El papa Francesc - Bisbat de Girona

full
eclesial
Santuari de la Font Santa i parròquies de Jafre,
Colomers, Garrigoles - Les Olives, Foixà, La Sala i Rupià
SUPLEMENT DEL FULL PARROQUIAL Any: XV Número: 163 Abril 2013
www.bisbatgirona.cat [cercar parròquia concreta] Telèfons: -Mn.Joan Planellas: 972780245 Mòbil: 649538965
joan.planellas@gmail.com -Mn. Joan Boadas: 609873072 jbhs@hotmail.es -Mn. Joan Busquets: 620299612
El papa Francesc
El papa Francesc conduirà l'Església catòlica,
escampada arreu de la terra, en els pròxims
temps! Aquesta és la notícia que el
proppassat 13 de març va sacsejar el món catòlic
i tota la humanitat. De manera imprevisible,
tal com s'escau en les coses que són de
Déu, va ser elegit bisbe de Roma el cardenal
Jorge Mario Bergoglio, arquebisbe de Buenos
Aires, el primer papa llatinoamericà de la història
de l'Església.
Després de la renúncia del papa Benet, calia
que el Senyor suscités, per mitjà del seu
Sant Esperit, un pastor que conduís el ramat
de Jesucrist, el Pastor suprem. Calia un nou
bisbe de Roma, seu que presideix en la caritat
i mare de molts fills, i l'escollit per una amplíssima
majoria de cardenals ha estat l'arquebisbe
de Buenos Aires, fill d'immigrants
italians, enginyer químic, jesuïta, prevere,
professor, autoritat acadèmica de teologia i
filosofia, pare espiritual, rector de parròquia,
bisbe, arquebisbe, cardenal. Aquest és el seu
currículum personal, però n'hi ha un altre:
home de l'Evangeli viscut i del Concili Vaticà
II, home de pregària, lliure d'esperit, amic
dels pobres, home que coneix la santedat, pare
sol·lícit i acollidor, defensor de la justícia,
home de diàleg amb els jueus, home obert a
totes les persones de bona voluntat, fratern i
misericordiós, auster i cordial, serè i de gran
simpatia.
Amb els seus gestos inicials sembla que
Francesc impregnarà el papat de la seva personalitat
senzilla, austera i antiretòrica. Però
no farà una revolució populista, sinó un retorn
als orígens, un retorn a l’Evangeli, tot passant
pel franciscanisme de la pobresa i pel jesuïtisme
de l’anàlisi i la reflexió. I tot plegat, no
per plaure als mèdia o al món, sinó per retornar
a l’essencial, a l’espiritualitat, a la pregària.
Bergoglio ve d’un altre món, d’una realitat
geogràficament i socialment perifèrica. Era
un home sobri, que vivia sense riqueses, al
costat dels necessitats. Sap que no serà fàcil
mantenir el lligam amb els febles. Per això,
en la seva primera audiència als mitjans de
comunicació els va dir: «Ah! Com m’agradaria
una Església pobra i per als pobres». En
una època de crisi i de malestar econòmic,
que la més alta autoritat religiosa d’Occident
sigui capaç d’avançar-se als polítics en senzillesa
i austeritat esdevé formidable. El seu
capteniment servirà de model i d’advertiment.
Però no s’aturarà aquí. Ben segur que, en fidelitat
al Concili Vaticà II, continuarà la reforma
de l’Església. D’aquí que ens cal pregar
perquè el seu testimoni ens estimuli tots a
mantenir viva la flama de la fe pels camins de
la nova evangelització i a viure en comunió
en el si de la Santa Mare Església.
Les nostres Parròquies s'alegren perquè el
Senyor no ha deixat òrfena la seva Església.
Saludem el Sant Pare Francesc plens d'esperança
en el seu guiatge pastoral i ens sentim
en profunda comunió amb el nou bisbe de
Roma. Que el Senyor el beneeixi amb l'abundor
dels seus dons.
Santa Pasqua!
Mn. Joan Planellas.

