Annals - PDF - Societat Catalana de Pneumologia

37
DETECCIÓ DE MUTACIONS K-ras EN MOSTRES DE PUNCIÓ
BRONQUIAL
Autors: Fortuna AM, Burgués C, Rico N1 ,Puzo MC, Castella J, Blanco I, Mora J1 .
Institució: Servei de Pneumologia, Unitat de Broncologia i 1Servei de
Bioquímica, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona.
INTRODUCCIÓ
La mutació en el codó 12 del gen K-ras en el càncer de pulmó varia del 25 % al
48 % amb resultats diferents segons el tipus histològic i la mostra bronquial
(biòpsia, BAS, punció) analitzada.
OBJECTIUS
Avaluar la sensibilitat i l’aplicació diagnòstica de la detecció de mutacions K-ras
en mostres de material bronquial, obtingut per punció aspirativa bronquial (PB)
amb agulla fina, durant la broncoscòpia de pacients amb sospita de càncer de
pulmó, i analitzar la correlació amb el diagnòstic citològic.
MATERIALS I MÈTODES
Es varen analitzar 18 mostres de material bronquial obtingudes per PB, de
pacients amb sospita clínica i/o radiològica de càncer de pulmó per estudi
citològic i per a la detecció de mutacions en el codó 12 del gen K-ras mitjançant
la tècnica dels polimorfismes dels fragments de restricció (RFLP/PCR) per l’enzim
BstNI en productes amplificats per PCR, segons mètode estàndard (detecció d’1
al·lel mutat en 100 normals) i mètode enriquit (detecció d’1 al·lel mutat en
100.000 normals. J. Mora et al. Química Clínica 2004; 23: 20-24). El material de PB
es va obtenir per rentat de l’agulla de punció, després de processar la mostra per
citologia.
RESULTATS
En 10 de les 18 mostres analitzades es va fer el diagnòstic citològic de càncer de
pulmó amb la següent distribució: 5 carcinomes de cèl·lula gran, 2 adenocarcinomes,
1 adenocarcinoma metastàtic de còlon i 2 carcinomes de cèl·lula petita.
En 3 carcinomes de cèl·lula gran i 1 adenocarcinoma primari es va detectar la
mutació K-ras. No es van detectar mutacions en la resta de mostres (S: 40 %, E:
100 %). El VPP i el VPN van ser de 100 % i 57 %, respectivament.
CONCLUSIONS
La detecció de la presència d’una mutació del gen K-ras en una mostra de material
bronquial obtinguda per PB broncoscòpica és una tècnica sensible de detecció
de malignitat i té una bona correlació amb el diagnòstic citològic de càncer
de pulmó.
39
UTILITZACIÓ DE LA TOMOGRAFIA D’EMISSIÓ DE POSITRONS
EN EL DIAGNÒSTIC I L’ESTADIFICACIÓ DEL CÀNCER DE PULMÓ
Autors: Consola B, Tàrrega J, Torrella M, Simó M1 ,Rami R2 ,Serra M2 ,Belda J2 ,Barbeta E.
Institucions: Hospital General de Granollers. 1CETIR Unitat PET. 2Hospital Mútua de Terrassa
INTRODUCCIÓ
La tomografia d’emissió de positrons (TEP) és una nova tècnica diagnòstica que proporciona
informació sobre l’activitat metabòlica cel·lular i que recentment s’ha implementat en el
diagnòstic i estadificació del càncer de pulmó.
OBJECTIUS
Descriure l’experiència preliminar en la utilització de la TEP en el diagnòstic i estadificació del
càncer de pulmó en un hospital general.
MÈTODES
S’han analitzat de forma prospectiva les TEP realitzades de gener a desembre de 2004. S’ha
considerat positiva la TEP que mostrava intensa captació del traçador i s’informava com suggestiva
de procés neoplàsic. El resultat es va confirmar per biòpsia/citologia o per evidència
clínica i radiològica aclaparadora de malignitat.
