01.05.2013 Views

El papa Francesc - Bisbat de Girona

El papa Francesc - Bisbat de Girona

El papa Francesc - Bisbat de Girona

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

full<br />

eclesial<br />

Santuari <strong>de</strong> la Font Santa i parròquies <strong>de</strong> Jafre,<br />

Colomers, Garrigoles - Les Olives, Foixà, La Sala i Rupià<br />

SUPLEMENT DEL FULL PARROQUIAL Any: XV Número: 163 Abril 2013<br />

www.bisbatgirona.cat [cercar parròquia concreta] Telèfons: -Mn.Joan Planellas: 972780245 Mòbil: 649538965<br />

joan.planellas@gmail.com -Mn. Joan Boadas: 609873072 jbhs@hotmail.es -Mn. Joan Busquets: 620299612<br />

<strong>El</strong> <strong>papa</strong> <strong>Francesc</strong><br />

<strong>El</strong> <strong>papa</strong> <strong>Francesc</strong> conduirà l'Església catòlica,<br />

escampada arreu <strong>de</strong> la terra, en els pròxims<br />

temps! Aquesta és la notícia que el<br />

proppassat 13 <strong>de</strong> març va sacsejar el món catòlic<br />

i tota la humanitat. De manera imprevisible,<br />

tal com s'escau en les coses que són <strong>de</strong><br />

Déu, va ser elegit bisbe <strong>de</strong> Roma el car<strong>de</strong>nal<br />

Jorge Mario Bergoglio, arquebisbe <strong>de</strong> Buenos<br />

Aires, el primer <strong>papa</strong> llatinoamericà <strong>de</strong> la història<br />

<strong>de</strong> l'Església.<br />

Després <strong>de</strong> la renúncia <strong>de</strong>l <strong>papa</strong> Benet, calia<br />

que el Senyor suscités, per mitjà <strong>de</strong>l seu<br />

Sant Esperit, un pastor que conduís el ramat<br />

<strong>de</strong> Jesucrist, el Pastor suprem. Calia un nou<br />

bisbe <strong>de</strong> Roma, seu que presi<strong>de</strong>ix en la caritat<br />

i mare <strong>de</strong> molts fills, i l'escollit per una amplíssima<br />

majoria <strong>de</strong> car<strong>de</strong>nals ha estat l'arquebisbe<br />

<strong>de</strong> Buenos Aires, fill d'immigrants<br />

italians, enginyer químic, jesuïta, prevere,<br />

professor, autoritat acadèmica <strong>de</strong> teologia i<br />

filosofia, pare espiritual, rector <strong>de</strong> parròquia,<br />

bisbe, arquebisbe, car<strong>de</strong>nal. Aquest és el seu<br />

currículum personal, però n'hi ha un altre:<br />

home <strong>de</strong> l'Evangeli viscut i <strong>de</strong>l Concili Vaticà<br />

II, home <strong>de</strong> pregària, lliure d'esperit, amic<br />

<strong>de</strong>ls pobres, home que coneix la santedat, pare<br />

sol·lícit i acollidor, <strong>de</strong>fensor <strong>de</strong> la justícia,<br />

home <strong>de</strong> diàleg amb els jueus, home obert a<br />

totes les persones <strong>de</strong> bona voluntat, fratern i<br />

misericordiós, auster i cordial, serè i <strong>de</strong> gran<br />

simpatia.<br />

Amb els seus gestos inicials sembla que<br />

<strong>Francesc</strong> impregnarà el <strong>papa</strong>t <strong>de</strong> la seva personalitat<br />

senzilla, austera i antiretòrica. Però<br />

no farà una revolució populista, sinó un retorn<br />

als orígens, un retorn a l’Evangeli, tot passant<br />

pel franciscanisme <strong>de</strong> la pobresa i pel jesuïtisme<br />

<strong>de</strong> l’anàlisi i la reflexió. I tot plegat, no<br />

per plaure als mèdia o al món, sinó per retornar<br />

a l’essencial, a l’espiritualitat, a la pregària.<br />

Bergoglio ve d’un altre món, d’una realitat<br />

geogràficament i socialment perifèrica. Era<br />

un home sobri, que vivia sense riqueses, al<br />

costat <strong>de</strong>ls necessitats. Sap que no serà fàcil<br />

mantenir el lligam amb els febles. Per això,<br />

en la seva primera audiència als mitjans <strong>de</strong><br />

comunicació els va dir: «Ah! Com m’agradaria<br />

una Església pobra i per als pobres». En<br />

una època <strong>de</strong> crisi i <strong>de</strong> malestar econòmic,<br />