LA PREGÀRIA (8)
Reprenen aquests petits articles sobre la pregària
a la llum del Catecisme de l'Església Catòlica.
Avui comentarem els núms. 2684-2696.
No podem passar de llarg dels últims esdeveniments
eclesials. La dimissió del papa Benet i
l'elecció del papa Francesc. A més, quan la pregària
hi ha tingut un protagonisme rellevant. El papa
Benet va presentar la seva renúncia ja que està
cansat físicament i psicològicament per portar la
pesada carga de l'Església i afrontar els reptes
interns i externs que té plantejats. Però no li falten
ni li fallen les forces per seguir servint l'Església.
Dedicarà, fins a la fi dels seus dies, totes les seves
energies per pregar per l'Església i per la missió
que té encomanada. Com a bisbe emèrit de Roma
es reclourà en el monestir de clausura de dins el
Vaticà. Ens recorda a Santa Tereseta de l'Infant
Jesús. Quan es preguntava què li demanava el
Senyor va arribar a la conclusió que li demanava
estar en el cor de l'Església, allí on resideix l'amor:
la pregària, que és la que mou la vida de
l'Església. Benet farà aquest últim gran servei a
l'Església. Donem-li gràcies i afegim-nos-hi de
tot cor a la seva pregària i que senti el nostre escalf
i el nostre amor. El Papa Francesc iniciava el
seu pontificat, no amb un discurs, sinó invitantnos
a pregar. Ens ha redescobert la importància
de ser contemplatius enmig del món, i així descobrir
el pas de Déu en la nostra vida, en la vida de
tots els homes i en la història en majúscules que
és la Historia de la Salvació. Davant d'un món
desballestat, afirma la presència de Déu que venç
al Diable i que va instaurant el seu Regne en el
cor dels pobres i els humils. La pregària dinamitza
la vida de l'Església i de tots els cristians, ja
que troba aquest Déu Trinitari que surt al seu encontre.
La pregària ens situa en la dinàmica Trinitària.
Per Crist, amb Ell i en Ell lloem a Déu Pare
per la força de l'Esperit Sant. La pregària personal,
que poua i ens porta a la gran pregària de
l'Església que és l'Eucaristia, es fa en el si de
l'Església.
Comencem el comentari del Catecisme. Per
aprendre i aprofundir en la nostra vida de pregària,
els sants amb el seu exemple de vida són una
ajuda inestimable. Llegir bones vides de sants ens
hi pot ajudar molt. També són uns grans intercessors.
Al llarg de la vida de l'Església han aparegut
diferents espiritualitats que han ajudat a la interculturalització
de la fe cristiana i reflecteixen una
rica diversitat a la llum de l'Esperit Sant.
La família cristiana és la primera escola de
pregària. Fonamentada en el sagrament del matrimoni,
esdevé “l'Església domèstica”. S'ha de
fomentar la pregària en el si de la família.
També els mossens i els religiosos tenen obligació
de formar i fomentar la pregària: tant personal,
com litúrgica.
La catequesi d'infants, adolescents, joves i
adults ha de propiciar el tracte personal amb Déu
que és la pregària. Sense oblidar la memorització
de les pregàries fonamentals del cristià.
Els grups de pregària, són una bona escola i
una bona ajuda en el foment i en el trobar gust a
la pregària.
La direcció espiritual es també un element clau
per créixer en la nostra vida de pregària, ens ajuda
a discernir els dons que ens dóna l'Esperit.
L'Església és el lloc adequat per la pregària litúrgica.
Però també per la pregària personal davant
el Santíssim. També és bo dedicar algun
espai o racó per la pregària a casa. Les romeries i
peregrinacions als santuaris són llocs apropiats
per vivificar la nostra pregària. La visita als monestirs
en fan valorar la pregària de les Hores,
com a pregària de tota l'Església. Mn. Joan Boadas.