RESULTATS
Al llarg del 2004 s’han realitzat TEP a 40 pacients (9 dones i 31 homes), edat mitjana 66 anys
(39–83).En 23 casos (7 dones i 16 homes),la TEP es va realitzar per al diagnòstic de nòduls o masses
pulmonars d’una grandària entre 1,5 i 5 cm (grup diagnòstic) i en 17 casos (16 homes i 1
dona) per estadificació de càncer de pulmó no de cèl·lula petita diagnosticat prèviament (grup
estadificació). Dels 23 pacients del grup diagnòstic: 16 van tenir una TEP positiva; en 12 es va
confirmar malignitat (vertaders positius) i en els 4 restants es va excloure (falsos positius).En cap
dels 7 pacients amb TEP negatives es va diagnosticar malignitat (vertaders negatius). Dels 17
pacients del grup estadificació, 7 van mostrar captació localitzada en la lesió primitiva, 3 van
mostrar captació intratoràcica diferent de la de la lesió primitiva (mediastínica) i 7 van mostrar
captació extratoràcica suggestiva de metàstasis cerebrals, òssies i suprarenals. Dels 7 pacients
amb TEP localitzada,4 es van sotmetre a tractament quirúrgic, 1 va presentar metàstasi cerebral,
1 va ser N2 a la mediastinoscòpia,i l’altre es va considerar no operable per funció pulmonar.Dels
3 pacients amb captació intratoràcica, 2 van ser sotmesos a mediastinoscòpia, que no va confirmar
l’existència d’afectació neoplàsica del mediastí; el pacient restant presentava cardiopatia
greu que desaconsellava l’exploració quirúrgica. Per últim, l’evolució clínica dels 7 pacients amb
TEP suggestiva de disseminació metastàtica va confirmar aquestes troballes.
CONCLUSIONS
1) La tomografia d’emissió de positrons és una tècnica de gran utilitat per descartar malignitat
en la caracterització de nòduls i masses pulmonars.2) En l’estadificació del càncer de pulmó no
de cèl·lula petita, la TEP s’ha mostrat útil en la detecció de disseminació extratoràcica.
PÒSTERS I COMUNICACIONS - TABAC/CÀNCER
38
SIGNES D'APOPTOSI MUSCULAR EN PACIENTS AMB CÀNCER
DE PULMÓ EN ESTADIS LOCALITZATS
Autors: Martínez-Llorens JM, Ferrer MD, Minguella J, Barreiro E, Orozco-Levi M,
Lloreta J, Gea J.
Institució: Servei de Pneumologia, Cirurgia Toràcica i Patologia. Unitat de
Recerca en Múscul i Aparell Respiratori (URMAR), Hospital del Mar, IMIM, UPF-
UAB, Barcelona.
INTRODUCCIÓ
La caquèxia (pèrdua de massa muscular i massa grassa) s'associa a diferents processos,
entre els que destaquen les neoplàsies avançades, sobre tot de tracte
gastrointestinal i de pulmó. Entre els mecanismes invocats per la pèrdua de
massa muscular hi ha l'apoptosi. Es desconeix en quin punt de l’evolució del càncer
apareix aquest trastorn. La seva detecció precoç podria tenir implicacions
terapèutiques.
OBJECTIUS
L'objectiu del present estudi va ser avaluar la presència de signes d'apoptosi als
músculs de pacients amb càncer de pulmó en fases relativament inicials.
MATERIALS I MÈTODES
Es van obtenir mostres del múscul quàdriceps (vastus lateralis) en 7 voluntaris
sans i 6 pacients amb càncer de pulmó en estadis I i II, sense altra comorbilitat i
amb correcte estat nutricional (BMI>20 kg/m2 ). L'apoptosi es va avaluar per la
tècnica clàssica de TUNEL (immunohistoquímica) i microscopia electrònica.
RESULTATS
Es va observar un increment dels signes ultraestructurals tant precoços (53 %,
p