Descarregar en pdf - Arquebisbat de Tarragona

Durant els últims anys he pogut constatar que les meves exhortacions en favor
de les víctimes de la sida no han estat en va. He comprovat amb satisfacció que
diversos països i institucions han sostingut —coordinant els esforços— campanyes
concretes de prevenció i assistència als malalts.
5. Em dirigeixo ara, de manera especial, a vosaltres, estimats germans bisbes de
les conferències episcopals dels altres continents, perquè us uniu generosament
als pastors de l’Àfrica a fi d’afrontar eficaçment aquesta emergència i d’altres que
puguin tenir. El Consell Pontifici per a la Pastoral de la Salut donarà, com ho ha
fet en el passat, la seva contribució per coordinar i promoure aquesta cooperació,
sol·licitant l’aportació concreta de totes les conferències episcopals.
L’atenció de l’Església als problemes de l’Àfrica no està motivada només per
raons de compassió filantròpica per l’home necessitat; està estimulada també per
l’adhesió a Crist redemptor, el rostre del qual reconeix en els trets de tota persona
que pateix. Per tant, és la fe el que la impulsa a comprometre’s a fons en la curació
dels malalts, com ho ha fet sempre al llarg de la història. És l’esperança el que la
capacita per perseverar en aquesta missió, malgrat els obstacles de tota mena que
troba. Al final, és la caritat el que li suggereix l’enfocament correcte de les diverses
situacions, permetent-li percebre les peculiaritats de cadascuna i afrontar-les.
Amb aquesta actitud de comunió profunda, l’Església surt a l’encontre dels ferits
de la vida, per oferir-los l’amor de Crist mitjançant les nombroses formes d’ajuda
que la «creativitat de la caritat» (Novo millennio ineunte, 50) li suggereix per socórrer-los.
A cadascú li repeteix: «Ànim! Déu no t’ha oblidat. Crist pateix amb tu. I
tu, oferint els teus patiments, pots col·laborar amb ell en la redempció del món.»
6. La celebració anual de la Jornada Mundial del Malalt ofereix a tothom la possibilitat
de comprendre millor la importància de la pastoral de la salut. En la nostra
època, marcada per una cultura impregnada de secularisme, de vegades es té la
temptació de no valorar plenament aquest àmbit pastoral. Es pensa que són altres,
els camps on està en joc el destí de l’home. En canvi, precisament en el moment de
la malaltia, se sent amb més urgència la necessitat de trobar respostes adequades
a les qüestions últimes relacionades amb la vida de l’home: les qüestions sobre el
sentit del dolor, del patiment i fins i tot de la mort, considerada no sols com un
enigma que és necessari afrontar penosament, sinó també com un misteri en què
Crist incorpora a ell la nostra existència, obrint-la a un naixement nou i definitiu
per a la vida que ja mai no acabarà.
En Crist hi ha l’esperança de la salut vertadera i plena; la salvació que ell porta
és la resposta veritable als interrogants últims de l’home. No hi ha contradicció entre
la salut terrenal i la salut eterna, atès que el Senyor va morir per la salut integral
de l’home i de tots els homes (cf. 1Pe 1,2-5; litúrgia del Divendres Sant, adoració de
la Creu). La salvació constitueix el contingut final de la nova aliança.
Per tant, en la propera Jornada Mundial del Malalt volem proclamar l’esperança
de la plena salut per a l’Àfrica i per a tota la humanitat, comprometent-nos a
treballar amb més determinació al servei d’aquesta gran causa.
44