AGENDA 21 DE LA COMARCA DE L'ALT URGELL - Consell ...

AGENDA 21 DE LA COMARCA
DE L’ALT URGELL
SÍNTESI SÍNTESI DE DE DE DADES
DADES
Direcció Tècnica del CEDRICAT: Imma Pallarès i Blanch
Equip Tècnic: Cristina Barbens i Casals
Montse Carbonell i Turull
Núria Serena i Fernández

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
2

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
ÍNDEX
1. Generalitats...................................................................................................... 10
1.1. Àmbit geogràfic.......................................................................................... 10
1.1.1. Medi físic.................................................................................................. 10
1.1.2. Xarxa de Comunicacions ............................................................................ 12
1.2. Entorn físic ................................................................................................. 14
1.2.1. Clima i meteorologia ................................................................................. 14
1.2.2. Geologia .................................................................................................. 15
2. Anàlisi socioeconòmic ...................................................................................... 18
2.1. Població...................................................................................................... 18
2.1.1. Evolució de la població .............................................................................. 18
2.1.2. Estructura de la població ........................................................................... 20
2.1.3. Densitat i distribució de la població ............................................................ 21
2.2. Economia .................................................................................................... 21
2.2.1. Magnituds econòmiques ............................................................................ 21
2.2.2. Mercat de treball....................................................................................... 22
2.2.3. Sector agrari ............................................................................................ 25
2.2.4. Establiments d’empreses i professionals...................................................... 26
3. Aspectes estructurals o de model .................................................................... 28
3.1. Organització de l’administració ambiental local ........................................ 28
3.2. Usos del sòl, planejament territorial i urbanístic ...................................... 30
3.2.1. Usos del sòl .............................................................................................. 30
3.2.2. Planejament urbanístic .............................................................................. 33
3.2.3. Planificació territorial................................................................................. 34
3.2.3.1. Pla Territorial Parcial de l’Alt Pirineu i Aran............................................ 34
3.2.3.2. Pla d’Infraestructures de Transport de Catalunya .................................. 39
3.2.3.3. Programa de Sanejament d’Aigües Residuals Urbanes 2005 (PSARU) ...... 40
3.2.3.4. Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015 .............................................. 40
3.2.3.5. Pla Comarcal de Muntanya 2009-2012.................................................. 42
3.2.3.6. Pla Director de les Estacions de Muntanya ............................................ 43
3.2.3.7. Altres Plans ........................................................................................ 43
3.3. Sistemes naturals i de suport .................................................................... 46
3.3.1. Vegetació ................................................................................................. 46
3.3.2. Sistema forestal........................................................................................ 47
3.3.3. Sistema agrari .......................................................................................... 48
3.3.4.Sistema hidrològic ..................................................................................... 50
3.3.4.1.Caracterització de les masses d’aigua. Rius, embassaments i aigües
subterrànies ................................................................................................... 50
3.3.4.2. Anàlisi de les pressions i els impactes. Rius, embassaments i aigües
subterrànies ................................................................................................... 54
3.3.4.3. Problemàtiques ambientals associades a les masses d’aigua ................... 58
3.3.5. Sistema natural ........................................................................................ 59
3.3.5.1. Espais naturals protegits ..................................................................... 59
3.3.5.2. Hàbitats d’Interès Comunitari .............................................................. 62
3.3.5.3. Arbres monumentals ........................................................................... 64
3

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
4
3.3.5.4. Altres iniciatives de protecció del territori ............................................. 65
3.3.6. Paisatge ................................................................................................... 66
3.3.7. Usos dels espais naturals: caça i pesca ....................................................... 68
→ Caça .............................................................................................................. 68
3.4. Mobilitat ..................................................................................................... 71
3.4.1. Transport públic........................................................................................ 71
3.4.2. Mobilitat sostenible ................................................................................... 74
3.4.3. Pla Estratègic de la Bicicleta....................................................................... 74
3.5. Incidència de les activitats econòmiques sobre els recursos i el medi
ambient ............................................................................................................. 75
3.5.1. Intervenció de l’administració en les activitats ............................................. 75
3.5.2. Activitats extractives ................................................................................. 77
3.5.3. Emissions i transferències contaminants ..................................................... 78
3.5.4. Producció de residus industrials.................................................................. 79
3.5.4.1. Empreses productores de residus industrials i residus produïts ............... 79
3.5.4.2. Evolució de la producció de residus industrials ...................................... 80
3.5.4.3. Gestors i transportistes de residus autoritzats ....................................... 80
3.5.5. Gestió ambiental a les empreses ................................................................ 81
3.5.6. Etiqueta Ecològica de la Unió Europea i Distintiu de Garantia de Qualitat
Ambiental .......................................................................................................... 81
3.5.7. Producció ecològica i producció integrada.................................................... 82
3.5.8. Distintius d’origen i qualitat alimentària ...................................................... 83
3.6. Educació ambiental .................................................................................... 83
3.7. Riscos ......................................................................................................... 84
El Decret 210/1999 de 27 de juliol pel qual s’aprova l’estructura del contingut per a
l’elaboració i l’homologació dels plans de protecció civils municipals estableix el
contingut mínim per a l’elaboració i homologació dels plans de protecció municipals.
Delimita, a més, els municipis que han d’elaborar un pla i el procediment per revisarlo
i actualitzar-lo. ............................................................................................... 84
Segons aquest decret, el municipi d’Organyà té l’obligació de realitzar el Pla Bàsic
d’Emergències Municipals ja que està considerat com a municipi turístic; actualment
no disposa d’aquest Pla (setembre 2010). Tot i que per al municipi de la Seu d’Urgell
la redacció del Pla és voluntària, el municipi disposa del Pla Bàsic d’Emergències
homologat. ........................................................................................................ 84
3.7.1. Risc d’inundació ........................................................................................ 84
3.7.2. Risc de nevades ........................................................................................ 86
3.7.3. Risc sísmic ............................................................................................... 86
3.7.4. Risc d’incendi forestal................................................................................ 87
3.7.5. Riscos del transport de mercaderies perilloses per carretera i ferrocarril ........ 90
3.7.6. Riscos del sector químic ............................................................................ 90
4. Fluxos ambientals ............................................................................................ 91
4.1. Fluxos d’aigua ............................................................................................ 91
4.1.1. Abastament .............................................................................................. 91
4.1.2. Sanejament.............................................................................................. 92
4.1.3. Evolució dels cabals tractats i rendiment en DBO5, DQO, Nt i Pt ................... 93
4.2. Fluxos de residus ....................................................................................... 95
4.2.1. Residus municipals.................................................................................... 95
4.2.1.1. Sistema de recollida de residus ............................................................ 95

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
4.2.1.2. Producció de residus municipals ........................................................... 96
4.2.2. Residus de la construcció ........................................................................... 98
4.2.3. Residus sanitaris ....................................................................................... 98
4.2.4. Olis minerals i residus industrials ............................................................... 99
4.2.5. Instal·lacions de gestió de residus ............................................................ 100
4.3. Fluxos d’energia ....................................................................................... 101
4.3.1. Infraestructures elèctriques ..................................................................... 101
4.3.2. Generació d’energia i energies renovables................................................. 101
4.3.3. Consum d’energia elèctrica ...................................................................... 103
4.4. Fluxos atmosfèrics ................................................................................... 104
4.4.1. Qualitat de l’aire ..................................................................................... 104
4.4.2. Contaminació acústica ............................................................................. 106
4.4.3. Contaminació lumínica ............................................................................ 107
5. Annexes ......................................................................................................... 109
Annex 1. Previsió de construcció d’EDAR’s i col·lectors segons PSARU 2005 ....... 110
Annex 2. Actuacions del Pla Comarcal de Muntanya previstes per a l’Alt Urgell ... 112
Annex 3. Activitats de conservació i protecció previstes al Pla de recuperació del
trencalòs ...................................................................................................... 116
Annex 4. Mapa de localització territorial de les problemàtiques ambientals i de
garantia de recurs de la demarcació de l’Alt Segre ........................................... 118
Annex 5. Fitxes descriptives de cada espai de la Xarxa Natura 2000 a la comarca
................................................................................................................... 119
Annex 6. Línies existents de transport a la demanda ........................................ 130
6. Bibliografia ..................................................................................................... 131
5

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
6
ÍNDEX FIGURES
Figura 1. Mapa de situació de la comarca de l’Alt Urgell a Catalunya i mapa dels municipis de la comarca de l’Alt
Urgell ............................................................................................................................................. 10
Figura 2. Mapa de distribució dels rius de la comarca de l’Alt Urgell ........................................................... 11
Figura 3. Distribució de la xarxa viària de la comarca de l’Alt Urgell ........................................................... 13
Figura 4. Mapa geològic de l’Alt Urgell .................................................................................................. 15
Figura 5. Espais d’Interès Geològic de l’Alt Urgell .................................................................................... 16
Figura 6. Evolució de la població de la comarca de l’Alt Urgell (1981- 2009) ................................................ 18
Figura 7. Piràmide de població de l’any 2009 de la comarca de l’Alt Urgell ................................................... 20
Figura 8. Pes de cada sector en el Producte Interior Brut per l’Alt Urgell (Any 2009) ..................................... 21
Figura 9. Pes de cada sector en ocupació de gent a l’Alt Urgell (Any 2010) .................................................. 23
Figura 10. Evolució de l’atur a l’Alt Urgell (Anys 2001-2010) ..................................................................... 23
Figura 11. Evolució de l’atur a l’Alt Urgell (Any 2009-2010) ...................................................................... 24
Figura 12. Evolució del número de places de turisme rural (Anys 2000-2009) .............................................. 26
Figura 13. Empreses per sectors d’activitat econòmica a l’Alt Urgell (Any 2002) ........................................... 26
Figura 14. Empreses per sectors d’activitat econòmica de la comarca de l’Alt Urgell (2007) ............................ 27
Figura 15. Superfície i usos del sòl en % (2006) ..................................................................................... 30
Figura 16. Evolució dels usos del sòl a la comarca (1987-2002) ................................................................ 32
Figura 17. Sistema d’espais oberts i sistema d’assentaments urbans .......................................................... 37
Figura 18. Sistema d’infraestructures de mobilitat .................................................................................. 38
Figura 19. Irradiació solar global diària (Mitjana anual) ............................................................................ 41
Figura 20. Mapa d’implantació dels parcs eòlics a l’Alt Urgell ..................................................................... 41
Figura 21. Despesa programada en Pla Comarcal de Muntanya 2009-2012, a l’Alt Urgell .....42_Toc273005081
Figura 22. Distribució dels hàbitats de la comarca ................................................................................... 46
Figura 23. Distribució de la superfície arbrada comarcal ocupada per les diferents espècies (figura esquerra) i
nombre de peus en milers de les diferents espècies (figura dreta) ............................................................. 47
Figura 24. Titularitat de les forests públiques de l’Alt Urgell ...................................................................... 48
Figura 25. Distribució de camins ramaders ............................................................................................ 49
Figura 26. Distribució i caracterització dels rius de la comarca de l’Alt Urgell................................................ 50
Figura 27. Distribució i caracterització dels embassaments de la comarca de l’Alt Urgell ................................ 52
Figura 28. Distribució i caracterització de les masses subterrànies de l’Alt Urgell .......................................... 52
Figura 29. Anàlisi de les pressions, impactes i del risc d’incompliments dels rius de la comarca de l’Alt Urgell .... 54

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
Figura 30. Anàlisi de les pressions, impactes i del risc d’incompliments dels embassaments de la comarca de l’Alt
Urgell ............................................................................................................................................. 56
Figura 31. Anàlisi del risc d’incompliment de les aigües subterrànies de la comarca de l’Alt Urgell ................... 57
Figura 32. Distribució espais naturals protegits (EIN, XN200 i ENPE’s) ........................................................ 61
Figura 33. Hàbitats d’interès comunitari presents a l’Alt Urgell .................................................................. 63
Figura 34. Arbres monumentals ........................................................................................................... 64
Figura 35. Distribució de les reserves Nacionals de Caça .......................................................................... 68
Figura 36. Distribució de les zones potencialment pescables a l’Alt Urgell .................................................... 69
Figura 37. Distribució de les zones de pesca controlada ........................................................................... 70
Figura 38. Caracterització de les activitats extractives ............................................................................. 77
Figura 39. Evolució de la generació de residus industrials (Període 2002-2008) ............................................ 80
Figura 39. Representació del risc d’incendi forestal a la comarca. .............................................................. 88
Figura 40. Municipis amb alt risc d’incendi forestal i perímetres de protecció prioritària. ................................ 88
Figura 41. Evolució de nombre d’incendis per any a la comarca de l’Alt Urgell (1987-2009) ............................ 88
Figura 42. Rendiments DBO5, MES, Nitrogen i Fósfor de l’EDAR de Montferrer .............................................. 93
Figura 43. Rendiments DBO5, MES, Nitrogen i Fósfor de l’EDAR d’Oliana ..................................................... 94
Figura 44. Evolució de la generació total de residus. Fracció rebuig i recollida selectiva ................................. 96
Figura 45. Evolució de la producció unitària total de residus municipals a l’Alt Urgell (2000 – 2009)................. 97
Figura 46. Evolució de la recollida de cadascuna de les fraccions (vidre, paper i cartró, envasos i matèria
orgànica). Període 2000-2009 ............................................................................................................. 97
Figura 47. Evolució de la recollida de medicaments. Període 2000-2009 ..................................................... 98
Figura 48. Evolució de la recollida d’oli mineral (Període 2003-2007).......................................................... 99
Figura 49. Evolució del nombre d’instal·lacions de generació d’energia a l’Alt Urgell. 2000 -2007................... 101
Figura 50. Evolució de la generació de potencia energètica a l’Alt Urgell. 2000 -2007 .................................. 102
Figura 51. Evolució del consum d’energia elèctrica a l’Alt Urgell. 2000 -2006 ............................................. 103
Figura 52. Distribució del consum d’energia elèctrica per sectors a l’Alt Urgell. Any 2006. ............................ 103
Figura 53. Zones de Qualitat de l’Aire de l’Alt Urgell .............................................................................. 104
Figura 54. Zonificació de la comarca segons tipus de protecció de la contaminació lumínica ......................... 108
7

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
8
ÍNDEX TAULES
Taula 1. Població total per municipis de la comarca de l’Alt Urgell (1981-2009) ............................................ 19
Taula 2. Taxes de creixement de la comarca de l’Alt Urgell (2000-2008) ..................................................... 19
Taula 3. Població afiliada al RGSS i al RETA ocupada per sectors a l’Alt Urgell. Any 2010 ............................... 22
Taula 4. Tipologia d’establiments d’empreses i professionals presents a l’Alt Urgell ....................................... 27
Taula 5. Superfície i usos del sòl (2006) ................................................................................................ 30
Taula 6. Estat de la normativa urbanística municipal a la comarca de l’Alt Urgell. ACT ................................... 33
Taula 7. Distribució de la superfície forestal a la comarca de l’Alt Urgell ...................................................... 47
Taula 8. Tipus de rius de l’Alt Urgell ..................................................................................................... 51
Taula 9. Caracterització de les masses d’aigua subterrània ....................................................................... 53
Taula 10. Caracterització de les problemàtiques ambientals ...................................................................... 58
Taula 11. Espais del Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya................................................................ 59
Taula 12. Espais Xarxa Natura 2000 de la comarca de l’Alt Urgell .............................................................. 60
Taula 13. Distribució percentual del hàbitats presents a la comarca ........................................................... 63
Taula 14. Dades generals de les Reserves Nacionals de Caça .................................................................... 68
Taula 15. Indrets de pesca segons tipus de zona .................................................................................... 69
Taula 16. Línies de transport públic de la comarca de l’Alt Urgell ............................................................... 71
Taula 17. Activitats a cada municipi adequades segons els Annexes de la Llei 3/98 ....................................... 76
Taula 18. Característiques de les empreses inscrites al PRTR de la comarca de l’Alt Urgell.............................. 78
Taula 19. Residus industrials (Tn) declarats per municipis. Any 2008. ........................................................ 79
Taula 20. Productors de l’Alt Urgell inscrits al Consell Català de Producció Ecològica (2010) ........................... 82
Taula 21. Productes alimentaris amb distintius coordinats i controlats pel Departament d’Agricultura, Alimentació i
Acció Rural ...................................................................................................................................... 83
Taula 22. Municipis que han de redactar el Pla d’Actuació Municipal per Inundacions ..................................... 84
Taula 23. Punts crítics d’inundació a la comarca de l’Alt Urgell .................................................................. 85
Taula 24. Distribució de les ADF presents a l’Alt Urgell ............................................................................. 89
Taula 25. Nivell d’obligatorietat de redacció dels Plans d’Actuació Municipal per Incendis ............................... 89
Taula 26. Caracterització de les captacions d’aigua potable a la comarca .................................................... 91
Taula 27. Caracterització del sistema de sanejament d’aigües residuals urbanes a la comarca ........................ 92
Taula 28. Evolució de la generació total de residus i el % de fracció rebuig i de fracció selectiva ..................... 96
Taula 29. Instal·lacions de gestió de residus ........................................................................................ 100
Taula 30. Caracterització de l’energia renovable. Any 2007 .................................................................... 102

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
Taula 31. Principals característiques de la Zona de Qualitat de l’Aire 11. Pirineu oriental .............................. 105
Taula 32. Principals característiques de la Zona de Qualitat de l’Aire 13. Prepirineu..................................... 105
Taula 33. Valors límit d’immissió en dB (A). 2009 ................................................................................. 106
9

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
1. Generalitats
1.1. Àmbit geogràfic
1.1.1. Medi físic
L’Alt Urgell és una comarca d’alta muntanya situada al Pirineu de Lleida. Limita amb
Andorra al nord i amb les comarques de la Cerdanya, Solsonès, Noguera, Pallars Sobirà i
Pallars Jussà. És una de les comarques que formarà part de la vegueria de l’Alt Pirineu i Aran.
Té una superfície de 1.447,5 Km 2 , és la segona comarca més gran de Catalunya després de
la Noguera, i ocupa el 4,5% de la superfície de Catalunya.
La Seu d’Urgell és la capital comarcal dels 19 municipis en què es divideix la comarca.
Cada un està format per un gran nombre de pobles que s’agrupen en municipis que solen ser
bastant extensos.
Figura 1. Mapa de situació de la comarca de l’Alt Urgell a Catalunya i mapa dels municipis de
la comarca de l’Alt Urgell
10
Font: Elaboració pròpia a partir de bases cartogràfiques de la web de la Generalitat de Catalunya.
Any 2010.
Pel seu relleu, l’Alt Urgell es pot dividir en les següents tres subcomarques fisiogràfiques:
els Alts Pirineus i els Pre-pirineus, coneguts conjuntament com a Urgellet, i l’Urgell Mitjà a la
Depressió Central.

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
L’originalitat geogràfica de l’Alt Urgell se centra sobretot en el seu caràcter pirinenc. En una
comarca que té una bona part inclosa dins dels Pirineus axials, cap pic assoleix els 2.900
metres, i els pocs que superen els 2.600 metres d’altitud són compartits amb altres
comarques.
D’altra banda, l’Alt Urgell està situat a la conca del Segre, riu que, procedent de la
Cerdanya, forma l’eix principal. A la plana o ribera de la Seu, conflueixen les aigües d’aquest
riu amb la Valira procedent del Principat d’Andorra.
El riu principal de la comarca de l’Alt Urgell és el riu Segre; riu del Principat de Catalunya i
important afluent per l’esquerra de l'Ebre. Neix al pic del Segre (Alta Cerdanya) i té una
longitud de 265 Km. Per la comarca transcorre pels municipis de: el Pont de Bar, la Seu
d’Urgell, Montferrer i Castellbó, Organyà, Coll de Nargó i Oliana.
Els seus principals afluents, per la dreta, són: el riu d'Angostrina, el riu de Querol, el riu
Duran, el riu de la Llosa, el riu d’Arànser, el riu de Bescaran, la Valira, la riera de Castellbó, el
riu de la Guàrdia i el riu de Cabó. Els de la seva esquerra són: el riu de Lavansa, el riu de
Perles i la Ribera Salada.
El Segre surt de la comarca regularitzat primer pel pantà d’Oliana, construït l’any 1959 amb
el propòsit de regular els cabals riu avall evitant les inundacions i assegurant els regatges
estiuencs dels canals d'Urgell i, més avall pel pantà de Rialb de construcció més recent, any
1991, entre els termes municipals de Bassella, Peramola i Oliana.
Figura 2. Mapa de distribució dels rius de la comarca de l’Alt Urgell
Font: Elaboració pròpia a partir de bases cartogràfiques de la web de la Generalitat de Catalunya.
11

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
A l’Alt Urgell hi predomina un clima mediterrani de caràcter continental i relativament
sec. Les precipitacions oscil·len entre 600 mm i 700 mm anuals. En les temperatures els
contrastos són forts. A les valls, les temperatures s’acosten als 0ºC a l’hivern i són entorn
dels 15ºC – 20ºC a l’estiu, tot i que es fan més extremes a mesura que augmenta l’altitud.
Podríem dir, per tant, que és un clima sec i fred a l’hivern, fresc i plujós a la primavera i
començament d’estiu, calorós i sec al final de l’estiu i començament de tardor, i fresc i humit
a la tardor.
La vegetació és diferent a les diverses valls, tot i que en general és vegetació
submediterrània. A la zona de la Seu d’Urgell hi predomina el roure valencià i més cap al sud,
l’alzina, el roure i la pinassa. A mesura que augmenta la cota canvia la vegetació. Entre 1.300
m i 1.700 m s’hi troba el pi roig, que a més altitud és substituït pel pi negre i la vegetació
subalpina. Aquesta vegetació cedeix terreny, cap als 2.300 m, als prats alpins, de caràcter
natural. Les pastures i prats dalladors són també part important de les valls.
1.1.2. Xarxa de Comunicacions
A l’Alt Urgell, les comunicacions han estat sempre un factor decisiu per a l’augment o la
disminució de la població i el condicionament més decisiu per al seu desenvolupament
econòmic.
La comarca es troba situada a 20 Km d’Andorra per carretera (a escassos 20 minuts de
temps de desplaçament), a 133 Km de Lleida i a 172 Km de Barcelona. Malgrat la diferència
de quilòmetres que hi ha entre la capital de província i la ciutat comtal les dos es troben, des
de la Seu d’Urgell, a unes 2 hores de desplaçament per carretera.
El nus central de la xarxa viària i bàsica és la Seu d’Urgell per on passen els principals
eixos de comunicació de la comarca:
12
• La C-14, que uneix Lleida amb la Seu d’Urgell, i que és una de les vies més importants
de penetració als Pirineus.
• La N-260, que uneix la Seu d’Urgell amb Puigcerdà.
• La N-145, carretera d’accés a Andorra des de la Seu.
En un segon nivell trobem un seguit de carreteres intercomarcals amb menys trànsit i un
traçat força sinuós i difícil. En aquest grup trobem:
• La C-146, d’Adrall a Sort pel port del Cantó.
• La L-301, de Bassella a Solsona.
• La L-5010 de Coll de Nargó a Isona per Bóixols.

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
• La L-401 del pont d’Espia (entre Coll de Nargó i Organyà) a Sant Llorenç de Morunys i
Solsona.
Un conjunt de carreteres locals que donen accés als nuclis de població i un teixit ampli de
camins rurals d’ús ramader, forestal o turístic (entre altres), complementen la xarxa viària
bàsica de la comarca.
Llevat de l’eix dels Pirineus i l’accés des de la Seu a Andorra, de competència estatal, la resta
són carreteres de la Generalitat i la xarxa complementària de la Diputació.
L’estació de tren més propera és la de Puigcerdà. Les línies de transport de passatgers són
curtes, només tres són superiors a 100 Km, i la Seu d’Urgell continua essent un nucli
important en la xarxa de transports públics.
La comarca té la infraestructura d’un aeroport, dins dels termes municipals de Montferrer i
Castellbó i del Pla de Sant Tirs. Inaugurat l’any 1982, va restar en desús des de l’any 1984, i
ha estat posat en servei altre cop el juny del 2010.
Figura 3. Distribució de la xarxa viària de la comarca de l’Alt Urgell
Font: Elaboració pròpia a partir de bases cartogràfiques de la web de la Generalitat de Catalunya
Pel que fa a la cobertura de comunicacions digital, d’acord amb les dades de la
Generalitat de Catalunya actualitzades el desembre del 2008, dels 91 nuclis de la comarca
dels quals es disposa de dades, el 64,8% tenen cobertura de banda ampla, en el 2,2% la
13

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
cobertura és parcial i el 32,9% no en tenen. Pel que fa la cobertura ADSL, en disposen tan
sols 18 dels 91 nuclis, que representen el 19,7%, 6 dels quals pertanyen al municipi de la
Seu d’Urgell, el 8,8% disposa de cobertura parcial i el 71,4% no en té.
1.2. Entorn físic
1.2.1. Clima i meteorologia
El clima de la comarca de l’Alt Urgell és de tipus mediterrani, transformat per la muntanya.
Les precipitacions són escasses, al voltant dels 700 mm anuals, i augmenten
considerablement amb l’altitud. A l’estiu, el màxim de pluges es troba a les muntanyes. És un
clima, per tant, sec i fred a l’hivern, fresc i plujós a la primavera i començament d’estiu,
calorós i sec al final d’estiu i començament de tardor, i fresc i humit a la tardor.
En les zones més elevades de la comarca el clima pren característiques alpines, amb
temperatures més baixes i precipitacions habitualment en forma de neu, que durant l’època
primaveral contribuiran a l’augment del cabal dels rius.
Segons l’Atles Climàtic de Catalunya, a l’Alt Urgell hi predomina el clima Mediterrani
Prepirinenc Occidental. Les característiques d’aquest clima són:
14
▪ Precipitació Mitjana Anual entre 850 i 1.100 mm.
▪ Règim Pluviomètric Estacional, màxim a l’estiu o a la primavera i mínim a l’hivern.
▪ Temperatura Màxima Anual entre 9 i 12 ºC.
▪ Amplitud Tèrmica Anual entre 16 i 19 ºC.
Per altra banda, a la comarca hi ha instal·lades tres estacions meteorològiques que
formen part de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques de Catalunya, a les
poblacions de: la Seu d’Urgell, Oliana i Organyà,

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
1.2.2. Geologia
La comarca de l’Alt Urgell s’estructura entorn de la vall del riu Segre, i bàsicament forma
part de dues unitats estructurals: el Pirineu Axial i el Pre-pirineu, mentre que la part més
meridional de la comarca s’integra ja dins de la Depressió Central Catalana. Els materials
que integren la zona septentrional són silicis, bàsicament pissarres i granits del paleozoic,
fortament deformats per l’orogènesi alpina del terciari, i modelats pel gel durant la fase
glacial del quaternari, tal i com es constata a la vall de la Valira. En aquesta zona el relleu
assoleix la màxima alçada de la comarca al pic de Salòria (2.789 metres).
Les serralades calcàries pre-pirinenques com la Serra del Cadí, la de Port del Compte o
la de Boumort, donen relleu a l’àrea meridional de la comarca, mentre que més al sud ja
apareix el perfil suaument ondulat de la Depressió Central catalana. La importància del
modelat fluvial també es notòria, destacant la vall que obre el riu Segre, travessant els
relleus pre-pirinencs tot formant estrets i congostos entre els que destaca el forat dels Tres
Ponts, obert entre el Montsec de Tost i la serra d’Ares. 2
A la figura 4 es representa la geologia de la comarca de l’Alt Urgell. Com es pot veure,
predominen les roques calcàries, presents a la major part de la comarca; així com els gresos,
molt presents a la part nord de la comarca i també a algunes zones del sud. També són
importants les graves que es situen sobretot a les zones pròximes als cursos fluvials.
Figura 4. Mapa geològic de l’Alt Urgell
Font: Elaboració pròpia a partir d’informació cartogràfica del Departament de Medi Ambient i
Habitatge
2 Informació obtinguda de la Diagnosis Comarcals de les Terres de Lleida. Servei d’Ocupació de Catalunya.
Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. Any 2007.
15

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
L’Inventari d’Espais d’Interès Geològic
de Catalunya (IEIGC) és una selecció
d’afloraments i llocs d’interès geològic que en
conjunt testimonien l’evolució geològica del
territori català, i que cal preservar com a
patrimoni geològic. L’Inventari defineix dues
categories d’espais: les geozones i els
geòtops, que es diferencien per ser llocs o
bé punts concrets de dimensions reduïdes. A
la comarca de l’Alt Urgell hi ha tres zones
catalogades com a Espais d’Interès
Geològic:
16
Figura 5. Espais d’Interès Geològic de l’Alt
Urgell
Font: Elaboració pròpia amb dades cartogràfiques
del Departament de Medi Ambient i Habitatge.
1. Paleozoic del dom de l’Orri a Castellbó. Geozona de 1.931,10 m 2 situada a la part
nord-oest de la comarca, al municipi de Montferrer i Castellbò. Aquesta geozona
constitueix un dels millors conjunts d’afloraments dels materials cambroordovicians del
Pirineu i és interessant perquè presenta nombrosos exemples que permeten estudiar la
successió de la deformació herciniana, a través d'estructures de deformació de dimensions
mètriques. La zona forneix una gran quantitat d'afloraments, tots ells de molt bon accés i
de molt bona qualitat. La quantitat i qualitat dels afloraments fa que aquesta àrea tingui
moltes possibilitats de tipus didàctic, als diversos nivells, tant divulgatiu com de cara a
dur-hi a terme activitats de pràctiques. La geozona inclou 4 geòtops:
a) Carretera de Castellbò a Albet 1
b) Carretera de Castellbò a Albet 2
c) Carretera de Castellbò a Carmeniu 1
d) Carretera de Castellbò a Carmeniu 2
2. Serra del Cadí. Geozona de 1.376,3 ha situada en els municipis de Josa i Tuixén (Alt
Urgell), Saldes (Berguedà) i Montellà i Martinet (Cerdanya). La comarca de l’Alt Urgell
només en comprèn una petita superfície a l’extrem est del municipi de Josa i Tuixén. La
Serra del Cadí és una de les muntanyes més característiques de Catalunya, i el seu
principal és la sèrie de l’Eocè del mantell del Cadí i el seu substrat. Un valor afegit és el
paisatge de gran bellesa de tota la geozona. La poca dificultat per accedir-hi fan
d’aquesta zona interessant per fer excursions i petites travesses.

