Tema 8.pdf - Dipòsit Digital de la UB - Universitat de Barcelona
Tema 8.pdf - Dipòsit Digital de la UB - Universitat de Barcelona
Tema 8.pdf - Dipòsit Digital de la UB - Universitat de Barcelona
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
1<br />
BLOC II. INTERCANVI<br />
<strong>Tema</strong> 8. Intercanvi pur<br />
Montse Vi<strong>la</strong>lta<br />
Microeconomia II<br />
<strong>Universitat</strong> <strong>de</strong> <strong>Barcelona</strong>
2<br />
Introducció<br />
Fins ara hem fet anàlisi d’equilibri parcial. No hem estudiat<br />
com es <strong>de</strong>terminen els preus. Tampoc hem tingut en compte<br />
com canvis en el mercat d’un bé afecta el mercat d’altres<br />
béns.<br />
En l’estudi d’una economia d’intercanvi veurem l’anàlisi<br />
d’equilibri general. Veurem com es <strong>de</strong>terminen els preus, i<br />
com canvis en el mercat d’un bé afecta al mercat d’altres<br />
béns.
3<br />
La caixa d’Edgeworth<br />
Estudiarem un món on només hi ha 2 béns: cervesa i<br />
hamburgueses. En aquest món hi viuen l’Albert (A) i <strong>la</strong> Berta<br />
(B).<br />
En aquest món només hi ha 6 cerveses i 5 hamburgueses que<br />
s’hauran <strong>de</strong> repartir els nostres amics A i B. Cada possible<br />
repartiment l’anomenarem assignació.<br />
Evi<strong>de</strong>ntment els dos consumidors tenen preferències sobre<br />
els dos béns i són individus racionals.<br />
Suposeu que inicialment l’Albert té 2 cerveses i 4<br />
hamburgueses, mentre que <strong>la</strong> Berta té <strong>la</strong> resta. Direm que <strong>la</strong><br />
dotació inicial <strong>de</strong> l’Albert és w A =(2,4) i <strong>la</strong> dotació inicial <strong>de</strong><br />
<strong>la</strong> Berta és w B =(4,1).
4<br />
En el món <strong>de</strong>scrit el conjunt <strong>de</strong> cistelles que po<strong>de</strong>n consumir<br />
està limitat per <strong>la</strong> quantitat total disponible (6 i 5).<br />
Hamburgueses<br />
5<br />
4<br />
w A<br />
Hamburgueses<br />
Albert 2 6 Cerveses Berta 4 6 Cerveses<br />
A més, si el que tingui un no pot tenir l’altre. Per exemple si<br />
l’Albert té <strong>la</strong> cistel<strong>la</strong> (6,5), <strong>la</strong> Berta té <strong>la</strong> (0,0), i al revés, si <strong>la</strong><br />
Berta ho té tot, l’Albert no té res.<br />
Po<strong>de</strong>m representar aquests dos gràfics en un sol gràfic que<br />
s’anomena <strong>la</strong> Caixa d’Edgeworth.<br />
1<br />
5<br />
w B
5<br />
Primer girem el gràfic <strong>de</strong> <strong>la</strong> Berta i <strong>de</strong>sprés el sobreposem amb<br />
el gràfic <strong>de</strong> l’Albert. Així obtenim <strong>la</strong> Caixa d’Edgeworth.<br />
Hamburgueses<br />
5<br />
Albert<br />
6<br />
Albert<br />
Cerveses<br />
Cerveses<br />
6<br />
Berta<br />
Nº <strong>de</strong> cerveses totals<br />
Berta<br />
Nº d’hamburgueses<br />
