Fonts històriques.pdf - IES Pou Clar

LES FONTS HISTÒRIQUES
1) Tipus de fonts segons l'elaboració
Fonts primàries o documents primaris. Són els directes o de primera mà, els que no han estat interpretats per cap
altra persona o que no han estat interpretats en el sentit que ens interessa. Són les que s'elaboren paral·lelament als
esdeveniments. Són coetànies als fets, testimonis originals no reelaborats. També s'anomenen fonts directes. Són documents
primaris, per exemple, una novel·la, una moneda antiga, el discurs d'un polític, un espot publicitari, les dades d'unes anàlisis
clíniques, un cens de població, les dades d'una enquesta ja publicada, etc. També s’anomenen fonts històriques.
Fonts secundàries o documents secundaris. Són els indirectes, elaborats i transmesos per intermediaris que han
analitzat, descrit o interpretat documents primaris. Són, per tant, fonts de segona mà. S'elaboren a partir de les fonts primàries.
Són reelaboracions a partir d'altres fonts i, per tant, testimonis indirectes. També s'anomenen fonts indirectes. Els documents
secundaris ens ajuden, doncs, a conèixer i a comprendre els documents primaris. Són documents secundaris, per exemple, un
estudi literari sobre una novel·la o el conjunt de novel·les d'un autor, la descripció i datació d'una moneda antiga, l'assaig sobre
l'evolució ideològica d'un polític a través dels seus discursos, un article sobre la música en els espots, un informa sobre la
malaltia d'una persona mitjançant la interpretació d'unes anàlisis, un tractat d'història o d'economia que exposa les
conseqüències d'una davallada demogràfica, la interpretació de les dades d'una enquesta, etc. Són, per tant, documents
secundaris els estudis, els assajos, els treballs de recerca, les tesis doctorals, alguns articles de revista o de diari, els manuals,
les biografies, els llibres de text, els diccionaris, les enciclopèdies, etc. Quan són obres o treballs sobre història s’anomenen
fonts historiogràfiques.
2) Tipus de fonts segons la informació
Fonts informatives. Documents que ens donen informació sobre algun o diversos aspectes: economia ciència,
tècnica, societat, religió i creences, política, cultura i art. Així, poden ser: fonts econòmiques, tècniques i científiques; fonts socials
i religioses; fonts polítiques i militars; o fonts culturals i estètiques.
Informació. Contingut d'una o més dades, tot fent abstracció de la representació concreta que adopta.
3) Tipus de fonts segons el suport
Fonts audiovisuals. Són fonts d'informació cada cop més habituals. Són les fonts pròpies del segle XX, i en molts
casos poden ser fonts primàries. Com a exemples tenim pel·lícules, documentals, reportatges, anuncis, etc. Totes elles ofereixen
una imatge de la realitat per mitjà de diferents suports i formes d'emmagatzematge: cinema, televisió, vídeo, CD-ROM, etc.
Fonts cartogràfiques. Són els mapes. Rarament són fonts primàries. Els mapes tenen un llenguatge específic que cal
saber interpretar. En la majoria dels mapes s'adjunta una clau (o llegenda) amb el significat dels símbols. Els mapes històrics són
temàtics i en distingim dos tipus: sincrònics (o estàtics) (expliquen la situació en un moment determinat) i diacrònics (o
dinàmics) (expliquen l'evolució d'una situació històrica i quins han estat els canvis esdevinguts).
Fonts d'imatges. S'inclouen en aquest grup qualsevol tipus d'imatges: la pintura (la font visual més important fins a
l'aparició de la fotografia), les fotografies, els gravats, les il·lustracions i els cartells, les caricatures, els còmics, etc. Moltes
imatges poden ser fonts d'informació.
Fonts escrites o textuals. Són la font històrica més habitual. N'hi ha de dos tipus: les fonts escrites primàries i les
fonts escrites secundàries. Les primàries són considerades la base de la investigació històrica i poden ser documents jurídics
(lleis i testaments) i textos oficials, memòries, cròniques i biografies, censos i registres parroquials, cartes, diaris privats, premsa i
assajos, textos literaris (novel·la històrica, manifestos...). Les secundàries són els llibres d'història o les enciclopèdies.
Fonts gràfiques i estadístiques. Són fonts secundàries en les quals es mostren dades numèriques sobre uns temes
determinats. Aquestes fonts ordenen, classifiquen i mostren informacions de caràcter econòmic, demogràfic, climàtic, etc. Són
fonts d'informació quantitativa i es representen habitualment en forma de taula de dades o gràfics. Podem distingir dos tipus de
gràfics: els cronològics (presenten l'evolució dels fets al llarg del temps) i els estructurals (reflecteixen relacions entre diferents
fenòmens). Pel que fa a la seva forma de presentació, poden ser lineals o de diagrames (de barres o columnes, circulars...).
Fonts materials. També fonts arqueològiques. Són una font d'informació primària i proporcionen informació sobre
diversos aspectes, com ara el poder, la riquesa, la societat, la vida quotidiana i els costums, els gustos i les modes. Entrarien en
aquest grup tot tipus d'objectes, restes materials i construccions: el mobiliari, les construccions (edificis religiosos o civils,
infraestructures), la indumentària, tota mena d'objectes personals, eines, monedes, armes, objectes decoratius, etc.
Fonts orals. Poden ser testimoniatges directes o gravacions en diferents suports. L'entrevista és la font més habitual,
però també s'inclouen els discursos, els programes de ràdio, les cançons, els contes, etc.
Suport. Medi físic emprat per a enregistrar informació. Els suports físics o vehicles dels documents són diversos:
paper (llibres, enciclopèdies, diaris, revistes, fullets...), pel·lícula (films, diapositives, microfilms...), suport magnètic (cassets,
videocassetts, disquets...), suport òptic (disc compacte o CD-ROM, videodisc...), vehicle telemàtic (Internet, fax, correu
electrònic...), etc.