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
3. Anticlinal d’Oliana. Geozona de 5446 ha, emmarcada en la regió d’Oliana i que comprèn
les valls àmplies al voltant del poble d’Oliana i la zona muntanyosa al nord-oest dels
pobles d’Oliana i de Peramola. Es tracta d’un anticlinal perfectament conservat. En el
flanc nord d’aquest anticlinal s’hi preserva un conjunt de sediments sintectònics
relacionats amb una sèrie d’encavalcaments que permeten definir la seqüència de
deformació d’aquests.
17

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
2. Anàlisi socioeconòmic
2.1. Població
2.1.1. Evolució de la població
La comarca de l’Alt Urgell té una població de 22.037 habitants l’any 2009. Entre els anys
1981 i 2000 el nombre d’habitants no segueix cap tendència constant. No és fins a l’any 2001
que es detecta una petita recuperació de poc més de 100 habitants i un fort augment l’any
2006. En 5 anys la població va créixer un 11,2% i és que, durant aquest període la població
de la comarca va passar de 19.105 a 21.257 habitants. En els darrers anys es manté més
estable tot i que augmenta de manera progressiva.
18
Figura 6. Evolució de la població de la comarca de l’Alt Urgell (1981- 2009)
Habitants
25000
20000
15000
10000
5000
Font: web de l’Institut d’Estadística de Catalunya
Per municipis, la Seu d’Urgell, la capital, concentra el 59,3% de la població total. La
resta de municipis són rurals d’acord amb la definició emprada a nivell estadístic (l’Institut
Nacional d’Estadística considera que un municipi és rural quan la població és igual o inferior
als 2.000 habitants). Això suposa que el 40,7% de la població de la comarca és rural.
Dins d’aquest grup trobem que el municipi més poblat és Oliana, que concentra el 22% de la
població (1.976 habitants). També cal destacar que el 28,2% de la població (2.531 habitants)
viu en municipis de menys de 400 habitants. És una dada rellevant ja que, com ja s’ha
esmentat al principi, cada un d’aquests municipis agrupa un nombre elevat de nuclis, això vol
dir que si s’analitza la població que habita aquests pobles es detecta com molts no arriben al
centenar d’habitants.
0
19.335 18.865 19.010 19.006 19.105
La tendència general d’aquests municipis rurals és la pèrdua progressiva de població, que
és més acusada a les zones més muntanyoses.
21.257 22.037
1981 1986 1991 1996 2001 2006 2009

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
Taula 1. Població total per municipis de la comarca de l’Alt Urgell (1981-2009)
Municipis 1981 1986 1991 1996 2001 2006 2009
Alàs i Cerc 465 424 403 409 400 404 391
Arsèguel 81 83 101 101 103 100 93
Bassella 400 393 367 341 267 256 252
Cabó 136 159 142 127 117 104 95
Cava 63 50 51 61 54 56 50
Coll de Nargó 742 684 623 606 583 618 634
Estamariu 135 140 134 135 128 117 115
Fígols i Alinyà 410 377 347 306 267 254 284
Josa i Tuixén 133 134 145 141 146 176 155
Montferrer i Castellbó 609 631 659 730 736 944 1.089
Oliana 2.104 2.075 2.017 1.844 1.880 1.939 1.976
Organyà 1.143 1.079 1.049 1.010 962 961 958
Peramola 449 408 393 375 368 377 379
el Pont de Bar 167 171 169 142 159 193 197
Ribera d’Urgellet 889 817 822 743 811 971 954
la Seu d’Urgell 10.190 10.101 10.374 10.711 10.887 12.533 13.063
les Valls d’Aguilar 270 234 229 302 325 314 307
les Valls de Valira 765 745 818 748 739 744 832
la Vansa i Fórnols 157 160 167 174 173 196 213
Font: web de l’Institut d’Estadística de Catalunya
La taxa de creixement total de la població, resultat de la suma entre la taxa de
creixement natural i la taxa de creixement migratori, és positiva. El saldo migratori (nombre
d’immigrants menys el nombre d’emigrants), que segueix una tendència positiva, és el
component que determina el creixement positiu de la població, ja que el creixement natural
(nombre total de naixements menys el nombre total de defuncions) és negatiu des de mitjans
dels anys 80, és a dir, a la comarca, fins ara hi neix menys gent de la que hi mor.
L’any 2008 a l’Alt Urgell van arribar 504 immigrants, dels quals el 56,3% van fixar la seva
residència a la Seu d’Urgell.
Taula 2. Taxes de creixement de la comarca de l’Alt Urgell (2000-2008)
Anys
taxa bruta de
creixement total
taxa bruta de
creixement natural
taxa bruta de
creixement
migratori
2000 0,69 -5,44 6,12
2001 8,83 -4,26 13,09
2002 9,42 -7,24 16,66
2003 12,56 -7,16 19,72
2004 23,41 -4,5 27,91
2005 15,67 -6,35 22,01
2006 15,33 -3,17 18,51
2007 17,15 -4,52 21,66
2008 5,13 -3,42 8,55
Font: web de l’Institut d’Estadística de Catalunya
19

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
2.1.2. Estructura de la població
Per sexes, dels 22.037 habitants empadronats a la comarca l’any 2009, 11.157 són homes i
10.880 són dones. L’estructura demogràfica destaca pel seu envelliment, atès que el 13,4%
tenen de 0 a 14 anys, el 67,8% de 15 a 64 anys i el 18,8% 65 anys i més.
Figura 7. Piràmide de població de l’any 2009 de la comarca de l’Alt Urgell
20
Grups d'edat
85 i +
80 a 84
75 a 79
70 a 74
65 a 69
60 a 64
55 a 59
50 a 54
45 a 49
40 a 44
35 a 39
30 a 34
25 a 29
20 a 24
15 a 19
10 a 14
5 a 9
0 a 4
Font: web de l’Institut d’Estadística de Catalunya
L’índex d’envelliment, que relaciona la població de 65 anys i més amb la població de 0 a
14 anys, és del 141%; és a dir, per cada habitant de 0 a 14 anys n’hi ha 1,4 de 65 anys i
més. Per municipis, excepte la Seu d’Urgell, Montferrer i Castellbó, Ribera d’Urgellet i El Pont
de Bar, tots tenen un índex d’envelliment que supera el 200%. Fígols i Alinyà és el municipi
més envellit amb un índex d’envelliment del 447%.
HOMES DONES
6,00 4,00 2,00 0,00 2,00 4,00 6,00
Percentatge
L’índex de dependència global, que relaciona la població de 65 anys i més i la població de
0 a 14 anys (població en edats no actives) amb la població de 15 a 64 anys (població en
edats actives o de treballar) és de 47,5%, índex que mostra un alt grau de dependència. Dit
en altres paraules: per cada 47 persones en edat activa, n’hi ha 100 de gent jove i gran.
L’índex de recanvi de la població en edats actives, que relaciona la població de 60 a 64
anys amb la població de 15 a 19 anys, és del 111%, és a dir, gairebé hi ha un equilibri entre
el nombre de sortides i entrades del mercat de treball.

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
2.1.3. Densitat i distribució de la població
Des del punt de vista administratiu, la comarca està dividida en 19 municipis i, a nivell
estadístic, en 144 entitats singulars de població 3 .
La densitat de població és de 15,2 habitants per Km 2 l’any 2009. Per municipis, la Seu
d’Urgell és el més densament poblat amb 845,5 hab./Km 2 . Cal remarcar, però, que aquest
municipi és el tercer més petit de la comarca pel que fa a la superfície (15,4 Km 2 ).
Un altre fet a destacar és que els municipis amb una població inferior als 400 habitants tenen
una superfície que representa el 54% de la comarca, on hi viu el 28,2% de la població rural i
la densitat de població és de 3,2 hab./Km 2 . A l’any 2009, dades més recents fins al moment,
el 92,2% dels habitants viu de manera concentrada en nuclis i el 7,8% en disseminats.
2.2. Economia
2.2.1. Magnituds econòmiques
La distribució del Producte Interior Brut (PIB) per sectors d’activitat econòmica l’any
2009, mostra com el pes del sector serveis és del 69,5%, seguit de la construcció i la
indústria amb un 13,2% i 11,3% respectivament. Finalment, el sector agrari ocupa el darrer
lloc amb el 6%.
Figura 8. Pes de cada sector en el Producte Interior Brut per l’Alt Urgell (Any 2009)
Font: Anuari Econòmic Comarcal de la Caixa Catalunya, 2010
3 Entitat singular de població: Àrea habitable, clarament diferenciada, i que pot ser identificada sense cap possibilitat
de confusió.
69,50%
6,00% 11,30%
13,20%
Primari
Indústria
Construcció
Serveis
21

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
La Renda Bruta Familiar Disponible (RBFD), que mesura els ingressos de les persones
residents en un territori per destinar al consum o a l’estalvi, és a l’Alt Urgell de 14.800 € (any
2004), un 5,1% superior respecte Catalunya.
2.2.2. Mercat de treball
En la següent taula es pot apreciar la importància del sector serveis en l’economia de la
majoria dels municipis de l’Alt Urgell, mentre que els altres tres sectors -l’agricultura, la
indústria i la construcció-, queden en un segon pla. A la comarca de l’Alt Urgell hi ha
registrades un total de 850 empreses, de les quals 590 estan localitzades a la capital
comarcal.
22
Taula 3. Població afiliada al RGSS i al RETA ocupada per sectors a l’Alt Urgell. Any 2010
Municipis Agricultura Indústria Construcció Serveis
Alàs i Cerc 16 3 7 46
Arsèguel 1 0 0 10
Bassella 23 5 6 38
Cabó 15 0 1 7
Cava 1 1 0 2
Coll de Nargó 40 17 21 62
Estamariu 12 11 2 14
Fígols i Alinyà 11 1 9 19
Josa i Tuixén 6 1 9 17
Montferrer i Castellbó 32 34 138 227
Oliana 44 321 89 301
Organyà 17 25 44 137
Peramola 74 3 4 50
el Pont de Bar 3 1 4 31
Ribera d’Urgellet 74 30 28 81
la Seu d’Urgell 62 448 550 2864
les Valls d’Aguilar 20 10 7 20
les Valls de Valira 35 10 17 142
la Vansa i Fórnols 6 4 9 18
Font: Web de la Generalitat de Catalunya. Observatori del Treball
La població afiliada a la comarca ascendeix a 6.453 treballadors/es al segon trimestre del
2010. D’aquests treballadors/es, 4.364 (el 67,6%) es troben afiliats/des al Règim General de
la Seguretat Social, en 875 comptes de cotització, i 2.089 (el 32,4%) al Règim Especial
d’Autònoms/es. El sector que ocupa a més gent és el dels serveis amb el 63,3% dels afiliats,
seguit dels sectors de la construcció i la indústria amb un 14,6% i 14,4% dels afiliats
respectivament i, finalment, l’agricultura amb només un 7,7%.

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
Figura 9. Pes de cada sector en ocupació de gent a l’Alt Urgell (Any 2010)
Font: Web de la Generalitat de Catalunya. Observatori del Treball
L’atur segueix, al llarg dels últims 10 anys, una tendència molt paral·lela a la mitjana
catalana. El nombre d’aturats fluctua, aproximadament, entre els 250 (any 2002) i els 1077
(any 2010 4 ). El darrer any la població activa estava formada per 14.726 persones i la taxa
d’atur se situa al 6,5%, un 5,5% per sota de la taxa d’atur catalana ja que a Catalunya
durant el 2009 va ser del 12%. El 2010, amb un total de 10.077 aturats, enregistra la taxa
d’atur més alta a l’Alt Urgell dels últims anys.
Aturats Alt Urgell
1200
1000
800
600
400
200
0
Serveis
Agriculutra
100
80
60
40
20
0
Construcció
Indústria
Figura 10. Evolució de l’atur a l’Alt Urgell (Anys 2001-2010)
302
252 264 289
442
532 445 541
Font: web de l’Institut d’Estadística de Catalunya
Catalunya
Alt Urgell
4 Atur registrat: Nombre de persones de 16 anys i més que busquen ocupació, hagin treballat amb anterioritat o
no, registrades en les Oficines de Treball de la Generalitat o de l'INEM. Actualment està regulat per l'Ordre
ministerial d'11 de març de 1985 (BOE del 14 de març). D'acord amb els criteris formulats en aquesta disposició en
el concepte d'atur registrat, referit a un mes concret, s'hi inclouen les persones que tinguin demandes pendents de
satisfer l'últim dia del mes (en aquest cas a 31 de març de cada any). www.idescat.cat
952
1077
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
Alt Urgell Catalunya
700000
600000
500000
400000
300000
200000
100000
0
Aturats Catalunya
23

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
Durant els últims 12 mesos, des del setembre del 2009 fins a l’agost del 2010, el número de
desocupats varia segons l’època de l’any. Durant els mesos d’hivern la tendència segueix un
augment constant de l’atur assolint el màxim durant el mes de març; però és a partir del mes
d’abril quan el nombre de població activa sense feina descendeix fina a la xifra de 948 aturats
del mes de juliol, la més baixa de tot el període. Malgrat aquesta última tendència, durant
l’últim mes el nombre d’aturats torna a augmentar en un 2,5%.
24
Nombre aturats
1100
1050
1000
950
900
850
Figura 11. Evolució de l’atur a l’Alt Urgell (Any 2009-2010)
989 1000
970
989
1038
Font: web de l’Institut d’Estadística de Catalunya
El gruix de l’atur a l’Alt Urgell es localitza a la Seu d’Urgell, on aquest any 2010 ha arribat a
la xifra de 759 aturats, que representa el 70,5% dels aturats de la comarca.
Sobre el perfil dels aturats per sexes, de les 1.077 persones aturades el 47% són dones i el
53% restant homes (506 i 571 aturats respectivament). Per edats la franja de població
activa que registra un nombre superior de parats és la de 30 a 44 anys amb el 39,4%
d’aturats, seguida per la de més de 45 anys amb el 35,5% de persones sense feina. A nivell
d’estudis, la població aturada més afectada correspon a persones amb un nivell formatiu
mitjà, i és que, gairebé tres quartes parts (70,3%) dels aturats disposen dels estudis
equivalents al Certificat Escolar, EGB i BUP. Segons el sector econòmic, el perfil
predominant dels aturats a l’Alt Urgell correspon a una població prèviament ocupada en el
sector dels serveis amb un percentatge d’aturats del 61,3%, el segueix la construcció amb un
22,8%, desprès la indústria i finalment l’agricultura amb un 11,3% i un 2,1% de persones
aturades respectivament. El 2,4% que falta és de gent sense ocupació anterior.
1057
1077
1043
1003
951 948
972

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
2.2.3. Sector agrari
L’Alt Urgell té una superfície agrícola total de 6.433 ha, de la qual el 62,7% és superfície
de secà i el 37,3% és de regadiu. Respecte a l’aprofitament, la producció de farratges i de
cereal representa el 91,8% de la superfície total. La resta de sòl agrícola es destina al cultiu
de llegums (1,2%), de l’olivera (1,9%), d’hortalisses (1,2%), de fruiters i vinya (0,9%) i
d’altres conreus (3,9%).
La ramaderia s’orienta principalment al sector boví (66,9% de les explotacions totals de la
comarca) i al sector de l’oví i cabrum (22,4%).
La producció ecològica i el turisme rural són dues de les principals activitats
econòmiques complementàries al sector agrari.
Un total de 15 productors/es es troben inscrits al Consell Català de la Producció Agrària
Ecològica (CCPAE) al juliol del 2010.
La comarca de l’Alt Urgell ofereix un total de 571 places d’establiments de turisme rural 5 .
D’aquestes places, 183 corresponen a la categoria de cases de pagès o establiments
d’agroturisme i són ofertes per 20 establiments. En aquesta categoria hi ha una
complementarietat entre el turisme rural i les activitats tradicionals agràries (agricultura i
ramaderia), perquè la normativa ho exigeix d’aquesta manera. Per altra part, 388 places
corresponen a la categoria d’allotjaments rurals i són ofertes per 60 establiments. En
aquest grup no s’exigeix una complementarietat amb el sector agrari, i per tant, sovint els
propietaris/es són aliens al sector, si bé residents en els municipis on té lloc l’activitat.
Cal tenir en compte que els establiments rurals no només es poden classificar en dos grups,
sinó que d’acord amb el Decret 31/2006, de 25 de juliol, s’estableixen 3 noves modalitats
que regulen els establiments de turisme rural, que no tenen res a veure amb les categories
abans esmentades. Segons aquesta classificació trobem que, per una banda, a l’Alt Urgell hi
ha 10 establiments que són cases de poble compartides, 47 cases de poble
independent i 23 masoveries 6 .
En els últims 9 anys l’oferta d’allotjaments de turisme rural a la comarca ha crescut de forma
important, passant de les 319 places de l’any 2000 a les 571 de l’any 2010. Pel que fa a la
5 Dades de l’any 2010
6 Casa de poble Compartida (CPC). Habitatge unifamiliar dins de nucli de població, que comparteix el titular amb
els usuaris turístics i on presta el servei d’allotjament en règim d’habitacions i, com a mínim, d’esmorzar.
Casa de poble independent (CPI). Habitatge unifamiliar, en nucli de població on es presta el servei d’allotjament
en règim d’habitatge rural, és a dir, es donen claus en mà de la casa).
Masoveria (MV). Habitatge unifamiliar, fora de nucli de població que es lloga en règim d’habitatge rural.
25

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
distribució territorial, més de la meitat d’aquestes places es concentren en només 4 dels 19
municipis: 78 places a Montferrer i Castellbó, 61 a Ribera d’Urgellet, 97 les Valls de Valira i
61 a la Vansa i Fórnols.
26
Figura 12. Evolució del número de places de turisme rural (Anys 2000-2009)
Número de places
450
400
350
300
250
200
150
100
50
0
121
Font: web de la Generalitat de Catalunya.
2.2.4. Establiments d’empreses i professionals
La comarca de l’Alt Urgell tenia un total de 1.970 establiments d’empreses i
professionals l’any 2002, d’acord amb les darreres dades disponibles de l’IDESCAT, de les
quals el 46,2% d’empreses són del sector dels serveis, el 18,5% del comerç al detall, el
18,1% de la construcció, el 10,2% de professionals i artistes i finalment el 7% de la
indústria. Per municipis, la Seu d’Urgell, la capital, concentra 1.244 (el 63,1%) establiments
d’empreses i professionals. De la resta de municipis destaquen Oliana amb 172 establiments,
Montferrer i Castellbó amb 110 i Organyà que en té 102.
198
272
185
Figura 13. Empreses per sectors d’activitat econòmica a l’Alt Urgell (Any 2002)
388
183
2000 2006 2009
46,24%
10,20%
6,95%
18,53%
18,07%
Font: web de l’Institut d’Estadística de Catalunya
Allotjament Rural
Independent
Cases de pagès o
establiments
d'agroturisme
Indústria
Construcció
Comerç al detall
Serveis (llevat del
comerç al detall)
Professionals i
artistes

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
L’any 2007, segons dades de la cambra de comerç de Lleida, hi ha un total de 2.859
establiments d’empreses i professionals repartits en 12 sectors diferents. El 28%
d’empreses són del sector del comerç, el 21,2% de la construcció i instal·lacions, el 14,4% de
restaurants i allotjament i el 11,2% de finances, assegurances, promoció immobiliària,
lloguers i serveis a empreses. Aquests 4 sectors anomenats fins ara són els més importants a
la comarca, els 8 que resten tenen una representació inferior al 10%.
Taula 4. Tipologia d’establiments d’empreses i professionals presents a l’Alt Urgell
Tipologia d’establiments d’empreses i professionals TOTAL %
(01) Extraccions i Producció d’energia i Aigua
(02) Mineria, Matèries Primeres, Indústria de Ceràmica, Química i
Farmacèutica
(03) Metal·lúrgica, Construcció de Maquinària, Electrotècnia, Mitjans de
Transport i Equips Mèdics de Precisió
(04) Agroalimentari, Tèxtil, Calçat, Fusta, Paper, Arts Gràfiques i Plàstic.
Altres Indústries Manufactureres
(05) Construccions i Instal·lacions
(06) Comerç
(07) Restaurants i Allotjament
(08) Reparacions
(09) Logística, Transport i Comunicacions
(10) Finances, Assegurances, Promoció Immobiliària, Lloguers i
Serveis a Empreses
(11) Educació i Formació, Sanitat, Serveis Recreatius i Culturals i
Espectacles Esportius
(12) Activitats professionals
Font: web de la cambra de comerç de Lleida
Figura 14. Empreses per sectors d’activitat econòmica de la comarca de l’Alt Urgell (2007)
Font: web de la cambra de comerç de Lleida
Fer una comparació de l’evolució dels sectors entre els dos anys és difícil ja que l’IDESCAT i
la Cambra de Comerç fan una classificació diferent de les activitats econòmiques, però sí que
és pot dir que el nombre d’establiments augmenta de manera progressiva des del 2002 fins
al 2007 en un 45,1%.
11,2%
2,2%
14,4%
1,0%
0,8%0,7%
1,6%
8,4% 3,1%
7,3%
21,2%
28,0%
1 2
3 4
5 6
7 8
9 10
11 12
24 0,8
21 0,7
47 1,6
89 3,1
606 21,2
800 28,0
411 14,4
64 2,2
209 7,3
319 11,2
239 8,4
30 1,0
27

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
3. Aspectes estructurals o de model
3.1. Organització de l’administració ambiental local
L’organigrama del Consell Comarcal de l’Alt Urgell està format per la Presidència i 4
Vicepresidències. El ple es composa per un total de 19 consellers. Altres òrgans de gestió
són:
▪ Gerència: s’encarrega de la direcció i la gestió dels serveis.
▪ Consell d’Alcaldes: informa i proposa actuacions.
▪ Comissió Especial de Comptes: fiscalitza les finances comarcals.
▪ Òrgans Complementaris: Junta de Portaveus, Comissió de Govern i Comissions Informatives.
La gestió i coordinació dels serveis tècnics recau en la gerència. Els serveis tècnics
s’estructuren en les següents àrees i subàrees:
▪ Governació, finances i cooperació municipal: secretaria general, finances, governació i
Per altra banda, el Consell Comarcal de l’Alt Urgell també disposa d’una societat mercantil
anomenada Iniciatives de l’Alt Urgell, que té com a objectius fomentar, facilitar,
promoure i impulsar tota mena d'actuacions generadores d'ocupació i d'activitat
econòmica a la comarca.
El Consell Comarcal també participa com a representant corporatiu en el sí de diferents
òrgans col·legiats, que són: Associació Municipis del Pirineu, Consell d’administració Caixa
de Manresa, Consell d’administració Caixa de Sabadell,Consell d’administració Caixa de
Penedès, Consell d’administració Caixa de Catalunya, Consell d’administració “La Caixa”,
Consorci Normalització Lingüística, Comissió d’escolarització de primària, Comissió
escolarització de secundària, Govern Territorial de la Salut, Comitè Comarcal Creu Roja,
Comissió Ciutadana i immigració, AUGEMA, Parc Natural de l’Alt Pirineu, Comissió d’accés al
medi,Junta Rectora Parc Natural Cadí-Moixeró,Reserva del Boumort, Reserva de l’Alt Pallars i
Aran, Reserva de Cerdanya – Alt Urgell, Reserva del Cadí – Moixeró, Comissió seguiment,
Pla Serveis de Transport de viatgers, Consell General de Muntanya, Institut Desenvolupament
28
societat de la informació, cooperació municipal i normalització lingüística.
▪ Promoció i serveis al territori:
- Infraestructures i medi ambient: infraestructures, transports i habitatge, oficina tècnica,
medi ambient i protecció civil.
- Desenvolupament local: promoció econòmica, turisme, cultura, patrimoni i esports.
- Atenció a altres persones: acció social, educació, sanitat, joventut i polítiques d’igualtat.

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
Alt Pirineu i Aran, Consorci Alt Urgell, GALAUS, Patronat de turisme Terres de Lleida, Localret,
Turisme la Seu, SA, Consell Esportiu de l’Alt Urgell, Consorci d la Ruta dels Oficis d’Ahir,
Consorci Paleontologia i Entorn, Fundació Vescomtat de Castellbò, Fundació St. Vivenç
Estamariu, Consell Regulador Bons Homes.
Entre aquests òrgans, destaquen els següents, per la seva vinculació directa o indirecta en
l’àmbit de la gestió ambiental:
▪ Consorci Alt Urgell, gestió del medi ambient, AUGEMA. Té com a objectiu preservar i
millorar el territori i la qualitat de vida dels seus habitants en tots aquells aspectes que,
directa o indirectament, tinguin relació amb el medi ambient.
▪ Consorci GAL Alt Urgell – Cerdanya. Fomenta el desenvolupament socioeconòmic
integral i equilibrat del territori de la comarca; de forma directa o indirecta.
▪ Consorci Ruta dels Oficis d’Ahir. Vetlla per la recerca, la conservació, la difusió i la
promoció del patrimoni etnològic de la comarca i per al manteniment de diversos espais
d’exposicions permanents per a afavorir la divulgació.
▪ Grup d’Acció Local de l’Alt Urgell Sud (GALAUS). Pretén fomentar el desenvolupament
socioeconòmic integral i equilibrat del territori dels municipis membres.
▪ Paleontologia i Entorn. Vetlla per la recerca, la conservació, la difusió i la restitució del
patrimoni paleontològic de la comarca, i realitza tasques d’assessorament a aquells ens o
entitats que ho sol·licitin.
També participa en la societat Turisme de la Seu, SA, que té com a objectiu principal
promoure el turisme al municipi de la Seu d’Urgell.
En l’àmbit dels residus, cal destacar l’existència de la Mancomunitat Intermunicipal per
a la Gestió de Residus de l’Alt Urgell Meridional, que té com a objectius gestionar,
d’acord amb la Llei del Parlament de Catalunya 6/1993 de 15 de juliol, els residus procedents
del territori mancomunat. En formen part els municipis de: Bassella, Cabó, Coll de Nargó,
Fígols i Alinyà, les Valls d’Aguilar, Peramola, Oliana i Organyà. La resta de municipis estan
gestionats per la Mancomunitat d'Escombraries de l'Urgellet, a excepció dels municipis
de la Vansa i Fórnols i de Josa i Tuixén, que tenen contractat un servei de recollida
independent.
Dels 19 municipis que integren la comarca de l’Alt Urgell, n’hi ha tres que disposen de
Regidoria de Medi Ambient: la Seu d’urgell, Montferrer i Castellbò i Oliana. En la resta de
municipis, les competències en medi ambient són assumides directament per alcaldia o
recauen en altres regidories.
29

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
3.2. Usos del sòl, planejament territorial i urbanístic
3.2.1. Usos del sòl
Tal i com es mostra a la taula 5 i la figura 15, l’ús del sòl predominant a la comarca és la
superfície forestal, que representa el 92,53% del total; amb el predomini de les zones
forestals boscoses (39,77%), seguit de les bosquines (24,03%), mentre que la resta són
altres formacions forestals (28,73%).
A continuació, la superfície de conreus constitueix els segon ús del sòl de la comarca,
amb una representació total del 4,45 % de la superfície total de l’Alt Urgell. La superfície
ocupada per erms sense vegetació, correspon a un 2,53%, i per últim la superfície
urbanitzada (sòl urbà, urbanitzable i infraestructures) que representa un 0,49% de la
superfície total de la comarca.
30
Taula 5. Superfície i usos del sòl (2006)
Superfície Total (ha) Superfície (%)
Boscos
Superfície
Bosquines
Forestal
Altres
57.549
34.772
41.572
39,77%
24,03%
28,73%
Sense vegetació 3.666 2,53%
Conreus
Secà
Regadiu
4.034
2.399
2,79%
1,66%
Urbanitzat i altres 708 0,49%
Total 144.700 100,00%
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Anuari Estadístic de Catalunya (2006)
Figura 15. Superfície i usos del sòl en % (2006)
2,53% 2,79% 1,66% 0,49%
28,73%
24,03%
39,77%
Superfície Boscos
Superfície Bosquines
Forestal Altres
Sense Vegetació
Conreus Secà
Conreus Regadiu
Urbanitzat i altres
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Anuari Estadístic de Catalunya (2006)

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
A la figura següent es mostra l’evolució dels usos del sòl a la comarca de l’Alt Urgell,
d’acord amb els anys 1987, 1992, 1997 i 2002. Com s’hi pot observar, no s’hi detecten
canvis substancials d’usos, simplement ’han reduït o ampliat els que ja existien.
A trets general, es pot destacar l’increment de la superfície destinada a usos
industrials (als municipis de la Seu d’Urgell, Montferrer, el Pla de Sant Tirs, Organyà, Coll
de Nargó i Oliana). A nivell general, destaca la gran superfície de bosc aciculifoli,
bosquines i prats. A la zona nord de la comarca són rellevants els boscos d’esclerofil·les,
mentre que a la part sud prenen especial importància conreus herbacis de secà. També
destaca la zona de fruiters de secà del municipi d’Organyà.
31

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
Figura 16. Evolució dels usos del sòl a la comarca (1987-2002)
Font: Elaboració pròpia amb dades cartogràfiques del Departament de Medi Ambient i Habitatge.
32

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
3.2.2. Planejament urbanístic
La majoria dels municipis de l’Alt Urgell disposen d’algun tipus de normativa urbanística
municipal, i molts d’ells es troben actualment en alguna fase del procediment administratiu
per a la redacció i aprovació d’un nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM).
Recentment el Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha aprovat les normes
bàsiques de planejament urbanístic per aquells municipis que no disposen de normativa,
mentre s’estan realitzant els passos necessaris per a redactar i aprovar el corresponent
POUM.
La següent taula mostra la situació dels municipis de l’Alt Urgell en relació a la normativa
urbanística municipal:
Taula 6. Estat de la normativa urbanística municipal a la comarca de l’Alt Urgell. ACT
Normativa urbanística municipal Municipi
Normes Subsidiàries
Arsèguel, Josa i Tuixén,
Montferrer i Castellbó
Disposen de POUM La Seu d’Urgell i Organyà
Normes de planejament urbanístic 7
Normes Subsidiàries
Alàs i Cerc, Bassella, Cabó,
Cava, Coll de Nargó, Pont de
Bar, Estamariu, Fígols i
Alinyà, la Vansa i Fórnols, les
Valls d’Aguilar, les Valls de
Valira, Oliana, Peramola i
Ribera d’Urgellet
Arsèguel, Josa i Tuixén,
Montferrer i Castellbó
Font: Elaboració pròpia a partir del Registre de planejament urbanístic de Catalunya, del Departament de
Política Territorial i Obres Públiques; i d’entrevistes als Ajuntaments. Any 2010.
7 El text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya 1/2005, de 26 de juliol, obliga als municipis a dotar-se d’un Pla
d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). A més l’aprovació dels plans territorials parcials que està duent a terme el
Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) ha posat de manifest la necessitat de què tots els
municipis disposin al menys d’unes normes de planejament. En aquest sentit, el DPTOP ha redactat les Normes
bàsiques de planejament urbanístic per aquests municipis que no disposen de normativa urbanística. Aquestes
Normes permeten disposar d’una eina de planejament bàsica per als municipis, mentre aquest tramita el seu Pla
d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM).
33

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
3.2.3. Planificació territorial
3.2.3.1. Pla Territorial Parcial de l’Alt Pirineu i Aran
En data 25 de juliol de 2006 el Govern de Catalunya va aprovar definitivament el Pla
Territorial Parcial de l’Alt Pirineu i Aran. L’Acord de Govern i la normativa del Pla van ser
publicats en el DOGC núm. 4714, de 7 de setembre de 2006, a l’efecte de la seva executiva
immediata.El territori que integren l’àmbit de l’Alt Pirineu i Aran correspon a: Aran i les
comarques de l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l’Alt Urgell i la Cerdanya;
extensió que ocupa el 18% del territori de Catalunya.
El Pla Territorial Parcial de l’Alt Pirineu i Aran es composa de la següent documentació:
memòria, informe de sostenibilitat ambiental, normes d’ordenació territorial i plànols,
l’informe econòmic financer i l’informe de participació. Aquesta informació es pot consultar al
web del DPTOP.
El Pla estableix les seves determinacions sobre la base de tres sistemes:
1) Espais oberts
34
▪ Delimitació dels espais de protecció especial, que són aquells que actualment ja estan
protegits sectorialment per la legislació ambiental i aquells que el Pla considera que cal
preservar pel seu valor com a connectors d’interès natural i agronatural.
▪ Delimitació dels espais de protecció territorial, que són aquells que sense assolir el grau
de valors naturals, agraris i mediambientals que tenen els sòls de protecció especial convé
preservar de la transformació.
▪ L’establiment de directrius normatives per a un planejament urbanístic municipal proactiu del
sòl no urbanitzable.
▪ L’establiment de normes generals relatives a les edificacions i instal·lacions en sòl no
urbanitzable; en general, a la transformació del sòl en els paisatges rurals.
2) Assentaments urbans
▪ Determinar les 13 polaritats urbanes que vertebren el sistema d’assentaments, perquè
creixin i atenyin una massa suficient per al desenvolupament adequat del conjunt del sistema i
per a la prestació de serveis.
▪ Reconeixement d’aquells nuclis que poden créixer moderadament o en funció de les seves
necessitats internes i de reequilibri, sense desestructurar el territori.
▪ Recomanació d’estratègies de canvis d’ús i de reforma interior per a aqueles àrees urbanes
que han exhaurit les disponibilitats de sòl.
▪ La millora urbana i compleció d’aquells nuclis que, per la seva petita dimensió, no tenen
capacitat per a estructura extensions urbanes.