que la més alta autoritat religiosa d’Occi<strong>de</strong>nt<br />

sigui capaç d’avançar-se als polítics en senzillesa<br />

i austeritat es<strong>de</strong>vé formidable. <strong>El</strong> seu<br />

capteniment servirà <strong>de</strong> mo<strong>de</strong>l i d’advertiment.<br />

Però no s’aturarà aquí. Ben segur que, en fi<strong>de</strong>litat<br />

al Concili Vaticà II, continuarà la reforma<br />

<strong>de</strong> l’Església. D’aquí que ens cal pregar<br />

perquè el seu testimoni ens estimuli tots a<br />

mantenir viva la flama <strong>de</strong> la fe pels camins <strong>de</strong><br />

la nova evangelització i a viure en comunió<br />

en el si <strong>de</strong> la Santa Mare Església.<br />

Les nostres Parròquies s'alegren perquè el<br />

Senyor no ha <strong>de</strong>ixat òrfena la seva Església.<br />

Salu<strong>de</strong>m el Sant Pare <strong>Francesc</strong> plens d'esperança<br />

en el seu guiatge pastoral i ens sentim<br />

en profunda comunió amb el nou bisbe <strong>de</strong><br />

Roma. Que el Senyor el beneeixi amb l'abundor<br />

<strong>de</strong>ls seus dons.<br />

Santa Pasqua!<br />

Mn. Joan Planellas.


LA PREGÀRIA (8)<br />

Reprenen aquests petits articles sobre la pregària<br />

a la llum <strong>de</strong>l Catecisme <strong>de</strong> l'Església Catòlica.<br />

Avui comentarem els núms. 2684-2696.<br />

No po<strong>de</strong>m passar <strong>de</strong> llarg <strong>de</strong>ls últims es<strong>de</strong>veniments<br />

eclesials. La dimissió <strong>de</strong>l <strong>papa</strong> Benet i<br />

l'elecció <strong>de</strong>l <strong>papa</strong> <strong>Francesc</strong>. A més, quan la pregària<br />

hi ha tingut un protagonisme rellevant. <strong>El</strong> <strong>papa</strong><br />

Benet va presentar la seva renúncia ja que està<br />

cansat físicament i psicològicament per portar la<br />

pesada carga <strong>de</strong> l'Església i afrontar els reptes<br />

interns i externs que té plantejats. Però no li falten<br />

ni li fallen les forces per seguir servint l'Església.<br />

Dedicarà, fins a la fi <strong>de</strong>ls seus dies, totes les seves<br />

energies per pregar per l'Església i per la missió<br />

que té encomanada. Com a bisbe emèrit <strong>de</strong> Roma<br />

es reclourà en el monestir <strong>de</strong> clausura <strong>de</strong> dins el<br />

Vaticà. Ens recorda a Santa Tereseta <strong>de</strong> l'Infant<br />

Jesús. Quan es preguntava què li <strong>de</strong>manava el<br />

Senyor va arribar a la conclusió que li <strong>de</strong>manava<br />

estar en el cor <strong>de</strong> l'Església, allí on resi<strong>de</strong>ix l'amor:<br />

la pregària, que és la que mou la vida <strong>de</strong><br />

l'Església. Benet farà aquest últim gran servei a<br />

l'Església. Donem-li gràcies i afegim-nos-hi <strong>de</strong><br />

tot cor a la seva pregària i que senti el nostre escalf<br />

i el nostre amor. <strong>El</strong> Papa <strong>Francesc</strong> iniciava el<br />

seu pontificat, no amb un discurs, sinó invitantnos<br />

a pregar. Ens ha re<strong>de</strong>scobert la importància<br />

<strong>de</strong> ser contemplatius enmig <strong>de</strong>l món, i així <strong>de</strong>scobrir<br />

