You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
FUERO JUZGO<br />
EN LATIN Y CASTELLANO. Biblioteca PixeLegis. Universidad de Sevilla.<br />
COTEJADO<br />
CON LOS MAS ANTIGUOS Y PRECIOSOS CÓDICES<br />
POR<br />
LA REAL ACADEMIA ESPAÑOLA.<br />
MADRID<br />
POR IBARRA , IMPRESOR DE CÁMARA DE S. M.<br />
1815.<br />
•
DISCURSO<br />
.+-10 •>>.-{••<br />
Sobre la legislacion de los wisigodos y formacion del Libro<br />
Fuero de los jueces , y su version castellana (1).<br />
INTRODUCCION<br />
Entre todas las bárbaras y belicosas naciones septentrionales , que sobre las ruinas<br />
del vasto y poderoso imperio romano levantaron sus monarquías , la que mas se<br />
apartó de las primitivas costumbres de sus mayores, aunque retuvo muchas , y por<br />
consiguiente dió rna.s regularidad á su legislacion , fue la de los godos, que con el<br />
nombre de wisigodos, ó godos occidentales á distincion de los ostrogodos , ó godos<br />
orientales, fixaron su residencia y dominacion en España.<br />
Emulos de los romanos en esto como en otras muchas cosas los wisigodos dividieron<br />
su código legal á imitacion de Justiniano en doce libros, y éstos en sus<br />
títulos y leyes correspondientes ; y no contentos con haber tomado el órden y nié.todo<br />
de los romanos adoptaron tarnbien muchas leyes de ellos en su legislacion,<br />
aunque despues consolidada con el tiempo y con la entera expulsion del dominio<br />
romano de la monarquía goda prohibieronegnarella absolutamente el uso y autoridad<br />
de las leyes romanas, como se dirá en su lugar.<br />
Una de las pruebas, entre otras muchas que pudieran darse , de la adopcion de<br />
las leyes romanas en la legislacion wisigoda es el título I del libro 4 que trata de<br />
los grados del parentesco , tomado todo él, ó por mejor decir copiado todo á la<br />
letra del tít. i i , lib. 4 de las Sentencias recibidas del jurisconsulto Paulo, con sola<br />
la diferencia de hallarse mezcladas en el contexto de las leyes las interpretaciones<br />
llamadas de Aniano ; esto sin duda, porque se tomaron dichas leyes, como se dirá<br />
inmediatamente , del Código Alariciano, ó lo que es lo mismo, del Breviario formado<br />
de órden de Alarico por Goyarico conde palatino, refrendado por Aniano , y<br />
promulgado por aquel príncipe en favor de los romanos provinciales sujetos á su<br />
dominacion, que miraban como un yugo insoportable la sujecion á las leyes visigodas<br />
, y tuvo con ellos la política condescendencia de darles una legislacion para su<br />
gobierno particular, mas análoga y acomodada á su genio y costumbres; habiéndose<br />
formado dicho Breviario de los Códices gregoriano, hermogeniano y teodosiano,<br />
de las Sentencias recibidas de Paulo, Instituciones de Cayo y de las Novelas , á lo<br />
qual se añadieron las interpretaciones de Aniano, ó atribuidas á él, hechas de árdea<br />
de Alarico para aclarar lo que hubiese obscuro en las leyes romanas , y hacerlas mas<br />
útiles á sus súbditos, como lo dice el mismo Alarico en su Conmonitorio ó mandato<br />
puesto á la frente del Código para darle la sancion real y legal (2).<br />
De este Breviario llamado vulgarmente de Aniano, aunque no hizo mas que re..<br />
frendarle (3), se tomaron las citadas leyes de los grados del parentesco, y no de<br />
(t) Este discurso es obra de nuestro académico de número el ilustrísimo serien. Don Manuel de Lardizaba/<br />
y Uribe, del Consejo y Cámara de S. M.<br />
(2) Utilitates populi nostri propitia Divinitate tractantes hoc quoque quod in lcpibus videbatur iniquurn,<br />
9<br />
meliori deliberatione corrigimus , ut omnis legum romanarum , et antiqui juris obscuritas, adhibizis sacerdotibus<br />
ac ncbilibus viris , in hicem intelligentiae melioris deducta respiendeat , et nihil habeatur al/IN:n-11am,<br />
undc se diuturna, aut diversa jurgantium impugnet objectio. Quibus omnibus enucleatis, atque in unurn hbrum<br />
prudentium efectione collectis, haec quae excerpta sunt , vel clariori interpretatione composira venerabilion;<br />
episcopornm vel electorum provincialium nostrorz tm roboravit adsensus. Apud Baron. Annal. ann. 06.<br />
(3) Anianus V. S. huno codicem legum ¡uris.•secundum authenticum subscriptum , er in thesauris editum,<br />
subscrípsi, et edidi sub die in nonas februarii auno xxrr regnante domino rostro Alarico Rege ex praeceptione<br />
a2
tv<br />
san Isidoro arzobispo de Sevilla, como equivocadamente se figuró Alonso Villadiego,<br />
en su comentario á la primera de estas leyes dice: que cree con evidencia que<br />
el val<br />
fueron hechas por san Isidoro en tiempo de Sisebuto, fundado, ró<br />
por mejor deci<br />
y con<br />
engañado por el monge Graciano, que insertó dichas leyesen su Decreto ,<br />
acostumbrada falta de crítica las aplicó á san Isidoro, siendo notoriamente del<br />
su que con mejor crí-<br />
consulto Paulo con las interpretaciones de Aniano; y así es<br />
juris tica fueron excluidas de las obras del Santo en la edicion regia, hecha en Madrid por<br />
códices mas antiguos, aunque<br />
Grial de Orden de Felipe II, por no encontrarse en los<br />
se hallan en algunos posteriores, como lo advierte el editor.<br />
De este mismo Breviario se tomó tambien todo lo demas que los reyes godos<br />
sucesores tuvieron por conveniente adoptar de las leyes romanas en su legislacion,<br />
de la qual por consiguiente puede con verdad decirse que es un código gótico -romano<br />
por la mezcla que en él hay de costumbres y leyes de entrambas naciones.<br />
Don Joaquin Marin en su Historia de la milicia española (tom. I , pág. 226)<br />
dice que aunque en el Fuero Juzgo hay muchas leyes concordantes con el derecho<br />
comun , y especialmente con el código, no se pudieron tomar ni del código teodosiano<br />
ni del de Justiniano, porque uno y otro se publicaron despues de la venida<br />
de los godos: por lo qual cree que estas costumbres las aprendieron estando con los<br />
romanos, así como recibieron de ellos otros usos. Pero la razon es muy débil y no<br />
prueba nada, porque la coleccion del Fuero Juzgo no se hizo inmediatamente á la<br />
venida de los godos, sino mucho despues y muy posteriormente no solo á la publicacion<br />
de los dos citados códigos, sino tambien al la del código alariciano, de donde<br />
se tomaron las leyes, como se ha dicho, y lo prueban sin réplica las ya citadas<br />
de los grados de parentesco.<br />
Quatro clases ó géneros de leyes se encuentran en la legislación wisigoda. Unas<br />
que hacian los príncipes por su propia autoridad y potestad, como lo manifiestan<br />
sus respectivos nombres puestos en ellas ; pero intervenían tambien para su formacion,<br />
á lo menos con su consejo , los proceres y principales señores de la corte, de<br />
lo que ha quedado un claro testimonio en la ley 14, tít. 2, lib. 12 en la qual Sisebuto,<br />
autor de ella, dice que ha de valer para siempre esta ley que él ha hecho con<br />
todo el oficio palatino. Este oficio palatino puede, segun esto, considerarse como un<br />
consejo íntimo y privado que tenian los soberanos cerca de su persona, á fin de<br />
aconsejarse y tomar las luces necesarias para el mayor acierto en asuntos de mucha<br />
gravedad y consecuencia, qual es y ha sido siempre la formacion de las leyes.<br />
Otras se hacian en los concilios nacionales por la nacion representada en ellos<br />
por los dos brazos eclesiástico y regular unidos al príncipe como cabeza suprema del<br />
estado, el qual convocaba los concilios, proponia en lo que se llama tomo regio los<br />
asuntos que se habían de tratar y determinar en ellos, y al fin confirmaba y daba<br />
la sancion real y legal á las determinaciones conciliares, como todo aparece<br />
claro por las mismas actas de los concilios , de las quales consta igualmente muy<br />
pueblo prestaba su consentimiento<br />
en la formacion de estas leyes, como es qdueeveerl<br />
en el cánon 75 del concilio IV toledano, en el qual despues de haber determinado<br />
lo conducente á la seguridad de la persona de los príncipes<br />
y del estado , dice (I):<br />
Por todo el clero y el pueblo se El que contraviniere á esta definicion sea anatematizado,<br />
&c.; y en el cánon io del concilio XVI (2): Por todos los sacerdotes de<br />
Dios, señores del palacio y todo el pueblo se Ixo , ae<br />
Aun A mas expresiva y terminante es todavía na<br />
códice que ha servido<br />
ley , que<br />
o de d texto á la Academia, la ha puesto po el . 5<br />
r<br />
cnoon tenerla nerla e l<br />
nota con num<br />
domini nostri gloriosissimi regis Alarici , ordinante viro magnifico et illustri Goiarico comite. Ap. Jacob.<br />
Gotofred. in prolegom. cod. Theodos. cap. 5 , num. 8.<br />
(r) Et ideo, si placer omnibus qui adestis haec temió reiterara sententia, vestrae vocis eam consensu &—<br />
mate. sic. Concil. Ab universo Tolet. clero vel populo dictum est: Qui contra hanc vestram definitionem praesumserit, anathema<br />
IV , can. 7 5 , num. 82.<br />
vestram<br />
(2) Ab<br />
detinitionem<br />
universis Dei<br />
venire<br />
sacerdotibus , palatii senioribus, clero vel omni populo dictum est : Qui contra hanc<br />
praesumserit,<br />
sit anatherna , &c. Concil. Tolet. xvi, can. io, num. 49.
á la pág. 5 de su edicion latina , habiéndola tomado del códice Emilianense y del de<br />
Cardona , en el qual y en Lindembrogio es la ley 5 , tít. 1, lib. 2, y en la version<br />
castellana dice: "Anadímos con estas otras leyes, que nos ficiemos con los obispos<br />
»de Dios e con todos los mayores de nuestra corte, e con otorgamiento del pueblo."<br />
Hay otras leyes, y en bastante número, sin data ni nombre de autor ni otra<br />
señal alguna por donde pueda venirse en conocimiento, ni aun por su contexto, de<br />
quién son y de quándo se hicieron. Estas se puede creer que se tornaron de las antiguas<br />
y primitivas colecciones, de las quales pasáron á las posteriores sin nombre de autor,<br />
ó porque en aquellas no le tenian, ó porque no se creyó necesario conservarle si le<br />
tenian , estando bastantemente autorizadas ya por el solo hecho de hallarse incorporadas<br />
en una coleccion aprobada. Hay bastante fundamento para creerlo así en la<br />
misma ley 5 que acaba de citarse, en la qual tratando Recesvinto de las leyes de su<br />
compilacion y quales deben observarse, cuenta entre ellas las que vienen de la antigüedad:<br />
quas aut ex antiquitate inste novimus , aut tenenzus , que en la version castellana<br />
dice: "E aquellas leyes mandamos que valan, las qualcs entendemos que fueron<br />
»fechas antiguamientre por derecho", en lo . que parece hacer alusion á las primitivas<br />
colecciones; á lo menos es una conjetura bastante fundada, y tiene mucha probabilidad,<br />
así como no tiene ninguna la de Villadiego , que atribuye determinadamente<br />
todas las leyes sin autor á Sisenando ó á san Isidoro con razones harto débiles, que se<br />
examinaran en el capítulo II de este discurso. Es verdad tambien que entre estas leyes<br />
sin autor hay algunas de las que por su contexto se puede inferir con alguna probabilidad.,<br />
á lo menos el tiempo en que se hicieron, corno se dirá en ocasion oportuna.<br />
Otras leyes hay finalmente que tienen al principio una nota que dice: antigua, y<br />
en algunas se añade: noviter einendata. Comunmente se cree que estas son tomadas<br />
de la legislacion de los romanos, y pudieran alegarse corno prueba de ello las ya citadas<br />
leyes del tít. i , lib. 4 que tienen la nota de antiguas, y fueron no solo tomadas,<br />
sino copiadas literalmente de las leyes romanas , corno se ha dicho. Esta opinion viene<br />
muy de antiguo, pues en algunos códices castellanos se encuentra al principio de ellos<br />
una especie de discurso que la Academia ha puesto en la edicion castellana despues<br />
de las leyes del prólogo pág. 15. En este discurso , despues de una breve cronología<br />
de los reyes godos, trata el autor de la division del Fuero en libros, títulos y leyes , y<br />
entre otras cosas dice: "Et guando fallares scripto, ley antigua, sepas que es de los<br />
»libros de los romanos, que fue puesto en honor de cesares fieles..,. Et guando falla-<br />
»res scripto, correpta, sepas que hay en ella algo del juicio de los romanos."<br />
Esto se confirma por una ley suelta que sigue á continuacion del discurso con una<br />
inscripcion que dice: El rey don F7avius Horius (que es Ervigio), y comienza diciendo:<br />
"Nos pusiemos señal sobre cada un iuycio (ley) que aviemos emendado de los<br />
» iuycios antiguos, los quales fueran de los romanos." Sigue refiriendo que en las leyes<br />
de los romanos hay dudas y obscuridad , y que él habia escogido para poner ea<br />
este libro las que parescien et eran manifiestas; y luego dice: De si • sez-ialar sobre ellas<br />
(las leyes) con su et decir : ley antigua : de si señalar las que emendades , et en las<br />
gire acresciernos , et decir : antigua emendada, et así partiemos lo oscuro et arrancamos<br />
lo dubdoso.<br />
De aquí resulta al mismo tiempo que en la coleccion de Ervigio, de que se hablará<br />
en su lugar , se insertaron varias leyes de los romanos, y en ella se pusieron las<br />
notas: antigua, y nuevamente emendada, que hasta hoy se han conservado en muchas<br />
de ellas. Pudiera ser tambien otra confirmacion de lo dicho la ley 24, tít. r, lib. 2,<br />
en la qual' en donde el texto latino dice: in lege priori, los códices castellanos Toleda-r<br />
noy Escurialense 1. 0 dicen: en la ley antigua romana.<br />
Las dos últimas clases de leyes, esto es, las que no tienen nombre de autor y las<br />
que tienen la nota de antiguas , pueden y deben referirse á las de la primera clase<br />
de las que fueron hechas por los príncipes•, pues aun guando las que tienen la nota<br />
de antiguas se hayan tornado de la legislacion romana, en tanto tienen autoridad<br />
y fuerza de ley, en quanto fueron adoptadas por los príncipes godos en su legislacion<br />
, y se incluyeron en el código nacional. De suerte que la fuente y origen todo
visigoda viene á reducirse en suma á los príncipes y concilios tiadc<br />
' b<br />
cionales toledanos.<br />
Don Juan Francisco Masdeu en su erudita Historia critica de España (totn.<br />
pág. 1 4 ) dice, que las órdenes y decretos de los reyes godos no tenian fuerza sino<br />
durante su vida, y solo recibian perpetuidad y vigor de ley guando lograban la apto-<br />
eclesiástico y secular con la firma de los obispos y grandes del<br />
bacion de los estados<br />
reyno; y que por eso todos los príncipes desde Recaredo hasta Egica procuraron que<br />
se confirmasen sus decretos en los concilios de Toledo. No dice en qué se funda esta<br />
ascrcion, y si fuese cierta, seria necesario decir que la mayor parte de las leyes wisi-<br />
no fueron<br />
godas, que han llegado á nosotros, no fueron verdaderas leyes, porque<br />
confirmadas por los concilios de Toledo, corno de ellas mismas y de los concilios aparece.<br />
Ademas de que la expresada asercion es abiertamente contraria á la de Sisebuto<br />
en la ley 14 arriba citada, en la qual dice que quiere que valga perpetuamente: hac<br />
in perpetuum valitura lege sancimus.<br />
Del<br />
mismo modo y aun con mas energía se explica Chindasvindo en la ley 17,<br />
tít. 5 , lib. 6, diciendo: hoc onme per aevum promulganws edictum ; y en otras diversas<br />
leves se encuentran iguales ó semejantes expresiones, todas las quales serian enteramente<br />
vanas y aun ridículas, si la observancia y fuerza de las leyes que las contienen<br />
hubiese de acabar con la vida del que las hizo.<br />
Tampoco estaba persuadido Recesvinto á que debia espirar con su vida la observancia<br />
de sus leyes , pues ademas de usar en una de ellas la expresion aeterno lege<br />
illbeinus , creia que podía obligar con ellas á sus mismos sucesores en la corona, como<br />
lo prueba la ley 5, tít. 1, lib. 2, en la qual dispone que todo lo que el príncipe adquiriese<br />
después de haber subido al trono, no pueda pasar á sus herederos, sino á los<br />
sucesores en la corona para invertirlo en beneficio del estado y no de su familia, poniéndoles<br />
taníbien por condicion necesaria para subir al trono el haber de jurar antes<br />
la observancia de su ley.<br />
Ni hay que decir que esta se hizo en el concilio VIII de Toledo, y por con-.<br />
siguiente que de él recibió la perpetuidad y fuerza de ley, porque la determinacion<br />
del concilio se limita precisamente á disponer en particular que los bienes que Chindasvindo<br />
adquirió despees de haber subido al trono pasasen á Recesvinto, no como<br />
hijo y heredero suyo , sino como sucesor en el reyno; y aun esto dice expresamente<br />
que lo hace en nombre del príncipe. Pero la extension de la ley á todos los sucesores<br />
de la corona, y la obligacion de jurar su observancia antes de subir al trono, es solo<br />
de Recesvinto sin intervencion ninguna del concilio, como de él mismo aparece.<br />
Egica, imbuido en esta parte en las mismas máximas de su predecesor, estaba<br />
tan distante de creer que sus decretos necesitaban de la confirmacion del concilio<br />
para adquirir la perpetuidad y tener fuerza de ley, que por el contrario estaba persuadido<br />
á que él la daba con sus leyes á las determinaciones del concilio. Esto se ve<br />
muy claro en el concilio XVII de Toledo convocado por el mismo Egica, el qua!,<br />
habiéndose descubierto que los judíos de Africa tenian inteligencias secretas con los<br />
España , y tramaban una conjuracion contra los cristianos , encarga al concilio en<br />
su tomo regio, que se tomen todas las providencias correspondientes sobre el asunto,<br />
y se determine lo que se debe hacer con sus personas y bienes ; y luego añade, que<br />
él promulgará una ley para dar la estabilidad y perpetuidad conveniente a' lo que en<br />
el concilio se determinare (I).<br />
De todo lo dicho resulta que tanto las leyes como los mismos concilios prueban<br />
claramente que las leyes que hacian los príncipes godos tenian fuerza de tales, y to-,<br />
da la estabilidad corr espondiente por sí mismas sin necesidad de buscarla en la confirmacion<br />
de los concilios, antes bien ellos daban a' estos la sancion real y legal.<br />
Para proceder con el debido órden y claridad en el presente discurso, se tratará<br />
(r) Sic quoque ut quid de illis eunctisque rebus ipsorum<br />
tnentreels.tyn,uin 1oc. (6n.stituat; agere conveniat , canonica vestri coetus sententia<br />
toro.<br />
quid nostrae legis censura perpetim stabile manere decernat.<br />
Concil. Tolet. xvit,
VII<br />
en j1 bazo de diversos capítulos : Del primer legislador de los godos: de las antig u as<br />
y primitivas colecciones de laS , leyes wisigodas: de las leyes hechas por los príncipes<br />
solos: de las formadas por la nacion en los concilios nacionales: de las posteriores colecciones<br />
y sus au tores hasta la que ha llegado á nosotros con el título de Liber<br />
dicum ó Forurn judicum: de la version de éste al castellano con el nombre de Fuero<br />
Juzgo : del uso, autoridad y observancia que han tenido las leyes visigodas, no solo<br />
dentro de España y en tiempo de la dominacion goda, sino tambien fuera de España<br />
y despues de la ruina de la monarquía por la irrupcion de los sarracenos: en tiempo<br />
de la dominacion de estos, y despues de su expulsion y restauracion de la monarquía<br />
española por el invicto y generoso príncipe don Pelayo y demas soberanos sucesores<br />
suyos.<br />
CAPITULO<br />
Del primer legislador de los godos.<br />
Casi todos nuestros escritores que han tratado de la historia y legislacion de los<br />
godos dicen resueltamente y sin dudas, que Eurico fue 'su primer legislador ; pero<br />
sin mas fundamento para ello que un pasage de san Isidoro arzobispo de Sevilla mal<br />
entendido, ó á lo menos no entendido con la misma exáctitud y propiedad con que<br />
el santo se explicó.<br />
Hablando de Eurico en su Historia de los godos, dice que en tiempo de este rey<br />
empezaron los godos á tener leyes escritas (1), que equivale á decir que este rey fue<br />
el primero entre los godos que puso por escrito las leyes , lo que está muy distante de<br />
significar que hubiese sido el primer legislador de los godos; á menos que se quiera<br />
decir que la escritura es tan esencial á las leyes que sin ella no las puede haber, lo que<br />
sobre ser falso probaria ademas que las naciones bárbaras septentrionales no tuvieron<br />
ni pudieron tener leyes hasta que abrazaron la religion cristiana, porque hasta entonces<br />
por lo general no adoptaron la escritura; y hablando determinadamente de<br />
los godos, es cosa sabida que juntamente con la fe cristiana recibieron el uso de la<br />
escritura de su obispo Ulfilas, inventor de la letra gótica, que por el nombre del autor<br />
se llamó ulfilana.<br />
Mas para convencerse de la falsedad de semejante asercion basta ver en Tácito (e)<br />
que los germanos tenian sus juntas y comicios en que se trataba lo conducente á la<br />
paz y la guerra : nombraban personas con el nombre de príncipes para administrar<br />
justicia : arreglaban los derechos de las sucesiones , el estado de los siervos , de los<br />
libertos: imponian penas á los delitos. i Y á quien podrá persuadirse que podian hacer<br />
todo esto sin el establecimiento de leyes verdaderas , aunque no fuesen escritas?<br />
Es verdad que á continuacion de lo que queda dicho de san Isidoro , añade el<br />
mismo santo, que antes de Enrico los godos solo se gobernaban por usos y costumbres;<br />
lo que sin duda ha dado motivo mas principalmente á la equivocacion, creyendo<br />
que las palabras moribus et ponsuetudine de que usa el santo se contraponen á<br />
todo género de leyes , no contraponiéndose verdaderamente sino á solas las escritas<br />
y á la compilacion de ellas, de que solo se trata allí, y lo que es cierto que no habia<br />
entonces entre los godos , ademas de que la palabra mos significa cambien ley no<br />
escrita, y este significado le dá el mismo san Isidoro en dos lugares de sus etimologías(3).<br />
Que las naciones bárbaras se gobernasen por leyes no escritas antes de haber hecho<br />
sus compilaciones se ve claro en Warnefrido, el qual dice que Rotari rey de los<br />
longobardos fue el primero que mandó poner por escrito las leyes que solo conscr-<br />
(t) Sub hoc Rege Gothi legum statuta in scriptis habere coeperunt , nam antea tantum moribus, et consuetudine<br />
tenebantui. S. Isidor. Histor. Gothor. in Eurico.<br />
(2) Do rno rib. German. cap. 1 I 12 18 , 20.<br />
(3) Mos veto est vetustate probara Consuetudo , sive lex non scripta. Lib. a, cap. lo, y lib. 5 , cap. 3,
VIII<br />
'-atan de memoria y por el uso (1). Y el mismo Rotari en cl epílogo de su compilacion<br />
, á la qual da el nombre de edicto , dice expresamente que mandó escribir las<br />
leyes no escritas de sus mayores (2).<br />
No hay razon ninguna para creer que los godos antes de Eurico no tuviesen leyes<br />
de esta clase , y lo contrario se deduce no obsuramente del mismo san Isidoro , que<br />
hablando de la reforma que Leovigildo hizo en las leyes, dice que añadió muchas que<br />
Enrico habla dexado de poner (3). Para decir con propiedad que Eurico omitió y<br />
dexó de poner muchas leyes, que esto es lo que en rigor significa la voz praetermissas<br />
de que usa el santo, era preciso que estuviesen hechas estas leyes antes de Eurico, y<br />
con efecto de Ermanarico rey de los godos anterior á la introduccion entre ellos del<br />
uso de la escritura dice Jornandes (4) que sujetó muchas y muy belicosas naciones,<br />
y las obligó á que obedecieran sus leyes; y Franquenau, ó mas bien don Juan Lucas<br />
Cortes, citando á Goldasto, dice que Ataulfo mandó á sus súbditos que juntamente<br />
con sus leyes propias obedecieran las romanas : prueba una y otra de que entre los<br />
godos hubo leyes antes que el uso de la escritura , y de que Eurico no fue su primer<br />
legislador.<br />
El padre Berganza (y), dando á las referidas palabras de san Isidoro su propio y<br />
verdadero sentido, dixo con mas exctitud: "Eurico fue el primer rey de los godos<br />
',que mandó recopilar las leyes de sus antecesores y las suyas propias que habia<br />
',mandado promulgar, y dispuso que fuesen puestas por escrito." Con la misma<br />
propiedad dixo tambien de Eurico el cronicon de Cardeña: éste puso primero leyes<br />
por escripto.<br />
Si san Isidoro hubiera creido que Eurico habia sido el primer legislador de los<br />
godos, seguramente no habria dexado de decirlo en obsequio de su nacion, quando<br />
en el libro 5 de sus etimologías trató de los primeros legisladores de los hebreos,<br />
griegos , egipcios y romanos; y el no haber puesto entre ellos á Eurico como el primer<br />
legislador de su nacion, es una prueba muy eficaz, aunque negativa, de que no le<br />
tuvo por tal.<br />
CAPITULO II.<br />
De las antiguas y primitivas compilaciones de las leyes visigodas<br />
y sus autores.<br />
Si Enrico, como acaba de probarse, no fue, hablando con propiedad, el primer<br />
legislador de los godos, ni puede saberse quien fuese, porque no ha quedado documento<br />
alguno auténtico que lo compruebe, fue ciertamente el primero que ordenó<br />
sus leyes, mandándolas poner por escrito, y fue por consiguiente el primer compilador<br />
de las leyes wisigodas , aunque el cardenal Baronio quiso quitarle esta gloria,<br />
dándosela á su hermano y predecesor Teodorico sin otra prueba ni fundamento que<br />
una carta de Sidonio Apolinar (6), en que censurando á Seronato prefecto de las<br />
Galias por el desprecio que hacia de las leyes romanas, dando la preferencia sobre<br />
ellas á las de los godos, llama á estas teodoricianas, lo que bastó á Baronio para im-<br />
(1) Rotar; rex langobardorum leges, quas sola memoria et usu retinebant , scriptorum serie composuit,<br />
codicernque ipsum edietum appellari praecepit. Warnefr. De gest. Langobard. lib. 4,<br />
(2) Ca<br />
Leges patium nostrorum quae scriptae non erant condidimus,<br />
p. 44 .<br />
et pro communi omnium gentis nostrae<br />
utilitate.... in hoc mernbranum scribere lussimus. Ap. Murator. italic. scrip. toma , pag.<br />
(3)<br />
2.<br />
In legibus quoque ea quae ab Eurico incondité constituta videbantur correxit , plurimas leges praetermissas<br />
adiiciens , plurasque superfluas auferens. 1-list. Gothor. in Leovigildo.<br />
(4)<br />
Errnanaricus nobilisimus Amalorum in regno successit , qui multas , et belícosissimas Arctoas gentes<br />
perdomuit De , suisque parere legihus feclt. Qtiem merito nonnulli Alexandro Magno comparavere maiores.<br />
Getar. sive Gothor. orig. et reb. gest. cap. 23.<br />
(5) Antigiied. de Esp. tom. i , pag. 4.<br />
(6) Exultaras Gothis, insultans Romanis<br />
vcrerQs leges theodosianas<br />
culpas nora tributa pesquirit. Sidon. lib. a , epist. t.<br />
caleans , theodorieiariasque praeponens,
pugn ar expresamente á san Isidoro, y asegurar contra su autoridad que , Teodorico<br />
y no Eurico fue el primero que puso por escrito las leyes de los godos (i).<br />
No tuvo presente Baronio que Eurico se llamó tambien Teodorico, y que éste<br />
es uno de los diversos nombres que le dan los escritores incluso el mismo Sidonio,<br />
que en diversos lugares le llama indistintamente ya Eurico ya Teodorico, y así por<br />
leyes teadoricianas no entiendo otras que las de Eurico. Es por muy tanto frágil f . 1 eel<br />
fundamento de Baronio para destruir la asercion tan expresa y terminante de un autor<br />
de tanta gravedad y peso en este asunto como san Isidoro:<br />
Tampoco habló Sidonio de Teodorico rey de Italia, como creyó Cujacio escribiendo<br />
á Franconeto presidente del parlamento de Paris, y para hacer patente su<br />
equivocacion basta decir que Sidonio , como refiere san Gregorio Turonense (lib. 2,<br />
cap. 23), murió mucho antes que este Teodorico , y por consiguiente no pudo hablar<br />
de él.<br />
No es -mas fundada que las dos anteriores opiniones la del padre Juan de Mariana,<br />
que hablando en su Historia de España (lib. 5, cap..6) de Alarico dice: "Fue<br />
primero de los reyes godos que estableció y promulgó leyes por escrito, recopiló<br />
.,,en suma y publicó el código de Teodosio á 3 de febrero del mismo año que fue.<br />
•,muerto, porque antes de . él en paz y en guerra acostumbraban á gobernarse los<br />
',godos á fuer de otras naciones bárbaras por las costumbres y usanzas de sus mayo-<br />
»res y antepasados."<br />
Es verdad que Alarico promulgó el código de Teodosio recopilado , que en suma<br />
es el Breviario de Aniano de que se ha hecho mencion arriba; pero, como se ha<br />
dicho allí mismo, las leyes de este Breviario eran todas romanas, promulgadas para<br />
el gobierno particular de los romanos, que repugnaban sujetarse á las leyes godas publicadas<br />
antes por Eurico , y así se dió tambien á este Breviario el nombre de ley<br />
. romana. No es por tanto cierto que Alarico .fuese- el primero de los reyes godos que<br />
estableció y promulgó leyes por escrito , hablando de las de los godos, que es de lo<br />
que se trata. Y aunque don Diego de Saavedra en su Corona gótlea dice que algunos<br />
autores atribuyen á Alarico la gloria de haber sido el primer legislador de los<br />
godos , solo cita á Mariana, y no da razon ninguna en que pueda fundarse la opinion<br />
contraria á la respetable autoridad de san Isidoro.<br />
Mas sin embargo de ella Fernandez de Mesa en su Arte histórica y legal (lib. r,<br />
cap. 4 , pár. 3 ) se propuso sostener la opinion de Mariana diciendo, que aunque es<br />
cierto que Eurico habia hecho leyes primero; pero que estas no obligaron á los españoles<br />
hasta muchos años despues, y que el Breviario de•Alarico se promulgó no solo<br />
para los romanos sujetos á la dorninacion goda, sino general é indistintamente para<br />
toda la nacion. Lo primero se contenta con afirmarlo, sin dar mas prueba de ello<br />
que su dicho: ni le habria sido fácil hallar prueba alguna razonable. Para lo segundo<br />
se apoya en la autoridad de Jacobo Gotofredo, el qual puntualmente dice lo contrario,<br />
asegurando que las provincias y ciudades que entraban en la dominacion de las<br />
naciones extrañas , esto es wisigodos y demas septentrionales, se gobernaban por dos<br />
derechos distintos, el de los vencedores y el de los vencidos, que por humanidad y<br />
bondad les permitían los vencedores; y dice tambien expresamente que el Breviario<br />
de Aniano le publicó Alarico para los súbditos romanos, como se puede ver en los<br />
capítulos 5 y 7 de sus prolegómenos al código teodosiano , que son los mismos qué<br />
cita Mesa en apoyo de su opinion.<br />
Despues de Eurico y Alarico no hay memoria de que hubiesen hecho ni publicado<br />
leyes algunas los reyes sucesores hasta Leovigildo, que segun san 'Isidoro, como se ha<br />
insinuado antes , corrigió y reformó las leyes que Eurico habia publicado , añadiendo<br />
muchas que aquel habia omitido, y quitando otras que le parecieron superfluas; y el<br />
cronicon de Cardeña dice: "Era de De e x años re finó Leogovallo (Leovigildo) XVII'.<br />
sed Theodo-<br />
(8) Sed ex illo observa non Euricum primó, ut Isidorus hbet , Tora Gothis dare coepisse,<br />
ricurn eius praedecessorern, quas Sidonius thendoricianas leges apellat. Non ergo sub Eurico Gothi legua,<br />
instituta ut ait, scriptis habere coeperunt, sed sub Theodorico ejus praedecesore. Anual. ann. 468.
' ,Ganó mucha tierra, e venció muchas batallas, e mejoró el libro de las leyes." De<br />
leyes wisigo<br />
cl as<br />
el ri-<br />
suerte que Leovigildo fue el segundo compilador de las<br />
c ni as reales<br />
, , porque<br />
yorfueue anptes<br />
mero de los reyes godos que se sentó en solio y usó dsig<br />
n del pueblo en el trage<br />
de él , dice el mismo santo, los reyes godos no se diferenciaba<br />
ni en el asiento en los concursos (i), cuya novedad atribuye sín razon Ambrosio de<br />
Morales á soberbia y altivez de Leovigildo, no siendo sino una justa distincion y prerogativa<br />
del soberano respeto de sus vasallos correspondiente á la suprema autoridad<br />
mando que tiene sobre ellos. por que no se dirá mas bien que esta novedad fue<br />
y<br />
una máxima politica de Leovigildo dirigida á conciliar por medio de la magnificencia<br />
y aparato exterior la debida veneracion y respeto á la dignidad real y á los que estaban<br />
revestidos de ella, á lo que no eran naturalmente muy propensos los godos, como<br />
consta de la historia , de los concilios toledanos y de su misma legislacion?<br />
Tambien fue Leovigildo el primero y acaso el único rey godo de quien consta<br />
haber hecho donacion real de un pueblo principal con señorío y vasallos , y á manos<br />
muertas, como lo asegura Paulo Diacono Emeritense en su Opúsculo de la vida y<br />
milagros de los padres de Mérida , refiriendo la del abad Nuncto , á quien hizo el rey<br />
la donacion (2).<br />
Inocencio Cironio (3) dice que Recaredo revocó las leyes de Leovigildo, que por<br />
la mayor parte eran impías , y que por esta razon no las insertaron en sus colecciones<br />
los reyes posteriores , sin dar otra razon ni prueba de ello que decir, que así se infiere<br />
del cánon XVI del concilio toledano tercero (pues aunque él dice sexto, es conocida<br />
equivocacion en la cita ó yerro de imprenta) , pero no es fácil comprender cómo<br />
pueda inferirse tal cosa del citado cánon.<br />
Lo que en él se condena y anatematiza es un libelo detestable (que así le llama el<br />
concilio) publicado en el ario doce del reynado de Leovigildo, dirigido á atraer á los<br />
romanos á la heregía arriana. Este libelo no cs otra cosa que un concilio, ó por mejor<br />
decir, conciliábulo de obispos arrianos que en el mismo ano doce de Leovigildo, como<br />
refiere el abad Ilielarense despues obispo de Gerona, se congregó en Toledo con el<br />
depravado fin de hacer prevaricar á los católicos, y arrastrarlos á la secta arriana por<br />
medio de nuevas explicaciones ambiguas y capciosas que se hicieron en dicho concíliábulo,<br />
lo que nada tiene que ver con las leyes de Leovigildo; y para convencerse<br />
de que no se hace alusion á otra cosa que á dicho conciliábulo en el citado cánon XVI ,<br />
basta cotejarle en las notas puestas ál pie, con lo que en el cap. 4o de su cronicon<br />
dice el mismo abad de Valclara (4), autor grave contemporáneo de Leovigildo, tes-<br />
tigo ocular de muchas de las cosas que refiere, como lo dice eilo al princai<br />
su cronicon, y á quien desterró tambien Leovigildo por no podido<br />
é mismo<br />
lianisr bl<br />
atraer e de rá<br />
su secta; que regularmente asistiria tambien al concilio , como lo cree Ambrosio de<br />
Morales fundado en la sólida razon de que siendo persona notable en. letras , y que<br />
habia padecido tanto por la fe católica, era muy importante su presencia en el concilio<br />
, en el Tul Recaredo abjuró con toda su nacion la heregía arriana , e' hizo profesion<br />
de la fe católica.<br />
(t) _¿Trarium quoque ac fiscum primos iste auxit, primusque etiam inter suos regali veste opertus<br />
in solio<br />
resedit. Nam ante eum et habitus, et consessus communis ut populo ita et regibus. Hist. Gothor. in Leovig.<br />
Chron. Albeld. num. 32.<br />
(2) Esp. sagr. ton'. 1 3 , pag. 244 y 344, num. 8.<br />
( 3 )<br />
Erat Leovigildus religioni catholicae valde infensus Arianas partes seqnutus, idcirco ejus leges<br />
.ut plutanirimum<br />
v<br />
impiae Reccaredo piissimo principe revocatae fuerunt , ut conjicere licet ex canone xvi concilij tole-<br />
i , quas ob eandem causan' alij reges gothorum Chindasvindus, Recesvindus, et Flav.<br />
legurn wisigothorum , quem postea recensuerunt, inserere noluerunt. Observar. jur. can. lib.<br />
Egica codici suo<br />
5 , cap. 2.<br />
(4) Quicumque libellum detestabilem duodecimo anuo Leovigildi regis 'a nobis editum, in quo continetur<br />
romanorum ad haercsim Arianam traductio , et in quo gloria Patri per Filium in Spiritu Sancto maté á nobis<br />
instituta continetur, hunc libellum, si quis pro yero habuerit , anathema sit in aeternurn. Concil. Toles. ni,<br />
can. xvi. = Armo rv Tiberij, qui est Leonegildi duodecimus annus ..... Leonegildus rex in urbem toletanam<br />
synodum episcopormn sectae arianae congregar, et<br />
antiquam haeresim novello crrore emendat dicens: De romana<br />
refigione ad nostram catholicam fidern venientes non debere baptizarí , sed<br />
tantummodo<br />
positionem , et comunionis perceptione ablui, et gloriam Patri per Filium in Spiritu Sancto dari.<br />
per<br />
Per<br />
manos<br />
hanc ergo<br />
im-<br />
seductionem plurimi nostrotum cupiditate potius impulsi in arianum dogma declinant. Chron. Biclar. cap. 40.
Otro argtnnento contra la asercion de Cironio<br />
xx<br />
es, que haciendo san Isidoro, quan.<br />
do trata de Recaredo , una puntual enumeracion de las cosas buenas que este príncipe<br />
hizo , contraponiéndolas 'á las malas de su padre Leovigildo , no solo no hace menclon<br />
de la revocacion de sus leyes ; como era regular y aun preciso que la hiciera si<br />
hubiera habido tal revocacion , así como dixo que los bienes de las iglesias y particu-<br />
lares que Leovigildo confiscó injustamente ; Recaredo hizo restituir a sus dueños, sino<br />
que tratando de Leovigildo , despues de haber reprendido severamente todos sus malos<br />
hechos, habla al fin del asunto de las leyes, no solo sin reprension ni censura alguna,<br />
sino con elogio ; y así dice Ambrosio de Morales: « Con todos los vituperios ya diellos<br />
todavía le dá san Isidoro á Leovigildó la loa de que enmendó mucho bien las<br />
',leyes de los godos , que desde Eurico estaban ya desordenadas." No hay pues motivo<br />
ni razon alguna para manchar las leyes de Leovigildo con un borron tan feo<br />
como el que por una arbitraria é infundada conjetura les ha querido echar Cironio.<br />
Ni las leyes de Eurico ni las de Leovigildo han llegado á nosotros conforme las<br />
ordenaron y dispusieron en sus prifnitivas compilaciones, pues aunque, como se dixo<br />
en la introduccion de este discurso, .regularmente pasarian, á lo menos algunas, á las<br />
colecciones posteriores, rf han llegado á la que actualmente tenemos, de modo que<br />
pueda saberse con certeza que son de estos dos príncipes, pues aunque Villadiego les<br />
atribuye todas las leyes que tienen la nota de antiguas, y pone en ellas sus nombres,<br />
así como atribuye tambien á Sisenando y á san Isidoro todas las que carecen de autor,<br />
poniendo tambien sus nombres en ellas, esto no tiene mas fundamento que una conjetura,<br />
suya muy arbitraria, reducida á decir, que siendo cierto que en la coleccion<br />
hay muchas leyes que hicieron estos tres príncipes y san Isidoro, y no habiendo ninguna<br />
con sus nombres, se entiende que siendo Eurico y Leovigildo anteriores á Sisenando<br />
y á san Isidoro, las leyes antiguas son de los dos primeros , y las que carecen<br />
de autor de los segundos.<br />
Esto es dar por supuesto lo mismo que se niega, 6 á lo menos de que se duda.<br />
Pero aun guando fuera cierta la suposicion, como Villadiego en algunas de las leyes<br />
que tienen la nota de antiguas pone juntos los nombres de Eurico y Leovigildo, diciendo<br />
que es del uno ó del otro, en otras el de Eurico ó Leovigildo separadamente,<br />
sin dar razon para aplicarla al uno mas que al otro, y lo mismo respectivamente hace<br />
en las que atribuye á Sisenando y á san Isidoro, no es fácil ni aun posible saber á<br />
quien de ellos corresponde determinadamente cada ley, que para el caso es lo mismo<br />
que no saber nada. Ademas de que en la introduccion de este discurso se ha hecho<br />
ver con documentos harto mas seguros y fundados que las conjeturas de Villadiego,<br />
que las leyes que tienen la nota de antiguas , se tomaron de la legislacion romana; y<br />
en quanto á las que supone y asegura que fueron hechas por san Isidoro, se hablará<br />
de ello al fin del capítulo 3?<br />
Pero lo que destruye enteramente la conjetura de Villadiego es que, como se ve<br />
por las variantes de la Academia , muchas leyes que en unos códices tienen la nota<br />
de antiguas, en otros no tienen nota ni autor, y al contrario muchas que en unos<br />
estan sin autor ni nota, en otros tienen la de antigua. El códice Toledano gótico, por<br />
exemplo , el Ernilianense, el de Cardona, el de san Juan de los Reyes y el Complutense<br />
no ponen autor « ni nota á muchas leyes que en los otros códices tienen la nota<br />
de antigua. ¿Por que regla sabremos, pues, si estas leyes son de Eurico y Leovigildo,<br />
porque en unos códices tienen la nota de antiguas, ó si son de Sisenando y san Isidoro,<br />
porque en otros no tienen nota ni autor, supuesto que no hay justo motivo ni<br />
razon para dar á unos códices mas crédito que á otros , mientras no se pruebe el<br />
error en algunos?<br />
El códice Legionense en muchas leyes que tienen el nombre de Recesvinto añade<br />
la nota de antigua, y así se ve en algunas leyes en la misma edicion de Villadiego.<br />
¿Por donde sabremos si son de este rey como lo dá á entender su nombre, ó si son<br />
de Eurico y Leovigildo, como lo indica la nota de antigua segun la conjetura de<br />
Villadiego , pues de los tres á un tiempo no pueden ser? Lo cierto es que en tanta<br />
variedad corno en esta parte hay en los códices sin arbitrio ni regla para poderla<br />
2
xrx<br />
fijar, la conjetura de Villadiego solo puede servir para adivinar míicho, y quedarse<br />
al cabo sin saber nada.<br />
CAPITULO III.<br />
De las leyes hechas por la sola autoridad y potestad de los príncipes.<br />
Despues de las compilaciones de Eurico y Leovigildo, que fueron las primitivas,<br />
que se hubiese hecho otra hasta la de Chindasvindo, de que se hablará<br />
no consta<br />
en su correspondiente lugar, pues aunque Ambrosio de Morales, hablando de la<br />
coleccion de Egica, dice que este príncipe mandó que para hacerla no se tuviesen<br />
presentes las recopilaciones viejas de Enrico, Leovigildo y Recaredo, en lo que supone<br />
que Recaredo hizo alguna recopilacion , lo cierto es que no ha quedado documento<br />
alguno que la compruebe, y aun el mismo Morales guando en su crónica habló largamente<br />
y<br />
de intento del mismo Recaredo , nada dice de tal recopilacion, coma<br />
parecia. regular, así como habló de las demas que hicieron otros príncipes.<br />
Es verdad que Don Lucas de Tuy dice que Recaredo en el año sexto de su reynado<br />
mandó abreviar y reducir á compendio las leyes godas (t), y acaso en esto se<br />
fundó Morales, aunque no le cita. Pero contra este dicho del Tudense sin apoyo de<br />
autoridad ni documento que le compruebe hace muy grande fuerza el silencio de los<br />
demas historiadores, y particularmente el de san Isidoro, que hablando de Recaredo,<br />
seguramente no habria dexado de decir una cosa que tedia en elogio suyo, pues no<br />
teniendo tantos motivos ni razones respecto de Enrico y Leovigildo como tenia respecto<br />
de Recaredo , tuvo cuidado de decir de Eurico que hizo poner por escrito las<br />
leyes, y de Leovigildo que las enmendó.<br />
En el códice Emilianense y tambien en Piteo y Lindembr o se atribuye la ley<br />
del tít. 5, lib. 3 á Recareclo: en el Legionense la 5 del tít. 5 , lib°.b16; y en el de san Juan<br />
de los Reyes la 2 , tít. 1, lib. 12. Sin embargo no puede asegurarse que sean de este<br />
príncipe, porque en todos los denlas códices se atribuyen, una á Chindasvindo y las<br />
otras á Ikecesvinto.<br />
Si Liuva II, sucesor inmediato de Recaredo, y Wicterico de Liuva' hicieron<br />
al<br />
g<br />
unas leyes, no han llegado á nosotros, ni ha quedado memoria ninguna de ello.<br />
Don Alonso de Cartagena y otros escrirores despues de él dicen, que Gundemaro,<br />
sucesor de Wicterico , fue el primero que estableció la inmunidad de los templos en<br />
Espacia, y Francisco Tarafa , tomándolo de Don Rodrigo Sanchez de Arévalo obispo<br />
de Palencia, dice (2) que este príncipe hizo muchas leyes á favor de las iglesias, y<br />
principalmente la de que no fuesen extraidos por fuerza los que se refugiasen á ellas;<br />
pero ni uno ni otro dicen quales sean estas leyes , ni en donde existan, y lo cierto es<br />
que uuna<br />
sola ley que no habla de inmunidad, y es la 19, tít. 2, 4, se halla en<br />
Piteo y Lindembrogio atribuida á Gundemaro, y por esto acaso dixo Morales que el<br />
mas antiguo rey de quien hay leyes en el Fuero Juzgo es Gundemaro; pero en todos<br />
los códices así latinos como castellanos que ha tenido presentes la Academia, no se<br />
encuentra una sola ley sobre asunto ninguno con el nombre de Gundemaro.<br />
Sábese de cierto que Ervigio hizo una ley sobre la inmunidad local en el concilio<br />
XII de Toledo, de que se hablará en su lugar.--Otras ocho sobre el mismo asunto<br />
hay en el Fuero, de las quales una es de Chindasvindo, otras tres tienen la nota de<br />
antiguas, y las quatro restantes, que forman el título 3 del lib. 9 con el epígrafe:<br />
his qui ad ecclesiam confngiunt, De<br />
y en el castellano: De los que frien á la eglesia, no tienen<br />
autor ninguno, pues aunque Villadiego les aplica el nombre de Sisenando, esto<br />
es en fuerza de su arbitraria conjetura, cuyo ningun fundan-rento y subsistencia se ha<br />
(I) Anno regni sui sexto gothicas leges compendiose fecit abreviara. Chronic. mund. aneo 680.<br />
(2) Plurimas sumir leges in favor= ecclesiarum, praecipue quod nullus invitus á sacris templis extrahatur.<br />
De Regib. Hispan. auno 59.3.
XIII<br />
hecho ver antes , y segun la Tul pudieran aplicarse igualmente que á Sisenando , á<br />
Enrico y Leovigildo , porque en.algunos códices tienen la nota de antiguas.<br />
Sordo asegura que estas quatro leyes son de Gundk, -maro , y dice que no tiene<br />
duda en ello. Podrá ser así, pero las pruebas que da no pasan de meras conjeturas,<br />
y por otra parte hay buenas razones que persuaden lo contrario.<br />
El concilio VI de Toledo convocado por Chintila reserva en el cánon XII el<br />
perdon de los que se refugian á la iglesia á la piedad y clemencia del príncipe por la<br />
.intercesion de los sacerdotes y reverencia al lugar sagrado, con tal que esto sea compatible<br />
con la justicia.(x)..Esto junto con que en ninguno de los concilios anteriores<br />
se habla nada de la inmunidad local de las iglesias, aunque en el IV se trata ya de<br />
.la personal de los clérigos, prueba ciertamen te que guando se celebró el concilio VI<br />
no habia ley ninguna que concediese la inmunidad local, porque á haberla no habria<br />
.sido necesario recurrir á la intercesion de los sacerdotes, estando concedida y asegurada<br />
la inmunidad por la ley , y así• es que despues que se establecieron las leyes de la<br />
inmunidad local, no usaron ya mas-los obispos de la intercesion, mirándola con razon<br />
como una cosa no. solo supérfida, sino enteramente inútil para el fin.<br />
Débese pues, segun esto, poner el establecimiento por ley de la inmunidad local<br />
despues del concilio VI; y habiendo sido Gundemaro cerca de treinta años anterior<br />
á él, es evidente que no pudo ser el primero que estableció la inmunidad de los templos<br />
en España, corno dicen los citados escritores. Los mas antiguos, incluso san Isidoro<br />
, nada. han dicho de este establecimiento de Gundernaro , y parecia regular que<br />
si hubieran tenido noticia de él, hubieran hecho mencion de una cosa que cedia en<br />
obsequio de la iglesia y elogio del príncipe. Don Alonso de Cartagena y Don Rodrigo<br />
Sanchez , contemporáneo suyo, son acaso los primeros que han hablado de ello,<br />
y despues los siguieron los demas ; pero lo dicho parece que destruye enteramente<br />
esta opinion igualmente que la de Sotelo.<br />
El establecimiento por ley de la inmunidad de, los templos en España debe ponerse,<br />
segun lo expuesto, en el tiempo que media entre los dos concilios toledanos VI<br />
y XII, ó lo que es lo mismo, entre Chintila y Ervigio. Este príncipe, corno queda<br />
insinuado, extendió en el concilio XII la inmunidad hasta treinta pasos al rededor<br />
de la iglesia, lo que supone necesariamente que antes estaba ya establecida, pues de<br />
lo contrario no' hubiera tenido que extender, y con efecto las quatro leyes ya citadas<br />
la conceden fixándola hasta el pórtico de la iglesia, y esto es sobre lo que recayó la<br />
extension de Ervigio.<br />
La última de estas quatro leyes que trata de los deudores y de los reos, que no<br />
mereciendo pena capital su delito se refugian á la iglesia, concluye remitiéndose por<br />
lo que toca al asilo de los homicidas, hechiceros y envenenadores á sus títulos respectivos<br />
; y efectivamente en el título 5 del libro 6 hay dos leyes, de las quales una trata<br />
de los homicidas y hechiceros , y la otra de los parricidas que se refugian á la iglesia.<br />
La primera, segun su inscripcion, es de Chindasvindo, y la segunda tiene la nota<br />
de antigua.<br />
Chindasvindo concede el asilo á los homicidas y hechiceros , sin decir nada de<br />
los demas delitos, ni habla tampoco de la extension local: las quatro leyes que no<br />
tienen autor le amplían generalmente á todo género de personas y delitos, poniéndole<br />
por término el pórtico de la iglesia, y Ervigio le extiende hasta treinta pasos al rededor<br />
de ella.<br />
En vista de este órden progresivo que se observa en el establecimiento de estas<br />
leyes, segun su literal contexto, puede decirse con bastante fundamento que Chindasvindo,<br />
si es suya la ley como debe creerse por la inscripcion, mientras no se pruebe<br />
lo contrario, fue el primero que estableció la inmunidad de los templos en España,<br />
concediéndola á los homicidas y hechiceros, y las quatro leyes que la ampliaron generalmente<br />
y no tienen autor pueden ser del mismo Chindasvindo ó de sus sucesores<br />
(r) Quod si ipse mali prius reminiscens ad ecclesiam fecerit confugium , intercessione sacerdotum, et feVdrenda<br />
loci , regia ín co pietas reservetur comitante justicia. Concil. Tolet. vi, can.
xry<br />
basta Ervigio, que le dio la última extension local. A lo menos hay mas fundamento<br />
y probabilidad para creerlo así en medio de la obscuridad que causa la falta de autor<br />
de las quatro leyes , que para atribuirlas ó á Gundemaro ó á Sisenando como quieren<br />
Villadiego y Sotelo sin fundamento ninguno sólido.<br />
Lo ¿mico que puede mirarse como ley hecha por Gundemaro es el decreto expedido<br />
por este príncipe en el concilio que convocó en Toledo con motivo de la disputa<br />
suscitada acerca del primado y jurisdiccion de aquella iglesia, no sobre todas las<br />
de<br />
España como equivocadamente han creido algunos , sino sobre las de la provincia<br />
cartaginense, cuyos obispos no querian reconocer por su metropolitano al de<br />
Toledo, que es lo que únicamente se trató en el concilio, como aparece del mismo<br />
decreto que á la letra puso Ambrosio de Morales en su crónica (lib. 12, cap. 12),<br />
y el cardenal Aguirre en su Coleccion de Concilios (tom. II, pág. 435).<br />
Sisebuto, sucesor de Gundemaro, hiato, segun nuestros historiadores, diversas<br />
leyes contra los judíos. De esta clase son todas las de los títulos 29 y 39 del libro 12,<br />
de las quales unas son de Recesvinto y otras de Ervigio, corno lo manifiestan sus<br />
respectivas inscripciones, y ademas consta de los concilios VIII y XII de Toledo que<br />
estos príncipes hicieron varias leyes contra los judíos, como se verá en sus lugares<br />
correspondientes.<br />
Las denlas leyes de dichos títulos no tienen autor ninguno, y éstas pueden ser<br />
muy bien de Sisebuto. Ambrosio de Morales (lib. 12, cap. 13) le aplica determinadamente<br />
dos del título 29 que son la 13 y 14, las quales efectivamente en las colecciones<br />
de Piteo, Lindembrogio y Canciani y .en algunos códices manuscritos tienen<br />
el nombre de Sisebuto, y de la una no puede dudarse, porque la siguiente se remite<br />
á ella diciendo expresamente que es de Sisebuto. Morales añade que ademas de las<br />
dos dichas hay otras del mismo príncipe en el propio título, lo que tambien es mas<br />
que probable, pues se sabe por san Isidoro el empeño que tomó en extirpar la secta<br />
de los judíos hasta obligarlos á bautizarse por fuerza baxo de graves penas con un<br />
celo bueno á la verdad; pero indiscreto y no segun ciencia, como dice el mismo<br />
san Isidoro (i). .<br />
Don Diego Saavedra cita como hecha por Sisebuto la ley 3 del tít. 3. En Piteo<br />
y Lindembrogio esta ley no tiene autor nin guno.n todos los códices que ha tenido<br />
•<br />
presentes la Academia, menos el Legionense, tiene el nombre de Ervigio, y en el<br />
Legionense el de Recesvinto. Pero la misma ley presenta una prueba convincente de<br />
que á pesar de dichas inscripciones su verdadero autor fue Sisebuto.<br />
Se sabe ciertamente que este príncipe obligó á bautizarse baxo de graves penas á<br />
los judíos. Entre todas las leyes establecidas contra ellos ninguna hay que les imponga<br />
pena por este motivo, sino esta de que se trata, que los condena á cien azotes, á destierro,<br />
confiscacion de bienes, y á que se les desuelle la frente ó la mollera, que esto<br />
es lo que significa, segun Morales y Villadiego, la voz decalvare tan frecuente en<br />
las leyes godas, y no cortar el cabello ó rapar la cabeza, como han creido algunos,<br />
y así su correspondencia en la version castellana es: de follarle my laydamientre la<br />
fruente: pena gravísima, tanto por1 dolor<br />
e o or como por la vergüenza y perpetua infamia<br />
que causaba, por lo que regularmente las leyes la explican con la expresion<br />
turpiter ó deformiter decalvare.<br />
Es verdad que en la ley 2, tít. 3 , lib. 12 y otras del mismo título en donde el<br />
latín dice decalvatus, en el castellano se lee<br />
faganle esquilar la cabezaa<br />
ay annentre'<br />
en unos sumarios que en el códice Escurialense III se ponen al principio de estas<br />
leyes se dice sea tresquilado en cruz. Pudiera acaso decirse que había dos géneros de<br />
decalvacion , una mas dura que otra segun la<br />
mayor ó<br />
y podrá servir de menor gravedad del delito;<br />
apoyo á esta conjetura el<br />
calvatus, y otras que en las leyes unas veces se dice solo<br />
turpiter decalvatus , y de-<br />
deforiniter decalvatus.<br />
Sabiéndose pues ciertamente por la historia que Sisebuto impuso penas á los judíos<br />
(i) Qui initio regni judaeos ad fidern christianam perrnovens aemniationem quidem habuit , sed non seeundum<br />
scientiam. Potestate euim compulit tinos provocare 5aiione fidei oportuit. Hist. Gothor. in Siseb.
que no se bautizasen, y no constando por otra parte que Recesvinto ni<br />
Erv o- o<br />
hubiesen hecho lo mismo, parece no puede dudarse que una sola ley que se encuen<br />
bi<br />
tra que impone- pena por este motivo, debe ser de Sisebuto y no de Recesvinto ni<br />
de Ervigio, cuyos nombres se pusieron ciertamente en la ley por error ó descuido<br />
de los copiantes, á lo que pudo dar motivo el que así Recesvinto como Ervigio hi-<br />
, vieron muchas leyes contra los judíos , corno se ve por los mismos títulos citados segundo<br />
y tercero.<br />
Pruébase tambien por esta misma ley tercera no ser cierto que Sisebuto obligase<br />
á los judíos á bautizarse con pena de muerte, como dice Ambrosio de Morales obligase<br />
lladiego „Ferreras y otros, pues en ella se señalan individualmente las penas sin Leer<br />
mencion ninguna de la capital, de la que tampoco habla san Isidoro , en cuya autoridad<br />
se funda Morales, pues solo dice que los compelió por la fuerza del poder, ni<br />
el concilio toledano IV que prohibió hacer fuerza á los judíos para que se bautizaran,<br />
teniendo presente el hecho de Sisebuto, dice que los hubiese obligado con pena de<br />
muerte.<br />
Paulo Emilio (i), historiador de los franceses, refiere que habiéndose refugiado á<br />
Francia algunos miles de judíos arrojados de España por Sisebuto, Dagoberto mirando<br />
como una cosa torpe el parecer menos religioso que los wisigodos, prefixó cierto<br />
términr o para p a que q dentro de él todos profesasen la religion católica, , declarando por<br />
enemigos á los que no lo hiciesen, y condenándolos é muerte. Sotelo cree que esta<br />
relacion de Paulo Emilio dió motivo á la equivocacion de los escritores, y las razones<br />
que alega dan bastante probabilidad á su juicio.<br />
De Recaredo II que reynó inmediatamente despues de su padre Sisebuto, y de<br />
Suintila sucesor de Recaredo nada consta que hubiesen hecho en la legislacion, ni<br />
promulgado ley alguna. Recaredo no tuvo tiempo para ello por la cortísima duracion<br />
de su reynado , que segun san Isidoro fue de pocos dias, lo que el cronicon llamado<br />
de Wulsa y el del Pacense (2) reducen á tres meses.<br />
Tampoco tuvo mucho lugar Suintila para pensar en hacer leyes, embarazado<br />
desde luego que subió al trono con la guerra de los vascones que se le rebelaron, y<br />
concluida esta con la de los romanos, á los quales tuvo la gloria de arrojar enteramente<br />
de España quedando señor absoluto de toda ella, lo que no fue dado á ninguno<br />
de los príncipes anteriores, aunque lo intentaron, como dice san Isidoro.<br />
Despues, habiéndose atraido por sus desórdenes y tiranías todo el odio de la nacion,<br />
Sisenando, hombre ilustre y poderoso entre los godos, aprovechándose de esta<br />
ocasion, auxiliado de Dagoberto rey de Borgoña, se apoderó del trono arrojando de<br />
él á Suintila, como dicen algunos historiadores, aunque lo mas cierto parece ser que<br />
Suintila, temiendo por sus excesos que los suyos le quitaran el reyno, le abdicó de su<br />
voluntad, despojándose de las insignias reales, pues así lo dice expresamente el concilio<br />
IV (3) de Toledo, cuyo testimonio es de tanto peso y autoridad. Como quiera<br />
que esto sea, lo cierto es que de un modo ó de otro el sucesor de Suintila fue<br />
Sisenando.<br />
Tulga, que aunque muy jóven, hizo desear en el poco tiempo que reynó, que<br />
hubiera sido muy largo su reynado, publicó segun refieren algunos historiadores varias<br />
leyes , por las quales confirmó todo lo que se habia determinado en los concilios<br />
celebrados hasta su tiempo. Pero de estas leyes no ha llegado á nosotros sino la noticia<br />
por la memoria que de ellas han hecho los escritores , y ésta no tiene el mas sólido<br />
(1) Is enim (Sisebutus) hebreos regni sui Chrístum agnoscere coegit ; eorum timen aliquot millia in Galliam<br />
efrugerunt junctique veteribus suac sententiae incolis ingenti numero conspiciebantur. Turpe videbatur Franco<br />
t wisigothis ejectos religionis nostrac hostes indomitos finibus suis receptos diutius retinere , ac wisigotis religioni<br />
cedere. Dogabcrtus igitur diem praestituit intra quam quisqui morraliurit religionem nostram non profi<br />
t erentur, , hostes judicarentur , cornprehensique capite luerent. Paul. Emil. in Doga'bert. littera 13.<br />
(2) Reccaredo denique huic Sisebuto succedente in solio, duna per tres menses solummodo regnat, hujus<br />
vitae brevitas nihil digimin praenotat. Chron. Era 6 5 o, num. 7.<br />
(3) De Suintilene y ero qni scelera propria metuens, se ipsurá regulo privavit, et potestatis fascibus exuit,<br />
id cum consultu decrevimus &c. Condi. tolet. tv, „can. 75 , num. $5.<br />
XV
xvi<br />
de la crónica de san Isidoro<br />
fundamento, pues trae su origen de la continuacion<br />
falsa é indignamente atribuida á san Ildefonso.<br />
Wamba, al qual despues de haberle obligado con violencia á aceptar la.<br />
vió igualque<br />
constantemente rehusaba, le despojaron de ella con fraude, aunque se vio<br />
mente que Suintila muy empeñado desde luego en guerras para subyugar al tirano<br />
Paulo, sujetar á los navarros, que tambien se le rebelaron, y oponerse á la incursion<br />
que con una poderosa armada hicieron los alarabes desde Africa en las costas de España,<br />
no le impidió nada de esto el hacer varias leyes acerca del gobierno político<br />
y disciplina militar.<br />
Derocró una ley antigua por la qual el que cometia un homicidio era entregado<br />
con todos<br />
b<br />
sus bienes en poder de los parientes ó herederos del muerto , y mandó que<br />
si el homicida tenia hijos fuese entregada su persona , pero los bienes quedasen para<br />
los hijos<br />
estos no hablan tenido parte en el homicidio. Acerca de los bienes cas-<br />
si<br />
trenses y los ganados por el hijo con su trabajo, dispuso que si vivia con el padre, la<br />
tercera parte fuera para el padre y las dos para el hijo.<br />
Mandó que los obispos no se apropiasen á sí ni á la iglesia principal los bienes<br />
de sus domas iglesias, ni con título de prescripcion por larga que fuese: que restituyesen<br />
los que hubiesen retenido, satisfaciendo ademas los perjuicios de sus propios<br />
bienes, y si no los tuviesen que incurrieran en la excomunion impuesta en el cánon V<br />
del concilio XI de Toledo convocado-por el mismo Wamba. Se da facultad á qualquiera<br />
para delatar estas usurpaciones , y á los patronos de las iglesias para demandar<br />
y pedir la restitucion de los bienes usurpados. Se condena á los jueces que no hicieren<br />
cumplir la ley y no dieren cuenta al rey, en dar á la iglesia igual cantidad que<br />
la retenida por el obispo.<br />
•<br />
Dispuso que los libertos de las iglesias, siempre que quedasen obligados á prestar<br />
algun servicio á la no pudiesen casarse con muger libre: si se casaren se les<br />
impone la pena de azotes, y se manda al juez que los separe, y si no quisieren separarse<br />
que los hijos sean esclavos del rey.<br />
Para el restablecimiento de la milicia, entre otras cosas, dispuso que en caso de<br />
guerra y para contener las entradas y rebatos de los enemigos, acudiesen todos indistintamente<br />
sin distiricion de clases ni estados, exceptuando solamente á los viejos, á<br />
los de corta edad y á los enfermos , baxo la pena á los obispos y sacerdotes de destierro<br />
, si no tienen bienes para resarcir los daños causados por la guerra, y á los demas<br />
de perdimiento de las dignidades y honores que tuvieren, y de los bienes aplicados<br />
á resarcir los daños causados por la guerra e' incurrir en la última esclavitud u , y<br />
que el rey pueda hacer de sus personas lo que quisiere, y ademas se les manda llevar<br />
consigo á la guerra la décima parte de sus esclavos armados con las diversas armas<br />
que expresa la ley.<br />
La historia de la rebelion de Paulo contra Wamba escrita por san Julian Metropolitano<br />
de Toledo, y publicada por la primera vez por Don Lucas de Tuy en su<br />
cronicon dice , que Wamba en su consagracion confirmó las leyes de sus anteceso-<br />
res (i). Pero esta es una de las muchas interpolaciones que el Tudense segun su cos=<br />
u<br />
tumbre, hizo en el texto de san Julian, el qual solo dice que Wamba ofreció guardar<br />
mutuamente fe á los pueblos, sin hablar una palabra de confirmacion de leyes delos<br />
antecesores, como se puede ver en la misma historia publicada por el<br />
P. M.<br />
copiada de códices puros y legítimos en su España b<br />
F'lorez,<br />
saarada (a).<br />
El obispo de Salamanca Sebastian dice en su crónica que Ervigio suprimió las<br />
leyes de Wamba, y publicó otras en su nombre (3). Don Lucas de T<br />
re e uy, , que recru.,<br />
(1)<br />
Regio jam culta conspicuos ante alzare divinum consistens ex more catholicam fidem professus =u<br />
sacramento mrisjurandi fidem populis reddidit,<br />
Deinde curvatis genibus &c. Cron. mund. en la<br />
et<br />
Hispan.<br />
mores bonos<br />
illustr.<br />
praeclecessorum<br />
tom. 4. pag. s 8.<br />
Resmm , atgzte leses firnza-vit.<br />
(2)<br />
curvatis Regio g jam culto conspicuos ante alzare divinum cousistens ex more fidem populis reddidit. Deinde<br />
.enibus &c. Tom. 6 A pend. ult. pag. 536.<br />
(3) Post Wambanem Ervigios regnum obtinuit<br />
nomine suo edidit. Sebastian. Chron, num. 4.<br />
legesque a Wambane institutas corrupit , et alias ex
XVII`<br />
larMente tomariá de 'élla noticia , aunque no le cita , la da ya con bastante alteracion<br />
, pues -dice que Ervigio .suprimió algunas leyes que hablan publicado sus antecesores<br />
, corrigió otras,.ylas.que habla hecho san Isidoro las publicó en nombre suyo,<br />
6 llamándolas- antiguas para''que no-se creyera que el fuero judicial se trataba en<br />
nombré de- la iglesia (1)..<br />
No cons ta de otra,:parte que san Isidoro hubiese hecho leyes algunas, pues aunque<br />
lo dice tambien. Vasco y otros despues de él, es con relacion al mismo Don Lucas<br />
de Tuy , y,esterno dice de.quien lo tomó, ni alega documento alguno para probarlo.<br />
Entre las leyes del Fueró. sólo -se encuentra una, de la qual pueda decirse, no que<br />
fuese hecha , corno ley .por'san'Isidorooino que se tomó de sus obras, y se incorporó<br />
entre las leyes por el colector-de ellas; con lo qual pasó á ser ley la que antes no lo<br />
era. Tal es la, 5 , ,tít. 2, lib:Hr,.queno es otra cosa que el cap. 20 del lib. 5 de las EtimolOgías<br />
del-santo, trasladado literalmente á las leyes sin quitar ni añadir una palabra.,'<br />
y tampoco tiene el noMbre de. : rvigio ni la nota de antigua que el Tudense<br />
dice mandó poner Ervigio á las leyes de san Isidoro.<br />
El padre Mariana- habló -de 1a ---supresion de las leyes de Wamba ya de distinto<br />
¡nodo que Sebastian'y que. Don Lucas de Tuy, diciendo que ademas de haber templado<br />
Ervigio la ley que- trataba de las levas de soldados, quitó algunas otras del<br />
mismo Wamba, que por lo estragado de los tiempos y de las costumbres parcelan<br />
algo rigurosas, y tampoco dice de donde lo tomó.<br />
De esta suerte suelen alterarse muchas veces de uno en otro en la historia los hechos,<br />
y llegan á desfigutárse.de modo cine pasan por ciertos y auténticos, siendo verdaderamente<br />
inciertos ó fabulosos. En el que actualmente tratarnos lo único que<br />
hay de cierto es que Ervigio dispuso en el concilio XII de Toledo que se modificara<br />
y corrigiera la ley sobre los llamamientos á la guerra publicada por Wamba, por<br />
creerla perjudicial en algunos puntos, y que efectivamente se corrigió y moderó en<br />
el mismo concilio, porque así consta expresamente de sus actas, como se verá en<br />
el §. 6 del cap. 4 de este discurso. Todo lo demas puede decirse que son glosas y alíadiduras<br />
de los escritores, mientras no se pruebe más .auténticamente; y parece regular<br />
que si Ervigio hubiera querido suprimir ó corregir todas ó algunas otras leyes<br />
de Wamba ademas de la de los llamamientos, lo habria hecho al propio tiempo y del<br />
mismo modo que lo hizo con ella , bien que hay tambien una prueba positiva<br />
contra dicha supresion, y es que Egica mandó que para formar su coleccion se tomara<br />
de las leyes de Wamba, lo que supone necesariamente que no estaban suprimidas,<br />
porque á estarlo hubiera dicho que las restablecia para que se insertaran en su<br />
coleccion, como lo dixo expresamente con el mismo fin de una ley suprimida por el<br />
mismo Ervigio, como se verá en el §., último del cap. 4.<br />
Ambrosio de Morales supone de paso y por incidencia, hablando de la coleccion<br />
de leyes de Egica, que tambien hizo la suya Wamba; pero no da prueba ninguna,<br />
y guando habló de intento y á la larga de este príncipe, nada dixo de esto, ni hay<br />
tampoco noticia de ello en los demas escritores.<br />
CAPITULO IV.<br />
Del concilio III de Toledo.<br />
Habiéndose dividido la nacion'goda por la guerra civil suscitada en Istria entre<br />
Atanarico y Fridigerno, despues de haberse derramado mucha sangre de una y otra<br />
parte por sostener cada uno su partido y afianzar su dominacion , triunfó al cabo<br />
(1) Dictas Ervigius.... lepes, quae á praedecessoribus suis editae fuerant, ex parte , corrupit , et ex parte<br />
correxit , et ab i*loto bispalensi episcopo Hispaniarum primate traditas ex nomine seo annotare praecepit,<br />
vel antiguas vocavit, nc nomine ecclesiae forum judiciale agi videretur. Luc. Tuden. ehrou. era 74.
de<br />
Fridigerno Atanarico, auxiliado por las armas del emperador Valente, al qual en<br />
xvrix<br />
su proteccion le envió Atanarico despues de la victoria una solem-<br />
reconocimiento b de<br />
ne cmbaxada con ricos<br />
presentes, pidiéndole al mismo tiempo que le enviara algunos<br />
doctores que instruyeran en la religion cristiana á sus súbditos, y habiéndole enviado<br />
á este fin Valente varios sacerdotes de la secta arriana que él mismoprofesaba, inficionaron<br />
con sus perversas doctrinas á los godos, de suerte que, como dice san Isidoro,<br />
se mantuvieron tenaces eti su error por mas de doscientos años, hasta que por<br />
muerte de Leovigildo, acérrimo protector del arrianismo, subió al trono su hijo el<br />
y católico Recaredo, que ilustrado por la gra.,';ia de Jesucristo é instruido por<br />
piadoso<br />
el docto y celosísimo prelado san Leandro, no solo abandonó la secta arriana, sino<br />
que con su autoridad y persuasion logró que toda la nacion goda y mucha parte de<br />
los Suevos la abjurasen tambien y profesasen solemnemente la verdadera religion , á<br />
III cuyo fin congregó en el año quarto de su reynado el concilio de Toledo célebre<br />
por esta tan 50 .71emne<br />
abjuracion de la heregía y pública profesion de la religion<br />
católica.. .<br />
Este concilio, aunque tercero en el órden, segun el modo regular de contar los<br />
concilios de Toledo, fue el primero en que concurriendo la nacion representada por<br />
los dos brazos eclesiástico y secular, unidos al príncipe como cabeza suprema del estado,<br />
se empezaron. á tratar indistintamente de comun .acuerdo y con igual autoridad<br />
los asuntos eclesiásticos y seculares , y despues de lo conducente á consolidar y<br />
solemnizar la referida abjuracion del error y profesion de la fe católica , se establecieron<br />
juntamente con varios cánones sobre costumbres y asuntos eclesiásticos diversas<br />
leyes civiles y políticas.<br />
Se mandó que los libertos hechos por los obispos, usando del permiso que dan<br />
los cánones, fuesen libres, y así ellos como sus descendientes quedasen baxo el patrocinio<br />
de la iglesia, y lo mismo los libertos que hiciesen los particulares y los encomendasen<br />
á las iglesias. Que aun los esclavos donados por el rey á la iglesia pagasen<br />
su tributo por cabezas, segun la inteligencia que Don Juan Francisco Masdeu da al<br />
cánon VIII de este concilio mas probable sin duda que la que le dan el cardenal<br />
Aguirre y el P. M. Florez. Que á las viudas y doncellas que quisiesen guardar castidad<br />
no las pudiesen obligar á casarse. Que los judíos no pudiesen casarse con mugeres<br />
cristianas, ni tenerlas por concubinas, y si acaso de esta union resultasen hijos,<br />
estos fuesen bautizados. Que no pudiesen comprar esclavos cristianos para servirse de<br />
ellos, á lo que se remite y confirma Sisebuto en la ley 13 , tít. 2 , lib. 12 del Fuero<br />
Juzgo, y lo mismo se repitió en el cánon VII del concilio X de Toledo. Que no pudiesen<br />
obtener empleos plibiicos en perjuicio de los cristianos. Que si algun siervo fiscal<br />
edificase alguna iglesia y la.dotase, el obispo suplicara al rey que lo confirmara con<br />
su autoridad real. Que los jueces seculares y eclesiásticos derribasen los ídolos en sus<br />
provincias y castrasen la idolatría, lo que prueba que por aquel tiempo no estaba des<br />
arraygado aun de todo punto el gentilismo en España. Que los jueces averiguasen con<br />
mucha diligencia los infanticidios cometidos por los mismos padres, que entonces eran<br />
muy frecuentes, y los castigasen con todo rigor, el qual decreto ó no se observó,<br />
ó no<br />
fue bastante para contener tan atroz delito, pues aun se cometia con igual frecuencia<br />
por todas las provincias del imperio muchos arios despues en tiempo de liindasvindo,<br />
como él mismo lo asegura b en la " ley 7 , tít. 3, lib. 6, en la qual manda á los jueces que<br />
impongan la pena capital á los delincuentes, y si les dexasen la vida,<br />
les saquen los<br />
ojos, lo que prueba que antes no se castigaba este delito con pena capital, ó porque<br />
no la imponia la ley, ó porque los jueces por negligencia<br />
de imponerla.<br />
ó<br />
. .<br />
por otro motivo dexaban<br />
. .<br />
Canciani cree que los godos estaban persuadidos á que tenian el derecho de vida<br />
y de muerte, sobre sus hijos ,,41 9 menos en los recien nacidos os ó o de antes<br />
nacer,<br />
todavía en el vientre de la madre, y lo atribuye á un resto de las primitivas'<br />
estando<br />
costurn-<br />
bres<br />
gun<br />
de las naciones bárbaras, alegando en prueba de ello una ley de los frisones, se-<br />
qual elyaes madre<br />
es que<br />
podia matar impunemente á su padres<br />
la las wisidodás no solo no daban á los<br />
hijo recien nacido. Pero lo cierto<br />
o<br />
el l<br />
derecho de vida y de<br />
,
XIX<br />
muerte sobre SUS hijos, pero ni aun á los señores sobre sus esclavos, aunque cometieran<br />
algun delito, el que debía ser castigado por el juez, y castigaban tambien á la madre<br />
que estando embarazada hacia algo para abortar, lejos de darle derecho sobre la<br />
vida de lo que traía en el vientre, como se puede ver en todo el título 3 del libro 6.<br />
Se manda que á los concilios provinciales, que debian celebrarse todos los años,<br />
asistiesen los jueces del terri torio, y los que tenían á su cargo la hacienda del rey, para<br />
que si se averiguase que abusando de sus oficios oprimian a los pueblos, los obispos los<br />
amonestaran y corrigieran, y no alcanzando esto diesen cuenta al rey. Finalmente se<br />
manda que á los siervos de las iglesias y de los obispos no se les obligue á hacer acarreos<br />
y otros trabajos públicos, para que se ocupen libremente en el servicio de las<br />
iglesias y de los obispos.<br />
Todo esto con las demas disposiciones conciliares se halla autorizado y confirmado<br />
al fin del concilio con una pragmática sancion de Recaredo, cuyo excrnplo en esta<br />
parte siguieron constantemente los demas príncipes en los concilios posteriores, igualmente<br />
que el de convocados, y así dice el concilio X de Toledo en la prefacion, que<br />
la costumbre 'de convocar los reyes los concilios era conforme á la santa tradicion de<br />
nuestros padres.<br />
§.II.<br />
Del concilio IV de Toledo. No se formó en él la coleccion de leyes del Fuero de los Jueces<br />
6 Fuero Juzgo.<br />
En el ario de 633 , tercero del reynado de Sisenando, convocó este príncipe en<br />
Toledo un concilio nacional, que entre los toledanos se cuenta por el quarto. En el<br />
igualmente que en el anterior , ademas de varios importantes cánones sobre materias<br />
eclesiásticas, se establecieron diversas leyes sobre asuntos civiles y políticos.<br />
Se manda que á los jueces y personas poderosas, que oprimieren á los pobres, los<br />
obispos los amonesten y reprendan, y si cón esto no se enmendaren, lo hagan presente<br />
al rey para imponerles el castigo correspondiente á su insolencia y tiranía. En<br />
este concilio se eximió por la primera vez á los clérigos de las contribuciones y trabajos<br />
públicos á que antes estaban sujetos como los denlas vasallos, para que pudiesen<br />
dedicarse enteramente y con libertad al culto divino y no se retragesen del servicio<br />
de sus oficios y ministerios eclesiásticos.<br />
Se prOhibe obligar á los judíos á bautizarse , pero á los que habiéndose bautizado<br />
abandonaren la religion cristiana, se les obliga á observarla, y si volviendo á sus ritos<br />
supersticiosos circuncidaren á sus esclavos ó hijos, los primeros se declaran libres y los<br />
segundos se separan de sus padres, y por punto general se manda que los hijos de<br />
los judíos sean separados de sus padres y se pongan en monasterios ó con personas<br />
cristianas y temerosas de Dios para que los eduquen.<br />
A los judíos convertidos se prohibe la comunicacion con los que permanecen en<br />
su secta: á los casados con mugeres cristianas se manda que el obispo les intime que<br />
se conviertan si quieren vivir con sus mugeres , y no queriendo sean separados, y los<br />
hijos sigan la religion y condicion de la madre, y respectivamente lo mismo si la muger<br />
fuese judía y el marido cristiano. Si despues de convertidos prevaricasen, son<br />
inhabilitados para poder ser testigos, porque no pueden ser fieles á los hombres, dice<br />
el concilio , los que'no'lo han sido á Dios. En las leyes 9 y I o, tít. 2 , lib. 12 , que el<br />
códice de san Juan de los Reyes atribuye á Recaredo, se prohibe que los judíos bautizados<br />
ó no bautizados puedan ser testigos en ningun genero de causa contra los<br />
cristianos, pero ellos entre sí pueden serlo unos contra otros ante jueces cristianos.<br />
Se renueva la prohibicion del concilio III para que los judíos puedan obt ene em -<br />
pleos públicos, porque con esta ocasion injuriaban á los cristianos , y se encarga á los<br />
jueces de las provincias que lo hagan observar sin permitir fraude ninguno. Se prohibe<br />
que puedan tener esclavos cristianos, comprarlos ni adquirirlos os por qualquier otro título,<br />
porque no es justo , dice el concilio , que los miembros de Jesucristo sirvan a los<br />
ministros del Anticristo, y á los que tuviesen despues de esta providencia, se lel de<br />
C2
xx<br />
s esclavos de las<br />
la libertad por el príncipe. Se declara el modo de dar la libertad<br />
chos de ellas sobre los libertos, y las obligacnes lo de esos i para<br />
glesias, los der e<br />
con<br />
Despues<br />
ellas.<br />
de todo esto se concluye el concilio , estableciendo el modo y forma con<br />
que debian elegirse los reyes: se les advierte la justicia, amor y templanza con que<br />
deben gobernar los pueblos : se toman providencias para asegurarles el trono y la vida<br />
contra las asechanzas y atentados de los que faltando al juramento de fidelidad suscitaban<br />
tumultos y sediciones populares y peligrosas á la patria y á la vida de los príncipes,<br />
y se fulmina y repite por tres veces la sentencia contra semejantes pertur-<br />
badores.<br />
Ademas de todo lo dicho se atribuye tambien comunmente á Sisenando, y se<br />
cree hecha de órden suya en este concilio la coleccion de leyes que ha llegado á nosotros<br />
con el título de Fuero de los Jueces ó Fuero Juzgo. Mas sin embargo de que son<br />
muchos los que lo dicen , ninguno ha dado una sola prueba que lo convenza.<br />
Todo, ó á lo menos el principal fundamento de esta opinion coman, si bien se<br />
examina, se verá que está reducido á la inscripcion que se halla al principio de los<br />
códices castellanos que dice: "Esti libro fó fecho de LXVI obispos enno quarto-con-<br />
',ceno de. Toledo ante la presencia del rey Sisenando enno tercero anno que refinó.<br />
,Era de DC et LXXXI armo."<br />
El ver asegurado un hecho con tanta firmeza en una inscripcion de igual antigüedad<br />
que los códices á cuya frente se halla, como lo prueba su lenguage igual al de<br />
los mismos códices, deslumbró de tal suerte á los escritores, que no les dexó arbitrio<br />
para hacer las obvias reflexiones que estan manifestando desde luego la falsedad del<br />
contenido de la inscripcion.<br />
Esta, ademas de contener un error notorio, nada menos que en la fecha del concilio,<br />
poniendo era 681 en lugar de 6 7 1, y tambien en el número de los obispos, que<br />
fueron 62 y no 66, no se encuentra en los códices latinos, como tampoco se encuentra<br />
el prólogo que á continuador! de ella traen todos los códices castellanos , y cuyas leyes,<br />
á excepcion de dos, de diez y ocho de que se compone, todas se tomaron de con,<br />
cilios toledanos posteriores al quarto, prueba evidente de que el próloao no se hizo<br />
ni pudo hacerse en este concilio, lo qual junto con el error en la fechay b número de<br />
obispos asistentes al concilio , bastaba . para haber entrado á lo menos en sospecha y<br />
examinado la cosa con mas atencion y cuidado.<br />
Pero el mismo concilio IV decide á mi juicio la cuestion sin que quede duda ninguna.<br />
En todo él no hay una sola palabra no solo que pruebe, pero ni aun que haga<br />
la mas remota alusion á haberse formado en él la coleccion de que se trata. SY como<br />
será creible que no se hubiese hecho mencion ninguna, ni hubiese quedado memoria<br />
ni vestigio b alguno, b si se hubiera tratado en el concilio de un asunto de tanta impor-<br />
tanda y que tanto interesaba á toda la nacion como era la formación del código legislativo<br />
por el qual debia gobernarse? Aun se hará esto mas increible si se tiene presente<br />
la práctica constantemente observada en los concilios toledanos de que el príncipe<br />
que le congregaba proponia en el Tomo Regio lo que debia tratarse en el concilio<br />
, y así se ve hecha la propuesta sobre el mismo asunto de coleccion de leyes en<br />
los concilios VIII, XII y XVI, de que se hablará en sus lugares correspondientes, y<br />
esto hace tambien mas inverisimil que Sisenando, si hubiera pensado que se<br />
en el formase<br />
concilio la coleccion, hubiera dexado de proponerla<br />
importantes que habla que tratar en<br />
como una de las cosas mas<br />
él.<br />
El padre Andres Burriel, aunque en su erudita carta á<br />
rece inclinarse á la opinion<br />
Don Juan de Amaya pa-<br />
corran , en la misma atribuye el error de creer formada<br />
coleccion en el concilio á que san Isidoro, que presidió el concilio<br />
la<br />
en él su coleccion de cánone IV ,<br />
s<br />
acaso publicó<br />
guo, aunque mas extensa y<br />
habia hecho por el modelo de la de Dionisio<br />
mejor Exi-<br />
»Barrial, de distribuida, "de donde pudo nacer la noticia, dice<br />
haberse formado y publicado en dicho concilio el Fuero Juzgo',<br />
,,cando las cosas." Pero tampoco hay indicio ni equivoseñal<br />
en él se hubiesa- publicado la ninguna en el concilio de que<br />
coleccion de cánones de san Isidoro.
xx<br />
Cón mas probabilidad y verisimilitud dice Ambrosio de Mórales (Cron. lib. x<br />
1 2,<br />
cap. 2o): "Dió causa á este error, á lo que se puede creer que la primera ley en este<br />
" libro es ci pri ncipio deste quarto concilio toledano , donde se dice corno el rey Si-<br />
»senando con sus perlados y señores se juntó en Toledo para proveer en el buen go.<br />
"bierno, y lo que allí adelante prosigue de la eleccion del rey. Quien no leyó ó no<br />
»advirtió mas que esto, pensó que la junta habia sido para recopilar este libro, y así<br />
" le dió el nombre." Pero sea la causa del error la que dice Morales ó Burriel, qualquiera<br />
otra, siempre es un error y por consiguiente falsa la opinion comun que no<br />
tiene otro fundamento.<br />
El cardenal Acruirre b en su Coleccion de concilios (i) dice que algunos son de dictámen<br />
que en el concilio IV se aprobó la coleccion del Fuero Juzgo, y otros (que no<br />
dice quienes son) quieren que esto se hubiese hecho en el reynado de Chintila; pero<br />
que él tiene por mas creible que esta coleccion se empezó mucho antes , y aumentada<br />
con el tiempo se le dió alguna mas autoridad en el concilio IV, y despues se aumentó<br />
con nuevas leyes en el reynado de Chintila.<br />
Por lo que toca á la aprobacion hecha en el concilio IV se ha visto ya que no<br />
tiene fundamento alguno esta opinion, y por lo respectivo á Chintila ni de la historia<br />
ni de las actas de los concilios V y VI de Toledo convocados por este príncipe<br />
consta que hubiese tenido parte alguna en la formacion del Fuero Juzgo.<br />
Tarafa en su Historia de los Reyes de España, tratando del reynado de Suintila<br />
refiere que por aquellos tiempos fue hecho obispo de Barcelona Severo, hombre insigne<br />
en santidad, y de tan consumada experiencia en los negocios que mereció ser<br />
uno de los setenta obispos que hicieron las leyes godas en España, y despues fue martirizado<br />
el año de 638 por los godos bárbaros que habitaban en Cataluña.<br />
Los continuadores de Bolando al dia 3 de marzo, y otros escritores ponen el<br />
hecho de la formacion de las leyes godas en el tiempo de Enrico, que dicen fue el<br />
que juntó ,los setenta obispos para hacerlas. Pero todo esto no tiene mas apoyo que<br />
un pergamino que sé halló en el sepulcro de san Severo obispo y mártir de Barcelona<br />
al tiempo de trasladar sus reliquias á aquella catedral desde la iglesia de san Cucufate<br />
de órden del rey de Aragon Don Martin el año de 1405.<br />
Habiendo probado suficientemente el maestro Florez en su España Sagrada<br />
la falsedad del contenido de dicho pergamino en quanto á la formacion de las<br />
leyes, se puede asegurar sin recelo alguno, que el congreso de los setenta obispos legisladores<br />
y autores de las leyes godas en España nunca ha tenido existencia en otra<br />
parte que en la imaginacion del que escribió el pergamino seis ó siete siglos posteriores<br />
al tiempo á que se refiere, y de los que engañados por él le siguieron despues,<br />
sin que en la antigüedad se encuentre vestigio alguno ni aun verisimilitud de un hecho<br />
tan memorable y tan digno de que los escritores coetáneos hubieran hecho particular<br />
mencion de él.<br />
s. III.<br />
De los concilios V y VI de Toledo.<br />
Chintila, sucesor de Sisenando por eleccion, luego que subió al trono convocó<br />
en el ario primero de su reynado el concilio V de Toledo. Todo lo que en él se determinó<br />
fueron asuntos políticos , á excepcion del cánon primero, por el qual se establecieron<br />
para siempre en todo el reyno tres dias de letanías anuales en el mes de<br />
diciembre, lo que expresamente confirmó el príncipe con un decreto al fin del concilio,<br />
mandando que en dichos tres dias cesase todo género de trabajo y el curso de<br />
los negocios forenses.<br />
Todo el contexto del concilio está manifestando claramente que Chintila no se<br />
propuso otro objeto en congregarle que el de afianzar su reyno y Cambien la seguri-<br />
(0 Tom. z slot. al Concil. IV, num. r s 7.
XXII<br />
Suintila y<br />
dad de su familia, teniendo sin duda presente el rigor con que fue tratado<br />
su familia , privándoles de sus bienes y de la comunion y trato con todos los demás<br />
en el concilio IV anterior.<br />
En este V se manda primeramen te observar lo determinado en el anterior acerca<br />
del respeto y seguridad debida á los príncipes: se ampara á toda la posteridad de<br />
Cintila, para que no se le perjudique ni en sus personas ni en la bienes: se imponen<br />
penas á<br />
' los que no siendo elegidos por todos, ó no siendo de a nobleza goda, aspi-<br />
rasen á la corona; á los que solicitasen,<br />
viviendo el rey, votos para ser elegidos despues<br />
de su muerte ; y tambien á los que le maldixesen. Se manda que los sucesores en<br />
el reyno conserven las mercedes hechas por sus antecesores á los vasallos por servi-<br />
cios fieles.<br />
Se determinó que en todos los concilios que en adelante se celebrasen se publicara<br />
el<br />
decreto del concilio universal sobre la defensa y conservacion de los príncipes , que<br />
es<br />
cánon 75 del concilio IV, de que se ha hablado antes. Finalmente se reserva al<br />
el<br />
príncipe la facultad de tratar con indulgencia á los culpados, guando lo tuviere por<br />
conveniente. De suerte que todo este concilio V debe reputarse como una parte muy<br />
noble de la legislacion goda, y sus cánones como otras tantas leyes ; y es un grandi..<br />
simo absurdo decir, como dice Sotelo (lib. 2, c. 15), que como las determinaciones<br />
este concilio son puramente profanas, Chintila "quiso paliar con la autoridad del<br />
de<br />
,,concilio sus leyes, á fin de que el respeto de la religion y el nombre venerable de tan<br />
',santo congreso constringiera á los godos á la observancia de las que en aquella junta<br />
ase constituían."<br />
Para decir esto era necesario ignorar ó haberse olvidado enteramente de que los<br />
concilios toledanos en tiempo de la dotninacion de los godos eran por su constitucion<br />
unas cortes generales del reyno, en las que estaba representada la nacían por los dos<br />
brazos eclesiástico y secular unidos á la cabeza suprema del estado, y así se trataban<br />
y determinaban indistintamente y con igual autoridad los asuntos eclesiásticos y seculares.<br />
Ambrosio de Morales nada sospechoso en esta materia dice: "Como los concilios<br />
»de entonces, como vemos y se ha notado, eran juntamente cortes del reyno, todo<br />
«se trataba allí junto , lo eclesiástico y seglar, y los presentes debian consultar y desscretar<br />
en todo, y si habla en esto diferencia no la entendemos de lo que está escrito."<br />
Lejos pues de tener que paliar el príncipe sus leyes , como dice Sotelo , para darles<br />
fuerza con la autoridad del concilio, se la daba el príncipe al concilio, y confirmaba<br />
sus determinaciones expresamente al fin con una pragmática sancion, así como al<br />
principio le convocaba y proponia en el Tomo Regio los puntos que se habían de<br />
tratar en él , como se ha dicho antes y consta todo de las actas de los mismos concilios,<br />
los quales por este motivo son una fuente muy principal de la legislacion wisigoda,<br />
de la qual no se puede hablar con acierto sin tener siempre presentes los concilios<br />
toledanos nacionales.<br />
Ambrosio de Morales dice que este concilio V fue provincial; pero se engañó en<br />
esto, como lo prueban manifiestamente sus mismas subscripciones, por las quales se<br />
ve que ademas del metropolitano de Toledo asistieron obispos de otras provincias:<br />
san Braulio de Zaragoza, Hoya de Barcelona, Elpidio de Carcasona, Viarico dé Lisboa,<br />
y el concilio VI siguiente le tuvo por nacional, pues en dos partes que le cita le<br />
llama universal, por cuyas razones el Cardenal de Loaisa cree tambien que fue na-<br />
cional. Ni era tampoco verisimil que habiéndose propuesto Chintila afirmar su reyno<br />
por medio del concilio, , le hubiese<br />
que fuese nacional.<br />
congregado provincial, estando en su arbitrio<br />
Volvió Chintila<br />
a á convocar en el ario segundo de su reynado otro concilio,<br />
entre los toledanos es el VI. Ademas del establecimiento de diversos cánones eclesiás<br />
que<br />
ticos, se trató tambien acerca del gobierno político. Se determina que<br />
en adelante el<br />
que hubiere de obtener el reyno ,antes de subir al trono jure que no favorecerá á los<br />
judíos,<br />
ni consentirá en su reyno á ninguno que no fuese catolico, y<br />
lo resuelto en el concilio IV acerca de los judíos.<br />
se confirma todo
xxiir<br />
Sé renueva la prohAicion :de solicitar .votoS.,viviendo erreyl para ser elegido despues<br />
de su muerte. Se inhabilita para aspirar al trono al que se le hubiese cortado el<br />
pelo y vestido el hábilainonástico:,:al: que hublere -sufridola pena de la decalvacion:<br />
al que traxere su origen dé esclavos al que_no fuere godo de nacion y al que no estuviese<br />
.adornado de buenas costumbres. Se renueva el -decreto, de amparo dado en el<br />
concilio anterior á fa,yor de la persona y bierves,de_la . familia de Chintila para despues<br />
de áusinuerte. . - .<br />
Se manda que los libertos,de-las iglesias, guando muera'el obispo , presenten al<br />
sucesor sus .cartas de-libertad, para-que conste de sü lestado y del obsequio que deben<br />
prestar ,á las iglesiasey si dentro de un año no lo hicieren, sean reducidos á perpetua<br />
esclavitud: 'que los descendientes de los libertos sean ,educados por las iglesias, á cuyo<br />
fin sirvan „á los obispos sin perjuicio de su ingenuidad y libertad, y si sus padres no<br />
los,quisiere.n entregar y les buscaren otros patronos, sean reducidos á la esclavitud.<br />
Se prohibe condenar á ninguno en:- juicio, sin que se presente legitimo acusador,<br />
y si se hallare que este es Indigno, niS se juzgue : p-or su acusacion , excepto en delitos<br />
de lesa inagesrad. Se'manda que los 'señores y magnates de la casa real sean respetados<br />
y reverenciados, y que ellos traten bien -y con humanidad á los inferiores, y les<br />
den buen exemplo. Se renueva lo dispuesto en el 'concilio anterior sobre que los sucesores<br />
en el reyno conserven las mercedes hechas por sus antecesores á los vasallos por<br />
servicios fieles, añadiendo aquí la excepcion de lá ingratitud é infidelidad, por la qual<br />
el que incur riere en ellas es privado de las mercedes recibidas. Asimismo se manda<br />
que sean -firmes y estables las donaciones hechas -á las iglesias, y estas sean conservadas<br />
siempre en la posesion de los bienes adquiridos en virtud de las tales donaciones.<br />
Los que por infidencia ó por haber hecho algun mal se refugiaren á los enemigos,<br />
buscando su amparo con perjuicio de la patria ó de los particulares, se manda que, si<br />
fueren habidos, excomulgándolos y- encerrándolos, estén sujetos por largo tiempo á las<br />
leyes de la penitencia. Finalmente, el perdon de los que se refugian á la iglesia se reserva<br />
á la piedad y clemencia del príncipe por la intereesion de los sacerdotes y reverencia<br />
del lugar, siendo el indulto compatible con la justicia.<br />
S. IV.<br />
Del concilio .VII de Toledo y de la primera coleccion .de las leyes wisigodas despues de las<br />
primitivas de Enrico y Leovigildo.<br />
Chindasvindo, que ocupó el trono despues de la muerte de Tulga, convocó en el<br />
ario quinto de su reynado el concilio VII de Toledo. En él se volvió á tratar mas extensamente<br />
de los que se refugiaban á los enemigos, y se agravaron las penas; pero no<br />
habiendo sido sin duda bastantes las impuestas por los dos concilios para contener á<br />
los tránsfugas y evitar los males que causaban á la patria y . á los particulares, se aumentaron<br />
despues hasta la capital y confiscacion de bienes, como se ve por la ley 6,<br />
tít. i, lib. 2, que es de Recesvinto, aunque algunos códices la atribuyen al mismo<br />
Chindasvindo.<br />
Se tomaron en este concilio providencias para remediar los perjuicios y gravámenes<br />
que causaban los obispos en Galicia con indebidas contribuciones á las iglesias,<br />
y con gastos excesivos á los pueblos en las visitas, á cuyo fin se mandó que no pudiesen<br />
tomar sino dos sueldos al año de cada iglesia. Se puso tasa á los gastos de las visitas,<br />
mandando que no pudiesen detenerse mas de un dia en cada iglesia, y no pudiesen<br />
llevar mas de cinco caballos, como se lee. en algun códice, y no mas de cincuenta,<br />
como dicen otros, lo que es absolutamente inverisimil y eateramente contrario<br />
á las intenciones y fines del concilio, porque de este modo, lejos de contener, fomentaría<br />
el fausto de los obispos, y aumentaría el mal, autorizándole en vez de corregirle,<br />
que fue el objeto del concilio.<br />
Al fin 'de el se dispuso que por reverencia á la persona del rey y honor de la casa<br />
real los obispos mas vecinos á Toledo viniesen á residir allí cada uno un mes en el
xxty<br />
ano , segun el turnollifellts séñaliasé el obispo de"Toledo,• excepto el tiempo de la co-<br />
secha y vendimias. toda España. 1't Chindasvindo, porqueSuintila, corno se ha di-;<br />
Dueño absoluto,de ,<br />
bolir en toda ella la dominacion de los romanos, afianzada ya<br />
cho antes, acabo de A<br />
por consiguiente y consolidada la monarquía goda, trató este príncipe de fixar y .dar<br />
tambien estabilidad` y consistencia á , su legislacion, á cuyo fin ,.no contento con recoy<br />
dar la conveniente forma y método á las leyes propias, aunque permitió el esgertudio<br />
de las romanas para la instruccion privada, abolió -enteramente el uso y autoridad<br />
de ellas en los tribunales enloda la extension de la monarquía, igualmente que<br />
el de qualesquiera otras leyes extrañas, .dexando solo con vigor y fuerza para el gobierno<br />
y decision de las causas las leyes contenidas en el código nacional formado -por<br />
él, corno se ve por la ley 8, tít. 1, lib. 2, la qual juntamente con otras muchas suyas<br />
han conservado en la colección que ha llegado á nosotrós, 'aunque no es la de<br />
se<br />
Chindasvindo, de que se trata, como se hara ver : en su lugar. Pero que se hubiese<br />
hecho esta, ademas de constar d,e la misma ley 8 , lo prueba tambien claramente la<br />
4, tír. 3 , lib. 2, en la qual se remite Chindasvindo por lo tocante á la pena impuesta<br />
á los que ponian á qiiestion de tormento á un inocente, á la ley 2 , tít. z , líb. 6, que<br />
es tambien del mismo Chindasvindo, y en la qual se trata 'efectivamente de dicha<br />
pella; y haciendo la cita con la distincion de libro, título y ley, es claro que se remite<br />
no á una ley suelta ,:sirto iuna ,coleccion de leyes ya formada. Fernandez de Mesa<br />
(lib . 1, c. 5.) dice que en el código castellano no hay ninguna ley con la instripcion<br />
de Chindasvindo ; pero basta abrir el libro para convencerse- de la falsedad de esta<br />
asercion.<br />
§. V.<br />
Del concilio VIII de Toledo y coleccion hecha por Recesvinto.<br />
Despues de haber reynado algunos arios Chindasvindo, nombró por sucesor suyo<br />
en la corona para despues de su muerte, y por compañero en el gobierno del reyno<br />
aun durante su vida, á su hijo Recesvinto; no solicitándolo el mismo Chindasvindo<br />
astuta y mañosamente para perpetuar en su. familia la corona , como falsamente han<br />
querido imputarle algunos escritores, sino condescendiendo con la solicitud de los vasallos<br />
manifestada á nombre de' ellos por san Braulio obispo de Zaragoza, y convencido<br />
de las razones que el.santo 1e expuso en la carta que á este fin le escribió, dirigidas<br />
á precaver con tiempo y evitar las turbaciones y alborotos que en las anteriores<br />
elecciones habian perturbado el reynó , suscitadas por hombres inquietos y ambiciosos,<br />
que sin tener las calidades necesarias solicitaban apoderarse del trono: motivo<br />
porque en los concilios V y VI, como se ha dicho antes, se prohibió solicitar votos<br />
viviendo el rey para ser elegidos despues de su muerte , y se declararon las calidades<br />
que debian concurrir en los que hubiesen de aspirar á la corona.<br />
Reynando ya solo Recesvinto despues de muerto su padre, convocó en el año<br />
quinto de su reynado un concilio nacional que fue el VIII de Toledo. En él se propuso,<br />
entre otras cosas, corregir y añadir la coleccion de las leyes, á cuyo fin presta<br />
su consentimiento para que corrijan -(1) en ellas lo que necesitare de correccion,. quiten<br />
lo superfluo y añadan lo necesario- . Propone tambien que se aclare lo que en los<br />
cánones antiguos hubiese obscuro y dudoso. Exhorta á los condes y señores de palacio,<br />
á quienes por su empleo y dignidad dice que les toca asistir al concilio, á que<br />
procedan de uniformidad y buen acuerdo con los padres, y promete aprobar y ratificar<br />
todo lo que el concilio determinare.<br />
(1) Decernimus..., ut quaecumque negotia ctt quorumlibet quaerela vestris anditihus extiterint patefacta,<br />
cum justitiae vigore misericorditer, et cura temperamento miserationis justissimae cum postra conniventia<br />
terminetis; in legum sententiis quae aut depravata consistunt , aut ex superfluo vel indebito conjecta videntur,<br />
nostrae serenitatis accomodante consensu, Lec sola quae ad sincerara justitiam , et negotiorum sufficientian i<br />
conveniunt ordinetis; canonum obscura quaedazn , et in dubium vena in meridiem lucidaé intelligentiac<br />
reducatis. Concil. VIII Tolct. Tom. Reg. num. 9.
.%.v<br />
A consecuencia de esto ademas de<br />
rcleel:<br />
siásticas , en el décimo se dispone que, muerto el rey, los obispos con los principales<br />
ministros de palacio se junten en la ciudad regia (que es Toledo), ó en el luga<br />
donde hubiese muerto, y elijan otro en su lugar, y se expresan al mismo tiempo las<br />
,qualidades de que debe estar adornado el rey y lo que debe hacer para reynar bien.<br />
En la sesion segunda se formó un decreto sobre las exacciones y tributos del reyno<br />
que se invertian mas en beneficio de los descendientes de los reyes que del reyno;<br />
despues de referir los abusos que en esto habla y los males que de ellos se seauian al<br />
reyno y á los particulares, para evitarlos ordenaron que todo lo que hubiese adquirido<br />
Chindasvindo desde el dia que entró á reynar, se reservase á la disposicion de Recesvinto<br />
su hijo, no cdmo heredero suyo, sino como rey, para que lo empleara en beneficio<br />
del reyno, pasando solo á los herederos de Chindasvindo lo que poseia justamente<br />
antes de reynar por herencia, ó por otro qualquier título particular.<br />
Esta providencia la confirmó Recesvinto particularmente en el mismo concilio,<br />
extendiéndola á todos sus sucesores en la corona, y mandando para su mejor observancia<br />
y firmeza, que antes de subir al trono jurasen observarla. De este decreto se<br />
formó la ley 5, tít. i, lib. 2 del Fuero Juzgo.<br />
Propone tambien el rey en el Tomo Regio y exhorta con eficacia al concilio á que<br />
trate con toda diligencia sobre las cosas de los judíos, porque los que habian quedado<br />
convertidos en los anteriores reynados, recayendo con su acostumbrada obstinacion<br />
en sus antiguos errores, habían prevaricado y vuelto á judaizar. Y aunque sobre<br />
esto no hay cánon ninguno en el concilio, sin duda fueron efecto de las providencias<br />
que en él se tomaron las leyes del mismo Recesvinto, que se hallan en el título 2 del<br />
libro 12 del Fuero Juzgo.<br />
La decima sexta contiene un memorial que los judíos de Toledo presentaron al mismo<br />
Recesvinto en 18 de diciembre del año sexto de su reynado, era el qual confiesan llanamente,<br />
que habiendo sido precisados en tiempo de Chintila á hacerse cristianos, lo habian<br />
executado simuladamente y con malicia, y así habían vuelto á sus errores anti-<br />
, guos; pero que ahora lo hacian de buena fe y con sinceridad. Expresan individualmente<br />
todo lo que se obligan á hacer y de lo que debian abstenerse, y entre otras cosas<br />
prometen, que ni los hombres ni las mugeres casarán en adelante con personas de<br />
su secta , sino con cristianos; y que si por no tener costumbre y por una repugnancia<br />
natural no pudieren comer carne de puerco, no rehusarian comer lo que estuviese<br />
compuesto con ella. Consienten en que, si faltaren á lo contenido en el memorial,<br />
sean castigados con pena de muerte, quemándolos ó apedreándolos, y si el príncipe<br />
por clemencia quisiere perdonarles la vida, los haga esclavos de quien quisiere.<br />
Esta propuesta de los judíos de Toledo dice Vasco (z) que la hicieron á Sisenando<br />
el año sexto de su reynado los judíos que Sisebuto hizo bautizar por fuerza. Pero la ley<br />
citada decima sexta dice expresamente que la hicieron á Recesvinto el alío sexto de su<br />
reynado, y no los judíos obligados á bautizarse por Sisebuto, sino los que Chintila obligó<br />
á observar la fe que profesaron para quedar en el reyno guando fueron expelidos por<br />
este príncipe los que no la quisieron profesar , y así lo dicen los mismos judíos en la<br />
ley, á la qual ciertamente debe darse mas crédito que al autor de la obra intitulada<br />
Fortalitium fidei , que es el único que cita Vasco en prueba de su dicho, sin embargo<br />
de que allí mismo advierte que en aquella obra estan errados los nombres de los reyes.<br />
El arzobispo Don Rodrigo dice (2) que en este concilio VIII se insertaron diversas<br />
leyes que habla promulgado Recesvinto; pero en las actas no se encuentran tales<br />
leyes , y acaso lo equivocó con el concilio XII, en el qual se insertaron los sumarios<br />
de unas leyes de Ervigio, como se verá en su lugar.<br />
(i)<br />
Hoc armo, nempe sexto Sisenandi Regis , inda& toletani , quia Rege Sisebuto ad fidem comptilsi fue-<br />
t , curn<br />
rant, ultró cerimonias et ritus judaicos abjuraverunt , professi, si quem ad eos deiicere deorehendercn<br />
se lapidibus obruturos , aut si Rex vitam concedere vellet, bona eitic cederent fisco, et 'perpetuam scrviret<br />
servitutem. Ex Fortalitio fidei , ubi nomina Reguin depravata leguntur. Vas. Chron. ann. 646.<br />
(2) Et ponuntur in serie ejusdem conca leges quaedarn á praedicto Recensvindo Principe promulgaras.<br />
DO reb. Hisp. lib. z, cap. 22.
XXVI<br />
mo-<br />
Recesvinto el exemplo y máximas de sil padre Chindasvindo, y<br />
Siguiendo<br />
vido, no de la ambicion y odio á los romanos, como dice Cironio, sino de una ilustrada<br />
y sabia política para introducir la union .é igualdad entre las dos naciones de<br />
godos y romanos que componian la monarquía, comprendiendo bazo del nombre<br />
los españoles, como se debe entender que se comprenden en las leyes,<br />
de romanos á<br />
volvió á prohibir el uso de las leyes romanas en toda la extension de la monarquía;<br />
y porque tal<br />
no habia tenido la ley de su padre toda la observancia, acaso por no<br />
vez<br />
haberse . impuesto en ella pena ninguna á los contraventores, impuso él en la ley 9,<br />
tít. r , lib.<br />
la considerable pena de treinta libras de oro á los que presentasen en jui-<br />
2<br />
cio para la decision de los negocios otro código de leyes que el formado por él, y á<br />
los jueces que lo permitiesen y no hiciesen rasgar el código presentado. Pero exime de<br />
esta pena á los que alegaren las leyes anteriores, no para impugnar las suyas, sino<br />
para comprobar las causas pasadas ya fenecidas, en lo que alude á la ley 12 del mismo<br />
título , que es tambien de Recesvinto , y en la qual dice, que había enmendado<br />
las leyes de sus antecesores, y manda que por ellas así enmendadas se decidan los<br />
pleytos que entonces estaban empezados y no fenecidos, sin hacer novedad en los que<br />
se hablan terminado segun las leyes conforme estaban antes del primer ario de su rey=<br />
nado, en lo que da esta ley al mismo tiempo un claro testimonio de haberse formado<br />
la coleccion mandada hacer por Recesvinto; y aunque tampoco es la que actualmente<br />
tenemos, como se hará ver , se han conservado en ella mas leyes de Recesvinto que<br />
de ningun otro príncipe.<br />
Para acabar de afianzar la union é igualdad ya dichas, y quitar todo motivo de.<br />
division y discordia, el mismo Recesvinto con política igualmente acertada abolió una<br />
ley antigua, por la qual se prohibían los matrimonios entre godos y romanos, y por<br />
la ley 2, tít. 1, lib. 3, que tambien es suya, y no de Recaredo como equivocadamente<br />
creyó Aldrete, mandó que en adelante pudiesen casarse indistintamente el godo<br />
con muger romana, y el romano con muger goda, formando por medio de esta sabia<br />
y política ley una sola de dos distintas naciones, habiendo destruido con ella un muro<br />
de separación, que mientras subsistiese tendria perpetuamente divididos entre sí los<br />
vasallos de una misma monarquía con notable detrimento del estado y de los mismos<br />
particulares.<br />
En la correspondencia epistolar entre san Braulio y Recesvinto, publicada por<br />
el M. Risco (r) , se trata de un códice enviado por Recesvinto á san Braulio para que<br />
le corrigiera, el qual estaba tan mendoso y viciado, que disculpándose el santo por<br />
haber tardado en la correccion , dice que mas corto y fácil le hubiera sido escribir de<br />
nuevo todo el códice que corregirle , porque eran tantos los descuidos de los copiantes<br />
, que , no habia cláusula ó sentencia que no necesitase de enmienda , y muchas veces<br />
desesperó de poderle corregir. Pero al lin le envió enmendado y corriente á Reces]<br />
vinto, el qual le dió las gracias , eloaiando y estimando su trabajo.<br />
Ni de las cartas de Recesvinto bni<br />
de las de san Braulio consta qué especie de có-<br />
' dice era-este, ni el asunto que contenia; pero como san Braulio despues de san Isidoro<br />
estaba reputado en su tiempo por el mas sobresaliente no solo en las ciencias eclesiás-,<br />
ticas, sino tambien en las profanas, aun en concepto del mismo san Isidoro, pues<br />
envió su grande obra -le<br />
de las<br />
etimologías sin darle la Ultima mano por falta de salud,<br />
para que la corrigiera y perfeccionara, y Recesvinto tenia de su virtud y literatura<br />
todo el concepto que merecía, y por otra parte se sabe que hizo una coleccion de leyes<br />
, no ha faltado quien movido de estas consideraciones se haya persuadido á que<br />
el códice de<br />
de Recesvin to<br />
que se habla en las expresadas cartas era la misma coleccion de leyes<br />
(2).<br />
Pudieran servir de apoyo á este modo de pensar dos expresiones de qué usa san<br />
Braulio en sus cartas, diciendo en la 38 que lo que el rey le habia mandado hacer<br />
(2)<br />
(t) España Sag. ton,. 3o, Apend. 3.°<br />
Floranes Apuntara. para la histor. del Fuer. Juzgo. M .S.
xxvir<br />
cedía en utilidad de su reyno (i): expresion que se puede aplicar con mucha propiedad<br />
y oportunidad á una obra que contiene la legislacion del reyno, y en la carta 4o<br />
dice que el texto del códice• le dividió en títulos segun le habia ordenado el rey, lo<br />
que tambien es muy oportuno, hablando de un código legal, por la mayor facilidad<br />
que esto proporciona para su -mejor uso y manejo.<br />
Pero contra esto ocurre una reflexion, y es que Recesvinto, como se ha visto, dispuso<br />
formar su coleccion de leyes en el concilio VIII de Toledo, para cuyo tiempo<br />
habia muerto ya san Braulio, y antes de morir habla enviado corregido el' códice á<br />
Recesvinto, y no es creible que este príncipe, que poco tiempo antes habia elogiado<br />
y aprobado el grande trabajo que el santo habia hecho para enmendar el códice, si<br />
este contuviese la coleccion de leyes, hubiera pensado en formar otra, teniéndola ya<br />
-hecha á toda su satisfaccion yaprobada, por lo que parece mas cierto y seguro creer<br />
.que el citado códice no conteniala coleccion de leyes, sino algun asunto sagrado, lo<br />
qual era tambien muy propio del genio de Recesvinto aficionadísimo á las cosas sagradas,<br />
y del qual dice el arzobispo Don Rodrigo que acostumbraba leer en la Sagrada<br />
Escritura, y gustaba de oir disputas y cuestiones sobre ella para entenderla, y así<br />
encargó tambien á san Eugenio III de Toledo la correccion del poema de Draconcio<br />
sobre la cfeacion.<br />
El mismo Recesvinto parece indicar bastantemente, que el códice que mandó corregir<br />
era de la clase que se ha dicho, pues alentando á san Braulio á que concluyera<br />
la obra á pesar de las dificultades que la retardaban, le dice que Dios le iluminaría interiormente<br />
para corregir los yerros introducidos por los escribientes en el códice (2).<br />
§. VI.<br />
De los concilios XII y: XIII de Toledo, y de Iá coleccion hecha por Ervigio.<br />
Como Wamba, segun se ha dicho, hubiese sido despojado fraudulentamente de<br />
la corona, que por fuerza y con violencia le habían obligado á aceptar, Ervigio, sucesor<br />
suyo en el reyno, se mostró muy solícito y cuidadoso para apartar de sí la sospecha<br />
de haber sido autor de tan grave atentado, ó á lo menos de haber tenido parte<br />
en él. A este fin luego que subió al trono convocó en el año primero de su reynado<br />
el concilio XII de Toledo, y presentó en él unos documentos de los quales resultaba<br />
que á presencia de los grandes y señores de la corte se habia abierto corona, y vestido<br />
el hábito monástico á Wamba: que éste habia renunciado el reyno en Ervigio, y que<br />
habia dado una instruccion secreta al obispo de Toledo para que quanto antes le<br />
ungiese.<br />
Exáminados estos documentos en el concilio, se declararon por legítimos, y á su<br />
consecuencia se absolvió á los vasallos del juramento de fidelidad que habían prestado<br />
á Wamba, y se confirmó el reyno en su sucesor Ervigio, el qual en este mismo concilio<br />
se propuso corregir las leyes á imitacion de Recesvinto y formar otra coleccion<br />
de ellas. A este fin encargó al concilio que lo que hubiese en las leyes absurdo ó contrario<br />
á la justicia, se corrigiese y pusiese en buen órden para su mejor inteligencia y<br />
execucion (3), exhortando así á los padres del concilio como á los señores de la corte<br />
(t) Per Jussionem autern Serenitatis vestrae commoda regni vestri votis omnibus optamus agnoscere.<br />
S. Braul. Epist. 38.<br />
(2) Erit igirur voto tilo á Domino atributa tuarum virium fortitudo, et internorum luminum copiosa praevisio•,<br />
dum putredines ac vitia scribarum intellectus tui constanter inchoaverit incisio resecare. Epist. 39-<br />
(3) Nam et hoc generaliter obsecro, ut quidquid id nostrae gloriae legibus absurdum , quidquid justítiae<br />
videtur esse contrarinm , unanimitatis vestrae indicio corrigatur. De ceteris autem causis atque negotijs, quae<br />
novena competunt institutione formari evidentium sententiarmn titulis exorando conscribite... °ames tomen<br />
in commune convenio , et vos Patres Sanctissimos, et vos illustres Aulae Regiae viros quos interesse<br />
sancto concilio delegir nostra sublimitas , per divini nominis attestationem.... quia sine personar= aliqua<br />
acceptione vel favore... quaeque se vestris sensibus audiencia ingesserint, sana verborum examinatione diseuthe.<br />
Concil. Tolet. XII, Tom. Reg. num. 5 , 6, 7.<br />
d a
XXVIII<br />
que la<br />
lo hiciesen sin acepcion de personas, y sin proponer otro objeto en ello<br />
que<br />
buena administracion de la justicia.<br />
Don Martín Ximena en sus Anales de Jaen (i) dice: "Ayudó Sisebado en com-<br />
Teodiselo obispo de Baeza á la recopilacion de las leyes de los godos, obra<br />
pañía de<br />
,digna de prelados doctos y santos, y muy útil al gobierno eclesiástico y Y<br />
'<br />
mas adelante: "Ayudó Teodiselo en compañía de Sisebado obispo de Martos á la<br />
.”;recopilacion de las leyes de los godos."<br />
Sotelo (lib. 2, c. 19) propone esto como una prueba de haberse formado efectivamente<br />
la coleccion de leyes de Ervigio; pero se engaña, porque Ximena en las referidas<br />
palabras no pudo hacer alusion á la coleccion de Ervigio, que se mandó formar<br />
en el concilio XII de Toledo, al qual, aunque asistió Sisebado, no asistió Teodiselo,<br />
en cuya compañía dice Ximena que ayudó á formarla , -porque no era obispo entonces,<br />
ni en algunos años adelante, pues por primera vez subscribe como obispo de Baeza<br />
en el concilio XVI de Toledo, al qual asistió tambien Sisebado obispo de Martos,<br />
y habiéndose mandado formar eti este concilio la coleccion de Egica-, es claro que á<br />
esta y no á la de Ervigio hizo alusion Ximena. Pero á qualquiera de ellas que la haya<br />
hecho, no es bastante -para dar crédito á ima noticia tan circunstanciada , y de antigüedad<br />
tan remota como la que da Ximena, la sola asercion de un escritor, que siendo<br />
tantos siglos posterior al hecho que refiere, no alega autor ni documento alguno<br />
de aquellos tiempos ó de los inmediatos á ellos para su comprobacion.<br />
Otra prueba mas segura y cierta que la de Ximena tenemos, no solo de haberse<br />
formado la coleccion mandada hacer por Ervigio, sino tambien de haber empezado<br />
á tener observancia desde los últimos meses de su reynado, porque él mismo lo dice<br />
así en la ley 1, tít. r , lib. 2.<br />
Es verdad que en las colecciones de Piteo, Lindembrogio y Canciani , y tambien<br />
en todos los códices castellanos, excepto el de Toledo, se atribuye esta ley, no á Ervigio,<br />
sino á Recesvinto; pero todos los códices latinos que ha tenido presentes la<br />
Academia la atribuyen uniformemente á Ervigio, y lo que es mas, por el contexto<br />
de la misma ley se prueba que él es su autor, y que no puede serlo Recesvinto.<br />
"E por ende (dice la ley) estas leyes que nos emendamos, é las que facemos nue-<br />
„vamientre, é ordenamos é ponemos en este libro cada una en sos títulos, mandamos<br />
53 que sean guardadas de las kalendas de noviembre deste segundo anno que nos reg-<br />
,,namos, é que valan por siempre, é que las tengan todos los que son de nuestro<br />
,«refino, así cuerno las oyeron, é las otorgaron todos los obispos de Dios, é los sabios<br />
,,de nuestra corte é los mayores.” •<br />
Por esta última cláusula, que se halla en todos los códices que atribuyen la ley á<br />
Recesvinto, igualmente que en el texto de Piteo (2), Lindembrogio y Canciani , se ve<br />
que el autor de la ley se refiere en ella á leyes formadas en un concilio convocado por<br />
él antes del segundo año de su reynado, lo que de ningun modo puede aplicarse á<br />
Recesvinto, porque el primero de los quatro concilios que convocó, que fue el VIII<br />
de Toledo, se celebró en el año quinto de su reynado. Tampoco puede aplicarse por<br />
la misma razon á Chindasvindo, como quiere Don Gregorio Mayans en su carta á<br />
Don Josef Berni, porque el único concilio que convocó Chindasvindo que fue el VII<br />
de/Toledo, fue tambien en el año quinto de su reynado. Por el contrario todo conviene<br />
bien á Ervigio, que en el año primero de su reynado convocó el concilio XVI<br />
de Toledo, y mandó que en él se corrigiesen y enmendasen las leyes, como se ha<br />
to , vis-<br />
y viene bien que habiéndose empezado en el año primero, se publicasen y pusiesen<br />
en observancia hácia el fin del segundo, que es lo que dice la ley, la qual concluye<br />
tambien diciendo: "E las leyes que ficiémos contra los judíos, mandamos que<br />
daquel tiempo adelantre que fueron confirmadas por nos."<br />
(1) Num. 7 , año 733 ; y num. II , año 713.<br />
(a) Ut<br />
Dei , Se<br />
sicut sublima in tbrono serenintis nostrae celsitudine residente,<br />
nioribusque Palatij atque Gardingis videntibus cunctis Sacerdotibus<br />
exces,ibus ',ostra gloria promulgavit , ab eo tempore carum valituras manifestatio claruit... Leges sane quas in judaeorum<br />
gloriosas serenitatis nostrae renovatione impressimus.<br />
esse decernimus ex quo bis confirmationem
xxix<br />
Esta 'es Otra prueba de que Ervigio es autor de la ley, y no Chinclasvindo ni<br />
Recesvinto, porque el primero no hizo leyes ningunas contra los judíos, y el segundo<br />
aunque hizo-algunas, como se dio en su lugar, no consta que las hubiese confirmado<br />
de nuevo , como consta haberlo executado Ervigio con las que hizo tambien contra<br />
los judíos, como se verá en el número siguiente. _Merecen por tanto mas crédito los<br />
,códices que atribúyen la ley á Ervigio, que los que hacen autor de ella á Recesvinto.<br />
Sin embargo de que en el concilio VIII se habían tomado varias providencias<br />
sobre las cosas de los judíos por Recesvinto, como se ha dicho, y á pesar de la-solemne<br />
protesta que ellos hicieron de la sinceridad de su nueva conversion, volvían siempre<br />
obstinadamente á sus errores , por lo que Ervigio encarga con la mayor eficacia<br />
al concilio, que procure extirpar la secta, y para ello exámine . con cuidado las _leyes<br />
que sobre el asunto había él promulgado recientemente, y poniéndolas en órden las<br />
confirme de nuevo, lo que efectivamente executó el concilio, como expresamente lo<br />
dice en el cánon IX, en el qual pone los sumarios, de las leyes con las mismas palabras<br />
y el mismo órden que tienen en el libro 12 del Fuero Juzgo en el título 39 compuesto<br />
por la mayor parte de,las leyes de Ervigio contra los judíos. •<br />
Otro especial encargo que este príncipe hizo al concilio fue la reforma y modificaclon<br />
de la ley de los llamamientos ala guerra, de•que se ha hablado antes, publicada<br />
por Wamba, y por cuyo extremado rigor dice Ervigio que casi la mitad del pueblo<br />
habia incurrido en infamia.<br />
El concilio modificó la ley en quanto al perdimiento de las dignidades y honores,<br />
y , tambien en quanto á la inhabilitacion para poder ser testigos, que era otra<br />
pena impuesta por la ley á los que no acudiesen al llamamiento á la guerra , ó estando<br />
en ella la abandonaran.<br />
Vasco el año 623 apoyado en el concilio XII de Toledo atribuye esta ley de los<br />
. llamamientos á Sisebuto; pero se equivocó notoriamente, engañado sin duda por alguna<br />
cita falsa, pues se conoce que guando escribió esto no tuvo presente el concilio<br />
que cita, porque en él se dice expresamente, que el que hizo la ley citada fue Wamba,<br />
y con esto conviene tambien la inscripcion de la misma ley en todos los códices<br />
latinos y castellanos.<br />
En el cánon X de este concilio XII se extendió por concesion de Ervigio la ley<br />
de la inmunidad local de los templos que se ha insinuado en el cap. 3, á treinta pasos<br />
al rededor de la iglesia , pues solo se extendia hasta el pórtico de ella por las leyes<br />
anteriores que hablan de la inmunidad.<br />
El monge Graciano insertó este cánon en su Decreto (i); pero constante siempre<br />
en su sistema de extender mas allá de los justos límites la potestad y jurisdiccion eclesiástica<br />
y estrechar la real, suprimió, segun su costumbre, la primera cláusula del cánon<br />
que dice (2): "en favor de los que por algun miedo ó terror se refugian á la iglesia,<br />
',con consentimiento y por mandado de nuestro gloriosísimo ser:kr y rey Ervigio definió<br />
santo concilio"; y comenzó su cánon por las palabras: definió el santo concilio, para<br />
hacer creer que el concilio establecia la inmunidad por su autoridad propia, y no por<br />
la del príncipe, corno lo manifiestan muy claramente las citadas palabras que á este<br />
fin suprimió de intento. Por la misma razon, aunque se propuso tomar de los concilios<br />
toledanos en esta materia de asilos, no insertó el cánon 12 del concilio VI de que<br />
se ha hablado antes, porque éste, ni aun truncado, podia servir á su intento, y así<br />
tomó el partido de omitirle enteramente.<br />
Esta ley no se halla en los códices latinos ni en la version castellana de Villadiego;<br />
pero la Academia la ha insertado en la suya por nota á la página 117, habiéndola<br />
tornado del códice Escurialense 19 En ella se dice que fue hecha en el concilio X de<br />
Toledo de 35 obispos por Ervigio en el primer año de su reynado era 718, en lo que<br />
(t) Diffinivit sanctum concilium, ut nullus audeat confugientes ad ecclesiam , vel residentes inde abstrahere.<br />
Caus. 1 7 , quaest. 4 , cap. 35.<br />
(2) Pro bis qui quolibet metu vel terrore ecclesiam , appetunt 9 consenciente pariter erinbente gloriosissino<br />
Domino no.stro Ervigio Rege, hoc sanctum concilium diflinivit , ut nullus audeat confugientes ad ecclusiani<br />
vel residentes inda abstrahere &c. Concil. Tolet. XV , can. so.
hay<br />
xxx<br />
tres errores notorios, porque efectivamente se hizo en el primer ario del reynado<br />
de Ervigio, como consta del concilio XII de Toledo, y por consiguiente no pudo<br />
haberse hecho en el X, que fue convocado por Rect..<br />
-svintó antes que Ervigio entrara<br />
I reynar, ni la hizo en la era 7 18, sino en la 7 19 , que coincide con el afio, primero<br />
dcl reynado de Ervigio, y al concilio X asistieron solo 20 obispos y no 35, que son<br />
puntualmente los que concurrieron al XII, como consta de las actas de . _entrambos.<br />
Pero estos errores deben atribuirse á descuido ó impericia del que escribió el códice,<br />
pues en todo lo domas está la ley enteramente conforme con el cánon<br />
io del concilio<br />
XII de donde se tomó.<br />
Volvió Ervigio en el año quarto de su reynado á convocar otro concilio en Toledo,<br />
que fue el XIII. En él ademas de los cánones sobre materias eclesiásticas se establecieron<br />
leyes sobre diversos asuntos políticos. Se moderaron los tributos reales perdonando<br />
todo lo que se estaba debiendo atrasado hasta el año primero del reynado<br />
de Ervigio, quien despues lo confirmó particularmente por un decreto al fin del concilio.<br />
Se concedióperdon general á todos los rebeldes á la patria, que habian sido<br />
condenados por Wamba, por la rebelion de Paulo, y se les mandó restituir la libertad,<br />
honores, empleos y bienes.<br />
Se mandó que los sacerdotes y los que tuviesen empleos palatinos no pudieran<br />
ser presos , ni atormentados, ni desposeidos de sus bienes, honores y empleos sin previa<br />
audiencia pública y una completa prueba del delito, dexando al príncipe la potestad<br />
de corregir domésticamente á los que sirviendo á su persona, y io cometiendo<br />
infidelidad, fuesen negligentes en el exercicio de sus empleos, ó mudándolos de uno<br />
á otro, ó quitándolos, sin que de este castigo se les siguiese infamia ni perjuicio<br />
en sus bienes. •<br />
Esto mismo se manda en una ley formada del cánon 2 del concilio XIII de Toledo,<br />
que la Academia ha puesto por nota en la página ioo de su edicion castellana,<br />
habiéndola tomado del códice Escurialense primero, y no la hay en los códices latinos.<br />
De resultas de la' referida disposicion del concilio algunos formaban ligas y conjuraciones<br />
secretas, prestándose mutuamente juramento de no revelar nada de lo que<br />
se tratase, para imposibilitar por este medio la prueba del delito y poderle cometer<br />
impunemente. Habiéndose descubierto este fraude por la declaracion de unos que<br />
tramaban una conjuracion contra la vida de E:rica prohibió este príncipe con graves<br />
b 9<br />
penas seme jantes juramentos por una ley que la Academia ha puesto por nota en la<br />
pág. 7 , col. 2 de la edicion latina, habiéndola tomado de los códices Toledano gótico,<br />
Legionense y de Cardona, y en la edicion castellana es la ley 18, tít. 5, lib. 2.<br />
Para impedir las alianzas de los nobles con familias ba yas, que se hacian con<br />
frecuencia por la codicia del dinero y la ambicion de obtener empleos en la corte , se<br />
prohibió que en adelante los esclavos y libertos pudiesen tener oficios palatinos, exceptuando<br />
de la prohibicion á los siervos y libertos fiscalesd o e 1 rey.<br />
Eran tan escrupulosos los godos en conservar la nobleza, que por la ley 17,<br />
tít. 7 del lib. 5 se prohibió que el liberto y toda su descendencia pudiese casar con<br />
ninguno de la descendencia del que fue su señor, por remoto que fuese el grado en<br />
que se hallasen, baxo la pena de ser reducido á la esclavitud el que se casase. Con<br />
el mismo objeto de conservar pura la nobleza se prohibió en el cánon 13 del concilio<br />
IX de Toledo, remitiéndose a las leyes, que los libertos y libertas de las iglesias<br />
y sus descendientes pudiesen casarse con personas libres.<br />
Dióse tarnbien en este concilio decreto de amparo á favor de la persona y bienes<br />
de la reyna Liubigotona y sus hijos para despues de la muerte de Ervigio , y se prohibió<br />
que las reynas viudas pudiesen volverse á casar con ninguna persona sin exceptuar<br />
los mismos reyes sucesores, cuya prohibicion se confirmo' en el concilio III de<br />
Zaragoza convocado por Egica en el quarto año de su reynado,<br />
que muerto el rey la reyna, , de desando - ,inmediatamente el hábito<br />
o seglar,<br />
añadiendo<br />
vistiese<br />
á ella,<br />
por<br />
toda su vida el religioso en un monasterio de vírgenes, a fin , dice el concilio (i), de<br />
(1) Quam etiam et confestim in caenobio virginum maucipandarn esse censemus, et ut ab omni turbina
i<br />
XXXt<br />
que no se haga tanta potestad ninguna ofensa ni ultráge en públicó, n aparezca<br />
súbdita del pueblo la que antes fue reconocida por su señora.<br />
Ervigio confirmó el concilio XIII, de que se. ha hablado , con una ley , en que<br />
insertando á la letra todos sus cánones, manda se observen baxo de varias penas.<br />
Esta ley, que no se halla en el códice de que ha usado la Academia para texto latino<br />
, la ha puesto por nota en la pág. 14o , columna 2, habiéndola tomado de los códices<br />
Legionense y de Cardona; pero en estos está errada la inscripcion de la ley,<br />
porque la atribuyen á Recesvinto , siendo evidentemente de Ervigio, como aparece<br />
de las mismas actas del concilio , y para que no pueda quedar duda ninguna, basta.<br />
saber que el concilio que se confirma en la ley es el XIII de Toledo, que se celebró<br />
en el ario quarto del reynado de Ervigio , es decir algunos arios despues de la muerte<br />
de Recesvinto. En el mismo error incurrieron Piteo, Lindembrogio y Canciani, que<br />
ponen la ley por 3 , tít. , lib. 12, y la atribuyen tambien á Recesvinto.<br />
S. VIL<br />
De los concilios XVI y XVII de Toledo , y de la última coleccion de leyes wisi&odas<br />
y su autor.<br />
Sucedió á Ervigio en la corona Flavio Egica su yerno , y sobrino de Wan-iba,<br />
si ya no era su hijo, como algunos han creido. Descubrióse una conjuracion contra<br />
la persona y familia del rey tramada por el ambicioso obispo de Toledo Sisberto,<br />
muy desemejante en santidad y doctrina al santo obispo Julian su inmediato predecesor,<br />
habiéndose causado tambien tumultos y sediciones por haber atraido Sisberto<br />
algunos descontentos á su partido.<br />
Para reprimir y castigar semejantes excesos convocó Egica un concilio nacional,<br />
que entre los toledanos es el XVI. Oído en él y convencido Sisberto, que tambien<br />
confesó su delito, ademas de haber sido excomulgado y privado perpetuamente de<br />
la comunion, sino en la hora de la muerte, á menos que el príncipe quisiera que se<br />
le absolviese antes, fue privado de su silla y dignidad, y condenado á perpetuo destierro<br />
y confiscacion de bienes conforme á lo dispuesto en los cánones antiguos, como<br />
dice el concilio, haciendo alusion á los establecidos sobre el mismo asunto en los<br />
concilios IV, V, VI y X toledanos, los quales se repiten y renuevan en este XVI.<br />
Descubrióse tambien despues en tiempo del mismo Egica y séptimo año de su<br />
reynado, que los judíos de España tenian inteligencias secretas con los de Africa y<br />
otras partes, dirigidas á formar una conspiracion contra los cristianos , y determinadamente<br />
contra el rey, con el objeto de levantarse con el reyno. Para ocurrir con<br />
tiempo á tan grave mal convocó Egica otro concilio, que fue el XVII de Toledo , y<br />
habiéndose probado la conjuracion, fueron sentenciados los judíos á ser dispersados<br />
por todas las provincias de España, declarándolos esclavos á todos ellos juntamente<br />
con sus hijos y mugeres , y que los hijos en cumpliendo siete arios fuesen separados<br />
de sus padres y entregados á personas cristianas y de buena vida para educarlos y<br />
doctrinarios.<br />
A pesar de las providencias tomadas en el concilio III de Toledo contra la idolatría,<br />
se ve que aun quedaban restos de ella en tiempo de Egica , pues dispuso en el<br />
concilio XVI que se tratase de poner fin á tan grave mal, en cuya consecuencia se<br />
volvió á mandar en el cánon 2 á los obispos y á los jueces que velasen sobre ello, é<br />
hiciesen quanto estuviese de su parte para su total exterminio, imponiendo graves<br />
penas á los que se lo impidieran en defensa de la idolatría; y ademas se mando que<br />
las cosas ofrecidas á los ídolos se aplicasen á presencia de los que las ofrecieron al<br />
servicio de las iglesias circunvecinas.<br />
inundi remota, nequaquam cuilibet locas atribuatur, , per quod aut contumelia tantae potestati in publico ingeratur,<br />
aut subdita plebi esse patescat quorum ante dudum agnoscitur Domina fuisse• Concil. Caesaraugust. 111.<br />
can• 4 , num. 9.
X T1<br />
al mercado<br />
Se exime de<br />
tributos y cargas personales, y se permite la concurrencia<br />
público y el comercio con los cristianos á los judíos que de buena fe se convirtiesen,<br />
pagar por ellos dichas cargas y tributos , y á la prohibicion del<br />
quedando sujetos á<br />
comercio con los cristianos<br />
los denlas judíos que se mantuviesen obstinados en su<br />
secta, para lo qual se confirma una ley hecha anteriormente por el mismo Egica, y<br />
es, segun su contexto , la 18, tít. 2, lib. 12.<br />
Piteo, Lindembrogio y Canciani no traen esta ley, y solo se halla en el códice<br />
Complutense y en el de san Juan de los Reyes, de donde la tomó la Academia.<br />
Tampoco la traen Villadiego ni los códices castellanos, excepto el Escurialense 39,<br />
se tomó para ponerla en la version castellana, en la qual no está tan com-<br />
de donde<br />
pleta como en el texto latino , pero convienen en la sustancia.<br />
Propt'isose tambien Egica en el mismo concilio XVI formar otra coleccion de leyes<br />
wisigodas, á cuyo fin encargó al concilio que todo lo que en los cánones de los<br />
concilios pasados y en las leyes estuviese obscuro ó perplexo, ó pareciese injusto ó<br />
superfluo, tomando su parecer y consentimiento, se reduxese á claridad y rectificase,<br />
dexando claras y sin ocasion de dudas solas aquellas leyes que pareciesen razonables<br />
y bastantes para la conservacion de la justicia y pronta decision de los pleytos y<br />
castigos, tornando estas leyes que así habian de quedar de las que habla desde el<br />
tiempo de Chindasvindo hasta el de Wamba (i).<br />
Por una ley del mismo Egica, que es la 6, tít. 5, lib. 3 se puede venir en conocimiento<br />
fácilmente de que esta coleccion se formó despues de concluido el concilio,<br />
en el qual regularmente se daria el encargo con la instruccion correspondiente para<br />
formarla , y presentarla despues de formada al rey para su aprobacion y consentimiento<br />
conforme á la prevencion que sobre esto hizo expresamente al concilio.<br />
Encargó á este en su Torno Regio que tomara las providencias correspondientes<br />
para contener los progresos que iba haciendo el infame y abominable vicio de la sodomía,<br />
á cuya consecuencia se formó el cánon 39, en el qual se determinó, que ademas<br />
del castigo impuesto por la ley que hablaba de este delito, incurriera en adelante<br />
el que le cometiera en la pena de cien azotes, y despues de desollarle la frente<br />
fuese condenado á perpetuo destierro. La ley á que se remite el concilio es la 5,<br />
tít. 5 del lib. 3 hecha por Chindasvindo, en la qual se impone a los sodomitas<br />
la pena de que sean castrados y despues entregados al obispo, para que encerrándolos<br />
separadamente en estrechas prisiones, hagan penitencia de su pecado.<br />
Egica en la ley 6 antes citada manda que ademas de la pena de la castracion<br />
impuesta por Chindasvindo á los sodomitas, sufran estos la sentencia del decreto sacerdotal<br />
promulgado el ario tercero de su reynado (2), en lo que sin género ninguno<br />
de duda hace notoria alusion al citado cánon 39, pues aunque le pone en el año tercero<br />
de su reynado , este es un yerro conocido de los copiantes, que pasó tambien<br />
á los códices castellanos, porque de las actas del mismo concilio XVI consta que se<br />
celebró, no en el año tercero, sino en el sexto del reynado de Egica.<br />
El que escribió el códice castellano de Murcia, conociendo el error, para salvarle<br />
puso : el tercero aneo que regnó el nuestro Sennor Don Sisnando; pero esto fue enmendar<br />
un yerro con otro, porque en tiempo de Sisenando no se celebró mas concilio<br />
que el IV Toledano, y aunque realmente fue en el año tercero de su reynado , no se<br />
habla en él una sola o a palabra del delito de sodomía ni de su pena, y por consiguiente<br />
no pudo remitirse la ley á este concilio.<br />
Infiérese In<br />
fié<br />
pues de d l expuesto puesto que esta coleccion, como queda dicho, se formó des-<br />
(r) Cuneta varo quae in canonibus vel leguen edictis depravata consistunt , aut<br />
conjecta<br />
fore patescunt , accomodan t ex superfluo vel indebito<br />
e serenitatis nostrae consensu , in meridiem lucidae veritatis reducite, illis<br />
proculdubio leguen sententiis reservatis , quae ex tempore divae memoriae praedecesoris nostri Domini Cindasvinti<br />
Regis usque in tempus Domini Wambanis principis ex<br />
negotiorum sufficientiam pertinere noscuntur<br />
ratione,deprotntae<br />
. ad sincerara justitiam, ve!<br />
Concil. Tolet. XVI Tom. Reg. num t t.<br />
his (2) causis Non nuper, solum<br />
, in<br />
castrationem virium perferat , sed insuper illam in se jacturam excipiat ultionis, quatn pro<br />
auno<br />
criptione deprotnit.<br />
videlicet tercio regni nostri, sacerdotales decreti proinulgata<br />
sententia evidenti pera
XXXIII<br />
pues de concluido el concilio XVI, puesto que en ella se encuentra incorporada una<br />
ley que se remite á un decreto del mismo concilio y le confirma, qual es la 6 ya citada<br />
de Egica. Contra esto se podria oponer que esta ley' segun los códices castella-<br />
nos no es de Egica bica<br />
, sino de Recesvinto, que fue anterior al concilio XVI. Pero este<br />
es otro error de los códices castellanos aun mas notorio que el primero, y para probarlo<br />
con evidencia basta decir, que en ninguno de los concilios celebrados en tiempo<br />
de los reyes godos se trató de imponer pena al crimen de sodomía , sino en el XVI<br />
Toledano , y habiéndose celebrado éste despues de muerto Recesvinto , es evidente<br />
que no pudo *ser este príncipe autor de una ley que hace alusion á una cosa que pasó<br />
despues de su muerte. Por otra parte todo persuade á creer, sin que contra ello se<br />
pueda oponer ninguna cosa razonable, que su verdadero autor es Egica, á quien la<br />
atribuyen todos los códices latinos, incluso el antiquísimo Toledano gótico, excepto<br />
el de Lindembrogio que no le da autor ninguno, y el Legionense que la atribuye á<br />
Recesvinto , de donde pudo pasar el error á los códices castellanos , los quales con<br />
igual equivocacion atribuyen la citada ley 5 á Egica, siendo de Chindasvindo, como<br />
consta de todos los códices latinos.<br />
Si es cierta la fecha que los castellanos dan á la ley 2I, tít. i, lib. 9 , la coleccion<br />
se hizo , no solo despues de concluido ,el concilio, sino en los últimos tiempos de<br />
Egica, pues suena hecha por este príncipe en Cordoha el año i6 de su reynado. He<br />
dicho si es cierta la fecha , porque hay muy fundadas sospechas de que no lo sea , y<br />
de que se hubiese introducido por mano estra ga despues de hecha la ley.<br />
Fernandez de Mesa cree que el Fuero Juzgo castellano conforme le tenemos se<br />
traduzco de la coleccion hecha por Egica. Su principal prueba se reduce á decir , que<br />
siendo la ley de Egicá, se halla en el códice castellano, sin embargo de no haberla en<br />
el latino. Pero en esto se engañó mucho, pues aunque es cierto que no la traen Piteo,<br />
Lindembrogio .ni Georgisquio en sus colecciones que son las que él cita, fue porque<br />
no tuvieron presente el códice Toledano gótico, el Legionense, el Complutense y el<br />
de san Juan de los Reyes, en todos los quales se halla , y de donde la tómo la Academia<br />
para ponerla en su edicion, advirtiendo que la última cláusula de la fecha se<br />
tomó del códice Legionense, que es decir, que en los otros tres no la hay, y cabe<br />
muy bien que fuese un yerro introducido en el códice Legionense, y que de allí pasase<br />
á los castellanos, así como se introduxo én el mismo códice , segun queda probado,<br />
el error de hacer á Recesvinto autor de una ley hecha despues de su muerte.<br />
Da mucha fuerza á esta sospecha el que Egica, segun los historiadores, no reyn6<br />
diez y seis años, pues aunque varían en esto, ninguno le da diez y seis años de reynado;<br />
el que mas le dá quince y alguno trece, y aunque para salvar este reparo dice<br />
Mesa que mas crédito se debe dar á la ley que á los historiadores, esto seria bueno,<br />
si no hubiera , como hay , justos y muy fundados motivos para dudar guando menos<br />
de la legitimidad de la fecha, y creer que haya sido introducida posteriormente<br />
en la ley.<br />
Ademas es cierto que Egica mandó formar la_ coleccion en el concilio XVI de<br />
Toledo que se celebró en el año sexto de su reynado, y 'aunque era preciso que pasara<br />
algun tiempo para formarla, no es verisimil que se prolongase tanto como diez<br />
años, particularmente si se atiende al encarecimiento y eficacia con que encargó su<br />
formacion al concilio.<br />
Villadiego (i) dice que la coleccion se hizo, segun se cree, en el concilio XVII,<br />
y cita en apoyo de su opinion á Ambrosio de Morales, á quien hace decir que se<br />
formó en el concilio XVII, ó acaso en el XVI precedente. Pero se engañó Villadiego<br />
en uno'y otro, porque Morales, como se verá luego, sin dudar nada ni hacer<br />
mencion ninguna del concilio XVII , dice con toda seguridad en el mismo lugar que<br />
le cita Villadiego, que la coleccion se hizo en el concilio XVI.<br />
Ni es fácil atinar en que pudo haber fundado su opinion Villadiego , porque en<br />
el concilio XVII no se dice nada de donde pueda inferirse, y mucho menos probarse<br />
(i) Chroi. Gothor. pag. 44.
XXIV<br />
coleecion ;<br />
que en e'I se hubiese formado -la' y lo que es mas, ni pudo tampoco for-<br />
marse , porque en ella se encuentran algunas leyes , aunque muy pocas de Witiza<br />
en compañía de su padre Egica,, lo que prueba con evidencia que la coleccion se<br />
ntó<br />
despues de haberle tomado por compañero<br />
-ieto en el gobierno del reyno , y esto, se-<br />
rificó en<br />
gun los historiadores, se verificó<br />
. el año décimo de su reynado, que es decir tres<br />
despues de haberse celebrado el concilio.<br />
El hallarse en la coleccion algunas leyes de Witiza en compañía de Egica , y<br />
ninguna de Witiza solo, induce á creer con sobrado fundamento , que la coleccion<br />
se hizo en el intermedio que hay desde la asociacion de Witiza á la corona por Egica<br />
hasta la muerte de éste, y no despues de ella , puesto que no se hallan leyes del<br />
tiempo en que ya reynó solo Witiza, aunque regularmente baria algunas, pues reynó<br />
quince años clemenrísirname n te , y fue muy floreciente su reynado con mucho gozo<br />
y alegría de toda España, como lo asegura en su cronicon (i) Isidoro obispo de la<br />
antigua iglesia Pacense, que unos reducen hoy á Badajoz, y otros con mas probabilidad<br />
á Deja en Portugal, autor grave , muy fidedigno y que por el tiempo en que<br />
escribió, que puede llamarse testigo ocular pues vivía guando sucedió la irrupcion de<br />
los moros, merece ciertamente en esta parte mucho mas crédito que todos los escritores<br />
modernos, que con tan diversos y tan abominables colores nos han pintado el<br />
reynado de Wiriza; y por lo dicho se ve que Sotelo levantó al Pacense un falso<br />
testimonio, guando hablando del rey Don Rodrigo dice (lib. 2, cap. 22) Isidoro Pacense<br />
, autor que vivía entonces , y otros aseguran que fue tan perverso como Miza:.<br />
expresiones que no se encuentran en todo el cronicon del Pacense, el qual, hablando<br />
de Don Rodrigo, solo dice que habiendo entrado tumultuosamente en el reyno le<br />
conservó un año, y que, desbaratado el exercito que habia juntado contra los moros,<br />
pereció en la batalla, y perdió el reyno juntamente con la patria (2).<br />
Tampoco se encuentran en la coleccion leyes del inmediato sucesor de Wítiza<br />
Don Rodrigo, pues aunque Ambrosio dé Morales dice que hay cinco ó seis leyes de<br />
este príncipe, la sola inspeccion de los códices así impresos corno manuscritos hace<br />
ver el engallo que en esto padeció , pues ni en los códices latinos ni en los castellanos<br />
se encuentra ley alguna de Don Rodrigo , á 10 menos no las hay en ninguno de los<br />
muchos y diversos códices que ha tenido presentes la Academia para hacer su edicion,<br />
si se exceptúa solamente el códice castellano Escurialense tercero , el qual atribuye<br />
á Don Rodrigo la ley 12 , tít. 2 , lib. 7. Pero siendo solo entre los castellanos,<br />
y no teniendo apoyo en ninguno de los latinos, tampoco puede dársele al dicho<br />
de Morales.<br />
Díxose en el §. 2 de este ca pitu.o I quarto , que la mayor parte de nuestros escritores<br />
han ercido que la coleccion del Fuero Juzgo tal qual ha llegado a nosotros, es la que<br />
dicen que se formó en el concilio IV de T olLdo por órden de Sisenando, y se hizo ver<br />
al mismo tiempo la falsedadd a de esta opinion aunque,comun.<br />
Los que se han apartado de ella creen con harto' mas fundan! en t o, que es la misma<br />
de que vamos hablando, y cuya formacion se encargó por Egica al concilio XVI<br />
de Toledo. Ambrosio de Morales ora es estaba tan persuadido de elloo que d. dice (Cron. lib. 12<br />
C. 61): Yo creo cierto , que en este concilio • • se recopiló el libro e d itero F Juzgo como agora<br />
lo tenemos.<br />
De las colecciones que consta haberse hecho por diversos príncipes, no se puede<br />
dudar , segun lo dicho hasta aquí , que la última de todas as ellas e as fue ue 1la<br />
de E(sica b y esto<br />
(1) "Egica in consortio regni Witizanem filium sibi haeredem faciens Gothorum regnum retemptat.<br />
patris succedens in solio, quamquain petulanter, clementissimus tamen quindecim per 4 ,1110S extat<br />
” regno.--=_Propia morte, decesso patre, florentissimé suprafatos per annos regnum retemptat , atque<br />
Híspania sandio nimio (reta alacriter laetatur." Isidor. Pacens. Era 736 et 739, num. 2 9 et 3o.<br />
En la Esp. Sagr. tom. 8, Apen. 2, pag. 296 y 297.<br />
(2) Ulit sceptra regni gnintum per annum retinente , Rudericus tumultuosa regnum hortante Senatu invadir.<br />
Regnat anno uno, nam adgregata copia exercitus adversus Arabes.... transductis promontoriis Bese cum<br />
eis cnntligendo recepit , coque praelio, fugar( ) ornni Gothorum exercitu, qui etim co aemulanter fraudulenterque<br />
oh ambitionem regni advenerat, cecidit. Sicque regnum simul cuna patria male cum aernulorum internetione<br />
amisit, perage.nte Ulit anno VI. En la Esp. Sagr. tom. 8, aperad, 2 , pág. 298.
soló<br />
XXXV<br />
;bastaba pala . creer col Inucho fundamento y probabilidad , que es la misma que<br />
ahora tenemos, porque np ,, pareee .que habiéndose perdido (como es necesa-<br />
110 suponerlo) la coleccion que estaba en actual observancia al tiempo de la ruina de<br />
la monarquía, se hubieran conservado las anteriores que estaban refundidas en la última:y<br />
por consiguiente. inutilizadas y.sin uso, como sucede con toda coleccion legal,<br />
que quando se hace de nuevo se refunden en ella las anteriores, , quedando an o éstas<br />
sin fuerza ni observancia.<br />
Pero lo que por estas razones aparece probable se creerá enteramente cierto con<br />
solo reflexionar que en la actual coleccion se encuentran leyes de Egica, lo que de<br />
ningun modo.podia ser, si fuera alguna' de las anteriores á él, porque quando estas<br />
se hicieron respectivamente, no podian insertarse en ellas estas leyes, que ni existian<br />
ni podian existir entonces. Es verdad que pudieron haberse insertado posteriormente<br />
despues de haberse formado la coleccion sin necesidad de hacer otra nueva, lo que<br />
no carece de exemplares; pero como no se puede dudar que Egica hizo una coleccion<br />
nueva, y despues de ella no se hizo otra ninguna, tampoco puede tener lugar la reflexion,<br />
que en otras circunstancias sería muy justa y de mucha fuerza, y en estas no<br />
tiene ninguna.<br />
Sotelo dice - (lib. , c. 14) que la actual coleccion no es la de Egica, sino una<br />
mezcla de ella y las otras anteriores á él, inclusas las de Enrico y Leovigildo, hecha<br />
despues de la pérdida de España por la irrupciou de los moros , y poco consiguiente<br />
consigo mismo dice mas adelante (lib. 2, c. 19), que la coleccion publicada por Lindernbrogio<br />
,eslkde Ervigio, con lo que destruye lo anterior , y la verdad es que uno<br />
y otro es falso.<br />
.En quanto -á lo primero, omitiendo varias reflexiones que pudieran hacerse contra<br />
la opinion de Sotelo , bastará para impugnarla de suerte que nada pueda replicarse<br />
contra ello , oponerle un argumento tomado de él mismo. .<br />
Dice que: habiendo consultado sobre la antigüedad del códice Toledano•górico<br />
,a1 padre maestro fray Martin de Sarmiento , conjeturó éste que tendria mil ycincuenaños,<br />
cuy° dictamen dice : Sotelo que adopta, así por la autoridad di que le dió,<br />
corno por, habérselo persuadido tambien el examen : y reconocimiento que por sí<br />
mismo hizo c'11. códice.<br />
Si es. cierta esta antigüedad, debe serlo igualmente que el códice se escribió antes<br />
.de; la'. de los moros , y esto solo basta para convencer con evidencia de falsa<br />
laopinion. Es verdad que.Sotelo por no haber entendido bien la explicacion- del<br />
padre Sarmiento, puso en boca de este sabio benedictino lo que ni dixo ni pudo decir,<br />
corno él mismo se explica hablando expresamente de ello en sus Memorias para la<br />
poesía castellana núm. 3 03 , en donde la . antigüedad que dá al citado códice es de<br />
setecientos arios bien cumplidos, y esto asegura allí mismo que fue lo que respondió<br />
á la pregunta ,de Sotelo sobre la antigüedad del códice, aunque no le cita por su nombre;<br />
sino báxo et cdrioso.-<br />
Hay nilly;grande'diferencia- de ^setecientos arios, aunque sean, bien cumplidos, á<br />
mil y quinientos, y aunque esto muda enteramente el estado de la cuestion , conserva<br />
sin embargo el propuesto argumento toda su fuerza contra Sotelo , respecto de que<br />
él estaba muy ,persuadidO.a--,ciue -el códice tenia verdaderamente toda la antigüedad<br />
-que.Creyó haberle dado Saymiento,.yen.que dice se confirmó por la oeular inspeccion<br />
'del -zcódice. • ,<br />
e.;,-Para la -otraeOpinionede:que la coleccion de Lindembrogio es la de Ervigio, no<br />
da.« Sotelo mas, prueba que una , nota que se halla al -fin del tomo, en la qual se dice,<br />
que aquellas leves se leyeron á todos los_judíos en . la iglesia de .santa María. de Toledo:el<br />
año -primero del reynado de Ervigio. Prescindiendo de que en la mayor par-<br />
•te de los cédibes,no_ se halla esta nota; .su contexto no se refiere á todas .las leyes<br />
.delecódicee como era preciso para que la prueba de Sotelo tuviera ,alguna fuerza. Se<br />
;refiere «solamente á las leyes del. último título del códice que tratan de lo que debian<br />
hacer, y de lo que debian abstenerse los judíos, de la profesion de fe y juramento<br />
que debian prestar, hechas, la mayor parte de ellass e por Ervigio, «y son las-mismas<br />
e2
XXXVI<br />
se ha dicho antes, encargó con mucha eficacia al concilio To-<br />
que qu este pr<br />
incipe<br />
, como com<br />
ledano XII que exáminandolas con cuidado y ordenándolas las confirmara de nuevo,<br />
lo que executó el concilio haciendo una muy puntual enumeracion de ellas en<br />
el cánon<br />
Basta<br />
9.<br />
leer con alguna reflexion la ley última del título para conocer; que solo las<br />
contenidas en él son las que se manda á los obispos que hagan leer á los judíos , para<br />
que no pudiesen alegar ignorancia, ni se excusasen de las penas impuestas en ellas en<br />
de contravención. Ni venia tampoco al caso para nada tornarse el inútil trabajo<br />
caso<br />
de leer todo el códice á los judíos.<br />
Si en la coleccion de Lindembrogio no hubiera leyes de Egica, podria acaso tener<br />
algun fundamento y apoyo la opinion de Sotclo; pero habiéndolas, como.realmente<br />
las hay, es claro que es la de Egica, y que no puede ser la de Ervigio, porque<br />
no pudieron insertarse en ella unas leyes que no exIstian guando se formó.<br />
Todo lo dicho lo confirma de un modo, que no puede quedar duda ninguna sobre<br />
ello, un breve exórdio que el mismo Egica puso á la ley 13 , tít. 5 , lib. 6, que<br />
por no tenerle en el códice que ha servido de texto á la Academia,-le ha puesto por<br />
nota con el número 4 al pie de . la misma ley, tornado de los códices•Toledano gótico,<br />
Legionense, san Juan de los Reyes y Cardona, en los quales está incorporado<br />
el exórdio en el principio de la ley, y del mismo modo está tambieri en las coleccio<br />
nes de Piteo, Lindembrogio y Canciani, y en todos los .códices castellanos excepto<br />
el de Malpica 2.C?<br />
De este exórdio aparece muy claramente que la citada ley 13 fue incorporada en<br />
alguna coleccion anterior á Egica, y que despues se suprimió en otra también anterior<br />
á él, pues dice en el citado exórdio, que siendo justa la ley, y habiéndose suprimido<br />
injustamente , él la restablece 2con las mismas sentencias y palabras , colocándola en el<br />
mismo lugar que antes tuvo. Esta ley restablecida es de Recesvintó,,- por lo que no<br />
pudo insertarse en coleccion anterior á y<br />
debió haberse hecho esto en la que él<br />
mismo formó , porque entre-ella y la de Egica no hay Mas que la de Ervigio, en 'la<br />
qual por la misma razón debió ,suprimirse. No habiendo despues de la 'coleccion de<br />
Ervigio otra que la de Egica, que fue la última de todas, y hallándose la ley restablecida<br />
y el exórdio que la restablece en la coleccion que ha llegado á nosotros con<br />
el título de Fuero de los Jueces, .ó Fuero Juzgo, queda demostrado por el mismo<br />
hecho que esta coleccion debe ser precisamente la de Egíca y no puede ser la de Ervigio<br />
ni otra alguna anterior, que es lo que convenia aclarar y probar en este discurso.<br />
CAPITULO V.<br />
Del Fuero Juzgo, 6 version castellana -de la coleceion,,origindl de las leyp;<br />
wisigodas con el título de Liber Judicum ó Porum Judicuui.<br />
Sería abusar de la paciencia de los lectores y perder;,e1 tiempo In- útilmente :gastarle<br />
en refutar la opinion de José de Mellorportugués,,que en su Historia del Derecho<br />
Civil de Portugal dice, que el Fuero Juzgo se compuso originalmente en lengua<br />
gotico-española, y despues le traduxo á la latina Pedro Piteo: Opinion tan<br />
, extraordinaria<br />
y singular, que en sí misma trae su mas completa refutacion. para qUalquiera<br />
que tenga alguna inteligencia . en la materia. .<br />
-aui)<br />
Tampoco es justo detenerse en examinar las opiniones- notoriamente infundadas<br />
de Don Josef Pellicer (i) y -de Alonso deVilladiego (2), el primero de los qiaales<br />
empeño en persuadir que la lengua en que está escrito el<br />
de España y FueroeJuzgo es.la primitiva<br />
una de las setenta y dos que nacieron en medio de la confusion de<br />
la<br />
(i) Primitiv. poblac. de Esp. fol. 96.-núm. 11<br />
7 (2)<br />
pág, 7. "
xxxvn<br />
torre de Babel , y el segundo creyó y quiso hacer creer á los denlas que la version<br />
castellana es coetánea del original, infiriendo de aquí con tanto error corno extravagancia,<br />
que el romance de las leyes del Enero Juzgo no es tan grosero como el de las Partidas<br />
y Fuero Real de Castilla, aunque fueron hechas mas de seiscientos años antes.<br />
Aldrete en su erudita obra del Origen de la lengua castellana (lib. 2, cap. 2 y 5)<br />
combatió sólidamente esta tan remota como imaginaria antigüedad del romance del<br />
Fuero Juzgo, y probó con la misma solidez que la version castellana no se hizo<br />
hasta despues de la entrada de los moros en España, lo que hubiera dado por supuesto,<br />
ahorrándose el trabajo de probarlo, si hubiera tenido noticia, como se tiene<br />
hoy, del Fuero particular que en 4 de abril del año de 1241 dió el santo Rey<br />
Don Fernando -á la ciudad de Córdoba despues de haberla conquistado de los moros<br />
, en el qual dice que le da por Fuero libro de los Jueces ó código latino visigodo,<br />
á cuyo fin manda que se traduzca en lengua vulgar, y que le tenga perpetuamente<br />
por fuero con el nombre de Fuero de Córdoba (i).<br />
En vista de esto pasa hoy constantemente entre los eruditos por cosa cierta y<br />
averiguada, que la primera version •castellana de las leyes visigodas, que se conoce<br />
con el nombre de Fuero Juzgo, se hizo en virtud de lo dispuesto en el citado Fuero<br />
por el santo Rey Don Fernantfo, y esto convence de falsa la opinion de Don Lorenzo<br />
Padilla, que anticipó mas de quatrocientos arios dicha version, atribuyéndola al<br />
rey Don Alonso II llamado el Casto..<br />
No puede fixarse con igual certeza el tiempo preciso en que se hizo la version'<br />
y es enteramente arbitrario, y carece de todo fundamento el que se hubiese hecho<br />
en tiempo de los jueces de Castilla Lain Calvo y Nuño Rasura, como pretende Sotelo<br />
(lib. 2, c. 6, núm. 6.)., añadiendo que dichos jueces usaban de este libro para<br />
juzgar, y por eso el concilio de Coyanza le llamó Libro de los Jueces. Lo menos que<br />
puede decirse de todo esto es, que tiene la misma incertidumbre que la existencia de<br />
los jueces de Castilla.<br />
Don Francisco de Marina (2) sospecha no sin algun fundamento, que la version<br />
no se hizo hasta el reynado de Don Alonso el Sabio; pero parece mucho mas proba-<br />
.ble que se hubiese hecho en el de su padre, porque habiéndolo dispuesto este príncipe<br />
en beneficio de la ciudad de Cordoba por la predileccion y particular afecto<br />
que le tenia, y porque la lengua latina estaba ya por entonces demasiado distante<br />
del romance vulgar,, que era la lengua del pueblo, parece consiguiente á todo esto,<br />
y á la grande exactitud y diligencia que se observa en todas las cosas del santo Rey,<br />
que hubiese hecho poner desde luego en execucion su mandato, no siendo creíble<br />
que le faltasen medios y disposicion para ello, y habiendo sobrevivido bastante<br />
tiempo para que se pudiese haber executado durante su vida, y así esta es la opinion<br />
comun entre los autores mas modernos..<br />
El padre Andres Burriel, laboriosísimo investigador de nuestras antigüedades, y<br />
determinadamente de. las pertenecientes á la legislacion tanto civil como eclesiástica,<br />
da por asaltado (3) que- hay dos versiones distintas, una hecha en tiempo del santo<br />
--Rey DonFernando en .virtud de su mandato, y otra, por su hijo el rey Don Alonso.<br />
Esta dice Alije seocoátiene en un códice de la santa iglesia de Toledo, escrito en el<br />
siglo XIII y señaladwrón el número 4, que es puntualmente uno de los que ha teni-<br />
(r) "Concedo itacpie:»bis,,ut,ourincia vestra seeltindum: 15bru tn.judícum isint judicata corarn dell<br />
ccm ex nobi ,lissimis et sapien,LisslInis,qui fuerint inter yos.,qui seSeant semper cum Alcaldibus<br />
;9 tatis . ad MiaMiñanda juLliCiá Po iSulormil , ,ut‘Pr6cedant ornes iñ'feltunoniis in omni terra doMiniorum rateo-<br />
, lteint Itátuo éf ma tdri Citiod .Liliér "Jirellenin , qudd egó rCOrdubarii, -translatetur in . yulgarem , et<br />
/P: vopetur F,PrLirn 5:1e Csord ukg i elMomnibus stsprodieds › et,4uad per secula . euncta sit pro foro, el nullusl,sit<br />
,,ausus istu.d forum alite'r apetlare nisi forum_de Corduba , ct m beo et mando quod omnis orator rn et í,,,,opulator<br />
»in heredarnentis 4tiae égb:cli;Sér6 termiMS'de COrduba Archiepisecipis et Episcopis et Orclimbus et riquis<br />
,, hoininibMlét,tri.ilifibús leriB-4; ad-forum de Cordoba. " Copia del fuero sa--<br />
9,ada_ppp ieVE. A tiSres 44 ,-ritu 194,tr 4: remioda de !Cdraniu .á Don; Juan, Lucas. Cortés á fines del ; siglo 1.11,,,<br />
y hoy se halla en la real Biblioteca de S. M.<br />
(2) Eusay. hisror. cric. sobre el °Hg. y progres. de las leng. pág. 29.<br />
(3) Informe de la ciud. de Tgledo Sdbrmpls. ty aned. pág. 233 y not. 97.
Ytac-xv la Academia para su edicion , y dice tambien que en ella pulió<br />
y corri-<br />
do presentes<br />
gió Don Alonso la version de su padre.<br />
con el qual se conforman por lo general el<br />
Es cierto que este códice toledano,<br />
Escurialens e In y el de Malpica 29 , tiene muchísimas variantes respecto de los demas,<br />
y no solo de voces sueltas, sino tambien de cláusulas enteras, ya añadiendo, ya<br />
corrigiendo, ya alterando el contexto de la ley, que con estas adiciones y correcciones<br />
por lo coman queda mas conforme con el original, como se puede ver por cl<br />
cotej o de las mismas variantes. Mas sin embar go de todo esto todavía se resiente la<br />
version de la infelicidad de los tiempos en que se hizo , y se encuentran en ella traducciones<br />
infieles dimana d as de no haberse entendido bien el original por el traduc-<br />
Ya lo observó antes de ahora Aldrete en la ley 25, tít. i, lib. 2 , y otro tanto<br />
tor.<br />
puede observarse en otras varias, de que no. hizo mencion, y se hallan en el mismo<br />
ley 4, tít.-2, lib. 9, que manda azotar<br />
caso. Pero no debe contarse en este número la<br />
al que estando alistado en la hueste la abandona ó no quiere ir á ella, cuya ley es<br />
notada por Don<br />
Juan Francisco Masdeu (i) de mala traduccion , porque en donde<br />
el texto de Lindembrogio dice: in conventu merentium, la version traduce: en el mercado<br />
ante todos, debiendo traducir, segun Masdeu,.delante de la tropa. Esta no es<br />
mala traduccion, sino efecto de la varia leccion de los códices latinos. El que ha servido<br />
de texto á la Academia dice: in convelan certatztiunz: Piteo, Lindembrogio y<br />
Canciani: in conventu merentium , y todos los demas códices: in conventu mercantiurn,<br />
cuya variante ya la notaron Piteo y Canciani, y su verdadera traduccion es: era el<br />
mercado ante todos , como dicen los códices castellanos.<br />
Tampoco hay mala traduccion en la ley 14, tít. 1, lib. lo, que trata de la medida<br />
de las tierras, y es notada igualmente por /vlasde.0 (2) diciendo: el autor del Fuero<br />
Juzgo con mucha corzfizsion en lugar de cincuenta aripenes de tierra traduce: cincuenta<br />
míos de- arriendo. Pero esto solo se lee en la edicion de Villadiego, y todos los códices<br />
constantemente dicen: cincuenta arpendes ó arpiendes, asigne este es uno de los muchos<br />
descuidos ó errores de que tanto abunda la edicion de Villadiego, y no ignorancia<br />
del traductor.<br />
Hay tambien otras traducciones en la version , no conformes á su original , no<br />
ya por falta de inteligencia del traductor de la ley, sino por haberla querido acomodar<br />
á su siglo y á los diversos usos y costumbres que se hablan introducido en su<br />
tiempo ,.á las variaciones de la disciplina eclesiástica, y á las alteraciones que se habian<br />
hecho en la práctica de los tribunales. Puédese poner por exemplo -la . ley 5 (en el<br />
latino 6). tít. I, que extiende la prohibicion de enagenar los bienes de las igle-<br />
b<br />
sias á todo generó .de, iglesias indistintamente, y en donde el original dice: tam<br />
monasteriis virorwn quant etiam fcenzínarunz ,.en la version se lee : é assí..por los manesterios<br />
de los monges é de las monjas , é de los frayres , haciendo. ya distincion'entre<br />
frayies y monges por la voz frayre.s añadida al original: distincion enteramente desconocida,<br />
á los .godos.,•qne no ,alcanzaron ni con muchos tiempos el establecirnienío<br />
de las' órdenes<br />
a<br />
regulares mendicantes<br />
ib-<br />
, con-las qualesvozfr' ajle.t:Por la Tn<br />
ma razon quando en 'el original ocurre la voz Metropolitanus, el .t('<br />
tuye la de<br />
radviétot le substi-<br />
Arzobispo i gualmen te..desconocida . a.- los godos ..., e'i tintroducida ptir la variaciod.<br />
de. la disciplina. en- tiempos .mur posteriores á :ellos. OrieuL.,elee ploslidat-eya<br />
pudieran alegarse , y todos pruebanu-<br />
' rues<br />
q se engañará el que quiera jjuzgar de la verdadera<br />
legislacion de los visigodos, de sus usos y costumbres por las solas leyes castellana,s<br />
.; qua n do . -no 7- eItanf ent'eran-reuw conformes ron- susiatiginales...<br />
l#‘ciistd.44itagn¿iti'n'IVIgn<br />
,,y, por consigmente-ispfor,cpargn . e ,ipse.rt4ron al<br />
de escribirse los codicepenh<br />
tieniPQL41hacerse<br />
que,se a•<br />
la version . á<br />
-Dé esta zcláse •s<br />
puesto por<br />
-onilaSn' la'A 'dpagl<br />
as :S ,<br />
-h<br />
algunos concilios,,excep<br />
45say ed.<br />
to<br />
tcro"i1J'C'astellani<br />
una, ;que nof.diee<br />
: te_MiaZ' iít C.fae<br />
Sueñan'-hechas•pOr los . :$on posteriores<br />
(i) Toni. x z , pág. 49.<br />
•,,c
xxxne<br />
se compone el, título de los denuestos y palabras injuriosas, que los códices castellanos<br />
que le traen, pues no se halla en todos , ponen por tercero del libro doce. Aunque<br />
dos códices latinos, que son el Legionense y el Escurialense 2? traen estas leyes, no<br />
por eso se ha de creer que hayan sido hechas por los godos , porque ellas mismas<br />
ofrecen una prueba convincente de que se hicieron despues de la invasion de los moros,<br />
pues en la 6: se declara por injuria, y se castiga como tal el llamar a uno sarraceno,<br />
no siéndolo, lo que de ningun modo puede convenir ni adaptarse al tiempo<br />
de la, dominacion de los godos , y por consiguiente á su legislacion. En toda ella una<br />
sola ley se encuentra que hable de injurias verbales, que es la 7 , tít. 4, lib. 6, y esa<br />
dudosa, porque trata de la contumelia, que puede hacerse tanto de obra como de<br />
palabra, y todas las del citado título, excepto dos, hablan de injurias verbales, lo<br />
que da motivo á creer que se hicieron para suplir aquella falta, porque tal vez se<br />
creyeron necesarias, ó á lo menos mas á 'propósito para el tiempo, que las leyes contra<br />
los judíos, de que se compone el citado título 3 del libro 1 2 en los códices latinos<br />
y en algunos castellanos en que le hay. Erró por consiguiente Villadiego en atribuir<br />
todas estas leyes del título de los denuestos á Sisenaúdo, sin mas fundamento que su<br />
conjetura arbitraria, impugnada ya en el capítulo 2 de este discurso, pues ni en los<br />
dos códices latinos, ni en los castellanos se les da autor ninguno, y esto junto con lo<br />
dicho es otra prueba de que no fueron hechas por los godos.<br />
En esta clase pone tambien Don Juan Francisco Masdeu la ley 5, tít. i , lib. 3,<br />
la qual dispone, que si se desposan dos , y antes de celebrarse el matrimonio mucre<br />
el esposo habiendo besado á la esposa, gana esta la mitad de todo lo que le donó el<br />
esposo; pero si muere sin haberla besado no gana nada y debe devolverlo á los herederos<br />
del esposo, Fúndase Masdeu para excluir esta ley de la legislacion de los godos,<br />
en que no se halla en todo el código wisigodo, ni hay en él la menor insinuacion de tal<br />
costumbre. Pero sin embargo de esto hay buenas razones que persuaden lo contrario.<br />
Es verdad que la ley no se halla en ningun códice latino; pero todos los castellanos<br />
le dan por autor á Recesvinto, y antes se debe creer que se tomó de algun original<br />
que no ha llegado á nosotros, que el que habiéndose formado al tiempo de hacerse<br />
la version, se le hubiese dado un autor supuesto, no descubriéndose razon ni<br />
motivo alguno razonable para esta suposicion y. falsedad, pues en la misma version<br />
hay muchas leyes que carecen de autor, sin que por esto dexen de estar suficientemente<br />
autorizadas, y las ya citadas de los denuestos, que ciertamente fueron hechas<br />
despues de los godos, se ha visto que no tienen autor, sino en la edicion de Villadiego<br />
por una mera voluntariedad suya.<br />
Tambien es cierto que en el código wisigodo no hay la menor insinuacion de dicha<br />
costumbre ; pero la habia entre los españoles desde antes que los godos viniesen<br />
á España, cómo lo prueba la ley 5, tít. 5, lib. 3 del código Teodosiano que contiene<br />
á la letra la misma resolucion, y se hizo determinadamente para España: pues Constantitio<br />
Magno, autor de ella, la dirige á Tiberiano vicario de las Españas residente<br />
en Sevilla, y esta disposicion es una de las que pasaron al Breviario de Aniano, del<br />
qual , como se ha probado en este discurso , tornaron los reyes godos lo que tuvieron<br />
por conveniente adoptar de las leyes romanas en su legislacion: y que de este Breviario<br />
hubiese tomado Recesvinto su citada ley, lo prueba claramente su entera con•<br />
formidad con la interpretacion de Aniano, como se puede ver en el mismo código<br />
Teodosiano.<br />
Ademas de las diferencias y variaciones que quedan ya notadas entre la version<br />
castellana y el original latino, hay tambien otras, ya en el número de leyes, porque<br />
en uno ú otro título hay mas ó menos en el texto latino que en el castellano: ya en<br />
su colocacion y correspondencia, que alguna vez no se observa, y la que es ley 5.'<br />
por exemplo, en el latino está baxo de otro número en el castellano, y la que en<br />
este se halla en un título ó libro en el latino está baxo de otros distintos: ya finalmente<br />
en los autores de las leyes, que no siempre es el mismo en la latina que en la<br />
castellana, y á veces le tiene esta, y aquella carece de él, y al contrario, y lo mismo<br />
sucede tambien con las notas: antigua y noviter emendata.
XL<br />
Estas diferencias provienen de la discrepancia que hay entre los mismos códices<br />
latinos, dimanada de las alteraciones que sufrieron las leyes en las varias recopilaciones<br />
hechas por diversos príncipes, y tarnbien de la diversidad de los tiempos en que<br />
se escribieron los códices. Pero á pesar de todo esto no es la discrepancia en unos ni<br />
otros tanta como pondera Don Sebastian de Covarrubias (1), el qual dice que habiéndose<br />
recogido de Orden de Felipe 1I todos los códices manuscritos que había en<br />
las librerías de las catedrales, monasterios y particulares con el objeto de hacer una<br />
impresion correcta, apenas concertaba uno con otro, que es lo mismo que decir, que<br />
todos diferenciaban entre sí substancialmente. Ambrosio de Morales (2) dice:
XL!<br />
vos estados formados en Asturias, Leon, Galicia, Castilla, Sobrarve, Navarra , Aragon<br />
y Cataluña.<br />
Zurita en los Indices latinos de los hechos de los reyes de Aragon dice que Cárlos<br />
el Calvo concedió á los catalanes, así españoles como godos, las franquezas y libertades<br />
que gozaban los franceses, y les permitió que se gobernaran por las leyes godas,<br />
refiriendo el hecho al año 8 44 , que coincide con el primero del reynado de Don Ra-<br />
miro I inmediato sucesor de Don Alonso el Casto , y no es cierto que despues se derogaron<br />
las leyes godas y se hicieron otras nuevas para el gobierno de los catalanes<br />
en un concilio de Barcelona presidido por el cardenal Hugo Cándido legado del Papa pa<br />
en España, como dice Mariana y otros escritores así propios como estraños, porque<br />
ni ha habido tal concilio, ni se derogaron las leyes godas. El hecho cierto es, que el<br />
conde de Barcelona Don Ramon Berenguer y su muger Doña Almodis, de acuerdo<br />
con los magnates y jueces de la provincia publicaron el año de 1068 un nuevo código<br />
de leyes con el nombre de Usáticos ó Usages , no para derogar las leyes godas,<br />
sino para suplir lo que les faltaba con respecto á los usos y costumbres posteriormente<br />
introducidas, y así es que despues de publicados los Usages, todavía regian en sus<br />
casos las leyes godas, como lo prueban con evidencia muchas escrituras del principado<br />
de Cataluña de los siglos doce y trece hechas con arreglo á lo dispuesto en las<br />
leyes godas y que se refieren al Liber judicurn como á un código que estaba entonces<br />
en actual observancia.<br />
Un congreso compuesto solamente de seglares, y para asuntos puramente politicos<br />
y civiles no es ni puede llamarse concilio, y tal fue el de Barcelona de que se<br />
trata, al que se ha querido dar, sin saber porque, el nombre de concilio, como lo<br />
prueba Balucio (i) con el encabezamiento de los mismos Usages, en que se expresan<br />
los que concurrieron á su establecimiento y todos son seglares, sin que entre ellos se<br />
encuentre una sola persona eclesiástica de ninguna clase y gerarquía , de donde concluye<br />
con razon, que el expresado congreso debe ser excluido del número de los<br />
concilios.<br />
Tampoco es cierto que el rey Don Sancho García de Aragon, á exemplo de lo<br />
que se hizo en Barcelona, derogó tambien en su reyno las leyes godas, substituyéndoles<br />
las romanas como dicen Pedro Carbonel (2) y el padre Mariana (3), pues Gerónimo<br />
de Blancas prueba la observancia de las leyes godas en el reyno de Aragon<br />
mas de cien años despues en el de 1198 con una carta de dote del mismo año, en la<br />
qual el esposo da en dote á la esposa la décima parte de todos sus bienes muebles y<br />
raices presentes y futuros, dando por razon que las leyes godas no permiten se haga<br />
matrimonio alguno sin dote: quia in gothicis legibus continetur: non sine dote cot!jugium<br />
fiat: como con efecto así lo dispone la ley i , tít. 1, lib. 3 , arreglándose tambien<br />
la carta en quanto á la cantidad á la ley 6 del mismo título que prohibe se pueda dar<br />
en dote mas de la décima parte de los bienes del que la constituye.<br />
El maestro Risco hace mencion en la España Sagrada (4) de un instrumento que<br />
se halla en el tumbo de la iglesia de Leon , por el qual consta que en el año 9 51 segundo<br />
del reynado de Don Ordoño III habiéndose suscitado litigio entre Velasco<br />
Hanniz y Severo abad del monasterio de san Cosme sobre un testamento y manda<br />
de bienes hecha á su iglesia, Don Gonzalo obispo de Leon juntamente con otros<br />
jueces terminaron el pleyto por su sentencia arreglada á la ley 20, tít. 2, lib. 4, y á<br />
la 6, tít. 2 , lib. 5 del Fuero Juzgo.<br />
De Don Bermudo II dice el cronicon Silense núm. 68 que confirmó las leyes de<br />
Wamba , esto es las godas, como lo entendió el arzobispo Don Rodrigo. Pero ni de<br />
este ni del Silense consta que Bermudo hubiese mandado que los cánones de los pontífices<br />
romanos tuviesen vigor y fuerza en los juicios y pleytos seglares, como asegura el<br />
padre Mariana sin decir de donde lo tomó.<br />
Por lo perteneciente á Castilla el padre Berganza en las escrituras que publicó ea<br />
(I) Marc. Hisp. lib. 4, ann. 1068.<br />
(2) Chron. Despanya , fol. xxxtrt v.<br />
(3) Hist. Esp. lib. 9 , cap. 7.<br />
(4) Tom. 34 , trat. 7 o , cap. 16, pag. /6Q.<br />
f
xert las antigüedades de España trae varias que co mla<br />
seccion<br />
hasta<br />
primera<br />
el<br />
del<br />
de<br />
apéndice<br />
1073,<br />
á<br />
advirtiendo en cada una de ellas la<br />
prende d sfl n desde el año de 899<br />
rres p o nd<br />
e nc i a que tienen con las leyes del Fuero Juzgo que tratan de los respectico<br />
de dichas escrituras, y dos de ellas, que son la 73 y 77 contienen la ex-<br />
VOS asunto s Pero en Castilla la vieja con motivo del fuero que<br />
p es .• lo n sic utt<br />
ler •<br />
r<br />
canit Gothorum.<br />
el conde Don Sancho le dió por los años de mil, llamado comunmente Fuero viejo<br />
de Castilla , y de otros diversos fueros municipales no fue tan general la observancia<br />
del Fuero Juzgo, y así Don Pedro Lopez de Ayala en su crónica del Rey Don Pedro<br />
(años, c. 19), hablando de la diferencia que habia en Toledo despues de conquistada<br />
por Don Alonso VI entre los muzárabes y castellanos y sus respectivos alcaldes<br />
y leyes por donde juzgaban dice: E llamase en Toledo castellano todo aquel<br />
que es de tierra del señorío del Rey de Castilla do no se juzga por el libro Juzgo, lo que<br />
prueba á un mismo tiempo que habia tierras ó lugares en el señorío del rey de Cas-<br />
en donde no se juzgaba por el Fuero Juzgo, y que habia tambien otros en que<br />
tilla ,<br />
se juzgaba por él.<br />
Del concilio y cortes de Coyanza ( hoy Puebla de<br />
Don Juan) celebradas por<br />
Don Fernando 1 el Magno el año de 1050 consta expresamente que entonces estaban<br />
en su fuerza y vigor las leyes del Fuero Juzgo (1), y por una carta de fuero dada el<br />
año de 1 lo ' por. Don Alonso VI á los muzárabes de Toledo despues de haber conquistado<br />
esta ciudad de los moros, se manda que los pleytos que se suscitasen entre<br />
ellos, se determinen por las leyes antiguas del libro de los Jueces (2), cuya carta fue<br />
confirmada el año de 1155 por Don Alonso VII , dirigiendo su confirmacion , no<br />
ya á solos los muzárabes, sino á todo el concejo ó ciudad de Toledo (3). En una escritura<br />
de compra y venta hecha el año de 1192 en el reynado de Don Alonso VIII<br />
se dice, que la compra se hizo secundum forum de Talavera, e: secundzon librzon<br />
Judicum (4).<br />
El santo Rey Don Fernando ademas de haber dado á Córdoba para su gobierno<br />
las leyes del Fuero Juzgo, como se ha dicho antes, confirmó en 16 de enero de 1222<br />
el fuero general de Toledo que en 16 de noviembre de 1118 habla dado á las tres<br />
clases de muzárabes, castellanos y francos el rey Don Alonso VII, y en esta confirmacion<br />
autoriza el santo Rey las leyes wisigodas diciendo: "Todos sus juicios dellos<br />
',sean juzgados segun el Fuero Juzgo ante diez de sus mejores é mas nobles é mas<br />
»sabios dellos, que sean siempre con el alcalde de la cibdad, é que á todos anteanden<br />
” en testimonianzas en todo su regno (5). 13<br />
Habiéndose suscitado disputa en Talavera entre el alcalde de los muzárabes, que<br />
como en Toledo juzgaba por las leyes wisigodas, y el de los castellanos que juzgaba<br />
por el fuero de Castilla, sobre quien de los dos habia de conocer de las causas criminales,<br />
Don Alonso el Sabio dirimió la competencia en 27 de abril de 1254 á favor<br />
del que juzgaba por el Fuero Juzgo , cuya providencia confirmó su hijo pon Sancho<br />
en 8 de mayo de 1282; y despues el mismo en 6 de marzo de 1u9o, para cortar<br />
de raiz estas disputas, mandó que sin hacer mas diferencia entre muzárabes y castellanos<br />
, todos fuesen juzgados por las leyes wisigodas: Et que hayan todos el fztero del<br />
libro Juzgo de Leon, é que se juzguen por él.<br />
En las cortes que el mismo rey Don Sancho celebró en Valladolid el año de 1293,<br />
publicadas por Don Ignacio Aso y Don Miguel de Manuel, se mandó en la peticion<br />
(1) Nono quoque titulo decrevimus . ut tricenium non includat ecclesiasticas<br />
eccicsia (sicut canones praecipiunt , et veritates, sed unaquaeque<br />
p<br />
sicut lex gothica ntandat)<br />
ossideat.:_— omni tempore seas<br />
_Duodecimo quoque titulo praecipimus, ut si quilibe<br />
veritates recuperes, et<br />
confugerit, non sit<br />
t<br />
ausus eun<br />
horno pro qualicumque culpa ad ecclesiam<br />
deturpatione , faciat quod aliquis inde violenter abstrahere... Sed sublato mortis periculo , et corporis<br />
lex gothica jubet.<br />
(2)<br />
Aguirre Collect. max. Concil. tom.<br />
Et 3 ,<br />
si inter eus fuerit ortum aliquod negotium, secundum sententias<br />
pag. 211.<br />
ritutas di scutiatur. Informe de Toledo, pag. 284, not. 12<br />
in Libro Judicum antiquitus conste<br />
7 .<br />
(1) Facio halle cartam firmitatis , et textum confirmationis<br />
peditibus , sicut in car ta avi mei regis<br />
toti concilio de Tolero,<br />
Adefonsi taro<br />
bonaememoriae<br />
militibus quam<br />
(4) Informe de Toledo pag. 2 resonat.<br />
99 , not. 140.<br />
Informe de Toledo, pag. 285, not. 128.<br />
(5) Informe de Toledo pag. 293.
novena que lós alcaldes de Leon que juzgaban en la casa del Rey los pleytos y las alzadas,<br />
juzgasen por el libro juzgo de Leon, é no por otro ninguno. En el reynado de<br />
Don Juan el II todavía conservaban su uso y autoridad las leyes visigodas en algunas<br />
partes del reyno de Leon, aunque ya no era general en todo él, corno lo asegura<br />
Don Alonso de Cartagena y Santa María, el qual dice en el prólogo de su Doctrinal<br />
de Caballeros: "Otros ovo que fisiéron leyes, é ante que todos estos fué compuesto el<br />
»libro Juzgo.... é las leyes dél non han actoridat de derecho general en todo el reuno<br />
»de Leon, mas usan dél en algunas partes del refino de Leon."<br />
En los reynados siguientes- al de Don Juan el II ya no se halla hecha mencion de<br />
la observancia de las leyes del Fuero Juzgo, que desde los anteriores reynados habian<br />
ido decayendo poco á poco por la multiplicidad de fueros municipales y cartas pueblas,<br />
que se habian ido concediendo en diversos tiempos y á diversos lugares, y por<br />
el ordenamiento de Alcalá publicado en las cortes celebradas en la misma ciudad el<br />
ario de 1348, en el qual Don Alonso XI, su autor, dió nueva forma á la legislacion,<br />
y publicó y autorizó al mismo tiempo las leyes de las siete Partidas despues de haberlas<br />
corregido, las quales hasta entonces habian estado sin observancia ni autoridad<br />
legal, aunque algunos escritores han querido dársela antes de este tiempo contra el<br />
expreso testimonio del mismo Don Alonso, que hablando de ellas en la ley 1 , tít. 28<br />
de su citado ordenamiento, dice: Como quier que hasta aquí non se falla que sean pukicadas<br />
por mandado del rey, nin fueron avidas por leys. Pero ni entonces ni despues<br />
han sido derogadas nunca las leyes del Fuero Juzgo, como equivocadamente creyó<br />
el padre Berganza (i), el qual dice: "Sabemos tambien que las leyes de los godos no<br />
fueron abrogadas hasta que se promulgaron las Partidas del rey Don Alonso el Sabio."<br />
La ley ya citada del Ordenamiento de Alcalá en que se promulgaron las Partidas,<br />
y se les dió autoridad legal dice: "Mandamos que los dichos fueros sean guardados<br />
sien aquellas cosas que se usaron... é los pleytos é contiendas que se non pudieren librar<br />
por las leys deste nuestro libro é por los dichos fueros, mandamos que se libren<br />
',por las leys contenidas en los libros de las siete Partidas... Et tenemos por bien que<br />
sisean guardadas é valederas de aquí adelante en los pleytos é en los juicios é en to-<br />
'idas las otras cosas que se en ellas contienen en aquello que non fueren contrarias á las<br />
,xleys deste nuestro libro é á los fueros sobredichos."<br />
Por esta ley se ve claramente que en la promulgacion de las leyes de las Partidas<br />
se dió la preferencia sobre ellas en los juicios á los fueros que entonces estaban en uso,<br />
t y siendo cierto que lo estaba por aquellos tiempos en diversas partes el Fuero Juzgo,<br />
es visto que se le dió la misma preferencia, léjos de haber sido derogadas sus leyes.<br />
Esta del Ordenamiento fue confirmada por Don Fernando el Católico y la reyna<br />
Doña Juana en las leyes de Toro, habiéndola incorporado en la primera de ellas , y<br />
despues se repitió esta confirmacion por Don Felipe II en la Nueva Recopilacion, en<br />
donde se insertó á la letra por ley 3, tít. 1, lib. 2 , y se mandó observar, sin que contra<br />
ello pueda alegarse el no uso.<br />
Consta pues que hasta este tiempo no fueron derogadas las leyes godas; y que<br />
i<br />
tampoco lo hayan sido despues, lo prueba una real cédula del señor Don Carlos III<br />
de feliz memoria, dada en Madrid á 15 de julio de 1788 en virtud de representacion<br />
hecha á S. M. por los oidores de una de las salas civiles de la real chancillería de<br />
Granada, los quales en un pleyto que pendia ante ellos entre un convento de Trinitarios<br />
calzados y los parientes de un religioso de él sobre la sucesion ab intestato de<br />
este, dudaron, si deberian arreglar su decision á una ley del Fuero Juzgo que alegaba<br />
una de las partes, ó á otra de las Partidas contraria á ella. S. M. á consulta del Consejo<br />
y conformándose con su dictámen, dixo en su real cédula: "Debeis conformar<br />
»vuestra determinacion con el estatuto acordado por la provincia de Trinitarios cal-<br />
'izados de Andalucía... el qual es arreglado y conforme á la ley 12 , tít. 2 , lib. 4 del<br />
»Fuero Juzgo , y á las demas leyes del reyno mandadas guardar en las provisiones<br />
»del mi Consejo de los años de 1 7 71 y 1 7 81. Y por quanto dicha ley del Fuere luz-<br />
(t) Antig. de Esp. tem. 1, lib. 4, c. 9, num. 46.<br />
aaár
XLIV<br />
debereis igualmente arreglaron á ella en la<br />
•,o g no se halla derogada por otra alg una...<br />
,,determinacion de este y seme jantes negocios sin tanta adhesion como manifestais a'<br />
»la de Partida fundada únicamente en las auténticas del derecho civil de los romanos<br />
" y en el comun canónico (i)."<br />
Resulta de lo dicho que las leyes del Fuero Juzgo nunca han sido generalmente<br />
derogadas erog<br />
a d as , y que segun la letra y el espíritu de esta real cédula y de la ley de la Re-<br />
ya citada , siempre que haya aiguna ley de este fuero que decida algun<br />
asunto, y no esté expresamente derogada por otra, debe juzgarse por ella con preferencia<br />
á las de las Partidas, sin que contra ello se pueda alegar el no uso y falta de observ<br />
ancia: que á todo se lo ha qual referido y demas en el presente discurso, es consiguiente<br />
decir, que las leyes wisigodas han tenido vigor y fuerza de tales, no solo<br />
en tiempo de la dominacion de los godos sus autores, sino tambien despues de la<br />
irrupcion de los moros en España, y de la restauracion de la monarquía española,<br />
habiéndola conservado hasta el dia de hoy respectivamente en su tiempo y lugar,<br />
segun el orden de preferencia establecido en la citada ley de la Nueva Recopilacion,<br />
trasladada últimamente á la Novísima.<br />
Tuvieron tambien uso y observancia fuera de España en la Galia Narbonense<br />
como parte que fue del imperio gótico-español , y aun despues de la destruccion de<br />
este siguió todavía gobernándose aquella provincia por las leyes wisigodas baxo de la<br />
dominacion francesa, de lo qual es entre otras una prueba convincente la constitucion<br />
del papa Juan VIII publicada por ,Canciani (2), hecha el año de 878, reynando Ludovico<br />
II y á presencia suya en el concilio Tricasino ó de Troyes, en cuya constitucion<br />
dice el Papa , que por quanto en el libro de las leyes góticas no se impone pena<br />
al sacrilegio, y por otra parte se prohibe en él á los jueces el oir causas que no se comprendan<br />
en sus leyes, de donde resultaba perjuicio en Francia y en España á los derechos<br />
de la iglesia; para poner el remedio conveniente, manda el Papa que en adelante<br />
se observe la ley de Cárlos sobre la composicion del sacrilegio, que impone la<br />
pena de treinta libras de plata, y para ello se inserte esta ley al fin del código de las<br />
leyes godas: y aunque no parece que se hubiese insertado, pues no se encuentra en<br />
ninguno de los códices latinos ni castellanos, sin duda porque no sería admitida dicha<br />
constitucion en España, es sin embargo una prueba clara de que el código legal que<br />
entonces regia en la Galia Narbonense era el de las leyes wisigodas, porque de lo<br />
contrario habria sido inútil y fuera de propósito mandar que se insertase en él la ley<br />
con el fin de que se observara. Ultimamente, ademas de la observancia que en la Galia<br />
Narbonense tuvo en general el , código wisigodo, la tuvieron tambien en particular<br />
muchas de sus leyes en el resto de la dominacion francesa en virtud de la incorporación<br />
que de ellas se hizo en los capitulares de los reyes de Francia, como consta<br />
de los mismos capitulares, y lo advirtió Babado en sus notas a' ellos en los lugares<br />
correspondientes.<br />
(2)<br />
(t) En el Febrero reformado par. i , cap. 4,§. T , pag. 2z3.<br />
Berbar. leg. antig. tom. 4 , aperad, a , pag. zoz.
(I)<br />
* 4444+ 4444444-4 4~1~~4-1-**,******~~ 44+.14-44*+++44 4~4.14.4+1.04.<br />
PRIMUS TITULUS<br />
DE ELECTIONE PRINCIPUM<br />
ET DE COMMUNIONE EORUM QUALITER JUSTÉ JUDICENT<br />
VEL DE ULTORE NEQUITER JUDICANTIUM.<br />
Ex concilio toletano quarto LXVI episcoporum edito in presentia Sisenandi<br />
regis tertio ejusdem regni 2 anno. Era DCLXXI 3.<br />
I. Gni studio amoris Christi ac diligentia<br />
religiosissimi Sisenandi regis Hispani,J atque<br />
Gallix 4 sacerdotes apud Toletanam urbem in<br />
nomine Domini in unum convenissemus , ut<br />
ejus imperiis atque jussis communis á nobis<br />
agitaretur de quibusdam eccleSix disciplinis<br />
tractatus; primúm quidem nos gratias Salvatori<br />
nostro Deo omnipotenti egímus. Post<br />
hcec ccetui nostro adesse dignatus 5 jam factus<br />
excellentissimus et gloriosissimus princeps<br />
qui cum magnificentissimis et<br />
viril ingressus est, primiim coram omnibus<br />
nobis Dei sacerdotibus humo prostratus cum<br />
lacrymis et gemitibus pro se interveniendum<br />
Domino postulavit : deinde religiosa prosecutione<br />
synodum exhortatus est, ut paternorum<br />
decretorum memores ad conservanda in<br />
nobis jura ecclesiastica studium prxberemus,<br />
et illa corrigere qux dudum per negligentiam<br />
malignitatis in usura venerant contra ecclesiasticos<br />
mores et licentiam sibi 6 jam de<br />
usurpatione principum fecerant. Talibus igitur<br />
7 monitis nos omnes in Domino confidentes<br />
et in ipso clementissimo gratias agentes<br />
necessarium sane duximus , ut juxta ejus nostrumque<br />
votum tractaremus que Deo digna<br />
esse competunt sive in sacrainentis divinis<br />
qux diverso atque illicito modo in Hispaniarum<br />
ecclesiis celebrantur, , seu qui in moribus<br />
pravé usurpata in adversitate vel deceptione<br />
principum esse noscuntur. Terminurn Deo<br />
annuente posuimus et quoquo modo ab illicitis<br />
sese unusquisque abstineat seditionibus<br />
et deceptionibus cum Dei timore et diligentia<br />
frenum disciplina ponere curavimus.<br />
Quid sit rex et unde dicatur. Reges enim<br />
z Integer hic titulas desumptus est ex codice Complutense<br />
cum variantibus lectionibus ejus qui in conventu<br />
S. Joannis á Regibus asservabatur.<br />
2 S. J. R. regni<br />
3 S. J. R. Sisenandus Rex.<br />
4 S. J. R. Gallecix.<br />
á regendo vocati sunt, nam regnum á regibus<br />
dictum est : et sicut reges á regendo vocati<br />
sunt , ita quoque regnum est á. regibus<br />
nuncupatum.<br />
Adhuc quid sit rex. Sicut enim sacerdos<br />
á sanctificando 8 ita et rex á moderamine pié<br />
regendo vocatur. Non autem pié regit qui<br />
non misericorditer corrigit ; recté igitur ficiendo<br />
regis nomen benigné tenetur, peccando<br />
yero miseriter amititur ; unde et apud<br />
veteres tale erat proverbium: Rex ejus eris si<br />
recta facis, si autem non facis non eris. Regix<br />
igitur virtutes prxcipux dux sunt , justitia<br />
et veritas 9 : plus aurem ín regibus laudatur<br />
pietas, nam justitia per se vera est.<br />
II. Qualiter príncipes eligantur, et ut eorum<br />
acquisita succedenti refino maneant<br />
adepta. Ex concilio toletano VIII.<br />
Decima collocutionis assensu molestis actibus<br />
, quos sagax indagatio pietati obviare detexit<br />
et non bene regendi licentix , (partí se<br />
mansuetudo impugnasse probavit , satis ut<br />
opinamur et lege prxsenti gloriosi principis<br />
et decreto sanctx synodi hujus contradictum<br />
esse conspeximus. Ita enim Sanctus Spiritus<br />
per utrasque definitiones mortalium corda<br />
perflavit, ut in tali flatu verborum in posterum<br />
omnem exureret male concupiscentium rabiem<br />
animorurn.<br />
Factual namque est in definitionibus ipsis<br />
ut quia pietatis divin 3 inconiprehensibilis et<br />
ignota natura sese conditioni mortalium in<br />
unione persona; conjunxit in misterio tedemp-<br />
6 S. sideui nta.tus est.<br />
9<br />
S sacrificando. ejun ni t<br />
E x . S. J. R. In Comp. pietas.
tionís humana, nos quoque á rnembris capitis<br />
bojos et perfidiamalura ex coneupiscentia<br />
qui radia est oninium malorum, et ex<br />
avaritia ' qux invenitur servitus idolorum, parí<br />
simul ígneo mucrone totoque artificio radicitus<br />
evellamus ac clesecernus. Abhinc cego<br />
et deínceps ita erunt in regni gloría prlet .iciendi<br />
rectores, ut aut in urbe regia aut in<br />
loco ubi princeps decesserit cum conventu<br />
pontificum majorunique palatii vel populi<br />
omninmodo eligantur assensu , non forinsecus,<br />
aut conspiratione pravorurn i aut rusticarurn<br />
plebiurn seditioso tumultu. Eruntque ipsi<br />
principes eatholicx fideí assertores eanique<br />
et ab hac qua imminet judzeorum perfidia et<br />
á cunctarum hxresum defendentes injuria:<br />
erunt in actibus judicii mittissimi et vita modesti;<br />
erunt in provisionibus rerum tan' parci<br />
amplios quarn extenti , ita ut nulla vi, aut<br />
t'accione scripturarum 2 vel definitionum qua-<br />
D'in/elimine contraen' á subditis vel exigant<br />
aut exigenda intendant, quia non inter filios<br />
suos erunt dividenda sed succedenti regno<br />
erunt 3 concessa. Eruntque ipsi in conquisitis<br />
oblationis gravissimx rebus non prospectantes<br />
proprii jura commodi, sed consulentes patrix<br />
atque genti. De rebus yero congregatis<br />
ab eis illas tantita' sibi vendicent unusquisque<br />
partes , quas ditaverít auctoritas principalís;<br />
rerum quxcumque inordinata reliquerint hxreditabunt<br />
gloriosi successores. Propria yero<br />
eorum, et ante regnum justissimé conquisita<br />
4 aut filii aut heredes capiant jure proximitatis.<br />
De affinium yero successione vel<br />
muriere si forsitan inordinata ab eis fuerint<br />
relicta, aut primó tantimi filiis aut leredibus<br />
sequenter proRciant vel propiaquís : atque<br />
ita in eorurn cunctis actibus atque rebus<br />
prafate legis erit auctoritas prxvalitura , ut<br />
et perenniter maneat inconvulsa et ab omnibus<br />
sine aliqua hTsitatione adimplenda. Nullus<br />
tatuen pniiu apicem regni percipiat quarn<br />
se illam per omnia supleturum jurisjurandi<br />
taxatione definiat,quod firmiter custodiat et<br />
fideliter adimpleat: et ipsam pollicitationem<br />
coram Dei sacerdotibus et palatino officio<br />
prornissarn nanas audacter profanare prxsumat,<br />
illam Domini paveas sententiam: Non<br />
periurabis in nomine meo nec pollees no •<br />
domini Dei tul: ego dominus. Et iter‘ um: Nonl<br />
assumes nomen domini Dei tui in vanum neC<br />
enim habebit dominus insontem illum qui ' assumpserit<br />
nomen domini Dei sui frustra. Et<br />
iterum: Maledictus omnis qui jurat in nomine<br />
domini Dei sui mendaciter. Cui etiam legi<br />
vel decreto episcopali non solum in futuro<br />
sed etiam in prxsenri deferentes sententiarn<br />
apponentes decernimus: ut quícumque amodo<br />
et deinceps detractor et non potius venera —<br />
pauc ip<br />
2 S. J. 12. sc or t um.<br />
ur.trum fraudulenta<br />
vel.<br />
compositione<br />
tor ejusdern decreti atque legas esse voluerit,<br />
sive religiosus ille sit sive lalens , non solUni<br />
ecclesiastica excomunicatione venni' citan'<br />
et sui ordiuis digaitate privetur.<br />
III. Adnionitio sacerdotnin qualiter moderati<br />
et mittes nzaneant re, -es erg-a subjectos.<br />
Ex concilio toletano IV.<br />
Postquam enim cuneta qux sunt ecclesiasticx<br />
dignitatis peregimus , ita quoque presentem<br />
plisimum regern Sisenandurn, cojos optan'<br />
vel jussu h gle instituya sancimus, futu-<br />
ros loe<br />
principes xtatum sequentium humili-<br />
tate qua debemus deposcímus , atque per indivisan'<br />
Trinitatem sanctam convenimus ut<br />
moderati et mittes erga subjectos existentes<br />
cum justitia et pietate populos á Deo vobis<br />
creditos regatis bonamque vicissitudinem<br />
qui vos constituit vel elegit largitori Christo<br />
respondeatis , regnantes in humilitate cordis<br />
curn studio bonx actionis. Nec quisquam vestrum<br />
solus in causis capitum aut rerum sententiarn<br />
ferat, sed in conventu Dei sacerdotum<br />
quorum obsecratione misericordiam impertiamini<br />
et cum consensu publico, cum<br />
rectoribus terrx ex judicio manifesto delinquentium<br />
culpa patescat , servata vobis<br />
fensis mansuetudine pietatis ut non severitate<br />
magis in illis quarn indulgentia miserationis<br />
polleatis ; ut dum omnia, actore Deo, pio á<br />
vobis tnoderamine conservata et impleta<br />
extiterint, et reges in populis et populi in regibus<br />
et Deus in utrisque laetetur. Felicior<br />
etenirn jam tune illa contra hostes principis<br />
congressio erit, guando domestica equitas anteibit<br />
, quia et seniores erunt in hostium populatione<br />
mucrones quos de domibus modesté<br />
produxerint reges. Experinientum enim .naturalis<br />
est rei, ut justitia illa confodiat hostem<br />
qua tutavit principem et externam perliminet<br />
litem unde suorum internan' possederit<br />
pacem. Sicut ergo modestia principum temperantia<br />
est legum , ita quoque concordia<br />
civium victoria est hostium. Ex mansuetudine<br />
etenim principum oboritur dispositio<br />
legum, ex dispositione legum institutio morum,<br />
ex institutione morum concordia civium,<br />
ex concordia civium triumphus hostium. Sicque<br />
bonos princeps interna regens et externa<br />
conquirens dum pacem suam possidet et<br />
alienam litem absrumpit, celebratur quidem<br />
et in civilibus rector, et in hostibus victor,<br />
habiturus post labentia tempora requiem sem,<br />
piternarn, post luteum aurum celeste reg-num<br />
, post diadema et purpuram glories coronam.<br />
Cui potius non deticiet esse rex guara<br />
dum terrenum regnum relinquit et celeste<br />
3 S. J. R. fitentur.<br />
4 S. .1. R. adquisitl.<br />
S S. J. R. impertiatis.
Çonquirit, non erit amissise regni gloriam sed<br />
auxisse. Sané tara de prxsenti quam de futuris<br />
regibus hanc sententiam cum Dei timore<br />
promulgamus, ut si quis ex eis contra reverentiam<br />
canonum vel legum venerit superba dorninatione<br />
, et faustu regio in flagitiis et facinore<br />
pravitatis sive cupiditatis et avaritix<br />
stimulis crudelissimam potestatem exercuerit<br />
in populis, anathematis sententia á Christo<br />
domino condemnetur a habeat á Deo separationem<br />
atque judicium populi , quia przesumpserit<br />
prava agere et in perniciern regnum<br />
convertere.<br />
IV. Decretum judicii universalis editum<br />
in nomine principis.<br />
Qualiter pietate deditos sibi á Deo comissum<br />
misericorditer regat populum. Ex<br />
concilio toletano VIII.<br />
Soliditatem reddidisse fracturx atque fecisse<br />
consurgere quod constiterat concidisse, et incrementum<br />
est usuatx mercedis et plenitudo<br />
consummatx perfectionis.Ponderi etenim collidentis<br />
ruina si xqualium pessimoruni curan<br />
convenit obviare iquanto gravioris erit culpa'<br />
prxlatos incurix discrimen incurrere si non<br />
quo valent excornunicationis onere commissos<br />
procurent populos sublevare ? Properandum<br />
est ergo inter ruinas -collusionum catervas<br />
eripere collisorum ut r ex die vel ternpore<br />
jugiter et ultra nec vigoren' nocendi<br />
habeat execranda pressura et omnis compressus<br />
noverit sanctx sanctionis esse sacra sibi<br />
collata remedia. Cuna decursis ergo transactis<br />
temporibus duras dominationis seso potestas<br />
gravis attolleret et in subjectis populis<br />
imperium dorninantis non formaret jura regiminis<br />
, sed excidium ultionis , unum aspeximus<br />
subditorum statum non ex ordine vegetar'<br />
rectoris sed dejíci ex gravedine potestatis.<br />
Contraxerant enim leges elata fastigia in bifonti<br />
discidio motionis , et aut in culpis lex<br />
ardua sxviebat, aut in spoliís favorem lex voluntaria<br />
commodabat ; hule nastos animas<br />
non spes fovebat ex muriere sed tolerantia<br />
vexabat in funere. Verum jara in reparationis<br />
horum occursum non solum nos tantum<br />
abire sola ratio cogit, verum etiam et ipsa<br />
commonitio rerum impellit ut ex ornnium<br />
animorum nostrorum delíberatione concordis<br />
illa emanet sententia dicti, qua et finen" ausibus<br />
rite ponat illicitis et consultuni salvationis<br />
jure ferat in populis dignissimé.<br />
Quosciam namque conspeximus reges qui postquam<br />
fuerunt regni glorian" assequentes, extenuatis<br />
viribus populorum reí proprix ex<br />
ipsis conati sunt sibi congerere lucrum , et<br />
x S. J. R. ut ex hoc jugiter et ulterius nac.<br />
S. J. R. populos.<br />
3 S. J R.. ex.<br />
obliti quod refiere populum 2 á Deo sunt vocati<br />
et deffensionem in vastationern connnutant<br />
qui vastationem deffensiOne pellere debuerant;<br />
illud denique gravius ipsi principes<br />
innectentes , quod ea qua` videntur post regnum<br />
acquirere non regni deputant honori<br />
vel gloria; , sed ita malunt in suo jure confundi<br />
, ut veluti et 3 debito proprio decernant<br />
hxc in liberorum posteritatem 4 transmitti:<br />
quam ob rem ita in proprietatis illa conantur<br />
redigere sinu , qua pro solo constat illos imperiali<br />
percepisse fastigio ¿aut quo líbitu in<br />
juris proprii collocant antro, quod publicx<br />
utilitatis adquisitum esse constat obtentu ?<br />
Nam numquid ad illos aut populorum adventus<br />
aut rerum poterant concurrere census, nisi<br />
extitisent gloria subliniati ¿aut de<br />
qualibet illi potuerant rerum coacervatione<br />
ditari nisi á subjectis glorioso 5 apice potuissent<br />
atolli? Omnia certe totius plebis siembra<br />
subjecta dum ad principale capuz relevant<br />
attentum debita jussionis obtutum , ab illo<br />
negotiorum prospectant remediurn , coi modo<br />
gratum, modo debitum irrogant censura.<br />
Regalis proinde ordo ex hoc cuneta sibí debed<br />
convincit ex quo se regere cuneta cog-<br />
'losen et inde conquisita non alteri quam sibi<br />
defendít: unde non persona sed potentix sine<br />
hoc deber' non ambigit. Reges enini jura faciunt,<br />
non persona, quia non constat sui niediocritate<br />
sed et sublimitatis honore; qua ergo<br />
honori debentur honori deserviant et qua<br />
reges accumulant regno relinquant , et qua:<br />
eos gloria regni decorat ipsi ,nuoque regni<br />
glorian' non extenuent , sed exornent. Habeant<br />
ergo deinceps per hanc nostram sanctionem<br />
jure conditi reges cum Dei timore in<br />
regendo corda sollicita , in operando facta<br />
moderata , in decernendo judicia justa , in<br />
parcendo pectora prompta , in conquirendo<br />
studia parca, in conservando vota sincera,<br />
ut tanto glorian/ regni cum felicitate retentent<br />
quanta jura reginiinis et niansuetudiuis<br />
conservaverunt- et xquitate direxerint , ut<br />
dum princeps pastorurn advenerit percipiant<br />
inmarcesibilem gloria coronan' , promissx<br />
veró premium ditionis. Ne non prodisse putetar<br />
ex (omite rationis , revelare convenit<br />
evidentissimam speciem operis, ut ex illo nos<br />
assertores idoneos ha beat probitas veritatis<br />
ex quo se per semetipsam reservaverit qualitas<br />
actionis. Ecce etenim ita ex gentil nostrx<br />
niediocribus majoribusque personis muttos<br />
hactenus corruisse reperimus et deflenios,<br />
Lit corum agnitis ruinis non aliud posSimus<br />
considerare quam divino judicio promissionis<br />
, quorum quidem domorum spoha et privatorum<br />
6 divitias simul ac prxdia ira conspeximus<br />
prorsus exinanita, ut nue fisei usibus<br />
4 S. J. R. potestatero.<br />
5 S. J. R. zlori.e.<br />
∎; 5. J. R. potcutiArurn.
CIV)<br />
commoda nec palatinis officiis reperíantur in<br />
remedium salutare collata : cujus rei ex utroque<br />
concurrente defectu dual et adjudicatos<br />
sententia judiciorum elisit et eoruin bonis ad<br />
ipsorum vieem muniticants nemo surrexit,<br />
pene non res ista disciplinara in ordine, sed<br />
defecturn possuise pensatur in gente, illo majori<br />
salutis dispendio cumulato, quód tan bre<br />
( lux judicantis vigor judiciorum abstraxerat,<br />
quani illa qui qualiscumque proventus ordine<br />
proligatiouis concesscrat , tota pietatis<br />
principum amplitudo in sino sur receptionis<br />
incluserat ; sicque solo principali ventre supleto<br />
cuneta totius gentis membra vacuata<br />
languescerent ex defecto: urde evenit ut nec<br />
subsidium mediocres nec dignitatem valeant<br />
obtinere majares, quia duna solius potestatis<br />
vigor maxinia occupavit , totius plebis status<br />
rice minina jura deferida. Pro bis etenim illicitis<br />
prrsumptionibus corrigendis á Domino<br />
cum onini palatino officio simulque cum majorum<br />
minorumque convento nos omnes tam<br />
pontifices guara sacerdotes, qui á domino Jesu<br />
Christo constituti sumos populorum rectores<br />
atque precones , et universi sacris ordinibus<br />
riosx memorice genitorem ejus quxdam indebitt<br />
abstulise constiterat.<br />
V. Ne quis sibi prasurnat adipiscere regnum<br />
rege superstite. De reprobatione<br />
personarum qua prohibentur adipiscere<br />
regnum. Ex concilio toletano V.<br />
Inexpertis, et novis morbis novam decet invenire<br />
medelam ; quapropter inconsideratx<br />
quorumdato mentes, et minime semetipsos<br />
capientes, quos nec origo ornat nec dignitatis<br />
virtus decorat , passim putant licenterque ad<br />
regir rnajestatis pervenire fastigia. Hujus rei<br />
causa nostrarn °ami" cum invocatione divina<br />
et cum consenso regir potestatis vel totius<br />
convenientia populi proferimus ultionis sententiam:<br />
ut quisquis talia meditatus fuerit,<br />
quem nec electio hominum provehit , nec gothicr<br />
gentis nobilitas ad halle honoris apicern<br />
trahit , sit á consortio minium catholicorum<br />
privatus et sententia legum abstractos , atque<br />
divino judicio anathernate condemnatus.<br />
famulantes concordi definitione , fidentes in<br />
Domino, decernimus ' et optamus ut<br />
conquissitionis proligatio in (minium rermn<br />
viventium ac non ,viventium, inmobilium et<br />
moveri valentium corpore, vel specie , forma<br />
VI. De his qui sibi regnum blandiuntur<br />
spe rege superstite. Ex concilio toletano<br />
V.<br />
vel genere, qui á gloriosa memoria Chindasvintho<br />
rege á die quo in regnum dignoscitur<br />
conscendisse repertus quolíbet modo extíterit<br />
augmentaáse , omnia in sereníssimi atque<br />
clementissimi nomine domini nostri Jesu<br />
Christi Recesvinthi principis perenni transeant<br />
potestate et perpetuo deputeutur jure , non<br />
habenda quidem parentali successione sed<br />
possidenda regali veré congressione , ita ut<br />
juste sibi debita quisque rationabiliter percipiat<br />
, et de reliquis ad remedia subjectorum<br />
qurcumque elegerit principis voluntas exerveía<br />
, illis tantumdem exemptis qui memo-<br />
Ergo quia et religioni inimictim , et cunctis<br />
hominibus constat esse superstitiosum futura<br />
illicité cogitare , et casos principurn exquirere<br />
ac sibi in posterurn providere, cum scripturn<br />
sit : Non est vestrum nosse tempora vel 1710—<br />
menta quce Pater posuit in sua potestate; hoc<br />
decreto cum Dei adjuvamine censernus, ut<br />
quisquis inventus fuerit talia perquisisse, et<br />
vivente principe in alium attendisse pro futura<br />
•egni spe, aut alios in se propter id atraxisse<br />
, á convento ornnium eatholicorum exeomunicationis<br />
sententia repellatur.<br />
ratus diva memoria Chindasvinthus princeps<br />
ante regnum aut ex propriis aut ex justissime VIL De his qui rege superstite, aut sibi<br />
conquisitis visos est habuisse: in quihus cunctis aut aiiis adfuturunz provident regnunz,<br />
filiis ojos una cum glorioso domino nostro<br />
Recesvintho rege maneat et divisio libera et<br />
possesio pace plenissima. Sed et d'Ir resuas<br />
pradictus princeps de justis proventibusqfiliis<br />
sois vel quibuslibet justissimé visus est contulisse<br />
vel reliquisse , omnes eorurn jure maneant<br />
inconvulsr , illa igitur negotii flujos<br />
veritate servata , quia domino inspiranteritateque<br />
annuente grata voluntas gloriosi iv<br />
domini nostri Recesvinthi regis dignissimé adut<br />
quxque abstracta unicuique ind<br />
á diva memorir genitoris sui Chindasvintihl<br />
omnia reddi decernit cuique justissima debita<br />
et nema invasionis per hoc cal ,<br />
umniara ITIOveat<br />
aut damna requirat propter quod gloet<br />
de personis qua prohibentur ad regnum<br />
accedere. Ex concilio toletano VI.<br />
Quamquam in concilio anteriori quod anno<br />
primo gloriosissimi principis nostri habítum<br />
est, de hujusmodi re fuerit promulgata sententia,<br />
tatuen placer iterare quod convenit custodire.<br />
ltaque regis jure a constante nullus sibi<br />
aliquo opere , vel deliberatione , seu cujuscumqux<br />
dignitatis laicos , seu gradus episcópatús,<br />
presbiterii aut diaconii consecutus, ceterique<br />
clericatús officio dediti regem provideat<br />
contra viventis regis utilitatem et proculdubio<br />
voluntatem, nullo blandimento vel suasione<br />
pro cadera spe aut alios in se trahat<br />
S . J. inviolabiliter.<br />
2 S. J. R. vita.
aut ipse in alium acquiescat. Iniquutn enim<br />
et valde execrabile á christianis debet esse futuris<br />
temporibus illicita prospicere et ignaros<br />
vitae suze futura disponere. Quod si quisquam<br />
jam talia iniqua deliberatione cum quocumque<br />
est meditatus, hoc sibi noverit esse sacerdotali<br />
moderatione concessum ut venerabiliter<br />
possit hoc sine mora prxsentis principis<br />
auribus publicare: si autem obstinata deliberatione<br />
sua machinamenta noluerit dicere,<br />
pessimo plectatur in xternum anathematis judicio.<br />
VIII. De personis qua prohibentur ad regnum<br />
acceder:.<br />
Rege yero defuncto nullus tiranica przsumptione<br />
regnum assumat ; nullus sub religionis<br />
habitu detonsus aut turpiter decalvatus; nullus<br />
originem servilem trahens , vel extranex<br />
gentis horno nisi genere Gothus et moribus<br />
dignis atque prxclarus cum convenientia omnium<br />
Dei sacerdotum et totius primatus gothorum<br />
et consensu omnium populorum ad<br />
apicem regni provehatur : ut dum unanimitate<br />
et fidei conversatione permanserimus ,<br />
tum pax et longanimitas bonorum judiciorum<br />
maneat Christo prxsule sub nostrorum<br />
potestate regum et in futuro consortium invenire<br />
possimus cum ccetu omnium sanctorum<br />
: temerator autem hujus prxceptionis<br />
nostrx feriatur perpetuo anathemate.<br />
IX. De commonitione plebis ne in principes<br />
populus delinquat, et de transgressione<br />
fidei qua principibus á popal() promittitur.<br />
Ex concilio toletano IV.<br />
Post instituta quxdam ecclesiastici ordinis<br />
vel decreta que ad quorumdam pertinent disciplinam,<br />
postrema á nobis cunctis sacerdotibus<br />
Dei sententia est adhibenda et firmiter<br />
in Domino conservanda pro robore omnium<br />
nostrorum principurn et stabilitate gentis gothorum<br />
vel omnium terrx nostrx populorum<br />
pontificale ultimum sub Deo judice indisolubile<br />
ferre decretum. Multarum quippe gentium,<br />
ut fama est, tanta extat perfidia animorum<br />
ut fidem sacramentorum promissam regibus<br />
suis servare conternnant et ore simulent<br />
juramenti professionem, dum retineant mente<br />
perfidias impietatem; jurant enim regibus suis<br />
et fidem quam pollicentur prxvaricant , nec<br />
metuunt volumen istud judicii Dei pro quo<br />
indicitur maledictio cunctaque poenarum commínatio<br />
super eos qui jurant in nomine Dei<br />
omnipotentis mendaciter dum scriptum sir:<br />
Non assumes nomen domini Dei tui in vanum<br />
, nec enim habebit insontem dominus<br />
S, J. R. illud.<br />
(V)<br />
eum qui asSumpserit mimen domini Dei sui<br />
frustra: et iterum: Non perjurabis in nomine<br />
meo nec pollues nomen domini Dei tui: ego<br />
j dominus: rursumque: maledictus omnis qui<br />
urat in nomine Dei sui menolaciter, ¿Quze igitur<br />
spes talibus populis erit contra postes laborantibus<br />
adversos? ¿Qux fides comal ultra.<br />
cum allis gentibus in pace erit credenda?<br />
Quod fcedus eorum poterit esse non violandum?<br />
¿Qux in hostibus adversis sponsio eorum<br />
perrnanebit jurata, guando nec ipsi propriis<br />
regibus juratam fidem conservant? 1Quis<br />
enim adeo furiosus est, qui caput sumir manu<br />
propria desecet ? Illud enim notum est<br />
quia iminemores sunt salutis sua qui propria<br />
mana se ipsos interimunt , et dum in sernetipsos<br />
suosque reges proprias ulciscendo convertunt<br />
vires, obliti sunt illud prxceptum domini<br />
dicentis: Nolite tangere Christos mees: Et<br />
David dicit : Quis extendit manum suam in<br />
Christum domini et innocens erit? Et rursum:<br />
Quare non timuisti nianus tuas mittere in<br />
Christum domini? Illis talibus malignis nec<br />
vitare metas est perjurium, nec regibus suis<br />
inferre monis exitium. Quod si in bello data<br />
fides pacti valet , quanto magis in suis principibus<br />
et populis sine dubio servanda est ?<br />
Sacrilegium quippé est si violetur á gentibus<br />
regum suorurn promissa fides, quia non solum<br />
in eis fit pacti transgressio sed etiam in<br />
Deurn in cujus nomine pollicetur ipsa promissio.<br />
Inde enim est quod multa refina terrarum<br />
ccelestis iracundia ita permutavit et<br />
dextruxit, ut per impietatern fidei ipsorum et<br />
morum alterum ab altero solveretur et ad<br />
nihilum redigeretur. Unde et nos qui Christi<br />
sanguino rederripti sumus magis ca yere oportet<br />
casum hujusmodi gentium, ne sirias plaga<br />
feriamur prxcepti, et pxna, quod absit, puniarnur<br />
crudeli. Si enim Deus Angelis in se.<br />
prxvaricantibus non pepercit , qui per inobedientiam<br />
cxleste habitaculum perdiderunt, de<br />
quo etiam per Isaíam ídem Dominas dicit:<br />
Inebriatus est gladius meus in ccelo: i quanto<br />
magis nos nostrx salutis interitum timere deberrius<br />
ne per infidelitatern ec>dern sxvienti<br />
Dei gladio pereamus? Quod si divinam iraeundiam<br />
vitare volumus et severitatem<br />
ejus ac clementiam provocare cupimus<br />
, nos ipsi servemus erga Deum timorem<br />
atque religionis cultura. Custodiarnos igitur<br />
erga príncipes nostros pollicitam fidem atque<br />
sponsionem, quam eis facimus iu sancta: Trinitatis<br />
nomine, qua nos eruit de diaboli<br />
potestate et fecit filios adoptionis esse. Ira<br />
enim promissam custodiamos fidem ut non<br />
sít in nobis sicut in quibusdam gentibus infidelitatis<br />
subtilitas im pia , non subdola mentís<br />
perfidia, nec perita -tí nefas, mente pervicatia,<br />
nec conjurationum nefanda molimina , si<br />
rnaneat in nobis fides corta , et chantas indis-<br />
a 5. J. R. (olla.
S. J. R. nostras.<br />
2 S J. R. temeraverit aut potestate &c.<br />
3 S. J. R. studio amoris sacramentum.<br />
[ V I 3<br />
, .<br />
rapta, pro quo possimus Salvatoris nostri re-.<br />
pronti;sam percipere gratiarn , dicente .Apostolo<br />
:<br />
Deus chanitas est, et qui nianet in ea in-<br />
Deo inan,:t Deus in eo: Et dominas in<br />
evangelio • dicit : la hoc cognoscent onines<br />
quia •wei estis discipuli si invicem vos<br />
tu vel columitate regi• potestatis pollicitus<br />
est violaverit vel usurpaverit sit ipse ab<br />
orrilli Christianorum contnniunione alienus<br />
atque ab ecclesia catholica quani perjurio<br />
profanavit eficiatur extraneus , et ad extremuní.<br />
sit anathema in conspectu Sancti Spiritus<br />
, et sanctoruni oninium martyrum, ita Lit<br />
partem non habeat curn ccetu justorurn , sed<br />
cum diabolo et angelis ejus xternis supliciis<br />
condemnetur una cum eis qui ad ejus conjurationem<br />
volare 5 nituntur, ut par perdi-,<br />
tionis pcena constringa.t quos pernicie prava<br />
societas copulat. Et ideo si placet vobis ornnibus<br />
qui adestis 11xc tertia reiterata sententia,<br />
vestrx vocis. et fidei cordis eam unanimes<br />
consensu firmate. Ab universo clero toto et<br />
populo dictum est : Qui contra hanc sententiam<br />
verarnque vestram definitionem, quarn<br />
pro animarum nostrarum instituistis salute,'<br />
aliud agere prxsumpserit et interneratam implere<br />
neglexerit, sit anathema Maran atha, hoc<br />
est perditio in adventu domini nostri jestt,<br />
Christi et curn Juda Scariotis partem habeat<br />
supliciorum tara ipse quám et socii ejus. Qua-jpropter<br />
nos ipsi Dei sacerdotes qui á Dominópotestatem<br />
ligandi solvendique accepimus,<br />
onmem ecclesiam Christi ac populum admcw,<br />
nemus pariter et convenimus per indivisain<br />
sanctamque Trinitatem , ut hanc trernendam<br />
et toties iteratam sententiam ita implere<br />
tagatis in hoc sceculo, ut nullum ex nobis przsenti<br />
atque xterno condemnet judicio , sed<br />
fidem in domino prornissam gloriossimo domino<br />
Sisenando regí nostro, vel succedentibus<br />
regibus inviolabiliter custodientes ac sincera<br />
illis devotione famulantes non solum<br />
pietatis desiderabilem clementiarn in nobis<br />
provocemus sed etiam gratam pro nostra<br />
benignitate antefati principis pra2sentiarn merearnur<br />
percipere, secundum illud Apostoli observantes<br />
prxceptum dicentis : Omnibus potestatibus<br />
sublimioribus subditi estote : Non<br />
est eninz potestas nisi a Deo, et qui resistit<br />
potestati Dei ordinationi resistit ; mana principes<br />
non sunt timare boni operis sed mali:<br />
vis autenz non tiniere potestatem ? bonunz<br />
fac, et habebis lauden; ex ea: Dei autem minister<br />
est vindex in ira el qui malunz agit.<br />
X. De perfidis clericis sive laicis qui superstite<br />
príncipe in alterizts electionem<br />
Consentiunt. Ex concilio toletano VII.<br />
pars capituli L<br />
Plerosque etenim clericos tanta levitatis interdum<br />
pravitas elevat ut prxtermissa sui ordinis<br />
gravitate , ac polliciti sa.cramenti immemores,<br />
stante principe cui fidem servare prodile-<br />
.<br />
q<br />
igitur apud nos superba prxsaniptione<br />
regnum arripiat : nullus exeitet sut=<br />
pervt-us a mutuas seditiones gentium : nema<br />
meditetur interitus repartí : sed defuncto in<br />
pace principe primates totius gentis cum satcerdotibu.s<br />
, qui ligandi solvendique acecperant<br />
potestatem, quorumque benedictione vel<br />
unctione confirmantur principes , simul omnes<br />
una nimes Deo annuente successorem regni<br />
consilio communi constituant, ut dum unitatis<br />
concordia á nobis retinetur, nullum patria<br />
gentisque discidium per vira atque ambitum<br />
oriatur. Quod si hanc sancta adtnonitio mentes<br />
vestris non corrigit et ad salutem communem<br />
cor vestrum nequaquam perducit , audite<br />
sententiam ferientis nostram gladii, quarn<br />
cum Dei juvamin.e secundum quod data est<br />
nobis á Deo potestas, pando ore, credulo corde,<br />
auribus vestris intonamus et profuturis<br />
pavendam et observandam conscriptam relinquimus.<br />
Quicumque igitur á nobis vel to-.<br />
tius Hispaniie populis qualibet conjuratione<br />
vel studio sacramentum fidei sux, quod pro<br />
patri 3 gentisque gothorum statu vel conservatione<br />
regir salutis pollicitus est, .supervacua<br />
mente temeraverit 2 , aut regem nece<br />
attentaverit , aut potestate regni exuerit , aut<br />
prTsumptione tyranica regni fastigium usurpaverit,<br />
sit ipse ille Deo priinun-i reus atque ab<br />
ecclesia catholica quarn perjurii crimine profanaverit<br />
efficiatur extraneus, et ab omni ccetu<br />
Christianorum alienus atque anathema in<br />
conspectu Dei patris et angelorum ejus cum<br />
omnibus impietatis sine socíis , quia oportet<br />
quod una pcena teneat obnoxios, quos similis<br />
error invenerit iniplicatos. Quod iterum secundó<br />
replicamus dicentes : Quicumque amodo<br />
ex nobis vel cunctis Hispanix populis quolibet<br />
tractatu vel studio 3 sacramentum fidei<br />
sux, secundum quod supra taxatum est, violaverit<br />
vel usurpaverit, sit ille ab onmi consorcio<br />
Christianorum alienus atque ab ecclesia<br />
catholica, quarn perjurii crimine profanavit'<br />
efficiatur extraneus, sitque anathema in cons<br />
pectu Christi et apostolorum ejus et dantnatus<br />
in futuro ejus judicio habeatur cum<br />
participibus suis , quia dignum est qui tálibus<br />
sociantur ipsi etiam damnationis eorum<br />
ticipationi obnoxii teneantur. Hoc etiam pter<br />
tió adclarnamus dicentes : Quicumque arnodo<br />
e nobis vel cunctis Hispania populis<br />
bet meditatione vel studio sacramentum gui fidei, i<br />
quod pro patria salute gentisque gothorum<br />
Sta-5<br />
4 S. J. ex.<br />
5 Ex S. J. R. In Comp. violare.
niserant , in alterius electionem temeraria<br />
levitate consentiant. Abrogare decet hanc<br />
omnino licentiam et á nostro consortio penitus<br />
extirpad ita ut si quicumque laicorum<br />
quandoquidem intra fines patrio gothorum superveniens<br />
regni apicem sumere fortasse tentaverit<br />
eique clericorum quilibet adjutorium<br />
vel favorem praestiterit, atque hunc qui superbite<br />
videtur eamdem regni ambitionem prxvalente<br />
delito pervenire contigerit , ex eo<br />
quidem tempore vel die eundem episcopum<br />
vel cujuslibet ordinis clericum excomunicaturn<br />
manere perpetim oportebit , quód i tali se<br />
scelere implicavit; tamen si improbitate principis<br />
cuí iníqué consensit , non potuerit instantia<br />
sacerdotum á comunione suspendi, salten<br />
qui superstitem eum post ejusdem regis<br />
obituin invenerit , superioris anathematis correctioni<br />
subjaceat. Quicumque vero illi pretér<br />
in ultimo vitx sux termino, si tamen hunc<br />
legitimé pcenitere probaverit, comunionis gra-.<br />
tiara consenserit impendendam, particeps criminis<br />
illius efectus anathema fiat in perpetuum.<br />
Nova iterum ratio persuasit synodalis<br />
ut super hanc constitutionem deberemus 2<br />
aliud pro laicis decernere. Quicumque etiam<br />
laicorum in przdictis capitulis hoc est adversitate<br />
gentis vel regia potestatis se conferre<br />
voluerit vel talibus opero prabendo noxius<br />
fuerit ultra repertus, non solum, ut dicturn<br />
est, omnium rerum suarum proprietate privetur,<br />
sed etiam perpetua excomunicatione<br />
damnetur : nunquam illi prxter in ultimo<br />
die mortis sux communio trilmatur, , excepto<br />
si aliter comunionis ejus remedium adhibea-<br />
t S. J. R. qui.<br />
z S. J. R. debeamus.<br />
3 S. J. R. probabitur.<br />
4 S. J. R. pztestatis.<br />
(VII]<br />
tur, , si legitimé hunc peenitere probaverint 3<br />
vel impetratione sacerdotum apud principem<br />
fuera impetratum. Nam si, quod omnino fieri<br />
non oportet , in derogatione aut contumelia<br />
principis adhuc reperiatur aliquis nequiter<br />
loqui, aut in necem regis seu dejectionem<br />
intendere vel consilium aliis prTbere , nos<br />
siquidem hujus operantem excornunicatione<br />
dignum censemus, verumtamen ut sit illi quandoque<br />
licentia communicandi pietati principis<br />
discernendum relinquimus, cojos procul<br />
dubio pietatis 4 est et subjectorurn culpas<br />
misericordia judidis sententia temperare.<br />
Contestamur autem clementissitnos principes<br />
nostros et per inefabile divini nominis<br />
sacramentum obtestantes unanirniter obsecramus,<br />
ne quandoquidem absque justita ubi necese<br />
fuerit ímploratione sacerdotali excomunicationis<br />
huju3 sententiam á perticlis clericis<br />
vol laicis talia perpetrantibus vel consensum<br />
prxbentibus quacumque temeritate suspendant.<br />
Nam magis eorum principum utilitatibus<br />
videtur fal7ç consultum, si hujus consti-<br />
tutionis nostrw forma ab ipsis principibus servetur<br />
et omnibus subjectis intpleni cogatur.<br />
Si quis vero hxc instituta execranda putaverit<br />
et implore neglexerit , anathema fiat velut<br />
prxvaricator catholícT fidei, et sen-iper apud<br />
Deum reos existat , quicumque regum deinceps<br />
canonis hujus censurara in quocunique<br />
crediderit vel promiserit violandam.<br />
XI. De has qui juramenti sni profanafores<br />
extitisse noseniitztr. 4-h-a rex .. Ex<br />
concilio toletano XVI. LX episcoporum.<br />
&cut ulcus quod graviten s serpit in corpore<br />
non nisi gravioribus medicaminibus aut ferro<br />
curatur aut ustione cohibetur, ita perfidomm<br />
obstinatio , quT nullatenus inhibetur dudoribus<br />
sententiis, necesse est ut multiplicetur.<br />
Nam quamquam dominica sandio protestetur:<br />
Non morietur pater pro filiis ncc j'IN pro<br />
parentibus, sed unusquisque pro pececito suo<br />
niorietur : et iterums filias non portabit iniquitatem<br />
patris , et pater non portabit<br />
tatem tamen et quia jurisjurandi transgressio<br />
valde inolevit , et machinandi contra<br />
principes nostros consuetudo sirva concrevit,<br />
que, aut rece diversa princeps interimatur,<br />
aut regni dignitate privetur, quod nequaqueun<br />
prohiberi potest nisi .severiori censura ; ideo<br />
per hujus institutionis nostri: decretum sancimus<br />
, ut quicumque deinceps cujuslibet sit<br />
honoris vol ordinis persona in necem vol<br />
dejectionem regiam quidpiam machinaverit<br />
en mque quilibet nocibilitate impetendum crcdiderit<br />
aut gentem ejus vel patri= quibuslibet<br />
factionibus vol machhrationibus disturbare<br />
contenderit , tam ípse quam omnis ojos<br />
posteritas ab onmi palatiui ordinis honore 6<br />
privati fisci juribus sub perpetua servitute nianeant<br />
religati; potestate autem 7 gloriosi principis<br />
nostri vol succedentium regum semita,<br />
ut si 8 aut qui jam pro SIAT infidelitatis perfidia<br />
canonicé ac legaliter dijudicati sunt, aut<br />
eos qui deinceps á fidei sucre juramento exorbitaverint<br />
et adversiun principeni nostrum<br />
vol ejus successorem aliquid nocibilitatis aO:re<br />
aut n'achinare studuerint , si eos ut diximus<br />
pia indulgentix voto quandoque relevare voluerit<br />
, licentia illius quxque vera manebit,<br />
quia res eorum justo ac legali ordine in ejusdem<br />
principis nostri dominio perveníunt ; ex<br />
quibus etiam quxdam ejus principis nostri<br />
collatione tam ecclesia: Dei guau: proles ejus-dem<br />
principis nostri seu etiam alii piltres ex<br />
populo pro sui serviiti merito accipere meruerit<br />
; proinde instituentes decerninlus ut<br />
Hollo unquam tempore eorum hin qui jura-<br />
s S. J. R. grande,<br />
6 S. J. R. dignitate.<br />
7 S. J. R. Lir/1c%<br />
2 S. J. sk-ut.<br />
b2
mentí sui profinatores extitisse noscuntur seu<br />
extiterint , vel subsequens eorum posteritas,<br />
in nocibilitatem contri' intenden'e audeant<br />
nec ipsa res cis auferre quoqua pacto studeant.<br />
Ideo denique , ut praanisimus, severissimarn<br />
hanc decreti nostri curavinius promulgare<br />
sente.ntiam , ut qui suum non formidat<br />
exitum, salten tiliorum cunetxque sucre posteritatis<br />
pertimescat interiturn. Si quis sane<br />
regum succedentiurn cunetas. hujus constitutionis<br />
nostra-, definitiones custodire aut implere<br />
distulerit, oninis linea generationis ejus<br />
perpetim condemnata depereat , et insuper<br />
ex divino judicio rebus omnibus et honore<br />
pnesenti sxculo careat , atque Christo judicante<br />
cum diabolo ejusque sociis ad interitum<br />
gehennat perveniat; et ideo si placet<br />
omnibus qui adestis luce nostra sententia,<br />
-vestrx vocis eam pari consenso firmate. Ab<br />
universis Dei sacerdotibus palatiique senioribus<br />
seu etiam clero et omni populo dictum<br />
est: QuicLlmque profanator contra hanc vestrarn<br />
detinitionem et regiam electionem venire<br />
prxsunipserit, sit anathema maran atha<br />
hoc est , perditio in adventu Domini nostri<br />
Jesu Christi et cual Juda Scariotis habeat<br />
partem perenniter obnoxius ipse et socii<br />
eorum.<br />
XII. De custodia vitx principian et def<br />
ensione pr ‘ecedentiumreguni adhibenda<br />
it sequentibus sibi principibus. Ex concilio<br />
toletano VI.<br />
Jam quidem in antecedenti universali synodo<br />
pro salino nostrorum principum constat<br />
esse consultuni , sed tamen libet iterare bene<br />
sancita et digna auctoritate munire salubriter<br />
ordinata : ideoque contestamur coram<br />
Deo, et omni ordine angelorum coramque<br />
prophetaruni, atque apostolorum , vel omnium<br />
martyrum choro, coram omni ecclesia<br />
catholica, et christianoruin ccetu , ut nemo<br />
deinceps intendat in interitum regis , nemo<br />
regni eum glibernaculis privet , nemo tyranica<br />
przesumptione apicem regni sibi usurpet,<br />
nemo quolibet machinamento in principis<br />
adversitatern sibi conjuratorum manun-i adsociet.<br />
Quod si in quodpiani horum quisquam<br />
nostrorum temerario ausu prxsuniptor extiterit<br />
, anathernate divino percussus absque<br />
ullo remedii loco habeatur condernnatus eterno<br />
judicio. Is autem qui ejus sedero fuit princeps<br />
assecutus , si vult se ipsum á tanto expiare<br />
piaculo, quasi proprii patris ejus ulciscatur<br />
interitum , in cojos defensionis auxilio<br />
universa regni gothorum sentiat fortitudo:<br />
si autem desidi cura et minori zelo tala funestum<br />
noluerit vindicare scelus , sit ex nos-<br />
S. J. R. in hoc scuio<br />
.3, R. scr<br />
tra omnium sententia oprobrium ceteris gentibus.<br />
XIII. De indulgentia principum noxiis<br />
reservata. 2 Ex concilio toletano VI.<br />
In his omnibus que pnernisinins potestatem<br />
indulgentix in culpis delinquentium principi<br />
servamus juxta pietatis et bonitatis sux moderamen<br />
ut ubi emendationern prospexerit<br />
mentium, veniani tribuat culparum.<br />
XIV. De custodia salutis reglen et dejensione<br />
prolis prasentitinz principum et<br />
succedentium. Ex concilio toletano V.<br />
Summa autem nobis vigilantia et .grandi religionis<br />
cura providendum est ut mala qua<br />
asidua prohibita perpetrantur conspectá 3 dis_<br />
cipliná ecclesíasticá extirpentur. Non enim<br />
incassum scriptum est : Pestilente flagello<br />
.stultus sapientior erit. Quam ob rem quoniarn<br />
prxponderante onere delictorum experientiá<br />
pene semper ac sxpe fieri addiscimus quod<br />
magnopere vitare debemus , quodque etiam<br />
custodituros nos curn divinis sacramentis<br />
spondemus superba temeritate violamus , ideo<br />
frequenter est compescendum quod crebró<br />
invenitur transgressum. Sed ne succedentes<br />
prxcedentibus ac deinde sequentes invídant<br />
anterioribus , ut cuneta quieta et paccata<br />
permaneant, hxc nostri concilii communiter<br />
considerata defertur sententia, quatenus ser-vata<br />
permaneant quxcumque universali et<br />
magna synodo provisa atque conscripta circa<br />
principum salutem et utilitatem sunt, hxc<br />
quoque adjecta custodiantur , ita videlicet ut<br />
omni benignitate °amigue firmitate circa<br />
omnem posteritatem principis nostri vel succedentium<br />
regum teneatur dilectio, et prxbeatur<br />
rationabile defensionís adminiculum:<br />
ut ne rebus eorum justa provisis aut etiam<br />
parentum digna provisione procuratis vel<br />
juris proprietate possidendis á quolibet injusta<br />
fraudentur : ne á quoquani causa et<br />
exquisita lxdendi eos assensus prxbeantur;<br />
ne quocumque modo in quibuslibet rebus<br />
spreta dilectione molestentur, sed diligenter<br />
cuneta qua:. de justo conquisitu vel donatu<br />
habentur feliciten possideantur; hxe enim<br />
centia eficit et príncipes subjectis nimium<br />
esse suspectos et subjectos in bonis principum<br />
cupidos. Quocirca ne free promissa tenerentur,<br />
et ut cupiditas radia omnium malorum<br />
auferatur , contestamur omnes prxsentes<br />
et absentes, et etiam futuris temporibus<br />
subsequentes coram Deo et angelis ejus,<br />
quod si quisquam bujes nostri constitutio-<br />
3 S. J. R. circunscripta.<br />
- •
nis violator extiterit atque contemptor et quacumque<br />
argumentatione odiosé filios regum<br />
molestare, aut in aliquo fuerit eos conatus<br />
ladere , sit in christianorum anathema ccetu,<br />
atque superno condemnetur judicio ; sit exprobabilis<br />
omnibus catholicis et abominabilis<br />
sanctis angelis in ministerio Dei constitutis,<br />
sit in hoc seculo perditus et in futuro damnatus<br />
qui tam recta provisioni nostrx nolucra<br />
prabére consensum.<br />
XV. De incolumitate , et adhihenda dilectione<br />
regia protis. Ex concilio toletanó<br />
VI.<br />
Sicut insolentia malorum regum odiosa semper<br />
et execrabilis extitit in subjectis , ita quaque<br />
bonorum provida utilitas amabilis efficitur<br />
populis. Quocirca quis ferat aut quis<br />
toleranter christianus videat regis soboles aut<br />
posteritatem expoliad rebus aut privad dignitatibus<br />
Quod ne fiat, generalis promittitur<br />
de principis filiis sententia nostra, id est de<br />
.prasentis excellentissimí principis vel succedentium<br />
regum posteritate dantur á nobis<br />
aperta decreta, ut ea, qua synodus przeterito<br />
aneo constituit circa carmena posteritatem<br />
ejus, universitas regni sui conservet : hoc est<br />
ut prrbeatur filiis ejus dilectío benigna et<br />
firma, et tribuantur eis ubi loci oportunitas<br />
fuerit defensionis adminicula justa ; ne de<br />
rebus justé proligatis , aut parentum dignitate<br />
procuratis , vel largitate principis adeptis,<br />
aut alicujus impensis atributis, aut etiani<br />
proprietate debitis fraudentur qualibet insidia<br />
calliditatis: neve á quoquam ladendi eos prabeantur<br />
argumenta machinationis quia dignum<br />
est ut cujus regimine ha.benius securitatem,<br />
ejus posteritati decreto concilii impertiamus<br />
quietem atque honorem. Qui yero temerator<br />
hujus nostra sententir extiterit, severiori<br />
ultioni subjaceat.<br />
XVI. Item de munitione regia prolis. Ervigius<br />
Rex. Ex concilio toletano XIII.<br />
Cognovit ccetüs nostri reverentia aliquid<br />
promulgare quod valeat et pietati regir vicem<br />
beneficentir reddere et principali soboli ad<br />
futurum prodesse. De hoc sane principe rostro<br />
id nos definisse convenit cujus proinde<br />
paccato imperio regimur , affectu fovemur,<br />
pramiis fruimur ; et ideo qui tot erga gentem<br />
suam ejus beneficia prasentimus ut saltim<br />
ejus filiis fortia tutionis adfutura adminicula<br />
prorogemus. Contestamur ergo omnes presentes<br />
ac absentes , seu etiam futuris temporibus<br />
subsequentes sacerdotes vel principis<br />
seu cujuscumque honoris aut ordinis homines<br />
x S. J. R. coudemnatus.<br />
coram Deo et sanctis angelis ejus, ut nulIi<br />
in futuro posteritati ejus vel glorie conjuols<br />
sux atque bis qui glorix sur filiis vel filiabus b<br />
conjuncti esse noscuntur, seu etiani qui adhuc<br />
conjuncti non sunt, sed protinus conjungendi<br />
sunt, injustas kedendi occasiones exquirant:<br />
nullus oculté vel publicé per qux abciicentur<br />
malitir sur contra eos vota extendat: nerno<br />
eos gladio vel qualibet pernitiosa factione<br />
interimat : nullus consilium injusté vel opus<br />
quibus dejiciantur vel nudentur exhibeat:<br />
nullus bis injusté violenter tonsure signaculum<br />
imprimat: nullus vestem contra ordinem<br />
gloriosa conjugi ejus vel filiabus suis atque<br />
nuribus mutare prrsumat: nullus etiam extra<br />
evidentis culpa judicium aut exiliis eos relegandos<br />
inducat aut eorum corporibus quarumlibet<br />
detruncationum vel fiagellorum inferat<br />
detrimenta, quó curo prxmemoratis oro.<br />
nibus omnis ejus in toto adfutura gloriosa<br />
posteritas lrsionis injustam non per ferat notam<br />
, nec regum sentiat detrimenta. Siquis<br />
autem hominum , tam regia potestas quam<br />
etiam cujuslibet sit ordinis aut honoris , buje<br />
nostra sententix non adquiescens hijos filiasve<br />
de gloria - sur una cum serenissima conjuge<br />
sua vel supradictis omnibus amodo vel quandoque<br />
sine justo partís sitie negotio aut<br />
deudos impetierit aut dejiciendos elegerit, vel<br />
ex propria deliberatione consenserit , quó aut<br />
de rebus sibi debitis injusté expoliati nudentur<br />
aut dolo vel machinamento quolibet dejiciantur,<br />
sit anathernate ultus 1 et futuri examinis<br />
judicio condemnatus.<br />
XVII. Itero de munitione conjugis atque<br />
prolis regia. Ex concilio toletano<br />
Cum enim religiosissimus et gloriosissimus<br />
princeps noster zelo zelatus pro domino Deo<br />
exercituum inimicos vera fidei sanctx, qui diversa<br />
occasione maluerunt catholicx credulitatis<br />
statum evertere , et jurisjurandi profanationem<br />
visi sunt incurriese , ita recto judicii<br />
tramite digna cernitur ultione percutere,<br />
quatenus et injuriam crucis Christi vindicaret<br />
, et statum totius sanctx ecclesia conservaret<br />
, atque genti ác patria sur defensionis<br />
munimina necessaria provideret; ideo nos<br />
pro tot tantisque beneficiis, quibus tan' ecclesia<br />
genti ac patria sur propagare intendit<br />
, cupientes in aliquo eidem principi<br />
piam retributionem dependere, per hujus definitionis<br />
riostra sanctiones depromimus et<br />
per individua Trinitatis inviolabile sacramentum<br />
cunctos tam nunc in pr2esentí consistentes<br />
quam futuris temporibus cujuslibet<br />
ordinis vel generis homínes succedentes convenimus<br />
atque contestamur,ut si quandoque<br />
contigerit , ut gloriosa nostraque regina
tinis et felicioribus serenissimi nostri principis<br />
annis minsactis religiosé existas in<br />
tate superstes, atque ex eo habuerit dulcísimas<br />
proles, Hulla mordacitate<br />
Hullas odií stimulis acti, nulto diabolicx fraudis<br />
instinctu permoti Contra eos quisquam<br />
conctur assurgere. Nullus citra evídentium<br />
culparum indicium per quascumque subtilissimas<br />
indagationes nocibilitatis adversus eos<br />
perquirat occasiones. Nultis eorum vita cujuslibet<br />
instantia obteratur injustissimis<br />
(-bis , nullis maceretur inediis. Nullus quoque<br />
filiis ac filiabas eorum vel succedentium<br />
regum contra eorum voluntatem religionis<br />
habitum imponat , aut exilii ergastulis<br />
mancipandos statuat , peque flageilorum verberibus<br />
crucict , per quod et dignitate priventur<br />
, et extra debitum justitix ordinem<br />
rerum suarum eis ambitio auferatur: sed<br />
quietis ac tranquilitatis ope fulciti tarn quod<br />
eis de parentali facultate debita successio<br />
ciederit , quárn etiam quod per auctoritatum<br />
oracula ideen clementissimus dominus noster<br />
ibis conferre rnaluerit, vel qua ab illis justé<br />
conquisita extiterint , imperturbato 2 jure<br />
possideant et de rebus ipsis judicare quod<br />
voluerint licentiam habeant. Necessarium<br />
enim unicuique debet videri ut sacerdotalibus<br />
praniiiniantur oraculis et eorum edictis<br />
per ornnia reddantur liberales , et si guandoque<br />
extiterint destituti secundum canonici<br />
vigorern edicti, sacerdotum manebunt defensionibus<br />
contuendi. Si quin igitur hoc pietatis<br />
edictum violandum delegerit, infirmandum<br />
crediderit , aut quoquo pacto temerare intenderit,<br />
sit perpetui anathematis ultione damnatus<br />
et a pagina ccelesti abrasus atque<br />
curo diabolo ejusque sociis acrioribus suplicus<br />
alligatus.<br />
XVIII. De remuneratione collata fidelibus<br />
regaliz.<br />
Prinuuzi fraudare fidelibus non solum inhu-<br />
z s. J. R. habitui.<br />
[X)<br />
rnanum sed etiam exista injustum : ideoque<br />
cura fidei meriturn tan). in rebus divinis quairt<br />
in humanis non habeatur ingraturn, dignum<br />
videtur ut sacerdotalis sententia consulat<br />
delibus regis. Proinde auno primo pmo serenissimi<br />
principis nostri decrevít concilium sancturn,<br />
ut omnes qui fideli obsequio et sincero servitio<br />
voluntatibus vel jussis paruerint principis,<br />
totaque intentione salutis ejus custodiara<br />
vel vigilantiam habuerint á regni successoribus<br />
nec á dignitate nec á rebus pristinis<br />
causa repellantur injusta : sed et nunc ita pro<br />
uniuscujusque utilitate principis moderentur<br />
discretione, sicut eos prospexerit necessarios<br />
esse patria et sic illis impertíatur benignítas,<br />
ut in ceteris maneat gratia potestas , quatenus<br />
ita omnia in rebus justé conquisitis lucrentur<br />
, ut posteris relinquendi vel quibus<br />
voluntas eorum decreverit conferendi spontinco<br />
fruantur arbitrio. Ceterum si infidelis<br />
quisquam in capite regio aut inutilis in rebus<br />
commissis prxsenti piissimo domino nostro<br />
vel succedentium regum extiterit inclementix,<br />
ejus manu et potestatis nutu constet bujus<br />
moderatio. Nefas enini est in dubium deducere<br />
ejus potestatem cui omníum gubernatio<br />
superno constat delegata judicio: quod si prius<br />
ejus indicium quispiam repertus fuera ejus<br />
vita fuisse infidelis , quicquid largitate ipsius<br />
in rebus habuerit conquisitis careat in confiscandum<br />
, et fidelibus largiendum. Hujus<br />
quoque sententia fortitudine vel valore decreti<br />
nostri seriem quam in serenissimi principis<br />
nostri edidimus nomine, nos omnes hanc<br />
ex recta fidei vel pietatis ac justitix fonte manantem<br />
coram Deo et sanctis angelis ejus<br />
ortodoxas omnibus et nunc et in futurum<br />
impensissimé conservare commendamus, obsecrantes<br />
enixiús ut hanc et reverenter cuna<br />
Dei timore adimpleant et ab emulis defendant<br />
benigné; contemnentibus eam<br />
severitatis ultio pavenda perveniat , observantibus<br />
autem misericordia profluens , pax<br />
perpetua 7 et gloria sempiterna contingat.<br />
Amen.<br />
z 5. J. R. innarboo.
PRÓLOGO.<br />
El pensamiento de hacer la edicion, que ahora publica la real Academia<br />
Española , del código de la legislacion hispano-gótica , conocido con el<br />
nombre de Fuero Juzgo , tuvo su primer origen en el año de 1 7 84. Consideró<br />
entonces con mucha razon la Academia que la publicacion de los<br />
escritos primitivos de nuestra lengua era el medio mas á propósito para<br />
ilustrar sus orígenes y poner de manifiesto los pasos por donde se fue formando<br />
desde sus principios ; y recorriendo las producciones de esta clase<br />
que nos presenta nuestra historia literaria, no podia menos de fixar su<br />
atencion en la antigua traduccion castellana, mandada hacer por el rey<br />
San Fernando , del código legal que gobernaba desde el tiempo de los<br />
wisigodos : monumento de los mas calificados de nuestro idioma , con el<br />
qual pocos pueden competir en la antigüedad , y ninguno en la importancia<br />
del asunto, y uno de los ensayos que mas contribuyeron á formar el<br />
nuevo romance castellano y á darle aquel grado de pulidez y hermosura<br />
con que á poco se mostró en las Partidas y en otros escritos coetáneos.<br />
Esta fue la ocasion que excitó en la Academia la idea de publicar el<br />
Fuero Juzgo. Mas sin perjuicio de semejante consideracion, que siempre<br />
debia ocupar el primer lugar en la conducta de un cuerpo destinado exclusiva-nente<br />
por su instituto á cultivar é ilustrar el lenguage, no podia olvidarla<br />
Academia la falta que se experimentaba de una edicion digna de<br />
Código tan antiguo y respetable. A pesar de ser el Fuero Juzgo castellano<br />
obra emprendida y executada por disposicion de uno de los príncipes mas<br />
ilustres y gloriosos que han regido la Monarquía ; á pesar de ser el único<br />
Código que dió leyes á nuestros antepasados por espacio de algunos siglos,<br />
y de no estar derogado hasta ahora ; á pesar de lo que su lectura contribuye<br />
á la explicacion de nuestras antigüedades, usos y costumbres; solo<br />
existia una edicion harto defectuosa hecha en Madrid por Alonso de Villadiego<br />
el ario de 1600 , que se reimprimió despues en el de 1792.<br />
Y así pareció á la Academia que al mismo tiempo que daba nueva<br />
luz al estudio de nuestro lenguage con la publicacion del Fuero Juzgo<br />
castellano , hacia tambien un servicio notable á la nacion, ofreciéndole uno<br />
de los documentos de mayor gravedad é influencia para la ilustracion de<br />
su jurisprudencia é historia.<br />
Hijo fue de este mismo deseo de la utilidad corutin el proyecto de<br />
incluir en la edicion presente el Forum Judicum , ó Código latino de las<br />
leyes wisigodas , de que es traduccion el Fuero Juzgo castellano. Como no
es posible entender bien el texto de una version ni fixar su leccion<br />
verdad<br />
paso el original , la Academia, que ha dis-<br />
era , sin consultará cada<br />
fru tado para este fin varios códices antiguos y autorizados del Forum<br />
que se conservan todavía, ha tenido frecuentes ocasiones de ad-<br />
Judicum<br />
graves defectos de que adolecen sus ediciones precedentes. Y aquí<br />
vertir los<br />
no puede menos la Academia de notar la incuria de nuestros mayores y<br />
la fatalidad que en muchas materias ha perseguido á nuestra literatura.<br />
Cinco ediciones se han hecho del Fuero Juzgo latino, y las cinco se han<br />
de España. Pedro Piteo fue el primero que lo publicó en e Paris<br />
hecho ibera i<br />
el afta de 1579 , y despues le imitaron Escoto y Lindembrogio en Alemafia<br />
, y Canciani y Giorgioqui en Italia; pero á pesar del mérito y diligencia<br />
de aquellos sabios extrangeros , todos .ellos incurrieron en los<br />
defectos é imperfecciones que son indispensables en obras de este género,<br />
quando se executan fuera del pais en que únicamente abundan los códices<br />
antiguos, sin Ios quales de poco sirve el ingenio y doctrina de los editores.<br />
La Academia, que ha disfrutado copiosamente de estas ventajas y auxilios,<br />
se ha aprovechado de ellos para mejorar las ediciones anteriores en obsequio<br />
de la nacion y de los doctos.<br />
Para que la presente sea mas útil á los estudiosos de nuestro Derecho,<br />
publica tambien la Academia el discurso preliminar sobre el Fuero Juzgo,<br />
en que uno de sus individuos mas antiguos y beneméritos, uno de los ministros<br />
que mas honran la magistratura española con sus luces y sus virtudes<br />
, trata de la primitiva legislacion de los wisigodos , de sus diferentes<br />
colecciones legales , de los autores de ellas, de la época en que se formó<br />
el Fuero Juzgo , de su traduccion al castellano, y del uso , autoridad<br />
y observancia de sus leyes, ilustrando todos estos puntos con exquisita erudicion<br />
y crítica, y refutando con singular felicidad los muchos errores y<br />
preocupaciones vulgares que introduxo en estas materias la inadvertencia<br />
ó ignorancia de varios escritores.<br />
11,1as á pesar del celo con que la Academia ha tratado de satisfacer de<br />
esta suerte los deseos de los aficionados á nuestras antigüedades legales,<br />
no ha debido perder de vista que el objeto primario, el asunto esencia/<br />
de sus tareas en la actual edicion es ilustrar los orígenes y progresos del<br />
romance castellano. La Academia insiste en esto , porque prevee que habrá<br />
algunos sugetos de paladar excesivamente delicado, á quienes fastidiará<br />
la repeticion de observaciones sobre palabras mal formadas y todavía<br />
medio- bárbaras ó que<br />
preocupados de la importancia del Fuero Juzgo<br />
considerado como obra legal , y de las ideas relativas á la legislacion y á<br />
la historia que excita su lectura, mirarán quizá con desden y aun tacharán<br />
de mezquino el minucioso exárnen de las palabras y sus variantes en que<br />
ha entrado la Academia ; sin advertir que en el plan de ésta el asunto es<br />
lo accesorio , y el lenguage lo principal.<br />
Luego que la Academia concibió el designio de dar á la luz pública<br />
el Fuero Juzgo , se dedico con particular empeño á recoger los códices<br />
de mas autoridad, tanto latinos corno castellanos, que existian en diferen-
tes archivos y depósitos de España, para poder con su auxilio asegurarse<br />
de la verdadera leccion del original, y notar y comparar en la traduccion<br />
los diferentes estados y gradaciones del lenguage, segun las diferentes<br />
fechas de los códices y las diversas provincias en que se escribieron.<br />
A solicitud de la Academia se expidieron las reales órdenes de 8 de<br />
febrero y 2ó de setiembre de 1785, para que se le franqueasen los códices<br />
del Fuero Juzgo latino y castellano que poseia la Biblioteca Real de<br />
Madrid, la de San Lorenzo del Escorial , y varias universidades , colegios<br />
mayores , conventos é iglesias catedrales del reyno.<br />
Esta ilustrada proteccion del Gobierno, como asimismo la generosidad<br />
con que algunos particulares suministraron otros exemplares antiguos<br />
manuscritos, produxo la copia de códices que la Academia tuvo á su dis-•<br />
posicion para, desempeñar y llevar al cabo la empresa.<br />
El público es acreedor á que se le dé noticia de los que eligió y usó<br />
la Academia, porque solo de ellos pueden recibir autoridad las ediciones<br />
de obras antiguas ; así como esta exposicion dará tambien á la Academia<br />
derecho para pedir y obtener la confianza de los lectores.<br />
Para el original latino se consultaron el códice Vigilano y el Emilianense,<br />
aquel escrito el año 9 76 de la Era cristiana por Vigila ó Vela, y<br />
sus discípulos Sarracino y García, inonges todos tres de Albelda en Rioja,<br />
por lo que suele el códice llamarse tambien Albeldense ; y éste escrito el<br />
año de 994 por Velasco y su discípulo Sisebuto, y conservado en el monasterio<br />
de San Millan de la Cogolla , por lo que se le dá el nombre de<br />
Emilianense. Ambos son muy conocidos en nuestra historia literaria por<br />
la importancia de los tratados que contienen ademas del Fuero juzgo , por<br />
la gallardía de su escritura, y por la descripcion y uso que de ellos hicieron<br />
Ambrosio de Morales, Juan Vazquez del Mar mol y otros sabios: pertenecen<br />
á la biblioteca del Escorial. Se cotejaron otros tres códices de la<br />
misma biblioteca, entre ellos el que llaman de Cardona, por haber sido regalo<br />
de Don Juan Bautista Cardona, obispo de Vique, á Felipe II. Un códice<br />
gótico en folio , con dibuxos iluminados , propio del cabildo de San<br />
Isidro de la ciudad de Leon , que ademas del Fuero Juzgo contiene otros<br />
varios opúsculos , y por el qual, ó por otro muy semejante puede creerse<br />
que se hizo la version castellana en el siglo XIII, atendida su mayor conformidad<br />
con este códice segun resulta de los cotejos hechos por la Academia.<br />
Otro que es propio de la universidad de Alcalá: otro gótico fcanqueado<br />
por la santa iglesia de Toledo con varias notas arábigas en las margenes<br />
; y finalmente otro del convento de San Juan de los Reyes de la<br />
misma ciudad , escrito asimismo en caracteres góticos , que comprendia<br />
ademas el fuero de Leon y Palencia, y que desgraciadamente pereció en<br />
el incendio de aquel convento ocurrido durante la última guerra.<br />
Para el Fuero Juzgo en Castellano se tuvieron presentes muchos códices<br />
manuscritos muy antiguos y apreciables. Entre ellos, uno del archi-<br />
vo de la ciudad de Murcia á quien lo regaló, segun parece, el rey Don Alonso<br />
el Sabio. Extrájose de real Orden en tiempo del Señor Don Fernan-<br />
* 2
do VI, para que lo copiase el padre Andres Marcos Burriel ; y hablé ndose<br />
ext raviado despues de hacerse la• copia, un particular lo presentó pasados<br />
muchos actos al Sefior conde deFloridablanca, á la sazon primer secretario<br />
de Estado , quien lo remitió á la Academia paraque lo disfrutase en la edicion<br />
que preparaba. Es un códice de z 3 o hojas útiles en 4.0 , escrito en<br />
vitela : tiene las rúbricas ó epígrafes de color encarnado , y las iniciales<br />
alternativamente rojas y azules, con dibuxos sin iluminar al principio de<br />
los libros. En todos ellos se ve un rey en conferencia con algunos obispos,<br />
y<br />
conforme á la opinion comun en el siglo XIII, expresada repetidas veces<br />
en los códices de aquel tiempo y de los inmediatos, de haberse or denado<br />
el Fuero Juzgo en el concilio IV de Toledo , deben representar al rey Sisenando<br />
y á los padres de aquel concilio. En las últimas hojas, concluidos<br />
ya los doce libros del código, está la Ordenador; que fizo el rey Don Al-<br />
onso con los honres buenos de Toledo en razon de los asentamientos , y las<br />
f<br />
preguntas que Don Remon del Poyo é Joham de Meya é Marin de Agreda,<br />
mandaderos del conceyo de Murcia, ficieron á Don Diag Alfonso, alcalde<br />
mayor por el rey en Sevilla, sobre algunas leyes del Fuero.<br />
El tiempo y el descuido han ocasionado daños de consideracion en este<br />
precioso manuscrito. Se echan menos dos hojas del prólogo á título preliminar,<br />
que contenian la mayor parte de sus leyes. Le falta igualmente el folio<br />
en que continuaba la ley 2o tít. i del libro II: otro con el fin de la ley 17,<br />
tít. 4 , libro III: otro en que seguia la ley 7, última del título s del mis.<br />
mo : otro que empezaba en la ley 4, tít. i , libro VI: otros tres desde la<br />
mitad de la ley 3 , tít. 4 del mismo libro VI: otro donde daba principio<br />
el libro VIII ; y en fin, otro que cotnprendia desde la ley 4, tít. z del<br />
libro X hasta la ley 1 i del propio t itulo.<br />
La señalada estimacion que no obstante sus defectos hizo de este códice la<br />
Academia desde los principios, y el lugar que le ha dado en la edicion presente<br />
del Fuero Juzgo, la mueven á publicar la muestrade él que se pone á continuacion<br />
de este prólogo, para que los inteligentes y curiosos puedan formar<br />
juicio de su mérito y circunstancias. Y despues de haber tenido la satisfaccion<br />
de disfrutarle en beneficio comun , tiene tambien la de haber proporcionado<br />
á la ciudad de Murcia la ocasion de recobrar esta prenda del afecto, con<br />
que la honró su singular favorecedor el rey Don Alonso el Sabio.<br />
Disfrutó asimismo la Academia un códice de la iglesia de Toledo, que<br />
fue de la librería de su ilustre prelado el arzobispo Don Pedro Tenorio,<br />
escrito en i i 2 hojas, letra del siglo XIII, papel fuerte y bru'id°,<br />
epígrafes de las leyes en bermellon , como se ponian por lo comun n en los o<br />
manuscritos , las iniciales iluminadas, con varias pinturas y adornos que<br />
contribuyen á hacerlo sumamente recomendable.<br />
Otro codice de nuestro académico el Señor Don Pedro Rodrigaez Campomanes,<br />
conde de Campomanes ,vitela, en 4.0<br />
y de mucha corrección<br />
de excelente conservacion<br />
y hermosura. El carácter es propio del siglo XIII.<br />
Las letras iniciales de los libros estan adornadas con dibuxos de colores<br />
en campo dorado. Tiene z 34 hojas, y se presume que perteneció antigua-.
mente á la librería del duque de Alcalá Don Fernando Afán de Ribera.<br />
Otro en 4.° mayor, vitela, que ofreció generosamente á la Academia<br />
eI,Señor Don Ignacio de Bexar, contador del priorato y encomiendas del<br />
serenísimo Señor infante Don Gabriel. La letra es del siglo XIII, con las<br />
lúbricas de las leyes encarnadas y las iniciales alternadas de azul y rojo<br />
segun costumbre. Consta de i i o hojas útiles, muy bien conservadas; pero<br />
le faltan las últimas , que debían abrazar la mayor parte del libro XII.<br />
Las dos primeras hojas contienen un almanaque desde el mes de mayo<br />
basta fin de diciembre, y al pie de la primera página se lee la nota siguiente<br />
:: Ex lib. Sanctii Hurtado de la Puente in conventu Hisp. VIII viri stilit.<br />
iudic. Este magistrado fue colegial de San Bartolomé de Salamanca, oidor<br />
de Sevilla desde el año de 1617 , y vivió hasta el de 1644.<br />
Seis códices del real monasterio de San Lorenzo del Escorial. El primero<br />
en folio y pergamino, letra del siglo XIII, de muy buena conservacion,<br />
rúbricas é iniciales de los colores acostumbrados. Al índice precede un<br />
catálogo de los reyes godos de España hasta Don Rodrigo. Tiene 2o 7 hojas<br />
útiles; y al fin está escrito de letra moderna: Del obispo de Mondoñedo.<br />
El segundo en 4.° vitela, letra del siglo XIV, buena conservacion , rúbricas<br />
é iniciales en la forma ordinaria. Comprende 1 7 1 hojas útiles. En<br />
la primera tiene la señal que el rey Don Felipe II solia poner á sus libros.<br />
A lo último hay una escritura ó carta del rey Don Alonso el XI , fecha<br />
en Madrid á 18 de enero de la era 1378, año 1 34o , con ciertas declaraciones<br />
sobre algunos puntos legales, dadas á peticion de los alcaldes,<br />
alguaciles y hombres buenos de Toledo.<br />
El tercero tambien en 4.° vitela. La letra parece del siglo XV. Consta<br />
de 1 3 7 folios : tiene la marca de los libros de Felipe II, y las rúbricas é<br />
iniciales como en los códices anteriores. Al principio hay una nota que expresa<br />
el asunto del códice , escrita de mano del célebre monge del Escorial<br />
Fr. José de Sigüenza ; y al fin se leen los siguientes versos leoninos, escritos<br />
como prosa con caracteres encarnados.<br />
Laus tibi sit Christe, completur judicum iste<br />
Codex sanctorurn retinens sibi jura priorum.<br />
Hlec lex gothorum subtendentibus edita forum<br />
Est hispaniorum papulis sub jure piorurn.<br />
El quarto en folio menor, vitela, de buena conservacion, con epígrafes é<br />
iniciales como las de los otros códices, y letra del siglo XIII. Consta de i 77<br />
hojas. Al fin está copiada la ordenacion del rey Don Alonso , de que se<br />
habló en el códice de Murcia , y que en éste contiene una tercera parte mas<br />
con expresion de la fecha que fue en Toledo á 15 de mayo de la era i 292,<br />
año de I 254.<br />
El quinto en folio y papel. Las hojas son 1 7 5, escritas con poco pri-<br />
mor y la primera maltratada: faltan algunas al fin. El caracter<br />
parece del<br />
siglo XIV. Las leyes carecen de epígrafes y aun de las iniciales, que no llegaron<br />
á escribirse, á excepcion de las 1 4 hojas primeras, donde las hay
de color negro y forma grosera. Tiene este códice la marca de los libros de<br />
Felipe II.<br />
Y el sexto en folio pergamino,<br />
bastante bien tratado, letra al parecer del<br />
siglo XIII , inscripciones ó rúbricas encarnadas , iniciales alternativamente<br />
rojas y verdes. Al fin de las 62 hojas, escritas á dos columnas de que<br />
consta , hay quatro líneas borradas. En los rótulos de los diferentes libros<br />
del códicro se da á este el nombre de Libro de Leon.<br />
Un bcódice<br />
en 4.° vitela del colegio mayor de San Bartolomé de Salamanca.<br />
Las rúbricas son del color ordinario , las iniciales rojas y azules, y<br />
la conservacion buena , á excepcion de que le falta la primera hoja del<br />
índice, y de que tiene una ú otra manchada ó rota al principio. El total<br />
de las del códice es de 199, y la letra del siglo XIV. Al fin dellibro dice<br />
una nota de la misma letra: Finito libro sit latís et gloria Christo. Otra<br />
nota de letra moderna expresa que el códice era del licenciado Miranda<br />
de Galarza.<br />
Otro en 4.° vitela, de la biblioteca de los Estudios Reales de esta corte,<br />
bastante bien conservado , de letra al parecer del siglo XIV , con las rúbricas<br />
é iniciales en la forma acostumbrada en aquel tiempo. Las hojas<br />
útiles son ¡o3. En una nota escrita con tinta encarnada se lee al fin lo<br />
siguiente : Aquí si fina el libro iulgo de Leon, que foi composto en Toledo<br />
de LXVI obispos é ontorgado de todos los reis que depois foron.<br />
Otros dos códices antiguos de la librería del conde de Gondomar, , que<br />
se conservaba en Valladolid en la casa llamada del Sol , y pertenecía á<br />
los señores Marqueses de Malpica.<br />
Tres códices, propios de la Biblioteca Real de esta corte. El primero<br />
en 4.° vitela , de letra antigua , el qual fue del ilustrísimo Señor Don Miguel<br />
de Nava, gobernador del supremo Consejo de Castilla.<br />
El segundo en 4.° pergamino, con epígrafes encarnados, y con iniciales<br />
que van alternando una roja y otra verde , y letra del siglo XIV.<br />
Consta de 1 7 5 hojas útiles , y carece de las leyes sobre los judíos 1 añadidas<br />
al fin del libro XII.<br />
El tercero en folio vitela , letra del siglo XIIIcon , 91 hojas escritas<br />
á dos columnas , y una nota al principio que dice : Del Señor conde de<br />
_Miranda. Las rúbricas é iniciales son como de ordinario. El Fuero Juzgo<br />
acaba en el folio 86 , y allí hay escrita con bermellon esta nota : Aquí se<br />
acaba el libro iulgo de Leon que mandó facer Don Sisenando mui glorioso<br />
rci que fue despania &c. Siguen en el mismo folio vuelto los llamados<br />
comunmente Fueros de Leon, establecidos en el concilio de aquella ciudad<br />
el año de 102o, y empiezan así : Ena presencia del rei Don Alfonso é de<br />
sua innyer Dona Elvira ayuntaroosnos en Leon en la see de Santa Maria<br />
todos los obispos é abades é arcebispos<br />
del rei despanya, et per el so encomendamiento<br />
estabelecemos estos degredos<br />
elos cuales sean firmemente guardados.<br />
Sub Era M.L.VIJI. primero dia de agosto. A continuacion<br />
los decretos<br />
se ponen<br />
del concilio de Coyanza del año loso<br />
Don<br />
en el reynado<br />
Fernando 1, de<br />
segun una version antigua que viene á ser con corta
diferencia -la misma que publicó en su coleccion el cardenal Aguirre, solo<br />
que aqáí. está incompleta porque faltan hojas.<br />
Otros tres códices-de la Biblioteca Real consultó la Academia , aunque<br />
no creyó necesario expresar sus variantes. Uno en folio y papel, caracter<br />
del siglo XIV, que consta de 90 hojas escritas á dos columnas, y tiene<br />
la nota de haber sido del señor Conde de Miranda. Otro en 4. 0 vitela, antiguo,<br />
pero con muchas faltas suplidas de buena letra moderna , semejante<br />
á la que se usaba por los años de i 600. Y otro en folio y papel, que perteneció<br />
en otro tiempo á la librería de los señores Marqueses de Villena,<br />
letra al parecer del siglo XIV ,. compuesto de 81 folios escritos á dos<br />
columnas, y estas encerradas en marcos de líneas dobles moradas.<br />
Por último, tambien se tuvo á la vista la copia del códice antes descrito<br />
de Murcia, que baxo la inspeccion del padre Burriel sacó en 'Toledo<br />
Don Francisco Xavier de Santiago Palomares el año de 1755, y se guarda<br />
en la Biblioteca Real. Está en un tomo en folio marquilla de 73o páginas,<br />
y por ella se ve que ya carecia en aquel tiempo el códice original<br />
de las once hojas qué arriba se especificaron. El padre Burriel suplió estas<br />
faltas y corrigió el texto, valiéndose de tres códices antiguos de la santa<br />
iglesia de Toledo , uno de ellos el ya mencionado del arzobispo Don Pedro<br />
Tenorio; expresó al margen las variantes , y añadió muchas notas y<br />
observaciones.<br />
Con este aparato, que era el que en realidad correspondia al tamaño<br />
é importancia de la empresa, á la expectacion del público y al buen nombre<br />
de la Academia, emprendió esta la obra, que se executó con la lentitud<br />
inevitable en operaciones de cuerpos numerosos; que se interrumpió<br />
varias veces con motivo de las ediciones del Diccionario y otras ocupaciones<br />
urgentes y perentorias; que despues de impresa casi del todo ha<br />
permanecido sepultada por espacio de algunos años á consecuencia de la<br />
guerra interior de la península; y que ahora, restablecida la paz y mejoradas<br />
las circunstancias, sale finalmente á la luz pública.<br />
La junta, á quien se encargó en los principios que formase el plan de<br />
la edicion , y que despues entendió por mucho tiempo en prepararla y<br />
hacer los cotejos de los códices , se compuso de los Señores Don Manuel<br />
de Lardizabal , Don Antonio Tavira , Don Antonio Mateos Murillo,<br />
Don Gaspar de Jovellanos y Don José Miguel de Flores. Posteriormente<br />
les sucedieron en diferentes épocas otros académicos, que continuaron la.<br />
empresa baxo las propias reglas.<br />
El metodo que se siguió en los trabajos preparatorios de la edicion,<br />
nacia de la naturaleza misma del asunto.<br />
Lo primero era rectificar y fixar el texto primitivo de las leyes latinas.<br />
Para esto sirvió el cotejo que se hizo con la mayor escrupulosidad de<br />
los nueve códices arriba mencionados, no solo entre sí, sino tambien con<br />
la edicion de Lindembrogio , adoptándose la leccion que segun reglas<br />
de buen discurso se juzgaba mas autorizada y fidedigna. Y por dar<br />
ilustracion mayor á la materia, y mostrar los motivos que se hablan te-
se notaron las variantes de los denlas códices de<br />
nido para la preferencia,<br />
designaron los diferentes<br />
resultar sentido diverso. En ellas se<br />
que poda<br />
se cotejaban por medio de las abreviaturas siguientes:<br />
textos que<br />
Vigil. El códice Vigilano.<br />
Emilian. El de San Millan.<br />
Card. El de Cardona.<br />
Ese. I.° El Escurialense primero.<br />
Ese. 2.° El Escurialense segundo.<br />
Legion. El de San Isidro de Leon.<br />
Complut. El de la universidad de Alcalá.<br />
Toled. got. El Toledano gótico.<br />
S. J. R. El de San Juan de los Reyes.<br />
Lind. La edicion de Lindembrogio.<br />
El método para la edicion del Fuero Juzgo castellano no podia ser el<br />
mismo que se habia observado para la del original latino. Si en la traduccion<br />
se hubiera propuesto la Academia dar al público no un monumento<br />
de nuestro antiguo lenguage , sino únicamente el texto legal del<br />
código, entonces hubiera convenido elegir entre las diversas lecciones que<br />
se tenian á la vista, la que despues de maduro examen se hubiese calificado<br />
de verdadera y genuina. De este trabajo hubiera resultado la mayor correccion<br />
posible del texto , y por consiguiente la perfeccion de la edicion<br />
del Fuero Juzgo considerado como parte de la legislacion española: pero<br />
¿que efectos tan monstruosos no hubiera producido operacion semejante en<br />
la misma obra considerada corno monumento del idioma? ¿Que aspecto<br />
hubiera ofrecido la confusa mezcla de lecciones tomadas de códices escritos<br />
en distintos tiempos y provincias? ¿Ni de que utilidad hubiera sido<br />
este caos para representar al lector los grados y estados progresivos del<br />
romance castellano, indicar la ortografia y pronunciacion de las diferentes<br />
épocas, y explicar los pasos po r donde se iba formando y perfeccionando<br />
el lenguage ?<br />
Esta consideracion era decisiva, y obligó desde luego á señalar entre<br />
los códices castellanos uno que sirviese de texto para la edicion , dexándose<br />
para expresar al pie de las páginas las variantes de los dunas que<br />
se consultaban.<br />
Poco tuvo que deliberar en esta ocasion la Academia para dar la preferencia<br />
al códice de Murcia : el qual, tanto por haberse escrito á poco<br />
tiempo de hecha la traduccion, como por ser donacion del Rey Sabio, reunia<br />
mayores quilates de antigüedad y de autoridad , y merecia sin duda<br />
el primer lugar entre todos , sin perjuicio de las singulares calidades de<br />
aprecio que concurren en muchos de ellos. En las faltas de los folios<br />
perdidos que se expresaron en la descripcion de este respetable manuscrito<br />
, y en el título añadido sobre los judíos al fin del libro XII , que omitió<br />
este códice , como varios de los antiguos , se siguió unas veces el de Cam-
pomanes otras el del colegio de San Bartolomé , otras el z .° ó el 2.° de<br />
Malpica , segun se advierte en los lugares respectivos , y segun pareció<br />
convenir mas para los fines que la Academia se proponia , atendida la antigüedad,<br />
correccion , lenguage y demas circunstancias de los códices.<br />
Al pie del texto se han puesto las lecciones variantes de los códices<br />
que se han cotejado , y se denotan del modo que sigue:<br />
M. ó Murc. Códice de Murcia.<br />
Toled. De la iglesia de Toledo.<br />
Camp. Del conde de Campomanes.<br />
Bex. De Don Ignacio de Bexar.<br />
Ese. i .° 3 2,° &c. Del Escorial primero, segundo &c. hasta- el<br />
sexto.<br />
S. B. Del colegio mayor de San Bartolomé.<br />
E. R. De la biblioteca de los Estudios Reales.<br />
Malp. t.° y 2.° Del marques de Malpica primero y segundo.<br />
B.R. 1.° 2.° y 3.° De la Biblioteca Real primero , segundo y<br />
tercero.<br />
La prolijidad, con que ha procedido en este trabajo la Academia, ha<br />
sido proporcionada al celo que la anima de promover la clase de conoci<br />
mientos puestos á su cuidado, y de ilustrar los orígenes del idioma vulgar<br />
castellano. Ha seguido generalmente la letra del códice elegido como<br />
principal' para la edicion , respetando y conservando tal vez alguna leccion<br />
menos correcta, porque su propósito no • era tanto dar el texto de la ley,<br />
como el lenguage del códice que la contiene. Y deseando poner á la vista<br />
. de los , lectores hasta las mas menudas variantes de los demas, ha notado<br />
. con escrupulosa puntualidad las que han resultado del cotejo de ellos entre<br />
sí y con el que sirve de principal. Algunas veces se ha hecho mérito de<br />
lecciones evidentemente desfiguradas, pero que por esto mismo manifiestan<br />
el estado coetáneo de la cultura, y sobre todo del lenguage. Por igual razon<br />
se han expresado diferentes- abreviaturas y modos de escribirse las<br />
palabras: diversidad que muestra las irregularidades de la pronunciacion<br />
y de la ortografía entre nuestros mayores, y explica tal vez el origen de<br />
varios usos actuales.<br />
Si hay alguno á quien parezca nimio é inoportuno este trabajo, y que<br />
ofendido de las lecciones groseras y desaliñadas de los códices quisiera que<br />
se hubiesen-despreciado y omitido en una edicion hecha para tiempos cultos<br />
como el nuestro, ciertamente que desatiende el principal objeto que se<br />
ha propuesto la Academia en esta empresa; y así como no pueden darse<br />
á conocer dignamente los anales de una nación ilustre y 'poderosa sin describir<br />
los principios humildes (que siempre lo han sido los de las naciones),<br />
de donde con el transcurso del tiempo se elevó á su prosperidad y grandeza;<br />
así tambien para conocer la historia de la formacion y progresos<br />
de una lengua, por culta y hermosa que sea , es forzoso contemplar la tos-<br />
**
quedad y rudeza de su nacimiento é infancia, y satrificar al deseo de su<br />
ilustracion el Ilstidio que acompaña necesariamente á este linage de estudios<br />
áridos é ingratos.<br />
-<br />
La presente edicion del Fuero Juzgo ;castellano ofrece gran parte de la<br />
historia primitiva de nuestro idioma. Aquí se verá por numerosos exetnplos,<br />
que.los meros discursos y raciocinios, el modo<br />
que instruyen mil veces mas<br />
con que el Inin ya corrompido y bárbaro en que habia degenerado el que<br />
hallaron los godos en la península guando la invadieron en el siglo V , se<br />
iba transformando rápidamente en otro idioma diferente á principios del<br />
XIII; c¿)nto se iban dexando las terminaciones antiguas y tomando las<br />
nuevas; cómo se mudaban unas letras en otras ; cómo se disminuía á veces<br />
y á veces sé aumentaba la concurrencia de las .consonantes'; cómo titubeaba<br />
la escritura antes de que se fixaran las palabras ; cómo prevalecia<br />
en algunas provincias el usode ciertas letras é idiotismos segun la diversa<br />
pronunciacion de sus habitantes; cómo se introducia el artículo que no conocieron<br />
los latinos , como por el contrario desaparecian los casos de los<br />
nombres, y la mayor parte de los participios que los latinos usaron; y<br />
cómo se iba estableciendo y consagrando por el uso el modo de suplir la<br />
falta de esta variedad y gala, que dá tanta ventaja á la lengua matriz sobre<br />
las modernas que de -ella nacieron. Los curiosos notarán las resultas 'producidas<br />
por el uso promiscuo de • la B y de la V, de la U vocal y de la NT<br />
consonante, de la L y de la Ll ,- de la T y de la D , y por la frecuente<br />
sustitucion de unas' letras por otras del mismo órgano : verán en los notnbres<br />
propios escritos casi siempre con_variedad , y á las veces de un modo<br />
extravagante la rusticidad de los tiempos , la ignorancia de los amanuenses<br />
., y los esfuerzos inquietos y vagos del idioma por fixarse y producir<br />
los nombres modernos ; y en el confuso laberinto de las irregulari-.<br />
dades que por todas partes ofrece un lenguage naciente, hallarán alguna<br />
vez el hilo con que la analogía solia guiar de unas novedades á otras, é<br />
iba convirtiendo insensiblemente los casos particulares en preceptos y reglas.<br />
Los aficionados á otro género de literatura mas abstrusa y peregrina.<br />
podrán observar quánto influía en el idioma que se formaba en la España<br />
cristiana .el de los moros que habitaban lo restante de. la península ; las:<br />
palabras, modismos y fórmulas que le comunicaba; los nombres de me<br />
didas , animales, monedas, artefictos , agricultura y ciencias con que lo<br />
enriquecia. Los que quieran estudiar el mutuo influxo de la pronunciacion<br />
en la escritura y de la escritura en la pronunciacion , hallarán tambien•<br />
materia copiosísima para sus reflexiones. Acaso descubrirán en la rudeza<br />
y en los errores mismos de. los copiantes el principio de voces y modos de<br />
pronunciar, que habiéndose despues extendido y hecho.<br />
comunes , han- .legitimado<br />
para la ortografía los vicios de su nacimiento. Acaso<br />
.' las<br />
viaturas,abre-<br />
de los códices, unidas á la ignorancia de los lectores, produxeron<br />
palabras nuevas , cuyo -origen apenas podria . adivinarse sin la inspeccion<br />
de los códices antiguos donde se<br />
hallan. En especial la etimología nece-..<br />
sacia algunas veces para determinar la escritura,<br />
y útil siempre para co-
'nocerla .verdadera signifieacion y fuerza de las palabras , recibirá inmensa<br />
iuz de-esta: clase de investigaciones. Y así finalmente se ilustrarán por<br />
todos medios los orígenes del noble y magestuoso lenguage de Castilla, y<br />
se verán los pasos por donde se encaminó desde sus principios al grado de<br />
perfeccion y hermosura que alcanzó en manos de Mendoza , Granada,<br />
Rivadeneira , Cervantes, Saavedra , Solis , y otros célebres escritores de<br />
los tiempos pasados y de los nuestros.<br />
Con el fin de facilitar la inteligencia del código original del Fuero<br />
Juzgo y de su traduccion , ha añadido la Academia dos glosarios de palabras<br />
obscuras , uno latino y otro castellano , poniendo en ambos las correspondencias<br />
corrientes y usuales de las dos lenguas.<br />
Para la comprobacion de las voces contenidas en el glosario latino,<br />
no solo se tuvo presente el general de Ducange á los escritores de la media<br />
é ínfima latinidad , sino también , se reconocieron los vocabularios de<br />
Alonso de Palencia y Antonio de, Lebrija , con otros muchos documentos<br />
nacionales, y en especial los publicados en -los -apéndices de la España<br />
Sagrada.<br />
En el glosario castellano se ha procurado conciliar la brevedad y la<br />
claridad, ciñéndolo á. los términos de lo preciso y conveniente. Por esta<br />
razon , aunque se han expresado con proligidad las voces exóticas , de rara<br />
construccion y dificil inteligencia , solo se han puesto algunos exemplos<br />
de varios arcaismos que se observan generalmente en la formacion de<br />
los verbos y adverbios , y en otros casos en que seria fastidiosa é inútil<br />
la repeticion despues de ,estar el lector 'advertido. Por lo denlas , la Academia<br />
deseosa de dar á este glosario toda la perfeccion de que es capaz,<br />
y de afianzar mas y mas la exactitud de las correspondencias, ha consultado<br />
al formarle el de Gonzalo .Argote de Molina al conde Lucanor , el<br />
del Mro. Francisco 137erganzá á sus Antigüedades de España , y el de<br />
Don Tomas Antonio . Sanehez á su coleccion de poesías castellanas anteriores<br />
al siglo XV. Ha: cotejado asimismo los artículos de su glosario con<br />
el Tesoro de la lengua ea,stella.na de Don Sebastian de Covarrubias, con<br />
la Historia de Ultramar, las Partidas, la Crónica y el libro de las Cruces<br />
del rey Don Alonso el Sabio , el Ordenamiento de Alcalá , los Morales<br />
de San Gregorio y el Rimado de Palacio de Pedro Lopez de Ayala , el<br />
libro de la Gaya Sciencia de Don Henrique de Aragon, marques de Villena,<br />
el Romancero y el Cancionero general , y las obras ineditas del<br />
infante Don Juan Manuel, de que existe un códice preciosísimo en la Real<br />
Biblioteca de esta corte.<br />
Tales son las razones que han movido á la Academia á emprender la<br />
presente edicion del Fuero Juzgo, y tales las reglas que la han dirigido<br />
para executarIa. La ilustracion de nuestra lengua ha sido el blanco principal<br />
de su trabajo. Los estudiosos de las antigüedades legales tienen que<br />
agradecer la ilustracion que recibe al paso este código , que en el Orden<br />
del tiempo ,es el primero de los que componen el cuerpo de nuestra legislacion<br />
: los amantes de la historia hallarán ocasiones de conocer nuestros
antiguos lisos y costumbres; y todo el publico la prueba del celo con qué<br />
la Academia<br />
trabaja en promover la ilustracion nacional, y en desempa<br />
ijar las tareas propias de su instituto.<br />
a<br />
I t'odiao'd<br />
fiwro<br />
" ~4. 7,111-Mr4r4w 0:441Wit<br />
test~emberar4~4~<br />
It..itemplámionto l.1 lo,<br />
rint4,1 110. k te101-1« 4rektNN:11<br />
tL tbtor: loffech..1<br />
nono matiu<br />
tttl'As alid1)<br />
indlitINSONItOi<br />
ttiNto.<br />
m2umr<br />
J$. ntippioitaw<br />
4 u cn ~pon lisa«<br />
barl puktionjto 1.1j,tetano<br />
Ichfref.s. Moteti15.nin<br />
lootti4 latto.51.4.01triionmf<br />
"HA,.
FORUM JUDICUM.
INDEX<br />
LIBRCRUM AC TITULORUM QUI IN FORO JUDICUM CONTINENTUR.<br />
PRIMUS TITULUS.<br />
De electione principum et de communione eorum qualiter<br />
juste judicent vel de. ultore nequiter judicantium.<br />
LIBER<br />
De instrunientis legalibus.<br />
I. Titulus. De legislatore. pág,<br />
II. De lege. 2<br />
LIBER II.<br />
De negotiis causarum.<br />
L Titulus. De judicibus et judicatis. pág. 3<br />
II. De negotiorum exordiis. 17<br />
III. De mandatoribus et mandatis. 20<br />
IV. De testibus et testimoniis.<br />
23<br />
V. De scripturis valituris et infirmandis<br />
, ac defunctorunt voluntatibus<br />
conscribendis.<br />
LIBER III.<br />
De ordine conjugali.<br />
I. Titulus. De dispositionibus nuptiarum.<br />
pág. 32<br />
33<br />
37<br />
39<br />
II. De nuptiis illicitis.<br />
III. De raptu virginum vel viduarum.<br />
IV. De adulteriis.<br />
V. De incestis, et apostatis atque<br />
inasculorum co.ncubitoribus.<br />
VI. De divortiis nuptiarum, et discidio<br />
sponsorum.<br />
LIBER IV.<br />
De origine naturali.<br />
I. Titulus. De gradibus.<br />
II. De I succesionibus.<br />
III. De pupillis et de eorum tutoribus.<br />
IV. De expositis infantibus.<br />
V. De naturalibus bonis.<br />
44<br />
47<br />
pág. 49<br />
50<br />
55<br />
57<br />
58<br />
LIBER V.<br />
De transactionibus.<br />
I. Titulus. De, ecclesiasticis rebus.<br />
II. De donationibus generalibus.<br />
III. De patronorunz donationibus.<br />
IV. De commutationibus et vendit¿onibus.<br />
V. De commendatis et connnodatis.<br />
VI. De pignoribus et debitis.<br />
VII. De libertatibus et libertis.<br />
LIBER VI.<br />
.De sceleribus et tormentís.<br />
I. Titulus. De accusatoribus criminosorum.<br />
pág. 78<br />
II. De maleficis et consulentibus eos,<br />
atque de veneficis. 81<br />
III. De excutientibus hominum partus. 82<br />
IV. De contumeliis , vulnere et debilitatione<br />
hominum. 83<br />
V. De ccede et morte hominum. 86<br />
LIB,ER VII.<br />
De furtis et fallaciis.<br />
1. Titulus. De indicibus furti. pág. 92<br />
_II. De furibus et furtis. 93<br />
III. De usurpatoribus et plagiatoribus<br />
Mancipiortan. 97<br />
IV. De custodia et sententia damnatorum.<br />
98<br />
V. De falsarias scripturarum. 99<br />
VI. De falsariis metallorum. 102<br />
LIBER VIII.<br />
De illatis violentiis et damnis.<br />
pág. 6o<br />
63<br />
65<br />
66<br />
70<br />
72<br />
74<br />
I. Títulus. De invasionibus et direptionibus.<br />
pág. 1 03<br />
*
I1. De incendiis , et incensoribus.<br />
De damnis arborunz,hortorzan vel<br />
frugum quarumcumque.<br />
IV. De damnis animaliunz vel diversanan<br />
rer11111.<br />
V. De pascendis porcis et animalibus<br />
denuntiandis errantibus.<br />
VI. De apibus et earum danznis.<br />
LIBER IX.<br />
De fugitivis et de refugientibus.<br />
1. Titulus. De fugitivis et ocultatoribus<br />
fuganzque prcebentibus. pág. 117<br />
II. De his qui ad bellum non vadunt,<br />
aut de bello refugiunt.<br />
106 II. De quínquagenarii et tricennalis<br />
temporis intentione.<br />
107 III. De terminis et limitibus.<br />
I23<br />
III. De his qui ad ecclesiam confugiunt.<br />
128<br />
LIBER X.<br />
De divisionibus et annorum temporibus<br />
atque limitibus.<br />
1. Titulus. De divisionibus et terris<br />
ad placitunz datis. pág. 129<br />
"9 LIBER XI.<br />
/15<br />
117<br />
133<br />
135<br />
De cegrotis atque rnortuis eP transmarinis<br />
negotiatoribus.<br />
Titulus. De medicis et de egrotis.pág. 136<br />
De inquietudine sepulcrorum. 137<br />
III. De transmarinis negotiatoribus. lb.<br />
LIBER XII.<br />
De removendis pressuris, et °lindura<br />
hcereticorura omnimodó sectis<br />
extinctis.<br />
I. Titulus. De temperando judicio et<br />
removenda pressura. pág. 133<br />
II. De omnium hcereticorum atque judceorum<br />
cunctis erroribus amputatis.<br />
III. De novellis legibus judgorunz<br />
139<br />
quo<br />
et vetera confirmantur et nova<br />
adjecta sunt.<br />
148-
.4<br />
FORI IVDICVM LIBER I.<br />
DE INSTRVMENTIS LEGALIBVS.<br />
I. TI•VLVS DE LEGISL ATORE r.<br />
-I. Quod sit artificium condendarum legum.<br />
II. Quomodo uti debeat artifex legum.<br />
Quid requirendum est in artgice legum.<br />
IV. Qualis erit in vi-yendo artifex legura.<br />
-V. Qualis erit in consiliando artifex legum.<br />
•<br />
•<br />
I. 2 Quod sit artIcium condendarum<br />
legum.<br />
Salutare daturi in legum constitutione prxconium<br />
, ad nova operationis formam antiquorum<br />
studiis novos artus aptamus , reserantes tam virtutem<br />
formandx legis, quam peritiam formantis<br />
artificis. Cuius artis insigne ex hoc decentius probabitur<br />
enitere , si non ex coniecturá trahat formam.similitudinis,<br />
sed ex veritate formet speciem<br />
sanctionis. Neque syllogismorum acumine figuras<br />
imprimat disputationis, sed puris honbtisque prxceptis<br />
modeste statuat articules legis. Etenim ut<br />
ars operis huins se in hac dispensatione componat,<br />
ordo magna ratiocinationis exoptat. Namque<br />
quam experimenta rerum manus tenet artificis<br />
ad dispositionem forma , frustra quxritur investigatio<br />
rationis. In improvisis certe acuta se expetit<br />
ratio indagatione cognosci. In non ignotis autem<br />
experimento faciendi se properat reserari. Latentis<br />
ergo rei quia. species ignorado', non mimerito<br />
considerationis ordo requiritur; quum vero expertos<br />
usus in speculum visionis fides veritatis adducit<br />
, non iam materia forma; ratiocinationem<br />
dicti , sed operationem facti deposcit. Vnde nos<br />
melius mores quam eloquia ordinantes , non personam<br />
oratoris inducimus , sed rectoris jura disponimus.<br />
II. Quomodo uti debeat artifex leguen.<br />
Formandarum artifex legum non disceptatione<br />
deber uti , sed jure. Nec videri congrunm sibi<br />
contentione legem condidisse, sed ordine. Ab illo<br />
enim negotia rerum non expetunt in theatrali favore<br />
clamorem , sed in exoptata salvatione populi<br />
legem 4.<br />
Card. DE LEGISLATORIBVS. En el Toled. gótico<br />
falta este epígrafe.<br />
2 En el códice de San Juan de los Reyes precede á esta<br />
ley una rúbrica que en los dentar códices es la ley L y II.<br />
del título siguiente.<br />
3 Card.<br />
VI. Qualis erit in eloquendo artifex legum.<br />
VII. Qualis erit in indicando artifex legum.<br />
VIII. Qualis in publicis, qualis iiz privatis erit<br />
artifex legum.<br />
IX. Quod dare debeat legibus disciplinam ar•<br />
tifex legunz.<br />
III. Quid regzzirendurn est- in artifice<br />
/cazan.<br />
Tunc primo requirendum est , ut id quod indicitur<br />
5 , possibile credatur. Novissime ostendenduro<br />
si non pro familiari compendio , sed pro utilitate<br />
populi suadeatur , ut appareat eum qui legislator<br />
existir, millo privar() commodo, sed oninium<br />
civium utilitati communimentum prxsidiumque<br />
opportun2e legis inducere.<br />
IV. Qualis erit in vivendo arti fex<br />
legum.<br />
Erit consequenter idem lator iuris ac legis mores<br />
eloquiis anteponens , ut concio 6 illius plus<br />
virtute personet 7 , quam sermone. Sicque quod<br />
dixerit amplius factis quam dictis exornet, priusque<br />
promenda compleat , quam implenda depromat.<br />
V. Qualis erit in consiliando artifex<br />
legum.<br />
Erit in adinventione Deo sibique tantummodo<br />
conscius , consilio probis et parvis 8 admixtus,<br />
assensu civibus populisque communis : ut aliena<br />
provisor salutis commodius ex universali consenso<br />
exerceat gubernaculum , quam ingerat ex singulari<br />
potestate iudicium.<br />
VI. Qualis erit in eloquendo artifex<br />
legum.<br />
Erit concionans eloquio clarus , sentencia non<br />
dubius , evidentia plenus : ut quidquid ex legali<br />
prodierit , in rivulis audientium sine re-<br />
4 Card. S. J. R. y Lind. le g em manifestam.<br />
5 Toled. got. Leg' ion. Card. S. J. R. y Lind.<br />
inducitur.<br />
6 Lesion. y S. J. R. conditio. Lind. constitutio.<br />
7 Legion.y S. J. R. consonet.<br />
8 Lind. paucis.
F OR I IVDICVNI<br />
2<br />
ex potestate; ut hunc universitas patrem, parvitas<br />
tardatione decurrat 1 , totumque qui audierit ita<br />
habeat dominum. Sicque diligatur in toto, timen-<br />
cognoscat , ut nulla hunc damitas dubium tur in parvo , quatenus et nullus huir servire<br />
reddat.<br />
pavear, et omncs amorem eius morte compensandum<br />
exoptent.<br />
VIL Qualis erit in indicando artifex<br />
legum.<br />
Erit iudicans in indagando vivaz, in prxveniendo<br />
ftxus , in decernendo non anicius , in percutiendo<br />
par cus , in parcendo assiduus , in innocente<br />
vindex , in noxio temperatus , in advena<br />
sollicitus , in indigena mansuetus. Personam<br />
tanto nesciat accipere , quanto et contemnat<br />
eligere.<br />
VIII. Qualis in publicis , qualis in privatis<br />
erit artile x legum.<br />
Erit quxcumque sunt publica patrio recturus<br />
amere , quxcumque privara herili dispensaturus<br />
I. Quid observabitlegislator in legibus suadendis.<br />
II. Quid sit lex.<br />
III. Quid agit<br />
I. Quid observabit legislator in legibus<br />
suadendis.<br />
Itern in suadendis legibus erit plena causa dicendi<br />
, non ut partem orationis meditandi 7 videatur<br />
gratia obtinere , sed desideratum perfectionis<br />
obtinuisse laboreen. In earum namque formationibus<br />
non sophismata disputationis, sed virtutem iuris<br />
mavult causa discriminis. Quxritur enim illic<br />
non quid contentio dicat , sed quid actio promat,<br />
quia a et excessus morurn non coercendi sunt<br />
cothurno loquutionum , sed temperamento virtutum.<br />
II. Quid sit lex.<br />
Lex est xmula divinitatis , antistes religionis<br />
, Pons disciplinarum , artifex iuris 9 , bonos<br />
mores inveniens atque componens , gubernaculum<br />
civitatis, iustitix nuncia ", magistra vitae, anima<br />
totius corporis popularis.<br />
z Lind. recurrat.<br />
2 Lind. ut timeatur.<br />
3 Lind.<br />
4 L,21071. y Lind. consecrando.<br />
5 Toled.y Lind. debet.<br />
6 Legion. ut cuicumque libet in constitutionem legis.<br />
Lind. ut cuique libet in contentione et leges.<br />
7 Legion. meditando videatur gratiam obtinere.<br />
8 Legion. quia excessus.<br />
II. TITVLVS DE LEGE.<br />
IX. Quod dare deibeat legibus disciplinana<br />
artifex legum.<br />
Tunc deinde sciet 3 in hoc maxime stare gravitatis<br />
publica: gloriam , si det ipsis legibus<br />
Nam quum salus tota plebium in conservando<br />
4 iure consistat , leges ipsas corrigere debeat<br />
5 antequam mores : veniunt enim ut quibuslibet<br />
6 in contentione leges pro arbitrio suo<br />
ferunt , induunt sibi fictam de gravitate ac pudore<br />
personam ; adeo ut sit illis lex publica , inhonestas<br />
privata , sicque obtentu legum contraria<br />
legibus adoperiunt, qui vigore legis obvia legibus<br />
evellere debuerunt.<br />
IV. Qualis erit lex.<br />
V. Quarefit lex.<br />
VI. Quod triumphet de liostibus lex.<br />
IIL " Quid agit lex.<br />
Lex regit 12 omnem civitatis ordinem , omnem<br />
13 hominis xtatem , qua: sic feminis datur<br />
ut maribus , iuver:tutem complectitur et senectutem,<br />
tam prudentibus quam indoctis , tam<br />
urbanis quam rusticis fertur. Qux summum salutis<br />
principum ac populorum mimen obtinet, et<br />
cum manifesto prxclaroque przconio in modum<br />
lucidissimi solis effulget.<br />
IV. Qualis erit lex.<br />
Lex erit manifesta , nec quemquam in captione<br />
civium devocabit. Erit ' 4 secundum naturam, secundum<br />
consuetudinem civítatis, loco temporique<br />
conveniens, fusta et xquabilia prxscribens, congruens,<br />
honesta et digna, utilis, necessaria, in qua<br />
prvidendum est ex utilitate, qua: prxtenditur, an<br />
plus cornmodi , an plus iniquitatis oriatur, , ut dinosci<br />
possit , si plus veritati prospisciat publica:,<br />
quam religioni 15 videatur obesse, an 16 et si honestatem<br />
tueatur, et non cum salutis periculo arguat.<br />
9 Legion. y Lind. juris boni.<br />
ro Lind. nunciatrix.<br />
r En el Toledano gótico falta esta ley III. y en su lujar<br />
se copia parte de la VI, de este mismo título.<br />
z Lind. agit.<br />
1 3 Lind. omnemque.<br />
1 4 Lind. Erit etiam.<br />
z 5 Legion. regioni.<br />
1.6 Lind, an si.
Quare fit lex.<br />
Fieri autem leges hxc ratio cogit, ut earum metu<br />
humana coerceatur improbitas, sitque tuta inter<br />
noxios innocentium vita, atque in ipsis improbis<br />
formidato supplicio 1 frznetur nocendi przsurnptio.<br />
VI. Quod triumphet de hostibus lex.<br />
His in domestica pace ita perfectis, totaque primo<br />
a Principibus , secundo a civibus, exhinc a<br />
populis , et a domo iurgiorum peste ,seclusa, eundum<br />
est in adversis ,,et obviándum hostibus potentialiter<br />
ac fidenter tanto in exterñis spe fida<br />
'victoria;, quanto nihil erit quod ex intetnis formidari<br />
valeat, aut timeri. Pacis enim oleo, et legum<br />
vino tota plebium massa in statu salutari concreta<br />
exseret 2 hostibus 3 : inde invictos, unde inixsos<br />
artos producere videntur iustis adiuta legibus<br />
tela. Eruntque viri melius xquitate quam telo muniti<br />
, ut contra hostem ante iustitiam dirigat Princeps,<br />
quam vibret spicula miles: felicior iam tuno<br />
LIB. I. TITVL. II.<br />
LIBER II.<br />
De negotiis causarum.<br />
illa Principis 'congressio erit , quum 4 domestica<br />
sequitas anteibit; quia et sxviores 5 erunt in hostium<br />
populatione mucrones, quos de domibus modeste<br />
produxerint leges. Experimenturn enim naturalis<br />
est reí, ut iustitia illa confodiat hostem,<br />
qua: tutaverit civem , et externarn inde perimat<br />
litem , unde suorum internam 6 possederit pacem.<br />
Sima 7 ergo modestia Principum temperancia<br />
est leguen , ita concordia civium victoria<br />
est hostium. Ex mansuetudine etenim Principum<br />
`oboritur dispositio leguen : ex dispositione legum<br />
institutio morum : ex institutione morum concordia<br />
civium : ex concordia civium triumphus hostium.<br />
Sicque bonus Princeps interna regens , et<br />
externa conquirens , dum suam pacen; possidet,<br />
et.alienam litem abrumpit, celebratur et in civibus<br />
rector, et in hostibus victor, , habiturus post<br />
labentia tempora requiem sempiternam , post luteum<br />
aurum cxleste regnum , post diadema et<br />
purpuram , gloria: coronan; ; quin potius ne deficiet<br />
esse Rex, quoniam dum regnum terrenum relinquit<br />
, et celeste conquirit , non erit amisisse<br />
regni gloriam , sed auxisse 8.<br />
TITVLVS DE IVDICIBVS ET IVDICATIS.<br />
I. De temporc quo debeant leges emendatg<br />
valere.<br />
II. Quod tain regia potestas quam populorum<br />
universitas legum reverentim sit subiecta.<br />
III. Quod nulli leges nescire liceat.<br />
IV. Quod antea ordinare 9 oportebit I ° negotia<br />
Principum, postea populorum.<br />
V. De Principum cupiditate damnata , eorumque<br />
initiis 11 ordinandis , et qualiter conficiendg<br />
sunt scripturg in nomine Principum<br />
fact.g.<br />
VI. De his qui contra Principenz,vel gentem, aut<br />
patriam refisgiunt, vel insolentes existunt.<br />
VII. De 12 non criminando Principcm, nec maledicendo<br />
illi.<br />
Legion. iudicio.<br />
2 Legion. exercet.<br />
2 Card. hostes.<br />
4 Legion. y Lind. quam.<br />
5 got. Legion. y S. J. R. severiores.<br />
6 Legion. in xternum possideret.<br />
7 Toled. got. Si ergo.<br />
8 En el códice Legionense se arcade lo siguiente:<br />
Sane tara de prxsentibus, quam de futuris Regibus hanc<br />
sententiam cum Dei timbre promulgamus, ut si quisque ex<br />
eis contra reverentiam canonum vel legum superba dominatione<br />
et fastu regio in flagitiis et facinore pravitatis sive<br />
cupiditatis elatus , et avaritix stimulis incitatus crudelissimain<br />
potestatent exercuerit in populos , anathemaris sententia<br />
a Christo Domino condenmetur, , et ltabeat a Deo<br />
VIII. De remotis alienarum gentium legibus.<br />
IX. isie excepto talem librum qualis hic qui nuper<br />
est editus , alterunz quisque prgsumat<br />
habere.<br />
X. De diebus festis et feriatis in quibus non<br />
sunt negotia peragenda 13.<br />
XI. Vt nulla causa a iudicibus audiatur que<br />
legibus non tenetur<br />
XII. Vt terminatee causee nullatenus resolvantur,<br />
reliqug yero ad libri huius seriem terminentur,<br />
, adiiciendi leges Principibus libertate<br />
manente.<br />
XIII. Quod nulli liceat dirimere causas, nisi quibus<br />
aut Princeps, aut consensio voluntatis<br />
potestatem dederit iudicandi.<br />
separationem atque iudícium , propter quod prxsumpsera<br />
prava apere , et in perniciem regnum convertere.<br />
9 Legion. ordinari negotia. Lind. ordinari oportuit.<br />
10 Toled. got. oportuit.<br />
Lind. vitiis ordmandis.<br />
12 Entre la ley VI. y VII. de este título hay en el Toled.<br />
got. y en el Legion. una ley con esta rúbrica:<br />
De hir<br />
qui novi Principia federa servandam iurare distulerint: ve!<br />
de, illis qui ex palatino officio ad eiusdem obedientiam Vel<br />
pr.isentiam venire 7zeple,Verint. Esta misma ley en el códice<br />
de Card. y en el impreso de Lind. es la última de<br />
este título.<br />
13 Toled. got. Legion. y Lind. exsequenda.<br />
Legion. y Card. continetur.<br />
A 2<br />
3
DICVM<br />
FORI IV<br />
4<br />
Quales causas debeant audire ttya di , et<br />
XIV.<br />
qualivus persones causas audiendas<br />
gant.<br />
rt índices tan criminales qztam commu-<br />
XV.<br />
nes indieent r causas. Paczs autem adsertores,<br />
et sola regia potestas ordinet , et<br />
a Rege commissa negotia iu-<br />
° t‘aztunzdenz<br />
dicent<br />
De damnis eorunz qui non accepta potes-<br />
XVI.<br />
tate prdsurapserint indicare.<br />
De his qui admoniti iudicis epístola, vel<br />
XVII.<br />
sigillo ad iudicium venere contemnunt<br />
XVIII.<br />
-Si índex interpellantem audire contemnat<br />
, vel utrton fraudulento', an ignoranter<br />
iudicium 5 promat.<br />
XIX. Si fudex, aut per commodum, aut per ignorantiam<br />
7uciicrt causan!.<br />
XX. Si iud.x dolo vel calliditate aut unan, aut<br />
ambas causantium partes dispendia f aciat<br />
sustkere.<br />
XXI. Quid primo índex servare clicatur haberi suspectus, vel si índex contra<br />
leges pr,esumat iudicium dare.<br />
XXIII.<br />
Iudex qualiter faciat iudicium 7 .<br />
XXIV.<br />
6 debet, ut causara<br />
¿ene cognoscat.<br />
XXII. Si cuinscumque honoris ve/ ordinis índex<br />
De commodis atque damnis iudicis ve!<br />
saionis.<br />
XXV. Quod omnis, qui potestatem accipit iudicandi,<br />
iudicis nomine censeatur ex lege.<br />
XXVI. Vt onzne -vinculum , quod post datum<br />
iustunz iudicium a causidicis fuerit exactum<br />
, habeatur invalidum.<br />
XXVII. Vt iniustum 8 iudicium et definitio injusta<br />
regio metu, vel iussu a iudicibus ordinata,<br />
non valeant.<br />
XXVIII.<br />
De data episcopis potestate distr ingendi<br />
9 redices nequiter, iudicantes.<br />
XXIX. rt iudex , a quocur4ue, pulsatus , - nove<br />
' rit se petenti reddere rationern n<br />
XXX. De damnis iudicum -aliea"<br />
contingentium.<br />
XXXI. De his qui regianz contempserint ius7<br />
sioncín.<br />
XXXII. Quomodo iudex pro examine caldari,e<br />
causas perquirat.<br />
IN NOMINE DOMINI FLAVIVS<br />
GLORIOSVS ERVIGIVS REX.<br />
" De tempore quo debeant leo-es<br />
einendat£ valere.<br />
Pragmasuurn emendatis legibus assignantes, illud<br />
primurn ordine ." prxfationis et loco prxmittimus<br />
", quia sicut leguen evidentia populorum<br />
Legion. Tosed. got. y Lind. terminent.<br />
2 Legion. tanien a Rey commissa iudicent.<br />
2 Toled. got. ordinent.<br />
4 Legion. y Lind. contempserint.<br />
s Legion. iudieet causar[.<br />
6 Legion. observare. Toled. got. observare debeat.<br />
7 Legion. y Lind. iiidicatum.<br />
T En el códice de cardona ántes de la 1. ley del lib. 11. y despues<br />
de las rúbricas está la nota siguiente de la misma letra que lo demas<br />
del códice, y que la de las ',yes,<br />
Emendatis legibus geticis , scilicet quia postquam primum<br />
ta vel fiera: fuerunt, ipsa legos obscura dictatione postea einem<br />
datx sunt propter aliqua inutilia et super vacua, time ibi erant,<br />
et propter obscuras loquutiones , pragma suum , vel causara<br />
suain , scilicet ipsartnn leguen causam , vel propter quato ernendane<br />
fuerunt. Dicunt einendatorcs istarun t leguen adsignare se<br />
vel adscribere videlicet prope vel iuxta inchoatione in leguen<br />
ponere , quia ad insta vel prope signilicat. Et illud pragma,<br />
vel cinismo de emenlatione legn in primurn in ordine et in loco<br />
priefaionis vel prologi priemittere vel ponere excusantes sé, rae<br />
culparentur propter priedierarum legum emendationem , et eloqud<br />
Sed quomodo in ordine et loco jirafationis<br />
jaro dictuin pragma vel cau:ain emenclationis legoin pnemittant<br />
, hoc est , anteponunt, vel ante scribunt , cura orlo vel<br />
bous prretlitiunis vel prologi non sit in capite , ve/ ante inch<br />
datiune in narrationis qualiscuinque voluminis vel libri. Roe<br />
autem pragma quod anteponi in ordine et .loco priefttiunis<br />
non in capite voluminis legis gothortiin , sed in medio<br />
duorulls librorunt eiusdem legis , vel post expletionem et linera<br />
primi libri , atque ante secundi positu in sit , qui litigue<br />
orlo vel przelationis non est , secundus enim dici<br />
non potra niel puxcess,rit primos. Prxiiitio veto dicitur ante<br />
frío set ante loo,nutis , es quod ante i neeptionem cuitiscumque<br />
voluminis loquatur : pite vel ante Litio, loquutio. Et quomudo<br />
tic lucus prx/itionis esse potest , qui post linem libri<br />
est 5 A1111111011 considerandual est, snnulque adtendendum, quod<br />
non aliis legibus casi taso emendatis , videlicet secundo libro, et<br />
nliis legibus ,equentibus , qua emendatx sunt, dictint ipsi emendarores<br />
leguin assuird pragma sunin vel causara 51111111<br />
propter guau, ipsx lest<br />
scilicet<br />
m b ,u<br />
es einendatx sunt. Et illml pragma pri-<br />
przt1 n 1,111- Pre 111 ordine et loco prologi , ideo non ponitur<br />
1111111<br />
loquutionis voluminis legis gothoru in ve! in<br />
.•<br />
est éxcessibus utilis, ita sanctibhuni obscuritas turbat<br />
ordines xquitatis. Nam plerumque dum quxdam<br />
bene ordinata nebuloso verborum tractu consistunt<br />
, ipsa sibi repugnantiam nutriunt , dum<br />
litigantium controversias lucide non excludunt;<br />
siegue ubi debu -erunt finem ferre calumniís , ibi<br />
novos contra se laqueos pariunt captionis. Hinc<br />
ergo I3 diversitas causarum exoritur , hinc controversix<br />
litigantiurn generantur, hinc etiam<br />
8 En el Toled. got. falta iniustum iudicium.<br />
9 Legion. y Toled. got. admonendi.<br />
o Esta ley I. es VI. en el códice de San Juan de<br />
los Reyes.<br />
•I Lind. in ordine.<br />
2 Legion. prxmittitur.<br />
33 Legion. etiam.<br />
espite primi libri ipsius legis , sed ante initium secundi , quia<br />
a secundo libro emendatio inchoata , et indo in ante perducta.<br />
Neque enim aliunde prxfatio tieri debuit aut alicubi prxponi nisi<br />
exinde, et ibi aut ex bis unde emendatio leguen sumpta est , et<br />
ubi aut ex quibus ficta est. Primum namque librum in millo<br />
apparet emendatum nec transmutatum , sed ita Juanete sien primitus<br />
dictares et ordinatus fuit , veluti compositio , ornatus, et<br />
capitula eiusdem libri demonstrant. Proptcrea non debuit illud<br />
pragma emendatarum leguen loco et ordine priefationis prz.<br />
missu in primo libro prxtitulari ac prxscribi , sed secundo et<br />
cunctis qui emendati sunt lixc est igitur causo quare<br />
legos primitus emendatx fuerunt , quxque etiain ipsis legibus<br />
adsignara et adiuncta est , ordineque ac loco prologi prxmissa<br />
, videlicet propter obscuritatem ac profunditatem dictationis<br />
leguen , et eloquii subtilitatein , quin luid non intelligebatur,<br />
impediebat , conturbabarque rectitudines iustitix et sensum artificum.<br />
Et quoniam aliquando seu aliqua qua bene aut constituta<br />
in ipsis legibus per subtilitates sermonum obscura prolongatione<br />
verboruni composita erant ex ipsa sibi contrarietate<br />
se contentionem nutriebant , dum accusantium et se defendentium<br />
impugnationes , atque obliqua manifeste non determinaban[<br />
ve! exponebant , et sic ubi debebant terminare tinireque<br />
quereias ac lites , ibi generaban' contra se novella et recentia<br />
con ligationis vincula , vel ibi innovabant. Emendatx 'sunt etiam<br />
iam dicta legos gothorum , quia propter Unpossibilitatem cc<br />
obscuritatem intelligenüte ex una parte surgebat sive nascebatur<br />
diversitas causartun , ex alteragenerabantur oppositiones<br />
et contentiones querelantiuin. De alia parte yero oriebatur<br />
iudicum non intelligentium qua legebant , et qua in<br />
legibus c pta erant obscura loquutione compositis, ita ut non<br />
saperent habere terminum in terminandis 'ac sedandis , virandisque<br />
iurgiis et calumniis , utique quia tixc ' , qua supradicta<br />
sunt , incerta comprobantur seraper et dubia. Propter hoc pragma<br />
leges emendaue sunt, pragma quippe dicitur causa, pragsanriiautsa.<br />
causa , unde et pragmaticus dic itur causidiee s sive e".