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
▪ Per la resta, establir una estratègia de manteniment del caràcter rural dispers.
▪ Establiment de criteris de creixement urbà; així com l’establiment de límits físics específics a
l’extensió urbana.
▪ Assignació d’un cert paper (modest), de reequilibri poblacional del conjunt de Catalunya a la
Seu d’Urgell.
3) Infraestructures
▪ Determinació de la jerarquia i els objectius a assolir, des del punt de vista territorial de l’Alt
Pirineu i Aran.
▪ La determinació de les actuacions sobre la xarxa viària i ferroviària, que hauran de ser
objecte d’execució dins del període que estableix el Pla.
▪ La priorització de les infraestructures de mobilitat.
→ En el sistema d’espais oberts, el Pla determina un conjunt d’àrees amb finalitat
reguladora, que corresponen a les següents proteccions del sòl:
a) Sòl de protecció especial. S’inclouen en aquesta classe aquells sòls en que concorren
valors que justifiquen un grau de protecció altament restrictiu de les possibilitats de
transformacions que les poguessin afectar. Comprèn aquells espais que formen part d’àmbits de
protecció establerts en la normativa sectorial i aquells que el Pla considera que cal preservar pel
seu valor com a peces i connectors d’interès natural i agronatural o com a sòls d’alt valor
agrícola productiu, i també per la seva funció específica en l’equilibri mediambiental, com és el
cas de les àrees de recàrrega dels aqüífers.
b) Sòl de protecció territorial. S’inclouen en aquest tipus de sòl aquells terrenys que, sense
assolir el grau de valors naturals, agraris i mediambientals que tenen els sòls de protecció
especial, convé preservar, en principi, de la transformació per algun dels següents motius:
existència de riscos que fan inadequat el seu aprofitament urbanístic; valor paisatgístic,
identitari, d’estructuració territorial o d’interès social a regular pels catàlegs i directrius del
paisatge o per plans directors urbanístics; valor per activitats econòmiques estratègiques
compatibles amb el sòl no urbanitzable; valor de reserva per raons de localització, connectivitat,
topografia i condicions de l’àrea per a possibles infraestructures o equipaments d’interès
estratègic en el futur.
c) Sòl de protecció preventiva. El Pla qualifica de sòl de protecció preventiva els sòls
classificats com a no urbanitzables en el planejament urbanístic que no hagin estat considerats
de protecció especial o de protecció territorial. El Pla considera que cal protegir preventivament
aquest sòl, sense perjudici que mitjançant el planejament d’ordenació urbanística municipal, i
en el marc que les estratègies que el Pla estableix per a cada assentament, es puguin delimitar
àrees per a ésser urbanitzades i edificades, si escau.
35

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
Tal i com mostra la figura 17, a la comarca de l’Alt Urgell la major part del territori és sòl de
protecció especial (i d’aquest, la majoria de territori té categoria de connector biològic, una
part menys important són PEINs i altres espais protegits, mentre que petits territoris són
considerats sòls de valor agrícola). Pel que fa als sòls de protecció preventiva, aquests es
localitzen al voltant dels nuclis de població. Finalment, cal esmentar que a la comarca hi ha
una petita zona de sòl de protecció territorial, que es localitza a l’extrem sud del municipi
de la Vansa i Fòrnols.
→ En el sistema d’assentaments urbans, el Pla estableix els següents tipus de
creixement i les següents estratègies:
36
a) Creixement potencial. El Pla assigna aquesta estratègia de creixement a aquelles àrees
que haurien d’augmentar, o consolidar, el seu rang com a nodes territorials. Es tracta de
centres que exerceixen capitalitats clares, que han assolit una significació urbana
remarcable, que tenen un pes demogràfic rellevant dins l’àmbit, que gaudeixen d’unes
condicions excel·lents d’accessibilitat i connectivitat en el territori i que disposen de prou sòl
amb aptitud per a absorbir aquest creixement d’una manera sostenible i que, per tant,
poden adoptar un paper significatiu en l’estructuració de la xarxa de ciutats catalanes i en el
reequilibri poblacional del conjunt de Catalunya.
b) Creixement mitjà o moderat. El Pla assigna aquesta estratègies en aquells nuclis o
àrees de mitjana o petita dimensió urbana que, sense l’objectiu d’augmentar el seu pes
relatiu en el territori, per les seves condicions de sòl i de connectivitat, poden tenir un
creixement proporcionat a la seva realitat física com a àrees urbanes.
c) Creixement de reequilibri. El Pla assigna aquesta estratègia en aquelles àrees i nuclis
de poca extensió, on el creixement ha d’adequar-se a les dinàmiques demogràfiques i
econòmiques pròpies del municipi i a la consecució d’un millor equilibri de la piràmide
d’edats.
d) Millora urbana i compleció. El Pla assigna aquesta estratègia en aquells nuclis que per
la seva petita dimensió no tenen capacitat per a estructurar extensions urbanes, no
disposen de gaire sòl apte per a la urbanització o tenen un baix nivell d’accessibilitat per
raons de posició territorial.
Per les àrees especialitzades 8 el Pla estableix en funció dels objectius d’ordenació territorial,
les següents estratègies:
▪ Estratègia de Consolidació. Aquesta estratègia s’aplicarà en aquelles àrees on
s’esdevé la possibilitat de desenvolupament d’acord amb el planejament vigent. Afavorint
l’augment de la integració urbana quan es trobin en contigüitat amb nuclis o àrees urbanes
complexes o el trasllat de l’aprofitament vers àrees més idònies.
8 Les àrees especialitzades són el resultat d’implantacions aïllades per al desenvolupament d’usos
específics –residencials, industrials, terciaris, d’equipaments– que constitueixen una situació que el Pla
tracta de racionalitzar per tal de millorar la funcionalitat del territori.

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
▪ Extensió. El Pla assenyala l’estratègia d’extensió en aquelles àrees en què per la seva
localització i condicions de l’entorn, un augment de la seva dimensió es considera una
alternativa preferible a la de noves implantacions menors separades, per l’efecte
polaritzador i pels avantatges en la racionalització de la mobilitat i en la dotació de serveis
que es poden derivar d’aquesta opció.
Tal i com mostra la figura 17 en relació al sistema d’assentaments urbans, es preveu un
creixement de millora urbana i compleció per a la majoria de nuclis de la població, tot i que
en alguns d’ells s’hi preveu un creixement de reequilibri. Cal destacar que es preveu un
creixement potencial pels nuclis de La Seu d’Urgell i d’Organyà. Les altres tipologies de
creixement també es preveuen a la comarca, però en un nombre molt reduït de nuclis.
Figura 17. Sistema d’espais oberts i sistema d’assentaments urbans
Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia del Pla Territorial Parcial de l’Alt Pirineu i Aran.
Departament de Política Territorial i Obres Públiques.
Per altra banda, el Pla també tracta sobre les infraestructures de mobilitat i transport,
que són: la xarxa viària, la xarxa ferroviària, el sistema aeroportuari, el sistema logístic i els
intercanviadors nodals associats als anteriors. Per tant, fa propostes de nous traçats i de
condicionaments en les xarxes viària i ferroviària, així com propostes vinculades a les àrees
logístiques que formen part del sistema aeroportuari de l’àmbit de l’Alt Pirineu i Aran.
37

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
A la figura 18 es representa la xarxa viària existent, així com les diferents actuacions
previstes en el marc del sistema d’infraestructures a la comarca de l’Alt Urgell.
La xarxa viària de la comarca es divideix en xarxa viària principal (que transcorre pels
principals nuclis de població) i xarxa viària secundària (que transcorre per petits nuclis de
població o bé que enllaça nuclis per vies diferents de les principals
.
Per altra banda, es preveu el condicionament de tres trams de la xarxa viària, la creació d’un
nou traçat en dos trams i un traçat en fase d’estudis, que corresponen a les següents
actuacions:
38
Figura 18. Sistema d’infraestructures de mobilitat
Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia del Pla Territorial Parcial de l’Alt Pirineu i
Aran. Departament de Política Territorial i Obres Públiques.
▪ Variant d’Oliana, amb traçat a determinar per l’est o l’oest.
▪ Variant de Coll de Nargó, nou traçat per l’oest.
▪ Variant (o soterrament ) d’Organyà, en principi amb un petit nou traçat a l’est de la
població.
▪ Condicionament del tram de Tresponts.
▪ Desdoblament de la C-14 entre el Pla de Sant Tirs i la Seu d’Urgell, incloent les
variants de nova construcció del Pla de Sant Tirs, Montferrer, i la Seu d’Urgell (eix
pirinenc) amb secció a determinar segons hagi d’incorporar o no vials laterals
segregats del tronc central per donar servei al trànsit d’agitació.

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
3.2.3.2. Pla d’Infraestructures de Transport de Catalunya
La secretaria per a la mobilitat va elaborar el Pla d’Infraestructures de transport de
Catalunya (PITC) amb l’objectiu de definir de manera integrada la xarxa d’infraestructures
viàries, ferroviàries i logístiques necessàries per a Catalunya amb l’horitzó temporal de
l’any 2026.
El Pla d’Infraestructures de transport de Catalunya és el pla territorial sectorial que
defineix la xarxa d’infraestructures viàries i ferroviàries necessàries per a Catalunya, tant
pel que fa al transport de viatgers com de mercaderies, en coherència amb les directrius
del planejament territorial vigent i amb una visió sostenible de la mobilitat. El PITC té
caràcter de pla territorial sectorial, d’acord amb la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de
política territorial, i de pla específic a l’efecte d’allò que estableix la Llei 9/2003, de 13 de
juny, de la mobilitat.
Per a la comarca de l’Alt Urgell, el PITC preveu les següents noves infraestructures i de
millora de les ja existents:
▪ Xarxa ferroviària:
- Perllongament de la línia de Renfe de Puigcerdà a la Seu d’Urgell.
- Nou corredor ferroviari entre la Seu d’Urgell i Andorra.
▪ Xarxa viària:
- Xarxa bàsica primària:
o Eix Bages - Solsonès (Manresa - Solsona - Bassella). Condicionament
Solsona - Bassella.
o Eix Pirinenc (N-260/N-152: Pont de Suert - Figueres), N-
260.Condicionament entre el Pont de Suert i Puigcerdà; inclou túnel de
Perves i Viu i les variants del Pont de Suert, la Pobla de Segur, Gerri de la
Sal, Sort i la Seu d’Urgell i condicionament del tram Canturri - Adrall. N-
152: comú amb l’eix.
o Eix Tarragona/Reus – Tàrrega – Andorra
C-14: desdoblament Reus – Alcover. Variants de Solivella, Tàrrega,
Agramunt, Artesa de Segre, Ponts, Coll de Nargó, Organyà, el congost de
Tresponts i el Pla de sant Tirs. N-260: variant d’Adrall i la Seu d’Urgell. N-
145: condicionament la Seu d’Urgell – límit amb Andorra.
- Xarxa comarcal:
o L-511, entre Isona i Coll de Nargó.
o LV-4008, entre la LV-4008 i la Seu d’Urgell.
o LV-5118, entre Peramola i Oliana.
o Tram que compren la intersecció amb la C-1412b i Peramola.
- Xarxa bàsica ciclista:
o Condicionament de l’eix Lleida – la Seu d’Urgell.
39

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
3.2.3.3. Programa de Sanejament d’Aigües Residuals Urbanes 2005 (PSARU)
El PSARU 2005 preveu un sèrie d’actuacions per a la comarca de l’Alt Urgell, sobretot
actuacions de construcció de noves EDARs i nous col·lectors, així com també alguna actuació
de remodelació o ampliació. Pel que fa l’escenari d’execució, en general es preveu entre el
2009 i el 2014 (veure Annex 1. Previsió de construcció d’EDAR’s i col·lectors segons
PSARU 2005).
3.2.3.4. Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015
Segons aquest pla, la comarca de l’Alt Urgell té les següents característiques en relació a la
implantació de l’energia solar i l’energia eòlica:
Energia solar
A la comarca de l’Alt Urgell, tal com es mosta a la figura 19, la radiació solar mitjana anual
oscil·la entre 13,5 MJ/m 2 i 14 MJ/m 2 a les parts més baixes de la comarca, com poden ser les
valls; i uns màxims entre 15 MJ/m 2 i 15,5 MJ/m 2 .
40
El Programa de Sanejament d’Aigües Residuals Urbanes (PSARU 2005) és un instrument
de planificació hidrològica que desenvolupa el Pla de Sanejament de Catalunya aprovat pel
Govern de la Generalitat, en data 7 de novembre de 1995, que té com a objecte la
definició de totes les actuacions destinades a la reducció de la contaminació originada per
l’ús domèstic de l’aigua, que permetin l’assoliment dels objectius de qualitat de l’aigua.
El PSARU 2005 s’emmarca entre la Directiva 91/271/CEE sobre el tractament d’aigües
residuals urbanes, i la Directiva 2000/60/CE, per la qual s’estableix un marc comunitari
d’actuació en l’àmbit de la política d’aigües, adreçada a la protecció de les aigües i que
pretén aconseguir abans de l’any 2015 un bon estat de les masses d’aigua superficials,
mitjançant el desenvolupament de mesures de protecció, millora i regeneració d’aquestes
masses.
El dia 11 d’octubre de 2005, va ser aprovat pel Govern de la Generalitat el Pla de l’Energia
de Catalunya 2006-2015. Aquest determina l’actuació de l’Administració pública
catalana i l’orientació energètica del país en el període de vigència del Pla.
Aquest Pla es fonamenta en base a 5 eixos: fomentar l’estalvi i l’eficiència energètica,
impulsar les energies renovables, desenvolupar les infraestructures energètiques
necessàries i diversificar els fonts energètiques, donar suport a la investigació, i
augmentar la consciència social sobre la problemàtica energètica.

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
Energia eòlica
Aquest tipus d’energia es regeix pel Decret 174/2002, té com a objectiu establir els requisits
per a instal·lar parcs eòlics i regular el procediment d’autorització. En el següent mapa
d’implantació de l’energia eòlica, es zonifica el territori de la comarca de l’Alt Urgell en funció
de la seva idoneïtat, des del punt de vista ambiental, per a instal·lar-hi parcs eòlics. Les tres
zones que s’hi diferencien són:
• Zona compatible: zona idònia per a implantar-hi parcs eòlics pel que fa a la protecció del
patrimoni natural.
• Zona d’implantació condicionada: zona on hi ha valors naturals que cal protegir, la qual
cosa exigeix una declaració d’impacte ambiental positiva per a cada projecte i així, garantir
la compatibilitat del projecte o l’establiment de mesures correctores per a evitar l’impacte
sobre els valors que són objecte de protecció.
• Zona incompatible: zona del territori exclosa de la implantació de parcs eòlics, on la
presència de valors naturals de protecció prioritària consellen no fer-hi cap intervenció
d’infraestructures d’aprofitament eòlic.
Tal i com es pot veure a la figura 20, el territori de l’Alt Urgell presenta les tres categories de
zonificació. Les zones compatibles es situen sobretot al nord i al sud de la comarca (municipi
de Bassella), mentre que les zones d’implementació condicionada i les zones incompatibles
ocupen la resta de la comarca.
Figura 19. Irradiació solar global diària
(Mitjana anual)
Figura 20. Mapa d’implantació dels parcs eòlics
a l’Alt Urgell
Font: Elaboració pròpia amb dades cartogràfiques del Departament de Medi Ambient i Habitatge.
41

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
3.2.3.5. Pla Comarcal de Muntanya 2009-2012
El Pla comarcal de muntanya és l’instrument bàsic per al desenvolupament i aplicació de la
política de muntanya, tal com estableix l’article 4.1 de la Llei 2/1983, de 9 de març, d’alta
muntanya. Aquest mateix article determina, també, el seu contingut mínim, fixa un període
de vigència quinquennal i orienta el procediment d’elaboració.
L’article 2 de la mateixa Llei d’alta muntanya disposa que les comarques que tenen la
consideració de muntanya són: l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, el Berguedà, la Cerdanya, la
Garrotxa, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el Ripollès, el Solsonès i la Val d’Aran.
El Pla comarcal de muntanya s’organitza en dues parts. La primera recull, d’una banda,
l’anàlisi socioeconòmica i territorial del conjunt, però també de cada una, de les deu
comarques de muntanya i, de l’altra, l’aplicació de la política de muntanya, entesa com el
recull de les activitats previstes des d’una perspectiva sectorial. La segona, conté el detall de
les activitats programades per a cada una de les comarques i el corresponent marc financer.
El programa d’actuacions recull un seguit d’accions programades per cada una de les deu
comarques de muntanya durant els propers quatre anys. A la següent figura es mostra la
distribució orgànica de la despesa programada per a la comarca de l’Alt Urgell.
42
Figura 21. Despesa programada en Pla Comarcal de Muntanya 2009-2012, a l’Alt Urgell
Font: Pla Comarcal de Muntanya 2009-2012.

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
Per altra banda, el programa d’actuació preveu l’execució d’un seguit d’accions a la comarca,
que es resumeixen a l’Annex 2. Actuacions del Pla Comarcal de Muntanya previstes
per a l’Alt Urgell.
3.2.3.6. Pla Director de les Estacions de Muntanya
El Pla Director de les Estacions de Muntanya dels Pirineus Catalans té com a objectiu
central recolzar el turisme de neu i aportar un marc d’actuació clar i estable per a tots els
actors implicats, que millori la competitivitat del sector i asseguri la seva viabilitat i el seu
paper com a motor econòmic de les comarques de muntanya (Aran, Ribagorça, Pallars
Jussà, Pallars Sobirà, Alt Urgell, Cerdanya central, Berguedà, Ripollès i Batllia de Bellver).
Les actuacions proposades per a la comarca de l’Alt Urgell són:
• Delimitació d’un nou domini esquiable a les estacions de Sant Joan de l’Erm i de
Tuixén – la Vansa. Caldria realitzar un nou projecte de circuits des de l'actual
plataforma de sortida, rectificant, ampliant o millorant els trams que ho requereixin.
• Promoure allotjaments rurals i hotels qualificats prop de les estacions.
• Millorar l’accessibilitat i la mobilitat, assumint la titularitat de les vies d’accés
(Diputació de Lleida), millorar els traçats (ferm i àrees d’aparcament) i millorar les
xarxes infraestructurals (electricitat, telefonia, aigua).
• Redactar el Pla d’equipaments singulars, per tal de millorar els equipaments.
3.2.3.7. Altres Plans
→ Pla de recuperació del trencalòs a Catalunya
El Pla de recuperació del trencalòs a Catalunya va ser aprovat pel Decret 282/1994, de 29
de setembre. En aquest Decret s'articulen totes les mesures de protecció de l'espècie
encaminades aconseguir la recuperació de les seves poblacions.
La totalitat de la comarca del l’Alt Urgell, a excepció d’una petita part del municipi de
Bassella, es troba dins de l’àmbit d’aplicació del present Pla. Les activitats de conservació i
protecció previstes en aquest Pla s’exposen a l’Annex 3. Activitats de conservació i
protecció previstes al Pla de recuperació del trencalòs.
43

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
→ Contracte de riu transfronterer Alt Urgell-Cerdanya
Es tracta d’un projecte realitzat en el marc del programa d’iniciativa comunitària Interreg III,
en el qual hi participen les comarques catalanes de l’Alt Urgell i Cerdanya i, per la part
francesa, la Communauté de Communes Pyrénées-Cerdagne (Cerdanya francesa), i que té
com a objectiu assegurar una gestió sostenible dels recursos hídrics del territori.
En concret, el projecte consta de les següents parts:
44
1. Diagnosi del medi natural de la comarca de l’Alt Urgell. Estudi descriptiu del
medi natural a nivell de la comarca, en el qual es realitza una avaluació prèvia de
l’estat del riu al seu pas per la comarca.
2. Pla de gestió de Riberes del Segre. Pla que té com a objectiu millorar la gestió del
recurs de l’aigua, i concretament garantir l’equitat, l’eficiència i la sostenibilitat del riu
Segre al pas per la comarca de l’Alt Urgell. Inclou un Pla de Treball que proposa les
següents actuacions:
- Obtenció del cabal ecològic del Segre.
- Estudi de les demandes hídriques dels conreus i la que pot cedir el riu respectant el
cabal ecològic i tenint en compte els altres usos de l’aigua.
- Efecte de les captacions derivades de les minicentrals hidroelèctriques en l’ecosistema
fluvial.
- Estudiar l’efecte de les captacions d’aigua del riu sobre l’ecosistema fluvial.
- Projecte de millora de les captacions i/o trams de rec.
- Instaurar un planejament de gestió integral del recurs.
- Projecte de restauració de zones degradades en els marges del riu i en zones de ribera.
- Pla de millora i de manteniment dels boscos de ribera.
- Projecte de creació d’una zona humida.
- Estudi de la influència de les activitats extractives sobre el riu i les riberes.
- Estudi sobre la situació actual d ela vegetació i posterior seguiment.
- Estudi sobre la situació actual d’alguns grups faunístics i posterior seguiment.
- Estudi per a preservar i/o rehabilitar les espècies i els hàbitats remarcables.
- Projecte de creació d’instal·lacions per a l’aprofitament turístic, cultural i d’oci del medi
hídric.
- Projecte d’ampliació i millora d’un camí per al seu ús lúdic.
- Estudi de sensibilització i d’educació ambiental mitjançant les activitats turístiques i
culturals lligades al riu i a les seves riberes.
- Estudi per a promoure els factors d’atractiu local.

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
Per altra banda, conjuntament amb aquest programa Interreg III, també s’ha dut a terme
un projecte anomenat, Projecte LARCH – Segre: Anàlisi del paisatge i la
biodiversitat de la vall del riu Segre (Cerdanya i Alt Urgell) actualment i en
escenaris futurs. Aquest compara la situació actual del paisatge i la biodiversitat a la
Cerdanya i l’Alt Urgell, amb els canvis que es poden preveure en els properes dues
dècades, agrupats en forma de dos hipotètics escenaris. L’objectiu d’aquest projecte és
estudiar com els canvis previstos en els usos del sòl poden afectar la biodiversitat i el
paisatge. En base els resultats, es defineixen recomanacions a nivell estratègic (de
planificació general) i a nivell local, per tal de preservar la qualitat paisatgística de la Vall
Les recomanacions que s’hi realitzen són:
▪ Assegurar la continuïtat del rec als prats de dall de la vall del Segre. L’actuació més important
és la reparació de la sèquia de Bellver de Cerdanya.
▪ S’han de tenir en compte les fileres d’arbres i murs de pedra associats als prats de dall.
▪ Cal conservar el bosc de ribera de les vores del riu Segre. Es recomanable delimitació
oficialment les zones de ribera i reforestar amb espècies de ribera aquells indrets que ho
necessitin.
▪ Ajustar al màxim possible els traçat de les noves infraestructures lineals a les vies existents i
construir passos de fauna.
▪ Compactar les noves construccions i situar-les al voltant dels nuclis de població existents, per a
disminuir-ne l’impacte visual.
→ Agenda 21 de la Seu d’Urgell
El mes de gener de l’any 2007 es va finalitzar el procés d’elaboració i redacció de l’Agenda
21 Local de la Seu d’Urgell. L’objectiu d’aquest projecte ha estat fer una radiografia de
l’estat ambiental del municipi i dibuixar el model de ciutat que volen els ciutadans de La
Seu d’Urgell pel futur, que s’aconseguirà mitjançant l’execució el Pla d’Acció Ambiental.
El Pla d’Acció Ambiental de l’Agenda 21 de la Seu d’Urgell s’estructura en 8 línies
estratègiques, que es subdivideixen en 24 programes d’actuació, i que es materialitzen en
115 accions i projectes. Les línies estratègiques són:
1) Conèixer, preservar i afavorir els ecosistemes de la Seu.
2) Cap a una mobilitat sostenible.
3) Millora del medi urbà.
4) Vers una gestió integral de l’aigua.
5) Optimitzar el consum energètic i l’ús d’energies renovables.
6) Desenvolupar un gestió de residus basada en criteris de sostenibilitat.
7) Garantir la qualitat ambiental del municipi en relació a l’Aire i el Soroll.
8) L’educació com a motor del canvi ambiental a la societat.
45

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
3.3. Sistemes naturals i de suport
3.3.1. Vegetació
L’hàbitat predominant a la comarca de l’Alt Urgell és el bosc aciculifoli, que ocupa un
42,41% de la superfície total. En segon lloc, hi ha un 11,75% de superfície ocupada per
boscos esclerofil·les i laurifolis, mentre que un 9,25% del territori és ocupat per prats
basòfils, secs, de terra baixa i de la muntanya mitjana. Altres hàbitats presents però en
menys extensió són: conreus herbacis, prats (i comunitats afins) d’alta muntanya,
tarteres, àrees talades o cremades. Per últim, cal destacar l’existència de l’hàbitat de
prats de dall i pastures grasses, que es concentra principalment en els municipis de la
Seu d’Urgell, Ribera d’Urgellet i Montferrer i Castellbò.
46
Figura 22. Distribució dels hàbitats de la comarca
Font: Elaboració pròpia amb dades cartogràfiques del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
3.3.2. Sistema forestal
La comarca de l’Alt Urgell té una superfície forestal total de 132.524 hectàrees, que
representa un 91,60 % del total de la comarca. D’aquesta superfície forestal, un
67,70% és propietat privada, i més de la meitat és superfície forestal arbrada (74.368
ha).
Superfície
comarcal
(ha)
Taula 7. Distribució de la superfície forestal a la comarca de l’Alt Urgell
Superfície
forestal
(ha)
Superfície
forestal
(%)
Superfície
forestal
arbrada
(ha)
Superfície
forestal
no
arbrada
(ha)
Superfície
forestal
pública
(ha)
Superfície
forestal
privada
(ha)
Sup.
forestal
priv./Sup.
forestal
(%)
144. 685 132.524 91,60 74.368 58.156 42.777 89.747 67,70
Font: Centre de la Propietat Forestal. Any 2006
L’Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya (IEFC) descriu les espècies vegetals que
conformen la superfície forestal.
La figura 23 mostra com l’espècie arbòria predominant a la superfície forestal de l’Alt Urgell
és el pi roig (Pinus sylvestris), que ocupa 39.330 ha (el 51,59% de la superfície forestal). La
segueix la pinassa (Pinus nigra), que ocupa un total de 18.786 ha, que equivalen al 24,64%
de la superfície forestal. La resta de la superfície arbrada comprèn altres espècies com el pi
negre, l’alzina, l’avet, el faig, el freixe, entre altres.
Figura 23. Distribució de la superfície arbrada comarcal ocupada per les diferents espècies
(figura esquerra) i nombre de peus en milers de les diferents espècies (figura dreta)
Font: Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya. Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals
(CREAF). 1993.
47

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
La figura 24 mostra el total de forests
públiques i la seva titularitat. Tal i com es
pot veure, la majoria de forests públiques
són de titularitat de les Entitats Municipals
Descentralitzades (un 45%), o dels
municipis (43%). Menors extensions són
titularitat de la Generalitat (un 12%), mentre
que només un 0,08% és de titularitat
privada.
Pel que fa la gestió i ordenació forestal de
les finques privades, a la comarca de l’Alt
Urgell hi ha un total de 16.115 ha de
superfície forestal privada gestionada
mitjançant un total de 58 Plans Tècnics de
Gestió i Millora Forestal (PTGMF) 9 , superfície
que representa un 18% del total de la
superfície forestal privada. Per contra, no ha
cap superfície forestal ordenada mitjançant
l’instrument de Pla Simple de Gestió Forestal
(PSGF) 10 .
3.3.3. Sistema agrari
48
Figura 24. Titularitat de les forests públiques
de l’Alt Urgell
Font: Elaboració pròpia en base a la cartografia
digital del Departament de Medi Ambient i
Habitatge.
L’Alt Urgell té una superfície agrícola total de 6.433 ha, de la qual el 62,7% és superfície
de secà i el 37,3% és de regadiu. Respecte a l’aprofitament, la producció de farratges i de
cereal representa el 91,8% de la superfície total. La resta de sòl agrícola es destina al cultiu
de llegums (1,2%), de l’olivera (1,9%), d’hortalisses (1,2%), de fruiters i vinya (0,9%) i
d’altres conreus (3,9%).
La ramaderia s’orienta principalment al sector boví (66,9% de les explotacions totals de la
comarca) i al sector de l’oví i cabrum (22,4%).
La producció ecològica i el turisme rural són dues de les principals activitats
econòmiques complementàries al sector agrari. Un total de 15 productors/es es troben
inscrits al Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE) al juliol del 2010.
9 La Llei 6/1988, forestal de Catalunya, crea i promou la figura del Pla tècnic de gestió i millora forestal
(PTGMF), document d’ordenació forestal, aplicable als boscos privats, que permet programar la realització de treballs
de gestió i millora forestal per un termini màxim de 30 anys. El PTGMF el proposa el propietari al Centre de la
Propietat Forestal, el qual, vist l’informe tècnic dels serveis del CPF, pot aprovar-lo, retornar-lo amb observacions o
denegar-ne l’aprovació.
10 La Llei 31/2002, de 30 de desembre, de mesures fiscals i administratives, crea la figura del pla simple de gestió
forestal que ha de ser l’instrument d’ordenació que faciliti la gestió de finques forestals menors de 25 ha.

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
Camins ramaders
Els camins ramaders són camins públics per on discorre o ha discorregut tradicionalment
el trànsit ramader. Aquests camins tenen un paper clau en el medi natural, ja que
serveixen com a eixos de connexió entre ecosistemes diferents, fomentant la
biodiversitat de les espècies i actuant com un corredor ecològic de patrimoni públic format
pels centenars de quilòmetres que creuen Catalunya, amb un elevat valor turístic.
Aquests camins estan protegits i regulats per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies
pecuàries. La llei estableix que els camins ramaders són béns de domini públic de les
CCAA, i té per finalitat: regular-ne l'ús, defensar la seva integritat i garantir-ne l'ús públic
tant en quant facilitin el trànsit ramader com quan es destinin a altres usos compatibles o
complementaris i assegurar-ne la correcta conservació, així com d'altres elements
ambientals o culturalment valuosos directament vinculats a ells, mitjançant l'adopció de
les mesures de protecció i restauració necessàries.
Tal i com mostra la figura 25, els municipis de Bassella i Peramola tenen camins
ramaders en tràmit de classificació 11 .
Figura 25. Distribució de camins ramaders
Font: Elaboració pròpia en base a la cartografia digital del Departament de Medi Ambient i Habitatge.
11 La classificació és aquell acte administratiu en el qual es descriu quins camins ramaders hi ha en un municipi, on
es troben i com són. Legalment la classificació d'un camí ramader té un caràcter merament declaratiu, però el seu
valor és molt important ja que és el primer pas per a poder exercir la defensa del mateix. Un cop classificat un camí
ramader, es procedeix al partionament del mateix, en el qual es defineixen els seus límits. Un cop aprovat, es
declara el camí com a bé de la Generalitat de Catalunya, naturalesa que preval sobre les inscripcions del Registre de
la Propietat. El darrer pas és la fitació, que consisteix en assenyalar els límits del camí ramader de manera
permanent sobre el terreny.
49

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
3.3.4.Sistema hidrològic
3.3.4.1.Caracterització de les masses d’aigua. Rius, embassaments i aigües
subterrànies
→ Rius
Les masses d’aigua dels rius han estat agrupades en 12 tipus fluvials diferents atenent a les
seves característiques ambientals i funcionals. Tots els rius de l’Alt Urgell estan catalogats
com a rius de muntanya humida calcària, excepte el riu Perles, el riu de Sallen, riu de
Valldarques, la conca de la Ribera Salada i el riu Rial, que estan catalogat com a rius
mediterrània calcària (figura 26 i taula 8).
50
En aquest apartat s’exposen les característiques del sistema hidrològic de la comarca de
l’Alt Urgell. Per a la seva redacció s’ha utilitzat la documentació del projecte IMPRESS, en
el qual es realitza una caracterització de les masses d’aigua i un anàlisi del risc
d’incompliment de la Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya (2000/60/CE). També
s’exposen les principals problemàtiques que expliquen el risc d’incompliment dels
objectius de la DMA en l’àmbit d’actuació.
Figura 26. Distribució i caracterització dels rius de la comarca de l’Alt Urgell
Font: Cartografia interactiva del document IMPRESS (Agència Catalana de l’Aigua)

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
Taula 8. Tipus de rius de l’Alt Urgell
Tipus riu Rius Principals característiques
Rius de
muntanya
humida
calcària
Rius de
mediterrània
calcària
→ Embassaments
Conca alta del Segre fins a
la cua de l’embassament
d’Oliana, Segre des de
l’embassament d’Oliana
fins a la confluència amb la
Noguera Pallaresa, riu
Segues.
Riu de Perles, riu Sallent,
riu de Valldarques, conca
de la Ribera Salada i riu
Rialp.
Aportació anual moderadament baixa (<
150 hm 3 )
Baix percentatge de geologia superficial
silícica (< 10 %)
Temperatura ambiental baixa (< 9 ºC)
Pluviometria anual moderadament alta
(> 900 mm)
Baixa aportació anual (< 40 hm 3 )
Molt baix percentatge de geologia
superficial silícica (< 10%)
Temperatura ambiental moderadament
elevada (10 - 13 ºC)
Pluviometria anual moderadament alta
(800 - 1100 mm)
Font: Cartografia interactiva del document IMPRESS (Agència Catalana de l’Aigua)
A la comarca hi ha l’embassament d’Oliana i el de Rialb, que tenen les següents
característiques:
• Embassament d’Oliana. Es va acabar de construir l’any 1959 i té una capacitat
total de 101,10 hm 3 , es troba situat al municipi d’Oliana. S’utilitza per regar, per
abastir la població (uns 81.572 hab.) i també per generar energia elèctrica.
• Rialb. Es troba actualment en període d’execució de proves. Tindrà una capacitat
total de 402,00 hm 3 i està situat al municipi de la Baronia de Rialb, però part de la
seva superfície es troba pel municipi de Bassella (Alt Urgell). S’utilitzarà per regar,
abastir la població (uns 200.000 hab.) i també per generar energia elèctrica.
Ambdós embassaments són embassaments d’aigües poc mineralitzades, de tipus 4
(veure figura 27), i com a tals presenten les següents característiques:
▪ Estan situats per sota els 815 metres sobre el nivell de mar i contenen aigües de mineralització
relativament baixa (< 40 ppm de clorurs).
▪ Estan situats a muntanya mitjana en els trams alt i mig de rius de recorregut llarg, amb una
conca on hi predomini el substrat calcari.
▪ Tenen una capacitat i una aportació anual relativament elevades (≤ 688 hm 3 i ≤ 2.963
hm 3 /any, respectivament).
51

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
52
Figura 27. Distribució i caracterització dels embassaments de la comarca de l’Alt Urgell
Font: Elaboració pròpia en base la cartografia interactiva del document IMPRESS (Agència Catalana de
l’Aigua)
→ Aigües subterrànies
La delimitació de les masses d’aigua subterrànies s’ha dut a terme tenint en compte els
criteris definits en el document Guidance, núm.2 “Identification of water bodies” (Working
group on water bodies. Comunitat Europea, 2003). Segons aquesta delimitació, a l’Alt Urgell
hi ha 5 masses d’aigua, amb la distribució i característiques que es mostren a la següent
figura i taula:
Figura 28. Distribució i caracterització de les masses subterrànies de l’Alt Urgell
Font: Elaboració pròpia en base la cartografia interactiva del document IMPRESS (Agència Catalana de
l’Aigua)

