la presidència fins
que va entrar Felipe Cuenca en 1979. En eixa època renovarem
tot l’instrumental de la banda i passarem de tocar
en brillant a tocar en to normal.
Quan es va renovar l’instrumental que comenta?
En l’any 1976, poc després d’arribar Granell al poble. Els
instruments es compraren en la Casa Erviti de San Sebastian.
Ferem un préstec de 2.500.000 pessetes (15.000
Euros). Ara ens pareix poc, però en aquell temps eren
molts diners i la hipoteca tinguérem que avalar-la diversos
músics i directius. Recorde una vegada que ens cadu-
14 15

cava una lletra del préstec que havíem fet per a renovar
l’instrumental i no podíem fer front. Tinguérem que reunir-nos
els músics més majors i quedar en que cadascú
anara a l’endemà al banc i aportara 10.000 pessetes per a
poder saldar la hipoteca i després ja se li tornaria a cadascú.
Així quedarem i a l’endemà quan vaig anar al banc ja
havien anat tots a pagar.
Per què vosté va començar tocant el bombardí i després
va passar a tocar el trombó?
Jo sempre havia tocat el bombardí, però al renovar l’instrumental
en 1976 els bombardins que compraren estaven
en Si bemoll i tenia que transportar per a tocar. Eixe
va ser el motiu pel qual vaig decidir passar-me a tocar el
trombó, ja que així no tenia que transportar. De fet, en el
concert de presentació del mestre Granell, que va ser en
festes d’agost, jo encara vaig tocar el solo de “Lo Cant del
Valencià” en el bombardí.
Com troba la banda des de que va entrar en l’any
1942 fins als nostres dies?
Han canviat molt les coses. Ara quasi tots els músics van
al conservatori i en la meua època no anava pràcticament
ningú. La banda està en un gran moment. Ací hem arribat
a ser 20 ó 22 músics, no fèiem concerts i soles tocàvem en
les cercaviles i processons. Al final hem pogut mantindre
l’agrupació i que cada vegada es faça més gran. Ara dona
gust vore la banda, ja que en són més de 100. Això abans
era impensable, sobre tot per a lo menut que és aquest
poble. Una de les coses que més em dolen és que no puga
tocar perquè la meua salut m’ho impedeix, ja que és una
de les coses que més m’agraden.
Algun moment inoblidable en la banda que vulga
contar-nos abans d’acabar l’entrevista?
Sí, em venen molts a la memòria, però el millor va ser
quan en feren l’homenatge per estar 50 anys de músic en
la banda. Ho recorde amb molta alegria, perquè la meua
dona va pujar en mi a l’escenari i també els meus nets,
Olga i Rubén, en feren un obsequi en nom de tota la meua
família. També recorde amb molt afecte quan anarem a
Alemanya i quan guanyarem els 400 punts en el certamen
de la fira de juliol de València.
Entrevista CURIOSITATS a MUSICALS PEDRO RODRIGO JULIO
Àitor Aitor Aleixandre Badenes
A continuació vos deixe amb un recull de curiositats o anècdotes dels compositors
més importants de la música clàssica, espere que les disfruteu.
• En un sopar celebrat a Berlín en honor a Brahms, l’amfitrió
va proposar un brindis i va dir: “pel més gran dels
compositors”. Brahms es va alçar immediatament i, alçant
la seua copa, va dir: “Per Mozart”.
Wolfgang Amadeus Mozart Johannes Brahms
• El fenomen del virtuosisme va aplegar al món pianístic,
figures com Thalberg, Liszt o Chopin, brillaven amb llum
pròpia en el París del segle XIX: la fama d’algun d’ells
va aplegar tan alt que en 1837 va haver-hi un famós duel
entre els dos grans genis del piano: Liszt i Thalberg, van
enfrontar els seus talents en un famós saló parisenc. Mai
va quedar clar qui va ser el vencedor i el vençut d’aquest
singular i entranyable desafiament.
