01 - Palau Música Catalana

16
Antoni Tàpies inicia els seus tempteigs artístics durant la llarga
convalescència d’una malaltia greu. La creixent dedicació
al dibuix i a la pintura l’empenyen a abandonar els estudis
universitaris. A la dècada de 1940 ja exposa les seves obres, de
marcada personalitat, que el destaquen en la panoràmica artística
del moment. És cofundador de la revista Dau al Set (1948).
Influït per Miró i Klee incrementa aleshores el factor iconogràfic
i la temàtica màgica. De mica en mica incorpora elements
geometritzants i estudis de color que desemboquen en un interès
per la matèria, el qual es tradueix en teles de textura intensa i de
grans possibilitats expressives i comunicatives. Amb aquestes
obres Tàpies assoleix, cap a la meitat dels anys cinquanta, el
reconeixement internacional. A partir de la dècada dels seixanta
incorpora nous elements iconogràfics (signes d’escriptura,
elements antropomòrfics, petjades i signes que al·ludeixen a la
realitat de Catalunya) i procediments tècnics (noves superfícies,
ús d’objectes quotidians i del vernís). El llenguatge pictòric de
Tàpies ha evolucionat des d’aleshores i ha donat com a resultat
una creació plàstica diversificada i productiva admirada arreu del
món.
Va exposar al MoMA i al Guggenheim de Nova York, al
MOCA de Los Angeles, a l’Institute of Contemporary Arts i a
la Serpentine Gallery de Londres, a la Neue Nationalgalerie de
Berlín i a la Kunsthaus de Zuric, al Musée d’Art Moderne de la
Ville de París, al Jeu de Paume i al Centre Pompidou de París, al
Museo Nacional Reina Sofía de Madrid, a l’IVAM de València
i al MACBA de Barcelona, entre molts d’altres.
Paral·lelament a la seva activitat artística, Antoni Tàpies va
desenvolupar una tasca d’escriptor que ha donat lloc a diverses
publicacions.
Antoni Tàpies va crear la Fundació Antoni Tàpies el 1984
amb l’objectiu de promoure l’estudi i el coneixement de l’art
contemporani, posant una atenció especial en l’anàlisi del seu
paper en la formació de la consciència de l’home modern.
(Nota biogràfica per cortesia de la Fundació Antoni Tàpies)
Amb la col·laboració de:
Relació d’obres d’Antoni Tàpies exposades
del 25 de maig al 4 de juny:
— Carrer de Wagner, 1988
13 textos al·lusius a Wagner escrits per
Joan Brossa entre 1941 i 1987 i publicats
anteriorment, tret dels quatre últims
poemes.
10 gravats d’Antoni Tàpies (coberta inclosa)
Paper fet a mà del Molí Aquari, Banyoles
Format: 59,6 x 44,8 x 8,6 cm (estoig);
54,1 x 39,4 cm (llibre); 42,6 x 38 cm i
42,6 x 76 cm (paper).
Estoig de vellut negre elaborat per
Antoni Tàpies.
Editor: Galeria Toni Tàpies-Edicions T,
Barcelona.
Impressor: J. Barbarà, Barcelona (gravats)
i Grafos, Barcelona (text). Aquest llibre ha
estat elaborat sota la direcció de Tristan
Barbarà.
L’edició consta de: 150 exemplars
numerats 1-150.
15 exemplars H.C. numerats I-XV
Tots els exemplars estan signats per l’autor
i l’artista. A cada exemplar, el primer i el
darrer gravat estan numerats i signats per
l’artista, i el tercer i el darrer poema estan
numerats i signats per l’autor.
També s’ha publicat una suite a grans
marges dels gravats numerats 1-45 i signats
per l’artista.
Col·lecció Fundació Antoni Tàpies,
Barcelona.
— Cap embenat I, 1989
Esmalt sobre terra xamotada
86 x 133 x 100 cm
Col·lecció Fundació Antoni Tàpies,
Barcelona
— Crani 376, 1987
Pintura sobre bronze
18 x 25 x 31 cm
Col·lecció Fundació Antoni Tàpies,
Barcelona
— Projecte per cartell original
Palau 100, 2000
Pintura i vernís sobre paper
63 x 45 cm
Col·lecció Fundació Orfeó Català-
Palau de la Música Catalana, Barcelona
— Maqueta cartell 50 Concurs musical
Maria Canals Barcelona, 2004
Pintura i llapis sobre paper
64 x 45,5 cm
Col·lecció Concurs Maria Canals,
Barcelona
17