el pas <strong>de</strong> Déu en la nostra vida, en la vida <strong>de</strong><br />

tots els homes i en la història en majúscules que<br />

és la Historia <strong>de</strong> la Salvació. Davant d'un món<br />

<strong>de</strong>sballestat, afirma la presència <strong>de</strong> Déu que venç<br />

al Diable i que va instaurant el seu Regne en el<br />

cor <strong>de</strong>ls pobres i els humils. La pregària dinamitza<br />

la vida <strong>de</strong> l'Església i <strong>de</strong> tots els cristians, ja<br />

que troba aquest Déu Trinitari que surt al seu encontre.<br />

La pregària ens situa en la dinàmica Trinitària.<br />

Per Crist, amb <strong>El</strong>l i en <strong>El</strong>l lloem a Déu Pare<br />

per la força <strong>de</strong> l'Esperit Sant. La pregària personal,<br />

que poua i ens porta a la gran pregària <strong>de</strong><br />

l'Església que és l'Eucaristia, es fa en el si <strong>de</strong><br />

l'Església.<br />

Comencem el comentari <strong>de</strong>l Catecisme. Per<br />

aprendre i aprofundir en la nostra vida <strong>de</strong> pregària,<br />

els sants amb el seu exemple <strong>de</strong> vida són una<br />

ajuda inestimable. Llegir bones vi<strong>de</strong>s <strong>de</strong> sants ens<br />

hi pot ajudar molt. També són uns grans intercessors.<br />

Al llarg <strong>de</strong> la vida <strong>de</strong> l'Església han aparegut<br />

diferents espiritualitats que han ajudat a la interculturalització<br />

<strong>de</strong> la fe cristiana i reflecteixen una<br />

rica diversitat a la llum <strong>de</strong> l'Esperit Sant.<br />

La família cristiana és la primera escola <strong>de</strong><br />

pregària. Fonamentada en el sagrament <strong>de</strong>l matrimoni,<br />

es<strong>de</strong>vé “l'Església domèstica”. S'ha <strong>de</strong><br />

fomentar la pregària en el si <strong>de</strong> la família.<br />

També els mossens i els religiosos tenen obligació<br />

<strong>de</strong> formar i fomentar la pregària: tant personal,<br />

com litúrgica.<br />

La catequesi d'infants, adolescents, joves i<br />

adults ha <strong>de</strong> propiciar el tracte personal amb Déu<br />

que és la pregària. Sense oblidar la memorització<br />

<strong>de</strong> les pregàries fonamentals <strong>de</strong>l cristià.<br />

<strong>El</strong>s grups <strong>de</strong> pregària, són una bona escola i<br />

una bona ajuda en el foment i en el trobar gust a<br />

la pregària.<br />

La direcció espiritual es també un element clau<br />

per créixer en la nostra vida <strong>de</strong> pregària, ens ajuda<br />

a discernir els dons que ens dóna l'Esperit.<br />

L'Església és el lloc a<strong>de</strong>quat per la pregària litúrgica.<br />

Però també per la pregària personal davant<br />

el Santíssim. També és bo <strong>de</strong>dicar algun<br />

espai o racó per la pregària a casa. Les romeries i<br />

peregrinacions als santuaris són llocs apropiats<br />

per vivificar la nostra pregària. La visita als monestirs<br />

en fan valorar la pregària <strong>de</strong> les Hores,<br />

com a pregària <strong>de</strong> tota l'Església. Mn. Joan Boadas.<br />

«DIA DE LA FAMÍLIA»<br />

A LA FONT SANTA<br />

<strong>El</strong> dissabte, dia 27 d’abril, festa <strong>de</strong> la Mare <strong>de</strong><br />

Déu <strong>de</strong> Montserrat, tindrà lloc el «Dia <strong>de</strong> la Família»<br />

a la Font Santa. La missa se celebrarà a les 6<br />

<strong>de</strong> la tarda. Pregarem per les famílies <strong>de</strong>ls nostres<br />

pobles. En acabar, piscolabis per a tothom en el<br />

local d’esbarjo. Totes les parròquies són convida<strong>de</strong>s<br />

a participar d’aquesta celebració.<br />

BENEDICCIÓ DE LA CASA:<br />

Durant el temps <strong>de</strong> Pasqua, qui <strong>de</strong>sitgi la benedicció<br />

