Descarga - Secretariat diocesà de Joventut Menorca

“La ola”
Dennis Gansel, 2008
Director: Dennis Gansel
País: Alemanya
Any: 2008
Durada: 108 min.
Gènere: Drama
Intèrprets: Jürgen Vogel (Rainer Wenger), Frederick Lau (Tim Stoltefuss),
Max Riemelt (Marco), Jennifer Ulrich (Karo), Christiane Paul
(Anke Wenger), Jacob Matschenz (Dennis), Cristina do Rego (Lisa),
Elyas M’Barek (Sinan), Maximilian Vollmar (Bomber)
Guió: Dennis Gansel i Peter Thorwart; basat en el relat curt de William
Ron Jones i en l’obra de Todd Strasser.
Estrena a Alemanya: 13 de març de 2008
Estrena a Espanya: 28 de novembre de 2008
“LA OLA”
VI Setmana del Cinema Espiritual 2009
Els qui encara esperen 1

2
LA OLA
Presentació
La ola (Die Welle) és un llargmetratge basat en una
història real que va tenir lloc el 1967 en un institut
de secundària californià. Allà, el professor d’història
d’ascendència jueva Ron Jones, va dur a terme un
experiment que va anomenar “The Third Wave” (La
Tercera Onada) que, segons les seves pròpies parau-
Basat en una història
real: l’experiència de Rod
Jones 1
(1) Article aparegut en la revista
Co–Evolution Quarterly, Primavera
de 1976, volum núm. 9, 20 de
març de 1976, P.O. Box 428, Sausalito
CH.
“El dilluns vaig introduir els
meus alumnes d’història de segon
any a una de les experiències que
van caracteritzar l’Alemanya nazi: la
disciplina. Els vaig parlar de bellesa
de la disciplina; de la manera com
se sent un atleta en haver treballat
durament i regularment per a tenir
èxit en l’esport; de la manera com
s’afanya un ballarí o un pintor per a
perfeccionar un moviment; de la
tenaç paciència d’un científic en la
prossecució d’una idea; al voltant
del poder del desig; al voltant de
l’ús de l’esforç físic per a
l’assoliment d’habilitats mentals i
físiques superiors; al voltant del
triomf final. A fi d’experimentar el
poder de la disciplina, vaig suggerir
(no, vaig exigir) a la classe l’exercici
VI Setmana del Cinema Espiritual 2009
Els qui encara esperen
i l’ús d’una nova forma d’asseure’s.
Els vaig explicar com una manera
correcta d’asseure’s ajuda a la concentració
i enforteix els desitjos.
Concretament, els vaig imposar una
posició per a asseure’s que començava
pel fet de mantenir els
peus ferms contra el terra i les
mans estirades, creuades a
l’esquena, per tal d’assolir una posició
recta de la columna. «Així
respiren més fàcilment i estan més
atents. No se senten millor?». Vam
practicar una vegada i una altra
aquesta nova posició d’atenció.
Vaig caminar pels passadissos
assenyalant els petits defectes i
corregint–los. La manera
d’asseure’s es va transformar en
l’aspecte més important de
l’aprenentatge. Vaig donar per finalitzada
la classe fent–los deixar els
les, només pretenia ser un joc per a comprendre el
feixisme. La ola recrea aquesta experiència traslladant
l’escenari a un centre de secundària de
l’Alemanya contemporània. A l’igual que va passar
en la realitat, en la pel·lícula es mostra com el que va
començar sent un intent per a transmetre un conjunt
d’idees sobre la disciplina i el sentiment de comunitat,
es converteix en pocs dies en un moviment que
transforma completament l’actitud de l’alumnat fins
al punt d’arribar a la violència.
seus escriptoris i després, abruptament,
fent–los tornar a la posició
d’atenció. Ràpidament, la classe va
aprendre a canviar de la posició
dreta a la d’atenció, seient en quinze
segons. Vaig centrar la preocupació
en el fet que els peus estiguessin
paral·lels i plans, els turmells junts,
els genolls doblegats en un angle de
noranta graus, les mans estirades,
creuades a l’esquena, la columna
recta, el mentó enganxat al pit i la
cara de front. Vam fer exercicis
sonors en què la conversa només
es permetia per a demostrar que
era una distracció. Als pocs minuts
d’exercicis progressius, el grup
podia canviar des d’una posició
dreta, fora de la sala, a una posició
asseguda, al costat dels seus escriptoris,
sense fer soroll; la maniobra
completa només ens prenia cinc
segons”
(Començament de la narració
del professor sobre el que va
passar a Cubberly High School,
a Palo Alto, Califòrnia, durant
cinc dies, l’abril de 1969).