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
Codi
40
Nom massa
aigua
Massís Axial
Pirinaic
Taula 9. Caracterització de les masses d’aigua subterrània
Superfície
(Km 2)
3.253
42 Alt Urgell 101
43 Tremp-Isona 1.686
44
45
Cadí-Port del
Comte
Serres
Marginals
Catalanes
392
770
Característiques
hidràuliques
Aqüífers lliures i
confinats associats amb
predomini del lliure
Aqüífers lliures i
confinats associats amb
predomini del lliure
Aqüífers lliures i
confinats associats amb
predomini del confinat
Aqüífers lliures i
confinats associats amb
predomini del lliure
Aqüífers lliures i
confinats associats amb
predomini del lliure
Tipus de
circulació
Masses d’aigua
superficials
dependents
Càrstic Estany de Montcortés
Porós
Càrstic
Porós
Fissurat
No es coneixen zones
humides depenents
significatives
Estany gran de
Basturs i estany petit
de Basturs (3
hm 3 /any procedents
del sistema Areny-
Montsec)
No es coneixen zones
humides depenents
significatives
No es coneixen zones
humides depenents
significatives
Font: Elaboració pròpia en base la cartografia interactiva del document IMPRESS (Agència Catalana de
l’Aigua)
53

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
3.3.4.2. Anàlisi de les pressions i els impactes. Rius, embassaments i aigües
subterrànies
→ Rius
En el gràfic següent es mostren els paràmetres d’estudi i els resultats per a la comarca de
l’Alt Urgell.
Figura 29. Anàlisi de les pressions, impactes i del risc d’incompliments dels rius de la
comarca de l’Alt Urgell
ANÀLISI DE PRESSIONS
54
El risc d’incompliment dels objectius ambientals de la Directiva es calcula com una
combinació de la valoració dels risc segons l’anàlisi de pressions i la valoració dels impactes,
que alhora es calculen a partir de diferents paràmetres.
Anàlisi de
pressions
Per al seu càlcul :
- Es valora la magnitud de la pressió
- Es corregeix per la susceptibilitat del
medi.
-Es compara amb l'objectiu ambiental de
cada pressió.
S'obtenen 24 pressions diferents, dels
següents tipus: alteracions
morfològiques, alteració en el règim de
cabals, ús del sòl en marges
fluvials, fonts de contaminació
puntuals, fonts de contaminació difuses i
altres.
+
Valoració dels impactes
Per al càlcul s'utilitzen:
- Dades de qualitat biològica
(macorinvertebrats, algues diatomees i
població piscícola).
-Qualitat hidromorfològica (bosc de
ribera i continuïtat fluvial).
- Qualitat fisicoquímica (càrrega
orgànica, nutrietns i salinitat)
-Substàncies prioritàries (contaminants
específics).
Es determina el VALOR ECOLÒGIC
ESTAT ECOLÒGIC
=
Risc d'incompliment
dels objectius
ambientals de la
Directiva
ANÀLISI DEL RISC
D’INCOMPLIMENT
Font: Elaboració pròpia en base la cartografia interactiva del document IMPRESS (Agència Catalana de l’Aigua)

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
En el gràfic anterior es pot veure com la principal pressió sobre les masses d’aigua
superficial de la comarca són les centrals hidroelèctriques (un total de 7). D’aquestes,
tres es troben al riu Valira (anomenades Santa Llúcia, Anserall-I i Anserall-II, totes tres al
municipi de les Valls de Valira), dues al riu Segre (la de Sant Ermengol a Pont de Bar i la del
Parc del Segre a la Seu d’Urgell). N’hi ha una altra que es situa al Riu de la Guàrdia i de
Castellàs, i finalment cal destacar la central hidroelèctrica situada a l’embassament d’Oliana.
De els 7 centrals, cal destacar que la del Parc del Segre i la de l’embassament d’Oliana són
les que tenen un cabal de concessió més elevat (10-50m 3 ), mentre que la resta tenen cabals
de concessió inferiors a 10 m 3 o fins i tot a 5 m 3 . Totes les centrals realitzen una elevada
pressió sobre els rius.
Per altra banda, es pot veure com els rius de la comarca presenten diferents estats
ecològics. Només presenten un estat ecològic molt bo el riu d’Arsèguel i el riu de Cabó,
ambdós situats a les capçaleres. Els rius de Pallerols i Llau de Poador, el riu de Vilanova, el
riu de Cerc, la riera de Perles i la Ribera Salada presenten un estat bo. La resta de rius (a
excepció de la conca del Valira) presenten un estat ecològic mediocre: el riuet de Fontanet, la
riera de Tost i el riu de la Vansa. Pel que fa el riu Segre presenta un estat ecològic bo fins
que rep com a afluent el riu Valira, i a partir de llavors el seu estat ecològic és mediocre.
Finalment, cal destacar l’estat ecològic deficient de la conca del Valira.
En referència al risc d’incompliment de la Directiva Marc de l’Aigua, només presenten
un risc d’incompliment baix els cursos de la conca del Valira, el riu Segre entre el Valira i el
riu de la Guàrdia i el riu Castellbó. La resta de rius no té risc d’incompliment.
55

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
→ Embassaments
En el gràfic següent es mostren els paràmetres d’estudi i els resultats de l’anàlisi d’impactes
dels dos embassaments de l’Alt Urgell.
Figura 30. Anàlisi de les pressions, impactes i del risc d’incompliments dels embassaments
de la comarca de l’Alt Urgell
Anàlisi de
pressions
Per al seu càlcul :
-Igual que en el cas dels rius, però sense
tenir en compte les pressions de tipus
hidromorfològic.
ANÀLISI DE PRESSIONS
56
+
Valoració dels impactes
Per al càlcul s's'ha considerat el potencial
ecològic de l'embassament, mesurat a
partir d'indicadors biològics (concentració
de clorofil3les i comunitats de
fitoplàncton i peixos) i físicoquímics
(transparència, oxigenació i nutrients).
ESTAT ECOLÒGIC
=
ANÀLISI DEL RISC
D’INCOMPLIMENT
Font: Elaboració pròpia en base la cartografia interactiva del document IMPRESS (Agència Catalana de
l’Aigua)
Tal i com es pot apreciar en el gràfic anterior, no hi ha cap pressió important que afecti els
embassaments de la comarca. Per altra banda, l’anàlisi d’impactes és mig; i això fa que
ambdós embassaments tinguin un anàlisi d’incompliment baix.
Risc d'incompliment
dels objectius
ambientals de la
Directiva

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
→ Aigües subterrànies
Per al càlcul de pressions sobre les aigües subterrànies, es té en compte l’estat quantitatiu
i/o químic de les masses d’aigua subterrànies. En canvi per a l’anàlisi d’impactes
s’analitzen els paràmetres de: conductivitat, nitrats, sulfats, amoni, clorurs, i també
compostes organoclorats, plaguicides i metalls.
A la comarca de l’Alt Urgell no es detecten pressions ni impactes importants que afectin les
aigües subterrànies de la comarca. Tal i com mostra el mapa següent, no hi ha risc
d’incompliment de les aigües subterrànies de la comarca.
Figura 31. Anàlisi del risc d’incompliment de les aigües subterrànies de la comarca de l’Alt
Urgell
ANÀLISI DEL RISC
D’INCOMPLIMENT
Font: Elaboració pròpia en base la cartografia interactiva del document IMPRESS
(Agència Catalana de l’Aigua)
57

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
3.3.4.3. Problemàtiques ambientals associades a les masses d’aigua
Segons el mapa de Localització territorial de les problemàtiques ambientals i de
garantia de recurs de la demarcació de l’Alt Segre (Annex 4), a la comarca de l’Alt
Urgell es detecten les següents problemàtiques ambientals:
58
Taula 10. Caracterització de les problemàtiques ambientals
Tipologia Origen (Número) Localització
Contaminació per
insuficiències en el
tractament d’aigües
residuals urbanes
Alteracions del règim de
cabals per aprofitaments
hidroelèctric
Contaminació d’origen
industrial
Contaminació per
lixiviats d’abocadors i
dipòsits de residus
municipals
Alteracions
morfològiques dels
marges fluvials i de les
zones humides
Contaminació per adobs
d’origen ramader
Contaminació per aigües
d’escorrentia i
escolament de sòls
agrícoles
Espècies invasores
Abocament d’aigües residuals a
Andorra (10)
EDAR de la Seu d’Urgell (11)
Quatre centrals hidroelèctriques
amb capacitat d’alterar
significativament el règim
hidrològic. Cabals de concessió
superiors al cabal en règim natural
(4)
Polígons industrials de la Seu
d’Urgell, Montferrer i Castellbó
(23)
Antic abocador d’Oliana (24)
Construcció d’abocadors en finques
privades per dipositar-hi materials
precedents d’Andorra. Actuacions
encobertes mitjançant la figura de
millor de finques (25)
Pressió urbanística sobre l’espai
fluvial (18)
Extracció d’àrids als municipis de:
Ribera d’Urgellet, Alàs i Cerc,
Estamariu (19)
Extracció d’àrids als municipis de:
Fígols i Alinyà, Coll de Nargó,
Ribera d’Urgellet i Organyà (21)
Municipis amb aplicacions entre
170 i 210 kg N/ha·any: Ribera
d’Urgellet i Cabó (14)
3.960 ha de sòl agrícola (6)
Presència consolidada d’un mínim
de 4 espècies diferents de peixos
introduïdes, musclo zebra i cranc
americà (8)
Presència consolidada d’un mínim
de 4 espècies diferents de peixos
introduïdes i cranc americà (9)
Riu Valira (Valira a Anserall)
El Segre entre la Valira i el riu de la
Guàrdia
• Trams del curs alt i mig del
Segre
• La Valira, riu de Castellàs
Alt Urgell (massa d’aigua subterrània)
Afeccions locals en aigües superficials i
subterrànies
Afectacions locals en aigües superficials
i subterrànies
Trams fluvials de la Cerdanya i l’Alt
Urgell
Alt Urgell (massa d’aigua subterrània)
La Cerdanya (massa d’aigua
subterrània)
Tremp-Isona (massa d’aigua
subterrània)
Mesura d’impacte: concentració de
nitrats moderada
Alt Urgell (massa d’aigua subterrània)
Mesura d’impacte: concentració de
nitrats baixes
Embassament d’Oliana
Embassament de Rialb
Font: Mapa de localització de les problemàtiques ambientals i de garantia de recurs (Procés participatiu
de l’àmbit de l’Alt Segre)

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
3.3.5. Sistema natural
3.3.5.1. Espais naturals protegits
A la comarca de l’Alt Urgell conviuen 3 figures de protecció d’espais naturals: els espais
inclosos en el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN), els espais inclosos en la Xarxa
Natura XN2000 (XN2000) i els Espais Naturals de Protecció Especial (ENPE’s). A
banda d’aquests, també cal tenir en compte aquells espais catalogats com a sòl de protecció
especial en el Pla Territorial Parcial de l’Alt Pirineu i Aran.
→ Pla d’Espais d’Interès Natural
Un 33,7% del territori de la comarca de l’Alt Urgell (48.794,72 ha) està inclòs en el Pla
d’Espais d’Interès Natural (PEIN), i correspon a 11 espais naturals. Aquests espais
formen part, al mateix temps, de la Xarxa Natura 2000 (a excepció de l’espai anomenat
Serra del Verd).
Taula 11. Espais del Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya
Nom Espai d’Interès
Natural Municipis
Alt Pirineu
Serra de Prada-
Castellàs
Serra de Turp i Mora
Condal-Valldan
Montferrer i Castellbò,
Valls de Valira, Valls
d’Aguilar
Montferres i Castellbò,
les valls d’Aguilar,
Cabó, Ribera d’Urgellet,
Fígols i Alinyà
Coll de Nargó, Fígols i
Alinyà, Oliana
Hectàrees
Totals de l’espai
Hectàrees
incloses a l’Alt
Urgell
80.149,14 10.486,48
3.735,95 3.735,95
3.709,08 1.719,89
Beneïdor
Les Valls de Valira, el
Pont de Bar, Estamariu
416,33 416,33
Tossa Plana de Lles-
Puigpedrós
Les Valls de Valira 13.392,30 3.258,69
Serra de Boumort Coll de Nargó, Cabó 11.047,51 1.955,91
Serra de Carreu-Sant
Corneli
Coll de Nargó 5.247,15 129,96
Serra d’Aubenç i Roc
de Cogul
Bassella, Coll de Nargó,
Peramola
6.779,12 6.779,12
Serres del Cadí-el
Moixeró
Serres d’Odèn-Port
del Comte
Alàs i Cerc, Cava, la
Vansa i Fórnols, Josa i
Tuixén
La Vansa i Fórnols, Josa
i Tuixén, Ribera
d’Urgellet,
Alinyà
Fígols i
41.059,69 12.314,16
10.954,51 7.590,12
Serra del Verd Josa i Tuixén 3.040,73 408,11
TOTAL (Hectàrees) 48.794,72
Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament de Medi Ambient i Habitatge
59

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
→ Xarxa Natura 2000
A la comarca de l’Alt Urgell hi ha delimitats 9 espais de la XN2000, 8 dels quals són
zones LIC (Lloc d’importància comunitària) i ZEPA (Zones d’especial protecció per a les aus)
al mateix temps, i 1 que és només LIC (Lloc d’importància comunitària). A l’Annex 5 es
les fitxes descriptives de cada espai de la Xarxa Natura 2000 a la comarca.
60
La Xarxa Natura 2000 (XN2000) va ser aprovada pel Govern Català el 5 de setembre
de 2006. Aquesta aprovació inclou tots els espais que ja en formaven part amb
anterioritat a aquesta data i també l'ampliació d'alguns, així com la creació de nous
espais.
Taula 12. Espais Xarxa Natura 2000 de la comarca de l’Alt Urgell
Nom Espai
Municipis
Hectàrees
Totals
Hectàrees
Alt Urgell
Prepirineu Central Català
Fígols i Alinyà, Hosa i Tuixén, la
Vansa i Fórnols, Cava, Alàs i
Cerc, Ribera d’Urgellet
57.075 19.904
Tossa Plana de Lles-Puigpedrós Les Valls de Valira 13.308 3.258,7
Alt Pallars
Les Valls de Valira, Montferrer i
Castellbò, les Valls d’Aguilar
77.113 10.484,60
Serra d’Aubenç i Roc de Cogul
Peramola, Coll de Nargó,
Bassella
6.779 6.779
Serra de Turp i Mora Condal-Valldan
Oliana, Fígols i Alinyà, Coll de
Nargó
3.709 1.720
Serra de Boumort-Collegats Coll de Nargó, Cabó 18.639 2.085,80
Baneïdor
El Pont de Bar, Estamariu, les
Valls de Valira
Les Valls d’Aguilar, Fígols i
416 416
Serra de Prada-Castellàs
Alinyà, Ribera d’Urgellet, Cabó,
Montferrer i Castellbò
3.736 3.736
Ribera Salada Bassella 5.520 257,10
TOTAL (Hectàrees) 48.641,20
Font:Elaboració pròpia amb dades del Departament de Medi Ambient i Habitatge
→ Espais Naturals de Protecció Especial
Per altra banda, hi ha dos espais catalogats també com a Espais Naturals de Protecció
Especial:
▪ Parc Natural de l’Alt Pirineu. Té una superfície de 69.850 ha, gran part de la qual
forma part de la comarca del Pallars Sobirà. A l’Alt Urgell ocupa part dels municipis de
Montferrer i Castellbò i les Valls de Valira.
▪ Parc Natural del Cadí-Moixeró. Té una extensió de 41.060 ha i s’estén per les
comarques del Berguedà, la Cerdanya i l’Alt Urgell.

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
A la següent figura es mostren els
diferents espais naturals protegits de
la comarca.
Tal i com es pot veure, tots els espais
catalogats com a EIN estan integrats en
la Xarxa Natura 2000, mentre que només
hi ha un petit espai que està inclòs en la
Xarxa Natura 2000 però no és EIN (l’espai
Ribera Salada-Sud, dins del municipi de
Bassella). Finalment els dos espais
catalogats com a Espais Naturals de
Protecció Especial (el Parc Natural Cadí-
Moixeró i el Parc Natural de l’Alt Pirineu i
l’Aran) estan catalogats també com a EIN
i XN2000.
Figura 32. Distribució espais naturals
protegits (EIN, XN200 i ENPE’s)
Font: Elaboració pròpia en base a la cartografia digital del
Departament de Medi Ambient i Habitatge.
La Xarxa Natura 2000 ocupa un 34,98 % de la superfície de la comarca, els Espais d’Interès
Natural un 34,79%, mentre que els Espais Naturals de Protecció Especial un 14,25 %.
Per altra banda, el Pla Territorial Parcial de l’Alt Pirineu i Aran, defineix el sòl de protecció
especial, que pot ser: connectors biològics, PEINs o altres espais protegits i sòl de
valor agrícola. Aquests tipus de caracterització del territori, està degudament explicats al
punt 4.2.
61

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
3.3.5.2. Hàbitats d’Interès Comunitari
La Directiva Hàbitats (Directiva 97/62/CE) defineix els hàbitats com a "aquelles zones
terrestres o aquàtiques diferenciades per les seves característiques geogràfiques,
abiòtiques i biòtiques, tant si són totalment naturals com si són seminaturals".
A continuació, defineix com a hàbitats naturals d'interès comunitari “aquells que,
entre els hàbitats naturals, compleixen alguna d’aquestes característiques”: estar
amenaçats de desaparició en la seva àrea natural a la Unió Europea, tenir una àrea de
distribució reduïda a causa de la seva regressió o per pròpia naturalesa, ser exemples
representatius d’una o diverses de les sis regions biogeogràfiques de la UE (alpina,
atlàntica, boreal, continental, macaronèsica i mediterrània).
A més, la Directiva Hàbitats defineix els hàbitats naturals prioritaris com a “aquells
hàbitats naturals d’interès comunitari presents en el territori de la UE que estan amenaçats
de desaparició, la conservació dels quals suposa una especial responsabilitat per a la UE, a
causa de l’elevada proporció de la seva àrea de distribució natural inclosa en el seu
territori”.
A la taula i a la figura següents, es mostren els hàbitats catalogats d’interès comunitari
per a la Directiva Hàbitats de la comarca de l’Alt Urgell.
Del seu anàlisi es desprèn que més d’un 50% del territori té aquesta catalogació, i que
els hàbitats d’interès comunitari més predominants són els boscos esclerofil·les
mediterranis (un 13,06% de la superfície comarcal) i els matollars submediterranis i de
zones temperades (un 8,95% de la superfície comarcal).
Altres hàbitats d’interès comunitari que ocupen superfície d’entre un 5 i un 10% del total són:
boscos subalpins de coníferes (situats a la zona més septentrional de la comarca),
boscos de coníferes de muntanya mediterrànies i les pastures seminaturals.
62

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
Figura 33. Hàbitats d’interès comunitari presents a l’Alt Urgell
Font: Elaboració pròpia en base a la cartografia digital del Departament de Medi Ambient i Habitatge
Taula 13. Distribució percentual del hàbitats presents a la comarca
Nom de l’hàbitat %
Àrees excloses 49,31
Boscos esclerofil·les mediterranis 13,06
Matollars submediterranis i de zones temperades 8,95
Boscos de coníferes de muntanya mediterrànies 6,86
Boscos subalpins de coníferes 6,13
Pastures seminaturals 5,19
Prats mesòfils 3,41
Vegetació casmofítica de parets i cingleres 2,68
Patures naturals 1,27
Tarteres de muntanya 0,90
Matollars arborescents mediterranis 0,82
Boscos caducifolis mediterranis i submediterranis 0,44
Landes i matollars de les zones temperades 0,36
Aigües corrents (rius i torrents) 0,35
Boscos caducifolis de l'Europa temperada 0,21
Matollars mediterranis continentals halòfils i gipsòfils 0,03
Pastures humides i herbassars megafòrbics 0,01
Torberes basòfiles 0,01
Font: Elaboració pròpia en base a la cartografia digital del Departament de Medi Ambient i Habitatge
63

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
3.3.5.3. Arbres monumentals
A la comarca de l’Alt Urgell no hi ha cap arbre declarat arbre d’interès comarcal i local, però
hi ha 3 arbres monumentals:
64
Es consideren arbres monumentals els exemplars que, per les mesures excepcionals dins
de la seva espècie o per la seva edat, història o particularitat científica, són mereixedors
de mesures de protecció. El Decret 214/1987 de 9 de juny, sobre declaració d’arbres i
arbredes monumentals, estableix el mecanisme de protecció dels arbres i arbredes
esmentats. L’ordre MAH/228/2005 de 2 de maig de declaració d’arbres monumentals i
d’actualització de l’inventari dels arbres i arbredes declarats d’interès comarcal i local,
amplia i actualitza aquest inventari.
• Roures de Cal Vilàs de Vall (Quercus
faginea ssp. Fagine), al terme municipal de
Coll de Nargó, número d’identificació
04.077.01.
• Alzinera de Coma Servera (Quercus ilex
ssp. ballata), al terme municipal de Ribera
d’Urgellet, número d’identificació
04.185.01.
• Alzina de Can Clotet (Quercus ilex ssp.
ilex), al terme municipal de Valls de Valira,
número d’identificació 04.239.01.
Figura 34. Arbres monumentals
Font: Elaboració pròpia amb dades cartogràfiques
del Departament de Medi Ambient i Habitatge

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
3.3.5.4. Altres iniciatives de protecció del territori
→ Xarxa de Custòdia del Territori
La Xarxa de Custòdia del Territori és una organització tècnica i divulgativa que vol
impulsar l’ús de la custòdia del territori a Catalunya 1 , Andorra, les Illes Balears i el País
Valencià.
Els seus objectius són: difondre i fomentar l’ús de la custòdia; impulsar l'ús i el
desenvolupament legislatiu, fiscal, econòmic i social; assessorar, coordinar i donar
suport a les entitats de custòdia en la seva tasca; formar a professionals i voluntaris; i
realitzar projectes pilot i de recerca.
En concret a la comarca de l’Alt Urgell, hi ha 1 espai que forma part de la Xarxa de Custòdia
del Territori. Aquest correspon a l’espai de la Reserva de la Muntanya d’Alinyà (Fígols i
Alinyà), on l’entitat de Custòdia, és la Fundació Territori i Paisatge.
→ Obra Social de Caixa Catalunya (Medi Ambient)
L’Obra Social és el mitjà amb el qual Caixa Catalunya pretén desenvolupar la funció fora de
l’àmbit directe del negoci propi de Caixa Catalunya. En l’àmbit ambiental té com a objectius
principals col·laborar en la conservació del patrimoni natural i del paisatge, a més
de conscienciar la població de la necessitat de protegir el medi. Les línies bàsiques
d’actuació són:
▪ Adquirir parts de territori que representin ambients naturals ben conservats per gestionar-los
posteriorment amb la col·laboració d'entitats conservacionistes, d'altres organitzacions no
governamentals i de les administracions públiques.
▪ Col·laborar en els projectes de conservació de la natura que desenvolupen diferents entitats
del país.
▪ Fer una tasca d'educació continuada, tant en la població infantil i juvenil com en l'adulta, a fi
d'incorporar en la nostra societat els valors ambientals.
En concret per la comarca de l’Alt Urgell, l’Obra Social és propietària i gestiona un espai
anomenat “La Muntanya l’Alinyà”. Aquest espai té una extensió de 5.350 ha i va ser
adquirida l’any 1999; la totalitat de l’espai està localitzat al municipi de Fígols i Alinyà. L’Obra
Social de la Caixa Catalunya ha realitzat diferents treballs per conèixer els valors de la finca i
elaborar diferents Plans de Gestió.
65

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
3.3.6. Paisatge
Durant les sessions participatives del Catàleg del Paisatge es va treballar en base a la
proposta d’unitats de paisatge (delimitacions de zones de territori amb característiques
paisatgístiques pròpies i/o semblants). Segons aquesta proposta, l’Alt Urgell presenta, en el
seu territori, parts incloses en 10 de les unitats del paisatge de l’àmbit territorial. En concret,
aquestes unitats són: Altes Nogueres, Solana del Baridà, Massís de l’Orri i Valls d’Aguilar,
Plana de l’Urgellet, Cadí, Boumort Collegats, Congost del Segre, Port del Comte-Lavansa, Vall
de Rialb i Rodalia d’Oliana.
En el document Diagnosi del medi natural a la comarca de l’Alt Urgell 12 , es descriuen
alguns indrets amb determinats valors paisatgístics que els fan d’especial interès i singularitat
dins la comarca. Aquestes zones són:
66
Actualment es troba en procés de redacció el Catàleg del Paisatge de l’Alt Pirineu i
Aran, que és l’eina d’ordenació que ha d’orientar la integració del paisatge de l’Alt Pirineu i
Aran en els instruments d’ordenació territorial a Catalunya a diferents escales, des del Pla
Territorial Parcial de l’Alt Pirineu i Aran fins els diferents planejaments urbanístics.
1. Els set inferns. Localitzat dins el municipi de Montferrer i Castellbò, entre Aravell i Bellestar.
Zona de Bad-lands fortament erosionada. La manca o escassetat de vegetació, junt amb el
pendent i la naturalesa de sòl, propicien tals fenòmens de pèrdua de terra i formació de còrrecs
més o menys profunds. Quan l’àrea afectada és extensa, com és el cas dels set inferns que
comprèn algunes ha, l’ indret pren un relleu espectacular i laberíntic. La majoria de còrrecs que
s’hi han format són superficials, però també n’hi ha de profunds que han arribat a ser torrents
estrets. Les argiles dels Setinferns són de color molt taronjós i daten de l’era terciària.
2. El Congost de Lavansa. Situat al sud de Montant de Tost, té una longitud de 8,5 km.
Comença després de rebre les aigües del torrent del Poll i del torrent de l’Espluga, a l’alçada de
cal Valentí aproximadament , a uns 3 km de la Barceloneta. S’engorja de seguida i no s’obre
fins que vessa les seves aigües al Segre, al lloc conegut com el Monestir, al congost més
conegut de la comarca, el dels Tresponts. El desnivell de les parets del congost del riu de
Lavansa és espectacular, ja que en alguns llocs arriba als 500 m. La roca dels Morruts dóna fe
de la verticalitat de l’ indret. En el seu interior, l’aigua s’encaixa per un pas que en alguns punts
fa uns escassos metres d’ample. Hi ha salts d’aigua i tolles fondes. Com en tots els congostos, a
l’estiu sol haver-hi menys aigua, però les pujades del nivell hi poden ser sobtades quan hi ha
tempestes fortes.
12 Document redactat en el marc del projecte Contracte del Riu Segre (INTERREG III).

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
3. Boscos de Sant Joan de l’Erm. Els boscos des de les rodalies de sant Joan de l’Erm fins a
l’obaga de sant Joan Fumat sumen unes 60120 ha. La gran massa forestal que conforma aquest
element patrimonial està emmarcada per serres que no depassen els 2.200 m. La majoria de
boscos inclosos en aquesta unitat són obagues, mentre que les respectives solanes són molt
menys exuberants de vegetació. Els fons de vall són estrets i pràcticament no hi ha presència
humana en tota la zona.
4. Serra del Cadí. La serra del Cadí és la part principal del parc natural del Cadí-Moixeró, creat
l’any 1983. És una serra d’alta muntanya, on hi dominen dos ambients ben diferenciats: els
boscos i la roca. Els primers són a l’estatge montà i subalpí del vessant nord, sobretot, mentre
que l’ambient rocallós domina la part alta de la serra i bona part del vessant sud. Aquests
ambients rocosos són tarteres, canals i parets verticals. La cara nord de la serra és molt
abrupta, amb uns desnivells de vertigen, i la sud és més suau. Aquesta diferència de relleu és
com a resultat de la falla que sofrí en la seva formació geològica.
5. Serra del Salòria. El context natural d’aquest espai és d’alta muntanya. Hi trobem el cim més
alt de la comarca, el Salòria, amb els seus 2.789 m. Hi ha boscos subalpins, prats alpins, tarters
i parets de fort pendent. Als fons de vall, hi ha ambients de ribera al costat dels rierols,
bosquines caducifòlies, prats de dall, edificacions agroramaderes i el poble d’Ós de Civís. És de
les poques amb cims de més de 2.500 m de la nostra comarca. Per tant, és una àrea
emblemàtica de la nostra geografia comarcal. Tot i ser un paisatge d’alta muntanya, el seu
relleu no és tan accidentat com tantes altres serres pirinenques. La fauna i flora alpines hi són
destacables.
6. Anticlinal del roc de la Pena. Formació geològica inclosa dins l’inventari d’interès geològic de
Catalunya. Té una forma d’U invertida, com és propi d’aquest tipus de formacions. El substrat
és carbonatat i d’origen cretàcic.
7. Formacions conglomeràtiques de Sant Honorat i de la roca del Corb. Situada al nord de
Peramola, entre el barranc de Peramola i el barranc de les Caubes. Al Pirineu no hi ha gaires
formacions de conglomerats. Aquesta tipologia rocosa forma parets i agulles espectaculars. A
l’Alt Urgell no hi ha més muntanyes d’aquesta naturalesa. Els materials que la constitueixen
formen part de la coberta conglomèratica d’edat oligocena que es troba per sobre dels materials
carbonats cretàcics. L’erosió del vent i de l’aigua sobre aquestes roques han donat com a
resultat la formació d’engorjats, roques en forma de bolet i cingles espectaculars.
8. Fageda de la serra d’Aubenç. És l’única fageda de l’Alt Urgell. Té menys de 10 ha, amb tot,
hi ha fajos de 38 a prop dels 60 cm de dn. És una fageda mot pura, amb indrets on el 100 %
dels arbres són fajos. Està totalment limitada a la part més obaga i fresca de la capçalera del
torrent del Faig. Alguns fajos tenen cavitats naturals que serveixen de refugi a la fauna i donen
un aire fantàstic al bosc.
67

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
3.3.7. Usos dels espais naturals: caça i pesca
→ Caça
A la comarca de l’Alt Urgell hi ha 3 Reserves Nacionals de Caça 13 , gestionades pel
Departament de Medi Ambient i Habitatge. A la següent taula i figura es mostra la seva
distribució i principals característiques:
Taula 14. Dades generals de les Reserves Nacionals de Caça
68
Nom
Any
creació
Superfície
(ha)
Cadí 1966 48.449
Boumort 1966 28.587
Cerdanya –
Alt Urgell
- 19.003
Comarques Municipis Espècies
Alt Urgell,
Berguedà,
Cerdanya i
Solsonès
Pallars Jussà,
Pallars Sobirà,
Alt Urgell
Cerdanya i Alt
Urgell
Figols i Alinyà, Vansa i
Fórnols, Josa i Tuixén, Alàs
i Cerc, Cava
Baix Pallars, Conca de
Dalt, Abells de la Conca,
les Valls d'Aguilar
Ger, Guils de Cerdanya,
Meranges, Bellver de
Cerdanya, Llers,
Estamariu, Valls de Valira i
Pont de Bar
Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament de Medi Ambient i Habitatge.
Figura 35. Distribució de les reserves Nacionals de Caça
Font: Elaboració pròpia amb cartografia del Departament de Medi Ambient i Habitatge
Isard
Cèrvol
13 Les reserves nacionals de caça són territoris geogràficament delimitats, de característiques singulars,
declarades per promoure, fomentar, conservar i protegir espècies de fauna autòctona. Estan situades en zones de
muntanya de gran qualitat ecològica i paisatgística i amb fauna molt característica i del màxim interès, tant pel que
fa a espècies cinegètiques com protegides en el nostre territori; entre les primeres destaquen la cabra salvatge,
l'isard, el cérvol, i el cabirol. Per la seva gran extensió, aquestes zones mereixen un tractament cinegètic especial.
Per caçar en una reserva nacional de caça cal un permís nominal i intransferible.
Isard

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
→Pesca
A l’Alt Urgell la majoria de rius són potencialment pescables, tal i com es pot veure a la figura
següent:
Figura 36. Distribució de les zones potencialment pescables a l’Alt Urgell
Font: Elaboració pròpia amb cartografia del Departament de Medi Ambient i Habitatge
A la següent taula es mostren els diferents tipus de pesca que s’hi poden realitzar i els punts
on es poden dur a terme:
Taula 15. Indrets de pesca segons tipus de zona
Tipus Indrets
Zones o aigües lliures 14 Totes les zones no incloses en cap dels altres tipus
de zona.
Zones lliures de pesca sense mort 15 Torrent de la Bavosa o Pedra. Aiguabarreig
amb el Segre - Límit amb el parc natural
Cadí-Moixeró.
Riu del Molí o Arànser. Pont del Dimoni -
Pont de la Mussa.
El Segre. Pont d'Adrall - Pont d'Arfa.
El Segre. Pont d'Arsègue - La Quera.
Riu Segre. Aiguabarreig riu la Guàrdia -
14 Les zones o aigües lliures, són aquelles aigües continentals no delimitades en una zona de pesca controlada, ni
incloses dins d’un refugi de pesca, ni en el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, ni en una Reserva
de Fauna, ni en un espai natural protegit en el que estigui explícitament prohibit, ni a les Reserves Naturals
Integrals, en les quals es pot exercir la pràctica de la pesca mitjançant la possessió d’una llicència de pesca
recreativa.
15 Les zones lliures de pesca sense mort, són zones on per les seves característiques s’aplica la reglamentació
fixada per a les zones de pesca controlada sense mort de salmònids, però sense la necessitat d’estar en possessió
d’un permís de pesca; totes les zones lliures incloses en les zones de reserva genètica de truites i que estiguin a la
llista.
69

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
70
Aiguabarreig barranc de Gullinoves
Zones de pesca controlada 16 Corresponen a la majoria dels principals rius de
la comarca de l’Alt Urgell (figura 37)
Trams amb règim especial 17 Oliana (Segre)
Embassament de Rialb (Segre)
Zones de reserva genètica de truites18 Segre. Aigua amunt de l'aiguabarreig amb el
riu d'Alp.
Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge
La figura següent mostra la distribució de les zones de pesca controlada de la comarca i
la distribució de les espècies de peixos potencialment pescables. I referent a les espècies,
gairebé la totalitat de la comarca és zona de salmònids (baixa muntanya), a excepció de la
zona sud de la comarca, on es caracteritza per ser una zona de ciprínids.
Figura 37. Distribució de les zones de pesca controlada
Font: Elaboració pròpia amb cartografia del Departament de Medi Ambient i Habitatge
16 Les zones de pesca controlada en aigües continentals són aquelles que per les seves condicions biològiques o
piscícoles tenen una regulació especial. Els afluents que hi desguassen són considerats també de pesca controlada en
els seus darrers 50 metres. Per pescar en aquestes zones és necessari estar en possessió d’una llicència de pesca
recreativa reglamentària i disposar d’un permís especial d’un dia de durada, personal i intransferible, el qual es pot
obtenir a través de la societat de pescadors que té delegada la gestió.
17 Masses d’aigua en règim especial, són zones on s’autoritza la pesca de la truita amb canya durant tot l’any, a
excepció de les Masses d’aigua en règim especial en zona de truites, on el període de pesca és d’hàbil general de la
truita. S’exceptua d’aquesta excepció els embassaments de Sant Ponç, Oliana, Sant Antoni, Santa Anna i Canelles,
on s’hi permet la pesca dels ciprínids i altres espècies d’aprofitament piscícola diferent als salmònids durant tot l’any.
18 Les zones de reserva genètica de truites són conques tancades en les quals les poblacions de truites són
autòctones i presenten unes característiques genètiques pròpies en la totalitat dels individus. Per tal de conservar
aquestes poblacions es prenen mesures integrals encaminades a conservar-les, entre les que destaquen la prohibició
de realitzar repoblacions ictiològiques.