<strong>de</strong> la casa (o el Salpàs) que ho comuniqui<br />

als mossens.<br />

CÀRITAS:<br />

Aliment mes d’abril: 1 quilo <strong>de</strong> espagueti.<br />

BALANÇ DE LES DESPESES<br />

PER A LA RESTAURACIÓ DEL<br />

RETAULE DE COLOMERS<br />

Restauració ................................. 18.252,52 €<br />

Extres (fuster i roba) ..................... 276,12 €<br />

Total <strong>de</strong>speses ............................. 18.528,64 €<br />

Per a sufragar aquestes <strong>de</strong>speses, el passat dia<br />

<strong>de</strong>l Ram, la Parròquia va rebre 1.200 € <strong>de</strong><br />

l’Ajuntament. En aquest mateix dia, la restauració<br />

va quedar inaugurada oficialment.<br />

Entre els mesos <strong>de</strong> gener i febrer, la Parròquia<br />

ha pagat un total <strong>de</strong> 9.628,64 €. Que<strong>de</strong>n per pagar<br />

8.900 €, que correspon a l’import <strong>de</strong> la subvenció<br />

<strong>de</strong>l Departament <strong>de</strong> Cultura <strong>de</strong> la Generalitat<br />

<strong>de</strong> Catalunya, que esperem que arribi aviat.<br />

Cada primer dissabte <strong>de</strong> mes té lloc la col·lecta<br />

per aquesta finalitat. Recollit el passat dia 2 <strong>de</strong><br />

març: 53,10 €.


FRANCESC, PAPA<br />

Reproduïm, tot seguit, un discurs <strong>de</strong>l encara Car<strong>de</strong>nal<br />

Bergoglio, pocs dies abans <strong>de</strong> ser <strong>papa</strong>, pronunciat<br />

en una <strong>de</strong> les Congregacions Generals <strong>de</strong><br />

Car<strong>de</strong>nals, quan <strong>de</strong>batien el perfil <strong>de</strong>l successor <strong>de</strong><br />

Benet XVI. <strong>El</strong> text, amb permís <strong>de</strong>l <strong>papa</strong> <strong>Francesc</strong>, el<br />

va fer públic el Car<strong>de</strong>nal Jaime Ortega <strong>de</strong> La Habana<br />

(Cuba), en el marc <strong>de</strong> la missa crismal celebrada a la<br />

capital cubana. Veurem com, en quatre punts, parla<br />

<strong>de</strong> la missió evangelitzadora <strong>de</strong> l’Església i <strong>de</strong> com<br />

hauria <strong>de</strong> ser el nou <strong>papa</strong>, sense saber encara que<br />

l’elegit seria ell mateix. Heus ací el text:<br />

La dulce y confortadora alegría <strong>de</strong><br />

evangelizar<br />

La evangelización es la razón <strong>de</strong> ser <strong>de</strong> la<br />

Iglesia. - “La dulce y confortadora alegría <strong>de</strong><br />

evangelizar” (Pablo VI). - Es el mismo Jesucristo<br />

quien, <strong>de</strong>s<strong>de</strong> <strong>de</strong>ntro, nos impulsa.<br />

1.- Evangelizar supone celo apostólico.<br />

Evangelizar supone en la Iglesia la parresía <strong>de</strong><br />

salir <strong>de</strong> sí misma. La Iglesia está llamada a<br />

salir <strong>de</strong> sí misma e ir hacia las periferias, no<br />

solo las geográficas, sino también las periferias<br />

existenciales: las <strong>de</strong>l misterio <strong>de</strong>l pecado, las<br />