T’has identificat amb algun dels
personatges? Per què?
ELS QUE AVISEN QUE QUELCOM
NO VA BÉ
La Karo qüestiona l’Onada a en Marco
ELS PERSONATGES
(La Mona i la Karo són a l’aula de informàtica
preparant un escrit d’oposició a l’Onada. Aleshores
truca en Marco, que entra tot interrompent–les)
Marco: Te estaba buscando por todas partes ¿qué
haces?
Karo: Nada especial (tanca el document de l’ordinador
en què estaven treballant)
Marco: Hola (li fa un petó a la Karo i s’asseu enmig
d’elles). Vamos a hacer una fiesta en la playa esta
tarde ¿te apuntas?
Karo: ¿Quiénes? Te refieres a los miembros de La Ola.
Identifica als personatges (Assenyala com se situa cada personatge
davant l’onada):
Rainer Wenger L’alumne que resulta ferit al final.
Tim Juga en l’equip de waterpolo i surt amb la Karo
Marco L’alumne guardaespatlles.
Karo La companya del professor.
Anke Wenger Jove rossa tímida a la qual li agrada en Marco.
Bomber El professor–líder.
Lisa La jove crítica que surt amb en Marco.
Marco: Bueno, también habrá otra gente.
Karo: No gracias. Sin camisa blanca no seré bien
recibida.
Marco: Eso es una tontería.
Karo: Sí, es una tontería y precisamente por eso no
me apetece.
Mona: ¡Uh! Malas vibraciones. Me voy.
Karo: Te puedes quedar.
Mona: No. Tengo ensayo del coro. Que te diviertas
en la fiesta de La Ola. Adiós (adreçant–se irònicament
a en Marco).
Karo: Adiós.
Marco: (s’apropa a la Karo) ¿Qué tienes en contra de
La Ola?
Karo: Por Dios, marco abre los ojos. La Ola se está
convirtiendo en algo muy raro.
Marco: Ya está volviendo a exagerar, Karo.
Karo: ¿Ah sí? Mira esto (obre la pàgina web de
l’Onada. Apareix el logo al costat de dues pistoles).
Fíjate en la apariencia de la página.
Marco: La hizo Tim. Tiende a pasarse.
Karo: Mira (llegint) ayer un tío con su camisa blanca
me acosó. Me dijo que si no me unía a La Ola
perdería a todos mis amigos, pues pronto todos
pertenecerán a ella. Contesté que me lo pensaría y él
con mucha agresividad me dijo que luego sería
demasiado tarde”. Demasiado tarde ¿para qué,
“LA OLA”
VI Setmana del Cinema Espiritual 2009
Els qui encara esperen 3

4
Marco? ¿No te das cuenta de lo que pasa? Están
acosando a los alumnos.
Marco (pensatiu): Sí, pero es un mensaje anónimo.
¿Cómo sabes que no es falso?
Karo: ¿Falso? León no dejaba entrar a nadie en el
Instituto que no hiciera vuestro estúpido saludo.
Marco: Lo siento, pero tu hermano siempre ha sido
un imbécil.
Karo: Pero no tanto. Y a mí también me tratan como
una leprosa porque no llevo camisa blanca.
Marco: ¿Y por qué no te la pones?
Karo: Muy sencillo. Porque no quiero.
Marco: Yo sí. La Ola significa mucho para mí.
Karo: ¿Como qué?
Marco: El grupo, tú lo conoces. ¿Sabes lo que
significa eso? Tú tienes una familia intacta, yo no.
Vienes conmigo o no. (Ella diu que no amb el cap)
L’Anke es distancia i avisa en Rainer
de les seves actituds i les seves
conseqüències
(Després de la baralla en el poliesportiu l’Anke i en
Rainer arribar a casa seva al vaixell)
Anke: No lo puedo creer. No lo entiendo
Rainer: Yo no les he dicho que aticen a la boca a los
contrarios
Anke: ¡No, claro que no!
Rainer: Entonces, ¿qué está diciendo?
Anke: ¡Te encanta que tus alumnos te adoren! Que
estén en clase pendientes de lo que hablas.
Rainer: ¿Pretendes decir que a ti no te encanta? Eres
profesora, ¿qué me estás contando?
Anke: No se trata de eso. Los alumnos ven un modelo
en ti y tú los estás manipulando para tus fines. Es sólo
una cuestión de ego ¿Es que no puedes verlo?
Rainer: Sabes lo que pienso, que estás celosa.
Anke: ¿Qué?
Rainer: Sí, porque no ven un modelo a seguir en
alguien que fue número uno de su promoción. Sí, el
pedagogo de segunda te muestra el camino.
Anke: El pedagogo de segunda, ¿ese es el problema?
Rainer: Sí ¡Eso es lo que pensáis todos! Un bachillerato
sacado a la segunda y licenciado en una
VI Setmana del Cinema Espiritual 2009
Els qui encara esperen
universidad pública en Deportes y Políticas. ¿Qué es
eso?
Anke: No sabía que te sintieras tan inferior. No
hubiera creído que te afectaba tanto.
Rainer: ¡Al menos yo no tengo que tomar pastillas
los lunes por tener un miedo tremendo a la escuela!
(crida enfadat)
(L’Anke es retira. Ell queda sol i abaixa el cap. Ella
comença a fer la bossa).
Rainer: Anke, por favor. Espera. No quería decir eso.
Anke: Lo has dicho y querías decirlo. En los últimos
días te has convertido en un gilipollas ¡Déjame en paz!
(Ella se’n va i en Rainer li clava una puntada de peu
a una llauna)
Recull algunes de les frases que pronuncien
els que s’oposen a l’Onada
Us heu tornat bojos.
Anem, tios, això és malaltís.
Estàs malament del cap.
Estan acorralant els alumnes.
SEMPRE POT VENIR L’ONADA
SOPA DE LLETRES
LA OLA
En aquesta sopa de lletres hem amagat 14 paraules
relacionades amb la pel·lícula “L’ona”: CONTROL, GRUP,