«DIA DE LA FAMÍLIA»
A LA FONT SANTA
El dissabte, dia 27 d’abril, festa de la Mare de
Déu de Montserrat, tindrà lloc el «Dia de la Família»
a la Font Santa. La missa se celebrarà a les 6
de la tarda. Pregarem per les famílies dels nostres
pobles. En acabar, piscolabis per a tothom en el
local d’esbarjo. Totes les parròquies són convidades
a participar d’aquesta celebració.
BENEDICCIÓ DE LA CASA:
Durant el temps de Pasqua, qui desitgi la benedicció
de la casa (o el Salpàs) que ho comuniqui
als mossens.
CÀRITAS:
Aliment mes d’abril: 1 quilo de espagueti.
BALANÇ DE LES DESPESES
PER A LA RESTAURACIÓ DEL
RETAULE DE COLOMERS
Restauració ................................. 18.252,52 €
Extres (fuster i roba) ..................... 276,12 €
Total despeses ............................. 18.528,64 €
Per a sufragar aquestes despeses, el passat dia
del Ram, la Parròquia va rebre 1.200 € de
l’Ajuntament. En aquest mateix dia, la restauració
va quedar inaugurada oficialment.
Entre els mesos de gener i febrer, la Parròquia
ha pagat un total de 9.628,64 €. Queden per pagar
8.900 €, que correspon a l’import de la subvenció
del Departament de Cultura de la Generalitat
de Catalunya, que esperem que arribi aviat.
Cada primer dissabte de mes té lloc la col·lecta
per aquesta finalitat. Recollit el passat dia 2 de
març: 53,10 €.

FRANCESC, PAPA
Reproduïm, tot seguit, un discurs del encara Cardenal
Bergoglio, pocs dies abans de ser papa, pronunciat
en una de les Congregacions Generals de
Cardenals, quan debatien el perfil del successor de
Benet XVI. El text, amb permís del papa Francesc, el
va fer públic el Cardenal Jaime Ortega de La Habana
(Cuba), en el marc de la missa crismal celebrada a la
capital cubana. Veurem com, en quatre punts, parla
de la missió evangelitzadora de l’Església i de com
hauria de ser el nou papa, sense saber encara que
l’elegit seria ell mateix. Heus ací el text:
La dulce y confortadora alegría de
evangelizar
La evangelización es la razón de ser de la
Iglesia. - “La dulce y confortadora alegría de
evangelizar” (Pablo VI). - Es el mismo Jesucristo
quien, desde dentro, nos impulsa.
1.- Evangelizar supone celo apostólico.
Evangelizar supone en la Iglesia la parresía de
salir de sí misma. La Iglesia está llamada a
salir de sí misma e ir hacia las periferias, no
solo las geográficas, sino también las periferias
existenciales: las del misterio del pecado, las
del dolor, las de la injusticia, las de la ignorancia
y prescindencia religiosa, las del pensamiento,
las de toda miseria.
2.- Cuando la Iglesia no sale de sí misma
para evangelizar deviene autorreferencial y
entonces se enferma (cfr. La mujer encorvada
sobre sí misma del Evangelio). Los males que,
a lo largo del tiempo, se dan en las instituciones
eclesiales tienen raíz de autorreferencialidad,
una suerte de narcisismo teológico. En el
Apocalipsis Jesús dice que está a la puerta y
llama. Evidentemente el texto se refiere a que
golpea desde fuera la puerta para entrar… Pero
pienso en las veces en que Jesús golpea desde
dentro para que le dejemos salir. La Iglesia
autorreferencial pretende a Jesucristo dentro
de sí y no lo deja salir.
3.- La Iglesia, cuando es autorreferencial,
sin darse cuenta, cree que tiene luz propia;
deja de ser el mysterium lunae y da lugar a
ese mal tan grave que es la mundanidad espiritual
(Según De Lubac, el peor mal que puede
sobrevenir a la Iglesia). Ese vivir para darse
gloria los unos a otros. Simplificando; hay dos
imágenes de Iglesia: la Iglesia evangelizadora
que sale de sí; la Dei Verbum religiose audiens
et fidenter proclamans, o la Iglesia mundana
que vive en sí, de sí, para sí. Esto debe dar luz
a los posibles cambios y reformas que haya
que hacer para la salvación de las almas.