<strong>de</strong>l dolor, las <strong>de</strong> la injusticia, las <strong>de</strong> la ignorancia<br />

y prescin<strong>de</strong>ncia religiosa, las <strong>de</strong>l pensamiento,<br />

las <strong>de</strong> toda miseria.<br />

2.- Cuando la Iglesia no sale <strong>de</strong> sí misma<br />

para evangelizar <strong>de</strong>viene autorreferencial y<br />

entonces se enferma (cfr. La mujer encorvada<br />

sobre sí misma <strong>de</strong>l Evangelio). Los males que,<br />

a lo largo <strong>de</strong>l tiempo, se dan en las instituciones<br />

eclesiales tienen raíz <strong>de</strong> autorreferencialidad,<br />

una suerte <strong>de</strong> narcisismo teológico. En el<br />

Apocalipsis Jesús dice que está a la puerta y<br />

llama. Evi<strong>de</strong>ntemente el texto se refiere a que<br />

golpea <strong>de</strong>s<strong>de</strong> fuera la puerta para entrar… Pero<br />

pienso en las veces en que Jesús golpea <strong>de</strong>s<strong>de</strong><br />

<strong>de</strong>ntro para que le <strong>de</strong>jemos salir. La Iglesia<br />

autorreferencial preten<strong>de</strong> a Jesucristo <strong>de</strong>ntro<br />

<strong>de</strong> sí y no lo <strong>de</strong>ja salir.<br />

3.- La Iglesia, cuando es autorreferencial,<br />

sin darse cuenta, cree que tiene luz propia;<br />

<strong>de</strong>ja <strong>de</strong> ser el mysterium lunae y da lugar a<br />

ese mal tan grave que es la mundanidad espiritual<br />

(Según De Lubac, el peor mal que pue<strong>de</strong><br />

sobrevenir a la Iglesia). Ese vivir para darse<br />

gloria los unos a otros. Simplificando; hay dos<br />

imágenes <strong>de</strong> Iglesia: la Iglesia evangelizadora<br />

que sale <strong>de</strong> sí; la Dei Verbum religiose audiens<br />

et fi<strong>de</strong>nter proclamans, o la Iglesia mundana<br />

que vive en sí, <strong>de</strong> sí, para sí. Esto <strong>de</strong>be dar luz<br />

a los posibles cambios y reformas que haya<br />

que hacer para la salvación <strong>de</strong> las almas.<br />

4.- Pensando en el próximo Papa: un hombre<br />

que, <strong>de</strong>s<strong>de</strong> la contemplación <strong>de</strong> Jesucristo<br />

y <strong>de</strong>s<strong>de</strong> la adoración a Jesucristo ayu<strong>de</strong> a la<br />

Iglesia a salir <strong>de</strong> sí hacia las periferias existenciales,<br />

que la ayu<strong>de</strong> a ser la madre fecunda<br />

que vive <strong>de</strong> “la dulce y confortadora alegría <strong>de</strong><br />

la evangelizar”.<br />

Noms,<br />

no estadístiques<br />

Una <strong>de</strong> les escenes colpidores <strong>de</strong> la Pasqua és<br />

la que ens narra sant Joan quan explica que Maria<br />

Magdalena plorava per no haver trobat el cos<br />

<strong>de</strong> Jesús, i que el Ressuscitat se li fa present<br />

cridant-la pel seu nom.<br />

<strong>El</strong> plor <strong>de</strong> Maria, en el que hi po<strong>de</strong>m veure el plor<br />

<strong>de</strong> tanta gent que pateix una pèrdua, canvia en<br />

esperança quan sent el seu nom pronunciat. Fa<br />

pensar, ja no pel plor, sinó perquè no senten<br />

pronunciat el seu nom, en les víctimes <strong>de</strong>l sistema<br />

políticoeconòmic en què vivim, que són números,<br />

són estadístiques. D’aquestes persones<br />

<strong>de</strong> les que en parlem tant, no en sabem el nom.<br />

Em <strong>de</strong>ia un company que fa part <strong>de</strong>l percentatge<br />