LIB. II.<br />
sitatio ludícum nascitur , ita ut in 'finiendis<br />
vel cornpescendis calámniis habere terminum nesciarit-b'<br />
qua; utique nutantia semper adprobantur<br />
et dubia. Et ideo quia perstringi tota- qua: in<br />
controver'siam veniunt -brevi complicatione non<br />
possunt ; saltim vel qua; in cOncione 2 .pertractanda<br />
sese gloriosis nostri celsitudinis sensibus<br />
ingesserunt, ea in hoc libro specialiter.corrigi, et<br />
elimata probitatis seritentia decrevimus ordinari;<br />
evidentiam 3 videlicet dubiis, prxstantiam noxiis,<br />
clementiam mortiferis, adapertionem clausis, per=<br />
fectioriem.coeptis imprimen institutis, quo nostri<br />
regni populos, quos evidens pax ,nostri 4<br />
regiminis continet , hxc deinceps institritio , correctagum<br />
legum ordinandos adstringat atque retentotí:Et<br />
ideo harum .legum .correctioy.vel novellarum<br />
nostrarum sanctionum ordinata constructio<br />
, sicuti in hoc libro et ordinatis titulis<br />
posita , et subsequenti- est serie adnotata, ita ab<br />
anno secundo regni nostri a duodécimo kalendas<br />
3'novembris in cunctis personis ac. gentibus<br />
nosb-z amplitudinis imperio subiugatis innexum<br />
sibi á- nostra gloria valórern obtineat ;-et iriconvulso<br />
celebritatis oraculo valitura consistat:8.<br />
ges sane , quas in iucizzorum excessibus nostra<br />
gloria promulgavit, ab eo tempore.:valituras- esse<br />
decernimus, ex quo his confirmationern 7 gloriosa<br />
serenitatis nostri renotatione 8 impressimus 9.<br />
Flavius gIoriosus Rechesvinetus<br />
Rex.<br />
Quó.i tan regia Potestas , guaira et<br />
Uloruna uiziversitas kguo-reverenlix<br />
sit su4iecta.<br />
Onínipotens rerum Dominus , et conditor unus<br />
Desde las palabras lixsitatio iudicum falta en el<br />
Toled. got. una hoja, y con ella lo restante de esta ley, la<br />
II. y III. y el principio de la IV'. hasta las palabras<br />
et intelligendi rigorem &c.<br />
2 Liad. contentione.<br />
3 Legion. y Lind. evidentia videlicet dubiis, prastantia<br />
noxiis , clementiora mortiferis.<br />
4 Legion. regni nostri.<br />
5 Liad. kalendarum novembrium.<br />
6 Card. y S. J. R. consistat. Vt sicut sublimi in throno<br />
serenitatis nostra celsitudine residente, videntibus cunctis<br />
sacerdotibus Dei , senioribusque palatii atque gardingiis,<br />
carnal manifestatio claruit , ata earumdem celebritas vol<br />
reverentia in cunctis regni nostri provinciis debeat observare.<br />
Leges sane &c. Legion. consistat. Vt sicut in subiimi<br />
throno serenitatis nostra, celsitudine residente ; audientibus<br />
cunctis Dei sacerdotibus, senioribus palatii atque gardingiis,<br />
omnique populo, harum manífestatio claruit, Ira earumdem<br />
celebritas vel reverentia , in cunctis regni nostri provinciis<br />
hin legum liber debeat observara. Leges sane &c.<br />
7 Legion. sanctione.<br />
8 Lind. renovatione.<br />
9 En el cádice Enulianense á continuacion de esta ley1.<br />
se halla sin número, sin autor ni nota una que dice así:<br />
Quoniam novitatem legum vetustas vitiorum exigir , et<br />
innovare leges veternosas peccaminum antiquitas impettavit<br />
, ideo leges in hoc libro conscripas ab anno secundo<br />
diva memoria domina et genitoris méi Chindasvinthi re-<br />
J. Card, adiuv¿tnte. S.J. R. docente,<br />
TITVL. L<br />
providens commoda humana saluti , discere iustitiam<br />
habitatores terrx , sacrx legis sacris decenter<br />
imperavit oraculis. Et quia solius tam<br />
Immensre divinitatis imperiis bxc cordibus im,<br />
primuntur humanis , convenir onmium terrenorurn<br />
quamvis excellentissirnas potestates illi colla<br />
-submittere mentis , cui etiam militar cxlestis<br />
famulatur dignitas servitutis. Quapropter si<br />
obediendum est Deo, diligenda est iustitia; qua;<br />
-si fnerit dilecta erit instanter operandum in<br />
illa, quam quisque tunc verius et ardentius diligit<br />
, quum unius xquitatis sententia curtí proxi.-<br />
Ino . scmetipsuni ádstringit. Gratanter ergo iussa<br />
cxlestia amplectentes ", damus modestas sinull<br />
nobis et subditis leges , quibus ita et nostri-culminis<br />
clementia 12 et succedentiurn regum<br />
novitas adfutura, una cum regimonii 13 nostri generan<br />
-multitudine universa obedire decernitur,<br />
ac parere iubetur , ut nullis factionibus a custodia<br />
legum 54 , qua iniicitur subditis, sese clicnam,<br />
reddat cuiuslibet persona vel potentia cligrfitatis<br />
quatenus subiectos ad reverentiam legis<br />
íriipellat necessitas principis et voluntas 'S.<br />
III. Flavius Recesvintus Rex.<br />
Quod nulli lees nescire<br />
Omnis scientia Sana ordinabiliter dicat r6 ignorantiam<br />
execrandam.Nam quam scriptum sic: noluir<br />
intelligere ut bene ageret ; certum est, quod<br />
qui intelligere noluit, bene agere contemnit 57.<br />
Nullus ergo idcirco sibi extimet inlicitum faciendi<br />
licere quodlibet, quia se novit legum de-<br />
Ereta , sanctionesque nescire : liana non msontem<br />
fa c: iet ignorantiX causa , quena noxiorum damnis<br />
implicaverit<br />
gis in cunctis personis ac gentibus nostra amplitudinis imperio<br />
subiugatis omni robore valore decernimus , ac iugi<br />
mansuras observantia consecramus , ita ut reiectis illis quas<br />
non aequitas iudicantis, sed libitus impresserat potestatis,<br />
evacuatisque iudiciis , omnibusque scripturis earum orclinatione<br />
confectis, ha sola valeant leges, quas aut ex antiquitate<br />
iuste novimus , aut tenemos , aut ideen genitor noster<br />
pro aequitate iudiciorum , vel pro austeritate culparurn visos<br />
est non immerito condidisse, prolatis seu connexis anis<br />
legibus, quas nostri cubninis fastigium iudiciali prasidens<br />
throno coram universis Dei sacerdotibus sanctis, cunctisque<br />
ofliciis palatinis, ducante r Domino atque f.o/ente, audientitun<br />
universali consenso edidit et forrnavit, ac sua gloria<br />
titulis adnotavit, ita ut tarn ha qua ion prolata consistunt,<br />
quam quas adhuc exoriri novorum mrgiorum eventos<br />
impulerit , valido ac iustissimo vigore perdurent , et zternx<br />
soliditatis iura retentent 2.<br />
.Esta misma ley es V. en el ce7dice de Card. y IV.<br />
en el de S. J. R. , y címbas tienen un mismo autor: Eavius<br />
gloriosus Recesvintus Rex.<br />
so En S. dr. R. esta leycslo L<br />
a o Legion. adimplentes.<br />
3 2 Le g ion. prasentia.<br />
13 S. J. R. y Lind. regiminis.<br />
54 Legion. honestatis legumque.<br />
2 5 Liad. principisque voluntas.<br />
16 Legion. y Lind. vilat.<br />
57 Legion. non contendit.<br />
2 Lind. retineunr.
6<br />
IV. Flavius Rescevinet us Rex.<br />
FORI IVDICVM<br />
Quod antea ordinare oportuit 1 negotia<br />
principum , postea populorum.<br />
132.ne Deus conditor rerum disponens humani<br />
corporis formam , in sublime capta erexit , atque<br />
ex dio cunetas membrorum fibras exoriri<br />
decrevir. Vnde hoc etiam a capiendis initiis capta.<br />
vocitari 2 percensuit , formaras in illo et fulgorem<br />
luminum , ex quo prospici 3 possent queanque<br />
noria concurrissent ; constituens in eo<br />
et intelligendi vigorem , per quem connexa et<br />
subdita memora vel dispositio regeret, vel providentia<br />
ordinaret, Hile est et peritorum medicorum<br />
precipua cura , ut ante capiti quam<br />
membris incipiant adhibere medelam. Que<br />
ideo non inunerito ordinabiliter exerceri censetur,<br />
, quum ab artificis peritia hec dispensad parescunt<br />
; quia si salutare caput exstiterit , rationem<br />
colligit qualiter curara 5 rnembra cite<br />
ra possint. Nam si arcem molestia occupaverit<br />
capitis , non poterit in artus dirivationes dare salutis<br />
, quas in se consurnpserit iugis causa languoris.<br />
Ordinanda ergo sunt primum negotia<br />
principum, tutanda salus , defendenda vita, sicque<br />
in statu et negotiis plebium ordinatio dirigenda<br />
, ut dum salus competens prospicitur regurn,<br />
fida valentius teneatur salvado populorum.<br />
V. Flavius gloriosos Recesvinctus<br />
Rex 6.<br />
Do principum cupiditate damnata , eorumque<br />
initiis ordinandis, et qualiter<br />
con ciendx sunt scriptura m nomine<br />
principum fact,e 7.<br />
Erninentix celsitudo terrena tunc salubrius sublimía<br />
probatur appetere, quum saluti proximorum<br />
pia cernitur compassione prodesse : unde solet<br />
contingere ut plus commodi de aliena salute<br />
conquirat, quam de propria utilitate quisque percipiat.<br />
In multis enim, quia multorum solos adtenditur,<br />
, maioris lucri summa percipitur. In se<br />
autem quia privati commodi fructus appetitur,<br />
non satis est si unius beneficii premia conquirantur.<br />
Hinc et illa regendarum tantumdem salus est<br />
plebium , que non suos fines privata voluntate<br />
concludit, sed que universitatis limites con-1n1u<br />
ni prospei itati lege defendit. Quapropter ne sa-<br />
1 Legion. oporteat.<br />
2 Lind. vocari. Legion. vocitari prxconsonuit.<br />
3 Liad. perspici.<br />
4 Legion. incipiat disponi medela.<br />
5 Liad. curare.... possit.<br />
6 Toled. got. y Legion. sin autor.<br />
7 En el Códice de S. J. R. se añade : concilio toleta<br />
no VIII.<br />
8 Legion. turba:.<br />
9 Enzilian. S. J. R. Toled. got. Legion. Lind. rei<br />
proprix.<br />
x o Lind. respirationis.<br />
lutaris ordo imperialibus videatur verbis podas<br />
obtineri quam factis , de sublimitatis obtentu reclinamus<br />
ad vota supplicum tranquilla visionis<br />
aspectum. Vt ande salutaris compassio habeat<br />
cornmodum, unde turma S plebium adepta fuerint<br />
supplicationis effectum. Quum igitur przcedentium<br />
serie temporum immoderatior aviditas<br />
principum sese prona diffunderet in spoliis populorum,<br />
et augeret reipublice 9 censum erurnna<br />
fiebilis subiectorum; tandem superne respectionis<br />
1° afflatu nobis est divinitus inspiratum, ut<br />
quia subiectis leges reverentie ' 1 dederamus, principum<br />
quoque excessibus retinaculum temperantia<br />
Proinde sincera mansuetudinis nostre<br />
deliberatione, tam nobis quam cunctis<br />
postre successoribus adfuturis,Diveao ms oebdsieara,ntlie;<br />
gem ponimus , decretumque d<br />
promulgamus , ut nullus Regum impulsionis sue<br />
quibuscumque motibus, aut factionibus 12 scrip_<br />
turas de quibuslibet rebus alteri debitis ita ex_<br />
torqueat , vel extorquendas instituat, qualiter iniuste<br />
ac nolenter debitarum sibi quisque privara<br />
possit dominio rerum. Quod si alicuius gratissima<br />
voluntate quippiam de rebus a quocumque perceperit,<br />
vel pro evidenti prestatione lucratus aliquid<br />
fuerit, eadem scriptura patens voluntatís<br />
ac prestiti conditio annotetur, per quam aut impressio<br />
principis , aut conferentis fraus evidentissime<br />
detegatur. Et si patuerit a nolente fuisse<br />
scripturam exactam , aut resipiscat improbitas<br />
principis , et evacuet quod male contraxit , aut<br />
certe post rnortem eius ad eum , cui exacta est<br />
scriptura , vel ad heredes eius rei ipse sine cunctatione<br />
debeant revocara 13 . Illa autem res, que<br />
seclusa omni compressionis argumentatione , directo<br />
modo transierint in principis potestatem, in<br />
eius perenniter jure perdurent. Et quidquid ex<br />
rebus ipsis idem princeps ordinare voluerit, suo<br />
potestatis arbitrio subiacebit. Verum ut omne huius<br />
negotium actionis roboret sinceritas veritatis,<br />
quum quarumcumque rerum scriptura in Principis<br />
nomine exstiterint factor , mox testes qui in<br />
eadem scriptura subscriptores 24 accesserint, ab lis<br />
quos elegerit princeps , diligentissime perquirantur.<br />
Si non aliquod indicium aut de impressione<br />
' 5 principis , aut de fraude scripturarn facientis<br />
modo quocumque cognoverint : ac sic aut rite<br />
facta series scriptura; permaneat, aut irrite confecta<br />
vanescat 16 . Similis quoque ordo de terris,<br />
vineis 1 7, atque familiis observetur, si sine scriptura<br />
textu tantummodo coram testibus quelibet<br />
facta fuerit definitio, De rebus autem omnibus a<br />
tempore Chintilani rs -regis hucusque a princi-<br />
refrenantix. Lind. legis reverentiam.<br />
12 Card. atiade: iustitiam a suo loco secludat, aut in statum<br />
suum redire contemnat, aut.<br />
.1 3 Card. y S. J. R. afiaden: simile prxcepturn observars<br />
censemus , quum iustitiam motibus aut actionibusrincipis<br />
claruerit a suo esse loco seclusam, aut suum rigPorem<br />
obtinere contemptam.<br />
2 4 Legion. scriptores.<br />
5 Toled. got. aut in depressione.<br />
16 Legion. evanescat.<br />
1 7 Card. seu de aliis quibuscumque rebus.<br />
18 Legion. y Card. Suintilani.<br />
li
LIB. II.<br />
pibus adquisitis , aut deinceps , si provenerit adquirenclis,,<br />
quxcumque forsitan princeps inordi-<br />
.nata sive reliquit , sea reliquerit , quoniam pro<br />
regni apice probantur adquisita fuisse , ad successorem<br />
tantumdem regni decernimus pertinere<br />
: ita habita potestate, ut quidquid ex his elegerit<br />
Lacere, liberum habeat velle. In illis autem<br />
rebus qua; ipsi , aut de bonis parentum,<br />
aut de quorumcumque provenerint successionibus<br />
proximorum , ita eadem principi eiusque filiis<br />
, aut si filii defuerint , hxredibus quoque legitimis<br />
hxreditatis jura patebunt, sicut etiam cxteris<br />
lege vel successione patere noscuntur. Quod<br />
si aliquid ex rebus de quorumcumque parentum,<br />
aut proxitnorum non solum successione, sed etiam<br />
qualibet conlatione, aut quocumque contractu ad<br />
ius ipsius pervenisse patuerit, si contingat hxc inordinata<br />
relinqui , non ad successorem regni , sed<br />
ad filios vel hxredes eius qui conquisivit speciAiter<br />
omnis eadem conquisitio pertinebit. Nain et<br />
de illis rebus, quas idem princeps ante regnum,<br />
aut ex proprio , aut ex iustissimo r conquisitu<br />
dinoscitur habuisse , inrevocabili ordine , aut faciendi<br />
exinde quod voluerit potestatenr habebit,<br />
aut serte filiis eius successio plena patebit. Quod<br />
si filii defuerint, legitimis hxredibus ex his qua'<br />
ordinata reliquerit, hxreditatem adire licebit. IIuius<br />
sane legis sententia in Bolis principum erit negotiis<br />
observanda , atque ita perpetim valitura,<br />
Legion. ex iustissima conquisitione.<br />
Emilian. Card. S. J. R. Toled. got. Legion. y Lind.<br />
communicare prxsumpserit.<br />
3 Legion. y.Toled. got. sin autor. Card. Res.<br />
S. J. R. Recs. Lind. Els. Gls. Rcds. Rex.<br />
4 Entre esta ley VI. y la VII. se hallan en el Toledano<br />
gótico, y in-el Legionense las dos layes siguientes. Tambien<br />
las trae el cúdice de Card.y lav edicion de Lind.; pero<br />
la I. es en Card. la XXXIII. , y en Lind. la X XXIV.<br />
de este título , y la segunda es en ambos la XIX. del<br />
tít. V. de "este libro.<br />
LEY VII.<br />
Flav. Glors. Egica Rex. Nova.<br />
De his qui novi principia fide»: servandarn jurare clistukrint<br />
, vel o his qui ex palatino oficio ad eiusdern<br />
obedientianz vel prdsentianz venire neglexerint.<br />
Quumdivina voluntatis imperio principale capta regnandi<br />
sumat sceptrum, non levi quisque culpa constringitur, si in<br />
ipso sux electionis primordío aut jurare, ut moras est, pro<br />
fide regia differat , aut si ex palatino officio (itera, ad chisdein<br />
novi princípis visurus przsentiam venire desistat. Si<br />
quis sane ingentiorum de sublimatione principali cognoverit,<br />
et dum discussor iuramenti in territorio illo accesserit<br />
, ubi cuna habitare constiterit 2 quzsita occasione fraudulenter<br />
distulerit, ne aut pro fide regia conservando juramente<br />
se vinculo alliget , aut ille qui , sicut przinisimus,<br />
ex ordine palatino fuera, minime Regis obtutibus se prxsentandum<br />
ingesserit , quidquid de eo vel de omnibus rebus<br />
suis principales auctoritas Lacere , vel iudicare voluerit,<br />
sui sit incunctanter arbitrii. Quod si aut xgritudo<br />
ille obstiterit, aut quzlibet publica utilitatis actío euro retinuerit<br />
, ut Regis se visibus 3 nullatenus reprzsentet 4,<br />
dum regia electionis sublimitas quibuslibet modas ad eius<br />
Card. vel de Mit..<br />
a Card. contigerit.<br />
3 Card. obtunbus,<br />
4 Card. prlesentct.<br />
5 Card, inretire.<br />
6 Card. asimos.<br />
7 Card. indo quia quanta piebs. Lind. proinde qui quInto.<br />
TITVL.<br />
ut non antea quispiam solium regale conscendat,<br />
quam iuramenti foedere hanc legem se in omnibus<br />
implere promittat. Quenicumque vero aut<br />
per tumultuosas plebes, aut per absconsa dignitatis<br />
publica machinamenta adeptum esse constiterit<br />
regni fastigia , mox idem cum omnibus ram<br />
nefarie sibi consentientibus , et anathema fiat , et<br />
christianorum communionem amittat. Tarn<br />
percussionis ultionc conlisus , ut omnis divini ordinis<br />
cultor, qui illi communicaverit 2 , simili cum<br />
ipso damnatione dispereat, et poena tabescat. N am<br />
et si quis legis huius seriem ex officio palatino<br />
malivole detrahendo lacerare voluerit, aut evacuandam<br />
quandoque , vel silenter musitans , vel<br />
aperte resultans proloqui detectus extiterit, cunctis<br />
palatina; dignitatis et consortiis et otliciis mox<br />
nudatus , omnium rerum suarum dimidiam partem<br />
amittat, et in deputato sibi loco redactus ,<br />
totius palatii societate maneat seclusus. Religiosus<br />
etiam qui se in eadem culpa devolverit, simili<br />
rerum proprietatis sux dispendio subiacebit.<br />
VI. Flavius 3 Chintasvintus Rex.<br />
4 his qui contra principent ve! gentenz<br />
aut patriam refusiunt , vel insolentes<br />
existunt.<br />
uantis hactenus Gotorum patria concussa sit<br />
Q<br />
cognítionem pervcnerit, statim per suam iussionem id ipsurn<br />
clementix sux auditibus intimare procures , qualiter fidei<br />
sux sinceritatem ostendens huius legis sententiam evadere<br />
possit.<br />
LEY VIII.<br />
Flav. Glor. Egica Rex. Nova.<br />
Vt nerno deinceps contra fideos regiam, vei propia causarusn<br />
negotia in deceptione regia' potestatis, vel cuiuslibet reí<br />
alterius se iuranzenti vinculo alligare prdsumat.<br />
Plerumque solet humani generis inimicus pravis sorda<br />
hominum suggestionibus interire s, et fidelium animas t,<br />
pestifero veneni poculo saucíare, id 7 est quod quantum<br />
plus regia celsitudinis culmen sincera debet reverentia henorari<br />
8 , tanto amplius 9 in eius deceptionem retundi , ut<br />
ipsi tale edicto decernimusut nein() personarum videatur<br />
mentes levium excitare. Quidam enim dum sententiam illam<br />
canonis Toletani acItendunt , in qua decreturn est , neminem<br />
licere citra manifestum et evidens culpa' indicium ab<br />
honore sui ordinis, vel servitio domus regia' deiici, nec antea<br />
vínctilorum nexibus inligari, aut quxstionibus subdi, nisi<br />
prius in publica fuerint examinatione deducti , subtili se<br />
quoncianunodo juramento in necem vel abiectionem regiam<br />
perfidia' nituntur fraudibus inligare r o , nec eam qua nefandis<br />
rnoliuntur pcenam quarndam consiliis ab alterutro testanter<br />
quandoquidem propalari, quod et temporibus nostris detectum<br />
facinus , manifestis eorum confessionibus retinetur,<br />
qui nostram gloriam cona"; sunt, aut gladio interimere, out<br />
mortifera veneni potione decipere. His igitur nefaria: argumentationis<br />
consiliis legalibus congrua obviare censurís:<br />
quo nec principales honor qualibet possit pravitate develli<br />
, et infidelium pectora condigna debeant ultione retundi.<br />
VIlde ipsí tale o r edicto decernimus, ut nemo deinceps<br />
contra ficlem regiam 12 se aut alios przsumat vinculis<br />
8 Card. y Lind. honorare.<br />
9 Liad. vel in eius decepcion e vel aliarum personarum videtur<br />
mentes pichi= excitare. Quidam enim.<br />
/C Liad. alligare: ne ea que lr,iudis molluntur pernenda consiliis,<br />
ab altero oro cernantur quanduquidem.<br />
II Liad. sprciali.<br />
2 Liad. vel propria causarurn nogotia se cum alio prresumat.<br />
7
8<br />
FORI<br />
cladibus , quantisqu e iugiter quatiatur I stimulis<br />
profugorum , ac nefanda superbia deditorum ex<br />
eo pene cunctis cognitum est, quod et patria<br />
diminutionem ostendunt 2 et hac occasione potius<br />
quam expugnandorum hostium externorum<br />
arma su mere sxpe compellimur. Vt ergo tam dira<br />
temeritas tandem victa depereat , et huiusmodi<br />
,;:usgressoribus manífesta scelera non relinquantur<br />
ulterius impunita , hac 3 omne per xvum<br />
lege valitura sancimus , ut quicumque ex tempore<br />
reverenda; memoria CHINTILANI 4 principis<br />
usque ad annum , Deo t'avente , regni nostri secundum<br />
, ve1 amodo et ultra ad adversam gentem,<br />
vel extraneam partem perrexit , sive perrexerit,<br />
ant etiam ire voluit, vel quandoque voluerit<br />
, ut sccleratissimo ausu contra gentem Gotarum<br />
, vel patri= ageret , aut fortasse conetur aliquatenus<br />
5 acere, et captus, sívc detectas extitit,<br />
vel extiterit , sive ab auno regni nostri primo, vel<br />
deinceps quispiam intra fines patria Gotorum<br />
quamcumque conturbationem , aut scandalum in<br />
contrarietatem regni nostri vel gentis facere voluerit,<br />
sive ex tempore nostri regiminis tale apere<br />
aliquid , ve1 disponere conatos est aut fuerit,<br />
atque quod indignum díctu videtur , in necem<br />
vel abiectionem nostram, sive subsequentium Regum<br />
intendere , vel intendisse proditus videtur<br />
esse vel fuerit : horum omnium scelerum , vel<br />
unius ex bis quisque reos inventus , inretractabilem<br />
sententiam mortis excipiat , nec 6 ulla el de<br />
cxtero sit vivendi libertas indulta 7 , quod si fortasse<br />
pietatis intuitu a príncipe fuerit illi vita<br />
concessa 8 , non aliter quam effossis oculis relinquatur<br />
ad vitam 9, quatenus nec excidium videat<br />
quo fuerat nequiter delectatus , et amarissimam<br />
vitam ducere se perenniter doleat. Res tamen omnes<br />
huius 1O tam nefarii transgressoris rr in Regís<br />
ad integrum potcstate persistant 52 , et cui donatx<br />
ab eo fuerint ita perpetim secure possideat , ut<br />
nullus unquam succedentium regum causara<br />
suam et gentis vitiaturus has ullatenus " auferre<br />
prxsumat. Verum quia multi plerumque reperiuntur<br />
qui dum his et talibus pravis medita-<br />
nectere iuramenti aut in deceptionem potestatis regia , vel<br />
cuilislibet alterius taus scelerata fraudis se audeat actione<br />
constringi. Si quís vero amodo aliter quam przmissum est<br />
huiusmodi juramento se alligare prxsumpserit , legis periculis<br />
sanctionum , qua de perfidis noscitur hac contra Regem<br />
agentibus promulgatz existere subiacebit.<br />
got. partiatur.<br />
2 Toled. got. Entil. S. f. R. y Lind. agnoscunt. Legion.<br />
cognoscunt.<br />
g Legion.Vigil. y Lind. Isaac legeas valituram.<br />
4 Toled. got. CINTILANI.<br />
5 Legion. aliquid.<br />
6 Card. et si nulla mortis ultione plectatur , et pietatis<br />
intuitu a principe illi fuerit vita concessa, aut effossionem<br />
perferat oculorum , secundum quod in lege hac hucusque<br />
fuerat constitutum, aut decalvatus tamen centum flagella<br />
suscipiat , et sub arctiori vel perpetuo erit religandus<br />
exsilio pe=na, et insuper mullo unquam tempore ad palatini<br />
otficii reversurus est dignitatem , sed servus principis<br />
factus, et sub perpetua servitutis catherra in principis potestate<br />
redactas Z terna tenebitur exsilii religatione obnoxius<br />
quatenus , &c. Toledano gótico como Cardona, á excepcion<br />
de que falta lo siguiente : et pietatis intuitu a principe illi<br />
fuerit vita concessa. Desde obnoxius sigue res trinen.<br />
VDICVM<br />
tionibus occupantur, argumento quodam<br />
in Ecclesiis , aut uxonbus , vel filiis atque amicis,<br />
seu in aliis quibuscumque personis suas inveniantur<br />
54 transduxisse vel transducere facultates,<br />
etiam et ipsa qua fraudulenter in dominio alieno<br />
contulerant, jure prxcario reposcentes sub calliditatis<br />
studio in suo denuo dominio possidenda recipiant<br />
, unde nihil de suis rebus visi sunt amisisse,<br />
nisi solum concinnatione falsissima fictas quasi verídicas<br />
videantur scripturas conficere 15 : ideoque<br />
hanc nequissimam argumentationem prxsentis legis<br />
decreto amputare elegimus , ut calcatis , ve1<br />
evacuatis , seu rescisis scripturis hac fraude confectis<br />
, quidquid 16 ex eo quisque tempore possidere<br />
reperiatur quo fuerit in prxdictis criminibus<br />
dcprehensus , totum continuo Fisci viribus<br />
ad integrum adplicetur. Vt concedere iam dictas<br />
facultates sicut supradictum est cui Rex voluerit,<br />
vol facere exinde quidquid elegerit in suz potestatis<br />
consistat arbitrio, alia vero quxcumque 18 áb<br />
hac fraude aliena inventa extiterint ordinata legi_<br />
busque confecta, vigore legum maneant solidata.<br />
Illis ab huius legis sententia personis evidenter exceptis,<br />
quibus a prmecedentibus Regibus culpa dinoscitur<br />
fuisse concessa; nam si humanitatis aliquid<br />
cuicumque perfido Rex largiri voluerit non de facultate<br />
eius , sed unde placuerit principi tantum<br />
el solummodo concessurus est , quantum hxreditatis<br />
eiusdem culpati vicessimam portionem fuisse<br />
constiterit,<br />
VII. Flavius gloriosus Recesvintus<br />
Rex 19.<br />
Df non criminando príncipe , nec<br />
dicendo illi.<br />
Sicut in persona principis omnibus prohibemus,<br />
aut commovere nequitiam cogitationis , aut manus<br />
inicere ultionis , ita etiam nullum patimur in<br />
eum , aut notam poncre crirninis , aut verba congerere<br />
maledictionis. Sacra namque auctoritas<br />
7 Lind. indulta libertas et si nulla mortis ultione piestatur,<br />
, et pietatis intuitu, &c.<br />
8 Emilian. et iam nulla mortis ultione plectatur,<br />
aliter, &c. Lind. concessa , effossionem perferat oculorum,<br />
secundum quod in lege hac hucusque fuerat constitutum.<br />
sigue corno en el Emilianense.<br />
9 Ernilian. aut etiam aliud secundum quod in lege<br />
hac hucusque fuerat constitutum, decalvatus turnen centuen<br />
flagella suscipiat , &c. como en el de Card. hasta quatenus.<br />
o Legion. huius qui morte est pro tali scelere perimendus<br />
, vel huius cui vita propter suam nequitiam infelicissime<br />
reservatur in Regia , &c.<br />
r o Card. trangressoris vel eius qui morte. Y lo demis corno<br />
el Legion. , salvo que dice reservabitur.<br />
Lind. consistant.<br />
1 3 Legion. nullatenus.<br />
1 4 Toled. got. y Lind.<br />
I S Card. conferre vel proferre.<br />
16 Vigil. y Lind. quidquid eo.<br />
17 Lind. iuribus.<br />
18 Vigil. y Emilian. qua:cumque voluerit.<br />
19 Card. Noviter ernendata.<br />
gion. Toled. got. sin autor. Le-<br />
Flavius Cindus. Rex. Nova.
LIB. II. TITVL.<br />
sCripttirz 1 , et non iubet aécipi 2 opproprium 3<br />
adversus proximum suum, et hunc, qui maledi- •<br />
xerit priricipem 4 populi sui, demonstrat existere<br />
reum. Quapropter quicumque in principem aut<br />
crimen iniecerit, aut maledictum'intulerit, ita ut<br />
hunc de vita sua non humiliter et . silenter admonere<br />
procuret, sed huic superbe et contumeliose<br />
insultare pertentet, sive etiam in detractionis<br />
eius ignominia turpia et iniuriosa prxsumat , si<br />
ex s nobilibus idoneisque personis fuerit , seu sit<br />
tleligiosus, sive etiam laícus, mox detectes extiterit<br />
et inventus, dimidiam omnium rerum suarum<br />
partem amittat , de qua idem princeps faciendi<br />
quod sibi placuerit potestatem obtineat. Nam si<br />
de vilioribus, humilioribusque personis fuerit, aut<br />
certe quem nulla dignitas exornavit, quod de illo<br />
vel de rebus ejes princeps voluerit, iudicandi licentiam<br />
habebit 6 . Simili quoque prxcepto, defuncto<br />
etiam principe, ausum opportune interdicimus<br />
detrahendi. Incassum etenim is qui vivit,<br />
detractionis in defunctum iacula mittit, quum iam<br />
defunctus nec constitutionibus 7 imbuí, nec increpationibus<br />
possit argui. Sed quia pro cerco<br />
illius insania innotescit , qui frustra in non sentientem<br />
detractionis verba transmittit ; ideo idem<br />
prxsumptor L. verberibus vapulabit , et prxsumptionis<br />
sux opportuna silentia dabit, reservata<br />
cunctis hac plenius libertate ut , principe tara<br />
superstite quam mortuo , liceát unicuique pro<br />
negotiis ac rebus omnibus, et loqui quod ad causam<br />
pertinet, er contendere sicut decet, et<br />
promereri quod deber : ita enim ponere<br />
8 nitimur humana reverentiam dignitati , ut<br />
devotius servare probemur iustitiam Dei.<br />
VIII. Flavius Chintasvintus 9 Rex.<br />
De remotis alienarum gentium legibus.<br />
Aliena gentis legibus ad exercitium utilitatis<br />
imbuí et permittinuis et optamus: ad negotiorum<br />
yero discussionem , et resultamus et prohibemus.<br />
Quamvis enim cloquiis polleant, tatuen difficultatibus<br />
hxrent: adeo quum sufliciat ad institix plenitudinem<br />
et perscrutatio rationum et competentium<br />
ordo verborum, qua codicis huius series agnoscitur<br />
continere , nolumus sive romanis legibus<br />
, seu alienis institutionibus amodo amplios<br />
convexari.<br />
x Legion. scripturx non.<br />
2 Lind. accipere.<br />
3 Lind. opprobrium.<br />
4 Tokd. got. principia<br />
5 got. ex hominibus nobilibus.<br />
6 Desde Simili Vague hasta silentia dabit falta en el<br />
Toledano gótico.<br />
7 Lind. institutionibus.<br />
8 Lind. proponere.<br />
p Cara'. Emilian. y S. J. R. Recesvindus. Legion. Antiqua.<br />
Flavius Cindasvínclus Rex. joied.sot. sin autor<br />
lti nota. -<br />
10 Card. Novitcr emendata. Toled. g,ot. sin autor ni no-<br />
IX. Flavius gloriosus Rechesvintus<br />
Rex I°.<br />
No excepto talein librum qualis hic fui<br />
nuper est editus , alterun4 quisque<br />
prcesumat habere.<br />
Nullus prorsus ex omnibus ' 1 regni nostri prxter<br />
hunc librum qui nuper est eclitus , atque se.<br />
cundum seriem huius amodo translatum librum<br />
alium 12 legum pro quocumque negotio iudici '3<br />
offerre pertentet ' 4 . Qucd si facere pixsumpserit<br />
la , XXX. libras auri fisco persolvat. Iudex<br />
quoque si vetitum librum sibi postea oblatum<br />
disrumpere fortasse distulcrit, prXdictx damnationis<br />
dispendio subilcebit. Illos temen a damno<br />
huius legis immunes esse iubemus , qui prxteritas<br />
et anteriores leges non ad confutationem<br />
hariim legum nostrarum, sed ad comprobationem<br />
prxteritarum causarum proferre in iudicio for-,<br />
tasse voluerint.<br />
X. Flavius glotiosus Chindasvintus<br />
Rex".<br />
De diebusfestis etfiriatis,in quibus non<br />
sunt negotict exercenda '7.<br />
D ie dominico nemini liceat exsequutione constringi,<br />
quia omnes causas religio deber excludere,<br />
in quo nullus ad causam dicendarn , nec " popter<br />
aliquod debitum fortasse solvendum , quemquam<br />
inquietare prxsumat. Diebus etiam paschalibus<br />
nulla patimur quemlibet exsequutionc teneri<br />
: id est, per XV. dies , septem qui paschalem<br />
solemnitatem prxcedunt , et septem alíes qui sequuntur.<br />
Nativitatis quoque Dominicx, Ciicum-<br />
-cissionis , Epiphanix , Ascensionis et Pentecostes,<br />
singuli dios simili reverentla venerentur. Necnon<br />
et pro messivis feriis a quinto decimo kalendas<br />
ajustas usque ad XV. kalendas septembris. In<br />
Carthaginensi yero provincia propter locustarum<br />
vastationem assiduam, a XV. kalendas iulias usque<br />
in '9 kalendas XV. agostas , messivis ferias<br />
prxcipimus observandas , et propter vindemias<br />
colligendas a XV. kalendas octobris usque ad<br />
XV. kalendas novembris. Omnibus constitutione<br />
concedimus , ut per hxc terr9ki ra nullus<br />
ad causan' dicendam venire cogatur ; vel sub<br />
ta. Legion. Antigua. Flavius Cindasvindus Rex. Lind. Nov.<br />
emdat. Fls. Rcds.<br />
11 Toled. got. hominibus.<br />
'12 Card. y Leolon, librum legum.<br />
13 Card. in iudicio.<br />
1 4 Legion. prxsumat.<br />
15 Legion. y Lind. si prxsumpserit.<br />
16 Card. S.J. . R. y Liad. Recesvindus. Toled. got.<br />
Legion. sin autor ni nota.<br />
17 Emilian. Card. Legion. S. J. R. y Toled. got. exse-<br />
&penda.<br />
III Legion. vel.<br />
19 Card. Toled. got. y Legion. usque ín kalendas augusti.<br />
9
I O<br />
exsequutione aliqua deputetur ; nisi forte causa'<br />
de r compellitur, coepta iam apud iudicem<br />
qua<br />
fuisse videatur. Nam procul dubio si inchoata<br />
fuisse actio reperiatur ad peragenclum negotium,<br />
absque ulla feriatorum clierum obiectione cogendus<br />
est pulsatur. Acato<br />
ut si persona esr,<br />
cui fucile credi possit , placito districtus abscedat.<br />
Si certe sit de cuius fide dubitetur, , pro se<br />
fideiussorem adhibeat , quatenus peractis temporibus<br />
supradictis ad finiendam cum petítore causam<br />
, ubi iudex elegerit , remota dilatione occurrat<br />
: prxter qui tale crimen adrniserint, quos<br />
necesse sit sentencia mortis puniri , qui etiam in<br />
talibus omnino diebus et comprehendendi sunt,<br />
et ardua in vinculis custodia retinendi , quousque<br />
peracto die dominico , vel feriis supradictis,<br />
debita eos subsequatur ultio iudicantis. Mes-.<br />
sivis sane , vel vindemialibus feriis in criminosas<br />
et dignas morte personas legalis nullatenus<br />
censura cessabit. Sed IleC illum asta lex eXcusatum<br />
habebit , qui necdum ad iudicium ante<br />
compulsus, et 2 tomen sciens se esse quandoquidem<br />
compellendum , reliquis se temporibus dilatans<br />
ad hoc in prxdictis feriis illi , a quo pulsandus<br />
est , se inclubitanter ostendit : quia putas<br />
se ad causara dicendam Hulla legis sanctione posse<br />
tener; , quem tatuen aut per placitum dístringi<br />
prxcipimus, guando cum petitore causam finire<br />
sin prxstitus. Aut si forte taus est , de quo suspecta<br />
sit placiti fides , neque fideiussorem pro<br />
se adhibere potuerit apud iudicem , sub custodia<br />
maneat , ut expleto tempore feriato 3 , causa<br />
, pro qua compellitur, , finem accipiat. Si quis<br />
autem contra decretum legas huius agere prxstunpserit<br />
, et ad iudicem ex hoc querela pervenerit<br />
, L. ictus flagellorum publice extensus<br />
accipiat.<br />
XI. 4 Vt ;zulla causa a iudicibus audiatur,<br />
luce legibus nora continetur.<br />
Nullus iudex causam audire prxstunat , qux<br />
in legibus non continetur ; sed comes civitatis<br />
vel iudex , aut per se , aut per exsequutorern<br />
suurn conspectui principis utrasque partes prxsentare<br />
procures , quo . facilius , et res finem accipiat<br />
, et potestatis regia; discretione tractetur,<br />
qualiter 5 exortum negotium legibus inseratur.<br />
o Lgion. pro qua.<br />
z Toted. got. y Legion. sed turnen.<br />
3 Lgion. feriatorum.<br />
4 Card. y 5, f Flavius gloriosos Recesvindus Rex.<br />
Legion. Antigua noviter emendata.<br />
5 Lind. quatenus.<br />
6 2 oled. got. sin autor ni nota. Legion. Flav. Recesvindos<br />
Rex. Antigua.<br />
7 Legion. potestate.<br />
Lind. terminan.<br />
FORI IVDICVM<br />
XII. Flavius Rechesvinctus Rex .<br />
Vt terminat'e cause nullatenus revol-vantur,<br />
reliqux vero ad íibri hitius<br />
serien: terminentur; adiiciendi leges<br />
principibus libertate 7 manente.<br />
Quxannque causarum negotia inchoata sunt,<br />
nondum vero finita , secundum has leges determinad<br />
e sancimus. lilas autem causas qux ante.quarn<br />
istx leges a postra gloria emendarentur, le,<br />
galíter determinatx sunt, id est, secundum legum<br />
modum qui ab auno primo regni nostri in prxteritis<br />
observatus est, resuscitari nullatenus patimur.<br />
Sane leo adiiciendi , si iusta novitas causarum<br />
exegerit , princípalis electio licentiam habebit<br />
, (lux ad instar prxsentium legum vigorem<br />
plenissimum obtinebunt.<br />
XIII. Flavius gloriosus Recesvintus<br />
Rex 9.<br />
Quod nulli liceat dirinzere causas , nisz nisi<br />
quibus aut princeps , aut consensio<br />
voluntatis , aut informatio iudicisl°<br />
.potestatem dederit iudicandi.<br />
Dirimere causas nulli licebit, nisi aut a principibus<br />
potestate concessa, aut ex consensu partium<br />
electo r ' iudice trium testium fuerit electionis pactio<br />
signís , vel subscriptionibut roborata. Nam et<br />
si ii qui potestatem iudicandi a Rege accipiunt,<br />
sea etiam , qui per cornmissoria r2 comitum vel<br />
iudicum iudiciali r 3 potestate utuntur ' 4 , vices<br />
suas aliis, quibus fas fuerit, scriptis peragendas iniunxerint,<br />
licitum erit illis per ornnia, similemque<br />
et ipsi , qui informad a iudicibus fuerint 15 in indicando,<br />
sicut et illi a quibus determinandi acceperunt<br />
vigorem, habebunt in diseernendis, vel ordinandis<br />
quibusque negotiis potestatem.<br />
XIV. Flavius gloriosus Recesvintus<br />
Rex 16.<br />
Quales causas deeant audire tiun fadi<br />
17 , et qualibus personis causas audiendas<br />
iniungant.<br />
Cum cxteris negotiis criminalium etiam causarum<br />
tiufadis iudicandi concessa licentia sit, crimi-<br />
Toled.got. sin autor ninota.Legion. Nova lex, sin autor.<br />
ro Card. vel . . . . iudicurn.<br />
Ir Legion. electio indicio trium testium fuerit signas.<br />
12 Lind. commissonam.<br />
1 3 Card. y Legion. judiciaria.<br />
14 Legion. funguntur.<br />
15 Legion. fuerit iudicándi.<br />
16 Toled. got. y Legion. sin autor ni nota.<br />
1 7 Legion. y Lind. tiufadi , y lo mismo el Emilianense<br />
y el de Cardona constantemente.
LIB. II.<br />
nosos a leguen sententia ipsi vindicare non audeant<br />
, sed debitara in eis ut competit censurara<br />
exerceant 2 , qui tiumfadi tales eligant 3 , quibus<br />
vicissitudines suas 4 audiendas iniungant , ut ipsis<br />
absentibus illi causas temperate 5 discutiant, et<br />
,fuste decernant.<br />
XV. Flavius gloriosus Recesvintus<br />
Rex 6.<br />
Y indices tan; criminales, quan; commngies<br />
terminent causas.<br />
Omnium negotiorum causas ita iudices habeant<br />
deputatas , ut et criminalia et cxtera negatia<br />
terminarsdi sit illis concessa licentia. Pacis<br />
yero adsertores non alias dirimant causas,<br />
nisi quas illis regia deputaverit ordinandi potestas.<br />
Pacis autern adsertor 7 est , qui sola faciendi<br />
pacis intentione regali sola destinatur<br />
auctoritate.<br />
XVI. Flavius Cintasvintus Rex 8.<br />
De damnis eorum qui non accepta potestate<br />
preesumpserint indicare.<br />
Nullus in territorio non sibi commisso, vel ille<br />
qui iudicandi potestatem nullam habet omnino<br />
corranissam , quenicuinque prxsumat per iussionem<br />
aut saionem , vel distringere , vel in aliquo<br />
molestias 9 convexare , nisi ex regia iussione<br />
vol partium electione , sive consensu , vel<br />
commissoriis adinformationibus '° comitum , sive<br />
etiam iudicurn , sicut in lege superiori tenetur,<br />
iudex quisque fuerit institutus. Certe quia "<br />
prxdictus non institutus iudex przsumptiosus<br />
inlicite hxc qua prohibentur prxsumpserit agere,<br />
confestim ut causa pervenerit ad provincia ducem,<br />
an per se velit, an per quem ipse prxceperit, tam<br />
inlicitam prxsumptionem coercere procuret : et<br />
illi siquidem cui prxsumptiosus 13 prxsumptor<br />
extitit , si solum contumeliam ve1 iniuriam fecerit<br />
, librara auri coactus exsolvat. Si yero reni<br />
aliquam temeranter abstulerit, vel auferre porceperit<br />
, tantumdem cura eadern re quam tulerit<br />
14 , aliud tantum de suo coactus exsolvat '5.<br />
Lind. iudicare.<br />
2 Toled. got. debita ....censura coerceant.<br />
2 Toled. got. elibant , ut ipsis absentibus.<br />
4 Card. suas iniungant.<br />
5 Legion. temperanter.<br />
6 Toled. got. sin autor. Legion. Antigua. sin autor.<br />
7 Legion. y Lind, adsertores destinantur.<br />
8 Toled. got. sin autor ni nota. Legion. Noviter emendata.<br />
Card. Nova emendata.<br />
9 Toled. got. molestias.<br />
Io ralea. got. Card. y Lind. atque informationibus.<br />
1 / Toled. set corte si non.<br />
Lind. prxsumpt.ttosuS.<br />
1 3 Liad. pr.rstimptuoba5.<br />
14 Lind. tulerat.<br />
5 To/ed. ,sot. y Legion. restituat.<br />
TITVL. II<br />
Quod si quicumque iudex servum , smun seu<br />
alienum ad discutienda negotia elegerit deputatum<br />
16 , pro his qua idem servus contra iustitiam<br />
et leges adtentaverit agere ad oinnem<br />
satisfactionern legis , iudex qui hunc• ordinaverit<br />
, se noverit retineri. Saio " yero, seu quisquis<br />
fuerit , qui huic obsequens prxsumptori<br />
alium consenserit comprehendere , distringere,<br />
vel aliquid rerum auferre , centum ictus fiagellorum<br />
accipiet , et hanc prxsumptionein tala<br />
emendatione coerceat.<br />
XVII. Flavius Cintasvintus Rex 19.<br />
De his qui admoniti itidicis epistola<br />
vel sigo ilload iudicium venire contemnunt.<br />
Iudex quum ab aliquo fuerit interpellatus, adversarium<br />
querelantis admonitione unius epistolx<br />
vel sigilli ad iudicium venire compellat , sub<br />
ea videlicet ratione , ut coram ingenuis personis<br />
is qui a indice missus exriterit, illi , qui ad causara<br />
dicendam compellitur , offerat 20 epistolmn<br />
vel sigillum. Et si tala admonitione conventos;<br />
aut se dilataverit 2 ', aut ad iudicium venire contempserit,<br />
pro dilatione sola quinque auri soli7<br />
dos petitori„ et pro contemptu 22 quinque alíes<br />
iudici coactus exsolvat. Quod si non habuerit<br />
unde componat, L. flagellis contemptor idem<br />
vol dilatar .3 coram indice verberetur , ata ut<br />
non el fiagellorum ista correptio inducat notam<br />
infamia. Sin autem solummodo contemptor exstiterit<br />
, et non habuerit unde compositienem<br />
exsolvat , absque una testificandi iactura MsX.<br />
flagella 25 suscipiat. Is autem, qui pulsatur, si ad<br />
accipiendam ultionem " iudicis seso diluir radlatenus<br />
dilatasse vol contempsisse , et hoc mallo<br />
potuerit teste convinci, et sacramentum 2 7 reddiderit,<br />
quod per nullam occasionem ve! conternptum<br />
hoc fecerit, a damnis vol superius<br />
comprehensis habeatur indemnis. Quod si quilibet<br />
episcopus admonitionem iudicis fietus honore<br />
saccrdotali contempserit , et pro sua persona adsertorem<br />
dare distulerit , confestim a iudice negotii,<br />
seu a provincia: sux duce ve1 convite compulsus<br />
L. solidorum damnum excipiat , ex qua<br />
summa pecunia; XX. solidi iudici contempto 28<br />
16 Emilian. Card. Toled. got. y Lino?. deputandutn.<br />
1 7 tentavcrir.<br />
18 En el Toledano pítico falta desde Saio hastn<br />
el fin.<br />
1 9 l'oled. e-ot. sin autor ni nota.<br />
20 Toled. got. etrerat.<br />
21 Card. aut se dilataverit , vel admonitionem epístola,<br />
vel recipere contempser it , pro dilatione, &e.<br />
22 'l'oled. got. pro contumelia.<br />
23 Toled. got. Card. Emilian. y Lind. dilatator.<br />
2 4 Lesion. componat.<br />
2 5 Toled. got. XX. flagella.<br />
a6 Toled. ot. Legion. y. Lind. admonitionem.<br />
27 Toled. got. Legion. Card. y Lind. dum sacrament<br />
u iu.<br />
Lind. pro contemptU.<br />
132
12<br />
proficiant, XXX. vero sacerdotis ipsius petitor<br />
consequatur. Si certe presbyter, diaconus atque<br />
clericus vel monachus ad accipiendam<br />
epistolam<br />
vel sigillum se dilataverint, aut<br />
pro sui persona ad respondendum minime direxerint<br />
prosequutorem , vel contum . aciter fuerint<br />
contemptores, unusquisque eorum luxta legis huius<br />
sententiam, qux in laicos superius lata est,<br />
indicta damna suscipiat ; et si non habuerít unde<br />
componat , eius episcopus moneatur , ut pro eo<br />
si voluerit satisfacere licentiam habeat. Si autem<br />
noluerit , sacramentis coram iudice se noverit<br />
obligandum , quod supradictis personis districtionem<br />
talem adhibeat a, ut per XXX. dierum<br />
spatium ieiuniis continuis adtligantur , sufliciatque<br />
j'Es circa solis occasum per dies singulos<br />
panis et aqux 3 refectionem accipere , qux contumacis<br />
vitam rationabili possit districtione . corrigere.<br />
Illa omnino discretione 4 servata , ut si<br />
aut xtatis aut xgritudinis instantia patuerit, qux<br />
hanc disciplinara sustinere non posse demonstret,<br />
tam in clericis cuiuscumque ordinis , quam in<br />
laicos non tan durissimx sententiam castigationis<br />
instantia compleat iudicis , sed adhibita consideratione<br />
pro xgritudine vel xtate, ira contemptoren]<br />
corrigat , ne ipse contemptor aut langorem<br />
magnum 5 , aut debilitationem vel mortem<br />
incurrat. Ille vero qui ad implendam cornmonitionem<br />
iudicis contemptor extiterit , seque ita<br />
dilataverit 6, ut eum iudex tam facile reperire<br />
non possit , et si post tempus indictum in diebus<br />
quatuor non occurrat , si quinta die venerit,<br />
omnem huius legis sententiam se noverit evasurum.<br />
Parí modo et qui longius centum millibus<br />
convenitur , si ad undecimum diem post<br />
tempus institutum occurrerit , et hunc nullatenus<br />
sanctionis huius poena damnavit. Similiter<br />
et qui in ducentorurn millium spatio constitutus<br />
7 in vicesima prima die, postquam iussus fuerat,<br />
seipsum iudici prxsentaverit ad audiendum,<br />
eo modo a iactura legis huius habeatur indemnis.<br />
Similis quoque servabitur ordo ubi fuerit<br />
amplior itineris longitud°. Ii denique quibus tam<br />
rationabile tempus adiectum est , si se ulterius<br />
dilatamos minime ad institutum diem superadiectionis<br />
occurrerint, confestim iudex ea , qua<br />
pars petit querelantis , reservato negotio dilatoris<br />
8 tradere non differat petitori , ita ut dura<br />
contemptor in postmodum ad negotium dicendum<br />
succcsserit, si vicesimum primum diem transcenderit,<br />
XX. ami solidos coactus exsolvat. Nam<br />
et is qui de centum millibus superiorem ordinem<br />
prxteriens , constitutionem 9 undecimi diei<br />
t got. Legion. EMilian. Card. y Liad. a77aden<br />
vel subdiaconus.<br />
2 Lind. exhibeat.<br />
3 y Legion. vel agux.<br />
Lind. districtione.<br />
5 Toled. sizot. Legion. Erailian. Card. y Lind, maximum.<br />
6 Card. seque ita ditataverit , ut tarde veniat ad institutum<br />
diem super definitionem epistolar , si post tempus<br />
&c.<br />
7 Legion. si in.<br />
Toled. got. Card. y Lind. diiatatoriti.<br />
FORI IVDICVM<br />
fuerit supergressus , et idem decem solidorum<br />
damnum excipiat, de quibus damnis superius institutis<br />
medietatem sibi iudex exquirat 1°, alteram<br />
yero medietatem petitor obtineat. Si tamen<br />
admonitum out xgritudo ad veniendum nulla suspenderit,<br />
aut inundatio fluminum non retinuerit,<br />
vel aditum non obstruxerit , in quo montes transituri<br />
sunt, conspersio superflua niviurn, qua: necessitas<br />
utrum evidenter evenerit, an per excusationem<br />
videatur opponi, aut idoneis testibus , aut<br />
suo juramento firmabit ".<br />
XVIII. Flavius Cintasvintus Rex 12.<br />
Si iudex interpellantenz audire contenznat<br />
, vel utrum fraudulenter an ignoranter<br />
iudicium 13 promat.<br />
Si quis iudici pro adversario suo querelam intulerit<br />
, et ipse eum audire noluerit, aut sigillum<br />
negaverit , et per diversas occasiones causara eius<br />
protraxerit , pro patrocinio aut amicitia nolens<br />
legibus obtemperare , et ipse qui petit hoc testibus<br />
potuerit adprobare ; det ille iudex el 14 quem<br />
audire noluít , pro fatigatione eius tantum quantum<br />
ipse ab adversario suo secundum legale iudicium<br />
fuerat accepturns , et ipsam causan] ille<br />
qui petit , usque ad tempus legibus constitutum<br />
ita habeat reservatam , ut quum eam proponere<br />
voluerit debitan] sibi percipiat veritatem. Certe<br />
si fraudem aut dilationem iudicis non potuerit<br />
petitor adprobare , sacramento suam iudex<br />
conscientiam expiet , quod eum nullo malignitatis<br />
obtentu , vel quolibet favore aut amicitia audire<br />
distulerit, et propter hoc culpabilis idem iudex<br />
nullatenus habeatur. Eidem tamen iudici liceat<br />
, ut in una hebdomada duobus diebus , vel<br />
omnibus meridianis horis, si voluerit, absque causaron]<br />
andientia sux vacet domui pro quiete. Reliquo<br />
vero tempore prolata sibi negotia frequens,<br />
et absque dilatione qualibet examinet.<br />
XIX. is Si iudex per commodum aut per<br />
ianorantiam iudicet causan:.<br />
Iudex si per quodlibet commodum male<br />
verit , et cuicumque 16 iniuste quidquam auferri<br />
prxceperit ; ille qui a iudice ordinatus ad bollendum<br />
fuerat destinatus, ea qux tulit restituat. Nam<br />
ipse iudex contrarius xo,uitati aliud tantum de<br />
suo, quantum auferri iusserat , mox reformet , id<br />
est, oblata rei simpla redintegratione 17 concessa<br />
9 Toled. got. constitutionem et ipse fuerit supergressus.<br />
to Emilian. Card. Toled. got. Legion. y Liad. adquirat.<br />
Toled. got. firmaverit. Legion. firrnabitur.<br />
1 2<br />
got. y Emilian. sin autor ni nota.<br />
Legion. iudicet causara.<br />
Lind. el pro fatigatione.<br />
1 5 Legion. Flavius Cindasvintus Rex. Card. Antigua et<br />
noviter emendata. Lind. Novit. emdata. antigua.<br />
16 Legion, cuicumque quidquiun auferre.<br />
ccijszt..Lesion.<br />
ablata rei simpla et intemerata iussione con-
LIB. II.<br />
pro satisfactione sum temeritatis aliud tantum<br />
quantum auferri prxceperat, de sua facultate illi,<br />
quem iniuste damnaverat, reddat. Quod si 1 non<br />
habuerit unde componat, cum his qui habere dinoscitur,<br />
ipse iudex illi cui componere debuit,<br />
subiaceat serviturus, aut L. publice extensus flagella<br />
suscipiat. Sin autem per ignorantiam iniuste<br />
iudicaverit , et sacramentis s se potuerit excusare,<br />
quod 3 non per amicitiam, vel cupidita tem,<br />
aut per commodum quodlibct , sed tantumdern 4<br />
ignoranter hoc fecerit, quod iudicavit non valeat,<br />
et ipse iudex non implicetur in culpa.<br />
XX. Flavius Chintasvintus Rex s.<br />
Si iudex dolo vel calliditate , aut unan,<br />
aut ambas causantium partes dispendia<br />
faciat sustinere.<br />
Tranquille ac sollicite instantia magnitudinis<br />
nostrx prxmonet iudices omnes non debere dilatare<br />
causidicos , ne gravi dispendio aliquatenus<br />
onerentur. Quod si dolo vel calliditate aliqua<br />
ad hoc videatur iudex differre negotium, ut<br />
una pars, aut ambx naufragium perferant, quidquid<br />
dispendii super octo dies a die cceptx actionis<br />
causantes pertulerint , reddito sacramento,<br />
totum eis iudex reddere 6 compellatur. Sin autem<br />
vel xgritudo, vel publica; utilitatis indictio 7 suspenderit<br />
iudicem a negotio 8 peragendo , nullam<br />
moram exhibeat litigantibus , sed sub hac eos<br />
definitione confestim absolvat , ut ad causam expediendam<br />
competenti tempore indubitanter occurrant.<br />
XXI. 9 Quid primo iudex servare I° debeat<br />
,ut causam bene cognoscat.<br />
iudex, ut bene causam agnoscat, primum testes<br />
interroget , deinde scripturas requirat, ut ventas<br />
possit certius ínveniri , ne ad sacramentum facile<br />
veniatur. Hoc enim iustitix potius indagatio vera<br />
commendat , ut scripturx ex omnibus intercurrant,<br />
et iurandi necessitas sese " inopinata omnino<br />
suspendat. In his vero causis sacramenta " prxstentur<br />
, in quibus nullam scripturam , vel pro-<br />
Toled. got. Quod si tantum quantum abstulerit non<br />
habuerit unde componat, saltim vel id ipsum ex toto quod<br />
habere videtur , quem damnaverat, pro omni compositione<br />
exsolvat , et L. publice extensus flagella suscipiat.<br />
El Legion. Card. y Emilian. van conformes con el<br />
Toledano hasta la palabra compositione, y aii'aden: restituat.<br />
Quod si ex omnibus nihil habucrit unde compositionem<br />
exsolvat , &c.<br />
Legion. y Liad. sacramento.<br />
3 Legion. quod per ignorantiam , et non per amicitiam.<br />
4 Liad. tantummocio.<br />
got. sin autor ni nota. Legion. Fiar. Cindasvmdus<br />
Rex. Antigua.<br />
6 Legion. de suo reddete.<br />
7 Liad. ínductío.<br />
8 Legion. ad negotium peragendum.<br />
9 Legion. y Card. Antigua.<br />
ro got. y Legion. observare . agnoscat.<br />
TITVL. I.<br />
1 3<br />
bationem , seu certa indicia veritatis discussio iudicantis<br />
invenerit 13.<br />
XXII. Flavius Chindasvintus Rex Is.<br />
Si cuiuscunzque honoris aut ordinis iudex<br />
dicatur haberi suspectus, vel si iudex<br />
contra leo-es pnesunzat 14 iudicare.<br />
Si quis iudicem aut comitem vel vicarium comitis<br />
, seu tiufadum 16 suspectos habere se dixerit,<br />
et ad suum 17 ducem aditum accedendi poposcerit<br />
, vel fortasse eumdem ducem suspectum<br />
habere se dixerit, non sub bac occasione petitor,<br />
, ac prxsertim pauper quilibet patiatur ultra<br />
dilationem. Sed ipsi , qui iudicant e.ius negotium<br />
unde suspecti dicuntur haberi , cum episcopo civitatis<br />
ad liquidum discutiant, atque pertractent,<br />
et de quo iudicaverint pariter conscribant, subscribantque<br />
iudicium : et qui suspectum iudicem<br />
habere se dixerat , si contra eum deinceps fuerit<br />
querelatus , completis prius qua; per iudicium<br />
statuta 8 sunt, sciat sibi apud audientiam principis<br />
appellare iudicem esse permissum. Ita ut si iudex<br />
vel sacerdos reperti fucrint nequiter indicasse<br />
, et res ablata querelanti restituatur ad integrum<br />
, et a quibus aliter quam ventas habuit<br />
iudicatum est , alíud tantum de rebus propriis el<br />
sit satisfactum. Si certe iniustam 20 contra iudicem<br />
querelam detulerit , et causam , de qua agitur,<br />
tuste iudicatam fuisse constiterit, damnum, quod<br />
iudex sortiri debuit , petitor sortiatur. Et si non<br />
habuerit unde compositionem qr exsolvat, C. hagellis<br />
extensus publice in eiusdern iudicís prtesentia<br />
verberetur. Nam si forte quisquam pro<br />
militare regia aliquid scire se dixerit, aditus 22 el<br />
ad conspectum nostrx gloriar negari non poterit.<br />
XXIII. Flavius Chintasvintus<br />
Rex ".<br />
Iudex qualiter faciat iudicatum.<br />
Si de facultatibus vel de rebus maximis , aut<br />
etiam dignis negotium agitur 24, iudex, prxsenti-<br />
Toled. zot. Legion. Card. y Liad. Bese omninos<br />
1 2 Lind. iuramenta.<br />
r 3 Card. y Liad. aluden: In quibus tamen causir , et<br />
quo iuramentum detur pro sola investigatione iustitix , in<br />
iudicis potestate consistas.<br />
Toled. got. y Legion. sin autor ni nota. Liad<br />
gis. Rcds. rex.<br />
15 Legion. Card. y Lind. iudicium dare. En el Toledano<br />
gótico falta desde vel.<br />
16 Legion. tiumfadum.<br />
17 Toled: got. ad summum ducem.<br />
18 Toled. got. instituta sunt.<br />
1 9 Taled. got. ct quibus.<br />
20 Card. y Liad. iniuste. Legan. Si quis iniustc.<br />
2 / Legion. componat aut exsolvat.<br />
22 Toled. got. auditus el negare non poterit.<br />
23 Toled. got. sin autor ni nota.<br />
Toled. got. Card. y Liad. agitetur.
14 F0111 1<br />
bus utrisque partibus , duo iudicia de re discussa<br />
conscribat, qux simili textu et subscriptione ropartes<br />
accipiunt. Certe si de<br />
borata litigantium<br />
rebus modicís mota fuerit actio, sobe conditiones<br />
, ad quas imanar apud eum qui victor extiterir,<br />
pro ordine iudici habeantur. De quibus<br />
tatuen conditionibus , et ille qui victus est, ab<br />
eisdem testibus roboratum exemplar habebit.<br />
Quod si pars, qua pro negotio quocumque corapellitur,<br />
profcssa fuerit apud iudicem non esse<br />
necessarium a petitore dan probationem, quarnlibet<br />
parva • rei sit actio , conscribendum est a<br />
iudice, suaquc manu indicium roborandum, ne<br />
fortasse quxlibet ad futurum ex hoc intentio moveatur.<br />
Si vero , ordinante iudice, una pars testes<br />
adduxerit , et dum oportuerit eorum testimonium<br />
debere recipi, pars altera de indicio se<br />
absque iudicis consulte substraxerit : liceat iudici<br />
prolatos testes accipere , et quod ipsi testimonio<br />
suo firmaverint , illi qui eos protulit<br />
sea r instancia consignare. Nam el qui de indicio<br />
fraudulenter se sustulit , producere testem<br />
alium omnino erit inlicitum , qui scilicet hoc<br />
sibi tantum noverit esse concessum, ut antequarn<br />
restes illi , qui testimonium dederant 2 , morianter,<br />
, si habuerit quod rationabiliter in eis accuset<br />
, patienter audiatur a iudice ; et si accusatus<br />
testis fuerit evidenter convictus , eius testimonium<br />
pro nihilo habeatur. Vnde etsi duo testes<br />
non rernanserint , qui digne in eodem testimonio<br />
maneant ; ille qui prius testem obtulerat , infra<br />
trium mensium spatium testes alios, qui coeptum<br />
nego time firment , inquirere non desistat.<br />
Quod si invenire nequiverit, rem universam ille<br />
recipiat , qui eme ante vises fuerat possedisse.<br />
Iudex sane de omnibus causis quas iudicaverit,<br />
exemplar penes se pro compescendis controversiis<br />
reservare curabit.<br />
XXIV. Flavius Cintasvintus Rex 3.<br />
De commodis atque damnis iudicis vel<br />
saionis.<br />
Cognovimus multos iudices 4 é0 quod per cupiditatis<br />
occasionem supergredientes legum ordinem,<br />
ex causis 5 tertiam sibi prxsurnan t tollere<br />
partem. Propterea nunc prxsenti lege constituitur<br />
, ut hxc talas iudicum cupiditas aufetater<br />
, et non 6 amplius iudex pro labore suo,<br />
et 7 iudicata causa, ac legitime deliberata, quam,<br />
sicut constituturn fuerat in lege priori, vicessimum<br />
solidum prxsumat accipere. Quod si quaclueque<br />
fraude quisquam super hunc numerum<br />
1 Toled. got. sua investigátione instantla consignare.<br />
2 Legion. dixerint. y Lind. dederunt.<br />
3 got. sin autor ni nota. Legion. Antigua. Flavius.<br />
Lind. novt. em.<br />
4 Legion. indices vel sajones,<br />
5 Legion. ex causis alienis.<br />
6 Legion. ut non.<br />
7 got. ex iudicata,<br />
VDICVM<br />
plus auferre tentaverir, omnia, qux legitim e debeerat<br />
accipere , perdat. Illud vero quod infeste<br />
contra huius legas ordinem super , vicesemen<br />
solidum tulerit , duplum illi exsolv,at :, cui hoc<br />
auferri prxceperat. Similiter quoque quia cognovinms<br />
quod salones, qui pro causis alienis vadunt<br />
, majares pro labore suo mercedes , quam<br />
mérentur, accipiunt; propterea simili decreto legis<br />
hinus edicitur, , et qui pro causis alienis vadunt<br />
, decimum tantumdem solidum pro suo labore<br />
conquirant. Quod si aliquis super hunc constitutum<br />
numeruni usurpare prxsumpserit , et<br />
mercedes , quas legitime debuit accipere , perdat,<br />
et quidquid super dechnum solidum fraude<br />
quacumque perceperit , duplatum s illi cui<br />
abstulit reddat. Quam datam commodi summam<br />
ex lege , taro iudex , quam salo de restitutx rei<br />
compositione conquirat. Id timen noviter adiiciendum<br />
buje legi innectimus , ut si taus causa<br />
occurrerit ende composítio exsolvi minirne possit<br />
, tune ab illo ratio ' prxscripta commodi exigenda<br />
est iudicis ve1 saionis. Quia aut commodatam<br />
sibi rem in constituto die reddere non<br />
occurrerit , aut qui rei aliena; debitor, vel ininstes<br />
possessor extiterit , pro celebrandis autem<br />
divisionibus , si causa extiterit , iam quia 9 utraque<br />
pars et competentia sibi jura reposcit , et<br />
debitam sibi partem portionis requirit ab utrisque<br />
partibus prxdicta commoda exigenda sunt.<br />
Similiter autem et in huiusmodi causis, ubi nulla<br />
est culpa, prxsumptio , usurpatio , vel debitum<br />
possessorum , hic ordo servabitur , ut commodum<br />
iudicis ve1 saionis de utrisque causantium<br />
partibus exigatur. Quod si divisionem quisque<br />
i° cupiens celebrare , dilationem " habere<br />
de suo pertulerit , quum hxc causa ab eo qui<br />
dilatiónem pertulit , iudici intimata extiterit, ab<br />
eo iudex commodum suum vel saionis exigere<br />
debeat, qui tardus pro ipsa divisione extitit facienda.<br />
Quod si ea , qua iudex ordinare decermt<br />
52 , salo callidus implere neglexerit , si res,<br />
de qua agitur, si unciam auri vel infra valere<br />
constiterit , cui res debita est , idem salo de<br />
suo ami solidum reddat. Si certe plus valuerite<br />
per singulas uncías singulos solidos pro sua tarditate<br />
persolvat 13 . Certe supra duas uncias casque<br />
ad libram auri eadem res valere probatur,<br />
decem flagella suscipiat. Ac sic crescente librarum<br />
numero auri, crescat et poena flagelli. lidern vero<br />
sajones quum pro causis alienis vadunt , si minor<br />
causa est et persona , clubs caballos tantum<br />
ab eo, cuius causa est, accipiat fatigandos. Si vero<br />
majar persona fuerit et causa , non amplius<br />
quam sex caballos , et pro itinere , et pro dignitate<br />
debebit accipere.<br />
8 Lind. duplum.<br />
9 Legion, extiterit et. utraque pars. Lind. exstiterit , ;a/1<br />
quoque si utraque pars rei competentia.<br />
o Le p-ion, qUISCItie voluerit celebrare , et dilationem de<br />
hxrede suo habere pertUlerit.<br />
II Lind. dilationem ab hxrede suo pertulerit.<br />
12 Legion. decreverit.<br />
Lind. persolvat, ldem vero si super den uncias.
LIB. II.<br />
XXV: Flavius Recesvintus Rex T.<br />
Quod omnis qui potestatem accipit iudicandi,<br />
iudicis nomine censeatur ex<br />
le 0- .<br />
Quoniatn negotiorum remedia multimodx diversitatis<br />
compendio gaudent , adeo 3 dux , comes<br />
, vicarius, pacis assertor , tiufadus 4 , millenarius,<br />
quingentenarius 5 , centenarius, decanus 6,<br />
defensor, numerarius , vel qui ex regia iussione<br />
, aut etiam ex consensu partium iudices in<br />
negotiis eliguntur, sive cuiuscumque ordinis .omnino<br />
persona cui debite iudicare conceditur , ita<br />
omnes in quantum iudicandi potestatem acceperint<br />
, iudicis nomine censeantur ex lege : ut sicut<br />
iudicii acceperint jura , ita et legum sustineant<br />
, sive commOdum , sive damna.<br />
XXVI. 7 Vt orine vinculurn quod post<br />
datum iniustum iudicium a causidicis<br />
8fuerit exactum , habeatur invalidum.<br />
Vidimus interdum iustitiam ab iniquís iudicibus<br />
et suo loco seclusam, et debito vigore solutam<br />
: iniustitiam autem et loco iustitix introductam<br />
, et mulos modis decretorum vinculis adligaran].<br />
Quidam enim postquam iudicia iniusta<br />
conscripserint , aut unam , aut ambas causantium<br />
partes placitorum inter se nexibus ligant : ne ininste<br />
datum iudicium quandoque fusta contentione<br />
resolvant ; adeo ubi non directus et boneplacitus<br />
est convenientix modus , sed ubi pro<br />
comprimenda fuste causantis intentione , vel voce<br />
reperiuntur quocumque modo definitiones,<br />
vincula conligata omnibus modis habeantur invalida,<br />
nec sint alicuius adinventionis connexione<br />
firmata.<br />
Toled. _got. sin autor ni nota. Legion. Antigua. Lind.<br />
Fis. gls. Chds. rex.<br />
z Legion. ex antigua.<br />
3 Lind. ideo.<br />
4 Toled. got. y Legion. tiumphadus.<br />
Legion. miilenarius, centenarius.<br />
6 Toled. got y Legion. centenarius, defensor.<br />
7 Legion. Flav. Glor. Recesvintus Rex. Antigua. Lind.<br />
Es. gis. Rcds. rex.<br />
8 Legion. violenter fuerit.<br />
9 Legion. Glor. Rcsts. Cindasint. Antigua.<br />
Lind. Fls. grs. Rcds. rex.<br />
10 Lind. sanctionis.<br />
r got. Legion. y Lind. valet.<br />
2 Legion. y Lind. certtun.<br />
1 3 Lind. sxpe.<br />
14 Lind. statum.<br />
1 5 Legion. contradicere.<br />
16 .1-oled. got. sin autor ni nota.<br />
1 7 Toled. got. tan-701;971X.<br />
En el códice Legionense esta ley es la XXXI. de<br />
oste título , y dice así: .<br />
TITVL. L is<br />
XXVII. Flavius Recesvintus Rex 9.<br />
Vt iniustum iudicium et definitio injusta<br />
regio motu, vel iussu a iztdicibus<br />
dilata non valeant.<br />
Nonnumquam gravedo potestatis depravare soler<br />
iustitiam actionis ", qua; dum sa:pe pralvalet<br />
11 , certo II est quod sernper " nocet. Quia<br />
dum frequenter vigore ponderis iustitiam prernit,<br />
numquam in statu 14 sux rectitudinis hanc redire<br />
permittit. Ideoque quia sa:pe princípum metu<br />
ve1 iussu solent iudices interdum iustitix , interdum<br />
legibus contraria ' 5 indicare : propter<br />
hoc tranquillitatis nostrx uno medicamine concedimus<br />
duo mala sanare, decernentes ut quum repertum<br />
fuerit, qualemcumque scripturx contraetum<br />
, seu quodcumque iudicium non iustiria, vol<br />
debitis legíbus , sed iussu aut metí.' principunz<br />
esse confectum; et hoc, quod obvium iustitix vel<br />
legibus iudicatum est, atque concreturn , in nihilo<br />
redeat , et eos qui iudicaverint , vel hoc facero<br />
coegerint , nullius infamia nota conspergat,<br />
vel rei alicuius damnum affligat ; qui tatuen indices<br />
tuno erunt a leguen damnis immunes, si se<br />
juramento firmaverint, non sua pravitate, sed regio<br />
vigore nequiter iudicasse.<br />
XXVIII. Flavius Recesvintus<br />
Rex ".<br />
De data episcopis potestate distrino-en- b<br />
di 17 indices nequiter iudicantes.<br />
Sacerdotes Dei, quibus pro remedíis oppressorum<br />
vel pauperurn divinitus cura commissa est , Deo<br />
mediante testamur , ut indices perversis iudiciis<br />
populos opprimentes paterna pietate cominoneant,<br />
quo male iudicata meliori debeant emendari<br />
sententia. Quod si ii qui judiciaria potestate<br />
FIS. GLOS. ERVIGIVS R. ANTIQVA. XXXI.<br />
De data episcopis potestate admonendi indices nequiter<br />
7. U &cantes.<br />
Sacerdotes Dei, quibus pro remediís oppresorum vel pauperum<br />
divinitus cura comtnissa est , Deo mediante testamur,<br />
multimode occurrere debere miserorum penuriis nostne remedium<br />
pietatis. Adeo quemc,umque pauperem contigerit<br />
causal-u habere , adiunctis sibi s-iris al iis honestis, episcopus<br />
inter eos negotium discuten: vel terminare prc>curet. Ita ut<br />
si contemni se a convite, vel etiatn non acquiescere veritati<br />
sacerdos inspexerit , potestatis sit eius , curtid= comitem<br />
legis huius permissione constringere , et rnisso insto indicio<br />
cum rei compositione rem de qua agitar petentibus partibus<br />
consignare. Quod si comes iudicium episcopi fuera contemptus<br />
implere tantum episcopo pro contemplo solo dar«<br />
cogatur , quantum quintara partem valore constitent , de re<br />
illa unde actio commota videtur. Si yero episcopus fraudis<br />
repertus fuerit pauperi<br />
communionem cum vomite tenens<br />
facere dilationem , quintam partera eidcm episcopus querelanti<br />
coactus exsolvat: stante ninilomínus negotio pauperis<br />
, donec iudicium inveníatur veritatis. Et comes ve1 nidex<br />
, qui hunc audire noluit , ultionem sustineat legis , el<br />
partibus gloria; nostra: duas libras ami persolvebit.
16<br />
funguntur , aut iniuste iudicaverin t causam , aut<br />
perversam voluerint in quolibet ferre sententiam:.<br />
episcopus,<br />
in cuius hoc territorio agitur, contunc<br />
vocato indice ipso, qui íniustus asseritur, atque sacerdotibus,<br />
vel idoneis aliis viril, negotium ipsurn<br />
una<br />
cum iudice communi sententia tustissime termines<br />
'• Quod si perversa conrentione iudex ipse<br />
perrnotus iniquum a se daturn iudicium, exhortante<br />
episcopo , noluorit reformare in melius,<br />
tunc episcopo ipsi licitum erit iudicium de oppressi<br />
causa emitiere, ita ut quid a indice ipso perverse<br />
iudicatum , quidve a se correctum exstiterit,<br />
úr speciali formula iudicii sui debeat adnotari. Sicque<br />
ideen episcopus , et eum qui opprimitur , et<br />
emissurn a se de oppressi causa iudicium nostris<br />
procuret dirigere sensibus pertractandurn , utque<br />
pars videatur veritatis habere statum, glorioso serenitatis<br />
nostr 3 oraculo confirmetur. Iam yero si<br />
iudex eum , qui male opprimitur , episcopo dare<br />
prxsumpserit 3 , quomodo nostra gloria debeat<br />
prxsentari, iudex ipse duas auri libras riostra gloria<br />
debebit partibus persolvere.<br />
XXIX. Flavius Cintasvintus Rex 4.<br />
Y iudex, si a quocumquefiterit pulsatus,<br />
noverit se petenti reddere rationem.<br />
Iudex a quacumque si fuerit persona pulsatus,<br />
sciat se, vel ante corra= civitatis , ve1 ante eos,<br />
quos ad personam suam comes elegerit, rationem<br />
plenissimam legali ordine redditururn. Sane si regia<br />
in hoc negotio fuerit postulata 5 prxceptio,<br />
remoto episcopo, aliisque iudicibus, causam, qui<br />
fuerint indices instituti , terminare curabunt. Et si<br />
coepta iam aut finita, seu apud sacerdotem , seu<br />
apud comítem actione, causidicus ille iterum cum<br />
regali iussione occurrerit , is qui causam indicare<br />
coepit, seu finivit, illis rei gesta redditurus est rationem<br />
, qui per regiam decretum instituti sunt<br />
iudices, quatenus si malo iudicasse cognoscitur 6,<br />
insta leges satisfaciat petitori. Certe si iniuste fuerit<br />
advexatus , legali se noverit petitor sententia<br />
clamnaturum.<br />
XXX. Flavius Recesvintus Rex 7.<br />
.De damnis indicen; aliena contingentiuni.<br />
Q uum constet iudices remediorum causa esse<br />
creatos, quidam ex his per contrarium, quod de-<br />
Toled. got. y Lind. terminaba.<br />
Lind. quod quodve.<br />
Toled. got. y Lind. distulerit.<br />
4 got. sin autor ni nota. Legion. Fls. Asa.. R.<br />
Antigua.<br />
5 Lind. pra stolata.<br />
6 Toled. got. Le g ion. Lind. convincitur.<br />
7 Legion. ai7alie: Antigua. Toled. got. sin autor ni nota.<br />
8 T'oled. got. y Lind. it prout cuique libet. Legion. en<br />
prout cuiliber,<br />
FORI IVDICVM<br />
buerunt iudicii aquitate defendere , inlhús con<br />
tendunt przsu mptioni bus impugnare. Accepta<br />
namque auctoritate iudicis , prasumunt non debitam<br />
in alienis rebus exercere licentiarri , et pro°<br />
quibuslibet non metuunt alienortun 9 bonis inferre<br />
dispendia noxia potestatis. Proinde quicumque<br />
iUdicum contra iussa et ordines legum de alienis<br />
rebus quippiam auferre , ve1 in eis aliquid noxium<br />
prasumpserint agere, iuxta omnem censurara<br />
damni, qua poterant alios indicare, severitas<br />
illos legis debeat condemnare.<br />
XXXI. Flavius Recesvintus Rex x°:<br />
De his qui regiam contempserint iussionem.<br />
Quicumque ingenuorum regiam iussionem contemnere<br />
invenitur , aut taliter se egisse probatur<br />
quod sub calliditatis aliqua fictione proponat , en<br />
dicat eamdem iussionem se nec vidisse , nec eccepisse<br />
; dum calliditatis huius fraus manifeste patuerit<br />
, si nobilior persona est , tres libras ami fisco<br />
persolvat : si autem taus il est, qui non habeat<br />
ande hanc rei summam 12 adirnpleat , sine silo 3<br />
infamio dignitatis C. ictus fiagellorum accipiat.<br />
Quod si eventus agritudinis , commotio tempestatis<br />
, inundatio fluminis , conspersio nivis ; vel si<br />
quid inevitabile noxic rei obviasse veris patuerit<br />
indio ;, ; non erit reus regir iussionis 14 , aut damnis<br />
'5 iindictis , cui obvians fuit causa manifestr<br />
necessitatis.<br />
XXXII. '6 Quomodo iudex pro examine<br />
caldarix causas perquirat.<br />
Multos cognovimtis querelasse ab ingenuis multa<br />
mala pati , credentes in trecentorum solido.<br />
ruin numero quastionem agitari : hac nos modo<br />
per salubrern ordinationem censemos , et quamquam<br />
parva rei sit factura ab aliquo crimen,<br />
eos per examinationem caldaria a iudice districtos<br />
pervenire ordinamus , et dum facta terneritas<br />
patuerit, iudex eos quastionari non dubitet,<br />
et dum suam dederit professionem , superiori legi<br />
subiacebit. Quod si per examinationem caldaria<br />
dignus apparuerit , qui impetitür nullam<br />
pertimescat calumnian]. Hic quoque , et de suspectis<br />
habitis personis qui ad testimonium venerint<br />
dicendum , ardo servabitur.<br />
9 Legion. y Lind. aliorum.<br />
so Legion. alTade: Antigua. Toled. got. sin autor ni nota.<br />
Legion. got. y Lind. sir.<br />
xz Legion. rei compositionem.<br />
13 got. suz iniamio dignitatis. Lind. sux infamia<br />
dignitatis.<br />
14 Legion. iussionis cui.<br />
x s Lind. damni indicti.<br />
16 En los códices Toled. got. Card. S. J. R. y en la<br />
tar icion de Lind. esta ley es la III. tit.<br />
'4
LIB. II TITVL.<br />
TITVLVS DE NEGOTIORVM<br />
I. .Q uod nullus se ideo denegare I poterit responaere<br />
petenti, quare causam clan petentis<br />
auctore non dixerit.'<br />
II. Ft. nullo audientia clamare aut tumultu turbetur.<br />
III. Ft dé plurimis litkatoribus duo elkantUr,<br />
qui suscepta valeant expedfre negotia.<br />
IV. 17i cimba' partes causantium a indice vel<br />
saione placito distringantur , quo possint<br />
ad prosequendum negotiunz pariter conve-<br />
V .<br />
nire.<br />
qui negotia sua iudicialiter Incipiunt<br />
I. 2 Quod nullus se ideo denegare poterit<br />
respondere petenti, quare causan; crin;<br />
petentis auctore non dixerit.<br />
Nullus quenacumque repetentem 3 hac obiectio-.<br />
ne suspendat , ut dicat idcirco 4 se non posse 5 de<br />
negotio conveniri , quia ille qui pulsat , causara<br />
cura eius auctore non-dixerit, nec eum aliqua repetitione<br />
pulsaverit , excepto si legum tempora<br />
obviare monstraverit.<br />
II. Flavius Cintasvintus Rex'.<br />
Vt nullo' audientia clamore aut tumultu<br />
- .turbetur.<br />
Audientia non tumultu aut clamore turbetur,<br />
sed in parte positis qui causam non habent , illi<br />
soli a in iudicio ingrediantur , quos constat interesse<br />
debere. Iudex autem si elegerit auditores alios<br />
seCum esse prxsentes, aut forte causam, qux proponitur,<br />
cuma eis conferre voluerit, sux sit potestatis.<br />
Si certe noluerit , nullus se in audientiam ingerat<br />
, partem alterius quacumque superfluitate,<br />
aut obiectu impugnaturus , qualiter uni parti nutriri<br />
9 possit impedimentum. Quod si admonitus<br />
quisquam a iudice fuekit , ut in causa taceat , ac<br />
prxstare causando patrocinium non prxsumat , et<br />
ausus ultra. fuerit parti cuiuslibet patrocinara ; decern<br />
aura solidos eidem iudici profuturos coactus<br />
exsolvat. Ipse vero in nullo resultans , contumeliose<br />
de iudicio proiectus abscedat.<br />
Toled. got. nesari , y así en la ley. Legion. denegar':<br />
a Legion. y Lind. Antigua.<br />
3 Legion. pctentern.<br />
4 Legion. idcirco propterea.<br />
5 Emilian. in indicio atque negotio.<br />
6 Toled. sin autor ni nota. Card. Recesvindus. Legion.<br />
Antigua,<br />
7 'l'oled. got. Legion. y Lind. orilla.<br />
EXORDIIS.<br />
fizzienda , nullatenus pro ca inter se pactare<br />
postea citra iudicium audeant.<br />
VI. Quod ab utraque causantium parte sit probatio<br />
requirenda.<br />
VII. De quantitate itineris , quo alium quisque<br />
inzzocentem fatigare pr¿esumpserit.<br />
VIII. Si quilibet ex alterius indicas potestate<br />
alterius iudicis territorio habeat causam.<br />
IX. De has qui in causas alienis patrocinare prcesumpscrint.<br />
X. Vt petenti servo alieno respondere ingenuus<br />
non recuset.<br />
III. i'Vt de plurinzis litigatoribus duo<br />
eligantur, qui suscepta valeant expedire<br />
negotia.<br />
Si pars adversariorum litigatores una plures habeat<br />
, et alia pauciores , iudicantis inter eos erit<br />
electio , ut utrxque partes impugnantes se invicem<br />
eligant, qui eortun negotia suscipianr. Quia<br />
omnes ad causam dicendam consurgere non debebunt<br />
, sed ., ut diximus, ab utraque parte electi in<br />
indicio ingrediantur , ut nulla pars multorum intentione<br />
, aut clamore turbetur.<br />
IV. Flavius Cintasvintus Rex Ir.<br />
Trt anzbx partes causantium a indice vel<br />
saione placito distringantur, quo possint<br />
ad proseque,ndum negotizim pariter<br />
convenire.<br />
Sxpe negligentia iudicumvelsaionum, dura duarum<br />
partmm sponsio non exigitur, , una pars<br />
peralte convexatur. Nam occurrente uno ad placitum<br />
, et alio diferente , non parum r 2 dispendium<br />
uni parti concutitur. Statuimus ergo cunctosque<br />
indices , vel quibuscumque iudicandi potestas<br />
est, commonernus, ut quotiens pro quocumque<br />
negotio pro r 3 sponsione placiti constituenclum<br />
est tempus, guando aut ubi causa dicatur,<br />
vel debitum fortasse reddatur : pars 'maque ,<br />
est, tara petentis quam pctiti , ita placito clistringatur<br />
i 4 , ut in constituto die , aut per se , aut<br />
8 Toled. got. soli indicio. Lind.<br />
9 l'oled. got. nutrire.<br />
10 Legion. Antigua.<br />
ir Card. Recesvincius. Len-ion. al1ade: Antigua.<br />
1 . 2 got. L'ud. parvum.<br />
Legion. y Lind. per sponsionern.<br />
xg Legion, y Toled. got. distrirzantur.
FORI<br />
8<br />
per mandatarios saos prxsti sint in indicio , qualiter<br />
aut propositum negotium finiatur , aut debíruin<br />
reformetur. Et pars qux se distulerit, ac sese<br />
a prxiinito die suspenderit , aut si infirmitas euro,<br />
vol itineris necessitas impedierit, et hoc ipsum iudici<br />
, aut causídico suo non intimaverit , neque ad<br />
pera genclum negotium infra tempus alía lege constituttun<br />
occurrerit , stant'e negotio , poenam placiti<br />
sui allí cogatur exsolvere, quem iuxta suam<br />
promissionem indicio adesse constiterit. Quod si<br />
iudex hxc aut saio adimplere neglexerit , et<br />
unam partem placito distringens , alteram prxtermiserit,<br />
poenam illam, qua illum damnare voluit,<br />
quem solum sub placito missit, de suo illi adimpleat<br />
, cui placitum visos est exegisse. Certe si in<br />
damno partís alterius placitum, quod ab altero exegit<br />
, alteri parti iudex ve1 saio reddiderit , aut<br />
fortasse ruperit vel absconderit; poenam quidem,<br />
(lux in placito inserta fuerat , de suo illi persolvat<br />
, pro cuius causa conscriptum placitum esse<br />
constabat: actionem tomen ille cui competit, peragendam<br />
insistat : damnum sane , quod per placítilín<br />
in nomine iudicis aut saionís institutum csse<br />
dinoscirur 2 , non ad saionem vel iudicem ex omnibus<br />
pertinebit , sed salvo negotio veritatem habentis<br />
, medietatem sibi exinde iudex et saio , et<br />
medietatem pars petentis por omnia vindicabit.<br />
V. 3 Tlt ii, qui negotia sua iudicialiter<br />
incipiunt finienda , nullatenus pro<br />
ea inter se pactire , postea citra izzdicizon<br />
audeant.<br />
Si coepta causantium negotia dirimentis non termines<br />
discreta censura , non solum difficile sedantur<br />
altercantium negotia , sed diversis quassatur<br />
obligationibus iustitia perquisita: solent enim pierique<br />
, postquam suarum intentionum iurgia principali<br />
adpetunt examine finienda , quadam resoluti<br />
licencia legalem fugiendo iacturam, ad convenientix<br />
linem deducunt , quam Regís auditibus<br />
protulerunt causam. Ne ergo sub fraudis huius<br />
argumento pars causantium iudicialis fori xquitatem<br />
effugiat , ideo przesenti legis sanctione decernimus<br />
, ut quicumque deinceps causara suam<br />
contra alitim regio intimaverit culmina decernendam<br />
, nulla racione se de indicio submoveat , rae<br />
quamlibet cum suo adversario convenientiam agat;<br />
sed tamdiu coeptí negotii propositionem intendat,<br />
donec regalis clementia speciale partibus ludicium<br />
promat. Quod si incoharum negotium coram Principo<br />
, vol quos idem Princeps arbitrio suo elegerit<br />
, expedire neglexerint , et quamcumque curo<br />
suo causídico definitionem peregerit , tam pet . tor,<br />
quam pulsator , tantum regia, potestad persol-<br />
1 Legion. assertores.<br />
2 Legion. constiterit.<br />
3 Est.i kv se ha tornarlo del códice Toledano gótico.<br />
Luc tambien en el Legionense , lib. H. tit.1. señalada<br />
con e! núm. XIV: y en el de Cardona en el mismo título<br />
y libro con el nríni. X. ; pero su rúbrica dice así : De<br />
fija qui negotia sua inri principali appetunt , et postea re-<br />
vere se noverint , quantum ille, cuius petitio extiterit<br />
, per causan' ipsam conquirere poterat ita<br />
videlicet , ut quod regia potestas exinde facere,<br />
ve1 indicare decreverit , in arbitrio voluntatis sine<br />
subiaceat. Simili quoque damno et illi multandi<br />
sunt , qui iurgia intentionum suarum iudiciali appetunt<br />
examine finienda, et post causa initium<br />
renuentes iudicium de incohato prxsumpserint in-•<br />
ter se depactire negotio. Sic quoque ut tam iudex<br />
, quam saio damni ipsius exsolutionem inter<br />
se dividere debeant , suoque jure habituram obtineant.<br />
Quod si ipsi causidici non habuerint unde<br />
damnum ipsurn exsolvant, centenos ictus flagellorum<br />
utraque accipiat : et sic denuo iudex ille<br />
causam ipsam terminandi licentiam habeat. Illos<br />
tanturndem a legis huius iactura indemnes esse<br />
decernirnus , quibus aut regalis iussio licentiam<br />
deliberationis induxerit , aut quos iudex ille qui<br />
causam terminar , inter se pacificandos absolverit.<br />
VI. Flavius Cintasvintus Rex 4.<br />
Quod ab utraque causantium parte sit<br />
probatio requirenda.<br />
uotiens causa auditur , probatio quidem ab<br />
Qutraque parte , hoc est, tam a petente , quam<br />
ab en qui petitur , debet inquirí, , et qux magas<br />
recipi debeat , iudicem discernere competentes<br />
oportet. Tamen si per probationem reí veritas investigari<br />
nequiverit , tunc ille qui pulsatur , sacramentis<br />
se expiet, rem , vel si quid ab eo requiritur,<br />
, neque habuisse , neque habere, nec aliquid<br />
de causa ande interrogatur se conscium esse, ve1<br />
quidquam ande in veritate scire , nec id quod dicitur<br />
, et illi partí cui dicitur, coinmississe : et postes<br />
guau-1 ita 5 iuraverit qui pulsat-us est, quinque solidos<br />
ílle qui pulsavit , el cogatur exsolvere.<br />
VII. Flavius Recesvintus Rex<br />
7..<br />
De quantitate ztznerzs quo aizum quisque<br />
innocentenzfatigare pnounzpserit.<br />
Removeri debet injuria ab his , quorum proba<br />
tur innocentia , et a molestiis improborum existere<br />
aliena. Proinde quum quisque alium ad Principis<br />
conspectum , vel ad discussionem quortunlibet<br />
iudicum iniuste compulerit ad prosequendum<br />
negotium, et mox probata fuerit non fusta<br />
petentis csse contentio , si supra , quinquaginta 7<br />
millium , ve1 infra quinquaginta millia quamlibet<br />
parum 8 spatium compulsus iniuste extíterit convexatus<br />
, quinque solidos pro iniusta tantumdem<br />
nuenter inter se citra principale iudieium ad convenicnfiarla<br />
redeunt , ut pacificare prisumant.,<br />
4 Legion. añade: Antigua.<br />
5 Card. ipse.<br />
6 Legion. añade: Antigua.<br />
7 Emilian. supra quadraginta.<br />
8 Lind. parvum.
petitione a petitore percipiat. Si per LX. millia,<br />
idem iniustus petitor sex solidos reddat : ac sic<br />
deinceps crescente decem inillium numero , singulorum<br />
solidorum crescat et numerus ; ut per<br />
centum millia indebite fatigato X. solidi a petitore<br />
dentur injusto , siegue ex hoc per L. millia<br />
solidos quinque , et per centum millia crescentibus<br />
solidis X , usque adeo perveniat summa<br />
compositionis usquequo pervenerit et ductus<br />
VIII. Flavius Cintasvintus Rex .<br />
Si quilibet ex alterius iudicis potestate<br />
in alterius iudicis territorio habeat<br />
causam.<br />
LIB. II. TITVL. II.<br />
Si quisquam ingenuorum , atque servorum extra<br />
territorium in quo COMMJIlet , in alterius territorio<br />
iudicis causationem habuerit; iudex ad cuius<br />
ordinationem idem petitor pertinet , epistolam<br />
manu sua subscriptam , atque sigillatam 4 eidem<br />
iudici dirigat , in qua prxmoneat , ut negotium<br />
querelantis audire et ordinare non differat : et si<br />
ad unam conventionem ipse rationem eius im-<br />
1:acre distulerit , tunc ille iudex , de cuius territorio<br />
est ille qui petit , de rebus iudicis illius ad<br />
quem direxit epistolam , in.quibuscumque locis<br />
reperire potuerit , tantum usurpet , quantum res<br />
illa esse dinoscitur , de qua petitor querelam intulerit<br />
, quod eidem petitori possidendum nihilominus<br />
dabit. Quam rem ita possideat qui acceperit,<br />
ut, conservatis aliis rebus, de solis frugibus<br />
usum et expensas obtineat 5 . Quum yero ille iudex<br />
qui ad epistolam alterius iudicis negotium<br />
querelantis audire noluit , iustitiam ex eodem<br />
negotio querelanti priori fecerit , ea qux ille iudex<br />
qui commonuit de rebus eius abstulerit 6 , ipse<br />
alteri iudici sine retardatione restituat. De frugibus<br />
7 yero rationabiliter éxpensis , ille qui expendit<br />
, nihil a reddat. Quod si postea iustissirne<br />
discusso negotio , inveniatur iudex ille per iniustam<br />
petitoris querelam rem indebite amississe 9,<br />
tunc iniustus petitor rem quam accepit, illi iudici,<br />
cuius fuit , ex integro reddat, et aliud tantum<br />
de suo el coactus exsolvat. Quod si iudex ille,<br />
qui dilationem facit, rerum suarum possibilitatem<br />
in vicino 4 9 non habeat , unde alter iudex , qui<br />
commonuit, petitori repenses r r , tunc de territorio<br />
eiusdem iudicis differentis cuiuscumque rem i 2<br />
Toled. got. usque ad ea.<br />
a Lind. composittones per quinquaginta usquequo.<br />
3 Card. Rcs. Legion. alinde: Anttqua.<br />
4 Ensillan. Legion. y Lind. signatam.<br />
5 Legion. accipiat.<br />
6 Legion. y Card. abstulerit.<br />
7 Card. fructibus.<br />
8 Vgil. Ensillan. y Lind. nihilominus, Legion. nihilum.<br />
9 Card. adtuississe.<br />
o_ Ensillan. y Card. ín<br />
Legion. se przsentet.<br />
12 Todos los códices góticos dicen: cuiuscumque reta.<br />
Lind. ref.<br />
13 Legion. vana repetenti.<br />
•<br />
19<br />
tantum auferát , quantum z 3 petenti consignes,<br />
aut certe obsignatam petitori faciat cessionem ,<br />
qua pignoris quantitatem adnotet , per quam petitor<br />
prxsumendi sibi habeat potestatem. Dura<br />
vero ille , qui pignoratus r 4 extiterit , Regí , iudici<br />
vel comiti pro tala fuerit pignore r 5 querelatus,<br />
eadem pignoris damna, qux idem suggerens<br />
pertulit , in quadruplum el de suo iudex ipso di-<br />
1,ationis coactus restituat . Quod si de rebus debitoris<br />
petitor pignus abstulerit , ad superiorem<br />
satisfaCtionem iudex teneri non poterit. Cene si<br />
idem iudex admonitus absque dilatione causam<br />
audierit petitoris , in qua eum perveniat habere<br />
nullatenus veritatem , iudicium per quod eius iustitia<br />
r 7 patuit, evidentibus scriptis o 1 emittat 1 9,<br />
de cuius textu exemplar fideliter translatum , suaque<br />
manu subscriptum , atque signatum iudici,<br />
a quo admonitus fuerat , dirigere non moretur. Et<br />
si post hoc xquitatis iudicium patuerit prxsumptio<br />
pignorantis , ingenuus siquidem ea qua: causa<br />
pignoris abstulit 20 , dupplam, id est, amissam rem<br />
cura simili re satisfactione restituat. Servus autem<br />
, qui talia commississe detegitur , centum ictus<br />
accipiat . flagellorum , atque turpiter decal vatus<br />
in integrum mox reformet rem, quam causa pignoris<br />
occupavit. Illi yero qui ad pignorandum convenerint<br />
, si servi sint , et sua sponte concurrerinr,<br />
centenis et ipsi verberentur flagellis. Si vero ingenui<br />
tantum domino restituant , quantum<br />
el abstulisse Probautur sequestrata illius compositione<br />
, qui ignus indebite fecisse convincitur.<br />
IX. 21 De kis qui in causis aliJnis patrocinare<br />
pnesumps«rint.<br />
uicumque habens causam ad maiorem perso-<br />
Qnara se propterea contulerit , ut in indicio per<br />
illius patrocinium adversarium suum possit opprimere<br />
22 ipsam causam de qua agitur , etsi<br />
fusta fuerit, quasi victus perdat 23 : iudex autem<br />
mox ut viderit quemcumque potentem ín causa cuiuslibet<br />
patrocinara 24 liceat el de iudicio eum 25<br />
abiicere. Quod si potens contempserit iudicem, et<br />
proterve resistens , de iudicio egredi , vel locura<br />
dare iudicanti noluerit ; potestatem habeat iudex<br />
ab ipso potente duas aura libras , unam sibi , alteram<br />
parti eius, cui potens ipse adversarius extitit<br />
, profuturas exigere , et hunc cura iniuria violenta<br />
a iudicio propulsare. Reliqui yero ingenui<br />
sive servi , qui admoniti a iudice de iudicio abscedere<br />
non consenserint ; singuli publice ex-<br />
Legion. y Lind. pigneratus.<br />
15 Legion. y Lían'. pignere pigneris pignorantis<br />
pígnerandum.<br />
16 Legion. exsolvat.<br />
x7 Toled. got. Endian. Legion. y Liad. iniustitil.<br />
18 Liad. scripturis.<br />
19 Legion. amittat.<br />
2o Card. abstulit rem.<br />
21 Toled. g ot. Antigua. Legion. Antigua , noviter emendata.<br />
Card. -Flav. Glor. Chds. Rey:.<br />
22 Toled. got. y Card. oprimete iudex.<br />
2 3 Lind. perdat ;1iceat iudici ruca ut.<br />
Lind. patrocínari , de iudicio.<br />
15 LegiVil. ae iuLl u H coututu,liusum eutn<br />
L a
no<br />
tendantur, , et<br />
vel-berentw'.<br />
Tlt<br />
X. Flavius Cintasvintus Rex I.<br />
petenti servo alieno respondere inge-<br />
711111S non recuset.<br />
Superflue excusantem lex ideo corripit , ut ornnis<br />
presumptio coerceri facillime possit. Nonnulli<br />
enim ingenui servos alienos ladere prompti sunt,<br />
et ad servi petitionem iudicio adesse contemnunt,<br />
asserentes se utique cum eo causam dicere non<br />
debere , a quo eís componi non poterit , si victores<br />
extiterint. Sed ne per hanc dilationem dum<br />
etiam servi dorninus supra quinquaginta millia 3<br />
absens est , aut utilitate dornini saz fiat impedimentum<br />
, aut ipso servías indebite perferat fortasse<br />
periculum ; id consultissime decernendum elegimus<br />
, ut nulli penitus audientia denegetur, sed<br />
cuiuscumque servus cum quolibet se adseruerit,<br />
sea suum sive domini sui , vel domine habere<br />
negotium, statim ille contra quem haber, prxstus<br />
esse ad iudicium compellatur , aut petenti pro-<br />
4<br />
quinquagenis flagellorurn ictibus<br />
FORI IVDICVM<br />
culdubio responsurus , aut compositionis summam<br />
legaliter impleturus , si a servo fuerit iustissime<br />
superatus : ita ut si servus, quod, proponit,<br />
convincere non potuerit, ingenuus idem conscientiam<br />
suam expiet sacramentas , se nihil ho-<br />
/atm , urde appellatur, scire vel habere, neque fecisse<br />
vel fieri prxcepisse. Et post tale sacramentum<br />
servus pro injusta petitione , sicut et ingenuus,<br />
componere non moretur. Ne tamen pro eadem<br />
compositione ultra resultet , dominas eius<br />
tantum , ut si minor est actio , quam decem solidi<br />
possunt valere , servus compositionis medietatem,<br />
hoc est , dilos 4 semis solidos cogatur exsolvere.<br />
Quod si infra L. millia servi dominum esse constiterit<br />
, non aliter servus ingenuum petere poterit<br />
, nisi forte per se dominus eius in iudicium ad-<br />
esse non possit , et ad proponendurn a servo ne-<br />
gotium epistolam manu sua subscriptam per eumdem<br />
servum iudici destinaverit 5 . Quod si servus<br />
domini sui proponen negotium, aut fraude , aut<br />
negligencia domini sui vitiaverit , aut perdiderit<br />
causam , liceat domino eius eandem vitiatam<br />
causam , aut per se , aut per legitimum mandatarium<br />
suum resolvere , et iustissitnis iterum vocibus<br />
partis sua; negotium reparare,<br />
Trusruvs DE MANDATORIBVS<br />
I. O uod Principunz et Episcoporunz negotia non<br />
per eos , sed per subditos sint agenda.<br />
II. Vt índex a litigatore perquirat , utrum propria<br />
, an aliena sit causa prolata.<br />
III. Ft qui per se causam non dicit, scriptis<br />
sertorem informet.<br />
IV. Ft in personis nobilibus qu 'estio per nzandatunz<br />
nullatenus agitetur, , et qualiter humilior<br />
ingenuus , sive servus per mandatum<br />
qucestioni subdatur.<br />
V. Vt si dilationenz in causa patiatur, qui mandaten?<br />
fizcit , liceat el invnutare mandatunz.<br />
L Flavius Recesvintus 7.<br />
Quod Principum et Episcoporunz negotia<br />
non per eos , sed per subditos<br />
sint agenda.<br />
Maiorum a culminum 9 excellentia guamo negotiis<br />
rerum dare iudicium decet , tanto nego-<br />
1 Toled. got. sin autor ni nota. Legion. alia.de: Antigua.<br />
2 Lind. ludere.<br />
3 Lind. milliaria ,y así despees.<br />
4 Toled. got. duos et semis solidos.<br />
5 Le e prxsentaverit.<br />
6 Lind. liceat cero ei , ut proprin exrequatur negotia,<br />
ET MANDATIS.<br />
VI. Ne causam suscipiat femina per mandatum<br />
, licite 6 yero propriam exsequatur.<br />
VII. Ft sicut lucrum , ita et damnum revertatur<br />
ad mandatorem.: de commodis etiam<br />
mandatum accipientis.<br />
VIII. Vt si mortuus fuerit is qui mandatum<br />
accepit , commodum illi debitum keredes eius<br />
accipiant.<br />
IX. Qualibus personis potentes, et qualibus pauperes<br />
prosequendas actiones iniungant.<br />
X. Quod liceat hin quibus commissus est fiscus,<br />
pro re fisci , quibus voluerint , exsequendas<br />
iniungere actiones.<br />
tiorum rnolestiis sese implicare non debet. Si ergo<br />
Principem vel Episcopum cum aliquibus constiterit<br />
° habere negotium, ipsi pro suis personis<br />
eligant , quibus negotia sua dicenda committant;<br />
quia tantas culminibus videri poterit contumelia<br />
inrogari , si contra eos vilior persona in contradictione<br />
cause videatur adsistere. Caterum , ét<br />
si Rex voluerit de re qualibet propositionem adsumere<br />
, ¿quis erit qui el audeat ullatenus resul-<br />
y así en la ley.<br />
7 Toled. got. sin autor ni nota. Legion. ah"ade: Antigua.<br />
8 Toled. got. Emilian. y Lind. Magnorum.<br />
9 Legion. magnorum culminan potestas aut pontificum<br />
excellentía.<br />
Q Legion. contigerit.<br />
•<br />
-é«
tare? Itaque ne niagnitudo culminis huius<br />
evacuet veritatem , non per se , sed per subditos<br />
agat negotium actionis.<br />
II. 2 iudex a litigatore perquirat,<br />
utrum propria aliena sit causa<br />
prolata.<br />
iudex primum a litigatore perquirat, utrum propriam<br />
causara dicat , an alienam fortasse susceperit.<br />
Interrogetur etiam cuius mandatum habeat,<br />
et postquam causam iudicaverit iudex, comprehendat<br />
in iudicio , quem aut ex , cuius mandato<br />
audierit negotium prosequentem , ac prxterea<br />
mandati exemplar accipiat illius assertoris apud se<br />
cum iudicati exemplaribus resérvándum.'lacear<br />
tatuen illi qui pulsatus est , mandatum a petitore<br />
coram iudice petere , ut quam ob. causam fuera<br />
iudicio prxsentatus , vel quid tenor mandati<br />
contineat , indubitanter possit agnoscere.<br />
III. a Trt qui per se causam non dicit,<br />
. .<br />
scriptis assertorem nycormet.<br />
N quis per se causam dicere non potuerit , aut<br />
forte noluerit, assertorem per scripturam syx manus<br />
, vel testium signis , aut subscriptionibus roboratam<br />
dare debebit. Ita ut si idem assertor aliquod<br />
conludium fecerit qualiter ab adversario suo<br />
possit in iudicio superan, aliud tantum 4 de facultate<br />
sua mandatori restituat , quantum de rebus<br />
eius perdidit aut evertit , aut etiam qux ipse<br />
mandator obtinere , vel adquirere debuit ex-<br />
Servo tamen non licebit per mandatum<br />
causas quorumlibet suscipere , nisi tantum Domini<br />
vel Domina sux , Ecclesiarum quoque , vel<br />
pauperum , sive etiam negotiorum fiscalium de<br />
mandato s Quod si vero per tepiditatcm , aut<br />
fraudulentiam iudicum, sive falsorum testimonium<br />
aliquid ex vote mea inutilitatum fuerit , tunc robore<br />
vocis mex adfuturum mihi reservetur , facto<br />
mandato.<br />
IV. Flavius Cintasvintus Rex'.<br />
Trt in personis nobilibus qwestio per mandatum<br />
nullatenus agitetur , et qualiter<br />
humilior ingenia:ti, sive servus<br />
per mandatum qwestioni subdatur:<br />
Quxstionem in personis nobilibus 7 nullatenus<br />
Lind. eius.<br />
2 Card. Antigua. Flav. Recesvindus Rex. Legion. Antigua.<br />
3 Card. Legion. y Liad. Antigua.<br />
4 Legion. aliud tantum ipse assertor de facultate sua &c.<br />
5 En los códices de Card. Emilian. Toled. got. y Legion.<br />
falta desde de mandato hasta el fin de la ley.<br />
6 Card. alladel Antigua. Legion. Antigua, noviter emendata.<br />
Toled. got. sin autor ni nota.<br />
7 Legion. nobilium.<br />
8 Emilian. y Card. per mandatum.<br />
9 Desde qua; hasta el fin de la cláusula falta en el Vi-<br />
.01~ y en el Legionense : pero se han insertado aquí es-<br />
LIB. II. TITVL. 2 1<br />
per mandatum patimur agitad. Ingenuam vero,<br />
et pauperem personam , atque in crimine iam<br />
ante repertam non aliter ex 8 mandato subdendam<br />
quxstioni permittimus , quam ut mandator<br />
de eadem persona , non servo , sed ingenuo per<br />
mandatum mino sua , vel trium testium adnotatione<br />
firmatum specialiter committat agendum. Et<br />
si fertasse innocentem fecerit tormentis afiligi, sciat<br />
se idem mandator censura illius legis noxium retineri<br />
, qua 9 continetur in libro sexto , titulo<br />
primo , capitulo 1 ° secundo , ubi prxcipitur pro<br />
quibus et qualibus rebus ingenuorum personxstibdendx<br />
sunt quxstioni. Reliquas autem criminales<br />
causas itá per mandatum liceat committendas<br />
I I , ut, sicut prxdictum est, contra personara<br />
intenui I a ingenuo assertori quxstionis actio committatur.<br />
Servum yero per mandatum subdere<br />
quxstioni , tam ingenuo , quam servo iure conCeditur<br />
; hac videlicet constitutione servata , ut si<br />
tormenta vel damna innocentibus fuerint inrogata,<br />
ad omnem satisfactionem mandator iudicis compellatur<br />
instantia. Nec dimittendus est tamen is,<br />
qui mandatum accepit, donec aut mandator sit coram<br />
indice prxstus , aut satisfactionem adimpleat<br />
legum. Et tamen qui quxstionem ex mandato<br />
agitaturus est, ante se velut proprii iuris dominus<br />
per placiti vinculum a iudice se noverit obligandum.<br />
Vt si dilationem in causa _patitur<br />
- qui'mandatumfecit , liceat el immutare<br />
mandatum.<br />
Qui causam alicuius ex mandato susceperit , ut<br />
negotium peragatur insistas: quod si protrahit tempus,<br />
et causa, quam forsitan celenus poterat 1 4 expediri<br />
S , occasionibus superfiuis, aut fraudulenta<br />
dilatione suspenditur, , mandator recurran ad iudicena.<br />
Et qui mandatum acceperat , si malitix alicuius<br />
aut cupiditatis , vel negligentix vitio , adversario<br />
pixsente, vel iudice, susceptum negotium<br />
ultra decem dies absque prxcepto iudicis dilataverit<br />
, is qui mandaverat , aut per se proponere,<br />
aut alicui quem elegerit , suam liceat committere<br />
actionem.<br />
VI. Antigua 16. Ne causam suscipiat<br />
femina per mandatum , licite vera<br />
propria exsequatur.<br />
Femina per mandatum causam non suscipiat,<br />
sed suum proprium negotium in iudicio propo-<br />
tas palabras por hallarse en los demas códices gótico,.<br />
ro En todos los códices, ménos en el Emilianense, se lee,<br />
sin duda por error , era secunda , en vez de lege secunda.<br />
El Emilianense dice: capitulo secundo.<br />
II Toled. got. cominittere committendas.<br />
12 Card. y Lind. ingenuam.<br />
13 Card. Flavius Recesvindus. Legion. Antigua.<br />
Toled. got. y Legion. potuerat.<br />
e 5 Toled. got. expedire.<br />
16 Card. Flav. Recesvindus. Antigua. Toled. got.y<br />
¡jan. sin autor ni nota.
2 2<br />
nere non vanetlir. Maritus sane non sine man-<br />
FORI IVDICVM<br />
Cano causara dicat uxoris , aut serte ante iudi-<br />
-<br />
cut se tali obliget cautione , quod uxor nego<br />
tiwn eitu non revolvat ; et si revolverit , damnum<br />
:1)d canijo demonstrat , maritus excipiat , qui<br />
mmdato causam dicere prxsumpsit uxoris.<br />
Omui si maritus causam , quanti sine mandato coniugis<br />
sux prosequebatu r , amiserit , uxor nullum<br />
F<br />
xiudicium pertiinescat ; sed aut per se negotium<br />
prosequatur , aut cui voluerit ea qua- 'psi<br />
conlpetunt prosequenda commendet. Ita ut si marito<br />
per iudicium Tuste superar° , denuo ad causam<br />
dicenciam adversariuin illum , qui victor extiterat<br />
, par; mulieris crediderit convexandum , atque<br />
in indicio secundo patuerit eundem eius maritum<br />
non indebite victum fuisse ; noverit cadera<br />
mulier non solum se iudici, qui causam prius examinavit<br />
, sed et illi causidíco , quem itcratim ad<br />
iudicium compulit , iuxta legis sententiam esse<br />
satisfacturum.<br />
VIL Antigua. T7t sicza tuerzan , ita et<br />
da:171111On rev,xtatur ad mandatorem<br />
: de commodis etiam mandatum<br />
Sicut lucrum, ira et damnum iuxta condítionem<br />
mandati ad eum, qui causam maridaverit, reyertatus;<br />
ira ut qui causara ex mandato dixerit, et fideliter,<br />
ut negotium peragatur, instituerit, ab eo mandator<br />
nec mandatum rcpetat , nec ipsanl postea ad<br />
alium transferat actionem. Quia iniustum est, ut<br />
mercedem sui laboris amittat , qui pro suscepta<br />
causa fideliter elaborasse cognoscitur ; ita ut is qui<br />
negotitun prosecuturus est, ante causa principium<br />
cum mandatore dcfiniat , quantum pro commodo<br />
sui laboris finito negotio ab eo sit accepturus.<br />
Quod si receptam rem prosecutor infra tres menses<br />
reddere neglexerit mandatori , quidquid de<br />
cadera causa per quamcumque definitionem consequi<br />
potuit, perdat et mandator iudicis instantia<br />
rem sibi competentem accipiat.<br />
VIII. a Vt si mortuus fuerit is qui mandatan;<br />
acci pit,conzmodunz illi debitunt<br />
Ikeredes eius accipiant.<br />
mandar= fecit , si mortuus fuerit antequam<br />
causa dicatur , mandatum quod fecerat non va-<br />
t Cai-d. y L;ed. iudicem , sea alios quos iudex elegerit,<br />
se. taii.<br />
Legion. y Lind. Antigua.<br />
Toled. ()t .. Card. y Lind. percluxisse.<br />
4 LegioJ. y Lira?, finita.<br />
leat ; et qui mandatum suscepit , si antequam causa<br />
dicatur , fuerit 'norte prxventus , rnandatum<br />
nullam habeat firmitatem. Quod si antequam moreretur<br />
causam dixisse dinoscitur, , atque per suam<br />
instantiam ad fines usque legitimos perduxerit 3,<br />
et tomen quocumque casu intercedente , nec duna<br />
perfinita 4 res , aut exacta remansa , si ad hunc<br />
forte terminum fuerit causa deducta , quo eam<br />
ille qui per mandatum sequutus est , iam ante<br />
acceleraverat , omne lucrum quod ipse fuerat habiturus<br />
, hxredibus eius a mandatoris partibus<br />
exsolvatur.<br />
IX. Flavius Cintasvintus Rex S.<br />
Qualibus personis potentes , et qualLbus<br />
pauperes prosequendas actiones<br />
ninuartzt.<br />
Nulli liceat potentiori quam ipse est qui committit<br />
, causam suam ulla ratione committere , ut<br />
non xqualis sibi eius possit potentia opprirni vel<br />
terreri. Nam etiam si potcns cum paupere causam<br />
haluerit, et per se adserere noluerit, non<br />
ter quam xquali pauperi , aut fortasse inferiori a<br />
potente poterit causa committi. Pauper yero , si<br />
voluerit , tam potenti suam causam debeat committere,<br />
quam potens ille est, cum quo negotium<br />
videttu- habere.<br />
X. Flavius Cintasvintus Rex 6.-<br />
Quod liceat his, quibus conzmissus estfis-,<br />
czts , pro re fisci quibus voluerit exsequendas<br />
iniungere actiones.<br />
Nullus quidem rerum fiscalium temerator debet<br />
existere. Tamen quandoquídem si pro iure<br />
fisci contra querniibet provenerit intentione moveri<br />
, ille cid cornmissa res est, apud comitem<br />
civitatis , vel iudicem habebit licentiam legaliter<br />
negotium prosequendi : quem si absentem a loco,<br />
ubi res . agenda est , esse contigerit 7 , vel occasio<br />
eum quatumque suspenderit , aut etiam per se<br />
proponere fortasse noluerit , eandem utilitatis publice<br />
actionem per mandatum iniungere prosequendam<br />
cui elegerit , sui erit indubitanter arbitrii.<br />
5 Toled. autor ni nota. Lrgion. a piade : Antigua.<br />
6 Legion. añade : Antigua. Toled. sot. fin autor ni nota.<br />
7 Card. y Legion. constiterit.
LIB. II. TITVL. IV. 23<br />
IV. TITVLVS DE TESTIBVS ET TESTIMONIIS.<br />
L De personas quibus testycari non licet r .<br />
Quod testibus sine sacramento credi non possit<br />
: et utraque pars proferat testera, cui<br />
debeat credi: et si ver.% test/ atare neglexerit<br />
testis.<br />
III. De investiganda iustitia , si aliud loquitur<br />
testis , aliud scriptura.<br />
IV. Servo non credendum , et qualibus regiis<br />
servir debeat credi.<br />
V. Ne testis per epistolam testimonium reddat,<br />
et qualitcr iniungi testiraoniurn possit.<br />
VI. De his , qui falsum testimonium dicunt.<br />
VII. De his , qui falsumprobantur testimonium<br />
I. Flavius Cintasvintus Rex 3.<br />
De persa/zis quibus testz cari non licet.<br />
Flomicidx , malefici , fures , criminosi , sive vefiefici<br />
, et qui raptum fecerint , ve1 falsum testimonium<br />
dixerint, seu qui ad sortilegos, divinosque<br />
concurrerint , nullatenus erunt ad testimonium<br />
admittendi.<br />
II. 4 Quod testibus sine sacramento credi<br />
non possit: et si atraque pars pro-<br />
. f erat testera , cui debeat credi : et si<br />
vera testifical-1 neglexerit testis.<br />
Iudex, causa finita , et sacramento secundum leges<br />
, sicuti ipse ordinaverit , a testibus dato, iudicium<br />
emittat : quia testes sine sacramento testimonium<br />
perhibere non possunt. Quod si ab utraque<br />
parte testimonia xqualiter proferantur , discursa<br />
prius veritate verborum , quibus magis debeat<br />
credi , iudicis extimabit electio. Certe si<br />
admonitus quisquam a iudice de re , quam novit,<br />
testimonium perhibere nolucrit , aut si nescire se<br />
díxerit , id ipsum etiarnr jurare distulerit, et per<br />
¿ratiam , aut per venalitatem vera suppresserit;<br />
si nobilis fuerit , testimonium postea in millo indicio<br />
dicere permittatur , nec testimonium ipsius<br />
recipiatur ulterius. Quod si, hect ingenua, minora<br />
tamen fuerint dignitatis persona , et testimonio<br />
careant , et centum flagela infamad suscipiant:<br />
Legion. Toled. got. y Lind.<br />
.7 Legion.<br />
3 Legion. atiale: Antigua. Toled. got. sin autor ni nota.<br />
.4 Card. Vlav. Glor. Cds. Rex. Legion. Antigua.<br />
5 Legion. o ode : Antigua. Toled. g ot. sin autor ni nota.<br />
6 Toled. psot. Card. Legion. y Lind. in qua ipse subscripsisse<br />
dinoscitur.<br />
7 Toled. got. ira pro manas contropatione. Card. ita ut<br />
per manas contropationem. Lind. pro manus comprobatione.<br />
frotulisse , et de spatio sex mensium quo testem<br />
liceat infamare , sive out super mortuum<br />
non liceat testimonium dare.<br />
VIII. De bis , qui ad falsum testimonium dicendum<br />
¿filos provocant , vol servos aliemos ad<br />
libertatenz irapellunt.<br />
IX. In quibus causis possint testificari servi.<br />
X. De bis qui se placiturura scriptis obligant,<br />
ne pro aliorum causis veritatem dicant.<br />
XI. De quibus annis poterint testycari minores.<br />
XII. Vt contra extraneos parentela et propin-<br />
' quitas testimonium minime dicant.<br />
quia non 1111110f reatus est vera supprimere , quain<br />
falsa ctinfingere.<br />
III. Flavius Cintasvintus Rex5.<br />
De investzkanda iustitia , si aliud loquitur<br />
testis , aliud scriptura.<br />
Quotiens aliud testis loquitur quam ea scriptura<br />
continet , quam 6 ipse subscripsisse dinoscitur;<br />
quamvis contra scriptura' texturn diversaverborum<br />
sit a testibus impugnatio , scripturx temen potius<br />
constat esse credendum. Quod si testes dixerint<br />
una, qure offertur, , scripturam minime roborassc,<br />
prolator eius probare debebit , utrum ab eisdena<br />
testibus scripturam fuisse roboratarn constiterit:<br />
et si hoc ipso quibuslibet aliis documentis convincere<br />
fortasse nequiverit , experientía iudicis id<br />
requirere sollerter curabit ; ira ut pro manus contorpatione<br />
7 testis ille qui negar , indice prxsente<br />
scribat , qui ctiam plus 8 cogatur scribere , ut veritas<br />
fdcilius innotescat , ubi scilicet , et hoc omnino<br />
quxrendum est, ut scripturx quxrantur , et<br />
prxsententur quas ante fccit , sive scripsit 9 Et si<br />
tata ista defecerint r °, tunc conditionibus editis<br />
iurare non differat, quod nequaquam inibi " subscriptor<br />
accesserit : ct si post hoc r 2 quocumque<br />
modo patuerit pro extinguenda veritate mentitum<br />
eum fuisse , falsitatis notatus infamia , si honestior<br />
persona fuerit, quantum ille perdere potuerat<br />
parti r 3 testimonium perhibere contempsit, tan•<br />
tum dupla el satisfactione cornpellatur exsolvere.<br />
Si certe inferior est persona, et unde duplare I<br />
8 Legion. publice cogatur.<br />
9 Toled. got. v Lind. subscripsit.<br />
ro Liad. deflierint.<br />
Legion.<br />
o Card. y Le ion. post IL:ec. got. et si post ex<br />
quocumque. Liad. postea quocuinque•<br />
1 3 Toled. got. Legion. y Card. cunas partir.<br />
I 4 Toled. got. et ande duplam rem dure non haber. Card.<br />
y Lind. et linde duplam rem date eleboat , non hab,:at.<br />
et ande duplam rem dure non habeas.
94<br />
non valeat , et testunommn amittat , et centurn<br />
1 . In duobus<br />
ilagellorum ictus extensos accipiat<br />
autem idoneis testibus, quos prisca legum recipicudos<br />
sanxit auctoritas , non solum considerandum<br />
est quam sint idonei genere , hoc est , indubitanter<br />
ingenui , sed etiam si sint honestate<br />
mentis perspicni , atque rerum plenitudine opulenti.<br />
Nam videtur esse cavendum , ne forte quis-<br />
2 que compulsus inopia, dum neccssitatem<br />
non tolerat<br />
, prxcipitanter periurare non metuat.<br />
IV. Flavius Cintasvintus Rex 3.<br />
Servo non credendum , et qualibus regis<br />
servis debeat credi.<br />
Srvo penitus non credatur , si super aliquem<br />
crimen obiecerit , aut etiam si dominum suum in<br />
crimine impetierit. Nam etiam- si in tormentis positus<br />
exponat quod obiccit , credi tamen dli nullo<br />
modo oportebit-, exceptis 4 servis nostris , qui ad<br />
hoc regalibus servitiis mancipantur , ut non immcrito<br />
palatinis officiis liberaliter honorentur, , id est,<br />
stabularierum, gillonariorum 5 , argentariorum, cocorunique<br />
prxpositi , ve1 si qui prxter hos superiora<br />
ordine vel gradu prxcedunt. Quos tamen<br />
(mines et regia potestas ingiter non habet ignotos,<br />
et nullis eos esse constat pravitaribus aut crimi,<br />
nibus imnlicatos 6 , quibus utique vera dicendi vel<br />
testificandi licentia , sicut et cxteris ingenuis, hac<br />
lege conceditur. De reliquis autem ad palatinum<br />
servitium pertincntibus , quicumque aliquem ad<br />
testimonium crediderit advocandum , non aliter<br />
el fides adcommodabitur, nisi regir; potestatis el ectio<br />
fusta et honesta permisserit esse credendum,<br />
quod ille a sc noverit 7 esse testificandum.<br />
V. Flavius Cintasvintus Rex<br />
Ne testis per epistolam testimonium red-.<br />
dat , et qualiter iniungi testimonium<br />
possit.<br />
Testes non per epistolam testimonium dicant,.<br />
Card. accipiat. Simili investijatione perquircre iubeinus<br />
scripturarum veritatem , si auctores causaverint , nullatemis<br />
ars roborasse ; sed cual claruerit mentitos eos filiase,<br />
decreto legas quod scripturarum latum est, per:<br />
cut: coa iubemus. In duobus antena &c.<br />
2 Legion. y Lind. necessitatein tolerat.<br />
3 Legion. añade: Antigua.<br />
4 got. y Legion. excepto.<br />
5 got. gellonariorum.<br />
6 Toh .d. got. infinitos.<br />
7 Le!2-ion. noluerit.<br />
8 fez, ion. a ni,zde Antigua. Toled. got. sin autor ni nota:<br />
9 Legion. y , Lind. noverint,<br />
lo Cm-d. Lin?. in alia.<br />
1 t Card. ubi iudex commanet, qui ex ipsis videntur Idonei<br />
congre,entur.<br />
la got. Card. y Legion. cognitum per conditionutra<br />
seriem.<br />
1 3 Entre la ley V. VI. sin tarden de numeracion hal, dos<br />
leyes en el códice de Cardona borradas, aun que legibles, con<br />
isla nota al margen : Legos romanas apogrins, y dicen cuí:<br />
FORI IVDICVM<br />
sed prxsentes, quam noverunt 9 , non taceant ved,<br />
tatem. Nec de aliis negotiis testimonium dicant,<br />
nisi de bis tantummodo , qua' sub :prwsentia eorum<br />
acta esse noscuntur. Certe si iidem testes,<br />
aut parentes, ve1 amici, sive xtate decrepiti , vel<br />
infirmitate gravati , aut in aliena 1 ° et longinqua<br />
provincia constituti de re, qux ipsis est cognita, testirnonium<br />
aliquibus iniungendum putaverint ; et<br />
si non sint omnes de uno territorio , qui testimonium<br />
dicendum cornmittunt , in eo tamen territorio,<br />
ubi ille z I conimanet qui plus ex illis videtur<br />
idoneus , congregentur, , et ante eiusdern territorii<br />
indicen-1 , ve1 coram his , quos iudex elegerit , et<br />
mandatum faciant idoneis ingenuis, quitaas voluerint,<br />
et de quo Mis est cognitum z 2 ad personara<br />
suam per conditionum serien iurare procurent,<br />
qualiter quibus testificandi vicisitudo committitár,<br />
id indubitanter, ubi necesse fuerit, suó sacramento<br />
confirment , quod iurare mandatores suos iustissíme<br />
et evidentissime per semetipsos audierint<br />
ter autem mandatum de talibus negotiis editum,<br />
apud omnes iudices semper erit invalidum.<br />
VI. " Flavius Cintasvintus Rex14.<br />
De bis qui falsum testimonium dicunt.<br />
Si quis contra alium falsum testimonium dixerit,<br />
et in mendacio invenitur , aut certe si ipse dixerit<br />
quia falsum testimonium dedit ; si maioris 15<br />
loci persona est , det illi de propria facultare sua<br />
contra quem falsum testimonium dixerat , tantuin<br />
quantum per testimonium eius perdere debuir,<br />
et testificare ultra non noverit. Quod si minoras<br />
i 6<br />
loci persona est, et non habuerit unde corapoma<br />
, ipse tradatur in potestatem illi 7 , contra<br />
quem falsum testimonium dixerat , servituruse<br />
Nam omnino per talas testimonium, qui se primitus<br />
false I s testificasse prodiderit , causa ipsa revolvi<br />
non poterit : excepto si aliter evidentior 19<br />
ordo veritatis claruerit, id est, aut per legitimum<br />
alium et melioratum testero , aut per iustos et<br />
legales ordines scripturx. Quicumque autem, vel<br />
beneficio corruperit aliquem , vel circuraventio-<br />
Le qualibet falsum testimonium dicere perSuaserit,<br />
Vt testes priusquanz de causa interrogentur sacraMentI<br />
constringantur.<br />
Testes priusquam de causa interrogentur, sacramento de-,<br />
bere constringi , ut iurent se nihil' nisi rei veritatein esse<br />
dicturos. Hocetiam iubemus , ut honestibus magis, guata<br />
vilioribus testibus fides potius acnittatur. Vnius altea .' testimonium,<br />
quamlibetque splendida et idonea videatur esse<br />
persona, nullatenus audienclum.<br />
De sacramento leviter non iztrandis.<br />
Volumus ut sacramenta cito non fiant,-sed unusquisque<br />
iudex prius causara veraciter cognoscat, ut euro ventas latere<br />
non possit, ne facile ad sacrainenturn veniant.<br />
1 4 To : sd. zot. sin autor ni nota. Legion. Antiva 2 no•<br />
viter emendata.<br />
5 Card. 7, Lind. si maior loci.<br />
16 Card. y Lind. minor loci.<br />
1 7 . Lesion, y Lind. illius.<br />
18 Lind, falsa.<br />
19 Toled. got. evidente,.
duro evidens humos rea commentum patuerit , tara<br />
auctor sceleris , qui in interitum intendit alterius,<br />
quam is , qui rerum aviditate cupidus testificandx<br />
prebuit falsitatis adsensum , parí simul sententia<br />
falsarii teneantur 3.<br />
VII. Flavius Cintasvintus Rex .<br />
De his qui falsum probantur testimonium<br />
protulisse , et de spatio sex<br />
menszum quo testen: liceat iTamare,<br />
sive ut super mortuunt non liceat<br />
testimonium dare.<br />
Falsorum testium obstinata nequitia nescit habere<br />
modum falsa dicendi , sed crimini crimen nititur<br />
copulare periurii. Et ideo , quia detestandos huiusmodi<br />
sceleris presumptores divina lex mortis<br />
sententia damnat , illos scilicet quos contra fratrem<br />
suum falsum dixisse testimonium potestas<br />
judiciaria comprobat: nos proinde tam nefariis personis<br />
ausum secundo testificandi subducimus, quos<br />
non humanis , sed divinis vocibus iam mortuos<br />
adprobamus. Et ideo si quis testimonium pro qualibet<br />
re in presentia iudicis dederit , et causa per<br />
eius testimonium adprobata 5 extiterit; si forte<br />
in postmodum favore , terrore , vel munere pulsatus<br />
illius causidici , qui victus primum per eius<br />
testimonium fuit , dicat se idem testis falsum dixisse<br />
testimonium, quod primitus protulit , et secundo<br />
aliud testificare , unde prima que dixerat<br />
subvertere velit ; stante superiori lege , id novel-<br />
Legion. y Lind. testificandi.<br />
2 Lizzd. ut falsarii.<br />
3 Card. continúa : Et insuper ad aliorum terrorem centenis<br />
flagellis publice verberati , turpiter decalvati perenni<br />
"infamio subiacebunt.<br />
En este códice de Cardona hay tambien entre las leyes<br />
VI y VII. otra que dice así;<br />
Antigua Dr bis qui animas suas perjurio necant.<br />
quis animam suam periurio necaverit , seu quisque przsumptuose<br />
periurasse detegitur , aut si quislibet videns se<br />
-esse impressum, sciendo veritatem negaverit; duro hoc certius<br />
iudex agnoverit , addicatur , et centum flagella suscipiar<br />
, et statim sic notara infamia incurrat , ut postea el<br />
testificara non liceat. Et si potentior fuerit secundum superiorem<br />
legem , quz de falsariis continetur, , insistente iudi-<br />
_ce , quartam partem facultatum rerum suarurn amittat<br />
cónsignandam cui fraudem periurii moliri conatus eSt.<br />
Al nuírgen de esta ley hay una nota de letra moderna<br />
que dice : Aquí la ley del Concilio Cartag. V.<br />
En el Toledano góticcl hay tambien otra ley de Erigio,<br />
que es como se sigue :<br />
Els. Eivigius Rex.<br />
-De derogandis testibus quod per triginta annorum epa.<br />
tium protelentur ad obiectam illis infamimn comprobandam.<br />
:Divalis est officii proprium , et iustitiam populis pandere,<br />
Jet indiscreto iure legum promulgatas sententia xquitatis<br />
s Legion, prwsentabititer.<br />
LIB. I I. TIT L. I V. 25<br />
la tenendum sanctione precipimus , ut nec testifi-,<br />
care illi secundo sit licitum , nec causa ipsa , de<br />
qua ipse periurus testis antea iuraverat , ulterius<br />
per. eius testimonium revolvatur : excepto si aliis<br />
melioribus et legitimis testibus , seu etiam ved=<br />
dicis scripturis revolutio ordinate cause possit accidere<br />
, ut secunda determinatione iudicii 6 per<br />
alium , sicut dictum est , testem , vel verissime<br />
scripturx ostensionem , licentia sit negotium re-:<br />
parandx cause retexere. Nam et si quis causX<br />
sux cupiens adcelerare propositum , testem in indicio<br />
protulerit ; si ille contra quem causam habet<br />
, presens adfuerit , et quid. in reprobatione<br />
oblati testis opponat , nescire se dixerit, res sigui.<br />
dem ipsa , de qua agitur, , per oblatorum testitun<br />
testimctiium in iure illius , ad cuius partem testificaverunt<br />
, iudicis instantia contradatur. llli tamen<br />
persone, que se in 7 derogatione prolati testis<br />
dixerit quid obikere possit, licentiam<br />
consulta pietate porrigimus , qualiter infra sex<br />
menses , et vitia ignorad testis perquirat , et cause'<br />
sue negotium reparare intendat. Quod si infra<br />
sex menses non potuerit , et vitia predictorum<br />
testium querere , et coram indice eorum<br />
infamiam comprobare , transactis s sex mensibus,<br />
nullum iam el ultra temporis spatium dabitur,<br />
quo aut prolatum testen' infamem esse conv incat<br />
, aut alium testem pro eadem causa in indicio<br />
proferat : sed quod testimonio eortun extiterit<br />
adligatum , valebit perpetuo modis omnibus<br />
inconvulsum. Et tamen si is , cui licitum<br />
est per sex menses vitia testium accusare , legitimam<br />
fortasse infra constitutum tempus probationeni<br />
invenerít , qua prolatum contra se testem<br />
sanctione corrigere. Vnde quia hactenus in lege constitutum<br />
fuisse cognovimus , ut si quispiam in derogatione prolati<br />
testis nescire se dicere quod prxsentialiter r obiicere possit<br />
, infra sex menses et vitia ignoti testis perquirere , et causa:<br />
suz negotium reparare. Quod si hoc probare non potuisset<br />
exactis sex mensibus uullum in postmodum temporis<br />
spatium haberet, quanclri testem ipstun protin-re cleberet; sed<br />
quod probatione eiusdein testis alligatum fuisset inconvulsa<br />
stabilitate valeret 2 et alium testem dare ulterius non<br />
auderet , quod iniustum onmino nostra perpendit clemencia,<br />
ut iustitia, quz Deus est, temporis brevitati succumbat, dum<br />
nullo sa-culorum fine deficiat. Ideo sub generali edicto om-<br />
-nibus regni nostri populis reparabilem in huitismodi ne.otiis<br />
causancii licentiam pandimus : ut ex tempore quo idem<br />
legis orco est conditus, taro causa, quam in przeteritis per<br />
humus sanctionem discussx iustitia caruerint , quam etiamn<br />
illie deinceps novis intentionibus fuerint ortz , ad eiusclem<br />
legis. seriem eodern capitulo non teneantur acIstrictam. Sed<br />
disrupta mensium ipsorum institutio, cunctis liceat causas<br />
suas legitima testium probatione iuxta anterior= domini<br />
Chindasvindi Principis legem proprium negotium reparare<br />
, et alium testem proferre , quod debita cunctis iustitia<br />
iudicum discreto examine debeat promulgara.<br />
Esta misma ley en el cúdice Legionense es la VIII<br />
y en San Juan de los Reyes la VII., como en el Toledano<br />
gótico.<br />
4 Toled. got. sin autor ni nota. Les ion. Ervilius Rex.<br />
Antigua. Card. Flav. Ervigius.<br />
Legion. y Lind. probara.<br />
6 Toled. got. y Legion. iudicis.<br />
7 Toled. got. Interrogationem•<br />
8 Toled. got. Card. y Legion. exactis. •<br />
o .Legion. znaneret.
FOR1 IVDICVM<br />
26<br />
Mfamem possit convíncere, supra eos quos viventes<br />
potuit infamare, licitum erit causídico adductum<br />
testem producere. Narn si aliquem de numero<br />
illorum testium , qui primum Mrasse noscuntur,<br />
constiterit fuisse defunctum , nullum super<br />
nortuum testimonium dabitur. N ec in talibus, vel<br />
t<br />
quibuslibet aliis causis testimonium vivi super<br />
mortuum ello modo admittetur : excepto sí per<br />
legitimum et manifestum scripturz textum , ubi<br />
ipse, qui defunctus est, aut reum se criminis esse<br />
agnoscens subscripsit, aut insto zquitatis iudicio<br />
publice denotatus apparuít. Et hzc quidem de<br />
ínfamatione , qua quisquir ille obnoxius ad dicendum<br />
testimonium non admittatur , dicta sufficiant.<br />
Ceterum si debitum defuncti , vel przsumptio<br />
accusetur , iuxta legem aliam licitum erit causídico<br />
, aut per veridicum testem , aut per legitiman-1<br />
scripturam debitum mortui , vel przsurnptionem<br />
convincere , et propositum partis sua: negotium<br />
consummare.<br />
VIII. Flavius Cintasvintus Rex<br />
De his qui ad falsum testimonium dicendum<br />
alios provocant , ve/ servos<br />
alienas ad libertatem impellunt.<br />
Si quis contra hominem ingenuum, et adversus<br />
libertum aliquem provocasse convincitur falsum<br />
dicere testimonium, tantum illi componat, quem 2<br />
per falsam testificationem conabatur addicere vel<br />
damnare, quantum 3 , si iuste obtinuisset 4 , pOtUerat<br />
de statu, vel de rebus eius adquirere. Si vero<br />
testis simpliciter ab alio ad testimonium invitatus,<br />
false 5 contra ingenuum, atque libertum testificasse<br />
dinoscitur 6 , qualiter per eius testimonium<br />
in servitutem quisque humiliaretur, , et tatuen ille<br />
qui testem protulit , conscius fraudis huius non<br />
invenitur, solus testis ipse superiori sententia multandus<br />
7 est , id est , sicut ille qui testem ad<br />
falsum testimonium provocavit, el quem suo testimonio<br />
decipere voluit , obnoxius maneat. Ita ut<br />
si non habuerit unde componat , in potestate eius<br />
cum hoc quod habere videtur , perenniter serviturus<br />
tradatur. Id autem , et de illis decernimus<br />
obscrvandum , qui ut servos alienos ad libertatem<br />
producerent , aut falsum testimonium<br />
dixisse reperiuntur , aut eam intentionem adhibere<br />
conati suut , ut ab eis provocad per eor um<br />
Toled. got. sin autor ni nota. Legion. Antigua.<br />
Legion. contra quem.<br />
3 Card. quantum sibi iuste poterat de statu vel de rebus<br />
suis adquirere.<br />
4 Toted. got. y Lind. cum obtinuisse. Legion. cura obtituisse<br />
poterat.<br />
5 Card. falsa.<br />
6 Legion. convincitur.<br />
7 Múltandus est falta en el cGdire Toled, got., en Card,<br />
en el Legion. y en Lind.<br />
8 Legion. y Lind. libertatem , indebite possint &c.<br />
9 got. Fls. Recesvindus. Legion. añadr ; Antigua.<br />
Io Card. .y Lind. facultas.<br />
instantiam ad ingenuitatis libertatem indebitam g,<br />
possint aliquatenus insultatione vente.<br />
IX. Flavius Cintavintus Rex 9.<br />
quibus causis possint testIcare serví.<br />
uod utilitati multorum est congruum , non<br />
Qest nostrz legis decreto prztermittendum : ne<br />
tanto cuiquam patear nocendi facilitas quanti.)<br />
nihil esse putas ex lege quod metuat. Quia<br />
ergo multotiens inter ingenuos reperitur exorta<br />
cides , et nullus adesse ingenuus , qui czdis ipsius<br />
patefaciat evidenter scelus ; adeo ' a si nullus<br />
ingenuorum adfuerit , credi servis omnimodo<br />
oportebit , ut qualiter inter eos czsio facta constiterit<br />
, agnosci eisdem testificantibuspossit. Ve-<br />
rum quia et interdum iustitix cognitio deperit, deper<br />
dum ingenuorum dignitas , aut longe posita , aut<br />
de proximo incognita consistir ; tunc credi per_<br />
mittitur servis , quum ingenui nullatenus adfuerint,<br />
qui aut vicini sint, aut de re qua agitur cogniti<br />
habeantur. Certe nec de aliis causis, nec de<br />
maioribus rebus esse sibi credendum sciant , nisi<br />
de minimis quibuscumque rebus, ac de terris et<br />
vineis, vel de edificiis, qux non grandia esse constiterint<br />
, propter quod solet inter hzredes aut<br />
vicinos possessores intentio 12 exoriri. Sed et de<br />
mancipiis credendum est eis, (pare contingit ea<br />
vel ab aliis occupari , vel indebite retineri , aut<br />
etiam a dominorum hure inlicite evagare ; ut per<br />
eorum veram cognitionem valeant res ipsz dominis<br />
reddi , et ipsorum indubitata notitia iuste<br />
possit intentionis causa sopiri. Non tatuen aliter<br />
illis credi poterit , nisi et ab omni crimine alieni<br />
extiterint , et gravi depressi paupertate non<br />
fuerint , ita ut contra ingenuorum dignitatem eorum<br />
testimonium accipi nullatenus possit, nisi, ut<br />
supra dictum est , cxdem exoriri contigerit.<br />
X.<br />
T3<br />
Cintasvintus Rex z*.<br />
De his qui se placitorum scriptis<br />
gant , ne pro aliorum causis veritatem<br />
dicant.<br />
Plerosque cognovinms ita sese interdum per<br />
placitum obligare, ut pro sua suorumque utilita-<br />
Lind. ideo.<br />
a a Lind. instantia.<br />
3 Entre esta ley y la antecedente hay en el cafre Legionense<br />
una intercalada, sin numeracion ni rdbrica ,<br />
dice así:<br />
Clericos ad testimonium non pulsantis in principio sta.<br />
tuendurn , ut si quis forte in ecclesia qualibet causam iure<br />
apostolico ecclesiis imposito merevoluerit , et forte deci•<br />
sio clericorum uni parti displicuerit, non liceat elenco in<br />
iudicio devocari ad testimonium, qui cognitor vel przsens<br />
fuit , ut nulla ad testimonium dicendum ecclesiastici cu•<br />
iuslibet persona pulsetur.<br />
1 4 Med. got. sin autor ni nota. Legion. Antigua,<br />
Legion.
te testificari non'differant : si quis autem contra<br />
eos habuerit testimonium dicere, nullatenus ad-:<br />
quiescarlt. Quod quia satis est contrarium yeti,<br />
fati, hanc omnesiiudices se noverint habere<br />
tiara , ut talia commentá ínstanter inquirant , et<br />
inventa disrumpant , atque quos eadem r placita<br />
nominaverint, centenis flagellis verberandos intistant.<br />
Ita tamen , ut ista disciplina non ad infamia;<br />
notara eis• pertineat , sed testificándi quod<br />
cognituin habuerint , sit illis ex lege concessa<br />
semper , et indubitata libertas.<br />
XI. Flavius Cintasvintus Rex 2.<br />
.pe quibus annis possunt testIcari minores.<br />
atas erit constitutis in minoribus annis ad<br />
LIB. II. TITVL. IV. 27<br />
testimonium admittenda , nt pbstquam puer, aut<br />
puella quatmordecim vitae sua; amios impleverint,<br />
sit in causis omnibus testificandi indubitata<br />
licentia.<br />
XII. T7t contra extraneos parentela,<br />
et propinquitas testimonium minina<br />
dicant.<br />
Fratres , sororeS, uterini , patrui , amítx, avunculi<br />
, materterx , sive eorum filii , item nepos,<br />
neptis , consubrini 3 , vel amitini in iudichun adversus<br />
extraneos testimonium dicere non admittantur<br />
; nisi forsitan parentes eiusdem cognationis<br />
inter se litem habuerint , aut in causa de qua<br />
agitur , aliam omnino ingenuitatem deesse constiterit<br />
4.<br />
`n:te t•-•<br />
V: TITVLVS DE SCRIPTVRIS VALITVRIS<br />
•ET INFIRMANDIS, AC DEFVNCTORVM VOLVNTATIBVS CONSCRIBENDIS.<br />
I. Duales debeant scripur,e valere.<br />
II: Neincognitarn scripturam quisquis s ille tesas<br />
scribere 6 audeat.<br />
III. De _pacas et placitis conscribefidis 7.<br />
IV. Contra priorum definitionem filio vel haredi<br />
- non licet 1 venire.<br />
V. De damnis eorum , aui contra pacta et<br />
cita sua venire contendunt.<br />
VI. Ne valeant definitiones vel pacta 9 servorum.<br />
VII. De turpibus et inlicitis rebus.<br />
VIII. Ne sub unius. nomine cqusw res alia l°, vel<br />
persona callidis dcfinitionibus oblig-etur : de<br />
pena etiám ,quce sit in placitis inserenda.<br />
IX. Quod ornnis. • icriptura vel definía° , que, per<br />
vira et nwtum .extorta fuerit „valere non poterit.<br />
I. Flavius Cintasvintus Rex 16.<br />
Quales debeant scripturx valere.<br />
Scriptura: , qua diem et annum habuerint evi-<br />
Toled. got. per eumdem placitum.<br />
a Toled. got. Antigua. Legion. Flav. Recesvintus Rex.<br />
Antigua , noviter emendata. Lind. Antigua , emendataque<br />
noviter.<br />
3 Legion. consuprini et consuprinz.<br />
4 En el códice Les-ion. hay por vía de escolio una explitacion<br />
de los parentescos, que dice así : "Fratres et Borores<br />
, de uno patre et una matre uterini, de uno utero , et<br />
diversis patribus: patruus , frater patris: amita , soror patris<br />
: avunculus , manis frater: matertera, soror matris: nepos<br />
, neptis , priores congerrnani : consuprini , de duobus<br />
sororibus nati: quasi consororini, consuprinorum amitini<br />
, amitz filia."<br />
5 Lind. quisquam.<br />
6 Toled. got. Legion, y Liad. subscriben'.<br />
7 Toled. got. conservo.ndir. Liad, coniervanolis vel canscribendis,<br />
X. Qux scripturw valere " non poterint , si ab<br />
his faene fuerint, qui sant in annis minoribus<br />
constituti.<br />
XL Qualiter confici vel firman conveniat ultimas<br />
hominum voluntates.<br />
XII. Qualiter firmentur voluntates eorum , qui<br />
in itinere moriuntur..<br />
XIII. Vt defuncti voluntas ante sex meases sacerdoti<br />
, vel testibus publuetur.<br />
XIV. De contropatione " manuum, si scriptura<br />
vertatur in dubium.<br />
XV. De holographis 13 scripturis.<br />
XVI. De contropatione r4 scripturarum , et ea-<br />
. rata cena exsolvenda.'<br />
XVII. .Ne aliad quis per testem , aut 13 per<br />
scripturam alligare pravamat.<br />
denter expressum , atque secundum legis ordinem<br />
conscriptx noscuntur , seu conditoris , vel<br />
testium fuerint signis aut subscriptionibus roboratx<br />
, omnes r 7 habeant stabilem firmitatem. Simili<br />
18 quoque et scripturx valore consta-<br />
8 Legion.<br />
9 Legión. piacita.<br />
ro Lind. alieno.<br />
Toled. got. va/ere poterint. Legion. y Lind. valere pa.<br />
terunt.<br />
Lind. cdinprébatione. Legion. contropatione manuum,<br />
et earum cena solvenda.<br />
13 En todos los códices góticos se lee equivocadamente<br />
olograois.<br />
04 Toled. got. comprobationr.<br />
a 5 Legion. y L 'Id. aliad.<br />
1-6 Toled, sot. y Card. sin autor ni nota. Legion. noviter<br />
emendata.<br />
17 Toled. got. omnino habeantur stabiles. Firmita—te<br />
quoque et illx scripturz constabunt. Lind. omni 11.1beantur<br />
stabiles firmitate.<br />
18 Legion.<br />
Da
28<br />
bunt , quas et si auctor conscribere 2 xgritu-,<br />
dine obsistente non valuit „in eis tamen, qui subscriptores<br />
accederent, postulavit. Sicque subscrip-<br />
auctoris , ille<br />
tionem , vel signum ad vicem illius<br />
qui est rogatus impresscrit , hoc tantum est observandum<br />
, ut si conditor taliurn scripturarum<br />
hac ipsa xgritudine , qua detinebatur, reva<br />
de<br />
luerit, si hoc ipsum , quod in huiusmodi scripturis<br />
testavit 3 , firmurn esse voluerit , manu sua Alud<br />
solita subscriptione conroboret, et sic plenam,<br />
quod testare visus est , obtineat-firmitatem. Sin<br />
autem eumdem testatorem de hac ipsa xgritudine<br />
mori contigerit , testis ipse , qui ab eo rogatus<br />
accessit, iuxta aliara legem , infra sex menses<br />
scriptas 4 a se scripturas roborare curabit.<br />
II. Flavius Egica Rex<br />
Ne incognitam sibi scripturam lzus.quis<br />
. . ille testis subscrtere audcat.<br />
uarumlibet scripturarurn seriem advocatus tes-<br />
Qtis , si non aut per se antea legerit , aut coram<br />
se legentern audierit, subscribere penitus non audebit.<br />
Quod si prxsunipserit testimonium eius,<br />
quód illi incaute perhibuit , in nullo permittendum<br />
est accipi , quia incognitus illic subscriptor<br />
accessit ; nec stabilis illa iudicabitur scriptura<br />
, quam nulla testium firmaverit cognitio vera:<br />
III. Antigua. 6 De pactis et placitis<br />
conscribendis 7.<br />
Pacta vel placita , qua; per scripturam iustissime<br />
ac legitime acta sunt, dummodo io his dies<br />
vel annus sit evidenter expressus, nullatenus immutari<br />
permittimus.<br />
IV. Antigua. 8 Contra priorunz de<br />
nitionem filio ‘ vel haredi. non liceat<br />
venire.<br />
Filio vel hxredi contra priorum iustam et legitimam<br />
definitionem venire non liceat : quia inste<br />
repellitur prxsumptio , illius, qui facta seniorum<br />
iniuste conatur inrumpere.<br />
V. 9 De dainnis eoruin, qui contra pacta<br />
et placita sua venire contendunt.<br />
Q ui contra pactum vel placitum iuste. ac legi-<br />
a Legion. et auctor.<br />
2 Toled. got. Legion. Card. y Lind. subscribere.<br />
Carel y Lind. testatus est.<br />
3 4 Lind. subscriptas.<br />
s Toled. got. sin autor ni nota. Legion. y Lind. Antigua.<br />
En el códice de Card. y en ,Lind. esta ley es HL, y II<br />
la que aquí III.<br />
En los códices Viga. y Emllian. se halla al •Márgen de<br />
letra del mismo tiempo la siguiente nota : Intronussa lex<br />
in lib. II. tit. V. era II. Flavii gloriosi Egicani Regis.<br />
6 Card. Flav. Chnds. Rex.<br />
7 Toled. got. y Enlajan. conservandis. Card. y Lind. com.<br />
scrikendis 741 conscrvondis.<br />
FORI IVDI CVIVI<br />
time conscriptum venera, quod non forsitan persona<br />
potentior violenter extoxserit, antequam causa<br />
dicatur ,:poenrun qua; in, pacto vel platito<br />
legitime continetur , exsolvat. :Deinde qua; sunt<br />
in pacto vel iplacito definita , serventur. Pactuin<br />
yero placitumve convenienter ac iustissime inter<br />
partes conscriptum , si etiam• poena in eis inserta<br />
non fuerit revolvi aut immutari nulla ratione<br />
permittimus. Et ideo qua: in pactis vel placitis<br />
continehtur et monstrantur scripta , plenam<br />
habeant firmitatem , si tamen quisque '° ille pactum<br />
vel placitum iustissime , et de re sibi debita<br />
, conscripsissá videatur.<br />
VI. Flavius Cintasvintus Rex<br />
Ne valeant definitiones pacta ser,<br />
vorum , sine iussu dominorum.<br />
Honestas hoc habet et iustitia hoc adfirmat,<br />
ut qua: servi -rnon iubentibus chninis suis , seu<br />
per scripturam paciscuntur , sive per testem definiunt<br />
, nullo firmo robore penitus habeantur.<br />
VIL Flavius Cintasvintus Rex".<br />
Dé turpibus et inl citis rebus:<br />
Inter quascumque personas ,. sicut nullum pactum<br />
, aut mandatum .vel placitum , ita nec darnnum<br />
, seu quamcumque definitionem ex onmilbus<br />
uno tempore decernimus posse valere.<br />
VIII. 3 .N'''sub unius nomine causa,<br />
res alia 14 , vel persona-. callidis de.finitionibuS<br />
obligetur de faena etianl<br />
que sit in placitis inscre.nda.<br />
Pravis ac malignis moribus improborum iustitia;<br />
semper est sententiis obvíanaum. Ideoque quia<br />
dirá perversorunr .cupiditas ita saspe plutimos novarum<br />
fraudium molítione conlaqueat, ut quum<br />
pro re qualibet adimplenda sin pactio , res eorurn<br />
simul obligent ac personas ; hoc fieri omnimodo<br />
prohibemus. Sed qu-otiens undelibet<br />
placitum conscribetur , non amplius in transgressoris<br />
poena, quam duplatio 06 reddenclx rei<br />
vel triplatio nununorum satisfáctione taxetur. Res<br />
8 Toled. got. sin autor ni nota. Card.- Fls. Chnds. Rex.<br />
Lind. Fls. Gls. Egiga Rex.<br />
- 9 Emilian. y Card. Fls. Chnds. Rex.<br />
a o Legion. y Lind. quisquis.<br />
Toled. got. sin autor ni nota. Recesvindus,<br />
Legion. Rcdus. Antigua. Lind. Fls. Gls. Rcds. Rex.<br />
a 2 Toled. got. sin autor ni nota. Legion. Rcstus. Antigua.<br />
Lind. Fls. Rcds. Rex.<br />
1 3 Emilian. y Card. Flav. Chindasvindus. Legion. Antigua.<br />
Lind. Fls. Gls. Chds. Rex.<br />
14 Toled. got. Lind.' aliena.<br />
.15 Lind. conscribitur.<br />
16 Vizi/. duplicatio
tanieri omnis „aut persona nullatenus obligétur:<br />
quia iniustum penitus adprobamus , ut.unius.cau<br />
sa debita rerum fiat omnium perdido, vel perso-,<br />
nx. Quodcunique igitur contra legis huius decreturn<br />
conscriptum placitum , vel definitio facta fuerit<br />
, ubicumque reperta. fuerit , vacua, omnimodis<br />
et invalida reputetur I.<br />
.<br />
Quod omnis scriptura vel definítzo<br />
, qu'e per volt et nzetum extorta<br />
fuerit , valere non poterit.<br />
Pactum quod per viro , et metum extorserit persona<br />
potentior vel inferior, sive placita vel reliquas<br />
scripturas , id est , si ille qui paciscitur, aut<br />
in custodia mittitur , aut sub gladio mortem forte<br />
timuerit , aut 3 poenas quascumque, vel ignominiam<br />
patiatur , vel certe si aliquam iniuriam<br />
passus fuerit , huiusmodi pactio vel scriptura quxlibet<br />
nulldm hábeat firmitatem.<br />
X. Flavius Recesvintus Rex 1.<br />
Quce scriptúre valere poterint , si ab<br />
his factee fuerint ; qui' sunti in annis<br />
minoribus constituti.<br />
In minoribus anrlis constitutis testandi de rebus<br />
suis , vel `alias quascumque definitiones faciendi,<br />
seu per scripturam , sive per idoneuín testera' in<br />
quibuscumque personis elegerint , infra quartum<br />
decimum annum non illis aliter licentia' erit, nisi<br />
gravis langor occurrerit , per quem eos fortasse<br />
mori suspicio sit. Quod si ,eos .necessitas huius<br />
causa: cgrnpresserit utrisque a decimo xtatis ipsorum<br />
anuo faciendi lucid voluerint , .libertas plena'<br />
manebit. Quod ab xgritudine convál'es&-re<br />
potuerint , quidquid eos ordinasse constiterit , invalidum<br />
erit, , donec aüt rursus xgrcita'ntes iterum<br />
(luz ordinaverant nova ordinatione reforment,<br />
aut venientes Isque ad plenum quartum<br />
En Card. y Lind. se añaden las siguientes palabras:<br />
Sola yero potestas regia erit in .9mrdbus qualemcumque<br />
iusserit in placitis insetere pcenam.<br />
Legion. Antigua noviter émendata.<br />
3 Toled. got. Legion. y Liad. aut ne pomas.<br />
4 Entre esta ley X. y la anterior hay en el códice de<br />
Cardona otra que dice así :<br />
Antigua X. Fls. Rcds. R.<br />
De> supedluis scripturis confectis.<br />
Plene discretionis ordo est incertis adhibere cognitionem,<br />
et dubiis coniicere fidem. Quia.ergo de statu scripturartun<br />
solet dubietas in controversias exoriri , ideo. przcepto.evidenti<br />
decernitur , ut quicumqué. Virobina ac femmarum<br />
testamenta , donationes, dotes vel .quascúrrtque scripturas<br />
conficit, amplias quam in•quibuscumqtre partibus<br />
sive personis , contra sanctionem:legis 'de .quarurncumque<br />
rerum distributione decernerit, non ideo ex toto habeantur<br />
Lind. qui plus conficit. rola. got. ut cum tales scriptura; fuerint<br />
ipsortim ludido prtesentatte , non ex roto invalida iudicentur<br />
sed hoc sui iudicis conscriptione notetur, ut cui plus con-<br />
LIB.. II. TITVL. V.<br />
2 9<br />
decimuna annum , irc omnibus iudicandi de rebus<br />
suis liberan' 6 habeant absolutamque licentiam.<br />
Ab infantia yero vel in qualibet tate dementes<br />
eficti , et in eo vitio absque intermissione<br />
temporis permanentes , nec testimonium reddentes<br />
nec sic quam forte voluritatem ediderint $,<br />
ullám poterit firmitatem habere. Flan' qui per<br />
intervalla temporum , vel horarum salutem videntur<br />
recipere , et integra interdum mente persistere<br />
, de suis rebus ferre iudicium prohiberi<br />
non poterunt.<br />
XI. Flavius gloriosos Recesvintus<br />
Rex 9.<br />
Qualiter confici vel firmara conveniat ultimas<br />
hominuni voluntates.<br />
Morientium extrema voIuntas , sive sit auctoris<br />
et testium manu subscripta , sive utrarumque<br />
partium signis aut subscriptionibus i° extitent<br />
roborata sea etiam etsi auctor subscribere,<br />
vel signum facere non prxvaleat , alium timen<br />
cum legitimis testibus subscriptorem vel signatorem<br />
.ordinationis sux instituat ; sive quoque<br />
si' tantummodo verbis coram probatíone ordinatio<br />
eius , qui moritur, , patuerit promulgata : ordinationum<br />
quatuor genera omni perenniter valore<br />
subsistant..Id tantum magnopere procurandum<br />
est , ut scriptúrx illx , qua secundum primi<br />
et secundi ordinis confectionem sunt alligatx<br />
, id est, sive qua', auctoris et testium manu subscripta,<br />
seu rr utrarumque partium signis extiterint<br />
roborata, infra sex menses iuxta Iegem aliam<br />
sacerddoti pateant publicandx. Et si forsitan contigerit,<br />
ut in huiusmodi scripturis auctor, qui subscribere<br />
debuit , signum impressit , hoc ipsum testis<br />
p qui in eadem scriptura subscriptor accessit,<br />
ivare curabit , quia signum ipsum a conditore<br />
facturo extiterit Illx vero scriptura, qua; sub<br />
tertii 'ordinis alligatione sunt edita , id est , in<br />
quibus advocatus a cónditore legitimus testis sub-<br />
invalida, quia ordo przfixus videtur esse transgressus, sed<br />
manentibus cunctis , qua salubrius ex legis auctoritate sub.sistuntl<br />
fila sola decidant, qua contra legein inveniuntur manero<br />
descripta atque decreta : huius rei evidenter iudices<br />
negotiorum hoc tenore descripta ordinabunt , ut ille cui<br />
plus conficitur per scriptura seriem , quam oportuit , hoc<br />
solum accipiat , quod auctoritas legis demonstrat, et reliqua<br />
hi , quibus legitime debentur , vigore iustitix sequantur 2.<br />
- Esta ley se halla tarabita en el impreso de Lind. con el<br />
mismo nzímero X.<br />
5 Toled. got. sin autor ni nota. Card. Chindasvindus. Legion.<br />
allade: Antigua.<br />
6 Legion. libertatern.<br />
7 Legion. reddere. Lind. reddant.<br />
8 Legion. dederint , nullam. Lind.<br />
9 Card. Fls. Rds. R. nova. Legion. Antigua noviter<br />
emendata.<br />
r o Emilian. Card. Legion. y Liad. signis extiterit.<br />
Legion. y Lind. seu qua.<br />
a Card., Liad. anadea: et tunc stabilis erit.<br />
fector scripterx contulit , quam oportuit, hoc satura.... tuste<br />
consequanrur.<br />
a Lind. consequantur.
30<br />
scripsit , tuno omni habebuntur stabiles firmita-<br />
i<br />
te, guando infra sex menses,<br />
, et ille qui n eadem<br />
scriptura ad vicem morientis subscriptor accessit,<br />
et reliqui testes, qui ab eo rogati sunt , coram iudice<br />
conditionibus factis iuraverint , quod in eadem<br />
scriptura a se subscripta nulla stt fraus impressa<br />
, sed secundum voluntatem ipsius conditolas<br />
habeatur conscripta, et quod ab eo qui eam<br />
condere voluit rogati extitissent , ut in eadem<br />
scriptura subscriptores accederent , et ad vicem<br />
conditoris eam legitime roborarent. Illa vero voluntas<br />
defuncti, qux iuxta quarti ordinis modum<br />
verbis tantummodo coram probatione promulgata<br />
patuerit , qux instante quocumque periculo<br />
I conscribi nequiverit, et tomen ab eo qui moritur<br />
2 iussa fuerit alligari , tunc robur plenissimum<br />
obtinebit , si testes ipsi, qui hoc audierinr,<br />
et rogad a conditore extiterint, infra sex mensium<br />
spatium , hoc quod iniunctum habuerint, sua _coram<br />
indice iuratione confirrnent 3 , eiusdemque<br />
iuramenti conditionem tam sua , (pana testium<br />
manu corroborent. Dumque hxc res plenum venerit<br />
in effectum , pro instantia sui laboris ideen<br />
testis ex defuncti bonis tricesimx pretium portionis<br />
prosequatur , in solis tantummodo numis , chartarum<br />
instrumentis , et librorum voluminibus sequestratis<br />
, qux pertinebunt ad hxredes integritate<br />
successionis. Qui testes infra sex pienses procurent<br />
illi denuntiare , in cuius nomine per talem<br />
ordinationem res translata dinoscitur extitisse.<br />
Quod si omne legis huius decretum testes<br />
ini quibus commissum est infra constitutum tempus<br />
distulerint adimplere , noverint se falsariorum<br />
5 damno multara. Excepto si se 6 aliorum<br />
fraude vel calliditate , seu etiam regia iussione 7,<br />
qua id infra sex menses explore nequiverm. t,<br />
peditos se esse probaverint.<br />
XII. Flavius Cintasvintus Rex 8.<br />
Qualiter firmentur voluntates eorum, qui<br />
in itinere moriuntur.<br />
in itinere pergens , aut in expeditione , publica<br />
Moriens , si ingenuos secum non habuerit 9 , voluntatem<br />
suam propria manu conscribat. Quod<br />
si litteras nescierit , aut prx langore scribere non<br />
valuerit, eamdem voluntatem servis insinuet, quoruin<br />
fidern episcopus atque iudex probare debebunt.<br />
Et si nullatenus gatea fraudulenti fuisse pa -<br />
a Card. añade : vel forsitan cuiusque impedimenta actione.<br />
2 Card. qui moriturus est, iussa fuit alligari.<br />
2 Card. confirinaverint corroboraverint.<br />
4 Emilian. consequatur.<br />
5 Legion. y Lind. falsorum.<br />
6 En liar. et.<br />
7 Card. alrade aut difficilitate vendicatoris przsentia,<br />
qu,I. &c.<br />
8 Legion. añade: Antigua.<br />
9Ei7:ilion. Card. y Legion. non habeat.<br />
a o Toled. got. sin autorni' nota.- 4g-ion. al7ade Antigua.<br />
FORI IVDICVM<br />
tnerint, quod sub iuramenti taxatione protulerint,<br />
conscribatur, , et sacerdotis atque iudicis subscriptione<br />
firmetur ; ac postmodum auctoritate regia<br />
roboratum , firmum quod decreverit , habeatur.<br />
XIII. Flavius Cintasvintus Rex I°.<br />
Vt defuncti voluntas ante sex menses<br />
coram sacerdote , vel testius publi=<br />
cetur.<br />
Sciipta voluntas defuncti ante sex menses coram<br />
quolibet sacerdote vel testibus publicetur.<br />
Et si quis eamdem quolibet fraude suppresserit,<br />
tantum illis , in quibus testatus est ", de proprio<br />
cogatur exsolvere , quantum per eiusdem scripturx<br />
seriem conquirere potuerant , ve1 habere.<br />
XIV. Flavius Cintasvintus Rexi2.<br />
.3<br />
De contropatione manuurn, si scrgptura<br />
veriatur in dubium.<br />
ames scripturx , quarum et auctor et testis<br />
defuncrus est , in quibus tomen subscriptio ve1<br />
signum conditoris atque testium -firrnitas reperitur,<br />
, dum in audientiam prolatx constiterint, ex<br />
aliis chartatum signis vel subscriptionibus contro'pentur<br />
, sufficiatque ad firmitatem , vel veritatis<br />
huius indaginem agnoscendain , trium aut quamor<br />
scripturarum .similis , et evidens prolata subscriptio.<br />
Quod 'si talibús scripturis legum tempora<br />
non occurrerint 24 , pro certo decernitur, quia<br />
valere non poterunt.<br />
X.V. Flavius Recesvintus Rex r5.<br />
De holoaraphis scripturis.<br />
Quia interdum necessitas ita sxpe concurrit , ut<br />
solemnitas legum libere compleri non possit, ideo<br />
ubi qualitas locorum ita -constiterit , ut non inveniantur<br />
testes per quos iuxta legum ordinem<br />
unusquisque suam alliget voluntatem, manu propria<br />
scribat ea , qux 16 ordinat, ita ut specialiter<br />
adnotentur quxcumque iudicare 27 voluerit , vel<br />
qux de rebus suis habere quemquam elegerit:<br />
dies quoque et annus habeatur in eis evidenter<br />
Emilian. y Carel. añaden : vel scriptura facta esse<br />
dinoscitur , de proprio &c.<br />
/ 2 Toled. got. sin autor ni nota. Card. Res, Res. Legion.<br />
Antigua.<br />
a 3 Al margen del Vigilan se lee adplicatione por correspondiente<br />
de la palabra contropatione.<br />
14 Emilian. Card. y Legion. tempora obviaverint.<br />
1 5 Toled. got. sin autor ni nota. Legion. wiade : Antigua.<br />
16 Toled. got. manu propria subscribant ea , qux ordinare<br />
desiderant. Card. Legion.-"! Lind. manu propria scribat<br />
ea , qux ordinare desiderata, - •<br />
17 Lind. ordinare.. , •
LIB. II.<br />
expressus. Deinde toto scripturz textu conscripto<br />
, rursus auctor ipse subscribat , et dum hxc<br />
scriptura infra triginta anuos ad eum, in cuius nomine<br />
facta est, vel ad successores eius pervenerit,<br />
eam episcopo vel iudici infra sex menses non differat<br />
przsentare. Quam sacerdos idem , a iudex<br />
adlatis sibimet tribus aliis scripturis , in quibus<br />
testatoris subscriptio reperitur , ex earum contropatione<br />
considerent, si certa et evidens scriptura<br />
est , quam idem conditor holographa ratione<br />
conscripserit, et dum ista przviderint eadem chartula<br />
qux offertur vera nihilominus habeatur, atque<br />
etiam continuo sacerdos ipse vel iudex, sive<br />
alii testes idonei eamdem holographam scripturam<br />
sua denuo subscriptione confirment, et sic voluntas<br />
ipsius testatoris plenissimam obtineat firmitatem.<br />
XVI. Flavius Recesvintus Rex I.<br />
De contropatione scripturarum , et earuin<br />
rui pena solvencia.<br />
cc<br />
ubi convenit miseranter occurrere salutaria<br />
remedia non negamus , ita ubi contentio irrationabilis<br />
exoritur , censuram ponere inste debemus.<br />
Proinde cum de quibuslibet scripturis parentum<br />
, quas tamen iustissime ac legitime , et<br />
de rebus sibi debitis patuerit esse conscriptas , fuerit<br />
exorta contentio , si ille, cui scriptura profertur<br />
, nescire se dixerit ipsius scripturz veritatem,<br />
niox prolator ille iurare cogatur 2 nihil fraudis,<br />
nihil lzsionis in ea quandoque aut a se factum<br />
esse , aut ab alio quocumque factum , omnimodo<br />
cognovisse vel nosse , sed ita muere sicut auctor<br />
eius eam voluit , vel ordinare , vel roborare.<br />
Deinde ille , qui hanc 3 renuit accipere , cogatur<br />
iurare se hane•seripturam veram esse nescire,<br />
nullaque evidenti cognitione sapere , seu ab auctore<br />
suo legitime ac legaliter confectam existere,<br />
neque subscriptionem vel signum auctoris veridice<br />
factum cognoscere. Post hanc quzrenda sunt<br />
ab utrisque partibus in scriniis domesticis instrumenta<br />
chartarum, ut contropatis aliarum scripturarum<br />
subscriptionibus atque signis possit agnosci<br />
, utrum habeatur idonea , an res 4 probetur<br />
indigna. Iam tunc si in domesticis scriniis scripturz<br />
auctoris repertz non fuerint , ad quarum<br />
similitudinem scriptura prolata firmetur , ita demum<br />
ille, qui scripturam profert, ubicumque potuerit<br />
, alias scripturas auctoris procuret inquirere<br />
, per quarum similitudinem scripturam , quam<br />
profert, veram esse confirmet. Siegue per talem<br />
1 rola. got. sin autor ni nota. Legion. añade : Antigua.<br />
2 Toled. got. cogatur nihil lzsionis.<br />
g Card. y Lind. eam.<br />
4 Toled. got. Ernilian. y Card. an reprobetur indigna.<br />
.Legion. -an probetur indigna.<br />
Lind. ordine. •<br />
6 Legion. noscitur.<br />
7 En el Emilianense ántes de la rubrica de esta ley<br />
TITVL. V. 31<br />
convenientiam latenti veritate reperta , nec ille<br />
qui scripturam profert in convincendo eam esse<br />
idoneam ex longinquo testes advocans , damna<br />
sustineat ; nec ille qui hanc contemnit recipere<br />
, poenam scripturz cogatur implere. Quibus<br />
ita actis , si ille qui scripturam indignam esse contendit<br />
, non pro veritatis cognitione, sed pro sola<br />
commotione partis adversas ad convincendam dignitatem<br />
scripturz , et in adducendis testibus , et<br />
in sustinendis dispendiis laborare adversantem fecerit<br />
, tunc ipse qui scripturam profert veram,<br />
exhibitis testibus esse idoneam et inlxsam scripturam<br />
adfirmet , ac postea sic ille, qui per contentionem<br />
indebitam in adducendis testibus laboreen<br />
intulit adversanti , poenam damni quam scriptura<br />
continet, evidenter adimpleat. Certe si aut tanta<br />
res non est ande poenam suppleat , quam auctor<br />
eius instituit , quam de rebus suis legitimum<br />
iudicium ferret , aut etiam sponte sua hanc ipsam<br />
poenam noluit implere ; rem , cruz illi de<br />
eiusdem auctoris competit iure , el quem convexabit<br />
indebite , cogatur cessionis ordinem 5 dare.<br />
Hanc sane legem in solis parentum scripturis servandam<br />
esse decernimus , propter quod filios vel<br />
nepotes iniusta contentione ab alterutro , aut se,<br />
aut extraneorum partes vidimus convexare. Ista<br />
evidenter conditione servata , ut si ex aliis oppositionibus<br />
leguen eadem scriptura dicitur 6 convellenda<br />
, vox impugnantis pro certo sit libera.<br />
XVII. r Flavius Cintasvintus Rex 8.<br />
Ne aliud quisque per testen; , aliud per<br />
scripturam alligare pr,esumat.<br />
Quum , sive sint verba, sive scripturarum (luxdam<br />
indicia , qux tamen vera esse oportet , atque<br />
simplicia, per quz unos in alterius cognitionem<br />
transferat notitiam suam , novellis nunc peragitur<br />
argumentis , ut in donationibus , transactionibus<br />
, vel causis scripturarum prompta videatur<br />
quorumdam donatorum voluntas , que<br />
tamen testibus occulte aliud alliget, quam quod<br />
patulz per scripturz seriem noscitur dcfinisse,<br />
in qua bifarix duplicitatis astutia quid aliud<br />
quam duplex comprobatur voluntas , quia simplicitatis<br />
puritate exclusa , aliud foris publicet,<br />
aliud per occultum alliget testem ? Quapropter<br />
cum quisquis de quibuslibet rebus scripturam<br />
donationis vel venditionis in alterius nomine faciens,<br />
aliud reperiatur conligare per testero, quam<br />
quod per manifestas scripturas agnoscitur definisse<br />
, noverit se parti illi poenam scripturz debere<br />
hay una nota de la 1111..011a letra del códice , que dice así:<br />
Intromissa lex ista in libro secundo , titulo quinto , era<br />
quinta. Y luego sigue : Flavius. Glosua Egica Rex.<br />
En el Toledano gótico falta esta ley XVII. , y en su<br />
lugar está la que se ha notado entre la IX. y X. de<br />
este título.<br />
8 Card. y Lind. Egiga Rex. Legion. añade:<br />
Antiqua.
3 2<br />
persolvere , coi circumventione callida noscitur<br />
illusisse , et insuper cum infamia sux persona<br />
quod semel eum constat dedisse , nulla unquam<br />
poterit repetitione reposcere , nec testis illic ad<br />
tesriricandum aliud admittatur 2 , qui aliquid aliud<br />
protestetur, quam quod prolata donatoris scriptura<br />
testatur : ut repulsa deinceps omni argumentationis<br />
sollicitudine, quidquid per manifestam et<br />
legitimara scripturarum seriem definitur , nulla<br />
FORI IVDICVM<br />
LIB E R III.<br />
De ordine coniugali S.<br />
subornati testis machinatione devocetur 3 in irritum<br />
: et hxc quidem lex inter xquales gradu vel<br />
ordine promulgara servabitur. Cxterurn si eiusdem<br />
potestatis atque conditionis sit ille, qui sp-ip_<br />
turam se accepisse obiecerit , ut potius exacta ab<br />
eo , quam oblata el scriptura credatur : quidquid<br />
de huiusmodi occasionibus 4 ab auctore scriptura<br />
convinci poterit , tunc et scriptura ipsa invalida<br />
erit, et res in donatoris jura possessura transibit.<br />
I. TITVLVS DE DISPOSITIONIBVS NVPTIARVM.<br />
I. Ne sine dote coniugium fíat.<br />
II. Vt tam goto romanam , quam romano gotam<br />
matrimonio liceat sociari.<br />
III. Si 'mella contra voluntatem patris alio nubat<br />
, quum sit alteri dzsponsata.<br />
IV. De non revocandis datas arris.<br />
V. Ne viris minoris 4,tatis maiores fentime disponsentur<br />
6.<br />
I. Flavius gloriosus Rechesvintus<br />
Rex 1.<br />
Ne sine dote coniugizinzfiat.<br />
-Nuptiarum opus in hoc dinoscitur habere clignitatís<br />
nobile decus, si dotalium scripturarum evidens<br />
prxcesserit munus. Nam ubi dos nec data<br />
ese, nec confirmata 8 , quod testimonium esse poterit<br />
in coniugii dignitate futura, guando nec coniunctionem<br />
celebratam publica roborat dignitas,<br />
nec dotalium tabularum adcomitatur 9 honestas?<br />
II. Flavius Recesvinctus Rex'.<br />
Vt tare, goto romanas, quam romano botara<br />
matrimonio liceat sociari.<br />
Sollicita cura in Principe esse dinoscitur , quum<br />
pro futuris utilitatibus beneficia populorum " providentur<br />
: nec parum exultare debet libertas in-<br />
Legion. quam inclusisse.<br />
2 Legion. admittatur quam quod.<br />
3 Legion. revocetur.<br />
4 Legion. actionibus.<br />
5 Toled. Sor. De origine coniugali.<br />
6 Lind. dirponsentur, et de biennio placiti, y así en la ley.<br />
7 Esta ley en todos los códices góticos está unida con<br />
la X. , sin duda por inadvertencia , puesto que son de<br />
distintos Reyes , como se ve en el códice Vizi/ano.<br />
8 Card. y Lind. conseripta. Legion. scripta.<br />
y Legion. comitatur.<br />
VI. De quantitate rerum conscribende dotis.<br />
VII. Vt doten puellee pater exigat et conservet.<br />
VIII. Vt, patre mortuo , utriusque sexus<br />
rum coniunctio in matris potestate consistat.<br />
IX. Si fratres nuptias puelhe dillerant , aut si<br />
puella impudice nuptias pnesumat.<br />
X. Vt de quibuscurnque rebus dos conscriota<br />
fuerit , firmitatem obtineat.<br />
genita , quum fractas vires habuerit priscx legis<br />
absoluta 12 sententia ; qua: incongrue dividere maluir<br />
personas in coniuges , quas dignitas compares<br />
exxquavit in genere.. Ob hoc meliori proposito<br />
salubriter censentes , priscx legis remota sententia<br />
hac in perpctuum valitura lege sancimus,<br />
ut tara gotus romanam , quam etiam gotam romanus,<br />
si coniugem habere voluerit , prxmissa petitione<br />
dignissima , facultas eis nubendi subiaceat,<br />
liberumque sit libero liberam, quam voluerit, honesta<br />
coniunctione consultum r 3 perquirendo prosapia',<br />
solemniter 4 consensus 4 comite percipere<br />
coniugem.<br />
III. 16 Si puella contra voluntatem patris<br />
alio nubat , quunz sit alteri disponsata.<br />
Si quis pilen= cum voluntate patris , aut alioruni<br />
propinquorurn parenrum , quibus ex lege<br />
huiusmodi potestas tribuitur , sponsatam habuerit<br />
, et ipsa puella contemnens voluntatem pa-<br />
o Toled. got. y Card. sin autor ni nota. Legion. Antigua.<br />
Legion. populo.<br />
Toled. pot. Lcgion. y Liad. abolita. Card. oblita.<br />
1 3 Lind. consulta.<br />
4 ralea. got. solemnem consensu comitetn percipere coniugem.<br />
solemniter consenso comite percipere coniugcm.<br />
Card. solemni consenso, comite permitente , percipere<br />
coniugem.<br />
s Lind. consenso , comite permitente , percipere coniugem.<br />
i6 Legion. Antigua noviter emendata. Card. Antigua.
tris ad aliunr tendeos patri a contradicat , ut<br />
illi non detur cui a patre 3 fuera pacta , hoc<br />
ita eam nullo modo face permittimus. Quod si<br />
ipsa puella contra voluntatem 4 paternam ad alium<br />
quem ipsa cupierat, forte pervenerit, et ipse eam<br />
uxorem habere voluerit 5 , ambo in potestate 6<br />
eius tradantur , qui eam cum voluntate patris 7<br />
sponsatam 8 habuerat. Et si fratres vel mater<br />
eius , aut alii parentes mala voluntati eius con-.<br />
senserint , ut eam illi traderent , quem ipsa sibi<br />
contra paternam voluntatem 9 cupierat , et hoc<br />
ad effectum perduxerint ; illi , qui hoc =chinaverunt<br />
1 °, librara auri dent cui rex iusserit.<br />
Sic tamen ut voluntas eorum non habeat firmitatem<br />
; sed ipsi , sicut superius diximus , ambo<br />
tradantur cum omni substantia sua cui antea<br />
fu erat sponsata. Eandem legem prxcipimus<br />
custodiri , si pater de filia: nuptiis ' I definiera,<br />
et de pretio dotis convenerit , ac si ab hac vita<br />
tiansierit ante quam eam pater suus nuptui tradat<br />
, ut illi puella tradatur , cui a patr@ vel a<br />
matre pacta constiterit.<br />
IV. Flavius Cintasvintus Rex".<br />
De non revocandis datis arris.<br />
LIB. III. TITVL. I.<br />
Dum prxteritorum facta recolimus , futuris po.<br />
nere prasumptionibus terminum consultissimum<br />
arbitramur. Quia ergo sunt plerique , qui factx<br />
sponsionis immemores, nuptialium foederum definitionem<br />
differant adimplere; abrogare decet huius<br />
rei licentiam , ut non unusquisque pro suo<br />
velle alteri dilationem exhibeat. Ideoque a die<br />
lata huius legis decernimus , ut quum inter eos,<br />
qui disponsandi 13 sunt , sive inter eorum parentes,<br />
aut fortasse propinquos pro filiorum nuptiis<br />
coram testibus pracesserit definido , et annulus<br />
arrarum nomine datus fuerit , vel acceptus , quamvis<br />
scripturx non intercurrant , nullatenus promissio<br />
violetur 1 4. Nec liceat uni parti suam immutare<br />
aliquatenus voluntatem , si pars altera<br />
prxbere consensum noluerit ; sed secundum le-<br />
.gem , altera constitutione dotis impleta , nuptiarum<br />
inter eos peragatur festa celebritas.<br />
Toled. got. Emilian. y Card. voluntatem parentum.<br />
2 Toled. got. Emilian. Card. Legion. y Liad. parentibus.<br />
3 Toled. got. Emilian. Card. y Lind. a parentibus.<br />
4 Emilian. Card. y Liad. voluntatem parentum.<br />
5 Emilian. Card. Legion. y Lind. przsumpserit.<br />
6 Legion. potestatem. .<br />
7 Toled. got. Emilian. Card. Legion. y Lind. parentum.<br />
8 Card. y Legan. disponsatam. Liad. sponsain.<br />
g -Emilian. y Card. contra parentum voluntatem.<br />
. io Legion. annuerint.<br />
t 1 Legion. nuptias finierit.<br />
I: got. y Legion. sin autor ni nota.<br />
1 3 Legion. disponsati.<br />
• 14 Card. y Liad. violetur; cum qua datus est annulus,<br />
at definitio facta coram testibus.<br />
V. Flavius Recesvintus<br />
33<br />
Ne viris minoris 4'tatis maiores fiming<br />
disponsentur.<br />
ius natura tuno directum 1 6. in spem procreationis<br />
futura transmittitur, , quum nuptiarum foedus<br />
totius solemnitatis concordia ordinatur. Nam si<br />
aut xtatum 2 7, aut personarum incompetenti conditione<br />
adnectitur copulum 18 nuptiale , quid<br />
restar . in procreationis origine , nisi út quod nasciturum<br />
est , aut dissimile maneat , aut biforme<br />
19 ? Nec enim poterit in pacis concordiam<br />
nasci , quod per discordiam originis noscitur seminari.<br />
Vidimus enim quosdam non avidos amore<br />
natura: , sed inlectos cupiditatis ardore filiis<br />
suis tam inordinatim disponere foedera nuptiarum<br />
, ut in eorum actis nec xtatum consors sit<br />
ordo , nec morum. Nam quum viris res illa dederit<br />
nomen , quod vi feminas agant , isti per<br />
repugnantia 2 ° natura conamina maribus puellulas<br />
21 anteponunt , dum infantibus adulescentulas<br />
disponsationis copulo 22 iungunt ; siegue per<br />
xtatis prxpostere tempus honestatis lucrum dilabi<br />
cogunt ad impudicitix laPsum , dum puellarum<br />
avidior et maxima astas senos tardosque<br />
virorum contemnit expectore proventus. Vt ergo<br />
male ordinata propagado generis in ordinem<br />
a transductionibus reducatur inlicitis, huius sanctione<br />
decernitur legis , ut ferninx minoris senrper<br />
xtatis, viris maioribus in matrimonio disponsentur.<br />
Aliter disponsatio facta , si una pars con.tradicere<br />
videatur , nullo modo manere iubetur.<br />
A die yero sponsionis usque ad nuptiarum diem<br />
non amplius quam biennium expectetur , nisi aut<br />
parentum , aut cognationis , vel certe ipsorum<br />
sponsorum , si profectx 23 sint iam xtatis , honesta<br />
et conveniens adfuerit consensio voluntatis. Sin<br />
autem in hoc foedere Mita pacta , vel definidones<br />
prxlongatione nuptiarum communis voluntas<br />
immutare decreverit , aut si per necessitatem<br />
una persona defuerit , non amplius quam<br />
duorum annorum tempus prolongatio continebit.<br />
Et si rursum , vel quotiens fieri ita convenerit,<br />
biennii tantummodo in definitione spatium erit.<br />
Aliter quandoque arrarum , aut scripturx deliberata<br />
25 confectio non valebit. Si quis sane constitutum<br />
definitionis tempus absque necessitate a6<br />
vel voluntatis consensione implere distulerit,<br />
5 got. svz autor ni nota. Legion. Flavlus CMdasvindus<br />
Rex. Antigua.<br />
16 Toled. got. directim.<br />
.- 17 Lind. ztate.<br />
i8 Card. y Lind. copula nuptialis.<br />
19 Card. diforine. Liad. deforme.<br />
20 Toled. got. per pugnantia.<br />
- 21 Legion. T Liad. puellas.<br />
22 Liad. copula.<br />
- 2 3 Card. y Liad. perfecta'..<br />
24 Toled. got. Card. y Liad. pro elongatione.<br />
25 Legion. y Liad. cClebrata.<br />
26 Toled. got. absque tidcessitatis aut voluntatis confecsione<br />
transcendere voluerit , suamque &c.<br />
E
FORI IVDICVM<br />
34<br />
bus sponso dare elegerit , quantum sibi ipsa da-<br />
suamque voluntate m a promissione coniugali reri<br />
poposcerit. Quod si forsitan prxventus sponmoverit<br />
; et penalti , qua; in placito connnetur, sus scripturx alicuius , vel sacramenti vinculo<br />
di mpl,<br />
eat et quod definitum est immutare non<br />
a<br />
nuptiarum tempore alligetur amplius se sponsi 7<br />
liceat. Mulierem autem , quarn constiterit , aut daturum, quam quod hac lege constat esse per-<br />
unurn aut plures habuisse mantos , post eorummiss= , id portea ipse conveliere , et in iuris<br />
dem virorum obitum alii viro ab adulescentix sui potestate reducere , libero potiatur arbitrio.<br />
eius annis, seu illi qui nec uxorem habuit , si-<br />
Sin autem aut iuramenti reverentia pavidus, aut,<br />
ve el quem unius , ve1 plurimorum coniugum<br />
ut solet, negligentix deditus, quod amplius spon-<br />
vita destituit , honeste ac legaliter nubere nullasi<br />
dederat revocare aut evacuare noluerit , vel<br />
tenus inlicitum erit.<br />
nequiverit, non oportebit unius tepiditate multis<br />
adfutura<br />
VI. Flavius Cintasvintus Rex.<br />
Antigua.<br />
De quantitate rerum conscribend,e dotis.<br />
s damna nutriri. Sed dum sponsi parentes<br />
vel propinqui tale factum agnoverint, universaque<br />
plus •quarn supra taxatum est, sponsi<br />
((m'ata sunt , suo iure absque cuiusquam prxiudicio<br />
perenniter vindicabunt. Corte si 111Ill vir<br />
habens uxorem, transacto scilicet auno, pro dilectiene<br />
vel merito coniugalis obsequii el aliquid<br />
donare elegerit , vel voluerit , licentiam incunctanter<br />
habebit. Nam non aliter infra anni circulum<br />
maritus in uxorem, seu mulier in maritum,<br />
exccpta dote , ut prxdictum est , aliam donationem<br />
conscribere poterint , nisi gravad infirmitate<br />
periculum sibi mortis imminere perspexerint 9.<br />
De exteris veto qui nubendi voluntatem habuerint<br />
, salubri etiam proposito providendum , decernendumque<br />
curabimus : ut qui in rebus omnibus<br />
decem millium solidorum dominus esse dinoscitur,<br />
ad mille solidos, rerum universarum eontropatione<br />
1° habita , in nomine sponsi sui doten).<br />
conscribat. Cui autem mille solidorum facultas<br />
est , de centurn solidis tali adxratione dotem<br />
facturus est. Et sic ista constitutio dotalis<br />
tituli ad ultimum usque ad summum omni controversia<br />
sopita perveniet. Data et confirmata<br />
lex sub die " idus ianuarias , anuo feliciter<br />
tercio regni nostri<br />
Quum de dotibus diversa sxpe inter nubentes<br />
oriatur intentio, plurimorum fit utilitati consultum<br />
, si evidens rei huius institutio nihil ultra<br />
relinquat ambiguum. Decernimus igitur, ac legis<br />
huius perpetim servatura sanctione censemus , ut<br />
quicumque ex palatii nostri primatibus , vel senioribus<br />
gentis gotorum filiam alterius , vel cuiuslibet<br />
relicmm filio suo poposcerit in coi-litigio<br />
copulandam , seu .quisquis ex prxdicto ordine<br />
uxorem sibi elegerit expetendam , non amplius<br />
unusquisque in puellx ve1 mulieris nomine dotis<br />
titulo conferat ve1 conscribat 2 rebus omnibus<br />
intromissis, quam quod 3 dechnam partem rerum<br />
suarum esse constiterit. Quod si contigerit , ut<br />
quicumque parentum pro filio suo in nurus sui<br />
nomine dotem conscribere debeat , eodem modo<br />
de eo quod eidem filio post obitum parentum<br />
suorum in portione poterit 4 evenire, decimam<br />
exinde partem per dotis titulum conferat, quod<br />
mullen vel puella nuptiis traditura obtineat, at-<br />
-que insuper dccem pueros decemque puellas, et<br />
caballos XX. , seu in ornamentis quantum mille 5<br />
solidorum summa esse Oonstiterit , dare .debebit.<br />
Ita ut de his omnibus rebus in coniugium mulier<br />
adsumpta, si non reliquerit filios , facere quod<br />
voluerit liberam se noverit habere licentiam. Aut<br />
.si intestata diseesserit , ad maritum, aut ad propinquos<br />
mariti hxredes eadem donado redeat.<br />
.Nec erit ultra licitum puellx parentibus , seu<br />
etiam puellx vel mulieri ab sponso vel ab sponsi<br />
parentibus plus quidquam petere 6 , vel in suo<br />
nomine conscribendum optare , nisi quantum<br />
nunc legis huius institutio continet. Aut si forte<br />
iuxta quod ex legibus romanis recolimus fuisse<br />
decretum , tantum plica ve1 mulier de suis re-<br />
Toleel. tot. sin autor ni nota. Card. Fls. Rcs. Rex.<br />
Legion. afilide: Antigua noviter emendata.<br />
2 Toled. pot. Card. y Liad. conscribat, quam quod.<br />
3 Emilian. quam quod pretiatum rationabiiiter mine solidorum<br />
decirnam partem, &c. Legion. guain quod adpretiatum<br />
rationabiliter cleclinam partem , &c.<br />
4 Toled. got. y Legion. evenire poterat. Emitan. venire<br />
potuerat.<br />
5 Emilian. quantum tot solidorum valore .summa esse<br />
constiterit , sit illi conscribendi , dandigue concessa libertas.<br />
Card.y Lind. quantum orille solidorum valore summarn<br />
constiterit, sit illi conscribendi, dandigue concessa libertas.<br />
VII. Antigua. 1-7t dotem puelLe pater<br />
exigat et conservet.<br />
• Dotem puclla traditam pater exigendi vel conservandi<br />
ipsi puellze habeas potestatem. Quod<br />
•si pater vel mater defuerint , tune fratres , vel<br />
proximi parentes dotem , quam susceperint , ip -<br />
si consorori sui ad integrum restituant.<br />
VIII. " Antigua. Vt patre mortuo,<br />
utriusgue sexos filiorum coniunctio<br />
in matris potestate consistat.<br />
P atre mortuo , utriusque sexus filiorum con^<br />
6 Legion. repetere.<br />
7 Carel. se sponsx datum vel daturum.<br />
8 Legion. y Lind. ad futurum.<br />
9 Toled. got. persenserínt.<br />
ro Liad. comprobatione.<br />
r Legion. pridie idus ianuarias. Cárd. die pridie idus<br />
lanuarii. Toled. got. y Emilian. sub die pridie idus ianuarias.<br />
2. Legion. añade: Recesvindi Regis Era 689. Liad. in<br />
Dei nomine Toleto.<br />
1 3 Toled. got. y Emilian. sin autor ni nota. Legion. Antigua<br />
noviter emendata,
iunctio in matris poteltate consistat. Matre yero<br />
mortua , aut si ad alias nuptias forte transierit,<br />
fratres eligant cui dignius puer vel puella iungatur.<br />
Quod si fratres eius xtatis non fuerint, ut<br />
eorum iudicio debeat germanus , aut germana<br />
colmad , tunc patruus de coniunctione eoruin<br />
habeat potestatem. Certe si germanus iam adulescentix<br />
habeat xtatem , et proximorum renuit<br />
sollicitudinem , sit illis potestas condignam sibi<br />
coniunctionis quxrere copulam. De puella yero,<br />
si ad petitionem ipsius 2 is, qui natalibus eius<br />
videtur xqualis , accesserit petitor , tuno s patruus<br />
, sive frater cura proxirnis parentibus conloquantur<br />
, si velint suscipere petitorem, ut aut<br />
communi voluntate iungantur , aut communi iudicio<br />
denegctur.<br />
IX. Si fratres nuptias differant,<br />
aut si puella impudice nuptias pr,esumar.<br />
S i fratres nuptias puell 3 sub ea conditione suspendant<br />
4 , ut ad maritum illa confugiens , iuxtá<br />
legem portionem inter fratres suos de bonis parentum<br />
non possit accipere , et bis aut tercio removerint<br />
petitorem ; puella, qua' fratrum calliditate<br />
perspecta, maritum natalibus suis xqualem<br />
LIB. TITVL. II.<br />
35<br />
crediderit expetenclum , tunc integram a fratribus<br />
, qUI-e el de parentum hxreditate debetur, percipiat<br />
portionem. Quod sí rursum nihil fratres<br />
contra sororem meditentur adversum , et idcirco<br />
morentur , ut sorori provideant digniorem , et<br />
illa honestatis sux oblita , personar sux non cogitans<br />
statum , ad inferiorem forte maritum devenerit<br />
; portionem suam sive divisara, sive non<br />
divisara, quam de facultate parentum fuerat consequutura,<br />
amittat. In fratrum yero, et sororem 5,<br />
vel aliorum parentum hxreditatem ingrediendi<br />
eis concedimus potestatem.<br />
X. Flavius Cintasvintus Rex.<br />
vi de quibusczangue rebus dos conscripto<br />
fuerit , firmitateni obtineat.<br />
Quum quisque aut pro se, aut pro filio , vol<br />
etiam proximo suo coniunctionis copulam appetit<br />
, an 6 de rebus propriis , an de principuni dono<br />
conlatis , an quibuscurnque iustis profligationibus<br />
conquisitis iuxta modum legis lat 3 conscribendi<br />
dotem habeat potestatern. Quodcurnque<br />
autem ls,ritime in dote conscripserit , modis omnibus<br />
plenum robur habebit.<br />
II. TITVLVS DE NVPTIIS INLICITIS.<br />
I. Si post mortem mariti infra annum mulier<br />
nubat.<br />
Si mulier ingenua servo , vel liberto proprio<br />
sese commisceat.<br />
III. Si mulier ingenua servo alieno, seu ingenuos<br />
ancilhe aliene sese coniungat.<br />
IV. Si mulier liberta servo alieno , vcl libertus<br />
aliene se societ.<br />
I. 7 Antigua. Si post mortem mariti<br />
infra annum mulier nubat.<br />
Si qua mulier , post mortem mariti sui , se<br />
infra annum coniunxerit 9 inlicita ratione , vel<br />
adulterium fecerit medietatem- rerum suarum<br />
filii sui ex priori coniugio procreati recipiant,<br />
-aut si filii desunt , alii propinquiores defuncti vi-<br />
-ri hxredes per iudicis instantiam ipsarunrrernm<br />
consequantur medietatem. Quam idcirco<br />
rem prxcipue huic volumus subiacere dispendio,<br />
ne hace 9 , qux a matizo gravida relinquitur, , cinta<br />
immoderato desiderio ad secundi coniugii vota<br />
festinat , vei adulterium perpetrans , spem par-<br />
L ‘Tion. eius legitima xtatis ilondurn fuerika.<br />
2 Toled. got, si ad periticurem ipsius qui natalibus eius.<br />
3 Card. tuno avus Ver ilatruus.<br />
.4 Card. difFerant.<br />
5 got. consororum.<br />
6 Lind. aut aut .... aut.<br />
Si quicumque yerno alieno ancillam suam,<br />
seu servo suo alienara coniungat ancillam.<br />
'VI: Si mulier , absente -viro , alijan sibi maritum<br />
aeivumat:<br />
VII. Si domini servos suos esse mentientes ingenuos<br />
, mulleribus eos coniwzgant ingenuis.<br />
VIII:. Si absque voluntate parentum mulier ingenua<br />
marito se coniungat ingenuo.<br />
tus sui, prius quam nascatur, , extinguat. lilas tantumdem<br />
a legis huius , sententia mbemus mullere<br />
indemnes , quas principales auctoritas, infra<br />
ternpus hac lege constitutum , cuilibet in coniugio<br />
decreverit copulandas.<br />
Si nnilier ingenua servo vel liberto<br />
proprio sese commisceat.<br />
Si ingenua mulier servo suo vel liberto proprio<br />
se in adulterio miscuerit , aut forsitan eurn maritum<br />
habere voluerit , et ex hoc manifesta probatione<br />
convincitur , occidatur : ita ut adulter,<br />
et adultera ante Mdicem publice fustigentur , et<br />
7 Toled, got. si2z autor 911. 920M.<br />
8 Toled. gota Legion. Card. y Lind. coniunxerit , vel<br />
adulterium.<br />
9 Cara'. ne aliac (luz a marines gravidz relictx sunt• • •<br />
festinant , vel adulterium perpetrara, spem partus , prius-<br />
quam naszatur , extinsuant.<br />
E 2
FORI IVDICVNI<br />
36<br />
autem per reatum<br />
iaaibus concrementut. Quum<br />
turpis admissi quicumque iudex, in quacum-<br />
tara<br />
que regni nostri provincia constitutus, agnoverit<br />
sive patronam liberto fuisse<br />
dominara servo suo ,<br />
coniuncrarn, eos<br />
separare non differat : íta ut bona<br />
ciusdcm<br />
mulieris, aut si sunt de alio viro ido-<br />
evidenter obtincant, aut propinquis eius<br />
nci<br />
legali successione proficiant. Quod si usque ad<br />
tertium gradum dcfecerint hxredes , tunc omnia<br />
fiscus usurpet r : ex tau enim consortio filios procreatos<br />
constitui non oportet hxredes. lila vero,<br />
sive virgo , sive vidua fuerit , poenam excipiat<br />
superius comprehensam. Quod si ad altaria sancta<br />
confugcrit , donetur a rege , cui iussum fuerit<br />
perenniter servitura.<br />
IV. 6 Flvs. Ctsts. Rex.<br />
Si mulier liberta servo alieno , vel<br />
tus ancilLe aliente se societ.<br />
Si mulier liberta servo alieno se coniunxerit,<br />
aut in matrimonio sociaverit , contestetur el tertio<br />
dominus servi prxsentibus tribus testibus , ut<br />
ab hac coniunctione discedat : et si post trinara<br />
coriventionem 7 se separare noluerit , sit antilla<br />
domino eius , cuius servo coniunxit. Si yero non<br />
contestata fuerit , antequam filii nascímtur , illa<br />
in libertate permaneat. Agnatio autem servi domino<br />
dcputetur , quia liberi esse non possunt qui<br />
ex tali conditione nascuntur. Similis et de manumissis<br />
virís , qui se cum ancillis alienis miscue-<br />
III. 3 Si mulier ingenua servo alieno,<br />
sea ingenuus ancillr aliena sese conrunt<br />
, huius legis forma servetur. Nam si cum<br />
domini voluntate et permissione servo alieno manumissi<br />
se forte coniunxerit et cum ipso domiiungat.no<br />
servi placitum fecerit, omnino placitum ipsum<br />
iubemus stare.<br />
Si mulier ingenua servo alieno , sive Regís se<br />
matrimonio sociaverit, sive etiam per adulterium<br />
iungere prxsumpserit ; statim ubí primum hoc<br />
iudex agnoverit, eos ad separandum festinare non<br />
differat, ut poenam, quam merentur, , excipiant,<br />
hoc est, singuli eorum centena flagella suscipiant.<br />
Et si post hanc contradictionem se iterum coniunxerint<br />
, iudex eos comprehendi iubeat , et in<br />
sua prxsentia exhiberi , ut unicuique eorum iteratim<br />
centena flagella imponere non desistas.<br />
Quod si tertia vice se separare noluerint, similiter<br />
centena flagella eisdem imponi iubemus , et<br />
ipsa mulier parentibus suis in potestate tradatur.<br />
Quod si postmodum eam patentes retrorsum dimiserint<br />
, sit antilla domino eius servi. Filii Lamen,<br />
quandocumque, et quanticumque ex ea Miquitare<br />
fuerint procreati , conditionem patris sequantur<br />
, ut 111 servitio permaneant. Facultatem<br />
vero mulieris propinqui sui legali successione conquirant<br />
4 . Quod si hi , qui de tau contubernio<br />
extiterint geniti , XXX. anuos per testem legitimum<br />
se ingenuos mansisse docuerint, a servitutis<br />
catena soluti ingenuitatis se gaudeant annulo<br />
5 decorati ; si tamen patentes eorum infra illud<br />
tricennium, quo filii ipsorum se ingenuos esse<br />
probaverint , nihil de conditione servitutis do-<br />
minis suis persolverint , unde ipsi filii eorum videbantur<br />
servituti obnoxii. . Ipsam<br />
autem legem<br />
prxcipimus custodiri , et de viris ingenuos , qui<br />
regias ancillas , vel etiam cuiuscumque 1 la 1me_<br />
rint copulatas , ut conditionis hxc forma servenir.<br />
Legion. suscipiat.<br />
a Card. seu virgo , aut corrupta , sive vidua fuerit.<br />
3 Legion. Cindasvindus Rex. Antigua. Card. Antigua.<br />
4 got. y Emilian. conquirant. Ipsam autem legern<br />
&c.<br />
5 Leg;on. Card. y Línd. titulo,<br />
6 Lind. Fls. gis. Rchds. Rex. Legion, Antigua.<br />
7 Card. coutestationetn. Lind. connuonitionem vol con-<br />
V. 8 Si quicumque servo alieno ancillam<br />
suam , vel servo suo alienam coniungat<br />
ancillam.<br />
Quicumque ancillam suam servo alieno sine<br />
conscientia domini sui uxorem dederit , et hoc<br />
certis probationibus inveniatur, , dominus servi ancillam<br />
ipsam cum filiis 9 atunimodis suis vindicavit.<br />
Similiter et de illis ordinarnus , qui servo<br />
I ° suo ancillam alienam coniunxerit , ut conditionis<br />
hxc forma servetur.<br />
VI. " Si mulier, absente viro , alium<br />
sibi maritum adsumat.<br />
Nulla mulier', viro suo absente , alteri viro se<br />
prxsumat,coniungere, usque dum de viro suo certis<br />
agnoscat indiciis, si vete mortuus fuerit; quod<br />
similiter , et ille inquirat , qui eam sibi vult iu<br />
coniugium copulare. Si yero hoc facere distulerint<br />
, et sic se inlicita prxsumptione coniunxerint<br />
, et postmodum prior maritus reversos fuerit<br />
, ambo el in potestate tradantur , et quod de<br />
eis facere voluerit , seu vendendi , seu quodlibet<br />
faciendi habeat potestatem.<br />
VII. Flavius Cintasvintus Rex . 13<br />
Si domini servos suos esse mentientes ingenuos<br />
, mulieribus eos coniungant<br />
ingenuis.<br />
R.esistendtun est pravorum ausibus , ne pravi-<br />
testationem.<br />
8 Legion. Fls. glo. Cindasvindus Rex.<br />
9 Cara'. y Lind. C11111 filiis sibi omnimodís<br />
so Cara'. qui servos suos ancillis<br />
vendicavit.<br />
Legion. Antigua nova lex.<br />
2 2 Tole d • go t. sbz autv;• ni nAta. Legion. Flav. Cinclasviudas<br />
Rex. Antigua noviter cmcndata. Legion. FU. Gis.<br />
Chda. Rex.
LIB. III.<br />
tatis amplius frena laxentur. Plerique enim studio<br />
cupiditatis inlecti solent interdum mulieres<br />
ingenuas , puellasque prave decipere , et simulantes<br />
ad tempus servos suos esse ingenuos, hortantur<br />
eas maritos illos accipere , quos postea<br />
natis prolibus in servitutem facile possint reducere<br />
r . Vt ergo fraudis huius aditus extirpetur<br />
, pra•senti iugiter mansura lege sancimus , ut<br />
deceptores rei istius manifeste detecti crimine<br />
ndtentur infamia'. Et illi , quos sub nomine ingenuitatis<br />
antedictis personas reperiuntur adsociasse<br />
, sic ingenai curn filiis suis perenniter maneant<br />
, sicut eos ipsorum domini ingenuos professi<br />
iam antea fuerant ; sed et res omnes tempore nuptiarum<br />
acceptas seu promissas mulier vel puella<br />
sibimet vindicabit , si per idoneam probationem<br />
convicerit 2 , maritum de quo agitur sub<br />
ingenuitatis spe 3 sibi sociatum fuisse. Certe si<br />
puella vel mulier , aut etiam ipsorum percutes,<br />
id quod prxdictum est, ita factum adprobare nequiverint,<br />
servos pariter, , et eorum filiós una cum<br />
rebus omnibus indubitanter petitor obtinebit. Hic<br />
et de illis ancillis ordo servandus est , qua viris<br />
ingenuis tala fraude rioscuntur esse coniunctx.<br />
Nam et de libertis , quos ita constiterit copula-<br />
TITVL. 37<br />
tos existere ancillis aut servís 4 , huius servanda<br />
erit sanctio legis.<br />
VIII. Antigua. Si absque voluntate<br />
parentum mulier ingenua marito se<br />
coniungat ingenuo.<br />
Si puella ingenua ad quemlibet ingenuum vanerit<br />
in ea condicione , ut eum sibi maritum adquirélt<br />
, prius cum puella parentibus conloquatur<br />
; et si 6 obtinuerit uti eam uxorem habere<br />
possit, pretium dotis parentibus eíus , ut iustum<br />
est, ímpleatur. Si yero hoc non potuerit obtinere<br />
, puella in parentum potestate consistat. Quod<br />
si absque cognitione et consensu parentum eadem<br />
puelle sponte fuerít viro coniuncta , et cara<br />
percutes in gratiam recipere noluerint , mulier<br />
cum fratribus suis ín facultate parentum non succedat<br />
, pro eo quod sine voluntate parentum<br />
transierit pronior ad maritum. Nam de rebus suis,<br />
si aliquid el parentes donaverint 7 , habeat poT<br />
testatem : ipsa quoque de donatis et protligatis<br />
rebus , faciendi quod voluerit libertatem habebit.<br />
III. TITVLVS DE RAPTV VIRGINVM,<br />
I. Si ingenuus ingenuam rapiat mulierem , licet<br />
illa virginitatem perdat, irte tamen illi coniungi<br />
non valeat.<br />
II. Si a potestate raptoras puellam parentes erifere<br />
potuerint.<br />
III. Si consentiant raptori parentes de disponsata<br />
puella.<br />
IV. Si fratres, vivo an 8 defuncto patre , consentiant<br />
raptori sororis.<br />
V. Si quicumque rapiat alienam sponsam.<br />
VI. Si quispiam de raptoribus occidatur.<br />
VII. Infra quod tempus liceat actussare raptorem<br />
, et si parentibus vel puellx cum<br />
L 9 Antigua. Si ingenuus ingenuam rapiat<br />
mulierem, licet illa virginitatem<br />
perdat , iste tatuen illi coniungi non<br />
valeat.<br />
Si quis ingenuus rapuerit virginem vel viduam,<br />
si, antequam integritatem virgrnitatis aut cestita-<br />
Toled, got. Emitían. Card. y Lind. redigere. Legión.<br />
recipere.<br />
2 l'oled. got. convincitur. Lind. convicerit.<br />
2 Legion. specie.<br />
4 got. servulis.<br />
s Toled, got. Emitían. y Card. sin autor ni nota.<br />
6 Toled. got. Emilian. y Legion. et si obtinuerit eam<br />
VEL VID VARVM.<br />
raptore de nuptiarum delinitione conve<br />
niat.<br />
VIII. Si servi mulleron ingenuam rapuerint.<br />
IX. Si servus mulierem libertati traditam rapuerit.<br />
X. Si SerZniS ancilldm alterius rapuerit.<br />
XI. De sollicitatoribus/iliarttm, val UX01-11M alienarum<br />
, vel etiarn 'viduarum , ac de bis,<br />
qui fuellam vel viduam ingenuam , absque<br />
regio iussu , violenter ciare marito pr,esumpserint.<br />
XII. De ingenuis atque servir quos in raptu<br />
interesse constiterit.<br />
tis arnittat , puella vel vidua potuerít a raptu r °<br />
revocara, medietatem rerum suarum ille qui rapuit<br />
perdat , el quam rapuerat consignandam.<br />
Si yero ad irnmunditiam quam voluerit raptor<br />
.potuerit pervenire, in coniugio puella vel vidua;<br />
mulieris quam rapuerat per nullam compositionem<br />
iungatur ; sed cum omnibus rebus suis tradatur<br />
el , cui violentus fuit , et CC. insuper<br />
uxorem habere posse.<br />
ki7erTinoti.ed. got. Emitían. Legion. y Card. donare Vo-<br />
8 Legion. ac. Lind. aut , y así en la ley.<br />
9 Toled. got. y Emilian. sin autor ni nota. Card. Antigua<br />
noviter ernendata.<br />
ro Legion. a raptora.<br />
‹4.
FORI<br />
3.8<br />
conspectu omnium publico ictus accipiat flagellorum<br />
, ct careat ingenuitatis sux statu , parentibus<br />
eiusdem , cui violentus extiterat , aut ipsi<br />
vi/sin; vel vid ux quarri rapuerat, in perpetuum<br />
serviturus : ita ut ad chis , quam rapuerat , coniugium<br />
mallo unquam tempere redeat. Quod si<br />
factum fortasse constiterit x , quidquid de raptosis<br />
rebus pro contumelio suo perecperat , una cum<br />
ipso raptore amittat , illis proculdubio parentibus<br />
profutura , quorum hoc negotium fuerit exsequutum<br />
instantia. Quod si vir de alia uxore filios<br />
babeos legitimes , raptum postea fecisse convincitur<br />
, ipse vidclicct solus in eius quam rapuit<br />
serviturus potestate tradatur. Res temen raptoris<br />
filii eius legitimi obtinebunt.<br />
II. Flvs. Rcsnts. Rex 2.<br />
Si a potestate raptoris puellam parentes<br />
eripere potuerint.<br />
Si percutes mulierem ve' puellam raptam excusserint,<br />
ipsc raptor parentibus eiusdem mulierís<br />
vel puellx in potestate tradatur , et ipsi mulieri<br />
pcnitus non liceat ad eumdem virum se coniungere.<br />
Quod si facere prxsumpserint , ambo<br />
morti tradantur. Si certe ad episcopum vel ad<br />
altaria saliera coufugcrint, vita 3 concessa , omnibus<br />
modis scparentur, et parentibus rapta servituri<br />
tradantur.<br />
ni. 4 Si consentiant raptori parentes de<br />
disponsata puella.<br />
Si patentes raptori consenserint , pretium<br />
sux quod cum priore sponso definisse noscuntur,<br />
in quadruplum eidem sponso cogantur exsolvere.<br />
Ideen yero raptor legibus sponso inexcusabiliter<br />
maneat abdicatus.<br />
IV. 5 Antigua. Si fratres, vivo an de-<br />
undo patre , consentiant raptori so-<br />
fu<br />
roris.<br />
Si, vivo patre , fratres consenserint raptori, aut<br />
in raptu sororis conscii comprobantur 6 , excepta<br />
norte , damnum quod de raptoribus est constitutum<br />
, excipiant. Si vero post obitum patris fratres<br />
sororem suam raptori tradidcrint, vel raptori<br />
levandam consenserint, pro eo quod eam vel vili<br />
persona..., vel contra voluntatein suam nuptui tradiderint<br />
, cuius etiam honorem debuerant exaltare,<br />
medietatem facultatis sux amittant , ipsi ni-<br />
Legion. contigerit.<br />
2. Card. Fls. Res. Toled. got. sin autor ni nota.<br />
3<br />
et illis a Rege fuera vita concessa.<br />
4 Legion. y Card. Antigua.<br />
5 Legion. Fls. Cindasvindus Rex.<br />
6 Legion. probantur.<br />
7 Card. de raptoribus aut adulterio.<br />
8 Card. aut adulteras.<br />
VDICVM<br />
hilominus sorori sux tradendam , et insuper in<br />
prxsentiam aliorum a iudice quinquagcna flap:1la<br />
suscipiant ; ut 1-lec alii conunoniti terrera formident.<br />
Adjutores vero raptoris , qui am.,<br />
fuerint , disciplinam legis accipiant , sicut est in<br />
lege alia constitutum. Raptor autem inexcusabiliter<br />
superiori lege , et in rebus et in status sui<br />
dignitate damnetur.<br />
V. Antigua. Si quicumque rapiat alienan;<br />
sponsanz.<br />
Si quicumque alienara sponsam rapuerit , de facultatibus<br />
raptoris ípsius medietatem puellx,<br />
aliam yero medietatem sponso iubemus addici.<br />
Quod si rninimam aut nuIlam habeat facultatem,<br />
his quos supra memoravimus, cum omnibus qua;<br />
habuerit , tradatur ad integrum , ita ut venundato<br />
raptore, de eius pretio xquales habeant portiones.-<br />
Ipse autem raptor , si peractum scelus<br />
est , puniatur.<br />
VI. Antigua. Si quispiam de raptoribus<br />
7 occidatur.<br />
Si quin de raptoribus 3 fuerit occisus 9 , pro homicidio<br />
non teneatur , quod r ° pro defendenda<br />
castitate commissum est.<br />
VII. Flvs.. Cntsnts. Rex.<br />
Antigua.<br />
lifra quod tempus liceat accusare raptorem<br />
, et si parentibus ve/ puellx<br />
curra raptore de nuptiarunz dfuzitione<br />
con veniat.<br />
Raptorem virginis vel vidux infra XXX. annos<br />
omnino liceat accusare. Quod si cum<br />
parentibus , sive cum eadern puella vel vidua<br />
de nuptiis fortasse convenerít , inter se agendi licentia<br />
negari non poterit. Transactis autem XXX,<br />
annis, omnis accusatio sopita manebit.<br />
VIII. Fls. Rcsts. Rex ".<br />
Si servi mulierent ingenuam rapuerint.<br />
itEquitatis oportunitas exigit legem ponere sequuturis<br />
, mide dubitationis occasio inter prxsentes<br />
occurrit. Si servi igitur , sciente domino<br />
vel iubente, raptum I 2 facere prxsumpserint, ad<br />
onmern legalem r 3 satisfactionem servoruni dominus<br />
iudicis instantia compellendus est. Quod<br />
9 Legion. occisus ,"mors eius pro homicidio. Lind occisus<br />
, ille qui percussit ad liomicidium non teneatur.<br />
ro Legion. quia.<br />
Toled. got. Flvs. Cnds. Rex. Legion. añade: Antigua.<br />
z raptum virginum.<br />
z3 Legion. legis.
L I I I I.<br />
si extra voluntatem domini servi talia perpetravérint<br />
, iudicis iidem senteñtia comprehensi , ac<br />
decalvationis foeditate mulctati , trecentenis insuper<br />
singuli flagellorum ictibus verberentur. Ille<br />
tamen servus , qui idem se ingenua3 mulieri per<br />
rapinam copulan. quxsivit , poenali sententix<br />
subiacebit.<br />
IX. Fivs. Cntsnts. Rex'.<br />
Si 'Sérvus mulleren; libertati traditanz<br />
rapuerit.<br />
Si servus libertam rapuisse detegitur , quoniam<br />
iam non unius conditionis esse noscuntur , ideo<br />
si idoneus est servus , qui talia fecisse detegitur',<br />
et idoneám libertam tapriisse invenitúr , si<br />
voluerit 3 dominus eius C. solidos pro eo componat.<br />
Si certe 4 noluerit , eundem servum tradere<br />
.non desistat, ita ut ipsi mulieri ultra non liceat<br />
eumdem raptorem sibi in 'coniugio copula-.<br />
ri 5 Quod si ad eius aliquando coniugium venerit<br />
, et filii exinde fuerint procreati , dominus<br />
ille , cuius servus rapti 'crimen admiserat , et ser-.<br />
vum et agnationem sibi. vindicet servituram. Sin<br />
autem rusticus , aut vilissimus servus esse noscitur<br />
, et similem libertara rapuisse cognoscitur;<br />
quantum ipsum servum valere constiterit , tantum<br />
pretium dominus servi prxdictx mulieri persolvere<br />
procurabit 6 ipse yero servus centenis fiagellorum<br />
ictibus verberetur, et turpiter decalvatus<br />
, et in potestate domini sui erít perpetim<br />
permansurus.<br />
X. Flavius Cintasuintus Rex /.<br />
Si servus ancillam alterius rapuerit.<br />
Si servus ancillam iuris alieni rapuerit, ducentorum<br />
fiagellorum verberibus cxsus ac decalvatus,<br />
ab ancilla etiam , si dominus voluerit<br />
, absque dubio separetur.<br />
TITVL. IV.<br />
39<br />
XI. De sollicitatorihus filiarum, et uxorunz<br />
alienarunz,v,e1 etiam viduarunz,<br />
ac de his qui puellanz aut viduam inenuanz,<br />
absque regio iussu, violenter<br />
dare manto prcesumpserint.<br />
Orana.quod honestatem vitx commaculat , legalis<br />
necesse est ut censura coerceat. Idcirco sollicitatores<br />
aclulterii uxorum , vel filiarum alienarurn,<br />
atque viduarum, sive sponsarum, si per ingenuum<br />
vel ingenuam, seu per servum aut ancillam,<br />
atque etiam libertum aut libertam, mox manifestis<br />
indiciis talium scelerum mandatum deferentes patuerint<br />
, cum his etiam , a quibus missi fuerint 8,<br />
iitdicis instantia comprehensi , in eius potestate<br />
tradantur , cuius uxorem , vel filian , ara spon-:<br />
sam sollicitasse reperiuntur : ut illi quoque<br />
eis quod voluerit sit iudicandi libertas , quem<br />
vel coniugalis ordo , vel parentalis propinquitas<br />
huius ultorem criminis legaliter esse demonstrat.<br />
Illi quoque , qui puellarn ingenuam vel viduam,<br />
absque regia iussione , manto violenter prxsumpserint<br />
tradere , quinque libras auri el , cui vim<br />
fecerint , cogantur exsolvere , et huiusmodi coniugium,<br />
si mulier dissentire probatur, , irritum nihilominus<br />
habeatur.<br />
XII. F lavius gloriosus Recesvintus<br />
Rex 9.<br />
1)e inaenuis atque servir quos in raptu<br />
l° interesse constiterit.<br />
Qui in raptu r r interfuisse dinoscitur , si liber<br />
est , sex auri uncias reddat , et L. ictus flagellorum<br />
publice extensus accipiat. Nam si servus<br />
fuerit , et sine domini voluntate hoc fecerit, centum<br />
publice flagella suscipiat. Quod si servus<br />
in raptu 1 2 interfuerit cum domini voluntate,<br />
dominus ita pro co componat , sicut et de ingenuis<br />
est constitutum.<br />
IV. TITVLVS DE ADVLTERIIS.<br />
1. Si, connivente, aut non connivente uxore, cum<br />
alio viro adulteriunz jiat.<br />
II. Si puella vel mulier diTonsata adulterasse<br />
reperiatur.<br />
III. De adulterio uxoris.<br />
1 Legion. Antigua.<br />
2 Toled. got. Ensillan. Card. Legion. y Lind. commi-<br />
5isse.<br />
3 Emitían. si voluerit pro servo compositionem dominus<br />
dare , aut C. solidos mulieri componat, aut si noluerit<br />
, euindem servum peenx supplicio tradere non desistat,<br />
ita &c.<br />
4 Legion. Si amena.<br />
5 Toled. got. Legion. y Lind. copulare.<br />
IV. Si adulter cuna adultera occídatur.<br />
V. Si pacer vel propinqui in domo adulteram<br />
occiderintflia 3 .<br />
VI. Quod servi pr,eventos adulteros occidere<br />
non inbentur.<br />
6 Legion. procuret.<br />
7 Legion. : Antigua.<br />
8 Card. fuerint, aut si minime miss; extiterunt , iudicis<br />
instantia &c.<br />
9<br />
got. sin autor ni nota. Card. Fls. Chds. Lr-<br />
gion. Fls. Cinds. R. _Antigua.<br />
o Card. in raptu vel adulterio.<br />
Card. id rapto val adulterio.<br />
. I2. Card. in raptu vel adulterio.<br />
-1*
FORI I<br />
40<br />
Sí puella, vel video ad domum alterius pro<br />
VII.<br />
adulterio venerit , tanque •7.dr ipse conitlem<br />
libere velít.<br />
Si mulier ingenua sponte adulterio cui-<br />
VIII.<br />
cumque se misceat viro.<br />
IX. Si mulier ingenua marito VDICVM<br />
vinci iubetur.<br />
XIV. Si ingenuus sive servus virginem aut<br />
duam ingenuam violenter poltuisse adulte-<br />
alterius sese adulterii<br />
iungat stupro.<br />
X.<br />
Pro adulterio torquendos sernos et antillas<br />
in capite dominarín.<br />
XI.<br />
Si pro celando adzdterii scelere manciptum<br />
libertati tradatur.<br />
XII. De adultero-In coniugum rebus.<br />
XIII. De personis quibus adulterium accusare<br />
conceditur , et qualiter perquiri aut conrio<br />
detegitur<br />
XV. Si ingenuos, sive servus , nesciente domino<br />
, alienam consentientem adulterasse convincitur<br />
ancillam.<br />
XVI. De adulterio ancill‘e , si cum adultero<br />
violenter id fecisse probetur.<br />
XVII. De meretricibus ingenuis, vel ancillis, aut<br />
si earum scelus iudices perquirere , vel corrigere<br />
noluerint.<br />
XVIII. De immunditia Sacerdotum et Ministrorum.<br />
I. Antigua. Si , connivente , aut non connivente<br />
uxore , cum alio viro adulterium<br />
fíat.<br />
Si quis uxori aliente adulteriurn intulerit violentar<br />
, si ipse adulter filios habens legitimos talía<br />
perpetraverit, ipse solus absque rebus addicatur<br />
marito táulieris. Si autem filies legítimos<br />
non habuerit quibus facultas sua deberi legitime<br />
possit , cum omnibus rebus suis in potestate<br />
morid mulieris deveniat , ut in eius potestate<br />
vindicta consistat. Quod si mulieris fuerit fortasse<br />
consensus , marito similis sit potestas de lis<br />
faciendi quod el plucet.<br />
II. / Antigua. Si puella 3 vel mulier dssponsata<br />
adulterasse reperiatur.<br />
Si inter sponsum et sponsze parentes, aut cum<br />
ipsa forsitan muliere , gime in suo consistir arbitrio,<br />
dato precio , et sicut consuetudo est, ante<br />
testes facto platito de futuro coniugio, aut cum<br />
parentibus 4 eius , quibus lex potestatem tribuit,<br />
facta fuerit definitio , et postea puella vel muliar<br />
adulterium commisisse detegitur , aut fortasse<br />
alteri viro se dispondisse , ve1 in coniugio sociasse<br />
probatur, , una cum adultero, sive injusto<br />
marito , vel sponso inlicito , quem sibi contra<br />
priorem definitionem sociare prxsumpsit , in potestate<br />
prioris tradantur sponsi cum rebus suis<br />
omnibus servituri ; si tatuen filios de priori con:iugio<br />
adulter ille vel transgressor , seu mulier<br />
ipsa non habuerit. Quod si fijos legitimos habana<br />
probantur, , tuno omnes res ad eosdem filios<br />
pertinebunt. Ipsi tomen , id est , tam mulier<br />
ipsa scelerata, guara etiam vir ille, qui eam adulterasse,<br />
aut disponsase, ve1 in coniugio sibi sociasse<br />
dinoscitur, in potestate illius, cui prinnun pra:dicta<br />
mulier pactita 5 fuerat, servituri tradantur 6.<br />
I Legion. y Lind. detegatur.<br />
2 Toled. got. Novitcr emendata antigua.<br />
3 Legion. Si pierna disponsata.<br />
4 Le.sion. aut cum parentibus eius vir g inis , aut cum moliere,<br />
qua in sua manet potestate, facta fuera definitio.<br />
5 Toled. gol. y Lind. pacta.<br />
6 Liad. tradantur ut de his quod voluerit faciendi ha-<br />
III. Antigua. 7 De adulterio uxoris.<br />
Si cuiuslibet uxor adulterium fecerit , et deprehensa<br />
non fuerit, ante iudicem competentibus<br />
signis vel indiciis maritus accuset. Et si mulleris<br />
adulterium manifeste patuerit , adulter et<br />
adultera secundum superioris legis ordinem ipsi<br />
tradantur, ut quod de eis facere voluerit, in eius<br />
proprio consistat arbitrio.<br />
IV. Antigua. Si adulter cum adultera<br />
occidatur.<br />
Si adulterum cum '3 adultera maritus vel spon<br />
sus occiderit , pro homicidio non teneatur.<br />
V. Flvs. Rcsts. Rex 9.<br />
Si'líder vel propinqui in domo adulteram<br />
occiderint<br />
Si filiam in adulterio pater in domo sua occiderit<br />
, nullam poenam aut calumniam incurrat.<br />
Si certe eam reservare s voluerit , faciendi de<br />
ipsa et de adultero quod :voluerit habeat potestatem.<br />
Similiter et fratres , sive patrui post obitum<br />
patris faciendi habeant potestatem.<br />
VI. Antigua. Quod servi .prceventos<br />
adulteros occidere non iubentur.<br />
S icut parentibus in domo repertos adulteros necara<br />
conceditur , ita pixventos a servis perimi<br />
non iubetur. Sed quum eos servi repererint, sub<br />
honesta custodia teneant , donec aut domino domus<br />
, aut iudici prxsentandos exhibeant , et detectos<br />
certis indiciis , legalis poena percellat.<br />
beat potestatem , et pretium ad ilhun sponsum , qui dede.<br />
rat , revertatur.<br />
7 Toled. got. Noviter emendart antigua.<br />
8 Visa. aduiterum vel adulteram.<br />
9 Toled. got. SI:7I autor ni nota. Legión. y Cara'. Antigua.<br />
o o Toled. got. y- Legion. servare.
VII. Antigua. Si puebla vel vidua ad<br />
domum alterius pro adulterio venerit<br />
, eamque vir ipse coniugenz habere<br />
velit.<br />
Si puella ingenua seu vidua ad domum alienara<br />
adulterii perpetratione I convenerit , et ipsam<br />
ille uxorem habere voluerit, et parentes, ut<br />
se habeant , adquiescant; ille pretium det parentibus<br />
quantum parentes puella velint , vel quantum<br />
el cum ipsa mullere convenire potuerit. Mulier<br />
a yero de parentum rebus nullam inter tatres<br />
suos , nisi parentes voluerint , habeat portionem.<br />
VIII. Antigua. Si mulier ingenua sponte<br />
adulterio cuicumque se misceat<br />
viro.<br />
Si ingenua mulier cuicumque viro se •adulterio<br />
volens miscuisse detegitur, , si eam ipse uxorem<br />
habere voluerit habeas potestatem. Si autem<br />
noluerit sux imputes culpa , qua; se adulterio.<br />
volens iniscuisse cognoscitur.<br />
IX. Antigua. Si mulier ingenua marito<br />
alterius sese adulterii iungat stu-<br />
. pro.<br />
LIB. III. TITVL. IV.<br />
i qua mulier ingenua malito alicuius adulterio<br />
se sociaverit , et hoc 3 manifestis 4 indiciis<br />
convicta patu.erit , addicatur uxori cuius marito<br />
se miscuit , ut in ipsius potestate vindicta consistat<br />
5.<br />
X. 6 Antigua. Pro adulterio torquendos<br />
sernos et ancillas in capite dominorunz.<br />
.<br />
Pro causa adulterii etiam in domini dorninxve<br />
capite , servi vel anilla torquendi sunt, ut veritas<br />
certius possit inveniri , et indubitanter agnosci.<br />
XI. Antigua. Si pro celando adulterii<br />
scelere mancipium libertati tradatur.<br />
Si quis pro occultanda veritate mancipium manumittat<br />
, ne possit pro adulterii probatione torqueri<br />
, libertas data non valeat.<br />
1 Legion. y Lind. adulterii cáisa venera.<br />
2 Card. Legion. y Lind. puella.<br />
3 Legion. y Lind. et ex hoc.<br />
4 Legion. y Card. tnanifesta probatione convincitur. Lind.<br />
manífestis indiciis et probatione convincitur.<br />
s Card. alYade : si tomen uxot consentanea huius adultolit<br />
non adprobatur.<br />
6 Emllian, Legion. y S. J. R. sin autor ni nota,<br />
7 Toled. got. Flavs. Cindasvindus Rex. Noviter emendata.<br />
Legion. (jis. Cindasvintus Rex. Antigua noviter<br />
emendata. Card. Fls. Chchi. Antigua, Lind. Fls. Clb. Rex.<br />
41<br />
XII. 7 De á dulteroruni conizoitin rabus.<br />
Prxteritx quidem legis sanctione constitutum<br />
recolimus , adulteram mulierem , pariter et adulterum<br />
marino eius tradi debere. Tamen quia de<br />
rebus eorum sope iudices dubitare contingit, ideo<br />
specialiter decernere necessarium extitit , ut si<br />
uxoris adulterium , proponente viro , manifeste<br />
patuerit, et tam adultera, quam adulter de priori<br />
coniugio legitimos filios non habuerint , omnis<br />
eorum hxreditas manto mulieris adulterar cum<br />
personis pariter addicatur. Certe si filios legitimos<br />
de priori coniugio adulter habuerit , ipsis<br />
eius hxreditas ex omnibus pertinebit , et huius<br />
tantum persona marito adultera; subiacebit. Vxor<br />
autem adultera , si de priori coniugio, vel a postremo<br />
legitimos filios habere dinoscitur , sequestrata<br />
filiis de priori coniugio portione , et<br />
eorum potestate redacta , sic suorum filiorum , ex<br />
eadem qua' postmodum in adulterio convincitur;<br />
coniuge crcatorum, maritus eius portionem obtineat<br />
9 , ut post suum obitum eisdern filiis relinquat<br />
possidendam. Ita tatuen , ut postquam<br />
uxor adultera in potestatem fuerit mariti redacta,<br />
nulla sit illi ulterius , vel fornicandi cum ea, vel<br />
in coniugium illam sibi sociandi licentia. Nam<br />
si fecerir , ipse quidem nihil de rebus eius habiturus<br />
est ; omnis tar? ._.en mulieris facultas , aut<br />
filiis eius legitimis , aut , si filii defuerint , hxredibus<br />
mulieris ex tono proficiat. -Similis ratio<br />
et de , sponsatis forma servetur.<br />
XIII. Fiavius Cintasvintus Rex '°.<br />
.De personis, quibus adulterium accitsar?<br />
conceditur , et qualiter perquiri aut<br />
convinci iubetur.<br />
Si perpetratum scelus legalis censura non reprimir<br />
sceleratorum temcritas ab adsuetis "<br />
nequaquam quiescit. Ideoque quia quorumdam<br />
interdum uxores viras suos abominantes , seseque<br />
adulterio polluentes , ita potionibus quibusclarn<br />
vel maleficiorum factionibus eorurmlem virorum<br />
mentes alienant atque prxcipitant , ut nec agnitum<br />
uxoris adulterium accusare publice val deferre<br />
" valeant , ncc ab eiusdem adultera coniugis<br />
consortio vel dilectione discedant ; id in cansis<br />
talibus omnino servandum esr , ut si eiusdem<br />
adultera , aut 1 3 decepti mariti xtate sunt legitimi<br />
filii, ipsis iuxta quod maritus 1 4 adultera', requirere<br />
poterat , sit apud iudicem 15 mulieris<br />
8 Lind. et de postremo.<br />
9 Toled. got. accipiat et obtineat.<br />
¡o Lind. Fls. Gls. Rcds. Rex. Legion. ai7ade: Antigua.<br />
Legion. adsuetis nequaquam.<br />
12 Enhilan. Le ion. Card. .7Wed. got. y Lind. dafen-<br />
g<br />
dere.<br />
13 cara. et decepti.<br />
34 Card. iuxta quod maritus aciulterutn reguirere poterat<br />
&c.<br />
s Legion. iudicem adulterium.
FORI I<br />
42<br />
adulterium accusan di et comprobandi licentia.<br />
Certe si aut filii desunt , aut non eiusdem xtatis<br />
vel sollertix sint , qui hoc legitime expedire<br />
int ne fortasse dum dilatio ulciscendi adulp<br />
oss ,<br />
terii intercedit , aut deceptum maritum-frauduienter<br />
adultera perimat , aut facultas eius filiis<br />
suis, vel propinquis ex hac occasione depereat,<br />
propinquos mariti adultera sub hac districtiolie<br />
Z accusandi adulteram lex asta constituit 3 . Vt<br />
si<br />
accusationis huius fiduciam adsumentes, adul-<br />
4<br />
terium mulieris eorum inquisitione coram iudice<br />
manifeste patuerit, tunc 5 adulter, sive etiam adultera,<br />
qui hoc scelus convicti fuerint commisisse,<br />
cum omnibus rebus 6 illis incunctanter tradendi<br />
sunt servituri , qui hanc accusationem 7 secundum<br />
institutionem legís visi fuerint iustissime prosequi<br />
, salvas s tamen animas , qux ad lamenta<br />
poenitentix, pietatis indulgentia, reservamus, et 9<br />
VDICVM<br />
dem causa pervenerit, ipse proculdubio pro mercede<br />
sua constiturus I S est , vel a quo debeat<br />
tale negotium prosequi, vel quantum prosequutor<br />
de rebus sceleratx mulieris pro commodo sui<br />
laboris incunctanter consequi possit. Verum quia<br />
difficile fieri potest , ut per liberas personas mulieris<br />
adulterium indagetur, , dum frequenter hoc<br />
vitium occulte perpetrara sit solitum , proinde<br />
guando ad convincendum adulterium accusatx<br />
mulieris ingenuitas omnino defuerit , prxdictis<br />
personis, quibus eius adulterium accusare prxsenti<br />
lege permissum est, hoc etiam aperte licitum<br />
erit , ut per quxstionem familix utriusque<br />
domini, accusatx mulieris adulterium coram iudice<br />
iustissime requiratur. •<br />
timen qua in detruncatione flagello I° corporis<br />
in eis impertire voluerint , licentiam per huius<br />
legis sanctionem decernimus. Verumtamen eius-<br />
XIV. 19 Antigua. Si ingénuus , sive servus<br />
virginem, aut -viduam ingenuanz<br />
violenter pollztisse adulterio detecta,<br />
tur.<br />
dem " adultera filii ex ipso 12 viro iam tempore<br />
quo convicta fuerit tale facinus perpetrasse,<br />
quam etiam propinqui sui post eius 13 obitum,<br />
si filii defuerint, adultera mulieris obtineant facultatem.<br />
Sin autem filii supprestes r 4 existunt,<br />
et tatuen aut non eiusdem xtatis , aut I 5 talis<br />
experientix, qui mulieris adulterium accusare vel<br />
Si viduam quisque, vel virginem ingenuam violenter<br />
adulterandam compresserit 2° , vel stupri<br />
forsitan commixtione polluerit ; si ingenuus est,<br />
centum flagellis cxsus , ini continuo , cui violentus<br />
extiterit , serviturus tradatur. Servus vero<br />
comprehensus a iudice ignibus concremetur.<br />
vincere i 6 competenter intendant , tunc ille propinquus<br />
mariti, qui manifestum I 7 mulieris adulterium<br />
ultus fuerit , quintara partem facultatis<br />
Ingenuus tamen pro huiusmodi Scefere traditus,<br />
nullo umquam tempore ad eius , quam ompressit<br />
vel stupravit , pervenire comugium per-<br />
adultera pro labore suo percipiat : quatuor partes<br />
autem ad integrum prxdictorum filii sibi vinmittatur.<br />
Quod si hac ipsa iuulier , qux vio.¿<br />
lentiam pertulit , postquam sibi traditum servum<br />
dicent ac defendant. Nam si aut propinquorum acceperit , qualibet occasione eun-r sibi in conitv=<br />
in hac parte tepiditas , aut filiorum negligentia, gium copulare prxsumpserit ; tunc ipsa mulier<br />
vel fortasse muneris acceptio, utrosque corrum- turpissimx factionis sua' sentiens damna, cum ora:pens<br />
, minime fuerit eadem actio a talibus pernibus rebus suis propriis hxredibus 2 1 suis servisonis<br />
quxsita , dum ad regiam cognitionem ea- tura subiaceat. -<br />
r Card. mariti accusandi.<br />
2 Emilian. y Toled. sor. discretione. Legion. occasione.<br />
3 cara. constituit. Verum si filii huius . adsumentes accusationis<br />
fiduciam, mulieris adulterium corarn iudice, inquisitione<br />
illorum , manifeste patuerit , tunc adulter legítimos<br />
filias non habens , cum omnibus rebus suis , et rebus<br />
sceleratx mulieris, illis incunctanter tradendus est serviturus<br />
, qui hanc causationem visi fuerint iustissime prosequi<br />
; ita nanique ut si mulier adultera filios habuerit ex<br />
priore vel ex ipso coniugio , Mide illi orti sunt , qui eam<br />
accusaverunt , quot in numero fuerint, tot recipiant facultatuin<br />
partes sceleratx matris , salva tantum nefaria adultera<br />
anima , quam pomitentix ad lamenta, pietatis i ndulgentia<br />
, reservamus ; et tamen , qua in detruncatione flagelo<br />
corporis, ordinante indice, in eo impertire voluerint, Icentiam<br />
per huius legis sanctionem decernimus. Mulier vero<br />
scelerata donetur a Principe servitura cui placuerit, aut de<br />
ea Ciclar quodcumque voluerit. Tamen si adultera eiusdem<br />
filii ex ipso viro iam tempore , quo convicta fuerit tale<br />
ficinus perpetrasse , defiterint , propinqui mariti mulieris<br />
adultera , qui fuste visi fuerint instantia sua coram iudice<br />
prosequi mulieris adulterium , obtineant flcultates seeleratoruno<br />
pleniter et personas : si timen scelerati filios le g itimos<br />
non habuerint : quia non filii poterint de parentln<br />
harreditate fraudari , nec scelerati quiverint manere impuniti<br />
, sed erunt propinquorum mariti mulieris servitiis addicati.<br />
Si autem filii superstites existunt , et tamen non<br />
eiusdem xtatis , aut non talis experientix qui mulieris ádul-.<br />
terium acensare et convincere competenterintendant; tune<br />
ille propinquus mariti, qui manifestum mulieris •dulteriurn<br />
ultus fuerit , quintara partem facultatum sceleratortun pro<br />
labore suo percipiat, et personas •eorum proculdubio obl«<br />
sequiis suis addici non recuset. Quatuor autem partes facultatum<br />
prxdictorurn sceleratoruni . filii decepti markt sibi<br />
vendicent ac defendant, si tamen finos, legitimos adulter<br />
non habuerit. Nam si aut propinquorum in hac parte tepiditas<br />
, aut filiorum negligentia , vel fortasse muneris<br />
ceptio , utrosque corrumpens , minime fuerit eadem<br />
vel actio , sive acceptio a talibus personis liuzsitá , dura<br />
ad regiam cognitionem &c.<br />
4 Toled. got. sic.<br />
5 Emiliano Legion. y Toled. got. tune eiusdem adultera<br />
filii.<br />
6 Lind. rebus suis<br />
7 Lind. causationem.<br />
8 Lind. salvis tantum animabus , quas.<br />
9 Lind. ea tamen.<br />
o Lind. vel flagello.<br />
Lind. tara eiusdem.<br />
Emilian. Legion. y Lind. ex ipso iam tempore.<br />
1 3 Lind. eius vira obitum.<br />
x 4 Lind. superstites extiterint.<br />
x Legion. Toled. got. y Lind aut non bilis<br />
experientix.<br />
Legion. y Lind. convincere.<br />
17 Legion. qui mulieris adulterium.<br />
38 Toled. got. consecutu•us. Lind. constitutui.<br />
Emilian. sin autor ni nota.<br />
20 Legion. oppresserit.<br />
Toled. got. hzredibus servitura.
XV. Antigua. Si ingenuos sive servus,<br />
nesciente domino , alienan consentientem<br />
adulterasse convincitur ancillam.<br />
S i extra domum domini sui se adulterio volens<br />
ancilla miscuisse convincitur ', in ancillam tantummodo<br />
vindicandi dominus habeat potestatem.<br />
Si vero ingenuus aut servus cum ancilla ex consensu<br />
in domo domini ancillx reperiuntur talia<br />
commisisse , ingenuus quidem pro idonea ancilla<br />
absque infamio centum verbera ferat. Pro inferiori<br />
yero L. servus yero CL. flagella suscipiat.<br />
XVI. Antigua. De adulterio anille,<br />
si cum adultero violenter id ficisse<br />
probetur.<br />
Si ancillam quicumque violenter compresserit<br />
alienara , eamque adulteraverit , et vel in domo<br />
dommi 3 sui fuerit comprehensus, vel in quocumque<br />
loco violentus 4 extitisse convincitur; servus<br />
quidem CC. ictus accipiat flagellorum: ingenuus<br />
¡Yero L. , et super hoc XXX. s solidos<br />
domino coactus exsolvat. Dominus tamen -si id<br />
- servo faciendum iusisse probatur, , superiori ingenuorum<br />
6 lege, et damno et flagello subiaceat.<br />
XVII. ? Antigua. a De meretricibus ingenuis<br />
, vel ancillis , aut si earum<br />
scelus iudices per-piren' 9, vel corrigere<br />
noluerint.<br />
LIB. III. TITVL. IV.<br />
Si aliqua puella ingenua , vel mulier in civitate<br />
publice fornicationem exercens , meretrix agnoscatur<br />
, et frequenter deprehensa in adulterio<br />
nullo modo erubescens iugiter multos viros per<br />
turpem suam consuetudinem adirahere cognoscitur<br />
; huiusmodi meretrix a comite civitatis comprehensa<br />
CC. / ° flagellis publice verberetur , et<br />
disctissa ante populum dimittatur , sub ea conditione<br />
ut postmodum in turpibus vitiis nullatenus<br />
deprehendatur , nec umquam in civitatem<br />
el veniendi aditus detur. Et si postmodum ad<br />
pristina facta rediisse cognoscitur, iteratim a comite<br />
civitatis CCC. 2 flagella suscipiat , et donetur<br />
a nobis alicui pauperi , ubi in gravi servitio<br />
permaneat , et numquam in civitate ambulare<br />
permittatur. Et si forte ita contingat, ut tullí<br />
conscientia patris sui vel matris adulterium admittat<br />
, ut quasi per turpem consuetudinem et<br />
conversationem victum sibi vel parentibus suis<br />
Lind. convincitur : ancillam tantummodo iudicandi.<br />
2 Legion. y Lind. infamia.<br />
s Toled. got. domini fuerit.<br />
4 Legion. violenter.<br />
s Emilian. Legion. Card. Toled. got. y Liud. viginti<br />
solida.<br />
6 Toled. got. y Lind. ingenuorum et damno.<br />
7 Legion. Fls. Egica Rex. Caed. Rcds. Lind. Fls, Glo.<br />
Rals• Rex.<br />
8 Esta ley XVII. falta en el Toledano gótico. •<br />
9 Card. reiulert.t.<br />
43<br />
adquirere videatur , et ex hoc patcr vel mater<br />
fuerint pro hac iniqua conscientia fortasse convicti<br />
, singuli eorum centena flagella suscipiant.<br />
Si yero ancilla cuiuscumque in civitate simili<br />
conversatione habitare dinoscitur , a iudice correpta<br />
, CCC. similiter flagellis publice verberetur<br />
2 , et decalvata domino suo reformetur, , sub<br />
ea condicione, ut eam longius a civitate faciat<br />
conversara, aut certe tala' 3 loco transvendat, ubi<br />
penitus ad civitatem accessum non habeat. Quod<br />
si forsitan nec ad villam transmittere , nec vendere<br />
voluerit , et iterum ad civitatem reversa<br />
fuerit , huiusmodi dominus in conventu publice<br />
L. flagella suscipiat. Ipsa yero ancilla donetur<br />
alicui pauperi , cui rex vel iudex 4 , aut comes<br />
eligere voluerit , ita ut postmodum ad camdem<br />
civitatem illi veniendi aditus non prxstetur. Quod<br />
si contigerit , ut cum domini voluntate adulzerium<br />
admisisse , adquirens per fornicationem pecuniam<br />
domino suo , et ex hoc publice fuerit<br />
convictus , ipso dominus eumdem numerum flagellorum<br />
, qui superius de eadem continetur ancilla<br />
, suscipiat. Similiter et de ipsis prxcipimus<br />
custodiri , qux per vicos et villas in adulterii 5<br />
consuetudine fuerint deprehensx. Quod si iudex<br />
per negligentiam , aut forte beneficio retentus<br />
, talla vitia requirere , aut contestara , vel distringere<br />
noluerit , a comite civitatis C. flagella<br />
suscipiat , et XXX. salidos reddat el , cui a nobis<br />
fuerit ordinatum.<br />
XVIII. Flavius Recesvintus Rex".<br />
De immunditia Sacerdotum et Ministrorurn.<br />
Quia quanto magis munditiam camas sacra<br />
auctoritas imperat ,. tanto hanc adpetere ipsius<br />
ministros eius clamor informat : adeo et<br />
nos poriere finem inlicitis ausibus rite compellimur<br />
1 . quoniam et ipsi divinis nutibus devotissime<br />
placere conamur. Igitur quemcumque presbyterum<br />
, diaconürn atque etiam subdiacenum,<br />
devota 1 9 vidux poenitenti , scu cuicumque virgini<br />
, vel mulierculx sxculari , aut coniugio , aut<br />
adulterio commixtuin esse evidentissime patuerit<br />
; mox Episcopus sive iudex ut repererint , talem<br />
commixtionem disrumpere non retardent.<br />
Redacto autem illo in sui Pontificis potestate, sub<br />
poenitentix lamenta iuxta sacros canones deputetur<br />
; guam districtionis eius severitatcm , si Pontificum<br />
torpor implere neglexerit , idcm Ponti-<br />
fex duas libras aura fisco persolvat , et commis-<br />
lo Legion. Card. y Lind. CCC,<br />
Legion. CC.<br />
I z Legion. verberetur , sub ea conditione.<br />
13 Legion. alio loco.<br />
14 Legion. dux.<br />
15 Legion. in fornicancli consuetudine.<br />
26 Legion. ai7ade: Antigua.<br />
1 7 Legion. y Toled. got. quanto munditiann.<br />
18 Lind. ideo.<br />
19 Lind. DCO VOtX.<br />
F 2
44<br />
sum malura vindicare non differat. Quod si corrigere<br />
hoc nequiverit , aut concilium appellet,<br />
aut Regís hoc auditibus nuntiet. Mulieres yero,<br />
qua illis fuerint prxdictis immúnditiis irnplicatx,<br />
centeni s tlagellis a iudicibus verberentur , et comraíscendi<br />
se illis aditus omnino negetur , servata<br />
ab Episcopis etiam super hoc scelere in utroque<br />
sexu patrum sententia , qua; canonum decretes<br />
FORI IVDICVM<br />
agnoscitur ordinata. In ulciscendis autem talibus<br />
sceleribus non passim damus accusandi vel<br />
niendi licentiam , nisi aut manifestis indiciis patuerit<br />
scelus , aut legitime fuera id ipsum malum<br />
adcusatum, atque convictum, quatenus nulla<br />
videamur intentione vel ordine patrum transgredi<br />
przcepta sanctorum , aut obviare sacris regulis<br />
antiquorum.<br />
V. TITVLVS DE INCESTIS, ET APOSTATIS,<br />
ATQVE MASCVLORVM CONCVBITORIBVS.<br />
I. De coniugiis et adulteriis incestivis.<br />
II. Itero de coniugtis et adulteriis incestivis<br />
, seu virginibus sacris, ac viduis et<br />
pcenitentibus lairali oeste , vel coitu sordidatis.<br />
III. Dé viris et mulieribus tonsuram et vestemx<br />
1.7ravaricantibus.<br />
I. Flavius Cintasvintus Rex 3.<br />
De coniugiis et adulteriis incestivis.<br />
Nnlltrs prxsumat de genere patris vel. matris,<br />
1.1vi quoque, vel aviar, seu parentum uxoris 4 fratris<br />
etiam disponsatam , aut viduam, vel propinquorum<br />
suorurn relictam sibi in matrimonió copulare<br />
, vel adulterio polluere. Ita ut usque ad<br />
sextum generis gradum nulli liceat sanguinis própinquitatem<br />
libidinose foedare , vel coniugio adpetere<br />
, exceptis illis personis , qUas per ordinationem<br />
5 atque consensum,Principum ante hanc<br />
legem constitit 6 adeptas, fuisse coniugium , qux<br />
nequaquam. per legis •huius ., edictum teneri poterunt<br />
7 ad reatum. Similiter 8 et de mulieribus<br />
ordo servandus est. Qui vero contra hanc: constitutionem<br />
prxsumpserint facere , iudex eós non<br />
differat separare , .ut a tam nefanda pollutione<br />
divisi iuxta qualitatem sexus in niónasteriis d,eligentur<br />
, illic iugiter permansuri. Quid . vero' ' de<br />
eorum facultatibus observara conveniat, subterius<br />
correptx 9 legis sententia manifestat.<br />
II. Flavius Recesvintus Rex '1.<br />
Itenz de coniztgiis et adulteriis incestivis,<br />
seu virginibus sacris , ac viduis , et<br />
poenitentibus laicali veste , vel coitu<br />
sordidatis.<br />
Vniversis provinciis 11 , domino ordinante , ad<br />
x Legion. Toled. got. y Lind. vestent<br />
s Legion. concubitoribus.<br />
3 Card. y Lind. Rcds. R.<br />
4 Card. y Legion. uxorem.<br />
5 Enddan. per inordinationem.<br />
6 Card. Legion. y Liad. constar.<br />
7 got. potuerunt.<br />
IV. De speciali viduarum fraudulentia compescenda.<br />
V. De masculorum stupris2.<br />
VI. De sodomitis „ qua debeant ultionis sentew.<br />
tia percutí.<br />
VII. De violantibus paternum atque fraternum<br />
thorum.<br />
regni nostri ditionem pertinentibus, noxia przteritorum<br />
operum pravitas fecit futuris temporibus<br />
legem ponere , et vitiosis facinoribus licentius<br />
inolitis 12 terminum iustitix obviare. Audetur<br />
denique a multis contra divina legis monita vel<br />
contra honestos vitae communis mores , devotas<br />
Deo virgines , et continentiam viduitatis cum benedictione<br />
sacerdotis iuxta morem canonum profitentes<br />
, seu adfinitatis consanguinitate 13 coniunctas<br />
feminas , aut violenter , aut per cOnsensun-1<br />
sibi coniuges surnere , et Deo dicatam castitatem<br />
, vel reverendam, generis copulationem<br />
inconcessx immunditia sordidare. Qua:<br />
temeritas, dum vel a viris , vel feminis eiusdem<br />
professionis. admittitur , et castis abhorret moribus<br />
, et fidem veram impugnar. Zelamus enim<br />
pro veritate zelo. Dei, atque Ecclesiam sanctam<br />
catholicam his fidei nostrx cómmonemus decre,<br />
tis , ut deinceps sicut et canones ecclesiastici pro,<br />
hibent , nullus Deo devotan-i virginem , nullus<br />
sub religionis habitu consistentem , sive .viduitatis<br />
continentiam profitentem , seu agentem poenitentiam<br />
, vel sur proximam generis , aut eam<br />
de cuius, admixtione incestivx notaria possit subire<br />
infamia; , non licito connubio aut vi , aut con,<br />
sensu accipiat coniugern : quia nec verum poterit<br />
esse coniugium , quod a meliori proposito<br />
deducitur ad deterius , et sub falsa nominis<br />
copula , incestiva pollutio et fornicationis immunditia<br />
perpetratur. Hoc vero nefas si agere<br />
amodo provinciarum nostrarum cuiuslibet gentis<br />
homines sexus utriusque tentaverMt , insisten-<br />
8 Toled. got. Legion. y Lind.<br />
9 Card. y Liad. correcta.<br />
o Emilian. Flavius Recaredus Rex. Legion. Fls. Rccesvindus<br />
Rex. Antigua. Liad. Rchds.<br />
r Card. provinciis nostris.<br />
z Card. mlicitis.<br />
1 3 Lind. affinitate consanguinitatis.<br />
{•-
LIB. III.<br />
tes z a sacerdote vel iudice, etiam si nullus-accuset,<br />
omnimodis separati exsilio perpetuo religentur.<br />
Nec aliqua in defensionem sui 2 longitudine temporis<br />
excusentur : eorum vero bona, qui hxc talia<br />
gesserint , et pro talibus culpis dama legis huius<br />
exceperint , si eis de priori coniugio filii defuerint<br />
, ipsorum filiis absque infami 3 nota omnino<br />
proficiant. Quia licet sint scelerate concepti, sunt<br />
tatuen unda sacri baptismatis expiati. Quod si<br />
filii forte defuerint , illi ad capiendam hxreditatem<br />
succedant, quibus priscarum legum sanetio<br />
legitimam successionem indulget. Similis quoque<br />
de religiosis forma servabitur 3 , quibus nubere<br />
canon= sententia prohibetur. Illis tantum<br />
feminis ab hac sententia segregatis qua violentiarn<br />
coniunctionis indebitze sine przcedenti, vel<br />
sequenti 4 consensione pertulerint. Sacerdotes vero<br />
vel índices', si talia cognoscentes ulcisci fortasse<br />
distulerint , quinas auri libras fisco cogantur<br />
exsolvere. Quod si forte id redarguere yoluerint<br />
, nec potuerint , Regís hoc auditibus insinuare<br />
procurent : ut quod eorum non potuit<br />
vindicare sententia , principalis damnet omnino<br />
censura.<br />
III. Flavius Cintasvintus Rex<br />
De viris , et -nzulleribus tonsuran z , et<br />
vestenz religionis pr,evaricantibus.<br />
Apostaticx calamitatis opprobrium ex hoc merito<br />
funditus stirpari compellimur, ex quo Deum<br />
nobis propitium 6 fore confidimus. Si 7 enim cura<br />
mínima peccata corrigimus , pietatem eius fauctricem<br />
nobis efficimus , quanto magis si scelus<br />
in divinitatem commissum severissima censura<br />
falce recidimus? Ideoque hac in perpetuum valitura<br />
8 lege sancimus , ut quicumque religionis<br />
habitum per honorabile tonsura' signaculum 9,<br />
aut tempore poenitentix petendo susceperint, aut<br />
non fraudulenta, sed pia parentum oblatione meruerint<br />
, aut proprix voluntatis devotione tenuerint<br />
, et ad laicalem conversationem postmodum<br />
apostatizando redierint ; iuxta sententiam canonum<br />
ad eumdem religionis ordinem, quolibet prosequente<br />
, reducantur inviti , atque infamix nota<br />
respersi , et in monasteriis perenniter religati r °,<br />
districtiori macerentur poenitentia corrigendi. Illis<br />
tantum supplicio severitatis huius indulto, quos<br />
aut alienar fraudis coegit impulsio , aut ad or-<br />
Lind. insistente sacerdote.<br />
Ernilian. Toled. got. y Lind. alladen : quousgue<br />
xerint.<br />
3 Legion. servetur.<br />
4 Toled. got. vel subsequente.<br />
5 Legion. Antigua.<br />
6 Toled. got. propitium confidimus.<br />
7 Toled. got. Si enim clura hominum peccata.<br />
8 Emilian. Legion. Toled. got. y Card. mansura.<br />
9 Card. y Lind. signara.<br />
ro Legion. religatione districti.<br />
TITVL. V.<br />
45<br />
dinis omissi regressum voluntatis proprix reduxerit<br />
votum : si tatuen nec vir secupdam " uxorem<br />
, nec mulier maritum alterum habuisse r 2<br />
detegitur r 3 . Illos etiam ab hac sententia<br />
nes efficimus , qui sic invalescente langore , ad<br />
poenitentix vel tonsura' pervenerint ordinem , utid<br />
se nec accepisse tunc noverint , nec petisse<br />
meminerint. Prxvaricantium vero bona eorum filiis<br />
, aut propinquis hac discretione pertineant,<br />
ut vir habens uxorem , si filios etiam ex eadem<br />
habuerit , et donatum aliquid ab ipsa perceperit<br />
, si supprestis est uxor , ita possideat ut post<br />
suum obitum communibus filiis possidendum relinquat.<br />
Certe si aut ipsa discesserit , aut communes<br />
filii desunt , proprietatem prxvaricatoris<br />
viri propinqui eius hxredes incunctanter obtineant.<br />
Nam quod ab uxore quolibet tempore<br />
donatum fortasse perceperat r 4 propinquis uxoris<br />
hxredibus absque dubitatione proficiat. Hxc<br />
etiam de feminis omnino servabitur forma , ut<br />
poenitens virgo vel vidua , si veste laicali 1 5 deposita<br />
, sxcularia denuo sumpserint indumcnta,<br />
aut inierint fortasse coniugia ; similis eas et in<br />
amissione rerum , iuxta superiorem de viris taxatum<br />
ordinem , censura redarguat , et districtionis<br />
poena percellat : ita videlicet ut proprietatem<br />
feminx eius filii , aut hxredes habeant. Dona,<br />
tionem autem a viro perceptam propinqui mariti,<br />
a quo conscripta donatio cognoscitur r 6 , deberi<br />
sibi cognoscant. Et quoniam apostatizandi<br />
przecipitatio fraude potius mulierum sxpissime<br />
perpetratur, , id etiam oportuit prxsenti lege censendum<br />
, ut quidquid a viro seu ante nuptias,<br />
sive post nuptias in nomine sponsx vel uxoris<br />
titulo fuerit dotali conscriptum, non mulieris -<br />
redes, sed hxredes eius, qui dotem conscripsit,<br />
sibimet per omnia noverint vindicandum. Personis<br />
vero talibus accusandi , vel testificandi , atque<br />
aliena negotia prosequendi licentiam penitus<br />
abnegamus ; quia non poterunt in negottis sxcularibus<br />
fideles existere , qui devotionem sanctam<br />
ausu comprobantur sacrílego temerasse.<br />
IV. Flavius Egica Rex 17.<br />
De speciali viduarunzfi-azidulentia compescenda.<br />
Solet quarumdam infelicium viduarum astutia<br />
fraudem devotioni admiscere , et perrnixta ves-<br />
II Card. y Toled. got. si tatuen nec vír post hoc uxorem<br />
vi- duxerit , nec mulier maritum acceperit.<br />
Legion. accepisse detegatur.<br />
Toled. got. dctegitur. Prxvaricantium vero bona.<br />
14 Leg ion. receperit.<br />
r s veste religionis. Card. veste sanctimoniali.<br />
Lind. veste religiosa.<br />
16 Toled. got. 5, Lezion• rcscitur . Card. dinoscitur defendere<br />
, vel deberi sibi cognoscant.<br />
17 Legion. Antigua. Card. Fls. Egiga. Antigua. En el<br />
Einilianense falta esta ley.
FORI IVDICVM<br />
46<br />
transgressionis sibi quum voluetium<br />
sirnultate<br />
rint aclitum reservare 2 . Agunt alma tempore<br />
lucres sui , ut religiosa 3 veste forte se induant,<br />
postea transgressionis meditantes insaniam , re-<br />
et<br />
abintus clausis seis tunicis induant,<br />
plicatos 4<br />
quos induisse subtili 5 fraudum argumentatione<br />
contendant. Sicque per hoc visum intuentium<br />
fallunt 6 , quia aliud in eis publice videre non<br />
possunt , quam quod foris patula omnibus cognitione<br />
monstratur. Quapropter ut omnis de cxtero<br />
simultatis 7 arnputetur occasio, id tenendum<br />
prxsentis legis sanctione decernimus , ut abinceps<br />
quxcurnque vidua isto se fraudum argumento<br />
excusare voluerit , ut abintus aliud replicet<br />
, aliudque ostendat in superficie tunicx , hoc<br />
alea religionis deputetur in signo 8 , quo 9 ex<br />
transgressionis delictis admissa vel adnisa est argumento.<br />
Quia non quod illa ad transgressionem<br />
sibi usurpat , sed quod intuentium fides clamar,<br />
hxc certa , Exc vera religionis adprobanda<br />
sunt signa. Iam vero vidua, qua' deinceps tala se<br />
voluerit obiectione defenderé , vel excusatione<br />
celare, non solum quia " precisse vocis 12 damna<br />
huius sustinebit iacturam , sed et transgressionis<br />
ornnimode in 23 se nexibus ligata r 4 , constituta<br />
canonum , et regum non effugiet damna.<br />
V. Flavius Cintasvintus Rex 15.<br />
De masculorum stupris 16.<br />
Non relinquendum est scelus inultum , quod<br />
detestatum 7 semper , et execrabile morum probitate<br />
r 8 censetur. Masculorum ergo concubitores<br />
, vel qui talia consentientes pertulerint , ista<br />
sunt legis huius sententia feriendi : ut ubi 29 scihcet<br />
mox tale nefas admissum iudex evidenter<br />
investigaverit , utrosque continuo castrare procuxet<br />
, et tradens eos Pontifici territorii huius, ubi<br />
id perpetrara contigerit , sequestratim ardue mancipentur<br />
detrusioni , vel invite saltim luituri commissa<br />
, qui voluntarie perpetrasse noscuntur inlicita.<br />
Hoc interim horrendum dedecus si inferens<br />
quisque vel patiens non voluntarius , sed<br />
invitus explesse 2 ° dinoscitur , tunc a reatu po-<br />
I Card. y Toled. got. simulatx.<br />
2 Liad. reserare.<br />
3 Toled. got.. religiosam vestem fortasse induant.<br />
4 Legion. y Liad replicatos abintus clavos seis tunicis<br />
insuant. Card. clavos sois tunicis insinuant. Toled.<br />
got. replicantes abintus clavos seis tunicis insuant.<br />
5 Card. y Toled. got_ sub tala contenmant.<br />
6 Card. "' Lind. ftllunt ocelos.<br />
7 Card. simulationis. got. simulatis.<br />
8 Legion. insignia.<br />
9 Liad. (piad.<br />
ro Legion. religionis tunicis.<br />
t Liad. quasi prxcisx vocis hules sustinebit.<br />
12 Toled. got. vocis huius.<br />
1 3 Card. Toled. got. y Lind. oranimodx nexibus inligata.<br />
14 Le gion. implicata.<br />
15 Legion. nade: Antigua. En el Emilianense es "v<br />
esta ley.<br />
Legion, De marradorum conciikitoritu.r.<br />
terit immunis haberi , si nefandi huius sceleris<br />
ipse detector extiterit ; ille proculdubio tenendus<br />
ad poenarn , quem in hanc sponte devolutum<br />
constat insaniam. Habentes autem uxores,<br />
qui de consenso talia gesserint 2 1 , facultatem eorum<br />
filii , aut hxredes legitime poterint 52 obtinere.<br />
Nam coniugi , sua tantum dote percepta,<br />
suarumque rerum integritate retenta , nubendi<br />
cui voluerit , indubitata manebit et absoluta licentia.<br />
VI. 23 Fls. Egiga Rex 24.<br />
De sodomitis , qua debeant ultionis sententia<br />
percuti.<br />
Ortodoxx fidei ratione compellimur 2$ regalem<br />
26 censuram inhonestis exhibere moribus , et<br />
continentix freno restringere carnis lapsu im_<br />
plicatos. Nam tunc potius genti ac patria nostrx<br />
clementi pietate consulimus, curo et pravorum<br />
funditus scelera extirpare curamus , et in<br />
malefactis vitiorum terminum ponimus. Illud sane<br />
facinus detestandx libidinis abrogare conten-',<br />
dimus , qua masculi masculos inlicita stupri actione<br />
, et immundis sordibus maculare non metuunt<br />
; tantique se flagitii coinquinationibus polhumt<br />
, quinto ea , et divinis adversa cultibus,<br />
et contraria castitati conspicirnus At vero<br />
huiusmodi lapsus et sacra scriptui anetoritas<br />
, et mundana sanctionis prohibeat omnino<br />
censura , novellx tatuen legis necesse est abrogari<br />
sententia; ne dum emendatio opportuna differtur<br />
, peioribus crescere vitiis dinoscatur. Et<br />
ideo huius legis edicto decernimus, ut quicumque<br />
amodo vel deinceps, seo de religiosis, sive<br />
ex laicis cuiuslibet xtatis aut generis horno prxscripto<br />
fuerit scelere quibuscumque indiciis manifeste<br />
detectes , mox iubente principe , vel quolibet<br />
iudice insistente , non solum castrationem<br />
virium 3 0 perferat , sed insuper illam in se inturam<br />
excipiat ultionis, quam pro his causis<br />
per, in armo videlicet tertio regni nostri, sacerdotalis<br />
decreti promulgata sententia evidenti perscriptione<br />
31 depromit.<br />
Legion. y Liad. detestandum.<br />
18 Liad. pravitate.<br />
19 Toled. got. y Legion. ut scilicet.<br />
20 Lind. explere.<br />
21 Teled. got. gesserunt.<br />
22 Legion. y Liad. poterunt.<br />
23 Esta ley falta en el Vigilan°. En el Toledano g¿ftico<br />
, de donde se ha tomado , y en el Legionense et<br />
la VI.<br />
24 Legion. Fls. Rcdus. Rex. Antigua.<br />
25 Toled. got. y Legion. compellitur regalis censura ha.<br />
nestis exhiberi moribus.<br />
26 Lind. legalem.<br />
27 Legion. _y Liad. lapsibus.<br />
28 Toled. got. conspiciunt.<br />
29 Toled. got. en<br />
3o Emilian.<br />
3 r Toled. got. ot. praescrptione. i • \o/. L si descriptione • pernusit.<br />
Liad. descriptione deprompsit.
VII. Flavius Cintasvintus Rex I.<br />
De violantibus paternum atque fraternunz<br />
thorum.<br />
Superiori quidem lege de propinquorum incestu<br />
quid debeat observara , decretum est. Tamen<br />
quia non minoris constat Q sceleris paternum thorum<br />
, sive fraternum commaculari , constituentes<br />
adiicimus , ut concubinam patris sui , ve1<br />
LIB. III. TITVL. VI.<br />
47<br />
fratris , aut etiarnsuam scierit patrem suum , aut<br />
fratrern vel semel . adulterasse , seu sit libera<br />
sive antilla, nullus umquam propinquorum adulterare<br />
prxsurnat : ,neque pater adulteratam a filio<br />
stupri foeditate aliquatenus polluat. Quod si<br />
talla quisque sciens facere fortasse prxsumpserit<br />
, facultatem eius, si filios legitimes non habuerit<br />
hxredes quos successio expectat , obtineant.<br />
IPse'vero sub poenitentist religatus, perennis exsilii<br />
excipiat.<br />
TITVLVS DE DIVORTIIS NVPTIARVM,<br />
1. Si mulier viri sui tuste, vel iniuste divortium<br />
patiatur.<br />
1. 3 Si mulier viri sui fuste, vel iniuste<br />
divortium patiatur.<br />
M alierem ingenuam a viro suo repudiatam nullus<br />
sibi 4 in coniugium adsociare prxsumat 5 , nisi<br />
aut scripturis aut coram testibus divortium<br />
inter eos facturo fuisse evidenter agnoscat. Quod<br />
si aliter facere quisque prxsumpserit , mox ut comes<br />
civitatis, vel vicarius, aut territorii iudex tale<br />
nefas commissum agnoverit, si nobiles fuerint fortasse<br />
persona , quos iudex distringere aut separare<br />
non possit , nostris id auditibus confestim publicare<br />
non differat , ut severitatem legis , quam<br />
merentúr , excipiant. Nam si minoris loci persona<br />
sunt , iudex eos continuo separare nequaquam<br />
moretur. Ita ut tem mulier , qua 7 se altera<br />
extra 8 voluntatem mariti prioris in coniugium<br />
copulavit , quam etiam ille qui eam sibi adsumere<br />
uxorem prxsumpsit , in potestate tradantur<br />
anterioris mariti , ut quod de his facere yolucra<br />
, sui sit incunctanter arbitrii. Si tamen causa<br />
inter priorem maritum et uxorem adhuc inaudita<br />
manere constiterit, aut si idem maritus alteri<br />
se mulieri 9 in matrimonium coniunxerit;<br />
serte si maritus uxorem iniuste reliquerit , et<br />
donationem dotis amittat , quam el contulerat,<br />
eidem mulieri proculdubio profuturam , et de<br />
rebus eiusdem mulieris nihil se habiturum esse<br />
cognoscat. Sed quidquid etiam de facultate mulieris,<br />
vel alienasse ve1 fraudasse dinoscitur, , ad integrum,<br />
distringente iudice, mulieri restituat. Quod<br />
st mulier sub metu viri consistens , quocumque argumento<br />
persuasa vel decepta , aliquam de suis<br />
1 Legion. Fls.:11..cdus. R.<br />
2 .L esse constat.<br />
3 Legion. y Lind. Antigua. Cari,Noviter emendata.<br />
4 Legión. y Lind. sibi in coniugio sociare. Card. sibi<br />
sciens in coniugium.<br />
5 Toled. prxsumat. Quod si aliter.<br />
6 1:ndlía'n. Card. y Legion. scriptis.<br />
7 LePrion. y Lind. que se adulterio extra.<br />
8 T'oled. gol-. extra maritum priorem.<br />
ET DISCIDIO SPONSORVM.<br />
II. Ne inter coniuges clivortitan fiat.<br />
III. Ne inter sonsos disciclinnz jiat.<br />
rebus nomine illius viri, qui eam relinquit, scripturam<br />
conscripserit, huiusmodi scriptura nullam<br />
omnimodo firmitatem habebit, sed universa, qua'<br />
per eandem scripturam mulier dederat, iuri suo<br />
perenniter vindicabit.<br />
II. Flavius Cintasvintus Rex ".<br />
Ne inter coniuges divortium fiat.<br />
Si alienam coniugem violare , res sine crimine<br />
non est, quanto magis illam contemnere , quam<br />
spohte sua unusquisque possidendam sortitus est?<br />
Quia .ergo plerosque tam prxcipites habet , vel<br />
reruni • ambitio , vel efffxnata libido , ut quadam<br />
a I fraude , coniugibus suís•spretis , alias videantur<br />
uxores adpetere constitutionis huius est<br />
perenniter forma servanda , ut nullus virorum,<br />
excepta manifesta I 2 fornicationis causa , uxorem<br />
suam aliquando relinquat , et neque per testen),<br />
neque per scripturam , seu sub quocumque argumento<br />
facere divortium inter se et suam coniugem<br />
audeat. Sed . si adulteram maritus dixerit<br />
fortasse redargUendam , iuxta legem aliam , eius<br />
publice scelere comprobato , a indice sibi traditam<br />
, faciendi de ea quod voluerit , sit illi potestas<br />
13 Certe si conversiones ad Deum i 4 yo-<br />
'untas extiterit, communem ad r 5 consensum viri<br />
scilicet et mulieris cuerdos evidenter agnoscat, ut<br />
nulla postmodum cuilibet eorum ad coniugalern<br />
aliam copulam revertersdi excusado intercedat.<br />
Quod si aliter quisque uxorem suam spernens,<br />
9 Taled. got. y Lind. in matrimonio non coniunxerit.<br />
o o Lind. a72'ade: Nov. emd.<br />
Card. y Toled. got. quidarn.<br />
12. Legion. excepta fornicationis causa.<br />
1 3 Legion. potestas , et nulla postulo& m.<br />
Toled 0-ot ad sum. Lind. ad dominum.<br />
• •<br />
15 Emilian. Carel. y Toled. got. adscnsum.
FO-R1-<br />
cailiditate scripturam ab ea,sibi,<br />
quacurnque<br />
que voluntatibus profutiarbm exegerit non sol<br />
urn tale lran,<br />
quandoque repertum, nihil out-<br />
vincu<br />
l<br />
ino tirmitatis habebit ;_ sed eadem mulier tam<br />
facultatem suam, quam dotem ' etiam; quam prxjdictum<br />
est ab ipso viro •acteptarri , sibi in , omnibus<br />
vindicabit.• •Et si quid aliud facultatis eiusdem<br />
pessimi viri fuerte , cunctis eorum filiis ad<br />
integrum pertinebit. Quod si aut communes fi-:<br />
lii, aur eiusdem viri ex priecedenti coniugio non<br />
fucrint , universam viri facultatem mulier , qua<br />
per nequitiam illius a coniugio resoluta est , incunetant,r<br />
poterit obtinere , et hanc 2 causadonem<br />
, si mulierem constiterit fortasse defunctam,<br />
eius tilii in cuiuscuinque -Yoluerint proponendi<br />
iudicio licentiam habiruri sunt , ut reperto tale<br />
vir utique bulos sceleris istius legis multetur<br />
sententia. Et omnibus seu ex codem<br />
parí coniugio , sive ex prxeedenti ipsius viri, ut<br />
diximus , procreatis , xqualiter facultas eius obtinenda<br />
patescat. Certe nec coMmunes filii , nec<br />
. . •<br />
viri<br />
ex priori ipsius coniugio geniti supprestes 3<br />
extiterint , et ea forsitan mtilier, , (lux relicta est,<br />
ex priori digno coniugio filios videatur habere;<br />
ipsis proculdubio licitum erit maternam vocem<br />
adserere , ut eorum instantia quum fuerit , iuxta<br />
persentern legein , scelerati persona damnata, facultatem<br />
eius indubitanter obtineant. Iam vera<br />
prxdictarum personarume •vel viri vel mulieris,<br />
seb.indum .prxfaitim ordinem , "si filii deessé noscuntur,<br />
, contemptx mulieris hxreditatem , tuno<br />
reste, propinqins eius capiendi liciturri erit , si<br />
despectuni propinqux 4 vindicaturi spernentis viri<br />
prxsumptionern legaliter -condenmandant<br />
terint. Maritus autem , qui vel divortii, vel securitatis<br />
a coniuge scripturam quamlibet exegerit<br />
, seu fortasse -non exigens , contempta tatuen<br />
uxore , .aliam sibi uxotern .adsumpserit 3 , ducentis<br />
publice verberibus tlagellatus ac turpiter de<br />
calvatione foeclatusa , aur t perpetuo condemnetur.<br />
exsilio , aut si donare illun cuicumque • 6 principis<br />
potestas elegerit , in suo consistas arbitrio. Sed<br />
et mulier , qux sciens , aut occasione qualibet<br />
agnoscens, virum habere supprestem uxorem, eius<br />
.<br />
vanitati consenserit, aut ipsi Se in coniugium co-<br />
pules 7 , protinus mulieri trade w ad<br />
-est , qua<br />
contempta ab eodem manto , quem ill a sortita<br />
est , esse dinoscitur ; ita ut, vita tantum canses -<br />
sa , faciendi de ea quod v o I ueitt -• , sit • • • •libertas.<br />
Corte si post mulieris obitu, m fil•orum i eius as-<br />
sertione tale nefas out comprobatum , aut si<br />
fui fil desunt, , plopinquis a - • • hxtedibus extiterit hu-<br />
I Legion. Card. Toled. got. y Línd. dotem ab<br />
ipso viro.<br />
2 Card. Lind. et hanc causationem vel accusationem.<br />
To!,- d. got. et in huno acculationern.<br />
3 Lind. superstites.<br />
4 Toled. got. propinqux mulieris.<br />
Toled. got. induxerit.<br />
6 Toled. got. cuitiscumque.<br />
7 Card. in coniugium copulet , aut adulterio polluat.<br />
8 Lind. ferat.<br />
9 Card. divortium fieri, seu fortasse non intendens , conternnens<br />
tatuen vírtiim ad alteriust vir; coniugium , aut<br />
IVDICVM<br />
ius rei negotium prosequutum, ipsis similiter prxvaricatrix<br />
mulier tradatur in potestatem , ut<br />
dem indicio, quo mulier contempta debuerat, de<br />
persona eius absque mortis intentu sententiam<br />
ferant 2 . Sane quia per mulleres etiam huius rei<br />
interdum fieri solet scandalum , ut favore regum<br />
vel iudicum viros proprios spernere videantur,<br />
ideo si quxcumque mulier, sive principis ope, aut<br />
quocumque ingenio , seu cuiuslibet auxilio intenderit<br />
inter se et virum suum divortium fie-7<br />
ni 9 ve1 ad alterius viri coniugium transire consenserit<br />
, in eiusdem legitimi viri sui cum omnibus<br />
rebus suis pótestatem redacta , eadem 4ux superius<br />
maritum pcena constringit , vel. (lux de rebus<br />
eorum i° est sententia constituta , sceleratx<br />
mulieris damnetur temeritas. Sirrális queque, et<br />
de viris forma servabitur , -qui 11 uxorein alterius<br />
, ve1 sponsam sibi in coniugium sociare prx_<br />
sumpserit , ea tantum 12 conditione retenta ,<br />
si mulieris maritus , masculortun concubitor adprobatur<br />
, aut eamdem suam uxorem , ea nolente<br />
, adulterandam cuicumque viro dedisse , vel<br />
permisisse convincitur ; quia tale nefas -fieri nequaquam<br />
inter christianos. oponer , nubendi mulieri<br />
alteri viro , si voluntas eius extiterit, nullatenus<br />
inlicitum erit. Nam si in coniugio positis,<br />
uxore videlicet et marito , maritum fortasse constiterit<br />
fuste cuilibet servum addictum , si noluerit<br />
mulier manere 13 illum in coniugali secum<br />
consortio, tandiu se noverit casta vira frxno manere<br />
constrictam , nec nubendi alteri viro concedi<br />
sibi licentiam , dones eius maritus , de quo<br />
dictum est , debitam extrema; vitae sortem exsolvat.<br />
III. Flavius Recesvintus Rex 14.<br />
Ne int.?r sponsos discidiunzfiat.<br />
Yquali placet transgressum damnatione multare<br />
quod inliesum a quali constabat 15 dignitate<br />
manere. Igitur iuxta prxsentem superiorem legem,<br />
et de viris et de mulieribus sponsatis , tam<br />
in personis , quam iu rebus forma servanda est,<br />
qui post arrarum traditionem, aur factam secundum<br />
legos definitionis sponsionem coniugale foe-;<br />
dios contemnentes aliis se personis in coniugium<br />
copulaverint , seu sine parí consensu , aut xgritudinis<br />
fortasse manifesto periculo ad religionis<br />
propositum calliditate magis, quam devotione con-.<br />
versationis 16 adspirare prxsumpserint , superiori<br />
lege coercendi sunt in omnibus ► 7.<br />
adulterium transire &c.<br />
o Legion. eius. •<br />
Cara'. qui scientes , aur occasione qualibet agnoscentes<br />
mulierem habere superstitem virurn , uxoxem alterius &c.<br />
I1 Legion. tatuen.<br />
Lind. manera vel itabere illum.<br />
4 got. Flavius Cindasvindus. Lind. FU. Chds.<br />
Rex. -<br />
1 5 Liad. prxstabat.<br />
16 Toled. got. conversiones.<br />
17 Toled. got. Rifad, i Finit libar , úicipítlibar IV.
I.D, primi gradus natura.<br />
II. De secundi gradus ,adfinitate.<br />
III. De tertii gradus parentela.<br />
IV. quarti gradus consanguinitate.<br />
LIB. IV. TITV L. 1.<br />
LIBER IV.<br />
De origine naturali.<br />
-TITVLVS DE GRADIBVS.<br />
I. De priori gradus natura.<br />
gradu.continentur superiori linea pater,<br />
mater : inferiori linea filius , filia , quibus nulla<br />
alía persona: iungúntur.<br />
. .<br />
II. De secundigradus adfinitate.<br />
Secu ndo gradu continentur superiori linea avus,<br />
avia : inferiori •, nepos , neptis: transversa a frater<br />
et soror; qua persona duplicantur ; avus enim 3<br />
et avia , tam ex patre , quam ex matre ; nepos,<br />
neptis-, tam ex filio , quam ex filia ; frater et soror<br />
, tam ex: patre , quam ex matre accipiuntur.<br />
Qua. persona sequentibus quoque gradibus similitar<br />
substantia 4 earum , qua in quocumque<br />
gradu consiStunt, ipso. ordine duplicantur. Et<br />
istx persona in secundo gradu ideo duplices<br />
uppeliantnr, quia duo avi, et paternus et maternus<br />
, item duo genera nepotum sunt , sive ex filio<br />
, sive ex filia procreati. Frater , et soror ex<br />
transverso veniunt, id est, frater patris, aut frater<br />
matris , qui aut patruus, aut avunculus nominantur<br />
, qui et ipsi hoc ordine duplicantur.<br />
III. Antigua. De tertii gradus parentela.<br />
Tertio gradu veniunt supra proavas , proavia:<br />
infra pronepos ,•et proneptis : ex obliquo fratris,<br />
sororisque filius , filia: patruus, et amita , id est,<br />
patris frater , et soror : avunculus , et matertera,<br />
id est , matris frater , et soror.<br />
IV. Antigua. De quarti gradus consanguinit<br />
ate. •<br />
Quarto gradu veniunt supra abavus , abavia:<br />
Legion. y Lind. tenentur.<br />
2 Emillan. y Legion. ex transverso.<br />
3 Legión. etiam.<br />
4 Toled. got. y Legion. pro substantia. Card. y<br />
Lind. per substantiam.<br />
5 Toled. got. y Les ion. sin nota.<br />
6 Toled. got. y Legion. sin nota.<br />
7 Lind. consobrinus et consobrina , y así siempre.<br />
8 Lind. Hoc.<br />
9 Todas las leyes que hay desde esta hasta la IX.<br />
imlusive del título siguiente faltan en el códice Legio-<br />
49<br />
V. De quinti gradus origine.<br />
VI. De sexti gradus extremitate.<br />
VII. De personis septimi generis , qua legihus<br />
non continentur<br />
infra abnepos , abneptis : ex obliquo fratris , et<br />
sororis nepos , neptis , frater patruelis, soror patruelis<br />
, id est , patrui filius , filiave : consubrinus<br />
7 et consubrina , id est , avunculi et matertera:<br />
filius , filia : amitinus, amitina , id est ,<br />
filius , filia : itemque consubrini , qui ex duabus<br />
sororibrís nascuntur, , quibus adcrescit patruus<br />
magnus , amita magna , id est , avi paterni frater<br />
et soror : avunculus magnus , matertera magna,<br />
id est , avia , tam paterna, quani materna;<br />
frater et soror. Hic 8 plus exponi opus non est,<br />
quam lectio ista declarat.<br />
-V. 9 Antigua. I ° De quantigradus<br />
• •<br />
origine.<br />
uinto gradu veniunt Q ., supra quidem , atavus,<br />
atavía : infra adnepos, adneptis : •ex obliquo fratris<br />
et sororis pronepos , proneptis : fratres patrueles,<br />
sorores patrueles, amitini, amitina , consubrini<br />
, consubrina filius , filia : proprius subrinus<br />
Z1 , subrina , id est , patrui magni , amita; 2<br />
magna , avunculi magni , matertera; magna, filius<br />
, filia. His adcrescunt propatruus , proamita:<br />
hi sunt proavi paterni frater, et soror: proavunculus<br />
, promatertera : hi sunt proavix paterna,<br />
niaternaque frater et soror , proavique materni.<br />
Hac species , nec aliis gradibus, guara<br />
scripta est , nec aliis vocabulis declarara potest.<br />
VI. Antigua. 1s De sexti gradus extreinitate.<br />
Sexto gradu veniunt supra , tritavus , tritavia:<br />
infra, trinepos , trineptis : ex obliquo fratris , ct<br />
sororis abnepos , abneptis , fratres patrueles , sorores<br />
patrueles, amitini, amitina, consubrini, consubrina<br />
, patrui magni , mita " magna , avun-<br />
tiense , por haherle arrancado al;unas hojas.<br />
ro Toled. got. sin nota.<br />
Lind. sobrinos , sobrina.<br />
/ 2 Toled. roe. amitimr:<br />
13 Card. Iii sunt proavi paterni frater et soror. 11xc species<br />
&c. Lind. Hi sunt proavi materna frater a soror.<br />
14 Toled. got. 1-1xc est species , nec aliis gradibus, quam<br />
scripturn est , &c.<br />
15 Toled. got. sin nota.<br />
r6 Taled. got. amitinx.
FORI IVDICVM<br />
50<br />
culi magni , matertera -magna nepos , neptis:<br />
proprii subrinr ñlius, filia, qui consubrini appel-<br />
Quibus ex latere adcrescunt propatrui,<br />
lantur.<br />
proamitx proavunculi , promatertere filius , fi-<br />
et patruus ab amita. Hi sunt abavi pa-<br />
frater, et soror, abavunculus, abmatertera.<br />
terna<br />
sunt abavia paterna maternaque frater et<br />
soror , abavique materni. Hac e quoque explanari<br />
amplius non possunt , quam auctor ipse<br />
seruit.<br />
II.<br />
nI.A4r<br />
VII. De personis septimi generis qu,e<br />
leuibus non continentur 3.<br />
Septimo gradu , qui sunt cognati recta linea<br />
supra infraque, propriis nominibus non appellantur<br />
, sed ex transversa linea continentur fratris,<br />
sororisve abnepos , abneptis , consubrini , con..<br />
subrine filii , negué. Successionis autem idcirco<br />
gradus septem constituti sunt, quia ulterius<br />
per rerum naturam , nec nomina inveniri , nec<br />
vita succedentibus propagad potest.<br />
II. TITVLVS DE SVCCESSIONIBVS.<br />
sorores cum fratribus ,equaliter in parentum<br />
luereditate succedant.<br />
Quod ara luereditatis successione fzlii primi<br />
sunt.<br />
III. Si ata de superiora aut de inferiori genere<br />
directi ordinis persorue clefi terint , tunc<br />
latere vcnientes facultatis accipiant portiones.<br />
IV. Qui succedere possunt in eorum facidtatibus<br />
, qui nec scriptis , nec testibus S11J712<br />
a*ant voluntatem.<br />
V. De successione fi- atrum et sororum , sive<br />
allorum , qui de diversas parentibus generantur.<br />
VI. Si is, qui moritur, avos relinquat vel vias.<br />
VII. Si is, qui moritur, sorores relinquat patris<br />
aut matris.<br />
VIII. Mis; qui moritur, filios fratris val sororis<br />
relinquere videatur.<br />
IX. Quod in 017211CM 4 luereditatem femincbaccipi<br />
del) eat.<br />
X. Item , ut in onmem 5 hcereditatem femina<br />
I. 7 Ilt sorores cumfratribus (equaliter<br />
in parentum hxreditate succedant.<br />
Si pater ve1 mater intestati discesserint , sorores<br />
cum fratribus in onmi parenturn bereditate<br />
absque aliquo óbiectu aquali divisione succedant.<br />
II. 9 Quod in kereditatis successione filii<br />
priori sunt.<br />
In hareditate illius , qui moritur , si intestatus<br />
discesSerit , filii priori sunt : si filii desunt , nepotibus<br />
debetur hareditas : si nec nepotes fuerint<br />
, pronepotes ad hereditatem vocantur : si<br />
yero qui moritur nec filios nec nepotes , seu<br />
patrem , vol matrera relinquit , tunc avus, aut<br />
avia hareditatem sibitnet vindicabit.<br />
Toled. got. y Lind. abpratruus.<br />
2 Card. y Lín.]. Hi sunt abavi materna frater et soror.<br />
}Lec quoque &c.<br />
3 Emilian. Card, y Lind. tenentur.<br />
4 Lind. in mili Ikrreditate.<br />
5 Liad. in onzni h.r1:editate.<br />
accipi debeat , et quod , qui gradu 6 alterum<br />
prarcedit , ille successionem vicinior<br />
capiat.<br />
XI. De successione mariti et uxoris..<br />
XII. De luereditate clericorum et monachorum.<br />
XIII. Vt post mortenz matris , filia in patris<br />
potestate consistant , et quid de rebus JIliorum<br />
agere conveniat patrem.<br />
XIV. Si mater in viduitate permanserít , xqualem<br />
inter filios capiat portionem ; et quid<br />
de rebus filioruna agere conveniat mairem.<br />
XV. Ne uxor sibi vindicet quod maritum cum<br />
servir eius adquisisse constiterit.<br />
XVI. De his , que vir et uxor in, coniugio constituti<br />
conquirere potuerint.<br />
XVII. De parvulo qualiter hareditatem capa':<br />
possit.<br />
XVIII. Qualiter kereditatem parvuli parentes<br />
adsequi possunt.<br />
XIX. De posthumis.<br />
XX. Vt qui non reliquerit filios , faciendi de<br />
rebus suis, quod voluerit, habeat potestatem.<br />
III. Antigua. I ° Si aut de superiori,<br />
aut de inferiori genere directi ordinis<br />
persones defuerint , tunca latere<br />
venientes facultatis accipiant portiones.<br />
Quando supradicte persone desunt , qúe aut<br />
de superiori , aut de inferiori genere discreto<br />
ordine veniunt , tunc i11e persone , que sunt<br />
a latere constitute , requirantur , ut hereditatern<br />
accipiant defuncti , qui intestatus discesserit.<br />
Nam illx persone , que sunt a longinquioribus<br />
" constitute , nihil se extiment ilÍis prioribus<br />
posse repetere.<br />
6 Lind, in gradu , y así en la ley.<br />
7 Card. Antigua.<br />
8 Toled. got. Card. y Lind. ficultate.<br />
9 got. Antigua noviter emendata. Card. Antigua.<br />
lo Card. Nova emendata. Lind. Nov. eind.<br />
II Lind. longioribus.
LIB. IV.<br />
IV. z ' Qui succedere possunt in eorum<br />
facultatibus qui nec scriptis , nec<br />
testibus suam alligant,voluntatem.<br />
•<br />
e successionibus eorum qui sic moriuntur , ut<br />
nec donationem , nec ullum faciant testamentum,<br />
nec prxsentibus testibus suam ordinent voluntatem<br />
, qni gradu illis proximi fuerint , eorum obtinebunt<br />
lizreditatem.<br />
V. 2 De successione fratrum et sororum,<br />
sive illorum, qui de diversis parentibus<br />
generantur.<br />
Qui fratres tantummodo , et sorores relinquit,<br />
in eius hxreditate fratres, et sorores zqualiter succedant<br />
, si tamen unius patris et matris filii esse<br />
videantur. Nam si de alio patre, ve1 de alia matre<br />
alii esse. noscuntur , unusquisque fratrís sui,<br />
aut sororis , qui ex uno patre , vel ex una matre<br />
sunt geniti sequantur hxreditatem. Filii tamen<br />
, qui ex diversis parentibus 3 et una mane<br />
sunt gemid , ad capiendam maternam facultatem<br />
xquali successione deveniant. Similiter quoque,<br />
et hi qui de diversis matribus et uno patre oriuntur<br />
, divisionis ordinem teneant.<br />
VI. 4 Si is , qui moritur, ayos relinquat,<br />
vel avias.<br />
Quotiens qui moritur , si paternum'avum et<br />
maternum relinquat , tam ad avum paternum,<br />
quam ad avum maternum hxreditas mortui universa<br />
pertineat. Si autem qui moritur , avum<br />
paternum et aviam maternam reliquerit , xquales<br />
portiones : ita quoque erit , si paternam<br />
et maternam aviam qui moritur , relinquere<br />
videatur. Et hxc quidem xquitas portionis<br />
de illis rebus erit , quas moraras conquisisse cognoscitur.<br />
De illis vero rebus , quas ab avis vel<br />
parentibus habuit , ad ayos directa linea revocabunt<br />
s.<br />
VII. Si is , qui moritur , sorores relinquat<br />
patris , aut matris.<br />
Qui moritur , si tantummodo patruum 6 et amitain<br />
, hoc est , patris fratrem aut sororem ,<br />
ve avunculum et materteram , hoc est , matris<br />
jratrem vel sororem relinquit, et intestatum eum<br />
Carel. y Toled. got. Antigua.<br />
Emilian. Card. y Lind. Fls. Chds. Toled. got. Fls. Cindasvindus<br />
Rex. Noviter einendata.<br />
3 Emilian. y Card. patribus.<br />
4 Emilian. Card. y Toled. got. Fls. Glosus. Recesvindus<br />
Rex.<br />
5 Card. revocaba. Lind. revocabitur hzreditas mortui.<br />
6 .En todos los códices grSti,os y en el impreso de Lind.<br />
faltan las palabras yue van de cursiva.<br />
7 Toled. sor. Noviter emendata. .Emilian. Flavius Cindasvindus<br />
Rex.<br />
8 Card. aut.<br />
9 Card. otnnes.<br />
TITVL. II. 5<br />
obiisse contigerit , xquali jure succedant in hxreditate<br />
defuncti.<br />
VIII. Antigua. 7 Si is , qui moritur,<br />
fijos fratris , vel sororis relinquere<br />
videatur.<br />
moritur, si fratres 8 et sorores non relique-<br />
-rit et .filios fratrum vel sororum reliquerit; si<br />
ex uno fratre sit unos filius , et ex alio fratre<br />
ve1 sorore forsitan plures , omnem 9 ha:red:ratera<br />
defuncti capiant , et xqualiter per capita dividant<br />
portiones.<br />
IX. Flavius Cintasvintus Rex.<br />
Quod in omnem kereditatem fen;ina accipi<br />
debeat.<br />
Fernina ad hxreditatem patris aut matris , avorum<br />
vel aviarum , tam paternorum quam maternorum<br />
, et ad hxreditateni fratrum vel sororum<br />
, sive ad has hxreditates , qua: a patruo vel<br />
a filio patrui , fratris etiam filio vel sororis relinquuntur,<br />
xqualiter cum fratribus venial. Nam<br />
iustum omnino est , ut quos propinquitas natura;<br />
consociat , hxreditarix successionis ordo non<br />
dividas.<br />
X. I° Item ut in omnem kereditatem<br />
fi mina accipi debmt , et quod<br />
gradu alteram pr,ecvdit , üle succes-<br />
SiOnC172 vicinior capiat.<br />
Has hxreditates , qua' a materno genere venientibus<br />
r r , sive avunculis , sive consubrinis,<br />
seo materteris relinquuntur , etiam fémina: cum<br />
illis , qui in uno propinquitatis grado a•quales<br />
sunt , nualiter partiantur. Nair. omnem Exreditatem<br />
, qui gradu alterum prxcedit, oblineat.<br />
XI. Antigua. De successione mariti et<br />
uxoris.<br />
Maritus et uxor tunc sibi hxreditario jure succociant<br />
, guando nulla adiinicas usque ad septimum<br />
gradum de propinquis eorum , vci parentibus<br />
inveniri potuerit 2.<br />
ro Legion. Card. Toled. got. y Lind. Antigua.<br />
r Emt7iwz. venient,:s, sive ab avunculis &c.<br />
z En el Emilíanense contimia así esta ley: Si quis vir<br />
uxorem duxerit , et post connubium ab: luid ex rebus adquisiera<br />
, in extremis ex ambobus unus , quaitter<br />
ex rebus medietas licitum habere habeat , religuit vero<br />
medietas vivens vindicatur. Quod si libros habucrint in<br />
eius memoria medietatem pessieteant , ut ;mil qui prius<br />
obiit prxcipimus ex canoniaa senteniia quintain partem<br />
ex rebus Deo offerant , reliquas vero liL ri liabeant.<br />
han corregido algunos yerros de.' aris:nal : pero no es<br />
hacer lo mismo coto los que :ruedan , no habiendo<br />
liado esta adicion en n;;:sun otro códice.<br />
G
52<br />
Ureditate clericorum,et mo-<br />
XII. r De<br />
nachorwm•<br />
Clerici, ve] monachi , seu sanctimoniales , qui<br />
ad septimum gradum non reliquerint<br />
usq,,,<br />
des<br />
,<br />
et sic morilmtur , ut nihil de suis faculredes<br />
ordinent , ecclesia sibi , cui servierunt 2,<br />
eorum substantiam vindicabit.<br />
XIII. 3 Vt post morNin matris<br />
.patris s potestate consistant , et quid<br />
de rebus filioritlla agere conveniat<br />
patrew.<br />
Marre 6 mortua , filii in patris 7 potestate consistant.<br />
Quod si marito sUppreste 8 uxor forsitan<br />
moriatur , filii qui sunt ex eodem coniugio procreati<br />
, in patris potestate persistant , et res enrum<br />
si novercam non 9 perduxerit , ea condicione<br />
possideat , ut nihil exinde aut vendare<br />
, aut evertere , aut quocumque pacto alienare<br />
prxsumat, sed omnia filiis suis integra et<br />
intemerata conservar. Fructus tatuen (mines cum<br />
filiis suis pro suo iure r ° percipiat , et una cum<br />
ipsis filiis suis communibus consummat expensis.<br />
Quod si pater novercam superduxerit , quia<br />
valde indignum est , ut filii patris potestate<br />
val gubernatione relicta , in alterius tuitionem<br />
deveniant, filios saos pater ille , qui novercam<br />
duxerit , non relinquat ; sed filias et res enrum<br />
iuxta superiorem modum tuitionis ordine<br />
regar. Ita tatuen , ut inventarium de rebus fi-<br />
Legion. 91 Card. Antigua.<br />
Lind. deservierint.<br />
3 Lrj, i,m. Antigua noviter emendata. Card. Antigua.<br />
4 Card. patris.<br />
Card. mat ris.<br />
6 Card. patre mortuo.<br />
7 Card. matre.<br />
8 Lejion. supprestite. Lind. superstite.<br />
9 got. Legón. y Card. superduxerit.<br />
lo Emilian. labore.<br />
-1 1 Lind. serrare.<br />
Emilian. Card. y Lind. agraden : si tatuen voluerit.<br />
Toled. got. superduxerit. -<br />
I 4 Lo el Emilian. en Card. y en Lind. re aii'ade la siguiente<br />
cldusula: Qui ameno novercam superduxerit , munes<br />
facultates maternas filiis mox reformet; ne dum filii<br />
cum rebus suis ad domum transeunt alienara , novercx<br />
sua: vexentur iniuriis. Eadem quoque de avis , nepotibusque<br />
et neptibus forma servetur &c.<br />
15 Entre esta ley XIV. y la antecedente se halla otra<br />
en el códice Legionense , que está tambien traducida en<br />
los códices castellanos , y es como se sisee:<br />
XIV. Itent ut post mo•tem matris filii in potestate patris<br />
maneant tuendi , etiam si novercam pater superduxerit<br />
; et quid de rebus filiorum conveniat pater<br />
insta superiorem legan.<br />
In lege enim anteriore sancitum est , ut matre mortua,<br />
si pater nora duxerit novercam, filii in patris potestate cum<br />
omnibus rebus maternis tuendi maneant , usque ad tempus<br />
nuptiarin, et usufructuario emú filiis siiis de ipsa rescula<br />
pro suo iure percipiat, et una cum ipsis filiis suis coalmunibus<br />
consummat expensis : dum yero ad nuptias venerint<br />
, vel XX. annos ímpleverint xtatis, mediano ex eadem,<br />
quam unuinguenique contigerit de rebus maternis , pateo-<br />
FORI IVDICVM<br />
liorum suorum manu sua conscriptum coram<br />
dice, vel hxreclibus defunctx malieris strenue fa:<br />
ciat , et tala se placiti cautione in hzredum illorum<br />
nomine constringat quibus tutela ipsa pertinere<br />
, si pater defuisset , legitime poterat : ut<br />
nihil de filiorum suorum rebus evertat , sed et<br />
filiorum suorum vitam sollicito voto vel actu<br />
salvare " intendat , et res eorum absque<br />
aliqua perditionis :diminutione tuendas accipiat<br />
12 . Quod si pater ipse , qui novercam duxerit<br />
r 3 , tuitionem suscipere filiorum noluerit,<br />
tunc a iudice propinquior ex matre tutor est<br />
eligendus , qui tuitionem pupillorum accipiat.<br />
Quum vero filius duxerit uxorem , aut filia maritum<br />
acceperit , statim á patre de rebus materiiis<br />
percipiat portionem , ita ut usufructuar<br />
rio jure patri tertia relinquatur. Pater autem,<br />
tam filio quam filia , quum XX. annos impleverint<br />
xtatis , mediara ex eadem, guau-1 unumquemque<br />
contigerit de rebus maternis , restituat portionem<br />
, etiam si nullis fuerint nuptiis copulati.<br />
Medietatem yero dum vixerit pater sibi vindi_<br />
cet , filiis post obitum relinquendam 14 . Eadem<br />
quoque et de nepotibus forma servetur. Quod<br />
si pater de his rebus aliquid everterit , aut si<br />
super tempus, quod constitutum est, res filiorum<br />
tenere prxsumpserit , omnia de rebus eius illis<br />
filiis de cuius matre res esse videntur, reddencla<br />
sunt , et omnimodis sarcienda,<br />
XIV. Antigua. is Si water ira viduh.<br />
tate permanserit, xqualenz iuterfilios<br />
restituat rationem, et medietatem in sua habeat potestate<br />
dum advixerit , et nihil exinde vendere , aut donare, veI<br />
evertere przsurnat filiis ex eodein coniugio natis integrara<br />
et intemeratam post obitum relinquendain. Si certe patee<br />
novercam superduxerit, ita decretum in cadena lege, ut fila<br />
acceptam a parre oinnem maternam hxreditatem ad alienara<br />
transeant potestatem tuendi =ro omni filcultate spreta pa-<br />
tris cura vel tuitione. Quia valde indignum et horrendunt '<br />
nostra peispexit clementia esse facturn , dum óbliti sunt<br />
Salomonem dicentem quare seduceris, fili mi, ab aliena;<br />
et fbveris signum alterius Et iterum : qui subtrahit sea,<br />
vel aliquid a parre suo , vel matre , et dicit hoc non esse<br />
peccatum , particeps homicida est. Et iterum oculus qui<br />
subsannat patrem , et despicit partum matris sua , efliodiant<br />
eum corvi de torrentibus , et comedant illum filii<br />
aquilx. Necnon et illud melius est enim ut filii tui te<br />
rogent , quam te respícere ad manus filiorum tuorum : idcirco<br />
nimium et incongruum et indigne forte perspexit<br />
talia fiera nostra gloria , dum absque rationis dogma<br />
talio decreverunt dispendia ut ipsi lucrum de rescula<br />
filiorum alienorum habeant , qui nullam eum nutríendi habeant<br />
penuriam ; sed patri generant damnum , qui debuerunt<br />
per filiorum gaudium. Deo igitur nitente contra huius<br />
seriem legis secunduin sacrarum scripturarurn , nostra<br />
recolente illud obiicimus , quod hymnidicus ille dixit<br />
David : sicut pater miseretur filiorum , sic misertus est<br />
dorninus timentibus eum : de quo etiam Salomon<br />
filius sapiens doctrina patris. Et iterum : fila,suscipe senectam<br />
patris tui , et ne contristes eum in vita illius. Et<br />
iterum : qui diligit filiara suum , frequentat al ga fiagellum,<br />
ut lxtetur in novissimo eius : qui doces filium suum, laudabitur<br />
in íllo, et in medio domesticorum glorificabitur in<br />
illo : qui docet filium suum, in ccelum mina inimicos , et<br />
in medio amicorum glorificabitur in illo mortuus est pater<br />
illius , et quasi non est mortuus, simile enim relinquit<br />
post se: in veta sua videbit , et lxtatus est in illo t et in<br />
obitu suo non est contristatus , nec confusas est coram
LIB.;<br />
capiat prtionem, et , quid de rebusfiliorum<br />
cigére'convenuirmatrem.<br />
Mater j , si in viduitate permanserit , xqualem<br />
inter filios mos ? id est , qtialem unnúsquisque<br />
éx filiis usufructuario 2 iure de facultate mariti<br />
habeat portionem , quam usque ad tempus vitx<br />
suX usufructuario•• iure possideat. Ceterum nec<br />
donare , nec vendere , nec uni ,ex filiis conferre<br />
prxsumat. Quod si eam filii portionem ipsam<br />
matrerri everteke, sea per negligentiam, sive per<br />
odium forte perspexerint ; ad comitem civita7<br />
tis , aut ad iudicem referre non differant ut<br />
matrem sua 3 contestatione commoneant , ne res<br />
quas usufructuarias accepit,.evertat. Nam usura<br />
fructum quem ipsa fuerat perceptura , date<br />
cui voluerit filio vel filia , non vetetur. Sed et<br />
quod, de ipso usu sibi debito- iuste conquirere<br />
potuerit , faciat .quodeumque illi omnimodis.iustissime<br />
placuerit. Verum si ex ea usufructuariá<br />
portione-aliquid probatur eversum , filiis post<br />
mortem matris de eius facultatibus sarciatur;Post<br />
obitum yero matris portio mater accepe4<br />
rat, ad filios xqualiter revertatur, , quia non possunt<br />
de paterna hxreditate fraudari. Quod si mater<br />
ad alias nuptias_fortasse' transierit , ex ea.die<br />
usufructuariam portionem , quam de bonis ma./riti<br />
fuérat consequuta , filii -inter reliquas res<br />
paternas , qui ex eo , nati sunt coniugio, vindicabunt.<br />
..M uxor sibi vindica . quod ma-<br />
- ritum cum servis eius adquisisse con-<br />
. stiterit.<br />
Maritus si cum servis uxoris sux aliquid adquisierit<br />
, vel in expeditione aliquid lucri fuerit<br />
consequutus , nihil exinde uxor a viro suo prxsumat<br />
repetere, nec ipso vivente , nec post eius<br />
obitum : sed vir , qui uxorem suam secundum<br />
sanctam scripturam habet in potestate , similiter<br />
et in servis eius potestatem habebit ; et omnia,<br />
qua cum servis uxoris sux vel suis in expeditione<br />
adquisivit , in sua potestate permaneant. Pro<br />
eadem scilicet ratione , quia si ipsi servi , dum<br />
cura domino suo in expeditione conversabantur,<br />
inimicis ; reliquit enim defensorem domus contra inimícos<br />
, et amici reddentem gratiam. Dum igitur hxc talio<br />
metninit nostra gloria excelentissima , quz a domino per<br />
ora vatum suorum filerunt promulgata; nostra ratum duxit<br />
serenitas tantis obtemperare prxceptis , domino ordimlte<br />
, huic addere nitimur legem , ut spretis quz digna<br />
non sunt posita , Innectimus quod omnibus a domino patuit<br />
ordinata. Vnde omnibus ad regni nostri ditionetn pertinentibus<br />
counnonetnus per huius nostri serien decreti, ut<br />
deinceps sicut est iustitix , et sacra scriptura docet , huius<br />
novellx sanctionis custodiatur forma disciplina , ut post<br />
modem uxoris quisquis ille superduxerit novercam , filii<br />
qui de eodem coniugio nati sunt , in patria potestatem et<br />
gubernationem permaneant cum omnibus maternis : quia<br />
valúe indignum est, ut filii , patria gubernatione ve1 potestate<br />
relicta , in alterius tuitionem deveniant. Sed ut<br />
instituimos , pater dum novercain duxerit, filias suos una<br />
cum peculio materno iuxta superiorem legis modem tuitionis<br />
orclinem regata Ida tatuen orclinamus inventarium<br />
TITVL.<br />
53<br />
aliquid acImisiSsent forte damnosum, ille qui eos<br />
seturh duxerat , et el aliquid fecerant augmenti,<br />
ipse pro . eis , et responsum daturus esset et cornpositionem<br />
, si culpabiles fuissent inventi. Vade<br />
bene iubetur , ut sicut lucrum ita et damnum<br />
ad se dominus noverit pertinendum.<br />
XVI. Flavius glóriosus Recesvintus<br />
Rex<br />
_De his qua vir et uxor in coniugio<br />
- constituti conquirere potuerint.<br />
Dum cuiuscumque dignitatis aut mediocritatis<br />
mariti persona uxori fuerit nobiliter atque<br />
competenter .aditincta , et pariter viventes aliquid<br />
augmentaverint , vel in quibuscumque rebus<br />
quippiam profiigasse. 6 visi fuerint , atque<br />
proveniat., .ut onus ex eis maiorís rei et facultatis.<br />
domings .sit, de omnibus augmentis, et profligationibus<br />
pariter conquisitis , tantam partem<br />
unusquisque obtineat quantam eius facultatem<br />
fuisse',Umnimodis sibi debita vel habita possessio<br />
manifestat.. Ita ut si xqualis abunclantix domini<br />
, •pro.:parvis rebus contentionis intemperantiarn<br />
non: adsumant. Quia difficile est , ut in<br />
tanta xquitate facultas eorum possit xquari, ne<br />
in cpioc.unnque videatur una pars alteri superesse.<br />
Narra si evidenter unius facultas alterius possibilitatem<br />
transgredi videatur , ut superius clicturn<br />
est , iuxta quantitatem debita possessionis<br />
erit et divisio portionis , quam sibi post uniuscuiuscumque<br />
.mortem vindicabit persona supprestis<br />
, et aut filiis suis ata propriís relinquat bxredibus<br />
, aut certe de ea Lacere quod voluerit,<br />
licentiam habebit. Eadem quoque ordinationis<br />
forma , tam in viril (luan' in uxoribus , erit omnimodis<br />
observando. De illis autem rebus , quibus<br />
in amborum nomine inveniuntur scripturx<br />
confectx, iuxta conditionem ipsius scripturx, pertineat<br />
illis et divisio rei, et possessio iuris. Qucd<br />
vero maritus , aut de extraneorum lucris , aut<br />
in expeditione publica conquisivit , aut de principis,<br />
vel patroni, atque amicorum conlatione promeruit<br />
, filii vel hxredes eius ad integruin sibi<br />
de rebus filiorum suortun manu sua conscribat coram indice<br />
ve1 h¿eredibus defunctx mulieris strenue et fideliter faciat.<br />
Talis vero placiti cautio in hxredum suorum nomine<br />
conscribatur, , quibus tutela ipsa pertinere videtur legitime,<br />
si pater defuisset , ut nihil de ipsis filiorum suorum rebus<br />
pater everteret , sed filiorum vitam sollicito voto ve1 actu<br />
salvare intendat , ct res eorum absque aliqua diminutione<br />
perditionis tuendas accipiat. Quod si pater ipse qui novercam<br />
duxerit , tuitionem filiorum suscipere noluerit , tuno a<br />
iudice tutor requirendus est , quomodo lege superiore dicitur.<br />
Legion. Mulier , si post mortem mariti in viduitate<br />
permanserit.<br />
2 Legion. usufructuarias de facultare.<br />
3 Leguen. y Luid. suam.<br />
4 Card. Antigua. Lrsion. Antlqua nov iter emendata.<br />
Tolcil Flavius<br />
s Legion. Antigua noviter emendata.<br />
gloriosos Recesvintus.<br />
6 Legion. proffigantes.
'F O R I<br />
quod exinde voluerint iudica+,<br />
rinchcabunt , aut plenam potestatern hábee<br />
, licentcr 1 illis<br />
re. Similis cric et de mulieribus conditio, si quo-:<br />
ruincumque numere videantur aliquid percepisse.<br />
XVII. 2<br />
Flavius Recesvintus Rex .<br />
nto qualiter li,ereditatent capere<br />
pary<br />
possit.<br />
Interdum rem dubiam, nisi ratiocinationis disceptatio<br />
deducat in lucem , frequenter hanc ambiguitas<br />
prxcipitat in errorem. Contendunt narn7<br />
que plurimí , si genitus infaus, non longe defunctus,<br />
hxreditatis possir parentum jura sortiri: quo,<br />
runa litibus hos modos ponit ratio. Mturx origo<br />
ita condita manes, talique usu decurrit.,<br />
15 qui nascitur, prius aliud quam se suscipientem<br />
capiat 4 lucem , ut: de tenebris genitalibus pro7<br />
diens, illarum rerum sentiat tactum, quarum hunc<br />
partibus constat esse concreturb. Quo, ergo, ordine,<br />
libere capiat hxreditatem terren 3 possessionisl<br />
qui vix extrema: cepit prímordia lucís? Quique<br />
sortitus vix est usum elementorunt , quibás.con+<br />
•cretus est , quomodo sortietur bona rerum , ad<br />
quarun-, deminitun natus non est ? quemque non<br />
hxreditabit producta lux coeli , 'qualiter morte<br />
contraer= improvisa ditabit porteo mundi? qua,<br />
ve eliam ratione aggredietur viventium iura , cui<br />
vicinius fuit , mortem adisse• guara vitam? Sicque<br />
naufragus in medio lucis angustias mo. .x genitales<br />
exiit, rnox fatales relapsus est in tenebras. Vt ergo<br />
et proximis parentibus ad successionem •huins<br />
aditus reseretur , et ipsa defuncti vita comprobetur<br />
, si vere sil clara vita , atque hanc ipsam<br />
Hect parvi temporís vitam comitetur eterna=<br />
participatio vitae , non aliter in utroque scxu hxreditatem<br />
capiat qui nascetur 6 , nisi post nativitatis<br />
°rutin, et sacri baptismatis gratiam consequatur<br />
, et decem dierum spatiis vixisse probetur,<br />
ut successoris patris vel matris persona, qua' per<br />
hunc parvulum terrena: cupít hxreditatis adquirere<br />
commoda , ante morituro eterna: mansionis<br />
prxparet vitam , et ita demum adsequitur 7 viven;<br />
cum rebus labentibus torram. Sicque salutara<br />
commercio dum hwredirat ille coelum, hxreditet<br />
iste solum 8 : dum illi providentur adire<br />
coelestia , isti permittantur adire terrena : dum-,<br />
cine adsequitur ille vitalia , conq.uirat iste cadu-<br />
1 licentia.<br />
/ En el Toledano sótiro falta esta ley XVII.<br />
3 Card. Fls. Chds. Antigua. Liad. FLS. GLS. RCDS,<br />
Rex.<br />
4 adsumat aere111. Card. y Lind. adsumat 11xredem.<br />
5 Liad. monis contractu.<br />
6 Legion. y Liad. nascitur.<br />
7 Le g ion. .7 , Lind, adsequitur.<br />
8 Card . ti Lord.sxculum.<br />
9 Lind. -terrena huius non ponla possidere<br />
teas comparato iure, caleste lucrunn Lgion.<br />
reno saltim.<br />
o Card. Recesvindus, Legion.<br />
, terreno salpossidere,<br />
ter-<br />
Cindasvindus<br />
V D I C V'M<br />
c-a.;,ur etsi defunctus terrenum 9 ill5 non ponla<br />
possidere terrnus, saltim lile coelestem lucrum<br />
valeat obtinete:<br />
XVIII. Flavius Cintasvintuá Rex 1°1<br />
Qualiter kereditate.n;<br />
adsequi possunt.- .<br />
par,vud parentes<br />
Patre defuncto, si frlius filiave_decem sive anTplius<br />
, vel infra diebus vivens ". et baptizatus<br />
ab hac vita discesserit , quidquid el de faculta,<br />
te patris competere. poterat , mater .sibi debeat<br />
vindicare. Itemque , matre defuncta , non autor<br />
defuncti fui portiortern pater -obtineat , nisi<br />
turn filium , filiamve decem diebus, sive amplius<br />
vel infra vixisse r, fuisse baptizatum eddceat:<br />
Ita ut pater aut mater, quibus isla successio com,<br />
petit , si filios non reliquerint , integrartuet:in,<br />
temeratam eamdent luctuosam ,hxreditatem, di,<br />
videndam omnibus nepotibuS, derelinquant.,:Nee<br />
meliorandi querncumque-nepolum amplius quam<br />
de tertia parte huius rei habeant potestatem;<br />
Nam si ecclesiis vel libertis. r .seu .cuilibet lar,<br />
,airi de eadem fatultate voluerint , de quinta<br />
tantum pa-rte, secundum superiorem legem,<br />
testatem habebunt. ,Sin nec ne+<br />
potes, nec pronepotes supprestes .1,4; extiterinti<br />
quod de c-adem facultate facere vol indicare-vo-4<br />
luerint , habeant potestatem. Quod si intestati.<br />
discesserint 'S genitores , tttnc alii pirentes defuncti<br />
patris vel manis , qui gradu proximiores<br />
fuerint , prxdictain facultatem proculdubio consequantur.<br />
Ita ut , mortuo filio , si pater qui fi,<br />
lü defuncti successionem ceperit , intestatus<br />
cesserit , hxred.lbus patris ex lege propinquioribus<br />
cadena facultas perrineat. Similiter etsi mater<br />
luctuosam filii defuncti hxreditatem ceperix<br />
, et intestato, discesserit , ,omnis successio<br />
eius eadem facultate ad propinquos mulieris hxredes<br />
pertinere debebit , ea •conuitione servato,<br />
ut nepotes ex filio vel filia , qui patre vel marre<br />
supprestite mortui fuerint , integran] de rebus<br />
avi vol avix, quam fuerant pater eorurn -vel<br />
ter , si vixissent , babituri , percipiant portionem;<br />
Quod si tilius , babeas uxorern et filias , patre<br />
vivente , discesserit r 7 antequam el pater suus<br />
omnem portionem , qux el cuntingebat, imples.;<br />
set ; et " filii quos reliquerat, vivente ovo, mor -<br />
Rex , noviter ernendata.<br />
1 doled. got, vivens ab hac vita,.<br />
12 :l'oled. got. vixisse edoceat.<br />
1 3 Card. y Legion. subteriorem.<br />
Card. superstites.<br />
a 5 Lind. decesserint.<br />
16 L'anillan. y Card. omnis successio eiusdem facultatis.<br />
Lcsion. eiusdem hxreditatiS.<br />
1 7 E7-7-21Zi71. y Lind. discesserit.<br />
18 Este lugar se ha emendado por: el Lind. , porque en<br />
todos los MSS. está viciado. El de Card. dice así: et ipse<br />
sine patre aut cota eo vivens. El Legion. : et ipse cum patre<br />
vivens filias quos relinquerat vivente ayo. El Vigil. y<br />
los domar: et ipse cuna pairo vivens fdios reliquerit.
