01 - Palau Música Catalana

14
Antoni Tàpies
Artista plàstic
2012—2013
El Palau de la Música Catalana s’obre enguany a altres
manifestacions artístiques per posar en diàleg l’arquitectura
modernista de Domènech i Montaner amb artistes plàstics
destacats. Així, després de la primera experiència en
aquesta línia amb la Passió segons sant Mateu de Bach amb
Philippe Herreweghe i les projeccions de Bill Viola l’abril
del 2012, aquesta temporada es convida el públic a fer un
itinerari pels espais del Palau de la mà d’obres d’Antoni
Tàpies.
Com a artista plàstic de la temporada 2012-2013, la
Fundació Antoni Tàpies va participar en l’origen d’aquest
projecte, que es va començar a gestar l’octubre del 2011,
encara en vida de l’artista. La mostra de cinc obres
d’Antoni Tàpies servirà d’homenatge a aquest artista
universal que el 2013 hauria celebrat els seus noranta anys.
A partir de la tria d’obres repartides entre els espais del
Palau de la Música, el visitant serà convidat a reflexionar
sobre el vanitas i l’efímer de la vida. Des de Hildegard
von Bingen a J. A. Valente, des de Bill Viola a l’escola
del Danubi o des dels místics espanyols del segle xvi a
la pintura de Zurbarán, Ribera o els inicis sevillans de
Velázquez, l’obra que mostrem de Tàpies ens recorda que
tot és passatger. Què representa una bombolla de sabó o
una nota musical al costat de la perdurabilitat?
Antoni Tàpies, 2003 © Gasull Fotografia, 2012
“Crec que l’artista
és una illa de
llibertat i que l’art
pot dur les persones
a reflexionar.”
Antoni Tàpies
(Barbara Catoir. Converses
amb Antoni Tàpies, 1988)
15