IDEOLOGIA, UNIFORME, VIOLÈNCIA, AUTOCRACIA,
SUBMISSIÓ, ENEMIC, PODER, DISCIPLINA, DICTADU-
RA, LOGO, LIDER, SALUT.
QUIN ÉS L’ORIGEN DE L’ONADA?
L’Onada s’origina com una experiència educativa per
a explicar com la dinàmica de l’autocràcia es nodreix
d’un moviment en què, finalment, les persones queden
atrapades i acaben abocades a la violència.
L’Onada comença alimentant–se de la insatisfacció,
les frustracions i les dificultats de les persones.
Algunes d’aquestes limitacions tenen un caràcter
social, com ara no sentir–se acceptat pels altres o no
formar part de cap dinàmica compartida.
Intenta assenyalar quina insatisfacció té
cadascun dels personatges. Com les
resolen?
Les conseqüències de l’Onada acaben
donant lloc a la violència
Com es propaga l’Onada?
De quina manera es pot vèncer?
Veus algun d’aquests trets en el logotip de
l’Onada?
[Esbrina si s’assembla a l’obra d’algun pintor. PISTES: japonès i
encunyador del terme “manga”].
DUES PEL·LÍCULES, DUES OPCIONS
Hi ha un munt de pel·lícules sobre història que
ocorren en les aules. D’entre totes, escollirem El club
dels poetes morts (1989) de Peter Weir. Totes dues
porten tràgicament al suïcidi d’un jove estudiant. No
obstant això, les claus en què es mouen els dos
professors són molt diferents. El professor John
Keating criticarà l’educació que es basa en la disciplina,
l’honor i la tradició i proposarà la llibertat i la
creativitat com a referents. Vegem una de les seves
lliçons:
“El dia d’avui no es tornarà a repetir. Viu
intensament cada instant. La qual cosa
no significa esbojarradament, sinó
mimant cada situació, escoltant cada
company, intentant dur a terme cada
somni positiu, buscant l’èxit de
l’altre, examinant–te de l’assignatura
fonamental: l’Amor. Perquè un dia no
lamentis haver malgastat egoistament
la teva capacitat d’estimar i donar vida”.
“LA OLA”
VI Setmana del Cinema Espiritual 2009
Els qui encara esperen 5