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
3.4. Mobilitat
3.4.1. Transport públic
Hi ha comunicacions amb autocar que enllacen la comarca amb Andorra, Lleida, Barcelona i
Tarragona. Malgrat això, hi ha alguns pobles de la comarca on no hi arriba cap línia
d’autocar. El transport escolar i l’existència d’un autocar que comunica la Seu d’Urgell
amb Barcelona, permet el desplaçament en transport públic als universitaris i escolars que
s’han de desplaçar per anar al seu centre educatiu.
La següent taula mostra els serveis actuals de transport públic amb autocar.
Taula 16. Línies de transport públic de la comarca de l’Alt Urgell
Trajecte Parades Freqüència
Tuixén-la Seu d’Urgell (SMVM) Tuixén, Cornellana, Fórnols,
Adraénel, Ges, Cerc i la Seu
d'Urgell.
Puigcerdà-la Seu d’Urgell-Lleida Els Arenys, el Pont de Bar,
els Banys de Sant Vicenç, el
Pont d'Arsèguel, Alàs, la Seu
d'Urgell, Castellciutat, Arfa,
Adrall, el Pla de Sant Tirs,
Palanca de Noves, els
Hostalets de Tost, Hostal
Nou, Organyà, Coll de
Nargó, Espluvins, Penella,
Pont Nou, Oliana, Bassella i
Castellnou de Bassella.
La Farga de Moles-Barcelona pel
túnel del Cadí
La Farga de Moles-Barcelona
per Ponts
Barcelona-Solsona-La Farga de
Moles
Andorra-Solsona-Manresa-
Barcelona
La Farga de Moles, Anserall,
la Seu d'Urgell, Alàs, el Pont
d'Arsèguel, els Banys de
Sant Vicenç, el Pont de Bar i
els Arenys.
La Farga de Moles, Anserall,
la Seu d'Urgell, Castellciutat,
Arfa, Adrall, el Pla de Sant
Tirs, Palanca de Noves, els
Hostalets de Tost, l'Hostal
Nou, Organyà, Coll de
Nargó, Espluvins, Penella,
Pont Nou, Oliana, Bassella i
Castellnou de Bassella.
Ogern, Bassella, Oliana, Pont
Nou, Penella, Espluvins, Coll
de Nargó, Organyà,
l'Hostalnou, els Hostalets de
Tost, Palanca de Noves, el
Pla de Sant Tirs, Adrall, Arfa,
Castellciutat, la Seu d'Urgell,
Anserall i la Farga de Moles.
La Farga de Moles, Anserall,
la Seu d'Urgell, Castellciutat,
Arfa, Adrall, el Pla de Sant
Tirs, Palanca de Noves, els
Hostalets de Tost, l'Hostal
Nou, Organyà, Coll de
1 viatge d’anada i 1 de
tornada; de dilluns a
dissabtes feiners.
De 3 a 5 viatges d’anada i 2
o 5 viatges de tornada,
depenent del lloc i del dia de
la setmana. Viatges diaris,
però varia l’horari.
1 viatge d’anada i 1 de
tornada; diari excepte dia de
Nadal.
2 viatge d’anada i 2 de
tornada; diari.
2 viatge d’anada i 2 de
tornada; diari.
2 viatge d’anada i 2 de
tornada; diari.
71

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
72
Solsona-Ponts-Lleida
Nargó, Espluvins, Penella,
Pont Nou, Oliana, Bassella i
Ogern.
Ogern i Bassella
Oliana-Coll de Nargó-la Seu
d’Urgell Coll de Nargó, Organyà,
l'Hostal Nou, els Hostalets de
Tost, Palanca de Noves, el
Pla de Sant Tirs, Adrall, Arfa,
Castellciutat, la Seu d'Urgell.
Reus-Andorra la Vella Oliana, Coll de Nargó,
Organyà, Pla de Sant Tirs, la
Seu d’Urgell i la Farga de
Moles.
Reus-Tarragona-la Farga de
Moles
La Farga de Moles-La Seu
d’Urgell-Lleida
Lleida-Andorra la Vella
El Pas de la casa-les Escaldes-la
Seu d’Urgell
Oliana, Coll de Nargó,
Organyà, el Pla de Sant
Tirs,la Seu d'Urgell i la Farga
de Moles
La Farga de Moles, la Seu
d'Urgell i Oliana.
Lleida - Andorra
La Seu d’Urgell
1 viatge d’anada i 1 de
tornada; els dimarts.
2 viatge d’anada i 2 de
tornada; un viatge és
operatiu de dilluns a
divendres feiners, i l’altre de
dilluns a divendres feiners,
excepte els dies de vacances
del curs escolar.
1 viatge d’anada i 1 de
tornada; tots els dies de
l’any excepte: Divendres
Sant, Nadal i l’1de gener.
1 viatge d’anada i 1 de
tornada; diari.
2 viatge d’anada i 2 de
tornada; un viatge és
operatiu de dilluns a
divendres feiners, i l’altre
diari excepte dissabte.
2 viatges d’anada i 2 de
tornada
14 viatges d’anada i 14 de
tornada; de dilluns a
dissabte.
5 viatges d’anada i 5 viatges
de tornada; els
diumenges.(La Hispano
Andorrana 3768821372)
La Seu d’Urgell-Andorra La Seu d’Urgell Gallega de Viajeros SA
Arànser-Músser-la Seu d’Urgell
(SMVM) La Seu d’Urgell
La Seu d’Urgell-Barcelona
Manresa-La Farga de Moles
La Seu d’Urgell
La Farga de Moles
Font: Generalitat de Catalunya. Web de Mobilitat.
1 viatge d’anada i 1 de
tornada; de dilluns a
divendres feiners.
1 viatge d’anada i 1 de
tornada; divendres i
diumenges del període lectiu
del calendari universitari.
1 viatge d’anada i 1 de
tornada; dissabtes i
diumenges.

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
→ El Seubús
El Seubús és un servei d’autobús que connecta, des de finals del 2008, els municipis de la
Seu d’Urgell, Ribera d’Urgellet, Montferrer i Castellbò i Alàs i Cerc.
Concretament, el servei arriba als següents nuclis urbans i municipis:
▪ El nucli d’Arfa, ubicat al municipi de Ribera d’Urgellet (9 expedicions al dia)
▪ La cruïlla de Montferrer, dins del municipi de Montferrer i Castellbò (19 expedicions al
dia)
▪ El nucli del Poble Sec, situat al límit entre els termes municipals de Valls de Valira i la Seu
d’Urgell (9 expedicions al dia)
▪ El nucli de Castellciutat, a la Seu d’Urgell (19 expedicions al dia)
▪ El barri del Serrat de la Capella, a la Seu d’Urgell (19 expedicions al dia)
▪ El barri de Santa Magdalena, a la Seu d’Urgell (19 expedicions al dia)
▪ El barri de Sant Antoni, a la Seu d’Urgell (9 expedicions al dia)
▪ El barri de Sant Pere, a la Seu d’Urgell (9 expedicions al dia)
▪ El nucli d’Alàs, en el municipi d’Alàs i Cerc (5 expedicions al dia)
Aquest servei també permet millorar l’accessibilitat a àrees, equipaments i serveis
estratègics, com ara polígons industrials, centres sanitaris, educatius, o esportius.
Concretament, a banda d’enllaçar amb l’estació d’autobusos de la Seu d’Urgell, la nova línia
arriba als següents punts d’especial interès: Polígon industrial Montferrer 1 i 2, Polígon la Seu
1 i 2, Polígon Lleteries, Jutjats,Correus,Hospital Comarcal, Institut, Poliesportiu municipal i
Llar de Sant Josep.
→ Servei de transport a la demanda
Es tracta d’un servei que ofereix el Consell Comarcal de l’Alt Urgell, i que consta de diverses
línies de servei de bus o taxi que connecten determinades poblacions amb la Seu
d’Urgell, Oliana, Peramola, entre altres. Aquest servei facilita el desplaçament als mercats,
al metge, a l’hospital, entre altres.
A l’Annex 6 s’exposen les diferents línies existents de transport a la demanda.
73

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
3.4.2. Mobilitat sostenible
A la localitat de la Seu d’Urgell s’ha impulsat el projecte COMPARTIR COTXE, que té com a
objectiu fomentar entre la població un ús més racional del cotxe. El servei consisteix a
facilitar la trobada de persones que estan interessades a compartir el vehicle privat a
l’hora de fer un viatge.
3.4.3. Pla Estratègic de la Bicicleta
Un de les actuacions del Pla correspon a: impulsar la construcció d’una xarxa de 1200
quilòmetres de carrils bici, tal i com preveu el Pla d’Infraestructures del Transport de
Catalunya (PITC).
En aquest sentit, i en relació al que afecta a la comarca de l’Alt Urgell, cal prendre en
consideració que un dels eixos que preveu construir el PITC, és l’eix Lleida – La Seu
d’Urgell.
74
El gener de l’any 2009 es va aprovar el Pla Estratègic de la Bicicleta, que pretén
potenciar i fomentar l’ús de la bicicleta, així com, articular una planificació coherent d’acord
amb el mitjà de transport.

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
3.5. Incidència de les activitats econòmiques sobre els recursos i el
medi ambient
3.5.1. Intervenció de l’administració en les activitats
La Llei 3/98 de 27 de febrer de la Intervenció Integral de l’Administració Ambiental
(IIAA) va entrar en vigor l’abril de 1999, en substitució de l’antic reglament d’activitats
molestes, insalubres, nocives i perilloses. Aquesta llei estableix una nova classificació de les
activitats, així com estipula un procés específic de tramitació de la llicència d’activitat en
funció de la incidència ambiental de cadascuna d’elles. Així, es diferencien tres règims en
funció de la incidència ambiental:
– Règim d’autorització ambiental: Afecta les activitats classificades en l’Annex I de la llei
3/98, les quals es classifiquen amb incidència ambiental elevada. En aquest cas, la petició es
presenta a l’Ajuntament, qui la tramet a la Generalitat de Catalunya, que n’atorga
l’autorització.
– Règim de llicència ambiental municipal: Afecta les activitats classificades en l’Annex II de
la llei 3/98, les quals es qualifiquen amb incidència ambiental moderada. La petició es
presenta a l’Ajuntament, qui atorga l’autorització previ informe vinculant de l’Administració de
la Generalitat (cas de les activitats classificades en l’Annex II.1) o del Consell Comarcal (cas
de les activitats classificades en l’Annex II.2).
– Règim de comunicació: Afecta les activitats amb una incidència ambiental baixa. Es
presenta a l’Ajuntament i no cal obtenir autorització prèvia (Annex III).
L’1 de gener de 2007 ha finalitzat el termini d’adequació de les activitats dels Annexos I i II a
la llei 3/98. Malgrat la finalització d’aquest termini, actualment a la comarca encara resten
activitats que no s’han adequat (3 activitats de l’Annex I i 43 de l’Annex II.1).
A la comarca hi ha un total de 30 activitats adequades o en procés d’adequació a l’Annex I,
175 a l’Annex II.1 i 3 a l’Annex II.2. No s’ha pogut disposar de dades d’activitats incloses en
l’Annex III, amb incidència ambiental baixa. La següent taula permet fer-se una idea de la
tipologia d’activitats que hi ha a la comarca de l’Alt Urgell, on es mostren les activitats que
s’han adequat ja a la llei 3/98, classificades en funció de l’Annex que els pertoca.
75

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
76
Taula 17. Activitats a cada municipi adequades segons els Annexes de la Llei 3/98
Municipi
Nombre d’activitats segons la tipologia d’Annex IIAA
Annex I Annex II.1 Annex II.2
Alàs i Cerc - 3 -
Arsèguel - - -
Bassella 6 15 -
Cabó - 4 -
Cava - - -
Coll de Nargó 2 12 -
El Pont de Bar 2 - 1
Estamariu - 1 -
Fígols i Alinyà - 4 -
Josa i Tuixén - 3 -
La Seu d’Urgell 4 15 -
La Vans i Fórnols - - -
Les Valls d’Aguilar 1 8 -
Les Valls de Valira - 6 1
Montferrer i Castellbò 2 24 1
Oliana 1 15 -
Organyà - 12 -
Peramola 4 20 -
Ribera d’Urgellet 8 33 -
Total 30 175 3
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’OGAU (Annex I i Annex II.1. Any 2010) i de dades del Consell Comarcal de
l’Alt Urgell (Annex II.2, Any 2009)

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
3.5.2. Activitats extractives
A la figura 38 es pot veure la distribució de les activitats extractives a la comarca de l’Alt
Urgell. En total hi ha 186 activitats extractives, de les quals 89 es troben en domini públic
hidràulic. De la resta, 51 es troben en actiu i 46 estan abandonades. D’aquestes últimes, un
52,17 % representen un estat de recuperació baix, un 2,17 % un estat de recuperació molt alt
i la resta (45,65 %) un estat mitjà-alt.
Figura 38. Caracterització de les activitats extractives
Font: Elaboració pròpia amb cartografia del Departament de Medi Ambient i
Habitatge
77

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
3.5.3. Emissions i transferències contaminants
E-PRTR són les sigles de European Pollutant Release and Transfer (Registre Europeu
d’Emissions i Transferències de Contaminants), aprovat per la Comissió Europea el febrer
de 2006. Aquest nou registre substitueix l’inventari EPER (Inventari d’emissions i fonts
contaminants de Catalunya) i amplia el seu camp d’actuació en relació a activitats
afectades i contaminants. A més, afegeix emissions al sòl i de transferència de residus.
A l’Estat Espanyol, els establiments afectats hauran de notificar les dades segons el
format especificat al Reial Decret 508/2007, de 20 d’abril, pel qual es regula el
subministrament d’informació sobre emissions del Reglament E-PRTR i de les
autoritzacions ambientals i integrades. Aquest Reial Decret especifica:Les activitats
afectades pel nou registre E-PRTR (Annex I), la llista de substàncies que cal notificar
(Annex II) i la informació que cal declarar de l’establiment i dades d’emissions (Annex
III).
Segons la base de dades EPER-CAT i PRTR-CAT, consultable a través del web del Departament
de medi Ambient i Habitatge, a l’Alt Urgell, hi ha 7 empreses inscrites en el Registre
d’Emissions i Transferència de Contaminants de Catalunya, que es caracteritzen de la següent
forma:
Taula 18. Característiques de les empreses inscrites al PRTR de la comarca de l’Alt Urgell
Nom establiment Municipi Apartat PRTR Descripció Subapartat PRTR
Dipòsit controlat de
Montferrer i Castellbò
(Benavarre)
Piensos y Ganados del
Valles S.A.
78
A l’igual que a l’EPER, els objectius previstos són els següents:
• Fomentar l’accés públic a la informació mediambiental
• Ajudar a provenir i reduir la contaminació del medi ambient
• Facilitar la participació ciutadana pública en el procés de presa de decisions en
assumptes mediambientals.
MONTFERRER I
CASTELLBO
BASSELLA
Esteve Puigpinos i Font OLIANA
Ramadera Boix, SL OLIANA
Ramon Torra i Alet OLIANA
SAT-OLIOLA, S.L OLIANA
Gestió de Residus
Indústria
agroalimentària i
ramadera
Indústria
agroalimentària i
ramadera
Indústria
agroalimentària i
ramadera
Indústria
agroalimentària i
ramadera
Indústria
agroalimentària i
Abocadors de tot tipus de residus que rebin més de
10 t/d o que tinguin una capacitat total superior a
25.000 t, amb exclusió dels abocadors de residus
inerts
2.000 places per a porcs d’engreix de més de 30 kg.
2.500 places per a porcs d'engreix de més de 20 kg
2.000 places per a porcs d’engreix de més de 30 kg.
2.500 places per a porcs d'engreix de més de 20 kg
750 places per a truges. 530 places per a truges en
cicle tancat. 530 places per a truges en cicle tancat
equivalen a 750 truges reproductores
En el cas d¿explotacions mixtes de porcí, en què
coexisteixin animals dels apartats 7.a.ii i 7.a.iii que
superi l’equivalència en Unitat Ramadera Major
(UGM)
750 places per a truges. 530 places per a truges en
cicle tancat. 530 places per a truges en cicle tancat
ramadera
equivalen a 750 truges reproductores
Font: Registre E-PRTR “European Pollutant Release and Transfer” (Registre Europeu d’Emissions i
Transferències de Contaminants)

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
3.5.4. Producció de residus industrials
3.5.4.1. Empreses productores de residus industrials i residus produïts
La Declaració Anual de Residus Industrials (DARI) és el document on es recullen les
dades dels residus produïts per cada centre de producció en el període d’un any natural, i
fa referència a la declaració de l’anterior exercici empresarial. Hi ha una tipologia
d’empreses que estan obligades a estar inscrites en el registre de productors de residus
industrials i a fer la Declaració Anual de Residus Industrials (DARI), document que permet
obtenir informació sobre les característiques i l’evolució dels residus industrials produïts a
Catalunya.
Segons les dades que es poden consultar a la pàgina web de l’Agència de Residus de Catalunya
(taula 19), a la comarca de l’Alt Urgell hi ha un total de 40 empreses registrades que han
fet la corresponent DARI de l’any 2008. Aquestes empreses es localitzen sobretot als
municipis amb més activitat industrial: Montferrer i Castellbó, Oliana, la Seu d’Urgell, Organyà,
Ribera d’Urgellet, Valls d’Aguilar i Valls de Valira.
Pel que fa la producció de residus, la major part es produeixen als municipis d’Oliana, la Seu
d’Urgell i Peramola. Cal destacar que la major part dels residus industrials produïts són no
perillosos (un 98,6%).
Taula 19. Residus industrials (Tn) declarats per municipis. Any 2008.
Municipi
Nombre
d’empreses
Perillosos
(Tn)
No perillosos
(Tn)
Total
(Tn)
Alàs i Cerc 1 1 0 1
Arsèguel 1 0 0 0
Bassella 2 0 0 0
Cabó 0 0 0 0
Cava 0 0 0 0
Coll de Nargó 0 0 0 0
Estamariu 1 0 1 1
Fígols i Alinyà 0 0 0 0
Josa i Tuixén 0 0 0 0
Montferrer i Castellbò 4 0 229 229
Oliana 3 6 2.384 2.390
Organyà 3 3 0 3
Peramola 2 0 629 629
Pont de Bar 0 0 0 0
Ribera d'Urgellet 3 1 7 8
Seu d'Urgell 14 46 803 849
Valls d'Aguilar 3 0 24 24
Valls de Valira 3 1 0 1
Vansa i Fórnols 0 0 0 0
TOTAL 40 58 4.078 4.136
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC). Any 2008
79

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
3.5.4.2. Evolució de la producció de residus industrials
La figura 39 mostra l’evolució dels residus perillosos i no perillosos a la comarca de l’Alt Urgell,
pel període 2002-2008. Els residus no perillosos en general han tendit a disminuir en el
període 2002-2005. A l’any 2006 van incrementar considerablement i l’any següent tornaven a
disminuir. Aquest darrer any han tornat ha incrementar considerablement. Per altra banda, els
residus perillosos van incrementar any a any en el període 2002-2006. A partir de l’any 2006
s’observa una davallada d’aquests.
80
Figura 39. Evolució de la generació de residus industrials (Període 2002-2008)
Tones
6000
5500
5000
4500
4000
3500
3000
2500
2000
1500
1000
500
0
Font: Agència de Residus de Catalunya i Institut d’Estadística de Catalunya
3.5.4.3. Gestors i transportistes de residus autoritzats
A l’Alt Urgell hi ha 1 instal·lació per a la gestió de residus industrials anomenada
Recuperacions Ramon Vallès, S.C.P, a la Seu d’Urgell. Aquesta instal·lació realitza les
següents activitats: recuperació de ferralla mitjançant classificació, tallat i premsat,
classificació i premsat de paper, classificació de vidre i plàstic, desballestament de VDU i
emmagatzematge de bateries i frigorífics.
2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008
Residus Perillosos (Tn) Residus no Perillosos (Tn)

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
3.5.5. Gestió ambiental a les empreses
Segons la base de dades del Departament de Medi Ambient i Habitatge, el Parador de
Turisme de la Seu d’Urgell disposa de la certificació EMAS des de l’any 2005. No hi ha
constància de cap altra empresa de l’Alt Urgell amb aquest sistema de gestió mediambiental.
No s’ha pogut saber si hi ha alguna empresa de la comarca que disposi de la ISO 14001, ja
que l’equip tècnica ha confirmat que la única base de dades disponible (IHOBE -Sociedad
Pública de Gestión Ambiental), consultable des del web del Departament de Medi Ambient i
Habitatge, no està degudament actualitzada.
3.5.6. Etiqueta Ecològica de la Unió Europea i Distintiu de Garantia de Qualitat
Ambiental
A la comarca de l’Alt Urgell no hi ha cap producte o servei que disposi del distintiu d’Etiqueta
Ecològica de la Unió Europea.
Per altra banda, sí que hi ha establiments de turisme rural que disposen del Distintiu de
Garantia de Qualitat Ambiental, atorgat per la Generalitat de Cataluya. Aquests
establiments són:
▪ Casa Mestre Gros (Alàs i Cerc)
▪ Hotel Font de Genil (Arsèguel)
▪ Hotel Cal Teixidó (Estamariu)
▪ Cal Serni (Les Valls de Valira)
▪ Cases Artigues I i II (Les Valls de Valira)
▪ Cal Farragetes (Tuixén)
▪ El paller de l’Antonet (Montferrer i Castellbó)
▪ Mas d’en Roqueta (Montferrer i Castellbó)
▪ Cal Gol (Montferrer i Castellbó)
▪ El Racó de Cal Moró (Montferrer i Castellbó)
81

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
3.5.7. Producció ecològica i producció integrada
A la comarca de l’Alt Urgell hi ha 15 productors inscrits al Consell Català de Producció Ecològica
(veure taula 20). Per altra banda, a l’Alt Urgell no hi ha cap productor inscrit en el Consell
Català de la Producció Integrada.
82
Taula 20. Productors de l’Alt Urgell inscrits al Consell Català de Producció Ecològica (2010)
Productor/a Població
Elmer, Peter Ossera
Ecoges Natura, sl.
Tende scp
Parra Just, Francesc
Fàbrega Canal, Josep
Maria
Mafriseu S.A.
Ponte Trilla, David
Colell Boix, Josep Maria
Lecum Falla, Joan Josep
La Seu
d’Urgell
Les Valls
d’Aguilar
Montferrer i
Castellbò
Coll de
Nargó
La Seu
d’Urgell
Coll de
Nargó
La Seu
d’Urgell
Fígols i
Alinyà
Pascual Anivella, Carlos Arén
Productes certificats
plantes aromàtiques, medicinals i cosmètica - erms a pastures - sal amb
herbes - api - julivert - achillea millefolium - anethum graveolens -
arctostaphylos uva-ursi - artemisia sp. - artemisia dracunculus - crataegus
monogyna - malva sylvestris - melissa officinalis - mentha sp. - mentha
piperita - mentha pulegium - ocimum basilicum - origanum vulgare - sambucus
nigra - satureja hortensis - thymus vulgaris - hypericum sp. - hyssopus
officinalis - juglans regia - matricaria sp. - rosmarinus officinalis - salvia
officinalis - tilia sp. - galium sp. - lippia citriodora - barreja d'herbes
c. ametllers - oliveres - contorn oliveres - c. pastures arbrades permanents - c.
pastures arbustives permanents - guarets tradicionals - bosc, matolls i
recol·lecció silvestre - sup. forestals fustereres - oli d´oliva
c. alfals - c. prat artificial - c. prat natural - c. prat natural de pastura - c.
pastures arbustives permanents - erms a pastures - sup. forestals fustereres -
vaquí
coco - figa - poma - pruna - ametlla - avellana - dàtil - pansa - nou - pinyó -
orellana - arròs integral - civada - blat - ordi - sègol - espelta - mill - cigró -
llentia - fajol - azuki - soja verda - llavor d´alfals - llavor de girasol - sèsam -
quinoa - lli - llavor de carbassa - llavor de rosella - farina de blat - farina
d´arròs - farina de blat de moro - farina de civada - farina de fajol - farina de
sègol - farina de soja - farina d´espelta - farina de cigró - farina d´ordi -
sèmola - sèmola d´arròs - sèmola de blat - segó de blat - segó de civada -
gofio - cous-cous - bulghur - flocs de cereals - muesli - tempe - tofu - seitan -
crema d´arròs - crema de blat - proteïna de soja - sucre de canya - sense
definir
c. prat natural de pastura - c. pastures arbrades permanents - bosc, matolls i
recol·lecció silvestre - vaquí
carn de vedella - carn de porc - carn de xai - mandonguilles - salsitxa -
hamburguesa - carn adobada
c. altres fruiters - c. civada - c. alfals - c. trepadella - c. prat artificial - c.
pastures arbustives permanents - conreus sense ajut - bosc, matolls i
recol·lecció silvestre - sup. forestals fustereres - cabrum
arrels i tubercles per al consum humà - c. blat semidur i tou - c. ordi - c. erb -
c. alfals - c. trepadella - c. prat artificial - c. pastures arbrades permanents - c.
pastures arbustives permanents - construccions i edificacions - sup. forestals
fustereres
c. prat artificial - c. pastures arbrades permanents - c. pastures arbustives
permanents - improductiu - bosc, matolls i recol·lecció silvestre - sup. forestals
fustereres - cabrum
c. ordi - c. civada - c. alfals - c. pastures arbrades permanents - c. pastures
arbustives permanents - c. altres farratges - guarets tradicionals - improductiu
- bosc, matolls i recol·lecció silvestre - vaquí
Viulan S.C.P. Arén c. alfals - c. prat natural de pastura - c. altres farratges - vaquí
Sánchez Ortiz, Antoni Organyà c. ametllers - oliveres - vinya
F.Baró Carrabina i A.
Baró Gu
Civís
Carrabina Nadal, Roser Civís
Glops Estamariu, S.L. Estamariu
c. prat artificial - c. prat natural - c. prat natural de pastura - c. pastures
arbustives permanents - construccions i edificacions - erms a pastures - vaquí
c. prat natural - c. prat natural de pastura - c. pastures de port permanent -
vaquí - equí
Font: Elaboració pròpia a partir del Consell Català de Producció Ecològica (2010)

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
3.5.8. Distintius d’origen i qualitat alimentària
A la comarca de l’Alt Urgell hi ha diferents productes alimentaris que disposen de distintius que
acrediten la seva qualitat. Són els següents:
Taula 21. Productes alimentaris amb distintius coordinats i controlats pel Departament
d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural
Distintiu Producte Empresa
Indicacions Geogràfiques
Protegides (IGP)
Marca de Qualitat
Denominació d’Origen
Protegida
3.6. Educació ambiental
En procés de reconeixement comunitari
la Vedella dels Pirineus catalans.
Formatge (Marca de Qualitat
Formatge Q)
Formatge de
l’Alt Urgell i
la Cerdanya
Mantega de
l’Alt Urgell i
la Cerdanya
Formatges de Catalunya
Mafriseu, S.A.
Cadí, SCCL
Cadí, SCCL
Cadí, SCCL
Font: Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural
Cadí SCCL
Formatgeria Baridà
Formatgeria Mas d’Eroles
Formatges Castell-Llebre
Serrat Gros
En relació a l’educació formal, l’Escola de Capacitació Agrària del Pirineu (ECA) imparteix
tres mòduls de grau mitjà: conducció d’activitats fisicoesportives en el medi natural,
explotacions agràries extensives, i treballs forestals i de conservació del medi natural. També
s’hi realitza formació continuada presencial (per exemple cursos sobre la gestió agrària).
Per altra banda, a la comarca de l’Alt Urgell hi ha 2 centres educatius de la Seu d’Urgell
que estan adherits al Programa d’Escoles Verdes (CEIP Pau Claris i IES Joan
Brudieu).
83

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
3.7. Riscos
El Decret 210/1999 de 27 de juliol pel qual s’aprova l’estructura del contingut per a l’elaboració
i l’homologació dels plans de protecció civils municipals estableix el contingut mínim per a
l’elaboració i homologació dels plans de protecció municipals. Delimita, a més, els municipis
que han d’elaborar un pla i el procediment per revisar-lo i actualitzar-lo.
Segons aquest decret, el municipi d’Organyà té l’obligació de realitzar el Pla Bàsic
d’Emergències Municipals ja que està considerat com a municipi turístic; actualment no
disposa d’aquest Pla (setembre 2010). Tot i que per al municipi de la Seu d’Urgell la redacció
del Pla és voluntària, el municipi disposa del Pla Bàsic d’Emergències homologat.
3.7.1. Risc d’inundació
84
El Pla Especial d’Emergències per Inundacions (INUNCAT) és l’eina bàsica
d’actuació en emergències per inundacions a Catalunya, i té com a objectiu fer
front a les emergències per inundacions, establint els avisos, l’organització i els
procediments d’actuació. El Pla quantifica i localitza dins de tot el territori: els aspectes
fonamentals per a l’anàlisi del risc, la vulnerabilitat, la zonificació del territori,
l’establiment de les èpoques de perill, el desplegament de mitjans i recursos i la
localització d’infraestructures de recolzament per als treballs d’actuació en cas
d’emergència. Per altra banda, determina quins municipis han de redactar el seu propi Pla
d’Actuació Municipal, d’acord amb la perillositat que tenen assignada. A la taula es
mostra l’obligatorietat dels municipis de redactar el Pla d’actuació Municipal per
Inundacions.
Taula 22. Municipis que han de redactar el Pla d’Actuació Municipal per Inundacions
Obligatorietat PAM
Municipis
No obligat Arsèguel, Cabó, Cava, i Josa i Tuixén.
Sí obligat
Recomanat
La Seu d’Urgell, Montferrer i Castellbò, Oliana,
Organyà i Ribera d’Urgellet.
Alàs i Cerc, Bassella, Coll de Nargó, el Pont de Bar,
Estamariu, Fígols i Alinyà, la Vansa i Fórnols, les
Valls d’Aguilar, les Valls de Valira i Peramola.
Font: Pla Especial d’Emergències per Inundacions (INUNCAT). Setembre 2010
De tots els municipis que obligatòriament han de redactar aquest Pla (5 municipis), n’hi ha 3
que el tenen homologat (la Seu d’Urgell, Organyà i Ribera d’Urgellet) i 2 municipis que no el
tenen homologat o que no en disposen (Montferrer i Castellbò i Oliana). D’altra banda, els

