10VjEeV

Recommendations

Info

18 BASES DEL CONCURS DE FOGUERES Poden participar totes les entitats i els barris de Valls. Les fogueres han d’estar collocades a les 16 h del diumenge 23 de juny. Es recomana que totes les fogueres s’encenguin a la mitjanit. La base de concurs de cada foguera serà inferior al metre cúbic. Es valorarà la composició artística, els detalls i els acabats del Ninot que culmini la foguera. Cada foguera portarà un lema. Les ubicacions hauran de comptar amb l’informe favorable i autorització de l’Ajuntament. Els organitzadors de cada foguera tindran cura de la seguretat al voltant. Caldrà que es disposi d’un punt d’aigua vora les fogueres, per tal de poder procedir a la seva completa extinció un cop finalitzada la crema. Premis: 1r premi: dotat amb 150€ 2n premi: dotat amb 100€ Les fogueres tindran un record d’agraïment per la participació. El jurat estarà format per cinc persones: dues del món de l’art, una del món de la cultura popular, una de l’organització i una de la Federació d’Associacions de Veïns. Les sol·licituds per participar al concurs s’han de presentar a l’Ajuntament de Valls fins al divendres 14 de juny. El veredicte es farà públic diumenge 23 de juny, a la plaça del Blat, durant l’acte de la proclama de la Flama del Canigó. El fet de participar en el concurs implica l’acceptació de totes les bases i normes, així com dels acords presos pel jurat, que seran inapel·lables Costums típiques de La Festa Major de Sant Joan de Valls de la darrera dècada del segle XIX va ser descrita per l’escriptor alcoverenc Cosme Vidal i rosich (1869-1918), també conegut com Josep Aladern, en un dels més esplèndids llibres escrits sobre una festa major. En reproduïm alguns fragments, concretament els corresponents als elements festius que pervivien en aquells temps i que actualment actuen per Sant Joan, tot i que podreu comprovar que alguns ja no sortien anualment a les acaballes de la dinovena centúria, o bé que presentaven canvis respecte a com els coneixem avui. El treball va ser editat el 1895, i el reproduïm amb una adaptació ortogràfica normativa, excepte quan usem cometes. La ciutat Valls és la ciutat típica de Catalunya, la ciutat on viu la pàtria antiga amb ses festes i costums tradicionals i seculars, que són son orgull i la fan digna de l’admiració de propis i estranys. En cap altra ciutat del Principat pot estudiar-se l’antiga pàtria catalana com en la ciutat de Valls. Els castells Els castells és potser el que ha donat més anomenada a Valls. L’immortal Clavé escrigué sobre ells una de ses millors peces musicals ... Els castellers comencen a donar-se a l’afició des de sa més tendra edat. El casteller, a set anys ja és enxaneta, a vuit o deu aixecador, a dotze para a dosos, a quinze a sisens, a divuit a quints, i així anant baixant fins arribar a baixos. De manera que en aquest ofici, al revés de tots els altres, els aprenents comencen pel capdamunt.
la ciutat de Valls El ball de diables Un dels balls més típics, més oblidats i més antics és el ball de diables. Son origen deu anar-se a buscar directament en l’Edat Mitjana, quan les potestats infernals, els genis del mal, fraternitzaven amb el poble visionari i supersticiós, quan els dimonis, mercè al continuat tracte amb els humans, s’havien bestialitzat i perdut sa feresa, venint-se a convertir en el ‘Pobre Diable’ que es veu enganyat per l’astut, i serveix de motiu de broma al poble, que ja no el tem i es burla del seu poder i de qui fins moltes vegades s’aprofita per portar a cap ses més atrevides empreses. La moixiganga El ball que segueix al precedent en típica importància, i que se separa de tots per sa naturalesa, és el que anomenaven de la ‘moxiganga’ o ‘moxurranga’. Aquest ball, sense parlaments, consistia en portar a cap una sèrie d’exercicis de força, de destresa i d’equilibri, que requerien uns llargs assajos, que sols podien fer perfectament els individus aficionats als castells, amb els quals tenien dits exercicis gran semblança... Més que ball, doncs, el de la ‘moxiganga’, pot considerar-se un espectacle germà del de les torres o castells. El ball dels bastonets Altre ball sense parlaments és el dels bastonets, un dels que encara segueixen fent més... Sos individus, armats tots de curts però dobles bastons, van teixint i desteixint una capritxosa cadena, i a cada tomb van trucant-se mútuament amb els bastons, produint un xec xec que va seguint els compassos de la música que l’acompanya, que quasi sempre és un violí, flauta, o altre instrument senzill. El ball de les gitanes Però ben encertadament que el ball més original i artístic dels faltats de parlaments, és el de les gitanes. Els individus que el componen, vestits tots de gitanes, s’agrupen enrotllant un pal plantat en terra del qual parteixen un número de fils o cordons de variats colors tan gran com individus composen el ball ... L’execució d’aquest ball requereix llargs assajos i es fan molts embolics i desgavells abans de treballar-lo a la perfecció deguda. El ball de dames i vells Típic i curiós és també el ball de dames i vells. Toquen el violí i el bombo, fan la passada, es queden arrenglerats, para la música i surt un dels vells, que dirigint-se als seus companys, els enardeix en contra des ses corresponents dames ... I l’una parella darrera l’altra, totes acaben ses entrevistes de la mateixa manera, és a dir, insultant-se sempre i estirant-se els cabells més d’una vegada. Gegants i bèsties grosses Valls, com tantes altres ciutats, posseeix també un gegant, una geganta i un gegantet, que es suposa fill dels dos mitològics personatges. A més, així com Vilafranca té un drac, Reus una mulassa, i altres ciutats altres bèsties per l’estil, Valls té una àliga, o sia la reina de les aus. Aquests gegants surten al carrer molt poques vegades, i l’àliga sols dos cops a l’any, per la festivitat del Corpus i per la de Sant Joan, en què la ciutat celebra sa Festa Major... En la processó de Sant Joan és en la que juga millor paper. Al trobar-se l’àliga davant de l’església del convent de les Mínimes, en un cantó del Pati, avui plaça de Prim, es posa a ballar, fent les delícies de la companyia que al seu voltant en gran número s’arreplega. 19
Page 2 and 3: 2 Albert Batet i Canadell / Alcalde
Page 4 and 5: programa d’actes 4 Arriba Sant Jo
Page 6 and 7: diumenge 16. Al llarg del dia, barr
Page 8 and 9: La Parra-Concert de Festa Major El
Page 10 and 11: 10 Joel Joan a la comèdia de la te
Page 12 and 13: 20 h, plaça del Blat. L’encesa d
Page 14 and 15: dilluns 24. DIADA DE SANT JOAN 8 h,
Page 16 and 17: 21.15, des de la plaça del Pati. C
Page 20: Venda de localitats SantJoan2013 ww

10VjEeV

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?