LIB. IV.<br />
tui fuerint, tunc fila relicta hoc tantum recipiat,<br />
quod in maritum pater antea sequestravit. Nec<br />
plus illa vidua a socro vel cognatis requirat. Si<br />
yero filius cum patre in commune vivens 2 nihil<br />
ab eo portionis acceperit , tunc illa vidua<br />
tantummodo accipiat , quod el tempore nuptiarum<br />
maritus eius donationis titulo 2 noscitur contulisse.<br />
Si yero filius patris 3 servans obedientiam,<br />
res , quz el de materna successione competebant,<br />
patrem possidere permiserit , et postmodum eamdem<br />
facultatem filio debitam, quam pater possidebat<br />
, idem filius uxori sux , vel cuicumque<br />
concesserit , firma talas donatio in nomine uxoris;<br />
vel cuíuscumque conscripta manebit , si temen<br />
filios 4 de eodem viro non habuerit. Nam si filii<br />
supprestes extiterint , ordo superioris legis erit<br />
incunctanter servandus.<br />
XIX. Flavius Cintasvintus Rex S.<br />
De- Posthunzis.<br />
Divina principatus quodamrnodo peragimus vicem<br />
, quum necdum .genitis-misericordix ponigimus<br />
opem. Ideoque quum 6 vir prxventus sorte<br />
fatali, foetu gravidam cura filiis relinquit uxosem<br />
, eum qui nascetur postmodum cum teteras<br />
qui nati sunt , fieri.censemus hzredem. Quod<br />
si nusquam forte reliquerit sobolem , et suam<br />
quibuslibet donaverit facultatem , quarta rerum<br />
eis- portio dividenda servetur. Tres yero partes,<br />
quz supersunt , posthumus absque dubio sortietur.<br />
Quod si vir et uxor in coniugio positi , antequam<br />
filios habeánt , invicem sibi unus in alterius<br />
nominé dé facultate proprio donationis faciunt<br />
scripturam , et post huius testationis ordi-<br />
TITVL. III.<br />
S S<br />
nem filios talibus habere .contingat , talas parentum<br />
testatio, si filii ipsi supprestes extiterin t , omnino<br />
non valeat , sed ex toto huius tam indiscreta'<br />
ordinationis voluntate disrupta , debitara<br />
sibi onmem parentum facultatem filii capiant et<br />
adsumant : de quinta tantum parte parentibus,<br />
si aliquid inde testasse contigerit , potestate concessa<br />
7 habebunt. Ceterum si unus ex arnbobus,<br />
id est , vir aut uxor , antequam unith copula}<br />
societatem adirent , quicumque ex ambobus in<br />
alterius nomine scripturam de rebus suis probatus<br />
fuerit conscripsisse , omni vigore valitura persistat<br />
et talas testatio per eorum vocem qui<br />
postea ex illis nati fuerint , non erit ello modo<br />
convellenda.<br />
XX. Flavius gloriosus Cinthasvintus<br />
Rex 9.<br />
.Vt qui non reliquerit filos , faciendi de<br />
rebus suis quod voluerit , habeat potestatem.<br />
Omnis vir ingenuus atque femina , sive nobilis<br />
,. seu inferior , qui filios , vel nepotes aut pronepotes<br />
non reliquerit , faciendi de rebus suis<br />
quidquid voluerit indubitanter licentiam habeat<br />
r °, nec ab aliis quibuslibet proximis, ex superiori<br />
vel ex transverso venientibus , poterit ordinatio<br />
eius in quocumque convelli. Quia recta<br />
linea decurrens non habet originem , qua' cum<br />
successione natura hxreditatem possit accipere.<br />
Ex intestato autem , iuxta legum ordinem , sibi<br />
r r debitam hxreditare poterunt iure successionem.<br />
III. TITVLVS DE PVPILLIS, ET EORVM TVTORMVS.<br />
1. Quod utroque relictus parente pupillus vocetur.<br />
II. Ex quo incipient computara anni in actionibus<br />
pupillorum.<br />
I. Flavius Cintasvintus Rex '3.<br />
Quod. utroque relictus parente pupillus<br />
vocetur.<br />
Discretio pietatis est sic consultum ferre mi-<br />
Card. afiade: aut sine ipso.<br />
2 Legion. titulo dotali.<br />
3 Lind. patri.<br />
4 Legion. y Liad. filii de eodem coniugio non fuerint.<br />
S Card. alinde: Noviter emendata. Legion..Antiqua. Toled.<br />
got. Flavius Cintasvintus. Liad. Flavius Gandernarus<br />
rex.<br />
6 Legion. y Liad. quicumque vir.<br />
7 Toled. got. Legion. y Lind. concessa. Ceterum.<br />
8 Lind. consistat.<br />
III. Qualiter pupillorum tutela suscipiatur, vel<br />
de rebus eorum, qu,e pars tutoribus detur 11..<br />
IV. Ne tutores ab eis quos in tuitione habent quascumque<br />
scripturas extorquere prxsumant.<br />
noribus , ut iustx possessionis dominum sustinere<br />
damna non patiamur. Ob hoc licet hactenus , a<br />
patre tantum relicti filii parvuli , pupilli nuncuparentur<br />
1 4 : temen quia non minorem curam<br />
erga filioruni utilitatem matres constat frequenter<br />
impendere , ideo ab utroque parente , hoc<br />
9 Enzilian. y Card. Flavius Glosus. Recesvindus Rex.<br />
Legion. Antigua. Ervigius Rex. Toled. got. Flavius<br />
riosus Cintasvintus. Lind. Fls. Rcds. rex.<br />
o Legion. y Liad. habebit.<br />
r Legion. debitam sibi hzreditatem poterunt iure successionis<br />
habere.<br />
12 Legión. debetur.<br />
5 3 Card. Antigua. Legion. Antigua noviter emendata. Toled.<br />
got. Flavius Cintasvintus. Liad. Es. Chds. rex.<br />
14 Liad. nuncupentur.
5 6<br />
est , patre vel rnatre infra quindecim<br />
I annos fi,<br />
lios post mortem relictos , pupillós per, hanc<br />
deceni i mus nuncupandos.<br />
II. Flavius Ciritasvintus Rex .<br />
.E-t- quo incipient computari anni in actionibus<br />
pupillorum.<br />
Quotiens de amissione rerum intentio vertitur,<br />
Mos annos in pupillorum actionibus computandos<br />
esse censemus, quibus parentes ipsorum , pater<br />
videlicet aut mater , re caruisse noscuntur:<br />
id est , ut ex eo tempore cum pupillaribus ennis<br />
ad quinquagenarium numerum surnma pertendat<br />
, de quo a prxdictis corran parentibus 3<br />
esse rem constat amissam. Sin vero parentes pudum<br />
viverent, teca per triginta zumos amise-<br />
/int, pupillus propter 'loe ultra loqui non poterit.<br />
III. 4 Qualiter pupillorum tutela suscipiatur<br />
, ve! ele rebus eorum gít,:t.<br />
',ars tu.torius detur. . .<br />
Si parre mortuo in minori xtate filii relínquantur,<br />
, meter corran tutelam, si voluerit , suscipiat,<br />
si temen in viduitate permanserit. Ita ut de rebus<br />
filiis debitis inventarium faciat , per quod<br />
postmodum filii hxreditatem sibi debitam quxrant.<br />
Quod si meter alium maritum acceperit,<br />
et aliquis de filiis iam ad perfectam, id est, usque<br />
ad viginti s annorum perveniarxratem, ipse<br />
iuniores fratres sua tuitione defendat , et res eorum<br />
nec ab ipsis , nec ab aliis permittat everti,<br />
nec aliqua negligentia deperire. Quod<br />
ipse forte consumpserit , aut vendiderit , vel donaverir<br />
, aut per negligentiam suam perire permiserit<br />
; quum fratres adoleverint , ea qux per<br />
negligentiam ipsius perierint, de sua illis portione<br />
restituat. Cui temen de fructibus ad victum<br />
prxsumendi partem decimam non negamus , ut<br />
non hxc , qux debet minoribus reservare, nimiis<br />
evertat expensis. Si quas vero de suo pro communibus<br />
necessitatibus aut negotiis expensas fe,cerit<br />
, facta prxsente indice ratione , de ea qux<br />
ipsis a parre comMunis relicta est substancia,<br />
quod expenderir consequatur. Quod si fratres eius<br />
xtatis ve1 meriti non fuerint , qui defensionem<br />
suscipiant orphanorum , tune patruus vel patrui<br />
filias tutelx , qualem de fratribus .constituimos,<br />
conditionem suscipiat. Quod si nec patruus, nec<br />
patrui filias , qui digne tutelam suscipiat orphanorum<br />
fuerit , tunc tutor ab' aliis parentibus . in<br />
prxsentia iudicis elicratur. Et sive meter tute-<br />
idnd. XXV.<br />
Toled. got. Flavius Cintasvintus.<br />
3 Legion. y Cal ..1. parentibus , e xcepto tricennali obiectione<br />
ron constiteri t thisse amisaun. •<br />
4 Lgían. Fls • Gls.- Suintls. Rex. Antigua noviter emendata.<br />
Card. Antiquu. Nova. Liad. Antigua.<br />
FORI IVDICVNI<br />
laM , sive quicumque susceperit, prasentibus tes,<br />
tibus vel propinquis , de omnibus rebus quas<br />
pater reliquit , .brevis factus trium vel quinque<br />
testium subscriptione firmetur, et prasentibus ipsis<br />
, qui ad brovem faciendum testes interfuerint,<br />
Episcopo aut Presbytero , quem parentes elege,<br />
rint , brevis commendetur, minoribus dum adoleverint<br />
reformandus. Statuentés etiam, ut si qua<br />
contra minorum personas adversa accesserint actiones<br />
, his intentionibus tutor , si voluerit 6 , de,<br />
beat parare responsum. Certe si neglexerit , re,<br />
petenti qua postulat a indice restituantur : salvo<br />
tamen minorrim negotio, dum adoleverint, ad<br />
integrum reformando. Ele vero qui ad prasens<br />
rem ipsam petere coepit, si in iudicio, dual ipse<br />
minor adoleverit , ab eodem fuerit victus, qua;<br />
acceperat , cum retroactorum temporum fructibus<br />
sive servitlis, ipsi minori, aut parentibus eius, seu<br />
ad quem ipsa facultas iuste transierit , vel cuí<br />
conlata fuera, indubitanter restituat. Et pro prxsumptione<br />
sua , quia quod in iudicio vindicare<br />
non valuit , quod petierat , insuper decem ,s(),<br />
]idos cóactus exsolvat. Non et si tutor pío pupillorum<br />
lucris , vel eorum rebus íntendere , vel<br />
causare voluerit , licentia illi indubitata manebit.<br />
Quod si negotia pupillorum negligentia tutoris<br />
fuerint vitiata , vel perdita, pupillorum 7 ea<br />
voce ad futururn permittimus xeparanda.<br />
IV. Flavius gloriosus Recesvintus<br />
Rex 8.<br />
Ne tutores ab eis quos in tuitione habent<br />
9ZiciSCZ1111qw scripturas extoryúere<br />
prxsumant.<br />
Dum minorum atas in annis pupillaribus constituta<br />
nec se , nec bona sua regere possit, bene<br />
legibus est decretum eos , et sub ttítoribus<br />
esse , et in eorum negotiis quod statuti anni debeant<br />
computara. Quia vero quidam tutores aut<br />
suasione , aut indignatione circumveniunt quos<br />
gratissime tueri debuerant , et de rebus redden<br />
da rationis securitates accipiunt , vel corte diversar:1_1m<br />
obligationum scripturas ab illis exigendas<br />
insisnmt , quo extinctis vocibus eorum , qua<br />
illis competunt , numquam inquirere , vel recipere<br />
permittantur. Adeo ut melioris mercedis<br />
partem riostra clementia consequatur, dutn competentem<br />
curam eisdem minoribus inrogare perpenclitur<br />
; haic custodienda modis omnibus conditio<br />
ordinatur , ut sive in minori atate , seu<br />
etiam quamvis quartum decimum atatis annum<br />
videantur pupilli transire , támen si tutores adhuc<br />
, ve1 ipsos , vol eorum res in sua potestáte<br />
5 Toled. got. XXI.<br />
6 Enzilian. Card. y Lind. si elegerit.<br />
7 Lhzd• pupillis eam vicem ad futurum permittimus reparandarn.<br />
8 Card. Chds. got. Flavius gloriosus Recesvintus.
L I 13» 1 V. TITV L. IV.<br />
riósárifil-i-labeie 2- qu amcürtique scriturai-n- securitatis<br />
, aut alicuius obligationis atque transactionis<br />
, ipsis tutoribus,- verenicürnqife persona;<br />
per factionem tutorum fecisse reperiantur , omnia<br />
invalida , et exinanita penitus reputentur.<br />
Quum yero tempus illud advenerit, quina° eum<br />
qui silb tuitioñe fuit , rem in sua póteltate . opOrteat<br />
redigere, tuno ille tutor coram sacerdote<br />
vel iudice pupillo de cunctis rebus redita ratione<br />
, ab !eo quem tuitus ést securitatis scripturam<br />
procuret accipere : siegue remota emni occasione<br />
pressurz 3 , aut recipiat pupillus quod iusxe<br />
sibi edeberi- .cognoverit , aut libero-arbitrio. de<br />
rebus suis , utrum cessionem , an qualem voluerit<br />
-ordinare': definitionem , plenam •• habeat libertatém.<br />
!Si f yero proveniat , •ut dum in tuitione<br />
-est; !Moi-tali latigdfé -1.- -efetitr; -qi.iod de sibi debitis<br />
rebus iudicare elegerit, a duodecímo itta-<br />
tis'auno su<br />
. • , itncta • ordinetn in'alía lege est<br />
definaus , habeat plemssimam potestatem. De<br />
rebus yero tu toris, seu vivens, sive moriens ídem<br />
tutor eas an MI; an quibuscuffique personis reliquerit<br />
, si pupillis redditá ratio non fuerit , iuxta<br />
inventarium quod tempore acceptx tuitionis<br />
est:factum , sive .quod evidenter apud tinorem<br />
fuisse extiterit manifestum ,. qui res tutores<br />
habuerint, pupillis 5 indubitanter omnia reformabunt.<br />
Huius sane legis reinedium cunctis...pupillis<br />
dabit. indubitanter .consultum : excepto<br />
si illud tempus advencrit, guando eorum<br />
vo.cem quinquagenario: numero . 1eX sopiri decrevit.<br />
1114117:777.7"."---<br />
%.<br />
=TITVLITS DE EXPOSITIS INFANTIBVS<br />
1. Vt 'infantulo ingenuo ,:serviat<br />
. .<br />
qui-prozeczt.<br />
II.•,servus . vel a cilla, consciis vel nesciis<br />
dominis , prolicere videautur infantem.<br />
I. 6,:Vt'pro- expósito infantulo rob en q;<br />
'seHidt qui -<br />
. !<br />
Si quis 'ptiehUrn ubietimqvai<br />
positunv nusericordiw 'conteMplationélcollegeriti<br />
ibt nutráusi.iinfans á liíai-Ontibus postmodinn.:fuerit<br />
ingentrortim ,esse'<br />
tur att sztify.um visar iim reddelny'f,- aut ¡iretium.<br />
Quod -si faceerforte=riegleXeriix; lwiludice ¿territorii<br />
de piowittate 1-Sarentuitiv expositus:redimliL<br />
tiro t!fparentes híri s il pleratis f audores:<br />
perpetug ilrelegenwr:-Siveró non,<br />
ririt undefilium . redirneré possi;lt ,<br />
desérviatl!qii ttroiecit!, et elles in .ltkierttit^ niá=<br />
néall-propriaikrquem pietas<br />
Yero, fazinul;pauum fuerit , aahkuMqüe.!cégnmis-<br />
'surn et accusare:liceat.;.et'idInmare.<br />
II e-1' ane con Sciislzi<br />
izeS,cusrdonunzs i,proncere vide4ntur,<br />
infantetn.<br />
....<br />
Si ancilla , vel servus in fraude fortasse -domi-<br />
I Card. habere per scripturatn , aut sine scriptura securitates<br />
aut obligationes aliquas , atque transactiones.ipsis<br />
tutoribus , vel Clucurnque person , ítctione tutorum &c.<br />
2 Legion. indice pupillorunn<br />
3 Card. pressurx, recipiat pupillus quod fuste sibi deberi<br />
cognovit, et libero arbitrio potiatur de rebus suis , utrunn<br />
cessioneman qualemvoluern ordinare definitionem ,<br />
man habil finnitatein.<br />
LEL Qui a parentibus infantulum acceperit nu-<br />
- triendum , quantum mercedis pro nutritione<br />
accipiat pret. mium.<br />
nornm ,infantem expóluerint , et ipsis ínsciis, infanteñi<br />
proiecerint;- infans•iquum fuerit nutritus,<br />
tertiam' partem pretii-Uutritor , - . acipia.t.i Ita ut<br />
iuret aut : probet:d¿mi-mal;se serví sui<br />
fantenexposuerint !, ignbrasse.1..51.vero.:consciis<br />
dediinis . infans - prbbutur fuisse iutatias , in eius<br />
.nui7ntitrivit potesta:idipeYrrianeat.i..<br />
;; : i • .• :<br />
IIL- aTpraren infintuluin<br />
197 Z lacceper' it vi~ditm :qualitum )ner-<br />
' ced5s : pro - accipiat<br />
miura.<br />
Si quis-a parentibus infantulum acceperit<br />
triendüm, •-usque-ad &Cern annos, per singulos<br />
-.trinos ,7sitignids solidos pretii pro nutrito infante<br />
perciplateSi vero dccimum annum xtatis excesserit,<br />
nihil postea mercedis addatur : quia ipse<br />
, qui nutritus est , mercedem suam suo potest<br />
iam compensare servicio. Quod si hanc<br />
summam , qui repetit infantem , date noluerit,<br />
mancipium in nutrientis potestate permaneat 9.<br />
- 4 Emilian. Legion. Card. y Toled. got. decinio.<br />
5 Card. pupillis , aut si defuerint ipsi , illis guibus res<br />
pupi llena tn competünt , I ndubira ntcr &c.<br />
6 Legion. Fls. Gls. Suinds. R. Antigua.<br />
7 Card. Les.,ion. y Lila. Antigua.<br />
8 Card. Legion. y Lind. Antigua.<br />
9 Legion. anude ; quia sununam implern neglexerit.<br />
5
58<br />
FORI IVDI,CVM<br />
TITVLVS DE NATVRALIBVS—BONIS.<br />
non exfueredandis filiis , et quod iu-<br />
I.19, dicium. ferant parentes de facultatibus<br />
suis.<br />
II. De guata parte liceat mulieribus indicare<br />
de dotibus suis.<br />
III.<br />
Do his qua parentes tempore nuptiarum<br />
1. Flavius Chindásvindus<br />
De non exhxredandis filiis , et quod<br />
iudicium ferant' parentes de fackutatibus<br />
Dam inlicita quxque perpetrara cognoscimus,<br />
legem ponere sequuturis,opportune-compellinuar.<br />
Plerique enim.'indiscrete viventes., suasque facultares<br />
interdum ve1 causa ,luxurix .., cuiusdam<br />
malx voluntatis adsensu , in personas extrancas<br />
transferentes , ita inoffensos filios , ve1<br />
nepotes , aut I1011 ex gravo cu Toosuan obno<br />
xios inanes aelíIlquunf.,;.ut,utilitatibti5 publicas<br />
2 Toled. got. Flavius Chindasvindus. Legión. Antigua.<br />
3 Card. y Legion. rebus.<br />
4 Card. Legion. y Lind. censurara.<br />
5 Emilian. parte tantummodo.<br />
6 Legion. vel ncpotibus.<br />
filiis dederint.<br />
I.V. De filiis .de 1 diversas parentibus ?satis et<br />
qua discretione parentum adsequantur Fue-<br />
- reditatem.<br />
V..;De his qua flii, patre id-vente vol matee;<br />
--oidentur adquirere.<br />
- • ,<br />
adiicimus , ut pater, ve1 mater , avus vel avia<br />
de supradicta tenia parte rerum suarum , si in<br />
nomine filiorum suorum , atque nepotum aliquid<br />
specialiter scriptis , conferre decreyerint . ,_ iuxta<br />
testationis eorum ordinern , cuncta -erunt obser-<br />
vanda perenniter ; qualiter testatio ta4um de ea-<br />
'-áem tertia POI-debe ,-iuSztá quod eam singuios<br />
voluerit prxlargire , plenam et inconvulsibilern<br />
obtineat, firmitatem., Nec • licebit filiis ápsis atque<br />
nepotibUs , qui de hac tertia rtioué , aliquid<br />
meruerint• a 'parentibus suis ve1 avis- percipere,<br />
quodcumque aliud indicare , exceptO,si'.a parentibus<br />
ve1 ab avis nulla adfutura videatur pro<br />
,<br />
.<br />
•<br />
ConIati -S rebus— caditiolitercessisse. Sa-<br />
nihil possint ;Ormino; prndeSse quos (Ipp;orkuerat<br />
c ura paretittunsfinhuactium: -,sibi,labOrent<br />
inexcusltbiUieleW,Gpeelirer,u$,eJ fiac, ocça+<br />
sione:,:aut ¡un:inri publicX ,quancloquedQpereat<br />
ne si álios ,.'sive 'ilepetes•,habentes,:eccteliis'<br />
aut quibus .elegerint , de .multare sua<br />
largiendi voluntateni habuérintV :extra` illám terr<br />
tiam- portionern qUí.v .superius dictar,qtwquirotá<br />
iterum:,pars,,-sepqbabitur., De qua,. '93.41nta,-.parte<br />
T.:toa ,pprire:.tron deber -5:strit Jr4urAlis4 ipfrMrsmky<br />
pendatur a filiiluvel!iinotibulJisualgo-£ivfia-m_s<br />
exerceri compententer oportet; ideo abrogata legas<br />
illius sententia , qua pater ve1 mateo- aut anos<br />
sive ItVia itre. xtlaneattrpersquatn facrAqtelol ' stia!rfi<br />
conferre ,., si .voluisseptspótestateni hab., ereut , ve1<br />
ctiano de -.dote sua cpjódelegisset<br />
, in arbitriosuo-\ái-isis`téiét iisM ma0 servetur<br />
a cunctis moderata censura , tiila- aic parentibus<br />
, vel avis adimatur iudicandi de rebus<br />
iudkandi.,,potestas, ,indubitakl -onanobit' ; sed<br />
sive; -est im._,:sevurtí: pare; Taz<br />
irrrpendi prosipitgf.-.I 3 ávelquintftuquail, pro coniluoruM,<br />
libet ,impeti/ione, sepa> kás. -i iubeturi', 1:4.clq propriis<br />
tanturndem;rébus ,...separabitur..-Naincqued quiso,<br />
qui4 1;illél5per -1 a uctOrit4tIM -prcipettegiugruetit<br />
Iirirteilinit.,,,malk:moctoci» .adroutte9rtítione huitis<br />
ter:tix, Mei:partas quolibe it4u10-,i a dmis';.,<br />
cetur.frsed, iuxta ! aliam 5, rquilorqz-trRege<br />
.suis ex toto -licentia i a ec filios , aut ,nepotes.: fi. pexceperia,habmt_boAnt.littim.,,Fiwkniviiierinti,<br />
successione avorum , vel genitorum' ex.•omnibus<br />
rOu5-iw.1Principé;;fertefiudipium;<br />
repellat indiscreta voluntas.,Igitur .pater.velma,<br />
ter , avus vel avia , quibus quempianl filierum<br />
vel nepotum meliorandi voluntas est, hanc ser<br />
vent (minino mensuram ut super tertiam partem<br />
reonm suarum meliorandis filiis aut filiabus,<br />
vel nepotibus atque neptibus ex omnibus rebus<br />
suis nihil amplius impendant , nequo :facultatem<br />
suam ex omnibus in extraneam personam transducant,<br />
nisi fortasse provenerit , eos legitimos filios<br />
vol nepotes non babero supprestes.., -Roe<br />
tomen, rationis intuitu przelueente, observandum<br />
Exheredare autem filies aut nepotes , licet. pro<br />
devi culpa „ iam dictis,,parentibus'erit.<br />
n'agá-km:di 'tanien et corripiéndi Vds.; uamá.i.<br />
constituti tam' avo<br />
seto patri quam matri potestasuatiebit...Nam.<br />
si filius filiave , nepos vel neptis tam prxsumptiosi<br />
8 extiterint, , ut .avum smim ,, al t aviam3<br />
sive etiam patrem aut matrem gravibus<br />
conentur afficere 9 hoc est, si aut alapa , pugno<br />
vel calce , sea lapide ; aut fuste vel flagela<br />
lo / 0 percutiant sive per pedem , aut pet<br />
y Legión, sive decima qua in extraneos fert- itibenir, sive<br />
quinta &c.<br />
8 Toled. got. prxsUmptores. Lind. pránriiptuosi,<br />
9 Toled. got. conentur afficere, aut públice. conentur<br />
atiligere , aut publico.<br />
ro Cara'. vel fla gello, gladio quocumque percusserint, aut<br />
contra eos nnalitiose ievaveri<br />
nt , sive per pedem &c.<br />
1<br />
1,
L<br />
-a-c7.p.érlmazium qiiociiinqz5e<br />
honesto cásu -4strahere• . contumeliose. pfxsurnant<br />
t , aut publice quocicumque crimen ayo,<br />
;;.seu, genitoribus':-suisl cxbijciant.. Tales<br />
si: quidem ,•znánifeste verberandi• sunt<br />
ante,iudieem qtánquagettis4age1Íis,' ev ab :haré=<br />
ditate.'suPradietbrum;„ sifidem-• ,avus et<br />
ter 'vel mater.; ;voluerint:;',rePellendi: .• -Tarrien si<br />
resipiscentes asuu excessu -a. Suprástriptis<br />
quos';uffenderant ,7irripl.óraverint ,•.edSque in<br />
grabara- teeépennt ibaterna:Pietate rerum<br />
suarum•::succesSores iiistitnennt neque-. prohiberi<br />
ab eorum hzreditate• ; riegue ..propter Tdisci4<br />
plinárn:; 'correpti ,sunt poterintul+<br />
latenus .2 salstiñoree<br />
II. Flavius Chindasvintus Rex 2.<br />
De quota parte liceat mulieribtp<br />
cace de dotibus suis.<br />
,<br />
Quia mulleres , quibus dudum concessurn'fuerat<br />
de suibdqtllusiiudicareqz4,voluissent, quxdam<br />
rept•ultítr filils-vtl-nepetibus ; eásdem<br />
dotes illis conferre , cura quibus constiteiit'4114nálf<br />
eas• vixlse y .aded necease esa .illos<br />
exinde percipere commodum , pro'quibúS'creandis<br />
fuerat adsumptunif:cdningiumi'Denique con=<br />
stitnen'tes' .decérnimu5, -ut 'de dote...-sua'.muliei<br />
haberis,:MiOs.. ,.aut . nepotes seu causa' . ntercedis<br />
ecclesiis atque 3 libertis .conferre , sive ,cuicumque<br />
voluerit , non amplius quam de parte quarta<br />
potestatern habebit. Nam tres partes legitirnís<br />
filiis, aut nepotibus, seu sit unus , sive forsitanplutes.„<br />
absque dubio relictura est. De tota<br />
interim.dote, tunc facere quod voluerit erit .mulieri<br />
potestas guando- nullum legitimum filium,<br />
seu . nepotern ,vel neptem ;suppresteni<br />
reliquerit. -Verurritamen feminx quas coritigeduóbus-:viris<br />
, aut amplius nubere atque ex<br />
eis filios 'procreare , non eis licitum crin, .dotem<br />
ab márito acceptam filiis aut nepotibus ex<br />
alio viro genitis dare ; sed unusquisque filius filiave!;<br />
nepos• aut neptis ex ipsa linea:procreati,<br />
dotem :guau' .avus , aut pater eorum concesserat<br />
, post mulieris obitum per omnia consequuturi<br />
sunt..<br />
III. Flavius a Chindasvindus Rex.<br />
De Iris que parentes tempore nuptiarum<br />
dederint filiis suis.<br />
Quidquid indiscreta parentum voluntate decer-.<br />
z Lind. przsumpserint. •<br />
2 Legion. añade: Antigua. E ynilian. Fls. Gls. Recesvindus<br />
Rex. Toled. got. Flavius Chindasvindus.<br />
3 Emilian. Toled. got. y Legion. vel.<br />
4 Legion. Antigua noviter emendata.<br />
5 Toled. got. Flavius Chindasvindus.- _ • .<br />
6 .Enzilian. Legion. y Toled. got. si quid per scripturam.<br />
TITVL:V.<br />
59<br />
nitur legali, necesse: est cerisura cdereeatur.<br />
circo quia plerumque parentalis calliditas exigit,<br />
id tempore nuptiarum filiis donare ,. quod guau-,<br />
docuinque voluerinn auferendi habeant potesta:<br />
tem, .abrogatadeincepe .eadern , qux prxditta<br />
est y parentum ;hazle perpetirn legem<br />
mansuram per omnia noverint , ut si quid per<br />
traditionerrurei seu per scripturam sive per<br />
donationern tuiuslibet•,vel coram testibus tra,<br />
.extra .quod . in ornamentis aut vestímentis<br />
vel. reliquis speciebus., sicut fiera adsopro'..dignitate<br />
nuptialium foederum ab aliis<br />
fuerit- fortasse 'acceptum , quod utique totumodantibUs<br />
erit reddendune, en mancipiis , tenis;<br />
vineisyxdificiis , vestiinentis atque ornamentis<br />
fuerit a parentibus , sive nuptiarum tempore , si,<br />
ve post nupcias filíis quocumque modo 7 donatum<br />
,..quodczunque iudicare volucrint,<br />
in .eorum..consistat arbitrio ; eodem tantum ordine..reservato<br />
, ut post parentum obitum dura<br />
filiis patuerit adeunda successio, excepto id quod<br />
parerites filiis- in-xta legos fortasse donaverint , eadein<br />
inter hxrades coxquatio fiat: ut quod nupneruni-<br />
tempore filius vel filia a parentibus iuxta<br />
pi-xdietune ordinem possidendum accepit, et licentia<br />
sit illi exinde quod voluerit iudicandi, et<br />
post parentum obitum adxratione adhibita , controPatis-•his<br />
, qux tempore nuptiarum promeruit,<br />
atque hxreclibus cxteris cadera compensata xqualitaie-,:equidq"uidesuperesse<br />
de parentum hxreditate<br />
constiterit xquali teneant ac sequantur<br />
divisione,<br />
IV. Flavius Chindasvindus Rex 1.<br />
De filiis ex diva rsis parentibus natis , et<br />
qua discretione . parentum adsequantur<br />
ker,,ditatem.<br />
Si provenerit unum virum plures habere t°uxoees<br />
, atque ex omnibus filios procreare , et aliquem<br />
filiorum 'aut filiarum contingat inteseiturn.<br />
ab • hac vita discedere , facultatem eius , si fijos)<br />
non reliquerit , val nepotes , illi fratres val sorores<br />
.- adprehensuri sunt , sibique vinc.F.caturie<br />
giros-'° ex uno patre , et la ex una mane con-.<br />
stat esse progenitos. Quod si ex uno parre, et.<br />
diversis matribus filii nati fuerint , facultatem,<br />
crx,de . patre venerit , illi tantum inter se erunt,<br />
xquatiter divisan , qui ex uno parre fuerint procreati.<br />
Similiter et si . de una marre , et de diversiS.pan<br />
ibus filii nati fuerint, id prxcipimus<br />
observan. Nam et si una mulier de plurimis ma-.<br />
7 Card. legalirer-donatum.<br />
.13 •Lezion. quidqiiid de parentum esse hzreditate.<br />
9 Legion. Antigua, noviter emendara.<br />
o Cara. habuisse.<br />
Ir Toled. got. quos ex una.<br />
¡ 2 Liad. .
FORir.1<br />
6c?<br />
,itis 1.,ibeat ,<br />
farrera, sorortunquer<br />
filios tara a paterna pum a materna<br />
bXreditatern ,<br />
successione ibi debi tan eorum qui ex his<br />
•el absque prole , sive nepotibus, disces-<br />
testati,<br />
tantum catres:, sororesque habituri<br />
seriar ,<br />
sunt, qui unes patria vel-driatris, filii ,<br />
foro<br />
noscuntur. Ita ut iuxtá.legemz.nliam , qua<br />
constitutum ese trientem nepotes non perderé;<br />
licitum sit etiam nepotibusjaut neptibus , qui<br />
partes aut matres amiserint , in omni facultate<br />
avorum vel aviarum cura patruíS aut avunculis<br />
aquales succedere , tantum ordine perrna.<br />
riente, quo superius deeretum est, patentes vel<br />
ayos de rebus suis filios , nepotesque meliorare,<br />
aut in extraneum quemlibet quodcumque conferre.<br />
-<br />
4<br />
LIiBE R<br />
VIDJCVIVI<br />
De Transactzonzbus.<br />
V. ." De his qzke fitii , patre vivente vel<br />
matre , videntur adquirere..<br />
Filias qui , parte virente aut. nutre aliquid<br />
adquilierit , ,de Munificentia Regis,, aut pa»<br />
tronórum.beneficiis promeruerit et exinde<br />
quid -.cuícunique, vendere , aut donareluxta eatu<br />
conditionern, qu'x in aliisi .nostris.legibus dontine.<br />
«Fr., in ipsius potestate consistat nec sibi aliquid,<br />
dure filies viva; exinde inter vel Mater vindi.<br />
carw.prwsumant. Quod si inter leudes 4 quicum.<br />
que-nec: regiís 4 benéficüs aliqui fuerit consequutus<br />
sedi ira expeditioMbus, constitutus de labore<br />
sito aliquid adquisierit:.- si communis 5 illi-victus<br />
cum patre est, terna pars exinde ad:patrem. pert<br />
veniat, duas autem filius, qui laboravit, obtineat.<br />
I. TITVLVS DE ZC,CLESI.S$TIçIS.ti.E13V9$,S'-<br />
1. De donationibus ecclesiis datas.<br />
1I. De conservatione et redinttgratione eccifeiapti<br />
tic,e rea.<br />
III. De venditionibus et donationibuS.:ecclesiailt..<br />
ticarurn rerum.<br />
IV. De rebus ecclesite ab his possessis , qui sud<br />
ecclesia obsequiis ;ati.<br />
I. 6 Flavius gloriosus Recesvintus<br />
Rex 7.<br />
De donationibus ecclesiis datis.<br />
Si farnuIorum meritis fuste compellimur debite<br />
compensare lucra mercedis , quanto iam c9,piosius<br />
pro remedias anirnarum divinis<br />
bus , et terrena debemus impendere , et impensa:<br />
legum soliditate servare. Quapropter qtrcurn.<br />
que res sanctis Dei basilicis , aut per<br />
pum , aut per quorumlibet fidelium donationesi<br />
conlatx reperiuntur, , votive ac potentialiter,ptck<br />
cerco censemus , ut in earum iure inrevocabili<br />
modo legum xternitate firmentur.<br />
II. s De conservatione et redintegra-;<br />
tione ecclesiasticx.t'ei.<br />
Uonsultissima regni nostri credimus provenire,<br />
remedia, dura pro utilitatibus ecclesiartim,<br />
Legion. y Card. Antigua. Lind. Uds. Rex.<br />
2 Toled. got. promer.uerit iuxta eam.: Legion. allade:<br />
fidelis aliquid el dwayerit.<br />
5 Toled. got. y Leg ion. laudes.<br />
4 Card. nec Regis , nec Patronorucm heneficils.<br />
5 Card. si communis cibus illi , aut vietus.<br />
6 En el Toledano „gótico y en el Legion. es la III,<br />
:y.. D . repar .ation0 ecflo.sianfino<br />
alias causis.<br />
VI.. De:.coercitione Pontificunz.<br />
VII. N:e ii qui reteuto obsequio mat.<br />
nunnVuntur, , ivenuarunt ~al itlin<br />
.deant cafre coniusiUtn,<br />
debeant observara , nostris inseri legibus . prxcipimus.<br />
Ideoque prxsenti sanctione censemus ut<br />
mox " episcopus fuerit ordinatus statim, rerum<br />
inventarium de rebus ecclesix, prxsentibus;quin4<br />
que ingenuis viris , (acere non moretur..Quod..in.<br />
ventarium ingenui viri , coram Tribus,- facturn<br />
fuerit , sua subscriptione conroborent: -Post' epiS.copi<br />
yero ipsius obíturn, .dum alter fuerit epis.<br />
copus ordinatus , secundum rerum inventariunt<br />
res requirat: ecclesix , et si aliquid diminutum<br />
de rebus ecclesix pervenerit , proprii.ltedeS<br />
episcopi, vel quibus facultas: eius perdiere „ve1.<br />
relicta esse videtur , de prxcedentis " satisfaciant<br />
facultate. Quod si et aliquid de rebus ecclesix<br />
vendere prxsumpserit, succedens episeopus., red.<br />
dito PretiO, quod a venditóre aceep'tum est, cum<br />
omni augmento res ad ius reducat ecclesix<br />
et nullam . calumniara perMkescat. Quam .legum<br />
et de presbyteris diacanibus sidut 'superius<br />
scriptum est , in omnibus obserVari , et vale"<br />
prxelpimusl•<br />
7 Legion. S. J. R. y Card. Antigua.<br />
8 En el-Tq l41. got. y Legion. es<br />
9 Emilictn. grAvenire. J.<br />
lo S. .1". R. mox com.<br />
Legion. przlcdgp_tis epitteop4,,,<br />
12 Liad. 'cm ad e7 n.:2411~:c.Cglizs^
LI B.<br />
III. = Antigua; De vendkiorzibus.et donationibus<br />
ecclesiasticarum<br />
Si quis. episcopus, ata presbyter.,-vel quicumi.<br />
que éx clericis prxter consensum .actetorum<br />
ricorum aliquid pie rebus ecclesix vendiderit, vel<br />
clonaverit ; hoc firmara non esse prxcipimus , nisi<br />
ata fuerit facta vedditio , aut .donatió , quemad,<br />
modum sanctorum canonum instituta constituimt<br />
atque decernunt.<br />
IV. De rebus ecclesix ab his possessisl<br />
qui sunt eccleske obsequias mana";<br />
patt.<br />
H xredes episcopi sive aliorum clericorum ;4 qui<br />
suos in obsequium ecclesix commendave,<br />
int , et terras , vel aliquid ex munificentia ecclesix<br />
possederínt , si .ipsi la laicas reversi fuerint<br />
, aut de servid° ecclesix , cuius terram vel<br />
aliquam substantiam possidebant, 'discesserint, sta,<br />
tira quod possidebant anaittant. Sed et in omnibus<br />
. clericis , qui . de rebus ecclesix : quxcumque<br />
possederint , serVetur hxc forma:: ne quamvis<br />
ionga posseSsio. dóminium ecclesix a rebus sibi<br />
debitis quandoque secludat , quia et canonum<br />
Itxtorita$ ita commendat. Sed. et .vidux sacer,<br />
dotum vel aliorum clericorum qua filios suos<br />
in obsequium ecdesix commendant , pro sola<br />
7niseratione , de rebus ecclesiasticis, quas pater<br />
tenuit , non efficiantur extorres.<br />
V. Flavius Egica Rex 3.<br />
De reparatione ecclesiarum, vel diversis<br />
aliis causis.<br />
Quamquam in prxteritis sanctorum patrum.de<br />
diversis sententiis enitentes, sed et hxc , qua tem,<br />
pore ardineque congruunt , ordinato iure instituenda<br />
sunt. Nam sicut antiquitas de causis ingruentibus<br />
edita multitudo editarum , íta nunc<br />
nostri temporis ecclesias Dei , qua conruunt, ut<br />
faciant convenir. Quapropter in medio coetus nostri<br />
delatum est quorumdam consuetudo inordinata<br />
sacerdotum , quod paroecias suas ultra =dual<br />
diversis exactionibus , vel angaiiis comprimant<br />
, vel quidquam plures ecclesix destitutx<br />
persistant. Idcirco unio nostrx adunationis decernit<br />
, atque instituta ínstituit , ut tertias quas<br />
antiqui canones de paroeciis habendas episcoporum<br />
censuerunt , si eas exigendas credicierint ab<br />
episcopis dirutx ecclesix reparentur. Si yero ma-<br />
i Esta ley falta en el Taled. got. , y en el Legion. es<br />
la yr, Card, y S. J. R. sin nota.<br />
2 Esta ley es la V en el Taled. got., y en el Legion.<br />
la VI.<br />
3 No se halla esta ley en los otros códices ,ni en el impreso<br />
de Lind. , y así no se han podido corregir. todos las<br />
yerros del Vigilan° , de donde se ha tomado.. ,<br />
4 Esta ley en el Legion. es la primera de este título,<br />
TITV 61<br />
luerint credere , al) earumdein ecclesiamm<br />
toribus. , sub cura et sollicitudine sui Pontificis<br />
reparationem iisdem est adhibenda basilicis. Quod<br />
omnis ecclesix , , aut incolumis fuerit secundurn<br />
antiquorum canonunr instituta tertias sibi debitas<br />
rmuquisque episcopus , si voluerit , facultas<br />
alía omnimode .erit , ita videlicet ut cxteras ip,<br />
sius tertias-nullus episcoporum quippiam pro reís<br />
inquisitionibus paroecitanis ecclesiis exigat , nihilque<br />
de , prxdiis ipsarum cuiquam aliquid causa<br />
stipendii dare prxsumat. Sed necessario instituendo<br />
elegimus, ut plures ecelesias nequaquam<br />
committantur presbytero , nec officium valet exsolvere<br />
, nec pupillis sacerdotali iure occurrere<br />
, nec rebus earum nécessariam curara im-<br />
-pendere , ea scilicet ratione , ut ecclesia , qua<br />
decem habuerit mancipia , super se habeat sacerdotem<br />
;' qua yero minus decem mancipia habuerit<br />
aliis cotiiungatur ecclesiis. Si quis sane<br />
episcoporum. hanc nostram institutionem parvipenderit<br />
, et qui ppiam exinde temerandum crediderit<br />
, 'duorum mensium spatiis se noverit excomunicatione<br />
multad.<br />
-Flayius gloriósus Wamba<br />
Rex s.<br />
De - coercitione Ponticum, qui pro rebus,<br />
quas suis ecclesiis auferunt , tricennium<br />
intercessisse causantur<br />
Deus iustus iudex , qui iustitiam intemporaliter<br />
7 diligit , non vult servire iustitiam tempoti<br />
, sed tempora potius xquitatis lege concludi.<br />
Ipse igitur Deus iustitia est. Deo ergo datur<br />
quidquid a fidelibus in Dei ecclesiis iustissima<br />
devotione offertur. Nam et fidelis quisque iustitia:<br />
serviens ,'Deo mediante, qui iustus est, vota<br />
sua adstringit. Numquam cnim iustitia 9<br />
vota solvenda sunt , qua et a iustitia processerunt<br />
, et per iustitiam ligata zc noscuntur. Deo<br />
igitur fraudem facit , qui iustitia aliquid subtrahit.<br />
Ergo et iustitiam rescindit quisquis aliena<br />
vota corrumpit. Quum igitur, ut dictum est,<br />
Deus iustitia sir, qua prxsumptionis insania agi,<br />
tur , ut de manu Dei quis auferat quod tricennali<br />
temporum prxscriptione se tenuisse contendat<br />
? Multorum enim mentes Pontificum inlicito<br />
cupiditatis ausu prxcipites quxdam de his,<br />
quas in eorum dioecesi fundatis ecclesiis pia<br />
fidelium oblatione donantur , insatiabili rapacitatis<br />
studio , aut_ inri ecclesix principalis innectunt<br />
, aut donanda aliis , vel sub stipen-<br />
y en Card. la VI. tít. V. del lib. IV.<br />
5 Legion. Antigua.<br />
.6 Card. añade: de cañone.<br />
7 Legion. intemporabiliter.<br />
8 Lind. semper.<br />
.9 Card. y Lind. fusta vota.<br />
lo Legion. inligata.
.T 0- R."I I<br />
io habendá tlistribitunt. Sicque non solum<br />
alie-<br />
d sed et sacrilegium operanna<br />
voto<br />
dist tilnPl-int<br />
ved ecclesix Dei fraudatores existunt.<br />
tur in eo quippe.fraudare sacrilegium esse, a ma-<br />
.Ecclesiam<br />
ieribus adprobatur. Vnde et quum.eos evidens<br />
persuadeat ad reddendum , aut tricennium<br />
ratio<br />
re possessa opponunt aut non se fecisse resin<br />
nt , quod decessores suos egisse non ne-<br />
Pende<br />
sciunt et tamen ista 4 emendare refugiunt. Sic-<br />
-que cupiditatem tricennio fovent• et capacita,<br />
tiS studia temporum prxscriptionibus cumulara<br />
5 ; et qui admissum facinus -ad momcntum<br />
delere debuerant , annosa id oppositione solidare<br />
comendunt. Quanta igitur impietatis ille credendus<br />
est , qui ad hoc laborat , ad hoc etiam<br />
propositionis sux voces exagerat, ut per tricen-<br />
.nium se cognoscat Deo iniuniam intulisse, quam<br />
tomen, exacto tricennio;'renuat emendare? Nunc<br />
vero , quum hxc et tallo nequissima iustitix defensione<br />
prolata sunt , nos tomen: non praterita<br />
ordinamus , sed futura disponimus ; nec prxce:dentium<br />
Regula , sed nestri regid tempora definimus.<br />
Abrogata ergo deinceps todas cupiclitatis<br />
licentia , nulli Pontilicum ultra licebit, aut<br />
quiclquam ab ecclesiis dioecesis sax, auferre,<br />
aút ablatum quodcumque per opPositionern tricennii<br />
vindicare. Non eniru in hac causa deinceps<br />
tricennale tempus accipiendum est , sed<br />
quandocumque fuerit veritatis (erige, monstrata,<br />
lustitiam partir suo; recipiat. Quia et ut, multip<br />
ex annorum series sine repeiitione- peruahseat,<br />
facit hoc prxerninentis dura poiestas- qtex sic<br />
subiecta 6 sibi sacerdotum comnrimit colla , .ut<br />
Pro ablatis rebus' intendere contri:u prxeminentis<br />
personam , nec audeant, nec prxsurnant. Peoinzde<br />
, ne tala 7 silentio vox perenniter expoliat 3 eci<br />
clesix conquiescat , licitum erit huius pi xsumptionis<br />
admissum , et per quemcumque, et quandocumque<br />
accusatum detegi , et imminentis<br />
sius causa negotium expediri ; sub isto videlicet<br />
ordine , ut sí hxredes fundatoris ecclesix adsunt<br />
, ipsi talia prosequantur : sin autem non fue.<br />
rint , aut etiam si sint , causare tomen noluerint;<br />
tunc ducibus , vel comitibus , tiuphadis, atque<br />
cariis , sive quibuscumque personis , quos cognido<br />
huius rei adtigerit , et aditus accusandi, et<br />
licentia tribuitur exsequendi. Quicurn . que ergo<br />
episcoporum hice , cita pnernissa sunt ,in prateri;<br />
tis facit , et tricennium iam in hac perversa possessione<br />
implevit, ea ipsa , qua in prateritis per<br />
XXX. anuos tenuit , Deo potius iudicanda<br />
relinquimus , quam nostro rescindenda indicio<br />
definimus. Quicumque vero usque ad ternpus,<br />
quo lex ista conderetur , in hoc ipsum quod ra,<br />
1 Toled. got. y S. R. stipendiis.<br />
2 Legion. maioribus constauturn est , et sic adprobatur.<br />
3 Legion. sciunt.<br />
4 Emilian. Legion, Card. T'oled, got. S. J. R, y Lind.<br />
scita.<br />
Legion. adcurnulant.<br />
6 Endlian. Legion. Card. Teded. got. S. J. R. y L'ud.<br />
subdita.<br />
7 got. Card. J. R. y Lind talium silentio.-<br />
VDIC VM<br />
pnit , tricennium non implevit , rem ir s2 ni gua<br />
ablata est , sine aliqua satisfactione 9 in ornni<br />
intearitate ecclesix , cui testata res est , refor,<br />
triare' cogatur.. Iam yero a die ,hnius lata legis,<br />
vel tempore, quicurnque Pontificum I ° de his qu a<br />
a fidelibus in Dei ecclesiis testata vel conlata<br />
esse. noscuntur , .aliquid exinde abstuleri t , suo ,que<br />
iuri vel ecclesix principali adplicaveri t , seu<br />
_cuicumque persona; quolibet modo quodcumque<br />
tale concesserit , nulla temporum longxvitate.securas<br />
iuxta pramissum ordinem quandccurnque<br />
et per quemcumque talia fuerit commisisse<br />
detectas , ea ipsa , que prasumpsit , una cum<br />
legitima satisfactione rei prippriz illi ecclesix, cui<br />
rular du s<br />
quam deliquit , reformare cogen-<br />
e' st7Q1 d si de rebus propriis non habnee<br />
rit‘ ande componat , et in ornni integritate ea)<br />
qua' prasumpsit , ecclesix cui tulit , restituat , et<br />
ipse pro excesibus suis iuxta canonem toletani<br />
concilii undecimi excommunicationis plectenchis<br />
erit sententia, id est " , ut si decern solidos tern.<br />
ipsam quam valere constiterit , viginti die,<br />
rum poenitentx satisfactione admissum, facinns<br />
expurgabit Similiter sive maioris sive mino•<br />
ris sit pretil quod pixsumpserit , geminata hoc<br />
semper dierum satisfactione vel poenitentia emendabit.<br />
Simili quoque et ille sententia vel dam•<br />
no multandus' est , qui a decessore suo ablata<br />
deinceps quxcnmque de dioecesanis ecclesiis apud<br />
se tenere preesumpserit. Quicumque tamen iudicual_<br />
tenorern legis huius adimplere neglexerit,<br />
quod aut indicare talia differat , aut indicando.<br />
Rego is auditibus millo modo innotescat ; omnem<br />
rei taxationeín , quam episcopus ille pe'rsolvere<br />
debuit .33 , qui talio fecerit, iota ecclesiX illi da<br />
sua ídem .iudex proprietate debebit cornponere,<br />
cuius adcusatum sibi negotiurn destitit indicare.<br />
I-Ixc igitur lex non solum pro . rebus , qux in<br />
ecclesiis absolutis vel dicecesanis conlatx stmt,<br />
observabitur , sed sub generali nomine omnium<br />
ecclesiarum , id est , tarn in monasteriis virorum,<br />
quam etiam feminarurn omnimoda institutione 14<br />
complebitur. Id tamen adiiciendum huic legi manifesta<br />
ratio persuasit , ut episcopi omnes quos<br />
aunque per ecclesias sux dioecesis sacerdotes<br />
rectoresque ordinandos elegerint , cognitiores<br />
eos efficiant de utilitatibus ecclesix illius , in<br />
qua fuerint ordinati , id est, ut quidquid unitsquisque<br />
episcoporum de scripturis ecclesix dioecesis<br />
sux apud se, conservationis causa, habere se<br />
noverit , mox rectorem ecclesix cuilibet prxtulerit<br />
, statim ei, quem ordinaverit, utilitates ec-e<br />
elesix , vel scripturas in manifestam i s agnitionem<br />
deducat , necnon tantum ignorantia ordi-.<br />
8 Liad. vindicanda.<br />
9 Card. retardatione.<br />
-3 o Card. Pontificurn aut aliorúm hominuni.<br />
Elnilialt. id est , ut si de ecclesiis Dei<br />
das &c.<br />
decem soli- •<br />
2. Card. expiabit.<br />
Card, dcbuit , aut alius qui &c.<br />
14 Card. constitutione. -<br />
5 Legion. manifestationem.. Liad. manifestam cogni.<br />
ti‘onem.
ati , et qupd peiul est, obcelatione vel vitici<br />
ordinantis voluntas in quocumeie -Iateat testa-t<br />
toril. Ita 2 tamen erit , ut cornpeientia sacer:<br />
dotes , rectoresque ecclesiarum autentica Aiideant<br />
autenticorum ipsortim exemplariar maitu sui epis:<br />
copi roborata pro. omni firmitate Pontifice suó<br />
accipiant , qualiter . per ea' Ipsa. exemplaria ,,• et<br />
negotia ecclesix sibi commissX absque hXsitatió.,<br />
ne proponant•, et:veritatem-, partis lux: iustitia<br />
intercinrente recipiant.. Data et. confirmata lex<br />
a die décimo 3 kalendarum ianuariatum , anno<br />
feliciter quarto regni nostri , in Dei nomine Toieto.<br />
VII. Flavius gloriosus Ubaála<br />
Rex 4.<br />
Ne fi , qui retento obsequio ecclesix metnunuttuntur<br />
ingenuarum person arum<br />
.<br />
audeant .<br />
adire coniugium.<br />
•<br />
Magna est Cenfusict generis , .ubi dissimilitüdo<br />
unius,parends, •staturn degenerad progenitx prólis.<br />
Hoc enim necesse est inveniatur in frutice,<br />
quod tractum est ex radice. Quomodo enim absoluti<br />
decoris titulum deportabit s , cuitas paren•<br />
fes obligado adhuc inneXa colistringii? Et fiXc<br />
quidern prxmiSSa 'Iunt pro eo quod multi de<br />
familiis ecclestarum.libertati donafitur,. nec tamen<br />
absoluta libertatis licentia potiuntur, , in e...o<br />
lialocUecelesix• 3e, qua originera, ducunt , 54«<br />
pbSequiwn inligantnn qui tamendumperverso 6<br />
prdine ,,ingenuarutnpersonarum- connubium<br />
Munt„, contra;saturara , quocl ipsi non sunt , ge,<br />
p9Karo, intt=,raduntl,;;;et quod,<br />
augmentura, par<br />
Ig 91/ 7.cresc ese inanifeskwirriqlsgationenk<br />
_personx ,vel rernm_ cognoscitur<br />
Tinfprii coniugió<br />
§w§cituy,, ad.sequense,sexum , runa<br />
91rIkagl*s:1.5.1.i5<br />
lait141K-;i sallAprP.p.te,r ut sxtero atnt<br />
p-j¡tg14- pi, vs44-kpti9 .,..prseriti.. lege ,,,prxcipiraus,<br />
V.'TITVL. II.<br />
§.3<br />
nt , quicurnqu •,Tde ecclesix , .retento patrocinin<br />
ecclesix ipsius, de Culis servitute exij:<br />
vit , libertarem a sacerdote acceperit; ingénuam<br />
sibi non . andeat , in nutrir-nonio ,sociare personant.<br />
'<br />
Illi timen qui absoluti ab , obsequiis ecclesix<br />
canonicamsententiam debito ordine maranni-ttun-<br />
, et ingeuuarrun nralicrum innecti copulis p.of<br />
teitint , .et in prole oraffirrradX digñitatis testiL<br />
monium obtinebunt.• •Qtiod:.' si ii , qui sub ecclesiarum<br />
obsequio manumissi sunt , ingenuaruni<br />
mulierum• -•deinceps.'ausi , •fuerint ..se • coniugio sociare<br />
; ubi hoc prinium iudex agnoverít ,.. sub<br />
trina verborum 7 ultione vel cOmmonitione sicut<br />
de ingenuis et servis lege . alia continetur,<br />
eos separare non differat. Quod si ab invicem<br />
separari noluerint , uniuscuiusque personx , • sicuti<br />
fuerant, conditione manente, quidquid ex illis<br />
natum fuerit , in Principis potestate serviturran<br />
deveniat. Res Lamen omnis sive facultas,<br />
qux de persona ingenua ,in talium libertorurn<br />
jure quolibet modo transinsa est, cum his crian],<br />
qux sibi ex• talium Sexuprogenitus filius potuit<br />
prodigare , conquirere vel habere , tota in .inte<br />
grum ad 8 hxredes Mins_ ingenux persona possidenda<br />
pertineant, aut si ,hxredes el defuerint;<br />
in Principis luto deveniant possessura 9 , qualiter<br />
iudicare de bis quod.voluerit , absolntx,<br />
testatis potiatur licentia. Hxc lex non 'sol= in<br />
viris sed et in •feminis • observanda est , id est,<br />
sive sit libertus ecclesix, sive liberta, qux sibi<br />
ingenuam personan] sociare prxsiimpseritr Hoc<br />
tinten in hac lege -servanclum est , ut quicurrtque<br />
de prxteritis usque -modo quo hxc lex conderetur<br />
, de talibus parentibus reperti fuerint<br />
intra tricennium generad . , non, 9bligationem sequantUr<br />
illins.parentis, qui ecclesix per obsequium<br />
inligatur conditione ingenuitatis onraimodx<br />
adsumpta ,cum ornnibu .s . rebus qua de parennobili.ignobili<br />
parenti • quplibet , modo transierant<br />
, in ingenuitatis forma vel decore absoluti<br />
persistant. Data et confirmara lex -a duodecimo<br />
káleridarum ia. nu .ariarurn, auno feliciter guarro<br />
regni nostri Toleto.<br />
TITVLVS DE DONATIONIBVS GENERALIBVS.<br />
.:;<br />
I. Ne valeat violenter facta donatio.<br />
II. De donationibus- Regis.<br />
III. De rebus .ma •ita , vel uxori a , Rege do,<br />
_ natis.<br />
IV. De rebus extra dotem uxori a marito<br />
conlatis. .<br />
a S. R. y Lind. sed. •<br />
2 S. J . R. y Lind. Id.<br />
3 Card. y Lind, a die undecimo.<br />
4 Emilian. Flavius glosus. Recesvindus Rex. n Legion.<br />
etiidde : Antigua, Toled. got. sin autor ni nota.<br />
6 Lesion. y Lind. reportabit.<br />
V. De rebus a marito mullen conccssis , vel<br />
si mullen fuerit adzdterasse detectar.<br />
VI. De rebus traditis ,vel per scripturam do-<br />
, natis.:_<br />
VII. De rebus inter maritum et uxorem invicem<br />
datis.<br />
6 Lind. diverso.<br />
7 Legion. y . Lind. verberum.<br />
8 Lind. aut hxredes obtineant.<br />
9 Card. possidenild.<br />
Emiiian. decánao. Toled. got. die X. S. J. R. y Lira.<br />
a die dedillo.
6'<br />
I. r Antigua. Ñe valeat violenten facta<br />
donatio.<br />
metum fuerit extorna<br />
D, nu/lam habeat firmitatem.<br />
onado , que per vim et<br />
Flavius gloriosus Cinctasvintus<br />
Rex 2.<br />
De donationibus Regís.<br />
Donationes regir potestatis, que in quibuscumque<br />
personis conferuntur , sive conlatx sunt , in<br />
eorum iure persistant , in quorum •nomine eas<br />
potestas contulerit regia; ea videlicet ratione , ut<br />
ita huiusmodi regalis munificeritie conlatio adtributa<br />
, in nomine eius , qui hoc promeruerat 3,<br />
transfusa permaneat , ut quidquid de hoc facere<br />
vel indicare voluerit, potestatem in omnibus habeat.<br />
Quod si etiam is, qui hoc promeruerit 4,<br />
intestatus discesserit , debitis secundum legem<br />
heredibus res ipsa successionis ordine pertinebit<br />
, et infringi conlate munificentie gratia millo<br />
modo poterit : quia non oportet Principian<br />
statuta convelli , qui convelienda esse percipientis<br />
a culpa non fecerit.<br />
III. 6 1:1' rebus marito vel uxori a Rete<br />
donatis.,<br />
Speciali iure - decernitur , ut de 'rebus regia do.:<br />
natione conlatis , si 'in nomine mariti fuerit con-¿<br />
teripta donatio, -nihil sibi exinde mulier-, excep=<br />
to quod in dote pérceperit , debeat vindicare.<br />
Itemque 7 etsi in nomine mulieris•inVeniatur<br />
facta donatio , nihil sibi vir exinde post eius obiL<br />
sum adtentet aliquatenus usurpare , vel itu'i<br />
proprio mancipare , nisi quod ineruerit uxoris<br />
largitate percipere:<br />
IV. - 9 Antigua. De rebus extra dotem<br />
uxori a nzarito con/-ítis.<br />
Si mulier extra dotem a marito de quibuscum,.<br />
que rebus quacumque donatione , vel profligatione<br />
conquisitis , aut illi debitis , quocurnque<br />
tempore , quodcurnque donatum acceperit , si fi-<br />
z Toled. got. y S. f. R. sin autor ni nota.<br />
a Legion. Antigua. Toled. got. y S. J. R. sin autor<br />
ni nota. •<br />
3 Emilian. y Legion. promeruit. Card. promeruerit.<br />
• 4 Emilian. y Legion. promeruit.<br />
5 Lind. prxcipientis.<br />
6 Card. y Legion. Antigua.<br />
7 Lind. Ideoque.<br />
8 Emilian. Legion. Carel. -y Lind. invenitur. -<br />
9 Legion. Antigua noviter emendata. Toled. got. y<br />
S. J. R. sin autor ni nota.<br />
(o Card. de eorum.<br />
ir Emitían. y Lind. possideat , et de quinta tantunndem<br />
parte earurn rerum flciendi quod voluerit, potestatem ahtineat.<br />
Fructus tatuen &c.<br />
17 Toled. got. 9' S. T. R. perceperit.<br />
1 3 Card. omnibus.<br />
. 170111 IVD I CVM<br />
lii de codera ia coniugio fuerint procreati , rrsu..<br />
lier lasque ad diem obitus sui secundum voluntatem<br />
vel ordinationem testatoris secura<br />
deat Fructus temen sicut testator ipse , qui<br />
hoc testavit expendendi vel utendi potestatem<br />
habere poterit. Ita et illa , que usu hoc ad possidendum<br />
percepit 12 , omnia I 3 dum advixerit;<br />
sine cuiuslibet inquietudine, suis incunctanter utatur<br />
expensis. Si tamen idem testator aliquam<br />
specialem testationem de ipsis fructibus ' 4 non<br />
-instituerit r 5 , post obitum yero suum reliqua<br />
integra: et intemerata filiis ex ipso viro procreatis<br />
derelinquat, et nulla occasione quicquam exinde<br />
mulier , exceptis r 6 fructibus, alienare presuma.t.<br />
Quod" si ex ipso coniugio filii non fuerint<br />
procreati ' 7 , quidquid mulier de rebus sibi donatis<br />
iuxta prescripturn testatoris ordinemeace<br />
f ,<br />
re elegerit , liberam habeat potestatem. e:etcrum intestata discesserit, ad mariuarn eius<br />
Supprestis extiterit , donatio revertatur. Sin au-<br />
tem maritus nón fuerit , ad heredes maritr, qui<br />
donationem fecit , eadem donatio pertinebit.<br />
ni- dem rationem , de viris ,precipimus custodiri,<br />
de his que ab uxoribus tempere qúocurnque<br />
nata perceperint.<br />
V. 18 Antigua. De rebus a marito mulieri<br />
concessis , vel si . múlier fuerit<br />
adulterasse detecta—.<br />
Maritus sr -iitoOri sux efOnaVerit, et ipsd<br />
Post obitum mariti sui in ntillt) Ételeré achilterii<br />
fuerit conVersata', sed in pudicitia per'ináiSerit;<br />
aut serte si 'ad alium maritunr honesta- cdftiüli&<br />
tione pervenerit , (de . rebus :sibi a malito donatit<br />
possidendi et Post- ObittiM •uum, ti filios r 9- non<br />
habuerit, reliriqviéridi cüi voltieifit-,secundiirnrfsib:<br />
luntateru testalotis'• habeaupottstátem. C ~Airá<br />
si finos °*iton l relinquens intestatad:isceSseriálít<br />
ad mariunii -'eiitS . ;:á supprestis eXtitérit<br />
heredes rit donatiemenFainS9ipsit]<br />
gii<br />
dem donatio-pertiílábit:: Si oi-ü~ -per adultli<br />
rium , seu per inhonestam coniunctionem se miscuisse<br />
z 2 eonvincitur , quidquid–cle...faculta~<br />
riti sui fuerat consecuta , totum incunctanter amittat<br />
; et heredes '40ilattlfil ;^..Vet ad finos legitimos<br />
revertatur.<br />
14 Toled. got. Legion. Card. y Lind: ftygibus.<br />
xs Card. instituerit, et de quinta tailtumdem parte earuin<br />
rerum faciendi quod voluerir, potestatem obtineát.<br />
Verumtamen quum provenerit ab ipso viro •, suarum rerüm<br />
pars . quinta, quibuslibet ante non esse donara. Post<br />
obiturn yero &c.<br />
16 Card. exceptís frugibus , et quinta parte , ut dietum<br />
est , mulier alienare prxsumat. Lind. excepta , ut dictum<br />
est-; quinta-parte.<br />
17 Carel. procreati , aut nepotes non sunt , quid<br />
quid &c.<br />
18 Toled. got. y S. J. R. sin autor ni nota.<br />
1 9 Card. si filios aut nepotes.<br />
20 Card. si filias aut nepotes.<br />
,.2 I Legion. fecit:<br />
12 Legion. viro se misciasse.
VI. Flavitás , Cintasvintus Rex J.<br />
LIB. V. TITVL.<br />
De rebus. traditis. vel per scripturam<br />
donatis.<br />
Res donatay ,.áln. ,prxsentiá testium traditx<br />
sunt , nullo modo repetantur a donatore. Quod „si<br />
etiam provenerit. , • ut 3 quod donatur.longe, sit<br />
positum „pro eo donatio evacuari« nón poterit:<br />
quia tunc,videtut vera esse traditio ; guando jan<br />
apud illum scriptura donationis 4 habetuir, , in cu-,<br />
ius nomine conscripta esse dinoscitur. Hoc tantüm<br />
observandurn est , ut . si .donator dixerit ,.tect<br />
dedisse nec. .ditexisse scripturam , sed sublatam<br />
sibi fuisse , tunc ille vir , cui res donatx sunt,<br />
per testem conyincat ab ipso dongore eamdeitil<br />
aut traditam sibi , aut directam , aut ex eius yoluntate<br />
in potestatem suam redactam , et durn<br />
prObaverit , stabilis habeatur. Quod si probare<br />
neglexerít , tunc ille qui scripturam fecerit iu-,<br />
raturus est:,'quia eamdem scriptuParn, negué per<br />
se dedisset neque direxisset nec , per .volunta-,<br />
tem suam factum esse , ut eadem scriptura in<br />
manus .eius veniret , a quo eam videtur"repe7i:.<br />
tere, et sic invalida remanebit, si tamen qui donavit<br />
voluerit. Illud sane addi placuit, ut si quisque<br />
de rebus suis scripturam in quibuslibet personis<br />
ediderit , si eam vivendo illi, in cuius no-<br />
Mine scripta est , nón tradiderit , quamlibet nadita<br />
non sit , tamen dum post eius obitum re,-.<br />
perta fuerit , ille eam sibi vindicaba cum omnibus<br />
rebus, qux ibi scriptx 6 sunt, in cuius nomine<br />
donator eam fieri voluisse cognoscitur. Quoniam<br />
iustum omnino est , ut talis scriptura robur<br />
plenitudinis habeat, quarn vivens donator ita<br />
salvávit „ut nequaquam videatur-aliquatenus immutata.<br />
Nam si scripturam ipsam vel rem conditor<br />
eius, dum viveret, trullo modo tradidit , sed<br />
apud se retinuit , et voluntatem suam in postmodum<br />
immutavit , illud potius firmissimum erit,<br />
quod post testationem non traditx scripturx definisse<br />
cognoscitur. Quod si ipsum , cui res do-<br />
65<br />
nata; fuerant , fataLis casus ab hac vita subdu-<br />
Xerit , antequain rem sibi donatam caperet , ad<br />
donatorem vel ad hxredes donatoris res ipsa, pertineant.<br />
Qui vero sub occasione hac, largitur,<br />
ut eamdem rem ipse , qui donat , usufructuario<br />
iure possideat , et ita post eins mortem ad illum<br />
cui donaverit , res donata pertineat , quia similitud°<br />
i,est testarnenti , habebit licentiam immutandi<br />
voluntatem suam , guando voluerit , etiam<br />
si in nullo lxsum fuisse se dixerit. Ille vero, qui<br />
falsa donatione circumventus aliquid utilitatem<br />
donatoris expenderit , mit ab ipso donatore<br />
recipiat, aut ab eius hxredibus, ne injusta damna<br />
sustineat , qui lucrum se habere de inani promissione<br />
putabat. Certe si quisquis ille rem donatam<br />
, sive per traditionem conditx scripturx,<br />
sive per consignationem vel , traditionem rerum,<br />
in iute 7 suo perceperit , et complacuerit el , ut.<br />
donator rem ipsam per voluntatem eius, qui eam<br />
donatam ,percepit , possideat. Iam si in postmodum<br />
fortasse contigerit , ut ipse qui rem donaton<br />
perceperat , vivente donaore moriens , ab<br />
hac vita.discedat , quidquid de' re sibi donata<br />
indicare voluerit , licentiam habeat. Quod si in,<br />
testatus, discesserit , non ad donatorem sed ad<br />
hxredes_eius , qui rem donatam percepit , res<br />
eadem sine dubio pertinebit.<br />
VII. 8 Antigua. De rezts inter nzaritum<br />
et uxorem invicenz datis.<br />
1V1araus ' si uxori sux aliquid donaverit , de<br />
hoc , quod ipsa sibi habere voluerit , scripturam<br />
manus sux subscriptione vel signo confirmet. Ira<br />
ut duo aut tres testes ingenui subscriptores , vel<br />
signa facientes accedant, et sic voluntas ipsius habeat<br />
firmitatern. Similis et de uxoris voluntate,<br />
qux in maritum conferre voluerit , donationis<br />
hac forma servetur , si tatuen violentar a viris<br />
non fuerit exacta donatio: servata legum in oinnibus<br />
sanctione, qux in decernendis facultatibus<br />
dinoscitur ordinata consistere.<br />
TITVLVS DE PAT R O NO RVM<br />
DONATIONIBVS.<br />
. .<br />
1. i is qui in patrocinio constitutus est , vel nio constitutis , et de adquisitionibus eorum.<br />
filii eius , aut patronuni , aut flios patroni w.• De rebus in patrocinio conquisitis , vel a<br />
relinquant.<br />
patrono conlatis.<br />
II. -De armis, qu,e dantur saionibus in patroci- IV. De rebus in patrocinio acceptis et conquisitir.<br />
Legion. alinde: Antigua. Card. Antigua noviter mendata<br />
. T'oled. got. y S. J. R. sin autor ni nota.<br />
2 Toled. got. Emilian. Card. Legion. y S. J. R. si in<br />
przsenti traditz sunt.<br />
3 Card, .ut donator lonlr sit positus , pro ro donatio<br />
&c.<br />
4 Emitían. Legion. Card. y Lind. donatoris.<br />
Card:-"éainclein rrin.<br />
6 Legion. y Lind. conscripta-<br />
7 Card. in IUS SLItUD.<br />
8 5. T. R. sin autor ni nota.<br />
-e-
FORI IVDICVM<br />
66<br />
. .<br />
r is . 1.11 patrocinio constitutus<br />
est ,v<br />
eius, aut patronum, aut<br />
fijos Patrona relinquant.<br />
Si quin el , quem in patrocinio habuerit , arma<br />
dederit, vel aliquid donaverit , apud ipsum (lux<br />
sunt donata permaneant. Si vero alium sibi patronum<br />
elegerit, licentiam habeat cui se voluerit<br />
commendare. Quoniam ingenuo homini non<br />
potest prohiben , quia in sua potestate consistit:<br />
sed reddat omnia patrono quem deservit. Simi-<br />
a parentihus patroni patrono vel laredibus<br />
restituatur.<br />
II. Antigua. De armis, que dantur saionibus<br />
in patrocinio constitutis , et<br />
de adquisitionibus eorum.<br />
.Arma , qua: saionibus pro obsequio donantur,<br />
halla ratione a donatore repetantur : sed illa,<br />
(lux dum saio est adquisivit , in patroni potes<br />
tate consistant.<br />
lis et circa filias patroni , ct filias eius , qui in<br />
patrocinio fuit , forma servetur , ut si tam ipse<br />
qui in patrocinio fuit , quam filii eius filiis pa-<br />
III. 3 De rebus in patrocinio conquisitis<br />
, vel a patrono conlatis.<br />
troni obsequi voluerint , donata possidcant. Si<br />
yero patroni filias vel nepotes ipsis nolentibus<br />
credidcrint relinquendos, reddant universa, qua:<br />
parentibus eorum a patrono donata sunt. Quicumque<br />
autem in patrocinio constitutus sub patrono<br />
aliquid adquisierit , medietas ex omnibus<br />
in patroni ve1 filiorurn eius potestate consistat.<br />
Aliara vera medietatem ideen bucellarius, qui ad-<br />
Sicut supradictuin est, si quis cum aliquo patrocinii<br />
causa consistat , et aliquid dum cum eo<br />
habitat adquisierit , si el infidelis inveniatur , vel<br />
eum derelinquere voluerit , medietas adquisitx<br />
rei patrono tradatur ; alium vero medietatem,<br />
qui laboravit 4 , obtineat , et quidquid el patronus<br />
5 donavit , recipiat.<br />
quisivit , obtineat. Quod si bucellarius,filiam tan..<br />
turnmodo reliquerit , et filium non reliquerit,<br />
ipsum in potestate patroni manere inbeinus. Síc<br />
t'amen , ut ipse patronus xqualern provideat, qui<br />
eam sibi possit in matrimonio saciare , et quid-<br />
IV. 6 Antigua. De rebus in patrocinio<br />
acceptis et conquisitis.<br />
lta ut supra prxmissum est , quicumque paquid<br />
patri eius ve1 matri fuerat donatum, ad eam<br />
pertineat. Quod si ipsa sibi contra voluntatem<br />
patroni inferiorem forte maritum elegerit , quidtronum<br />
suum reliquerit, et ad alium tendens 7<br />
forte se contulerit , ille , cui se commendaverit,<br />
donet el terram : nam patronus quem relinquit,<br />
quid patri eius 2 a patrono fuerat donatum , vel et terram, et quod el dedit, obtineat.<br />
IV. TITVLVS DE COMMVTATIONIBVS,<br />
1. T t Pa valeat commutatio , sicut et enzptio.<br />
II. Vt si non fuerit idoneus venditor, lideiussor<br />
detur.<br />
III. Ne valeat violenter facta venditio.<br />
IV. Si arris datis , pretium non fuerit impletum.<br />
V. Si pars pretil data ,non fuerit.<br />
VI. Si fraus pretio rei venditee fíat.<br />
VII. Si clicat quis rem suanz vili pretio vendídissc.<br />
VIII. De his , qui aliena venciere , vel donare<br />
prcesunzpscrint.<br />
IX. Quod rem in contentione positam non liceat<br />
vendere , vel donare.<br />
X. Si se permittat ingenuus venundari.<br />
XI. De viris ac mulieribus ingenuis a servo<br />
vel ingenuo venditis.<br />
XII. Non liceat parentibus filos suos quocum-<br />
1 Legion. y Card. Antigua.<br />
2 Cin .d. patri eius vel matri.<br />
3 Legion. y Card. Antigua.<br />
Emilian. Legion. Card, y Liad. acquisivit.<br />
ET VENDITIONIBVS.<br />
que con& actu alterius dominio subiugare.<br />
XIII. De servorum venditis rebus.<br />
XIV. Si servus venditus in priorem dominum<br />
crimen obiiciat.<br />
XV. Vt ser vi venditi facultatem dominus quaraí-.<br />
XVI. Si servus sit de suo peculio emptus.<br />
XVII. Vt nullus servum suum vendat invitus.<br />
XVIII. Si servus pro crimine quocumque contractu<br />
ad dominium transierit alterius.<br />
XIX. De non alienandis privatorum , et curialium<br />
rebus.<br />
XX. Si res illee vendantur , aut donentur, quce<br />
prius debuerant per iudicium obtineri.<br />
XXI. De mancipiis ab hostibus occupatir, ac<br />
venditis.<br />
XXII. Quo pr,esens debeat pretio<br />
parad.<br />
5 Emilian. Legion. Card. y Liad. ipse.<br />
6 S. J. R. Recsds. Rex. Legion. FU. Cinds. R.<br />
7 Emilian. y Card. et-'id alium se f°rt/Isse t"tu.'<br />
lerit.
Antigua.' V't ita valeat commutatio'<br />
i ESicut et emptio.<br />
Commutatio , si non fuerit per vim et metum<br />
extorta , talem qualem . et emptio habeat finnitatem.<br />
2 Antigua. Vt" si ñon fuerit idoneus<br />
venditor , fideiussor detur.<br />
Si venditor Enon fuerit idoneus , ingenuum fideiussorem<br />
'ciare debebit emptori ; et emptio ita<br />
habeat firmitatem.<br />
III. 3 Antiqua. Ne valeat violenterfacta<br />
venditio.<br />
Venditio facta per scriptnra'm plenarn habeat<br />
firmitatem. Cxterum si etiam scriptura facta non<br />
fuerit , et, datum pretium prxsentibus testibus<br />
conroboretur 4 et plenum habeat emptio robur.<br />
Venditio yero, si fuerit violenter et s per<br />
metum extorta , nulla valeat ratione.<br />
IV. 6 Antigua. Si arris datis , pretium<br />
non fuerit intpletunt.<br />
Qui arras pro quacumque re acceperit , id cogatur<br />
implere quod placuit. Emptor yero si per<br />
-xgritndinem aut gravera necessitatern , qua' vitari<br />
non potuerunt , ad .constituttun non. occurrent<br />
diem, quemcumque voluerit pro se dirigat,<br />
qui pretium definito temporopercompleat.. Quod<br />
si constituto 7 die nec ipse successerit, nec pro se<br />
dirigere voluerit, arras tanturnmodo reCipiat,,quas<br />
dedit , et res definita -non valeat.<br />
V. 9 Antiqua. Si pars pretii data non<br />
juerit.<br />
Si pars pretii data est , et pars promissa non<br />
adimpletur , non propter hoc venditio facta rumpatur.<br />
Sed si emptor ad placitum tempus non<br />
exhibuerit pretii reliquam portionem , pro pretii<br />
parte quam debet , solvat usuras : nisi .hoc<br />
forte convenerit , ut res empta venditori debeat<br />
reformara.<br />
VI. Flavius Recesvintus Rex 9.<br />
Si fracs in pretio-rei venditx fíat.<br />
Si in contractu venditionis minus pretium da-<br />
Emilian. Toled. got. y S. j. R. sin autor ni nota.<br />
2 Emilian. Toled. got. y 1 J. R. sin autor ni nota.<br />
3 Emilian. y Toled. got. sin autor ni nota.<br />
- 4 Emilian. Legion. Card. Toled. got. S. J. R. y Liud.<br />
comprobetur.<br />
5 Card. vel.<br />
6 Emilian. y Toled. got. sin autor ni nota.<br />
7 Card. y Lind. ad constitutum diem.<br />
8 Emilian. y Toled. got. sin autor ni nota.<br />
9 Legion. y Toled. got. Antigua . Card. y S. J. R. sin<br />
autor ni nota.<br />
LIB. V. TITVL. IV. 67<br />
tum fuerit , et per .fraudán , aut etiam contra -<br />
voluntatem venditoris " amplius datum pretium<br />
nuncietur, quantum de insto pretio fraudatum est,<br />
tantum duplum emptor restituat venditori.<br />
VII. " Antigua. Si dicat quis rent suallihr<br />
vili pretio vendidisse.<br />
Venditionis hxc forma servetur , ut seu res alique<br />
, sive terrx , vel mancipia , vel quodlibet<br />
animalium genus venditur , nemo propterea firmitatem<br />
venditionis inrumpat , eo quod dicat<br />
rem suam vili pretio vendidisse.<br />
VIII. 12 Antiqua. De his , qui aliena<br />
vendere , vel donare prcesumpserint.<br />
Quotiens de vendita vel donata re contentio<br />
commovetur , id est , si alienam fortasse rem v en-<br />
-dere vel donare quemcumque constiterit , nulhun<br />
emptori prxiudicium fiera poterit. Sed ille<br />
qui alienam fortasse rem vendere vel donare prxsumpsit<br />
, duplam 13 rei domino cogatur exsolvere<br />
: emptori tamen quod accepit pretium redditurus<br />
, et poenam quam scriptura continet im-<br />
,pleturus. Et quidquid in profectu comparatx<br />
rei emptor, vel qui donatum accepit, studio sute<br />
utilitátis adiecerat , a locorum iudicibus xstimetur<br />
, atque el qui laborasse cognoscitur, , a venditore<br />
vel a donatore iuris alieni satisfactio fusta<br />
reddatur. Similis scilicet , et de mancipiis , vel<br />
-de omnibus rebus, atque brutis animalibus ordo<br />
servetur.<br />
IX. 14 .Antigua. Quod rem in contentione<br />
positant non liceat vendere, vel<br />
donare.<br />
•<br />
Rem in contentione positam , id est, quam alter<br />
aut repetere coepit , aut recipere rationabiliter<br />
poterat , non liceat donare , nec vendere,<br />
néc in aliquo loco transferre.<br />
X. 1s Antigua. Si se permittat ingenuus<br />
venundari.<br />
uicumque ingenuus se vendi permiserit , et<br />
Qpretium cum venditore partitus est , ut circumveniret<br />
emptorem , proclamans postea nullatenus<br />
aúdiatur , sed in ea, quam voluit , servitute<br />
permaneat ; quoniam non est dignus ut liben sit,<br />
qui se volens subdidit servituti. Et tamen si ipse<br />
, qui se vendiderit , vel venundari permiserit,<br />
Io Legion. y Lira vendentis.<br />
• Emilian. y Card. sin autor ni nota.<br />
Toled. got. y S. j. R. sin autor ni nota.<br />
• 13 . S. J. duplum rei.<br />
• Emilian. Card. y Toled. got. sin autor ni nota.<br />
S. J. R. Noviter emendata.<br />
,Emilian. y Toled. got. sin autor ni nota. Lezon. Antigua<br />
noviter emendata. got. ley X. en el cddice de S. J. R.<br />
es la XI. , y tiene la nota de Antiqua, y d continuacion<br />
de la rúbrica esta letra R.<br />
la
FORI IVDICVM<br />
68<br />
pretium unde se redimat , habere potuerit, aut<br />
si parentes eius redemptionem pro eo ci , coi<br />
se vendidit , dure elegerint , reddito ad ceps domum , agrum , vel vineam.,"seu<br />
pium sub quacumque definitione perceperit , do-<br />
r intenati o siquidem vel sepositio , dé talibus persa-<br />
1115 quod pro venditi persona ,emptor<br />
contracta non valeat: ita ut nec datum com-<br />
g r u m pretio<br />
accepir , er ad ingenuitatis titulum ille , qui se<br />
modum pro sepositione reddatur. Vendido yero<br />
vendiderit , poterit revocad.<br />
. . cum dispendio comparantis inrupta , sic ad servi<br />
vel antilla dominum in integrum revocetur, , ut<br />
XI. 2 Antigua. . 3 De viris ac mulieribus eniptor pretium ex omnibus perdat. Inste enim<br />
quod per ambitionem dederat , videtur amitte-<br />
in eimis servo ve' ingenuovenditis.<br />
g<br />
re ,. qui suo dominio rem census alieni nititur<br />
4D<br />
S: ingenuos ingennum vendere, vel donare prx-<br />
adplicare. Przclictx 'yero serviles persona: , si<br />
sumpscrit, huiusmodi prxsumptorem iudex com-<br />
animalia qulibet bruta vendiderint , seu rés<br />
prehenderc non moretur. Ita ut ingenuos ille<br />
quascuinque , vel ornamenta distraxerint , qux<br />
in statum suum redactus centum ami 4 solidos timen aut sui sint peculii , aut a dominis suis,<br />
a priesumptore percipiat : aut si non habuerit<br />
vel aliis negotiandi . occasione .distrahenda perce-<br />
unde componat , centum flagellis publice verbeperint<br />
, ita perenniter firma subsístant ; ut si doratus<br />
in potestate eius serviturus tradarur , vent<br />
minus eiusdem servi vel ancillx , qui vendidit,<br />
vendere vel donare prxsumpserat. Servus autem<br />
rescindere venditionem ipsam voluerit , seu rem,<br />
in ingenuam personam talia facere fortasse prx-<br />
qux vendita est , non servi peculium , s ed sui<br />
sumens , comprehensus a indice ducentorum fla- , esse proprii dominii asseruerit , non aliter vengeilorum<br />
ictibus publice verberetur , et decal- ditio rescindatur , nisi ille qui rescindendam yen_<br />
vatus turpitcr eius perenniter servido addicatur: ditionem proponit , aut per testes legitimos , aut<br />
atque edam de mulieribus ingenuis venditis vel per sacrarnentum suum, non servi peculium, sed<br />
donatis 1-mins ordinis forma servetur. suum proprium doceat esse quod quaerit , et sine<br />
voluntate sua venditum fuisse ,quod adquirere<br />
tupir. Ei hoc quidem de vilibus et parvis re-<br />
XII. Antiqua. S Aran licere parentihus bus ; nam de niaioribUs et necessariis in domini<br />
,<br />
filios suos quocumque contractu al- potestate erit infringere , aut stabilire negótium.<br />
terius dominio subiuoare.<br />
XIV. Antigua. i ° Si servus venditus in<br />
priorem dominum crimen diiciat.<br />
Parentibus filios suos non liceat vendere , vel<br />
donare , aut oppignorare. Nec ex illis aliquid<br />
inri suo defendat ille qui acceperit , sed:triagis<br />
prctium , vel sepositionis commodum , quod dederat<br />
, perdat quia parentibus` filiiinl comPa,ravit.<br />
XIII. Flavius Cintasvintus Rex 6.<br />
úe servorum venditis rdus.<br />
Res rads alieni sine domini voluntate ab eo,<br />
qui non habet distrahendi personara, non permittimus<br />
alienad. Ideoque , quura promulgata sane:tio<br />
iuris antiqui non 7 sine dominorum dispendio<br />
servorum venditioncs in irritám przeceperit devoc,ari<br />
a , providentiori decreto consulimus, si.leges<br />
patrias ad zrquitatis regular redigamus: sicque<br />
9 melius earum statuta corrigere , (patri<br />
cum eis pariter oberrare. Quapropter si quis<br />
servum, vel ancillam alienam, sciens ab eis dein-<br />
Card. reddito integro pretio, quod pro venditi perSonb.<br />
venditor accepit , ad ingenuitatis titulum &c. S. R. reddito<br />
pro venditi persona ad integrum pretio , emptor<br />
accipiat , et ille ad ingenuitatis titulum , qui se vendidit,<br />
poterit revocari.<br />
2 En S. J. R. entre la ley X. y la XI. hay otra que<br />
dice así:<br />
Si quis inenuus cuiuslibet rem sibimet scienter przsumptive<br />
app-licaverit , vel comparatam voluntarie accessera,<br />
aut donatun susceperit , sciens rem esse alienam dura<br />
dominas res seas probaverit, curn onmibus autor prxsumptionis<br />
triduplici satisfactione cogatur exsob ,ere eidem<br />
cuius res esse videtur. Si libertus hoc fecerit , da plan;<br />
Si quin servum suum vendiderit , et ipse ser-".<br />
vos _priori domino aliquod crimen obiecerit, ille<br />
qui vendidit, recipiat, quem vendidet'at, pretium<br />
redditurus emptori ; •ut ipse in servo suo crimen<br />
, quod sibi obiectum est , inquirerc vel vindicare<br />
studeat. Id autem et .de ancillis prxcipimus<br />
custodiri. Idem tamen servusvelancilla,<br />
seu venditi , sive donad, vel commutati in prior=<br />
dominorum capite non torquearatur, neque<br />
.credatur eis , si ptioribus dominis crimen obiecerint.<br />
XV. rr Vt servi venditi facultatem dofilinUS<br />
qwerat,:.<br />
Si quis servum suum vendiderit, eius nesciens<br />
facultatem , babebitinquirench liberan] potestatem<br />
, ut sibi vindicet ille , qui vendidit servum,<br />
si potuerit invenire rem venditi servi.<br />
compositionem exsobrat : et si Servus fiierit , et absque valuntate<br />
domini hoc fecerit , simplam restituat , et centum<br />
flagella suscipiat.<br />
3 Emilian. got. y S. J. R. risa autor ni nota.<br />
4 Card. y S. J. R. centum solidos.<br />
5 Franjan.Toled. got. y S. j. R. sin autor . ni nota. Legion.<br />
Antiqua noviter emendata.<br />
6 1.:gion. Fls. Rcds. Rex. Antiqua. S. J. .k..iN.ntiqua.<br />
7 Card. antiqui sine.<br />
8 Legion. revocan.<br />
9 Emilian. saque. . .<br />
lo Toled. got. y R. sin autor ni nota.<br />
iesion. y Card.e'Antiqua.
•XVI. A ntiqu a: 'Si -servitis, sit de suo<br />
' peculio' emptus.<br />
S i servus de suo- peculio fuera :emptus• , et:hbe<br />
dominus eius 'forte nescierit „, de domini sui po-<br />
.testate non exeat ; quia .non pretium ,. sed res<br />
.servi sui dominus , dum ignorat., accepit.<br />
XVII. Antigua. 2 nullus servum<br />
suurn Vendat . invitus.<br />
Sxpissíme leges oriuntur ex causis , et quum<br />
aliquid insolitx fraudis existit , necesse est con-<br />
. tra notandx calliditatis astutiam prxceptum novx<br />
constitutionis opponi. Comperimus multorum<br />
servus vel arcillas ad ecclesiam , quorumdam sollicitatione<br />
, confugere . , et illic de injusto dominorum<br />
imperio sxpissime querelari ; ut ita inter-<br />
_cedentibus clericis, religionis obtentu, domino necessitatem<br />
venditionis extorqueant. Sic 3 etiam<br />
plerumque domino- error imponitur , ut aut elericus<br />
, aut quicumque alius se velut emptor in-<br />
.terponat pretium redditurus 4 alienum , et sub<br />
.huius argumentatione conludii , interdum domino<br />
nesciente servus•vendatur inimico; atque eveniat<br />
ut in vicina forsitan loca constitutus , ille<br />
eum possideat , qui publice nullatenus ad contractum<br />
venditionis accessit.. Proinde hac profutura<br />
omnibus lege sancinms , ut nullus servum<br />
suum vendat invitus : sed clericus aut ecclesix<br />
custos-; sícut in-aliis legibus CoMinetur , excusatum<br />
a culpa domino servum , amota dilatione,<br />
...restituat Sads,enina videtur indignum , ut in<br />
eo loco servi contumaciam rebellionis adsumant,<br />
ubi castigationis. disciplinam , et obtemperandí<br />
prxdicantur exempla. Si quis itaque dominum<br />
suum in hunc indUcit- errórem , pretium , qui<br />
per suppositam personam comparavit , amittat:<br />
.quede ille' aut ipso, commercii tempore , quo inducebatur<br />
, usurpet sux proprietati habiturus,<br />
out si hoc posteaquam fuerat inductus agnoverit<br />
, iudicis exsecutiohe percipiat, et sic servum<br />
"nihilominus sux vindicet potestati. Hic autem,<br />
qui se ministrum fraudulenter venditionis ingessit,<br />
alium parís meriti servum domino , cui instruxit<br />
_insidias, reformare cogatur, , et tam notandx fraudis<br />
improbitas prxcepti huius coerceatur obiectu.<br />
XVÍIL Flaius glorioshs Chintaávintus<br />
Rex 6.<br />
Si servus pro crimine, quocumque contraetu<br />
ad dominiunz transierit alterius.<br />
Non prxtermittendum est legali sanctione de-<br />
Enzilian. y Toled. got. sin autor ni nota.<br />
2 Enzilian. sin autor ni nota. Legion. Antigua noviter<br />
emenclata.<br />
3 Card. Toled. got. y S. J. HInc -<br />
4 Legion. daturus.<br />
5 Toled. got. restituat. Ipse quoque pro scelere servi redditunts<br />
petentIresponstim. Satis<br />
LIB.\ V. TITVL IV. 69<br />
cernere , plerumque impugnationis occasio<br />
videtur existere. Idcirco , si criminis reatu servas<br />
obnoxius ad alterum fortasse dominum do-<br />
'donis ; venditionis aiat éommutationis titulo<br />
transierit serviturus , idem prior clominus , aut<br />
servum pro culpa tradere , aut pro eo componere<br />
compellendus est. Nam qui talem servum<br />
comparasse dinoscitur , si respondere , vel satisfacere<br />
pro crimine eius noluerit", hunc priori do-<br />
Mino , pretio recepto , restituat , ipse quoque pro<br />
scelere servi redditurus est petenti responsum,<br />
sub cuius dominio servum constiterit perpetrasse<br />
reatum.<br />
XIX. Flavius Cintasvintus Rex'.<br />
De non alienandis privatorum , et curialium<br />
rebus.<br />
Si cura rei familiaris omitti non debet , quanto<br />
magis utilitatis publica , quam semper exerceri<br />
vele augeri necesse est? Curiales igitur vel<br />
privad , qui caballos ponere , vel in arca publica<br />
functionem exsolvere consueti sunt, numquam<br />
quidem facultatem suam vendere, vel donare, vel<br />
commiatatione aliqua debent alienare. Tamen si<br />
contigerit, aut voluntate , aut necessitate eos alicui<br />
, sive vendittone , aut donatione , sive commutatione<br />
omnem facultatem suam dure , ille<br />
qui acceperit censum illius, a quo accepit reddere<br />
procurabit , et hanc ipsam summam census<br />
eiusdem scriPturx sux ordo per omnia continebit<br />
: sed et qui medietatem facültatis talium<br />
personar= , vel partem aliquam in mancipiis,<br />
terris , vineis , domibusque • perceperit , iuxta<br />
quantitatem acceptx rei functionem publicam impleturus<br />
est. Qui autem de talibus personis accipiens<br />
, aut per scripturam illius , a quo accepit<br />
, non ostenderit quid exinde functionis exsolvat<br />
, aut vel uno forsitan auno reddere censionem<br />
ipsam distulerit : mox ut Regís auditibus,<br />
sive comitis , aut iudicis huius rei actio innotuerit<br />
, posessor amisso pretio , vel si quid e contra<br />
dederat id etiam , quod accepit ex omnibus,<br />
perdat. Ita ut Principis potestas, seu illi qui dederat<br />
, reddere voluerit , sive. aliis 9 fortasse conferre<br />
, licentiam habeat. Ipsis etiam i c) curiali-<br />
,bus , vel privatis inter se vendendi , donandi,<br />
vel commutandi ita licitum erit , ut ille , qui<br />
acceperit, functionem rei acceprx publicis utílitatibus<br />
impendere non recuses. Nam plebeis gle-<br />
•bam suam alienandí nulla umquam potestas manebit.<br />
Amissurus proculdubio pretium , veI si<br />
quid contigerit accepisse quicumque post hanc<br />
legem vineas , tercas , domosque , seu mancipa<br />
• 6 Legion. Antigua. Toled. eot. sin autor ni nota.<br />
7 Emilian. Legion. oled. got. Y 'S. J. R. sin autor ni<br />
nota.<br />
8 Toled. got. Legion. Card. S. J. R. y Lind.<br />
solvere.<br />
Leoion. y -Lind. alii.,<br />
xo ,Emilian. Legion. y Cara. Interim.
70<br />
ab ofticii huius hominibus accipere quandoque<br />
prxsumpserit<br />
xx Antigua. 2 Si res ille vendantur<br />
•<br />
donentur , quce prius debuerant<br />
per iudicium obtineri.<br />
Si quis rem , qu• est per iudicium repetenda,<br />
priusquam adversarium iudicialiter superaret 3,<br />
ita vendiderit ve1 donaverit alicui , aut forsitan<br />
tradiderit occupandam , ut absque audientia<br />
iudicantis privetur dominium possessoris ; ipse<br />
qui possedit per exsecutionem rem que<br />
occupata fueras statim rccipiat , nec de eius<br />
postmodum repetitione contendat , etiam si bona<br />
sit causa petentis. Ille vero , qui hoc vendidit,<br />
aut donavit , vel occupari prxcepit , quod fuste<br />
vindicare nullatenus potuit ; eiusdem meriti rem,<br />
aut pretium el , a quo victus fuerit, repensare<br />
cogatur ; quia rem , antequam vinceret 4 fecit<br />
invadi.<br />
XXI. a De mancipiis ab hostibus occupatis<br />
, et venditis.<br />
uxcurnque mancipia de regionibus nostris ab<br />
Q<br />
FORI IVDICVM<br />
adversis hostibus extrtérint occupata si ab 116minibus<br />
regni nostri reperiantur excussa , ille,<br />
qui ab hoste abstulit, ex quo uhumquodque man-<br />
:cipium valere fuste constiterit , tertiam partem<br />
-pretii habeat , et mancipia 6 domino nihilominus<br />
reddat : quod si venditum ab hostibus mancipium<br />
fuerit acceptum , cum juramento manifes_<br />
tetur pretium datum. Ac tunc ille , qui dedit,<br />
integrum pretium et quantum mancipium melioravit<br />
acceptum , a domino reCipiat , moxque<br />
suum illi mancipium inexcusabiliter reddat.<br />
XXII. Quo prcesens liber debeat conparari<br />
pretio.<br />
Vt omnis de cxtero , et improbitas distrahentis,<br />
et dispendium temperara possit emptoris , id prxsenti<br />
sanctione decernitur legis : scilicet , u t qui_<br />
eumque s hunc codicem ad instar huius operis<br />
interioris , exteriorisque editum constiterit venun-<br />
-dari , non amplius' quam CCCC. solidorum numerum<br />
accipere venditori , vel dare licebit ernenti.<br />
Si quis yero super hunc pretii numerum accipere,<br />
vel dare prxsumpserit , C. flagellorum<br />
ictibus a iudice verberari se noverit.<br />
V. TITVLVS DE COMMENDATIS, ET COMMODATIS.<br />
animalibus in custodia placita znercedi<br />
susceptis.<br />
II. De animalibus in angariam pr‘estitis.<br />
III. De rebus prxstitis , incendio , vel furto exterminatis.<br />
IV. De pecum'a perlita , et usuris eius.<br />
V. De rebus comme2zdatzs , et casu quocumque<br />
in naufragium missis.<br />
1. Antigua. 9 De animalibus in custodia<br />
_placita mercede susceptis.<br />
S i quis cabalium vel bovern, aut quodlibet animalium<br />
genes, placita mercede, ad custodiendum<br />
susceperit , si id perierit , aliud eiusdem meriti<br />
ille , qui commendata vel commodata suscepit,<br />
exsolvat ; si tamen mercedem fuerit pro custodia<br />
consequutus, vel pro conducto. Quod si ille,<br />
qui nullum placitum pro mercede susceperat,<br />
rem esse mortuam probaverit , nec ille mercedem<br />
recipiat , nec ab illo aliquid requiratur : ea<br />
Card. afiade : superior ordo servetur.<br />
2 Emitían. sin autor ni nota. Toled. got. Fls. Cinds.<br />
Rex. f. R. Flavius Recesvindus Rex. Legion. Gls.<br />
Recesvindus Rex. Antigua.<br />
$ Card. superes.<br />
4 Lexim. vindicaret.<br />
5 Flavius gloriosus Recesvindus Rex. Legión.<br />
: Antigua.<br />
6 Legion. mancipia domino reformare cogatur.<br />
VI. De rebus servo nesciente domino comMendatis.<br />
VII. Si servus mentiatur dominum petere commodanda.<br />
VIII. De reddendis usuris.<br />
IX. De .usuris frugum.<br />
X. Cui debeant testamento , ,vel scriptur£ rommendatx<br />
restitui.<br />
tamen ratione , ut prxbeat sacramentum ille, qui<br />
commendata susceperat, quod non per suam culpar/1,<br />
neque per negligentiam animal morte consumptum<br />
sit , et nihil cogatur exsolvere. Similis<br />
et de commodatis forma servetur.<br />
II. Antigua. z° De anima_ libus in angarlan:<br />
prwstitis.<br />
Si quis alicui iumentum , aut caballum , ve1<br />
• aliud animal prxstiterit , et per aliquam inflrmitatem<br />
apud eum, qui accepít , moriatz.tr, sa-<br />
sot. reformare compellatur.<br />
7 Erniiian. Flavius Glosus. Recesvindus Rex. Card. y<br />
S. .T. R. Antigua. Toled. got. sin autor ni nota. Liad.<br />
CHDS. Rex.<br />
8 Ensillan. Legion, Card. Toled. got. S. J. R. y Lind.<br />
guotiescuMque hunc codicem constiterit venundari.<br />
9 Emilian. sin autor ni nota : así en esta ley como en<br />
las demas de este título.<br />
xo Toled. got. Legion. y S. J..R.-.rin autor ni nota.
cramentum prxbere debebit, quod non per suam<br />
culpam , neque per negligentiam monte consumptum<br />
sit , et nihil cogatur,exsolvere. 1Si autem<br />
nimium sedendo , vel fasces caricando,<br />
aut quocumque opere vel percussione mortuum<br />
fuerit , eiusdem meriti animal domino sine ali<br />
qua excusatione restituat. Si yero prxstitum<br />
mal alicui aliquid debilitatis intulerit vel dantni<br />
; ille componat , qui eum apud 'se susceptum<br />
habuisse dinoscitur.<br />
III. Antigua. De rebus preestitis<br />
cendio , vel furto exterminatis.<br />
Si alicui aurum , argentum, aut ornamenta, vel<br />
species fuerint commendata: , sive custodiendx<br />
traditx , aut forte vendendx ; id si perierit, vel<br />
in domo ipsius , qui accepit , cum rebus eius fuerit<br />
-incendio concrematum , una cum testibus veniat<br />
, et brevem .det ille , qui commendata susceperat<br />
, et przebeat sacramentum , quod nihil<br />
exinde suis profuisset compendiis , et nihil cogatUr<br />
exsolvere , excepto auro et argento , quod<br />
arderé non potuit. Et si quis , dum domum iiamma<br />
consumit , se quasi auxilium prxbiturus ingesserit<br />
, et aliquid forte rapuerit , dominus domus<br />
diligentes inquirat ; et si eum invenire potuerit<br />
, ille , qui rapuit , in quadruplum rapta<br />
restituat. Et si de commendatis rebus apud susceptorem<br />
aliquid forte repererit , domino restituere<br />
non moretur. Si yero qua; commendata<br />
fuerant, furto probantur ablata el qui commendata<br />
susceperat , spatium tribuatur, , ut ordo docet<br />
, donec furem sua investigatione perquirat.<br />
Et si eum invenerit , commendatori res suas proprias<br />
reformare cogatur. Compositio<br />
yero furti ad eum , qui habuit commendata,<br />
pertineat. Certe , si fur non fuerit infra statutum<br />
tempus inventus , medietas rerum commendatarum<br />
domino a suscipiente reddatur , ut damrnIrn<br />
ex medio uterque sustineat. Et si postmodum<br />
dominus rerum apud eum , cui commendaverat<br />
, (lux fuerant suppressa forte repererit,<br />
quum hxc ille se prius dixerit perdidisse , vel<br />
furto fuisse sublata , sicut fur pro his , qua;<br />
celavit , secundum legum statuta compositionem<br />
implere cogatur.<br />
IV. Antigua. De pecunia perdita et<br />
usuris eius.<br />
Si quis pecuniam sub cautione susceperit daturus<br />
usuras , si per casum pecunia perierit, non<br />
culpa aut negligentia debitoris , ille , qui pecuniam<br />
commendavit 3 solam pecunia: sununam<br />
r Card. y Legion. furtim.<br />
2 S. 3. R. pr‘estita.<br />
3 5. J. R. y Lind..corninodavit.<br />
4 7:oled. got. y S.I. R. sin autor ni nota.<br />
5 Legion. excusatione restituat.<br />
6 Toled. got. causa.<br />
L1B. V. TITVL. V.<br />
71<br />
..non requirat Usuras. Si yero per<br />
ipsius fraudem vel culpam factum est , et pecuniam<br />
et usuras solvat. Quod si aliqua lucra<br />
est ex ea pecunia consequutus , et postrnodum<br />
contingat , ut pecunia pereat, si tanta sunt lucra<br />
quanta pecunia fuit, et pecuniam et usuras<br />
restituat.<br />
V. Antigua. 4 De rebus commendatis,<br />
et casu quocumpe in naufragium<br />
missis.<br />
Qui commendata vel commodata susceperit , et<br />
de ruina , aut incendio , vel hástilitatis naufragio<br />
, seu quolibet simili casu , sua omnia liberaverit<br />
et aliena perdiderit ; quod accepit sine<br />
aliqua excusatione 5 cogatur exsolvere. Si vero<br />
partem aliquam de rebus propriis liberasse cognoscitur,<br />
rlli , cuius res secum habuerat , iuxta<br />
mOditiri perditx rei vel liberatx restituat , qualem<br />
iudex ;.ratione deducía xstimaverit portionem.<br />
Si autem sua' omnia perdiderit , quum liberaret<br />
..aliena ;.et de liberátis et de perditis, rebus<br />
similis ratio deducatur , ut partem , arbitrio<br />
indicantis qui liberavit accipiat. Iustum est<br />
enim in simili casu ', ut ille non damnum solus<br />
excipiat , qui se gravibus obiecit periculis ; et<br />
dum aliena minora conatur liberare , sua maiora<br />
perdidisse cognoscitur.<br />
VI. Antigua. De rebus servo,nescien-.<br />
te domino , commendatis.<br />
Quod, nesciente domino , servo fuerit commendatum<br />
, si id perierit , nec dominus , nec<br />
servus ulluco damnum incurrant Z . S112C enim<br />
imputet culpa; , qui servo alieno res suas coconiendaverit<br />
, domino nesciente. , Si vero alicuius<br />
rei animal sic , et per fraudem pastorum s diminutum<br />
reperiatur 3 hoc reddere compellatur.<br />
Similis et de commodatis forma servetur , si<br />
fraude , aut malicia consurnpta aut dissípata noscuntur.<br />
VII. 9 Antigua. Si servus mentiatur<br />
dominum petere commodanda.<br />
Si dominus per servum suum quodcumque sibi<br />
petierit commodandum, et servus cum rebus commodatis<br />
in fugam fuerit elapsus , tulic dominus<br />
obligetur, ut commodata restituat. Si yero servus<br />
petisse dominum mentiatur , et sic quasi deportanda<br />
ad dominum susceperit, et qua: susceperit,<br />
aut evertat , aut forte perdidcrit , et fugirivus non<br />
potuerit inveniri : dominus servi prxbeat 1 ° sa-<br />
7 Legion. pertimescant.<br />
Emilian. a pastore.<br />
—9 Legion. Antigua noviter emendata. Toled. got. sin<br />
autor ni nota.<br />
10 Legion. prxstet iuratnentunn.
72<br />
ciamenturn se ennidem servum , ut •usciperet<br />
er quum id peteret ignorasse , et<br />
non misísse<br />
c¿itulunix<br />
,<br />
pertimescat. Servum turnen tam<br />
nihil ille qui commodavit , quxrere<br />
dinas om quarn<br />
solHeire procurabunt. 11xc eodem et de comn/endatis<br />
prxcipimus custodiri.<br />
VIII. Antigua. I De reddendis usuris.<br />
Si quicumque pecuniarn commodaverit ad us-Uram<br />
non plus per annum , quam tres siliquas<br />
de unius solidi poscat usuris , si tomen fuerit<br />
unde dentar. Et de solidis octo nonum solidum<br />
creditori , qui pecuniam ad usurarn dedit ,<br />
solvat : et sic summam pecunia et usuras ille<br />
qui dederat, a debitore recipiat. Quod si cautionein<br />
ultra modum superius comprehensarn per<br />
necessitatern suscipientis creditor extorserit , con-,<br />
ditio contra leges inserta non valeat. Si quis<br />
autem contra ordinationem hanc fecerit, et cani<br />
rem, guau-1 commodaverat, recipiat, et qux cauta<br />
3 fuerant, in nullo solvantur usura.<br />
IX. Antigua. 4 De usuris frugurn.<br />
Q uicumque fruges anidas et humidas 5 , id est,<br />
,FORI IVDICVM<br />
vinum et olcum , vel quodcunique annonx genus.<br />
alteri commodaverit , non plus 6 ab co pro usu-.<br />
ra quam tertiarn partem accipia t : id est , ut su-.<br />
per duos modios , qui acceperit, tertium reddat.<br />
Quam legem, ad. solas fruges prxcipimus pertinere<br />
: nam de pecunia commodata secundum superiorem<br />
legem valere, et observare 7 censemos.<br />
X. Antigua. Cui debeant testamento, vel<br />
scripturee commendatx restituí.<br />
Testamentum ab, eo , cui fuerit commendatum<br />
posteaquam hoc ante testes publicaverit , sicut<br />
est in legibus constitutum , i11i qui maiorem<br />
partem de eodem testamento est consequuturus,<br />
reddatur 8 hxredi. Quod si alii redditum fue,<br />
rit 9 vel adversario eius traditum, qui tradide-.<br />
rit duplam compositionern restituat illi , cui<br />
fraudem inferre voluerat. Illas vera scripturas,<br />
qux simul tradi partibus debent , si cornil-leuda,<br />
tas 12 quicumque susceperit , id est , testamenta;<br />
iudicia , pacta , donationes , vel cxtera talia,<br />
alteri altero absente tradiderit , ille qui de,<br />
derat , revocet quod dedit 13 , et omnibus, qui-,<br />
bus in conunune debebantur, restituere non moretur.<br />
qee r•nnnn•nn<br />
VI. TITVLVS DE PIGNORIBVS, ET DEBITIS.<br />
D e non pignorando.<br />
II. De pignore deposito , et furato.<br />
De pignore, si pro debito deponatur.<br />
IV. Si pignus, reprzesentato debito, non reddatur.<br />
I. Flavius Recesvintus Rex i4.<br />
De non pignorando.<br />
Pignorandi licentiam in omnibus submovemus:<br />
alioquin ' 5 si non acceptum pignus prxsumpscrit<br />
ingenuos de iure alterius usurpare , duplum<br />
cogatur exsolvere. Servus autem simplum restituat<br />
, et centurn flagella suscipiat.<br />
II. Antigua. I6 De pignore deposito, et<br />
jurato.<br />
Si quis pignus alteri deposuerit pro aliquo de-<br />
Toled. got. y S .J. R. sin autor ni nota.<br />
2 Cara'. y Lind. de uno solido poscat usuras.<br />
3<br />
Card, incauta.<br />
4 Toled. got. y S. J. R. sin autor ni nota.<br />
5 S. J. R. liquidas.<br />
6 Card. amplius.<br />
7 Card. conservare.<br />
8 Card. citius reddatur.<br />
9 Card. redditum fuerit , vel malitiose tenere<br />
derit.<br />
ro Card. qui tradidit aut tenuit malitiose.<br />
x .1 Card. S. J. R. Toled. got. y Legion. quarn illi , cui<br />
V. Si una persona reatu vel debito multis teneatur<br />
obnoxia.<br />
VI. Qualiter defuncti debitum n , aut videntía<br />
post mortero possit<br />
hito, et illud, ipse qui deposuerit, furatus fuerít,<br />
pro fure teneatur.<br />
III. Antigua. 17 De pignore , si pro<br />
debito deponatur.<br />
Pignus , quod pro debito deponitur,<br />
, si per cautionem<br />
fuerit obligatum , et ille , qui pignus de<br />
posucrat , ad tempus constitutum debitum reformire<br />
dissimulet; post diem cautionis exactum<br />
usque ad deccm dies pignus salvum suo domino<br />
reservetur , aut eidcm " domino, si in propinquo<br />
est , reportetur , atque ut restituat debítum<br />
moneatur. Quod si per negligentiam suam<br />
fraudulentus fuerit , inferre voluerat.<br />
12 S. J. R. commodatas.-<br />
1 3 Card. quod dedit , aut si fraudulenter tenuerít , et<br />
omnibus quibus in commune debetur , restituere non dif7<br />
ferat , et tanturn compcilitionis illis exsolvere non moretur<br />
, quantum fraudis (acere conatus est.<br />
14 Card. Fls. Chds. Rex. Lejion.,Aritiqua.<br />
1 5 Card. scilicet si acceptum jái0.14,&c.<br />
16 Emilian. sin autor ni nota.<br />
17 Emitían. sin autor ni nota.<br />
18 Toled. got. y S. J. R. aut idem.
ddbitor ad diem Constitutum adesse neglexerit,<br />
aut debituin implere distulerit , addantur usurz.<br />
Czterum si adesse usque ad, decem dies , sicut<br />
supra scriptum est , aut quod debet reformare<br />
dissimulaverit /: tuno creditor iudici , vel<br />
przposito civitatis pignus ostendat , ut quantum<br />
indicio eius , vel 2 trium honestorum virorum<br />
fuerit zstimatum , sit el licentia distrahendi 3 . Et<br />
postmodum de pretio venditi pigneris creditor,<br />
quantum el debetur , sibi evidentius tollat , et<br />
reliquum ille recipiat qui pignus deposuerat.<br />
IV. Flavius .Recesvintus Rex 4.<br />
Si pignus representato debito non reddatur.<br />
S quis el , qui rem pro pignere credidit 5 1 ad:<br />
constitutum tempus, reprzsentato debito, pignus<br />
acceptum distulerit reddere et hoc ante tempus<br />
lege superiori taxatum vendere , vel in usus<br />
proprios atque alienos conterendum przsumpse;<br />
rít adtentare , vel malitiose differens noluerit<br />
assignare ; pignus quidem , quod accepit , integrum<br />
reddat , et rnedietatem , quantum pignus<br />
valere constiterit , domino pigneris coactus impendat.<br />
V. Flavius Cintasvintus Rex 6.<br />
Si una persona reatu vel debito multis<br />
teneatur obnoxia.<br />
Si una persona plurimis rea vel debitrix maneat<br />
, qui prior in petitione prxcesserit , et aut<br />
per placitum , aut per probationem sive professionem<br />
eius eum sibi reurn aut debitorem esse<br />
docuerit , ipsi nihilominus aut iuxta qualitatem<br />
debiti satisfacere compellendus est, vel damnandus<br />
a ludice. Quod si quibus reus vel debitor<br />
manet , tino eodemque tempore contra eum<br />
agere coeperint , secundum quantitatem debiti<br />
vel reatus , aut reddere omnibus , aut omnibus<br />
addicendus est serviturus. Quxrere tamen a iudice<br />
ad liquidum oportebit , cui magis reus vel<br />
debitor maneat , ut ipsi maiorem partem reddi<br />
prxcipiat : et de reliquo, quod de facultare rei-vel<br />
debitoris remanserit , quantum reddatur cxteris<br />
ittdex ipse manifeste perpendat. Certe si non<br />
Lind. distulerit.<br />
Emilian. Card. y S. f. R. et.<br />
3 S. J. R. distrahendi , et vendendi , et dividendi. Et<br />
postmodum &c.<br />
4 Card. Fls. Chds. Legion. Antigua. Toled. got. sin autor<br />
ni nota.<br />
S Legion. crediderit.<br />
6 Legion. añade: Antigua. T'oled. got. sin autor ni nota.<br />
7 Legion. añade: Antigua. Tole!. got. sin autor ni nota.<br />
8 Legion. deceptorem.<br />
LIB. V. TITVL. VI.<br />
73"<br />
fuerit unde compositio exsolvi debeat , cum<br />
hoc saltim quod videtur habere , pro debito vel<br />
reatu perpetim serviturum iudex petentibus tradere<br />
non desistat.<br />
VI. Flavius Cihtasvintus Rex'.<br />
Qualiter defuncti debitum , aut violentiapost<br />
mortem possit<br />
Si viventis cuiuslibet manifesta culpa non ap-paret<br />
, nefas esse non dubitandum est , ut eum<br />
quisque post obiturn mansisse sibi reum accu-set.<br />
Ne ergo in fraudem hxredis defuncti quicumque<br />
post hxc talia conetur prxsumere , huitas<br />
legis redargui'sanctione se noverit : scilicet;<br />
ut si quis quernlibet defunctum violentum sibi,<br />
aut pervasorem sux rei , sive direprorem sea<br />
debitorein fuisse adstruxerit, eumque quodcumque<br />
inlicitum secundum superiorem ordinem g<br />
dixerit perpetrasse; non aliter eius adsertioni crc-<br />
&tus , nisi per quamcumque scripturam , aut<br />
testificationem legitimam id verum esse indubitanter<br />
edoceat. Quod si tale aliquid quisque<br />
Çonvicerit , et defunctus ille, de quo agitur, filios<br />
non reliiiquens , facultatem suam suis liberfis<br />
, aut quibuscumque personis 1 ° dinoscitur<br />
contulisse ; ipsi liberti vel alix persona iuxta<br />
quod possident de rebus defuncti , qux defunctus<br />
debuit vel commisit , insistente Indice , cogantur<br />
exsolvere. Nam si filios reliquerit , et ipsi<br />
12 omnem eius possident facultatem 1 3 ; ipsi<br />
proculdubio cogendi sunt illa supplere , unde<br />
auctor eorum , debitor aut prxsumptor r 4 convincitur<br />
extitisse. Si certe prxdictarum causarum<br />
obnoxius sic ab hac luce discesserit , ut 1 5<br />
de suis rebus nihil videatur aliquatenus ordinasse<br />
; propinqui eius., vel qui facultatem eius adierint<br />
, aut possederint , petitori de re vel causa,<br />
quam 16 repetit, cogendi sunt reddere rationem.<br />
Ita ut si ille , qui debitor aut przsumptiosus 17<br />
dícitur extitisse , nihil rerum suarum moriens dinóscitur<br />
reliquisse , ab omni calumnia repetentis<br />
eius filii vel propinqui habeantur immunes. Sin<br />
autem quodcumque defunctus reliquit, et maius<br />
est quod petitur , quam quod reliquisse videtur<br />
; si filii eius , aut propinqui , aut qui eius<br />
possident bona , noluerint pro reatu eius vol debito<br />
satisfacere , de rebus a defuncto dimissis non<br />
morentur petenti facere cessionem.<br />
_ 9 accusationem.<br />
20 Card. possessoribus.<br />
Card. alii possessores.<br />
1 2 Card. et ipsi et alii possessores iuxta quod obtincnt<br />
de rebus defuncti , proculdubio cogendi sunt &c.<br />
13 Legion. hxreditatem.<br />
14 Card. prxsumptor vel reus.<br />
1 5 Legion. et de suis.<br />
i6 Endlian. guau causidicus petit.<br />
27 Liad. przsumptuosus.
74<br />
FORI IVDICVM<br />
VII. TITVLVS DE LIBERTATIBVS, ET LIBERTIS,<br />
I Sí lnancípia, sive per scripturam , seu per<br />
testen: manumittantur.<br />
Si alienus servus , vel commune mancipium<br />
II.<br />
manumittantur.<br />
III. De his, qui se ¡iberos proclamaverin t esse.<br />
Si ad servitium repetatur qui in libertate<br />
IV.<br />
est constitutus.<br />
V.<br />
Si ei, qui ad servitium repetendus est, aliquid<br />
auferatur.<br />
VI.<br />
Si eum , quem aliquis coram indice liberum<br />
esse dixerit , postea in servitio repetere<br />
VII. Si tiniore comindsus quisquam servum se<br />
esse dicat.<br />
VIII. Si ingenuus ad servitium repetatur, vel<br />
si servus se liberunz 1 dicat.<br />
IX. Quare data libertas debeat revocad.<br />
X. Si libertus iniuriam faciat manumissort.<br />
XI. NI contra patronum vel flios eius test-<br />
I. Antigua. 3 Si mancipia , sive per<br />
scripturam , seu per testero manumittantur.<br />
S i quis moriens per scripturam, aut prxsentibus<br />
testibus , manumiserit mancipia sua , voluntas eius<br />
habeat firmitatem , dummodo infra sex menses<br />
triurn aut quinque testium , quibus credi possit<br />
, testimonio comprobetur. Sed et libertis si<br />
quid clonaverit , qui eos manumittit , aut libertatis<br />
ipsius scriptura contineat , aut testes qui<br />
adhibentur agnoscant ; et res apud libertos donan<br />
permaneat.<br />
II. 4 Si alienus servus, vel commune mancipiu<br />
71Z manumittantur.<br />
S i quis alienum servum , vel commune mancipium<br />
manumiserit in fraudem domini sui , libertas<br />
data non valeat. Ilk vero qui manumiserit<br />
alienum mancipium , alterum prxter illum<br />
domino dare cogatur. Si yero dominus adquieverit<br />
ut ille liber sis , duos vicarios servos pro<br />
manumisso servo percipiat , et libertas data habeat<br />
firmitatem. Hwc eadem et de ancillis prxcipimus<br />
custodiri. Si quis sane vult ex integro<br />
manumitiere commune mancipium , presbyterum<br />
qui prxsens est , vel diaconum commonemus , ne<br />
huiusmodi libertates se fiera prxsentibus permitrant<br />
: quia hxc manumissio stare non poterit.<br />
Si quis autem commune mancipium vult a iugo<br />
servitutis absolviere , prius cum consortibus suis<br />
Legion. ingennum , y así en la ley.<br />
2 Legion. De manuniissis ,-ne suos manumissores<br />
linguant ,y dere-<br />
así en la ley.<br />
3 Ernilian.<br />
•<br />
got. y S. J. R. sin autor ni<br />
4 Legion. Antigua.<br />
nota.<br />
cari audeat manumissus.<br />
XII. Ne testcent manumissi.<br />
XIII. De rebus manumissi , si absque legitimas<br />
filüs moriatur.<br />
XIV. De conditionibus a manumissore in scriptura<br />
manumissi conscriptis.<br />
XV. De libertatibus servorum fiscalium. •<br />
XVI. De libertis et rebus fiscalium servorum.<br />
XVII. Ne liberti vel progenies corum cum posteritate<br />
patroni, aut coniugia connectant, aut<br />
eis insolentes existant.<br />
XVIII. Ne liberti relliosi ad obsequium reducantur<br />
keredis.<br />
XIX. De libertis regum eorumque posteritate,<br />
qualiter exercitus tempore ad regiam potestatem<br />
concurrant , et cum quibus eos<br />
publica utilitate proficisci oporteat.<br />
XX. De transgressoribus libertorum 2.<br />
dividat, et sux vindicet potestati , aut serte cum<br />
his qui el consortes sunt , id fiera ve1 pretio ve1<br />
precibus elabores ; et sic , si voluerit , prxsente<br />
presbytero ve1 diacono manurnittat , et libertas<br />
data firmetur s. Quod si aliquis coram sacerdote<br />
vel diacono commune mancipium ex integró ma.<br />
numiserit , proprietatis sux partem de mancipio<br />
amittat , et mancipium ad integrum consors ille,<br />
qui non manumisit , obtineat. Nam si partem<br />
suam , qua: in eodem mancipio illi debetur, absolveré<br />
voluerit , prohiberi non poterit.<br />
III. Antigua. 6 De bis, qui se ligeros<br />
proclamaverint esse.<br />
Si mancipia se in libertatem proclamaverint,<br />
spatium et tuitionem arbitrio íudicis accipiant 7,<br />
ut testes possint ad- libertatis sux documenta<br />
perquirere. Sed tantum temporis spatium mancipiis<br />
concedatur , ut nec servida dominis, nec<br />
beneficia proclamantibus denegentur.<br />
IV. Antigua. 8 Si ad servitium repetatur<br />
qui in libertate est constitutus.<br />
Si in libertate constitutus ad servitium repetatur<br />
, non liceat eum in custodian mitti ab illo<br />
qui repetit ; sed iudicis reservetur arbitrio , si<br />
debeat sub fideiussore consistere , dummodo nihil<br />
violentix a pulsante patiatur.<br />
5 E,nilian. firma habeatur. -<br />
6 Toled. got. y Emilian. sin autor ni nota.<br />
7 Card. obtineant.<br />
8 Toled. got. y Emilian. sin autor ni nota.
:£ Si ei:, ad<br />
dus est , aliquid<br />
S i quis homini ingenuo<br />
lerit , et postea eum sibi<br />
cere ; prius reddat quod<br />
conditione contendat.<br />
VI. Flavius Cintasvintus Rex .<br />
Si eum , quenicoram iudice liberum'es.se'dixerit<br />
, postea in servitio<br />
repetere velit.<br />
ui suo testimonio coram iudice quemlibet<br />
liberum esse dixerit , et postmodum eum ad ser -<br />
vitium inclina,re.:voluert i ; aliud mancipium<br />
e ,contraria retadas- :,;et quean 'opprimere nitebatur<br />
3 , in libertatepperrnque.at.,:<br />
G'<br />
Anttquai; 4:- .Si timore conipulsus<br />
quisquanz: servunii .se . esse dicat.<br />
qui timore compulsus servum se esse extra iudiicium:,dixerit<br />
, •millum pro iudicium libertatis<br />
incurrát , doneclan iudicio prwsentetur , ut libertatem<br />
sUaM si probaverit , prxsente iudice , obaut,<br />
si servus convincitur , statím domino<br />
reíforme;:;-...<br />
VIII. Andqua .. S Si ingenuus ad ser-<br />
.<br />
vitium repetatur ; vel si servus se<br />
dicat.<br />
LIB. V. TI • TVL. VII.<br />
servitium repetenauferatur.<br />
ve1 liberto aliquid tqvoluerit<br />
servum<br />
et sic de eius<br />
ingermum ad servitium addicere voluedoceat<br />
quo ordine el servus advenerit:<br />
.et ;ki,servus; ingenuurn se esse dixerit et ipse<br />
simili modo ingermitatis , sux _firmam ostendat<br />
probationem. Iudex vero eorum recipere testinionium<br />
debet , (pos 'meliores, atque pluriores<br />
Isse Quod si muneris acceptione corruptus<br />
iniuste turbaverit innoqentem, tam iudex<br />
quam petitor 6 secundum legem aliam de his<br />
qui iniuste ,iudical:terint , componere non 'rnorentur.<br />
.<br />
IX. •Antiejúa. Quare data libertas<br />
debeat revocara.<br />
Mai servo suo ve1 antilla; libertatem donaverit,<br />
et przsente sacerdote , vel aliis duobus aut tribus<br />
testibus hoc factum esse constiterit , id est,<br />
o Toled. got. Legion. y Card. Antigua.<br />
Toled. got. sin autor ni nota. Card. Ant. Lesion. Fls.<br />
Cindasvindus. Antigua. Lind. Antigua. FLS. RCDS. Rex.<br />
g Card. conaloatur.<br />
4 Emilian. y S. J. R. sin autor ni nota.<br />
5 Emilian. y Toled. got. sin autor ni nota. Card. No-<br />
Viles emend4ta..<br />
6 Emilian. y S. f. R. tuno iudex quam petitor falsarii<br />
pana rnulctentur , et secundum legem &c.<br />
7 Emilian. Toltd. go., S. J. R. sin autor 131 nota:<br />
75<br />
si ipsam libertatis scripturam coram legitimis testibus<br />
manifeste tradiderit atque ita per eamdem<br />
libertatis scripturam definierít, ut ex tempore<br />
conclitx scripturx liber ipse qui est manumissus<br />
permaneat , nihil sibi in eo conditionis<br />
reservans e : huiusmodi libertatem revocare<br />
non liceat, excepto si manumissori, eum qui manumissus<br />
,est . initiriosum , aut conturneliosinn,<br />
vel accusatorem , aut criminatorem esse constiterit<br />
: pro quibus iniuriis data libertas poterit<br />
revocara. Si vero ipse qui rnanumisit , dicat<br />
quod sub alio placito , aut definitione eum libertaverit<br />
; si per scripturam definitio ipsa minime<br />
claruerit, testes, qui prxsentes fuerint, ante<br />
iudicem ipsum placitum vel definitionem dicere<br />
non graventur ; et postmodum , quod placitum<br />
ve1 definitum fueras stare iubemus.<br />
X. Antigua. 1 ° Si libertus iniurianzfaciat<br />
manumissori.<br />
S i libertus manumissori suo iniuriosus fuerit, aut<br />
si patronum .suum pugno aut quolibet ictu percusserit<br />
, ve1 eum falsis ", accusationibus impetierit<br />
1 2 , unde ipsí capitis periculum comparetur,<br />
addicendi eram ad servitutem habeas potestatem:<br />
ita turnen ut apud iudicem probet causas superáis<br />
comprehensas.<br />
XI. Antigua. 03 Ne contra patronum<br />
vel filios eius testcari audeat manumissus.<br />
Filio vel hxredi manumiSsi libertatem non liceat<br />
revocare , sed prioris sui ve1 parentum factum<br />
sine excusatione custodiat: ita tatuen ut nec<br />
contra filios filiorum, libertus, vel omnis posteviras<br />
eius testimonium dicere perrnittantur : et si<br />
dixerint , non credantur a iudice , sed redeant<br />
ad pristinam servitutem. De aliis vero rebus<br />
causis , contra patroní fijos vel nepotes tantum<br />
pro suo hure iuste contendant.<br />
XII. Flavius Recesvintus Rex ".<br />
Are testi cent manunzissi.<br />
Libertus vel liberta ín nullis negotiis contra<br />
quemquam testimonium dicere admittantur , excepto<br />
m aliquibus causis , ubi ingenuitas deesse<br />
dinoscitur sicut permissum 15 est et de servís:<br />
quia indignum nostra pensat clementia , ut libertorum<br />
testimonio ingenuis damna concutian-<br />
8 Card. servans.<br />
9 Card. ftierit.<br />
o Emilian. Toled. got. y S. J. R. sin autor ni nota.<br />
11 Cara. falsa accusatione.<br />
2 Toled. got. impegerir.<br />
o 3 Emilian, Card, j'oled. sol-. y S. J. R. sin autor ni<br />
nota.<br />
Toled. got. y S. J. R. sin anta ni<br />
14 Legion. Antigua.<br />
nota.<br />
is Liad. prxinissuin. i;
76<br />
Qui veto de iisdern fuerint procreati , cm-<br />
mit-.<br />
nimodis ad iestimonium admittantur.<br />
XIIL Antigua. I De rebus nzamnissi,<br />
si absque legitimis filiis moriatur.<br />
Si manumissus sine filiis de legitimo coniugio<br />
natis transierit , et el patronus in libertate ali-quid<br />
donaverit , aut forsitan de eius servitio discesserit<br />
, et alio se contulerit ; omnia ad patronum<br />
, sive ad suos hxredes sine dubio revertantur.<br />
Quod si forsitan in terra ipsius patroni„<br />
qui eum manumisit , consistens, aliquid de labore<br />
suo adquisierit , medietas exinde in patroni<br />
potestate consistat : et de alia medietate libertus<br />
faciendi quod voluerit , in eius potestate permanear.<br />
Quod si aliurn patronum sibi elegerit,<br />
et sub eo aliquid adquisierit , medietas adquisita3<br />
rei ad manumissorem concurrat : alía. veto medietas<br />
ad manumissi proximos , sive servi sint sive<br />
liberi 2 , sine dubio revertatur , vel in quem<br />
voluerit hanc meclietatem conferendi habeat<br />
testatem : illud yero , quod el manumissor donaverit<br />
, in patroni potestate permaneat. Sirnilis<br />
et circa antillas manumissas forma servetur:<br />
hoc tantum iustitia suadente adiicimus , ut<br />
Jus libertus sive liberta , a domina vel domino<br />
suo libertate percepta , manumissores suos,<br />
duin advixerint , derelinquant. Quod si facere<br />
prxsumpserint , et rem quam perceperint 3 ama-tant<br />
, et ad dornini vel dominar sux inviti reducantur<br />
obsequia.<br />
XIV. Flavius antasvintus Rex 4.<br />
De conditionihus a manunzissore in scriptura<br />
manumissi conscriptis.<br />
Qui mancipium suurn per scripturam liberum<br />
faciens , constituerit fortasse non licere el de peculio<br />
suo 5 aliquid indicare ; si quid exinde libertus<br />
libertave distraxerit vel donaverit , modis<br />
omnibus invalidum era: patronus eius scihect<br />
, aut patroni filii omnia sibi vindicaturi.<br />
Certe si milla taus conditio intercesserit , liberum<br />
erit illi , qui liben 6 est redditus , de peculio<br />
suo facere quod voluerit ; aut etiam si inordinatus<br />
moriens filios legitimos non reliquerit<br />
, aut aliam quamcumque conditionem dominus<br />
eius per earndem libertatis scripturam non<br />
statuerit T , ad patronum , aut ad patroni filias<br />
universa res eius ad integrum pertinebit.<br />
Le.Tion. Card. y Toled. got. Antigua. Liad. Antigua.<br />
FLS. RCDS. Rex.<br />
2 Card. y Lcgion.<br />
3 Legion. perceperant.<br />
4 Dgion. Antigua. Toled. got. sin autor ni nota.<br />
5 Legion. de peculio suo facere quod voluerit.<br />
6 Card. libertus.<br />
7 Lind. instituerit.<br />
8 Legion. Flavius Re cesvintus Rex. Antigua.<br />
FORI IVDICVM<br />
XV. Flavius Cintasvintus Rex •R,'<br />
De libertatihus servorunlfiscaliunk,<br />
Si res ambigua nequaquam occurreret , nulla.<br />
futuris temporibus legem dandi necessitas imminer'et<br />
9 . Quia ergo sub libertatis obtentu , fis_<br />
calium sxpe subreptione servorum , fisci vires<br />
adtenuantur ; non invidemus bene, meritis , ,Sed<br />
obviamus fraudulenter incautis : statuentes scilicet<br />
, ut non aliter deinceps conlata servio fisci<br />
libertas ulIaternis valeat, nisi regia miras fue-sir<br />
stilo 1 ° subscripta.<br />
XVI. Antigua. z i De libertis ,et rebus,<br />
fiscalium servorum...<br />
Servis nostris sine permissn nostro libertatem<br />
mancipiis suis date non sininius : quod si dede..<br />
rint , libertas data non valeat. Sed- lixc tanturn.<br />
modo libertas habeat firrnitatem , qux ex nostra<br />
prxceptione conceditnt. Sirriili 'modo servis nostris<br />
mancipia sua , aut terras. ad liberos bondnes<br />
non liceat venditione transferre , uisi tantummodo<br />
aliis servis nostris vendendi habeant PoL<br />
testatem. Quod si terras sive .mancipia cede-.<br />
six sive pauperibus .donare voluerint , donatio<br />
hiec vel voluntas nulla ratione subsistat. libad<br />
enim tantum eis pietatis contemplatione concedimus<br />
, ut pro animabus suis ecclesiT, vel pauperibus<br />
de aliis facultatibus suis largiantur : et<br />
si prarter terras vel mancipia nihil hábeantJJ:=<br />
cultatis , tunc de terris atque ,m4ncipiis eis vendéndi<br />
tribnimbs pote:statern; ita"tat, Sicut supradictum<br />
est , a servís nostris tantunurrodó ;'quod<br />
conservas vendiderit , comparetur nec liben 1-.?<br />
ullus ad contractum huius etnptionis<br />
Pretium autem , quod de terris vel mancipii6<br />
acceperint, erogare pro animabus suis eedesít 43<br />
vel pauperibus non vetentur. •<br />
XVII. Flavius gloriosas Reeesvintul.<br />
Rex '<br />
.2\re liberti vel progenies .1.orum. cumpos;,<br />
teritate patroni, aut coniugia conner.w.<br />
.<br />
tant aut eis insol en'es existant.<br />
Interdum vidimus excessum, licentianique servorum<br />
, et dolere Coacti sumos ignominiam dominorum.<br />
Quidam enima donfinis suis libertate<br />
percepta , generationis progenie .decurrente ,<br />
tentant aut ipsi aut posteruas eorum , cura jira+<br />
genie dominorum , vel deinceps '3 copulare con-<br />
9 Emillan. impelieren -<br />
ro E,nilian. titulo.<br />
Toled. got. y S. f. R. sin autor ili•notosi<br />
2 Card. libertus.<br />
z 3 Card. ecciesi<br />
1 4 Card. F1s. Chds. Rex. S. J. R. Antigua. Logion.<br />
Toled. got. sin autor ni nota,.<br />
1 5 Znilian. indecens.<br />
.
L<br />
inginfif inferre fr.ósteritati - 11.MM:Émittentium.<br />
Siegue in adversurn parte- cenversa,<br />
quia ingenita libertas gratia dono -fit<br />
ideo generosa nobilitas inferiori tactu fit turpis.<br />
Atque inde claritas generie sordescit commivione<br />
ablecta conditionis , ande . abdicata . Servit'us<br />
adtollit títulos libertatis. Vt ergo et natura splendor<br />
ortos r sid dignitate :non -catelt , et sáVitus<br />
sibimet reminiscens indebita et inconcessa non<br />
appetat3 burle iubetur , ut si qtiorumlibei quicumque<br />
, liberti , .sive ex eorum stirpe guandoque<br />
progeniti, ex genere manurnissorum , vel ex<br />
eis decurrente , qyamvis longa progenie, coningium.<br />
przsumpserint adtemptare , aut moraraissores<br />
, vel eorum posteritatem , ipsi vel 'eorum<br />
progenies x , extra fusta negotia sua , propter suas<br />
vel propter aliorum actiones convexaverint , aut<br />
laserint , 'eisque molestias sive damna concusserint<br />
, vel aliquid adversus eos factione quacumque<br />
egisse vrsi fuerint; in eorum , quos molestaverint<br />
, evid,entem servitntem rnax redeant.<br />
Quia impium satis est , ut dum conditio servitutis<br />
absolvitur , dignitas libertatis irnpediatur;<br />
et dum servus erigitur , filias abdicetur ; atque<br />
inde fui damna sustineant, unde ad noceiidum.<br />
potíuntur serví hunda.<br />
XVIII: Flavius Recesvintus Rex 2.<br />
Ne liberti religib si ad obsequiunt redu.<br />
cantur keredis.<br />
Q uoslibet de quorumcumque libertis aut specialiter<br />
ecclesiastici dignitas sublimavit honoris,<br />
aut prafixis sanctorum locis deputavit vel ordo<br />
religionis , vel ordinatio manumittentis, non erunt<br />
ad dominium 3 patrociniumque reducendi contentione<br />
qualibet haredis. Quod enim gloriosius<br />
Deo adharere censetur , obsequias hominum religari<br />
honestate nulla sinitur.<br />
XIX. 4 Fls. gis. Egica Rex.<br />
De libertis regum ,eorumque posteritate,<br />
qualiter exercitus tempore ad regiam<br />
potestatem concurrant , et cursi quibus<br />
eos in publica utilitate pro cisci<br />
oporteat. •<br />
Tunc ,cite nostri regiminis.patriam, promulga-<br />
Emilian. Legion. Card. Toled. got. y S. J. R. prosapies.<br />
z Toled. got. sin autor ni nota.<br />
g. Card. Legion. y Lind. ad hominum patrociniurn reducendi.<br />
4 Esta ley XIX. que falta en el códice Vigil. se halla<br />
en el Legion. Card. Toled. gat . y S. y. R. se A,<br />
insertado aquí por traer/3 el códice castellano.<br />
TI<br />
T V L. VII.<br />
tis legnin tensuris , regere procuramus , quum et<br />
his, ..contra hostem gloria nostrx decertant,<br />
utilitate ,máxima providernus , et vindicatores<br />
terra nostra proculdubio cernimus. Et licet, favente<br />
Deo , gentes nostra affivant copia bellatorum<br />
, nihil tamen otTicit , si de illis augeantur<br />
insuper acies ad repulsionem hostimn externorum<br />
qui- ex familias fiSci per regias auctoritates<br />
libertatis gratiam meruerunt. Vnde quia<br />
rieeeeseeetsr, ut illic 'prabeant ex ratione suffectum<br />
, unde meruisse latantur absolutionis statum<br />
; ob hoc speciali sanctione iubemus , ut<br />
deinceps tam ipsi quam omnis eorum posteritas,<br />
tempore exercitus nostri , mimes ad regiam celsitudinem<br />
incunctanter occurrant : ut cuna quibus<br />
exercitus expeditionem peragere possit , prasentialiter<br />
eos clementia principalis instituat. Qui;<br />
cumque yero ex eis , ut dictum est , tempore<br />
exercitus domi residere prxsumpserit , et minime<br />
cura Cateeis , siCut regalis ordinatio füerit,<br />
in publicara expeditionem perrexerit ; noverit<br />
se ad propria servitutis iugum reverti , ex<br />
quo ereptus libertatis nieruerat personam adsumere.<br />
Illi tantummodo hanc erunt sententiam<br />
modis omnibus evasuri , qui , ordinante Principe<br />
vel convite suo , aliquíd iniunctum in publicis<br />
utilitatibus ad peragendum acceperint , vol quos<br />
patens agritudo , aut quorumdarn impedimentum<br />
nullatenus properare permiserit.<br />
XX. s Flavius Egica Rex 6.<br />
De transgressoribus libertorum 7.<br />
Sape audivimus 8 multosque cognovimus libertos<br />
, relinquentes manumissores saos, quos et donamos<br />
esse testamur: quia voluptuosam 9 voluntatem<br />
dum relaxato frano servitutis .habuerint,<br />
aquales dominis suis , vel eorum successoribus<br />
se esse adfirmant. Quod nos modo et debita veneratione<br />
, et salubri ordinatione censernus , et<br />
valitura lege sancimus : ut quicumque<br />
tus , aut liberta , vel filii libertorum , si manumissoribus<br />
suis , sive eorum filiis val nepotibus,<br />
suisque prolibus, qui ex nepotibus lirerint geniti,<br />
quocumque tempore de eorum patrocinio quacumque<br />
subtilitate , vel ingenio, aut argumento<br />
fraudis , se vel leviter auferre voluerint , tune<br />
in tempere trangressionis careant libertare. Filii<br />
tamen , qui de eisdem fuerint geniti sic errantes<br />
, pradicta superioris legis constitutione tradendi<br />
sunt perenniter servituri.<br />
5 En el Emilian. falta esta ley.<br />
6 Legion. Fls. Egica, et Vitiza Reges. Antigua. S. R.<br />
Egica et Vitiza Reges.<br />
7 Legion. De manumissis, ne manumissoref<br />
ratos derelin-<br />
quant. Toled. got. De transgres.done libertorunz . S. J. R.<br />
Ne libere"( sitos Inanumissores dereliny:tant.<br />
8 Toled. got. Legion. y S ,r. R. vidirnes.<br />
9 Lind. voluptuosa volunrate-.... crumpunt.
72<br />
FORI IVDI,CVM<br />
LIBER VI.<br />
De scekribus , et tormentis.<br />
1. TITSTLVS DE ACCVSATORIBVS r CRIMINOSORVM.<br />
1. Vt domino , vel senioribus loci petatur servus<br />
crimine accusatus.<br />
II. Pro quibus rebus , et qualiter ingenuorum<br />
persone subdend,e sunt quastioni.<br />
III. Pro quibus rebus, et qualiter servi , vel anczZe<br />
torquendi sunt in capite dominorum.<br />
1. Antigua. 2 Vi' domino , vel seniorius<br />
3 loci petatur servus ir crimine<br />
accusatus.<br />
S I servus in aliquo crimine accusetur , iudex<br />
prius dominum, villícum ve1 actorem eius loci,<br />
cuius servus fuerit accusatus , admoneat ut eum<br />
in iudicio prxsentet. Quod si reum presentare<br />
noluerit , ipse dominus , vel actor , aut<br />
donec servum 4 prasentet , a comite civitatis vel<br />
iudice distringatur. Certe. si dominus , ve1 quibus<br />
commissa res est, difficulter ad locum adproximent<br />
5 a iudice tenendus et discutiendus est<br />
servus.<br />
II. Flavius gloriosus Cintasvintus<br />
Rex 6.<br />
Pro quibus rebus, et qualiter ingenuorum<br />
persones sztbdc22dce suntqu.estioni.<br />
Si in criminalibus causis discretionis modus amittitur<br />
7 criminatorum malicia nequaquam franatur.<br />
Ideoque si in causa regia potestatis vel<br />
gentis aut patria , seu homicidii , ve1 adulterii<br />
aqualem sibi nobilitate vel dignitate palatini officii<br />
, quicumque adcusandum crediderit ; habeat<br />
prius fiduciam comprobandi quod obiicit , et sic<br />
alienum sanguinem tentet impetere. Quod si probare<br />
non potnerit , coram 8 indice ve1 Principe,<br />
vel his quos sua Princeps auctoritate-praceperit,<br />
trium testi= subscriptione roborata inscriptio<br />
fiat , et sic qunstionis examen incipiat. Ita ut,<br />
qui subditur quastioni , si ínnoxius tormenta pertulerit<br />
, accusator el confestim serviturus trada-<br />
x Endlian. Lrgion. Card. y Lind. DE ACCVSATIO-<br />
NIBVS. Toled. got. DE DISPOSITIONIBVS CRIMI-<br />
NOSORVM.<br />
2 Emilian. y Card. sin autor ni nota. Toled, got. y<br />
s. J. R. Fls. Cindasvindus Rex.<br />
3 Toled. got. senior'.<br />
4 Toled. got. y S. J. R. reum. Legion. eum.<br />
5 Legion. acIpropinquent.<br />
6 Legion. añade ‘. Antigua noviter emendata. Toled. got.<br />
IV. Pro quantis rebus, et qualiter servus aut<br />
libertus tormenta portabunt.<br />
V. Qualiter ad Regem accusatio deferatur.<br />
VI. De servandaPrincipibuspotestateparcendt.<br />
VII. Quod ille solus culpabilis. erit , qui culpanda<br />
commiserit.<br />
tur : ut salva tantum anima , quod in eo exer-i<br />
cere voluerit , ve1 de statu eius iudicare eiegé_<br />
ric , in arbitrio suo consistat. Quod si compon<br />
sibi ab accusatore voluerit , tanturn-ei pars ac.,<br />
cusatoris componat , quantum ipse , qui quas.,<br />
tioni subiacuit , inlata sibi taxaverit suorum tos-,<br />
mentorum supplicia. Iudex tamen hanc cantelam<br />
9 servare debebit , ut accusator omnem rei<br />
ordinem scriptis exponat, et iudici,occulte prasentans<br />
, sic quastionis examinatio fiat : et si eius<br />
professio, qui quxstioni subdendus est ,compar<br />
fuerit curo verbis accusatoris , criminis reus<br />
cunctanter habendus est. Certe si . aliud dictio<br />
accusatoris babuerit , áliud eius cOrifessio qui subditur<br />
quastioni , quia dubitari non potest, quod<br />
per tormenta sibi crimen imponat , oportebít accusatorem<br />
superioris legis huius sententia subiacere.<br />
Quod si accusator priusquám occulte iudici<br />
notitiam tradat , aut per se , aut per quemlibet<br />
de re, quarn accusat, per ordinem instruxerit<br />
quem accusat , non liceat iudici accusatum<br />
subdere quastioni : quum per accusatoris<br />
iam iudicium '° detecturn constet , ac publicatum<br />
esse negotium., Similis quoque et de cateris<br />
personis ingenuis ordo servandus est. Nam<br />
si capitalia qua supra taxata sunt., aCculatá non<br />
fuerint , sed furtum factual dicitur aliad<br />
quodcumque inlicitum nobiles ob hoc, potentioresque<br />
persona, ut sunt primates palatii nostri,<br />
eorumque filii , nulla permittimus ratione quastionibus<br />
agitari. Sed si in causa pro qua compellitur<br />
, probatio defuerit ; suánl , qui pulsatur, , debeat<br />
itramento " conscientiam expiare 12. Inferiores<br />
yero humilioresque , ingenua tamen persona,<br />
si pro furto , homicidio, vel quibuslibet aliis<br />
criminibus fuerint accusati , nec ipsi inscriptione<br />
prarnissa subdendí sunt quastioni, nisi maior fue-<br />
sin autor ni nota. S. J. R. Flavius Egica .et Vtisa<br />
Reges.<br />
7 Lind. amittatur.<br />
8 Emilian. Legion. Card. Toled. got. y Lind. coram Principe<br />
vel<br />
9 Lind. cautelam in indicio.<br />
o Legion. y Lind.<br />
Legion. sacramento.<br />
¡ 2 Legion. expurgare.
LIS. VI.<br />
xit causa , quam quod quingentorum solidorum<br />
summam valere constiterit. Si autem actio minoris<br />
est quantitatis , quam quingenti sunt solidi<br />
, per probationem convictus qui accusatur,<br />
secundum leges alias componere compellatur : aut<br />
si convinci non potuerit , sacramento se expians<br />
compositionem accipiat , que de mala petitione<br />
legibus continetur. Speciali tamen constitutione<br />
decernimus , ut persona inferior nobiliorem se,<br />
vel potentiorem inscribere non prxsiimat. Sed<br />
si petendum in causa putaverit , et probado fortasse<br />
convincendi rei defuerit , nobilior ille vel<br />
potentior conscientiam suam sacrarnentis purgare<br />
non differat , quod nec admiserit, nec habeat penes<br />
se vel retineat rem , pro qua fuerit petitus:<br />
et reddito juramento , ille qui male petit , sicut<br />
alia lex continet , el componere non moretur.<br />
Verumtamen seu nobilis , sive inferior , seu ingenua<br />
persona , si quxstioni subdita fuerit , ita<br />
coram iudice , vel aliis honestis viris a iudice<br />
convocatis, accusator poenas inferat, ne vitam extinguat<br />
, aut quamcumque ipse , qui quxstioni<br />
subiiciendus est, membrorum debilitationem incurrat.<br />
Et quia per triduum quxstio agitad debet<br />
, si imminenti casu , qui tormentis subditur,<br />
mortuus fuerit , et ex malitia iudicis vel aliquo<br />
dolo , seu ab adversario accusati corruptus beneficio,<br />
talia tormenta fieri non prohibuit , unde<br />
rnors occurreret , ipse iudex iniquitatis proximis<br />
parentibus simili vindicta puniendus tradatur. Si<br />
cene suo sacramento se innocentem reddiderit , et<br />
testes qui fuerint presentes iuraverint , quod<br />
nulla sua malicia, vel dolo, aut corruptione beneficii<br />
mors ipsa prcvenerit , nisi solo tormentorum<br />
eventu : pro eo quod indiscretus iudex superflua<br />
non prohibuit , quingentos solidos hxredibus<br />
mortui compellatur exsolvere. Quod si<br />
non habuerit unde componat , ipse serviturus dadatar<br />
proximis 2 hxredibus mortui. Accusator<br />
autem in' potestate proximorum parentum mortui<br />
traditus , eadem mortis poena mulctetur, qua<br />
ille mulctatus est, qui per eius accusationem morte<br />
damnatus ínterin.<br />
III. 3 Antigua. 4 Pro quibus rebus , et<br />
qualiter servi , vel andad' torquendi<br />
sunt in capite dominorum suorum.<br />
Servus , seu ancilla in capite domini vel domina'<br />
non propter aliud torqueantur , nisi tantum<br />
in crirnine adulterii , aut si contra regnum 5,<br />
gentem , val patriam aliquid dictum , vel dispositum<br />
fuerit, seu falsam monetam quisque confiuxerit<br />
, aut etiam si causam homicidii , vel<br />
o Legion. trecentos solidos.<br />
2 Legion. proximis parentibus , aut hxredibus mortui.<br />
contradatur.<br />
3 En los cddices de Card. Toled. got. S. J. R. y en el<br />
impreso de Lind. la ley es en el Vigil. la XXXII.<br />
del lib. II. tit..L<br />
4 Esta ley en Card. es la 1V , y dice : Fls. Chela. Rex.<br />
Legion. Antigua noviter emendata. Emilian. sin autor ni<br />
nota. Lind. Fís. dls. Egica Rex.<br />
TITVL.<br />
79<br />
maleficii quxrendam esse constiterit. Ita ut servi<br />
, vel ancillx pro talibus criminibus torti , si<br />
conscii , et occultatores sceleris dominorum reperiuntur<br />
, pariter cum dominis puniantur 6 , secundum<br />
quod voluntas Principis extiterít: Certe<br />
si sua sponte indices veritatis extiterint , sufficiat<br />
eis quod pro veritatis indagine quxstioni subditi<br />
tormenta pertulerint , a mortis tamen periculo<br />
habeantur immunes. Servus autem , vel ancilla<br />
in tormentis positi , et de se interrogati, si 7 etiam<br />
de dominis sint confessi, et fuerit culpa mortalis<br />
, ac declaratis signis potuerit adprobari , eadem<br />
damnationis censura mulctentur, qua eorum<br />
domini fuerint condemnati.<br />
IV. Flavius Cintasvintus Rex 9.<br />
Pro quantis rebus , et qualiter servus,<br />
aut libertus tormenta portabunt.<br />
Si servus in aliquo crimine accusatur , antea<br />
non torqueatur , quam ille qui accusat hac se<br />
conditione constringat , ut si innocens tormenta<br />
pertulerit , pro eo quod innocentem tormentis<br />
tradidit , alium eiusdem meriti servum domino<br />
reformare cogatur. Si vero innocens<br />
tormentis mortuus , vel debilitaras fuerit, duos<br />
xqualis meriti servos cum eodem domino reddere<br />
non moretur : et ille , qui debilitatus est,<br />
ingenuus in patrocinio domini sui permaneat:<br />
nam et iudex qui temperan-termina in tormentis<br />
non tenuit , et ita discretionem legis excessit , ut<br />
is , qui quxstionatus est , mortem violentam incurreret<br />
, eiusdem meriti servum domino mox<br />
reformet. Verum ut de servorum meritis omnis<br />
ambiguitas cesset contentionis , non pro artificii<br />
qualitate excusatio videatur haberi , sed pro<br />
servís quxstionandis , contropatio adhibeatur ztatis<br />
et utilitatis ; aut si artifex fuerit qui debilitatus<br />
est , et huius artificii servum non habuerit,<br />
qui insontem debilitavit, alterius artificii servum<br />
iuxta prxdictum ordinem domino cogatur<br />
exsolvere : ita ut si artificem non habuerit , et<br />
alium servum ille , cuius servus questioni addicitur<br />
, pro eo accipere noluerit , tantum prctium<br />
eiusdem servi artificis , qui quxstioni subditur,<br />
eius i° domino persolvatur, , quantum ipse artifex<br />
a iudice vel bonis hominibus rationabíliter valere<br />
fuerit estimatus. Id tamen servandum est,<br />
ut nec ingenuum quisque , nec servum subdere<br />
prius questioni prxsumat , nisi coram iudice<br />
vel eius saione , domino etiam servi val actore<br />
presente districte iuraverit, quod nullo dolo, val<br />
fraude aut malitia innocentem faciat questioni<br />
5 S. J. R. y Lind. Rezem.<br />
6 Legion. censeantur. Corte si sua.<br />
7 Legion. etiam clomini sint confessi.<br />
8 Legion. mortis.<br />
9 Legion. ariade: Antigua.<br />
ro Legion. y Lind. eiusdem.<br />
o r Toled. got. accusatore•<br />
z Toled. got. , y Liad. quxstionem subire.
8o<br />
Et si subditus quastioni mortuus fue-<br />
subdere.<br />
ri<br />
arque ille , qui subdidit , unde componat<br />
non há;„,ir, ipse subdendus est servituti , qui<br />
innocen tem fecit occidi. Si autem dolo servum<br />
Humeen<br />
zliennin quispiám subdendum quastioni intenderit,<br />
et dominus servi qui accusatur per proba..<br />
tionem eum potuerit de obiecto crimine reddere<br />
innocentem ; accusator eius alium parís rneriti<br />
servum accusati domino cogatur exsolvere , et<br />
dispendium quod dominus eius in adprobationem<br />
innocentis servi pertulerit, prout rationabiliter iudex<br />
reddi perpenderit , ab injusto accusatore exactum<br />
domino servi restituatur. De rebus yero minimis<br />
culpa servi reperta , dominus , si voluerit,<br />
componendi licentiam habeat ita ut omnis fur<br />
irtxta qualitatem culpa fiagella suscipiat. Pro maiori<br />
yero noxa, si compositlonem dominus noluerit<br />
solvere , servum pro crimine non morena . tradere.<br />
Ingenuus sane , si quemlibet libertum idoneum<br />
, pro capitali crimine sive pro aliis scelerum<br />
causis, quastioni pulsaverit addicendum;<br />
non aliter eum impetere .poterit adscribendum,<br />
nisi ducentorum quinquaginta soljdorum quantitatem<br />
causa ipsa valuerit , pro qua eum accusator<br />
conatus fuerit subdere quastioni 2 Nam<br />
si inferior fuerit atque rusticanus , quem liberum<br />
esse constet, tunc in eum permittetur quastio<br />
agitan, si ipsam causam, unde accusatur, centurn<br />
solidos valere constíterit. Quod si indiscrete,<br />
qui quastioni subditur , in quacumque parte<br />
membrorum debilitationem incurrerit , tunc iudex<br />
qui temperamenturn in tormentis non tenuit,<br />
CC. solidos illi qui tormenta sustulit persolvat.<br />
Ele yero, qui eum iniuste quastiomindum<br />
adpetit, CCC. solidos el dare cogendus est. Certe<br />
si in tormentis positus monear incurrerit, pradictam<br />
summam solidorum , taro iudex quam<br />
petitor propinquis parentibus mortui persolvent.<br />
Similíter et de inferioribus illis libertis, si debilitatione<br />
vel morte quis per intemperantiam fuerit<br />
condemnatus , medietas satisfactionis , qua supra<br />
de libertis idoneis constituta est , el qui indebite<br />
quastionatus est , si tomen vixerit ; aut<br />
suis haredibus , si ipse indo mortuus fuerit, exsolvenda<br />
est.<br />
V. Flavius gloriosos Cintasvintus<br />
Rex 3.<br />
Qualiter ad Regal; accusatio deferatur.<br />
Si quis Principi contra quemlibet falsa sugesserit<br />
ita ut dicat eum adversus Regem gentem<br />
vel patriam aliquid nequiter meditatum fuisse,<br />
Legion. Si autem servum alienum.<br />
2 Emilian. quastioni. Si innox quodeumque tormenti pertulerit<br />
CL. solidos eius petitor el co mponere compellendus<br />
en. Nam &c.<br />
3 Legion. a27ade: Antigua.<br />
4 Taled. got.. veneficium , aut adulterium.<br />
ille qui accusat.<br />
FORI I VDICVM<br />
aut agere vel egisse , sea in auctoritatibus vel<br />
praceptis regia potestatis , aut eorum qui judiciaria<br />
ordinatione funguntur, , fraudulenter quippiam<br />
immutasse , atque etiam scripturam falsam.<br />
fecisse, vel recitasse, falsamque monetam fecisse:<br />
sed et si veneficium 4 vel maleficium , aut adulterium<br />
uxoris aliena fortasse prodiderit : horum<br />
vel simillum criminum accusator , _qua ad capitis<br />
periculum vel rerum amissionem pertine_<br />
re videantur , si vera reperiantur qua dixerit,<br />
nullam omnino calumniam sustinebit. Si certe<br />
quod opponit falsum esse constiterit , et per solam<br />
invidiarn fecisse patuerit , ut iacturarn<br />
capitis , aut dttrimentum corporis , vel rerum<br />
damna pateretur , quem acensare conatus est, in<br />
potestatem traditus accusati , ille 5 hanc poenarn<br />
in se suisque rebus suscipiat 6 , qui hoc alium<br />
innocentem pati voluerat. Ita ut ille qui aliquid<br />
scire se dicit , quod ad cognitionem Principis<br />
possit deduci , et in eo loco fuerit, ubi tune regiam<br />
potestatem esse contigerit , aut per se sta-.<br />
tun omne quod novit , aut per fidelem Regis<br />
eius auditibus denuntiandum procuret. Quod si<br />
procul a Rege eum esse provenerit , et per aliquem<br />
Principi mandandum esse crediderit , quod<br />
ad accusationem alterius dinoscitur pertinere , coram<br />
illo , cal hoc suggerendum committit , talem<br />
epistolam faciat , per quam evidenter quid<br />
mandet exponat. Quam etiam epistolam tres testes,<br />
quos sibi novit esse fideles , evidentibus signis<br />
aut subscriptionibus simul cum ipso firmen;<br />
ut postea quod mandaverit , negare non possit.<br />
VI. Flavius Cintasvintus Rex 7.<br />
De se: vianda Principibus potestate parcendi.<br />
Quotiescumque nobis pro his , qui in causis<br />
nostris aliquo crimine implicati sunt , supplicatur<br />
, et suggerendi tribuimus aditum , et pis miseratione<br />
delinquentibus culpas omittere nostrz<br />
potestati servamus. Pro causa 8 autem gentis et<br />
patria huiusmodi licentiam denegamus. Quod<br />
si divina miseratio tam sceleratis personis coi<br />
Principis misereri compulerit , cum adsensu sacerdotum<br />
, maiorumque palatii licentiam aliserandi<br />
libenter habebit.<br />
VII. 9 Quod ille solus culpabilis erit,<br />
qui culpanda commiserit.<br />
Omnia crimina suos sequantur auctores , nec<br />
pater pro filio , nec filias pro patre , nec uxor<br />
6 Legion. sustineat.<br />
' 7 Legion. trñade I Antigua. Tolo'. got. y S. ,J. R. sin<br />
autor ni nota.<br />
8 S J. R. y Legion. pro casa auteni regir .potestatis,<br />
vel patria.<br />
9 Legion. y Card. Antigua. Tala. got. y S. f. R. sin<br />
autor ni nota.
LI B. V I.<br />
pro manto , nec • iriaritus pro uxore , nec frater<br />
pro fratre , nec vicinus pro vícino , nec propinquus•<br />
pro propinquo , ullam calumniara pertimescant<br />
: 'sed ¡lié sólús luditetúr culpabilis,<br />
TIT VL. I I.<br />
qui culpanda comn-iisit , et crimen cum illo qui<br />
fecerit , moriatur. Nec successores , aut rixredes<br />
pro factis parentum ulhun periculum pertimescant.<br />
II. TITVLVS DE MALEFI4S .ET CONSVLENTIBVS EOS,<br />
•Si inuenuus dp .salute , • vil norte hominis<br />
vaticinatores consulat.<br />
II. De veneficis.<br />
XII. De malelicis,et ,consulentibus eos.<br />
1... Flavius Cindasvintus -Rex 2.<br />
Si ingenuus. -de- salltte , vehn rte hooinis<br />
vaticinatores consulat.<br />
ATQVE VENEFICIS.<br />
de satate -ve PrinCipis , vel cu-<br />
Iuscumque honinis axiolos , aruspices , -vel vaticinatores'<br />
Consrilit,' una cum qui responde-<br />
1-int consulentibus , ingenui siquidem<br />
cum rebus omnibus fisco servituri adsocientur<br />
, aut a rege , cui iusserit 4 donati perpetuo<br />
servitio addicantur. Quoci si et filü eorum<br />
tali fuerint parentibus crimine socii , , simili, clarh:j<br />
natione ,plectantur. Si yero ab scelere , parentum<br />
habeantul.-extranei, et digMtatem et rerurnp14nium<br />
possessionem quam parentes amiserint, plenissime<br />
obtinebunt. Servi vero diverso genere<br />
tormentbrünf–s- adflicti , 7n transmarinis partibus<br />
transferendi veridantur ; út severitas vindic-1<br />
u non habeat excusatos , quos proprix voluntatis<br />
exCessus nefaria prx yaricationis facit obnox-ms:<br />
Legion. pertimescat.<br />
2 , Legion. Antigua. Toled. got. y S. J. R. .tin ,autor ni nota.<br />
sErnilian: áruspiceS', incantatores.<br />
4 Lind. cui erunt donati.<br />
5 Emíniz-. • Legion. Card. Toled. got. y S. J. R petnarurn.<br />
6. Lesion. „.¿IiIptiqua. S. J. R. Flavius Ervigius Rex. To=<br />
Zefí got. sin autor ni nota.<br />
Legion: dedíti:<br />
-8 Toled. got. supervixerit.<br />
9 La ley siguiente se halla en los códices Legion.<br />
y Card. En los alar primeros es la de este título, y II.<br />
en el último. Tanibien re halla en el impreso de Lind. , y<br />
es 14V. • '<br />
--FLS. ERV. GLVS. R.<br />
III. De personis iudieum; sive etiam c:eteróru,n , qui aut<br />
divinos consulunt , aut augurds intendunt.<br />
Sicut pía ventas inendacii assertione non capitur : ita non<br />
est consequens , ut lateas veritasj inendacio investigetur.<br />
Omnis igitur ventas ex Deo , mendacium ex diabolo est:<br />
quia ipse diabolus ab initio anendax est. Quuin ergo utraque<br />
res suos principes habeat, quid opus ,est , ut veritas<br />
cuiusque mendacio admittatur eXquiri:'Quidln enim ex<br />
iudicibus- feruntur Dei spirini vacui , erroris spiritu<br />
ni, qui acta rnaleficioru m dura investigare subtili perqui-'<br />
sitionis, perspicacia nequeun t , exsecrabiles divinorum pro-<br />
Lind. consulendos eos.<br />
2 Lind. Principis, aut quorurnctunq ue hominum.<br />
3 Lima. cunsulere przerentant , statuit screnitatis ordine resecad.<br />
IV. De his , qui in hominibus , aut in animalibus<br />
, vel quibuscumque rebus qualiacumque<br />
ligamento , aut quodcumque c .ontrariunz fecisse<br />
reperiuntur.<br />
- II. Flavius Cintasvintus Rex 6.<br />
De veneficis.<br />
Diversorum criminum ngxii, diverso sunt peenarum<br />
genere feriendi : ac primum ingenu6s,<br />
sive servos veneficos , id est , qui venena con-<br />
. ficiunt , ista protinus -vindicta sequatur : ut si<br />
.yenenatam potionem alicui dederint, et qui bijberit<br />
, moninas fuerit exinde, illi etiam continuo<br />
suppliciis subditi 7 norte sunt turpissirna puniendi.<br />
Si certe poculo veneni potatus evaserit<br />
h , in eius potestatem tradendus est ille qui<br />
dedit , ut de eo facere quod - voluerit , sui sit<br />
incunctanter ar bitrii.<br />
III. 9 Flavius Cindasvindus Rex 1°.<br />
De maleficis et consulentibus eos.<br />
Malefrci vol immissores tempestatum , qui qui-<br />
nuntiationes intendunt. Veritatem ením se invenire non<br />
putant , nisi divinos et aruspices consulant : et co sibi reperiendx<br />
veritatis adituin claudunt , quo veritatem ipsam<br />
per mendácilim addiscere concupiscunt. Pum enim<br />
ficium per divinationes comprobare pertentant , quasi tertio<br />
loco ipst se diabólo.servituros inlaqueant. Quapropter si quia<br />
ex quolibet iudicum gradu vel ordine, per divinos aut eorum<br />
símiles • alquid sciscitare vol adprobare tentaverit : si<br />
quis etiam hominum , cuiuslibet sit ordinis vol persona,<br />
a talibus aut salutis aut xgritudinis responsa poposcerit<br />
, vel consulentibus nos . pro quibusque rebus ¿talkierit<br />
; ad legis illius teneatur satisfactionem obnoxius , (lux<br />
in hoc libro sexto sub titulo secundo , xra• prima- , eos<br />
qui de salute vel morir hominis 2 vaticinatores quosque<br />
consulunt- . 3. Illi tantum iudices ad huius legis sententtam<br />
non tenebuntur, , qui divinos ipsos , atque eorum similes,<br />
non sciscitandi ; sed ulciscendi voto coram multis per-<br />
q<br />
uirendo distribuerint 4 id est , si non ut aliquid per eos<br />
scire exquirendo intendant , sed ut detectos s sibi hoc so-<br />
Imn , mide . feriantur , exquirant. At mine: , quia et auluriis<br />
deditos eodem modo novimus cose odibiles Deo:<br />
ideo speciali huius logia sanctione censemus , ut quLtunque<br />
sint quibus augures vel auguria observare contigerit,<br />
quinquagenis plibliee subiiciantur verberibus coercendi.<br />
tatuen ad solitutn vitiurn Ultra redierint , perdito etiam testimonio<br />
simili etiam erunt fiagellorum ;-:ententia feriencli.<br />
o Legion. añade: Antiqua. sof. sin autor ni nota.<br />
Illi tontuna.<br />
Lin.i. dctribuerint.<br />
5 Liad. sad detegi sibi.
FORI<br />
82<br />
busdam incantationibus grandines in vineis , messibusqu<br />
iminitere perhibentur , ii qui per in-<br />
onein<br />
e<br />
cLernonum mentes hominum turbant,<br />
seu<br />
vocati<br />
qui nocturna sacrificia darnonibus celebrant,<br />
per invocationes nefarias nequiter invocosq<br />
ue<br />
c<br />
ant ubicumque a iudice, vel actore , sive procuratore<br />
loci reperti fuerint , vel detecta , ducentenis<br />
flagellis publice verberentur , et decalvati<br />
deformiter decem convicinas possessiones<br />
circuire cogantur inviti , ut corum alai corrigantur<br />
exemplis. Quos tatuen iudex, ne ulterius evagantes<br />
talia facere permittantur, aut in retrusione<br />
faciat esse , ut ibi accepta veste atque substantia<br />
ita vivant , ne viventibus nocendi adituin<br />
habeant ; aut regia przesentix dirigat , ut quod<br />
de illis sibi placitum fuerit , evidenter statuat.<br />
Hi autem , qui tales consuluisse reperiuntur in<br />
populi conventu ducentenos ictus aecipiantfla- '<br />
gellorum : ut impuniti non maneant, quos culpa;<br />
similis reatus accusat.<br />
ex><br />
J •<br />
IV. Flavius Cintasvintus Rex<br />
De his, qui in hominibzii ; ,a ut in anima-:<br />
libus , vel quibuscurnque rebus qualiacumque<br />
ligamenta , aut-quodcunzque<br />
contrarium jecisse reperiuntur.<br />
rxsentis legis superiori sententia damnari iubernus<br />
, seu ingenuus sit sive servus , utriusque<br />
sexus , qui in hominibus vel brutis animalibus,<br />
omnique genere quod mobile esse potest , seu<br />
iu agris , vel vineis, diversisque arboribus maleficium<br />
, aut diversa ligamenta , aut etiam seripta<br />
in contrarietatem alterius .exeogitaverint. facere<br />
, aut expleverint , per quod alium lxdere,<br />
aut mortificare , vel obniutesceVe velint , ut<br />
darrinum om in corporibus , quam etiarn, in uni_<br />
versis rebus , id patiantur, , quod eis fecisse reperiuntur.<br />
III. TITVLVS DE EXCVTIENTIBVS HOMINVM<br />
L De his qui potionem ad aborsum dederint.<br />
H. Si ingenuus ingenuam abortare fecerit.<br />
III. Si ingenua 2 mulier ingenuam abortare compulerit.<br />
1. Antigua 4 De his qui potionem _ad<br />
aborsum dederint.<br />
Si quis mulieri pragnanti potionem ab abor-,<br />
sum , aut pro necando infante dederit , occidatur<br />
: et mulier , qua: potionem ad aborsum<br />
facere quasivit 5 , si ancilla est ducenta flagella<br />
suscipiat : si ingenua est careat dignitate<br />
personx , et cui iusserimus servitura tradatur.<br />
II. Antigua. 6 Si ingenuus ingenuanz<br />
abortare fecerit 7.<br />
Si quis mulierem gravidam percusserit quocumque<br />
ictu , aut per aliquam occasionem mulierem<br />
ingenuam abortare fecerit , et exinde<br />
momia fuerit , pro homicidio puniatur. Si antera<br />
tantummodo partus excutiatur s , et mu-<br />
Legion. Antigua. Toled. got. ;in autor ni nota.<br />
Lesion. ingenuus,- y así en la ley.<br />
3 Legiom rifoderit , y así en la ley.<br />
4<br />
5 Emilian. Tolere'. got. got. y S. f. R. sin autor<br />
Card. ni nota.<br />
6<br />
cuzsivit<br />
Emilian. y<br />
pro Occidéndó infante.<br />
S. J.<br />
vítor emendata. R. sin autor ni nota. Toled. sot.<br />
No–<br />
7 T'oled. got. compiderit.<br />
PARTYS.<br />
IV. Si ingenuas ancile partum efuderit 3.<br />
V. Si servus ingenwe partum excusserit.<br />
VI. 'Si servus ancithe partitudinem •tie.serit. •<br />
VII. De his qui filios suos aut natos, aut in<br />
lacro necant.<br />
lier in nullo debilitata fuerit , et ingenuus ingenux<br />
hoc intulisse cognoscitur, si formatum infantem<br />
extinxerit , CC. 9 solidos reddat : si vero<br />
informem , C. solidos pro facto restituat.<br />
III. Antigua. I ° Si ingenua mulier zngenuanz<br />
abortare compukrit.<br />
Si ingenua mulier per aliquam violentiam 'aun<br />
occassionem ingenua partum excusserit, aut earri<br />
ex hoc debilitasse cognoscitur ; sicut de ingenuis<br />
, superioris damni poena mulctetur.<br />
IV. Antigua. " Si ingenuus<br />
partum e uderit.<br />
Si ingenuus ancillam aborsum fecerit pati, XX.<br />
solidos domino anilla; cogatur iderre.<br />
8 Card. elcutiátur,<br />
, et ingenuus.<br />
9 Legi000. y S. J. R. centuminta. - ..Etnilian:<br />
Card. y Lind. ducentos quinquaging tfnqu'ag<br />
io Emilian. y Toled. got: sin autor ni nota.<br />
1 1 Emilian. sin autor ni náta.1 igualmente en las 1‘...<br />
atar del título , á excepcion de la última' Tejed' got. sill<br />
autor ni nota.
"Antigua. Si servus ingeme parexcusserit.<br />
c tutti<br />
r servus ingenux partum , excusserit ducente-<br />
.nis 2 flagellis publice verberetur, , et tradatur ingenux<br />
serviturus.<br />
VI, Antigua, 3 servus .e partitudinem<br />
4 heserit.<br />
Si servus abortare fecerit 5 X. solidos<br />
dominas servi antilla domino ciare :Cogatur,<br />
et ipse . servus CC. 6 insuper flagella suscipiat:<br />
VII.' Flavi>ís Cintasvintus Rex I.<br />
De his: qui filios suos ,aut natos' aut<br />
utero necant.<br />
Nihil est eorum pravitate deterius, qui pieta-<br />
LIB. VI. TITVL. IV.<br />
83<br />
tis immemores, filiorum suorum necatores existunt<br />
quorum quia vitium per provincias regni<br />
nostri sic inolévissé 8 narratur ut tara viri<br />
quam feminx sceleris huius auctores esse repe-<br />
-riantur : ideo haric licentiam prohibentes decernimus<br />
; ut seu libera seu anilla 9 natura<br />
filium filiarnve necaverit , sive adhuc in utero<br />
habens, aut potionern ad aborsum acceperit , aut<br />
alio quocumque modo extinguere partum suum<br />
przsninpserit ; mox proviricix iudex , aut terri-<br />
-toril ut tale factuni repererit , non solurn opeiatricem<br />
criminis huius publica morte condernnet<br />
, -aut si vitx reservare voluerit , omnem visionem<br />
oculorum eius non moretur extinguere:<br />
sed etiam si maritum eius talia iussisse vel perinississe<br />
patuerit , eumdem etiam vindicta simili<br />
subdere•• non recuset.<br />
V. TITVLVS DE CfMTVMELIO 20, VVLNERE,<br />
I. De cxdibus ingenui atque serví.<br />
II. De próesurnptoribus , et operibus prasumptorum.<br />
• • •<br />
ni. De reddendo talione , et campositionis summa<br />
pro non reddendo talione.<br />
IV. Si itinerantem quis retinuerit iniuriose atque<br />
nolenter.<br />
V. T7t qui alteri ea intulerit, qua' legibus non conti-<br />
I. " De c‘edibus ingenui atque servi.<br />
Si ingenuus ingenuum quolibet ictu in capite<br />
percusserit , pro livore det solidos V.: pro<br />
cute rupta solidos X. : pro plaga usque ad ossum<br />
, solidos XX.: pro osso fracto solidos C.<br />
Q<br />
uod si ingenuus hoc in servo alieno commi-<br />
serit , medietatem superioris compositionis exsolvat.<br />
Si vero servus in servo hoc fecerit , tertiam<br />
partem 13 eiusdem compositionis adiffipleat,<br />
et L. " flagella suscipiat. Si autem servus in<br />
genuum vulneraverit , eam continuo 15 summam<br />
compositionis exsolvat , qua de ingenuis in<br />
servis inlata est , -et LXX. flagella suscipiat.<br />
I Toled. got. sin autor ni nota.<br />
2 Legion. ducentis.<br />
3 S. J. R. Flavius Cindns. Rex.<br />
4 Legion. partum.<br />
s Legion. fecerit alienam.<br />
6 Legian. C.<br />
7 Legion. añade :<br />
ET DEBILITATIONE,HOMINVM.<br />
Antigua. Toled. got. sin autor ni<br />
nota.<br />
8 Toled. got. increvisse.<br />
9 Legion. antilla vel liberta.<br />
I o Emilian.DE YYLNERE, ET DEBILITATIONL<br />
nentur, ,illa recipiat qwe l 'fccisse convíncitur.<br />
VI. Ne sit reus qui percutere volentem ante percusserit.<br />
VII. Si servus ingenuo fecerit contumelium.<br />
VIII. Si ingenuus ingunuum per:utiat.<br />
IX, Si ab ingenuo servus debilitetur alterius.<br />
X. Si servus inzenuum percusserit.<br />
XI. Si servus servuin d'bilitaverit alienum.<br />
Si yero dominus nolue.it pro servo componere,<br />
servus tradátur pro crimine.<br />
.6 De prxsumptoribus , et operibus<br />
prcesumptorunz.<br />
Si quis evaginato gladio, vel quolibet genere<br />
armorum munitus , prxsumptivo modo in domum<br />
alienam intraverit , cupiens dominum domus<br />
occidere ; si ipse fuerit occissusi mors eius<br />
nullatenus requiratur : sin autem ipse , qui in<br />
domum alienam intraverit , hominem occiderit,<br />
continuo et ipse moriatur. Quod si non criminalem<br />
culpara admiserit , secundum legum ordi-<br />
Lind. CONTVMELIA , y así otrar veces.<br />
Legion. qua. se fe,isse , y así en la ley.<br />
12 Fenilian. Legion. y Card. Fls. Chds. Rex. S. R.<br />
ar7ade: Antigua.<br />
1 3 Legion. summam.<br />
a 4: Legian. CL.<br />
15 Card. Legion. Toled. got. S. J. R. y Lind. ita compo•<br />
nat , sicut Tann ingenuus servum vulueraverit alientan, cc<br />
LXX. &c.<br />
16 Legion. y Card. Antigua.<br />
17 Legion. more.<br />
L 2-
FOR' IVDICVM<br />
84<br />
on moretur , secundum 1 quod<br />
n nem cornponere 11<br />
eadem domo fecerit. Nam si ille , qui<br />
in<br />
damna<br />
dointun alienara violenter ingressus fuerit,<br />
liq<br />
uid<br />
exinde rapuerit , undecupli satisfacaliquid<br />
q11X levavit , cogatur exsolvere. Quod<br />
si<br />
habuerit unde componat , ipse sine du-<br />
non<br />
bio serviturus tradatur : et si aliquid in domo,<br />
quarn ingressus fuerat , damni non fecerit , nec<br />
aliquid subtraxerit ; pro eo quod ingressus fuerit<br />
, decem solidos 2 dare cogatur, et centum flagellis<br />
publice verberetur. Quod si non habuelit<br />
unde componat , CC. flagella suscipiat, Si<br />
yero aliqui de ingenuis cum eo in eadem domo<br />
non ab illo iussi , neque in eius obsequio<br />
vel patrocinio constituti, unanimes tatuen , vel<br />
consentientes prxsumptuose 3 ingressi fuerint,<br />
unusquisque eorum 4 simili damno et poenx subiaceant.<br />
Quod si non habuerint unde componant,<br />
unusquisque eorum CL. flagella suscipiat;<br />
nam testimonium non amittant. Quod si in patrocinio<br />
vel obsequio prxsumptoris retenti , ab<br />
illo hoc facere iussi fuerint , vel cum eo hoc<br />
eos fecisse constiterit; solos patronus ad omnern<br />
satisfactionem , et poena et damni teneatur<br />
obnoxius : nam illi non erunt culpabiles , qui<br />
iussa patroni videntur esse complentes. Si autem<br />
servus hoc, domino nesciente , commiserit,<br />
CC. flagella suscipiat , et quxcurnque abstulerit<br />
reddat. Si s vero conscio domino servus hoc<br />
ponis contumeliam sustinuerit , si componi sibi<br />
a prxsunaptore voluerit ; tanturn compositionis<br />
accipiat , quantum ipse taxaverit , qui lxsionem<br />
noscitur pertulisse. Pro alapa vero ; pugno voi.<br />
calce , aut percussione in capite prohibemus red-,<br />
dere talionem , ne dum talio . repetitur 9 aut<br />
lisio maior aut periculum ingeratur. Sed si<br />
quis hxc sine membrorum aliqua Ixsione pisumptiosus<br />
intulerit , pro alapa " X. flagella<br />
suscipiat , pro pugno vel calce XX. flagella suscipiat<br />
pro percussione yero in capite , si sine<br />
sanguine •fuerit , ab eo quem percusserit XXX.<br />
flagella suscipiat. Certe qui lxsit, vel lxdendurn<br />
dicitur instituisse, si non ex priori disposito , sed<br />
subito exorta lite et cxde commissa, aliquo casu<br />
se nolente id convicerit perpetatum fuisse,<br />
pro evulso oculo det solidos C. Quod si contigerit<br />
, ut de eodem oculo ex parte videat,<br />
percussus est libram auri a percussore in- com-<br />
.positionem aCcipiat. Qui in naribus ita percussus<br />
fuerit , ut nasum ex integro perdat , C. so_<br />
lidos percussor exsolvat. Si yero nasus ita conlisus<br />
fuerit, ut pars turpata narium pateat, iuxta<br />
quod deturpationem iudex inspexerit, damnare<br />
non moretur percussorern : quod etiam similiter,<br />
et de labiis vel auribus prxcipimus custodiri.<br />
Cíii -ponderositas facta fuerit , C. solidi dentur<br />
in compositionern. Qui manum ex toto absciderit<br />
, vel etiam quolibet ictu ita percusserit;<br />
fecerit , ipse dominus pro eo componat , sicut ut ad- nullum opus ipso prodefaciat, C. solidos<br />
de ingenuis est superius comprehensum. percussor componat. Pro pollice autem L., pro<br />
sequenti digito XL., pro tertio XXX. pro<br />
III. Flavius Cindasvintus Rex<br />
quarto XX. , pro quinto X. solidos compositionis<br />
exsolvat. Qux scilicet summa et de pedibus<br />
erit implenda. Pro singulis autem excussis den-<br />
De reddendo talione , et compositionis<br />
summa pro non reddendo talione.<br />
tibus cluodeni solida cornponantur. Qui cassos<br />
alteri fregerit , et ex hoc, qui percussus est, debilis<br />
apparuerit ; libram auri percussor compo;-<br />
Quortundam sxva temeritas sxverioribus poe-<br />
MS est legaliter ulciscenda ut dum mentir quisacre<br />
procurabit : et ista quidem inter ingenuos<br />
observanda vel adimplenda sunt. Si vero servus<br />
hoc ingenuo fecerit , vel etiam ingenuum deque<br />
pati quod fecerit , saltim ab inlicitis invitus<br />
abstineat. Quicumque igitur ingenuos ingenuum<br />
pertinaciter ausus decalvare aliquem, aut<br />
turpibus maculis in facie vel cauro corpore, fingeno,<br />
fuste , seu quocumque ictu feriendo , aut<br />
trahendo malitiose foedare vel maculare , sive<br />
quaincumque partem membrortun trucidare 7<br />
prasumpserit , aut etiam ligaverit 8 , vel in custodia,<br />
aut in quocunique vinculo detinuerit, seu<br />
ligara ab alio, aut custodia vel vinculo mancipara<br />
prxceperit, iuxta quod alii intulerit, vel inferenclum<br />
prarceperit, correptus a indice in se recipiat<br />
talionem. Ita ut is qui male pertulerit , aut corcalvaverit<br />
; in eius potestatem tradendus est , ut<br />
sui sit arbitrii de eo facere quod voluerit. Si<br />
certe ingenuus servum alterius decalvaverit , aut<br />
decalvare iusserit rusticanum , det eius domino<br />
solidos X. Si vero idoneum , et C. flagella suscipiat<br />
, et supradictam summam 12 X. solidorum<br />
servi domino coactus exsolvat. Quod si quali-.<br />
bet corporis parte servum truncaverit , vel truncare<br />
i 3 iusserit alienum , CC. flagellorum ictibus<br />
verberetur , et alium eiusdem facultatis et meriti<br />
servum cum eodem proprio domino reformare<br />
14 cogatur. Quod si de supra taxatis capi<br />
tulis quodcumque libertas ingenuo facere prx-<br />
1 Enfilan. Lesión. Card. Toled. sot. y S. f. R. iuxta.<br />
2 Card. decem solidos domino domus &c.<br />
2 Cal.d. prxsumptores. Lesión. y Lind. prxsuMptori.<br />
4 Legran. eorum decem solidos componere compellatur.<br />
. 5 Toda esta 41titna cláusula falta en el Toled. got.<br />
6 'Legión. .177ade: Antigua noviter etnendata. Toled. got.<br />
y S .T. R. Antigua. Liad. FIS. RCDS. Rex.<br />
7 Legión. y Liad. truncare.<br />
8 niel got. ligaverit , seu ligad ab alio.<br />
9 Enfilan. Legión. y Card. rependitur.<br />
a o Leoion. alii prxsunriptiosus. Lind. przsumptuosus.<br />
Toled. sot. Lesión. y S. „T. R. pro alapa decem , pro<br />
pugno vel calce viginti , pro percussion e &c.<br />
12 Legión. summam solidorum exsolvat.<br />
1 3 Toled. got. trucidare.<br />
1 4 Enillian. Card. ..9; Toled. got. reddere compellatur.
sumpserit pro en quod xqualem .stattim non<br />
habet , et quod -fecerit similiter in se factum recipiat<br />
, et C. insuper flagellorum ictus extensus<br />
accipiat. Quod si ingenuus in liberto hoc feeerit,<br />
tertiam partem compositionis , qux de ingenuis<br />
.continetur , exsolvat. Si servus , servum decalvare<br />
, inscio domino , sive truncare prxsUmpserit<br />
, et quod fecerit patiatur, et C. flágellis pul<br />
blice verberetur. Si yero servus, domino nesciente<br />
, ingemium comprehendere vel ligare prxsumpserit,<br />
CC. publice verberetur flagellis. Quod<br />
si cum domini voluntate servus hoc fecerit<br />
dominus tantumdem et poenam et danuia , .quaz<br />
de ingenuis in .hac lege tenentur , suscipiat.<br />
genuus autem , si servum alienurn ligaverieinnocentem<br />
, det domino servi solidos tres. Nam<br />
si servus servum , ligaverit 'absque voluntáte . domini<br />
sui, C. flagella r suscipiat. Si certe , conscio<br />
domino , id servus admiserit , idem servi .dominus<br />
tres solidos reddere compellendus est. Tamen<br />
si ingenuus servuM ealienum. innocentem die aut 2<br />
nocte in custodia detinuerit, vel ab alio fecerit<br />
detineri , pro una die tres sólidos, et pro nocte 3<br />
similiter tres solidos -domino servi componat et<br />
si per plures dies id: 'servá innbcens ab ingenuo<br />
pertulisse convincitur, eamdem solidorum<br />
summam per singulos dies ac noctes idein<br />
genuus servi domina coactus exsolvat. Ingenuus<br />
sane , si servum alienum fuste, aut flagello , vel<br />
quolibet-ictu indignans percitsserit , ut 4.sanris<br />
vel liVór appartierit -", per -singulos percussioncs<br />
singulos salidos domino servi persolvat : aut si<br />
gravis percussio fortasse patuerit , per quam aut<br />
mortetn aut debilitationern , qui percussus est,<br />
videatur incurrere , quantum pro tali re componere<br />
debeat , iudicis xstimatio competenter<br />
inspiciat. Si yero servus in servo talia fecerit,<br />
idemque iudex instituat 5 , quantum vel a servo<br />
vel ab eius domino , iuxta livoris vel plagar=<br />
qualitatem , media pars de ingenuis componi debeat.<br />
Servus tamen pro prxsumptione sua C. 6<br />
flagella extensus accipiat. Omnes autem sententix<br />
legis huius tam in viris quam in feminis observandx<br />
sunt : ita ut capitula , qux in hac 7 vel<br />
in aliis legibus ad arbitrium iudicis reservantur,<br />
eius instantia celeriter terminentur. Quod si iudex<br />
amicitia corruptus vel prxmio iuxta•<br />
mationem rei liberare neglexerit , neque Continuo<br />
ulciscendum instituerit , judiciaria protinus<br />
potestate privatus , ab episcopo vel convite 8<br />
strictus, quem admonitus vindicare contempsit<br />
, secundum quod 9 idem episcopus vel comes<br />
inspexerint , iuxta contemplationem de facultare<br />
Toled. got. Legion. S. J. R. y Liad. C. flagellis publice<br />
verberabitur.<br />
2 Legion. y Lind. ac.<br />
3 Legion. pro una nocte.<br />
4 Legion. ita ut.<br />
Legion. y Lind. constituat.<br />
6 Legion. Card. Toled. got. y S. J. R. guinguaginta.<br />
7 Legion. hac lege.<br />
8 Legion. Toled. got. y S .T R. duce. Card. iudice.<br />
o9 Card. y Tokd. got. iidem inspexerint. S. J. R. iidem<br />
cnspexerint.<br />
LIB. VL T ITVL. IV. 85<br />
propria compoñere Compellatur : quatenus ipse<br />
suárum rerum compulsus damna sustineat , qui<br />
voluntarius recusavit defendere interpellantis injuriara.<br />
IV. Antrqua. " Si iterantenz quis retozuerit<br />
iniuriose ;atque nolenter,<br />
-Si in .itinere . positmm• aliquis iniuriose sine sua<br />
voluntate retinuerit, et_ el in nullo debitor existat<br />
quinque solidos pro sua injuria consequatur<br />
ille qui retentus est : et si non habuerit mide<br />
componat , ille qui eum retínuerat , L. flagella<br />
suscipiat. Quod si debitor illi fuerit, et debilum<br />
reddere noluerit , sine iniuria hunc territorii iudici<br />
prxsentet , et ipse illi , quod iustum est.,<br />
ordinet. Si vero servus hoc sine domini iussiocommiserit<br />
, C. ictus extensus accipiat<br />
flagellorum. Si autem domino iubente hoc fecerit,<br />
ad superiorem coinpositioner ► dorninus te-<br />
-neatur obnoxius.<br />
V. Flavius Cindasvintus . Rex<br />
rzi qui alteri ea intulerit , qud,<br />
non Continentur, , illa recipiat qu,e.fe<br />
cisse 14 convincitur.<br />
Non minoris est noxx, legum statuta nescire,<br />
quam sciendo prava cornmittere. Quapropter qui-<br />
•cumque hactenus vel post leec inlicita perpetrans,<br />
aut leges nescire se dixerit , aut in cuiuspiam<br />
damno vel periculo illa prxsumpserit<br />
cogitare vel agere , (lux dicat in legibus non<br />
contineri , atque ideo se non posse reatui subiacere<br />
; huius rei 15 causa convictos prxsumptor,<br />
ea continuo pericula , ignominiam , tormenta,<br />
atque cruciatmn vel damna sustineat , qux alii<br />
intulit , vel inferenda molitus est ' 6 : atque insuper<br />
centum publice flagellorum verberibus<br />
sus , ad perennem infainiam deformiter<br />
vetur.<br />
VI. Flavius Cindasvintus Rex '7.<br />
Ne sit reus, qui percutere volentenz ante<br />
percusserit.<br />
Non est putanda resistentis improbitas, ubi violenta<br />
conspicitur prxsumentis audacia. Quicum-<br />
ro Toled. got. Fls. Cits. Rex. S. J. R. Flavius Recesds.<br />
Rex.<br />
Legion. voluntate.<br />
1 a Legion. y Lind. ictus accipiat.<br />
1 3 Legion. añade: Antigua noviter emendata. Toled. gol.<br />
sin autor ni nota.<br />
04 Legion. qu.e se fecirse.<br />
15 Legion. rei prxsumptor convictos.<br />
16 Legran. prxceperit.<br />
17 Legion. añade: Antigua. Toled. gol. sin autor ni nota.<br />
S.J. R. Antigua.
86<br />
que ergo incaute prisumptiosus I , fuste ve1<br />
seo quocumque ictu percutere aliquem na-<br />
ve' percusserit, et tunc ídem prxtus<br />
v.oluerir,<br />
sumpror ab eo quem percutere voluit , ita fuerit<br />
percussus, ut moriatur , talís mors pro homicidio<br />
computari non poterit , nec calumniam patietur<br />
qui prxsurnentem percusserit : quia commodius<br />
erit l'ratti viventem resistero, quarn Bese pest obitum<br />
ulciscendum relinquere. Ille sane , qui prior<br />
contra . queralíbet iratus eciuxerit glacliuin,<br />
liben non percusserit, X. tamen solidos ei, quem<br />
percutere -voluit , pro prxsumptione sola dare<br />
cogendus est.<br />
VII. Flavius Recesvintus Rex 3.<br />
Si servus ingenuo fecerit contumelium 4.<br />
Quamvis idoneuS servus persona nobili et inlustri<br />
nullatenus indebite contumeliosos aut<br />
prxsumptiosus , aut seditiosus existere prxsumat:<br />
quod si fecerit , XL. flagellorum ictibus 6 addicatur<br />
coram iudice. Servus autem vilior L. flagelloram<br />
ictibus 7. verberetur. Cede si eadem<br />
persona, ut sibi fieret contumelium, servum prius<br />
excitaverit alienum , sux negligentix deputet s,<br />
quod-.9 oiRlitus lionestatis et patientix, quod<br />
rebatir, excepit.<br />
VIII. " Antiqua. Si ingenuus ingepercutzo:<br />
Si quis ingenuus ingenuo vulrms infixerit I r , ita<br />
ut continuo qui vulneratus fuerit , 'moriatur,<br />
percussor pro homicidio puniatur : et si,:qui percussus,<br />
fuerit, statim non extinguatui , percussor<br />
deputetu• in carcerern , aut certe sub fideiussore<br />
hal3eatur : et si evaserit vulneratus, pro sola prxsumptione<br />
det ci solidos XX. ; aut si non..habuerit<br />
unde componat , CC. r 2 flagella publice<br />
extensos accipiat. Extra hoc cbmpositionem<br />
vulneris implere cogatur , sicut a iudicibus fuerit<br />
wstimaturn.<br />
FORI IVDICVM<br />
.4 — 1 —<br />
IXua.<br />
IX. Ant ig<br />
• debilitetur<br />
r3<br />
ab ingenuo servus<br />
Si quis ingenuas servum alienum volens dee<br />
bilitávérit , alterum paris meriti servum domino<br />
eius dare non moretur. num vero debilem suo<br />
studio et sumptu, ad curandum , conec recipiat<br />
sanitatem', retineat. Postea yero si sanad ponle_<br />
rit , pro vulnere compositio detur, , ut iusrum visum<br />
fuerit iudicantL Ac sic postea domino servus<br />
teddatur incolumis , et 'suuni servum recipiat.<br />
Insuper autem pro facti temeritate , ut<br />
dem 1 4 evadat , pro eo quod servum alienum<br />
vulnerare prwsumpsit , X. solidos:domino servi<br />
persolvat.<br />
X.<br />
15 Si servus ingenuum percusserit.<br />
Si servus ingenuo sine domini iussione percus_<br />
sionem intulerit , et ille exinde continuo moriatur<br />
, percussor pro-homicidio puniatur : et si<br />
qui percussus fuerit statiin non' moriatur , ipse<br />
servus continuo tradatur in carcerem ; et si eva_<br />
serit vulneratus , ille qui percusserat CC. flagella<br />
suscipiat. Dominus verb si voluerit , pro<br />
servo summarn conapositionis :exsólvat , quantum<br />
a iudice .6 fuerir astimatum..Si - autem noluerit,<br />
servus tradatur 17 pro crimine.<br />
XI. 18 Si 'servus:<br />
alienum.<br />
•<br />
servu m debiiztaverit<br />
Si servus servio debilitationem intulerit , excepta<br />
vulneris compositione ;- C. flagella suscípiat<br />
: et si exinde debilitatus agnoscitur , quantum<br />
deterior extiterit ipse servus , iudex pote<br />
rit xstimare. Et si ipse dominus compositionem<br />
accipere noluerit , similem servum aut pretium<br />
servi ab illo , cuius servus eum debilitavit, accipiat<br />
, et illum debilitatum servum sibi usur,<br />
pet. Hoc ipsum etiam et de :aucillis prxcipinaus<br />
custodiri.<br />
V. TITVLVS DE CEDE ET MORTE HOMINYM.<br />
I. S i quis nesciens occiderit. homine14.<br />
II. Si quis honancin , dure etan non 'vida • occi-<br />
- derit '9.<br />
Liad. prxsumptuosus.<br />
. 2 Legion. y Lind. patiatur.<br />
3 Legion. a/iade : Antigua. Card, Fls. CIlds, R. Toled.<br />
got. y S. J. R. sin autor ni nota.<br />
4 Liad. contumeliam..<br />
5 Legion. Ca,-d. Toled,. got. S. J. R. y Lind.<br />
liosos aut seditiosus.<br />
contume-<br />
6 Legio n- y Lntd verberibus .coram iudice subiacebit.<br />
7 Legion. ve rberibus addicetur.<br />
8 Lind. iniputet.<br />
9 Legion. y Liad. qui.<br />
Io Toled.sot, fin autor ni nota.<br />
•<br />
III. Si quis impulsus occidat hotnbiem.<br />
IV. Si quis alterum percutere. volens , alterum<br />
occidat homincm. •<br />
r Legion. y Lind. inflixerit.<br />
Legion. C. kgella suscipiat.<br />
1 3 3: J R. sin autor ni nota.<br />
14 Toled got. neceen.<br />
•<br />
1 5 Legion. Fis. Cindus. Rex, Antiqua. S. J. R. Antigua.<br />
16 Legion. iudicibus.<br />
17 .Toled. got. Legl'on. 5. J. xyZin4.servum pro culpa<br />
tradere ntm monetur. •<br />
18 ,Legion. Antiqua. ."<br />
1110,. Legion. 1:onlinent,4uln quis, non ,yjdek, occiderit, y.<br />
así en la ley.
LIB. VI.-.<br />
V. Si horno exorta cacle moriatur. .<br />
VI. Si dum levis iniuria infertur homicidium<br />
eommittatur.<br />
VII. Si iocans aut indiscretus<br />
minem.<br />
occidat` tao<br />
VIII. Si quis per incautam disciplinan occidat<br />
honzinem.<br />
IX. Si ingenuus servum casibus preescrptis oc-<br />
cidat.<br />
X. Si servus ingenuum casibus prascrípis: occidat.<br />
XI. Si horao-voluntarie 9 occidat hominem.<br />
XII. Ne 'dom. ini extra culpan saos servos oc-<br />
• cidant , et si iyenuus occidat ingenuum.<br />
I. Flavius Recesvintus Rex ..<br />
Si quis nesciens occiderit hominem.<br />
Q uicunique nesciens hominem occiderit , et<br />
nullum contra eum odium habuerit , iuxta domini<br />
vocem reus mortis non erit. Non enim<br />
'est iustum ut 5 illum homicida damnum aut<br />
poena percutiat , quem voluntas homicidii non<br />
cruentas.<br />
II. Flavius Cindasvintus Rex6.<br />
Si quis hominem , dula eum non -tidet,<br />
occiderit.<br />
Si quis hominem , dum eum non vides , stantem,<br />
venientem vel prxtereuntem ignorando occiderit<br />
; si nulla occasio inimicitix antea cum eo<br />
fuerit , et ille nolens homicidium admiserit , atque<br />
ante iudicem hoc potuerit adprobare , sec<br />
urus abscedat.<br />
III. Flavius Recesvintus Re/Ct.<br />
Si quis impulsus occidat hominem.<br />
Si quis aut casu aut re quacumque impulsus,<br />
vel prxcipitatus in alterum conruerit , hominemque<br />
occiderit , pro homicidio nec damnis nec<br />
poenis damnabilis erit. Si certe horno impulerit<br />
alium , cuius impulsione inlisus perimat alterum,<br />
si ille ; qui impulit , absque mala voluntate<br />
hoc fecerit , auri libra; damnum habebit,<br />
quare s lxsionem vitare neglexerit.<br />
a Legion. aut ridens indiscretus , y así en la ley.<br />
1 Legion. y Lind. voluntaria occidatur, y así en la ley.<br />
9 Legion. quacumque corpoyis parte , y así en la ley.<br />
Liad. Ne liceat quelncumque servum suum , vel ancillani<br />
quacumque corporis parte truncare , y así en la ley.<br />
4 Card. Chds. Rex Toled. gol-, sin autor ni nota.<br />
S Card. ut ille damnum aut panam percipiat.<br />
6 Legion. y Card. Antigua. Toled. got. sin autor ni<br />
nota.<br />
7 Legion. Cinds. R. Antigua, Toled. got. sin autor<br />
ni nota. Liad. FLS. GLS. ClIDS. Rex.<br />
.<br />
TITVL.<br />
Ne liceat queoni.unoque servum aut<br />
- aliquo membro 3. truncare.<br />
XIV. V homicidam cunctis liceat accusare.<br />
XV. Quod et prOXinlÍS et extraneis homkidetra<br />
conceditur accusare.<br />
XVI. Si- homicida ad-- ecctesiam confiegiat.<br />
XVII. De parricidiis, et toruno rebus.<br />
XVIII. De his qui proximus sanguinis SUi<br />
ciderint<br />
XIX. Si a proxinzo sanguinis casu proximus occidatur.<br />
XX.' Si servus servum casibus preescriptis oc-<br />
- cidat.<br />
.<br />
XXI. De his qui animas suas perjurio netaverba<br />
aut occiderint.<br />
IV. Flavius gloriosus Recesvintus<br />
Rex 9.<br />
Si quis , alterum • percutere volens<br />
rum occidat hominem.<br />
yuicumque exorta lite , dum eum cum quo<br />
-contendit percutere quxrit , alterum nolens occiderit<br />
; quxrendum est a quo cxdcs exordium<br />
habiaerit : et I ° si ab illo , quem percussor yoluit<br />
percutere , exortam cxdem esse constiterit,<br />
ille qui concitavit litem, licet evaserit percussionem<br />
, quia tatuen per ipsum constat homicidium<br />
esse commissum , C. ami solidos det. Ille<br />
veto qui percussit L. solidos reddat , hominis<br />
I I defuncti nihilominus proximis prefuturos.<br />
Ideo enim ambo bluf= habebunt , -quia ille<br />
voleas aditum monis dedit, iste nolens monea),<br />
:<br />
V. Flavius Recesvintus Rex "o<br />
Si homo exorta ccede moriatur.<br />
Si homo ' 3 exorta carde ad faciendam pacem<br />
quicumque ingenuus advenerit , et eum percussione<br />
litis mori contigerit , atque ille qui percussit<br />
, aut suo sacramento , aut testibus .numero<br />
et 14 dignitate idoneis adprobare potuerir,<br />
quod hoc ut fieret -voluntatis chis non fuit ; quia<br />
percussor nec percutere nec occidere voluerit,<br />
libram tantum auri parentibus persolvat occisi.<br />
Similiter et qualccumque vulnus tali casu fieri<br />
provenerit , tertiam partem compositionis , qui<br />
Legion. quia.<br />
9 Legion. Antigua. Toled. got. y S. f. R. sin autor ni<br />
nota,<br />
Do Card. et dum cognitum evidenter extiterit , a quo cades<br />
initium sumpsit , ille qui concitavit litem, licet evaserit<br />
percussionem mortis , quia tatuen &c.,<br />
Lind. reddat , deflincti &c.<br />
Legion. Fls. Recaretus Rex. Antigua. Card. Fls.Chds.<br />
Rex. Toled. got. S. J. R. sin autor ni nota.<br />
Legion. Card. Toled. got. y S. J. R. Si exorta.<br />
Legion. aut.<br />
•
FORI IVDICITM<br />
18<br />
exsobrar , quia mors eius multa es;<br />
percussit<br />
se non deber,<br />
,<br />
qui paces prxmium ut conferret<br />
advenir.<br />
VI. Flavius Recesvintus Rex IX. Flavius Recesvintus Rex 1°.<br />
I.<br />
Si ingenuus servum casibús pr scriptis<br />
occidat.<br />
S ingenuus servum non voluntate " , .sed su-<br />
Si dura levis iniuria,infertur , hoMicidium<br />
committatur.<br />
prasCriptis casibus diversis occiderit ,-i•medietas<br />
compositionis qua est de ingenuis .constituta,<br />
percussore dómino servi reddenda.<br />
Si dura quis calce vel pugno, aut quacumque<br />
percussione iniuriam conatur inferre ,- homicidii<br />
extiterit Occasio , pro homicidio puniatur.<br />
VII. 2 Si iocans aut- indiscretus occidat<br />
hominem.<br />
Quicurnque incautus aut indiscretos , aut iocari<br />
voleos , aut in multitudinem cuiuscumque<br />
rei ex improviso ictu noxio 3 mittens percussisse<br />
atque occidisse quempiarn videatur , quum aut<br />
sacramento aut testibus convictum fuerit , guía<br />
id disposito malitix 4 , aut noccndi voluntate<br />
commissurn non fuit.; non quidem erit percussor<br />
-vel homicidio infamis .1ICC 5 morte darnnabilis<br />
; quia•mortuum voluntarie non occidit. Quare<br />
6 Lamen indiscreta. percussit , nec vetare casum<br />
7 - stnduit , libran] auri''proxiniás occisi persolvere<br />
procurabit , et flagellorurn ictibus vapulabit.<br />
, .<br />
VIII. Flavius Recesvintus Rex S.<br />
Si quis per incautan; disciplinara occidat<br />
hominem.<br />
Quemaungue discipulum , vel in patrocinio<br />
aut in serv-i.tio constitutum 9 , a magistro, , patrono<br />
vel domino competenti et discreta disciplina<br />
percussurri fórtasse mori de flagello contiágat<br />
, quum nihil ille qui docet , aut corripit in<br />
hunc iuvidia aut malitix habuerit , qui cecidit,<br />
homicidio nec infaman poterit, nec adfligi.Quia<br />
dicente Dei sacra scriptura; qui disciplinam abiicit<br />
, infelix erit.<br />
T Legion. C'ard. S. J. R. Lind. Antigua. Tala. got.<br />
autor ni nota.<br />
2 Legi0n. FLS. RCDS. Rex. Antigua. Card.y Liad. Fis.<br />
Gls. Res. R.<br />
3 Les-ion. noxium. Card. y Lind. noxium admitens.<br />
4 Lind. malicia spiritu.<br />
5 Legran.<br />
6 Lind. Quia.<br />
7 Card. damnurn.<br />
8 Legion. Antigua. Toled. got. y S. J. R. sin autor ni<br />
nota.<br />
9 Linal• constitittu in , si a magistro incompetente ,et<br />
indiscreta disciplina.<br />
.<br />
Flavius Recesvintus Rex "<br />
Si -servus ingenuum casibus'prxscriptis<br />
occidat.<br />
Si servus ingenuum non voluntate .,.sed suprascriPtis<br />
casibus diversis occiderit , eam cornpo.<br />
sitionem exsolvat , quam de ingenuis casu occi-<br />
dentibus superior sententia taxat. Quod si do_<br />
minus pro servo componere noluerit , mox ser.-<br />
-vum tradere oportebit.<br />
XI. Antigua. 13 Si horno voluntario<br />
.occidat hominem.<br />
Omnis homo , si voluntate non casu occiderit<br />
hominem , pro homicidio puniatur.<br />
Flavius Cindasvindus Rex z.4<br />
Ne domini extra i s culpara sitos . servios<br />
occidant , et si . ingenuus occidat ingenuum.<br />
Si criminis quisque reus , vel nefandi consilii<br />
socius nequaquam debet indemnis relínqui, quanto<br />
magis qui ex studio malitix temeranter homicidium<br />
dinoscitur perpetrasse? Ideoque , quia<br />
sxpe TrXsumptione crudelium dominorum extra<br />
culpara rs servorum anima perimuntur, extirpari<br />
decet hanc omnino licentiam , et huius legis<br />
ab omnibus perenniter adimpleri censuran]: sci,licet<br />
ut nullus dominorum , dorninarumque servorum,suorum<br />
vel ancillarum , seu qualiurncumque<br />
personarum , extra ' 7 publicum iudicium<br />
quandoquidern occisor existas. Sed si tale servus<br />
vel ancilla , seu _quicumque crimen admiserit<br />
ex quo possit mortis debitara dainnationem<br />
rola. got. y S. JR.<br />
sin<br />
autor tor Ief nota. ni<br />
I r Legion. voluntarie , sed, przscriptis, -<br />
T 2 Ztp.p71. Antiguamoviter emendata. Toled. gat. sin autor<br />
ni npta.<br />
1 3 Toled. .got. sin autór ni nota. ,<br />
totr4n7 L. negoti Antigua noviter emendata. Toled.got. sin au-<br />
r 5 sine culpa. -<br />
dicaá lLegion. f. R. y 4, 1,d extra di.scussionem pu-<br />
'<br />
,G0 •4. y Toled. sot., ,extra culpara.
excipere , confestim dominus vel accusator<br />
iudici loci illius ubi hoc exortuin fuerit, aut<br />
comiti , vel duci publicare non differat ; et agitata<br />
discussione , dum manifesturn crimen pa.:.<br />
tuerit , seu a indice , seu a proprio domino,<br />
-monis 2 quam meretur, sententiam reus excipiat<br />
Ita -tatuen, ut si reurn iudex 'occidere noluerit;<br />
mortis eius sententiam scriptis decernat, et utrum<br />
interficere emii dominus eius , an vitam servare<br />
voluerit in eius potestate consistat. Sane si servus<br />
vel ancilla-casu 3 pestifero resultans dominis<br />
suis, seu gladio vel lapide , sive quocumque<br />
ictu dominum dominamve percussent , vel percutere<br />
conatos 'fuera', et domini se cupientes<br />
defenderé, statim in eo furore servum-aut ancillam<br />
occiderint , nullatenus ad satisfactionern<br />
tenendi sunt homicidii : si tamen res . 4 taliter<br />
gesta ,próbabilis fuerit , hoe est, et per testirriónitrar<br />
, vol iuramentum servorum vel ancillarurn,<br />
quos interfuisse constiterit, et per sacramentum<br />
eius qui talia geSsevit. Nam si ex disposiro<br />
litix servum simm vel ancillán , seu per se sive<br />
per quemlibet extra publicum 5 examen occidere<br />
quicurnque prxsumpserit, notatus infamio testificare<br />
el ultra non sit licitum , et propter arcendam<br />
huius rei temeritatern , redactus in exsiliurn<br />
sub poenitentia persistat 6 , quousque advixerit<br />
, et facultas eius illis proficiat , quibus lex<br />
ad capiendam hxreditatem vicinioris gradus accessionern<br />
7 indulget. Qui vero alienum servum<br />
vol ancillam ex deliberatione sux voluntatis occiderit,<br />
vel occidendum prxceperit , duos eiusdem<br />
meriti servos seu antillas occisorum dominus<br />
de facultate homicida; consequuturus est 5:<br />
homicida tamen secundum supenorem ordinem<br />
perennis exsilii poenam indubitanter obtineat 9.<br />
Nam si dominus fortasse ve1 domina , in antilla,<br />
vel servo , taro proprio quam extraneo I °, ve1<br />
incitatione iniurix vel ira commotus , dum disciplinan]<br />
ingerit, quocumque ictu percutiens homicidium<br />
perpetraverit, et vel -testibus probare<br />
potuerit , ve1 corte sacramento suam conscientiam<br />
expiaverit , nolendo tale homicidium commisisse<br />
, ad huius legis sententiam teneri non poterit.<br />
Verurntarnen si servi val antilla', instituentibus<br />
vel consentientibus dominis, in conservis suis,<br />
vol quibuscumque personis dixerint se homicidium<br />
perpetrasse , et per exactionem tormento-<br />
Card. y l'oled. ,got. excipere , eurrkque dominus vel domina<br />
propter aliquod pessirnum facinus .occiderit, vel<br />
dendum prxceperit , dum hoc ad cuiuscumque iudicis<br />
co.gnitionem pervenerit , confestim ipso dominus domí=<br />
nave ad iudicium ire cogendi sunt, qualiter per probationern<br />
servorurn vel ancillarum , sive suo iuralriento confirme/A,<br />
quod tale Licinus admiserint unde di tni essent, moros<br />
ulrione percelli secundura sxculi ritum.-.Nam si e?;<br />
disposito malitix servum suum vel ancillam seu per se<br />
sive per quernlibet extra culpan:- occídere quLumque<br />
prxsiunpser'it , pro facti huhrs tenteritate libram aurí fisco<br />
persolvat , atque insuper per eam infamia denotatus testificar'<br />
ci ultra non liceat. Qui vero alienuM servum &c.<br />
Así se lee tgmbien en el impreso de Lind. á excepciln<br />
de que en tez de extra culpara dice extra publicum exaiñen;<br />
y en vez de per eartt r pererini.<br />
2 Legion. mortero quam merentur excipiant.<br />
LIB. VL TITVL, V. 89<br />
ruin eosdem dominos suos talia sibi constituirse<br />
taxaverint ; serví' quidem -vel antilla' talia perpetrantes<br />
, centenis flagellispublice verberandi<br />
sunt , ac turpiter decalvandi. Eorum vero domini<br />
si iuraver'int nihil tale ordinasse , ad legis<br />
huius sententiam nullatenus teneantur : atque<br />
illi qui saos conservos occiderint , in potestate<br />
domini " sus eorum causa consístat , ut faciendi<br />
de eis quod voluerint licentiam habeant. Si<br />
yero alienum quis 12 occiderit servum , el pro<br />
traditurus 13 est , 'cuius servurn vel<br />
ancillam dinoscitur occidisse. Quxcumque autem<br />
persona ingenua propter furti rapacitatem<br />
in itinere vel in domo positum quemqua.m<br />
insidians occidisse detegitur, , homicida continuo<br />
pro homicidio puniatur : et quoniam consilio<br />
.quisque vel iussu homicidium taciendum insistens<br />
, noxior iudicandus est , quam ille qui homicidium<br />
opere perpe.'travit , id specialiter coastituendum<br />
oportebit 14 ut excepta causa servorum<br />
, de quibus supra taxatum est , si irigenumn<br />
vel ingenuam per servum vel ancillam<br />
dominus dominave occidendum prxceperit, et 15<br />
per arduam apud iudicem publicamque tormentorum<br />
discussionem talia de dominis suis fuerint<br />
manifeste confessi , si hoc per iegitimum testen]<br />
firmare nequiverint , servis super dominis suis<br />
credi non oportebit. Sed ipsi tunc domini, qui<br />
talla iussisse dicuntur , coram iudice se suo sacramento<br />
innocentes reddere non morentur. Ipsi<br />
vero qui homicidium fecisse confessi sunt , aut<br />
pro homicidio puniantur , aut occisorum parentibus<br />
vel propinquis tradantur , ut quid de eis<br />
facere voluerint habeant petestatem. Quod si<br />
domini eorum iurare nequiverint, servus proculdubio<br />
vol antilla tato noxia perpetrantes,<br />
ducentenis'verberati fiagellis , turpiter etiam<br />
calvandi sunt. Domini vero , quibus iubentibus<br />
tale nefas admissum est, capitali se noveriot<br />
plicio perimendos. Nam si ingenui quilibet ex<br />
communi consilio homicídium perpetrare deliberaverint,<br />
ille qui fortasse percuserit , aut quocumque<br />
ictu hominem interfecerit, morte damnandus<br />
est. Illi vero qui cum eis consilium habuisse<br />
reperiuntur , quam-vis non percusserint,<br />
propter iniquum tatuen consilium ducentorum<br />
fiagellorum ictus publice extensi , et decalvationis<br />
foeditatem passuri sunt. Atque insuper pro-<br />
Legion. anuo.<br />
4 Legion. res generaliter probata fuerít.<br />
5 Legion. extra publicum iuclicium<br />
occidere<br />
noscitur , qui talia prxstunpserít perpetrasse , propter .arcendam<br />
&c.<br />
- 6 Legion. existat.<br />
7 Frnilian. 9! Legion. successionem.<br />
8 Card. y T'oled. got. est. Nam si.<br />
9 Legion. y Line!. excipiat.<br />
lo Legion. externo.<br />
as Legion. domini eorum consistant.<br />
- I2 Cata'. quis servus occiderit sernun,<br />
13 Card. tradendus est.<br />
54 Card. y Legion. oportuit.<br />
15 Card. Legion. y Liad. et per discussionem apud iudicem<br />
tala de dom. iris &C.
9°<br />
parentibus quinquagenos solidos<br />
ximis occisi<br />
componere compellantu r , aut si I non habuerint<br />
omponant , perennitcr servituri tradantur.<br />
unde c<br />
Flavius Recesvintus Rex 3.<br />
Ne liceat quemcianque<br />
cillam aliquo memoro truncare.<br />
FORI IVDICVM<br />
SerVitfit aut an-<br />
Superiori 4 lego dominorum indiscretam sxvitiam<br />
a servorurn occisione privamus s. Nunc etiam<br />
ne imaginis Dei plasmationem adultercnt , dum<br />
in subditis crudelitates suas exercent, debilitationem<br />
corporum prohibendam oportuit 6 . Ideo decernimus<br />
, ut quicumque dominus dominave absque<br />
iudicis examinatione , et manifesto sceler<br />
suo vol ancillx manum , nasurn ,<br />
linguam , aurem etiarn vel pedem absciderint,<br />
aut oculum evulserint , seu quaincumque partem<br />
corporis detruncaverint , aut detruncare vol<br />
extirpare prxceperint 7 , trium annorum exsilio<br />
sub poenitentia relegentur apud episcopum , in<br />
cuius territorio aut ipse manere , aut factura<br />
scelus esse vidctur 8 . Omnem yero facultatem<br />
ipsorurn, si filios habuerint , qui turnen non sint<br />
scelerum eorum participes , tueantur , atque gubernent<br />
, reddituri quum redierint rei domino<br />
dominave rationem. Si certe filii legitimi defuerint<br />
, aliis parentibus ita iudex facultatum eorum<br />
custodiam committat , qualiter quum redierint<br />
de rebus suis ratio illis reddatur. Sin autem nullus<br />
de proximis fuerit, iudex ipse curara habebit,<br />
qualiter ct cuncta gubernet atque conservet<br />
, et de iisdem 9 postea rationem reddat<br />
XIV. Flavius gloriosus Recesvintus<br />
R.<br />
Vt homicidam cunctis liceat accusare.<br />
Si homicidam nullus accuset , iudex mox ut<br />
facti crimen agnoverit , licentiam habeat corripero<br />
criminosum , ut poenam reus accipiat '2<br />
quam meretur. Nec enim propter accusatoris<br />
absentiam , aut aliquod fortasse conludium sceleris<br />
debet vindicta differri ; sed tam uxor mortem<br />
mariti , vel si quid noxium ab alio forte<br />
Legion. quod si.<br />
2 Legion. Antigua.<br />
3 Lind. Fls. gis. Egiga Rex.<br />
4 En el Legion. Toled. got. S f. R. y Card, tiene esta<br />
ley el ex6rdio siguiente: Prlecedentium non vitia , sed<br />
tutes xnnulando conlectas, invenimus hanc legem iustissime<br />
editara , iniuste abraSarn : et ideo ne humanis excessibus<br />
turpanle írnaginis Dei frena laxentur, , in nomine<br />
ni , Domi-<br />
ego Flavius Egiga Rex ipsis verbis , ipsisque sententiis<br />
filio dudtun eam iterum ordine introduxi , quo dudum<br />
illarn prxviarn iudicii principalis auctoritas<br />
cavit , (l C01110-<br />
ux sic incipit: Superiori lege &c.<br />
5 Legion. y Card.<br />
6<br />
privavunus.<br />
Card. oportebit.<br />
7 Card. prxceperint , séu ferro , fuste vel igne , seu cuiusque<br />
adinventionis lxsione medietatern teneos suarurn<br />
pertulevit , quam etiam marinas si simile aliquid<br />
uxorem pati contigerit , licitum habebit inquirere<br />
, et iuxta qualitatem criminis legaliter ulciscendum<br />
insistere. Ita ut si manente adversus reum<br />
tali intentione , maritus ct uxor vitarn finierint,<br />
et imperfectam causara reliquerint , eorum filü<br />
seu propinqui , quibus ad capiendam hzreditatem<br />
legitima successío campetit , accusare reum,<br />
vel homicidam , ac sicut parentes facere poterant<br />
, instanter prosequi habeant potestatem.<br />
Nec enim dignum est parentum aut propinquorum<br />
habere. facultatem , si non reus vel homicida<br />
debitara sententiaru condemnationis excipiat.<br />
Quod si iudex admonitus , huius rei vindex<br />
esse destiterit 14 et dilataras accusantes ad<br />
regiam cognitionem ex hoc querela pervenerit,<br />
.sciat se pro mortuo quem vindicare nolui t , medietatem<br />
homicidii , hoc est , CCL. 1s solidos<br />
petenti esse daturum. Facultates sane eius ., qui<br />
pro suo est scelere puniendus , non antea cuiquam<br />
usurpare conceditur , nisi per iudiciuin<br />
prius ultionis ex lege sententia detur<br />
XV. Flavius Cintasv-intus Rex".<br />
.Quod et proximis et extraneis<br />
dam conceditur accusare.<br />
Q uum czeterorum criminum reos poenas semper<br />
oporteat excipere quas merentur , nefas esse<br />
putandum est , homicidas umquam indemnes relinquere<br />
, quos severiori magis condecet atrocitate<br />
puniri. Ne ergo possit evadere homicida<br />
quod fecit , aut aliquis scelus eius prxsumat<br />
forsitan excusando celare , primo proximis occisi<br />
datur licentia accusandi : quod si iidem proximi<br />
ad quxrendam defuncti mortem , aut tepidi<br />
fuerint , aut forte distulerint , tuno- accusandi<br />
homicidam, tam omnibus generaliter aliis<br />
parentibus, quam exteris, aditum pandimus. Ita<br />
ut qui homicidam fraudulenter excusare conatus<br />
vel defendere , cornmodum quod propterea<br />
fuerit consequutus , in duplum compellatur<br />
accusatori persolvere. Nam homicidii reus<br />
munquam potest esse securus , quum contra eum<br />
accusationem deferre nulli penitus licentia deuegetur.<br />
fiscus usurpet , et insuper trium annorum &c.<br />
8 Card. videtur. Residuain yero uneclietatem eorum , si<br />
flios habuerint &c.<br />
Legion. de iisdem rationem íeddat , -dum redierint.<br />
o Card. reddat , et ipse servus vel antilla in libertate<br />
permaneat.<br />
r e Legion: Antigua. Card. Toled. got. S j, R. y Liad.<br />
Fls. Chds. Rex.<br />
12 Legion.y Lind. excipiat.<br />
1 3 Legion. y Liad. persequi.<br />
_1 4 Lind. distulerit.<br />
5 Card. Legion. Toled. got. y s J. R. centum quingua-<br />
grata.<br />
16 Toled. detegatur.<br />
17 Lilian. Antigua. 2114 got. y S.J. iz. sin autor ni<br />
nota.<br />
o
. XVI.'Flavius Cindasvintus Rex I.<br />
Si hóniicida ad ecciesiam confugiat.<br />
LIB. V I. T I TV L. V.<br />
Non sumos immemores , de homicidis hactenus<br />
atque , maleficis diversas quidem legum senten-.<br />
tics prxcessisse , et iuxta qualitatem sceleris poe<br />
nas esse propositas , quas unusquisque eorum<br />
merebatur excipere. Tamen quia nequitix huius<br />
auctores, quanto in, malis amplios prompti<br />
sunt ,. tanto ad evadendum supplicium occasiones<br />
sxpe przetendunt , ac se plerumque basilicarum<br />
Dei .defensioni committunt , qui contra<br />
divinum prxceptum. scelera perpetrare non metuunt<br />
: ideoque quia numquam debet hoc scelus<br />
inultum relinqui quad et vitam perimit,<br />
et quorumdam mentes ad deterius frequenter<br />
impellit , hoc omne per xvum mansurum da7<br />
mus edictum , ut quemcumque homicidam seu<br />
maleficum lex puniri prxcipit , et prxterea qui<br />
ex suo disposito , vel mala voluntatis adsensu<br />
tale nefas committit , nulla hunc occasio, nullaque<br />
umquam ab bac sententia potestas excuset;<br />
sed etiam si contigerit eum ad airare sanctum<br />
fortasse confugere , non quidem prxsumat eum<br />
absque consultu sacerdotes persequutor eius abstrahere.<br />
Consúlto tatuen sacerdote , ac reddito<br />
sacramento, ne eumdem sceleratum publica mortis<br />
poena condemnet , sacerdos eum sua intentione<br />
ab - alta:te repellat , et extra chorum pró<br />
iiciat ; et sic ille , qui eum persequitur , comprehenclat:<br />
cui ab ecelesia efecto non alias mortales<br />
inferat poenas, sed 2 omnem oculorum eius<br />
visionem extinguaí , aut in potestate parentum<br />
vel eorum, cuan propinquus occisos fuerit , contradendus<br />
est. Et 3 excepto mortis periculo, quidquid<br />
4 de eo facere voluerint, licentiam habeant:<br />
quatenus dum malorum pravitas conspicit constituta<br />
sibi supplicia prxterire non posse , vel<br />
metu saltim territus a malis abstineat , quem<br />
mala voluntatis intentio ad inlicitum facinus sportte.<br />
sxpe prxcipitat.<br />
XVII. Flavius Cindasvintus Rex S.<br />
De parricidis et eorum rebus.<br />
D ura 6 nullum homicidium voluntate commissum<br />
nostris legibus relinquatur inultum, et illum<br />
magis oporteat mortem excipere , qui comanguinitate<br />
. proximum prxsumpserit occidere: proinde<br />
hoc omne per xvum 7 .promulgamus edic<br />
sum r ut quicumque parricidium fecerit , hoc<br />
est , patrem aut matrem , seu fratrem aut so-<br />
r Legion. Antigua noviter einéndata. Toled. got. • y<br />
S. j R. sin tutor ni nota.<br />
2 Card . y Legion. sed in potestatem.<br />
3 Caed. Legion. Toled. got. S. J. R. Lind. ut.<br />
4 Legion. quod voluerint , de eo faciant.<br />
5 Emilian. sin autor ni nota. Legion. y S. J. R. Antigua.<br />
got. Fls. Varaba. Lind. Fls. gis. Rdcs. Rex.<br />
6 Legion. Toled got. y .5'. J. R. Quum.<br />
7 Legion. per X VIIM mansurum.<br />
11 got. proüciat. Quod si neque.<br />
91<br />
rorem vel quemcumque sibi propinquum ex<br />
proposito vel intentione pravx voluntatis oedderit<br />
, confestim comprehensus a iudice cadera<br />
morro puniatur ," qua ipse" alium punire prxsumpsit.<br />
Ita ut seu vir , sive mulier sit qui<br />
parricidii crimen admiserit, si filios non habuerit<br />
, omnis parricida hxreditas ad .heredes propinquos<br />
occisi pertineat. Si vero filios de alio<br />
coniugio -habuerít , medietas facultatis eius filiis<br />
occisi proficiat et 9 medietas filiis parricida;:<br />
si tamen in scelere patris aut manis-censen non<br />
fuerint adprobati : nam si consejos eos scelus<br />
parentum habuerit omnis parricida hxreditas<br />
filiis occisi proficiat. Quod si neque parricida,<br />
neque occisus filios reliquerint , tunc omnem frtcultatem<br />
parricida parentes occisi, aut propinqui<br />
sibimet in omnibus vindicabunt , vol proximi<br />
, qui . mortem eius ulciscendarn instituerint<br />
lo , inri suo adplicare non dubitcnt.<br />
XVIII. Antigua. II De his qui proximos<br />
sanouinis sui occiderint.<br />
Si patrem filios , aut pater filiurn seu maritus<br />
uxorem' , aut uxor maritum , aut mater filiam<br />
, aut filia matrem , aut frater fratrem , aut<br />
soror'.sorotem aút Oler socerum , aut socer<br />
generum vel nurus socrum, aut sacros nurnm,<br />
vel quemcumque consanguinirate sibi proximum,<br />
aut suo generi copuláttim occiderit ,-morte<br />
netur. Quod ,si própter hoc homicida ad eeclesiam<br />
, vel ad áltaria sacra confugerit 3 , in potestate<br />
parentum vel propinquorum occisi tradendus<br />
est , ut salva tantum anima , quidquid<br />
de eo facere voluerint, habeant potestatem. Ornnem<br />
yero substantiam suam hxredibus occisi<br />
iuxta legig superioris ordinem iubemus addici,<br />
aut etiam fisco 14 si heredes proximos occisus<br />
non reliquerit , sociari. Nam homicida , nec fácultatibus<br />
sois liberatus utetur, etiarn si poenam<br />
mortis evadere mereatur.<br />
XIX. Sí a proximo sanguinis casa<br />
proxinius occidatur.<br />
Si pater filium , aut mater filiam , aut filius<br />
patrem , aut. frater fratrem , aut quemlibei sibi<br />
propinquum gravibus coactus iniuriis , aut<br />
dum repugnat , occiderit , et hoc idoncis testibus<br />
, quibus merito fides possit adhiberi , apud<br />
iudicem potuerit adprobare , quod parricidium<br />
dum propriam vitam tuetur admiserit , securus<br />
abscedat , nec ulluin vitx periculum , aut dispendio<br />
facultatum , vel tormenta formidet: illa<br />
9 Legion. alía medietas.<br />
lo Legion. y .Lind. institerint.<br />
1 t Lind. Antigua novíter emendata.<br />
12 Toled. got. generum, ve! queincurnquc.<br />
1 3 Legion. y S. f. R. confugerit , picuta principum aut<br />
iudicum fiterit reservatus ad vitam , perpetuo maneat persona<br />
eius exsilio rnancipata. ()aman vero &c.<br />
54 Legion. fisco rostro.<br />
5 Toled. gst. Legion. C.11¿. y . Lind. Antigua.<br />
M2
9 2<br />
ervata , qua;in cunctis casibus<br />
yero discretione 5<br />
est de homicidiis constituta.<br />
xX, Flavius Recesvintus Rex I.<br />
Si servus servum casibus pnescriptis<br />
occidat.<br />
Si cunctis suprascripti s casibus, servus servum<br />
occidisse detegitur , omnern compositionis surnmam<br />
, qua' de casu tali est occasione 2 taxata,<br />
servi dominus ex medietate domino servi persolvat.<br />
Quod si pro eo satisfacere contemnat,<br />
servum sine dubio tradat.<br />
F O RI IVDICVM<br />
LIBER VIL<br />
De furtis , et fallaciis.<br />
XXI. Antigua. a De his qui animas<br />
sitas perjurio necaverint aut<br />
derint.<br />
Si quis quolibet casu videat se oppressum , aut<br />
sciendo veritatem se necaverit , aut periurasse<br />
detegitur ; dum hxc iudex agnoverit, addicetur,<br />
et centum flagella suscipiat , et ad testimonium<br />
notam infamia incurrat , et postea el testificare<br />
non liceat. Et sicut superiori lege de faisariis<br />
continetur , insistente indice , quartam partem<br />
facultatis sur illi consignandam , cui fraudem<br />
periurío moliri conarus est.<br />
I. TITVLVS DE INDICIBVS FVRTL<br />
D, indice , et his que indican. dicuntur.<br />
II. Non credendum indicanti servo , nisi cum<br />
domini testimonio.<br />
I. 4 De indice , et his que indicart<br />
dicuntur.<br />
iudex reum , qui accusatur , antea non torqueat,<br />
quarn ille, qui accusat, si indicem pi-asentare noluerit<br />
, se per placitum trium testium roboratione<br />
firmatum ea conditione constringat , ut si<br />
is qui accusatus cst manifestis indiciis innocens<br />
comprobatur, , ipse poenam , guara alii intendit,<br />
excipiat et timen postquam innocentia patuetic<br />
acensad , accusator a indice distringatur, et 5<br />
pro nnoscenda rei veritate indicem prxsentet invitus:<br />
quem si presentare nequiverit , saltim qui<br />
sit ex nomine manifestet , ut districtus a iudice<br />
, vera convincat esse ea que indicavit. Quod<br />
si eum nec ipse iudex per, alicuins potentis defensionem<br />
, aut patrocinium s seu metum regia=<br />
potestatis discussioni sux pi-asentare non potuerit<br />
, ad regiam id cognitionem, si prope est , deferre<br />
procuren : si autem longe est , episcopo<br />
vel duci 7 renuntiet , ut eorum maior auctoritas<br />
hunc iudicio faciat prxsentari. Quod si neglexerit<br />
nuntiare , de propria 8 indicis facultate<br />
omne , quod periit , iussu principis , vel episco-<br />
i ir?-ion. sin autor ni nota.<br />
2 Lind. occasione.<br />
3 Esta ley se ka tomado de los eddices Legion. y<br />
S. J. R. , y se ha insertado aquí por traerla los »zas de<br />
los códices castellanos en este mismo libro y título y con<br />
la misma nu meracion. En el lib. II. tít. 1V. 1. VII. 71. 3•<br />
se ka puesto esta misma ley tomada del cddice de Card.<br />
con algunas Variantes.<br />
4 Toled. got. S..J.R . y Legion. Antigua.<br />
5 Legion. y Lind. ut.<br />
III. Si index furti sit conscius.<br />
IV. De mercede indicis.<br />
V. Si innocens in quocumque crimine accusetur<br />
ab indice.<br />
pi atque iudicis querelanti restituatur. Index<br />
autem si non potuerit probare quod indicavit,<br />
pro omni satisfactione teneatur obnoxius. Quod<br />
si rerum 9 causa grandis est , si ingenuus est<br />
cum infamio hoc novemcuplam, servus yero sexcuplam<br />
compositionem exsolvat , et centum insuper<br />
flagella idem servus suscipiat. Quod si<br />
idem ingenuus unde componat non habuerit, et<br />
-ei quem infamare tentavit , et el cui mentitus<br />
est , pariter serviturus tradatur. Servus yero si<br />
compositionem pro se exsolvere non potuerit, aut<br />
si noluerit pro eo satisfacere dominus , servum<br />
pro reatu tradere non moretur.<br />
1° Non credendum indicanti servo,<br />
nisi cuna domini testimonio.<br />
Si servus sine conscientia domini sui aliquid<br />
indicaverit , aliter el non credatur , nisi dominus<br />
pro persona serví testimonio suo dixerit esse<br />
credendum , de honestate mentis eius proferens<br />
testimonium verum.<br />
6 Toled. got. patrocinium suum , aut regir potesta-<br />
tis , &c.<br />
7 Lind. iudici. Legion. iudici denuntiet.<br />
8 Legion. de proprietate , vel indicis ficultate.<br />
9 Legion. Quod si rerum causa est: et si ingenuus est,<br />
cum infamia novemcuplam. Lind. Quod si rei causa est:<br />
si ingenuus est , cum infamia novecuplam.<br />
to Legion. Card. y 1 J. R. Antigua. Toled. got. Fls.<br />
Cnds. Rex.
LIB. V I I.<br />
III. Antigua: Si indexfurti conscius sit.<br />
S index z furti conscius adprobatur 2 nullam<br />
poenarn incurrat et damnum solutionis evadat:<br />
mercedern yero pro indicio non requirat, cui sufficere<br />
debet ut sectirus abscedat. Qui si forsitan<br />
rem qua furtim ablata est, cum furti ipsius conL<br />
sorte diviserit , qua: in portione suscepit , et<br />
apud. se retinuit , simpla tantum restituat.<br />
IV. Antigua. De mercede indicis.<br />
Si quis furem prodiderit , si tamen furti ipsius<br />
conscius non est , non plus pro indicio accipiat,<br />
nisi quantum res valuerit, qua' furtim ablata est:<br />
si tamen domino rei compositio fuerit exsoluta.<br />
Si autem talis sit fortasse conditio , iat necesse<br />
sit illum , qui fur probatur‘, occidi , et nihil de<br />
eius facuitatibus inveniatur , aut si servus fuerit<br />
, et dominus 'servi substantiam eius sux vindicet<br />
potestati, et in compositionem , qui perdiderat<br />
res suas, nihil fuerit consequutus ; tunc<br />
tertiam partem de re reperta pro mercede indicii<br />
consequatur, et delator nihil amplius iam<br />
requirat.<br />
TIT V L. I I.<br />
93<br />
V. Antigua. 3 Si innocenS 4 in guocum-i,<br />
que crimine .accusetztr ab indice.<br />
Quicumque accusatur in crimine , id est, venekicio<br />
, maleficio-, furto, aut quibuscumque factis<br />
inlicitis; accusator eius concurras ad comitem<br />
civitatis , vel ad iudicem , in cuius territorio est<br />
constitutus , ut 5 ipsi secundum leges causan).<br />
discutiant : ct quum agnoverint crimen admissum<br />
, reum comes aut index comprehendat, et<br />
si capitalia non admiserit , tunc el , cui reus<br />
ést, aut componere compellatur , aut , si non ha-<br />
' buerit unde componat , serviturus el tradatur:<br />
si yero innocens adprobatur , de indicio securus<br />
abscedat. Ille yero , qui accusavit , et poenam<br />
et damnum suscipiat , quod debuit pati accusatus<br />
, si de crimine fuisset convictus. Comes<br />
tamen aut index nullum discutere solus prx-<br />
Sumat , ne aliquod possit esse conludium , ut<br />
innocens fortasse tormenta sustineat. Prius tamen<br />
poenx non subiaceat , guara aut sub prxsentia<br />
iudicum manifestis probationibus arguatur , aut<br />
certe , sicut in aliis legibus continetur , cura accusator<br />
inscribat ; et sic in prxsentia iudicum superius<br />
nominatorurn quxstionis agitetur examen.<br />
II. TITVLVS DE FVRIBVS ET FVRTIV.<br />
I. V t exponat quid qwerít , qui rem furtivam<br />
requirere 7 dicit.<br />
II. Si servus ante datam , seu post datara lihertatenz<br />
faciat furtum.<br />
III. Si servus ad alium domz'num transiens,<br />
quodcunzque committat<br />
IV. Si ingenuas cum servo alieno faciat furtum.<br />
V. Si dorninus cum servo suo faciat furtum.<br />
VI. Si servus alienus suadeatur ad inlicita fa-<br />
- cienda.<br />
VII. De his qui cum furibus conscii fuerint.<br />
VIII. Si de .fure quis nesciens comparaverit.<br />
IX. Si de fure quis cognitus comparaverit.<br />
X. De pecunia et regís revus furto sublatis.<br />
XI. De tintinnabulis furatis.<br />
XII. De instrumentis molini furatis.<br />
XIII. De damno furis.<br />
1. " Vt exponat quid qwerit , qui l'Olt<br />
furtívam requirere dicit.<br />
ui rem furtivam requirit , quid quxrat iu-<br />
Q<br />
Legion. indicator.<br />
2 Toied. got. Card. S. J R. y Lind. comprobatur.<br />
3 Lezion. Fls. Rcs. R. Toled. got. Fls. Cnds. Rex.<br />
4 S. J. R. Si innocens i7L quocunique. crirnine accusatur,<br />
aut. accusator, si non probaverit qu,e dixit , pwnam et<br />
damna suscipiat.<br />
XIV. Vt fur captus perducatur ad iudicem, et<br />
ut ingenuas cum servo faciens furtum, unam<br />
compositionem exsolvant.<br />
XV. Si fur gladio se vindicans occidatur:<br />
XVI. Si fur nocturnas , dura capitur , occi-<br />
. datar.<br />
XVII. De mak tractatis , et indebite contraetis<br />
rebus , et ut tantum de illa re campositio<br />
fíat goce fierit ablata.<br />
XVIII. De bis , que a diversis s nazy9.agiís<br />
rapiuntur.<br />
XIX.. De kereditate , et successoribus 9 furis.<br />
XX. De bis, qui fiares , ata reos captos excusserint.<br />
XXI. Si servus domino , vel conservo sao fecerit<br />
furtum.<br />
XXII. Infra quod tempus fier captas iudici<br />
prasentari iuhetur.<br />
XXIII. Si furtive alienas quadrupes occidatur.<br />
dici occulte debet exponere , ut ostendat per<br />
manifesta signa quid perdidit ; ne veritas ignoretur<br />
, si non evidentia signa monstraverit.<br />
5 Legion. et ante ipsum causam discutiat.<br />
6 Toled. got. Legion. y S. J". R . FVRATIS.<br />
7 Legion. y Lind. se yu,erere ¡Mit.<br />
8 Lind. qui adversis , y así en la ley.<br />
9 Legion. y Lind. surcrssionibur, y así en la ley.<br />
Legion.y S. J. R. Antiqua. Toled. got. Antigua novíter.
94<br />
FORI<br />
II. Antigtia• = Si servus ante datani;<br />
sa, post datara libertatem jaciat<br />
f urttan.<br />
Si quis in servido constitutus furtum admiserit,<br />
ct postea a domino suo fuerit manumisos,<br />
ílla , qux antea commiserat 2 , ad damnum domini<br />
non pertineant , sed ipse , sicut servus , poenam<br />
vel damnum legibus suscipiat constiruturrn<br />
qui inlicita perpetrasse dinoscitur. Quod si post<br />
libertatem datara hoc feccrit , ita ut servus conipositionem<br />
, et C. 3 flagella suscipiat. Quod si<br />
tale facturo non fuerit , propter quod servituti<br />
tradatur , iru libertate accepta nihilominus<br />
permaneat.<br />
•<br />
III. Antigua. 4 Si servus ad alium dominum<br />
transiens , quodcumque conamittat<br />
Si servus 5 dura ad alium dominum transa ,<br />
quid de rcbus prioris domini involaverit , aut<br />
abstulerit, seu quodcumque damnosum alicui intulerit<br />
, dum pro crimine cupiditatis cupit ad-<br />
Bici, discutiatur a iudice : et si id crimen admisisse<br />
convincitur , posterior dominus , si yoluerit<br />
, pro servo damnum cornpositionis exsolvat.<br />
Certe , si noluerit , servus secundum criminis<br />
qualitatem tradatur ad poenam. •<br />
IV. 6 Si ingenuus cum servo<br />
ficiat furtum.<br />
Si quis ingenuus cum servo alieno in alíquo<br />
crimine inventos fuerit, aut furtum forsitan faciant<br />
, vel aliquid rapiant , aut inlicita quxcumque<br />
committant ; secundum superiorem legem<br />
medietatern eiusdem compositionis exsolvant , ita<br />
nt ambo publice fustigentur. Et si noluérit dominus<br />
pro servo satisfacere, ipsum servum pro<br />
composítione tradere non moretur. Quod si capitalia<br />
forte commiserint, simul servus cum ingenuo<br />
morte damnetur.<br />
V. Antigua. 7 Si dominus cum servo<br />
suo ficiatfurtum.<br />
Si dominus cum servo suo ad furtum faciendurn<br />
ierit , hanc compositioncm non servum, sed<br />
dominum implere iubernus : ita tatuen ut dominas<br />
iuxta leges C. fiagellis publice fustigetur.<br />
I Toled. got. R. R.<br />
2 Lind. admiserat.<br />
3 Legion. Card. Toled. got. y S. J. R. compositionein, et<br />
flagella<br />
4 Toled. got. y S. J. R. sin autor ni nota.<br />
5 Legion. servus ad alium dominum transiens.<br />
6 Legion. Cara', y S. J. R. Antigua.<br />
7 Toled. got. sin autor ni nota.<br />
8 Toled. got. y s. J. R. sin autor ni nota.<br />
9 Toled. got. y S. J. R. Es. Cids. Rex.<br />
ID Legion. Antigua. got. sis autor ni Vota.<br />
DICVM<br />
Servus autem ideo erit indemnis ; quia domini<br />
iubentis obedivit imperiis.<br />
VI. Antigua. a Si servus alienus suadeatzir<br />
ad inlicita facienda.<br />
Si quis servum alienum ad furtum faciendum,<br />
aut alias quascumque res inlicitas committenclas;<br />
vel etiam adversus seipsum fortasse persuaserit,<br />
ut domino cius perditionem exhibeat , quod facilius<br />
eum per malani et íniquarn persuasionern<br />
ad suum servitium fraudulenter addicat, et fraus<br />
ipsa iudicis fuerit investigatione detecta : dominas<br />
servi nec servum perdat , nec ullam calurnniam<br />
pertimescat : sed ipse cuius conludio<br />
vel suasione servus crimen admiserat , ut eum<br />
sibi per aliquam occasionem ad servid= potuisset<br />
addicere; ipse eius servi domino quantum<br />
ille involaverit , aut quantum culpabilem rem<br />
admiserit , septuplam compositionem<br />
implere<br />
cogatur. Ipse autem servus in -conventu publice<br />
C. flagella suscipiat pro eo quod dominum<br />
suum despiciens , insidianti consenserat; et<br />
sic postmodum dómino suo reddatur.<br />
VII. Antigua. 9 De his qui cum fa,<br />
ribus conscii fuerint.<br />
sNon solum ille qui furtum fecerit , sed etiam<br />
ct quicumque conscius fuerit , vel furtim ablata<br />
sciens susceperit , in numero furantitun habeatur<br />
, et simili vindicta? subíaceat.<br />
VIII. Flavius Recesvintus Rex i°.<br />
Si de fure quis nesciens compara-7<br />
verit.<br />
Vniversam rem nulli ingenuo liceat de incognito<br />
homine comparare , nisi certe fideiussorem<br />
adhibeat coi credi.possit , ut el-Pusatio ignoráistia<br />
auferatur. Quod si aliter fecerit, qui. comparaverit<br />
, a iudice districtus auctorem prxsen•<br />
ter infra tempus sufficienter a iudice constituz<br />
tuno i x . Quem si non potuerit invenire,, adpro<br />
bet se aut sacramento aut testibtis innocentenl,<br />
quod eum furem nescierit, et quod Apud eum<br />
cognoscitur, accepta pretii medietate, restituat:<br />
atque ambo datis invicem sacramentis promittant<br />
, quod furem fideliter quxrant. Quod si fuiomnino<br />
inveniri nequiverit , rem tantumdem 12,<br />
str eMpta est , 'dómino rei -emptot ex integri-<br />
II Card. y Lira. constitutum. Et si fur ipse habuerit<br />
ende compositionem exsolvat, integram aut su-Dile/u reno<br />
domino rei possideat emptor ", si conscius frau:.<br />
dis non invenitur secure quod emit vel si dominus •voiuerit,<br />
rem furatam sibi recipiat, et furem cum onmi compositione<br />
turti tradat emptori. Si autom.;~ habuert't flor<br />
ende , sicut dictum est; compositipp~:19"-t ino aut-1311Ptori<br />
exsolvat , legibus institutos reneatur modus. Quem<br />
vi non potuerit •&c.<br />
x Legion, y Lind. tantum,
L I B., I.<br />
tate reformet. Si yero dominas rei furem hoverit<br />
, et eurrx publicare noluerit rem ex toto<br />
arnittat , quam emptor quiete possideat. 1-1:xc et<br />
de servis forma servabitur.<br />
IX. Antiqua. I Si de fure_.quzs.•.count-tus<br />
comporaverit.<br />
Si quis rem-,furtivarnsciens a fure comparave<br />
rit , ille..,. qui .e,mit reprxsentet anetorem<br />
, et ,postea ,tanquam . fur coinponcre non<br />
moretur. Si yero furem non invenerit , duplam<br />
compositionem (lux a‘sfuribus (debetur„ exsoLvat:<br />
quia apparet illum furi esse ,W."-rem<br />
furtivartusciens comparásle .cogrroscittir.'Quod si<br />
servus hoc fecerit, aut medietatem- cernositionis<br />
de ingenuis persolVat , aut huno serviturum<br />
dominus tradat.<br />
X. Antigua. De pecunia , et regzs rlbzis<br />
urto sublatis.<br />
f<br />
Si quis de thesauris. publicis pecuniam ,..aut<br />
aliquid rerum involaverit , vel 'in .us.us suos<br />
transtulerit , in novemcuplurn . eam restituat.<br />
XI. Antigua. De tintinnabulisfuratis..<br />
Si quis tintinnabulum involaverít 3 de .iumento<br />
vel de boye , solidum reddat : de vacca tremisses<br />
daos : de arietibus 4 , -vel quibuscumque<br />
pecoribus tremisses singulos cogatur éxsolvere.<br />
XII. 5 De instrunzentis nzolinifuratis.<br />
Si quis de molinis aliquid involaverit , quod<br />
furatum est restituat , insuper et componat , sicut<br />
de aliis furtis lege tenetur , et extra hoc<br />
C. flagella suscipiat.<br />
XIII. Flvs. Cndsts. Rex 6<br />
De dainno furis.<br />
Cuiuslibet rei furtum , et quantalibet pretii xstimatione<br />
taxatum , ab ingenuo obvies , a servo<br />
veto sexies , el qui perdidit sarcietur , et uterque<br />
reus C. flagellorum verberibus coerceatur. Quod<br />
si aut ingenuo desit unde componat , aut dominus<br />
componere pro servo non adnuat ; persona<br />
, qux se furti contagio sordidavit , servi,<br />
tura rei domino perenniter subiacebit.<br />
I Toled. got. sin. autor ni.41.1a. Lind. Fls. Rcds. Rex,<br />
2 Lind. prXSCIlta.<br />
3 Legion. tulerit.<br />
4 Legion. Card. Toril. got - 3-- .T. R. y _L'ud. vervícilaus.<br />
5 Lef;ion. y Card. Antigua. Toled. got. y S. J. R. Es.<br />
Cnds. Rex.<br />
6 Legion. Antigua. Toled. got. Antiqua noviter. Lind.<br />
T ITVL.. II.<br />
95<br />
XIV. Antigua. vt fur captas per..<br />
ducatur ad iudicem , et ut ingenuus<br />
cunz servo faciens furtunz unan<br />
compositionem exsolvant.<br />
F ür,, -51,; .9ptus fuerit , perducatur ad iudicem,<br />
ut ingenuus in novemcupIurn subl_ata restituat,<br />
et extensos publice coram iudice la flagel<br />
cipiat. Quod si non hal7uerit ande, componat,<br />
Carea't llibertate , serviturrrs cni furtutn" fecerit.<br />
Servus autem se cupli compositionem cogatur<br />
exsolvere , et centum flagella ante iudi-<br />
_cern extensas accipiat. Ipse yero in, :custodía a<br />
tene.atur , quousque dominus,.eius pro eo<br />
,aclutoneatur , ut, pro servo suo ,COrnpone re . non<br />
moreturt;. ,aut si serte distulerit .,eum pro 'crin-mine.<br />
; cui.• rnalum fecit , tradere non, moretur.<br />
Id depichT bac lege servandum est ut ,si<br />
servus et ingenuus , sep serví et ingentii„unnin<br />
animal aut quamcumque unam rem parí consensu<br />
furaverint, unam compositionem exsoLvant;<br />
Ingenuosri2tedíetatern noVenieupti , ét<br />
ser vus idem mediétatem Séáctipti ;flagella tatuen<br />
secundum superiorem ordinem accepturi. Nam<br />
et de maiore summajulti , a servo .et ingenuo,<br />
.vel a servis et ing.enuis facta prxcLicta forma<br />
servabitur et q uemadmodum superius constitutum<br />
est , ante iudicem flagellandi_,sunt,<br />
XV. Antigua... 4i fur glodio ' T se vin.<br />
dicans occidatur.<br />
Fur qui per diem gladio se defensare Voluerit,<br />
si fuerit occissus , mors eius .nullatenus requiratur.<br />
XVI. Antiqua. .9 Si fur nocturnus, dunz<br />
capitur, occidatur.<br />
Fur nocturnus captus in furto, dum res furtivas<br />
secum portare Conatur, si fuerit occisus, mors<br />
eius nullo modo vindicetur.<br />
XVII. Antigua. I ° De mole tractatis<br />
et indebite contractis rebus , et ut<br />
tantunz de illa re compositio fiat,<br />
que fuerit ablata.<br />
Si quis res , aut vestimenta aliena malo tractaverit.,<br />
aut in itinere constitutum •in aliquo<br />
contigerit , vel furtim el quodcumque tulerit;<br />
non pro omni sarcina solutionem implore cogatur,<br />
sed de hoc quod furtim abstulit, vel mole tractavit<br />
, secundum leges componere non morerur.<br />
Fls. Rcds. Rex.<br />
7 Legion. sin autor ni nota. Toled. got.<br />
Antigua noviter.<br />
Lind. Fls. gls. Rcds. Rex. .. •<br />
8 Legio -n. y To!ed. got. sin autor ni nota.<br />
9 Lrgion. Cavd. sor. Y S. J. R. in, auto,' 7;<br />
nota.<br />
Legion. sao autor 711" nota.
96<br />
De his , quce a'di-<br />
.<br />
XVIII. nazyragiis rapiuntur.<br />
Q<br />
idquíd ex incendio , ruina vel naufragio<br />
u<br />
raprom fuerit , et aliquis ex hoc quidquam<br />
aliquo susceperit sive celaverit , in quadruphtin<br />
reformare cogatur.<br />
XIX. Antiglia. 2 De kereditate<br />
successoribus.frzs.<br />
Si quis -furi mortuo in lareditatem, aut ex testamento;<br />
iaut` ex sanguinis propinquifate sucCesserit<br />
; quia crimen curo- .fure, defecit -peena-M<br />
-quidem non sustineat , sed damni satisfaotionefn<br />
.exsolvat , quód fur si vixisset , fueras soluta-7<br />
-rus. Si autem maius est damnum quam taréfaciat<br />
cessionem 3.<br />
XX. Antigua. 4 De his, qui fures, aut<br />
reos raptos _excusserizzt.<br />
Si quis furem captuat, : aut reum alict i excusserit<br />
; si- inakiris loci persona» est , extensus 'cowam<br />
indice :pro sola.»PrSurrIptione C. flagella<br />
suscipiat, , et quent excussit reprxsenta •e cól<br />
gatur. Qupd _si altar eum ,prellendiderit , cuius<br />
•causa eadern Corripositiene , quam<br />
fur facere potuerat , ,pro labore suo quartam<br />
partem accipiat. Si autem fur inventus non fuerit<br />
, iam tune et poenam furis , qui hund excussit<br />
, perferat , et_ tantum de suo ipse componat<br />
, quantum fur , quem excusserat , convictus<br />
satisfacere potuerat. Si certe minor persona<br />
fuerit ., et furem rePrxsentaverit s pro<br />
prxsumptione sola et ipse C. flagella suscipiat.<br />
Si autem furem invenire non potuerit, et poenam<br />
furis et damnum ipse sustineat , quantum<br />
fur, quem excusserat, convictus satisfacere potuerat.<br />
Nam si prxter furem alterius criminis<br />
quicumque reum excusserit, similiter C. flagella<br />
extensus accipiat ; et si eum invenire vel prge.sentare<br />
nequiverit , eidem continuo . vindicta'<br />
subiaceat , qu' arn reum illum , qui excussUs est,<br />
legalis sanen° pati demonstrat 6 . Si vero servus,<br />
domino nesciente, ista commiserit, pro prxsumptione<br />
sola CC. flagella suscipiat , et quem excussit<br />
prxsentet. Quem si non przsentaverit<br />
dominus eius, si voluerit, pro eo summam.com:<br />
Toled. got. y S. j R. sin autor ni nota.<br />
a Toled. got. Fls. Cnds.<br />
5 got. y S. J. R. cessionem , quantum de hzreditate<br />
invenerit.<br />
4 Lind. Pis. gls. Rcds. Rex.<br />
-5 Liad. prs-entaverit.<br />
6 Card. demonstrat. De vindicta vero solista a przsump-<br />
FORI IVDICVM<br />
positionis exsolvat : .quod si componere noluerit,<br />
iuxta crimen admissiun , servuna aut pro damno,<br />
aut pro .supplicio tradat.<br />
XXI. Antigua. 7 , Si servus domino vel<br />
Conservo suofreritfurtunz.<br />
Si servus domino suo vel conservo aliquid in_<br />
volaverit-,- in domini . potestate _consistat - quid<br />
de .eo facere velit: nec iudex se in bac' re admisceat<br />
, nisi dominus servi fortasse voluerit.<br />
XXII. 'Antigua. '11fra quod tenzpus<br />
fur<br />
c;aptus „4.ídici pr4,se tari iw-<br />
Si quis furem , aut quemcumque renta comprehenderit<br />
, statim perducat ad iudicem.<br />
ainPliás quam una die aut<br />
nocte eum retinere non andeat. Si quis contra<br />
hoc fecerit, quinque solidos pro sola prxsumptione<br />
iudici cogatur-exsolvere. Et si servus hcc<br />
sine conscientia .domini fecerit., C. flagella<br />
susciplt.: 7 Si •vero . servus cum domini voluntate<br />
id commiserit , compositio redundet ad dominum.<br />
Ita ut si honestioris loci persona est , X.<br />
solidos iidici cogatúi eisOlVere , ex quibus medietatern<br />
sibi iudex uturpet , et aliam medietatem<br />
i11i det , qui darnnum• noscitur pertulisse.<br />
XXIII. Flm'rius Recesvintus Rex ".<br />
Si furtive alienas quadrupes occidatur.<br />
Si quis caballum alienum, aut bovem, vel quodlibet<br />
animalium genus nocte , aut ocCulte occidisse<br />
convincitur, novemcupli compositionem dare<br />
cogatur. Quod si convinci non potuerit quod<br />
talia fecerit , sacramenta evidentissimé dabit. Si<br />
yero hoc servus , immittente domino , commiserit<br />
, -et ex hoc manifestis indiciis invenitur,<br />
dominus servi tanquam fur novemcupli compositionem<br />
implere r r cogatur. Quod si servus non<br />
convincitur, inscribatúr, ét quum 'inventas fuerit<br />
talia commisisse , aut sexcuplum reddat , aut<br />
cui aaninufn fecit, ipse .serviturus stibiateat. Quod<br />
si innox fuerit inventos , iuxta quod aliis legibus<br />
est decretum satisfaciat petitor domino<br />
servia<br />
tose aut feo, ut diximuS , alter qui cepit , quartam partem<br />
accipiat. Si vero &c. • '<br />
7 Toled. got. y S. J. R. sin autor ni nota.<br />
8 Toled. y Fls. gls. Recesvindus Rex.<br />
w<br />
9 . Le'giolieraucatitt • ud iudieem.<br />
IO Legion. Card. y Toled. got. Antiqui.' •<br />
a r exsolvere.<br />
•
LIB. VII. TITVL.<br />
III. TITVLVS DE VSVRPATORIBVS , ET PLAGIATORIBVS<br />
Si quis mancipium alienum usurpet.<br />
II. Si servum vel ancillam ingenuus plagiase<br />
detegüur.<br />
III. De ingenuorum filiis plagiatis.<br />
IV. Si servus alienum plagiaverit servum.<br />
I. I Si quis mancipium alienum usurpet 2.<br />
Quicumque ingenuus mancipium usurpaverit<br />
alienum, eiusdem meriti mancipium alterum cum<br />
eo compellatur domino reformare. Si yero servos<br />
hoc fecerit, ipsum mancipium domino reddat,<br />
et C. flagella suscipiat. Quod si usurpatum<br />
mancipium prxsens 3 non fuerit , dominus servi<br />
eiusdem meriti mancipium illi domino det, qui<br />
mancipium amisit , donec qui ablatus est, restituatur<br />
: et sic ille 4 , qui pro eo datus fuerat,<br />
serviturus domino reformt.tur.<br />
II. Flavius Recesvintus Rex<br />
Si servum vel ancillam ingenuus plagiasse<br />
_detegitur.<br />
Si quis ingenuus servum alienum vel ancillam<br />
plagiaverit , quatuor servos.aut arcillas domino<br />
ve1 domina reformare cogatur , et centum tlagellis<br />
publice verberetur. Quod si non habuerit<br />
unde componat , ipse subiaceat servituti.<br />
III. Antigua. 6 De ingenuorum filiis<br />
plagiatis.<br />
ui filium aut filiam alicuius ingenui vol<br />
Qgenux plagiaverit , aut sollicitaverit, et in populos<br />
nostros , ve1 in alias regiones transferri<br />
fecerit : huius sceleris auctor patri aut matri,<br />
fratribusque , si fuerint , sive proximis parentibus<br />
in potestate tradatur , ut illi occidendi aut<br />
vendendi eum habeant potestatem. Aut si voluerint<br />
, compositionem homicidii ab ipso plagiatore<br />
consequantur , id est , solidos CCC. 7,<br />
quia parentibus venditi, aut plagiati non levius<br />
x Toled. got. S. J. R. y Lita. Fls. Recds. Rex. Legion.<br />
Antigua.<br />
2 Complut. usurpaverit.<br />
3 Card. przsentatu m. Complut. inventum.<br />
4 Complot. et ille.<br />
5 Card. Fis. Chola. Rex. Legion. Complot. y S. J. R. Antigua.<br />
Toled.got. sin autor ni nota.<br />
6 Legion. y Complut. sin autor ni nota.<br />
7 Toled. got. y Lind. guingentoc.<br />
e Lind. ad propriam<br />
MA N C IP RV M.<br />
Flavius gloriosus Recesvintus Rex.<br />
97<br />
V. Si servus ingenuum plagiaverit, domino imperante.<br />
VI. Si servus ingenuuni plagiaverit , domino<br />
nesciente.<br />
esse potest , quam si homicidium fuissct admissum.<br />
Quod si eum ex peregrinis ad propria 8<br />
potuerit revocare plagiator , CL. 9 solidos , hoc<br />
est , medietatem homicidii exsolvat ; ata si non<br />
habuerit unde componat, ípse subiaccat servituti.<br />
IV. Antigua. 1° Si servus alienum plagiaverit<br />
servum.<br />
Si servus servum plagiaverit alienum, domino<br />
nesciente , servus, qui hoc fccerit , CL.tla geIla<br />
coram iudice extensus accipiat ; et sic etiam<br />
postmodum qui plagiatus est domino refGrinetur.<br />
Ille veto , cuius servus plagiatus fuerat,<br />
merced= captura a plagiatoris domino " non<br />
rcquirat. Ita tatuen , ut si fortasse qui plagiatus<br />
est , tarde reperiatur , plagiatoris dominus<br />
a iudice districtus alium eiusdem meriti man.<br />
cipium , aut etiam eumdem plagiatorom ci , cuius<br />
servus aut ancilla plagiata 12 est , date compellatur:<br />
tamdiu sibi servitnrum , quamdiu suns<br />
servus aut ancilla el rcstituatur , et ille ita postmodum<br />
domino suo reformetur.<br />
V. Antigua. / 3 Si servus inffenuunz<br />
plagiaverit , domino imperante.<br />
S i servus ingenuum plagiaverit ex don-Mil iussione,<br />
ipse dominus compositionem , qua: est de<br />
ingcnuis constituta, compellatur implere 4 : ita ut<br />
dominus C. publice flagella suscipiat , et servum<br />
iussa domini complentem molestia non contingat.<br />
VI. 15 Si servus ingenuum<br />
domino nesciente.<br />
Si servus sine conscientia t6 sui inge-<br />
.9 got. y Lind. CCL.<br />
ro Legion. S. J. R. Compila. y Lind. sin autor ni<br />
nota.<br />
/ Card. domino requirat.<br />
12 Complot. plagiatus,<br />
23 Card. Complut. y S. J. R. sin autor ni nota. Toled.<br />
got. Antigua noviter emendata.<br />
.1 4 Complot. exsolverc.<br />
5 Card. y Lind. Antiqu3.<br />
Legion. scientilt.
FORI IVDICVM<br />
98<br />
plagiaverit, parentibus plagiati sine aliqua plagiatus est reduci potuerit , et dominus pro<br />
nuurn chlatione tradatur , ut quod de eo facere volue- servo componere velit , libram auri pro innt<br />
, in posurn consistat arbitrio. Quod si qui juria ingenui 2 dabit.<br />
ri<br />
qite<br />
IV. TIT VLVS DE CVSTODIA ET SENTENTIA<br />
I. Si iudex pro crimine interpellatus postea<br />
contemnatur.<br />
II. vt comes iudici auxiliunz pr,ebeat pro comprehendendis<br />
in crimine accusatis.<br />
III. Si carcerem quis frangat , aut custodi<br />
persuadeat.<br />
IV. De tollendis commodis ab his , qui in cus-<br />
I. Flavius gloriosos Recesvintus<br />
Rex 4.<br />
Si iudex pro crimine interpellatus postea<br />
contemnatuH.<br />
Si quis pro furto 6 interpellaverit iudicem, et<br />
eum contemnens postea sine conscientia eius aliquid<br />
a reo in compositionem acceperit , pro<br />
prasumptione sua quinque solidos iudici invitus<br />
exsolvat 7 . Quod si hoc servus sine conscientia<br />
domini sui fecerit , C. fiagella suscipiat , et<br />
dominus servi nullam molestiam pertimescat.<br />
Nana si cuna domini voluntate hoc fecerit , ipse<br />
dominus compositionem superius comprehensam<br />
compellatur exsolvere.<br />
II. Antigua. 9 Vt comes iudici auxilium<br />
prxbeat pro comprehendendis in crimine<br />
accusatis.<br />
Quotiens gotus , seu quilibet in crimine , aut<br />
M forro , aut in aliquo scelere accusatur , ad<br />
corripiendum eum iudex insequatur. Quod si<br />
forte ipse iudex solus eum comprehendere, vel<br />
distringere non potest , a comite civitatis quxrat<br />
auxilium, quum sibi solos sufficere non possit.<br />
Ipse tamen comes illi auxilium dare non moretur<br />
, ut criminis reus insultare non possit.<br />
III. Antigua. " Si carcerem quisfrangat<br />
, aut custodi persuadeat.<br />
Si quis carcerem fregerit , aut custodi persuase-<br />
Card. libram auri pro injuria dabit parentibus plagiati.<br />
2 Complut. ingenuo.<br />
3 Legion, arcipiat.<br />
4 Leaion. Antigua. Toled. got. sin autor ni nota.<br />
5 Complut. Si joder pro crimine interpellatur, et postea<br />
contenznatur.<br />
e Card. crimine.<br />
7 Card. exsolvat et quod definituin est non valeat.<br />
Quod si &c.<br />
Card. Complut. y Lind. calumniara.<br />
DAMNATORVM.<br />
todia retinentur.<br />
V. Si iudex criminibus fervens , criminosum absolvat.<br />
VI. De damno iudicis criminosum indebite absolventis.<br />
VII. Vt reus non in absconso , sed publice percipiat<br />
3 sententiam tesis.<br />
rit, aut ipse carcerarius aut custos eos quos compeditos<br />
" habet, sine iudicis iussione aliqua fraude<br />
laxare przsumpserit, eamdem poenam r 4 vel damnum<br />
, quod ipsi rei fuerant excepturi, sustineant.<br />
IV. Antigua. 13 De tollendis commodis<br />
ab his , qui in custodia retinentur.<br />
Iudex si aliquos in custodia detinuerit , vel<br />
qui reos capiunt, aut custodiendos accipiunt, ab<br />
his quos in custodia miserint innocentes , catenati<br />
' 4 nomine nihil requirant , nec pro absolutione<br />
eorum aliquid beneficii consequantur. Qnos<br />
vero culpabiles in custodia detinuerint , per singulos<br />
quos capiunt, singulos tremisses sibi prxsumere<br />
non vetentur. Si vero talis sit fortasse<br />
conditio , ut ille qui captus fuerat , ad solvendam<br />
compositionem relaxetur ; ipse iudex eamdem<br />
compositionem cogatur 's implere. Qux<br />
quum ad eum , cui debetur ad integrum, ipso<br />
insistente pervenerit , pro labore suo decimum<br />
consequatur. Si quis amplius , quam nos statuimus<br />
, accípere fortasse prxsumpserit , el cui<br />
abstulit " reddat in duplum.<br />
V. Antigua. 17 Si iudex criminibus<br />
favens , criminosum absolvat.<br />
Si iudex quolibet beneficio corruptos aliquern<br />
innocentem occiderit, simili morte damnetur. Si<br />
yero eum , qui morte dignus est, criminosum<br />
absolverit , septuplum quantum pro eius abso..<br />
lutione acceperat , cui erat culpabilis, cogatnr<br />
exsolvere , et de judiciaria potestate repulsus<br />
, infamis a sibi successore iudice distrin-<br />
9 Emilian. Toled. got. y Complut. sin autor ni nota.<br />
¡o Card. Toled. got. S J. R. y Lind, sin autor ni nota,<br />
o Legion. y Complut. comprehensos,<br />
Card. compositionem.<br />
1g S. J. R. sin autor ni nota.<br />
1 4 LeSim - l'oled.<br />
.1". R. Complut.y Lind. catenatici..<br />
15 Legion. y Complut. compellatur. Card. compellat.<br />
16 Complut. abstulerit.<br />
17 Toled. got. Antigua novíter. S. J. R. y Campa,<br />
sin autor ni nota.
LIB. VII.<br />
gatur , ut eum , quem relaxavit , przsentet in<br />
iudicio , qualiter de crimine convictus poenam<br />
excipiat quam meretur.<br />
IV. Flavius gloriosus Recesvintus<br />
Rex 1.<br />
De damno íudicis criminosum indebite<br />
absolventis.<br />
Iudex criminoso non parcat pro patrocinio aut<br />
amicitia alicuius. Nana si favens criminibus . non<br />
TITVL. V.<br />
99<br />
vindicaverit innocentem, et absolverit criminosum;<br />
non quidem moriatur , aut debilitationem corporis<br />
patiatur, , sed tam pro homicidio quam pro<br />
omni negotio summam compositionis exsolvat.<br />
VII. Antigua. 2 Vt reus non in absconso<br />
, sed publice percipiat sententiam<br />
legis.<br />
ludex quotiens occissurus est reum , non ín<br />
secretis aut in absconsis 3 locis , sed in conventu<br />
publice exerceat disciplinara,<br />
V. TITVLVS DE FALSARIIS SCRIPTVRARVM.<br />
I. De Iris, qui regias auctoritates et praceptiones<br />
falsare prlesumpserint.<br />
II. De his , qui scripturas falsas fecerint , ve!<br />
falsare tentaverint.<br />
III. De his , qui sub nomine regir aitt iudicis<br />
commonitoria falsa" sive finxerint sive detulerint.<br />
,<br />
IV. De his , qui testamentum contra. wiventis<br />
voluntatem falsaverint , vel aperuerint.<br />
V. De his, qui voluntatem defitncti celare vel<br />
1. 4 De his , qui regias auctoritates<br />
et prxceptiones falsare prgsumpserint.<br />
11i, qui in 5 auctoritatibus nostris vel przceptionibus<br />
aliquid mutaverint , diluerint 6 subtraxerint,<br />
vel interposuerint, vel tempus aut diem<br />
mutaverint , sive designaverint , et qui signum<br />
adulterinum sculpserint vel impresserint : honestior<br />
7 mediam s partem facultatum suarum amittat<br />
, fisci conunodis profuturam ; minor yero persona<br />
manum perdat , per (pana tantmn crimen<br />
admisit. Quod si contingat illos auditores vel<br />
iudices mori , ad quos audientia vel iussio destinata<br />
fuerat : aut episcopo loci 9 , aut alio episcopo,<br />
vel iudicibus vicinis territoril illius , ubi iussum<br />
fuerat, negotium terminare liceat , et datam<br />
przceptionem offerre , et eorum iudicio negotium<br />
legaliter ac iustissime ordinare.<br />
1 Legion. Antigua. Toled. sor. Complut. y S. J. R. ti»<br />
autor ni nota.<br />
2 Toled. got. Complut. y R. Jin autor ni nota.<br />
3 Complut, abscondjtis.<br />
4 Toled. got. y S. R. Fls. gls. Cnds. Rex , y el Tofrd.<br />
got. añ'ade noviter.<br />
5 Complot. sine.<br />
6 Lind. demerint.<br />
7 Compila-. y Ldnd. persona honestior.<br />
falsare pertentant.<br />
VI. Si quisque sibi nomen falsum imponat , aut<br />
parentes vel genus mutet.<br />
VIL De callide et iraudulenter antcrioribus<br />
scripturas confectis.<br />
VIII. De callide et fraudulenter posteribribus<br />
scrpturis cozycectis.<br />
IX. De /zis, qui contra notarios publicas , ac<br />
regias iussiones principum recitare val scribere<br />
ausi fuerint.<br />
II. Flavius Cindasvintus Rex '°.<br />
De his , qui scripturas falsas fecerint,<br />
vel falsare tentaverint.<br />
Si quis scripturam falsam feccrit , aut recitaverit<br />
, vel supposuerit sciens, vel in iudicio protulerit<br />
, et qui veram suppresserit , subtraxerit,<br />
disruperit, vel designaverit,-aut diluerit, quicurnque<br />
signum adulterinum sculpserit , fccerit, vol<br />
impresserit : talium scelerum rei, eorumque conscii<br />
dura fuerin•ipublicati , si potentiores "<br />
quartam partem facultatum suarum amittant. Si<br />
yero alieno iuri ' 2 debitam scripturam subtraxerint<br />
, aut vitiaverint , cara scripturam subtraxisse<br />
, vel. vitiasse coram iudice sua professione<br />
depromant , qua; professio a testibus roborata,<br />
perditz vel vitiatz scripturz robur obtinear.<br />
Quod si evidentissiine quid scriptura continuorit<br />
, recordari non potueriut ; tuno ille culos<br />
scriptura fuit ' 4 , habeat licentiarn comprobare per<br />
sacramenturn suum, aut ' 5 per testero quid ipsa<br />
8 Complot. medietatem facultatum.<br />
9 Complot. loci Has:<br />
io Legion. atlade: Antigua. Complut, Cindas. Re-t.<br />
Complut. fuerint.<br />
11 Complut. viro.<br />
1 3 Complut. et eandem.<br />
14 Compita. fuera.<br />
xs Legion. atgue.<br />
N
FORI IVDICVM<br />
100<br />
scriptura conrinu it t evidentes, et ita datum vc-<br />
.0m<br />
seri tura reparet veritatem.<br />
2 ver()<br />
restimom<br />
Si yero<br />
minar extiterit facultas eorum , quam<br />
quod aliís facere conati sunt darnnum ; ipsi pro-<br />
quo<br />
uldubio , cum bis qua habere videntur, eius<br />
servítutí c subiiciantur , cui fraudem fecisse nosountur.<br />
De quarta vero parte , quam dad przecipinius<br />
, príncipe ordinante vel iudice, tres portiones<br />
ille acciplat , qui damnum pertulit , vel<br />
pati potuerat. Quarta yero regia potestatí servenir,<br />
, ut quid exinde fiera debeat, in arbitrio<br />
eítis consistat. Humillares sane vilioresque persona<br />
, qua talio detecta fuerint commisisse , et<br />
íuxta superiorem ordinem conscribere debebunt<br />
professionem , et perpetuo cui fraudem fecerint<br />
addicantur ad . servitutem. Insuper autem , tam<br />
humiles quam potentes persona centenis flagellorum<br />
erunt ictibus coercenda. Quod si servi<br />
hoc fecerint , et eos alieni iuris esse patuerit<br />
, illis consignentur perenniter servituri , quibus<br />
scripturam subtraxisse , aut celasse , vel lasisse<br />
fuerint adprobati. Quod si iubentibus dominis<br />
sois talio fecerint , omne damnum redundet<br />
ad dominum. Ita etiam et de his pracipimus<br />
observara , qui lucro suo studentes aliena<br />
testamento , vel alias 3 scripturas suppresserint,<br />
aut vitiaverint, ut his quibus competunt , impedire<br />
aliquid possint. Et hi siinilíter tamquam<br />
falsarii teneantur , et iuxta qualitatem persona<br />
superiori damno multentur 4 . Quod si de supra<br />
taxatis capitulis nihil VideatUr accidere , id est,<br />
qui scripturam alterius reperiatur vitiasse, disrupisse<br />
, falsasse , celasse , vel si quid in hac<br />
lege constitutum est , admisisse , sed sola 5 ne-<br />
.gligentia, casu atque incuria suani quisque perdiderit<br />
scripturam , vel sibi dixerit fuisse ablatalll<br />
si testis qui in eadem scriptura subscripsit<br />
6 adhuc supprestis 7 existit, per ipsum poterit<br />
coram iudice omnis ardo scriptura perdita reparara.<br />
Quod si testem ipsum, qui in ea scriptura<br />
subscriptor accessit , mortuum esse constiterit<br />
a , tuno si legitimi et cognitiores reperti<br />
fuerint alii testes, qui eamdem scripturam se dicant<br />
vidisse 9 , et omnem texturn ..Vel firmitatem<br />
eiusdem scriptura plenissime nosse ;<br />
publica iudicurn investigatione per eorumtesti-<br />
monium ille qui scripturam p perdidit , poterít<br />
suam reparare , et percipere veritatem.<br />
Complot. continebat.<br />
2 Complot. coram iudice testimonium.<br />
3 Compila. alienas.<br />
4 Cara'. multentur. Iudices etiam falsitatis quamvis auctores<br />
, et rei ande fuerint, ab oinni anulo libera esse<br />
cognnscant , cxteri ata= digniter se esse munérandos<br />
gaudeant. Quod si &c.<br />
5 Complut. suo negligentia &c.<br />
6 Complut. s ubscriptor acceserit adhuc superstes est.<br />
7 Card. Co mplut. y Lila. superstes.<br />
8 Card. Legion. Con,97hit. y Lind. conti¿erit.<br />
9 Legion. vidisse vel auclisse.<br />
III. Antigua. '° De his, qui sub nomine<br />
regis aut izzdicis conmonitorio<br />
falsa sive finxerint , sive detulerint.<br />
Qui falsa commonitoria sub nomine regís sive<br />
iudicis nesciens protulerit , non incurrat falsitatis<br />
invidiam II ; sed eum qui commonitorium dederit<br />
, non moretur ostendere. Quod si eum noluerit<br />
nominare , aut quod ab eo commonitorium<br />
acceperit noluerit adprobare ; pro qualitate<br />
persona ipse reatum falsitatis incurrat, sicut<br />
superius continetur de his qui falsas scripturas<br />
confecerint ". Quod si ambo falsitatis conscii habeantur<br />
, ambo falsarii teneantur.<br />
IV. 13 Antigua. 14 De his, qui testamentum<br />
contra viventis voluntatem<br />
falsaverint , vel aperuerint.<br />
Qui viventis testamentum , aut ordinationis<br />
eius quamcumque scripturam contra ipsius falsaverit<br />
vel aperuerit voluntatem , ut falsarius<br />
iudicetur 15.<br />
Y. Antigua. i6 De his, qui voluntatem<br />
defuncti celare , vel falsare pertentant.<br />
Qui defuncti celaverit voluntatem , aut in eadem<br />
aliquid falsitatis intulerit; lucrum quod for,<br />
citan iudicio testatoris per ipsarn scripturam fueras<br />
habiturus, amittat , illis quibus fraudem facere<br />
conatus est profuturum : et insuper pro<br />
falsitate ferat infamium 1 7. Nam si parvam , aut<br />
nullam rem exinde consequi potuisset , ut falsarius<br />
condemnetur.<br />
VI. Antigua. rs Si quisque sibi nomen<br />
falsuni imponat , aut parentes vel<br />
genus mutat.<br />
Q ui sibi nomen filsurn imponit 19, vel genus<br />
mutat , aut parentes finxerit aut aliquam ímposturam<br />
fecerit ; reus falsitatis habeatur.<br />
l<br />
.10 S. R. y Complut. sin autor ni nota.<br />
Card. iniuriam.<br />
z Legion. y Compila. confinxerint.<br />
13 Eiz S. J. R. y en el Compita, tito<br />
a V. IV.<br />
14 Complut. sin autor ni nota.<br />
15 Complut. teneatur et iudicetur.<br />
_ 16 Compila. sin autor ni nota.<br />
iq Complut.<br />
18 Compila. sin autor ni nota.<br />
ly Complut. imposuerit, vel genus aut parentes.<br />
ley es V. y
LIB. VIL<br />
VII. Flavius Cintasvintus Rex<br />
.De callide et fraudulenter anterioribus<br />
scripturis conf ectis.<br />
uorumdam sxpe calliditas exigit , ut nov 3<br />
Qsancrionis constituamus edictum, dum eorum nova<br />
et ábhorrenda fraudis molimina in aliorum<br />
deceptionem concinnata cognoscimus. Proinde<br />
quia sunt plerique tanto alios circumveniendi<br />
studio dediti , ut sub unius cause nomine in<br />
multis capitulis per scriptura seriem interdum<br />
aliquos obligent 2 j huius perpetim valiturx legis<br />
constitutione decernimus , ut quicumque cum<br />
alio de negocio speciali definiens generalem scriptis<br />
constitutionem subintroduxerit , atque ita circumvenerit<br />
aliquem , ut dum de una causa fit<br />
convenientia , callide per scripturam intexat , unde<br />
omnem de aliis negotiis alterius vocem extinguat<br />
; vel etiam fortasse proveniat, ut non quidem<br />
per scripturam , sed sub 'aliis verbis alíud<br />
simulans quicumque aliquem dolose ac fraudulenter<br />
in quocumque decipiat 3 , huius rei prxsumptor<br />
et publica notetur infamia, et el quem<br />
circumvenerat , manens obnoxius , eamdem, que<br />
de falsariis lata est , censuram legis incurrat. Simili<br />
quoque damno vel poena mulctandi sunt,<br />
qui propter evacuandam fraudulenter posteriorem<br />
scripturam, per anterioris scriptura; seriem<br />
res easdem quas posterior scriptura continet , in<br />
alterius nomine callide obligasse reperiuntur.<br />
Ita ut tam ille qui sub hac fraude talem scripturam<br />
fecisse detegitur , quam ille ín cuius nomine<br />
(acta fuisse constiterit , si conscius fraudis<br />
huius agnoscitur, eadem, qua 4 supra taxatum est,<br />
et in rebus, et in corpore iactura dainnetur ; et<br />
evacuata priori scriptura , firma nihilominus posterior<br />
habeatur.<br />
VIII. Flavius Recesvintus Rex S.<br />
De callide et fraudulenter posterioribus<br />
scripturis co,fectis.<br />
Non immerito cogitur debitum hxredis exsolvere<br />
, qui successor hereditatis noscitur extitisse.<br />
Quia ergo nullís fraudem necesse est occasionibus<br />
6 excusare , huius perpetim valiturx legis<br />
sanctione censemus , ut quicumque cuilibet<br />
per cuiuscumque scriptura; contractum res quas-<br />
Card. anide : Noviter emendata. Legion. Antigua.<br />
S. f. R. Fis. Recesds. Rex. Complut. Cinds. Rex.<br />
2 Legion. y Complut. alligent.<br />
3 Card. decipiat, seu quorumcumque persona sub molimine<br />
cuiusque fraudis res iuris alieni distrahere ve1 largiri<br />
, nesciente domino , przsumpserint , ve1 qui emptam,<br />
aut largitam fortasse conscius huius fraudis susceperit,<br />
amisso pretio cum ornni rei augmento domino reformandx<br />
: harum rerum prxsumptores, et publica notentur infamia<br />
, et ci qucin circumvenerant , maneant obnoxii , eamdein<br />
, (lux de falsariis lata est, censuram legis incurrant.<br />
Simtli quoque damno &c.<br />
TITVL. V.<br />
IO r<br />
cumque dederit , qux tatuen reperiantur quandoquidem<br />
, aut non eius iuris fuisse qui dedit,<br />
aut id quod dedisse videtur , per priorem scripturam<br />
, aut quamcumque definitionem in cuiuscumque<br />
prius nomine obligasse , et sub quodam<br />
argumento id postmodum alteri dedisse, aut quod<br />
suum non erat , aut iam prius alteri dederat;<br />
dum fraudis huius commentum manifeste patuerit<br />
, ipse quidem qui fecit si supprestis r est,<br />
promissionem et poenam , quam ab eo edita<br />
scriptura testatur , supplere cogendus est. Si yero<br />
post eius obitum eadem , qux predicta est,<br />
fraus inveniri potuerit , id quod dator e spopOndit<br />
9 de re eius, aut heredes cum poena etiam<br />
scriptura compellendi sunt petenti persolvere:<br />
aut si fortasse maior est auctoris sponsio , ve1<br />
poena per scripturam taxata , quam esse coastat<br />
eius hereditas , si noluerint heredes satisfacera<br />
pro auctore , de eo saltim quod ex rebus<br />
eius possident , cogendi sunt causidico facere cessionem.<br />
Quod si heredes non sint, ab hís quibus<br />
res ipsa vel facultas qux relicta est, possessa fuerit<br />
, universa reddi iuxta presentem sententiam<br />
oportebit. Eadem etiam in causis talibus ratione<br />
servata Jo, ut sí repertum fuerit consejo illo eamdem<br />
fraudem intercessisse, in cuius nomine prior<br />
scriptura conscripta dinoscítur ; tam jlle qui fecit<br />
, quam iste qui conscius extitit , ad satisfactionem<br />
promissionis r r vel poenx quam posterior<br />
scriptura continet , secundum superiorem • ordinem<br />
equaliter teneantur , atque etiam iuxta tenorem<br />
superioris legis de his qui falsas scripturas<br />
confecerint, et in corporibus et in rebus damna<br />
pariter sortiantur.<br />
IX. 12 Antigua. De Izis , qui contra notarios<br />
publicas , ac regias iussiones<br />
Principunz recitare ve]<br />
.<br />
scrierv azzsz<br />
fuerint.<br />
Q uorumdam inlicitx actionum perversitates exigunt<br />
legem ponere pro futuris, ut tos quos verbis<br />
disciplina non corrigit , saltim legalis censura<br />
coercendos emenden Et quia plerosque cognovimus<br />
iussiones regias non solum scribere , sed<br />
etiam recitare, atque scripturis exhibere notaríis<br />
roborandas , urde diversa in ipsis prxceptionibus<br />
regni nostri introducentes , vel dictantes<br />
, atque scribentes capitula , ea ipsa addi conantur,<br />
, qux nec a nostra celsitudine ordinationis<br />
moderamine disponuntur , nec populo Dei<br />
4 Compila. qua supra taxata est.<br />
5 Card. y Lind. Fls. Chds. Legion. y Toled. got.<br />
qua. S. f. R. sin autor ni nota.<br />
6 Complut. excusationibus.<br />
7 Card. Complut. y Lind. superstes.<br />
8 Card. Legion. y Compita. auctor.<br />
9 Complut. spoponderit , hieres chis, aut hxredes.<br />
ro Complut. reservan.<br />
r Complut. promissionis sux.<br />
2<br />
Esta ley se halla solamente en los códices Legion. y<br />
5.<br />
R. El-Col-n.0d. no trae de ella sino la riíb,
102<br />
congrua cernuntur , nec institutio recta verita-<br />
decernit ; unde et gravissimis<br />
t is 1„,„ipienda<br />
spoliis , ve1 fatigiis populos ditioní<br />
damnis ,<br />
subiectos prospexirnus molestan : obinde<br />
nosrrr novellx sanctionis edicto censemus , ut<br />
Ituus<br />
modo et deinceps nullus ex notariis quorumlibet<br />
, seu cuiuslibet gentis et generis horno extra<br />
notarios publicos, ve1 proprix regia celsitudinis<br />
, eorumque pueros , atque illos quos<br />
cipalis instituerit prxceptionis alloquium, iussiones<br />
sive diversas institutiones , qux ex nomine<br />
regio prxscribuntur, , recitare audeat, nullus scribere<br />
prxsumat , nullus recitatum ve1 scriptum<br />
FORI IVDICVM<br />
cuilibet notario ad roborandtun dare intendat,<br />
sed tantum notarii publici , ac proprii postra,<br />
aut nobis succedentium regum , vol ipsi qu i a<br />
postra clerhentia fuerint dinati, iussiones<br />
quascumque regias prxceptiones recitare , ct<br />
inlicenter scribere intendant. Quicumque tatuen<br />
ex ipsis cunctis vetitis extiterit deprehensus, utrum<br />
ingenuus , an forsitan servus Principurn , vel iudicum<br />
instantium ducentorum fiagellorurn verberibus<br />
turpiter decalvatus , ac insuper pollice<br />
in mano dextra absciso , se caruisse condoleat,<br />
pro eo quod contra huius institutionis edicta<br />
non sibi licitas conaverit exercere actiones.<br />
VI. TITVLVS DE FALSARIIS METALLORVM.<br />
I. De torquendis servis in dominorum capite<br />
pro corruptione moneta , et COMM mercede,<br />
qui hoc visi extiterint revelasse.<br />
II. De ]zis , qui solidos aut monetam adulteraverint.<br />
III. De has , qui acceptum aurum alterius me-<br />
I./ De torquendis servis in dominorum<br />
capite pro corruptione moneta , et<br />
eorunt mercede , qui hoc visi extiterint<br />
revelasse.<br />
S ervcs torqueri pro falsa moneta in capite domini<br />
dominxve non vetamos , ut ex eorum tormentis<br />
veritas possit facilius inveniri. Ita ut si<br />
servus alienus hoc prodiderit, et quod prodiderit<br />
2 verum extiterit : si dorninus eius voluexit<br />
, manumittatur, , et domino eius a fisco pretium<br />
detur: si autem noluerit, eidem servo a fisco<br />
tres aura uncix dentar : si vero ingenuus fuerit,<br />
sex uncias auri pro revelata veritate merebitur.<br />
II. Flavius Cindasvintus Rex 3.<br />
De his , qui solidos aut monetam adulteraverint.<br />
Qui solidos adulteraverit , circumciderit , sive<br />
taserit , ubi primurn hoc iudex agnoverit , statim<br />
euro comprehendat , et si servus fuerit , el<br />
clextrain manum abscindat. Quod si postea<br />
talibus causis fuerit inventus , regis prxsentix<br />
destinetur , ut eius arbitrio super culi] seinentia<br />
deprornatur. Quod si hoc iudex faccre distulerit<br />
, ipse de regum suarum bonis quartam<br />
partem amittat , qux omnimodis fisco proficiat.<br />
Quod si ingenuus sit qui hxc faciat, bona eius<br />
x Legion. y Lind. Antigua.<br />
2 Compita. prOdid it.<br />
3 Card. y Lind. Rcds. Rex. Legion. y Doled. got. Antigua.<br />
S. J. R. y Complict. sin autor ni nota.<br />
Card. Complut. y S. J. R. sin autor ni nota.<br />
IV.<br />
V.<br />
talla permixtione corruperint.<br />
Si quorumcumque nzetallorum fabri de rebus<br />
creditis reperiantur aliquid subtra-<br />
Vt xis se aureum integri ponderis nono<br />
recuset.<br />
ex medietate fiscus adquirat : humilior yero statum<br />
libertatis sux perdat , cui rex iusserit servitio<br />
deputandus. Qui autem falsam monetam<br />
sculpserit , sive formaverit , quxcumque persona<br />
sit , simili poenx et sententix subiacebit.<br />
III. Antigua. 4 De his , qui acceptum<br />
aurum alterius permixtione<br />
corruperint.<br />
Qui aurum ad' facienda ornamenta susceperit,<br />
et adulteraverit , sive iris. aut argenti vel euiuscumque<br />
viliorís metalli permixtione corruperit<br />
, pro fure teneatur.<br />
IV. s Si quorunicuntque metallorunz fabri<br />
de rebus creditis reperiantur<br />
aliquid subtraxisse.<br />
Aurifices , argentarii , vel quicumque artifices,<br />
si de rebus sibi commissis aut traditis aliquid<br />
subtraxerint 6 , pro fure teneantur.<br />
V.<br />
z Trt solidum aureum integri pon:deris<br />
nemo recuset.<br />
Solidum aureum integri ponderis cuiuscumque<br />
moneta sit , si adulterinus non fuerit ,<br />
ausus sit recusare , nec pro eius commutatione<br />
aliquid moneta? requirere , prxter hoc quod<br />
5 Card: Toled. got. y Legion. Antigua, Complut. sin autor<br />
ni nota. -<br />
6 Complut. subtraxerint, qui talio fecerint,<br />
7 Card. y Legion. Antigua Complot. sin autor ni nota.<br />
2 Legion. y propter.
LIB. Vi' TITVL.<br />
minus forte pensaverit. Qui contra hoc fecerit,<br />
et solidum aureum sine ulla fraude pensantem<br />
accipere noluerit, aut petierit pro eius commu-<br />
LIBER VIII.<br />
Io3<br />
tatione mercedem , districtus a iudice , el , cui<br />
solidum recusavit 1 , tres solidos cogatur exsolvere.<br />
Ita quoque erit et de tremisse servandum.<br />
De inlatis violentiis et damnis.<br />
I. TITVLVS DE INVASIONIBVS ET DIREPTIONIBVS.<br />
1.V t solus patronus vel dominus culpabiles<br />
habeantur , si eisdem iubentibus ingenuus<br />
vel servus inlicita operentur.<br />
II. Si possessor per violentiam eapellatur.<br />
III. Si ad faciendam ca,dem turba coadunetur.<br />
IV. Si infra domum vel íanuam suam violenter<br />
aliquis includatur.<br />
V. Vt hulla res ab alio possessa absque iudicio<br />
usurpetur.<br />
VI. Si ad diripiendum quisque alias invitasse<br />
reperiatur.<br />
VII. Ne , absente domino , vel in expeditione<br />
publica constituto cuiusquam domus inquietetur.<br />
I. Flavius gloriosus Recesvintus<br />
Rex 2.<br />
TTt solus patronus vel dominus culpabiles<br />
habeantur, si eisdem iubentibus<br />
ingenuus vel servus inlicita operentur.<br />
Hoc principaliter generali sanctione censemus,<br />
ut omnis ingenuus , atque etiam libertus aut<br />
servus, si quodcumque inlicitum, iubente patrono<br />
vel domino suo , fecisse cognoscitur , ad ~nem<br />
satisfactionem 3 et compositionem patronus,<br />
ve1 dominus obnoxii teneantur. Nam qui eius<br />
iussionibus obedientíam detulerunt , culpabiles<br />
haberi non poterunt , quia non suo excessu, sed<br />
maioris imperio id commisisse probantur.<br />
II. 4 Si possessor per violentiam expellatur.<br />
Q uicumque violenter expulerit possidentem<br />
priusquam pro ipso iudicis sententia procedas,<br />
si causam meliorem habuerit, ipsam causam de<br />
Complot. recusaverít.<br />
2 Card. Fls. Chds. R. S. .j.<br />
Recds. Rex. Antigua. Legion.<br />
ni nota.<br />
Complut. satisfactionern co<br />
4 Card. Toled. zot. Complot<br />
5 Complut.<br />
6 Toled, got. Fls. gis. Rcds<br />
R. Toled. got. y Lind. Fls.<br />
Antigua. Complot, sin autor<br />
mpensationurn.<br />
y Legion. Antigua.<br />
Rex. S. J. R. Fís. Cinds.<br />
VIII. Si aliquid inlicitum faciant servi eius,<br />
qui in expeditione est publica constitutus.<br />
IX. De bis , qui in expeditionem euntes aliquid<br />
az!ferre , et depr,edari pr,esumpserint.<br />
X. Vt socios silos nominet , aína quemPars rapince<br />
inventa cognoscitur.<br />
XI. De his , qui diripienda indicare reperiuntur.<br />
XII. De bis, qui in itinere vel in opere rustico<br />
constituto aliquid abstzderint , vel molestiam<br />
inferre prresumpserint.<br />
XIII. Si ille , qui dirzpit , in ipsa chreptione<br />
morte necetur.<br />
qua agitur perdat. Ille vero qui violentiam<br />
pertulit , universa in statu quo fuerant recipiat<br />
qux possedit , et securus teneat. Si vero<br />
illud invasit 5 quod per iudicium obtinere non<br />
potuit, et causam amittat, et aliud tantum quantum<br />
invasit reddat expulso.<br />
III. Antigua 6 Si ad faciendam ccedent<br />
turba coadunetur.<br />
Q ui ad faciendam cxdem turbas congregaverit<br />
, atque 7 seditionem alteni ande contumelium<br />
corporis senriat , fecerit ve1 faciendam incitavent,<br />
aut prxceperit ; mox ut iudex facti crimen<br />
agnoverit , eum comprehenderc non moretur.<br />
Ita ut caput huius sceleris infamia notatus<br />
extensus publice coram iudice L. 9 flagella<br />
suscipiat , et omnes qui cum eo venerint , val<br />
quid 1 ° fecerint, nominare cogatur; " si in eius<br />
patrocinio non sunt , unusquisque ingenuorum<br />
quinquagena flagella suscipiant. Servi autem huius<br />
criminis socii , si alteráis domini sunt, singuli<br />
in conventu publico ad aliorum terrorem<br />
extensi coram iudice ducentenos ictus accipianr<br />
flagellorum,<br />
Rex. Complot. sin autor ni nota.<br />
7 Complot. aut qui .... contuineliatn.<br />
8 Complot. notatum.<br />
9 Legion. Card. S. 7. R. y LMd• LX. Toled. got.<br />
Complot. XL.<br />
io Legion. qui. Lind. qui íd.<br />
o Complot. ct.
104<br />
•. Cintasvintus Rex I.<br />
IV . Fiavios<br />
Si ¡ Fara donium ionizara suam violenter<br />
a/iris includatur.<br />
mque dominum vel dominan' intra do-<br />
Quicuvel cortis sux ianuam violenter incluse-<br />
eisque aditum egressionis negaverit , sive<br />
rit<br />
ut id fieret albis prxceperit , pro ausus temeritate<br />
auctor sceleris det domino vel dominx<br />
ri solidos numero XXX., et prxter hoc C. fia-<br />
Bella suscipiat. Hi vero, qui milis voluntatibus<br />
eius consenserint, auxiliumve, ut hoc fieret, prxstiterint<br />
, si in eius patrocinio non sunt, singuli<br />
ingenuorum quindenos solidos quibus violetra=<br />
intulerunt , cogantur inferre, et pro admisi<br />
przesumptione centena flagella suscipiant.<br />
Serví autem si id domino ve1 domina non jobente<br />
commiserint, ducentos ictus accipiant flagellorum.<br />
Si vero ita dominus vel domina a<br />
violento ve1 prxsumptore extra suam domum vel<br />
ianuam excludantur, ut 2 continuo, quod est gravius,<br />
potestas eis ab ea domó vel familia , cxterisque<br />
rebus auferatur, , commissor sceleris damnum<br />
invasionis incurrat , atque etiam C. ictus<br />
accipiat fiagellorum. Ingenui autem huius criminis<br />
socii , si in eius patrocinio non sunt , C.<br />
flagella suscipiant , et singuli trecenos 3 solidos<br />
cogantur exsolvere , illis proculdubio profuturos,<br />
quibus hanc iniuriam intulisse noscuntur. Quod<br />
si hoc servi , ignorantibus dominis , sua sponte<br />
commiscrint , servi poenam sustincant superins<br />
comprehensam : domini vero nihil iniurix vel<br />
detrimenti perferant. Id ipsum etiam patiantur,<br />
qui domum alienan sua auctoritate 4 sine regís<br />
vel iudicis iussione adprehendere , describere,<br />
aut obsígnare prxsumpserint.<br />
V. Flavius Cindasvintus Rex s.<br />
V nulla res ab alío possessa absque<br />
iudicio usurpetur.<br />
Nullus comes , vicarius , villicus , prxpositus,<br />
actor , aut procurator , seu quilibet ingenuus,<br />
atque etiam servus 6 rem , que ab alio possidetur<br />
7 , post nomen regia?, potestatis , vel dominorum<br />
suorum, ausu usurpare prxsumat ante iudicium.<br />
Quod si non expectata discussione 8 , id<br />
quod ab alio possidetur , aut iuris alterius esse<br />
dinoscitur , invaserit , omne quod abstulit , vol<br />
prxsumptiosus 9 invasit, tam in mancipiis, quam<br />
in cxteris rebus in duplum el restituat , de cu-<br />
z z ot. y Lind. Fls. Rcds. Rex. Legion. Antigua.<br />
2 Compila. et.<br />
3 Legion. tredecenos. Compila. decenos.<br />
4 Legion. sua sponte.<br />
s Legion. y S. .r. R. Antigua. Ligad. !zis. gis. Rcds. Rex.<br />
6 Lind. libertes aut servus.<br />
7 Complut. possidetur, aut iuris alterius esse clinoscitur.<br />
8 Con7 Iut. dis cussione iudicis.<br />
FORI IVD-ICVM<br />
ius iure visos est abstulisse , cc singulorum annorum<br />
fru ges<br />
, quas inde fideliter collegisse iu-<br />
raverit, petitori compellatur exsolvere. Et tamen<br />
si servus absque domini volunta te hoc fecerit,<br />
CC. insuper extensos publice flagella suscipiat.<br />
Ita ut si dominus pro rei duplatione i° noluerit<br />
satisfacere, rem, que ablata est, in eo.s t,tu cura<br />
frugibus restituat , et eumdem servum pro facti<br />
temeritate , insistente iudice , el cubas res in_<br />
vasit vel abstulit, serviturum tradere non desistat.<br />
Omnimodis a a t'amen erit sollicite persuirendum<br />
, ne qualibet suasione , vel fraudis alicuius<br />
commento ídem. servus cura illius domini voluntate<br />
hoc fecerit , cuius rem ablatam esse constiterit<br />
: et si ita rep-ertum fuerit, iuxta aliam legenl<br />
dominus qui suasit, vel malura-1 fieri fraudulenter<br />
permisit , quantum servus tulerat, septuplum<br />
dominus rei domino servi persolvat , et<br />
servum suum dominus. eius securus possideat.<br />
VI. Antigua. " Si ad diripienduniqi cisque<br />
alios invitasse rcperiatur.<br />
Si qUís ad diripiendum alios invitaverit , ut<br />
cuiuscumque rem evertant, aut pecara vel anírnalia<br />
quxcurnque diripiant , illi cuius res direpta<br />
vel eversa est , in undecuplum , qua; sublata<br />
sunt , restituantur. Hi yero, qui cuna ipso<br />
fuerint, si ingenui sunt , quinos solidos 3 componere<br />
compellantur ; aut si non habuerint unde<br />
componant, L. flagella suscipiant. Si vero servi<br />
hoc sine domini voluntate commiserint , Centran<br />
quinquaginta flagellis verberentur, et ab eis res<br />
omnis in statu suo reddatur.<br />
VII. 14 absente ,domino, ve! in expeditione<br />
publica constituto , cuiusquam<br />
donius inquietetur.<br />
Nullus domum inquieten absentis , nec iri expeditione<br />
publica constituti. Et si quod per hldiciuna<br />
recipere potuisset, absente eo quem fuerat<br />
conventurus , invaserit reddat in duplum.<br />
Si vero illud invaserit quod per n'Aluna iudielm<br />
el debebatur, , reddat in triplum. Si quis autem<br />
antequam in expeditionem proficiscatur, ad negotium<br />
dicendum iudicis fuerit admonítione conventos<br />
, aut per se causara dicere 11011 moteta:,<br />
aut a 5 per mandad scripturam personam eligat,<br />
qui adversario suo , iudice prxsente, , respondeat.<br />
Quod si nec mandatum dederit, nec respondere<br />
voluerit , et sic in expeditionem profectus causal<br />
non dixerit , postquam fuerit conventus a<br />
iudice , iudex adversario suo qux repetebat,<br />
9 Liad. prxsumptuosus.<br />
x o Conoplut. duplicatione.<br />
Complut. Omnibus modis.<br />
i 2 Card. Fls. Res. Rex.<br />
13 Leg solidos singuli compellantur exsolvere.<br />
1 4 Legion. y Card.<br />
a 5 Compila. aut pelsonan3•
LIB. VIII.<br />
itibeat reformara g . Illi tamen , dura reversus fuerit<br />
, actio servetur 2.<br />
VIII. Flavius Recesvintus Rex 3.<br />
Si áliquid inlícitum faciant servi eius,<br />
qui in expeditione est publica constitutus.<br />
Si illius servi , qui in publica expeditione est<br />
constitutus , in aliquo crimine aut inlicito facto<br />
przventi exstiterint vel detecti, a iudice corripiantur<br />
, et secundum legem iuxta qualitatem culpa<br />
cxdantur 4. Quod si res ad componendum,<br />
vel ad eosdem servos tradendos przsens non fuerit,<br />
in custodia teneantur a iudice, donec dominus<br />
veniens , aut compositionem , si voluerit , adimpleat<br />
, aut si noluerit, -aos evidentius tradat.<br />
Si yero iniuste servus occissus fuerit , aut subditus<br />
quzstioni , contra iudicem dominus servi,<br />
quum reversus fuerit , causam dicere pon vetetur<br />
S.<br />
IX. Antigua. 6 De his , qui in expeditione<br />
euntes aliquid auferre , vel<br />
deprxdari pnesumpserint.<br />
Qui in expeditionem vadunt, quz abstulerint,<br />
quadrupli satisfactione restituant. Quod si non<br />
habuerint unde componant , rem simplam 7 reddant<br />
, et L. 8 flagella suscipiant. Quod si , nolentibus<br />
dominis , servi hoc fecerint , rem ablatam<br />
in statu reforment , et CC. 9 flagella extensi<br />
sustentent I Cuius rei exactionem provinciarum<br />
convites vel iudices, aut villici studio suo<br />
non morentur impendere ; quia provincias nostras<br />
non volumus 1 ' hostili przIttione vastari.<br />
X. Antigua. 12 I7t socios suos nominet<br />
apud quem pars rapin.e inventa<br />
cognoscitur.<br />
Apud quem scelus aut pars rapinx fuerit<br />
Complut. reformare.<br />
2 Legion. Complut. .,v Lind. reservetur.<br />
3 Legion. Anctqua. Toled. got. Complut. y S. .J. R, sfr,<br />
autor ni nota.<br />
4 Card. damnentur.<br />
5 Legion. moretur.<br />
6 Toled. got. Complut. y S. J. R. sin motor ni nota.<br />
Lind. sumptam.<br />
8 Card. y Complut. CL. Legion. centum.<br />
9 Legion. ccntutu.<br />
10 Lesion. y Lind. sustineant. Complut. suscipiant.<br />
Legion. nolumus.<br />
1 Card. Toled. got. Complut. y jr. R. sin ‘autor ni<br />
nota.<br />
TITVL.. L<br />
105<br />
venta, statim socios suos nominare cogatur. Quod<br />
si nominare nolueri t , teneatur ad vindietarn.<br />
Quod si honestioris 1 3 loci persona est, aut pro<br />
scelere rationem reddat, aun qux ablata vel<br />
eversa fueran , undecupli compositione restituat,<br />
et centum publice flagella suscipia t. Si certe<br />
apud servum rapinx pars reperiatur , 14<br />
flagella publice extensus accipiat et socios suos<br />
nominare non differat.<br />
XI. " De his , qui diripienda indicare<br />
reperiuntur.<br />
Quicumque ingenuus vel servus aliquid<br />
piendum indicaverit , vel ut cuiuscumque res<br />
evertatur , aut pecora vel jumenta diripiaztur,<br />
et ex hoc certis probationibus publice convictus<br />
inveniatur , pro eo quod indicaverit C. flagella<br />
publice extensus accipiat<br />
XII. Antigua. ri De his , qui itineranti<br />
18, vel in opere rustico 19 constituto<br />
aliquid abstulerint , vel molestiam<br />
znjerre pr,esumpserint.<br />
Qui in itinere ve1 in opere rustico " constituto<br />
aliquid violenter intulerit ve1 abstulerit ; ubi ex<br />
hoc iudici fuerit interpellatum , ille qui abstulerit<br />
" quadruplum restituat, aut si aliud aliquid<br />
cxdis vel damni fecerit , legaliter satisfaciat.<br />
Quod si hoc servus , domino nesciente,<br />
commiserit , et C. flagella suscipiat , et dominus<br />
pro servo compositionem exsolvat. Nam si dominus<br />
componere noluerit , servum tradere non<br />
recuset.<br />
XIII. Antigua. 22 Si ille qui dirpuit , in<br />
ipsa direptione ?norte necetur.<br />
Qui aliena pervadit 23 et in ipsa direptione<br />
percussus aut occissus fuerit, ille , qui percussit,<br />
nullam calumniara patiatur.<br />
13 Compila. honestior persona est, et pro scelere et.<br />
14 Toled. got. C.<br />
15 Legion. y Lind. Antigua. Complut. sin autor ni<br />
nota.<br />
16 Toled. got. allade : Et rem illam guara indicavit , domino<br />
suo reddat , et si res ala non potuerit intatniri, ille<br />
qui indicavit , de sua facultate reddat.<br />
17 Complut. sin autor ni nota.<br />
x8 Legion. in itinere.<br />
29 Complut. ru.rticano.<br />
2o Complut. rusticano.<br />
21 Complut. abstulit.<br />
3 2 Compila. sin autor ni nota.<br />
23 Lezion. y Compila-. pervasit , 51
o6<br />
FOR', 1VD1CVM.<br />
TITVLVS DE INCENDIIS, ET INCENSORIBVS.<br />
his, qui in civitate , sea extra civitatem.<br />
domibus immiserint<br />
I. Antigua. 2 De his , qui iza civitate,- ,<br />
scu extra civitatenz donnPus immiserint<br />
Qui in alienam domum in civitate ignem subposuerit,<br />
correptus a indice ignibus deputetur,<br />
et de bonis eius domino domus , si carneo aliquid<br />
damni pertulerit , cornponatur , ac .pretium domus<br />
reddatur incensx. Sed ille cuius domus incensa<br />
est , coram testibus , quantos statuerit senrenda<br />
iudicanris, prxbeat sacramentum, se 3 fide-<br />
liter quod in domo sua habuit profiteri , nec<br />
plus quam illi 4 cognitum fuerat postulare, nec<br />
domus sux pretium amplios taxare quam valuit:<br />
et si post datum sacramenturn aliquid fefellisse<br />
convincitur , in , duplum qux sunt supra modum<br />
debita compositionis exacta , illi cogatur inferre<br />
qui compositionem eXsolverat. Quod si in doplum<br />
, sicut superius diximus , ignis immissus ad<br />
proximas domos forte transierit , it txta modum<br />
damni inter cos etiam , qui domos vel res suas<br />
incendio perdiderant eius substantia dividatur:<br />
si carneo post compositionem illius in cuius domum<br />
ignem misit impletam , aliquid de facultatibus<br />
eius cognoscitur residuum esse , ita ut<br />
smili modo coram testibus sacramento defendant<br />
, se non amplius repetere quam incendioperdiderunt.<br />
Et si post datum sacramentum periurasse<br />
noscuntur, hxc qux amplius exegerint in<br />
duplum el , quem fraudulenta ambicione damnare<br />
voluerant , cogantur exsolvere. Qui vero<br />
extra civitatem in domum mittat 6 incendium,<br />
omnia qux sunt in domo incensa restituat , et<br />
pretium domino domus reddere non moretur;<br />
sed is cuitas domus incensa est , coram testibus<br />
iurisiurandi interpositione confirmet , se non amplius<br />
postulare quam perdiderat. Et si post datum<br />
sacrarnentum amplius quam perdiderat exegisse<br />
dinoscitur 7 , in duplum el , qui damna sustinuit,<br />
coactus exsolvat. Quod si etiam vicinx domus ex<br />
eo quod immissum est incendium, forte consumptx<br />
sunt si de bonis eius superfuerit rinde eis<br />
etiam componatur, hi quoque amissa recipiant.<br />
Prius timen cura sacramento coram testibus profiteantur<br />
se non amplius quam perdiderant postulare<br />
: et si periurasse noscuntur , aut amplios 9<br />
I Legion. clilatetur , y así en la ley.<br />
2 Card. Legion. got. Conzplut. y S...T. R.<br />
tor<br />
sin ao.<br />
nota,<br />
3 Complot. et fideliter quod in domo<br />
fiteatur sua habuerit, proguau,<br />
valuit aucleat.<br />
4 Card, y Complut. illic conditum.<br />
$ t.<br />
perdiderint.<br />
6 C,',2rlut.<br />
7 Legion, dinoschur, periurasse ;Institut..<br />
II: Si ignis immitatur in iilvam.<br />
III, Si aUlliiter agitar, ignis longius dilabatur,'.<br />
exegisse, in duplum ei, quem tali .fraude damnaverint<br />
, male exacta restituant : ita ut pro correptione<br />
qui domum incenderat , C. fiagella . suscipiat.<br />
Et quicumque tale damnurn admittens<br />
non habuerit unde cornponat , sevituti subiaceat.<br />
Sí '`) certe cuiuscumque servus sive in civitate<br />
, sea extra civitatem incendium intulisse<br />
cognoscitur, dominus, si servum tau nocentis admissi<br />
voluerit liberare a .supplicio , pro eius<br />
crimine non moretur componere ita ut servus<br />
publice CC. ictus acápiat flagellorum. Sed ille<br />
cuius domus íncensa est, curare cogatur se amplios<br />
non repetere , quam in eius domo !lamina<br />
consumpsit. Et si componere dominas pro servo<br />
noluerit , tradatur servus ad poenam , ut supplicio<br />
capitali admissa persolvat.<br />
11 Si ignis immittatur in silvam.<br />
Si quis qualemcumque silvam incenderit alienam<br />
, sive piceas arbores vel carícas , hoc est<br />
ficus ,, aut cuiuslibet . generís arbores igne . cremaverit<br />
, a íudíce correptus C. flagella suscipiat<br />
, et pro damno satisfaciat ' 2 , sicut ab his qui<br />
inspexerint , fuerit xstimatum. Quod sí servus<br />
hoc , domino nesciente , commiserit , CL. verberíbus<br />
addicatur i3 . Et si pro ©o donlinus componere<br />
noluerit, quum duplum, vel triplum damni<br />
fecerit , quam quod eumdern servum valere<br />
constiterit, ipsum servum pro facto tradere non<br />
moretur.<br />
III. Antigua. r4 Si chau iter agitur, ignis<br />
longius dilabatur.<br />
Qui in itinere constitutus se cuiuscumque forsitan<br />
campo adplícaverit , et ad coquendum ciaut<br />
frigoris necessitate 'compulsus ignein<br />
fecerit; cautus sit ne ignis longius dilabatur, aut<br />
si in spinis sive in pabulis siccis , in quibus plerumque<br />
flamma nutrítur, , incendium convalescat,<br />
ignem quum crescat extinguat. Quod si se Ionpus<br />
flamma extenderit, et messís, aut atea , vel<br />
vinea , aut domus , sive pomarium incendio concremetur<br />
; tantum quantum flamma consumpsit,<br />
reddere vel componere compellatur qui ignem,<br />
quem fecerat , neglexit extinguere.<br />
8 Complot, sint.<br />
9 Compila-. plus.<br />
io Complot. Certe si.<br />
't r Card. y Legion. Antigua.<br />
2 Complot. satisfacere compellatur.<br />
1 3 Comphit. addicetur.<br />
telri 4ir r10;ioetcai..80t. noviter emendata. CoMpiut. sin Aro
LIB. VIII. TITVL. III. 107<br />
III. TITVLVS DE DAMNIS ARBORVM HORTORVM,<br />
YEL FRVGVM QVARVMCVMQVE.<br />
I. De compositione arborum<br />
II. Si hortum: quis vastaverit alienum..<br />
III. Si-dtr.incisá arboris ,ruina debilitatio vel<br />
hoMicidium - perp etretiír<br />
IV. Si arbor` ex parte incisa, sive combusta damna<br />
concutiat.<br />
V. De vinea incisa , vel evulsa, sive concremata<br />
, atque de fruzibus usurpatis.<br />
VI. Si upes incidatur vel incendatur.<br />
VII. kpali cfr sepibus incidantur. •<br />
VIII. Si in aliena silva quis cum 'vehículo ca-<br />
. piatur.<br />
IX. Si loca - fructprera .vel pascuosa nimia angustia<br />
coarctentur.<br />
X. De -animalibus 'voluntarie in messem vel vi-<br />
I. Antigua. / De ,cbmpositione arborum<br />
incisarurn.<br />
Si quis , inscio domino , alienam arborem inciderit<br />
;'.si.-.pomifera est ,- dét solidos tres; si oliva,<br />
det .solidos V.; si glaudifera maior est , duos<br />
solidos det ; si minor est , det solidum unum;<br />
si yero alterius generis sunt , et majares atque<br />
prolixiores sunt binos 3 solidos reddat. Quia licet<br />
non habeant•fructum, ad multa tamen commoda<br />
utilitatis prxparant usum. Et hxc ouidem<br />
compositio erit , si tantumdem abscissx fuerint:<br />
nam si przesumptive alicubi ferantur , aut 4<br />
similes arbores cum illis incisis dabuntur , aut<br />
prxdictum pretium duplo solvetur.<br />
II. Antigua. s Si hortum quis vastaverit<br />
alienum.<br />
Si quis alienum hortum vastaverit , statim iuxta<br />
damni xstimationem a indice coactus domino<br />
horti cogatur exsolvere. Ita ut si servus hoc fecerit<br />
, super compositionem ipsius damni L. flagella<br />
extensos accipiat.<br />
III. Antigua. 6 Si de incise arboris<br />
ruina debilitatio vel homicidium perpetretur.<br />
Si quis arborem inciderit, et aliquid damni fecerit<br />
, aut si dum cadit arbor , aliquem occiderit<br />
; darnnum qui incidit , exsolvat. Quod si in<br />
Lind. tic t'usura furto. y así en la ley.<br />
2 Legion. y Complot. Sin autor ni nota.<br />
3 Toled. got. quinos.<br />
4 card. aut viva similes.<br />
5 Tokd. got. Fis. gls. Rc ds. Rex. Complot. sin autor ni<br />
71D t a<br />
6 C,4rd. Antigua nova. Legion. got. y S. J. R. sin<br />
mas missis.<br />
XI. Si qualibet animalia in frugibus damna concutiant.<br />
Si pratuin defensum a pccoribus nau fragetur.<br />
XIII. Si fructífera loca ab animalibus extitcrint<br />
dissipata.<br />
XIV. Si expellentibus de frugibus pecora quisquam<br />
excutiat , vel declusa jurtim , aut<br />
violentia tollat.<br />
XV. De animalibus in -t'inca, vel prato<br />
pro ventir.<br />
XVI. M priusq. uam expellantur animalia de frugibas<br />
exicrint.<br />
XVII. Si in fructihus, animaba pr‘eventa quacumque<br />
aliquis detruncatione turfaverit.<br />
circuitu arboris borrarles fuerint , priusquam<br />
cadat. arbor admoneat , et si de ramis arboris<br />
corruentis, posteaquam commonuerit, aliquis debilitatus<br />
, aut mortuus fuerit ; nullam ille qui<br />
arborem incidit calumniam pertimescat. Ca:terum<br />
si aut senem , aut debilem, aut dormientem,<br />
aut qui sibi cayere non potuit , aut pecudem<br />
fortasse ruina huius arboris debilitaverit , vel<br />
occiderit ; pro quadrupede uno , domino alium<br />
eiusdem meriti mox reformet , et pro occiso homine<br />
tanquarn homicida teneatur. Pro dcbilitato<br />
Yero iuxta formam legum satisfacere compellatur<br />
; et si aliquis alienam arborem inciderit 7,<br />
pro violentia componere non moretur. Quod si<br />
dominus arboris incisorem fuerit contestatus, et<br />
postmodum incisor fuerit, duro incidit , occisus,<br />
mors eius nullatenus requiratur.<br />
IV. Antigua. Si arbor ex parte incis:a<br />
sive combusta damna concutiat.<br />
Si arbor ex parte incisa-sit , ara ex aliqua parte<br />
igne combusta , et illo o qui absque dolo inciderat<br />
, vel incendere coeperat tc' absente arbor ceciderit<br />
; nulla el pro damno quod per ruinam<br />
arboris factum est , calumnia movearur.<br />
V. Antigua. 11 De vinea incisa , vel<br />
evulsa , sive concremata , atque de<br />
frugibus usurpatis.<br />
vincam inciderit , eradicaverit , vel lucen-<br />
,..,<br />
autor ni nota.<br />
. ,<br />
7 Card. y Liad. inciderit per Yument:am , componere<br />
&c.<br />
8 Complot. sin autor ni nota.<br />
9 Comptut. illo qui incideri t , vel inciden: prxcepit Scc.<br />
10 Le.lion. prxcepenit.<br />
lx Card. sin aot(71' ni nota. To!td. zot. Flavins £lotiosus.<br />
(..S '2
FORI IVDICVM<br />
Io3<br />
out in desertum perduxerit , duas dem et de hortis sepe conclusas pracipimus cus-<br />
derit alienara, vineas domino eius vinex refortodii xqualis<br />
mare cogarur ; et prxterea dominus vinex illius<br />
Inane cd ius suurla revocare non dubi- VIII. Antigua. ,<br />
ls Si in aliena silva<br />
deserta<br />
tet. Sr yero per violentiona fruges collegerit , et quis cum vehí vehículo culo caplatur.<br />
frugem in duplo restituat , et quidquid everte-<br />
S quis aliquem comprehenderit, dum de silva<br />
rit , redintegrare procuret. Ita tatuen , ut cum<br />
sua cum vehiculo " vadit , et circulos ad cupos,<br />
sacramento colligentium per tempus vindemia-<br />
aut quacumque ligna sine domini permissione 17<br />
ruin , duplam ipsius fruges compositionem restituat.<br />
Serví yero sine dominorum iussu talio fa-<br />
asportare prasumpserit ; et boyes , et vehiculum<br />
cientes , per siugulas vites decena flagella exten-<br />
aliena silva prasumptor amittat ' s , et qua dosi<br />
accipiant , et fruges ornnino restituant : aut 3 si minus cum fure aut violento comprehenderit,<br />
indubitanter obtineat.<br />
dominus componere voluerit , per 4 sex vires solidum<br />
reddat. Quod si maius damnum creverit,<br />
et componere dominus noluerit, servum tradere<br />
festinabit.<br />
VI. Antigua. 5 Si sepes incidatur vel<br />
incendatur.<br />
Si quis per aliquod spatium sepes inciderit,<br />
vel incenderit alienas ; si maioris loci persona<br />
est , et sepcm reparet , et pro damno satisfaciat.<br />
Si quid tamen damni domino de fructibus<br />
accedisse cognoscitur, et danmum solvat , sicut<br />
inspectio habuerit xstimantium , et prxterea clec=<br />
solidos reddat. Sed et de eodem campo<br />
qui fructus habet vel habuit , et de prato sive<br />
de concluso quinque solidos compellatur exsolvere.<br />
De eo vero campo, in quo nullus fructus<br />
sepibus claudebatur, sepem tannunmodo reparare<br />
6 cogatur. Si vero hoc persona inferior<br />
fecerit , solvat damnum de xstimatis fructibus 7,<br />
ac sepem reparet , et L. flagella publice suscipiar.<br />
Quod si servus hoc , nesciente 8 domino,<br />
fecerit , et damnum solvat , et sepem reparet,<br />
et C. flagella suscipiat. Quod si caso factum fuerit<br />
9 , sepem tantummodo reformet I° qua conlisa<br />
est : quia crimen videri non potest , quod non<br />
est ex voluntate commissum.<br />
VIL Antigua. II Si pali de sepibus<br />
incidantur.<br />
Qui de sepibus palos inciderit 12 vel incenderit<br />
alienis ' 3 , quum campus ille fructus ullos eo tempore<br />
non habuerit , in quadruplum reformare<br />
cogatur. Si autem fructus aliqui his sepibus<br />
claudebantur , per 14 singulos palos singulos tremisses<br />
compellatur exsolvere : ita ut si ex fructibus<br />
aliquid perierit, ex integro reformetur. Ea-<br />
X Liad. ad usura.<br />
2 Complut• pro singulis vitibus.<br />
3 Complut. et.<br />
4 Compila. pro sex vitibus.<br />
5 Complut. sin autor ni nota.<br />
6 Legion. Complot. y Lind. reformare,<br />
7 Toled. got. .51 J. R. Complut. y Legion. frugibus.<br />
8 Complut.<br />
9 Legion. fuerit , non voluntate.<br />
o Complut. reparen.<br />
11- Complut. sin autor ni nota.<br />
12 LegzIns. eradicaverit inciderit &c.<br />
13 Complut. alienos.<br />
1-4 Complut. pro singulis palis.<br />
IX. Antigua. 19 Si loca fructífera vel<br />
. .<br />
pascuosa ~iza angustia coarctentur.<br />
Si quis cuna frugibus vineam , pratum vel pascua<br />
habere cognoscitur, et fossas 2° per circuitum<br />
pro solo terrore constituat , ut non 21 nisi per<br />
neam aut messem transitus esse possit ; damnum<br />
quod viator intulerit , ad viatoris culparn,<br />
redundare non convenir. Campos autem vacan;<br />
tes si quis fossís cinxerit , íter agentes non hxc<br />
signa terreant , nec aliquis eos de his pascuis<br />
pixsumat expeliere.<br />
X. Antigua. 22 De animalibus voluntarie<br />
in messem, vel vineas missis.<br />
Qui jumenta , vel boyes , aut quxcumque pecora<br />
voluntarie in vineam vel messem miserit<br />
alienam , damnum quod fuerit xstimatum , cogatur<br />
exsolvere. Et si maior persona est , pro<br />
caballis aut bobus per singula capita singulos<br />
solvat 23 solidos 2 4: per minora vero capita singulos<br />
tremisses el , cui damnum factum est , compellatur<br />
exsolvere. Certe si inferior forte persona<br />
est , et damnum ex integro reddat , et<br />
compositionem ex medietate restituat, atque quadraginta<br />
2 5 flagella publice extensus accipiat. Si<br />
vero servus hoc sine domini iussione fecerit, onane<br />
damnum , aut ipse, aut eius dominus reddat,<br />
et ipse servus LX. flagella suscipiat.<br />
XI. Antigua. 26 Si quxlibet animalia in<br />
frugibus damna . concutiant.<br />
Si cuiuslibet qualiacumque animarla vineam vel<br />
messem everterint alienam , ille cuius animalia<br />
damnum intulerint , tántum vinex vel agri cum<br />
15 Toled. got. Complut. y S.J. R . sin autor ni nota.<br />
1 6 Card. cum vehiculo aut sirle vehiculo.<br />
17 Lind. iussione aut permissione.<br />
18 Card. amittat silva domino habendum , et alia qua:<br />
dominus &c.<br />
£9 Legion. y Compita. sin autor ni nota.<br />
20 Complut. et fortasse circuitum fossaturn pro solo &c.<br />
21 Complut. ut non per vineam &c.<br />
22 Legion. sin autor ni nota.<br />
23 Legion.y Liad. reddat.<br />
2 4 Compila. siclos.<br />
25 Complut. LX.<br />
26 Complut. sin autor ni nota.
LIB. VIII.<br />
frugibus eiusdem meriti domino de suo restituere<br />
non moretur , quantum exterminatum esse<br />
cognoscitur. Ita ut collectis frugibus ille recipiat<br />
, qui dedisse videtur : et si non habuerit<br />
agrum aut vineam unde componat, tantum frugis<br />
= reddat , quantum in xquali parte agri vel<br />
vinea; fuerit xstimatum.<br />
XII. Antigua. 3 Si pratum defensum<br />
a pecoribus naufragetur.<br />
Qui in pratum , eo tempore quo defenditur,,<br />
pecora miserit, ut postrnodum ad secandum non<br />
possit herba subcrescere ;'si servus est qui .hoc<br />
fecerit , XL. ictus accipiat flagellorum , et foenum<br />
reddatur domino 4 eius „quantum fuerit xstimatum<br />
: si liber et inferioris loci persona sit,<br />
per duo capita tremissem unum reddat , et foenum<br />
nihilominus iuxta xstimationem el , qui<br />
damnum pertulit , redditurus : si maior vero persona<br />
sit , per duo capita solidum unum reddat,<br />
et foenum habita xstimatione restituat.<br />
XIII. Antigua. ,5 Si fructifera loca ab<br />
aninzalibus extiterint dissipata.<br />
Si quis caballum aut pecus alienum in vinea,<br />
messe, prato vel horto invenerit , non expellat<br />
iratus, ne dum de damno expellit evertat ; sed<br />
ad domum suam inclusurus adducat , et dominum<br />
caballorum 6 vel pecorum faciat certiorem,<br />
ut prxsentibus his , aut vicinis eorum damnum,<br />
quod inlatum . fuerit, xstimetur , et ad campuni<br />
utrxque partes conveniant : et , postquam damnum<br />
inspexerint , pars campi vel vinex sive<br />
prati aut messis , qux defracta fuerat , mensuretur<br />
; et donec fructus colligantur , expectetur,<br />
ut tantum de impásto loco ei, cui damnum intulerit,<br />
facta spatii exxquatione tradatur, et prxsentibus<br />
testibus , et de eo loco qui eversus est,<br />
et de eo qui integer est , fructus colligantur:<br />
et quidquid minus in his locis qua; a pecoribus<br />
eversa fuerint , reperitur , ille cuius pecora fuerint<br />
, reformare cogatur. Pecora vero, postquam<br />
ipsorum locorum spatia mensuraverint, sicut est<br />
in legibus constitutum , domino reformentur. Et<br />
si pecora , dum per iracundiam immoderationis<br />
expellit , everterit , domino pecorum damnum<br />
simpla tantummodo satisfactione restituat, et sibi<br />
qux debilitavit aut occidit , usurPet : sic tatuen<br />
ut , qux everterit , ante persolvat. Quod<br />
si pecora per casum non culpa expellentis debilitentur<br />
, aut pereant , aut in sudes sive in<br />
palos dum expelluntur inciderint , damnum solvatur<br />
ex medio , ut qux superioribus legibus<br />
sunt statuta , permaneant.<br />
1 Contplut. frugmn.<br />
2 Compita. in agro vil vinea.<br />
3 Toled. got. Complut. ro S. R. sin autor ni nota.<br />
4 Cornplut. a domino eius.<br />
.Toled. got. Complut. y S ,J. R. sin autor ni nota.<br />
6 Cornplut. iumentorum vel pecorum.<br />
y Cornplut. debilitaverit aut occiderit.<br />
TITVL. 109<br />
XIV. Antigua. g Si expellentas de fruc-<br />
• tibus pecora quisquanz excutiat , vel<br />
declusa 9 furtim, aut violentia tollat.<br />
•<br />
Si quis expellenti de fructibus pecora excusserit,<br />
si honestior est forte persona , det 2 ' solidos<br />
V. , et duplum damnum , quod fuerit xstimatum,<br />
cogatur exsolvere : si certe humilioris loci<br />
persona fuerit, et non habuerit unde componat,<br />
L. flagella suscipiat , et duplum damnum red.,<br />
dere- compellatur. -Si vero servus hoc fecerit, ante<br />
iudicem C. ictus suscipiat flagellorum , et<br />
eius nulla calumnia •moveatur. Quod si<br />
de domo aut de clausa ' 2 involaverit, aut per<br />
violentiarn tulerit , VIII. solidos , qui iniuriam<br />
pertulit, consequatur, et prxterea duplum damnum<br />
ille , .qui abstulit , reddere compellatur. Si<br />
vero servus hoc fecerit , C. flagella suscipiat, et<br />
dominus eius nihil damni sustineat.<br />
XV. De animalibus in vinea , messe<br />
vel prato prceventis.<br />
Si quis in vinea sua , messe, prato vel horto iumenta<br />
vel pecora invenerit et prehendiderit, statim<br />
domino pecudum ipsa aut altera die nuntiaturus<br />
includat. Quod si dominus pecorum mittere vel<br />
venire noluerit , damnum a . vicinis, quod factum<br />
est , xstimetur, et ad satisfactionem ille , cuius<br />
pecora fuerint, iudicis exsecutione venire cogatur,<br />
et.datnnum solvat. Si tamen probaverit, aut<br />
certe iuraverit ille , qui prehendidit , damnum<br />
ipsum ab ipsis animalibus .factum fuisse , ille<br />
vero cuius pecora sunt, si ad xstimationem damni,<br />
aut pecora 3 recipienda non venerit, adaquentur<br />
tantummodo , ac triduo teneantur inclusa:<br />
et pro retentis triduo pecoribus. nullam calumniar<br />
inferre poterit, qui ad xstimationem damni<br />
venire neglexerit. Post triduum autem animalia<br />
dimittantur , et dimissis animalibus , si<br />
dominus eorum venire contempserit , pro contemptu<br />
ipso, quia inspicere noluit , iuxta xstimationem<br />
testium in duplum cogatur exsolvere.<br />
Quod si ille cuius pecora sunt , ad eum cui<br />
damnum factual est venerit , rogans eum ut<br />
ad xstimationem damni acccdat , ut pecora relaxentur<br />
, et ille non adquiescat volees pecora<br />
eius interficere ; si hoc ita fecisse convinci,<br />
tur , per singula capita maiora singulos solidos<br />
reddat , per minora capita singulos tremisses. Similiter<br />
lex continet et de illis qui ante triduum<br />
pecora dominis clausa non publicaverint.<br />
Si antera servus hoc fecerit sine domini voluntate<br />
, C. flagella suscipiat , et dominus eius nihil<br />
damni sustineat.<br />
Toled. got. gls. Rcds. Rex. Complut. sin autor<br />
ni nota.<br />
9 Complut. de clausa.<br />
so Cornplut. frugibus.<br />
s s Legion. det domino frugis solidos V. .<br />
I 2 Legion. y Cornplut. aut clausa. Lind. ata clausura.<br />
3 3 Conzplut. ad pecora.