6
Per què sent tan diferents, els dos professors hauran al final d’afrontar la mort d’un alumne?
Què ha fallat en cada cas?
VI Setmana del Cinema Espiritual 2009
Els qui encara esperen
LA OLA
EL C
Enfrontaments entre grups
L’onada s’enfronta amb diversos grups:
El grup d’anarquistes als quals els han esborrat les
pintades.
Els traficants que intimiden en Tim.
El grup de companys del seminari sobre
l’anarquia.
L’equip contrari de waterpolo.
Creus que es pot parlar de tenir enemics?
Quin és el límit de la rivalitat? (Pensa en
l’esport, en els estudis, en el món laboral, en
les relacions)
Una pel·lícula dos finals
En el material extra de l’edició del DVD figura un
segon final menys dramàtic. En aquesta alternativa.
durant el diàleg final. el professor Rainer aconsegueix
convèncer en Tim i, mentre l’abraça, aquest li
pren l’arma. Al final tots dos són detinguts mentre
EL CLUB DE LOS POETAS MUERTOS
EL CLUB DE LOS POETAS MUERTOS
el company ferit és atès com a conseqüència del tret
d’en Tim.
Què en penses, d’aquests dos finals?
Per què creus que la versió comercial ha escollit el
més dramàtic?
Quin dels dos finals hauries escollit? Per què?
EL PUNT DE VISTA ESPIRITUAL: EL
PROBLEMA DEL MAL
Quin és l’origen del mal?
Els primers capítols de la Bíblia reflexionen sobre
l’origen del mal. S’hi encadenen una sèrie de relats
que plantegen el fons d’aquest problema: la història
d’Adam i Eva en el Paradís i la mort d’Abel per Caín.
Fixem–nos en aquest últim relat.
«Abel era pastor d’ovelles i Caín
treballava la terra. Acabades les collites,
Caín va presentar al Senyor una ofrena dels
fruits de la terra. Abel va oferir també les
primeres cries del ramat amb el greix de les
víctimes. El Senyor va acollir favorablement

Peter Paul Rubens
(1577–1640).
Abel i la seva ofrena, però no acollí Caín i
la seva. Caín es va irritar molt i anava amb
el cap baix. 6 El Senyor li digué: Per què
estàs irritat i no aixeques el cap? Si obres
bé, seràs acceptat; però, si no obres bé, el
pecat aguaita a la porta: ell et desitja, però
tu l’has de dominar. Caín va dir al seu
germà Abel: “Sortim al camp”. Un cop van
ser al camp, Caín es va llançar sobre el seu
germà Abel i el va matar. Llavors el Senyor
va preguntar a Caín: “On és el teu germà
Abel?”. Ell va respondre: “No ho sé. Que
potser sóc el guardià del meu germà?”. El
Senyor li replicà: “Què has fet? La sang del
teu germà clama a mi des de la terra! Des
d’ara, doncs, seràs maleït de la terra, que
ha obert la boca per recollir de les teves
mans la sang del teu germà. Quan treballis
la terra, ja no et donarà els seus fruits.
Aniràs pel món errant i fugitiu.”». (Gn. 4,
2–12)
Per què Caín està insatisfet?
Què el mou a matar Abel?
Quines conseqüències té la seva acció?
“LA OLA”
VI Setmana del Cinema Espiritual 2009
Els qui encara esperen 7

El relat intenta plantejar algunes qüestions de fons
que també es plantegen en la pel·lícula: per què
l’home fa el mal al proïsme? O, dit més personalment,
per què sóc dolent?
Com es propaga el mal?
El mal es comunica socialment, per contagi. Tant la
història de Babel com la de Lèmec ens parlen de
l’enorme poder de propagació del mal. Ara la
venjança creix progressivament:
“Lèmec va dir a les seves dones: Escolteu–me,
Adà i Sil·là, dones de Lèmec,
estigueu atentes al que us dic: He mort un
home que m’havia malferit, he mort un noi
que m’havia donat cops. Caín serà venjat set
vegades, però Lèmec ho serà setanta–set.”
(Gn 4, 23–24)
Segons el relat bíblic, el pecat i la violència formen
part d’una espiral, d’una onada, que va creix i arriba
a tots. És un contagi com el de la grip, que es
transmet dels uns als altres.
Sabries posar exemples de situacions on el
mal es propaga? Procura fixar–te també en
alguna situació que et sigui pròxima
ORGANITZEN: Delegació de Joventut de Barcelona, Terrassa, Sant Feliu,
Vic, Tarragona, Girona, Lleida, Mallorca i Menorca.
Pot el bé vèncer el mal?
Guíes elaborades per Setmana Cinema Espiritual.
“A l’excés del mal no es pot respondre
amb cap raonament que suprimeixi la
qüestió. A aquesta desmesura no pot oposar–
se sinó una altra desmesura. L’únic contrapès
possible és un excés d’amor. Al dolor banyat
en llàgrimes i sang només pot respondre el
testimoni d’un amor d’algú que assumeix el
pes del mal en la seva pròpia carn, arribant
fins a les llàgrimes i la sang. Un amor més
fort que la mort. En això consisteix allò
nuclear del missatge cristià”.
(Bernard Sesboüé, Creure. Invitació a la fe catòlica per a
les dones i homes del segle XXI, pàg. 225)
Creus que es pot vèncer el mal amb el bé?
Com?
COL·LABOREN:
Disseny i diagramació: jiniguezm@hotmail.com • Mòbil 600 748 621