• Obstinat a emular la tècnica de Paganini, Schumann va
truncar la seua carrera com a pianista en lligar el dit mitjà
de la seua mà dreta per a assegurar la independència dels
dits en tocar. L’única cosa que va aconseguir va ser una
paràlisi en la seua mà que va truncar els seus somnis per
sempre, dedicant-se plenament a la composició (pot ser
per això avui tenim les seues composicions)
16 17

• El gran Thalberg. Aquest gran geni tenia tal fama com
a pianista virtuós que el propi Berlioz en ocasions assegurava
que semblava tocar, no a dues, sinó a tres mans.
• La famosíssima “bagatel·la” de Beethoven, per a piano
coneguda com «Per a Elisa» deu el seu popular nom,
segons sembla, a la confusió d’algun copista a l’hora de
transcriure el manuscrit original de la partitura. A causa
de la mala llegibilitat de la dedicatòria, on sembla estar
escrit «Elisa» ha de llegir-se, en realitat, «Teresa». Així, la
“bagatel·la” haguera de ser coneguda com «Per a Teresa».
• Les famoses quatre primeres notes de la Cinquena Simfonia
de Beethoven van ser utilitzades en les transmissions
radiofòniques de la Segona Guerra Mundial per a
enfortir els ànims, atès que en el codi Morse tres punts
i una ratlla (tres notes curtes i una llarga) equivalen a la
«V», és a dir, «Victoria».
• Als catorze anys Mozart era ja un famós geni precoç que
viatjava amb el seu pare per a donar diferents concerts
per ciutats i corts europees. Va ser a aquesta edat quan,
passant per Roma, van acudir pare i fill a la Basílica de
Sant Pere del Vaticà per a escoltar un concert que s’oferia
en la Capella Sixtina i en el qual s’interpretava un famós
“Miserere” obra de Allegri, la partitura de la qual era gelosament
guardada i sobre la qual pesava la prohibició de
copiar-la o reproduir-la fóra del Vaticà. Després del con-
cert, i ja en el seu allotjament, el jove Mozart va ser capaç
de transcriure-la de memòria nota per nota sense equivocar-se,
amb el que la partitura va deixar de ser secreta i
Allegri va aconseguir certa posteritat que de l’altra forma
se li haguera negat.
• El compositor del segle
XVII Jean-Baptiste
Lully, va morir en gangrenar-se-li
una ferida
que es va fer en el
peu amb un bastó que
utilitzava per a portar
el compàs durant la
interpretació d’una de
les seues composicions
ja que era dansaire, i
va preferir la mort que
deixar de ballar per
una cama amputada.
Jean-Baptiste Lully
• El genial compositor,
Manuel de Falla,
tenia una personalitat
una miqueta especial.
Entre les seues múltiples
manies es troba una forta mania a la brutícia, fins
al punt d’haver de desinfectar personalment amb alcohol
cadascuna de les tecles del piano en el que tocava quan
donava un concert, pel simple fet que havia passat per
moltes mans. Tenia fòbia als microbis. Fins i tot va arribar
a desenvolupar una tendinitis de tant llavar-se les mans.
• Franz Schubert componia amb una guitarra ja que era
tan pobre que no podia disposar d’un piano.
• Beethoven tenia una oïda tan fina que, la continuada
exposició a la seua pròpia música, li va portar a viure part
de la seua vida amb una sordera parcial i la seua Novena
Simfonia la va compondre plenament sord.
• El compositor John Cage explica que, una vegada va
entrar en una càmera aniònica per a fer experiments en
un ambient en el qual no es produïra cap so. Cage va
escoltar amb tota atenció i va arribar a la conclusió que,
malgrat tot, sentia dos sons, un de greu i un altre agut. Els
científics li van informar que el so greu era la seua pròpia
sang circulant i l’agut el seu sistema nerviós funcionant.
Cage va arribar a la conclusió que el silenci no existeix.