tan elevat <strong>de</strong> les persones en atur (d’ell sí que en<br />

sé el nom), que un <strong>de</strong>ls principals problemes<br />

d’aquesta situació és viure-ho sol, cosa que duu<br />

més fàcilment a la <strong>de</strong>pressió. I que, en canvi, si<br />

s’apleguen i fan camí junts per a trobar sorti<strong>de</strong>s,<br />

la vida és molt diferent.<br />

La vida humana es caracteritza per les relacions.<br />

Pronunciar el nom d’una persona expressant<br />

amor, com és el cas <strong>de</strong> Jesús, o amistat o, senzillament,<br />

expressant el reconeixement, és <strong>de</strong>l tot<br />

necessari per a viure. No po<strong>de</strong>m quedar reduïts<br />

a números o estadístiques. No po<strong>de</strong>m quedarnos<br />

tranquils sentint estadístiques. Ens cal anar<br />

a l’encontre per a humanitzar allò que podria<br />

<strong>de</strong>ixar <strong>de</strong> ser humà.<br />

Vet aquí el sentit <strong>de</strong> la Pasqua: el Ressuscitat<br />

ens crida pel nom (baptisme): I se’ns dóna <strong>de</strong> tal<br />

manera (eucaristia) que fa <strong>de</strong> nosaltres uns altres<br />

Crist, perquè en nom seu anem a l’encontre<br />

<strong>de</strong>ls qui ploren i els puguem cridar pel seu nom.<br />

Josep M. Romaguera<br />

Aplec <strong>de</strong> l’Hospitalitat <strong>de</strong> Lour<strong>de</strong>s a<br />

L’Escala. Diumenge 21 d’abril<br />

2/4 12 matí: Missa a la Parròquia <strong>de</strong> Sant Pere.<br />

Sortint <strong>de</strong> missa, balls tradicionals.<br />

2 tarda: Dinar <strong>de</strong> germanor a la Sala Polivalent.<br />

Inscripcions pel dinar: 972 77 34 48 (Alfons).<br />

COL·LECTA PEL SEMINARI<br />

Parròquia <strong>de</strong> Colomers ............ 44,20 €<br />

Parròquia <strong>de</strong> Foixà ................... 207,16 €<br />

Parròquia <strong>de</strong> Garrigoles ............. 24,00 €<br />

Parròquia <strong>de</strong> Jafre ...................... 93,15 €<br />

Parròquia <strong>de</strong> Rupià ................... 85,68 €<br />

Santuari <strong>de</strong> la Font Santa ........... 60,30 €<br />

Donatius particulars ................. 300,00 €<br />

TOTAL . ................................. 814,49 €


MOVIMENT PARROQUIAL: MARÇ<br />

GARRIGOLES – LES OLIVES: * <strong>El</strong> dia 17 <strong>de</strong> març morí Joan Pou i Ferrer, <strong>de</strong> 82 anys.<br />

JAFRE: * <strong>El</strong> dia 30 <strong>de</strong> març, en el marc <strong>de</strong> la Vetlla Pasqual, han Professat la seva Fe i han celebrat la<br />

Comunió Solemne, els següents nois i noies: Mariona Torrent Pi, <strong>de</strong> Foixà; Joan <strong>de</strong> Genover<br />

Miquel, <strong>de</strong> Vilopriu; Marc Vila Alabau, <strong>de</strong> Jafre; Carme Belchi Poch, <strong>de</strong> Verges; Toni Pascual<br />

Amorós, <strong>de</strong> La Tallada; Maria Boix Paretas, <strong>de</strong> La Sala.<br />

AGENDA DEL MES D’ABRIL:<br />

Dissabte, dia 13: Reunió <strong>de</strong>l Consell Parroquial <strong>de</strong> Colomers, en acabar la missa <strong>de</strong> 2/4 <strong>de</strong> 8 <strong>de</strong>l vespre.<br />

Diumenge, dia 21: Aplec <strong>de</strong> l’Hospitalitat <strong>de</strong> Lour<strong>de</strong>s a L’Escala. Missa a 2/4 <strong>de</strong> 12 matí.<br />

Dissabte, dia 27: «Dia <strong>de</strong> la Família» a la Font Santa, a les 6 <strong>de</strong> la tarda.<br />

LES MISSES DEL MES D’ABRIL<br />

Dia 2: Dimarts: 5 tarda, a FOIXÀ: Maria.<br />

Dia 4: Dijous: 5 tarda, a RUPIÀ: Pel poble.<br />

Dia 5: Divendres: 6 tarda, a LA FONT SANTA: Narcís Rocas Almar (11è. aniv.).<br />