1 lo<br />
XVI. Antiqu a " r Si priusquam expellan<br />
awinialia de irugihus exierint.<br />
trrr<br />
S ,,,menta vel pecora de fructibus . , priusquant!<br />
, exierint , ca non liceat comprehen,<br />
dere 3 ,<br />
quia utrum ipsa dainnum fecerint , escitur.<br />
Nain si ea ipso, cuius sunt , aut quicumque<br />
vicinus expulerit , dominus iumentorum<br />
ve1 pecorum xstimationem:danani implere<br />
cogatur.<br />
FO RI IVDICVM<br />
XVII. Antiqua. 4 Si in fructibus animalia<br />
pr,eventa quacumque aliquis<br />
detruncatione trrpaverit.<br />
Si labia 5 pecoribus , aut cxteris animalibus,<br />
caudam, aures ve1 elia membra qui in fructibüs<br />
suis comprehenderit , inciderit , aut turpaverit;<br />
illa qux deforrnavit obtineat; et domino pecorum<br />
alía sana et simia restituere non moretur.<br />
IV. TITVLVS DE DAMNIS ANIMALIVM,<br />
1. Si caballas ve/ animal alienum , aut de lizan3ine<br />
tollatur, aut extra voluntatem do-<br />
mini in aliquo fatigetur.<br />
II. Si pr,estitunz animal contra definitionenz et<br />
voluntatem domini fatigetur.<br />
III. Si caballi aut cuiUscumque animalis coma<br />
vel canela turpetur.<br />
IV. Si alienum animal testiculis desecetur.<br />
V. Si iuntenti partas excutiatur.<br />
VI. Si cuiuscumque animalis partas excatiatur.<br />
VII. Si qualiacumque animalia ab invicem evertantar.<br />
VIII. Si damno vcl injuria impellente , aut sine<br />
damno alienum animal occidatur.<br />
IX. Si bos alienas sine domini voluntate operibus<br />
subiugetur.<br />
X. Si qualiacumque animada trituris areee fatigentur.<br />
XI. Si pecas absque damno in clusuranzmittatur.<br />
XII. Si animal cuicumque faciat quodeunzque<br />
damnosum.<br />
XIII. Si qztodcumque animal quacumque percassione<br />
debilitetur vel occidatur.<br />
XIV. Si peras alienum , sciente aut ignorante<br />
domino , kregi alterius nzisceatur. •<br />
XV. Si animali quodcumque pavidum inligetur,<br />
per quod ruptum aut debilitetur, aut moriatur.<br />
XVI. Si vitiosum animal , quum apud demi-<br />
I. Antiqua. 8 Si cahallus vel animal<br />
alienum , aut de ligamine tollatur,<br />
aut extra<br />
.<br />
voluntatem domini<br />
quo , atigetur.<br />
Si quis caballum alienum ve1 aliud animal<br />
de pedica, sive r ° de ligamine tulerit sine conscientia<br />
domini sui , unum solidum el det. Et<br />
t Tofrd. sin autor ni nota.<br />
a Corup1iit. de frogibus.<br />
3 Compiut. occupara.<br />
got. sin autor ni nota.<br />
5 To/e.i.got . Si labia pecorum , vel 2111'0 qui in fructi-4<br />
bus &c.<br />
VEL DIVERSARVM RERVM.<br />
num est , cuiuscunzque dtatis hominem .occidisse<br />
videatur.<br />
XVII. Si animal vitiosum quis a se abizttat,<br />
vel non abiectum retineat.<br />
XVIII. Sute habendum culpe, si irritatum ani-•<br />
mal noceat irritantem.<br />
XIX. Si fuste aut iniuste concitatus canis quempiam<br />
debilitasse vel occidisse probatur.<br />
XX. De teme danznoso.<br />
XXI. De Lesione vestir.<br />
XXII. Si fr. audulenter quis ambulans in laquees<br />
firis preeparatos incidat.<br />
XXIII. Ft qui laqueos feris- ponit , et loca discernat<br />
in quibus ponat , et vicinos admo<br />
neat.<br />
XXIV. De damnis iter publicum concludentium.<br />
XXV. De servando spatio iuxta vias publicas:<br />
XXVI. Si de 'can pis vacantibus iter agentium<br />
animalia expellantur.<br />
XXVII. Ne iter agentibus pascua non conclusa<br />
6 vetentur.<br />
XXVIII. Vt qui in transitu fluminis culturam<br />
fatit , laboren sope circumdet.<br />
XXIX. De discretione concluaendorum ilumi-<br />
922071.<br />
XXX. De confringentibus molina , et conclusiones<br />
aquarum.<br />
XXXI. De • fúrantibus aguas ex decursibus 7<br />
alienis.<br />
si per hanc occassionem perierit, alium eiusdem<br />
meriti caballum vel animal domino restituat.<br />
Quod si eum alibí ambulare:coegerit, vel<br />
laborare fecerit , domino nesciente , alium xqualis<br />
meriti cum eo dare cogatur ; si temen aut<br />
ipsa aut altera die eum dominus suus invenerit,<br />
Quod si ' tenia die animal inventum non<br />
fuerit, ille , qui animal alienum przsumpserat,<br />
pro fiare teneatur.<br />
6 Complot. clausa.<br />
7 .Lind. discurúbiís.<br />
8 Legion. y Compíti t. s in autor ni nota.<br />
9 To frd. got. Si quis caballum vel bovem alienum &c.<br />
lo Legwn. val de pascoo.<br />
5
L I 13; r V I . I<br />
Flavius Recesviritus Rex<br />
Si po.,11:5tit:llin animal contra definitionni;<br />
et vliluntatent domini fatigetur.<br />
•<br />
Q uicumque contra voluntatem eius qui .prz-;<br />
stitit animal supra definitionem cursu , oneribus,<br />
vel itinete-Jatigaverit per decem det<br />
solidum unum.. Quod si minus quam decem mil-.<br />
lia fueririt; Xstimató itinere vel labore , xstimetur<br />
et compositio damni. Nam si debilitatus aut<br />
mortuus fuerit , debilem sibi habeat , et similem<br />
reddat. Pro mortuo yero vivum talem sine excusatione<br />
restituat.<br />
III. Antigua: 3 Si caballi aut cuiuscitnzque•<br />
animalis coma. vel cazt4<br />
turpetur.<br />
Si quis alieni caballi comam turpaverit , aut<br />
caudam curtaverit , eiusdem morid alium cum=<br />
eo sine dilatione domino restituat. Si veto alterum<br />
qualecumque animal curtaverit, per singula<br />
capita singulos trientes reddere compellatur.<br />
IV. Antigua. 4 Si alienum animal tes-.<br />
ticulis desecetur.<br />
Qui alienum animal , aut quemcumque quadrupedem<br />
, qui ad stadium fortasse servatur, invito<br />
domino vel nesciente castraverit vel<br />
vem aut qua; non castrantur castraverit 5 , domino<br />
in duplum cogatur exsolvere , cui propte•<br />
invidiam hoc videtur intulisse dispendium.<br />
V. Antigua. Si iumenti partus excutiatur.<br />
S i quis quocumque pacto partum equx prxgnantis<br />
excusserit , pulletrum anniculum illi , cuius<br />
fuerat 6 mox reformet.<br />
VI. Antigua. 7 Si cuiuscunzque . ad,<br />
Incas partus excutiatur.<br />
Si quis vaccam prxgnantem abortare fecerit<br />
alienam , talem aliara cum vitelo domino reformare<br />
cogatur , et illam , cui partum. excussit<br />
, ipse accipiat. Hxc et de aliis quadrupedibus<br />
forma servetur.<br />
r Card. aiiade : Antigua. Legion. y S. J. R. sin autor ni<br />
nota. •<br />
2 Legion, per decem milliaria.<br />
3 Compila. Jiu autor ni nota.<br />
4. Tafel got. sin autor ni nota.<br />
s Legion. y Conzplut. secaverit. Lind. vel qux non secantur<br />
castraverit.<br />
6 Compiut. cuius equa fuerit.<br />
7 Toled. zot, y Cornplut. Jiu autor ni nota.<br />
8 Card. Doled. got. y Compila. sín autor ni nota.<br />
9 Card. y Lind. conliserint vel occiderint.<br />
ao Toled. got. S. J. R. y Compita. sin autor ni nota.-<br />
TIT -111,1 HIV. XII<br />
VII.t:Ai?tigna : 3 Si.,kzialiacuntqUe ani-<br />
..<br />
mafia .ab.>invicem, evertantzir.<br />
Sí' cuiuslibet áut atmenta vel alia<br />
pecara- se invicenk forte , Conliserint 9 ;' dominus<br />
iumenti:-y vel aliorumánimalium , aliud eiusdem<br />
meriti.:eius . domino reddat , et illud debilitatum<br />
aut occissum sibi- obtineat..<br />
VIII.,.Antiqua-. 19 Si damno vel. iniurici<br />
aut' sine danzno alienum<br />
animal occidatur.<br />
Si .quis alienum animal occidisse aut vulnerasse<br />
convincitur , non danino qualicumque compulsus,<br />
áliud eiusdem. meriti domino reformare cogatur<br />
.; et si servus est, L. flagella publice suscipiar<br />
; ingenuus'vero V. solidos det. Nam si eumdem-<br />
damni commovit injuria , ut eum occideret<br />
aut debilitares, pretium pecudis aut animalis reddat<br />
occissi-vel debilitad, et nihil patiatur iniurix.<br />
IX. Antigua. II Si bos alienas sine domi-<br />
In¿voluntate operibus subiugetur.<br />
Si quis bovern alienum iunxerit sine conscientia<br />
domini eius ad aliquid carricandum, síve pro<br />
voluntate sua retinendum , eiusdem meriti cuna<br />
eo álium domino reddat.<br />
X.. Antigua. " Si qualiacumque<br />
malla in trituris arete fatigentur.<br />
Si quis caballum , aut aliud quodcumque alienum<br />
animal in areani miserit , per singula<br />
capita singulos solidos reddat. Et si per hanc<br />
occasionem animal mortuum fuerit , et solidum<br />
reddat , et eiusdem 14 meriti animal domino cogatur<br />
exsolvere 15.<br />
XL Antigua. 16 Si pecus absque dannzo<br />
in clusuram mittatur.<br />
absque aliquo damno in chisma pecus '1<br />
detinuerit alienum , si servus hoc nescio domino<br />
' 9 fecerit , tantummodo XL. ictus accipiat<br />
flagellorum. Si ingenuos fuerit , per duo 2° capita<br />
tremissem unum el , cuius pecus inclusum<br />
est , cogatur exsolvere. Quod si ex ipsis pecoribus<br />
aliquid debilitatum aut mortuum fuera,<br />
iuxta superiorem legem compositio fiat.<br />
I I Doled pat. S. f. R. y Complut. sin autor ni nota.<br />
2 Toled. got. S. .j. R. y Complut. sin autor ni nota.<br />
33 Legion. miserit sise conscientia domini sui.<br />
34 Toled. got. et eiusdem meriti Giban= vel aliud<br />
restituat domino eius.<br />
Lee ion. reformare.<br />
16 Toled. got. y Compila. sin autor ni nota.<br />
37 Toled. got. pecus alienant,<br />
III Lind. inclusum.<br />
z 9 Legion. domino ignorante. Lind. nesciente.<br />
ao Toled. got, per símzula capita.
I 9<br />
,Si.'animarcuiCuniyUe<br />
XII . Antigua.<br />
fadat quodcumque damnosum..<br />
Si cuinscumque quadrupesi.aliquid feceritfortasse<br />
damnosum , in domini potestate consistat,<br />
urrum quadrupedern noxium tradat , an ei qui<br />
damnam pertulit , vel aliquíd excepít adversi<br />
iuxta iudicis xstimationern componat<br />
.Faftl vD I CV M<br />
XIII. Antigua. 3 Si quodcunzque animal<br />
quacunzque percussione debiliteturve,l<br />
occidatur.<br />
Si quis alienum iumentum percusserit , ita ut<br />
debile diciatur, aut de ipsa fortasse percussione<br />
mortuum fuerit; ille qui percussit aliud eiusdem<br />
meriti domino reformare cogatur , et illud<br />
debile sux vindicet potestati. Quod si jumentum<br />
non habuerit, pretium iustx xstimationis 4<br />
domino iumenti restituat. Et sirnilis ordo , tara<br />
de caballo , guara de boye vel reliquis animalibus<br />
ab onmibus observetur.<br />
XIV. Antigua. $ Si pecus alienum,<br />
sciente aut ignorante domino , gregi<br />
alterius misceatur.<br />
Si cuiuslibet pecora cura alicuius animalibus<br />
se miscuerint , et hoc ipse perspexerit , et sic<br />
de ipsius grege abierint , ut nullam ex hoc conscientiam<br />
habeat ; dominus pecorum sacramenta<br />
ab eodem accipiat , quod non ipsius fraude vel<br />
culpa exinde abscesserint , et nec sibi ea prxsurnpsit<br />
, nec alicui tradidit , et nihil cogatur<br />
exsolvere. Quod si ad domum suam adduxerit,<br />
et iudicem non rnonuerit 6 vel in conventu publico<br />
infla octavam 7 diem non contestaverit,<br />
duplum satisfaciat.<br />
XV. 9 Si animal] quodcumque pavidum<br />
inligetur, per quod ruptum aut debilitetur,<br />
, aut moriatur 9.<br />
Si quis caput mortui pecoris , aut ossa vel aliquid<br />
unde animal terreatur, ad caudam 1° cabal-<br />
Toled. got. y Complot. sin autor ni noto:.<br />
2 Complut. damni compositio fiat.<br />
3 Card. Toled. got. S. „ f. R. y Cornplut. sin autor ní nota.<br />
4 Complot, y Lind. iuxta zstimationern.<br />
5 S. ,J. R. y Complut. sin autor ni nota.<br />
6 Complot. intimaverit.<br />
7 Toled. got. y Complot. octo dios.<br />
o Card. y Legion. Antigua. Toledo got. sin autor ni nota.<br />
9 Toled. got. cccidatur.<br />
ro Card. ad euindem animal crediderit alligandum , et<br />
per hoc ruptura probctur aut mortuum , aliad sanum<br />
animal domino &c.<br />
a o Complot, caballi<br />
12 Card. Quod oi animal.<br />
1 S T,fled,- got.R. y Complot. sin autor ni nota.<br />
14 Card . iuxta istarn legem.<br />
25 L egion. h.oneotum D. solidi componantur. De ingenuis<br />
Ii E. crediderit alligancum„ : ,et per .14 u cin 'ren-<br />
do ruptus probetur , aut Mor tuus ; Aliara sanara<br />
caballum domino reformare non moretur , quia<br />
legum statuta transcendit. Quod sl . caballos<br />
nihil debilitatis incurrerit , L. ictus ac-dpi,t<br />
gellorum. Si servus hoc fecerit , C. verberibus<br />
addicatur.<br />
XVI. Antigua. 23 Si vitiosum animal,<br />
quum apud dominum est , cuiuscumque<br />
atatis occidissc hominem videa,<br />
tur.<br />
Si quis bovem aut taurum , vel quemcumque<br />
quadrupedem noxium habuerit , aut vitiosum;<br />
eum antequam alicui noceat , non moretur occidere.<br />
Quod si de vicio quadrupédiS ex vid_<br />
norum contestatione cognoverit , et postea eum<br />
reservaverit , aut paverit , vel distulerit occidere<br />
, ac postea alicui mortem aut debilitationem,<br />
sive vulnus intulerit ; iuxta ra leges componere<br />
non moretur , sicut est de homicidis , id est,<br />
viris ac mulieribus , infantibus, servis -vel ancillis<br />
compositio constituía. Ita ut si iugulaverit<br />
aliquem ipse quadrupes 1 5 de ingenuis personis,<br />
D. solidi componantur. Pro libertis autem medietas<br />
huius compositionis , id est , CCL. solidi<br />
pro eo qui occissus est, in satisfactione dabuntur.<br />
Si autem servum alicuius occiderit , duos<br />
eiusdem meriti servus dominus eius qui occissus<br />
est, in satisfactione recipiet. Anuos habens ingenuis<br />
XX. , CCC. solidi componantur et<br />
ab hoc .usque ad eum qui anuos L. habuerit,<br />
unam compositionem iubernus stare. A L. annis<br />
usque ad illum qui hábet LXV. 58 , CC. solidi<br />
componantur. Qui veto super hoc habuerit , C.<br />
solidi componantur '9. Qui 2° XV. annos habuerit<br />
, CL. solidi componantur. Si infra XIV. "<br />
annos habuerit , CXL. solidi componantur. Si<br />
infra XIII. annos habuerit , CXXX. solidi dentar.<br />
Si infra XII. , CXX. solidi dentur. Si infra<br />
XI. , CX. Si infra X. , C. Si vero novem , aut<br />
octo , vel septem , LXL. solidi componantur.<br />
Et si sex , vol quinque , aut quatuor ánnorum<br />
fuerit , LXXX. solidi componantur 22 , certe<br />
trium vel duorum annorum fuerit solidi<br />
componantur 23 . Nam si unius anni fuerit, LX.<br />
personis in annis XX. , CCC. solidi componantur. Pro libertis<br />
huius compositionis medietas persolvatur: ct ab hoc<br />
usque ad eum &c. Complot. quadrupes de ingenuis in<br />
annis XX. , CCC. solidis componatur. Pro libertis &c.<br />
Toled. got. quadrupes in annis XXI. , CCC. solidis componatur<br />
, et ab hoc usque ad eum.<br />
16 Desde las palabras Annos habens hasta concluir la<br />
ley falta en Card.<br />
7 S. J. R. componantur. Pro libertis vero medietas<br />
compositionis persolvatur.<br />
18 Complot. LXXV.<br />
29 Legion. dentur.<br />
2o Complut. Si.<br />
Legion. si in (parto decimo anno fuerit. Compila. si<br />
in XIV. annis fuerit si in XIII. &c.<br />
2 2 Legion. solidos splvat.<br />
23 .Legion. y Lind. solidos det. Complot. solidos reddat.
LIB. VIII.<br />
solidi eomponantur. Et si filiara alicuius aut uxoretn<br />
iuglaverit , a XV. anuo usque ad XL.<br />
CCL. solidi componantur , et a XL. usque ad<br />
sexagesimum, CC. solidícomponantur. Quod si<br />
superior annorum numerus fuerit, C. solidi componantur.<br />
A quinto decimo yero auno , aut inferius<br />
, sicut et de pueris est constitutum 2 , medietatem<br />
compositionis eius secundum xtatem<br />
vel sexos, ordinem reddere compellatur 3.<br />
XVII. Antigua. 4. Si animal vitiosum<br />
fuis a se abiiciat , vel non abiectum<br />
retineat.<br />
-Si quis bovem aut aliud animal nocivum 5<br />
vel vitiosum habuerit , eum occidere , -vel a se<br />
proiicere non moretur ; ita ut vicinis omnibus<br />
notum faciat , quia eum a se proiecit. Quod si<br />
eurn`non occiderit aut proiecerit , sed servaverit<br />
, quidquid damni admiserit ille componat<br />
7 , qui eum apud se reservarse cognoscitur.<br />
XVIII. Antigua. 8 Sude habendum culpe<br />
, si irritatzim animal noceat irritantem.<br />
Si quis vitiosum boyera aut canem , vel aliud<br />
animal contra se in ira concitaverit , quidquid<br />
passus fuerit, culpa eius, qui hoc pertulit, oportet<br />
adscribi.<br />
XIX. Antigua. 9 Si inste aut iniuste<br />
concitatus canis quenzpiam debilitasse<br />
vel occidisse probetur.<br />
Si aliquem canis momorderit alicuius , et de<br />
morsu illius aliquis debilitatus probetur , aut<br />
mortuus, domino canis nihil calumnia moveatur:<br />
si tamen eundem canem, ut rnorderet , non<br />
irritasse cognoscitur. Quod si canem suum , ut<br />
furem aut quemcumque criminosum comprehenderet<br />
, irritavit, et ita momorderit fugientem;<br />
si de morsu illius fuerit debilitatus aut mortuus,<br />
nihil ex eo causationis exsistat. Nam si eum ad<br />
innocentem forsitan iniuriandum incitavit x °, tanquam<br />
si ipse vulnus intulerit , iuxta leges componere<br />
non moretur.<br />
Legion. CL.<br />
Lecion. y Complut. superius est comprehensum.<br />
3 Legion. S. J. R. y Complut. alinden «. Si yero servum<br />
alicuius occiderit, duos eiusdem meriti servos domino eius<br />
qui occissus est, in satisfictione restítuat. Las viales pala.<br />
bias están mas arriba en esta misma ley.<br />
4 Toled. got. S.J.R. y Complut. sin autor ni nota.<br />
s Complut. nocuum.<br />
6 S. f. R. admiserit , in duplum ille componat &c.<br />
7 Complot. componat in duplum.<br />
8<br />
got. S.J. R. y Complut. sin autor ni nota.<br />
9 Toled. got. S. J. R. y Complot . sin autor ni nota,<br />
TITVL. IV.<br />
x13<br />
XX. Antigua. II De cave damnoso.<br />
Si cuiuslibet canis damnosus fuerit , ut devastet<br />
vervices , vel alia pecora forte evertere cceperit<br />
, et deprehensus fuerit ; ipse dominus canis,<br />
ubi ex hoc fuerit commonitus 12 , eum ílli tradat<br />
cui damnum primitus constat fuisse inlatum,<br />
ut 1 3 eum occidat. Quod si eum occidere noluerit<br />
, vel illi tradere cui damnum p rimuni constar<br />
fuisse inlatum ; quidquid postmodurn canis<br />
damni admiserit , dominus canis duplam compositionem<br />
reddere non moretur.<br />
XXI. Flavius Cindasvintus Rex 1.<br />
De Lesione vestís.<br />
Si qUis qualibet occasione vestem absciderit, vel<br />
ruperit alienam , atque sordibus maculaverit , et<br />
talis macula in veste patuerit, ut extra foeditatem<br />
tolli minime possit ; pro facti crimine 1 5 obnoxius<br />
teneatur 16 , ita ut similem vestem integrara<br />
restituat. Quod si talem vestem non habuerit<br />
. , domino huius vestis pretium, quantum<br />
integra illa qua' rupta est , vel exscissa atque<br />
maculata est valere potuit , dare compellatur.<br />
Vestem yero , qua rupta vel maculata est , ille<br />
accipiat , qui hanc compositionem exsolverit. Si<br />
vero servus hoc fecerit, et dominus pro eo componere<br />
noluerit , servum pro qualitate crin-M-11s<br />
tradere non moretur.<br />
XXII. 17 Antigua. Si fraudulenter quis<br />
ambulans, in laqueosfe' ris preeparatos<br />
incidat.<br />
Si quis sudes in vinea posuerit , sive in campo<br />
propter feras et ibi aliquis dora furtum acere.<br />
tentat inciderit , eius oportet adscribi<br />
, qui vulnus excípit , quod in rem abertura<br />
fraudulenter ingressus est.<br />
XXIII. Antigua. Vt qui laqueos feris<br />
ponit , et loca discernat in quibus<br />
ponat , et vicinos admoneat.<br />
Si quis in terris suis ", vineis foveas fecerit, ut<br />
feras in eisdem foveis vel desertis comprehendat<br />
, aut laqueos vol arcus protenderit , seu balistas<br />
in locis secretis vel desertis , ubi vía nul-<br />
to Complut. incitaverit.<br />
II Card. y Complot. sin autor ni nota.<br />
I2 Complot. admonitus.<br />
x3 Legíon. aut.<br />
£ 4. Card. Antigua. Legion. y Toled. got. ¡lo autor ni no.<br />
ta. Lind. Fís. Rcds. Rex.<br />
15 Card. admissione.<br />
6 Complut. maneat.<br />
1 7 Complut. sin autor ni nota.<br />
18 Legran. Toled. got. S J. R. Complot. y Lind. suis fuveas<br />
• • . • in eisdem foveis comprchendat.
I 4<br />
consueverat frequentari , ncc<br />
la l estpecudt<br />
, qux possit esse accessus ; si alicuius<br />
ubi er hanc occassionem qux ad {eras ad.<br />
animal p<br />
p „ratur , extinguatur aut occidatur, , pecus quod<br />
perUt incautas venator exsolvat , quia quadrupes<br />
sibí ea cay ere 2 non potuit. Homines Yero<br />
proximos vel \ricinos venator antea commoneat:<br />
et si post commonitionem quisque m hxc incautus<br />
inruerit 3 , nihil 4 ex hoc calumnix venatori<br />
oportet opponi , quia se illi periculo, qui<br />
commonitionem audire neglexit, obiecit. Si quis<br />
vero de locis longinquioribus s veniens , qui non<br />
fucrat ante comrnonitus, ignoraras inciderit , et<br />
fucrit debilitatus aut mortuus; is qui feris insidias<br />
vel laqueas prxparavit, tertiam partem compositionis<br />
exsolvat, qua fuerat hactenus debilitatís<br />
hominibus vel occisis in legibus comprehensa.<br />
Quia in itinere hominibus hoc periculurn nescientibus<br />
apparare non debuit.<br />
XXIV. Antigua. 6 De damnis iter publicum<br />
concludentiunz.<br />
Si iter publicum clausuro sit, rumpenti sepem<br />
aut vallum , nulla calumnia moveatur. Ille vero<br />
qui viam clauserat qua: consueverat frequentari<br />
, si servus est, a indice perducatur ad sepem<br />
, et C. flagella suscipiat , et per districtionem<br />
iudicis priorem viam aperire cogatur,<br />
etiam si messis ibidem esse videatur. Si vero<br />
id fuerit a potcntiore commissum , exigantur el 7<br />
solidi XX. S Reliqux autem persona talia committentes<br />
, decenos solidos exsolvere •compellantur:<br />
ita ut omnis huius rei compositio fisci viribus<br />
inferatur.<br />
XXV. Antigua. 9 De servando spatio<br />
iuxta vias publicas.<br />
Viam per quam ad civitatem ' 0 , sive ad provincias<br />
nostras ire consuevimus , nullus prxcepti<br />
nostri temerator exsistat , ut eam excludat , sed<br />
in utrumque " mcdietas aripennis libera servetur,<br />
, ut iter agentibus adplicandi spatiurn non<br />
vetetur. Si quis autem huius legis przecepta transcenderit<br />
, si majar persona est , det solidas XV.<br />
Inferiores vero persona' octenos 1 2 salidos solvant<br />
fisco profuturos. Qui serte iuxta huiusmodi viam,<br />
messem, aut vinearn , vel pratum sive conclusum<br />
habere cognoscitur , sepe utrumque concludat;<br />
quod si propter paupertatis angustiara campurn<br />
sepibus non possit arnbire , fossatum protendere<br />
non moretur.<br />
Toled. got. animal possit esse lxssum per hanc &c.<br />
2 Legion. evitare.<br />
s Complot. inciderit.<br />
4 Totear. poi. venator nullam calumniam pertimescat.<br />
5 Legion. y Complot. longlnquis.<br />
6 Toled. got. S. .f. R. y Complot. fin autor ni nota.<br />
7 Compile • ab eo.<br />
8 Toled. got. LX.<br />
9 Toled. got. S. T. R. y CoMplut. rin autor ni nota.<br />
0 Toled. sot. civitates.<br />
FOR I IV DICVM<br />
XXVI . Antigua<br />
. 13 Si de campis vacantibus<br />
iter agentium aniinalia ex_<br />
pellantur.<br />
Si quis de apertorurn et vacantium camporum<br />
pascuis, licet eos quisque fossis prxcinxeri t-, ca<br />
ballos aut boyes , aut cxtera animalia generis<br />
cuiuscurnque iter agentium ad domuna suarn in_<br />
clusurus adduxerit , per duo capita 4 trcmissem<br />
cogaturexsolvere. Si vero ut non pascantur expulerit<br />
, per quatuor capita tremissem accipiat,<br />
qui excepít Quod si hxc et (lux superius<br />
dicta sunt, servus domino • nesciente commiserit<br />
, a convite civitatis vel indice C. flagellorutii<br />
ictibus verberetur , et dominus servi mallam<br />
calumniam aut detrimentum sustineat.<br />
XXVII. Antigua. rs<br />
tibus pascua non<br />
tentur.<br />
2v-e ¡ter agen_<br />
conclusa 16 ve-<br />
Iter agentibus in pascuis qua conclusa non sunt,<br />
deponere sarcinam , et iumenta vel boyes pascere<br />
non vetetur. Ita ut non uno loco plusguarra<br />
biduo , nisi hoc ab eo cuius pascua sunt<br />
obtinuerint , commorentur, , ncc arbores majares<br />
vel glandiferas , nisi prxstiterit silva dominus,<br />
a radice succidant. Ramos autem ad pascendos<br />
boyes non prohibeantur competenter incidere.<br />
XXVIII. =7 vt qui in transitu fluminis<br />
culturam faC. it , laboreen sepe<br />
circzondet.<br />
Qui in eo loco, ubi transitas fluminis est, culturam<br />
fecerit vel prxruptum ripx, aut ubi pecora<br />
transeunt potuerit excludcre , et fecerit<br />
fortasse culturas , sepem etiam facere non moretur.<br />
Quod si non fecerit , et aliquid damni fuerit<br />
per hanc r 8 negligentix sux inutilitatem perpessus<br />
, nihil compositionis ab aliquo accipiat,<br />
quia negligentiam illius ad alterius damnum redundare<br />
non convenir.<br />
XXIX. Antigua. 19 De discretione concludendorum<br />
untinum.<br />
Flumina maiora , id est , per qua isoces 2° aut<br />
alii pistes maritimi subriguntur , vel forsitan retia<br />
aut quxcumque commercia veniunt navium,<br />
nullus ad integrum contra multorum commune<br />
x.r Card. in utrisque lateribus.<br />
z Toled. got. setenos.<br />
3 Toled. got. s. J. R. y Complot. sin autor ni nota.<br />
14 Complut. pro duobus capitibus.<br />
Os Tejed. got. S. J. R.<br />
pi nota.<br />
16 Complut. clausa.<br />
17 Legion. y Lind. Anti gua. 'fin 44' tor<br />
18 Legion. per hanc negligentiam sive inutilitatem.<br />
190 2 dd eJs:<br />
nd. sin au tor ni nota.<br />
mesases:
LI B. VIII.<br />
commodum suca tantummodo utilitati consulturus<br />
excludat. Sed usque ad medium alveum , ubi<br />
inaximus fluminis ipsius concursus est , sepem<br />
ducere non vetetur, , ut alia medietas diversorum<br />
usibus libera relinquatur. Si quis contra<br />
hoc 'fecerit, exclusa ipsius a comite civitatis , vea<br />
a iudice -sine aliqua excusatione rumpatur : et<br />
si honestioris loa' persona est , X. solidos det<br />
illis quos impedire conatus est. Si yero inferior<br />
persona est , V. solidos det , et L. flagella<br />
suscipiat. Quod si ab utraque parte huius fluminis-<br />
dúo z manserint , non liceat ad integrum<br />
fumen excluíaere , ut dicat unusquisque eorum<br />
quod medietatem sux partis excluserit : sed alter,superius<br />
, alter inferius clausurara 2 facere<br />
ex medietate fluminis non prohibeatur. Si vero<br />
locus non fuerit nisi tantummodo in uno transitu,<br />
sic excludatur, , ut naves et retia per medium<br />
discurrere possint. Quod si comes civitatis , aut<br />
aliquis euiuscumque clausurara contra hanc ordinationem<br />
nostram evertere prxsumat X. solidos<br />
domino clausura dare debeat. Certe si<br />
minor persona hoc fecerit , V. solidos clausura<br />
domino cogatur exsolvere , et L. flagella a iudice<br />
, eius loci accipiat. Si servus hoc fecerit,<br />
C. verberibus subiacebít.<br />
XXX. Antigua. 3 De corfringentibus<br />
mólinct et conclusiones aquarztni.<br />
Si quis molina violenter fregerit , quod fregit<br />
TITVL. V.<br />
infra XX. 4 dies reparare cogatur , et insuper<br />
XX. s solidos compellatur exsolvere. Quod si infra<br />
statutum tempus non reparaverit , alios viginti<br />
6 solidos implere cogatur , et C. insuper<br />
flagella suscipiat. Eadem et de stagnis qux sunt<br />
circa 7 molina , et conclusionibus aquarum prxcipimus<br />
custodiri. Quod si servus talla prxsumpserit<br />
, et disrupta reparet , et C. verbera<br />
portet s.<br />
XXXI. Flavius Recesvintus Rex 9.<br />
De furantibus aguas ex decursibus<br />
alienis.<br />
Multarum terrarum situs qui indiget pluviis,<br />
foveri aquis studetur inriguis, cuius torra; ita experirnentum<br />
tenetur , ut si defecerit aquarum<br />
solitus usus , desperetur confisus ex fruge pro,<br />
ventus. Proinde ubi maiores aqux sunt , si quis<br />
furtive aut rnalitiose aquam ex decursibus subtraxerit<br />
alienis , per quatuor horarum spatium<br />
det solidum unum. Vbi autem minores sunt derivationes<br />
aquarum , per quatuor horas exsolvat<br />
tremissem unum. Aqua vero quantis horis alibi<br />
dilapsa convincitur , tantis ad inrigandum competenti<br />
tempore domino reformetur. Servus si<br />
sua sponte asta .prxsumpserit , pro maioribus<br />
aquis C. flagella suscipiat : pro minoribus yero<br />
L. verberum. r ° cessionibus sucumbat.<br />
V. TITVLVS DE PASCENDIS PORCIS, ET ANIMALIBVS<br />
De porcis inglandem prasurnptive aut placito<br />
missis.<br />
II. De porcis inter consortes ad glandem in com-<br />
?n'ami fructu susceptis.<br />
III:. Si porci ad glandem sub placito suscepti,<br />
ante datas..decinzas furto leventur.<br />
IV. De porcis.t.rrantibus in silva praventis.<br />
V. Si quorumcumque animalium grex in _pascua<br />
1. " De porcis " ilz glandem pnesunzptive<br />
aut placito nzissis.<br />
ui porcos in silva sua tempore glandis inve-<br />
Qtaca , primum custodi aliquid velut pigneris tol-<br />
1 Complut. duo doraii.<br />
2. Card. y Legion. clusuram , y así deslizas.<br />
3 Toied, got, s. J. R. Complut. y Lind. fin autor ni<br />
nota.<br />
4 Legion. Complut. y Liad. XXX.<br />
5 Toled. got. y Lind. XXX.<br />
6 Toled.:got. y Liad. XXX.<br />
7 Lesion.<br />
DENVNTIANDIS ERRANTIBVS.<br />
intraverit aliena.<br />
VI. Vt pro inventa animalibus erroneis publico<br />
denuntietur.<br />
VII. Vi errantia animaba occupata qui ii veneri<br />
t, diligenter habeat et conservet.<br />
VIII. Ne animalia errantia occupata aut tondeantur,<br />
aut caractere notentur,vel in alieno<br />
iure ducantur.<br />
lat indicium , et domino pastoris ve1 parentibus<br />
mandet ; ut , si convenerit , usque ad tempus<br />
decimarum porcos in silva stia permittat et<br />
pignus quod pastori tulerat , reformare procuret.-Quod<br />
si noluerit porcos illius iu silvam suam<br />
8 Complut. flagella suscipiat. Legion.<br />
9 Card. Fls. Clzds. Rex. Antigua. T'oled. got. y Complut.<br />
sin autor ni nota.<br />
-zo Complut. verbcrationes sustineat.<br />
Legion. y Card. Antigua.<br />
ra Card. De partís qui ín glande:» pravurnytive ante<br />
.271,71-:tu ln mirsi sunt,<br />
13 Complut: pascere permittat:
FORI<br />
116<br />
intromittere decirnandos , et ille eos alio. vice in<br />
it etiam si porci pauci fucrint,<br />
silva sua invener,<br />
unum exinde qui silvam suam defondit , occiplures<br />
porci fuerint, duos tollat,<br />
dar. Si antera<br />
occidere , et nuilam calumniam per-<br />
et prxsumat<br />
tímescat ; et níhilominus tertia vice eum cuius<br />
porcos invenit z admoneat , ut porcos suos in<br />
silvam suam' , si voluerit , introducat , et decimum<br />
iuxta consuetudinem solvat. Quod si nec<br />
IVDICVM<br />
dominus porcorurn non adfuerit, unum porcum<br />
prima vice prxsumar , et iudici qui fuerit in<br />
proximo constirutus nuntiet, apud se porcos qui<br />
vagabantur inclusos. Deinde si dominus porco_<br />
rum vol pecorurn non inveniatur, custodiat tarn-,<br />
quam suos , et pro glandibus decimamm<br />
cansequatur<br />
et suum dominus adfuerit , erce dem<br />
custodix , facta prxsentibus iudicibus ratione, de<br />
temporis spatio percipiat.<br />
tuno voluerit de dandis decimis definire , et ille<br />
eos tertia vice in silva sua qui interdixit 2 invenerit,<br />
decimum 3 ex omnibus pro iure suo prasurnat.<br />
Si vero aliquis sub pactione decimarum por-<br />
V. II Si quorunzczonque anirnaliurn grex<br />
in pascua intraverit alkna.<br />
cos in silvam 4 intromittit alienam , et usque ad<br />
brumas porci in silva alterius paverint , decimas<br />
sine ulla contradíctione persolvat. Nam si post<br />
bruma tempus porcos suos in silva, quam conduxerat,<br />
noluerit retinere, vicesimum caput, sicut<br />
est consuetudo , domino silva cogatur exsolvere.<br />
II. .1 De porcis inter consortes ad glandem<br />
in communifructu susceptis.<br />
Si in pascua grex alienus intraverit, seu ovium'<br />
sive vaccarum , hoc quod de porcis constituturn<br />
est , pracipimus custodiri. Consortes vero vel<br />
hospites nulli -calumnia subiaceant ; quia illis<br />
usum herbarum qua conclusa non fuerant constat<br />
esse communem. Qui vero sortem suara totam<br />
forte concluserit ° 3, et aliena pascua , 'absente<br />
domino, invadir, sine pascuario non prxsumat<br />
, nisi forsitan dominus pascua voluerit.<br />
Si inter consortes de glandibus fuerit arta contentio<br />
, pro eo quod unas ab alío plures habeat<br />
porcos tuno qui minus habuerit , liceat el secundum<br />
quod terram dividir , porcos ad glandem<br />
in portione sua suscipere, dummodo xqualis<br />
numerus ab utraque parte ponatur, , et postmodum<br />
decimas dividant , sicut et terras diviserunt.<br />
III. Antigua. 6 Si porci ad glandem<br />
sub placito suscepti , ante datas decimas<br />
furto leventur.<br />
S i quin ad glandem sub placito decimarum parcos<br />
in silvam intromittat alienam , et eos occulte<br />
priusquam decimentur amoverit ; Pro fure<br />
teneatur , et decimam adiecta furti compositione<br />
restituat. Si vero hoc servus , domino nesciente,<br />
commiserit C. ictus accipiat tlagellorum<br />
, et dominus nullum danumm aut detrimentum<br />
sustineat, sed reddat decimas quas de:bet.<br />
Si autem 7 hoc , domino iubente , corrnissum<br />
s est , ipse quí iussit furti compositionern<br />
cogatur exsolvere.<br />
IV. Antigua. 9 De porcis errantibus<br />
in silva prceventis.<br />
Q ui porcos errantes ín silva sua invenerit , aut<br />
contestara vicinis debet , aut claudere. Et si<br />
r Legion. y Compila-. invenerit.<br />
2 Legion. ) Zinc/. introduxit.<br />
8 Legion. Compila-. y L'ud. deciinarn,<br />
4 Legion. porcos in silvam suam intrornitta alienas.<br />
5 Legion. y Card. Antigua.<br />
6 Toled.got. J. R. y Complut. sin autor ni nota..<br />
Toled. got. Si servus pro iussione domini sui hoc feceras<br />
, pro fure teneatur dominus cías.<br />
8 Card. cornmiserit, dato deciino , ipse qui iussit &c.<br />
9<br />
ro Toled. got. S.J.R . y Complut. sin autor ni nota.<br />
Complut. testara.<br />
VI. Flavius gloriosus Recesvintus<br />
Rex 14.<br />
Vt pro inventis animalibus erroneis pu-<br />
Hice denuntietur.<br />
Caballos vel animalia errantia liceat occupare,<br />
ita ut qui invenerit denuntiet, aut episcopo °3,<br />
aut comiti , aut iudici , aut senioribus loci , aut<br />
etiam ín conventu publico vicinorum. Quod si<br />
non denuntiaverit , furis darnnurn habebit. Similis<br />
et de aliis rebus ordo 16 manebit.<br />
VIL Antigua. t7 V errantia animalia<br />
occupata qui invenerit diligenter<br />
kabeat et conservet.<br />
Qui errantia animalia et sine custode invenerit,<br />
ita I ' diligentes occupet , ut non evertat;<br />
sed sicut propria diligat atque custodiar. Quod si<br />
dominus qui perdidit caballum suum vel animal<br />
non eversum , sed dilectum et sanum ínvenerit,<br />
per singula capita maiora quaternas siliquas ille<br />
qui invenit accipiat , et quantum in substantia<br />
ipsius caballi vel animalis expendisse iuraverit,<br />
a domino caballi recipiat. Caterum si everterit,<br />
duplum animal domino cogatur exsolvere.<br />
I I Legion. y Card_ Antigua.<br />
12 Tened. got. S. J. R. y Compila. boom. Legion. seu<br />
bounasive vaccarurn , seu ovium.<br />
r 3 Card. concluserít aliena pascua absenta domino invadere<br />
sine pascuario &c.<br />
rq Legion. Antigua. Toled. got. J-R.Complut.y Linci.<br />
sin autor ni nota.<br />
5 Legión. y Complut. sacerdoti.<br />
16 Legion. forma.<br />
17 Toled, got. Complut.y Liád tít.& stutor ni neta.<br />
18 Complut. • ,<br />
tan].
•<br />
VIII. zre animalia errantia occupatct<br />
aut tondeantur, aut caractere notentur<br />
, vel I in alieno iure ducantur.<br />
Caballum captum errantem nullus tondere vel<br />
LIB. VIII. TITVL. VI.<br />
17<br />
vendere prxsumat. Caballís etiam aut bobos vel<br />
aliis quibuslibet pecoribus errantibus nulli liceat<br />
caracteres infigere. Quod si quis inventum animal<br />
vendere aut donare p rwsumpserit , secundum<br />
leges sicut fur teneatur. Qui vero totonderit<br />
, tres solidos compulsus exsolvat. Ita a erit<br />
etiam el , qui caracterem infixerit.<br />
VI. TITVLVS DE APIBVS, ET EARVM DAMNIS.<br />
De D in inventis • apibus apl. defendendis. II. Si damnum faciant apes. III. De furatis apibus.<br />
1. 3 De inventis apibus defendendis.<br />
Si quis apes in silva sua , aut in rupibus, vel<br />
in saxo , aut in arboribus , vel in qualicumque<br />
loco invendiit , faciat tres decurias 4 , qux vocantur<br />
characteres ; unde potius non per unum<br />
characterem fraus nascatur. Et si quis contra hoc<br />
fecerit, atque alienum 5 signatum 6 inruperit , duplum<br />
restituat illi cui fraus inlata est , et prxterca<br />
XX. 7 flagella suscipiat.<br />
II. 8 Si damnum ficiant apes.<br />
Si quis apiaria in civitate aut in villa 9 forsitan<br />
construxerit, et aliis damnum intulerit ; statim<br />
moneatur , ut ea in abditis locis transferre<br />
debeat : ne forsitan in eodem loco hominibus<br />
aut animalibus damnum inferant. Et qui hxc<br />
prxcepta aut testationem ° neglexerit, et damnum<br />
sufFocationis in quadrupedes intulerit; quod<br />
cyte<br />
LIBER IX.<br />
mortuum fuerit , duplum restituat : quod debilitatum<br />
I / est , ille obtineat , et simile domino<br />
reddat , et pro iudicis contestatione quam audire<br />
neglexit , V. solidos coactus exsolvat.<br />
III. Flavius Recesvintus Rex xz.<br />
De furatis apibus.<br />
Si quis ingenuus in apiario furti causa fuerit<br />
comprehensus , si nihil exinde abstulerit, propter<br />
hoc quod ibidem comprehensus est, III. solidos<br />
solvat , et L. flagella suscipiat. Ceterum<br />
si abstulerit, novecuplum cogatur exsolvere , et<br />
prxdictum 13 numerum flagellorum excipiat. Si<br />
servus yero ingrediens nihil abstulerit , C. verberibus<br />
addicatur. Quod si abstulerit , sexcuplum<br />
reddere compellatur , pro quo si dominus<br />
satisfacere noluerit, eum serviturum illi, qui<br />
damnum pertulit , tradat.<br />
De fugitivis , et refugientibus '4.<br />
I. TITVLVS DE FVGITIVIS ET OCCVLTATORIBVS T55<br />
I. Si ingenuus vel servus fugitivum celasse reperiantur.<br />
II. Si fugitivus vinctus quocumque ligamine absolvatur.<br />
a En el Toled. got. y Legion. faltan les palabras vel in<br />
alieno iure ducantur.<br />
a Toled. got. Similiter et qui characterem infixerit.<br />
3 Legion. y Card. Antigua.<br />
4 Toled. got. faciat tres characteres , undc potius &c.<br />
s Complut. alium signatura ruperit.<br />
6 Legion. signum.<br />
7 Complut.<br />
8 Legion. y Card. Antigua.<br />
9 Legion. y Compita-. silva.<br />
In Legion. y Compita. contestationern.<br />
II Compita. y Lind. quod Nrero. debilitan= , ille obtineat,<br />
&c. Card. quod vero debilitatum illc obtineat , et<br />
FVGAMQVE PRIEBENTIBVS.<br />
III. Infra quod tempus mancipium latens in-<br />
, ventum iudici debeat pnesentari<br />
IV. Si nesciens quis fugitivum susceperit ", et<br />
el hunianitatem dederit.<br />
simile domino reddat. Si in hominibus debilitationem, aut<br />
mortem vel damnum intulerit, iuxta leges componere non<br />
moretur, , tamquam si ípse hxc perpetrasset , et pro iudicís<br />
testatione quam audire &c.<br />
, la Toled. got. Noviter emendata. Compita. y Lind. sin<br />
autor ni nota.<br />
5 3 got. C. flagella suscípiat.<br />
1 4 Complut. De J.:Tient/bus.<br />
s Complut. OCCVLTATORIBVS FVGITIVO-<br />
RVM.<br />
16 Legion. Card. Toled. got. S. J. R. Compita. y Lind.<br />
susceperit, humanitate concessa , y así en la ley.
FORI IVDICVM<br />
8<br />
V. si onclpium quis persuadeat , ut<br />
allenum ob<br />
isútt , 1,e1 lzumanitatem impendat.<br />
knotus horno susceptus multis dichus<br />
vi . si<br />
aplul alium comnzoretur.<br />
yu, S1 servus fug ítivum scicos ostenderit viam<br />
fugiendi.<br />
'VIII. De susceptione fugitivorum , si dominas<br />
vel servus suscipiat alterius fugitivum.<br />
IX. Vt ad cajas doman fugitivas XIII. Si fugitivas in domo cuiuscumque fuerit<br />
inventus.<br />
XIV. De mercede das , qui prrhendiderit fu-<br />
XV.gSli.":cerlini vz;sfugiens se esse mentiatur ingenjufni.<br />
XVI. Si servia fugiens dicat se esse in,genu tm, g,<br />
ob hoc mulleris ingenua connubia sortiatur.<br />
XVII. De his qua servus fugiens adquisisse<br />
.venerit z,<br />
detur.<br />
cirds et loci prioribus contestetur.<br />
XVIII. De hz:s qui pr,eventos ser:oos dominis<br />
X.<br />
Vt bis venditus servus per fugan; rediens reformare conteniroint.<br />
XIX. Si ingenuas vel servus latrones celandos<br />
in likertate permancat.<br />
XI. Vt discutiatur mancipium fugitivum ,<br />
susceperint.<br />
propter lacrum fuerit ad domum suscipien- XX. Tz't iudex cum omnibus rebus , cum quibus<br />
fugitivum invenerit , domino advenienti<br />
tis immissurn.<br />
XII. Si ingenuum se esse mentiens servus sub sentet.<br />
mercedis conditione apud alium commo-<br />
XIX. De mancipiis fugitivis , et de susceptione<br />
fusitivoruni.<br />
retar.<br />
L s Si ingenuus vel servus fugitivum<br />
celasse reperiantur.<br />
Si quis ingenuus servum fugitivum celatum habuerit,<br />
alium paris meriti cum eodem servo domino<br />
dare cogatur. Si vero servus sine conscientia<br />
domini sui fugitivum celaverit , serví ambo<br />
publice centena flagella suscipiant: dominio yero<br />
serví nihil damni sustineat.<br />
II. 4 Si fugitivos vinctus quocumque<br />
ligamine absolvatur.<br />
Si quis servum alienum in fuga lapsum, ferro<br />
vincturn , aut in quocumque ligamento 5 constitutum<br />
absolverit , pro prxsumptione sus qui<br />
hoc fecerit, den domino serví solidos X. Si vero<br />
non habuerit unde componat , a iudice C. flagella<br />
suscipiat , et servum requirere 6 ac domino<br />
restituere non moretur. Quod si eum non<br />
potuerit invenire , ata servum xqualis meriti<br />
domino reddere compellatur, aut si non habuerit<br />
unde componat , ipse subiaceat servituti, illi<br />
cuius servum laxaverit 7 addicendus. Quod si<br />
hoc servus fecerit sine domini voluntate, coram<br />
indice C. flagella suscipiat. Et si vinctus 8 invenid<br />
non potuerit , servus qui solvit tradatnr<br />
in servitium domino vinculati. Quandocumque<br />
autem qui vinctus fuit inventus extiterit , domino<br />
reformetur, , et datus pro eo servus ad proprium<br />
dominum revertatur. Si autem conscio<br />
domino id fecerit , ipse dominus componat , sicut<br />
est de ingenuis superius constitutum.<br />
Legion. y Lind. advenerit , y así et la ley. Complut',<br />
pervenerit.<br />
2 Legion. inzenuuln , riiulieri se coniuns.4t ingenua'.<br />
Legion. y Cara'. Antigua.<br />
4 Lelion • y Card. Antigua.<br />
S Toled. got. S. J. R. Legion. Complot.> L; d.<br />
6 Complut. acquirere.<br />
7 Complut, telnaVtret.<br />
III. 9 lifra quod tempus mancipium<br />
lateas inventum iudici dekeat prwsentari.<br />
Si cuiuslibet servus ad aliquem laten advenerit<br />
; statim eum prxsentare iudici non differat.<br />
Quod si eum non praesentaverit , et usque<br />
ád octavam noctem apud eum MoratUs fuerit,<br />
out si ad longinquiora loca transierit , duos<br />
eiusdem meriti servos domino cogatur exsolvere.<br />
Nam si apud eum mancipium, quod susceperat<br />
, subcelatum invenitur , alterum cum eo<br />
dare domino non moretur : quia infra 11 diem<br />
legibus constitutum noluit contestan.<br />
IV. 12 nesciens quis fugitivum susceperit<br />
, et humanitatem dederit.<br />
S i quis nesciens fugitivum susceperit , et el humanitatení<br />
déderit, et non- amplius ibídem fuerit<br />
immoratus quam una die vel nocte , domino<br />
qunrenti fugitivum suum prxbeat sacramentum,<br />
se nescisse quod fugerit.; aut si certe jotuerit<br />
adprobare quod fugitivum non celaverit , ab<br />
omni calumnia líber abscedat. Si vero ibi biduo<br />
aut triduo aut quatriduo pro reparandís sainptibus<br />
vél cuiuscumque occasionis . causa prxteriens<br />
moras adferre voluerit , conventus a domino.<br />
ubi postea manserit , va a quo fugitivus<br />
humanitatem acceperit , cogatur ostendere ; et<br />
infra sex menses , aut inveniat fugitivum , aut<br />
eos apud quos postea 13 fuerit , ostendat. Quod<br />
si non potuerit invenire , dascientiarn suain ex<br />
hoc sacramento purgare. debebit , et apud quem<br />
8 Complot. vinctum invenire.<br />
9 Legion. y Cara'. Antigua.<br />
z o Lrgion. octavam diem noctem. Complut. octavam<br />
diem.<br />
a z Complut. intra. -<br />
zz Leswn. Card. y CoinplutAiltiqua.<br />
13 Complut. postes c.modtatul fuerit.
LIB. IX.<br />
novissime venit ; aut reprxsentet qui fugit,<br />
aut paris meriti servum domino reddat. Et si<br />
servus postea fuerit inventus , illum quem pro<br />
eodem dederat recipiat , et ab omni calumnia<br />
SeCaUS 2 abscedat.<br />
Y. a Si alienunz mancipium quis persuadeat<br />
ut fitgiat , Del humanitatem<br />
impendat.<br />
Si 'quis alienum mancipium persuaserit ut fugeret<br />
, aut el , quum sciret fugitivum , humanitatem<br />
dederit , aut forte detonderit 4 fugientem,<br />
si fugitivum potuerit invenire , duos cum eodem<br />
paris meriti servos domino reformare cogatur.<br />
Si autem inventus non fuerit fugitivus,<br />
tres servos eiusdem meriti domino compellatur<br />
exsolvere. Eadem 5 quoque et de ancillis przcipimus<br />
custodori.<br />
VI. 6 Si ignotus homo susceptus multis<br />
diebus apud alium commoretur.<br />
Si apud quemcumque quinque vel septem dies<br />
homo ignotus , aut latens moretur; ille qui eum<br />
hospitio suscepit , vel humanitatem dedit , ante<br />
diem testetur octavum iúdici vel vicario proximge<br />
civitatis , aut territorii , ut secundum legem de<br />
susceptione fugitivorum, quam nuper edídimus,<br />
.idem ipse qui fugit , ut illius qui in loco majar<br />
est interrogatione discussus , quis sit aut propter<br />
quod venit, possit agnosci. Sicque omnis constitutio<br />
prxdictae legis, de susceptione scilicet fugitivorum<br />
, qua; noviter a nostra gloria condita<br />
esse dinoscitur , in omnibus impleatur. In limitibus<br />
przterea provinciarum maior sollicitudo<br />
prxstetur , ita ut ipsa aut altera die eius publicetur<br />
adventus. Quod si infra octo dies non<br />
contestatus fuerit qui suscepit g , et mancipium<br />
in domo sua morara 9 fecerit , alium talem cum<br />
eo domino restituat , quia noluit contestara. Si<br />
vero in fuga celatus evaserit , hospes requirat<br />
fugitivum : quem si non potuerit invenire, duo<br />
xqualis meriti mancipia domino cogatur exsolvere.<br />
VII. 1° Si servus fugitivum sciens ostenderit<br />
viam fugiendi.<br />
Si servus alterius fugitivum sciens víam osten-<br />
I Complut. prxsentet.<br />
Complut. liben<br />
3 Legion. Antigua.<br />
4 Complut. totonderit.<br />
5 Toled. got. Eadem lex, et de ancillis custodiatur.<br />
6 Legion. Legi<br />
y Complut. Antigua.<br />
7 Lind. quinque aut sex.<br />
8 Legion. Toled. got. Card. y Lind. suscepit , et onmetn<br />
constitutionem prxmemoratz legis implere neglexerit , et<br />
mancipium . &c.<br />
9 Legion. y Lind. amplios moram.<br />
0 Legion. Card. y Lind. Antigua.<br />
11 Compila. CC.<br />
TITVL. L<br />
rig<br />
derit si fuerit fugitivus inventus , sive etiam<br />
non potuerit inveniri ; servus qui iter monstravit<br />
, tantummodo C. II flagellorum ictibus verberetur<br />
, et 'domino eius nulla calumnia moveatur.<br />
VIII. " Flavius Ervigius Rex ".<br />
De susceptione fugitivorum , si donzinzts<br />
Del servus suscipiat alterius fitgitivunz<br />
'4.<br />
Ad cuius domum transiens advenerit fugitivus,<br />
si accepta ex incognito eleemosyna confestim alibi<br />
transierit is , calumnia illi qui quasi peregrinum<br />
ad horam hospitemsuscepit ' 6 , moveri omnino<br />
non poterit: quum se,buiusmodi susceptor sacramentis<br />
purgaverit , quia incognitum habuerit<br />
eum, cuí prxtereunti eleemosynam dedit. Quod<br />
si duobus vel tribus diebus fugitivus apud alterum<br />
quolibet modo permanserit , statim ille qui<br />
eum suscepit, secundum quod snperiori lege prxcipitur,<br />
ante diem octavum prioribus -loct illius,<br />
iudici, villico atque prxposito coram idoneo teste<br />
1 7, eum quem suscepit prxsentare procuret.<br />
Sicque interrogetur , et strenue perquiratur a<br />
iudice , aut cuius sit servus , aut guando a dominis<br />
suis fugerit, ve1 guando aut ubi ille qui<br />
eum prxsentat susceperit. Sicque tota in unum<br />
collecta atque conscripto. , iudex vel alii qui adfuerint<br />
manu sua hoc quod perquisitum fuerit<br />
ve1 inventum subscribere debeant. Ita ut cc<br />
fugitivum, et hoc ipsuni quod scniptis de eodein<br />
adligatum -est , ille qui eum prxsentavit , in potestate<br />
sua recipiat, qualiter eum infra dies acto<br />
suis dominis reddat. Quod si dominus fugitivi<br />
longe fortasse sit positus , XX. per dies singalos<br />
millibus computatis , spatio ille qui fugitivum<br />
suscepit sibi concesso in pnefinito die , ubi<br />
dominum fugitivi reperiat, fugitivum ipsum domino<br />
suo , aut per se, aut per quem voluerit,<br />
servitururn restituat, et commodum suum quantuna<br />
lege altera constar , id est , per XXX."<br />
. míllia 19 tremissem 2° unum a domino fugitivi ac-<br />
. cipiat. Quod si eidem qui fugitivum suscepit,<br />
gravosum fortasse exstiterit propter terrarum<br />
longinquitatem , fugitivum suo domino prxsenta,<br />
re , salrim vel ubi vicinas possessiones domini<br />
fugitivi agnoverit , actori vel procuratori fugi.<br />
tivum coram legitimo teste 2 I prxsentet , et ac-<br />
I 2 Esta ley VIII. es la XXI. en el Legion. S. J. R. y<br />
Complut.<br />
13 Legion. Antigua. Toled. got. Fls. Vamba.<br />
14 Compita. añade data et confirmata lex civitate.<br />
Cordnba.<br />
15 Legion. Complut. y Liad. pertransíerit.<br />
i6 Legion. hospitio susceperat.<br />
1 7 Les-ion. y Compila. idoncis testibus.<br />
18 Toled. got. XX:<br />
19 Legion. pro XXX.<br />
2 0 Complut. solidum.<br />
21 Legion. y Complut. legitímis testibus,
I20<br />
cepta superiorís co<br />
nlmodi<br />
summa securus ipse<br />
abscedat. Iam vero si fu-<br />
qui q u prxsentaverit , •et a iudice pergitivumjpsLcci<br />
iu licl u<br />
prxsentat u r , cuus i servus sít<br />
qui sitais<br />
llo<br />
modo dixe rit , apud iu dicem ipse qui eum<br />
prxsenraverat eundem fugitivurn relinquat. Iu-<br />
vero sub ardua custodia eundem qui sibi<br />
de:s<br />
est prxsentatus , infra tempus et iuxta modum<br />
superius , constitutum, regis obtutibus prxsentare<br />
non ditferat : ut principali potestate manifeste<br />
quxsitus, ubi cunctorum constat adesse conventum<br />
, cognitio fugitivi per plurimos habeatur.<br />
His igitur omnibus necesaria sanctione prxmissis<br />
, quicurnque deinceps fugitivum cognitum<br />
vel incognitum , non sub isto qui prxmissus est<br />
ordíne , aut iudici prxsentaverit , aut suo domino<br />
non reddiderit ; domino fugitivi , et ipsum<br />
qui fugerat , et alium cum eo in satisfactione<br />
servíturum restituat. Quod si fugitivus perierit,<br />
daos sirniles servos a susceptore dominus fugitívi<br />
recipiat. Hoc quoque et iudex bruno mulctabitur,<br />
, si ordinem implere distulerit superius<br />
constitutum. Si vero servus sine volitntate domini<br />
sui fugitivum alterius susceperit , extensus coram<br />
índice C. flagella suscipiat , et fugitivum petenti<br />
domino mox reformes. Quod si idem qui a servo<br />
susceptus est fugitivus minime repertus exstiterit,<br />
alium similein servum pro eo dominus servi susceptoris<br />
reddere compellendus est. Certe si dominus<br />
pro servo componere noluerit , servum<br />
ipsum tradere non recuset.<br />
1X. 2 "Ft ad canos donzum fugitivus<br />
v,'nerit , vicinis et loci prioribus contestetur.<br />
Ad cuius domum fugerit fugitivus , prioribus<br />
loci illius villicis atque prxpositis quibuscumque<br />
testetur. Et si eum in domo sua retinere<br />
voluerit , babear potestatem. Quem quum dominus<br />
eius supervenerit, recipiat , et nullam calumnian'<br />
qui suscepit, incurras 3 . Quod si se fugitivus<br />
ad alía loca forte contulerit , sacramentutti<br />
, prxsentibus illis quibus testatus est, prxbere<br />
debebit, se ut fugeret non suasisse vel prxcepisse<br />
, et ubi lateat non scire , et post hxc<br />
Aullara calumniam patiatur.<br />
X. 4 Trt bis venditus servus per fugam<br />
rediens in libertate permaneat.<br />
Si quin proprimn servum extra provincias nostras<br />
_ad alias regiones venditione transtulerit , ac postrnodum<br />
reversos servus fuerit, et dominus cura<br />
iterarim vendiderit , cogatur a indice ut eum ab<br />
emptore recipiat , et receptum deinceps servum<br />
nullo modo inquietes, sed liber permaneat. Ipse<br />
En los códices de Card. y Toled. got. falta esta ler .1X.<br />
Y en S. J. R. Le7,19n. Coy:Fiar. y Lind. es la VIII. -<br />
2 Ley-ion. Antigua.<br />
Lesion. pertimeseat.<br />
4 Lcsi.. .9, Card. Antigua.<br />
FORI IVDICVM<br />
vero qui eum peregrinis locis ad patriam remeantem<br />
notanda nerum cupiditate distraxerat,<br />
alium servum paris meriti priori reddat emptori<br />
: nihilominus et illi qui P ostea comparavit<br />
pretium redditurus. Et timen servum es pere_<br />
grinatione reversum, nec vendere prior dominus,<br />
.nec servido suo adplicare prxsurnat , sed pe_<br />
renniter idem servus in libertate persistat.<br />
XI. Antigua. s Vt discutiatur mancipium<br />
fugitivum, ne propter lucrunz<br />
jiterit ad donzinum suscipientis<br />
missum.<br />
Mancipium fugitivum discutiatur , ut nomen<br />
domini sui exprimat , et diligentius , presente<br />
iudice, requiratur, ne forte propter lucrum capiendum<br />
ad domum fuerit suscipientis<br />
sum. Et si ita esse constiterit , dominus tanta<br />
fraudis inventos illi , quem in crimine occultati<br />
servi implicare conatos est, damnum quod occultatoribus<br />
impositum est , ipse persolvat.<br />
est eniin , ut tam nocentium insidiarum reatus in<br />
suum recurrat auctorem.<br />
XII. 6 Antigua. Si ingenuum se esse<br />
mentiens servus, sub mercedis conditione<br />
apud alium commoretur.<br />
Si servus fugiens ingenuum se esse dicat , et<br />
unde sit ignoretur, , sicque apud quemlibet fuerit<br />
immoratus sub certa conditione mercedis, seeundurn<br />
superiorem legem iudici antea prxsentetur<br />
et discutiatur. Et si mercenarium eum, non<br />
fugitivum investigado iudicis perquirentis invenerit,<br />
in postmodum si inveniatur a domino, non<br />
potcst tanquam reus teneri , qui nesciens fugitivum<br />
mercenarii loco susceperit. Dominus vero<br />
fugitivi rnercedem , qua placita fuerat, consequatur.<br />
Quod si servus a domino de fuga reductus<br />
iterurn fugerit , et eum iteratim fugientem<br />
susceperit , qui rnercenarium eum ante susceperat<br />
, continuo aut iudici tradat, aut domino<br />
remittere non moretur. Cxterum si hoc non fecerit,<br />
damnum occultatoris excipiat.<br />
7 XIII. 8 Si fugitivus in domo aliZ1S-<br />
Clan que fu' erit inventos.<br />
Si fugitivus in domo potentis vel cuiuslibet fuerit<br />
inventos, qui liberum se esse dicat, aut fortasse<br />
non dicat , repetenti sine dilatione reddatur.<br />
Ille vero qui recepit, se indicio caveat adfuturum<br />
, nullis ante iudicium tormenti s eum<br />
tracliturum , donec aut iste suam vindicet liber-<br />
nled. zot. J. R. Complot. y.lind sin autor ni nota.<br />
6 Toled.got. Antigua noviter ernendata. Complut. S J. X.<br />
y Lind. sin autor ni nota.<br />
7 No hay en el Lezion, tsta ley.<br />
8 l'oled. sot. Antigua.<br />
./
LIB. IX.<br />
tatem , aut certe ille adprobet servum qui repetit.<br />
Quod si petitor ista cayere noluerit , fugitivus<br />
ille sub illius apud quem inventus est<br />
fideiussione tamdiu consistat quamdiu cognosci<br />
possit , quid de eodem rationabiliter iudex absque<br />
retardatione definiat.<br />
XIV. Flavius Recesvintus Rex 2.<br />
De mercede eius qui prehendiderit fugitivum.<br />
Si quis fugitivum comprehenderit , per XXX.<br />
millia 3 vel infra tremissem accipiat ; per centum<br />
yero millia unum solidum pro 4 beneficio<br />
consequatur; sicque dum creverit numerus millium<br />
, crescat et numerus solidorum : ita ut qui<br />
invenerit fugitivum , cum rebus omnibus , quas<br />
cum eo invenerit , prxsentare suo domino non<br />
moretur. Quod si fugitivus ab eo , a quo fuerat<br />
captus , fugerit , dominus servi ab eodem sa-<br />
.cramentum accipiat , quod non ipsius fraude vel<br />
.studio fugitivus evaserit , et nullam postea calumniam<br />
pe,rtimescat. Et si post datum sacramentum<br />
aliquid a fugitivo convincitur accepisse<br />
mercedis, aut eius fraude doceatur admissum , ut<br />
fugitivus ad longinquiora 5 pertenderit : si fugitivus<br />
fuerit inventus , paris meriti alium servum<br />
domino reformare cogatur : sin autem inventus<br />
non fuerit , duos eiusdem meriti servos .domino<br />
eius exsolvere compellatur.<br />
XV. 6 Si servus fugiens se esse mentiatur<br />
ingenuum.<br />
Si servus in fuga positus ad ignotos advenerit,<br />
et sibi mulierem ingenuam in coniugio copulaverit,<br />
eo quod dicat se ingenuum esse , et hoc<br />
mulier vel eius parentes aut propinqui ita factum<br />
convicerint , aut certe iudex talen proba-<br />
.tionem a parte mulieris inspexerit; dum dominus<br />
servi 7 hanc veritatem agnoverit , nihil lpsi<br />
.mulieri damni aut calumnia; moveatur , sed sit<br />
libera , et filii qui ex eis sunt procreati con-<br />
,ditionem matris 8 sequantur. A servo yero, si voherit<br />
, non separetur , si tatuen hoc et dominus<br />
servi voluerit.<br />
3 ToIrd. got. quem reperit.<br />
t Legion. Card. y Toled. got. Antigua. Complut. y Lind.<br />
J. in autor ni nota.<br />
3 Complut. milliaria.<br />
4 Complut. aceipiat pro beneficio suo.<br />
s<br />
longuiqua pertenderet.<br />
6 Legion. y Card. Antigua. Complut. sin autor ni nota.<br />
7 Complot. servi advenerit , et hanc ver i tatein copo_<br />
verit.<br />
8 Toled. got. S. J. R. y Complot. patris.<br />
TITVL. I.<br />
z 2 ]<br />
XVI Flavius Cindasvintus Rex 9.<br />
Si " servus fugiens dicat se esse ingenum<br />
et ob hoc mulieris ingenwe<br />
connubio sortiatur.<br />
Q uia szpe , dum servi dominos suos fugiunt,<br />
mentientes se esse ingenuos , mulieribus ingenuis<br />
contra legum decreta in coniugio copulantur ; ideo<br />
huius legas valitura promulgatione decernimus, ut<br />
si quis servus in fuga positus , vel quibuscumque<br />
modis de iure dornini sui evagans ad quemlibet<br />
pervenerit , utrum ingenuum se esse dicat , an<br />
fortasse non dicat , et sub hac occasione ingenua<br />
mulieris adpetierit copulara : quidquid de<br />
tam inhonesta coniunctione fuerit procreatum,<br />
conditionem patris proculdubio sequatur, ut dum<br />
dominus eius advenerit , non solum eundem fugitivum<br />
, sed et filios exinde progenitos omneque<br />
eorum peculium suo debeat vindicare dominio.<br />
Similis quoque et de ancillis ordo servandus<br />
est , qua fugientes dominos suos , viris<br />
se ingenuis copulare przsumpserint.<br />
XVII. Flavius Cindasvintus Rex ".<br />
De his , que servus fit giens adquisisse<br />
videatur.<br />
Si servus in fuga positus aliquid, dum in ea<br />
fuga est , de artificio suo vel quocumque justo<br />
laboré adquisierit, dominus eius dum pervenerit<br />
, sibi vmdicet'omnia. Cxterum si cum rebus<br />
furatis 1 2 eum dominus suus repererit , nihil<br />
sibi exinde defendere poterit ; sed ei qui<br />
perdidit , reddere non tardabit. Si vero dam-<br />
.num aut quodcumque crimen idem fugitivus admisisse<br />
convincitur , ille componat qui ei latebras<br />
przbuisse cognoscitur.<br />
XVIII. Flavius Cintasvintus Rex '.<br />
De his qui perventos servos dominis reformare<br />
contemnunt.<br />
'DMA . plerique controversiis vacare nituntur, legum<br />
.quasdam sementias inique pervertunt : et<br />
pro eo quod antigua lege decretum est , ut dum<br />
fugitivi dominus supervenerit, eum recipiat, dif-<br />
.ferúnt eius homini reddere fugitivum ; ut sub<br />
hac, fortasse occasione , dum dilatio prxtenditur,<br />
- 9 Noviter emendata. Fls. gls. Ervigius Rex.. Legion..<br />
Antigua. Toled. zot. sin autor ni nota. S. .T<br />
Flavius gls. Ervigius Rex.<br />
lo Complut. De niancipiis fugitivis qui se dicunt cese<br />
ingenuos , et mulierum ingenuarum connubio sortiuntur.<br />
ud. rolendti. A gu goat. Is. cn ntiqua. . Legion. Nova. S.J.R. R.<br />
z<br />
.;Cardi Ad. llex<br />
Legion. y Complot. furtivis.<br />
S. J. R. sin autor ni nota.<br />
33 Legion. Antigua.
F ORI IV D I CVM<br />
I 22<br />
sibi eum ex prolixitate temporis vindicent ser–<br />
. ,serrin, quia sit omnino superfituun,<br />
v itusurn: in a.<br />
'lis interdum servi persona , dominum<br />
et pro vi<br />
ducentis ant trecentis millibus vel amplios 1atig„ri<br />
ralas obiectio callide magis quam veraciwr<br />
videatur opponi. Proinde constituentes decernimos<br />
, ut quicumque domino seu per se,<br />
sive per hominem suum requirenti fugitivum<br />
suum, et agnoscenti reddere distulerit , vel comprehensum<br />
excusserit , quatuor eiusdem meriti<br />
servos , et cundan fugitivum domino reddere<br />
compellatur : aut si idem fugitivus perierit , quinque<br />
proculdubio servos siiniles exsolvere T non<br />
moretur ; unum ex his ille qui composuit , postmodum<br />
recepturus , si vel ab ipso vel a domino<br />
suo fugitivus inventus , in servitium proprii<br />
domini fuerit restitutus. Ita ut si talia nesciente<br />
domino servus admiserít , si voluerit dominus<br />
, duos eiusdem meriti servos pro eo servi<br />
domino det : si autem noluerit , servus tradatur<br />
fugitivi domino perenniter serviturus : et talas<br />
criara de ancillis ordo servetur.<br />
XIX. Antigua. 2 Si ingenuus vel servus<br />
latrones celandos susceperit.<br />
Si quis ingenuos vel servus sciens latrones celandos<br />
susceperit , prxsentet quos celavit , et<br />
CC. ictus accipiat flagellorum. Quod si non prxsentaverit<br />
absconsos , poenani quam illi -merebantur,<br />
, incurrat.<br />
XX. a -Ft iudex cum omnibus rebus, eum<br />
quibus fugitivum invenerit , domino<br />
adveniente prxsentet.<br />
Id quod inclex apud reum ve1 fugitivum invenerit<br />
, absente eo qui reum aut fugitivum persequitur,<br />
, comiti civitatis ostendat , et sic apud<br />
se retineat, el qui perdidit quum adfuerit redditurus.<br />
XXI. 4 Egicá Rex.<br />
. . .<br />
De manciplis fuguivis , et de susceptione<br />
fitgitivorum.<br />
P riscarum quidern legurri sanctionibus mand'este<br />
depromitur quibus modis, quibusque s perquisitionum<br />
titulis fugitivorum latebrosa vagatio reprimatur.<br />
Sed dum iudicum diversis occasionibus,<br />
vel susceptorum fraude eorum fuga occulitur,<br />
verum est quod et ipsarum legum ordo<br />
adimpletur , et increscente vitio potior latitantibus<br />
aditus propagatur ; itá ut non sit.penitus -civiras,<br />
castellum , vicus, aut villa , vel diverso-<br />
1 Complot. tradere.<br />
2 T oled.got. y S. .] R. sin autor ni nota.<br />
3 Legion. y Card. Antigua. S. J. R. R.<br />
4 Esta ley XXI. se halla en los códices Le gion:<br />
g". S.I. R. y Complot. de donde se ha tor nado.<br />
5 Legion, quibus per secutionibus, quíbus titulis.<br />
rium in quibus mancipia latere minime dignoscantur.<br />
Vnde reservata anterioris legis illius sanetione<br />
, qux de fugitivas est promulgata , huius<br />
novellx constitutionis decreto censernus , ut quicumque<br />
deinceps fugitivum alteraos susceperit,<br />
quamquam se dicat esse ingenuuni ,<br />
procuret iudicialiter exquirendurn , ut statim utrum eum in-<br />
genuus , an fortasse sit servus , iudicis instantia.<br />
perquiratur , qualiter reperta veritate servus<br />
idem domino proprio reformetur. Quod si susceptum<br />
quisque fugitivum nec iudici prxsentaverit<br />
, nec pervento 6 domino reddiderit ; si<br />
servus fuerit , vel libertus instantia iudicis CL.<br />
publice verberibus vapulabit. Si autem ingenuus,<br />
et C. flagellis coerceri , et libram insuper aura<br />
persolvere se noverit domino serví. Quod si non<br />
habuerit unde componat hanc solidorum summam<br />
, CC. flagellorum ictus accipiat. Nam et<br />
cxteri habitatores loci illius , seu cuiuscumque<br />
gentis ve1 generis homines quorumlibet sint servi<br />
, tam ecclesiarum , quam etiam fisci nostri<br />
vel diversorum possessorum 7 , simili erunt sententia<br />
feriendi , si fugitivum alterius nec prodiderint<br />
, nec de possessione sua , in qua latitaverit<br />
, foris expulerint. Sed hxc observancia vel<br />
tenenda sancimus, ut in quibuscumque locis mancipia<br />
advenerint fugitiva , statim omnes habitatores<br />
locorum ipsorum congregentur in unum,<br />
qualiter mancipia ipsa fugitiva vivida indagatione<br />
perquirentes , aut per quxstionum s tormenta,<br />
aut pro poenali examinatione , cuius sint<br />
servi vel antilla; , aut guando dominis suis fugerint<br />
, vel de qualibus locis inibi advenerint,<br />
specialiter manifestent ; ut secundum anterioris<br />
legis edictum, "proptiis dóminis prxsententur, aut<br />
dirigantur. Quod si hunc adimpleze minime<br />
procuraverint , et mancipia illa fugitiva nec<br />
perquirere , nec étiam dominis suis reformare<br />
intenderint, nec iudiciali examinatione exquirenda<br />
curaverint sed in eo loco in quo suscepta<br />
extiterint , postmodum fuerint reperta ; omnes<br />
habitatores loci ipsius , tam viri quam ferninx,<br />
cuiuslibet sint gentis , generis , ordinis vel honoris<br />
CC. erunt flagellis publice a iudicibus coereendi.<br />
Quod si tiuphadi aut vicarii , atque universi<br />
qui iudiciali 9 functi extiterint potestate, sive<br />
numerarii actores, vel procuratores, vol ecclesiarum.<br />
Dei sacerdotes, fisci vel proprietatis nostrx<br />
, atque quorumlibet hominum,' in quorum<br />
commisso mancipia ipsa latebrosa vagatione se foverint<br />
, huius legis sententiam in subditis sibi<br />
populis vel iumoribus adimplere neglexerint,<br />
districti ab episcopis vel comitibus territorii,<br />
CC. ' c verberibus publico flagellentur. Nam si<br />
episcopi ad quorum cognitionem hxc causa pervenerit<br />
, amicitia inlecci , aut beneficio corrupti,<br />
vel quadatn tepiditatis negligentia occupati , hu-<br />
6 Legion. prxsente.<br />
7 Legion. populorum.<br />
•. 8 Legion. quxstionis. _<br />
,,9 Legiost. iudiciarb.<br />
Legion. CCC.
LIB. I X.<br />
tus legis sententiam impetrantibus I illis ituplere<br />
distulerint , divina attestationis a comite vel<br />
tiuphadis coram ipsis se astringant, ut per XXX.<br />
dierum excomunicationis emendatione plectantur<br />
, ut in ipsis XXX. diebus nullo modo poculum<br />
vini nec alios cibos sumere audeant , excepto<br />
vespertinis horis pro refectione corporis<br />
bucellara panis hordeacei , et calicem aqux sumant<br />
, quatenus amaritudinis sentencia perferant<br />
Molestiam , pro eo quod institutionem legis huius<br />
distulerint adimplere. Iudicibus tatuen ac comitibus<br />
hanc sententiam adimplere iubemus , ut<br />
si ipsi przdictas institutiones neglexerint adimplere<br />
, legis huius censura tres libras ami persolvant<br />
fisci iuribus possidendas. Quicumque tamen<br />
hominum infra fines Hispanix consistentium 3,<br />
a quibuslibet personis mancipia ab incognito accipere<br />
voluerint , non aliter ipsa emptio 4 fiat,<br />
•••••n••7110.~<br />
TITVL. II.<br />
I23<br />
nisi prius coram indice vel bonis horninibus , qni<br />
in loco illo fuerint ubi mancipium venditur, perquiratur<br />
torran proprium an alienum servum vendere<br />
videatur , specialiter dicat , et hoc quod<br />
dixerit ipsum jurando afErmet. Ac postmodurn<br />
servus ille , quem venundare voluit , per eXilminationem<br />
poenx cogatur transire. Et si perventurn<br />
fuerit , quod non sit illius qui vendidit<br />
servus, sed alienum constat esse mancipium,<br />
tunc proprio domino iudicis instancia reforrnetur.<br />
Illum tatuen qui alienum mancipium vendere<br />
voluit tamdiu in custodia vinculo mancipatum.<br />
retineat , quamdiu dominus servi illius ibidem<br />
occurrens pro iudiciali examinatione suum prosequatur<br />
negotium , et legaliter compositionis<br />
excipiat S summam. Data 6 et confirmata lex<br />
in Cordoba armo feliciten sextodecímo regni<br />
nostri.<br />
II. TITVLVS DE BIS QVI AD BELLVM NON VADVNT,<br />
I. Si hi qui exercitui pr,epositi sunt, commodis<br />
corrupti aliquem de expeditione ad domum<br />
redice permiserint, vel a domibus suis exire<br />
non coegerint.<br />
II. Si compulsares exercitus dum exercitum<br />
ad hostem compellunt , de domibus<br />
eorum auferre pr.zesumpserint.<br />
Si pr4epositi exercitus relicto bello ad domum<br />
redeant , aut alios redire permittant.<br />
IV. Si pr,epositi exercitus, aut rajeta expedítione<br />
ad domum suam redeant aut alios<br />
exire minime compellant.<br />
V. Si compulsores exercitus beneficio accepto ali-<br />
1. I Si hi qui exercitui prepositi sunt,<br />
commodis corrupti aliquem de expeditione<br />
ad domum redire pernziserint<br />
, vel a domibus suis exire non<br />
coegerint.<br />
Si thiufadus s ab aliquo de thiufada 9 sua fuerit<br />
beneficio corruptus , ut eum ad domum suam<br />
redire permitteret , quod acceperat in novecuplum<br />
reddat corniti civitatis in cuius est territorio<br />
constitutus. Et si ab eo nullam mercedem<br />
acceperit , sed sic eum , dum sanos est, ad domum<br />
dimiserit , vel de domo in exercitum exire<br />
non compulerit, reddat solidos XXX. Quinquagenarius<br />
yero XV • et centenarius X. Sí curte,<br />
AVT DE BELLO REFVGIVNT.<br />
Legion. Imperantibus.<br />
2 Legion. distulerint, XXX. dierum excommunicationis<br />
emendatione plectantur:<br />
3 Legion. cornmanentium vel consistentium.<br />
4 Leg ion. venditio.<br />
5 Legion. accipiat.<br />
6 Ejt# riltima,Idujula je ha tomado del cake Legión,<br />
quem sine ,egritudine domi stare permiserint:<br />
VI. De his qui annonas distribuendas accpiunt,<br />
vel fraudare pr‘esumunt.<br />
VII. Quam mercedem accipiat qui mancipia vel<br />
quaslibet res de mana hostis excusserit.<br />
VIII. Quid debeat observad, si scandalum hilera<br />
fines Hispanice exsurrexerit.<br />
IX. De his qui in exercitu, constituto die, loco<br />
vel tempore definito , non successerint , aut<br />
refiTerint; vel que pars servorum uniuscuiusque<br />
in eandcm expeditiontm debeat<br />
proficisci.<br />
decanus fuera , V. solidos reddere compellatur,<br />
et ipsi solidi dividantur in centena , ubi fuerint<br />
numerati.<br />
II. II Si compulsores exercitus<br />
dum exercitum ad hostem conzpellunt,de<br />
domibus eorum auferre pr.vsumpserint.<br />
Servi dominici , id est , compulsores exercitus,<br />
guando gotas in hostem exire compellunt , si<br />
eis aliquid tulerint , aut ipsis prxsentibus vel<br />
absentibus, sine ipsorum voluntate , de rebus eorum<br />
auferre przsompserint , et hoc ante iudicem<br />
potuerint adprobare , ei cui abstulerint<br />
7 Toled. got. y Card. Antigua.<br />
8 Compila. tyuphadus , y así_ otras 7. tCf<br />
9 S. J. R. Lecion. y Complot. th;uphada.<br />
phadia.<br />
in Legion. Complut. y Línd. Quingentenarius.<br />
r ei ndCaatla' .d. y S. .1. R. Antigua. Antl'iva<br />
cm.<br />
Q<br />
thyti•<br />
.notiiía
124<br />
unde,:tiplurn restírnere<br />
ut unusquisque eorum<br />
suscipiar.<br />
III Antigua. Si prcepositi exercitus reiicto<br />
bello ad donum redeant , aut<br />
alios redire permittant.<br />
Si quis centenarios dimittens centenam suam<br />
in hoste , ad domum suam refugerit , capitali<br />
supplicio subiacebit. Quod si ad altaria sancta<br />
ve1 ad episcopurn forte confugerit , CCC. solidos<br />
reddat comiti civitatis, in cuius territorio<br />
est constitutus , et pro vita sua non pertimescat.<br />
Ipse tatuen comes civitatis notum faciat regi<br />
, et sic cum nostra ordinatione partiantur solidi<br />
illi ad ipsam centenam , gato el fuerat adscripta.<br />
Ipse autem posrmodurn centenarius nullo<br />
modo pneponatur , sed sit sicut unos ex decanis.<br />
Er si centenarius sine conscientia aut volunrate<br />
prxpositi hostis , aut thiufadi z sui de<br />
centena sua ab aliquo per beneficium persuasus<br />
aut rogatus quemquam ad domum suam redire<br />
permiserit , vel in hoste 3 ut non ambularet relaxaverit,<br />
quantum ab eo acceperat in novecuplum<br />
comiti 4 civitatis, in/uius est territorio constitutus,<br />
satísfacere compellatur : et sicut superios<br />
diximus , comes civitatis nobis in notitiam<br />
1'cl:t'erre non differat, ut ex nostra prxceptione<br />
dividatur inter eos in quorum centena fuerat adscriptus.<br />
Quod si centenarius ab eo nunam merceden'<br />
acceperit , et sic euro ad domum suam<br />
ambulaturum dimiserit , ille centenarius , sicut<br />
superius est comprehensum det comiti civítatis<br />
solidos X.<br />
IV. Antigua. s Si prcepositi exercitus<br />
-aut relieta-expeditione ad domum<br />
suani redeant , aut alios exire minime<br />
compeliant.<br />
SI decanos rclinquens decaniam suam de hoste<br />
ad domum suam refugerit , aut de domo sua<br />
cum sanos est , exire , et ad expeditionem pro-<br />
Ecisci noluerit , det comiti civitatis solidos X.<br />
Quod si alicui forte niercedes dederit , reddat<br />
solidos V. comiti civitatis in cuius est territorio<br />
constitutus ; et ipse comes civitatis notum nobis<br />
faciat, ut cum nostra iussiolie dividantur<br />
1 Complut. de vita.<br />
2 Toled. got. tiurnphadi.<br />
3 got. vel de hoste relaxaverit.<br />
4 Toled. got. comiti civitatis satiseaciat, ut sicut superius<br />
diximus , comes notum kegi faciat , ut ex nostra przceptione<br />
dividantur inter ipsam centenam. Quod si centenarius<br />
nuilain ab eo mercedem acceperit, et sic eum ad domuin<br />
reliquerit ire, centenarias det comiti civitatis<br />
dos X.<br />
5 Toled. got. S. R. y Complut. sir: autor ni nota.<br />
6 Lind. thyuphadia.<br />
7 Card. Legion. y Lind. quingentenarii aut centenarii.<br />
8 Card.<br />
got. s. J. Legion• y Complut. Inercan"<br />
FORI IVDICVM<br />
non morentur. Ita tamen<br />
in canventu publice C.<br />
ter eos , 111 quorum centena fuerat adscriptus.<br />
Quod si aliquis qui in tinfacia 6 sua fuerat mimeranas<br />
, sine perrnisso tiufadi sui ve1 quingentarii<br />
7 sui ve1 decani sui de hoste ad donnim suarn<br />
refugerit, aut de domo sua in hostem proficisci<br />
noluerit , in convento certantium e publice contum<br />
flagella suscipiar , et reddat solidos X 9.<br />
V. Antigua. " Si compulsores exercitus<br />
beneficio accepto aliquem sine ,egri,<br />
tudine domi stare permiserint.<br />
Serví dominici qui in hostem exire compellunt,<br />
si ab eis aliquis se forte redemerit, quantum<br />
ab eo acceperunt , in novecuplum comiti<br />
civitatis cogantur exsolvere , et eos quos Togaverit<br />
dum esset sanus, ut euro in expeditionem<br />
non compellerent , etiam si nullarn merced= ab<br />
eo acceperint , illi qui eum relaxaverint reddant<br />
pro eo comiti civitatis solidos V. Tiufadus<br />
vero quxrat per centenarios suos, et centenarii<br />
per decanos suos, et si potuerint cognoscere quia<br />
per precem aut per redemptionem ad domum,<br />
suam refugerint , aut de domo in hostem proficisci<br />
noluerint; tuno tiumfadus prxposito ' 2 comiti<br />
notum faciat, et scribat comiti civitatis in cuius<br />
est territorio constitutus, ut 13 comes civitatis vindictam<br />
(luz in lege posita est de his qui pro se<br />
rogant 34 , aut qui se redimunt, aut tiufadis, atit<br />
.centenariis, aut decanis vel servís dominicis omnia<br />
ad integrum implere non differat. Quod si exegerit<br />
et celaverit, et in notitia non protulerit, omnia<br />
qua' exegit in novecuplum reddat l •/ : et si<br />
corruptus ab aliquo, vel rogaras exigere distulerit,<br />
in duplum de propria sua facultare satisfaciat<br />
ibis, qui inter se hanc solutionem fuerant divisuri.<br />
Quod si post exactam rem Regi notum non<br />
fecerit , ut ipse hoc iubeat in tiufada rb cui debebatur<br />
dividere , aut comiti civitatis reddere<br />
fortasse dissimulet r7 , undecupli compositionem<br />
eis satisfacere non moretur.<br />
VI. Antigua. 18 De Iris qui annonas<br />
distribuendas accipiunt ,etfraudare<br />
pnesumunt.<br />
Hoc iustum elegimus , ut per singulas civitates<br />
vel castella quicuinque erogator annonz fuerit<br />
constitutus, comes civitatis, vel anuo= dispen-<br />
tium. Lind. merentium.<br />
9 Toled. got. XIV.<br />
1 o Toled. got. S. J. R. Complot. y Lind. sin autor ni<br />
nota.<br />
r r Card. Complut. y Lind. in hostem.<br />
12 Complut. przposito civitatis faciat notum, in cu<br />
-ius &c.<br />
3 Complot. et.<br />
4 Legron. y Complut. ro2ant, servís doznínicis omnia<br />
15 Card. reddat comiti<br />
16 Lind. thyuphadia , y así otras veces.<br />
17 Complot. dístulerit.<br />
z Levan. S. J. R. y Complot. sin autor<br />
ni nota.
sator, annonam quam eis est daturus, ex integro<br />
in civitate ve1 castello iubeat exhiberi t: et ad<br />
integrum eis restituere non moretur. Quod si<br />
contigerit ut ipso comes civitatis aut annonarius,<br />
per negligentiam suam non habens, aut forsitan<br />
nolens , annonas eorum dare dissimulet ,<br />
exercitus sui querellam depromant quod<br />
annonas eorum eis dispensatores tradere noluerint.<br />
Et tuno ille prxpositus hostis hominem.suurn<br />
ad nos mittere non moretur ita ut numerentur<br />
dies ex quo annonx ,eorum iuxta consuetudinem<br />
eis impletx non fuerint. Et tuno ipse comes<br />
civitatis vel annonarius quantum temporis<br />
eis annonas consuetas subtraxerat , in quadruplum<br />
eis invitus de sua propria facultate resti-<br />
..tuat. Sinviliter .et de his qui in tiufada fuerint<br />
numerad , observara. prxcipimus.<br />
VII. 'Antigua. 2 Quant mercedem accipiant<br />
qui niancipia vel quaslibet res<br />
de manu hostis excusserint.<br />
LIB. IX. TITVL. II.<br />
Quicumque de vitae sine statu desperans , inimicos<br />
fuerit adgressus, ita ut mancipia vel quodcumque<br />
genus pecunix ve1 aliarum rerum ab<br />
inimicis possit excutere 3, et certus rei dominus<br />
apud eum aliquid videatur agnoscere ; de lis<br />
ex toto duas partes pro intuitu misericordi 3 domino<br />
certo restituat , tertiatn yero partem pro<br />
laboris sui premio consequatur. Similiter et si<br />
quin qualecuinque mancipium ab mimicis sollicitaverit<br />
, et ipsi mancipio patrocinium aut consilium<br />
prxstiterit , et eum ad certum dominum.<br />
perduxerit ; quicumque fuerit agnitus hoc fecisse<br />
, de mancipio decimam partem mercedis pro<br />
tau casu 4 aut eventu omnino excipiat habiturus.<br />
VIII. Flavius gloriosus Vbamba<br />
Rex S.<br />
Quid debeat observari, si scandalum infra<br />
fines Hispanix exsurrexerit<br />
Cogit nostram gloriam salubernima intentio actionts<br />
, ut sicut in dirimendis negotiis populorum<br />
legum cst auctoritas promulgara , ita in rebus<br />
bellicis mutuo suffulta prxsidio ab illis 7 ad expugnandum<br />
maneat fraternitas , dilectione retenta.<br />
Prodcsse enim omnibus tranquilitas nostra non<br />
ambigit , si cunctorum animos ad bonum propositum<br />
classica legis tuba evocando constringat:<br />
scilicet , ut qua: in prxteritis non bene ordinatx<br />
1 Complut. y Lind. deponant.<br />
2 Emilian. y Card. Antigua. Fis. Recto. Rex. Complut.<br />
Y Lind. sin autor ni nota.<br />
3 Complot. evertere.<br />
4 Levion. y Complut. causa.<br />
S Le— ion. a/lade: Nova lex.<br />
6 Compita. y Lind. surrexerit,<br />
I 2 5<br />
discurrunt , deinceps disposita , opitulante domino<br />
, in melius proticiscantur. Et.ideo huius malo<br />
usitatx consuetudinis mores nostra clementia perhorrescit<br />
, et txdiose tolerat , quod per quorundam<br />
8 incuriam frequentia 9 occurrant patria<br />
damna. Nam quouescumque aliqua infestado<br />
municorum in provincias regni ncstri se ingerir,<br />
dum nostris hominibus , qui in confinio externis<br />
ic-gentibus adiunguntur, hostilis surgit bellandi<br />
.necessitas ; ita quidam facillima se occasionc<br />
dispergunt , modo transductione loci , modo livore<br />
odia , modo etiam impossibilitatis d:ssimulatione<br />
subnixi , ut ín eo prxhandi certamine<br />
unus alteri fraterna solada non impendat : et<br />
sub hac occasione, aut qui prxstare dein 1 it publicis<br />
utilitatibus fratrum destitutus adiutnrio retrahatur,<br />
, aut si aggredi pro gentis-et patria' uti-<br />
litatibus audacter voluerit , casu imminents periculi<br />
ab adversariis perimatur. Ideo prxsenti<br />
sanctione decernimus, ut a die legis huius prxnotato<br />
ve1 tempore , si quxlibet ínimicorum adversitas<br />
contra partem nostram commota extiterit,<br />
seu sit episcopus, sive etiam in quocurnque<br />
ecclesiastico ordine constitutus , seu sir dux aut<br />
comes , tiufadus atque vicarius , gardingus vel<br />
quXlibet persona, cui aut ex ipso sit cominissum,<br />
ubi adversitas ipsa occurrerit, aut ex altero qui<br />
in vicinitate " adiungitur , vel quicumque in<br />
easdern provincias vel territoria superveniens<br />
infra centum millia positus , statim ubi necessitas<br />
emerserit , mox a duce sito , seu comite,<br />
tiufado vel vicario, aut a quolibet fuerit admonitus<br />
, vel quocumque modo ad suam cognitionem<br />
pervenerit , et ad defensionem gentis vol patria:<br />
nostrx prxstus eum omni virtute sua qua valuerit<br />
non fuerit , et quibuslibet subtilitatibus<br />
vel requisitis occasionibus alibi se transferre vel<br />
excusare voluerit, ut in adiutolium fratrum<br />
rum promptus atque alacer pro vindeat:cne patrix<br />
non existat, et superveniens acivers1tcli m<br />
hostilitas aliquid damni , vel captivitatis in 1 opulos<br />
vel provincias regni nostri :modo ;mulera<br />
; quisquis tardos seu formidolesus vol cualibet<br />
malicia , timare vel tepiditate sube:Tenis<br />
extiterit , et ad prxstitum vel vindicat:cncm j3<br />
gentis et patria exire vel intendere contra inimicos<br />
nostrx gentis tata viritun intentiene distulerit<br />
: si quisquam ex sacerdotibus vol clericis<br />
fuerit, et non habuerit unde damna rerum<br />
terrx nostra; ab inimicis inlata de propriis rebus<br />
satisfaciat , iuxta electionem principia districtiori<br />
mancipetur exsilio. Hac sola sentenua<br />
in episcopis , presbyteris , diaconibus observanda<br />
est. In clericis vero non habentibus bonorem<br />
iuxta subteriorem de laicis ordinem constitutum<br />
, omnis sententia adimplenda est. Ex<br />
7 Lind. Iutbilis fraternitatis dilectione &c.<br />
8 Legion. y Complot. eoruinciein.<br />
9 Legion. y Complot. frequenter.<br />
IO Legion. y Complot.' extraneis.<br />
Ir Complot. y Lind. in civitate.,<br />
Complot. supervenerit . • .. ratiliana,<br />
33 Toled. got. defensioneui.
nobilís , sive mediocres 2 vi_<br />
laicis vero sive gesserit, prxsenti lege<br />
liorque li persona<br />
Ut u<br />
dignitatis,<br />
COl15111WillIIS conditionem ultirnx servi-<br />
dio-Atar prOrifl.LIS<br />
s t de culis persona quiclquid princeps<br />
voluerit potestas ellr iudubitata manebit.<br />
juum ítistum est , ut qui nobilitatem sui generis<br />
et sratum patria', quod priscze gentis adquisivit<br />
utilitas , constanti animo vindicare nequrvit,<br />
legis huius sententia feriatur, , qui notabiliter superioribus<br />
culpis adstrictus , degener atque inutilis<br />
reperitur. De bonis autem transgressorum,<br />
laicorum scilicet , atque etiam clericorum qui<br />
sine honore sunt , id decernimus servandum 3,<br />
ut qui deinceps hoc fortasse commiserint , inde<br />
cuneta damna terror nostri , vel bis qui mala<br />
pertulerint, sarciantur ; ut recte doleat, et dignitatem<br />
se amisisse nobilium , et prxdia 4 facultatum<br />
, cuius maligna vel druida factio , nec<br />
ladentem repulit hostem, nec se ostendit in adversariorum<br />
congressionem virilem. Nam et si<br />
quilibet infra fines Hispanix, Garba, Gallecix<br />
vel in cunctis provinciis qua ad ditionem nostri<br />
regiminis pertinent, scandalum in quacumque<br />
parte contra gentem vel patriam nostrumque<br />
regnurn, vel etiam successorum nostrorum moverit<br />
, aut movere voluerit ; dum hoc in vicinis<br />
loci ipsius partibus iuxta numerum milliorum<br />
suprascriptum nuntiatum extiterit, aut etiam specialiter<br />
quisquis ille a sacerdotibus , clericis, ducibus<br />
, cornitibus , titifadis , vicariis vel quibuslibct<br />
iuxta ordincm suprascriptum ad-<br />
.monitus fuerit , vel ad suam cognitionem quocumque<br />
modo pervenerit , et statim ad vmdicationern<br />
atit Regis , aut gentis et patri 3 , vel<br />
fidelium prxsentis Regis contra quem ipsum<br />
scandalum excitatum extiterit, non citata devotiene<br />
cucurrerit, et praistitum se in eorum adiutorio<br />
ad destruendum exortum scandalum non<br />
exhibuerit ; si episcopus vel quilibet fuerit ex<br />
clero, atif fortasse ex officio palatino, in quocumque<br />
ordine sit constitutus , vel cuiuslibet persona<br />
fuerit dignitatis , aut fortasse inferior huius<br />
infidelitatis implicatus scelere, , non solum exsilio<br />
relcgetur , sed de eorum facultatibus quidquid<br />
censura legalis e exinde facere vel indicare vokerit,<br />
arbitrio illius et potestad per omnia sub-<br />
iacebit. lilas tantum 7 a superioribus capitulis<br />
lex ista indemnes efficiat, qui ita ab infirmitate<br />
fuerint przgravati , ut progredi aut prcficisci<br />
in consortio fidelium secundum superiorem ordinem<br />
minime possint. Qui vero et si ipsi morbis<br />
quibuslibet fuerint przpediti, oinnern 'Lamen<br />
r Legion. medlocior<br />
2 Complut. in ultionem.<br />
I ef.lon Complut. y Lind. obserrandum.<br />
4 Legion. y Complut. prxclictain facultatern.<br />
5 Legion. Card. Comp:ut. y Luid.<br />
Gallea<br />
Toltdo got.<br />
lel in cunctis , &c.<br />
6 Legion. Complut. y Lind. regalis.<br />
7 Ltzun • y Complut. 3amen.<br />
To/ed. got. al fi,: Toleto.<br />
9 En S. .T. R. Legion. y Com.pii4t.<br />
Aítétr.c de h.; VIII,<br />
eita 19- re lalia<br />
FORI IVDICVM<br />
suara virtutem in adiutorio episcoporum vel ele.<br />
ricorum atque fratrum suorum sincei iter pro utilitate<br />
regia: potestatis et gentis et patria fideliter<br />
laborantium dirigent. Quod si hoc non fecerint,<br />
superiori sententia pariter curo transgressoribus<br />
feriantur. Persona autern ella tunc erit a<br />
suprascripta damnatione innoxia , dum per idoneum<br />
testero convicerit, ita se esse plx xgritudine<br />
impossibilem , ut nullurn habuisse in tem.<br />
pore prxstandi vel proficiscendi vigorem: ut yi..<br />
tiran , quod ex praeteritis temporibus male usque<br />
hactenus inoleverat , et severa legis huius censura<br />
redarguat , et concors atque unanimis adsensio<br />
quietem plebium et patria defensionem<br />
adquirat. Data et confirmata lex die kalendarum<br />
novembrium anuo feliciter secundo regni<br />
nostri 1.<br />
IX. 9 Flavius gloriosos Vlyamba<br />
Rex ".<br />
De his qui in exercitu , constituto " die,<br />
loco ve/ tempore definito non successerint<br />
aut rffugerint 12; vel que pars<br />
servorum uniuscuius'ue in eadem<br />
peditione debeat prOcisci.<br />
Si arnatores patria: hi proculdubio adprobantur,<br />
qui se periculis ultronee pro eius liberatione obiiciunt<br />
, cur desertores potius 3 non dicantur qui<br />
vindicatores eius se esse desistunt? Nam guando<br />
hi tales voluntarie terram salvaturi credencli<br />
sunt, qui etiam admoniti I4 pro liberatione patrix<br />
non insurgunt, dum aut de bellica profecdone<br />
se differu.nt , aut quod peius est, vel remorad<br />
contra monita cupiunt, vel destituti contra<br />
ordinem proficiscuntur: quum quidam illorum<br />
laborandis agris studentes , servorum multitudines<br />
" 5 tegunt 6 , et procurandx salutis sux gratia<br />
nec vicesimam quidem partem sisar familia<br />
secum ductint : quin potius auctiores volunt fieri<br />
fruge , quam corporis sospitate, dum sua tegunt<br />
, et se destituunt , maiorem diligentiam rei<br />
familiaris , quam experientiam habentes in armis,<br />
quasi laborata fruituri possideant, si victores esse<br />
desistant. Consulendum est ergo talibus per disciplinam<br />
, quos studia utilitatis proprix non invitant.<br />
Vnde id cunctis populis regia nostri sub<br />
generali et omnimoda consritutione prxcipimus,<br />
ut instituto 17 atque przfinito die vel tempore<br />
ó Card. got. y Liad. Fls. gis. Ervigius Rea.<br />
Carel. añade: Novitet érriendata. Legion. Antigua.<br />
Complut. constituti.<br />
12 Desde Del qua par,- falta en los códices Legion. y<br />
Complut,<br />
a á Complut. prótinus.<br />
1 4 Lind. etiam anime acri.<br />
a 5 Legion, y Complut. multitudinenla<br />
6 Lind. celant.<br />
t7 Liad. iu constituto.
LIB. IX.<br />
quo aut princeps in exercitum ire decreverit,<br />
aut quemlíbet de ducibus vel comitibus profecturum<br />
in publicam utilitatem prxceperit , quisquis<br />
ille sive admonitionem cuiuslibet suscipiat,<br />
seu etiam nec admonitus qualibet temen cognitione<br />
id sentiat, vel quocumque sibi indicio innotescat<br />
, quo in loco exercitus bellaturus accedat,<br />
domi ulterius residere non audeat, nec qualemcumque<br />
remorationem vel excusationem profecturus<br />
exhibeat: sed definitis locis atque temporibus<br />
,. iuxta quod eos vel iussio principalis<br />
monuerit , vel admonitio ducis vel comitis, tiufadi<br />
, vicarii, seu cuiuslibet curam agentis tetigerit<br />
, prxstum se unusquisque , ut dictum est,<br />
definito loco vel tempore exhibeat. Iam vero si<br />
quisquis ille admonitus , vel etiam nec admonitul<br />
, et temen qualibet cognitione sibimet innotescente<br />
non nescius , aut progredi statim noluerit<br />
, aut in definitis locis atque temporibus prxstus<br />
esse destiterit ; si maioris loci persona, fuerit<br />
, id est , dux , comes , seu etiam gardingus,<br />
a bonis propriis ex toto privatus, exsilii relegatione<br />
iussu regio mancipetur; ita ut quod principalis<br />
sublimitas de rebus eius iudicare elegerít<br />
, in sux persistat potestatis arbitrio. Inferiores<br />
sane vilioresque persona' , tiufadi scilicet,<br />
omnisque exercitus compulsores, vel hi qui compelluntur<br />
, si aut in exercitum venire distulerint,<br />
aut in loco vel tempore constituto minime occurrerint<br />
, vel proficisci neglexerint , seu de expeditione<br />
publica quocumque fraudis commento<br />
effugiendo se subtraxerint , non solum ducentorum<br />
flagellorum ictibus verber-ati , sed et<br />
turpiter decalvatione foedati , et insuper singulas<br />
libras aura cogantur exsolvere , quas princi;.<br />
Legion. Toled. got. S. J R. y Complut. arbitrii. Vnde<br />
res ipsa in principis potestatem iterum veniat , tunc id<br />
--irrevocabili constitutione tenebitur, , ut etiam si ipse cana<br />
babero non meruerit , qui eam prius accepit , in allis fidelibus<br />
transfusa res ipsa proficiat. Tantuni est ut in illius<br />
ultra potestatem non transeat , qui in profectione bellica<br />
tardus , et dignitate semel exstitit privatus , et rebus. Sane<br />
duces omnes , senioresque palatii ad huiusmodi sententiam<br />
obnoxii tenebuntur , quicumque fuerint superioris prxcepti<br />
transgressores inventi. Necnon et illi huiuscemodi damnationis<br />
sententiam merebuntur, qui aut de bello refugítint,<br />
aut in bellica profectione constituti , extra senioris sui<br />
-permissum alibi properasse reperiuntur. Id tamen in hac<br />
eadem progressíone , tam in maiorum guara in minorum<br />
personis est observandum , ut si quilibet sub gravi agritudine<br />
consistens nullo modo proficiscendi babear vires,<br />
statim loci illius vel territorii episcoptun ad suaz xgritudinis<br />
inspiciendam molestiarn veniendum exoptet, id est,<br />
ut illurn ex episcopis inspectores sux agritudinis advocet<br />
, in cuius territorio vel provincia aut infirmasse el contigerit<br />
, aut. imindrasse , vel ex alioruin territorio advenisse<br />
contigerit. Nain el aliter non est credendum , nisi<br />
.aut episcoporum testimonio , in quorutn territoriis dinoscitur<br />
infirmasse , aut iurisiurancli fuerit attestatione firmaturn<br />
, aut eorum iuramento quos iidem episcopi vice sua<br />
inspectores dixerint , fuerit comprobatum. Q111 tatuen epis-<br />
Copi hanc de talibus curam habeant , ut xgritudines<br />
ruin morbosque , aut per se , aut per subditos diligenter<br />
inspiciant , si aut proficisci millo modo possunt , ara si<br />
p<br />
ost aliquos dies possint definite concurrere ad bellandum,<br />
id est , antequam exercitu s in przfinitis locis ingrediatur<br />
T1TVL. II. 1 27<br />
a Camplut. armis vel loricis.<br />
palis potestas cui largiri decreverit, suo maneat<br />
incunctanter arbitrii z . Quod si non habuerit unde<br />
hanc compositionem exsolvat, tunc regia; potestati<br />
sit licitum huiusmodi transgressorem perpetua;<br />
servituti subiicere : ut quod de eo suisque<br />
rebus ordinare decreverit , habeat sine dubio<br />
potestatem. Illos sane ab huius legis sententia<br />
decernimus 2 innocuos , quos aut principalis<br />
absolverit iussio , aut minoris adhuc retinuerit<br />
xtatis tempus , aut sencctutis vetustas , aun etiam<br />
xaritudinis cuiusque gravida rcpresseri t moles.<br />
Si temen is qui aígritudine fuerit prxgravatus,<br />
per legitimum testan probare potuerit , quia<br />
prx xgritudinis languore in exercitum proficisci<br />
nequivit , onmem tamen virtutem rei suar ipse<br />
qui ab regritudine prxgravatus fuerit , secundum<br />
legis huius institutionem , in publicis militatibus<br />
cum duce vel convite suo dirigere non<br />
moretur. Nunc vero quia de generali omnium<br />
progressione prardiximus , restan ut de progressorum<br />
virtute vel copiis instituta ponamus. Et<br />
ideo id decreto speciali decernimus , ut quisquis<br />
ille est , sive sit dux , sive comes atque<br />
gardingus 3 , seu sit gotas sive romanus, necnon<br />
ingenuus quisque vel etiam manumissus , sive<br />
etiam quilibet ex servís fiscalibus , quisquis horum<br />
est in exercitum progrcssurus , decirnam 4<br />
partem servorum suorum secum in expediría-nem<br />
bellicam ducturus accedat : ita ut hxc<br />
pars decima servorum non inermis existas, sed<br />
vario armorum genere instructa permaneat s: sic<br />
quoque ut unusquisque de his quos secum in<br />
exercitum duxerit , partem aliquam zavis vel<br />
loricis munitam , plerosque yero scutis , spathis,<br />
scramis , lanceis, sagittisque instructos quosdam<br />
ad przlium. Et secundum quod tarnan xgritudines viderint<br />
, ipsorum esse iudicio committendum , utrum domi<br />
sospitatis gratia reparando immorentur, , an reparatis viribus<br />
illis expediat ambulandum. Qualiter sub corum episcoporum<br />
testimonio , aut xgritudinibus eorum compatiamur,<br />
, ut concedat , aut vitium, si sub zgritudine fingitur<br />
, resecetur ut placeat. Ita tamen , ut si se quisquis<br />
ita viderit infirmitate defessum , ut nullo modo proficisci<br />
valeat ad przlium , virtutern rei smc secundum legas<br />
huius institutionetn in publicis utilitatibus cum duce vel<br />
cornac suo dirigere non moretur. Sin autem senserit se con<br />
tinco rneliorari , mox ut corporis reparaverit vires , statim<br />
per se cum ornni virtute sua , secundum quod<br />
huius sanctione prxcípitur , illic non moretur succedere,<br />
ubi novit se admonitum exstitisse, vel exercitum cogitovera<br />
postea properasse. Nunc quia de generali omnium<br />
progressione &c.<br />
2 Lind. decrevimus permanere innocuos.<br />
3 Compita-. grandzvus.<br />
4 Legion. y Complut. medietatem servorum suorum de bis<br />
qui inventi fuerint a vicessimo anuo , et supra id usque<br />
ad quinquaginta, singulatim unusquisque secum in expeditionetn<br />
bellicam ducturus accedat , ita ut lixc ipsa medietas<br />
servorum non inerrnis &c.<br />
s Card. y Lind. adpareat. Legion. y Complot. adpareat.<br />
Primam et vicessimam partein unusquisque de his quos<br />
secum in exercitum duxerit , zavis i vel Toricis nutnadin<br />
. Reliquam<br />
principi , duci vel eomiti przsentare studear<br />
vero partein armatain ostendat , jai est , aliquos cum scutis<br />
, spathis &c.
123<br />
cutis veltenis ca armis,<br />
etiain fundarum instrum<br />
qua; noviter forsítan unusquisque a seniore vel<br />
domino suo in iuncta habuerit , principi , duci<br />
prxsentare<br />
studeat. Si quis novel<br />
com ti<br />
tern extra 11.1nc decimam r partem servorum suont,<br />
exercitus progressionem accesserit, omnis<br />
iysadecima 2 país servortun eius studiose<br />
/1Lr- esita atque descripta 3 quidquid minus fuerit<br />
inventum de hac instituto decima 4 parte servorum<br />
in bellicam unumquemque secum expeditionem<br />
duxisse , in potestatem principis reducendum<br />
5 est , ut cui hoc ideen princeps prxlargiri<br />
decreverit , in cius subiaceat potestate.<br />
Quicumque vero ex palatino officio ita in exercitus<br />
expeditionern profectus extiterit , ut nec in<br />
principali servitio frequens existat , nec in guardia<br />
6 cura reliquis fratribus suis laborem sustineat,<br />
noverit se legis huius sententia feriendurn ; excepto<br />
si eum manifesta languoris ostensio comprobaverit<br />
morbidum. Nam si quisque exercitalium<br />
in eandem bellicarn expeditionem proficiscens,<br />
minime ducem aut comitem , aut etiam<br />
patronum suum sequutus fuerit, sed per patrocinio<br />
diversorum se dilataverit , ita ut nec in<br />
guardia cual seniore suo persistas , nec aliquem<br />
publica utilitatis profectum exhibeat , nec el<br />
••••nnn•••nnn•n•n•~00<br />
FORI IVDICVM<br />
talis profectio imputanda est , sed superiorurn<br />
ordinem, que de vilioribus inferioribusque per.<br />
sor-lis in hac lege decreta sunt , in semetipsum<br />
noverit sustinere. His igitur ordinatis atque com-<br />
positis restar ut frenum cupiditati Piditati eorum po -<br />
namu.,s, quos ad peragenda negotia uriii tatis nostrx<br />
impingimus. Et ideo nullus dux , comes,<br />
tiufadus seu quislibet commissos populos regens,<br />
accepto beneficio, vel qualibet occasione sua pessimx<br />
voluntatis , quemquam ex suis subditis de<br />
bellica profectione dirnittat , aut admonitionis<br />
ipsas qua: fieri debent progressione exercitus, vel<br />
indictione armorum, sub ista quasi admonitionis<br />
occasione interserat , unde quemquam illorum<br />
militare prxsumat. Nam quisquis talla agens pro<br />
his , ut dictum est , causis a quolibet aut oblatum<br />
quodcumque perceperit , aut ipse quidquam<br />
cuiuscumque exegerit ; equidem si de primatibus<br />
palatii fuerit, et illi a quo tale aliquid<br />
accepit , in quadruplum satisfaciat , et principi<br />
pro eo solo quo se naunificare prxsumpsit , libram<br />
8 auri soluturum se noverit. Minores vero<br />
persona ab honore vel dignitate ingenuitatis pri.<br />
vates , in potestatem sunt principis redigendx , ut<br />
quod de eis vel de rebus eorum iudicare elegerit<br />
, suo; subiaceat modis omnibus potestati.<br />
III. TITVLVS DE HIS QVI AD ECCLESIAM<br />
L Ne ad ecclesiam confugiens abstrahatur, nisi<br />
defensus.<br />
II. Si ad ecclesiam confugiens, duna suis armis<br />
defenditur, occidatur.<br />
1. 9 Ne ad ecclesiam confugiens abstrahatur,<br />
nisi armis 4yensus.<br />
Nullus de ecclesia ausus sit aliquem violenter<br />
abstrahere , nisi ad ecclesiam confugiens armis<br />
se fortasse defendere voluerit.<br />
II. i° Si ad ecclesiam confiígiens , dura<br />
suis armis dilenditur, occidatur.<br />
Qui ad ecclesia porticos confugerit , et non<br />
deposuerit arma qua; tenuit ; si fuerit occissus,<br />
Legion.y Complut. medietatem.<br />
z Legion. y Complut.<br />
me-dietas.<br />
2 Complut. discussa.<br />
4 Lrgion. y Complut. medietate.<br />
5 Legión. y Complut. est r<br />
de hac medietate quod minus educendurn , qualiter-id ipsum<br />
unusquisque<br />
citum duxerit, cuí hoc<br />
securn in exer-<br />
ídem princeps prlargiri decreverit,<br />
sui manear incunctanter arbitrii. His igitur<br />
6 L'ud. wardia, ordinatis y arí derpuer.<br />
&c.<br />
z Complut.<br />
constitutis.<br />
Complut, Complut.<br />
triginta auri :olidos soluturuna se<br />
CONFVGIVNT.<br />
III. De damno hominem ab ecclesia abstra- •<br />
hentis.<br />
IV. debitor sive reus de ecclesia non abstrahantur,<br />
et qua sunt debita reddant.<br />
percusor in loco sancto nullam fecit iniuriam,<br />
nec . ullam calumnian./ pertimescat.<br />
III. 11 De damno hominem ab ecclesia<br />
abstrahentis.<br />
Si quis de altaribus servum suum , aut debito-<br />
rem non traditum sibi a sacerdote vel ab ecclesia;custodíbus<br />
, violenter abstraxerit ; si h"estioris<br />
loci persona 1 2 est, ut primum iudici de<br />
eo fuerit relatum 13 altario , cui iniuriosus fuit,<br />
cogatur exsolvere solidos C. Inferior 14 yero<br />
persona det solidos XXX : quod si non habue-<br />
noverit. Minores yero persoruc, et ea quz acceperint<br />
duplum illis a guibus sunt ab/ata vel exacta restituant, et<br />
ipse L. flagella publice verberati suscipiant. Huius sane legis<br />
edictum ab anno secundo regni nostri ex d kale11.-<br />
&ruin novembriurn deccrnimus valitumtn.<br />
9 Card. y Legion. Antigua.<br />
o Toled. got. Card. y Legion. Antigua-<br />
z r Legion. y Card. Antigua.<br />
I 2 Toled. got. person .1 e,gazte<br />
1 3 Complot. intlmatum 7 o. rfUedve icieam turnaltario &c.<br />
Legion. y Liad. infularrs yero loci persona det.
LIB. X.<br />
rit urde componat !, correptus a indice in conventa<br />
publice C. flagella suscipiat. Dominus vero<br />
servum, sive creditor debitorem recipiat excusaturn.<br />
IV. 2 Vt debitor seu reus de ecclesia<br />
non abstrabantur, sed gui sunt debita<br />
reddant.<br />
Eos qui ad ecclesiam vel ad ecclesia; porticos<br />
confugerint , nullus contingere prxsumat , sed<br />
presbytexo 3 vel diacono repetat 4 ut reforniet,<br />
et seo debitor sive reus qui confugerat , si non<br />
TITVL.<br />
LIBER X.<br />
r29.<br />
meretur occidi , apud repetentem ecclesia custos<br />
s interveniat , ut el veniam det , et exoratus<br />
indulgeat. Quod si debitor aliquis ad ecclesiam<br />
confugerit , eum ecclesia non vindicet 6 , sed<br />
presbyter aut diaconus debitorem sine dilatione<br />
7 restituat ; ita ut ipse qui debitum repetir,<br />
nequaquam cledere eum , aut ligare prxsumat,<br />
qui• ad ecclesi 3 auxilium decurrit; sed przcsente<br />
presbytero vel diacono constituatur infra quod<br />
tempus el debitum reformetur. Quia licet ecclesi<br />
3 interventus religionis contemplatione concedatur,<br />
, aliena tamen retineri non poterunt. De<br />
homicidio autem, maleficis et veneficis in eorum<br />
titulis leges sunt requirendx 8.<br />
De divisionibus, e't annorum temporibus atque limitibus.<br />
TITVLVS DE DIVISIONIBVS ET TERRIS<br />
1. Trt valeat semel lacta divisio.<br />
II. De non revocanda divisione inter fratres,<br />
etiam si sine scriptura sit facta ; solunz<br />
si id idoneo teste convincatur.<br />
III. Vt quod a plurimis et a meliorihus in divisione<br />
est constitutum , a paucis et deterioribus<br />
non 9 liceat immutari.<br />
IV. vt liceat uni lueredi respondere , si ab aliquo<br />
petatur, et petere, si causa qualicumque<br />
compellitur.<br />
V. Si placitum quis divisionis inrumpat , divisanz<br />
partem usurpans.<br />
VI. Si vineam aut domúnz quis in consortis terconstruxerit.<br />
VII. Si vineam in alloza terra quis plantet , in<br />
qua non habet sorteen.<br />
VIII. De divisione terrarum ¡acta inter gotum<br />
atque romanum.<br />
IX. De. silvis inter gotum et ronzanunz indivisis<br />
X.<br />
relictis.<br />
Quod ea que servios non iubente domino fecerit<br />
, excepto quod lex iubet , valere non<br />
I. II Vt valeat semel factor divisio.<br />
Valeat semel facta divisio insta 12, et nulla postmodum<br />
immutandi admittatur occasio.<br />
AD PLACITVM DATIS.<br />
1 Toied. gof, persolvat , in convento publice CC. flagel..<br />
la suscipiat.<br />
2 Card. y Lezion.<br />
Antigua. -<br />
3 Complot.<br />
a-presbytero vel diacono repetantur , et seu<br />
debitor sive servus vel reos &c.<br />
4 Legion. repetantur , et seu debitor &c.<br />
5 Legion. y Lind. cultor.<br />
6 Le„ ion. Complot. l'oled. got. S. J. R. defendat.<br />
poterit.<br />
XI. Vi qui terras ad canonenz accepit ,<br />
tum servet.<br />
XII. De terris qua' definito annorum numero<br />
per placitum dantur.<br />
XIII. Si ille qui ad placitum terras accepit , extendat<br />
culturas.<br />
XIV. Si inter eum qui dat et accipit terram<br />
aut sil vam , contentio oriatur.<br />
XV. Vt qui ad excolendunz terram accipit, sicut<br />
ille qui terram dedit , ita et iste censtI172<br />
exsolvat.<br />
XVI. Vt si g-oti de romanorum tertia quippiam<br />
tzderint , indice insistente , romanis cuneta<br />
rejo rment.<br />
XVII. De mane/Forum 4gnationibus dividendis,<br />
atque eorum peculiis partiendis et decernendis<br />
10.<br />
XVIII. Vt peCidiUnl et pcculiare ad unam intelligentianz<br />
habeatur.<br />
XIX. Si pro acceptis rebus promissio non solvatur.<br />
II. 13 De non revocanda divisione interfratres,<br />
etzam si sine scriptura sit jacta,<br />
solum si id idoneo teste convincatur.<br />
Divisionem factam inter fratres , etiom si sine<br />
7 Complot. sine al iqua excusatione.<br />
vot. despees de la ley dice: Finit<br />
8 En el C(idiCe<br />
liber IX. Fls. Incipit liber X. Varaba Rex.<br />
9 Legion. non coxvenít a/igualen:4.x onmutari.<br />
ro Compito. discerneadir.<br />
Legion. Antigua-<br />
1 z Lrgion. insta et real.<br />
I 3 Legion. Antigua.<br />
R
FORI<br />
1 30<br />
scriptura inter eos convenerit , permanere inbetestibus<br />
idoneis comprobetur ; et<br />
durn Modo<br />
divisio ist;, plenam habeat rirmitatem.<br />
III. Tft quod a plurintis et melioribus<br />
divisione est constitulann , a paucis<br />
et deterioribus '170i; liceat inimutari.<br />
Si plures<br />
multis et<br />
paucis et '<br />
immutati.<br />
Irt<br />
fuerint in divisione consortes, quod a<br />
a mclioribus fuste constitutum est, a<br />
deterioribus non convenit aliquatenus<br />
IV. Flavius andasvintus Rex 4.<br />
liceat uni Uredi respondere si ab<br />
aliquo potatur: et petere , si causa<br />
gualicuinque compellitur.<br />
Quum priscx legis auctoritate fucrit constitutum,<br />
ut is qui ad dicendam causam compellitur,<br />
non nisi prxsente eo , qui rei litigiosa consors est,<br />
audiatur : satis ex hoc petitorum negotia superflue<br />
conspeximus dilatare , quum ad dicendam<br />
causam pro sua unusquisque persona sufficiat.<br />
Igítur ne callida oppositione causantis , dum<br />
excusado prxtenditur pro consorte , tricennalis<br />
obviet annositas petitori ; providentissima deli,<br />
beratione sanchnus , ut remota excusatione consortium<br />
, tara pro eorum quarn pro sua persona<br />
, is qui iudicialiter pro communibus rebus fuerit<br />
appellatus , respondeat. Nec ullum prxiudiciam<br />
consortis absentia , si cohxres eius iustissime<br />
, seu etiam per conunentum aut per ig,<br />
naviam fuerit superatus , incurrat : sed si reparare<br />
5 negotiurn legaliter intenderit , permittatur.<br />
Abrogata denique supra factor legis tam<br />
nconvenientis sententia , hoc salubre decretum<br />
per universos regni nostri populos omni decernimus<br />
reverentia valiturum. Ac similis etiam or,<br />
do servabitur , si unus forsitan ex consortibus<br />
quemquam crediderit lite pulsandum.<br />
V. 6 Si placztum quis divisionis inrum-<br />
- pat, divisara partem usurpans.<br />
Q ui placitum divisionis inruperit , et quamlibet<br />
partem aliena portionis invaserit; tanturn de<br />
•suo, quantum de alieno occupavit , amittat.<br />
x Legion. Antigua.<br />
2 Card. vel.<br />
3 Card. vel.<br />
4 Emilian. Fls. Rcsts. Rex. Legion. Antigua. Toled.got.<br />
Card. y S. J. R. sin autor ni nota.<br />
5 Lind. separare.<br />
6 Legiott. y Toled. got. Antiqua.<br />
7 Legion. y Toled. got. Antigua. Card. Antigua noviter<br />
emendata.<br />
8 Legion. y Complot. Si quis nesciens vel sciens domum<br />
aut vineam in consortis &c.<br />
9 Liad. sciente.<br />
ro Card. vel absente.<br />
VDICVM<br />
VI. 7 Si vineam aut domum quis in<br />
consortes terra construxerit.<br />
Si quis S , domino nesciente 9 vol i° consentiente,<br />
vincarn in consortis terra plantaverit aut donunn<br />
fecerit, vel certe si ipse qui vineam plantar<br />
, vel domum facit , ignoraverit quod perno<br />
sit consortis; dum hoc aut testibus aut iuramen_<br />
to firmavcrit , aliud tantum terrx paris meriti<br />
domino illi, in cuius terra vineam plantavit, restituat,<br />
et qui posuit vineam securus obtineat ir.<br />
Si yero domino contradicente plantaverit , inste<br />
12 eam perdat qui rem alienam domino contradicente<br />
' 3 plantavit. Similis etiam et de xdificiis<br />
forma servetur. Hoc tamen adiicimus , ut si<br />
quicumque altere terram vendideri t aut donaverit<br />
sive commutaverit ", qux tamen reperiatur<br />
quandoquidem non eius iuris fuisse qui dedit<br />
; si ille. qui terram ipsam acceperit , in eadem<br />
terra domum xdificaverit , aut vineam plantaverit<br />
, sive oliveta, hortum vel pomaria: fecerit<br />
, sive etiam si quid utilitatis ibi aut labores<br />
adiecerit ' 5 ; et dominus terrx illius cui tersa<br />
ipsa debita fortasse manebat , callidum se servans<br />
contestara noluerit , aut fortasse longe commanens<br />
id ipsum aut nescierit , aut contestara<br />
noluerit 16 ut in postmodum laboratum ibi auferre<br />
aliquid possit : dum hoc ipse cuius eamdem<br />
terram esse patuerit , coram indice propulsaverit<br />
, ab auctore qui terram ipsam iniuste altere<br />
dedit , alteram et similem terram in duplo<br />
recipiat ' 7 ; et ille qui 18 in eadem terra labores<br />
suos exercuit • 1 9, id quod laboravit millo modo<br />
perdat.<br />
VII. 2° Si vineam in aliena terra quis<br />
plantet , in qua non habet sortem.<br />
Que vineam in alieni fundi territorio, in quoipse<br />
consors non est , sine permissione domini,<br />
sive per vim , aut forsitan domino nesciente vel<br />
absente plantaverit , etiam si el contradictum non<br />
fuerit , vineam quam plantavit amittat : quia<br />
sufficere el debet quod ad duplationem rei non<br />
addicitur , qui aliena pr2evaricare 21 dinoscitur.<br />
VIII. 22 De divisione terrarum facta<br />
inter gotum atque romanum.<br />
Divisio inter gotum et romanum facta de portione<br />
terraruin sive sa yal.= , Hulla ratione tur-<br />
11 Legion. possideat.<br />
2 Complot, fuste quod plantavit, amittat.<br />
3 Legion. y Lind. contraeunte.<br />
1 4 Vieil. Legion. y Complot-. commutatam acceperit.<br />
15 Legion. y Complot. exercuerit.<br />
x 6 Legion. Toled. got. y Complot. neglexerit.<br />
/7 Legion. y Complot. restituat,<br />
18 Legion. y Complut. qui plantavit vineam , et in terra<br />
labores suos &c.<br />
1 9 . Card. exercuit , si in terdiourn non fuerit.<br />
20 Toled. got. Antiqua. •<br />
21 Legion. Toled. got. Copylut. y Lind. pervasisse.<br />
22 Legion. Nova lex.•
LIB. X:2 TITVL.<br />
betur, si tatúen probatur celebrata- z ñec<br />
de duabus paftibus goti aliquid sibi romanus<br />
przsumat. 2, aut vindicet , aut de tertia romani<br />
gotus síbi aliquid audeat usurpare aut vindicare<br />
, nisi quod a nostra forsitan el fuera largitate<br />
donatum ; sed quod a parentibus vel<br />
nis divisum est , postetitas immutare non tentet.<br />
IX. 3 De silvis inter gotuni et romanunz<br />
relictis.<br />
De .silvis quX indivisa; forsitan restiterunt 4,<br />
sive 5 gotus sive romanus sibi eas adsumpserit 6,<br />
et fecerit fortasse culturas , statuimus ut si adhuc<br />
silva superest , unde paris meriti terra eius<br />
cui debetur portioni debeat compensad , silvam<br />
accipere non recuset. Si autem paris meriti qux<br />
compensetur, silva non fuerit, quod ad culturam<br />
scisum est dividatur.<br />
X. 7 Quod ea qua' servus non iuente<br />
domino fieJrit , excepto quod iu-<br />
, ,<br />
bet , vatere non poterit.<br />
uidquid servus non iubente domino diviserit<br />
Qvel fecerit, excepto quod lex permittit, firmum<br />
nón esse iubemus , si id dominus servi noluerit<br />
..custodire.<br />
XI.<br />
Vt qui terras ad canonem accepit<br />
, placitum servet.<br />
Terras qt.ix ad placitum canonis data sunt, qui-<br />
" cumque suscepit , ipse possideat , et canonem<br />
domino singulis annis qui fuerit definitus exsolvat,<br />
-quia placitum non oportet 9 inrumpi. Quod<br />
si-canonem constitutum singulis annis implere<br />
neglexerit , terras dominus pro iure suo defendat:<br />
quia sua culpa beneficium quod fuerat consequutus<br />
amittit , qui placitum non implesse<br />
ÇoIsyipcitqr:_<br />
XII." De terris qux definito aunaron<br />
211,mzero per placitum •dantur.<br />
Si per precariarnepistolam certus annorum numerrts<br />
fuerit comprehensus, ita -ut ille qui susceperat<br />
terral post quodcumque tempus domino<br />
reformet 12 ; iuxta conditionem placiti terram qui<br />
accepit , restituere non moretur. -<br />
I Toled. got. celata.<br />
2 Le lioo. prxsnmat usurpare aut vindicare,<br />
3 To.led. got. 1-.t"^;on. Antigua.<br />
4ti7oil Ler; iJa. y Complot. residux erunt. Liad. resedurunt.<br />
S Complot. sí leal.<br />
6 Toled. got. adruperit.<br />
7 Legion. Antigua.<br />
8 Legion, Antiquá.<br />
9 Legion. y Coruplze. potest.<br />
10 Le,gion. y Complot. annonas constitutas.<br />
r-31<br />
XIII. 13 , Si ille qui ad placitum terras<br />
.accepit , extendat culturas.<br />
Qui ad placitum terras suscepit , hoc tanturn<br />
teneat quod eum terrarum dominus habere permiserit<br />
, et amplius non prxsumat• Quod si 14<br />
terras cultura' longius extendisse cognoscitur, et<br />
sibi alias ad excolendos agros forte conduxerit '5,<br />
aut plures filii vel nepotes in loci ipsius habitatione<br />
subcreverint 16 , aut campos qucs el dominus<br />
terrx non prxstiterat , occupaverit , ant<br />
s:lvam qua; el data non fuerit propter excolendos<br />
agros , aut conclusos , aut faciendi] forsitan<br />
prata succiderit : quidquid amplios usurpavit<br />
quam el przstitum probatur 17 , amittat , ct in<br />
domini consistat arbitrio , utrum canon addatur,<br />
an • hoc quod non prxstitit , dorninus ipse possideat.<br />
Si tantummodo alicui ager slt datos , et<br />
data silva vel campus non fuerit, sine iussu domini<br />
nihil de silva ve1 de campo qui agrum<br />
suscepit usurpet.<br />
XIV. I' Si inter eum qui dat et accipit<br />
terram aut silvam , contentio<br />
oriatzir.'<br />
Si inter eum qui accipit terras aut silvas , et<br />
qui prxstitit , de spatio unde prxstiterit , orta<br />
contentio fuerit, tunc si superstis ' 9 est ipse qui<br />
prxstitit, • aut si certe mortuus fuerit , cius hxredes<br />
prxbeant sacramentum quod non amplius<br />
auctor eorum dederit, quam ipsi designanter ostendunt.<br />
Et sic posteaquam iuraverint , prasentibus<br />
testibus qux observentur signa constituant,<br />
ut pro ea re deinceps nulla accedan causado. Si<br />
yero consortes eius aut non dignentur inrare,<br />
aut fortenoluerint, aut aliquam dubiatatcm habucrint<br />
quantum ve1 ipsi dedcrint, vel anteccss'ores<br />
eorum ; ipsi ut animas sois non condemnent,<br />
nec sacramentum prxstent , sed rota aratra quantum<br />
ipsi vel parentes eorum in sua surte susccperant,<br />
per singula aratra 2° quinquagenos aripenne<br />
dare faciant ; ea tal= condicione , ut<br />
quantum occupatum h.buerint vel cultura, iuxta<br />
quinquaginta aripennes concludant , nec plus<br />
quam eisdem mcnsuratum fuerit aut ostensum,<br />
nisi terrarum dominus forte prxstiterit , audeant<br />
usurpare. Quod yero amplius usurpaverint , in<br />
duplum reddant invasa.<br />
II Legion. Antigua.<br />
I a Levion. y Conzplut. reformarct.<br />
1 3 Card. Noviter ernendara. Lez:oo. Antigua.<br />
14 Legion. Card. T'oled. got. Complot. y Llid. Quod si<br />
culturas suas•longins &c.<br />
5 Vigil. Toied. got. y Li7..d. coniunxerit.<br />
16-Toled. zot. y Liml. succeserint.<br />
1 7 Compint. fuerat,<br />
8 Carie'. Fls. Res. B.ex.<br />
Antigua.<br />
'19 Toled. got. suprestis. Conriut.y<br />
20 Complot. Pro singu lis aratris,<br />
••ud. si superest.<br />
R2
133<br />
XV = Vt qui ad excolendunz ter' ram<br />
aro:fi sicza itle qui terraza dedit,<br />
/ta ct iste censzwz exsolvat.<br />
Qui accolam 2 in terca, sua susceperit , et postmodum<br />
contingat , ut ille qui susceperat , cui-<br />
cumque tertiaM 3 reddat ; similiter sint 4 et illi<br />
qui suscepti sunt , sicut et patroni eorum qualiter<br />
unumqnemque contigerit.<br />
XVI.<br />
5. Vt si goti de rolnanorum tertia<br />
quippianz tulerint , iudice• insistente<br />
, roznanis cuneta zV'orment.<br />
Indices singularum civitatum, villici 6 atque prxpositi<br />
terras 7 romanorum ab illis fui occupatas<br />
tencnt attferant , et romanis sua exsequntione<br />
sine aliqua dilatione restituant, ut nihil fisco debeat<br />
deperire : si temen cos quinquaginta annorum<br />
numerus aut tempus non excluserit.<br />
XVII. Flavius Cindasvintus Rex<br />
De mancipiorum agnationi4us dividendis<br />
, atque eorum pJculiis partiendis<br />
et decernendis.<br />
Rovidentissimi iustique iuris est , ut forrnam<br />
inveterara': censurar, qux ab xquitatis ratione disentit<br />
, novellis etiam sanctionibus 10 emendemus<br />
; nec immerito prius nascendi causas nos<br />
expedir arbitrara , et ita demum legem ponere<br />
nascituris. Si enim filius ab utroque pareare gignitur<br />
et creatur, cur idem ad conditionem tantum<br />
pertineat genitricis , qui sine patre<br />
tenus potuit procreara? Han rationabiliter natur 3<br />
lege compollimur agnationem qux servo<br />
alieno coniuncta peperit , inter utrosque dominos<br />
xqualiter dividendam. Quod si unus tantum<br />
filius ab eisdem parentibus fuerit procrea tus,<br />
quon i a m ambobus dominis modo platito , non poterit<br />
deservire , idem filius apud matrero usque<br />
ad x t a ti s annum duodecimum educetur , dones<br />
atas ojos in exercendis laboribus (erre servitiurn<br />
pubertatis incipiat. Post hac autem clominus ancilla<br />
domino servi cui hxc ancilla coniuncta est,<br />
pretium ex medietate persolvat, quantum idem<br />
filius a bonis hominibus valere fuerit,xstima tus..<br />
Similis forma servetur et de exteris filiis qui impari<br />
numero fuerint procreati. Peculium yero<br />
mobilis rei quod servus et ancilla profligaverint<br />
Legion. Antigua.<br />
2 Complut. agricolam.<br />
3 Compila. terram.<br />
4 latea'. sor. Legion. Card. y Complut. sentiaut.<br />
5 Legion. Antigua.<br />
6 Complot. villaruin przpositi.<br />
7 Legion. y Liad. tertías.<br />
8 Legion. Card. Complot. y Lind. exactione.<br />
9 cavd. Nova. Legión. Anligua noviter einendata. Toled.<br />
got. y Complut, sin 1.-1U1127' ni ilOtít.<br />
VOIt I . 1VDICVM<br />
sub uno contubernio constituti , atraque domina<br />
deCernimus pertinendum. Sane si !in handum al-<br />
.terius domini ad cuius iura ideen servus ve! ancilla<br />
non pertinent , P rxter xdificium agrumque,<br />
vel áliquid quod esse possit a sc rvis<br />
talibus in re mobili fuerit conquisitum, non aliter<br />
guara agnationem rem huiuscemodi<br />
ter eorum domini sibi debeant vindicare. Quod<br />
si unus ex bis , dominis contubernio famulorura<br />
fuerit conatos inruinpere,'statinf eOS separare•non<br />
ditferat ; ea temen condicione servata, ut postquam<br />
ad dorninorum cognitionem contubernio<br />
servoruni pervenerint, si eos in hoc dominorum<br />
voluntas perseverare noluerit , infra anni spatium<br />
ipsum contuberniurn resolvere non rnorentur.<br />
Cxterum si hoc rationabile tempus, quod hac lege<br />
indultum est, negligentia dominorum excesserit<br />
, quidquid post expleturn annum fuerit procreatum<br />
, utrique .domini xqualiter inter se se_<br />
xus , numen , vel xtatis contropatione noVerint<br />
dividendum. Quod si super annum tempus ex_<br />
cesserit , et hoc. unus dominus vel ambo nescierint',<br />
quodcumque nasci potuerit similiter in<br />
divisionis xquali portióne manebit.<br />
XVIII. Flavius gloriosus Recesvinius<br />
pCculiunz p‘,;Cullare ad unam iñ.<br />
telliaentianz habeatur.<br />
Sne contentionis apice 0. ímprobos vidimus sincerara<br />
intelbgentiarn desecare ut refe.ln<br />
possit, compendió brevitatis uti sic convenit. OMnis<br />
ergo res qua; mobilis immobilisque: consistir<br />
, cuiuscurnque fuerit generis sive forruz; aut<br />
peculii aut peculiaris nomen habuerit , "mins in.7<br />
telligentix vine evidentiamque °brincar, ,<br />
hoc omnis de mobilibus immobilibusque r4bus<br />
intentio 14 conquiescat. :<br />
XIX. Flavius gloriosus Recesvintug<br />
Rex 35,<br />
Si pro act'.eptis rébus promissib -non , sol-.<br />
vatur.<br />
•<br />
Si quis terram,•vineam aut .aliquatn rem<br />
pro decimis vel quibuslibet commodis prxsta-.,<br />
tionibusque reddendis . per scriPturam, aut quarncuinque<br />
definilionem ita ,ab Acceperit „pos,:<br />
sidendam ut ille qui dat, sic sub alicuius ex-<br />
ro' Complot. legibus. .<br />
Legion. Antigua. Toled. got. y Complut. sin autor ni<br />
nota.<br />
2 Legión. Toled. got. y Complot. intationis acie. Card,<br />
y Line/. contentionis acie.<br />
1 3 Liad. deserere.<br />
34 Compila. contentio,<br />
1 5 Card. Fls. gis. Legion. Antiqtta..Zerl. got.<br />
Complut. sin autor ni nota.
solutionis debito . det , ne 'videatur ius rei sux<br />
amittere am volu<br />
isse , quidquid .deber qui rem ac-<br />
cipít , etiam sine sollicitudine domini ipse sollicitus<br />
reddát. Nam quamvis consuetudo vel promissio<br />
exsoluta non fuerit , de rebus suis pars<br />
dornini excludi non poterit , quia non voluntate<br />
istius qui dedit, sed .fraude illius qui rem<br />
accepit , videatur i comrnotio -rei domino com-<br />
LIB. X. TITVL. I.<br />
'33<br />
moved. , Si. ::•vero..ille qui rem accepit consuetudinem<br />
aut promissionem differat adimplere,<br />
quodcumque de promisso 2 vel consueto<br />
rei .domino in duplum exsülvat. Nam si ita reddere<br />
promissum aut consueturn dissimulet , ut<br />
dominum rei legum tempus excluda t , usque ad<br />
L. annos rem cum augmento solius laboris quod<br />
illic fecit amittat.<br />
II. TITVLVS DE QVINQVAGENARII<br />
ET TRICENNALIS TEMPORIS INTENTIONE.<br />
I. 1\Te post L. arreos sortes vel romance<br />
a<br />
arrlt lius repetantur.<br />
II. Ne incipia fugitiva post L. anuos ad servitium<br />
revocentur.<br />
III. Trt 077111C S catira' tricennz'o concludantur:<br />
IV. Vt exceptis jiscali,us ser-vis , tricennale<br />
1- 3 Ne post L. an720S sortJs aolic‘e vel<br />
romance amplius repetantur.<br />
S3rtes goticx et tertix romanorum, que infra 4<br />
quinquaginta nonos non fuerint revocatx , millo<br />
modo repetantur.<br />
II. s Ne mancipia fugitiva post L. an-'<br />
nos ad s?rvitium revocentur 6.<br />
Mancipia fugitiva qux infra quinquaginta<br />
nos inventa non fuerint, non iiceat ad servitium<br />
revocare.<br />
III. 7 Vt omnes cause .tricennio . conclu-<br />
-dantur.--<br />
O une.s causa;, seu bona; sive mala , aut etiam<br />
criminales, qux infra XXX: annos definítx non<br />
fuerint , vel mancipia qux in contentione posita<br />
fuerint aut sunt 8 , ab alio tamen possessa , si<br />
defiaita atque exacta 9 non fuerint, nulo modo<br />
repetantur. Si quis autem post hunc triginta annorum<br />
numerum causam movere tentaverit, irte<br />
numerus el resistat ;.et libram auri cui rex ius.<br />
serit 10, coactus exsolvat.<br />
Card. videtur contentio rei &c.<br />
y Cqn iFint. de promissinne vel consuetudine.<br />
3 To!ed.<br />
l• Card. Antiqua.<br />
4 Complut. tina'. 'l'Ara.<br />
5 Legi,n. Antigua.<br />
6 Toltd. go t. Leáon. v r'ptt a nriár.<br />
7 D..gkn. y Card. Antigua.<br />
8 Card. aut aun sunt.<br />
tempus valeat irr onm'bus causis.<br />
V. De interruptione tricennii.<br />
VI. Ne tricennale temíais tmp,'cliat relegatis.<br />
VII. De prali.ro annorum numero , quo jiscales<br />
servi possínt ad servitium rcpti.<br />
IV. Flavius picrious Recesvintus<br />
Rex ".<br />
Vt exceptis fiscalius servir tricennale<br />
tempus valeat ¡a 01111litS C,UíSiS.<br />
Sxpe competentis indebita resolutio inris evanescere<br />
facit statum " iustx possessionis; et quod<br />
nula nobilitas decoravit, indebita licentia libertad<br />
contrait. Tricennalis er o transcursio tempog,<br />
rum quum tam constanter inolevisse videatur in<br />
negotiís sanctionum 1 3, ut iam non quasi ex institutione<br />
humana, sed veluti ex ipsarum rerum videatur<br />
processisse natura : ideo valitura sanctionis<br />
huius xternitate decernitur , ut si per tricennii<br />
tempus seu fi;cus de quorumlibet mee quodcumque<br />
tennerit , sive quilibet de fisci , extra<br />
mancipia fiscalia , aut cuiuspiam rebus al:qued<br />
fortasse possederit , percnni sibimet iure vircet<br />
et retentet , et nec contra hunc nt.mert:m ,<br />
quo etiam ventas perfecta: completar XI2L15 , 2ttentet<br />
commoveri vox cniuscumque pL:rticnís.<br />
Servi vero , quorum de stirpc sarvili cvidens<br />
origo patuerit , resoluti atque por diversa<br />
vagantes quamvis nihil in pensione tributi persolverint<br />
, quamvis fu a vel latebris seu pauo-<br />
g<br />
cinio quorumcumque 'defensi latuerint, set vitutis<br />
conditionern non erunt penitus - evasuri : sed in<br />
originem pristinam absque t ,:mporum wa:iudiclo<br />
redigendi: ab huius sentencia legis illis tantum-<br />
9 Cara'. aut vendicata.<br />
I o Celn,ilut. voluerit.<br />
ti En lo.f. c"rd:c?.r Leficn,To'ed.,z,n`. S .T. R. y CoPpitit.<br />
faifa esta ley IV. y basoeite n:in;e •o fitá la que ai.:.1"<br />
es Vi I.<br />
I z Card. y Lind. statutum tempus.<br />
1 3 Lind. actionum.<br />
4.
134<br />
percipere valuerint regia<br />
modo segregatis<br />
conlatione, reniedíertatis.<br />
a lib<br />
V. Flavius Cindasvintus Rex'.<br />
De interruptione tricennii.<br />
F ORI IVDICVM<br />
Srpe proprium ius alterius longinqua-possessio<br />
in ius transmittit alternas : nam quod quisque<br />
XXX. annos expletis absque interruptione temporís<br />
possidet, nequaquam ulterius per repetentis<br />
calumniamamittere potest. Vt ergo tara petenti<br />
quam possessori competenter possit esse consultum<br />
, id ab omnibus (..).bservandum est , ut<br />
quicuinque rem qua:: ab alio per XXV. zumos,<br />
et supra , infra XXX. nonos tamen, possessa est,<br />
sui iuris esse adstruxerit , et possessor fortasse<br />
sive a indica seu a repetente commonitus , vel<br />
reddere distulerit , val rationabiliter responsum<br />
parare contempseric , aut quamcumque dilationem<br />
videatur afferre , sive etiam eiusdern rei<br />
qua; petitur absentem possessorem , hoc est, aut<br />
in alía provincia , aut in expeditione publica<br />
posirum esse constiterit 9; tune index id quod<br />
reposcitur, id est, seu possessio sive quodcumque<br />
fuerit , pro interruptione temporis coram<br />
duobus aut tribus ingenuis petenti consignare<br />
procuret. Ita ut si índex rem ipsam petenti per<br />
saionis instantiam prxceperit consignare, per epistolam<br />
marra sua subscriptam eumdem saionem<br />
iuxta modum subterius 4 comprehensum informar<br />
: et si forte possessio est ubi repositio alicuius<br />
substantix sit , ne per, rationales excusatio<br />
fiat , annulo iudicis vel saionis qui locura consignat<br />
, eadern ostia , ubi res est posita , per illos<br />
oc. ..1 1.) días maneara obsignata , et ille qui accepit,<br />
octo tantum diebus possideat , et nihil exinde<br />
expenderé, aut evertere , vel alienare prxsurnat,<br />
sed in ea tontuna loco quod voluerit „gut potuerit<br />
laboris exerceat. Post coto autem dies rem<br />
intemeratam dimittat , ab eo quena possidentem<br />
invenerat indubitanter adprehendendam , et<br />
lain ex hoc ille qui octo diebus possedit, calumnian<br />
pertimescat. Ita tamen ut sive ipse , seu<br />
pars eius ala posteritas infra XXX. annos a die<br />
interrupti temporis rem quam sibi consignara poposcerat<br />
, sui iuris esse convincat. Nam si convinci<br />
eadein actio taliter non potuerit, ille quidem<br />
qui suprestis est , qui dominium alienum<br />
inquieravit, rei domino velut iniustus satisfaciat<br />
petitor. Aut si aliquid expenderit exinde , vel<br />
everterit , in quadruplum reddere compellatur.<br />
Parti vero eius aut posteritati nulla ex hoc ulte-<br />
r card. Fls. Ervigius Rex. En este códice es VI. esta ley.<br />
Legion. Antigua.<br />
2 Legion. repetitur.<br />
3 Card. constiterit , aut non constiterit,<br />
4 ',Ton. legis subterius.<br />
s Complot. servat,.<br />
6 Complot.,' Lezim. per saionern iudkis.<br />
7 Legion, Antigua<br />
, capitulare e:•:,72.121,21' epistoíd<br />
fos.; ndtionis. Die inett. (9-e,<br />
8 Legion. Antigua. Toled. got. S. J. R. y complot. sin<br />
rius calurnnia moveatur, illa vero eVidentissimc<br />
conditione taxata S ut si diversarum rutin-) , et<br />
in diversis locis hac de qua agitur fuerit dispersa<br />
facultas , ex omnibus his qui eanidem<br />
pertinent repetitionern , untun quodemnque fuera<br />
secundum prxsentis legis decretum a iussio<br />
ne 6 iudicis consignatum pro traditione teneatur<br />
omnium rerum. 17-121{. 7 Exemplar epistoLe<br />
inforrnationis. Die iudex illi saioni. informanws<br />
te , ut locuras illiam quem ille repetit , et nona<br />
dominio illius esse videtur , iuxta legis ordinem<br />
coram duobus aut tribus ingenuis illi consignes,<br />
octo tantum diebus possídendum : ita ut si aliquid<br />
ibi repositionis habeatur, et annulo domini<br />
sui non est signatum , propter auferendam excusatione7n<br />
rationabiliura per illos octo dies<br />
nulo tuo nzawat obsignatzim ; a te vero nihil<br />
exinde aliquatenus auje. ratur.<br />
VI. Flavius Recesvintus Rexv.<br />
Ne tricennale tempus impediat relegatis.<br />
Quantum pressuris conditio urgetur humana,<br />
tantum multis remedils clementiam principalem<br />
necessitati consulere decet humana. Quaprop,<br />
ter quum quisque nobilis atque 9 inferior inge=<br />
nuus sive etiam servus regio iussu in custodiara<br />
vel in exsilium extiterit deputatus ' o, et contingat<br />
eum quandoque , aut liberationem " gratiamque<br />
invenire , aut ad sua bona revertí ; si<br />
quamcumque rem ín repetitione videatur babare<br />
, non illud tempus pro tricennali vel quinquagenario<br />
annorum numero in eius actione<br />
iungatur , quod ipse in custodia vel in exsilió<br />
fuisse dinoscitur : sed remoto omni illo tempore<br />
, quo evidenter eídem persona in pressuris et<br />
in penuria constitutae síbi debitum negotium sequi<br />
non licuit. De cartero iuxta legum decreta<br />
vel tempus in eius actionibus legalís ordo maneat<br />
constitutus.<br />
VII. Flavius Egica Rex D.,<br />
De preefixo annorum numero 13, quo fiscales<br />
servi possint 14 ad servitium<br />
repeti.<br />
Abrogata legis illius sententia, qua de fiscalibus<br />
servis pracipitur, , ut absque praiudicio temporuin<br />
in servitutis prístina originem redigantur '5;<br />
id novo sanctionis edicto decernimus , ut iidem<br />
autor ni nota.<br />
9 seu.<br />
lo Cara'. deputatus aut ab hostibus deportatus.<br />
rt Legion. Card. y Complut. liberationem invenire.<br />
1 2 Esta lcp VII. en el códice de Card. es la V. Toled.<br />
got. Fls. Varaba Rex.<br />
Legion y Complut. tempore.<br />
1 4 Legion. y Complut. deka«.<br />
15 Legion. reducantur,
LIB. X. TITVL.<br />
ipsi fiscales servi , quos per XXX. asnos inter<br />
prxsentes aut quisgue possederit , aut ipsi coram<br />
positi prxclictum numerum annorum nulo<br />
dominante transierint , vel ü etiam qui pér diversa<br />
vagantes sine aliqua tributi vel servitii<br />
impensione quinquagenariam annorum r metam<br />
pervagando excesserint , nullo modo sint ad fis-<br />
3 5<br />
ci servitutem .ulterius repetendi.-: Sed quoid egaeloiss<br />
fuisse tricennalis , vel quinquagenarius<br />
communisque ordo convicerir , hoc esse eos modis<br />
onmibus opértebit , ut in 3 perquisitione mancipiorum<br />
fiscalium , una eademque lex principis<br />
teneat , qua; et in populorum sirnilibus vocibus<br />
dignoscitur constituta.<br />
III. DE TERMINIS ET LIMITIBVS.<br />
Vt termini et limites conservezztur.<br />
II. De conlisis et evulsis<br />
III. Quid observetur si de terminis contentio<br />
ortatztr.<br />
I. 4 Vt termini et limites conserventur.<br />
Antiguos terminól et limites sic . stare iubemus,<br />
sicut antiquitus videntur el-se constructi , nec<br />
aliqua patimur cominotione divelli.<br />
II. S De conlisis et evulsis<br />
studio pervadendi limites complanaverit,<br />
aut terminos fixos fuerit ausus evellere :. si ingenuus<br />
est , per singula signa vel notas XX. 6<br />
'solidos , cur-fraudein fecit , cOgátur inferre 7 et<br />
si servus est , per singula signa L. flagella suscipiat<br />
, et limitem et terminum restituat. Si quis<br />
autem dum arat 8 , vel vineam plantat , terminum<br />
casu non voluntate convellerit ; vicinis prxsentibus<br />
restituat terminum , et postmodum ex<br />
hoc nullum. dainnum aut periculum vereatur.<br />
III. 9 Quid observetur si de terminis<br />
contentio oriatur.<br />
uotiescurnque de terminis fuerit orta conten-<br />
Qtio , signa qux antiquitus constituta sunt, oportet<br />
inquiri , id est , aggeres terrx sive arcas,<br />
-quas propter fines fundorum antiquitus apparuerint<br />
fuisse congestas atque constructas : lapides<br />
etiam, quos propter indicia terminorum notis evidentibus<br />
sculptos constiterit esse defixos. Si hxc<br />
signa defuerint , tuno in arboribus notas , quas<br />
decurias vocant , convenit observad , sed illas<br />
qua .antiguitus probantur<br />
1 Legion. y Complot . numera.<br />
a Complut. guinguagenalis.<br />
3 Complot. ita ut per inguisitionem,<br />
4 Toled. srot. Antigua.<br />
5 Legion. Antigua.<br />
6 Legion. y Complot. XXX.<br />
7 Legion. exsolvere.<br />
...<br />
IV. Si alias infra terminos alienos possidere dicatar.<br />
V. Vi si aliqua pars de aliqzio loco tempore<br />
romanorum remota est , ita persistat.<br />
IV. Flavius gloriosus Recesvititus<br />
Rex ".<br />
Si alter intra terminos alienos possidere<br />
dicatur.„<br />
Si quis intra terminos alienos, per absentiam at-i1<br />
per ignorantiam domini , partem aliguam forte<br />
possederit,. diuturna mansio etiam in multo<br />
tempore inolita , vel amplios quain L. annis<br />
hominum, partis eius habitado publice et humobiliter<br />
consistere aut permanere nullatenus comprobetur<br />
; statim quum per antigua signa eviclentibus<br />
inspectoribus fines loci alterius cognoscuntur,<br />
, amittat domino reformandarn. Nec contra<br />
signa evidentia debitum dominium ulluco<br />
longx possessionis tempus exciudat. Sed hoc si<br />
ex his contendentibus unius possessoris sive auctorum<br />
eius dominium reperiatur advenisse " potremum.<br />
Nam si tanta tempora excesserunt, ut<br />
nec ipsi nec auctores eorum noverint , cuíus primurn<br />
aut dominium aut possessio fuit : sed rice<br />
per testen' , nec per scripturam potuerit postremus<br />
possessor ostendi , quia dubium 12 prima<br />
possessionis constat indicium ; unusquisque quod<br />
possidet , inrevocabiliter possidebit. Verum ubi<br />
milis possessor sine alterius domini manseribus<br />
publice possidens per evidentia signa locura ex<br />
integro vindicare videtur ; nula ratio sinit , ut<br />
quamvis per longa tempora eius possessionis<br />
tegritas decerpatur. Vnde si alter illic se per<br />
przesumptivam introduxerit novitatem, nihil no,,<br />
cere poterit possessori. Sí vero idem aliena adpetens<br />
, aliquid ex hoc repetit non prxsumptive<br />
, sed per iudicium; si meretur obtineat. Nam<br />
si incognite et improvise adtentet aliquatenus<br />
cedere vello , liceat hunc domino vere , ut vio-<br />
8 Ca•d. dum arat pomada.<br />
9 Toled.got. y Le g ion. Antigua.<br />
ro Legion. Antigua. Toled.got.<br />
autor ni nota.<br />
Complot. esse.<br />
12 Toled.got. y Lind. nullum,<br />
y Complot. fin
.•FORI I VDICVM<br />
136<br />
et ut invasorem, per iudicium tem ropris e t afunda u i g milla nu tildl 1s certissimis signis , mit<br />
lentum acensare<br />
limita bas probatur,<br />
observara ,<br />
legibus abdicare.<br />
c uos partium consen-<br />
. VI si aliqua pars de alivio loco temsus ielliseig)eecrtiti° :<br />
'quos certiores aguovenir<br />
ve1 seniores , facial eos sacramen<br />
pare romanorum remota est ,ita per-<br />
ta prxbe<br />
re , quod terminos absque ulla fraude rnonstra -<br />
sistat.<br />
verint , et tatuen nullus novum terminum sine<br />
Si quodcumque ante adventurn gotorum de ali-<br />
consortis prxsentia , aut sine inspectore consticuius<br />
fundi iure remotum est , et ad aliquam<br />
tuat. Quod si forsitan liber hoc fecerit , damnum<br />
possessionern , aut venditione, aut donatione , aut<br />
pervasionis accipiat 3 , quod legibus continetur. Si<br />
divisione , aut aliqua transactione translatum est;<br />
vero id servus admiserit domino nesciente , du-<br />
id in eius fundí , ad quem a romanis antiquitus<br />
centa flagella publice extensus accipiat, et nul-<br />
probatur adiunctum , iure 2 consistat. Quum au- lum ex hoc prxiudicium domino computetur.<br />
LIBER N.I.<br />
De cegrotis atque rnortuis, et transinarinis negotiatoribus 4,<br />
I. TITVLVS DE MEDIOS ET /EGROTIS.<br />
1. Ne ahsentibus propinquis nzulicrem medicas<br />
febotonzare pr,esamat,<br />
n. Ne medicas casto dia retentos visitare ¡r te.sumat.<br />
III. Sí medicas pro ttritudine ad placitum expectetur.<br />
IV. Si ad placitum susceptus moriatur infir-<br />
I. 6 Ne absentibus propinquis mulierem<br />
medicus flebotomare prcesumat.<br />
N ullus medicus 7 sine prxsentia patris, matris,<br />
fratris filii aut avunculi vel cuiuscumque<br />
proPinqui mulierem ingenuam flebotornare priesumat<br />
, excepto si necessitas emerserit xgritudinis<br />
; ubi etiam contingat supradictas personas<br />
minime adesse , tunc aut coram vicinis honestis,<br />
aut coram servis et ancillis idoneis , secundurn<br />
qualitatem zegritudinis , qua; novit impendat.<br />
Quod si") hoc sine prxdictis puesumpserit, X. :t<br />
solidos propinquis aut marito coactus- exsolvat,<br />
quia difficillimum nullatenus est, ut sub tala occasione<br />
ludibrium interdum adcrescat.<br />
II. " JV medicus custodia retentos visitare<br />
prxsunzat.<br />
N ullus medicorurn, ubi comires, tribuni, aut villici<br />
in custodiara retruduntur, , introire prxsumat<br />
sine custode carceris ; ne illi per metum culpa<br />
sux mortem sibi ab eodem explorent. Nam si<br />
e Card. y Legion. Antigua.<br />
2 Lrgicn. ita persistat.<br />
5 ['m'Out. incurran<br />
4 Legion. De xgrotis et pardiez Del znortucruza sepulten<br />
nezotiaforibus.<br />
5 Legion. v Compita. indiscretas , y así en la ley.<br />
6 Le gion. Nova Cara'. Antigua.<br />
7 Legkee. y Compilo. medicus<br />
27ZUS.<br />
V. Si de oculis medicus ltypocisma tollat.<br />
VI. Si per ilebotomun2 ingenuas sive servus mor•<br />
tem incurrat.<br />
VII. De mercede discipuli.<br />
VIII. Ne indiscussus 5 medicus custodia deputetnr.<br />
aliquid mortiferum his ab ipsis medicis datum<br />
ve1 indultum fuerit, multum rationibus publicis<br />
deperit. Si quis hoc rnedicorum prxsumpserit<br />
, sententiam cum ultione percipiat.<br />
III. 13 Si medicus pro awritudine' ad<br />
placitum expectetur.<br />
Si quis medicurn ad placitum pro infirme visitando<br />
, aut vulnere curando poposcerit; quum<br />
viderit medicus vulnus , aut dolores agnoverk,<br />
statim sub certo platito cautione emissa Mfirintim<br />
suscipiat.<br />
IV. 14 Si ad placitum susceptus tnoriatur<br />
in rmus.<br />
Si quis medicus infirmum ad placitum susce-<br />
perit , cautionis emisso vinculo-, infirmu rn res-<br />
tituat sanitati ; certe si periculum contigerit<br />
mortis , mercedem placiti penitus non requirat<br />
nec ulla exinde utrique parti calumnia<br />
moveatur.<br />
8 Legion. fratris , mariti , &e.<br />
9 Toled. got. avi.<br />
10 Toled. got. Legion. Complut.y Lind. Quod si aliter<br />
przsumpserit.<br />
e 1 Toled. got. XX.<br />
Legion. Toled. got. y Card. Antigua.<br />
13 Legion. y Card. Antigua. Toled. got. Fls. Varaba.<br />
1 4 Legion. Toled.got. S.J. R. y Card. Antigua. '
y. = Si de oculis me- dicus .hypochysnza 2<br />
tollat.<br />
•<br />
Si quis medicus hypochysim 3 de oculis abstulerit<br />
, et ad pristinam sanitatem infirmum revocaverit,<br />
V. soliclás pro suo beneficio consequatur.<br />
VI. 4 Si per jiebotonzum inuenuus vel<br />
servus mortero zncztrrat.<br />
Si quis medicus dum flebotomiam exercet, ingenuum<br />
debilitaverit, CL. solidos coactus exsolvat.<br />
Si yero mortuus fuerit , propinquis continuo<br />
tradendus est , ut quod de eo facere vo-<br />
LIB. XI. TITVL. III.<br />
137<br />
fuerint , habeant potestatem. Si vero servum debilitaverit<br />
aut occiderit , huiusmodi servum restittiat.<br />
VII. 5 De mercede discipuli.<br />
Si quis medicus famulum in doctrina susceperit<br />
, pro beneficio seo XII. solidos consequatur.<br />
VIII. 6 Ne indiscusus medicus custodia<br />
deputetur.<br />
Nanas medicum inauditum , excepta homicidii<br />
causa, in custodian). tradat 7 . Pro debito temen<br />
sub lideiussore deber consistere.<br />
II. TITVLVS DE ' INQVIETVDINE SEPVLCROVM.<br />
1. De violatoribus sepulcrorum. II. Si sepulcrum mortui auferatur.<br />
I. B De violatoribus sepulcrorum.<br />
Si quis sepulcri violator extiterit , aut mortuum<br />
expoliaverit , et el aut ornamenta vel vestimenta<br />
abstulerit ; si liber hoc fecerit , librara<br />
auri coactus exsolvat hxredibus mortui, et que<br />
abstulit reddat. Quod si hzredes non fuerint,<br />
fisco nostro 9 cogatur inferre 1° , et prxterea<br />
C. flagella. suscípiat. Servus yero si hoc crimen<br />
admiserit , CC. flagella suscipiat , insuper<br />
et flammis ardentibus exuratur , redditis nihilominus<br />
cunctis qua: visas est abstulisse.<br />
II. " Si sepulcrum mortui auferatur.<br />
Si quis mortui sarcophagum abstulerit , duin<br />
sibi vult habere remedium , XII. solidos indice<br />
insistente hxredibus mortui. cogatur exsolvere.<br />
Quod si , domino iubente , servus hoc admiserit<br />
, dominus pro servo componere 12 non<br />
moretur. Servus vero si ex sua voluntate hoc<br />
admiserit '3 centum flagella suscipiat , et quod<br />
tulerat , et loco et corpori proprio reforme<br />
tur.<br />
III. TITVLVS DE TRANSMARINIS NEGOTIATORIBVS.<br />
1. Si transmarini negotiatores rem furtivam<br />
vendere detegantur.<br />
II. Trt transmarini negotiatores suis et telonariis,<br />
et legibus audiantur.<br />
I. 14 Si transmarini negotiatores rent<br />
furtivam vendere detegantur.<br />
S i quis transmarinus negotiator aururn , argentum<br />
, vestimenta vel quxlibet ornamenta ' S provincialibus<br />
nostris vendiderit , et competenti pretio<br />
fuerint venundata ; si furtiva postmodum<br />
fuerint adprobata nullam emptor calumniam<br />
pertimescat.<br />
1 Legion. y Card. Antigua.<br />
2 Legion. Card. Complut. y Lind. Jpochynnata.<br />
3 Complut. hypochysmata. Lind. hypochygna.<br />
4 Legran. y Card. Antigua.<br />
5 To‘ed. got. Legion. y Card. Antigua.<br />
6 Legion. y Card. Antigua.<br />
7 Legion. Complot. y Lind. retrudat.<br />
8 Tuled. sor. y Card. Antigua.<br />
III. Si transmarinus negotiator mercenariurn de<br />
locis nostrís secum transtulerit.<br />
IV. Si transmarinus negotiator mercenarium pro<br />
commercio susceperit.<br />
II. 16 Vt transmarini negotiatores suis<br />
te zt zr.telonariis , et legibus audian-<br />
Quum transmarini negotiatores inter se cansant<br />
habent , nullus de sedibus notrís eos audire<br />
prxsuniat , nisi tantummodo suis legibus audiantur<br />
apud telonarios suos.<br />
9 Tolrd. zot. fisco nostro persolvat.<br />
ro Complot. exsolvere.<br />
r r Legion. Antigua.<br />
r 2 Toled. got. componat.<br />
.t g Toled. got. talla fecerit.<br />
5 4 Ltgion. y S.J. R. Antigua.<br />
15 Card. ornamenta aut aliam real.<br />
6 Legion. y Card...Antigua.
1 39<br />
framfoaringts negotiator mercenarizaa<br />
de locis nostris secum transpderít-<br />
Nuilus transmarinus negotiator de sedibus nostris<br />
mercenarium andeat in loca sua transferre.<br />
Qui contra hoc venire tentaverit , inferat fisco<br />
nostro auri libram unam , et przterea C. fiageh<br />
la suscipiat.<br />
9<br />
FORI IVDICVM<br />
LIBER XII.<br />
IV.' Si transmarinus negotiator mercenarium<br />
pro commercio suscepecit.<br />
Si quis transmarinus negotiator mercenarium 3 do<br />
sedibus nostris pro vegetando commercio susceperit<br />
, det pro beneficio eius solidos III. per<br />
annum unum , et nihilominus impleto platito<br />
servum domino reformare cogatur. 4<br />
De removendis pressuris , et omnium hcereticorum omnimodo<br />
sectis extinctis.<br />
I. TITVLVS DE TEMPERANDO IVDICIO,<br />
I. De commonitione principis , qua iubctur, ut<br />
iudicium tenTerent iudiccs.<br />
II. Vt nullus ex his , qui populorum accipiunt<br />
1. Flavius gloriosus Cintasvintus<br />
Rex S.<br />
De conononitione principis, qua iubetur,<br />
ut iudicium temperent iudices.<br />
Qui necessariam culpis hominum severitatem<br />
disponimus, convenit ut Deo placita remedia miseris<br />
impendamus. Obtestamur itaque indices omnes<br />
cunctosque quibus iudicandi concessa potestas<br />
est , et teste virtutum omnipotente domino<br />
commonemus ad investigandam T'idean rei vexitatem<br />
in causis omnibus sollertes existes-e , et<br />
absque personarum acceptione negotiorum omnium<br />
contentiones examinare ; sirca vistas Lamen<br />
personas . , ac presertim paupertate depressas<br />
severitatem legis 6 aliquantulum temperare.<br />
Nam si in totum iudicii proprietas adtendatur<br />
, misericordia; proculdubio mansuetudo<br />
deseritur.<br />
I tegion. y Conplut. Antigua,<br />
2 Lesion. y Card. Antigua.<br />
3 Card. mercenarium servum sponté domini sul de sedibus.<br />
Lrgion• mercenarinin de 1oci• pro vegetando in commercio.<br />
ET REMOVENDA PRESSVRA.<br />
potestatem et curar», quostumque de<br />
lis, aut in sunTtibus, aut in indictionibus<br />
inquietare pertentet.<br />
II. 7 1-7-t nullus ex his , qui populorum accipiunt<br />
potestaten; et curan; , quoscunique<br />
de populis , aut in sumptibus<br />
, aut in indictionihus inquietare<br />
pertentet.<br />
Omnes quos regni nostri felicítate tuemur, nihil<br />
aliud eorum utilitatibus consulentes , momentis<br />
omnibus statuimus, nisi ut nullam dispendiorum<br />
suspicionem patiantur. Quid est enim<br />
tara proximurn vel nobis farniliare , quam<br />
piara fidelibus manum porrigere , et fuste eos<br />
quos regimus , in diversis negotiis adiuvare?Decementes<br />
igitur et huius legis nostrx severitate<br />
constituentes iubemus , ut nullis<br />
bus, exactionibus , operibus vel angarüs comes,<br />
vicarius, villicus pro suis utilitatibus populos ad=<br />
gravare prxsumant , nec de civitate vel de territorio<br />
annonam accipiant. Quia nostra recordatur<br />
clementía, quod dura iudices ordinamus, nostra<br />
largitate eis compendia rninistramus. Simili<br />
auctoritate iubemus rectorem provincia, sive comitern<br />
patrimonií , aut actores fisci nostri , ut<br />
nullam in privatis hominibus habeant potestatem,<br />
nullaque eos molestia inquietcnt. Sed si p rivatus<br />
cum servís fisci nostri habuerit causationem,<br />
Iroted.sót• Fis. Rcs. Card, Antigua. Legion. sin autor<br />
zzi nota.<br />
6 Compita. legalem.<br />
7 S. j. R, .Recáredus Rox.
LIB. XII.<br />
actor vel procurator commonitus iudicio rectoris<br />
provincia; , vel iudicis territorii , ubi causa<br />
fuerit intromissa , suum reprxsentet minoren],<br />
ut discusso negocio districtione legan uniuscuiusque<br />
emendetur excessus., Et quia dum regali<br />
cura actores nostrarum perquireremus a pro-<br />
-vinciarum , comperimus quod numerarii vel defensores<br />
annua vice mutentur : qua de causa detrimentum<br />
nostris non ambigimus populis evenire<br />
: ideoque iubemus , ut numerarius vel defensor<br />
3 , qui electus ab episcopis vel populis fuerit,<br />
commissum peragat officium. Ita Limen ut<br />
TITVL.<br />
139<br />
dum numerarius vel defensor ordinatur, nullum<br />
beneficium iudici dore debeat , nec iudex prx-<br />
-sumar ab eis aliquid accipere . vel exigere. Quod<br />
si quis iudicum hanc nostram transcenderit con-<br />
- stitutionem , honore privatus decem libras aura<br />
fisco nostro coactus exsolvat. Sacerdotes yero<br />
quos divina obtestatione convenimus , si excessus<br />
iudicum aut actorum scierint , et ad nestram<br />
- non retulerint agnitionem , noverint se concilii<br />
iudicio esse plectendos , et detrimenta , qua; pauperes<br />
contra silentio pertulerint , ex corum rebus<br />
illis esse restituenda.<br />
II. TITVLVS DE OMNIVM ELERETICORVM<br />
ATQVE IVD.ZEORVM CVNCTLS ERRORIBVS AMPVTATIS.<br />
I. Quod post datas fidelibus leges, oportuit infidelibus<br />
constitutionem ponere legis.<br />
II. De omnium hdresium erroribus abdicatis.<br />
III. De datis et confirmatis legibus supra iuddorum<br />
nequitiam promulgatis.<br />
IV. De cunctis iuddorum erroribus generaliter<br />
extirpatis.<br />
V. Ne iuddi more suo celebrent pascha.<br />
VI. Ne iuddi more suo foedus copulent nuptiale.<br />
VII. Ne iuddi carnis faciant cir-cumcisszonem.<br />
VIII. Ne iuddi more suo dildicent escas.<br />
IX. Ne iuddi qudstione christianos inscribant.<br />
X. Ne iuddi contra christianos testficentur, et<br />
guando ex illis progenitis testiflcari sir 11-<br />
XI. Ne iuddus christianum mancipium circum-<br />
1. Flavius gloriosus Reeesvintus<br />
Rex 4.<br />
Quod post datas fidelibus leves oportuit<br />
infidelibus constitutionem ponere<br />
leais.<br />
Hactenus per arduas culparum semitas iucierorurn<br />
cautos direximus gressus , et per humana<br />
adinventionis prxcipites et immoderatos excessus<br />
ordinatx gravitatis emisimus cursos. Egisse $<br />
namque nostram illís intentionem conspicuum<br />
est , et dissuadere quod male suasum irrite libet<br />
, et prohibere quod turpe est decet, et auferre<br />
quod male actum et a decore honestatis abhorret.<br />
Vt enim legalis ordo mole consciarum sibi<br />
mentium abdita penetravit , ita legalis censura<br />
et mortun prava correxit , et scelerum commissa-truncavit.<br />
Vcru ► hanc pudicitiam animorum.<br />
Legion. y Complot. prxsentet. Lind. suain reprzsentet<br />
persona, et 1111TIOreITI.<br />
2 Complot. perquirímus.<br />
3 .i.c.g.kney Complus. dcimsor ordinatus lauLlten bencfi.-<br />
cidat.<br />
XII. De pcena qua perimenda est trans,gresszo<br />
iuddorum.<br />
XIII. De mancipiis christianis, que a inciais ant<br />
vendita aun libertati tradita esse noscuntur.<br />
XIV. Vt nullis nzodis iuddis mancipia ad/iacreant<br />
christiana , et nec in sectaria eoruni<br />
modo quocumque ducantur.<br />
XV. De interdicto omnibus christzanis ne quisque<br />
izzleum quacumque factione ata javore<br />
vindicara vel tueri pertentet.<br />
XVI. Placizum iuddorum in nomine principis<br />
factunz.<br />
XVII. De iudaizantibus christianis.<br />
XVIII. De pez-lidia iud,eorum.<br />
XIX. De hoznicidiis.<br />
non egimus alibi quam Mira ecclesiam Dei vivi<br />
, qui díversitatem simul majen= et hominum<br />
unjas tunicx immortalitate vestivit , mins<br />
etiam sacra: religionis sibi vinculis religavit. Ibi<br />
etiam 6 licet excellentia nostri vigoris a virtutum<br />
Deo fuerit retronar gloria sublimara culminibus;<br />
interdum tomen motu compassionis, interdum<br />
ocie iudicantis , et peccandi licenriam<br />
solicite vitare curavit, etperventa delicia modo<br />
temperanter diminuendo subtraxit , modo<br />
vehementer extirpando conlisit ; non saltan sequens<br />
nobilium inlustriumque gentium mores,<br />
qua rationabilibus et modestis legibus ordinure<br />
curaverunt inlicitos populorum excessus, sed<br />
sanctissimorum quoque patrum toto terrarum<br />
orbe felicium , et regulas imitans , et exempla<br />
prsumens , quo possit amplitudo postra; mansuetudinis<br />
illorum pra:ceptis velar in forma rmt ex eplec- io<br />
ras imitationem exprimere actionis ; e<br />
debere cognoscere proximis subiectisque plebi-<br />
cium iudici dare debeat.<br />
4 Complot. ¡in autor ni Ilota.<br />
5 Toled. got. ExeLsisSe.<br />
é Legion. Complot, got. S. J. R. y Lind'enim.<br />
2
us honestat ;, competentia indidisse decreta, ex<br />
cuip3rum meritis sunt evidenter unquo<br />
aut<br />
'„1„e,sa . , „in sanc.torum patrum sententiis prornon<br />
inveniuntur externa, duo mihi dona uno<br />
divinitatis prxmio provenire contidens, ut et cura<br />
p<br />
•oximis salutari temporum perfruar pace, et divinis<br />
iudiciis muriere regiminis perneta mercede<br />
dispositis , dehinc populorum fidelium legibus,<br />
atque in domo sancta-fidei vera propriis memhris<br />
confecto medicamine salutari , et ordinata<br />
charitatis decentissima pace , fidenter in virtute<br />
Dei adgrediar hostes eius , et insequar xmulos,<br />
persequar adversos , contendens viriliter, persevernos<br />
instanter, aut comminuere illos ut pulverem<br />
i excussum , aut delere ut lutum platearum<br />
sordentium. Caerte aut de illis et fidei conquirere<br />
lucrum , et glorix 2 Dei dare triumphum<br />
dum fideles populos iu religionis sacra;<br />
pace possederim, atque infideles ad concordiam<br />
religiosa; pacis adduxerim , et mihi crescat<br />
glorie prxmium 4 , et dilatem atque augeam<br />
regulara. 5<br />
II. Flavius Recesvintus Rex'.<br />
Da 01111Z111711 kercsium 7 errarnos aMicatis.<br />
D ivina virtutis xternum consilium , et in ultimorum<br />
serie sxculormn pietatis eius revelatum<br />
arcanum , per retroacta a dierum tempora<br />
oninem , ut cernimus , a cunctis nostri regimonii<br />
9 finibns , et perfidíam dissipavit errantium,<br />
et dogruatum abdicavit commenta pravorum.<br />
Verumtamen no dum nostris consistimos in diebus<br />
, tempus illud ocurrat , de quo vas electionis<br />
ohm protulit , dicens l° erit enim tempus,<br />
quum sanara doctrinara non sustínebunt, sed secundum<br />
sua desideria coacervabunt sibi magistros<br />
prurientes auribus , eta veritate quidem<br />
anditum avertent , ad Tabulas autem convertentnr<br />
: convenir ea qua: in luce fidei manent , a<br />
tenebris contradictiomun edicto legali defende-<br />
Complot. ut pulverein ante faciam vanti excussum.<br />
2 Complot. ecclesiaz dare.<br />
3 Toled. got. y Legion. trophamn.<br />
4 Complot. et vírtutum domino.<br />
5 En el códice de Cardona al fin de esta ley hay una<br />
Brota al mr -asen de la misma letra, que dice: Correctum<br />
casque hic.<br />
6 Toled. got, Antigua. Legion. sin autor ni nota.<br />
7 Legion. h.ereticorzon.<br />
8 Legion Toled. got. y Complot. retroactorum. Card. retroactarum.<br />
9 Complot. y Lind. regirninis.<br />
x o Card. dicens Paulus Apostolus.<br />
1 Card. quacumgne noria disputatione.<br />
z Legion. Nullus evangelica sacramenta contemnat. Card.<br />
Evangelii sacra convellat.<br />
1 3 Card. defensionibus aliquibus. Lind. impugnationibus<br />
suis.<br />
Legion. y Toled. got. sin autor ni nota. Lind. Fls. gl!,<br />
Chints. Rex.<br />
15 En los códices Legion. Card. y Liad. .re ball * la<br />
iíguientr.<br />
FORI IVDICVM<br />
re , et ea qux exoriri obvia forsitan error impulerit<br />
, gestis legalibus propulsare. Nullus ira_<br />
que cuiuslibet gentis aut generis horno proprius<br />
et advena , proselytus et indigena, externos<br />
.et incola contra sacram et singulariter unam veritatis<br />
catholicx fidem quascumque " noxias<br />
putationes eamdem fidem impugnans palam per_<br />
tinaciter atque constanter proferat , vol proferre<br />
silenter adtentet. Nullus evangelii 12 decre-<br />
.ta convellat : nullus apostolica instituta decerpat<br />
: nullus antiquorum patrum defensionis 5 3 huius<br />
sacras definitiones inrumpat : nullus modernorum<br />
disserentium congruentes fidei tractatus<br />
spernat : nullus contra omne sanctum dictum out<br />
factum vera fidei sacramentum, aut cogitationes<br />
ruminet cordis , aut verba patuli proferat oris:<br />
non in contradictione controversiam perfidus excitet<br />
pervicacis: non in probitatis contemptionern<br />
litem statuat adversantis. Nam quxcumque persona<br />
ex his in cunctis istis vetitis extiterit deprehensa<br />
, si quidem ex quacumque religionis<br />
potestate vel ordine fuerit , amisso loci et dig.<br />
nitatis honore , perpetuo reatu erit obnoxius,<br />
rerum etiam cunctarum amissione mulctatus. Si<br />
yero ex laicis extiterit , et honore solutus et loco<br />
, et omni rerum possessione erit nudatus. Ita<br />
ut orarais trangressor sanctionis istius, aut xterno<br />
exsilio mancipatus intereat , aut divina miseratione<br />
respectus, a prxvaricatione convertatur<br />
et vivac.<br />
r4 Flavius Recesvintus Rex.<br />
De datis et confinnatis legibus supra<br />
iudeorunz nequitiani promulo-atis.<br />
Vetitis et seclusis generaliter omnium hxreticorum<br />
prxsumptionibus execrandis, nunc specialiter<br />
nobis est de prxsentibus ordinandum : quoniam<br />
et in prxsenti de bis cognoscimus esse prxsumptum.<br />
Nam quum virtus Dei totum universaliter<br />
acie verbi sui radicitus hxresitun ex-<br />
Fls. Rcns. Rex.<br />
Les in cogfirmation:<br />
Eximia synodalis auctoritas , et venerando est pariter<br />
et tremenda : atque in tantum per donum Sancti Spiritus<br />
agitur , ut ex diversitate multorum animorum et cordium,<br />
unum corpus unamque animarn fecisse monstretur : dum<br />
numerositas aggregata pontificum , non per sententiam<br />
díscrepat , non per stylum diversa obiectat , nec per iudiciurn<br />
aliud unus , quam universitas atfirmat. Ideo reverendum<br />
mihi conventum synodalis concilii , in CLI/LIS<br />
medio prasentia Sancti Spiritus se habitare promisit,<br />
vote venerans , instanterque honorans ea (lux illorum ore,<br />
nostraque glorix hortatu digesta sunt , notitiarn deducimus<br />
singulorum. Illa dicimus synodalis concilii gesta,<br />
qua anuo quarto regni nostri in toletana urbe noscuntur<br />
esse confecta : quorum institutionum evidentia , ut<br />
sine cunctatione omnibus inngadcant hic ea specialiter<br />
pralegimus renotanda.<br />
Est igitur primus canoa de reddito testimonio dignitatis<br />
cortan , Linos profanario<br />
cuna Paulo tra-
LI E;II.<br />
tirpa.verit fomitem vel surculum, sola iudxorum<br />
neguitia ingemiscimus regirninis nostri arva esse<br />
polluta. Vnde per spiritum x Dei vindicare<br />
conabimur pacem nostram- qux gentibus qui-<br />
-dem stultitia est, eisdem vero rudxts scandalum,<br />
nobis autem credentibus idem Christus Dei virtus<br />
, et Dei sapientia , cuius miseratione prxventi<br />
concutimaar intentione fideli tam vetustis<br />
erroribus ponere finem , quam •futurorum<br />
exordiorum concidere novitatem. Quapropter<br />
eterna lege iubemus, et sacrarum scripturarum<br />
iussu decernimus, tam nostrarum legum edicta,<br />
quam przdecessorum nostrorurn regulo legali<br />
serie sentencias promulgatas , qux contra iudxorum.perfidiam<br />
et personas data consistunt , et<br />
zterna consecratione inviolata persistere, et perenni<br />
custodia observata manere 2 . Qux si quis<br />
eorum temerare detectus extiterit , et subter iacentium<br />
legum darnnis obnoxius erit , et speciaiibus<br />
ultioraum sententiis subiacebit.<br />
7tit in societatem tyrahnidis ; quos celsitudo nostra una<br />
cum fillis , per huius nostri legis edíctum , et testiino-<br />
nio nobilitatis m pristinx uti , et rebus , quas per auctorilatís<br />
nostrx vigorern perceperint , decernimus revestiri.<br />
Item secundus est canon de accusatis sacerclotibus, seo<br />
etiam optimatibus palatii atque gardingis : sub qua eos<br />
iustifix cautela examinad,conveniat , quos nostri gloria:<br />
mansuetudo , iuxta ipsiva Canguis instituta nullis tormentorum<br />
generibus ante publicam discussionem subiici<br />
censuit. Vt et homines , qui deinceps fuerint accusati , iuxta<br />
sanctionem prxdicti capituli erunt proculdubio iudicandi.<br />
Vnde id specialiter observandurn fore censemus: ut<br />
quidquid contra hanc regulara sententix nostri vel prxdicti<br />
canonis institutionein , aut in personam cuiusquain<br />
fuetit actutn, aut de rebus accusatx persona extiterit<br />
iudicatum , iuxta prxdicti canonis institutionem millo vigore<br />
subsistat quod persona ipsa :aires quam decernimus<br />
iudicata , aut testimonia stua dignitatem aut<br />
quxstu rei propriat careat.<br />
Tertius quoque canon est de tributos= principali relaxatione<br />
in plebe. Vbi nostri gloria auctoritale simul<br />
ct exhortatione sancitum est : ut omne tributum prxteritorum<br />
annorum, lasque in annum primum regni nostri,<br />
quod in privatis ve1 in fiscalibus populis reiacet , absolutionis<br />
perpetua debeat sanctione laxara : ea tanturn<br />
przecípientes publicis thesauris exhiben, qux exacta, non<br />
liara fuisse cOnstiterint.<br />
Quartus post hxc sequitur canon pro munitione prolis<br />
regía , quam promptx voluntatis etfectu omnis conventus<br />
sacerdotum atque etiam senior= comiere prwelegerunt.<br />
Quintos canon sequitur , ne defuncto principe, relictam<br />
eius coniugem quísquam sibi , aut in coniugio aut in adulterio<br />
audeat sociare.<br />
Sextus deinde sequitur canon , ut , exceptis servis vel<br />
libertis fiscalibus , nanas de servitio quoruinlibet aut libertis<br />
, deinceps ad palatinum transeat officium. Quod si<br />
fecerint , ptxsentis legis nostra edicto ad proprix servitutis<br />
iugum modis omnibus reducendi sunt ; qualiter,<br />
aut dorainis sois , si superstites sunt , aut eorum propinquis<br />
, quíbus decedentium successio ex lege debetur, ser-<br />
Vituri tradantur.<br />
Post hunc septimus est canon, de his qui pro accidentia<br />
iurgiorum altaria nudare.. prxsumunt , vel luminaria<br />
ecclesix subtrahunt.<br />
Octavos quoque sequitur canon , ne admonente metro.<br />
politano quisquam ex confinitirnis ad locum , ubi invitatur<br />
venne contemnat.<br />
Nonus quoque canon subsequitur de confirmationc con-<br />
a Liad, constituía.<br />
T T L. II. 141<br />
V. Flavius .. Recelviritus Rex 3.<br />
De cunctis 2.11dOrUirt erroribus generaliter<br />
extirpatis 4.<br />
Nullus iudxorum sacra; religionis christianam<br />
fidem , quam sancti percepit 5 tinctione baptismatis,<br />
aut profanet aliquatenus, aut relinquat.<br />
lus hanc factis, nullus dictis impugnet. Nullus<br />
alibi absconse , nullus palana insultet. Nullus fugere<br />
ad hanc evadendam contendat : nullus ut<br />
hanc effugiat quibuscuinque latibulis sese occullandurn<br />
iniiciat. Nullus spem quandoque profanationis<br />
iterandx contineat. Nullus conficientiam<br />
renovandi erroris adsumat. Nullus prorsus<br />
perfidiam et christianx religioni obviam sectam<br />
corde retineat verbis promat , factis ostendat.<br />
Nullus ex his qux in eorum placitis sunt conscripta<br />
, eorumque publica subscriptione notata,<br />
temerare 7 studeat , vel revelare prasumat.<br />
cilii toletani duodecimi, quod factual est atino primo glo.<br />
rix nostri.<br />
Decimos huic canon adiungitur, , ubi speciali sententia<br />
definitur, utroin audeant ministrare 111, qui poraitentiam<br />
in sacerdotio constítuti accipiunt.<br />
Vndecimus quoque canon habetur, ne quia alíen= clericurn<br />
vel monachum suscipiat fugientem.<br />
Duodecinnis post hxc canon scribitur, de non excommunicandis<br />
a proprio episcopo personis illis , qux ad metropolitanum<br />
suum negotia sua dicendum 2 accesserint.<br />
Vhirnus et tertiusdecimus post hunc canon subsequitur,<br />
de relatione gratiarum , qux post peractionem concilii Deo<br />
et principi persolvantur.<br />
Qua; muna prxmissa synoclalium institutionum decreta<br />
, a prxsenti die ve1 tempore oinni cura , omnique<br />
-vigilanria • per cunetas regni nostri provincias decernimus<br />
observancia : qualiter et perspicuum auctoritatis valida fastigium<br />
subeant , et perpetuo vigoris ordine solidata persistant.<br />
Quamobrem sacra Mikis legis articulo omnibus<br />
generaliter religiosis atque etiam laicis , sub regni nostri<br />
ditione manentibus , interdiciants paritcr et lubeinus , ut<br />
prxdicta synodalia gesta nullus contemnat , nullus etiam<br />
prXterire ata conveliere audeat. Nemo notus hatura constitutionum<br />
jura resolvat : nemo incognitus nescicntix se<br />
obiectibus excusare coniiciat. Nain a prxinemorato superius<br />
die vel tempore et auctoritatis debite vigore pollebunt<br />
, et institutionum suarum legibus velcunctorum<br />
universalitas adstringetur. Si quis autem fulius nostra<br />
legis violator extiterit , ac non polius ea qux prxmissa<br />
sunt custodierit , et diutinam ecclesiasticx discipline<br />
excommunicationem excipiat , et decimam partem rei<br />
sute fisci partibus sociandam amittat. Quod si nihil 11abuerit<br />
facultatis unde prxdictam compositionem persolvere<br />
possit , absque aliquo infamio sui quinquagima culo<br />
oportebit ictibus verberari. Huius igitur nostri legis decretuna<br />
, quod in conlirmationern huius sacri concilii noscitur<br />
promulgatum , gloriosie manus nostri exaratione subscripsimus<br />
, et ad perennem memoriam valorem el perpetuum<br />
innodaraus. Edita lex in confirmatione ' concilia<br />
toleto sub die idus nov. era DCCXXI, armo quoque feliciten<br />
IIII. regni gloria nostri in Dei nomine toleto.<br />
Complot. per scripturam Dei iudicare curablinus.<br />
2 Complot. manere. Si quis temerator detectus extiterit.<br />
s<br />
Lezion. Toled. got. y Complot, mt autor u; nota.<br />
4 Card. extírpandis.<br />
5 Card. y Complot. perceperunt.<br />
6 Lesion. teneat.<br />
7 Legion. temerare prxsumat.<br />
8 Card, oberrare.<br />
2 Lind. suggesieri.
142<br />
FORI<br />
orrinitim vetitorum conscitun , vel<br />
N u 11 u s honras 'entu<br />
oPera torern celare pertentet 1 . Nullus inv m<br />
p11 blicare retardet. Nullus auditam la-<br />
1 tienten'<br />
tebon, denuntiare recuses. Cunctorum namque<br />
coouni quisquis transgressor inventus. fuerit, constirune<br />
legis erit supplicio puniendus.<br />
V.<br />
pascha.<br />
Are ittchei more suo celrent<br />
N ullus de iudzis XII1I. luna mensis 3 primi<br />
alicuius faciat pascha , neque dierum ipsorum,<br />
ut solití sunt , sollemnia Celebrabunt. Non dies<br />
festos omnis 4 sollernnitatis mediocres aut summos<br />
quisque eorum venerabitur , ant intendat s honore<br />
ve1 errore vetusto : non ferias custodiar,<br />
non sabbata et °mula festa rito observantiz sux<br />
deinceps aut colar, aut contingere 6 quandoque<br />
prxsurnat. Nam purventus mox speciali damnationis<br />
sriar. mulctabitur ultione.<br />
VI. 7 Are iulei more sito foedus co-<br />
Jul,wt nuptiale.<br />
Nemo ex imicis propinquitatem sanguinis sui<br />
coniugio copules, adulterio polluat, incestu commaculet.<br />
Nullus tasque ad septimum s generis<br />
gradum coitu personan' quamcumque contingat:<br />
nonos festa nuptialia aliter quam christianorum<br />
anos habet , appetat ve1 usurpet. Nam detectus<br />
danmationis data; ultionibus puniettuu<br />
VIL 9 Ne iuchei carvis faciant circumcissionem.<br />
N oil os imIxorum circumcissionem operetur<br />
Nullus hanc sibi fieri patietur indemnis. Non<br />
, servus , non ingenuus aut libertus, incola , vel<br />
extraneus eiusdem detestandx sectionis opprobrium<br />
quacumque occasione , aut ferre , aut<br />
alteri inferre przsurnat. Nam quicumque sponte<br />
talia fccisse vel sustinuisse probabitur, , datz legis<br />
severitate pleetetur.<br />
VIII. " Ne ;taxi more suo diiudicent<br />
escas.<br />
Q uum beatos apostolus Paulus dicat : omnia<br />
manda mundis , coinquinatis autem et infideli-<br />
Complot. y Lind. adtentet.<br />
2 Card. Rcs. Rex. rolcd. got. Egica Rex.<br />
y Lind.<br />
Complot.<br />
Rescindus. Rex.<br />
3 Legion. y Complot. inensis alicuius.<br />
4 Complot, ovni sea soleumitates mediocres.<br />
5 Legion. intentet.<br />
6 Legion. continere.<br />
7<br />
Card. Fls. gis. Rex. s f<br />
Recinds.<br />
R. Reccds. Res, Complot.<br />
Legion.<br />
Complot. y Liad. SCXU111.<br />
y Card. Fls. 11§, Rcs.<br />
IVDICVM<br />
bus nihil est mundum : rrserito iudxortun detes-<br />
tabilis vita , et discretionis horrenda inimuritia di<br />
omni sordium errore " immunclior , et repelli<br />
oportet , et abiici debet. Ne quis ergoexh,i3s<br />
primevz ritos traditionis et usuati consuetudine<br />
inundas ab immundis diiudicet escas. N emo su_<br />
menda inhoneste reiiciat , qua; valde bona esse<br />
sui condujo probar. Nemo ex his aliud privet,<br />
aliud usurpet, nisi tantum illa discretione ser_<br />
vata , (luz ab omnibus christianis tenetur salutaris<br />
, et congrua. Alioquin in transgressione quisque<br />
detectus , constítutis erit suppliciis addicendus.<br />
IX. 14 Ne iuchei Dixstion.e christianos<br />
inscribant.<br />
Speciali hoc decreto censetur nulli iudzo pro<br />
qualicurnque negotio quandoque licere contra<br />
christianum, quamvis humilis ser vilisque personae,<br />
testímonium dicere , neque pro qualibet actione<br />
aut 13 inscriptione christianum irnpetere , aut<br />
pro iudzorum causis quacurnque factione huno<br />
tormenta subire przsumat. Profanum etením satis<br />
est infidelis fidem fidelibus anteponere , et<br />
membra Christi adversariorum eius molestiis subiugare.<br />
Sane si iidem inter se causarum nego7<br />
tia reperiantur habere , et testificandi adversum<br />
se , et in servis suis tanttitndem corarn christianis<br />
iudicibus quxstionem iniicere sit illis liberum<br />
ex lege licere,<br />
X. " Ne iudcei contra christianos testi<br />
centur, et qu ando ex ill s prosenitis<br />
testcari sil<br />
Si coram haminibus repertum mendacium et<br />
infamem facit , et damnis allligit , quanto magis<br />
in divina falax fide przventus non erit penitus<br />
ad testimonium adrnittendus ? Merito. ergo<br />
testificari prohibid sunt iudzi seu baptizati, sive<br />
non extiterint baptizati. stirpe auteni illorum<br />
progeniti , si morum probitate et fideí<br />
nitudine habeantur permittidir illis inter<br />
chrisrianos veridica quidem testificandi licentia,<br />
sed non aliter nisi a sacerdote , rege vel iudi-<br />
ce mores illorum et fidem ormiint9dis comprobentur.<br />
'<br />
o Leg;on. Complot. y Lind. áut perferat, aut.<br />
a i Card. Fls. Éls. Rcs. Rex. Toled. got. y S. J. R.<br />
Rcs. Rex.<br />
1 2 Legion. y Liad. horrores<br />
1 3 Toled. got. consuetudine modo inundas.<br />
1 4 Card. y Liad. Fls. gls. Res. Rex. S. J. R. Reccds.<br />
Rex. Legion. Fls. R.<br />
5 Legion. Complot. y Vol. ad inscriptionem.<br />
16 Cárd. y Lind. F.1 9..g.W, Res. Rex. Legion. Resints.<br />
Rex. S. J. R. Reccds. B.5X. T'Ola got. Rcds. Rex.<br />
Compila. Rencildus B.C2C n
XI. 2 Na iud,eus christianum mancipium<br />
circumcidat.<br />
Nulli iudxo liceat christianum mancipium comparare<br />
, vel donatum accipere. Quod si comparaverit<br />
, vel donatum acceperit , et eum circumciderit;<br />
et pretium perdat , et quem acceperat<br />
liber permaneat. Ille autem , qui christianum<br />
mancipium circumciderit , omnem facultatem<br />
suam amittat, et fisco adgregetur. Servus vero<br />
vel ancilla qui contradixerint esse iudxi , ad libertatem<br />
perducantur.<br />
XII. 3 De pcena qua _perimenda est<br />
transgresio iudworum.<br />
Hxc de sinu fortissimarum legum sententia emanat<br />
ad puniendam 4 perfidiam iudxorum, ut quicurnque<br />
aut superioribus vetita legibus, aut suis<br />
innexa placitis temerare voluerit , vel frustrare<br />
prxsumpserit ; mox iuxta sponsionem ipsorum<br />
gentis sux manibus aut lapidibus perimatur , aut<br />
igne cremetur. Quod si denotatum crimine reum<br />
principalis pietas reservaverit s , nimirum illi cui<br />
placuerit serviturus a rege donetur, et omnia<br />
bona eius aliis possidenda. tradantur : sicque fiat<br />
ut nec rem amissam recipiat dominus , nec libertatem<br />
reparet servus.<br />
XIII. 6 De rnancipiis christianis quce<br />
a iudxis , aut vendita aut libertati<br />
tradita esse noscuntur.<br />
Sanctissimis ac beatissimis Agapio , Cecilio 7<br />
item Agapio episcopis sive iudicibus ibidem institutis<br />
, similiter et reliquis sacerdotibus vel íudicibus<br />
in territorio Varbi 9 Ausgi ' 0 , Sturgi,<br />
Iliturgi , Viatulx Tutigix , Gabri et Epagri<br />
consistentibus. Dudum lat 3 constitutionis auctoritas<br />
a domino et prxcess9re nostro 12 Reccaledo<br />
rege sufficere poterat , ut mancipia christiana<br />
nullatenus in hebrxorum iure manerent '3<br />
obnoxia ; si inpostmodum contra iustitix instituta<br />
eorum pravitas subripiendo principum animos<br />
, aliqua sibi injusta non poposcisset beneficia.<br />
Proinde quia Deo adiuvante legem fieri de-<br />
1 los códices Legion. Toled. got. Card. y Complut. esta<br />
ley XL es la XLI. y la XII. es la XI.<br />
2 Card. Els. Rcs. Rex.<br />
5 Card. Chds. Rex. S. J. R. y Lind. Rce.cls. Rex.<br />
4 Legion. ad perimendarn•<br />
Legion. servaverit.<br />
6 Card. S. T. R. y Lind. Fls. gls. Sísebutus Rex.<br />
7 Card. Cicilio. Legion. Cilicio.<br />
8 Legion. ducibus.<br />
9 Legion. Barban. got. Barbia , Vrgi.<br />
10 Card. Legion. S. ,f. R. y Complot. Aurgi.<br />
t Card. Beatix, Vitia, Tuía, Tatugia, Egabro et Ephagro<br />
consistentibus. Legión. Vivatia, Tuia , Tatugi, Egabro<br />
et Pagro consistentibus. Complot. Viatia , Tirga , Taugy,<br />
Agabro et:A.pagro consistentibus. got. Viara, Tiufai,<br />
Tuti... Egabro, Erepagro consistentibu s. S. J. R. lliturgi,<br />
LIB. TITVL. I/.<br />
143<br />
crevimus , et fraudibus eorum per diversa capitula<br />
obstitimus; ideo pro eo quod retro tem-<br />
. pore fueras vitiatum iuxta edictum ante dicti<br />
principis decernimus : ut si qua christiana mancipia<br />
eo tempore quo Exc auctoritas data est,<br />
in eorum iure fuisse probantur, , seu sint libertati<br />
tradita , seu forte ad libertatern non fuissent<br />
perducta , ad civium rOmanorum privilegia<br />
iuxta nostrx legis huius edictum transire debeant.<br />
Nam etsi aliqua inlicito nusu de eisdem<br />
mancipiis , qua; per constitutionem regiam fuerant<br />
absoluta, in iure cuiuslibet per quanictunque<br />
scripturam transegisse visa sunt ; rescissa tali conligatione<br />
ad statum ingenuitatis , recepto iuxta<br />
leges pretio a venditoribus revertantur : et prxmotati<br />
in polipticis publicis , atque secundum eorum<br />
peculium iustissima adxratione censiti '4,<br />
vitam in propriis laboribus in ingenuitate transigere<br />
valeant. Si qua vero mancipia post metas<br />
dierum, in quibus auctoritas sxpe dicti princi-<br />
.pis prornulgata est , ab illis quolibet titulo iustissime<br />
conquisita sunt , aut vendere aut libertare<br />
, prout maluerit , usque ad kalendas iulias<br />
licentiam illis tribuimus. Hi vero christiani qui<br />
ab hebrxis quocumque tempore circumcisi sunt,<br />
vel in ritu eorum sunt , legali ordine 'S nutictentur.<br />
Nam et de his qui per legem absoluti esse<br />
cernuntur, qui ab ipsis hebrxis servi addicti sunt,<br />
vel hucusque retenti, sicut de ingenuis legibus satisfacere<br />
non morentur. Iudxi igitur qui ad fidern<br />
sanctam confugium visi sunt fecisse , portionem<br />
.sibi debitam ex successione parentum in mancipiís<br />
16 accipiant. Venditiones vero qux factx fuerint<br />
quos in unum tempus venditionis invenerint,<br />
parentum vel filiorum nulla sit in distrahendo divisio<br />
, sed in unum ad comparantis transeant dominium.<br />
Nam et quisquis de iudxis sub nomine<br />
proprietatis 17 fraudulenta suggestione aliquid<br />
prxcessoribus 18 nostris visus est promeruisse, exacta<br />
eius auctoritate '9 fisco nostro faciar 20 sociari.<br />
Mancipia vero iudxorum, (lux ad baptisrni gratiam<br />
fecerint confugium , ubicumque reporta<br />
fuerint 22 exigantur, , et libera dominis suis reddantur<br />
; ita ut qui habet suum peculium, in ea<br />
libertate illi conferatur : et qui non habuerit, a<br />
manumissore prout vires habuerit illi concedatur<br />
, et descripti sicut cesen eorum liberti , census<br />
pro eo peculio illis imponatur.<br />
Avatia , Toga, Taugi , Agabro et Epagro consistentibus<br />
12 Card. prxcessore nostro diva memoria:.<br />
13 Complot. permaneant.<br />
II. Card. censal. cuin propriis laboribus in ingenuitarem<br />
transire valeant.<br />
1 5 Legión. y Complot. ordinatione.<br />
16 Card. incunctanter.<br />
17 Card. proprietatis vel prxeepti.<br />
s8 Complot. przdecessoribus.<br />
19 Card. auctoritate vel prxcepto.<br />
20 Complot. y Lind. Caciatis.<br />
21 Legion. y Complot. fccerunt.<br />
22 Card. fuerint, non reddantur dorninis iudxis , sed libera<br />
domino serventur. Ira ut ubicumque reperlum<br />
suum peculium, in ea libe/late illi conrcratur, , ut censos<br />
eo peculio non imponatur , sed libere eo fruatur.
I44<br />
XIV.<br />
'milis modis iuchéis manci-<br />
a,14,ereant christiana , et ne in<br />
modo quocunique du-<br />
piar<br />
5,,c1,7vu eorum<br />
ATM' lir.<br />
FORI IVDICVM<br />
Vniversis populis ad regni nostri provincias pertinentibus<br />
salutifera' remedia nobis gentique nostrx<br />
conquirimus , quum fidei nostrx coniunctos<br />
de infidorum 3 manibus clementcr eripimus. In<br />
hoc enini ortodoxa gloriatur fidei regula, quum<br />
nullam in christianis habucrit potestatem hebrxoruin<br />
execranda perfidia. Abominanda sunt ergo<br />
in christianis funesta iuleorum imperia , et reducenda<br />
est sub ancore catholico plebs Deo seer=<br />
in gratiam. Ob hoc hac in perpetuam valitma<br />
lege sancimus , atque omni cum palatino<br />
oficio futuris temporibus instituentes deceriiimus<br />
, lit nulli hebrxorum ab anuo regni nostri<br />
feliciter proximo 4 christia num liberum , vel<br />
servum mancipium in patrocinio vel servitio silo<br />
habere liceat. Nullum ex his mercenarium , nullumque<br />
sub quolibet titulo sibimet adhxrentem<br />
hxc divalis sanctio fore permittit s. Vendere Lamen<br />
infra fines regiomini 'lastran= in bis locis,<br />
ubi commanere videntur, cum omni peculio christiano<br />
, cui fas fuerit , iustissimo pretio libera facultas<br />
subiaceat. Ncc liceat venditoribus in alias<br />
eos regiones transferre , nisi ubi eorum mancipiorum<br />
sessio iudicatur et mansio. Quod si ita<br />
preveniat, ut hi qui transacti fuerint , nihil in<br />
suo cernantur habere peculio , tantum his mancipiis<br />
a venditoribus dari prxcipimus , quantum<br />
illis suffice.re ad excolendum vel gubernandum<br />
se invenerit comparantis electio ; ne sub nomine<br />
emptionis non tam transactio , quam videatur<br />
esse cxsilium. Liberare yero servum christianum<br />
iudxus si maluerit, ad civium romanorum dignitatem<br />
cumdem manumittere debebit : nulli scilicct<br />
hebrxo nec cuilibet obsequio reservato, sed<br />
vitam suam ubi voluerit manumissus, procul ab<br />
hebrxorum consortio transigendi habeat potestatem.<br />
Quod si calliditatis ftaudulentia hebrxus<br />
infestus venditionem atque libertatem taxi sub<br />
dolo fecerit, ut quxdain deceptionis argumentado<br />
, venundato vel manumisso futuris temporibus<br />
invido dolo proveniat , quatenus 6 hunc<br />
captiositas ementis atque vendentis dolo malo<br />
Drrion. S. ,j. R. Complut. y Lind. Fls. Sisebutus R.<br />
Card. Ilavius gloriosos Recessuindus Rex.<br />
a Complot. salutaria.<br />
3 Card. de intideliorum manibus hebrxorum mancipibus<br />
clementer. Le_ ion, de incixorom manibus.<br />
4 S. J. R. Lezion. v Complot. primo.<br />
5 Card. permittit. De ipsis namque mancipiis , (lux bactenus<br />
per pretium emptionis habuerunt , qua quasi libera<br />
facultas eis Stibiacuit; non ros deinceps audeant proprio iure<br />
retineri. Sed cuicuinque christiano vili pretio vendere<br />
festinent cum omni illorum peculio, et tantum eis ex his<br />
mancipiis ab emptoribus pretium mopetere praxipinms,<br />
quantum numero quantitatis sub nomine emptionis invenerit<br />
electio com parantis. Liberare vero &c.<br />
6 Card. quatenus han c deliberationem vel venu ndationein<br />
iuri sito iteratim usurpa • evacuata modis omnibus reputabitur<br />
huius temeritatis vel dolosa deceptio; et llano ne-<br />
decipiat ; huius nefandi sceleris argumentum ingenuus<br />
si prodident , facultatem profutu r<br />
in omnibus iudxi percipiat. Christianus nevera<br />
quern simílis prxsumptio reum fecerit nullis<br />
si fuerit facultatibus dilatatus , n servitium cui<br />
princeps voluerit reducatur. Si reruin certe 7 illi<br />
ambitio fuerit, medietate fisco coniuncta, perpe_<br />
tua ipse notetur infamia. Servus yero huius cal_<br />
liditatis detector liberum se gaudeat profuturuin<br />
, et in eius consistat 8 adsiduus patrocinio,<br />
in cuius cernitur hactenus fuisse servitio. Vt autem<br />
eius firmissima libertas permaneat , vicariurn<br />
a fisco servum dominus pro eodem accipiat , et<br />
insuper 9 libra aun ab ipsis , quorum revelavit<br />
m'era, illi exacta proficiat. Quod si hebra:11s circumciderit<br />
christianum , aut christianam in suam<br />
sectam rituve rn transduxerit , cum augmento de-<br />
nuntiantis capitali subiaceat supplicio , eiusque<br />
sine dubio bona incunctanter sibi vindicet fiscos.<br />
Mancipia vcro qux ex christianorum et hebr eo_<br />
ruin connubiis nata vel Benita esse noscuntur, , id<br />
observad censuimus, ut christiana etficiantur. Si<br />
corte hi , qui in ritum hebrxorum transducti<br />
sunt , in ea perfidia stare voluerint, ut minime<br />
ad sanctam fidem perveniant , in coetu populi<br />
verberibus cxsi atquc turpiter decalvati , christiano,<br />
cui a nobis iussum fuerit, perpetuo servitio"<br />
servituri subdantur. Quod si tam inlicita<br />
connubia fuerint prxventa , id elegimus observandum<br />
, ut si voluntas subiacuerit , infidelis<br />
ad fidem sanctam perveniat. Si corte distulerit,<br />
noverit se a coniugali consortio divisum , atque<br />
divisum in exilio perenniter mansurum<br />
Inter cxtera hoc adiicientes prxcipiinus , ut<br />
dum quispiam hebrxortun certa devotione in catholicam<br />
confugium fecerit fidem, et purificatiouis<br />
unda lavacrum sanctam susceperit ; quidquid<br />
eodem tempore in omnibus rebus cornprobatur<br />
habere , remota cunctorum molestia , ut vere<br />
delis sibi perpetim " vindicet 13 . Hoc yero edictum<br />
infra diem kalendarum proxime succedentium<br />
iuliarum implore cuiictos per nostras a Deo<br />
conlatas regiones modis omnibus prxmonemus.<br />
Quibus evolutis kalendis apud quemlibet hebrxorum<br />
christianum repertum fuerit manápium<br />
, medietas facultatis hxbrei binas fisco subiaceat<br />
, et libero reddito , qui per suam proditionem<br />
fuerit apud eum repertus, nihil sibi he-<br />
fandarn sceleris argumentationem , ingenuos , si procliderit<br />
, meritum sui laboris profuturum ex facultatibus iudworurn<br />
sumar et percipiat christianus , et huius argu-<br />
mentationis prQesumptor, , nullus si fuera ficultatibus di-<br />
latinos &c.<br />
7 Card. Si certe rerum facundior fiterit , medietate fisco<br />
nostro coniuncta , perpetua &c. S. J. R. Si reos certe in<br />
illo iudicio fuerit, medietate fisco coniuncta.<br />
3 Card, et in eius consistat arbitrio, utrum patrocinara cui<br />
elegerit , an in eius consisteie patrocinio<br />
, cu cucas. .<br />
9 Card. et proditor insuper libram atol ab ipso, cui revelavit<br />
sedera, illi exacta proficiat.<br />
IO Compita. servitio subdantur.<br />
t Legion. Conzplut...9 Lind. permanece.<br />
I 2 Compita. in perpetUlan•<br />
I 3 Card. vindicet, possessurus simul curo lureditate suoruin<br />
zenitorum adfutura. Hoc vero &c.<br />
i
LIB. XII.<br />
brxus de persona eius vel peculio ultra defendat.<br />
Hanc vero legem quam pietatis et religionis<br />
amere concepimus pro nostro populique nostri<br />
remedio , in perpetuum suffragante auctore<br />
domino valituram esse censemus. Successores quoque<br />
rostros legis huius instituta servantes, victrix<br />
Christi victores faciat dextera , et eius solium<br />
in veritate conroboret , cuius in hoc fidem<br />
inspexerit divina clementia. Et licet huius legis<br />
prolatam sententiam a nemine temerari posse credamus<br />
; audacia temen transgressoris , et non<br />
venerabiliter conservantis, sit in hoc sxculo ignominiosior<br />
cunctis hominibus , et vita illius eodem<br />
in tempore concidat , quo sinistrx partis adsensum<br />
in tara nefaria voluntate perduxerit detestanda<br />
temeritas : tantumque obnoxius in xternum<br />
peccatorum mole detineatur , in quantum<br />
transgressus fuerit legis huius salubre decretum.<br />
Futuri etiam examinis terribile quum patuerit<br />
tempus , et metuendus Domini adventus fuerit<br />
reservatus 1 , discretus a Christ.i grege perspicuo,<br />
ad lxvam cuni hebrxis exuratur liammis atrocibus<br />
, comitente sibi diabolo , ut ultrix in transgressoribus<br />
xterna poena desaviat, et locuplex<br />
remuneratio christianis faventibus hic et ín xternum<br />
copiosa proveniat.<br />
XV. 2 De interdicto 3 omnibus<br />
né quisque iudxum quacumque<br />
factione atque favore vindicare<br />
vel tueri pertentet.<br />
L conclusione omnium prxteritarum legum,<br />
quas ad conterendam perfidiam iudxorum , tam<br />
nostra intentio guau-1 prxcessoruni nostrorum studia<br />
decreverunt, oportuit hanc novissime 4 legem<br />
ad robur soliditatis adiicere, et competenti<br />
munimento prxmissa ex ordine roborare. Postquam<br />
enim dedimus sacra fidei' profanes hostibus<br />
competens repudium , et cunctis adinventionibus<br />
perfidorum posuimus ex obvio terminum<br />
, debite compulsi sumus , et ea qua' concreta<br />
sunt solidare , et qua consolidata sunt pulcritudine<br />
venustare ; ut quanto artifex vivacius<br />
expresserit ingenium cogitationis in arte , tanto<br />
vigorern simul et decus adsumat qualitas forma.<br />
Ne ergo quibuscumque adinventionibus callidites<br />
iudaorum indesinenti persequenda' conatu<br />
subrepat optatam S profano iure licentiam : hoc<br />
providenter legis huius decernitur sanctione, ut<br />
nullus de religiosis cuiuscumque ordinis vel honoris<br />
, seu de palatinís mediocribus atque pri-<br />
Liad. reseratus.<br />
2 Card. Rcs. Rex. Legion. y Liad. Fls. glosus. Rcnds.<br />
Rex.<br />
3 Complut. loterdictione.<br />
4 Complot. noviss:tnam.<br />
$ Complot. opiata profana iura<br />
aperiens<br />
profano iuri licentiam.<br />
6 Complot. optione obtineat.<br />
7 Zeg ion, Complot. y Liad. defensare. Card. defensare<br />
ve' patrocínase.<br />
TITVL. II.<br />
145<br />
mis , vel ex omnibus cuiuslibet qualitatis aut<br />
generis , ac principum vel quarumcunaque potestatum<br />
, aut obtineat aut subrepat animos<br />
iudxos , sive baptizatos sive non baptizatos ,<br />
sux observationis detestanda fide et consuetudine<br />
permanere , sive eos qui baptizati sunt<br />
perfidiam ritumve pristinum quandoque redire.<br />
Nullus sub patrocinii nomine hos pro sux pravitatis<br />
licentia conetur in quippiam. defendere 7.<br />
Nullus quocumque argumento aut factione illis<br />
hanc defensionem conetur impendere , per quam<br />
liceat eis obviara sancta: fidei et christiano contraria<br />
cultui palam , aut occulte aliquatenus adtentare<br />
, nequiter proferre vel tangere. Quod si<br />
quispiam hxc prxsumpserit temerare , si episcopus<br />
fuerit , aut etiam ex cateris clericis atque<br />
religiosis , vel certe ex cunctis laicis quisquis<br />
deprehensus exstiterit, a convento catholicorum<br />
seclusus , excommunicatione ecclesiastica 9 feriatur,<br />
, et quartx partis omnium bonorum suorum<br />
amissione mulctabitur, , qua' fisco non ¿tibie<br />
quantocius connectetur. Dignum etenim est<br />
eos aliquamdiu a fidelium Christi societate divelli<br />
, et rerum damno mulctari, qui adponunt<br />
Christi amorem , et veritatis speciem consensu<br />
inimicorum eius detestabiliter impugnare , et in<br />
legum transgressionibus '° illa immobiliter sentencia<br />
permanente , quam diva memoria Sisebutus<br />
Rex visus est in huiusmodi actione superiori<br />
lege sanxisse.<br />
XVI. Placitum itaxorum in .nomine<br />
principis factura.<br />
Clementissimo ac serenissimo domino nostro Recesvindo<br />
Regi. Omnes nos 12 ex hebrxis Toletanx<br />
civitatis 13 qui infra subscripturi vel signa<br />
facturi sumus : bene quidem hactemas nos<br />
meminimus compulsos fuisse , ut placitum in nomine<br />
diva memoria Chintilani '5 Regis pro conservanda<br />
fide catholica conscribere deberemus,<br />
sicut et fecimus. Sed quia et perfidia nostra: observationis<br />
i 6 et vetustas parentalis erroris nos<br />
ita detinuit , ut nec veraciter Iesum Christum<br />
Dominum crederemus, nec catholicam fidem sinceriter<br />
teneremus , idcirco nunc libenter ac placite<br />
spondemus gloriar vestrx , tam pro nobis,<br />
quam pro uxoribus et filiis nostris per hoc placitum<br />
nostrum , ut deinceps in nullis observationibus<br />
, in nullis usibus iudaicis misceamur. Iudais<br />
etiam non baptizatis nullo poenitus execrando<br />
consortio sociemur. Non more nostro propinquitati<br />
sanguinis usque ad sextum gradum<br />
incestiva coniunctione vel fornicatione iungamur.<br />
8 Card. temptare.<br />
9 Comylut. canonica.<br />
lo Complot. transgressoribus.<br />
Legion. Recesvinto.<br />
o 2 Legion. y Complot, nos hebrxi.<br />
1 3 Card. y Lind. civitatis atque Hispana gloria: vestrx<br />
qui infra.<br />
bene quidem ac fuste dudum nos.<br />
1 4 Card. y Comphit.<br />
5 Complot. Cintilani.<br />
16 Legion. Card. y Complot . obstinationis.
146<br />
genere nostro , aut nos aut<br />
Non coniugia<br />
postra<br />
ex<br />
posteritas nullatenus sorda-<br />
lii nostri vel<br />
m„, sed i n urroque sexu deinceps christianis<br />
iugali copularione nectamur. Non circumcisiooperemur.<br />
Non pascua et sabbata ex-<br />
tnce s tornas<br />
dios festos iuxta ritum iudaicx obseranrix<br />
celebremus. Non escarum discretionem<br />
consuetudinem teneamus. Non ex omnibus<br />
vel<br />
qua; iudxoruna usus et abominanda consuetudo<br />
vol conversado agit, aliquatenus faciarnus ; sed<br />
sincera fide , grato animo , plena devotione in<br />
Christum Filium Dei vivi, secundum quod evangelica<br />
et apostolica traditio haber, credamus, laque<br />
hunc confiteamur et veneremur. Omnes etiam<br />
usus sancto, christianx religionis , tam in festis<br />
diebus , vel in coniugiis et escis , quam in observationibus<br />
uni n,,ersis veraciter teneamus , et<br />
simpliciter i amplectamur, nullo observato 2 apud<br />
nos aut oppositionis obiectu , aut fallacix argumento,<br />
per quod aut illa qua: facere denegamus,<br />
iterum faciamus , vel hxc qua: facere promittimus<br />
, minime vel non sinceriter compleamus.<br />
De suillis vero carnibus id observare promittimus,<br />
ut si eas pro consuetudine minime percipere<br />
potuerimus , tomen qua' cum ipsis decocta<br />
sunt, absque fastidio et horrore sumamos<br />
et comedamus. Quod si in omnibus qux supra<br />
taxata sunt, in quocumque vel minimo transgressores<br />
inventi fuerimus , aut contraria christianx<br />
fidei agere prxsumpserimus , aut qux congrua<br />
catholicx religioni promissimus , verbis aut factis<br />
implore distulerirnus , iuramus per eumdem<br />
Patrem et Filium et Spiritum Sanctum , qui<br />
est 3 in Trinitate unus Deus , quia qui ex nobis<br />
horum omnium vel unius trangressor inventus<br />
fuerit , aut a nobis aut a filiis nostris ignibus<br />
vel lapidibus perimatur; aut si hunc ad vitam<br />
gloria; vestrx reservaverit pietas , mox amissa<br />
libertate, tam euro , quam omnem rei ipsius facultatem<br />
cui elegeritis perenniter deserviendum<br />
4 donetis , vel quidquid ex eo aut ex rebus<br />
eius facere volueritis 5, non solum ex regni vestri<br />
potencia , sed etiam ex huius placiti sponsione potestatem<br />
liberam habeatis. Factual 6 placitum sub<br />
die XII. kalendarum 7 martiarum, anuo feliciter<br />
sexto regni gloria vestrx , in Dei nomine Tolero.<br />
XVII. 8 De iudaizantibus chrístianis.<br />
Sicut defiendum a christianis est eorum scelus,<br />
qui in Christo prxvaricatores existunt , ita modus<br />
omnibus decernendum , ut nullus ornnino veniarn<br />
mereatur, qui a rneliori proposito ad deterius<br />
declinasse convincitur. Quia ergo crudelis<br />
et stupenda prxsumptio crudeliori debet exstirpari<br />
supplicio : ideo legis huius edicto decerni-<br />
Cara. Legion. Complot. y Lind. sinceriter.<br />
2 Card. Legion. y Lind. reservato.<br />
3 Card, qui est unus in Trinitate et verus Deus.<br />
4 Complot. possidendam.<br />
5 Complut. iusseritis. Lind. fiera iusseritis.<br />
6 Complot. Facto placito.<br />
7 Legion. Complut., Liad. kalendas martias.<br />
FORI IV DICVM<br />
plus , ut quicurnque christianus ac prxsertim a<br />
christianis parentibus ortus , sexos scilicet utr iusque<br />
, circumcisiones vel quodcumque u e ritos iu -<br />
chicos exercuisse repertus est , vel, quod Deus<br />
avertat , potuerit ulterius reperiri, conspiratione<br />
et zelo catholicorum , taro novis et atrocibus poenis<br />
adictos morte turpissirna perimatur , quam<br />
horrendum et execrabile malum est, quod ab co<br />
constat nequissime perpetratum. Eorum vero<br />
bona sibi proculdubio fiscus adsumat , si hmre_<br />
des 9 vel propinquos talium personarum facti<br />
huius error consentiendo commaculet.<br />
XVIII. " Egica Rex.<br />
De perfidia iudeorjn.<br />
Quum sacris edoceamur edictis , ut sive per<br />
occasionem seu per charitatem tantum Christus<br />
Dei Filius nuncietur ; oportunum satis est , et<br />
ad fidem christianam conveniens , lit sicut fideles<br />
trahimus libertatis ad gratiam, ita infideles<br />
provocemus ad vitam , et quod fides Christi in<br />
nobis aucta finibus crescat , et iudxorum prxvaricatrix<br />
actio evulsa funditus subruat. Proinde<br />
devotione mentis decreto censemus , ut quicumque<br />
deinceps ex perfida hebr2eorum plebe<br />
vir, seu femina ad catholicx fidei rectitudinem<br />
per veram conversationem sive professionem<br />
redierit ; idemque 12 suorum rituum errorem vel<br />
cxremonias abnuens, christianorum more tramitem<br />
vitx sux duxerit ; ab mili liber maneat<br />
onere functionis , quam pridem iudaismo consistens<br />
publicis utilitatibus usos fuerat persolvisse<br />
: ita videlicet , ut illis exsolutionibus eius functio<br />
crescat , quos adhuc detestando; incredulitatis<br />
fuscat nequitia , et parentalis error manifestus<br />
retentat. Iniustum namque est illos censionis<br />
onere prxgravari , vel iudaicis amplius indictionibus<br />
implicara, qui iugum Christi dulce<br />
eiusque onus leve per dignam conversationem<br />
noscuntur excipere. Quibus etiam veram fidem<br />
perfecte credentibus, erit omnimode licitum mer.<br />
candi usu properare ad cataplum , et cum chris<br />
tianis agere christiano more commercium: ita ut<br />
si quilibet christianorum de illorum conversadone<br />
incognitus quodcumque de ipsis emere voluerit<br />
, non aliter el licebit , nisi prius ex toto<br />
christianum se esse dixerit, eique coram testibus<br />
orationem dominicam vel simbolum recitaverit<br />
apostolorum , et christianorum cibos,<br />
ut vera christicolx , sumpserit vel libenter acceperit.<br />
Quod si quispiam de eisdem sancto; fidei<br />
conversis prxvaricator exstiterit, cum omnibus<br />
rebus sois est fisco perpetim addicendus. De cxtero<br />
vero iudxi qui in perfidia cordis sui per-<br />
8 Lind. Es. gls. Cind. Rex.<br />
9 Legion. ne hzredes.<br />
ro. Esta ley XVIII. se ha tomado de los códices C"plot.<br />
y S. J.R.<br />
Complot. per confessionem.<br />
I 2. Coniplut. onmemque suuni tirum , errorem &c.
LIB. - XII.<br />
severantes , ad catholicam fidem converti neglexerint<br />
, hanc legis sententiam decrevimus promulgari<br />
scilicet ut nec ad cataplum pro transinarinis<br />
commerciis faciendis ulterius audeant properare<br />
nec cum christianis quodcumque negotium<br />
palam ve1 occulte peragere ; sed tantum<br />
inter se ipsi habeant licentiam propria commercia<br />
definire , ac more solito sui census impensionem<br />
, vel eorum qui converti fuerint , exsolutionem<br />
de rebus propriis debeant fisco persolvere:<br />
et tam mancipia, quam x dificia, terras, viricas<br />
, atque etiam oliveta, vel alias quascumque<br />
res immobiles quas a christianis vendidonis<br />
causa vel quibuslibet aliis modis accepisse<br />
noscuntur , quamvis iam multa annorum curri-<br />
Gula effluxissent , reddito tamen illis propterea<br />
de pretio , totum fisci erit viribus sociandum;<br />
ut cui hoc regia potestas donare elegerit , libero<br />
perfruatur arbitrio. Nam et quicumque de<br />
eisdem iudzis in infidelitate perdurantibus , ad<br />
Complut. egerit.<br />
2 Compiut. nominis.<br />
8 Al fin de este título se halla en los códices de S J' R.<br />
y Complot. sin numeracion la ley siguiente.<br />
Vamba Rex.<br />
De<br />
Superiori lege antigua censuit institutio , ut quicumque<br />
voleos homicidium perpetraverit, cum omnibus rebus suis<br />
in parentum vel propmquorum heredum defuncti iure maneat<br />
serviturus. Nos tatuen sancimus , ut quicumque deinceps<br />
occiderit hominem, si voleos aut nolens homicidium<br />
perpetraverit , si vir filios habens , et absque voluntate<br />
tiliorum ve! uxoris hoc perpetraverit facinus , ipse in potestate<br />
patentan.' vel propinquorum defuncti tradatur, , facultates<br />
tantum r eius filii ve1 heredes scelus perpetrantis<br />
accipiant: quia iniuste ordinatum esse censemus , ut<br />
per parentum culpas filii vel nepotes ad mendicitatem<br />
deveniant , nec valeant Principum exercere iussa, quos cum<br />
parentum facultate opportebat peragere negotia publica:<br />
quum et dominus precipiat dicen: Anima patris , anima<br />
matris, anima que sola peccaverit, sola puniatur.<br />
En los códices Legion. y Esc. 2. se hallan el título y<br />
leyes siguientes , las quales traen también algunos códices<br />
castellanos.<br />
I. TITVLVS DE CONVICIIS ET VERBIS<br />
ODIOSE DICTIS.<br />
Si quis violentas horno contra hominem aliquís ad aliquem<br />
dixerit marcosum 2 capite vel cervice, et ille non<br />
habuerit cui dixerit criminator, extensus ante iudicem<br />
L. flagella suscipiat.<br />
II. Si quis genebrosum vel gotrosum 3 dixerit , et ille<br />
non habuerit cui dixerit , dictor criminis extensus ante<br />
iudicem CL. flagella suscipiat.<br />
Si quis vigosuna 4 dixerit, id est taopasum s , vel<br />
disturpatum, et ille non habuerit, dictor criminis extensus<br />
ante iudicern XXX. flagella suscipiat.<br />
IV. Si quis circumeisum dixerit, vel disturpatum, et ille<br />
non habuerit , dictor criminis extensus publice CL. flagella<br />
suscipiat.<br />
V. Qui ponderosum dixerit, et ille non habuerit, dictor<br />
criminis extensus publice CL. flagella suscipiat.<br />
Qui sarracinatotem et non probaverit, díctor criminis<br />
extensus ante iudicem CL. flagella suscipiat.<br />
2 Catoptor. remen.<br />
2 E,u. 2 . macros= : forte achorosunt<br />
3 .• ootrosurn,<br />
4. Ese. a. ‘wig.„),,,..<br />
5 Esc. A. tatipmin.<br />
6 Esc. non in se CGASOil/M.<br />
7 Etc. 2. Pfininuo,<br />
TITVL.<br />
14-7<br />
cataplum ire przsumpserit , aut • cum quolibe't<br />
christiano aliquod comrnercium elegerit x ; cum<br />
omni habitione rerum suarum obiurgatus<br />
tim fisco erit serviturus. Omnes yero christianos<br />
admonemus, et sub divini numinis 2 adiura-<br />
tione testamur per culi: , cuius redernpti san-<br />
guine sumus , ut amodo nullus cura eisdem<br />
iudxis in perfidia' duritia permanentibus, quodcumque<br />
comrnercium agere prxsumat. Quod<br />
si quilibet fidelium talla egerit , si maior poten-<br />
tiorque persona fuerit , tres auri libras fisco sco persolvat.<br />
Si quis quoque amplius ab illis acceperit<br />
quam quod duas rei ipsius quantitates valere<br />
constiterit , quidquid superius emerit , triplurn<br />
de sua facultate una cum pretio quod dederit,<br />
fisci iuribus profuturum amittat. De inferioribus<br />
yero personis si quis talia egerit, C. verberibus<br />
vapulabit , et iuxta quod sux habitionis facultas<br />
exstiterit , ita et Principis electione specialis<br />
damni iacturam excipiat.<br />
VI. De his qui se in gladiis alienis impulerint,<br />
Si quis lanceam vel quodlibet gladium in manu sua tenens<br />
duro non sperans , et aliquis in eodem gladio inciderit<br />
sine voluntate eius qui gladium in manu sua refluir, durar<br />
sacramento se expiaverit non inde s conscium fijase, vulneratus<br />
suz imputet culpe ; quid cura] culpe eius poterit<br />
zstimari , qui nesciens hoc factual gladium in mano sus<br />
tenuit.<br />
VII. De contumelia ingeouorum.<br />
Si quis sliguern hominem ingenuum pedibus traxerit sine<br />
culpa, aut subgitaverit , aut capillos capitis abstraxerit,<br />
si nullus livor apparuerit pro singulis obiectionibus , que<br />
superius continentur, , coactus a iudice qui::que solidos reddat<br />
, cui iniuriam fecerit. Et si non habuerit unde cosoponat,<br />
districtus a iudice quinquaginta flagella suscipiat.<br />
VIII. Fls. Egiga Rex. Antigua.<br />
Ift exceptis fiscalibus servís tricennale tempus non valeat<br />
in omnibus causes.<br />
La qual está puesta en el lib. X, tít—iL 1.1Y.<br />
A continuacion está en el cod. Esc. a, la ley que se<br />
ha impreso 11'6.11. tit. paz. a9. tomada del (ad. de<br />
Card. De superfluir seriptu pis y despees el Le=<br />
gion. y el mismo Esc. 2. ponen lo siguiente, lo qual mendoso<br />
como se halla re pone á la letra.<br />
Qualiter examinatio debeat fieri, hic orlo servabitur. In<br />
lib. XII. titulo tertio , sententia octava declina de mensura<br />
et ordine exarninationem kaide.<br />
Tres uncias semís , atque pueritia innocens tota mano<br />
sana, et totum corpus absque macula lapides tres mano<br />
dextra in caldaria mittat , et 7 pastee eiiciat. Et si formidolosus<br />
lapidem non eiecerit, et bis aut tenlo pro<br />
uno negotio manum miserit , aut supra mensuram caluerit<br />
agua, omnino examinado invalida erit. Et qui<br />
presserit mensure pondere taxatum negotium reparaverit<br />
valituram inter munid ac censura plantilla robur obtíneat.<br />
Hee est in quinquagesimo canone de coercitione<br />
principum et episcoporum auctorica regula. Maucipium<br />
duna quindecirn annos habuerit mittat manual in calda;<br />
usque in XVII. annum ipsa 9 est pueritia.<br />
II. De pondere et inensura.<br />
Auri libra r ° I. LXX. solidos auri uncía una<br />
VI. solidos statera auri I. solidos : ciragrna 1. XII.<br />
argenteos : tremisse " I. quinque a rgenteosi R selirialmit t<br />
2 ar_ I.<br />
argentium et terna pars argencii 1 - —aic<br />
gencontabili x 4.<br />
8 Exc. prEesumpserit,<br />
9 Ele. a. 'pie.<br />
x0 Lergioio:: lid seusnr,t y así In todas las otras<br />
rs Legion. scelíqu.o.<br />
23 Legion. de argento.<br />
34 Leglon. argenzotnili,<br />
T 2
148<br />
FORI IVDICVM<br />
11:45p .<br />
4.•<br />
III TITVLVS DE NOVELLIS LEGIBVS IVDIE0RVM,<br />
QVO ET VETERA CONFIRMANTVR , ET NOVA ADIECTA SVNT.<br />
De commemoratione priscarum legara, qud<br />
in iuddorant transgressionibus promulgatd<br />
sunt , atque de confirmatione earum.<br />
II. De blasphematoribus Sancto Trinitatis.<br />
III. Ne iuddi , aut se , aut filios saos , vel<br />
famulos a haptismi gratia suhtrahant.<br />
IV. Ny iuddi more sao celehrent yascha ,<br />
carnis circumcisionem exerceant , ac ne<br />
christianzan quemcumque a fide Christi commoveant.<br />
V. Ne Metal sabbata , cdterasque festivitates<br />
sao rito celebrare prdsumant.<br />
VI. Vt omnis huidas diebus dominicis , et in<br />
prdnotatis festivitatibus ab opere cesset.<br />
VII. Ne huid!' more sao diiudicent aseas.<br />
VIII. Ne iuddi ex propinquitate sanguinis connítida<br />
ducant , et sine benedictione sacerdotis<br />
nubere non audeant.<br />
IX. Ne iuddi religioni nostrd insultantes, sectam<br />
suam defenderé conantes, alibi se transducant<br />
; 71C quzlibet refitgientes suscipiat.<br />
X. Ne christianus a hteldo quocumque munas<br />
contra fidem Christi accipiat.<br />
XL Ne iuddi libros illos legare audeant , giros<br />
christiana fieles rcpudiat.<br />
XII. Ne iuddis mancipia deserviant vel adhareant<br />
christiana.<br />
XIII. Si se iuddus christianum esse testetur, et<br />
oh hoc non velit a se reiicere mancipium<br />
christianum.<br />
XIV. Professio iuddorum ; quomodo unusquísque<br />
eorum adfidem veniens , indiculian profess/anis<br />
sud scribere debeat.<br />
XV. Conditiones illd.t07'172, ad quas iurare debeant<br />
hi , qui ex eis ad jidem venientes,<br />
professiones suas dederint.<br />
XVI. De christia2zis mancipiis iuddorum qua<br />
se non prodiderint christiana, siv• e de _publzcatoribus<br />
eorum.<br />
I. De cornmenzoratione priscarum legunz<br />
, lux in iudceorum transgressionibus<br />
atoe sunt ; atque de<br />
novella cofirmatione earzon.<br />
Pérfida' iudaici erroris sxpe calliditas eo vehementius<br />
dürescit in crimine , quo institutis<br />
'contra se legibus nititur freguentius contraire.<br />
Et ideo licet posituri simus 3 tot tantisgue eorum<br />
Para la edicion dr este título<br />
las códices de Card.<br />
sr han tenido prrsentef<br />
S. j. R. Complut. Esc.<br />
donde se hallan so<br />
z. y 2.<br />
lamente. ,<br />
Esc. Perfidia<br />
3 Esc.<br />
iudaici erroris atque calliditas.<br />
1. pon tot<br />
•<br />
4 CM-d. y Esc.<br />
• przdecessoribus nostris promulgatas<br />
XVII. Ne iuddi a quolibet potestate accepta,<br />
extra regiam ordinationem christianum<br />
quemquam imperare , plectere vel distringere<br />
audeant.<br />
XVIII. Vt iuddorum servi necdum adhuc conversi<br />
si ad Christi gratiam convolaverint,<br />
libertate donentur.<br />
XIX. Ne iuddi administratorio uszt sub ordine<br />
villicorunz atque actorum christiananz<br />
refiere audeant , et de damnis eorum<br />
qui bis talia ordinanda iniunxerint.<br />
XX. Vt iuddits ex aliis provinciis vel territoruis<br />
ad regia nostri ditionem pertinentibus<br />
veniens , episcopo loci vel sacerdoti se<br />
presentare non cilerat ; ve' quid lude in<br />
toto observare conveniat.<br />
XXI. Qualiter concursas iuddorum in dichas institutis<br />
ad episcopum fieri debeat.<br />
XXII. Vi quicumque iudoeuni secum obsequen-<br />
. tem habuerir, expetente sacerdote , clon<br />
apud se retinere non audeat.<br />
XXIII. Vt cura omnis distringendi iuddos solis<br />
sacerdotibus debeatur.- -;<br />
XXIV. De damnis sacerdotum vel ludicism,<br />
qui in iuddis instituto leguni adimplere<br />
distulerint.<br />
XXV. Ne indices quicumque dé perfidorum excessihus<br />
extra sacerdotum conniventiani<br />
indicare, prdsumant.<br />
XXVI. Vt episcopi l'inmunes ,habeantur a damnis<br />
eorum, quum presbyteri ea, que ipsi non correxerint<br />
ad eos non remiserint corrigenda.<br />
XXVII. De servata principibus miserendi potestate<br />
in bis , qui ad jidem Christi conversi<br />
veraciter fuerint.-<br />
XXVIII. Vi episcopi omnibus iuddis ad se pertinentibus<br />
librllum hunc de suis erroribus<br />
editum trádant, et ut profissiónes eorum,<br />
vel condition es in scriniis ecclesid recondant.<br />
erroribus novitatis ordine leges, libet tatuen illas<br />
primum a dominis et przdecessoribus nostris<br />
dictas 4 promulgare , et in eoi.tiM tránsgresio-<br />
nern constitutiones-intendere, ;Odiriatiingue 5 nos<br />
prxcedentium , edicta oportet, , retexere : ut ex<br />
hoc collata cum veteribus nova , in. his qua<br />
decentar sunt edita v:confirmentür :üt . condeqet;<br />
similiter et nova sic 6 ordinentur .,-. rie . prxterita<br />
citra rationem videantur confunderei -et 7 uníforrnis<br />
membri compago utra901".legibus ordi-<br />
8<br />
'<br />
in eorum &c. .,<br />
Crasrod. . ie.thoicrd.inatuna prz,eedotitiM.ectictlun.pstexere..<br />
1<br />
7 Card. y Complut. 9110.<br />
8 Card. y Erc. ¡. ex utrisquL<br />
• ..<br />
•
LIB. XII. TITVL.<br />
nata ciara hic iustitix manifestatione eluceat,<br />
Siegue 1 quid in prwteritis.legibus confirmatione<br />
sit diguurn , quidve novitatis edicto inconvulsibile<br />
censeatur , eo luce clarius pateat , quo complexa<br />
hic ex utrisque veritas exstiterit declarata.<br />
Et ideo in eisdem prxcedentium legum statutis<br />
reperimus legem , qux de omnium hxresum<br />
erroribus abdicatis promulgata confulsit 2.<br />
In qua lege id adiiciendum emendandumque<br />
evidens ratio persuasit , ut si cuiuslibet hxresis<br />
permotus quisque insania contempserit ipsius legis<br />
in aliquo instituta , cuiuscumque sit generas<br />
3 persona , si publica perversum dogma defensione<br />
vindicare voluerit , sub 4 ardua erit poena<br />
religandus , eiusque bona in principis potestate<br />
consistant : et 5 si ipse perversi erroris sectator<br />
se corrigere 6 usquequaque destiterit , ab 7<br />
exsilio nullo modo revocetur. Nam et res eius,<br />
cita eas princeps conferre voluerit , inconvulse<br />
deserviant. Cxterum si quis ignorantiz 8 cecitati<br />
deditus cuiuslibet erroris sectam ex 9 corde<br />
tenuerit , et verbis vindicare voluerit , vel factis<br />
quibuslibet ostenderit ; ad episcopum loci<br />
vel ad quemlibet sacerdotem se instruendum remittat<br />
r 1 , ac qux sancta sunt , prxbeat, qualiter<br />
ab eo una cum consensu metropolitani formularia<br />
rectx institutionis accipiat. Iam vero si ab his<br />
hxreticus quisquis ille commonitus vel instructus<br />
se distulerit corrigendum 12 , superioris sententix<br />
iacturam ordine superius adnotato sustineat,<br />
id est , (lux 1 3 illis est lata , qui 1 4 in publica<br />
defensione adversas nostrx fidei vindicaverint<br />
sectam. Denique abhinc specialiter 15 relaxatx<br />
/ 6 sint leges , qux in iudxorum sunt<br />
transgressionibus positx : id est , de datis et confirmatis<br />
legibus supra iudxorum nequitiam promulgatis<br />
, sive de cunctis iudxorum erroribus<br />
17 amputandis. Ita vero ne iuclxi more suo<br />
celebrent pascha , neque more suo foedus nupciale<br />
copulare prxsumant , et ut carnis circumcisionem<br />
non faciant , neque more suo diiudicent<br />
escas , nec 1 8 contra christianos inseríbant<br />
, nec contra christianos testificara 1 9 pro:su-<br />
S. J. R. y Esc.-.t. Sí quod in.<br />
2 Complot. Card. y Esc. y o. consístit.<br />
3 Card. ordinisve persona. Lic. t. ordinisve prosapia.<br />
4 Card. y Exc. sub arduo erit pumitentiz exsilio re-<br />
ligandus.<br />
5 Card. y Esc. r. qualiter si ipse.<br />
6 Card. y Esc. r. corrigi.<br />
7 Card. y Esc. z. et ille ab exsilii ,nullo modo revocetur<br />
wriunna et res chis.. ,<br />
8 Card. ignorantix przcipitio. Esc. 1. ignorantiz przcipitationi.<br />
9 Card. y Esc. 1. aut.... aut verbis.<br />
x o S. J. R. indicare.<br />
e Card. y LOW. se instruendum (Esc. .s. instituendtun)<br />
temittat , guantee.<br />
52 Card. y Esc. r.-corrigi.<br />
1 3 Card. Lic. r• Y 2. y S. J. R. in illis.<br />
1 4 Esc. 1 . qui publica defensione.<br />
5 Card. y Lic. speciales.<br />
16 Esc. r. latz.<br />
card., Esc. t . generaliter exstirpandis. Et ne<br />
18 Card., „Esc. •r, aG ne quzstione christianos inscribant.<br />
-<br />
149<br />
maní ; et ne iudxus christiantun mancipium.cir4<br />
cumcidat. Mancipia 2 ') quoque christiana. quw' a<br />
aut vendita, aut libertati esse uoscuntur<br />
tradita , statum libertatis absque dubia:obtinéanti<br />
et nullo modo iuclxis mancipia christiana deserviant.<br />
De interdicto quo onmibus christianis inhibetur<br />
2 ", ne quisquam indxum quemcumque factione<br />
atque favore 22 vindicare studeat 23 vel tueri<br />
, atque iudaizantes christianos prxsurnat celare.<br />
Harum igitur fortissimarum legum sententias<br />
prxdictorum iudaorum perfidias promulgatas,<br />
exceptis duobus subter adnexis 24 capitulis, czterisque<br />
aliis qux contraria inveniuntur, et iustitiz<br />
regulis, et institutionibus nostris, omnia, ut dictum<br />
est, iugi temporum xternitate valitura censeams,<br />
et irrevocabilí gloriosa serenitatis nostra oraculo<br />
confirmamus , atque in tanturn 2 5 eis consultum<br />
valitudinis robore celebriori porrigimus , in quantum<br />
nil repugnantix habuerint cum his (lux<br />
novitatis nostrx nunc sententia diffinimus. Nam<br />
in quibusdam ipsis legibus , quod nobis inconveniens<br />
videtur atque contrarium , lixe duo interim<br />
inter cxtera repugnantia rationi vel institutioni<br />
nostrz capitula continentur. Quodlibet 26<br />
decretum hactenus, nullo modo traciatur , nullumque<br />
vigorem deinceps valitudinis retinebit.<br />
Illa quidem in his sententiis prima est , per<br />
quam iudxis datur execranda 2 7 licentia manumittendi<br />
christiana mancipia. Secundum namque 23<br />
capitulum non solum 2 9 culpa ad anuas redigitur<br />
damnationem , sed vindicta. Nam quxdam<br />
leges , -sicut culparum habent diversitates , non<br />
ita discretas 3 retinent ultiones , sed permixta<br />
scelera transgressorum ad unías remittuntur legis<br />
poenale iudicium : ne secundum modum<br />
habeant pcienam ; quum maior minorque<br />
transgressio unius non debeat mulctationis<br />
darrinari supplicio : prxsertim quum dominas in<br />
lege przcipiat , pro mensura peccati erit et plagarum<br />
modus ; unde lex ipsa 32 inscribitur de<br />
poena qua perimenda sit transgressio iudxorum,<br />
quia Deus 33 mortero non vult , nec ixtatur in<br />
perditione vivorum , pro eo quod in se per 34<br />
8 9 Card. y Lic. testificentur.<br />
20 Card. y Esc. r. De mancipiis quoque christianis.<br />
2 r Card. y Esc. r. proh ibetur.<br />
22 S. J. R. Complot. y Esc. 22. labore.<br />
23 Card. y Esc. pertentet.<br />
24 Complot. acliunctis.<br />
25 Ese. t . esse eis.<br />
26 Card. y Ese. t. Qua licet tempta (Ese. tenta) usque<br />
hactenus nullo modo creclantur , 'minus tatuen vigoris<br />
deinceps valitudinem retinebunt. lila siquidem.<br />
27 S.j.R. Complot. y Ese. r. exercenda.<br />
28 Card.): Esc. r. secundum sane.<br />
29 Card. Lic. t. y Lind. non solum reprehensibile nobis<br />
videtur , sed impium , chi totius universitas culpx , ad<br />
unius redigitur ,damnationein vindicta.<br />
3o Catrd. y Efe. 1. in se retinent.<br />
3t Card. y Erc. z. modus est adhibitus pana; (pum.<br />
3 2 Card. y Esc. r. lex ipsa qua inscribitur.<br />
33 Esc. 2. y Complot. Dommus.<br />
34 compila. pro redernptione. Lind. peremptionem<br />
continet monis. Card. interemptionis terminum conti<br />
net morientiurn. Lic. t. in se peremptiones continct<br />
moricnt ;tau.
1 50<br />
tedemptionem continet mortuum, in nullo ve-<br />
valitudinis retinebit statum; proinde iam nunc<br />
ad r conterendom malitix capuz , ad necandum<br />
infidelitatis commentum 3 , ad perímendurn 4<br />
pi -o faflationis elogium alacri intentione 5 procurrírnus<br />
, nisu valida oppugnationis obsistimes<br />
, fortia in perfidiis prxceptionum tela °H.cimus.<br />
II. 6 De blasphematoribus Sancke Trinitatis.<br />
Si 7 in sacri evangelii prxdicatione Dominus<br />
prolatum in fratrem contumelii verbum iudicío<br />
adsignat reum , quanto magis peccantem ín<br />
Spiritum Sanctum divina: animadversionis sententia<br />
damnat , quod irremisibile et hic et in<br />
futuro Salvator ipse denuntiat? Et ideo si quis<br />
Christi Filii Dei blasphemaverit nomen, eiusque<br />
sacrurn corpus et sanguinem contempserit sumendum<br />
percipere , aut perceptum visus fuerit<br />
reiecisse , vel quamlibet iniuriarum blasphemiam<br />
in Sanctam dixerit Trinitatem , id est , in Patrern<br />
, et Filiurn , et Spiritum Sanctum , tunc<br />
iustantia sacerdotis vel iudicis , in cuius civitate<br />
8 vel territorio hoc malum exortum exstiterit<br />
, blasphernator 9 centenis flagellis 1p decalvatus<br />
subiaceat, et ardua ín vinculis constitutus exsilii<br />
conteratur xrumna. Res tamen eius in potestatem<br />
principis redacta manebunt , qualiter<br />
in iure eorum , cui eas potestas conferre elegerit<br />
regia , inconvulse existant 22.<br />
III. Ervigius Rex 13.<br />
Ne iudcei , aut se , aut filios suos, aut<br />
fanzulos a baptismi gratia subtrahant.<br />
Q uin veritas ipsa petere , quxrere , et pulsare<br />
nos edoceat , prxmonens , quod regnum coelorum<br />
violenti diripiant " ; in nullo est dubium,<br />
quod illx indulta' gratia munus abhorreat, qui<br />
ad eam accedere ardenti animo non festinar.<br />
x Card. in mino se cupit ulciscí vindicta , in quo respicit<br />
compunctio mentís futurx.<br />
2 Complot. y Esc. obterendum.<br />
3 Complot. y Esc. commercium.<br />
4 Card. comprimenclum.<br />
5 Card. consurgere procuremos nisu , ut valde eorum<br />
oppugnationíbus obsistendo fortialiter superemos, cort:nue<br />
tela triumphaliter obiiciamus.<br />
6 Card. y Esr. z. Flavius Ervigius Rex.<br />
7 Complut. Sicut sacri evangelii textu pradicat Dominus.<br />
Card. Sícut pía veritus sacri evangelii pr•dicat. S. J. R. Sicut<br />
in sacro evangelio przdicat dommus , et prolatum.<br />
8 Card. y Ere. r. in cuius civitate, castro, vel territorio.<br />
Lind. castro.<br />
9 Card. y Esc. z. blasphemator ipse.<br />
r o Card. flagellis subiaceat, et decalvatus turpiter ardua<br />
ín vinculis.<br />
I I Card. y Etc. I. perpetui Ese. 2. in vinclis<br />
constitutus exilo perpetuo.<br />
FORI IVDICVM<br />
Proinde in de<br />
s quis is iudztorulli<br />
de his scilicet , qui<br />
adhuc nondum sunt baptizati , aut se baptiza-<br />
rí distulerint , aut filies vel farnul os suos nullo<br />
modo ad sacerdotem baptizandos re miserint , vel<br />
servos ' 6 , quos de baptismo reduxerin t '7, et<br />
vel unius anni spatium 18 post legem halle edi..<br />
tam quispiam illorum sine gratia baptismi transegerit<br />
, horum omnium transgressor, quisquis i1le<br />
repertus exstiterit , C. flagella suscipiat , et decalvatus<br />
debita rnulctetur exsilii poena. Res tatuen<br />
eius 19 in principis potestate permaneant,<br />
qualiter si incorrigibilem, durioremque eum 2°,<br />
ostenderit vita, perpetua 21 in eius, cui cas princeps<br />
largiri voluerit , potestate persistant.<br />
IV. Ervigius Rex.<br />
Ne iuchei more suo celebrent pascua,<br />
vel carnis circumcisionem exerceant,<br />
ac ne christianum quemcumque a<br />
fide Christi commoveant.<br />
Si obstinata iudxorum perfidia non tam figuris,<br />
quam veritati observantiam legis impenderet<br />
, numquam dominum crucifixissent.<br />
Pascha enim nostrum immolatus est Christus,<br />
et si cordis nobiscum circumcisione gauderet,<br />
adumbratam illam corporis expoliationem nullo<br />
modo in carne exprimeret , propheta dicente:<br />
Circumcidimini domino , et auferte prxputia 22<br />
cordium vestrorum. Vnde nos non iam figuris<br />
prxtereuntibus inhxrentes, sed veritatis promissionibus<br />
. certiores , id omnino 23 observandum<br />
prxcipimus ut si quis iudxorum ritu suo parcha<br />
celebraverit, centenis is verberatus flagellis<br />
et turpiter decalvatus , exsilio diutino mancipetur,<br />
et res eius fisco adsociandx sunt. IIli vero,<br />
qui carnis circumcisiones iudxis 24 vel christianis<br />
exercere prxceperint 2 $, quisquis 26 talia intulerit<br />
, aut fieri ab altero permiserit , veretri ex<br />
toto amputatione plectetur , et res eius fisci iuribus<br />
sociandz sunt. Mulleres tamen , qua; aut<br />
circumcisiones exercere prxsumpserint, aut circumcidendos<br />
quosque cuilibet circumcissori ohm-<br />
2 Card. y Etc. z. persistant.<br />
13 Card. Fls. Rcs.<br />
Ese. dirspiunt.<br />
xs Card. monos hoc.<br />
16 Card. vel se suosque de baptismo.<br />
1 7 Card. sc.ay. sEpartrio...t. subtraxerint.<br />
18 E<br />
1 9 Complot. eius príncipalis potestas retineat. Card.<br />
Etc. 1. y Lind. eius ad principia potestatern pertineant.<br />
20 Complot. eum dierum ostenderst longitudo, perpetua<br />
in eius, cui principalis potestas largiri voluerit, pergstant<br />
potestate.<br />
21 Err. z. vita dapnata.<br />
2 2 Card. przputium.<br />
23 Card. y Etc. z. ornnimode.<br />
24 Card. y Esc. z. in iudais.<br />
25 Card. y Esc. 2. przsumpserint•<br />
26 aCbardityeroE scib. .pcieurmisreírsitb. see , aut illtaksrit aut<br />
úeri<br />
l
LIB. X.II. TITVL.<br />
lerint , naribus abscisis , et rebus suis omnibus<br />
in principis potestate redactis , lugeant • facinus<br />
sux prxsumptionis. Simili quoque poena et<br />
plectendi sunt, qui christianum vel christianam<br />
a fide dimoverint Christi , vel ad ritum r iudaiaz<br />
prxvaricationis adduxerint.<br />
Ne iudcei sabbata , c‘eterasque<br />
festivitates suo ritu celebrare prxsumant.<br />
Figuris prxtereuntibus 3 , quempiam operum indesmenter<br />
exhibiciones impendere, quid est aliud<br />
nisi 4 amatores veritatis non esse? Vnde reprobabile<br />
id dominus per prophetam insinuans ait:<br />
Neomenias et sabbata, et solemnitates vestras<br />
odivit anima mea. Ob hoc nos , quibus ab apostolo<br />
6 prxceptum est, ut potius in novitate spiritus<br />
quarn in vetustate litterx ambulemus , id<br />
infidelibus fideli intentione prxcipimus, ut si quis<br />
iudxorum neomenias 7, sea festivitates tabernaculorurn<br />
, vel sabbata, ferias quoque, vel cxterarum<br />
festivitatum solemnitates ritus sui more<br />
peregerint , vel celebrare prxsumpserint , centenis<br />
1 flagellis subiaceant, et decalvati exsilii debilitentur<br />
xrunina ; eorumque bona ad 9 principern<br />
redeant , qualiter ea aut perfecte illis<br />
conversis aliquando restituat , aut ea , in malis<br />
perdurantibus aliis r ° ut fas fuerit , servitura<br />
concedat.<br />
vt onznis iudceus diebus dominicis<br />
, et in prcenotatis fistivitatibus<br />
ab opere cesset.<br />
In nullo est dubium, illum manifeste fidei catholicx<br />
adversari , qui reverentiam diebus dominicis<br />
non impendit. Vnde negatores vel destitutores<br />
i 2 fidei nostrx iustissime insequentes, id religiosa<br />
sanctione iubemus , ut sive sir iudxus sive<br />
iudaea, quodlibet opus rurale r 3 in natali domini,<br />
vel in omnibus sanctissimis solenmitatibus :, seu<br />
dominicis diebus exercens , vel lanificia r 4 fáciens<br />
seu quascumque operationes r S vel cestera talia<br />
agens, extra quam nobilium honesta christianorum<br />
consuetudo permittit ; prxsumptor talis<br />
rei centenis verberibus subiaceat decalvatus. Quod<br />
si / 7 servi eorum vel antilla in talibus diebus<br />
a S. J. R. y Ese. 2. ad aditum.<br />
2 Card. y Ere. z. Flavius Ervigius Rex.<br />
3 ' S.. R. Ese. 1 . y Complut. przeuntibu›.<br />
4 Card. y Etc. z. guaita.<br />
5 Card. y Esc. 2 . Neomenia.<br />
6 Card. y Etc. 1 . ab apostolico przceptum est ore.<br />
7 Esc. 2. neornenia.<br />
8 Card. centenis decalvatus flagellis subiaceat , et exsilii<br />
debita mulctetur zrumna.<br />
9 card. ad principis redeant iura , qualiter.<br />
o Card. Ese. 1. 11 2. aliis, quibus fas fuerit.<br />
1 1 Card. .y Esc. Flavius Ervigius Rex.<br />
2 2 Card. Ese. 1. y Dad. disturbatores.<br />
1 3 S. J. R. Complut. y Esc. quodlibet opus in natali<br />
domini.<br />
14 Ese. a. faciens seu quascumque operationes.<br />
15 Card. Etc, z. y Liad. operationes in domibus , agris<br />
I 5 t<br />
reperiantur supradictis laboribus occupati , tunc<br />
et ipsi simili sententia sunt feriendi. Domini tamen<br />
eorum , si servos suos permiserint talla<br />
agere , C. solidos auri fisco compellantur reddere.<br />
Dies minen ipsi, qui ab. eisdem iudxis<br />
sollicita devotione sunt observandi , hi sunt, id<br />
est , festum Virginis Sanctx Marix , quo gloriosa<br />
1 8 eiusdem genitricis domini conceptio celebratur<br />
: itero natalis Christi et circuincisionis<br />
eius , sive etiam apparitionis : dies quoque 19<br />
paschx , vel dies sanctissimi octavarurn inventionis<br />
quoque crucis dominica festum , et ascensionis<br />
dominica clics , vel pentecostes , seu etiam<br />
concurrentes 2 per totum annum dominici et<br />
religiosa fide Christi venerables dies.<br />
VII. 21 Ne iudcei more suo diiudicent<br />
estas.<br />
Illud sane, quod iudxorum detestatur 22 conversatio<br />
iudaica superstitione pollutior , mondas ab<br />
immundis iudicans escas , aliud assumit , aliud<br />
reiícit. Quicumque 23 in huius observantix inventus<br />
fuerit errore , id est, ut aliter id faciat<br />
quarn, honesta christiani morís est consuetudo;<br />
tunc iudicis instantia , in cuius territorio actum<br />
exstiterit, C. verberibus feriatur, , et turpiter decalvetur.<br />
Huius sane legis omnimode prxceptionis<br />
integritas, sicut de escis, ita et de poculis<br />
observanda est, scilicet ut superioris iacturx supplicium<br />
simili quoque ordine , et illi qui a christianorum<br />
24 poculis se abstinere prxsumpserint,<br />
patiantur. De escis timen 25 porcinis tantum et<br />
carnibus , id discreta nec remissa pietate decernimus<br />
, ut quicumque ex illis carnibus vesci penitus<br />
abhorrescunt " , si natura forte id fastidiente<br />
fugiunt 2 7, et non more illo perversitatis hoc<br />
ipsum diiudicantes contemnunt , prwsertim si in<br />
cxteris operibus christianis similes habeantur, , et<br />
christianitatis ab eis non defuerit votum , atque<br />
a8 operationis studium ; tunc hi tales, qui<br />
fideles in reliquis conversa tionibus approbantur,<br />
pro hac sola reiectione suillarum carnium ad<br />
iacturam legis superius comprehensam teneri non<br />
poterunt : quia contrarium xquitati videtur, ut<br />
quos manifesta operum Christi nobilitat fieles, pro<br />
sola reiectione unius cibi ad poenam teneantur<br />
notabiles.<br />
vel cxteris talibus agens.<br />
16 Card. y Etc. 1 . huius.<br />
57 Card. y Esc. 1 . quod si forsitan servi.<br />
18 Card. quo gloriosa concelebratio eiusdem genitricis domini<br />
celebratur.<br />
19 Ese. a. dies paschz quoque sanctus , vel.<br />
20 Ese. 1. percurrentes.<br />
21 Card. y Ese. t . Flav. Gloriosus Ervigius rex.<br />
22 Card. y Esc. detestabais.<br />
2 3 Card. y Ese. 1. In quocumque huius observantiz inv,entus<br />
fuera error.<br />
2 4 Card. y Etc. christianis.<br />
2 5 Card. y Etc. z. id est , de porcinis tantum carnibus.<br />
26 Card. obhorrescunt.<br />
27 Card. refugiant.<br />
operationis.<br />
28 Esc. r. anille OtnniinodX
2<br />
VIII<br />
ex propinquitate sui<br />
sanguizzis connubio dzzcant , et sine<br />
‘,„„dictione sacerdotis nubere non<br />
audeant.<br />
ulli iudxorum in utroque sexu permittimus<br />
ex propinquitate sui sanguinis, vel uxoris sux,<br />
atque etiam virorum, iuxta legem qux in christianis<br />
est lata, usque ad sextum 2 generis gradurn<br />
connubia ducere , vel incesti maculam operari.<br />
Huius igitur foedat permixtionis pervasores<br />
tale mulctentur poena, ut separati ab invicem<br />
centena flagella suscipiant , et decalvati exsílioque<br />
religari sub poena 3 maneant; eorumque ad<br />
fijos bona , quos de prxcedenti 4 coniugio habuerint<br />
, redeant : si tatuen et ipsos in nullis iudaicx<br />
prxvaricationis maculaverit noxa , et nulla<br />
incestivx nationis sordidaverit macula. Quod<br />
si non habuerint filios , aut habitos , ut dictum<br />
est , indaicus involverit error , vel incesti 5 Loedaverit<br />
natio; nmc facultas prxdictorum omnimode<br />
6 in principis potestate consistat 7 . Illud<br />
timen modis omnibus observandum prxcipimus,<br />
ut si quis iudxus sive iudtea a noviter renati,<br />
nuptiale fest= 9 celebrare voluerint , non aliter<br />
quam curo prxmisso dotis titulo, quod in christianis<br />
salubri institutione prxceptum est , vel<br />
sacerdotali benedictione intra sinum ecclesix<br />
sanctx, percepta coniugium cuipiam " ex his<br />
adire permittimus. Quod si certe sine benedictione<br />
sacerdotis quisquam hebrxorum noviter<br />
coniugium cluxerit , • vel solemnitatem lcgis<br />
-pro dotali• titulo in quocumque transcenderit "<br />
post renovationem baptismatis , C. solidos principi<br />
coactus exsolvat , aut C. fiagella publice<br />
suscipiat. Hxc scilicet damna vel verbena singillatim<br />
unusquisque percipiat videlicet tara ille<br />
qui nupsit , quam ea qua' nupta est, vel etiam<br />
patentes eorum unusquisque pro se iacturam<br />
legis suscipiat.<br />
r Card y Ese. z. Flavius Glor. Ervigius rex.<br />
z Cara'. y Esc. sexti.<br />
2 Card. y Ese. 1. pcenitentia.<br />
4 S. J.R. Complut. y Ese. a. de przsenti.<br />
5 Esr. incestiva.<br />
6 Ese. r. omniurn.<br />
7 Card. Ese. I. y Línd. consistat; qualiter principali discretione<br />
res ipsa, aut in christianis eorum hxredimis concessa<br />
(Card. conversis) permaneat , ato si hzredes huiusmodi<br />
digrnitatis defuerint , fisco rostro sociata deserviat.<br />
Illud turnen &c.<br />
8 Card. y Ese. 1. noviter nuptiale.<br />
9 Card. ice d uS.<br />
lo Card. y ESC. z. culpara.<br />
rx Card.y Ese. transcenderit C. solidos principi coactus<br />
exsolvat.<br />
12 Card. y Esc. 1. audeant , ac ne zfide reftegientes<br />
transduranr,et ne quilibet refusientes eos suscipiat.<br />
FORI IVD1CVM<br />
Ne<br />
nostr,e insultantes,<br />
sectanz suam dondere 1z co_<br />
nantes alibí se transducant , ne quilibet<br />
refugientes suscipiat.<br />
Iam sane , si quis iudxorum " religioni chris_<br />
tianx insultare prxsumpserit , vel x 4 christianam<br />
fidem verbis subvertere , aut secta; sux s de_<br />
fendere vanitatem , nec non quisquis disciplinara<br />
fidei christianx refugiens , aut in terram nostri<br />
regiminis se occultandum ingesserit 1 6 , vel in<br />
aliis partibus se latitandum transduxerit ; si quis<br />
etiam huiusmodi transgressoribus latibulum prx.<br />
buerit , dum 1 7 de eius fuga conscius fuerit,<br />
ornnium capitulorum quisquis Ale fuerit transgressor<br />
inventus, C. x a tlagellis muictabitur, et<br />
decalvatus , rebus eius in principis potestate redactis<br />
, r 9 exsilii conteratur xrumnis.<br />
X. Ne christianus a iud,c0 quod_<br />
aunque munus contra fidem Christi<br />
accipiat.<br />
uatn sit extra " fidei christianx regulara, qui<br />
se defensorem veritatis insimulat et veritatem<br />
ipsam per 22 munerum acceptionem commaculat,<br />
audiat dominum contra se per prophetam dicentem<br />
: Pro eo quod vendidistis argento iustum,<br />
et pauperem calceamentis : ecce ego stridebo super<br />
vos, sicut stridet plaustrum onustum foeno,<br />
et peribit fuga a veloce , et fortis non obtinebit<br />
virtutem suam, et robustus non servabit<br />
animara suam , et tenens arcum non stabit,<br />
et velox pedibus suis non salvabitur, , et ascensor<br />
" non salvabit animarla suam , et robustus<br />
conde inter forres nudus fugiet 24 . Quis enim<br />
hic venditus argento iustus accipitur, , et pauper<br />
pro calceamentis , nisi unigenitus Filias Dei Patris<br />
, cuius innoxius sanguis XXX. olim a iudxis<br />
taxatus argenteis , quotidie venundatur<br />
ab illusoribus veritatis? Et ideo sunt quidam ex<br />
fidelium numero , qui quasi zelo fidei iudxorum<br />
culpas detegere , vel plectere valida se intendone<br />
promittunt , quos tomen depravat solita<br />
cupíditatis illecebra. Nam si talibus quodcruw»<br />
que forsitan fuerit a perfidis 25 in munerum collatione<br />
oblatum , illico reticent 26 , et errores<br />
1 3 Ese. palam vel occulte religioni christianz.<br />
14 Ese. x. si quis etiam christianortun.<br />
1 5 Card. aut secta sux tusas fuerit. Esc. visas fuerit.<br />
16 Card. y Ese. J . iniecerit.<br />
1 7 Card. aut in eius fuga. Ese. 1. aut eius fuga.<br />
18 Card.y Ese. .r. et centenis decalvatus muictabitur plagis<br />
et rebus eius.<br />
fr9 Card. debitis debiti exsilii conteretu<br />
& .<br />
20 Card. y Ese. z. Fls. Gls. Ervigius Rex.<br />
2 r Card. extraneus a fidei christianz regula. EST. I. extrancas<br />
a christiana fidei regula.<br />
21 Card. veritatem ipsam -munerum accePtkrie Comma<br />
-culat audiat contra se prophetam.<br />
2 2 Card. y Ese. r. ascensor egui•<br />
24 Card. fugiet, in die illa dicit dominus.<br />
25 Card. y Ese. ,r. perfidis munerum conlatione.<br />
26 Card. y Ese. x. reticescunt.
LIB. XII. TITVL.<br />
talium, quos indicare,' et detegere ante promissum<br />
sibi beneficium nitebantur , pércepto post-<br />
Inodem miserabili quxstu impunitos transire permittunt.<br />
Vnde s decernimus nulli christiano licere<br />
cuiuscumque generis sit , rvel honoris , ordinis,<br />
sive persona;, sive ex religiosis , sive etiam<br />
ex laicis quodcumque beneficium contra fidem<br />
Christi a quolibet iudzo vel iudza, sive etiárn<br />
per eorum internuntios sibi illatum accipere , nec<br />
se pro talium vindicatione contra regulam ficlei<br />
christiana oblatis sibi prxmiis implicare. Si quis<br />
autem quolibet beneficiorum exhibitione corruptus,<br />
aut agnitos errores iudxorum celaverit, aut 3,<br />
ne improbitas talium feriatur, quolibet modo<br />
obstiterit ; antiquis 4 sine dubio patrum regulis<br />
erit obnoxius , et tantum in duplo fisci erit par-.<br />
tibus illaturus , quantum a iudxo quisquis ille<br />
accepisse fuerit comprobatus.<br />
XI. s Ervigius Rex.<br />
Ne iudíei libros ellos legere audean<br />
quos christiana fides repudiat.<br />
Illis commodare lectionibus sensum , quibus fas<br />
non est przbere assensum , impietatis est potius<br />
quam pietatis 6 indicium. Et ideo, si quis iudxorum<br />
libros legerit illos , vel doctrinas attenderit<br />
, sive abditos 7 in domo sua celaverit , in<br />
quibus male contra fidem Christi sentitur, C. -8<br />
flagellis publice verberetur aut decalvetur. Qui<br />
tatuen 9 cautionis vinculo alligabitur , ne unquam<br />
talium librorum 10 doctrinas apud se habere<br />
prxsumat , aut attendere audeat , val in<br />
studiis meditandi assumat. Iam de cxtero, si post<br />
ernissum placitum quodcumque " tale repetere<br />
temptaverit , C. 12 flagellis subiaceat decalvatus<br />
, et ' 3 sub perpetua exsilii conteratur xrumna<br />
ut 14 quia iam secundo visus est errores sui<br />
iterasse vestigia ' 5 , perenniter ' 6 eius rescula eis<br />
r Ese. vindicare. Ese. 2. indicare.<br />
2 'Card. unde nulli christiano licebit , cuiuscumque generis<br />
set.<br />
3 Card. y Esc. r. aut ut ne.pravitas.<br />
4 Card. y Esc. et antiquks patrum regulis.<br />
5 En el Complut. falta una hoja que comprehendia esta<br />
ley y las dos siguientes.<br />
6 Ese. veritatis.<br />
7 Esa. y Lind. habitos.<br />
8 Card. et centenorum flagellatione plectabitur. Qui ta..<br />
men. Ese. r. et publice decalvabitur , et =tenor= fiagellorum<br />
verberatione plectebitur. Qui tatuen.<br />
9 Cara'. tale cautionis.<br />
10 Card. y Esc. I. libros vel doctrinas.<br />
u Card. quodcumque iteratim.<br />
52 Card. centenis flagellissubiaceat et amissis rebus sub<br />
perpetua exilii deputetur arumna. ,<br />
'1 3 Ese. et amissis rebus. Lind. et amissis rebus sub perpetui<br />
exsilii conteretur zrumna.<br />
1 4 Esa. et quia.<br />
1 5 Ese. 1. malitiam.<br />
16 Card. y Ese, perenniter Mis res eorum deserviat.<br />
17 Card. principali fuera ordinatione disposita atque.<br />
r 3 Cara. y Lind. quenklibet inthntiurn.<br />
1 9 E:c. r. in prima transgress ionis &ante deprehensus,<br />
et centen is subiaceat decalvandus verberibus et placiti sui.<br />
153<br />
deserviat, quibus principali collatione fuerit '7<br />
concessa. Hnc et his similia percipiant , qui<br />
quarnlibet " infantiam edocere prxsumpserint<br />
talia , et ut doctor ipso iniquitatis in prima<br />
transgressione ' 9 deprehensus C. flagellis subiaceat<br />
decalvatus. Placiti quoque sui polliceatur<br />
cautione 2 ° se talia ulterius neminem edocere.<br />
Quod si prima; 2I huius sponsionis sua maculare<br />
22 fidem prxsumpserit 2 3 , et ad ea qua abiecerat<br />
repedare conaverit , omni eius facultate<br />
in principia potestate redacta , C. ipse verberibus<br />
addicetur, , ac decalvatus perpetuo erit exsilio<br />
religandus. Infantes tatuen ipsi , vel pueri<br />
a 24 tantas supradictis damnis erunt elieni, si<br />
ipsam perfidia doctrinam infra 26 X. xtatis sur<br />
anuos positi meditasse fuerint visi. Cxterum si<br />
post X. anuos quisquis talia attendit 27 , vel meditari<br />
vetita przsumpserit , superioris institutionis<br />
28 damna vel verbera adnotatus sustineat.<br />
XII. 29 Ne rnancipia deserviant 3°<br />
vel adhaereant christiana.<br />
Importabile 31 sane satis christiano coetui videri<br />
debet flagitium ut gens iudaica contra dominum<br />
rebellis semper et impia , christiana<br />
mancipia suis habeant 32 servitiis rcligata et<br />
versa vice , religiones nostrx honorabile Christi<br />
33 rnembrum humilictur ante finos perfidorum<br />
34 ; sicque corpus Christi videatur obsequi<br />
Ante-Christi ministris : et cura praepostero ordine<br />
ipsi , qui nostram oppugnant 35 moribus<br />
fidem , obsequentes habeant 36 sub impietatis<br />
sua: errore famulos sacra fidei nostrx. Proinde<br />
legern illam qux a glorioso prxdecessore rostro<br />
diva memoria Sisebuto rege est edita , in<br />
huiusmodi causis tenendam esse sancimus , et 37<br />
contextum legis ipsius , excepto ubi mortis<br />
ultio ponitur 3 8 , glorioso serenitatis nostrx oraculo<br />
confirman-rus; guante'. 39 prxdictx legis edic-<br />
20 Ese. r. cautiones.<br />
21 Card. Quod si postmodurn huius.<br />
2 7 Carir. maculans coutionern contingat illi ea qua abiecerat<br />
iterum reiterare.<br />
23 Esc. 1. contingat.<br />
24 Ese. 1. tunc a supradictis.<br />
25 Card. y Ese. 1. damnis atque verberibus.<br />
2 6 Ese. intra.<br />
27 ESC. adtendere. Esc. adtenderer.<br />
28 Lind. Card. y Ese. .r. constitutionis ..... ordine superius<br />
adnotato suÇtineat,<br />
29 Card. y Esc. e. FI. Ervigius rex.<br />
so Ese. t. dese7víant ¿hristrana.<br />
3 1 Ese, 1 . Importabile satis.<br />
3 2 Esc. in servitiis.<br />
33 Esc. 2. y S. R. regnum.<br />
34 Card. Esc. e. y Lima. perditorum ; et portio alicata<br />
Christo per lavacrum perfidorum obsequias subjugctur;<br />
sicque corpus Christi.<br />
35 Esc. 2. impugnant.<br />
ppe6tatCeianr.d. y Ese. habeant famu/os fidei nostrx ad im-<br />
Card. y Eje. I. et °Innen, textura.<br />
32 J. R. y Esc. 2. pandit/1r:<br />
oirstrCinaxeitti.. y Esc. iuxta prxdictx legis edictum ubi....<br />
V
1<br />
legis ipsius ptXdecessores nos-<br />
transg<br />
maledictionís censura ob-<br />
i reg regni sub perpetua . ,<br />
Nailus ex ructxis mancípium chrisstrtri<br />
ingunt. prxsumat, nec quídqúam contra<br />
'anurn habere<br />
legis monita agere audeat , excepto hoc<br />
eiusdemquod lex ipsa eis permittit, ut christia<br />
Z mancipium iudxus audeat manumittere:<br />
quia valde indignum est , ut hi , quos coenosa<br />
servitus perfidia; maculat , libertatis titulum<br />
christianis imponant, Non enim est consequens,<br />
ut tenebrx lucem obnubilent, aut servitus 2 prxroget<br />
libertati : prxsertim quum hoc in primxva<br />
tantumrnodo editione legis ipsius , quum ad fidem<br />
primitus vocarentur , illis videatur fuisse<br />
concessum. Nunc vero 3 sancimus per huius legis<br />
seriem, ut nullus iudxorum christianum mancipiurn<br />
manumittat , quia contra legis ipsius<br />
edictum , ut vere utique transgressores , christiana<br />
mancipia habere cornprobantur , quibus<br />
lamen sufficiat , si pro prxteritis transgressionibus<br />
non darnnentur. Nam modo sane Mis hxc<br />
licentia poenitus denegatur : quia contra le:<br />
gum et canonum edicta 4 agere prxsumpserint,<br />
'Roe tantum illis sine dubio more concedimos<br />
pietatis , ut a primo aneo regni nostri 3 , id est,<br />
a kal. februarii usque ad sexagesimum diem<br />
habeat quisquis 6 licentiam venundare christiana<br />
, mancipia , non tomen sine cognítione sacerdotum<br />
vel iudicurn, ad quorum territoria pertinere<br />
noscuntur: ne a hi, qui venundati g sunt , dam-<br />
na mortis 9 perferant , et hi qui venditores exsistunt<br />
locum fraudis agenda; vel inferendx reperiant<br />
ultionis. lam yero '° a prxdictis kalendis<br />
transacto prxdicto sexagesimo die , nulli iudxorum<br />
licebit christianum habere mancipiurn , non<br />
ingenuum , non etiam servum. Sed 4 " post peractum<br />
huius temporis conlatum spatium , id<br />
est sexaginta dierum , apud quenicurnque iudxum<br />
mancipia christiana reperiantur , cuna<br />
collato sibi a domino peculio per huius legis<br />
edictum erunt libera modis omnibus permansuri<br />
, si tomen violenter se a dominis suis celatos<br />
esse probaverint. Inda i unten ipsi , qui,<br />
expleto temporis supradicti spatio , tenere vel<br />
occultare ' 2 mancipia christiana prxsumpserint,<br />
aut etíam quibuslibet aliis modis hanc sanctionem<br />
r 3 implere distuierint , aut medietatem relama<br />
suarum fisco sociandarn arnittant; aut si<br />
Etc. r. quod eisdem iudds penitus non licebit, secundual<br />
quod lex ipsa permitir, ut christianum.<br />
E Card. aut servitus aut servus. Hasta aquí llega el<br />
t c. u.<br />
3 Esc. Nunc vero christianum mancipium quemque<br />
manumittere omnino non poterit , quia contra legis ipsius<br />
edictum.<br />
4 Card. interdicta. Esc. dicta,<br />
5 S. J. R. toque ad XL. diem , y así ¿espites.<br />
6 Card. quisquis ille iuci¿eus. Etc. z. quisquis ille<br />
dxus iuxta tenorem legis huius.<br />
7 Card. y 7...rc. ne et hi.<br />
8 Ca) .d.y Etc. 1. venundandi.<br />
9 Card. y Ese, vel salutis.<br />
r o S..T. R, Tan\ vero transacto prdicto XL. dic.<br />
ti. S. J. R. Sed apud quemcumque iudxurn.<br />
2 Card. ), Esc. sive libertare.<br />
FORI IVDICVM<br />
viliores persone fuerint , et unde componant,<br />
non habuerint , centena flagella suscipiant decalvati.<br />
XIII. Ervigius Rex.<br />
Si se iudceus christianum esse testetur,<br />
et ob hoc non<br />
.<br />
velit a se reiicere nianctp"<br />
iunzi chrsttanunt.<br />
Si quorumdam iudxorum subtilitas 24 , timens<br />
quxstum rei sux amittere , christiano more se<br />
intimet conversara 4 5 et ob hoc non se amittere<br />
debere dicat christiana mancipia , quia<br />
et ipse christianam videatur ducere vitam : his<br />
ordinibus comprobandum est , quo nec astuta<br />
fraus excusationern obtendat ' 6 , nec sincera conversatio<br />
casum cuna cxteris pereuntib eruats:<br />
Ac per hoc id omnirnode sanctione purszpcieprifm<br />
ut omnes iudxi pez universas regiones consti_<br />
tuti ab armo primo regni nostri a kalendis februariis<br />
usque in supervenientes prxsentis anni<br />
kalendas aprilis, aut vendendi christiana mancipia<br />
iuxta prxmissx legis ordinem licentiam<br />
habeant , aut si ea apud se retinere voluerint,<br />
his ordinibus se christianos ostendant. Concedimos<br />
enim eis 2 7, de quibus evidens periurii sus-<br />
picio non habetur, , ut habeant LX. 38 dierum<br />
a kalendis prxsentis anni aprilis spatium 4 9 , in<br />
quo possint qui ex illis salvara 2° desiderant, et<br />
christian 3 fidei aggregari exoptant , ad episcopos<br />
locorum concurrere , et manus sux subscriptionibus<br />
vel sígnis roboxata illis sux professionis<br />
24 publicare foedera ; in qua 22 scilicet<br />
professione id quisque studeat innectere , et profiteri<br />
, ut omnes judaicos errores abneget, et<br />
in nullo sequatur sectam sux prxvaricationis antiqux.<br />
Quisquis 2s igitur ex illis ex toro corde<br />
prístinos errores relinquens, ad fidem sacra religionis<br />
conversus fuerit christiana: , cum symboli<br />
quoque interpositione , et quod ultra ad<br />
vomitus sui nullo modo revertatur errorem,<br />
vel cartera secunduni scriptum professionis ipsius<br />
ordinem , quem post hanc legem curavimus<br />
adnotare 24, in nullo se profiteatur exinde aliquid<br />
immutare. Hanc sane professionem ne nudis tantummodo<br />
verborum . promissionibus proferat , et<br />
/ 3 Card. severitatis nostrz. Etc. serenitatis nostrx.<br />
34 Card, Etc. r. y Liad. fraudulenta subtilitas cavens<br />
quxstum.<br />
15 S. J. R. se conversad profitetur intime.<br />
16 S. J. R. obtineat.<br />
17 Etc, r. y Lind. eis , id est, his tantum, de quibus.<br />
18 S.J. R. XL.<br />
19 Carel. Etc. y Liad. salutare spatium.<br />
20 Card. Etc. 1. y Lind. salvandi vol christiana: fidei<br />
aggregandi sunt , ad episcopos.<br />
Esc. promissionis.<br />
2 2 Erc. r. in quibus confessionibus quisquis id curabit<br />
innectere , quia et ritos emanes.<br />
2 3 Cara', y Etc. 1. Et quia ex tofo•<br />
eardbnoor.to tare, Hanc sane professionem ne<br />
nu2d4lsCataindt.uyiniEnotdoi; propus ositionib proferant et<br />
aliad corde zetineant , in eius promissis.
aliud verbo promat , aliud corde retineat, et sic<br />
in eius 1 prom i ss i s simulatio potius , quam yeti-<br />
tas locura suum inveniat : cura sollicita episcoporum<br />
, iudicumque ministerio 2 , elleipsi<br />
superíorem sententiam patefecerint , mox allatis<br />
conditionibus 3 jurare debebunt , quia qux eorum<br />
professio continet , sincero non maculato corde<br />
profiteantur 4 . Sicque fiet ut hi tales , quos et<br />
professio cum operas effectu sacra fidei dignos<br />
esse probaverit , et iurisiurandi pollicitatio devotos<br />
fore monstraverit , possint utpote 5 christiani<br />
, christianis mancipiis uti. Nam non aliter<br />
poterunt christiana mancipia illorum dominio<br />
subiugari, nisi et ipsi evidenter comprobentur 6<br />
christiani , et frequenter christianorum 7 escis<br />
adhxserint , et coniugia inierint. Iam vero qui<br />
post datam confessionem, reddito juramento,<br />
iuxta superiorem tenorem christianum se 9<br />
devoverit esse, et in quolibet ritu iudaicx secta<br />
cultor fuit inventus , et huius promissionis sux<br />
transgressor esse reperiatur , quia et nomen Domini<br />
ausus est profanare , et se iudaici erroris<br />
coeno polluere , amissis rebus omnibus et in po<br />
testatem principis redactis, C. flagella .suscipiat,<br />
et decalvatus exsilii debita conteratur xrumna.<br />
Illi tamen , qui 1 ° obdurato carde; obstinatiene<br />
nlalitia interclusi 11 , si infra numerum<br />
dierum superius constitutum 1 professionein<br />
suarn publicare desttterint , aut extra prxdictum<br />
tempus christianum mancipium habere pi Xsump-•<br />
serint , ad damnationem prxmissx legis , qua<br />
de christianis lata est mancipiis , ut non.serviant<br />
iudzeis, tenebuntur obnoxii ; id est , ut aut medietatem<br />
rerum suarum fisco sociandam amittant,<br />
aut si viliores persona fuerint , et unde componant<br />
non habuerint , C. flagella cum decalvatione<br />
suscipiant. Mancipia tatuen christiana<br />
qux retinere apud se contra legum vetita prxsumpserint<br />
, vel quia ipsa se mancipia infra<br />
prxdicti tefnporis spatium christiana fuisse non<br />
prodiderint , in eorum servitio , quibus a rege<br />
donata fuerint, perpetualiter manebunt servitura.<br />
Card. y Esc. eorum.<br />
2 Card. y Esc. .r. sollicita.... instantia , elle qui superioris<br />
professionis sux patefecerint voltios , allatis.<br />
3 S. J. R. cocidibus.<br />
4 Carel. Esc. i . y Lind. protestantur, se donec advixerint<br />
conservare. Sicque fiet.<br />
s Esc- utpote christiani christianortun mancipiorum<br />
servitiis uti.<br />
6 Card. purissimi vel verissimi christiani. Esc. r. verissimi<br />
christiani.<br />
7 Card. Esc. y Lind. christianorum societate coninngi<br />
• lam vero.<br />
8 Card. y Lind. ordinem.<br />
9 Cara'. esse decreverit ac devoverit.<br />
10 Esc. quos obduratio cordis obstinatione malithe<br />
intercluserit , si infra.<br />
LIB. XII. TITVL. III.<br />
XIV. 13 Ervigius Rex.<br />
15 5<br />
Pr?fissio iudreorunz : quomodo unusluisque<br />
eorum ad fidem veniens indiculum<br />
pryessionts supe 14 in pnesentia<br />
sacerdotes vel iudicis conscribere debeat.<br />
Ego ille abrenuncio universis ritibus et observationibus<br />
secta: iudaicx , abominans in tato<br />
solemnitates , vel cerimonias sive observadones<br />
omnes , quas in prxterito tempere usque<br />
nunc observavi et tenni : ita ut deinceps nihil<br />
de ritu vel celebritate earumdem observationum<br />
exerceam , nihil de usu prxteriti<br />
erroris assumam , id est , ut nec affectu talia 's<br />
quxram , nec opere quodcumque tale perficiam.<br />
Proinde abrenuntiatis his omnibus qux<br />
christianitatis doctrina abominatur, , et prohibet<br />
:<br />
Credo in unum Deum, Patrem omnipotentem<br />
, factorem cocli et terrx , visibilium omnium<br />
, et invisibilium conditorem : et in unum<br />
Dominum Iesum Christum Filium Dei unigenitum<br />
et ex Patre natum ante omnia sxcula,<br />
Deum de Deo 16 , lumen de lumine , Deum<br />
verum de Deo vero , natum non facturo , homousion<br />
Patri, hoc est, eiusdem cum Patre substantix<br />
, per quem omnia facta sunt , qux in corlo<br />
et qux in terra 1 7. Qui propter nos homines<br />
et propter nostram salutem descendit de coelis<br />
et incarnatus est de Spiritu Sancto ex<br />
Maria Virgine horno factus. Passus sub Pontio<br />
Pilato , crucifixus 1 9, mortuus , et sepultus, tertia<br />
die resurrexit 20 ascendit in codos , sedet<br />
ad dexteram Patris 21 . Iterum venturus 22 est<br />
cum gloria indicare vivos et mortuos , cuius<br />
regni non erit finis. Credo et in Spiritum Sanetum<br />
Dominum 23 vivificatorem , ex Patre et<br />
Filio procedentem , cum Parre et Filio adorandum<br />
et glorificandum. Qui loquutus est per<br />
Prophetas. In unam sanctam catholicam , atque<br />
apostolicam ecclesiam. Confiteor unum baptisma<br />
in remissionem peccatorum; et exspecto resurrectionem<br />
mortuorum , et vitam futuni sa culi.<br />
Amen.<br />
Card. infla numerum.<br />
Ese. aut professiones suas publicare.<br />
13 Esc. 1. sin autor ni nota.<br />
14 Card. Esc. 1. Complut. y Liad. profersionis Sita CM-.<br />
scribere debeat<br />
1 5 Complot. affectu tali ea quxram.<br />
16 Complot. y Card. Deum ex Deo.... ex Deo vero.<br />
17 Complot. in terra consistunt.<br />
18 Esc. 1. y Liad. de cado.<br />
.19 Card. y Esc. crucifixus et sepultus descendit ad<br />
interna : tertia die.<br />
20 Esc. resurexit vivus a mortuis.<br />
21 Complot. Dei Patris. 'sínde iteruin. Card. Patrio omnipotentis.<br />
2 2 Card. venturus in gloria.<br />
23 Complot. Deum. Lic. et vivificatorem.<br />
V 2
156<br />
1-1:c qua in finiusmodi subscripta serie dicet<br />
de reta<br />
sunt , iam veraei rer crede s , fi liter<br />
et curi, tato mentisn mex affectu amtinens<br />
2<br />
3<br />
pl ectens<br />
, subscribens promitto , ut mullo un-<br />
.1C<br />
„,,pore<br />
-<br />
ad vomitum superstitionis iudaiquam<br />
redeam. Numquam observationes vel cerenciao.<br />
„,-as , quas soliti sunt iudxi custodire , amodo<br />
aut opere impleam , aut conde 4 retineam,<br />
abnegaos in tato iudaicam sectam , respuens in<br />
tato iudxortuu perfidiam , abiiciens 5 quidquid<br />
christianam 6 fidem impugnat. Et ita me deinceps<br />
veraciter in Sanctam Trinitatem profiteor<br />
credere, ut christiano 7 more deinceps vivero<br />
debeam , et iudxorum 8 fugiens amado consortía<br />
, et cum honestis 9 christianís me semper<br />
adiungam. Qualiter cum illis sive absque<br />
illis christianorum l ° semper cibos accipiam 1 ' et<br />
ad ecclesiam Dei ' 2 vere fidelissimus christianus<br />
devotissime et frequentissime concurrara<br />
debeam , et in festivitatibus dominicis , sive<br />
etiam in martyrum festis, qux christianx religionis<br />
pietas observancia decrevit, ita promitto<br />
, eas ipsas festivitates devote suscipere , et<br />
cum summo amore complecti , atque in ipsís diebus<br />
semper cum christianis honestissimis interesse<br />
, sicut honesta et pia christianorum consuetudo<br />
id suscipere consuevit vel fuere. Facte<br />
tidei vel credulitatis mex professio sub die<br />
-vel<br />
XV. 14 Conditiones iudxoruni 15 ad quas<br />
mirare debeant , et hi qui ex eis i 6 ad<br />
fident venientes professiones suas dederint.<br />
Iuro primum per Deum Patrem omnipotentem<br />
, qui dixit : Per mernetipsurn iurabitis , et<br />
non periurabitis nomen Dei vestri , qui fecit<br />
coclum et terrera , mare , et ornnia , quas in eis<br />
sunt , et mari posuit termínum dicens : usque<br />
hic 17 vcnies , et hic confringes _tumentes fluctus<br />
tuos. Qui dixit : coelum mihi sedes est , terre<br />
amena scabellum pedum meorum. Qui pri-<br />
x r. 1-Ixc qux in huius symboli a me prrnissa stutt<br />
fide veraciter credens.<br />
2 Complot. retinens , eximioque tato mentis.<br />
3 Compila. y S. J. R. explens.<br />
4 Card. y Exc. 1. aut cordis aflectu.<br />
5 Exc. vincens.<br />
6 Contlilut. quidquid christiana fieles impugnar.<br />
7 S. J. R. y Complot. ut Christi amore deinceps.... et iudxormn<br />
deinceps fugiens veraciter conscrtia.<br />
Exc. 1. ,modo consortii fugiens.<br />
9 Complot. omnibus.<br />
10 Compita. y ,Esc. christianos.<br />
1 I Exc. adsumam.<br />
s z Exc. 1 . ut vere fidelissimus.<br />
1 3 Lind. vel auno regia. Card. vel anuo. Ese. vel xra•<br />
El Complot. concluye en esta ley XIV.<br />
1 4 Esta ley se halla tarnbien en el cocl. Legion. al fin<br />
del tit. a nterior con solo este epígrafe Condiciones iudaeorum.<br />
15 Complut. sacramentaran,.<br />
16 Legion. y Esc.<br />
FORI IVDICVM<br />
mum angelum 2 ' de codo proiecit superbum;<br />
ante cuius conspectum adstat omnis exercitus<br />
angelorum cum tremore , cuius aspectus arefacit<br />
abyssos, et indignatio tabescere montes facit. Qui<br />
primum hominem Adam in paradiso constituit 9,<br />
et el prxceptum dedit , ne de vetito ligni pomo<br />
comederet , quo 2 ° degustato de paradiso est<br />
proiectus , et catenx prxvaricationis vinculo<br />
se una pariter cum genere humano adstrinxit.<br />
Qui Abel sacrificium libenter accepít, et Cain<br />
digne 22 iusteque reprobavit. Qui Enoch in buius<br />
vitx corpore in paradiso conservans cum Elia,<br />
in extremo huius sxculi fine moriturum 2 3, et<br />
ad metam 2 4 reducturus est. Qui Noe cum uxore<br />
, et tribus filiis cum uxoribus , et animalibus,<br />
et volatilibus coeli, atque reptilibus in arca tampone<br />
diluvii conservare dignatus est , per quod<br />
unumquodque genus recuperaretur. Qui de Sem<br />
filio Noe Abraham , et de eo israeliticum populum<br />
propagare dignatus est. Qui patriarchas et<br />
prophetas elegit , et benedixit patriarchis Abraha;<br />
, Isaac et Iacob. Iuro per eum qui Sancto<br />
Abrahz3 repromisit , dicens : in semine tuo benedicentur<br />
onines gentes , dans eis signum circumcisionis<br />
in foedere sempiterno. Iuro per<br />
Deum R 5 , qui Sodomam et Gomorram subvertit<br />
, et uxorem Loth aspicientem retrorsum in<br />
salís convertir statuam. Iuro per eum , qui luctatus<br />
est cum Iacob , et tangens nervum eius<br />
fernoris , claudicare cuna fecit , et dixit : non<br />
vocaberis Iacob , sed Israel. Iuro per Deum,<br />
qui Ioseph liberavit de manu fratrum suorum,<br />
et gratiosum eum fecit in oculis Pharaonis,<br />
ut per eum omnis Israel salvaretur 26 ab inopia<br />
famis. Iuro per Deum , qui Moysem de<br />
aquis liberavit , et el in rubo ignis 27 apparuit,<br />
et 28 per manus ipsius 29 decem plagas /Egyp-<br />
.tiis intulit , et populum suum israeliticum 3(2<br />
de servitute _ffigyptia liberavit , et per mare<br />
Rubrum 3i siccis pedibus eos transire 'fea , ubi<br />
contra naturam fluentis elementi tatnquam murus<br />
aqua 33 ab eo solidata stetit. Iuro per Deum, qui<br />
Pharaonem , et eius exercitum in mari Rubro<br />
demersit , qui per diem in columna nubis populum<br />
israeliticum, et per noctem in columna<br />
17 Legion. y Lind. huc.<br />
13 Legion. y Card. archangelum superbientem proiecit,<br />
coi adstat.<br />
Esc. constituens ei.<br />
2o 5..1. R. y Esc. 1. quo gustato, et.<br />
121110, S. J. R. y Esc. 1. et catena prxvaricatioh i s et vin-<br />
2 2 Card, indigne reprobavit.<br />
23 Legion. Card. Esc. I. y Lind. rnorituros.<br />
24 Card. remedium. Exc. e. medimn.<br />
25 Legion. Card. y Esc. Juro per cuna... eum.<br />
26 Exc. 1. erueretur a faene.<br />
27 Card. y Esc. 1. in igne.<br />
28 Legion. Card. y Exc. 1. qui.<br />
29 Card. ipsius Moysi.<br />
so Ese. .r. israel.<br />
3r Card. y Exc. f. per siccum eco.<br />
32 .Esc. r. qui.<br />
sibeusiotlidi<br />
Card. tanquam<br />
m3u3rumLegsio./ as9tuImined;11buit. aqua: soliditatem ex-
ignis przcessit. Juro per Deum , qui Moysi in<br />
monte Sinai legem digitis suis in tabulis lapideis<br />
scriptam dedit. Iuro per Deum, qui montem<br />
ipsum Sinai fumare fecit , vidente populo<br />
israelitico. Iuro per Deum, qui Aaron sibi<br />
primum elegit sacerdotem , et eius filios in tabernaculo<br />
igne consumpsit, quia ignem alienum<br />
ausi fuissent offerre coram domino. Iuro per<br />
Deum , qui Dathan et Abiron suo iusto iudicio<br />
2 hiatus terrx viventes absorbcre iussit. Iuro<br />
3 per Deum , qui amaras aguas admixtione 4<br />
ligni in saporem dulcedinis commutavit. Iuro<br />
per eum , qui sitienti populo israelitico , percutiente<br />
Moyse virga in petra , inmensas agriarum<br />
inundationes produxit 6 . Iuro per eum, qui<br />
per quadraginta armas populum israeliticum in<br />
cremo pavit , corumque vestimenta , ne usu attererentur<br />
, integra 7 usquequaque servaVit. Juro<br />
per eum , qui irrevocabili iussu decrevit , ne<br />
quis de israelitico populo in terram promissionis 8<br />
intraret , ob hoc scilicet , quia verbis Dei non<br />
credidissent , excepto Iesu Nave , et Caleph,<br />
quos illic intraturos promisit et prxdixit. Iuro<br />
per eum , qui prxcepit Moysi , ut erecta manu<br />
sua contra Malacitas 9 victor populus israeliticus<br />
existeret. Iuro per eum , qui patres<br />
nostros per manum Iesu Nave Iordanis fluvium<br />
transire iussit , et ut duodecim lapides de eodem<br />
fluvio in testimonium tollerentur , instituit<br />
°. Iuro per eum , qui omni Israeli , ut<br />
transito eodem Iordanis fluvio , lapideis cultris<br />
circumcideretur , prxcepit. Juro per eum , qui<br />
muros Ierico civitatis subvertit. Iuro per eum,<br />
qui David regni 1 1 gloria decoravit , et de mann<br />
Saul et filii sui Absalonis eum eripuit. Juro<br />
per eum , qui ad orationem Salomonis nebula<br />
templum replevit, et suam ibidem r2 benedictionem<br />
fudit t 3 . Juro per eum, qui Eliam<br />
prophetam per turbinem in currum igneum<br />
e terra sublevans gloria 1 4 sedibus intulit , et<br />
per eum qui ad orationem Elisxi percusso palpo<br />
Elix aguas Iordanis divisit. Iuro per eum,<br />
qui tres pueros in camino ignis ardentis sub<br />
oculis regís infesti conservare dignatus est ; qui<br />
tenet clavem David , et claudit , quod nemo<br />
aperit , et aperit , quod nemo claudit. Iuro per<br />
eum , qui omnia mirabilia , et virtutes, et signa<br />
in populo israelitico vel in aliis gentibus fe-<br />
1 Legion. y Card. fumigare.<br />
2 Legion. y Ese. 1. ut eos viventes terra absorbere,<br />
iussit.<br />
3 Legion. Card. y Esc. litro per eum qui manna et<br />
coturnices in cremo populo israelitico in escain concessit.<br />
4 Card. per admixtionem ligni.... convertir.<br />
5 Legion Card. y Exc. r. in Oreb.<br />
6 Card. y Esc. r. exhibuit.<br />
7 Esr. r. integra conservavit.<br />
8 Legion. Card. y Esc. .r. repromissionis.<br />
9 Esc. 1. Amalachitas. Lind.Amalechitas. S. R. maledictos.<br />
" Legion. y Card. constituir.<br />
11 S. J. R. regem.<br />
11 Legion. ibi.... infudit. Card. inibi.... infunda.<br />
13 Esr. infüdit.<br />
1 4 Legion. y Card. ccelorum sedibus.<br />
LIB. XII. TITVL. 157<br />
cit. Iuro per eum , et per sacra decem legis<br />
prxcepta. Iuro et per lesum Christum Filium<br />
Dei Patris omnipotentis , sanctumque Spiritum<br />
Paraclitum , qui est in Trinitate unus , et verus<br />
Deus , et sanctam resurrectionem Domini nostri<br />
Iesu Christi , eiusque ad coelos ascensionem,<br />
et gloriosum atque terribilem eius adventum,<br />
in quo venturus est indicare vivos et mortuos,<br />
mitis apparens iustis , terribilis autem<br />
atque eius venerandum Corpus et pretiosum<br />
Sanguinem ; qui coecorum oculos aperuit, surdos<br />
audire fecit , paraliticos ad sua membra reduxit<br />
, qui linguas mutorum resolvit , dxmonio<br />
t 5 vexatos sanavít , claudos currere fecit,<br />
et mortuos suscitavít ; qui super aguas pedibus<br />
ambulavit , et Lazarum monte resolutum, quum<br />
iam in putredinem se caro solvisset , viventem<br />
1 6 eum saluti restituit , et in gaudium mutavit<br />
lamentum ; qui est factor sxculi , lucis<br />
principium , salutis auctor , qui mundum ortu<br />
suo illuminavit , passione sua redemit, qui solus<br />
inter mortuos liber fuit , e't a morte teneri<br />
non potuit qui tartarea claustra comminuit,<br />
et de inferno beatoruni animas prxsentix t 7 sua;<br />
maiestate eripuit , qui devicta morte carnero,<br />
quam de terris assumpsit , in coelos post mundi<br />
victoriam deportavit r 8 , sederas ad dexteram<br />
Dei Patris omnipotentis , accipiens ab co<br />
xternam regni potcstatem. Iuro et per omites<br />
coelestes virtutes , omniumque sanctorum r 9 , et<br />
apostolorum reliquias , sive et per sancta quatuor<br />
evangelia , qua; subterpositis 2 ° his conditionibus<br />
in sacrosancto altario sacri illius nominis<br />
contineo manibus vel contingo.<br />
Quia omnia, qua in professione mea renotanda<br />
curavi , vel colligere potui , quam tibi,<br />
domino No illius sedis episcopo manu mea subscriptam<br />
dedi , sinceritate tota ibidem dixi,<br />
ct sub nullo argumento vel fraude ea qua in<br />
ipsa professione comprehensa sunt protuli;<br />
sed 2 3 omni sinceritate , sicut eadem professio<br />
continet 24 , omites ritus iudaicx observationis<br />
abinceps abnego , et cum omni cordis mei intentione<br />
in Sanctem Trinitatcm . 5 credo, et credens<br />
perpetuum in ea permanere meipsum spondeo,<br />
et numquam consortio impietatis iudaicx so-<br />
. ciatus ero ; sed in omnibus , et per omnia christiano<br />
deinceps more vivens , et .6 christianorum<br />
15 Legion. dxmone.<br />
16 Legion.Card.y Ese. I. solvisset, vitx ac saluti restituir.<br />
17 Card. y Esc. potencia' SLIX.<br />
18 ESC. reportavit , sedet accipiens ab eo xternx gloria<br />
maiestatem.<br />
19 Card. sanctorum apostolorum, prophetarum, patriarcharum<br />
, et reliquias omnium sanctorum.<br />
20 Esc. subterposita.<br />
2i .Ese. i. meis manibus contineo, vel contingo.<br />
22 Ese. r. sinceriter tota inibi dixi.<br />
23 Esc. .r. protuli omni sinceritate.<br />
24 Exc. 1. et omites ritus et observationes.abinceps<br />
daicas abnegavi , et omni cordis mei intentione.<br />
25 Card. y Esc. crediturus surn , el nunquam in nublo<br />
ad pristini erroris voinirum rediturus sum , aut consensociaturus.<br />
a6 Ese. .r.<br />
et christiana mancipia habiturus sum.