4.- Pensando en el próximo Papa: un hombre
que, desde la contemplación de Jesucristo
y desde la adoración a Jesucristo ayude a la
Iglesia a salir de sí hacia las periferias existenciales,
que la ayude a ser la madre fecunda
que vive de “la dulce y confortadora alegría de
la evangelizar”.
Noms,
no estadístiques
Una de les escenes colpidores de la Pasqua és
la que ens narra sant Joan quan explica que Maria
Magdalena plorava per no haver trobat el cos
de Jesús, i que el Ressuscitat se li fa present
cridant-la pel seu nom.
El plor de Maria, en el que hi podem veure el plor
de tanta gent que pateix una pèrdua, canvia en
esperança quan sent el seu nom pronunciat. Fa
pensar, ja no pel plor, sinó perquè no senten
pronunciat el seu nom, en les víctimes del sistema
políticoeconòmic en què vivim, que són números,
són estadístiques. D’aquestes persones
de les que en parlem tant, no en sabem el nom.
Em deia un company que fa part del percentatge
tan elevat de les persones en atur (d’ell sí que en
sé el nom), que un dels principals problemes
d’aquesta situació és viure-ho sol, cosa que duu
més fàcilment a la depressió. I que, en canvi, si
s’apleguen i fan camí junts per a trobar sortides,
la vida és molt diferent.
La vida humana es caracteritza per les relacions.
Pronunciar el nom d’una persona expressant
amor, com és el cas de Jesús, o amistat o, senzillament,
expressant el reconeixement, és del tot
necessari per a viure. No podem quedar reduïts
a números o estadístiques. No podem quedarnos
tranquils sentint estadístiques. Ens cal anar
a l’encontre per a humanitzar allò que podria
deixar de ser humà.
Vet aquí el sentit de la Pasqua: el Ressuscitat
ens crida pel nom (baptisme): I se’ns dóna de tal
manera (eucaristia) que fa de nosaltres uns altres
Crist, perquè en nom seu anem a l’encontre
dels qui ploren i els puguem cridar pel seu nom.
Josep M. Romaguera
Aplec de l’Hospitalitat de Lourdes a
L’Escala. Diumenge 21 d’abril
2/4 12 matí: Missa a la Parròquia de Sant Pere.
Sortint de missa, balls tradicionals.
2 tarda: Dinar de germanor a la Sala Polivalent.
Inscripcions pel dinar: 972 77 34 48 (Alfons).
COL·LECTA PEL SEMINARI
Parròquia de Colomers ............ 44,20 €
Parròquia de Foixà ................... 207,16 €
Parròquia de Garrigoles ............. 24,00 €
Parròquia de Jafre ...................... 93,15 €
Parròquia de Rupià ................... 85,68 €
Santuari de la Font Santa ........... 60,30 €
Donatius particulars ................. 300,00 €
TOTAL . ................................. 814,49 €

MOVIMENT PARROQUIAL: MARÇ
GARRIGOLES – LES OLIVES: * El dia 17 de març morí Joan Pou i Ferrer, de 82 anys.
JAFRE: * El dia 30 de març, en el marc de la Vetlla Pasqual, han Professat la seva Fe i han celebrat la
Comunió Solemne, els següents nois i noies: Mariona Torrent Pi, de Foixà; Joan de Genover
Miquel, de Vilopriu; Marc Vila Alabau, de Jafre; Carme Belchi Poch, de Verges; Toni Pascual
Amorós, de La Tallada; Maria Boix Paretas, de La Sala.
AGENDA DEL MES D’ABRIL:
Dissabte, dia 13: Reunió del Consell Parroquial de Colomers, en acabar la missa de 2/4 de 8 del vespre.
Diumenge, dia 21: Aplec de l’Hospitalitat de Lourdes a L’Escala. Missa a 2/4 de 12 matí.