Dia 6: Dissabte: Missa <strong>de</strong> vigília: 6 tarda, a LA FONT SANTA: Dif. Fam. Costal Pagès.<br />

2/4 <strong>de</strong> 8 vespre, a COLOMERS: Dif. Fam. Fortuny Cruells.<br />

Dia 7: Diumenge II Pasqua: 10 matí, a FOIXÀ: En acció <strong>de</strong> gràcies.<br />

¾ d’11 matí, a LES OLIVES: Vicenç Batlle (6è. aniv.) i Dolors Nadal (2on. aniv.).<br />

11 matí, a RUPIÀ: Pepita esquena Romaguera.<br />

12 matí, a LA SALA: Pere Falgàs (4art. aniv.).<br />

12 matí, a JAFRE: Pere Alemany.<br />

Dia 9: Dimarts: 5 tarda, a FOIXÀ: Pel poble.<br />

Dia 11: Dijous: Sant Estanislau: 5 tarda, a RUPIÀ: Pel poble.<br />

Dia 12: Divendres: 6 tarda, a LA FONT SANTA: Martí Alabau Perich.<br />

Dia 13: Dissabte: Missa <strong>de</strong> vigília: 6 tarda, a LA FONT SANTA: Lour<strong>de</strong>s Barniol.<br />

2/4 <strong>de</strong> 8 vespre, a COLOMERS: Dif. Fam. Montal Parera.<br />

Dia 14: Diumenge III Pasqua: 10 matí, a FOIXÀ: Dif. Fam. Torrent Genís.<br />

¾ d’11 matí, a LES OLIVES: Joan Reixach Farrés (1er. aniv.).<br />

11 matí, a RUPIÀ: Pel poble.<br />

12 matí, a JAFRE: Josep Bonany.<br />

Dia 16: Dimarts: 5 tarda, a FOIXÀ: Pel poble.<br />

Dia 18: Dijous: 5 tarda, a RUPIÀ: Pel poble.<br />

Dia 19: Divendres: 6 tarda, a LA FONT SANTA: Kazbek Gubiev.<br />

Dia 20: Dissabte: Missa <strong>de</strong> vigília: 6 tarda, a LA FONT SANTA: Josep Hugas Alabau.<br />

2/4 <strong>de</strong> 8 vespre, a COLOMERS: Balbina Prim Crosas.<br />

Dia 21: Diumenge IV Pasqua: 10 matí, a FOIXÀ: Dif. Fam. Puig Poch.<br />

¾ d’11 matí, a LES OLIVES: Pel poble.<br />

11 matí, a RUPIÀ: Pel poble.<br />

12 matí, a JAFRE: Josep Serra Vendrell (6è. aniv.).<br />

Dia 23: Dimarts: Sant Jordi: 5 tarda, a FOIXÀ: Dif. Fam. Bonmatí Pujadas.<br />

Dia 25: Dijous: Sant Marc: 5 tarda, a RUPIÀ: Pel poble.<br />

Dia 26: Divendres: Sant Isidor: 6 tarda, a LA FONT SANTA: Pel poble.<br />

Dia 27: Dissabte: Missa <strong>de</strong> vigília i Mare <strong>de</strong> Déu <strong>de</strong> Montserrat: 6 tarda, a LA FONT SANTA:<br />

Dia <strong>de</strong> la Família: Martí Planellas i Rosa Barnosell.<br />

2/4 <strong>de</strong> 8 vespre, a COLOMERS: Josep Fortuny i Montserrat Montal.<br />

Dia 28: Diumenge V Pasqua: 10 matí, a FOIXÀ: Joan Colomer i Joaquima Pla.<br />

¾ d’11 matí, a LES OLIVES: Pel poble.<br />

11 matí, a RUPIÀ: Pel poble.<br />

12 matí, a JAFRE: Enriqueta Teixidor Pagès.<br />

Dia 30: Dimarts: 5 tarda, a FOIXÀ: Pel poble.<br />

Les misses on s’assenyala «pel poble», indica que la intenció és lliure per a encarregar-la.

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!