Fonts històriques.pdf - IES Pou Clar

TEXTOS
Les fonts escrites poden ser, segons la seua temàtica o característiques:
1. Jurídica: quan té caràcter legal, emana de fonts legals o estableix normes de dret, bé a nivell nacional o
internacional. Són textos jurídics les lleis i decrets de tot tipus, les constitucions, els tractats i acords
internacionals, i, pel general, qualsevol text polític de caràcter anàleg.
2. Històrica-literària: quan posseeix un notori caràcter subjectiu, emanat directament de la trajectòria
personal d’un individu o grup, en què es reflexa o projecta el procés històric. Són d’aquest tipus les
memòries, les autobiografies, els records històrics, les cartes i notes personals, els articles de premsa i,
així mateix les obres literàries i de pensament que recullen i donen testimoni de la realitat social, per
exemple, la novel·la o l’assaig històrics.
3. Narrativa: quan està relacionat o emana d’un fet, circumstància o procés històric determinat, en funció
del qual argumenta l’autor. Són d’aquest tipus els discursos, les proclames, les declamacions,
resolucions o acords sense caràcter legal i els escrits o informes de tipus econòmic o social.
4. Textos historiogràfics: quan es tracta de l’obra d’un historiador o autor posterior als fets, que són
analitzats amb una finalitat investigadora i científica. Entren en aquest grup les obres de Història en
sentit ampli.
5. Altres tipus: judicials, fiscals, contractuals, econòmics, religiosos, geogràfics, etc.
Alguns textos poden
ser classificats o inclosos en més d’un d’aquests apartats.
GRÀFICS
La representació de fenòmens històrics a través de gràfics i estadístiques ha esdevingut una ferramenta cada
vegada més utilitzada. La informació s’ofereix a través de dades numèriques, i en aquest cas resulta molt més fàcil
comprendre-les i analitzar-les, així com observar la seua evolució en el temps i fins i tot comparar-les entre elles, si es
representen en un gràfic.
Bàsicament hi ha els següents tipus de gràfics:
Gràfic lineal
Generalment representa l’evolució d’un o diversos fenòmens en un període de temps. El valor es representa
mitjançant una línea. Permet d’establir comparacions entre diferents fets històrics.
Gràfic de barres
Representa un fenomen mitjançant barres amb una altura proporcional. Aquestes poden ser horitzontals, verticals
o compostes. S’utilitza per a representar l’evolució d’un mateix fet en diferents espais o per a representar la seua evolució
Gràfic de sectors
S’utilitzen per a representar dades que formen part d’un conjunt, d’ un mateix aspecte històric. La representació
mitjançant sectors ens ofereix el valor quantitatiu que cada dada té dintre del conjunt. És molt adequat per a establir
comparacions.
Si una de les fonts proposades és un gràfic haurem de dir, en primer lloc, el tipus de gràfic i el fenomen o
fenòmens històric a què es refereix, l’espai geogràfic a què al·ludeix i la cronologia. Tot seguit haurem d’indicar la
tendència general del fenomen (a l’alça o a la baixa; augment o disminució) o bé identificar diferents parts quan
s’observen variacions.
TAULES
Les taules estadístiques presenten les dades ordenades d’una manera quantitativa, mitjançant percentatges o bé
mitjançant xifres absolutes. La informació pot referir-se a un sol aspecte o bé a diversos aspectes però que estan
relacionats. També pot presentar-se la quantificació d’unes mateixes dades referides a diferents espais amb l’objectiu
d’establir comparacions.
Si una de les fonts proposades és una taula estadística caldrà, primerament, identificar la font històrica (taula
estadística) i les dades que ofereix (títol de la taula), l’espai geogràfic a què fa referència, la cronologia i la forma en
què es presenten les dades (valors absoluts o valors relatius). Tot seguit haurem d’indicar la tendència general de
cada fenomen (augment o disminució) o bé identificar diferents parts quan s’observen variacions.