• Lucciano Pavarotti va ser un dels grans tenors del segle
XX però pocs coneixien fins fa poc temps (1997) que no
sabia música!. Era incapaç de llegir una partitura. “Ja sóc
massa vell per a aprendre…”. I com ho feia?, us preguntareu.
Doncs tenia establert un sistema de símbols i línies
Lucciano Pavarotti
de colors ascendents i descendents que indiquen l’evolució
de la melodia, que li servia com a recordatori a l’hora
d’interpretar.
• El piano es un instrument que habitualment es toca
amb les dues mans. No obstant açò, el compositor francés
Maurice Ravel (autor de “El Bolero”) va escriure un
concert exclusivament per a la mà esquerra dedicat a un
pianista amic seu que acabava de perdre la mà dreta en
la guerra.
18 19

UNA MÚSIC SENSE PARTITURA
El passat mes de juliol la nostra banda va participar al
Certamen Internacional de Bandes de Música Ciutat
de València 2012, a la Secció d’Honor. Valga la redundància,
tot un honor pujar en aquell
escenari participant d’un moment
històric per a la nostra societat i
d’una acció apassionant per a la
vida personal de qualsevol músic.
Doncs bé, durant els meus anys
com a músic he participat en tots
els certàmens amb la banda, excepte
aquest últim, on vaig canviar una
partitura per un fill. Res trist, tot al
contrari, vaig disfrutar de dos dels
grans plaers de la meua vida junts:
la música i el meu bebè.
Així, puc aportar una visió diferent
del certamen. Una visió des de diferents
perspectives: mare, músic
—però sense partitura—, públic i dona de músic (ja
sabeu el sacrifici que suposa!! I si a més és membre de
la junta, ni s’ho podeu imaginar!!!).
El període gestacional en l’ésser humà són nou mesos
però que, davant l’expectativa del moment, es converteixen
en nou llargs mesos d’il·lusió, amor, nits en
vetlla, sacrificis, i una llarga espera plena de somnis
fructífers esperant el gran moment. No m’havia adonat
però la preparació d’un certamen podria ser alguna
cosa semblant!
I com que tot te un inici i un final, arriba el moment
del part, el moment de treure a la llum la simfonia
de somnis que he anat cultivant durant aquesta tendra
espera. Un moment especial, indescriptible, únic,
intrínsec ja a la meua vida. Va ser vore la seua cara i
exaltar en un orgasme d’emocions. Tot aquell que es
senta músic, diu que l’experiència de tocar al Palau
de la Música és única, especial. I si afegim els conceptes
certamen, secció d’honor... el còctel resultant
és indescriptible i exclusiu per a cadascú. I el públic?
Puc afirmar com a públic i músic, i dins de l’objectivitat
condicionada de ser un músic de l’Ateneu, que
la banda va fer una actuació excel·lent, magnífica, extraordinària.
No m’agradaria ficar-me sentimental, al cap i a la fi,
el certamen quedarà gravat en la història personal de
cadascú -músic, públic, etc.- com un record. Un fill no
viu en la memòria, és el dia a dia en la vida. Encara
que també podríem dir que la música viu el seu dia
a dia a les partitures? No obstant, mentre la música
s’expressa a través de les partitures, el succeir de la
vida es incert, no pot revelar-se el futur de cap persona
abans que passe.
En qualsevol cas, el certamen és un bon record en la
nostra existència, i els records queden presents en la
memòria. El meu record és avui un present i no pot
romandre immòbil com una partitura: evoluciona,
creix, canvia. Avui riu, demà plora, ahir no sabia que
tenia ... no hi ha partitura per a la vida, la vida s’ha de
viure en cada moment. Passa el mateix amb la música?
Un/a músic pot estar sense partitura?
Amb molta estima,
20 21
Vicen

UN SEGLE DE PASSIÓ PER LA MÚSICA
La integració de les dones en les bandes de música
ha sigut un procés llarg i difícil. A final de la dècada
dels 70 és quan s’incorporen les primeres dones com a
músics en la nostra banda. Fins eixa data cal ressaltar
que les dones tenien un paper secundari perquè no
eren músics en la banda. El cas que anem a tractar en
aquest article és precisament sobre una dona que encara
que no ha sigut músic, va estar lligada a l’Ateneu
fa molt de temps.