totals<br />
Hamburgueses<br />
5
6<br />
La caixa d’Edgeworth<br />
Bé 2<br />
A<br />
x2<br />
A<br />
Albert x1<br />
Bé 1<br />
B<br />
x1<br />
Berta<br />
Cada punt dins <strong>de</strong> <strong>la</strong> Caixa d’Edgeworth representa una assignació possible perquè es<br />
A B<br />
x x<br />
A B A B<br />
w w i x x<br />
A B<br />
w w<br />
.<br />
compleix que 1 1 1 1 2 2 2 2<br />
B<br />
x2
7<br />
Po<strong>de</strong>m dibuixar les preferències <strong>de</strong>ls individus a <strong>la</strong> caixa<br />
d’Edgeworth. Suposem que tenen preferències estrictament<br />
convexes. Fixeu-vos que <strong>la</strong> utilitat <strong>de</strong> <strong>la</strong> Berta augmenta en<br />
sentit sud-oest i per l’Albert <strong>la</strong> utilitat augmenta en sentit<br />
nord-est.<br />
Bé 2<br />
A<br />
x2<br />
A<br />
Albert x1<br />
Bé 1<br />
B<br />
x1<br />
Berta<br />
B<br />
x2
8<br />
Intercanvi amb preferències<br />
estrictament convexes<br />
Ara ja tenim tots els elements necessaris per analitzar què<br />
faran els nostres amics. Donada <strong>la</strong> dotació inicial w, voldran<br />
intercanviar entre ells?<br />
Bé 2<br />
4<br />
Albert<br />
4<br />
2<br />
w<br />
Bé 1<br />
Berta<br />
1<br />
Si dibuixem les CI <strong>de</strong> cada<br />
individu que passen per w,<br />
po<strong>de</strong>m observar que <strong>la</strong> zona<br />
ombrejada és preferida per<br />
tots dos, per tant, estaran<br />
disposats a intercanviar.<br />
Anomenarem aquesta àrea<br />
ombrejada zona <strong>de</strong> millora.<br />
L’intercanvi és mútuament<br />
beneficiós en aquest cas.
9<br />
Quan <strong>de</strong>ixaran d’intercanviar? Quan arribin a una assignació<br />
com l’assignació E. Què passa a l’assignació E? Doncs que les<br />
dues CI són tangents (es toquen però no es tallen), i per tant,<br />
no hi ha una zona <strong>de</strong> millora. Direm que l’assignació E és<br />
eficient en el sentit <strong>de</strong> Pareto.<br />
Bé 2<br />
Albert<br />
Bé 1<br />
E<br />
Berta
10<br />
Eficiència en el sentit <strong>de</strong> Pareto<br />
Una assignació és eficient en el sentit <strong>de</strong> Pareto quan:<br />
No és possible millorar el benestar <strong>de</strong> tots els consumidors a <strong>la</strong><br />
vegada.<br />
No és possible millorar el benestar d’un consumidor sense<br />
empitjorar l’altre.<br />
S’han esgotat tots els guanys <strong>de</strong>rivats <strong>de</strong> l’intercanvi.<br />
No és possible realitzar cap intercanvi avantatjós.<br />
Quan tenim preferències estrictament convexes, en una<br />
assignació eficient en el sentit <strong>de</strong> Pareto es satisfà que les<br />
corbes d’indiferència <strong>de</strong>ls dos individus són tangents, és a dir,<br />
que les re<strong>la</strong>cions marginals <strong>de</strong> substitució <strong>de</strong>ls dos individus<br />
són iguals. RMS A=RMS B.