TEXTOS
Les fonts escrites poden ser, segons la seua temàtica o característiques:
1. Jurídica: quan té caràcter legal, emana de fonts legals o estableix normes de dret, bé a nivell nacional o
internacional. Són textos jurídics les lleis i decrets de tot tipus, les constitucions, els tractats i acords
internacionals, i, pel general, qualsevol text polític de caràcter anàleg.
2. Històrica-literària: quan posseeix un notori caràcter subjectiu, emanat directament de la trajectòria
personal d’un individu o grup, en què es reflexa o projecta el procés històric. Són d’aquest tipus les
memòries, les autobiografies, els records històrics, les cartes i notes personals, els articles de premsa i,
així mateix les obres literàries i de pensament que recullen i donen testimoni de la realitat social, per
exemple, la novel·la o l’assaig històrics.
3. Narrativa: quan està relacionat o emana d’un fet, circumstància o procés històric determinat, en funció
del qual argumenta l’autor. Són d’aquest tipus els discursos, les proclames, les declamacions,
resolucions o acords sense caràcter legal i els escrits o informes de tipus econòmic o social.
4. Textos historiogràfics: quan es tracta de l’obra d’un historiador o autor posterior als fets, que són
analitzats amb una finalitat investigadora i científica. Entren en aquest grup les obres de Història en
sentit ampli.
5. Altres tipus: judicials, fiscals, contractuals, econòmics, religiosos, geogràfics, etc.
Alguns textos poden
ser classificats o inclosos en més d’un d’aquests apartats.
GRÀFICS
La representació de fenòmens històrics a través de gràfics i estadístiques ha esdevingut una ferramenta cada
vegada més utilitzada. La informació s’ofereix a través de dades numèriques, i en aquest cas resulta molt més fàcil
comprendre-les i analitzar-les, així com observar la seua evolució en el temps i fins i tot comparar-les entre elles, si es
representen en un gràfic.
Bàsicament hi ha els següents tipus de gràfics:
Gràfic lineal
Generalment representa l’evolució d’un o diversos fenòmens en un període de temps. El valor es representa
mitjançant una línea. Permet d’establir comparacions entre diferents fets històrics.
Gràfic de barres
Representa un fenomen mitjançant barres amb una altura proporcional. Aquestes poden ser horitzontals, verticals
o compostes. S’utilitza per a representar l’evolució d’un mateix fet en diferents espais o per a representar la seua evolució
Gràfic de sectors
S’utilitzen per a representar dades que formen part d’un conjunt, d’ un mateix aspecte històric. La representació
mitjançant sectors ens ofereix el valor quantitatiu que cada dada té dintre del conjunt. És molt adequat per a establir
comparacions.
Si una de les fonts proposades és un gràfic haurem de dir, en primer lloc, el tipus de gràfic i el fenomen o
fenòmens històric a què es refereix, l’espai geogràfic a què al·ludeix i la cronologia. Tot seguit haurem d’indicar la
tendència general del fenomen (a l’alça o a la baixa; augment o disminució) o bé identificar diferents parts quan
s’observen variacions.
TAULES
Les taules estadístiques presenten les dades ordenades d’una manera quantitativa, mitjançant percentatges o bé
mitjançant xifres absolutes. La informació pot referir-se a un sol aspecte o bé a diversos aspectes però que estan
relacionats. També pot presentar-se la quantificació d’unes mateixes dades referides a diferents espais amb l’objectiu
d’establir comparacions.
Si una de les fonts proposades és una taula estadística caldrà, primerament, identificar la font històrica (taula
estadística) i les dades que ofereix (títol de la taula), l’espai geogràfic a què fa referència, la cronologia i la forma en
què es presenten les dades (valors absoluts o valors relatius). Tot seguit haurem d’indicar la tendència general de
cada fenomen (augment o disminució) o bé identificar diferents parts quan s’observen variacions.

DOCUMENTS CARTOGRÀFICS
Els documents cartogràfics històrics poden ser de diferent tipus, segons els continguts temàtics: mapes polítics
(mostren fronteres entre estats, la seua evolució, extensió, guerres...); mapes político-socials (indiquen l’extensió d’una
revolució, de qualsevol problema o fet social...); mapes econòmics (situació d’àrees econòmiques, vies de comunicació,
rutes comercials, expansió de la industrialització...); mapes demogràfics (moviments de població, densitats de població...);
mapes culturals (distribució d’un moviment artístic, extensió d’una cultura, d’un moviment cultural, de centres educatius...)
Si una de les fonts és un document cartogràfic haurem de fer el següent. Primer, indicar la font històrica
(mapa) i el seu tipus. Després, explicitarem les dades que indica (títol), l’espai geogràfic i la cronologia.