Em refereix a Isabel Moscardó Fuertes, que, junt Enrique
López Cutillas, el seu marit, van ser els primers
conserges en el bar de l’Ateneu, en l’època en que estava
situat en el carrer Sebastià Figueres, nº 15. Quan
es va constituir l’actual societat Ateneu Musical i Cultural,
el 5 de juny de 1943, la Junta Directiva va acordar
fer un contracte a qui volguera fer-se càrrec del
bar i del local social de l’Ateneu.
Així, el 12 d’agost del mateix any, de manera voluntària
començaren a regentar el bar Enrique López i Isa-
bel Moscardó. Cal ressaltar que el primer era músic
i tocava la percussió d’oïda. Açò no ens té que estranyar,
ja que en aquella època hi havia bastants músics
que tocaven sense saber solfeig.
En alguns documents
que
obren en l’arxiu
de l’Ateneu podem
vore que el
conserge tenia
ordre per part
de la Junta Directiva
de prohibir
l’entrada al
bar de l’Ateneu
a tot aquell que
no fora soci. Ara
tal vegada ens
resulte estrany,
però abans per a
Salvador Astruells Moreno
entrar en el local social de l’Ateneu tenies que ser soci
o demanar permís, ja que en cas contrari et prohibien
l’entrada.
Isabel Moscardó i el seu marit van estar al front del
bar durant 4 anys, concretament fins al 2 de juny del
1947, data en que es va fer càrrec Alfredo Miedes
Gonzalvo, que també era músic i en aquell temps era
el subdirector de la banda. A través d’aquestes línies
volem fer-li un xicotet homenatge a Isabel Moscardó,
doncs és la dona més longeva que hi ha actualment
al nostre poble. Ella va nàixer el 17 de desembre del
1912, és a dir, fa pràcticament 100 anys i ha conegut
quasi totes les etapes de la banda, des de l’època del
mestre Juan Arrieta fins als nostres dies.
Açò és una cosa poc freqüent i és motiu d’orgull en el
nostre poble, ja que actualment hi ha molt poca gent
que arriba a eixa edat. Jo recorde que en l’any 1985
en Albalat també va haver-hi un veí, Rafael Gausach
Soria, que va complir 100 anys i la nostra banda el va
acompanyar el diumenge 3 de novembre a l’església
amb motiu del seu aniversari.
Sempre ha segut molt freqüent vore en els concerts de
la banda a Isabel Moscardó com a una de les nostres
més fidels seguidores. Inclús en molts assajos, donada
la seua gran afició a la música, l’hem pogut vore
com a espectadora. Malgrat que en l’època del 1955
fins al 1973 en Albalat quasi no hi havia escola de música
i que les dones no tocaven en la banda, ningun
dels seus fills, Teresa, Isabel i Ricardo van ser músics,
però sí que cal ressaltar que l’afició d’aquesta dona es
va vore recompensada en l’any 1984, quan entraren a
la banda els seus 4 nets: Enrique, Antonio, Esteban i
Juan Carlos. Posteriorment
també
han entrat no fa
massa 2 rebesnétes
seues: Maica i
Yasmina.
Des d’ací volem
donar la nostra
més sencera enhorabona
a Isabel
i a tota la seua
família, ja que és
la fan i seguidora
més major que tenim
actualment a
l’Ateneu.
22 23

La nostra Banda juga aquest número de
loteria per al sorteig de nadal
Si vols una participació,
contacta amb qualsevol músic.
24 25

26
Trassagrari, 5 - Albalat de la Ribera
Tels. 96 249 02 34 - 96 249 01 68
Ajuntament
d’Albalat de la Ribera
impremta
papereria
Tel. 96 170 36 66
SUECA
info@graficasmiguel.com
27