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
municipis de les Valls d’Aguilar i el de les Valls de Valira també disposen del Pla homologat,
malgrat no estan obligats a tenir-lo.
Segons el Pla Inuncat, a la comarca de l’Alt Urgell hi ha punts crítics d’inundació. Aquests
punts coincideixen amb aquells indrets on en el llarg dels anys hi hagut problemes d’inundació.
La taula següent enumera els punts crítics d’inundació a la comarca, la majoria dels quals es
troben als municipis de la Seu d’Urgell i de les Valls de Valira. Més de la meitat dels punts es
caracteritzen per un perill mig.
Taula 23. Punts crítics d’inundació a la comarca de l’Alt Urgell
Municipi Codi Curs fluvial Afecció Perill
Alàs i Cerc
SG-L25005-55-01
SG-L25005-56-01
Riu Segre
Riu Segre
Inundacions en vies de comunicació
Fenòmens geomorfològics
Mig
Mig
SG-L25032-55-01 Riu Segre Altres Mig
Arsèguel SG-L25032-55-01 Riu Segre Inundacions en vies de comunicació Mig
SG-L25032-56-01 Riu Segre Fenòmens geomorfològics Mig
SG-L25044-55-01 Ribera Salada Inundacions en vies de comunicació Mig
Bassella SG-L25044-55-02 Ribera Salada Inundacions en vies de comunicació Mig
SG-L25044-56-01 Riu Segre Fenòmens geomorfològics Baix
Coll de
Nargó
SG-L25077-55-01 Riu Sallent Altres Baix
SG-L25030-55-01 Riu Segre Inundacions en zones urbanitzades Alt
SG-L25030-55-02 Riu Segre Inundacions en vies de comunicació Baix
El Pont de SG-L25030-55-03 Riu Segre Inundacions en vies de comunicació Mig
Bar SG-L25030-55-04 Riu Segre Inundacions en vies de comunicació Baix
SG-L25030-56-01 Riu Segre Fenòmens geomorfològics Mig
TB-L25030-55-01 Torrent de la Barguja Inundacions en zones rústiques Baix
Fígols i
Alinyà
SG-L25908-55-01 Riu Segre Altres Baix
SG-L25203-55-01 Riu Segre Inundacions en zones urbanitzades Alt
SG-L25203-55-02 Riu Segre Inundacions en vies de comunicació Alt
La Seu
d’Urgell
SG-L25203-56-01
VA-L25203-55-01
VA-L25203-55-02
Riu Segre
Riu Valira
Riu Valira
Fenòmens geomorfològics
Inundacions en zones urbanitzades
Inundacions en vies de comunicació
Alt
Alt
Alt
VA-L25203-55-03 Riu Valira Inundacions en vies de comunicació Alt
VA-L25203-55-04 Riu Valira Inundacions en vies de comunicació Alt
La Vansa i
Fòrnols
VN-L25909-56-01 Riu de la Vansa Fenòmens geomorfològics Mig
Les Valls SG-L25906-55-01 Riu Segre Inundacions en vies de comunicació Baix
d’Aguilar SG-L25906-56-01 Riu Segre Fenòmens geomorfològics Alt
OC-L25239-56-01 Barranc d’Os de Civís Fenòmens geomorfològics Alt
SG-L25239-56-01 Riu Segre Fenòmens geomorfològics Alt
Les Valls
de Valira
VA-L25239-55-01
VA-L25239-55-02
VA-L25239-55-03
Riu Valira
Riu Valira
Riu Valira
Inundacions en vies de comunicació
Inundacions en vies de comunicació
Serveis bàsics
Mig
Baix
Baix
VA-L25239-55-04 Riu Valira Inundacions en vies de comunicació Alt
VA-L25239-55-05 Riu Valira Inundacions en vies de comunicació Mig
Montferrer
i Castellbò
CS-L25140-56-01
PL-L25140-56-01
SG-L25140-56-01
Riu Castellbò
Riu Pallerols
Riu Segre
Fenòmens geomorfològics
Fenòmens geomorfològics
Fenòmens geomorfològics
Mig
Baix
Alt
Oliana SG-l25149-55-01 Riu Segre Altres Mig
Organyà FT-L25155-55-01 Riu Fontanet Inundacions en zones rústiques Baix
85

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
SG-L25155-55-01 Riu Segre Serveis bàsics Mig
SG-L25155-55-02 Riu Segre Inundacions en vies de comunicació Mig
SG-L25155-56-01 Riu Segre Fenòmens geomorfològics Alt
Peramola SG-L25165-55-01 Riu Segre Altres Mig
Ribera
d’Urgellet
86
SG-L25185-55-01 Riu Segre Inundacions en zones urbanitzades Alt
SG-L25185-55-02 Riu Segre Inundacions en vies de comunicació Alt
SG-L25185-55-03 Riu Segre Inundacions en vies de comunicació Mig
SG-L25185-55-04 Riu Segre Inundacions en vies de comunicació Mig
SG-L25185-55-01 Riu Segre Fenòmens geomorfològics Alt
Font: Agència Catalana de l’Aigua (Delimitació de les zones inundables de les conques de l’Ebre)
3.7.2. Risc de nevades
El Pla Especial per Emergències per Nevades a Catalunya (NEUCAT) obliga a
elaborar el corresponent manual d’actuació per risc de nevades a tots aquells municipis
de més de 20.000 habitants o bé aquells que es trobin a una alçada superior als 400
metres d’altitud.
Tots els municipis de l’Alt Urgell compleixen la segona condició i estan obligats a elaborar i
homologar el corresponent manual d’acord al pla NEUCAT. Actualment hi ha 5 municipis que
no disposen del Pla homologat (Bassella, el Pont de Bar, la Seu d’Urgell, Oliana i Organyà).
Font: Elaboració pròpia amb les dades aportades pel Departament d’Interior, Relacions
Institucionals i Participació. Setembre 2010
3.7.3. Risc sísmic
El Pla Especial d’Emergències Sísmiques (SISMICAT) estableix que a Catalunya es
pot qualificar com una zona d’activitat sísmica moderada. En els registres històrics hi són
descrits fenòmens sísmics de considerable intensitat. Alhora, els diferents estudis
prediuen zones a on és previsible sismes d’una intensitat igual o superior a VII, per a un
període de retorn de 500 anys.
Segons el SISMICAT, tots els municipis de la comarca (a excepció de Bassella, al qual se li’n
recomana la redacció) han d’elaborar el Pla d’Actuació Municipal, ja que són municipis amb
intensitat sísmica igual o superior a VII (període de retorn associat de 500 anys). Referent a

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
l’estat d’elaboració dels Plans, només estan homologats els Plans del municipis d’Alàs i
Cerc i de Cava (Setembre de 2010). A la resta de municipis no està elaborat.
3.7.4. Risc d’incendi forestal
→ Risc d’incendi
Analitzant la figura 39, s’observa com les zones de risc alt d’incendi forestal es localitzen
sobretot a la part sud de la comarca. A les zones més elevades els correspon un risc moderat
o fins i tot en molts casos risc baix.
Per altra banda, a la figura de la dreta (núm. 40) es mostren aquells municipis classificats
amb un alt risc d’incendi forestal segons el Departament de Medi Ambient i Habitatge.
Tenen aquesta classificació tots els municipis de la comarca a excepció de la Seu d’Urgell,
Ribera d’Urgellet, Organyà i Cava. Finalment a la figura de la dreta també es pot veure com
els municipis de Bassella, Peramola, Oliana i part dels municipis de Coll de Nargó i de Fígols i
Alinyà, es troben inclosos dins del perímetre de protecció prioritària 19 .
19 Els Perímetres de Protecció Prioritària (PPP) són delimitacions unitats geomorfològiques amb
característiques forestals homogènies on el risc d’incendi és molt elevat.
87

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
Figura 39. Representació del risc d’incendi
forestal a la comarca.
→ Evolució dels incendis forestals
El nombre d’incendis forestals a l’Alt Urgell ha anat fluctuant durant els darrers 20 anys, però
destaquen els anys 1994 i 2005, en què n’hi va haver un major nombre (28 i 23,
respectivament). En els darrers anys el nombre d’incendis a disminuït considerablement.
Figura 41. Evolució de nombre d’incendis per any a la comarca de l’Alt Urgell (1987-2009)
88
Nombre Incendis/any
30
25
20
15
10
5
0
Figura 40. Municipis amb alt risc d’incendi
forestal i perímetres de protecció prioritària.
Font: Elaboració pròpia amb cartografia del Departament de Medi Ambient i Habitatge.
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
Nombre Incendis Hectàrees Cremades
650,00
600,00
550,00
500,00
450,00
400,00
350,00
300,00
250,00
200,00
150,00
100,00
50,00
0,00
Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya
Hectàrees Cremades/any

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
A la comarca de l’Alt Urgell hi ha cinc ADF’s (Agrupació de Defensa Forestal), que tenen els
següents àmbits d’actuació:
Taula 24. Distribució de les ADF presents a l’Alt Urgell
ADF Municipis àmbit d’actuació
Urgellet Les Valls de Valira, Montferrer i Castellbò, Estamariu, la Seu d’Uregell, Alàs i
Cerc, Cava i Arsèguel
Barida Pont de Bar
Solana del Cadí La Vansa i Fórnols, Josa i Tuixén, i Ribera d’Urgellet
Mig Alt Urgell Les Valls d’Aguilar, Cabó, Organyà, Fígols i Alinyà, i Coll de Nargó
Baix Alt Urgell Peramola, Oliana i Bassella
→ Pla INFOCAT
Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya
L’objectiu del Pla INFOCAT és fer front a les emergències per incendis forestals, dins de
l’àmbit territorial de Catalunya, establint els avisos, l’organització i els procediments
d’actuació dels serveis de la Generalitat de Catalunya, de les altres administracions
públiques i de les entitats privades.
El Pla estableix que 14 dels 19 municipis de la comarca estan obligats a fer i homologar el
corresponent Pla d’Actuació d’Emergències per Incendis, ja sigui per motius de perill o bé
de vulnerabilitat. Als altres 5 municipis se’ls recomana la seva redacció per motius de perill
(veure taula 26).
Taula 25. Nivell d’obligatorietat de redacció dels Plans d’Actuació Municipal per Incendis
Municipis obligats
Classificació Municipis
Municipis als quals se’ls recomana pel
perill
Bassella, Cabó, Coll de Nargó, Estamariu, Fígols
i Alinyà, Josa i Tuixén, la Seu d’Urgell, la Vansa
i Fórnols, les Valls de Valira, Montferrer i
Castellbò, Oliana, Organyà, Peramola i Ribera
d’Urgellet.
Alàs i Cerc, Arsèguel, Cava, el Pont de Bar i les
Valls d’Aguilar.
Font: Pla Especial d’Emergències per Incendis Forestals a Catalunya. Setembre de 2010.
Referent a l’estat d’elaboració dels Plans de la comarca, dels 14 municipis que estan obligats a
elaborar el Pla n’hi ha 4 que no disposen del Pla homologat (Josa i Tuixén, la Seu d’Urgell,
89

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
Oliana i Organyà). D’altra banda, hi ha 2 municipis (Arsèguel i les Valls d’Aguilar) que se’ls
recomana disposar del pla i el tenen homologat.
3.7.5. Riscos del transport de mercaderies perilloses per carretera i ferrocarril
A la comarca de l’Alt Urgell no hi ha cap municipi que hagi de redactar aquest Pla.
3.7.6. Riscos del sector químic
Segons el PLASEQCAT, a l’Alt Urgell s’hi troba l’empresa Repsol Butano, situada al municipi de
la Seu d’Urgell, que presenta un risc de nivell baix. Això fa que sigui aconsellable que la Seu
d’Urgell disposi del corresponent Pla d’Actuació Municipal per a riscos del sector químic.
90
Segons el Pla Especial d’Emergències per Accidents en el Transport de
Mercaderies Perilloses per Carretera i Ferrocarril a Catalunya (TRANSCAT), els
municipis classificats amb risc molt important han d’elaborar el corresponent Pla
d’Actuació Municipal.
El Pla d’Emergència Exterior del Sector Químic a Catalunya (PLASEQCAT) és el
marc orgànic i funcional per a fer front a les emergències per accidents greus amb
substàncies. En qual s’estableix quins municipis han de redactar i homologar el Pla
d’Actuació Municipal per a riscos del sector químic.

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
4. Fluxos ambientals
4.1. Fluxos d’aigua
4.1.1. Abastament
Segons el Pla de Gestió de les Riberes del Riu Segre, les captacions d’aigua de la comarca són:
Taula 26. Caracterització de les captacions d’aigua potable a la comarca
Municipi
Tipus i nombre de captacions
Pou Deu Riu
Alàs i Cerc 1 6 0
Pont de Bar 2 3 0
Arsèguel 1 0 1
Bassella 1 0 0
Cabó 0 3 0
Cava 0 3 0
Coll de Nargó 0 3 1
Estamariu 0 0 1
Montferrer i Castellbò 2 9 0
Oliana 0 1 0
Organyà 0 1 0
Peramola 0 1 0
Ribera d’Urgellet 1 4 0
La Seu d’Urgell 1 0 1
Valls de Valira 0 9 1
Valls d’Aguilar 0 4 2
Fígols i Alinyà 0 4 0
La Vansa i Fórnols 0 5 3
Josa i Tuixén 0 1 1
Alt Urgell 9 57 11
Font: Pla de gestió de les riberes del Segre (Interreg III). Gener 2006.
Analitzant la taula, s’observa com el 75% de les captacions d’aigua a l’Alt Urgell es fa a través
de deus (57 captacions), un 15% a partir de rius (11 captacions) i un 10% a partir de pous.
Els municipis que tenen més captacions d’aigua potable són Montferrer i Castellbò i les Valls de
Valira, amb 11 i 9 captacions respectivament.
91

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
4.1.2. Sanejament
A la següent taula s’exposa l’existència o no de sistemes de depuració d’aigües residuals
als municipis de la comarca, especificant el tipus de sistema per als diferents nuclis del
municipi. Analitzant la taula, s’observa que hi ha 36 nuclis sense cap sistema de sanejament,
mentre que 48 municipis sí que disposen d’algun sistema. D’aquest, 20 disposen de fosses
sèptiques, 18 d’altres sistemes, 6 tenen sistema de llacunatge i 4 tenen una depuradora
convencional.
Taula 27. Caracterització del sistema de sanejament d’aigües residuals urbanes a la comarca
92
Si depuradora/sistema No
Municipi Depuradora Fossa Sistema de Altres depuradora/
convencional sèptica llacunatge Sistemes sistema
Alàs i Cerc 0 1 1 5 0
Pont de
Bar
0 1 0 0 4
Arsèguel 0 1 0 0 0
Bassella 0 0 0 0 1
Cabó 0 2 0 1 0
Cava 0 1 0 1 1
Coll de
Nargó
0 1 0 3 0
Estamariu 0 0 0 3 0
Montferrer
i Castellbò
0 0 4 0 7
Oliana 1 0 0 0 0
Organyà 0 0 0 0 3
Peramola 0 0 0 0 1
Ribera
d’Urgellet
0 2 1 0 2
La Seu
d’Urgell
1 0 0 0 3
Valls de
Valira
1 5 0 0 7
Valls
d’Aguilar
1 2 0 0 2
Fígols i
Alinyà
0 2 0 1 0
La Vansa i
Fórnols
0 2 0 0 6
Josa i
Tuixén
0 0 0 4 0
Alt Urgell 4 20 6 18 36
Font: Pla de gestió de les riberes del Segre (Interreg III). Gener 2006.

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
4.1.3. Evolució dels cabals tractats i rendiment en DBO5, DQO, Nt i Pt
Segons dades de l’Agència Catalana de l’Aigua, a l’Alt Urgell hi ha 2 estacions depuradores
d’aigües residuals en funcionament: l’EDAR de Montferrer (EDAR de llacunatge airejat) i
l’EDAR d’Oliana (EDAR biològica).
L’estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) de Montferrer és gestionada per
Iniciativa Alt Urgell S.A i l’administració actuant és el Consell Comarcal de l’Alt Urgell. Es va
inaugurar l’any 1995 i actualment tracta les aigües residuals d’Alàs i Cerc, la Seu d’Urgell
(Castellciutat), Montferrer i Castellbò (Aravell, Bellestar) i Ribera d’Urgellet. Està dissenyada
per tractar un cabal de 5.000 m 3 /dia, serveix un total de 14.082 habitants i té 17 Km de
col·lectors amb un tractament biològic de fangs activats.
Per la seva part, l’estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) d’Oliana és gestionada
per Isolux Ingenieria S.L i l’administració actuant és l’agència Catalana de l’Aigua. Es va
inaugurar l’any 1996 i tracta les aigües residuals del municipi d’Oliana. Està dissenyada per
tractar un cabal de 750 m 3 /dia, serveix un total de 1.982 habitants i té 1,6 Km de col·lectors
amb un tractament biològic de fangs activats. El sistema de tractament és biològic.
A les següents figures es pot veure l’evolució dels diferents paràmetres durant el període abril
2009-març 2010.
Figura 42. Rendiments DBO 5, MES, Nitrogen i Fósfor de l’EDAR de Montferrer
Font: web de l’Agència Catalana de l’Aigua (2010)
93

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
94
Figura 43. Rendiments DBO 5, MES, Nitrogen i Fósfor de l’EDAR d’Oliana
Font: web de l’Agència Catalana de l’Aigua (2010)
Rendiments DBO5, MES, Nitrogen i Fósfor de les EDARs de Montferrer i Oliana
Pel que fa els cabals tractats, es pot veure com en ambdues depuradores aquest pren el
valor més elevat el mes d’agost. El rendiment d’eliminació de la DBO5 es manté sempre en
valor elevats, entre el 90 i el 100% en el cas de la depuradora d’Oliana i entre el 85% i el 95%
en la de Montferrer. Per altra banda, el rendiment d’eliminació de MES presenta valors
entre el 85% i el 100% en ambdues depuradores. Cap dels dos paràmetres presenta
diferències considerables en funció dels mesos de l’any.
Els valors de rendiment d’eliminació de la DQO oscil·len, en el cas de la depuradora
d’Oliana, entre el 85% i el 95%. Els rendiments de la depuradora de Montferrer són menors:
entre un 70% i un 85% en la majoria dels casos, amb un mínim d’un 60% el mes d’agost.
Finalment, es pot veure com els rendiments d’eliminació del fòsfor total i del nitrogen
són més elevats a la depuradora d’Oliana que no pas a la de Montferrer. En aquest sentit,
els rendiments d’eliminació del nitrogen de la depuradora d’Oliana oscil·len entre el 50% i el
90%, mentre que per a la depuradora de Montferrer ho fan entre el 5% i el 45%. Per altra
banda, el rendiment d’eliminació del fòsfor total oscil·la entre el 50% i el 80% a Oliana i entre
el 20% i el 50% a Montferrer.

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
4.2. Fluxos de residus
4.2.1. Residus municipals
4.2.1.1. Sistema de recollida de residus
A l’Alt Urgell es realitza un sistema de recollida selectiva mitjançant contenidors de
superfície, a excepció d’algun carrer de la Seu d’Urgell on hi ha contenidors soterrats. Per
tant, els municipis de l’Alt Urgell disposen de contenidors per a la fracció resta (rebuig) i per a
la fracció orgànica i iglús per a les fraccions restants: fracció paper/cartró, fracció envasos
lleugers i fracció vidre. La recollida de la matèria orgànica ja fa anys que es realitza als
municipis que formen part de la Mancomunitat de Recollida d’Escombraries de l’Urgellet,
mentre que als municipis de la Mancomunitat Intermunicipal per a la Gestió de Residus de l’Alt
Urgell Meridional es realitza des del gener de 2010.
A la comarca hi ha dues mancomunitats de recollida de residus que donen servei als següents
municipis:
Mancomunitat de Recollida d’Escombraries de l’Urgellet: Àlas i Cerc, Arsèguel, Cava,
Estamariu, Pont de Bar, la Seu d’Urgell, les Valls de Valira, Montferrer i Castellbò, i la
Ribera d’Urgellet
Mancomunitat Intermunicipal per a la Gestió de Residus de l’Alt Urgell Meridional
Municipis: Bassella, Cabó, Coll de Nargó, Fígols i Alinyà, les Valls d’Aguilar, Peramola,
d’Oliana i d’Organyà
Els municipis de la Vansa i Fórnols i Josa i Tuixén tenen a dia d’avui un servei de recollida
independent. Tot i que anys enrere formaven part de la Mancomunitat Intermunicipal per a la
Gestió de Residus de l’Alt Urgell, ara estan pendents d’entrar a formar part de la Mancomunitat
de Recollida d’Escombraries de l’Urgellet.
El sistema de la recollida de voluminosos varia depenent de la Mancomunitat que ho
gestiona. La Mancomunitat de Recollida d’Escombraries del Nord passa a recollir, en alguns
municipis, els voluminosos que hi ha als costat dels contenidors un dia al mes. En altres
municipis, passa a recollir els voluminosos en base a una trucada prèvia. Per últim, alguns
municipis d’aquesta mancomunitat han de dur els residus voluminosos directament a la
deixalleria. Per la seva banda, la Mancomunitat Intermunicipal per a la Gestió de Residus de
l’Alt Urgell Meridional, té instal·lat un contenidor en els municipis que gestiona, on es poden
deixar. També es poden dur els residus a la deixalleria d’Oliana.
Les piles es recullen a 9 dels municipis de la comarca, mitjançant contenidors situats als
edificis dels Ajuntaments, botigues o altres locals públics.
95

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
4.2.1.2. Producció de residus municipals
A la taula i la figura següents es mostren les tones de residus totals generades a la
comarca de l’Alt Urgell, pel període 2000–2009, així com el percentatge de la fracció rebuig i el
de selectiva 20 , del total de residus.
Taula 28. Evolució de la generació total de residus i el % de fracció rebuig i de fracció selectiva
96
Generació Total % Fracció
% Fracció
Any
(Tones)
Rebuig
Selectiva
2000 8.933,34 71,40% 28,60%
2001 8.414,15 65,18% 34,82%
2002 10.258,15 68,18% 31,82%
2003 9.743,22 61,94% 38,06%
2004 9.555,73 56,19% 43,81%
2005 9.523,94 53,17% 46,83%
2006 10.150,44 49,93% 50,07%
2007 10.139,92 50,91% 49,09%
2008 10.809,80 54,35% 45,65%
2009 10.664,93 53,61% 46,39%
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC)
Figura 44. Evolució de la generació total de residus. Fracció rebuig i recollida selectiva
Tones
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC)
Tal i com s’observa, la producció total de residus es manté força estable a la comarca de
l’Urgell. Pel que fa el percentatge de recollida selectiva aquest va augmentar des del 28%
al 50% entre els anys 2000 i 2006. Des de llavors fins l’any 2009, aquest valor s’ha situat
entre el 45% i el 50%.
12.000
10.000
8.000
6.000
4.000
2.000
20 La fracció Selectiva inclou: matèria orgànica, vidre, paper i cartró, envasos lleugers, residus voluminosos, poda i
jardineria, piles, medicaments, tèxtil i altres residus deixalleria.
0
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
Rebuig Recollida selectiva

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
En relació la producció de
residus per habitant i dia
(Figura 45), s’observa com els
darrers 6 anys el valor es troba
entorn de l’1,30 Kg. En concret,
el valor per a l’any 2009 va ser
de 1,33 kg/habitant i dia, menor
que el valor pel total de
Catalunya, que va ser d’1,46
Kg/habitant i dia.
Figura 45. Evolució de la producció unitària total de
residus municipals a l’Alt Urgell (2000 – 2009)
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Agència de Residus de Catalunya
L’evolució de les diferents fraccions de recollida selectiva augmenta durant els darrers
anys. Tal i com es pot observar a la figura 46, la recollida d’envasos augmenta
considerablement, fins a multiplicar fins a 3,6 el volum recollit entre els anys 2000 i 2009. La
fracció vidre també presenta un fort augment, ja que, en el període 2000-2009, pràcticament
dobla el volum total recollit. Per altra banda, la fracció paper/cartró presenta el seu màxim de
recollida els anys 2007 i 2008, mentre que ha disminuït lleugerament l’any 2009. Per últim,
destaca l’important increment en la recollida de matèria orgànica, motivat pel fet que és un
recollida de recent posada en marxa. En aquest cas, el màxim de volum recollit va ser l’any
2006, amb un total de 1.658 tones recollides.
Figura 46. Evolució de la recollida de cadascuna de les fraccions (vidre, paper i cartró, envasos
i matèria orgànica). Període 2000-2009
Tones/any
1800,00
1600,00
1400,00
1200,00
1000,00
800,00
600,00
400,00
200,00
0,00
Kg/hab i dia
2,5
2
1,5
1
0,5
0
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC)
1,29
2,21
1,47 1,33 1,29 1,25 1,31 1,29
1,35 1,33
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
Vidre Paper/cartró Envasos Matèria orgànica
97

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
4.2.2. Residus de la construcció
Actualment hi ha un dipòsit controlat de runes a Benavarre (Montferrer i Castellbó),
que és gestionat per la Mancomunitat de recollida d’escombraries de l’Urgellet. Aquest dóna
servei a tota la comarca i recull les runes i altres residus assimilables a residus de la
construcció.
Segons l’Agència de Residus de Catalunya, l’any 2008 es van generar 2.178 tones de
residus de la construcció i de demolició (inclosa la terra excavada de zones contaminada)
a la comarca de l’Alt Urgell.
4.2.3. Residus sanitaris
A l’Alt Urgell, els residus de medicaments procedents dels CAP’s els recull i classifica la
Fundació Humanitària pel Tercer i Quart Món Dr. Trueta i, posteriorment, es gestionen a
plantes autoritzades de tractament juntament amb la resta de residus de medicaments de
procedència domiciliària.
A continuació es mostra l’evolució de la recollida de medicaments a la comarca de l’Alt
Urgell (figura 47). S’observa com, malgrat la lleugera davallada dels anys 2001, 2002 i 2003,
el volum de medicaments augmenta considerablement al llarg dels anys. Destaca el valor més
elevat de l’any 2009, corresponent a 2,08 tones.
98
La recollida de medicaments aprofita el mateix canal de distribució que fan servir les
farmàcies però en sentit invers: el consumidor porta els envasos i restes de medicaments
a la farmàcia, aquests són recollits pel servei de distribució farmacèutica i lliurats als
gestors per a la seva classificació i posterior tractament.
Figura 47. Evolució de la recollida de medicaments. Període 2000-2009
Tones
2,5
2
1,5
1
0,5
0
0,9
0,59 0,63 0,71
1,08
1,28 1,52 1,68 1,93 2,08
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC)

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
4.2.4. Olis minerals i residus industrials
La recollida d’olis minerals la realitza de l’empresa CATOR S.A., que actua com a
concessionària del servei públic de la Generalitat de Catalunya per a la gestió integral dels
olis residuals i proporciona servei de recollida a tots els tallers i indústries de Catalunya.
L’oli recollit es refina a la planta que l’empresa té a Alcover, província de Tarragona.
A l’Alt Urgell l’empresa CATOR recull l’oli mineral de 42 tallers (municipis de Coll de Nargó,
Montferrer i Castellbò, Oliana, Organyà, la Seu d’Urgell i les Valls d’Aguilar) i de 37 indústries.
La següent figura mostra com hi va haver un fort retrocés de la recollida d’aquest residus els
anys 2004 i 2005. Malgrat això, els anys 2006 i 2007 s’ha tornat a recuperar la situació inicial
de recollida.
Figura 48. Evolució de la recollida d’oli mineral (Període 2003-2007)
Kg
90000
85000
80000
75000
70000
65000
85858
73934
75912
86926
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per CATOR, S.A.
Les dades relatives a altres residus industrials s’exposen a l’apartat 4.5. Incidència de les
activitats econòmiques sobre els recursos i el medi ambient.
84950
2003 2004 2005 2006 2007
99

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
4.2.5. Instal·lacions de gestió de residus
La comarca de l’Alt Urgell disposa de les següents instal·lacions de gestió de residus:
100
Taula 29. Instal·lacions de gestió de residus
Instal·lació Ubicació Estat Tipus gestió Titular
Deixalleria d’Oliana Oliana En servei
Deixalleria de la Seu
d’Urgell
Dipòsit controlat de
Montferrer i Castellbò
Planta de
compostatge de la
Seu d’Urgell
Planta de
transvasament
d’Organyà
Recuperacions
Ramon Vallès, S.C.P.
María Socorro
Fernández Bouzas
Seu d’Urgell En servei
Benavarre
(Montferrer i
Castellbò)
En servei
Seu d’Urgell En servei
Organyà En servei
Seu d’Urgell En servei
Seu d’Urgell En servei
Residus d’origen
municipal.
Residus d’origen
municipal.
Residus d’origen
municipal i runes.
Residus d’origen
municipal.
Residus d’origen
municipal.
Residus d’origen
industrial.
Residus d’origen
industrial
Mancomunitat
Intermunicipal
de Gestió de
Residus de
l’Alt Urgell
Meridional
Mancomunitat
de Recollida
d’Escombraries
de l’Urgellet
Mancomunitat
de Recollida
d’Escombraries
de l’Urgellet
Mancomunitat
de Recollida
d’Escombraries
de l’Urgellet
Consell
Comarcal de
l’Alt Urgell
Recuperacions
Ramon Vallès,
S.C.P.
María Socorro
Fernández
Bouzas
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC). Febrer 2010.