11<br />
Corba <strong>de</strong> contracte<br />
El conjunt <strong>de</strong> totes les assignacions eficients en el sentit <strong>de</strong><br />
Pareto situa<strong>de</strong>s dins <strong>de</strong> <strong>la</strong> caixa d’Edgeworth s’anomena<br />
corba <strong>de</strong> contracte.<br />
Dins d’una caixa d’Edgeworth hi ha moltes assignacions<br />
eficients. De fet, donada qualsevol corba d’indiferència <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />
Berta, po<strong>de</strong>m trobar una assignació eficient <strong>de</strong>sp<strong>la</strong>çant-nos al<br />
l<strong>la</strong>rg d’aquesta CI fins a trobar l’assignació que sigui millor<br />
per a l’Albert.<br />
Bé<br />
2<br />
Albert<br />
Bé 1<br />
Berta
12<br />
Corba <strong>de</strong> contracte<br />
Matemàticament, com po<strong>de</strong>m trobar <strong>la</strong> corba <strong>de</strong> contracte<br />
quan les preferències <strong>de</strong>ls dos individus són estrictament<br />
convexes?<br />
A A<br />
max u ( 1, 2 )<br />
A A A x x <br />
x1 , x2<br />
<br />
B B<br />
s. a. uB( x1, x2 ) u B<br />
A B<br />
x1 x1 x <br />
1<br />
<br />
A B<br />
x2 x2 x2<br />
<br />
on x i x són les quantitats<br />
1 2<br />
totals disponibles <strong>de</strong> cada bé.<br />
Maximitzant <strong>la</strong> utilitat <strong>de</strong><br />
l’Albert, mantenint constant el<br />
nivell d’utilitat <strong>de</strong> <strong>la</strong> Berta i<br />
mantenint-nos dins <strong>de</strong> <strong>la</strong> caixa<br />
d’Edgeworth.
13<br />
Solució al problema matemàtic:<br />
A A A<br />
L uA( x1 , x2 ) <br />
uB( x1 x1 , x2 A<br />
x2 ) u B <br />
L<br />
x u <br />
x u<br />
<br />
x<br />
0<br />
A B<br />
A A B<br />
1 1 1<br />
L<br />
u u<br />
<br />
x x x<br />
A B<br />
A A B<br />
2 2 2<br />
0<br />
A partir <strong>de</strong> les dues condicions <strong>de</strong> primer ordre, po<strong>de</strong>m arribar<br />
a <strong>la</strong> condició RMS RMS , que s'ha <strong>de</strong> complir en <strong>la</strong><br />
corba<br />
<strong>de</strong> contracte.<br />
A B
14<br />
Bé 2<br />
Equilibri<br />
Donada una dotació inicial, quina serà l’assignació<br />
d’equilibri? Dibuixem les dues CI que passen per <strong>la</strong> dotació<br />
inicial per <strong>de</strong>terminar quina és <strong>la</strong> zona <strong>de</strong> millora. Sabem que<br />
4<br />
Berta fins que no arribin a una<br />
4<br />
w<br />
B<br />
1<br />
assignació eficient en el<br />
sentit <strong>de</strong> Pareto seguiran<br />
intercanviant.<br />
A<br />
L’assignació d’equilibri<br />
serà una assignació<br />
2<br />
eficient dins <strong>de</strong> l’àrea <strong>de</strong><br />
Bé 1<br />
millora. Quina? Només<br />
po<strong>de</strong>m dir que estarà sobre el nucli. El nucli és <strong>la</strong> part <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />
corba <strong>de</strong> contracte que està dins <strong>la</strong> zona <strong>de</strong> millora (segment<br />
AB).<br />
Albert
15<br />
Equilibri competitiu<br />
Fins ara teníem una economia d’intercanvi sense diners. Els<br />
consumidors es trobaven a un lloc i intercanviaven els<br />
productes com volien.<br />
Ara introduïm un mercat per a cada bé. Un subhastador fixa<br />
els preus p 1, p 2. Els individus po<strong>de</strong>n comprar i vendre els<br />
béns a aquests preus. No cal que es trobin per intercanviar.<br />
Donats els preus i <strong>la</strong> dotació inicial, cada consumidor per<br />
separat <strong>de</strong>ci<strong>de</strong>ix quina és <strong>la</strong> seva cistel<strong>la</strong> òptima. Cada<br />
consumidor maximitza <strong>la</strong> seva utilitat donada <strong>la</strong> restricció<br />
pressupostària.
