Descarregar en pdf - Arquebisbat de Tarragona

secció documental
Santa Seu
Sant Pare
MISSATGE
per a la Quaresma 2005
Estimats germans i germanes,
1. Cada any, la Quaresma ens proposa un temps propici per intensificar l’oració i la
penitència i per obrir el cor a l’acolliment dòcil de la voluntat divina. Ella ens invita
a recórrer un itinerari espiritual que ens prepara per reviure el gran misteri de la
mort i resurrecció de Jesucrist, sobretot mitjançant l’escolta assídua de la paraula
de Déu i la pràctica més intensa de la mortificació, gràcies a la qual podem ajudar
amb més generositat el proïsme que passa necessitat.
És el meu desig aquest any proposar-vos, estimats germans i germanes, un tema
de gran actualitat, il·lustrat apropiadament per aquests versicles del llibre del Deuteronomi:
«En ell trobaràs la vida, i el Senyor et concedirà molts anys» (Dt 30,20).
Són paraules que Moisès adreça al poble invitant-lo a estrènyer l’aliança amb el
Senyor al país de Moab: «Tu escull la vida, i viuràs, tu i la teva descendència. Estima
el Senyor, el teu Déu, obeeix-lo i sigues-li fidel» (Dt 30,19-20). La fidelitat a aquesta
aliança divina constitueix per a Israel una garantia de futur, «El Senyor et concedirà
molts anys per poder habitar en aquest país que ell havia promès als teus pares,
a Abraham, a Isaac i a Jacob» (Dt 30,20). Arribar a l’edat madura és, des del punt
de vista bíblic, signe de la benedicció i de la benvolença de l’Altíssim. La longevitat
es presenta així, com un especial do de Déu.
Desitjaria que durant la Quaresma poguéssim reflexionar sobre aquest tema.
Això ens ajudarà a aconseguir una major comprensió de la funció que les persones
ancianes estan cridades a exercir en la societat i en l’Església, i, d’aquesta manera,
a disposar també el nostre esperit per a l’acolliment afectuós que els hem d’oferir.
En la societat moderna, gràcies a la contribució de la ciència i de la medicina,
estem assistint a una prolongació de la vida i a un consegüent increment del nombre
de persones ancianes. Tot això demana una atenció més específica al món de
l’anomenada «tercera edat», a fi d’ajudar aquestes persones a viure les seves grans
potencialitats amb més plenitud, posant-les al servei de tota la comunitat. La cura
de les persones ancianes, sobretot quan passen per moments difícils, ha d’estar en
el centre d’interès de tots els fidels, especialment de les comunitats eclesials de les
societats occidentals, on es viu aquesta realitat particularment.
2. La vida de l’home és un do preciós que cal estimar i defensar en cada fase. El manament
«No mataràs» exigeix sempre el respecte i la promoció de la vida, des del
seu principi fins a la seva fi natural. És un manament que no perd la seva vigència
davant la presència de les malalties ni quan el debilitament de les forces redueix
l’autonomia de l’ésser humà. Si l’envelliment, amb els seus inevitables condiciona-
40