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
4.3. Fluxos d’energia
4.3.1. Infraestructures elèctriques
Per la comarca de l’Alt Urgell transcorren 4 línies elèctriques d’alta tensió. La primera
prové de la zona nord-est de la comarca en direcció a la localitat d’Adrall i té una tensió de 110
kV. Des de l’extrem nord-oest prové una línia de 110 kV que també finalitza a la localitat
d’Adrall. Des d’Adrall continua una línea que passa per la localitat d’Organyà i que es dirigeix
cap a Solsona per l’extrem sud-est de la comarca. Per altra banda, des del nord-oest prové
una línea de 220 kV, que passa pròxima a la localitat d’Hostalets de Tost i que es dirigeix cap a
l’extrem est de la comarca. A més, des del pantà d’Oliana s’inicia una línea elèctrica de 110 kV
en direcció Solsona per l’extrem sud de la comarca.
4.3.2. Generació d’energia i energies renovables
En els següents gràfics es mostra l’evolució del nombre d’instal·lacions generadores d’energia
elèctrica i l’evolució de la potència instal·lada. Tal i com es pot veure, el nombre d’instal·lacions
augmenta considerablement els darrers anys, passant d’un total de 5 instal·lacions l’any 2000
a 21 l’any 2007. Cal destacar el nombre de noves instal·lacions fotovoltaiques en aquest
període, un total de 14, mentre que només s’instal·len dues noves instal·lacions hidràuliques.
Figura 49. Evolució del nombre d’instal·lacions de generació d’energia
Nombre d'instal·lacions
25
20
15
10
5
0
a l’Alt Urgell. 2000 - 2007
14
7 9
0
5
0
6
0
7
2
7
3
7 7 7 7
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
Energia hidràulica Energia fotovoltaica
Font: Institut Català de l’Energia. Generalitat de Catalunya
Per contra, tal i com es pot observar a la figura 50, l’evolució de la potència instal·lada no
incrementa de manera proporcional al nombre d’instal·lacions. Els increments més importants
101

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
tenen lloc entre els anys 2000 i 2002, a causa de la posada en funcionament de noves
infraestructures hidràuliques. A partir de l’any 2002 la potència instal·lada augmenta només un
total de 211 KW, ja que les estacions fotovoltaiques tenen valors de potència molt inferiors a
les centrals hidroelèctriques. L’any 2007 aquestes instal·lacions van generar un total de
40.577 MWh d’electricitat.
102
Figura 50. Evolució de la generació de potencia energètica a l’Alt Urgell. 2000 -2007
Font: Institut Català de l’Energia. Generalitat de Catalunya
En el següent quadre es mostren les instal·lacions de producció d’energia elèctrica per a l’any
2007 que hi ha en cadascun dels municipis, així com la seva potència. Tal i com es pot veure,
el municipi de Montferrer i Castellbò és el que més instal·lacions concentra, amb un total de 7.
Taula 30. Caracterització de l’energia renovable. Any 2007
Municipi Tipus Instal·lació Nombre
instal·lacions
Potència (KW)
Alàs i Cerc Fotovoltaica 1 15,0
Bassella Hidràulica 1 54,0
Estamariu Fotovoltaica 2 8,0
Montferrer i
Castellbó
Potència insta·lada (KW)
Fotovoltaica 7 123,5
Ribera d’Urgellet Hidràulica 1 1.880,0
La Seu d’Urgell
16.000,0
14.000,0
12.000,0
10.000,0
8.000,0
6.000,0
4.000,0
2.000,0
0,0
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
Energia hidràulica Energia fotovoltaica
Fotovoltaica 2 58,2
Hidràulica 1 944,0
Les Valls d’Aguilar Hidràulica 1 2.250,0
Les Valls de Valira
Fotovoltaica
Hidràulica
2
3
6,3
9.126,0
Total 21 14.254,0
Font: Institut Català de l’Energia. Generalitat de Catalunya

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
4.3.3. Consum d’energia elèctrica
En els següents gràfics es mostra el consum d’energia elèctrica a la comarca de l’Alt Urgell.
El primer gràfic (figura 51) mostra l’evolució del consum d’energia elèctrica a la comarca des
de l’any 2000 fins al 2006. Com es pot observar, el consum d’energia elèctrica ha augmentat
any rere any, passant d’un consum de 75.888,23 MWh l’any 2000 a 104.015,64 MWh l’any
2006.
Figura 51. Evolució del consum d’energia elèctrica a l’Alt Urgell. 2000 -2006
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut Català de l’Energia (ICAEN)
A continuació en la figura 52 es mostra la distribució del consum d’energia elèctrica per sectors
a la comarca, durant l’any 2006. Com es pot veure, el sector que consumeix més energia
elèctrica és el terciari i transport (42.403,63 MWh), seguit del sector usos domèstics
(37.429,09 MWh) i del sector industrial i energètic (20.425,14 MWh). Els sectors que
consumeixen menys energia elèctrica a la comarca són el sector primari (2.580,09 MWh) i el
sector de la construcció i obres públiques (1.177,70 MWh).
Figura 52. Distribució del consum d’energia elèctrica per sectors a l’Alt Urgell. Any 2006.
MWh
MWh
110.000,00
100.000,00
90.000,00
80.000,00
70.000,00
60.000,00
50.000,00
40.000,00
30.000,00
20.000,00
10.000,00
45.000,00
40.000,00
35.000,00
30.000,00
25.000,00
20.000,00
15.000,00
10.000,00
5.000,00
0,00
0,00
75.888,23
80.819,83
84.616,52
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut Català de l’Energia (ICAEN)
90.362,92
96.995,51
99.845,51
104.015,64
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006
2.580,09
20.425,14
Primari Industrial i
energètic
1.177,70
Construcció
i obres
públiques
Sectors
42.403,63
Terciari i
transport
(Tracció
elèctrica)
37.429,09
Usos
domèstics
103

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
4.4. Fluxos atmosfèrics
4.4.1. Qualitat de l’aire
El Departament de Medi Ambient i Habitatge és l’òrgan responsable de l’avaluació de la
qualitat de l’aire a Catalunya. Una de les eines que disposa per realitzar aquesta tasca és
la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) que
integra els diferents punts de mesura distribuïts al territori. Es tracta d’un sistema de
detecció dels nivells d’immissió d’un conjunt de contaminants per tal de mesurar la
qualitat de l’aire. D’acord amb l’actual marc normatiu sobre avaluació i gestió de la
qualitat de l’aire ambient, definit per la Directiva 2008/50/CE, de 21 de maig, i el Reial
decret 1073/2002, de 18 d’octubre, el territori es divideix en zones de qualitat de
l’aire (ZQA). Actualment existeixen 15 zones de qualitat de l’aire.
La comarca de l’Alt Urgell té territori en dues zones de qualitat de l’aire: la número 11
(Pirineu Oriental) i la Zona 13 (Prepirineu), tal i com es mostra en el següent mapa:
104
Figura 53. Zones de Qualitat de l’Aire de l’Alt Urgell
Zona de Qualitat de l’Aire 11. Pirineu oriental Zona de Qualitat de l’Aire 11. Prepirineu
Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge
A l’Alt Urgell no hi ha cap estació de mesurament de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la
Contaminació Atmosfèrica.
En el quadres següents s’exposen les principals característiques de cadascuna
d’aquestes zones, així com també els resultats de l’Informe de la Qualitat de l’Aire elaborat
l’any 2008 per a cadascuna d’elles.

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
Taula 31. Principals característiques de la Zona de Qualitat de l’Aire 11. Pirineu oriental
Municipis
Condicions de
dispersió
Emissions
Nivells
d’immissió
Resum de
l’Informe de
Qualitat de l’Aire
2009
Zona de Qualitat de l’Aire 11. Pirineu oriental
Alàs i Cerc, Arsèguel, Cabó, Cava, Coll de Nargó, Estamariu, Fígols i Alinyà, Josa i Tuixén,
Montferrer i Castellbó, Organyà, el Pont de Bar, Ribera d’Urgellet, la Seu d’Urgell, les Valls
d’Aguilar, les Valls de Valira i la Vansa i Fórnols.
És una zona de muntanya on hi ha una important pluviositat que afavoreix l’efecte de
rentatge de l’atmosfera i la baixa resuspensió de partícules del sòl. S’hi pot formar un
règim de brises de muntanya i, durant l’estiu, arribar-hi la brisa marina al final de tarda,
canalitzada per les valls del Llobregat i el Ter.
Nivells baixos d’emissions difuses provinents de les d’activitats domèstiques i del trànsit.
Respecte a la IMD de les vies interurbanes, hi ha trams amb trànsit escàs, moderat i
intens. Pràcticament no hi ha focus industrials, i la majoria dels existents són del tipus C.
Les estacions actuals estan orientades als valors de fons d’ozó. Durant la primavera i
l’estiu, el comportament dels episodis amb incidències d’ozó diferencien clarament aquesta
zona de la resta del Pirineu, així com de la resta de Catalunya pel que fa a les hores en què
es donen els màxims. No es disposa de mesures per a la resta de contaminants
A la Zona de qualitat de l’aire 11, Pirineu Oriental, els nivells mesurats pel diòxid de
nitrogen, diòxid de sofre, el benzè i el plom estan per sota dels valors límit establerts per la
normativa vigent.
Respecte als nivells mesurats d’arsènic, cadmi i níquel no s’han superat els valors objectiu
establerts a la legislació. Pel que fa als nivells d’ozó troposfèric mesurats són superiors al
valor objectiu de protecció de la salut humana d’aplicació a partir de l’any 2013. S’ha
detectat 1 superació del llindar d’informació a la població, però no s’ha excedit en cap
ocasió el llindar d’alerta.
Els estudis del comportament de l’ozó troposfèric en aquesta zona indiquen que el
contaminant determinant per a la seva formació són els òxids de nitrogen que provenen
bàsicament de la Regió Metropolitana de Barcelona. Es preveu que amb l’aplicació del Pla
d’actuació corresponent a la declaració de zona de protecció especial, d’acord amb el
Decret 226/2006, de 23 de maig, es reduiran les emissions dels òxids de nitrogen de la
Regió Metropolitana de Barcelona contribuint a la disminució dels nivells d’ozó troposfèric
en aquesta zona.
Font: Elaboració pròpia segons dades de la Delimitació de Zones de Qualitat de l’Aire a Catalunya.
Taula 32. Principals característiques de la Zona de Qualitat de l’Aire 13. Prepirineu
Zona de Qualitat de l’Aire 11. Pirineu oriental
Municipis Bassella, Oliana i Peramola
Condicions de
dispersió
Emissions
Nivells
d’immissió
Resum de
l’Informe de
Qualitat de l’Aire
2009
És una zona de muntanya amb una important coberta vegetal amb el conseqüent
afavoriment respecte al rentatge de l’atmosfera i en la baixa resuspensió de partícules del
sòl. S’hi pot formar un règim de brises de muntanya. No s’hi detecta l’arribada de la brisa
marina, la qual cosa pot ser una explicació de l’absència d’incidències d’ozó durant el
període primavera-estiu.
Nivells molt baixos d’emissions difuses provinents de les d’activitats domèstiques i del
trànsit. La IMD de les vies interurbanes es caracteritza per ser arreu inferior a 10000
vehicles per dia. Només hi ha trams amb trànsit escàs i moderat. Pràcticament no hi ha
àrees industrials. Només hi ha una incineradora de residus com a activitat de tipus A.
L’única estació actual està orientada als valors de fons d’ozó. En aquesta zona, al contrari
de la resta del Pirineu, no s’han produït mai incidències d’ozó. No es disposa de mesures
per a la resta de contaminants
A la Zona de qualitat de l’aire 13, Prepirineu, els nivells de benzè mesurats en aquesta zona
són inferiors als valors límit establerts per la legislació.
Respecte als nivells mesurats d’ozó troposfèric són superiors al valor objectiu per a la
protecció de la salut humana d’aplicació a partir de l’any 2013. No s’han detectat
uperacions del llindar d’informació a la población ni del llindar d’alerta.
Respecte a l’avaluació dels nivells de la resta de contaminants, a partir de l’inventari
d’emissions i les condicions de dispersió de la zona, s’estima que els nivells són inferiors als
valors límit.
Font: Elaboració pròpia segons dades de la Delimitació de Zones de Qualitat de l’Aire a Catalunya.
105

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
4.4.2. Contaminació acústica
En general, les principals fonts de contaminació acústica són el trànsit, les activitats
industrials i recreatives i el veïnatge. D’acord amb la llei 16/2002 de protecció contra la
contaminació acústica, els ajuntament han de tenir una mapa de capacitat acústica
del municipi, que estableixi els nivells d’immissió a les zones urbanes, els nuclis de
població i, si s’escau, a les zones del medi natural, mitjançant l’establiment de les zones de
sensibilitat acústica que determinen els objectius de qualitat. La llei estableix una divisió del
territori, com a mínim, de 3 zones de sensibilitat acústica: zona de sensibilitat acústica alta
(A), zona de sensibilitat acústica moderada (B) i zona de sensibilitat acústica baixa (C).
En el Decret 245/2005, de 8 de novembre, es fixen els criteris per a l’elaboració dels
mapes de capacitat acústica i s’estableix que els municipis majors de 5000
habitants hauran d’elaborar una ordenança per a la regulació de la contaminació
acústica.
106
Zonificació acústica del
territori
Taula 33. Valors límit d’immissió en dB (A). 2009
Valors límits d’immissió en dB (A)
Ld (7h -21h) Le (21h – 23h) Ln (23 h – 7h)
Zona A 60 60 50
Zona B 65 65 55
Zona C 70 70 65
Font: Decret 176/2009, de 10 de novembre
Per facilitar l’elaboració d’aquests mapes, el Departament de Medi Ambient i Habitatge va
elaborar una proposta de mapa per a cadascun dels municipis de Catalunya, que es van
donar a conèixer als diferents Ajuntaments. Aquesta informació està a disposició dels
Ajuntaments, els quals poden demanar-lo al Consell comarcal o a la Direcció General de
Qualitat Ambiental.
Actualment a la comarca només 9 dels 19 municipis disposen del mapa de capacitat
acústica i ho han comunicat a la Direcció General de Qualitat Ambiental: Alàs i Cerc, Arsèguel,
Bassella, Estamariu, Fígols i Alinyà, Josa i Tuixent, Peramola, Ribera d’Urgellet i les Valls
d’Aguilar. No es té coneixement que l’Ajuntament de la Seu d’Urgell disposi de la corresponent
Ordenança reguladora de sorolls i vibracions.

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
4.4.3. Contaminació lumínica
La contaminació lumínica és l’augment del fons de brillantor del cel nocturn a causa de
la dispersió de la llum procedent de la il·luminació artificial.
La reglamentació en aquesta matèria té com a finalitat la regulació de sistemes
d’il·luminació per protegir el medi ambient a la nit, mantenir tant com sigui possible la claror
natural del cel, evitar la contaminació lumínica i globalment millorar l’eficiència del procés,
cosa que comportarà l’estalvi d’energia i de recursos naturals. El Decret 82/2005, de 3 de
maig, aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de maig,
d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn.
La zonificació de Catalunya, segons la protecció del territori vers la contaminació lluminosa,
preveu diverses zones de protecció, atenent d’una banda la necessitat de mantenir una
correcta il·luminació en aquelles àrees en què es desenvolupa l’activitat humana, i de l’altra, la
protecció tant com sigui possible dels espais naturals i la visió natural del cel de nit. Així, es
diferencien quatre zones de protecció:
▪ Zona E1: màxima protecció (coincidents amb espais d’interès natural, àrees de protecció especial i àrees
coincidents amb la Xarxa Natura 2000).
▪ Zona E2: sòl no urbanitzable fora d’un espai d’interès natural.
▪ Zona E3: sòl urbà o urbanitzable.
▪ Zona E4: sòl urbà d’ús intensiu a la nit (zones comercials, industrials o de serveis, vials urbans, ).
El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha elaborar el mapa de zonificació del territori
català envers la contaminació lluminosa, que es va trametre a cadascun dels municipis
per tal que els diferents ajuntaments proposin modificacions raonades.
Paral·lelament, el decret estableix que cadascun dels municipis ha d’elaborar un pla
municipal d’adequació de la il·luminació exterior existent del seu municipi, i fixa com a
data límit el 31 de desembre de 2007 per a la redacció d’aquest pla d’adequació.
En compliment d’aquesta normativa, els municipis de Bassella, Josa i Tuixent, Peramola i
Organyà, tenen aprovat el Pla municipal d’adequació de la il·luminació exterior. Des de
l’Oficina per a la Prevenció de la Contaminació Lluminosa, s’informa que es desconeix l’estat
dels Plans de la resta de municipis. Els plans contenen l’anàlisi de la il·luminació exterior dels
municipis, concreta el programa d’actuacions per a l’adaptació de l’enllumenat públic i un
calendari d’execució de l’adaptació.
107

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
Si s’observa el mapa de contaminació lumínica a la comarca de l’Alt Urgell, es pot apreciar que
la major part del territori està classificat com a Zona E2 (Protecció Alta), la resta es classifica
com a Zona E1 (Protecció Màxima); exceptuant algunes petites zones, que coincideixen amb
els nuclis urbans, que estan classificats com a Zona E3 (Protecció Moderada).
Figura 54. Zonificació de la comarca segons tipus de protecció de la contaminació lumínica
Font: Elaboració pròpia a partir de les bases cartogràfiques del Departament de Medi Ambient i Habitatge.
108

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
5. Annexes
109

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
Annex 1. Previsió de construcció d’EDAR’s i col·lectors segons PSARU 2005
Municipi Actuació Escenari
Alàs i Cerc (Vilanova de Banat) EDAR i col·lectors 2009-2014
Alàs i Cerc (Cerc) EDAR i col·lectors 2009-2014
Alàs i Cerc (Ortedó) EDAR i col·lectors 2009-2014
Alàs i Cerc (La Bastida d’Hortons) EDAR i col·lectors 2009-2014
Alàs i Cerc (El Ges) EDAR i col·lectors 2009-2014
Arsèguel EDAR i col·lectors 2009-2014
Arsèguel (Pont d’Arsèguel) EDAR i col·lectors 2009-2014
Bassella (Altès) EDAR i col·lectors 2009-2014
Bassella (Ogern) EDAR i col·lectors 2009-2014
Cabó (El Pujal de Cabó) EDAR i col·lectors 2009-2014
Cabó (El Vilar de Cabó) EDAR i col·lectors 2009-2014
Cabó EDAR i col·lectors 2009-2014
Cava (El Querforadat) EDAR i col·lectors 2009-2014
Cava EDAR i col·lectors 2009-2014
Cava (Ansovell) EDAR i col·lectors 2009-2014
Coll de Nargó (Montanissell) EDAR i col·lectors 2009-2014
Coll de Nargó (Les Masies de
Nargó)
EDAR i col·lectors
2009-2014
Coll de Nargó EDAR i col·lectors 2009-2014
Coll de Nargó (Gavarra) EDAR i col·lectors 2009-2014
Estamariu EDAR i col·lectors 2009-2014
Fígols i Alinyà (l’Alzina d’Alinyà) EDAR i col·lectors 2009-2014
Fígols i Alinyà (Canelles) EDAR i col·lectors 2009-2014
Fígols i Alinyà (Figols) EDAR i col·lectors 2009-2014
Fígols i Alinyà (Perles) EDAR i col·lectors 2009-2014
Fígols i Alinyà (Llobera) EDAR i col·lectors 2009-2014
Fígols i Alinyà (Les Sorts) EDAR i col·lectors 2009-2014
Fígols i Alinyà (Alinyà) EDAR i col·lectors 2009-2014
Josa i Tuixén (Josa del Cadí-W) EDAR i col·lectors 2009-2014
Josa i Tuixén (Tuixén-S) EDAR i Col·lectors 2009-2014
Josa i Tuixén (Tuixén-W) EDAR i col·lectors 2009-2014
Josa i Tuixén (Tuixén-N) EDAR i col·lectors 2009-2014
Josa i Tuixén (Josa del Cadí-E) EDAR i col·lectors 2009-2014
Montferrer i Castellbò (Vilamitjan
del Cantó)
EDAR i Col·lectors
2009-2014
Montferrer i Castellbò (Turbiàs) EDAR i col·lectors 2009-2014
Montferrer i Castellbò (Sant
Andreu de Castellbò)
EDAR i col·lectors 2009-2014
Montferrer i Castellbò (Pallerols
del Cantó)
EDAR i col·lectors 2009-2014
Montferrer i Castellbò (Guils del
Cantó)
EDAR i col·lectors 2009-2014
Montferrer i Castellbò (Castellbó) EDAR i col·lectors 2009-2014
Montferrer i Castellbò (Cassovall) EDAR i col·lectors 2009-2014
Montferrer i Castellbò (Avellanet) EDAR i col·lectors 2009-2014
Montferrer i Castellbò (Albet) EDAR i col·lectors 2009-2014
Montferrer i Castellbò, la Seu
d’Urgell, Alàs i Ribera d’Urgellet
110
Remodelació de l'EDAR i millora dels
col·lectors de la seu d'Urgell,
Montferrer i Castellbò, Alàs i nuclis
urbans d'Arfa i les Bordes d'Arfa de
Ribera d'Urgellet.
2006-2008
Oliana Ampliació EDAR 2009-2014
Organyà EDAR i col·lectors 2009-2014
Peramola (Tragó) EDAR i col·lectors 2009-2014
Peramola EDAR i col·lectors 2009-2014
Peramola (Nuncarga) EDAR i col·lectors 2009-2014
Pont de Bar EDAR i col·lectors 2009-2014
Pont de Bar (Castellnou de
Carcolze)
EDAR i col·lectors 2009-2014

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
Pont de Bar (Bar) EDAR i col·lectors 2009-2014
Pont de Bar (Aristot) EDAR i col·lectors 2009-2014
Pont de Bar (Toloriu) EDAR i col·lectors 2009-2014
Ribera d’Urgellet (Parròquia
d’Hortó)
EDAR i col·lectors 2009-2014
Ribera d’Urgellet (Pla de Sant
Tirs)
EDAR i col·lectors 2009-2014
Ribera d’Urgellet (Montant de
Tost)
EDAR i col·lectors 2009-2014
Ribera d’Urgellet (Castellar de
Tost)
EDAR i col·lectors 2009-2014
Ribera d’Urgellet (Adrall) EDAR i col·lectors 2009-2014
Les Valls d’Aguilar (Taús) EDAR i col·lectors 2009-2014
Les Valls d’Aguilar (Noves de
Segres)
EDAR i col·lectors 2009-2014
Les Valls d’Aguilar (Junyent) EDAR i col·lectors 2009-2014
Les Valls d’Aguilar (La Guàrdia
d’Ares)
EDAR i col·lectors 2009-2014
Les Valls d’Aguilar (Espaen) EDAR i col·lectors 2009-2014
Les Valls d’Aguilar (Els Castells) EDAR i col·lectors 2009-2014
Les Valls d’Aguilar (Castellàs) EDAR i col·lectors 2009-2014
Les Valls d’Aguilar (Bellpui) EDAR i col·lectors 2009-2014
Les Valls d’Aguilar (Biscarbó) EDAR i col·lectors 2009-2014
Les Valls de Valira (Anserall) EDAR i col·lectors 2009-2014
Les Valls de Valira (Sant Joan
Fumat)
EDAR i col·lectors 2009-2014
Les Valls de Valira (Argolell) EDAR i col·lectors 2009-2014
Les Valls de Valira (Arcavell) EDAR i col·lectors 2009-2014
Les Valls de Valira (Os de Civis) EDAR i col·lectors 2009-2014
Les Valls de Valira (Civis) EDAR i col·lectors 2009-2014
Les Valls de Valira (Calbinyà) EDAR i col·lectors 2009-2014
Les Valls de Valira (Bescaran) EDAR i col·lectors 2009-2014
Les Valls de Valira (Asnurri) EDAR i col·lectors 2009-2014
Les Valls de Valira (Ars) EDAR i col·lectors 2009-2014
Vansa i Fórnols (Padrinàs) EDAR i col·lectors 2009-2014
Vansa i Fórnols (Cornellana) EDAR i col·lectors 2009-2014
Vansa i Fórnols (Sorribes) EDAR i col·lectors 2009-2014
Vansa i Fórnols (Sant Pere) EDAR i col·lectors 2009-2014
Vansa i Fórnols (Adraen) EDAR i col·lectors 2009-2014
Vansa i Fórnols (Ossera) EDAR i col·lectors 2009-2014
Vansa i Fórnols (Fórnols) EDAR i col·lectors 2009-2014
Font: PSARU 2005 (Actualització 2007).
111

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
Annex 2. Actuacions del Pla Comarcal de Muntanya previstes per a l’Alt Urgell
Actuacions de dotació d’infraestructura, equipament i suport a l’activitat
Programa de concentració parcel·lària -Concentració parcel·lària en els termes municipals de la Seu
d’Urgell, Alàs i Cerc i Ribera d’Urgellet.
Programa d’actuacions als espais naturals de protecció
especial
-Parc Natural del Cadí-Moixeró. Casa de Tuixén
Programa de millora de regadius -Actuacions de creació, ampliació i modernització del regadiu
Programa de sòl d’activitats econòmiques -Sòl activitats econòmiques. Vilansats, Organyà
Programa de condicionament i millora general de la xarxa -Condicionament i millora de la C-14. Tram: Oliana-Montant de
viària
Tost
Programa de conservació, manteniment i actuacions locals a -
la xarxa viària
-Conservació extraordinària de carreteres
-Conservació ordinària de carreteres
-Millora de drenatge i balissament a la L-401. Tram: Col de Nargó -
Guixers
Programa d’estalvi i eficiència energètica -Ajuts a l’estalvi i a l’eficiència energètica.
Programa d’arranjament de la xarxa de camins rurals -Millora de camins rurals
Programa de millora dels serveis de transport públic
comarcal
-Actuacions de consolidació dels serveis de transport públic
Programa de millora d’infraestructures de -Elaboració d’estudis radioelèctrics, execució d’infraestructures i
telecomunicacions
instal·lació d’equips de TDT, telefonia mòbil i banda ampla
Programa de sanejament d’aigua -Remodelació de l’EDAR i millora dels col·lectors de la Seu d’Urgell,
Montferrer i Castellbò i les Bordes d’Arf.
Programa de residus -Millora de la planta de lixiviats de Montferrer i Castellbò
-Millores a la planta de compostatge de la Seu d’Urgell
-Construcció d’una planta de RESTA
Programa d’electrificació rural -Electrificació rural
Programa d’energies renovables -Instal·lacions d’energies renovables
Programa de gasificació mitjançant xarxes locals -Gasificació mitjançant xarxes locals
Programa d’equipaments docents -Escola Pau Claris de la Seu d’Urgell
-Escola els Agols – ZER Urgellet de Montferrer
-Escola la Valira de la Seu d’Urgell
112

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
Programa de reforma, adequació i millora de centres -Institut Joan Brudieu de la Seu d’Urgell
docents
-Escola la Valira de la Seu d’Urgell
Programa d’equipaments assistencials -Adaptació i millora del centre ocupacional de persones amb
discapacitat de la Seu d’Urgell
Programa d’equipaments sanitaris -Ampliació i reforma de l’hospital de la Seu d’Urgell
-Construcció d’un nou CAP a la Seu d’Urgell
Programa d’equipaments esportius -Equipaments esportius: Material esportiu d’alta competició i
condicionament de les instal·lacions del Parc del Segre a la Seu
d’Urgell.
Programa d’equipaments d’emergències i seguretat -Ampliació del parc de bombers de la Seu d’Úrgell
Programa de sòl residencial -Sòl residencial. La Trobada (UA7), Montferrer i Castellbò
-Sòl residencial. Horta de la Valira (Sub-1), la Seu d’Urgell
Programa d’habitatges de protecció oficial -Habitatges de protecció oficial. Horta de la Valira 1001 (60 hab.),
la Seu d’Urgell
-Habitatges de protecció oficial. Horta de la Valira 1002 (54 hab.),
la Seu d’Urgell
Programa de biblioteques -Bibliobús comarcal de l’Alt Urgell
-Redacció del projecte d’ampliació de la biblioteca municipal a la
Seu d’Urgell
-Construcció d’una nova biblioteca municipal a la Seu d’Urgell
Programa de nuclis antics -Nuclis antics. Sant Serni de Tavèrnoles, les Valls de Valira
-Nuclis antics. Rehabilitació de Sant Martí de Tost, Ribera d’Urgellet
-Nuclis antics. Restauració de l’església de Santa Maria, 3a fase,
Organyà
-Nuclis antics. Rehabilitació de la capella Immaculada, 2a fase, la
Seu d’Urgell
-Nuclis antics. Rehabilitació de la capella Immaculada per a auditori
i sala de conferències, la Seu d’Urgell
-Nuclis antics. Restauració de la col·legiata de Castellbò, 4a fase,
Montferrer i Castellbò
-Nuclis antics. Rehabilitació de places al nucli antic, Oliana
-Nuclis antics. Adequació d’espais visitables a l’església de Santa
Maria, 4a fase, Organyà
-Nuclis antics. Rehabilitació de l’església de Sant Serni, les Valls
113

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
d’Aguilar
Programa d’actuacions sobre el patrimoni cultural -Millora d’elements del patrimoni cultural
Actuacions d’ampliació de serveis i de promoció local
Programa de planificació turística -Ruta dels orígens de Catalunya
-Desplegament de l’ordre d’incentius Pladetur
-Senyalització turística (G1 i G2)
Programa d’informació turística -Publicacions (Edicions anuals de les guies de la marca turística
Pirineus, de la marca turística Val d’Aran i dels opuscles de les deu
comarques de muntanya)
-Oficines de turisme
Programa de promoció turística -Centres BTT (Centres de la Xarxa de centres BTT)
-Programa Pirineos
-Marca Pirineus
Programa de consultoris locals -Subvencions per a la construcció, l’ampliació, la remodelació i
l’equipament de consultoris locals i CAP de titularitat municipal
Programa de transport sanitari -Desplegament del transport sanitari no urgent
-Desplegament del transport sanitari urgent
Programa d’implantació de serveis de rehabilitació -Rehabilitació ambulatòria, domiciliària i logopèdia (Seu d’Urgell i
Oliana)
Programa de telemedicina -Desenvolupament de la telemedicina
Programa de serveis socials bàsics -Serves socials bàsics
Programa d’atenció a la gent gran i a les persones amb -Atenció a la gent gran i a les persones amb discapacitat
discapacitat
Programa d’atenció a la infància i l’adolescència -Atenció a la infància i a l’adolescència
Programa d’atenció a la immigració -Atenció a la immigració
Programa d’atenció a les famílies -Atenció a les famílies
Programa d’atenció a els dones -Atenció a els dones
Programa d’atenció a la joventut -Atenció a la joventut
Programa d’activitats esportives -Activitats esportives: pla Esport Ciutadà (programa C)
-Activitats esportives: pla Esport contra les Desigualtats (programa
F)
-Activitats esportives: programa de suport als clubs esportius
-Activitats esportives: programa de tecnificació
114

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
Actuacions específiques de muntanya del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (D.G. d’Arquitectura i
Paisatge)
Programa de dinamització territorial -Actuacions de dinamització territorial
Programa de millora de la xarxa veïnal i rural de camins -Actuacions de millora de camins
Programa de neteja de neu -Actuacions de neteja de les vies municipals afectades per les
nevades
Programa d’actuacions pilot per al desenvolupament local -Actuacions per a l promoció d’iniciatives de desenvolupament
local
Programa de millora de les instal·lacions de les estacions -Actuacions de renovació de les instal·lacions de producció de neu i
d’esquí
dels sistemes de transport per cable de les estacions d’esquí
Programa d’adequació i neteja dels accessos a les estacions -Actuacions de manteniment i neteja de neu en els accessos a les
d’esquí
estacions de muntanya
Programa d’impuls de les estacions d’esquí nòrdic -Actuacions de millora de la infraestructura de l’estació d’esquí
nòrdic de Tuixén – Lavansa (Josa i Tuixén)
-Actuacions de millora de la infraestructura de l’estació d’esquí
nòrdic de Sant Joan de l’Erm (EMD Castellbò)
Actuacions sobre els grans eixos de comunicació interterritorials
Programa de condicionament de la xarxa estatal de -N-145. La Seu d’Urgell – Andorra
carreteres
-N-260. Variant de la Seu d’Urgell
-N-260. Adrall - Canturri
Font: Pla Comarcal de Muntanya 2008-2012.
115

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
Annex 3. Activitats de conservació i protecció previstes al Pla de
recuperació del trencalòs
A continuació es detallen les activitats de conservació i protecció previstes:
116
▪ Els estudis d’impacte ambiental dels projectes que hagin de realitzar-se en
l’àmbit territorial especificat a l’article 2 d’aquest Decret i que estiguin
subjectes a tràmit d’avaluació ambiental d’acord amb la legislació específica
hauran de fer constar la incidència del projecte sobre l’hàbitat del trencalòs.
A aquest efecte, els promotors dels projectes hauran de sol·licitar informe
preceptiu del Servei de Protecció i Gestió de la Fauna, el contingut del qual
es farà constar explícitament en l’estudi d’impacte corresponent.
▪ En el cas dels informes preceptius que emeten els òrgans rectors dels espais
naturals de protecció especial o dels espais inclosos en el PEIN, aquests
hauran de tenir també en compte la incidència de l’activitat o l’actuació
objecte d’informe sobre l’hàbitat i la població del trencalòs en l’àmbit
d’aplicació d’aquest Pla, independentment del que estableixin els altres
apartats d’aquest article.
▪ Es consideren àrees crítiques la zona o zones situades en un radi de 1.000
metres al voltant del/s niu/s de cada territori de trencalòs. La delimitació
d’aquestes àrees es realitzarà per part del coordinador del Pla de
recuperació.
Les activitats de protecció són:
▪ Per tal de controlar els factors que produeixen la mort dels exemplars, es
realitzaran les actuacions següents: quant a les línies elèctriques ja existents
dins l’àmbit d’aplicació del Pla, es realitzarà un inventari de tots els traçats
i/o punts que puguin resultar perillosos per a l’espècie i en ells es realitzaran
les modificacions adients, segons les possibilitats tècniques, per evitar la
mort dels exemplars.
▪ Per tal de controlar els factors que afecten la reproducció, es realitzaran les
actuacions següents: les batudes de caça i els treballs forestals que es
realitzin dins l’àmbit d’aplicació del Pla es regularan, per part de la Direcció
General del Medi Natural, de manera que no afectin el període reproductor.
Es prohibeix l’escalada en totes les àrees crítiques dels territoris que es
trobin dins d’algun espai protegit. Aquestes zones se senyalitzaran
convenientment i es posaran en coneixement de les federacions esportives
corresponents. L’atorgament d’autoritzacions per realitzar activitats de

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
fotografia i filmacions només es permetrà en casos molt justificats i prenent
totes les mesures de protecció que calguin.
▪ Per tal de garantir la màxima tranquil·litat durant el període especial de la
reproducció, es realitzarà un inventari de tots els senders i camins que
transcorrin a prop de les àrees crítiques, determinant-ne el grau de
perillositat per a l’espècie. Aquells que resultin perillosos hauran de ser
senyalitzats i tancats, si més no, entre els mesos de desembre a juliol, i se’n
regularà l’accés.
117

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
Annex 4. Mapa de localització territorial de les problemàtiques ambientals i de garantia de recurs de la demarcació de l’Alt
Segre
118