Dissabte, dia 27: «Dia de la Família» a la Font Santa, a les 6 de la tarda.
LES MISSES DEL MES D’ABRIL
Dia 2: Dimarts: 5 tarda, a FOIXÀ: Maria.
Dia 4: Dijous: 5 tarda, a RUPIÀ: Pel poble.
Dia 5: Divendres: 6 tarda, a LA FONT SANTA: Narcís Rocas Almar (11è. aniv.).
Dia 6: Dissabte: Missa de vigília: 6 tarda, a LA FONT SANTA: Dif. Fam. Costal Pagès.
2/4 de 8 vespre, a COLOMERS: Dif. Fam. Fortuny Cruells.
Dia 7: Diumenge II Pasqua: 10 matí, a FOIXÀ: En acció de gràcies.
¾ d’11 matí, a LES OLIVES: Vicenç Batlle (6è. aniv.) i Dolors Nadal (2on. aniv.).
11 matí, a RUPIÀ: Pepita esquena Romaguera.
12 matí, a LA SALA: Pere Falgàs (4art. aniv.).
12 matí, a JAFRE: Pere Alemany.
Dia 9: Dimarts: 5 tarda, a FOIXÀ: Pel poble.
Dia 11: Dijous: Sant Estanislau: 5 tarda, a RUPIÀ: Pel poble.
Dia 12: Divendres: 6 tarda, a LA FONT SANTA: Martí Alabau Perich.
Dia 13: Dissabte: Missa de vigília: 6 tarda, a LA FONT SANTA: Lourdes Barniol.
2/4 de 8 vespre, a COLOMERS: Dif. Fam. Montal Parera.
Dia 14: Diumenge III Pasqua: 10 matí, a FOIXÀ: Dif. Fam. Torrent Genís.
¾ d’11 matí, a LES OLIVES: Joan Reixach Farrés (1er. aniv.).
11 matí, a RUPIÀ: Pel poble.
12 matí, a JAFRE: Josep Bonany.
Dia 16: Dimarts: 5 tarda, a FOIXÀ: Pel poble.
Dia 18: Dijous: 5 tarda, a RUPIÀ: Pel poble.
Dia 19: Divendres: 6 tarda, a LA FONT SANTA: Kazbek Gubiev.
Dia 20: Dissabte: Missa de vigília: 6 tarda, a LA FONT SANTA: Josep Hugas Alabau.
2/4 de 8 vespre, a COLOMERS: Balbina Prim Crosas.
Dia 21: Diumenge IV Pasqua: 10 matí, a FOIXÀ: Dif. Fam. Puig Poch.
¾ d’11 matí, a LES OLIVES: Pel poble.
11 matí, a RUPIÀ: Pel poble.
12 matí, a JAFRE: Josep Serra Vendrell (6è. aniv.).
Dia 23: Dimarts: Sant Jordi: 5 tarda, a FOIXÀ: Dif. Fam. Bonmatí Pujadas.
Dia 25: Dijous: Sant Marc: 5 tarda, a RUPIÀ: Pel poble.
Dia 26: Divendres: Sant Isidor: 6 tarda, a LA FONT SANTA: Pel poble.
Dia 27: Dissabte: Missa de vigília i Mare de Déu de Montserrat: 6 tarda, a LA FONT SANTA:
Dia de la Família: Martí Planellas i Rosa Barnosell.
2/4 de 8 vespre, a COLOMERS: Josep Fortuny i Montserrat Montal.
Dia 28: Diumenge V Pasqua: 10 matí, a FOIXÀ: Joan Colomer i Joaquima Pla.
¾ d’11 matí, a LES OLIVES: Pel poble.
11 matí, a RUPIÀ: Pel poble.
12 matí, a JAFRE: Enriqueta Teixidor Pagès.
Dia 30: Dimarts: 5 tarda, a FOIXÀ: Pel poble.
Les misses on s’assenyala «pel poble», indica que la intenció és lliure per a encarregar-la.