58<br />
participium habit „,,,s sum , et quidqui d in eauam<br />
sanctx fidei obserdem<br />
professione, omni<br />
weripsi m fidei puritate custovatione<br />
co<br />
diam : qualiter iuxta apostolicam traditionem,<br />
s„,.; symboli regulan deinceps vivere devel<br />
Quod si in quocumque aborbitans , aut<br />
sbaennejtial 2 n; fidem maculavero , aut tinas judaica 3<br />
secta; in quocumque observare intendero , seo<br />
vos in quocumque per huius iuramenti mei<br />
professionem inluscro , vel sub specie cuiuslibet<br />
inramenti ea qua; promisi, non ea intentione perfece.ro<br />
, sicut a vobis me profitente credita 4 vel<br />
intellecta sunt : veniant super me omnes maledictienes<br />
legis , qua: in contemptores mandatorum<br />
Dei ore domini promulgata sita. Veniant etiam<br />
super me, et super domum meam , et filos meos<br />
°miles plaga' IEgypti , et percussiones eius , et<br />
ad terrorem cxterorurn ita 5 iudicium Datan et<br />
Abiron super me veniat , ut viventem me terra<br />
deglutiat. Sicque , postquam bac caruero vita,<br />
me 6 xternos ignis mancipandum cura diabolo, et<br />
suis angelis sociandum suscipiat , et cura habitatoribus<br />
Sodoma: et Gomorrx particeps in poenale<br />
supplicium comburendus tradar, et 7 dum<br />
ante tribunal metuendi iudicis et gloriosi principia<br />
8 , domini nostri lesu Christi pervenero, in<br />
ea parte adnumerer 9 , quibus terribilis et gloriosus<br />
iudex minando iudicaturus 1 ° est , dicens:<br />
Discedite a me maledicti , ite in ignem xternum<br />
, qui prxparatus est diabolo et angelis eius.<br />
Data condiciones die vel an.a.<br />
r1 12 christianis mancipiis izzgux<br />
se non prodiderint esse<br />
christiana , sive de publicatoribus<br />
eorZt711.<br />
Hebrxorum mancipia religionis sanctx titulo<br />
consecrara, et dorninorum suorum qualibet persuasione<br />
illecta , ab hoc tempore et deinceps si<br />
millo modo se fuisse prodiderint christiana , qualiter<br />
sub eorum dorninorum iugo persístant, tuno<br />
quia indulta libertatis gratiam.respuerint, cui a<br />
príncipe collata fuerint, perpetua servitutis religata<br />
carena modis omnibus tenebuntur. }-li tamen,<br />
per quos hoc fuerit manifestissime detectum,<br />
r Ese. r. conscripsi, comprelicnsum esse dinoscitur, otnni<br />
iidei.<br />
a modis oinnibus adimplearn.<br />
3 Ese. 1. in quocumque observare contendero.<br />
J. R.<br />
aut ritos iudaict sectam quaincumque,<br />
4 C,n .d. y Ese. 1. me profitente audita, vel intellecta.<br />
5 Lcgián. ita ut.<br />
6 C•l. y Ese. r. sim zeternis ignibus mancipandus,<br />
sim diabolo sociandus sito habitatoribus<br />
rendus , ut dum ante tribunal.<br />
combu-<br />
7 Ese. 1. ut.<br />
8 Es.... I. glorinsi domini.<br />
9 Ese. adulomerer quibus idem terribilis.<br />
10 .14.2ion. a Etc. .r. dicturns est Disceclite.<br />
Tal<br />
r En Card. en lugar de esta ley está la siguiente , la<br />
se hulla tambien en el Esc. I. al fin ,<br />
de<br />
gua.<br />
concluido el códice , y de distinta letra , aunque muy<br />
está impresa lib. XII.<br />
anti-<br />
2 Ese. 1.<br />
tit. II. 1. XVIII.<br />
Ervigius Rex.<br />
FORI IVDICVM<br />
si et ipsi cuiuslibet iudxi servi sint, conversi<br />
ad fidem Christi ín libertate persistant. Si autem<br />
quilibet christianos hoc prodiderit factum , V.<br />
solidos pro unoquoque mancipio christiano accipiet<br />
ab eo , qui ea apud se post datara '5 et decretan"<br />
convictos fuerit tenuisse ordinationem.<br />
XVII. 16 Ne iudei a quolibet potestate<br />
accepta extra regzam ordinationem<br />
christianunz queniquanz imperare,<br />
plectere vel distrzngere audeant.<br />
Nullus iudxorum 7 adrninistrandi, et imperandi<br />
vel distringendi potestatem super christianos<br />
exerceat , excepto si princeps id fieri '8<br />
publica permiserit causa. Siquis autem iudxorum<br />
, ácceptt-t a quolibet potestate , christianum<br />
quemcumque distringere, plectere, coercere 19,<br />
vel in eum desxvire prxsumpserit , aut quidquam<br />
el contra legum vetita , aut excogitata<br />
qux in lege non sunt inserta , inferre tentaverit<br />
, aut medietatem rerum suarum fisco sociandam<br />
amittat , aut si nullis fultus fuerit rebus,<br />
C. flagella suscipiat decalvatus. Illi tamen , qui<br />
lianc eis potestatem super christianos exercere<br />
prxsumpserint , si nobilis 2° qui hoc fecerit persona<br />
exstiterit, X. libras auri principi coactus exsolvat<br />
; si temen mininix vilioresque persona',<br />
V. libras auri principi 21 coacti exsolvant. Quod<br />
si non habuerint , unde componant , centenis 22<br />
fiagellis subiaceant , et decalvationem suscipiant.<br />
XVIII. Ervigius Rex.<br />
Vt iztcheorum servi necdum adhuc conversi<br />
, si ad Dei gratiam convolaverint<br />
, libertati donentur.<br />
Quum vas electionis Paulus apostolus prxclicet<br />
, dicens sive per occasionem , sive per veritatem<br />
, dummodo Christus adnuntietur , salubre<br />
satis est votum , ut sicut 23 fideles libertatis<br />
provocamus ad gratiarn , ita quoque infidelibus<br />
occasionem prarbeamus veniendi ad vitarn.<br />
Et ideo , si quis iudxorum servus 24 de<br />
1 3 Ese. hoc fuerit detectum, si et ipse fuerit iudxus,<br />
et cuiuslibet iudxi servus exstiterit conversus.<br />
x ‘i. Ese. r. si et ipse iudzus filerit , er cuiuslibet<br />
servus exstiterit , conversus ad Christi fidem in libertate<br />
persistas.<br />
15 Ese. I. post data lizo decrIta convictos fuerit tenuisse.<br />
16 _Ese. s. Els. Ervigiús Rex.<br />
57 Card. y Ese. .r. a primo anuo regni nostri , id est,<br />
a die quinto idus ianuarii administrandi , imperandi, distringendi<br />
curato ycl potestatem.<br />
18 Card. y Esc. aliqua utilitatis publica.<br />
59 Card. coercere, exercere, vel.<br />
20 Card. y Ese. 1. si nobilis persona exstiterit.<br />
21 Card. y Esc. fisco persolveudas arnittant.<br />
2 2 Carel. y Ese. r. centum. (Ese, i,centenis) decalvati<br />
fiagellis subiaceant.<br />
23 S. f R. sicut enirn fideles.jfc.'191'<br />
24 Card. y Esc, et servitail eorum implicatus et moribus.
servitute eorum et moribus ad gratiam Christi<br />
convolare desiderat , nullus eum catena servitutis<br />
retineat , nullus huic tau resistat , nullurn<br />
a quolibet fidei offendiculum habeat ; sed mox,<br />
ut se et professione et iusiurandi attestatione<br />
christianum ostenderit , et domini sui prxvaricationes<br />
manifeste prodiderit , ve1 respuerit , ab<br />
omni illico servitutis catena solutus cum omni<br />
suo peculio a domino suo evulsus libertatis<br />
erit etrectibus contradendus 3 ; siegue proveniet,<br />
ut 4 in omnibus omnino rebus ordo ille oinnis<br />
in eum impleatur, qui de christianis est mancipiis<br />
constitutus.<br />
XIX. Ne iud,ei administratorio 6 usa<br />
sub ordine villicorum atque .actorunz<br />
christiananz 7 familiam refiere audeant<br />
, et de damnis eorum , qui (alia<br />
his ordinanda iniunxerint.<br />
Si quis iudxorum a quolibet 8 ex laicis commissam<br />
curam , vel potestatem super christianos<br />
accepit 9 , ut christianis familiis prxsit , quidquid<br />
admínistrationis sux cura visus fuerit imperare<br />
, totum fisco adplicare 1° debebit : ita<br />
ut ipsi , qui hanc administrandi suscepérint curam<br />
, C. 1i flagella et decalvationem suscipiant,<br />
et medietatem rei suo: fisco sociandam amittant,<br />
Sane si episcopus , vel quilibet ex sacerdotibus,<br />
seu ministris , clericis quoque , vel monachis<br />
administrationem ecclesiasticx 12 rei illis super<br />
christianos explendam iniunxerint, quantum<br />
id ipsum fuerit , quod imperandum eis prxceperint<br />
, tantum de bonis proprietatis sux fisco<br />
postro applicandum amittant. Quod si rebus<br />
exspoliatus 13 exstiterit, exsilio subiacebit, quo 14<br />
diutius detentas pro poenitentix discat damnis,<br />
quam sit irnpium , infidos 15 fidelibus prxponere<br />
christianis.<br />
Card. y Ese. I. cum omni etiam peculio suo.<br />
2 Card. y Ese. I. dimissus.<br />
3 Esc. r. tradendus.<br />
4 Card. ut in omnibus ordo ille in eum implcatur, qui<br />
de christianis est inancipiis constitutus.<br />
5 Esc. .r. Fls. Ervigius Rex.<br />
6 Esa t. ministratorio.<br />
7 Card. christiana manciv.a.<br />
3 Card. a quolibet cornil-1155am.<br />
9 Card. y Ese. I. acceperit , id est , ut.<br />
Io Ese. I. applicari.<br />
1 1 Card. y Esc. et centum flagella decalvati suscipiant,<br />
et medietatem.<br />
u a Card. rei illius.<br />
13 Card. exspoliati exstiterint exsilio subiaccbunt.<br />
1 4 Exc. quo diutinis detritus pcenitentix damnis<br />
discat.<br />
1 5 -E tc. infidos iudxos.<br />
LIB. XII. TITVL.<br />
159<br />
16 XX. iud(eus ex aliis provin-<br />
••<br />
cus ad regni nostri ditioncm pertinentibus<br />
veniensepiscopo vel<br />
9<br />
sa-<br />
cerdoti , seu iudici se pr,esentare<br />
non diferat ; vel quid huic zn l'oto<br />
observare conveniat.<br />
S quis iudxorum de alia civitate vel provincia<br />
nostrx gloria; oriundi, quolibet 1 succeserint<br />
loco , episcopo vel sacerdoti sive iudici loci<br />
illius se Mico reprxsentent 19 , tandiu inde non<br />
recessuri , quandiu sabbata ritusque carteros atque<br />
festivitates , qux illi e vicino posstuit occurrere<br />
, incontamina ti videantur sacerdoi tallici qtielses<br />
fin-mujo transegissc , ne dum variis huc<br />
per loca cursibus prornoveutur , erroris sui reperiant<br />
in quocumque latibulunt. In ipsis tamen<br />
diebus , in quibus eos quolibet loco reno<br />
contingerit, conversationem cum christianis probatissimis<br />
habituri sunt , qualiter cum illis et<br />
cibos sumere , et participationem communionis<br />
christianx videantur habere. Concursus tamen<br />
in ipsis diebus , quibus ritus sui more uti<br />
soliti sunt , ad ecclesiam , episcopos 20 , vel<br />
sacerdotes<br />
habeant , qualiter eorum 21 salutaribus<br />
monitis instruantur. Quod si forte placitorum<br />
innodatione 22 se esse asserant ligatos , vel<br />
cuiuslibet inevitabilis necessitudinis 23 causa constrictos<br />
, quod illis non liceat dintine immorari<br />
;- tunc a sacerdote ipsius 24 loci , ad quem<br />
accesserant , relaxati placiti sui cautionem promittant<br />
, ut ubi occurrentes per viam festivitates<br />
vel sabbata ritus sui , sine testimonio sacerdotis<br />
non transeant. Ipse quoque sacerdos loci<br />
epistolam manu sua subscriptam eisdem sacerdotibus<br />
, per quos se iudxus quisquis ille transiturum<br />
dixerit , destinabit ut cvacuata onmi<br />
fraudis suspicione , tam stantes , quam properantes<br />
eos districtio 25 religiosa coerceat. Si quem<br />
autem eorum aliter egisse contigerit, tuno episcopo<br />
loci ipsius , ve1 sacerdoti una cual indice<br />
potestas 26 tribuitur, centenis verberare eos<br />
gellis , nec aliter eos ad propria redire permittimus<br />
, nisi cum epistolis episcoporum, ve1 sacerdotum<br />
, in quorum territorium visi sunt acccssisse.<br />
In quibus tamen epistolis sollicite dierum<br />
16 Ese. r. Fls. Ervigius Rex.<br />
17 Esc. t. vel territoriis.<br />
18 Card. quolibet loco oriundos succeserit , epíscopo.<br />
Ese. oriundus , per quemlibet locura episcopo vel sacerdoti.<br />
19 Card. y Ese. r. presentare debebit, neo a sacerdote<br />
illo est recessurus.<br />
20 Ese. ad ecclesiarn , vel sacerdotes habebunt.<br />
21 Card., Ese. .t. semper salutaribus.<br />
12 Ese. innodatione se se asserant ligatos. Card. esse<br />
asserucrint inligatos.<br />
2 3 S- J. R. necessitatis.<br />
24 Ese. illius.<br />
2 5 S.J. R. y Ese. r. dístinctio.<br />
26 Card.<br />
potestatem tribuimus eos verberare fia,aellis, neo<br />
aliter. Exc. potestas tribuitur contenis eos verborare
i 6o<br />
summa notabitur, id est ex quo. die ad episcopum<br />
et quot diebus apud<br />
accesserint ,<br />
ipsius civitatis<br />
1 , vel quo die ab<br />
ipsum<br />
su<br />
remorari cos contigerit<br />
co ad propría reversuri .exierint.<br />
Qualiter comentos 3 iudceorunz<br />
in diebus institutis ad episcopionfieri<br />
debeat.<br />
XXI. 2<br />
Ounis iudxorum conventos, in quibuscumque<br />
locis vel terrítoriis habitare videantur, ad episcopum<br />
loci , vel sacerdotem diebus sabbatorum,<br />
vel cxterarum festivitatum , quas celebrare soleut<br />
concurrere , et convenire debebunt , nec<br />
in his 4 talibus dicbus concessa sibi licentia pervagationis<br />
usuri sunt ; sed quamdiu excursus<br />
dierum ipsorum pertranscat , de quorum celebritate<br />
suspicio vertitur , alibi citra sacerdotis<br />
sui conniventiam 5 nullo modo movebuntur. Diebus<br />
lamen sabbatorum concursus 6 eorum , et<br />
lavacro nitidus , et perceptione benedictionis devotus<br />
, ad episcopum vel sacerdotem semper est<br />
perventurus. Sane in locis illis ubi sacerdotalis<br />
prxsentia defuerit, concursus eorum omnis , vel<br />
conversatio , ant cum iudicibus , aut cum christianis<br />
honesrissimis erit : qualiter sic eorum societati<br />
inbareant , ut audacter de eorum conversatione<br />
bonum 7 perquisiti testimonium dicant.<br />
Molieres sane iudxorum , coniuges scilicet,<br />
atque etiam filia in prxmemoratis omnibus festivis<br />
s diebus , quibus 9 errore proprio abutuntur<br />
, nc ullius erroris , vel pervagationis reperiant<br />
locum , id omnimode servabuut , ut viris<br />
earum prasentibus provida episcoporum, vel<br />
sacerdotum in eis ordinario fiat ; ut quemadmodurn<br />
viri earum de prasentia sacerdotali ie se<br />
non differunt , ita et ipsx , facto concursu, omnibus<br />
diebus festivitatum suarum electione sacerdotum<br />
atque pontificum , cum quibus , vel<br />
qualibus honestissimis faminis christianis -coromorari<br />
debedllt Ordille11111r. Si quis a u tem<br />
huir<br />
prxeeptioni visus fuerit evenire contratius ; publice<br />
11 centcnorum fiaa-ellorum erit suppliciis<br />
feriendus , atque decalvandus. Id tantum prxcipue<br />
observandum est, ne quorumdam sacerdotum<br />
í Esc. constiterit.<br />
2 F sc. r. Fls Ervigius Rey.<br />
.3 S. J. R. y Ese. 1 0974111"f ZIS.<br />
4 ETC. 'lec in his et talibus diebus.<br />
5 Card. conniventiam vel licentiam nullo modo /110-•<br />
veantur.<br />
6 Card. excursis , lavacro nitidi.... sunt perventuri.<br />
7 Card. bonum perquiri testiinonium indicen[.<br />
8 Card. festis. Esc. r. festivitatibus.<br />
9 Card. quos.... obtinent. Ese. z. quibus errori proprio<br />
inserviunt.<br />
lo Esr. sacerdotali non differunt et ipsw per excursu<br />
omnium dierum ipsorum electione.<br />
Card. ) , Esc. r. publica ciecalvatione (Esr. I. turpatione)<br />
fcedatus C. flatzellorum crit supplicio feriendus.<br />
12 Esr. virtus libidinis execrabili contaminatione.<br />
1 3 Card. inquirat, per quas libidinis sua voluta rnalignitaus<br />
etficiat.<br />
1 4 Card. et s acerdotes omnes commonemus, ut citra instituta<br />
legum nostrarum, qua: in iam dictis fxminis hx-<br />
breorum taxata liabeinu,, veniant, et Intitula peculiarita-<br />
FORI IVDICVM<br />
carnalium torda , dura execra..<br />
bili contamínatione exagirat , occasiones quaslibet<br />
incnrrant 13, per Mis sux votum<br />
.efficiant. Vnde id arctiori sanctiooe decernimus 14,<br />
ut sic omnis sacerdos hac instituta legum nostrarum<br />
in iam dictis fxrninis hebraorurn adirnpleat<br />
, ut nullius peculiaritatis locum cum eis_<br />
dem faminis habeas , per quod se sordidare cum<br />
eis intendat. Quod ' 5 si quemlibet sacerdotum<br />
contigerit , ut zelum , quo pro christiano nomine<br />
uti debeat , frequenter zd libidinis sux<br />
occasionern usurpet : ,tuno sacerdos ipse ab honore<br />
depositus, exsilio erit 27 perpetuo mancipandus.<br />
•<br />
XXII. 18 Fluvius Ervigius Rex.<br />
Trt quicunzque iuda'um secum Qbsequentem<br />
habuerit petente " sacerdote,<br />
eum apud se retinere non audeat.<br />
S i qtiis laicorum quemlibet ex iudais, virum<br />
scilicet vel fxminam , secum obsequentem habucrit<br />
, vel in patrocinio 2° retintierit , et sublato<br />
ex eis pontificum vel sacerdotum privilegio<br />
„privata eos sua 21 potestate. defenderit , neque<br />
eos ad episcopum vel sacerdotem debitis<br />
diebus instruendos vel iiidicandos remiserit, excomunicationis<br />
ab eodeni episcopo , coi 22 id<br />
fecit , sententia feriatur et amissis illis , quos<br />
vindicare nititrir triurn librarum auri mulctatione<br />
pro unoquoque damnabitur , qua partibus<br />
principis profuturX mancbunt.<br />
XXIII. 24 Vt cura omnis distrinuendi<br />
iudceos solis sacerdotibzis debeatur.<br />
Horum omnium prxceptorum multiplicem 25<br />
curan], et exercendam in perfidis. disciplinan],<br />
illos nostra gloria , ut impleant 26 , exhortatur,<br />
quibus id agendum divina auctoritate 27 committitur.<br />
Ait enim spiritus ille , cuius veritas or,<br />
beta implet : stabunt sacerdotes in iudiciis meis,<br />
et iudicabunt leges meas , et prxcepta mea:<br />
tis locura cum eisdetn mulieribus habeant, ut ne t'odas sis occasione iones sibi libidinum usurpen[ , unde ;tupiere inte<br />
ne flindam , per contaminationis quod<br />
pollutionem<br />
zelum divinum amittant , et prxvaricatores- Christi nominis<br />
existan[. Quod si yero quemliber sacerdotum hoc<br />
neils contigerit , vel commiserit ab honore deposítus exsilio<br />
erit perpetuo modis omnibus mazwiDuidus.<br />
is Esc. 2. Quoniam si..<br />
16 Esr. 1. suz sibimet occasiones.<br />
1 7 Esc 2. est.<br />
13 Card. sin autor ni nota;<br />
1 9 Card. y Esc. e. expetente.<br />
2o Card. In patrocinio' salvarionis causa retinuerit.<br />
21 Esr. sibi.<br />
22 Card. coi vim fecit,‹ sententia.<br />
23 Card. voluit.<br />
24 Esc. r. Fis. Ervig. Rex,<br />
25 Card. multi exercendam in perfidis disciplinara adipisci<br />
optaverunt , illos &c.<br />
26 Cara. adimpleant.<br />
27 Card. sollicandinis cura commilit.
proinde omnibus sacerdotibus hxc, qux 2 hic a<br />
nobis complexa sunt, implenda decernimus, ita ut<br />
nulltun iudxoruni pro ritu suo , patiantur a quolibet<br />
defendi , nullumque tueri , sed exemptos<br />
ab eorum 3 patrociniis , quorum tueri favoribus<br />
videntur , , in potestatem 4 suam redactos pro eorum<br />
salvatione , quid illis catholice agendum<br />
fore conveniat, diligenter instituant : atque in hoc<br />
illis erit sollicitior cura , ne in quibuslibet supradictis<br />
capitulis hxc institutio s nostra tepescat.<br />
XXIV. . 6 De damnis sacerdotum vel<br />
• iudicurn qui in' iudeeos instituto legum<br />
znzpiere nee,lexerint.<br />
LIB. XII. TITVL. III.<br />
Consulendum pie est sacerdotibus ecclesiee divina<br />
, ne pro delictorum populi 7 impunitate<br />
teneantur obnoxii. Quid enim prodest , si non<br />
puniatur quisque suo , quum possit tatuen alieno<br />
puniri peccato? Et ideo ad eorum talium<br />
incuriam excitandam huius prxceptionis .sanctione<br />
decernimus , ut si quilibet pontificurn , aut<br />
cupiditate inlectus , aut maligna' voluntatis incuria<br />
tepidus prxdicta hxc, qux iussa sunt in<br />
iudxos decreta , noluerit 9 adirnplere , scili-'<br />
cet , utt detecta vel nuntiata sibimet errata Petfidi<br />
3 nulla videatur xquitatis corrigere censúra<br />
; et trium mensium excommunicationis • sententiam<br />
perferat , et unam libram auri de suis rebus<br />
propriis fisco sociandam amittat : quod si non<br />
habuerit ande componat , sex mensibus sub excommunicationis<br />
censura persistat , et insuper ad<br />
tepiditatem illius incuria; ¡c. corrigendam sit cuilibet<br />
episcopo licitum,. in quo zelus Dei fuerit<br />
excitatus , vice illius episcopi , talium perfidorum<br />
errata corrigere , et hxc qux ille neglexerat<br />
emendare Quod si aliena r a shnulatio , vel<br />
incuria episcoporum aliorum in alterius correctione<br />
, .zelo hxsitante , distulerit emendare, diutinusque<br />
fuerit in eis hxsitatum , ut sibi commissa<br />
differant corrigere ; tunc principis prxceptione<br />
eorüm episcoporum arguatur socordia , et<br />
p<br />
erfidorum ulciscantur errata. Hic etiam ordo<br />
codee-1 modo , eodemque ordine , sicut superius<br />
de episcopis constitutum est, in cxteris quoque<br />
religiosis observandus est; id est, in presbyteris,<br />
aiaconibus , vel etiarn clericis , quibus horum<br />
infidelium ab episcopo suo cura regendi commissa<br />
est. Iudices tamen , qui eorumdem iudxoruta<br />
crimina comperta , vel nuntiata sibi exsti-<br />
Card. omnia qux hic complexa sunt, explicando decernimus.<br />
2 Erc. .r. qux hic complexa sunt.<br />
2 Card. hebrzorum<br />
q. Ese. in potestatis sux curara redactas.<br />
s Card. serennatis nostrx tepescat.<br />
6 Ere. r. Fl. Ervig. Rex,<br />
7 Card. ne pro delinquentis populi impunitate teneantur<br />
obnoxii.<br />
fl Card. cohiben estero peccato.<br />
9 Card. y Ese. 1. contempserit.<br />
1 0 Esc. socordix.<br />
1 E Card. absque simulatione emendet.<br />
12 -Er c. r. Quod si alternata simulatione alter alterius<br />
terint, et legali continuo non damnaverint ultione<br />
, tunc sicut et de episcopis constitutum est,<br />
unam libram auri fisco 3 persolvant. Tunc tamen<br />
sacerdotes , vel iudices , vel r 4 supradicti,<br />
omnes quibus regendi cura commissa est, ab his<br />
damnis erunt penitus alieni , curo impeditos se<br />
fuisse pro talium districtione a rege proba-.<br />
verint.<br />
XXV. is Ervigius Rex.<br />
N"e iudices quicumque de perfidorum<br />
excessibus extra sacerdotum conniventiam<br />
indicare prtesuinant.<br />
Iudices omnes nihil de perfidorum excessibus<br />
citra sacerdotis conniventiam iudicabunt , ne enpiditas<br />
ecclesiarum fidem sanctam maculet acceptione<br />
munerum : et tamen, si ut 16 adsolet,<br />
prxsentia defuerit sacerdotis , sola potestate iudicum<br />
distringendi sunt. Sane si episcopum<br />
sede sua contigerit , aut in vicino , aut 17 longe<br />
forsitan progredi , talem ex sacerdotibus pro sui<br />
vice relinquat, qui una cum iudice territorii hxc<br />
instituta sine muneris acceptione perficiat.<br />
le Vt episcopi tunc immunes ha-beantur<br />
a damnis horum , cum presbyteri<br />
ea quee ipsi non correxerint,<br />
ad eos non remiserint corrioenda.<br />
Presbyteri , diacones , seo cxtera 19 religiositas<br />
universa , vel iudices universi per diversa<br />
loca vel territoria constituti , prout unusquisque<br />
conventos iudxorum ad se pertinere cog-<br />
k<br />
verit, secundum totius institutionis nostrx de.<br />
creta eos distringere, vel coercere non di finn:<br />
ea veto , qux ab ipsis nequiverint corrigi , ad<br />
cognitionem"principis , atque pontificum emendanda<br />
reducant ; siegue fiet, ut constituta dam•<br />
na non perferant , si suis unusquisque hxc pontificibus<br />
innotescat. Episcopi quoque ipsi tune 21<br />
erunt immunes a damno , guando eis crimen<br />
talium non fuerit per subditos nuntiatum.<br />
correctioncm , zelo excitante , divinitus non fuerit excitatus<br />
, tunc principio przceptione, et eorum artuetur socrodia<br />
, et perfidorum ulciscentur errata.<br />
13 .Card. y E'sc. compellendi sunt solvere.<br />
14 Esc. et.<br />
i 5 Card. sin autor ni nota.<br />
1 .6 Card. ut fieri adsolet.<br />
17 Ese. I. aut longe forsitan.<br />
18 Ere. s. Els. Gis. Ervioius Rex.<br />
19 Card. scu cxtera judiciaria universales poteslas per<br />
diversa.... constituta ad uniuscuiusque c.-,pvrJntum tudtcorum<br />
, secundum.<br />
20 Ese. agnitionem. Card. ad a gnitioncro nostmin.<br />
21 Ese. tunc constitutum non percipient L'amplio).
162<br />
De D<br />
XXVII.<br />
.Ervigius Rex r.<br />
principibus potest ate mise-<br />
servata<br />
rd„di 152 his , qui conversi ad fidena<br />
Christi veraciterfuerint.<br />
flac sane prxceptorum multiplici diligentia,<br />
quam ordinatis lineas superius in toro 2 dccrevit<br />
nostra screnitas , ubicumque superius offensorum<br />
culpas ita moderara decrevimus , ut exutos<br />
rebus sub cxsilii xrumna religemus : hanc<br />
nobis vel successoribus nostris miserendi liceotiam<br />
reservarnos, ut 3 si quemcumque a laqueis<br />
diaboli ex eis resipisci cornigerit , et probabiliter<br />
in Sanctam Trinitatem crediderint; hoc quod<br />
de illis sacerdotes vel indices , in quorum territoriis<br />
degunt, testimonium 4 adnexerint , atque.<br />
opera eorum cum veridico eorum testimonio adprobaverint<br />
5 concordare , erit nobis , nostrisque<br />
successoribus in his et talibus , et miscrendi votum,<br />
et ciliciendi 6 propositum: id est, ut postquam<br />
eorum professio cual iuratione aut testatione<br />
regia agnitioni claruerit , licitum habeat<br />
principalis potestas 8 , et rebus eos iterum inves-•<br />
tire 9 , et ab exsiliorum ergastulo revocare. Iam<br />
vero, si quis ex eis postquam se professus fuerit<br />
cssc christianum, ad erroris sui proprii redierit<br />
Vomitum , et quodcumque in eo report=<br />
fuerit prxvaricationis indicium , ita in eos secundum<br />
modum culpa, quem incurrerit , irrevocabilis<br />
dictabitur damnationis sententia, ut ad venial<br />
ultionis nullatenus redeat; sed sive capitalis,<br />
sive minoris culpa dignus sit poena , sine ulla<br />
retractatione irremisibilem " I a m suscipiat.<br />
Card. sin autor.<br />
2 Card. in toto orbe.<br />
lir, I. In si quandoque a laqueis diabolicis ros rol<br />
sipisci contigerit.<br />
4 use. 1. dixerint.<br />
I: ir I. y Ese. f. rorizorciiverint.<br />
6 Card. subveniendi.<br />
7 Card, 1. Eso. r. iusiurandi attestatione.<br />
8 Cird. pistas.<br />
9 Card. y Ese. 1. revestire.<br />
ro Card. pristinurn redierit<br />
11 Ese. .1. peenam irremisibiliter suscipiet.<br />
1 2, Ese. I. Els. Erviius Rex.<br />
19, ESC. 1. VC11frIltibi:S.<br />
1 .4 Ese. condant.<br />
15 Esr, r. perfidia.<br />
1 6 Card. elanculum.<br />
17 Card. ut hoc quod nos ostenclimus.<br />
18 quod nostne nov• sanctionis.<br />
19 Card. y Ese. r. depellmdzun.<br />
20 Card. ibi.<br />
2 t Card. y Ese. adstruat.<br />
2 2 S. R. iam modo.<br />
Cara'. sollicira diiigentia.<br />
24 Card. y Es:. 1. ras ipsas professionurn vel conditionum<br />
scripturas in zrrchivis sute ecclesiaz.<br />
15 Ese. persistant. estar sunt legos suprascriptx omnibus<br />
iudxis m ezclesia Santa Manjar Toleto sub die VI.<br />
FORI IVDICVM.<br />
XXVIII. " Vt épiScopi omnibus- iudwis<br />
ad se pertinentihus libellum hulic<br />
de d suis erroribus editum tradant,<br />
et ut pro fessiones eorum vel conditimes<br />
in scriniis ecclesiae recondant 14.<br />
Soler interdum latebrosx mentis perversi tas x 5<br />
ignorantix opponere angulurn 16 in eo, quod<br />
se, simulat ignorare prxceptum , ut 1 7 eo que_<br />
dammodo excusabilem se a poena pronuntiet,<br />
quod 8 se novele sanctionis ordinem defendit<br />
penitus ignorasse : et ideo ad huius excusationis<br />
evellendam 1 9 malitiam ab episcopis omnibus,<br />
vel sacerdotibus tenenduni foro prxcipimus , ut<br />
unusquisque conventum ad se pertinentem iudxorum<br />
de institutionibus , quas in eorum perfidiam<br />
nuper edidimus , instruat , et libellum eis<br />
huius operis tradat , qui et manifeste illis in conventa<br />
relegatur ecclesix , atque semper secum<br />
pro testimonio instructionis reportent. Iam vero,<br />
postquam illis publice in ecclesia fuerit lectus<br />
liben iste , vel traditus , si quis eorum postea,<br />
aut se defuisse, quum legeretur, contendat; aut<br />
ignorasse, qux inibi 2 ° prxcepta sunt, asserat":<br />
malla se ulterius poterit excusatione defendere;<br />
sed in quocumque postea fuerit quisquis ille prx-,<br />
varicator inventus, in pullo erit harum leguen<br />
sententiam evasurus. Nam et illud necessario'<br />
huic legi adiicimus , ut omnium professionum,<br />
atque conditionum scripturas , quas quisque ille<br />
indxus sacerdoti suo amodo 21 obtulerit , sollicite<br />
23 unusquisque sacerdos 2 4 in actis sue ecclesix<br />
condat , qualiter pro eorumdem perfidorum<br />
testimonio studiositis conservare persistat 25.<br />
kalendas februar. anno feliciter primo gloriosi doniini nos.•<br />
tri Ervigii regis Sfit. 1<br />
En el códice de Card. sikue una ley, que dice:<br />
XXIX. Lex in conclusione harum pra'teritarum legum<br />
edita et a pr,etcriti...- principibus collfirmata.<br />
Has vero leges, quas pietatis et religionis ancore condk<br />
dimus pro nostro populique remedio, in perpetuum suf-'<br />
fragrante auctore domino valituras esse censemus. Sucres.:<br />
sones quoque nostros legum harum instituta servantes vit., •<br />
trix Christi victores faciat dextera , et eius solium in ve-•<br />
ritate confirmet , cuius in hac fide inspexerit divina de'<br />
mentia. Et licet harum legum prolatam sententiam a nemine<br />
temerari posse credamus , audacia turnen transgcrueiso-': s.<br />
soris, et non venerabiliter conservantis sit in lux<br />
ignominiosior cunctis omnibus , et vita illius: eodem tem- ,<br />
poro concidat. Quod si partis assensu in /111 nefariarn<br />
eurn voluntatem perduxerit detestan& temerlas , tantum<br />
obnoxius in xternum peccatorum mole detineatur, in quantum<br />
transgressus fuerit legis huius salubre decretum. Futura<br />
etiinn examinis terribile quurn patuerit tempus , Ct.<br />
metuendus adventus domini fuerit reseratus , discretus a<br />
christiano grege perspicuo ad lxvam cum hxbreis exurana-<br />
fiammis atrocibus , cornmitante sibi diabolo, ut<br />
trix in tranSgressoribus xterna pcena desxviat , et<br />
plex remuneratio christianis , Deo favente , his et in xternum<br />
copiosa perveniat. Amen.
FUERO JUZGO<br />
LIBRO DE LOS JUECES.
ÍNDICE<br />
DE LOS LIBROS Y TÍTULOS QUE CONTIENE EL FUERO JUZGO.<br />
PRIMER TÍTULO.<br />
De la eleccion de los príncipes et del insinnamiento como deben<br />
iudgan derecho et de la pena de aquellos que iudgan torto.<br />
LIBRO I.<br />
Del facedor de la ley et de las leyes.<br />
I. Título. Del facedor de la ley.<br />
II. De las leyes.<br />
LIBRO II.<br />
De los juicios y causas.<br />
I. Título. De los jueces , y de lo que<br />
iudgan.<br />
II. De los compezamientos de los<br />
pleytos.<br />
HL De los mandadores y de las cosas<br />
que mandan.<br />
IV. De las testimonias y de lo que<br />
testimonian.<br />
V. De los escriptos que deben valer<br />
ó non, é de las mandas de los<br />
muertos.<br />
pág.<br />
4<br />
LIBRO III.<br />
De los casamientos é de las nascencias.<br />
I. Título. Del ordenamiento de las<br />
bodas. pág. 45<br />
II. De las bodas que non son fechas<br />
lealmientre.<br />
49<br />
III. De las muyeres libres que llevan<br />
por fuerza.<br />
52<br />
IV. De los adulterios é de los fornicios.<br />
55<br />
V. De los adulterios contra natura,<br />
é de los religiosos é de los sodomitas.<br />
VI. De los departimientos de los casados<br />
et de los desposados.<br />
LIBRO IV.<br />
Del iinage natural.<br />
I. Título. De los grados del parentesco.<br />
pág. 65<br />
II. De los herederos.<br />
III. De los huérfanos, é de los que<br />
los defienden.<br />
IV. De los ninnos echados.<br />
V. De los bienes que pertenecen por<br />
natura.<br />
6o LIBRO VII.<br />
63 De los furtos é de los engannos.<br />
66<br />
73<br />
75<br />
76<br />
LIBRO V.<br />
De las, avenencias é de las compras.<br />
L Título. De las cosas de sancta<br />
pág. 9<br />
eglesia.<br />
II. De las donaciones.<br />
III. De lo que dan los omnes á los<br />
pág. 78<br />
82<br />
23 que los ayudan.<br />
IV. De las cambias é de las vendi-<br />
84<br />
29 ciones.<br />
V. De las cosas encomendadas y em-<br />
32 prestadas.<br />
VI. De los pennos é de las debelas.<br />
VII. De las franquezas y de los fran-<br />
90<br />
92<br />
38queados. 94<br />
LIBRO VI.<br />
De los rnalfechos é de las penas é de<br />
los tormentos.<br />
I. Título. De los que acusan los malfechores.<br />
II. De los malfechores ,é de los que los<br />
pág. 99<br />
conseyan, é de los que dan yerbas.<br />
III. De los que toyen á las mueres<br />
que no hayan parto.<br />
IV. De las lagas de los omnes.<br />
V. De las muertes de los homínes.<br />
104<br />
106<br />
107<br />
II I<br />
I. Título. De los descubrimientos de<br />
los furtos.<br />
pág. 119<br />
II. De los ladrones é de los furtos. 120<br />
III. De los que prenden los omnes por<br />
fuerza é que los venden en otra<br />
parte.<br />
125
De la guarda y el juicio de los<br />
IV.<br />
justi ciados.<br />
V. De los<br />
que falsan los escriptos.<br />
VI. De los que falsan los metales.<br />
LIBRO VIII.<br />
De las fuerzas é de los damnos<br />
é de los quebrantamientos.<br />
I. Título. De los cometedores- é de<br />
los forzadores.<br />
pág. 132<br />
II. De las quemas y de los quemadores. 136<br />
III. De los damnos de los árboles é<br />
de los huertos é de las mieses<br />
é de las otras cosas.<br />
IV. Del clamo que face el ganado<br />
137<br />
é de las otras animalias.<br />
V. De los puercos que paseen é de las<br />
animalias que andan erradas.<br />
141<br />
148<br />
VI. De las aboyas y del damno que<br />
facen.<br />
149<br />
LIBRO IX.<br />
126<br />
I28<br />
13/<br />
De los siervos foidos é de los que<br />
se tornan.<br />
I. Título. De los fuidores é de los<br />
ascondedores é de los que muestran<br />
é dan carrera para fuir. pág. 150<br />
II. De los que no van en la hueste é<br />
de los que fuyen de ella. 157<br />
III. De los que luyen á la eglesia. 162<br />
LIBRO X.<br />
De las particiones é de los tiempos é<br />
de los anuos é de las lindes.<br />
I. Título. De las particiones é de las<br />
tierras arrendadas. pág. 163<br />
II. De las cosas que omne tiene cincuenta<br />
años ó treinta. 167<br />
III. De los términos é de los fitos. 170<br />
LIBRO XI.<br />
De los fisicos é de los mercadores de<br />
ultramar é de los marineros.<br />
I. Título. De los fisicos é de los enfermos.<br />
pág. 1 71<br />
II. De los que quebrantan los monumentos.<br />
172<br />
III. De los mercadores que vienen de<br />
ultra portas.<br />
173<br />
LIBRO XII.<br />
De devedar los tuertos é derraigar<br />
las sectas é sus dichos.<br />
I. Título. Del atemplamiento de las<br />
leyes de todos los hereges é de todos<br />
los iuicios desfechos. pág. 174<br />
II. De los hereges é de los judios é de<br />
las sectas.<br />
175<br />
III. De los denuestos y délas palabras<br />
idiosas. 18s<br />
III. De las leyes nuevas de los judios. 186<br />
NO TA. En el título preliminar suelen citarse, al fin del texto, los concilios de donde<br />
se tomaron algunas leyes. Estos pasages se han copiado con la puntualidad acostumbrada<br />
en la presente edicion, segun y como se hallan en los códices antiguos ; pero se han puesto<br />
en letra cursiva , para que así se distingan mejor del texto de la ley. Y se previene para<br />
inteligencia de los lectores, que todas las citas estan dislocadas por ignorancia de los copiantes,<br />
pues siempre pertenecen, no á la ley en que van incorporadas, sino á la que<br />
signe, como se puede comprobar fácilmente haciendo el cotejo dé la traduccion con los<br />
lugares correspondientes del original latino y con las actas de los mismos concilios.
[ I 1<br />
'EL PRIMERO TITOLO2<br />
YE DE LA ELECCION 3 DE LOS PRÍNCIPES,<br />
ET DEL INSINNAMIENTO 4 COMO DEVENT IVLGAR 5 DERECHO,<br />
ET DE LA PENA DE AQVELLOS QVE IVLGANT TORTO 6,<br />
Esti libro fo' 7 fecho de LX. VI. obispos enno 8 quarto concello 9 de Toledo,<br />
ante la presencia del Rey Don Sisnando , mino tercero anno que refinó.<br />
Era de DC et LXXXL anno.<br />
Con cuidado del amor de ,Christo ", et con<br />
gran 22 diligencia de Don Sisnando muy glorioso<br />
rey d'Espanna et " de Francia, todos<br />
los obispos nos ayuntamos en 15 nomne de<br />
nuestro Sertnor Dios en uno enna cibdat<br />
de Toledo, que por el mandado 17 del rey,<br />
et por el so ensinnamiento feciemos todos comunalmientre<br />
un tratado de las cosas de<br />
sancta iglesa, et de sos " establecimentos '9.<br />
Et primeramientre nos todos diemos ' a gracias<br />
al nuestro Salvador Dios, que pode facer<br />
todas las cosas , et depois 21 desto al devandicho<br />
rey, el que ye frucho 22 muy 23 poiante<br />
et muy glorioso príncipe que quiso seer 24<br />
en nuestra companna, et entró con 25 sos "<br />
Para la edicion de lar leyes de este título I. ha sersido<br />
de texto el códice del EsmO. Señor Conde de'Ca7npománes<br />
, que es muy antiguo y correcto , lo uno porque<br />
faltan la mayor parte de ellas en el códice de Mur.<br />
cia , que servirá de texto en lo demas de la obra, y lo<br />
otro porque siendo'tan antiguo , y conviniendo en la mayor<br />
parte con los códices B. R. Esc. 6. E. R. y Bes. que<br />
tambien son apreciables , se verá así seguidamente el uso<br />
de los artículos , de las terminaciones de los verbos , y de<br />
las palabras mas usuales segun el estilo del tiempo en<br />
que se escribiéron, y el del seyno 6 provincia para que se<br />
hielíron.<br />
2 En el Ese. I. falta este título. Falta tambien en el<br />
índice 6 tabla general que se pone al principio de todos<br />
los códices de sus libros y títulos. Ese. j. PRIMERO<br />
TITOLO De la election de los principes como deven scr.<br />
amonestados que iudguen derecharnientre , et de la venganza<br />
de los iudgadores malamientre torticeros, et del<br />
conreio de Toledo en que fueron LXVI. obispos a fuer<br />
este libro con el glorioso rey don Sisnando estando presente<br />
en lo tercio auno que rc,1726 en era de LXXL Signando<br />
rey. S. B. EL PRIMER TITOLO. 211a/p. 2. y<br />
Ese. 2. EL PRIMER. TITOL,<br />
3 Ese. 6. ESLEYCION.<br />
4 Maly. 2. M. S. B. Ese. 2..), 4. ENSENNAMIENTO.<br />
5 Malp. 2. M. y Ese. 2. 3. Y 6. IVDGAR.... IVD-<br />
GANT. S. B. y Esc. 4. IVTGAR.... IVTGVENT.<br />
6 Maly. 2. M. S B. Bes. y Es,. 2 . y 4 . TVERTO.<br />
7 Malp. a. Bex. Esc. 2. + y 6. fué. E. R. foy.<br />
8 Malp. a. Esc. 2. y4. Bex. y M. en el.<br />
9 Malp. 2. M. E. R. y ESC,, 2. 4 . y. 6. eonceyo.<br />
I o Ese. g. coydaclo,<br />
1 0 Ese. 2. Iesuchristo.<br />
12 Malp. 2. M. y Ese. 4. Erotic'. Bes. y Ese. 2: grant.<br />
1 3 E sc. 6. ye de Franco.<br />
1 4 2. nos todos.<br />
1 5 B. R. en o nomne. 2. M. y Ese. o. y<br />
el nombre. s. B. y Ese. 4. en nombr,:.<br />
varones muy grandes , et mucho '<br />
, et primeramientre " logo 29 dexose<br />
caer en tierra omildosamientre 3° ante todos<br />
nos obispos de Dios , et rogónos et pediónos<br />
31 con lágrimas 32 muchas et con sospiros<br />
, que rogasemos á Dios por él: he depois<br />
amonestó todo el concello 33 con grant<br />
devocion, que se nembrasent de los degredos<br />
34 de sos padres, et que diesent estudio<br />
et fimencia 35 de gardar los derechos de sane-<br />
' ta iglesa 36, et que emendasent aquella 37 cosas,<br />
que los ornnes 38 avíant 39 mal usadas en<br />
otro tiempo por negligencia contra las costurones<br />
40 de sancta iglesa, et que tomárant<br />
ya por costumue, como si fosse denuan-<br />
16 Ese. 6. gidade. Malp. 2. cibdad. Ese. 2. cipdat.<br />
17 Ese. 2. mandamiento.<br />
18 E., c. 2. j. y 4 . y !Jai?. 2. SUS.<br />
19 Ese. 2. establecimientos. M. y Esc. establesce•<br />
rnientos. S. B. establecimientos.<br />
20 Ese. 6. demos.<br />
21 Ese. 6. E. R. y Ese. j. ciepos. Ese. 2. 4. y M. depues<br />
esto. Bes. y S. B. despues desto.<br />
22 Ese. 2. y 4. fruito. Ese. 6. flocho. S. B. y M.<br />
fructo.<br />
23 Toled. muy privant. Ese. 2. 3 4 . y 6. Malp. 2.<br />
3. B. E. R. y M. sobrepuiant. Bes. sobrepugant.<br />
24 Ese. J. seer presente en.<br />
25 Ese. 2. con sus compannas , et con sus varones,<br />
26 Ese. 2. y j. M. Maly. 2. y S. B. SUS.<br />
27 Esc. 6. mocho.<br />
28 E. R. primeramente.<br />
29 Ese. 2. y 4. Bes. S. B. M. y Malp. 2. luego.<br />
B. R. y S. B. lexose.<br />
3 o B. R. S. B. Esc.4. y Bes. humillosamientre. M.<br />
Malp. 2. y Esc. 4. humildosamientre.<br />
3 e Ese. 2. y Bes. pidionos mercet. .11,1. y Ese. 6. peionos<br />
merced.<br />
37 Esc. 6. lícrimas.<br />
33 Esc. y. pueblo.<br />
34 R. y S. B. Bes. E. R. y Ese. 4 . decretos. M.<br />
Malp. 2. y Ese. 2. y. y 6. derechos.<br />
35 Ese. 6. sintenza de gardar. _Ese. 2. S. y Malp. 2.<br />
femencia. Bes. finsenza.<br />
36 Ese. 4 . y 6. iglesia. Ese. 2. y 5. M. y Maly. 2.<br />
eglesia , y así despues.<br />
37 Ese. 3. algunas cosas.<br />
38 Esc. 2. ombres, y así otras veces.<br />
39 Ese. 2. 3: 4 . y 6. B. R. y .S. B. c rian<br />
c nbre. Esc. 6.<br />
B.<br />
lo4s0culli sttamil" 717.1.2es..y w'tuinbi<br />
4r E. R. y E fe. y. como si fuese del mandado del prín-,<br />
cipo.<br />
X2
dado del príncipe. Por ende r por estos tales<br />
sos amonestarnientos nos todos confiando en<br />
dándoli gracias á el que<br />
nuestro Sennor'<br />
2<br />
ye en nos muy piadoso , entendernos cosa<br />
por muy necesaria, que segondo sua veluntat<br />
3 del rey , et de la nuestra feciemos 4<br />
las cosas , que eran convenibles á Dios, así<br />
sagramientos 5 de sancta iglesa , que<br />
conos<br />
son fechos en muchas iglesas de Espanna en<br />
muchas maneras' et corno non devent, commo<br />
en nas otras 7 malas costumpnes , que<br />
son fechas por contraria , et por decibimiento<br />
9 de los príncipes , que líos podamos<br />
poner término , et que podamos poner freno<br />
de disciplina , como , ó en qual manera se<br />
garde cada uno de las cosas que non deve<br />
facer, et de los decibimientos , et 1° que tema<br />
cada uno á " nuestro Sennor _Dios.<br />
12 De la election 13 de los príncipes,<br />
et de lo que ganan '4.<br />
En esta lee diz ", corno deven ser esleidos<br />
los príncipes , et que las cosas que ellos ganan<br />
deven ficar al regno Ca los reys" son<br />
dichos reys, por que regnan ' 3 , et el regno<br />
ye lamado regno por el rey". Et así corno<br />
los reys son dechos de regnar, así el regno<br />
ye decho de los reys. Et así como el sacerdote<br />
ye dicho de sacrificar, así el re ye<br />
dicho de regnar piadosamientre ; mes aquel<br />
non regna piadosamientre, quien " non a 22<br />
misericordia 22. Doncas 23 faciendo derecho<br />
Esc. ,5.. Maly. 2. y Onde por estos &c. Ese. 2.<br />
Mas.<br />
2 Esc. 2. al que es piadoso mucho.<br />
17 - Bes, y S. B. voluntat. Malp. 2. Eje. 4.<br />
y 6. voluntad. E. R. voluntade.<br />
4 Eso. 4.y 6.ficiemos. Maly. 2. S. B. y Ese. 2. ficiese-.<br />
Tilos. E. R. atiesemos.<br />
S .8 sacramientos. Maly. 2.y 3. sagramentos. Ese. 2.<br />
4• Y 6. sacramentos.<br />
6 Bel.. y E. A. en muchas maneras como non deven.<br />
7 Esc, 6. los otros malos costumbres , que son fiechos.<br />
8 Eso. o. fechas contra. Maly, 2, Bex. E. R. S. y<br />
Eso. 4. que son fechas por contra.<br />
9 s ciecebemiento-. deCebeIllielltOS. LIC. 2. CleCe.<br />
r,<br />
Tol. en que temer. Ese. 2. y 4. en que tema.<br />
a t Ese. 12. el nuestro Sennor. Bex. E. R. M. S. B.<br />
Esc. 4. y 6. al nuestro.<br />
Esc. PRIMERO TITVLO De la &celo; de 1.0.r<br />
príncipes é de las ganancias de<br />
1 3 Ese. 6. esleccion.<br />
Tol. Malla. 2. y s. ganavan.<br />
1 5 L ss . 4. Maly. 2. L. R. S. B. y M. dice.<br />
36 .7:sr. reyno. E. R. reigno.<br />
E 1 7 Esc, y 4. Maly. . 111. S. B. y E. R.<br />
s,-.<br />
reyes.<br />
6. y Bex, Pees.... y asÍ deSplie.f.<br />
I S Ese. reynan , y así despues.<br />
.19 Esc. 6. yEex• re , y así de pile!<br />
20 LIC. 2. qui. Ese. 4 . que.<br />
21 E. A. E. R. y Eso. 6. garda. Maly. o, Bex. S. B.<br />
M. y Esc. 2. y 4. guarda.<br />
Malp. y 3. quien non guarda numqua<br />
cho.<br />
y el de-<br />
23 Esc. • 2. Mas. Ese. 6. Así facendo. B. R. Mais.<br />
Onde.<br />
24 Ese. J. antigos decien.<br />
M, los antijuo<br />
S. B. y E. R. antigos<br />
l dicen.<br />
el rey , deve ayer niátiáté -de rey ét faciendo<br />
torto , pierde nornne de re rey. Onde los<br />
antigos 24 dicen 'tal PIMS1Esio: Rey serás, si<br />
fecieres 25 derecho, et si non• federes derecho,<br />
non serás rey. •1;de el me . des,-e ayer<br />
duas 26 virtudes en sí; Máydriniéntt-1- justicia<br />
et verdat 2 7. Mes , rnais ;ye loado el rey por<br />
piedat ", que por cada - una destas : 'ea lajusticia<br />
a verdat consigo de so 29 . Esta lee<br />
A fecha erino Ociaild .'""concello de Toledo.<br />
31 Así como nos cuidarnos, asaz ye contradicho<br />
por- el decimo concello 32 , et por esta<br />
lee del muy glorioso príncipe , et por esti<br />
concello presente , Llos malos ;fechos,. que .<br />
entendiemos , que ivan contra piedat , et<br />
pollos omnes 33 , que non quieren viver mansamientre<br />
34 , et en paz. Ca el Sancti 51)i-rito<br />
así aspiró ennos corazones de los fieles<br />
, que por estas paravlas fosse tollida 35,<br />
daqui adelantre 36 toda la mala cobdicia 37<br />
de los corazones de los ornnes. Ca así fo establecido<br />
en aquellos.concellos, que polla piedat<br />
del nuestro 38 Sennor Dios, que omne non<br />
sabria osmar 39, -nen 4° saber, se--quiso ayuntar<br />
en una persona como omne mortal, por<br />
remiir 41 los pecadores.' -Otrosí , nos devernos<br />
desrraygar 42, et . tallar 4 3 la cobdicia 44,<br />
que ye raiz, de todo ;mal , et la avaricia 45,<br />
que ye servidumpne de-los ídolos, et tollelía<br />
46 de los corazones de los omnes , -_que<br />
son miembros 47 de Christo, et el que ye sua<br />
'2 5 Ese. 2. faciendo. Maly. M. y Esc. 4. y 6. si ficieres.<br />
26 Maly. 2. y ayer vertudes: en sí; S. B. Ese. 2.<br />
y 4. dos vertudes.<br />
z7 E. R. S. B. y Ese. 6.. verdade. Malp: 2. M. verdad..<br />
28 Esc. 6. piedade. Maly. 2. y M. piadad.... piedad.<br />
Bex. piadat. E. R. piadade.<br />
29 M. Ese. 2. y 3. de suyo.<br />
3o S. B. terci. Ese 2, y-4. tercio. -<br />
n<br />
3 En los códices Ese. 2. y4: en Malp. 2. y 3 y Murcia<br />
esta ley se halla incorporada con la antecedente sin<br />
rábrira numeracion , ni divistion.<br />
En el Esc., está- dividida con este epígrafe : EL<br />
SEGUNDO TITVLO De la PICCCI.On de los príncipes et<br />
de la anancia c. dellás.<br />
En el Ese. 6. con este : Del amonestamiento de los<br />
contra los príncipes como deben SET mansos et temprados<br />
contra sos sometidos.<br />
3 2 4. concejo de Toledo. Bex. concelo.<br />
3 3 Ese. 6. et polos malos que.<br />
34 Esc. mansamient , y con esta terMinacion constan:<br />
temente re escriben los adverbios en mente, como piadosament,<br />
&c.<br />
35 E R. E. R. y S. B. tolida.<br />
36 Ese. 3. adelant,y así otras veces.<br />
37 Ese. 6. cobdiza , y así otras veces.<br />
38 Esc. 2. del nostro.<br />
•<br />
39 Malp. 2. S. B. M. Ese. 2. 3. 4. y 6. asurar.<br />
4° Ese. B. y Malp. 2. ni. Bex. Ese.-..Y. Y 4. nin.<br />
41 Efe. 2. g. y 4. redemir. E. R. rediirlir•<br />
4 2 Ese. 2. Maly. 2. Bex. E. R. S. 1ZY M. deraigar.<br />
43 Esc. 2. 6. y Maly. 2. toller.<br />
-E-rc....7;<br />
4. tajar. •L • --<br />
44 Ese. y. cobdiscia.<br />
45 Ese. 6. avariza.... servidu5!en.<br />
46 Ese, 3. toller la pena<br />
47 Ere. Ere.3 membrios: Esc. 6. memb1o.s.
cabeza dolos. Por ende t establecemos que<br />
daquí adelantre los reys deven seer esleidos<br />
enna cibdat de Roma , ó en aquel logar<br />
hu morid 2 el otro rey , et deve ser esleido<br />
con concello de los obispos , 6 de los ricos<br />
omnes de la corte, ó del poblo, et non deve<br />
ser esleido 3 de Tora de la cíbdat , nen<br />
de 4 consello de pocos, nen de villanos de<br />
poblo , et los príncipes deven seer de la fet<br />
christiana , .et deven la fet defender del enganno<br />
de los judíos, et del torto de los hereges.<br />
Convien 5 seer en el juicio e muy mansos<br />
et muy piadosos, et.deven seer de muy<br />
bona 7 vida, et deven seer de bon 8 seso, et<br />
deven seer mais g escasos que gastadores: nen<br />
deven tomar nenguna cosa por forcia 1 ° de<br />
sos sometidos , nen de sos poblos , nen '1<br />
los facer, que fagan escripto , nen nengun<br />
otorgamiento de suas ' 3 cosas. Ca si lo federen<br />
, aquellas cosas non deven 14 ayer sos<br />
fillos , nen nas partir ; mes deven ficar is<br />
enno regno. Et ennas cosas vellos foron<br />
dadas , ó que ganaren , non deven atender<br />
solamientre el so provecho ; mas el derecho<br />
de so poblo , 6 de sua tierra. Mais las<br />
cosas que ellos ganaren , no las deven ayer<br />
nengun de sos tinos, si non como mandar<br />
el rey. Et las cosas que ficaron por ordenar,<br />
dévennas ayer sos sucessorcs". Et elas<br />
cosas que eran propias suas, et que ganaron<br />
ante que fosen reys, dévennas ayer sos illlos<br />
é sos herederos. Et si algunas cosas los foron<br />
dadas de sos amigos , ó de sos parientes , si<br />
por aventuria 17 non federen manda daquellas<br />
cosas , dévennas ayer sos filos , ó sos<br />
herederos. Et en esta manera será " garda-<br />
Malp. 2.y g. Onde. B. R. S.B. Bes. E. R. y Ese.<br />
31 y 4. Doncas. Ere. 6. Así establecemos.<br />
2 Esc. y. 6 morier. Esc. 6. du morir. Maly. 2. E. R.<br />
Ese. 2. y 4. 64nurió. 3'. B. 6 morió.<br />
3 Ese. 6. escollido, y así otras veces.<br />
4 Esc. 2. por. Maly. 2. nin de conceyo. Bes. nen de<br />
concelo. E. R. S. B. Ese. 3.y 4. nin de conselo.<br />
5 Esc. Deyen.<br />
6 Ese. 2. iudicios. Ese. 4. en el indicio. Ese. 6. iudizo<br />
mucho mansos et mucho piadosos.<br />
7 Ese. 2. buena.<br />
8 Ese. 4. y s. buen.<br />
9 S. B. mas.<br />
to Ese. 6. furza , y así otras veces.<br />
I I Ese. 3. y 4. nin de les Pacer.<br />
12 Ese. :2. ninguno otro otorgamiento.<br />
1 3 Mili). 2. Bes. E. R. S 13. y Ese. 2. y 4. sus cosas.<br />
1 4 S. B. B. R. 2. 3. Ese. 2.y non deven ser<br />
de los fijos. Ese. 4 . de sus fijos.<br />
s Malí:. 2. E. ;R. Ese. 2. j. 4.y 6. fincar.<br />
16 Esc. 3; subcesores.<br />
17 E. R. y Ese. 4, por ventura. Maly. 2. Bes'. Ese. 2.<br />
y 6. por aventura.<br />
18 Maly,. 2. y y. sea.<br />
19 S. B. sagramiento. Ese. 3-. y 6. sacramicnto. Bes. sagramento.<br />
Ese. 4. sacramento.<br />
20 Ese. 2• ,2,7". y 4. Malp. e. Bes. y S.B. guarde.<br />
21 Mal?. 2. Bes. E. R. S. B. y Ese. 4. é pues. Exc.<br />
2. é pus. Ese. ,5* pos.<br />
22 Ese. 2. 4. 11i11.P. 2 . Bes, y S B. prometiere.<br />
E. R. promitire.<br />
2 3 Ese. 6. y E. R. bispos.<br />
2 4 Esc.. y. guisa.<br />
(<br />
da la lee por siempre en todos sos fechos, et<br />
en todas suas costumpnes, et en todas. suas<br />
cosas. He todo omne que deve seer rey, ante<br />
que reciba el regno, deve facer sagramento<br />
", que garde 2° esta lee en todas cosas,<br />
et que la cumpla, et pois que lo prometier<br />
22 ante los obispos 23 de Dios, en nenguna<br />
manera 24 non osme de quebrantar " el juramento<br />
26 . Ca deve temer la sentencia que<br />
diz Dios : "Non te periures ' 7 en el mio 18<br />
',nomne; nen ensuciarás el nomne de to 29<br />
',Dios." En otro logar diz: "Non tomarás<br />
el nomne de to Dios en vano , ca 3°<br />
',aquel que lo toma en vano , no lo tien 3'<br />
',Dios por sea culpa," En otro logar diz:<br />
"Maldito 32 ye todo omne que lira menti-<br />
,,ra en nomne del 33 Sennor Dios." He en<br />
esta lee, et en esti decreto mandarnos 34<br />
por agora, et por adelantre, que todo omne<br />
que daqui adelantre la quebrantar ,<br />
que la non quiser 35 gardar 36 , quier sea ordenado,<br />
quier lego 37 , non sea tau solamientre<br />
por siempre escomungado 38 por sancta<br />
iglesa; mais mandamos 39 , que pierda la dignidal<br />
que a. Esta lee fó fecha enno quarto<br />
concello de Toledo.<br />
111. Del amonestamiento de los chispos 4°<br />
contra los príncipes , como deven seer<br />
mansos 41 contra sos sometidos.<br />
Pois 42 que nos complimos 43 las cosas que<br />
pertenecian 44 á sancta iglesa , otrosí rogamos<br />
á vos , muy piadoso rey Don Sisnando,<br />
et mucho omildosamientre 43 , como (levemos,<br />
et por cuya veluntat, et por cuyo man-<br />
25 Ese. 2. crebantar.<br />
26 B. R. Malp. 2. Bes. Ese. 2.y 4. iuxamiento.<br />
27 B. R. y Ese. 6. perjurarás.<br />
28 Exc. 2. mi.<br />
29 Esc. 2. tu Dios.... tu.<br />
3o Ese. 2. que.<br />
2. Bes. E. R. S B. Esc. 2. 3. y 4. tiene,<br />
3 z Esc. y. Maldicto. E. R. Maladito.<br />
33 B. R. S. B. Bes. y Ese. 4 , de so Sennor. Maly.<br />
y. Ese. 2. J. y 6. de su Sennor.<br />
34 E. R. Malí,. 2. S. Ese. s. 4.y 6. ennademos. Ese. 2.<br />
Bes. y E. R. annademos.<br />
35 Maly. 2. Bes. E. R. S. B. y Es e. 4. quisiere.<br />
36 Malp. 2. y 3. guardar, sea desordenado luego, é non<br />
sea tan solamientre &c.<br />
37 Ese. 6. se yie ordenado , quier lego.<br />
3 8 Esr. 6. escumungado. Maly. 2. S B. Ese. 2. S.,' 4.<br />
de.scomuludo. E. R. descomungado.<br />
39 Maly. 2. y Esc. ennademos. Ese. 6. cima-<br />
demus.<br />
40 Esc. 3 . sacerdotes, en qua/ manera los reys sean mansos<br />
et temprerelos e! sos frueAros.<br />
45 B. R. S. B. Malp. t. 2. y 3. y Esc. 2. y 4. ten:prados<br />
contra sos sometidos.<br />
42 Ese. 6. Pos. Maly. 2. Bes. E. R. S. B. Ese -. 2.<br />
y. y 4 . Pues.<br />
43 Ese. 2. cumpliemos. Bes. cumplimos.<br />
44. Ese. 2. pertenecien. Ese. y. perienesCell• Es:, 4 . y<br />
S. B. pertenescien. 2. Bes. E. .R. y Ese. 6. per-<br />
tenecen.<br />
e inu ilo<br />
45 B. R. S. B .2. y ,s..<br />
Ese. 4. humillosamientre.<br />
Ere, sgai.nhiociimicillosamient.<br />
Bes.•
dado nos feciemos estos establecimientos,<br />
á todos los otros príncipes que an de<br />
et de vos, et lamamos 3 por<br />
venir depois<br />
era Trinidat 4 qe ye sen tod<br />
destoa<br />
rátilina i Saneta<br />
u<br />
o<br />
to, que vos seades mansos et me-<br />
curados con justicia et con piedat contra<br />
eP<br />
subyectos , et gobernédes el poblo,<br />
vuestros<br />
vos ye dado de Dios con justicia et con<br />
que<br />
piedat , et que respondádes bien á Christo<br />
de la vez, que vos dió , et en que vos meteó<br />
5 regnando con omildat 6 de corazon,<br />
et con bonos 7 fechos, et nengun de vos<br />
non iulgue sennero morte de omne nenguno<br />
8 , nen nengun iuicio 9 dé de otras cosas;<br />
mas delantre los sacerdotes de Dios, et con<br />
el concello del poblo , et de los príncipes de<br />
la tierra. Et avet misericordia por so mandado<br />
de los obispos , et dat 3° el juicio paladinarnientre,<br />
et gardat 2 mansidumne et<br />
piedat en las culpas de los omnes , que semelle<br />
12 , que avedes mais de mercet , que<br />
de crueldat. Así que , depois " que vos estas<br />
cosas gardárdes 14 por piedat et con mesura<br />
polla gracia de Dios , et los rees se alegrarán<br />
con sos poblos , et los poblos con<br />
sos rees, et nuestro Sennor Dios con todos.<br />
Ca estoncia ' S el príncipe será muy benaventurado<br />
contra sos enemigos, guando estevier<br />
" ben con los sos poblos. Ca los poblos<br />
que el rey tira de suas casas con mesura<br />
' 7, et con atempramiento ", mais Portes 19<br />
serán en destruir 2° los enemigos. Ca esto ye<br />
probado por natural cosa 9 que aquella justicia<br />
vience 21 los enemigos , la que defiende<br />
el príncipe. Et por esto destrue mais dos<br />
enemigos estrannos , por tener el so poblo<br />
en paz. Onde así como de la mesura de los<br />
príncipes nacen 22 las lees 23, así de la paz<br />
de los poblos nace el vencimiento 2+ de los<br />
Esc. 6. vinier. E. R. vinir.<br />
2 S. B. B. R. Malp. r. y 2. Bes. Exc. 2. 4. y 6.<br />
depues. Esc. despues. E. R. despois.<br />
3 Malp. T. clamamos.<br />
4 S. 13. Trinitat. Ma/p. 2. Trinidad. Etc. 6. Trininade.<br />
5 S. B. Esc. 2. 5. y 4. metio. E. R. majó.<br />
Gi Esr. omillad. Malp. 2. Eumilidad, S. B. Bex.<br />
y Esc. 2. humildat. Etc. 4. humilidat. Esc. 6. humildad.<br />
7 Malp. 2. S. B. Etc. 2. 4 . y 6. buenos , y así otras<br />
'eres.<br />
8 Etc. ninguno omne.<br />
9 Etc. ¿,-. joicio. Exc. 6. iuizo. Bes. E. R. S. B. Etc.<br />
2. y 4 . iudicio , y así dexpues.<br />
s o Malp. 2. dad.<br />
I r Ese. 2. y 4. guardar.<br />
Malp. 2. S. B. Etc. 2 . y 4. semeie. Bex. semele.<br />
1 3 Etc. 6. depocs.<br />
5 4 E. R. Etc. a.y 3 guardárdes. Malp. 2.y Bes. 'guardáredes.<br />
1 5 B. R. estuenza. .Esc. 2. que estuence. Maip. 2. Bes.<br />
E. R. S. B. Ese. 3; 4. y 6. estonce.<br />
16 Etc. estodiere. S. B. y Esr. 4. estidiere. Malp. 2.<br />
cstudier. Be.v. estedier. E. R. y Etc. 2. estudiare.<br />
1 7 E. R. misura.<br />
18 B. R. Es¿. ¿4-. y Malp. r. atemplancia. Etc. 2.y Bes.<br />
con temprancia. E. R. templancia. Exc. 6. templanza.<br />
.Malp. a' Y Etc . g. atempranza.<br />
1 9 Etc. 2 • dr. 4. Malp. 2 . Bex. y S. B. fuertes.<br />
[ IV )<br />
enemigos. Ca de la mesura de los príncipes<br />
nace r 5 b de las lees , et de las<br />
lees nacen bonas s costumpnes , et de<br />
las bonas costumpnes nace ela paz et ela<br />
concordia entre los poblos, et de la concordia<br />
de los poblos nace el vencimiento de<br />
los enemigos. Et el bon príncipe que govier_<br />
na ben las suas cosas, et gana las-de sos<br />
enemigos, mientre que Cien los sos 26 en paz,<br />
et quebranta los estrannos avrá reposo<br />
et folgancia 27 por siempre depois de la vida<br />
desti mundo , et depois 28 del oro del lodo<br />
avrá el regno celestial. Et depois desta<br />
corona , et desta púrpura 2 9, avrá la corona<br />
del regno celestial. Mes aun demais non<br />
dexará de seer rey : ca dexando el regno<br />
terrenal , et ganando el celestial , non pierde<br />
so regno , mes acreciéntalo 3°. He esta<br />
lee feciemos 31 así pollos rees que son, como<br />
pollos que an 32 de venir , que si alguno<br />
33 dellos por orgullo 34 ó por poderío<br />
venier 35 contra esta lee, ó for cruel contra<br />
sos poblos por braveza, ó por cobdicia,<br />
por avaricia, sea escomungado, et sea condampnado<br />
de la sentencia de Christo, et<br />
departido de Dios , et vea , porque osó mal<br />
fuer, et que el regno 36 li sea tornado en<br />
pena. Esta lee fó fecha enno octavo concello<br />
de Toledo.<br />
IV. Del degredo 37 de los príncipes como<br />
deven governar el poblo con piedat 38.<br />
.Acrecentamiento ye de mercet , et complimiento<br />
de ben fecho dar firmidumpne á<br />
lo que omne faz en facer levantar la cosa<br />
que era caida. Así los omnes mellores deven<br />
cuidar de toller la carga, et la cuita 39<br />
de sobre los poblos et de sobre si ; muy 40<br />
20 Mai& a. y Esc. destroir.<br />
21 Mal!. 2. Bes. S. B. Etc. 2. 3". y 4. vence. E. R.<br />
vince.<br />
22 Malp. 2. Bes. S. B. y Esc. 4. nascen, y así despues.<br />
23 Etc. y 6. leys. Maip. 2. S. B. y Etc. 4. leyes, y<br />
así despues.<br />
24 Etc. vencemiento , y así despues.<br />
25 Exc. 6. líos bonos custumbres, y así otras veces.<br />
26 Malp. 2. y Etc. 2. los suyos. Esc. 3 los sus `pue•<br />
Llos.<br />
27 Malp. 2. S. B. y Ese 2. 4. y 6. folganza.<br />
28 B. R. é depues salirá el oro del lodo, et avení &c.<br />
Esc. 3 avrá el oro del reyno celestial.<br />
29 Etc. 6. porpora.<br />
3o Esc. a. B. R. S. B. y Malp. r. acrecienta. Etc. 4.<br />
acrescienta. Ese. 6. acrescéntalo. Malp. a. acrescenta.<br />
31 Etc. 4. ficiemus. E. R. y S. B. ficemos.<br />
32 Etc. 2. han por venir.<br />
33 Etc. 2. y S. B. algun.<br />
34 S. B. erguío. Exc. 6. urgullo. Bes. argulo.<br />
R. ar-<br />
guio. Exc. 4. orguio.<br />
3 5 Etc. 3 veniers. Malp. 2. E. R. S. B. y Exc. 4. vi<br />
-niere.<br />
36 Etc. reynado. Malp. 2. S. B. Bex. 4". R. E.<br />
4. y 6. refinado.<br />
37 Esc. 2. derecho.<br />
38 Esc. 2. y 3 . Malp. r. y 2. piodat*<br />
39 Malp. cuera.<br />
40 Etc. o. ca muy<br />
mas. Er.r• y 4. muy grave.
mais. z -graVectilpa, será . ennos‘epreladosede<br />
la , iglesa, que son mayores, si:ellos non quieren<br />
' 2 -acorrer 3 á los poblos,.. que los :s6n<br />
dados de Dios , en aquella manera que ellos<br />
poden. Onde acuitar se 4 deven de sacar<br />
los cuitados de las quebrantancías s : que daqui<br />
6 adelantre non ayan poder los malos<br />
de empecer 7, et todo omne cuitado<br />
aya entendimiento que aya remedio de sua<br />
cuita por .estanuestra lee. Onde como ennos<br />
tempos que son pasados los sennorios 9<br />
fossen mui graves , et los sennores non governasen<br />
elos poblos que los eran dados por<br />
derecho 10, ibais por vindicta", entendiemos<br />
que, el estado del poblo non se govierna<br />
pollos governadores como devia , rases por<br />
Braveza 13 , et por poderío. Ca en otros ternpos<br />
las lees eran fechas como en duas, cabezas<br />
, asi que hu la lee era muy cruel contra<br />
los culpados , ó ena gran Torcía que facia<br />
, clava. ,alguna piedat.' Et por ende<br />
los mezquinos ' 5 non avian esperancia 16 de<br />
nengun galardon recebir r s ; mais.esperavan<br />
de sofrir traballo é morte 19 . Onde por<br />
emendar estas cosas , non nos costrinne 29<br />
razon solamientre ; mes demais 21 las cosas<br />
mismas ", que nos amonestan que pongamos<br />
tal sentencia de nuestros corazones•,-porque<br />
los príncipes non pasen ' 3 á las cosas que<br />
non r deven , et los poblos 24 podan viver sal-<br />
Vamientre- 25 . Ca 26 algunos vimos 27 ya, que<br />
pois 28 foros 29 fechos reys, que facial]. los poblos.<br />
pobres, et ganavan pora sí las cosas de<br />
los " subiectos, et non los nembrava ", que<br />
Zre. 6..tnaes , y .así otras veces.<br />
2 Malp. 2: Eic. 2. 3. y 6. quisieren.<br />
3 B. R. acoyer,<br />
4 Malp. r. acuetarse. Ese. 2. se deven coitar. E. R. acoiterse.<br />
5 Ese. 4. y S. B. quebrantanzas. Malp. r. y Ese. 2.<br />
erebantarwias.<br />
6 Ese. e. de aquí adelante,<br />
7 Ese. empeescer.<br />
8 Malp. .1.5 2. E. R. S.B. Ese, 2. 5: y 4. coitado.<br />
9 Caniy. Malp. 2. Ese. 4. y . 6. sennores.<br />
10 S. B. drecho. Ese. S. justicia et por derecho.<br />
Esc. 6. vendecha. Calnp. verdat: Bes. coita.<br />
12 Ese. 2. y 4. governarie..<br />
13 Tel. gravez. Ese. S. braveza.<br />
14 Ese. dava aun pueda.<br />
15 Malp. r. y 2. Bes. E. R. :S B. Ese. 2. y. 4. y 6.<br />
v<br />
Dios los diera el poblo, que lo defendiesen,<br />
et qtie lo, governasen ben et elos que devian<br />
defender el poblo de pérdida , el so<br />
defendimento " torna en destruimento del<br />
poblo ; et aun facian 3 4 otra cosa mas gra,<br />
ve , que aquello que ganavan , depois que<br />
eran fechoslrees, non tenian que lo ganavan<br />
por el regno , mais por sí mismos , et por<br />
ende no lo querien 35 dexar 36 al regno ; mais<br />
sos fillos 37 . Mes por que'3 s se osman ellos<br />
meter, aquellas cosas por suas propias 3.,<br />
las quales ye:sabida 4° cosa, que las non podian<br />
4 ", ganar, si non por el poderío del regno,<br />
ó por que quieren ellos. ellas cosas tirar<br />
42 por seas propias , las (leales 43 ellos<br />
ganáron2por.el ayudorio 44 de todos. Ca non<br />
podrian 45 ellos ganar, nen ayer muchos pu-<br />
Nos , nen gran ayer , se non por que t'oron<br />
enxalrados 46 por reys; nen podrian seer<br />
muy ricos , si el poblo non los enxáltase<br />
enante. Ciertas 47 todo- 4s el poblo, :vientre<br />
que cata de facer el mandado del príncipe,<br />
et delli obedecer 49 , entende de facer á las ve-<br />
-ces _servicio de grado, á las veces de debda<br />
". Et por esto el rey deve entender que<br />
-vence todas las cosas , por que ye rey ,<br />
lo que rgana , gánalo mais poca así , que po-<br />
-ra otri 5 1. Onde non deve cuidar 52 , que 53<br />
lo que gana que lo gana tan sohmientre por<br />
sua persona , mais por so poder ; ca pollos<br />
derechos ye 54 fecho el rey, et non por sea<br />
-persona , nen él non- ,.sra tan irme por sea<br />
persona como está polla ondra del regno,<br />
et por ende las cosas que venen della , de-<br />
so Ese. 3 sus. Ese. 6. sos. •<br />
3 1 Malí,. r. o. S. B. Ese. 2. 3. y 4 . membrava.<br />
32 „kali). 1. 2. Bes. E. R. S. B. Ese. 2.3.y 4 . bien.<br />
33 s. E. R. Ese. 3. y 4 . defendemiento. E.<br />
S.E. y Malp. 2 . y 3. el so defendimiento torna un destruimiento<br />
del pueblo. .<br />
• 34 Bex. E. .y Ese. 2..5 4. facien.<br />
3 5 E. R. Ese. y 6. querian. Comp. r y 2.<br />
S. B. Esc.. 4.. quieren.<br />
3 6 Ese. 6. dar. Bes-. y E. R. lexa.<br />
3 7 Ese. 6. liyos. r. y 2. T. S. B. Ese. 2.<br />
S- y .4 . fijos.<br />
8 Ese. porque les asemcll6 de meter. E. R. y S<br />
3<br />
porque se asmaban.<br />
3 9 Malp. 2. Bes. y Ese. 6. proprias.<br />
, 4o Ee. 6. rabuda.<br />
4 1 Maly. 1. y 2. Ese. o. y 4 . podrien. S. E. Bes.<br />
mesquinos.<br />
y ..E.rc. 6. podrian. E. R. poderan.<br />
16 Meelp. 2, Bes. S. B. Ese. + y 6. esperanza. 42 _Maly. 2. y levar.<br />
17 Malí,. y 2. S. B. Esc. 2. y 4. gualardon. 43 Ese. 2. que ellos.<br />
18 Ese. 3 rescebir. Bes. recibir.<br />
44 Ese. 2. adyutorio. Ese. .6. ayndoiro.<br />
19 Malp. 2. B. E. R. Esc. .2. y muerte. Ese. 4. 45 Maly. f. y Ese. podieran. Malp. 2. Ese. 2. 5 4.<br />
y S. B. muert.<br />
pudieran. E. 11. podieran.<br />
2o Ese. 3 costrenne. Bes. constringe. E. R. constrenge. 46 B. R. S. B. .Malp. f. 2. y 5. y Ese. 2. 4. y 6.<br />
21 Esc. 2. densas todas las cosas.<br />
exaltados.<br />
2 2 Ese. 3. melsn)as,y así otras vete!.<br />
47 Ese. 3 Cierto. .711a/p. y Bex. E. R. S. B.<br />
23 Malp. I . non puedan pasar.<br />
Ese.<br />
2 4 Mal& r. y 2. Bes. E. R. S. B. Esr. 2. 3. y 4¿ 8.r.ellta,. C 25 1 y Ese. e. ro 4. tod.<br />
pueblos.<br />
49 Ese. 3. y 4. obedescer. Es:. 6. obedicer.<br />
2 5 Ese. salvamient. Camp.. sanamientre.<br />
so Ese. 2. debdo. E. R. dibda.<br />
26 Esc. 6. Ca dalgunos.<br />
51 y Ese. S. arre. E. 12. ,aro.<br />
2 7 Ese. y. y Malí). 1. viemos.<br />
52 Maly. cuedar. Ese. coidar.<br />
28 Er, 3 y 6. pos. Maly. 1. y. 2. Bex. S. B. Ese. 53 B. R. S. B. y Malp. 5. 2. y que io gana tan<br />
e . y 4• pues que.<br />
solamientre.<br />
2 9 Maip. I. y 2. Eje. 3. y 4 . fueron.<br />
54 Efe. 2. 3. y 4 . s: B. y E. R. es fecho rey,
la onra, et las cosas que<br />
ven apertenecer f á<br />
deven ficar al regellos<br />
ganan del regno ,<br />
po ue el regno los onra, ellos<br />
no, et<br />
deven apocar la onra del regno ; mais 3<br />
ei non acrecentar 4 . Onde los reys daquí<br />
adelantre por esta nuestra lee mandarnos que<br />
avan los corazones mucho entendudos de ben<br />
reguar 5 con temor de Dios, et en facer borlas<br />
obras 6, et con mansidumpne 7, et en<br />
iuigando juicio derecho , et que sean aparellaclos<br />
e por ayer mercet , et que ayan<br />
bon cuidado de ganar con mesura, et que<br />
ayan los corazones limpios , et de bona vida<br />
, que quanto mais governaren el poblo<br />
con mansi,lurnne et con derecho 9 , tanto<br />
mas ganen onra " por al regno, que guando<br />
el sennor de los reys venier ", que reciba<br />
12 la corona de la gloria, que non ha<br />
de fallecer ". Ca la " onra de la riqueza<br />
semella que nace por facer omne de bona<br />
razon. Onde convien que el omne mostre 15<br />
en sí bonas obras, que por aquello ' 6 entienda<br />
el nuestro sennor , que somos sos bonos<br />
obreros, et que los bonos fechos se defiendan<br />
por sí mismos ". Ca nos vimos ya<br />
muchos omnes de nuestra gente de los mayores<br />
et de los menores, que foron i g decaídos<br />
en pobreza. Así quel so decaimiento<br />
2° dellos non semellava se non que era<br />
por vendíta " del nuestro Sennor, et vimoslos<br />
perder las casas et el poder , et las riquezas,<br />
et las tierras 22 todas en tal manera<br />
, que non avian provecho al regno, nen<br />
á los orrines de sua corte. Et pois que ellos<br />
eran defallecidos 23 de todas las partes , et<br />
tornados pobres 24 , et nengun 2' otro omne<br />
grant non entraba en sua vez dellos et<br />
s S. B. Esc. 2. y 4. pettenescet. Etc. 6. E. R.<br />
pertenecer. Malp. 2. apertenescer.<br />
2 Malp. r. y 2. E. R. S. B. Etc. y 4. fincar , y<br />
!lit otras orces.<br />
g Etc. mies. Mniy. I. 2. S. B. Etc. .2. jr. y 4. mas.<br />
4 Malp. 1. Esc. g. y 4. acrescentar.<br />
5 Etc. 2. de bien reconoscer et temer á Dios.<br />
6 Esr. 4 . S. B. y Malp. f . buebras.<br />
7 S. B. mansuetumbre. B. R. y Etc. 6. mansedumne.<br />
Malp. 1. 2. Etc. 2. J. y 4. mansedumbre. E. R. mansidumbre.<br />
3 Marp. I . y 2. E. R. S. B. Esc. a. y 4. aparejados.<br />
Br.v. aparejados.<br />
9 S. B. dreno.<br />
lo S. B. Malp. r. y Esc. 4. orna por al regno.<br />
I I 6. viner. 'F. I. y 2. S. B. y Etc. 4. viniere.<br />
E. R. y Ese. 2. vinere. .Bex.<br />
1 z Esc. y. resciba.<br />
1 3 Ese. 2. ftlies,:er. Bei... E. R. y Etc. 6. falecer.<br />
2 4 Ese. J. Que la ondra. S. B. orna. Etc. 4 . Corona.<br />
1 5 B. R. amuestre. Maip. I. y 2. Bea-. E. R. S. B.<br />
Etc. ¿,--. y 4. muestre.<br />
16 1. y Etc. 6. aquelo.<br />
17 Ese. meismos , y así otras vere.r.<br />
Efe. 6. Que nos vimos. Malp. r. y Etc. 2. y j,<br />
Viemos.<br />
1 9 .MalF. I. y 2. y Etc. 2. y 4 . fueron.<br />
20 Esc. 2. I) deCaellliellt0, y aff de'Sf:I(S.<br />
21 B. R. S.B. Aialp. .t. 2. y g. y Es:. 3 y 6. vindicta.<br />
Etc. venzancia. Etc. 6. vendecha.<br />
2 2 B. R. y Esc. -3-. las tierras de todo.<br />
I<br />
aquesta c osa non clava castigo á los otros,<br />
mas dáva.11os mayor decaimiento, et aun facian<br />
mais contra sua veluntat et contra 26 sua<br />
salut, que todo aquello que ganavan de los<br />
inicios et dotras ganancias todo lo que,<br />
rian pora sí retener elos príncipes en tal ma-<br />
nera que enchien 28 ben sos vientres 29 ct<br />
todos los poblos ficaban pobres , et por esto<br />
avenia ", que los poblos non podian ayer<br />
ayuda , nen los mayores non podian ayer<br />
nenguna onra. Ca depois quel sennor tomaba<br />
pora sí todas las mayores cosas , el poblo<br />
non, pode defender las pequennas 32 . Et por<br />
estos osamientos3 3 malos enmendar por Dios,<br />
nos todos obispos et sacerdotes, que somos<br />
estavlecidos por governar el poblo de Dios,<br />
et todos los otros clérigos conos ricos omnes<br />
, et cona gente de la corte, et con con-.<br />
sello de los mayores et de los menores, estavlecemos<br />
acordadamientre-, et rogamos,<br />
que todas las cosas vivas et non vivas, mo_<br />
bles 34, et non mobles , que ganó el rey don<br />
Sitasiundo , depois que fo re, et que acrecentó<br />
eno regno, todas sean en poder, et<br />
en iur 35 por 36 siempre del muy piadoso , et<br />
del, mucho 37 onrado Rey Don Rescindo 38;<br />
non que las deva ayer nenguno aquellas cosas<br />
por parentesco ; mais que las aya aquel<br />
que venier depois enno regno 39 . Et de las<br />
otras cosas faga el príncipe lo que quiser"; ét<br />
délas á quien quiser, foras ende aquellas cosas<br />
que avia el Rey Don Citasiundo 4i, 6que<br />
ganó ante que fosse rey, ennas 42 quales deven<br />
apartir 43 sos fillos,et tener en paz con<br />
el Rey Don Rescisiundo. Et aquellas cosas,<br />
que ganó el Rey Don Citasiundo, que dió<br />
á sos fillos, 6 á otri que las ayan aquOlos<br />
23 51,1tdp. r. y Etc. defallescidos. E. R. y Bex. defalicidos.<br />
Etc. 6. defallicidos.<br />
2 4 S. B. puebres. Etc. 6. puebles. E. R. pobles.<br />
25 Esc. 2. ninguno. Malp. f. :9)Esi-. y. ningun. Be.r.<br />
nenguno.<br />
26 Maip. .f. Etc. 2. contra si voluntad y contra la<br />
salud. Malp. 2. Bea:. E. R. y S. B. facien mas contra<br />
su salut.<br />
27 Etc. J. 6. inices. Etc. 2. y 4. iudicios.<br />
28 B. R. r. enidan. Etc. 3 henchian. Etc. 6. cnxen.<br />
Bery. inchien.<br />
29 Etc. 6. los ventres. E. R. sos 'ventres.<br />
so E. R. y Biu:. aviene. Esc. 4. y Mil!. avinie.<br />
3/ Ere. 2. y 4. podien.<br />
32 Etc. 2. las menores. Ese. g. las -mas pequennas.<br />
33 Malí,. 2. y y. usamientos. Etc. 6. asmamientos.<br />
3 4 Etc. 6. mubles. Malp. r. 2. -E. E. Etc. 4.<br />
muebles. Bea-. moebles.<br />
35 Malp. 1. y Esc. y. en iuro. Maip. 2. y g. en servicio.<br />
Esc. 2. en poder et en vertud.<br />
36 Esc. y. pora.<br />
Ma1p. r. E. R. Exc. 2. y 6. muy.<br />
38 S. B. y Etc. y. Resciundo. B. R. y Esc. 4. Redsiundo.<br />
Malp. .r. Rescisindo. Malp. 2. ji3;11-eschiundo.<br />
3 9 B. R. en el regno, en tal manera que el rey reciba las<br />
cosas derechureras para sí, et de las oras 8w.„.<br />
4° Ee.T. Etc. 3: 6. quisier. -111411). 2.<br />
E. R. Etc. 3. y 4. quisiere.<br />
41 B. R. y Etc. y. eintasink2°•<br />
42 Maip. Bex. S.B. y E. R. en las quales.<br />
43 .111-51p. 1. y 2. Es" 2. y 4. partir.
librerrkientre -á qui las dió. He esto demais<br />
queremos gardar , que el rey Don Rescisiundo<br />
a esta veluntat por el espiramiento<br />
2 de nuestro SennQr Dios, et polla verdat<br />
, que ama 2 que quier entregar á cada<br />
uno todas aquells cosas que tomó so padre<br />
.por forcia el Rey Don Citasiundo , et que<br />
nengun non se quexe 3 de la forcia , nen<br />
demande otros dannos , et esto faz porque<br />
aesma , que tomó so padre 4 algunas cosas,<br />
corno non devia. Esta lee fo fecha eno quinto<br />
convelía de Toledo.<br />
V. 5 De las personas que. non deven 6<br />
ayer el regno.<br />
A las novas enfermedades 7 et non conocidas<br />
8 conviénnos aliar 9 nova melecina<br />
". Et por esto algunos , que son muy<br />
presumptuosos 21 , et los corazones non los<br />
poden caber en sí mismos , los quales non<br />
son onrados 12 por bon linage , nen por bonas<br />
costumpnes , cuidan " periurar 14 logo<br />
en el regno sen razon : et por esto nos todos<br />
enno nomne de nuestro Sennor Dios,<br />
et con el otorgamiento 15 del rey, et de todo<br />
el poblo mandamos " per tal sentencia,<br />
que todo omne que esto osmar de facer,<br />
si non for esleido de los omnes , ó los godos<br />
non li dieren la onra del regno, que<br />
sea departido de la companna de los christianos<br />
, et sentenciado 17 et descomungado<br />
de Dios. Esta lee fo fecha enno, quinto con-<br />
Cello de Toledo.<br />
VI. " De los que quieren ganar el regno,<br />
vivendo el rey.<br />
,•. .<br />
Porque esto ye contra razon, et que todos<br />
los . omnes lo tienen por mala presunapcion,<br />
(VII)<br />
Ese. jr. espirainento. Ese. 6. aspiramento. B. R. S. B.<br />
Bes. Maly. 1. 2. y 3. y Esc. 2.y 4. aspiramiento.<br />
2 Tel. 13, R. y 111.71p. avia.<br />
3 Ese. 2. y 3 querelle. Esc. 6. querele.<br />
4 B. R. que tomó su padre por forcia.<br />
.Ese. TITVLO Del repoanziento de las personas<br />
en querer ganar el reyno, et del repoamiento de las personas<br />
que son vedadas de ganar.<br />
6 E. R. y Esc. 6. poden. Bex. pueden.<br />
7 Ese. 6. enfermidades.<br />
8 Malp. E.R. Ese. 3 y 4. conoscidas. Bex. cognoscidas.<br />
9 Ese. 4. afollar. Malp. .r. Bes. y S. 13. falar. Malp. 2.<br />
E. R. Ese, 2 . y 3: fallar.<br />
'ro Ese. 6. melicina.<br />
Ese. 3. son presuntuosos mucho. Esc.6. poracintineros.<br />
2 S. B. Ese, 2 . 4 . y 6. ondrados. Ese. 3 ordenados.<br />
Maly. 1. ornados.<br />
13 Malp. 1. Ese. 4. y 6. ruedan.<br />
1 4 Malp. 2. B es. E, R. .B, R. y Esc. 6. poiar.<br />
Ese. a. entrar.<br />
15 S. B. Afalp• 1. y Ese. 4. otorgamiento.<br />
16 Ese. 6. dainnamos • Bes. E. R. S. B. Malí', 1. 2.<br />
3. Esc. 2. y 4 , comendarnos por tal sentencia todo mulle<br />
que esto amura.<br />
1 7 Esa. 6. sentenzado et escumungado.<br />
18 Esc. 3 . De los que falazan et blandecen el regno veviendo<br />
el rey por esperancia que reinen.<br />
por cuidar 19 omne las. cosas, que son de 26<br />
venir , como non deve et• querer saber la<br />
morte de los príncipes, por ganar depois el<br />
regno pora sí : Que alarnos 21 escripto del<br />
nuestro Sennor Dios, que disco 22 á los apóstolos<br />
23 : ',Non vos pertenece á vos de saber<br />
el tiempo, nen los monimentos 24 que an<br />
,,de venir, et lo que Dios Padre tien en so<br />
” poder:' Por ende establecemos en esti degredo<br />
, que todo omne , que for aliado, que<br />
demande tales'2.5 cosas, ó que faz á otri forcia<br />
26 de ayer el regno, vivendo 27 el . principe<br />
, ó que allega los omnes á sí , por dicer<br />
que lo a de haber , sea escomungado et<br />
echado de la companna de los christianos.<br />
Esta lee fo fecha enno concello de Toledo.<br />
VII. De los que osman 28 ganar el regno<br />
para" sí , ó para 3° otri , vivendo el<br />
rey.<br />
Magar 3' que enno concello de susodecho<br />
que fo fecho enno primero armo, que regnó<br />
el muy glorioso príncipe , fo dada la sentencia<br />
sobre esta cosa misma; todavía piaznos<br />
32 de defenderlo 33 de cabo, porque queremos<br />
que sea garda.do : así que nengun<br />
omne, vivendo el re, por nengun fecho, nen<br />
por nengun consello , si quier 34 sea obispo,<br />
se quier sea clérigo , se quier lego , non<br />
se osme de facer rey contra la veluntat del<br />
vivo, nen por nengun placer , nen por nengun<br />
enganno por forcia 35 de seer rey , non<br />
traga otros consigo , nen él non se alegue 36<br />
á otro sobre tal cosa ; ca grant malvestat 37<br />
semella, et cosa escomungada de catar omne<br />
las cosas como non deve evos 38 tiempos,<br />
que han de venir : et el que non ye cierto<br />
de sua vida , querer departir de la vida de<br />
los otros. Onde si alguno for aliado 39 erina<br />
19 Ese. 2. alelar. Ese. coidar. .21110). I. cuedar.<br />
20 Ese. 6. son poca.<br />
Esc. 6. adiamos. Bes. asamos. 1. 2. E. R.<br />
S. B. Ese. 2. y 4. filiamos.<br />
22 E. R. y Ese. 6. clisso.<br />
23 Malp. I. S. B. y Esc. 4. apóstoles.<br />
24 Esc. 6. mounentos. 111.//p. I. 2. Bes. y Ese. 4 . inon-12e5ntel.se.<br />
6. taes.<br />
26 B. R. fiucia. Ese. 2. y 6. fiuza.<br />
27 Ese. 3. veviendo.<br />
28 B. R. S. B. Malp. 1. 2. y 3 . y Esc. 2. y 4. riman.<br />
29 Esc. 2. por sí 6 por otrí.<br />
3 o Esc. 3 . ú poca otros por reynar en veviendo el rey et<br />
de las personas , que son vedadas de •g nnar.<br />
3 t S. B. E. R. y Ese. 4 . Maauera. Malp. y 2. y<br />
Lee. 2. Maguer.<br />
32 Malp. 1. y 2. Bes. E.R. S. B. Ese. 2.3.9 4. phicenos.<br />
33 B. R. S. B. Malp, 1. Es:. 2. , 5"• 4.y 6. defenderlo.<br />
34 S. B. siguiere. Ese. s. sequicra &c.<br />
35 B. R. fiucia. Esc. 6. fiuza.<br />
3 6 S. B. Bes. Malp, Ese. -2.y 4 . allegue. B. R . avece.<br />
37 S<br />
2. /nalveztat. B. malvezdad. Esc. 5. y 6. malvestad. .Ma:p• 1.<br />
y<br />
3 8 R. S. B. .111a/y. Eic• 2. 9 4. en los<br />
tiempos<br />
ayado.
consello de tales cosas, saba r ben por verdat<br />
, que los sacerdotes lo farán saber al rey<br />
Et E si por venturia non quiser<br />
man á mano.<br />
descobrir seas adevinaciones de sos enganescomungado<br />
por siempre.<br />
nos , sea<br />
VIII. De 3 los que non dejen ser reis.<br />
Quando el rey morre 4, nengun non deve<br />
3 tomar el reglo , nen facerse rey , nen<br />
nengun religioso , nen otro omne, nen servo<br />
, nen otro omne estrano , se non ye orrine<br />
de linage de los godos , et filio dalgo<br />
et noble , et digno de costumpnes , et con<br />
el otorgamiento de los obispos , et de los<br />
godos mayores, et de todo el poblo.. Así que,<br />
inientre que fórmos todos de un corazon, et<br />
de una veluntat , et de una fe, que sea entre<br />
nos paz, et justicia enno regno, et que<br />
podamos ganar la companna de los ángeles 7<br />
en el otro sieglo ; et aquel que quebrantar<br />
esta nuestra lee, sea escomungado por siempre.<br />
Esta lee l'o fecha C11710 quarto aconcello<br />
de Toledo.<br />
IX. 9 Que el poblo non yerre" contra<br />
so sennor el rey.<br />
Pols que nos feciemos estavlechniento de<br />
las cosas que pertenecent á sancta iglesa,<br />
depos desto nos " convien á nos sacerdotes<br />
de Dios , dar una sentencia por nuestros<br />
príncipes , et por el estado de la gente de<br />
los godos , et de la tierra et de los nuestros<br />
poblos , et queremos facer un degredo cona<br />
ayuda 12 de Dios. Ca así como ye decho,<br />
muchos omnes sont de tan grant porfia<br />
en sos corazones, que aesmant de quebrantar<br />
el sagramento , que ant fecho al rey,<br />
et otorgant ' 4 el juramento por 15 la boca,-<br />
Malp. I.y 2. S. B. Ese. 2. 3.y 4. sepa. E. R. sapa.<br />
2 Esc. 2. descrobir. Bex. E. R. S. _73.y Ese. 6. descubrir.<br />
3 Ese, 3 , Que ninguno sino es del linage de los g odos et<br />
digno de costumbres, et con el otorgamiento de los ‘‘Ye todos<br />
los godos et con otorgamiento de todo el pueblo no sea alzado<br />
por rey.<br />
4 B. R. madre. Bex. Ese. 3: y 4. muerre. Malp. x.<br />
y 2. S. B. E. R. ESC. 2. y 4. muera.<br />
S Ese. 6. non deve de.<br />
6 B. R. fiiodalgo. • Maly. r. ,y Bex. E. R. S. B.<br />
y Ese. 2. 3 4. y fidalgo.<br />
7 ESC. 2. S. y 6. ángelos.<br />
8 Esc, 6. quinto.<br />
9 Ese. 3 TITVLO Del amonestamiento que el pueblo<br />
non desampare su remira, et que los pueblos non traspasen<br />
la fee que an prometida á los reys et de la garla<br />
de los reys por la baraja fiestas cosas. De la comuni-<br />
4-ion del pueblo que non dexe sor príncipes, et del traspasamiento<br />
de la fee que promete el pueblo á los reys.<br />
En el concejo toledano yuatto. • -<br />
to Esc. 6. erre contra son rey.<br />
I I Malp. r. 2, y s. B. R. y S. B. nos conviene á nos<br />
los sacerdotes , &c.<br />
Aup. 2. y Bex con - el ayuda.<br />
Malp. s. :2. S B. y Ese. 4. porfidia. E. R. porfida.<br />
B. R. outorgan. E. autorgan. S. B. atorgan.<br />
Malp. atorgant.<br />
Esc. 6. pela.<br />
[VIII<br />
et enno corazon tienent otra porfia " ca<br />
facent iuramiento á so rey, et quebrantant<br />
la fe , que ant prometida , et non tiement<br />
-el juicio de Dios, porque ditS la maldicion, et<br />
toda la pena á los que iurant mentira enno<br />
nompne de Dios. Ca alla s escripto<br />
i °tune<br />
enna escriptura : 'No tornes el nompne de<br />
,,to Dios en vano." Et en otro logar diz:<br />
"Non te periures enno mio nompne, nen<br />
,,ensuces el nompne de to 09 Dios , que ye<br />
'oto Sennor." Et en otro logar diz : "Maldito<br />
ye todo omne que jura mentira enno<br />
"nompne '° de Dios." Onde ¿qual esperancia<br />
pode ayer el rey , ó el príncipe en 21 tales<br />
omnes, que lo ayudaránt contra sos enemigos?<br />
1Como pode omne creer, que estos vivant<br />
en paz conas,otras gentes, ó que garden lealtat<br />
22, guando ellos non gardant lo que prometiéront<br />
23 et el sagramento 24 que ant fecho<br />
á so sennor? 1Qual omne ye tan sandio s, que<br />
talle sua cabeza con sua mano? Mais esto ye sabida<br />
cosa, que aquellos, que matant á sí mismos,<br />
non se nembrant 26 de sua. salut. Et qui<br />
faz asannar 27 el rey contra sí, oblídaselli 23<br />
el mandado de nuestro Sennor Dios, que diz,<br />
que non querades tanner los mios christos "<br />
Et David la profeta diz destos atales , que<br />
non tement de jurar, nen de perjurar-, nen<br />
de matar so rey. Et- si la tregua se deve<br />
gardar entre los enemigos, mucho mais de-.<br />
ve ser gardada entre los príncipes et los poblos.<br />
Ca sacrilegio ye de quebrantar la fe,<br />
que omne promete á so rey. Ca " estos ata-.<br />
les non yerrant 31 tan solamientre contra so<br />
príncipe ; mes contra Dios , en qual nomne<br />
fecieront la promision 32 . Onde vimos ya muchos<br />
regnos , que Dios destruyó 33 et tomava<br />
á nient polla maldat de los omnes , et fa.:cia<br />
quel uno destruys 34 al, otro. Onde nos,<br />
que somos remeidos 35 polla sagne de Cristo,<br />
16 Malp. I. y 2. S.B. y Ese. 4. porfidia. Ese. 6. otra<br />
cosa. E. R. porfida. . •<br />
17 Malp. 1. Bex. y Ese. ,sy 4. temen. Ese. 6. tiernen.<br />
18 Ese. 2. Que falla ombre en escripto. Ese. 6. 'Que<br />
axa omne iscripto.<br />
19 Esc. 2. y 3. de Dios. Malp. r. y 2. de tu Dios.<br />
20 Esc. 6. numbre , y así otras veces.<br />
2 I Malp. 2.y 3. C0/1.<br />
2 2 S. B. y Esc. 4. leetat. r.•leytát.<br />
dat. Ese. 6. lealdad. E. R. lialdat.'<br />
23 Ere. 2. y 3 non guardan el sagramento«<br />
2 4 Ese. sagramiento.<br />
2 5 Ese. 6. sandeo, que ta lle, Malp. z . tan lenclio que tage.<br />
z6 Malp. 2. S. B. Ese. 2. 5.9 4, wiembran. ESc. 6.<br />
niembran. Bex. nembran. -<br />
27 Malp. 2. y 3. ansannar. Bes, y Esc. 2. ensannar. -<br />
28 Ese. olvídasele. Malp. 1. 2. Bese. S. B. E.-R,<br />
Esc' 2. y oblídasele.<br />
29 Toled. Ese. 2.y 4. S. B. E. R.y Malp. christiariotr<br />
3o Camp. Et. Esc. 6. Que.<br />
3 t Ere. J. y 6. serán.<br />
3 2 E. R. Malí?. 2. y 3. promisio.<br />
33 Ese. 2. que estruxó Dios et tornó en tlent.<br />
Malp. 2. y 3. estrúyese. Malp. Exc. 6. destruyese.<br />
Bex. E. R. S. B. y Ese. destruise. Erc. 3..<br />
destro<br />
yese.<br />
-<br />
35 Malp. I. y 2. Bex, E. .11'," .Y Esc. 2'3 Y 4.<br />
redemidos por la sangre. remiidos pe la sangre.
mas nos ,devemos .gardar r desti caso; que<br />
Dios non envie otra tal plaga sobre nos.<br />
Ca si DiQS non partió 2 á los ángeles, que<br />
erráront cóntra él, et perdiéront 3 el regno<br />
celestial porque non quiseront seer obedientes<br />
: 6nde diz el nuestro Sennor por Isaya 4<br />
la propheta: "La mia espada ye einbebdada S<br />
sagne enno cielo." ¿quinto mas nos devemos<br />
temer 6 nuestra morte , que , non perestamos<br />
por deslealdat 7 con aquella misma<br />
espada? Onde si nos queremos gardar de<br />
la ira 8 de nuestro Sennor Dios, et pedirli misericordia<br />
9 et piedat , nos devemos onrralb<br />
et ayer temor dél , et gardar ti los<br />
sos comendamientos. Onde devemos gardar<br />
contra los príncipes la fet , et el prometimiento<br />
, que lli avemos fecho enno nomne<br />
de Dios et de Sancta Trinidat , la qual nos<br />
tiró del poder del diablo, et nos fezo sos<br />
fillos , et c'evemos gardalla en tal manera,<br />
que non seamos tales como son las gentes 52<br />
non fieles ' 3 , et sen piedat , nen tragamos<br />
enganno , nen porfia 14 ennos corazones, nen<br />
veluntat de nos periurar ; mes ayambs en<br />
nos forte fet et caridat firme, porque podamos<br />
ayer la gracia de " nuestro Sennor Dios,<br />
que nos salvó , así como diz el apóstolo 16:<br />
"Dios es caridad , et todo omne, que está<br />
,yen caridad, está en Dios, et Dios en él."<br />
El nuestro Sennor diz en el evangelio: "Por<br />
',esto conuceránt los omnes , que sodes míos<br />
” disciplos ' 7, si vos amárdes " entre vos." Onde<br />
nengun non ose tomar el regno pora sí<br />
por forcia. Nengun non pobe de engannar<br />
las gentes. Nenguno non osme 1 9 de<br />
la morte de los reys mas pois que el rey<br />
morre 20 los mayores de la gente de los godos<br />
, connos obispos de Dios , que ant poder<br />
de 21 ligar 22 et de solver , et que beneicent<br />
23 los príncipes 2 et los sagrant 24) todos<br />
(IX)<br />
r S. B. Bex. Mrtlp. 2. y 3 aguardar deste caso,<br />
2 Ese. 2. perdonó.<br />
g E. R. y Exc. 6. perderon elo regno.<br />
4 Esc. 2. 4. y 6. Isala.<br />
5 S. B. cmbeudada. Maly. embivida. Ese. 2. embevicia.<br />
Ber. y Ese. embeodada. Ese. 6. embeldacia•<br />
E. R. embeundada.<br />
6 11171p. 2. Bex. E. R. y Ese. 2. devemos atemer.<br />
7 Malf. 1. 2. 3. y Ese. desleetad dond aquella &c.<br />
E.fc. desveltad.<br />
8 Ese. 6. de la ira de Cristo, et pidirlle. Camir• yerra.<br />
9 Ese. 2. mercet.<br />
ro Maly. r. 2. Exc. 2. ¿,--.y 4. ondrarle. Bex. y Ese. 6.<br />
orirralo.<br />
II Ese. 3. aguardar, y así otras veces.<br />
1 z Esc. 2. ientes. Be y. gientes.<br />
13 Malp- z. 2. y j. fideles.<br />
14 Ma • 2 y g. Ese. 4. y S. B. porfidia.<br />
15 Ese. 4. de Dios nuestro Sennor. Ese. 6. de Christo.<br />
86 5. 2. Bes. E. R. S. B. y Ese. 4. apóstol.<br />
1 7 Ese.<br />
deciplos. Maly. I. y 2. discípulos.<br />
18 1. 2. y Bex. amáredes.<br />
S. B. Maly. I. y Ese. 2.
x<br />
yerro, que seant parnando et á todos sos succesores , et serváson<br />
parcioneros en tal<br />
Et esto mismo dicemoslo en tal manera . , que nuestro Sennor<br />
cioneros enna pena'<br />
mos la tercera vez , que todo omne. de aya piedat sobre nos, et que ganemos la<br />
21 ra<br />
Espanna , ó de nuestra-gente que quebran su gracia , et que gardemos el comenda-<br />
inento, o el prometimiento, que miento del apóstol° 2 ' que diz "Seet obe-<br />
tar el sagra<br />
a fecho al rey, por tener la paz del poblo, dientes á todos aquellos, que an poder so-<br />
be por la salut del príncipe, et de la gente<br />
godos , et todo omne, que quiser to-<br />
de los<br />
rnar el regno por forcia , departido sea de<br />
toda la companna de los sanos , et getado<br />
de sancta iglesa , porque se periuró, et<br />
despois sea escomungado ante el Espirito<br />
Sancto , et ante los •mártires, et .non aya<br />
companna conos justos ; mes 3 sea condapnado<br />
enna pena del inferno con el diablo 4,<br />
et con sos ángeles elli, et aquellos que lo<br />
quiserent aiudar. Por tal mandamos que<br />
ayan aquellos igual 5 pena ; porque foront 6<br />
companneros en una maldad 7 . Et por esto,<br />
si vos plaz á todos aquellos que aquí sodes<br />
8 presentes , firmat 9 todos nuestra sentencia<br />
comunal mientre , que ye dicha tres<br />
veces. He estoncia todos aquellos clérigos,<br />
et todol poblo dixéron '°: Todo omne, que<br />
venier tr contra esta nuestra " sentencia ,•et<br />
contra esti nuestro estavlecimiento, que feciemos<br />
por salut 13 de las almas, et si por<br />
venturia alguno no la quiser gardar, sea.<br />
condampnado eno avenimiento 14 de Ihesu-<br />
Cristo, que aya parte de ' 5 1a pena con Indas<br />
Escarioth él et todos sos companneros. Onde<br />
nos todos obispos de Dios , que avemos<br />
poder de solver ' 6 , et de ligar, amonestamos<br />
todos los clérigos et 17 todol poblo , et<br />
rogamos poi nomne de la Trinidat , que<br />
non pode seer departida , que se esforcen "<br />
de gardar esta nuestra sentencia en esti sieglo<br />
, que ye dicha tantas veces, en tal manera<br />
, que nenguno non sea condampnado<br />
por ella del perduravle iuizio; mes gardent<br />
la fe, et el juramento que an prometudo<br />
al muy glorioso ' 9 nuestro rey Don Sis-<br />
e Bex. y Esc. 2. en tal pena.<br />
a Ese. 2. tercia.<br />
3 Etc. 6. Demaes. Malp. r. 2. E. R. S. B. Ese. 2.<br />
y 4 . mas. Bex. mais.<br />
4 diabro.<br />
5 Ese. ¿,-. una. Etc. 6. igoal. Bex. E. R.<br />
S. B. Esc. 2.y 4 . egual.<br />
6 Malí,. . . y S. B. Etc. 2. j. y 4. fueron.<br />
7 _ESC. 6. veluntade.<br />
3 Ese. 6. sedes.<br />
9 Ese. 6. firmade. Ma71.1. 2. y ESC. S. firmad.<br />
t o Erc, dexieron. Mezip. z. 2. y Bea.. dixieron.<br />
si Etc. 6. for contra.<br />
z 2 _Ma/p. „T. 2. y Ese. vuestra sentencia.... vuestro<br />
estavleeinuento. S. B. Etc. 2. y 4. nuestra sentencia....<br />
vuestro estavlecimiento. E. R. nostra sentencia.<br />
I; B. R. S. B. slfalp. o. Bex. y E. R. por salud.<br />
Er(. 4 . por la salude. Etc. s. por saludes.<br />
5 4 Ese. 6. advenimiento. Be.v. avictimiento.<br />
.Malp. Bex. E. R. y Esc. 2. en la pena.<br />
16 Ese. 6. assolver. absolver.<br />
17 Ma/p. 1. et tot al pueblo. Malp. 2. y J. B. R.<br />
S.B. Etc. 2.5 4 . et todel. Etc. 3. y 6. todo el.<br />
18 Ese. 6. esfurcen. Malp. I. 2. E. R. S. B. Etc. 2.<br />
4-7. y 4 . esfuercen. Bex. estórciun.<br />
bre nos. Ca el poderío non vien. si non<br />
”de Dios, et quien quier contrastar so mayor<br />
11 , quier contrastar á lo que Dios man-<br />
,,ció." Ca los príncipes non deven menaszar<br />
á los que facent ben ; si non á los que facent<br />
mal. Onde faz ben , avrás ende loancia<br />
' 3. Mes el que ye ministro de Dios diz<br />
venga el- mal en aquellos que lo facent.<br />
Esta ye la tricésima constitucion 24 del Rey<br />
Citasiundo; esta es una partida del primero<br />
cabildo 25 , que fo fecho eno septimo concello<br />
de Toledo.<br />
X. 26 De los delrip.os et de los legos<br />
que esleent " el príncipe en vida<br />
del otro.<br />
Algunos clérigos erant de tan gran liviendat<br />
' 8 , et de tan gran locura, que non se nembravant<br />
de sua Ordene, nen del sagramento<br />
que aviant fecho , et iulgando el príncipe á<br />
quien devient gardar fieldat 29 , otorgávantse<br />
enna election de otro. He por ende esti osamiento<br />
nos convien de facerlo desaraigar 3'<br />
dentre nuestras compannas. Onde estavlecemos<br />
, que si algun lego 32 osmar de tomar<br />
el regno , seendo estranno , et algun clérigo<br />
li dier ayudorio, ó otorgar 33 con él, de<br />
aquel dia , 6 34 de aquel tiempo adelantre,<br />
aquel que lo fecier, quier sea obispo, si quier<br />
otro clérigo ordenado, sea escomungado por<br />
siempre. Et si aquel a tan grant poder, que<br />
se quier facer rey ó príncipe , que los<br />
posó los clérigos no lo osaren escomungar,<br />
si al que non , qui lo podier aliar 35 á esti<br />
zg Malp. 2.y gracioso. Bex. al muy glorioso nostro re.<br />
20 Ma:p. 2. y de nos.<br />
21 mili,. 1. 2. E., R. S. B. Esc. a. y 4. apostol.<br />
2 a Carrip. maor.<br />
23 Etc. 2. loor. Malp. 1. 2. S. B. Ere.s. 4.y 6. ioniza.<br />
24 Malp. costitucion. Esc.6. constituyzon. E. R. COItitucio.<br />
•<br />
,n<br />
2bm0 5E.sc. 2. capildo. Malp. z. Bex, E. R. ESC. 3. Y 4.<br />
26 Esc. 3 . De los polfiosos clérigos et legos r e consienten<br />
en eleecion de otro veviendo el rey. En el Concilio Toledano<br />
la séptima parte del cabillo primero.<br />
ex2i7cen M. alp.1. S. B. Bex. Ese. 2. -y + etiko.E.R. y Ese. 6.<br />
28 Etc. 2. liviandat. Bex. y Ere. 4. liviandade. Malp. 2.<br />
y E. R. liviandad. Esc. 6. livialdade.<br />
29 Ese. 6. fieldade. 1, Bex. Ese. 2 , y y faldas.<br />
-Malp. . y Etc. g. fialdad.<br />
so Ere-. 3 defacer entre nras. compannas. Etc. 4-.5<br />
defacer et. Bex. desfar et. Malp. desfacer.• •<br />
35 Ese. 2. destaiar.<br />
32 Ese. 2. y E. R. leygo.<br />
33 Malp. 2. y atorlare.<br />
3345 E tc.<br />
2. 6. Jtr.ob4a. ry. 6, o
depois de la rilarté del príncipe''mandamos<br />
5<br />
que lo escomunguent. Et tod •omne , que<br />
over parciOnetía r coa él 1 foras ende ena<br />
cuita de la morte , et foras ende si se re-<br />
-pentir, , sea escomungado con él, porque fó<br />
parcionero enno pecado. Et aun nos rnove<br />
razon de estavlecer otra cosa en esta costitucion<br />
contra los legos : que todo omne<br />
lego, que en esta manera 2 quiser venir contra<br />
el rey, et contra sua gente 3 quillos<br />
dier ayuda á estos atales , ho otorgar con<br />
ellos, mandamos que perda todo quanto ha,<br />
et demais que sea por siempre escomungado<br />
, et nunqua 4 sea comungado , foras á.<br />
sua morte , todavía si se repentir, ó si los<br />
obispos fecieren al príncipe que lli perdone.<br />
He si alguno, for aliado, que conselle mal<br />
de so príncipe, ho denostó elo que Dios non<br />
mande , ó conselló su morte, ó dier á otro<br />
aiuda , ó consello sobre esto , el que lo fecier,<br />
iulgámoslo 6 por escomungado. Et todavía<br />
sea en poder del príncipe , si alguna<br />
piedat quiser ayer dél. Ca á él pertenez de<br />
ayer misericordia de los culpados. He amonestamos<br />
los nuestros príncipes, et coniuramos<br />
pella Sancta Trinidad , que ellos non<br />
parcant 7 á los clérigos , ó á los legos , que<br />
esto fecierent, ó que lo consentirent 8 facer<br />
sen derecho , et non tollant 9 la sentencia de<br />
la escommunon sen I I consello de los sacerdotes.<br />
Ca mayor provecho ye de los príncipes<br />
, et mellor consello , si esta sentencia<br />
gardarent , et la fecierent gardar á los poblós.<br />
Et si algun omne estos estavlecirnientos<br />
quiser quebrantar , et no los quiser gardar,<br />
sea escomungado así como aquel, que<br />
vien contra la fe de los christianos. He todos<br />
los' reys que esta sentencia quebrantaren<br />
daquí adelantre, ó dexaren quebrantar<br />
, sean condampnados por r z siempre ante<br />
nuestro Sennor Dios. El re don Egica.<br />
Esta le feciéront LX. obispos.<br />
.Malp. 2. j. y S. .13.. parcinoría. B. R. participio.<br />
Ese. 2. aparcionería. Ese. ¿,--. todo aquel que parcionaba<br />
con él. E rc. 6. que avie pertenenza con él. E. R. paria.<br />
2 Ese. 6. razon.<br />
3 Ese. 2. lente.<br />
4 Exc. 6. nunca.<br />
5 Ese. s. conseja. Malp. r. E. R. Ese. 2. j.y 4. conscie.<br />
Malp. 2: conse lze. Bes. consele. S. B. conceie.<br />
6 Malp. 5. 2. 3 B. R. S. B. Ese. 2. 5.y 6. iuzgamosle<br />
nos por &c. Esc. 2. mandamos que sea descomulgado.<br />
-7 Ese. 2. perdonen.<br />
8 Ese: 2. Y 4. 6 que lo consienten.<br />
9 Ese. 3 tuellan. Exc. 6. tullan. Malp. 1. 2. Bes.<br />
E.R. 2 S. B. Ese . 2. y 4. tuelgan.<br />
10 Malp. r. 2. y 3 S.B. y Ese. 4. descomulgacion.<br />
Esc. descornonion. Ese. 2. descomulgamiento. Ese. 6.<br />
eSC°111,1Y011. Be.t. descomungacion.<br />
Esc. 3 sin derecho conseio.<br />
12 Malí,. 2 r y ,3 sean condempnados ante.<br />
1 3 Esc. 3 . De los que son ennoseidos que mentieren la<br />
jura que fecieren al rey. En el concejo toledano sexto.<br />
txI)<br />
XII. De " los que quebrantan los juramentos.<br />
Así como la laga " que ye gran eno coreo rs<br />
del omne , non se pode sanar , si non por<br />
grandes melecinas, ó por fierro , ó por quemas<br />
; así la maldat " de aquellos , que son<br />
enduricidos , non pode seer tollida , si non<br />
foren penados por mais • graves sentencias.<br />
Ca magar " nuestro Sennor dixo 18 : "El patire<br />
non deve morrer 19 por el pecado del fi-<br />
, nen el filio por el pecado del padre,<br />
«mais cada uno deve morrer por el so peca_<br />
«do." En otro logar diz: "El Pillo non por-<br />
«ta el pecado del padre, nen el padre el<br />
',pecado del fillo." Et porque los omnes son<br />
mucho acostupnados 2° de quebrantar el juramento<br />
, que facent , et de consellar morte<br />
' I de sos príncipes , et de como los fagant<br />
perder el regno ; porque esti mal non<br />
pode seer defendudo 22 sen muy grave sentencia,<br />
por ende estavlecemos en esta nuestra<br />
lee , que todo omne , qualquier que<br />
sea, ordenado , que aya dignidat , ho non<br />
que consellar morte del príncipe en qual<br />
manera 23 quier, ó que perda el regno ,<br />
si 24 aesmar de tlicer algun mal en regno,<br />
delli toller 25 la tierra por algun cnganno,<br />
sua gente , aquel que lo • fecier él et todo<br />
so poder, todos perdan la dignidat " que<br />
ovieren, et sean siervos del rey por siempre.<br />
Mes toda vía el nuestro príncipe muy<br />
glórioso , et los otros reys , que veni,'rent<br />
depois dél, ayan poder de ayer piedat, et,<br />
misericordia de aquellos, que foren 27 alta-.<br />
dos en esti mal, et son ya condapnados , et<br />
daquellos que lo osmaren de facer de aquí<br />
adelantre. Ca así como ye dicho en esta lee,<br />
todas suas 'cosas daquellos , que son<br />
dos en este mal , deven seer en poder del<br />
príncipe. Et por quel príncipe dió alguna<br />
de aquellas cosas por sua alma, ó por Dios<br />
á pobres, ó á algunos omnes de so palacio<br />
, ó át otri por so servicio 23 , mandamos,•<br />
Malp. 2. llana.<br />
15 Malp. 2. ,Bes. E. R. S. B. Ese. 2. 4. y 6..<br />
cuerpo.<br />
16 Ese, -4. maldade.<br />
17 Ese. q.. maguer , et. Malp. I. 2. B. y Ese. 2. maguera.<br />
18 Ele. 6. disso.... nutrir.<br />
3 .9 Malp. r. 2. Bes. S. B. Ese. 2. 3.y 4. morir. E. R.<br />
morer.<br />
zo Malp. 2 . E. E. S. B. Ese. 2. j. y 4. acostumbrados.<br />
•Ese. 6. acustumbrados.<br />
21 Ese. 7: la muerte.<br />
22 Malit r. y Ese. 4. defendido.<br />
2 3 3. en qual manera quiera.<br />
Efe. 6. C.,<br />
.24 ..t'sc. 6 si le asmare de facer algun dapno.<br />
se lle asmar.<br />
25 Ese. 6. tullir. Bes. tolerle la. E. R• tolere.<br />
26 Ese. 6. dignidade. Ata . 2 . y E. R. dignidad.<br />
son talados. Eso. 6. son<br />
27 Ese. 2. han fldlados.<br />
trobados.<br />
28 Ese. 6. pora su servizo•
que sos filos<br />
et estavlecemos en esta lee ,<br />
quebrantáron el sagramen-<br />
daquellos<br />
, qu e<br />
to de 1 sua generacion , en nengun tiempo<br />
l os fagan nenguna contraria sobre<br />
non<br />
llas cosas, nen aesmen dello las toller.<br />
aque<br />
He<br />
ende facemos esta sentencia tan cruel,<br />
por<br />
aquel , que non teme sua morte , si al<br />
que<br />
que non , tema la morte de sos fillos et de<br />
sua generacion. Et si por aventura algun<br />
rey , que a de venir , estos estavlecinnentos<br />
delta nuestra costitucion , non quiser<br />
gardar , nen compra . , toda la generacion<br />
dél 3 sea despreciada 4 por siempre, et demais<br />
perdat suas cosas , et sua onra en esti<br />
sieglo S , et sea dapnado 6 et penado con<br />
sos companneros enno interno. He por ende,<br />
si vos plaz á todos que sodes presentes, afirmat<br />
7 et otorgat esta nuestra sentencia.<br />
Estoncia todos los obispos, et los mayores<br />
de nuestra s corte, et todos los clérigos, et<br />
todo el poblo dixéront así : Todo omne que<br />
quiser venir contra esta costitucion 9 , et<br />
contra el rey, sea escomungado , et sea<br />
dapnado enno avenimiento de Ihesu Christo<br />
, et sea parcionero en la pena con ludas<br />
Escarlotii , él et todos sos companneros.<br />
Esta lee fó fecha ono sexto concello de<br />
Toledo.<br />
XIII. " De la sarda de la vida de<br />
los príncipes.<br />
Enna costitucion que ye fecha delantre asaz<br />
darnos 11 consello enna salut de los príncipes,<br />
mes todavía plaznos de dicer de cabo<br />
las cosas que son 12 ben estavlecidas, et confirmadas<br />
' 3 , corno ye derecho. He por ende<br />
defendernos á todos ante Dios , et ante los<br />
ángeles et ante las prophetas , et ante los<br />
apóstolos , et ante la companna de todos los<br />
mártires , et ante 14 sancta iglesa , et ante<br />
todos los christianos 1$, que nengun omne de<br />
aquí adelante non meta mientes de matar<br />
el príncipe, nen delli toller so regno : nengun<br />
omne non asme delli tomar el regno<br />
a B. R. y Etc. y 6. 6 su generacion. Malp. r.<br />
Vea-. S. B. E. R. Etc. 2. y 4. 6 de su generacion.<br />
2 Malp. r. contralia.<br />
3 Erc. 6. de sí , seya desperecída pora siempre.<br />
B. R. desperecida. Etc. desperescida.<br />
5 Esr. 6. mundo.<br />
6 Esc. 4.y 6. dannado.<br />
7 Erc. firmad. Malp. 2. afirmad. Bex. E. R.<br />
y S..B. firmar. Esr. 6. con sos companneros firmada et<br />
otorgada esta nra. sintenza.<br />
8 Bex. y Etc. 6. de la corte. E. R. de nras. cortes.<br />
9 Etc. j. sentencia.<br />
so Esc. 3. De la guarda del derecho de los príncipes et<br />
del dfendimiento de los reyes primeros como deve ser dado<br />
a los otros príncipes que vienen despues dellos. Ea el<br />
concejo toledano VI.<br />
ir Es r. diemos. Ese. 6. diemus. E. R. demos.<br />
Camp. Bel'. B. R. S. B. y Etc. 4 . que 11011 son.<br />
'1 3 Bex . Era. 2.y 6. confirmadas.<br />
3 4 Exc . 2. 3 4. p 6. ante la sancta eglesia.<br />
15 S. B. ante todos los christianos, et ante la COM..<br />
[ XII )<br />
por forcia: nengun non faga jurar otros omnes<br />
consigo por nenguna arte nen por nengun<br />
enganno por facer Mal al príncipe. He<br />
si algun omne osmar de facer estas cosas de<br />
suso dechas, sea escomungado , et condampnado<br />
enno inicio perduravle". He si el príncipe<br />
aliar 57 algun omne en esti pecado, si<br />
se quiser purgar 2 .8 que non ye culpado,<br />
deve avengar ' 9 la morte de aquel qu e fu,<br />
así como '- á so padre : et toda la gente de<br />
los godos lo devent ayudar de 2 facer esta<br />
justicia , é si alguno non quiser vengar la<br />
morte del príncipe, sea getado entre todas<br />
las 22 gentes. Esta lee fó fecha enno sexto concello<br />
de lutedo.<br />
XIV ." la mercet de los príncipes<br />
contra los culpados.<br />
En todos los estavlecimientos que de suso<br />
dixiemos , garlamos el poder al príncipe,<br />
que segondo sua piedat, et segondo sua bondat<br />
, hu aliar algunos -omnes que se quieT<br />
rant ernendar, , que aya mercet dellos. Esta<br />
lee lo lecha enno quinto concello de Toledo.<br />
XV. 24 - De gardar la salut del rey<br />
et de sos fillos.<br />
Nos devemos cuidar et vigilar 25 que los<br />
males, que son fechos mucho á menudi, que<br />
sean desrraigados 26 . Ca non fó escripto en<br />
vano , que el sandio será mais cordo polla<br />
pena. Et porque entendemos 5 que los malos<br />
' 7 fechos son muchos, et . que se facent<br />
mucho á menudi , de los que nos devemos<br />
gardar con grant estudio, et lo que prometemos<br />
23 de tener, eso quebrantamos ; por<br />
ende devemos refrenar elo que los omnes lacen<br />
de mal mais á menudi , que los sucesores<br />
ayant envidia á los antecesores 5 de<br />
como teveron todas las- cosas en paz. I-le<br />
por ende estavlecemos en esti concello, que<br />
todas las otras cosas , que foron mandadas<br />
ennos otros concellos et escriptas polla sa-<br />
panna de los -confesores , et ante el coro de las -vírgenes<br />
que nengun.<br />
ro Malp. 2. y g. iuyzio por siempre.<br />
17 Esc. 6. trobare.<br />
18 Etc. 2, si se pudiere purgar. Est. 5-- ai se quisiere<br />
sacar. E. R. si quisiere negar.<br />
19 Bex. E. R. Malp. 1. 2. S. B. Etc. 2. y 4. vengar.<br />
2o Toled. cuerno. ,2. y 6. como su padre.<br />
2 5 Etc. 3.y 6. á facer.<br />
22 Etc. 3. las otras gentes.<br />
23 Esc. 3 . Del poder del perdonar que es dado Á los príncipes<br />
á los forfechosos. En el Concejo Toledano V.<br />
24 Esc. 3. De La guarda et de la talud de kr reys et<br />
del defendemiento del linage de los pre.rentes príncipes,<br />
et de los que vernán despos dellos.<br />
2 5 Etc. t vigiliar. Etc. 5. velar. campen iulgar. Etc. 6.<br />
et migar.<br />
26 Malp. r. 2. Etc. 2. + y 4, derraigados.<br />
27 S. B. Esc. g y 4. rnalfe s.<br />
28 Malp. r. 2. Bes. S. 23•1 . "' 2. prometiemos. Ere. 4.<br />
prometimos.
lut del príncipe et por el provecho dél<br />
et estás: loteas, que ennantamos;2, mandarnos<br />
que , sean gardadas en tal _manera, que<br />
todos amen benigna mientre los filos del príncipe<br />
leer:de los otros . que son 3 de- venir; et<br />
que lo ayuden, como; deven,.que' nengun non<br />
li poda forciar suas cosas , que el ganó con<br />
derecho et, que ganaron sos •padres , et<br />
que Cien ;por suas,, , et que lu defiendant,<br />
que nengun non, poda empecer, nen fa-<br />
-cer contraria 4 en, stras cosas ; mes todo elo<br />
que ganó con derecho , et fo 5 dado,<br />
que' leetenga'.en paz. Ca 6 esti poder faz los<br />
príncipes sospechosos contra sos subiectos,<br />
et que los subiectos ayant 7 cobdicia del<br />
ben . de los príncipes. He por ende que estas<br />
cosas de suso dechas non seant desfechas<br />
,,l et que la cobdicia que ye raiz 8 de<br />
todo mal , sea desfecha , estavlescemos , et<br />
defendemos á. aquellos que son 9 presentes,<br />
etá aquellos que son de venir, ante 12 Dios,<br />
et ante sos ángeles, que si algun omne quebrantar<br />
estos nuestros estavlecimentos , ó<br />
los despreciar , ó por dalguna " arte quiser<br />
contrariar los fillos del rey, ó osmar dellos<br />
facer mal , ó dampno en alguna cosa , sea<br />
departido de la companna de los christianos,<br />
et sea dampnado ante Dios , é sea aborrecido<br />
22 ante " los ángeles, que aministran 24<br />
ante nuestro . Sennor Dios , et sea desechado<br />
" en esti sieglo, et enno otro sea condampnado<br />
16 todo omne que non quiser<br />
gardar esta nuestra costitucion. Esta lee fo<br />
fecha enno sexto concello de Toledo..<br />
XVI. Como devemos amar los filos<br />
del rey.<br />
Así como la maldat de los malos reys fo<br />
avorrecida siempre á los sometidos , otrosí<br />
ela maldat de los poblos faz la bona provision<br />
de los príncipes. Por ende ¿grial christiano<br />
deve sofrir que los fillos de -los reys<br />
S. B. Malp. 1. Bes. E. R. y Exc. 4. del pueblo.<br />
2 Bes. E. R. y Exc. 2. annademos. Exc. 3. y 6. calendamos.<br />
Malp. 7. 2. S. B. y Esc. 4. ennademos.<br />
3 Exc. 6. an.<br />
4 Malp. 2 . S. B. Exc. 2. y 4. contralla. Malp. z. y<br />
Bes. contralia. E. R. forzas. Ese. s. contrario.<br />
5 Malp. 2. y .31 y Exc. 2. 3. 4. y 6. filé.<br />
6 Malp. 2 . y 3. E con este poder, facen.<br />
7 Exc. 6. cubdizan del bien.<br />
8 .Esc. 6. razon. E. R. reiz.<br />
9 Exc. 6. son de presente.<br />
r o Exc. 5. ante de.... ante de.<br />
Esc. 6. por alguna cosa quisier contrareare. Malp.<br />
2. Bes. y S. B. alguna arte.<br />
12 Exc. 6. amorticido. E. R. obrricido. Exc. aborrescido.<br />
1 3 Exc. 2. entre.<br />
1 4 Bes. E. R. Esc. 3 y 6. ministran.<br />
15 Ese. 2. y s, desperecido. Exc. g. desperescido.... siglo<br />
Mate. r. Sea:. S. B. Esc. 4. y 6; despreciado.<br />
16 Exc. s. penado. Maly. s. y Esc. 2. condempnado.<br />
Malp. 2. dannado. Bes. datnnado. Esc. s. dampnado,<br />
17 Esc. 3 . Qua/ fee é vital amor deven ayer los sub--<br />
XIII<br />
perdant suas cosas 5 nen so regno? Et porque<br />
esto non. sofret de facer en nenguna<br />
manera, por ent damos esta 'nuestra sentencia'<br />
de los fillos del príncipe que son "<br />
presentes 1 et de los otros que an de venir,<br />
quelas cosas que foron 29 estavlecidasenno anno<br />
que ye pasado por sos fillos, que las gardent<br />
quantos son 20 de so regno en tal manera,<br />
que amena sos fillos benigna mientre,<br />
et firme mientre , et que los defendant con<br />
derecho, hu quier que lo ayant mester 2';<br />
que nengun non los poda toller por enganno,<br />
nen por forcia las cosas, que an ganadas con<br />
derecho , ó que 'ganáron sos padres, ó que-.<br />
¡los diéront, ó que ellos ganáron 2 ' por so trabailo<br />
; et que nengun non les poda facer en<br />
ellas dampno. Ca derecho ye que aquel que<br />
nos .tien seguros, et en paz, et defendiéndonos,<br />
que 23 servamos, et onremos á sos<br />
fillos. He todo aquel , que quebrantar esti<br />
nuestro mandado , aya la pena de suso. El<br />
Rey don Eringo 24 . Esta lee fo fecha enno<br />
quarto concello de Toledo.<br />
XVII. Del" guarnimiento 26 de los fillos<br />
- del rey.<br />
La nuestra companna ye costrenida por<br />
derecho de facer tal cosa , que respondamos<br />
á bien facer del rey, et porque los sos<br />
fieles 27 ayant provecho adelantre , et esto<br />
mayor mientre nos conviene de estavlecer<br />
desti nuestro príncipe, que nos defende por<br />
so poder, et nos governa por so amor ennos<br />
galardones 28 . He pois que nos sentimos<br />
tanto ben facer que el faz contra la nuestra<br />
gente, razon ye, que nos ayudemos forte<br />
mientre á sos Onde defendemos á<br />
todos aquellos que aquí son presentes 29 , et<br />
que an de venir , sacerdotes , ó príncipes,<br />
ó de qualquier dignidat que sean , detendémoslos<br />
3 ° ante Dios, et ante sos ángeles,<br />
que nengun daquí adelantre non demande 35<br />
getos contra los ref., et contra sus fijos.<br />
x8 Malp. a. Exc. 3. s. y 6. que es presente.<br />
7 9 Exc. 6. son.<br />
20 Exc. s. son en el regno.<br />
Malp. I. 2. Bes. S. B. Exc. 2. 4 . y s. menester.<br />
22 Bes. y E. R. que les dieron, 6 que elos ganaron<br />
por so derecho.<br />
23 Malp. 1. 2. E. R. S. B. Exc. g• y 6. que sirvamos.<br />
24 Toled. Don Aciago. Esc. 2. 4. Malp. r. y S. B.<br />
Eurigio. B. R. Erigo. Esc. 3 . Erigio. Ese. 6. Egita.<br />
25 Esc. 3. Que los pueblos non consejo; ,. nin consientan<br />
nin faltan ningun mal , nin viltat á los reys, nin á su<br />
linnage. Esto fijé fecho en el tercio décimo conceio de<br />
Toledo.<br />
26 Malp. i. y Esc. 2. guarnecitniento. Ese. 4. guarnesci.miento.<br />
Esc. 6. goviecnamiento.<br />
27 Malp. 5. y Exc. 2. y 6- fijos.<br />
28 S. B. Malp. 7 . 2. 3. Exc. 2. 4. en los gualardones.<br />
Exc. 6. por amor de nos dar galardones.<br />
29 Toled. S. B. Malp. Bes . Exc. .1' 4. Y 6. son<br />
presentes, et que no son presentes , et que an de venir.<br />
30 Esc. 2. 5. y 4 . et defendémosle.<br />
3 r Ese. 2. adelantre demande facer.
á los fillos del rey , nen á<br />
por facer mal<br />
sua muller nen á sua companna. Nengun<br />
de nos facer mal á furto, nen<br />
non<br />
paladino.<br />
osme<br />
Nengun non favle , nen con-<br />
á. 3<br />
su muerte. Nenguno non consesele<br />
de<br />
ne por 4 ó perdant el regno , ó que sean Tetados<br />
5 del regno nen él, nen sus dllos. Nenguno<br />
non osme de ietarlos del regno, si non<br />
por derecha culpa , en tal manera que la<br />
generacion del rey nenguna desonra non<br />
reciba en so corpó 7 , nen nengun damno<br />
en suas cosas. Et si algun 8 rey, ó algun<br />
omne de ordene contra esta nuestra costitucion<br />
fecier algun dapno á los dilos del príncipe<br />
, ó á sua muller sen derecho , ó los<br />
Tetaren del regno, ó 9 consentiren que sean<br />
ietados del regno, ó que perdant suas cosas,<br />
sea escomungado por siempre, et dampnado<br />
enno iuizo perduravle. El Rey Egica.<br />
Esta lee feciron LX. obispos enno VIL 1 ° X.<br />
concello de Toledo.<br />
XVIII. zi Del guarnicimiento r2 de la<br />
muller del rey , et de sos filos.<br />
Así como el nuestro muy glorioso príncipe<br />
, por el amor de Dios consigue los enemigos<br />
de la fe, que quieren en muchas maneras<br />
trastornar la creencia de los 3 christianos<br />
; así los da logo pena, qual deven ayer<br />
por vengar el torto de sancta cruz , et gardar<br />
el estado de sancta iglesa , et por defender<br />
la gente , et la tierra , así como era<br />
mester 14 Onde nos , que devemos cobdiciar<br />
de render galardon por estas cosas al<br />
nuestro príncipe , estavlecemos en esta lee,<br />
et defendemos per la Sancta Trinidat á todos<br />
aquellos que aquí son presentes, et que<br />
son de venir, de qual quier ordene 15 que<br />
r Ere. facer mal á los príncipes , nen al rey , nen á<br />
su companna.<br />
2 Ese. 2. y s. mujer. Malp. E. R. S. B. y Esc. 4.<br />
mugier. Malp. 2. mugen Bex. muller , y así respectivamente<br />
otras veces.<br />
2 Maly. 1. 2. S. B. Etc. a. y 4. en paladino.<br />
4 l'oled. B. R. S. B. Malp. 1. 2. Bex. E. R. Ese. 2.<br />
3. 4. s. y 6. porque.<br />
5 Ese. J. desechados dél. Ninguno non les dé órden por<br />
fuerza, ninguno non meta en órden su mogier del rey, nin<br />
sos fijas. Ese. 6. Nenguno non les dé órdene por furza,<br />
nenguno non mieta en Orden su muger del rey nen sos finos.<br />
comp. ietallas.<br />
6 Maly. r. 2. Ese. a. j. y 6. desondra. Bex. E. R.<br />
S. B. y Ese. 4. discordia.<br />
7 Malp. r. 2. Bex. S. B. Ese. 2. 3: 4.y s. cuerpo.<br />
8 Ese. 6. algun omne rey , ó algun omne de órdene.<br />
9 Ese. los consentiere echar del regno. E. R. consentir.<br />
o S. B. Ese. 2. 4 . y Malp. a. VI. X. Esc. 3. Bex. y<br />
E. R. VII. Ese. 6. X.<br />
z 1 Esc. 3 . Que ninguno non case, nin consege casar d<br />
otro ron mogier del rey por refinar, nin faga mal, nin<br />
contraría d ella , nin á sos fijos.<br />
12 E. R. y Esc. 2. guardarniento. Esc. 6. en„ganamiente.<br />
Malp. y 2. guarnecimiento. Bex. S. B. y Ese. 4.<br />
guarnimiento.<br />
1 3 Malí,. e. de los príncipes é de los christianos.<br />
[ XIV ]<br />
sean n , Clnalquier 16 gente 9 que si por<br />
ventura6<br />
av d e ner, que 1, nuestra reyna ' 7 muy<br />
gloriosa viver despois el príncipe, e ficar<br />
vilva ' 9 , et ovier del falos 5 omne<br />
por enveia ", nen por arte del nengun diablo, non<br />
osme de venir contra ellos en nenguna cosa.<br />
Nengun non los faga arte neuguna<br />
5 nen<br />
nengun enganno, nen conselle sua morse.<br />
Nengun non les dia órdene , nen á sus fillos<br />
, nen á suas filias contra sua veluntat.<br />
Nengun no los Tete del regno , nen facer<br />
por que perdant sua onra , nen suas cosas<br />
sen derecho , mes tengant todas suas cosas<br />
en paz , quantas overent por heredamiento,<br />
et quanto los dió so padre , et quanto ellos<br />
ganaron con derecho, et fagan delas lo que<br />
quiseren. Nengun non deve esto contrariar<br />
", que ellos non devan seer defendudos<br />
por las oraciones de los sacerdotes , et por<br />
las lees. Et si alguna vez non, foren defendudos<br />
pellas suas lees , dévenlo seer por los<br />
sacerdotes. Si algun omne quebrantar, esta<br />
nuestra sentencia , ó la non quiser gardar,<br />
sea escomulgado 22 por siempre, et sea ruido<br />
23 del escripto 24 celestial, et sea penado<br />
eno inferno con el diablo , et con sos<br />
companneros.<br />
XIX. 25 Del galardon que el rey faz 26<br />
cl sos fieles 27.<br />
Toller so galardon á los fieles non ye sola<br />
mientre contra razo , mes contra derecho.<br />
Et porque el rey celestial , et los terrenales<br />
an costumpne 28 de galardonar sos fieles, razon<br />
ye, que los sacerdotes de Dios fagan<br />
sobresto sua sentencia. He por ende fó<br />
estavlezudo del 29 anno primero que regnó<br />
el nuestro príncipe, que todos aquellos que<br />
14 Malp. 1. 2. S. B. E. R. Esc. 4. y s. menester.<br />
1 5 Esc. 2. J. y 6. órden que.<br />
i6 Esc. 2. qualquiere. Esc. 4. qualquequiere.<br />
17 Ese. 4. regina. Ese. 6. rina. Bes. rijna.<br />
18 Ese.,. veviere. Maly. 1. 2. E. R. S. B. Ere. 2.<br />
Y 4. visquiere. Bes. visquier. Esc. g. veviere. Etc. s. viviere.<br />
1 9 Esc. g. biuda. Malp. 2. Bex, E. R. s.B. Ese. 2.<br />
42 o 211.5. ab/pi b. d 2. Bex. S. B. Ese. 2. j, y 4 . envidia.<br />
E. R. embida. Ese. S. invidia. Ese. 5; y 6. Nen ninguno.•<br />
21 Malp. ,r. 2. S. B. Ese. a. y 4. contrallar. Bex. contral<br />
iar.<br />
12 Ese. 6. escumungado. Toled. dainpnado.<br />
23 Malp. 2. Bes. S. B. E. R. Y Ese. 4. traído.<br />
24 Ese. 6. de la corte. B. R. Bex. E. R. Maly.<br />
y Ese. 4. regno. Ese. s. reyno.<br />
25 Esc. 3 . Como aquellos que fielment sirven al prínci-,<br />
pe, que facen todos sos mandados, et que lo guarden rt<br />
todo su poder, que non pierdan sos derechos nin so clognzdat<br />
, nin sos cosas sin derecho.<br />
26 Esc. 6. da d sus fijos.<br />
27 Esc. 2. y 4. , fijos. Bex. y Esc. 5. filos. E. R. fyos.<br />
E. R. S. B.<br />
y<br />
213.s .E: Ese. s<br />
Bex.<br />
l•<br />
29 B. R. Ese. g. 5. 6 .pi el conaeio del anno primero.
fiel rnientre servirent I al príncipe et que<br />
facen sos mandados et que lo gardant á<br />
todo s'O'fP,Odef-, non deven perder sos derechos<br />
derOgno , nen sua dignidat , nen suas<br />
cósas,sett , 2- derecho. He esto mismo estavlecerridl<br />
-ágora que el príncipe los ordene<br />
á l_ s:fieles , así corno vir 3 que ye mester<br />
erina ./i erra , et fágalos tanto de bien,<br />
porque ayan 4 en que vevir los otros , que<br />
son de' venir en so Poder , et aquellas cosas<br />
que ellos ganá •en con derecho , que las dexen<br />
en so poder &l'os , que las dien á sos<br />
fillos, ó á quien quiseren. He si algunos ovíer<br />
que non sean fieles contra el rey , ó que non<br />
Pagan por él 5 las cosas que líos son a comendadas<br />
6, seant en poder del rey de facer<br />
dellos aquello como guisen Ca gran torto<br />
Ese. 3• sirviesen. Etc. 6. servisen. Malp. X. servic-<br />
Ten. Malp. 2. y S. B. sirven. Bes. sierven.<br />
2 Maly. 2. y 3 con derecho.<br />
3 Ala :p. I. 2. E. R. S. B. Ese. 2. 3. 4. y 5 . viere.<br />
4 Malp. t.2. Bes. E.R. Esc. 2.3 4.5.y 6. atan los otros.<br />
s Malp. 2. y g3 por ende.<br />
6 Ese. ,3 s. y 6. encomendadas. -<br />
7 Ala s. 2. S. B. E. R. Esc. 2. 3. 4. y 5 . metió.<br />
En los códices: Esc. r. Malp. z. y 2. al principio de<br />
ellos hay lo siguiente. En Malp. r. está escrito de letra<br />
posterior a la del mismo códice, y se conoce que fué hecho<br />
para reponer las hojas que estaban deterioradas. Está<br />
tainbien en dos códices de la iglesia de Toledo , de los<br />
quales se han puesto algunas variantes de una copia que<br />
sacó. el P. Burdel, y se conserva en la B. R.<br />
Los indicios son dos; el primero indicio es el de los<br />
evangelios z , en el qual iace la misericordia 2 encubierta<br />
, et escusar • la iusticia 3 que es llamada talion. El sellando<br />
iuycio es el iuycio del regno que es manifiesto, con<br />
el qual se mantiene el provecho del pueblo , et el mantenetnientd<br />
4 de las cipdades , et non fué la entencion de<br />
los reyes godos en poner estos iuycios con tamanna 5 crueldat<br />
de sacar los ojos , et meter los omnes en servidumbre,<br />
et llegar todos los ayeres de los malfechores , et descabezar<br />
6 et quemar en fuego, et tormentas 7 con azotes tres<br />
dias , lo que es dicho quistion en la séptima e partida, por<br />
su dicho del acusador solo sin testimonio , si non porque<br />
ellos non pudiéron apremiar 9 las malfetrias de los malos,<br />
si non con tan amarga pena. Ca el mal era en su tierra,<br />
et en los de su tiempo manifiesto et espandido, et si ellos<br />
levasen á los rnalfechores por carrera de parcirniento, et<br />
de piadas et de vida non se les acabaría ningun poder,<br />
et moversian los munes unos contra otros , et facesseía<br />
la guerra , et afollarsia el regno , et delloecerie el<br />
buen mantenemiento et andarien los omnes sueltos , et<br />
averiguarsien los pecados. Mas asacáron " de nuevo penas<br />
para los feos fechos porque se les acabase la paz , et<br />
oviesen la salut por sabrosa. Desí pusieron otro iuycio en-<br />
[ XV)<br />
Ma1P- 2. evangelios.<br />
Malp. 1. piedad.<br />
3 Malp. 2. justicia. Et el segundo ludido. Tol. et escota la lusticia.<br />
4 Malp. 2. governarniento.<br />
Malp. 2. tan gran crueldad.<br />
6 Esc. e. y Malp. desech'ar.<br />
7 Malí). a. penar.<br />
2 Malp. 2. sexta.<br />
9 Afalp.2.zerreillr los malos fechos de los n' atases de los malfeeho-<br />
Ces si non con tan amarga pena cuerno aquesta. r. las malfices.<br />
10 Malp.<br />
, et avrie por derecho cada uno a<br />
andarpor<br />
su2. cabal.<br />
II Malí,. estaviedéron penas á 109 feos fechos por ayer acabado<br />
„Paz , et sabrosa salud.<br />
la mjalf. 1, por penitenciaet repenteneia. Tol. tepintencia.<br />
13 Za? 2. en voluntad de ayer el gualardon.<br />
34 `"'`. 2 . otros omnes christianos del inundo, et los que pueden<br />
casar estas son sus leyes, et sus frenos , con los quales do-<br />
ye non, r onucer aquel por sennor , que<br />
Dios meteó 7 por governador. He si depois<br />
de la mate del príncipe for aliado de aquesta<br />
manera , perda quanto li diera el príncipe<br />
, et quanto él ganara 8 et torne 9 todo<br />
enno '° regno I I , et esta nra. costitucion<br />
sea firme. Este nuestro degredo que<br />
nos todos feciemos por el nuestro príncipe,<br />
por gardar 03 fe, et piedat , et iusticia , comendamos<br />
á todos ante Dios , et ante todos<br />
sos ángeles , que lo gardant daquí adelantre,<br />
et que lo complant , et que lo defiendan;<br />
que nengun non lo quebrante. Et aquelos<br />
que lo despreciarent 13 , la ira " de Dios<br />
venga sobr'ellos; et los que lo gardarent ayant<br />
la misericordia de Dios , et ayant paz perduravle<br />
et 55 la gloria celestial. Amen.<br />
8 S. B. y Etc. 4. ganare. Bes. ganar.<br />
9 Ese. 6. tórnelo.<br />
r o Malp. e. 2. y 3: al regno.<br />
I I Ese. s. et estable et buena.<br />
1 2 Ese. 6. ganar fe et verdade et iustiza et piedade.<br />
13 Ese. 6. desprezaren.<br />
34. Ese. a. la ira ayan de Dios.<br />
is Malp. r. S. B. y Esc. a. en la,<br />
cubierto que es el iuycio del evangelio , por penitencia r 2<br />
en los decretos , á los que se confiesan de sos pecados á<br />
Dios , et á los omnes , quiero decir, á los sacerdotes et á<br />
los que liegan et assuelven , et á todo aquel que tiene en<br />
curazon 1 3 de demandar el gualardon del otro sieglo. Mas<br />
de los otros 4 seglares christianos , et los que deven cassar,<br />
estas son sus reglas et sos frenos, con los quales sofrenamos<br />
e e, et quales les facen sofrir en pena, quiero decir,<br />
los que demuestran desí los feos fechos , et los adulterios<br />
, et los furtos, et los pesares, et las feridas, et las avolezas<br />
e 6 , et las guerras , et las sobeianías t 7, et los tuertos,<br />
et forzar las mancebas vírgines, et las bipdas. Otrosí son hy<br />
los iuyzios de I 8 las herencias , et de los parientes, et de<br />
los otros. Et todas las partidas que son 1 9 de los ',geles<br />
son doce partidas. Onde si algun caso acaeciere de<br />
que non ay en estos iuyzios quistion, nin 2 ° título, non<br />
pueda facer la forma del iuzgado, nin iuycio tenedero , si<br />
non rey católico de manifiesta 2 creencia , conoscida<br />
christiandat , non celador 2 de la fe, nin ypócrita, ó el<br />
papa de la cipdat de Roma. Et quando ellos amos °vieren<br />
1 3 fecho esto , aquello iudgado sea escripto en la<br />
suma destos iuyzios , et sea ligado 2 4 en este libro por<br />
siempre, segunt que es departido en lo que ya es pasado<br />
en este libro 2 5.<br />
De quando comenzaron los reyes godos á regnar.<br />
Atanaricus fué su primero rey de los godos , ca se<br />
movió su poder el primer auno de quatrocientos de la<br />
era de los romanos. Et despues deste fué el rey Alari-<br />
GUS 2 6 , et morió en tierra de Italia en tierra de los ro-<br />
ven ser refrenados, et penados ; entendiéron los que muestran<br />
los feos fechos , et los adulterios , et los forte; , et los pesares,<br />
et las llagas , et las atrevencias , et las injusticias , ea forzar las<br />
mancebas , et las biudas.<br />
a t Tal, son refrenados.<br />
16 Tol. ablezas.<br />
57 fol. desolatyanzas.<br />
18 Malp. a. de los herederos. Tal, de las herencias de los parientes.<br />
1 9 Malp. 2. son dichas indicios.<br />
20 Malp. a. nin salida.<br />
11 Malí,. 2. paladina.<br />
22 Malí,. 2. non celada nin escandalizada, 6 el apostóligo da<br />
la cibdad de Roma.<br />
Maip. 2. °vieren la ley fecha.<br />
24 Malp. 2. en el libro durable ligamiento , segi:nt que es ya<br />
esplanado en este libro.<br />
25 Hasta aquí Maip. a.<br />
26 Malí,. 1, Alariadm
despues dl é Edolfus z , ct -regnan.<br />
de Lombardia , et e,ntráron<br />
dmoanCisste; ,etsliclié'reoi,Ios godos<br />
„ Franci, do alende Gallicia , et despnes entraron en<br />
SeAurísinun clUs regnó annoos. et,aenit.roicsus,<br />
annos , et tiré el primero rey los o<br />
regn6<br />
dos. Alaricu s regué annos en t ierra de Italia en las<br />
partes de tierra ,de Roma 3. Etdolfus 4<br />
Teuderietiregno VII. annos. Teudoricus<br />
regrn6-irnVóIkaXnnl<br />
e<br />
s".<br />
annos. Teahricus otro regnó VIL annos , I. mes. Aurigius<br />
regnó XIX. annos. Alaricus otro regnó an-<br />
5<br />
nos. Gesalicus regnó IV. annos , et IV. meses. euderi.cus<br />
regnó XLI. annos. Amalaricus regnó Y. annos. Teudo<br />
regué annos, et V. meses. Teudisclus regnó L anno,<br />
et VI. meses , et algunos dias. Egíla regué V. annos , et<br />
III. meses. Atanalicus regnó XV. annos , et VII. meses.<br />
Liuba regnó I. anuo. Reubegildus 6 regnó annos, et<br />
fue descreudo et hcrege , el que mató su fi jo Elmisildo<br />
el católico en la cárcel; et despues que su regno fue finido<br />
, croviéron los godos en la Trinidat , et dixiéront:<br />
Patee, et Filius, et Spiritur Sanctzis, units Deus. Et todos<br />
los otros reyes , que fliéron ante que Requeredo , fueron<br />
hercges , et creyam que el Padre, et el Fi j o, et el Spíritu<br />
Sancto, que eran tres Dios, el Padre criador, et el Fijo<br />
criador a , et el Spíritu Sancto criador enviado. Dios sea<br />
enxáltado de su mal dicho , ca eran falsos et mintrosos.<br />
Requerendo , el fijo de Leubegildo , se lizo cathólico por<br />
manos de Sant Leandre el arzobispo de Sevilla ; et él tornó<br />
los godos á la ley cathólica, et regué XV. annos, et I. mes,<br />
et X. días. Dios lo perdone. A este escripsso Sant Gerónimo<br />
9 las epístolas. Liuba otro regué I. auno, et VI. meses.<br />
Eringo regnó X. annos , et X. meses. Gundemarus<br />
regnó I. anno, et X. meses , et días algunos. Sisibutus<br />
regnó VIII. annos, et VI. meses, et dias algunos. Retaredus<br />
regnó III. meses , et XIII. dias. Flavius Horius regnó X.<br />
annos. Sisnandus regnó IV. armas , et IX. meses , et algunos<br />
dias de mas. Cintilla regnó III. annos et 1X. meses,<br />
et IX. dias. Rculga regué IL annos, et meses. Dicundisundus<br />
regué VI. annos , et VIII. meses , et XV.<br />
dias. Regefundus regnó XXIII. annos. Bamba regué VIII.<br />
conos, et I. mese, et VI. dias. Orius regnó V1II. annos.<br />
Egíca regnó XV. annos , et VIII. meses. Gieza e o regnó<br />
XIV. annos. Rodericus regué I. anuo; et regnando él , entró<br />
Taric , fijo de Ziede, con la seca de Muze, el fijo de<br />
Nozeir, en Espannia. Esconce eran complidos de reyes godos<br />
XXXVI. reyes, et todos sus annos fuéron CCC. et<br />
LVIII. et al quantos dias demas. El tiempo que entró<br />
Taric , fijo de Zied , con la seca de Muze, fijo de Nozeir,<br />
en Espanna , et andava la era de DCC. et XL. et conos.<br />
Los antiguos savios solien abreviar las puniciones de sos<br />
libros , en comienzo de sos escripturas á tal abreviamiento<br />
, en que aiuntavan todo aquello de que querien fablar.<br />
Atanto que lo aiuntavan de guisa que non ende falescie<br />
nada dentro en un círculo redondo fecho por compaso,<br />
et departieron el libro de los iuycios todo en partidas que<br />
son padrones. De sí partieron las partidas en títulos , et<br />
en rúbricas, que son capítulos, et ensennáron cada una qiiestion<br />
deltas con su rúbrica , et con su número sabudo, et<br />
su propia cuenta, así que non dexáron ende cosa, que<br />
non ordenasen en su órden , et que la non fincasen en su<br />
término por tal , que el que catare este libro guando<br />
buscare alguna razon , et preguntar por alguna qiiestion, '<br />
que la busque primera mientre en comienzo del libro, et<br />
hilarla a sin dubda , et sin trabajo puesta en su lugar.<br />
Et guando fallares sobre alguna ley escripto I<br />
sepas que es de los libros de los rom °n e-Y a"' fue1-1Sua'<br />
to en honor de Cesares fieles : et son pa, or cuenta i XXXV.<br />
libros de los iuycios, et de las leyes, que los godos dexáron<br />
en cambio por estos iuyzios, que nos sacamos en<br />
lenguaje arábigo. Et guando fallares escripta correpta , sepas<br />
que ay en ella algo del iuyzio de los romanos. Otrosí.<br />
Et guando fallares Rescindo,<br />
Re ueredo , ó Sespoth,<br />
sepas que aquella ley va por aquella regula. g Buscares tu<br />
qiiestion en la partida que 'scipieres que aquella qiiestion<br />
es de esa natura : desí buscarás el título que sopieres que<br />
Malí,. Deetiolphus.<br />
2 M»lp. s. Atanariais Alariais ..... Temierais, y así respecti-<br />
vamente termina los nombres de los reyes siguientes.<br />
3 Tol. Rumania,<br />
4 Tot Adolimus. Severicus. Este se dice en el Tol. 6, que regnó<br />
XXIII. arios, y omite el siguiente. En los dos falta a Teudorieus<br />
otro. Aurimundus regnó<br />
amos.<br />
('XVI )<br />
el capítulo es de esa natura : desí catarás las 'f(sbricess de<br />
los títulos , las que sallen de 11 partida, cuyos:son los eapítulos<br />
que son rúbricas de las ciii„tiones que callen del<br />
Lulo , ct fallarás lo que ende quisieres sin trabai et sin<br />
afitn. Los círculos redondos son las, :A A<br />
odas u 19 padrones<br />
, et los títulos son deferencia:3'4 'n cada uno _título<br />
á sus capítulos sabudos en estos iuyzios., 1e ficiér„ los<br />
reyes godos por avenencia de grado. Et por é.stpl iuyzios i yzios se<br />
contovo su regno, ct mantoviéron ste poder, posiéron<br />
los por adelantados ante quien se parasen 7, etuyósiéron<br />
corsa en -que se afiuzasen.<br />
Aquí sigue la tabla general de los libros , títulos y<br />
capítulos de cada uno , cono se pone al principio, " despues<br />
siguen.<br />
El rey Don Flavius Horius.<br />
De qual tiempo fueron las leyes emendada,, et dadas<br />
por valederas.<br />
Nos pusiemos señal sobre cada un iuyzio que aviemos<br />
emendado de los iuyzios antiguos, los quales fueran de<br />
los romanos , et decimos en el primero prólogo deste nuestro<br />
cánon , que la ley adobada ella adoba los trasgreymientos<br />
y los yerros de los omnes, así como la errada,<br />
et la dubdosa ella nuzie al cornun , et engannaban los omnes,<br />
et follavan los pleytos de la justicia , et las carreras<br />
del derecho ; ca los iuyzios ordenados por gens fablar,<br />
guando por palavras estrannas fueren apuestos , et dichos<br />
escura mienten et dubdosa lo que ende se engendra, serán<br />
razones aviesas , et entenciones revueltas , et mal trastadas<br />
, et farán ayer á los demandadores tristicia et acrecemiento<br />
de dubda, que non les dexarán llegar ;á la verdat.<br />
Mas la antigua ley romana los qui la pusiéron devier-<br />
ende toller la dubda , ét la tractacion. Ellos mismos<br />
engendraron la adversidat , et la escatima , et echáron<br />
los omnes en turbacion , .atonto que ambas las partes<br />
no se podrien descarpir nin las razones de los dos<br />
pleytos non se podrien avenir , nin la contienda non finava<br />
, nin la pleytesía , nin las demandas non se' detaiarien<br />
, mas amuchiguarsien en las achaques , et eforzarsie<br />
la porfía, et la discordia ., et desacordarsien los jueces por<br />
ende , et defenecerie la fuerza del iudgar , guando las demandas<br />
non finasen , et las cosas non se descarpirien guando<br />
á las pleytesías non fuese puesto término. Et quandd<br />
nos paramos mientes que esto así era , non pudiemos abreviar<br />
aquellas qüestiones erradas , non toviemos por bien<br />
que valiesen seyendo de aquella guisa mas por derecho;<br />
segunt nuestro buen mantenemiento , et pusiemus en eguadez<br />
de nuestra cogitacion , de escoger dellas las que pa-;<br />
rescien , et eran manifiestas , et ponerlas en este libro. De<br />
sí señalar sobre ellas con su señal, et decir ley antigua,<br />
de sí señalar las que emendades , et en las que acreciemos<br />
, et decir antigua emendada, et así partremos lo oscuro<br />
, et arrancamos lo dubdoso por aquellos que tu-.3-tos<br />
recibiéron , et ficiernos bien, et mercet á los mal caídos,<br />
ct abriemos lo encerrado , et cumpliemos lo menguado,<br />
et metimos por ende alegría en la comunidat de nuestra<br />
gente, los quales junté, en semble nuestra obediencia, et<br />
los apannó la salut de nuestro poder por los obligar, et facer<br />
por ellas. Et por tal que aquella ley emendada los constringa<br />
, et que ayan de facer por ella , et de usarla. Et por<br />
ende iudgamos que fagan por estas leyes que nos emendamos<br />
, et por las que pusiemos , et acreciemos en este<br />
libro en fin de la XII. parte desde' anno segundo de<br />
nuestro regno, dias por pasar del mes de lanero,<br />
todo omne , et á toda mugier de nuestro linage , et de<br />
nuestra gente , sea quiquier de los canes nobles ó viles de<br />
nuestro regno , los que á nos obedecieren , et que rala<br />
contra ellos , et que los sufran todos , et que se obliguen<br />
á ellas , et las ondren , et las cream. Mas las leyes que<br />
posiemos contra los judíos nos iudgamos que valan , et<br />
sean tenudas , et que se obliguen á ellos desdel<br />
dixiemos, et metiemos en la era en este prólogo' e'ttiede<br />
mrartqieue-<br />
anos la sazon, et señalamos por escripto de nuestras manos.<br />
5 Tol. Aurigius.<br />
6 Tol. Leuvergildus. Tol. 6. Leubeitildus y omite á Ata""<br />
¡tido y a Liuba.<br />
7 Tol.g. Tul. 6.<br />
8 1-01. criado ... criado.,..<br />
9 Tol. g. S. Gregorio.<br />
l0 Tol. yt. Viras, Tol, eZ—Vic2'"<br />
6• criado , cercado en medio.
~10.112='21•••••••'=2~weir.,.................<br />
:$ :. 7 I - :<br />
LIBRO I.<br />
F:i '<br />
FACEDOR DE LA LET,<br />
TITVLO .<br />
L Q ttai déve seer el 3 arte de fazer las leyes<br />
4.<br />
H. El s- fazedor de las leyes cuerno las deve<br />
usar.<br />
Hl. Que deve ayer en sí el fazedor de las<br />
leyes.<br />
IV. De que tida deve seer el fazedor de las<br />
leyes.<br />
V. 6 Cuerno 7 deve dar consejo el fazedor de<br />
1, Qual detie seer el arte de fazer<br />
las leyes.<br />
Nos OS ' 7 que devemos •dar ayuda "de salud '9<br />
por 2 ° el fazemiento 2' de las leyes , aparejamos<br />
nos 22 de fazer buena 23 huevra 24, cuemo<br />
fiziéron los antigos , é queremos ensennar<br />
25 en 'qual manera se deve fazer la ley,<br />
y 26 en qual manera el qui la faze " deve<br />
1 Esc. i. y Malp. I. EL PRIMERO LIBRO De los<br />
tstrumientos (Malp. I. estrimentos) é de los aperos é las<br />
causas de la ley. Sus títulos son dos. Esc, 3 . LIBRO<br />
PRIMERO De los ensennamientos de las leys. Esc. 6.<br />
Aquí se compieza el primero libio. Y despues en el orbe<br />
de un círculo : Aquí se compieza el primero título del<br />
libro primero del de Leon, así respectivamente en todos<br />
los principios de los ibros siguientes. Malp. 2. y s.<br />
Del facedor de las leyes , é de sus cosas. .<br />
2 Etc. 6. TITVLO DE LAS CARTAS LEGALES,<br />
ET DEL FACIMIENTO DE LAS LEES. Ese. 4.<br />
Camp. Bes. y Malp. 1. PRIMO TITOL DE LAS<br />
CARTAS LEGALES , EL DEL FACEDOR DE<br />
LA LEY. Esc. ET DE LAS CARTAS LEIGALES.<br />
E. R. DE LAS CARTAS LEGVALES.<br />
3 B. R. e. 3 . Esc. 2 . 3 . y 6. la arte , y así en la' ley,<br />
4 B. R. 1. 2. Esc. 6. y E. R. leys , y así despues. Comp.<br />
y Bex. lees , y así constantemente.<br />
5 Esc. e . Que dere usar el fatedo • de la ley , y así en<br />
la ley.<br />
6 Esc. e. Dr que guisa se deve conseiar el facedor de<br />
la ley, y así en la ley.<br />
7 B. R- I. 2.3. Esc. 1. 2. 3. 5. y 6, Camp. Bex. y Toled.<br />
Corno. E. R. Quomo , y así otras veces.<br />
8 Ese. e. Como deve ser razonado el facedor de la ley, y<br />
así en la ley.<br />
9 Ese. 3 . Qual deve ser en iuclgar.<br />
o S. B. Esc. a. y + iutgar. B. R. 2. E. R. Esc. 6,<br />
Camp. y Bex.<br />
II Ese. a. Qual de 3e seer el facedor de la ley á las de<br />
la corte del rey , et á los otros, y así en la ley.<br />
B. R. 1. s. Comp. y E. R. tunas.<br />
13 Esc. 5 . comonales , e t, Ese. 6. cumunales.<br />
1 4 Esc. 1. Que el faredor de la ley enderece lar hyei.,<br />
el" que las mantenga derechamien t•e , y así en la ley-.<br />
DE LAS LETES.<br />
DEL FACEDOR DE LA LEY. 2<br />
las leyes.<br />
VI.<br />
8 Cuerno deve fablar el fazedor de las<br />
leyes.<br />
VII. Cuerno 9 deve iudgar " el fazedor de<br />
las leyes.<br />
VIII. Qual " deve seer en 12 las cosas comunales<br />
' 3, hy en las cosas de cada uno.<br />
IX." Qual ensennamiento 25 deve dar el fazedor<br />
de las leyes.<br />
ayer ensennamiento ó arte de la fazer. Y esta<br />
nuestra arte de esto puede 28, seer muy<br />
mejor 29 provada , si non fuere 3° fecha por<br />
semejanza 3 ' solamientre , mas " por verdad<br />
33 , é que non sea 34 fecha por sotileza<br />
35 de silogismos , nin por desputacion 36,<br />
mas sea 37 fecha de buenos é de honestos<br />
comendamientos 38 . E que esta arte non sea<br />
fecha por desputacion puede seer provada<br />
15 B. R. I. g. Ese. g. 6. E. R. y Camp. ensinnamiento.<br />
Bex. insinnamiento.<br />
16 Esc. 6. facier.<br />
17 Ese. 6.y E. R. Pues que devemos.<br />
18 S. B. y E. R. vida. Ese. i. pregon de salut.<br />
19 B. R.<br />
Bes. Malp. s. Ese. 2. 3. y 6. sala.<br />
2o B. R 2. Ese, 6. pora el EiCialiellt0.<br />
21 Bes. S. B. Malp. 1. .2. Ele. 2. 3. 4. s. 6. y Camp,<br />
facimiehto. E. R. facedor.<br />
22 Ese. 5. aparellamos nos. Ese. 6. aparellémonos. Camp.<br />
aparellamos de facer. E. R. aparecemos nos.<br />
23 B. R. 1. j•Toled. E. R. Malp. 2.y 3-. nueva. B. R. 2.<br />
S. B. Ese. 6. y Camp. nova. Bes'. nueva.<br />
24 Esc. 3. 4. s. 6. Bes-. y Camp. obra. E. ley.<br />
25 Toled. mostrar. B. R. 1. 3 Esc. 6. Camp. E. R.<br />
y Bes. ensinnar.<br />
26 Esc. 2.y: Bes. et, Ese. s. y E. R. é.<br />
27 Esc. 2. s. 6. y Bes. faz.<br />
28 Ese. 6. y Camp. pode.<br />
29 Camp. mellor, Bes. melor.<br />
so Ese. 3. y 5. fuer. Bes-. R. S. y Ese. 4. fue,<br />
3 1 Ese. 3. y Camp. semeliancia.<br />
seinLiancia. B. R.<br />
1. 2. 3. Efe. 2. y 5 . semeiancia. Ese. 6. limicntia.<br />
Camp. mes. E. R. max. B.R. mays.<br />
33 E1C.4. B:s. R. S. B. y 1. verdat.<br />
B.R.I. e. y '"Ese. 6. verdade.<br />
.Toled. non faga por.<br />
3 5, B.R.2. y Ese. 6. soteleza.<br />
36 1. Toled. Ese. z. 2. 3. 4. 5. E . R . B.<br />
illa!p• 1. y Bes. clisputocion.<br />
37 Toled. mas semele fecha de buenos e de °mirados<br />
comendamientos. Be.v. sca ti.clia de bocas et onestas<br />
costumints. E. R. de doradlo s é de.<br />
R. enÇoinendaTnientos. Esc. 5. y Ca". manda-<br />
3 8 E.<br />
mientos.<br />
Z 2
DEL FVERO JVZGO<br />
3<br />
El maestro z .Lpues -3.<br />
por esta razon<br />
tiene la forma de la huevra 4 ante sí , en<br />
la razon porque fué lecha, por<br />
vano demanda<br />
5 .<br />
fazer aquella forma<br />
En ( las cosas que<br />
non sal] conocidas 7 , deve binne sübtiliz„r<br />
8 por las cognoscer 9 , é por las saber";<br />
mas en las cosas que omne tiene > "'ante sí<br />
deve omne fazer -segund quel 12 demuestra<br />
' 3 la forma. Onde en la cosa , que es<br />
encubierta 14, porque se non demuestra la<br />
forma , deve omne subtilizar cuerno fué<br />
fecho ; mas en la cosa que omne tiene ",<br />
é que a usada , non deve omneipesquerir<br />
otra razon , si non iazer la huevra 17, que "<br />
veye ' 9 . Onde nos que amarnos ",las buenas<br />
costumbres, he bien fazer, mas que gent<br />
fablar , non queremos semejar " boceros,<br />
mas queremos semejar , á los que .fazen de-<br />
tiendo , mas pole40,․)ndraclamientfe -Cá<br />
non es 29 convenible Cosa 3., que él entienda<br />
_„de fazer grand yoydo 315 unas de 32 fazer la<br />
ley, que sea asalvamiento del p ueblo 33.<br />
III. 34 Que deve ayer en sí el fazedor d<br />
de las<br />
u<br />
leyes. y<br />
Primeramientre el fazedor de la ley deve<br />
.catar, si 35 aquello .qüe el diz puede " seer,<br />
é depues 37 devese " catar que lo non faga<br />
,solamientre 39 por su provecho , mas comunalrnientre<br />
por 49el provechó ael pueblo, que<br />
por 41 esto semeje , que él non faz la ley<br />
por 42 sí, mas cornunalmientre,por todos 43<br />
IV .., 44 De que 45 vida deve.wer.elfir- z,<br />
zedor de las leyes.<br />
recho ".<br />
Ei fazedor de las leyes, en 46 el fazer de las<br />
II. El fazedor de las leyes • cuerno las<br />
deve usar.<br />
leyes deve catar á Dios ,, é 4 su alma. Devq<br />
seer muy percibido 47 en dar conseio 48 : deve<br />
seer compaciente 49 á, 5 °. los -menores,..é<br />
El fazedor de las leyes non deve fazer el<br />
derecho por 23 desputacion, mas deve fazer '4<br />
el derecho 25 ; ni 26 deve fazer ley en 2 7 con-<br />
deve seer comunal 5 ' á los mayores s ' he á los<br />
menores; que 53 él que deve catar la salud 54<br />
de todos , los " puede sovernar meior, , . é _<br />
x Ese. s. racion.<br />
2 Ese. mayestro. Ese. 6. maestre. Camp. mestrO.<br />
.Bes. mestre.<br />
3 Etc. s. El maestro que time. Ese. 6. pos que la obra<br />
ante sí ten en vano. Comp. pois.<br />
4 l'oled. Ese. 1. y. y Comp. obra. Ese. 5. yebra.<br />
5 Ese. 6. fuerma , y así despees.<br />
6 Ese. 2. Que. Ese.. 5. s. y 6. Ca en las cosas. Ese.<br />
Et en las cosas.<br />
7 Esc r 4 y Maly. conoscidas. Bes. cognoscidas.<br />
Ese. s. cormoszudas.<br />
8 Ese. 5.y s. sotilezar. Ese. 6. sutelezar. Crunp.,sobtilizar.<br />
9 Maly. r. Esc. r. 3. 4. s. y _Bes. connoseer. ESC. 6.<br />
E. R. S.B. Maly. a. y Ese. 2. conocer. Camp. conucer.<br />
x o Ese. 3 . Leer.<br />
II B. R. i. S. B. E. R. Ese. 2. y. 6.y Bes. vez. Exc.<br />
4. y 5..veie. s. viere.<br />
12 Maly. 2. ,5". y Esc. segund le. Ese. 6. segundo<br />
aqueIa demuestra de la therma.<br />
13 Efe. 5. muestra, Cam;'. MOstra. E. demostra.<br />
14 E. R. y Ese, y. encubierta. Comp. encuberta.<br />
15 Toled. E. R. y Ese. s. sotilizar. Ese. y. asutilezar.<br />
Ese. 6. sutelezar.<br />
16 Ese. 3. y 6. vee. Ese. s. veie. Comp. Cien.<br />
1 7 Ese. s. y. s. y 6. obra. B. R. 1. y Ese. s.<br />
facer la obra segun la obra que ve.<br />
18 Esc. g. y segund la obra (Ese. 5. yebra) que ve.<br />
19 Ese. 1. viere. Bes. Ese. 2. y. y 6. 1/ CC.<br />
20 Ese. 6. amamos maes bonos costumbres.- que gente<br />
fitblar. Ese. s. amamos mas buenas custumbres..:. que<br />
gent labra. Camp. Bes. E. R. Maly. s. Etc. 2.<br />
y 4. bien facer , et gent fitblar.<br />
21 Esc. y Camp. semellar.... semellar. Bes. senielar.<br />
E.e. oi7ade: Et por ende non debemos guardar<br />
la persona del vocero , mas debemos guardar ordenamiento<br />
de derecho.<br />
23 Ese. y. en.<br />
24 l'oled. B. R. 1. E. R. Bes. Camp. Ese. r.<br />
6. 4. 5<br />
S. B. Maly. 1.<br />
.<br />
2. y y. poner. Ese. guardar. •<br />
2$ Ese. 3'• derecho ; et non deve guardar decebimiento,<br />
nin deve titcer ley.<br />
26 Camp. y Ese. G. nen , y así otras veces.<br />
27 Maly. 2. y 5: con.<br />
28 Esc. 3. y<br />
mient.<br />
6. ordenadamientre. Ese. y. ordenada-<br />
y Bes,<br />
ay Comp. y<br />
onrada mientre.<br />
Be .<br />
Ye y así otras veces por es.<br />
30 Ese. non es convenible en las leyes que él entienda<br />
de facer grant roydo , et gent Tablar, así como<br />
facen en las escuelas de los philósophos, mas de fuer ley<br />
que sea asalvamiento del pueblo. -<br />
al E. R. y Ese. s. ruido.<br />
32 Camp. y E. R. deve.<br />
33 Ese. 5.y Maly. á salvamiento del pueblo. Ese, -(t:<br />
asalvamiento del poblo. Camp. salvamiento del poblo,<br />
Eje. : Por ende deven las razones seer oida's<br />
delant el juiz benignamient et sin roydo por salvacion<br />
del pueblo.<br />
34 Esta ley es IV. en 'el Toled. Esc. y . ,Malp. r. 2.<br />
35 Ese. r. que aquello que dice pueda seer, et deve catar,<br />
Esr. g. si aquello que dicen puede seer verdat , et pos debe<br />
catar.<br />
g6 Ese. 6. poda. Comp. pode. Ese. 5. que él Pace puede<br />
seer.<br />
37 Camp. depois.<br />
33 Toled. 51 4. s. Comp. y Bes, deve catar.<br />
39 Ese. solamient.... comonalmient.<br />
Camp. poca derecho del poblo. .73e. •. por so provecho<br />
del pueblo.<br />
.41 Esc. s. que entónces semeje.<br />
p4or2a tEod.r¿o-.5.3. y 6. pora sí.... poca todos. Camp. por sí....<br />
43 Ese, s. ahade : Et'por eso diz 'que el juyz es defendemiento<br />
de la ley.<br />
44 Esta ley es V. en el Toled. E. R. S.B. BeTSy Ese. 6.<br />
En Maly. 2. y Ese. 2. es la III.<br />
4s Camp. Bex. E. 11.. y Ese. s. qua],<br />
46 Comp. eno.<br />
47 Ese. r. percibudo en dar conseicr, et deve conseiar<br />
con pocos omnes et buenos , et de seso. Deve seer copaciente<br />
á los menores. Ese. a. s. j, Bex.. percebudo.<br />
Esc - 3.y 4. percebido. Mai!. 2. pOrpiC10-<br />
4 8 Camp. consello. Bes. conselo.<br />
49 S. B. Ese, 4 . y 6. paciente. Ese. 2. Muy packnt á<br />
los menores.... compaciente á los mayores ;.que 41 que deve.<br />
Bes-. muy paciente. E. R. pasciente.<br />
so Toled. de.<br />
51 cumunal. ,<br />
s2 Ese. 5. MeiOreS.<br />
53 Maly. r. y Lic. s. q uelf i dere castallasasaltlludde,<br />
Casi.<br />
11(1,4'grip.LC In 's;c1 cuerno ce' 101z:.s:<br />
salut<br />
• como los poda mejor.<br />
rntfic•<br />
6. Enid* B
LIBRO tt<br />
i gar z.7.9.13,741 1:19' 2 det9.51017 qin:c e.Pvg<br />
de usI. unossolanúentre. „<br />
V. Cuelmo deve dar consejo el fazedor<br />
de las leyes.<br />
ni fazedor de las leyes mas deve seer de buenas<br />
3 costumbres 4, que de bella 5 fabla 6;<br />
que los sos fechos se acuerden 7 mas-con<br />
la verdad 8 de corazon que con la bella 9<br />
palabra x°, é lp que dixiere mas lo deve<br />
demostrar " con fechos que con dichos ; é<br />
ante deve cuydar 13 lo que a de dezir 141.<br />
que dezir lo que a de fazer<br />
•• • •<br />
deve fablar el fazedor<br />
de las leyes.<br />
_<br />
VI. 1.6 Cuemo<br />
El fazedor de las leyes develablar poco 17,<br />
bien ; é non deve dar iuyzio " dubdoso,<br />
mas lano 19, é abierto 20, que todo lo que saliere<br />
2' de la ley, que lo entiendan luego 22<br />
todos Los qUe 14 oyeren."?, é que lo sepan 24<br />
sin 25 toda dubda, é sin rienguna gravedumbre<br />
26.<br />
VII. 27 Cuento deve iudgar el fazedor<br />
de las leyeS.<br />
Ei iuez deve :seer entendudo 27 en 3° iud.:<br />
:1 .Esc. et iudgar con cotiselo de todos , que con el<br />
su poder sola. mientre. 7 •<br />
2, Ese. 3..coy-dando la prode de todos que de la prod<br />
de uno soló. Eser. -.2.' é cnclandé por todos corno p6r.uhá<br />
solaniientre. Camp. cuidando rnais • próe de todos que pór<br />
el uno .solo. • ' ‹.<br />
3 Esc. 3: 6. Bes. y Comp. borras.<br />
4 Ese. 6. custumbles. Comp. costumnes. E. R. custumbres.•<br />
6 Esc. buena. Bex. y S...B.<br />
-6 Ese. palabra. _ ...•<br />
7 Comp. acordent mais conna. É. R. acorden.<br />
8 E. R. Ese. 4. y :5. verdat: -Ese. 6. virtude<br />
del coration. . • -<br />
9 loled. fremosa...E. R. bona.<br />
lo Ese. 6. parabra. Camp. E. R. y;Bex. parauli.<br />
Ese. 3 dexier. Ese. 6. y Comp. dixer. Bes. dixier.<br />
E. R. dixere.<br />
12. Comp. Bes. Malp. 2. Ese. y 6. mostrar. S. B.<br />
demonstrar. E. R. mesurar. M. mas lo demostrar.<br />
1 3 B. R. I. S. B. E. R. Canp. Bes. .Malp. 1. o.. Ese. 2.<br />
4. 5.y' 6. fazer. Esc. 1. guardar lo que manda, que mandarlo<br />
á otre guardar. , Esr, 3 fazer lo que plomete , que<br />
prometer la cosa et non la comprin<br />
• 14 Comp. E. R. y Bes. dizer.<br />
Camp. ben et<br />
mientre... .<br />
16 Esc. Como deve labrar el fazedor de las leys et me.<br />
J uro,- sus dichos que dexier.<br />
17 Ese. 6. pueco.<br />
18 ESC. R. S. B. Malp. r. Ese. 2. 4.y 5•<br />
iudicío.<br />
19 Esc.2.4. E. E. Malp.r.Camp,y Bes. sano. Malp.2.<br />
llano.<br />
20 Comp. y E. R. aborto.<br />
21 Ese.s. fablar. Camp. Bex. y Ese.6. salir. E.R. salire,<br />
22 Ese. 5. luogo. Camp. Togo. R. lueguo.<br />
2 3 Ese. 3: oyierem S. B. odieren.<br />
24 B. R. 1. En". 6. Bes. y Camp. Baban. E. R. saparr.<br />
2 5 Ese. 6. y Camp. sen.<br />
26 E. R. Ese. es y s. gravielumbre. Ese. 6. premia.<br />
Bes. graveza. Comp. gravidunme.<br />
TITITLO<br />
3<br />
gar dereeho 3 ',:-de.ve seer muy 3 •ariteviso 33:<br />
non -deve seer. muy coytoso 34 por departir:<br />
deve-. seer muy mesurada .en penar : deve á<br />
las veces parcir 3 5 : deve penar al qui • faze<br />
mal, é deve ayer tempranza. 36 en dar la<br />
pena: é deve ayer cuydado del oinne estran-<br />
Yxo .deve ser mesurado en el 37 que es de<br />
fa tierra, así 38 que la persona de cada uno<br />
non desprecie 39 , nin escoja 4° de fazer mas<br />
derecho al . uno , que al otro.<br />
VIII. Qual deve seer el fazedor de las<br />
4<br />
todos si ensennar cuerno<br />
(leven<br />
yor gloria<br />
seer<br />
de<br />
guardadas las leyes: que pues que<br />
la salud de toa el pueblo es en tener derecho<br />
,<br />
é lo guardar , ante deve él emendar<br />
¡as Leyes, que las 3 costumbres de los<br />
onincs.<br />
Ca son muchos los omnes que desp•ecian<br />
las leyes, é fázenlas por su voluntad,<br />
DEL FUERO JVZIGO<br />
én tal manerá'nue bi: ley , que devie 4 seer<br />
párosl‘ir provecho • "1--ó-;'que, la Ibrnari /<br />
eprovecho h o d e t° 'iBellos mismos. E así 6 que,<br />
el que deve 1 fazer. ley :, ,<br />
de la ley , el ' que eleve fai • el contrarió<br />
9 tdlet las cosas<br />
que son contrarias á 1°1 la 1ley<br />
por derecho<br />
de la' ley.<br />
II. TITOL DE LAS LEY-ES".<br />
I. Q ue deve guardar .el fazedor de la, ley,<br />
guando 12 la manda tener.<br />
II. Que cosa es la ley.<br />
III. Que faz la ley.<br />
I. Que deve 13 guardar el fazedor de la<br />
ley, guando la manda tener.<br />
El que manda tener la ley devela decir toda<br />
la ley complidamientre 1- 4, que non semeie<br />
que por la una partida de la ley quiere ganar<br />
gracia , mas que semeie que todo- su<br />
trabajo es complido. Ca las leyes non quieren<br />
seer formadas ' 5 ptr soFismo,,riin por disputacion,<br />
mas por fuerza de derecho. Ca j7<br />
la ley non deve seer fecha en - contienda, mas<br />
deve seer fecha por, razon, ea las-malas coatumbres<br />
non son de refrenar " solamientre<br />
por bella parabla 19 , mas por vertudes.<br />
II. Que cosa es la ley a °.<br />
La ley es por demostrar las cosas de Dios“,<br />
r Ese. r. a. y ensennare. B., R. r. Esc. 6. Bex.<br />
Camp. ensinar , y así otras veces.<br />
2 Esc. guardar. Comp. comendar.<br />
s Ese. s. los costumbres.<br />
4 B. R. J. 2. S. Bex. E. R.. Malp. r. Ese. r. y 5.<br />
deve. Bex. y Comp. devia.<br />
s Esc. ¿,--. toman. Ese. a. tornan en.<br />
6 13.R. y. Ese. 1. a. g. 4. y 6. así el que.<br />
7 Ese. 4. y s. devie. B. R. 2. Ese. 6. y Comp. devia.<br />
8 Ese. 3• lo que.<br />
B. R. .r. S. B. y Ese. 4. devie. B. R. 2. Ese. 5. 6.<br />
Bex. m Comp. devia.<br />
o :Ese. a. de la ley..<br />
Ir B. R. 1. 2. Ese. r. y Malp. 2. DE LA. LEY. Ese. 6.<br />
SECVNDO TITVLO DE LO FACEDOR DE LLAS<br />
LEYS. Exc. TITVLO SEGVNDO DE LA LEY,<br />
EN QVANTAS GLOSAS ET EN QVANTAS MA-<br />
NERAS PVEDE SEER. Comp. y Bex. DE LAS LEES.<br />
12 Esc. 5. quanto, y así despues.<br />
1 3 Bex. y Ese. s. Que deve facer guardar.<br />
1 4 Erc. et non aya cura de ordenar las leyes con bella<br />
palavra , mas que sémele quanto pudiere que su trabajo<br />
es cumplido. Ca las leyes.... fuerza de derecho , et<br />
por mantener el re fino , et las cosas de la corte , et<br />
governar los pueblos. Ca la ley non deve ser fecha.<br />
Comp. devela dizer toda coinplida mentre.<br />
1 s Ese. 6. th•adadas nen dadas pora sofismo nen por<br />
furza de derecho.<br />
16 Ese. por forma et por fuerza de derecho. Camp.<br />
y Bex. furcia. E. A. forza. Ese. 6. furza...<br />
1 7 Esc. Que la ley. M. Ca ley.<br />
18 Comp. tan sola mientre polla bella paravla.<br />
19 T°1ed * Ese. 5. Y 6. palavra. Malp. r. 2. A.4. 2. y 3;<br />
-4-<br />
IV. Qual deve seer la ley.<br />
V. Por que es fecha la ley.<br />
VI. Que vence omne de los enemigos por la<br />
ley.<br />
é que 22 demuestra bien bevir, y es,!3- fuente<br />
de disciplina .5 é que muestra , el 'derecho,<br />
é que faze 2$, é que ordena las buenas costumbres<br />
26, é govierna la cibdad- 27, é ama<br />
justicia, y es maestra 28 de vertudes 29, é vida<br />
de tod el pueblo.<br />
III. Que faz la ley 3°.<br />
La ley govierna la cibdad , é govierna á<br />
omne en toda su 3' vida, é así es dada á los<br />
barones , cuerno á: las mugiereS:32 , é á los<br />
grandes cuerno á los pequennos , é así á los<br />
sabios cuerno á los non sabios ., é. así á los<br />
fiiosdalgo cuerno á los villanos 33 : é que es<br />
dada sobre todas las otras cosas 34 -por la salud<br />
del príncipe e del pueblo, e reluze<br />
cuerno el sol en defendiendo 36 á todos.<br />
palabra. E. R. parabra. Ese. I. por bella palavra nin por<br />
sofismos , mas por vertude et por tempranza.<br />
zo Esc. 3. Que cosa puede ser la ley , y así en la rúbrica.<br />
Malp. a. S. B. y- Esc. 2. Que cosa es, ley.<br />
Esc. r. de Dios con zelo. • •<br />
z z Camp. et qui deinostra ben viven. Ye fonte.<br />
23 Ese. 6. et e fonte de . melizina -,er que.<br />
24 Malp. disciplina et castigamiento-, et que muestra.<br />
s Malp. r. S. B. Ese. 2.3 4. que face bien. Bes. et<br />
faz bien. Camp. que faz ben. E. R. é fase bien. B.R.<br />
faz ordenar las costurones.,<br />
26 S. B. y Ese. 4. obras. Bex. cabras. E. R. obroas.<br />
27 Ese. r.y 2. cipdat. Esels: 4. Bex. Comp."' frfal12- -r•<br />
cibdat. Esc. 6. cidade. S. B. cibdade. •<br />
2 8 Ese. r. es maestra de vertud, et es alma et vida. Comp.<br />
y Bex. mestra. Esc. 6. muestra. „<br />
29 Malp. 5. 2. _Ese.. 2. 4. y s.. vedar. Comp. vertut.<br />
S E.<br />
B.R. vertude. Efe. virtude. Bex. verdat.<br />
3o Esc. 3 . Quantas et que cosas face la ley.<br />
31 B. R. r. 2. s. Comp. E. R. y Bes. sua.<br />
32 l'oled. E. R..'Malp. 7 . y Ese. 6. mugeres.<br />
niogieres. Ese. a. mujeres. Comp. =hieres. Bea.. molieres.<br />
B. R. royeres.<br />
33 B. R. 2. Malp. f. E. R. Ese. s. y Bes' vilanos.<br />
34 S. B. E. R. y Ese. 4 . otras cosa del inundo , y es<br />
guarda (E. R. garda) del príncipe. (S. .Z é del pueblo).<br />
Malp. s. sobre todas las cosas dQ,011/1340 sdlul del<br />
príncipe. Bex. sobre todas las' Otras: osas uel del mundo, et<br />
hye guardada del príncipe et 44'11"i°'<br />
35 Comp. reluz. Ese. .13•<br />
relusce.<br />
36 Toled, y )3 04-, “LddcoliulientO.. Ese. 6. en defen-<br />
=lento.
5<br />
IV: Qtiat deve<br />
La ley deve seer manifes"ta ndn -deve<br />
ninguno 2 seer engannadá, por ella. Et deve<br />
seer guardada segund 3 la costumbre 4<br />
de la cibdad, é deve seer convenible al logar<br />
5 , é al tiempo, é deve tener derecho,<br />
y egualdad 6 , é deve seer honesta , é digna<br />
é provechosa, é nescesaria 7 : E deve omne<br />
ante 8 catar, si 9 aquello que ella demuestra<br />
nasce mas i° por pro t ' adelantre, que por<br />
almo. Que entienda omne , si 12 terná mas<br />
pro que nuzimiento ' 3 , é si 14 manda tener<br />
honestad ", ó si se pued tener sin perllo 16:<br />
V. Porque es fecha la ley.<br />
Esta fué la razon por que flié fecha la ley,<br />
que la maldad 17 de los i8 omnes fuese refrenada<br />
", por miedo della", é qúe los buenos 2'<br />
visquiesen 22 seguramientre entre los malos ; é<br />
que los malos fuesen penados por la ley, édexasen<br />
de fazer mal por 23 el miedo de la pena.<br />
VI. 24 Que venza omne de los enemigos<br />
•<br />
por la ley.<br />
P ues que las cosas todas fueren cotnplí.-das<br />
en paz, é toda contienda - fuere 25 echa-<br />
1 B. R. r. Bes. Malp. 2. Etc. 1.2.3. 4.y g. manifiesta.<br />
2 Camp. nengun. B. R. 1. 2. j. Be.s.Esc. 4.y 6. nenguno.<br />
Malp. r. y Esc. 2. non deven nengunos ser engannados.<br />
3 B. R. 1. Camp, S. B. _Ese. 4. 6. y Bes. segundo.<br />
.L. R. Malp. I. y Etc. r. segunt.<br />
4 Esc. 5.Y 6. custumbre. Camp. custumne. Be • . costumne.<br />
S B. R. 1. 2. 5. Etc. r. 2. s. y 6. lugar.<br />
6 Malp. 2. Etc. 4. y Bes. y egualdade. Esc. r.<br />
2. J y 6. egualdat. Etc. s. gualdad. Esc. 6. é verdade.<br />
13., R. 1, 2. 3. y E. R. ygualdade.<br />
7' B. R. r. 2. ¿-1. Malí'. 2.. E. R. Bes. S. B. y Comp. Ile•<br />
cesar ia.<br />
8 Ese. y enante acatar. Etc. 2. ante sí.<br />
9 Esc. S . si aquella razon que ella demuestra.<br />
ro Etc. 4. mas pro delante que damno. Esc. s: nace<br />
maior por adelante que damno. B. R.•1. mayor prol que.<br />
I I Camp. proa, y así despues. Esc. 3. prod. B. R. s.<br />
xneyor prod.<br />
12 Etc. 6. se trae mas prod. B. R. r. se torna mas prol.<br />
1 3 S. B. Etc. r. 4. s. y Bes. 110/ Esc. nózemiento.<br />
B. R. r. y Esc. 6. nuscimiento. B. R. 2. nuirnento.<br />
14 Camp. y Bes. 6 si.<br />
15 Malp. Etc. 2. 4. y Camp. honestat. Bes. y S. B.<br />
onestat. Esc. 3. y 6. onestad. E. R. y Molí,. onesta.<br />
26 Camp. peligro. E. R. Malp. I. y Esc. s. perigro.<br />
S. B. pendo.<br />
17 Malp. 1. Etc. 1. 2. s. Camp.i, Bes. maldat. B. R. 1.<br />
2. S. B. y Etc. 4. maldade.<br />
18 Bes. de los malos. Camp. de los malos omnes.<br />
19 Ese. restrennida.<br />
20 Malp. 1. E. R. Etc. 4. S. B. Comp. y Bes. de las<br />
penas . Etc. de las penas de la ley. B. R. r. Malp. o.<br />
Esc. r.y 6. por miedo de ellas. 13. R. 2. por medo delas.<br />
r Etc. 5. Camp. y Bes. bonos.<br />
zi Toled. Etc. I. 2. y 5. viviesen. Malp. 2. y Etc. s<br />
vevieren. E. R. Etc. 4. 6.y Bes. vivissen. Camp. vívessent.<br />
2 3 Ese. 1 . y 2. por miedo. E. R. por medo de la pena.<br />
2 4 Esc. 3 . Que la lo, deve ser vencedor de sus enemi<br />
P-r , y así en la rúbrica.<br />
2 5 Camp. fore getada. Bes. for echada.<br />
26 B . R. 2. 5. l'oled. E. R. Maip. 2. S. B. Esc. 1. 4. 6.<br />
y Comp. dentre. r. y Eir. 2. entre.<br />
LIBROA.°TITTLO II.<br />
da de entre 26 los príncipes 5 é de entre<br />
lds 'cipdadanos 27, é de entre los pueblos, y<br />
de''entre 28 su familia, pueden ír contra los<br />
enemigos, é contrastallos 2 9 esforzadamientre<br />
, é seguramientre 31 , é avrán esperanza<br />
3 2 mas de venzer, guando 33 non ovieren<br />
ninguna cosa entre sí que teman. Ca por<br />
la paz , é por las leyes el pueblo 34 que es<br />
en 35 estado de salud 36 non podrá 37 seer venzido<br />
35 por los enemigos, pues que non sintieren<br />
39 ningun mal entre sí, é fuere aiu-<br />
. dado de las leyes, é los omnes se ternán por<br />
mejor 4° armados por derecho que por armas<br />
él príncipe ante deve guardar la justicia<br />
contra su 4' enemigo, que lidie con el,<br />
y estonze 42 puede seer muy bien aventurado<br />
en la batalla 43 el príncipe lidiando, guando<br />
4+ levare derecho ante sí , é 45 los suyos<br />
serán mas fuertes en 46 crebantar los enemigos<br />
, guando los 47 tovieren á derecho , y<br />
ovieren paz entre sí. Ca cosa es provada por<br />
natura, que la iusticia por que se defiende 48<br />
el cibdadano 49, crebanta el enemigo. Et por<br />
ende tollerá 5 ° la contencion 51 de los estrannos<br />
de sobre sí, si los suyos toviere 52 bien 53<br />
en paz. Onde cuerno la mesura del príncipe<br />
es tempramiento 5+ de la ley, así la concordia<br />
de los cibdadanos SS venze los enemigos.<br />
Et de la masedumbre 56 del príncipe<br />
27 E. R. y Bes. culpados.<br />
28 Toled. Esc.4. y Camp. dentre. E. R. Malp. r. y<br />
Ese. 2. entre.<br />
29 Toled. contrastarles. Malp. .r. 2. Etc. r. y Bes. contrastarlos.<br />
B. R. 1. 2. j. y Etc. 6. contrastalos.<br />
3o Esc. 6. es forz iclamientre. Bes. esforciad a miente. B. R.<br />
2. y Camp. esforziada mientre. E. R. esforzida mentre.<br />
31 Comp. seguradamiente. Esc. s. seguramient. E. R. seguramentre.<br />
32 B. R. 2. s. Malp. r. Etc. 2. Bes.y Camp. esperancia.<br />
33 E. R. S. B. Esc. .r. s. 4. y 6. quanto mas non.<br />
Camp. guando mas non oyeren. Bes. quanto mais.<br />
34 Etc. 1. el puebro. Camp. poblo.<br />
35 E. R. Malp. 1. S. B. y Etc. 2. 4. honestado de,<br />
Bes. honesto de.<br />
5 6 B. R. r. d. S. B. y Etc. 4. salude. Bes. E. R.<br />
Malp. r. y Esc. salut, non podrá &c.<br />
37 Camp. poderá. E. R. podria. Etc. 1. en estado d'e<br />
salut, espandiéndosse la iustizia en él assí como el olio<br />
en los cuerpos , et como el vino en las unturas non podrá.<br />
8 8 Esc. 2. venzudo.<br />
89 B. R. r. Bes. E. R. y Camp. sentiren. Esc. sintire.<br />
Etc. 3. sentieren. 13. R. 2. sentir. B. R. S. sentiere. ,<br />
4o Camp. y Esc, 6. mellor. Bes. melor.<br />
4t E. R. Bes. Camp.y Etc. 4 . so... é los sos... si los sos.<br />
42 B. R. y Etc. estuenze. Comp. estoncia.<br />
43 E. R. S. B. Molí,. Esc. 4 . y 6. bataya. batala.<br />
44 Etc. /..quando lo levar por derecho. B. R. y. quanto.<br />
45 Camp. ellos serán mas Portes.<br />
46 Etc. 6. et quebrantará. B.R. é quebrantará. M por<br />
crebantar.<br />
47 Camp. guando los tever. Bes. guando los sos teuier.<br />
48 B. R. r. E. R. .Esc. 6. y Comp. defende.<br />
49 Comp. S. B. E :c. 1. y 4. Cipdadano. Etc. 6. ildadano.<br />
SO Toled. S. B. y Esc.4. toldra. Esc. 6. tueyar.<br />
5 1 Esc. 6. y Comp. entencion.<br />
52 Camp. tever. Bfa. tener. Etc. tovier.<br />
•<br />
53 Etc. 2. bien á derecho.<br />
54 Esc. 3. contemplamiento. B. R. 2. enterpretamiento,<br />
55 Comp. S. B. Es,. 1. s 4. cipdadanos, y así despues.<br />
56 B. R. Etc. 6. y Pea. mansedumne. Camp. man;<br />
sidupne. E. R. mansidurnbre•
6<br />
nasce la ley , é de la ley nascen las buenas<br />
de las buenas costumbres,nascostumbres,<br />
é del pueblo. E por la con-<br />
ce la concordia<br />
cibdadanos nasce el vencimien-<br />
cordia de los<br />
to de los enemigos. E así el buen príncipe<br />
govierna bien 3 las sus cosas , é gana<br />
las agenas 4, é inientre que tiene 5 los suyos<br />
en paz , crebant a los enemigos , é los<br />
estrannos , y es defendedor de los suyos, é<br />
DEL FvEzo.jvzGo,,<br />
LIBRO II.'8<br />
vencedor 6 de los enemigos. E ? avrá des 9-<br />
pues 8 destas cosas temporales les folganza<br />
por siempre. E depues deste.oro de lodo 1°<br />
avrá el regno " celestial, e depu es de d la<br />
corona é de la púrpura deste mundo avrá<br />
la corona de la gloria celestial. Et denlas 13,<br />
non lexará 14 de seer rey ' 5, ca poi lexar<br />
este regno terrenal, é ganar el celestial, non<br />
pierde el regno , mas " acreciéntalo 19.<br />
L TITOL 19 DE LOS IVEZES<br />
1. En quanto tiempo deven valer las leyes<br />
que son emendadas.<br />
II. Que el rey é los pueblos deven seer sometidos<br />
de las leyes.<br />
III. Que tod omne deve saber las leyes.<br />
1V. Que las cosas del príncipe deven seer ante<br />
ordenadas, é las del pueblo depues.<br />
V. De toller la cobdicia de los príncipes , é<br />
cuerno deven seer fechos los escriptos en<br />
su nombre de los príncipes.<br />
VI. De los que son rebelles, ó mal obedientes<br />
contral príncipe ,ó contral pueblo, ó contra<br />
la tierra.<br />
VIL Que ningun omne non deve 22 blasphemar<br />
el príncipe , nil maldezir.<br />
VIII. De taller las leyes de ¡os omnes estrannos.<br />
IX. Que ningun omne non aya otro libro si<br />
non este que es fecho d'nuevo.<br />
X. De los dias, é 23 de las fiestas que non<br />
deven tener pleytos.<br />
XI. Que los iuezes non oyan ningun pleyto , si<br />
no aquel que contenudo es en las leyes.<br />
B. R. a. y Etc. y. E. R. y Maip. r. vencemiento.<br />
Etc. 6. vincinniento.<br />
Toled. E así es buen príncipe el que &c. Bex. y<br />
Casnp. El bon príncipe.<br />
3 E. R. Etc. 6. y Camp. ben.<br />
4 Etc. 4. aienas é mientra. B. R. a. 3: E. R. y Ere. 2.<br />
glenas. Ere. 6. y Camp. alienas. Bex. aienas.<br />
s Etc. 6. y Camp. ten. B. R. 2. 3. sien.<br />
6 E. R. S. B. y Ese. 4. cometedor.<br />
7 E. R. S. B. y Bex. E mientre que estas cosas fueren<br />
(Bex. foren. E. R. furen.) tempradas, avrá folganza (Bex.<br />
folgancia).<br />
8 B. R. 2. y Ese. x. pues. Caín/. despois.<br />
9 Etc. r. y 2. folgura. B. R. y Bex. y Esc. 3 folgancia.<br />
lo Etc. 2. ledo.<br />
5.1 B. R. 3. y Ese. 3 reyno.<br />
12 Ese. et despees de la corona (-leste mundo et de<br />
la púrpura. Esc. 4. depues. Camp. depois.<br />
Camp. y Bex. dernais. E. R. é de mas.<br />
Toled. Camp. E. R. Esc. .r. 2. y. 4. y 6. clexará....<br />
dexar.<br />
15 Bex. rae.<br />
1 6 ,ksc. 6. mas ben siguramientre.<br />
E DE LO QVE IVDGAN. 20<br />
XII.Que los pleytos pues que una vez 24 fueren<br />
acabados que non sean depues reboltos.<br />
XIII. Que ningun omne non deve seer iuez si<br />
no al qui lo mandare el príncipe , ó<br />
aquel que fuere de consentimiento de<br />
las partes , ó demandado de los otros<br />
iuezes.<br />
XIV. Quales pleytos deven iudgar, é á quales<br />
personas los deven dar á iudgar.<br />
XV. Que los iuezes deven iudgar los pleytos<br />
criminales, é los otros.<br />
XVI. De la pena que deven ayer aquellos que<br />
iudgan , é non an poder de iudgar.<br />
XVII. De los que son ¡amados por letras<br />
del iuez, ó por seyello , é non quisieren'<br />
venir.<br />
XVIII. Del juez que non quier oyr á aquel<br />
quel demanda quel faga derecho, ó que!<br />
iudga tuerto por enganno , ó por non<br />
saber.<br />
XIX. Del iuez que iudga tuerto por ruego, ó<br />
por ignorancia.<br />
XX. Del iuez que faz perder alguna cosa por<br />
17 Ese. x. y Bex. acresciéntalo. Etc. y. y 4. acrescénta►<br />
lo. B. R. 3. y Etc. acrezéntalo.<br />
18 Malp. 2. En las cosas é en los mandamientos de<br />
los pleytos. Sur títolos son cinco. Ese. a. EL LIBRO II.<br />
De las cosas de lar pleytesías et sus causar. .Esc. 3. LI-<br />
BRO III. Como deven ser ordenadas las ley, et de lo que<br />
puede nascer de ellas. B. R. 3. .De los pr9'tos de la ley.<br />
19 En i. este tít. es el HL del lib. I., y aunque<br />
en el sumario de los títulos y epígrafes hay distincion<br />
de títulos ; pero en el cuerpo todas las leyes van<br />
seguidas sin esta di-vi:ion, y por esto hay tal diferencia<br />
en la enumeración.<br />
20 Ese. Z. 2. DE LOS IVICIOS ET DE LAS CO-<br />
SAS 1VDGADAS. Ese. 3: COMO DEVEN SER OR<br />
-DENADAS LAS LEYS , ET LAS RAZONES ,QVE<br />
PVEDEN NACER DE LOS IVICES ET DE LOS<br />
IVDGADOS. Etc. 6. TITVLO DE LIOS IVICES.<br />
Camp. y Bex. DE LOS IVICES ET PE LOS QYE<br />
1VLGAN.<br />
21 Esc. qual tiempo, y 44;12 1a ley.<br />
22 Fsc. 2. y 4. non ore.<br />
23 Esc. 4. y de.<br />
24 Ese. 3. pegada.
LIBRO ..II.<br />
.enganno . á •alguna de 'las<br />
, -..partes.<br />
Del iuez que bien quiere entender I .el<br />
pleYto , que deve primeramientre afazer.<br />
.a:sospechosa alguna de<br />
las partes.<br />
XXIII. Del iuez cuerno deve iudgar.<br />
XXIV. Del -pro*,..6 dek -danno que eleve aves<br />
el sayon.<br />
XXV. Que tod omne a quien 3 es dado poder<br />
de iudgar aya nombre iuez.<br />
XXVI. Qué . 4- tod atamiento que fuere fecho<br />
por fuerza del alcalde depues iuyzio non<br />
L s El Rey Don Flavio' Recisvindo<br />
n quanto tiempo deven valer las leyes<br />
que son emendadas.<br />
• .<br />
Nos 7 que queremos emendar las leyes, dezimos<br />
esto luego por sentencia primeramientre<br />
, que así cuemo las leyes paladinas son<br />
provechosas por atoller 3 los pecados de los<br />
omnes , así las obscuras leyes destorvan que<br />
las non.puede 9 omne ordenar. Ca algunas i°<br />
cosas fuertes " son ordenadas por obscuras 52<br />
palabras , é dallí nasce contienda , porque<br />
los pleytos non pueden seer departidos claramientre<br />
por ellas , ca o 13 devien poner<br />
término á calonnas 14 , allí ponen I s lazos á<br />
los omnes entre sí. •E dallí nascen muchas<br />
diversidades ' 6 de pley tos, é dallí nascen<br />
muchas contiendas entre las partes. Dallí<br />
nascen dubdas 17 entre los iuezes ", así que<br />
ñon pueden poner 19 término á los pleytos,<br />
ni refrenar las calonnas. Onde todas las cosas<br />
que vienen en contienda, non 20 pueden<br />
Esc. 4. oir.<br />
2 Esc. a. Del alcalde 6 dotro de qual dignidat quiere<br />
que. es . Sospechado de alguna de las partes ,. et si iudgará<br />
(en la ley iudgar) contra la ley , y así en la ley.<br />
3 Esc. 6. á quem es dado por dar de holgar a numbre<br />
*tia , y así: en. la.ley. .<br />
4 Ese. 1. Que tod omne que con tuerto fuere ligado , que<br />
sea. destecho , et ámas las partes se p. uedan demandar<br />
despees.<br />
s Esta ley es parte de la V. de este título en los códices<br />
Toled. Camp. E. R. M.. B. R. 2.3. S. B. Malp. I. 2.<br />
Ese. 2. J. 4. 5. y 6. En el de Bex. se halla tambien<br />
continuacion de la misma ley , pero separada y con esta<br />
rúbrica: De declarar las leys , et de qual tiempo deven<br />
valer. En el Esc. se halla la rúbrica , y falta la ley.<br />
Y se ha puesto en este lugar por . conformarse con el texto<br />
latino.<br />
6 Toled. sin autor.<br />
7 13.:y EJC. 4. Los que,-<br />
8 E. R. y Bex. toler. B. R. toyer. Esc. 6. toger.<br />
Lo s demas toller.<br />
9 S. B. Malp. a. Esc. 31 y 5. pueda. Carnp. poda.<br />
r o B. R. 3 y Esc. 6. Ca dalgunas. Camp. Et algunas<br />
cosas.<br />
11 Camp. y Ese. 5. fortes.<br />
32 LB. Malp. .r. a. Ese. ,3. 4. 5. y 6. E. R. Bex.<br />
B. -11 * 3»y escoras.<br />
1 3 Ese. 3. et "6 devien. ca bu. Camp. tí. B. R. 1.,e<br />
-T1TVLO.i<br />
derecho , non' .vala.•<br />
XXVII. Que el iuyzio, que es dado por• mandado<br />
del rey, 6 por miedo si es torticero<br />
, non vala.<br />
XXVIII. , Del poder que an los obispos sobre,<br />
los iuezes, que iudgan tuerto.<br />
XXIX. Que el iwz deve dar razon de quantol<br />
demandaren.<br />
XXX. De la pena que deve ayer el iuez,<br />
que toma las cosas aienas , ó las manda<br />
tomar.<br />
XXXI. De los que non quieren venir por mandado<br />
del rey.<br />
seer demostradas 2E por pocas palabras, si al<br />
que non los pleytos, que fueren tractados ante<br />
nos, et las leyes, que ende fueron fechas,<br />
queremos emendar en este libro é ordenar,<br />
y esplanar las cosas que son dubdosas 22, e las<br />
que son nozibles 23 fazer provechosas, é las<br />
cosas que son mortales 24 fazer piadosas , é<br />
abrir las que son encerradas 25 , é complir las<br />
que son comenzadas 2 6, en tal manera que<br />
todos los pueblos de nuestro regno entiendan<br />
que son bien emendadas, é ordenadas.<br />
E por ende estas leyes, que nos emendamos,<br />
é las que fazemos nuevamientre , é ordenamos<br />
, é ponemos en este libro cada uno 27<br />
sus títulos mandamos que sean guardadas<br />
de las kalendas 28 de noviembre deste segund<br />
anno que nos regnamos , é que valaii<br />
por siempre , é que las tengan 29 todos los<br />
que son de nuestro 3° regno , así cuerno las<br />
oyeron 31, é las otorgaron todos los obispos<br />
de Dios, é los sabios de nuestra 32 corte, é<br />
los. mayores. E las leyes que fiziemos contra<br />
los iudios, mandamos que valan daquel tiempo<br />
adelantre , que fueron confirmadas por<br />
nos.<br />
hu. B. R. 3: ye 6. En Malp. 2. falta el ca.<br />
14 Esc. calompnías. Ese. 6. columnas. B. R. 3.: colomias.<br />
a 5 Esc. 6. puenen.<br />
16 M. adversidades.<br />
i7 Camp. dobdas.<br />
18 Toled. y Malp. 2. alcaldes. Ese. 2. los príncipes et<br />
los iueces. Camp. E.R. Bes. Ese. s. y 6. iuices.<br />
.1 9 Ese. puner.<br />
20 B, R, 2. 3. E. R. y Bex. si non.<br />
.Esc.. 6. dennustradas. B. R. ."-. partidas.<br />
22 Camp. dobdosas. Ese. 6. dul)idosas.<br />
-23 Ese. 6. nuscibles. B. R. S. nozivrcs.<br />
24 Ese. 6. rnurtales.<br />
25 Ese. 6. encierradas. B. R. cerradas.<br />
26 B. R. a. Malp. a. 2. Esc. 4. y compezadas.<br />
Ese. 6.. compiezadas. B. R. 2. E. R. y Bex. empezadas.<br />
27 Ese. 3 cada una. S. B. y Ese. 4. cada uno sos<br />
Ese. 6. cada uno de sos. B. R. 1. cada una so títu-<br />
los. R. 2, cada una en sos.<br />
28 Ese. 3 y Ese. 6. desde kalendas novernbrias . Camp.<br />
desde kalendas novembres. Bes. kaliendas de novembro.<br />
El R. desde kalendas de novembre.<br />
29 E. R. tingan. B. R. 3. tiengan.<br />
3o Ese. 2. de nuestra corte et de nuestro regno.<br />
3 1 Ese. 6. odiron. B. s . °Yr°n.<br />
32 de este nuestro rezno et de esta nuestra<br />
Eso, 6.<br />
Corte.<br />
.A a
8<br />
II<br />
El Rey Don Flavio a Rescindo.<br />
Que el rey e los pueblos deven seer soaetidos<br />
de las leyes.<br />
Nuestro 3 Sennor que es poderoso 4 . rey<br />
de todas las cosas , é fazedor él solo cata<br />
el provecho , é la salud de los ' omnes , é<br />
manda guardar justicia en la su santa ley<br />
á todos los que son sobre s tierra : y el que<br />
es Dios de justicia é muy grand 6 lo manda.<br />
Conviene á tod omne , maguer 7 que<br />
sea muy poderoso , someterse á sus mandados<br />
', é á el á quien obedeze la caballería<br />
celestial. Onde si alguno quiere obedezer<br />
á Dios , deve amar justicia , é si la amar,<br />
deve fizerla todavía 9 , y estonze ama omne<br />
la justicia mas verdadera rnientre é mas<br />
firmemientre lo, guando tiene un derecho con<br />
su próximo. Et por ende nos que queremos<br />
guardar los comendamientos de Dios , damos<br />
leyes en sernble" pora nos, é pora nuestros<br />
sometidos " á " que obedezcamos nos,<br />
todos los reyes que vinieren 1.4 depues<br />
de nos , é tod el pueblo que es de nuestro<br />
regno generalmientre. E que ninguna per-<br />
,<br />
Esta hy es la 1. en el códice B. R. I. 1. 2. 5 6.,<br />
y en Maly. 1. la XVI.<br />
En los códices S. B. B. R. a. 5. E. R. y Esc. 4. baxo<br />
el núm. I., en B. R. t. Ese. 1. a. y. 6. y Camp. baxo, el<br />
núm. IV , y en<br />
DEL FVERO JVZGCL<br />
r. baxo el m'un. XIX. se halla la<br />
siguiente, que tambien se encuentra en algunos códices<br />
latinos, y est,í impresa entre lar notas del Furro latino<br />
lib. II. tít. I. I. 2. '<br />
En quanta tiempo devén valer las leyes que son ornendadas.<br />
Por que la antigüedad z de los pecados nee s 'facer<br />
nuevas leves , é renovar 4 las leyes que eran antiguas : por<br />
ende esta'Wescemos , é mandarnos que valan las leyes que<br />
son escriptas en este libro del s segund 6 armo que regnó<br />
nuestro padre el rey Don Citasuincii i , e mandárnoslas<br />
guardar á todas las personas de nuestros refinos , é á toda<br />
nuestra yente. F. milenios todas las leyes otras que non<br />
fueron fechas por derecho , mas por {berza. E todos los<br />
juicios , é los cscriptos que tbéron fechos por ellas , non<br />
calan. E aquellas leyes mandamos que valan , las quales<br />
entendernos que fueron fachas antiguamientre por derecho,<br />
ó porque imigO el nuestro padre mismo , ó que fizo'por<br />
penar los malfechores, hy emendamos 7 con estas las otras<br />
leyes , que nos ficiemos con los obispos de Dios , é con<br />
todos los mayores S de nuestra corte, é con el otorgamiento<br />
del pueblo, é por el ensennamiento 9 de Dios. Así<br />
que , aquellas leyes que llamemos fechas , é las que ficiernasnos<br />
o por otros nuevos pleytos , mandamos . que val<br />
", é que sean firmes siempre r 2 Esta ley fué fecha<br />
en el , octavo concejo de Toledo.<br />
2 Toled. Ese. 1. y sin autor. Ere. a. .ReciSiundo:.<br />
Ese. 4. y 6. Racisndo. •<br />
3 B. R. z. y. y Camp. nostro. ,<br />
4 B. R. t. 2. Ese. t. y. 4. 6. Bex. y Camp. cine es rey<br />
o Ese, r. De qua] tiempo.<br />
a Ese. e. 1. 3. y 4. anrigüedat. Ese-. 6, antigiledade.<br />
tiguadat.<br />
Carnp. en-<br />
Ese, Camp. y Ber,<br />
4 Esc. 1. remover, Ese. •<br />
eran.<br />
Camp. y Bes. renovar las que<br />
5 S. B. B. R. t.<br />
desde el. Malp. .7. Es:. I. 3. C. Camp.<br />
y Bes,<br />
6 Esc. secundo. Camp. secondn.<br />
sona, por podegruequneosaYdam, por dignidat,<br />
ni por órden ", non se escuse de guardar 17<br />
las leyes en sí, 011:14 nuestro pueblo.<br />
En tal manera que el print¡pe por fuerza<br />
' 8 , é por voluntad constringa ti pueblo de<br />
guardar las leyes.<br />
" El Rey Don Flavio<br />
vindo".<br />
Que tod omne deve saber las leyes.<br />
Toda sciencia por derecho desama ignorancia<br />
21 ca escripto - es : El omne nóh quiso<br />
entender por fazer bien. Onde destó se segue<br />
22, que aquel que 23 quiere entender , a<br />
sabor de bien fazer. E por ende ninguno no<br />
asme 24 de fazer mal , por dezir que non sabe<br />
las leyes, ni 25 el derecho. Ca el que a6 mal<br />
fiziere , non deve seer sin pena , maguer que<br />
diga , que non sabie 2 71as leyes ni el derecho.<br />
IV. Que las cosas del príncipe deven<br />
seer ante ordenadas" , é las del<br />
_pueblo depues.<br />
Dios qui lizo 29 todas las cosas, ordenó con<br />
é poderoso de-todas las cosas.<br />
5 Exc. 6. sobre la tierra. Malp. 2. y Toled: 'de sobre<br />
tierra. Esc. 6. subre. Camp. de sobre la tierra.<br />
6 B. R. a. E. R. Esc. 4. Camp. y Bex. glorioso.<br />
7 Comp. y Bex. á tod omne magar que sea.<br />
8 Camp. á los mandados , á el quien obedece. 2.<br />
mandados de aquel. Ese. 4. á sos mandados del dquien.<br />
9 Ese. I. 2. Y. 4. y Malp. 2. y. á toda via.<br />
o Bex. firimmientre. B. R. a. firme mitin.<br />
Est. 6. ensiembla. B. R. 3 y Bex. ensembla. B. R.<br />
ensenbra.<br />
z z Esc. 6. sometudos.<br />
13 Bex. á los quales. B. R. a. á las quales.<br />
14 B. R. Bex. y Cmnp. venieren.<br />
zs Ese. despues nos. Camp. depois.<br />
16 Ese. 6. y Camp. ordene.<br />
17 E. R. Esc. s. y Camp. gardar.<br />
18 Camp. y Ber. forcia. E. R. forza. Ese. 6.<br />
19 En B. R. z. Camp. Malp. 2. Ese. r. 6. 0.!<br />
y en Malp. 1. la XVII.<br />
2o Toled. Esc. r. y 6. sin autor. Etc. a. Recisiuncll.<br />
Ese, Rescindo.<br />
21 Toled. Ese. I. y 6. ignoranza. Est. yy. Innoranzia.<br />
22 Ese. r. 2. 5. 4. s. 6. y Bex. sigue. Comf.siege -<br />
23 Ere. .r. aquel que non quiere entender, no a sabor de<br />
bien fazer. Ese. g. que quisiere.<br />
24 Bex. y Camp. osme.<br />
15 B. R. j. Esc. s. y Camp. é. E- R. Y Bex. y.<br />
26 Malp. I. y Camp. el quien. .Ese. 2. Ca qui el mal.<br />
Ese, s. Ca quien mal.<br />
27 B. R. ,2. Bex. CgOsp,. 'Ese. 1. 2. 3 4. S. 6.<br />
E. R. sabe.<br />
28 E. R. ordinadas.<br />
29 Camp. y Bex. fez°. Etc. I. Fizó Diotiodoeulal'<br />
sas , et 'ordenó.<br />
• ,<br />
7 S. B. B. R. e. Malp. e. Esc, 4. 5. y Ber innade-InE"'I.<br />
ennadimos. E. R. y Esc. s annademp C.9»,-.0nPan.t.TROS-<br />
8 Esc. s. mayorales-. otorgamiento.<br />
Bes. insinnamiento. ,<br />
4• 5- ,6 "Carro ro S. B. B. R. e. Malp, r, Esc.-0` • 9 24.<br />
(aremos.<br />
Ir Ese. 6. vallan y así ,otras ices. _ 2r<br />
« 3ex pot siempre. -.Erc. p<br />
Z2 Esc. e. .2. 4. 5 , Cane, •<br />
siempre. E. R. por sempre-
LIBRO II.<br />
derecho 1á cabeza 1 en 2 el cuerpo del omne<br />
3 de-suso , é fizo naszer 4 de la cabesza<br />
todas 'las otras partidas de lbs miembros 5<br />
del cuerpo del omne. Onde por eso es dichw<br />
cabeza, porque los otros miembros comieszan<br />
6 á naszer de ella. E formó en la<br />
cabeza lumbre 7 de los oios 8 , porque pudiese<br />
9 omne veer las cosas , quel pueden "<br />
empeezer ", é metió ." en ella la memoria 13<br />
de entender, porque pudiese 14 ordenar , é<br />
goviernar 15 los otros miembros quel son sometidos<br />
' 6 . E por esto los meges 17 que son<br />
sabidos 18 ante an 19 cura del mal de la<br />
cabeza que de todos los otros miembros del<br />
cuerpo. E " por ende la melezina faze él allí<br />
ante , porque entiende el mege , que ay<br />
mayor periglo. Ca si la cabeza es sana,<br />
avrá razon en sí , porque podrá 21 sanar todos<br />
los otros miembros ; mas si la cabeza<br />
fuere enferma , non podrá dar salud á los<br />
otros miembros, ca 22 no la a en sí. Por ende<br />
devemos primera mentre 23 ordenar los<br />
fechos 24 de los príncipes, porque son nuestras<br />
cabezas 25, é defender su vida, é su salud<br />
, é depues desto ordenar las cosas del<br />
pueblo , que mientre que el rey es con salud<br />
, que pueda mas firme mientre defender<br />
sus pueblos.<br />
Esc. r. y Camp. cabesza.<br />
2 Comp. enno corpo , y así despues.<br />
3 Esc. 2. del omne suso. B. R. 3 omne en el cuerpo de<br />
suso.<br />
4 Esc. 2. 4. s. 6. Comp. Bes. y E. R. nacer.<br />
6 Bes. y Camp. nembros. Esc. 3 membrios. B. R. r.<br />
y 3. menbros.<br />
6 Toled. y Esc. r. comienzan. Bes. Camp. Esc. 2. g. 4.<br />
B. R. 1. e. ,3 S. B. Malp. 2. y E. R. conpiezan.<br />
Ese. 6. compezan.<br />
7 Esc. 6. los oyos con el lumen. B. R. r. la lumne.<br />
8 Camp. ollos. Bes. olos. oyos. B. R. r. uucyos.<br />
9 Ese. 3. 6. y Camp. podiese , y así despees. Ese. s.<br />
puediese.<br />
o Esc. 3; puden. Comp. poden.<br />
as Ese. 6. empiicer. B. R. 2. y Ese. 3. empeescer.<br />
x z Ese. r. metí. S. B. Esc. 4. Bes. y E. R. formó.<br />
Ese. 6. y Camp. meteó.<br />
13 Esc. la meioria de dentro. Ese. 6. la memoria<br />
porque podesse omne entender et ordenar, Bes. minoria.<br />
14 Etc. 5. puediesse. B. R. x. podiesse.<br />
1 5 S. B. Comp. E. R. Bes. B. R. z. 2. 3. Malp. 1. 2.<br />
Esc. z. 2. S. 4. y 6. governar.<br />
Toled. S. B. Malp. 2. y Ese. 4. sornetudos. S.<br />
sometidos.<br />
1 7 S•. B. Esc. 2. 4.. E. R. Malp. x.yBes.meies. Ese. 6.<br />
rnieges. Ese. 31 y s. maestros , y así despues.<br />
/3 B. R. 1. 2. 3. Malp. r. S. B. Ese. 1 . 2. 3. 4. 5. 6.<br />
E. R. Bex. y Comp. sabios.<br />
19 Ese. 1. ante curan. Comp. ant cura.<br />
20 Ese. r. 2. 3. 4. 6. Malp. Comp. y E.R. E por<br />
ende la inelecina él ante porque. Bes. E por ende la melecina<br />
él antepon porque. B. R. e. la melezina él ante pon<br />
en la cabeza.<br />
21 Ese. 3.; s. y 6. pueda. E. R. podría.<br />
22 5. B. Malp. 2. Ese. .r. 4. E. R. y Bes. que. Malp. x.<br />
.9' Ese. g. porque non.<br />
23 Ese. I. 2. y 4 . primeramientre.<br />
24 Bes, provechos. E.• y B. R. 2. pechos. Ese. 6.<br />
flechas.<br />
2 5 Esc. 6. cabiezas.<br />
TITVLO<br />
9<br />
V. 26 De toller lrt cobdicia de los príncipes<br />
27, e cuerno" deven seerfechos los es-.<br />
criptos en 29 sunombre 3 ° de los príncipes.<br />
El príncipe 31 de la tierra, Ó el 32 sennor estonze<br />
semeja 33 que ama la salud é las cosas<br />
celestiales , guando 34 a piadad de sus próximos<br />
35, é develes catar 36 provecho. Onde suele<br />
venir 37 que mayor 31 pro gana de la salud<br />
de los otros que de la suya. Cá quanto<br />
los omnes son mas, tanto mayor ganancia 39<br />
suele avenir 4° dellos. E quanto 41 él espera 42<br />
de ayer pro 43 de sí mismo solamientre, nol<br />
semeja mucho de ganar bien fazer de sí mismo<br />
, que es un omne solo. E por esto deve<br />
44 mas aguardar 45 la salud de tod el pueblo<br />
, que de un omne solamientre. Onde que<br />
el príncipe non semeje que ama la salud del<br />
pueblo solamientre 46 por la palabra, é non<br />
por el fecho 47, mas deve 48 catar lo quel ruega<br />
tod el pueblo , que 49 estonze aya 3 ° el<br />
provecho del pueblo , guando entendieren<br />
que los oye , de lo quel demandan , é que<br />
ge lo otorga 51 . Onde cuerno los príncipes<br />
ayan estado muy cobdiciosos $2 de robar 33<br />
el pueblo en los tiempos que son pasados,<br />
é de acrecentar 34 el su tesoro, é nos catemos<br />
SS agora la mesquindad 36 de los sometidos<br />
57 por la gracia de Sancti Spiritu 5s , pues<br />
26 Esta ley es la XX. en Malp. r..<br />
27 E. R. y Ese. s. príncepes.... príncep:.<br />
28 Toled. Esc. I. a. 3. 5. 6. E.R. Camp. y Bex. cono,<br />
29 Toled. en el su nombre.<br />
3 o E. R. mimbre. Bex. nomr. Camp. 7101172P. Ese. 6. numlde.<br />
3 1 Ese. r. El prinzep.<br />
3 1 Esc. s. le sennor.<br />
33 Ese. 5. y Comp. semella. Bes. semela. Ese. 6. semeya,<br />
$4 E. R. guando ama prod de sos próximos.<br />
35 Ese. s. de sos christianos.<br />
36 Toled. E. R. Bes. Comp. ilialp. r. 2. s. B. B. R. r.<br />
2. Ese. 2. y 6. tener. Etc. quiere tener. Ese. 4. develes<br />
tener derecho. Ese. 5. dévelos tener á provecho.<br />
37 Malp. e. Esc. 2. y 3-. avenir.<br />
38 Ese. 3-. piedat et pro.<br />
39 Esc. 6. gananza. E. R. ganaza.<br />
40 Ese. o. s. 6. y Comp. venir.<br />
41 Malp. 2. Ese. r. 5. 6. y Comp. guando, E.R. guano.<br />
4= Ese. .7. y 6. aspera.<br />
43 Ese. 6. y Comp. proe. E. R. prod. S. B. prode.<br />
44 Ese. j. 45 5. 6. E. R. Comp. y Bes. devemos.<br />
45 Malp. 1. Esc. r.y 2. guardar. Ese. 6. agardar. Comp.<br />
y E. R. ganar.<br />
46 Comp. tan solamientre.<br />
47 Ese. 2. por fuerza. Etc. 1. 2. 4. Malp. 1.9 2. por<br />
fecho. Ese. 6. el flecho.<br />
43 Ese. 6. deve acatar lo que le ruegan los del pueblo.<br />
49 Ese. .r. et esconce.<br />
so B. R. 2 . E. R. y Bes. avrá.<br />
51 Ese. y. otroga. B. R.<br />
r. E.R. Comp. y<br />
Bes. otorgan. Esc. ~. otorguen.<br />
52 Ese. r. y 5. copCliciosos• Ese. 6. cubdiciosos.<br />
' 53 Ese. 6. rubar.<br />
5 4 Bes. crescentar. B. R. r. 2 . 5.yMalp.<br />
2. acrescentar.<br />
ra s R. Ese. r. y 5 . catamos.<br />
56 Ese. 6. mizquindade de los sos sometidos. S. B.<br />
Cajump. yEsc.j nesinaintclat. Esc. mesquindade. B. R. 1.<br />
y aip. i. inezqiu<br />
Malp. sometudos. Ese. s. y E. R. soin5i7tidia/i.ed.<br />
58 Etc. 4. del Sancto Spirito. Moly.<br />
Psa<br />
Sanetis Spirina.
DEL FVERO JVZGO<br />
lo<br />
las leyes á los sometidos, que<br />
que dimos<br />
toviesen<br />
queremos poner freno 2 á la cobdicia<br />
de ' quere<br />
rey Don Sintisiand 22 fasta 23<br />
P° en geu saeqrueig,n66qeilier anaren los príncipes daquí<br />
los príncipes. E por ende estables- adelantre quantas cosas fincaron 24 por orcemos,<br />
por nos , cuerno por todos nuesdenar, porque las ganaron en el regno , detros<br />
successores , que ningun rey non cosben<br />
pertenecer al regno. Así 25 11110 prínci-<br />
tringa 3 por fuerza 4 ningun omne , quel pe que viniere 26 en el regno faga dellas lo<br />
faga escripto de la debda 3 que deve á otri, que quisiere. E las cosas que ganó el prínci-<br />
ni mande que íe lo fagan fazer por fuerza, pe de sus padres é de sus parientes Por he-<br />
'fin porque ninguno pierda 6 con tuerto ni redamiento, áyalas el príncipe ó sus filos: é<br />
contra su voluntad las cosas quel otri 7 de- si fiios non oviere 27, áyanlo 28 sus heredeve.<br />
E si algun oírme quisiere dar algunas ros legítimos, é fagan ende 29 su voluntad,<br />
cosas al príncipe por su voluntad, ó el prín- así cuerno de las otras 3° cosas que an por<br />
cipe ganare dél alguna cosa por algun algo heredamiento. E si alguna cosa 31 ovieren<br />
que! fizo, sea puesto en el escripto, que ge de sus padres , 6 de sus parientes , ó si ge<br />
lo da por su voluntad, é cuerno ge lo da, é lo dieron , ó si 32 ge lo compraron , 6 lo ga-<br />
porque ge lo da , é por aquesto pueda omne naron por otra manera qualquier 33 , é non<br />
entender si ge 8 lo da por fuerza, ó por en- fizieren ninguna manda daquellas cosas, non<br />
ganno del príncipe. E si por aventura 9 pu- deven pertenecer 34 al regno, mas á sus fiios<br />
diere '° omne entender ", que ge lo da con- ó á sus herederos. E otrosí, daquellas cosas<br />
tra su voluntad, ó ge lo dexa " el príncipe, que ganó ante que fuese rey , 6 que eran<br />
desraga lo que fizo mal, ó ' despues ' 4 de su suyas 35 propias, puede 36 dellas fazer lo que<br />
muerte , tórnenle ' 5 las cosas á aquel que ge quisiere , ó las deven ayer sus fiios , é si non.<br />
las diera , 6 á sus erederos. E aquellas cosas oviere fijos , elévenlas ayer sus herederos , si<br />
que fueron dadas al príncipe sin ninguna non fiziere delas manda. Esta ley manda-<br />
premia , así cuerno es derecho , sean en pomos guardar en las cosas del príncipe solader<br />
del príncipe , é faga dellas lo que quisiemientre , é mandárnosla, tener en tal manere.<br />
E que atal cosa sea mas firme , é deva ra , que ante que ninguno aya el regno,<br />
valer, si algun escripto fuere fecho de la do- ante prometa por su sacramiento 37 de guarnacion<br />
16 del príncipe, las testimonias ' 7, que dar esta ley. E tod onme que quisiere ayer<br />
fueren en aquel escripto sean pesquiridas 18, el regno por grand roydo 38 de pueblo, ó por<br />
de quien r9 mandare el príncipe , si ovo y algun enganno, mantiniente 39 aquel que qui-<br />
alguna fuerza del príncipe , ó algun engansiere ayer el regno por esta manera, sea desno<br />
2° daquel que fizo el escripto , é así vala comulgado con todos aquellos que tienen 4°<br />
el escripto. E si non fuere desta manera non con él, é sea echado 41 de la companna de los<br />
1/ala, E otro sí mandamos guardar de las tier- cristianos , é aya tan grand 42 pena, cuerno<br />
ras et de las vinnas , é de los siervos , si 21 los diablos en infierno. E tod cristiano que<br />
alguna donacion fuere fecha sin escripto, é con él oviere companna , con ellos aya otra<br />
ante testimonias. E de todas las cosas que tal pena 4 3. E si algun omne esta ley quisie-<br />
ganaron los príncipes en el regno desdel tientre crebantar, 6 desfazer en ascuso 44 6 en pa-<br />
a S R. Malp. 2. Camp. B. R. 1. 2. Bes. Ese; r.<br />
2. '9". y S . diemos. Ese. 6. diemus.<br />
2 B. R. r. 2. 3. Toled. Malp. 2. Efe. I. 2. 3". 4. s. 6.<br />
y Bex. freno é término. E. R. freno é ancho.<br />
3 Ese 6. costrenga.<br />
4 B. R. o. S. B. y Ese. 2. á ningun.<br />
5 E. R. dibda. Camp. acida. B. R. s. deveda.<br />
6 Esc. 3. pierda lo suyo.<br />
7 Tolrd. otro. Malí). I. 2. Esc. .s. 2.5y4. que el otro.<br />
E. R. que otro. Bes, que otrol.<br />
8 Camp. li lo da. Bes. le lo da.<br />
9 Ese. 4.6. S. B. Toled. y Malí'. 2. ventura.<br />
ro Ese. s. y 3. podiere. Camp. podier.<br />
Ese. 6. entiender.<br />
12 Esc. I. 1. 4. 5 . Camp. y Bes. dexe.<br />
.1 3 Esc. 2. é. C..1))21/. et.<br />
14 Comp. depues sua monte. E. R. depues su muerte.<br />
1 5 Ese. 1. 3. 4. y 6. tornen las.<br />
16 E. R. donaron. Malí>. Esc. 6. y Bex.<br />
1 7 Can p.<br />
donation.<br />
testernunas.<br />
18 Efe. r. y 4. pesqueridas. Ese. a. pesqueridas.<br />
esquiridas.<br />
Camp.<br />
Bes. esquericlas. M. pesquisadas.<br />
1 9 Etc. 2. de qui.<br />
lo Ese. s. danno.<br />
11 Ese. 2. é si. Ese. 6. y Malí). 1. et.<br />
12 Toled. Citasiundo. Esc. z. Sinziando.<br />
dasundo. Ese. 3<br />
Ese. Cin-<br />
6. Sintillan. Ese.<br />
23<br />
Sisnando.<br />
Ese. 6. ata. Ese. fasta aquí.<br />
ata en ese dia.<br />
Etc. 2.y s.<br />
Comp.<br />
fina.<br />
. ata<br />
Bes.<br />
aquí,<br />
24 Toled. Camp. E. R. y Bes. ficáron. Malp. y<br />
Ere. 6. fincaren.<br />
25 Etc. 2. E así. Malp. r. Ca así que.<br />
26 E. R. veniere al regno. B. R. r. venir enno regno.<br />
27 Efe. 6. over. Camp. y Bes. ovier.<br />
28 B. R. a. Esc. 3. 6. E. R. y Bes. áyanlas.<br />
29 Malp. a. y. Bes. dend. Esc. .r. y 4. dende. Ese• 3;<br />
y Comp. yende á su voluntad. Esc. 2. dellas su voluntad.<br />
Malp. I. y Etc. s. fagan dello. S. B. dent.<br />
3o B. R. r. y Ese. 6. nutras.<br />
31 Etc. 3 ganaron , é oviéron de sus padres.<br />
32 Camp. E. R. Esc. s. y Bes. si lo compraron, o lo<br />
ganaron en otra.<br />
33 Esc. a. qualquiere é non fiziéron.<br />
34 Camp. apertenecer. Malp. s. Esc. r.<br />
tenescer.<br />
35 Etc. 6. Comp. Bes. y E. R. suas.<br />
36 Etc. y. pude. Etc. 6. pode.<br />
2.5y 4. per'<br />
37 Malp. Ese.. r. y 4. sacramento. Ese. s. sacramento.<br />
38 Ese. 6. y Comp. ruido. Bes. E. R. S. B. y Ere- 4.<br />
ayer el regno por otra manera soya descomulgado.<br />
9 Esc. r. 2. y 6. manteniente. 13..R• 3 y,<br />
Ése. s. mantenente. B. R. 1. y Comp. mantinente.<br />
40 -Malp.-2. Etc. s. 2. •=p. y s. tovierew R. toveren.<br />
Bex. y Comp. tevieren.<br />
4 1 Esc. 3. desechado.<br />
42 B. R. 2. Ese. 3.y 4. otra tIl frena. M. aya grand pena<br />
43 Malp. r. 2 . S. B. Comp. j3ex. E. R.y Esc. 6. como él.<br />
44 Mair. 2. y Etc. S. 11,5105°.
LIBRO<br />
ladino', pues que fuere descubierto sea<br />
echado de la 1 corte , é pierda toda la meetad<br />
3 de todas sus cosas, é sea metido 4 en<br />
algun fuerte logar por siempre , é pierda la<br />
dignidad 5 que oviere. E tod omne ordealado<br />
que esto osare fazer , otro sí pierda la<br />
meetad 6 de sus cosas, así cuerno es de suso<br />
dicho 7.<br />
VI. El Rey Don Flavio Recisvindo.<br />
De los que son rebelles 8 , o' mal<br />
obedientes contral príncipe , o' contral<br />
pueblo, o contra la tierra.<br />
Quantas pestilencias 9 son avidas 1° en la<br />
tierra de los godos, é .quantos aguiionamientos<br />
" por la maldad, é por la sobervia<br />
daquellos que son rebelles , é fuyen 12 á los<br />
enemigos, desto lo puede omne mas entender,<br />
vee 13 la muy grand mingua 54<br />
de a tierra, é demas los (mines de nuestro<br />
regno lidian mas por esto ' 5 , que non fazen<br />
contra los estrannos. Onde por toller esta<br />
crueldad , y esta locura de la tierra , é que<br />
'estos atales non sean sin pena , establescemos<br />
por esta ley que tod omne desdel tiempo<br />
del rey Don Cintillando fastal segund<br />
armo, que nos regnamos, que se fuxó r6 pora<br />
los enemigos, ó que fuxier daquí adelantre,<br />
por venir contra las yentes de los godos<br />
, ó contra nuestra tierra , ó por les fazer<br />
mal, pues que fuere " preso 1 ó descu.-<br />
x B. R. r. j. y Ese. descobierto. Comp. descuberto.<br />
a B. R. 1. 3. y Est. 6. de (toda) la companna de la corte.<br />
3 Etc. 6. meatade. B. R. 2. meytad.<br />
4 Exc. 4. y Camp. metudo. E. R. metudo. Ese. s. mitido.<br />
5 E. R. Camp. Bex. Malp. r. Esc. r. 2.3.9 4. dignidat.<br />
Esc. 6. dignidade. S.13. dignitat.<br />
6 Camp. Bex. Malp. r. y Ese. 2. meatat. E. R. meedade.<br />
S. B. meetat. Etc. 5. meatat. Etc. 6. meatade.<br />
7 Aquí sigue Nos que queremos enmendar en Murc.<br />
Taled. Malp. 1. 2. S. B. B. R. 1. 2. j. Malp. 2.<br />
Etc. 2.3 4.5. Y 6.<br />
2 Esc. 1. rebeldes. Camp. rebeles.<br />
9 Etc. 6. pestillenzias.<br />
x o S. B. Malp. z. Esc. r. 4. y Bex. avenidas: Ese. 2.<br />
venidas. Etc. j. vistas. Ese. 6. ayudas. E. R. avinidas.<br />
Taled. y Camp. agraviamientos. Malp. a. aguijamientos.<br />
Ese. 6. aguillonamientos. Ese. s. aguiyonamientos.<br />
Bex. aguilonamientos. B. R. r. desavinimientos.<br />
1 2 B. R. 1. --. y Etc. 6. fíen. Comp. fugent.<br />
13 Toled. Erc. 4. y s. veie. B. R. 3 por veer.<br />
14 Malp. r. 2. Etc. r. 2.y 4. mengua. Ese. y. y 6.<br />
nemiga.<br />
15 r. por estos. Etc. 2. con estos que con los estrannos.<br />
Malp. s. con estos que non.<br />
• 16 Taled. Malp. r. 2 . Esc. r. y fuyo. Ese. 2. se<br />
fuere pora los. Etc. 6. fugio. Comp. folio. Bex. quien fué.<br />
17 Malp. e., Lic. . ker. Ese. I. o quier foir. Etc. 2.<br />
fuere. Etc. 4. fuyere. Ese. 6. fogir. Camp. fogir. Bex. fuir.<br />
r8 Ese. 6. for prieso. B. R. fiire.<br />
19 Camp. descuberto . Bex. E. R. y Etc. 5. descobierto.<br />
so Bel.. Camp. y E. algun. M. alguna.<br />
l21 Ese. 3 movir. Etc. 6. mover dalguna. Comp. movier.<br />
4-2.2y E6.see. sscá. ne dscaálon.dalu. Camp. Malp. z. se. Etc. r. 3 . 3.<br />
23 Eso- Camp. y Bex. rnove(,o•<br />
TITULO 1.<br />
bierto- ó si alguno 2° de nuestra yente<br />
moviere " alguna contraria, ó algun scandalo<br />
22, ó movió 23 desdel primero 24 .auno<br />
que nos regnamos entre la yente de nuestro<br />
25 regno, ó lo provó de lo fazer, é lo que<br />
es mas cruel 26 cosa de dizir 27 : si alguno<br />
provare de matar el príncipe , ó del toller<br />
el regno , quienquier ' S que prueve 29 estas<br />
cosas, ó alguna dellas, pues que fuere fallado<br />
3 °, reciba muerte, é non sea lexado gr á<br />
bevir. E si por aventura el príncipe por piadad<br />
lo quisiere 32 lexar bevir , non le dese 33<br />
que nol saque los oios 34 por tal 35 que non<br />
vea 36 el mal que cobdició fazer , é que 37<br />
aya siempre amargosa vida, é penada. E sus<br />
cosas daquel, que prendiere 38 muerte por tal<br />
cosa 39, sean en poder del rey. E aquel á qui<br />
las diere el rey 4° , las aya quitarnientre. E<br />
que ninguno de los otros reyes non vengan<br />
contra esta donacion, ni ge 45 las tuelga. Mas<br />
porque son muchos omnes , que depues que<br />
entienden que son culpados deste pecado,<br />
dan sus cosas por enganno á las eglesias, ó á<br />
sus muieres, ó á sus tilos, ó á otras personas:<br />
en tal manera que las puedan despues de-<br />
-mandar, guando quisieren, é dánlas por enganno,<br />
así cuerno enprestadas 42, é non pierden<br />
ellos nada daquellos cosas, si non 43 que<br />
fazen falsos escriptos. Por ende nos queremos<br />
taller este enganno, hy establescemos<br />
por esta ley , que aquellos escriptos , é aquel<br />
enganno sea destecho , é non vala 44 nada,<br />
é todas las cosas que aquel avia 45 , despues<br />
que fuere fallado en este pecado , to-<br />
24 Bex. del primer. B. R. 2. y Etc. s. primer. E. 12.<br />
y Esc. 6. del primero.<br />
2 5 B. R. 2. Etc. 4. y Bex. de nuestros pueblos. E. R.<br />
de los nuestros pueblos.<br />
26 Esc. 6. convenible cosa de dizer.<br />
27 E1C. 1. 2. 3y 4. decir. Etc. S. y Camp. de lo dizer.<br />
E. R. y Bex. dizer.<br />
2 8 Esc. 2. y 4 . á qualquequier. Bex. ó qualquequiera.<br />
E. R. qualquequiere. Camp. Malí>. 2. y Etc. 6. quiquier.<br />
Eic. g. qui quisier. Maip. r. aquel que quiere. S. B. á qualquequiere.<br />
B. R. 2. á qual quien B. R. s. y 3 quienquiere.<br />
29 Esc. 2. que sean provadas estas cosas. B. R. 3:<br />
provare.<br />
3 o Etc. 6. trobado. B. R. r. g. y Bex. axado.<br />
aliado.<br />
3 t Malp. 2. dexado á vida. Ese. S. luxado bevir. Erc. 6.<br />
dexado pora viver. Etc. s. lexado bevir él con quantos fuéron<br />
con él en el conseio. Et todas sus cosas daquel que &c.<br />
32 Etc. s. non lo lexar.<br />
33 Etc. 6. diexe. B. R. 1. no lo lexe.<br />
34 B. R. 1. uueyos. Comp. ollos. Etc. 6. oyes.<br />
35 Etc. a. Por tal cosa que.<br />
g6 13ex. S. B. y Comp. veya.<br />
37 Esc. 6. fazer que aya.<br />
prendier. Ese. S.<br />
38 Etc. 6. prindier. Bex. y<br />
prendere.<br />
39 B. R. .r. 2. y Etc. por tal cosa , que es ciego<br />
por tal cosa.<br />
que<br />
4o Esc.<br />
las aya.<br />
el rey , todas ó dellas<br />
41 Eso. 6. nen lle la tula.<br />
42 Etc. I. emprestadas por cartas falsas.<br />
43 Bex. si non por que fazen.<br />
44 Eso. j. valga. .E fr. 6. valla. Malp. r. nol vala nada.<br />
45 M. avie.<br />
ir
I2<br />
das sean metidas r en poder del rey ente<br />
2, que faga dellas lo que quisiere,<br />
ramlentre<br />
suso es dicho. E todas las otras<br />
así cuerno de<br />
cosas, que son establecidas en otras 3 leyes<br />
este enganno , mandamos que valan.<br />
sobre<br />
Mas aquellas personas son sacadas 4 desta ley<br />
á quien perdonaron los reyes, que fueron<br />
ante 5 nos. E si alguna cosa quisiere dar el<br />
rey á los que son culpados deste pecado 6<br />
nol deve dar daquellas cosas mismas daquel<br />
culpado , mas de otras cosas quales quisier<br />
el príncipe. E puedel dar tanto 7 quanto<br />
val a la vicésima parte de lo que fué suyo<br />
9.<br />
VII. El Rey Don Flavio Recis<br />
viudo.<br />
Q ue ningun omne non deve blasphemarx°<br />
el príncipe, nü maldezir<br />
Así cuerno nos defendemos 12 que ninguno"<br />
non prueve ninguna traycion 4, ni nin-<br />
- gun mal ni muerte contra la persona del<br />
príncipe: otrosí non queremos sofrir que ninguno<br />
nol ponga ninguna culpa falsa mientre,<br />
ni lo maldiga. Ca la sanen. 5 escriptura manda<br />
que ningun omne non diga mal contra<br />
su próximo. Hy en otro logar dize , que<br />
qui mal " fiziere, ó dixiere al príncipe , deve<br />
seer culpado de tod el pueblo. E por esto establescemos<br />
17 , que tod omne que apusiere "<br />
algun mal al . príncipe falsa mientre , .ó que<br />
lo non amonestó 19 ante en bondad 2° de su<br />
vida , mas quiérese levantar contra él soberviosa<br />
mientre, é con sanea : é tod omne que<br />
dize cosas villanas, ó palabras torpes , ó tor<br />
tizeras ", si es omne de granel guisa, ó ordenado<br />
", ó lego , pues que fuere descubierto,<br />
.11,1:11p. r. Ese. 2. 5. 6. y Be: •. metudas.<br />
Map. .r. y Ese. 6. entanainientre. B. R. 3. Camp.<br />
y Ese. 5. entregamientre.<br />
3 31. estas.. .. á quien ordenaron.<br />
4 Mili,. e. S. B. y Comp. sacadas de la pena. Ese. 4.<br />
sacamos desta pena. Bex. sacamos de la pena de esta lee.<br />
5 Ese. 3. ante de nos.<br />
6 Esc. 5 . fiesta culpa.<br />
7 Ese. 3 tanto de quanto.<br />
8 valia. B. R. r. 3 y Ese. 5 . vale. S. B. y Ese. 2.<br />
vala. Malp. r. quantol vala.<br />
9 Ese. é que lo aya por siempre.<br />
ro B. R. . 2. 3. Camp. Esc. 1. 2. 4. 5. 6. S. B. Malp. 1. 2.<br />
y E. R. blasmar. Esc. 3 . oplasmar.<br />
Camp. Bex. y Esc. 6. moldizer, y así en la rúbrica.<br />
12 S. B. y Ese. 4 . defendiemos. Esc. 6. clefiendemos.<br />
Ese. defendemos á todos.<br />
1 3 B. R. u. Ese. 4. S. B. .E. R. y Bex. ninguno non<br />
pruebe en ninguna guisa traicion.<br />
1 4 Ese. 6. y E. R. traizon.<br />
1 5 Comp. y Bex. la sacra escriptura non manda que diga<br />
mal. Ese. 5. non manda.... que diga mal.<br />
16 B. R. u. S. B. r. Ese. r. 2. 9 4 . qui maldize.<br />
9 nvaldixere. Ese. 6. malclizer del príncipe. Bex. maldiz<br />
el príncipe. B. R. r. mal dexier. B. R. mal dixiere.<br />
17 Esc. 6. aremos. B . R. estabelecemos.<br />
1 8 B. R. 1. Ese. j. Comp. y Bex. aposier. Malp. 2.<br />
Ese, a P us [er. E. R. 3: enposier dalgun mal.<br />
DEL FVER0 JVZGO<br />
pierda la meetad de todas sus cosas , y el<br />
príncipe faga dellas lo que. quisiere. E si fuere<br />
persona vil 23, que non aya ninguna dignidad,<br />
faga 24 el príncipe del lo que quisiere , é<br />
de sus cosas. Hy esto mismo mandamos g<br />
.dar de los que dizen 25 mal del rey- depues<br />
de su muerte. Ca aquel que es vivo, en<br />
uar- va<br />
no dize mal del muerto, ca el muerto non<br />
puede ya entender él castigo , ni se puede<br />
emendar: é porque semeia loco aquel que dize<br />
mal del muerto que non siente , por ende<br />
aquel que lo dize deve recebir L. azotes , é<br />
callarse a de 26 su locura. Mas este poder<br />
darnos á cada un omne , que mientre que el<br />
príncipe vive, ó depues que es muerto, que<br />
pueda razonar por sus pleytos, é por sus cosas<br />
, é así cuerno pertenesce al pleyto, é así<br />
cuerno es derecho. Ca en tal manera queremos<br />
nos 27 guardar la ondra 28 del príncipe<br />
, que non tolgamos 29 su derecho á cada<br />
uno.<br />
VIII. ° El Rey Don Flavio Recisiundo.<br />
De toller las leyes de los mimes estrannos.<br />
Bien sofrimos 31 , et bien queremos que cada<br />
un omne sepa 3.9 las leyes de los estrannos<br />
por su pro 3 3 ; mas quanto es de los pleytos<br />
iudgar , defendémoslo,. é contradezimos<br />
que las no usen, que maguer 34 que y aya buenas<br />
palabras, todavía ay muchas gravedumbres<br />
35 , porque 36 abolida por fazer iusticia,<br />
las razones , é las palabras , é las leyes que<br />
son contenudas " en este libro. Nin queremos<br />
.que daquí adelantre sean usadas las leyes romanas<br />
7 ni las estrannas.<br />
I 9 S. B.y Esc. 4. amostr6. Bex. mostró. E. R. monstró.<br />
zo Ese. 3. y 5. poridat. Ese. 6. poridade. Camp. E. R.<br />
B. R. 2. Bex. S. B. Malp. Ese. 5. 2. y 4. bondat.<br />
21 B. R. I. 2. S. B. Malí,. r. Ese. 4. y Bex. torticíeras.<br />
E. R. torticiales.<br />
22 Toled. coronado. Esc. r. ordenado , 6 religioso,<br />
lego. E. R. y Malp. 2. ondrado. S. B. y Exc. 4. ornao.<br />
23 Toled. tal.<br />
24 B. R. Bex. y Esc. 4. de el pzíncipe á él é á suas<br />
cosas á quien quisier. E. R. die el príncepe á él é á sus<br />
cosas á quien quisiere.<br />
25 mal", Ese. 2. 4, 5 . 6. y Bex. dixieren.<br />
Camp. dixeren. E. R. disieren. R. r. dexieren.<br />
26 Comp. y Bex. de sua locura. M. de la locura. S..5.<br />
y Esc. 4 . de so locura. B. R. de su loucora.<br />
27 Ese. 3 ordenar et guardar.<br />
28 .Ese. 6. Bex. y Comp. onra.<br />
2 9 Ese. 3:y Camp. tollamos. B. R. y Esc. toramos.<br />
3 0 Esta ley es la XXIII. en Malp. se. 41yy Ese. I.<br />
.no se pone regularmente nombre de autor, fil, nota.<br />
, 3 1 B. R. 3. E. R. Esc. 6. y Camp., sofillos. 32 B. R. 1. 3 Comp. y Bex. saba. sapa.<br />
33 Ese. 6. prod. Bese. proa. Camp. proa. -13 -. R. Prol-<br />
34 M. Que maguer que ay buenas palabras.<br />
35 Toled. agraviaclumbres. E,s' 6- Y<br />
gravedumnes.<br />
-Bex.<br />
Camp. TE. srea.v:d . uhiannpndeusb.<br />
dubda .1zráevr.i di un: bcjiraes<br />
$7 M. continuadas.. B3 R. u. c"ten'Vas'
LIBRO II.<br />
IX El Rey Don Flavio'Rescindó.<br />
Que nengun onine non aya otro libro<br />
sino es este que es fecho de nuevo.<br />
Nengun omne de todo nuestro regno defendemos<br />
que non presente 1 al iuez para<br />
iudgar en nengun pleyto otro libro de leyes<br />
si non este nuestro 2, ó otro translatado 3 segund<br />
este : é si lo fiziere alguno, peche XXX.<br />
libras doro al rey. E si el iuez, pues que tomare<br />
el otro libro defendudo 42. si lo non<br />
rompiere 5 , 6 lo non despedazare 6, reciba<br />
aquella misma pena Mas aquellos non 8<br />
queremos que ayan la pena desta ley los que<br />
quisieren allegar 9 las otras leyes que fuéron<br />
ante fechas, non por destruir estas nuestras,<br />
mas por afirmar los pleytos que son i° pasados<br />
por ellas.<br />
X. " El Rey Don Flavio Rescindo.<br />
.7), los dias 12, é de las fiestas que 13 non<br />
deven tener pleytos.<br />
El " dia de domingo ningun omne non deve<br />
seer lamado en 15 pleyto , ca todos los<br />
pleytos deven seer pasados ' 6 por la reverencia<br />
del dia. Ningun omne non lame 17 á otro<br />
en aquel dia á iuyzio por ningun pleyto, ni<br />
por ninguna debda pagar. Hy en los dias de<br />
pasqua otrosí defendemos que ningun pleyto<br />
non sea tenido fasta XV. dias, VII. dias ante<br />
1 Bes. presienten. Malp. 2. y Ese. 6. presenten.<br />
2 Esc. 6. nosso.<br />
3 B. É. 1. 2. S.B. Malp. Ese. r. 2. 3: 4. 6. Camp.<br />
y Bes. traslado. Ese. 54 trasladado. Malp. 2. traslatado.<br />
E. R. translado.<br />
4 B. R. 2. 3: Esc. r. a. 3: 4. y Bes. defendido.<br />
5 Esc. 6. rumpiere. Bes. rompe. E. R. rompere.<br />
6 Ese. I. y 2. despenare. Ese. 3-. espedazar. Bes. despie-<br />
2ar. Malp. 2. y Ese. 5. despezar. Ese. 6. desfiziere.<br />
7 E. R. S. B. Ese. 4. 6. y Bes. desta ley (Bes, lee).<br />
8 B. R. 2. S. B. Ese. 4. y Bes, aquellos sacamos de la<br />
pena de esta ley.<br />
9 S. B. Ese. y 6. alegar.<br />
lo Ese. 5. pasaron por ellas.<br />
a En Malp. r. es la XXV.<br />
12 B. R. e. De los días domingos. Esc. 6. Título de los<br />
dias 6-c. E. R. De los dias é de las J'estas (ye.<br />
13 Esc. 6. en que.<br />
14 Ese. 3: En el dia de lo dumiengo. Bes. El dia del<br />
li°ming0. E. R. dominguo. B. R. r.y 3 El dia domingo.<br />
5 Esc. 2. y 6. á pleyto.<br />
26 B. R. z. 2 . 3. y Ese. 5. posados. Ese. z. cesados.<br />
17 E. R. y Bes. xame. Malp.<br />
Esc. t. y s. llame.<br />
18 S. B. Camp. y E . R. festa.... fiesta.<br />
19 Esc. s. VIII.<br />
20 B. R. I- 2. Malp.1.2. S. B. E. R. Esc. r. 2. 4.<br />
5 . 6. y Camp. que sea guardado.<br />
21 B. R. f. 2. j. Camp. S. B. Bes. Ese. s. y 6. Cir-<br />
Aparicio.<br />
2 1 S. B. y Mili,. 1 . añaden é el dia de Resurreccion.<br />
2 3 B. R. t. 3 Ese. 1. s. 5. y Camp. de Cinquesma.<br />
E. R. Cinquesmas. Esc. 6. Cinquaesmas. Ese. 2. 9 4de<br />
la Cinquesma.<br />
2 4 Ese. 6. cogeren. Be.v. cuelan. Comp. mellen los pa-<br />
TITVLO L<br />
de la fiesta ", é VII. 19 depues de la fiesta.<br />
Otrosí mandamos guardar 2° el dia de Nabidad<br />
de nuestro Sennor , y el dia de Circuncision<br />
2i, y el dia de Aparicion 22, y el dia<br />
de Ascension , y el dia de Cinquaestna 235<br />
cada uno en su dia. E otrosí en el tiempo<br />
inientre que cogen 24 las miesses, XV. dias por<br />
andar dagosto 25, é XV. 26 andados de setiembre<br />
27 , y en la provincia 28 de Cartago,<br />
porque deguastan 29 las lagostas el pan mucho,<br />
mandarnos guardar las ferias XV. dias<br />
por andar de 3°iulio, é XV. andados dagosto.<br />
Otrosí mandamos guardar 31 del tiempo de<br />
las vendimias 32 XV. días por andar de setiembre,<br />
fasta XV. dias andados de octubre 33.<br />
Esta constitucion 34 mandamos guardar á<br />
todos , que ninguno non sea lamado 35 en<br />
ningun pleyto , nin sea constrennido 36 en<br />
estos dias, fuera si era el pleyto ante comenzado<br />
37 . Ca si el pleyto era ante comenzado<br />
, deve seer constrennido de responder<br />
en aquellos 38 dias, é non se puede mamparar<br />
39 por las ferias. E si es tal persona, que<br />
deva seer creyda 4°, déxenlo ir sobre su ornenage<br />
42 . E si es tal persona , que non deva<br />
seer creyda ligeramientre , dé fiador , que<br />
pasados aquellos dias 42, que venga al pleyto<br />
o 43 mandare el iuez ; fueras ende aquellos<br />
que fazen tales cosas porque deven morir44.<br />
Ca estos atales dévenlos prender en estos<br />
dias , é meterlos en cárcel 45 , fasta que sea<br />
pasado el domingo, é las otras ferias de suso<br />
dichas , y estonze reciba la pena qual deve<br />
recebir 46 . En los dias de coger 47 el pan y el<br />
vino, los omnes que fazen tal cosa, porque<br />
nes. Ese. s. coien. B. R. r. cueyen.<br />
25 Esc. r. de iullio fasta XV. andados de agosto,<br />
26 Toled. XII.<br />
27 Ese. 2. y 3 setembre. Bes. y Camp. septembri.<br />
28 Ese. 6. provinza.<br />
29 Ese. r. 3. 4. B. R. r. S. B. Be.s. y Malp. 1. 9.<br />
desgastan. Ese. 2. 5. y 6. degastan. Camp. degollaban.<br />
3o Ese. .r. de junio fasta' comienzo dagosto.<br />
31 B. R. .5-. Bes. y Camp. el tiempo.<br />
32 B. R. e. y Ese. 4. vendimias. Esc., 6. vindemias.<br />
Malp. z. de las vendimias que sean las ferias desde mediado<br />
setembre fata mediado octubre. Esta constitucion &c.<br />
B. R. 1. Malp. 2. Ese. 3 y 6. de las vendimias desde<br />
XV. dias por andar octubre ata XV. dias andados do<br />
noviembre.<br />
3 3 Bes. °cimbro. B. R. r. y Camp. ochubre. B. R. 3.<br />
ochubrio.<br />
34 Ese. 6. constituizon.<br />
35 Ese. 2. lamadc, á pleyto. Bes. yamado. B. R. 2.,11anudo<br />
á.<br />
3 6 B. R. r. S. B. Bes. Maip. 1. y Ese. 3: s. 5. encarcerado.<br />
Malp. 2. Camp. y Ese. 2. 4 . encerrado.<br />
37 Ese. 4. S. 6. y Bex. compezado , y así despues.<br />
38 Esc. 6. aquestes.<br />
39 Toled. y Malp. 1. emparar. Bes. y B. R. a. amparar.<br />
40 Ese. 6. y Camp. creuda, y así despues.<br />
4/ Camp. omanage. Bes. omanague.<br />
42 Ese. 2. plazos.<br />
43 Ese. S y 5. do. B. R. .r. Camp. y Bes. hu.<br />
44 Ese. 6. murir.<br />
4 5 Ese. I. y Bex. carcer. Camp . cancere. B. R. z. círcele,<br />
46 Ese.3 rescebir.<br />
47 Ese- S. y 6. coyer. B. R. 1. „y .Camp. coller. Be3,<br />
colee.<br />
3
T 4<br />
deveri prender rnuett e, devén recebir la penai:<br />
puede seer escusado por esta,<br />
Ni aquel non<br />
ley que sabi'e. quel querien llamar á pley-.<br />
en los ótros dias se ascondia que<br />
to , y<br />
no ! ',odien fallar 3 , y aprecie en. estos dias,<br />
rnaguer 4 que non fuese ante .comenzado el<br />
pleyto. Hy estos avilés mandamos que sean<br />
costrennidos 5 por su verdad, ó si por aven-,<br />
tura es omne sospechoso 6 , que dé fiador;<br />
é si lo non pudiere dar, fágalo guardar el<br />
juez. E depues que aquellos dias fueren pasados,<br />
que venga al pleyto. E si algun ornne<br />
quisiere venir contra esta nuestra ley,<br />
pues que lo sopiere 7 el íuez , fagal dar<br />
L. 8 azotes.<br />
XI. El Rey Don Flavio Rescindo.<br />
Que los iuezes non ovan 9 nengun pleyto,<br />
si non aquel que es contenudo" en<br />
las leyes.<br />
Ningun iuez non oya" pleytos, sino los que<br />
son contenidos en las leyes. Mas el sennor<br />
de la cipdad, ó el juez por sí mismo, ó por<br />
su mandadero" faga presentar árnas las partes<br />
antel rey , que! pleyto sea tractado antel<br />
, é sea acabado mas ' 3 aína, é que fagan<br />
ende ley.<br />
XII. El Rey Don Flavio Rescindo.<br />
Que . los pleytos , pues que una vezi4fi/eren<br />
acabados , que non sean depues<br />
rebueltosiS.,<br />
Los príncipes an poder de ennader " leyes<br />
x B. R. t. Ese. 1. 2. y 6. laman B. R. 2. Ese. 4. y<br />
Bu.. levar.<br />
2 B. R. 2. Esc. r. 3. y 4. ascondie. Ese. 2. escondía.<br />
3 Ese. a. Calar. Ese. 6. aliar. B. R. t. alar. B. R. ,3<br />
axar.<br />
4 Ese. j. Brx. y Camp. magan<br />
5 Ese. 6. costrenudos, B. R. costrinidos.<br />
6 Ese. I. sospechado.<br />
7 Ese. 6. sobiese. B. R. r. Be.v. y Ca>97. sobier.<br />
8 B. R. 2. Ese. 2. 4. Bex. S. B. y mil/p. I. IX.<br />
9 S. B. Malp. s. E. R. Ese. 2. y 4. ozgan. B. R. 3.<br />
Camp. Malp. 2. Bex. y Esc. 6. ozcan. B. R. a.' y<br />
Ese. I. ayan.<br />
so E. R. rontinudo. Ese. s. contenido. Esc. 3. contenido.<br />
Ese. 6. conteudo.<br />
-Ir S. B. Maly. r. y Ese. 4. oiga. Ese. 6. y Camp.<br />
ozea. Bex. y E. R. oza. Maly. 2. osca. Esc. r. aya.<br />
.B. R. j. esté á los pleytos.<br />
12 Ese. 6. mandado. Bex. mandadeiro.<br />
s 3 Ese. 6. miles agina. E. R. mas ayena.<br />
1 4 Toled. negada.<br />
1 5 Toled. demandados. S. B. Malp. I. 2. Ese. 2.4. g. Camp.<br />
Bes. y E. R. demandador. Esc. 6. revolcar. Esc. s. rebueltos<br />
, é que el rey pueda arrescentar en estas leyes,<br />
Ji caso acaeziere de nuevo. Esc. 2. demandados, é los<br />
príncipes pueden annader leyes en este libro. Esa. 4. demandados,<br />
é los iuezes pueden ennader leyes en este likro,<br />
B.-R. a. lex. y E. R. é los príncipes ayan poder de<br />
ennader (E. R. anadee) lees (E. R. 10, 5) en este<br />
DEL F VE'.R O J G4;:x<br />
en este . libro todavía a todavíalns pleytos gque<br />
son ya comenzados, é don son aun acabados<br />
, mandarnos que se sepan terminados se-<br />
gund estas leyes. E tos ''ples; jt-01 que eran<br />
es fuesen<br />
ya acabados 5 • ante que leyes<br />
emendadas , segund las leyes que eran fe,<br />
chas " ante. del primero auno, que no s reg_<br />
nassemos , non '9 mandamos que en ninguna<br />
manera sean .de cabo demandados. y el<br />
príncipe puede ennader '° leyes, segund cuerno<br />
los pley tos avinieren de nuevo 21 , é deven<br />
valer así cuerno las otras.,<br />
XIII. " tl Rey Don Flavio Rescindo.<br />
Que ningun orase non deve seer iuez,<br />
si non 23 al qui lo mandare el prín.<br />
cipe , o aquel que fuere' de consen-;<br />
timiento 24 de las partes ,,o de mandado-<br />
de los iuezes otros.<br />
Ninguno non deve iudgar el pleyto, si non<br />
á quien es mandado del príncipe, ó quien<br />
es cogido 25 por iuez de voluntad de las partes<br />
con testimonias 26 de dos orines buenos,<br />
ó 27 con tres. E si aquel á quien es dado<br />
el poder ' 8 de iudgar de mandado 29 del<br />
rey, ó de mandado del sennor de la cibdad,<br />
de otros iuezes , dieren sus vezes á otros,<br />
que entiendan el pleyto , puédenlo fazer , é<br />
aquel mismo poder, que avien los mayores,<br />
é los otros iuezes de 3° terminar el pleyto,<br />
aquel mismo poder ayan " los otros de 3'<br />
terminar el pleyto.<br />
16 B. R. i. emendar.<br />
5 7 E. r. Ese. 5. 6. E. R. y Bex. segundo. Camp.<br />
segando. B. R. 2. y Esc. segunt.<br />
18 2. y Ese. i. en ante. E. R. ant. Exc. a:<br />
antes.<br />
19 Toled. Nos. Exc. 1. Non mandemos.<br />
z o B. R. 1. Exc. r. y s. emendar. B. R. 2. y EA-, 5•<br />
annader. Camp. ennantar.<br />
21 B. R. r. Ese. 5 . 6. y Camp. de novo.<br />
22 En Malp. e., la XXVIII. Ese. 4• $1. 411tor<br />
ni nota.<br />
2 3 E. R. si non d quien mandare el rey, Or aquel.,<br />
2 4 Ese, e. consentimiento. Ese. 2. consentido de las partes.<br />
Esc. 6. conseyamiento. E. R. de consentinzento. M. del<br />
consentimiento. B. R. s. consentemiento.<br />
25 B. R. 2. Esc. r. 2. 3. y 4. escogido. Ese. 6. escolleyto.<br />
Camp. coludo. Bex. escolido . E. R. escugido.<br />
Ese. s. ,escoiecho. B. R. ó quien ye escolecho. 11.1?-3"•<br />
ó quien es coyeio.<br />
mau6ninEass.e. 6. testemuna. Bex. testimonios. Camp... testo-<br />
27 Esr. ó con iura de aquel á qui es dado el poder<br />
de iudgar gar de mandado del rey. . . . 6, dotros fueses, s7<br />
dieren.<br />
28 Exc. 6. puder.<br />
29 Ese. r. de mano.<br />
3o Exc. 6. deven de terming, '-<br />
31 Ese. 5. ayan estos otros,<br />
.3 2 Be.v. y Camp.. d, determinar. - -
XIV.<br />
QU<br />
LIBRO II.<br />
El Rey Don Flavio Rescindo.<br />
pleytos . devela iudgar 3 : é<br />
quaies personas los deven dar d<br />
Porque algunos iuezes pueden iudgar de los<br />
pleytos et de las mal fetrias , non deven<br />
iudgar dé cabo los pleytos, que ya son iudgados<br />
5 ; mas dévenlos fazer complir. E si<br />
non. fueren en la tierra , deven otros meter<br />
6 en su 7 logar, , que connoscan daquel<br />
pleyto, é que lo determinen , segund 9 el<br />
derecho.<br />
XV. El Rey Don Flavio Rescindo.<br />
Que los iuezes 1O deven iudgar los pleytos,<br />
criminales " é los otros.<br />
Los iuezes deven seer establecidos 12 en tal<br />
manera que ayan poder de terminar los pleytos<br />
, así de los malos 13 fechos , cuerno de<br />
las otras 14 cosas. Mas aquellos que son mandaderos<br />
15 de paz , non deven iudgar nengun<br />
pleyto si non quantol mandare el rey.<br />
Y el mandadero de paz es aquel á quien envia<br />
el rey solamientre por meter paz entre<br />
las s6 partes.<br />
z En Malp. x. es la XXIX. En el Ese. x. en lugar<br />
de esta ley hay la siguiente:<br />
Quales pleytos ¿caen iudgar los manposteros, et pala<br />
personas deven dexar en sus veze,.<br />
Porque los alcaldes manposteros del, alcalde 6 , del sennor<br />
de la villa an poder de iudgar los pleytos , et las<br />
mal fetrias , et non deven estusar á ningun culpado de le---var<br />
la pena que es establezida en las leyes, por ende estos<br />
manposteros deven escoger otros °izarles buenos que<br />
sean en su lugar por tal que guando ellos -non fueren en<br />
la tierra que aquellos cumplan los pleytos , et determinen<br />
los iuyzios segunt justicia et derecho.<br />
2 B. R. a. Quelos pleytos deven iulgar los senescales del<br />
rey, é á piales &c.<br />
3 Ese. 5. oir los iitízes. Bex. ¡algar los iuizes.<br />
4 S. B. Ese. 4. y Bex. pleytos criminales. E. R. de<br />
los criminales é de los manifiestos non deven. B. R. 1. y<br />
Esc. 6. de iulgar dos (B. R. r. de los) pleitos de las malfetrias.<br />
5 Camp. pasados.<br />
6 Esc. 6. 'Meter.<br />
7 E. R. seo. B. R. x. y. S. B. Camp. Bes.. Ese. 4..<br />
y 6. so.<br />
8 Camp. Bex. Y Ese. connuscan. M. conoszan aquel.<br />
9 segondo el pleito con derecho.<br />
zo B. R. 3 . Esc. 3 . y s. Quales iuyzes.<br />
Camp. communales , y así en la rúbrica.<br />
2 Ese. 5 . estabilizidos. E. R. stablicidos. Ese. 3: y<br />
B. R. I . estableszidos.<br />
1 3 Esc. e. así de los males , como de las otras cosas.<br />
Esc . 6. y Bex. así de los males, como de las buenas (Bex.<br />
"as) cosas.<br />
(E 14 S. 13• Esc. 4. y 6. buenas. Malp. 1. y Ese. 2. cuelmo<br />
se. 2. como) de los otros é (r, rc.<br />
las otras<br />
2. 6) de<br />
cosas, B. R. 2, así de malas como de las buenas cosas.<br />
TIT VL O 1.<br />
XVI. El - Rey Don Flavio<br />
cindo =r,<br />
1 s<br />
Res-_<br />
De la pena que deven ayer aquellos<br />
que zudgan , e non an poder de<br />
iudgar.<br />
Nengun juez de. ninguna " tierra , ni nenguno<br />
que non sea iuez, non iudgue en otra<br />
tierra aiena 19 ; ni mande ni constringa 2D por<br />
si, ni por " sayon, fueras 22 sí fuere juez de<br />
mandado del rey, ó de 23 voluntad de las<br />
partes , ó del mandado del iuez de la cibdad<br />
, ó de otros iuezes, así cuerno es dicho<br />
en la ley de .SLISO. E aquel que lo fuere, sido<br />
así cuerno es dicho, é fiziere alguna de<br />
cosas, que los 24 defendiemos de soso, pues.<br />
que el sennor de la tierra lo sopiere , piénselo<br />
25 de emendar 26 por si, ó por su 27 onme;<br />
si non fiziere al, si non porque asmó " del<br />
fazer tuerto , peche una libra doro á aquel<br />
á quien quiere 29 fazer el tuerto. E si alguna<br />
cosa le tomare por fuerza, ol mandó tomar,<br />
entreguel 3 ° . aquella cosa, é otro tanto 3' con<br />
ella. E si aquel que se fazie 3 ' iuez, tomó 33<br />
su siervo ó siervo 34 ageno que 35 lo fiziesse,<br />
quanto fizo aquel siervo contra derecho ,<br />
quanto tomó , todo lo entregue el juez 36,<br />
assí cuerno es de suso dicho. Hy el sayon,<br />
que obedició 37 á tal iuez , é prendió 38 algun<br />
omne por su mandado, ó desiudgó , ó tomó<br />
alguna cosa por su mandado, reciba C. azotes.<br />
_15 B..R. 1. Ese. 6.y Malí). namdadores. Rex. mandadeiros.<br />
16 Esc. 2. entre los otros.<br />
17 E. R. Etc. f. 2. y 4. sin autor ni nota.<br />
.18 B. R. 1. 3. Ese. 5. y 6. de una.<br />
i) Malp. 2. Ese. i. 3.y 6. apena. Camp. y B. R. 1.<br />
allena. Bex. glena.<br />
zo E. R. constrengua. Ese. 5. costringa. B. R. .r. costrenga.<br />
21 S. B. Ese. 5 . E. R. y Bex. por so sayon. B. R. 2.<br />
Efe. 2. y 4. por su.<br />
22 Camp. loras hu for B. R. 1. fuera se fiar.<br />
23 M. o de su voluntad de las partes.<br />
i4 B. B. R. 1. J. Malp. r. 2. E. R. Ese. x•..9" 4 . les.<br />
Esc. 6. lles. B. R. 2. le.<br />
25 Camp. y E. R. pénselo. S. B. piense de emendar.<br />
B. R. I. Ese. ,g. 5. y 6. piense de lo.<br />
26 Ese. f. de devedar. Esc. 6. erniendar.<br />
27 Esc. 2. los otros. Ese. 6. timbre.<br />
28 Bes'. y E. R. osmó. Camp. aesinú. 2. por asmamiento.<br />
29 B. R. 1 . 3. Camp. Ese. y 6. quería. Ese. 5. asna;<br />
de fazer. E. R. quisiera. B. R. 2. y Ese. 4. qucrie. Ese. .e.<br />
aquel á quien fiziere el tuerto.<br />
SO Esc. 2. entreguel daquella cosa.<br />
31 Ese. j. anoto.<br />
3 2 Ese. .r. fiziere. Ese. 2. S. y E. R. faze. B. R. x. y<br />
Ese. 6. faz. Camp. fazia.<br />
3 3 B. R. 2. Malp. 1. Ese. 2. 4. 6. Camp. y Bex. mandó.<br />
Esc. 1. manda.. E. R. mandando.<br />
34 31. su sierva apena.<br />
35 1. que iudgare.<br />
nEsc. 1. el alcalde que lo mandó iiideur.<br />
37 Ese. 6. cubdizó. Camr. obedecía. R. obedizere.<br />
B. R. 2. y Ese. 3. obedeszió. B. R. s. y Malí,. 2.<br />
obedezió.<br />
38 Esc, plisó, Ese. 5. 6. Caii:p...y Bese, prowde5.<br />
Bb
DEL FVERO JVZGO<br />
16<br />
XVII. El Rey Don Flavio Res- dicha, ni los azotes. E si algun obispo 21non<br />
quisiere iere venir por mandado del juez 22, é 23<br />
cindo. si<br />
non ' quisiere dar personero que responda<br />
tierra, por él, el juez de la 24 ó el sennor<br />
De los que son leonados r por letras del de la provincia le costringa 25 que peche<br />
iuez , ó por seyelos 2, e non quie- L. sueldos , é daquellos L. sueldos aya los<br />
XX. el iuez por el despreciamento , e aya los<br />
ren venir.<br />
XXX. el que se querellava dél. E si algun<br />
S i algun omne se querella 3 al iuez de otro, sacerdot , '6 algun diachono 26 , ó subdiacho_<br />
el iuez deve Limar 4 aquel por su carta ,<br />
no , ó otro clérigo , ó reglar 27 non quisiere<br />
venir por el mandado del iuez , é desprecia-.<br />
por su seello , quel venga responder , en tal<br />
manera que aquel mandadero que levar S la re la su carta ó el su seello, é non quisiere<br />
carta, ó el seello 6, que ge 7 la dé ante bue-<br />
enviar 28 quien responda por él 29, ó si se asconde<br />
por non recebir el mandado, dellos<br />
nos oinnes , é depiles que fuere lamado en<br />
tal manera 8 , sí quisiere alongar 9 el pley- cada uno aya la pena que es de suso dicha<br />
de los legos ". E si non ovieren onde la pato<br />
, ó non venir quisiere al pleyto , por que<br />
se asconde l ° solamiente , peche cinco "<br />
guen , devenlo dezir á su obispo que faga<br />
sueldos " doro á ' 3 aquel ' 4 que se querella. E emienda por ellos si quisiere. E si non quisiere<br />
, deve iurar el obispo 32<br />
por non querer venir, peche otros cinco suel-<br />
que los costrindos<br />
doro al iuez 15. E si non oviere onde ga que 33 ayunen 34 por XXX. dias, é que non<br />
los pague , reciba L. azotes antel iuez, en<br />
ayan " mas cada 36 dia de 37 un poco de pan,<br />
tal manera que por aquestos azotes que non<br />
é una poca 38 de agua cerca 39 el ora de 4°<br />
sea difamado ' 6 . E si solamientre non qui- biespera , porque sean penados, porque fuésiere<br />
venir , é non oviere onde pague 17 los ron rebelles 4'. Mas esto deve guardar el iuez,<br />
cinco sueldos , reciba XXX, azotes sin otra que si alguno fuere muy flaquo, ó 42 muy<br />
pena. E si aquel que es lamado al pleyto doliente , que non pueda sofrir esta pena,<br />
dixiere que non se ascondió , ó " que non si es 43 clérigo, ó lego, el iuez nol deve pe-<br />
recibió el mandado del iuez , ó que lo non nar tan fuertemientre 44 ; mas develo casti-<br />
despreció, é non le pudiere seer provadq por gar 45 segund la flaqueza 46,ó segund el 47 do-<br />
ninguna testimonia ' 9 , si se quisiere salvar lor,que non aya 48 por ende grand enferme-<br />
por su iuramiento 20, que lo non fizo por dad, ó muerte. E todo omne que non quier<br />
ninguna caloinnia , ni por ningun despre- venir por mandado del iuez, ó se asconde 49<br />
ciamento , non deve recebir la pena de suso que lo non pueden fallar 50, si non viniere<br />
1 E. R. y Bex. ralnaclos. Malp. 2. Ese. t. 4. y s. ¡la.'<br />
majos.<br />
2 B. R. 8. Esc. 3 .6. y Camp. seello. S. B. Malp. I. Ese. 2.<br />
„y 4. sieilo , y así despues. Ese. 1. seyello. E. R. siilio.<br />
3 Ese. 6. quexa. Ese. 5 . querellar. E. R. y Bex. querela.<br />
4 Mal. r. Ese. 5.y 6. llamar. Bex. y E. R. xamar.<br />
5 _Ese. 6. lieva. E. R. Ese. 2. y 4. levare.<br />
6 /Oled. MILI). 2. y Esc. 2. seyello.<br />
7 Esc. :2. y 4. ye.<br />
8 Ese. r. en tal manera quisiere alongar el pleyto por,<br />
que se asconde.<br />
9 Malp. 2. y Ese. 2. allongar. Esc. 6. alungar. E. R.<br />
alunguar.<br />
r o Comp. Bes.y E.R. ascondeó,y así despues. Malp. a.<br />
Ese. 4 . y 5 . ascondió.<br />
Ese. 3. diez sueldos de oro á aquel que se querella la<br />
ineetad , et la otra !mutad al iuyz , porque non quiso venir.<br />
12 Bex. B. R. y 3 sollos.<br />
1 3 Ese. r. á su contendor. E por.<br />
34 B. R. a. al iudiz. B. R. 3. al iuyz. E si.<br />
8 5 Ese. 6. ree.<br />
16 T oled. y Esc. 5. desfaniado. Ese. 4. Bes. y Camp.<br />
dist:8111.8d°. E. R. y Malp. 2. defamado.<br />
17 S. B. Malp. 1. Toled, .Esc. r. 3. 4.y 6. peche.<br />
8 Ese. 3 y 6. por que.<br />
1 9 S. B. Ese. 1, Bes. y E. R. manera.<br />
20 Ese. 2. iura.<br />
I E. R. S. B. Esc. 4 . Bes. y Malp. I. omne. Ese. 2.<br />
y 6. bispo.<br />
22 Ese. I. fiando por la nobleza de su d ignidad, é non<br />
quisiere dar.<br />
2 3 Esc. 5.y Bes. 6.<br />
24 Ese. 2. de la otra parte.<br />
25 Esc. 6. costrenga.<br />
2 6 Esc. I. 3. 4. y 6. diácono 5 subdiácbno' Camp. diágano.<br />
B. R. 3. diácono, ó otro.<br />
27 Ese. r. ó seglar. Etc. 5. y E. R. regular. Malp..<br />
Camp. S. B. Esc. 2. y 4. clérigo reglar. Ere. 6. clérigo<br />
seglar.<br />
28 Camp. inviar.<br />
29 S. B. Malp. r. Esc. 5. E. R. y Bes. por sí.<br />
3o B. R. 2. cada uno dellos.<br />
sí Esc. j. leygos. Ese. 6. liegos. E. R. Teg-uos. Camp.<br />
32 B. R. r. é que.<br />
33 Ese. que vengan ante el alcalde, é que ayunen.<br />
Esc. geyunen. Esc. s. 6. y Bes. COI*<br />
ielunen.<br />
35 B.R. a. Bes. y E. R. coman.<br />
36 Esc. cada uno de un poco de pan.<br />
37 B. R. 2. Esc. 2. 5. y 4. si non un poco de pan.<br />
¿se. 6. que uno poco de pan, et de la agoa cerca de la ora<br />
de la bespera.<br />
38 Bes. un poco.<br />
39 Ese. 3. cerca de la ora de la viespra. Ese. • cerca<br />
del ora de viespra. B. R. a. 3 Camp. y Bes. cerca la ora.<br />
40 Esr. r. de las viespras. Ese. 2. de la viespra. B. R. x.<br />
de viespra. B. R. y. de véspera.<br />
41 Ese. .r. y 3 rebeldes. Ese. 6. rebielles.<br />
42 Ese. 1. ó si non fuere de edat que pueda sofrir esta<br />
pena.<br />
43 B. R. 1. se ya. Esc. 2 . quíer sea clérigo , quier lego.<br />
44 E. -R. 3. Ese. 3.y s. tan duramientre. ddramiente.<br />
E. R. fortementre.<br />
45 E. R. y Ese. s. castiguar.<br />
46 B. R. y. flaqueza.<br />
47 B. R. 2. 3. S. B. E. R. Malp. 2' Esc. r. 2.<br />
4. s. y 6. la dolor.<br />
48 E. R. B. R. o. S. B. Bu-- 2» 4• "'lea.'"<br />
Malp. '<br />
prenda.<br />
49 E. R. asconclere.<br />
Etc.<br />
6. ano. B. R. s., Bex. azar. B. R. a.<br />
falsloarCealmiPuezy.
LIBRO II.<br />
fasta quarto dia daquel dia que fijé puesto<br />
el plazo, é vinier al quinto dia, non deve<br />
recebir r ninguna pena desta ley. E si alguno<br />
luere alongado 2 por C. millas 3, si viniere,<br />
fasta XII. 4 dias daquel dia del plazo S,<br />
non aya 6 ninguna pena desta ley. E otrosí,<br />
aquel que es porlongado por CC. millas,<br />
si se presentar 7 antel iuez S fasta XXI. dias<br />
del plazo, otrosí non aya ninguna pena desta<br />
ley. E otrosí deve omne guardar 9 quanto<br />
" mas fuere porlongado ", é aquellos que<br />
fueren ]amados por el iuez cuerno leve, si<br />
se ascondieren, é non vinieren al plazo, el<br />
iuez deve meter á aquel en la cosa que demanda<br />
, salvo el derecho del que non aparesció<br />
"; é pues que viniere aquel que se escondiera,<br />
si fueren pasados los XXI. días,<br />
peche XX. sueldos doro. E aquel que es<br />
alongado por C. millas , si pasaren XI. dias<br />
depues del plazo ante quel viniese 13, peche<br />
X. sueldos doro , é desta pena deve ayer la<br />
meetad el iuez, é la meetad 14 aquel que se<br />
querella. Hy esto se entiende, si non puede<br />
venir por enfermedad 15 , ó por llena r6 de<br />
ríos , que non pudo pasar , ó por nieves , ó<br />
por otra coy ta 17 que sea apariciente ", é que<br />
lo pueda provar por testimonias 19, ó por su<br />
sacrarniento ".<br />
Etc. r. la pena.<br />
z Etc. 6. alungado. E. R. alunguado. Jilalp. 2. allOnn<br />
gado.<br />
g ESO. r. J. B.R. 2. y Bes. millas.<br />
4 Ese. r. XI.<br />
5 Ese. 6. prazo. B. R. ,3 plazio, y así despues.<br />
6 B. R. 1. 2. Esc. r. y Bes. avrá. B. R. 3. y Ese. 5.<br />
averá.<br />
7 Esc. 6. presientar. Etc. 1. presentare. B. R. 2 . presentare<br />
al.<br />
8 Bit. 2. por XXI. dia.<br />
9 S. B. B. R. 2. 3; Ese. 4. s. Bex. y E. R. catar.<br />
Ese. '2. iudgar. Camp. gardar.<br />
xo Esc. 1. quanto fueren mas prolongados aquellos<br />
como deven.<br />
1s Camp. alongado. Ese. s. prelongado. E. R. porlonguado.<br />
12 Esc. Camp. y Bes. apareced. Ese. s. aparicid.<br />
r. 2. y Ese. r. apareció.<br />
1 3 S. B. y Eso. 6. venise. Malp. Bes. Camp. B. R. .r.<br />
Y Etc. veniesse.<br />
14 Etc. s. Camp. y Bex. 'matad. E. R. meadad<br />
meadade.<br />
15 Etc. 6. enfermidade , v así despues. E. R. enfirrnidacie.<br />
Camp • ' Bex. Malp. e. Exc. 2. s. y 4. enfermedat.<br />
t6 S. B. B. R. r. Etc. ,-. 4. 6.<br />
lene. Etc. 2.<br />
agua de ríos. B. R. ,3 E. R. y Bex. xena.<br />
17 Esc. 6. y Camp. cuita. Ese. 2. cueta. Toled. cueitd.<br />
Ese. 3 otra cosa.<br />
18 Malp. 1. Toled. Ese. r. 3 y Bes. aparesciente.<br />
B . R. r, j . Etc, 2 . y 5. apareciente. S. B. apparezente.<br />
E. R parecente. Esc. 4. 9, B. R. 2. paresciente.<br />
3 9 Etc. r. testimonios.<br />
R. e. testimonio.<br />
20 Toled. y Ese. 4. sagramento. Etc. I. sagramiento non<br />
aya la pena de esta ley.<br />
TITVLO<br />
z?<br />
XVIII. 23 El Rey Don Flavio Rescindo.<br />
Del iuez que non, quiere oir cí aquel<br />
quel demanda quel faga ,2 derecho,<br />
ó quel 23 iudga tuerto por enganno,<br />
ó por non saber.<br />
Si algun omne se querella al iuez dotri 24,<br />
y el iuez nol quiere oyr 25, 6 nol quiere dar<br />
su seello , ó 2 6 porluenga el pleyto por alguna<br />
escusacion , ú por algun enganno , 6<br />
por amor que quiera 27 fazer al otra parte,<br />
por otra cosa : si aquel querelloso pudiere<br />
28 esto mostrar por testiguos ", devel dar 3'3<br />
el iuez, porque lo fizo trabaiar, quantol devie<br />
pechar su adversario segund la ley, é su<br />
pleyto le finque 31 salvo, que pueda demandar,<br />
guando 32 quisiere, segund cuerno manda<br />
el derecho. E si el querelloso esto non pudier<br />
provar por testimonias , quel iuez lo fizo por<br />
enganno , el juez mismo deve ii.rar que lo<br />
non fizo por amor, ni por desamor 33, ni por<br />
enganno , é sea quito , fueras 34 tanto, que<br />
el iuez puede dos dias en la sedmana 35,<br />
cada dia, á ora de medio dia 36 , si quisiere,<br />
folgar en su casa, é non ayer pleyto 37.<br />
Hy en todo el otro tiempo deve oyr los<br />
pleytos , é delibrarlos 38 sin toda porlonganza<br />
39.<br />
2i En Malp. es la XXXIII'. B. R. r.<br />
Malp. Etc. 2.3". 4. 6. Camp. y Bex. Ley antigua. El<br />
Rey ,_&e. Etc. 6. sin autor.<br />
2 2 E. R. enguanno.<br />
23 Ese. 2. y ó quel quiere porlongar JO pleyto pOl'<br />
oso , ó por no saber.<br />
24 _Ese. j. 6. y E. R. otro. Ese. I. al alcalde dos veces<br />
, et el alcalde non quisiere oir.<br />
2 5 Ese. 6. odir. 5. oyen<br />
26 Toled. y Esc. 4. le porluenga. Ese. e. y 3. le prolonga.<br />
Esc. 6. Ile perlunga. B. R. 2. Exc. 2. y s.<br />
aluenga.<br />
27 Esc. S. quiria. Malp. quería. S. B. quiere.<br />
28 Toled. lo pudier provar con testimonias.<br />
29 Ese. g. Bes, y E. R. con testimonios. Ese. 2. y 4.<br />
con testimonias. Ese. 1. con testigos. Ese. 5. por testimonias.<br />
Camp. en testimunnas.<br />
so Ese. dar tanto de lo suyo el ;1.2 )7. B. R. r. devel<br />
tanto de lo so dar.<br />
3 1 AL su pleyto finque. Ese. 6. le fique en paz. Ese. 2.<br />
finque en salvo. Camp.•que sea salvo. Bes. é so pleyto<br />
le fique salvo.<br />
z Camp. Malp. 2. Ese. y 5. quanto.<br />
33 E. R. disamor.<br />
34 B. R. 1 . -. Ese. s. y 6. salvo tanto.<br />
35 Malp. R. 1 . ,5"; Es e. S. Bc-v. y Camp. selmana.<br />
S. B. y Ese. 4. setinana. Ese. 6. almana. R. 2.<br />
semana.<br />
36 Ese. é todas las pusiestas.<br />
37 Ese. 2. puédelo Leer.<br />
3 8 Toled. y Esc. r. librar. B. R. r. 3 Malp. 1. 2.<br />
Cama'. y Bes. delibrar.<br />
;1.4'11'-<br />
39 3íalp. prolonganza. _Ese. 6. perlunganza. Ese. e.<br />
alongatniento. B. R. 1.5. y 21(x' perlonganzia. -B. II ' e'<br />
sin ningun alonsamiento.<br />
Bb 2
8<br />
DEL FVERO JVZGO<br />
1 El Rey Don Flavio Rescindo.<br />
Del iaez que iudga tuerto por ruego 2,<br />
o por ignorancia.<br />
El iuez si iudga tuerto por algun ruego,<br />
mandar toller alguna cosa á algun omne con<br />
tuerto, aquel que levó la cosa por mandado<br />
del juez , entréguela: é el iuez por que<br />
iudgó contra 4 verdad, peche otro tanto<br />
de lo suyo sin entrega 5 daquela cosa que<br />
levó, que deve entregar, é si non oviere otro<br />
tanto , cuerno mandó levar , que non pueda<br />
lhzer emienda , si al que non peche todo 6<br />
quanto oviere por emienda. E sí ninguna<br />
cosa non oviere onde pueda fazer emienda,<br />
reciba L. azotes paladinamientre 7 . E si el<br />
iuez iudgó tuerto por ignorancia 8 que lo non<br />
entendie , si se podier salvar 9 por su iuramiento,<br />
que non iudgó tuerto por amor, ni<br />
por cobdicia , ni por ruego , si non por ignorancia<br />
, lo que iudgó non deve valer , y<br />
el iuez non deve ayer ninguna pena.<br />
XX. El Rey Don Flavio Rescindo.<br />
Del iuez que firz perder "a/guna cosa'<br />
por arte , ó por enganno á alguna<br />
de las partes.<br />
El nuestro cuedado es de amonestar " todos<br />
los iuczes que non porluenguen " mucho los<br />
pleytos, que " las partes non seyan mucho<br />
agraviadas 14. E si el iuez porlongar "<br />
el pleyto por maldad , ó por enganno ó<br />
por fazer mal á alguna de las partes , ó á<br />
ánlbaS 16 , quanto danno recibiéron las partes<br />
de VIII. 17 dias adelantre " duque! dia.<br />
1 En Malp. r. es la XXXIV.<br />
2 Esc. 3 . r11020. Esc. 6.pora Togo et pora ensalmo. Camp.<br />
ros °. Ese. 4.<br />
3 M. porque lo iudgó.<br />
4 Esc. 6. contra derecho et contra verdade.<br />
5 ESC. sin la entrega. Ese..}. sin el entrega. Ese. 6.<br />
y Bex. senna entrega. Camp. si el entregar. E. R. sen la<br />
entergua. 13 R. 3.. sin la enterg,a.... entergar.<br />
6 M. tanto guamo.<br />
7 Toled. y Ese: 1. paladinamente. Et fallamos en otro<br />
iuvzio , que si non oviere que peche (Ese. 1. pechar) que<br />
él é toda su buena sea metido por siervo en poder daque(<br />
que ludgú tuerto. E si el &c.<br />
8 Ese. 6. ignoranza , y así despues.<br />
9 Ese. 2. purgar.<br />
I o Ese. 6. prender, y así en la róbrica.<br />
ti B. R. s. amostrar.<br />
12 Comp. delonguen. Esc. 2. B. R. z. .9,<br />
longuen. BeX. per-<br />
Esc. S. prolungen.<br />
13 Esc. 3. porque. Esc. s. et que.<br />
14 E. R. Esc. 2. 4. il/alp. 2. y Can:p. agravadas. agraveadas.<br />
Ese. 6.<br />
5 S. B. Toled. Malp. 2. Ese. 4. porluenga. 1% ESC.<br />
B. R. a.<br />
6. periunga. Camp. delonga. Bes. Ese. ‘J,". prolunga. Maip.<br />
perlonga mucho.<br />
Toled. Malp.<br />
aluenga.<br />
a. y Esc. á unas.<br />
que se comenzó el pleyto , é que lo muestren<br />
19 por su sacramento-, el iudez lo deve<br />
todo entregar de lo •so : e si .por ventura el<br />
iudez oviere enCermedat , ó a de tractar otro<br />
pleyto mayor de z° rey, ó de COñCeio 21 , non<br />
fuga detardar las partes ante sí ; masenbíe los luego , et dígales 28 en qual tiempo '1 vengan<br />
al pleyto.<br />
XXI. El Rey Don Flavio Rescindo.<br />
Del iudez que quiere bien 24 entender<br />
el pleyto que deve primeramientre<br />
fazer.<br />
El iudez que bien quisiere oyr 25 el pleyto,<br />
deve prirneramientre saber la verdat de los<br />
testimonios , si los oviere en el pleyto,<br />
del escripto si lo y oviere , é non deve venir<br />
al sagramiento de las partes nin las deve<br />
conjurar livianamientre 26 4 Ca esto semeia<br />
mayor derecho , que el escripto venga primeramientre<br />
por saber la verdat , é depues<br />
venga 27 el iuramiento si fuere menester. Et<br />
mandarnos que en los pleytos sea dado el<br />
sagramiento de las partes guando non pudier<br />
seer provado 28 por testigos 2 9 , ni por escripto<br />
3°.<br />
XXII. 31 El Rey Don Flavio Res.<br />
dudo.<br />
Del 32 iudez que a 33 sospecha alguna de<br />
las partes.<br />
Si algun orne diz que a sospechoso 34 el .iudez<br />
ó el sennor de la cibdat , ó su vicario 35, 6<br />
otro iudez , é diz 36 que quiere responder an7<br />
tel so iudez, ó por ventura diz que el SO iu-.<br />
27 M. VII. B. R. r. IX.<br />
8 Esc. 6. endeante. B. R. j. endelantre.<br />
In En el códice de Murcia falta una hoja , que comprehende<br />
desde la palabra muestren hasta la palabra<br />
aduxiera de la ley XXIII. , y se ha tornado por texto<br />
el cód. de S. B.<br />
z o Camp. del rey. Bes. y Ese. 6. de/.<br />
al Bex. concelo. Camp. concello.<br />
2 2 Camp. digallos. Bex. dígalos. E. R. diguales.<br />
23 S. B. en qual manera.<br />
24 Toled. bien falta. Camp. ben.<br />
25 Esc. 6. odir, , y así otras veces.<br />
26 B. R. 1. leviana mientre.<br />
27 B. R. r. al iuramiento.<br />
28 Ese. pudieren seer provados.<br />
Camp. testiguas.<br />
3c Esc. 6. iscripto.<br />
3 t En Malp. 1. es la XXXVII.<br />
17,3v2.teEs.sc. 3. Del iuyz que an sospechoso alfa na de las<br />
33 Malp. r. ala sospecha. Bex.<br />
que,» sospecha á algoda.<br />
E. R. que sospechoso dalgungT.13.R. 3- a sospecho.<br />
34 Ese. 6. que e sospechoso. .4Vf¿'. .r. a sospecha sobre<br />
el.Esc 35 E.<br />
2 . 6h.<br />
a en el./7 ,. R. suspecha el.<br />
re.<br />
notarlo. B. dCamp. y Bex.<br />
RK<br />
vigario.<br />
36 Camp. diz que non Sute"•
LIBRO II. TITVLO<br />
dez mismo a sospechoso non deve seer el pleyto<br />
mucho porlongado 1 por tal escusacion,<br />
é mayormientre si aquel que se querella es<br />
pobre 2. Mas aquellos iudezes quel dize que a<br />
sospechosos 3, deven iudgar el pleyto, é oyr 4<br />
con el obispo de la cibdade , é lo que iutgaren<br />
, métanlo en-escripto. Et todo orne<br />
que dize , geste 5 a el iudez por sospechoso,<br />
sis quisiere dél querellar 5 mas adelantre,<br />
pues quel pleyto fuere acabado , é complido<br />
7 , puede apellar antel príncipe aquel s<br />
iudez. Et si el 9 iudez fuere provado , ó el<br />
obispo que iutgó tuerto , lo que mandaron<br />
tomar á aquel á quien lo iutgáron , sea<br />
todo entregado , y el iudez le entregue otro<br />
tanto de lo so ", porque iutgó tuerto, et 12<br />
el ludido demas sea destecho'. Et si algund<br />
orne se querella con tuerto del iudez , que 13<br />
dize que iutgó tuerto , é depues fuere provado<br />
quel iudez lo 14 tutgó derecho, la pena<br />
que devia recebir el iudez, si tuerto iutgase<br />
, devela recebir el otro , porque se querelló<br />
con tuerto. E si non oviere onde los<br />
pague, reciba ciento azotes antel iudez. Mas<br />
si algun orne dice que sabe alguna cosa, que<br />
es provecho 15 del rey , nol sea defendudo "<br />
que non entre 17 al rey , é que ye " lo diga.<br />
XXIII. El Rey Don Flavio Rescindo.<br />
Del iudez cuerno deve iutgar 19.<br />
Si el pleyto es grande , ó de grandes cosas<br />
, el iudez deve fazer dos escriptos del<br />
pleyto, que sean semeiables ", é las testimo-<br />
Comp. delongado.<br />
2 E. R. B. R. 3. y Ese. 3 poble. Esc. 6. puebre. Bex.<br />
ye probre.<br />
3 S. B. á los itzvezes que a sospezosos.<br />
4 Ese. oirle. Ese. 2. é ír al obispo.<br />
5 Comp. y Bel.. que diz que ha sospecha ( Bex. sospechoso).<br />
6 Comp. apellar.<br />
7 Ese. 1. compliclo con el obispo, puede.<br />
8 B. R. a. S. B. y Ese. s. daquel. Ese. r. ante el<br />
príncipe. E si. Comp. de aquel iuicio. Etc. 6. dante el<br />
príncipe.<br />
9 Malí,. 2. al.... al.<br />
lo Ese. 2. sea de todo.<br />
a I r. y Ese. 2. de lo suyo , 6 el obispo.<br />
1 2 et el iudicio &c. falta en Malp. 2. S. B. Ese. 3.4. 6.<br />
Comp. y Bez.<br />
13 Comp. que 11 iud gó torio , é si depois.<br />
1 4 Ese. 1. y Bex. le. Comp. li.<br />
15 Comp. provechosa.<br />
16 Esc.•1. non le sea defendido.<br />
1 7 13. r. antel rey.<br />
18 Ese. 2. et que ge lo diga. Comp. 11 lo.<br />
1 9 E. R. 3 . aiitllar.<br />
lo Ese. J. y Comp. semellables. Ese. 6. semellaves. Bea-•<br />
%dudables. E. sernelabres.<br />
21 Comp. y Be.r. qua se vieren enno uno escripto que<br />
sean enno otro. E. R. : V Ese. 2. que fueren.<br />
a 11. R. r. y sc. dexieren. Come. Bex. R.<br />
B.R. .". R . 2. Malp. I. 2. Ese. 1. 2. 4. y 6. dixieren.<br />
2 3 Esc. 2 . pues que juraren.<br />
/9<br />
nias que sovieren " en el uno que sean en el<br />
otro é délos á cada una de las partes. E<br />
si el pleyto fuere de pequenna cosa, lo que<br />
dixeren 22 testimonias, pues 23 que fueren<br />
juradas , deve seer 24 escripto sola mientre, é<br />
dévelo tener el 25 que venció, y el vencido<br />
deve ayer el traslado daquel escripto. E si<br />
aquel que es lanudo que responda, manifestare<br />
26 antel iudez lo que 27 demandan, non 28<br />
es menester que dé otra prueba el que demanda<br />
, aunque sea la 29 demanda grand 35<br />
ó pequenna , y el iudez devela 3 ' fazer escrivir<br />
é robrar 32 con so mano , que ninguna<br />
dubda venga depues sobre aquella 33 cosa.<br />
E si alguna de las partes dió testimonias 34<br />
de 35 mandado del iudez , é guando deven<br />
seer recibidas, el otra parte se asconde sin<br />
mandado del iudez , el iudez deve recebir<br />
las testimonias , é lo que dixieren , délo escripto<br />
é seellado á aquel que las dió, é aquel<br />
que se ascondió que non fuese al indicio, non<br />
puede 36 dar mas ninguna testimonia en aquel<br />
pleyto 37 . Mas esto puede bien fazer, que<br />
ante que aquellas testimonias que fueron recebidas<br />
, sean muertas , si algun denuesto 38<br />
quisiere dezir contra ellas, que sea 39 de razon<br />
, dévelo oyr el iudez. E si pudiere provar<br />
lo que dize contra las testimonias , lo<br />
que dixo la testimonia non vala nada , é si<br />
los pudiere todos desdezir 45, fasta que non<br />
finquen dual testimonias buenas, el que aduxiera<br />
las testimonias buenas pora sí , fasta<br />
tres meses puede dar otras testimonias 41,<br />
porque pueda provar so pleyto 42 . E si otras<br />
testimonias non pudiese ayer, la cosa que 43<br />
era demandada deve ficar con aquel que la<br />
terne ante. Hy el juez deve ayer 44 el tras-<br />
24 Comp. deve ser un escripto.<br />
25 Comp. el qui lo venceó. .r. el que lo vendé.<br />
26 Ese. 6. manefestarc.<br />
27 B. R. 3 lo quel.<br />
28 Ese. 2. non ha mester. Bex. y Comp. non ye<br />
nIester. 29 Ese. 2. demandancia.<br />
3o E. R. B. R. f. Ese. X. 5. 6. y Bc,r. grande.<br />
Comp. y Molí). 1. gran. Ese. 4. grane.<br />
3 1 Ese. .r. debe fazerlo escribir. Alaip. r. 2. Ese.<br />
4. 6. E. R. B. R. I. 2. Comp. y Bex. débelo fazer escribir.<br />
(B. R. I. y 2. escrevir.)<br />
32 Malp. robralo. Ese. robrarlo. Ese. 4 . roborarlo.<br />
Ese. 2. robrarla. Comp. obrallo.<br />
33 B. R. 3 demanda.<br />
34 Ese. 6. testemuna , y así Ocupas.<br />
35 Ese. 6. por aplazamiento . Bea . . y 13. R. 2. del mandado.<br />
B. R. I. de mano.<br />
36 Ese. 3. demandar. Comp. non pode dar nengunas testimunas<br />
eno pleyto aquel.<br />
37 Ese. 1. por desfazer la testimonia que fué contra<br />
él. Mas esto.<br />
3 8 E. R. Malp. 2. Ese. 2. y Comp. denosto.<br />
39 Ese. I . con razon. E. R. sea derecho é de razon.<br />
desclizer.<br />
E<br />
4.oRE de sesdez .e. erdee char. Ese. 6. Comp. y<br />
4r Esc. e. testimonias buenas.<br />
4 2 Toled. su pleyto el alealld e ge lo aya. Et si otras<br />
testimonias &c. B. R.<br />
pleitos.<br />
43 Ese. 4. que él demanda.<br />
44 Comp. deve dar.
20<br />
pleytos que iudgar, que<br />
julo de todos los<br />
adclantre contienda 2 sobre<br />
non aya utas<br />
aquello.<br />
XXIV. El Rey Don Flavio Rescindo,<br />
rey de Dios.<br />
Del pro 3 ó del dampno que deve ayer<br />
el 4 sayon.<br />
Por que viemos 5 ya muchos 6 iuezes é muchos<br />
merinos 7, é muchos sayones que por<br />
cobdicia pasavan el mandado 8 de la 9 ley,<br />
é tomavan la tercia parte de la demanda 10<br />
del pleyto : por ende establescemos " en esta<br />
presente ley , por toller " esta cobdicia<br />
de los iuezes , que ningun juez de pleyto que<br />
sea iudgado, ó tractado ' 3 antel, non ose tomar<br />
de XX. 14 sueldos mas de uno por su<br />
trabajo , assí cuerno ' 5 es dicho en la ley de<br />
suso, é si alguno " tomar mas desto que nos<br />
avemos dicho, pierda todo " lo que devia i8<br />
ayer segund la ley, é quanto tomó mas '9<br />
contra derecho, que non mandava la ley,<br />
pechelo en duplo á aquel á quien lo tomó.<br />
Otrosí porque 2°entendernos que los sayones,<br />
que andan en los pleytos, tomavan mas que<br />
non devien 21 por su trabajo : por ende establescemos<br />
en esta ley que non tornen mas de<br />
la décima " parte de la demanda : é si mas<br />
tornaren, pierdan lo que deven a yer segund<br />
la ley, é 23 demas lo que tomó péchelo en duplo<br />
á aquel á quien lo tomó. Hy esta summa<br />
deve ayer el juez y el sayon dé la cosa<br />
que fuere vencida ó entregada. Mas esto<br />
Innademos 24 nuevamientre en esta leyque 5<br />
Esc. translado. E. R. lo translado.<br />
2 Exc. 1. entenzion. E. R. contenda.<br />
3 R, I. prod. Camp, proe, Bex. B. R. 3. y E. R.<br />
pra.<br />
1:se r. el alcalde é el sayon. B. R. a. y Esc. s. el<br />
itryz ho el sayón.<br />
5 B. R. e. y. Esc. 6. cy Bes. vimos. Camp. porque<br />
vinos ya muchas vezes mu hos merinos.<br />
6 B. R. 2. muchos de iu `'z es.<br />
7 ''oled. Ese. r. 2. alguaciles. En B. R.<br />
falta merinos.<br />
8 Esc. e. y 2. mandamiento. Esc. 6. lo mandado.<br />
9 Exc. 6. y Camp. del. rey. B. R. r. de la lee.<br />
lo 111. manda.<br />
1 Toled. y Esc. r. establescemos desde hoy.<br />
12 B. R. r Ese. 6. toyer. E. R. y Bes. toler.<br />
/ 3 B. R. e. -Esc. s. y 6. otorgado.<br />
1 4 M. mas de XXX. Toled. y Esc. Limas de la veintena<br />
parte. B. R. r. de XX. soldos •mas que aya por so<br />
trabayo. B. R. s. mas de XX. ss. uno por so todo-ayo.<br />
is Toled. y Ese. 1. así corno es determinado en la ley<br />
antigua romana.<br />
16 Toled. si algun alcalle. Esc. e. algun alcalde.<br />
17 B. R. e. toda la ley que.<br />
18 M avie á. Exc. devie. E. R. divia.<br />
t 9 M. tomó contra derecho.... peche en. Esc. 6. tomar<br />
mas. Camp. y Bes. tome) mais. B. R. 2. tomó demas.<br />
2 0 M. Maly. 1 . y Eec. I.. Otrosí entendemos.<br />
21 B. R. r. a . 3 Ese, 2. 4 . 6. y Camp.<br />
22 111. devian.<br />
tercia. Malp.<br />
dezina.<br />
Exc. s. y 4. diezma. S. B.<br />
2 3 B. R. 2. el:<br />
lo que tornó clamas .péchelo.<br />
DEL FVERO JVZGO<br />
si la cosa es tal, que el iuez ni el sayon non<br />
pueda ayer su paga " della .6, dévese entregar<br />
daquel á quien fuera enprestada la cosa , é<br />
non la entregó 27 al dia que la ovo 28 á entregar,<br />
ó al quien tiene 29 la cosa agena con<br />
tuerto , ó el que era debdor 3° e nol quiere<br />
pagar. E si el pleyto fuere entre los here deros de la particion , porqued enea una. de<br />
las partes demanda su derecho é 31 la partida<br />
32 que deve ayer, árnas las partes deven<br />
pagar al 33 iuez é al sayon. E otrosí dezimos<br />
, que sí el pleyto fuere tal que aquel<br />
á quien demandavan , non semeye que avie<br />
culpa ninguna, nín fazie culpa ninguna , nin<br />
fitzie ningun tuerto. , ni 34 alguna presumpcion<br />
non era contra él, é assí ámbas las partes<br />
paguen de souno el iuez y el sayon. E<br />
si el pleyto fuere entre herederos que quieren<br />
partir, é algun dellos non quisiere al pleyto<br />
venir , ó fuere rebelle : pues que esto fuere<br />
mostrado al iuez, el juez y el sayon deven<br />
levar esta summa daquel que non-quiso<br />
venir. al pleyto. E si el sayon non qui7<br />
siere fazer lo quel manda el juez , é si la<br />
demanda vale una onza de oro ó poco menos<br />
, el sayon deve pechar un sueldo 35 doro<br />
á aquel á quien era iudgada la cosa. E si el<br />
pleyto de la demanda valle 36 mas que una<br />
onza doro, por cada una onza doro peche<br />
el sayon un sueldo de oro ; y el sayon " que<br />
anda por el pleyto ; si 38 es omne de menor<br />
guisa 3 9, dévenle 40 dar dos cavalgaduras emprestadas<br />
por 4 ' la carrera. E si es 42 omne<br />
de mayor guisa , non deve demandar mas<br />
de VI 43 cavalgaduras 44.<br />
24 B.R. mandamos. B. R. 3. Mas esto entre esta ley.<br />
25 B. R. e. so pago.<br />
z6 loled, y Esc. e. su paga della que Pagan escripto<br />
(Esc. I. escriptos) sobre aquel á quien fué la cosa entregada<br />
de quanto deve pagar al alcalle y al sayon á plazo<br />
sabudo , que pague lo que les deve. Et si el pleyto &c.<br />
27 Camp. y Bes, ata el dia. S. B. Malp. .1. 2. .Esc. 2.<br />
y 4. tro al dia. B. R. 2. fastal dia.<br />
28 S. B. Esc. 4. 5. y Camp. la ovo de entregar. BezY<br />
E rc. 6. ovo entregar.<br />
29 B. R. r. y Esc. 6. tenia la cosa allena. R. 2.9'<br />
Exc. tenle.<br />
3o Camp. devedor. B. R. r. deodor.<br />
3 1 M. de la partida.<br />
3 2 Esc. e. parte. B. R. r. y Esc. et lo particion.<br />
33 B. R. 1. Camp. y Bes. el iuiz.<br />
34 .Esc. I. ni ninguna presumpcion non face contra el.<br />
35 E. R. B. R. s. Esc. 6. y Bes. soldo.<br />
36 Exc. 2. y 6. valier. B. R. 1 . val.<br />
37 Esc. r. el sayon que no comidió mandado del alc,de.<br />
, é el sayon que anda.<br />
3 8 Toled. Exc. si es ligero, é de orne de menor<br />
guisa.<br />
39 Exc. e. que no sea rico. .<br />
4o Esc. 6. débelle dar. Camp. develli.<br />
Eso. I. devele.<br />
B. R. 3: dévenle alar.<br />
41 Toled. en. Malp. r. y Esc. 1 . paral<br />
el pley-<br />
42 Toled. Et si es orne de menor gui40.;-" se* 1".<br />
to es granado, non deve &c.<br />
43 ESC. y 5. leyes. Esc.„31.005' , ,<br />
44 -Efe'. 6. encabalgaduras.,,X E. cavaicaauras . Lic. .r.<br />
alade ca le cumplen para, la carrera.