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
Annex 5. Fitxes descriptives de cada espai de la Xarxa Natura 2000 a la
comarca
Nom Espais Prepirineu Central Català
Codi ES0000018
Descripció
Hàbitats (LIC)
Espècies (LIC)
Espai catalogat com a ZEPA i com a LIC. Ocupa una superfície de 57.075 ha, de
les quals un 91,5 % estan incloses al Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) i el
65,3 % del territori, està inclòs en les Reserves Nacionals de Caça. La Comarca
de l’Alt Urgell ocupa un 35 % (19.904 ha); inclou els municipis de: Fígols i
Alinyà, Hosa i Tuixén, la Vansa i Fórnols, Cava, Alàs i Cerc, Ribera d’Urgellet
▪ 3240 Rius de tipus alpí amb bosquines de muntanya
▪ 3260 Rius de terra baixa i de la muntanya mitjana amb vegetació
submersa o parcialment flotant (Ranunculion fluitantis i Callitricho-
Batrachion)
▪ 3270 Rius amb vores llotoses colonitzades per herbassars nitròfils del
"Chenopodion rubri" ( pp) i del "Bidention" (pp)
▪ 4030 Landes atlàntiques i subatlàntiques seques
▪ 4060 Matollars alpins i boreals
▪ 4090 Matollars xeroacàntics endèmics oromediterranis
▪ 5110 Boixedes xerotermòfiles permanents, dels vessants rocosos
▪ 5120 Formacions muntanyenques de bàlec (Genista balansae subsp.
europaea = Cytisus purgans)
▪ 5210 Màquies i garrigues amb "Juniperus spp" arborescents, no dunars
▪ 6170 Prats calcícoles alpins i subalpins
▪ 6210 Prats -i fàcies emmatades- medioeuropeus, seminaturals, sobre
calcari (Festuco-Brometea)
▪ 6410 Herbassars de "Molinia coerulea" en sòls calcaris torbosos o argil·lo
llimosos (Molinion caeruleae)
▪ 6420 Jonqueres i herbassars graminoides humits, mediterranis, del
"Molinio-Holoschoenion"
▪ 6430 Herbassars higròfils, tant de marges i vorades com de l'alta
muntanya
▪ 6510 Prats de dall de terra baixa i de la muntanya mitjana
(Arrhenatherion)
▪ 6520 Prats de dall altimontans i subalpins (Triseto-Polygonion bistortae)
▪ 7230 Molleres alcalines
▪ 8130 Tarteres de l'Europa meridional amb vegetació poc o molt termòfila
▪ 8210 Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola
▪ 8220 Costers rocosos silicis amb vegetació rupícola
▪ 8230 Terraprims silicis amb vegetació pionera (Sedo-Scleranthion)
▪ 9120 Fàgedes acidòfiles
▪ 9130 Fagedes neutròfiles
▪ 9150 Fagedes calcícoles xerotermòfiles
▪ 9180 Boscos de vessants rostos, tarteres o barrancs, del "Tilio-Acerion"
▪ 91E0 Vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion)
▪ 9240 Rouredes ibèriques de roure valencià (Quercus faginea) i roure
africà (Quercus canariensis)
▪ 9340 Alzinars i carrascars
▪ 9530 Pinedes submediterrànies de pinassa (Pinus nigra ssp. salzmannii)
FLORA: Dracecephalum austriacum, Cypripedium calceolus (Sabateta de la Mare de Déu).
INVERTEBRATS: Callimorpha quadripunctaria, Eriogaster catax, Graellsia isabellae
(Graelsia), Rosalia alpina (Rosalia). PEIXOS: Chondrostoma toxostoma (Madrilla).
MAMÍFERS: Myotis bechsteini (Rat penat de Bechstein), Barbastella barbastellus (Rat penat
de bosc), Galemys pyrenaicus (Almesquera), Lutra lutra (Llúdriga), Rhinolophus ferrum-
119

Aus (ZEPA)
Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
120
equinum (Rat penat gran de ferradura), Rhinolophus euryale Rat penat mediterrani de
ferradura) i Rhinolophus hipposideros (Rat penat petit de ferradura).
▪ Aegolius funereus (Mussol pirinenc)
▪ Alcedo atthis (Blauet)
▪ Anthus campestris (Trobat)
▪ Aquila chrysaetos (Àliga daurada)
▪ Bubo bubo (Duc)
▪ Caprimulgus europaeus (Enganyapastors)
▪ Circaetus gallicus (Àliga marcenca)
▪ Dryocopus martius (Picot negre)
▪ Emberiza hortulana (Hortolà)
▪ Falco peregrinus (Falcó)
▪ Gypaetus barbatus (Trencalòs)
▪ Gyps fulvus (Voltor)
▪ Lanius collurio (Escorxador)
▪ Lullula arborea (Cotoliu)
▪ Milvus migrans (Milà negre)
▪ Milvus milvus (Milà reial)
▪ Neophron percnopterus (Aufrany)
▪ Perdix perdix hispaniensis (Perdiu xerra)
▪ Pernis apivorus (Falcó vesper)
▪ Pyrrhocorax pyrrhocorax (Gralla de bec vermell)
▪ Sylvia undata (Tallareta cuallarga)
▪ Tetrao urogallus (Gall fer)
▪ Circus cyaneus (Arpella pàl·lida)

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
Nom Espais Tossa Plana de Lles - Puigpedrós
Codi ES5120026
Descripció
Hàbitats (LIC)
Espècies (LIC)
Aus (ZEPA)
Espai catalogat com a ZEPA i com a LIC. Ocupa una superfície de 13.308 ha, de
les quals un 75,5 % estan incloses al Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) i el
91,6 % del territori, està inclòs en les Reserves Nacionals de Caça. La Comarca
de l’Alt Urgell ocupa un 24 % (3.258,70 ha); inclou el municipi de les Valls de
Valira.
▪ 3110 Aigües estagnants oligotròfiques, molt poc mineralitzades, de les
planes arenoses (Littorelletalia uniflorae)
▪ 4060 Matollars alpins i boreals
▪ 5110 Boixedes xerotermòfiles permanents, dels vessants rocosos
▪ 5120 Formacions muntanyenques de bàlec (Genista balansae subsp.
europaea = Cytisus purgans)
▪ 6140 Gespets tancats, silicícoles, dels Pirineus
▪ 6170 Prats calcícoles alpins i subalpins
▪ 6210 Prats -i fàcies emmatades- medioeuropeus, seminaturals, sobre
calcari (Festuco-Brometea)
▪ 6510 Prats de dall de terra baixa i de la muntanya mitjana
(Arrhenatherion)
▪ 6520 Prats de dall altimontans i subalpins (Triseto-Polygonion bistortae)
▪ 8220 Costers rocosos silicis amb vegetació rupícola
▪ 91E0 Vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion)
▪ 9340 Alzinars i carrascars
MAMÍFERS: Myotis schreibersii (Rat penat de cova), Myotis blythii (Rat penat rellut mitjà),
Myotis emarginatus (Rat penat d’orelles dentades), Galemys pyrenaicus (Almesquera), Lutra
lutra (Llúdriga), Rhinolophus euryale Rat penat mediterrani de ferradura) i Rhinolophus
hipposideros (Rat penat petit de ferradura).
▪ Aegolius funereus (Mussol pirinenc)
▪ Anthus campestris (Trobat)
▪ Aquila chrysaetos (Àliga daurada)
▪ Caprimulgus europaeus (Enganyapastors)
▪ Circaetus gallicus (Àliga marcenca)
▪ Dryocopus martius (Picot negre)
▪ Emberiza hortulana (Hortolà)
▪ Falco peregrinus (Falcó)
▪ Gypaetus barbatus (Trencalòs)
▪ Gyps fulvus (Voltor)
▪ Hieraaetus pennatus (Àliga calçada)
▪ Lagopus mutus pyrenaicus (Perdiu blanca)
▪ Lanius collurio (Escorxador)
▪ Lullula arborea (Cotoliu)
▪ Milvus milvus (Milà reial)
▪ Neophron percnopterus (Aufrany)
▪ Perdix perdix hispaniensis (Perdiu xerra)
▪ Pernis apivorus (Falcó vesper)
▪ Pyrrhocorax pyrrhocorax (Gralla de bec vermell)
▪ Sylvia undata (Tallareta cuallarga)
▪ Tetrao urogallus (Gall fer)
121

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
Nom Espais Alt Pallars
Codi ES5130003
Descripció
Hàbitats (LIC)
Espècies (LIC)
Aus (ZEPA)
122
Espai catalogat com a ZEPA i com a LIC. Ocupa una superfície de 77.113 ha, de
les quals un 88,90 % estan incloses al Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) i el
67,60 % del territori, està inclòs en les Reserves Nacionals de Caça. La Comarca
de l’Alt Urgell ocupa un 14 % (10.484,60 ha); inclou els municipis de: les Valls
de Valira, Montferrer i Castellbò, i les Valls d’Aguilar.
▪ 1520 Vegetació gipsícola ibèrica (Gypsophiletalia)
▪ 3110 Aigües estagnants oligotròfiques, molt poc mineralitzades, de les
planes arenoses (Littorelletalia uniflorae)
▪ 3240 Rius de tipus alpí amb bosquines de muntanya
▪ 4030 Landes atlàntiques i subatlàntiques seques
▪ 4060 Matollars alpins i boreals
▪ 5110 Boixedes xerotermòfiles permanents, dels vessants rocosos
▪ 5120 Formacions muntanyenques de bàlec (Genista balansae subsp.
europaea = Cytisus purgans)
▪ 5210 Màquies i garrigues amb "Juniperus spp" arborescents, no dunars
▪ 6140 Gespets tancats, silicícoles, dels Pirineus
▪ 6170 Prats calcícoles alpins i subalpins
▪ 6210 Prats -i fàcies emmatades- medioeuropeus, seminaturals, sobre
calcari (Festuco-Brometea)
▪ 6410 Herbassars de "Molinia coerulea" en sòls calcaris torbosos o
argil·lo-llimosos (Molinion caeruleae)
▪ 6510 Prats de dall de terra baixa i de la muntanya mitjana
(Arrhenatherion)
▪ 6510 Prats de dall de terra baixa i de la muntanya mitjana
(Arrhenatherion)
▪ 6520 Prats de dall altimontans i subalpins (Triseto-Polygonion bistortae)
▪ 7230 Molleres alcalines
▪ 8130 Tarteres de l'Europa meridional amb vegetació poc o molt termòfila
▪ 8210 Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola
▪ 8220 Costers rocosos silicis amb vegetació rupícola
▪ 9120 Fàgedes acidòfiles
▪ 9180 Boscos de vessants rostos, tarteres o barrancs, del "Tilio-Acerion"
▪ 91E0 Vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion)
▪ 9240 Rouredes ibèriques de roure valencià (Quercus faginea) i roure
africà (Quercus canariensis)
▪ 9340 Alzinars i carrascars
▪ 9530 Pinedes submediterrànies de pinassa (Pinus nigra ssp. salzmannii)
FLORA: Orthotrichum rogeri. INVERTEBRATS: Callimorpha quadripunctaria,Euphydryas
aurinia, Lucanus cervus (Escanyapolls o cérvol volant), Graellsia isabellae (Graelsia).
PEIXOS: Chondrostoma toxostoma (Madrilla). MAMÍFERS: Myotis blythii (Rat penat orellut
mitjà), Ursus arctos (ós bru), Galemys pyrenaicus (Almesquera), Lutra lutra (Llúdriga),
Rhinolophus ferrum-equinum (Rat penat gran de ferradura), Rhinolophus euryale (Rat penat
mediterrani de ferradura) i Rhinolophus hipposideros (Rat penat petit de ferradura).
▪ Aegolius funereus (Mussol pirinenc)
▪ Alcedo atthis (Blauet)
▪ Anthus campestris (Trobat)

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
▪ Aquila chrysaetos (Àliga daurada)
▪ Bubo bubo (Duc)
▪ Caprimulgus europaeus (Enganyapastors)
▪ Circaetus gallicus (Àliga marcenca)
▪ Dryocopus martius (Picot negre)
▪ Emberiza hortulana (Hortolà)
▪ Falco peregrinus (Falcó)
▪ Gypaetus barbatus (Trencalòs)
▪ Hieraaetus pennatus (Àliga calçada)
▪ Lagopus mutus pyrenaicus (Perdiu blanca)
▪ Lanius collurio (Escorxador)
▪ Lullula arborea (Cotoliu)
▪ Milvus migrans (Milà negre)
▪ Milvus milvus (Milà reial)
▪ Perdix perdix hispaniensis (Perdiu xerra)
▪ Pernis apivorus (Falcó vesper)
▪ Pyrrhocorax pyrrhocorax (Gralla de bec vermell)
▪ Sylvia undata (Tallareta cuallarga)
▪ Tetrao urogallus (Gall fer)
123

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
Nom Espais Serra d’Aubenç i Roc d Cogul
Codi ES5130008
Descripció
Hàbitats (LIC)
Espècies (LIC)
Aus (ZEPA)
124
Espai catalogat com a ZEPA i com a LIC. Ocupa una superfície de 6.779 ha, de
les quals un 50,80 % estan incloses al Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN). Tot
l’espai forma part de la Comarca de l’Alt Urgell i inclou els municipis de:
Peramola, Coll de Nargó i Bassella.
▪ 4090 Matollars xeroacàntics endèmics oromediterranis
▪ 5110 Boixedes xerotermòfiles permanents, dels vessants rocosos
▪ 5210 Màquies i garrigues amb "Juniperus spp" arborescents, no dunars
▪ 6210 Prats -i fàcies emmatades- medioeuropeus, seminaturals, sobre
calcari (Festuco-Brometea)
▪ 6220 Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-Brachypodietalia)
▪ 8210 Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola
▪ 9240 Rouredes ibèriques de roure valencià (Quercus faginea) i roure
africà (Quercus canariensis)
▪ 9340 Alzinars i carrascars
▪ 9530 Pinedes submediterrànies de pinassa (Pinus nigra ssp. salzmannii)
▪ 9540 Pinedes mediterrànies
INVERTEBRATS: Euphydryas aurinia, Lucanus cervus (Escanyapolls o cérvol volant),
Graellsia isabellae (Graelsia). MAMÍFERS: Myotis emarginatus (Rat penat d’orelles
dentades), Lutra lutra (Llúdriga), Rhinolophus ferrum-equinum (Rat penat gran de ferradura).
▪ Aquila chrysaetos (Àliga daurada)
▪ Bubo bubo (Duc)
▪ Caprimulgus europaeus (Enganyapastors)
▪ Dryocopus martius (Picot negre)
▪ Lullula arborea (Cotoliu)
▪ Pyrrhocorax pyrrhocorax (Gralla de bec vermell)
▪ Sylvia undata (Tallareta cuallarga)
▪ Tetrao urogallus (Gall fer)
▪ Alcedo atthis (Blauet)

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
Nom Espais Serra de Turp i Mora Condal-Valdan
Codi ES5130009
Descripció
Hàbitats (LIC)
Espècies (LIC)
Aus (ZEPA)
Espai catalogat com a ZEPA i com a LIC. Ocupa una superfície de 3.709 ha, de
les quals un 15,90 % estan incloses al Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN). La
Comarca de l’Alt Urgell ocupa un 49 % (1.720 ha); inclou els municipis de:
Oliana, Fígols i Alinyà, i Call de Nargó.
▪ 4090 Matollars xeroacàntics endèmics oromediterranis
▪ 5110 Boixedes xerotermòfiles permanents, dels vessants rocosos
▪ 5210 Màquies i garrigues amb "Juniperus spp" arborescents, no dunars
▪ 8130 Tarteres de l'Europa meridional amb vegetació poc o molt termòfila
▪ 8210 Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola
▪ 9340 Alzinars i carrascars
▪ 9530 Pinedes submediterrànies de pinassa (Pinus nigra ssp. salzmannii)
▪ 9540 Pinedes mediterrànies
FLORA: Petrocoptis montsicciana INVERTEBRATS: Austropotamobius pallipes (Cranc de
riu autòcton), Graellsia isabellae (Graelsia). PEIXOS: Chondrostoma toxostoma (Madrilla).
MAMÍFERS: Rhinolophus ferrum-equinum (Rat penat gran de ferradura).
▪ Alcedo atthis (Blauet)
▪ Anthus campestris (Trobat)
▪ Aquila chrysaetos (Àliga daurada)
▪ Bubo bubo (Duc)
▪ Caprimulgus europaeus (Enganyapastors)
▪ Circaetus gallicus (Àliga marcenca)
▪ Dryocopus martius (Picot negre)
▪ Emberiza hortulana (Hortolà)
▪ Falco peregrinus (Falcó)
▪ Gypaetus barbatus (Trencalòs)
▪ Gyos fulvus (Voltor)
▪ Hieraaetus pennatus (Àliga calçada)
▪ Lanius collurio (Escorxador)
▪ Lullula arborea (Cotoliu)
▪ Milvus milvus (Milà reial)
▪ Neophron percnopterus (Aufrany)
▪ Pernis apivorus (Falcó vesper)
▪ Pyrrhocorax pyrrhocorax (Gralla de bec vermell)
▪ Sylvia undata (Tallareta cuallarga)
125

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
Nom Espais Serra de Boumort - Collegats
Codi ES5130010
Descripció
Hàbitats (LIC)
Espècies (LIC)
Aus (ZEPA)
126
Espai catalogat com a ZEPA i com a LIC. Ocupa una superfície de 18.638 ha, de
les quals un 53,80 % estan incloses al Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) i el
55,20 % del territori, està inclòs en les Reserves Nacionals de Caça. La Comarca
de l’Alt Urgell ocupa un 11 % (2.085,80 ha); inclou els municipis de: Coll de
Nargó i Cabó.
▪ 4060 Matollars alpins i boreals
▪ 4090 Matollars xeroacàntics endèmics oromediterranis
▪ 5110 Boixedes xerotermòfiles permanents, dels vessants rocosos
▪ 5210 Màquies i garrigues amb "Juniperus spp" arborescents, no dunars
▪ 6170 Prats calcícoles alpins i subalpins
▪ 6210 Prats -i fàcies emmatades- medioeuropeus, seminaturals, sobre
calcari (Festuco-Brometea)
▪ 6220 Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-Brachypodietalia)
▪ 8130 Tarteres de l'Europa meridional amb vegetació poc o molt termòfila
▪ 8210 Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola
▪ 9180 Boscos de vessants rostos, tarteres o barrancs, del "Tilio-Acerion"
▪ 91E0 Vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion)
▪ 9240 Rouredes ibèriques de roure valencià (Quercus faginea) i roure
africà (Quercus canariensis)
▪ 9340 Alzinars i carrascars
▪ 9530 Pinedes submediterrànies de pinassa (Pinus nigra ssp. salzmannii)
INVERTEBRATS: Lucanus cervus (Escanyapolls o cérvol volant), Graellsia isabellae
(Graelsia). PEIXOS: Chondrostoma toxostoma (Madrilla). MAMÍFERS: Lutra lutra (Llúdriga),
Rhinolophus ferrum-equinum (Rat penat gran de ferradura), Miniopterus schreibersii (Rat
penat de cova).
▪ Alcedo atthis (Blauet)
▪ Anthus campestris (Trobat)
▪ Aquila chrysaetos (Àliga daurada)
▪ Bubo bubo (Duc)
▪ Caprimulgus europaeus (Enganyapastors)
▪ Circaetus gallicus (Àliga marcenca)
▪ Dryocopus martius (Picot negre)
▪ Emberiza hortulana (Hortolà)
▪ Falco peregrinus (Falcó)
▪ Gypaetus barbatus (Trencalòs)
▪ Gyps fulvus (Voltor)
▪ Hieraaetus pennatus (Àliga calçada)
▪ Lanius collurio (Escorxador)
▪ Lullula arborea (Cotoliu)
▪ Milvus migrans (Milà negre)
▪ Milvus milvus (Milà reial)
▪ Neophronpercnopterus (Aufrany)
▪ Perdix perdix hispaniensis (Perdiu xerra)
▪ Pernis apivorus (Falcó vesper)
▪ Pyrrhocorax pyrrhocorax (Gralla de bec vermell)
▪ Tetrao urogallus (Gall fer)

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
Nom Espais Beneïdor
Codi ES5130023
Descripció
Hàbitats (LIC)
Espècies (LIC)
Aus (ZEPA)
Espai catalogat com a ZEPA i com a LIC. Ocupa una superfície de 416 ha. La
totalitat de l’espai forma part de la comarca de l’Alt Urgell i inclou els municipis
de: el Pont de Bar, Estamariu i les Valls de Valira.
▪ 6210 Prats -i fàcies emmatades- medioeuropeus, seminaturals, sobre
calcari (Festuco-Brometea)
▪ 6510 Prats de dall de terra baixa i de la muntanya mitjana
(Arrhenatherion)
▪ 9340 Alzinars i carrascars
▪ 9530 Pinedes submediterrànies de pinassa (Pinus nigra ssp. salzmannii)
MAMÍFERS: Miniopterus schreibersii (Rat penat de cova), Myotis emarginatus (Rat penat
d’orelles dentades), Myotis blythii (Rat penat orellut mitjà), Rhinolophus euryale (Rat penat
mediterrani de ferradura) i Rhinolophus hipposideros (Rat penat petit de ferradura).
▪ Anthus campestris (Trobat)
▪ Aquila chrysaetos (Àliga daurada)
▪ Bubo bubo (Duc)
▪ Caprimulgus europaeus (Enganyapastors)
▪ Circaetus gallicus (Àliga marcenca)
▪ Dryocopus martius (Picot negre)
▪ Emberiza hortulana (Hortolà)
▪ Falco peregrinus (Falcó)
▪ Gypaetus barbatus (Trencalòs)
▪ Gyps fulvus (Voltor)
▪ Hieraaetus pennatus (Àliga calçada)
▪ Lanius collurio (Escorxador)
▪ Lullula arborea (Cotoliu)
▪ Neophron percnopterus (Aufrany)
▪ Perdix perdix hispaniensis (Perdiu xerra)
▪ Pernis apivorus (Falcó vesper)
▪ Pyrrhocorax pyrrhocorax (Gralla de bec vermell)
▪ Sylvia undata (Tallareta cuallarga)
▪ Tetrao urogallus (Gall fer)
127

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
Nom Espais Serra de Prada - Castellàs
Codi ES5130026
Descripció
Hàbitats (LIC)
128
Espai catalogat com a ZEPA i com a LIC. Ocupa una superfície de 3.736 ha, de
les quals un 14,10 % estan incloses en les Reserves Nacionals de Caça. La
totalitat de l’espai és de la comarca de l’Alt Urgell i inclou els municipis de: les
Valls d’Aguilar, Fígols i Alinyà, Ribera d’Urgellet, Cabó, i Montferrer i Castellbò.
▪ 1520 Vegetació gipsícola ibèrica (Gypsophiletalia)
▪ 5110 Boixedes xerotermòfiles permanents, dels vessants rocosos
▪ 5120 Formacions muntanyenques de bàlec (Genista balansae subsp.
europaea = Cytisus purgans)
▪ 5210 Màquies i garrigues amb "Juniperus spp" arborescents, no dunars
▪ 6210 Prats -i fàcies emmatades- medioeuropeus, seminaturals, sobre
calcari (Festuco-Brometea)
▪ 6510 Prats de dall de terra baixa i de la muntanya mitjana
(Arrhenatherion)
▪ 8130 Tarteres de l'Europa meridional amb vegetació poc o molt termòfila
▪ 8210 Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola
▪ 91E0 Vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion)
▪ 9340 Alzinars i carrascars
▪ 9530 Pinedes submediterrànies de pinassa (Pinus nigra ssp. salzmannii)
Espècies (LIC) MAMÍFERS: Rhinolophus ferrum-equinum (Rat penat gran de ferradura).
Aus (ZEPA)
▪ Alcedo atthis (Blauet)
▪ Anthus campestris (Trobat)
▪ Aquila chrysaetos (Àliga daurada)
▪ Bubo bubo (Duc)
▪ Caprimulgus europaeus (Enganyapastors)
▪ Circaetus gallicus (Àliga marcenca)
▪ Dryocopus martius (Picot negre)
▪ Emberiza hortulana (Hortolà)
▪ Falco peregrinus (Falcó)
▪ Gypaetus barbatus (Trencalòs)
▪ Gyps fulvus (Voltor)
▪ Hieraaetus pennatus (Àliga calçada)
▪ Lanius collurio (Escorxador)
▪ Lullula arborea (Cotoliu)
▪ Milvus milvus (Milà reial)
▪ Neiphron percnopterus (Aufrany)
▪ Pernis apivorus (Falcó vesper)
▪ Pyrrhocorax pyrrhocorax (Gralla de bec vermell)
▪ Sylvia undata (Tallareta cuallarga)
▪ Tetrao urogallus (Gall fer)

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
Nom Espais Ribera Salada
Codi ES5130028
Descripció
Hàbitats (LIC)
Espècies (LIC)
Espai catalogat com a LIC. Ocupa una superfície de 5.520 ha, de les quals un 9,3
% està inclòs al Pla d’Espais d’Interès Natural. Un 5 % de la superfície forma
part de la Comarca de l’Alt Urgell (257,10 ha); i inclou el municipi de Bassella.
▪ 5110 Boixedes xerotermòfiles permanents, dels vessants rocosos
▪ 5210 Màquies i garrigues amb "Juniperus spp" arborescents, no dunars
▪ 6220 Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-Brachypodietalia)
▪ 8210 Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola
▪ 91E0 Vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion)
▪ 9240 Rouredes ibèriques de roure valencià (Quercus faginea) i roure
africà (Quercus canariensis)
▪ 9340 Alzinars i carrascars
▪ 9530 Pinedes submediterrànies de pinassa (Pinus nigra ssp. salzmannii)
INVERTEBRATS: Austropotamobius pallipes (Cranc de Riu), Lucanus cervus (Escanyapolls
o cérvol volant), Graellsia isabellae (Graelsia). MAMÍFERS: Lutra lutra (Llúdriga),
Rhinolophus ferrum-equinum (Rat penat gran de ferradura).
129

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
Annex 6. Línies existents de transport a la demanda
ZONA DIES DE SERVEI HORARI
Vall d’Alinyà a la Seu d’Urgell Dimarts
Alzina (7:10h)
La Seu d’Urgell (13:00 h)
Vall de Bescaran i Estamariu a
Dimarts
Bescaran (9:00 h)
la Seu
Divendres
La Seu d’Urgell (13:30 h)
Vall de Cabó a Organyà
Dimarts
Divendres
Cabó (9:30 h)
Organyà (14:00 h)
Vall de Castellbò a la Seu
Dimarts
Divendres
Albet (7:30 h)
La Seu d’Urgell (14:00 h)
Vall de Civís a la Seu
Dimarts
Divendres
Ars (8:00 h)
La Seu d’Urgell (13:30 h)
Arduix, Argolell i Arcavell a la
Dimarts
Arduix (8:30 h)
Seu
Divendres
La Seu d’Urgell (14:00 h)
Valls d’Aguilar a la Seu
Dimarts
Divendres
Castells (8:00 h)
La Seu d’Urgell (14:00 h)
Querforadat-Castellnou-
Dimarts
Arenys (8:15 h)
Aristot a la Seu
Divendres
La Seu d’Urgell (13:30 h)
Vall de Cava a la Seu
Dimarts
Divendres
Ansovell (8:20 h)
La Seu d’Urgell (14:00 h)
Vall de Banat a la Seu
Dimarts
Divendres
Vilanova (8:20 h)
La Seu d’Urgell (14:00 h)
Vall de La Vansa Dimarts
Ossera a la Seu
Dimarts
Divendres
Ossera (7:50 h)
La Seu d’Urgell (17:00 h)
Calbinyà a la Seu Dimarts
Calbinyà (9:40 h)
La Seu d’Urgell (14:00 h)
Sort (17:30 h)
La Seu d’Urgell a Sort Diari
La Seu d’Urgell (19:30 h)
Sort (7:45 h)
La Seu d’Urgell (10:15 h)
La Seu d’Urgell a Puigcerdà Diari
Peramola a Oliana
Dimecres
Dissabtes
Peramola (9:30 h)
Oliana (13:30 h)
Font: Consell Comarcal de l’Alt Urgell (2008)
130

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
6. Bibliografia
Per a la redacció d’aquest treball, a banda de les dades que s’han sol·licitat
formalment a diferents organismes (i la font dels quals s’indica en cadascuna de les
taules o figures); s’han consultat les següents fonts en suport paper o digitals:
▪ Anuari Econòmic Comarcal de la Caixa Catalunya (2010).
▪ Anuari Estadístic de Catalunya (2006).
▪ Centre de Desenvolupament Rural Integrat de Catalunya. (2009): Atles dels
Municipis Rurals de Catalunya. Departament d’Agricultura, Alimentació i
Acció Rural, Barcelona.
▪ Centre de Desenvolupament Rural Integrat de Catalunya (2009): Fitxesresum
municipals de Superfície ocupada per cultius agrícoles, dins de l’Atles
dels municipis rurals de Catalunya. Departament d’Agricultura, Alimentació i
Acció Rural, Barcelona.
▪ Consell Comarcal de l’Alt Urgell (2005). Document de diagnosi del medi
natural a la comarca de l’alt Urgell. Seu d’Urgell.
▪ Consell Comarcal de l’Alt Urgell (2006). Pla de gestió de les riberes del
Segre (Alt Urgell). Seu d’Urgell.
▪ Departament d’Economia i Finances. (2005): Pla de l’Energia de Catalunya
2006-2015. Generalitat de Catalunya, Barcelona .
▪ Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació. (2003):
SISMICAT. Pla Especial d’Emergències per a Sismes. Generalitat de
Catalunya, Barcelona .
▪ Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació. (): NEUCAT.
Pla Especial d’Emergències per a Nevades. Generalitat de Catalunya,
Barcelona (2009, darrera actualització)
▪ Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació. (2008):
INFOCAT. Pla Especial d’Emergències per a Incendis Forestals. Generalitat
de Catalunya, Barcelona (darrera actualització) .
▪ Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació. (2009):
INUNCAT. Pla Especial d’Emergències per Inundacions. Generalitat de
Catalunya, Barcelona (darrera actualització).
▪ Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació. (2009):
TRANSCAT. Risc de Transport de Matèries Perilloses. Generalitat de
Catalunya, Barcelona (darrera actualització).
▪ Departament de Medi Ambient i Habitatge (2009): Atles Climàtic de
Catalunya. Generalitat de Catalunya, Barcelona.
▪ Departament de Medi Ambient i Habitatge. Agència Catalana de l’Aigua.
(2005): Programa de Sanejament d’Aigües Residuals Urbanes 2005
(PSARU). Generalitat de Catalunya, Barcelona.
▪ Departament de Medi Ambient i Habitatge (2007): Pla de recuperació del
trencalòs a Catalunya. Generalitat de Catalunya, Barcelona.
131

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
132
▪ Departament de Política Territorial i Obres Públiques. (1995): Pla Territorial
General de Catalunya. Generalitat de Catalunya, Barcelona.
▪ Departament de Política Territorial i Obres Públiques. (2009): Pla Comarcal
de Muntanya 2009-2012. Generalitat de Catalunya, Barcelona.
▪ Departament de Política Territorial i Obres Públiques. (2003): Pla
d’Infraestructures del transport de Catalunya 2006-2026. Generalitat de
Catalunya, Barcelona.
▪ Departament de Política Territorial i Obres Públiques. (2006): Pla Director de
les Estacions de Muntanya. Generalitat de Catalunya, Barcelona.
▪ Departament de Política Territorial i Obres Públiques. (2003): Pla estratègic
de la bicicleta a Catalunya (2008-2012). Generalitat de Catalunya,
Barcelona.
▪ Departament de Política Territorial i Obres Públiques. (2008): Pla Territorial
Parcial de l’Alt Pirineu i Aran. Generalitat de Catalunya, Barcelona.
▪ ENTRUM i ALTERRA. Projecte LARCH – Segre: Anàlisi del paisatge i la
biodiversitat de la vall del riu Segre (Cerdanya i Alt Urgell) actualment i en
escenaris futurs. Consell Comarcal de l’Alt Urgell, Seu d’Urgell.
▪ Tecnoambiente (2007). Agenda 21 de la Seu d’Urgell. Ajuntament de la Seu
d’Urgell, Seu d’Urgell.
Pàgines web consultades:
• Consell Comarcal de l’Alt Urgell: www.ccau.cat
• Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals: www.creaf.uab.es
• Consell Català de la Producció Agrària Ecològica: www.ccpae.org
• Consell Català de la Producció Integrada: www.producciointegrada.org
• Camerdata: www.camerdata.es/php/Home/index.php
• Cambra de Comerç de Lleida: www.cambralleida.com
• Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DARP):
www.gencat.cat/darp
• Departament d’Economia i Finances: www.gencat.cat/economia
• Departament d’Educació: www.gencat.cat/educacio
• Departament d’Innovació, Universitats i Empresa: www.gencat.cat/diue
o Registre d’Establiments Industrials de Catalunya (REIC):
www.gencat.cat/empresa
• Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació:
www.gencat.cat/interior

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
• Departament de Medi Ambient i Habitatge: www.mediamb.gencat.cat
o Agència Catalana de l’aigua: www.mediambient.gencat.cat/aca
o Agència de Residus de Catalunya: www.arc.cat
o Servei Meteorològic de Catalunya: www.metocat.com
o Centre de la Propietat Forestal:
www.mediambient.gencat.cat/cat/cpf
• Departament de Política Territorial i Obres Públiques:
www.gencat.cat/ptop
• Departament de Salut: www.gencat.cat/salut
• Departament de Treball: www.gencat.cat/treball
• Institut Català de l’Energia: www.icaen.net
• Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT): www.idescat.cat
• Instituto Nacional de Estadística (INE): www.ine.es
• Observatori del Paisatge: www.catpaisatge.net
• Obra Social de Caixa Catalunya (Medi Ambient):
obrasocial.caixacatalunya.es/osocial/main.html?idioma=1
• Xarxa de Custòdia del Territori: www.custodiaterritori.org
133