16<br />
Hamburgueses<br />
5<br />
4<br />
w A<br />
X A<br />
Albert 2 6 Cerveses Berta 4 6 Cerveses<br />
Demanda bruta:<br />
Demanda neta:<br />
Hamburgueses<br />
x , x , x , x .<br />
A B A B<br />
1 1 2 2<br />
x w<br />
A A<br />
1 1<br />
x w<br />
A A<br />
2 2<br />
x w<br />
B B<br />
1 1<br />
x <br />
w<br />
B B<br />
2 2<br />
1<br />
5<br />
X B<br />
w B
17<br />
Els preus són d’equilibri si fan que l’oferta sigui igual a <strong>la</strong><br />
<strong>de</strong>manda en cada bé. Ho po<strong>de</strong>m escriure <strong>de</strong> dues maneres:<br />
Demanda bruta agregada=Oferta bruta agregada<br />
x x w w<br />
A B A B<br />
1 1 1 1<br />
x x w w<br />
A B A B<br />
2 2 2 2<br />
Demanda neta= Oferta neta<br />
x w w x<br />
A A B B<br />
1 1 1 1<br />
x w w <br />
x<br />
B B A A<br />
2 2 2 2
18<br />
Equilibri competitiu a <strong>la</strong> caixa d’Edgeworth<br />
Bé 2<br />
4<br />
Albert<br />
w<br />
4<br />
2<br />
Bé 1<br />
x A<br />
x B<br />
Berta<br />
Donats els preus indicats al gràfic, ens trobem en equilibri?<br />
Si no és així, quin <strong>de</strong>ls dos béns s’hauria d’encarir?<br />
1<br />
p1<br />
Pen<strong>de</strong>nt <br />
p<br />
2
19<br />
Bé 2<br />
4<br />
Albert<br />
w<br />
4<br />
2<br />
Bé 1<br />
Donats els preus indicats al gràfic, ens trobem en equilibri?<br />
Quines condicions compleix l’equilibri competitiu?<br />
E<br />
Berta<br />
1<br />
p1<br />
Pen<strong>de</strong>nt <br />
p<br />
2
20<br />
Equilibri competitiu<br />
També s’anomena equilibri <strong>de</strong> mercat o equilibri Walrasià.<br />
L’equilibri competitiu és aquell on cada individu maximitza<br />
<strong>la</strong> seva utilitat i a més els mercats es bui<strong>de</strong>n<br />
(oferta=<strong>de</strong>manda).<br />
En el cas <strong>de</strong> preferències estrictament convexes, l’assignació<br />
d’equilibri compleix:<br />
1. RMS A=-P 1/P 2 i RMS B=-P 1/P 2 .<br />
2.<br />
x x w w<br />
A B A B<br />
1 1 1 1<br />
x x w <br />
w<br />
A B A B<br />
2 2 2 2<br />
Fixa’t que en equilibri necessàriament es compleix que<br />
RMS A=RMS B. Això implica que l’equilibri competitiu és<br />
eficient en el sentit <strong>de</strong> Pareto.
21<br />
FORMALMENT:<br />
L'equilibri és el parell <strong>de</strong> preus (p , p ) que satisfà:<br />
x (p , p ) x (p , p ) w w<br />
A * * B * * A B<br />
1 1 2 1 1 2 1 1<br />
x (p , p ) x (p , p ) w w<br />
A * * B * * A B<br />
2 1 2 2 1 2 2 2<br />
* *<br />
1 2<br />
Po<strong>de</strong>m reescriure les equacions anteriors:<br />
A * * A B * * B<br />
<br />
x 1 (p 1, p2 ) w 1 <br />
x 1 (p 1, p2 ) w 1 0<br />
A * * A B * * B<br />
<br />
x 2 (p 1, p2 ) w 2 <br />
x 2 (p 1, p2 ) w 2 0<br />
És a dir, <strong>la</strong> suma <strong>de</strong> <strong>de</strong>man<strong>de</strong>s netes ha <strong>de</strong> ser igual a zero.<br />
A A B B<br />
Definim z i ( p1, p2 ) <br />
x i (p 1, p2 ) w i <br />
x i (p 1, p2 ) w i .<br />
Anomenem z ( p, p ) l'excés <strong>de</strong> <strong>de</strong>manda<br />
agregada <strong>de</strong>l bé i.<br />
i<br />
1 2<br />
Sabem que en equilibri es compleix que z ( p , p ) 0 per i=1,2.<br />