LIBRO II.<br />
XXV. El Rey Don Flavio Rescindo.<br />
QUO tod omne d quien es dado el poder<br />
iudgar, ha z nombre iuez.<br />
Porque los remedios * de los pleytos pueden<br />
seer de muchas maneras 3 2 establescemos<br />
que ,e1 duc 4 y el conde, y el vicario 5<br />
é todos los otros iuezes que iudgan por mandado<br />
del rey 6 de voluntad de las partes<br />
7, de qualquier órden 8 que sea el iuez,<br />
pues, que le es _-.9.do de iudgar, é recibió ende<br />
el poder 9, deve ayer nombre iuez : assí<br />
cuerno a poder de iudgar , assí sea dicho<br />
juez, é aya el pro 2° y danno que deve ayer<br />
iuez, segund cuerno manda la ley.<br />
XXVI." E1 Rey Don Flavio Rescindo.<br />
Que tod atamiento , que fuere ficho por<br />
- f uerza" del alcalde" depues iuyzio<br />
non dado derecho , non vala.<br />
Nos viemos ya muchas 14 vezes, que la justicia<br />
era torvada", é perdie su virtud " por<br />
los malos iuezes 17, y el tuerto era puesto en<br />
logar de iusticia. Ca algunos iuezes , pues<br />
que an iudgado 18 tuerto, constrinnen a alguna<br />
de las partes , ó ambas , que fagan<br />
pleytos ó abenencias entre si , por tal que<br />
el pleyto que es iudgado ' 9 con tuerto, que<br />
non sea desfecho por derecho. E por ende<br />
establescemos que todo pleyto que fuere fecho<br />
en tal manera , non por derecho , ni<br />
cuerno deve, mas por toller su cosa á aquel<br />
E R. S. B. Esc. 2. y 4. aya. Esc. 1. a por nombre.<br />
2 M. removimientos.<br />
s Etc. r. de muchas maneras de ofiziales mandamos que<br />
sea llamado alcalde todo aquel que iudgare segunt la ley,<br />
é estableszemos.<br />
4 Toled. que el conde. B. R. r. Esc. 'r. y 3: duch.<br />
5 Esc. r. el vicario , é el avenidos, el ricoonnne , 6<br />
el defensor , 6. el mayordomo , toos los otros alcaldes<br />
que iudgan.<br />
6 Camp. y Bes. é de.<br />
7 Etc. 2. partidas.<br />
B. r. Ese. 6. y Camp. órdene. E. R, ordin.<br />
9 Camp. y Etc. 3• poderío.<br />
zo B. R. 1. y Camp. proe.<br />
I r Esta ley con el epígrafe de la siguiente es la XLI.<br />
en Malp. I.: en S. B. y B. R. 2. la XXVII.: en<br />
Malp. 2. y Esc. z. se pone el epígrafe siguiente : Que<br />
todo pleyto que con tuerto fuere ligado que sea desfecho,<br />
é que amas las partes se puedan demandar despues. En<br />
el Esc. 5. Que la instizin pierde derecho muchas vezes<br />
por malos inyzes. En B. R. 1. Que el iuyz que ye dado<br />
de pleyteses , non con derecho , nen como deve, que<br />
non tala.<br />
2 B. R. 3 . fuereis.<br />
13 E. R. y Bex. alcayde.<br />
Toled. muchas de veces.<br />
1 5 Ese, 1. 3. 5 . y Malp. r. tornada. Ese. 6. torbada.<br />
16 R . 1, S. B. Malp. 2. Etc. y 5. vertud.<br />
Camp. • y Malp. .r. virtut. Bes. vertut. Est. 6. virtude.<br />
TITyLO 2I<br />
que pudiere 2° ayer su cosa por derecho, é<br />
por le fazer callar 21, cuerno 22 que quier que<br />
sea firmado tal pleyto, mandamos que non<br />
vala ni aya nenguna firrnedumbre 23*<br />
XXVII. 24 El Rey Don Flavio Rescesvinro<br />
25.<br />
Que iuyzio que es dado por mandado<br />
del rey o por miedo , si es tortizero,<br />
que non vala .6.<br />
A. las vezes 27 los sennores con su poder suelen<br />
28 destorvar la iusticia, é pues que ellos<br />
son siempre poderosos , siempre semeia que<br />
la pueden destorvar. Ca pues que ellos an<br />
voluntad de la destorvar , siempre semeia<br />
que numqua 29 por ellos tornará la iusticia<br />
en su derecho. E porque los luezes suelen<br />
muchas veces iudgar tuerto, é contra las<br />
leyes por mandado de los príncipes ó por<br />
su miedo : por ende con una melecina queremos<br />
sanar dos lagas 3'), y establescemos que<br />
todo pleyto, ó todo otorgamiento, ó todo<br />
iuyzio que fuere fallado 3: (testa manera, que<br />
non seya 32 dado con derecho , ni segund la<br />
ley ; mas si es dado con tuerto , ó por miedo,<br />
ó por mandado del príncipe, mandamos<br />
que sea desfecho , é non vala nada. E. los<br />
iuezes que lo iudgáron por miedo, non sean<br />
ende 33 disfamados , ny ayan ninguna pena.<br />
Todavía si quisieren jurar que non iudgáron<br />
tuerto por su grado , mas por miedo del<br />
rey.<br />
17 B. R.<br />
iuyzios.<br />
18 1 oled. justiciado.<br />
19 'Toled. justiciado.<br />
20 lolect. podrie. Etc. 1. y 2. pudiera. Etc. 6, puede.<br />
Camp. podiera. B. R. 1. podia.<br />
a r Etc. 6. toyer. Ese. 3 le fazer así toler. B. R. s.<br />
por le fazer toller assí su cosa , como quier que. E. R. y<br />
Etc. 2. calar.<br />
22 Camp. mas como quier que sea firmado.<br />
23 l'oled. fermidumbre. Camp. firmidune. Bes. firmedumme.<br />
E. R. firmidumbre. B. R. I. firmedurnne.<br />
2 4 En S. B. Etc. 2. 4.9 6. es la XXVI. , y tiene el<br />
epígrafe de la antecedente. En Malp. 2. Que todo pleyto<br />
que fuere legado , é dado por valedero en tuerto , que<br />
sea desfecho , que despues ámbar las partes se puedan<br />
demandar. El Rey Don Flavio Resdo. En Camp. y<br />
Malp. 1. está á continuacion sin ningun epígrafe.<br />
25 M. El Rey Don Fladioresto. Toed. El Rey Don Flavio<br />
Oresto. Malp. 2. El Rey Don Flandi Oresto.<br />
26 Esc. 6. valga.<br />
27 E. R. A las vizes.<br />
28 Ese. 6. proevan. E. R. y Camp. solee.<br />
29 Toled. E. R. „S'. B. y Ese. 6. nunca.<br />
Camp. plagas. Bes.<br />
so Toled. Malp. 2. y Esc.<br />
xagas• E. R. xaguás.<br />
S r Ese. 6. y Camp. hallado . Bes. ayado.<br />
3 2 Toled. Ese. r. z. 4 . y 6. sea.<br />
33 Ese. 2.4. 6. y Camp. por ende.
'22<br />
XXVIII. I El Rey . Don Flavio.<br />
Dei poder que los obispos sobre los<br />
iitezes que iudgaiz fuciló'. • _<br />
Nos amonestarnos 3 á los obispos de Dios,<br />
que deven ayer 4 guarda sobre los pobres,<br />
é sobre los coytados por mandado de Dios,<br />
que ellos amonesten los iuezes que iudgan<br />
tuerto contra los pueblos 5 , que mejoren 6,<br />
é que fagan buena vía, é que desfagan lo<br />
que iudgáron mal. E si ellos non lo 7 quisieren<br />
fazer por su amonestamiento, é quisieren<br />
iudgar tuerto , el obispo en cuya tierra<br />
es , deve lamar 8 al iuez que dizien que iudgó<br />
tuerto, é otros obispos , é otros omnes<br />
buenos, y emendar 9 el pleyto el obispo cum<br />
el iuez , segund cuerno es derecho. E si el<br />
juez es tan porfiado 1 °, que non quiere emendar<br />
el iuyzio con " él, estonze el obispo lo<br />
puede " iudgar por sí , y el iuyzio que fue.<br />
re emendado, faga ende un escripto dé cuemo<br />
lo emendó, y envie el escripto con aquel<br />
que era 13 agraviado antel rey, que el rey<br />
confirme lo quel semeiare que es 14 derecho.<br />
E si el iuez tollier al obispo aquel omne que<br />
ante era agraviado por el iuez con tuerto,<br />
que non venga antel obispo, peche " el iuez<br />
dos libras doro al rey.<br />
Entre esta ley , y la siguiente hay otra en el cd,<br />
dice B. R. , que es la misma que se puso en el Fuero<br />
la tino, 111.. H. tít.]. lin. 27 tomada del códice Legionense,<br />
y dice así:<br />
De los . obispos que an poder sobre los iuyzes que iulgan<br />
tuerto , 6 de la pena que deven ayer guando los<br />
iuyzes ¡sigan tuerto.<br />
. • ..<br />
Diz esta lee que se algun pobre algun pleyto ovier;,:et<br />
el conde ó el iuyz de la tierra non le lo quisier livrar<br />
por desprecio , que aquel pobre vaya al obispo de la tierra<br />
, et quérelese , et el obispo con conseyo de omnes buenos<br />
dePbrele so pleyto assí que se el obispo radar co<br />
verdat que el conde 6 el iuyz por despreciamiento claquel<br />
pobre non le quisiéron so pleyto delibrar, , aya poder de<br />
costrennir al conde é al iuyz que de]ibren aquel pleyto;<br />
et se despreciar el conde ó el luyz el mandamiento del<br />
obispo, tanto peche al obispo, qnanto for la quinta parle<br />
de la demanda 6 del pleyto del pobre et se el obispo<br />
quisier pet1/11:„Iar el pleyto , teniendo con conde 6 con<br />
iuez , otro atanto peche al querelloso quanta el conde 6<br />
el iniz deve 3 él pechar. Et por todo esso el pobre non<br />
pierda so pleyto. El conde 6 el iuyz que non quiere<br />
oye, ayan la pena que ye dicha. El glorioso Rey.<br />
2 Sise. 6. y Camp. torta.<br />
Malp. 2. y Toled. Los. amone<br />
ob n stamientos de los<br />
si-r,s de Dios que eleven ayer.<br />
4:Esc. 1. 2. 4 . y Bes.<br />
cortados.<br />
en guarda los pobres é los<br />
5 B. R. .7. pobres.<br />
6 1: f C. 6. y Comp.<br />
7<br />
melloren.<br />
Al. y Lic. 2. non quisieren,<br />
DEL FVERO JVZGO'<br />
XXIX.<br />
116 El . Rey Don . Flavii5<br />
Rescindo.<br />
Que el juez deve dar razon<br />
demandaren.<br />
4 e, yua<br />
ntod<br />
El iuez, si alguno le 17 demanda razon de lo<br />
que iudgó antel sensor de la cibdad , ó ante<br />
otro iuez " ante qui mandare el rey, dévele<br />
responder. E si el pleyto viniere antel rey,<br />
los iuezes qui 19 mandare el rey, deven terminar<br />
el pleyto sin el obispo , é sin los otros<br />
iuezes '°. E si el pleyto es comenzado '1,<br />
acabado antel obispo, 6 ante qualquier<br />
iuez , é alguna de las partes troxiere á otro<br />
mandado del rey , el. que iudgó el pleyto,<br />
dével responder ante aquel iuez , que esta_<br />
blesciera el rey; que si iudgó tuerto, que sea<br />
penado segund 23 la ley é si el otro se que.,<br />
relló con tuerto quel ,faga emienda segund<br />
la ley.<br />
XXX. El Rey Don Flavio Res.<br />
rindo 24.<br />
De la pena que deve ayer el juez gul<br />
torna las cosas ajenas , ó las manda<br />
tomar.<br />
Los iuezes son puestos 25 por desfazer los<br />
tuertos , é algunos dellos fazen el contrario,<br />
é fazen tuerto muchas 26 vezes , lo que.ellos<br />
devien defender á otra por derecho que lo<br />
non fiziesen 27 * Ca muchos ay que pues que<br />
8 Toled. y Ese. llamar. Bex. y E. R.'<br />
9 Ese.. 6. emiendar. Camp. enmendar..Ese. 2. en:lit:ti:idea,'<br />
ro S. B. Malp. z. y Ese. 4. porfidiado. Bes. perlado.<br />
Camp. con el obispo. •<br />
12 Ese. 2. emenciar é iudgar.<br />
13 Camp. Malp. z, y Ese. 1. ante agraviado. Bex. E. R.<br />
Ese. 4. 5. B. R. 1. 2.y 3. ántes agraviado. •<br />
14 M. semejare derecho. B. R. 3 cuerno' semeyar que<br />
es derecho.<br />
Camp. peche al obispo duas libras de oro. •<br />
16 En B. R. r. y Esc. 6. es la XXX. .<br />
17 M. y Be.r. alguno demanda.<br />
18 Be.r. y E. R. ó ante qui.<br />
1 9 Toled. y Ese. 5. que -<br />
jo Toled. é. sin los otros alcaldes despüestos-<br />
2 I Toled. Ese. a. y Comp. compezado. 4 y Be.r.<br />
empezado. Esc. 6. pasado. '<br />
z z Toled. y Esc. s. ante qualquiere alcalde, elduenno de<br />
Ja razon deve retraer de cabo. su pleyto antel obispo é<br />
antel alcalde que el rey puso de nuevo, et el alcalde, des.<br />
puesto diga cuerno 146 , é 'si fallaren que iudgó tuerto,<br />
que sea penado segunt la ley.- ‘•<br />
.• •<br />
2 3 En M. falta desde aquí hasta acabar.<br />
24 S. B. y Ese. 4. El Rey Flavio Redor Meapv*• Don.<br />
Flo,rioresdo. Camp. Esc. 4,5. y E. . Iti/ten<br />
d. Fla-<br />
vio Rescindo. Esc.-6. Resziundo. B. Ar. B. . Recéssiundo.<br />
B.<br />
R . Rescizundo.<br />
a 5 Canv). y E. R. postos. • .0.-<br />
a6 E. R. mocas. h<br />
27 Tejed. lo non ficiesen , contra su diknidat.<br />
.Esc. rio fazen fiando .en<br />
gnidat. Comp. por derecho,<br />
et no
LIBRO II.<br />
son feans.inezes ; quieren iudgar de las cosas<br />
aienas , en que non an poder, é non temen<br />
de fazer á otri tuerto. E por ende establescemos<br />
, que todo iuez que tomar ,<br />
mandar tornar, ó fazer algun danno en las<br />
cosas r que non pertenescen á él segund derecho,<br />
ni segund la ley , faga emienda 2 por<br />
el danno é por el tuerto que fizo, cuerno él<br />
devie constrennir 3 á otri que fiziese tal cosa.<br />
XXXI. 4 De los que non quieren venir<br />
por mandado del rey s.<br />
Todo omne 6.que non quiere venir ? por man-<br />
TITVLO II.<br />
23<br />
dado del rey que dii 'por enganno que<br />
non lo oyó 9, é que non vió " su mandado,<br />
pues quel fuere provado este enganno ; si es<br />
omne de mayor guisa, peche tres libras doro<br />
al rey. E si non oviere onde las pague ",<br />
reciba C. azotes , é non pierda su ondra.<br />
Mas si por aventura lexó " de venir por grand<br />
enfermedad, ó por grand tempestad, á por '3<br />
llenas daguas , ó por grand nieve, ó por algun<br />
empiezo, que non pudo escusar ' 4, si esto<br />
fuere demostrado ", non deve seer culpado,<br />
nin deve aves ningun clarín°, ca lo fizo<br />
con grand coyta ".<br />
II.' 7 TITOL DE LOS COMPEZAMIENTOS'a<br />
ue nengun omne non se pueda escusar<br />
Qque non responda , por dezir que 2' su<br />
otor daquel quel demanda , no le demandó<br />
nunqua nada.<br />
II. Que los pleytos non deven seer destorvados<br />
22 por voces , ni por bueltas 23.<br />
III. Que si los que se querellan 24 fueren muchos,<br />
deven escoger as uno ó dos de sí 26<br />
que 27 trayan el pleyto.<br />
IV. Que el iuez ó el sayon eleven constrennir<br />
28 ámbas las partes por recabdo 29<br />
que vengan al pleyto el día del plazo.<br />
V. Que despues quel pleyto es antel iuez,<br />
DE LOS PLEYTOS. 19<br />
Camf. alienas que non. B. R. 3. en las cosas que non<br />
pertenecieren.<br />
a Toled. y Ese. emienda dotro tanto. E. R. fagua<br />
emendar.<br />
g Camp. y Ese. s. costrinnir. E. R. constrinir. B. R. 3".<br />
constringir.<br />
4 En el códice de Murcia no tiene epígrafe esta ley.<br />
En Malp. .r. es la XLVI., y en B. R. Les la XXXII.<br />
g B. R. e. iuyz.<br />
6 Esc. r. Todo orne libre.<br />
7 E. R. vivir. .<br />
8 B. R. .r. iuyz.<br />
9 Esc. 6. odio.<br />
in Malp. 1. S. B. Ese. 4. y s. vido.<br />
Toled. peche. Ese. t. pechar. E. R. unde las pague.<br />
.Esc. s. donde las pague.<br />
12. Ese. t . 2. 4. s. 6. Camp. E. R. y Bese. dex5.<br />
sg Ese. 1. por llena de aguas. Ese. 2. por luvias de<br />
aguas. Ese. 4. Camp. y Be.r. por lenas de aguas. Ese. 6.<br />
lenas dagoas. E. R. xena. B. R. xenas. M. por grandes<br />
llenas.<br />
1 4 Esc. 6. podo venir.<br />
15 Toled. B. R. 1 . Esc. 2. y 6. mostrado. Ese. r.<br />
provado é mostrado. Esc. s. muestrado. Ese. j si esto<br />
podiere mostrar.<br />
e6 Malp. • p EEse.<br />
-2. cuata. Camp. torto. Ese. 6. por<br />
gran cuyta. Ese. 5. y „B. R. 5: por gran. Ese. t. colara<br />
coyta.<br />
/7 En Malp. empieza el lib. IL por el tít. II. ,. que<br />
es el I. en él. Las leyes están sin division ni enUmeradon,<br />
aunque en el sumario hay division de títulos.<br />
18 B. R. r. en la ni sírgen COMEZAMIENTOS. E. R.<br />
COMPEZAMENTOS. Ese. 1. COMENZAMIENTOS.<br />
las partes non deven fazer composicion<br />
entre sí sin mandado del juez.<br />
_VI. Que ambas las partes deven dar pruebas<br />
en el pleyto.<br />
VII. Si alguno faze trabaiar 3° á otro con<br />
tuerto de luenga carrera.<br />
VIII. Si algun que es en tierra dun<br />
juez , quiere 31 llamar á otro , que es<br />
en tierra de otro iuez , por se querellar<br />
dél.<br />
IX. De los que defienden pleytos agenos.<br />
X. Que tul omne deve responder al siervo 32<br />
ageno que se querella de él.<br />
Malp. t. DEL COMIENZO. B. R. t. y Esc. y. DE<br />
LAS COSAS NESCESARIAS EN TODOS LOS<br />
1LEYTOS QVE NASCEN.<br />
1 9 Malí". 2. DE LAS RAZONES. CAPITOLO<br />
2o B. R. a. y S. B. Ningun orne non se puede. Esc. 3 . Que<br />
ningun omne non se puede escusar, que non responda<br />
al que•eloso por dezir que non quiso demandar nada eí<br />
aquel de quien él tenia lee cosa , y así en la ley. Esc. 6.<br />
Que nenguno anua 50071 se puede escusar , que non responda<br />
á aquel que se querela dél.<br />
M. por dezir qui fué su otor. B. R. e. que non quiso<br />
demandar nada á aquel de quien tiene la cosa. Esc. o.<br />
que no es OtOr. E. R. por dezer que so octor. B. R. 3.<br />
outor.<br />
22 B. R. 3. Malp. 2. y Esc. e. estorvados. Esc. 3 . escusados.<br />
23 Camp. voltas. Bex. voaltas. E. R. livores , y en la ley<br />
voltas:<br />
24 B. R.3. Bex. E. R. y S. B. querelan.<br />
25 S. B. y Ese. 6. escoie•. B. R.I. y Camp. escolle •. Bex.<br />
escoler.<br />
26 Esc. a. entre sí. Esc. 3 . entre sí que traygan el pleyto<br />
por de todos.<br />
27 B. R. /. Camp. y Bex. tragan. E. R. fraguan.<br />
28 Ese. e.y 6. costrinir.<br />
29 S. B. Esc. 4. y B. R. a. recaudo. B. R. 3 . recaído.<br />
Camp. por recabdar.<br />
. 3o B. R. fezier fazier trerlsallo sí ocre con tuerto de<br />
longa carrera. Esc. a. faze tardar. Toled. I. á otro companne<br />
•o de luenga tierra.<br />
3 r B. R. a. quier _ramal .. 5.B. Ese. 2. 4. y 6. la_<br />
•rnar.<br />
31 E. R. z. se•vo alieno.<br />
1. R. yervo ajeno.<br />
Cc
24<br />
DEL FVERO JVZGO<br />
peche X. sueldos doro al iuez mismo , é<br />
I. El Rey pon Flavio Rescindo. aquel sea echado fuera del iuizio aviltadamientre<br />
2°.<br />
Que<br />
nenoW afirme non se pueda estusar<br />
re 9-ion responda por dezir que su a<br />
otor daquel quel demanda , que non<br />
le demandó nunqua nada.<br />
.Nengun 3 omne non se puede defender,<br />
que non responda al 4 que se querella dél,<br />
por dezir que non quiso demandar nada á<br />
aquel de quien él tinie 5 la cosa : Iberas 6 ende<br />
si se 7 pudiere defender por aquel tiempo<br />
a que mandaban las leyes.<br />
II. 9 Que los pleytos non deven seer destorvados<br />
por voces " ni por boltas".<br />
Los pleytos non deven seer destorvados por<br />
voces ni por bueltas. Mas el iuez " deve<br />
mandar seer á una parte aquellos , que non<br />
an pleyto , é aquellos cuyo es el pleyto deven<br />
seer antel solamientre, y el iuez, si quisiere<br />
tornar consigo algunos que oyan el<br />
.pleyto con él , ó con ' 3 quien se conseie , puédolo<br />
fazer si quisiere. E si non quisiere, non<br />
lexe 14 ninguno ' 5 trabaiarse en el pleyto por<br />
ayudar á la " una de las partes , é destorvar<br />
el 17 otra. E sí alguno no lo quisiere<br />
dexar de fazer por el iuez, ó si =s non<br />
se quisiere guiar ' 9 por su mangado , ó non<br />
quisiere lexar de ayudar á alguna de las<br />
partes , pues que ge lo defendiere el iuez,<br />
B. R. 1. El Rey Flavio Recesivindo. Erc. 2. El Rey'<br />
Don Flavio. Ere. I. 4 . y S. B. sin autor.<br />
2 B. R. 1. y Ese. 3 . al querelloso, por dezir que non<br />
quiso demandar nada daquel de quien tiene (Ese. 3 . tenia)<br />
la rosa. E. R. su actor. Toled. que su tutor claquel<br />
quel demanda , nol demando nunca nada.<br />
/14a/p. r. Ese. 4 . y. y S. B. Ningun. Ese. 6. Nenguno.<br />
E. R. Ninguno.<br />
4 Toled. Ese. I. 2. y Malp. 2. al que se querella<br />
(Ere. .r. querellar) dél, maguer non sea el pleyto suyo,<br />
6 non haya fiiblado con el duerno (Malp. 2. y Esc. 2.<br />
duen de razon fueras) de la razon por dezir &c. M. á<br />
aquel que se querella dél &c.<br />
5 Ese. s. á aquel que tenie la cosa. B. R. r. á aquel<br />
quien le tien. Esc. y. Cien. S. B. y Bes. tiene. E. R.<br />
tiene a cosa. Camp. á aquel de quien ton-') la cosa.<br />
6 B. R. r. fueras si se podier defender del tiempo que<br />
mandan las lees. Ese. salvo ende.<br />
7 Toled. si non pudiese defender.<br />
8 Camp. teinpo.<br />
9 Ese. y B. R. 1. Flavio Cindasiundo rey.<br />
1 o M. voceros.<br />
ti B. R. 5. 3. S. B. Malp, I. 2. Esc. 1. 2. 3 . 4. y s.<br />
vueltas. Bex. vueltas.<br />
1 2 Camp. el iuiz deve seer á una parte sen aquellos.<br />
1 3 B. R. .r. 6. con quien se consellar. Malp. o. ó con<br />
quien se consege. M. con él, quien.<br />
5 4 Ese. r. 2. 3". 4 . 5 . 6. y S.B. dexe. Malp. 2. B. R. r.<br />
y L'ea.. dexe nenguno.<br />
1 5 Ese. 6. ninguno entrar nen seer en el pleyto , pora<br />
ayudar. B. R. trabayar en el.<br />
16 E. R. Malp. .1. 2. S. B. Ese. 2.y 4. el una. B.<br />
Y Camp. ayudar la una.<br />
17 Ese. r. y S. á la otra. Comp. la otra. B. R. a. la otra<br />
parte.<br />
18 S. B. ni non se quisiere guidar por so mandado, 6<br />
non quisiere dexar de aludan Malí,. 2. 6 6i non se quisier<br />
III. Que si los que se querellan fueren<br />
muchos , deven escoger 21 uno ó dos<br />
de 23 sí , que trayan 23 Pleyto,<br />
Si 24 alguna de las partes son muchos que_<br />
rellosos , é de la otra pocos , el iuez deve<br />
mandar 25, que escoian 26 entre sí quales trayan<br />
27 el pleyto , ca non 28 lo deven todos<br />
'razonar de so uno ; mas aquellos solamientre<br />
que fueren puestos &tubas las partes,<br />
que ninguna de las partes non sea destorvada<br />
' 9 por grandes voces , ni por grandes<br />
bueltas<br />
IV El Rey Don Flavio Egica.<br />
Que el juez ó el sayon deven ,constrennir<br />
timbas las partes por recabdo , que<br />
vengan al pleyto el dia del plazo".<br />
Muchas 33 vezes aviene que por negligencia<br />
de los iuezes 34 é de los sayones 35 , porque<br />
non toman recabdo 36 ambas las partes, la<br />
una 37 de las partes es engraviada 31 mas que<br />
non devie 39. Ca guando la 41 una de las<br />
partes viene al 42 pleyto, y el 43 otra non<br />
quiere venir,o n n 44 es pequenna pérdida. On4<br />
guiar por su mandado , 6 non quisier dexar. B. R.<br />
non se quisier callar por so mandado, 6 non quisier deXar de.<br />
19 B. R. r. y Esc.-g. callar. S. B. quidar. Malp.<br />
quitar. Bes. guardar. B. R. calar. Esc. s. castigar.<br />
20 Camp. S. B. B. R. e. y E. R. viltadamientre.<br />
21 B. R. t. y Camp. escollen. Esc. 6. escoier. Bex. escoler.<br />
. 22 Esc. 5. dellos.<br />
23 Toled. que razonen. E. R. fraguan. E. R. o. tragan.<br />
24 B. R. 1. Se alguna de las partes son muchos, et de<br />
lotra parte pocos. Esc. y. Si de alguna. Lie. 6. y B. R. j.<br />
Se alguna parte.<br />
25 Esc. g. B. R. 1.Y mandar.<br />
26 Ese. s. esco ltan. .13- R. 1. Ese. 6. y Camp. escollan.<br />
27 Camp. tragan.<br />
28 B. R. 1. y Ere. 6. ca non deven.<br />
29 Eit.. 6. torvada.<br />
so S. B. ¡sueltes.<br />
31 B. R. 1. y Ese. g. El bienaventurado Cindasiondo.<br />
6. Rescindo. Esc. 2. El Rey d. Flavio.<br />
32 Esc. 6. de lo prazo.<br />
2 3 S. B. Mueclias. E. R. y Esc. o. Mochas.<br />
34 S. B. iuuezes , y así otras veces.<br />
35 B. R. r. omite los salones.<br />
36 S B. recaudo damas. Malp. 2 . de ambas.<br />
37 B. R. 1. la una ye agravada mas que non deve.<br />
38 Toled. engannada. B. R. 1. 2. Malp.<br />
Ese. 1. 2.<br />
5. S B. Camp. y Bes. agraviada. Malp. 2. engra v2da.<br />
Ese, 4 . y E. R. agravada. Lic.. 6. agraveada.<br />
39 Camp. E. R. y Bes. deve.<br />
40 Ese. 2. y 6. Que quando.<br />
41 B. R. 1. guando una de las partes<br />
42 Malp. 2. a pleyto.<br />
43 B. R. .r. é la otra non quier•<br />
cien mul pleyto.<br />
44 S. B. Malp. x. B. R. 2. E. R. ,v-T.". 5; 0" les<br />
pequenna. B. R. 1. nol ye pequenpa pérdida al que non<br />
vien. Esc. 5. non le es pequenna jardida al que non viene.<br />
Ese. 2. pérdida á la otra
LIBRO. U.<br />
de estal5~05 é amonestamos I en esta<br />
ley á todos los iuezes, que guando el pleyto<br />
se deve traer por plazos ,, é pusieren 2 en<br />
quai pleyto seya tractado 3, ó en<br />
qua! 4logar seya pagada la debda , que constringan<br />
ámbas las partes por buen 5 recabdo<br />
, que al dia del plazo vengan 6 por sí,<br />
.ó por su 7 mandado al ,pleyto, que el pleyto<br />
pueda seer mas aína 8 acabado. E 9 aquel<br />
que i° non quisiere venir el dia del plazo,<br />
sí le viniere enfermedad 2 , ó otro destoré<br />
non lo fiziere saber al iuez , ó á su<br />
adversario , é non viniere fata aquel tiempo<br />
que es establescido en otra ley, que pague<br />
la pena que prometió ' al otro que vino 24<br />
al plazo , é que la " demanda finque salva.<br />
E si el juez con el sayon esto non quisieren<br />
16 fazer, é tomar recabdo de la ' 7 una<br />
de las partes , é dexare de tomar del otra'<br />
parte , la pena que fino prometer á aquel<br />
que vino al pleyto 19 , peche! al 2° tanto de<br />
lo suyo. E si el iuez el recabdo 21 que tomó<br />
de la una parte 22, entregare ' 3 al otra,<br />
•6 quitare por danno fazer al otra parte, la<br />
pena que era prometida en el recabdo péchela<br />
24 el juez de lo suyo á aquel á quien<br />
quiso fazer el danno , é finque la demanda<br />
salva. Hy el recabdo que tomó el íuez de<br />
las partes 25 por su nombre 26 , si lo 27 pierde<br />
alguna de las partes , non lo deve ganar<br />
todo 'el. iuez , ni 29 el sayon , mas deve<br />
3 ° ayer la meetad el iuez y el sayon, y<br />
B. R. .r. establescemos en esta lee , et amonestámoslos.<br />
B. R. 2. y Malp. 2 . en esta ley , é amonestarnos.<br />
2 B. R. r. oposiéron.<br />
s B.R. r. y Malp. r. traido. S. B. y Malp. 2. sea tractado<br />
el pleyto. Camp. tralludo.<br />
4 B. R. r. y Malp. 2. en que.<br />
5 B. R. .r. bon recaudo. Esc. I. recabdo bueno.<br />
6 M. venga.<br />
7 B. R. r. y S. B. por so. E. R. por sí ó por personero<br />
al pleyto.<br />
8 Esc. 6. agina.<br />
9 Malp. 2. E que aquel.<br />
ro B. R. .r. E que aquel non quesier venir el dia del plazo,<br />
6 si nol venier enfermedat.<br />
r S. B. 6 sil veniere enfermedat. Malp. 2. y Esc. r.<br />
sil aviniere. Esc. s. 6 si nol venier enfermedat.<br />
2 Toled. Malp. 2. y Esc. 1. enfermedad , 6 llenas de<br />
agua 6 otro destorbo , &c.<br />
13 Etc. 6. Bex. y Camp. prometeó. E. R. promiti6.<br />
14 S. B. Camp. y Bex. que reno. B. R. s. Ere. s. 6,<br />
Y E. R. vieno.<br />
15 M. é aquella demanda que finque salva.<br />
16 M. fazer en tornar.<br />
17 S.B. y Malp. 2. del una.<br />
18 S. B. de la otra , la pena. Malp. 2. del otra, la pena.<br />
rg Bex. B. R. 1. 2. y E. R. plazo.<br />
20 Bex. Y S. B. pechel tanto de lo so. B. R. 2. g; y<br />
Esc. pechel tanto de lo suyo. E. R. y Esc. 6. pechel<br />
otro tanto de lo so.<br />
21 S. B. E tc • 4 . B. R. r. recaudo.<br />
2 2 Toled. parte negar , ó mandare 6 entregare , &c.<br />
2. negar ó mudar , ó entregare. _Esc. .r. negare.<br />
Ese. 6. de la una parte pora entregar á la otra , ó la<br />
quitare.<br />
2 3 B. R. entregue á la otra parte, 6 la quitar por fazer<br />
danpno á la otra parte. S. entregare al otra parte, ol<br />
quitare.<br />
TITVLO I I. 2 5<br />
el otra meetad deve ayer el que lo venciere<br />
3'.<br />
V. El Rey Don Flavio Resdo ".<br />
Que despees que/ pleyto es antel juez,<br />
las partes non deven jazer composicion<br />
entre sí sin mandado del<br />
juez.<br />
Si los iuezes no determinan 33 los pleytos,<br />
que son comenzados por derecho , non aviene<br />
34 tan solamientre que non puedan seer<br />
departidos sin grand gravedumbre ; mas aviene<br />
muchas vezes que la iusticia desperece 35.<br />
Ca muchos omnes son , que depues 36 que<br />
se querellan al rey, que les faga a yer derecho,<br />
por esquivar 37 la pena de la ley 38 el<br />
pleyto que 39 trayen ante! 40 rey , métenlo<br />
por abenencia 4 '. E porque nenguno non pueda<br />
Luir 42 de la pena de la ley por este enganno,<br />
por ende establescemos en esta ley,<br />
que tod omne , pues que 43 mostrar su querella<br />
al rey, hy el pleyto tractare ante!, por<br />
ninguna guisa non se faga ende 44 á fuera,<br />
ni 45 faga ninguna abenencia con el otra parte,<br />
mas entienda siempre en razonar el pleyto<br />
fasta 46 que el rey dé su iuyzio 47 . E si<br />
algun omne, pues que comenzare el pleyto<br />
antel rey 48 , ó ante su mandado , non<br />
quisiere traer el pleyto, é fiziere alguna abe-<br />
24 M. por danno aquel á quien fiziere al otra. B. R. s.<br />
peche el iuiz de lo so á aquel á quien quiso fazer danpno<br />
, et fica la demanda por salva.<br />
25 Esc. 2. partidas.<br />
26 Esc. 6. 'lumbre. B. R. r. Comp. y Bes. so nomne.<br />
27 Esc. 6. se lo non pierde. Esc. s. E. R. y Malp. r.<br />
si lo perdiere.<br />
28 Esc. 2. ayer. B. R. s. y E. 6. aganar. E. R. guanar.<br />
29 B. R. e. s. y Lamí,. nen. E. R. nil sayon. Lea. riel<br />
sayon.<br />
so M. deven.<br />
Efe. s. y 6. venzier. Camp. venteó. Bes. vency6.<br />
E. R. vincere. B. R. e. vencir.<br />
32 Esta ley falta en el Esc. e. Eva Malp. r. E. R.<br />
y Etc. s. Rescindo. B. R. e. Recesvindo.<br />
33 2. y Toled. desterminan. Esc. 5 . demandan.<br />
34 B.R. e. y Esc. 5 . arian. Malp. 2.y Camp. avíen.<br />
Esc. 6. aren.<br />
35 B. R. r. desperecía. B. R. 2. se perece. .Esc. 5 . iusticia<br />
perece.<br />
3 6 S. B. B. R. r. y Malp. 2. pues.<br />
37 B. R. e. desquitar.<br />
3 8 S. B. é pues quel pleyto trayen antel rey.<br />
39 B. R. .r. el pleyto trae ante! rey , é enzléndelo por<br />
aventura.<br />
40 M. antel iuez. Esr. 6. ante que lo ayan ante el rey.<br />
4t .Esc. 6. avenenza. E. R. avinienza.<br />
42 S. B. Malp. 2. Esc. + y E. R. Esc. 6. rugir.<br />
Camp. fogir.<br />
43 S. B. y Malp. 2. pues que su querella mostrare antel<br />
rey. B. R. r. pues que sea querella ha mostrar antel<br />
iniz.<br />
445 SS...73 -8..9-Em sc•a2li.y 24. idne.nde. Msdp. 2. dend. Bes. dent.<br />
46 B. R. 1. y Esc. 6. ata. Efe...5.,:u.ciYiz-Bio..-R.E...Z. ts. 'atai.oicrQ.<br />
47 B. Malp. 2. E sr. s.'• 4<br />
Ere. 6. iudizo.<br />
48 M. si enviar su mandado.<br />
Cc 2
DEL FVE RO JVZGO<br />
26<br />
parte, así el que deman-<br />
nencia nenc con el e otra<br />
da, cuerno 'aquel á quien él demandava,<br />
ve pechar cada uno al rey tanto 2 quanto<br />
era la dernanda . 3 assí que el rey pueda<br />
d .aquelio fazer lo que quisiere. E otra tal<br />
pena deven a yer aquellos que traen 4 el pleypto<br />
ante los otros iuezes , é depues fazen abenencia<br />
, ó composicion con el otra parte.<br />
Assí que el iuez y el sayon deven aver.esta 5<br />
pena, é partirla 6 entre sí. E si alguna de<br />
las partes non oviere de que la pague 7 , reciba<br />
C. s azotes, y el iuez non tinque por<br />
ende 9 que no acabe el pleyto. Mas aquellos<br />
sacamos "de la pena desta ley, á quien manda<br />
el rey, ó el iuez que se abengan".<br />
VI. El Rey Don Flavio Resdo ".<br />
Que a-mhas las partes deven dar pruevas<br />
en el pleyto.<br />
En los ple:-tos que el iuez oye ", cada una<br />
de las partes deve dar sus pesquisas é sus<br />
pruevas , y el iuez deve catar qual 14 prueva<br />
meior. E sí por las pruevas is non pu diere<br />
saber la verdad, estonze deve mandar '6<br />
el iuez á aquel de quien se querellavan , que<br />
se salve por su sacramiento , que aquella<br />
cosa quel ' 7 demandan, non la ovo, nin la a,<br />
ni save ende" nada, ni lo cree ' 9, ni que non<br />
fizo aquello quel dizen 2°. E pues que iurar "<br />
aquel quel demandó 22 tuerto, peche V.sueldos<br />
23.<br />
t Ese. 6. como el demandado..<br />
2 13. R. fasta tanto.<br />
3 Esc 2. demandancia.<br />
4 E. R. Esr. .6. y S. B. trayen.<br />
s M. y Maly. 2. esa. B. R. r, aquesta.<br />
6 Ese. 6. _y Canip. pastilla.<br />
7 M. de que lo pague. Malp. 2. de que pague. ;Esc. 2.<br />
y 5 . de que los pague.<br />
8 S. B. ciento.<br />
9 Ese. 2. por ende de acabar el pleyto.<br />
so B. R. r. aquellos non son.<br />
ss Esr. 5 . aviengan. E. R. avenguan.<br />
12 13.R. Recesvindo.<br />
13 Esc. 6. ode. Camp. oe.<br />
14 Ese. r. qual prueva es meior. Be.r.<br />
melor.<br />
qual prueva<br />
E. R. y B. R. 3 prova meyor.<br />
e; Esc. 6. Camy • y Be.y. provas.<br />
16 Camp. y Ese. 5 . deve demandar.<br />
£7 S. B. r Bex. que él le demandava.<br />
que él le demanda.<br />
Ese. 4. y B. R. r.<br />
M. y Malp. 2.<br />
18<br />
quel demanda.<br />
S. B. Esr. 2. 4. y Malp. 2.<br />
B. R. --.<br />
dende.<br />
dela nada.<br />
Malp. r. y<br />
1 9 Toled. Malp. 1. 2. S. B. y Ese. 4.<br />
10 Toled. y Malí,.<br />
creie.<br />
2.<br />
Ese. r.<br />
quel dizen contra la otra parte.<br />
dizen contra la otra parte, quel demanda.<br />
diz. E. R. él dize.<br />
B. R. .r.<br />
t Maip • 1. E. R. y S. B.<br />
2 2 .<br />
iurare.<br />
23 M. demandava. Malí,. 2.y Esr. r.<br />
Toled. Esc. y demanda.<br />
2.<br />
queriendo.<br />
Y. sueldos doro non<br />
VII.<br />
24 E1 Rey Don Flavio Resdo.<br />
Si alguno faze trabaig, d otro con<br />
tuerto de luenga 2.5 carrera 26,<br />
2.5<br />
Nos devemos toller 27 el tuerto de los que<br />
fazen mal á los buenos , é por ende estables_<br />
cemos que todo omite que se querella 2s de<br />
otro, é lo fiziere 29 venir antel príncipe,<br />
antel juez con tuerto 3°, pues que el tuerto<br />
fuere sabido , si lo fizo venir mas de L.<br />
millas 37 á poco ménos con tuerto , peche<br />
V. sueldos por el tuerto quel demandava.<br />
E si lo fizo venir LX. millas, pechel VI. sueldos<br />
; é si 33 adelantre mas , cuerno crecieren<br />
las millas , por cada X. millas le peche 34 un<br />
sueldo. E por C. millas peche X. sueldos. E<br />
por L. millas peche V. sueldos. E asi quanto<br />
cres2iere el número 35 de las millas, tanto<br />
36 mas crezca el número 37 de la pena,<br />
-segund cuerno es dicho.<br />
VIII. Ley antigua. 38 Si • algún omne<br />
que es en tierra de un iuez quiere<br />
llamar á otro , que es' en. tierra<br />
dotro juez , por se querellar del.:<br />
Si algun omne libre ó siervo se quiere querellar<br />
dotro omne en tierra de '.otro iuez,<br />
que non es el su iuez daquel que, se querella<br />
, el su iuez de la su tierra deve enviar<br />
sus letras al otro iuez seelladas con su seyllo<br />
, é 39 quel ruegue, que ozca 49 la querella<br />
daquel su omne , é quel tága ayer dere-<br />
'chó. E si della 4 ' primera vez que ge 42 lo<br />
ruega no lo quisiere fazer 43, estonze 44 aquel<br />
24 Malp. r. E. R. y 3 Rescindo. B. R. r.<br />
cesvindo.<br />
2 5 Esc. 6. Camp. y Bex. lonja. E. R. longua.<br />
26 Esc. 1. y 3 . tierra.<br />
27 B. R. 1. y Ese. j. atolles. .E.rc. 6. atoyer.<br />
z8 Esr. s. querellar.<br />
29 . J. B. _Bel. y Malp. 2. é lo face. B. R.1. faz...<br />
3o B. R. I. é pues que el tuerto for sabido.<br />
31 S. B. cinquanta. Ese. 4. cinquaenta.<br />
32 Esc. y Bex. millas.<br />
33 .rioled. y Esc. 2. é así cabadelante adelantre)<br />
como mas acrescieren las millas. S. B. EsC. .7. 4.<br />
5. 6. y Bea. é así adelantre cuerno mas crecieren . B. R. I.<br />
y ,3 é así adelantre quanto mas. Esc. z. é simas adelantra.:<br />
re quanto mas creciereis. Malí). e. et si adelante quanto mas.<br />
34 M. millas peche.<br />
35 B. R. 1. la cuenta. Ese. 3. crescieten las millas.<br />
36 Ese. 5. así cresta.<br />
37 B. R. 1 . y Esc. 3; cuenta.<br />
38 Esta nota falta en el Toled. y Ese. r.<br />
39 Esc. 6. en quel soga. Ese. g. en que. B. R. ,g en quel<br />
ruega.<br />
40 Toled. B. R. 1. 2.y Exc. s. oya. S. B. Efe. 4. °Z<br />
E. R. oza.<br />
-ga.<br />
41 S. B. E. R. y Malp. 2. de la.<br />
42 S. B. Malp., 2.y Ese, 4. ye,23,,wy R. R. 1. le lo.<br />
.Esc. '. quel ruego.<br />
43 Toled. fazer, é ayudar á sud t Maj p. 2.<br />
Ityffit/n estonze.<br />
y Esc. r. fazer , é ayudar .á su cirm' • -<br />
44 B. R. r. y Camp- estaíteía. E. entonce.
LIBRO TI.<br />
juez que envió Sus letras deve 1 tomar cer-<br />
ea sí tanto de sus cosas daquel iuez á<br />
quien envió sus letras , si las pudiere fallar<br />
, quanto 3 era la demanda é délas 4 á<br />
aquel que se querella que las tenga, é que las<br />
guarde, en tal manera que non aya ende si<br />
non los fructos 5 é las despensas 6 . E guando<br />
el juez á quien fueron enviadas las letras<br />
quisiere depues 7 oir 8 el que se querella<br />
9 , é tenerle á derecho , manamano i°<br />
que el iuez que envió " las letras le deve<br />
entregar todas las cosas quel tomara, é los<br />
fructos que el querelloso despendió " con<br />
razon non sea tenudo de los entregar. E<br />
si depues apareciere 13 , que 14 el juez á quien<br />
se querellaba, fué prendado u por " tuerto<br />
que 17 demandava , el " querelloso deve entregar<br />
la cosa que tinie daquel iuez , é<br />
otro 2° tanto de lo suyo. E si el iuez que<br />
recibió " las letras non 22 quiso fazer derecho,<br />
é non 23 a nada cabel " otro juez 'S,<br />
quel 26 pueda 27 prendar, estonz el otro juez<br />
que envió las letras , deve prendar qual<br />
cosa 28 quier que falle cabe " sí en la tierra<br />
daquel otro iuez , é dé 3° sus letras , é<br />
su mandado á aquel que se querella, que<br />
ge " lo dé por su prenda , é que 32 lapue-da<br />
tomar 33 . E si aquel cuya es la cosa prendada<br />
34, se querellar al rey ó al sennor de la<br />
Toled. Malp. a. y Ese. deve buscar por todo su<br />
término las cosas daquel alcalde á quien envió sus letras,<br />
sí las pudiere fallar- (Ese. r. é quanto la demanda es, tómelo<br />
, é délas) quanto era la demanda, é délas á aquel<br />
que se querellava que las tenga , é que las guarde en tal<br />
manera &c. -<br />
Ese. 6. acerca se. E. R. circa sí.<br />
3 M. quanto podie valer la demanda.<br />
4 Ese. 6. dialas. B. R. 1. g. y Camp. dielas. 31 délo....<br />
lo.<br />
5 B. R. 1. 5. Esc. 6. Camp. y Bese. fruchos. E. R.<br />
frochos. Ese. 5. fructus.<br />
6 Toled. Malp. 2. y Esc. r. espensas. B. R. r. Camp.<br />
y Bes. despiensas. B. R. J. y Ese. 3. despesas.<br />
7 B. R. Malp. 2. Ese. I. y 6. despues.<br />
8 Exc. g. oyer. Exc. 6. odir. E. R. Bes. Ese. 1. 2.<br />
y oir al que.<br />
9 Ese. 2. y 6. querellaba. Camp. el querelloso.<br />
o Ese. e. mano á mano el. Ese. 6. man et man é lo<br />
iuiz.<br />
xx B. R. x. enviara.<br />
r z Ese. 6. Camp. y Bes. despendeó. Exc. 5. vendió.<br />
B. R. 2. espendiú.<br />
.13 B. R. r. .y Mslp. 2. aparecier. S. B. y Ese. 4. aparesciere.<br />
-<br />
1 4 Ese. 1. que el alcalde de quien se querellaba.<br />
1s S. B. Malp. 2. y .Esc. 1. pendrado. B. R. z.y Camp.<br />
pennorado con (Camp. con torto) tuerto. _<br />
16 Toled. á tuerto que non demandaba.<br />
17 S. B. y Ese. 2 . quel.<br />
5. B. y E. R. estonce el querelloso. B. x. y<br />
Ese. 5. demandaba este querelloso. Estonia (Ese. 5. Estonce)<br />
el querelloso deve.<br />
19 S. B. Malí'. 2. Bes. y Comp. tiene. B. R. z. tenía.<br />
20 B. R. 1. otro atanto de lo so. S. B. Esc. 4. 6. Camp.<br />
y Bese. de lo so.<br />
21 S. B. .y .8. R. 1. 3 recebió. E. R. recebeó. Ese. g.<br />
rescebió.<br />
22 S. B. B. R. Malp. 2. Ese. 2. y 4. é non quiso.<br />
2 3 s. B. Ese. r. 2.y 4. dro. non a nada. Eje. 6. ó non<br />
ha nada.<br />
24 S. B. ,E,re., 2. 4. y Comp. cabo_el. Ese. .r. de cabo<br />
TITVLO II.<br />
tierral ,por quel prencláron 35, el iuez que non<br />
quiso fazer la iusticia 36, le deve pagar de<br />
lo suyo en guano" duplo tod el danno 38<br />
que ende ' recibió aquel que fué prendado<br />
por el iuez que nol quiso fazer 39 su derecho.<br />
E si' por 4° aventura la prenda 41 fuere de las<br />
cosas del debdor de quien se querellava aquel<br />
otro , non deve el juez fazer mayor emienda.<br />
E si el iuez á quien ruegan 42 que faga<br />
iusticia 43, quisiere depues oyr ' 4 el pleyto<br />
, é fallare por verdad que aquel que se<br />
querelló primeramientre, que se querelló con<br />
tuerto , faga ende un escripto , y envie el<br />
traslado de aquel escripto seellado al iuez,<br />
que lo rogara 45 primeramientre que fiziese<br />
justicia. Hy el querellador porque prendó<br />
con tuerto , si es omne libre , peche el<br />
duplo 46, assí que entregue 47 lo que prendó<br />
45, é peche" al tanto por emien da.. E si es<br />
siervo el : que prendó, entregue lo que prendó,<br />
é reciba C. azotes, é sea sennalado 51 laydamientre<br />
52 . E los quel áyudáron 53 á- prendar,<br />
si son siervos , é vinieron por su grado<br />
cada uno dénos reciba C. azotes. E si<br />
son onmes. libres cada uno dalos entregue<br />
otro tanto 54 cuerno aquello que prendó al<br />
sennor de.. la •cosa sin la emienda que ha<br />
de fazer el que fizo prendar con tuerto.<br />
el otro alcalde. Toled. contral otro alcalde. .<br />
25 Ese. el otro iuez que envió las letras deve prendar.<br />
26 Toled. Camp. y Be.r. quel pueda peindrar.... peincitar.<br />
27 B. R. r. quien pueda pennorar. Estonza el iuiz....<br />
pennorar.<br />
28 S. B. qualque cosa. B. R. r. qualquier cosa.<br />
29 Toled. Mai?. 2. y Ese. .r. ante si. B. R. e. Ese. 2.<br />
4. y S. B. cabo sí.<br />
3o 111. dél sus letras. Ese. 6. envie sus letras.<br />
31 LB. Ese. o. y 4. se lo da por pendre. B. R. -I.<br />
llelo da por 'pennora. .<br />
3z Malp. 2. que ge Esc.. r. que gi la pueda.<br />
33 M. Malí. 2. y Ese. r. tornar.<br />
34 Ese. 1. peindrada. Be.r. prindada.<br />
3 5 Ese. r.peindráron. Ese. 6. y Be.s. prindiíron..<br />
36 Ese. 2. sentencia.<br />
37 S. Malp. 2. Ese. 2. 4. y Bes. en quatro duplos.<br />
B. R. r. y E. R. en guarro doblo. Camp. y Ese. 6.<br />
en guarro dublos. B. R. s. en quatro doblos.<br />
3 8 E. R. z. Ese. 6. dampno.<br />
3 9 Ese. fazer el derecho. M. fazer su derecho.<br />
4o S. B. Malp. 2. Ese. 2. y 4. ventura.<br />
45 Ese. peyndra. Ese. 6. prinda.<br />
42 Ese. 6._ ruegan pora iustiza. M. y Ese. 5. ruega.<br />
43 E. R. derecho.<br />
44 B. R. e. justicia pesquerir despues el pleyto. Ese. 6.<br />
iusticia pesquisier despues el pleyto. Ese. 6. odir.<br />
45 B. R. e. que lo ruega. ... faga justicia. S. B. quel<br />
rogava.... quel _ fi ese iusticia. Ese. 4 . y 6. que le rogara.<br />
M. y Malp. 2. lo iudgara.<br />
46 B. R. e. debdo. Ese. 6. en dublo. B. R. 5. el doblo.<br />
47 S. B. Ese. 2. y 4. entergue lo que tomó.<br />
48 Camp. y Bes. tomó.<br />
49 Toled. Malp. 2. y Ese. I. peche de lo suyo al tanto<br />
&c.<br />
so B. R. e. y Ere. 5 . otro tanto.<br />
51 Ese. I. sennelado. Ese. 6. éCeanntrp re. dado% o que<br />
entregue<br />
52 .7144/p. 2. y Ese. e. anude •<br />
torno.<br />
53 Be.r. anclaron.<br />
54 Toled. Naif) 2. y Ese. otro tanto de lo suyo.<br />
2
28<br />
IX. El Rey Don Citasuindo<br />
De los yltt"<br />
DEL, FVERO JVZGO<br />
anden pleytos agenos.<br />
od omne que a pleyto , é da el pleyto á<br />
algun omne poderoso 2 que por 'su ayuda<br />
daquel poderoso pueda 3 vencer su adversario<br />
, deve perder la cosa y el pleyto , maguer<br />
que lo 4 demande con derecho 5 . E el<br />
iuez si aquel poderoso quisiere razonar 6 en<br />
el pleyto , puedégelo delender que lo non<br />
Liga. E si aquel poderoso no lo quisiere lexar<br />
7 por el iuez 8 , nin se quisiere salir del<br />
pleyto, el iuez deve levar dél dos 9 . libras<br />
doro , la una pora si , y el otra pora la<br />
otra parte ", y echar el poderoso fuera del<br />
yuizio por fuerza ". .Hy ' 3 las personas de<br />
menor guisa , si quiere 54 sean siervos 6 libres<br />
, que non quisieren lexar el . pleyto por<br />
defendimiento 13 del iuez , cada uno dellos<br />
reciba L. " azotes. -<br />
X. Q ue tod mine deve responder 17 al<br />
siervo ageno que se querella del.<br />
Por ende I ' castiga la ley-los malfechores '9<br />
B. R. r. Cindasuindo. Esc. 6. Resciundo.<br />
2 Es ‘ . r. porque con -su ayuda.<br />
B. R. r. poda.<br />
4 1255. 6. la.<br />
5 Toled. Malp. 2. y Ese. 1. con derecho , et guando<br />
quier que el alcalde viere algun omne poderoso que quier<br />
razonar por otro menor, non ge lo oya , é mándelo ende<br />
salir.<br />
6 Ese. 6. razonar el pleyto , pódelo aefiellder.<br />
7 1 B. B. R. ..4.14. 2. Ese. 1. 4. y 6. dexar. Ese. 2.<br />
idear.<br />
8 Tole]. y Malp. o. iuez , é lo menospreciare, nin se<br />
quisiere , &c. Ese. I. iuez , é lo menazar y echar el po-<br />
. deroso.<br />
9 B. R. r. y .Be.r. duas. Ese. 6. due. Malí". 2. y Esc.<br />
una libra doro , y echar.<br />
o S. B. por al otra.<br />
Ir Ese. 5-. partida.<br />
12 B. É. 1. por forera. Ese. 6. por furza.<br />
33 .111-eily. 2. y Ese. a. E alas otras personas. M. Hy<br />
alas. Ese. 2. 4. 6. Bei.•. y Canlp. Y las otras personas.<br />
Lsr..r. Y á las otras personas.<br />
14 B. R. a. quier sean.<br />
1 5 Ese. 6. defiende tinto.<br />
16 Toled. y B.R. cient. S.B. cinqueanta. Esc. 4. cinquaeraa.<br />
17 Camp. responder rí siervo alieno.<br />
Afalp. 2. Por eso non cesa la ley de castigar los<br />
malfechores por tal que sean vedadas las malfetrías é los<br />
tuertos. Ca nos viemos muchos omnes libres que de ligero<br />
fieren é maltraen siervos agenos , a non se quieren con<br />
ellos parar antel iuez. E fitzen tal escusacion , que ellos<br />
non les conviene de se parar antel juez si non con qui<br />
les Liga emienda de lo que les non podiere provar. E por<br />
ende nos semeia derecho , que guando entre el siervo é<br />
su sennor oviere mas de E. millas , y el siervo mantoviere<br />
la voz de su sennor en lo que fuere á danno de su<br />
ayer , é lo quisiere él guardar , 6 por feridas que reciba<br />
el siervo en su cuerpo , nenguno non sea desdenado de<br />
se parar con él antel iuez por sí 6 por su advocado de<br />
lo quel demandare el siervo por sí 6 por ayer de su sennor.<br />
E si el siervo podiere provar al omne libre su querella<br />
, el iuez le faga ayer derecho de quanto le provare;<br />
é si ge non lo podiereprovsr , el omne libre se salve<br />
por, su s uzviunento , que él. non fizc, ninguna cosa de quan-<br />
.que cada uno se -lexe 2° de fazer mal mas<br />
;ayna 2I . Ca 22 viemos muchas vezcs muchos<br />
a,<br />
omnes libres, que fazer ferias 24 ü siervos<br />
agenos , é non les quieren responder 25 por<br />
ende a los siervos ni ' 6 les fazer derecho ,-por<br />
que dizen que maguey que 27 1°5 venciesen<br />
á los siervos , los siervos non avien d e que<br />
•les fiziesen emienda. Onde que 25 porque esta<br />
escusacion el siervo non sea ferido , nin<br />
el sennor non reciba dampno , si por ved_<br />
tura 29 el sennor fuere porlongado. L. 30 millas,<br />
ó por mas, establescemos que neugun 31<br />
omne non se pueda escusar, que non responda<br />
al siervo. Onde si el siervo diz „ que<br />
quier fazer demanda por sí , ó por sus sensores,<br />
aquel-contra quien la -quiere fazer,<br />
..deve seer costrennido por el iuez, quel responda<br />
por derecho é quel faga entienda segund<br />
la ley , si el siervo lo pudiere venzer.<br />
E si el siervo no lo pudiere- vencer , él se<br />
deve salvar por. su sacramento, que aquello<br />
quel demandavan 32 non lo sabe 33, nin 34<br />
.lo mandó fazer. E despues que fuere salvo<br />
por su sagramiento , el siervo, le liga tal<br />
emienda cuerno le farie un omne libre, é su<br />
sennor del siervo non la pueda desfázer<br />
_la. emienda. Todavía si la demanda fuere<br />
ro el siervo dél querellava , nin lo sabe , nin lo mandó<br />
fazer. E pues quel oviere yurado , el -siervo le Liga tarnanna<br />
emienda quamanna establecimos en las yuras de<br />
los emules libres en tal manera , que el sennor no pueda<br />
razonar por su siervo en esto ; é sí la . querella que el<br />
siervo laza contra el omne libre es valía de X. sueldos<br />
ó manos , el olnoe libre , que yura faga emienda al siervo<br />
de -la meatad , que fiarle el (mime libre qué son II.<br />
sueldos é medio doro. E si el sennor del siervo fuere<br />
aquende de L. millas , el siervo non pueda traer al omne<br />
libre antel iuez , fueras end si el sennor estudiare de guisa<br />
que non pueda hy venir por sí. E si assí Mere , el sennor<br />
liga escripto por su mano al iuez de su escusation é de<br />
cuerno adelantra á su siervo en su voz. E si el siervo por<br />
enganno ó á sabiendas non mantoviere la voz del sennor<br />
cuerno deve , damos al sennor poder de renovar su voz<br />
de cabo por sí 6 por su messagero de qui fué fasta alcance<br />
derecho.<br />
• 19 Ese. 1. malos fechos. Ese. 6. malfeytores. Malp. r.<br />
malos Lecheros.<br />
20 Toled. dexa. S. B. dese.<br />
21 Ere. 6. agina. M. ayana.<br />
2 2 S. B. B. R. x. Ese. .e. y 6. Ca muchos ornes libres<br />
vimos.<br />
23 Box. fazien.<br />
24 E. R. y Ese. 6. firidas.<br />
25 S. B. Ese. 1. 2. 4. y 6. por ende tesponder . B. R. r.<br />
por ende aresponder.<br />
26 S. B. nen.<br />
27 S. B. B. R. r. Esc. 2. y 6. ellos-.<br />
28 M. Onde -porque. S. B. y B. Onde que por<br />
esta.<br />
29 B. R. 1. si por aventura el sennor for porlongado<br />
por. Canzp. y 13ex. si por aventuria.... for alongado.<br />
3o Ese. 4 . cinquaenta.<br />
31 B. R. 1. nenguno non.<br />
3 2 Car5i17. Bea'.. • y Ese. demanda. S. B. j, Ese' o.<br />
demanda. B. R. I. demandara. 4.-y 6. de<br />
mandan.<br />
33 Esc. 5. 6. Camp. y Bes. non y neo lo vi6 1<br />
sab¿'cle/b<br />
nen lo fizo , nen lo mande fazer.<br />
34 Toled. ,Esc. I. 2. y 4. nin-Wa nin lo fizo sin<br />
lo mandó fazer. B. R. I. ne<br />
ne lo .fizo , ne lo<br />
mandó fazer. S. B. nin lo fimo', ni lo mandó fazer.<br />
s Ese. a. fazer. Camp..sinton podier kazer•
LIBRO I I.<br />
x que X. sueldos , peche el siervo por<br />
ménos<br />
emienda II. sueldos é medio , é non mas. E<br />
si el sentí« del siervo es porlongado ménos<br />
de L. millas, el siervo non se puede querellar<br />
del omne libre , tú/ puede demandar nada,<br />
fueras 2 ende si el sennor non puede<br />
venir al pleyto por sí mismo , é si enviare<br />
TITVLO III.<br />
T.:44 *<br />
29<br />
sus letras al iuez por el siervo , quel manda<br />
3 que razone el pleyto por sí. E si el siervo<br />
que faze demanda por su sennor, dan_<br />
nar el pleyto de su sennor, ó lo perdiere<br />
por su enganno , (5 por su pereza , el sennor<br />
puede demandar el pleyto de cabo, é renovarlo<br />
4 por sí , ó por su personero S.<br />
III. TITOL 6 DE LOS MANDADORES7,<br />
E DE LAS COSAS QVE MANDAN. g<br />
L Q ue los príncipes é los obispos non pueden<br />
traher el pleyto por sí, mas por sus<br />
omnes 9.<br />
Del iuez que deve mandar 1 ° al que se querella,<br />
si el pleyto es suyo ó ageno.<br />
III. Del que se non sabe razonar por sí", que<br />
lo dé escripto al vocero '2.<br />
IV. Que los iuezes non deven fazer tormentar<br />
las personas poderosas por otrí , si non<br />
por sí , é cuerno el omne libre", 6 el<br />
siervo deven seer tormentados.<br />
V. Del que metió su personero 14, que si el<br />
pleyto es mucho porlongado por aquel<br />
personero, que lo pueda mudar.<br />
I. 21 Que los príncipes é los obispos<br />
non pueden traher el pleyto por sí,<br />
mas por sus mimes.<br />
Los sennores quanto mas deven iudgar 23<br />
los pleytos , tanto mas 24 deven guardar de<br />
los destorbar 25 . Onde si el obispo ó el príncipe<br />
an pleyto con algun omne , ellos deven<br />
dar otros personeros 9 que trayan 26 el<br />
x Ese. 4. ménos de diez. Bex. V.<br />
2 Ese. 6. salvo si.<br />
3 B. R. 1. y Ese. s. demanda.<br />
4 Exc. razonarlo por sí.<br />
5 Camp. y Bex. pesonero.<br />
6 Malp. TITOLO. B. R. TITVLO. En el Toled.<br />
el epígrafe de este título dice : Que los poderosos<br />
no tengan sus pleytos por sí.<br />
7 S. B. MANDADEROS. Ese. 2. DEMANDADO-<br />
RES. Malp. 2. DE LOS QVE ADELATRAN EN<br />
SVS PLEYTOS , E SVS DEFENDEDORES. Ese. r.<br />
DE LOS QVE SE ADELATRAN EN LOS PLEY-<br />
TOS , E LOS DEFIENDEN. Esc. 6. DE LLOS BIS-<br />
POS E DE LOS PRINCIPES.<br />
8 Esa. 2. y Bex. DEMANDAN.<br />
9 Esc. 6. ombres. B. R. 3. personeros , y así en la<br />
ley.<br />
10 S. B. B. R. 1. 2. 3 . Malp. I. Esc. I. 2. 4. y 6. demandar.<br />
Toled. Malp. 2. y Ese. T. por sí, que faja carta de<br />
adelantanza ( Malí). 2 * y Esc. f. adelantranza) á su<br />
Vocero.<br />
12 Esc. 2, personero. Camp. pessonel o.<br />
Esc. o. libre vil. B. R. 3 . el omne libre eleve ser, y<br />
un en la ley.<br />
1 4 Malí>_ z. vocero , y así despues.<br />
15 Malp. 2. voceras, y así en la ley,<br />
VI. Que las mujeres non deven seer personeras<br />
" dotri , mas bien pueden razonar<br />
su i e pleyto.<br />
VII. Que el provecho 17 y el danno del pleyto<br />
deve tornar á aquel que mete el perso-<br />
nero ".<br />
VIII. Del que es<br />
sus erederos<br />
prometido 20.<br />
IX. Quales personeros deven a yer los omnes<br />
que S071 poderosos , é los que son pobres".<br />
X. Que los mayordomos de las cosas del rey<br />
pueden meter por personeros á quien quisieren.<br />
30<br />
II. Del juez gite deve mandar al que<br />
se querellas, si el pleyto es suyo ó<br />
aueizo.<br />
El juez deve prirneramientr e demandar á<br />
aquel 1 que se querella si es el . pleyto suyo<br />
6 ageno. E si dixiere que es ageno, muestre<br />
cuemol mandó que se querellase aquel<br />
cuyo era el pleyto: é pues que lo mostrare,<br />
el iuez faga escrevir en 2 la carta, quien es<br />
aquel que se querella , ó por 3 cuyo mandado<br />
se querella. E tome el traslado, é gnu.dolo<br />
con los otros escriptos del iuyzio ; é<br />
aquel de quien se querella , puede demandar<br />
quel muestre 4 el mandado, que pueda<br />
saber porque razon , ó por qual cosa se querella<br />
5 dél , et cuerno ° mandaron al personero<br />
que se querellase.<br />
III. El Rey Don Citasuindo7.<br />
Del 9 que se non sabe razonar por sí,<br />
que lo dé 9 escripto al vocero.<br />
Si algun omne non sabe, ó non quiere dezir<br />
r ° su querella por sí , déla en escripto á su<br />
personero, en " que aya testimonias , ó seyellos.<br />
E si aquel personero se lexar " venzer<br />
3 por pleyto ó por engaita°, quanto perdió<br />
por él / 4 el sennor del pleyto , todo ge lo<br />
leve entregar el personero de lo suyo , é<br />
quanto pudiera ganar", é non lo quiso ganar,<br />
otrosí todo lo deve pechar " de lo suyo<br />
: y dizemos que el siervo non deve<br />
seer personero de nenguno en pleytO , si<br />
non de su sennor , ó de su sennora , ó por<br />
alguna eglesia , ó por algun r 8 pobre O- del<br />
rey.<br />
a B. R. 3 al que se querela.<br />
2 B. r. y Ese. 6. ena acta. Esc. y. en la acta.<br />
3 B. R. 3. 6 per qual mandado.<br />
4 S. B. B. R. r. Bex. y Malp. 2. muestren. Comp.<br />
mostren. B. R. y. que ye muestren.<br />
S.B.B.R.Camp. .Malp. 2. Ere. .2. 4. y s.<br />
se querellan. Esc. 1. por qual cosa querellan dél.<br />
6 EJC. 1. et como mandó que se querellase al personero.<br />
7 Tolea'. sin autor. Malp. 1. y B. R. 2. Rescindo.<br />
B. R. y. Cisiundo.<br />
8 Esc. s. Que el que. B. R. a. y 2. Del qui lion<br />
9 Toled.<br />
sabe.<br />
que faya carta el su vocero. Malp. 2. y Ese. I.<br />
como en la rubrica. Camp. dia escripto al pesonero,<br />
B. R. 3 . dia en escripto. Esc. 6. dia en iscripto.<br />
ro B. R. 3. sua razon .per sí 6 sua querela.<br />
t S. B. é que aia testimonias '6 siellos.<br />
et qui ava.<br />
B.<br />
E. R. 3;<br />
a<br />
é que aia testimonias 6 siilos.<br />
s S. B. y Mal?. 2. dexar. Ese. 1. y 6.<br />
1 3 Ese. 6.<br />
se dexa.<br />
venzer el pleyto. Ese. 1. s. y B. R. r.<br />
zer del pleyto. B. R.<br />
ven-<br />
2. venzer por pleytesía. ' '<br />
1 4 M. por el sennor. B. R. r. perdió el Set-mor.<br />
t 5 Ese. s. guanar.<br />
16 S. B. Esc. 2. 4. Bex. y Cenp•<br />
1 7 pa ar.<br />
Ese. s.<br />
.<br />
y 6. puede. Carne. pode. g<br />
18 B .<br />
19<br />
dalgun pueblo. Esc. 6.<br />
En el<br />
puebre.<br />
Tolla. falta Ley antigua.<br />
DEL FVERO JVZGO<br />
IV. 19 Ley antigua. Que los iuezes non<br />
deven d fitzer torMéntar<br />
lás personas<br />
poderosas por otri, , sí non por sí,<br />
et cuerno el omne libre., ó el siervo<br />
deve' seer tormentado.<br />
Non 20 mandamos que nengun juez man.<br />
de á nengun omne , que faga penar álgun<br />
omne de grand guisa ; mas si es omne de<br />
pequenna 2' guisa , ó pobre 22 , é sea " otra<br />
veze fallado en pecado , non 24 mandamos<br />
que tal " persona sea metida 26 en 27<br />
tormentos , por se querellar alguno del por<br />
personero: fueras ende si aquel que mete el<br />
personero, mete omne _que sea libre é non<br />
siervo. E que el mandado que el da sea firmado<br />
por tres testigos 28 , éo por 2 9 'él mismo<br />
antel juez. E si por ventura fizo tormentar<br />
'aquel que non era culpado , el que metió el<br />
personero deve recebir la pena que es con_<br />
tenuda en la ley del sexto libro , en el primero<br />
título de la era segunda , o 3 ') departe<br />
la ley por quien 6 por quales cosas el<br />
omne libre deve seer tormentado. E los 3/<br />
otros pleytos , que son de 32 algunos malos<br />
33 fechos , bien mandamos que. se puedan<br />
traer 34 por personeros, assí que dén 35<br />
por personero omne libre contra omne libre<br />
, y el siervo que es acusado , puede seer<br />
metudo en tormentos' 36 : maguer -que algun<br />
omne libre ó siervo se querella 37 -dél por<br />
personero , en tal manera que si el , siervo<br />
saliere 38 sin culpa, el iuez le raga. fazer emienda<br />
segurid la ley á aquel que se querellava<br />
por personero. E tód.avíá non deve seer quito<br />
el personero fasta que venga él que lo<br />
meti j por personero 39 . E si quisiere fazer<br />
tormentar algun otnne ante que: lo ,pueda<br />
fazer, ante deve- dar buen recabdo 4a, cuerno<br />
mandare el iuez.<br />
zo Camp. Nos.... ittiz non mande. B. R. 3. Mandamos.<br />
13. R. Mandamos qUe.<br />
21 B. R. .r. menor guisa é pobre.<br />
12 S. B. Esc. 2. 4. y. Be.v. E. R. 2. y 3 é pobre,<br />
(B. R. poble) é fué ya otra vez.<br />
23 B. R. I . et fuí ya otra vez.<br />
24 Malp. y E. R. Mas non. Camp. Nos mandamos.<br />
B. R. s. Maes mandarnos.<br />
2 5 Malp. I. y B. R. 2. alta persona.' B. 3 otra.<br />
.E. R. atal.<br />
26 S. B. Carry. Ere. 2. 4. y 6. metuda•<br />
27 S. B. Esc. z. y Bex. tormientos.<br />
28 B. R. r. y y. testimonias.'<br />
29 Ese. 2. é ante el iudez. Ese. 4. 6 por antel iuez.<br />
3o Ber. y B. R.<br />
31 B. R. ennos otros.<br />
32 B. R. j. y Es'. 6. son dalgunos.<br />
33 l'oled. malfechores. B. R. y s. mallechos.<br />
34 B. R. 2: defender.<br />
3 g B. R.. s.' y Cainr. diera<br />
36 B. R. tormientos.<br />
37 Esc. 2. del personero.<br />
28 B. R. t. s. Camp. y Bex. salir.<br />
39 B. R. S. d B. personero el wee iuiz , faga la<br />
e nn como mandaa<br />
ela ley, é a ggun personero quisiere.<br />
40 Esc. 6. y B. R. 3 recácig R. 1:recaudo.
LIBRO II. TITVLO<br />
Uy: .antigua. 2 'Que el que metió<br />
i,:ru personero , que si el pleyto<br />
• cho porlovado por aqúelpersonero'<br />
yue lo pueda mudar.<br />
Quien 3 trae el pleyto por mandado . dotri,<br />
devel 4 . acabar el pleyto quantó mas s pudiere.<br />
E si por ventura porlongare 6 el .pleyto<br />
por enganno , que él podrie 7 mas ayna<br />
acabar si quisiesse, el que lo metió. por personero<br />
venga antel juez. E si 9 pudiere provar<br />
que el su personero por enganno ó por<br />
pereza porlongó el '° pleyto sobre diez dias<br />
sin voluntad del iuez , é que podie " ayer<br />
el juez é su .adversario, estonz el que lb metió<br />
por personero puede traer el pleyto por<br />
sí;: ó por otri quien 22 quisiere.<br />
VI. Que las mujeres 13 , non deven seer<br />
personeras dotri , mas bien pueden<br />
- razonar por 14 su pleyto15<br />
Las mujeres non. deven traer " el pleyto dotri<br />
,nenguno , mas bien pueden razonar su<br />
pleyto si 17 se quisieren. Ni el marido non<br />
puede traer- 18 el pleyto de la muier sin su<br />
mandado della , si non diere buen 19 recabdo<br />
que la mugier aya por firme lo que él<br />
fiziere•E si la mugier lo quisiere despues desfazer<br />
, el marido deve perder 2 ° la pena que<br />
prometió 21 con-el recabdo. E si el marido que<br />
trae 22 el pleyto. de la mugier sin su mandar<br />
do, lo perdiere 23 por ventura, esto non deve<br />
empeecer 24 á la mugier, que ella non 25<br />
lo pueda demandar de cabo por sí , ó por<br />
otri si quisiere. E si por ventura el marido<br />
En el Toled. y Camp. falta Ley antigua.<br />
2 Este epígrafe en el códice de Murcia dice : Que<br />
el provecho y el danno del pleyto deve tornar R aquel<br />
que mete el personer9. •<br />
3 Ese. 2. Qui entra é trabe. Camp. Quien tizn. Ese. s.<br />
Malp. r. 2. y S. B. traye.<br />
4 B. R. 1. 2. y y. doce.<br />
5 B. R. 2. quanto mas ayna.<br />
6 Ese. 5. perluenga.<br />
7 Ese. podria.<br />
8 B. R. vienga. E. R. vingua.<br />
9 Ese. .r. sil. Bes. E si por venturia.<br />
o B. R. perlongó.<br />
II Ese. 6. podera. .<br />
1 2 B. R. y per otee se quisier. Malp. 1. por otri si quisiere.<br />
1 3 S. B. B. R. s. Malp. 2. Ese. a. y 4. mugieres , y así<br />
despues.<br />
1 4 Ese. 5. por sí su pleyto.<br />
5 ESC. /. si quisieren.<br />
16 B. R 1. y 3. traher pleyto.<br />
17 -B. B-- 2. Etc. I . 2. s. y Bes. si quisieren. B.<br />
omite si se quisieren.<br />
18 13- Ese - 2.4. B. R. 2. y 3: razonar.<br />
19 Malp. 2. y Esc. 1. buen recabdo escripto ante]:<br />
iuez , et afirmado (Ese. .r. firmado por testimonias)<br />
por testigos que la muger aya por firme lo que él fiziere,<br />
é que se non repienta de como lo adelanta (Malp. 2.<br />
adelantró, Esc. 1. adelantó) en su voz. E si la muger<br />
lo quisiere &c.<br />
20 Ese. S. pechar.<br />
21 Zu. 6. y Comp. prometeó.<br />
fue venzido 26 con derecho, é la mugier 21<br />
se querella de cabo, si ella ó su personero<br />
fuere venzudo 28 otra vez, porque semeia que<br />
su marido 29 fue venzudo con tuerto, ella<br />
deve fazer emienda al iuez que iudgó primeramientre<br />
el pleyto é á. su adversario, por<br />
quel lizo trabajar 30 con tuerto assí cuerno<br />
manda la ley.<br />
VII. Ley antigua. 31 Que el provecho<br />
é el danno del pleyto deve tornar<br />
d aquel que mete el personero ".<br />
El danno y el provecho del pleyto deven<br />
pertenezer 33 á aquel que metió el personero.<br />
E si el personero trae el pleyto fielmientre<br />
cuerno devie 34, el qui lo metió por personero<br />
nol puede dend toller 35 é meter otro,<br />
ca tuerto serie 36 que aquel que fieln-iientre<br />
trabaiava , perdiesse el precio 37 de su trabajo<br />
, é todavía el personero ante que entre<br />
en el pleyto, deve poner con el sennor<br />
del pleyto quantol dé. E si lo que venció 38 el<br />
personero non entregar al sennor del pleyto<br />
fasta tres meses , deve perder el personero<br />
quantol prometió el sennor del pleyto, y entregar<br />
aquella cosa á su sennor 39 por mandado<br />
del iuez 4°.<br />
VIII. El Rey Don Citasuindo 41.<br />
Del 42 que es personero , si muriere 43,<br />
sus herederos deven ayer lo quel<br />
fuera prometido 44.<br />
El que tiene 45 personero en el pleyto, si se<br />
22 S. B. Ese. 4. y Malp. 2. traye.<br />
23 B. R. 1. perdir.<br />
2 4 Ese. 6. empeyzer. Ese. empeescer.<br />
2 5 B. R. no lo pueda. S. B. non pueda.<br />
26 S. B. veneudo. Ese. 2. 4. y Bes. venzudo. E. R.<br />
vinzudo.<br />
27 Ese. 6. muger.<br />
28 B. R. 2. vencida.<br />
29 13.R. I. non fu. S.E. Etc. 5. y 6. non fui.<br />
so S.13. traer. 13.R. 5. é 3 su aversario así cuerno man,<br />
da la ley.<br />
3 1 En el Toled. Esc. r. y 6. falta Ley antigua.<br />
3 2 Toled. Esc. 1. y Malp. 2. añaden: é el zorero que non<br />
pierda su soldada.<br />
33 Esc. 1. Bes. y 13.R.2. pertenescer.<br />
34 5. B. Camp. Bes. Ese. 5. B. R. 1. y 2. deve.<br />
35 Esc. 4 . sacar.<br />
3 6 S. B. Ese. 6. B. R. y Malp. 2. seria. Camp.<br />
semellaria.<br />
37 Ese. 6. prezo. Ese. S. preszio.<br />
3 8 Bes. y Canzy. venee6.<br />
39 M. á su sennor del pleyto por mandado del juez.<br />
40 Toled. Malí,. 2. y Ese. 1. all 'aden: et sea en voluntad<br />
del sennor del pleyto de meter otro personero.<br />
(Maly. 2. bozero.)<br />
4 1 B. R. i. ,y itialp. Citasiundo . S. B. E. R. Ese. 2.<br />
y 4 . sin autor.<br />
ESC. 6. Del provecho que leve arree el que es personero.<br />
43 Bex• si nutrir. Camp. se mou.s. B• I. MOrier.<br />
41 S. E. y Camp. prometuao. Ese. 5 . ''omitido.<br />
45 5. B. y Etc. y. tenle. .B• R. s. ,Esc. 5 , y 6. mete.<br />
Camp. tenia:<br />
Dd<br />
3r
3 a<br />
D EL vER O<br />
, que el pleyto sea acabado<br />
rouriere T ante<br />
Ve filo al personero non vala<br />
el mandado E si el personero muere por aven-; aven-<br />
nada.<br />
tura ante que el pleyto sea acabado 4 , el<br />
mandado otrosí 5 non vala nada. E si el<br />
era acabado ante que él muriese 6,<br />
pleyto<br />
é por algun 7 empiezo por ventura el sennor<br />
del pleyto non avie aun recibida 9 la<br />
cosa quel era juzgada , si la cosa avinier<br />
á aquel plazo x ' que el personero fiziera que<br />
fuesse pagada , sus herederos del personero<br />
deven ay er el precio quel fuera prometido<br />
claque' que lo metió 12 por personero, ó de<br />
sus parientes , ó de sus herederos<br />
IX. El Rey Don Flavio Citasu indo".<br />
C abales personeros deven a yer los omnes<br />
que son poderosos , e los que son pobres<br />
15.<br />
Nengun omne non deve meter por personero<br />
de su pleyto omne mas poderoso 16 de sí<br />
por 7 querer apremiar i s su adversario por po-<br />
.)" Z G O<br />
der daquel. E si algun omne poderoso a il.ey-<br />
to con algun " omne pobre, é non quiere<br />
traer el pleyto por sí mismo , non -<br />
ter por personero si non omne que ue °<br />
p<br />
sea egual 2 me2<br />
° ua1<br />
del pobre, ó " que sea menos del rl<br />
que lo mete. E si el pobre q uisiere meter<br />
personero , puede meter por personero tal<br />
omne, que tea poderoso tanto cuerno su adversario<br />
22.<br />
X. Que los mayordomos 23 de las cosas<br />
del rey pueden meter por personeros<br />
d quien quisieren.<br />
Nengun omne non deve tener forzadas 24<br />
las cosas del rey. E si por ventura. aviniere<br />
que el que guarda las cosas del rey , fiziere<br />
demanda alguna contra alguno, este puede<br />
traer el pleyto por sí si quisiere. E si por<br />
ventura non pudiere seer en el pleyto, é 26<br />
oviere de yr en otras partes, é non 27 lo quisier<br />
traer. por sí ; puede meter por sí por per=<br />
sonero á quien quisiere. Hy esto mandamos<br />
por provecho de 28 todos, é de tod el pueblo:<br />
IV. TITOL DE LAS TESTIMONIAS,<br />
É DE LO QVE<br />
I. De las personas que non pueden seer testimOnias.<br />
II. Que las testimonias non deven seer crudas<br />
, si non iuraren ; é si ámbas las partes<br />
dieren testimonias, quales deven seer<br />
mas crudas 30 ; é si la testimonia non quisiere<br />
dezir verdad 3'.<br />
III. De la testimonia, que dize una cosa, y<br />
el escripto 3 ' dize otra 33.<br />
Y B. R. 1. 3. Ese. r. y 6. muerre. E. R. morere.<br />
2 Toied.y Malp. F 2. comenzado. Ese. s. ante que el pleyto<br />
sea comenzado, la personería sea desfecha. Et si el personero.<br />
3 S.13. y Ese. s. muriere. 13. R. t. Esc. .r. y Bex.<br />
muerre. Ese. 3 y Camp. morre,<br />
4 Esc. s. y Maly. 2. comenzado non lieve nada<br />
de lo quel fijé prometido. E si era acabado ante que<br />
él muriese , &c.<br />
s B. R. 1. outrosí.<br />
6 S. B. B. R. r. y Esc. s. el personero.<br />
7 Bex. por algun enganno ó por algun cpiezo. Ese. 5.<br />
y E. R. enpezo. B. R. r. embargo.<br />
8 B. R. I. y don.<br />
9 Bes. recabdacia. II". R. recibuda.<br />
lo Esc. 1. obiere. Malp. 2. ovier á aquel.<br />
as B. R. J. plazio.<br />
2 B. R. 1. inetira.<br />
1 3 To, red. Es,. 1. y Malí,. o. alladen:<br />
de les fisga escripto del iuzgado.<br />
ante que el alcal-<br />
(Malp. 2.<br />
1 4 de lo iudgado.)<br />
S. B. Malp. 2. y B. R. 1. Citasiundo.<br />
15 E. R. puebles. B. R. poblar.<br />
16 Esc. 6. que sy.<br />
17 Comp. porque poda.<br />
18 Esc. 5. y E. R.<br />
1<br />
apremar.<br />
9 B. R. 1. S. B. Malp. 2. Esc. r. 2o .2.y 4,<br />
B.R, 1. Esc: t. algun pobre.<br />
igual,<br />
Malp. 2. Camp.y Bex. igual. Ese. 6.<br />
TESTIMONIAN.<br />
IV. Del testigo 34 del siervo que non deve<br />
seer creydo,é quales siervos del rey deven<br />
seer creydos.<br />
V. Que el testigo non puede testimoniar 35 por<br />
letras 36 3 mas por sí mismo.<br />
VI. De los que dizen falso testimonio 37.<br />
VII. De 38 los pecados que son dichos contra<br />
la testimonia , que pueden seer provados,<br />
fasta XXX, annos.<br />
2 1 M. 6 aunque sea.<br />
2 2 Camp. y Bex. avesario. S. B. Ese. 6. y B. R. 1. añaden<br />
: et non mas.<br />
23 Camp. maardomos. Esc. z. mayor domas.<br />
24 B. R. r. y 5. forciadas.<br />
25 Ese. 5. el.<br />
26 Etc. 5. 6 oviere.<br />
27 S. B. B. R. r. Malp. 2. Ese. r. 2. 4. 5." 6. ó no.<br />
z8 Esc. 2. príncipe é de tot el pueblo.<br />
29 En el l'oled. dice el epígrafe de este título : De las<br />
testimonias , quales deven ser recebidas. Malp. e. De las<br />
firmar é de los firmamentos : sus capítolos son catorce.<br />
B. R. t. De las pesquisas de los testigos é de las testimonias.<br />
Esc. 1. De las testimoniar et de los testimonios.<br />
Ese. 6. De las testemunas.<br />
so Esc. 6. creuda, et si la testemunna. B. R. 3 . cruda.<br />
31 Malp. 2. y Ese. 1. verdad, ó firmare falso.<br />
3 2 ESC. 6. iseripto.<br />
En Murcia este epígrafe continúa como en la ley<br />
diciendo Esta ley manda que valan dor testimonias pf<br />
sean de buena vida.<br />
34 Esc. 6. testimonio.<br />
3 5 Esc. 6. testernunar.<br />
36 B. R. 3 . carta.<br />
37 Esc. 6. testemunio.<br />
38 Malp. 2. y Esc. I . Del concilio V. de Africa Carta-<br />
vna. Quo los clérigos non sean recebidas 171 testimonia.<br />
{s“
VIII.<br />
LIBRO I I.<br />
De los que dizen falso testimonio; é que<br />
el testigo puede seer desdicho fasta VI.<br />
annos 1 ; é que nengun omne non puede<br />
testimoniar por 2 el muerto.<br />
IX. De los que aduzen 3 otros omnes , que digan<br />
falso testimonio.<br />
X. En quales pleytos los siervos pueden seer<br />
I. Ley antigua. 7 De las personas que<br />
non pueden seer testimonias.<br />
Los omizeros 8, é los sorteros 9, é los siervos,<br />
é los ladrones, é los pecadores ", é los<br />
que dan yervas ", é los que fuerzan las mujeres<br />
, é los que dixióron falso testimonio, é<br />
los que van 12 por pedir conseio á las sorteras<br />
" : estos non deven recebir por testimonio<br />
en 15 nenguna manera.<br />
II. El Rey Don Citasuindo.<br />
Que las testimonias non deven seer creydas<br />
", si ñon juraren ; é si dmbas<br />
las partes dieren testimonias , quales<br />
deven seer mas creydas ; é si la testimonia<br />
non quisiere dezir verdat 17.<br />
El iuez, pues" que el pleyto fuere acabado,<br />
é las testimonias fueren recabdadas" ó iuradas<br />
, assí cuerno . es derecho 2°, deve dar el<br />
iuyzio entre las: partes. Ca nengun omne non<br />
puede seer testimonia 21 , si non jurare. E si<br />
la una de . las partes diere otras tantas tesximonias<br />
22 ' cuerno el otra parte , el iuez deve<br />
primeramientre catar quales deven seer<br />
S.B. B. R. I. 2. 3. Malp. 2. Esc. I. 2. 4. y 6. meses.<br />
2 Esc. 2. contra.<br />
3 Esc. e. dicen d. otros.<br />
4 S. B. diga.<br />
6 S. B. Harta quantos aflojo:. B. R. e. y 2. Ata quantos<br />
annos. Malp. 2. y Esc. r. A quantos annos. Esc. 2.<br />
Y 4. Fasta quantos anuos. Esc. 6. Fata quantos anuos.<br />
6 S. B. Esc. 2. y 4. añaden : XIV. De los que matan<br />
sois almas por perjurio. Malp. 2. y Esc. o. XIV. De los<br />
que testiguan , é iuran, é se perforan. El Rey Don Citasiundo.<br />
7 En el Toled. falta Ley antigua.<br />
8 Toles?. otniciados. B. B. R. .r. 2. 3. Ese. 2. 4. 6.<br />
Camp. y Bex. omicieros.<br />
9 Ese. 6. sortoreros , y así despues.<br />
o M. forzadores.<br />
Esc. 6.y Cainp. ervas , é los que furzan. Camp. los<br />
que forcian.<br />
12 Camp. Ese. s. y Bex. los que van por conseio.<br />
23 13. R. sorteyras. Toled. 2. Ese. 1. y 2. á<br />
las sorteras, y el que fuer muy pobre que non es connoszudo<br />
, cuya bondat no es sabuda , y el que fuer monge<br />
ó sacerdot , y dexare la órden , y el franqueado contra<br />
el quel franqueó , y los fijos del franqueado contra<br />
los fijos del qui los franqueó estos non deven &c.<br />
1 4 Carnp. non deven seer recibidos en testimonio.<br />
is B. R. g. en ningun preyto.<br />
16 Esc. 6. creudas , y así despues.<br />
1 7 Malp. 2. y Ese. t. verdad , 6 firmare falso.<br />
18 E se. 6. pos que.<br />
Toled. Camp. Ese. 5. E. R. y Bex. recebidas 6 iu-<br />
-<br />
TITVLO IV. 83<br />
testigos.<br />
XI. De los que fazen pico() d escripto d otri,<br />
que non digan 4 la verdad del pleyto.<br />
XII. Hasta 5 quanto tiempo puede seer el omne<br />
testimonio.<br />
XIII. Que el pariente ó el p •opinquo non deve<br />
seer testimonia contra el onme estranno6.<br />
mas creydas 23 . E si algun omne por mandado<br />
del iuez non quisiere dezir la verdad,<br />
dixiere que la non sabe , y esto non quisiere<br />
yurar, ó por 2 4 gracia, ó por amor, ó por<br />
ruego 25 non quisiere dezir la verdad , si es<br />
omne de grand guisa, numqua mas puede<br />
seer testimonia en nengun pleyto. E si es<br />
omne de menor guisa, y es omne libre, non<br />
puede mas seer testimonia ", é demas reciba<br />
27 C. azotes, é sea difamado". Ca non es<br />
menor pecado de negar 2 9 la verdad , de 3°<br />
lo que es de dezir la mentira 'I.<br />
III. Ley antigua, 32 El Rey Don Citasuindo.<br />
De la testimonia que dize una cosa , y<br />
el escripto dize otra. Esta ley manda<br />
que valan dos testimonias de buena<br />
vida.<br />
Quando la testimonia dize una cosa , y 3 3<br />
otra cosa es escripto 34, en lo que él dixo,<br />
maguer que lo quiera desdezir 35 , mas deve<br />
valer 36 el escripto. E si la testimonia dize<br />
que aquel escripto non lo lizo , el que demuestra<br />
el escripto deve provar que la tes-<br />
radas. B. R. Ese. r. 2. 4. y S. B. recebidas é juradas.<br />
Ese. rescebidas é iuradas. Esc. 6. recibidas é juramentadas.<br />
20 M. Malp. .r. y 2. dicho.<br />
21 Ese. 6. testigoo.<br />
22 Esc. 2. testes.<br />
23 Toled. creidas , é iudgue á las mejores. Et si algutt<br />
omne fuere anunciado por mandado del alcalde, &c. Ere. r.<br />
creidas , é iudgar á las mejores. E si algun anule fuere<br />
anunciado , , é por mandado &c.<br />
24 Ese. 6. et por grande amor, 6 por rogo. Comp. y<br />
Bex. jurar por grada.<br />
Comp. rogo.<br />
21<br />
Esc. 2. 4.y 6. pueda. Ese. r. non puede seer testimonio<br />
iniciare viva.<br />
27 E. R. recebo.<br />
28 Ese. r. y E. R. defamado. Ese. disfamado.<br />
Ese. y 5 . desfiunado.<br />
29 Toled. callar.<br />
3o B. R. I . que ye de decir. Comp. y Be.r, de lo que<br />
ye dizer. B. R. 2. de lo que es dizer.<br />
3 1 Esc. 6. y E. R. mentira. Esc. .s. de dosis mentira, et<br />
testimoniar falso.<br />
32 En el Toled. falta Ley antigua.<br />
33 Ese. 1. é el escripto en que yace lo que cl," ,,z-o ,y otra.<br />
Camp. y diz otra cosa el escripto. /3e.v. y R.<br />
cosa el escripto.<br />
: 64 Ese. 6. j,scilpitia. i f. 2. B. R. 2. S. escripto.<br />
35 Camp. Bex. y E.E. desdizer.<br />
To led.<br />
cripto.<br />
dere valer, é ser creido el es-<br />
Dd 2
34<br />
escripto. E si por<br />
timonia otorgó<br />
ventu ra e a nei<br />
/gana manera non lo pudie-<br />
ovar, el juez deve pesquerir 2 la verdad<br />
provar,<br />
fazer otro escripto á la testiassi<br />
que q<br />
3<br />
ante , é que pueda veer si aquella<br />
'a<br />
letra u semeja al otra. E deve pesquerir 4 el<br />
escripto de las otras cartas, que aque-<br />
lila el<br />
lla testimonia testimonió é confirmó. E por<br />
saber mas la verdad, faga 5 venir las otras<br />
cartas que él lizo , ó que él confirmó , por<br />
veer si semeia G la una letra con el otra.<br />
E si desto 8 non pudiere ayer nada , faga 9<br />
iurar á la testimonia que nunqua aquel escripto<br />
él confirmó. E si depues de tod esto,<br />
pudiere seer provado en alguna manera que<br />
negó la verdad , sea tenudo por falso , é difamado<br />
por malo. E si es omne de Brand<br />
guisa , peche el duplo ID de quanto • perdió<br />
por el aquel por quien non quiso dezir la<br />
verdad. E si es omne de menor guisa , é<br />
non oviere de que pague el duplo , nunqua<br />
puede " seer testimonia 12 , é demas reciba<br />
C. azotes ; é o r 3 la ley manda , que vala<br />
testimonia de dos omnes buenos, el juez non<br />
deve catar solamientre si son las testimonias<br />
de buen linage 14, mas deve " catar si son<br />
omnes de buena vida., é de buena fama, é<br />
de buenas costumbres, é ricos 16 omnes. Ca<br />
mucho deve guardar el iuez que la testimonia<br />
que es pobre, por la coyta que a,• por<br />
ventinkt non venga á dezir mentira.<br />
IV. El Rey Don Flavio Citasuindo.<br />
Del testigo del siervo que non .deve seer<br />
creydo ; e quales siervos del rey deven<br />
seer creydos".<br />
La testimonia " del siervo non deve seer<br />
Toled.5.B. MIp. 2. Ese. 4. atorgó. Esc- r. pu-<br />
.<br />
so su nombre en aquel escripto. Efe. 5. otrogó.<br />
2 B. R. pesquirir. Ese'. y. y 6. deve ende pesquirir.<br />
Canip. exquirir.<br />
g Ese. ,-. si aquel escripto.... al otro. E. R. aquella litera.<br />
4 Toled. Mi/y. e. y Ese. s. deve pesquerir el alcalde<br />
el escripto é las sennales da las cartas que aquella testimonia<br />
testimonió é que firmó. Ese. 5. E aun deve. E. R.<br />
pesquerir.<br />
S E. R. (agua iurar las otras cartas.<br />
6 Ese. a. y 6. si se semeja.<br />
7 Ese. y Bes. á la otra. •<br />
8 Ese. E si por esto non pudiere averiguar nada.<br />
9 ESC. 4 . Bes. y E. R. figa venir á la testimonia, é<br />
fagal iurar. Ere. 6. t.:tij a-venir á la testemuna, et jure que nunca.<br />
lo Toled. slialp. a. y Ese. 1. peche el duplo , é faga<br />
emienda al que quiere fazer perder de otro tanto quanto<br />
perdió &e. Bes. y E. R. peche en doblo quanto perdió.<br />
Esc. 3. y 5. en doblo. Esc. 6. en duplo.<br />
I i Ese. e. y Bes. pueda. Catnit • poda.<br />
r a E Ie. 6. seer mas testimuno.<br />
/ 3 Ese. e. é pues por ley mandarnos que vala. Esc. 6.<br />
et du laley. Ese. et do. Comp. hi hu.<br />
1 4. Efe. 5. lenaien.<br />
15 Esc. 5 . y 6. mas deve mas catar si son miles buenos<br />
é de buena vida. Ese. 6. mas deve acatar.<br />
Camp. R,,v, E. R . y Est. s. é ricos. Ca.<br />
7 Le. 3 . en pes.juisa.<br />
38 Toled. La t estimonia del siervo nin su acu sacion non<br />
DEL FVERO JVZGO<br />
creyda<br />
, si algun pecado quisiere provar contra<br />
algun omne, contra su sennor, , ma-<br />
guer que soya tormentado por dezir la verdad<br />
; fueras ende los siervos que son del servicio<br />
del rey, assí cuerno son los que man-<br />
dan los rapaces que guardan ' 9 las bestias ",<br />
é los que son sobre los que fazen la moneda<br />
, é los que son sobre los " cozineros é<br />
los otros que tienen algun servicio 22 sobre'<br />
otros omnes 23 . Hy estos mandamos que sean<br />
creydos en tal manera , si el rey los a conuzudos<br />
24 por buenos é sin pecado , y estonze<br />
deven seer creydos cuerno otros omnes<br />
libres. E todos los otros siervos de nuestra<br />
corte non deven seer creydos en testimonia<br />
25, fuera si lo mandare el rey 26.<br />
V. El Rey Don Flavio CitasUindo.<br />
Que el testigo non puede testimoniar por<br />
letras, mas por sí mismo.<br />
Nengun omne non deve seer recibido en<br />
testimonia 2 7 por carta , mas deve seer presente<br />
28, é dezir la verdad que sopiere 19, é<br />
non diga al , si non lo que vió 3°. E si las<br />
testimonias 3 ', Ó los parientes , ó los amigos<br />
son viejos 32 , que non pueden venir, ó enfermos<br />
33 , ó porque son muy luenne 34 , é ovieren<br />
de dezir su testimonia,á alguno, que la<br />
diga por ellos, dévense ayuntar todos en la<br />
tierra del uno daquel que es mejor 33, é dezir<br />
la verdad ante quien mandare el iuez de<br />
la tierra , ó antel juez , é demuéstrenla á algunos<br />
buenos omnes , assi cuemó la saben<br />
toda por órden é por iuramiento , assí queaquellos<br />
que devan dezir la verdad por ellos,<br />
puedan iurar 36 seguramientre " si meester<br />
deve seer creida en ninguna manera contra .su sennor, , maguer<br />
&c. Maly. 2. y Ese. r. siervo ni su acusacion non<br />
deve seer creida en ninguna manera, si algun &c.<br />
19 Toled. Maly. 2. y Ese. r. que guardan las bestias , é<br />
que son en vez (Ese. en voz) de escancianos , é los<br />
que son &c.<br />
20 Esc. 6. bestas.<br />
21 Ese. 3. los que fazen la cocina.<br />
22 Ese. g. oficio. Ese. 6. servizo.<br />
23 Toled. Maly. 2. y Esc. r. sobre otros ornes de me-.<br />
ior oficio , cuyos derechos (Malp. o. y r. fechos)<br />
son á vista del rey cada dia. Hy estos &c.<br />
24 Ese. r. conoszuclos.<br />
25 B. R. 2. 3. y Bes. testimonio.<br />
26 Ese. I. é los diere por buenos.<br />
27 Ese. .t. y Bes. testimonio. Ese. testigoo.<br />
28 Ese. 6. y Bex. presiente.<br />
2 9 B. R. r. sobiere. Camy. y Bese. sobier.<br />
3o Toled. Maly. 2.y Ese. r. oyó. Ese. 2..1,1.. y S.B. vid°.<br />
31 Esc. e. é si las testimonias son Mnnos , ó qui non<br />
pueden venir , porque son enfermos , 6 porque son muy<br />
viejos , é ovieren de dezir.<br />
32 Caray. viellos. E. R. y Bex. vicios. B. R. veY".<br />
3 3 Ese. 2. y 3 enfermos que non pueden venir.<br />
34 Bes. E. R. y Ese. s. nauy louge. &my muy lonni.<br />
B. R. 2. muy luynne.<br />
35 Ese. 6. mayor.<br />
36 Esc. 1. venir.<br />
37 Camy. seguradamientre.
LIBRO I I.<br />
fuere , que ellos mismos los oyéron jurar<br />
á aquellos mismos que devien seer testimonias.<br />
E la testimonia que fuere recibida en<br />
otra manera non vala.<br />
VI. De los que dizen falso testimonio.<br />
Si algun omne dize falsa 2 testimonia contra<br />
otro, é depues es fallado en 3 mentira,<br />
él mismo si lo manifiesta, si es omne de<br />
grand guisa, peche á aquel contra quien dixo<br />
la falsa testimonia , quantol lizo perder<br />
por su falsedad 4, é dallí adelantre nunqua<br />
pueda 5 seer testimonia. E si es omne de<br />
menor guisa, é non a de que faga la emienda,<br />
sea metudo en poder daquel por su siervo<br />
, contra quien dixo el falso testimonio,<br />
ca el pleyto en que él testimonió, por que<br />
él diz que dixo falso , non deve seer desfecho<br />
, fueras ende si la verdad pudiere seer<br />
provada en otra manera, assí cuerno por<br />
buenas testimonias , ó por buen escripto. E<br />
tod omne que corrompe 6 á otri por ruego<br />
ó por enganno , é le faz dezir falso testimonio<br />
, pues que esto fuere provado , el que lo<br />
corrompió , é la testimonia que dixo falsiedad<br />
por mala cobdicia , sean ambos 7 justiciados<br />
8 cuerno falsos.<br />
VII. 9 De los pecados que son dichos<br />
contra las testimonias que pueden<br />
seer provados fasta XXX. annos.<br />
El " príncipe conviene demostrar justicia á<br />
su pueblo, é iudgar derecho segund la ley,<br />
y emendar los derechos segund cuerno es razon.<br />
E porqúe antigua mientre fué establescido<br />
en la ley , que si algun omne quisiese<br />
desdezir la testimonia , é despues dixiere antes<br />
juez que aun non rabie nada , que dixiese<br />
luego contra ella, que oviese " meses<br />
Camp. Bex. y Esc. 6. oyron.<br />
z Lic. 4. 3 falsa testimonio.<br />
Esc. 1. 2. 4. 5 . 6. y E. R. en la mentira.<br />
4 B. R. 1. S. B. Ese. 6. Camp. y Bex. falsidat , y<br />
así otras veces. E. R. filsiclade.<br />
5 Esc. 6. puoda.<br />
6 Esc. 6. corrumpe.... corrinpeó.<br />
7 S. B. amos á dos. E. R. y Bex. ambos é dos.<br />
8 Esc. 6. iustizados.<br />
9 Esta ley falta en Bex. S. B. Malp. o. y en el<br />
.Ese. I. , aunque en este está puesta al mársen de letra<br />
posterior.<br />
I0 B. R. 2. Camp. Al príncipe.<br />
a o Etc. j. ser. Ese. S . seies.<br />
z Ese. 5. pura sabello. B. R. 2. pora sabelo.<br />
1:3 Ese. s. y Camp. mostrar. Ese. 6. arrostrar sou<br />
pleito.<br />
14 Ese. 3. dexieran.<br />
5 Ese. y 4 . valla. B. R. ¿,-. balga.<br />
16 Ese. d . peresca en pueco tiempo. Camp. esperesca.<br />
1 7 S. B. Ese. 2. 4. B. R. 1. y eamp. afallecer. Ese. 3:<br />
afallescer. Ese. 6. afalecer.<br />
18 S. B. Esc. g. s. y Canip. cobrar. Ese. 4 . comprar.<br />
Marjr. 2. que las cosas é los Myzios de la eglesia aya de ver<br />
segund.<br />
•<br />
2 Malp. 2. determinar alguna pleytesía.<br />
3 Malí>. A. non venga por testiguar en lo iudgado ante.<br />
TITVLO IV.<br />
35<br />
de plazo por " saberla, é por demostrar 13<br />
su pleyto por otros testigos. E si en aquellos<br />
VI. meses non pudiesse nada provar, dallí<br />
adelantre non puede dar nenguna testimonia,<br />
é lo que dixieran 14 los primeros testigos,<br />
vala ' 5 j y esto tenemos nos por grand tuerto,<br />
que la iusticia que viene de Dios que<br />
desperezca en poco tiempo, la que nunqua<br />
deve fallezer 17 . Por ende establescemos - en<br />
esta ley por todos los omnes de nuestro regnoque<br />
todos los pleytos que fueron comezados<br />
depues que aquella ley fué fecha , é<br />
fuéron iudgados por ella, ni los que an de<br />
seer daquí adelantre , non ayan firmedumbre<br />
por aquella ley. Mas aquel tiempo de los<br />
VI. meses sea tollido, é tod omne daquí adelantre<br />
pueda provar su pleyto por buenas<br />
testimonias segund la ley del rey don Citasuindo<br />
, que fué fecha ante , é dar otras<br />
testimonias , porque pueda combrar " su<br />
pleyto fasta XXX. annos.<br />
VIII. El Rey Don Flavio Citasuindo.<br />
_De 19 los que dizen falso testimonio ; e<br />
que el testigo puede seer desdichofaS<br />
ta VI. meses ; é que ningun omne<br />
non puede testimoniar por el muerto.<br />
La maldad de las falsas testimonias non<br />
'saben " prender 22 mesura en dezir falsedad,<br />
mas ennader un periurio 23 á otro. E por<br />
ende estos atales son condempnados de muerte<br />
segund la ley de Dios , porque son provados<br />
que dizen falsa testimonia 24 contra<br />
su próximo. E nos querémos 25 daquí adelantre<br />
toller que non puedan seer testimonias<br />
, ca non dtsven seer muertos tan solamientre<br />
por la ley de Dios , mas demas por<br />
1 9 Entre esta ley y la siguiente hay en los códices<br />
Ese. y Malp. 2. la siguiento.<br />
Del concilio quinto de Africa Cartagiena. Que los clérizos<br />
non sean rezel'ia'os en testimonio.<br />
La primera cosa que devemos iud gar, que todo obispo<br />
que r fuere puesto por governar las cosas de la eglesia segunt<br />
la costumbre é la ley de los apóstoles , é quisieren<br />
librar 2 algun pleyto ó alguna demanda, ó acoesciere por<br />
aventura que :rimas las partes quieran provecharse de la<br />
testimonia de los clérigos , mandamos é damos por iuyzio<br />
que ningun clérigo 3 pueda venir en testimonio ante<br />
los alcaldes del rey maguer que sepa la cosa , é 4 se acaescicre<br />
en ella , por tal que á ninguno ordenado non pueda<br />
seer demandada testimonia en ninguna cosa por razon de<br />
la mala cnemiztad é la envidia , é porque el testigo puede<br />
seer tachado 5, é pueden dezir en él.<br />
20 Esc. 2. ningun orne puede testimoniar contra el muerto.<br />
2I Cam p. poden.<br />
22 Tosed. tomar.<br />
23 Etc. 6. y Bex. perjuro.<br />
24 Camp. falsa testimonia e contra so próximo.<br />
25 Ese. 5. querémosles.<br />
tal que nenjuno de las órdenes<br />
IM<br />
astieliansoena sea apremiado por<br />
testiguar ninguna cosa, ni la<br />
de<br />
dezir por la in • idia é la gran inhnizdad,<br />
5 Mair• 2. llagado por dicho del otro.
36<br />
DEL FVE RO<br />
la ley que de los omites. E por ende estables-<br />
cemos d omne que dize testimonia ay_- u<br />
pleyto , si el pleyto es i<br />
te( juez algun<br />
por su testimonia , é aquel que dixo la<br />
gado<br />
testimonia dize depues ,por amor, por<br />
que dixo falso , ó te<br />
sti-<br />
temor , por ruego<br />
momo.,é por lo que Cliz depues quiere erebantar<br />
estonze lo que testimonió 2 primeramientre<br />
, salva la ley de suso, establescemos<br />
en esta nueva ley que esto que él dize depues<br />
que non vala, ni' sea creydo, ni el pleyto<br />
en que él testimonió primeraniientre non<br />
sea desfecho, porque dixo él que dixo falso<br />
testimonio en él 3 , fueras ende sí pudiere seer<br />
provado por verdad por otras testimonias, ó<br />
por otros buenos escriptos , ca estoncel podie<br />
seer el pleyto de cabo comenzado. E si<br />
algun opine por acabar su pleyto aduze testimonias<br />
antel juez , é su adversario contra<br />
quien las aduze estidiere 4 delantre, é dize<br />
el adversario que quiere desdezir las testimonias<br />
, mas non sabe S quales diga luego , el<br />
pleyto que es comenzado develo terminar 6<br />
el juez segund lo que dixieren aquellas testimonias<br />
; é aquel que las quisiere desdezir,<br />
aya VI. meses de plazo , porque 7 pueda saber<br />
lo que les quiere dezir 8 . E si en aquellos<br />
VI. meses non pudiere provar nada contra<br />
las testimonias 9 , depues de aquellos VI.<br />
meses non puede mas contradezir las testimonias<br />
, nin dar otras testimonias '° por el<br />
pleyto. E sí por ventosa aquel que quiere<br />
contradezir las testimonias en aquellos VI. •<br />
meses, puede ayer prueva por las desdezir,<br />
deve seer recibida la prueva contra " aquellas<br />
testimonias que son bivas ; mas contra<br />
aquellas que son muertas, non deven recebir<br />
nengunas testimonias 12 por las desdezir<br />
en nengun pleyto : fueras ende si pudiera seer<br />
provada la verdad contra' ' 3 muerto por buen<br />
escripto , en que él manifestase que dixiera<br />
falsedad, ó que él era enculpado 14 de algun<br />
pecado. Hy esto que mandamos de los que<br />
dizen falso testimonio, abaste" fasta en esaqui.<br />
Mas si algun omne quiere demandar.<br />
Esc. S. E por ende diz que todo omne.<br />
a Esc. 6. testimunnó-<br />
3 Moly. 2. y Esc. 1. en el pleyto.<br />
4 Ese. y. estodiere. Esc. 6. cstevier.<br />
5 Esc. 2. que non sabe luego que diga en ellas.<br />
6 Comp. determinar. Esc. s. iuzgar.<br />
7 Esc. r. porque sepa qualesquiere dezir.<br />
8 S. B. y B. R. e. decir por recobrar su pleyto.<br />
9 Esc. r. nin dar otras testimonias por desfazer el juicio<br />
, el inicio vala , é sea firme.<br />
lo Bes. en aquel pleyto.<br />
11 Comp. á aquellas.<br />
12 Ese. j. y 6. pruebas.<br />
1 3 Bes. il muerto.<br />
34 B. R. r. Esc. 2. culpado.<br />
1 5 Esc. 6. y B. R. 2. atares aquí. Esc. 3 fasta aquí.<br />
Camp. y B. R. 3. ata aquí.<br />
16 Camp. Bes. y .Ese. s. al.<br />
1 7 Esc. r. débelo. Camp. y B. R. J. pódelo.<br />
28 En el Toled. esta ley tiene por epígrafe la segunda"<br />
parte del de la antecedente desde las palabras: que 72151.:<br />
,TVG0<br />
debda " del muerto, ó algun tuerto que(<br />
ziese, puédelo 17 provar antel iuez por buenas<br />
testimonias, ó por buen eseripto.<br />
IX. El Rey Don Flavio Resdo.<br />
" De los que aduzen 19 otros omnes quo<br />
digan falso testimonio.<br />
Si algun omne faz 2° á otro , que diga falso<br />
testimonio contra otro omne ", el que lo<br />
faz peche otro 22 tanto á aquel contra quien<br />
fizo dezir ' 3 falso testimonio , quanto él pudiera<br />
dél ganar sil oviesse vencido 24 . E si<br />
algun omne rogó á otro simple mientre que<br />
fuesse su testimonio , é aquel rogado dixo<br />
falsa testimonia contra otro omne libre 6<br />
franqueado por le fazer tornar en servidumbre<br />
25 ; si aquel que lo dió por testimonio<br />
non sabe nada daquella falsedad, la 26 testimonia<br />
que dixo 27 falsedad deve fazer la<br />
ernienda, que es de suso dicha , assí cuerno<br />
aquel que ruega á alguno que diga falso testimonio<br />
contra otri; é si non oviere onde<br />
faga 28 emienda , sea ' 9 siervo por siempre<br />
daquel contra quien dixo la falsa 3° testimonia.<br />
Hy este 3 ' mismo derecho dezimos daquellos<br />
que dizen falsa testimonia por los siervos<br />
aienos fazer libres ; ó que fazen á otros<br />
dezir falsa testimonia por los libres fazer<br />
siervos.<br />
X. El Rey Don Flavio Citasuindo.<br />
33 En quales pleytos los siervos pueden<br />
seer testigos.<br />
Lo que es provecho de muchos omnes, non<br />
es derecho que lo lexemos que non fagamos<br />
ende ley , que los omnes non ayan mas poder<br />
de fazer mal por dezir que non temen 33<br />
la pena de la ley. E porque muchas vezes<br />
nasce entre los omnes 34 libres contienda mor-<br />
sun omne &c. : y este epígrafe le pone en la siguiente.<br />
1 9 B. R. 2. y Ese. 5. aducen á otros. Camp. traen<br />
otros.<br />
20 Bes. diz á otro.<br />
23 Ese. r. contra orne libre 6 franqueado.<br />
22 Malp. 2. S. B. Esc. I. 2. s. 6. Bes. y Camp. peche<br />
tanto. B. R. t. peche atanto.<br />
23 Esc. S . B. R. r. y 2. el falso.<br />
24 B. R. Esc. 2. 4.y Bes. venzudo. S. B. vendudo.<br />
25 Esc. 1. servedumbre. Esc. 6. servidunnen. Camp. serviduinne.<br />
B. R. 2. servedumbre.<br />
26 Esc. r. aquel que testimonió debe fazer la emienda.<br />
27 M. fizo la falsedad. B. R. 2. dixer.<br />
28 Esc. s. B. R. o. 3. Y E. R. faga la-emienda.<br />
.29 Ese.. 1. sea dado por siervo.<br />
so Esc. 6. falsidat.<br />
g 1 B. R. z. y. Esc. s. E esto mismo dezimos.<br />
3 2 En el Toled. este epígrafe está en la ley siPsient‘•<br />
33 Exc. 6. non tensen á lef nen la sin Pelma. 13ex.<br />
tienen. B. R. j. tenian.<br />
34 Esc. X. entre los ozones contienda.
LIBRO II.<br />
tal, é non • ériiiiikiiff-omne libre , que diga<br />
la l verdad ver por desfazer aquella muerte; mes-<br />
ter es , que Si non fuere uortme libre que<br />
diga la verdad , que los siervos sean creydos<br />
, é por ' sus testimonios sea sabida la<br />
verdad que la justicia non desperezca 3 . Si<br />
por ventura los omnes • libres fueren Inerme<br />
de la tierra, ó si non- sopieren la verdad,<br />
estoliz deven seer creydos los 'siervos 4, guando<br />
non a y omne libre , por testimonio, é<br />
tales siervos que sean de la tierra , é que<br />
ayan conoscida la cosa ; mas non deven ser<br />
creydos 5 de otros pleytos e ni de grandes<br />
cosas, si non de pequennas, ó de pocas tierras<br />
, ó de pocas vinnas , .ó de pocas casas;<br />
por estas cosas menudas , porque suele avenir<br />
á menudo contienda entre los hermanos<br />
y entre los vezinos 8 . E otrosí la testimonia<br />
del siervo deve seer creyda sobre pleyto<br />
del siervo , que algun omne tomó por<br />
fuerza, ó tiene por fuerza, ó que fugiéron 9<br />
á sus sennores. Onde por la verdad que los<br />
siervos dixieren , pueden '° seer los siervos<br />
entregados á sus sennores , y el pleyto terminado<br />
" desso é de otras cosas. Mas el siervo<br />
non deve 12 seer creydo en testimonia , si<br />
non fuere de buena vida é de buenas costumbres,<br />
é que non seya muy coytado ' 3 de<br />
pobreza 14 ; nin deve seer recibido por testimonia'<br />
en otros pleytos, si non guando se<br />
levanta contienda 15 mortal entre omnes libres,<br />
assí cuerno es de suso dicho.<br />
XI. El Rey Don Flavio Recindo.<br />
De los que fazen pleyto ó " escripto<br />
otri' 7 que non diga la verdad del pleyto.<br />
Muchos omnes viemos ya que prometien<br />
I Ese. 2. 4. Bex. y 5.13. fuere y.<br />
2 ESC. S. é porque por. B. R. 2. et que por.<br />
Camp. peresca. Exc. S. despereza. 13. R. ,y• defalezca.<br />
4 Esc. 6. siervos pora testemunno guando no hay orne:<br />
libres que lo sepan. E tales siervos.<br />
5 Ese. s. en otros.<br />
6 otros pleytos de grandes cosas.<br />
7 Camp. á menudi. B. R. 2. á menude. E. R. á<br />
menude.<br />
8 Toled. Malí). 2. y Ese. r. vezinos , porque ellos son<br />
sabidores en qual manera aquellos ayeres pasaron á poder<br />
dotri, é en qual manera fueran forzados los sennores<br />
daquellos ayeres á tuerto , por tal que los ayeres sean<br />
entregados á cuyos son por testimonia de los siervos , é<br />
que la contienda fenezca. Mas el siervo.<br />
9 Toled, fueron de. M. fuxioron. S. B. fuyeron. Comp.<br />
fogiron. En B. R. r. falta : ó que fugieron á sus sennores.<br />
z o S. B. Ese. 1. 2. 1,. 6. Comp. y Be.r. deven.<br />
II Ese. 6. y Cionp. determinado.<br />
x 2 Ese. non debe ser testimonia.<br />
1?. Ese. 6. rimé cochaclo.<br />
1 4 B. R. j. pobrecia. E. R. y Ese. poblcza.<br />
15 Esc. s. y 6. contienda entre.<br />
16 S. B. con escripto ú ol ri que 01011 digan. Ese. 5 . escriptos<br />
rí otri.<br />
•<br />
TITVLO IV.<br />
37<br />
firme mientre",-- cine por su pleyto é de sus<br />
amigos darien testimonias guando quiere que<br />
fuesse mester , é contra ellos que non darien<br />
19 nada. Mas porque esto semeia contra<br />
derecho é contra verdad, darnos poder á<br />
todos los iuezes de nuestro regno que pesquiran<br />
2° :eh todas maneras estos pleytos, é<br />
que " los desfagarii--"E aquellos que sopieren<br />
que lo 22 fazen, que les fagan dar á cada<br />
uno G 2 4- azotes. Mas por estos azotes non<br />
sean difamados ni pierdan su ondra, que<br />
puedan dezir testimonia de la verdad que<br />
sopieren.<br />
XII. Fasta 24 ponto tiempo puede el<br />
omne seer testimonio.<br />
El ninno d la ninna pues que ovieren complidos<br />
alanos, mandamos que puedan<br />
25 seer testimonias en todo pleyto.<br />
XIII. Que 26 el pariente ó el propinquo<br />
non deve seer testimonia contral es-<br />
tranno 27.<br />
Los míos 28 hermanos , 6 las mis 29 hermanas<br />
de padre, ó de madre : los tios, ó las tías<br />
de parte del padre, ó de parte de la madre<br />
3°: hy el sobrino, ó la sobrina de parte<br />
del tio, ó de la parte de la tia , non pueden<br />
seer testimonias por mi contra los estrannos,<br />
fueras 31 ende si el pleyto fuesse entre<br />
parientes dun linaie 32 mismo, ó si 33 otro<br />
omne libre non pudiesse ayer en el pleyto<br />
que fuese testimonio. 34<br />
i7 Malp. 2. Esc. r. 2. 4. y 6. tí otri que 72071 digan.<br />
B. R. I. á otee que.<br />
x8 Esc. a. 17. otros que por su pleyto , é de sus amigos<br />
serien testimonias.<br />
19 Ele. 2. dirian. Ese. j. 4. y Comp. dirian. B. R. I.<br />
y<br />
2 o Efe. 5. pesquieran.<br />
M. é que los fizgan vedar.<br />
2 Comp. que esto tasen.<br />
23 Ese. 2. y 4. ciento. Ese. 6. cento.<br />
24 Toled..4 pontos aneas puede seer el 579t719 teStijo.<br />
Esc. r. y Malp. 2. A quanta: annos puede ser el arme testimonio.<br />
25 Toled. puedan testimoniar é seer testimonias.<br />
26 Esc. 1. 2. y 4 . Que el pariente propinquo 02071 dese.<br />
Ese. 3 . Que los parientes.<br />
27 S. B. B. R. 2. y 3 . ettranio.<br />
28 Ese. y. Los hermanos-. é las hermanas. Bes. 11;1manos.<br />
29 B. R. 2. 3. y S. B. las /1"11.15.<br />
30 '1-oled. Malp. 2.y Esc. e. madre , é sus fijos, é %S<br />
nietos , hy el sobrino.<br />
31 Ese. salvo ende.<br />
32 Ese. 5. lenaie. B. .R linagem.<br />
33 111. otro si oinne libre &e.<br />
34<br />
Despues de esta ley hay otra, que se ha tomado<br />
del cod. de Bel. .., y so hall.; Cambien In S. B. E. R.
a8<br />
V<br />
DE L F V E RO J V Z GO<br />
nw<br />
T1TOL DE LOS ESCRIPTOS QVE DEVÉNNALER<br />
(5 NON, ET.DE LAS MANDAS 2 DE LOS MVERTOS.<br />
Duales escriptos eleven valer, á piales non.<br />
11. Que la testimoni a non confirme el escripto<br />
3 que non sabe.<br />
HL De los pleytos , é de las composiciones<br />
que lleven seer guardadas.<br />
los filos ni los herederos non vengan<br />
IV. Que<br />
contra lo que mandó 4 su padre.<br />
V. De la pena que deve a yer el que crebanta<br />
5 el pleyto que a prometido.<br />
VI. De los pleytos de los siervos que non deven<br />
valer.<br />
VII. De los pleytos que non son derechos , que<br />
non valan.<br />
V111. Que por un pleyto nin por una cosa nengnu<br />
017111e 12011 deve empernar 6 su per-<br />
sona , nin toda su buena.<br />
IX. Que escripto , que fecho es por fuerza<br />
("1 por miedo , non vala.<br />
X. De los escriptos que fazen los nimios 7,<br />
I. El Rey Don Flavio Egica ig.<br />
Q ¡tales escriptos deven valer , ó quales<br />
non.<br />
Los escriptos en quien son puestos el dia<br />
Lic. 2. y 4 . , y se ha puerto en el fuero juzgo latino en<br />
rI lib. tit. TV. I. VIL pag. 25.<br />
De los que matan cuas almas por perjuro<br />
Si alguno Por envio 2 negar verdat ó se perjurar , el<br />
luiz pues que lo sohier , mándelo prender, ct darle 4<br />
C. azotes , et seal retraydo por siempre , et non pueda<br />
seer testimonio s contra nenguno ; et el iuiz mande dar<br />
la guarro porte de silo bono á aquel que engannó por perjuro<br />
assí como dixiemos 6 de los falsos en Ila lee de suso.<br />
Maip. 2. pone la misma ley en estos términos.<br />
De los que testiguan , 'é juran, é Se perjuran.<br />
Tod onme, que su alma matare , ó perdiere por perjurio<br />
, é se viere requessado , 6 acoytado , é negare la<br />
verdad que sabe, y el alcalde lo sopiere por cierto , fanal<br />
recebir C. azotes , é non sea mas recebido en testimonio;<br />
e aquellos azotes le sean aleve por que non testigue<br />
jaulas é li ga entienda al qui querie fazer mal por<br />
su perjuro de ' la qnarta parte de su over , assí cuerno ave-<br />
mas dicho en la pena de los que testimonian falso en la<br />
ley de suso.<br />
Malp. :2. DE LAS CARTAS PASADERAS, ET<br />
DE LAS OVE NON SON PASADERAS , E EN<br />
LAS MANDAS DE LOS MVERTOS. Esc. I. DE<br />
LAS CARTAS LEGALES QVE DEVEN VALER<br />
E LAS OVE NON DEVEN VALER ET DE LOS<br />
TESTA.MIEMTOS DE LOS MVERTOS.<br />
2 Ese. 2. Bex. 'y E. R. ET DE LAS MANDAS DE<br />
LOS MVERTO3 COMO SE DEVEN ESCREBIR.<br />
Toied. falta ET DE LAS MANDAS , skc.<br />
g Ese. r. pleyto , y así en la ley.<br />
4 Toled. y Esc . 1. manda.<br />
/ s. B. E. R. Esc. 2. y periurio.<br />
2 .1"' 2. Y coyta'<br />
3 E. sopiere por verdado ,<br />
qua les deven valer.<br />
XI. De las mandas de los muertos cuerno<br />
deven seer escriptos é firmadas 9.<br />
XII. De las mandas daquellos que van en ro..<br />
mes ía '`), cuerno deven seer firmadas.<br />
XIII. Que la manda del muerto deve seer mostrada<br />
antel obispo é ante las testimonias<br />
i 2 fasta FI. meses.<br />
XIV. De los escriptos que son dubdosos , cuerno<br />
(leven seer provados 03 por otro' escripta<br />
de esa misma mano.<br />
XV. De 14 los escriptos dubdosos.<br />
XVI. De 1S los escriptos que se semejan.<br />
XVII. Si la testimonia dize una cosa,<br />
escripto dize otra.<br />
XVIII. " Que nengun omne non se ose juramentar<br />
contral rey , nin contra otri.<br />
XIX. De los que non quieren fazer iuramiento<br />
al rey nuevo r7,<br />
y el anuo 29 , que son fechos segund 22 la<br />
ley, é a y su sennal 2r daquel 22 qui lo fizo<br />
, é de las testimonias, deven seer firmes 23<br />
y estables por toda vía. E otrosí deven valer<br />
los escriptos , si por ventura aquel que los<br />
devie fazer , non podie escrivir por enfermedad,<br />
mas rogó testigos que ge lo confirma-<br />
5 Toled. S. B. Malp. a. Ese. e. 2. 4. y 6. quebranta.<br />
6 Bex. E. R. Esc. 2. y 4. penar.<br />
7 Toled. Malp. 2. y Es;. 111711101 E les locos.<br />
8 Esc. 6. murtos. Camp. E. R. y B. R. e. mortos.<br />
9 Esc. t. confirmadas.<br />
lo Toled. Malp. 2. y Esc. 1. den hueste, é los alcanza<br />
la muerte.<br />
I B. R. e. y 2. bispo.<br />
12 Toled. Malp. 2. y Esc. 1. testimonias , f complida<br />
hasta seis meses.<br />
13 Toled. Malp. 2. Ese. 3. y a. concertados con otros<br />
escriptos. M. como deven seer provados por esa misma<br />
mano.<br />
14 Toled. De los escriptos que se semejan, é son las<br />
mandas que se escriben los ornes con sus manos. Malp. 2.<br />
y Esc. a. De los escriptos (1 grafi.: (Esc. I. 6,grasios) r E<br />
son las mandar que se activen los ames cuyas son por<br />
sur manos.<br />
25 Toled. Malp. 2. y Esc. t. Corno se eleven concertar<br />
los escriptos en que non a testimonia. ..<br />
16 s. y Esc. t. De las arras é las mandas de<br />
los varones é de las mugieres. Luego ponen las dos leyes<br />
siguientes ';laxo ' los nArneros XIX. y XX.<br />
17 B. R. o. y Esc. 6. oiladen otro título: De los que<br />
compi•zan traer los pleytos por juicio.<br />
18 S. B. Malp. 2. B. R. Etc. 2. y 4. El Rey<br />
D. Flavio Citasuindo. ,<br />
1 9 Ese. 5 . é que son' fechos segund la ley.<br />
20 S.B. B. R. 1. y ..Malp. 2. fechos, é, st'n la" segund<br />
la ley.<br />
21 Carril). E. R. ..Bex. B. R. 1_1, y,3 sinnal.<br />
2z Toied. claque' cuyas son, sulkilo*/Q- '<br />
23 Bex. firmadas.<br />
4 S. 13 . dar ciento azotts, i'Lsr<br />
S B. B. y E. R. te5timbrillffilt<br />
6 SkB. y E. R. dixemoo.<br />
ed
LIBRO II.<br />
sen , é, los testigos que fuéron rogados si lo<br />
sennaláron el escripto antel juez en tal manera<br />
, que si aquel que lo mandó fazer el<br />
escripto recombrar 2 de la enfermedad , é<br />
quisiere que aquel escripto sea firmado 3,<br />
escrívalo con su mano que lo tenga por firme,<br />
é así vala el escripto. E si por ventura<br />
Muriere 4 daquella enfermedad , los testigos<br />
que él rogó 5 que lo, confirmasen el escripto,<br />
lo deven confirmar t'Asta. 6 VI. meses segund<br />
cuerno manda la 7 ley.<br />
II. Ley antigua 8 . Que la testimonia<br />
non confirme 9 el escripto" que non<br />
sabe<br />
algun omne es rogado que sea testimonia<br />
de algun 1 ' escripto, non meta y su sennal<br />
por nenguna manera, si non leyere ante<br />
la carta por sí, ó que la faga leer. E si non12<br />
lo fiziere , su testimonio daquel escripto non<br />
deve valer, porque fizo testimonio é sennaló<br />
lo que non sabie, ni aquel escripto non<br />
deve valer, pues ' 3 que nenguna testimonia<br />
y non a que vala.<br />
III. 14 Ley antigua. De los pleytos et<br />
de las composiciones 15 que deven seer<br />
guardadas.<br />
Los pleytos é las abenencias que son fechas<br />
por escripto segund cuerno manda la<br />
ley, si fuere puesto el dia 16 ó el anno que<br />
fueron fechos , deven siempre seer firmes.<br />
IV. El Rey Don Citasuindo.<br />
Que los fiios nin los herederos non ven.,<br />
gan 17 contra lo 18 que mando su<br />
padre.<br />
Los fiios , ni los herederos non deven ve-<br />
Malp. 2. y Ese. r. el escripto en tal manera.<br />
2 Ese. 5. y 6. recobrar en la enfermedat. E. R. recombrare<br />
de la enfirmidade.<br />
3 B. R. I. 2. y Esc. 5. firme,<br />
4 Ese. .r. murire. Ese. 6. y Camp. morir. Bev. morir.<br />
s Ese. 5. rueg6. E. R. rogaó.<br />
6 Ese. 6. fata ses.<br />
7 Esc. 7. la otra ley. B. R. r. y 2. manda otra ley.<br />
8 En Toled. y Ese. 6. falta Ley antigua.<br />
9 Esc. s. firme.<br />
z o Toled. y Esc. r. 1719.5t0.<br />
la Ese. 6. de algun pleyto ó escripto , non meta y sinnal.<br />
12 Ese. 3 B. R. 2 . y s. E si lo fiziere.<br />
13 Ese. 6. porque. Camio. por que. B. R. poys nenguua.<br />
14 Falta en Tal. r.<br />
15 S. B. avinenel'as. Ese. 2. y 4. avenencias.<br />
16 S. B. Ese. I ' 2 ' 4. 5. y 6. y el anuo.<br />
17 Esc. 5 . vayan.<br />
18 Ese. a. y 4 . el mandado de su padre.<br />
19 E. R. seu.<br />
20 Toled. desheredado el. Esc. s. R. R. 3. y E. R. defendido.<br />
la Ese. 1. porque. Malp. 2. el que quiere.<br />
22 Esc. 6. flecho. B. R. 5. 1 prometida et fecha.<br />
TITVLO V.<br />
39<br />
nir contra lo que mandó su" padre. Ca derecho<br />
es que sea defendido '° al " que quiere<br />
crebantar el fecho 22 de sus mayores.<br />
V. El -Rey Don Flavio Resdo.<br />
De la pena que deve a yer el que crebranta<br />
23 el pleyto que a prometido.<br />
Tod omne que quiere venir contral pleyto<br />
é contra la convenencia ' 1 que a fecha<br />
cuerno deve, si la non fizo por 25 miedo<br />
por fuerza ' 6 , ante quel iuyzio sea dado<br />
peche la pena que 27 es contenida en el escripto<br />
de la convenencia 28 4 E la convenencia<br />
y el escripto vala. Y el pleyto 29 é la<br />
convenencia 3 ° que es fecha " por escripto<br />
32, maguer que non aya 33 en él nenguna<br />
pena puesta , deve seer tenido é deve<br />
seer guardado é firme todavía , si es 34<br />
fecho de alguna 35 debda. 36.<br />
VI El Rey Don Flavio Citasvindo.<br />
De los pleytos de los siervos que non<br />
deven valer.<br />
Justicia é honestidad 37 manda que lo que<br />
fazen los siervos sin mandado de sus sennores<br />
, ó lo que prometen " por escripto<br />
ó por testimonios , que non deve valer.<br />
VII. El Rey Don Flavio Citasv indo.<br />
De los pleytos que non son derechos,<br />
que non valan.<br />
El pleyto que es fecho entre algunos omnes<br />
de cosas que son contra derecho , ó de<br />
furto, ó de omizilio ó de otras tales co-<br />
Esc. 5. quebrawd. . .<br />
24 Ese. 6. convenenza , y así otras veces.<br />
25 E. R. por modo.<br />
26 Ese. 1. forza.<br />
27 Bex. qui.<br />
28 E. R. conveniencia.<br />
29 Bex. y Ese. 5 . el escripto. B. R. 3: preyto.<br />
3o Ere. 5. convenencion.<br />
3 1 Ese. r. entre los herederos y parientes por escripto.<br />
3 2 B. R. r. por escripto vals, maguer &c.<br />
33 Ese. 6. en ella nengnna pena posta deve ser tenuda<br />
é gardada.<br />
34 Toled. Maly. 2. y Ese. si es fecho el escripto é<br />
la convenencia de cosa que a en su poder , é segunt la<br />
ley manda de alguna debda. El Rey Don Fiada.<br />
3 5 S. B. B. R. .r. Ese. y-. y 6. si es fecho con derecho<br />
de alguna debda.<br />
36 E. R. díbda.<br />
37 B. R. 1. S. B. Ese. 7 . 2, 4. Be.r. y Canzp. onestat.<br />
Malp.2.5.Ese.5. onestad..E.re.6. enes tad e. E.R. onest id ade.<br />
38 E. R. prometeren.<br />
ln<br />
39 Toled. Maip. 2 . y Ese. 5. Oeeillo. S. B. Esc. z.<br />
y 2. B. r. Crunf• ollacQio. Ere. 6.<br />
omizio. E. R. omicidio.<br />
Ee
40<br />
DEL FVERO<br />
ní mandado ni convesan<br />
defendidas<br />
nencia de tales cosas non queremos que valan<br />
en nengun tiempo.<br />
VIII. Ley antigua 2 . Que por un pleyto<br />
ni por una cosa nengun omne non<br />
deve empennar su persona , ni toda<br />
su buena.<br />
Nos devemos acontrastar por nuestra justicia<br />
á la maldad de los malos. E porque<br />
son muchos los omnes que por pleyto de<br />
una cosa fazen á otro empennar 3 sus personas<br />
é toda su buena ; este enganno non<br />
queremos que vala 4, ni que se faga en nenguna<br />
manera. Mas si s algunos omnes ovieren<br />
pleyto de alguna cosa, non aya 6 y mayor<br />
7 pena, si non que peche en B duplo la<br />
cosa el que la non entregare 9, é si el pleyto<br />
fuere de dineros , la pena scea fasta tres<br />
duplos I°. Mas non mandamos que en nengana<br />
manera nengun omne empenne su persona<br />
, ni toda su buena por el pleyto de<br />
una cosa. Ca non tenemos por derecho "<br />
que nengun omne pierda su persona, ni toda<br />
su buena por 22 una debda. E todo escripto<br />
é todo pleyto que fué fecho contra<br />
esta 13 ley non vala.<br />
IX. El Rey Don Flavio Resdo.<br />
Que el escripto X4 que es fecho por fuerza<br />
é por miedo non vala.<br />
El rs pleyto que es fecho por fuerza ó por<br />
miedo , y " el escripto assí cuerno guando<br />
x 5. pleyto nin la convenienzia.<br />
Toled. Ley antigua. F.<br />
3 E. R. y Bex. penar.<br />
4 B. R. r. Malp. 2. Ese. 1. 2. 4. s. 6. Bese. Camp.<br />
y E. R. non queremos que se fuga.<br />
5 Esr. 1. 2. 4. 5. 6. Bex. Camp. y E. R. /aliando.<br />
6 E. R. y Esc. 5 . ayan.<br />
7 Exc. 2. nenguna pena.<br />
8 Esc. 2. 4. 5 . 6. y Bex. el duplo de la cosa.<br />
9 E. R. enterguare.<br />
so B. R. dublos , y así otras veces. Ese. s. á tres<br />
duplos.<br />
Esr. 1. por bien.<br />
12 Esr. 6. por pleyto duna cosa nin por una debda.<br />
13 Toled. Malp. 2 . y Esc, I. contra esta ley , si por<br />
mandado del rey non fuere , non vala , é el rey solo<br />
puede poner toda pena que quisiese é toviere por bien<br />
en cada convenencia , é que tala su voluntad.<br />
1 4 Esc. 1. y s. pleyto.<br />
15 E. R. Lo pleyto.<br />
16 Esr. 6. a es escripto. Bex. B. R.<br />
6 el escripto.<br />
r. Ese. s. y E. R.<br />
17 Camp. cárcele. E. R. y Ese. 5.<br />
18 cárter.<br />
S. B. B. R. z. Malp. 2. Esc.2.<br />
ta. Esr. 6.<br />
4.s. y E. R.<br />
culta. -<br />
coy-<br />
x 9 Ese. .s. alguna otra cosa 6 fuerza.<br />
na otra cosa E. R. 6 si algu-<br />
por forza.<br />
20 Entre esta ley y<br />
siguiente la antecedente hay en el<br />
qtte taInbien Esc. 3. la<br />
imprimís<br />
está en el fuero juzgo latino ,y<br />
Se<br />
tít. Y. 1. X. 1,42,-29'<br />
JVZ GO<br />
tinién á omne en cárcel 17, ó lo tienen en<br />
cueta " de muerte por le matar, ó que teme<br />
de perder su fama, ó si alguna otra r 9<br />
fuerza le quieren fazer, mandarnos que tal<br />
pleyto nin tal escripto non vala,<br />
X. 20 El Rey Don Flavio Recisiundo<br />
".<br />
De los escriptos que fazen los ninnos 22,<br />
quales deven valer.<br />
Los ninnos 23 que son menores 24 de XIIII. annos<br />
, si quisieren fazer manda de sus cosas<br />
ó otro promitimiento 25 , Ó por escripto, ó<br />
por testimonias , non le puedan fazer, fueras<br />
ende si fuere por enfermedad ó por<br />
miedo de muerte. E si por ventura esta coyta<br />
()vieren de X. annos adelantre , puede cada<br />
uno de ellos mandar de sus cosas lo que<br />
quisiere. E si depues combrar 26 de la enfermedad<br />
, quanto mandaron non deve valer,<br />
fueras ende si por ventura tornaren en enfermedat<br />
27, é lo otorgaren de cabo, ó si ()vieren<br />
depues complidos annos. E los ninnos<br />
los viejos que son fechos locos , é que non<br />
an nenguna sanidad en nenguna ora, nin 'a<br />
pueden seer testimonias , ni maguer 29 fagan<br />
manda, non deve valer. Mas si en alguna<br />
ora ovieren sanidad, lo que fizieren en aquel<br />
tiempo de sus 3 ° cosas deve seer establescido 31.<br />
XI. Ley antigua ". De las mandas<br />
de los muertos , cuemo deven seer<br />
escriptas é firmadas.<br />
Si algun omne faze manda de sus 33 co-<br />
X. Flavio Rey Godemaro.<br />
De tos escriptos et de los pleitos que faz omne demás<br />
que manda la ley.<br />
La &den de discrecion deve dar conoscemiento á las<br />
cosas ciertas , et dar siguranza de verdat , et entendimiento<br />
á las cosas dubdosas : porque muchas vezes nasce escalina<br />
, et dubda en los pleitos , que non los quieren<br />
muchos omnes entender , fin levar a verdat como deven.<br />
Por ende dezimos , que si algunos testamientos , 6 donos,<br />
6 arras, 6 qualesquier escripturas que sean fechas de mas de<br />
lo que manda la ley , non lo pierda por esso todo aquelo<br />
que tiene escripto demás , et resciba lo que manda la ley.<br />
2 t Toled. Citasuindo. Esc. 2. Rescindo.<br />
22 Toled. Malp. 2. y Esc. 2. los trinos ó los locos. Esc. 6.<br />
171C111.120t.<br />
23 Ese. 6. meninos.<br />
24 E. R. minores. Ese. 5. menores deez é quatro.<br />
25 Exc. 1. 2. 4. y Bes. prometimiento. Ese. 6. prometemiento.<br />
2 6 Toled. y Ese. 5. cobrar. S. B. Esc. 2.4 . Y 11.1'.<br />
sombraren. Esc. 6. depon cobrar. E. R. cobraren.<br />
27 Ese. 6. en la enfermedat.<br />
28 Ese. y 2. non.<br />
29 B. Esc. 1. 2. y 4. maguera. 27. '0« r•<br />
30 S. B. Ese. 2. y 4. en aquel tiempo deve seer.<br />
31 S. B. B. R. 2.3 Mal,. Zíc• 2 ' 34« 6. 6.<br />
Bes. y E. R. estable.<br />
32 Toled. y Malí). 2. ti$tiZ, F.<br />
33 M. de SUS blgtad5. -•
LIBRO II.<br />
sas por escriptO., -é "si r el escripto fuere confirmado<br />
de la mano del qui lo fizo é de<br />
las te'stimónias ; ó del uno 2 destos , ó de<br />
las testimonias, ó de aquel que la faze ;<br />
si aquel que faze la manda non sabe escrevir<br />
3 por su manó , é diere 4 otro omne<br />
que . escriva por él , ó que lo sennale S el escripto;<br />
ó si algun omne faze su manda ante<br />
testigos sin escripto; cada una de estas quatro<br />
maneras de fazer manda deve valer.<br />
Mas esto devemos catar, que la manda que<br />
es fecha segund la primera manera , é segund<br />
la segunda manera , guando aquel cuya<br />
es la manda la confirma por 6 su mano<br />
, ó los testigos , ó cada uno destos por<br />
sí , fasta VI. meses que sea la manda demostrada<br />
al obispo segund cuerno dize otra<br />
ley. E si por ventura abiriier , que el que<br />
faze la manda, la sennaló de su sennal, los<br />
que son metidos por testimonios en aquel<br />
escripto deven iurar que aquel cuya era la<br />
manda , fizo aquella sennal 7 . E la manda<br />
que es fecha en la tercera manera de suso<br />
dicha , guando aquel que faze la manda ruega<br />
á otri que escriva por él, ó que la s sennale<br />
, esta manda estonze deve seer firme,<br />
si fuere mostrada antel obispo fasta VI. meses,<br />
.é si aquellos que son metidos por testimonios<br />
en la manda , é aquel que fué rogado<br />
9 que la escriviese , iuraren antel obispo<br />
que .en aquella manda non a nengun enganno,<br />
si non que es assí toda escripta,<br />
cuerno mandó aquel cuya ic'es, é depues que<br />
iuraren que aquel cuya era la manda les<br />
rogó que fuesen sus testimonias , é que la<br />
confirmasen". E la manda que es fecha en<br />
la guaro. manera , que es de suso dicha,<br />
por testimonias sin escripto , estonze deve<br />
valer, pues que las testimonias juraren que<br />
fueron rogadas que fuesen testimonias , é<br />
que iuren" antel iuez' fasta VI. meses aque-<br />
• leo que es contenido en la manda. E que<br />
aquel iuramiento sea confirmado por su<br />
mano dellos mismos é de otras testimonias.<br />
E pues ' S que esto ovieren complido aque-<br />
Etc. r. é fuere firmado de la mano de aquel que lo<br />
fizo.<br />
2 Toled. 6 del uno destas testimonias 6 daquel que la<br />
faze , &c.<br />
3 Ese. ó non puede et diere.<br />
4 Ese. 6. é dize. B. R. 3: dexiera. B. B. 2. dere.<br />
Bex. y Camp. dice.<br />
5 Etc. 6. Comp. y E. R. sinnale.<br />
6 Esc. .r. y 6. con su mano.<br />
7 Etc. r. por su mano. 13ex. y E. E. aquel sennal.<br />
8 E. R. o que lo sinnale el escripto.<br />
9 Ese. S• nielado.<br />
so Toled. Malp. 2.y Ese. I . cuya es , é que el escribano<br />
non metió mas en rnénos de lo quel mandó, é depues que &c.<br />
Toled. firmasen.<br />
22 Esc. 1 . digan.<br />
2 3 Comp. y B. R• 5"• antel iuez 6 antel obispo.<br />
1 4 Etc. I. firmado.<br />
5 Efe. I. Et depues.<br />
16 Etc. .r. trecésima. Malí,. 2. tripésima.<br />
17 Ese. S. 6. y Camp. aquellos. M. y Maip. o.<br />
quelos.<br />
TITVLO V.<br />
4i<br />
Dos testigos, deven a yer la vicésima " parte<br />
de los dineros del muerto , é non de las<br />
otras cosas , por su trabaio, fueras ende las<br />
cartas de las debdas é los libros que deven<br />
ayer sus herederos del muerto. E " los<br />
testigos dévenlo fazer ' 8 saber á. aquellos<br />
que son herederos en la manda fasta VI:<br />
meses ; é si lo non 'fizieren saber fasta VI.<br />
meses, ó non complieren z9 lo que es dicho<br />
en esta ley fasta aquel tiempo , sepan 2°<br />
verdadera mientre que serán tenidos por falsos,<br />
fueras 21 si lo non lexaren 22 por enganno<br />
de otro omne , ó por mandado 23 del<br />
rey, que lo non pudioron fazer saber fasta<br />
aquel día , ó por otra coyta.<br />
XII. . De las mandas daquellos que<br />
van en romería 2 4, cuerno deven seer<br />
firmadas.<br />
Aquel que muere en romería , ó en hueste<br />
2$ , si oviere omnes libres consigo , escriva<br />
su manda con su mano ante ellos. E si<br />
non sopiere escrivir, , ó non pudiere por enfermedad<br />
, faga su manda ante sus siervos,<br />
que sepa el obispo que son de buena fe, é<br />
que non fuesen ante fallados en pecado. E<br />
lo que dixieren estos siervos por su juramiento<br />
26, fágalo el obispo ó el iuez escrivir<br />
depues , é sea confirmado por ellos é 27<br />
por el rey.<br />
XIII. Que la manda del muerto leve<br />
seer mostrada antel obispo é ante<br />
las testimonias 28fastaVI. meses.<br />
La manda del muerto que es fecha por escripto,<br />
fasta VI. 29 meses deve seer manifestada<br />
3 ° antel obispo. E si algun omne la<br />
ascondiere por enganno , é la non quisiere<br />
mostrar, peche otro tanto de lo suyo á<br />
aquellos que avien" á ayer aquella manda,<br />
quanto les lexara 32 el muerto en ella.<br />
_28 Comp. facer sabido. Esc. 5. á saber.<br />
Esc. I. 6. E. R. B e .1' . y Comp. complieen.<br />
z o B. R. .r. Exc. 6. Camp. E. R. y Bex. suban , y<br />
así otras veces.<br />
21 S. B. B. R. r. .11(a11.1. e. y Erc. 1. fueras ende si<br />
lo dexaren &c. Ese. s. salvo.<br />
2 2 Exc. 2. dixieren. Esc.<br />
Camp. y Bez. si lo de-<br />
xaren.<br />
23 Be.y. por enganno del rey.<br />
24 Toled. y Esc. 1. en hueste 6 en romería , é los alcanza<br />
la muerte. Malp. 2. en romería á en hueste ,<br />
los alcanza alhí la muerte. Esc. 5. 6. y E. R. romaría,<br />
y así otras veces.<br />
25 B. R. 1. 2. Esc. 6. y Comp. hoste.<br />
26 Etc. r. ante el alcalde , fágalo.<br />
27 B• R. I. y S. B. 6 por el rey.<br />
28 Malp. 2. é ante lar testimoniar, e cumplida fasta<br />
VI. meses.<br />
29 Esc. s. seies.<br />
3 0 7°10d• manifiesta. Etc. 6. monstrada.<br />
3 1 Etc. 1. devien. Ese. 6. avían.<br />
32 „Esc. diera. fC• 6. dexara. E, dixiern.<br />
Ee 2
42<br />
DEL FVE<br />
De los escriptos que son dub-<br />
XIV.<br />
doses , cuerno deven seer provadas<br />
'por otros escriptos dessa mis-<br />
9110 3 mano.<br />
Todos 4 los escriptos é los pleytos que son<br />
fechos , é<br />
5 aquel que lo fizo fazer , é las<br />
testimonias son muertas , si 6 parece su sennal<br />
dellos 7 en el escripto, deve omne s acatar<br />
9 las i° otras sennales , é los otros escriptos<br />
que ellos lizioron , é confirmar " aquel<br />
escripto con los otros escriptos. E deven<br />
ahondar 12 tres escriptos , ó guano que sean<br />
semeiables daquel", por provar á aquel; fueras<br />
ende si los tiempos en que fuéron fechas<br />
las leyes, dizen que aquellos escriptos<br />
non deven valer.<br />
XV. 14 De los escriptos dubdosos.<br />
Porque los omnes an coyta á las vezes , é<br />
non pueden cumplir las leyes : por ende en<br />
los logares u omne non puede fallar tantos<br />
testigos cuerno manda la ley , cada uno<br />
()mire deve escrevir ' 5 su manda con su mano<br />
, é diga special mientre que manda fazer<br />
de sus cosas , ó á quien las manda , é notar<br />
/6 y el dia y el anuo en que faze la manda<br />
, é depues que tod esto oviere escripto,<br />
escriva en fondon 17 de la carta que lo confirma<br />
con su mano. E depues que los herederos<br />
é sus filos ovieren esta manda, fasta<br />
XXX. annos muéstrenla al obispo de la<br />
tierra , ó al iuez fasta VI. meses , y el obispo<br />
O el juez tomen otros tales 19 tres escriptos<br />
, que fuesen fechos por su mano daquel<br />
que fizo la manda : é por aquellos 2°<br />
escriptos , si 2' semeiare la letra de la man-<br />
a Camp. dobdosos. E. R. duldosos.<br />
2 Toled. 111alp. 2. y Esc. 1. concertados con otros escriptas.<br />
3 M. dessamano. S. B. de la misma manera.<br />
4 LIC. 6. los otros sinnales.<br />
5 Bes. y E. R. si aquel.<br />
6 Ese. .r. si parescier. Esc. s. si aparece. B. R. 2. -pa-<br />
resce.<br />
7 Esc. y Malp. 2. dellos , é del muerto en el<br />
cripto.<br />
es-<br />
B. R. z. en escripto.<br />
8 Toled. Maly. 2. y Esc. r. deve el alcalde.<br />
9 S. B. B. R. 1. Ese. 1. 2. 4.<br />
catar.<br />
s. Comp. E. R. y Bes.<br />
r o Ese. a. Quando aviniere que el que mandó facer el es.<br />
eripto , et el que lo fizo , é las testimonias del escripto<br />
fuesen muertas , el escripto non se pudiese averiguar por<br />
otros omnes quel conosciesen.<br />
ta Toled. 'Wall,. 2. y Ese. .r.<br />
1 2<br />
concertar.<br />
S. B. abundar. Ese. 2. adobar.<br />
1 3 S.E. B. R. r. Maly. 2. Ese. r.<br />
1 4 2.y 4. á aquel.<br />
En el Toled. el epígrafe de esta ley dice :<br />
De los<br />
escriptos que se senzeian , é son las mandas que se escriben<br />
los ornes por sus manos. En Malp<br />
los escriptos &raíles • 2. y Esc. t. De<br />
(Esc.<br />
das que :e e<br />
otrasios.), é son las man-<br />
s<br />
scriben los sumes cuyas son por sus manos.<br />
Camp. Bex. E . R. y Eso. 5.<br />
16 Toled. escribir.<br />
nombrar. S. B. B. R. .r. Ese. 2. 4.<br />
RO JVZGO<br />
da , sea confirmada la manda. E pues que<br />
tod esto fuere connoscido el obispo , ó el<br />
iuez , ó otras testimonias confirmen el escripto<br />
de la manda otra vez, en esta manera<br />
vala la manda.<br />
XVI. El Rey Don Flavio Egica.<br />
De 22 los escriptos que se semejan.<br />
Nos non tollemos 23 nuestro adiudorio 24<br />
á los mesquinos 25 o 26 les es menester. E<br />
otrosí quanta 27 contienda 28 nasce entrellos<br />
queremos toller la contienda por derecho.<br />
E por ende establescemos que los escriptos<br />
que fiziéron los padres con. 29 derecho de<br />
debdas , ó de otras cosas, si contienda nasciere<br />
entre los fiios por el escripto , si aquel<br />
contra quien es demostrado el escrip ro dize<br />
que non sabe si es verdad , ó non , aquel 3O<br />
que demuestra el escripto 3r, deve estonze<br />
iurar que nengun enganno 32 , ne nengun<br />
danno non fizo en aquel escripto , ni<br />
sabe que otrí lo fiziese. E que assí cuerno<br />
yaze en el escripto , assí lo mandó 33 su padre.<br />
E depues aquel contra quien es demostrado<br />
el escripto , deve iurar que non<br />
sabe que aquel escripto es verdadero , ni lo<br />
puede entender, ni sabe que su padre lo<br />
fiziese fazer , ni connosce en él la sennal de<br />
su padre , ni la letra. E depues de tod esto<br />
ambas las partes deven buscar en sus casas<br />
otros escriptos y otras cartas que fiziéron<br />
los padres ; y el obispo y el iuez deven<br />
catar las 34 sennales, é la letra de las unas<br />
é de las otras , si se semeian , ó si non se<br />
semeian : assí que puedan connoscer si deven<br />
valer ó non 35 . E si non pudiesen fallar<br />
en sus casas otros escriptos que fizie-<br />
Bes. y E. R. meta y. Esc. r. que manda fazer de sus<br />
cosas , 6 á quien manda ordenar sus cosas , 6 á quien<br />
las manda.<br />
17 Comp. Bex. y Ese. s. fondo. E. R. ha fundo.<br />
18 Etc. 5. hermanos.<br />
19 Esc. s. otros tales escriptos.<br />
2o Ese. r. por aquellos tres escriptos.<br />
21 Ese. 1.2.y s. si se semeiare. Bex. si se semelare la<br />
una letra á la otra la letra. •<br />
22 Toled. y Esc. o. Como se eleven concertar los escriptos<br />
en que no a testimonia.<br />
23 Ese. 6. toyemos.<br />
24 Toled. y Esc. aiutorio. o. 2. y 4.<br />
aiudorio. Ese. 6. ayudoyro. E. R. aiudoro. E se-<br />
a 5 Ese. S. 6. y Comp. mezquinos.<br />
26 E. R. Comp. y Bes. u.<br />
27 B.R. 1. y Ese. s. guando.<br />
28 Esc. s. contenda.<br />
2 9 Ese. o. 4. Bes. y E. R. por.<br />
3o M. aquello que demuestre.<br />
31 Ese. 1. la carta. 6 el escrito.<br />
32 Ese. 3 y E. R. enguanno.<br />
33 B. R. I. Esc. s. y 6. mandfrfizer su padre.<br />
34 Ese. 2. y Comp. los sennaies• Ese. 6.' los sinnales.<br />
6<br />
31 Bn¿iiRd.<br />
.Eit;,t. 2. 4. 6. Cariz,. y Bes.
LIBRO II.<br />
sen r los padres, porque pudiesen confirmar<br />
este , estonz aquel que demuestra el escripto,<br />
piense- de buscar otros escriptos que fiziesse<br />
con su mano aquel que fizo aquel escripto<br />
que por semejanza daquellos otros<br />
puedan 2 provar el su escripto. E si por todas<br />
estas maneras non pudiesse seer sabida<br />
la verdad , el que mostró 3 el escripto, las<br />
despensas 1. que s fizo por lo querer provar<br />
, ó las testimonias que aduxo de luenne,<br />
sean.' de sobre sí mismo , y el que desdixo<br />
7 el escripto non pague 8 y nada. E si<br />
aquel que desdize el escripto no lo faz por<br />
al si non por 9 trabajar á aquel otro, é por<br />
le fazer que faga despesas, estonz aquel que<br />
demostró el escripto , si pudiere provar el<br />
escripto por buenos testigos que es bueno é<br />
non corrompido 2°, el que desdixo el escripto<br />
peche la pena que era contenida en el<br />
escripto. E si por " ventura rion oviere de<br />
que la pague , ó non la quisiere pagar , toda<br />
la buena que ovo de su padre, que fizo<br />
el escripto , déla 22 al otro por emienda, porque<br />
lo fizo trabajar con tuerto. Esta ley<br />
mandarnos que vala solamientre en los escriptos<br />
que fizioron los padres , porque viemos<br />
13 ya muchas vezes los fijos é los nietos<br />
contender sobre tales cosas entre sí 4, salvo<br />
esto , que si por alguna otra razon "<br />
quiere 16, ó puede desdezir el escripto , puédelo<br />
fazer.<br />
XVII. Flavio 17 Egica Rey.<br />
Si la testimonia dize una cosa , y el<br />
escripto dize otra. Sexta décima<br />
ley.<br />
Lo que omne demuestra por palabra ó por<br />
escripto deve seer con verdad é sin enganno.<br />
Mas muchas vezes " aviene , que quan-<br />
a Exc. 2. obiese fecho so padre.<br />
2 Ese. s. E.R. y Bes. pueda.<br />
3 Ese. s. muestró.<br />
4 B. R. I. 2. g. Efe. 2. 4. s. y Malp. 2.<br />
así ¿espites. Ese.<br />
y Bes. despiensas.<br />
5 Exc. 6. que el mismo fizo.<br />
6 sobre él mismo. Camp. Esc. s. y E.<br />
bre sí mismo.<br />
7 E . R. disdixo.<br />
8 B. R. r. Esc. s. y 6. non pague ende<br />
9 Esc. S . y 6. pora fazer trabaraá aquel<br />
despesas , y<br />
R. sean so-<br />
nada.<br />
otro.<br />
I 0 fri MaIp. 2. é non es corrompido. S. B. y Exc. 6. corrumpido.<br />
1 1 Camp. por venturia.<br />
12 Cattip. diala. B. R. 3•<br />
dégelo.<br />
1 3 Efe. 4. 6. Can/p. y Bez. v imos. E.<br />
mos y.<br />
14 Toled. Mal?. o. y Etc. entre sí. E si el padre<br />
mandó alguna cosa , é confirmó mas que la ley<br />
non manda , aquella manda sea desfecha. Esc. 1 . al7ade<br />
: et non mandamos que líala esta pena entre otros. El<br />
Rey &'c. -<br />
1 5 5. por alguna razon ó derecho quiere<br />
puede.<br />
TITVLO V.<br />
43<br />
do algun omne demuestra 9 que quiere dar<br />
sus cosas á otri , faze por enganno que en<br />
el escripto que faze, muestra quel da , ó<br />
quel otorga aquellas cosas paladina mientre:<br />
y en ascuso delantre 2 ° testigos dize otra<br />
cosa , que non dixiera en el escripto. E tal<br />
enganno de dos 21 maneras non semeja otra<br />
cosa si non que a dos voluntades, guando<br />
una cosa muestra paladinamientre, é otra<br />
maestra en ascuso. Onde establescernos que<br />
tod omne que daquí aclelantre fiziere escripto<br />
, que da 22 sus cosas, ó vende 23 á otri 24,<br />
si fuere sabido que otra cosa dixo por enganno<br />
ante las testimonias, é otra en el escripto,<br />
deve pechar la pena 2$, que 26 es en<br />
el escripto, á aquel á quien quiso engannar,<br />
é seer 27 difamado, é demas lo que otorgó 21,<br />
é dió , no lo puede nunqua mas demandar<br />
otra vez 29, ni en ninguna manera la testimonia<br />
non deve seer recibida que diga otra<br />
cosa, si non lo que iaze en el escripto. Y esto<br />
mandamos 3° por tal que aquella cosa que<br />
es fecha por escripto paladinamientre cuerno<br />
deve , non sea desFecha por nenguna<br />
testimonia 31, ni corrompida. Hy esta ley<br />
sea guardada entre aquellos omnes que son<br />
de una dignidad é dun poder. E sí por ventura<br />
ámbas las partes son de un poder , é<br />
aquel por quien fué 32 fecho el escripto lo<br />
ovo 33 por fuerza, ó semeia quel escripto fué<br />
fecho mas por coyta que por grado, quanto<br />
demanda aquel que tiene el escripto, todo<br />
lo deve perder, é deve tornar 34 al que ge<br />
lo dió , y el escripto non vala nada.<br />
16 En B. R. 1. 2. Ese. 5. y 6. falta quiere. M. 6<br />
pudiere.<br />
17 M. y Malp. 2. sin autor ni nota.<br />
18 E. R. vices. B. R. 2. mochas vezes.<br />
19 Ese. 5. amostra. Camp. demostra. B. R. 2. mostra.<br />
20 llt delantre los testigos. B. R. y. ante testigos.<br />
21 E. R. dus. B. R. 2. dual.<br />
• 22 Esc. 6. de. Esc. 5. B. R. I. y 5: fizier escripto de<br />
sus cosas que las da , o.<br />
23 Camp. y Bes. viende.<br />
Toled. á otri , ó las cainia. Malp. 2. y Exc. 1. 6<br />
faze camio, é si &c.<br />
2 5 Ese. 5. y Camp. la pena toda que.<br />
26 Toled. Malp. a. y Ese. r. que es contenida.<br />
27 B. R. j. sea.<br />
28 S. B. Malp. 2. Efe. I. 2. y 4. dió é otorgó otra<br />
_vez. B. R. I. y Exc. 6. dió ct otorgó una vez.<br />
29 E. R. viz.<br />
39 E. E. mandamos por que, Camp. Mandamos.<br />
31 B. R.. 1..y Exc. s. testimonia corrompida. Exc. 6. non<br />
sea desfecha por nenguna manera, nen corrompida.<br />
3 2 por quien fué escripto.<br />
11<br />
.1E1 Isa/12 . .2d. ejs::Etojten' art: fecho.<br />
clon ovo del que ye lo d
44<br />
DEL FVE RO<br />
XVIII. r Ley nueva a . Que nengun oínno<br />
nom so ose 3 juramentar contral4<br />
rey nia contra otri.<br />
A las vezes el enemigo s malo suele 6 cor-<br />
romper los corazones de los omnes , é meter<br />
en ellos venino 7 mortal, é quanto mas<br />
deven s ondrar el rey , é quanto 'mas le<br />
devien servir, tanto mas piensan de lo engannar<br />
é del fazer mal. Ca algunos son<br />
que mientre 9 que se miembran x ° daquella<br />
ley , que fué dada en el concejo de Toledo,<br />
la qual dize quel príncipe non deve atoller<br />
á nenguno omne de su casa su ondra ni su<br />
servicio , si non por manifiesto malfecho<br />
é por derecho iuyzio ; ní lo deve fazer ligar<br />
", ni meter en tormentos, fasta que non<br />
sea provado del " pecado paladinamientre : é<br />
por ende se juran 13 unos con otros en la<br />
muerte del príncipe 14 cuerno lo echen del<br />
regno, é que nengun dellos non lexara ' 5 al<br />
otro daquel conseio. •Hy esto avemos nos<br />
provado en nuestro tiempo por algunos, que<br />
nos lo an manifestado , que nos cuedáron 16<br />
matar, ó dar yerbas ' 7. E por ende á este<br />
a Esta ley es la misma que en el testo latino queda<br />
puesta en el libro II. tít. I. ley VIII. En el Ere. I.<br />
está al 171árgen; y falta en el Ese. J. En Malp. 2. baso<br />
el nárn. XVIII. se halla la ley siguiente.<br />
De las arras é las mandas de los varones é de las<br />
mugieres.<br />
La cosa en que por mayor derecho devemos estudiar<br />
é punnar en la manifestar es de esplanar lo escuro , é<br />
tajar la dubda con la certedumbre; ca entre muchos orones<br />
cae diversidad en fazienda de los escriptos é de las<br />
convenencias e por ende establecemos tal establecimien-<br />
to por que fugan i , é dezimos que tod omne é toda mu-<br />
gier que escriviere carta de testamento 6 de donacion 6<br />
arras, é pusiere hy mas que la ley non manda é lo metiere<br />
en posesion de aquel varon , o de qual mugier quier<br />
que sea , que aquellas donaciones non sean desfechas de<br />
todo , porque los que la fiziéron metiéron hy mas que<br />
la ley non manda ; mas vale dellas lo que la ley manda<br />
, e denlas sea desfecho. E mandamos firme mientre<br />
á los iuezes de los pleytos que guando quier que tales<br />
escriptos les representaren que los non desfagan todos,<br />
fueras ende quanto passa ' lo que la ley manda. E aque-<br />
llos á quien fuéron fechas aquellas donaciones sean entregados<br />
de tanto quanto la ley les da , é todo lo al sea<br />
entregado al que lo deve ayer por derecho , al donador<br />
si fuere vivo , 6 á sus mas propinquos herederos si fuere<br />
muerto.<br />
En el Esc. I. baso el mismo nrímero se pone la ley<br />
que sigue , que en substancia es la misma que la de<br />
Malp. 2.<br />
De las arras et de las mandas de los barones et de<br />
las muyeres.<br />
La cosa en que mas devemos estudiar et punnar en la<br />
demostrar si es esplanar lo escuro , et toner la dubda con<br />
la zertedumbre; ca nos viemos muchos omnes que desacordaban<br />
en el pleyto de las cartas et de las convenencias<br />
, é por ende les estableszernos ley que tengan , et<br />
decimos que todo mune et toda muyer que fiziere manda<br />
donadío , 6 arras , et passar lo que la ley manda , et<br />
lo diere á otro qual quiere, á varon ," quier á muyer, aquellas<br />
co nvenencias no sean desfechas del todo por rrazon<br />
que los que las fiziéron passáron lo que la ley estable-<br />
JVZ G o<br />
el nos p contrastemos 19 por<br />
nuestra n t s cr nley, e que el neipe non pierda su<br />
ondra , é los cuerpos 9 de los falsos sean pe-<br />
nados cuerno merescen ". E - Por ende esta-<br />
blescemos en esta ley , que nt,-6 - , 1n omne<br />
daquí adelantre non sea osado de fazer iuramiento<br />
contral rey , ni contra sus cosas,<br />
ni otro prometimiento non falta de tal enganno<br />
contral rey , nin contra otro. E si<br />
alguno lo osar fazer daquí adelantre , sepa<br />
que él deve recebir la pena que es establecida<br />
contra los falsos, é contra aquellos que<br />
vienen contra la ley.<br />
XX. El Rey Don Egica".<br />
De los que non quieren fazer iuramiento<br />
al rey nuevo.<br />
Pues que el príncipe toma el poder de regnar<br />
por el mandamiento 22 de Dios, non es<br />
poco enculpado aquel que non quiere fazer<br />
iuramiento 3 del tener fialdad , guando es<br />
primeramientre " fecho rey. E otrosí aquel<br />
que es de su palacio, que non quiere venir 25<br />
antel por su mandado. Onde establesce-<br />
ze6 , mas tanto quanto la ley manda sea desfecho. Et<br />
mandamos et conjuramos á los alcaldes de los pleytos,<br />
que guando quiere que tales cosas como estas fueren antellos<br />
presentadas que no sean todas destechas ; mas tanto<br />
quanto passó el establecimiento de la ley -sea desfecho,<br />
et aquellos á quien fuéron dados aquellos donadíos, ayan<br />
aquello que les da la ley , et lo al lo ayan los que lo<br />
deven ayer de derecho , quier el que los fizo , si es bivo<br />
, quier sos mas propinquos herederos. Aquí se fineze<br />
el segundo libro , et comienza el tercero.<br />
a E. R. y Camp. nova.<br />
g M. non ose. B. R. o. Que nenguno non sea osado ele<br />
se atar de jura con otros contra la jura é la fe que es<br />
prometida al rey para tollerle suo derecho , 6 para fazer<br />
ensalmo 6 decibimiento con el rey. Esc. 5. non SI' deve.<br />
4 E. R. contra la ley.<br />
5 Ese. g. enimigo. E. R. enguanno.<br />
6 Ese. 6. y Camp. role. B. R. 3. sud.<br />
7 B. R. 2. Esc. 6. y E. R. vinino.<br />
8 Bes. quanto mais deven andar en servir al re , tanto<br />
mais piensan.<br />
9 S. B. y Malp. 2. mientra.<br />
o Ese. 6. Camp. y Bes. nembran. E. R. membran.<br />
r B. R. 1. 2. y. Malp. 2. Esc. s. Camp. y Bes. legar.<br />
E. R. liguar.<br />
12 B. R. 1. y y. el pecado.<br />
1 3 B. R. z. iuramientan. Ese. 6. se se juraren. Malp. r.<br />
por ende juran.<br />
14 Ese. 6. 6 como.<br />
15 S. B. Ese. 2. 4 . s. 6. B. R. s. Bex - y Camp. non<br />
descubra. Malp. 2. non dexará. E. R. y B. R. a. non<br />
descobra.<br />
16 S. B. Ese. 4 . 3. B. R. Malp. 2. Bes. y Camp.<br />
nos cuidaron. E. R. y Exc. 6. coidáron.<br />
1 7 B. R. g. y Ese. 6. erbas.<br />
18 Ese. 2. 4 . y Bre. á ellos.<br />
9 . E. R. Ese. 6. y Camp-. corpus.<br />
20 E. R. Ese. 5. y -Bes. merecen. •'<br />
Ese. 6. Zintasiundo. Toled. Malp.<br />
1.Y A• s inautor<br />
ni nota. En B. R. 2. y Esc. no sr.Wla .est . ley.<br />
2 2 Camp. Bes. E. R. y Ese. 5' dado:<br />
23 Esc. 2. iuramiento al rey. •-.1114. , iuralnierre° en tener.<br />
Camp. iuramiento de li farOrt<br />
24 E. R. primerameentre. 9. primero - .,<br />
25 Ese. g. y E. R. iurailis<br />
36 E. R. -57 ncle.
LIBRO.III*<br />
mos 9 que tod omne libre , pues que sopiere<br />
que el príncipe r es esleydo , pues que recibiere<br />
el mandado del, que faga iuramiento<br />
de fialdat 2 ; si lo non quisiere fazer por algun<br />
enganno 3 , ó si fiziere otro iuramiento<br />
que sea contral rey, ó 4 si es omne de su<br />
casa é non quiere venir por su mandado<br />
4<br />
cylr<br />
TITVLO<br />
LIBRO III.<br />
45<br />
antél , el rey faga justicia dé], é dé sus cosas<br />
á quien 5 se quisiere. E si por ventura<br />
lexó de venir por enfermedad , ó por otro<br />
empiezo 6 , mándelo luego 7 por su omne<br />
al rey dezir que non puede venir, por tal<br />
-quel rey lo aya por escusado, é que non aya<br />
la pena desta ley.<br />
De 8 los casamientos é de las nascencias.<br />
7. 9 TITVLO DEL ORDENAMIENTO DE LAS BODAS.<br />
I. Q ue la mujer' romana puede casar con el<br />
omne godo , é que la mujer goda puede<br />
casar con el omne romano.<br />
II. Si la ninna casa contra voluntad del padre<br />
con 'otri , é non con aquel Ir con quien<br />
es desposada.<br />
III. De 12 las arras pues que son dadas, que<br />
las non puedan demandar ".<br />
IV. Que las mujeres de grand edad non se deven<br />
casar ' 4 con los omnes de menor edad".<br />
V. De las arras que son dadas ".<br />
VI. Quanto deve dar el marido de sus cosas<br />
I. Que la mugier romana 19 puede casar<br />
con el omne godo, é que la mugier goda<br />
pueda casar con el omne romano.<br />
El cuedado de los príncipes es estonz complido<br />
guando ellos piensan del provecho<br />
del pueblo y ellos non se deven poco alegrar<br />
quando ' la sentencia de la ley antigua<br />
es crebantada , la qual quiere departir el ca-<br />
B. R. y Bex. el reí. E. R. que el rey es electo.<br />
2 Esc. .2. y 4. fieldat. "E. R. fieldade.<br />
g Esc. 6. por enganno dalguno.<br />
•<br />
4 Ele. 2. y 4 . falta ó.<br />
5 Malp. 2. B. R. r. Ese. 4 . s. y Dm á quien quisiere.<br />
S. B. qual quisiere.<br />
6 E. R. empero. Ese. 5. empecimiento.<br />
7 Malp. 2. mande luego á su omne que vaya al rey.<br />
S. B. Esc. 2. 4 , E. R. y Bex. mandel por so (mune del<br />
rey. Esa. 6. demande Togo pora su omne al rey.<br />
8 En M. no hay epígrafe del libro III. ni del título I.<br />
de él. En Toled. y Esc. a. EL LIBRO III. De la regla<br />
del casamiento é de su ordenamiento , é de los forzadores<br />
de las mugeres. Sus títulos son seis. Camp. y Bex.<br />
De la nacencia de los casamientos. Malp. 2. y Ese. 3.<br />
Del ligamiento de los casamientos. Sus títolos son seis.<br />
B. R. r. aquí compieza el libro III. Del compiezo de casamientos.<br />
B. R. 3. De los ordenamientos.<br />
9 Toled. DE LOS CASAMIENTOS É DE LAS NA-<br />
CENCIAS.‘ Ese. DE LA CONIVNCION DEL CA-<br />
SAMIENTO É QVAL ES LEGÍTIMO. B. R. r. EN<br />
QVAL MANERA DEVEN FACER BODAS DE<br />
AYVNTAMIENTOS, Malp. 2. TITOL T. DEL IVN-<br />
TAMIENTO -DEL CASAMIENTO , É LO QVE<br />
CONVIENE DELLO. Sus capítolos son •die.v...<br />
á la mugier por arras.<br />
VII. Que el padre deve demandar las arras<br />
de la fila, é guardalas.<br />
VIII. Que 17 el padre muerto, el casamiento<br />
de los filos é de las filas finque en poder<br />
de la madre.<br />
IX. Si los hermanos tardan el casamiento de<br />
su hermana , ó si la manceba se casa<br />
por si sin consejo de sus hermanos.<br />
X. Que las " arras que son dadas por escripto<br />
, en qual cosa que quier que sean<br />
dadas, deven seer estables.<br />
samiento de las personas que son eguales 2°<br />
por dignidad é por linage. E por esto toliemos<br />
nos la ley antigua , é ponemos otra<br />
mejor ; hy establescemos por esta ley, que a<br />
de valer por siempre, que la mugier romana<br />
puede casar con omne godo, é la mugier goda<br />
puede casar con omne romano. E toda<br />
vía que se demanden ante 21 cuerno deven.<br />
E que el omne libre puede casar con la muier<br />
libre qual que quier, que sea 22 conveni-<br />
z o Malp. r. muger. B. R. z. Bex. y Camp. mullen. 2.<br />
E: R. .y S. B. mugier. B. R. 2. »rayes. B. R. 3. moser.<br />
Ese. 4. y 6. muyer.<br />
Toled. Malp. a. y Esc.<br />
d quien la otorgó" el<br />
padre, y así en la ley. Ese. 6. é non con quien se<br />
esposa.<br />
a z Toled. Malp. 2. y Esc. r. Que el casamiento non pueda<br />
seer desfecho pues que fueren cambiados los aniellos,<br />
y así en la ley.<br />
13 Malp. z. y Esc. ailaden aquí esta ley : Del esposo é<br />
de la esposa, é qu,anto pueden dar de sus cotas (Ese. a.<br />
buenas) uno á otro.<br />
14 B. R. 5. 2. y 3 . acasar.<br />
1 5 Esc. 6. idade.<br />
16 Este título falta en Malp. 2. y Esc. r.<br />
57 Ese. 6. Se el padre es.<br />
Malp. 2. y Esc. a. Que el casamiento non sea siso<br />
dote, é lo que fuere contenido en el dote que cala é 5E4<br />
estable.<br />
19 Esc. 5. re puede acatar. B. R. r. pueda.<br />
20 S. B. yeguals. Malp. 2 . Camp. B. R. 1. 2. y .3<br />
iguales. - .<br />
2I Mal,. 2. Ese. y 6. demanden cuerno. B. R.<br />
y Ese. 6. assí.<br />
22 M. que gew libre é. E. R. convenibre.
46<br />
hlc por conseio<br />
sus parientes<br />
II. El Rey<br />
DEL FVE<br />
é por otorgamiento de<br />
Don Flavio Rescindo.<br />
Si la 3 ninna casa 4 contra la voluntad<br />
del padre con otri , e' non con aquel<br />
con quien es desposada.<br />
Si alguno 6 desposar la manceba de vo.,<br />
Juntad de su padre , é la manceba contra<br />
voluntad de su padre quisiere casar con<br />
otro , é non con aquel á quien la prome-<br />
tió 7 su padre , aquesto non lo sofrimos por<br />
nenguna manera que ella lo pueda fazer.<br />
Onde 8 si la manceba contra la voluntad<br />
del padre quisiere casar con otro , que<br />
ella cobdicia 9 por ventura , y él la osar<br />
tomar por mugier, , ambos sean metidos ic>.<br />
en poder daquel " con que la desposaran<br />
de la voluntad de su padre. E si los<br />
hermanos, ó la madre , ó los otros parientes<br />
della consintieren 17 que ella sea dada<br />
á aquel que ella cobdiciaba contra voluntad<br />
de su padre, y esto cumplieren ' 3 , aquellos<br />
que lo fizieren pechen una libra doro<br />
á quien 14 el rey mandare. E todavía la 17(:)-<br />
'untad daquellos non sea firme , é ambos<br />
sean dados , assí cuerno es dicho de suso,<br />
con 5 todas sus cosas en poder de aquel que<br />
la avie ante desposada ' 6 . Y esta ley mandamos<br />
guardar ' 7 otrosí , si el padre de la<br />
manceba fiziere el casamiento, é pleyteare "<br />
las arras, é depues se passare ' 9 el padre ante<br />
quel fiziesse las bodas , la manceba sea<br />
rendida " á aquel que la prometira el padre<br />
ó la madre ".<br />
a Camp. y Malp. r. 6 por. B. R. r. et con.<br />
2 Toled. padres. B. R. 2. parentes.<br />
3 S. B. Esc. 4. s. Camp. Malp. 1. B. R. 2. 3. y Bex.<br />
manceba. 33. R. t. mulier nimia.<br />
4 Esc. s. B. R. z. y Bex. casar. B. R. 1. y 3. se casa.<br />
5 Camp. y Esc. s. si non.<br />
6 Etc. 1. se desposare con la. Camp. y Bes. esposar.<br />
7 Ere. 2. prometiera. Carne. y Bes. prometen.<br />
2 AL Onde establescemos si la manceba.<br />
9 B. R. r. cobicia. Ele. 2. 4. y Bes. cobdiciaba. Efe. 6.<br />
cubdizaba. B. R. 2. cobizaba. É. R. cubdiciaba.<br />
ro Bes. puestos. Esc. mitidos. Taled. y Esc. r. metidos<br />
por siervos. Malp. 2. metudos por siervos.<br />
r B. R. r. Malp. 2. Ese. r. y 5. daquel que la desposara.<br />
12 Malp. 2. consentieren. B. R. .r. y Ese. s. consentizen.<br />
Esc. i. y 6. consintiren.<br />
1 3 B. R. r. S. B. Ese. 1. 6. Bes. y Comp. compliren.<br />
Esc. 4. fizieren é complieren. Esc. 2. esto non complieren.<br />
Esc. s. cumpliere.<br />
/4 Esc. 5. toviere por bien. B. R. 5. doro al rey ó á<br />
quien él mandar.<br />
15 Ese. e. 4. y 6. E todas sus cosas sean en poder.<br />
16 S. B. desponsada. Malp. 2. desposada de voluntad<br />
del padre della. Ese. 6. esponsada.<br />
1 7 Aquí hay punto en varios códices.<br />
2 B. R. r. y Malp. 2. pletear. Ese. 2. y 4. pleaearc.<br />
Toled. muriere. Malp. 2. muriere.<br />
no 'Ese. 5. ante que fiziesen las bodas.<br />
SI Molí). 2. B. R. 3. y Can). dada. B. A. ienduda.<br />
RO JVZG0<br />
III. De las arras Pues que son dadas<br />
, que las non puedan demandar.<br />
Qua.ndo nos acordamos de los 23 techos que<br />
son pasados , damos término 24 et conseio á<br />
los que an de venir. Doncas 25 porque son<br />
algunos , que non se miembran del prometimiento,<br />
que an fecho, é non quieren allegar<br />
26 el casamiento 27 que prometioron, conviene<br />
nos atoller esto, assí que nenguno non<br />
pueda porlongar 28 el casamiento al otro 29<br />
quanto 5° se quisiere. E por ende deste dia 31<br />
adelantre establescemos que depues que andar<br />
el pleyteamiento 32 de las bodas ante tes-<br />
timonias entre aquellos, que se quieren des-<br />
posar 33 5 ó entre sus padres, ó entre sus propinquos<br />
34, é la sortiía 35 fuere dada é recibida<br />
por nombre de arras , maguer que otro<br />
escripto non sea ende fecho, por nenguna 36<br />
manera el prometimiento non sea crebantado<br />
, ni nenguna de las partes non pueda<br />
mudar 37 el pleyto , si el otra parte non<br />
quisiere ; mas las bodas sean fechas , é las<br />
arras sean complidas segund cuerno es pleyteado.<br />
IV. 39 Que las mugieres- de brand edad<br />
non 39 casen con los munes de pequenna<br />
4° edad.<br />
El derecho de natura á fuerza 41 de buena:<br />
crianza estonce guando el casamiento es fecho<br />
ordenadamientre cuerno deve; mas guando<br />
el casamiento es fecho entre tales personas<br />
, que non son de una edad , ¿qual co-<br />
22 Toled. Malp. 2. y Etc. r. aladen: é non á otro.<br />
23 Malp. 2. de los que son muertos. Bes. de los que<br />
son pasados.<br />
2 4 Toled. Malp. 2. y Etc. 1. tamaño conseio.<br />
25 Malp. 2. y Comp. Onde. Etc. 2. Donde. Ese. 5. Pues<br />
por que.<br />
26 Bes. y B. R. 5. axegar. B. R. 2. ayegar al. E. R.<br />
alegar al. Ese. 5. é non se quieren allegar al casamiento..<br />
27 Esc. 2. aI prometimiento que an prometido.<br />
28 Comp. al longar.<br />
29 Etc. 6. al otra parte.<br />
3o Etc. 5. guando quisiere.<br />
31 B. R. r. s. y Etc. 6. endelantre.<br />
32 Etc. 2. y 4. pleteamiento.<br />
re3n3 1Be. spRo.sarr...E.rc. 6.y Bes. esposar. Comp. que se.ovie-<br />
34 S. B. Etc. 4. 5. 6. y Bex. propincos. Etc. 2. entre<br />
sus parientes 6 entre sus propinquos.<br />
35 Toled. Malp. 2. y Ese. .r. é el aniello fuere dado,_6<br />
el otro recebido &c. B. R. .r. sortiya. Ese. 6. Mtey4.<br />
Comp. y B. R. 2. sortilla. Bes. sortila.<br />
36 Esc. 2. ninguno el.<br />
37 Ese. 5. demudar.<br />
38 En Malp. 2. y Ese. z. esta ky.914" 14 E Y la V.<br />
Istá baxo este nsímero. , •<br />
39 Bex. non se casen.<br />
40 Malp. 2. menor. •<br />
41 S. .B. a fiyuza. B. R. 1% 0 • Ese. I. 2' g' 5, 0.<br />
,y Bex. a guza. can', ► arfeuza.
LIBRO III.<br />
sa esperamos 1 de la crianza 2 fueras 3 que<br />
aquellos que an a nascer 4 , ó non semejarán<br />
al padre ni á la madre, ó serán de dos<br />
formas? Ca aquella cosa non puede nascer<br />
en paz, la qual es fecha por discordia 3 . Ca<br />
nos viemos ya algunos que eran engannados<br />
por grand cobdicia que casaban sus fiios tan<br />
desordenadamientre 6 que en el casamiento<br />
non 7 se acordaban las personas en edad,<br />
ni en costumbres. Ca los omnes an nombre<br />
barones, porque deven ayer poder sobre las<br />
mugieres. Hy ellos quieren anteponer las mugieres<br />
á los barones, que es contra natura,<br />
guando casan las mugieres de grand edad con<br />
los ninnos pequennos , é assi anteponen 8 la<br />
edad que devien postponer 9, é constrinnen<br />
la edad á venir á lo que non deve 1 °, guando<br />
" la edad grand de las mugieres é cobdiciosa<br />
non quiere esperar los barones que<br />
son tardineros ' 9 . Donas ' 3 que la crianza<br />
de la generacion, que es i5 mal ordenada,<br />
sea tornada á su derecho, nos establescemos<br />
por esta ley, que siempre las mugieres de menor<br />
edad se casen con los barones ' 6 de mayor<br />
edad , hy el casamiento fecho de otra<br />
guisa non deve estar ' 7 por nenguna manera,<br />
si alguna de las partes quisiere " contradezir.<br />
E desde el dia de las esposaias fastal<br />
dia de las bodas non deve esperar el uno<br />
al otro mas 19 de dos annos , si non de voluntad<br />
de los padres é de los parientes, ó<br />
de los esposados, si fueren de edad complida.<br />
Mas si en estos dos annos ambas las partes<br />
quisieren mudar los pleytos por alongar<br />
las bodas, ó si por alguna 2° coyta 21 alguna<br />
de las partes non fueren en la tierra,<br />
non pueden alongar " mas de dos annos. E<br />
si se abinieren de cabo , ó muchas vezes que<br />
el uno esperar al otro fasta dos años sola-<br />
a B. R. r. Esc. s. y Be.v. asperamos.<br />
2 Camp. y Bese. criancia , y así otras veces.<br />
3 B. R. r. S. B. Ese. 2. 5. Malp. 2 . Camp. y Be.r.<br />
fuera que aquello que a de nascer.... semeiara.<br />
4 Ese. 6. nacer.<br />
5 Esc. 5. descordia.<br />
6 S. B. y Ese. 5 . desonradamientre. Esc. 4. desornadamientre.<br />
Ese. y B. R. 3. desondraclamientre.<br />
7 .Esc. I. y Malp. 2. guando el non se acordaba nin<br />
las personas. M. B. R. 1. Malp. r. Exc. 2. 4. 6. S. B.<br />
y E. R. que su casamiento non se acordaban las personas.<br />
Comp. que su casamiento non se acordaba en edat.<br />
8 B. R. 3. antepuenen.<br />
9 Ese. s desponer. Camp. pusponer.<br />
lo Esc. 1. debien. Esc. 2. 4. s. 6. Comp. y Bel-. deben.<br />
a 1 Quando la edad grande es cobdiciosa de las<br />
mugieres, Malp. Quando la edad grand é cobdiclosa<br />
, c. M. Malp. .1. 2. E.R.Camp. Be. •. S.B.<br />
Esc. 2.y 4. guando non quieren.<br />
12 Esc. 6. tardaderos.<br />
13 .Toled. Por ende la crianza. Maip. 2. y Ese. 5. Pues<br />
que la. Ese. 2. Donde. Camp. Onde.<br />
14 Esc. 5 . que la ordenacion de la generacion.<br />
a5 Ese. 6. desordenada.<br />
16 Ese. 1. 2. 4 . 5. 6. Bex. y Camp. omnes.<br />
17 Malí,. 2. Es,. 5. y 6. valer. B. R. j. deve seer estavle.<br />
1 8 Malp. 2. Ese. r. y 6. lo quisier.<br />
89 Ese. 2. sino.<br />
20 Maip. 2. T'oled. y Ere. r. por alguna cosa (Malp.<br />
TITVLO 1.<br />
47<br />
mientre , el pleyto sea firme. Mas en otra<br />
guisa ni arras 23 ni escriptura del casamiento<br />
non deve valer. Si 24 alguno por ventura<br />
este tiempo 25 de suso nombrado " quisier<br />
passar de su voluntad sin otra coyta , é mudare<br />
su voluntad del prometimiento 27 que<br />
a fecho , peche la pena que fué puesta 28 en<br />
el pleyto , é nenguna cosa non pueda ende<br />
del pleyto mudar. Mas la mugier que ovo<br />
otro marido , puede casar libremientre con<br />
qual baron quisiere, que sea de edad 29 cumplida,<br />
é sea convenible 3°.<br />
V. El Rey Don Flavio Rescindo.<br />
De 38 las arras que son dadas.<br />
Si algun esposo muriere 32 por ventura fechas<br />
las esposaias, y el beso 33 dado, é las<br />
arras dadas , estonze 34 la esposa que finca<br />
deve ayer la meetad de todas las cosas quel<br />
diera el esposo , y el otra meetad deven<br />
ayer los herederos del esposo quales que quiere<br />
que devan 35 ayer su buena. E sí el beso<br />
non era dado, y el esposo muriere, la manceba<br />
35 non deve ayer 37 nada daquellas cosas.<br />
E si el esposo recibe alguna cosa quel<br />
dé la esposa, é muriere 38 la esposa, si quier<br />
sea dado el beso, si quier non, tod aquello<br />
deve seer tornado á los herederos de la<br />
esposa.<br />
VI. Ley antigua. Titol gualdo deve<br />
dar 39 el marido d la mugier por<br />
arras de sus cosas.<br />
Por que muchas vezes nacie 4° contienda<br />
coyta) de las partes , 6 por non seer de edat, ó non fuesen<br />
en la tierra , &c.<br />
2 I Ese. 6. ventura.<br />
Esc. 6. alungar.<br />
23 Toled. Malp. 2. y Ese. 1. ní arras, nin aniellos , nin<br />
escriptura.<br />
245 E se..16.. 2q.ue4.eyde6.511Eso t si. n<br />
nominado.<br />
26 Ese. 5 . nembrado. Camp. numinado.<br />
27 Esc. 5. prometiemiento.<br />
28 Ese. 6. y Camp. posta.<br />
29 Esc. S. eidad.<br />
3o Toled. Malp. 2.y Ese. r. convenible, é que non ovo<br />
mugier, 6 con varen que ovo muchas mugieres , é son<br />
muertas en vida dél.<br />
3 1 Esc. 1. Del esposo et de la espora, et quanto puede<br />
dar de sus buenas el uno al otro.<br />
3z Esc. 6. y Bex. muerto. Ese. 5 . y Comp. morir.<br />
33 Esc. 5 . beisi.<br />
34 B. r. estuence.<br />
g 5 Toled. Malp. 2.y Ese. r. qualesquier que devan heredar.<br />
36 2. esposa.<br />
37 Toled. Ese. r. y Malp. 2- non deven ayer nada de<br />
las arras , nin daquellas cosas quel diera. Et si la esposa<br />
diere algo al esposo , é muriere &c.<br />
1 13)muctra.<br />
43 Taled. Comp. Be•r• Ere. y. 3 Malp. a. nace. S. B.<br />
Eír.' 2 'Y 4. nascic. Ese. r. naco.<br />
Ff
48<br />
que<br />
quieren casar sobre<br />
entre los l q<br />
r las arras,<br />
provecho e conseio será de muchos, si<br />
por es<br />
a nuestra constitucion non fincar nen-<br />
t<br />
gima. jubcla Onde Nos establescemos por<br />
esta ley, que qual que quiere 3 de los príncide<br />
nuestra corte , ó de los maiores 4 de<br />
pes (-<br />
gente goda que demande la fila del otro<br />
la<br />
por mugier pora su fiio , aunque ella oviesse<br />
estada 5 mugier dotro , si quier sea vírgen,<br />
sequier viuda 6, non le pueda dar mas por<br />
arras 7 de la décima 8 parte de todas sus<br />
cosas. E si por ventura el padre quisiere dar<br />
arras por su fijo á su nuera 9 , otrosí puédel<br />
19 dar la décima " parte daquello que<br />
eredare el fiio depiles de la muerte de su<br />
padre , é aquella décima deve ayer la esposa<br />
, é demas X. mancebos, é diez mancebos,<br />
é XX. cavallos , y en donas tanto quanto<br />
deva seer asmado 12, que vala mil sueldos<br />
, assí que de todas estas cosas la mugier<br />
puede fazer lo que quisiere si fiios non oviere.<br />
Mas si la mugier murier sin fabla 13, esto<br />
deve tornar al marido ", ó á los parientes<br />
mas propinquos del marido ; nin los padres<br />
de la manceba , nin la manceba non<br />
pueden demandar mas por arras ni al esposo,<br />
ni á los padres del esposo si non quanto<br />
diz en esta ley, ó por ventura 15 assí como es<br />
contenudo en las leyes romanas o dize quanto<br />
" deve dar la mugier al marido , é '7<br />
quanto da el marido á la ' 8 mugier de sus cosas.<br />
Mas si por ventura el esposo prometier<br />
por escripto ó por iuramiento dar mas que<br />
non dize en esta ley, aquello que es demas<br />
puédeielo toiler, é tornallo en su 19 poder.<br />
Mas si por aventura por miedo de iuramiento<br />
ó por negligencia no lo quisiere 20 demandar<br />
aquello que es demas, ó non pudier, non<br />
conviene que por miedo de uno muchos ayan<br />
gran danno, mas pues que sus padres ó sus<br />
parientes lo sopieren , pueden demandar todas<br />
aquellas cosas que fuéron demas dadas.<br />
1 Etc. s. subre.<br />
a Esc. s. dulda. Comp. dobda.<br />
Tole 1 vS B. qualquiere. B.R. r. y Malp. 2. qualquier.<br />
4 Etc. mayorales. B. R. 3. mejores.<br />
5 B. R. r. Etc. r. y 5. estado.<br />
6 B. R. vioda. S. B. Etc. t. 2. 4. y<br />
Camp.<br />
Be.r. bibda.<br />
vilya.<br />
7 Etc. 2. arras su esposo.<br />
e S. B. diezma. Esc. 2. y 4. diezma.<br />
9 Etc. r. á su mugen Comp. nora.<br />
zo Malp. 2. y Etc. .r. devel. Etc. s.<br />
I 1<br />
podel.<br />
S. B. dizma. Etc. 2. y 4 . diezma.<br />
12 Etc. 5 . y Bex. osinado. Camp. aesmado.<br />
18 B. R. 1. y Etc. s, morir sin fsla.<br />
1 4 Toled. Malp. 2. y Etc. I. al marido, si fuere vivo,<br />
6 á los parientes mas propinquos del marido , si fuere<br />
muerto; nin.<br />
15 Esc. s. segundo como es contenido.<br />
16 Toled. Etc. I. y Malp. 2. que tanto.<br />
dize quanto.<br />
hu<br />
1 7 En Mili,. 2. y otros falta<br />
18 é.<br />
r<br />
S. B. B. R. r. Malp. 2. Esc. r.<br />
9 4 .<br />
Toled. Malp,<br />
y 6. á ella.<br />
2 .<br />
parte.<br />
Etc. t. 4. 6.<br />
S. B .<br />
Bex. y Camp. en su<br />
y Etc. 2.<br />
3 110 furo.<br />
en su parí. B. R. r. y Etc, S. en<br />
DEL FVERO JVZGQ<br />
Doncas 21 si el marido depues que un anno<br />
oviere que es casado, 1313r amor ó por " grado<br />
quisier dar alguna cosa á la mujer, puédelo<br />
fazer libremientre. Mas ante que el anno<br />
sea passado, ni el marido á la mugier, ni la<br />
mugier al marido non puede dar roas de las<br />
arras , assí cuerno es de suso dicho, fueras<br />
ende si lo fiziese por 23 grand enfermedad,<br />
grand pavor de muerte ' 4 . Mas de los otros<br />
huembres que non son de nostra corte , que<br />
an voluntad de casar, assí ponemos que aquellos<br />
que an valía de X. mil sueldos 25 por todas<br />
cosas en su buena , den mil sueldos á la esposa<br />
en arras. Et aquel que a buena de mil<br />
sueldos , dé C. por arras, y en tal manera 26<br />
las arras de la cosa pequenna fasta en la<br />
grand podrán seer dadas sin contienda. Esta<br />
ley fué dada é confirmada otro dia de idus"<br />
ennero 28 en el tercero anno que regnó el rey<br />
Don Rescesindo en " la era de DC LXXX 3°<br />
é IX. annos.<br />
VII. Que el padre deve demandar las<br />
arras de la fiia, é guardallas.<br />
El padre aya poder de demandar las arras<br />
de la fila , é de las guardar 31 . E si el padre<br />
ó la madre non fueren presentes 32, los hermanos<br />
33 y los parientes mas propinquos reciban<br />
las arras , é las entreguen á su hermana.<br />
VIII. Titol que el padre muerto , el casamiento<br />
de los fiios é de las fijas<br />
finque en poder de la madre.<br />
Si el padre es muerto, la madre puede casar<br />
los fiios é las fas. E si la madre es muerta,<br />
ó 34 se casar con otro marido, los hermanos<br />
deven casar la hermana 35, si son de<br />
edad complida , é si non son de tal edad,<br />
el tio los deve casar. Mas si el hermano es<br />
20 Etc. r. no lo quiere fazer ni demandar.<br />
21 Etc. 2. Donde. Camp. Onde. B. R. 2. y Ese. 5.<br />
Certas.<br />
22 M. por ruego,... puédelo fazer libremientre si quisiere.<br />
23 S. B. Etc. r. 2. 4. 6. y Malp. 2. CO 312 grand enfermedad<br />
6 con pavor de muerte.<br />
24 B. R. a. 3 y Esc. 6. morte.<br />
25 2. y Etc. 1. sueldos en su buena.<br />
26 Malp. 2. manera , dando las arras. S. B. B. R. i.<br />
Bel'. y Etc. s. manera las arras de pequenna cosa ata en<br />
la grande. M. en tal manera que las arras.<br />
27 S. B. Malp. 2. B. .R. 2. 3. ESC. 2. 4. s. 6.<br />
Camp. y Bes. idos.<br />
28 Etc. ianero. ¡enero. E. R. ianeyro.<br />
29 Etc. s. enna era.<br />
so Esc. 6. DCXC. Toled. docientos é LXXX. é IX.<br />
Malp. x. CC LXXX. é XV. Malp. ESS. 4' en era de<br />
CC. é LXXX. é VIIII. annos, é es antigua.<br />
31 S. B. Etc. 1. 2. 4. 6. y Bes. é dévelas guardar.<br />
3 z Bes. presientes.<br />
33 S. B. Etc. a. 4. y B. R. 6 los. Etc. r. con los.<br />
,34 B. .E.rc - 2. .Y 4. 6 se casarg• -B• 2. Esc«<br />
o si casar.<br />
710<br />
3 so ivn. ialp. 6. lo its hermanas, si los herma-<br />
n,
LIBRO I/ I.<br />
de- edad cornPlida, é non se quisier casar por<br />
consda dé sus parientes, puédese casar por<br />
sí :1: 'Mas .la hermana 2, si algun omne convenible<br />
i 3 la demanda , él tio ó los hermanos<br />
fablen 4 con ,sus parientes mas propinquosassí<br />
que comunalrnientre lo reciban'<br />
•ó lo d'exen.<br />
IX. El Rey Don Flavio Rescindo.<br />
Si. los hermanos tardan 7 el casamiento<br />
de la hermana , ó si'. ella se casa<br />
por sí sin conseio de los hermanos.<br />
-3Ji los hermanos tardan 9 el casamiento de<br />
la hermana por tal que ella case ro por sí,<br />
é por " tal que non aya parte en la bue-<br />
•a 12 de su padre con sus hermanos, é si ellos<br />
refusaren 23 aquel 14 que la demandare dos<br />
vezes ó tres, é la hermana pues que entiende<br />
el enganno de los hermanos , buscare casamiento<br />
con razon , aya su derecho entre-<br />
TITVLO II.<br />
49<br />
gamientre 13 de la buena del " padre con<br />
sus hermanos 17 . E si los hermanos non lo<br />
fizieren por algun enganno de la hermana,<br />
mas tardan " por tal que la puedan mejor<br />
casar, y ella non catando su ondra , tomare<br />
marido de menor guisa que non deve,<br />
pierda todo el derecho que deve ayer de la<br />
buena de " sus padres , siquier sea partida<br />
la heredad, siquier non. Mas en la heredad<br />
de los hermanos é de las hermanas é de los<br />
otros parientes aya su derecho.<br />
X. 2° Que las arras que son dadas 21 en<br />
qual cosa que quier que son dadas",<br />
deven seer estables.<br />
guando alguno quier casar á sí mismo , ó<br />
a su fiio ó á su propinquo , puede dar arras<br />
de sus propias cosas, ó de las cosas que ganó<br />
del sennor, ó de qual 23 cosa que quier que<br />
gane lealmientre 24, é qual cosa quier que dé<br />
por arras, deven seer firmes en todas maneras.<br />
II. TITOL DE LAS VODAS QVE NON SON FECHAS<br />
LEALMIENTRE25.<br />
1. Si la muier casa 26 depues de la muerte<br />
de su marido ante que conipla 27 el a11170.<br />
II. Si la mugier casa 28 con su siervo , ó con<br />
el que fue su siervo y es franqueado.<br />
III. Si . la mugier libre casa con el siervo<br />
ajeno , ó el omne libre casa con sierva<br />
ajena.<br />
IV. Si la mujer que fue 29 sierva 30 y es libre<br />
.casa con siervo ajeno, ó si el omne que fuá<br />
Toled. Esc. 1. y Malp. 2. por sí con su igual.<br />
Toled. Ese. .r. y Malp. 2. la hermana huérfana.<br />
B. R. 3: hyrmana.<br />
3 Ese. s. convenibre. B. R. 3 convinible.<br />
4 E. R. y Ese. q. Talen.<br />
5 Malp. 2. propinquos della.<br />
6 M. lo reciban cuerno deven.<br />
7 Toled. trahen. E. R. detardan.<br />
8 B. R. e. Malp. a. Esc. 5. y 6. la manceba.<br />
9 Toles!. trahen.<br />
lo B. R. 1. Ese. z. 4. 6. MaIp. 2. Bex. y Calnp. se<br />
case.<br />
e t Ese. 2. por amor que..<br />
12 Camp. y Be.r. bona.<br />
13 Camp. refugiaren. B. R. 5. refuiren.<br />
1 4 Esc. 2. y 6. aquella demanda dos veces.<br />
35 S. B. Malp. Esc. 2. y 4. enteramientre.<br />
16 Malp. 2. de su padre.<br />
37 Toled, y Malp. 2. hermanos , é sáquelo de poder de<br />
SUS hermanos.<br />
18 Malp. 2. tárdanlo. Esc. 6. y Bes-. tardan el casamiento.<br />
1 9 Ese. 6. de su padre.<br />
20 En el Toled. Ese. .r. y maip , 2. dice así cita ley.<br />
Que el casamiento non sea sin dote , et lo que fuere contenido<br />
en el dote , que vala et sea estable.<br />
,<br />
La bondat et la apostura del casamiento estOnee es sa-<br />
siervo y es libre casa con la sierva aiena.<br />
V. Si alguno casa su sierva con siervo ajeno<br />
, ó su siervo con sierva ajena.<br />
VI. Si la mugier casa con otro marido guando<br />
el suyo non es en la tierra.<br />
VII. Si el sennor casa sus siervos , los que<br />
dize que eran libres con mujeres libres.<br />
VIII. Si la mujer libre casa sin voluntad del<br />
padre 3'.<br />
buda guando las arras son dadas é confirmadas ; mas<br />
todo casamiento que es fecho sin dote et sin ;u-ras ¿como<br />
será colocado et temido por bueno si manifiesta inientre<br />
non es testiguado nin es fecho ende público escripto Et<br />
por ende establezemos et mandamos que ninuno 2 non se<br />
case nin á sí , nin á su fijo nin á su pariente fasta que<br />
dé a aquella con que se casa dote de su buena , el de<br />
lo que ganó , et de lo que ovo del rey , segunt quanto<br />
la ley manda, et faga ende escripto á su mugier, et quanto<br />
en el escripto fié contenido segunt la ley, vala en todas<br />
guisas.<br />
se B. R. e. dadas por escripto.<br />
22 Esc. 5 . dadas por escripto.<br />
23 Esc. 2. y 4. de qualesquequiere cosas.<br />
24 Esc. 6. fielmientre. Bex. fielmente.<br />
2 5 Toled. DEL ORDENAMIENT O DE LAS BODAS<br />
É DE LOS CASAMIENTOS QVE NON DF.VEN<br />
SEER. B. R. DE LOS CASAMIENTOS VEDA-<br />
DOS. Maly. 2. DEL CASAMIENTO VEDADO. Sur<br />
Tapícelos son ocho. Exc. DEL CASAMIENTO DE-<br />
VEDADO. Ese. 6. y Be.v• DE LAS BODAS QVE<br />
NO SON BIEN FECHAS LEALMIENTRE.<br />
z6 Ese. 2. y 3 . se cara.<br />
4. y 6. cumpla.<br />
27 S. B. B. R. e. Malp. 2. Ese, 2.<br />
28 Esc. 2. 4. y 6. se casa.<br />
29 S. B. fe.<br />
• 3o Esc. 6. serva. . . . servo , y así otras veces.<br />
3 1 M. del padre 6 de f ax parientes. Malp. 2. y Esc. a.<br />
del padre con omne libre.<br />
Ff 2<br />
4.
so<br />
1. Si la muier casa depues de la muerte<br />
de su marido ante que compla el<br />
anulo.<br />
la mugier depues de r muerte de su marido<br />
se casa con otro 2 ante que cumpla el<br />
auno , ó fiziere adulterio , la meetad de todas<br />
sus cosas reciban los fijos della é del<br />
primero marido. E si non a 3 fijos, los parientes<br />
mas propinquos del marido muerto<br />
ayan la meetad 4. E por esto queremos que<br />
aya la mugier esta pena , que 5 aquella á<br />
quien el marido dexa prennada , guando se<br />
coyta mucho de casar , ó de fazer adulterio,<br />
que non mate el parto 5 ante que sea<br />
nazido. Todavía mandamos 7 que aquellas<br />
muieres sean sin pena desta ley, las quales<br />
se casan ante del anuo complido por mandado<br />
del princep<br />
II. Si la mugier 9 casase con su siervo,<br />
ó con el que fue su siervo y es<br />
f ranqueado".<br />
Si la mugier libre faz adulterio con su<br />
siervo, 6 con el que fué su siervo y es libre<br />
, ó se casa " con él , y esto es " provado<br />
, deve morir assí que él é la mugier<br />
deven seer fustigados " antel juez é quemados<br />
en el fuego ' 4. E depues que el juez<br />
entendier que la sennora casa con el siervo,<br />
6 con el que fue siervo y es libre , dévelos<br />
luego departir, assí que los fijos del otro<br />
marido deven ayer la buena desta su madre<br />
, ó si non oviere fijos , dévenlo ayer los<br />
parientes ' 5 mas propinquos ' 6 della. E si non<br />
oviere erederos fastal tercero grado, estonze<br />
el sennor 17 lo deve ayer todo , ca los fijos<br />
1 Esc. 1 . 4. y 6. de la muerte. Camp. depus morte.<br />
a Ese. 2. 4. Toled. Bes. y s. B. otri. Can:p. otre.<br />
5 Comp. an fallos.<br />
4 l'oled. meatad. 13. R. meatat. S. B. Malp. 2.<br />
Ese. s. y 4. ineetad.<br />
5 Es,. 2. porque.<br />
6 Comp. el fillo. B. R. 2. partu.<br />
7 Ese. j-. y B. R. 2. emendamos.<br />
8 Toled. Malp. 2. y Ese. e. del rey.<br />
9 Camp. Bex. y Ese, s. mogier libre.<br />
ro Camp. Bex. y Esc. s. libre.<br />
as Toled. Malp. 2. y Esc. 6 se casa con qualquier dellos,<br />
&c.<br />
z Ese. 6. y esto li es probado.<br />
1 3 _Es,. 6. y 13. R. e. fustigados. Camp. afostigados.<br />
14 Canzp. fugo. B. R. 2. fugo.<br />
15 Ese. 4 . los herederos mas. Esc. 6. haber los mas<br />
propinquus do ella.<br />
iG Toled. Molí). 2. y Ere. 1. los propinquos del marido<br />
1 7 Toled. Maip. 2. y Esc. 1. el rey.<br />
18 B. R. 2. Ese. 2. 3. 4. 5. 6. S. B. Malp. .r. 2.<br />
l'oled. E. R. Bes. y Camp. virgo.<br />
Esc. s. y 6. sufra.<br />
10 CaP7117•<br />
zr Toled. Malp. 2. y Etc. 1. por ventura é se mamparar<br />
. sea.<br />
22 Reseiendo.<br />
DEL FVERO JVZGQ<br />
que son fechos de.tal casamiento non de7.<br />
ven heredar. E si la mugier es bibda --ó•es<br />
virgen 13 que esto fizier, sufra 19 la pena que<br />
es de suso dicha 2°• E si fuyere á la l eglesia egl<br />
por ventura ", sea sierva de quien el rey<br />
mandare.<br />
III. El Rey Don Rescindo a2,<br />
Si la mugier libre casa con el siervo<br />
aieno , 6 el omne libre casa con sierva<br />
ajena.<br />
Si la mugier libre casa con el siervo ajeno<br />
, aunque sea el siervo del rey , ó fizier<br />
con 23 él adulterio, pues que lo sopier el iuez,<br />
luego 24 los deve partir é,<br />
darles d 1 pena qual<br />
merescen, que cada uno dellos reciba C. azotes.<br />
E si depues de cabo se ayuntaren 25,<br />
mándelos el juez prender é presentar ante<br />
sí , é mándeles 26 dar de cabo á cada uno<br />
dellos C. azotes 27. E si la tercera vez 28 non<br />
se quisieren partir, otrosí mándeles dar CC. 29<br />
azotes , é meta la mugier en poder de sus<br />
parientes. E si los parientes la lexáren tornar<br />
otra vez al siervo , de cabo sea fecha<br />
sierva del sennor daquel siervo 3°. E los fiios<br />
qualesquier 3r é quantos quier que sean<br />
Hados 32 daquella ayuntanza 33 , sean siervos<br />
34 cuerno su padre, é la buena de la mugier<br />
ayan sus parientes los mas propinquos.<br />
E si los fijos mostraren por buenos testigos<br />
que por XXX. annos estidiéron n libres, sean<br />
quitos de servidumbre ; todavía si en aqUellos<br />
XXX. annos sus padres de los fijos non<br />
déron nada á sus sennores por connoscencia<br />
36 de servidumbre 37 . Y esta ley misma mandamos<br />
guardar de los varones libres que casan<br />
con las siervas del rey ó dotri quiquier 38.<br />
Toled. Malp. 2.y Etc. r. con qualquier dellos adulterio.<br />
24 Ese. 6. y Camp. lo,o ° los..<br />
25 Malp. 2. y Ese. se asuntaren de cabo , é<br />
les fuere provado , mándelos.<br />
26 Camp. Bes. y Etc. S. mandellos.<br />
27 Toled. C. azotes , é departillos otra vez. Maip. 2.<br />
C. azotes, é depártalos otra vez. Ese. et pártaios otra<br />
vez.<br />
28 Ese, 2. E si la tercera vez se ayuntaren 6 nos quieren<br />
partir.<br />
29 S. B. Esc. 2. 4 . s. Bes. y Camp. á cada uno ciento<br />
azotes.<br />
go Toled. Malp. 2. y Etc. daquel siervo con quien<br />
fizo el adulterio.<br />
3i Toled. quales que quier. 5.B. y Esc. .r. qualesquequiere.<br />
32 nacidos.<br />
33 Toled. Maip. 2. y Etc. atontamiento. B. 8.<br />
iutancia. Camp. E. R. Esc. 6. y Bes. ayuntando.<br />
34 Toled. sean todos siervos corno su padre.<br />
35 13..R. .r. y Ese. estodieron. Malp. 2. Ese. 1- * 2.<br />
estudiaron. Bes. estedieron. Camp. estevzerot•<br />
36 Esc. 6. connticenza. Camp. convencida. Bes. Malp.2.<br />
B. R. 2. y .3 connocencia.<br />
37 Camp. servidumpne. Ese. S. 4alvedumbre*<br />
38 Etc. 5. qualquier. z„. zr qui quiere.
LIBRO III/.<br />
IV. Léy . antigua Si la mugier que<br />
que fue' sierva y es libre casa -con<br />
siervo aieno , ó si el omne qice,fué<br />
stevoy es libre casa con la sierva<br />
ajena.<br />
Si la mugier- que fué sierva y es libre se<br />
ayuntare con siervo ajeno, ó se casar , el<br />
sennor.del siervo muéstrelo tres vezes ante<br />
tres testimonios , ques parta dend , é depues<br />
2, si se non quisiere partir, sea sierva<br />
del sennor del siervo. E si non ido afrontare<br />
ante que ayan filos , la mugier finque<br />
libre, é los fiios sean siervos del sennor 3,<br />
ca los fijos non deven seer libres , que 4 nacen<br />
de tal ayuntanza S . Otrosí dezimos 6 de<br />
los que fuéron siervos é son libres , que<br />
casan con las siervas ajenas contra la voluntad<br />
del sennor 7 . Mas si con voluntad del<br />
sennor la mugier que fué sierva y es libre<br />
se casa con el siervo , ó si con el sennor<br />
dél fiziere algun pleyto, mandamos que vala.<br />
V. Si alguno casa su sierva con siervo<br />
ajeno , ó su siervo con sierva<br />
ajena.<br />
Q ui s casa su sierva con siervo ajeno sin<br />
voluntad de su sennor, y esto fuere mostrado<br />
9 por buenas pruevas i°, el sennor del<br />
siervo deve ayer la mujer por sierva con<br />
sus ' I filos. Otrosí mandarnos daquel que 12<br />
casa su siervo con sierva ajena<br />
VI. Si la mujer casa con otro marido<br />
guando el suyo non es en la tierra.<br />
Nenguna mujer non se case con otro marido,<br />
guando el suyo non es en la tierra,<br />
fasta que sepa cierta 14 cosa del suyo si es<br />
muerto. Otrosí lo deve saber aquel que quiere<br />
casar con ella. E si esto non fizieren , é<br />
a Ley antigua falta en el Toled. y Etc. 6. Malp. 2.<br />
lo pospone al epígrafe siguiente.<br />
Toled. Malp. 2. y Etc. .r. é depues que fuere afrontada<br />
(E.re. 1. afrontado) con las testimonias , si se non<br />
quisiere, &c.<br />
3 S. B. Etc. r. 2. 4. 6. y Malp. 2. del sen-<br />
Dor dél.<br />
4 Ese. 2. 4. y 6. los quales.<br />
5 Comp. yuntancia.<br />
6 Comp. y Bes. dicemos.<br />
7 MaIp. 2 . del sennor deilas.<br />
8 Etc. 5. y Bex. Quien.<br />
9 Caray. y Etc. 5. provado.<br />
o Ese. 6. y B. R. 2. testimonias. Esc. 5. probas.<br />
Esc. r. 2. s. Camp. y Bes.. con todos sus.<br />
12 Etc. 5. que se casa con sierva ajena.<br />
1 3 Malp. 2. y .Esc. agena, que el siervo sea dado al<br />
sennor de la sierva si non fuer de su grado.<br />
1 4 S. B. y Etc. 2. sepa cierta del so. Malp. r. y Etc. 1.<br />
sepa de cierto. Camp. ata que saba la verdat del so sí ye<br />
morto. Bes. ata que saba del so cierto si ye muerto. Etc. s.<br />
tata que sea cierta del suyo se es muerto. B. R. 2. ata<br />
que sea certa del 50 5; es mosto.<br />
TITVLO /T.<br />
se ayuntaren , é depues viniere el primero<br />
marido . amos sean metidos en poder del<br />
primer, marido , que los pueda vender ,<br />
fazer,dellos lo que quisiere.<br />
VII. -Sí el sennor casa sus siervos , los<br />
que dite que eran libres , con mujeres<br />
libres.<br />
ontrastar " devemos á los " malos que non<br />
puedan ' 7 mas mal fazer: ca algunos que eran<br />
engannados por cubdicia , suelen muchas vegadas<br />
r s engannar á las mugieres -libres, é á<br />
las. manzeba.s , é dexan '19 andar sus siervos<br />
cuerno libres, é amonestan las mujeres que<br />
los prendan 20 por maridos , por tal que los<br />
filos que ende nascieren ", que los pueda el<br />
sennor fazer sus siervos. Doncas por toller 22<br />
este enganno establescemos en esta ley, que<br />
tales engannadores 23 pues que fueren descubiertos<br />
, que sean disfamados por malos , é<br />
aquellos siervos que ellos casaron de tal manera<br />
por libres con tales muieres , sean 24 libres<br />
con sus filos, assí cuerno sus sennores,<br />
los que los fazien ante 25 libres , é la mugier<br />
puede ayer todas las cosas quel fuéron<br />
dadas é prometidas en las vodas , sí pudiere<br />
provar que aquel marido le fué dado por<br />
libre. Mas si la mugier ó sus parientes non<br />
lo pudieren provar , el sennor abra 26 estos<br />
por siervos , é sus flios é todas sus cosas. E<br />
otrosí esto mismo mandamos guardar en<br />
aquellos que casan sus siervas por tal enganno<br />
con onmes libres. E otrosí deve seer guardada<br />
esta ley en aquellos que fuéron siervos<br />
é son libres , los quales casaron con las<br />
siervas aienas ó con los siervos aienos.<br />
VIII. Si 27 la mugier libre casa sin voluntad<br />
del 28 padre.<br />
Si la mujer libre quiere casar con omne<br />
libre , el marido della deve fablar 29 prime-<br />
r s S. B. Comp. Bes. y Etc. r. Acontrastar. B. R. r.<br />
Contrestar.<br />
16 Toled. á los ritos de los malos , é non les debemos<br />
soltar la rienda por tal que non puedan mas mal fazer.<br />
Malp. 2. y Etc. r. á las artes de los malos ; y lo ciernas<br />
como en Toled.<br />
1 7 AL y Malp. f. non puedan mal fazer. Camp. non<br />
podan mais mal facer.<br />
- 18 Ese. 2. 4.y 6. veces.<br />
1 9 Esr. 6. dexan sos fivos como libres.<br />
20 Toled. y B. R. s. tomen. Camp. tomen por maridos.<br />
21 Ese.. naciren. Camp. olieren.<br />
22 Esc. s. desfacer.<br />
2 3 M. Malp. 2. y B. R. r. ensalmos.<br />
24 Camp. sean fechos libres.<br />
2 5 Etc. 5. enante.<br />
- 26 B. R. 1. uvera. Esc. 5. aya.<br />
27 Toled. La mugier libre con omne libre non casa sin<br />
voluntad de su padre. Malp. 2. y Ese. ,. Si la mug ier<br />
libre se casa sin la voluntad del padre con omne<br />
28 M. y B. R. 2. de sus prienres . B. R. 3 . de sur<br />
padres. •<br />
29 Etc. 5. B . y 3. (arar.<br />
S
con<br />
su padre adre r : é si la pudiere.<br />
rami ugier, dé las 2 arras al padre<br />
ayer por m<br />
assí cuerno es derecho. E si la non pudiere<br />
ayer, tinqu e la mugier en poder del padre.<br />
E sí ella casar sin voluntad del padre ó de<br />
la madre , y ellos. non la quisieren recebir<br />
I.<br />
DEL FVERO JVZGO<br />
de gracia', ella nln • sus fiios non deven heredar<br />
en la buena de los padres , porque se<br />
casi sin voluntad Bellos. Mas sil quisieren q<br />
dar los padres alguna cosa 4 , bien lo pueden<br />
fazer, é daquelio puede ella, fazer su voluntad.<br />
III. TITOL 5 DE LAS MVIERES LIBRES QVE LIEVAN<br />
POR FVERZA.<br />
S el omne libre la mujer libre lleva por<br />
fuerza, maguey pierda la virginidad, el<br />
forzador non deve casar con ella.<br />
II. Si los padres pueden sacar la manceba del<br />
poder daquel que la levó por fuerza.<br />
III. Si los padres concuerdan 6 con aquel que<br />
levó la manceba por fuerza, que era desposada<br />
con otro.<br />
IV. Si los hermanos concuerdan con aquel que<br />
levó su hermana por fuerza en vida del<br />
padre , ó depues de su muerte.<br />
V. Qui lleva por fUerza la esposa ajena.<br />
VI. Si algunos daquellos que llevan por fuer-<br />
I. Si el omite libre lieva por .fiierza la<br />
inuier libre, nzaguer pierda la virginidad<br />
elforzador" non deve casar<br />
con ella.<br />
Si algun omne libre lieva por fuerza mujer<br />
vírgeo." ó bibda , y ella por ventura es tornada<br />
ante que pierda la virginidad ó la<br />
castidad , aquel que la levó por fuerza deve<br />
perder la meetad de lo que ha, é clávelo ayer<br />
esta muier la . Mas si la mujer perdió la virginidad<br />
ó castidad, aquel que la levó non<br />
deve casar con ella por nenguna manera,<br />
y " este forzador 14 sea metido con quanto<br />
que oviere en poder daquellos á quien lizo la<br />
fuerza, é reciba CC. azotes delante " tod el<br />
Ese. s. parientes.<br />
2 Esc. 6. de las arras , assí cuerno es derecho.<br />
3 M. de su grado 6 de su gracia. Malp. 2. en gracia.<br />
4 Toled. Malp. y Ese. 1. alguna cosa depues.<br />
5 Toled. DE LA FVERZA DE LAS MVGIERES<br />
VIRGINES É DE LAS BIBDAS. Malp. n. DE FOR-<br />
ZAR LAS MVGIERES VIRGENES E LAS BIB-<br />
DAS. B. R. 2. E. R. S. B. Ese. 2. 9' 4. DE LAS MV-<br />
GIERES QVE LEVAN POR FVERZA. Esc. 6. DE<br />
LOS QVE FORZAN LAS MVGERES. r. y<br />
Esc. ,,-. DEL R.E.CE.BIMIENTO DE LAS MVYIERES<br />
VIRGINES E DE LAS BIBDAS.<br />
6 Toled. Ese. 1. y Malp. a. consienten á aquel. S. B.<br />
B. R. a. y Ese. 6. concordwn con.<br />
7 Malp. z. por fuerza, é si los parientes della se acuerdan<br />
á casarla con él.<br />
Ese. 6. Vi/9,1S , y así otras vezes.<br />
9 Esc. g. añade 6 las vírgenes. Malp. 2. y Esc. t. ariaden<br />
: bibdas, é de los que se atre T ,en á casar las mansel'rls<br />
é las bibdas con alguno por fuerza sin maullado<br />
del rey , y así en la ley. .<br />
za las mugieres , sil matan.<br />
VII. Fasta quanto tiempo pueden seer acusados<br />
los que llevan las mujeres por fuerza 7.<br />
VIII. Si el siervo iieva por fuerza la mujer<br />
IX. Si iibr. ele siervo lleva por fuerza la sierva er<br />
que fué sierva y es libre.<br />
X. Si el siervo lleva por fuerza la<br />
ajena.<br />
XI. De les que engannan las fijas é las mujeres<br />
ajenas hy las 8 bibdas 9.<br />
XII. De los omnes libres ó de los siervos que<br />
aiudáron á levar la mujer por fuerza.<br />
pueblo , é sea dado por siervo al padre de<br />
la muier que levó por fuerza , ó á la mujer<br />
virgen r 6 ó bibda que levó por fuerza. Mas<br />
en tal manera sea esto fecho, que nunqua<br />
pueda casar con la mujer que levó por fuerza.<br />
E si por ventura tornare en 17 ella, ella<br />
deve perder quanto deve ayer de sus cosas<br />
daquel que la forzara 18, é dévenlo a yer los<br />
parientes 19 que este pleyto siguieren 2°. E<br />
si algun omne que ()viere filos legítimos de<br />
otra mujer levar por fuerza mujer alguna,<br />
él solo sea siervo daquella mujer que levó<br />
por fuerza, é los fiios legítimos deste al ayan<br />
la buena de su padre.<br />
so B. R. t. 2. Esc. 6. Bex. y Camp. forciador. Esc. s.<br />
furzador.<br />
I r Ese. 6. y Camp. vírgine.<br />
12 Toled. y Malp. 2. muier forzada.<br />
13 Esc. 2. 4. y 6. mas. Bex. mais.<br />
1 4 Ese. 6. Bex. y Camp. forciador.<br />
z 5 Ese. 6. Bex. y Camp. ante todo el poblo.<br />
16 Esc. 4. virgin. Ese. 6. vírgine.<br />
17 B. R. 3. cum ella.<br />
Camp. forciaria. B. R. r. g. Bex. y Ese. fórciara.<br />
Toled. y Malp. 2. forzara, é el forzador con todas<br />
sus cosas deve seer metido en poder de los, . gpar<br />
parientes que<br />
este pleyto siguieran. Et si aquel ome- ovrere fiios legítimos<br />
dotra mugier alguna en el tiempa, le.<br />
.forz6 la<br />
mugier, él solo -sea siervo daquela mugier que lavó por<br />
fuerza. E los fiios legítimos deste forzador ayan la buena.<br />
de su padre.<br />
x 9 B. R. r. E.R. S. B. Esc.2..4- 6. y Bex. herederos.<br />
20 S. B. Ese. .2. 4, 6. y Bjt. 1. consiguieren. Camp.<br />
Bex.. y Ese. r. consiguiren-<br />
/ Etc. 6. y Bta-. &so. 2. deste forzador.
Si<br />
LIBRO 11 1.<br />
II. El Rey Don Flavío Rescindo.<br />
los padres pueden sacar la manceba<br />
de poder daquel que la levó por<br />
f uerza.<br />
Si los padres sacan la mujer de poder daquel<br />
que la levó por fuerza , aquel forzador<br />
sea metudo en poder de los padres desta<br />
muier ó della misma, y ella non se pueda<br />
casar con él ; é si lo liziere , amos 4 deven<br />
morir. E si fuyeren 3 al obispo ó á la eglesia,<br />
,sean departidos , é déxenlos vevir , é sean<br />
siervos de los padres de la muier que fué<br />
levada por fuerza.<br />
III. Si los padres se concuerdan 4 con<br />
aquel que levó la manceba que era<br />
desposada con otro.<br />
Si los padres se concuerdan S con aquel que<br />
levó la fila 6 por fuerza , que era desposada<br />
con otro , pechen al esposo en quatro duplos<br />
quantol prometieron con la esposa , é<br />
aquel que la levó por fuerza sea siervo del<br />
esposo 7.<br />
IV. Si los hermanos concuerdan con<br />
aquel que levó su hermana por fuer-<br />
_ za en vida del padre ó ,d,:pues de<br />
su muerte.<br />
Si los hermanos consienten levar su hermana<br />
por fuerza , el padre vivo g, ó si lo<br />
saben, toda la pena é tod el dampno que<br />
deve ayer el forzador 9 , todo lo la an á<br />
ayer los hermanos fueras muerte. Mas si el<br />
padre muerto , los hermanos dan su hermana<br />
á alguno que la lieve por fuerza , ó<br />
la consienten que la lieven, por quanto " la<br />
casaron con vil omne contra voluntad de<br />
la manceba, ellos que la devien ondrar, deven<br />
perder la meetad de quanto " an, é d&velo<br />
ayer la manceba. E aquellos que esto<br />
Toled. y Malp. e. con él nunca mas.<br />
2 Camp. Bes. y Esc. 6. ambos.<br />
3 Malp. t . y B. R. y. fuyeren. Malp. 2. fugieren.<br />
B. R. fuiren. Camp. fogiren.<br />
4 Toled. y Malp. z. consienten sí aquel. Camp. y Esc. 5.<br />
concordan.<br />
5 S. B. B. R. r. 2. 5. y Ere. 6. se acordan. Malp. 2.<br />
consienten á. Esc. 2. 4. y Bex. se acuerdan. Esc. 5. se<br />
atorgan.<br />
6 Ese. 6. la fija ajena por forza.<br />
7 Malp. 2. Eic• r- y Toled. del esposo él é toda su<br />
buena.<br />
8 M. el padre vivo seiendo. Comp. El padre vivo, ó non.<br />
9 Ese. 5 . fuerzador.<br />
r O Ese, 2. 4 . y 6. lo deben haber.<br />
11 Ese. 6. y Bex. porque. Ese. 5. guando.<br />
2 2 M. de quanto .que an.<br />
/ 3 Exc. 2. y 4 . CInCtlaünta•<br />
1 4 Esc. 5. delante el iuiz é delantre 105 otros.<br />
TITVLO<br />
53<br />
fizieren reciban L. 13 azotes cada uno delantre<br />
24 los otros hermanos, que los otros<br />
hermanos teman esta pena ; é todos los ayu_<br />
dadores que fueren en esta fuerza " , ayan<br />
tal pena cuerno es puesta en la otra ley<br />
postremera. " del título , y el forzador sea<br />
siervo con todas sus cosas assí cuerno es de<br />
.suso dicho.<br />
V. Ley antigua. Qui lieva por fuerza<br />
17 la esposa aiena.<br />
Si, algun omne lleva por fuerza esposa ajena,<br />
el esposo hy la esposa deven a yer por medio<br />
" lo ' 9 que ha el forzador 2°, é partirllo por<br />
medio, é si non ha nada ó muy poco, sea<br />
dado por siervo á estos, é quel puedan vender,<br />
é que partan por medio aquel precio.<br />
E si este forzador ovo paria 2 con ella, deve<br />
seer tormentado.<br />
VI. 22 Si matan a' aluno daquellos que<br />
lievan la mugier por jUerza.<br />
Si algun omne matar á aquel que lleva la<br />
mugier por fuerza , non deve pechar ornizillo<br />
23 , ca lo lizo por defender castidad.<br />
VII. El Rey Don Flavio.<br />
Fasta quanto tiempo pueden seer acusados<br />
aquellos que lievan las muieres<br />
por fuerza 24.<br />
Los que fuerzan 25 las mujeres pueden seer<br />
acusados fasta XXX. anuos. E si por aventura<br />
se avinieren con los padres de la manceba "<br />
ó con la manceba de casar con ella , puédenlo<br />
fazer si quisieren , é depiles de XXX.<br />
anuos non lo puede nenguno acusar.<br />
VIII. Ley antigua 27 . Si el siervo lieva<br />
la mugier libre por fuerza.<br />
Convenible cosa es de fazer ley á los que<br />
son de venir sobre aquellas cosas que dub-<br />
5 Ese. 6. ayuda. Ese. S. forcia. fuerzia. E. R.<br />
y B. R. 2. forza.<br />
16 Bes. pustreinera. Malp. 2. postrimero.<br />
1 7 B. R. I. fuercia.<br />
18 Ere. 6. meo.... meo.<br />
1 9 Cump. Bex. y Ere. s. quanto a.<br />
a o Malp. 2. el forzador , é si non á nada.<br />
z r B. R. partiya con ella. Toled. y Malp. o. E si<br />
este forzador yogó con ella, deve recebir muerte.<br />
2 2 Esta ley VI. falta en el Toled.<br />
23 S. B. y Ese. omecilio. Malp. e. omecillo, B. R.<br />
Ese. 6. y Bex. homicio. Ese. 4 . ornicilio. Camp.y E. 5.<br />
omecio.<br />
24 Malp.<br />
por fuerza, é si los parientes della se acuer-<br />
2.<br />
dan sí casarla con él.<br />
2 .&.V.fuercia2n.. S. R..yy.B.rc.. Re :<br />
dee- la manceba ceba de ca-<br />
2 6 M. Malp.<br />
sar con ella,<br />
37 Ley antigua falta en Mal,. 2.
54<br />
DEL FVERO<br />
dan' los que son presentes. Doncas si los siervos<br />
levaren inuier libre por fuerza, sabiéndolo<br />
el sennor ó mandándolo, su sennor es tenudo<br />
de titzer toda la emienda por ellos assí<br />
la ley manda. Mas si lo fizieren sin<br />
cuerno<br />
voluntad del sennor, dévelos prender el iuez,<br />
dévelos sennalar en la fluente 2, é reciban<br />
demas CCC. azotes cada uno. Hy el siervo<br />
que se ayunta con la mugier que levó por<br />
fuerza , deve seer descabezado'.<br />
IX. Si el siervo lieva por fuerza la<br />
mujer que fue 4 sierva y es libre.<br />
Si el siervo lieva por fuerza la muier que<br />
fué sierva hy es libre, porque non son amos<br />
de un estado , sí fueren amos convenibles 5,<br />
si 6 quisiere el sennor del siervo, peche por<br />
él C. sueldos ; é si non quisiere , dé el siervo<br />
á la mujer que fue sierva , é assí que non<br />
se puedan casar 7 . E si por aventura se ayuntaren<br />
B é fizieren fijos ., el sennor del siervo<br />
deve ayer el siervo é sus fiios por siervos.<br />
E si el siervo fuere muy laydo 9, ó muy<br />
vil , é la mujer otra tal, el sennor del siervo<br />
deve dar tanto á aquella muier libre , quanto<br />
valiere el siervo ; hy el siervo deve seer<br />
batudo 1 ° de C. azotes , é desfollarle " muy<br />
layda . mientre toda la fruente , é 12 finque<br />
por siempre en poder de su ' 3 sennor por siervo.<br />
X. El Rey Don Flavio Rescindo 41<br />
Si el siervo lieva por fuerza la sierva<br />
ajena.<br />
Si el siervo lieva por fuerza la sierva ajena,<br />
reciba CC. azotes, é desfollale 15 la fruen-<br />
x Esc. duldan. Camp. dobdan.<br />
2 B. R. 2. Esc. 6. y Camp. fronte.<br />
Toled. y Malp. 2. descabezado, quier sea une, ó muchos.<br />
S. B. escabeszado. Camp. Etc. 2. y 4. escabezado.<br />
4 M. fuera. Camp. E. R. y S. B. fé. B. R. 3. fu.<br />
5 Esc. r. convenibres.<br />
6 Ese. 2. é si.<br />
7 Malp. 2. y Esc r. non puedan casar en uno.<br />
8 Esc. 2. y 5. ó ficieren.<br />
9 Ese. 5 . lado.<br />
xo Esc. S . y 6. batido.<br />
r Ese. S . desfolarlle.<br />
12 Esc. 2. é por siempre sea.<br />
1 3 l'oled. y Esc. 1. de su sennor primero.<br />
1 4 Esc. 2. sin autor ni nota.<br />
1 5 Exc. r. y 2. desfuéllenle. desfollarle. Be.r.<br />
desfulenle. Camp. enfolienli. B. R. 2. desfolenle. R.<br />
defuellenle.<br />
JVZGO<br />
te muy laydamientre, é sea partido " de la<br />
sierva, s si quisiere j7 efsennor de la sierva.<br />
XI. El Rey Don Flavio Rescindo.<br />
De<br />
los que engannan las fiias é las<br />
mugieres ajenas é las bíbdas.<br />
Toda cosa , porque val ménos nuestra vida,<br />
deve seer defendida " por ley. E por ende<br />
los que engannan las mujeres ó las fiias<br />
ajenas , ó las bibdas , ó las esposas 29, 15 por<br />
omne libre ó por mujer libre , ó por siervo<br />
ó por sierva , ó por otro omne qual que<br />
quiere, manteniente 2 ° que fueren provados 21<br />
en este malfecho, el iuez los deve prender<br />
á ellos é á los que los enviaron , é metellos<br />
en poder daquel cuya es la fija, ó cuya<br />
es la esposa , ó cuya es la mujer que engannáron<br />
, que faga dellos lo que quisiere. E<br />
aquellos que 22 casaron alguna mujer libre<br />
por fuerza sin mandado del rey , pechen<br />
V. libras doro á la mujer que fiziéron 23 fuerza<br />
, hy el casamiento sea desfecho , si la<br />
muier non quisiere consentillo.<br />
XII. De los omnes libres é de los siervos<br />
que ayudaron d levar la mugier<br />
por fuerza.<br />
Tod omne que ayudare levar la mujer por<br />
fuerza , si es omne libre , peche VI. onzas<br />
doro , y demas reciba L. azotes. E si fuere<br />
siervo , é lo fiziere con 24 voluntad de su<br />
sennor 25, el sennor peche por él quanto<br />
deve pechar el omne libre assí cuerno es<br />
de suso dicho 26.<br />
16 Camp. departido.<br />
17 Toled. Malp. 2. y Ese. I. si el sennor de la sierva<br />
non quisiere casalla con él.<br />
z8 Esc. 6. defesa.<br />
19 Etc. 1. 2. y Be.r. esposadas. M. esposas de sus esposos.<br />
20 Cantp. mantinenti que foren. M. mantenienti luego<br />
que sean provados en este mal.<br />
21 Ese. 1. 2. 4. y 6. de este malfecho..<br />
22 Toled. Malp. 2. y Esc. I. que se casaron con alguna<br />
manceba , ó con casada , ó con mugier libre &c.<br />
23 Toled. Malp. 2, y Exc. z. á quien fiziéron, ó fuéron<br />
fazer fuerza.<br />
24 B. R. 1. sen. S. B. Etc. 2. S. y Bex• sin.<br />
25 B. R. z. Ese. 2. y S. B. sennor, reciba ciento azoe<br />
tes , é si lo fizo con voluntad del sennor.<br />
26 Toled. y Esc. añaden: E si lo fizier sin voluntad<br />
de su sennor , reciba C. azotes.<br />
- •
IV.<br />
LIBRO III. TITVLO IV.<br />
11.111111n11nn<br />
TITOL DE LOS ADVLTERIOSI<br />
L sJ i la .muier faze adulterio con otro seyendo<br />
2 . con su marido.<br />
II. Si la manceba desposada faze adulterio.<br />
III. De la mujer casada que faze adulterio.<br />
IV. 'Si algunos matan los que fazen adulterio.<br />
V. Si el padre ó los parientes matan la fria<br />
que faze adulterio en su casa dellos.<br />
VI. Que los siervos non deven matar los que<br />
fallan faziendo adulterio.<br />
VII. Si la muier fuere á casa dotri por fazer<br />
adulterio , é si el adulterador la<br />
quiere tener por mujer.<br />
VIII. Si la muier libre faze adulterio por<br />
su grado con quien quiere.<br />
IX. Si la mujer libre faze 3 por su grado<br />
adulterio con el marido ajeno.<br />
X. Que los siervos é las siervas deven seer<br />
I. Si la muier faze adulterio con otro,<br />
seyendo 9 con el marido.<br />
Si algun omne fiziere adulterio con la mujer<br />
ajena por fuerza i°, é aquel que lo faze,<br />
si a fijos legítimos " en otra muier, este solo<br />
sea metido en. poder 12 daquesta muier forzada<br />
é sus cosas tinquen á los fiios legítimos.<br />
E si non oviere fijos ' 3 legítimos que<br />
devan ayer sus cosas, este 14 sea metido en<br />
poder del marido daquella muier con todas<br />
sus cosas , é vénguese en él cuerno él se<br />
quisiere. Mas si el adulterio fuere fecho de<br />
voluntad de la muier , la muier é el adulterador<br />
sean metidos en mano 16 del marido<br />
", é faga dénos lo que se quisiere.<br />
Toled. DE LOS ADVLTERIOS. En M. falta<br />
todo el epígrafe. En Malp. 2. DE LOS FORNAGA-<br />
DORES CON LAS MVGIERES FORNAGADE-<br />
RAS. .Esc. I. DE LOS ADVLTERIOS E DE LOS<br />
ADVETERA.DORES. E. R. Camp. Bex. S. B.<br />
B. R. 2.3. Ese. 2. 4. .5..y 6. DE LOSQVE FAZEN<br />
ADVETERIO.<br />
2 M. leyendo su marido bipo , y así en la ley.<br />
5 B. R.1. 2. Maip. 2 . y Ese. r. faze adulterio.<br />
4 Malp. 2. y Esc. r. sus, y así eta la ley.<br />
5 Malp. z. omne.... fiziere adulterio.<br />
M. faze adulterio , y así en la ley.<br />
7 Malp. 2. y Ese. e. de los sacerdotes é de los diáconos<br />
é de los clérigos , y así en la ley.<br />
8 Toled. Malp. 2. y Esc. 1. Si la mugier lazo adulterio<br />
con casado 6 con soltero , seyendo (Malp. 2. seyendo<br />
su marido) con su marido en la tierra 6 juera de la<br />
tierra.<br />
9 Ese..3. seyendo casada con sis marido. B. R. 3 . Se<br />
algun omne fezera adulterio eum moger ayena per forja.<br />
Toled. Malp, 2. y Esc. I. por fuerza , quier sea su<br />
É DE LOS FORNICIOS.<br />
SS<br />
tormentados por el adulterio de los 4 seri•<br />
nores.<br />
XI. Si el siervo es fecho libre por encrubir el<br />
adulterio.<br />
XII. De las cosas de los que fazen adulterio.<br />
XIII. De las personas que pueden acusar el<br />
adulterio.<br />
XIV. Si el omne libre ó el siervo .fiziere fo •<br />
-nicio 6 adulterio por fuerza con la mujer<br />
libre.<br />
XV. Si el osnne libre 6 el siervo , no lo sabiendo<br />
el sennor ó sabiéndolo, faze adulrio<br />
con la sierva ajena.<br />
XVI. De la sierva que faze adulterio 6 por<br />
fuerza ó de grado.<br />
XVII. De las mujeres del sieglo siervas 6<br />
libres.<br />
XVIII. Del fornicio de los 7 clérigos.<br />
II. Si la manceba 17 desposada faze<br />
adulterio.<br />
Si el pleyto del casamiento fuere fecho, que<br />
a de seer entrel esposo é la esposa , ó entre<br />
los padres, dadas las arras assí cuerno es "<br />
costumbre , y el pleyto " fecho ante testimonias,<br />
é depues la esposa 2 ° fiziere adulterio,<br />
ó se desposare 21 ó casare con otro marido;<br />
ella y el adulterador, ó el otro marido,<br />
el otro esposo sean metidos en poder del primero<br />
esposo por siervos con todas sus cosas.<br />
E todavía en tal manera " si el adulterador,<br />
ó aquel esposo, ó aquel marido, ó la muier<br />
non ovieren fiios legítimos; ca si los ()vieren,<br />
todas sus cosas deven seer de los filos legítimos.<br />
Mas todavía el adulterador, ó el marido,<br />
ó el esposo, é la esposa serán siervos daquel<br />
con quien fué primerarnientre esposada 23.<br />
Maridó en la tierra 6 non , é aquel quien lo lace á fijos<br />
legítimos &c.<br />
11 Ese. 5. de otra mugier.<br />
12. Malp. 2. y Ese. en poder del marido destz mujer,<br />
1 3 M. filos que.<br />
14 Camp. este forciador.<br />
15 Malp. o. y Ese. 1. en poder. S. B. B. R. 2. y<br />
Etc. S. en manos.<br />
16 Toled. y Malp. 2. del marido por siervos , é fisga.<br />
17 Tolcd. Malp. 2 . y Esc. e. la manceba 6 la billa, y<br />
así en la rúbrica.<br />
18 .Ese. 1. es costumbrado. B. R. 2. como es costombre.<br />
E. R. S. B. Camp. Bex. B. R. r.<br />
19 M. Malí?. I. 2.<br />
Ese, 1 . 2. 4. y 6. el pleyto sea fecho.<br />
zo Toled. Maip. 2. y Esc. s. la esposa ,.quier sea manceba<br />
, quier bibda. Ese. 5. la esposada lezer.<br />
21 M. ó se desposare otra VCZ con otro , o casare con<br />
otro marido.<br />
2, 23 '711. ',1,,(1,EMsf,;11, y<br />
gada de sus<br />
el.<br />
5: yt. 31 ,r sTanfe. r'd' (:ci spu oe sasida, é sea entre-<br />
é de guamo' diera al esposa,<br />
Gg
56<br />
III. De la ouier casada que faze<br />
adulterio.<br />
Si la mujer casada faze adulterio , é non<br />
la prislesen I con el adulterio 2, el marido la<br />
acusar antel iuez por sennales é por<br />
puede<br />
presumpciones é por cosas que sean convenibles.<br />
E si pudiere seer mostrado 3 el adulterio<br />
connozuda mientre 4 , la mujer é el<br />
adulterador sean metidos en poder del ma-<br />
rido 5, assí cuerno es dicho en la ley de suso,<br />
é faga dellos lo que quisiere.<br />
IV. Si algunos matan los que fazen<br />
adulterio.<br />
Si el marido ó el esposo mata la muier<br />
hy el adulterador, non peche nada por el<br />
°inedia 6.<br />
V. Si el padre o los parientes matan<br />
la fila que faze adulterio en su casa<br />
Si el padre 7 mata la fiia que faze adulterio<br />
en su casa del padre, non aya nenguna<br />
calonna B ni ninguna pena. Mas si la non<br />
quisiere matar, faga della lo que quisiere é<br />
del adulterador , é sean en su poder. E si<br />
los hermanos ó los tios 9 la fallaren en adulterio<br />
depues de la muerte de su padre, áyanla<br />
en poder á ella y al adulterador, é faltan<br />
dellos lo que quisieren.<br />
VI. Que los siervos non deven matar<br />
los que fallan fa' ziendo adulterio I°.<br />
Assí cuerno nos otorgarnos " á los padres<br />
que puedan matar á los que fazen adulte-<br />
e 6. prisieron. B. R. priseren. Ese. j. y 5. en el.<br />
B. R. 1. y 2. enno adulterio.<br />
2 Efe. r. Malp. 2. Ber. y Camp. adulterador. Ese. 6.<br />
adultador , y así otras veces.<br />
g M. y Malp. 2. demostrado. Bere. B. R.3 y Esc. 6.<br />
probado.<br />
4 Tole d. S. B. B. R. r. Malp. 2. Ese. I. 2. y 4 . connoscidamientre.<br />
Ese. 6. cunucidamientre. Cant.p. y Bex.<br />
conocidamientre.<br />
5 B. R. r. Malp. 2. y Esc. r. marido della.<br />
6 Toled. Malp. 2. y Ese. nin muerte non<br />
reciba por ello.<br />
7 Toled. Malp. 2.y Ese. 1. Si el padre sabe de cierto<br />
que la fija fize adulterio en su casa del padre , é la mata<br />
, non aya &c.<br />
8 Esc. 6 columna. Malp. 2. Cany. y Ese. 5. non<br />
aya ninguna pena ni ninguna calonna.<br />
9 B.R. tiyos. S. B. Ese. 1. 2.4. Malp. 1. 2. B. R. 2.<br />
y .Bc.r. fijos. L'ami,. fillos.<br />
lo Tole.d. Malp. 2. y Esc. a. adulterio con sus roznaras,<br />
y así en la rúbrica.<br />
c B. Malp. 2. y Ese. 4 . atorgamos. B.R. s. y E. R.<br />
aurorzarnos.<br />
Ese. 6. y Be•.<br />
12<br />
acordamos.<br />
:l'oled. Malp. 2.<br />
p arientes.<br />
y Ese. 1. á los padres et á los<br />
DEL FVERO J VZG.0 •<br />
rio en su casa ,.otrosi. ' 3 defendemos á los<br />
siervos que los 14 fallaren en adulterio<br />
" que q<br />
non los maten ; mas maridamos que los tengan<br />
en guarda fata que los presenten 16 al<br />
sennor de la casa ó al iuez Ilue los ppene<br />
segund gund la ley.<br />
VII. Ley antigua. Si la mujer :s fuere<br />
¿ casa dotri por fazer adulterio, é<br />
si el adulterador la quier tener por<br />
mujer.<br />
Si la muier viene á casa aiena por fazer<br />
adulterio, é el adulterador la quiere ayer por<br />
muier, é los padres 19 lo otorgan '°, aqueste<br />
dé por arras á los padres de la manceba 21<br />
quanto ellos quisieren , ó quanto él se aviniere<br />
con la manceba, é la manceba non herede<br />
22 en la buena 23 de su padre con sus<br />
hermanos, si los padres non quisieren.<br />
VIII. Ley antigua. Si la mujer libre faze<br />
adulterio por su grado con quien"<br />
se quisiere;<br />
Si la mujer libre faze adulterio con algutr,=,<br />
omne de su grado, el adulterador áyala por<br />
muier sis quisiere ; é si non quisiere , tórnese<br />
ella á su culpa , que fué fazer adulterio<br />
de 25 su grado.<br />
IX. Ley antigua 26. Si la mujer libre<br />
faze adulterio con el marido aieno.<br />
Si la mujer 27 puede seer provada que faze<br />
adulterio con marido aieno , sea metida en<br />
poder de la muier daquel marido con quien<br />
fizo el adulterio, que se vengue 28 della cue-,<br />
mo 29 -se quisiere.<br />
1 3 Ese. r. así defendemos.<br />
1 4 Ese. 2. y 5. que los que fallaren.<br />
15 Toled. Malp. 2. y Esc. 1. en adulterio en la s casas<br />
de sus sennores.<br />
x6 B . presienten.<br />
1 7 Toled. Malp. 2. y Ese. r. al iuez, et pues que el<br />
pecado les fuere provado , que los pene segund la ley.<br />
Toled. Malp. 2. y Esc. e. Si la manceba 6 la bibdoz,<br />
y así en la rúbrica.<br />
19 Ese. S . los parientes.<br />
20 Ese. 6. y Bese. otorgaren.<br />
21 M. lo que ellos.<br />
2 2 B. R. I. Ese. 4. y Malp. 2. heriede.<br />
23 Ese. 4. y 6. en la buena de sus hermanos. .Malp. r.,<br />
en lo del padre buena ninguna con los hermanos. 2.<br />
heriede con sus ermanos si Ese. 2 . de sus padres• B. R. ,5-•<br />
en la buena con sos hyrmanos.<br />
24 Toled. Malp. 2. E. R. e. y S. 13. con quien quiere.<br />
Ese. I. 2. 4. 5. y 6. con quien quisiere. Bes, con alguit<br />
omite.<br />
2 5 Carnp. Beir. y Ese. s. por.<br />
26 Ese. 5. y 6. sin autor ni oota•<br />
27 S. B. y Esc. 2. la mtigiet<br />
28 Ber. viengue, E. R. cPrs vingue.<br />
29 .5.. y comp. ►ieriiv quisiere.
LIBRO. III.<br />
X. Antigua Que los siervos é las<br />
siervas deven seer tormentados por<br />
el adulterio de los sennores.<br />
Por ror el adulterio 2 del sennor é de la sennota<br />
deven "seer tormentados los siervos é<br />
las siervas fasta que sea sabida la verdad.<br />
XI. El Rey Don Flavio Rescindo 3.<br />
Si el siervo 4 es fecho libre por encrubir<br />
.el adulterio.<br />
N alguno fizier su siervo 6 su sierva libre<br />
por tal que encruba 5 el adulterio 6, atal libertad<br />
7 non vala , que non sea 'tormentado<br />
que 6 diga la verdad del adulterio.<br />
XII. De las cosas de los 9 que fazen<br />
adulterio.<br />
En la ley de suso avemos establescido que<br />
la muier que faze adulterio , ella hy el adul-<br />
-terador deven seer metidos en poder del marido<br />
della. Mas porque los 1 ° iuezes dubdan "<br />
muchas vezes que deven fazer de sus cosas<br />
dellos , por ende establescemos assí que si el<br />
marido della pudiere mostrar el adulterio<br />
connocidamientre 12 , é la muier que faze el<br />
adulterio y el adulterador si non ovieren<br />
filos legítimos dotro casamiento, toda la heredad<br />
dellos é sus personas sean metidos en<br />
poder del marido daquella muier que fizo el<br />
adulterio. E si el adulterador a 13 fijos legítimos<br />
dotro casamiento , los filos deven<br />
ayer la heredad 14 del, é la persona dél solamientre<br />
sea metida en poder del marido 15.<br />
E si la muier a fijos legítimos dotro casamiento<br />
dante "ó depues , los fijos del primero<br />
casamiento deven ayer el quinnon de<br />
Camp. Bex. y Ese. 5: sin. autor ni nota,<br />
a Toled. Malp. 2. y Ese. 1. por la sospecha del adulterio.<br />
g B. R. 2. y Exc. g. afiadeni Ley antigua.<br />
• 4 Malp. 2. y Ese. El siervo 6 la sierva.<br />
5 Esc. s. encuebra. .111alp. 1. 2. Camp. Bex. y B. R, z.<br />
encubra. B. R. 2. encobra.<br />
6 Malp. 2, el adulterio de sus sennoras.<br />
7 Toled. Malp. 2. y Ese. 4 . libredad. Camp. libredat.<br />
B. R. 2. libredat. B. R.. J. liberdad.<br />
8 M. troaque diga la verdad del adulterio. B. R r. y 2.<br />
que diga toda la verdad. Esc. 2. fasta que. E. R., y<br />
.Esc. 5. que non diga.<br />
9 Toled. Malp. 2. y. Esc. r. de los casados.<br />
I o Toled. Malp. a. y Ese. I. algunos alcaldes.<br />
Ese. s. dultan. Esc, 1. dubdaban.<br />
12 S. B. Ese. r. 2. y 4. conoscidamientre.<br />
z3 Esc. 6. obere. B. R. 3. adulteriador a.<br />
x 4 Esc. 6. y Bex. sua bona. Esc. s. y Camp. sua he.<br />
Tedat.<br />
r 5 Toled. Maly. 2. y Ese. J. del -marida- daquella mu-<br />
- gier que fizo adulterio. •<br />
16 Esc. 5 . ¿lotes. Bex. y Esc ante. Malp, 1".<br />
Etc. de ante.<br />
17 Toled. Ese. .r. y Malp. 1. del .maritía .por tal plpy-<br />
TITVLO IV.<br />
la heredad departidamientre en su poder,<br />
hy el quinnon de los otros filos, que ovo depues<br />
que fizo el adulterio , sea en poder del<br />
marido ", é délo á los filos depues de la<br />
Muerte della. E todavía en tal manera que<br />
pues que la mujer que fizo el adulterio fuere<br />
" en poder del marido , por nenguna manera<br />
19 non se ayunte carnalmentre uno 23<br />
con otro , ca si lo fizieren , el marido non<br />
deve ayer de las cosas della nenguna cosa;<br />
mas dévenlo ayer los filos legítimos; é si non<br />
oviere fijos , dévenlo ayer los herederos mas<br />
propinquos .". E otrosí mandamos guardar<br />
esta ley en aquellos que son desposados.<br />
XIII. Ley antigua nuevamientre 22<br />
enmendada. De las personas que<br />
pueden acusar el adulterio.<br />
1Di la ley no tormentar 23 el mal que es fecho<br />
, los malos é los sandios 24 non dexaran<br />
de fazer mal. E porque las mujeres que se<br />
'despagan de sus maridos, muchas vezes fa-<br />
, zen adulterio , é fazen á sus maridos seer<br />
sandios por algunas yerbas que les dan , é<br />
por algun malfecho , assí que maguer que<br />
ellos saben el adulterio de la muier, non 25<br />
Jo puedan acusar, nin se pueden quitar de<br />
su amor della: hy esto devemos aquí guardar<br />
26 , que si aquella mujer y el marido an<br />
filos legítimos , aquellos pueden el adulterio<br />
de su madre acusar 27, assí cuerno el marido<br />
lo podríe acusar. E si non 28 ovieren fiios<br />
, ó non son de tal edad que esto puedan<br />
complir , los parientes mas propinquos<br />
del marido la 2 9 pueden acusar: que por ventura<br />
la mujer non mate el marido, ó la buena<br />
non 3 ° se pueda á los fijos perder, ó á los<br />
propinquos , mientre 32 el adulterio non es<br />
vengado. Todavía en tal manera, que si el<br />
adulterio de la mujer pudier seer provado 32<br />
to que lo non hereden depues de la muerte dél , si non<br />
aquellos sus filos que ovo della. E todavía en tal manera.<br />
18 M. se fuere. B. R. i. si fuere. Exc. 6. Bex'. y<br />
Camp. for.<br />
09 Ese. 2. guisa. Esc. 4. cosa.<br />
20 B. R. I. 2.3, Ese. 1. 2. 3 4. s. 6. Malp. Camp.<br />
E. R. Bel-. y S. B. con ella.<br />
• 22 12 MEsael.p4. .211.0,v,aEmisecn.tra..propinquos della.<br />
• 23 B. R. 1. 2. Malp. 2. Esc. 4. 5. y Camp. tormenta.<br />
Malp. r. S. B. Ese. s. 2. y Bex. tormienta. B. R. s.<br />
atormienta.<br />
24 31-121p. sendios. B. R. 2. sandeos.<br />
25 M. y Malp. 2. non la.<br />
26 Etc. 5. aguardar. B. R. 2. gar. dar.<br />
27 Ese. 2. demandar.<br />
28 Etc. 5. é si non quesierenon<br />
los , 6 non fueren<br />
.de tal eidad que esto puedan c<br />
29 Malp. 2. Bes. y Esc. 6. lo.<br />
so Ese. 1. 2. 4. 6. y Bes. non se pierda á los filos<br />
6 á los. Camp. non se perda-<br />
: 3 r Mal!), 2. mierra. Esr• s. 2.<br />
y 4. mientra. B. R. 2.<br />
y Esc. 6. mentre.<br />
31 Ese. s. mostrado,<br />
Gg 2
JU ZGO<br />
s que fizo depues que ra , pues quel recibiere por siervo, poi- pena<br />
por ellos , los filo q<br />
fizo el adulterio los propinquos, si los fi- deste fecho sea sierva cgil_ todas<br />
sus cosas<br />
ayan su buena depues de de los<br />
ios non °viere<br />
su muerte. Mas si los filos non son de tal<br />
que puedan acusar el adulterio de<br />
leadanti 2adre , los mas propinquos 3 del marido<br />
que mostraren el adulterio de la muíer<br />
, deven ayer la quinta parte de la buena<br />
de la mujer por su trabayo , é las otras quatro<br />
partes ayan los filos. E si los parientes 4<br />
mas propinquos del marido ó los fijos non<br />
quisieren acusar el adulterio por el amor de<br />
la madre, por don , ó por negligencia,<br />
pues que o el rey sopiere , él deve estableszer<br />
quien faga 5 este negocio , é deve<br />
ayer el quinto de las cosas de la mujer aqueste<br />
que fiziere aqueste negocio por su trabajo.<br />
Mas porque el adulterio de la mugier gravemientrc<br />
puede seer provado por personas<br />
libres , porque este pecado suele seer fecho<br />
mucho 6 en escuso, por ende mandarnos que<br />
guando se non pudiere mostrar por personas<br />
libres el adulterio , aquellas personas de suso<br />
dichas que acusan el adulterio , fagan demandar<br />
la verdad por los siervos é por las<br />
siervas del marido 7, é digan 8 la verdad antel<br />
juez.<br />
XIV. Si el omne 9 libre ó siervo fiziere<br />
fornizio I° o adulterio por fuerza con<br />
la mujer libre.<br />
16 DEL FVER O<br />
59<br />
herederos mas proistnquos '7.<br />
XV. Si el omne libre ó siervo , no lo<br />
sabiendo el sennor, faze adulterio<br />
con la sierva ajena.<br />
Si alguno faze adulterio por fuerza con sierva<br />
aiena , si lo fiziere en casa de su sennor<br />
ó fuera de casa ", si es siervo , reciba CC.<br />
azotes , é si es libre reciba L. 16 azotes 1 ' é<br />
denlas peche XX. 20 sueldos á el sennor de<br />
la sierva. Mas si el sennor lo mandó al siervo<br />
que fiziere adulterio con la sierva aiena ,<br />
che tanto por él , é 21 sufra aquella pena<br />
qual 22 es de suso dicha por el omne libre.<br />
XVI. .De la sierva que faze adulterio<br />
913.<br />
Si la sierva fiziere por su grado adulterio<br />
fuera de casa del sennor , el sennor a poder<br />
24 de vengarse en su sierva solarnientre.<br />
Mas si el omne libre ó siervo faze adulterio<br />
con la sierva por su grado de la sierva<br />
en la casa del sennor 25, el omne libre reciba<br />
C. azotes, si la sierva fuere buena ; é si<br />
la sierva fuere vil, deve ayer 26 L. azotes, é<br />
nenguno non ge lo deve retraer 27.<br />
S algun omne ir fiziere iere por fuerza fornicio<br />
adulterio con la " mujer libre, si el omne<br />
es libre reciba C. azotes , é sea dado por<br />
siervo á la mujer que fizo 13 fuerza ; é si es<br />
siervo , sea quemado en fuego. Hy el omne<br />
libre que por 14 malfecho fuere metido<br />
en poder de la mujer , en ningun tiempo<br />
non " pueda casar con ella. E si por aventura<br />
ella se casar con él en alguna mane,-<br />
Toled. 13. R. a. S. B. Malp. 2. Ese. r. j. 4. S.<br />
y Camp. ganó. E. R. B. R. 3 Esc. 2. 6. y Bex. obo.<br />
a B. R. r. eidat. Esc. 6. idade.<br />
3 M. propinquos parientes.<br />
4 B. R. r. S.13. Ese. 1. 2. 4.y 6. los propincos ó los<br />
Los non.<br />
5 Malp. .r. y 2. quien siga.... siguiere.<br />
6 Toled. Malí,. 2. y Ese. r.<br />
S. B.<br />
muchas veces á escuso.<br />
mucho a escuso. Ese. 6. y Bex.<br />
B. R. r. Esc.<br />
mucho ascuso.<br />
2. mucho en ascuso.<br />
7 Toled. Malp. 2. y Ese. r. del marido , é sean metidos<br />
a qiiestion antel alcalde fasta que sea sabida la<br />
verdar.<br />
8 Ere. 2. y 4. é de el mandado del.<br />
ante. Malp. y E. R.<br />
Bex. B. R. 1. y 2. del marido ante el.<br />
9 Toled. 11.fillp. a. y Esc. 1. Si el Orne libre 6 el siervo<br />
ficiere<br />
adulterio por fuerza con la manceba 6 con la<br />
Libda , y así en la rúbrica.<br />
ro S. B. Esc. 1. 2. 4.<br />
13. R.<br />
5. Bex. Carnp. E. R.<br />
t. 2. y 3 . Malp. 1. 2.<br />
ficiere adulterio.<br />
1 1 M. Si algun omne libre ó siervo.<br />
a Toled. y Esc. .r. manceba ó con la bibda 6 con.<br />
3 Ese. 6.<br />
el f<br />
levó por furza..<br />
ornido.<br />
Comp. que fezo por forcia<br />
R, r.<br />
Malp. 2. por tal mal fecho.<br />
XVII. 28 El Rey Don Flavio Rescindo.<br />
De las mujeres del sieglo 29 siervas o<br />
libres.<br />
Si alguna mujer libre es puta en la cibdad<br />
públicamientre , si fuere provada 3° por mu-<br />
1 5 Ese. s. non sea poderoso de casar con ella.<br />
16 Ese. 5. de sus parientes.<br />
17 Malp. .r. Cainp. Bex. S. B. Ese. .r. 2 . y 6. "oraden:<br />
dél. Malp. 2. y Ese. della.<br />
18 Toled. Malp. 2. y Ese. r. é lo prisieren con ella.<br />
19 S. B. cinquoanta. Ese. 4. cincuaenta.<br />
20 Ese. 5. vinte.<br />
21 M. ó sufra.<br />
2 2 S. B. y Malp. 2. que es.<br />
23 Toled. por fuerza. Ese. e. y Malp. 2. por fuerza 6<br />
de grado.<br />
24 Ese. 5. puedier. B. R. g. podier.<br />
2 5 Toled. Malp. 2. y Exc. .r. é lo prisieren con ella, y<br />
es. S. B. y Esc. 5. del sennor y es libre , reciba. Exe,s•<br />
si es siervo reciba CC. azotes , é si es libre.<br />
26 Esc. 1. recebir. Camp. recibir.<br />
27 B. R. r. aretraer. Malp. 2. retraer, é si fuere• siervo<br />
reciba CL. azotes.<br />
28 Esta ley es XVI. en el M. Toled.. dice : De las<br />
putas 6 siervas, é si el akall por ne gli gencia I" las<br />
requiriere. En Esc.- t. y Malp. a. .,01<br />
las putas libres 6<br />
siervas, é si el alcalde isOncla non las 'esqui.'<br />
riere, y así en la rúbrica. ica.or_ P<br />
29 Ese. S. reglo.<br />
CaniP• !kr.. prOvada muchas veces.
LIBRO. III.<br />
muchas 5rezes1 1 recibe y muchos-onmes sin<br />
vergiienza_i, esa tal inuier dévela prender el<br />
sennor` d1. la cibdad , é tnindel 2 dar. CCC. 3<br />
azotes delante el pueblo , é depues déxenla 4<br />
por tal pleyt9 que "nunqua mas, ,la_ fallen<br />
en tales cosas. E si depues la connoscieren<br />
que hy torna dénle CCC. azotes de cabo,<br />
é dénla por sierva á algun mesquino 5 , é<br />
nunqua Mas entre en aquella cibdad. E .si<br />
esta inuier faze aquella cosa 6 de voluntad<br />
del padre ó de la madre, que .pudiessen bevir<br />
daquello que ella ganara 7, hy esto pudiese<br />
ser .provado contra ellos, cada uno delos<br />
reciba C. azotes. E si fuere sierva , é bi-<br />
'viere en la cibdad assí cueino es dicho de<br />
suso, préndala el iuez, é mande! dar CCC.<br />
azotes ante 8 todo el pueblo é desfuéllenle<br />
9 la fruente , é dénla 4 -su sennor por tal<br />
pleyto , que la envie 'morar' luenne Le de la<br />
cibdad , ó que la venda en tal logar que<br />
mas non torne 11 á la cibdad. E si por aventura<br />
non la quisiere venden ni enviar fuera<br />
de la villa , y ella tornare fazer esto de<br />
cabo , el sennor reciba L azotes , é la muger<br />
sea dada por sierva á álgun mesquino<br />
á quien mandare el rey el conde '2,<br />
el duc , assí que depues " nunqua entre<br />
en la •cibdad .24. E si, por -ventura de voluntad<br />
del sennor fiziere adulterio por le<br />
fazer ganancia , y esto ,fuere provado el<br />
sennor reciba tantos IS 'azotes cuerno es de<br />
suso dicho de la sierva. Otrosí mandamos<br />
guardar daquellas que fazen fornicio publicana<br />
mientre IP por las villas, ó por los . burgos<br />
17 ; mas si por ventura el juez por negligencia<br />
ó por ayer non quisiere pesquirir<br />
esta cosa, 6 vengarla ' 8, fagal dar el sennor<br />
B. R. r. Ese. s. 6. Camp. y Bex. sin vergonza así.<br />
S. B. Maly. 2. .Esr. r. y 4. vergiienza así.<br />
2 Malp. 2. B. R. 2. 5. Bex. S. B. EfC. 2. 4. y 6.<br />
é sea ferida de. Ese. s. sea firida.<br />
3 Malp. 2. Toled. Ese. r. y 5. C. azotes.<br />
4 M. destérrela.<br />
5 Esc. 6. mezquino.<br />
6 Esc. 2, nemiga. -<br />
7 M. ganarle. •<br />
8 ante todo el pueblo falta en M. B. R. y Canzp.<br />
S. B. Ese. 2. 5. y 6. CC. azotes.<br />
9 Ese. 6. desfuengella. Camp. esfollenli. desfuelenle.<br />
Ese. s. desfuellengela.<br />
IQ S. B. y Esc. 4. fuera luen. *Esc. r. fuera leerte.<br />
.E.S,• 6. luenne morar della villa. B. R. 2. longe. B. R.3<br />
luenge. •<br />
11 Esc. 6. tuerne maes á Ha cidade.<br />
ra Esc. .r. cuende.<br />
13 Esc. 2 . depues non non sea fallada mas en la cibdat.<br />
14 Desde aquí adelante falta una hoja en el M.<br />
que comprehende hasta la palabra parentesco de 14 ley<br />
II. del tít. siguiente, y en lo que falta se ha tomado<br />
el texto de Malp. Los<br />
Malp. 2. CCC. azotes. B. R. 5. el sennor tantos receba<br />
da azotes.<br />
16 Esc. s. encobiertamente. S. B. Malp. 2. B. R. r. 3.<br />
Ese..5". y. + pnblicamientre. Ese. 6. públicamentre.<br />
1 7 Malp. 2. y Esr, r. por los burgos é por las aldeas;<br />
mas si. Ese. 5 . buergos. Camp. oteros.<br />
1 8 Bex. verisat.<br />
TITVLO IV.<br />
59<br />
ciento azotes , é peche demas XXX. sueldos<br />
á quien mandare el rey.<br />
XVIII. Del fornido de los cle'ri-<br />
20<br />
_ gos .<br />
Q uanto mas 21 el príncipe manda guardar<br />
castidat, tanto mas la manda guardar á<br />
sus ministros. E nos devemos nos esforzar<br />
de poner término á los que quieren fazer mal,<br />
quanto mas querernos fazer placer á nuestro<br />
sennor. E por esto mandamos nos que<br />
el sacerdote", ó el diácano 24, ó el subdiácano<br />
que se aiuntare con la bibda , ó con<br />
la vírgene 25, ó 26 con otra mulier qualquiere,<br />
ó por casamiento, ó por adulterio, ruanteniente<br />
quel obispo ó el iuez lo sopiere, luego<br />
lós faga partir, é pules 27 que este fuere metido<br />
28 en poder de su obispo 29, metal en un logar<br />
de penitencia, é fáganle 3 ° cuerno manda<br />
el decreto ". E si esto non fiziere el obispo,<br />
peche dos libras de oro al rey , é demas que<br />
faga Meiorar 32 , é si no lo pudiere meiorar<br />
el obispo , llame' al concejo 33 , ó lo diga al<br />
rey: 'E las mugieres que este mal ficieren, reciba<br />
cada una ciento 34 azotes, é famas non<br />
se mescan 35 con ellos. Y el obispo guarde<br />
la sentencia de los decretos assí‘ en los omnes<br />
, corvó en las- mugieres por tal pecado.<br />
-Mas en 36 -vengar tales pecados , ó en<br />
acusar , 'non 37 darnos ende poder á todo<br />
omrie , fueras si fuere el pecado muy ma-<br />
-nifiesto 38 , ó si fuere acusado ó provado,<br />
porque no entiendant ningunos que nos querémos<br />
ir contra los mandados 39 dellos santos<br />
padres.<br />
19 Malp. 2. y Ese. 1. el conde de la cibdad.<br />
20 Malp. 2. y Ese. I. de los sacerdotes, 1 de los<br />
720s , é de los clérigos.<br />
21 Esc. 1. la ley de Dios manda. LSI'. 6 Quanto maes<br />
el príncipe deve Bardar castidat , tanto mas.<br />
2 2 Malí,. 2. los ministros Esc. 5 . á sus ministradores.<br />
23 Toled. ESC. I. 2.y 4. sacerdot.<br />
24 Camp. diágano ó el lubdiagano.<br />
25 Ese. 5. virgo.<br />
26 Toled. mortga. En B. R. .t. Esr. 4. 5. 6. Camp.<br />
y Bex. con monja ó con penitencial. Malp. 2. 6 con monja<br />
6- eón penitencial.<br />
27 Malp. 2. é pues que este fuere en poder de su obispo<br />
metudo.'<br />
28 rola. y S B. metudo.<br />
29 E. R. y Ese. 6. bispo.<br />
3o Ese. s. fáganla. B. R. 3. é faltan cuerno.<br />
Esc. 6. los derechos.<br />
3z Malp. 2. mejorar luego esto. S B. y B. R. 1. meíorar<br />
esto. Esc. s. 2. 4. y 6. é si non pudiere el obispo mejorarlo<br />
, lame el conseio.<br />
33 Malp. 2. llame al concejo de su logar , é digagelo<br />
6 lo diga al rey.<br />
34 S. B. Efe. 2. 4. 6. y Be.V. docientos.<br />
3 5 Malp. 2. mesclen. Ese. 2 . mesquan. Bre. 6. volvan.<br />
Lir. 5 . y Camp. mezcan.<br />
36 Ese. 5. por vengar.<br />
non mandamos ende ayer poder á tot<br />
37 Ese. y 6.<br />
omne.<br />
Camp. manifesto. B. R. 2. manefestado,<br />
inanchniientr,s.<br />
39 Ese . I. y B. R.
6o<br />
DEL FVERO JVZGO<br />
V. TITOL DE I LOS ADVLTERIOS CONTRA NATVRA,<br />
E DE LOS RELIGIOSOS, E DE LOS SODOMITAS.<br />
De los casamientos que son fechos en adulterio<br />
ó en parentesco.,<br />
II. De los casamientos que son fechos en adulterio<br />
ó en parentesco., ó con las sagradas<br />
vírgines , o con bibdas , ó con penetenciales'.<br />
III. De los varones é de las mulleres que<br />
I. El Rey Flavio Rescindo.<br />
De los casamientos" que son fechos en<br />
adulterio o en parentesco.<br />
Nengun omne non ose 4 casar ni ensuciar<br />
por adulterio con, la esposa 5 de su padre e,<br />
ó con alguna que fué su mugier 7 de sus<br />
parientes, ó con alguna que es del linnage de<br />
su padre 6 de su madre , ó de su avuelo 8<br />
6 de su avuela , ó con parienta 9 de su mulier<br />
fasta VI. grado l°, fueras ende " aquellas<br />
personas que eran ya 2 ayuntadas por mandado<br />
del príncipe antes que esta ley fuese 13<br />
fecha, non deven a yer 14 estos pena por<br />
esta ey. E otrosí mandamos .esto guardar<br />
á las mugieres. Et todo aquel que veniere<br />
contra esta constitucion ' 5 , el juez los departa<br />
luego , é los meta en algunos monesterios<br />
" o " fagan siempre penitencia, é lo<br />
que a de seer fecho de sus cosas dítelo la<br />
ley de suso.<br />
x Torea. DE LOS QVE YAZEN CON LOS 011- -<br />
NES. lifa/p. 2. DE. LO QVE NON CONVIEN DEL<br />
CASAMIENTO E DE LOS QVE FAZEN ADVI-<br />
TERIO CON LOS VARONES. Camp. S.B. B. R. r. 2.<br />
Bes. Esc. 2. y 4. DE LOS QVE CASAN CON LAS<br />
PARIENTAS , E DE LOS QVE DEXAN EL HA-<br />
BITO DE RELIGION, E DE LOS SODOMITICOS.<br />
Esc. 1. DEL CASAMIENTO DEVEDADO E DE<br />
LOS SODOMITICOS. Esc. 5. DE LOS CASAMIEN-<br />
TOS DE LAS PARIENTAS , y en lo denlas corno S. B.<br />
E. R. DE LOS BARONES E DE LAS MVGIERES<br />
QVE DEXAN SOS PANNOS E LA CIRCINADV-<br />
RA DE LA ORDEN.<br />
penit B. R, r. Esc. 4. 6. y Malp. 1. penedenciales.<br />
enciales.<br />
S. B.<br />
g Esc. s. sus.<br />
4 Bes, non se ose. B. R. ,5*.<br />
5<br />
non ose.... nen ensuciarse.<br />
Esc. r. muyer de su padre ., o la que fué de sus<br />
parientes.<br />
6 Ere. 5. de su pariente.<br />
7 Exc. 2. y 6. o.<br />
Bes, y Esc.. 5. fus muier.<br />
• 8 Etc.s. y 6. abolo...., abola , parientas.<br />
9 Malp. 2. Ó con su parienta.<br />
lo Esc. 1. fastal VI. grado. Con?. VII. Esc. 6. seto,<br />
U Malp. fueras en aquellas personas.<br />
- dexan los pannos et la cercenadura de<br />
la órden.<br />
IV. Del enganno que fazen las bibdas.<br />
V. De los omnes que yacen con los omnes.<br />
VI. De los sodomíticos.<br />
VII. De los que yacen con las mugieres do<br />
los 3 padres é de los hermanos.<br />
II. El Rey Don FlaviaRescindo.<br />
De los casamientos que son fechos en<br />
adulterio o.en parentesco ó con<br />
las sa gradas vírgines , con las<br />
bibdas , 6 con penetenciales 18.<br />
En 19 todo nuestro regno los malos 2° fechos<br />
que son pasados, nos fazen poner ley<br />
de justicia á los que son de venir , ca muchos<br />
omnes se casan con vírgines sagradas<br />
, ó con bibda profesas 2/, á con sus<br />
parientas , á por _fuerza , ó por voluntat,<br />
y ensucian cuerno non deven la castidat<br />
que era dada 22 á Dios y el parentesco. E por<br />
ende defendemos por Dios é por: la nuestra<br />
23 fe que daquí adelantre nenguno non<br />
se case con ;virgen 2 4 sagrada , nin con bibda<br />
dórden 25, nin con. su parienta , nin 26 con<br />
otra mujer, onde,sea•fecho de mala 2 7 nombrada<br />
28 , nin por fuerza, nin por su voluntad<br />
, que atal casamiento non puede seer<br />
verdadero 29, que el bien se torne en mal, é<br />
su falso casamiento sea tornado en fornizio.<br />
E si este pecado' daquí adelantre algun omne<br />
de nuestro regno , á 3 ° alguna muier lo osar<br />
12 Ese. 6. contenidas é ayuntadas. B. R. 2. eran hy.<br />
1 3 Malp. 2. Bes. y Esc. 2. fué. B. R. 2. fiase.<br />
1 4 Ese. 6. ser estos penados.<br />
x5 S. p. institucion. Ese. 1. contra esta ley y contra<br />
esta. Esc. 6. y B. R. 2. constituizon.<br />
16 Ese. 6. monesteyros. Ese. s. menesterios. Bes. monasterios.<br />
17 B. R. r. Bes.' y Ese. g. hu. Carnp• et.<br />
1.8 Esc.. s. penenciales. Camp. Malp. B. R.-2. y 3. per<br />
nedenciales. Bex. y Esc. penitenciales.<br />
19 Esc. 1. El Rey Don Réquereda á todas las provin..<br />
cias de nuestro regno. Los malos fechos. . •<br />
- 20 S. B. y B. R. z. malfckos.<br />
21 Exc. z. confiesas. Ese. porfesas.<br />
era dada de Dios.<br />
24 S. B. Ese. 4. y lila'<br />
25 dorden , nin con penitencial,nin40/2: " parienta.<br />
•26 ,1.1. B. y Ese. 6. nin con peneterwjakozln. B.R.<br />
Exc. 4. nin con penedencial , nin.<br />
27 M. de , la mala nombrada., I ír.tx _ • ,<br />
2 g S, ,R. 1 . g. Ese. 6, Ca»,,0.0ex. 44/npaaa. Zse. 5.<br />
nombradía.<br />
29 Bes. trérdadeirp. ,77 •<br />
20 S. B. B. R, x. 2. 6. Bes.," Camp. ;.ó. alguna.<br />
4
LIBRO III.<br />
fazer / 9 el sacerdote 2 ó el juez los departa<br />
luego ,• maguer nenguno non lo acusare, y<br />
envíenlo s fuera de la tierra , é por ellos bevir<br />
luengo 3 tiempo de so uno , non sean<br />
escusados 4, é su buena áyanla los fijos que<br />
avien dotro casamiento, é si non los avien,<br />
áyanlo los fijos deste casamiento , que maguer<br />
s que sean nazidos 6 de peccado fuéron<br />
purgados por el baptismo 7 . Et si estos<br />
non ovieren filos deste casamiento , áyanlo<br />
los parientes mas propincos. E assí esto mandamos<br />
guardar de los que son de órden, que<br />
non mandan casar • los decretos , fueras que<br />
tiramos desta ley las mujeres que casaron<br />
por fuerza , si non otorgaron ante nin depues.<br />
E los sacerdotes é los iuczes si non<br />
quisieren esta cosa vengar, pues que lo sopieren<br />
, cada uno peche I. libra doro al<br />
rey ; é si por ventura non lo pudieren vengar,<br />
díganlo al rey , que aquello que ellos<br />
non lo pueden vengar 9 , el rey lo vengue.<br />
III. El Rey Don Flavio Egica.<br />
.De los varones e de las mujeres que<br />
lexan los pannos é la cercenadura I°<br />
de la órden.<br />
Por tanto nos devemos nos esforzar de toller<br />
el mal daquellos que dexan el ábito de<br />
la órden, porque creemos que Dios nos avrá<br />
merced ". Ca si nos creemos que él nos avrá<br />
piadad , si nos emendanios los pecados que<br />
son menores , mucho mas nos avrá merced<br />
si nos tollemos el pecado que es fecho contra<br />
Dios. E por ende nos establescemos en<br />
esta ley que qualquequier 12 omne que reciba<br />
el ábito de la órden ' 3 , ó sea lego ", ó sea<br />
clérigo , ó si lo dieren los " padres al monesterio<br />
t 6 , é depues tornar al mundo , é<br />
visquiere seglar mientre, sean tornados á la<br />
órden , assí cuerno mandan los decretos £7,<br />
Esc. 5. facier , parta.<br />
2 /11.7/17. 2. y Comp. sacerdot.<br />
CaMp. tongo. Ese. s. lungo.<br />
4 M. Atilp. 2. Be.]:. ESC. 4. y 6. ensuziados.<br />
5 M. maguey. B. R. 2. maguier. B. R. y. mayer.<br />
6 Esc. I. 2. 4. y 6. nascidos. fiados.<br />
7 B. R. 2. Canzp. y Bex: babtismo. B. R. g. bautismo.<br />
8 Esc. 5 . cincuenta.<br />
9 Esc. 5. vedar.... viede.<br />
o Bex. sarcenadmm. E. R. circinadura.<br />
r 1 Maip. o. B. R. r. S. B. Ese. r. 2. 4 . s. y 6.<br />
mas merced. Carry. mais merced.<br />
z l'oled. y Malí,. qualquier.<br />
13 Toled. Malp. 2. y Lic. I. de la órden é la santa<br />
cercenadura. B. R. 5. habitu de la órden.<br />
14 Esc. s. B. R. 2. y 3•<br />
25 Ese. 2. 4. y 6. sus padres. Ber. y E. R. sos padres.<br />
16 Esc. 5 . á la órden.<br />
17 Ese. 6. derechos.<br />
18 Malí,. a B. R. r. y Lic. r. desfamados. E. R. y<br />
B. R. 2. det tetados.<br />
19 Ese. 6. y Comp. penedencia. B. R. 2. penedencia.<br />
20 Esc. I. 2. 4. s. 6. Bs..x. Caliv.h y E. R. monesterios•<br />
21 E. R. Bc.v. can ip. y L ic. 5. saliron.<br />
TITVLO V.<br />
6r<br />
é sean difamados 1s5 é flgan mas fuerte penitencia<br />
' 9 por siempre en los monesterios 2°.<br />
Mas estos tiramos ende, los que salieron<br />
ende por enganno dotri , ó los que tornaren<br />
á la órden por su voluntad ; todavía si el<br />
marido non tomó otra mujer , ni la mujer<br />
otro marido. E demas estos tiramos ende<br />
que tomaron la órden por dolor ó por grand<br />
enfermedad, atal que non sabien estonce22<br />
si la. recibiera 23 , ni se rinembraban 24 si la<br />
pidian 25 . Mas la buena de los que dexan la<br />
órden , deve pertenescer 26 á sus tilos ó á sus<br />
parientes 27 en tal manera , que si el marido<br />
" que dexó la órden avié muier é fijos<br />
della, é la 29 mujer le diera alguna cosa ante<br />
que tornase la órden , áyalo la mujer todo<br />
en su vida quantol diera , é depues de su<br />
muerte áyanlo sos dios 30 . Mas si la mujer<br />
fuere muerta , ó non ovieren iiios , áyanlo<br />
los herederos del marido la buena del marido.<br />
Mas lo quel diera la muier, deven ayer<br />
los herederos de la mujer. Hy esto mismo<br />
.mandamos guardar de las mujeres que si la<br />
mujer penitencial", ó la virgen 32 , ó la bibLia<br />
lexare el ábito de la Orden , é tornare al<br />
sieglo 33 , ó se casar; otro tal sea de su buena<br />
, cuerno dixiemos de la buena de los munes,<br />
é otra tal pena deve a yer ; assí que la<br />
buena de la muyer ayan sus fijos ó sus<br />
herederos , é lo que les diera el marido<br />
áyanlo los herederos del marido. E porque<br />
las mujeres suelen esto fitzer mucho á menudo<br />
34, por ende establescemos por esta ley<br />
que quanto que quier quel marido dier 35 á<br />
la mujer por arras, o á la esposa ante de<br />
las bodas ó depiles , no lo a an los herederos<br />
de la mine{ ; mas el marido 36 o sus<br />
herederos. E tales personas cuerno estas que<br />
lexan la órden , mandarnos que non puedan<br />
accusar 37 á otri , ni seer testimonias , ni<br />
traer pleyto ajeno , ca non puede seer fiel<br />
en pleyto ayeno quien qtkibranta la árdea<br />
de la sancta religion.<br />
22 Lic. I. estonces. Ese. 6. non sepan entonce.<br />
23 B. R. 1. re,:ibien, si non. C.19'. se la tomaban.<br />
2 4 Lic. r. Cami . y Be.r. nembralmn. ESC. 2. y 4 ' membraban.<br />
E. R. nimbraban.<br />
25 Esc. r. pidien. Ese. 6. si la podien tomar. B. R. y.<br />
si la sofrerian.<br />
26 Maly. 2. apertenecer.<br />
27 B. R. parientes mas propincos.<br />
z8 Ere. 5 . el mune que.<br />
29 Ese. 5. é a la mujer.<br />
3 0 Tole). Mate. 2. y Ese. r. los fijos que a daquel marido.<br />
Esc. 6. hayanlo sus fiios.<br />
31 l'oled. B. R. 1. 2. y. Malp. 2. Lic. 2. 4. Camp. y<br />
R. penedencia. S. B. penetencial.<br />
Malp. 2. B. R. I. ,ESC. 2. 4 . 5 . 6. .Y 131.v.<br />
virgo.oled.<br />
33 Ese. 5 . siegro.<br />
34 31:lp. 2. y Ese. r. menudo mas que los varones.<br />
Ese. 6. y Cami-7. á menucli.<br />
35 S. B. Mal p. 1 . 2. Esc. 1. 2 • 4. S . ..5' fiex. diese. E. R.<br />
mande por arras.<br />
3 6 Maly. 2. el marido lo aya, ó sus herederos si él fuere<br />
muerto.<br />
37 21...R. acosar.
DEL<br />
62<br />
IV. El Rey Don Flavio Citasuindo.<br />
Del emganno que fazen las bibdas con<br />
el abito.<br />
Algunas bibdas suelen mezclar / el ábito<br />
por enganno del sieglo con el de la órden<br />
, é muestran que 2 algun tiempo que<br />
traen pannos 3 de órden, é pues guando quieren<br />
fazer el enganno , cosen otros pannos<br />
de dentro en la 4 saya muy sotilmientre , é<br />
assí engannan á los que las catan , que non<br />
veen otra cosa deltas si non lo que traen<br />
de 5 fuera. E por ende 6 que todo enganno<br />
sea desfecho daquí adelantre , establescemos<br />
por esta nuestra ley que si alguna<br />
bibda daquí adelantre fiziere este enganno<br />
, que vista 7 ábito seglar 8 de dentro 9,<br />
é muestre otro de fuera aquello que ella demuestra<br />
de fuera por enganno haya por órden<br />
, ca aquellos pannos de dentro non i°<br />
son verdaderas sennales de la órden , mas<br />
aquellas que los omnes veen //de fuera. E la<br />
bibda que se quisiere daquí adelantre defender<br />
por esta escusacion, non sufra 52 tan solamientre<br />
la pena que es de suso dicha 13,<br />
mas Sufra la pena que es establescida en los<br />
decretos y en ' 4 las leyes.<br />
V. El Rey Don Flavio Egica.<br />
De 15 les omnes que iazen con los otros<br />
0111lieS.<br />
Non ' 6 devemos dexar el mal 17 que es descomulgado<br />
é maldito I. Onde los que yazen<br />
con los barones , ó los que lo sufren '9,<br />
deveri seer penados por esta ley en tal ma-<br />
1 Bes. Esr. 4. y E. R. mesclar.<br />
2 B. R. 2. 3. Esc. 4.y s. que en algun. Esc. 6. que....<br />
trayan. Ese. 5. trahien.<br />
3 .E.sc. s. hábito de órden.... con ellos.<br />
4 Malp. 2. Bes. Camp. S.B. Esc. 1.2. y 4. con las<br />
sayas. B. R. r. y 2. con las saas.<br />
5 B. R. 1. 2. 3'. y Ese. s. de suso 6 de fuera.<br />
6 Toled. E porque.<br />
7 Toled. Maip. e. Ese. I. 2. 4.<br />
S. B. B. R. r. E_sc. s. y 6. haya.<br />
8 Ese. 5. legrar.<br />
9 S. B. B. R. r. 2. y 3. de fora.<br />
o Ese. 2. por non seer verdaderos sennales de la órden<br />
, mas aquellos.<br />
S. B. y Esr. 4 . veyen.<br />
2 Esr. 6. y Bes. sofra.<br />
13 Toled. suso dicha , mas pierda su buena por enganno.<br />
Malí,. 2. y Esc. r. suso dicha , mas pierda su buena por<br />
su enganno.<br />
1 4 Esr. 1. é en la ley para lo que dexan la órden.<br />
1 5 Esc. a. De los que yazen con los otros , ornes que<br />
son sodomíticos.<br />
16 Camp. Nos devemos deechar.<br />
17 B. R. 2. del que es.<br />
113 Toled. Malp. e. y Ese. 1. maldito , nin ningun pecado<br />
sin término , porque sean penados los que lo fazen.<br />
&c.<br />
FVERO JVZGO<br />
Bcx- y E. R. sea.<br />
vera , que depues que -<br />
el juez este mal su<br />
piere ", que los castre 21 luego á ámbos , é<br />
los dé al obispo de la tierra en cuya tierra<br />
fizieren el 22 mal. E que los frneta<br />
depar ti-<br />
damientre en cárceles o 23<br />
ag n. peniten-<br />
25 -<br />
cia 24 contra su voluntad en lo que pecáron<br />
por su voluntad. Mas esta pena non deve<br />
ayer aquel qui lo non faze por su grado, gra<br />
mas por fuerza si el mismo descrube este<br />
fecho. E aquellos que son casados , que<br />
zieren esta nemiga a6 , sus fiios legítimos 27<br />
deven ayer toda su buena , é las muieres deben<br />
ayer sus arras é sus cosas quitas al, é<br />
casarse con quien quisieren.<br />
VI. El Rey Don Flavio Rescindo.<br />
De los sodomíticos 29.<br />
Por la fe cristiana 3° guardar, la " ley deve<br />
poner buenas 32 costumbres, é deve refrenar<br />
á aquellos que fazen nemiga de sus cuerpos;<br />
ca estonze damos nos buen conseio á la gent<br />
é á la tierra guando nos tollemos los males<br />
de la tierra , é ponemos término á los<br />
que son fechos. Onde agora entendemos en 331<br />
desfazer aquel pecado descomulgado 34, que<br />
fazen los barones que yazen unos con otros,<br />
é de 35 tanto deven seer mas tormentados<br />
los que se ensuzian en tal manera , quanto<br />
ellos pecan mas contra Dios é contra castidad.<br />
E maguer este pecado sea defendido<br />
por sancta escriptura é por las leyes terrenales<br />
, todavía mester es que sea defendudo<br />
por la nueva ley, que si el pecado 36 non<br />
fuere vengado , que non cayan en peor yerro<br />
37 . E por ende establescemos en esta ley<br />
que qual que quier omne lego , ó de órden,<br />
ó de linaje 38 grande, ó de pequenno<br />
que fuer provado que fiziere este pecado,<br />
19 B. R. 2. 3. y Etc. 5. sofren. Bes. 6 los consienten.<br />
zo Camp. sober. Etc. sobiere.<br />
21 B. R. castigue , é los dé al bispo. Etc. 6. que<br />
los constrenga.<br />
22 Ese. 2. 4. Bes. y E. R. este Mal.<br />
23 B. R. r. y Ese. 6. du fagan. Canse. y Bes.<br />
Ese. s. d6.<br />
24 Ese. 4. y 6. penedencia.<br />
25 Toled. Malp. 2. y Esc. r. su voluntad en toda su<br />
vida dámbos, é lo que pecáron por su voluntad , que<br />
fagan ende penitencia mal su grado. Mas.<br />
26 E. R. B. R. e. j. y Etc. s. nimiga.<br />
27 EXC. 2. legitimados.<br />
28 M. quietas.<br />
29 En Ese. I. falta esta ley.<br />
M. Por la cristiandad guardar. B. R. e. Por la ley<br />
cristiana.<br />
35 Esc. 6. devemos poner.<br />
3 z Exc. s. bonos costumbres.<br />
33 Toled. Malp. 2. y Etc. r. de.<br />
34 B. R. r. y 3. descomungado. ,E.fc• descumungado.<br />
35 Etc. s. é como.<br />
6 E. R. pecador.<br />
37 B. R. e. Ese. 6. y Carnt: erro.<br />
38 Ese. s. lennaQe.
LIBRO III.<br />
, el iuez<br />
illarltiniente<br />
el . príncipe 2, los<br />
gasp-ar 3<br />
mude<br />
luego, et aun sobre esto<br />
aya ; aquella pepa, la qual .diéron los sacersiote,s<br />
etx so decreto 4 el tercero anno s de<br />
nué,s159 regno por tal pecado. , •<br />
VII. Flavio Gondernaro 6 Rey.<br />
De 7 los que iazén con las . MAgieres de<br />
los paa'res e' de los hermanos.<br />
En d,e suso avemos dicho .qual pena<br />
deven aver los que CaSarl C011 jaS pa.rientas;<br />
lt_fr<br />
TITVLO VI.<br />
63<br />
mas todavía porque non deven ayer menor<br />
pena 8 aquellos que yazen con las mulleres<br />
de los padres ó 'de los ermanos 9 , enríademos<br />
tn. esta ley que ningun onme non<br />
ose yazer con la . barragana de su padre O.<br />
de su hermano , ó con la mugier que so-.<br />
pier que yogó so padreó so hermano ", si<br />
quier sea libre , si quier sierva ; ni el padre<br />
non yaga con la mugier que yogó el fiio. E<br />
si alguno fiziere tal cosa sabiéndolo, su buena<br />
ayas toda los fijos legítimos si los ovier, é<br />
si non los ovier ' 2 , áyanlo sus herederos mas<br />
propincos, y él sea echado " de la tierra por<br />
pena por siempre j4.<br />
VI. TITOL DE LOS DEPARTIMIENTOS 15 DE LOS CASADOS<br />
Si la mulier 16 se pare del marido con<br />
derecho ó con tuerto<br />
t Si la mulier se parte del marido con<br />
derecho ó con tuerto.<br />
La mugier que fuere " dexada del marido,<br />
ninguno non se case con ella , si non sopiere<br />
que la lexó certamientre por escripto ó por<br />
testimonio , é si lo fiziere , el sennor de la<br />
cibdad , ó el vicario", ó el iuez , depues que<br />
lo sopiere , si fueren personas que non pue.<br />
Clan constrennir. que se departan 2 °, fágalo<br />
saber al rey ; é si fueren .personas de menor<br />
guisa , Pápalos. partir ', luego ; assí que la<br />
mulier que se casó contra su voluntad del<br />
primero maridó. en adulterio , 'é aquel que<br />
la tomó por mtigler, , seyan metidos en poder<br />
del primero Marido .5 é faga dellos lo<br />
que quisiere , todavía en tat imanes si non<br />
eran partidos por iudizio, ó si el marido primero<br />
non se casó con otra. E si el marido<br />
la lexa la mulier con triertiV,'"déve la 'mngier<br />
ayer las atrás; quel diera .él non deve<br />
I Ese. e. 4. y inaMeniente el rucha. Esc. S. 6.<br />
R. mantenente...<br />
Ese. 6. el bispo.<br />
3 l'oled. castigar. E. R. acastrar.<br />
4 É• R. derecho.'<br />
5 MI el tercero iand'O que regn6 el nuestro sennor don<br />
Sisnando por tal pecado.<br />
6 Falta rn Toled. Ma!p. 2. S. B. y B. R. o.<br />
7 S. Ese. 4 . s. BCX. y Camp. Del corrompimknto<br />
de las mugieres de los padres , ó de las mugieres de los<br />
hermanos.<br />
8 Desde la palabra pena falta en el 114. una hoja<br />
que comprehende esta ley , la siguiente , y pacte de la<br />
segunda dei tít. inmediato hasta la palabra á la mujer,<br />
y se ha tomado el testo de 31,07,<br />
9 B. R. 3: 1, Eec. 6. hinyvanos.<br />
ro B. Malí. 2. Ca/7117, Ese, 1.22. 4. y Bel.<br />
Anandamos. E. R. emendamos.<br />
81 Toled . y Malp, e. so hermano alguna vez.<br />
1 2 Malp. e. y Esc. ovieren.<br />
ET. DE LOS DESPOSADOS.<br />
II. Que los. casados non .se pueden partir.<br />
III. Que los esposados non se partan.<br />
ayer nada de las cosas 2' de la mugier; é si<br />
alguna cosa le avie tornado O aienado ", todo<br />
lo entregue á la mulier. E si la mulier , seyendo<br />
en poder del marido, por enganno<br />
Ó por arte le diere la quarta parte dun dineto<br />
al marido 24 que la lexó , non le vala<br />
aunque' ge dé por escripto ; mas quanto<br />
diera la mulier por aquel escripto, todo deve<br />
tornar á ella 25*<br />
II. El Rey • Don Flavio Rescindói<br />
.Que los casados non se pueden partir<br />
Si pecado es yazer con la mulier.,aiena,<br />
mayormientre es pecado en lexar la suya con<br />
que se casó por su grado. E porque son algunos<br />
que por cobdicia ó por luxuria lexan<br />
°6 sus midieres , é van casar con las<br />
ajenas , fazemos esta costítucion , que nin-<br />
Esc. 6. echado en pena por siempre. F. R. eichado.<br />
-04 Toled.. y Eec. añaden: XX esté en podar dalaun<br />
orne quel faga sofrir pena, é téngalo por su vida. JLIlp. 2.<br />
COMO en Toledo , rí ca-cepcion del fin dónde aicr : sufrir<br />
penedencia en su vida,<br />
s Ese. 1. DE -LA SEPARACIO N. Esc. y. DE LOS<br />
PARTIMIENTOS.<br />
16 B. 12. o. De la ',iver que se.<br />
5 7 B. R. 2 . y Ese. 6. ¿arto.<br />
III Toled. 1. 4. y 6. fité.<br />
Camp. B. R. r. IfJc. 6. y 111-alp• e. visorio.<br />
20 B. .R. J. Esc. 2. y 4. se partan.<br />
21 .Esc. 2. y 4. de las cosas quel diere la mugen<br />
e o Toled. enaienado. Malp. agenado. EJ .:. enagenado.<br />
B. R. 2. alevado.<br />
23 ESC. t. por miedo grant gnu el avía le diere de su<br />
buena alguna cosa al marido.<br />
24 1.2C. II. ó mas.<br />
al que la oviere en poder,<br />
2 5 111" 11'. 2. y Ese. t.<br />
=6 5. B. 1114,, FiC. I. 2. y 4. deNan sus,<br />
H
64<br />
lexe su mugía' si non por<br />
gano omne non<br />
adulterio , nin se parta della por escriptura<br />
1 , ni por testimonias, nin por .otra ma-<br />
si el marido pudiere provar el<br />
neta ; alas<br />
adni terio á la mulier, el ittez la eleve - 2 me-<br />
su poder, que faga della lo que quiter<br />
en<br />
siere ; é 3 si quisier tomar &den el sacerdote<br />
sepa 4 la voluntad damos ; é si ámos<br />
quisieren , ninguno dellos non se pueda casar<br />
de aquí adelante con otri , é si alguno<br />
se partiere de otra manera de sú mulier, y<br />
ende fiziere escripto S , non vala este escripto<br />
, é la mulier aya las arras quel diera el<br />
marido , é toda su buena quita. E si demas<br />
oviere de las arras, ayan los sus filos legítimos<br />
; é si non oviere fijos daquella mulier,<br />
de otro casamiento , la mugier aya la<br />
buena de su marido. E si la mulier muriese<br />
ante que la demandase, los fijos la pueden<br />
demandar. E si la mugier y él marido non<br />
an fijos deste casamiento , los fijos que oviere<br />
la mugier de otro casamiento deven ayer<br />
la buena si pudiere mostrar el fecho. E si<br />
nenguno 6 delos non oviere fijos deste casamiento<br />
nin de otro los propincos 7 della<br />
lo deven ayer, segun cuerno es de suso dicho,<br />
si acusaren al marido deste mal fecho.<br />
Y el marido que fiziere fazer á la mugier<br />
escripto de tal partimiento, 6 que la dexar<br />
sin escripto é se- casare con otra, deve "tecebir<br />
CC. azotes , é seer seimalado laydamientre<br />
y echado de la tierra- -por siempre;<br />
é si el príncipe lo quisiere dar á alguno por<br />
siervo , délo á quien se quisiere'; é la muier<br />
que se casare con él sabiéndolo que a otra<br />
mujer , aquesta deve seer metida en poder<br />
de la primera muier', que faga della lo que<br />
quisiere , fueras 8 muerte. E si los fijos provaren<br />
este pecado al padre depues de la<br />
muerte de la madre , ó los mas propinquos<br />
paritites si fijos non han esta muier pe-<br />
Esc. y 6. escripto.<br />
2 E. R. S. B. Esc. e. y 4 . la debe prender é meter:<br />
" 3 raer!. Malp. 2. y Esc: r. é si quisiere tornar en ella<br />
por 1.t mal traer segund dotra ley, et si quisier.<br />
4 B. R. .r. saba ela yoluntat. Etc. 6. debe saber la sro.<br />
dat dámbos.<br />
5 Tela Malp. 2, Err. r. e.<br />
monjas.<br />
y 4, escripto 6 testi-<br />
6 E sr. 6. Et si alguna dellos,<br />
7 referí. M'alp. y Esc. .r.<br />
los mas propincos.<br />
los príncipes de la tierra.<br />
Exc. 6.<br />
DE L FVFRO JV ZG O<br />
cador sea metuda en poder dellos , que fa.-<br />
gan della lo que quisieren, si non muerte.<br />
E porque las mujeres suden dexar los maridos<br />
mas á menudo con atuor de los reyes rey<br />
ó de los grandes oinnes , por ende mandamos<br />
que si alguna mujer por ayuda del 9<br />
príncipe , ó de algun omne , ó por<br />
enganno se quisiere partir de su marido é<br />
casar con otri , sea tornada en poder del<br />
primero marido é aya aquella pena la goal<br />
dixiemos de suso del marido , é otrosí de<br />
sus cosas, cuerno es de suso dicho , é assí<br />
sea guardado esto del omne que casare con<br />
esposa ajena , ó con mujer ajena cuerno es<br />
de suso dicho. Todavía 1r si el marido es tal<br />
que yaze con los barones , ó sí quisier que<br />
faga su mujer adulterio con otri, non querendo<br />
ella , ó si lo perrnetió ; porque los<br />
cristianos non deven sufrir tal pecado, mandamos<br />
que la mujer pueda casar con otro<br />
si se quisiere. Mas si por aventura el marido<br />
seyendo con la mujer fuere dado por siervo<br />
á alguno 12, si la mujer se quisiere partir<br />
dél , deve la muier guardar castidad , é<br />
non se casar con nenguno fasta que aquel<br />
marido sea muerto.<br />
III. Quo los esposados non se departan.<br />
Otrosí mandamos seer pennados aquellos<br />
que egualmientre son ayuntados. Onde aquello<br />
que es dicho en la ley de suso de los barones<br />
, é de las mujeres casadas , é de las<br />
Sus cosas mandamos guardar entre los esposados<br />
que se " parten pues que las arras<br />
son dadas y el prometimiento fecho cuerno<br />
Manda la ley, é se casan con otros. E si por<br />
enfermedad ó por voluntad dámbos quisieren<br />
entrar en órden, deven fazer cuerno es<br />
dicho en la ley de suso,<br />
B. R. g. sena muerte.<br />
9 B. R. t. Malp. 2. :97 Ese. 4. de príncipe.<br />
- so Toled. Malp. 2- y Esc. x. marido con toda- su<br />
buena.<br />
r B. B.12.. Malp, 2. Esc. 2+ 4. y 6. g to -davía:<br />
12 Toled. Malp. e. y Esc. r. á alguna por algun<br />
pecado.<br />
1 3 Toled. Malp. e. y Esc. r. que parten segunt la ley<br />
del libro III. del título L pues que.<br />
f.n-e
4<br />
LIBRO IV. TITVLO 7.<br />
LIBRO IV.<br />
Del' linage natural.<br />
I. TITOL DE LOS GRADOS 2 DEL PARENTESCO.<br />
I. Lel primier grado.<br />
II. Del segundo grado.<br />
III. Del tercero grado.<br />
IV. Del quarto grado.<br />
L 3 Del primero grado.<br />
En el primero grado de 4 soso es s contenudb<br />
el padre é la madre. De yuso el fiio é<br />
la tia ; é á estos son ayuntados e otras mil<br />
personas 7.<br />
II. Ley antigua g . Del segundo grado.<br />
En la linea 9 de suso del segundo grado es<br />
contenudo el avuelo r° y el ayuda. En la<br />
linna de yuso el nieto y la nieta. De travieso<br />
" el ermano é la ermana , las quales<br />
personas son dobladas. El avuelo é la<br />
amuela de parte del padre é de parte de la<br />
madre : el nieto é la nieta de parte del fiio<br />
é de la fiia : el hermano y la hermana assí<br />
de parte del padre cuerno de la madre. Hy<br />
estas personas son dobladas. E otrosí en los<br />
otros grados siguientes ' 2 estas personas del<br />
segundo grado son dichas dobladas ' 3 , porque<br />
son dos avuelos 14 de la parte del padre,<br />
é dos de parte de la madre , é dos nietos<br />
de parte del filo é dos de la fija. E de<br />
travieso viene el hermano y la hermana<br />
del padre , y el hermano y la hermana de<br />
la madre , que son lamados tios : hy ellos<br />
otrosí son doblados.<br />
Toled. EL LIBRO QVARTO. De las herencias é<br />
del linage. Et del parentesco. Et de los acomendamientos.<br />
Sus títulos son cinco. En y S. B. no hay epígrafe<br />
ninguno. Malp. .2. y Etc. 1. EL QVARTO LIBRO.<br />
Del linage , é de las herencias , é de los mandamientos.<br />
(Esc. acomenaamientos.) Sus capítolos son cinco.<br />
2 Toled. DE LA NASCENCIA NATVRAL. Malp. 2.<br />
DE LOS GRADOS, E DEL PARENTESCO, E DEL<br />
LINAGE , E DE LOS CERCANOS. Sus capíto/os<br />
son siete. Capítolo primero. Etc. t. DE LOS GRA-<br />
DOS , E DEL PARENTESCO PROPINQVO DEL<br />
LINAGE , E DE LOS ABVELOS , E DE LOS PRO-<br />
PINCOS. Exc. 4. y 6. DE LOS GRADOS.<br />
3 B. R. t. y 2. Título de los hordenamientos del primero<br />
grado.<br />
4 Esr. f . de la linea de suso.<br />
5 Esc. 4 . ye contenido é contado.<br />
. 2. y 6. ayuntadas. Etc. g. yuntados.<br />
7 Exc. f . mas non en este grado.<br />
8 Ley antigua falta en Toied. Malp. 2. y Etc. r.<br />
9 B. Camp. Efe. I. 2. 4. y 6. limos , y<br />
V. Del quinto grado.<br />
VI. Del sexto grado.<br />
VII. Del séptimo grado.<br />
III. Del tercero grado.<br />
6g<br />
En el tercero grado viene de suso el bisavuelo<br />
" é la bisavuela : de yuso el bisnie to é<br />
la bisnieta : de travieso el fijo é la ijia del<br />
hermano é de la hermana ", y el fiio é la<br />
fija del tio é de la tia ; y el hermano é la<br />
hermana del avuelo é de la amuela assí de<br />
parte del padre cuerno de la madre. Aquí<br />
non podernos nos mas espaladinar de cuerno<br />
es dicho.<br />
IV. Del quarto grado.<br />
En el quarto grado viene de suso el trasavuelo<br />
r7 é, la trasavuela : é de yuso el trasnieto<br />
" é la trasnieta. De travieso el nieto é<br />
la nieta del hermano é de la hermana , é<br />
el fiio é la fila del tio 19 é de la tia , é el<br />
hermano é la hermana del avuelo é de la<br />
ayuda ", assí de parte del padre cuerno de<br />
la madre. Aquí non podernos nos mas esplanar<br />
21 de cuerno es dicho.<br />
Y. Del quinto grado.<br />
En el quinto grado vienen de suso el quarto<br />
avuelo é la quarta a yuda : é de yuso viene<br />
el quadrinieto é la quadrinieta. De travieso<br />
el bisnieto é la bisnieta del tio é de la tia<br />
así despues. B. R. z. Eno linaje , y así despm-s. Etc.<br />
En el libro. B. R. 2. Ena linaye. B. En 1;1<br />
nagem.<br />
ao Esc. 6. abolo y el abola.<br />
e r B. R. 2. y Esc. 6. De traveso.<br />
Camp. y Etc. 5. seguientes.<br />
0 3 Etc. 5 . dupladas. R. a. dobladas.<br />
1 4 Esc. 5 . aholas.<br />
Esc. 6. bisabolo é bisabola.... bisneto é bisneta.<br />
16 S. B. Etc. 1.2. 4. 6. Malp. 2. y Comp. y el hermano<br />
y el hermana del padre , y el hermano y el hermana<br />
de la madre. Y aquí acaba la ley. 13. c. y<br />
Camp. é el hermano , é ela hermana de la madre. Y ton,bien<br />
acaba aquí la lo..<br />
17 S. B. Ese. 1. y 4. tresavuelo é la tresavuela.<br />
18 Etc. .r. 4. y Comp. tresnieto é la tresnieta.<br />
19 B. R. o. tiya.<br />
20 Can'''. abola.<br />
21 Etc. 2. y 4 . desplanar.<br />
22 Etc. 6. quarto nieto I la quarta nieta. B. R. 2 , qu:clranieto.<br />
H11 2
66<br />
de parte del padre é de parte de la madte:<br />
1`í del bisavuelo é de<br />
el hermano é<br />
la bisavuela de parte del padre é de parte<br />
de la madre. Aquí non podemos nos ni x por<br />
escripto in por voces mas declarar.<br />
VI. Del sexto grado.<br />
En el sexto grado viene de suso el quinto<br />
a yudo é la quinta avuela : de yuso el quinto<br />
nieto é la quinta nieta: de travieso el trisnieto<br />
2 é la trisnieta, y el hermano é la hermana<br />
del trasavuelo 3 é de la trasavuela,<br />
assí de parte del padre cuerno 4 de la madre.<br />
Desto s non puedemos mas esplanar 6 de<br />
cuerno avemos dicho.<br />
DEL FVERO JVZGO<br />
VIL Del serptimo orado.<br />
En el séptimo grado viene, de suso el sexávuelo<br />
é la sexávuela de Parte del padre<br />
é de parte de la madre : é de tiso el sex-<br />
tonieto 5é la sextanieta. De travieso el quadrinieto<br />
9 é la quadrinieta del tio é de la tia<br />
de parte del padre é '° de la madre, hy el It<br />
hermano é la hermana del quadravuelo xa é<br />
de la quadravuela de parte del padre é de<br />
parte de la madre. E por ende fuércinl fallados<br />
VII. grados, é non mas, porque daquí<br />
adelantre non puede omne fallar nombres x 3,<br />
ni los omnes non son de tan luenga vida<br />
que puedan ayer mas nietos nin mas linage<br />
en sua vida.<br />
II. TITOL DE LOS HEREDEROS'4.<br />
I. Q ue las emanas deven venir egualmientre<br />
con los ermanos en 15 la buena del<br />
padre.<br />
II. Que los fijos deven heredar primeramientre<br />
en la 16 buena del padre.<br />
III. Que si non fuere alguno del linaje ' 7 de<br />
los que vienen de suso, ó de los que vienen<br />
de yuso, los que vienen de travieso<br />
deven ayer la heredad.<br />
IV. Quien deve ayer la buena daquellos" que<br />
non fazen testamiento ,ni por escripto'9,<br />
ni por testimonios.<br />
V. De los herederos de los hermanos é de las<br />
hermanas; é daquellos que 26 non son dun<br />
padre, é duna 25 madre, é non an otros 22<br />
herederos, fueras los ermanos é las ermanas.<br />
VI. Si aquel que muere dexa 23 avuelo ó<br />
ayuda.<br />
VII. Si aquel que muere a tio ó tia del 24 padre<br />
ó de la madre.<br />
r B. R. r. nen por escripto , nen.<br />
Ese. r. tresnieto. Esc. 2. y 6. trasnieto é trasnieta.<br />
3 Esc. 6. trasabolo , trasabola. Camp. tresabuelo , tresabuela.<br />
4 B. R. 1. cuerno de parte de la madre.<br />
5 S. B. y Malp. 2. Esto non.<br />
6 5. B. Ese. 2. 4. y B. R. 1. desplanar.<br />
7 Ese. 6. sexábolo.... sexábola. Ese. s. d sexto y<br />
sexta scxta abuela.<br />
la<br />
8 B. R. I. ESC. I. 2. 4. Camp. y Malp. 2. el sexnieto<br />
é la sexnieta.<br />
9 Ese. s. quadranieto é la quadranieta.<br />
lo S. B. Camp. y Esc. s. é de parte de la madre.<br />
11 Toda esta cláusula Hy el hasta<br />
en S.B.<br />
madre falta<br />
Camp. quadriabuelo é de la quadriabuela.<br />
13 B. R. I. nonmes.<br />
1 4 ,Toled. DE LOS HEREDAMIENTOS DE LOS<br />
HVERFANOS , E DE LOS QVE LOS DEFIEN-<br />
DAN. B. R. I. y Exc. --. DE LOS HEREDEROS<br />
COMO DEVEN HEREDAR 9 LOS HER<br />
TOS. EDAMIEN-<br />
Malp. 2. y Ese. r. DE LAS<br />
Ese. HERENCIAS.<br />
2. DE LOS IIVÉRFANOS , E DE LOS QVE<br />
LOS DEFIENDAN.<br />
ss S. B. B. R. Malp. 2. Esc. 1. 1. y 4. á la buena.<br />
VIII. Si aquel que muere avie 25 sobrinos de<br />
su ermano ó de su ermana.<br />
IX. Que la muier puede ayer 26 parte en toda<br />
heredad.<br />
X. Que la mujer puede heredar, é aquel que<br />
es en grado mas propinquo eleve ayer<br />
la heredad.<br />
XL Del eredamiento 27 del marido é de la mujer.<br />
XII. De la eredad de los clérigos é de los<br />
rnonges.<br />
XIII. Que los fijos eleven fincar en poder del<br />
padre depues de la muerte de la madre.<br />
XIV. Que los filos deven fincar en poder del padre<br />
depues de la muerte de la madre ",<br />
maguer que ayan madrastra , é que deve<br />
fazer el padre de las cosas de los fijos.<br />
XV. Si la madre fincare bibda, deve venir<br />
egualmientre con los filos á la buena del<br />
padre.<br />
XVI. Que la mujer non eleve ayer nada de lo<br />
que gana el marido con los siervos della.<br />
26 Ese. 2. heredat.<br />
17 Malp. 2. del linage. Esc. I. 2. y 4. linagen.<br />
18 B. R. I. de los que.<br />
39 Desde ni por escripto &c. falta en Camp. S. E.<br />
E. R. r. 2 . Malp. 2. y Esc. 1.<br />
20 Malp. 2 . que son.... é non an herederos fueras los hermanos.<br />
21 B. R. 1. y S. B. 6 de una madre.<br />
22 B. R. r. y S. B. non han herederos.<br />
rederos. Esc. 2. é non heredan fueras.<br />
23 S. B. y Malp. 2. dexa.<br />
Ese. r. fijos he-<br />
24 S. B. Malp. 2. Ese. 1. 2. 4. y 6. de parte del padre.<br />
B. R. 1. ha tyo del padre.<br />
25 Malp. 2. a. B. R. a. avía.<br />
26 Malp. 2. y Ese. 1. Que la mugier deve heredar con<br />
aquel que es con ella en un grado egualmientre. S. B. Que<br />
la mugier puede haver part en la heredat. Toled. Que la<br />
mugen deve heredar con aquel que es con ella en manos<br />
grado é egualmientre.<br />
27 Toled. Esc. 2. y Malp. 2. Que las mugieren hereden<br />
todo heredamiento que los varones heredan , é que<br />
al va ron non hereden si non los mal propincos varones<br />
6 mugieres. En B. R. 1. y S. E. cstklaxo este número la<br />
ley IX.<br />
28 Toled. Esc. r. 2. 4. y 6.,4 la madre, é que eleve.
LIBRO IV.<br />
XVII. De lo que gana el marido é la mujer<br />
se,yendo de r so uno.<br />
XVIII. Del ninno cuerno puede ayer la heredad'.<br />
XIX. Cuerno íos padres deven ganar la ere-<br />
I. Que las ermanas adeven 3 venir egualmientre<br />
con los ermanos d la buena<br />
del padre.<br />
Si el padre ó la madre mueren sin fabla 4,<br />
las ermanas deven ayer egualmientre la buena<br />
del padre con los hermanos.<br />
II. Que los filos deven eredar primeramientre<br />
en la buena del padre.<br />
En la heredad del padre s vienen los fiios<br />
primeramientre. E si non oviere fijos , devenlo<br />
ayer los nietos ; é si non oviere nietos,<br />
dévenlo ayer los bisnietos. E si non oviere<br />
fiios , ni nietos 6 , ni padre ni madre , dévenlo<br />
ayer los avuelos.<br />
III. El Rey Don Flavio Rescindo.<br />
Que si non fuere alguno del linaje 7 de<br />
los que vienen de suso , o 8 de los<br />
que vienen de yuso , los que vienen<br />
de travieso deven heredar 9.<br />
Quando non I° es nenguna persona del linaje<br />
que venga derechamientre de suso , ó<br />
de yuso " , dévenlo ayer los que vienen de<br />
travieso mas propinquos. E si muriere 1 2 sin<br />
lengua 13 , los que son mas de luenne non deven<br />
ayer nada.<br />
IV. Quien deve ayer la buena daquellos<br />
14 que non fazen testatniento, ni<br />
por 15 escripto, ni por testimonios.<br />
La buena daquellos que mueren que non<br />
fazen testarniento , ni 'ante testimonios , ni<br />
1 Esc. 2 . y 6. casados en uno.<br />
2 Esc. a. y Malp. 2. puede heredar d su padre é dí<br />
su madre. Esc. 2. y 4. la heredad del padre.<br />
3 Ese. 6. deben heredar igualmientre con los hermanos.<br />
la buena del padre.<br />
4 M. Babia. E.R. Eso..y B.R.¿,-. Pala.<br />
5 Toled. del padre , si murier sin testamento , vienen.<br />
M417 - 2. Etc. L. del padre, si muere sin testamento,<br />
Vienen.<br />
6 M. nietos , ni bisnietos , ni padre.<br />
7 Esc. 6. linnagen. Ese. 5 . lenage.<br />
8 Malp. 1. y M. 1 de.<br />
9 Malp. 2. Esc. 2. y Camp. ayer la heredad.<br />
haber la buena. Esc. 6. haber la beredade.<br />
lo Etc. 6. non ha hy nenguna.<br />
Esc.<br />
1 I Toled. ~p. o. y Esc. 1. de yuso , é non ficiera<br />
testamento. Camp. nen de yuso.<br />
12 S. B. é sí muere sin fabla. B. R. r. y Camp. é si<br />
'norte sen fiada.<br />
1 3 Etc. t. Lingua. B. R. 2.3. ..ic• 2. 4 . 5 . y 6.. fabla.<br />
TITVLO II.<br />
dad de los ninnos.<br />
XX. De los que nascen<br />
del padre.<br />
XXI. Que el omne que<br />
zer de su heredad<br />
6?<br />
depues de la muerte<br />
non a filos, deve falo<br />
que quisiere.<br />
por escripto , los que fueren mas propinquos<br />
deven ayer la buena.<br />
V. De lbs herederos de los ermanos<br />
de las ermanas , e " daquellos que<br />
non 17 son dun padreó de una ma-<br />
dre , é non " an otros erederos,<br />
ueras ende los hermanos é las ermanas<br />
19<br />
f<br />
Aquel que non a otro heredero, si non ermanos<br />
y ermanas , estos deven ayer egualmientre<br />
su buena , si fueren dun padre 2° é<br />
duna madre. Mas si fueren dotro padre ó<br />
dotra madre , los que son dun padre ó "<br />
duna madre vengan á la buena de 22 su ermano.<br />
E los ermanos 23 que son dotro padre<br />
, é son duna madre , deven venir egualmientre<br />
á la buena de la madre. E los que<br />
son dun padre , é non duna madre , deven<br />
ayer egualmientre la buena del padre 24.<br />
VI. Si aquel que muere dexa 2$ ayudo<br />
o ayuda.<br />
Quando el omne muere , si dexa avuelos<br />
de parte del padre ó de parte " de la madre<br />
, ámos deven a yer egualmientre la buena<br />
del nieto. E si dexa avuelo de parte del<br />
padre, ó avuela de parte de la madre , ámos<br />
vengan egualmientre á su buena. E otrosí,<br />
si dexa avuela de parte del padre , ó 27 de<br />
parte de la madre, vengan á la buena egualmientre.<br />
Esto es de entender de las cosas<br />
que ganó el muerto. Mas de las que él ovo<br />
de parte de sus padres ó de sus avuelos,<br />
deven tornar á sus 28 padres ó á sus aVL1C^<br />
los cuerno ge las dieron 29.<br />
14 B. R. I. de los que non.<br />
as ni por escripto,e-c. filta en Malp. 2. B. R.1. y Esc. i.<br />
16 Malp. a. y M. 6 daquellos.<br />
77 Malp. 2. que son.<br />
18 B. R. a. S. B. Malp. 1. Esc. 1. 4. 6. y Camp. non<br />
ato herederos fueras los.<br />
19 En 2. y Esc. s• falta é las ermanas.<br />
20 Malp. 2. S. B. .Esc. .1. 4. y 6. ó duna.<br />
2 1 B. R. et duna madre.<br />
22 Camp. de su padre.<br />
23 B.R. I. Malp.2. S. B. y Ese. 6. hermanos dotropadre.<br />
2 4 Toled. Malp. 2. y Ese: t. añaden: é cada uno dellos<br />
heredará á su madre propiamente.<br />
2 5 B. R. 1. dexo'. Ese. 1. 6. y Cainp.<br />
26 Malp. 2. y Esc. ó de la madre. S. B. B. R. 2.<br />
Esc. 4. y s. é de parte de la madre.<br />
27 Ami,. 2. á de.<br />
28 B. y B. R. e. á los padres ó á los.<br />
2 9 2. y 6. dieran. B. R. 3e<br />
las dieron. 5. 13. ie las ¡liaran.
DEL FUERO<br />
JVZGO<br />
68<br />
Si alfa/ que muere a tio ó tia Ca 12 toda heredad deven ayer aquellos que<br />
VII. son 15 en mas propinque, grado i4.<br />
de parte del padreó de la madre.<br />
muere dexa r tío 6 tia de parte XI. Del eredamiento del marido é de<br />
aquel que Si del padre ó de parte de la madre 2 , estos la mujer.<br />
deven ayer egualmientre su buena.<br />
VIII.<br />
El Rey Don Flavio Rescindo.<br />
Si aquel que muere avie 3 sobrinos de<br />
su ermano o de su ermana.<br />
Si aquel que muere non ha hermanos ni<br />
hermanas, mas a dun hermano un sobrino,<br />
é dotros ermanos é dotros ermanas a muchos<br />
sobrinos ; todos los sobrinos deven partir<br />
egualmientre su buena por cabezas.<br />
IX. Que la muier 4- puede ayer parte<br />
en toda heredad.<br />
La mujer deve 5 venir egualmientre con<br />
sus ermanos á la buena del padre , é 6 de la<br />
madre , é de los avuelos , é de las ayudas<br />
de parte del padre é de parte de la madre;<br />
é otrosí á la buena de los hermanos é de<br />
las ermanas 7 . E otrosí deve venir á la buena<br />
de los tios , é de las tias , é de sus fiios.<br />
Ca derecho es que aquellos que natura fizo<br />
egualmientre parientes , egualmientre vengan<br />
á la buena.<br />
X. Que la muier 9 puede heredar, é<br />
aquel que fuere en grado mas propinquo<br />
deve ayer la heredad.<br />
Las heredades 9 de parte 2° de la madre,<br />
é de " los tios , é de las tias, é de sus filos,<br />
las mujeres &ven partir egualmientre con<br />
aquellos que son tan propinquos cuerno ellas.<br />
s B. R. lexa. Malp. 2. ha. En S. B. B. R. r.<br />
E. T. 2. y 4 . falta lid.<br />
2 Malp. 2. y Ese. 1. madre , é non fase testamento,<br />
ebtos.<br />
3 Malp. z. ha. B. R. t. avía.<br />
4 Toled. Mal p. 2. y Esc. r. Que la mujer deve heredar<br />
con aquel que es con ella en un grado igual-<br />
1711eatre.<br />
5 Malp. r. y M. puede.<br />
6 B. R. r. y Esc. 6. 6 de la madre.<br />
7 Ese. 1. de parte del padre é de parte de la madre.<br />
Esc. 6. de partes del padre 6 de la madre.<br />
8 Toled. Esc. r. y Malp. 2. Que las mugieres hereden<br />
(Malp. 2. herkden.... heriedan) todo heredamiento que<br />
los varones heredan. Que al varon non hereden si non<br />
los mas propincos varones rf mugieres.<br />
9 Camp. Los herederos. Ese. s. B. R. r. 2. y 3. Las<br />
heredades que vienen..<br />
so S. B. Ese. 2. y 4. de parte del padre é de la<br />
madre.<br />
r Malp. e. S. B. B. R. 1. Ese. 4. y 6. 6 de los tios,<br />
u de las tias , 6.<br />
r z S. B. E toda.<br />
1 3 Toled. y Ese. r. que son mas propincos. S. B. Esc. 2.<br />
y 4 . que son mas propincos en el grado.<br />
El marido deve ayer la buena de la muier,<br />
é la muier deve ayer la buena dei marido<br />
guando non ay otro pariente fasta séptimo<br />
grado.<br />
XII. De la eredad de los clérigos e<br />
de los mono-es 15.<br />
Los clérigos , é los monges, é las monjas e6<br />
que non an heredero fasta séptimo grado,<br />
é non mandan nada de sus cosas, la eglesia<br />
á quien siervien 07 lo deve ayer todo.<br />
XIII. Que los fiios deven fincar en poder"<br />
del padre depues de la muerte<br />
de la madre 19.<br />
La madre muerta, los filos deven fincar 2°<br />
en poder del padre 22 , si son daquel casamiento<br />
, é deve tener 22 su buena de los fiios,<br />
si se non casar con otra. Mas non puede<br />
nada vender ende, nin enagenar 23, mas todel<br />
24 fructo deve ayer, é despender cornunalmientre<br />
con sus fijos. É si el padre se<br />
casa con otra mujer , porque non es derecho<br />
que los fiios sean en poder dotri si non<br />
de su padre ; el padre tenga las sus cosas,<br />
é los fiios en guarda 26 , assí cuerno es de<br />
suso dicho. Todavía que meta en escripto<br />
todas las cosas 27 antel juez, ó ante los parientes<br />
'de la madre , é deve dar tal recabdo<br />
28 á aquellos parientes de la madre,<br />
que deven 29 ayer los fiios en guarda , si el<br />
padre fuesse muerto , por " que non pare<br />
mal ninguna daquellas 31 cosas. E si el padre,<br />
pues 32 que casar con otra, non quisiere<br />
24 Toled. Ese. I. y Malp. 2. afianlen : é los de mas<br />
alongado grado non hereden nunqua con los propincos.<br />
1 5 M. maníes.<br />
16 B.R. I. y E. R. monchas. Camp. y Ese. 6. mongias.<br />
Bes. B. R. 2. y 3; mongas. Ese. S. monichas.<br />
17 Esc. sirven. EA. a. 4. y Camp. servían. Malp. r.<br />
siervan. Bes. sierven.<br />
18 Ese. 6. podkr, y así otras veces.<br />
Toled. Esc. t. y Malp. 2. as-ladea: Que deve fazer el<br />
padre de las cosas de los fijos.<br />
20 B. R. I. y Camp. ficar.<br />
2o Ese. 1. del padre con toda su buena.<br />
Esc. 6. teniere.... vendier.... despiender.<br />
2 3 Ese. 2. empennar. Ese. 3. 6. y B. R. „-. arenar.<br />
Camp. alienar.<br />
24 Esc. 4. y r. tOt. Bes. todo el.<br />
25 Ese. fructu. B. R. 2. Ese. g. 6. y carip- (rucho.<br />
B. R. --. fruch.<br />
26 r. Ese. 6. y Camp. en sarda.<br />
27 Esc. 1. las cosas suyas.<br />
23 Camp. recaldo. B. R. 1 . recaudo-<br />
29 B. R. e. Ese. 4 . y 6. de.3ien. Ese. 2. tenien.<br />
3o Ese. 6. por tal que. 4 '<br />
3 1 B. R. r. y Camp. suas.<br />
32 Ese. despees. címip. y B. R. 2. pois que.
LIBRO IV.<br />
ayer en'guarda los filos, estonze el iuez deve<br />
escoier . i :á= alguno de los parientes de la<br />
.madre' que los guarde. E guando el filo ó<br />
la fila del padre se 2 quisiere casar el padre<br />
luegoI dé su parte de la buena de su madre<br />
é retenga pora sí la tercia parte daquello<br />
quel diere 4 por la lazera 5 que tomó<br />
6 con elo, y el padre deve dar al filo ó<br />
á la fila , pues que °viere XX. annos complidos<br />
, maguer que se non case, la meetad<br />
de quanto pertenesze á cada uno de la buena<br />
de la madre, y el otra meetad tenga el padre<br />
en su vida, é depues de su muerte finque<br />
7 á aquellos 8 filos. Y el padre que se<br />
casar deve mostrar 9 todas las cosas de los<br />
fiios de parte de su madre, que por ventura<br />
guando los fiios entraren en la casa de la<br />
madrastra ", que les non fagan tuerto. E<br />
otrosí mandarnos de los nietos. E si el padre<br />
enajenar alguna cosa destas cosas , ó si las<br />
quisiere tener demas del tiempo que non<br />
deve, todo ie lo deve dar, y entregar " de<br />
sus cosas á los fiios á quien pertenescen 1 1<br />
aquellas cosas 13 de SU madre.<br />
XIV. 14 Ley antigua. Que los filos deven<br />
fincar en poder del padre depues de<br />
la muerte de la madre ,maguer que<br />
ayan madrastra; e que deve fazer<br />
el padre de las cosas de los filos.<br />
En la ley de suso es dicho que si el padre<br />
non casa depues de la muerte de la mujer,<br />
que los fiios finquen en su poder con todas<br />
sus cosas fasta 15 que casen , é que el padre<br />
deve ayer los fructos ' 6, é despender ' 7 con sus<br />
S. B. escogir. B. R. I. Esc. 4. y 6. escoyer. Camp.<br />
escollen B. R. 2. escoler.<br />
,2 M. se, quiere.<br />
3 S. B. B. R. r. y Malp. luego le dé.<br />
4 Ese. r. quel diere , que la esquilme , é que la non<br />
enagene por la laceria.<br />
s B. R. 1. Camp. Ese. r. 2.4. 5. S. B. Malp. 2. y<br />
Toled. laceria;<br />
6 B. R. r. y Ese .. s. levó con ello. S. B. y Maly. 2.<br />
tomó con ello. B. R. 2. que ovo con ellos.<br />
7 Toled. Malí). 2. y Ese. r. finque á los fiios; é esto<br />
deve seer guardado otrosí en los nietos ; hy el padre que<br />
se casar deve entregar á sus filos de todas sus partes de<br />
la buena de la madre , é non les retener dello nada,<br />
que por ventura &c.<br />
8 S. B. B. R. a. Esc. r. 2. 3:4. 6. y Camp. á los fijos.<br />
9 Malp. 1. E. R. R. 3. S. B. Esc. 2. 4 . y 6. mostrar<br />
é destremar todas las cosas. B. R. 2. estremar.<br />
o Esc. s. y Camp. madrasta.<br />
1 1 Esc - 4. entergar.<br />
I2 Malí,. 2. á los hijos que pertenescen. S. B. que pertenescien.<br />
B. R. s. que pertenecían.<br />
1 3 B.R. 1. "7. S. B. y Malp. 2. de parte.<br />
3.4. Esta ley se halla en el texto latino en el lib. IV.<br />
tit. II. pág. 52 en las notas. Falta en el Ese. t. , y<br />
está puesta al lnárgen de distinta letra.<br />
1 5 Camp. hata que el padre casa. Ere. s. fata que se<br />
case. B. R. 2.y ,--. ' que se casen.<br />
16 B. R. f. Bex. Ese. I. y Camp. fruchos. E. R. las<br />
fructas.<br />
17 Camp. despensar.<br />
x8 Toled. meatad por meetad siempre.<br />
TITVLO II.<br />
69<br />
fiios comunalmientre , é que depues que los<br />
fiios casaren, ó compliren XX. anuos, que el<br />
padre les deve dar la meetad " de " la buena<br />
de la madre, é que él aya la otra mei-.<br />
tad 2° de la buena 21 en toda su vida , é que<br />
la non pueda vender nin dar. E que los fiios<br />
de la mujer lo deven a yer depues de la<br />
Muerte del padre ; é si el padre se casare,<br />
los fijos tomen la buena de la madre , é que<br />
sean en poder dotri con toda su buena , é<br />
non en poder del padre. Y esto nos semeia<br />
á nos muy desguisada 22 cosa , que non les<br />
miembra de lo que dice Salamon : El mio<br />
flio , ¿por que eres engannado , que quieres<br />
mas seer en otra guarda que en la rnia? Hy<br />
en otro logar dice Salamon : El filo que tuelie<br />
23 alguna cosa al padre ó á la madre, é<br />
diz que non es pecado , atol es cuerno aquel<br />
que mata 24 el onme. E diz en otro logar:<br />
Quien 2 5 escarnesce su padre, é qui escamesce<br />
su madre , sáquenle los ojos cuervos z6 , é cómanle<br />
las águilas 27 . E diz en otro lugar: Me..<br />
iOr es que te rueguen tus filos , que tú tengas<br />
28 ojo á las manos dellos. 29 . E por ende<br />
esto tenemos nos por cosa muy sin razon<br />
que aquellos ayan ganancia de la buena de<br />
los fiios que non levaron pena 3 ° por los criar.<br />
Doncas segund esta ley podemos nos retraer<br />
á Dios lo que fallamos en la sancta escriptura<br />
del" ygno : Assí cuerno el padre a piadad<br />
32 del fijo , assi el nuestro sennor a piadad<br />
daquellos que lo temen. E Salamon dize:<br />
El fiio que es sabio 33 , es el ensennamiento del<br />
padre. E diz en otro logar : Itrio frío, entiende<br />
tu la 34 veyez de tu padre, é no lo faltas ensannar<br />
35 en su vida. E sil desfalisciere 36 el<br />
seso, perdónaio , é no lo desprecies mientre<br />
19 B. R. 1. Malp. 2. y S. B. de la buena, e que el haya<br />
la otra meetad de la buena de quanto les pertenecia de<br />
la buena de la madre.<br />
2o Esc. s. el padre les debe dar la 'matad del buena<br />
de quanto Iles pertenecía de la buena de la madre.<br />
21 B. R. r. Ese. 5. S. B. y Malp. 2. de la buena en<br />
su vida.<br />
2 2 Malí), 1.2. E.R. B. R. r.S.B. Ese. I. Toled.<br />
desaguisada.<br />
23 S. B. y Bex. tuele. E. R. y B. R. 2. tole.<br />
24 Esc. 2. 3. y Bex. mata arme.<br />
2S B. R. I. Qui._ é qui. Bex. y Malp. 2. Que..., é que.<br />
Ese. 's. _El fijo que.<br />
26 E. R. corvos.<br />
2 7 NI cómanle butres,<br />
28 B. R. I. tengas mano (lelos. Malp. I. 2. Camp.<br />
E. R. y Bex. tenga manos dellos. S. B. tengas olor d mayos<br />
dellos. 13. R. 3 . tensas olio.<br />
29 B. R. r. y Camp. En esta ley manda que se la muyer<br />
morir, et el marido casar con otra , que tenga toda<br />
la buena en so poder. Et por ende &e. S. B. E per esto<br />
tenemos nos muy sin razon. 2. E por ende esto<br />
tenemos nos mut por sin razon.<br />
3o Ese. 2. trabajo.<br />
31 Malp. e. y Camp. yinno.<br />
32 S. B. piadat. B. R. o. piedat.<br />
33 Toled. y Malp. z. sabido.<br />
3 4 Toled. la VI'rZ. B. R. 1. veyes. Camp. e ntendi 1'14<br />
la vellez. Bex. B. R. 2. Ze:reZ,.<br />
35 B. R. /. Camp. y Bex. 3J31212i1C.<br />
3 6 Malp. 2. si le desfUnecier... 5. B. y Camp, defallecier.<br />
B. R. 1 . y Ese. 5, ,.. desfalecir. Ese. 3 . desfalesrier.
70<br />
DEL FVERO<br />
diz Salamon en otro<br />
fueres mancebo. E<br />
,<br />
gar Quien nma á su filo ,Mérelo a menudo:<br />
su fiio , sera loado : por ello.<br />
quien amostra<br />
e„ inedia 3 de sus enimigos , é diran 4 assí:<br />
Muerto es el s su padre daquel, é semeia que<br />
non cs muerto, ca dexó depues 6 de sí su filo,<br />
que<br />
lo semeia: viólo en su vida, é alegros con.<br />
él: y en la muerte non fue contristado con<br />
miedo de sus enimigos , ca dexó depues 7 de<br />
sí tal filo , que defiende la casa de sus enemigos<br />
, é ayuda á sus amigos. E por ende<br />
mientre nos acordarnos destas cosas, é dotras<br />
que fueron dichas por las prophetas<br />
del nuestro sennor , queremos ennader 9<br />
á, esta ley , é toller las cosas que non son<br />
bien puestas i°, é poner otras que el nuestro<br />
sennor ordenó bien. Onde mandamos á todos<br />
los omnes que son de nuestro " regno<br />
que daquí addantre , assi,cuerno es derecho<br />
é manda la sancta escriptura , que sea gardada<br />
esta ley en tal manera , que el marido<br />
que se casar depues de la muerte de la<br />
mujer, si oviere fiios della , sean en poder<br />
del padre con todas sus cosas depues de la<br />
muerte de la madre con las cosas que les<br />
pertenescen de parte de la madre , assí cuerno<br />
es dicho en la ley de sus°. E mandamos<br />
que faga escripto por su mano de las<br />
cosas de los fijos antel iuez , á ante los parientes<br />
de la madre , é dé recaba() en mano<br />
" de los herederos que avien " á a yer el<br />
fijo en guarda , si el padre fuesse muerto,<br />
que nenguna cosa non pare mal. E si el padre<br />
que se casa non quisiere ayer los fijos<br />
en guarda , el juez los deve dar al mas propinquo<br />
del linaje de la madre 14 . E si alguno<br />
de los fijos se casare, denle su parte de<br />
la buena " de su madre , assí que el padre<br />
retenga " pora sí la tercia parte por uso 17<br />
del fructo. E si el fijo ó la fila oviere XX.<br />
anuos complidos , maguer que se non case,<br />
r Esc. 2. 3 . Bex. S. B. y Malp. 2. amuestra.<br />
2 B. R. t. 2. 3 . s. B. Malp. I. a. Comp. Bex. Ese. r.<br />
2. 3 . 4 . S. B. y E. R. laudado.<br />
3 B. R. 1. entre los.<br />
4 S. B. Malp. i. y Esc. 2. dizran.<br />
5 S. B. B. R. r. y Malp. 2. es su.<br />
6 Malp. 2. d'spues sí. B. R. 2. depos le.<br />
7 Toled. y Malp. 2. dexcí pues sí. B. R. t. depos<br />
S. B. pues ele sí.<br />
8 Carip. penas profecías.<br />
9 13. R. 1. Etc. 3. y Camp. emendar esta ley.<br />
r o Camp. y B. R. o. postas.<br />
Etc. 5 . de nuestros reglaos. Etc. 3 de nuestro<br />
reno.<br />
Malp. recabdo cuerno de los.<br />
1 3 B. R. I. °vieren acer. S. B. avien ayer los fijos.<br />
1 4 S. B. del padre 6 de la madre. Etc. 3 y g. del linage<br />
del.<br />
15 B. R. r. bona de la madre. S. B.y Malp. 2. buena<br />
de la madre.<br />
16 Etc. tenga. E. R. retinga.<br />
1 7 Ese. 3 husu 111C111. B. R. 2._y 3 uso fructo.<br />
18 .SI B. meetad de la buena.<br />
1 9 B. R. r. s' Exc. s. por en sua vida.<br />
20 S. B. entegramientre. Malp. enteramient re.<br />
21 Bel-. y Est. 2. 6 non.<br />
11 B. R. r. quesier. Malí). 2. y Esr. u. quisiere.<br />
aya la meetad 18 de, .quantol pertent,sce de<br />
la buena de la madre y el otra meetad<br />
tenga el padre en su 19 vida ; é depues de<br />
su muerte deve fincar á los<br />
dep<br />
fiios entregamientre<br />
20 . Otrosí mandamos guardar de<br />
los nietos. E si el padre para mal alguna<br />
cosa á los filos , é 2i no les quiere dar d lo<br />
suyo fasta en aquel tiempo que es de suco<br />
dicho, déveselo entregar el iuez de las ,cosas<br />
del padre á los fiios. 23 Esta 24 ley manda<br />
qui si la mujer muriere , é el marido casare<br />
con otra , que tenga toda la buena de los<br />
fiios en su poder.<br />
XV. Ley antigua as . Si la madre fin.<br />
caro bibda ; deve venir egualmientre<br />
á la 26 buena con los filos del<br />
padre.<br />
La madre si se non casare depues de la muerte<br />
del marido , deve partir egualmientre en<br />
todos los fructos de la buena de su marido<br />
con sus fiios mientre visquiere 27 ; mas<br />
ni lo puede vender , ni dar á ninguno de<br />
sus filos 28 . E si los fiios entendieren que la<br />
madre lo quiere ennagenar, , ó por malquerencia<br />
, ó por otra cosa , díganlo al sennor<br />
de la cibdad , ó al iuez que ielo 29 defienda<br />
3°, que aquellas cosas non pare mal. Mas<br />
el fructo " que ella deve a yer, puédelo 3%<br />
dar 33 á quien quisiere de los fiios ó de las<br />
filas : é aquello que ella ganare del fructo,<br />
puede dar á quien quisiere. E si daquella<br />
parte de la madre alguna cosa fuere, enajenada<br />
34, todo deve seer entregado 35 depues de<br />
la muerte de la madre 36 á los fijos é depues<br />
de la muerte de la madre el quinnon<br />
de la madre dévenlo ayer los fijos egualmientre.<br />
E si la madre se casar depues de<br />
la muerte del marido desdaquel dia 37 ade-<br />
2 3 S. B. Antigua ley. Esta ley &c.<br />
24 Malp. 2. En esta. Y, es el epígrafe de la ley XV.<br />
la qual comienza: Queremos ennader , &c. ,.y sigue como<br />
aquí hasta fiios.<br />
25 Falta en el Toled. Malp. 2. y Esc.., r.<br />
26 S. B. B. R. e. Esc. r. 3 . Malp. a: y Bez. con los<br />
filos d la Suena del padre. Camp. con los Alas. .<br />
27 B. R. I..VCVII. ESC. 5. vevier. Camp. V1V1Cr. Bex.<br />
y Etc. visquieren. B. R. y. vivir. •<br />
28 Toled. Malp. 2. y Esc. r. de sus filas., nin a otra<br />
por ninguna manera. E si &c.<br />
29 B. R. I. 2. 3. defendan. S. B. defiendan.<br />
so .Toled. Malp. 2. y Ese. r. defiendan, é que ge lo<br />
fagan combrar, é le fagan fitzer escripto que lo non enagene<br />
, ni aquellas cosas &c.<br />
31 Etc. s. fructu.<br />
s? &e.olear. y Maly. 2. puédelo dar á quien quisiere. E<br />
33 B. R. 1. y S. B. puede dar.<br />
34 S. B. Camp. B. R. .r. y Bex. arenada, Aralp. 2. y<br />
Efe. 3• agenada.<br />
35 S. B. entegrado.<br />
36 S. B. Camp. y Malp. madre dI I buena (Comp.<br />
de la bona ) de la madre á los..fríos. B. de ,l la<br />
muerte de so padre et de la tiona<br />
de<br />
la madre<br />
fiios. -<br />
ws<br />
37 Malp. 2. en adelantes
LIBRO IV.<br />
lantre leven ayer sus fiios la parte que ella<br />
devia ayer de la buena del marido se se non<br />
casare I.<br />
XVI. El Rey Don Flavio Rescindo.<br />
Que la mujer non deve ayer nada de<br />
lo que gana el marido con los siervos<br />
della. -<br />
Si el marido gana alguna cosa con los<br />
siervos de la mujer 2 en hueste , la mujer<br />
non puede demandar daquello nada , ni en<br />
vida del marido ni depues de su muerte.<br />
Ca el marido que a la mujer en su poder<br />
segund 3 la sancta escriptura , otrosí<br />
deve ayer los siervos della en su poder , é<br />
otrosí todas las cosas que con ellos ganare,<br />
seyendo en hueste 4 por tal razon. Ca si los<br />
siervos mientra son en hueste con su sennor<br />
fazen algun danno, aquel sennor deve 5 responder<br />
por ellos. Onde derecho es que assí<br />
cuerno a el danno , assí 6 aya la ganancia. :•<br />
XVII. De lo que gana el marido é<br />
la mujer, seyendo casados en 7 uno.'<br />
Quantoquequier 8 que el marido sea noble,<br />
si se casa con la mujer ° cuerno deve;:é<br />
viviendo de so uno l° ganan alguna cosa,<br />
acrecen, si alguno dellos fuere ' l mas rico que<br />
el otro , de su buena 12 é de " , todas las cosas<br />
que acreceren 14 é ganaren en uno , tanto<br />
'deve ayer demas en aquello que ganáron en<br />
uno , quanto avie demas' del otro en su buena:<br />
assí que' si las buenas dámbos semeian'6<br />
a S. B. Camp. Malp. 2. y Ese: s. casase.<br />
2, M. Maip. 2. B. R. 2.y 3. de la muyer, 6 en hueste.<br />
3 Bes:. segundo diz.<br />
4 B. R. uueste, y así despues. Comp. E. R.<br />
B. R. e. y y Esc. s-, hoste.<br />
5 Camp. debe por ellos fazer emienda. B. R. 2 . y 3.<br />
aresponder.<br />
S. B. Bes. y Etc. que haya.<br />
7 En uno falta en B. R. t. y en Malp. 2. Esc. 1. 3. y s.<br />
seyendo en uno.<br />
8 S. B. y Malp. 2. Quandoquequier. B. R. y y Esc.<br />
Quantoquier. Ese.S. Quantoquer.<br />
9 Toled. moler noble. Ese. 1. y 2. mugier cuerno<br />
él.<br />
lo B.R. T. de consuno. Camp. de con so uno. B. R. y<br />
y Ese. s. desuno.<br />
11 Malp. 2. era. Comp. sea.<br />
12 Toled. y Mal-. y<br />
buena ante que casasen. Esc<br />
ante que casen.<br />
13 En B. R. r. S.E . y Malp. e. falta é.<br />
ni. B. R. y. Camp. Esc. 2. y s. acrecíron é ganáron.<br />
S. B. acrescéron é ganáron. Bes. acrecentaron é ganaron.<br />
15 B . B. R. 1. y Maip. 2. é assí que.<br />
16 S. B. y Malp. 2. se semejan. Comp. semellaren.<br />
1 7 Ese. S. contencion.<br />
18 Comp. B. 1. y y. Ca de dur. Ese. Ca muy de<br />
duro.<br />
19 M. Malp. r. y Ere. 5. asmodas. Esc._. osmados.<br />
B. R. 2. eguadas. B. R. ensinnad".,<br />
'20 B. R. comí,: y Ma lp. 2. que la. Ese. I. a. y<br />
maior.<br />
TITVLO II.<br />
eguales . , por poca cosa non tornen entelF.<br />
cion 17 . Ca de duro " puede seer que sean asmadas<br />
19 'tan egualmientre , que non semeje<br />
que la una es mejor 2 ° de la otra en alguna<br />
cosa. Mas si la una es mayor 22 de la otra<br />
connogudarnientre ", quanto fuere mayor,<br />
tanto deve ayer mayor partida en la ganancia",<br />
assí cuerno es dicho de suso, cada uno<br />
depues de la muerte del otro , é puédelo dexar<br />
á sus ' 4 fliOS, 6 á sus propinquos ", ó á<br />
otri si 'quisieren 26 . E assí lo dezirnos de los<br />
barones cuerno de las muieres. E de las cosas<br />
que ganáron 27, de que fiziéron amos escripto,<br />
aya cada uno tal partida 28 cuerno<br />
dixiere 29 el escripto. E si el marido ganare<br />
alguna cosa de 3 ° algun omne estranno "<br />
ó en hueste, ó quel 32 dé el rey ó su sennor,<br />
ó • sus amigos , dévenlo ayer sus filos<br />
sus herederos depues de su muerte , ó puede<br />
fazer dello lo que quisiere 33 . E otrosí dezimos<br />
de las mujeres.<br />
XVIII. Del ninno cuerno puede aver34<br />
la heredad del padre.<br />
La cosa que es dubdosa , si non fuere departida<br />
por razon, muchas vezes cae en yerro.<br />
Ca muchos omnes suelen contender , si<br />
el ninno 35 que es nacido 36 é muere 37 ayna,<br />
si puede ayer la buena del padre. E á esta<br />
entencion 38 querernos nos poner tal término.<br />
La razon de natura atal es , que aquel<br />
que nasce non puede 39 prender ninguna cosa<br />
en el ' minado ante que sí mismo , que es fecho<br />
de teniebras Doncas ¿en qual manera<br />
puede prender heredad sobre tierra qui non<br />
puede prender el empezamiento 41 de la luz 42<br />
deste mundo? E qui non puede usar de los ele-<br />
2I Malp. 2. y Bes. mejor. B. R. 2. y E. R.<br />
maor.<br />
z Toled. Malp. 2. y Ese. 1. conocidamientre ante del<br />
casamiento , quanto &c.<br />
23 Esc. y B. R. 2. gananza.<br />
24 Toled. _y Ese. 1. á sus ilios 6 á sus fiias.<br />
25 Malp. y<br />
.<br />
Ese. 1. propinquos si non oviere fijos, 6<br />
. . .<br />
áa<br />
otri quien quisiere.<br />
z6 S. B. quin quisiere. Comp. quien quisieren.<br />
27 S. B. Bes. B. R. e. C.tmp. Esr, s. y Molp. 2. ganaren....<br />
fizieren. Ese. y ganan.<br />
28 Esc. 2. y S. parte.<br />
29 MaIp. 2. y S B. lo dixiere. B. R. COMO ye dexier.<br />
Comp. como li lexar el escripto.<br />
3o M. con algun.<br />
31 Ese. s. y B. R. e. estranio.<br />
32 B. R. 1 . y Camp. que ye dé.<br />
33 Toled. Ese. y Malí,. 2, lo que quisiere mientre<br />
fuere vivo. E otrosí &c.<br />
34 Malp. 2. heredar á su padre. Ese. e. heredar á su padre<br />
á su madre.<br />
35 Toled. si el mozo.<br />
36 M. y Ese. r. nascido.<br />
37 Malp. e. nacido muere. Be.s• Y Ese. I. é =erre.<br />
3 8 Ese: 1. comencion. Ese. 6. entenzon.<br />
3 9 S. B• B• R. e. podu•<br />
4o .Malp. 1. 2. y Es,. 1. t iniebras . B.R. 2.5.y Ese. 6.<br />
tenebras.<br />
ce4rn1<br />
42 BeX• lux.<br />
B.<br />
ecionnoi.peSulBri.ienyt.QE .Ese, e.
