delebre

Silenciosos boscos de ribera, còmplices dunes de sorra i interminables
horitzons que canvien de forma i color a cop de calendari. Natura
en estat pur. La versatilitat paisatgística del Delta de l’Ebre ha atret des
de la dècada dels setanta la vertiginosa mirada de la indústria audiovisual.
La màgia del setè art ha estat capaç de transformar els racons
més emblemàtics d’aquest idíl·lic espai del sud de Catalunya en àrides
terres desèrtiques, fèrtils i remots arrossars o intrèpides selves amazòniques.
A escassos 200 quilòmetres de Barcelona i per només 300,15
euros al dia disposem d’un impagable plató natural que pot esdevenir
qualsevol indret del món segons les exigències del guió.
La seva inaccessibilitat, però, radica en l’escrupolós compliment
d’una normativa que vetlla per la salvaguarda d’una de les zones humides
més importants de la Mediterrània. I és que les condicions per poder
rodar al Delta de l’Ebre són molt estrictes i el respecte al medi ambient
està per damunt de gratuïts capricis audiovisuals, per molt estel·lars
que siguin. “Quan ens arriba una petició, ens atenem a la normativa
vigent. Els interessats han de pagar les taxes pertinents i en tot moment
aniran acompanyats per algun guia del Parc Natural. També valorem si
el rodatge és factible, depenent del lloc escollit i de l’època de l’any”,
explica Xavier Abril, tècnic d’ús públic del Parc Natural del Delta de l’Ebre
i encarregat de la tramitació dels permisos per a obtenir imatges del
Delta. La seva feina li ha permès convertir-se en espectador d’excepció
en els dos rodatges més recents i “sonats” que ha conegut aquest
plató natural: el de la pel·lícula “Sahara”, una superproducció protagonitzada
per Penélope Cruz i el seu actual company sentimental, Matthew
McConaughey, i el videoclip promocional del darrer treball
discogràfic dels llegendaris U2, “How to dismantle an atomic bomb”.
Els escenaris deltaics més cobdiciats i alhora inabastables són l’illa
de Buda i la punta de la Banya, on, tret d’algun documental científic,
hi estan vedades les videocàmeres en qualsevol estació de l’any.
La indústria audiovisual ha hagut de conformar-se amb la cinematogràfica
punta del Fangar, on també es prohibeix qualsevol tipus d’activitat
del maig a l’agost, durant el període de nidificació del xatrac, una au
que nidifica a les dunes d’arena fina. Les salvatges platges de la Marquesa
i de l’Eucaliptus han estat també objecte de desig de cineastes
i publicistes des de fa ja quatre dècades.
I és que les oficines del Parc Natural reben una mitjana de 30 peticions
anuals per a fer rodatges i filmacions. Però, la presència del firmament
mediàtic és encara anecdòtica, ja que el 70 per cent de les
produccions realitzades en aquest plató natural són espots publicitaris.
O és que algú encara creu que els camperols asiàtics d’un dels anuncis
del Fòrum de les Cultures es trobaven en un arrossar del Vietnam?
Tampoc la Penélope Cruz va haver de viatjar fins a Nigèria per gravar
algunes de les seqüències de “Sahara”, un film ambientat al delta del
Níger. Val a dir, però, que les escenes més aventureres del film van ser
rodades al Marroc, on la llei és molt més flexible i permissiva amb la
indústria audiovisual.
En aquest sentit, Abril adverteix que el rodatge al Delta de l’Ebre
de “Sahara” hauria estat impossible només un mes després de la seva
filmació, que va tenir lloc a l’abril de l’any passat. Als U2 també els va
anar de poc de no poder gravar el seu darrer vídeo al Delta de l’Ebre.
El rodatge va tenir lloc el passat mes de setembre, pocs dies després
que el Parc Natural aixequés la “veda mediàtica” a la punta del Fangar.
Amb tot, Bono i la seva banda van haver d’adaptar-se a les exigències
imposades pel Parc Natural, ja que els realitzadors pretenien construir
un dau de formigó d’uns 45 metres d’alçada; un intolerable atemptat
ecològic que finalment va ser reemplaçat per la menys impactant diana
de lona asfàltica que apareix al videoclip de “Vertigo” que es va estrenar
a finals de l’any passat.
La discreció és un dels al·licients afegits que proporciona el Delta
de l’Ebre, ferm competidor cinematogràfic dels aragonesos Monegros
i les àrides terres d’Almeria. “No ens interessa que s’escampi que els
U2 estan rodant un vídeo al Delta, perquè en qüestió de segons podem
rebre una allau de gent, insostenible per al nostre entorn”, explica Xavier
Abril.
Tot i que darrerament és més present als mitjans de comunicació,
l’activitat cinematogràfica al Delta de l’Ebre no és recent. Cal remuntar-se
a la dècada dels 70 per trobar singulars versions sèrie B del mític
“Tarzán” rodades en aquests mateixos escenaris. Posteriorment ha
estat el món publicitari el que més ha sabut aprofitar el reclam de les
dunes mòbils de les platges ebrenques, úniques a la península Ibèrica.
Un brandi promocionat per Javier Bardem i les sessions fotogràfiques
d’una model per a la revista “Playboy” són algunes de les seqüències
dels 90 més recordades al Delta de l’Ebre. Els reportatges d’ “Un país
en la mochila” o l’encara inèdit “España, entre el cielo y la tierra” de
TVE, així com els documentals científics de canals temàtics de la televisió
privada i fins i tot de la BBC no han pogut resistir-se als múltiples
encants de la desembocadura de l’Ebre i de les espècies animals que
hi habiten o hi estan de pas en les seves migracions cap a l’Àfrica.
Després d’aquest fugaç passeig per la videoteca produïda al Delta
de l’Ebre només ens queda afegir que els animem a no esperar a veure
aquests paisatges des de la butaca d’un cinema o des del sofà de
casa seva quan es pot gaudir d’ells en viu i en directe per un mòdic
respecte al seu entorn natural.