i<br />
* *<br />
1 2
22<br />
La llei <strong>de</strong> Walras<br />
El valor <strong>de</strong> l’excés <strong>de</strong> <strong>de</strong>manda agregada és idènticament<br />
igual a zero per a qualsevol parell <strong>de</strong> preus p 1, p 2.<br />
p z ( p , p ) pz( p , p ) 0<br />
1 1 1 2 2 2 1 2<br />
Demostració: Sabem que donats uns preus <strong>la</strong> cistel<strong>la</strong> òptima compleix <strong>la</strong><br />
recta pressupostària <strong>de</strong> cada individu.<br />
RP : p x ( p , p ) p x ( p , p ) p w p w<br />
A<br />
A A A A<br />
1 1 1 2 2 2 1 2 1 1 2 2<br />
RP : p x ( p , p ) p x ( p , p ) p w p w<br />
B<br />
B B B B<br />
1 1 1 2 2 2 1 2 1 1 2 2<br />
Que també po<strong>de</strong>m escriure així:<br />
A A A A<br />
RPA : p 1 x1 ( p1, p2) w 1 p 2 x2 ( p1, p2) w 2 0<br />
B B B B<br />
RPB : p 1 x1 ( p1, p2) w 1 p 2 x2 ( p1, p2) w 2 0<br />
Si sumem aquestes dues equacions i reor<strong>de</strong>nem obtenim <strong>la</strong> llei <strong>de</strong> Walras:<br />
A A B B A A B B<br />
p 1 x1 ( p1, p2) w1 x1 ( p1, p2) w 1 p 2 x2 ( p1, p2) w 2 x2 ( p1, p2) w 2 <br />
0
23<br />
Implicació <strong>de</strong> <strong>la</strong> llei <strong>de</strong> Walras<br />
Si tenim N béns, i l’excés <strong>de</strong> <strong>de</strong>manda agregada és zero per a<br />
N-1 mercats, necessàriament el mercat restant també té<br />
l’excés <strong>de</strong> <strong>de</strong>manda agregada igual a zero.<br />
En altres paraules, si N-1 mercats estan en equilibri, l<strong>la</strong>vors<br />
el mercat restant necessàriament també estarà en equilibri.<br />
En el cas <strong>de</strong> dos béns:<br />
Si sabem que el mercat <strong>de</strong>l bé 1 està en equilibri:<br />
z ( p , p ) 0.<br />
* *<br />
1 1 2<br />
Llei <strong>de</strong> Walras si preus p , p :<br />
* * * * * *<br />
1 1 1 2 2 2 1 2<br />
* *<br />
1 2<br />
p z ( p , p ) pz( p , p ) 0.<br />
L<strong>la</strong>vors, si p 0, necessàriament z ( p , p ) 0.<br />
* * *<br />
2 2 1 2
24<br />
Exemple d’equilibri competitiu<br />
Da<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l problema:<br />
Busquem els preus que fan que les <strong>de</strong>cisions òptimes <strong>de</strong>ls<br />
individus porten a que els mercats es buidin.<br />
En realitat ens preocupa només el preu re<strong>la</strong>tiu p 1/p 2 que és el<br />
que indica el pen<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> <strong>la</strong> RP. Per tant, po<strong>de</strong>m fixar p 2=1 i<br />
p 1=p. L<strong>la</strong>vors, p= p 1/p 2.<br />
Dos passos:<br />
u ( x ) ( x ) i u (<br />
x ) ( x )<br />
A A 2/3 A 1/3 B B 1/3 B 2/3<br />
1 2 1 2<br />
x 1000 i x 1000<br />
1 2<br />
w w w w <br />
500<br />
A B A B<br />
1 1 2 2<br />
1. Calculem les funcions <strong>de</strong> <strong>de</strong>manda ordinàries <strong>de</strong>ls dos<br />
individus donats els preus p 2=1 i p 1=p.<br />
2. Busquem el preu p que fa que el mercat d’un bé es buidi. Per<br />
<strong>la</strong> llei <strong>de</strong> Walras sabem que el mercat <strong>de</strong> l’altre bé també està<br />
en equilibri. Per tant, p serà el preu d’equilibri!