72<br />
quales era fecho, lcuemo<br />
montos de<br />
er las<br />
los<br />
cosas que nol dexaron veer ?<br />
podrá ay<br />
E c uerno al/1.a 4 partida de las cosas deste<br />
mundo en su muerte, qui lo deviera 5 ayer<br />
si visquies , é 6 cuerno será contado en os bivos<br />
al qual fué mas allegada 7 la muerte que<br />
la vida E assi en medio de la luz 8 es luego<br />
muerto, y es entrado 9 en las teniebras 19 . E<br />
porque los padres puedan ayer la buena de<br />
tal filo , é que la vida del ninno sea tal que<br />
cuerno puede ayer la vida celestial, assí aya<br />
la vida terrenal; establescemos que aquel que<br />
nasce " non deve ayer la buena de los padres,<br />
fueras " si depues que fuere nascido recibiere<br />
13 baptismo, é visquiere X. días, que<br />
tod omne que cub,ficia 14 ganar la buena del<br />
padreó de la madre por este ninno , se esfuerce<br />
este de ganarle ante la vida celestial<br />
por el baptismo ; é así aquel que finca depues<br />
' 5 dél , aya la buena. E guando el ninno<br />
a la tierra por heredad, é las cosas celestiales<br />
que son aparejadas, sus herederos ayan las<br />
terrenales, y este gane " las cosas cine defa,líen<br />
17 . E que ," si el muerto non puede '9<br />
usar las cosas terrenales, derecho es que si al<br />
quenon, que pueda ganar las cosas celestiales.<br />
XIX. El Rey Don Flavio Rescindo.<br />
Cuello deven los padres 2° ganar la eredad<br />
de los ninnos.<br />
El padre muerto, si el fiio ó la fina visquieren<br />
2 X. dias, ó mas ó menos , é fuere 22<br />
baptizado , quanto quel pertenicie 23 de la<br />
buena del padre , todo lo deve a yer la madre.<br />
E si la madre muriere , otrosí el padre<br />
non puede a yer 24 la buena que avie 25 á<br />
ayer del fijo ó de la fila de parte de la madre,<br />
fueras si mostrare quel fijo ó la fina<br />
viscó " X. dias , ó mas ó mános , é fué bap-<br />
a S. B. y Bex. de los elernientos de que.<br />
2 Ese. 2. qui. Ese. I. 3. quien.<br />
3 Esc. 5 . venir. Malp. 2. y B. R. 2. venir. B. R. 3'. viven<br />
4 B. R. r. podrá ayer. Ese. é corno.<br />
5 S. B. devta.<br />
6 Bex. Ese. 2. et al qual. B. R. 2. é al que. Ese. j. 4.<br />
y s. é aquel fié.<br />
7 5B, Ese. 2. 3. y Bex. legada. B. E. a. axegada.<br />
8 Calnp.li legó muerte.<br />
9 Ese. 3 encerrado.<br />
so Toled. .Malp. 2. y Ese. r. teniebras de la fuessa.<br />
Camp. nace6. Esc. s. nacer. Ese. 3; que así nasce.<br />
12 Ese. salvo si.<br />
1 3 S. B. recibe. Malp. 2. recibier.<br />
14 S.B. B. R. s. y Malp. 2. cobdicia.<br />
15 B.R. r. Ese. 2. y Malp. 2. pues. Camp. pus él.<br />
Ese. ,_,-. pos él.<br />
16 Esc. y. y éste gane las cosas que son de vida , et<br />
éste otro gane las cosas.<br />
17 S. B. clesfidlen. B. R. 2- y 3. desfalecen.<br />
18 S. B. y Malp. 2. E si el muerto non pudo.<br />
19 Ese. 1. 2. y 3. pudo.<br />
20 Comp. los padres poden.<br />
21 B. R. 1. y Bel:. viviren. Camp. vivieren.<br />
22 Ese. 5. fueren baptizados.<br />
2 3 Ese. y 31 pertenesce. 13e:r. pertenece.<br />
DEL FVERO JVZGO<br />
tizado ". E si el padre ó la .madre que an de<br />
ayer la buena de los fiios , si non °vieren<br />
otros iiios , toda la heredad ayas a los nietos.<br />
E ni el padre ni la madre ay an poder de<br />
mejorar en esta heredad al un domas<br />
que al otro , si non de la tercia piste. E si<br />
quisieren dar alguna cosa á la eglesia , puédenlo<br />
fazer de la quinta parte daquellas cosas<br />
solamientre segund que es en otra ley<br />
-que es de suso 28 . E si non an filos, ni nietos<br />
ni bisnietos , pueden fazer desta heredad<br />
' lo que quisieren. E si non fizieren ninguna<br />
manda, dévenla ayer los parientes mas<br />
propinquos del padre ó de la madre ; assí<br />
que 29 si el fijo muere, si el padre que avie<br />
.á ayer su buena , si non fiziere manda, dévenla<br />
ayer los herederos mas propinquos del<br />
padre. E otrosí dezimos de los herederos de<br />
la madre en tal manera , que si el fiio ó la<br />
fina muere , seyendo el padre ó la madre bivos<br />
, los nietos 3° daquel fiio ó daquella fila,<br />
que son muertos , si dexan fiios, deven ayer<br />
enteramientre 31 su partida en la buena del<br />
_ayudo é 32 de la avuela, quanto devie 33 ayer<br />
su. padre ó su madre si visquies. E si el fijo '<br />
era casado , é murió viven do el padre ante<br />
quel diese el padre toda su partida quel<br />
pertinicie 3 4 ; é si mueren " los fijos vivendo<br />
el ayudo , la mujer del fiio deve ayer<br />
aquello quel padre avie dado al fijo ante que<br />
muriese 36, y:ella non puede mas demandar<br />
daquello. E si el fiio , vivendo con el padre<br />
,,non recibiera nada del padre, estonze<br />
su mujer del fiio non puede nada demandar<br />
daquellas cosas si non quantol diera su<br />
marido en .arras. E . si el fijo que quier 37 seer<br />
obediente al padre, dexa tener 38 al padre<br />
buena de su . madre , hy el fiio la diere<br />
depues 34 de su muerte á su mujer ó á otri,<br />
atal donacion puede valer si filos non oviere<br />
en aquella mujer ; é si fiios oviere , los finos<br />
lo deven ayer.<br />
. 2 4 Ere. 3 non debe haber nada de la buena.<br />
25 Carnp. y Ese. r. devía ayer.<br />
26 B. R. r. Ese. 2. j. y Camp. vevió. Bex. víviron.<br />
2. y y. vivo.<br />
27 Toled. baptuado en la collacion do muriere. Es si muriere<br />
el padre 6 la madre que an de ayer.. Esc. r. y Malp. 2.<br />
baptizado en collacion. E si moriere. Esc. 5. bautizado.<br />
28 B. r. Ese. 2. S B. y Met:p. 2. de yusso.<br />
29 B.y Ese. 2. así que si el fiio ó la fiia muere. Ese. s.<br />
Así que el fiio muerto. Malp. 1. si el filo muere sin el padre<br />
, que.<br />
3o Esc. 2. los nietos fijos daquel fijo.<br />
31 B. R. r. Camp. y Ese. 5._ entegrarnientre su partiya.<br />
3 2 B. R. Ese. r. 2- Malí,. 2 . 9 Bex. 6 de la.<br />
33 Camp. Esc. 2. '3-. y Bex. debia.<br />
24 B. R. r. y Comp. pertenecía. S. B. y Ese. .s. pertenescie.<br />
Ese. pertenescia. -<br />
35 S. B.<br />
Toled. ed. ,<br />
y B.<br />
y Malp. .r sos fii os. mur Maly. 2. sus. fijos.<br />
36<br />
2. . que iese é non al, e lla &c.<br />
.733e7x. Mno.n S. quBier. . ro EBs' i quísier fazer<br />
00n<br />
avenencia<br />
con el padre , que dexe. La<br />
quisiere.<br />
lerdo; del texto está to-<br />
moda de B. R. 2--y Ese, s• ,,,r4's , los demos no se<br />
entiende , y está errada.<br />
28 Camp. traher.<br />
39 Ese. y. despues £ Moler.
LIBRO IV.<br />
XX El Rey Don Flavio Rescindo.<br />
De los que nascen depues de la muerte<br />
del padre.<br />
Nos fazemos servicio á Dios guando conseiamos<br />
2 aquellos que an de nascer. E por<br />
ende establescemos que si el marido muriere,<br />
é dexa la muier prennada , el fijo que nasciere<br />
depues sea heredado 3 egualmientre<br />
en la buena del padre con los otros fijos.<br />
E si non dexare nengun fijo é diere su buena<br />
á quien quisiere , mandamos que pueda<br />
dar la quarta parte , é las tres partes deve<br />
ayer aquel que 4 nasció depues de la muerte<br />
del padre. E si el marido ó la mujer seyendo<br />
casados , ante que ayan fijos, el marido<br />
á la muier , ó la mujer al marido , el<br />
uno al otro , dieron de su buena é depues<br />
ovieren filos , aquella donacion non vala;<br />
mas los filos ayan toda la buena S de su<br />
padre , fueras ende la quinta parte que<br />
TITVLO III.<br />
73<br />
puede 6 dar por su alma á quien quisiere<br />
Mas si el uno dellos , ó el marido , ó la mu.,<br />
ier ante que fuessen en uno diere 7 el uno<br />
al otro alguna cosa de su buena , aquello<br />
deve valer ; é atal donacion non deve seer<br />
desfecha por los filos que nascen depues.<br />
XXI. Que el omne que non a fiios,<br />
puede fazer de su heredad lo que<br />
quisiere.<br />
• Todo omne libre é toda muier libre que<br />
non an fijos , ni nietos 9, ni bisnietos fagan<br />
de sus cosas lo que quisieren ; nin l ° otro<br />
omne de su linaje " que venga de suso, nin<br />
de travieso pueda 12 desfazer este ordenamiento<br />
' 3 . Ca aquel que viene en 14 el linaje<br />
del parentesco de suso derechamientre , non<br />
es nado 15 en tal manera , que por natura<br />
deva " ayer heredad. Mas si muriere sin fabla<br />
, los que son mas propinquos deven ayer<br />
su buena cuerno manda la ley.<br />
III. TITOL DE LOS HVÉRFANOS,<br />
É DE " LOS QVE LOS DEFIENDEN.<br />
I. Que aquel es dicho huérfano ",, que non a<br />
padre ni madre.<br />
II. Desde guando deve ' 9 seer contado el tiem- IV.<br />
po é los negocios' de los huérfanos.<br />
III. cuerno omne deve recibir la guarda de<br />
I. El Rey Don Flavio Rescindo.<br />
Que aquel es dicho huérfano que non<br />
a padre ni madre.<br />
Grand piadad es dar omne consejo á los<br />
menores que 22 non pierdan sus cosas. E por<br />
13,., R. a. y Eso: 3. yaien en el vientre,- de la madre<br />
despues de muerte del padre. _,<br />
2 Ese. .á aquellos.<br />
3 Toled. Esc. 3• y s. heredero.<br />
4 S. B. y Ese. 6 nasce6.. -Camp:,nace6.<br />
5 S. B. su buena de su padre.<br />
6 Esc. 3• pueda. Bes. deba.<br />
7 Malp. 2. dieren. B. R. s. y Camp.<br />
8.Toled. Malp.'2,. y Esc... toda muier quier sea noble,<br />
quier de menor guisa que no a filos. 'S. P. Malí)._ s.<br />
Bex ' R. B. R. 2. 5. Esc. 2. y, 4. -toda mugier que non<br />
a filos &c.<br />
9 Esc. 3 ni nietos ,;fagan,,<br />
lo Ese. g. mas otro.<br />
S. B. B. R. s. Ese. s. y Malp. 2. linage, y así otras<br />
veces., Camp. que venga de su linnage. .1<br />
1 2 . Malp. 2. B. R. f. S. B. y M. non- pueda. ..<br />
1 3 Ese. s. otrogamiento. B. R. s. esta ,ordenacion. •<br />
1 4 E y B. en la lina. B. una nómina.<br />
1 5 S. B. E. R. Esc, 2.<br />
•<br />
16 M. y E. R. deve. Ese. 2. pueda. Bes. deba heredar.<br />
los huérfanos , é quanta deve a yer de<br />
sus cosas.<br />
Qué los que defienden 20 los huérfanos<br />
non les fagan fazer nengun 21 escripto.<br />
ende maguer que fasta 23 aquí los filos pequennos<br />
, que non an padre 24, eran dichos<br />
huérfanos , é non otros ; porque la madre<br />
non a menor 25 cuidado del fiio que el padre,<br />
por 2 8• ende mandamos que los filos 27<br />
que son sin padre , é sin madre fasta XV.<br />
annos , sean lateados huérfanos.<br />
17 M. E DE LOS OVE DEFIENDEN. B. R. r. 1'<br />
Ese. s. E SVS DEFENDEDORES. Malp. 2. E SVS<br />
ADELANTRADOS. Esc. r. E DE LOS DEFEN-<br />
SORES..<br />
18 S. B. E. R. Camp. B. R. 2. y 3 . drphano , y así<br />
despues...<br />
39 S. B. y Esc. 2. es contado, y así en la ley. Camp. cunetado.<br />
B. y 2. contado. 'Malp.. 2. y Ese. 5. • .. en los.<br />
20 S. B. y B. R. 2 . defenden.<br />
21 S. B. ningun.<br />
2z Esc. y.s. porque.<br />
23 Esc. r. fista enesaquí.<br />
-24 Toled. y:Esc...r. é an la madre viva, eran dichos.<br />
M. Malp. 2. Camp. E. R. Bes. Esc. 2 . 4• nOril<br />
an padre , ni madre , eran dichos &c.<br />
25 Bes. Ese. 6, B. R. s. y Camp.<br />
menos cuidado.<br />
E. R. minor coidado•<br />
26 M. Comp. .y B. R.<br />
por ende.<br />
2. que los fiios que pierden<br />
27 Toled. Ese. ' s. y<br />
menos<br />
el padre é la madre , é los dc'en edat `1"e<br />
(Malp. 2. fasta) quince anno5 , sean 'amados huerfines.,<br />
li 2
74<br />
II. r Desde<br />
el tiempo<br />
f anos.<br />
Si nos queremos saber en quanta tiempo<br />
los ninnos pueden perder sus cosas , devemos<br />
contar los annos del ninno s é ciernas<br />
quantos annos a que los padres perdieron<br />
las cosas, é fazer una summa fasta L. 2 annos,<br />
é desde 3 allí adelantre non la puedan 4<br />
demandar la cosa los ninnos. Mas si por<br />
ventura el padreó la madre en su vida estudieron<br />
XXX. annos que perdiéron la cosa<br />
, los ninnos dalli adelantre non la puedan<br />
demandar.<br />
III. Cuerno deve omne recehir la guarda<br />
de los hue'danos , é quanto deve ayer<br />
de sus cosas.<br />
Si el padre fuere muerto , la madre deve<br />
ayer los fijos de menor edad en su guarda,<br />
si ella quisiere é si se non casare, assí que de<br />
las cosas de los fijos faga un escripto. E si<br />
la madre S se quisiere casar , é alguno 6<br />
de los filos fuere de edad de XX. annos<br />
fasta XXX. , este deve ayer los otros hermanos<br />
é las sus cosas en guarda é non las 7<br />
dexar ennaienar ni perder 8 á ellos ni á otra.<br />
E si por ventura alguna cosa ende diere , ó<br />
vendiere , ó gastare , ó perdiere por su 9 negligencia,<br />
todo lo deve entregar de su paritida.<br />
E mandamos que tome todo el diezmo<br />
" del fructo en que viva , porque non<br />
faga grandes despensas en lo al. E si algunas<br />
despensas fiziere por los negocios de los her-<br />
-manos de lo suyo , muéstrelo al iuez, é •cóbrelo<br />
de lo de sus hermanos comunalmientre.<br />
E si los hermanos ' 2 non fueren de tal<br />
edad, ó de tal discrecion 13 que devan ayer<br />
los otros en guarda; estonze el tio 14 ó el filo<br />
Esta ley está- repetida sin nrimero' al fin del tít.<br />
del lib. XII. En B. R. 2. Ese. 3. y 5. dice así.<br />
Flavio<br />
DEL FVER<br />
guando deve seer contado<br />
e los negocios de los huér-<br />
Desde guando es contado el tiempo enos .negocios de '4.1.<br />
órfanos.<br />
Quando los órfanos pierden alguna cosa por .enganno<br />
de algun oinne aquelos annos mandamos ,que Sean contados<br />
en sos negocios desque el padre ó la madre p¿rdieron<br />
aquela cosa , é que aquel tiempo_ de los XV. anos<br />
,deve ser contado desde .que sos padres perdiekan la cosa<br />
del que diz que es enganado. E si los, padres del &fano<br />
inientre viviron avien XXX. annos que perdiéron la cosa<br />
del &fano , el órfano non la pode demandar dent adelatre.<br />
2 S. B. cincoanta annos.<br />
3 S.13. allí adelantre. Malp. 2.. allí en adelantre.<br />
desdali.<br />
4 Ese. 6. puedan mas demandar.<br />
s Ese. 3. se casare.<br />
6 M. algunos.... fueren.<br />
7 Ese. 3. ion los.,<br />
8 B. R. 1. Esr• 5 . y Camp. perecer. Malí,, a. y B. R . a.<br />
percer. T. R. 3: peszer.<br />
9 Matip• a. negligencia suya. Est-. 6. sua negligencia.!<br />
o JVZGO<br />
del tio deve aver la guarda, dellos en tal<br />
manera , cuerno dixiemos del hermano. E si<br />
el tio ó el tilo del tio non es tal , que lo deva<br />
ayer, estonze el iuez lo de i s alguno de d los l<br />
otros parientes. E si la madre ()viere la guarda<br />
16 de los filos , ó quienquier otzi , faga<br />
escripto de todas las cosas que dexO su padre<br />
á los huérfanos ante tres testimonios,<br />
cinco , presentes 17 sus parientes, é delantre<br />
aquellos testimonios que son en el escripto,<br />
sea dado el escripto al obispo , ó á algun<br />
sacerdot á quien mandaren los parientes, que<br />
lo den á los ninnos depues que fueren de<br />
edad complida. E si algunas demandas "<br />
fueren fechas contra los ninnos , aquel que<br />
fuere su defendedor deve responder por a9<br />
ellos. E si non lo quisiere fazer, aquel que<br />
demanda deve seer entregado 2°. daquello que<br />
demanda por el iuez , salvo „.el derecho de<br />
los ninnos que lo demanden guando fueren<br />
de edad complida. E. aquel que lo demanda,<br />
si por iudizio lo pudieren 21 vencer los<br />
ninnos , deve entregar aquello que recibió<br />
con. todos sus Eructos 22, é con todos sus derechos<br />
á los ninnos ó á sus erederos , ó á<br />
quien lo ellos dieren 23 . E porque demandó<br />
la cosa que non pudo vencer, peche X. sueldos<br />
ciernas. Mas si el defendedor quisiere defender<br />
los ninnos puédelo fazer. E si las cosas<br />
de los ninnos fueren perdidas por negligencia<br />
del defendedor develo entregar de<br />
lo suyo.<br />
- .<br />
IV. Que los que defienden los huérfanos<br />
• non les jaoan fazer nengun escripto.<br />
POrqiie' /Os "hilé-danos rhientra que son pequennós<br />
non pueden defender sus cosas ni<br />
á sí mismos , derecho es que sean 25 en<br />
guarda dotri -fasta tiempo establescido. Mas<br />
porque algunos-defendedores los engannan<br />
por falagamiento ó por miedo, é fázenles<br />
o Camp. todo lo debe dar de sua partida , y entregar.<br />
x x Camp. el décimo. Ere. 5. y B. R. 2. la décima parte.<br />
Esr. 3. la diezma parte. E. R, el dezmo. B. R. la dezma<br />
parte.<br />
12 May. e.. y Esc. r. E si el •hermano non ''fuere de<br />
tal edat o de tal clescrecion.<br />
1 3 13. R. r. 3. y E. R. descrecion. Ese. 5. discricion.<br />
1 4 2. y Ese. r. el tio hermano del padre. .<br />
as Camp. los dia .: B. R. 2. y<br />
x6 B. R. s. garda.<br />
17 Bes, presientes.<br />
111. mandas.<br />
Toled-por ellos, si quisieren. Malf..2. si quisiere:<br />
20 Camp. y B. B:' ¿4-. entrego.<br />
21 M. y E. R: '.pudiere r - • •<br />
2 2 'l'oled. Maip. 2. y Ese. 1. con todos sus- fructos , 'é<br />
si fueren siervos , entrénguentes el, pr<br />
del servicio é<br />
los siervos con todos.<br />
23 M. dieron. .1 )5 ••<br />
2 4 Maip. a. y Ese -j. del debndedor ,-, é ge lo<br />
pudieren probar los huérfanoslo pueden deIandar<br />
guando fueren de edad co.1;41511da é' develo.<br />
25 Camp. que sean defendados-It'l tiempo.<br />
26 Toled. S. B. B. R. f.<br />
Camp. Ba.<br />
Erc. a. afalagamiento-<br />
...7; y q. falagamientos.
LIBRO IV,<br />
dar recabdo, que les non demanden razon<br />
de sus cosas, ó los fazer ende fazer algun<br />
escripto que nunqua les fagan nenguna. demanda<br />
, por 2 ende mandamos esto guardar<br />
en todas maneras , que si los huérfanos.<br />
fueren en menor edad 3, aunque ayan mas 3<br />
de XIV. annos complidos , si los defendedores<br />
los an 4 en poder á ellos ó á 5 sus cosas<br />
, qualquequier 6 escripto que fagan fazer<br />
de demanda , ó 7 de quitamiento<br />
de abenencia que faga fazer el defendedor<br />
por él ó por otri , non vala esto nada , ni<br />
aya nenguna fuerza ; é guando viniere el<br />
huérfano que aquel 9 a en guarda , guando<br />
1° fuer en tal edad que deve " ayer sus<br />
cosas en poder , estonz el defendedor antel<br />
obispo ó antel juez dé razon de todas sus<br />
cosas al huérfano , é reciba dél escripto que<br />
non ge lo demande mas. E assí sin toda<br />
TITVLO<br />
75<br />
cueyta demande: el huérfano lo quel 5; de_<br />
ven , é faga de sus cosas lo. que quisiere libreinientre.<br />
E mientre 23 que es en guarda,<br />
si por ventura viniere r4 aya enfermedad<br />
miedo de muerte, pues que óviere X. anuos<br />
complidos , puede :fuer de sus cosas lo que<br />
quisiere , assí cuerno es dicho en otra ley.<br />
Hy el defendedor si alguna cosa mandare<br />
de sus cosas á sus fijos ó á otri, en vida, ó '5<br />
en muerte, si non avie dado recabdo á los<br />
huérfanos de sus cosas segun el escripto,<br />
que " era fecho guando los 57 recibiera en<br />
guarda , ó si alguna cosa connoscidamientre<br />
da:quello avia el defendedor, todo lo deve<br />
entregar. Onde por esta ley avemos dado<br />
conseio á todos los huérfanos , fueras ende<br />
aquellos que son de tal edad, que pues r8<br />
an XV. anuos passados non manda la ley<br />
que puedan demandar lo que perdieran antes.<br />
IV. TITOL DE LOS NINNOS ECHADOS 19.<br />
I. Que el omne libre ó la mujer que echa el<br />
ninno deve 2° seer siervo ó sierva por él.<br />
II. Si el siervo ó la sierva echa el ninno sa-<br />
I. Que el' omne libre é la mujer que<br />
echa el ninno deve seer siervo o' sierva<br />
por él ".<br />
Si algun omne tomar el ninno ó la ninna<br />
echada , é_ lo 22 criar, é 23 los padres le connocieren<br />
depues 2 4: si los padres son omnes<br />
libres , den un siervo por el fiio ó el precio<br />
"..E ,si lo non quisieren fazer , el iuez<br />
de la tierra los deve fazer redemir 26 el fiio<br />
que echaron ; é los: padres deven seer echados<br />
por, siempre de la tierra. E si non ovieten<br />
de que lo puedan redernir aquel que<br />
S. B. por esto.<br />
z S. y 13. R. r. menor edat, Malp. 2. de menor<br />
ESC, 5. menor ydat.,<br />
s B. R. r. mftlos. Camp. minos,<br />
4 Ese. 3: los an aun en poder.<br />
5 111 é á sus cosas.<br />
6 S. B. qualquiere cosa ó escripto que fagan, Camp.<br />
,que llos fa/a/1,<br />
7 M. é. En este códice se escribe siempre huérfano con pi..<br />
8 Camp. quitacion.<br />
9 S, B. y t. aquel euguarda.<br />
r o S. B. que fuere de edad , que deve. Malp. 2.. guando<br />
fuere en tal manera.<br />
t P. R. deva.<br />
12 Esc- Bex. lo que deve ayer. B. R. r.<br />
E sc • r. ,5". 3141P. 2. y Camp. lo que le deven , é faga.<br />
13 S. B. y Malí,. 1. é si el Ufano que es en guarda.<br />
1 4 Ese. f. aviniere.<br />
1 5 Esc. 2. é .í la hora de su; muerte,<br />
z6 Esc. y. que feciera.<br />
17 S. B. ji 13. R. lo.<br />
18 B. R. 1. despues. S. B. Bex. y Malp, 2, depues.<br />
-Esc- 5. dep4es de XV. annos.<br />
1 9 Este título es el V. en M. B. R. I. 2. S. Efe. y. I.<br />
Mai f. Ca<br />
biéndolo el sennor ó non.<br />
III. Aquel que cría el ninno quanto deve<br />
ayer por su soldada.<br />
lo echó sea siervo por él". Y este pecado o29<br />
quier que sea fecho en toda la tierra 3°, el<br />
juez lo deve acusar é penar.<br />
II. Ley antigua 31 . Si el siervo o la<br />
sierva echa el ninno sabiéndolo el<br />
sennor é non.<br />
S el siervo ó la sierva " echan su 34 fiio non<br />
lo sabiendo el sennor, pues quel ninno fuere<br />
criado, aquel que lo crió deve a yer la tercia<br />
parte de lo que val 35 j hy el sennor deve<br />
provar v jurar que non sopo 36 guando lo<br />
2o Malp. 2. y Esc, 1. deben dar un siervo , y así en la<br />
ley. Esc. 3 . debe ser su siervo , y así en la ley.<br />
2 s B. R. 2. por elle.<br />
22 M. é los criar.<br />
23 Esc. 5. si los..<br />
24 Toled. Maly. 2. y Esc. depues por fijo.<br />
25 Toled. Malp. 2. ".; cl precio al que lo crió.<br />
Esc. y. 6 prescio que lo va la. Bex. ó el pretio.<br />
26 'B. R. r. y .E.rr. 6. cernir.<br />
27 Exc. 3'. redernir.el fijo, é los padres que lo echaron.<br />
B. R. 1. el fiio que enecháron..<br />
28 Toled. por él, y el ninno sea libre, y este pecado&c.<br />
'Lic. I. sierva por él ," y el nimio sea libre , et estepecado<br />
du 'quier.<br />
29 Ese. 3. y s. do quier. B. R. y 2. u guiar.<br />
so Toled. Jifa !p. 2. y Esc. . en toda la tierra , todo<br />
orne puede mantener la voz del echado antel alcalde por<br />
.facerle al' fechar castigar é penar.<br />
3 e Ley antigua falta en. el Esc. 1. y<br />
. Ese. 6. y E..1
76<br />
echáron ; é si el senior lo sopo el ajado<br />
sea siervo del quel crió.<br />
Aquel que crin el ninno , patito<br />
III.<br />
deve ayer por r soldada.<br />
si<br />
alguno diere su 2 fiio á criar á algun<br />
DEL FVE RO JVZGO<br />
Tzlr<br />
omne , dél cada anno un 3 sueldo fasta 4<br />
X. anuos ; é desende 5 que oviere X. annos<br />
complidos , nol 6 dé nada por soldada<br />
; ca el servicio del ninno vale bien la<br />
soldada. E si tanto non quisiere dar, finque<br />
este ninno por siervo daqnu que'<br />
crió.<br />
V. TITOL DE 7 LOS BIENES QVE PERTENESCEN<br />
I. Que los filos ni los nietos non deven seer<br />
'eseredados.<br />
II. Quanto puede la mujer mandar de sus<br />
arras.<br />
III. De las cosas que dan los padres en las<br />
bodas 9.<br />
1V. De los filos que non son dun padre<br />
I. Que los fiios ni los nietos non deven<br />
seer desheredados.<br />
Quando nos entendemos r algunas cosas<br />
malfechas , devemos " poner término á las<br />
que son de venir. E porque algunos 14 son<br />
que biven sandiamientre , é despienden '5<br />
mal sus cosas , é dantas á las personas estrannas<br />
, é tuéllenlas á los fijos é á los nietos<br />
sin razon ' 6 , que estos non puedan 17 aprovechar<br />
en el pueblo los que splien seer escusados<br />
de su " trabajo por sus padres. Mas 19<br />
que el pueblo non pierda lo que, non deve,<br />
ni los padres sean 20 sin piadad á los fiios<br />
ó á los nietos cuerno non deven ; por ende<br />
tollemos la ley antigua que demandaba al<br />
padre y á la madre , y al ayudo y al avuela<br />
21 dar su buena á los estrannos si quisies,<br />
y á la mujer que fizies de sus arras lo que<br />
quisiese ; é mandamos por esta ley , que se<br />
Toled. por su trabajo. Malp. 2. y Ese. . por su soldada.<br />
B. R. 2. por sisa.<br />
2 M. B. R. 2. Ese, o. s. 6. Bes. y E. R. ssu<br />
fiio siervo.<br />
3 Bes. quatro soldos ata que oviere X. annos.<br />
4 Ese. 2. fasta IX. annos complidos.<br />
5 Toled. depues que oviere el ninno X. annos Ese.<br />
Camp. y Bex. E desde que. E. R. y B. R. 2. des que.<br />
Malp. '2. desend que.<br />
6 Esc. J. non le debe dar nada..<br />
7 Malp. 2. DE LOS AYERES ANTIGOS QVE<br />
PERTENECEN DE PARTES DEL PADRE. Ese. 1,<br />
DE LAS BVENAS ANTIGVAS DE PARTE DE<br />
LOS PADRES. Ese. 2. DE LAS BVENAS DE LOS.<br />
PADRES.<br />
8 Bes. Ese. y 6. AL OMNE POR NATVRA.<br />
9 Malp. 2. y Esc. s. bodas á sus fijos, y así en la ley.<br />
ro Malp. 2. Ese. t. y Toled. padre , encino deven heredar,<br />
y así en la ley.<br />
I I Malp. e. y Esc. 1. que son franqueadas , non se<br />
casen con mugieres libres , ni los que el decreta fraseque5<br />
por. pleyto de Servir la ezlr sig. Ese. a. ni sr casen<br />
(00 mujeres ajenas.<br />
POR. NATVRA.<br />
V. De lo que ganan los filos biviendo el padre<br />
ó la madre.<br />
VI. De los obispos que quieren toller á las eglesias<br />
lo que dizen que toviéron XXX. annos.<br />
VIL Que los siervos de las eglesias non TI sean<br />
franqueados , nin se casen con mujeres<br />
libres.<br />
deve guardar daquí adelantre , que ni los<br />
padres ni los avuelos non puedan fazer de<br />
sus cosas lo que quisieren , ni los fiios ni<br />
los nietos non sean deseredados de 25 la<br />
buena de los padres y de los avuelos. Onde<br />
mandamos que si el padre ó la madre , el<br />
ayudo c5 el avuela quisier meiorar á alguno<br />
de los fijos ó de los nietos de su buena , non<br />
les pueden dar mas de la tercia parte de sus<br />
cosas de mejoría 23 ; ni pueda dar á omne<br />
estranno 24 de su buena ; fuera si non óviere<br />
fiios ó nietos , en tal manera que si el padre<br />
ó -la madre , ó el avuelo ó el ayuda<br />
daquella tercia parte de sus cosas diere alguna<br />
cosa á los fiios (S á los nietos'' specialmientre<br />
, aquello será estable cuerno le fuere<br />
mandado ; ni el fiio, ni , ni el nieto lo<br />
que oviere daquella tercia 25 non Puede ende<br />
fazer nenguna cosa , si non lo que mandó 26<br />
el padreó el avuelo. E si aquel que a fiios<br />
nietos, si 27 quisiere dar á 4 egl4i:a. 21<br />
a. Ese. 5. algunos mal fechos debelas por 'término<br />
á los que.<br />
1 3 E. R. Bes. y ESC.' -2. risteremot.--:<br />
1 4 Bes. vimos que.<br />
15 B. R. .1. y S. B. despenden.<br />
.."<br />
16 Toles!. á los nietos , que. S. B. .y Ese:'2: razot,<br />
é que estos. • -<br />
17 Ese. s. pueden provechar en el puebra.. • _<br />
z8 S. B. por su trabajo de sus padres. EVC. al por su<br />
trabajo de sus cosas: • • '-<br />
1 9 Ese. i. Mas porque el pueblo no pierda lo`que-nch<br />
debe perder.<br />
rio li<br />
z o & B. B. R. z. Etc.- Í.2 35. y.<br />
sean.<br />
2r S. B. avtiola. - • .'• "-'<br />
22 'Es'e. 31 de toda :buena:<br />
2 3 Camp. menoría.<br />
24 Etc. 3; y 5. toda su bocha.<br />
25 Bex. Ese. 1. y 3 tercia p4itn<br />
26 S'. B. y Ese. r. mandare. -"IY".<br />
2.7 Ese. 1. y 2. nietos, 4t1114014:<br />
Toled. Malp. o. Eyé.r--e. •28 4 'la eglesiá o á sus siá—<br />
vos , 6 á otro qualquier millgun cosa —salva' .1 1 parle<br />
antedicha que es por riieioría al fiio 6 al nieto • puede
LIBRO IV.<br />
á r otros Jogár,el l de su buena puede dar la<br />
quinta parte de lo que ovier sin ,aquella tercia.<br />
Mas aquel que manda partir la tercia<br />
por<br />
parte<br />
dar meiorancia ó la quinta por<br />
dar á las eglesias ó á otros logares, aquesta<br />
tercia y esta quinta deven seer departidas<br />
de las otras sus cosas que ganó de su sennor,<br />
é- deven seer mezcladas con ellas ; ca daquello<br />
que él ganó. del rey ó de su sennor<br />
puede fazer lo que quisiere. El padre non<br />
puede desheredar los filos ni los nietos por<br />
lieve culpa ; mas puédelos ferie é castigar<br />
mientre que son en su poder. Mas si el filo ó<br />
la fiia, ó el nieto ó la nieta fiziere grand tuerto<br />
ó grand desondra al padreó á la madre,<br />
al avuelo ó á al avuela quel dé con palma 2,<br />
con punno 3, ó con coz 4, ó con piedra 5, ó<br />
con palo, ó con correa 6, ol tira 7 por el pie,<br />
ó por la mano , ó por los cabellos desondrada<br />
mientre; ó si lo denostó 8 en concejo 9,<br />
estos tales deven recebir cada uno L. azotes<br />
delantre el juez ; y el padre ó la madre,<br />
y el avuelo ó el avuela los pueden dese,<br />
Peda):•si quisieren. Mas si estos , que así erráron<br />
, pidieren 1 0 merced á sus padres, é<br />
los padres los recibieren en amor, é los heredaren<br />
non deven perder la heredad por<br />
ende , ni les deven retraer aquellos azotes.<br />
II. Quanto puede la mujer mandar de<br />
sus arras.<br />
Porque á las mujeres era mandado que fiziesen<br />
de sus arras lo que quisiesen , algunas<br />
dexaban sus fijos é ,sus nietos ", é dábardas<br />
á otros estrannos. Por ende menester<br />
es que aquellos ' 3 ende ayan algun provecho<br />
por la crianza 14 de los quales fué fecho el<br />
casamiento. Onde nos establescemos que la<br />
mujer que a filos ó nietos , non pueda dar<br />
dar la quinta parte de su ayer, é esta Hl. parte que posiemos<br />
á meioría de los fiios , é esta quinta parte que<br />
pusiemos á la eglesia é á los siervos , ó á quien quier,<br />
deven seer sacadas de los ayeres solamientre ; mas las<br />
otras sus cosas que ganó de su sennor , non deven seer<br />
mezcladas con ellas , ca daquello que él ganó del rey 6<br />
de su senrsor, puede fazer lo que quisiere. El padre &c.<br />
r En Ese. 2. 4. 6. M. Call2p. Bex. Malp. r. B. R. r.<br />
y E. R. falta desde el primer losares hasta el segundo.<br />
z Ese. r. con palmada.<br />
3 Ese. s. ponno.<br />
4 E. R. B. R. :2. coze.<br />
5 B. R. 3 y R. pedra.<br />
6 S. B. correya.<br />
7 S. B. y Bex. ol tiene. B. R. r. 6 lo tien pe la mano,<br />
6 pe lo pea , 6 pe los cabelos.<br />
8 S. B. Bex. Esc. 1. a. y Mallo. 2. denuesta. Comp.<br />
denostar en concello 6 la Amura.<br />
9 Toled. Ese. .r. 2. y en conceio, 6 lo desondra, estos<br />
atales. E. R. B. R. 1 . y Malp. 2. en conceio , 6<br />
los desondra , estos tales.<br />
so Comp. y B. R. 2. pidiren. Be.r. y E. R. pediren.<br />
Efe. pedieron perdon et mercet.<br />
1 r Toled. é los heredan. M. é los perdonaren. Ese. y.<br />
é los heredaron.<br />
12 Ese. 1. desheredados dellas.<br />
13 S. B. aquellos ayan.<br />
1 4 Camp. y Bex.<br />
TITVLO V.<br />
mas de la quarta parte de sus arras ni á la<br />
eglesia , ni á otra parte ; é las tres partes<br />
deven fincar . á sus tilos ó á sus nietos , si<br />
fuere uno sennero ' 5, ó muchos. Mas guando<br />
la muier non a filo rb Ó nieto vivo, estonze<br />
puede fazer de sus arras lo que quisiere.<br />
E la muier que ovo dos maridos, ó mas,<br />
é ovo fijos ,dellos , las arras que ovo del un<br />
marido non puede ' 7 dexar á los fijos del otro;<br />
mas cada un filo 6 fila , ó nieto ó nieta deve<br />
ayer las arras quel " dió su padre ó su avuelo<br />
á su madre depues de la muerte de su<br />
padre 19 n<br />
III. De las cosas que dan los padres<br />
en las bodas.<br />
Quanto 20 que los padres fazen 21 desaguisado<br />
" contra los fijos, menester es que por<br />
nuestra ley se mejore. E por ende porque los<br />
padres quieren demandar á los fijos lo que<br />
les dan á sus bodas, tollemos 23 que lo non<br />
fagan, é ponernos por esta ley, que si alguna<br />
cosa recibieren los esposados de los padres<br />
en tiempo de sus bodas en siervos , ó en vinnas<br />
, ó en tierras , ó en casas , ó en vestidos<br />
, ó en otros ornamientos, ó en bodas<br />
depues de sus bodas , ó por escripto, ó por<br />
testimonio 2 4, que todo esto sea en voluntad<br />
de los filos lo que quisieren ende tornar, fueras<br />
lo que 25 reciben dalgunos 26 estrannos<br />
por ondra de las bodas , ó en ornamientos,<br />
ó en vestidos , ó en otras cosas , que 2 7 lo<br />
lleven dar á aquellos que ge lo emprestáron<br />
". E así que depues de la muerte del<br />
padre, si los filos vinieren á su buena , vengan<br />
todos los hermanos egualmientre á la<br />
buena del padre, fueras si el padre diera<br />
alguna cosa al fijo estremadamientre 2 9, assí<br />
cuerno manda la ley. Et aquello quel 3 ° diera<br />
15 E. R. sinlero. Ese. 6. senllero. B. R. I. y L'ir. s.<br />
sinero. Ese. e. uno solo ó muchos.<br />
16 Met1P. a. y Ese. 1. fijo legitimo ni nieto vivo.<br />
17 S. B. pueda. E5C. non puede delexar.<br />
18 B. R. 1. que dió so padre, ú so avuelo , 6 sua madre<br />
, despues de la muerte de sua madre. Be.r. que di6<br />
so padre a sua madre , depues de la muerte de sus madre.<br />
19 Ese. 1. 2. y de su madre.<br />
20 B. R. r. Esr. I. 2. y s. Quando los pa-<br />
dres. 2r S. B. facien. R. fizieren.<br />
22 Comp. 13; R. 2. y y. desguisado. Be.r. desnnguisado.<br />
23 Toled. Ese. 1. B. R. 1. y Malp. tollemos eso,<br />
ponemos por esta ley que si alguna cosa. Ese. y. y s. por<br />
ende tollemos eso.<br />
24 Malp. e. testimonios. B. R. r. y S. B. testimonias.<br />
25 S. B. lo que les emprestaren por ondra de las bodas.<br />
Bex. fueras lo que los dieren por orara de las bodas.<br />
Ese. 2. fueras lo que les prestaren por orna.<br />
26 Malp. dalgunos ames de sus parientes 6 de estrannos<br />
emprestado por ondra de las bodas 6 en _0r:1:3.<br />
11k:11.<br />
27 Ala/p. 2. y B. R. 1. aquello deven.<br />
28 S. B. emprestaren. Ese. r. prestaron.<br />
prestaran. estritnadamientre.<br />
3 o Al. Ese. 2. Canit.<br />
dre é depues de sil muerte.<br />
r. y e. que diera el pa
78<br />
el padre al flio ó á la fila en tiempo de sus<br />
bodas , pudefazer dello lo que quisiere en<br />
la vida del padre é depues de su muerte,<br />
en tal manera, que lo quel dió el<br />
todavia<br />
padre en tiempo de las bodas que 'sea asnudo<br />
O , é que los hermanos tomen al tanto<br />
por ello , é lo que fuere lemas de la buena<br />
del padre pártanlo egual mientre.<br />
IV. De los filos que non son dun padre.<br />
é 2<br />
Si algun omne oviere muchas mujeres,<br />
de todas oviere fijos , é alguno de los fijos<br />
por ventura muriere sin 3 fabla , aquellos<br />
hermanos que fueren dun padre, é de una<br />
madre , deven ayer su buena si 4 non oviere<br />
Iiios ó nietos : é si son dun padre é non<br />
duna madre , la buena del padre deven ayer<br />
los fijos que son dun padre. E otrosí los fijos<br />
que son duna madre é non dun padre, deven<br />
a yer la buena de la madre. E si la mujer<br />
ovo fijos de muchos maridos , los hermanos<br />
que son dun padre é duna madre<br />
deven ayer la buena de los hermanos que<br />
mueren sin fitbla , si non an filos ó nietos,<br />
assí en la heredad que es de parte del padre<br />
, cuerno en lo que es de parte de la madre<br />
; en tal manera que los fijos de los hermanos<br />
ó 5 de las hermanas que son muertos,<br />
vengan con sus tios egualmientre á la buena<br />
de los 6 avuelos é de las avuelas, assí cuerno<br />
es dicho en la ley de suso. E que los<br />
padres ó los avuelos puedan mejorar los fijos<br />
6 los nietos, ó dar á quien quisieren de su<br />
DEL FVERO JVZGÓ<br />
LIBRO V.<br />
buena , assí cuerno es dicho en la ley de<br />
suso.<br />
V. Don Flavio el glorioso Rey<br />
Bamba.<br />
De lo que ganan los filos; v.vendo<br />
padre o la madre.<br />
El filo que gana alguna cosa , vivendo el<br />
padre ó la madre , del rey ó de su sennor,<br />
é lo quisier dar ó vender, puédeló bien fazer<br />
, assí cuerno es de suso dicho en otra<br />
nuestra ley ; ni el padre ni la madre non<br />
pueden ende nada demandar en la vida del<br />
fijo. E si alguna cosa ganar el filo en hueste<br />
ó por su trabajo , si bive con el padre de<br />
so uno, tercia parte deve ayer el padre,<br />
é las os partes deve ayer el fijo por su<br />
trabaio.<br />
VI. 8 De los obispos que quieren toller<br />
á las eglesias lo que dizen que tovieren<br />
XXX. amos.<br />
Dios que es derecho iuez &c.<br />
VII. Que ¡os siervos de las eglesias non<br />
sean franqueados , nin se casen con<br />
mujeres libreS..<br />
Grand confusion és &c.<br />
De las avenencias 9 é de las compras.<br />
I. TITOL DE LAS COSAS DE SANCTA EGLESIA<br />
I. De las cosas que son dadas á la eglesia.<br />
II. De la guarda de las cosas de la eglesia.<br />
III. De la vendicion é de la donacion de las<br />
cosas de la eglesia.<br />
IV. De las cosas de la eglesia que tienen aquellos<br />
que fazen servicio á la eglesia.<br />
Bes. ostnado. Camp. aesmado.<br />
2 CaMp. et en todas.<br />
Toled.Maip. 2. y Ese. .r. sin fabla, é no dexar filo<br />
nin nieto , aquellos.<br />
4 S. B. B. R. 2. y Malp. 2. si él non.<br />
s Ese. 2. v S. B. é de.<br />
6 Esc. 5 . "de los hermanos é de las hermanas.<br />
7 S. B. y Esc. 2. non puedan. B. R. 2. non poden en,<br />
y así otras veces.<br />
8 Estas dos leyes VI. y va son V. y VI. del tít.<br />
V. De los obispos que quieren taller á las<br />
eglesias lo que dizen que toviéron XXX.<br />
annos.<br />
VI. Que los siervos de las eglesias non sean<br />
franqueados , nin se casen con mujeres<br />
libres.<br />
del lib. V. siguiente, adonde verdaderamente pertene<br />
cen , y no aquí , como están en todos ' los o:Ilic" ccas- tellanos.<br />
9 En el M. falta el epígrafe del librts.',Esc. i. De las<br />
tenencias é de las compras. Esc.<br />
3„ vá.7as cosas dadas<br />
ó pasadas cada una como cieve"o 'MI ' . .<br />
ro Ese. 1. DE LOS AVERE -.0E LAS IGLESIAS<br />
Y DE LAS DONACIONES LE SON FECHAS.<br />
Esc. 0-. DE LAS COSAS 9" E SONDADAS A LA<br />
EGLESIA.<br />
el
LIBRO V.<br />
I. De las'-cosas que son dadas d la<br />
eglesiaL<br />
Si nos somos tenudos de gualardonar r á<br />
los que nos sierren, ¿quanto mas 2 devemos<br />
dar 3 las cosas terrenales por redemiento<br />
4 de nuestras almas 1 é guardar las que<br />
son dadas ? E por ende establescemos que<br />
todas las cosas que fueren dadas á las eglesias,<br />
ó por los príncipes, ó por los otros fieles<br />
de Dios, que sean siempre firmadas en su 3<br />
furo de la eglesia.<br />
II. De la guarda de las cosas 6 de<br />
la eglesia.<br />
Nos creemos que muy buen conseio será de<br />
nuestro regno, si nos mandamos por 7 nuestra<br />
ley que las cosas de sancta eglesia sean<br />
guardadabs. E por ende establescemos en esta<br />
ley, que mantiniente 8 que el obispo fuere<br />
ordenado 9, que faga escripto de las cosas<br />
de la eglesia presentes " V. omnes buenos;<br />
é aquellos ante quien fuere fecho , robren<br />
este escripto con sus maños. E depues de "<br />
la muerte daquel obispo , el otro obispo que<br />
fuere en su lugar , segund aquel escripto<br />
demande las cosas de la eglesia. E si alguna<br />
cosa fallar minguada 12, los herederos del<br />
primero obispo , ó aquellos á quien pertenesce<br />
su buena , lo deven entregar de la<br />
buena del obispo 14 : é si alguna cosa vendió,<br />
el otro obispo que viene ' 5 depues él entregue<br />
el precio al comprador t 6, é reciba la<br />
cosa con todq su fructo , é con 17 sus pertenencias<br />
" sin toda calonna. E otrosí mandamos<br />
esto guardar de los otros sacerdotes<br />
' 9, é de los diáchonos, é de los otros clérigos.<br />
a Ese. 7. guardar. Bex. B. R. r. 2. y 3: galardonar.<br />
S. B: Etc. r. y Malp. 2. quanto demas.<br />
g Ese. r. guardar.<br />
4 B. R . x. y S. B. redimiento. Malp. 2. remedimiento.<br />
Etc. 2. j. y Bex. remimiento. Etc. rendimento.<br />
Camp. rendimiento.<br />
5 S. B. en so iur. Toled. Malp. 2 . y Etc. x. en su<br />
poder de la iglesia por siempre. Camp. Bex. y Efe. 2.<br />
iur. B. R. 1. firmadas en servicio de la iglesia.<br />
6 Esc. s. De las cosas y de los ayeres de.<br />
7 Camp. y Etc. 1. en nuestra ley.<br />
8 S.B. Malp. 2. Bex. y Etc. 2. manteniente.<br />
mantinente, y así otras veces. Camp. mantinenti. Ere. x.<br />
B. R. 2.y j. mantenente. Etc. 3. luego que.<br />
9 Toled. 2. y Esc. ordenado en su ley.<br />
so Bex. presientes. Camp. con V. omnes bonos presentes.<br />
M. de su muerte.<br />
z Malp. 2. menguada 6 perdida. Ese. .r. y y. menguada.<br />
1 3 Etc. 1. pertenesciere.<br />
14 Toled. Malp. 2. y Etc. del obispo muerto.<br />
5 Esc. 3. vieno. Camp. y B. R. 2. ven.<br />
16 Toled. Malp. 2. y Ese. x. al comprador de la buena<br />
del muerto.<br />
57 Toled. Mal,. 2. y Etc. I. cpn toda su pertenencia<br />
(Malp. 2. y Etc. I. pertenencias), é tórnelo á la yglesia,<br />
TITV140<br />
III. De la vendicion " é de la donacion<br />
de las cosas de la eglesia.<br />
Si algun obispo ó algun clérigo vendiere in<br />
ó diere sin conseio de los otros clérigos alguna<br />
cosa de la eglesia , mandamos que<br />
non " vala , si non fuere fecho cuerno mandan<br />
los decretos de los padres 23 santos.<br />
IV. De las cosas de la eglesia que<br />
tienen aquellos que fazen servicio<br />
d la eglesia.<br />
Los herederos del obispo ó de los otros clérigos<br />
que meten sus fiios en servicio de la<br />
eglesia , que tenen algunas heredades , ó algun<br />
préstamo de la eglesia, si depues se tornan<br />
legos 24, ó se quitan del servicio de la<br />
eglesia de la que tinien 25 la posesion , luego<br />
mantiniente pierdan lo que tienen. E non 26<br />
dizemos esto 27 tan solarnientre de los que se<br />
tornan legos , mas de todos los otros clérigos<br />
que tienen alguna cosa de la eglesia 18;<br />
é maguer 29 que la tengan 3° luengo tiempo<br />
, non la pierda por ende la eglesia , ca<br />
assí lo mandan los decretos. E las muieres<br />
de los sacerdotes é de los otros clérigos 3',<br />
que dan sus fiios á las eglesias por 32 servicio<br />
fazer á Dios depues de la muerte del<br />
padre solamientre por merced, bien pueden<br />
tener los fiios los préstamos que toviéron. 33<br />
sus padres de la eglesia 34.<br />
V. El Rey Bamba.<br />
De los obispos que quieren toller d las<br />
eglesias lo que dizen que tovie'ron 35<br />
XXX. nonos.<br />
Dios., que es derecho "juez , é ama iusticia<br />
é que nenguna pena non aya el comprador, ni nenguna<br />
calonna. E otrosí.<br />
e8 S. B. pertinencias. Esc. 6. pertinenzas.<br />
19 Bex. y Etc. r. sacerdotes é de los otros clérigos.<br />
z o E. R. I. vendecion.<br />
I B. R. r. Etc. x. y Bcx. vender, 6 dier.<br />
22 Toled. Mili,. 2.y Esc. r. que non vals aquella compra<br />
nin aquella donacion , si non.<br />
23 B.R. e. ESC. Bex. S. B. y Malp. a. santos padres.<br />
• 24 Etc. I. Malp. B. R. 2.y 5. leygos.<br />
25 S. B. B. R. Bex. Malp. 2. Etc. 1. j. y Camp.<br />
tienen.<br />
2 6 S. B. Malp. 2. Ere. .r. 2. y j. decimos. B.R. .r. decimus.<br />
27 En Esc. .r. 2. 4. s. M. y B. R. s. falta esto.<br />
28 Esc. r. si dexan la tarden.<br />
29 S. B. y Etc. 2. maguera. B. R. x. y Comp. masar.<br />
so S. B. tiengan. Comp. tienen.<br />
31 Toled. ,Malp. 2. y Etc. clérigos que fincan bib-<br />
das que dan.<br />
32 S. B. B. R. 1. Bex. Malp. 2. Camp. Erc. 1.<br />
2.<br />
y 3. por fazer servicio depues.<br />
33 Mal?. 2. toviéron sos padres. S. B. tovieren sos<br />
padres. M. los padres.<br />
34 Etc. x. del conseio.<br />
35 Esc. a. toviéron por.<br />
36 S. B. •E sr. 2. y derechero' Kk
So<br />
tiempo<br />
non quiere 2 que , la ius-<br />
en todo<br />
3 en nengun tiempo ; ca Dios<br />
ticia peresca<br />
es justicia ; é porque Dios es justicia, lo que<br />
los fieles de Dios dan á las eglesias á Dios<br />
llancas 5 quien tuelle alguna cosa<br />
es. dado<br />
do justicia 6 , enganno faze á Dios. E pues<br />
que Dios es justicia , assí cuerno es 7 dicho,<br />
¿cuerno osará 8 nenguno toller de la mano<br />
de Dios lo que díz que él tovo 9 XXX. annos<br />
`°? Ca nos vimos " á muchos obispos<br />
que por gran cuhdicia 22 tollen ' 3 á las eglesias<br />
que son fundadas en su obispado 14 las<br />
cosas que les dieran los fieles de Dios , é<br />
dábanlo á las " eglesias cathedrales , ó á otri<br />
á quien quisieren 16: é assí quebrantaban las<br />
asmolnas ' 7 ajenas , é fazien sacrilegio , porque<br />
engannavan las eglesias de Dios : ca sacrilegio<br />
es engannar la eglesia. Onde cuerno<br />
ellos entendren " por razon que lo devien<br />
entreguar ' 9, queriessen 20 defender que<br />
dizien 22 que lo tovieran 22 XXX. annos , ó<br />
dizien 23 que lo non forzaran ellos. E maguer<br />
saben lo que 24 fiziéron sus antecessores<br />
, ellos non lo quieren 25 emendar, hy<br />
el pecado que ellos devien emendar en un<br />
momento 26 , quieren defender por muchos<br />
años. Doncas 27 mucho es aquel sin piadad<br />
que se trabaja desto fazer, é 28 non connosT<br />
con que por XXX. annos fiziéron 29 tuerto á<br />
Dios, é dernas dcpues de XXX.,annos non lo<br />
quieren mejorar, é fasta enesaqui se quisieron<br />
DEL FVE RO JVZGO<br />
defender<br />
efend er por torticlra<br />
3° justicia. 'Mas non<br />
ordenarnos nos las cosas que son passadas de<br />
los otros reyes , mas oquerernos Poner térmi-<br />
no á las que 3 ' son de venit _en el nuestro<br />
tiempo. Onde defendernos que daquí daq<br />
ade-<br />
lantre nengun obispo non tome, una<br />
cosa de las eglesias de su obispado neng<br />
lo que<br />
tomare , que non lo pueda defender Por caloninia<br />
3 ' de XXX. annos 33 . E non dizeme% de<br />
XXX. annos tan solarnientre ; mas guando<br />
que quiere quel pueda seer mostrada la cosa,<br />
que la. entregue. Ca á las vezes el duro sennor<br />
34 faze que non le osa omne demandar<br />
35 nada, porque tiene los clérigos mucho<br />
apremiados ; é por ende que la eglesia,<br />
que es despoiada , non pierda 36 por atales<br />
prelados , tod omne en todo tiempo puede<br />
acusar 37 atal fuerza, é demandalla por iudizio<br />
38 en tal manera que si los padrones 39 que<br />
fundaron las eglesias son 40 preserves, ellos<br />
lo deven demandar ; é si non fueren presentes,,ó<br />
no lo quisieren demandar , estonz<br />
los príncipes, ó sus vicarios % ó qualquier<br />
omne que 42 lo sepa , puédelo acusar é demandar.<br />
Doncas 43 todos los obispos que fasta<br />
este tiempo toviéron 44 alguna cosa fors,<br />
zada de las eglesias, é cumplieren 45 XXX.<br />
annos , dexamos lo 46 nos ante. iudgar á.<br />
Dios, que nos lo iudguemos 47 . Mas lo que 4!<br />
non toviéron aquellos 49 que forzaran á las<br />
eglesias XXX. annos fasta en tiempo desta<br />
25 M. quisieren.<br />
•<br />
26 S. B. morniento. Camp. mun'uniento. Bes. moini•<br />
miento.<br />
27 Toled. y B. R. 1. Por ende. Malp. 2. Onde.<br />
28 S. B. Ese. r. 2. y é conosce. Malp..2. y B. R. r.<br />
é conocen. Camp. conucen.<br />
29 M. fizo. Comp. fecéron. Bes. feciéron. -<br />
3o S. B. Bes. y Ese. 2. torticiera razon.<br />
31 S. B. y Ese. 2. á las cosas que son de venir en el<br />
nuestro re fino (Ese. e. reigno). Malp. 2. Camp. y Bes.<br />
á las que son de venir.<br />
32 S. B. Malp. 2. Ese. 1. y 2. calonna. B. R. calumpnia.<br />
Ese. 6. calumpna.<br />
33 S. B. Camp. y Ese. 2. annos solamientre , mas guando<br />
que. Malp. 2. annos solament , mas guando que.<br />
34 E. R. Ese. 3. y s. sennorío.<br />
35 Ese. s. demostrar.<br />
36 M. non pierda lo suyo.<br />
37 Ese. 5. acusar tal cosa et tal fuerza.<br />
38 B. R. r. y Malp. 2. juicio.<br />
39 S. B. Ese. 2. y Bes. padres.<br />
40 Toled. • Camp. en toda manera. B. R. 3: en todo tempo.<br />
2 E. R. y Bex • non manda.<br />
3 Ese. y B. R. 2. perezca.<br />
4 S. B. yglesias. E. R. iglisias. B. R. a. eyglesias.<br />
5 Toled. B. R. r. y Ese. ca la iusticía es Dios , et<br />
Dios es justicia. Por ende. Malí!. 2. Onde.<br />
6 Ese. 2. así como es dicho a Dios le tuelle , z pues<br />
como osa ninguno toller de la mano de Dios lo que él<br />
tovo XXX. annos 6 mas.<br />
7 Ese. de seso.<br />
8 S. B. B. R. I. y Comp. como osa nengun toller.<br />
9 Ese. 6. Camp. y Bes. tevo.<br />
io M. Ese. o. y 6. treinta annos, u mas.<br />
• Ese. vimos ya.<br />
I 2 Tole,!. S. B. B. R. r. Ese. r. a. y cobdicia.<br />
1 3 S. B. Comp. Bes. y Ese. j. tollían. Malp. 2. y<br />
Esr. Ese. 2. tollien.<br />
1 4 Malp. 2. obispazgo, y así Otra.; vetea. Bes. y Ese<br />
obispadgo. B. R. 2. y ,-. bispadgo. E. R. bispado.<br />
s Ese. á sus. B. R. 2. á seas.<br />
16 Malp. 2. Bes. y Ese. 2. quieren. S. B. quericren.<br />
B. R. r. Comp. Ese. 1. y J. quedan.<br />
87 Toled. S. B. Malp. e. Ese. 1. y<br />
2. elimosinas.<br />
B. R. 1. 2. y y. alimosnas. Comp. alimbsinas. Bes. elimmosnas.<br />
Ese. y. elmosnas.<br />
18 /d. S. B. y B. R. 1. entienden.<br />
8 9 S. B. B. R. Bes. Comp. Malp. 2.<br />
entregar.<br />
Ese. I. 2. y 3:<br />
20 S. B. Camp. Bes. Esc. r. y 2. quiérensc.<br />
y Malp. e.<br />
B. R. .r.<br />
querlense Ese. y. queríanse. ,<br />
21 AL dizen. Ese. y. decían.<br />
2 2 S. B. Ese. 1. y 2. toviéron.... forzáron. Comp. y<br />
Bes. teviéron. Esc. 2. Ó dicen que lo non forzáron ellos,<br />
mas sus antecesores. E maguer saber que lo forzáron sus<br />
antecesores , ellos no lo quieren emendar.<br />
2 3 B. R. r. decian que lo forciaran.<br />
2.} 5. B. que lo forzáron sus. Malp.<br />
ron. B. R. r.<br />
2. 10 que forzá-<br />
é maguer lo que forciáron sos antecesores.<br />
Camp. y Be r. lo que lo forciáron.<br />
Mar. e. y Ese. r. son vivos 15presentes.<br />
41 Camp. y Bes. vigarios.<br />
42 S. B. y Ese. 2. orne que que sea., •1. orne que<br />
lo saba. y Malp. e. orne lo sepa. • • -<br />
4 Toled. Por ende. Malp. Onde.. B. R. E por<br />
ende.<br />
44 Comp. tevieren. Ese. j. tovieren.<br />
45 B. R. r. compliren trinta'annos. S. B. é compliéron.<br />
Ese. compliron.<br />
46 B. Ese. r. los nbs.... los..•:<br />
47 Toled. Malp. 2. y Ese. r. iudguemos qvanto forzaren<br />
á las yglesias que non a aun ,XX4• sinnc's fasta<br />
el tiempo.<br />
48 Comp. y B. R. l'o que teviéronéOrezáron. B. R. 5<br />
Mas los que non tovieren lo guefct án' Mas<br />
lo que non toviéron aquellos 4u orzaron.<br />
' 49 M. aquellos., lo que,-,
LIBRO V.<br />
ley „mandamos que lo entreguen á la eglesiaotra,emienda<br />
Mas si del tiempo<br />
que -fue fecha esta ley adelante , si ?: algun<br />
orne forzar ó forzó á la eglesia<br />
opa cosa ..de .lo, que dieron los fieles de<br />
si la,to' vjere en 4 su lucia ,. lo diera<br />
á otri , non le vala en nengun tiempo 5 assí<br />
cuerno es de suso dicho; mas guando 5 quiere<br />
quel pueda seer mostrado , deve entregar<br />
á la Iglesia que forzó,, é fazer emienda<br />
de, sus „cosas. E si non oviere 7 dequel<br />
faga emienda ,' entregue lo que fuerzó;<br />
hy él por 9 la fuerza que fizo deve ayer la<br />
pena descomunion 1° que fué puesta en el.<br />
XI. " conceio 22 que fué fecho en Toledo en<br />
tal manera ,,.que si la coSa que fuerzó va-;,<br />
lier 14 X. sueldos , deve fazer penitencia '5<br />
XX. " dias. E si valiere la cosa mas ó ménos,<br />
todavía deve ayer la pena doblada assí<br />
cuerno es . de suso dicho ; é otra tal pena<br />
deve ayer quien 17 quiere tener la cosa por<br />
fuerza ' 8 que fuerzó su 19 antecesor. Hy el<br />
nuez que non quisiere. complir esta ley , ó<br />
non lo dixiere al rey, que la 2° iudgue, peche<br />
de lo suyo á aquella eglesia quanto devie<br />
pechar el obispo. Hy esta ley non es tan<br />
sOlarnientre puesta por las cosas que son<br />
dadas á las eglesias menores 22 ó á las principales<br />
, mas por todas las otras eglesias ; é<br />
assi por los monesterios 22 de los monges 23,<br />
é de las monjas 24, é de los frayres. Hy esto<br />
queremos ennader en esta ley, que todos los<br />
obispos que ordenaren los prelados en las<br />
eglesias de su obispado , que les fagan saber<br />
todos los derechos de las eglesias ; assí que<br />
si el obispo oviere ende algun escripto ó alguna<br />
sapiencia 25 del derecho daquella egle-<br />
r Malp. 2. y Ese. r. é sin otra escusacion.<br />
2 si falta en Malp. 2.<br />
3 B. R. .1. y Malp. 2. forzare á la.<br />
4 B. R. 1. toviera en so - poder. S. B. y Ese. 2. ó si lo<br />
toviere en so lurio. Malp. 2. si lo toviere en, su per-<br />
Bea.. si lo tevier en so iur. Camp. si lo teviera en<br />
so poder. Ese. 1. y 3. en su juro. Toled. en su poderío.<br />
5 Malp. 2. guando que quier.<br />
6 Maip. r. y 2. quel.<br />
7 S. B. non a de que faga. Malp. 2. ovier.<br />
8 Malp. 2. quel.<br />
9 ESC. 3. por lo que forzó.<br />
so S. B. y ESC. 2. la pena que es descomulgada. Bes.<br />
que y es descomungada. Malp. 1. la pena de descomun-<br />
Zado. B. R. 2. la pena' de descomonion.<br />
e S. B. Bes. y Ese. 2. décimo.<br />
1 2 S. B. Malp. Ese. 2. y 3. conceio de Toledo.<br />
3 S. B. Ese. r. 2. y Malp. 2. forzo. B. R. r. Bes.<br />
Camp. y Ese. 3. forcio.<br />
1.4 S. B. valiere.<br />
15 Malp. 2. B. R. I. Camp. y Ese. r. penedencia.<br />
M. XV. B. R. 1 . XXX.<br />
17 B. R. 1. S. B. y Malp. 2. aquel que. Ese. S. aquellos<br />
que la cosa tienen.<br />
18 B. R. 1 . y Camp. por forcia que fizo (Camp. fezo.)<br />
19 M. Malp. r. 2. Carne. Bes. y B. R. 2. á su.<br />
20 Bes. y Ese. 6. lo.<br />
21 S. B. Bes. Ese. 2. 4. 6. y E. R. maiores.<br />
22 Esc. 2. y B. monasterios.<br />
2 3 B. R . f. ,-,„„ches.... manchas. B. R. 2. monyes.<br />
2 4 5. B. Bea.. y Ese. 2. mongas. Camp. mongias y de<br />
los frades.<br />
TITVLO<br />
8i<br />
sia luego lo demuestre 26 al prelado 22 el<br />
auténtico del eseripto, E los prelados que<br />
tomen ende el esemplario 2 9 roborado 3 ° por<br />
mano del .obispo , porque sepan tractor los<br />
negocios de la eglesia , é demandan- las derechuras..<br />
Esta ley fué dada é confirmada el<br />
décimo 3 di-a de las 32 kalendas de ianero 33,<br />
en Toledo IV. anuos andados depues que regnamos<br />
en nuestro regno.<br />
VI. 311 Que los siervos de las eglesias non<br />
sean franqueados , nin se casen C012<br />
muieres libres.<br />
Grand confusion es del linaje guando el<br />
fiio non "semeja al padre ; que aquello que<br />
viene 35 de la raiz deve 36 seer en la cima.<br />
Doncas . . 37 Zcuemo puede seer quitamientre<br />
libre quien á su 38 padre aun tiene, 39 enlazado?<br />
Hy esto dixiemos, porque muchos siervos<br />
de las eglesias son franqueados , é pero<br />
non son en todo libres, porque deven aun 49<br />
servir en la eglesia que los franqueó , é cásanse<br />
con mujeres libres contra natura , é<br />
quieren ayer fijos libres, lo que ellos non son;<br />
é lo que devia á 4' seer libre , nace depues<br />
enlazado; ca mientre 42 que ellos casan desta<br />
manera , el fiio sigue al 43 padre , que es de<br />
menor guisa que la madre , y es siervo de<br />
la eglesia con todas sus cosas. E por ende<br />
que non se faga tal cosa daquí adelantre,<br />
mandamos que todo siervo de la eglesia que<br />
fuere franqueado , en la qual eglesia deve<br />
fazer 44 servicio, que non se pueda casar con<br />
mujer libre. Mas aquellos que fueren franqueados<br />
, é quitos de todo servicio de la<br />
eglesia, pueden 45 casar con mujeres libres,<br />
25 Bes. y Ere. 5. sabencia. E. R. sabenza. Ere. 6. sabiencia.<br />
a6 S. B. demostre.<br />
27 S. B. y Malp: 2. perlado , y así otras reces.<br />
28 Ese. r. autenticado.<br />
29 B. R.1. enxiemplo que sea roblado. Esc. 5. cxempratio.<br />
E. R. enkemplo. 5.23. exemplario. Ese. s. enxemplario.<br />
3 o S. B. Malp. 2. Ese. 2. y que sea roblado. Bes.<br />
y Ese. 1. roblado. Camp. robulado.<br />
3r j'oled. doceno. ME111. 2. Ese. 1. y 3. deceno.<br />
3 2 S. B. B. R. 1. y Malp. 2. de kalendas. Bes. kalien<br />
das.<br />
3 3 B. R. I. chenero. 2. y S. B. enero. Camp. venero.<br />
Bes. genero.<br />
34 En el Toled. Malp. 2. y Esc. t. el epígrafe de esta<br />
ley dice : Que los siervos de las yglesias que son franqueados<br />
, non se casen con mu gieres libres , nin los que<br />
el decreto franqueó por p!eyto de servir la ellesía.<br />
- 35 Toled. Malp. 2. Esc. y s. es. B. R. 1. y Camp. ir.<br />
3 6 S. B. Maly. 2. Ese. I. y deba.<br />
37 Toled. y B. R. z. Por ende. .Maly. 2. Onde.<br />
3 8 S. B. y Malp. 2- ha su padre aun enlazado?<br />
39 M. ten. Ese. r.<br />
40 Ese. 3. á servir.<br />
4 1 S. B. B.R. Malp. 2. y Ese. debia seer.<br />
142 Malp. 2. mmientra.<br />
i<br />
43 Nair. 2. el.<br />
44 Malp 2. B. R. 1. y Ese. r.<br />
en el qual.... acer SCII•<br />
novio. B. y Ese. arer scrvicio.<br />
4<br />
a. pu dense casar. Es‘.<br />
5 B. R. 1. s. B. y E'''.<br />
puédanse.-<br />
Kk 2
8<br />
DEL FVERO<br />
é sus fiios sean libres. E si aquellos que<br />
é deven aun servison<br />
franqueados ,<br />
cio á la eglesia , si casaren con mujeres libres<br />
, deven seer 3 tres veces azotados, assí<br />
es dicho en la ley de susó , y el iuez<br />
cuerno<br />
los deve partir ; é si se non quisieren partir,<br />
cada uno dellos finque cuerno 4 estaba,<br />
é los fiios sean siervos del rey. E lo que les<br />
diere alguno , é lo que ellos pueden ganar<br />
con aquello que les s dieren, todo deve pertenescer<br />
á aquel que ie lo dió , ó á sus herederos<br />
; é si herederos 6 non oviere , develo<br />
JVZGO<br />
ayer el sennor 8 . Esta ley se deve entender<br />
del omne que es franclueado de la egl esia 9<br />
é de la mujer. Mas esto es de g<br />
los fijos que nascieren de tales._up,"<br />
fue<br />
XXX. anuos fasta el tiempo guardar que<br />
s h a nt<br />
e<br />
fecha<br />
esta ley, non sigan el padre , gut non es<br />
de todo libre, mas sean libres con todas<br />
sus cosas que ganaren lo del padre é le la<br />
madre. Esta ley fue dada é confirmada en<br />
Toledo X. dias de las kalendas " de ianera<br />
en el quarto anuo que 52 regnamos en nuestro<br />
regno.<br />
II. TITOL DE LAS DONACIONES 13.<br />
1. Que la donacion que es fecha por fuerza<br />
non vala.<br />
II. De la donacion del rey !4.<br />
III. De las cosas que da el rey al marido ó<br />
á la mujer.<br />
IV. De lo que da el marido á la muier sin IS<br />
1. Que la donacion que es fecha por<br />
fizerza non vala.<br />
La donacion que es fecha por fuerza 6<br />
por miedo non aya firmedumbre '7.<br />
II. De la donadora del rey.<br />
Las donaciones " que el rey faze á algunas<br />
personas , ó que 79 a fechas , deven seer en<br />
poder daquel á quien las fizo en tal manera,<br />
que aquel que las recibir faga deltas lo que<br />
quisiere ; é que pague los tributos 2° que deven<br />
seer fechos en la heredad. E si aquel que<br />
recibió la donacion muriere sin fabla , sus<br />
herederos lo deven ayer, é 21 non deve seer<br />
desfecha si non fuere por culpa daquel que<br />
la recibió.<br />
a B. R. r. y Exc. s. aon.<br />
2 Ese. o. ayer servicio. Ere. g. á servir. Exc. S. servir<br />
á la. Comp. deven aun fazer servicio.<br />
3 Toled. .Malp. a. y Ese. deben recebir XXX.<br />
azotes.<br />
4 Ese. j. como ante se estaba.<br />
s Comp. que lbs dieran.<br />
6 1 B. heredieros.<br />
8 l'oled.Maip. 2. y Ese. r. el rey.<br />
9 Ma!p. 2. y Ese. 1. franqueado de la mugier 6 del<br />
varen. Be.v. y E. R. ó de.<br />
ro S. B. B. R. r. Malp. 2. Esc. r. 2.y .ganáron.<br />
B. R 1. kalendas generas. B. R. 2. calendas janeras.<br />
1 2 Ese. 1. que nuestro sennor el rey regnó. Rty<br />
B lt171h; lizo esta ley.<br />
1 3 M. DE LAS DONACIONES DE LA EGLF.SIA.<br />
Milp. 2. DE LAS DONACIONES GENERALES É<br />
DE LOS DONADÍOS IVNTADOS. B. R. r. y Ese. ,.<br />
DE LA DONACION GENERAL. Esc. r. DE LOS<br />
DONADLOS UNIVERSALES QVE SON FECHOS<br />
polt. GRACIA.<br />
.14 Maip. 1. y Esc. r Del que faze al varon is á su<br />
las arras.<br />
V. De lo que da el marido á la mujer".<br />
VI. De las cosas que son dadas por escripto.<br />
VII. De lo que da el marido á la muier, á<br />
la mujer al marido.<br />
III. -De las cosas que da el rey al marido<br />
ó cí la mujer.<br />
Nos establescemos especialmientre que de<br />
la donacion que el rey fiziere al marido, que<br />
la mujer non pueda ende a yer nada, fueras<br />
lo quel diere por amor 22. E otrosí lo que el<br />
rey diere á la muier , el marido non pueda<br />
ende 23 ayer nada, ni demandar depues de<br />
la muerte de la mujer si non lo que 24<br />
ella le diere.<br />
IV. De 'lo que da el marido d la muier<br />
sin las arras.<br />
Si la muier recibir alguna donacion de su<br />
marido sin las arras ", si fiios oviere deste<br />
marido, la muier lo deve ayer fasta su muerte<br />
, segund cuerno mandare 26 el marido , é<br />
(Ese. a. la) muslo ., y así en la ley. •<br />
15 Camp. y Esc. 3. en arras, y así en la ley.<br />
16 Malp. 2. y Esc. y . á la muzier, é depues la falla en<br />
adulterio.<br />
/7 Ese. .s. E. R. y B. R. 2. firmidumbre. Bex. firmidwnrne.<br />
Comp. firmedumne. Eje. 6. non vala.<br />
/8 La donacion.<br />
19 Ese. y. que son.<br />
20 Camp. trebutos. Esc. s. y B. R. 2. tribudos.<br />
y Ala'''. 2. lo que quisiere. E si aquel.<br />
2 z Exc. -. y s. é la donacion non deve.<br />
22 Toled. Comp. Ese. 3. s. B. R. I. 2. 3 y Thraf•<br />
por arras.<br />
23 B. R. a. Malp.. .2. Comp. Ese. y 3:'ende nada<br />
demandar. •<br />
ella<br />
lo24qu Se.l Bella-Bdeiere E. sBe y. s.elonocinue, dnree. ye ilfg119. dier ella.<br />
M. si nan lo quel quier ella dar. r-<br />
25 Toled. o. y Es,... xLaris , Paciendo vida de<br />
so una (Ese. .r. de so uno) si 9111<br />
26 Toled. Pace. Ma/p...2h. y se. r farie. B. R. o. 3i<br />
y Ese. S. cuerno le mandar, 3". C01110 lo mandar.
avrá los ,fruetos , é despendtá segund cue,<br />
mo él Maridare. E de la quinta parte 'daquello<br />
quel dió d marida puede fazer lo que<br />
quisiere , é depues de su muerte todo 2 lo<br />
al finque á sus filos. daquella cosa non<br />
puede 3 ennaienar 4 la muier nada si non cue-;<br />
mo es de suso dicho. E . si non oviére filo 5<br />
daquel maridó ; puede fazer lo que quisiere<br />
daquello qUel dió el -Marido 6 . E si la mu-,<br />
ier morir 7 sin' faba' , hy el : marido finCare<br />
.4 bivio, aquella donacion deve tornar al<br />
Marido.- E- si el maridó' es Muerto 2°, torne<br />
en los herederos del marido ". Otrosí mandamos<br />
guardar de lo que dieren las mujeres<br />
Sus '<br />
Y. De lo -que da. el marido a la<br />
mujer.<br />
Si el marido da alguna cosa á la mujer, é<br />
la muier depues de la muerte del marido non<br />
fiziere adulterio, mas estudiere en castidad,23;<br />
6 se casare cuerno deve , de lo quel dió el<br />
Primero marido puede fazer lo que quisiere;<br />
si filos non oviere dél. E si muere sin fabla<br />
é non a 14 fijos, si el primero marido es vivo,<br />
deve tornar la donacion al primero marido<br />
á sus herederos 15 j é si faze adulterio , ó<br />
se casa " cuerno non deve, deve perder quantol<br />
diera el marido , é deve tornar al primero<br />
marido 6 á sus 27 herederos.<br />
VI. De las cosas que son dadas por<br />
escripto.<br />
Las cosas que son dadas luego 2 ' de mano ,<br />
en ninguna manera non las deve demandar<br />
aquel que las dió. E si avinier por aventura<br />
B. R. r. Bex. Camp. y Ese. 3. despenderá.<br />
2 Toled. Malp. 2. y Esc. toda la raiz finque á sus<br />
fiios que ovo daquel marido.<br />
3 S. B. non pueda aienar ende la mugier nada. Malp. 2.<br />
non puede ende.<br />
4 Ese. 1. y 3. enagenar. Comp. enallenar.<br />
5 Malp. a. y Ese. 1. fijos.<br />
6 1oled. Malp. 2. y Esc. r. el marido segunt que el<br />
marido mandó (Ese. r. por escripto) et escribso. E si la<br />
muier.<br />
7 Comp. y B. R. 2. morir. Malp. r. muere.<br />
8 Toled. Malp. 2. y Esc. 1. sin fabla, é non lo enagene><br />
en toda su vida , hy el marido.<br />
9 B. R. 1. fincar. Camp. y Bex. ficar.<br />
lo Malp. 2 . y Ese. r. muerto ante que ella, torne.<br />
E. R. y B. R. 2. morto.<br />
11 Ese. J. muerto. B. R manto.<br />
12 Toled. Malp. 2. y Ese. r. maridos en qual tiempo<br />
quien (Esc. I . quiere) ficiendo ámbos vida de só uno.<br />
13 S. B. en su castidat. Camp. Exc. r. y 2. en castidat.<br />
14 Ese. 3. non an. Camp. a fillos del primero marido<br />
i ye vivo.<br />
5 Ese. y Malp. 2. si fuere muerto.<br />
16 Comp. Bex. Esc. r. 2. y B. R. 1. ó se casar.<br />
1 7 Mal,. 2. y Ese. 1. al primer marido, ó á sus fijos<br />
della que ovo del casamiento legítimo ; é si non oviere<br />
filos , torne en sus herederos del marido que fizo la donacion.<br />
18 Malp. r. Toled. y S. B. dadas de mano.<br />
1 9 B.R. lonne. Toled. Malp. 2. y Ese. r. luenne del<br />
lugar o fuere dada por 'escripto , non (leve por ende.<br />
LIBRO V. 'TITVLO II.<br />
83<br />
que la: cosa que es dada sea luenne r 9 si<br />
5 si es<br />
dada por escripto, nón deve por ende méno<br />
valer ", que estonz semeia la donacion perfecta<br />
", pues que a ende el escripto daquel<br />
que ie la 22 da 23 . Mas si aquel que ie la dió<br />
diz que nunqua ie la dió , ni fizo ende 24<br />
escripto ; mas quel fué furtado el escripto,<br />
estonze aquel que dize que le es dada la cosa,<br />
develo provar por 25 testimonios, que aquella<br />
cosa le fué dada, é assí le será firme. E si<br />
lo non pudiere provar, estonz aquel que la<br />
dió; jure que non fizo aquel escripto, ni lo<br />
mandó fazer , ni por su voluntad nunqual 26<br />
fué dado 27, é así la donacion non vala. E demas<br />
ennademos , que si alguno fiziere escripto<br />
de sus cosas en persona dotri que las dé<br />
á otri , maguer que non diere el escripto<br />
aquel en su vida, todavía lo avrá 28 depues<br />
de su muerte aquellas cosas aquel en cuyo 29<br />
nombre fué escripto; ca derecho es que aquel<br />
escripto sea firme , el qual non quiso desfazer<br />
3" el donador en su 5I vida. Mas si aquel<br />
que fizo el escripto non dió la cosa , ni el<br />
escripto en -su vida á aquel á quien fiziera<br />
la donacion ; mas tovioselo 32 consigo, é depues<br />
mudósele 33 la voluntad, el escripto que<br />
fizo 34 depues será firme. E si por ventura<br />
muriere aquel á quien fué fecha la donacion<br />
ante que la cosa aya recibida , la cosa deve<br />
fincar en aquel que la dió , ó en sus herederos<br />
35 . E si alguno diere alguna cosa so<br />
tal condicion , que se la tenga consigo en<br />
su vida , é depues de su muerte que la aya<br />
aquel á quien la da, porque esta donacion<br />
semeia testamiento, aquel que la dió la puede<br />
toller guando quisier ante de su muerte 3°.<br />
E si alguno era engannado por falsa donacion,<br />
é fezo despensas en aquel que ie la pro-<br />
20 B. R. 2. Catnp. y Ese. 3• avaler.<br />
23 B. R. I. 2. s. Bex. y Comp. perfecha. Ese. semeia<br />
que la donacion es perfecta.<br />
22 Toled. Malp. 2. y Esc. que ge la da; mas que diga<br />
o son sus términos ( Efe. 1. linderos ) et con que se<br />
tienen. Mas si aquel.<br />
23 S. B. dió.<br />
24 S. B. en.<br />
25 Esc. 2. por buenos testimonios.<br />
26 B. R. 1. nunca. Bes. nunqua fué fecho ni dado.<br />
Malp. a. y Ese. r. nunqual fue dado , ni enviado , ni en<br />
escuso , ni en paladinas: quand esto oviere curado assí , la<br />
donacion.<br />
27 Malp. 2. B. R. r. y S.B. fui dado, é así la donacion<br />
non villa. E denlas ennademos &c.<br />
28 B. R. avení. C:127111. lo avrá adar.<br />
29 B. R. I. y Comp. en qual nomne fué el escripto. S. B.<br />
y Esc. 2. en cuyo nombre fue fecho el escripto.<br />
3o S. B. Bex. y Ese. 2. desfer.<br />
3 , Toled. Malp. 2. y Esc. 1. en su vida , et lo tovo<br />
fasta su muerte. Mas.<br />
32 B.<br />
1. S. B. y Ese. 2. tovóselo. Bex. tevosolo.<br />
Comp. tevolo. Ese. 3. tivosselo. B. R. r. mas ro yo so<br />
conseyo , é dcpois mudósele. M. tovo el siello consigo.<br />
,33 S. B. y Ese. 2. múdasele.<br />
i Ea Isgeu. n50.. fe ziere. E. R. y Comp.<br />
E<br />
fez°.<br />
3 5 Toled. .Malp. 2. y Ese. r. herederos é no en otri.<br />
36 Toled. Malp. 2. y<br />
_Ese. I. maguer que aquel á quien<br />
fué dada nol fizo alguna cosa (11"112. 2. y ESC. 1. culpa).<br />
Et si alguno.
84<br />
metiera, mandainos :que, lo<br />
YVERQ<br />
entregue el<br />
donador ó sus herederos 2,, que aquel que.<br />
cuidaba aver ganancia de vana promision,-<br />
Immo. E si algun omne recibienon<br />
reciba<br />
ra 3 ya la cosa quel era dada ó por escripto,<br />
6 por otro recabdo , si ploguiere depues á<br />
que la recibió , que este que ie la dió<br />
este<br />
que la tenga de su mano, é depues muere<br />
aqueste á quien fué fecha la donacion ante<br />
que aquel que ie la diera, aqueste que muere<br />
la puede dar á quien quisiere. E si muere<br />
sin fabla , áyanla los herederos deste muerto<br />
, é non daquel que se la diera.<br />
JVZG0<br />
VII. De lo que da el marido a- la miden<br />
ó la mujer al marido,<br />
Si.ei.Marido diere alguna cosa k. la mujer,<br />
Liga escripto por su mano daquello• quel die-<br />
re ante dos testimonios ante. :<br />
mujer diere alguna cosa al marida, faga, E<br />
tal 4; é todavía ., que-.ie lo non faga fazer el<br />
marido por fuerza,« sea; fecha en•<br />
nera , que segund ';1:4.,donacion:la buena 41<br />
uno sea . asruad&: ASsí cuerno ,manda<br />
III. TITOL DE LO QVE DAN. LOS OMNES<br />
Á LOS QVE LOS AYVDAN s.<br />
1. Si aquel, que ayuda á otri en . 6 la lid', ó<br />
sus fijos desemparan 8 al padron en la lid iir.<br />
6 á sus filos.<br />
11. De las armas que son dadas ,á los. sayo- IV.<br />
nes que ayudan á orlase en la lid , é<br />
1. Si aquel , que ayuda d otri en la<br />
lid i°, ó sus fijos desemparan " al<br />
sennor" en la lid , o sus fiioS.<br />
Si algun omne diere armas á aquel quel<br />
ayuda en la lid , ó otra cosa , develo ayer<br />
aquel á quien es dado, é si depues quisiere<br />
tomar otro sennor , puédelo fazer ' 3 si qui7<br />
sier ; ca esto non puede omne defender á<br />
omne libre que es en su poder. Mas quantó<br />
tomó del primero sennor , todo ie lo deve<br />
entregar ' 4. E otrosí dizemos" de los fiios del<br />
sennor, é de los filos daquel que le ayuda:<br />
que rnientra que siervieren el padron ", que<br />
aya aquello que dió el padron á su padre<br />
denlos. E si desenipararen el padron , ó sus<br />
filos , o sus nietos contra su voluntad, entreguen<br />
todo quanto diera el sennor á su<br />
padre denlos. E si aquel que ayuda á su sennor<br />
en hueste ó en lid , ganare alguna cosa,<br />
Esc. r. si es vivo. Comp. mandarnos que li la entreguen<br />
la donacion él é sos herederos.<br />
z Trad. Esc. r. y Malp. sus herederos si fuese<br />
(Etc. es) muerto, que aquel que cuedaba.<br />
3 S. /3. reciben'. 13..R. recebira. Bes. recibir'. Esc. y.<br />
avía recibido.<br />
4 B. R. r. atal. Ese. ,--,. atal todavía.<br />
5 Toled. DE LAS DONACIONES QVE SON "FE=<br />
CHAS. Etc. Malp. e. DE LOS DONADÍOS DE<br />
LOS SENNORES Á SVS CRIADOS. S. 13. B. R:<br />
Comp. DE LO QVE DAN LOS OMES Á LOS QVE<br />
LES AYVDAN. Ese. j. DE LAS DONACIONES DE<br />
LOS SENNORES O DE LOS PADRONES. Ese. S.<br />
DE LAS COSAS QVE SON GANADAS EN LA<br />
LID , O DE LO QVE DA EL SENNOR. AYV'<br />
DAN EN LA HVESTE.<br />
6 M. á otri en la hueste , ó en la lid.<br />
de lo que, ganan.<br />
De las cosas que son ganadas en . la lid,<br />
é de lo que da el sennor 9.<br />
De las cosas que son dadas en la lid,<br />
é ganadas.<br />
el sennor deve ayer la meetadó sus fijos<br />
del sennor ' 7, hy el otra meetad, deve ayer<br />
aquel que la ganó. E si el vasallo muriere,<br />
é oviere fija , é non oviere, fiio, la fija man-damos<br />
que finque en poder del sennor , é<br />
que la dé pora casamiento „á .omne convenible<br />
, é quanta diera el sennor al padre ó<br />
á la madre , todo lo aya la flia. E si ella se<br />
casa con omne rafez " contra voluntad del<br />
sennor, quanto el sennor diera á sus padres<br />
todo deve seer entregado al sennor ó á los<br />
herederos del senuor.<br />
II. De las armas que son dadas á los<br />
sayones que ayudan d omne en la<br />
lid , é de lo que ganan.<br />
Las armas que dan los sennores á los sayones<br />
con que los siervan ' 9, non las 2° deve<br />
demandar el sennor. Mas lo que ganar<br />
7 Camp. y Bex. lide. Esc. 2. B. R. r. y S. E. lit.<br />
8 Esc. e. desamparan. E. R. desampararan.<br />
9 B. R. t. Camp. y Malp. piaron.<br />
lo Esc. z. hueste.<br />
tí S. B. desparan. Esc. desamparan.<br />
12 Toled. B. R. a. Malp. 2 . S. B. Camp. Esc. z.<br />
1741•011.<br />
is Malp. Esc. r. y Camp. ficer. Ca<br />
1 4 S. B. entreguar. Ese. 2. Criter gar.,<br />
1 5 S'. B. B. R: Ese. I. y Malí,. a. decull°5•..<br />
16 Malp. .r. el -sennor. R.<br />
Malp. 2. y Esc. r. padron é á sus fill§;31"e aY:41.1!<br />
2 7 Toled. Malp. 2. ), Erc. 1,, °r 'si t4rerefirluer' to , hy el otra.<br />
18 Ese. e. rahaz. Esc. s. 4?'.<br />
zafece.,-,<br />
59 Esc, .r. sirvan. B. .R,<br />
20 M. non las deve.ayci...1.1<br />
, n ;;
el sayon con._ el sennor sea en poder del<br />
sennor. ' •<br />
III. De las cosas que son ganadas en<br />
la lid', e' de lo que da el sennor.<br />
Assí cuerno es dicho en la ley de su so si<br />
algun omne en defendimiento 2 de su sennor<br />
gana alguna cosa con él , si non le quisiere<br />
seer fiel , lo quisiere desamparar, el<br />
sennor deve ayer la meetad de quanta go-<br />
IV. TITOL DE LAS CAMBI<br />
Cuerno valen las vendiciones 9 1 así que valan<br />
los cambios".<br />
II. Que si el vendedor non es convenible., que<br />
dé fiador. .<br />
HL Que la venclicion",quees fecha por fuerza<br />
que non vala.<br />
IV. Si el precio non fuere pagado pues que<br />
la sennal es dada.<br />
V. Si alguna parte del precio fincar por<br />
pagar.<br />
VI: Si algun eng'anno fuere fecho en la vendicion.<br />
VII. Si alguno dize que vendió su cosa por<br />
menos precio que 12 non valle.<br />
VIII. Si algun toma la cosa que dize . que<br />
es ajena.<br />
IX. De los que venden 23 ó dan I4 las cosas<br />
aienas.<br />
X. Que ningun non venda la cosa , ni la<br />
dé la qual es demandada.<br />
XI. Si el omne libre sufre quel vendan.<br />
I. Cuento valen las vendiciónes , que así<br />
valan las cambias".<br />
El camio que non es fecho por fuerza Ó<br />
por miedo , vala así cuerno la compra.<br />
Toled. Malp. 2. y Esc. 2.-en la lid con los que les<br />
ayudan , é de lo que les da el padron.<br />
a E. R. Ese. g. y s. defendemiento.<br />
3 Toled. Ese. t. y Malp. 2. que lo ganó , é dexallo.<br />
(Malp. 2. dexelo. Esc. dexarlo.)<br />
4 Camp. 6.<br />
S S. B. B, R. t. Bex. y Ese. t. Quien.<br />
6 B. R. s. Esc. t. 2. y S. B. tornas.<br />
7 E. R. tersa. Esc. .r. hi quantol diera el padron todo<br />
gi lo entregue.<br />
8 Malp. 2. DE LOS CAMYOS É DE LAS VENDI-<br />
DAS. Sus capítolos Jon XXIII. S. B. Bex. E. R.<br />
Ese. .2. y 6. DE LAS COMPRAS É DE LAS VEN-<br />
DICIONES Ese. s. DE LAS COSAS VENDIDAS<br />
É COMBB.ADAS. Ese. r. DE LOS CAMBIOS ET<br />
DE LAS COMPRAS.<br />
9 Bex. y Esc. 6. vendidas. Esc. 3. venciones. E. R. vindidas.<br />
to B. R. a. 3 . y Malp. z. las cambias. Bex. camyos.<br />
Esc. 6. cambeos.<br />
B. R. 1. wndecion, y así otras veces.<br />
2' 5. B. y Esc. 2. de lo que 000 m'in. B. y Cansp.<br />
LIBRO V. TITVLO IV.<br />
85<br />
nó con él, é ciernas todo quantol diera, hy<br />
el otra meetad deve a yer aquel que lo ganó<br />
3.<br />
IV. De las cosas que son dadas en la<br />
lid , é 4 ganadas.<br />
Vui 5 desempara su sennor , ó se torna 6<br />
á otre , aquel á quien se torna le deve dar<br />
tierra': ca el sennor que dexó deve a yer su.<br />
tierra, é quantol diera.<br />
ASÉ DE LAS VENDICIONES.<br />
XII. De los que venden los orines 15 é las nmieres<br />
libres.<br />
XIII. Que los padres non pueden vender íos<br />
fiios , ni meter" en poder dotri.<br />
XIV. De la vendicion de .los siervos.<br />
XV. Que el siervo pues que es vendido, non<br />
puede-acusar al primero sennor.<br />
XVI. Que: el sennor que viende" el siervo demande<br />
sus cosas.<br />
XVII. Si el siervo se redime lg de su peguiar r 9.<br />
XVIII. Que nengun non venda su siervo contra<br />
su voluntad.<br />
XIX.Si el siervo 2° por culpa que fizo es dado<br />
en poder dotri.<br />
XX. De las cosas de dos privados , é de los<br />
de la corte que non sean enajenadas.<br />
XXI. Si alguno 2' vende la cosa que quiere<br />
venzer por indicio.<br />
XXII.U- los siervos que prenden sus enemigos' 2.<br />
XXIII. Por quanto precio deve seer comprado<br />
este 23 libro.<br />
II. Que si el vendedor non es convenible,<br />
que de ' s.• fiador.<br />
Si el vendedor non es convenible; deve dar<br />
fiador 2.6 al comprador, é dé omne libre, é<br />
la vendicion sea firme.<br />
de. lo. que valla.<br />
1 3 Camp. y Bex. vienden.<br />
1 4 B. R. t. donan.<br />
15 Bex. Camp. Esc. 2. y 3 . ornes libres.<br />
16 Esc. :2. poner en poder.<br />
27 B. R. a. S. B. y Malp. 2. vende.<br />
18 Bex. y B. R. t. reme. Camp. rendí..<br />
1 9 Camp. y B. R. 2 . pepinar.<br />
• 20 Malp. 2. y Ese. e. Si el siervo ex vendido por culpa<br />
que fizo , 6 es dado en poder dotri por miedo ¿le lo perder.<br />
Esc. 3 . y B. E.. 2. Que el siervo.... sea dado.<br />
21 Malp. 2. y Esc. 1. Que nengun orne i;on Venda la<br />
(Ese. o.<br />
cosa ante que la haya en poder, é la venzca<br />
venza) por juicio.<br />
2 2 Malp... 2. y Esc, t. los enemigos ,.é los venden. .Camp.<br />
Dt los que prienden.<br />
23 Ese. 3. 4. 5. 6. Camp. B. R. I. 2. y S. B. el omne<br />
libre. E. E.. erlibro.<br />
2 4 Toled. compras. S. B. los camios.<br />
25 Camp. y Esc. 6. dia. B. R. 2. y 3 . dey,<br />
26 111i1p, 2.' buen fiador al comprador, é que sea el fiador<br />
libre, é atal vendicion sea firme.
86<br />
III. Ley antiguar.<br />
Que la vendicion que<br />
por fuerza que non pala.<br />
es _ficha<br />
vendicion que es fecha por escripto,<br />
La<br />
sea firme , é maguer non sea fecho 2 es-<br />
cripta depues que el precio que es dado ante<br />
estimonias, la vendicion sea firme. E la ven-<br />
t<br />
dicion 3 que es fecha por fuerza ó por miedo<br />
non vala.<br />
IV. Ley antigua*. Si el precio non<br />
fuere pagano pues que la sennal<br />
es dada.<br />
Quien 5 torna sennal 6 por alguna cosa,<br />
deve cumplir lo que prometió. E si el comprador<br />
7 por enfermedad e ó por otra coyta<br />
grand non pudiere pagar al plazo 9 , .envie<br />
otro qualquiere que cumpla por él. E si non<br />
fuere , ó non quier enviar, reciba su sennal<br />
que dió , é non vala • la vendicion.<br />
V. Ley antigua '°. Si alguna parte<br />
del precio u fincar por pagar.<br />
Si la ' 2 una partida del precio es pagada , y<br />
el otra partida finca por pagar, non se deve<br />
por ende destazer " la vendicion. E si el comprador<br />
non pagare el otra partida del precio<br />
al plazo , pague las usuras daquella partida<br />
que deve , fueras si fuere parado ' 4 , que<br />
la vendicion fuesse desfecha si non pagas el<br />
precio al plazo.<br />
VI. rs Si algun enganno fuere fecho en<br />
la vendicion.<br />
Si tod el precio non fuer pagado , é por<br />
r En el Toled. Esc. r. y 3. falta Ley antigua. En<br />
EJC. dice así esta ley.<br />
Non valga la donacion que es fecha por fuerza.<br />
La vencion por escriptura fecha aya firmedumbre ,•é<br />
si por aventura la escriptura non fuer fecha, por fuerza,<br />
é el prescic sea pagado delante bonos testimonios, atal<br />
compla aya firmedumbre ; é si la venden fuer techa por<br />
miedo ó por fuerza , non vals.<br />
2 Ese. e. ende escripto. M. Ese. s. y. 6. cl escripto.<br />
3 Ese. 2. vendida.<br />
4 Falta en el Toled. y Malp. e.<br />
5 Toled. Si ome toma sennal &c.<br />
E 6 Camp. Bes. y B. R. 1. sinnal.<br />
se. 6. sena.<br />
7 Etc. 3. y B. R. 2. complador.<br />
8 E J" C . 1. por pleyto.<br />
9 Ese. s. al plazo que pusieren.<br />
lo Falta en d Toled. Malp. 2. y Ese. 1".<br />
a t Bex. del precio for por pagar.<br />
1 2 S.B. y Malp. 2. el una. Esc. 2. y C‘lnyy.Si. alguna<br />
parte.<br />
Camp. a desfacer. B. R. r. adesPacer.<br />
14 B. R. r. preytcado. S. B. fijé parado. B.R.',3;<br />
cheado. Ese. S. pleyteado. Ese. 6. partido.<br />
a s En el Ese. 1. dice así esta ley.<br />
Si algun engarnio fuere fecho en el precio de la ten-<br />
Si al g uno da á. la ora de la mierca ménos que el precio<br />
de la cosa, diciendo que, lo que da es malas que non de-<br />
DEL FVERO JVZGO<br />
E. R. .B.Ri<br />
enganno el comprador diz que " pagó mas<br />
que non pagara ; deve doblar " quanto fincara<br />
18 por pagar al vendedor 19.<br />
VII. " Si alguno dite que tolde 21 su<br />
cosa por me'nos precio que 22 non<br />
valíe.•<br />
Si alguno 23 omne vende algunas casas,<br />
tierras, ó vinnas, ó siervos, ó siervas, ó animalias<br />
, ó otras cosas , non se deve por ende<br />
desfazer 24 la vendicion ", porque 2 ° diz que<br />
lo vendió por poco.<br />
VIII. Ley antigua aT. Si algun mune<br />
28 libre toma cosa que diz que<br />
_es ayena...<br />
Si algun omne libre toma cosa ayena, d la<br />
compra , ol es dada , é la toma , sabiéndolo<br />
que es ajena ; si el sennor de la cosa<br />
lo pudiere mostrar á aquel que la tomara<br />
29', pechera en tres 3° duplos al sennor. E<br />
si fuere omne franqueado , péchela en duplo-;<br />
é si fuere siervo , é la tomare sin 'voluntad<br />
del sennor, peche la cosa 2 é reciba<br />
C. azotes.<br />
IX.- De ¡OS que venden o dan las cosas<br />
ajenas.<br />
Si alguno vende ó da las cosas ajenas 3', el<br />
comprador non deve ayer' nenguna pérdida<br />
"; mas aquel que la viende ó la da, páguela<br />
en duplo al sennor de la cosa, é demas<br />
pague el precio á aquel que la com-<br />
via en manera de en ganno et contra voluntad del que<br />
vende ,' quanto es lo que menguó del precio derecho,<br />
dos tantos peche el, comprador al duermo de la cosa.<br />
16 S. B. Bel. y Ese. 2. que pa gar mas que non pagó.<br />
Malp. 2. que paga mas que non pagara. Camp. que pagó<br />
más que non pagara.<br />
17 S. B. y Ese. 2. pagar en duplo. Comp. B. R. 2. y<br />
Ese. dublar. E. R. dublare.<br />
18 B. R. r. ficó. B. R. 2. jura por.<br />
Ig Toled. y Malp. 2. al' vendedor, del precio.<br />
20 En el Toled. S. .B. y B. R. r. esta ley VII. O'<br />
VIII. , y la VIII. es VII.<br />
21 Malp. 2. vendió. Bex. vended.<br />
22 S. B. de que non vale. Camp. de lo que non vale.<br />
B. R. 1. por menor precio de lo que val.<br />
2 3 Malp. 2. y Etc. r. Esto deve seer guardado , que•i<br />
algun home vende algunas cosas &c.<br />
24 B. R. 2. Esc. 2. y 5. adesficer , y así otras veces.<br />
25 Malp. a. y Ese. vendida (Ese. I. vendicion), porque<br />
diga que lo 'vendió por poco precio.<br />
26 S. B. y Esc. por decir. Camp. dicer.<br />
27 Falta eso el Taled. B. R. B. y mai/. -2•<br />
28 Malp. 2 . ome tende•la cosa agena la do. 5.'13. y<br />
B. R. I. omne torna la cosa que es ajena.'<br />
29 Malp. 2. tomó.<br />
SO B. R. r. y 2'. tres duhla. 'E. R. tres doblo.<br />
Comp. y Bea. tres dublos.<br />
sobre<br />
'cosa 3 l resaedmo. vill idaiPp. leyresía,e.lt-nt<br />
2' ' Esc<br />
11' tilia41<br />
52 B. R. 1. Camp, Esc,, 495, 13er. pena. B. R. 2. pierdieta.<br />
3. pierda.
LIBRO V.<br />
pró 2, é tod . el provecho que y fiziera ásrnelo<br />
2 el iuez , é faga que lo entregue á<br />
aquel que la diera , ó 3 aquel que la vendiera<br />
4. Otrosí dezimós si vendiere siervos,<br />
ó otras cosas.<br />
X.. I.:Jey puevarnientre .erniendada. Que<br />
.nen guno non venda nin de la cosa<br />
que es :demandada.<br />
La cosa que es metida en contienda, guando<br />
alguno la comienza 5 á demandar, ó si<br />
la pudiere demandar con razon , non la<br />
deve dar nenguno , nin vender ni mudar<br />
dun lugar á otro.<br />
XI. Ley antigua. Si el 01717Z9 libre szire<br />
quel vendan.<br />
Si 6 el omne libre sufre que lo vendan 7,<br />
et partir el precio con aquel quel vende, si<br />
quisiere depues seer libre , non deve seer;<br />
mas deve fincar por siervo ; ca s non es derecho<br />
que aquel sea libre , que quiso seer<br />
siervo. Mas si aquel que se vendió, ó se dexó<br />
vender, pudier pagar el precio por redemirse<br />
4, ó sus padres lo pagaren por él á aquel<br />
que lo Compró , el comprador deve recebir<br />
el precio , é aquel otro' deve seer libre.<br />
XII. " De los que vienden los omnes é<br />
las mujeres libres.<br />
Si el omne libre viendiere 2 6 diere otro omne<br />
-libre el iuez le deve prender pian á mano,<br />
é fagal. pechar 13 C. sueldos doro, é aquel<br />
que , fue vendido sea tornado en su estado.<br />
E si non oviere onde ' 5 pague los C. sueldos,<br />
reciba C. azotes , é seal dado por siervo á<br />
aquel que fue vendido. E si el siervo ven-<br />
Ese. compló.<br />
2 S. B. asinelo. Bes. osmelo. Ca71111. aesmelo.<br />
3 Ese. 2. ,á aquel que la vendiera. Ese. r. á aquel á,<br />
quien.— á quien.<br />
4<br />
Toled. Malp. 2. y Ere. r. vendiera por tal que no<br />
pierda sus despensas ó su trabajo. Otrosí decimos , si<br />
vendiere siervos , 6 otras cosas , 6 animabas. •<br />
5 Toled. Malp. 2. y Ese. e. compieza de demandas,<br />
ó si la puede a yer con razon. B. R. r. y 2. comieza de<br />
demandar , S. B. Ese. 2.y compieza de.<br />
6 Malp. 2. y Ese. 1. Tod omne (Ese. 1. Si el ) libre<br />
que denna seer vendido , é lo manda á otri que lo venda<br />
por partir el precio.<br />
7 Cary. hi viandas,.<br />
8 B. R. .r. S. B. y Malí). 2. que non es.<br />
9 S. B. y Malp. 2. redimirse. Camp. y Bes. reemirse.<br />
so M. é aquel otro deve dar el precio. Toled. Ere. r.<br />
y Malí,. a. é aquel otro deve tornar en su libertad<br />
(Malp. 2. y Ese. 1. liberdad.)<br />
z e Toled. y Malp. 2. De los siervos 6 de los libres que<br />
zenden.<br />
12 Malp. 2. y S. B. vendiere. B. R. r. vendir.<br />
1 3 M. dar.<br />
14 Malp. 2. y Ese. r. á sli•<br />
is Ese. 2. dende. Ere. 5. donde.<br />
TITVLO IV.<br />
87<br />
diere omne libre ó muier libre , reciba CC.<br />
azotes , é sea sennalado en la fruente ", é<br />
sea siervo daquel que fue vendido. Hy esto<br />
mandamos de las muieres libres.<br />
XIII. El Rey Don Rescindo 17.<br />
Que los padres non puedan vender los<br />
flios , ni meter en poder dotri.<br />
Los padres non puedan vender los fiios,<br />
ni dar, ni empernar ; ni aquel que los recibiere<br />
non deve ayer nengun poder sobrelos.<br />
Mas el que comprar los dios del padre<br />
pierda el precio ; si fueren empennados,<br />
pierda lo que dió " sobrellos<br />
XIV. Ley antigua 2°. De 21 las vendiciones<br />
de los siervos.<br />
Las cosas 32 que son 23 aicnas non las puede<br />
nenguno vender sin voluntad de su sennor;<br />
é por ende la ley antigua que mandava desfazer<br />
las vendiciones de los siervos aienos non<br />
era sin danno de sus sennores. E por ende<br />
aquella ley antigua querernos tornar á dere-<br />
cho, ca meior es demendarla'que<br />
de errar<br />
con 25 aquellos que la 1-izioron. E por ende<br />
establescemos que si algun omne sabiéndolo<br />
del siervo ó de la sierva ajena recibiere dellos<br />
casa , ó vinna, ó siervo, ó posession , ó alguna<br />
" vendicion , ó en pernos 27 , ó en alguna<br />
manera , tal fecho non tala , ni aquel<br />
que tomó el precio non sea tenudo de lo<br />
dar 28, é aquel que lo vendió sea dado por<br />
siervo al sennor del siervo ó de la sierva,<br />
by el que lo compró , pierda el siervo é<br />
el precio ; ca derecho es que pierda aquello<br />
que dió , porque cuidó ganar lo apeno<br />
por cu.bdicia. Si el siervo ó la sierva vendiere<br />
alguna animaba, ó algunos ornamien-<br />
16 B. R. en la fruente laklamientre. Cainp. fronte<br />
laidamientre. B. R. ena frunte.<br />
17 En el Toled. Malp. 2. y Esc. 1. falta.<br />
18 S.E. lo que dé. Esc. y. diere.<br />
19 Toled.. y Ese. 1. añaden: é sean los filos libres.<br />
.Malp. é sean libres.<br />
zo Ley antigua faltes en el Toled. 1 Malp. 2.<br />
21 Ese. 3 . De la vendido); que ilizen los sier:ios.<br />
22 Toled. Malp. 2. y Ese. 1. Non pueda nenguno comprar<br />
ningunas cosas de quien non las a en poder, nin a<br />
en poder ( Esc. r. en poder en sí mismo ) á sí mismo sin<br />
voluntad , nin sin consejo de si: sennor. 1" ,. por ende la<br />
ley antigua que mandaba clestilcer las (Malp. a. las vendidas<br />
que lázien ) vendiciones que facian los siervos por<br />
mandado de sus sennores. E por ende aquella ley.<br />
23 Ese. que son dadas é son aienas.<br />
24 B. B. emendarla por nos.<br />
i5 Esc. S. así como aquellos.<br />
26 Malp. a. vendida. L'sc. s. y B. R. j. en vendicion,<br />
B. R. a. emiendacion.<br />
27 B. R. empennos en alguna manera. é<br />
2 8 y",ted. Maif , ., , y Es,-. .1. de lo dar, e quanto el<br />
siervo 6 la sierva veneli¿ron , Iodo tc,rne al sennor del<br />
siervo 6 de la sierva, é el comprador pierda inri el precio<br />
é las despensas que lijo en las cosas , ca derecho
88<br />
r peguiar,<br />
tos , ó otras cosas que eran de<br />
é ie las diera su sennor , ó otro omne pora<br />
vender , esta vendicion deve valer, assíque<br />
si el sennor del siervo ó de la sierva quisiere<br />
desfazer la vendicion, é dixier que la<br />
cosa es suya propria, é non era de peguiar<br />
siervo , non se deve desfazer la vendi-<br />
del<br />
cion, á. ménos de provar el sennor, ó por<br />
buenos testimonios , ó por su iuramiento<br />
que aquelo no era peguiar del siervo , é que<br />
lo vendió sin voluntad del sennor 2• Hy<br />
esto devemos 3 entender de las cosas viles<br />
é pequennas , ca las grandes cosas non se<br />
pueden vender sin voluntad del sennor.<br />
XV. Que el siervo depues que es vendido<br />
non puede acusar el primero<br />
sennor.<br />
aSi algun omne vendiere su siervo, é aquel<br />
siervo quisiere acusar á aquel quel vendió de 4<br />
algun pecado 5 , reciba su siervo , é dé el precio<br />
por él á aquel que lo compró , que se<br />
pueda vengar del cuerno se quisiere. E otrosí<br />
mandarnos de las siervas. E 6 el siervo ó la<br />
sierva que es vendido , ó dado, ó carniado<br />
, non deven seer tormentados contra los<br />
primeros sennores , nin deven seer creidos,<br />
si algo o peccado dixieren contra los primeros<br />
sennores.<br />
XIV. Que el sennor que vende el siervo<br />
demande 7 sus cosas.<br />
Sí algun omne vende siervo 2, é non sabe 9<br />
el sennor lo que avie el sennor puede demandar<br />
el siervo fasta que pueda fallar aquellas<br />
cosas.<br />
XVII. Si el siervo se redime de su<br />
peguiar.<br />
Si algun siervo se redime de su peguiar,<br />
hy el sennor non sabie nada de su peguiar,<br />
non deve salir de poder del sennor , ca non<br />
Malp. Esc. r. y 3. de su peguiar.<br />
2 Esc. r. de su sennor , y así combrc la cosa.<br />
3 M. esto dezimos de.<br />
4 S. B. y B. R. 1. quel vendió , reciba.<br />
5 Tolcd. Ese. a. y Camp. pecado, aquel quel vendió,.<br />
reciba.<br />
6 Malp. s. Mas el.<br />
7 Malp. 2. y Esc. z. deve demandar.<br />
8 Esc. r. y 3. su siervo. Camp. servo.<br />
9 B. R. r. Ese. 3. y Camp. sabia. Malp. 2. sabio.<br />
ro Ese. j. y s. avia.<br />
Toled. Malp. 2. y Esc. s. wraden: é non lo sabiendo<br />
el sennor.<br />
a l M. dotros que fuyen.<br />
i 3 Toled. Ma.p. 2. y Esc. s. allí á los sacerdotes del<br />
33./11.<br />
9 S. B. Esc. s. S. Bes. y Malp. 2. se. B. R. se<br />
avien. Ca»y, aun avien.<br />
1 5 Camp. Esc. s. y 3 nengUrt orne.<br />
DEL FVERO JVZGO<br />
dió precio por si, toas dió la cosa que era<br />
del sennor ".<br />
XVIII. Que nenguno tk,„ vienda su<br />
siervo contra su voium,d.<br />
Muchas vezes nascen las leyes de los pieytos<br />
, guando los emules fazen algun tnganno<br />
, é por toller aquel enganno es fecha<br />
nueva ley. Ca nos viemos ya que reu_<br />
chos siervos et muchas siervas por engan_<br />
no dotros fuyen " á las eglesias , é queréllanse<br />
ah ' 3 del mal que les faze su sennor,<br />
por tal que los clérigos constringan al sennor<br />
que los venda , é aun si 14 deviene á las<br />
vezes que algun clérigo ó otro omne compra<br />
el siervo pora otro omne, é por tal enganno<br />
lo viende el sennor muchas vezes á<br />
su enemigo, é lo tiene por siervo aquel que<br />
lo non compró paladinamientre. Por ende<br />
establescemos por esta ley que nenguno 's<br />
non sea costrenido por vender su siervo, si<br />
non quisiere. Mas el clérigo , ó el que guarda<br />
la eglesia ge lo entregue man á mano sin<br />
nenguna escusa.cion : que asaz serneia desconvenible<br />
cosa que allí sea recibido el siervo<br />
rebelle " o mandan que el sennor castigue<br />
el siervo , y el siervo obedezca á su<br />
sennor. E si alguno compra el siervo desta<br />
manera , assí cuerno de luso es dicho, aquel<br />
que compró el siervo pora otri , pierda ' 9 el<br />
precio , é délo al sennor. E aun si el sennor<br />
sabie el enganno quando vendió el siervo,<br />
ó si lo sopiere " depiles , entreguel r 9 de su<br />
siervo ", é aquel que se metió por comprador<br />
peche otro tal siervo al sennor, hy este<br />
enganno le sea haz ferido 21 por siempre.<br />
XIX. El Rey Don Flavio 22.<br />
Si el siervo 23 por culpa que fino sea 24<br />
dado en poder dotri.<br />
Non devemos dexar de fazer ley de aquello<br />
que aviene as muchas vezes contrariedad '°.<br />
E por ende establescemos que si algun siervo<br />
16 S. B. Ese. 3: y Camp. rebel.<br />
17 M. y Bes. prenda. Camp. perda.<br />
18 S. B. y Malp. 2. sopo. Bes. y B. R. 2. sobo.<br />
19 M. Malp. I. y 2. entergues de so siervo. Ese. 3 et<br />
entreguel de su siervo.<br />
20 Toled. Malp. 2. y Ese. r. de su siervo por man-.<br />
dado del alcalle , é aquel.<br />
22 fascetido. S. B. fazerido. Malp. 2 . B. R. 1y<br />
Ese. fazferido. E. R. y B. R. 2. fazfirido.<br />
2 2 B. R. 1. y Ese.<br />
B. R. 2. Sitasindo.<br />
Sindo. S. B. y Cindo.<br />
23 Toled. Malp. 2. y Ese. z. Si el siervo es pendido por<br />
culpa que fizo , 6 es dado en poder dotri Por miedo de<br />
lo perder.<br />
24 S. B. es.<br />
25 S. B. viene. Esc 3. y Camp. n. Ese. 5. daquellos<br />
que avían muchas vezes mucha e ntrariadad.<br />
26 B. R. y Bes. contrarkbli• Malp. 2 -y E se. r. contienda.<br />
Ere. j mucha coutrarzedat. Camp. contaridad.
LIBRO V.<br />
por alguna culpa que fizo fuere camiado I,<br />
ó dado , ó vendido á otro sennor, el primer<br />
sennor se puede avenir con aquel á quiem<br />
fizo la culpa 2 , ó si non, dél el siervo por<br />
la culpa. Ca si aquel que compró el 3 siervo<br />
non quisiere responder por él , ó emendar<br />
el mal que fizo 1 reciba su precio , é sea entregado<br />
el siervo al primero sennor; é aquel<br />
faga por él emienda , de cuyo 4 sennor era<br />
guando fizo el mal.<br />
XX. De las cosas de los privados 5 6<br />
de los de la corte que non sean<br />
enajenadas.<br />
Si nos 6 devemos ayer cuydado de aguardar<br />
las cosas propias, mucho mas devemos<br />
guardar é acrecentar las cosas que son de<br />
comun. Onde mandamos de 7 los privados de<br />
la corte que son tenudos de dar cavallos ó<br />
otras cosas al rey 8ó á la corte 9, que aquestos<br />
que non puedan dar nin vender, ni camiar,<br />
ni enajenar sus cosas de su buena E<br />
si por ventura lo vendiere, ó camiare<br />
enajenare por alguna coyta 12 , este que lo<br />
recibiere " deve ' 4 pagar este ayer , é deve<br />
fazer otro tal escripto cuerno el otro fiziera<br />
15 . E si alguno comprare la meytad de<br />
tal buena, ó otra partida 26 en tierras ó en<br />
vinnas , ó en casas , ó en siervos , segund lo<br />
que tomare , pague aquella debda ' 7 . E si<br />
alguno, recibiere buena de tales omnes é<br />
no oviere ende escripto ", ó estidiere por<br />
un anno que non pague esta renda ' 9 , mantiniente<br />
que lo sopiere el rey, ó el cuende,<br />
B. R. 1. S. B. y Malp. 2. cambiado.<br />
2 Malp. 2. y Ese. 1. culpa , é facer emienda por él , 6<br />
si non, dél el siervo. T'oled, culpa, é fazer emienda, 6 si non.<br />
3 Ese. j. s. y B. R. 2. tal siervo.<br />
4 Esc. j. 5. y B. R. 2. en cuyo sennorío era. M. Camp.<br />
y B. R. 1. á cuyo sennor era.<br />
5 Esc. 3 . de los privados de la cate.<br />
6 Toled. Malp. 2. y Ese. I. Si nos devemos ayer cuidado<br />
de guardar las cosas del comun , mucho mas devcmos<br />
guardar é acrecentar las cosas que son del rey. Onde<br />
mandamos.<br />
7 Esc. B. R. 2.y g. que los.<br />
8 Ese. 6 á la corte del rey.<br />
9 M. Comp. B. R. r. y E. R. corte , aquestos.<br />
so B. R. de sua dona. Camp. de sua donacion.<br />
Maly. r. de sus buenas.<br />
M. 6 lo camiare , 6 lo enviare , 6 enajenare.<br />
1 x Toled. y Ese. coyta, ó de su grado toda buena, este.<br />
13 S. B. recibe. B. R. rccebia. E. R. recete.<br />
2 4 Toled 2. y Ese. 1. deve pagar la osura (Ese. 1.<br />
y _Maly. 2. usura) daquel ayer, é deve.<br />
15 Toled. ficiera de la summa de la osura. Malp. 2.<br />
y Ese. r. ficiera de la suma de la usura.<br />
16 Esc. 1. partida ó en tierras.<br />
27 Toled. Maly. 2. y Ese. r. pague aquella usura al rey.<br />
8 Toled. y Ese. escripto de quanto deve pechar por<br />
ella , ó cstudiere.<br />
1 9 l'oled. Maly. 2. y Esc. r. osura. Bes. rienda. Camp.<br />
devela.<br />
10 Toled. Malp. 2. y Esc. I. deven sacar della al que<br />
la tiene , é él deve perder el precio , é quanto que dió<br />
por la heredad que recibió , é quanto y emendó ante:, así<br />
que. M. y Malp. x. prender.<br />
TITVLO I V. 89<br />
el iuez , deve perder 30 el precio , é quanto<br />
quel dió é" la heredad que recibió 2 assí<br />
que el rey la pueda dar á aquel que la vendió,<br />
ó á otri 2 3 á quien quisiere. E los que son<br />
privados de la corte pueden vender, ó dar,<br />
camiar 24 con los que son de la corte , assí 22<br />
que el que recibiere la buena , que pague<br />
la debda ". Mas el omne que es solariego 27<br />
non la puede 28 vender la heredad por nenguna<br />
manera; é si alguno la comprare, deve<br />
perder el precio , é quanto ende recibiere.<br />
XXI. El Rey Don Flavio 29.<br />
Si alguno 3° vende la cosa que quiere<br />
venzer por iudizio.<br />
Si alguno omne vende ó da la cosa ante<br />
que la venza 31 por iudizio, ó 32 la manda<br />
tomar sin mandado del 33 iuez , el iuez<br />
la deve entregar manteniente á aquel que la<br />
tomaron , é desí 34 adelantre non la pueda<br />
demandar, maguer aya 35 razon en " ella.<br />
E aquel que la vendió, ó la dió, ó la mandó<br />
tomar ", peche otra tal cosa , ó el precio<br />
á aquel que la tomó , porque la tomó ante<br />
que la venziese ".<br />
XXII. El Rey Don Flavio 39.<br />
De los siervos que prenden 4° los enemigos<br />
41.<br />
Los siervos que son de nuestro regno , é<br />
21 S. B. Ese. r. y Malp. 2. por la heredat. Ese. 5. et<br />
la heredad.<br />
2 2 2. recibió , é quanto hy emendó , assí. Ese. 1.<br />
é quanto Jiy emendó ante.<br />
23 S. B. y B. R. 1. a otri quien quisiere.<br />
24 S. B. Bes. y Camp. tornar.<br />
25 S..13. B. R. r. y Malp. 2. Assí que el que.<br />
26 Toled. Maly. 2. y Ese. I. la osura del rey. S. B. el<br />
deudo. B. R. r. y Carril,. al debedor. Bes. deudo. .Ese.<br />
y s. el doblo.<br />
27 E. R. y 13. R. o. solarego.<br />
.28 S. B. y B. R. r. pueda.<br />
2 9 En el Toled. y Malp. 2. falta,.<br />
go Toled. Malp. 2. y Esc. I. Que ningun orne non venda<br />
la cosa ante que la aya en poder, é la venza<br />
(Malp. 2.<br />
venzca) por juicio.<br />
I r S. B. 13. R. y Malp. 2. venzca. Bes. y Camp.<br />
Yienza. Ese. J. la cosa que quiere vencer.<br />
3 2 S. B. B. R. 1. o. Bes. E. R. y Esc. 6. ó ye la.<br />
M. Ese. 5. y s. 6 ge la.<br />
33 Toled. 2. y Ese. sin mandado del alcalle<br />
por sacar de poder del que la tiene , el alcalle la deve<br />
entregar luego manteniente.<br />
34 Toled. y Malp. 2. é desdí. Esc. r. é desde aquel dia<br />
adclantre non. Bes. B. R. 2. y 3. é dalle. Ese. s. de allí.<br />
35 S. B. ayan.<br />
3 6 Malp. 2. con ella.<br />
37 Efe. I. tomar, que non poda vencer por derecho.<br />
s 8 12. 1. vencise. Bes. y Es, 6. vencise por uizo.<br />
R. vinzese por indicio. B. R. s. vencerse.<br />
40 MIie .x. Ip;: ll ie;tdTe:ti.ed. y fria 11'" 2• 514 "r".<br />
41 Mulp. a. y Ese. a. añaden 1 los venden.
DEL FVERO JVZGO<br />
90<br />
los prenden los enemigos, si algun omne de<br />
nuestro regno los pudiere cornbrar , aya<br />
la tercia parte del precio de quanto val el<br />
siervo hy entregue el siervo al sennor. E<br />
2 ventura algun omne lo compra de<br />
si por<br />
los enemigos, jure por quanto precio lo compró<br />
, hy entréguelo el 3 sennor del siervo<br />
á aquel quel compró , é quanto el siervo es<br />
mejorado, é dé el siervo al sennor sin nenguna<br />
escusacion.<br />
XXIII. 4 Por quanto precio deve seer<br />
comprado este S libro.<br />
Que la malicia del vendede,, , hy el danno d<br />
del comprador sean atempladea 6, es<br />
cernos en esta ley que aquel que comprareestables- 7<br />
este libro , el vendedor non deve tcInar mas<br />
de XII. sueldos 8, ni el comprador nol deve<br />
dar mas. E si alguno dellos tomasse 9 ó diese<br />
mas , deve recebir C. azotes.<br />
V. TITOL I ° DE LAS COSAS ENCOMENDADAS<br />
HY ENPRESTADAS.<br />
I. De las cosas que son dadas por precio<br />
á guardar.<br />
1I. De las anímalias que son emprestadas pora<br />
lavor.<br />
III. De las cosas emprestadas, que se pierden;<br />
por fuego ó por furto.<br />
IV. De la pecunia perdida é de las ganancias<br />
della.<br />
V. De las cosas emprestadas 12 , que se pier-<br />
I. De las cosas que son dadas por<br />
precio a guardar.<br />
Si algun omne " tornar en comienda,<br />
enprestado cavallo , ó buey 17 , ó otra animalia,<br />
é aquella animalia " muriere , peche<br />
otra tal este que la recibió al 19 sennor desta<br />
animalia, sil dieran alguna cosa por la guardar<br />
; é si non deve " ayer nada por la guardar,<br />
é provar que la animalia " es muerta,<br />
este que la guardava non demande nada por<br />
la guardar", é yure todavía que aquella 23<br />
animalia non fué muerta por su culpa , ni<br />
por su negligencia , é assí non sea tenudo<br />
de pechar el animalia. E otrosí dezimos de<br />
las cosas emprestadas 24.<br />
I l'oled. Malp. 2. y Ese. r. los sagude de (Malp.2.<br />
los sagude de los enemigos. Esc. sacude) la nemiga,<br />
dévenlos dar á sus sennores, é ayan la III. parte del precio.<br />
2 B. R. 1. S. B. y Malp. 2. comprare.<br />
Camp. y entréguelo al sennor del siervo , 6 al maordomo.<br />
M. entreguélelo.<br />
4 En Bex. y Esc. 6. falta esta ley.<br />
5 Malp. Camp. B. R. 1. 2. 3. S. B. Esc. 2. 4. y 5.<br />
mune libre. Ese, 3 . el omne E. R. el libro.<br />
6 Toled. S. B. Malp. 2. Esc. s. y Camp. atemprados.<br />
B. R. r. atentados. Malp. I. y B. R. o. atempradas.<br />
B. R. atempladas.<br />
7 Malp. Esc. 2. 3:4. 5 . S. B. y M. comprare oírme<br />
libre , él estando delante , el vendedor non deve.<br />
8 l'oled. sueldos doro. Ese. r. doce mr. de oro.<br />
9 S. B. y Malp. 2. tornare.... diere.<br />
lo 1'oled. sin epígrafe.<br />
a ACOMENDADAS. Esc. r. DE LAS EN-<br />
COMIENDAS ET DE LOS EMPR ÉSTAMOS, ET DE<br />
LAS COSAS EMPRESTAD AS. Esc. S. QVEMADAS.<br />
1 2 Malp. 2. y Esc. acomendadas, que se pierden.<br />
13 Malp. 2. y Esc. 1. con mentira prestas (Esc. e. on-<br />
_prestadas) por nombre de su sennor.<br />
3 4 5. B. B. R. '. 2. Camp. y Malp. 1. rendudas.<br />
'"Ur<br />
dem por agua.<br />
VI. De las cosas que dan al siervo r.en comienda<br />
no lo sabiendo el sennor.<br />
VII. Si el siervo demanda las cosas con mentira<br />
' 3, que su sennor encomendó Cl otri.<br />
VIII. De las usuras que deven seer rendidas".<br />
IX. De las usuras del pan '5.<br />
X. A quien deven seer dados los testamientos<br />
é las escripturas.<br />
II. De las animalias que - son emprestadas<br />
pora lavor.<br />
Si alguno empresta ó aluga 25 su cavallo ó<br />
su yegua, ó su mula , ó otra animalia, é por<br />
alguna enfermedad courier en poder daquel<br />
que la recibiera , deve yurar que ni por su<br />
culpa ni por su negligencia non fué muerta,<br />
é non sea " tenudo por 27 la pechar. Mas<br />
si muriere por muchas feridas, ó por grand<br />
carga , ó por grant trabajo, peche otra tal<br />
animalia al sennor della. E si el animalia emprestada<br />
fiziere danno á algun omne , péchelo<br />
aquel que la tinie emprestada 28.<br />
25 M. pan, el quien leven seer dadas. Esc. 5 . osaras.<br />
16 Toled. Malp. 2. y Ese. r. Si algun omne a en guarda<br />
caballo 6 buey. B. R.3 en comienda ó en préstamo canelo.<br />
1 7 Camp. y Ese. 6. boe. B. R. o. y E. R. boy.<br />
Bex. bue.<br />
18 Toled. Malp. 2. y Esc. 1. é aquella animalia fuere<br />
furtada 6 perdida , peche.<br />
1 9 S. B. y Bex. á so sennor de.<br />
zo B. R. 2. devie. Esc. J. devia.<br />
a 1 5, B. R . Esc. .5 s. 6. y Bex. ccisa.<br />
Malp. 2. y Esc. r. bestia.<br />
22 S. B. Ese. s. y Bes. la guarda , é. B. R. pola<br />
Barda. Esc. 1. por la guardar , ni la peche.<br />
23 S. B. aquel. •<br />
24 Toled. emprestadas para lugar. Malp. 2. y .Ese. 1emprestadas<br />
, ó por alluguer.<br />
25 Toled.. y Maip. 2. alluga. S. B. j, juega.<br />
Camp. emprestar 6 alluguer. alquila. Ese. 5. ulqa.<br />
26 Camp. Ese. ¿,-. S. B. y M. 2 . cacle tenudo.<br />
27 E. R. Bcx. y Toled. de la.<br />
28 Toled. Malp. 2. y Ese. I . ~restada, 6 aluguer.<br />
(Malp. 2. allugar.) E si la bestia siendo en poder daquel<br />
que la allugó fuere ferida 6 ,Ii piad a , él deve fuer einienda<br />
así cuento deve.
LIBRO V.<br />
III. Ley antigua De las cosas emprestadas<br />
a que se pierden por fuego<br />
3 o por furto.<br />
S algun omne diere en guarda á otro oro<br />
plata , ó ornamientos 4 , ó otras cosas , .ó<br />
ge lo diera que lo vendiesse , si se perdió<br />
aquella cosa ó se quemó con otras cosas<br />
en casa daquel que la recibiera 5, este qui<br />
la recibió 6 venga á su sennor con testimonios<br />
7, é dél un escripto de quanto perdió,<br />
e yure que nenguna cosa non e ende a , ni<br />
metió en su provecho 9 ; é assí non sea tenudo<br />
de pagar ende nada , fueras ende el<br />
oro ó la plata que non puede arder. E si<br />
algun omne mientra la casa ardió 2 ° levó I'<br />
dend alguna cosa , y el sennor de la cosa '2<br />
lo sopo 13, si lo pudiere fallar, péchelo en<br />
quatro duplos , é si fallar alguna cosa daquellas<br />
quel eran comendadas 14 , entréguela<br />
á su sennor de las cosas. E si la cosa que<br />
era acomendada " ó en guarda se pierde<br />
por furto ", dén espacio á aquel que la recibió<br />
en cometida " cuerno fuere razon,<br />
por demandar el ladron que la furtó ; é<br />
si lo pudiere fallar, entregue ' 8 sus cosas<br />
al sennor de las cosas , é lo que pudiere ganar<br />
del ladron todo sea 19 suyo daquel que<br />
buscó el ladron; é si 2 ° non pudiere fallar<br />
el ladron fastal plazo , peche la meitat de<br />
las cosas al sennor, hy el sennor pierda- el<br />
otra meetad. E si por aventura el sennor fallar<br />
depues aquellas cosas en casa daquel que<br />
las recibiera " ascondidas, que dize 2' que las<br />
perdiera, ó que ge las furta.ran 23 , este pague<br />
tanto por ellas cuerno 24 el ladron pagarle 25.<br />
IV. De la pecunia perdida e de la ganancia<br />
della.<br />
Si alguno toma ayer emprestado dotri, hy<br />
Falta en el Toled. Malp. 2. y Etc. r.<br />
2 Esc. 3. encomendadas.<br />
Camp. por foso 6 per agua. B. R. 2. fugo.<br />
4 Bes. onramientos.<br />
5 S. B. rescibicra. Bes. B. R. 2. y Camp. recibira. E. R.<br />
recebera. B. R. reciben'.<br />
6 Esc. perdió. E. R. recebeo. B. R. 2. recebio.<br />
'7 Tala!. y Esc. e. testimonias.<br />
8 Toled. B. R. e. .Malp. 2. y Ese. r. ende non a.<br />
9 S. B. en su poder, ni en so provecho.<br />
so Comp. y Etc. r. ardeó. Ese. ardia.<br />
Malp. 2. y Etc. r. mostrando quel ayudaba, leyó.<br />
12 S. B. B. R. e. .Esc. 3 Camp. y Malp. 2. casa.<br />
13 B.R. e. y Malp. 2. sabe. B. R. 2. sabie. M. é se lo.<br />
14 B. R. 1. 2. y Etc. 5. encomendadas.<br />
15 S. B. y B. R. e. encomendada. Esc. r. encomienda.<br />
Efe. encomendada en guarda.<br />
/ 6 -s. B. en fuerzo.<br />
1 7 S. B. y B. R. S. en comanda. Esc. 3. en encomienda.<br />
Esc. 5 . en comienda.<br />
III Etc. entregue lo suyo -a.1 sennor.<br />
1 9 Bes. sea daquel . B. R. e. sea so daquel. E. R. suo.<br />
20 Etc. 3. é si el sennor.<br />
21 Toled. Malp. 2. y Exc. e. recibiera-en comienda ascondidas.<br />
z z Malp. 2. y B. R. 2. que dici'2. •<br />
23 E. R. fortaram<br />
TITVLO V.<br />
9 1<br />
el que lo recibe le -promete dar usuras 26, si<br />
la pecunia se pierde por ventura é non por<br />
culpa ni por negligencia del debdor , aquel<br />
que la emprestó deve ayer su pecunia , mas<br />
non deve demandar usuras. E si se perdió<br />
por culpa del qui la recibió '7, deve pechar<br />
la pecunia é las usuras. E si él fiziere alguna<br />
ganancia con ella, é depues la perdiere, si<br />
la ganancia es tanto a8 cuerno la pecunia,<br />
peche la pecunia é las usuras.<br />
V. De las cosas enprestadas 29, que se<br />
pierden por agua.<br />
Qui recibe alguna cosa ernprestada , G en<br />
guarda , é salvar 3 ° todas sus cosas de quema<br />
ó de agua , ó de enemigos , ó de otra tal<br />
guisa , é 3 ' perdiere la aiena , peche lo que<br />
recibió 32 en guarda sin nenguna escusacion.<br />
E si salvare " alguna partida de sus<br />
cosas , é la aiena perdiere 34, segund 35 el<br />
asmamiento de lo que salvó peche quanto<br />
mandare el juez. E si perdió todas sus cosas<br />
, é salvar las aienas , deve a yer parte de<br />
lo que salvó segund 36 mandare el iuez. Ca<br />
derecho es que aquel non aya danno 37 solamientre<br />
, que se metió " en granel periglo,<br />
é mientra que se esforzó 39 de salvar las<br />
cosas ayenas , perdió las suyas propias.<br />
VI. De las cosas que dan al siervo en<br />
comienda no lo sabiendo el sennor.<br />
La cosa que es comendada al siervo no<br />
lo sabiendo el sennor , ni el sennor ni el<br />
siervo non sean. te/nidos por pagar ende nada<br />
40; mas dévese tornar á sí mismo 41 aquel<br />
que comendó la cosa al siervo no lo sabiendo<br />
el sennor. E si fuere alguna animalia , é se<br />
perdiere por enganno de los siervos 42, el sennor<br />
sea tenudo de lo 43 pagar. Otrosí man-<br />
2 4 Bes. Ese. 6. y S. B. quanto.<br />
25 Toled. Malp. 2. y Exc. e. aíiaden: segunt manda<br />
la ley.<br />
26 Iktalp. e. asuras.<br />
27 Malp. e. y Esc. 6 por negligencia 6 .9por enganno.<br />
28 Bes. E. R. B. R. e. 2.<br />
Camp. y Etc. tanta.<br />
29 Malp. 2. y Esc. 1. acomefzdaaras que re pierdan.<br />
so S. B. Etc. e. y 2. salvare.<br />
3 1 Esc. et pierdier la cosa anean.<br />
3 z Camp. perdeó.<br />
33 Etc. 2. fisliare.<br />
34 Exc. 2. pereciere. Ese. 5. peresciere.<br />
3 5 S. B. segundo el. B. R. e. segundo el finamiento.<br />
segondo el firmamiento. Etc. segund es cl escusamiento.<br />
3 6 S. B. segundo cuerno. B. R. e. segunda como.<br />
37 Etc. e. non aya toda la pérdida.<br />
3 8 Esc. j. se metió á tan gran.<br />
39 Camp. y Exc. esforció. Ere. e. esforzaba. M. esfuerza.<br />
40 T'oled. Malp. 2. y Etc. e.<br />
nada sis perdiere aquella<br />
cosa.<br />
41 Toled. Ma1p..2. y EIC. I.<br />
.1 sí mismo, porque la<br />
( Etc. I. lo) acomendó. Exc. 3. á sí meismo.<br />
42 Toled. Malp, 2. y Ese. e. pastores.<br />
43 Etc. r. de f1 pagar.
amos guardar de las cosas emprestadas , si<br />
d<br />
se pierden por enganno ó por maldade 1 .<br />
VIL Ley antigua 2 . Si el siervo demanda<br />
3 las cosas con mentira 4, que<br />
su sennor conzendo d otri.<br />
Si el sennor mandó al siervo que fuesse demandar<br />
alguna cosa cnprestada , hy el siervo<br />
fuxiere con aquellas cosas , el sennor las<br />
deve pechar- Mas si el siervo demandaba<br />
las cosas sin mandado del sennor, é perdier<br />
aquellas cosas, ó fuxiere con ellas, el sennor<br />
del siervo y ure que lo non envió pedirlas<br />
, é que lo non sopo guando las pedid s,<br />
é non peche ende nada. Hy el sennor, hy<br />
aquel que lo einprestara , deven buscar el<br />
siervo. Otrosí deziinos de las cosas encomendadas<br />
6.<br />
VIII. De las usuras 7 que deven seer<br />
rendidas.<br />
Si algun omne da su ayer por usuras, non<br />
tome mas por 8 usuras en el auno 9 del<br />
sueldo mas de las tres partes 2O dun dinero<br />
, é de VIII. sueldos dé -.un sueldo , é assí<br />
tome su ayer con esta ganancia. E si el<br />
que tomó los dineros á usura prometiere mas<br />
de quanto es de suso dicho por alguna necesidad,<br />
tal prometimiento non vala ". E si<br />
-4-<br />
DEL FVERO JVZGO<br />
el usurero le fiziere mas prometer, tome sus<br />
dineros , é pierda las "usuras todas quantas<br />
le prometiera ".<br />
IX. De las usuras del pan £3.<br />
Q Ui enpresta pan ó vino, ó olio ó otra<br />
cosa de tal manera , non deve ayer m2,, por<br />
usura de la tercia parte , assí que si tornare<br />
dos moyos " dé 111. á cabo del auno i 6 . iiy<br />
esto mandamos solamientre de las usuras<br />
de los panes 57 . Hy de las usuras de la pecunia<br />
mandamos cuerno es dicho en la ley<br />
de suso.<br />
X. A quien deven seer dados los testamientos<br />
é las escripturas 18.<br />
El testamiento pues que fuere demostrado<br />
por aquel omne que lo titile " ante testimonias<br />
, dévelo entregar á aquel heredero<br />
que deve ayer la mayor partida de la buena.<br />
E si lo diere á otri si non á aquel heredero,<br />
peche el duplo 20 á aquel á quien fizo el enganno<br />
2 r . E las escripturas que son comunales<br />
entre las partes , si alguno las toviere en<br />
comienda , assi cuerno testimonias", é yuyzios<br />
, é pLytos , é donaciones , é otras tales<br />
; si aquel que las toviere en comienda<br />
las diere á la una de las partes sin el otra,<br />
develas demandar é darlas á ámbas 23 de<br />
SO uno.<br />
VI. TITOL DE LOS PENNOS É DE LAS DEBDAS 24.<br />
I. De non prendar 25.<br />
II. Del penno que es furtado 26.<br />
III. Del penno que es dado por debda.<br />
IV. Si el peino non 27 es rendido pues que la<br />
debda quieren pagar, ó el precio.<br />
r Toled. B. R. Esc. r. y S. B. maldat. Malp. 2.<br />
maldad.<br />
2 Ley antigua falta en el Toled. Camp. Bex. Esc. r.<br />
y Malp. 2.<br />
S. B. demandare. B. R. demandar.<br />
4 Toled. Malp. r. y Esc. con mentira prestadas<br />
(Ese. emprestada) por nombre de (Esc. t. del) de su<br />
sennor-<br />
5 Ese. 2« pidió.<br />
6 Toled. Malp. 2. y Esc. r. afiaden: 6 emprestadas,<br />
si fuesen perdidas 6 tildadas por algun enganno.<br />
7 Toled. osaras , y así siempre.<br />
8 Esc. 3. por su usura en armo.<br />
9 Toled. Malp. o. y Esc. e. en el auno dun sueldo un<br />
dinero de plata , é de ocho sueldos.<br />
lo S. B. miaias , y está borrado lo que se sigue. En el<br />
códice de Murcia fray al márzen de letra antigua la<br />
nota siguiente: Parece que las tres quartas partes de un<br />
dinero era la una octava parte de un sueldo , de manera<br />
que á esta cuenta un sueldo serian seis dineros.<br />
tí Toled. y Ese. r. non valí , porque es contra la ley.<br />
Et si el osurero.<br />
12 Esc. 3 le federa prometer. B. R. 2. prometira.<br />
B. 3. prometera.<br />
V.<br />
VI.<br />
Si algun omne es tenudo de muchas debdas<br />
, ó de muchas culpas.<br />
Cuerno deve omne demandar la debda<br />
que deve el muerto , ó la fuerza que<br />
fizo.<br />
x3 M. De las usuras del pan á quien deven seer<br />
dadas.<br />
14 Esc. 2. y s. lino.<br />
5 B. R. r. mueos. Esc. s. mueyos.<br />
16 Malp. 2. y Esc. r. auno. E por dos almudes dél<br />
tres , é por dos cántaros dél tres , é así de los pesos.<br />
Hy esto mandamos solamientre de las legumbres<br />
é del vino (Ese. r. olio). Mas de las usuras de la pecunia.<br />
M. Carnp. y Bex. solamientre de las usuras. Y<br />
de las.<br />
18 Toled. Malp. 2. y Esc. a. ailaden: en comienda.<br />
09 S. B. Esc. 2. y Malp. a. tiene. Camp. y Esc. 31<br />
tren.<br />
20 Toled. Malp. 2. y Esc. I. el duplo de toda la<br />
manda.<br />
21 Ese. 3 dapno.<br />
2 2 Malp. 2. testamentos. s<br />
2 3 S.B. B. R. 1. y Esc. 2. ámbas las„partes.<br />
24 B. R. 1. DEODAS, y así otrasi<br />
leces. Malp. 2. y<br />
Ese. 3. DE LOS DEBDOS. coy- DELDAS.<br />
25 E. R. De non prender por, Sil<br />
26 Malp. 2. y Esc. t. furtaik del que lo empenn6.<br />
27 S. B. y Esc. 2, que ti rindltd0.
I. Ley antigua. I . De non prendar.<br />
Defendemos á tod omne que non prende 2<br />
por sí. E si el omne que es 3 libre prenda<br />
por sí mismo por fuerza á otri , pague el<br />
duplo del penno. E si el que prenda es<br />
siervo , peche el ' penno , é demas reciba<br />
C. azotes.<br />
II. Del penno que es furtado.<br />
Si algun omne dió á otri pennos por debda<br />
, é aquel penno quel dió fuere furtado,<br />
es tenudo por ladron.<br />
III. El Rey Don Flavio Rescindo 4,<br />
rey de Dios.<br />
Del penno que es dado por debda.<br />
El penno que es dado por debda , si ende<br />
fue fecho escripto de la debda , hy el debdor<br />
5 prometió en aquel escripto que pagarle<br />
6 la debda al plazo', depues del s plazo<br />
pasado fasta 9 X. dias, el que lo acrovó 1°,<br />
deve guardar los pennos. E si el sennor del<br />
penno ' I fuere á rayz , devel afrontar que<br />
pague su debda , é tome 12 su penno. E si<br />
no la quisiere pagare , ó non viniere por<br />
negligencia al dia del plazo , dallí adelantre<br />
deve dar usuras. E si el debdor ' 3 non<br />
viniere é non pagare la debda en aquellos<br />
X. días assí cuerno es de suso dicho , estonz<br />
el acreedor 14 ensenne 25 el penno al<br />
sennor, é quanto asmaren él hy tres omnes<br />
buenos , por tanto lo venda : hy el acreedor<br />
tome del penno quantol deve ' 6 dar el<br />
r Ley antigua falta en el Toled. Malp. 2.y Esc.<br />
2 Malp. 2. Camp. Esc. x. y prinde. E. R. Esc. 2.<br />
y s. pendre.<br />
Toled. Maip. 2. y Esc. r. E si el orne que es libre<br />
non tomare pennos por lo que empresta , é prendar<br />
(ilfalp. 2. é prenda) por sí mismo por fuerza las cosas de<br />
su debdor sin su mandado, pague el duplo.<br />
4 En el Toled. y Malp. 2. falta.<br />
5 Camp. devedor.<br />
6 Carnp. paguaría. E. R. pagara.<br />
7 Toled. Malp. 2. y Ese. x. al plazo nombrado.<br />
8 S. B. E. R. B. R. 2. y Maly. 2. el.<br />
9 Toled. Malp. 2. y Ese. r. fasta X. dias lo deve atender<br />
el que lo acrovó , et deve guardar los pennos , é<br />
remallas pennos á cuyos son en salvo. E si el sennor.<br />
ro B. R. acrió. Camp. acreeó. Ese. j. 5. B. R. 2.<br />
Y 5. acre Y6. E. R. Bes. y Esc. 6. acrevó.<br />
ir B. R. 3 el sennor de los pennos. penno non<br />
fuere araiz.<br />
12 B. R. 2. Esc. 3• y s. prenda.<br />
13 Camp. deldor. E. R. devedor.<br />
14 Toled. Malp. 2. y Ese. 1. el (Malp. 2. y Ese. r.<br />
creedor) heredero ensenne el penno al sennor de la debda<br />
(Malp. 2. y Ese. r. de la cibdad 6 al alcalde) é al<br />
alcalde , é quanto asmaren ellos y tres ornes buenos, por<br />
tanto lo venda , et el acreedor sea poderoso de vender<br />
el penno por quanto le deve el sennor del penno, it lo<br />
denlas.<br />
15 B. R. x. 2. Ese. s. y 6. ensinne.<br />
16 B. R. r. S. B. y Mal!. 2. deve el sennor del penno.<br />
LIBRO V. TITVLO VI.<br />
93<br />
sennor por penno, hy lo demas réndalo 17<br />
al sennor del penno.<br />
IV. Si el penno non es rendido pues"<br />
que la debda quieren pagar 19,<br />
el precio.<br />
Si aquel que dió el penno por debdo al<br />
plazo quisiere pagar la debda , hy el tenedor<br />
3 ° del penno non quisiere dar su penno,<br />
ó sil vendiere su penno ante del tiempo<br />
que es de suso dicho , ó sil metiere en su 2'<br />
pro, ó si no lo quisiere mostrar ", quien<br />
lo tiene entregue el penno al sennor , é<br />
demas peche la meytad de quanto valle el<br />
penno á su sennor.<br />
V. El Rey Don Rescindo 23.<br />
Si algun omne es tenudo de muchas<br />
debdas ú de muchas culpas.<br />
Si algun omne es culpado de muchas debdas<br />
ó de muchas culpas , aquel omne que "<br />
primeramientre ge lo demandare , ó mostrare<br />
ó por iuyzio , ó por prueva , ó por<br />
su confesion , á aquel deve primeramientre<br />
fazer paga. E si vinieren 25 muchos demandadores<br />
de so uno , deve fazer paga á cada<br />
uno segund quel 26 deve; é si non , sea siervo<br />
de todos, hy el iuez deve. saber 27 á quien<br />
devie mas, ó á quien menos; é segund agudo<br />
faga pagar á cada." uno , é daquello que fincar<br />
raga pagar á los otros cuerno viere. E si<br />
non oviere onde pague á los otros debdores,<br />
deve seer 29 siervo daquellos por la debda.<br />
17 S. B. y Esc. 2. riéndalo. B. R. denno. Camp.<br />
dianno. Ese. 6. dailo. B. R. a. renda al.<br />
18 B. R. a. y Esc, 3 . porque. Camp. pais que la delda<br />
ye pagada.<br />
1 9 6 el precio falta en S. E. y B. R. 2.<br />
20 Ese. sennor. E. R. tomador.<br />
2 1 Toled. Malp. 2. y Esc. 1. en su pro , 6 lo emprestare<br />
, ó lo negare , 6 lo tuviere empennado , ó si non<br />
lo quisiere mostrar quien lo tiene , entregue este penno<br />
mismo al sennor así como lo recibi6 , é demas peche<br />
la 'matad de quanto valle el penno á y estuence<br />
torne su ayer. Ese. 5 . en su provecho.<br />
22 Ese. 3 s. B. R. 2.y s. demostrar.<br />
23 S. B. Don Cindo.<br />
24 Malp. 2. y Ese. 1 . á quien primeramientre devie, lo<br />
mostrare per juicio.<br />
25 Ese. 3. 5. y B. R. 2. venieren. AL vinien.<br />
26 Toled. Malí,. 2. y Ese. s. segunt lo quel deve, si en<br />
su buena a entrega poca paganos , 6 por ficer emienda<br />
de sus culpas si es fechor, et si non sea siervo de todos<br />
, hy el alcalde deve saber bien de cierto á quien<br />
debia mas , 6 á quien menos , é á quien ficiera mayor<br />
tuerto , et segunt aquello ficier, faga pagar de la buena<br />
á cada uno.<br />
27 M. catar.<br />
28 AL pagar cada uno.<br />
2 9 Toled. Malp. 2.y Ese. deve seer siervo (Malp. 2.<br />
y Ese. s. siervo él , é quinto a poco) e la corma poco<br />
ó mucho m uc que q lo l partan aquel l os por la debda que les<br />
deve, ó por las culpas que les fizo.
DEL FUER O .JVZ GO<br />
94<br />
anote demandar la debda<br />
VI. Cuento leve<br />
que deve el nzuerto,ó laluerza quefizo.algun<br />
omne es culpado, hy en su vida non<br />
Si demostrado, non es tuerto que lo<br />
el fuere<br />
1 . demuestre omne depues de su muerte Et<br />
que esto non Paga nengun omne por enganno<br />
daquel que a su buena del muerto, mandarnos<br />
en esta ley que si alguno 2 acusar á<br />
su debdor, ó á omne quien le fiziese fuerza, ó<br />
otro tuerto, depues de la muerte del debdor,<br />
non le sca esto creído , si lo non demostrar<br />
3 . por escripto ó por buenas testimonias E si<br />
lo pudiere mostrar , hy el, muerto non dexó<br />
fijos, mas dexó su buena á sus franqueados ó<br />
á otras personas , rada uno segun lo que ti-<br />
nie 4 de la buena pagbq á cada uno, é Paga<br />
emienda de la 5 debda. n' nwi fiios oviere<br />
, hy<br />
ellos ovieren Su buena , ellos IQ emen-<br />
dar por su padre. E si aquel á devenrn murier mur<br />
sin 6 tabla, aquellos sus propinq-lubods°.<br />
ren la buena, deven fazer, emiendar oévE<br />
ie-E<br />
r<br />
los filos 7 ó los propinquos que non ovieren la<br />
buena , non deven seer tenudos 9 por pagar<br />
nada., E si el muerto dexó alguna cosa a alguno<br />
, é aquello que demandan es mas que<br />
lo que dexó , é sus fiios ó sus propinquos 9<br />
non quieren fazer emienda por él, deven dar<br />
la buena que tiniem " del muerto á aquel que<br />
demanda é seer quitos ".<br />
nt_tr ,<br />
f«.<br />
VII. TITOL<br />
'2 DE LAS<br />
I. Si los siervos son franqueados por testigos<br />
ó por escripto.<br />
II. Si el siervo ajeno ó el de comun es franqueado.<br />
De los que dizen que son libres.<br />
IV. Si aquel que r4 es libre es demandado por<br />
siervo.<br />
V. Si rigen omne tuelle alguna cosa á aquel<br />
que demandaba " por siervo.<br />
VI. Si algun onme quisiere demandar por siervo<br />
el 16 que dixo antel juez que era libre.<br />
VII.Si algun on2ne dize que es siervo por miedo.<br />
VIII. Si aquel que es libre es demandado por<br />
siervo , ó si aquel que es siervo dize<br />
que es libre.<br />
IX. Por qual cosa el siervo franqueado deve<br />
seer tornado en servidumbre.<br />
X. Si el franqueado faze tuerto al sennor<br />
que lo franqueó.<br />
XI. Que los franqueados pueden ser testimonios,<br />
é non contra el sennor que los franqueó<br />
, ni contra sus fiios '7.<br />
É 13 DE LOS FRANQVEADOS.<br />
Toled. Malp. y Esr. t. depues de su muerte, nin á<br />
sus fiios , nin a sus herederos non deve ninguno demandar,<br />
nin metier en pena de sus buenas, mas mandamos en esta ley.<br />
2 E. R. y Bes. se querela de so debdor quel. M. y<br />
otros ha su. •<br />
3 l'oled. B. R. 1. y Ese. r. testimonias , é lo pudier<br />
mostrar , hy el muerto. Maly. 2. testimonias , é si lo<br />
pudier mostrar , hy el muerto. S. B. buenos testimonios,<br />
é lo pudiere probar , é sí el muerto.<br />
4 S. B. B. R. t. y Malp. 2. tiene.<br />
5 Toled. Malp. o. y Esc. r. de la debda ó de la culpa<br />
del muerto. E si fiios.<br />
6 Toled. Malp. 2. y Esc. 1. sin fibla é non dexar<br />
fijos , aquellos sus propincos 6 sus fiios ' de los propincos<br />
que ocieren.<br />
7 M. Elos.<br />
8 Camp. y Etc. ¿,-• temidos de pagar.<br />
9 Toled. Malp. o. y Etc.<br />
propincos que tienen su<br />
buena non quieren.<br />
z o S. B. B. R. y Malp. 2. tienen.<br />
tt Toled. 2. y Etc. r. ailaden:<br />
y a (Malp. maguer que non<br />
2. haya) complimiento.<br />
12 Eta. z. DE LOS FRANQVEADAS DE LAS<br />
FRANQVEZAS<br />
XII. Que los franqueados non pueden testimoniar.<br />
XIII. De la buena daquel que es franqueado<br />
si filos non oviere 18.<br />
XIV. De las condiciones que pone el sennor<br />
guando franquea su siervo.<br />
XV. De los siervos del rey ó de la corte<br />
franqueados.<br />
XVI. De los siervos de la corte franqueados<br />
é de sus cosas.<br />
XVII. Que los franqueados ni los 19 siervos<br />
non se casen con linage de su sennor.<br />
XVIII. Que los franqueados que son entrados<br />
en Orden que non sean tornados en servicio<br />
de su sennor 2°. -<br />
XIX. De los franqueados del rey é . de sus<br />
filos cuerno deven guardar al rey en la<br />
hueste , é con quien deven andar.<br />
XX. Que los franqueados non deven sus sennores<br />
20.<br />
XXI. De 22 los que matan sus almas por perjurio<br />
2 3.<br />
FRANQVEADAS , E DE LAS ACUSACIONES.<br />
Esc. FR ANQVEA.MIEN TOS. Malp. E DE<br />
LAS FRANQVEADAS. Etc. s. E DE LOS AEOR-<br />
RAMIENTOS. Bex. y E. R. E LOS OMNES FRAN-<br />
QVEADOS.<br />
14 B. R. 1. 2. Malp. 2. S. B. Esc. 2. 3. y 5. que anda<br />
libre , y así en la ley.<br />
5 S. B. B. R. t. Esc. 1. y 5. que es demandado. Malp. 2.<br />
que demandó. Esc. a. demanda.<br />
16 Camp. y Esc. 2 . al que. .<br />
17 En Malp. 2. y Esc. I. se sigue la ley XII. con este<br />
epígrafe: Que los franqueados &c. En los denlas códices<br />
estan unidas las dos leyes.<br />
Malp. 2. y Esc. a. non oviere legítimos, y así en Ja ley.<br />
19 'Malp. 2. y Esc. 2. ni nenguno de su linage, Y así en<br />
la ley.<br />
2 0 Malp. 2. y Esc. a. sennor, nin de sus herederos, y así<br />
en la ley.<br />
2 I Malp. 2, sennores que los franqueó, é sirvan á Otros.<br />
22 Esta sta ley falta en Malp. £.1a repiten los cpices<br />
castellanos<br />
el lib. VI. tit , adonde se pondrá<br />
solamente romo en el textoMano.<br />
2 3 Esc. s. y 6. periuro.
LIBRO V.<br />
1 . Si &sun •siervo es franqueado por<br />
teshgzio ó por escripto.<br />
Si algun omne franquear su siervo por<br />
escripto 6 . por testimonio a, tal franqueza<br />
deve seer firme si oviere tres testimonias,<br />
ó que devan seer creydos. E si aquel que<br />
les franquea diere alguna cosa á estos que<br />
franquea , dévenlo a yer si 3 ovieren escripto<br />
4 ó testimonias.<br />
II. Si el siervo aieno ó el S de comun<br />
es franqueado.<br />
Si alguno franquea siervo ajeno, ó que avie<br />
de 6 mancomun con otri , tal franqueamiento<br />
non vala. E aquel que lo franqueó<br />
dé otro 7 siervo con aquel al sennor 9.<br />
E si el sennor quisiere que sea franqueado,<br />
deve ayer dos siervos 1° por él, é aquel sea<br />
franqueado. Otrosí mandamos de las siervas.<br />
E si alguno quisiere franquear el siervo<br />
que a " con otri , mandamos que si algun "<br />
sacerdoth ó algun diachono 3 estidieren 14<br />
delantre , que non ge lo dexen fazer ; ca tal<br />
franqueamiento non deve valer. Onde si alguno<br />
quisiere franquear el siervo que a con<br />
otro r 5 primeramientre ge lo deve 16 quitar<br />
con sus companneros ó por ruego ó por precio<br />
; hy en tal manera puédelo franquear<br />
antel sacerdoth ó antel diachono ; é tal franqueza<br />
puede ' 7 seer firme. E si alguno" franquear<br />
el siervo comunal antel sacerdoth<br />
antel diachono sin voluntad de su compannero<br />
, pierda la partida que avie en el siervo,<br />
é áyala su compannero ca 1 9 la su partida,<br />
si la quisiere dexar, , bien lo puede fazer.<br />
Ese. r. y g. franquea. E. R. franqueare.<br />
a Toled. Malp. 2. y Esc. ". testimonias en ora de<br />
muerte , tal franqueza sea firme , si oviere y tres testimonias<br />
, ó V. que devan seer creidas ; é si les es testiguado<br />
ante que pasen VI. meses. E si aquel que lo franquea<br />
diere alguna cosa á estos que franquea , elévenlo ayer,<br />
si lo ovieren nombrado en el escripto de su franqueamiento<br />
, 6 por tres testimonios que conozcan aquella donacion<br />
misma desí así ayan la donacion los franqueados.<br />
2 Camp. se hi ovier.<br />
4 En M. falta testimonias. E. R. escripto 6 tres testimonias.<br />
5 B. R. e. Esc. t. 3. Malp. 2. y Toled. el comunal, y<br />
así en la rúbrica.<br />
6 Malp. 2. de comun. E. R. B. R. 2. y Ese. g. mancumun.<br />
7 Malp. 2 . y Esc. r. otro tal siervo como aquel Al<br />
sennor.<br />
8 !'oled. Malp. 2. y Ese. I. como aquel al sennor del<br />
siervo.<br />
9 Camp. Esc. 2. y j. al sennor del siervo.<br />
so Toled. Malí". 2. y Etc. r. los siervos tales (Toled.<br />
talles) por él.<br />
'I Bes. y Esc. 6. que es dotri.<br />
12 Esc. algun clérigo 6 algun sacerdote. •<br />
Camp. diágono.<br />
1 4 Toled. y Malp. 2. estudieren. B. R. r. estodieren.<br />
M. estidiere. Ese. e. estudiere.<br />
15 Esc. j. que haya con otro.<br />
16 Toled. .11,1a1p. a. y Ese. t. lo deve partir. S. B. E. R.<br />
Bes. y Ere. 6. quitar de sos.<br />
17 Toled. Malp. 2. y EJC• .r. deve.<br />
TITVLO VIL<br />
95<br />
III. De los que dizen que son libres.<br />
Si el siervo dixiere que es libre, luego el iuez<br />
le deve defender, é darle espacio que pueda<br />
2° buscar sus 21 testigos é sus muestras 22.<br />
E todavía en tal manera, que el sennor non<br />
pierda su servicio 23 entanamientre 24 del siervo,<br />
ni el siervo non pierda su bienfazer 2$<br />
del sennor.<br />
IV. Si aquel que es libre es demandado<br />
por siervo , y es libre.<br />
Si " aquel que es libre es demandado por<br />
siervo, aquel que lo demanda por siervo non<br />
lo deve tener en su " guarda ; mas el iuez<br />
deve catar quel dé recabdo á aquel que lo<br />
demandó 18, que nol faga nengun tuerto.<br />
V. Si algun omne tuelle alguna cosa tí<br />
aquel que es demandado 29 por siervo.<br />
Sí algun omne tuelle alguna cosa á ()trine<br />
que es libre ó franqueado, é depues le quiere<br />
demandar por siervo , devel entregar primeramientre<br />
lo que 3 ° tomó , é depiles demandarle<br />
".<br />
VI. Si algun omne quisiere demandar<br />
por siervo al que 32 otorgo antel iuez<br />
que era libre.<br />
Si algun omne lamó 33 su siervo libre antel<br />
iuez, é depues le quiere demandar por siervo,<br />
aquel 34 finque por libre, hy este dé otro 35<br />
siervo á aquel que lamó siervo.<br />
18 Toled. Malp. 2. y Ese. r. E si alguno franqueare cl<br />
comunal (Malp. 2. el comun) siervo ante buenas testimonias<br />
sin voluntad.<br />
19 S. B. é si la su partida le quisiere. Bes. et si la<br />
sua partida le.<br />
2o 211. deva.<br />
2 I S. B. y E. R. sos testimonios. Bc.r. testimonias.<br />
2 2 Camp. y B. R. 2. mostras.<br />
23 Ese. 2. fuero.<br />
24 S. B. y Malí,. 2. entanamientra. Be.v. non pierda so<br />
servicio ni el siervo. Ese. entala mientre. Etc. s. en-<br />
tanamiente.<br />
25 Toled. Malp. 2. y Ese. I. la libertad<br />
a. li-<br />
bredad) á que se aclama.<br />
26 Malp. a. y Esc. r. Si aquel que es libre es<br />
demandado por siervo , aquel que lo demanda por siervo<br />
metal° en prision , é el alcalle deve catar que! dé re-<br />
cabdo que demuestre su franqueza desí suéltelo que faga<br />
su labor, é aquel que lo demanda quel non fila =gnu<br />
tuerto.<br />
27 E. R. Bes. S. B. y Ese. 2. 50 poder. Camp. 811 sin<br />
casa.<br />
28 B. R. I. y Maly. 2. demanda.<br />
29 Malp.2. demanció.Esc.s. demanda. Camp. demandan.<br />
30 S. B. y Malp. 2. lo quel.<br />
31 Toled. Malp. 2. y Ese. demandarle lo que quisiere.<br />
3 2 Toled. Malp. 2. y Ese. I. el gut. (liso ante el alcalde<br />
que era libre. E. R. y Esc. 3 . el que dixo.<br />
33 B. R. r. y 2. )(amó. rc. I. llamó. E. R. chamó.<br />
34 Camp. al que fezo por liure, este. Ese. 1. aquel que<br />
fincó libre sea libre, hy.<br />
2 5 Toled. Malp. 2. y Ese. ". dé otro siervo al alcallc.<br />
Mm
DEL F V E RO JVZGO -<br />
9<br />
VII.<br />
Si algun omne libre dize por' mie- vidurnbre 2c>. E si el sennor dize que retovo<br />
algun poderío . en 21 el, é si por el escripto non<br />
do que es siervo.<br />
puede mostrar aquello 12 las testimonias<br />
Si 2<br />
algun omne libre dize por miedo que que fuéron 23 al franqueamiento digan verdad.<br />
antel iuez, é lo que fué puesto 24 vala.<br />
es siervo , nol deve empeezer; mas deve seer<br />
presentado' anter iuez, é prueve que es libre;<br />
no lo pudiere provar , finque por siervo. X. Si el franqueado faz« tuerto al<br />
é si sennor que. lo franqueo'.<br />
VIII. Ley antigua 4. Si aquel que es<br />
libre es demandado por siervo ,<br />
si aquel que es 5 demandado por<br />
siervo dize que es libre.<br />
ui demanda omne libre por siervo, deve<br />
Qmostrar 6 por que es su siervo. E 7 si aquel<br />
que es siervo dize que es libre, otrosí deve<br />
mostrar que es libre. Hy el iuez deve tornar<br />
por testimonias los que fueren mejores , é<br />
mas. E si por ventura el juez fuere corrompido<br />
8 por precio , é condempnare 9 aquel<br />
que non devíe , el que lo " corrompió hy el<br />
iuez deven seer penados " segund la ley cuerno<br />
falsos.<br />
IX. Por qual cosa el omne ''franqueado<br />
deve seer tornado en servidumbre.<br />
El que franqueó su siervo ó su sierva por<br />
escripto antel sacerdoth, ó ante dos testimonios,<br />
ó ante tres, é mandar que del tiempo '3<br />
daquel escripto adelantre 14 fuesse franqueado<br />
, é nenguna cosa , ni nengun poderío<br />
non retovo " en él ; atal franqueza "<br />
non puede ' 7 seer desfecha , fueras si aquel<br />
que es franqueado desondrar ", ó denostar,<br />
ó acusar su sennor 19 que lo franqueó : ca<br />
por tales cosas puede seer tornado en ser-<br />
a Camp. y B. R. a. con.<br />
2 Toled. Maly. 2. y Ese. r. Si algun orne libre se<br />
otorga (Toled. se otorgare 1 dice por miedo) por miedo<br />
que es siervo , non vaya por libre , si non pues que<br />
lo probare antel alcalde ; é si non pudiere probar su libertad<br />
, sea siervo claquel á quien se otorgó por siervo.<br />
3 Coup. mostrado.<br />
4 Ley antigua falta en Toled. Malp. a. y Camp.<br />
5 B. R. e. S. B. y Malp. 2. si aquel que es siervo.<br />
6 Toled. Malp. 2. y Ese. r. mostrar antel alcalle.<br />
7 B. R. I. y Malp. 2. ó si.<br />
8 S. B. corrompudo. Malp. 2. Esc. 2. y Camp. corrumpudo.<br />
B. R. 2. corrumpido.<br />
9 Camp. condampnar.<br />
lo Toled. Malp. 2. y Esc. 1. el que demanda (Toled.<br />
demande) y el alcalle. B. R. 2. corrompió.<br />
x S. B. y Ese. 2. tormentados. Ese. g. conclempnadoe.<br />
12 B. R. a. Malp. 2. y Ese. I. siervo franqueado.<br />
1 3 Malp. 2. del tiempo escripto adelantre. Ese. 1. desde<br />
el tiempo del escripto adelantre.<br />
r 4 Ese. y. de aquel tiempo andelantre.<br />
1 5 Camp. y E. R. retevo. Esc. 1. non retovo en él y<br />
le diere carta de su franqueamiento, atal franqueza. Esc.<br />
non retuvo sobre él.<br />
16 B. R. e. franquencia.<br />
2 7 B. R. 1. S. B. y Malp. 2. non pueda.<br />
S. B. desornare. 13.R. desonrar. Esc. g. desondra.<br />
1 9 Esc. 1. su sennor, sea tornado en servidumbre : ca<br />
por tales cosas.<br />
20 l'oled.lllalp.r. y Ese. 1. en servidumbre del que'<br />
franqueó.<br />
•<br />
Si el franqueado desondrar ó fizier tuerto<br />
á su sennor quel franqueó , ó si lo firiere<br />
con punno ó con otra cosa , ó 25 sil acusar<br />
falsamientre de tal cosa que semeje 26 1 que<br />
devia 27 seer descabeszado, puédelo tornar por<br />
su siervo si el sennor lo puede 28 provar 29.<br />
XI. Que 3 ° los franqueados pueden seer<br />
testimonias, é non contral sennor que<br />
los franqueo' 31, ni contra sus filos 32.<br />
El fijo ó el heredero del sennor non puede<br />
tornar el franqueado en servidumbre por<br />
siervo, mas deve 33 guardar Io que fizo su<br />
padre en todas maneras. Mas aquel que es<br />
franqueado, nin sus fijos, nin sus nietos non<br />
deven seer pesquisas contra los fijos de su<br />
sennor, nin contra su linage ; é si lo fiziere,<br />
non sea creido , é sea tornado por siervo.<br />
Mas en Otras cosas pueden demandar su derecho<br />
á sus filos ó sus 34 nietos de su sennor.<br />
XII. 35 Que los franqueados non puedan<br />
testimoniar.<br />
El omne franqueado ó la mujer franqueada<br />
non pueden seer 36 contra nengun omne testimonio,<br />
fueras 37 ende en el pleyto que non<br />
21 S. encuantra él. BfX. E. R. y Ese. 6. escontra<br />
él. Camp. poderío dél. M. poderío , é si.<br />
22 Ese. z. mostrar, aquellas testimonias que fuéron.<br />
23 B. R. 2. furon. Camp. foron.<br />
24 Toled. Maly. 2. y Ese. r. é lo que fué puesto ,<br />
lo que testimoniaren , vala. M. E. R. Camp. y Ese. 2.<br />
lo que fo (M. fué. E. R. fuere) puesto , y falta vala.<br />
25 Camp. Esc. 2. y s. 6 si lo.<br />
26 M semejaba. Malp. 2. y Esc. .r. semeja. Camp. y<br />
Esc... semelle.<br />
27 Ese. 2. deba. Camp. M. deve.<br />
28 Esc. I. y 2. pudiere.<br />
29 Toled. Malp. 2. y Ese. probar antel alcalle.<br />
3o M. .De cuerno los.<br />
3 1 M. crió.<br />
32 Esc. 3. sus siervos.<br />
33 Ese. deven guardar los fijos lo que.<br />
34 Ese. y. los.<br />
3 5 De Malp. 2. y Esc. a. se ha tomado este epígrafe, _y<br />
la numeracion de las leyes para conformarse con los codices<br />
latinos. En los demas castellanos, á excepcion del<br />
Esc. 3 ., está incorporada esta ley con la antecedente sin<br />
division ni separacion alguna. Ese. 3. Que los franqueados<br />
non fagan pesquisa.<br />
36 Esc.,. y B. R. 2. seer pesquisas contra. Ese. 1. non<br />
pueden ser testimonias en nenguna manera.<br />
37 Maly. 2. fueras en el pleyto que mandamos los siervos<br />
testimoniar en logar que non puede ayer orne libre<br />
por testimonio. Ca no nos. B. R. fueras so eno pleyto<br />
non puede.
puede r ayer omne libre por testimonio-, é 2<br />
otrosí dezimos de los siervos; ca non nos semeia<br />
derecho que el libre deva seer condemnado-<br />
3, por el. testigo del que es franqueado.<br />
Mas elos. 4 .que nascieren del franqueado 5<br />
•c5 de la franqueada, pueden seer testigos contra<br />
tod 6 omne.<br />
XIII. El Rey Don Flavio Rescindo<br />
7.<br />
De la buena daquel que es franqueado<br />
siflos non oviere. -<br />
Si el omne franqueado non oviere filos legítimos<br />
, é murier , hy el sennor le diera<br />
alguna cosa , é se partió de él , é- sé fué<br />
pora otro logar, todo lo que a deve -tornar<br />
á su sennor 9 . E si el franqueado , seyendo<br />
l° en la tierta , ganare alguna cosa de<br />
su trabajo , la meatad deve ayer el sennor,<br />
é el otra meetad deve ayer el franqueado , é<br />
faga dello lo que quisiere. E si otro sennor<br />
buscar é ganar alguna cosa " con él , la<br />
meetad deve ayer el sennor que lo franqueó,<br />
y el otra meetad deven ayer los fijos del<br />
franqueado 12 , si quier sean libres ó servos,<br />
el franqueado la ' puede dar á quien quisiere,<br />
é aquello quel dió el sennor deve tornar<br />
en poder del sennor ' 4 . E otrosí mandamos<br />
guardar de las mujeres franqueadas,<br />
é queremos ennader en esta ley que ningun<br />
omne franqueado , ni nenguna mujer<br />
franqueada non desempare su sennor mientre<br />
que visquiere ; é si lo fiziere , deve perder<br />
quantol sennor le diera, é seer tornado<br />
en 15 su poder del sennor.<br />
ESC. 2. pudiere.<br />
2 Esc. r. por testimonio , „que mandamos que los siervos<br />
puedan testimoniar en lugar o libres non a. Ca.<br />
3 M. Malp. r. Box. E. R. Can p. y S. B. acornendado.<br />
Ese. 6. condanado.<br />
4 S. B. Mas si el fijo 6 la fija del franqueado. Comp.<br />
Esc. r. y s. Hi los.<br />
5 Maip. 2 . é de la. Ese. r. y de la.<br />
6 Malp. a. y Esc. r. tod orne , mas non contra SUS<br />
sennores nin contra sus fijos.<br />
7 Falta en S. B. y Malp. 2. -<br />
8 B. R. r. Malp. 2. Ese. 1. y Comp. 6 se partió.<br />
Toled. sennor é u los fijos del sennor. Malp. 2. y<br />
.Ese. 1. al sennor 6 á los fijos del sennor , 6 á sus herederos.<br />
Bc• • B. R. 2. S. B. Esc. 2. y Camp. á so sennor<br />
6 á los" fijos del sennor (Comp. fillos).<br />
ro Malp. 2. y Esc. 1. labrando en la tierra (Ese. 1. del<br />
sennor) de su sennor, gana.<br />
ir Esc. 3. alguna cosa so él. E. R. cum él. B. R. 2.<br />
su elle.<br />
Malp. y Ese. r.. franqueado si es muerto. E si<br />
fuere vivo , aya ende la meetad , é los erederos del sennor<br />
la otra meetad si fuere muerto. E si el sennor fuere<br />
"vivo aya la meetad , é la otra ayan los herederos del<br />
franqueado , sí quier sean siervos o libres , é el.<br />
LIBRO V. TITVLO VIL<br />
•<br />
97<br />
XIV.; De las condiciones que 'pone el<br />
T sennor guando franquea su siervo.<br />
odo omne que franquea su siervo por es-.<br />
cripto hy en el franqueamiento le manda<br />
i 6 que non aya poder de fazer nada<br />
de su peguiar, si el franqueado ó la franqueada<br />
lo viendiere depues ó lo diere, non<br />
deve valer ' 7 ; mas el sennor ó sus fijos lo<br />
deven demandar ". E si el sennor guando<br />
lo franqueó no lo ' 9 defendió que non<br />
pudies vender nin fazer ló que quisiere de<br />
su peguiar , depues que fuer franqueado<br />
puede dello fazer lo que quisiere. Mas si<br />
muriere . sin fabla , é liios non oviere 2 °,<br />
todo lo deve ayer el sennor ó 2 / sus fiios.<br />
XV. De los siervos del rey "franqueados<br />
e de los de la corte.<br />
N alguna cosa dubdosa non oviese ' 3, non<br />
serie menester á nos de fazer ley en nuestro<br />
tiempo 24 . E porque las cosas de la corte<br />
son apocadas muchas vezes por los siervos<br />
de la corte que se fazen libres, é non lo<br />
son : non ' 5 lo diziemos por aquellos que lo<br />
merecen que sean libres ; mas por aquellos<br />
que lo fazen por enganno : é daquí 26 adelantre<br />
establescemos que los siervos de la<br />
corte non sean libres , si el rey non ' 7 fiziere<br />
escripto por su mano.<br />
XVI. De los siervos de la corte frauducados<br />
é de sus cosas.<br />
Los siervos de nuestra corte non mandamos<br />
que puedan franquear los otros sus<br />
siervos 28 1 é si lo fizieren , el franqueamiento<br />
non vala, si non fuere por nuestro otorgamiento.<br />
E otrosí dezimos , que los siervos<br />
de nuestra corte non puedan vender sus sier-<br />
33 y Etc. 5. lo puede.<br />
14 Tolod. Malp. a. y Ese. 1. é aquello quel dió el sennor,<br />
deve tornar á él. E otrosí. M. á quien quisiere aquello<br />
quel dió el sennor.<br />
15 Comp. en servidumne.<br />
16 M. demanda. Comp. mandar. E. R. Ie mete.<br />
17 Malp. 2. y Ese. 1. valer ca todo es del sennor 6<br />
de sus herederos. E si el sennor.<br />
18 S. B. Befo. E. R. y Esc. 6. ayer.<br />
39 Ese. dió poder que. 'Ese. 5. non le.<br />
20 Malp. 2. y Ese. r. ov iere legítimos.<br />
21 Malp. 2. y Ese. r. 6 sus fijos 6 sus herederos.<br />
22 Malp. 2. y Esc. a. rey ó de la corte, franqueados.<br />
B. R. s. rey é de los franqueados de la corte. S. B. rey<br />
6 de los franqueados de la corte.<br />
23 Esc. 1. j. S. y B. R. 2. avenirse.<br />
24 Malp. 2. y Ése. r. tiempo por lo que es de venir.<br />
M. de la corte que estien libres.<br />
25 E.R. Malp. r. S. B. y Esc. e. é non lo decimos<br />
nos. Malp. 2. y B. R. 1. no lo decirnos nos.<br />
26 Esc. r. E por ende daqui•<br />
27 M. non lo ficiere. Comp. non los fecier escripto.<br />
Esc. non les ficiere.<br />
28 Malp. 2. y Ese r. siervos sin nuestro mandado, é<br />
nuestro conseio , é nuestr a licencia.<br />
Mm 2
93<br />
vos /, nin heredade á 2 nengunos omnes libres<br />
, fueras á los otros nuestros siervos ; é<br />
si dieren tierras ó siervos á églesias ó á pobres,<br />
non vala 4 ; ca de las otras cosas que<br />
fincan les mandamos dar por su S alma. E si<br />
non ()vieren otra cosa fueras tierras ó siervos<br />
, estonz mandamos 6 que puedan vender<br />
de las tierras ó de los siervos á los otros<br />
nuestros siervos assí cuerno es de suso dicho;<br />
mas mandamos que nengun omne libre<br />
non lo compre 7, hy el precio que ende s<br />
ovieren mandamos que lo den á pobres é á.<br />
las eglesias por su. 9 alma:<br />
XVII. Que los franqueados ni los siervos<br />
non se casen con linaje 1 ° de su<br />
sennor.<br />
Muchas vezes viemos el' poder de los siervos<br />
exáltado " mas que non devie , é los<br />
sennores abaxados ; ca algunos siervos depues<br />
que son franqueados de los sennores,<br />
ellos ó su linaje asman 12 de casar con linaie<br />
de su sennor que los franqueó , é de<br />
fazerles mucha contraria 13 ; é assí la parte<br />
aviesa 14 es fecha noble por dono 1$ de franqueza<br />
, é la parte noble es fecha vil por el<br />
suzio casamiento. Onde la claridad" del noble<br />
linaje es fecha vil dalí onde los siervos<br />
ganan la 17 franqueza-Doncas" por tal<br />
que la natura del noble linaje non pierda<br />
su ondra , é aquellos que fuéron siervos se<br />
miembren de su servidumbre, é non demanden<br />
las cosas que les non', son dadas, mandarnos<br />
por derecho que si el omne franquea.<br />
do , ó alguno de su linaje se osare 19 casar<br />
Maly. 2. y Etc. r. siervos nin sus tierras. M. Bex.<br />
Camp. B. R. r. y Maly. .r. siervos , nin dar á herederos<br />
ni a nengunos omnes.<br />
2 Maly. 2. y Etc. r. nin á ornes libres. E si les fuere<br />
menester de vender de sus buenas ó de sus siervos, no<br />
lo puedan vender , fueras.<br />
3 M. tierras , 6 vinnas , 6 siervos.<br />
4 B . R. r. y Camp. non vala nada. Maly. 2. y Etc. r.<br />
non vala su donacion nin su testamento.<br />
5 M. Camp. B. R. r. 2. y Etc. 5. otras cosas las mandamos<br />
dar por su alma que fincan.<br />
6 Ese. 5. y 5. les mandamos.<br />
7 Maly. 2. y -Ese. non ge lo compre.<br />
8 B. R. 1. Etc. r. 2. S. B. y Maly. 2. dende.<br />
9 Malp..2. por sus almas. Esc. 3, por su ánima.<br />
Esc. 2. mujer. Esc., s. lenage.. Camp. con el linnage.<br />
I' B. R. 2. enxiltado mas que non devie. M. sobreporar.<br />
x2 Toled. aman. Bex. y Ese. 6. osman.<br />
13 Esc. s. muchas contrarias. Esc. 3. muchas contrallas.<br />
1 4 Maly. 2. y Esc I. vil. E. R. adversa.<br />
15 B. R. 2. y M. danno. Maly. 2. y Etc. s. estado.<br />
16 S. B. caritat. Camp. caridat. Etc. 5. claridadc.<br />
Maly. 2. y E. R. caridad. Etc. r. cibdat.<br />
1 7 Etc. 5. aquella.<br />
t8 Etc. 3. y . Camp. Et por ende por tal. Etc. 5. Pues<br />
por tal.<br />
1 9 Toled. se atrevier de casar con alguna del lenage de<br />
sus sensores. Esc. 1. y Maly. 2- demandare casamiento<br />
á alguna persona del linnage de sus sennores, y aquel<br />
lúe pariente de luenne , y lúe osado de se casar con ella,<br />
6 les ficieren.<br />
22 B. R. 1. S. B. y Maly. 2. con alguno.<br />
DEL FVERO JVZGO<br />
cual 2° algum del linaje de sus sennores ,<br />
les fizieren alguna contraria 22 ó algun danno<br />
22, luego manamano sean tornados en servidumbre<br />
daquellos á quiem .fiziéron el danno<br />
ó. la contraria. Ca muy desconvenible<br />
cosa es que el siervo porque 23 es franqueado<br />
, empeesca á la dignidad del sennor quel<br />
franqueó , hy el siervo por tal razon sea levantado<br />
, hy el sennor sea abaxado 24 1 é non<br />
es menester que el filo del sennor aya danno<br />
, porque cuidó 25 el siervo fazer tal nozimiento<br />
26.<br />
XVIII. De los franqueados que entran<br />
en orden , que non sean tornados<br />
en servicio 27 di su sennor.<br />
Si algun omne dió á la eglesia por su alma,<br />
á santidad 28 .ó á re/igion , su siervo franqueado<br />
, non deve mas tornar en servicio 29<br />
de sus filos por ninguna guisa 3° ; ca la cosa<br />
que es ya dada á Dios , non deve mas tornar<br />
en poder de los omnes.<br />
XIX. El Rey ' I Don Flavio Egica.<br />
De los franqueados del rey e de sus<br />
filos cuerno deven guardar 32 el rey<br />
en la hueste 33, é con' quien deven<br />
andar.<br />
Nos guardamos bien nuestra tierra 34 é postro<br />
regno por las leyes que fazemos 35 estonz<br />
guando nos podemos defender de nostros<br />
enemigos 1 é avemos quien nos defen.<br />
21 S. B. y Etc. 2. contralla.<br />
22 Maly. 2. y Etc. r. danno , 6 algun pesar , ó algun<br />
tuerto , ó alguna desondra , fueras end en demandándol<br />
su derecho si ovier con él pleytesía (Esc. r. pleyto) buenamientre.<br />
E si el franqueado ficiere algun tuerto al linage<br />
de su sennor , é toviere razon dotri contra el sennor<br />
por le facer danno á él 6 (Etc. ó al linage de so<br />
sennor) á su sennor, ó por le facer perder algo de lo so,<br />
luego man á mano sean torrados en servidumbre daquellos<br />
á quien fizo el danno 6 la contralla por casar con<br />
la sennora 6 con los fijos de sus sennores. Ca muy.<br />
23 B. R. pues que. Comp. pois que.<br />
24 M. y B. R. 2. abayxado.<br />
25 Etc. 3. 5. ."! B. R. 2. porque dió poder al siervo<br />
de facer. M. al siervo. Maly. 2. el siervo al sennor fazer.<br />
26 S. B. y B. R. 2. nocemiento. Camp. y Bex.<br />
lnlento. -<br />
27 B. R. t. S. B. y Esc. 2. servidumbre. Esc. 5. servedumbre.<br />
Camp. servedumne.<br />
28 Toled. cidat. Etc. 2. santidade. Camp. á la yglesa por<br />
sua sanctidat. E. R. por sua buena.<br />
29 B. R. x. S. B. Maly. 2. Esc. r. 2.y ,g. servidumbre.<br />
Esc. 5. y B. R. 2. servedumbre. Camp. servedumne.<br />
3o Camp. B. R. 2. y Etc. 6. por nenguna cosa.<br />
31 S. B. y B. R. r. El Rey Egica. En Maly.. 2. falta<br />
la firma. Etc. 2. 5. B. R. 2.y 3. El Rey Egica p Potiza.<br />
32 B. R. Esc. a. y 3 . guardar al rey.<br />
33 Camp. y Esc. 5. hoste. Desde aqui falta lo demas<br />
en B. R. 1. z. g. E. Camp. Bex. S. B. Ese. 2. y 5.<br />
34 Etc. r. nuestra corte. E. R. nuestras cosas.<br />
5 S. B. ficiemos.
LIBRO VI.<br />
da. E maguey que nos avemos en nostra<br />
tierra gentes muchas que lidien por nos, é<br />
que nos defiendan no nos empeesca nada,<br />
si 2 nostra companna es acrecentada por los<br />
franqueados del rey 3 é de su corte. Onde<br />
porque es derecho ,é razon que dalí 4 ayan<br />
el servicio onde °Vieron 5 el bien fazer de<br />
franqueza ; por ende mandarnos en esta ley<br />
que aquellos que son franqueados, é todos los<br />
otros que vinieren dellos , todos aguarden<br />
el rey en la hueste ; hy el rey les mande<br />
cuerno devan andar, é cuerno devan fazer, é<br />
aquel que fincare en casa en 7 el tiempo quel<br />
rey fiziere hueste, é non quisiere seguir el<br />
rey, assí cuerno es dicho , sea tornado en<br />
servidumbre daquel sennor quel franqueó s.<br />
Mas aquellos non sean tenudos por esta ley<br />
los que fincaren en la tierra por algun negocio<br />
de mandado del sennor 9, ó del rey,<br />
'Yr<br />
LIBRO VI.<br />
TITVLO I.<br />
99<br />
á del .conde', 4-por otra cosa, tal , que por 1°<br />
nenguna manera non pueden 11 ir.<br />
XX. 11. Que los franqueados non desenzparen,.sus<br />
sennores.<br />
-Muchas: vezes viemos -que muchos franqueados,<br />
desemparáron sus sennores que los<br />
franqueavan. E porque la voluntad delectosa<br />
dellos vee.el, freno de la servidumbre alargade<br />
'quieren seer eguales ,con sus sennores '3.<br />
por ende . nos establesceinos en esta ley<br />
que todo omne franqueado 4 Ó sus Iii0S que<br />
dexan sus sennores- x 5, ó de su linage por arte<br />
ió por algun enganno, luego manarnano sean<br />
tornados en servidumbre. Más los fríos da-<br />
'qüellós qué son franqueados, que dexan su<br />
,sennor deven ayer tal pena qual es dicha<br />
en la ley de soso.<br />
De los malfechos, et de las penas, et de los tormentos.<br />
I. TITOL DE LOS QVE AMAN LOS MALFECHORES 18.<br />
•<br />
I. Que el sennor r9 del lugar' deve demandar<br />
el siervo que es acusado.<br />
II. Por quales cosas ó en qual manera los omnes<br />
libres deven seer tormentados.<br />
III. De los 21 omnes libres que fazen mal á los<br />
que se querellan.<br />
IV. Por quales cosas ó en qual manera los<br />
siervos 22 seyan tormentados contra los<br />
sennores.<br />
V. Por quales cosas ó en qual manera el '3<br />
• omne franqueado seya tormentado.<br />
_VI. En qual manera la acusacion deve seer<br />
fecha ante el rey '4.<br />
VII. De la piedat de los príncipes.<br />
VIII. Que aquel solo deve ayer la pena 25 que<br />
fizier e la culpa."<br />
B. R. r. en nuestra gente quien lide por nos, é quien sean tornados á. servidumbre con sus padres mientre que<br />
nos defenda , no nos empeesce nada. Camp. y B. R. 2.<br />
que liden. B. R. 2. 9 3. en nuestra gente muchos. E. R.<br />
giente.<br />
z Toled. B. R. 2. g. Malp. 2. Ese. s. y Camp. si nuestra<br />
hueste (B. R. 2. hoste) é nostra companna. S. B. y<br />
E. R. si nuestra tierra é nuestra companna.<br />
3 S. B. B. R. r. Esc. e. j. y Camp. ó de.<br />
4 s. B. y. Malp. 2. &ni. Ese. j. de allí ayan servicio.<br />
. 5 B. R. r. Ese. 2. S. B. y Malp. 2. ovieren.<br />
6 Toled. B. R. .r. y Malp. 2. aguarden el rey é la<br />
hueste.<br />
7 Esc. 5 . el tiempo. Ese. J. y B. R. 2. en tiempo.<br />
Esc. 2. en el tiempo guando.<br />
8 Ese. ."^. s. y 6. que lo franqueara.<br />
9 N. algun negocio del sennor.<br />
so B. R. e. Malp. 2. en nenguna. Ese. 2. en nenguna<br />
guisa. S. B. en tlinguna.<br />
a e s. B. podien. B. R. s. pueda. Ese. 2. y 5. podien.<br />
Camp. podan.<br />
52 Ese. 3 . Que los franqueados non devfn ser sennores.<br />
1 3 Toled. y Malp. e. sus sennores é de sus herederos.<br />
1 4 Malp. 2. franqueado ó franqueada.<br />
5 Toled. sus sennores é (Malp . 2. sus nietos) sus fijos,<br />
é sus nietos , é sus visnietos , é los de su linage. Ese.<br />
y 5. 6 los fi jos de sus sennores.<br />
a6 Toled. y Malp. 2. su sennor, é pasan este término,<br />
fuesen vivos.<br />
1 7 En el M. S. B. B. R. r. y Ese. o. no tiene epígrafe<br />
-este libro. En el Toled. y Esc. a. dice : De los Ildos<br />
fechos et de las tormentas. Sus títulos son V. En Malp. a.<br />
De los malfechores et de sus tormentos. 'Esc. 3 . De los<br />
forfechos et de las penas et de los tormentos.<br />
£8 Esc. je. DE LOS ACVSADORES E DE LOS<br />
FORFECHOSOS. Ese. r. DE LOS QVE SE QUERE-<br />
LLAN DE LOS MALOS FECHOS ET DE LAS ACU-<br />
SACIONES. Malp. 2. DE LOS QVE ACCVSAN LAS<br />
COSAS FEAS , E FIRMAN A ELLOS LAS AIRE-<br />
VENCIAS.<br />
1 9 Malp. 2. y Esc.-,. Que el siervo acusado deve seer<br />
demandado á. su sennor, 6 al mayor del lagar, y así en<br />
la ley.<br />
ao Esc. 5. loguar. E. R. luguar.<br />
21 En Malp. 2. y Esc. a. falta este epígrafe.<br />
22 Malp. 2. siervos 6 las siervas.... por sus sennores , y<br />
así en la ley.<br />
2 3 Malp. 2. los siervos é los franqueados sean tomentados<br />
, y así en la ley.<br />
24 Esc. 3 . iuiz.<br />
25 Ese. s. justicia.<br />
26 Esc. r. dice á continuado; de la rúbrica, y Untes<br />
de la ley I.: Del concejo de Cartagena de Marruecos VII.<br />
de XVIII. obispos enna era de CCCC. armes. C apítulo<br />
primo. Mandamos que aquel no sea rezebido por acusador<br />
de clérigos nin de legos que fuere descomulgado.
DEL FVE RO ,JVZGO<br />
100<br />
I. El Rey Don Flavio Rescindo'.<br />
Que el sennor del lugar deve demandar<br />
el siervo que es acusado..<br />
Si algun siervo es acusado . de algun malfecho<br />
, el juez mande al sennor del siervo<br />
2 que lo presente 3 delante sí ; é si -él<br />
sennor 4 no lo quisiere presentar, el conde;<br />
ó el sennor de la cibdad lo constringa .fatta<br />
que lo presentaré 5 . E si non pueden'<br />
z En M. y Eec. r. falta el autor.<br />
2 Mar. 2 . y Ese..x. del siervo 6 á su amo 6 'al<br />
mayor del logar que lo presente ante sí. ,<br />
3 S. B. .Ese. s. y s. delante sí. B. R. 1. y. Comp. ante<br />
!í. B. R. 2. y s. deiantre sí. E. R. 'devante sí. •<br />
4 Esc. 1. y Mal?. 2. el sennor, 6 el amo, 6 el.mavordomo<br />
(IvIalp. 2. mayor) del lugar..<br />
5 B. R. t . Esc. r. s. s. S. B. y Malp. 2. presente.<br />
6 S. B. pudiere. B. R. e. podier ajar.<br />
7 Ma:p 2. y Esc. i. al sennor en aquel logar , 6 -lo<br />
non supiere , é non oviere quien ge lo recabde, el alcalde<br />
deve prender al siervo , e guardarle , é tázer justicia<br />
8 Ese. é guárdelo. A continuncion de esta ley se<br />
hallan en el Ese. t . las siguientes.<br />
Del concejo VI. de Toledo fecho en el . tiempo del rey don<br />
Cintillan en el anuo II. que él res-nrí fecho con VI<br />
obispos en la era DC. é LX VI. aunar. Título xr.<br />
digna cosa es que la vida de los ornes que non son'<br />
culpados non sea ensuziada por la malclat de lo. acusadores.<br />
Et por ende si alguno acusa á otro , el acusado<br />
non sea ante metido á tormienta bata que el acusador<br />
venga presente , et las sentencias de las leyes et de los<br />
cánones sean requeridas. Et si la persona que acusa non<br />
es digna de fama et de costumbre , nin de buena vida,<br />
el acusado non sea iudgado nin tormentado por su actisacian<br />
, salvo se el fecho fuere de cosa que vaya contra<br />
rey 6 contra su sennorío. . .<br />
Del concejo IIII. de Marrocos fecho de CC. et<br />
obispos en la era de C. et LXVL<br />
Siempre el . alcalde deve demandar en iuyzio que vida<br />
faz aquel et de qual creencia es , que accusa al otro , et<br />
aquel que es acusado; et segun fallare , assí deve rezo-,<br />
bir la acensadlos.<br />
La segunda razon del conzeio de Toledo XIIL en el<br />
quanto mino del rey don E, villa fecho de quarenta<br />
et VIII. obispos por mandado del rey sobredicho en<br />
la era de DC'C. et XXI. anuos.<br />
Vna cosa mucho spantada et mucho de llorar llegó al<br />
nuestro conzeio , que en tanto deve ser destruida et derraygada<br />
por el iuyzio del nuestro conzeio en quanto trae<br />
grant estragamiento , et grant quebrantamiento á los nuestros<br />
pueblos. Ca en los tiempos que hatagora passáron<br />
viemos del palazio del rey muchos , et lloramoslos, de<br />
como cayan , los quales ó líos desposó de su ondra la<br />
muy cruel confession , et el iuyzio muy cruel de los ree<br />
yes los mandó matar , 6 los surnetidi á desondra perdurable.<br />
Et este tan grant mal et tan grant pecado , et•tan<br />
spantalbe , entendiendo el muy glorioso rey don Ervigio<br />
de como lo derraygaria , encoméndolo gcneralmientre á<br />
todos los obispos que lo tractasen entre sí, et que lo defiendiessen<br />
que lo non usassen daquí adelantre. Onde nos<br />
esguardando la su sentencia muy convenible establecernos<br />
aquesta cosa comunalmientre , que daquí adelantre non<br />
sea ninguno del paladio del rey , nin del convento de la<br />
sancta religion echado de su ondra, nin del servicio de<br />
la casa del rey por arte de sutileza del rey, 6 por fuerza<br />
del pederlo descomulgado , nen por as sacamiento nen por<br />
malicia de voluntad mala de nengun'ome, salvo si la culpa<br />
fallar al sennor 7 1 el iuez 'eleve prender el<br />
siervo , é guardarle 8.•<br />
II. El Rey Don Flavio Egica 9.<br />
•<br />
Por quales cosas ó en qual manera los<br />
omnes libres deven seer I° tornzentados.<br />
Si las rj cosas criminales non fueren mejoradas<br />
por algun recabdo , la maldade de<br />
fuere manifiesta et fuere publicada por verdadera delantre<br />
todos ; nen sea metido ante nenguno en cadena , nen; sea<br />
metido á tormento , nen sea azotado nen lle fagan mal<br />
ilinguno, nen lle tomen nada de lo que ha, ' nen lo metan en<br />
cárter, neri • sit suarda ninguna emen lle ponguan miedo de<br />
-una parte nen. de otra por quel; -fagan confesar escondida<br />
mientre muy, cruel contession por miedo quel metan ,<br />
engarnio quel fagan Mas aquel que es accusado estando<br />
en su ondra et en su estado , ct non lle faziendo nin-<br />
•irria cosa 'dejo-que de suso es' dicho, nen nitigúnirdesonclra<br />
, sea adozido delantre todos los saceedotes , et los<br />
ricos omnes et -los infanzones pública mientre, et sea demandado<br />
con-derecho , et exáminaclo en plaza, et se fuere<br />
dado por fechor sea lle dada la pena que mandan las leyes<br />
, 6 se non fuere culpado, sea dado por salvo por<br />
iuyzio de todos. Pelo aquellos que son atales desque ovieren<br />
sospecha que fuyran , 6 que estan en tal lugar que<br />
se fuxieren , vendrá ende grant danno en la tierra , 6<br />
que devan seer guardados porque la tierra sea mas seglra<br />
, estos atales sean metidol su buena guarda , ¿non<br />
les echen cadena ninguna , 'nin les fagan mal ninguno.<br />
Et en tal manera los guarden ., que non los pongan es-<br />
-pauto nin miedo , et que en el tiempo guando ovieren<br />
de seer iudgados sea luego presentes en non les fugan<br />
entre tanto ningun enganno , porque ellos departidos de<br />
sus mugí:res , ó de sus parientes, 6 aienados de sus cosas<br />
, fagan confesion contra su voluntad. Et si tal confes<br />
ion fuere dada , mandamos que non vela en ninguna<br />
manera , mas segunt es dicho aquella confesion sea rezebida<br />
por verdadera, que fuere dada de la sua boca,<br />
et fuere por iuyzio de todos. Otrossí mandarnos guardar<br />
esta riegla en todos los otros cristianos lindos que non<br />
son del palacio del rey. Et si el rey mandar azotar á tales<br />
comino estos por algunas culpas ligeras que fagan assí comino<br />
suele seer ; pero no lexen por esto' de testiguar, nin<br />
pierdan por ende- sus cosas ; mas si fueren acusados de<br />
alguna falseclat ó dotro pecado grant , non sean iudgados<br />
si non en la manera que de suso es dicha. Et este<br />
degredo , que fué fecho por el mandado de Dios segunt<br />
nos confiarnós , si alguno • de los reyes que an de refinar<br />
depues de nos non lo quisier guardar , ó lo non quisier<br />
leer , porque las personas de suso dichas sean dannadas<br />
en otra manera , 6- sean muertas por grant malizía , ó perdieren<br />
su ondra et sus bienes ,,sea. maldito de maldicion<br />
perdurable con todos los que con él otorgaren delantre<br />
la magestat del padre , et del 'fijo , et del spiritu sancto,<br />
et sea ,quemado en la candela • enternal por siempre ; et<br />
definas guantes cosas fueren fechas contra esta riegla delta<br />
nuestra sentenzia .en qual .quierepersona que sea , 6 qui<br />
quier qual sea tomado mandarnos que non vela , nen sea<br />
iudgada en otra manera si noMcommo es dicho, nin pierda<br />
su ondra , nin sea metida á tormento. Et por ordenar<br />
nos estas cosas et otras talles non tollemos por ende .el<br />
poder á los reyes de castigar los que mal fizieren lo que<br />
an de faz .er ; ca aquellos legos que non son . culpados de<br />
falsedat , ó non farsa bien el servicio que deven fizer,<br />
6 son perezosos para cornprir las cosas que líes son comendadas<br />
, que fugan estos atales , bien los puede el rey<br />
tirar daquel officio sen desondra dellos , et poner otros<br />
en so logar quales él toviere.,por :bien.<br />
9 En Malp. a. falta.<br />
lo Camp. y M. tornados, 4iernos , y así en la rúbrica.<br />
Coas. ias B. ,R. 1. Si ennas cosas. 5*-13' Mal.P* 2. Si en lao
LIBRO VI.<br />
los pecadores non será refrenada. E por ende<br />
si alg algun quisiere acusar algun omne de<br />
nuestra corte 1 que fiziera ' alguna nemig<br />
a 2 contral 3 rey , contra pueblo , ó<br />
contra la tierra ; ó omezillio, ó adulterio,<br />
primeramientre sepa si lo podrá provar , é<br />
depues lo puede acusar ; é si non 4 lo podier<br />
provar, faga un escripto con tres testimonias<br />
, que meta su cuerpo s á atal pena<br />
cuerno deve recibir 6 aquel á quien él acusa,<br />
si lo pudier provar ; é assí deve seer tormentado<br />
aquel quien es acusado ; ca si depues<br />
salier sin culpa , aquel quel 7 acusó deve<br />
seer su siervo assí que nol dé muerte , é<br />
faga dél lo que quisiere. E si se quisiere avenir<br />
con él aquel que lo acusó , peche tanto<br />
á aquel á quien acusó , quanto él asmare 9 la<br />
pená que recibió. Mas el iuez deve esto guardar<br />
que ante que faga tormentar el acusado<br />
, aquel que lo acusa escriba primeramientre<br />
todo el fecho cuerno " andudo , é délo<br />
al alcalde en " ascuso; é si es tormentado " é<br />
manifiesta" que fizo aquel pecado, deve seer<br />
penado por ello ; é si lo non manifiesta, el<br />
que lo 14 acusa deve ayer la pena que es dicha<br />
en esta ley. E si el acusador , ó por<br />
sí mismo , ó por otre demostrar el fecho<br />
todo cuerno andudo á aquel á quien acusa<br />
ántes que dé el escripto al iuez assí cuerno<br />
es de suso dicho, el iuez no lo deve mas tormentar,<br />
pues que descubierto ' S es por aquel<br />
que lo acusó. Otrosí mandamos esto guardar<br />
de las otras personas libres que non son<br />
de nuestra corte. E si el pecado non es tal,<br />
porque " aquel quien es acusado deve seer<br />
descabezado % assí cuerno es furto , ó otro<br />
tal pecado , los fiiosdalgo é los de nuestra<br />
corte poderosos" non mandamos que seyan<br />
tormentados por tal pecado. Mas si el que<br />
lo acusó non lo pudiere provar, el acusado<br />
se deve purgar 19 por 2° su iuramiento. E los<br />
a B. R. r. y Camp. feciera. S. B. ficiere.<br />
2 Etc. s. E. R. y B. R. 3. nimiga.<br />
3 Etc. 3: contra rey.<br />
4 S. B. é si lo non probare.<br />
5 Camp. y Ese. 5. corpo.<br />
6 B. R. y S. B. recebir. Malp. 2. y Ese. 1. ayer.<br />
7 B. R. r. y S. B. que lo.<br />
8 Camp. avenir aquel.<br />
9 Ese. que es la pena.<br />
a o B. R. r. 2. Esc. j. y s. como andido. S. B. cuerno<br />
andido. Camp. y Bex. como and6.<br />
t MaIp. 2. y Esc. 5. en escuso. B. R. 2. y Bex. en<br />
acuso.<br />
12 Camp. el acusado. M. el tormentado , é manifiesta.<br />
1 3 Etc. manifestamientre dice. E. R. y B. R. 2. manitesta.<br />
14 S. B. Malp. 2. Etc. 2. y 5. acusó.<br />
a 5 Esc. J. y s. descobierto. Camp. descuberto.<br />
16 Camp. y Bex. tal que aquel que es. B. R. r. atal que.<br />
17 B. R. .r. y Camp. escabezado. S. B. escabeszado.<br />
Camp. poderosos que lo ficieren.<br />
19 Etc. s. purguar.<br />
20 B. R. r. per.<br />
21 'B. R. r. la demanda.<br />
2 2 MaIp. 2. y Etc. 1. mostrado.<br />
2 3 B. R. r. al que faz. B. R. 2. S. B. y Etc. face<br />
torticionna. B. R. j. torticione ra demanda.<br />
TITVLO L<br />
10 I<br />
que son de menor guisa , si fueren acusados<br />
de fuerto , ó de omezillio , ó de otros pecados<br />
, non deven seer tormentados si el<br />
fuerto ó la 22 cosa non fuere de maior precio<br />
de quinientos sueldos. E si la demanda<br />
valiere ménos de quinientos sueldos , faga<br />
composicion segund mandan otras leyes.<br />
si nol pudiere seer provado 22, púrguesepor<br />
su sagramiento , é peche quanto mandaren<br />
las leyes pechar al quien faze 23 tortizera demanda.<br />
Especialmientre establecemos que la<br />
persona de menor guisa , si quisier acusar 24<br />
el omne de maior 25 guisa, meta 26 su cuerpo<br />
á ata! pena , qual deve recibir ' el otro<br />
si 28 este lo podier provar. Mas si lo non<br />
pudiere provar aquello que dize 29 , aquel omne<br />
que es de maior 30 guisa iure que lo non<br />
fizo , ni tiene aquela cosa quel demandan; é<br />
depues que fiziere el iuramiento, aquel quien<br />
fizo tuerta 32 demanda peche tanto quanto 32<br />
manda la ley de suso. Mas la persona que<br />
fuere tormentada antel iuez, si quier sea noble,<br />
si quier sea de menor guisa, así deve seer<br />
tormentado antel iuez, ó ante los OMI1CS buenos,<br />
que non prenda muerte, nin pierda ninguno<br />
de sus miembros 33, é deve seer tormentado<br />
por tres dias. E si por ventura 34<br />
muere, ó por malquerenza 35 del iuez, ó por<br />
algun enganno, ó porque tomara 36 ayer del<br />
otra parte, é non quiso defender que nol<br />
fiziesen tan malos tormientos onde muriesse<br />
, 37 por ende el iuez mismo seya dado en<br />
poder de los parientes del muerto quel dén<br />
otra tal pena 38 . E si el iuez se pudier purgar<br />
por su sagramiento , é los testigos que<br />
fueren presentes juraren que por ningun mal<br />
ni por ningun enganno, nin por ningun ayer<br />
no lo tormentó porque muriesse 39 , si non<br />
porque el alcalde era de poco siso 4° que non<br />
defendió que nol 41 liziessen tan grandes tormientos<br />
, estonz deve pechar el iuez CCC. 42<br />
24 B. R. r. y Malí,. 2. al omne.<br />
25 Esc. 3. gran. Lsc. s. graud.<br />
26 B. R. 2. non meta.<br />
27 B. R. r. arecebir. Ese. 5 . recibier.<br />
28 B. R. o. si esto lo. S. B. si este pudiere. Esc. 2. si<br />
este que acusa.<br />
29 Etc. s. dece.<br />
3o M. B. R. 1. y Camp. menor.<br />
3 1 S. B. torticionna. Etc. 2. torticion peche. Camp.<br />
E. R. y Etc. 6. torta.<br />
3 2 B. R. .r. y Camp. como. Etc. 2. tanta quanto manda<br />
pechar. M. manda en la ley.<br />
33 B. R. 1. 5. y Camp. nenbros. Esc. S. y, B. R. 2.<br />
mernbros. Ese. ;y. membrios.<br />
34 /oled. E si por ventura por el tormento muere.<br />
35 B. R. s. S. B. Malp. 2. y Etc.<br />
malquerencia.<br />
Etc. malicia. E. R. por mal que ficia el iudiz.<br />
36 Etc. 2. tornara de la otra parte alguna cosa, é non.<br />
37 M. é por ende.<br />
38 Malp. 2. y Etc. 1. pena 6 otra tal muerte.<br />
3 9 Malp. 2. muriese, nin porque perdies ningun miembro,<br />
sino....<br />
40 B. R. r. S. B. Malp. 2. Caray. Esc. .r. 2. 5. y 5.<br />
seso.<br />
4 1 Esc. 5. s. B. y<br />
ficíesen.<br />
B. R. 2'<br />
42 Malp. 2. y .Esc. 1. quinientos. Esc. 5 . trecentos.
I 0 2<br />
sueldos los parientes del muerta; é si non<br />
oviere onde los pague , sea siervo de los pa-<br />
muerto. Hy el acusador del muerrientes<br />
del<br />
to sea Medd() en poder de los parientes del<br />
quel den otra tal pena cuerno al<br />
muerto<br />
muerto.<br />
III. 2 De los mines libres que faun<br />
mal d los que se querelan.<br />
Si alguna demanda es que vala CCC. sueldos<br />
, establecemos assí que maguer que la<br />
demanda es pequenna , aquel que es acusado<br />
que sea trahido 3 antel nuez, é sea constrinnido<br />
cuerno manda la ley caldaria 4 . E si<br />
el fecho fuere manifiesto , el juez lo mande<br />
tormentar ; é si lo confessar, faga emienda<br />
cuerno manda la ley de soso ; é si se purgar<br />
segund cuerno manda la ley 5 caldaria,<br />
el que lo acusó non deve ayer nenguna pena.<br />
E otrosí mandarnos guardar de las perlonas<br />
que son aduchas 6 en testimonio, que<br />
son sospechosas 7.<br />
IV. El Rey Don Flavio<br />
dasuindo.<br />
DEL FVERO JVZGO<br />
8 Cu-<br />
Por quales cosas o' en vial manera los<br />
siervos deven seer tormentados contra<br />
los sennores.<br />
El siervo ó la sierva non deve seer tormentados<br />
contra 9 sus senores si non por adulterio<br />
, ó si fizieren alguna nimiga contral<br />
rey , ó contra pueblo , ó contra la tierra,<br />
si fizieren falsa moneda , 6 omezillio , 6<br />
si dieren yerbas por matar á alguno. E si el<br />
siervo á la sierva que '° fueren" tormentados<br />
e Malp. 2. y Ese. r. muerto , por cuya razon fué<br />
muerto , dénle otra tal. M. Malp. Bex. E. R. y<br />
Camp. Hi el acusador del muerto quel den.<br />
2 Eva Malp. 2. falta esta ley. En el texto latino es<br />
la XXXII. del lib. II. tít. I.<br />
3 Camp. trahudo.<br />
4 CaMp. caldal,<br />
5 l'oled. la ley de suso caldaria. Camp. caldal.<br />
6 Camp. trahudas.<br />
7 B. R. I. sospechosos.<br />
8 S.E. El Don Flavio. En Malí,. 2. falta la firma.<br />
9 Malp. 2. y Esc. r. por sus sennores en nenguna cosa,<br />
si non si los sennores fueren sospechados de adulterio, 6 de<br />
moneda , 6 de omecillo 6 de tichizos , 6 si dieren yervas.<br />
J o En 1. 2. Camp. Bex. Ese. r. 2.4. S. B.<br />
B. R. r. falta que.<br />
1 1 Esc. 5 . quieren tormentar.<br />
12 Malp. 2. y Esc. 1. é fueren. Esc. 5 . sabiedores.<br />
B. R. y E. R. sabedores.<br />
1 3 Camp. E. R. y B. R. 3. encobertores. Ese. r. encobridores.<br />
14 Malp. 2. y Ese. .r. sennores , el rey faga del/os lo<br />
que quisiere. E si los siervos se antuviaren (Esc. .r. antuvieren)<br />
á decir la verdad , abastarles debe aquella pena<br />
que sufrieren por saber dellos verdad , é non deven morir<br />
por ende.<br />
5 B. R. 1. y S. B. abastarles.<br />
16 En M. falta una hoja, que comprehende desde las<br />
palabr.s en tormento hasta la palabra descabezado de<br />
la leyVI. de este título,y se ha-101774d° ul tía ta de Maíz.;<br />
por tales cosas de sus senores fueren 12 sabidores<br />
ó encubridores 13 deste fecho de sus<br />
senores '4 , deven morir con sus sennores;<br />
é si lo descubrieren por su grado ante que<br />
sean tormentados, abastar ' 5 deve aquello que<br />
los quisieron tormentar, é non deven morir<br />
por ende. Hy el siervo é la sierva depues<br />
que son metudos en ' 6 tormento ' 7, si manifestaren<br />
el pecado de sus sennores .atal ",<br />
porque devan morir, los siervos que lo malfestáron<br />
1 9 deven morir con sus sennores.<br />
V. Par quales cosas ó en qual manera<br />
el ame franqueado seia tormentado.<br />
Si algun siervo fuere acusado de algun pecado'°,<br />
non deve seer tormentado fasta que<br />
aquel que lo acusa dé recabdo que si el<br />
siervo non fuere culpado de aquel pecado,<br />
que peche otro tal siervo al sennor 2' . E si<br />
el siervo muriere en aquel tormentamiento<br />
2 ó perdiere miembro 2 3, el qui lo acusa<br />
peche otros tales dos siervos al sennor,<br />
et aquel que perdió el miembro finque<br />
por libre en poder de su sennor ; y el iuez<br />
que non sopo darle tormenta 24 temprada,<br />
et fizo 25 mas que non manda la ley , peche<br />
'6 otro tal siervo al sennor del siervo<br />
que tornientó 27 si el siervo muriere. Et<br />
que toda dubdanza ' de los siervos sea desfecha,<br />
non se pueda ninguno escusar que<br />
diga que non falla siervo de tal menester,<br />
ó de otra tal edat , ó de otro tal provecho<br />
; assíque aquel que fué tormentado,<br />
si sabie 29 algun menester , é aquel quel fizo<br />
tormentar non puede ayer siervo de otro tal<br />
menester , peche otro siervo dotro menester<br />
assí cuerno es de suso ordenado. Et<br />
si non pudiere ayer siervo deste menes-<br />
1 7 s. B. tormientos , y así otras veces. Malp. 2. y<br />
Ese. I. en tormento por decir la verdad dessy si non fueren<br />
preguntados por sus sennores , si manifestaren algun<br />
pecado dessy de sus sennores , atal porque los sennores<br />
deban morir , é fuere sabido por algunas senneles<br />
ciertas , los siervos que lo manifestaron.<br />
18 B. R. z. atal que los sennores deban morir. s. B.<br />
atal porque los sennores deben morir.<br />
19 B. R. manenfestáron , y así otras veces. E. R.<br />
manefestáron. B. R. a. manifestaren.<br />
20 Malp. 2. y Ese. ..r. pecado, é mereciera alguna pena<br />
por razon aquella querella , el juez nol debe tormentar.<br />
21 Malp. 2. y Ese. z. al sennor del siervo.<br />
22 Malp. 2. y Efe. I. tormiento , seyendo 5111 culpa,<br />
6 perdiere. B. R. 3 tormientarniento. R. tormento.<br />
Bex. torrniento.<br />
23 Ese. nembrio. Bex. y Camp. nombro. E. R. menbro.<br />
24 S. B.y Malp. 2. tormienta. B. R. 2. Esc. ,5-.y 5. da<br />
templa en lo tormentar. B. R. dar denla en lo atormentar.<br />
25 Ese. r. afincó mas.<br />
26 Malp. 2. peche por pena. Ese. peche en pena.<br />
27 Malp. 2. y Ese. tormentó , si el siervo muriere.<br />
E porque toda dubdancia é toda escusacion por los siervos<br />
sea desfecha , (aviemos los de apreciar de que edad son<br />
guando los quieren meter á tormento. Assí que niel.<br />
28 Esc. y. y 6. dubdancia.<br />
29 B. R. .r. y Camp. sabia.<br />
3° y Ese. r. sierro menestral. S. B. siervo<br />
dotro menester.
LIBRO VI:<br />
'ter, y el sennor se quisiere avenir , que to-<br />
Ine 1 otra cosa fueras siervos, peche' tanto<br />
quanto fuere asmado 2 que valle el su<br />
siervo. -Mas esto deve guardar el iuez, que<br />
ningun omne libre, nin siervo non faga tormentar<br />
fasta que aquel que lo acusa iure<br />
antel juez 3 y el sennor del siervo presente,<br />
é iure que por ninguna malquerencia nin<br />
por ningun enganno non lo faze tormentar.<br />
E si aquel que fuere tormentado fuere muerto<br />
, é aquel que lo fizo tormentar non °viere<br />
onde lo peche , él deve seer siervo en logar<br />
del muerto, el qual 4 lo fizo tormentar con<br />
tuerto. E si algun omne fiziere tormentar el<br />
.siervo ageno con tuerto, y el sennor del<br />
siervo puede demostrar que non es culpado<br />
claque' pecado , aquel que lo acusó deve pechar<br />
otro tal siervo al sennor, y entréguelo<br />
de todo el danno que ovo en la prueva fazer<br />
, assí como diziere el iuez. E si el siervo<br />
fuere culpado de poca cosa, el sennor<br />
deve 5 pletear 6 por el siervo si quisiere, assigue<br />
segund el fecho sea azotado por la culpa<br />
que 1-izo. E si fuere culpado por grand<br />
cosa , y el sennor non se quisiere componer,<br />
dé el siervo por ende. E si el omne libre<br />
quiere fazer tormentar el omne 7 que fuer<br />
franqueado y de buena guisa B, no lo puede<br />
fazer tormentar, si la demanda non valiere<br />
CC. é L. sueldos, ca 9 el mime libre que es<br />
de menor guisa puede seer tormentado, si<br />
la demanda val C. sueldos. E si el omne<br />
libre que es tormentado pierde algun miembro<br />
en el tormento , el juez que lo fizo tormentar<br />
sin mesura deve pechar dozientos<br />
sueldos ", é aquel que lo fizo tormentar ".<br />
deve pechar CCC. sueldos ; é si muriere en<br />
el tormento , el juez y el que lo acusaba<br />
deven pechar la suma de suso dicha á sus<br />
parientes del muerto. E si el omne franqueado<br />
, que es de menor guisa, muriere 6<br />
perdiere miembro en el tormento , deve 22<br />
Malp. 2. y Ese. r. tome otro siervo , ó otra cosa<br />
fueras siervo.<br />
Malp. 2. y Ese. r. asmado por el alcalde é por buenos<br />
ornes que valle el siervo.<br />
3 Ma/p. 2.y Ese.r.antel alcalde 6 ante el sayon y el sennor.<br />
4 Molí,. e. que él fizo. B. R. .r. y S. B. que fizo.<br />
5 Ese. y 5. puede.<br />
6 B. R. 2. prctear. Ese. 2. pletiar. Esc. s. y Camp.<br />
pleytear.<br />
7 B. R. Ese. s. y s. o el orne franqueado , que fuere<br />
Moneo de bona guisa.<br />
8 Malp. 2; y ETC. r. guisa por algun grand pecado.<br />
9 Esc. .r. y el.<br />
io Malp. 2. y Ese. /.-sueldos al tormentado.<br />
21/alp. 2. y Esc. 1 . tormentar sin culpa, peche al tormentado<br />
CCC. sueldos.<br />
12 Malp. 2. y Ese. r. debel pechar el que lo fizo tormentar<br />
sin culpa la mutad.<br />
1 3 Malp. 2. y Esc. s. parientes. E si algun siervo di-<br />
Nitre dalgun ome algun pecado ; quier sea de los nuestros<br />
siervos , quier de los siervos de las iglesias, é fuere<br />
dador de lo probar , non mandamos al iuez que lo crea,<br />
fueras si lo dixiere guando fuere metido al tormento.<br />
14 Filfa la firma en Maly. 2.<br />
3 S S. B. contral rey. Ese. e. arad rey. Comp. ante el re.<br />
1 6 B. R, r. Malp. Esc, 1. y C algun<br />
TITVLO I.<br />
03<br />
pechar la meiatat del emienda que es de .;uso<br />
dicha del franqueado de buena manera, é<br />
dévenlo pechar á él, si. visquiere; é si muriere<br />
a sus parientes '3.<br />
VI. El Rey Don Cindo 14.<br />
En qual manera la acusado; deve seer<br />
ficha antel rey.<br />
Si algun omne acusa á otri falsa mientre<br />
con ' S el rey, assí que dize que fizo alguna '6<br />
mala fecha contral 17 rey, ó contra la tierra<br />
", ó que fizo alguna falsedat 19 en los mandados<br />
del rey ó de los iuezes , ó que lizo algun<br />
falso escripto , ó quel usó 2°, ó que fizo<br />
falsa moneda, ó que dió yerbas, ó que lizo<br />
adulterio con muger agena; estos pecados á<br />
otros tales semeiables á " estos tales, porque<br />
omne deve seer descabezado 22, que '3<br />
pierda lo que oviere : si aquel que lo acusa<br />
puede mostrar por verdad lo que dize, non<br />
deve ayer ninguna pena ; é si lo dixiere con<br />
falsedad ó por enbidia 24 por fazer al otro<br />
descabezar ó perder el cuerpo ó sus cosas,<br />
sea dado por siervo á aquel á quien acusó,<br />
é reciba aquela pena en sí mismo '25 y en<br />
sus cosas , qual querie fazer, que recibiesse<br />
aquel quien 26 el acusaba. -Onde todo omne<br />
que dize que sabe alguna cosa que es contra'<br />
rey ó contral príncip, que ie lo quisier fazer<br />
saber, si por ventura el príncip fuere y 27<br />
o él es, fágalo saber manamano 28 por sí<br />
por otro omne fiel ; é si el rey fuere hienne<br />
2 9 dalí o él es , é lo quisiere enbiar dizer<br />
por algun omne fiel tal cosa que per-,<br />
tenésce 3° acusar á otro omne , Pagan un escripto<br />
ante aquel que 3 ' lo quiere enviar dizer<br />
32 é ante tres testimonios fieles, que se escrivan<br />
33 en la carta que son testimonios de<br />
aquel acusamiento, y en la carta vaya ordenado<br />
todo el fecho.<br />
cho. S. B. alguna malfecht. Ese. malfetria.<br />
B. malfcytria.<br />
17 B. R. r. Ese. r. y. s. y Malp. 2. contra Cl rey 6<br />
contra el pueblo. Camp. Ese. 6. y B. R. s. contra el poblo.<br />
18 Malp. e. y Ese. r. tierra , 6 que lo quiso Lcer 6<br />
que fizo.<br />
1 9 B. R. f. y j. falsidadt•<br />
z o B.R. 1..S.B.Comp.Esc.¿,-,:y4.uso,6 que lizo falsa /no.<br />
neda, ó dió yerbas, ó que fizo adulterio. Malp. Ese. r.<br />
siso 6 que fizo falsa moneda 6 fechizos 6 que fals6 seyello.<br />
21 211-alp. 2. á estas cosas. Ere. 5. á aquestos talo.<br />
22 B. R. Camp. y S.13. escabezado.<br />
23 Malp. 2. é que.<br />
24 Comp. envera. Ese. 5 . insidia.<br />
25 ESC. 2. en so cuerpo 6 en.<br />
s6 Malp. e. quien él acusaba siendo salvo. Ese.<br />
quien él acusaba sciendo salvo. Esc. s. á qui.<br />
27 B. R. S. Ese. y 5 . allí.<br />
28 Exc. s. y 13. R 2. mantenente. Ese. mantinente.<br />
B. R. s. manteniente.<br />
29 Comp. lonni. B. R. lune. E. lonsc.<br />
so Ese. s. pertenesca. Camp. pertenecía.<br />
3 1 Tse. r. y 5 . con quien. Err. 2. aquel que lo embiar<br />
á decir.<br />
32 2. y Ese. e. decir, é acta aquel fiel ., é ante,<br />
33 V. R, 1, que derivan.<br />
Nn
DEL FVERO JVZGO<br />
104<br />
De la piedad de los príncipes. VIII. Que aquel solo deve artr la pena<br />
VII. que fiziere la culpa.<br />
o á nos ruegatí por algun omne que<br />
Quand es culpado de algun pecado contra nos O,<br />
bien queremos oyr á los que nos ruegan, é<br />
guardamos por nuestro poder de a yer les<br />
rnercet. Mas si algun omne fizo algun malfecho<br />
contra innerte de rey á s contra la<br />
tierra , non queremos que ninguno nos rue-<br />
por ellos. Mas si el princip los quiere<br />
ayer ayer mercet por su voluntad ti por Dios'',<br />
fágalo con consejo de los sacerdotes é 5 de<br />
los maiores de su corte.<br />
II. TITOL DE 9 LOS MALFECHORES,<br />
É DE LOS QVE LOS CONSEIAN,<br />
I. Si el °time" libre toma consejo con los adevinos<br />
, ó con los sorteros" de la vida á<br />
de la muerte".<br />
II. De los que dan erbas 13.<br />
III. De los iuezes ó de los otros lenes que<br />
toman consejo con los adevinos 14 ó con<br />
1. " Si el omne libre toma consejo con los<br />
adevinos, é con los sorteros de la vida<br />
é de la muerte de alsitn omne.<br />
Quien toma consejo de muerte ó de vida<br />
del rey ó de otro omne con los adevinos '9,<br />
ó con los encantadores , ó con los provizeros<br />
, é los qui les responden 2°, si fueren libres,<br />
con " todas sus cosas sean siervos de la<br />
Corte , ó de quien mandare el rey. E si los<br />
Malp. 2.y Ese. r. nos é contra nuestras cosas , bien.<br />
Malp. 2. y Ese. s. muerte de nuestro linage (Etc. 1.<br />
6 de nuestro regno) ó de nuestra tierra , defendemos que<br />
neneuno de nuestro regno non nos ruegue por ellos.<br />
s Esc. 6. Bes. Comp. y AL 6 de la tierra.<br />
4 Malp. 2. y Esc. s. á estos tales y Egalo,<br />
5 M.6.<br />
6 Camp. Ese. 6. Bes. y E. 12, por el pecado del<br />
7 Malp. 2. el pecado, quier sea muerte, quier castigo,<br />
y el. Esc. r. quier sea de muerte, quiere otro pecado.<br />
8 Malp. 2. y Esc. s. por ende en sus cuerpos ni eh SUS<br />
buenas. ./..?rc. 5 . de perder por ende lo que ellos an. 13, R. 2,<br />
por ende de perder lo que an.<br />
Malí,. 2. DE LOS FECHICEROS É DE LOS<br />
QVE P REGVNTAN Á LOS ESTRELLEROS É<br />
A LOS QVE FACEN LA VEGAMBRE. B. .12,<br />
y Etc. DE. LOS ADEVINOS É DÉ LOS FECHT-<br />
CEROS , POZON ADORES DE LOS OVE TO-<br />
MAN SV CONSEJO. Esc. a. DE LOS MAGOS ET<br />
DE LOS QVE PIDEN CONSEIO Á LOS ASTRO-,<br />
LOGOS E DE LOS QVE TIEMPRAN LAS ME-.<br />
G AM BRES.<br />
lo Malp. a. y Ese. e. Si ale un orne pregunta á los adevinos<br />
é á los sorteros por la vida 6 pop' muerte del<br />
rey 6 dote° ome , y así en la ley.<br />
11 Carnp. y Ese. 6. sortoreros.<br />
É DE LOS QVE DAN YERBAS.<br />
Todos los pecados deven seguir á aquelos<br />
que los flizen. Assí que el padre non sea penado<br />
por el 6 fiio , ni • el filo por el padre,<br />
ni la mujer por el marido, ni el marido por<br />
la mujer , ni el ermano por el ermano , ni<br />
el vizino por el vizino , ni el pariente por<br />
el pariente non sea penado ; mas aquel solo<br />
sea penado que fizier el pecado 7, y el pecado<br />
muera con él ; é sus fijos, ni sus erederos<br />
non sean tenudos por 8 ende.<br />
los i5 sorteros.<br />
IV. De los encantadores , provizeros r ó de<br />
los que los consejan.<br />
V. De los carnes que fazen algun mal á los<br />
omites , ó á las animalias , ó á otras<br />
cosas 7.<br />
fijos usaren deste mester, , ayan otra tal pena.<br />
E si lo non fizieren lo que fazen 22 SUS<br />
padres , deven a yer toda la buena del padre<br />
, é demas la dignidad que perdió el padre.<br />
E los siervos que es:o fizieren sean tormentados<br />
por muchas maneras , é sean vendidos<br />
, que los lieven 23 en ultra mar , que<br />
estos non sean escusados daver pena que<br />
por su grado fazen estos adevinamientos 245<br />
• R. i. 3. Ese. 3: , 5. muera de algun ome. Comp.<br />
y E. R. muerte del rey.<br />
11 E. R. yervat.<br />
4 R. adettinadoret. Ese. 3 . den-nadares. E. R. adr1<br />
15 M. las torteras.<br />
a6 S. B. Esc. I. y 3. provitieroi , y así otras veces.<br />
B. E. provincos.<br />
17 Malp. 1. y Ese. 1, cosas con sus encantamientos 1<br />
con sus .fechlios , y así en la ley.<br />
18 Ese. 1. De los que toman consejo contra Muerte de<br />
rey 6 de otro oriné con adevinot á con encantadores .13<br />
proviceros:<br />
19 S. B. Ese, 2: 3. y 5. sorteros. Carhp. sortoreros.<br />
20 Malp. Esc, t. responden , é cou los estrelleros, é<br />
ton los que Catan eh el espalda (Ese. s. en la espada) 6<br />
con los agoreros , el que lo demanda , é á quien es él<br />
consejo demandado , si árnbos fueren libres con todas sus<br />
cosas Sean siervos de la corte ó daquel a _quien los maridare<br />
el rey dat , que los aya mientre vivieren depues que<br />
fueren azotados. E si los fijos:<br />
i 1 M. Malp. Bex. R. y B. R. L en<br />
todas,<br />
22 y 5, facian, Malp. facien.<br />
23 1"tc: 5 . oltra-mar.<br />
Malp: 1. y Esc. adevInan-,ientos (Ese. I. adivinaciones<br />
y tal) por tal que ellos sean escarmiento á otlos.
LIBRO V1.<br />
II. El Rey Flavio Ervigio<br />
De los que dan yerbas.<br />
Los que fazen pecados de muchas maneras<br />
deven ser penados de muchas maneras. E<br />
primeramientre aquellos que dan yerbas 2<br />
deven ayer tal pena , que si aquel á quien<br />
dieran las yerbas murier, , mana mano 3<br />
seer penados 4 los que ie las dieron, é morir<br />
mala mientre 5 . E si por ventura escapar<br />
de muerte aquel que las bevier, el que<br />
ie las dió deve ser metudo en su poder,<br />
que faga del lo que quisiere.<br />
III. 6 De los alcaldes ' e de los otros<br />
omnes que toman consejo con los adevinadores8.<br />
Assí cuerno la verdad non es prindida por<br />
la mintira 9 , assí se sigue que la " mintira<br />
non viene de la verdad; ca toda verdat vien<br />
de Dios , é la mintira viene del diablo, ca<br />
el diablo fué siempre menterero". Et porque<br />
cada una de estas a su .príncipe , g cuerno<br />
deve omne pesquirir " la verdad por la mintira?<br />
Ca algunos iuezes que non son de Dios,<br />
é son llenos ' 3 de error, guando non pueden<br />
fallar 14 por pesquisa los fechos de los malfechores<br />
, van tomar consejo con los adevinos<br />
é con los agoradores z3 , é non cuidan<br />
fallar verdad se non toman conseio con estos;<br />
mas por end non pueden fallar verdad,<br />
porque la quieren demandar " por la menú-<br />
, ra , é quieren provar los malos fechos por<br />
las adevina.ciones , é los malfechores por los<br />
adevinadores ; é dan á sí mismos en lugar<br />
B. R. r. Rescindo. S.B. y Camp: Euvigio. Malp. 2.<br />
Emigio. Exc. s. Eregio. B. R. 2. Erigio.<br />
2 Malp. 2.y Ese. r. yerbas, quier sean libres 6 (Ese. f.<br />
quier) siervos.<br />
3 Ese. 5. mantinente. Esc. s. B. R. 2. y 3 mantenente.<br />
4 Exc. .3". y 5. tormentados los que ge las diéron.<br />
5 B. R. 2. y. Malp. 2. Ese. 2.3. y s. mala muerte.<br />
E. R. mala merare.<br />
6 Esta ley se hallará en el texto latino en el lib. VI.<br />
lit. pag. 81 en las notas, y .falta en el Esc. 2., aunque<br />
posteriormente se puso al márgen.<br />
S. B. iuirces y así otras veces. B. R. r. inices.<br />
8 B. R. r. y E. R. adivinos. S. B. y Malp. 2 . adivinos.<br />
Esc. s. adivinadores.<br />
9 B. R. r. Ese r. s. S.B. y Malp. 2. mentira , y<br />
así o.'ras veces.<br />
ro Toled. que la verdad non sigue por la mentira , que<br />
toda verdad. Malp. 2. que la verdad non se sigue por<br />
la mentira ; ca verdad viené de Dios , é la. Ese. y. la<br />
verdat non debe pesquerir sobre la mentira. Esc. s. la<br />
verdad non se debe pesquerir por la mentira.<br />
2 e Toled. mintroso. Malp. 2. siempre es mentiroso.<br />
B. R. 1 . _7' Camp. mentirero. Ese. 2. mentideroso.<br />
Esa s. mentiroso. Ese. y. mentidero. Esc. 1. mentira.<br />
E. R. y B. R. 2. mintirero.<br />
12 s. 13. y Malp. 2. pesquerir. B. R. 1. apesquerir.<br />
1 3 M. Ere. s. 6. y Carnp. lenos. Bex. B. R. 2. y 3.<br />
'cenos.<br />
3 4 Esc. filiar pesquisas de los fechos.<br />
TITVLO II.<br />
I05<br />
del diablo con los adevinadores. E por ende<br />
mandamos que si algun juez quisiere pesquirir,<br />
ó provar alguna cosa por adivinos ó por<br />
agoradores Ó si algun omne torna consejo<br />
con estos tales de muerte 6 de vida dotre<br />
, ó demandar que les respondan en alguna<br />
cosa, llega la emienda que dize en esta<br />
sexto libro en la ley que es en el segundo<br />
titol ' en la era primera en la ley que dice<br />
: De los que toman consejo Con los aaevi-<br />
nadares de muerte ó de vida doi5-e. Mas los<br />
iuezes non sean tenudos de la pena dessa '9<br />
ley, los quales demandan los adevinadores,<br />
non por provar por ellos nada, mas por demostrar<br />
que son atales ante muchos 2°, é por<br />
fizer venga 21 en ellos. E porque estos atales<br />
agoradores 22 son aborridos 23 de Dios,<br />
por ende establezemos en esta ley especial<br />
mientrelque todo ombre que es agorador 24,<br />
ó que se 25 guia por agoros '6 Ó por adevinancias<br />
2,, reciba C. azotes. E si depues<br />
tornare en ello , pierda toda buena testimonia<br />
, é reciba •otros C. azotes.<br />
IV. De los encantadores , provizeros 2/,<br />
e de los que los conseian.<br />
Los proviceros, ó los que 29 fazen caer la<br />
piedra en las viras ó en las mieses 3 °, é los<br />
que fablan con los diablos 3', é les fazen torvar<br />
las voluntades á los omnes é- á las mujeres<br />
, é aquellos que fazen circos 32 de noche<br />
, é fazen sacrificio á los diablos , estos<br />
atales (3 33 que quier que el juez ó so merino<br />
les podiere fallar á provar, fáganles dar á cada<br />
uno CC. azotes, é sennalelos na fronte<br />
34 layda mientre, é tagalos andar por diez<br />
villas 35 en derredor " de la cibdat , que los<br />
15 Camp. agoriadores. Ese. s. aguaradores. Ese. 2. agilerados.<br />
E. R. aguradores. B. R. 2. gruadores.<br />
16 Esc. 3 saber.<br />
17 B. R. I. agoiradores , y así otras veces. Ese. 2.•agiie,<br />
¡adores. Camp. agoriadores.<br />
18 Malp. 2. en el segundo títolo primera á la. B. R.<br />
E. R. y Bex. titol en la primera ley.<br />
1 9 Ese. 3. de la ley.<br />
20 MI. .2. muchos<br />
21 E.vingua. Esc. r. venganza.<br />
22 S. aguoradores.<br />
23 Ese. S. B. aboridos. Esc. 2. alborridos.<br />
24 5.13. y Ese. 2. agaieraclor. Ese. y. agorero.<br />
25 Ese. s. .5 si seque por.<br />
26• S. B. agüeros , ó por adevinanzas. Camp. norias.<br />
Esc. 6. agoyros. R 2. agiieyros. B. R. aguiros.<br />
27 Ere. a. adivinanza s. B. R. 2. devinanzas. .Ese. 6.<br />
adevinancias.<br />
28 Toled. provirieror.... provicieros.<br />
29 Malp. 2. y Ese. s. los que echan la piedra.<br />
3 o IV. B. R. y. y S. B. meses.<br />
3 e 13. R. provizos.<br />
3 2 S. B. y Malp. 2. cercos. B. R. 1. ciertos. Ese. y.<br />
cerco. Bex. cerchos. B. R. a. circo.<br />
33 13. R. 1. hu quier. Ese. s. quier.<br />
34 B. R. s. S. B. 111alp. a. .Esc. 1. 2 ' Y 3. en la<br />
fruente.<br />
3 5 Ese. s. millas. Malp• f. y B. R.<br />
2. islas. Ese. 6.<br />
y Bex. por X. veces.<br />
36 Toled. E. R. Be.v . y B. R. e. aderredor.<br />
Nn 2
1o6<br />
que los vieren sean espantados por la<br />
otros r<br />
pena destos . E porque non ayan poder de<br />
fazer tal cosa dali adelantre, el juez los meta<br />
en algun loar O 2 bivan, é que non puedan<br />
empezer á los otros omnes , ó los enbie<br />
al rey que faga dellos lo que quisiere.<br />
E los que tomaren consejo con ellos reciban<br />
CC. 3 azotes cada uno dellos; ca non deven<br />
seer sin pena los que por semeiable culpa 4<br />
son culpados.<br />
DEL FVERO JVZGO<br />
III. TITOL DE LOS QVE TOLLEN<br />
L De los que fazen abortar las mujeres por<br />
yerbas.<br />
II. Si el omne libre faz la muier libre abortar<br />
por fuerza.<br />
/II. Si la muier libre fiziere abortar otra mujer<br />
libre.<br />
1. De los fue fazen abortar las mujeres<br />
por yervas.<br />
Si algun opine diere yerbas á la mujer "1<br />
porque la faga abortar , ó quel mate el fijo<br />
, el que lo faze deve prender 12 Muerte , é<br />
la mujer que torna yerbas por abortar ; si<br />
es sierva, reciba CG azotes; si es libre, pierda<br />
su dignidad, é sea dada por sierva á quien<br />
mandar el rey.<br />
II. Si el omne libre faze abortar la<br />
mujer libre por forza.<br />
Quien fiere mujer " prennada en alguna<br />
manera ó por alguna ocasion le faze abortar,<br />
si la mujer muriere, aquel prenda muerte<br />
por el omecillio que fizo. E si la muier<br />
abortare , é non oViere ' 4 otro mal , si ambos<br />
eran libres el entine é la mujer , é si el<br />
ninno era formado 1$ dentro, peche C. é L.<br />
sueldos ; é si el ninno non era formado, peche<br />
C. 16 sueldos.<br />
Camp. que los que los oyreri sean.<br />
a .8.R. r. hu vivan.<br />
3 Tolcar. CCC.<br />
4 Esc. 5, colpa.<br />
5 E, R. encantamento 6 por ligamento.<br />
6 Ese. y s. meses.<br />
7 Malp. o. y Esc. r. mal en su cuerpo 6 en lo suyo.<br />
8 Taifa', otrl. Esc, r. como es dicho de soso.<br />
9 s. B. TVELLEN. Malp. 2. DE LOS QVE FACES<br />
ABORTAR A LAS MVGIERES. Erc. r, DE LOS<br />
OVE FACEN LAS MVYERES PREGNADAS<br />
ABORTAR. E. j. DE LOS OVE FACEN ABOR-<br />
TAR A LAS MOGIERES.<br />
JO S. B. los.<br />
QVE NON AYAN PARTO.<br />
De los omnes que; fazen mal d los °mves,<br />
o á las animalias, ó d otras cosas.<br />
Por la ley presente mandamos que todo<br />
omne libre ó siervo que por encantamiento S<br />
ó por 'ligamiento faze mal á los omnes , ó<br />
á las animalias , ó á otras cosas en vinnas,<br />
ó en micsses 6 , ó en campos, ó fiziere cosa<br />
porque fagan morir algun omne, ó seer mudo<br />
, ó quei fagan otro mal 7 ; mandarnos<br />
que todo el diurno reciban en sus cuerpos,<br />
y en todas sus cosas que fizieren á otre<br />
9 A LAS MVIERES<br />
IV. Si el omne libre faze abortar la sierva.<br />
V. Si el siervo faze abollar la mujer libre.<br />
VI. Si el siervo faze abortar la sierva.<br />
VIL De los que matan sus filos en el vientre<br />
, ó depues que son hados.<br />
III. Ley antigua. Si la muier libre fiziere<br />
abortar otra muier libre.<br />
Si alguna mujer libre flziere á alguna muier<br />
libre 17 por fuerza, ó por alguna ocasion,<br />
que pierda el parto , ol fiziere perder algun<br />
miembro , deve sofrir tal pena cuerno el<br />
omne libre assí cuerno dice en la ley de<br />
soso.<br />
IV. Ley antigua. " Si el mane librijaze<br />
abortar la sierva.<br />
El omne libre que faze abortar la sierva<br />
ajena , peche XX. 19 sueldos al sennor de la<br />
sierva.<br />
V. Ley antigua, Si el siervo faze abortar<br />
la muier libre.<br />
Si el Siervo faze la mujer libre abortar, re.i,<br />
Giba CC. azotes , é sea dado por siervo á<br />
aquela mujer 2°.<br />
Malí?. 2. y Ese. r. mugier prennada.<br />
2 B. R. r. apiender. Maly. 2. prenda muerte.<br />
13 Maly. 2. y Es:. 1. niugter libre.<br />
14 Maly. 2. y Ese. r. é -non muriere hin oviere otro<br />
mal , si el que la filió era libre , é el ninno.<br />
i5 Esc. j. enformado.<br />
16 AL L.<br />
i7 B. R. i. libre abortar por forcia. Ese. z. abortar<br />
por fueria.<br />
18 Ley antigua falta en Maly. 2. _y Ese. I.<br />
19 Toled. Camp. y S. B. noventa. Malp. .r . Ese. 1. 5.<br />
XXX. M. C.<br />
20 Mal!. 2. y Etc. r. muier por siempre.
LIBRO VI.<br />
VI., E1 Rey Flavio Scindo.<br />
Si el siervo faze abortar la sierva.<br />
El siervo que faze abortar la sierva ajena,<br />
el 1 sennor - del siervo peche X. sueldos al sennor<br />
de la sierva 5 y el siervo reciba demas 2<br />
CC. azotes.<br />
De los que matan sus filos en el<br />
vientre , ó l'pue,s que son Izados.<br />
Ninguna cosa non es peor 3 de los padres<br />
TITVLO IV.<br />
/07<br />
que non an piadat , é matan sus fijos. E pote<br />
que el pecado destos andes es spendudo<br />
tanto por nuestro regno , que muchos varones<br />
é muchas mujeres son culpados 5 de<br />
tal fecho , por ende defendemus que lo non<br />
fagan , y establezemos que si alguna mujer<br />
libre ó sierva matar su Pio, pues que es nado,<br />
ó ante que sea nado prender ' yerbas por<br />
abortar, O en alguna manera lo afogare 7,<br />
el juez de la tierra s luego que lo sopiere 9<br />
condémpnela por muerte ' u . E si la non quisier<br />
matar, ciéguela " : é si el marido ie<br />
lo mandar fazer, é la 12 sofrier, otra tal pena<br />
deve ayer ".<br />
IV. TITOL DE t4 LOS QVE FAZEN TVERTO Á LAS MVIERES,<br />
I. De muerte 15 de 017111É' libre y del siervo.<br />
II. De los soberbiosos 16 y de sus 17 fechos.<br />
III. Que los que fieren 6 lagar los omnesdeven<br />
metir " su cuerpo á otra tal pena , ó de<br />
se 19 avenir con ellos.<br />
IV. Si algun orine libre retiene por fuerza<br />
ó por tuerto aquel que" va por camino.<br />
V. Que aquel que faze 21 tuerto á otro contra<br />
É DE LAS LAGAS DE LOS OMNES.<br />
I. Ley antigua. De muerte de omne<br />
libre y del siervo.<br />
Si el omne libre fiere á otro omne libre en<br />
qual manera quien en la cabeza 24, sil non sale<br />
sangre 75 si es 26 enchado 27 , peche V. sueldos<br />
: sil ruempe " el cuero 24 , peche X. sueldos<br />
: por " colee que entre fata 35 el hues-<br />
Esa el siervo y el sennor del siervo.<br />
2 M. .Esc. 2.5. y S. B. C.<br />
3 .Malp. 2. y Exc. 1. peor ni mas laida que los,<br />
4 Toled. - despendido tanto y espandido. S. B. clefendu<br />
do tanto y espandudo por. Malp. 2. despenduclo tanto.<br />
.. R. r. despendido é tanto esparguido por. Camp. ye de.<br />
fendudo é tanto desparzudo.<br />
5 B. R. r. Esc. 2. y 5. enculpadas. B. Comp. y<br />
.Alalp. enculpados.<br />
6 S. B. 6 que diera yerbas. B. R. .t. tomar. Ese. .r. y<br />
s. 6 prendiere.<br />
7 B. R. t. y Malp. 2. lo arog la afozare,<br />
8 Malp. 2. y Ese. tierra o fuer este pecado fecho.<br />
9 13. R. 1. y Camp. sobier, , condónela pata muerte.<br />
I o Malp. 2. y Exc. 1. por muerte públicamientre.<br />
Ese. ,,7. de muerte.<br />
Malp . e. y Ese. /..ciéguela dambos los ojos. E si<br />
el alcalde sopiere por cierto que el marido ge lo manda•<br />
fazer , 6 lo sufrier.<br />
2 - B. R. 1. 6 lo sofrier S. B. y Esc. 2. 6 lo sufriere,<br />
Ese. 5 . o lo sopier.<br />
Malp. 2. y Ese. r. ayer , qual la mujer oviere de<br />
prender , mucre, perder los oros..<br />
1 4 Malp. 2. y Ese. r. DE LAS LLAGAS (Ese.<br />
1)E LAS Fi: SUDAS) , L DE FERIR LOS OMNES,<br />
E DE LAS LIVORES. Ese. DE LOS DENVES-<br />
" ET DE LOS AMORTIGVAMIENTOS , ET<br />
DE LOS LIVORES , DE LAS PLAGAS.<br />
2. y Esc. 1. De<br />
las feridas del arma.<br />
1 5<br />
ley que reciba otro tal cuerno fizo.<br />
VI. Que aquel no sea culpado quien flete el<br />
omne que lo quiere ante ferir.<br />
VIL Si el siervo faze tuerto 22 al omite libre.<br />
VIII. Si el mine libre flete otro omne libre.<br />
IX. Si el mune libre flete siervo ajeno.<br />
X. Si el siervo flete omne libre.<br />
Xl. Si el siervo fiere siervo ajeno 23,<br />
SO 32 XX. sueldos: si 3.3 quebrantar huesso, peche<br />
C. sueldos. E si el omne libre esto fizier<br />
al siervo , peche la reatad de (palito es dicho<br />
54 de suso. E si el siervo lo fizier al siervo<br />
, peche la tercia parte de quanto es dicho<br />
de suso , é ciernas reciba 35 C. é L. a-zotes.<br />
E si el siervo lagar 36 omne libre , peche<br />
tanto quanto deve pechar el omne 1i-<br />
t6 S. E. szeperbioros. Esc. 5. 501'rd:osos , y así en<br />
la ley.<br />
17 Malp. 2. y Esc. sus malos Patos, y así en la ley.<br />
1 8 Esc. s, su carpo a otro tal.<br />
29 S. B. 6 détense.<br />
20 ESC. 3 . que se ea su camino.<br />
21 Malp. 2. faze á otro lo que en la ley non es puesto<br />
que reciba , y así en la ley.<br />
2 2 Malp. 24 y Esc. t. tuerto, 6 desosara (Esc. d!SG71.•<br />
l'a) al omne libre , 6 lo denosta.<br />
23 B. R. 1. El Rey Flavio Cilicio. S. B. Ese, 2. 5. y<br />
Comp. El Rey Flavio Scindo.<br />
24 S. B. cabesza , si non salle sangre y<br />
es inchado.<br />
25 Camp. sagne.<br />
26 Toled, y es inchado,<br />
27 B. R. r. incitado. Malp. 2. y Ese. r. luchad() , pethel<br />
por aquella inchazon (Ese. r. inchacion) V. sueldos.<br />
Ese. g, et es sinnalado, peche.<br />
28 Toled. S. B. Ese. 2. g. y Comp. si rompo.<br />
Malp. 2. é sil rompe. B. R. t. se le rompe el cue) ro.<br />
29 Comp. corlo. Ese, s. y 5• cierro.<br />
o Malp. 2. é por golpe que entre fasta al huesso 2 pa=<br />
chef XX. sueldos. B. R. I. por golpe.<br />
3 z S. B. fasta en el.<br />
3 2 Comp. osso.<br />
33 Malp. 2. é si quebranta.<br />
34<br />
Malp, 2. y Ese. r.<br />
es establecido de sus• al libre.<br />
55 2. Etc. r. e. y Camp. ciento.<br />
36 Ese, 5, 'qua...<br />
1. linar.
• si el sennor<br />
bre , que laga siervo aieno 'E<br />
los<br />
no lo quisiere pechar *, dé el<br />
siervo por<br />
livores.<br />
H. De los sobervos 3 é de los sus fechos.<br />
El omne que entra en casa aiena por fuerza<br />
, el cuchelo 4 sacado , 6 con otra arma<br />
qual quiere , é quiere matar el s sennor de<br />
la casa; si este que entra por fuerza prende<br />
muerte , su muerte non deve seer demandada.<br />
E si aquel que entra por fuerza matar<br />
6 omne dentro , mantiniente el mismo<br />
dew morir. E si non fiziere ninguna culpa 7<br />
de muerte , sane el damno que fuere fecho<br />
en la casa segundo cuerno mandaren las leyes.<br />
E si aquel que entra en la casa por<br />
fuerza, robar alguna cosa, peche lo que robó<br />
en X. duplos s : é si non oviere onde lo pagar<br />
9 , sea dado por siervo al sennor de la<br />
cosa. E si non fizier danno en la casa, fin<br />
levar nada , por quanto entró por fuerza<br />
peche X. sueldos et reciba C. azotes '`). E si<br />
non oviere ande los peche", reciba CC. azotes.<br />
E si algun omne libre entró con él en<br />
la casa , non por su mandado , nin por<br />
ayudarle , mas que era su amigo , é le plazie<br />
, cada uno de estos que entraron con él<br />
ayan otra tal pena, é peche el danno assí<br />
cuerno él. E si non ovieren onde lo paguen,<br />
cada uno dellos reciba C,1. azotes 12 . E si vinieren<br />
en su aiudorio ' 3 ; ó lo fizieren por su<br />
mandado , ó con él de so uno , el sennor i4<br />
es tetudo de calendar " el danno é la pena<br />
por todos, é " los otros non deven seer culpados<br />
, que lo fiziéron por mandado del sennor.<br />
E si el siervo entrar en casa- ajena por<br />
fuerza, non lo sabiendo el sennor, reciba CC.<br />
azotes , y entregue lo que tomó ' 7 . E si lo<br />
x Malp. 2.y Etc. r. a jeno, é reciba el siervo LXX. azotes.<br />
Malp. 2. y Etc. 1. pechar, nin facer emienda por su<br />
siervo , dé el siervo al ferido por las livores.<br />
3 Toled. y Ese. a. sobervios. S. B. B. R. a. Esc. 3 . y<br />
Camp. faberbioso.r.<br />
4 13. R. r. cochiello. S. B. y Etc. s. cuychielo.<br />
.7111111. 2. E.Q. y 2. cochiello.<br />
5 Ele. 1. y 3 al sennor.<br />
6 Etc. 1. matar el sennor decosa dentro.<br />
7 Malp. 2. culpa porque merezca muerte.<br />
8 Malp. 2. en III. duplos , é la casa que robó entrega;<br />
é si non. Esc. 1. en XL duplos , é la cosa entreruela.<br />
9 B. R .s. B . Esc. 1. 5: s. y Malp. a. lo pague.<br />
a o Malp. 2. p Ese. 1. azotes antel pueblo.<br />
11 Camp. Ese. 1. g. y s. lo pague.<br />
z a Malp. 2. y Etc. 1. azotes, é non pierdan testimonio<br />
por end. Etc. 2. CCL.<br />
1 3 S. B. aiutorio.<br />
14 Maip. 2. sennor solo.<br />
1 5 M. demandar.<br />
16 111.11p. 2. ca los.<br />
17 Malp. 2. y Etc. r. tornó todo complidarnientre.<br />
18 Malp. 1. á otra tal perra.<br />
1 9 Toled. sandiez.<br />
2.0 S. B. -Mili,. a. y Etc. 2. teme de seer. Etc. .r. temer<br />
de ser.<br />
a I Etc. 1. v 3: se agaurde.<br />
21 Etc. 2. qui feriere O otro en la cabeza , 6 sexmalare.<br />
DEL FVERO JVZGO<br />
sopo el sennor, ,peche por él quanto deve<br />
pechar omne libre , assi cuerno es dicho de<br />
suso.<br />
III. Ley antigua. Que los que fieren<br />
ó lagan los ombres devén meter su<br />
cuerpo d otro " tal , o de se avenir<br />
con ellos.<br />
La muy grand sandez ' 9 de muchos omnes<br />
es de vengar por mayor pena : que mientra<br />
que cada uno teme 2'3 seer penado por lo que<br />
fizier, se guarde 2' mas de mal fazer. Onde<br />
establecemos que cada un omne libre que<br />
tirar 22 á otro por cabellos , ó sennalar en<br />
el rostro ó en el cuerpo con correa 2 3 ó con<br />
palo 24, firiéndolo ó traéndolo 25 villanamientre<br />
26 por fuerza, ó ensuciándolo 27 en lodo,<br />
6 lo tajare 28 en algun lugar , ó le legar 29<br />
por fuerza, ó lo metiere en la cárcel 3°, 6<br />
en ,alguna guarda, ó lo mandare á otro<br />
prender ó legar"; aqueste que esto fizo deve<br />
recebir otra tal pena en su cuerpo, cuerno<br />
él fizo, ó mandó fazer, é dévelo castigar<br />
ademas el juez assí que aquel quien 32 fó ferido,<br />
é recibe 33 el tuerto, si quisiere recibir<br />
emienda daquel que ie lo fizo, reciba tanto<br />
por emienda daquel que ie lo fizo guanto él<br />
asmare el lo mal que recibió. Mas por 34 pa1=mada,<br />
ó por pugnado. 35 , á por coz, ó por<br />
ferida de cabeza , non mandarnos que este<br />
aya otra tal pena corno aquel que lo fizier:<br />
que por ventura si lo fiziere, avírie 36 maior<br />
danno é maior periglo. E si algun omne fizier<br />
algunas destas cosas 37 sin otra laga, por<br />
la palmada reciba X. palos 38 : por punada 6<br />
por coz reciba 39 por emienda XX. palos: he<br />
por ferida de cabeza:, si non oviere 4° sangre<br />
, reciba por emienda XXX. palos 41 . E si<br />
23 S B. correya.<br />
24 Malp. 2. y Ere. palo, con vara , firiéndolo.<br />
25 B.R. r. S. B. Etc. 2. alp. 2.y Toled. tirándolo.<br />
26 Ese. 3. malamient.<br />
27 B. R. esugándolo. Malp. a. y Ese. 1. por fuerza,<br />
6 le cortare alguna cosa de (Esc. .1. de sos miembros) su<br />
cuerpo , 6 lo ensuciare en lodo , ó lo ligare por fuerza,<br />
1> lo metiere,<br />
28 Etc. •yar.<br />
.2 9 Toled. y S. B. ligare.<br />
30 .Malp. 2. y Esr. 1. cárter, 6 en cormas , 6 en alguna<br />
guarda. Camp. cárcere.<br />
3 Toled. y S. B. ligar.. Malp. 2. é ligar.<br />
3 z Toled. y Malp. 2. que fué. B. R. .r. fu.<br />
23 B. R. .r. y S. B. reccbió. Malp. 2. Camp. y Ese. r.<br />
recibió.<br />
24 Etc. 3. por la palmada.<br />
21 S. B. y Malp. 2. punnada.<br />
36 Toled. S. B. B.R. r. Etc. g. y 5 . avrie y. Malp. e.<br />
avrie hi. Etc. r. avernie y.<br />
37 Malp. 2. y Etc. r. cosas á otro orne , non enlaydandol<br />
nengun miembro de sus miembros, por la palmacla<br />
peche X. morvedis (Ese. r. sueldos).<br />
38 Camp. pertegadas , y así despues. -Err. sueldos,,<br />
así despues en lugar de palos.<br />
39 Malp. 2. peche por emienda XX. sueldos.<br />
40 S. B. salliere.<br />
Malp. p. azotes.
aquel quien fizo la desondra, provar que non<br />
vino primeramientre por fazer muerte, nin<br />
L iga 1 ; mas por contienda , que nasció despues<br />
entre ellos , fué fecho aquel mal sin<br />
su grado : por oio 2 sacado peche C. Sueldos<br />
; é si por ventura viere 3 algun poco 4<br />
aquel que es firido en el oio, el que lo firió 5<br />
peche una libra doro al firido. E si el que<br />
es ferido en las narizes , si pierde las narizes<br />
, el que lo firió deve pechar C. sueldos.•<br />
é si las narizes• son cortadas 6 en alguna algun<br />
parte laydanaientre , el iuez le faga<br />
emienda segund que es el laydamiento 7.<br />
E otrosí mandamos guardar del que es firido<br />
en los labros ó en las oreias B . E á quien<br />
fieren en las renes 9 quel fazen corcobado<br />
péchenl C. sueldos por emienda. E quien taia<br />
Ir , ó por ferida faze que non pueda<br />
della fazer provecho, péchele C. sueldos por<br />
emienda. A quien taiaren el pulgar deve ayer<br />
L. sueldos-por emienda: por el otro seguiente<br />
dedo " deve pechar XL. sueldos por emienda:<br />
por el tercero deve pechar XXX. sueldos : por<br />
el quarto XX. sueldos: por el quinto X. ss. Otro<br />
tanto deve ' 3 pechar por los dedos de los piedes<br />
' 4 . Por cada un ' S diente quebrantado '6<br />
deve pechar XII. 17 sueldos A quien crebantaren<br />
pierna ol fazen dela seer coxo, reciba<br />
una libra doro por emienda. E estas cosas dichas<br />
de suso leven seer guardadas entre los<br />
(munes libres Mas si el siervo faze alguna cosa<br />
al omne libre de estas que son de suso dichas,<br />
si lo deslaydare ' 9, deve seer metudo en poder<br />
del omne libre , que faga dél lo que quisiere.<br />
Mas si el omne libre deslayda 2° siervo<br />
ayeno, ó lo fizier deslaydar, si el siervo<br />
era " de vil guisa , peche X. sueldos al sennor<br />
del siervo ; é si el siervo era bueno, peche<br />
X. sueldos al sennor, é damas reciba ciento<br />
azotes. E si el omne libre taia al siervo<br />
LIBRO VI. TITVLO IV.<br />
Nalp.2.y use. r. llaga. B.R.1. jaga.<br />
2 B. R. a. uueyo , y así otras veces.<br />
sacado; á si por vintura vire.<br />
3 Camp. vis.<br />
.Ese. 5. pouco.<br />
5 B. r. S. B. Ese. y Malp. 2. ferió.<br />
6 B. R. 1. Ese. ,;-. y Malp. 2. cortas.<br />
7 S. B. deslaydamiento.<br />
8 Camp. orellas.<br />
9 B. R. renal. Camp. tienes.<br />
ro S. B. corcabado. Malp. 2. y Ese, potroso.<br />
Canip. .Malp. 2. y Ese, r, quien taja mano á<br />
ome libre.<br />
Goxip. dllo.<br />
13 Milp. 2. le deve.<br />
14 B. Es,. r. Malp. E. R. por yoyo<br />
Toled. pies. B. R. 1. y<br />
Ese. piar.<br />
s Desde aquí falta en el Murciano hasta las pa.,<br />
labras por el homecillo de la ley VIII, del tít. siguiente,<br />
y se ha tomado el texto de<br />
16 Etc. 3'. quebrado.<br />
17 Ese. J. X.<br />
28 Mal?. 2. 'Y Esc, r. A quien quebrantaren el carden°,<br />
é entlaquesce (Ese. 1 . enflasqueciere) dello , reciba.<br />
9 B. S. B. cleslaydar,y así otra' tea!. Malp. 2.<br />
deslaydar la cabeza , 6 ge la rayere.<br />
20 Malp. a. y Ese. s. deslayda 6 estema siervo, nene),<br />
01 fiziere deslaydar, peche su sennor (Ese. a. X. ma-<br />
.r.<br />
109<br />
algunos de los miembros , ó ie lo manda<br />
tajar, peche otro tal siervo 22 al sennor del<br />
siervo , é demas reciba CC. azotes. E si el<br />
omne ' 3 franqueado faze alguna cosa dallas,.<br />
que son de suso dichas al omne libre 24,<br />
por que non es egual con él , deve recebir<br />
otro ' S tal en su cuerpo, encino él fizo, é demas<br />
recebir C. azotes 26 . E si el omne libre<br />
lo fiziere al franqueado , peche la tercia par-.<br />
te de quanto es de suso dicho , que deve<br />
pechare el omne libre 27 . Si el siervo deslayda<br />
otro siervo, ol tajar miembro no lo sabiendo<br />
su sennor, reciba en su cuerpo otral tal<br />
qual fino , é demas ciento azotes. Si el siervo<br />
prende " omne libre, ó lo ligar 19 no<br />
lo sabiendo su sennor, reciba CC. azotes; é<br />
si lo fiziere de voluntad de su sennor , el<br />
sennor peche por 3° él otra 31 tal pena, é los<br />
damnos 32 que son contenudos en esta ley<br />
que deve pechar omne libre que fiere otro<br />
omne libre 33 . El omne libre que prendiere<br />
ó ligare siervo aieno sin culpa , peche 11/.<br />
sueldos al sennor del siervo. E si el siervo<br />
ligare 34 otro siervo sin voluntat del sennor,<br />
reciba ciento azotes ; é si lo fiziere de mandado<br />
de su sennor, el sennor peche III. suel<br />
dos al sennor del otro siervo. E si el omne<br />
libre prende siervo aieno, ó lo tiene ligado<br />
35 por un dia , ó por una noche 36, 6 lo<br />
mandare tener á otro , por un dia peche III.<br />
sueldos , é 37 por la noche peche otros tres<br />
sueldos al sennor del siervo. E si lo tovo preso<br />
por muchos Bias sin culpa , por cada un<br />
dia peche 11I. sueldos al sennor del siervo , é<br />
por cada una noche otros tres. Y el omne<br />
libre que fiere siervo ajeno con palo ó con<br />
correa, ó en otra manera por sarna, assi<br />
quel salga " sangre , ó quel faga sennal , por<br />
cada una ferida peche al sennor del siervo<br />
un sueldo ; é si la ferida fuere grande, asaa<br />
t'avis) C. maraveds , ó reciba C. azotes. Ere. 5. delayadar.<br />
Ese. delaydar.<br />
21 S. B. y Ese. 2. era vil , peche.<br />
22 /Ifaily. a. y Ese, 1, siervo en edad , é en cuerpo, é<br />
en precio , demas del siervo al sennor.<br />
23 Esc. 5, y Camp. omne libre franqueado.<br />
14 Afaip. 2. y Ese. a. libre 6 lo deslayda en alguna<br />
cosa de su cuerpo , porque non es egual con a<br />
25 Toled. y Ese. 5 . otra tal pena. 'Crunp. otra tal.<br />
26 Malp. 2. y, Ese. I. azotes , porque fue osado de facer<br />
tuerto á meior que él,<br />
27 Malp. :2. y it.rC, I. libre al libre por ferida 6 por<br />
laydamiento. E si el siervo riere ó deslayda, ó Hala<br />
Otro, siervo ol talare miembro , 6 lo ligare no lo sabiendo<br />
el sennor reciba Cc. (Ese. a. C.) azotes anta<br />
pueblo, E si lo ficier.<br />
28 Ese. a. prisiere.<br />
29 Toled. 6 lo atare. Ese. 5. ripiar.<br />
so Malp. 2. por él , 6 reciba.<br />
Camp. toda la pena.<br />
32 B. R. a. y Camp. é lo demas que le contenido en<br />
esta ley que deve pechar orne libre.<br />
3 3 Malp. 2. libre , e' el siervo estuerea de la pena.<br />
3 4 Te'cd. ligare.<br />
3 5 Malp. a. ligado por fuerza un día é tina noche.<br />
3 6 B. R. r. nueche , y así otras veces.<br />
31 Exc. 3: é por una noche.<br />
3 8 S. B. sana, Malp. Ere. 1. g. y Camp, sala.<br />
t)
o<br />
DEL FUERO<br />
1 que el siervo muera ende , ó que<br />
sea fepor<br />
ende , el iuez deve asa-lar quanto<br />
lile<br />
deve pechar al sennor por tal damno. E si<br />
el siervo fiere á otro siervo , assi cuerno es<br />
de SLISO dicho , el itra asure 2 segund 3 la<br />
Liga et segund el mal quanto deve pechar<br />
al siervo ó á su sennor por él : assí quel faga<br />
4 pechar la meyatat de quanto deve pe-<br />
char omne libre 5 , é demas reciba L. azotes.<br />
E todo lo que diziemos 6 en esta ley 7<br />
mandamos guardar assí en los omnes cuento<br />
en las mulieres 8 . E todo lo que mandamos<br />
catar 9 al iuez dezhnos que lo faga luego ; é<br />
si lo lexare de fazer por amor ó por ruego '°,<br />
é no lo quisier vengar luego, pierda su dignidat<br />
", y el obispo de la tierra y el sennor<br />
le constringa que faga fazer emienda de su<br />
buena al qui non quisiere fazer emienda ni<br />
derecho ; ca razon es que aquel aya danno<br />
de sus cosas quien no quiso fazer derecho por<br />
su grado á aquel que recibiera 12 tuerto.<br />
IV. Flavio Rescindo Rey.<br />
Si algun 071111e retiene por fuerza o por<br />
tuerto al que va su camino.<br />
Si algun omne detoviere por fuerza á aquel<br />
que va su camino , é nol devía nada , por<br />
el tuerto que 13 fizo peche V. 14 sueldos; é si<br />
non oviere onde los pague , reciba L. azotes<br />
; é si fuere su debdor , é non qusiere<br />
pagar de su ' S debda , presentel al iuez de<br />
la tierra sin ningun tuerto quel faga , y el<br />
juez faga lo que fuere derecho: é si el siervo<br />
lo fizier sin voluntad de su sennor , reciba<br />
C. azotes , é si lo fiziere con voluntad<br />
de su sennor, el sennor peche por él quanto<br />
es de susó dicho que deve pechar omne libre.<br />
Ese. 2. 6 enflaqueza.<br />
a Malp. 2. Exc. I. y 3; deve asurar. Can:p. aesme.<br />
3 S B. segundo la laga é segundo la sennal. Malp. 2.<br />
segund la llaga 6 segund la sennal. B. R. n segundo la<br />
lla-ga é segundo la sinnal.<br />
4 Esc. faga dar por emienda al sennor del siervo la<br />
meatad.<br />
5 Malp. 2. libre á libre.<br />
6 Malp. e. establesciemos. S. B. dixiemos. B. R. .r.<br />
clexiemos. Esc. t. establescemos. Catnp. mandamos.<br />
7 Mal?. e. y Esc. r. ley, é en las otras á vista del alcalde<br />
manda/Tos.<br />
8 M.07. 2. y Ese. r. mugieres. E mandamos que lo<br />
faga luego manteniente sin a longamiento. E si lo doxare.<br />
9 S. B. guardar. B. R. r. dezir. Camp. dizer.<br />
lo Malp. 2. ruego , 6 por present , é non. Etc. z. ruego<br />
, 6 por pereza , é non.<br />
11 Malp. e. dignidad del alcaldía. Lic. z. dignidad de<br />
la alcaldía.<br />
JVZGo<br />
V. El Rey Flavio' Rescindo.<br />
Que aquel que faze algun tuerto a otro<br />
contra ley que reciba otro tal cuento<br />
fizo.<br />
Non .es menor culpa de non saber omne<br />
los establecimientos de la ley de lo que es<br />
sabiéndolos, é fazer contra ellos. E por ende<br />
esta blezemos que tod omne. que fiziere mal<br />
á otro , ó fizo daquí adelante , é dize que<br />
non sabia las leyes ' 6 , ó dize que aquel ' 7 mal<br />
que fizo non es tenudo en derecho de las<br />
leyes , é por ende dize que non deve ayer<br />
ninguna pena ; aquel questo faze ó manda<br />
fazer, todo el peligro, é toda la desondra,<br />
é tod el tormento , é todo el damno ig que<br />
fizo á otro , reciba en su cuerpo , é demas<br />
reciba C. azotes, é sea sennalado laydamientre<br />
por desond.ra desí por todos tiempos.<br />
VI. Ley antigua 19 . Que aquel non sea<br />
culpado quien fiere el 9111120 que lo<br />
quiere ante ferir.<br />
Non deve seer culpado 2° el omne que contrasta<br />
á aquel quel quiere ferir por fuerza.<br />
Onde nos mandamos que tod omne que fiere<br />
quiere ferir á otri sin razon , ó con palo,<br />
ó con arma , ó en otra manera , si aquel á<br />
quien él quiere ferir 2 ' lo firiere ante , ó lo<br />
matare , non peche por ende omicilio , ni<br />
aya ninguna pena ; ca mejor 22 es al omne<br />
que mientra que vive que se defienda, que<br />
lexar que lo venguen depues de su muerte.<br />
Y el mune que tira arma contra otri por<br />
sanna , maguer que non lo fiera , solamientre<br />
por aquello que osó fazer, peche X. sueldos<br />
23 á aquel quien quiso ferir.<br />
VII. Si el siervo faze tuerto al omne<br />
libre.<br />
Ningun siervo, maguer que sea bueno, non<br />
deve denostar, ni entenciar 24 , ni contender<br />
12 S.B. recibió. B. R. recebi6. Malp. e. recilai6 el<br />
tuerto.<br />
1 3 B. R, I. que ie fizo. S. B. y Malp. 2. quel.<br />
14 Cainp. X.<br />
15 B. B. r. sua deodá. Ese. 6. pagar sua debda. •<br />
16 Malp. 2.y Ese. r. leyes, é hiere osado de Pacer danno<br />
6 muerte a alguno , ó fuere osado de guisar ó de facer<br />
lo que en las leyes non es contenido.<br />
17 Ese. 6. aquelo que fizo.<br />
18 Malp. 2. y Etc. r. danno , é tod el pecho-, é tod el<br />
enflaquimiento , en qual manera quier quo lo fizo á otri<br />
mande. faccr , reciba.<br />
19 Ley antigua falta en B. R. .r.<br />
20 Malp. 2. N Ese. culpado, nin recibir mal el omne.<br />
21 Ese. 6. firir.<br />
Camp. menor yes al onffic .que naientre que vevier so<br />
defienda , que dexarse matar que lo venguen ole pos 4114<br />
norte.<br />
23 E. R. X. sls, al qui quiso fitir.<br />
24 Ese. ".3% contong-iors
sin razon con omne libre ; é si lo fiziere , reciba<br />
X. 1 azotes. E si el siervo fuere vil, reciba<br />
L. azotes. E si el omne 2 libre, ó noble<br />
ó de grand linage fizo al siervo, ol buscó<br />
tal cosa por que lo denostase , él se deve 3<br />
tornar á sí mismo que 4 non se membró<br />
de su ondra , é por ende recibió lo que demandava.<br />
VIII. Ley antigua. Si el omne libOe<br />
fiere otro omne libre.<br />
Si algun omne libre laga á otro omne libre,<br />
y aquel que es lagado muere luego, el que<br />
lo mató sea penado por el omicilio. E si<br />
aquel ques ferido non muere luego , aquel<br />
que lo firió sea guardado s, ó dé 6 buen fiador<br />
que esté á derecho ; é si escapare el ferido<br />
, el qui lo firió peche XX. sueldos por<br />
la locura que fizo ; é si non oviere onde los<br />
peche , reciba C. azotes, é demas"peche por<br />
la ferida al ferido quanto asiente r el iuez.<br />
IX. Si el omne libre Are siervo aieno.<br />
El omne libre que laga siervo aieno por su<br />
grado, assí 8 quel faze 9 flaco i°, peche por el<br />
otro tal siervo á su sennor ", é tenga el ferido<br />
en su guarda ", é por su despensa fasta<br />
que sea sano 13 . E si non 14 pudiere sanar cedo,<br />
peche por la ferida al sennor quanto as-<br />
LIBRO VI. T/TVLO IV.<br />
vje<br />
I 1 1<br />
mace el iuez "; é si depues pudiere guarir el<br />
siervo , el sennor reciba su siervo ; é aquel<br />
que lo firió peche denlas X. " sueldos por la<br />
locura 17 que fizo.<br />
X. Ley -antigua ". Si el siervo<br />
onine libre.<br />
Si el siervo fiere omne libre sin voluntat de<br />
su sennor, y el omne muere luego, el siervo<br />
sea penado 19 por el omicilio ; é si el ferido<br />
non muere luego , el siervo sea guardado 2c'<br />
é si escapare el ferido ", el siervo reciba CC.<br />
azotes ; é si quisier el sennor, raga emienda<br />
por su siervo quanto mandare el iuez , é si<br />
non quisiere fazer entienda, dé 22 el siervo á<br />
aquel á quien firiera 23 por emienda.<br />
XI. Si el siervo fere siervo acreno.<br />
ere<br />
El siervo que fiere 24 otro siervo , é por la<br />
ferida el ferido enflaquece 25, sin la emienda<br />
que deve fazer por la ferida reciba C. azotes<br />
; é el iuez deve asurar quanto vale menos<br />
el siervo por aquella ferida. E si el sennor<br />
del siervo ferido non quisiere recebir<br />
otra emienda por él , el sennor del siervo<br />
que lo firió dé otro tal siervo como el suyo<br />
26, ó quanto valía ; y el siervo que era<br />
ferido soya 27 so. E otrosí mandamos guardar<br />
de las siervas.<br />
V. TITOL DE LAS 28 MUERTES DE LOS DOMINES.<br />
I. Si algun omne mata 1i otro orine sin so<br />
grado.<br />
II. Si alguno mata el omne , no lo viendo<br />
29.<br />
III. Si el omne mató otro omne por empuxo,<br />
o por alguna ventura.<br />
I Malp. 2. y Esc. r. XL. Ese. 6. C.<br />
2 Malí). 2. oine noble libre.<br />
3 Ese. 6. débese tornar á sua culpa que non.<br />
4 B. R. r. ca él non.<br />
5 Malp. 2. y Esc. f. guardado en la cárcel.<br />
6 Ese. 6. dia.. . estia.<br />
7 Em.a. asignare.<br />
8 B. R. r. 6 se lo faz fraco.<br />
9 Ese. a. y 6. Paga.<br />
5o Ese. 6. flaquezer.<br />
rr Malp. a. y Ese. r. sennor en edad é en precio.<br />
12 Malp. 2.y Esc. r. guarda, é á su costa é por su despensa.<br />
Camp. en sua gasa é per sua despensa.<br />
5 3 Ese. ,5. sanado.<br />
1 4 Malp. 2.y Ese. I. é si bien sanare de sus feridas, peche.<br />
B. R. r. S. B. Ese. 6. y Camp. é si non podier<br />
sanar cedo , peche.<br />
1 5 Malp. 2. y Ese. r. el alcalde , é desí torne lo sano á<br />
su sennor , é el sennor reciba.<br />
36 B. R. r. peche V.<br />
1 7 Ese. y. ferida.<br />
18 Ley antigua falta en el Toled. y Ese. I.<br />
9 Ese. e. muerto.<br />
20 B. R . I. aguardado. Malp. 2. y Esc. I. guardado<br />
en la cancel.<br />
IV. Si el que quiere 3 ') ferir un come", mata<br />
otro.<br />
V. Si algun omne muere en descarpir32.<br />
VI. Si algun omne mata otro por pequenna<br />
ferida.<br />
VII. Si algun 33 017211e mata otro en luego 34.<br />
21 21 y Esr. ferido de muerte.<br />
22 Ese. 6. y Camp. dia.<br />
23 B. R. Esr. o. y 6. á quien ferira por.<br />
Camp. á quien firió por.<br />
24 B. R. 1: siervo ajeno.<br />
25 Malp. Esc. r. enfiaquesce. B. R. fláquece.<br />
26 B. R. o. y Comp. ci so. Ese. ,F ecnno el sierro<br />
suyo.<br />
27 Toled. y .14f p . 2. sea suyo.<br />
28 Toled. y Esr. 4 . DE LAS LLAGAS E DE LAS<br />
MVERTES DE LOS OMNrS.<br />
Crin'. S 73. v B. R. 1.<br />
DE LAS LAGAS. a. TITOLO QViNTO DE<br />
MATAR LOS OMES E DE SVS MVERTES.<br />
29 B. R. r. Esc. 1. S. B. y Malp. 2. 'leyendo. Camp. y<br />
Ese. 6. non lo reendo , y así en la ley.<br />
3o Ese. 3 . queda.<br />
Malp. 2. y Esc. I. orne , é lo yerro, é mata otro, y<br />
así en la ley.<br />
3 2 B. R. 1. y Camp. departir. Malp. a. dexpar.m. Ese. t.<br />
y g. despartir.<br />
Camp. Ese. t. 3 . y S. B. haza estc<br />
93 E. R. I. Malp.<br />
n'In. VI. ponen el sigui ente título: 51 01/ir mat.1<br />
otro de pepteimet j'erida.<br />
34 E. R. y<br />
Camp..yogo. AlcIp. 2. y 1. y U: j91/ 1 '3<br />
Oil vado.<br />
(..)(>
I I 2<br />
Si algun omne mata aquel que tiene en<br />
VIII.<br />
guarda , ó que quiere castigar.<br />
Si algun orine mata el siervo por algu-<br />
IX.<br />
na ventura.<br />
X. Si el 2 siervo mata omne libre por ocasion.<br />
XI.<br />
Si algun mata otro por su grado.<br />
XII. 3 Que el sennor non mate su siervo sin<br />
razon.<br />
XIII. Que el sennor non taie miembro al sier-<br />
vo , nin á la sierva.<br />
XIV. Que todo 017172¢ puede acusar al que faz<br />
I. 6 El Rey Flavio Rescindo.<br />
Si alguna omne mata d otro sin su grado.<br />
Quien mata otro omne sin su grado, nol<br />
conosci2mio 7 , é ninguna málquerencia non<br />
avie contra él, non deve prender 8 muerte<br />
9 segundo que dice nuestro sennor ; que<br />
non es derecho que aquel sea penado ' 6 por<br />
el omicilio ", que non lo fizo por su grado.<br />
II. Flavio Rescindo Rey.<br />
Si algun omne mata d otro no lo viendo.<br />
Si algun omne mata á otro , no lo viendo<br />
12 , ni lo sabiendo , si ante non avia ninguna<br />
enerniztat 13 con él , é no 14 lo mata de<br />
su grado , y esto pudiere mostrar antel<br />
iuez , deve ser quito 23.<br />
III. Si I Ull 01717Ze mata tí otro por<br />
a/b<br />
ellzpuxo , ó por alguna ventura 16.<br />
Quien mata otro omne por ocasion ó por<br />
empuxamiento dota) , ó por caer sobre<br />
él por ocasion, non deve ayer damno, nin<br />
Malp. 2. y Ese. t. 6 lo quiere castigar.<br />
a B. R.. t. S. B. y Malp. 2. Si el ome libre mato ti<br />
siervo por alguna ventura. En estos tres códices la ley<br />
que aquí es VIII. es IX., y la que aquí es IX. es XI.<br />
En los denlas nómeros hasta el fin tienen estos códices<br />
de consiguiente notable variedad.<br />
3 Ese. t. y Malp. t. Qur el sennor non mate su siervo<br />
sin mandado del alcalde, 6 ti el libre mata al otro libre<br />
sal romo él , y así en la ley.<br />
4 Ese. 4. fuer. Esc. t y 2. fuie.<br />
5 Malp. 2. mata á otro siervo por ocasion.<br />
6 B. R. 1. El Rey Flavio Don Cindo. S. B.<br />
Flavio Cindo.<br />
El Rey<br />
Malp. 2. El Rey Don Flavio Scindo.<br />
7 Etc. 6. conuciendo. S. B. cognoscendo. Ese. I.<br />
nosciendo. Camp. cog-<br />
connuzendo.<br />
8 B. R. o. aprender.<br />
9 Etc. 6. B. R. r. y Camp. 'norte.<br />
so,1T,Ip. r.