25<br />
SOLUCIÓ:<br />
Funcions <strong>de</strong> <strong>de</strong>manda:<br />
A* 1000 1000 A*<br />
500p 500<br />
x1 i x2<br />
<br />
3 3p 3 3<br />
B* 1000 1000 B*<br />
1000p 1000<br />
x1 i x1<br />
<br />
6 6p 3 3<br />
Preu d’equilibri:<br />
x ( p ) w x ( p ) w 0<br />
A* * A B* * B<br />
2 2 2 2<br />
* *<br />
500p 500 1000p 1000<br />
*<br />
500 500 0 p 1<br />
3 3 3 3<br />
Quantitats d'equilibri:<br />
A* 2000 A* 1000 B* 1000 B*<br />
2000<br />
x1 ; x2 ; x1 ; x2<br />
<br />
.<br />
3 3 3 3
26<br />
Conceptes <strong>de</strong> justícia i equitat<br />
Assignació equitativa: quan cap agent prefereix <strong>la</strong> cistel<strong>la</strong> <strong>de</strong><br />
l’altre a <strong>la</strong> seva pròpia. (concepte <strong>de</strong> Rawls)<br />
Assignació justa: és una assignació equitativa i eficient en el<br />
sentit <strong>de</strong> Pareto. (concepte <strong>de</strong> Nozic)<br />
Si l’agent A prefereix <strong>la</strong> cistel<strong>la</strong> <strong>de</strong> l’agent B, diem que A<br />
enveja a B.<br />
En un equilibri competitiu on <strong>la</strong> dotació inicial és una divisió<br />
igualitària <strong>de</strong>ls béns, l’equilibri serà necessàriament just.
27<br />
Teoremes <strong>de</strong>l benestar<br />
Supòsits: preferències convexes, consumidors racionals i<br />
preu-acceptants.<br />
PRIMER TEOREMA DEL BENESTAR:<br />
Tots els equilibris <strong>de</strong>l mercat són eficients en el sentit <strong>de</strong><br />
Pareto.<br />
SEGON TEOREMA DEL BENESTAR:<br />
Si tots els consumidors tenen preferències convexes, sempre<br />
existeix un conjunt <strong>de</strong> preus als que cada assignació eficient<br />
en el sentit <strong>de</strong> Pareto és un equilibri <strong>de</strong> mercat per a una<br />
dotació inicial apropiada.
28<br />
Observacions<br />
L’equilibri <strong>de</strong> mercat és bo perquè sempre arriba a una<br />
situació eficient en el sentit <strong>de</strong> Pareto (no po<strong>de</strong>m millorar a<br />
algú sense empitjorar a l’altre).<br />
Si no ens agrada l’equilibri al que hem arribat perquè el<br />
trobem injust o no equitatiu, sempre po<strong>de</strong>m variar <strong>la</strong> dotació<br />
inicial i arribarem a un altre equilibri.<br />
Si <strong>la</strong> dotació inicial és el repartiment igualitari <strong>de</strong>ls dos béns,<br />
l<strong>la</strong>vors po<strong>de</strong>m assegurar que l’equilibri final serà just (és a<br />
dir, una assignació equitativa i eficient en el sentit <strong>de</strong> Pareto).<br />
Saps per què?
29<br />
Tens algún dubte?<br />
El Varian <strong>de</strong>dica tot un tema a Intercanvi.<br />
Practica en els exercicis penjats al Campus<br />
com aplicar <strong>la</strong> teoria <strong>de</strong> l’intercanvi quan les<br />
preferències no són estrictament convexes.