LIBRO VI.<br />
paz entre algunos' omnes que lidiaban 1 , é<br />
prende , 37* muerte , é aquel que lo mató pudiere<br />
2 provar por so iuramiento por<br />
buenos testigos 3, é muchos, que lo non quiso<br />
ferir ni matar por su grado , peche 4<br />
una libra doro á sos parientes del muerto 5,<br />
por que lo non quiso ferir, ni matar 6 ; é<br />
otrosí sil fizieren laga 7 alguna en esta manera<br />
, peche la tercia parte 9 que es dicho<br />
: ca la muerte daquel non deve seer<br />
sin venganza, el qual vino por dar lo paz.<br />
VI. Si algun opine mata cí otro por 11 pequenna<br />
ferida.<br />
Quien fiere omne con coz, ó con punno, ó<br />
en otra tal manera, por le fazer desondra 12,<br />
sil mata ' 3 deve seer penado por el omizilio.<br />
VII. Si algun omne mata á otro en 14<br />
iuego.<br />
Si algun omne por poco seso 15, ó trebejando<br />
alanzó ' 7 piedra, ó alguna cosa o "<br />
estevan muchos omnes aiuntados, é feriere<br />
algun omne ó lo matare " ; si se pudiere<br />
purgar por su sacramiento, ó por testigos 2°,<br />
que non avia voluntad de lo ferir, nin de<br />
le fazer mal , non sea tenudo del omizilio<br />
dar, nin deve morir ni perder por ende<br />
su buena fama , ca non lo mató por su<br />
grado ; mas porque lo firió loca mientre,<br />
é non se guardó de ocasion , peche una libra<br />
doro á los parientes del muerto, é reciba<br />
L. azotes 21.<br />
VIII. Si algun omne mata aquel que tiene<br />
en guarda",6 23 quel quiere castigar.<br />
Si el maestro 24 que 25 castiga su diciplo 26 lo-<br />
i S. B. y Etc. 4. lidian. B. R. r. Tediaban.<br />
Camp. Esc. J. y B. R. 2. podier.<br />
3 Bc. •. por bonos testigos, é muchos. Camp. testiguas.<br />
4 Etc. .r. y Malp. 2. esto fecho , peche.<br />
5 Camp. morro.<br />
6 .1I1alp. 2. y Ese. .r. matar, é sea quito del omecillo.<br />
7 Malp. 2. llaga. B. R. 2. zaga. Comp. ferida. Ese. 4.<br />
llaga en alguna manera.<br />
Malp. 2. y Ese. r. manera, é non moriere, peche.<br />
9 Malp. 2. del emienda que es dicha en los que floren<br />
de su grado. B. R. g y Esc. 4. la tercia parte desto<br />
que es. B. R. 2. Etc. J. y 6. desto que es de suso<br />
dicho.<br />
lo Comp. meter paz.<br />
ir Ese. 6. B. R. a. y Camp. de pequenno.<br />
1 2 Malp. 2. desondra 6 mal. Ese. r. desonrra 6 mal,<br />
13 Esc. 4 . sil matare.<br />
14 Toled. en juego. B. R. 2. Camp. y Ese. 6. en Togo.<br />
Malp. a. en iuego 6 sin SU grado.<br />
1 5 Etc. y Malp. 2. seso , non Se guardando , trebejando<br />
con algun otro.<br />
Camp. trobellan do. Ese. J. ó iogando 6 trobellando.<br />
17 B. R. r. y Carnp. alanza. Ese. .r. y J. alanzando.<br />
18 B. R. y Camp.hu estaban.<br />
19 Malp. 2. matare a su ora. Exc. r. matar á so hora.<br />
20 Esc. r. y Malp. .2. testigos buenos. Comp. testiguas.<br />
21 Malp. 2. atores por castigo.<br />
TI.TVLO V.<br />
carnientre 27, si por ventura muere daquellas<br />
feridas; ó el padron mata á aquel que<br />
aiuda por ocasion, ó el sennor mata el mancebo<br />
que lo sirve 29 ; si el maestro ó el<br />
padron, ó el sennor no lo fizo por ninguna<br />
malquerencia , ni por ningun odio, non<br />
deve seer penado 3 ° ni desfamado por el<br />
omezilio : ca assi cuerno dize la sancta escriptura<br />
: Mal aventurado es 3 ' qui non quiere<br />
32 disciplina.<br />
IX. Si algun omne 33 mata el siervo por<br />
alguna ventura.<br />
Si el omne libre non por su grado 34 mas<br />
por ocasion mata siervo areno, deve pechar<br />
al sennor del siervo la meatad de quanto<br />
es de suso dicho , que deve pechar por omne<br />
35 libre, que mata 36 por ocasion.<br />
X. Ley antigua. Si el siervo mata á<br />
omne libre por ocasion.<br />
El siervo que mata omne libre non por<br />
su grado mas por ocasion, peche 37 la meatad<br />
de quanto es de suso dicho de los que<br />
matan los onines libres por ocasion : é si<br />
el sennor non quisiere fazer emienda 38 por<br />
el siervo , del el siervo por el omezillio 39.<br />
XI. 4° El Rey Flavio Rescindo.<br />
Si algun omne mata á otro por su<br />
grado.<br />
Todo<br />
do , é<br />
por el<br />
omne que mata á otro por su granon<br />
por ocasion , deve seer penado<br />
omezillio.<br />
2 2 Ese. 3. 6 en con:leida'.<br />
23 Malp. 2. y Carnp. é lo quier. S. B. y Esc. 4. Oi quier.<br />
I3. R. o. 6 lo quier.<br />
2.4 Comp. mestro. B. R. 2. maestre.<br />
25 que falta en el Esc. r.<br />
26 Malp. 2. su desciplo. B. R. sos disciptdos. Camp.<br />
sos discipolos. Ese. J. su discipulo.<br />
37 Etc. a. non Iocamientre.<br />
a8 Etc. mancebo , 6 á su siervo que.<br />
.29 B. R. r. Comp. Esc. J. y S.B. sierve. Mo,p. 2.<br />
quel sirve , 6 á su siervo ; si el.<br />
3o Toled. non debe seer penado por el °n'edil°. S. B.<br />
penado ni difamado. Malp. 2. penado nin defilnado.<br />
Etc. 4. enfamado.<br />
qt S. B. Etc. 2. y 4 . es aquel que. B. R. r. ye quien.<br />
Etc...5'. es quien non. B.R. 2. el omne que. M. que non.<br />
32 Comp. quiere ayer. Ese. 6. quien non quier<br />
plinas.<br />
33 Ese. 6. omne libre.<br />
34 Malí). 2. grado nin por su voluntad. Ese. r. nin por<br />
voluntad.<br />
3 5 Etc. 1 . 2.y 4 . por el omne. a-. pechar el que<br />
mata omiso libre por ocasion.<br />
6 B. R Cvnp. matan.<br />
27 Esc. I. peche so sennor.<br />
3 8 B. R. 2. Comp. 9 ' Ese. 6. enmenda.<br />
39 Malp. 2. omeeitto á los parientes del muerte.<br />
40 P. R. 1 . Ley antigua.<br />
00 2<br />
3
114<br />
XII. El Rey Egica.<br />
el sennor non mate su siervo sin razon.<br />
Que<br />
Si el omne que faze algun pecado ó lo<br />
consció 2, non deve seer sin perla ; mucho<br />
mas aquel non deve seer 3 sin pena<br />
qui faz el omezillio por su crueldad 4 . E<br />
porque los sennores matan los siervos muchas<br />
veces por crueldad en ante que los<br />
siervos sean condempnados 5 de algun. pecado<br />
; por end les queremos toller esta licencia<br />
6 á los sennores que lo non fagan,<br />
by establecernos por esta ley que ningun 7<br />
sennor , nin ninguna sennora non mate<br />
su siervo , nin su sierva si non por<br />
mandado del iuez, por pecado que fiziesse<br />
el siervo publicamientre. Mas si el siervo<br />
ó la sierva fizier tal pecado porque deva<br />
prender muerte 9 , mantiniente su sennor<br />
de él , ó aquel que lo quisier acusar,<br />
dígalo al juez de aquella tierra, ó á i° aquel<br />
sennor : é pues " que lo dixiere , si el pecado<br />
fuere mostrado, el siervo prenda muerte<br />
por el iuez 6 por . su sennor en tal manera<br />
, que si el iuez lo quisier justiciar de<br />
muerte , meta en " su escripto aquelo por<br />
quel ' 3 condcmpna. E si el sennor lo quisiere<br />
fer " matar, ó lo quisier guardar de muerte,<br />
sea en su poder. E si el siervo ó la sierva por<br />
muy mal osamiento , contrastando ' 5 á so<br />
sennor , si lo firiere con arma , ó con piedra,<br />
ó con otra cosa, ó asmar ' 6 de lo ferir,<br />
y el sennor se quier defender, ó se en aquela<br />
sanna luego matar el siervo ó la sierva<br />
, non deve ser temido del omezilio , se<br />
aquelo puede seer provado por testimonios<br />
s Aup. y Efe. f. pecado , 6 es aparcero en el mal<br />
consejo , non debe seer.<br />
2 Ese. y. conseja,<br />
3 Malp. 2. y Esc. r. estorcer.<br />
4 Moly. 2. y Ese. 1. crueldad. Mas pues qué entendí-,<br />
mos que muchos sennores é muchas sennoras peccadrices<br />
se antuvian á matar su siervos ante que sean condempnados<br />
dalgun pecado ; por ende. S. B. Ese.<br />
y B. R. r. crueldat. M. y 2. qui faz el omezillio<br />
por su crueldad en ante que los siervos.<br />
5 Esc. J. penados.<br />
6 Malp. 11. y Ese. 2. atrevencía. Ese. 4. esta licencia<br />
á los sennores hy establecemos.<br />
7 Toled. que nengun sennor non mate.<br />
Maip . 2. y Ese. r. sennora , sea qui quiere.<br />
9 Mo.p. .2. muerte , é matare el sennor 6 la sennoret<br />
al siervo 6 á la sierva, ó lo mandaren matar por grand<br />
pecado que aya fecho , é lo sopiere el alcalde , el alcalde<br />
apremie al sennor 6 á la sennora que vengan al iuycio<br />
por firmar por testimonio de siervos é de siervas , 6 por<br />
sus yuras que ellos fi.zieran tan grand pecado por que<br />
mereciéron muerte. E tod aquel que se treviese (Esc. 1.<br />
atreviese) á matar su siervo 6 su sierva con su mala voluntad,<br />
él por sí, 6 lo mandare á otro facer sin pecado,<br />
peche por su atrevencia al tesoro del rey una libra doro:<br />
é desi atine} fecho que lizo le sea infamia (Ese. enfulla)<br />
é verguenza durable que nunqua mas pueda testimoniar<br />
en nenguna cosa por toda su vida. E quien mata<br />
siervo.<br />
so E. R. 6 al sennor.<br />
S. B. depues. Ese , 2. 'V et despees.<br />
Esc. 3, meta en escrip'to. B. R. 3, meta en scripto,<br />
DEL FVERO JVZGO<br />
de los siervos é de las siervas que estavan<br />
delante, é por el sacramiento del sennor quel<br />
mató. Mas se el sennor ó la sennora matare<br />
so siervo ó so sierva por crueldad , si<br />
non fueren condempnados por 17 el iuez, el<br />
que lo matar , por la locura que feto deve<br />
seer echado fuera de la tierra por siempre<br />
, é deven ayer ,la su buena los mas propincos<br />
de su linage. E quien mata siervo<br />
aieno ó sierva ajena por su grado , ó<br />
manda que lo maten , peche otros dos tales<br />
siervos ó dos ' siervas al sennor del siervo<br />
ó de la sierva muerta "; y el que lo<br />
mató sea echado de la tierra , assi cuerno<br />
es dicho de suso. Mas si algun omne fiere<br />
'° su siervo 22, ó otro aieno, porquel dize<br />
algun denuesto 22, ol faze algun despecho<br />
23 ó porque lo quede castigar ; si<br />
lo mata, sí se pudiere salvar 24, por testigos,<br />
ó por so sacramiento, que lo non quiso<br />
matar, non deve sofrir la pena desta<br />
ley. E si el siervo ó la sierva 25 dize que mató<br />
algun omne por mandado" é por consejo<br />
de su sennor , é pudier mostrar que<br />
so sennor lo fizo fazer aquello por que lo<br />
tormentaba ; el siervo ó la sierva que esto<br />
fizeren , deven recibir C. azotes , é ser sennalados.<br />
E si el sennor jurar que lo non<br />
mandó fazer, non haya la pena desta ley,<br />
y el siervo que mató á so companero 37 sea<br />
en poder del sennor , que faga del lo que<br />
quisiere. E si el siervo mata siervo aieno, el<br />
sennor lo deve dar por el omezilio ze á aquel<br />
cuyo siervo ó cuya sierva mató. E si algun<br />
29 ladron ó robador 3° matar otro en casa<br />
ó en camino 3r , luego deve seer penado<br />
por el omezilio. E por que 32 el que manda,<br />
al B. R. 3. porquel justician.<br />
14 Toled. y Ese. y. facer. B. R. n y Comp. si Cl sennor<br />
lo quisiere matar.<br />
Camp. contrastar á so sennor, 6 si lo ferir.<br />
z6 Ese. 4. asmare ferir.<br />
17 Toled. antel juez.<br />
x 8 B. R. .r. y Comp. dual.<br />
19 Malp. 2. y Ese. r. sierva muerta. Mas sí.<br />
zo Ese. J. feriare. P. R. y. ferire. Ese. 6. fere,.<br />
2r Malp. 2. y Ese. 1. siervo ó su sierva, queriéndolos<br />
castigar, ó otro siervo ageno.<br />
2<br />
Camp. Ca Esc. 6. y B. R. 2, denosto.<br />
23 Ese. y. enoio. Malí,. 2. y Ese. 1. despecho, é mu@re<br />
daquellas feridas , si se pudier salvar.<br />
24 111. salvar que lo non quiso matar.<br />
25 Malp. 2. y Ese. sierva obedeciendo á sus sennores,<br />
ficieren muerte en algun siervo de sus companneros<br />
6 en otro omne qualquier, , é seyendo metidos á tormentos<br />
dixiere que mató algun omne por mandado.<br />
26 B. R. 2. y Comp. 6 por.<br />
27 Malp. 2. y Etc. r. conlpannero 6 á otro qualquien<br />
28 B. R. .r. por el muerto.<br />
29 Malp. 2. y Esc. r. Si algun °infle libre robador.<br />
so B. R. I. arrobador.<br />
3 1 Can:p. camio. Malp. 2. en camino por le robar lo<br />
suyo luego.<br />
o. Mas porque es mas enculpado aquel que lo<br />
manda fuer , é lo guisa, que aquel que lo obedesce, é lo<br />
face de fecho, establescemos. Ese. r. Mas porque es mas<br />
culpado aquel que lo mandó del fecho que aquel que lizo<br />
su mandado,<br />
•
LIBRO VI-<br />
conseia fazer omezilio es mas enculpado'<br />
que aquel que lo faze de fecho , por ende<br />
establecemos specialmientre, que sin aquelloo<br />
que es de suso dicho de los siervos 2,<br />
si el siervo dize que so sennor le mandó<br />
matar omne libre ó mujer libre , ó siervo<br />
aieno ó sierva ajena, esto manifestare el<br />
siervo antel iuez ; si o non pudiere mostrar<br />
por otros testimonios, el siervo non deve<br />
seer creydo 3 contra sus sennores. Mas los<br />
sennores se deven luego salvar antel iuez<br />
por su sacramiento 4 de tal fecho ; é los<br />
siervos que fizieren 5 el omezillio , 6 deven<br />
ser penados por ello , é 7 ser dados en<br />
poder de los parientes del muerto, que fagan<br />
dellos lo que quisieren. E si los sennores<br />
non se pudieren salvar por su sacramiento,<br />
el siervo, que fizo el omezillio 9,<br />
deve recibir CC. azotes, é seer sennalado<br />
lada mientre Lo : é los sennores que lo mandaron<br />
fazer deven seer descabezados ". Y el<br />
otnne libre que conseia " con otro de fazer<br />
omezillio , aquellos quel diéron alguna ferida<br />
, ol mataron , deven recibir muerte , é<br />
aquellos que lo conseiáron, maguera 3 non<br />
fueron 14 con él, reciba cada uno CC. azotes<br />
por el consejo ' 5 que diéron , é sean sennalados<br />
" , é den cada uno dellos L. sueldos<br />
á los parientes del muerto ; é. si non<br />
ovieren onde los paguen , sean siervos de<br />
los parientes del muerto ".<br />
XIII. " Que el sennor non taie miembro<br />
19 al siervo 6 2° á la sierva.<br />
Nos 2' que amamos los bienes, que fiziéron<br />
TI TVLO'<br />
los nuestros antecessores fallamos " , que<br />
esta ley fué fecha con derecho , é es desfecha<br />
con gran tuerto. E por ende que los<br />
frenos non sean alargados á los malos 23 fechos<br />
5 en el nombre del nuestro sennor Yo<br />
rey 24 Don Flavio Egica quiero SS poner esta<br />
ley de cabo por aquellas mismas palabras 26,<br />
é por esa misma sentencia 27, que la bajera<br />
ante el príncipe nuestro antecesor, é la ley<br />
compieza assí : En la ley de suso tollemos<br />
la crueldad de los sennores contra los<br />
siervos, é que non desfagan la forma " que<br />
Dios fizo , guando se asannaban '9 contra<br />
ellos, é que non les tuelan 3° los cuerpos. Por<br />
ende establecemos que ningun sennor, nin<br />
ninguna sennora sin inicio 3', ó sin 32 yerro<br />
manifesto non tale á su siervo, nin á su sierva<br />
ruano , nin nariz , nin labros 33, nin lengua<br />
34, fin oreja 35 , nin pie 36, nin le saque<br />
oio " , nin le taje nenguno de sus miembros,<br />
nin ge lo mande tajar 3' : é si lo fiziere, sea<br />
desterrado de la tierra por tres annos por<br />
el obispo en cuya 39 tierra es , 6 en cuya 4í<br />
tierra fazel 41 tuerto, é toda su buena ayas<br />
sos fiios , que non fuéron parcioneros 42 de<br />
aquel tuerto , el 43 guarden al padre fasta<br />
quél torne en la tierra. E si fiios non oviere<br />
legítimos , el juez mande á los otros parientes,<br />
que la guarden , é quel respondan della<br />
guando tornare en la tierra ; é si aquel que<br />
es desterrado non oviere nengun 44 pariente,<br />
el juez mismo le deve guardar su buena, é<br />
responderle della guando venier 45 en la<br />
tierra.<br />
Ese. 2. B. R. 2. y Camp. culpado.<br />
Camp. nembro.<br />
2 Malp. 2. y Esc. siervos , que si el sennor (5 la 20 Ese. 3 . ni, Camp. nen.<br />
sennora mandare á su siervo 6 á su sierva matar á al- 22 B. R. I. Esc. 4 . y S. B.<br />
gun omne libre , é el siervo depues que la cosa fuese 12 B. R. 1. axamos. Ere. 6.<br />
pesquericla , dice que su sennor,<br />
13. R. a. filiamos.<br />
3 B. R. 1. cirdo. Camp. creudo.<br />
23 S. B. á los malfechos.<br />
4 B. R. r. y S. B. sagramiento. Malp. 2. y Ese. sa- 24 M. Ese. 2. Toled. B. R. I. y S. B. yo el Rey<br />
gramentos que son salvos de tal fecho.<br />
Don Flavio é Don Egica queremos.<br />
5 Malp. connocieren.<br />
25 Esc. G. querernos.<br />
6 Malí,. 2. ó deben. .. . 6 seer dados.<br />
26 S..13. y Esc. 6. parabras. paravlas.<br />
7 Ese. 1. y 3: 6.<br />
27 Eec. 6. sentenza.<br />
8 Malp. 2. y Ese. z. quisieren. B. R. ji los sennora 2 8 B. R. la ley.<br />
Se pudieren salvar.<br />
29 Esc I. y 5. se asannan. Ese. 6. guando asannan con<br />
9 Malp. 2. y Ese. omecillo , ó lo consentió al sen- ellos. 3o 1,01,<br />
d. B. r. y S. tuelgan. Ese. r. 2. y 6. tosor<br />
, debe.<br />
ro Toled. layadamientre.<br />
yan. Camp. tollan. B. R. 2. tolsan.<br />
t t Camp. encabezados. Malp. 2. y Ese. r. descabeza- 31 S. B. y Malp. 1. sin indicio. Camp. sen vicio. Ese. 2.<br />
dos , porque enrizaron sus siervos á matar sus eguales. Sin juicio 6 sin otro mal manifiesto.<br />
E los omnes libres que conseian de fazer =edil ° (Ese. r. 3 2 ESC. 2. sin otro mal manifiesto.<br />
ornecilios , é los cumplen) en otro, todos aquellos quel 3g Bex. mano, ní nariz, nen bezos, nen lingua, ni °sep.<br />
dieren alguna ferida ol mataren.<br />
Camp. y Ese. 6. beizos.<br />
12 Esc. 3. que se conseia.<br />
34 B. R. 1. nen lingua , nen pia.... nen le saque cuero.<br />
/ 3 Be c. magan non foron.<br />
35 Camp. orella. B. R. r. oree.<br />
14 Malp. 2. non fueren con él al ferir nin al matar, 36 B. R. r. y Esc. pia.<br />
reciba. Ese. 3 ferieron. R. 3. feriron. 13. R. e. en él. 37 Camp. olio.<br />
15 Malp. 2. y ESC. I. consejo malo.<br />
3 8 Esc. g'. tirar.<br />
i6 B. R. asinalados. Malp. 2. sennalados laydamien- 39 B. R. .r. en qual tierra ia , 6 en qual fazel tuerto,<br />
tre<br />
s é pierdan testimonio , é de cada uno.<br />
4o Toled. y Err. 1.<br />
en cuyo lagar. M. en cuya fazel.<br />
17 Malp. 2, muerto mientre vivan.<br />
41 Ese. 3. fizier.<br />
18 Esta ley XIII. falta en Malp. a. ; y Laxo este 4 2 B. R. r. finon partidos.<br />
número está la que aquí es XIV., y siguen las dunas<br />
baso de este &den.<br />
19 B. R. memoro. Ese. 3 . nebrk. Esc. 6. nionkro.<br />
Ese. 6. Los que.<br />
°seamos. Camp. aliamos,<br />
parcinerozu<br />
43 .17:sr. S. é la guarden.<br />
44 Ese. algun.<br />
45 Camp. tornar.<br />
zis
16<br />
XIV. El Rey Don Rescindo.<br />
Que todo alune puede acusar al que faz<br />
nengun r omne non quiere 2 acusar al que<br />
faz omecillio , el iuez mismo , depues 3 que<br />
lo sopiere , lo deve prender , é penar cuemo<br />
merece ; ca non deve dexar 4 á vengallo<br />
por no ser 5 alguno quel acuse 6, ó por<br />
algun enganno por ventura que feziéron entre<br />
sí. Mas la mugier puede acusar 7 el que<br />
mató su marido , ó quel fizo otro mal. E<br />
otrosí el marido puede acusar al que mató<br />
su mugier 8, y el iuez deve penar aquel<br />
á quien fuere provado el omezillio segundo<br />
cuerno manda la ley 9 . Assi que, si el marido,<br />
ó la mugier murieren '" ante que el pleyto<br />
sea provado ", sos filos é sos parientes,<br />
que deven ayer su buena, pueden acusar<br />
al que fizo el omezillio ' 2 , assi cuerno los padres.<br />
E non es derecho que los filos , ni los<br />
parientes ' 3 ayan la buena si non acusaren el<br />
omezillio. E si el iuez , pues que ge lo mostraren,<br />
non quisier vengar el omezillio , ó<br />
lo porlongar 14, pues que el rey lo sopiere<br />
' 5, sepa 16 bien por verdad, que 17 el rey<br />
fará pechar la meatad del omezillio que es<br />
CL. sueldos á aquel que lo demanda , por<br />
que non quiso vengar el omezillio del muerto<br />
, é la bona ' daquel, quien fizo el ornezillio<br />
, non mandamos que nenguno la tome<br />
fasta que sea iudgado " si lo fizo.<br />
XV. Que los parientes e los estrannos<br />
pueden acusar al que jaze omezillio.<br />
Pues que los omnes que fazen los otros<br />
a B. R. 3. Si algun omne.<br />
2 B. R. 2. y Ese. 6. quisier.<br />
Tafel. y Etc. 6. pues.<br />
4 Malp. 2. de tardar de vengarlo. Etc. r. de tardar de<br />
lo vengar.<br />
5 B. R. 5. seer ninguno que.<br />
6 S. B. Ese. 2. 4. y 6. acuse por. Malp. 2. y Ese. r.<br />
acuse. Mas la mugier.<br />
7 Malí,. 2. acusar é demandar al. B. R. 2. Esc. 6. y<br />
Camp. al que.<br />
8 Malp. 2. y Ese. r. mugier, ol fizo algun mal.<br />
9 Maip. ". y Ese. e. la ley. E mandarnos que ella por él<br />
é él por ella acusen al omicero , é reciban venganza segund<br />
que fbere el pecado así cuerno la ley manda. Asíque.<br />
lo Etc. 6. moriren. Camp. morren.<br />
Malp. 2. y Ese. 1. probado é acabado.<br />
12 S. B. tate omecilio.<br />
1 3 Ese. 6. parentes.<br />
ni. S. B. porlongare. B. R. r. pelongar.<br />
Esc. r. Malp. o. y<br />
perlongare , sabiéndolo por verdad , pues que.<br />
15 Esc. 6. soper.<br />
26 B. R. r. y Camp. Baba. Esc. 6. sabea.<br />
z ? Malp. 2. que pechara la ineetad. B. R.<br />
fuá pechar. 2. y 3. le<br />
Ese. 2. que deve dar el omecilio.<br />
28 B. r. Camp, S. B. y Etc. 6.<br />
1 9<br />
la pena.<br />
Tole.l. fasta que sea acusado el que lo fizo.<br />
S. B. Malp. B. R. r.<br />
2. Esc. x. 2. y 4. fasta<br />
fizo. Etc. 6.<br />
que sea vengado si lo<br />
provado.<br />
20 Camp. ca toreo sería si dexásemos,<br />
Malp. 2. y S. B. serie.<br />
22 Teled. orneceilo , .3) ají otras l'es:v.<br />
DEL FVERO JVZGO<br />
pecados , deven seer penados por las leyes,<br />
assi cuerno merecen, tuerto 2° seria 21 que<br />
dexasemos de penar los que fazen el ornezillio<br />
22 , los quales manda 23 el príncipe<br />
que sean 24 mas penados. Doncas 25 por tal<br />
que aquel, que faze omezillio, non pueda<br />
escapar sin pena , é que ningun omne<br />
no lo deva 26 escusar , ni encobrir , primera<br />
mientre mandamos á los parientes mas<br />
propincos del muerto que puedan acusar<br />
aqnel , quien fizo el omezillio ; é si por ventura<br />
aquellos no lo quisieren acusar, ó tardaren<br />
por lo fazer , dalli adelantre todos<br />
los otros parientes lo pueden acusar , é los<br />
otros estrannos ; é aquel quien quisiere escusar<br />
27 por algun enganno , ó defender al<br />
quien fizo el omezillio 28, todo aquello que el<br />
deve ayer por lo defender péchelo en duplo<br />
á aquel que lo acusava , ca el omezi-<br />
Hiero " nunca puede seer bien seguro guando<br />
sopiere que todo omne lo puede acusar 3°.<br />
XVI. Si el omne que faze omezillio<br />
fue 3' a' la iglesia.<br />
Non 32 nos remembramos 33, que fasta 34 en<br />
esaquí pusiesemos " penas de muchas maneras<br />
36 daquellos 37 que fazen los omezillios<br />
38 , segundo " cuerno el fecho de cada<br />
uno merecia 4°. Mas porque 4 ' aquellos que<br />
fazen este pecado, quanto mayor voluntad<br />
an de lo fazer, tanto mas fallan razones por<br />
que puedan escapar , é fuyen 42 á las iglesias<br />
de Dios , que los defendan, y ellos non<br />
dubdaron de fazer el pecado contral mandado<br />
de Dios, 4 3 porque tal pecado non deve<br />
seer sin pena , ca mata las almas , é faze<br />
á los omnes muchas veces" fazer peor 45 : por<br />
23 B. R. r. mandarnos al príncipe. Camp. mandamos<br />
que sean. Malp. 2. manda el príncipe. B. R. 2. mandamos<br />
los príncipes.<br />
24 S. B. sean penados.<br />
25 Toled. B. R. r. y Camp. Por ende. Malp. 2. Onde.<br />
Camp. Por ente.<br />
26 S. B. Exc. 2. y 4. pueda. Ese. 6. poda. Esc. 3.<br />
non la.<br />
27 B. R. Camp. Etc. 2. 3. 4. y 6. acusar.<br />
28 .Malp. 2. y Ese. 1. el omecillo , 6 mostrare que lo<br />
quiere amparar (Esc. z. mamparas) por algun don , todo.<br />
29 Toled. Malp. 2. y Ese. 3. omicero. S B. omeciero.<br />
Esc. x. y 2. omiciero.<br />
3o Malp. 2. y Ese. r. acusar, é que non se puede amparar<br />
de quienquier quel acuse. Esc. 2- bien acusar.<br />
Esc. 6. fusre. B. R. 2. Esc.<br />
y 2. fuye.<br />
22 B. R. r. Malp. 2. Ese. r. y 6. Nos nos.<br />
33 Esc. 5. olvidamos. B. R. j. desmembramos. Bes. re.<br />
nembramos.<br />
34 Exc. 6. atanes aquí.<br />
25 B. R. r. y Esc. 6. posiemos. Bes. pusimos.<br />
36 B. R. r. guisas.<br />
87 Malp. 2. a aquellos.<br />
28 Malp. 2. y Exc. r. omecillios é los fechízos.<br />
39 S. B. segundo el fecho.<br />
40 Malp. 2. merecie. S. B. merezca. Ese. 6. meresca.<br />
41 M. Malí,. 1. y Bes. Mas por aquellos que.<br />
42 B. R. r. y Bes. fi/en. Camp. fuyen.<br />
43 Ese. 1. ct porque.<br />
44 Esc. S. que faltan peor.<br />
45 S. B. peior.
LIBRO VI.<br />
ende fazemos esta ley que vala por siempre,<br />
que pues la ley manda que á aquel que faze<br />
el omezillio , ó el mal fecho de su voluntad<br />
, nenguna escusacion , nin nengun<br />
poder 2 non 3 vala. Mas si fuyer 4 al altar,<br />
el omne quel quiere prender, no lo deve<br />
ende a tirar 5 sin mandado de los sacerdotes.<br />
Mas depues que fuere dicho al sacerdote<br />
, é jurar 6 que aquel , que fuyó á la<br />
iglesia , es condempnado de muerte por el<br />
pecado que fizo , el sacerdote tirel del altar<br />
, y echelo 7 fuera de la iglesia : y estonze<br />
aquel, que andaba 8 en pos él, lo prenda<br />
, é non le deve dar muerte , pues que<br />
lo echaron de la iglesia ; mas dévelo meter<br />
en poder de los parientes mas propincos<br />
del muerto , que fagan dél lo que quisieren,<br />
fueras 9 muerte. Y esto establescemos<br />
por tal que la maldade de los malos sea<br />
refrenada , pues que veyen que non pueden,<br />
escapar, que non sean penados, dexen I° si<br />
al que non de fazer mal con miedo de pena<br />
lo que tarjan muchas vezes por su grado<br />
o " pudiesen.<br />
XVII. 12 Ley antigua. 13 De los que matan<br />
sus padres , y 14 de sus cosas.<br />
Por que nengun omezillio , que omne faz<br />
por su voluntad, non deve seer sen penas,<br />
aquel que mata so pariente, mas deve prender<br />
muerte que otro omne. E por ende establecemos<br />
en esta ley, que todo omne que<br />
• Esc. 6. 6 el malo fecho.<br />
• Ese. 6. poderío.<br />
3 S. B. y Malp. 2. nol vala.<br />
4 Ese. 6. se for. B. R. 2. y Camp. si fugir. Bex. fuir.<br />
5 S. B. Esc . 2. 3. 6. y Malp. 2. ende tirar.<br />
6 M. catar.<br />
o Camp.' iételo fora.<br />
l'oled. y Malp. 2. que andaba pues él , préndalo.<br />
B. R. r. y Ese. 1. que andaba de pos él. S. B. que andaba<br />
despues él , que lo prenda. Esc. 4. que andaba<br />
depues él. B. R. 2. que andaba por él. Esc. , 6. que andaba<br />
pus elle.<br />
9 _Esc. 3. salvo muerte.<br />
▪o Efe. dexen de fazer.<br />
• Esc. 1. por du pudiesen.<br />
12 En el códice Ese. s. hay una ley después de esta<br />
que dice así : Esta es otra ley que fué fecha en el deceno<br />
concejo de Toledo.<br />
Esta es otra ley que fue fecha en el deceno conceio<br />
de Toledo de treynta y cinco obispos , mandándolo é<br />
otrorgándolo el muy noble rey d. Ervigio el primero<br />
auno que él regnó en la era de DCC e XVIII anuos.<br />
Ninguno non sea osado. de tirar de la iglesia aquellos que<br />
á ella fuyen por miedo que an de muerte ó por espanto<br />
que lles ponen ni delles fizer mal ni de lles tomar nada<br />
de lo suyo mientre estudiaren en el logar sancto. Mas<br />
aquellos que estan en la iglesia é que fuyen á ella puedan<br />
andar á XXX pasos fiera de la puerta de la eglesia.<br />
En aquellos XXX passos deve cada una yglesia seer<br />
amparada é defendida á derredor. Pero en tal manera<br />
que aquellos que fuyen á la eglesia non sean encelados<br />
por ninguna guisa en las casas estrannas o que son alongadas<br />
de la eglesia : mas a yan poder de se solazar en<br />
guante) montareis aquellos XXX passos , fueras ende las<br />
casas estrannas en que non entren. Et este término deven<br />
miel- para compile las cosas que la natura non puede eseusar,<br />
et por aquullos que demandan ayuda de la eglesia<br />
TITVLO V.<br />
II7<br />
mata su padre , 6 su madre , 6 so ermano<br />
, ó so ermana , ó otro so propinco , si<br />
lo faz por so grado, el juez lo prenda manamano<br />
, é lo faga morir tal muerte qual el<br />
dió al otro. E si el que fizo el omezillio es<br />
baron ó mugier, si non oviere fijos , toda<br />
su buena ayan sus parientes mas propincos<br />
". E si avian fiios dotro casamiento,<br />
meatad de su buena ayan sus fijos; é<br />
la otra meatad ayan sus fiios daquel á quien<br />
mató ; todavia si los fiios non frieron parcioneros<br />
" en el pecado del padre, ca se lo<br />
sopieron 19, ó ge lo consentiéron 2°, non deven<br />
ayer nada de la buena del padre, mas<br />
dévenla ayer los filos daquel á quien el mató.<br />
E si aquel quien mató , nin aquel que<br />
es muerto non an fijos , los parientes del<br />
muerto mas propincos , que acusaren aquel<br />
que lo mató , deven ayer toda la buena daquel<br />
que lo mató.<br />
XVIII. De los que matan sus parientes.<br />
Si el filo mata el padre, ó el padre mata<br />
el filo , ó el marido á la mugier , ó la mugier<br />
el marido : ó la madre mata la tila,<br />
la fija la madre : ó el ermano al ermano,<br />
el ermana á la ermana ": ó el yerno " mata<br />
el suegro ó él suegro el yerno : ó la<br />
nuera 24 mata la suegra 25 , 6 la suegra la<br />
nuera : ó otros 26 omnes qualesquie.r de so<br />
linage ó que son allegados á so linage 27:<br />
sancta non les sea tollido para cumplir los usos de la<br />
natura en los logares que deven. Et si alguno contra esta<br />
ley quisiere passar O la quisiere quebrantar sea descomulgado<br />
de la yglesia sancta et sea penado muy cruel mientre<br />
por la sentencia Pero si aquellos que luyen :í<br />
la iglesia non los quisiere ende poner ibera el sacerdote<br />
daquel logar , dando aquellos que los demandan el juramento<br />
que mandan los cánones é Ja riegla de los padres<br />
saltaos , é se fuyeren ende , deven ser demandados<br />
al sacerdote que los non quiso poner Ibera et deve seer<br />
condempnado por sentencia qual el rey tovicre por bien.<br />
Mas si aquellos que los demandan non quisieren dar inramiento<br />
que los non matarán, nin los lisarán, nin los<br />
tormentarán , é los culpados con miedo de muerte fuyeren<br />
, non sean demandados á los clérigos de la iglesia.<br />
Otrosí despues que el iuransicnto fuere dado de muerte<br />
é de lision, é les fuere probado que lo quebrantaron,<br />
sean perjurados é non tan solamientre sean descomulgados<br />
de la eglesia é de todos los clérigos; mas ninguno<br />
de los chrisianos non coma nin beva con ellos , nin lles<br />
faga compaíta , ni fuga vida con ellos.<br />
3 3 En Ese. 1. falta la nota.<br />
14 Ese. 6. 6 suas madres.<br />
a s Malp. 2. sin pena en esta nuestra ley , aquel.<br />
16 Malí,. e. y Ese. s. mas propinquos del muerto.<br />
17 S. B. y Malp. 2. avie. B. R. 1. aria.<br />
13 S. B. partizioncros.<br />
19 Esc. 6. oiren.<br />
ao Be.r. consentiron.<br />
ó el emano la ermana,<br />
21 B. R. y. y Ese. 2. aliaden:<br />
la ermana el ermano.<br />
22 Camp. Eje. 6. y B. R. 2. genro.<br />
23 Camp. Ese. 6, y B. R. 2. sujo.<br />
2 4 Ese. 6. nora.<br />
25 Fre. 6. y B. R. 2. sorra.<br />
26 Toled. (5 otros qualesquequiere que sean.<br />
27 Ere, linaesin.
118<br />
el que mata , luego deve morir. E sí por<br />
ventura el quel mata fuyere r á la iglesia,<br />
y el rey ol sennor lo quisieren librar 2 de<br />
muerte por piedad , embienlo por siempre<br />
fuera de la tierra, é toda su buena daquel<br />
quel mató ayan los erederos s del muerto,<br />
assi cuento es departido en la otra ley de<br />
suso. E si el muerto non oviere nengun<br />
gun pariente, aya la buena daquel desterrado<br />
4 el rey. Ca aquel que fizo el peccado<br />
, maguer que non prenda muerte non<br />
le deve fincar la buena.<br />
XIX. De los que matan sus parientes<br />
por occersion.<br />
Si el padre mata el filo , ó el fiio mata<br />
el padre , ó la madre la fiia , ó la fila la<br />
madre , ó el erruano el ermana S , ó<br />
no de sus parientes mata por tuerto 6 quel<br />
fazie el otro , ó por que se queda amparar<br />
del el que lo mató , sí lo pudiere esto provar<br />
antel juez por buenos testigos, que devan<br />
seer creydos, que defendiendo 7 so cuerpo<br />
, mató al pariente , sea quito de todo<br />
el omezillio , é non reciba por ende pena,<br />
ní tormento 9, nin danno de sus cosas 1°,<br />
guardándosse , cuerno " se deve guardar, de<br />
non fitzer el omezillio.<br />
Ese. r. y Malp. 2. fuxiere á la eglesia sea metido<br />
en poder de los padres del muerto 6 de sus parientes<br />
mas propincos por pleyto que lo non maten, mas<br />
que Ligan dél lo que quisieren , é toda su buena ayan<br />
los herederos.<br />
2 111. salvar.<br />
2 13. R. 3, los parentes del.<br />
4 Malp. e. y Ese. oinicero el rey. E aquel que fizo<br />
el pecado , non aya de su buena nada, maguer que fuese<br />
depues franqueado , pues que estarció de la amargor de<br />
la muerte.<br />
5 B. R. 2. S.B. Malí). 2.y Ese. 6. el hermano. Esc. z.<br />
el hermano la hermana , 6 la hermana el hermano.<br />
6 Ese. 6. por rogo. Bex. por ruego.<br />
7 Esc. s. defendendo. Ese. 6. defiendendo.<br />
8 B. R. r. sea quito todo el omecio. Malp. 2. sea<br />
quito del.<br />
9 B. R. r. y S. B. tormiento. Ese. I. tormienta.<br />
ro Malp. e. y Ese. .r. cosas , é toda la pena é el pe•<br />
cho que mandamos ,en el que face la muerte de su vo.<br />
DEL FVERO JVZGO<br />
XX. El Rey Don Flavio Egica.<br />
Si el siervo mata otro siervo por occasion.<br />
Ei siervo que mata otro siervo " en alguna<br />
manera por occasion , la meatad de<br />
quanto deve dar aquel que mata omne<br />
por occasion , peche el sennor del siervo al<br />
sennor del siervo muerto : é si lo non qui-<br />
siere ppagar g , dé 14 el siervo por entienda.<br />
XXI. 1$ El Rey Don Flavio Scindo.<br />
De los que se perjuran por sus parientes.<br />
Si algun omne por cuyta 16 que a niega<br />
verdad , sabiéndola , ó se periura , el iuez<br />
luego r, que lo sopier, prendal, é fagal dar<br />
C. azotes , é non sea mas recibido en testimonio<br />
, é sea defamado " por malo , assi<br />
cuerno es dicho 19 en otra ley de suso de los<br />
falsos. E la quarta parte de su buena aya<br />
aquel á quien quiso engannar por su periurio<br />
luntad de todo sea quito , guardándose de.<br />
EfC. 4. 6. y B. R. e. cuerno devia.<br />
12 Esc. .1. siervo ageno. B. B. 2. por alguna manera.<br />
1 3 Malp. orne libre.<br />
1 4 Camp. y Ese. 6. dia. B. R. 2. die.<br />
5 Falta esta ley en el texto latino impreso y en los<br />
códices latinos, excepto en el de San Juan de los Reyes<br />
y en el Legionense, en los qua les la hay, y es la misma que<br />
se pone en los códices castellanos por Ultima del título<br />
último del libro V. con otro epígrafe. En Malp. no se<br />
halla en este lugar ni al fin del libro En. el Exc. 4.<br />
está- en el lib. II. tít. IV. despues de la ley XIII.<br />
16 Toled. S. B. y Ese. 2. coyta..<br />
17 Ese. 6. manteniente que lo soper. Ese. g. mantinente<br />
que lo sopier. B. R. 3. mantenente que.<br />
18 B. R. r. desfamado , y así otras veces. S. B. dial.<br />
mado.<br />
19 Ese. G. dita,<br />
20 Toled. y B. R. 1. perjuro.
4=2'<br />
LIBRO VII. TITVLO L<br />
LIBRO VII.<br />
De I los furtos é de los engannos.<br />
1. TITOL DE 2 LOS DESCVBRIMIENTOS DE LOS FVRTOS.<br />
I. De los que manifiestan 3 los ladrones. III. Del 5 iuez que sabe el furto.<br />
II. Que la testimonia del siervo non deve seer IV. Del gualardon 6 del iuez.<br />
creida 47 si el sennor no lo otorgar. V. Si el que non es culpado es acusado.<br />
L Ley antigua. De los que manifiestan<br />
los ladrones.<br />
El iuez non deve tormentar 7 aquel que es<br />
acusado de furto fasta que aqueste que lo<br />
acusa presentare antel iuez el que ge lo manifestó<br />
8 , é que por delante 9 III. testimonias<br />
: é ante el iuez meta su cuerpo en '°<br />
otra tal pena , qual deve recebir aquel á<br />
quien acusa , si el acusado saliere sin culpa<br />
daquel pecado. E todavía depues quel<br />
acusado saliere " sin culpa, el iuez constringa<br />
12 el acusador, fata quel presente aquel,<br />
quien le fiziera entender el furto 13, é sí lo<br />
non pudiere presentar, si al que non, diga<br />
el nombre 14 antel juez, y el iuez lo constringa<br />
por saber la verdad : é si el iuez non<br />
lo pudiere ayer, por que " ge lo defiende algun<br />
omne poderoso, ó por medo , digalo<br />
Niego al rey "; é si el rey es 1 ' luenne de la<br />
tierra , dígalo al obispo ' ó al sennor de la<br />
tierra , que ellos que han mayor poder,<br />
que lo constringan '9. Et si esto non fizier el<br />
juez , todo quanto ha 2 ° perdido aquel, que<br />
se querella , el sennor 6 el rey ge lo entregue<br />
de la buena del iuez ; et si el que ge<br />
lo demostró el furto , non pudiere provar<br />
lo que dixo , sea tenudo de calendar de su<br />
buena todo el furto. E si el furto pudiere<br />
I Esc. 1. De los furtos, de las falsedades é de 10f<br />
engannos. Toled. De los que furtan los siervos, é los<br />
venden en tierra estranna , é de los otros furtos , é do<br />
los engannos.<br />
2 Toled. DEL IVICIO DEL FVRTO. E. R. 13. R. r.<br />
Comp. Etc. f . 2. y S. B. DE LOS QVE -DEMVES-<br />
TRAN (Comp. DEMOSTRAN) EL FVRTO. Malp. 2.<br />
DE LOS QVE AMVESTRAN EL FVRTO.<br />
s Malp. 2. y Esc. a. descubren , y así en la ley.<br />
4 Esc. creydo.<br />
5 Malp. 2. y Esc. I. Si el que mestura (Esc. 1. demues.<br />
tra , y en la ley muestra) el furto es aparcero en ello,<br />
6 B. R. a. galardon , y así otras veces.<br />
7 Esc. atormentar.<br />
8 Malp. 2. y Ese. 1. manifesté, , é si no lo quisiere<br />
presentar delantre IIII. testimonios faga tal carta é tal<br />
recabdo sobre sí antel alcalde que nieta su cuerpo.<br />
9 Toled. delantre. Comp. é que por delantre tres. Etc. .r.<br />
quatro.<br />
lo S. B. á otra tal. B. R. e. á otra ata!.<br />
1 r Camp. salir sen culpa, el iuez lo constringa.<br />
I a B. R. r.constrenga al. Malp. 2. costringa al. Etc. 6.<br />
constrega.<br />
Z1 9<br />
seer provado , y el que fino el furto es libre<br />
, peche en nueve duplos lo que furtó,<br />
é sea deffamado por ladron. E si fuere siervo,<br />
péchelo en seis duplos, é demas reciba<br />
C. azotes. E si el omne libre , que manifestó<br />
el furto , non oviere onde lo pagar, sea<br />
dado por siervo á aquel á quien 21 defamó<br />
por ladron ' 2 , é aquel otro á quien mintió.<br />
E si el siervo non pudier fazer emiende<br />
por sí , ó el sennor non guíe' e fazer<br />
emienda por él, dél el siervo por emienda 23.<br />
II. Ley antigua. Que la testimonia<br />
del siervo non deve seer creida , si<br />
el sennor no lo 24 otorgar.<br />
Si el siervo descubrier 25 el furto sin voluntad<br />
del sennor, non sea creido , se el sennor<br />
non dixiere por su testimonio 26 que<br />
deva seer creído, é si non dixiere quel siervo<br />
era bueno é leal , non sea creydo.<br />
III. Ley antigua. 27 Del iuez que sabe<br />
el furto.<br />
Si aquel , que descubre el furto , lo sopo<br />
guando se facia , si de su voluntad lo<br />
discubrió , non deve ayer ninguna pena, nin<br />
i . S B. fuerto. Ma1p. 2. y Esc. furto por saber en<br />
él la verdad. E si.<br />
14 B. R. 1. nomne al iuiz. Camp. ()me.<br />
1 5 Malp. 1. y Ese. r. porque es noble , 6 porque lo.<br />
16 Malp. 2. y Esc. r. al rey si fu:...re cerca del losar.<br />
17 Malí,. 2. fuere loen. B. R. 1. le luene. S. B. es lun.<br />
ne. Canse. lonni. Etc. f . fue luen.<br />
18 Etc. 6. bispo.<br />
1 9 Malp. 2. y Ese. constringan por lo aducir al alcalde.<br />
20 Esc. 6. perdeó. Comp. a perduro.<br />
21 B. R. s. y Efe. e. que desfamó. Etc. 2. dis=<br />
faenó.<br />
2 2 Malp. y Esc. e. por ladron, é aquel otro á quien<br />
mintió é engannó.<br />
23 Malp. 2. y Etc. por emienda a' aquel á quien dif,<br />
fauno. (Etc. 1. dest:unó)<br />
24 Malp. 2. y Camp. otorga. Esc. a. otorgó. E.R. otor.<br />
guare.<br />
25 B. R. r.y 2. descobrir.<br />
26 Etc. e. testimoniomiento. R. testimonia.<br />
furto es aparcero<br />
eu.27ellEa.sc. Sí ti it¿e<br />
Pp
I 2 o<br />
deve demandar otro gualardon , por que lo<br />
demuestra ; que r abondarle deve que salga<br />
sin pena. E si por ventura aquel que lo demuestra<br />
, partió con el ladron el furto, la<br />
parte que ovo de la cosa 2 entréguela á su<br />
sennor.<br />
IV. Ley antigua. Del gualardon del<br />
iuez.<br />
El que descubre el ladron 3 , si non fuere<br />
sabidor del furto, non deve a yer mas 4 por<br />
lo descobrir , si non quanto val la cosa<br />
que fué furtada ; todavía _se el sennor de<br />
la cosa avia ante su emienda s complidamientre.<br />
E si el omne que fizo el furto, es<br />
tal omne , que deve prender muerte por" el<br />
furto , é non a nada de su buena ; ó si fuere<br />
siervo por aventura, é so sennor tomó<br />
q arto quel avia 6, aquel que lo demuestra<br />
7 deve ayer la tercera parte de quanto<br />
val la cosa que fué furtada por que lo demostró<br />
, é non mas.<br />
DEL FVERO JVZGO<br />
V. 9 Si el que non es culpado es acusado.<br />
Si algun omne es acusado de furto 9,<br />
que dió yerbas 1°, ó venino á beber ", ó<br />
dotras cosas tales , el quel acusa vaya antel<br />
sennor , ó antel iuez de la tierra ., que<br />
lo pesquira , é sepa 12 el fecho ; é pues<br />
que lo sopier ", mándelo prender. E si la<br />
cosa es tal , que non deve prender muerte,<br />
fagal fazer emienda á aquel cuya era la cosa<br />
que furtó , ó á quien fizo el mal. E si non<br />
oviere onde faga emienda, sea su siervo daquel<br />
á qui lo fizo. E si se pudiere purgar<br />
daquello que fué acusado, sea quito, é aquel<br />
que lo acusó sufra la pena y el danno ' 4, y<br />
el pecho queste devie recebir, si el fecho 12<br />
le fuese provado por verdat. Mas el iuez<br />
non deve nengun omne tormentar en ascuso,<br />
si non delantre otros omnes muchos i6.<br />
Mas todavía nol deve penar ante que el fecho<br />
sea probado por algunas pruebas, ó ante<br />
que aquel que lo acusa meta su cuerpo á<br />
otra tal pena cuerno aquel que es acusado<br />
debe recebir, sil pudiere seer provado, é así<br />
deve ser tormentado 17.<br />
TITVLO DE " LOS LADRONES É DE LOS FVRTOS.<br />
I. -<br />
O ue aquel que busca la cosa de furto diga<br />
qual 19 es la cosa.<br />
II. Si el siervo faze furto seyendo siervo ó<br />
depues que es libre.<br />
, 21<br />
III. Si el siervo 2° que se torna a otro sen-<br />
nor faze furto. •<br />
IV. Si el omne libre faze furto con el siervo 22.<br />
V. Si el sennor faze furto con el siervo.<br />
VI. Si el siervo ageno es amonestado de algen<br />
que faga furto.<br />
VII. De los que son sabidores 23 del furto.<br />
VIII. Si algun omne compra la cosa de fur-<br />
Esc. r. 2. y E. R. ca abundarle. Comp. abondarli.<br />
Be.v. ca avondarle.<br />
Malp. 2. y Esc. 1. cosa no mas , entréguegelo á su<br />
sennor de la cosa furtada.<br />
3 Malp. 2. y Esc. r. el ladron é el furto, si non fuere<br />
aparcero (Ese. 1. parcionero) 6 sabidor.<br />
4 Malp. 2. y Ese. r. mas en gualardon.<br />
5 Malp. 2. y Ese. emienda del ladron complida<br />
miento; en nueve duplos.<br />
6 Mili,. 2. y Esc. avie , é aquel á quien fué furtada<br />
la cosa ndn oviere de que recebir su derecho , aquel<br />
que lo demostró (Esc. arrostró) debe.<br />
7 B. Rt Camp. y S. B. amostró. B. R. 2. demostró.<br />
E. R. mostro.<br />
8 Camp. Del orne que ye acusado de furto.<br />
9 B. R. r. y S. B. de finto, ó que dió yerbas. Ese. r.<br />
6 disfamado que.<br />
lo Camp. lierbas , é vino á beber.<br />
e e B. R. 1. á beber , ó de otras tales: cosas. Malp. 2.<br />
á beber, ó de fechizos , 6 • dotras tales cosas vedadas.<br />
12 Ese. et saba todo el fecho. Ese. r. el fecho segunt<br />
es uso en la ley.<br />
1 3 Ese. r. sopier de cierto que aquel acusado fizo aquel<br />
pecado, mándelo.<br />
14 B. R. I. y S. B. danno que este.<br />
to 24, no lo sabiendo.<br />
IX. Si algun omne compra la cosa de furto<br />
'sabiéndolo.<br />
X. De los que furtan las cosas que son del rey.<br />
XL De los que furtan las cencerras 25 de los<br />
ganados.<br />
XII. De los que furtan. los fierros ó las otras<br />
cosas del molino.<br />
XIII. Del danno que deve recebir 26 el ladron<br />
XIV. Que el ladron , pues que es preso, sea<br />
presentado antel iuez.<br />
15 .E re. 6. B. R. 2. y Camp. el pecado.<br />
16 Ese. r. y Malp. 2. muchos por tal que non meta<br />
ningun omne en yerro , nin ande en la pesquisa á ciegas<br />
(Malp. 2. á ciegadas) , porque. 11-ya de facer sofrir pena<br />
al que serie por ventura salvo á la ora del verdadero<br />
juicio.<br />
17 Malp. 2.y Ecs. 1. tormentado é caminado, seyendo<br />
el conde (Ese. 1. cuende) é el , alcalde delantre presentes.<br />
i8 Toled. DE LOS QVE DEMVESTRAN EL FVR-<br />
TO. Ése. 3: DE LOS QVE PVRTAN ET DE LAS<br />
COSAS FVRTADAS. •<br />
19 Toled. Esc. r. y Malp. 2 . qual es el furto. Esc. 3.<br />
qual es la cosa que busca.<br />
20 Toled. Esc. i. y Malp. 2. Si el siervo que es vendido<br />
tí otro sennor hace furto 6 algun tuerto al que lo vendió,<br />
y así en la ley.<br />
21 Esc. 3. de otro sennor faciendo furto.<br />
22 Malp. 2. sierva ageno.<br />
23 Toled. y Malp. 2 . sabidores 6 aparceros. Esc. 1. 6<br />
parcioneros.<br />
24 Malp. 2. de furto del ladron, y así en la ley.<br />
25 Malp. 2. y Esc. 1. los cencerros, y así en la ley.<br />
26 B. R. r. arrecebir.<br />
27 Malp. 2. y Esc. 1. el ladren, é que de:: dar .en duplo<br />
#1 libre el siervo, y asf en la<br />
hl
LIBRO VIL<br />
XV. = Si el omne libre faze furto con el<br />
siervo s ; é si algun omne mata el ladron<br />
que se ampara con arma.<br />
XVI. Si algun omne mata el ladron que anda<br />
de noche 3.<br />
XVII. De las cosas ajenas que omne manea 4<br />
. mal , que peche otro tanto por elo.<br />
XVIII. De las cosas que omne toma en periglo<br />
de agua.<br />
I. Que aquel que busca la cosa de furto,<br />
diga qual es la cosa".<br />
.Aquel que demanda la cosa de furto, diga<br />
" qual es la cosa al iuez, ó que tal cosa<br />
es, é dígagelo en escuso lo que demanda,<br />
é que lo demuestre por sennales" lo que perdió,<br />
que sepa omne la verdat, si la cosa<br />
a tales sennales , cuerno él cae ó si es<br />
aquello lo que perdió 13.<br />
II. Si el siervo faze furto seiendo siervb<br />
, ó depues que es libre.<br />
Si algun siervo faze fruto 14, é so sennor<br />
lo franquea depues, el sennor, que lo franqueó<br />
, non deve recebir danno por aquel<br />
furto", mas " el siervo mismo'' que lo fezo<br />
, deve recebir la pena , hy el danno ".<br />
E si feziere furto pues 19 que es franqueado<br />
, deve recebir tal pena , é 2° tal emienda,<br />
cuerno si fuese siervo. E si el furto 'I<br />
non fué tal porque deve seer tornado en servidumbre,<br />
tinque por libre é todavía faga<br />
la emienda.<br />
Esta rúbrica XV. está separada de la XIV. en<br />
el códice de M. aunque despues en la ley no hay separacion<br />
ni diverso epígrafe.<br />
7 Malp. 2. siervo , que ámbos Alzan sin emienda , y<br />
[así en la ley.<br />
3 B. R. 1. de nueche.<br />
4 Mal p. 2. envara , y así en la ley.<br />
5 Catnp. toree.<br />
6 Malp. 2. y Esc. siervo come!.'<br />
7 S. B. y E. R. quanto. .<br />
8 Malp. 2. el ladron deve ser preso gi presentado al<br />
alcalde , y así en la ley.<br />
9 B. R. e. Esc. .I. y 3 . en ascuso. Malp. 2 . en escuso<br />
por manera de furia.<br />
lo Toled. la cosa perdida. Malp. 2. y Esc. t. qual es<br />
el furto.<br />
r Toled. Malp. 2.y Ese. deve decir al alcalde en<br />
escuso lo que demanda , é que demuestre por sennales<br />
lo que perdió , que sepa el alcalle la verdat guando la<br />
cosa le aduxiere de atoles sennales cuerno él dice , ó si<br />
es aquello lo que perdió , é así lo creerá de lo quel dixo.<br />
B. R. J. Camp. y S. B. deve decir (Camp. deve<br />
dizer en ascuso) al iudez en ascuso lo que demanda , é<br />
que demuestre.<br />
1 2 Camp. sinnales. Ese. 6. y B. R. e. sinales.<br />
1 3 Camp. y Esc. 6. perder).<br />
2 4 Malp. 2. y Ese. 1. furto á su sennor seyendo siervo,<br />
é lo franquea.<br />
15 Toleré. por aquel flirt() que ficiera ; ante el siervo<br />
franqueado mismo que lo lizo , debe. Malp. I. y ,Esc.<br />
TITVLO II.<br />
121<br />
XIX. De la buena de los erederos del ladran.<br />
XX. Si algun omne dexa el ladran , ó el<br />
malfechor que prendió.<br />
XXI. Del siervo que faze furto s á so sennor,<br />
ó á otro siervo 6 del sennor.<br />
XXII. Hasta qual 7 tiempo el que s prende<br />
el ladron , lo deve presentar al iuez.<br />
XXIII. Sí alguno mata ganado ageno en escuso<br />
9.<br />
III. Si el siervo , que se torno' dotro<br />
sennor, faze fu' rto.<br />
El siervo 22, que se torna fe otro sennor,<br />
é furta alguna cosa al sennor primero,<br />
ol faz algun danno 23 el juez lo deve pesquirir<br />
si lo rizo : é si lo fallare. 24 por<br />
verdad, ' el sennor postremero 25 faga la<br />
emienda por el siervo , si quisiere; é si non<br />
quisier, sea tormentado el siervo segundo<br />
cuerno el fecho fué.<br />
IV. Ley antigua. Si el ombre . libre<br />
faze furto con el siervo 26.<br />
Si el ombre 27 faz furto con el siervo ageno,<br />
ó roba alguna cosa , pague cada uno<br />
la meatad de la emienda que deve fazer por<br />
el furto , segundo cuerno es dicho en la ley<br />
de suso , é ámbos sean azotados paladinamientre<br />
78 . E si el sennor non quisier fuer<br />
emienda por el siervo, dé el siervo por emienda.<br />
E si ambos fizieren tal cosa, porque de-.<br />
van ser descabezados, ámbos prendan muerte<br />
desuno 29.<br />
por aquel furto que ficiera ante. Mas el siervo franqueado<br />
mismo que lo fizo , debe.<br />
i6 S. B. mas si el. . fizo.<br />
17 B. R. 1. mismo debe.<br />
i8 Esc. r. que fué puesto en la ley.<br />
19 B. R• Ese. 1. y Malí,. 2. depues.<br />
20 Esc. 1.y 3. é fazer tal emienda.<br />
2 t Ere. E si el siervo.... deba.<br />
22 Toled. Malp. 2.y Esc. e. El siervo que torna á otro<br />
sennor por vendida é finta. M. Si el siervo que toma otro.<br />
23 Malp. 2. damno á él 6 á otro. B. R. ¡. darme.,<br />
el rey.<br />
24 B. R. bajar.<br />
25 Malp. .2. postrimero.<br />
2.6 Malp. 2. y Esc. e. siervo agente.<br />
27 B. R. 3. Ese. s. y 4. el (mane libre. En el Toled.<br />
y Malp. 2. esta ley dice así: Si cl orne libre<br />
tinta con algun siervo ajeno, 6 roba , 6 faze fuerza;<br />
las cosas (Ese. 1. 6 fine alguna cosa de las cosas) vedadas<br />
, si les fuere probado alguna cosa, pague cada uno<br />
la meatad de la emienda que deve ficer por eI fumo el<br />
orne libre segund como es dicho en Ja ley de suso , é<br />
ámos sean azotados paladinamientre. E si el sennor non<br />
quisiere pacer emienda por su siervo, dé el siervo por<br />
emienda á aquel á quien fizo el danno. Ft si amos ft;<br />
cieren el daño ó tal cosa , porque deven ser descabezados<br />
, amos prendan muerte de so uno. Antigua ley.<br />
28 B. R. r. planamientre.<br />
29 Ese. 6. y B. R. de su uno. S. B. Esc. y Camp.<br />
de so uno. J3. R. a. de se uno.<br />
Pp 2
1 2 2<br />
V. r Ley antigua. Si el sennor faze furto<br />
con' el siervo.<br />
El sennor 3 que faze furto con el siervo,<br />
el sennor deve fazer toda la emienda del<br />
efurto , ca non el siervo : y el sennor reciba<br />
C. azotes, é por ende el siervo non deve ayer<br />
nenguna pena, porque lo rizo por mandado<br />
del sennor.<br />
VI. Si el siervo ageno es amonestado<br />
dalguno que faga furto 4.<br />
Si algun omne conseja 5 á siervo ageno que<br />
faga furto , ó que faga á el mismo , que ge<br />
lo conseió 6 algun mal , porque lo pierda so<br />
sennor, 7 porque lo pueda ganar del sennor<br />
mas aína por este enganno ; pues que lo sopiere<br />
el juez, el sennor del siervo non deve<br />
perder el siervo , nin deve ayer ninguna pena<br />
; mas aquel , que conseió el siervo fazer<br />
tal cosa , porque lo perdiesse so sennor , é<br />
lo s pudiesse él ganar, péchelo al sennor del<br />
siervo en siete 9 duplos , tanto quanto el<br />
siervo le furtara 1°, ó quanto danno le feziera<br />
; hy el siervo reciba C. azotes por que "<br />
creyó "á aquel, quel conseiaba que fiziesse<br />
atal cosa , porquel perdiesse so sennor, é 13<br />
denlas finque en poder de so sennor.<br />
VII. El Rey Don Flavio Rescindo.<br />
De los que son sabidores 14 delfitrto.<br />
Non deven seer " dichos ladrones tan solamientre<br />
los que fazen el furto ; mas los<br />
que lo saben , é lo o6 consienten, é los que<br />
reciben la cosa de furto , sabiéndolo. E por<br />
ende mandarnos que estos reciban otra tal<br />
pena cuerno los ladrones.<br />
DEL FVERO JVZGO<br />
o Esta ley V. es VI. en el Toled. Malp. 2. y Etc. r.<br />
y es corno se sigue ; El sennor que va á facer furto con<br />
el su siervo, si les fuere probado , el sennor (Esc. r.<br />
el sennor solo) deve ficer toda la emienda del furto,<br />
La non el siervo ; y el siervo non sea tonudo de nada,<br />
é el sennor reciba cien azotes antel pueblo , é por ende<br />
cl siervo non deve ayer nenguna pena , porque lo flag<br />
por mandado de su sennor.<br />
2 Esc. t. con su siervo.<br />
g M. B. R. s. Camp. Etc. 2. y S. B. el siervo.<br />
4 B. R. 1. tuerto.<br />
5 Taled. Maly. 2. y Ese. 1. conseja ó amonesta.<br />
6 Toled. Malp. 2. y Exc. que ge lo conseia algun<br />
mal , b que mate su sennor por arte dél ó por enganno,<br />
porque lo pierda su sennor.<br />
7 Ese. r. ó porque. E. R. por tal que lo.<br />
8 S. B. y B. R. e. é que ie lo. Mall. .2.é que ge Io.<br />
9 B. R. .r. sex. Camp. VI. dublos. B. R. 2. repte<br />
dublo.<br />
ro Malp. 2. y Ese. s. furtara por su conseio<br />
t Toled. Malp. 2. y Ese. porque menospreció á su<br />
sennor , porque creyó aquel su enemigo quel conseiaba,<br />
que ficiese tal cosa , porque lo perdiese su sennor, porque<br />
él se otorgaba con otro por matar su (Etc. I. á su)<br />
sennor é demas.<br />
I a Camp. creyó.<br />
13 Etc. 6. é desí finque.<br />
VIII. Ley antigua. " Si algun omne<br />
compra la cosa de lurio, no lo sabiendo.<br />
Mandarnos que ningun omne non compre<br />
ninguna cosa de omne que non conosce ",<br />
si non tomare buen fiador, que r 9 non pueda<br />
depues dizer, que non sabe de quien lo<br />
compró ; é si lo fiziere, préndalo el juez, é<br />
fagal quel presente aquel que ge lo vendió<br />
fasta un plazo quel ponga. E si non pudier<br />
ayer aquel que ge lo vendió , sálvesse<br />
por su sacramiento , ó por testigos, que 21<br />
non sabia que era ladron aquel que ge lo<br />
vendió , é reciba la meatad del prezo que<br />
diera , hy entregue la cosa al sennor , cuya<br />
era, é ámbos prometan por su sacramiento<br />
, que lo busquen fiel mientre el ladron<br />
; é si non lo pudieren fallar, todavía<br />
sea entregada 22 la cosa al sennor cuya era.<br />
E si " el sennor , cuya era la cosa , sabe<br />
del ladron , é non lo quiere manifestar 24,<br />
deve perder toda la cosa, é dévela a yer el<br />
que la compró 2$ . E otrosí dizemos de 26 los<br />
siervos.<br />
IX. Ley antigua. Si algun omne compra<br />
la cosa del furto , sabiéndolo.<br />
Si algun omne compra la cosa de furto 27,<br />
sabiéndolo 1 el iuez lo deve prender, é costrennir<br />
quel presente aquel 29 que ie lo<br />
vendió. E depues 3° este que la compró faga<br />
entienda cuerno ladron. E si non pudiere<br />
fallar aquel . que ge lo vendió , peche dos<br />
tanto por emienda que el ladron. Ca bien<br />
semeia ladron todo omne que compra la cosa<br />
de furto, sabiéndolo. E si fuere siervo<br />
aquel que la compró , peche la meatad por<br />
emienda de quanto pecha el ombre libre.<br />
14 Malp. 2. y Esc. t. sabidores 6 aparceros.<br />
15 . Malp. 2. y Esc. e. seer penados los ladrones tan so,<br />
lanuentre, mas los que lo saben.<br />
16 E. R. lo encobren.<br />
17 En Ese. 1. y 2. falta la nota.<br />
t 8 Camp. conuce. E. R. conusce.<br />
Toled. Malp. 2. y Esc. e. que si la cosa fuere testiguada<br />
, é dixtere alguno que ge lo furtaron , non<br />
pueda decir depues que non sabe.<br />
z o B. R. e. prazo.<br />
21 Taled. Malp. 2. y Ese. e. que non es orne sospechado<br />
, nin sabe (Etc. sabie) que era ladran.<br />
22 Toled. sea entregado la meatad del precio de la cosa<br />
al sennor cuya era. Malp. 2. sea entregada la otra meetad<br />
del precio al sennor cuya era.<br />
23 Toled. Malp. 2. y Esc. e. E si sabe del ladron, é<br />
non lo quisiere manifestar , sabiéndolo el alcalde en verdat<br />
, deve perder.<br />
24 B. R. manenfestar.<br />
25 Malp. 2. y Esc. e. la compró del ladron.<br />
26 B. R. e. y Camp. de las siervas.<br />
27 Toled. Malp. 2, y Ese. e. de furto del ladron.<br />
28 Cantil. costruler. Esc. costrinnir. B. R. 2. COStrener.<br />
Exc. 6. constrenir.<br />
29 Malp. 2. aquel ladran que ge lo.<br />
so Toled. Maip. 2. y Esc. 1. E depiles que este que lo<br />
compró , lo presentare , faga entienda.<br />
5
LIBRO VIL<br />
E si non quisiere el sennor fazer emienda<br />
por él , dé el siervo por emienda 1.<br />
X. 2 Ley antigua De los que furtan<br />
las cosas que son del rey.<br />
Quien furta tesoro del rey , ó otra cosa,<br />
ol faze danno 3, entréguelo en nueve duplos<br />
4 quanto tomare.<br />
XI. De los quefurtal las cencerras de<br />
los ganados.<br />
Si algun ombre furta s la cencerra de la<br />
yegua , ó del buey 6, peche un sueldo al<br />
sennor : por la cencerra de la vaca peche<br />
las dos partes de un sueldo : por la de la<br />
oveja 8, ó el carnero, ó dotro ganado, peche<br />
9 la tercera parte de un sueldo.<br />
XII. El Rey Don Flavio ".<br />
De los que furtan los fierros , ó las<br />
otras cosas del molino.<br />
Si algnn ombre furta fierros " de molino<br />
ó otro engeno 13, entregue lo que tomó 14,<br />
é demas peche por el furto quanto deve pechar<br />
quien furta otras cosas ", é demas reciba<br />
C. azotes.<br />
XIII. Ley antigua. Del danno que<br />
deve recibir el ladro?.<br />
El ombre libre que furta alguna cosa, qualquiere<br />
que sea la cosa , é de quanto que<br />
quier precio, deve pechar en nueve duplos<br />
quanto valía la cosa que furtó ; é si fuere<br />
siervo, develo pechar en seis " duplos, é cada<br />
uno dellos reciba C. 17 azotes. E si el omne<br />
libre non oviere de que faga emienda,<br />
ó el sennor del siervo non quisier emendar<br />
por el siervo, el que fizo el furto deve seer<br />
siervo del sennor de la cosa ".<br />
Toled. Malp. 2. y Etc. r. por emienda á aquel cuya<br />
era la la cosa furtada.<br />
2 En E. R. falta esta ley.<br />
3 Ese. -. 6 le faze danno en otra cosa.<br />
4 B. 2. en nove dublo.<br />
5 Teled. Malp. 2. y Esc. furta ó tuelle. S. B. toma.<br />
6 Camp. y Esc. ,3-. bue. B. R. 2. de la egua ó del boy.<br />
7 B. R. I. peche VIII. dineros.<br />
8 Camp. ovella. E. R. oveia, peche. Bex. oveya.<br />
9 B. R. peche IIII. dineros. B. R. 2. peche la tercia<br />
parte.<br />
xo Etc. y Rodericus Rex.<br />
ir B. R. 2. forros.<br />
12 Camp. /no/ion.<br />
13 Toled. y Malp. 2. apero. B. R. 1. 2. y S. B. engenio.<br />
14 Mari,. 2 . y Etc. 1. furtó.<br />
15 Toled. Maly. 2. y Ese. 2. otras cosas scgund manda<br />
esta ley (Ese. 1. estas leyes ) de los ladrones<br />
damas.<br />
16 Esc. 4.y S. B. en sex duplos. B. R. I. en seis dublos.<br />
Toled. Malp. 2. y Etc. x. en seis duplos.Et esto deve<br />
TITVLO<br />
2 3<br />
XIV. Que el ladron , pues que es preso<br />
, sea presentado antel iuez , é<br />
si el omne libre face furto con el<br />
siervo.<br />
Quien prende ladron, dévelo presentar antel<br />
iuez ; é si el ladron fuere omne libre,<br />
peche lo que furtó en nueve duplos , é<br />
demas reciba C. azotes. E si non oviere onde<br />
los pague , sea siervo daquel á quien furtó<br />
el furto. E si fuere siervo aquel que<br />
fizo el furto , peche en seis I9 duplos la<br />
cosa que furtó , é demas reciba C azotes 20,<br />
hy el iuez lo deve tener en " guarda fasta<br />
que sepa de su sennor si quiere fazer emienda<br />
por él. E si el sennor tardare de fazer<br />
la emienda , delo el iuez por siervo á aquel<br />
cuya era la cosa 22 . Hy esto mandamos guardar<br />
en esta ley, que si el omne libre, hy 2 3<br />
el siervo , ó muchos ombres libres é siervos<br />
furtan alguna cosa de so uno, todos fagan<br />
emienda. Assi que el omne libre peche la<br />
meatad de 14 nueve duplos , hy el siervo peche<br />
la meatad de seis duplos, é cada uno reciba<br />
C. azotes : ca una misma razon es del<br />
furto , que faz el omne libre , hy el siervo,<br />
é del furto que fazen muchos omnes libres,<br />
é muchos siervos. E ambos sean azotados<br />
antel iuez , assí cuerno es de SUS° 15 dicho.<br />
XV. Si algun onme mata el ladron que<br />
se mampara con arma.<br />
El ladron que es prendido " de dia , é se<br />
quiere defender con arma, si alguno lo rnatare,<br />
non deve seer tenudo ' 7 del omezillio,<br />
assí cuerno del que furta de noche 28.<br />
XVI. Ley antigua. Si algun omne mata<br />
el ladron que anda de noche.<br />
El ladron que furta de noche 29, y es prendido<br />
con el furto, si alguno lo matare, non<br />
deve seer tenudo 3° de pechar del omecillio.<br />
ayer el duermo de la cosa fintada, et cada uno dellos.<br />
17 Camp. y Etc. 2. ciento.<br />
18 Toled. M. y Malí,. 2. de la cosa en toda su vida.<br />
19 Toled. y S. B. en VII. duplos.<br />
zo Toled. 11:falp. 2. y Etc. .r. reciba C. azotes delantre<br />
cl alcallde.<br />
zx Esc. en la cárcel.<br />
22 Toled. y Malp. 2. la cosa furtada. Comp. qué furt6.<br />
23 Camp. 6.<br />
24 M. en.<br />
25 M. al márrgen , aunque de la misma letra: de suso<br />
dicho del furto que facen muchos ornes libres , ó muchos<br />
siervos.<br />
26 Malp. 2. y Ese. preso, y así otra: veces. Comp.<br />
y Ese. 2. prenciudo.<br />
27 Toled. y Lic. .r.<br />
temido del omecillo que fuera.<br />
Malp. 2. del ornecillo , y concluye la ley.<br />
28 Camp. de nueche.<br />
29 Bex. Etc. 2. y Camp. nueche.<br />
so B. R. r. Camp. S. 13. .31711.'. Ese. 2. y 3. tenudo<br />
del.
124<br />
XVII. De las cosas aienas que omne manea<br />
mal, que peche otro tanto por ello.<br />
Si algun omne manea r malamientre vestidos<br />
agenos, ó otras cosas agenas , ó tirar<br />
mal á aquel que va por el camino 3, ol furta<br />
alguna cosa, non deve fazer entienda en<br />
nueve duplos de quanto trae aquel; mas solamientre<br />
de lo que furtó , ó de lo que maneó<br />
malatnientre.<br />
XVIII. De las cosas que omne toma en<br />
pernio de agua é de fuego'.<br />
Lo que 5 el omne roba de fuego, ó dagua,<br />
dotras ocasiones , si otri lo toma daquel<br />
que lo toma °, é lo encubre 7, sabiéndola<br />
aquel que lo recibe ó lo encubre péchelo<br />
en quatro duplos.<br />
XIX. De la buena' é de los herederos<br />
del ladron.<br />
Si algun omne a ' la buena del ladron,<br />
que ge la mandó él, por que es su pariente<br />
mas propinquo, por que el pecado fue muerto<br />
con el ladron, este que la buena a, non<br />
deve recibir " ninguna pena en su cuerpo,<br />
mas faga tal entimda qual debe fer el ladron<br />
, si 12 visquies, E si la buena non es<br />
tanta dond pueda fazer emienda ", dexe la<br />
buena por la 14 emienda , é sea quito.<br />
XX. Si alown 011171e dexa el ladron á<br />
el maijechor que prendió.<br />
Quien prende T5 ladron ó malfechor, si otri<br />
ge i6 lo tuelle por fuerza, si es omne de grant<br />
guisa , reciba C. azotes , é presente al omne<br />
que tollió antel iuez. E si otro omne prende<br />
el ladron que non avie nenguna demanda<br />
DEL 'FUERO JVZGO<br />
a Ese. 1. enguerar.<br />
1 Malp. 2. y Ese. r. panno ageno , 6 cosa agena ,<br />
Yendo en camino , toppare en algunas cosas , é turtare<br />
dellas; non deve facer emienda por aqucllaa cosas fueras<br />
end quanto enhueró é maltraigo, é de lo que furtó, faca<br />
emienda segund manda la ley.<br />
3 Camp. camion.<br />
4 Camp. y Esc. 6. foso.<br />
5 Toled. Lo que el orne roba de la cosa do avie fuego,<br />
et otras ocasiones de nave que perece , si otro lo toma<br />
daquel ladron que lo toma 6 lo encubre , sabiéndolo,<br />
si fuere sabudo , aquel que lo recibe. Malp. 2. y Ese. .r.<br />
Lo que el orne roba de la casa o (Ese. r. do cae) avie<br />
fuego , 6 ruina , 6 otras ocasiones, 6 de nave , y lo cierna,<br />
COMO en el Toled.<br />
6 Ese. 6. finta.<br />
7Esc. encuebre.<br />
8 B. R. .Malp. 2. Camp. y Esc. x. b uena de los.<br />
9 Toled. 2. y Ese. r. ereda la buena del ladran<br />
(Ese. 1. muerto) que murió, porque ge la mandó<br />
él , 6 porque. Malp. 2. erieda la buena del ladron que<br />
morió.<br />
so B. R. Ese. 3. y S. B. 6 porque.<br />
r a Toled. Mal». 2. y Ese. s. non debe recebir la pena<br />
del ladran muerto.; mas fa lta por él tal emienda qual<br />
debil ter (Ese. 1. fazer) e/ ladron si visquiese. • .<br />
contra él deve ayer el que lo prendió la<br />
quarta parte de la emienda 17 del ladron<br />
por su trabajo. E si el ladron " non pudiere<br />
ser fallado, el que lo tollió por fuerza sufra<br />
la pena quél devie 19 sofrir, é peche tanto<br />
cuerno el ladron furtara '°. E si fuere<br />
omne de menor guisa aquel " que lo tollió<br />
por fuerza , é presentare al ladron , por la<br />
locura que fizo reciba C. azotes. E si non<br />
pudiere fallar el ladron , reciba la pena, hy<br />
el danno que el ladron deve recibir. E si<br />
algun omne tollier por fuerza aquel que<br />
fiziera otro mal fecho sin furto , otrosí reciba<br />
C. azotes. E si lo non pudiere fallar,<br />
nin presentar al iuez, reciba otra tal pena<br />
qual devia recibir aquel que fiziera el mal 22.<br />
E si fuere siervo aquel que lo faze dexar por<br />
fuerza sin voluntad de so sennor, reciba CC. 23<br />
azotes por la locura que fizo, é presente al<br />
iuez el malfechor. E si lo non pudiere presentar,<br />
el sennor del siervo faga emienda por<br />
su siervo de quanto devie fazer el ladron, si<br />
quisiere , é si non 24 lo quisiere fazer, dé el<br />
siervo por 25 el danno , é que lo iusticie<br />
assí cuerno es 27 derecho.<br />
XXI. Del siervo que faze furto á so<br />
sennor, ó cí otro siervo 28 del sennor.<br />
Si el siervo furta alguna cosa á su sennor,<br />
6 á otro su compannero siervo de su sennor,<br />
el sennor faga dél lo que quisiere ; hy<br />
el iuez non a y de veer nenguna cosa, si<br />
el sennor non quisiere.<br />
XXII. Fasta yital 29 tiempo el que prende<br />
el ladron lo deve presentar al iuez.<br />
Quien prende ladron, 6 otro malfechor,<br />
luego lo deve levar 3° antel iuez, é nol deve<br />
tener en su casa mas de un dia 30, ó una<br />
a s B. R. r. se vevis. Coy. se veviess.<br />
1 3 Toled. facer emienda á sus debdores.<br />
14 Malp. 2. y Ese. i. por emienda á sus debdores.<br />
5 Toled. Malp. 2. y Esc. .r. Qui fuere osado de escapar<br />
ladron 6 mal fechar por fuerza, si es , orne de<br />
grant guisa , reciba C. azotes antel (Malp. 2. tendido<br />
ante) alcalde , é presente al orne que tenlo delántre el<br />
alcallde.<br />
s6 Ese. 3; otre ge lo prende.<br />
5 7 Ese. 2. que debia fer el ladran. -<br />
a8 Camp. el ladron non podier aliar el que lo fallecí.<br />
19 Ese. r. é faga la emienda que él devia fazer. E si.<br />
zo Toled. forzara.<br />
21 Esc. r. aquel que fizo escapar el ladron, presente el<br />
ladran , é por la locura.<br />
2 2 Toled. Malp. 2. y Ese. 1. el mal segunt la ley.<br />
23 B. R. y. C.<br />
24 Ese. 2. facer emienda.<br />
25 Toled. y Malp. 2. por qua manno fuere el danno.<br />
26 B. R. r. 2. y Ese. 6. iusticen.<br />
27 Toled. Malp. 2 y Ese. .r. cuerno es derecho, 6 que<br />
peche.<br />
28 Malp. 2. siervo corcel. Esc. siervo tal como él.<br />
29 Camp. Esc. 2. y E. R. quan'o.<br />
3o B. R. I. y Camp. presentar al iuez.<br />
so Toled. Mala. 2 . y ,Esc. x. un dia é una noche.
LIBRO VII.<br />
noche. E si r lo ficiere , peche al iuez V.<br />
sueldos 2 por que lo tovo mas. E si fuere<br />
siervo, é' lo toviere mas de un dia ó una<br />
noche sin voluntad de so sennor, reciba C.<br />
azotes; é si lo ficiere de voluntad so sennor<br />
, el sennor faga emienda por él. Assi<br />
que 4 si el siervo es de buena guisa, el sennor<br />
peche por él X. sueldos 5 : é V. sueldos<br />
sean del iuez , é los otros sean daquel á<br />
quien fizo el danno.<br />
XXIII. Si alguno mata ganado apeno<br />
en escuso 6.<br />
Todo omne que mata 7 ó buey<br />
TITVLO III.<br />
X 2 S<br />
ó otra animalia de noche 9 en ascuso , piles<br />
quel fuere provado , péchelo " en nueve duplos<br />
, é si non pudiere ser provado , sálvesse<br />
por su sacramento. E si el siervo lo faze<br />
de voluntad de su sennor, sil pudiere ser<br />
provado , sn sennor peche en nueve duplos<br />
la cosa , cuerno ladran. E si nol pudiere ser<br />
provado , el siervo sea tormentado , é pues<br />
que lo manifestare , peche la cosa en " VI.<br />
duplos , ó '2 sea siervo daquel á quien fizo<br />
el danno. E si fallaren quel siervo es sin<br />
culpa , aquel que lo fizo tormentar faga<br />
emienda al sennor del siervo , cuerno manda<br />
eh las 13 otras leyes de suso.<br />
. III. TITOL DE LOS 14 QVE PRENDEN LOS OMNES<br />
POR FVERZA , É QVE LOS VENDEN EN OTRA PARTE.<br />
I. Si I ' alguno prende por fuerza siervo ajeno<br />
'6.<br />
II. Si el omne libre vende el siervo ó la<br />
sierva aiena en otra tierra.<br />
III. De los fijos de los omnes libres que son<br />
vendidos en otra tierra.<br />
I. Rey 19 Don Flavio de Dios.<br />
Si algun omne prende por fuerza siervo<br />
aieno.<br />
O<br />
Todo omne libre , que roba siervo aieno,<br />
peche otro tal siervo á so sennor del siervo<br />
20. E si es siervo aquel robador, deve entregas"<br />
al sennor el siervo que le robó, é demas<br />
reciba C. azotes. E si non pudiere ayer<br />
el siervo que forzó , el sennor del siervo robador<br />
22 peche otro tal siervo cuerno el suyo<br />
a .217alp. 2. y Ese. I. Si al ficiere..<br />
z Toled. y Malp. • 2. V. sueldos en oro. Esc. r. doro.<br />
3 Toled. Malp. 2. y Esc. s. mas de un dia é una noche.<br />
4 Toled. Malp. 2- y Ese. Así que si fuere de los<br />
nobles del logar (Esc. a. lugar) peche X. sueldos , á los<br />
V. sean del alcalde.<br />
5 E. R. V. ss. é los III. sean.<br />
6 S. B. B. R..1. y Camp. en !OCCISO, y así otras veces.<br />
Malp. 2. en escuso por manera de furto. Ese. a. en casa<br />
por Manera de furto.<br />
7 Toled. Malp. 2. y Ese. 1. que mata caballo aieno, ó<br />
rocin , ó buey, ó otra animalia qualquier, de noche, ó<br />
eu escuso.<br />
8 Camp. y Esc. 6. bue.<br />
9 Camp. y Ese. 6. de nueche.<br />
10 Mal". 2. péchelo al sennor.<br />
/ Toles!. en VII. duplos.<br />
M. é sea.<br />
3 3 Toled.• Malp. 2. y Ese. I. en !as otras leyes o<br />
(Esc. I. do ) falda de los tormentos.<br />
1 4 Malí). 2. DE LOS QVE FVRTAN LOS SIER-<br />
VOS, E LOS QVfi LOS PACEN EVIR , E LOS<br />
/V. Si el siervo vende siervo aieno en otra<br />
tierra, non 17 lo sabiendo el sennor.<br />
V. Si el siervo vende omne 'libre por mandado<br />
del sennor.<br />
VI. Si el siervo vende omne libre sin " mandado<br />
de su sennor.<br />
al sennor 23 que perdió el siervo , fasta quel<br />
entregue el siervo que perdera 54; é pues que<br />
ie lo entregar reciba el suyo , é ante non.<br />
II. Ley antigua. 25 Si el omne libre vende<br />
siervo o sierva aiena en otra tierra.<br />
El omne libre , que vende siervo ageno<br />
sierva agena en otra tierra, peche quatro<br />
siervos ó quatro siervas al sennor del siervo,<br />
é reciba demas C. azotes. E si non oviere<br />
onde los dé los siervos , el mismo sea siervo<br />
del sennor cuyo siervo vendió.<br />
QVE VENDEN LOS LÍBEROS. Ese. DE LOS<br />
OVE FAZEN FVIR LOS SIERVOS LOS OMES<br />
LIBRES. Ese. 2. DE LOS QVE FVRTAN. Ese.<br />
DE. LOS TRAEDORES, DE LOS SOSACA—<br />
DORES , ET DE LOS NGANNADORES.<br />
15 Gnu): Si el o,hne libre.<br />
16 Toled. y Esc. 1. siervo aieno , 6 lo vende. Malp. 2.<br />
siervo aieno , é lo vende , y así en la ley.<br />
1 7 S. B. Esc. o. S. Camp. y Malp. 2. no lo sabiendo su<br />
sennor, y así en la ley.<br />
18 E. R. S. B. sin mandado del sennor, y así 47.12<br />
la ley.<br />
1 9 B. R. S. B. y Malp. 2. Rey Flavio Rey de Dios.<br />
E. R. Rescindo.<br />
20 Toled. Malp. 2. y Ese. 1. del siervo en precio, despues<br />
que tomare aquel mismo siervo que enagenó (Ese. 1.<br />
engannó) é si es siervo.<br />
21 Lee. 1. entergar.<br />
2 2 Esc. 1. forzador.<br />
2 3 Esc. 6. al sennor del siervo que perde6.<br />
2 4 B. R. 1. iSerdirá.<br />
25 Ley antigua falta en Tara'. y Malp. 2.<br />
4
126<br />
III. De los filos de los (mines libres que<br />
son vendidos en otra tierra.<br />
vendiere fiio ó fila de omne libre,<br />
Quien<br />
ó de mujer libre en otra tierra , ó lo saca de<br />
su casa por enganno , é lo lieva en otra<br />
tierra, sea fecho siervo del padre, ó de la<br />
madre , ó de los hermanos daquel ninno 2,<br />
quel puedan justiciar ó vender, si quisieren;<br />
si quisieren tomen del la emienda 3 del<br />
omecillio , que son CCC. sueldos 4 : ca atal<br />
cosa cuerno aquesta los padres é 5 los parientes<br />
no lo tienen por menos que si lo matasen.<br />
E si los 6 padres pudieren cobrar 7 el<br />
fiio , el que lo vendió peche á los padres la<br />
meatad del omecillio, que son CL. sueldos 8,<br />
é si non oviere de que los pague , sea siervo<br />
de los padres.<br />
IV- . 9 Antigua. I° Si el siervo vende siervo<br />
aieno en otra tierra, non lo sabiendo<br />
el sennor.<br />
Si algun siervo vende siervo aieno en otra<br />
tierra , non lo sabiendo el sennor, el siervo<br />
que lo vende reciba CL. azotes " antel alcalde,<br />
é desí " entregue el siervo que vendió<br />
á so sennor. Et si aquel , cuyo es el<br />
siervo que fiad vendudo , lo pudier fallar<br />
ó prender , 13 non demande nengun gualardon<br />
, nin ninguna cosa al sennor del otro<br />
siervo por la prision. E si non lo pudiere<br />
DEL FVERO JVZGO<br />
fallar, aquel que perdió el siervo , non 14<br />
se tarde el iuiz ' 5 , é constringa al sennor del<br />
qui lo vendió , que dé otro tal siervo al sennor<br />
, cuyo siervo fué vendido 16 : ' é si otro<br />
non oviere , dé aquel siervo por el que lo<br />
vendió ", ó por sierva furtada ; é que sea en<br />
so poder fasta quel sea el su siervo entregado<br />
18 . E despues quel fuere entregado,<br />
entreguel el otro siervo á so sennor.<br />
V. Si el siervo vende omne libre por<br />
mandado. del sennor.<br />
S el ' 9 siervo vende omne libre por mandado<br />
de su sMnor, pague el sennor por él<br />
la emienda que devie 2° pagar el omne libre<br />
que lo vendiese : é demas reciba C. azotes:<br />
é el siervo non aya nenguna pena , por que'<br />
fizo mandado de su sennor.<br />
VI. Si el siervo vende omne libre sin<br />
mandado de su sennor.<br />
Si el siervo vende omne libre sin mandado<br />
de su " sennor, mantiniente sea metido<br />
en poder de los padres daquel 22 cuyo era<br />
el omne libre que vendió , que fagan dél<br />
lo que quisieren. E si aquel quien 23 es vendido<br />
se tornar por aventura , ó fuyere 24, el<br />
sennor del siervo , si quisiere fazer emienda<br />
por 25 él , dé una libra doro á aquel que lo<br />
vendió 26.<br />
IV. TITOL 27 DE LA GVARDA"Y EL IVICIO<br />
1. Si algun omne acusa el ladron antel Juez,<br />
é depues se faze ende afuera 3°.<br />
Toled. Esc. r. y Malp. 2. é lo lieva pora otra yente<br />
Esc. gente) dotra tierra. S. B. é lo leva por otra tierra.<br />
(Ese. 2. ~. 4. y B. R. 3. para otra tierra. E. R. y Ese. 6.<br />
á otra. Canzp. pora otra tierra.<br />
2 Toled. Malp. 2. y Ese. 1. daquel ninno , ó de sus<br />
(Ese. I. de sus parientes mas propinquos) propincos , si<br />
padre ó madre non oviere , quel puedan.<br />
2 B. R. ,--. la enmienda % ca atal cosa.<br />
4 Toled. Malp. 2. y Esc. sueldos doro.<br />
5 Ese. 2. é las madres.<br />
6 Toled. 2. y Esc. 1. E si el que lo robó lo<br />
pudiere tornar a su logar á los padres , peche la meatad<br />
del omecillo , que son C. et L. sueldos en oro , é si non<br />
oviere onde los pague.<br />
7 S. B. y B. R. r. combrar. Ese. 3. ayer 6 combrar.<br />
2 Ese. 1. en oro.<br />
9 Esta ley y la siguiente faltan en el códice Murciano.<br />
ro Antigua falta en el Toled. B. R. r. S. B. Maly. 2.<br />
Canzp. y Ese. x.<br />
B: R. 2. y S. B. azotes , y entregue.<br />
12 Malp. 2. y Esc. 1. é desí assí.<br />
1 3 B. R. r. y Malp. 2. que non.<br />
1 4 B. R. r. se vien tarde. S. B. Esc. 2. y Malí). 2. si<br />
non tarde. Camp. y Bez. si non tardar.<br />
15 Esr. r. que constringa.<br />
16 B. E. 1, y S. B. vendido , 6 le dé aquel siervo por<br />
DE LOS IVSTICIADOS".<br />
II. Que el sennor de la tierra deve aiudar<br />
él juez por prender los malfechores.<br />
el quel vendió , é que sea.<br />
17 B. R. 2. Comp. Exc. 2. 6. y<br />
que sea.<br />
18 Ese. 3; entrego.<br />
1 9 B. R. I. 3 E. R. Ese. I. 2. 4.<br />
que vende.<br />
so B. R. devira.. . . vendise.<br />
devria.<br />
E. R. lo vendió , é<br />
y Malp. 2. El siervo<br />
S. B. devrie. Ese. 2.<br />
21 Toled. de su sennor é sin su sabiduría. Malp. 2. sin<br />
mandado é sin sabedoría de su sennor. Exc. sin mandado<br />
de su sennor et sin sabidoría.<br />
22 S. B. B. R. 1. Ese. y Malo. 2. daquel que vendió.<br />
Camp. daquel que vendieron.<br />
23 B. R. 2. y S. B. que.<br />
34 Gas/T. fogir.<br />
25 Malp. 2. por el siervo á aquel que fué vendido<br />
porque lo sometió. B. R. 2 y 3. por él, peche una.<br />
26 Toled. y Exc. quien vendió , porque lo sometió.<br />
27 Mol,. 2. DE LOS CARCEREROS E LA PENA<br />
DE LOS PENADOS LOS CVLPADOS. Ese. r. DE<br />
LOS CARCELEROS E DE LA PENA DE LOS<br />
MALFECHORES.<br />
28 B. R r. GARDA. Camp. DE LA GARDA DEL<br />
IVIZ E DE LOS IVSTICIADOS.<br />
29 Ese. 3. MALFECHORES.<br />
3 o B. R. r. y Isc. t. afuere, é su adoba con él, y así<br />
en la ley. E. R. aforo.
LIBRO VII.<br />
III. De los que crebantan la cárcel 1, ó engannan<br />
el guardador 2.<br />
IV. De lo que deven tomar los guardadores<br />
de los que 3 guardan.<br />
I. El Rey Don Flavio Rescindo.<br />
'Si algun omne acusa el ladron antel<br />
juez , e depues se faz ende afuera.<br />
Si algun omne acusa á otro de furto antel<br />
juez , é depues recibe alguna cosa del<br />
ladron por avenencia 7 , no lo sabiendo el<br />
juez , peche cinco sueldos al juez. E si fuere<br />
siervo , é lo fiziere sin voluntad del sennor,<br />
el siervo reciba C. s azotes, hy el sennor<br />
non aya nenguna calomna. Mas si el siervo<br />
lo faze de voluntad del sennor, el sennor<br />
pague 9 por él quanto deve pagar omne libre.<br />
II. Ley antigua. 1° Que el sennor de la<br />
tierra deve aiudar á los jueces por<br />
prender los mállechores.<br />
Quando el omne godo , ó otro omne es<br />
acusado de furto , ó dotro mal fecho , el<br />
iuez lo deve luego prender , é castigarlo<br />
". E si el iuez no lo puede luego prender<br />
12 por sí solo , demande al sennor " de la<br />
tierra quel ayude , hy el sennor de la tierra<br />
le deve mantinente ayudar, que los malfechores<br />
non puedan durar mucho.<br />
III. De los que crebantan la cárcel,<br />
ó engannan el guardador.<br />
Si algun 14 omne crebanta cárcel, ó enganna<br />
el guardador , ó el guardador mismo<br />
suelta los presos por algun enganno sin man-<br />
Camp. la carcere.<br />
2 S. B. al guardador. Esc. s. y Malp. 2. al guardador<br />
al portero. Camp. gardador.<br />
Esc. t. de los presos.<br />
4 Mal p. 2. y Esc. r. los malfechores por algun enganno,<br />
y así en la ley.<br />
5 Malp. 2 . y Esc. a. Que eleve pechar el alcalde guando<br />
quita algun rnalfccho á tuerto.<br />
6 Ese. y E. R. ante todos.<br />
7 E. R. y Esc. 6. aveniencia. 112. avenienza.<br />
8 Esc. 6. cento. . . . calupna.<br />
9 Toled. Malp. 2. y Es,. 1. pague por él los cinco<br />
sueldos que deve pagar el orne libre.<br />
so Ley antigua falta en el Toled. Malp. Canip.<br />
Ese. I. y Bes.<br />
11 S. B. y Malp. 2. castigarle. B. r. costrengilo.<br />
1 2 Toled. y Malp. o. prender nin constrennir.<br />
1 3 B. R. J. al Miz.<br />
0 4 Toled. y Esc. r. Si algun orne es osado de quebrantar<br />
la cárcel. Malp. 2. Si algun orne es osado de<br />
crebantar cárcel , 6 engannar.<br />
Ese. j que tiene guardar.<br />
u6 M. sueltar.<br />
17 Malp. 2. y Ese. r. las dos partes dun sueldo. F. si<br />
gcaeciere que el alcalde quite alguno que es preso por<br />
TITVLO V.<br />
127<br />
V. Del iuez que quita los malfechores 4.<br />
VI. s Que el iuez non deve partir el malfechor.<br />
VII. Que el malfechor non deve seer iudgado<br />
en escuso , mas paladinamientre 6*<br />
dado del iuez , cada uno destos deve recibir<br />
tal pena é tal damno qual deven recibir<br />
los presos.<br />
IV. De lo que devela tomar los guardadores<br />
de los omnes que guardan.<br />
El iuez que tiene ' 5 algunos omnes presos,<br />
aquellos á que los da que los guarden , si los<br />
presos salieren sin culpa , non demanden á<br />
estos presos nada por la guarda , nin por los<br />
soltar ". E si fueren culpados los presos, por<br />
cada uno dellos deven ayer los guardadores<br />
las dos partes de un sueldo 1 7 . E si fuere<br />
el preso atal que lo dexen sobre su menaje<br />
", é que pueda fazer emienda, el iuez<br />
deve fazer entregar aquella emienda á<br />
los que la deven a yer ' 9, é daquella entienda<br />
puede retener la diezma 20 parte por su trabajo.<br />
E si algun omne torna mas desto, que<br />
es dicho de soso, quanto tomó mas, péchelo<br />
en duplo.<br />
V. Del juez que quita" los malfechores.<br />
El iuez que justicia '° el omne de muerte,<br />
que .non era enculpado 23 , deve morir tal<br />
muerte qual él dió al otro que non era culpado";<br />
é si quitó con tuerto á aquel que devia<br />
ser justiciado, á por algun ruego, ó por<br />
algun a yer; quanto tomó por lo soltar, péchelo<br />
en siete duplos á aquel á quien iiziera<br />
el danno el preso , é non pueda ser iuez dallí<br />
adelantre , é sea desfamado ; by el otro<br />
juez que viniere ' S en so logar lo constringa<br />
, que 2°presente al malfechor que 27 soltó.<br />
emienda que deve fazer ante que la cumpla toda, si (Ese. e.<br />
é tal) tal que fuere el preso quel dexen sobre su omenage.<br />
Toled. las dos partes de un sueldo. E si acaesciere<br />
que el alcalde quite alguna cosa que es preso por emienda<br />
que deve facer alguno ante que la culpa dada tal hiere<br />
el preso quel dexen sobre su omanage. Be.v. lo dexen ir<br />
sobre su omanage.<br />
Camp. y Esc. .r. omanage. E. R. omennge.<br />
19 Toled.yEsc.r. deven ayer. E si el preso fice la emienda<br />
cumplida al qui deve con aluda del alcalde daquella<br />
emienda, puede retener la (Mal?. 2. décima) décima parte.<br />
2 0 1 B. dezrna. Camp. y B. R. 5. décima.<br />
21 Esc. 3 . guarda.<br />
22 B. R. 1. S. B. y Malp. 2. justicia orne.... que non<br />
era ende culpado. Ese. 5. que justicia orne que ron. Efe. a.<br />
de muerte por algun presente 6 por algun enganno.<br />
23 Toled. y Malp. 2. culpado por algun presente '6 por<br />
otro enganno , deve morir.<br />
24 B. R. ende culpado. S. B. enculpado. B. R.<br />
que non era en culpa.<br />
2; Ese. 3: en su guarda et en so Iogar.<br />
B. R. 1. y Esr. que le. S. B. Malp. 2. y Bra...<br />
quel. 13. R. s. que lle dic.<br />
27 Toled. 2. y Ese. que soltó por tal que 1.;1ga<br />
levar la pena que meraste.<br />
Qg
I2 8<br />
VI. Que 1 el iuez non deve parcir 2 d<br />
los mal/echares.<br />
juez non deve parcir al malfechor por<br />
El nengun miedo, ni por nengun amor. Ca si<br />
él<br />
sofriere los malfechores , é los soltar los<br />
que devien seer justiciados de muerte 3, el<br />
iuez non deve por ende prender muerte, nín<br />
perder miembro de su cuerpo, mas deve fa-<br />
-0›<br />
DEL FVERO JVZGO<br />
10.-f<br />
zer emienda por el ornecillio , é por todo él<br />
danno que fiziera 4 aquel quien era preso.<br />
VII. Qua el malfechor non deve seer llagado<br />
en ascuso, reas paladinamientre.<br />
Todo iuez, que s deve justiciar algun omne,<br />
ó algun malfechor, non lo deve iusticiar 6<br />
en ascuso 7 , mas paladinamientre ante todos.<br />
V. TITOL DE LOS QVE 8 FALSAN LOS ESCRIPTOS.<br />
L De los que falsan los escriptos 9 del rey.<br />
II. De los que fazen falsos escriptos".<br />
III. De los que falso mandado llevan ó falsas<br />
letras so nombre del rey ó de juez.<br />
IV. " De los que falsan la manda del vivo<br />
contra su voluntad.<br />
V. De los que encubren la manda del muerto,<br />
que la falsan.<br />
VI. Si algun omne se pone falso nombre, ó<br />
I. De los que falsan los escriptos<br />
del rey.<br />
Quien mudar alguna cosa de mandado<br />
del rey , ó desfiziere , ó ennadiere ", ó en<br />
tiempo , ó en dia , ó en otras cosas; hy el<br />
que falsar el siello del rey , ó otras sennales<br />
, si es omne de granel guisa , •peche<br />
al rey la meatad de toda su buena ; é si<br />
fuere omne vil , pierda la mano con que fizo<br />
aquel pecado; é si por ventura vinierei 4, que<br />
aquellos iuezes murieren á quien " es enviado<br />
aquel mandado del rey, el obispo del<br />
logar, ó otro ° obispo deven dar aquel mandado<br />
á los otros iuezes vezinos de la tierra,<br />
Ese. 3 . Del danno que deven sofrir el iuyz al malfechor.<br />
2 B. R. 3 . perdonar.<br />
Toled. y Malp. 2. de muerte sin venganza. Etc. r.<br />
sin vergüenza.<br />
4 Etc. 6. que fizier á aquel preso.<br />
5 B. R. 1. S. B. Malp. 2. y Brx. que deve iusticiar algun<br />
malfechor. Toled. que a de justiciar algun malfechor.<br />
6 Toled. Malp. 2. y Etc. 1. non lo deve fazcr en escuso<br />
nin en logar celado , mas paladinamientre (Etc. 1.<br />
paladinamientre por tal) ante todos , por tal que se escarmienten<br />
otros.<br />
7 CII/7/p. Etc. r. 6. y Bex. fazer. B. R. 2. fazer en ascusado.<br />
8 Malp. FACEN LOS ESCRIPTOS FALSOS E<br />
LIGADOS. B. R. r. y Etc. DE LOS FALSARIOS<br />
E CORROMPEDORES QVE FALSAN LAS ES-<br />
CRIPTVRAS. Ese. 1. DE LOS QVE FAZEN LOS<br />
ESCRIPTOS E LAS CARTAS FALSAS.<br />
9 Esc. 3 . escripturas.<br />
Io Malp. 2. y Esc. a. escriptos
LIBRO VII.<br />
antel iuez é ante testimonias que furtó<br />
aquel escripto , ó que lo desfezo 2 , ó que<br />
lo. corrompió 3 ; el manifiesto que fizo ante<br />
las testimonias vala tanto cuerno el escrip-<br />
.to valia, que él perdió , ó que corrompió.<br />
E si non , se pudier acordar 4 de lo que dezia<br />
5 el escripto, estonze aquel, cuyo era el<br />
escripto , deve provar por su sacramiento,<br />
ó 6-por una , testimonia , lo que era contenudo<br />
en la carta 7 ; é aquela muestra s vala<br />
tanto cuerno el escripto. E si non oviere.<br />
tanto en su buena , aquel _que furtó el. e scripto<br />
9 , 6 que lo corrompió , quanto fizo<br />
danno á aquel cuyo era el escripto, aquel<br />
que lo furtó , ó que lo corrompió el escripto<br />
, sea siervo con toda su buena daquel<br />
cuyo era el escripto , é de la quarta parte<br />
de su buena , que mandamos de suso que<br />
deve perder el que furtó el escripto , deve<br />
ayer las tres '`) partes aquel cuyo era el escripto<br />
, y el otra quarta parte deve ayer el<br />
.rey, é faga dello lo que quisiere. E si fuere<br />
_omne de vil Er guisa el que furtó el escripto,<br />
ó el que lo corrompió , depues que lo manifestare<br />
antel iuez , deve ser siervo daquel<br />
cuyo era el escripto. Hy el omne de grand<br />
guisa , ó de vil guisa , si lo fiziere , cada<br />
uno dellos deve recibir C. azotes. E si fuere<br />
siervo aieno el que furta " el escripto,<br />
el que lo corrompe , ó que lo asconde , sea<br />
siervo 'daquel cuyo era el escripto ; é si lo<br />
fiziere por mandado de su sennor , el sen-<br />
.nor peche todo el danno 13 por él. E otrosí<br />
mandamos guardar de los que furtan, ó corrompen,<br />
ó asconden mandas i4 aienas, ó otros<br />
escriptos por fazer alguna ganancia, ó por<br />
fazer ende danno á aquellos cuyos eran : que<br />
estos atales sean dichos falsos ' 5 . E otra tal.<br />
pena reciban , é otro tal damno , segund<br />
cuerno es dicho de suso, segund la persona<br />
de cada uno , si fuere 16 vil , ó de grand 17<br />
guisa. E si algun omne , que non furta es-<br />
6 lo corrompe , los testigos. . y lo ¡lemas como en<br />
Toledo , d excepcion de las palabras siguientes : testiguen.<br />
. . . é si depues.. . . testimonios (Esc. testes).<br />
x Esc. s. forzó, y así despues.<br />
2 B. R. f. y S. B. desfizo. E. R. disf•zo.<br />
3 B. R. 1 . rompió. Comp. roncó*. Esc. 6. y Bes. corrompeó.<br />
4 Toled. acordar el testigo. Malp. 2. non so pudieren<br />
acordar los testigos.<br />
5 Malp. 2. dizte. Camp. dízia.<br />
6 B. R. 1. 3: y Esc. 4. é por.<br />
7 Toled. Malp. a. y Esc. t. en la carta, e faganla de<br />
nuevo é metan hi el derecho que el falso mudara ,<br />
aquel escripto nuevo vala tanto cuerno el escripto perdido.<br />
8 E. R. monstra.<br />
9 B. R. f. S. B. y Malp. 2. el escripto , quanto.<br />
ro Esc. 1. tres quartas.<br />
z 13. R. J. de menor guisa.<br />
12 Esc. o. furtó. . corrompió.... ascondió.<br />
13 Malp. 2. el danno que es sobre dicho por él.<br />
1 4 Esc. 2 . 4 . E. R. y Bes. materias.<br />
15 Ese. 3 s. y B. R. 5'• falsarios.<br />
16 B. R. r. si fiar de vil.<br />
17 S. B. y Ese. q.. 6 de gran linaie 6 de grand guisa.<br />
18 B. R. 1. aon.<br />
19 Esc. s. deguam<br />
TITVLO y.<br />
129<br />
cripto ni corrompe . ; nin falsa , nin encubre,<br />
mita faze ninguna cosa. de lo que es de suso<br />
dicho ; mas aquel cuyo era el escripto , si<br />
lo perdió por su negligencia, ó por su mala<br />
guarda, é diz que ie lo furtáron ; si las testimonias<br />
, que eran en la carta , son. aun "<br />
vivas por aquelas testimonias puede provar<br />
todel escripto antel iucz. E si las teslimonias<br />
de la carta todas son muertas, é<br />
pudiere fallar otras testimonias que digan '9<br />
que vieron aquella 2° carta, é que sabien todo<br />
lo que era contenido en aquella carta , por<br />
aquellas testimonias puede provar so escripto,<br />
é cobrar 21 todo lo que perdiera del escripto.<br />
III. De los que falso mandado llevan<br />
é falsas letras de 22 su nombre del<br />
rey , o' de juez.<br />
Quien muestra ' 3 falso escripto, 6 falso<br />
mandado del rey 24, no lo sabiendo , non<br />
deve seer tenudo por falsario 35 , é si pudiere<br />
provar aquel 26 que ie lo dió , aquel deve recibir<br />
la pena que es de suso dicha que deven<br />
ayer los que fazen Usos escriptos ' 7 . E<br />
si ambos lo sopieren 29, ambos sean penados<br />
cuerno falsarios 29.<br />
IV. 30 De los que falsan la manda del<br />
vivo contra su voluntad.<br />
Quien falsa la manda del omne vivo ,<br />
fiziere escripto de ordinamiento " de sus cosas<br />
del vivo , ó manifestare 32 la manda del<br />
vivo 33 contra su voluntad, sea iudgado como<br />
falso.<br />
V. De los que encuí/1-cn la manda del 34<br />
muerto, o' que lea, ' alsan.<br />
Todo omne que encubre la manda del<br />
20 Toled. y Malp. 2. aquella carta , é entendiéron<br />
tenor, por aquellas testimonias puedan probar.<br />
21 S. B. R. Bes. Ese. 2. y 4. recobrar. 2.<br />
combrar.<br />
22 B. R. I. Ese. I. S. B. y Malp. 2. 50 nombre.<br />
E. R. sub.<br />
23 Toled. y Mili,. 2. Quien lleva 6 muestra. Ese. s. 6.<br />
Camp. y B. R.•2. mostra. Efe. I . Quien lleva falso.<br />
24 Toled. y Malp. 2. del rey 6 del alcalde.<br />
25 Toled. Malp. 2. y Ese, z. por falsario, mas deve<br />
seer preso é apremiado finta que muestre. quil dió la<br />
carta , é si non lo quisiere nombrar nin mostrar (Malp. o.<br />
mostrar qui gelo diú) aquel deve.<br />
26 Esc. 4 . que otri ge lo dió.<br />
27 Toled. falsos escriptos , se,,unt la persona : á si amos.<br />
Malp. 2. segund la persona de cada uno.<br />
28 Esc. 4 . lo ficieren.<br />
29 Ese. s. y Tea. 1:lisos.<br />
6. De los yue<br />
go Falta esta ley IV". en el Toled. Ese.<br />
encubren la manda, del , 6 tpe !a At Est,<br />
ley está en este códice M. bazo el núm. V. , y tambieu<br />
en Ese. 4. Bez. y B. R. g.<br />
se Camp. Esc. r. 2. y s. ordenamiento.<br />
32 ~p. :7. ..y Ese. I. Esc. y. manifestando.<br />
33 Malp. 2. del vivo, 6 la mndara.<br />
34 .13. R. 2. y Esc. 6. del mora-,.<br />
Qg
130<br />
muerto, ó faz alguna falsedat 1 en 2 ela,<br />
da la ganancia que deve ayer daquel escripto<br />
, p;¿.'rdala , é gánenla aquellos á quien fizieran<br />
3 el enganno , é sea desfamado por<br />
falsario . E 4 si nenguna cosa non deve ende<br />
ganar, 6 muy poco', sea penado cuerno falsario<br />
°.<br />
VI. Si algun opine se pone falso nombre<br />
also linaje éfalsos parientes.<br />
Q<br />
f<br />
uien se pone falso nombre 6 falso linaje<br />
, 6 falsos parientes, ó alguna apostura 7<br />
falsa , sea penado s cuerno falso 9.<br />
VII. Rey Don Flavio de Dios.<br />
De 1° los escriptos que son fechos, que<br />
dizen que eran fechos ante que lo<br />
f uessen.<br />
El enganno de algunos nos constrinne muchas<br />
vezes que fagamos nueva ley, porque<br />
entendemos " la maldad de muchos omnes,<br />
que fazen por engannar á otros. E por que<br />
son muchos omnes, que por grand volun7<br />
tad de ganar de los otros omnes por una<br />
debda quel deven , fazen 12 escripto, que 13<br />
ellos deven otras muchas debdas. E por ende<br />
establescemos en esta ley, que todo omne<br />
que deve á otro alguna cosa, é aquel que 14<br />
la deve, faze escripto por engarrio, que es<br />
tenudo dotras muchas debdas ; é si por<br />
ventura aviniere que non faga ende escripto<br />
, mas por otras palabras enganosas muestra<br />
que él es tenudo dotras muchas debdas;<br />
DEL FVER O JVZGCY<br />
B. R. I. y Ese. s. falsidat. Camp. alguna cosa de<br />
falsidat. Esc. 6. falsidad.<br />
S. B. y Malp. 2. en ella.<br />
3 B. R. 1. feciera. Malp. 2. ficiera.<br />
4 Coup. E si alguna cosa ende ganar.<br />
5 Toled. Malp. 2. y Ese. r. muy poco daquella manda.<br />
6 B. R. 1. Ese. 2. 4. 6. S. B. Bex. y Malp. 2. falso.<br />
7 Toled. apostisa. S. B. Esc. ¿,-. y 4. apostiia. B. R. 1.<br />
apostiya. Ese. 1. y s. apostija. Camp. apostilla. Maly. 2.<br />
apcstiza. Be.V, apostila mala ó falsa.<br />
•8 E. R. sea iudgado.<br />
9 Toled. Malp. 2. y Esc. et non sea ya<br />
mas reccbido por testimonio.<br />
o En Malp. 2. en lugar de esta ley se halla la siguiente:<br />
De los escriptos que son fechos que dicen que eran fechos<br />
ante que lo fuesen. VII. Ley.<br />
El enganno dalgunos engannadores nos faz poner nuevo<br />
establecimiento por vedar el grand danno que ellos quieren<br />
facer, , é nos soplemos dunas homes que engannaban<br />
otros , é les vendien algunas cosas , é facíenles ende<br />
carta; desy vendienlo ii. otro , é facíenle ende carta , é<br />
testiguábanl•a , é facien duna cosa dos escriptos. E por<br />
end 'establescemos esta ley , é la confirmamos , é mandamos<br />
que si algun orne ficiere dos escriptos duna cosa,<br />
é quisiere engannar á alguno así que con ambos mierque,<br />
desy que escriba despues algun escripto en que faga<br />
perder al comprador su demanda por sacarle de lo quel<br />
vendió , ó por ventura que escriba algun escripto , é que<br />
diga por la lengua contra de lo que dice la carta ; todo<br />
aquel que engannare á alguno en tal manera de enganno<br />
estos tales , que fazen este enganno , sean<br />
desfamados, é pechen la pena á aquellos que<br />
enganáron , qual manda la ley de los falsos.<br />
E otra tal pena deven a yer aquellos que<br />
fazen escripto por enganno, que sus cosas<br />
ernpenaran ante á otri , por fazer perder<br />
aquellas 16 que tiene 17 en ponnos de su debda.<br />
Onde el debdor " que faze tal escripto,<br />
é aquel por cuyo nombre lo faze , si es sabidor<br />
del enganno , ambos deven recibir la<br />
pena y el danno que es de suso dicho, hy<br />
-el escripto 19 deve seer firme. Y el otro, que<br />
fué fecho por enganno, non vala nada.<br />
VIII. De los escriptos que son fechos,<br />
que dizen que eran j'echos despues,<br />
e eran fechos ante.<br />
Non es tuerto que aquel que a la buena<br />
del muerto , que pague la debda 2°. E por-que<br />
el omne que faze el enganno non deve<br />
ayer nenguna escusacion : por ende establecernos<br />
por esta ley que todo omne que<br />
da á otri alguna cosa por escripto , é aquela<br />
21 cosa nunqua fué en so poder, ó tal<br />
cosa que avie ante empennada " á otri,<br />
é por algun enganno dióla 23 é éste lo que<br />
empennara ante á otri, ó lo que non era<br />
so 24 , pues que esto pudiere ser provado<br />
, si aquel que fizo este enganno es vivo,<br />
deve pagar la pena , é quanto prometiera<br />
en el escripto 25 . E si despues de su muerte<br />
pudiere seer provado el enganno, sos erederos<br />
lo deven todo pagar 26 . E . si aquello<br />
que prometió es mas que toda su buena, los<br />
que tienen lo buena dexen la buena por<br />
é de falsedad , pierda testimonio , é sea metido en poder<br />
daquel á qui engannó , é sufra la pena que nos estables.<br />
cimas á los que falsa/1 los escriptos : é esta misma pena<br />
hayan los que quando quieren desfacer su primer escripto,<br />
é ficen otro , é dicen que es primero , é menguan la<br />
era por dar aquelles cosas á otros , non lo los que las<br />
compraron, é celan la verdad ; ande guando quier qua<br />
fuer sabudo que alguno face tal enganno é tal falsedad,<br />
el que ficiere la carta , é aquel á qui fuere fecha , así<br />
el vendedor , cuerno el comprador quel consentió , sufran<br />
en sus cuerpos y en sus haberes lo que de suso<br />
establecimos; é la carta falsa que dicen que era primera, •<br />
sea desfechala 3 que querien desfacer, , vala.<br />
1 r Ese. 1. tolgamos.<br />
a a Ese. r. fazenles fazer escripto que les.<br />
1 3 S. B. y Brx. que les deben.<br />
14 B. R. r. y Esc. e. á qui.<br />
15 B. R. deodas , y así otras vocea.<br />
16 S. B. y Ese. 1. al que las tenie. Camp. aquellos quia<br />
tenian empennos. Ere. s. al que los tiene empeiulados.<br />
17 B. R. I. tenía. Esc. 6. tenie empennos.<br />
18 B. R. deodor.<br />
r 9 S..8. y Esc. 3: el escripto postremero. R. 2 . ...1)'.5".<br />
el escripto postremo deve.<br />
2i2 Camp. Bex. y Ese. 4. debda del.<br />
21 S. B. y Malp. 2. é que la cosa. E. R. la cosa nones.<br />
22 Malp. 2. y Esc. 1. empennáda 6 dada ante á otri.<br />
23 B. R. 1. S. B. _9, Malp. 2. diólo.<br />
24 Toled. y ~p.. 2, suyo. E. R. ser.<br />
a s Malp. y Esc. 1. en el escripto , porque<br />
(Ese. I. pues que) lo quiso desfheer. E si despues. •<br />
26 Esc. s. paguar, y arí después. .•
LIBRÓ >Vil.<br />
emienda , si non quisieren pagar aquello 1:<br />
hy esto mismo mandarnos guardar , que si<br />
aquel á quien fuera la cosa empennada 2<br />
primeramientre sopiera el enganno ; el qui<br />
-lo lizo el enganno , y el 'que lo sopo , paguen<br />
egualmientre la pena 3 , é quanto fuera<br />
prometido , é reciban en sus cuerpos , hy<br />
en sus cosas el danno que .dize la ley de<br />
suso de los falsos.<br />
IX. De los que escriben las leyes del<br />
rey faisamientre , ó las dan d otri<br />
que las escriban 4.<br />
Los males de algunos omnes nos fazen poner<br />
ley posa los que son de venir, é que<br />
aquellos que non se quieren castigar por 5<br />
palavra, si al que non, que se castiguen por<br />
la pena de la ley. E por que vimos ya algunos<br />
que escribian leyes de rey falsamientre<br />
, é que las alegaban 6 falsamientre ,<br />
que las fazian escriver á los notarios por las<br />
4<br />
TITVLO V.<br />
1 3 r<br />
confirmar , onde metien muchas cosas en<br />
nuestras leyes, hy escribien_ que non eran<br />
ordenadas , nin 7 pora nos, nin eran con,.<br />
.venibles á nuestro pueblo s , nin provechosas,<br />
é que fazien grande danno á nuestros 9<br />
'pueblos : por ende defendemos en esta nueva<br />
ley que ningun omne daquí adelantre,<br />
si non fuere escrivano° comunal " de pueblo<br />
, ó del rey, ó tal omne, á quien mande<br />
el rey, que non 'ose allegar falsas constituciones<br />
", nin falsos escriptos del rey, nin es-7<br />
criVir , nin dar á ningun escrivano 12 que escriva<br />
falsarnientre. Mas los escrivanos del<br />
pueblo , ó los nuestros ", ó á quien " nos<br />
mandaremos, las escrivan, é las lean las nuestras<br />
constituciones , é non otri: E si algas<br />
omne 15 fuere contra este defendimiento , si<br />
quier sea libre ó siervo, el iuez le faga dar<br />
CC. azotes , é sea sennalado laydamientre;<br />
é fágale demás cortar el polgar '' 6 de ha<br />
mano diestra , por que vino contra nuestro<br />
mandado, é contra nuestro defendi7<br />
miento.<br />
VI. TITOL DE LOS 17 QVE FALSAN LOS METALES.<br />
L Que los siervos deven seer tormentados<br />
contra " sos sennores, que corrompen la<br />
moneda.<br />
II. De los que falsan la moneda é los mora,<br />
'pedís 14.<br />
1. Que los siervos deven seer tormentados<br />
24 contra sos sennores que corrompen<br />
la moneda.<br />
Non" defendemos que los siervos non sean<br />
tormentados, que digan la. verdad contra 26<br />
sos sennores que falsáron la moneda , por<br />
tal que guando ellos fueren tormentados,<br />
Toled. Malp. r. y Ese. r. pagar aquello , et si el<br />
muerto non toviere erederos , todo lo que él prometiera,<br />
den á aquel mismo á quien diere el muerto la cosa , así<br />
como agora mandamos hy esto mismo.<br />
2 Toled. y Malp. 2. empennada 6 dada por escripto<br />
primeramientre.<br />
3 Toled. Malp. 2 . y Esc. r. la pena que yacie (Ese. 1.<br />
yace) en el primer escripto , é guamo.<br />
4 B. R. I. S. B. y Malp. a. escriba.<br />
5 E. R. de palabra.<br />
6 S B. Camp. Ese. r. 2. s. y Malp. 2. allegaban.<br />
7 nin falta en B. R. r. S. B. Malp. 2. y Bex.<br />
8 B. R. e. y Bex. regno. Ese. s. provecho.<br />
9 S B. Malp. 2. y Bex. á nuestro pueblo. Ese. 6. en<br />
nro. poblo.<br />
10 Esc. S. comunal.<br />
2 t Ere. 6. costetuiciones.... costimiciones.<br />
12 Ese. s. y Camp. escriban. .. escribanes.<br />
13 Ere. s. 6 los otros , 6 á quien. leyan.<br />
s B . R. 1. Bex. S B. y Malp. 2. 6 quien.<br />
15 S. B. Ese. e. Bex. y E. R. Si aleun orne viniere<br />
contra esta nuestra constituciou , si quien<br />
MI*<br />
III. De los qüe falsan el oró.<br />
IV. Si el orebze .9 furta alguna cosa del<br />
oro 21 ó de la plata quel dan.<br />
V. Que ningun opine non refuse. 22 la moneda<br />
derecha 23.<br />
que por ellos podamos saber la verdad: E si<br />
aquel que lo manifiesta es siervo aieno , é<br />
pudiere seer provado por verdad lo que díze<br />
, si so sennor quisiere , deve seer franqueado<br />
, é dele el .rey el precio ; é si non<br />
quisiere so sennor , den al siervo tres onzas<br />
doro 27 . E si fuere ornne libre el que lo descubre,<br />
denle seis. onzas doro. "<br />
16 B. R. y Malp. 2 . pulgar. Ese. s. polegar.<br />
17 Malp. a. y Ere. e. DE LOS QVE FALSAN EL<br />
ORO E LA PLATA E FACEN LA MONEDA<br />
(Ese. e. E BATEN MONEDA) ESTRANNA. Ese. 3.:<br />
DE LOS FALSARIOS O DE LOS CORROMPE-<br />
DORES DE METALES O DE MONEDAS.<br />
18 Malp. 2. y Esc. I. por, y así en la ley.<br />
19 Ese. 5 . Bex. y Camp. moravidis. E. B.. maravedis.<br />
2o B. R. 1. Bex. y Camp. oriz , y así en la ley.<br />
21 S. B. y Bex, del oro fuel dan. Malp. 2. y Ese. del<br />
oro gurí dan, tr lo mengua , y así en la ley.<br />
22 Camp. refugue.<br />
23 Malp. a. y Esc. ,. derecha, 'e el nunavedi de pese,<br />
y así en la ley.<br />
24 Ese. 6. eon sor 5031101'eS.<br />
25 Toled. Nos non defendemos.<br />
26 Malp. a. por.<br />
27 Toled. Maly. 2. y Ere. r. tres onzas doro del tesoro<br />
del rey.<br />
28 Toled. Malp. a. y Ese. e. all'aden ; porque descubrió<br />
la verdad.
132<br />
II. De los que falsan la moneda e los<br />
moravedís<br />
ien faze moravedís falsos, ó los ra-<br />
Qu<br />
ye 3 ,ó los cercena 4, pues que el iuez lo<br />
sopiere 5 , préndalo luego : é si fuere siervo<br />
, fágale cortar la mano diestra: é si de-<br />
P<br />
ues filere fallado en tal fecho , sea pre-<br />
sentado antel 6 iuez, que lo justicie cuerno<br />
quisier. E sí el iuez no lo . quisier fazer lo<br />
que es de suso 7 dicho , pierda la quarta<br />
parte de su , buena. E develo ayer el rey.<br />
E si el que falsa s moravedís es omne<br />
'bre , el rey deve 9 tornar la meatad de lo<br />
que a; é si es omne" de vil guisa, deve seer<br />
siervo de quien el rey mandare. Hy el omne<br />
" que falsa moneda, á la bate " deve recibir<br />
otra tal pena cuerno es de suso dicha.<br />
III. De los que falsan el oro.<br />
uien toma pro por lavrar, ó " lo falsa, é<br />
Qlo ennade 14 otro metal qualquiere, sea justiciado<br />
cuerno 1 s ladron.<br />
DEL FVER-O JVZGO<br />
LIBRO VIII.<br />
IV. Si el orebze furia alguna cosa del<br />
oro quel dan.<br />
Los orebzes ' 6 que labran el oro, la plata,<br />
ó otro metal 17, si alguna cosa dende furtaren<br />
" sean tenudos por ladrones.<br />
V. Que ningun omne non refuse 39 la<br />
moneda derecha.<br />
,Nengun omne non refuse , nin ose refusar<br />
moravedí 2 I entero 21 de qual manera<br />
que quier que sea , si non fuere falso,<br />
nin demande nada por ende, fuera 23<br />
si pesar ménos. Hy el que lo refusare, é non<br />
quisiere tornar el moravedí entero , ó si demanda<br />
alguna cosa demas sobrel moravedi,<br />
que 24 es derecho , fagal pagar 25 el juez<br />
á aquel que lo refusó 26 , tres moravedis 27<br />
al otro que lo refusara. E otrosí mandamos<br />
guardar de la meaia de oro. 24<br />
De 29 las fuerzas, et de los dannos 3°,et de los quebrantamientos.<br />
I. TITOL DE S' LOS COMETEDORES<br />
É DE LOS FORZADORES.<br />
ue el padron ó el sennor deven seer culpados<br />
, si el mancebo ó el siervo fazen<br />
algun tuerto por su mandado dellos.<br />
II. Si algun omne es echado por fuerza de lo suyo.<br />
e Camp. moravidis de oro , 6 los raen.<br />
Toled. y Ese. 1. Quien face moravedis , 6 los taya.<br />
Es,. 6. Qui faz moravidis.<br />
3 B. R. r. Bex. y Camp. rae. Malp. 2. taya. Ese. 6.<br />
trabe.<br />
4 Esc. s. siercena. Camp. y Ese. 3 sarcena.<br />
6 Tala lo sepa por verdad. Malp. 2. y Ese. x. lo<br />
sopiere por verdad.<br />
6 Toled. Malp. 2. Ese. 1. y 5 . antel rey.<br />
7 Toled. Malp. 2. y Esc. 1. de suso dicho, 6 lo tardare.<br />
S. B. falsa la moneda.<br />
9 Malp. 2. le deve.<br />
ro Toled. Malp. 2. y Ese. r. é si es orne libre de vil<br />
guisa , deve perder su libertad (Mal,. libredad ), é<br />
deve seer.<br />
1 1 B. R. r. orne libre que face falsa moneda. Malp. a.<br />
Bel-. y S. B. el orne que face falsa moneda.<br />
Toled. Malp. 2. y Esc. s. 6 la bate, sea qui quiere,<br />
1 3 Ese. r. s. y Ber. é.<br />
1 4 B. R e. y Bex. 6 lo. Malp. 2. ol annade. Esc. 6.<br />
para labrar , é lo falsa 6 llena de otro metal , 6 Ile aunado.<br />
Ese. 2. y E. R. cuerno falso ladron.<br />
16 B. R. 3 orivices.<br />
17 E. R. metallo.<br />
18 Camp. enfustaren.<br />
III. Si muchos ames se ayuntan por fazer<br />
mal 32 de so uno.<br />
IV. Si algun omne 33 es encerrado en su casa<br />
tras su puerta por fuerza34.<br />
19 B. R. a. y Camp. refugia.<br />
20 B. R. r. y Camp. refugar. Esc. s. recusar.<br />
21 Malp. 2. y Ese. r. moravedí entero de peso<br />
de qual moneda que quiere que sea.<br />
2 2 B. R. entrego , y así otras veces.<br />
i3 S. B. si fuere menor , 6 pesare menos.<br />
24 Ese. e. que es de peso.<br />
25 Toled. pechar el allcalle.<br />
z6 B. R. r. y Esc. refugio.<br />
27 .Malp. moravedis tales.<br />
28 Toled. Malp. n. y Esc. r. anuden: que es llamad'<br />
tremises.<br />
29 Toled. De los cometedores e de las forzadores.<br />
Malp. 2. De las fuerzas é de los damnos que facen los<br />
emes. Sus títolos son seis. Esc. a. De los tuertos, et de<br />
las fuerzas, et de la pena de sus fechares.<br />
3 o Esc. 3 . falta é de , los damnos.<br />
3 1 B. R. r. DE LOS ENAGENAMIENT OS E DE<br />
LOS ENCERRAMIENTOS. Malp. a. TITOL PRI-<br />
MERO: DE LAS FVERZAS E LAS GUERRAS.<br />
Ese. I. DE LOS ROBOS E DE LAS PRENDAS.<br />
22 B. R. 1. mal de su uno, y lo 'mismo en la ley.,<br />
Malp. 2. mal .6 muerte de se uno.<br />
33 Malp. 2. y Esc. .orne 6 alguna mugie •, y así en<br />
la ley.<br />
24 S. B. por forza, y así otras veces.
V. Que nengun omne non tome lo que otri<br />
tiene por fuerza.<br />
VI. Si algun omne envida 1 á otros por fazer<br />
alguna roba.<br />
VIL Que si el sennor non es en la casa, ó si<br />
es en hueste , nengun omne non le deve<br />
guerrear 2 la casa.<br />
VIII. Si los siervos fazen algun mal mientre<br />
el sennor es en la hueste.<br />
IX. De los que van en la hueste , que roban<br />
I. 7 El Rey Don Flavio Scindo.<br />
Que el padron o' el sennor deven seer<br />
culpados , si el mancebo ó el siervo<br />
fazen algun tuerto 8 por su mandado<br />
dellos.<br />
Esto establescemos principalmientre en esta<br />
ley, que ningun 9 mancebo libre ó Fran:.<br />
queado , ó siervo , si fiziere algun tuerto de<br />
mandado de su padron , ó del. sennor `°, el<br />
padron ó el " sennor sean tenudos de la<br />
emienda , é los que lo fizieron por mandado<br />
delios non deven ayer nenguna culpa: C4<br />
non lo fizieron por su voluntad , mas por<br />
mandado de los sennores.<br />
II. Si algun omne es echado por fuerza<br />
de lo suyo.<br />
Quien echa á otro omne por fuerza 12 de lo<br />
suio , ante que el indicio 13 sea dado j4, pierda<br />
r S toda la demanda, maguer que aya buena<br />
" razon ' 7 . E aquel que fué forzado, reciba<br />
" su posesion , et todo lo suyo que tenia<br />
entréguelo en paz á qui toma por fuerza la<br />
cosa que non puede venzer por iudizio, pierda<br />
lo que demanda ' 9, y entregue al tanto<br />
á aquel que fué forzado.<br />
B. R. a. convida, y así en la ley.<br />
2 B. R. i. guerear, y así en la ley.<br />
3 B. R. o. nomne , y así en la ley.<br />
4 S. B. demostrar. Malp. 2. y Esc. t. De los que dicen<br />
que robaran algunas cosas por menaza , Y así en la ley.<br />
5 Malp. e. y Esc. a. en su labor, 6 lo maltrae, y así<br />
en la ley..<br />
6 /vlalp. 2. lo matan hi , y así en la ley.<br />
7 En el códice de Murcia falta una hoja, y con ella<br />
las quatro leyes primeras , y la mitad de la V. Ese. J.<br />
El rey Flavio Rescindo.<br />
8 Camp. torro.<br />
9 B. R. 1 . 3; Ese. 4 . S. B. y Be.t. todo.<br />
o Malp. 2. y Ese. r. del sennor , non lazre por end<br />
mas el padron y el. sennor, &c.<br />
as S.B. y el.<br />
02 Camp. y Bex. forcia.<br />
1 3 B. - R. .r. y Malp. 2. juicio.<br />
1 4 Malp. 2. y Ese. e. sea dado, el alcalde ge lo entregue<br />
todo , é el que lo forzó nol ovan ninguna razon,<br />
e pierda , &c.<br />
1 5 S. B . y Bex. pierda la ernienda é toda la demanda,<br />
maguer que y aya buena. E aquel que fué forzado recobre<br />
so posesion , é todo lo so que tenia , é téngalo en<br />
paz. E qur toma &c. Esc. 4. y E. R. pierda la emienda<br />
é toda la demanda.<br />
LIBRO VIII. TITVLO I.<br />
13 3<br />
alguna cosa.<br />
X. Que aquel que tiene alguna partida de<br />
la roba, nombre 3 los otros companneros<br />
que fuéron Con él.<br />
XI. De los que muestran 4 á los robadores<br />
alguna cosa que roben.<br />
XII. Quien fuerza alguna cosa al que va por<br />
carrera, ó al que está en S so labor.<br />
XIII. Si aquel que faz fuerza , si lo matan<br />
`5.<br />
III. El Rey Flavio.<br />
Si muchos omnes se asuntan por fazer<br />
mal de so uno 2°.<br />
Si algun 2r omne aiunta omnes por fazer<br />
muerte ó ferida ", ó quien faze aiuntar pura<br />
otro omne ferir, , ó manda á algunos omnes<br />
que lo fieran pues quel iuez lo sopiere 23 , mándelo<br />
prender, é fagalo sennalar, é reciba LX.'4<br />
azotes, é fágale nombrar á todos aquellos que<br />
fueron con él que lo fizieron. E si fueren<br />
omnes libres, que non sean en su poder '5,<br />
cada uno delios reciba L. 26 azotes. E si fueren<br />
siervos dotri , é non daquel con quien<br />
fueron, mándelos el iuez tener 27 ante sí , é<br />
mande dar á cada uno dozientos azotes".<br />
IV. Rey Don Flavio.<br />
Si algun omne 2 es encerrado en su casa<br />
detras su puerta por fuerza.<br />
Todo omne que encierra por fuerza al sennor,<br />
ó 3 ° la duerma en su casa, ó en su corral,<br />
ó mandare á otros omnes que los non<br />
dexen salir, peche XXX. moravedis doro al<br />
sennor ó á la duerma por la locura que<br />
16 B. R. r. aya buena aquel que fuy forciado , recobre<br />
sua possession et todo lo que so tenia , et tiéngalo<br />
en paz. Et quien torna &c.<br />
1 7 Malp. 2. derechera.<br />
18 Carril). Esc. 2. y E. R. recobre.<br />
1 9 B. R. r. y 2- demanda , et entregue otro tanto á<br />
aquel que forció. S. B. demanda y entrepe al tanto á<br />
aquel que forzó. Malp. 2. y Ese. 1. demanda , é entregue<br />
el alcalde al tanto á aquel que fué forzado de la<br />
buena del forzador.<br />
20 Malp. 2. de Se orno.<br />
21 S. B. y B. R. 1. Si algunos ornes se ayuntan. Es..<br />
2. 4. B. R. y. Bex. y E. R. Si muchos honres se<br />
ayuntan.<br />
22 Esc. .r. 6 dcsonra.<br />
z Esc. r. que él movió la pelea, é fué eabdiello daquel<br />
fecho.<br />
2 4 S. B. y Esc. 4. LXX. Ese. r. C. azotes , é oca defunado.<br />
5 Malp. 2. mas él enviara por ellos, cada uno &c.<br />
26 Ese. 1. CC. azotes.<br />
27 Esc. J. y Can2p. traer.<br />
28 Esc. 1. que sea escarmiento et castigo (Malp. 2. tea<br />
tipo) 5 otros.<br />
2 9 Ese. r. 6 alguna<br />
3o .13. R. S. ,B. y 2. Ú á
DEL FVERO JVZGO<br />
134<br />
zo , é (lemas reciba C. tes, é aquellos que<br />
ge lo conseiáron , quel aidáron , si non<br />
eran omnes que anduviesen 1 por su mandado,<br />
y eran libres, cada uno peche XV.<br />
moravedis á aquel que fiziéron el tuerto, é<br />
reciba demas cada uno C. azotes. E si eran<br />
siervos , é lo fiziéron 2 á algun omne libre<br />
sin mandado de su sennor, reciba cada uno<br />
CC. azotes. E si algun omne sacare 3 por<br />
fuerza al sennor ó á la duerma fuera de su<br />
casa , assí que non puede 4 ir á su casa, el<br />
encerrador pécheles s la pena por la fuerza<br />
que fizo , é demas reciba C. azotes , é los<br />
quel aiudáron , si son libres, é non son en<br />
su poder, cada uno reciba C. azotes, é cada<br />
uno dellos peche XXX. 6 moravedis á aquel<br />
á quien fiziéron el tuerto. E si - fuere siervo,<br />
é lo fizíere sin voluntad de su sennor, sufra<br />
7 la pena de suso dicha : y el sennor non<br />
aya ningund damno. Y esta misma pena déven<br />
sofría aquellos que prenden cosa ajena<br />
sin mandado s voluntad de su sennor, reciba demas CC.<br />
azotes. E si el sennor non quisiere fazer emienda<br />
por el duplo , dé el siervo por emienda,<br />
y entriegue " la cosa 2' • Mas esto deve guardar<br />
en todas guisas 23 el juez, que si aquel siervo<br />
non fizíesse por enganno de voluntad de<br />
cuyo era la cosa por amor de ganar el siervo<br />
, é si lo fallare assi por verdat el iuez,<br />
que el sennor de la cosa lo fizo fazer 24, todo<br />
quanto el siervo levara , el sennor de la cosa<br />
peche 23 en VII. duplos al sennor del siervo,<br />
segundo la otra ley, hy el sennor del siervo<br />
aya el siervo quito.<br />
VI. Si algun omne convida a otros omhres<br />
26 por fazer alguna roba.<br />
Si algún omne convida á otros ombres que<br />
fagan 27 alguna roba de ganado, ó de otras<br />
cosas , todo lo que robaren peche el que los<br />
embidó 28.en Xl. duplos al que<br />
del rey , ó de itiez , é que<br />
esQriven lo que fallan en ella.<br />
V. Ley antigua. Que nengun omne non<br />
tome lo que otri tiene porfuerza.<br />
30 10 forzaron,<br />
é los que fueron con 3 ' él, si fueren ombres<br />
libres, peche cada uno V. 32 sueldos ": é si<br />
non oviere onde los pague , reciba cada uno<br />
L. azotes. E si el siervo lo faz sin voluntad<br />
del , sennor ,, reciba cada uno C. é L. azotes:,<br />
hy entregue quanto tomó.<br />
Nengun cuende 9, ni nengun vicario ", rii<br />
nengun mayordomo", ni omne libre, ni siervo<br />
non tome por fuerza lo que el otro tiene<br />
en poder , pues que aquel que " lo tiene<br />
se alama 13 el rey, ó dice 14 que es suio ,<br />
dice cuio es ; é si lo tomare sin mandado<br />
del juez ' s , ó lo entrare por fuerza lo que<br />
otri toviere , todo lo que tomó , é lo que<br />
entró por fuerza 16 entréguelo, assí en siervos<br />
como en otras cosas, todo en duplo 17 al que<br />
lo fizo, é todo quanto jurare i8 el que 19 levó<br />
por su sacramiento que ovo ende cada uno,<br />
entréguelo'''. E si fuere siervo, é lo ficiere sin<br />
r B. R. r. andodiesen. Malp. 2. andudiesen. S. B. andidisen.<br />
I S. B. y 13. R. r. ficieron sin mandado.<br />
3 B. R. r. L B. Malp. 2. Esc. r. 2. 3. 4. E. R.<br />
y .Bes. encierra.<br />
4 E. R. y Bes. podiere.<br />
5 Malp. 2. le peche.<br />
6 B. R. z. ,5-. Bes. S. B. Ese. 2. 3. 4. y E. R. X.<br />
7 B. R. r. y S. B. el sierro sufra.<br />
8 Etc. j. joicio.<br />
9 Etc. 2. 4. 6. E. R. B. R. o, 3: y Bes. conde.<br />
ro B. R. I. 2. y Comp. vigario.<br />
1 1 Malí,. 2. y Ese. nin adelantado , nin coxedor,<br />
nin procurador.<br />
a a S. B. que tiene, a alianza al rey.<br />
1 3 B. R. r. se anua al rey. Malp. 2. se aclama. Ese. 2.<br />
allíma. Etc. r. aclamó. B. R. 2. se ajama. Bes. se jama.<br />
1 4 B. R. s..é diz que ie so. S. B. ó dice que es so.<br />
x5 Malp. 2. y Etc. 1. et non quisiere atender el juicio.<br />
x6 B. R. 1. entró por furcia.<br />
1 7 Etc. ,5-. doblo. Bes. dublo.<br />
18 Etc. 4. aquel á quien fue levada la cosa que oviera<br />
de cada uno.<br />
t9 B. R. r. S. B. y Bes. que lo levé. Malp. 2. el<br />
forzado que lo levó.<br />
20 B. R. entregue. Malp. 2. entrégueselo.<br />
2 1 B. R. r. y S. entregue.<br />
a 2 Malp. 2. y Est. 3. con su fructo.<br />
VII. Que si el sennor non es en la<br />
casa, ó si es en la hueste , nengun<br />
mime non le deve guerrear la casa.<br />
Nengun omne non guerree 34 casa ajena<br />
Mientra 35 el sennor es en la hueste 36; é si algun<br />
omne entrar por fuerza la casa 37, que<br />
pudier venzer por iuizio, non seyendo el . sennor<br />
de la casa en 38 la tierra, entregue la cosa<br />
que forzó en duplo. E si forzar tal cosa en<br />
que non a 39 nenguna demanda, péchela en<br />
tres duplos. E si algun ornne es Iamado 4°<br />
23 Etc. r. que si por aventura algun omne conseiare<br />
al siervo ageno quel forte alguna cosa de su casa por<br />
tal quel falle guisa 6 manera de sacar aquel siervo de<br />
su sennor , si lo fallare así el alcalde que el señor de<br />
la cosa lo fizo. Malp. 2. dice lo mismo , sino que en vez<br />
de furte escribe fuerze.<br />
24 Malp. que ge lo ficies. B. R. r. que lo fecies.<br />
Bes. ó ie lo conseió que ie lo ficiese.<br />
25 Bes. péchelo.<br />
26 B. R. a. onmes.<br />
27 B. R. r. S. B. y Malp. 2. fagan roba.<br />
28 B. R. 1. envió. Malp. 2. convidó.<br />
29 B. R. en el doblo.<br />
so Toled. aquello que levaron.<br />
3 1 Esc, r. Toled. y Malí). 2. con él en el consejo.<br />
32 M. Bes. Etc. 4. B. R. r. y S. B. C. sueldos.<br />
33 Malp. 2. sueldos doro.<br />
34 S. B. guerreye. B. R. .t. guereye. Etc. 2. guarreye.<br />
35 B. R. 2. mentre.<br />
36 Toled. Malp. 2. y Etc. I. en la hueste, queriendo<br />
tomar ende algo ; é si &c.<br />
37 Toled. la cosa que pudies vencer ludido entregue la<br />
cosa que tomó por fuerza en duplo. Malp. y Bes. la<br />
cosa. Ese. I. la casa , é tomare ende la cosa.<br />
38 Etc. ,3 en ella.<br />
39 B. R. .r. y S. B. aya.<br />
40 Toled. cuitado. B. R. s. y Malp. a. cuitado. S. B.<br />
Ese. .1. 2. 4. B. R. j. „y Bta., citado.
LIBRO VIII, TITVLO<br />
por el iuez , que venga al pleyto ante que.<br />
se vayan' en la hueste, mandamos que responda<br />
por sí, ó envie escripto por otra persona<br />
que responda por él antel iuez. E si<br />
él non quisiere responder, nin quisiere 3 dar<br />
otro que responda por él, é assí 4 se fuere,<br />
pues que es quito 5 del juez , el iuez entregue<br />
á aquel que demanda 6 la cosa, assi que<br />
el otro la pueda demandar pues que fuere<br />
tornado.<br />
VIII. Si los siervos fazen algun mal<br />
mientra 7 el sennor es en la hueste.<br />
El omne que es en hueste , si los sus siervos<br />
fueren fallados en algun malfecho , el<br />
iuez los deve castigar, segund cuerno manda<br />
la ley , é segund la nerniga 8 que fiziéron.<br />
E si tal cosa fuere que deva el sennor fazer<br />
emienda , ó dar el siervo por emienda,<br />
el juez deve tener los siervos en guarda fasta<br />
que torne el sennor de la hueste, é 9 faga<br />
emienda del tuerto 1°, ó dé el siervo por emienda.<br />
E si algun omne matar el siervo con<br />
tuerto ", ó si el iuez lo fiziere tormentar,<br />
matar con tuerto , el sennor guando tornare<br />
ge lo puede demandar.<br />
IX. De los que van en la hueste, que<br />
roban alguna cosa.<br />
Todo omne que va " en hueste , si roba,<br />
ó fuerza ' 3 alguna cosa ' 4, lo que roba ó fuerza<br />
entréguelo en quatro duplos 15 . E si no<br />
oviere de que 16 lo pague el " quatro duplo,<br />
entregue lo que tomó, é reciba " C. et L. azotes.<br />
E si lo fiziere el siervo sin voluntad de<br />
so sennor, entregue lo que forzó 19, é reciba<br />
B. R. z. y Malp. 2. á pleyto.<br />
2 B. R. r. S. B. y Malp. 2. vaya.<br />
3 Ese. embiar quien responda por sí.<br />
4 Toled. 6 si se fuere con desden , pues que eI<br />
de ie lo face saber, el alcalde entregue á aquel que démanda<br />
toda la cosa, &c. Malp. 2., é assí se fuere, y lo<br />
timas como el Toled.<br />
5 S. B. Ese, I. 2. 3. 4. .B. R. J y Bex. citado.<br />
6 Ese. toda la cosa..<br />
7 B. R. i• y Malp. 2. mientre.<br />
.8 S B. y Ese. 2. enemiga.<br />
9 Malp. 2. que liga.<br />
o Ese. .r. del tuerto que ficieron , si quisiere, 6 dé.<br />
1 B. R. 1 . n'orto.<br />
12 B. R. I. yayo.<br />
1 3 Toled. finta alguna cosa de los de otro regno , lo<br />
que roba entréguelo en quatro duplos á cuyo es.<br />
Malp. 2. cosa de los de nuestro regno, lo que fuerza<br />
&c.<br />
15 Malp. 2. duplos á cuyo es.<br />
16 B. R. 1. y Malp. 2, de que pague.<br />
17 S. 1j. en quatro duplos. B. R. e. el quarto dubio.<br />
Ese. e. en quarto duplo. Ese. 1. en quatro duplos.<br />
1 8 B. R. j. C. azores.<br />
19 B. R. j. finté), Bes • tornó.<br />
ro B. R. 1. Ere 2. 2. 4. Bex. y Malp. 2. desgastada.<br />
aStrágilda.<br />
21 S. B. 7301-111Ie. Malp. 2. 1101711're los otros SUS COMpanlie<br />
•Of que fueron ron él. Esc. 1. diga los otros sus comfanneros<br />
que fueron con el.<br />
12 B. R. 1. la una. 1 B. y Maip. e• el una.<br />
1 35<br />
CC. azotes., y esta cosa fagan entregar los ,<br />
sennores , é los iueces , é los mayordomos<br />
de la tierra. Ca non queremos que nuestra<br />
tierra sea degastada " por robadores.<br />
X. Que aquel que tiene alguna partida<br />
de la roba, diga 21 los otros que fueron<br />
con el en la roba.<br />
Si el omne que a alguna 22 partida de la<br />
cosa que fué. forzada 43 , si ge la pueden fallar,<br />
deve nombrar 24 los que fuéron con él<br />
en la roba , é si los non quisiere nombrar,<br />
sea tenudo de la emienda. E si es omne libre<br />
2.5 faga la emienda de la fuerza que lizo,<br />
y entregue lo que tomó en X. " duplos, é<br />
domas reciba C. 27 azotes. E si es siervo aquel<br />
que a la una partida de la roba, reciba C. 29<br />
azotes, é nombre 29 aquellos que fuéron con<br />
él en 30 la roba.<br />
XI. Ley antigua. De los que muestran<br />
alguna cosa d los robadores que roben.<br />
El omne libre ó el siervo que muestra 31 alguna<br />
cosa á otrí que la robe, ó ganado, ó<br />
otras cosas, si 32 pudiere ser provado 33 a qui<br />
lo mostró 34, reciba C. 35 azotes.<br />
XII. Quien fuerza alguna cosa al que<br />
va por carrera, ó esta en so 36 labor.<br />
Quien fuerza 37 alguna cosa á algun omne<br />
que va su carrera 34, ó le faz algun tuerto,<br />
pues que el iuez lo sopiere , fagalo entregar<br />
al qui lo lizo en quatro duplos. E si fiziere<br />
otro damno, 6 feridas, ó otras cosas, emién-<br />
3 3 S. B. y B. E. robada. Ese. • r. forzada 6 robada.<br />
Toled. y Malp. 2. linzada 6 robada , si ie la pueden fallar<br />
, deve seer constrennido por nombrar los que fueron<br />
en la roba con el , é si los non quisiere nombrar sea<br />
preso por facer da venganza. E si es orne libre de grant<br />
guisa, _taga él emienda<br />
24 Ese. r. sea preso por facer dél venganza, é sea.<br />
25 Ese. I. libre de grant guisa.<br />
3 6 B. R. 1. VI.<br />
27 Esc. reciba C. azotes antel pueblo, é constrínganle<br />
que mostre é nombre. l'oled. reciba C. azotes, é constríngale<br />
que nombre á aquellos que fueron con él en la roba.<br />
Malp. reciba C. azotes antel pueblo , é si es siervo &c.<br />
Esc. 4. cinquenta azotes.<br />
28 .Ese. y. B. R. 2. y CC. azotes.<br />
29 Malp. 2. é constrínganle que nombre.<br />
go Ese. y. en el robo.<br />
3/ Malp. 2. que dice que robara 6 forzara alguna cosa<br />
á otri , así cuerno ganado. Efe'. 2. E. R. y PC.V. demuestra.<br />
32 B. R. 2. sil pudiere.<br />
33 S. B. provado qui. Ese. a. 4. y E . R. probado<br />
el que. Ese. e-. probado aquello que duro , reciba C. azotes,<br />
porque divo manifiestamientre que feria mal.<br />
34 Toled. á qui lo divo , reciba C. azotes , porque divo<br />
manifiestarnientre que facie mal. Malp. 2. como Toled. Pirénos<br />
furia por facie.<br />
35 B. R. y. CC. azotes.<br />
2 6 Esc. a. 6 lo maltrae.<br />
37 Toled. Malp. y Ese. T . fuerza 6 roba.<br />
g8 S. B. Esc. . 2.4. y .Bes. va por SO camino. E. R. va<br />
sil camino.<br />
R r
DEL FVERO JVZGO<br />
136<br />
segund la ley. E si el siervo lo fiziere MIL Si aquel que faze fuerza , si lo<br />
matan.<br />
delo L<br />
sin voluntad del sennor, reciba C. azotes el<br />
siervo , é faga el sennor emienda por él si<br />
quisiere , é si non quisiere , dé el siervo por<br />
emienda.<br />
Quien fuerza cosa 2 aiena , si en la fuerza<br />
fuere ferido ó muerto , el que lo ferió ,<br />
que 3 lo mató, non aya nenguna calonna.<br />
II. TITOL DE 4 LAS QVEMAS Y DE LOS QVEMADORES.<br />
I. De los que queman casas en cibdat<br />
fuera.<br />
I. El Rey Don Flavio Rescindo.<br />
De los que queman casas en cibdat o<br />
fuera.<br />
Todo otnne que enciende 7 casa ajena en<br />
cibdat, ó fuera, préndalo el iuez, é fágalo<br />
quemar, é fágal fazer emienda de la casa<br />
que quemó , é del danno que y ovo de la<br />
buena daquel que la quemó. E aquel cuya<br />
era la casa yure, 6 diga s por su sacramiento<br />
9, quanto avia en la casa delante ") °miles<br />
buenos quantos mandara el juez, é non<br />
diga mas de lo que " avia, é non deve preciar<br />
mas la cosa 22 de lo que valia. E si depues<br />
' 3 que yur6,, le pudiere seer provado que<br />
dice 14 que perdiera mas de lo que non avia<br />
por algun enganno, quanto dixo demás péchelo<br />
en duplo al que facie IS la emienda E<br />
si por ventura el fuego quema " otras casas,<br />
segund el danno que recebiéron los senllores<br />
de las casas 7 , é segund la valía de<br />
las casas, partan entre sí la buena daquel 18.<br />
E si alguna cosa fincare , pues " quel sennor<br />
de la primera casa que fue encendida%<br />
ovier su emienda , é que diga otrosí cada<br />
o B. R. x. emiéndelas. S. B. Bes. emiéndeielo.<br />
Malp. emiéndegelo. E. emendegelo.<br />
2 B. R. r. casa.<br />
3 S. B. y Malp. 2. el que.<br />
4 Ese. DE LOS ENCENDEMIENTOS DE EVE-<br />
GO , E DE LOS ENCENDEDORES.<br />
5 B. R. a. clittlade , y lo mismo en la ley. S. B. cibdade<br />
, y así en la ley.<br />
6 B. R. a. y S. B. van carrera.<br />
7 B. R. r. quema.<br />
8 B. R. r. é diga.<br />
9 Toled. juramento.<br />
z o B. R. r. Malí). 2. Esr. 1. y E. R. delantre.<br />
Ese. r. 2. E. R. y Bes, que hi habia.<br />
12 Maly. a. la casa.<br />
1 3 Matp. despues.<br />
1 4 Ese. 1. 2. E. R. y Bes. dixe.<br />
1 5 Ese. 1. 2. face.<br />
z6 Ese. t. quema mas.<br />
t 7 B. R. 1. cosas.<br />
18 Toled. Maly. 2. y Ere. I. daquel que encendió el<br />
Iiiego todavía si toviere complimiento en su buena. Así<br />
que si alguna cosa &c.<br />
1 9 AlalP, e. depues.<br />
20 Ese. encenduda.<br />
21 B. R. S. B. y Malp. a. enciende casa.<br />
ó<br />
II. De los que queman monte.<br />
De los que van 6 en carrera, é faxen fuego.<br />
uno dellos por su sacramiento lo que perdió.<br />
E si depues pudieren seer provados, que<br />
se periuraron , lo que levaron de mas péchenlo<br />
en duplo á aquel de quien lo levaron.<br />
E quien enciende 22 la casa fuera de cibdat,<br />
entregue todo quanto se perdió en la 22<br />
casa y el precio de la casa al sennor de<br />
la casa, y el sennor de la casa diga 2 ' ante<br />
testimonias lo que perdió. E si depues pudiere<br />
ser provado , que demandó mas , que<br />
non perdiera 24, péchelo en duplo á aquel<br />
quel devia 25 fazer la emienda. E si el fuego<br />
quemó las otras casas 26 derredor 27 , si alguna<br />
cosa fincar 28 de su buena daquel que las<br />
quemó, dévense entregar daquello que fincó:<br />
é iuren 29 lo que perdieron delantre 3° omnes<br />
buenos ". E si se periuraren , ó juraren<br />
mas 32, péchenlo en duplo:3 , y el que encendió<br />
la casa 33 reciba C. azotes por castigamiento.<br />
E si non oviere onde faga la emienda<br />
de suso dicha, sea dado por siervo daquel 34<br />
cuia era la casa. E si el siervo encendiere<br />
casa en cibdat, ó fuera de cibdat ", sea dado<br />
por siervo á aquel cuya era la. casa. E si el<br />
sennor lo quisiere librar, faga 36 la emienda,<br />
y el siervo reciba demas CC. azotes , hy el<br />
sennór cuya era la casa jure lo 37 que per-<br />
22 Maly. 2. en ella.<br />
23 Toled. Malp. 2. y Ese. yure ante testimonias que<br />
non tomó mas' de lo que perdió. E si despues &c. Esc.<br />
y B. R. 3 Cure.<br />
24 B. R. 1. perdira , y así otras veces.<br />
S Maly. 2. deve.<br />
26 Ese. 6. quemó casas aderredor.<br />
27 Toled. enderredor. B. R. aderedor. S. B. deredor.<br />
28 B. R. 1. ficar, , y así otras veces.<br />
29 B. R. I. S. B. y Malp. 2. é que iuren.<br />
30 B. R. r. ante.<br />
31 Toled. Malp. 2..y Ese. .r. delantre ornes buenos que<br />
non demanden mas de lo que perdieron.<br />
sz S. B. densas.<br />
33 Ese. x. 2. E. R. y Bes. las casas.<br />
34 B. R. Malp. 2. y Bes. á aquel.<br />
• 35 Toled. y .Malp. 2. 6 fuera de cibdat , si el sennor<br />
lo quisiere librar, raga emienda del da6 que fizo , y<br />
el siervo &c. S..B. y B. R. 1. cibdat, si el sennor lo quisiere<br />
librar, faga por él emienda, y el siervo denlas reciba<br />
&c.<br />
• 36 Bes. faga por él emienda. Esc. faga la emienda<br />
del daño que fizo.<br />
37 Toled. Map. 2. y Ese. X. jure que non tomó mas<br />
de quanto perdio. S. B. jure quanto perdió.
LIBRO VIII.<br />
dió. E si el sennor non quisiere fazer emienda<br />
por el siervo? dé el siervo 1 que lo descabecen.<br />
II. De Tos omnes que queman monte.<br />
algun omne enciende monte aieno<br />
árbores 2 de qual manera quier , préndalo ' ó<br />
el iuez , é fagal dar C. azotes, é faga emienda<br />
de lo que quemó ; cuerno asmaren omnes<br />
buenos. E si el siervo lo fizo sin voluntad<br />
de so sennor, reciba C. é L. azotes, hy<br />
el sennor faga emienda por él , si quisiere;<br />
é si non quisiere , hy el danno fuere dos<br />
t, nto , ó. tres tanto que el siervo non vale,<br />
dé el siervo por el danno , é sea quito.<br />
TITVL O II.<br />
1 37<br />
III. De los que van 3 carrera , é fazen<br />
fuego.<br />
Quien anda por camino 4, si 5 quiere fazer<br />
fuego en algun campo por cozer 6 de comer,<br />
ó por se calentar, ó por otra cosa,<br />
guárdese que el fuego non vaya mas adelantre<br />
que faga nerniga 7. E si se prendiere<br />
en restrojo 8 ó en pala seca, mátelo 9, que<br />
non cresca 1 ° mas. E si por ventura el fuego<br />
cresciere 1 ' mas, é quemare mies ", ó era,<br />
ó vinna , ó' casa , ó vergel , ó otra cosa,<br />
aquel que lo encendió , porque se non guardó,<br />
peche tanto quanto valia 13 la cosa que<br />
quemó.<br />
la MOL i4 DE 15 LOS DANNOS DE LOS ÁRBOLES 16,<br />
É DE LOS HVERTOS, É DE LAS MIESES,<br />
1. De la emienda de las 27 árboles taiadas.<br />
II. Si algun omne destruye huerto aieno.<br />
III. Si aquel " que taia arbor, mata omne ,<br />
laga '9.<br />
IV. Si el arbol '° que es talado de la una<br />
parte faze danno.<br />
V. De la vinna talada ó arrancada", ó de<br />
los panes.<br />
VI. De los setos talados, ó quemados 22.<br />
VII. Si algun onme taia los palos de los<br />
setos.<br />
VIII. Si algun omne taia monte aieno.<br />
IX. De los logares 23 de los fructeros, ó de los<br />
pastos que son mas estrechos que non<br />
deven.<br />
Camp. por enmenda.<br />
2 S. B. y Malp.á rboles.<br />
3 S. B. andan por carrera. Malp. 2. van en carrera.<br />
4<br />
2. y 4. carrera.<br />
5 B. R. 2. é face fuego.<br />
6 Toled. por cocer alguna cosa para comer. B. R. r.<br />
por facer de comer, é por. E. R. adubar de comer.<br />
7 Toled. danno.<br />
8 B. R. r. S. B. y Naif. 2. restroio 6 en pala seca,<br />
amátelo.<br />
9 LIC. I. 2. E. R. B. R. 2. y Bex. amátale.<br />
lo B. R. r. y Malp. 2. crezca.<br />
B. R. r. crescir. Malp. 2. creciere.<br />
12 B. R. r. S. B. Malp. 2. Ese. r. y Bex. miesse.<br />
B. R. 2. mese. Ese. 6. mese.<br />
is B. R. r. val. S. B. vale. Malp. 2. valle.<br />
14 Ese. r. DE LOS QVE CORTAN LOS ÁRBO-<br />
LES , E LAS VINNAS , E LAS HVERTAS, E LOS<br />
FRVTALES.<br />
15 Malp. 2 . DEL DANNO.<br />
16 B. R. s. y S. B. ARBORES. Malp. 2. ARBO-<br />
LES, E DE LAS VINNAS , E DE LOS HVERTOS,<br />
E DE LOS PANES.<br />
17 S. B. de los árboles talados. Malp. 2 . y ESC. I. de los<br />
Árboles cortos, y así en la ley.<br />
É DE LAS OTRAS COSAS.<br />
X. De los que meten el ganado en mieses alenas<br />
, á en vinnas 24.<br />
XI.Del ganado que faze . danno 25 en las mieses.<br />
XII. Si el ganado paste 26 el prado que es<br />
defesado.<br />
XIII. Si el ganado faze danno en los logares<br />
de los fructeros 27 .<br />
XIV. Si alguno faze fuerza al que echa el<br />
ganado fuera de la diese 's.<br />
XV. De los que fallan el ganado en las viiznos<br />
, ó en las mieses.<br />
XVI. Si el ganado se sale 29 de la miese ante<br />
que lo echen fuera.<br />
XVII. Si algun omne laga 3° ó fiere el ganado<br />
que falla en la miese.<br />
19 S. B. algun.<br />
19 2. llaga, y así en la ley.<br />
ao Malp. 2. Si el arbol que es talado, d quemado, 6 movido<br />
de la una parte face danno , é mata d alguno, y a sí<br />
en la ley.<br />
Malp. 2. arrancada 6 ,quemada, é de los fructos<br />
hados, 6 de los panes, y as' en la ley.<br />
22 Malp. a. quemados 6 arrancados, y así en la ley.<br />
S. B. 6 quemados , é (le los panes, y así en la ley.<br />
23 B. R. 1. Si los lugares de los Jucheros 6 de los paseos<br />
son mas estrechos que non deven, y así en la ley. 5. B. Si<br />
los logares de los fructos 6 de los pastos son mas - estreytos<br />
que non deven , y así en la ley. Malp. 2. Si los<br />
lagares de los fruteros 6 de los pastos son mas fondos que<br />
non leven, y así en la ley.<br />
24 Malp. 2. 6 en vinnas d sabiendas, y así en la ley.<br />
25 ' Malp. 2. mal en las mieses 6 en los frutos, y así en la<br />
26 Malp. 2. pace en prado, y así en la ley. B. R. 1. pace<br />
el prado. que ir defendido.<br />
07 B. R. a. frucheros. Malp. 2. fruteros.<br />
28 B. R. a. S. B. y Malp. 2. las mieses, y así en la ley.<br />
29 B. R. e. se sal, y así en la ley. S. B. se salle, y así<br />
en la ley.<br />
2o Malp. 2. llaga.<br />
Rr 2<br />
f.
1 33<br />
De la emienda de las árboles tajadas.<br />
Si algun omnetala arbol 2 sin mandado<br />
de so sennor, si es manzanar 3 peche tres<br />
sueldos : si es olivar, peche cinco 4 sueldos:<br />
si es de linde mayor, peche dos sueldos 5 : si<br />
es menor 6 , peche un sueldo; é si fuere arbol<br />
dotra manera , é fuere grande , peche<br />
dos sueldos 7 , que maguer non lieve fructo<br />
8 , todavía son buenas 9 pora muchas<br />
cosas. Mas si " la taiar por fuerza , ó por<br />
sobervia , deve dar otras 33 tales árboles, ó<br />
pechar la pena de suco dicha en duplo.<br />
II. 72 Ley antigua. Si algun omne destrúe<br />
13 huerto aieno.<br />
uien destruye huerto aieno man á mano<br />
Q<br />
el juez " le faga derecho hy emienda al sennor<br />
del huerto, segund cuerno fuere ' 5 el danno<br />
; é si fuere siervo reciba " denlas 27 C. é L.<br />
azotes sobre " la emienda.<br />
III. Sí aquel que taia arbol , mata<br />
opine , 0 liga.<br />
S algun omne taya arbol , hy el arbol 39<br />
guando caye mata algun omne , el que lo<br />
tala deve pagar el omecillio. Ca si omnes esti/dieren<br />
2 ° derredor del árbol , dévelos 2k dizer,<br />
que se guarden ante que caga, E si depues<br />
que ge lo .dixiere, alguno fuere ferido<br />
del arbol, ó muerto, el que lo tala 22 2 non deve<br />
pechar .23 nenguna calomna: mas si matar 24<br />
omne vicio 25 , ó feble 26 , (5 omne que duerma<br />
27,
LIBRO VirI.<br />
zer emienda por él , por seis vides peche un<br />
sueldo. E si danno fuere grande, y el<br />
sennor del siervo no lo quisier emendar, dé<br />
el siervo por el danno r.<br />
VI. De los setos 2 talados, o quemados 3.<br />
Si algun omne taia 4 seto aieno en algun<br />
lugar 5 , si es omne de grand guisa refaga<br />
el seto 6, é faga la emienda por la locura<br />
7 ; é si algun danno fuere fecho en la<br />
miesse , por el seto quebrantado peche el<br />
danno , assí cuerno mandare s el íuez 9,<br />
al sennor de la miesse , é diez sueldos demas.<br />
E si fuerelogar de fructeros, ó prado<br />
cerrado , peche cinco sueldos : é si fuere logar<br />
en que non a senon " el campo, non<br />
peche otra " cosa senon que ,refaga el seto.<br />
E si fuere persona de menor guisa peche<br />
el danno quanto fuere asmado , é refaga<br />
el seto , é demas reciba L. azotes : é<br />
si el siervo lo faz sin voluntad de so sennor<br />
, peche el danno , é refaga el seto, é reciba<br />
32 C. é L. azotes. Hy esto dizimos 13 de<br />
los que los fazen por su grado ; mas si alguno<br />
lo faze por ocasion , refaga el seto , é<br />
non sea tenudo de mas : ca non semeia tuerto<br />
lo que omne non faze por su grado.<br />
VII. Si algun omne tala los palos de<br />
los setos.<br />
Quien tala «4 palos de seto ajeno, si non<br />
avie ' 5 fructo en el tiempo ' 6 , entregue los palos<br />
al sennor en quatro " duplos : é si avie<br />
hy fructos " encerrados 19 , por cada palo peche<br />
una meaia "; é si algun danno oviere en<br />
los fructeros 22 , develo entregar. E otrosí dezimos<br />
de los huertos que son cerrados de seto.<br />
Toled. Malp. 2. y Ese I. por el danno al sennor de<br />
la vinna.<br />
7 B. R. 2. 3 . y Esc. e. sotos, y así siempre.<br />
Esc ó arrancados.<br />
4 Malp. 2. quema 6 taja.<br />
5 .B. R. a. S. B. y Ma.lp. logar.<br />
6 Ese. j. refaga el danno del seto, é faga emienda por<br />
el danno que fizo.<br />
7 Toled. Ese. 1. 2. 4. E. R. Bex. S. B. y Malp. 2.<br />
por la locura que fizo.<br />
8 Toled. así como manda el alcalde é los apreciadores,<br />
al sennor de la uniessa &c.<br />
9 Malp. 2. y Esc. 1. el juez é los apreciadores.<br />
so S. 13. y Malp. 2. sinon. Esc. 3: en que non habla al<br />
salvo en campo. Bex. non aya si non campo.<br />
Toled. B. R. r. Bex. S. B. y Malp. 2. non peche al.<br />
12 Toled. Ese. I. 2. 4. E. R. Bel'. B. R. .r. 3. S. B.<br />
y Malp. 2. reciba C. azotes.<br />
1 3 S. B. B. R. I. y Malp. decimos,' así otras veces.<br />
1 4 Malp. 2. taja 6 quema.<br />
15 Ese. 2. oviere. Bex. oviere fructo el campo.<br />
16 B. R. r. S. B. Esc. y 4. campo.<br />
17 B. R. y. en quatrodoblo.<br />
38 B. R. r. y Bex. frucheros.<br />
1 9 Ese. 1. encargados.<br />
20 Ese. 3, de oro.<br />
al S. B. Ese. 2. 3 4. y E. R. fructos.<br />
22 En el Esc. 3. falta esta hy.<br />
23 Ese. 1. 6 el y fallado con carreta.<br />
TI T VLO II I.<br />
139<br />
VIII. 22 Si algun omne tala monte aieno23.<br />
Si . algun omne prende á otro, quel talaba<br />
so monte, ó que salla con so carro del monte<br />
, ó levaba arcos de cubas , ó otra lenna<br />
sirr voluntad de so sennor del monte, el sennor<br />
del carro pierda los bues 24 y el carro,<br />
é quanto le fallare el sennor del monte todo<br />
lo deve ayer.<br />
IX. Si los lobo-ares de los fruteros ,<br />
de los pastos son mas estrechos que<br />
non devén.<br />
Si algun omne ha vinna ó prado en logar<br />
en que a fructo 26 ó pasto ", é por ventura<br />
feziere " cerca á derredor, tamanna 29 que<br />
non pueda omne passar sinon por la vinna,<br />
por la miesse , el que passa , si 3 ° fizier algun<br />
danno , no es 31 tenudo de ge lo mejorar.<br />
E los campos que yacen desemparados<br />
32, en que non a fructo, si alguno feziere<br />
y valladares 33 , nenguno non dexe de' entrar<br />
dentro por aquellos valladares , nin por<br />
otras defesas 34 que les magan 35.<br />
X. De los que meten ganados en mieses<br />
ajenas, o en vinnas 36.<br />
Q uien mete yeguas, ó oveias<br />
o Otro ganado en miesse ajena<br />
peche todel danno , quanto fuete asmado.<br />
E si fuere omne de gran guisa, por buey,<br />
ó por 38 caballo 39, peche senos sueldos. E por<br />
ganado menudo peche por cada cabeza una<br />
meaia 4°. E si es omne de menor guisa peche<br />
todel danno é la meatad 4 ' que es de suso<br />
dicha , é demas reciba 'sesenta 42 azotes E<br />
si el siervo lo fiziere de. 43 voluntad de so<br />
2 4 B. I? • r. buys. S B. y Malp. 2. bueyes. Ese. 4. y<br />
23. R. 2. boys.<br />
25 Ese. a. fondos.<br />
26 Malp. 2. fruto. B. R. r. frucho.<br />
2 7 13. R. r. paseo.<br />
28 S. B. y Malí,. 2. ficiere , y así otras vecer.<br />
29 S. B. tanmanna.<br />
so S. B. Malp. 2. Ese. 2. y Be:e. sil. B. R. 1. se la.<br />
81 5..13. y Bex. non sea temido de lo.<br />
3 2 13. R. S. B. Bex. Maip. 2. .1.55‘. .1. y E. R. desamparados.<br />
33 B.R. r. valadares , y así otras retes.<br />
34 S. B. otros defensamientos quel finan. Esc. 4. defendimientos.<br />
35 Toled. que les Pagan, no asiendo fruteros. Malp. 2.<br />
quel 'fisgan , no hi aviendo fruteros. Esc. non hy habiendo<br />
fructos.<br />
36 Esc.<br />
á saMendas , y así en .5. ley.<br />
37, vacas,<br />
ó en vimia,<br />
37 B.R. 1. S. B. y Malp. 2. oveias. Esa,. B. R. 2.<br />
y s: 6 bues.<br />
38 Esc. 4. vaca.<br />
39 Toled. Malp. 2. y Ese. r. 6 por caballo, por cada<br />
cabeza mayor peche sendos sueldos.<br />
4o B. R. 3. meaia de oro.<br />
45 Malp. 2. mec;ad de roas. Ese. la mentada de la<br />
emienda. Ese. 4. la medrad de la emienda, B. R. 5. la<br />
mentada de toda la emienda.<br />
42 Toled. L. azotes. Malp. e. XL. azotes.<br />
43 Malp. 2. B. R. I. y S. B. sin voluntad.
14°<br />
sennor , el sennor peche todel danno<br />
1, é<br />
denlas el siervo reciba sesenta azotes.<br />
XI.<br />
Del ganado que faze danno en<br />
las miesses.<br />
DEL FVER O JVZGO<br />
Si el ganado de algun omne pasee miesse<br />
alma ó vinna , el sennor cuyo 2 es el ganado<br />
, dé otra tanta de miesse , ó de vinna<br />
, O otro tanto logar con los fructos al<br />
sennor de la miesse O de la vinna, quanto<br />
fuere asmado aquel danno. E aquel cuyo era<br />
el ganado, e los fructos cogechos 3, reciba<br />
su heredat 4 , é si aquel cuyo era el ganado<br />
non ° viere otra tal mies , ó otra tal vinna,<br />
entregue otro tanto de Eructo, cuerno era<br />
asmado el danno que 1-izo el ganado en otro<br />
tal loguat 2.<br />
XII. Si el ganado pasee el prado que<br />
es dele sado 6.<br />
Quien mete ganado en prado 7 defesado Sen<br />
tal tiempo que la yerba non pueda crescer<br />
pura segar 9 , si es siervo reciba quarenta<br />
azotes , y entregue el feno al sennor del feno<br />
", quanto fuere asmado : é si es omne<br />
, hy es de menor guisa , por dos cabezas<br />
de ganado peche una meaia , é demas<br />
el danno del feno quanto fuere asmado: é<br />
si es omne de mayor guisa peche el danno,<br />
é por dos cabezas de ganado peche un<br />
sueldo".<br />
XIII. Si el ganado faze danno en los<br />
logares de los fructeros.<br />
Si algun omne falla ganado aieno en su<br />
mies, ó en su vinna, ó en su huerto, ó en<br />
su prado , nol mandamos que lo eche ende<br />
sannudarnientre , que por ventura non se<br />
danne el ganado 23 ; mas liévelo buenamien-<br />
Malp. P.. el danno por él.<br />
2 B. R. r. cuvu es, y así otras VCCe.r.<br />
3 B. coleaos. 13. R. 1. coiecns.<br />
4 Tch'.1. su heredar todavía que aquel que ficiere la<br />
etniencla lleve el relieve del frueto damnado; é si aquel &c.<br />
Malp. 2. como 'oled. sino que en vez de relieve dice remaniente.<br />
5 B. R. r. lugar. S. B. y Malp. 2. logar.<br />
6 E. rieles°.<br />
7 Ese. 2.y 4 . aieno.<br />
8 Esc. 3. 6. y Be•. defeso.<br />
9 B. R. s. 2. S. B. Malp. 2. Esc. I. 2. 6. y Bar. segarla.<br />
lo Ese. 2. L. Ese. LX.<br />
1 1 B. R. 3. prado.<br />
Toled. y Ere. r. peche un sueldo , é peche el feno<br />
quanti) ;binaren que dannaron sus bestias. En Maly. 2.<br />
tomo en Toled. sino que añade: 6 su ganado.<br />
1 3 Esc. r. 6 Liga inaior damno en saliendo yrado.<br />
1 4 Tofrii. mansainientre. B. R. I. belamientre• S. B. bielainientre.<br />
Maly. 2. Ese. 2. 4. 6. B. R. y. E. R. y<br />
Lea ' . liellatnientre.<br />
1 5 B. R. r. pora su casa.<br />
16 B. R. domno.<br />
1 7 S. B. y .13ex. delantre él é dos vecinos. Ese, a.y 4.<br />
tre " á " su casa ; é téngalo encerrado , é<br />
fagalo saber á so sennor i 6 del ganado, que<br />
delantre dél ' 7, é de los vecinos " sea asmado<br />
el danno " que fiziera el ganado : é ambas<br />
las partes vengan al logar, é rniedan '"<br />
lo que es dannado de la vinna, ó del campo<br />
, ó de la mies , ó del prado , que es dannado<br />
: hy esperen 27 fasta que sea el pan cogido"<br />
daquel logar, ó dél otro tanto 24 en<br />
otro logar de terreno que non sea dannado,<br />
cuerno es aquel que era dannado, é<br />
cola el pan delantre testimonios 25 daquel<br />
logar, que es dannado, é daquel que non<br />
es dannado : é quanto fallaren que es menos<br />
daquel logar que es dannado, entrégueielo<br />
todo al 26 sennor del ganado : é depues que<br />
el lugar fuere medido , entreguen 27 el ganado<br />
á so sennor, assí cuerno es derecho".<br />
E si el ganado que es echado con sanna se<br />
danna , aquel que lo echó entregue lo que valia<br />
el ganado 29 solamientre , é retenga pora<br />
sí el ganado que ferió 3°, ó que mató : todavía<br />
que pague ante lo que valia. E si el<br />
ganado se danna ó muere por occasion,<br />
guando lo echó 3 ' sin culpa daquel que lo<br />
echa, ó 32 sí cae en palos ó en valladares,<br />
pague el medio 33 del danno el sennor del<br />
ganado , segund cuerno es dicho en la ley<br />
de suso , assí sea firme.<br />
XIV. Si alguno faze fuerza al que<br />
echa el ganado de las mieses.<br />
Si alguno tuelle el ganado 34 á aquel que<br />
lo saca de su mies , si es omne de grand<br />
guisa el que lo tuelle , peche al sennor de<br />
la mies cinco sueldos , é peche el danno en<br />
duplo : é si fuere omne 35 vil peche en duplo<br />
el danno, é demas reciba cincitienta azotes<br />
: é si es siervo , peche cinco sueldos;<br />
é si non oviere onde los pague , reciba C.<br />
azotes antel iuez, é so sennor non aya nen-<br />
é dos oinnes buenos vecinos.<br />
18 B. R. r. vescinos.<br />
19 Efe. 5. el clarnno de la vinna 6 el huerto.<br />
20 S. B. y Malí,. 2. midan. 1:". R. veian.<br />
21 B. R. r. se asperan.<br />
2.2 3..B. y Ber. coyecho. Malp. 2. cogecho.<br />
B. R. r. coido. E. R. coleydo.<br />
z3 B. R. r. S.13. y Malp. 2. é del.<br />
24 Ese. 2. de término.<br />
25 Ese. r. que midieran el lugar dannado : quanto fallaren<br />
&c.<br />
26 Ese. 3. y Bex. el.<br />
27 S. B. y Malp. 2. entregue.<br />
28 Ese. 4. luso dicho.<br />
29 Malp. 2. ganado ferido.<br />
3o S. B. y Malp. 2. firió.<br />
3 1 S. B. B. R. 1. y Malp. 2. lo echa, é sin culpa.<br />
32 Malp. 2. é si.<br />
33 Toled. y Ese. r. pague el medio del danno enflaquecido<br />
6 muerto el sennor del ganado, &c. Malp. 2. pague<br />
el medio del danno del ganado enflaquido 6 muerto<br />
al sennor del ganado.<br />
34 S. 13. Ese. r. 2. 5. B. R. y E. R. el ganado por<br />
fuerza. B. R. I. el ganado por forcia.<br />
35 Ese. 2. y 4. de vil guisa.
LIBRO VIII.<br />
guna calonna por él. E si algun omne fuerza<br />
el ganado que tiene omne en corte,<br />
por danno que fizo ge lo toma por<br />
fuerza de su casa , peche odió 3 sueldos al<br />
que fizo 4 el tuerto, é peche demas el danno<br />
en duplo. E si es siervo el que lo fizo, , re-<br />
ciba demas C. azotes , hy el sennor non aya<br />
nengun danno.<br />
XV. De los que fallan el ganado en<br />
las vinnas, o' en las mieses.<br />
Todo omne quo fallar en su vinna , á en<br />
su miele, ó en su prado, ó en su huerto<br />
algunas bestias aienas , ó ganado , luego S<br />
ese dia ,"(5 otro dia lo faga saber al sennor<br />
del ganado: é si el sennor del ganado non<br />
quisiere venir, ni enviar, los vecinos deven<br />
asmar el danno que es fecho , y el iuez deve<br />
constrinnir 6 á aquel cuyo era el ganado,<br />
que emíende el danno 7 que recebió por el<br />
ganado , ó lo iure. E Si el sennor del ganado<br />
non quisier venir por recebir so ganado<br />
, ó s por emendar el danno , el que lo<br />
prendió 9 dél á beber solamientre al ganado,<br />
é téngalo tercer dia encerrado : é por aquellos<br />
tres dias non deven l° ayer nenguna calonna<br />
": é depues de tres dias dexe el ganado.<br />
E si depues so sennor del ganado ñon<br />
quisiere recudir 12 sobrel ganado , nin fazer<br />
emienda. , solamientre por el desprezamiento<br />
peche el danno en duplo: é si aquel, cuyo<br />
TITVLO<br />
141<br />
era el ganado , vinier al que lo tiene 13 encerrado,<br />
él ' 4 rogar que vayan z 5 con él asniar<br />
el danno , é que dexe el ganado , y el otro<br />
non lo quisier, fazer , mas quisiere matar el<br />
ganado ; sí esto le fuere provado, por cada<br />
cabeza de ganado mayor peche sennos " sueldos<br />
al sennor del ganado : por cada cabeza<br />
de ganado, menor peche sennas meaias. E<br />
otro tal derecho es daquellos que tienen el<br />
ganado encerrado enante " tres dias, é '9 non<br />
lo quieren dizir '° al sennor. E si 'es siervo<br />
aquel que lo faz 2 ' sin voluntad de so sennor,<br />
reciba C. azotes, y el sennor non aya<br />
nengun danno.<br />
qir-C<br />
XVI. Si el ganado se sale de la mies<br />
ante que lo echen fuera.<br />
el ganado 2 2 se sale 23 de la mies ante que<br />
Sea echado fuera, no 24 deve el sennor prendar<br />
; ca non sabe el oinne si fizo 25 y danno<br />
: mas si aquel , cuyo es el ganado , á<br />
otro omne lo echa fuera, el sennor del ganado<br />
sea tenudo de pechar el danno '6.<br />
XVII. Si alo-un omne fere o lasa el<br />
aanado que falla en su mies.<br />
Si algun omne que falla ganado en su mies,<br />
sil 21 taia labras ' s , ó oreias, cí 29 sil lhze otra<br />
co?la á aquel ganado que deslaydó, sea suyo,<br />
é peche al sennor del ganado otro tal 3° sano.<br />
IV. TITOL DEL 31 DANNO QVE FAZE EL GANADO,<br />
1. Si algun omne tuelle 32 caballo, ó otra animolía<br />
de so pesebre sin voluntad de so<br />
sennor.<br />
Toled. Malp. e. y Etc. r. furia 6 fuerza. B. R. t. e.<br />
S. B. y Catnp. torta el ganado. E. R. forza.<br />
2 .21,1alp. 2. tornó.<br />
9 Esc. S. siete.<br />
4 B. R.<br />
la fuerza.<br />
5 Toled. Malp. 2. y Esc. i. luego lo encierre en su<br />
casa ese dia , et otro dia lo faga saber al sennor del ganado<br />
; é si el sennor del ganado, pues que ie lo ficiere<br />
saber, non quisiere venir ni embiar, quanto los vecinos asolaren<br />
del danno que es fecho, tanto deve pechar el duenno<br />
del ganado. E si el . sennor &c.<br />
6 B. R. I. costrennir. S. B. constrennir.<br />
7 B. R. 2. así que aquel que recebió el danno probo el<br />
'danno que &c.<br />
8 B. R. 1. S. B. y Malp. 2. é por.<br />
9 Malp. 2. prendró. B. R. s. prendó:<br />
so B. R. t. S. B. y Malp. 2. deve.<br />
11 Toled. Malp. 2. y Esc. nenguna ealonna, porque<br />
su duerno non quiso venir. E despues 'de tres dias dexe<br />
el ganado. E si depues &c.<br />
1 2 B. R.<br />
S. B.. y Malp. 2. recodir.<br />
1 3 S. B. y Mair. 2. tenie.<br />
1 4 Etc. r. 2. y E. R. é lo rogar.<br />
15 B. R. 1. S..13. y Malp. 2. vaya.<br />
16 Toled. y Esc. s. sendos. B. R. 2. sendos,<br />
Toled. y Ese. z. sendas. S.B. una rneaia. B. R. 2 ..s enlas .<br />
Ó DE LAS OTRAS ANIMALIAS.<br />
11. Si algun omne la bestia que es emprestada<br />
trae 33 , ó usa contra 3+ su voluntade<br />
del sennor.<br />
18 Etc. 4. y ante de tres días.<br />
19 Etc. que.<br />
2 o B. R. I. S. B. y Malí,. 2. decir.<br />
B. R. 1. S. B. y Malp. 2. taz, si lo' fider sin vo.<br />
Juntad &c. Ese. g. si lo tilcter. B. R. j. lo faz, é lo faz<br />
sin &c.<br />
22 Malp. 2. si ganado sale.<br />
23 S. B. se salle.<br />
2 4 5. B. Etc. o. E. R. y Bex. non lo deve el sennor<br />
prender. Ese. pendrar.<br />
25 Toled. Malp. 2. y Ese. e. si fizo y danno á aquel<br />
ganado ó otro.<br />
26 Toled. y .Malp. 2. el danno quanto apreciaren.<br />
27 B. R. é le rail dalguna cosa, porque sea deslaydado<br />
, peche al sennor del ganado otro tan sano ganado<br />
corno era entónces el so.<br />
2 8 Esc. 6. beycos. Be.r. becos.<br />
29 Etc. ol faze.<br />
3o Esc. tal como el suyo sano.<br />
3 1 Maly. 2. QVIEN.FICIEII DANNO Á LAS ANI-<br />
IvIALIAS EN LAS HEREDADES (l) EN AL.<br />
32 B. R. a. Malp. a. tutlle 6 desata, y así en<br />
la ley.<br />
gs S.S. traye.<br />
34 B. R. 1. S.B. y Malp. 2. contra voluntad de so<br />
¡cunar, y así en la ley.
142<br />
Si algun (mine danna la cola , á la coma<br />
ni.<br />
del' caballo.<br />
Si algun onme castra alguna animalia<br />
DEL FVE RO JUZGO<br />
aiena•<br />
V.<br />
Si algun omne faze abortar 2 el 3 animalia<br />
ajena.<br />
VI.<br />
Si algun omne faze abortar yegua ajena.<br />
De las animalias que se _floren unas con<br />
VII.<br />
otras.<br />
VIII.<br />
Si algun omne mata ganado ajeno, sil<br />
faze danno , 6 nol faze danno.<br />
IX. Si algun omne labra con ganado ajeno sin<br />
voluntad de su sennor.<br />
X. 4 Si algun omne encierra ganado ajeno que<br />
nol faze danno.<br />
XI. Si algun omne trilla pan en era con ganado<br />
ajeno.<br />
XII. Si algun s omne mata ganado aieno por<br />
alguna ferida.<br />
XIII. 6 Si el ani;nalia se mete 7 con otra grey'<br />
afana.<br />
XIV. Si el omne faz algun espanto á la animalia<br />
por que se pierda, ó por que muera.<br />
XV. 9 Si el animalia que es brava mata algun.omne.<br />
XVI. Si el osuno no quiere quitar de sí el animal/a<br />
que es brava.<br />
Rey Rescindo 21.<br />
Si alunn omne tuelle cavallo , o' animalia<br />
e su pesebre sin volunt,4d- de so<br />
sennor.<br />
Si algun omne saca 22 caballo ajeno ó otra<br />
animalia destablia ' 3, ó de pasto ' 4, ó de alguna<br />
prisíon sin voluntad de so sennor, peche<br />
un sueldo al sennor del animalia : é si<br />
el animalia murier 25 por aquel soltamiento,<br />
peche otro 26 tal caballo, ó otra tal animalia<br />
al sennor. E si fuere en ela á algun logar, ó<br />
labró con ela sin voluntad de so sennor,<br />
del otra tal animalia cuerno 27 aquella suya<br />
al sennor del animalia, si el sennor del ani-<br />
S. E. al, y así en la ley.<br />
2 S. B. abortar vaca ajena, y así en la ley.<br />
3 Malp. 2. al animan,' ajena, y así en la ley.<br />
4 En Malp. e. están trocadas est:, sey y la siguiente.<br />
5 Malp. a. Si alguna lestia face mal á algun orne.<br />
Y siguen las denlas leyes con este aumento.<br />
6 En S. B. esta ley está pospuesta á la siguiente.<br />
7 B. R. t. S. B. y Malp. 2. amece.<br />
8 B. R. /. gree.<br />
Esta ley y la XVI. catan pospuestas en S. B. ií la<br />
X VII.<br />
/ o S. B. zuilsamiento.<br />
it En S. B. B. R. /. y Malp. 2. esta ley es la XXI.<br />
Antes de ella está la XX. en S. B. , que es: Del can que<br />
mala ganado ; y en Malp. 2. Del can dannoso.<br />
1 2 B. R. c. S. B. y Malí,. 2. caye.<br />
1 3 B. R. s. armadras. S. B. armaduras.<br />
1 4 B. R. t. S. B. y 15,4alp. 2. deve mostrar.<br />
1 5 B. R. t. S. 11. y Mal p. 2. cierran.<br />
16 Malp. 2. tuelle al que parra Carrera que non pasea<br />
XVII. Si algun omne faz algun guiñamiento I')<br />
con mano ,6 con otra cosa á la anima-<br />
lia , é la mata.<br />
XVIII. Si el can que es enrizado mata ,<br />
muerde algun omne.<br />
XIX. Del danno" que omne face en panes ajenos.<br />
XX. Si algun omne va por facer mal, é cae 12<br />
en las armadijas ' 3 de las bestias.<br />
XXI. Que el que faz armadijas á las bestias,<br />
lévenle 14 mostrar el legar, é dicirlo á<br />
los omnes , é á los vecinos.<br />
XXII. De los que encierran 15 el Camino.<br />
XXIII. Quanto de terreno deve 017111C dejar cerca<br />
del camino.<br />
XXIV. Si el omne tuelle 16 á aquel que va su<br />
camino , que nol pasea el ganado.<br />
XXV. Que los pastos 17 que non son cerrados<br />
" non sean defendudos á los que pasan<br />
por el camino.<br />
XXVI. Que aquel que face alguna labor cerca<br />
vado de rio, deve -cercallo á derredor"<br />
de seto.<br />
XXVII. Quanto deve cercar 2° del rio el que<br />
a lavor cerca del rio.<br />
XXVIII. De los que crebantan molinos ,<br />
pesqueras.<br />
XXIX. De los que furtan las aguas.<br />
'palia pudiere ayer su animalia fasta 23 tercer<br />
dia : mas si la non pudiere a yer nin fallar<br />
fasta tercer dia , dallí adelantre el qui<br />
la tomó sea tenudo por ladran.<br />
II. Si algun omne la bestia que es amprestada<br />
trae o' usa contra voluntad<br />
de so sennor.<br />
Si algun omne que lieva 29 bestia emprestada<br />
la da á otri que la corra, é que faga<br />
en ella carrera sin voluntad de so sennor<br />
de la bestia, por diez leguas peche un sueldo<br />
al sennor de la bestia ; é si lo 3 ° emprestare<br />
ménos de diez " millas, fagal emienda<br />
segund el trabajo ", é segund la carrera: é<br />
el ganado. S. B. tuelle ganado al que va por ro camino<br />
que non pasea, y lo mismo en la ley.<br />
r7 B. R. t. pastor, y así otras veces.<br />
18 B. R. 1. y S. B. encerrados.<br />
19 B. R. o. enrredor del rio de valladar 6 de reto.<br />
20 Malp. 2 . Quanto deven cerrar del rio con las presas.-<br />
2I B. R. .t. Cindo. S. B. Resciendo.<br />
2 2 Toled. Malp. 2. y Ese. r. saca ó desata. E. R. colo<br />
6 saca.<br />
23 B. R. r. 2. y Etc. 3. de trava. S. B. ..E.rc..g. .R•<br />
y Bex. destrava.<br />
24 M. y B. R. pasto.<br />
25 Esc.i. mune'., ó se perdier.<br />
26 Toled. peche otra tal animalia.<br />
27 Toled. S. B. Malp. 2. y Esc. 5. con.<br />
28 Malp. 2. tro á tercer dia.<br />
29 s. B. Eic. 6. y E. R. leva la bestia.<br />
3o B. R. r. S. B. y Malí,. 2 . la.<br />
31 S. B. dos.<br />
32 R. r. S. B. y Mal,. 2. trabaio.
LIBRO VIII.<br />
si la bestia se afollare 1, ó muriere, el que<br />
larn tomó emprestada aya aquella afollada 2,<br />
6 - muerta é dé otra tal sana al sennor de<br />
la bestia.<br />
III. Ley antigua. Si algun onme,danna<br />
la coma la cola al caballo.<br />
Si algun omne danna 3 la coma ó la cola4<br />
al caballo aieno , dé otro caballo sano al<br />
sennor del caballo, cuerno el so s . E si fuere<br />
otra animaba , por cada cabeza de animaba<br />
que deslay dar 6, peche 7 la terza parte<br />
de un moravedi 8.<br />
IV. Ley antigua. Si algun omne castra<br />
animalia ajena.<br />
Quien castra caballo aieno, ó otra animalia<br />
, que por ventura so sennor tiene 9 en<br />
guarda", ó puerco, ó otra animalia que non<br />
devia seer castrada, el duplo del animaba<br />
al sennor del animalia , á quien fizo<br />
el danno, por emienda.<br />
V. Si algun omne faz abortar baca<br />
aiena.<br />
Si algun omne faz baca aiena prennada abor.<br />
dél otra tal baca con so becerro al sennor<br />
de la baca ; y él tome la baca que fizo<br />
abortar. E otrosí mandamos de las otras<br />
animabas.<br />
VI. Si algun omne face abortar yegua<br />
aiena.<br />
Si algun omne faz abortar yegua prennada<br />
aiena , peche al sennor de la yegua un potro<br />
dun anuo.<br />
VII. De las animalias que se fieren<br />
unas con otras.<br />
Si algunas animalias, ó algun ganado se fiere<br />
", ó se ligan de so uno , cl sennor de<br />
la animalia, que firió el 12 otra, peche otra<br />
i B. R r. se matare 6 moriere. Ese. 6. y Bex. afogare<br />
6 moviere.<br />
Bex. afogada.<br />
3 Toled. Ese. s. B. R. z. y Malp. 2. tala.<br />
4 Ese. 6. E. R. B. R. 2. y Bex. coa.<br />
5 Toled. suyo sin otro negarniento. )l1alp. 2. y Ese. .r.<br />
con el suyo sin otro alongarniento.<br />
6 B. R. 1. y Ese. g. confundiere . S. B. Ese. y Bex.<br />
deslayd6.<br />
or<br />
7 'l'oled. peche MI. mrs. Malp. 2. y Esc. 1. peche un<br />
moravedi.<br />
8 S. B. moravedin.<br />
9 B. R. r. y Malp. 2. tenie.<br />
ro Toled. Malp. 2. y Esc.<br />
Ellas . B. R. 1 . 2. y Ese. 5. en<br />
S. B. en guarda, 6 toro, 6 por<br />
11 Efe. I. flerell.<br />
2 .711.11p. 2. al.<br />
1 3 Toled. é torne la suya 8
144<br />
DEL F VER O<br />
XII. Si bestia , o animalia dañosa de<br />
quien quier fizce danno.<br />
alguna animalia ficier algun danno en1<br />
Si<br />
poder de so sennor de la animalia , deve dar<br />
el animalia por el danno , ó facer la emienda<br />
como mandare el iuez 2.<br />
XIII. Si algun omne mata ganado cieno<br />
por alguna ferida.<br />
Si algun ferier yegua aiena , ó ganado aieno<br />
, assí que la enflaquezca , ó que la mate<br />
de la ferida , peche otra tal animalia al sennor,<br />
é aquella que enflaqueció ó mató sea<br />
suya. E si non oviere otra tal animalia,<br />
pague el precio que valia. E otrosi dicimos 3<br />
del buey, ó del caballo, ó de las otras animalias.<br />
XIV. Si ala-un algun g nado se mezcla 4 con<br />
a<br />
alguna grey ajena.<br />
S i algun ganado se mezcla s con otro ganado<br />
cieno, é aquel cuya era la grey 6 lo<br />
sopiere , si depues se saliere de la grey no<br />
lo sabiendo el sennor de la grey, deve jurar<br />
al sennor del ganado, que non se salió<br />
por su culpa , nin por so enganno , é que<br />
él no lo ha, ni lo dió á otri , é sea quito.<br />
E si lo adt, jiere 7 á su casa con su ganado,<br />
é fasta ocho dias no lo dixiere en concejo<br />
paladinamientre 6, péchelo en duplo 9.<br />
XV. Si algun omne faz guinamiento d<br />
alguna bestia por que se espante.<br />
Si algun omne liega '° cabeza de ganado<br />
muerto , 6 huesos , ó otra cosa á la cola.<br />
del caballo , ó de otra animalia por tal que<br />
se espante , si el animalia por aquel espanto<br />
fuere muerta ó enflaquecida, el que lo fizo "<br />
dé otra tal animalia sana al sennor. E si la<br />
bestia non oviere niagun mal, el qui lo fizo,<br />
si es omne libre , reciba cinquenta azotes, é<br />
si es siervo, reciba C. 12 azotes.<br />
111, Toled. B. R. 2. Ese. 4. 6. E. R. S. B. y 214-4p. a.<br />
sea en poder de so sennor del animalia de darle el animalia<br />
&c.<br />
2 Ese. 1. alcalle.<br />
3 B. R. r. S. B. y Malp. 2. decirnos.<br />
4 Toled. se aviere.<br />
5 Toled. se aviere. 4. 6. E. R. Bex. S. B. y<br />
.11falp. 2. se macee. B. R. r. se mecier. Esc. 1. se mece.<br />
6 Ese. 6. gres.<br />
7 B. R. 1. adoxier.<br />
8 Esc. 4. 6. E. R. y Bex. paladinamientre, sea tenudo<br />
por ladron.<br />
9 S. B. en duplo , é sea tenudo por ladron.<br />
o S. B. Ese. 4. E. R. y Malp. 2. liga.<br />
I1 Esc. r. ligó.<br />
1 2 B. R. r. ciento azotes.<br />
r 3 B. R. I. y Malp. 2. el sennor.<br />
14 B. R. 1. merinos.<br />
5 Aquí acaba la ley en Bel..<br />
J V Z GO<br />
XVI. Si el animalia que es brava mata<br />
algun omne.<br />
Si algun omne ha buey bravo, ó toro, ó<br />
baca , ó otra animalia , mátelo luego ante<br />
que faga mal : é si lo sabe por los vecinos<br />
quel dixieren que es tal, é depues lo toviere<br />
ó lo governare , é no lo quisier luego matar,<br />
é depues matar algun omne , ó firiere,<br />
faga ende emienda al 3 sennor, cuerno manda<br />
la ley del omecillio de los omnes , é de<br />
las mugeres, de los ninnos ' 4, é de los siervos,<br />
é de las siervas. 15 .Así que si aquela " animalia<br />
matar omne ondrado , peche el sennor<br />
por el. omecillio D. sueldos : por omne libre<br />
de menor ' 7 guisa, que aya XX. Is annos, peche<br />
CCC. 9 sueldos, é por omne franqueado<br />
peche la meatad desta emienda. E está emienda<br />
misma mandamos facer por omne que mata<br />
fasta L. anuos 2°. E si el animalia mata<br />
omne de L. annos adelantre fasta LXV. 2',<br />
el sennor peche por el omecillio CC. sueldos.<br />
E por omne de LX. 22 é V. annos adelantre<br />
peche CL. 23 sueldos. E si la animalia matar<br />
omne de XV. annos, peche el sennor por<br />
el omecillio C. é L. sueldos : é por omne de<br />
XIII. annos peche C. é XXX. sueldos: por omne<br />
de XII. annos peche C. 24 é XX. sueldos : por<br />
omne de XI. annos peche C. 25 é X. sueldos,<br />
é por omne de X. annos peche C. sueldos, é<br />
por omne que aya IX. annos, ó VIII.,. ó VII.<br />
peche XC. 26 sueldos: por omne que aya VI.<br />
annos, ó V., ó IIII. peche LXXX. sueldos : é<br />
por onine que aya Hl. ó II. annos peche LXX.27<br />
sueldos : é por omne de un anno peche Í.X.<br />
sueldos. E si matar mugier el animalia de<br />
algun omne , si es la mugier de XV. annos<br />
fasta XL. peche el sennor del animalia por el<br />
omecillio C. é L. sueldos. E si matar mugier<br />
que aya XL. annos fasta LX. peche el sennor<br />
del animalia CC. sueldos por el omecillio:<br />
é por mugier que a de LX. annos arriba<br />
peche C. sueldos. E si mata.: mugier de XV.<br />
annos 28 en ayuso peche la meatad de la<br />
emienda que es dicha de suso de los ninnos<br />
de XV. annos en ayuso, segund la edad de<br />
cada uno. E si la animalia matare siervo aie-<br />
16 B. R. r. S. B. y 2. aquella.<br />
17 Toled. de menor guisa , 6 franqueado , peche la<br />
medrad del omecillo del ombre libre ; el si fuere el<br />
muerto siervo , peche el sennor de la bestia dos siervos<br />
tales cuerno el siervo muerto que a XX. annos , peche<br />
CCC. sueldos por orne franqueado &c. Malp. 2. y Etc. 1.<br />
como Toled. sino que acaba la ley en siervo muerto.<br />
3 Ese. 4.X.<br />
lo B. R. I. CC.<br />
/o Toled. L. annos adelantre.<br />
2 1 S. B. sesaenta é cinco. B. R. r. fasta LV.<br />
2 2 S. B. sexanta é cinco, B. R. r. LX.<br />
23 Toled. B. R. r. Esc. 4. y 6. C. sueldos. S. ciento<br />
sueldos.<br />
24 B. R. r. CX.<br />
25 Toled. C. é IX.<br />
26 S. B. novaenta.<br />
27 S. B. setaenta.<br />
24 B. R. annos ayuso, y así despuer.
LIBRO VIII.<br />
no, el sennor del animalia peche otros tales<br />
dos siervos al sennor del siervo.<br />
XVII. Si algun omne non quiere quitar<br />
de sí el animalia que es brava.<br />
Si algun omne . ha buey bravo, ó otra animalia<br />
, mátelo luego , ó quítelo de sí, é fágalo<br />
saber á los vecinos, que lo quitó de sí:<br />
é si lo non quisiere matar, ní lo quitar de<br />
sí, mas si lo quisier tener, quanto danno ficiere<br />
depues péchelo 2 en duplo.<br />
XVIII. Si algun omne faz algun espanto<br />
s con mano o con otra cosa d la<br />
animalia , é lo mata.<br />
Si algun omne enriza buey 4 , ó can, ó otra<br />
animalia contra sí, quanto danno le ficiere<br />
el animalia , tórnese á su culpa.<br />
XIX. Ley antigua. Si el can que es enrizado<br />
mata algun orne, o muerde.<br />
Si 5 algun can muerde algun omne, é de la<br />
mordedura muere el omne, ó enflaquece , el<br />
sennor del can non deve ayer nenguna calonna<br />
6 , si 7 el sennor non enrizó el can que<br />
lo mordiese. E si el sennor del can enriza<br />
el can que prenda ladron ó otro malhechor,<br />
é de la mordedura muere ó enflaquece el<br />
ladron ó el malhechor, el sennor del can non<br />
deve ayer nenguna 8 calonna. Mas si lo entizar<br />
que muerda omne que non es malfechór,<br />
quanto danno ficiere el can todo lo deve pechar<br />
el sennor, segund la ley, cuerno si :lo<br />
él mismo ficiese.<br />
XX. El Rey Don Flavio Rescindo 9.<br />
Del can '° que mata ganado.<br />
Todo omne que ha can que mata ovejas ",<br />
ó otro ganado , el sennor del can deve dar<br />
el can al que fizo el danno, é " lo mate<br />
I B. R. a. mas quiérselo tener. S. B. mas quiéreselo tener.<br />
Malp. 2. é lo quisier tener.<br />
2 Toled. y Malp. 2. peche el omecillo.<br />
3 B. R. 1. a. Esc. 4. 6. E. R. y Bex. guinanziento.<br />
Ese. 3 . el:rizamiento.<br />
4<br />
Ere. 1. buey, 6 baca , 6 can.<br />
5 Ese. 1. y. 4. y E. R. Si el can de algun orne.<br />
6 B. R. 1. calomia.<br />
7 EI C. 6. E. R. y Bex. se él non enrizó.<br />
8 S. B. y Ese. 4 . ninguna pena.<br />
9 S. B. E. R. Esc. 4 . B. R. 2. y Malí). 2. Scindo.<br />
B. R. 1. Cindo. M. El Rey Don flavio.<br />
lo Ese. I. .Del can dannoso.<br />
I I B. R. 1. 2. S. B. Malp. 2. ESC. 4. 6. y E. R. oveias.<br />
12 B. R. 1 . 2. S. B. Maly, 2. Ese. a. j. 4. 6. E. R.<br />
y Bex. ó lo.<br />
13 S. B. el tuerto.<br />
1 4 B. R. S. B. y Maly. e. pechar el sennor.<br />
15 B. R. 1. De los que confonden 6 dannan panizo<br />
16 T'oled. y Malp. 2. suciedad. Ere. 4. y S. B. sucia.<br />
B. R. e. sucidumbze. Ese. J. 6. y sea. sucio. E. R. su-<br />
TITVLO IV.<br />
145<br />
luego : é si lo non quisier dar á aquel á qui<br />
fizo el danno 13 pritneramientre, quanto mas<br />
danno ficiere depues el can, todo lo deve pechar<br />
04 en duplo.<br />
XXI. Del 15 danno que 01111Ze faz en<br />
pannos aienos.<br />
Si algun omne tala vestidos aienos, ó los<br />
rompe, ó los ensucia en tal manera que la<br />
ensucidura " non se pueda toller sin laydura<br />
' del panno , peche otro tal vestido entero<br />
18 al sennor del vestido. E si non pudiere.<br />
ayer otro tal vestido, dé el precio quanto<br />
valla el vestido ante que fuese talado '9,<br />
roto ; ó ensucido 2°, é torne el vestido roto<br />
pora sí. E si el siervo ficiere tal cosa sin<br />
voluntade de so sennor , y el sennor non<br />
quisiere facer emienda por el, dé el siervo<br />
por emienda , segund qual fuere el fecho.<br />
XXII. Ley antigua. Si algun omne<br />
que va por facer mal , cae 21 en las<br />
armadijas 22 de las bestias.<br />
Si algun omne pone armadijas 13 en su vitia<br />
ó en su campo por matar ciervo 24,<br />
otra animalia de monte, é algun omne que<br />
quiera facer furto, ó alguna nerniga cayer<br />
en las armadijas, lévese tornar á su culpa,<br />
porque queda tomar lo aieno con tuerto.<br />
XXIII. Que el omne que faz armadijas<br />
d las bestias , dévelo mostrar el logar<br />
25 d los vecinos.<br />
Si algun omne face fuyos 26 por prender alguna<br />
animaba de monte, ó tendiere arcos,<br />
ó otros lazos , ó ballestas en logar ascondido,<br />
o non 27 suele ser carrera 28 , si el animalia<br />
de algun omne cayere en aquellas armadijas<br />
por ocasion , y enflaquece, ó muere, aquel<br />
cazador peche el animalia al sennor. Ca la 29<br />
animalia non se sopo 35 guardar ; y el cazador<br />
dévelo 31 dicir ante á los vecinos que<br />
ciez. Ese. sucidat.<br />
17 Ere. a. y 13c.v. /aydadura.<br />
18 B. R. r. entrego.<br />
Malp. 2. traído.<br />
20 Toled. B. R. .r. S. B. Malp. 2. Esc. 1. 4. 6. E. R.<br />
y Bex. ensuciado.<br />
21 Toled. S. B. y Ese. 6. caye en las armaduras.<br />
22 B. R. 1. armadillos, y así despues. Ese. a. y Bes.<br />
armaduras.<br />
23 Toled. S. B. Ese. 4. y 6. armaduras, y así despues.<br />
24 Ese. ciervo 6 otro venado.<br />
25 Malp. a. el lagar, é decillo rí los ornes é rí los •eCilSOS.<br />
a6 B. R. fuos. S. B. Esc. 4 . 6. y E• R. foy (15. Toled.<br />
y Malp. 2. foyos en las vinnas et en los campos ron<br />
prender , &c.<br />
27 M. s. B. Ese. 4. y 6. o suele ser carrera. B. E.<br />
do suele ser carrera.<br />
z8 Maip. 2. carrera, ni andan ganados.<br />
29 S. B. y Malp. 2. Ci.<br />
go Ese. 6. sabe.<br />
3 t B. R. r. y S. B. deviéralo. Malp. e. devíck, decir,<br />
,Ese. 6. 2i. E. 2, y R. deveralo.<br />
Ss 2
146<br />
se guardasen daquellos lazos. E si algun onme<br />
y cayere por ocasion depues que ge lo dixiere<br />
el cazador , non deve a yer nenguna<br />
calonna : ca aquel se busca el mal pora sí,<br />
qu<br />
que<br />
non quiso creer. E si algun omne viene<br />
de otra parte que non lo sepa , é cayere en<br />
ellos , si muriere ó enflaqueciere , el cazador<br />
peche la tercia parte de la emienda que es<br />
dicha en la ley de suso de los omnes muertos<br />
ó enflaquecidos : porque non devien meter<br />
tal periglo 3 en la carrera o 4 los omnes<br />
suelen pasar.<br />
XXIV. De los que cierran el camino.<br />
Si algun omne cierra la carrera pública de<br />
seto ó de valladar, el que crebantar S el seto<br />
ó el valladar non sea tenudo de la emienda,<br />
y el que cercó la carrera, si es siervo , préndalo<br />
el iuez , é fágalo aducir e al seto , é<br />
fagal dar C. azotes 7 : é constréngalo 8 que<br />
abra la carrera cuerno solia ser, maguera que<br />
tenga y mies 9 . E si es omne poderoso el<br />
que lo faz, peche XX. sueldos: é los omnes de<br />
menor guisa que lo ficieren, peche cada uno<br />
X. sueldos. E toda esta pena dé vela a yer el rey.<br />
XXV. Quanto de terreno deve omne de,<br />
xar cerca del camino.<br />
DEL FVERO JVZGO<br />
La carrera por que los omnes suelen ir 1° á<br />
las ciudades ó á las villas nengun omne no<br />
la cierre, .mas " dexen 12 la mentad descubierta<br />
' 3 sin él al que prende de cada una<br />
parte, que aquellos que van carrera , que<br />
puedan ayer espacio de folgar. E si algun<br />
omne viniere contra esta nuestra ley , si es<br />
omne poderoso, peche XV. sueldos, é si fuere<br />
omne de menor guisa , peche VIII. sueldos,<br />
é elévelos a yer el rey. E quien a alguna mies,<br />
viona , ó prado cerca de la carrera, cérquelo<br />
de seto, é si lo non puede facer por<br />
pobreza , faga y valladar.<br />
1 Toled. B. R. s. 2. S. B. Malp. 2. Ese. 4. 6. y E. R.<br />
qUandO.<br />
2 Malp. 2.. tercera.<br />
s Toled. B. R. r. y Malp. 2. peligro.<br />
4 Ese. 6. por u los.<br />
5 S. B. quebrantare. 2. quebrantar.<br />
6 S. B. adocir.<br />
7 Esr. 6. cabo el sieto.<br />
8 B. R. r. y Malí,. costríngalo. S. B. constríngalo.<br />
9 B. R. r. Ese. 4. E. R. S. B. y Malp. 2. rrtieSe,<br />
y así arras Veces.<br />
ro Ese. 4. venir. B. R. 2. pasar o ir.<br />
mas dexe de cada una parte VII. colido &c. Así<br />
cl!,e el Toled. y Ese. acaso quiso decir cobdos,<br />
como est ,í en Malp. 2. En este códice se ,sigue luego que<br />
aquellos que van carrera &c.<br />
s: B. lexe la meetad descubierta sin el pende de cada<br />
una parte.<br />
1 3 B. R. r. descobierta sin el apiende de cada una parte.<br />
5 4 Be.v. sin el alpende.<br />
5 5 Malp. 2. echa.<br />
16 S. B. desemparado. Malp. 2. desamparado, é desendcierrado.<br />
1 7 Toled. y Malp. a. por quatro cabezas de ganado pe-<br />
XXVI. Si algun omne tuelle ganado al<br />
que va por su camino que non pasea.<br />
S algun omne encierra 15 ganado del que va<br />
por camino , porque lo falló el ganado en<br />
campo abierto, ó en pasto desamparado 16,<br />
por dos r7 cabezas de ganado peche las dos<br />
partes dun sueldo. E si lo echa fuera el ganado<br />
que non pasea, por quatro cabezas dé<br />
tanto cuerno es de suso dicho á su sennor<br />
del ganado. E si el siervo faz tal enganno "<br />
sin mandado de so sennor, el sennor de la<br />
tierra ó el iuez le faga dar C. azotes , y<br />
el sennor non aya nenguna calonna.<br />
XXVII. Que los pastos que non son<br />
cerrados non sean defendidos 19 á los<br />
que pasan 2 ° por camino.<br />
Los omnes que van por camino, en los campos,<br />
ó en los logares de pascer 21, que non<br />
son cerrados, puédense deportar 22 en ellos,<br />
ó dar á pascer á sos ganados é á sus bestias,<br />
assíque non deven estar en nengun 23 logar<br />
mas de dos dias , se ge 24 lo non consentiere<br />
el sennor del campo cuyo es, nin deve taiar<br />
los árboles por 25 la raiz , nin quemar sin voluntad<br />
de so sennor : mas bien puede pascer<br />
26 el ganado 27 los campos é los ramos<br />
de los árboles.<br />
XXVIII. Quien face alguna labor cerca<br />
28 del vado 29 del rio , dévelo cercar<br />
3° aderredor de seto.<br />
Quien face alguna labor allí o 3r es el vado<br />
del rio ", ó por 33 o pasan el ganado, si ficiere<br />
y valladar , devel facer seto. E si lo<br />
non ficiere , é recibiere ende algund danno<br />
por su negligencia 34, non deve ende 35 ayer<br />
nenguna emienda. Ca non es derecho que<br />
por su negligencia otri aya danno.<br />
che la III. parte dna sueldo al sennor del ganado. E si el<br />
siervo &c. Esc. 1. por cada dos cabezas de ganado peche<br />
una ineaya.<br />
18 Ese I. y Camp. cosa.<br />
19 S. B. yfMalp. 2. defendidos.<br />
20 B. R. I. pasan cansino.<br />
I B. R. pacer, y así otras veces.<br />
2s Coup. folgar.<br />
23 S. B. clegun. Etc. 6. y E. R. en un.<br />
24 Toled. si ie lo non consintiere. S. B. Ese. r. Carnp.<br />
y Bens. é si ge lo non consintiere aquel cuyo es el campo.<br />
25 Malp. 2. de raiz.<br />
26 B. R. 1. pueden pacer los ramos de los otros árboles.<br />
27 S. B. Malp. 2. B. R. 2. Esc. 4. 6. y E. R. el ganado<br />
los ramos de los árboles.<br />
z8 B. R. o. y Malp. 1. cerca vado de rio. S. B. cerca<br />
del vado.<br />
29 Esc. 6. vao , y así despues.<br />
so B. R. o. cercar ¿le valladar de sietos.<br />
31 B. R. hu es el.... ó por hu pase.<br />
32 S B. rivo.<br />
33 S. B. y Malp. 2. ó por ond.<br />
34 B. R. I. neglesencia.. • • p or su neglisencia.<br />
35 Be.v. haber ende nenguna demanda ni nenguna.
LIBRO VIII.<br />
XXIX.. Quanto dese cerrar del rio<br />
el que a labor cerca del rio.<br />
Lis grandes ríos, por que 2 vienen los salmones<br />
, ó otro pescado' de mar, ó en 3' que<br />
echan los omnes las redes, ó 4 por que vienen<br />
las barcas con algunas mercaclurias 5, nengun<br />
omne non deve encerrar el rio por toller<br />
la 6 pro á todos los otros , é fácerla 7<br />
suya ; mas puede facer seto fasta medio<br />
del rio , allí o 9 es el agua l° mas fuerte,<br />
é que la otra meatad finque libre pora la<br />
pro de los omnes. E si alguno ficiere demas la<br />
contra esto que nos decimos , el sennor de<br />
la tierra ó el iuez lo crebante " luego el<br />
seto ; é si fuere omne de mayor guisa peche<br />
diez sueldos á aquel á quien facie el<br />
embargo con el seto. E si es omne de menor<br />
guisa peche cinco sueldos , é demas reciba<br />
L. azotes. E si dambas las partes del<br />
rio oviere dos sennores , non deven cercar >3<br />
todo el rio fascas que diga cada uno que<br />
cerró la su meatad ; mas el uno deve cerrar<br />
la su meatad de suso , y el otro la de<br />
yuso , é dexe >4 por medio pasar >5 el rio.<br />
E si non oviere mas de un logar, que puedan<br />
ambos cerrar, de guisa lo cierren ambos<br />
que puedan pasar las barcas é las redes.<br />
E si el sennor ó el iuez crebantare " el seto<br />
que fué fecho , assí cuerno nos decimos 17<br />
de suSo, peche diez sueldos á so sennor del<br />
seto , é si otro omne libre lo crebantare peche<br />
cinco sueldos al sennor del seto , é reciba<br />
L. azotes. E si algun siervo lo crebantan,<br />
reciba C. azotes.<br />
Malp. 2. y Ese. 2. Quanto deven cerrar del río con las<br />
presas. B. 12.. s. Como eleven facer pesqueras é pasos en<br />
grandes aguas.<br />
2 Ese. 4. por o. Ese. 6. por u.<br />
3 B. R. do echan.<br />
4 B. E. i• o por do. Ese. 4. 6 por ont. Ese. 6. 6 por u.<br />
s B. R. I. 2. S. B. Malp. 2. Esc. 1. 3 4. Camp. y<br />
merchandías.<br />
6 Toled. y Malp. 2. el pro. B. R. t. 2. y E. R. la<br />
prol , y así despues.<br />
7 Ala/r. 2. el suyo.<br />
8 Toled. y Esc. 1. fasta la meatad del rio. Malp. 2,<br />
fasta la meetad del rio. Esc. j. fruta allí do es el rio medio<br />
, allí do corriere la agua mas alta, é que la otra<br />
meatad.<br />
9 B. R. r. u lo corre mas forte.<br />
so S. B. lagua.ma s fuerte.<br />
Malp. 2. mas.<br />
s 2. B. R. r. S. B. y Malp. 2. le quebrante.<br />
3 B. R. S. B. y Malp. 2. cerrar.<br />
14 B. R. S. B. Malp. 2. Ese. 4. 6. y E. R. dexen.<br />
T I TVLO IV.<br />
XXX. De los que crebantan molinos o<br />
pesqueras.<br />
Si algun °infle crebantar molinos " ó 19 las<br />
pesqueras, todo quanto crebantó refágalo<br />
fasta treinta dias , é demas peche veinte<br />
sueldos. E si fasta treinta dias no lo ficiere<br />
", peche otros veinte sueldos , é ciernas<br />
reciba C. azotes. E otrosí decirnos de los que<br />
crebantan los estancos" del agua : si es siervo<br />
refaga lo que desfizo ", é demas reciba<br />
C. azotes.<br />
XXXI. De los que fi‘rtan las aguas 23.<br />
Muchos 24 de logares en que an mengua<br />
de agua de pluvia 26, son tales, -que si el agua<br />
de los ríos y desfallece 27, los omnes de la<br />
tierra se desesperan " de a yer mieses : é por<br />
ende en las tierras o corren los ríos establecemos,<br />
que si algun omne furtar el agua,<br />
ó la 29 face correr por enganno por otro logar<br />
que non suele , por cada quatro horas<br />
del dia que la ficiere correr á itíbre 37, peche<br />
un sueldo 31 . E 32 si el agua es pequenna,<br />
por quatro horas del dia peche la tercia 33<br />
parte de un sueldo , é por guamo tiempo<br />
corrió el agua por otros logares , por otro<br />
tanto tiempo sea entregada á aquel que la<br />
devia ayer. E si el siervo lo face por su<br />
grado , si el agua es grande , reciba C.<br />
azotes , é si el agua es pequenna reciba<br />
L. azotes.<br />
15 B. R. t. 2. passage. E si non.<br />
26 E. R. 1. y Malp. 2. quebrantaren. S.E. quebrantare.<br />
27 B. R. r. S. B. y Malp. 2. dixiemos.<br />
s8 Toled. y Malp. 2. molinos por fuerza.<br />
19 Ese. 4. 6. E. R. 2. y E. R. ó pesqueras.<br />
o B. R. 2. refez.<br />
21 B. R. 1. estannos.<br />
2 2 E. R. I. S E. Malp. 2. Esc. 4. y 6. fizo. E. R. fez°.<br />
23 B. R. e. las aguas, é llevan por lugares non huJados.<br />
24 B. R. z. Muchos lugares.<br />
25 S. E. mengua de pluvia. B. R. 2. Ese. 4. 6. y E. R.<br />
rningua.<br />
26 Toled. y Malp. 2. lluvia. B. R. 1. luya.<br />
27 S. B. defalesce. Malp. 2. desfallesce.<br />
23 S. B. y B. R. 2. se dcsperan.<br />
29 Malp. 2. é la.<br />
3o Toled. aímbre. B. R. 2. alumbre. Ese. 6. zlluni.<br />
Bex. aliur. r. R. alubre. Comp. allure.<br />
3 r Toled. y Esc. 6. 1111. sueldos.<br />
3 2 Esc. 1. Et do son las aguas poca'.<br />
33 Malp. 2. tercera.
148<br />
DEL FVER O JVZGO<br />
`1tW'<br />
TITOL DE i LOS PVERCOS 2 QVE PASCEN,<br />
É DE LAS ANIMALIAS 3 QVE ANDAN ERRADAS.<br />
I. De los puercos que comen la lande 4.<br />
II. De los puercos 5 que paseen la (ande que<br />
es de muchos.<br />
III. Si los puercos comen la laude por pleyto,<br />
que 6 dén diezmo de los puercos.<br />
1V. De los puercos que andan por el monte<br />
errados.<br />
I. De los puercos que comen la /ande.<br />
Quien falla puercos aienos en su monte en<br />
tiempo de la laude , primeramientre tome<br />
pronos al pastor, é fágalo saber al sennor<br />
de los puercos 4 . E si se avinier con él, que<br />
dexe andar los puercos en el monte Pata el<br />
tiempo que los puercos devan seer decitnados<br />
1°, é que el sennor del monte tome ende<br />
el diezmo ", entregue los pennos al pastor.<br />
E si el sennor de los puercos non se quisier<br />
avenir con él de darle el diezmo, y el sennor<br />
del monte 12 si los fallare otra vez en el<br />
monte , maguer " que sean pocos, puede<br />
matar 14 el uno dellos ; é si fueren muchos<br />
puede matar los dos , é " levarlos sin calonna<br />
nenguna por ellos : é afruentel " la tercera<br />
vez al sennor de los puercos, que si quisiere<br />
meta los puercos en el monte, é quel<br />
dé ende el diezmo segun la costumbre. E si<br />
non se quisiere 17 avenir con él , deve dar<br />
el diezmo, é depues si el sennor del monte<br />
los fallare la tercera vez en el monte, tome<br />
el diezmo de todos los puercos por so derecho.<br />
E si algun omne mete los " puercos<br />
en monte aieno sobre pleyto de dar el diezmo<br />
' 9 , é los toviere depues en otro monte<br />
fasta el yvierno 2 ° de las eladas ", pague el<br />
B. R. r. DE LOS PASCOS DE LOS PVERCOS,<br />
E DE TODAS BESTIAS ERRADAS E QVE FA-<br />
CEN DANNO.<br />
2 Esc. r. DE LOS PVERCOS PASCIENTES. Esc.6.<br />
E. R. y B. R. 2. PORCOS , y así despees:<br />
3 Malp. o. ANIMALIAS ERRADAS.<br />
4 B. R. J. g-anLe 1 I y así siempre. Malp. 2. la lande por<br />
fuerza 6 de grado del sennor de la laude.<br />
5 Malp. 2. puercos que son entre muchos, é pacen la<br />
¡ande que es de dos, y así en la ley.<br />
6 S. B. que el !tiznar Malp. 2. que dén diezmo si<br />
los puercos son ante furtados, y así en la ley.<br />
7 Malp. erradas cuerno sean guardadas, y ;sí en la ley.<br />
8 B. R. sinnalar.<br />
9 S. B. porcos.<br />
so B. R. r. 2. S. B. Malp. 2. Ese. s. 6. E. R.<br />
Be•. L'ami). y Toled. dezmados.<br />
Esc. r. Camp. y Bes. dezmo, y así siempre.<br />
2 B. R. I. S. B. y Malp. 2. del monte los.<br />
1 3 S. B. maguera.<br />
14 B. R. a. tomar, y así siempre.<br />
5 Toled. B. R. r. S. B. Malp. 2. Camp. y Bes. é non<br />
deve ayer calonna ninguna por ellos.<br />
16 S. E. y Casnp. afronte.<br />
17 Toled. B. R. 7. Malp. 2. y S. B. E senory quisiert<br />
V. Si la grey de algun omne entra en algunas<br />
mieses.<br />
VI. De las animalias que andan erradas 7.<br />
VII. Que aquel que falla errada el animalia<br />
, que la deve guardar.<br />
VIII.Que aquel que falla el animalia errada<br />
non la deve sennalar nin tresquilar.<br />
diezmo al primero con quien primeramientre<br />
lo prometiera. E si depues de las eladas<br />
quisier meter los puercos en el monte,<br />
primero 22 peche de " XX. cabezas la una<br />
assí cuerno es costumbre de la tierra.<br />
II. De los puercos que pascen la lande<br />
que es de dos 24 companneros.<br />
Si dos companneros han contienda sobre la<br />
lande del monte , porque dice el uno quel<br />
otro ha mas puercos que él , 6 que mete en<br />
el monte mas puercos , estonce puede cada<br />
uno en la su 25 partida de tierra meter los<br />
puercos, assí que el uno meta tantos cuerno<br />
el otro, é depues partan el diezmo assí cuemo<br />
partíron 26 la tierra.<br />
III. Si los puercos comen la l'ande" por<br />
pleyto, que den diezmo de los puercos.<br />
Si algun omne mete sos puercos en monte<br />
aieno , por 28 tal que dé el diezmo , é levare<br />
29 los puercos ante que dé el diezmo , sea<br />
tenudo por ladron, é peche el diezmo, é demas<br />
faga la emienda que deve facer ladron 3°.<br />
E si el siervo faz tal cosa sin voluntad de<br />
so sennor, el siervo reciba C. 35 azotes , y<br />
avenir con él de dar el diezmo, é depues el sennor del<br />
monte &c.<br />
18 B. R. I. S. B. y Malp. 2. sus.<br />
19 Toled. Malp. 2. y Esc. i. de dar al diezmo, é pacieren<br />
en aquel monte fatal tiempo del parir, el sennor<br />
del monte aya el diezmo , é si el sennor de los puercos<br />
los toviere depues en otro monte &c.<br />
2o S. B. y B. R. 1. invierno.<br />
21 Etc. 6. y E. R. geladas.<br />
22 S. B. y Malp. 2. primero].<br />
2 3 Etc. 3 de nueve.<br />
24 Esc. a. 3 . 4. 6. E. R. y Bex. muchos, y falta compañeros.<br />
25 Malp. 2. en la partida de la tierra. S. B. Ese. 4. 6.<br />
y E. R. en la su parte de la tierra.<br />
26 B. R. .r. S. B. Malp. 2. Etc. 4. y 6. partieron.<br />
27 S. E. glande.<br />
28 Toled. B. R. r. S. B. Malp. 2. Esc. I. 3: Bes.<br />
Camp. por pleyto.<br />
29 Toled. y Malp. 2. é ante que dé el diezmo levare los<br />
puercos ende por engalano, sea tenudo &c. B. R. 1. 2.<br />
S. B. Esc. 4. 6. y E. R. é ante que dé el diezmo levare<br />
los puercos ende, sea tenudo por ladron.<br />
3o B. R. z. y Malp. a. el ladron.<br />
3 1 Ese. j L azotes.
el sennor non aya ende nenguna calonna,<br />
sinon que dé el diezmo que deve dar. E si<br />
lo ficiere de mandado de so sennor 1 que lo<br />
Mandó facer, faga 2 emienda cuerno ladron.<br />
IV. De los puercos 3 que andan por<br />
el monte errados.<br />
Quien falla puercos aienos 4 en su monte,<br />
lo deve mostrar á sus vecinos, ó los deve<br />
tener encerrados. E si su sennor de los puercos<br />
non viniere facer emienda, la primera<br />
vez 6 puede tomar un puerco , é fágalo saber<br />
al iuez de la tierra que él tiene los puercos<br />
errados 7 y é encerrados. E si depues el<br />
sennor de los puercos non viniere , guárdelos<br />
el sennor del monte cuerno los sos , é<br />
tome ende el diezmo por 8 el danno que ficieron<br />
, é guando vinier el sennor 9 dél el<br />
gualardon " por la guarda segund r1 cuerno<br />
asmare el juez.<br />
V. Si alguna grey de algun omne entra<br />
en " las mieses.<br />
Si algun omne falla grey ajena de oveias<br />
ó de vacas en su pasto 13 abierto , lo que<br />
mandamos de suso guardar de los puercos,<br />
esso mismo mandamos guardar de la grey:<br />
mas el que es el parcionero en el pasto, é<br />
los que van por el camino , non deven ayer<br />
nenguna calonna. Ca estos atales pueden<br />
pascer / 4 en el campo ", que non es cerrado,<br />
y el vecino , y el compannero, que<br />
tienen 16 su partida del pasto encerrado, y<br />
entra en otra partida con so ganado en el<br />
pasto de so vecino ó de su compannero, no<br />
lo deve facer sin voluntad de so sennor ó<br />
daquel que guarda el pasto.<br />
LIBRO VIII. TITVLO V.<br />
yuF ..<br />
49<br />
VI. De las animalias que andan erradas.<br />
Quien falla caballo ó otra animalia errada<br />
puédela tomar , é develo luego facer saber<br />
al sacerdote, ó al sennor 17 de la villa, ó al<br />
iuez , é 18 decirlo paladinamientre en concejo<br />
ante los vecinos. E si lo non ficiere,<br />
deve ser tenudo por ladron. E otrosí decimos<br />
de las otras cosas.<br />
VII. Que aquel que falla animalia19,<br />
que la (leve guardar.<br />
Quien falla al-limalla aiena errada , é sin<br />
nenguna " guarda, préndala de guisa, cuerno<br />
la non danne ; mas 22 guárdela de guisa<br />
cuerno la su cosa. E si el sennor del caballo<br />
ó del animaba errada non la fallar danna.da<br />
22 , por cada cabeza de ganado mayor dé<br />
al que la guardó la quarta parte dun sueldo<br />
, é quanto jurar el que la guardó , que<br />
despendió 2 3 en el caballo ó en el animalia,<br />
todo lo peche el sennor. E si aquel que la<br />
tiene 21 la fizo perdediza 2$, peche dos tales<br />
animalias á so sennor.<br />
o<br />
VIII. Que aquel que falla la animalia<br />
errada non la deve sennalar 26 nin<br />
tusar 27.<br />
Nengun omne que caballo errado tome<br />
otra animalia, non la tuse ", nin la tresquile<br />
, nin la venda, nil raga nenguna sennal<br />
29 : -E si algun omite 3D vende caballo errado<br />
ó animaba , ó la da 31 , sea tenudo por<br />
ladron ; é si la tusa ó la tresquila , peche<br />
tres sueldos, é otro sí si la sennalar.<br />
VI. TITOL DE LAS ABEIAS, 32 Y DEL DANNO QVE FACEN.<br />
1. Si algun omne falla abejas ajenas en su<br />
monte.<br />
B. R. 1. 2. S. B. Malp. 2. Esc. 4. 6. y E. R. so<br />
sennor, el sennor que lo mandó.<br />
2 B. R. :2. Ese. 4. 6. y E. R. faga toda la emienda.<br />
3 Talad. De los puercos que andan radíos por el monte.<br />
4 B. R. r. aienos errados.<br />
5 B. R. 1. facer derecho.<br />
6 Malp. 2. la primera vez Lígalo saber.<br />
7 Toled. radios encerrados. E. R. Esc. 6. , B. R. 1. 2.<br />
y S. B. errados encerrados.<br />
8 Esc. r por la lande que comieron, é guando viniere.<br />
9 S. B. el sennor de los puercos dé.<br />
o B. R. 1. galardon.<br />
I B. R. 1. y Malp. 2. segund asmare. S. B. segundo<br />
asilare.<br />
12 Ese. s. en los pastos agenos.<br />
13 E. R. y Ese. 6. paseo , y así siempre.<br />
1 4 B. R. 1 . y S. B. pascer con el ganado en el campo.<br />
1 5 M. en el campo cerrado.<br />
16 S. B. y Malí,. 2. tiene su partida del pasto encerrada.<br />
B. R. tien su partida del paseo cercada.<br />
II. Del danno que facen las abejas.<br />
III. Si algun o;..ne furia abejas.<br />
17 5 B. Esc. 4. 6. y E. R. al sennor de la tierra ó al<br />
iudez de la villa.<br />
18 B. R. 1. 6 decirlo.<br />
1 9 B. R. r. 2. S. B. Malp. 2. Esc. 6. y E. R. anímalla<br />
errada*.<br />
zo S. B. deguna.<br />
21 Toled. mas guárdela como si fuese suya.<br />
22 B. R. e. derramada.<br />
23 Toled. S. B. y Malp. 2. espendió en el animalia.<br />
2 4 Malí,. 2. tenle.<br />
25 Toied. y Ese. r. perdediza 6 la enflaqueció. B. R. r.<br />
perdidiza.<br />
26 B. R. s. simullea.<br />
27 Toled. Malp. 2. B. R. x: 2. Esc. r. 3 . 4. 6. y Bex.<br />
tresquilar. S. B. ne treiyullar.<br />
2 8 B. R. r. sinnale.<br />
B R sinnal<br />
2o Malp. 2. ombre.<br />
3 1 Esc. 6.ó la deslaida. Bex. o la eslaida.<br />
az Camp. ABELLA , y así siempre.
I SO<br />
DEL FVE..RO<br />
falla abejas ajenas<br />
I. Si aloun omne<br />
en su monte.<br />
algun omne falla abeias ajenas en su<br />
Si<br />
monte, 6 en piedras, ó en su arbol, falta<br />
tres corchos 1 , que por el un corcho 2 non<br />
puedan facer enganno 3 ; é si alguno ficiere<br />
contra esto que nos decimos, é crebantare 4<br />
sennal ajena , péchelo en duplo al que fizo<br />
el enganno, é demas reciba X. 5 azotes.<br />
II. Del danno que facen las abeias.<br />
Si algun omne face abejero 6 de abeias en<br />
villa ó en cibdat , é faz á otros sus vecinos<br />
danno , luego 7 las deven mudar dalle , é<br />
métalas s en logar que non fagan danno á<br />
los omnes ni á las animalias ; é si las non<br />
quisiere mudar depues 9 que lo dixieren , si<br />
las abeias mataren alguna animalia., el sen-<br />
JVZGO<br />
LIBRO IX.<br />
nor de las abejas peche dos tales por ella.<br />
E si la animalia fuere enflaquecida , tome<br />
el sennor de las abeias aquella flaca, é peche<br />
otra tal sana al sennor de la animalia:<br />
é por que non quiso facer el mandado del<br />
alcalde, peche V. sueldos '°.<br />
III. Si algun mine furia abejas.<br />
Si algun omne libre entra en el logar de<br />
las abeias por las furtar, , si non furtare ende<br />
nada , solamientre por que lo fallaron hy<br />
peche III." sueldos, é reciba ' 2 L. azotes. E si<br />
ende alguna cosa tomare, péchelo r 3 en IX. '4<br />
duplos, é demas reciba 1$ los azotes de suso<br />
dichos. E si fuere siervo , é non levare ende<br />
nada del abejero 26 , reciba C. azotes. E si algo<br />
ende levare 17, reciba C. azotes, é péchelo en<br />
VI. duplos. E si el sennor non quisiere facer<br />
emienda por él, dé el siervo por emienda.<br />
18 De los siervos foidos, é de los que se tornan.<br />
TITOL i9 DE LOS FVIDORES É DE LOS ASCONDEDORES,<br />
É DE LOS QVE MVESTRAN É<br />
I. De 2° los omnes libres que encubren los<br />
siervos que ¡ven.<br />
II. Si algun omne desliga" el sierva que suele<br />
fuir.<br />
III. Fasta qual tiempo aquel que falla el siervo<br />
que file 22 lo deve presentar al juez.<br />
IV. Si algun onme recibe el siervo fuido no<br />
lo sabiendo.<br />
V. Si algun omne conseia al siervo ajeno que<br />
faya.<br />
Toled. y Malp. 2. sennales. Ese. 1. caractaras.<br />
2 Toled. Malp. 2. y Ese. 1. por una serial.<br />
3 S. B. Etc. 4.6. E. R. Bex. y Camp. enganno , é dé<br />
los dos al sennor, é retenga posa sí el uno; é si algun<br />
ficiere &c.<br />
4 Toled. y Malp. 2. quebrantare.<br />
5 Toled. y Ese. z. XX. Malp. 2. CC.<br />
6 B. R. 2. abeyera. Camp. abellero.<br />
7 Toled. y Malp. luego el sennor del logar le deve<br />
anunciar que las mude clallí, é métalas &c.<br />
8 B. R. s. Etc. 4. 6. y E. R. meterlas.<br />
9 S. B. que ic lo. E. R. Ese. 4 . y 6. que „le lo.<br />
o B. R. r. s soldos.<br />
11 Ese. 6. y Bex. VIII. sueldos.<br />
x 2 B. R. I. denle.<br />
1 3 S. B. y Ese. 6. peche en once duplos.<br />
2 4 Bes. XI.<br />
1 5 Maip. 2. reciba L. azotes.<br />
3_6 B. R. 2. abejera.<br />
1 7 B. R. r. 2. S. B. Malp. 2.<br />
Camp. y Bex. levare , péchelo.<br />
Ese. 4. 6. E. R.<br />
18 En el códice Murciano el epígrafe de este libro dice<br />
: De los ornes libres que encubren los siervos que fuyen.<br />
En Malp. 2. El libro nono : De los siervos fohies<br />
DAN CARRERA PARA FOIR.<br />
VI. Si el siervo que es fuidor 23 mora mucho<br />
en casa de algun omne.<br />
VII. Si el siervo muestra carrera 24 al que<br />
fuye sabiéndolo.<br />
VIII. Que aquel 25 á cuya casa viene el siervo<br />
fuido, lo deve luego decir á los vecinos.<br />
IX. Que el siervo que vende su sennor dos veces<br />
26 , ó en otra tierra, si se torna, deve<br />
ser libre.<br />
X. Que el juez deve pesquirir 27, si el sennor<br />
é de los que los encubren. Sus títolos son tres.<br />
19 B. R. r. y E. R. TITOLO I. DE LOS SIERVOS<br />
E DE LOS QVE LOS ASCONDEN. S. B. PRIMERO<br />
TITOL. DE LOS SIERVOS FOIDOS E DE LOS QVE<br />
SE TORNAN. .Malp. 2. TITOLO PRIMERO. DE<br />
LOS SIERVOS FOIDOS E DE LOS QVE LOS EN-<br />
CVBREN , E DE LOS QVE LOS FACEN FVIR.<br />
Ese. 4. TITOLO I. DE LOS SIERVOS FO1DOS , ET<br />
DE LOS QVE LOS ASCONDEN, ET DE LOS QVE<br />
LOS FACEN FOIR.<br />
20 Malp. 2. Del orne libre 6 de: siervo que asconde el<br />
Ciervo foido , y así en la ley.<br />
21 S. B. suelta , y así en la ley. Malp. 2. desata, y así<br />
en la ley. Esc. 6. y E. R. solta.<br />
22 B. R. t. S. B. y Malp. 2. fuye , y así en la ley.<br />
Ese. 6. fuge.<br />
2 3 13. R. 1. 2 . S. B. Esc. 4. 6, y E. R. fuido, y así en la<br />
ley. Malp. 2 . foido , y así en la ley.<br />
24 Ese. 4. y 6. la carrera.<br />
25 Malp. 2 . De los ornes libres 6 siervos que reciben el<br />
siervo que fuye , y así en la ley.<br />
26 S. B. y Malp. 2. dos veces en otra tierra.<br />
27 B. R. 1. S. B. y Malp. 2. pesquerir.
LIBRO IX.<br />
face fuir el siervo á casa de algun omne<br />
por ganar algo de él.<br />
XI. Si el siervo , que dice que es libre, está<br />
con algun omne por soldada.<br />
XII. Si el sennor falla su siervo fuido en casa<br />
dalgun omne.<br />
XIII. Del gualardon que deve prender r el que<br />
falla el siervo 2 fuido.<br />
XIV. Si el siervo fuido dice que es libre<br />
3.<br />
XV. 4 De lo que gana el siervo que fige.<br />
1. De los ornnes libres que encubren los<br />
siervos que fuyen.<br />
Si algun omne libre encubre siervo 6 fuido<br />
peche otro tal siervo cuerno 8 aquel al sennor<br />
del siervo ; é si el siervo face tal cosa<br />
sin voluntad de su sennor, cada uno de<br />
los siervos reciba C. azotes, y el sennor del<br />
siervo que lo fizo non aya nenguna calomna<br />
8.<br />
II. Si alguno suelta' el siervo que suele<br />
uir Ir.<br />
f<br />
Q<br />
uien suelta el siervo ajeno fuido" de fierros<br />
ó dotra legadura , peche X. sueldos al<br />
sennor del siervo por la locura que fizo, si 13<br />
es omne libre , é si non oviere onde los pague,<br />
reciba C. azotes, é constríngalo el iuez<br />
que demande aquel siervo , é que lo entregue<br />
á su sennor : é si lo non pudiere fallar,<br />
fagal el iuez pechar otro tal siervo : é si lo<br />
non pudier ayer, sea él su siervo. E si algun<br />
siervo faz tal cosa sin voluntad de so<br />
sennor, reciba C. azotes. E si non pudiere<br />
fallar el siervo que soltó , sea él siervo del<br />
sennor del siervo que soltó. E quando que<br />
quier ' 4 que lo fallare, entréguelo á su sennor,<br />
y el otro siervo torne á su sennor ' s . E si<br />
lo ficiere con voluntad de so sennor, el sennor<br />
faga la emienda , que es de suso dicha,<br />
que deve facer el omne libre.<br />
i S. B. ayer el que falla siervo ajeno foido.<br />
1 Esc. 4. 6. y E. R. siervo ajeno fuido.<br />
3. Malp. 2. libre, é se cara con la musier libre o nol<br />
connorcen.<br />
4 -En Malp. 2 . esta ley y la XVI. están trocadas.<br />
5 B. R. r. con quanto k falláte. S. B. ron quanta! falláre.<br />
6 Err. 6. y Bex. siervo ajeno fuido.<br />
7 Toled. y S. B. foido , y así otras veces.<br />
8 S. B. y Malp. 2. con aquel.<br />
9 B. R I. calornia.<br />
lo Esc. I. desliga. Esc. 6. desliega.<br />
Toled. foir.<br />
52 foido. Esc. 6. fogido.<br />
53 B. R. I . 2. S. B. Malp. 2. y Esc. 6. é si.<br />
r4 Toled. y Malp. 2. quienquier que. B. R. 1. guandoquier<br />
que lo pueda fallar. S. B. quandoquiere.<br />
Toled. y Malí,. 2. á su sennor el primero.<br />
56 E. R. Esc. 4. 6. y Bex. quanto.<br />
57 Toled. B. R. I. 2.<br />
Malp. 2. E. R. Ere. +y 6.<br />
retovierc.<br />
TITVLO<br />
ISI<br />
XVI. De los siervos que fuyen, é dicen que<br />
son libres , é casan con mujeres libres.<br />
XVII. De los que fallan los siervos luidos, é<br />
non los quieren dar á sus sennores.<br />
XVIII. De los omnes libres ó siervos que encubren<br />
los ladrones.<br />
XIX. Que el iuez deve entregar al sennor su<br />
siervo con quanto a quel fallare.<br />
XX. De los siervos que fuyen.<br />
XXI. De dos °limes libres ó siervos que reciben<br />
el siervo que fuye.<br />
III. Fasta qual' 6 tiempo aquel quefilla<br />
el siervo que fuye, lo deve presentar<br />
al iuez.<br />
Si el siervo que fuye viniere á alguno que<br />
lo encubra , aquel lo deve presentar luego<br />
al iuez : é si lo toviere ' 7 fasta VIII. dias, 6<br />
lo dexare fuir " á otro logar, peche otros<br />
tales dos siervos al sennor del siervo. E otrosí<br />
19 si fallaren el siervo en casa de aquel<br />
que lo encubre '°, dé otros " tales dos siervos<br />
con él al sennor del siervo , porque non<br />
lo quiso presentar al iuez fasta aquel tiempo<br />
que devie ".<br />
IV. Si algun omne recibe el siervofuido<br />
no lo sabiendo.<br />
Si algun omne recibe siervo cieno fuido non<br />
lo sabiendo 23, ó lo encubre 24, si non fuere en<br />
su casa mas de un ' S día ó una noche, yure<br />
al sennor del siervo que non sabie que era<br />
fuido ; é 26 si lo pudiere probar que lo non<br />
encubrió, sea quito. E si estudo ' 7 el siervo<br />
en otra casa dos dias , ó tres , ó quatro por<br />
alguna cosa, deve " muestrar al sennor del<br />
siervo o estudo 29, ó que lo gobernó, é dévelo<br />
muestrar 30 fasta seis meses, 6 presentar<br />
.aquellos que lo tovieron : é si los non<br />
pudiere fallar, dévese purgar por su sacramiento,<br />
é aquel que lo tovo 3 ' depues , deve<br />
presentar el siervo, ó dar otro tal siervo á<br />
su sennor por él : é si el siervo pudiere ser<br />
IR Toled. foir.<br />
59 B. R. 1. 2. Mas si.<br />
2 0 B. R. r. 2. y S. B. encubría. Maly. 2. encubríe.<br />
E. R. encobria.<br />
21 B. R. 1. 2. y Malp. 2, otro tal siervo.<br />
22 S. B. devia. B. B. 1 . tenie.<br />
23 Ese. t . ni le da algo, si non fue en su casa mas<br />
de dos dias et una noche.<br />
2 4 E. R. Ese. 6. y Bex. si lo encobre en su casa un dia<br />
6 una noche.<br />
2.5 Toled. mas de dos dias. Malp. e. mas de dos<br />
dias é.<br />
26 B. R. t. y S. B. 6 sí.<br />
27 S. B. y Ere. 4. estido el siervo en su casa. E.<br />
1. 2. y E. R. estudo y el siervo en su casa.<br />
a8 B. R. e. y S. B. deve mostrar. Malp. 2. y Ese.<br />
deve seer constrennido el que lo recibió de mostrar.<br />
2 9 B. R. 1. 2. S. B. y En.4. estido.<br />
3o Malp. 2, mostrar ó presentar.<br />
35 B. R. 1 . Tuvo.<br />
Tt
152<br />
fallado depues , entréguelo á so sennor , é<br />
reciba su siervo , é sea quito.<br />
V. I Si algun omne conseja siervo azeno<br />
que fuya.<br />
Si algun °lune conseia á siervo aieno que<br />
fuya ó lo encubre pues que sabe que es<br />
fuydo , si aquel que le conseió fuir pudiere<br />
fallar el siervo, peche otros tales dos siervos<br />
com 3 aquel á so sennor del siervo : é<br />
si lo non pudiere fallar , peche otros tales<br />
tres siervos. E otrosí decimos de las siervas.<br />
VI. Si el siervo que es fuido mora mucho<br />
en casa dalgun omne.<br />
Si el siervo s fuido está ascondido en alguna<br />
casa cinco dias ó seis 6, que lo non conocen<br />
, aquel que lo recibió en su casa ,<br />
que lo gobernaba ante de los 7 ocho dias, lo<br />
diga al iuez ó al vicario 8 de la tierra , segund<br />
cuerno diximos 9 en la ley de suso de<br />
los siervos fuidos , assí que aquel que es fuido<br />
dévelo el iuez 6 el sennor preguntar quien<br />
es, 6 por que vino '°. Y en tal manera la<br />
nuestra constitucion que ficiemos de los siervos<br />
que son fuidos , 'será bien guardada,<br />
los omnes de las nuestras tierras avrán<br />
mayor 1r de lo guardar ' 2 , assí que<br />
en es dia mismo 6 en otro lo farán saber<br />
a En el códice Etc. r. se pone ántes de esta ley lo<br />
siguiente:<br />
Del canceló de Gangria de quince obispos, capítulo III.<br />
DEL FVERO JVZGO<br />
Se alguno en manera de religion et de cristiandat conseiar<br />
al siervo que desprecie su señor, ó quel desampare<br />
el servicio , et fuya , o que nol sirva lealmientre , sea<br />
maldito et confondido por siempre.<br />
a Toled. y Malp. 2. que fuya , ó le da que coma en<br />
la carrera, 6 lo cercena , ó lo encubre pues que sabie<br />
que es foido &c.<br />
3 S. B. y Malp. 2. con aquel.<br />
4 El Murciano dice dos , pero es yerro conocido.<br />
5 Toled. y Malp. 2. Si el siervo está ascondido &c.<br />
6 Toled. y B. R. 2. ó VIII. Comp. B. R. r. S. B.<br />
E. R. Ese. r.y Malp. 2. VII.<br />
7 Toled. y Malp. 2. ante de los dias.<br />
8 Esc. 6. y B. R. 2. vigario.<br />
9 B. R. 1. S. B. y Malp. 2. dixiemos.<br />
so B. R. r.vieno. S. B. y Malp. 2. vino hy.<br />
11 Toled. mejor.<br />
12 B. R. 2. y E. R. gardar.<br />
13 Toled. Malp. 2. y Efe. 1. E si el siervo rugiere daquella<br />
casa depues que fuere testiguado , el que lo recibió<br />
lo busque ; é si aquel que lo recibió no lo pudiere<br />
fallar, peche otros dos tales siervos al sennor por él,<br />
1 4 B. R. 1. otros tales dos siervos al sennor.<br />
15 B. R. 1. enseña.<br />
x6 Toled. Malp. 2. y Esc. r. C.<br />
z7 Ley VIII. del titulo 1. del libro.IX. segun se halla<br />
en B. R. Ere. y en el códice Toledano.<br />
VIII. Que aquel á cuya casa viene el siervo fuido dévelo<br />
luego decir d sus vecinos.<br />
Sí algun siervo fuidizo , passando por la carrera , vinier<br />
á casa de alguno , é recíbier almosna , é se fuyer<br />
luego, ninguna calompnia non aya : solamientre que aquel<br />
que le diO el almosna jure que non le conoscie. Mas si<br />
al juez : é si aquel que lo recibió non lo<br />
ciere saber fasta ocho dias , y el siervo morar<br />
mas que ocho dias con él , peche otro<br />
tal siervo al sennor de el siervo con él , porque<br />
lo non quiso decir. E si el 13 siervo fuyere<br />
daquella casa, é aquel que lo recibió<br />
no lo pudiere fallar, peche otro 14 tal siervo<br />
al sennor por él.<br />
VII. Si el siervo muestra la carrera<br />
al que fuye sabiéndolo.<br />
S algun siervo muestra ' s la carrera á. otro<br />
siervo fuido sabiéndolo, si pudier fallar aquel<br />
que fuyó 6 non , el siervo quel demostró la<br />
carrera reciba CC. ' 6 azotes, é su sennor non<br />
aya calonna nenguna.<br />
VIII. 77 Que aquel á cuya casa viniere<br />
el siervo fizido , luego lo deve<br />
decir á los vecinos.<br />
A cuya casa viniere el siervo fuido , el sennor<br />
de la casa luego lo faga saber á los merinos<br />
", 6 á los iueces , ó al sennor de la<br />
tierra : é si lo quisiere tener en su casa bien<br />
lo puede facer, en quanto 19 viniere el sennor<br />
del siervo reciba su siervo , é aquel que<br />
lo tenie non aya nenguna calonna. E si por<br />
ventura fuyere el siervo aquel que lo te-<br />
dos días , assí como es dicho de suso, con él ó con<br />
otro remaneciere (B. R. r. remanesciere), ante de VIII.<br />
dias fágalo saber al iuiz al maioral del logar, , é con<br />
buenos testigos presénteielo ' , é el iuiz demande mucho<br />
aguciosamente cuyo siervo es , 6 quanto ha que es foido<br />
, ó guando (B. R. 1. é guando), 6 en qual lugar lo<br />
tomó aquel que lo presentó (B. R. x. presenta). E guando<br />
esto todo fuere sabido , el iuiz escrívalo todo delante los<br />
que estodieren y é délo con aquel que foyó á aquel que<br />
lo presentó , é mándele que ante de ocho dias lo dé á<br />
sus sennores. E si el sennor del siervo fuer alongado por<br />
IX. Tornadas del lugar , aquel que lleva el fuidizo cunte<br />
los mijares (B. R. r. cuente los miiares), é reciba<br />
del sennor del siervo, pues ie lo ovier dado por sí<br />
6 por otro , por X. millas IIII. d' (acaso dineros á denarios)<br />
segund diz. en la otra ley adelantre. E si por<br />
ventura fuere grave cosa de presentar aquel siervo á su<br />
sennor , porque sea mucho alongado , si mas non , allí<br />
do mas acerca supiere casa ó possession del sennor del<br />
siervo llévelo allá , é delantre buenos testigos preséntelo<br />
al procurador del lu gar, é reciba su derecho por el trabaío<br />
que ovo, vaya seguro. Mas si quandol presentar<br />
al iuizdemadar á quien le presenta cuyo siervo es , et<br />
él non ie lo dixier, á aquel que presenta el fuidizo dél<br />
al iuiz , é el iuiz guárdelo muy bien , é ante del tiempo<br />
que dixiemos de suso preséntelo al rey, et sea en poder<br />
del rey fasta que sepan cuyo es. Et quien otramientre lo<br />
ficiere , fueras como en esta ley es ordenado , dé aquel<br />
fuidizo con otro tal á su sennor del fuidizo, et si non<br />
le pudíer ayer, dél dos tales por él. Esse mismo danno<br />
deve haver el iuiz , sí assí como es dicho no lo quisier<br />
complir. Si el siervo la fecier sin voluntad de su sennor,<br />
reciba delante el iuiz C. azotes , é dé el fuidizo á<br />
su duermo, é sí non la pudier ayer, dé el sennor del<br />
siervo otro tal por él ; et si el sennor non quisier componer<br />
por el siervo, dé el siervo por él.<br />
18 S. B. Esc. 4.6. E. R. Bex. y Camp. vecinos 6 al<br />
sennor de la tierra.<br />
1 9 S. B. Ese. 4. 6. E. R. Bex. y Camp. et guando.
LIBRO IX.<br />
nie , jure delantre aquellos á quien él lo manifestara<br />
, que non conseió al siervo que-fuyese<br />
nin ge lo comendó , nin sabe do<br />
es.: é assí..non :deve ayer nenguna calónna.<br />
IX. 2 De los omnes libres é siervos que<br />
reciben el siervo que fryoi<br />
A cuya , casa viniere el siervo fuido , sil<br />
dieren alimosna 3 cuerno á romero , é si 4<br />
fuere luego pora otro logar , el que lo recibió<br />
en su casa una hora en S el dia cuerno<br />
6 á romero , non deve ayer nenguna<br />
palonna , si yurare que non lo conoscia 7<br />
aquel á quien diera el alimosna 8 . E si en<br />
casa daquel o fuyó 9, morar dos dias ó tres<br />
por aventura, el sennor de la casa luego<br />
lo deve facer saber al iuez ante de ocho '°<br />
das , assí cuerno es dicho en la ley de suso,<br />
é presentar el siervo antel merino , ó ante '2<br />
tres testimonias, y el iuez deve demandar<br />
al siervo, é pesquirir cuyo es , é guando 12<br />
fuyó á su sennor , é por que , ó en qual logar<br />
le prendió aquel que lo presenta. E de<br />
todas estas cosas faga el iuez un escripto<br />
con su mano , é 13 los otros que fueren delantre<br />
: é si el siervo lo . manifestare , finque<br />
en poder daquel que lo . presentare al iuez,<br />
é 14 fasta ocho dias lo entregue á su sennor.<br />
E si el sennor fuere muy luenne 15, por<br />
cada " treinta millas paguen assí cuerno<br />
manda la ley, é que segund el plazo quel<br />
dieren , que entregue el siervo á su sennor<br />
o lo fallare por si ó por otri : y el pro que<br />
(leve recibir del sennor deve seer por cada<br />
treinta millas 17 un moravedí. E si fuere muy<br />
grave de presentar el siervo al sennor , porque<br />
es muy inerme i s, preséntelo al procu-<br />
TITVLO<br />
153<br />
rador '29 del logar, 6 al sennor, 6 á su omne<br />
lo mas acerca que 2b lo fallare, é delantre<br />
tres 21 testimonios, é reciba el pro que es de<br />
suso dicho, é tórnese quito. E si depues que<br />
fuere presentado el siervo al iuez , é sil demandaren<br />
cuyo siervo es , é no lo quisiere<br />
decir, deve fincar ' 2 en poder del juez y el<br />
iuez lo deve guardar, é segundo cuerno es<br />
de suso dicho develo_ presentar al príncipe<br />
en conceio. Y estas cosas , pues que son así<br />
establecidas, si algun omne daquí adelantre<br />
recibe ó coge 23 siervo aieno fuido, que<br />
lo conozca 24 (5 que lo non conozca, si lo non<br />
presentare al iuez 6 á su sennor, segund cuerno<br />
es dicho , peche otro tal siervo al sennor<br />
com 25 aquel. E si se le fuere 26 aquel<br />
siervo, el que lo recibió peche otros dos<br />
tales siervos á sir sennor del siervo : y esta<br />
misma peña deve ayer 27 el iuez si non compliere<br />
aquesto segund cuerno es de suso dicho.<br />
E si algun omne " recibe siervo aieno<br />
sin voluntad de su sennor , reciba C. azotes,<br />
y entregue el siervo fuido á su sennor.<br />
E si lo non pudiere fallar su sennor, entregue<br />
otro tal siervo al sennor del siervo fuido.<br />
E si lo non quisiere entregar , dé el siervo<br />
suyo 29 por emienda.<br />
X. 30 Que el siervo que vende su sennor<br />
dos veces en otra tierra , si se<br />
torna deve ser libre.<br />
Si algun omne vende su siervo fuera de<br />
nuestro regno , y el siervo se torna depues,<br />
y el sennor lo vende otra vez fuera del<br />
regno , el iuez deve constrinnir 31 el sennor<br />
que lo redima daquel que lo compró : é de-<br />
r B. R. 2. bu. E. R. u.<br />
2 Esta ley en algunos (-delires latinos es la va t., y<br />
en otros es la IX. , y por este motivo se ha puesto aquí,<br />
aunque en los códices castellanos Murciano, Bex. Comp.<br />
B. R. 1. 2. S. B. Ese. 4. 6. E. R. y Toled. es la XXI.<br />
de este título , y en Mal,. 2. y Ese. es la VIII.<br />
. 3 B. R. I. y S. B. almosna , y así despues. Malp. 2.<br />
elemosna , y así despues. •<br />
4 Bex. E. R. Esc. 4. 6. y Comp. se.<br />
5 B. R. 2. et un dia.<br />
6 B. R. 1. S. B. y Malp. 2. cuerno romero.<br />
7 S.B. conescia.<br />
8 Malp. 2 . el elemosna.<br />
9 Malí,. 2. o fué.<br />
ro Toled. Malp. 2. y Ese. r. cinco.<br />
x B. R. 1. E. R. Ese. r. 4. 6. Comp. y Bex. 6 ante<br />
testimonias. S. B. B. R. 2. y Malp. 2. é ante testimonios.<br />
12 S. B. Ese. 4. 6. y E. R. é cuerno fuyó de su sennor,<br />
ó por que. .B• R. 1. y Malp. 2. 6 guando:...<br />
por que.<br />
1 3 B. R. 1. 2. Esc. 4. y S. B. ó los otros. Bex. ante<br />
los otros.<br />
14 S. B. Malp. 2. E. R. Esc. 4. y 6. é que.<br />
1s Toled. y Ese. E si el sennor fuere luenne mas que<br />
XX. millas , el qui lo recibió el siervo foido deve ayer espacio<br />
fusta un dia de plazo que lieve el siervo á su sennor<br />
por sí ó por otri , y el pro que deve rescebir del sennor<br />
deve seer por XXX. mitas una tercia de ITIOrabe-<br />
4L Malp. 2. COMO Toled. , sino que dice 'nulas por millas.<br />
A6 B. R. 2. S. 13. E. R. Ese. + Bes. y CIWIR<br />
por cada dia deve ayer aquel que recibió el siervo treinta<br />
millas , é que segundo el plazo &c.<br />
17 B. R. e. milas , y así arriba.<br />
18 B. R. 2. Ese. 6. y E. R. longe.<br />
19 B. R. 1. 2. S. B.. E. R. Ese. 4., 6. al procurador<br />
del sennor.<br />
20 E. R. Ese. 4. y 6. que fallare.<br />
Toled. Malp. 2. B. R. 2. E. R. Esc. 4. y 6. de-.<br />
lantre testimonios en el lagar do el sennor oviere alguna<br />
heredar , é reciba el pro &c. B. R. e. y S. B. delantre<br />
testimonios , é reciba el pro. Bex. y Camp. delantre tes-<br />
11111011.1,15.<br />
22 B. R. Picar.<br />
23 B. R. 1. tueye. E. R. acoge.<br />
24 S. B. y Malp. 2. connosca.<br />
25 B. R. r. S. B. Malp. 2. y Bex. con aquel.<br />
26 S. B. fuyere.<br />
27 S. B. Malp. 2. E. R. Ese. 4. 6. y B• R. 2. recebir.<br />
28 Esc. 1. y Bex. siervo.<br />
29 M. y B. R. 2. fuido.<br />
3 o La ley X. está en el códice s. Toledano „ B. R. 1.<br />
y Ese. y. del modo siguiente :<br />
Si algun omne vendier su siervo á omnes dotras tier•<br />
ras , é despues escapar , é se tornar para aquel lugar á<br />
sus sennores, é depues lo vendier erra regada, sea constrinnido<br />
del iuyz quel reciba clavel que! compró , et<br />
torne! su precio , et la mas el siervo sea en libertad ,<br />
dé el- sennor otro tal por él á.aquel quel vendió primero,<br />
et este otro nol pueda vender (B. R. s. nil pueda vender),<br />
nin meter en servidumbre.<br />
3 1 S. B. Malp. 2. Ese. 4. y 6. cónsireunir.<br />
Tt 2
X54<br />
pues que lo oviere 3 el sennor , nol faga<br />
nenguna contralla , y el siervo sea libre,<br />
y el sennor que lo vendió 2 fuera de nuestro<br />
regno, depues quél se tornara , peche<br />
otro tal siervo á aquel quien 3 lo vendió<br />
primero 4, é al otro quel 5 vendió depues<br />
entreguel el precio : y el siervo que se top,<br />
rió sea libre , y el sennor 6 primero non lo<br />
pueda vender nin tener mas en su servicio.<br />
XI.<br />
Que el iuez deve pesquirir si el<br />
sennor face fuir el siervo á casa de<br />
algun °lune por ganar algo de él.<br />
El siervo que fuye 7 deve seer constrinni=<br />
do e que diga el nombre de su sennor , é<br />
diga si su sennor lo fizo fuir á casa daquel<br />
que lo recibió por ganar 9 algo dél. E si esto<br />
pudiere seer probado , el sennor del siervo<br />
que lizo tal enganno peche i° guamo deve<br />
pechar el omne que encubre siervo aieno '1,<br />
ó á aquel á quien quisieren engannar. Ca<br />
derecho es que tal peccado torne sobre aquel<br />
que lo quiso " facer.<br />
XII. Si el siervo dice que es libre , y<br />
esta' con algun omne por soldada.<br />
Si el siervo que Luye dice que es libre , é"<br />
non es connozudo ' 3 , si morar en casa de<br />
algun omne por soldada, sea constrinnido 14<br />
é presentado antel juez, segund la ley de<br />
suso, é si lo fallare el juez por pesquisa que<br />
anda por omne libre é non por siervo ' 5, é<br />
si el sennor lo fallare depues en casa daquel<br />
non lo puede " enculpar ' 7: ca non sable,<br />
que era siervo Luido is : mas su sennor deve<br />
a yer la soldada quel era prometida ' 9. E si<br />
depues quel sennor lo levare, il " fuir otra<br />
vez á casa daquel , y él lo recibiere en su<br />
casa , luego mantiniente 2i lo presente al<br />
iuez 22, é lo entregue á su sennor: é si lo<br />
I S. B. Ese. 4. y E. R. toviere.<br />
1 S. B. vendiera.<br />
g S. B. á 'quien lo vendió primerainientre , é aquel otro<br />
quel vendió. Etc. 4. á quien lo vendió primero. Etc. 6.<br />
que lo vendió primeramente.<br />
4 Toled. y Malí). 2. primero, porque lo sosacó con<br />
la mala cobdicia de las tierras do lo vendiera , e t al<br />
otro &c.<br />
5 B. R. 2. á quien lo vendió.<br />
6 Ese. 4 . 6. B. R. 2. y E. R. y el sennor non lo.<br />
7 B. R. t. fuí.<br />
8 Toled. constrinnido antel alcalde. Malp. a. y Erc. r.<br />
constrennido antel alcalde.<br />
9 Ese. 4. 6. B. R. 2. y E. R. ganar dél alguna cosa.<br />
ro Etc. 6. peche tanto quanto.<br />
ti Ese, 4. 6. B. R. 2. y E. R. aieno á aquel.<br />
22 Toled. y Malp. 2. fizo facer.<br />
1 3 Toled. conosido. connoscido. B. R. .r.<br />
S. B. conoscido.<br />
1 4 5. B. y Malp. 2. constrennido , y así otras veces.<br />
a 5 E. R. B. R. 2. Ese. 4. y 6. siervo , si el sennor.<br />
r6 S. B. .Esc. 4. 6. y E. R. deve. Ese. non lo puede<br />
ende culpar.<br />
17 B. R. y E. R. culpar.<br />
DEL FVERO JVZGO<br />
non ficiere , reciba la pena que deve recibir<br />
quien encubre siervo alero.<br />
XIII. Si el sennor falla su siervo fuido<br />
en casa de algun mune.<br />
Si el sennor falla su siervo fuido, que dice<br />
que era libre en casa de algun omne rico,<br />
ó poderoso , man á mano deve ser entregado<br />
al sennor, é aquel que lo recibiera 23 en<br />
casa tome recabdo del sennor, que nol faga<br />
nengund 24 tormiento 2 5 fasta que sea sabido<br />
26 : é si éste pudiere probar que es libre,<br />
ó el sennor mostrar que es siervo , é si el<br />
sennor non quisiere dar este recabdo, finque<br />
el siervo en casa daquel que lo tenle,<br />
fasta que mande el iuez que fagan dél.<br />
XIV. Del gualardon que deve aver el<br />
que falla siervo aieno fuido.<br />
Si algun omne falla siervo ajeno foido, ol 27<br />
prende fuyendo fasta XXX. millas 28 daquel<br />
logar donde fuyó, aquel que lo prendió deve<br />
ayer la tercia parte dun moravedí , é por C.<br />
millas deve a yer quatro 29 moravedis. E segund<br />
esto quanto mas fueren las millas, tanto<br />
mas dineros deve a yer. E aquel que prendió<br />
el siervo, déVelo luego entregar á su sennor<br />
con todas las cosas que falló con él. E si<br />
el siervo fuir de mano daquel que lo tomó,<br />
yure al sennor del siervo que por su enganno<br />
nin por su consejo non fuyó , é sea<br />
quito. E si depues quel yuráre le pudiere ser<br />
probado que tomó alguna cosa del siervo por<br />
lo soltar 3°, ó por su enganno Luyó ", si el<br />
siervo. puede ser depues fallado, dé otro tal<br />
siervo con 32 él al sennor; é si non pudiere ser<br />
fallado el siervo, peche otros tales dos siervos.<br />
XV. 33 Si el siervofuido dice que es libre 34.<br />
Si el siervo fuido dice que es libre , é se<br />
IR B. R. r. Luido en casa de algun eme. Y aquí acata<br />
la ley.<br />
1 9 S. B. prometuda.<br />
20 Toled et le Huyere. Malí,. e. Etc. 4. y Bex. él fu.<br />
yere. S. B. él fuere. B. R, 2. si él fuir. Ese. 6. él fugir.<br />
E. R. él foro. Etc. z. le fuyare.<br />
21 S. B. y Malp. 2. manteniente.<br />
2 2 B. R. 2. juez , 6 lo entregue.<br />
23 Etc. 4. 6. y E. R. recibió, tome recabdo.<br />
-24 S. B. nengun. B. R. r. ningun.<br />
25 Toled. E. R. y Etc. 6. tormento.<br />
a6 B. R. r. 2. S. B. Malp. 2. Ese. 4. 6. y E. R. libido<br />
si este.<br />
27 Malp. 2. é lo prende fasta. S. B. Etc. 4. 6.y E. R.<br />
6 lo prende fasta.<br />
28 Toled. XXX. millas 6 menos. Malp. 2. XXX. millas<br />
menos desdaquel logar.<br />
29 B. R. I. Malí,. 2.y Etc. 6. un maravedí.<br />
3 o B. R. r. saber,<br />
3r Toled. Malp. 2. y Etc. z. fuyó, 6 lo mostró los lugares<br />
do fuese, si el siervo &c.<br />
33 Toled. como,<br />
33 Malp. 2. arlade: El Rey Don Flavio glorioso Eugiol.<br />
34 Máp. a. lika,é ss rara can-1a mugir,. libre o nol conourn.
LIBRO IX.<br />
casa con mujier libre en otra tierra si la<br />
uiujier 6 los parientes lo pueden probar que<br />
que se facie libre a, ó el iuez lo sopiere por<br />
verdad pues quel sennor del siervo lo viniere<br />
demandar, la mujier non deve ayer<br />
ninguna ealomna : mas los fijos deven ser 3<br />
siervos cuerno su padre 4 , é non se deven<br />
quitar de su padre si el sennor non quisiere.<br />
XVI. De los siervos que fuyen, é dicen que<br />
son libres, é se casan con mujeres libres.<br />
Porque muchas veces los siervos fuyen de<br />
sus sennores , é dicen que son libres , écasan<br />
con mujeres s libres ; por ende establescemos<br />
en esta ley, que si algun siervo<br />
que fuye de su sennor en alguna manera,<br />
si quier diga que es libre , si quier diga que<br />
non , si se casar con mujer libre , todos los<br />
fijos 6 que nacieren 7 de tal ayuntamiento a<br />
sean siervos cuerno su padre, assí que pues 9<br />
que viniere el sennor, puede demandar el<br />
padre con los fijos é con todo su peguiar.<br />
Otrosí decimos de las siervas que fuyen de<br />
sus sennores , é casan con omnes libres.<br />
XVII. " El Rey Don Flavio Erigio..-<br />
De lo que gana el siervo que fuye.<br />
Si el siervo mientre " que es fuido, si gana<br />
alguna cosa por su mester ", con derecho;<br />
ó por su trabajo 3 su sennor del siervo lo<br />
deve todo ayer. Mas ' si el sennor lo 14 fálla<br />
algun furto guando viniere, non ' S deve ende<br />
ayer nada ; mas develo entregar á aquel á<br />
quien lo furtara. E si el siervo fizo algun<br />
danno ó algun 1b mal fecho, el que lo fizo<br />
fuir, ó el que lo encubre ' 7, deve emeudar<br />
aquel danno.<br />
XVIII. De los que fallan los siervos fuidos,é<br />
non los quieren dará sus sennores.<br />
Porque muchos omnes an sabor muchas ve-<br />
' Toled. Malp. 2. y Ese. I. en otra tierra do no lo conoscen.<br />
2 Toled. Malp. 2. y Esc. s. libre, et que es siervo.<br />
Toled. seer libres como su madre, et non se deve<br />
quitar de su marido, si el sennor quisiere et ella. .Malp. 2.<br />
como Toled. sino que dice : non se deven.<br />
4 Ese. et ella non se deve quitar de su marido, si el<br />
sennor quisiere et ella.<br />
5 B. R. I. S. B. y Malp. 2. mugieres , y así siempre.<br />
6 S. B. fijos , y así siempre.<br />
7 B. R. r. S. B. y Malp. 2. nascieren.<br />
8 Ese. 6. ayuntanza.<br />
9 Malp. 2. depues.<br />
10 Esta ley es la XV. en los códices Taled. B. R.<br />
T. 2. S. B. Esc. 4. 6. y E. R. Toled. D. Flavio glorioso<br />
Eurigio. Falta esta firma en B. R. s. y Malp. 2.<br />
L S. B. y Malí'. mientra.<br />
11 Toled. S. B. y Malp. 2. menester.<br />
1 3 B. R. s. S. B. y Malp. 2- trabajo.<br />
1 4 B. R. 1.2. S.B. :11alp• a. Er,.4.y 6. le falla. E. R.<br />
le falla algun<br />
furto guando morre , el sennor.<br />
1 1 5. B. y B. R. t. el sennor non.<br />
TITVLO I.<br />
155<br />
ces de contender; por u ende camian 19 muchas<br />
veces el entendemiento de las leyes, é<br />
maguera que fallan que es escrito en la ley<br />
antigua , que el sennor deve recibir luego<br />
su siervo que fuye 2°, non ie lo quieren luego<br />
entreguar ", é por ventura quieren ge<br />
lo porlongar por ganar el siervo, ó por 22 ayer<br />
dél 23 el siervo por algun tiempo. E porque<br />
semeia cosa muy sin razon , que por siervo<br />
14 vil el sennor sea trabajado á las vegadas<br />
por CC. millas , ó por CCC. ó por mas,<br />
é porque semeia que estos tales , que lo facen<br />
mas por enganno que por otra cosa:<br />
por ende establecemos en esta ley, que pues<br />
que el sennor demandó su siervo por sí 6<br />
por su omne , é lo conoce 25 , el que ge lo<br />
non quisiere dar, ó que lo ficiere fuir, peche<br />
al sennor del siervo otros tales quatro siervos<br />
, é aquel fuido. E si el fuido se perdiere,<br />
pechel otros tales V. siervos : é si pudiere ser<br />
fallada el siervo que fuyó 26, áyalo el 27 sennor,<br />
é dé uno de los V. al otro quel avie<br />
dentreguar por el fuido. E si el siervo ficiere<br />
tal cosa sin voluntad de su sennor, si quisiere<br />
su sennor peche dos tales siervos por<br />
el que fuyó á su sennor: e si non quisiere,<br />
dél el siervo por ernienda. E otro 2b tal decimos<br />
de las siervas.<br />
XIX. De los omnes libres o siervos que<br />
encubren los ladrones.<br />
S. algun omne libre " ó siervo encubre ladrones<br />
sabiéndolo , el juez lo deve constrennir<br />
quel presente aquellos que encubrió , é<br />
demas reciba 3 ° CC. azotes. E si los non pudiere<br />
presentar el que los encubrió , reciba<br />
él mismo la pena que ellos devian recibir.<br />
XX. El Rey 31 Don Egica.<br />
Que el juez deve entregar al sennor<br />
su siervo con quanta/ fallare.<br />
El juez que fallare siervo 32 ajeno fuido , si el<br />
26 B. R. r. dalgun.<br />
17 B. R. 1. 2. y Esc. 4. encobria. Malp. 2. encubrie.<br />
S. B. E. R. .y Ese. 6. encubrió.<br />
¡ 8 Toled. Malp..2. y Ese. z. por ende muchas veces<br />
quieren desfacer las leyes antiguas , que mandan que<br />
guando el sennor viniere deve recebir &c.<br />
19 B. R. r. y S. B. cambian.<br />
so A/a/p. e. que fuye , é lo que ha, é non ge lo quia.<br />
Ten &c.<br />
21 B. R. r. S B. y Malp. 2. entregar,y así otras 'eieCef.<br />
22 S. B. é por.<br />
23 S. B. Maly : 2. Ese. r. y 4 . del servicio.<br />
24 Esc. 4. servicio vil.<br />
2 S S. B. yMalp. 2. conosce.<br />
26 Toled. Maly. 2. y Esc. que t'uy& del sennor ó del<br />
que lo pechó,iyalo &c.<br />
27 E. R. Esc. .1.y 6. so.<br />
28 Toled. y Maly. 2. Et otrosí.<br />
29 13. R. r. libre encubre los.ladrones.<br />
3o B. R. 1. fagal dar.<br />
31 La firma y la ley figuitnte faltan en Malp. s.<br />
32 B. R. s. S. 13. y Malp. siervo fuido.
156<br />
sennor non es presente',<br />
al sennor de la tierra ,<br />
en guarda, que guando<br />
que ge lo dé.<br />
XXI. De los siervos que fuyen.<br />
Por leyes antiguas avemos mostrado en quales<br />
maneras los siervos fuidos deven seer pesquiridos<br />
2 que se non puedan asconder. Mas<br />
por que los engannos son muchos de los que<br />
fuyen, é de los que los encubren ; por ende<br />
el mandado de la ley non puede seer complido<br />
, é la maldad que les cresce los face<br />
mas encubrir 3 assí que- non es cibdat 4,<br />
nin castiello , nin burgo 5, nin villa o 6 los<br />
siervos non sean ascondidos. Onde mandamos<br />
guardar la ley de suso de los siervos<br />
que Puyen, y establecernos demas 7 por esta<br />
nueva ley, que todo omne que recibiere daqui<br />
adelantre siervo ajeno fuido , maguer<br />
quel diga que es libre , luego lo presente antel<br />
juez , y el iuez pesquira si es libre ó siervo<br />
: é sí fuere siervo , entréguelo á su sennor.<br />
E si algun omne recibe siervo aieno<br />
fuido , é non lo presenta luego al iuez , é<br />
non io entregua á su sennor , si es 9 siervo<br />
ó ()ame franqueado aquel quel recibe , reciba<br />
C é L. azotes paladinamientre. E si es<br />
omne libre , reciba C. azotes , é demas peche<br />
una libra doro al sennor del siervo. E<br />
si non oviere onde los pague , reciba CC.<br />
azotes : é los otros vecinos daquel flogar, ti<br />
quier sean siervos , si quier sean libres,<br />
ó fueren de nuestra gient 1 ", 6 dotros orines,<br />
ó de las eglesias ", otra tal pena mandamos<br />
que reciban, cuerno es de suso dicha,<br />
si non mostraren -el siervo que es fuido,<br />
é ' 2 si non lo echaren del logar, o 13<br />
se asconde. Y esto mandamos guardar y tener,<br />
por tal que en todos los logares o fueren<br />
los siervos fuidostodos 5 los omnes que<br />
fueren en aquel logar se ayunten , é pesquiran<br />
, é que los tormienten 14, é los fagan<br />
otra cosa , ó otra pena fasta que sepan si<br />
son siervos ajenos ó siervas aienas; ó por<br />
Toled. presente á el qui lo encubrió , muestre &c.<br />
Malp. 2. y Esc. r. presente o el que lo encubrió, muestre<br />
&c.<br />
B. R. r. y 3'. B. pesqueridos.<br />
3 Toled. B. R. 5. 2. Exc. 4. 6. y E. R. encobrir. S. B.<br />
encubrir.<br />
4 B. R. r. ciudad. S. B. cibdade.<br />
5 B. R. z. lugar.<br />
6 Toled. do. B. R. r. hu. S B. onde. B. R. 2. u.<br />
7 B. R. r. demays.<br />
8 B. R. 2. y Exc. 4. 6.<br />
9 S. B. si es orne libre, ó franqueado, 6 siervo aquel &c.<br />
lo Toled. y B. R. 1. gente. S. B. Esc, 6. E. A. y Bes.<br />
corte 6 de nuestra gente.<br />
I B. R. z. y S B. ygiesias.<br />
12 Eje' 4 . 6. B. R. 2. 1' E. R. 6.<br />
1 3 B. R. 2. ó se lo asconde.<br />
I4 S B. tortnenten.<br />
Toled. fuyeron.<br />
26 S. B. é depues.<br />
DEL FVERO JVZGO<br />
muestre el siervo<br />
é depues téngalo<br />
viniere su sennor<br />
que fueron de sos sennores, 6 donde vinieron<br />
en aquel lagar : que depues que lo<br />
sopieren ' 7, que los entreguen á sus sennores,<br />
ó que ie los envien, assí cuerno es de suso<br />
dicho. E si esto non quisieren guardar , é<br />
non quisieren pesquirir los siervos fuidos, 6<br />
presentar antel iuez , ó entregará sus sennores,<br />
si depues los siervos fueren fallados<br />
en aquel logar, todos los orines daquel<br />
gar, , assí los varones cuerno las mugieres, de<br />
qualquier gient ' 8 que sean , ó de qualquier<br />
linaje , á de qualquier dignidade 19 , reciba<br />
cada uno CC. azotes. E si- los merinos ,<br />
los jueces, ó los que deven tener justicia 2(1<br />
en la tierra , ó los perlados de las eglesias,<br />
ó los nuestros sacerdotes non quisieren facer<br />
esta justicia de suso dicha, é los omnes<br />
que non quisieren pesquirir los siervos fuidos<br />
, ó que los encubren , los obispos ",<br />
los sennores de la tierra les fagan recibir á<br />
cada uno CCC. azotes. E si los obispos, 6<br />
los sennores, ó por amor, ó por a yer, ó por<br />
miedo non quisieren facer iusticia 22 con aquellos<br />
orines, fáganles facer 23 por treinta día/<br />
penitencia 24 cuerno descumulgados 28, assí que<br />
en aquellos treinta dias non coman Condocho<br />
26, nen beban vino fueras que á ora 27<br />
de vésperas 28 coman un poco de pan dordici<br />
por sustinemiento 29 del cuerpo, é beban un<br />
vaso dagua 3°, é sufran la pena damargura,<br />
por que non quisieron facer iusticia. E mandamos<br />
á los sennores de la tierra que esta<br />
pena den á los iueces que non quisieren facer<br />
31 iusticia. E si los sennores non lo quisieren<br />
facer, pechen 32 tres libras doro al rey. E<br />
todos los omnes que son de Espanna, que qui-,<br />
sieren comprar siervos de algunos omnes que<br />
non conoscen , mandamos que non los compren.<br />
fasta que los siervos sean presentados 33<br />
antel iuez é ante buenos omnes de la tierra, é<br />
que sea sabido si es siervo daquel que lo vende,<br />
ó dotri, é que lo diga el que lo vende , é<br />
yure lo que dixiere: é depues el siervo sea penado.<br />
E si pudiere seer sabido que el siervo es<br />
aieno, é non es daquel que lo vende, el siervo<br />
sea, entreguado al sennor cuyo era: y el<br />
17 B. R. .r. sobieren.<br />
18 Toled. B. R. 1. y S B. gente.<br />
¡9 Toled. B. R. r. 2. S. B. Etc. 4. y 6. dignidat.<br />
z o B. R. I. y S. B. justicia , y así otras peces.<br />
21 B. R. 1. Exc. 6. y E. R. bispos.<br />
22 B. R. r. y S. B. esta iusticia en.<br />
23 B. R. 1. y S. B. fer.<br />
24 B. R. 2. penedencia.<br />
25 B. R. r. :2. y E. R. descomungados. Toled. y S. B.<br />
descomulgados.<br />
26 Toled. B. R. r. 3'. B. Ese. 4. y 6. conducho.<br />
27 S. B. ad ora de véspera. B. R. r. fueras que coman<br />
ora de viespra. -<br />
28 Toled. viésperas. E. R. Exc. 6. y B. R. 2. vespra.<br />
29 B. R. r. sostimiento. S. B. SOStelitIllellt0. B. R. 2.<br />
sustentamiento.<br />
so E. R. agua fria.<br />
3 1 Ese. 3 complir esta justicia. .<br />
3 2 E. R. Ese. 4. y 6. peche cada uno.<br />
33 B. R. y 2. apresentados.
LIBRO IX.<br />
iuez tengua en guarda á aquel que lo vende<br />
fasta 1 que venga el sennor del siervo , é<br />
aya su emienda qual mandare el derecho.<br />
TITVLO I I.<br />
157<br />
Dada é confirmada esta ley en la cibdat de<br />
Córdova ' el tiempo de XIII. annos que nos<br />
regnamos.<br />
II. TITOL 3 DE LOS QVE NON VAN EN LA HVESTE,<br />
É DE LOS QVE FVYEN 4 DELA.<br />
I. Si aquelos 5 que son sinescales 6 de la<br />
hueste dexan tornar algun omne de la<br />
hueste por precio, ó fincar en su casa 7.<br />
II. Si aquellos que mandan la hueste toman algunas'<br />
cosas de las casas daquellos.que9<br />
mandan ir ti la hueste.<br />
Si los sinescales 1°, que deven ordenar la<br />
hueste , dexan" la hueste, é se tornan<br />
•Dora sus casas ,Ó si dexan algun opine<br />
que non constringan que vaya en la hueste.<br />
1V. Si los que deven ordenar la hueste se<br />
tornan de la batalla pora sus casas, 6<br />
si dexan á otros tornar.<br />
I. Ley antigua. I' Si aquelos que son<br />
sinescales de la hueste dexan tornar<br />
algun omne dela por precio , o'.<br />
fincar en su casa 17.<br />
Si el que ha en guarda mil caballeros en<br />
la hueste , toma " precio de algun 19 opine<br />
de su companna , que lo dexa tornar pora<br />
su casa , quanto tomare péchelo en nueve<br />
duplos al sennor de la hueste. E si non recibió<br />
dél nada ; mas dejólo tornar á su casa,<br />
y era sano , é non lo quiso constrennir que<br />
saliese 2° de su casa , que fuesse en la hueste<br />
" el que lo fizo peche veinte moravedis.<br />
Y el que oviere quinientos onmes de guardar<br />
en la hueste, é ficiere esto, peche XV. 2<br />
moravedis. Y el que ha de guardar cient om-<br />
.8. R. I. ata. S. B. fina.<br />
2 S. 13. Esc. 4. 6. y E. R. Córduba XIII. annos andados<br />
en el tiempo que regnarnos.<br />
3 Toled. DE LOS OMNES QVE NON VAN EN<br />
LA BATALLA , ET SE TORNAN EN LA BA-<br />
TALLA.<br />
4 B. R. 2. . FVE1‹.<br />
5 S. B. y Maly. 2. aquellos.<br />
6 B. R. I. siniscales.<br />
• 7 Maly. 2. casa, é si los non apremian que salgan, y<br />
así en la ley.<br />
8 S. B. algunas cosas daquellos , y así en la ley.<br />
9 Maly. 2. que envían á la.<br />
so S. B y Maly. 2. senescales , y así otras veces , aunque<br />
no siempre.<br />
11 S. B. levan.<br />
2 S. B,'.15' por /a vida.<br />
13 B. R. o. y Maly. 2 . galardon deve ayer el que recotnbra.<br />
1 4 Maly. a.<br />
establescido, é quantos siervos deven consigo<br />
así en la ley,<br />
levar que van contra los enemigos , y<br />
V. Si los que ordenan la hueste reciben algun<br />
precio por dexar algun omne fincar en<br />
su casa que non es enfermo.<br />
VI. De los que toman el pan ó la cebada<br />
por enganno , ó " la vida en la<br />
hueste.<br />
VII. Qual gualardon 13 deve a yer el que recobra<br />
siervo aieno ó otras cosas de los<br />
enemigos.<br />
VIII. De los que non son en la hueste en el<br />
dia ó en el tiempo establescido 14.<br />
IX. Que " deve ser guardado si guerras a en<br />
Espanna.<br />
nes , peche diez moravedis. Y el que ha de<br />
guardar diez , peche cinco moravedis. Y estos<br />
dineros deven ser partidos entre la companna<br />
que él avie de mandar.<br />
II. Ley antigua. 23 Si aquellos que mandan<br />
la hueste toman algunas cosas<br />
de las casas daquellos que mandan<br />
ir a la hueste.<br />
Los mandaderos 24 del sennor que constrinnen<br />
25 los omnes que vayan en la hueste,<br />
si los 26 toman algunas cosas de las casas,<br />
é los fuerzan 27 sin su grado ", si les pudiere<br />
ser probado , quanto tomaron péchenlo en<br />
IX. 29 duplos, é de mas reciba cada uno L.<br />
azotes 3°.<br />
/5 B. R. o. Quien.<br />
16 Ley antigua falta en Toled. 111alp. 2. B. R. 2.<br />
Esc. 4. y 6.<br />
Toled. y Maly. 2, en su casa, et so non los apremian<br />
q.oe salgan.<br />
18 B. R. s. S.13, y Maly. 2. é toma.<br />
29 E. R. de alguno de sus compañeros que lo dexe.<br />
20 B. R. 1 . salise. ... que fuse.<br />
21 Toled. Malp. 2. y Esc. s. en la hueste, nin ge lo<br />
fizo saber, el qui lo lizo &c.<br />
2 2 M. y B. R. 2. XX. S. B. B. R. I. Esc. 4 . 6. y<br />
Bex. XII. E. R. XVII.<br />
23 Ley antigua falta en el Tole,?.<br />
24 B. R. r. mandados. S. B. Ese. 4.y 6. ~dadores.<br />
a s E. R. y B. R. constringen.<br />
26 E. R. y B. R. a. les.<br />
27 B. R. 2. forcian.<br />
28 Toled. y Maly.<br />
2. sí/1 grado, seyendo y , o no seyendo<br />
y si les pudiere ser &c.<br />
29 B. R. E. R. Esc. f. 4. y 6. C. Bew. y M. xi.<br />
so Toled. Mal?. 2. y Esc. L. azotes antel pueblo.
DEL FVE<br />
158<br />
III. Si los sinescales 1 que deven ordenar<br />
la hueste , dexan la hueste , é<br />
se to.-nan pora sus casas 2; ó si dexan<br />
algun , que non constringan que<br />
vaya en la hueste.<br />
Si el que ha de mandar cient omnes en la<br />
hueste dexa su companna en la batalla 3,<br />
RO JVZGO<br />
la hueste pora su casa , peche al sennor de<br />
la tierra dond 2 ° es diez moravedis. E si fizo<br />
algun ruego que lo dexasen , peche cinco<br />
moravedis, y el sennor lo " faga saber al<br />
rey, é aquellos dineros que sean partidos por<br />
mandado 22 del rey entre aquella companna<br />
que dexó. E si algun omne, depues que es<br />
contado 23 en la hueste entre mili 24, ó en-<br />
° tre quinientos, ó entre cien 25 , ó entre diez,<br />
é se torna pora su casa, deve ser desca- sin mandado daquel que ha de mandar aquebezado<br />
4 . E si fuere s al obispo ó á la eglellas compannas , finca en su casa , é non<br />
sia , peche trescientos sueldos al sennor de quiere ir en la hueste , ó se torna de la<br />
cuya 6 tierra es , é non 7 aya nengund pa- hueste pora su casa, reciba C. azotes en el<br />
vor de su muerte : y el sennor de la tierra mercado ante todos, é peche diez moravedis.<br />
lo fuga saber al rey ; é s aquellos dineros<br />
sean partidos 9 entre la companna que el Y. Si los que ordenan la hueste reciben<br />
deve guardar 1 E dallí " adelantre non de- algun precio por dexar algun omne<br />
ve ser sennor de C. omnes , mas bien puede fincar en su casa que non es enfermo.<br />
ser sennor de diez. E si aquel que ha de<br />
mandar cient 12 omnes, sin voluntad del sennor<br />
de la hueste dexar algun omne por ruego<br />
ó por precio de su companna tornar á<br />
su casa , ó si lo dexar fincar en su casa, que<br />
non vaya en la hueste , quanto ende recibiere<br />
1 3 todo lo peche en nueve 14 duplos al<br />
sennor de 15 la tierra : y el sennor de la<br />
tierra lo faga 16 saber al rey cuerno es de<br />
suso dicho , que por mandado del rey se<br />
parta aquello entre aquella companna que<br />
el dexó. E si el que tinie cien omnes en guarda<br />
, non toma nengun precio por lo dexar<br />
tornar á su casa de la hueste , é por lo dexar<br />
en su casa que non vaya en la hueste,<br />
el que lo fizo peche diez moravedis al sennor<br />
' 7 de qual tierra .fuere , assí cuerno es<br />
de suso dicho.<br />
IV. Si los que deven ordenar la hueste<br />
se tornan " pora sus casas , ó si<br />
dexan d otros tornar.<br />
Si el que ha de mandar 19 diez omnes en<br />
la hueste , finca en su casa 5 y es sano , é<br />
non quiere ir en la hueste , ó se torna de<br />
Toled. senescales. Esc. 6. seniscales. B. R. 2. siniscaks.<br />
2 Toled. posadas.<br />
3 B. R. r 2.y S. B. bataia.<br />
4 B. R. 1. escabezado.<br />
5 B. R. .r. fuyr. S. B. Esc. r. 4. Camp. y Bes. luyere.<br />
Malp. ther. Ese. 6. fugir.<br />
6 B. R. r. de qual.<br />
7 Malp. 2. non aya pavor de muerte.<br />
8 Malp. 2. que aquellos.<br />
9 Toled. y Malp. 2. partidos como él mandare &c.<br />
ro B. R. 2. mandar.<br />
1 a Toled. desde allí.<br />
12 Toled. y Malp.<br />
2. cient , fuere engannado sin volunr<br />
tad del sennor de la hueste , et sin conseio del sennor de<br />
los mil , et dexar algun orne por ruego &c.<br />
X . Mal? . recebier. B. R. z. recebir.<br />
1 4 Esc. 6. x. duplos.<br />
a 5 B. R. 2. de qual tierra era.<br />
26 B. R. 5. 2. S. B. Camp. Brx. Malp. 2.<br />
y E. R. Esc. 4. 6.<br />
lo faga luego saber.<br />
1 7 B. R. t. nl<br />
dC<br />
sennor de la tierra, se fur así corno ie<br />
suso dicho.<br />
18 Toled. se tornan de la batalla.<br />
Los siervos 26 del rey que 27 constrinnen los<br />
omnes que vayan en la hueste , si alguna<br />
cosa tomaren de algun omne , que es sano,<br />
por le quitar que non vaya en la hueste,<br />
quanto tomaren péchenlo en nueve duplos al<br />
sennor de la tierra ond es. E por aquel que<br />
dexó que era sano, si non tomó dél nada, peche<br />
por él cinco moravedis. E aquel que ha<br />
de mandar mili 2é omnes, pesquira por aquel<br />
que ha de mandar cien. E aquel que ha de<br />
mandar cien, pesquira por aquel que ha de<br />
mandar diez. E si pudieren saber que algun<br />
omne se tornó pora su casa por algun ruego,<br />
ó por 291dado , ó non quiso ir en la hueste<br />
, aquel que es mayor en la hueste lo faga<br />
saber al sennor de la tierra ond es aquel 3Q<br />
que fuyó : y el sennor tome ende la viudita<br />
32, qual manda la ley : é quanto ende<br />
ovieren entréguenlo todo á los servientes del<br />
rey 33 de la hueste. E si negaren que non ovieron<br />
ende nada, ó lo non quisieren manifes-<br />
tar 34 , todo quanto ende tomaron entréguenlo<br />
todo en nueve , duplos. E si el sennor non<br />
quisiere esto demandar por algun ruego que<br />
ficieron ", todavía la emienda que ellos de-<br />
19 E. R. gardar.<br />
20 S. B. onde es.<br />
21 Toled. B. R. 1. 2. S. B. Camp. Bes. Malp. 2. E. R.<br />
Ese. 1.4. y 6. lo fila luego saber al rey.<br />
22 B.R. 2. mano.<br />
23 B. R. .r. Cuntad0 , y así otras veces.<br />
24 Esc. 6. mill caballeros.<br />
25 S. B. ciento.<br />
26 Toled. S. B. Malp. 2. Bes. Camp. y Esc. Los sirvientes<br />
del sennor. B. R. r. y Esc. 4. servientes del sennor.<br />
Esc. 6. serventes.<br />
27 B. R. r. non constrinnen. S. B. que non constrinnen.<br />
28 B. R. 1. S. B. y Malp. a. Mil ., y así otras veces.<br />
29 Ese. t. y g. por algun dado. -<br />
so Malp. 2. aquel fbido.<br />
3 r B. R. 1. fuyú.<br />
3 2 Toled.y .Esc. t. venganza. Malp.n. venganda. B. R.F.<br />
vendeyta. S. B. vindicta. Ese. 6. vendecha.<br />
33 Toled. B. R. I. S. B. E. R. Ese. 4. y 6. del sennor.<br />
Malp. 2. B. R. x. y Camp. sirvientes del sennor.<br />
34 B . R. 2. manefestar.<br />
, 35 S. B. ficieron, 6 por alguna cosa quel dieron. B. R. 2.<br />
o por alguna dádiva.
ven 1 á facer , toda la pechen 2 en duplo up o de d<br />
su buena á los que deven partir aquella emienda<br />
entre sí. E si depues que el sennor recibiere<br />
aquella emienda, non lo ficiere saber<br />
al rey ó al sennor de la hueste, que la<br />
parta entre aquellos que la devien ayer, é 3<br />
ge la non quisieron 4 dar, péchela en diez 5<br />
duplos de su buena.<br />
VI. De los 6 que toman por enganno<br />
el pan ó la cebada , ó la vida 7 en<br />
la hueste.<br />
Esto tenemos nos por derecho, que en cada<br />
una cibdat , ó en cada un castiello 8 , el 9<br />
que deve dar la cebada , ó el sennor de la<br />
cibdad lo 1° mande dar, enteramientre " sea<br />
dada en su cibdad ó en su castiello. E si<br />
por ventura avinier quel sennor de la cibdad<br />
, ó su 12 cebadero , ó por que 13 la non<br />
an, 6 14 por su negligencia non quisieren dar<br />
la cebada , todos aquellos á que " la non<br />
dan lo 16 deven demandar 17 de so uno al<br />
sennor de la hueste. E si el despensero 18 non<br />
la quisiere dar á ellos , estonce 19 el que ha<br />
de mandar la hueste lo faga saber al rey<br />
por su omne : assi que sean cuntados " los<br />
días que non les dieran la cebada , cuerno<br />
devien , é de quantos dial non ge la dieron,<br />
entréguelo 21 el sennor de la cibdad ó el cebadero<br />
en quatro duplos de 22 lo suyo. E<br />
otrosí decimos de quantos andan en la quenta<br />
23 de mili , ó de ciento 24e<br />
VII. Qual gualardon deve a yer el que<br />
recobra siervo ajeno ó otras cosas<br />
de los enemigos.<br />
Todo omne que se despera 25 de su vida,<br />
z Malp. 2. deven facer.<br />
E. R. y Ese. 4. peche.<br />
8 B. R. 1. y S. B. 6 ie la.<br />
4 S. B. quisieren. Malp. 2. quisiere dar , péchela.<br />
5 Toled. Malp. 2. y Esc. Xl. Camp.<br />
6 Toled. De los que toman 6 cebada, 6 la vida en la<br />
hueste. Ese. 1. De los despenseros que tornan pan 6 cebada<br />
por enganno, 6 la vida que loan de partir en la<br />
hueste.<br />
7 Esc. 3. vianda.<br />
8 S. B. castello.<br />
9 Ese. r. • sea el cevadero qui<br />
so B. R. r. 2. S. B. Malp.<br />
mande.<br />
o1 B. R. r. 2, entregamientre<br />
teramientre en su.<br />
12 Ese. 6. CS Cl.<br />
13 S.B. Esc. 4. 6. E.R-y<br />
por su.<br />
14 Malp. 2. é por.<br />
1 5 E fC. 6. á quien.<br />
16 Ese. 6. y E. R. la deven<br />
1 7 S. B. Esa y 4 . decir.<br />
llar. B. R. r. dar c11 su uno.<br />
18 S. B. dispensero.<br />
1 9 B. R. 1 . eStile1122.<br />
20 S. B. y 12. contado<br />
21 Esc. 6. entréguel e logo.<br />
22 Ese. 4 . 6. y E. R• de lo<br />
23 S. B. cuma.<br />
LIBRO IX. TITVLO II.<br />
deve dar la cevada do.<br />
2. ESC. 4. 6. y R. la<br />
en su cibdad. Malp. 2. en-<br />
B. R. 2. porque non la an<br />
dar.<br />
Mal,. 2. y Ese. 1. quer&<br />
s.<br />
so.<br />
159<br />
é se mete entre 26 sus enemigos, é recobra a?<br />
dellos algun siervo ó algun a yer , si depues<br />
viniere el segnor 25 del ayer ó del siervo, é<br />
lo conosciere , el que lo tomó deve dar al<br />
sennor las dos partes por merced, y él deve<br />
ayer la tercia 2 9 parte por su trabajo. E otrosí<br />
decirnos , si algun omne couseiar ó mostrar<br />
alguna cosa á siervo , por que fuya de los<br />
enemigos , é se tornare 3° poca su sennor,<br />
aquel que lo ficiere aya la décima 3 ' parte del<br />
siervo por su trabaio.<br />
VIII. El Rey 32 Bamba.<br />
De los que non son en la hueste en el dios<br />
o' en el tiempo 33 establecido 34.<br />
Si aquellos aman la tierra , que se ponen á<br />
muerte por la defender, ¿por que non diremos<br />
nos que aquellos que la non quieren<br />
vengar que 3S la non aman, é que la desamparan<br />
36 ?z E corno nos podemos creer que<br />
aquellos quieren salvar la tierra, los quales<br />
guando los 37 amonestan 38 que vayan en la<br />
hueste 39, é non quieren ir 40, nin 4 ' quieren<br />
estar 42 en la hueste? E de lo que facen peor 43,<br />
quiérense tincar en sus casas, 6 quando van<br />
en, la hueste van assí como dele.jados. Et •14<br />
hay algunos que quieren entender en sus labores<br />
mas, é dexan todos sus omnes en su<br />
casa, é por guardar su salud non quieren levar<br />
45 omnes si non de veinte omnes uno, é<br />
quieren mas guardar sus labores que sus cuerpos,<br />
é amparan sus casas, é desamparan á sí<br />
mismos, é an mayor cuidado 46 de lo que dexan<br />
en casa que de se defender por armas,<br />
assí como si oviese á ser suyo pues que fuere<br />
vencido. Doncas 47 tales omnes devemos nos á<br />
24 Esr.6. ciento caballeros.<br />
25 Toled. S. B. Malp. 2. 4. y 6. desespera. E. R.<br />
y B. R. desaspera.<br />
26 Toled. con.<br />
27 13. R. 1. combra. S. B. y Malp. 2. recombra.<br />
28 B. R. e. S. B. y Maly. 2. sennor, y así siempre.<br />
29 B. R. .I. S B. y .Malp. 2 . tercera.<br />
so B. R. I. S. B. Malp. 2. torne.<br />
3 1 S. B. duma. Maly. 2. diezma.<br />
32 B. R. 2. y Esr. 6. El Rey Don Bamba.<br />
3 3 E. R. tiempo catado 6 cstablicido.<br />
3 4 Toled. y Ese. a. apiaden : et guantes siervos elevo levar<br />
consigo qui va contra los enemigos.<br />
35 Malp. o. é que.<br />
36 Toled. y Malp. 2. desempatan , que son enemigos y<br />
robadores ? Ese. 6. E. R. .y B. R. 2. desatnparan ?<br />
37 Toled. los an menester, é los amonestan que vayan en<br />
la hueste , non quieren ir , ni se quieren ampareiar por la<br />
emparar. E de lo que facen &e.<br />
38 B. R. t. amonestamos.<br />
39 B. R. r. S. B. y Malp. 2. hueste, non.<br />
4o Map. 2. irse.<br />
41 S. B. ni entrar en la hueste.<br />
42 Malp. 2. aparCiarSe por la amparar. E de lo que &c.<br />
43 S. B. peior.<br />
44 S. B. Etc. 4. 6. E. R. y B. R. 2. Ca hay.<br />
• n de XX. ornes uno. Esc. 6•<br />
4 5 E 5C. 4. y E. R. levar 51210<br />
levar fueras de XXX. ornes uno.<br />
46 Malp. 2. cuedado. B. R. e. duelo.<br />
47 Toled. B.R. y ,Esc, j. Por elide. Malp, a. Onda.<br />
Vv
i 6o<br />
mandar por castigo que se non quieren am-<br />
ro Onde nos mandaparar<br />
por facer sup •<br />
mos a todos los pueblos que son de nuestro<br />
regno, por esta constitucion 2, que en el día<br />
establecido,<br />
en el tiempo , ó en logar que<br />
el<br />
mandar ir en la hueste, ó algun de sus<br />
rey<br />
omnes , tod omne que recibe su man-<br />
ricos<br />
dado , ó que lo sabe por qual manera quier, -<br />
en que logar deve seer la hueste 3, manteniente<br />
se 4 vaya pora la hueste , é non<br />
ose fincar en su casa dallí adelante ; mas<br />
váyase luego sin toda escusacion, é sin toda<br />
demoranza 5 . E todo omne, depues que recibiere<br />
el mandado , é rnaguera que non reciba<br />
mandado mas que lo sabe én qualquequier<br />
manera o se face la hueste , é non<br />
quisier luego ir manteniente 6 pora ella,<br />
é non fuere presto en el logar, ó en qual 7<br />
tiempo ; si es omne de grant guisa , como<br />
rico orne pierda todo quanto que ha s , é<br />
sea echado de tierra 9 j y el rey faga de<br />
sus cosas lo que quisiere. E los omnes que<br />
son de menor guisa , é los cabdelladores<br />
que mandan la hueste , é los que las " sacan,<br />
si non fueren prestos en la hueste aquel<br />
dia , ó en aquel tiempo que les fuere mandado<br />
, ó si fuyeren de la hueste furtadamiente<br />
", reciba cada uno CC. azotes, é sea<br />
sennalado laydamientre, é peche cada uno<br />
demas una libra doro al rey y el rey la<br />
dé á quien quisiere. E si aquel á quien las<br />
cosas diere el rey, las pierde por algun malfecho<br />
", así que tornen otra vez en poder<br />
del rey, el rey las deve dar á otri , é non<br />
á aquel cuyas fueran primetamientre , que<br />
fuyó de la hueste , é non quiso ir en la<br />
hueste 4 . E pues que las perdió non deven<br />
mas ser suyas. E los duques " é los ricos<br />
ornes del rey deven a yer esta pena,<br />
si non ticieren . el mandado del rey : y esta<br />
misma pena deven a yer aquellos que fuyen<br />
de la batalla , ó ques van della sien"<br />
B. R. I. sua proe.<br />
2 E. R. Esc. 6. y B. R. 2. constituicion.<br />
3 Ese. .r. la hueste 6 la batalla....<br />
4 Eje. 6. se deve logo ir.<br />
5 B. R. r. y Malí?. demorancia.<br />
6 B. R. I . mantinente.<br />
7 Malp . 2 . el. B. R. r. S. B. E.R. Ese. 4.y 6. aquel.<br />
8 Toled. Malp. 2. y Ese• r. é sea siervo siempre daquia<br />
que el rey quisiere , y el rey faga de sus cosas lo que<br />
quisiere, en tal manera que aquel desobediente non sea franqueado,<br />
maguer que sea perdonado, nin cobre ninguna de<br />
sus cosas. E los omnes &c.<br />
si B. R. r. y S. B. de la tierra.<br />
so B. R. r. caudeladores. Esc. cabdiellos.<br />
II Maly. 2. la.<br />
2 111.1112. a. tiirtadamientre. B. R. r defurtaclamientre.<br />
13 Toled. y Ese. r. mal fecho , porque merezca seer<br />
siervo , é perder su libertad , así que tornen &c. Malp.<br />
Como Toled. sino :ple dice libredad por<br />
por tornen.<br />
libertad , y torne<br />
14 Ese. 4. y B. 12 2. ó non quiso ir en la hueste.<br />
25 B. R, r. duc.<br />
só Toled. S. B. Malp. 2. Ese. r. g. 4. y Bese.<br />
B. R. 1. a. sin.<br />
E. R. y Efe. 6. sen ,<br />
1 7<br />
y así siempre.<br />
E s( . 1. pequellos.<br />
18 S. B. vaya.<br />
DEL FVERO JVZGO<br />
mandado de su sennor. Y esto mandamos<br />
guardar , assí de los grandes como de los<br />
menores ' 7 , que aquel que oviere, grand enfermedad<br />
que non puede ir en la hueste,<br />
faga venir al obispo de la tierra , que vea 18<br />
su enfermedad ó buenos ornes. Ca non ge '9<br />
lo crean á aquel, sí non fuere por 20 testimonio<br />
de los obispos, ó de los que " mandare<br />
el obispo catar 22 , é los obispos deven 23<br />
catar la enfermedad destos atales, ó por sí,<br />
ó por otros, si pueden ir 24 por alguna manera<br />
, ó- pueden lidiar; é segund como vieren<br />
las enfermedades , asi lo deven iudgar,<br />
si los maridarán fincar en casa, ó si los<br />
mandarán ir : assí que aquel que fuere enfermo<br />
, si por nenguna manera_ non puede<br />
ir en la hueste , segund el poder que ha envie<br />
de sus cosas en la hueste con el rey, ó<br />
con el rico orne 25 que ha de ir, é que 26 el.<br />
rato que se sintiere 27 que es mejorado, manteniente<br />
por sí mismo con todo su poder<br />
vaya en la hueste , assí como es mandado<br />
en la ley de suso : é vaya en aquel logar<br />
ol mandaron 28, ó do supiere que se mudó<br />
la hueste. E pues que dixiemos agora 29 generalmientre<br />
que todos aquellos que deven<br />
ir en la hueste, digamos specialmientre de<br />
lo que deven levar. E por ende establece,<br />
mos specialmientre , que todo omne que sea<br />
duc ó conde , ó rico orne , ó godo, ó roT.<br />
mano, ó libre, ó franqueado 3°, ó siervo 31,<br />
qualquier que sea que deve ir en la hueste,<br />
lieve la meytad de sus siervos consigo, que<br />
()vieren de veinte años fasta cinqiienta : é<br />
non' los lieve sien 32 armas, mas bien armados,<br />
é demuéstrelos 33 bien guarnidos delante<br />
el príncipe , é del conde de lorigas , é de<br />
perpuntes 34 en la primera 35 , é en la postremera<br />
36, é los otros sean armados de lanzas,<br />
é de escudos , ó de espadas , ó de saetas<br />
37, ó de fondas ó de otras armas assí<br />
como es costumbre de cada una. E si al-<br />
19 S. B. ie lo creerán. B. R. ge lo creerian.<br />
20 E. R. por bonas testimonias.<br />
21 S. B. y Malp. 2. que lo.<br />
2 2 Maly. 2. y Ese. 1. catan, é que aquellos obispos que<br />
lo vean, o que envien por sí qui los vea, é cate su enfermedad<br />
, é los obispos deven catar &c.<br />
23 B. R. r. 2. S. B. E. R. Ese. 4..6. y Bex. deven.<br />
24 B. R. r. y Malp. 2. lti ir.<br />
25 B. R. 2. rico orne con que.<br />
26 S. B. Malp. 2. E. R. Ese. 4. y 6. é qual rato se.<br />
B. R. é tanto que se sentir. B. R. 2. y Ese. é qual<br />
ora.<br />
27 S. B, sentiere.<br />
28 B. R. r. u ie mandaron ir, , 6 u sobier.<br />
29 B. R. r. ora.<br />
so S. B. franco.<br />
31 Toled. Mal?. 2.y Ese. f. siervo de los siervos del rey.<br />
32 Toled. B. R. 2. S. B. Malp. 2. Ese. r. s. 4.y Ber.sin.<br />
33 B. R. r. S. B. y Malp. 2. muéstrelos.<br />
34 B. R. 1. Ese. i. y Ber. perpuntos. .£ B. perpon.<br />
Lados.<br />
gesn S. Sla a B. primera aiaera ploasrtoet.roBs.. R. 2. con la primera parte,<br />
e<br />
postrimera<br />
36 Maip. 2. postrimera.<br />
37 ó de saetas falta en el Toled. B. R. I. de seytas 6 de<br />
fundas.
LIBRO IX.<br />
gun omne levare ménos de la mitad de sus<br />
. siervos consigo en la hueste, sea r toda pesquerida<br />
la meitad de sus siervos , é guante,/<br />
fallaren que levó ménos de' la meitad, todos<br />
sean en poder del rey, é faga dellos lo<br />
que quisiere. E pues toda esta cosa así es<br />
ordenada de suso, agora devemos poner freno<br />
á la cobdicia 2 daquellos que mandarnos<br />
que fagan ir los omnes en la hueste : é por<br />
ende establecemos, que nengun omne, nin<br />
nengun conde nin duc , nin rico orne, nin<br />
nengun omne 'del<br />
pueblo que ha de man-<br />
dar tomes , que non dexe 3 que vayan en<br />
la hueste por nengun ruego , nin los dexe<br />
partir de la hueste por nenguna escusacion:<br />
é si lo ficiere , ó tomare alguna cosa dellos<br />
por ende , ó gela dieren ellos , si es<br />
omne de los maiorales 4 de la -corte lo que<br />
tomó entréguelo á quien lo tomó en quatro<br />
S duplos , é peche al rey treinta sueldos<br />
doro solamientre , por que lo osó tomar.<br />
E si es omne de menor guisa, lo que<br />
tomó entréguelo en duplo, é definas reciba<br />
L. 6 azotes. Y esta ley mandarnos que vala<br />
desde las kalendas 7 de noviembre 8 adelantre<br />
, que fué fecha dos anuos andados<br />
que regnamos 9.<br />
IX. Que deve ser guardado si guerras<br />
a " en Espanna.<br />
La entencion que nos avernos rt por salud<br />
del pueblo, nos constrenne " que assí como<br />
facemos ley por departir los piey tos dellos,<br />
assi Pagamos ley quel uno ayude al otro poca<br />
lidiar ' 3, é poca se defender. Ca nos creernos<br />
que sea provecho de cada 24 un omne, que<br />
sea constrennido por hacer bien : é las cosas<br />
que non fueren 's tan bien ordenadas<br />
fasta en esaqui , que sean mejoradas daquí<br />
adelantre por el ay uda de Dios. E por ende<br />
queremos toller las malas costumbres de los<br />
omnes, porque vienen muchos dannos en la<br />
tierra, que guando los enemigos vienen en<br />
E. R. y Ese. 6. sea pesqucrida toda la verdad de los<br />
siervos.<br />
2 S. B. cubdicia.<br />
Malp. a. non deje de ir en la hueste. S. B. B. R. r. 2.<br />
E.R. Ese. 4.y 6. non dejen que non vayan en la hueste.<br />
4 Toled. mayores.<br />
5 Ese. 1 . tres.<br />
6 Toled. B. R. 1. y Malp. 2. C.<br />
7 B. R. 1. kalendas novembrias.<br />
8 S. B. novetnbre.<br />
9 Toled. Malp. 2. y Ere. z. añaden: en la cibdat do<br />
Toledo.<br />
l o B. R. 2. an enes tierra.<br />
S. B. y Malp. 2. avernos de la salud. B. R. r. avesilos<br />
del pueblo. B. R. 2. E. R. y Ese. 4 . avemos de la<br />
salude.<br />
2 2 S. B. Tic. 4. 6. y B. R. 2. constrinne. Maly. 2.<br />
costrinne. E. R. costringe.<br />
1 3 11. R. 1. lediar.<br />
14 Toled. R. r. 2. S.B. Malp. 2. E. R. Ese. I. j:<br />
4. 6. y Be. •. provecho de todos, si cada un omne es costrennido<br />
por láser &c.<br />
5 Esc. 4. y 6. fueron.<br />
TITVLO II.<br />
161<br />
nuestro regno, ó quieren entrar, é los nuestros<br />
omnes ' 6 comarcan con ellos , que quie-<br />
ren lidiar con ellos, algunos dellos se des-<br />
perecen 17 á las veces por odio m- lo , á las as '8<br />
de veces por pereza , á las , veces por coyta<br />
de la tierra, é non quieren ayudar los<br />
unos á los otros á lidiar: é así los que quieren<br />
amparar 2° el pueblo, porque non an<br />
nenguna ayuda , t'acense á fuera con miedo<br />
: que si quisieren seer ardidos, que los<br />
maten los enemigos ". E por ende establecemos<br />
en esta ley , que deste dia adelantre,<br />
guando " que quier que los enemigos<br />
se levantaren contra nuestro regno, tod<br />
omne de nuestro regno, si quier sea obispo<br />
23 , si quier clérigo , si quicr conde, si<br />
quier duc , si quier ricombi e , si quier infanzon<br />
24, ó qualquequier 25 omne que sea en<br />
la comarca de los enemigos, ó si fuere legado<br />
26 de la frontera acerca dellos, ó si llegar<br />
2 7 allí á ellos por aventura 28 dotra tierra,<br />
todo 29 que sea cerca de la frontera fasta C.<br />
millas daquel logar o se faz la lid 3°, depues<br />
que ge lo dixiere el rey ó su omne, ó pues<br />
que lo él sabe por sí en qual manera 3 ' se<br />
quier, si man á mano non fuere presto con<br />
todo su poder pora defender el regno , é si<br />
se quisiere escusar en alguna manera, é non<br />
quisiere ayudar á los otros mano á mano<br />
por amparar 32 la tierra, si los enemigos ficieren<br />
algun danno, ó cativaren algun omne<br />
de nuestro pueblo , ó de nuestro regno,<br />
aquel que non quiso salir contra los enemigos<br />
por algun miedo , ó por escusacion , ó<br />
por enganno , é non quiso seer presto por<br />
amparar " la tierra, si es obispo ó clérigo,<br />
é non oviere onde faga emienda del danno<br />
que ficieren los enemigos en la tierra , sea<br />
echado fora 34 de la tierra , como mandare<br />
el príncipe. Y esta pena mandamos que<br />
ayan los obispos , é los sacerdotes , é los<br />
diáconos, e los otros clérigos que non an<br />
dignidad , que sean penados segund como<br />
dice 35 en la ley de suso. E de los otros le-<br />
16 Esc. 4. y 6. que comarcan.<br />
27 Toled. desparten. Malp. 2. desparecen. B. R. 2. departen.<br />
Ese. desapartan. Ese. .r. desvaratan.<br />
213 B. R. r. S B. y Malp. 2. á las veces.<br />
19 B. R. x. Esr..q. 6.y E. R. con coy ta. Maly. 2. por<br />
contra.<br />
zo Toled. B. R. r. S B. y Malp. 2. mamparar.<br />
2r E. R. enemigos á presencia de sos pueblos. E por ende<br />
22 B. R. r. guando quier que. S. B. guando quiere que.<br />
Malp. 2. guando los.<br />
23 B. R. r. bispo.<br />
24 B. R. r. y Malp. 2. iranzon.<br />
25 B. R. 1. S. B. y Malp. 2. qualquier.<br />
26 B. R. 1. xegado. S. B. alegado. Malp. 2. llegado.<br />
27 B. R. I. xegar. S. B. legare.<br />
28 B. R. r. S. B. y Malp. a. por ventura.<br />
29 B. R. s. todo orne que.<br />
3 o B. R. fide.<br />
's r B. R. e. S. B. y MTif. 2. en qual manera quier.<br />
3 2 Toled. y S. B. emparar.<br />
3 3 Toled. B. R. e. S. B. Malp. 2. mamparar.<br />
24<br />
B. R. s. S. B. y Malp. 2 . fuera.<br />
35 Malí', 1, dice de los legos en.<br />
VV 2
162<br />
gos establecemos, que si fuere omne de grand<br />
guisa, ó de vil , pierda la dignidad que avie,<br />
é sea siempre siervo del rey, que Paga dél<br />
todo lo que quisiere. Ca derecho es que aquel<br />
que non quiso defender su gente r , nin su<br />
tierra , nin la ondra quel dexaron sus an-<br />
eeessores non quiso defender , derecho es<br />
t<br />
que aya la pena desta ley. Ca semeia que<br />
non viene daquel linaje 2, y es omne de<br />
sin pro 3 . E de la buena daquellos que esto<br />
facen , é non an nenguna dignidad , ó<br />
si son clérigos, ó legos 4 , esto mandamos<br />
guardar, que tod el danno que ficieron los<br />
enemigos en la tierra, que aquellos que recibieron<br />
el danno que se entreguen en su<br />
buena daquellos que los non quisieron ayudar,<br />
é que estos atales, que non se quisie-<br />
ron mostrar por s buenos barraganes en defender<br />
la tierra de los enemigos 6 , deven 7<br />
perder su dignidad é su ondra. E si alguno<br />
escándalo avinier en la tierra de Spanna<br />
, ó de Galicia 9 , ó de Francia , ó en alguna<br />
nuestra tierra que sea de nuestro regno<br />
en qual part que quier que sea, pues que<br />
lo sopieren aquellos que son de cerca ", segund<br />
la cuenta que es dicha de las millas<br />
de suso , si ge lo mandare el rey, ó el rico<br />
orne, ó sus omnes en qual manera que quier<br />
III. TITOL DE LOS QVE<br />
I. Que el que flag á la eglesia , que non 17<br />
saque ninguno della si se non defendiere<br />
por armas.<br />
II. Si aquel que fuye á la eglesia , si se defiende<br />
por armas, si lo matan.<br />
I. Que el que luye d la eglesia , que<br />
nol saque nenguno della, si se non<br />
defendier por armas.<br />
Nengun omne non ose sacar por fuerza al<br />
que fuye á la eglesia, fueras ende si se detendier<br />
con armas.<br />
II. Si el que fuye d la eglesia, si se defiende<br />
por armas , sil 19 matan.<br />
El que fuye á la eglesia , si non dexar las<br />
1 Malp. 2. yente, y así otras veces.<br />
1 B. R. 1. linache. . . proe.<br />
3 Ese. 6. piedat. Ese.r,t. part.<br />
4 B. R. z. Icigos.<br />
5 B. R. 1. 2. Malp. e. Esc. I. y 3: por barraganes.<br />
6 E fe. 3. enemigos, le duelen por perder.<br />
7 B. R. 1. 2. y Matp. 2. por perder.<br />
8 R. R. 1. e. S.B. Malp. 2. E.R. Ese. 4. y 6. algun.<br />
9 S.13. y Malp. 12. Gallicia.<br />
zo E. R. e. de acerca , sezuut la cunta.<br />
1 1 S. B. presente.<br />
DEL FVERO JVZGO<br />
lZtr 'es'<br />
que lo sepa , si mantiniente non fuer presto<br />
r1 desfacer " 2 el escándalo, é por amparar<br />
la, tierra del rey, é la gente de mal,<br />
si es obispo , ó qual se quier sacerdote que<br />
lo. non quisiere facer, deve seer echado fuera<br />
de toda la tierra , y el rey puede facer<br />
de su buena lo que quisiere. Mas mandamos,<br />
que aquellos sean quitos de la pena desta<br />
ley, los que non pueden ir por enfermedad.<br />
E si algunos hay tales , que son enfermos<br />
que non pueden ir departir el escándalo,<br />
mandamos que envíen todo su poder á los<br />
obispos , ó á los clérigos en ayudorio por departir<br />
el escándalo, é por provecho de la<br />
tierra é del 13 pueblo del rey. E si esto non<br />
quisieren facer , reciban la pena de la ley<br />
que es de suso dicha. Y estos enfermos se<br />
pueden entonce mostrar que son sin culpa,<br />
guando pudieren mostrar por buenos testigos<br />
que eran de tal manera enfermos, que<br />
non pueden ir nin prestar. Y esto establescemos<br />
, que la maldade ' 4 de los °lunes que<br />
fué fasta estos tiempos , que sean penados<br />
por esta ley , é todos sean acordados 1 ' por<br />
tener la tierra en paz, é por defenderla. Esta<br />
ley fué dada é confirmada en el dia de ka.leudas<br />
16 de novembre en el segundo anno<br />
que nos regnamos.<br />
FVYEN Á LA EGLESIA.<br />
III. De la pena que deven ayer los que sacan<br />
por fuerza los mimes de la eglesia.<br />
IV. Que el malfecbor ó el debdori g que fuye<br />
la eglesia non deve seer sacado de la<br />
eglesia; mas deve pagar lo que devi.<br />
armas que tovicre , sil mataren , el que lo<br />
matare non face tuerto nenguno á la eglesia<br />
, nin deve ayer pena por la eglesia.<br />
III. De la pena que deven ayer los<br />
que sacan los omnes de la eglesia<br />
por fuerza.<br />
Si algun omne saca su siervo, ó su debdor<br />
de la eglesia , ó del altar por fuerza , que<br />
ge lo non dé el sacerdote , ó el que guarda<br />
1 2 Toled. por defender el escándalo , é por amparar &c.<br />
g, Malp. 2. é del rey é del pueblo.<br />
1 4 B. R. 1. 2. Ese. 4.y 6. maldat. S. B. y Malp. e.<br />
maldad.<br />
15 S. B. Ese. 4. 6. E. R. y Be e. ordenados.<br />
16 Toled. Malp. 2. y Ese. I. de kalendes jenero &c.<br />
B. R. 1. 2. de kalendas novembras. S: B. de kalendas de<br />
noviembre. E. R. kalendas setembras.<br />
17 B. R. t. que no lo. S. B. y Malp. 2. que no/.<br />
18 B. R. a. deodor, , y así otras veces.<br />
79 Esc. 4. el matan.
LIBRO X.<br />
el iglesia 1, el que lo saca , si es omne de<br />
grand guisa pues que lo sopiere el iuez fagal<br />
pechar C. sueldos 2 á la eglesia por la desondra.<br />
E si fuere omne de menor guisa, peche<br />
treinta sueldos ; é si non oviere onde<br />
los pague, reciba C. azotes, y el sennor aya<br />
su siervo quitamientre , y el otro aya su<br />
debdor 3.<br />
IV. Que el may.echor, 6 el debdor que<br />
fuye á la eglesia, non deve seer sacado<br />
de la eglesia ; mas deve pagar<br />
lo que deve.<br />
Los que fuyen á la eglesia 6 al portal de<br />
TITVLO I.<br />
163<br />
la eglesia , nul 4 omne non los tire ende por<br />
fuerza ; mas demándelos al sacerdote , ó al<br />
diáchono s que ge los dé. E si es tal omne<br />
que non deve prender muerte, el sacerdote<br />
deve rogar por él á aquel que lo quiere prender,<br />
que le perdone. E si algun debdor fuye<br />
á la eglesia , la eglesia nol deve defender;<br />
mas devel entregar man á mano á su debdor,<br />
en tal manera que non lo fiera , ni lo<br />
tenga ligado 6 ; mas ponga delante el sacerdote<br />
un plazo fasta quandol dé su debda,<br />
que maguer que les otorgado que fuya 7 á<br />
la eglesia , non deve tener lo ageno. E de<br />
los omizeros 8 , é de los otros malfechores<br />
que fuyen á la eglesia, fallaredes de cada<br />
uno en sus leyes y en sus títulos 9.<br />
LIBRO X.<br />
De l ° las particiones, é de los tiempos , é de los anuos,<br />
é de las lindes.<br />
I. TITOL DE LAS PARTICIONES 5 É DE LAS TIERRAS<br />
ARRENDADAS.<br />
I. Que el departimiento que fué fecho de las<br />
heredades una vez, que vala por siempre.<br />
II. Que la particion que es fecha entre los<br />
hermanos que se non defaga",maguer 12<br />
non aya ningun escripto , si podiere seer<br />
mostrado por testigos.<br />
III. Que la particion 13 que ficieron los mayores<br />
é los menores ' 4, que la deven tener<br />
los menores.<br />
IV. Que el uno de los -herederos puede responder<br />
por los otros, é demandar.<br />
V. Si algun omne crebanta la particion que es<br />
fecha ,ó toma de la particion ' 5 del otro.<br />
VI. Si algun omne face vinna ó casa en heredad<br />
aiena 16 de so compannero.<br />
VII. Si algun omne pone vinna en heredad<br />
aiena en que non a nenguna suerte.<br />
VIII. De los departimientos 17 de las tierras<br />
entre los godos é los romanos.<br />
IX. De los montes que son de partir entre<br />
los godos é los romanos.<br />
X. Que aquello que faz el siervo sin mandado<br />
Malp. 2, la eglesia. S. B. la iglesia.<br />
a Ere. 1. al altar que desondró.<br />
Er e. r. 6 su fiador.<br />
3 • •<br />
4 Toled. ningun ome. B. R. r. nengun orne.<br />
5 B. R. t. S. B. y Malp. a. diácono.<br />
6 Toled. atado- B. R. s. legado.<br />
7 Malp. 2. firyan. • • . deven.<br />
B. R. I . y S. B, omicieros.<br />
9 S. B. E. R. y E fC, 4 . actores.<br />
ro En el códice M. 13. R. y S. B. no tiene epígrafe<br />
el libro X. En el Toled. y Malp. a. dice : De las particiones<br />
é de los fitos.<br />
11 J3. R. a. S. B. y Malp. 2 . deslaza.<br />
de su sennor, non deve valer, sinon quanto<br />
manda la ley.<br />
XI. Que aquel que toma heredad á plazo,<br />
deve guardar el plazo.<br />
XII. De las heredades que son dadas á plazo<br />
fasta cierto tiempo.<br />
XIII. Si aquel que toma la heredad á plazo<br />
estiende so labor mas que non deve.<br />
XIV. Si alguna contienda se levanta entre<br />
aquel que da tierra á plazo , é aquel<br />
que la toma.<br />
XV. Que aquel que toma la tierra á plazo,<br />
é aquel que la da , que cada uno dellos<br />
deve pagar el tributo.<br />
XVI.Si los godos toman alguna cosa de la<br />
tercia" parte de los romanos.<br />
XVII.De los siervos ' 9 , cuerno deven ser partidos<br />
20 de sus peguiares.<br />
XVIII.Que el peguio é peguiar todo es una<br />
cosa.<br />
XIX.Si aquel que toma la tierra á plazo,<br />
non paga la renda.<br />
r 2 S. B. maguer que non ayan. Malp. 2. magne •a gui<br />
non aya».<br />
3 B. R. o. partecion , y así otras veces.<br />
1 4 S. B. y Malp. 2. merares.<br />
a S B. R. a. S. B. y Malp. 2. partida.<br />
16 Malp. 2. aiena en que non a parte.<br />
17 B. R. e. departemientos, y así otras veces. S. B. partimientos.<br />
18 Malp. 2. de parte.<br />
sg Malp. De los filos de los siervos. . . partidos, é de<br />
sus peguiares.<br />
20 B. B.. Malp. 2 . y S. B. é /11.
i64<br />
I. Antigua. 1 Que el departimiento que<br />
f<br />
El<br />
uere fecho de las heredade s una<br />
vez , que vela por siempre.<br />
departimiento que es fecho una vez, non<br />
desfecho dallí adelantre por nen-<br />
deve seer<br />
guna manera.<br />
II.<br />
Que la particion que es fecha entre<br />
los hermanos , que se non de:slaga,<br />
maguer que non ayan nengun escripto,<br />
si puede seer mostrado 2 por<br />
testigos.<br />
La particion que es fecha entre los hermanos,<br />
maguer que non aya hy escripto, mandamos<br />
que sea firme si se pudiere probar<br />
por testigos.<br />
III. Que la particion que frieren los<br />
mayores é los mejores que la deven<br />
tener los menores.<br />
Si muchos companneros fueren en la particion,<br />
lo que ploguiere á los mas, é á los<br />
meyores , eso deven guardar los que son 3<br />
ménos.<br />
I.V. Que el uno de los herederos puede<br />
responder por los otros , é demandar.<br />
En la ley 4 de suso fué establecido que un<br />
compannero non pueda demandar nada por<br />
el otro compannero, si el otro non fuere<br />
presente , ó 5 lo non otorgare. Mas por que<br />
entendiemos 6 que los pleytos se porlongaban<br />
mucho por esta razon , é por que cada<br />
un omne deve responder por sí, que el pleyto<br />
non sea porlongado fasta treinta annos,<br />
é por que aquel non pierda su demanda, establescemos<br />
por esta ley, que 7 cada uno de<br />
los companneros responda por sí ó e por el<br />
Antigua falta en el Murciano, Toled. B. R. r. S. B.<br />
Malí,. 2. Ese. r. y Bex.<br />
2 Esc. 4. 6. y E. R. probado.<br />
Toled. B. R. z. 2, S B. E. R. Ese. r. 4. 6. Malp. 1.<br />
s Bc•. menores. Malp. 2. los menos.<br />
4 Toled. Malp. 2 . y Ese. r. En la ley antigua &c.<br />
5 Ese. 4 . Malp. r. y E. R. non ge lo. Ese. 6. y B. R. 2.<br />
non lle lo.<br />
6 B. R. r. y S. B. entendemos.<br />
7 Desde aquí falta en el Murciano hasta las pala.<br />
bias quebrantar el plazo de la ley XI. de este título.<br />
d B. R. 1 . 2. S. B. Malp. a. E. R. Ese. 4. y 6. é por.<br />
9 B. R. 2. .Malp. Ese. 4 . y 6. en las cosas que son<br />
comunales.<br />
lo S. B. ningun. 13. R. r. y Malp. 2. nengun.<br />
t B. R. I. y Ese. 6. demandar. Por ende tenernos. S. B.<br />
E. R. y 13. R. 2. demandar. Doncas follemos.<br />
1 2 Ese. E por ende. Bex. y Malp. 1. Doncas.<br />
13 B. R. r. y Malp. t. comunalmientre.<br />
2• 1. B. R. 1. partía. 13. R. I. ESC. 4 . y 6. partida.<br />
DEL FVE RO JVZGO<br />
otro, guando fuere llamado, en las cosas s<br />
comunales. Mas si por ventura el compannero<br />
se dexare vencer por enganno ó por su<br />
culpa , esto non faga ningund Lo danno al<br />
otro que non es presente , si su cosa quisiere<br />
demandar " de cabo. E a' tollemos la ley<br />
antigua que fabla de. esto , é mandamos que<br />
esta sea guardada por todo nuestro regno.<br />
E otrosí mandamos guardar si el uno de los<br />
companneros quisiere demandar la cosa comunal<br />
13 por sí et por el otro compannero.<br />
V. Si aigun omne crebanta la particion<br />
que es fecha , ó toma la parte 14 del<br />
otro.<br />
Quien quebranta particion de heredat 15,<br />
toma " de lo aieno alguna partida, quanto<br />
toma 17 de lo aieno otro tanto peche de lo<br />
suyo.<br />
VI. Si algun omne faz alguna 18 cosa<br />
en heredat ajena , en que non ha<br />
parte.<br />
Si alguno de los companneros face vinna<br />
ó casa en heredat de so compannero, non<br />
lo sabiendo so compannero ó non lo sabiendo<br />
aquel que lo faz que es heredat de<br />
so compannero , ó sabiéndolo , si pudier '9<br />
mostrar por su juramento " ó por testigos,<br />
dé otro tanto de otra tal tierra á su compannero<br />
, é finque á él aquello " que tomó.<br />
E si ficier la casa ó la vinna contra " defendimiento<br />
de su compannero, deve perder<br />
quanto hy ficiere , ó quanto hy plantare 23.<br />
Mas esto ennademos 24 en esta ley , que si<br />
algun omne dá 25 tierra ajena ó la vendiere,<br />
ó la diere en camio , tal que nunca fué<br />
en su poder 26 daquel que la dió; si aquel<br />
que la tomó ficiere en aquella tierra casa,<br />
ó vinna , ó huerta 27, ó olivedos ó pumares<br />
28, ó ficiere hy alguna labor, et aquel cuya<br />
es la tierra, por enganno non la quiere de-<br />
15 E. R. heredero.<br />
26 B. R. 1. y S. B. é toma.<br />
17 B. R. 2. Ese. 4. 6. y E. R. tomó.<br />
18 B. R. 1. 2. vinna 6 casa en heredat ajena di so vecino.<br />
S. B. Esc. 6. y E. R. face vinna 6 casa en eeedat<br />
ajena de so compannero.<br />
29 B. R. 1. se lo pudiere. Mal,. 2. si lo pudiere.<br />
2o B. R. z. S. B. y Malp. 2. iuratniento.<br />
2 1 B. R. I. 2. aquela. S. 13. Malp. 2. E. R. y Ese. 4.<br />
aquella.<br />
2 2 Ese. 6. y E. R. con.<br />
23 Toled. y Matiz. 2. llantare.<br />
24 B. R. r. enadimos.<br />
25 Malí,. 2. diere tierra agena, 6 vendiere, 6 ge la &c.<br />
S. B. Ese. 4. 6. y E. R. da tierra agena á otri , 6 vendiere<br />
, ó ie la diere en cabio tal que nunca fo en so<br />
iur daquel &c.<br />
26 B. R. so iur.<br />
27 B. R. 1. S. B. Malp. 2. Ese. 4. y R. huerto.<br />
Toled. pomar4S. .13. R. 1. pirxrigeb.
LIBRO X.<br />
mandar, por que gane despues ende 1 el labor<br />
que hy ficiere el otro, ó 2 es luenne de<br />
la tierra, ó 3 non lo sabe : pues que aqueste<br />
á quien fué dada la tierra pudier esto mostrar<br />
antel aleall , aquel que ge la dió peche<br />
4 ótras dos tales tierras: é non deve perder<br />
su labor que ficiere en aquella tierra.<br />
VIL Si algun omne pone una vinna<br />
en heredat _ajena en que non ha<br />
ninguna suerte.<br />
Quien faz vínna en tierra aiena 5 , en que<br />
non ha ninguna suerte, sin mandado de cuya<br />
era la tierra , si lo ficier por fuerza, ó non<br />
seyendo el sennor en la tierra, maguer 6 que<br />
ge lo non defendiese , pierda todo quanto<br />
hy plantó 7 : ca abastarle deve que non peche<br />
el duplo , por que tomó tierra aiena por<br />
fuerza.<br />
VIII. De los departimientos de las tierras<br />
entre los godos y romanos.<br />
Ei departimiento que es fecho de las tierras<br />
et de los montes entre los godos et los<br />
romanos, en ninguna manera non deve<br />
seer quebrantado , pues que pudiere seer<br />
probado ; nin los romanos non deven tomar,<br />
nin deven demandar nada de las dos<br />
partes de los godos; nin los godos de la<br />
tercia parte de los romanos , sinon guando<br />
s los nos diéremos 9 . E los departimientos<br />
que 2° les • ficieren los padres, sus fiios<br />
nin su linage " non 12 lo quebrante 13.<br />
IX. De los montes que son departidos 14<br />
entre los godos e los romanos.<br />
Los montes que son entre los godos y los<br />
romanos por partir, si el godo ó el romano<br />
toma ende 15 alguna partida, é por ventura<br />
ficiere hy alguna labor, mandamos que si<br />
finca " otra tanta tierra 17 , en que se pueda<br />
entregar el otro, dévese entregar en ello: é<br />
Malp. 2. en la lavor. Esc. 5. y Bex. despues la<br />
lavor.<br />
2 E. R. si es. Esc. 4. ó si es.<br />
3 B. R. 2 . S. B. y Malp. 2. é non.<br />
4 S. B. y Mal». 2. peche!.<br />
5 B. R. r. 2 . S. B. E. R. Esc. 4. 6. y Malp. 2. agena<br />
sin mandado.<br />
6 B. R. 1. et non le lo defendiendo. S. B. ó non ie lo<br />
defendendo.<br />
7 Malp. 2. fintó,<br />
8 B. R.<br />
S. B. Malp. r. y 2. quanto les nos.<br />
9 B. R. t. 2. y Esc, 6. diermos. S. B. Ese. 4. y E. R.<br />
liemos,<br />
ia S. B. Malp. r. y a. que ficieron.<br />
t B. R. t . linache.<br />
12 Ese. 1. 4 . G. B. R. 2. E. R. y Bex. non lo deven<br />
quebrantar.<br />
1 3 Esc, ailade Antigua ley nuevamientre ernendada.<br />
1 4 13. R. t. S. B. Malp. 5. y 2. departir.<br />
TITVLO<br />
si non fincare en que se entregue<br />
aquella tierra labrada.<br />
X. Que aquello que faz el siervo sin<br />
mandado de su sennor , non deve<br />
valer " sinon quanto manda la ley.<br />
Lo que parte el siervo, é faz 19 sin mandado<br />
de so sennor 20 contra 11 ley, non deve<br />
seer estable , si el sennor non quisiere, sinon<br />
quanto manda la ley.<br />
XI. Que aquel que toma heredat d<br />
deve guardar el plazo.<br />
ós<br />
partan<br />
Las tierras que son dadas por ciertas 22 rondas,<br />
el que las toma pague la renda al sennor<br />
cada anno comol conviene. Ca non<br />
deve quebrantar el plazo. E si la renda non<br />
pagare cada anno, el sennor puede tomar su<br />
tierra quitamientre ' 3 . Ca aquel la pierde<br />
por su culpa , que non quiere pagar lo que<br />
prometió.<br />
XII. De las heredades que son dadas<br />
•d plazo fata cierto tiempo.<br />
Si algun omne da su tierra á plazo cierto<br />
2 4, assí que desde aquel tiempo adelantre<br />
que t'Orne la tierra guando quisiere ; pasado<br />
el plazo le deve entregar su tierra, assi cuerno<br />
ge lo promitió ".<br />
XIII. Si aquel que toma la heredad<br />
d plazo, entiende su la bor mas que<br />
72011 deve.<br />
Quien toma tierra 26 á plazo, non deve mas<br />
tomar sinon quantol diere el sennor. E si<br />
mas tomare, ó labrare, ó buscar otros omnes<br />
, quien ge lo labre 2 7, ó sus fiios, ó sus<br />
nietos labraren las tierras que les non diere<br />
el sennor, ó taiaren del monte pora facer<br />
seto, ó otro encerramiento 28, quanto tornar<br />
15 B. R. 1. y Ese. 4. dende. S. B. dend. B. R. 2. dent.<br />
16 B. R. y Malp. 2. fica. S. B. fincare. Esc. r.<br />
non ha.<br />
5 7 B. R. r. S. y Malp. 2. de tierra.<br />
18 B. R. 1. ¿malo-.<br />
29 B. R. 1. 2. S. B. Malp. 2. E. R. ESC. 3. 4. 6.<br />
y Bex. 6 lo que face.<br />
20 B. R. 2. Esc. j. 4. 6. E. R. y Bex, sennor , 11011<br />
deve.<br />
21 Malp. 2. 6 contra. 5<br />
22 B. R. r. Esc..}. 6. y Malp. r. por cierta rienda.<br />
•73 B. R. 1. quita.<br />
2 4 Toled. á plazo cierto por escrito. Esc. I. y Malí,. a.<br />
á plazo cierto por escripto. Ese. a plazo cierto de anos<br />
por carta.<br />
25 B. R. I. S. B. y Malp. 2. prometio.<br />
26 Ese. 1. tierra agena.<br />
27 Malp. 2. labren. E. R. y B. R. 2. que ge lo labren.<br />
18 B. R. 2. encercarniento.
166<br />
demas que le non foy dado , piérdalo todo,<br />
é seya en poder del sennor dacrecentar 1<br />
la renda de tomar aquello quel tomaron<br />
ciernas. E si algun omne da alguna tierra<br />
á plazo solamientre , é non da con ella<br />
monte nin campo, el qui la tomó non deve<br />
tomar del monte nin del campo sin mandado<br />
del sennor.<br />
XIV. Antigua ley nuevamente emendada.<br />
Si alguna contienda se levanta<br />
entre aquel que da la tierra a plazo<br />
, é aquel que la toma.<br />
Si nace 3 contienda entre aquel que recibe<br />
la tierra á plazo , é aquel que ge la da por<br />
saber quantol dió , el que ge la dió si es<br />
vivo , ó si non es vivo sus herederos juren<br />
que sus antecesores que no 4 los dieron mas<br />
de quanto ellos muestran : é depues que ge<br />
lo juraren delante s testigos, pongan sennal,<br />
que non aya hy depues contienda ; é si non<br />
lo quisieren 6 jurar, ó dubdaren quantol dieron<br />
sus antecesores, ellos non deven iurar,<br />
mas den 7 á cada uno todavía por tal manera<br />
, que quanto ellos labraron 8, ó tomaron<br />
que sea todo contado en aquellos 9 cin,<br />
cuenta arpendes nin deven tomar mas<br />
de quanto el sennor les diere , ó les mostrare<br />
, é quanto tomaren demas dévenlo pechar<br />
en duplo.<br />
XV. Que aquel que toma la tierra ci<br />
plazo, é aquel que la da, que cada<br />
uno deve pagar el tributo ".<br />
Quien mete labrador 2 en su tierra, si por<br />
ventura aquel que toma su tierra diere la<br />
tercia parte de la tierra á otri 'que 13 labre<br />
, pague cada uno dellos la renda de la<br />
tierra , segund la partida que tiene de la<br />
tierra.<br />
i S. B. y Malp. 2. dacrescentar.<br />
2 .11faip. 2. renta , y así otras veces.<br />
2 B. R. 1. S. B. y Malp. 2. nasce.<br />
4 Ese. 4 . 6. E. R. y B. R. 2. non les dió.<br />
5 Ese. y. bonos testigos.<br />
6 Toled. et si lo non quisieren jurar , 6 dubdaren , acrecéntenies<br />
mas de quantol dieron sus antecesores ó ellos,<br />
et non deven iurar , mas den á cada uno cinco arpendes<br />
todavía por tal manera &c. Maly. 2. como Toled. sino que<br />
dice 1 den á cada uno y uno cinco arpendes. Ese. r. como<br />
Toled. , sino que dice dé cada uno sobre lo que hy hobo<br />
cinqiienta arpendes &c.<br />
7 S. B. mas
LIBRO X.<br />
algunos I dé los sennores non quisieren que<br />
sean en uno , puédenlos partir todavía fata<br />
un armo. E si los dexar estar en uno mas<br />
de un anno por su negligencia , desdel anuo<br />
adelantre quanto criaren ó ganaren , todo<br />
lo deven partir los sennores igualmientre.<br />
E otrosí decimos si estudieren en uno desde<br />
un anuo adelantre no lo sabiendo los sennores<br />
2.<br />
XVIII. Flavio Reccesuindo 3 Rey.<br />
Que peguio é peguiar todo es una cosa.<br />
Muchas veces vimos 4 algunos , que por<br />
que son agudos de mal, mudan el derecho<br />
entendimiento de las leyes : é por toller 5<br />
el enganno de estos atales , conviniemos 6<br />
de abreviar las cosas. E por ende establecemos,<br />
que toda cosa que 7 seya mueble, ó<br />
non seya mueble, pues que fuere de peguiar,<br />
deve ayer un entendimiento, é un derecho,<br />
TITVLO II.<br />
1 67<br />
que daquí adelantre toda contienda seya tollida<br />
8 entre cosa de mueble, é non 9 mueble<br />
de peguiar.<br />
XIX. Si aquel que toma la tierra tí<br />
plazo , non .pag-a la renda.<br />
Si algun omne tiene de otro l ° tierra ó vinna<br />
arrendada ' 1 , así que aquel que la dió finque<br />
por sennor , " é aquel otro le deve pagar la<br />
renda " al plazo , páguele la renda al plazo<br />
en todas guisas; maguera non ge lo demande<br />
el sennor: que maguer ge la non pague, non<br />
deve perder el sennor su cosa. Ca non serneia<br />
que finca por voluntad del sennor, mas por<br />
enganno daquel que la devie dar ". E si lo<br />
tardare de pagar en algun tiempo, aquello<br />
que prometió peche /5 en " duplo. E sí por<br />
enganno no lo quisiere pagar fasta cinco annos,<br />
por toller la cosa al sennor fasta cinqüenta<br />
anuos, pierda la cosa, é quanto hy<br />
metió 17.<br />
II. TITOL " DE LAS COSAS QVE OMNE TIENE<br />
CINQVENTA ANNOS Ó TREINTA a9.<br />
ue de cinqüenta annos adelante nin de-<br />
I. Q<br />
manden los godos á los romanos, nin los<br />
romanos á los godos.<br />
II. Que los siervos que "yen , de cinqüenta<br />
annos adelantre non seyan demanda-<br />
dos.<br />
III. Que todas las cosas que non son demandadas<br />
fasta treinta annos , dalí adelan-<br />
1. Que de cinqüenta annos adelante nin<br />
demanden los godos d los romanos,<br />
nin los romanos d los godos.<br />
Las tierras de los godos é las tierras 22 de<br />
los romanos, si fasta cinqüenta annos non<br />
fueren demandadas, 23 adelantre non<br />
pueden seer demanadas.<br />
r Toled. y Ese. r. E si alguno de los sennores non quisiere<br />
dar despensa á amos los siervos , cada uno puédalo<br />
partir, todavía que si cada uno de los sennores diere despensa<br />
á su siervo, é si alguno de los sennores non quisiere<br />
complirla á alguno dellos , los sennores deven tornar aque.<br />
la despensa fasta un anno. E si los dexar estar &c. Malp. 2.<br />
como Toled. ménos donde dice: puédelos partir.... al uno<br />
dellos.<br />
2 2. el sennor.<br />
3 En el Murciano y Toled. falta la subscripcion.<br />
4 Toled. y S. B. viemos.<br />
5 B. R. I. y S. B. toler, , y así otras veces.<br />
6 B. R. y E. R. convienos. Malp. 2. y Esc. 4. con.<br />
vienenos.<br />
7 S. B. que sea mueble 6 non moble.<br />
8 B. R. r. tuyda.<br />
9 Malp. 2. non de mueble.<br />
lo B. R. x. otro. Malp. 2. otti.<br />
tre non seyan demandadas.<br />
IV. Del tiempo 20 fasta guando los siervos del<br />
rey deven seer demandados.<br />
V. De las cosas que son demandadas ante<br />
de treinta annos complidos.<br />
VI. Que los que son echados de la tierra",<br />
si algun omne tiene su cosa treinta annos<br />
, nol deve empeecer.<br />
II. Que los siervos que fizyen de cinqüenta<br />
annos adelantre non seyan<br />
demandados.<br />
Los siervos que fuyen , si fasta cinqüenta<br />
annos non son fallados , dalí adelantre non<br />
pueden seer demandados por siervos.<br />
as Toled. y Malp. 2. arrendada al diezmo.<br />
I2 Esc. I. é ficiere desto escripto.<br />
1 3 Malp. 2. renta.<br />
1 4 Ese. 4. pagar.<br />
1s S. B. Malp. r. 2. E. R. y B. R. a. péchelo.<br />
i6 Esc. 4. en quatro duplos.<br />
17 B. R. 1. enadió.<br />
28 Toled. DE LOS L. ET DE LOS XXX. ANNOS<br />
Malí,. 2.<br />
EN QVE FENECEN LAS DEMANDAS.<br />
DE LOS QVE TIENEN ALGVNA COSA L. AN-<br />
NOS Ó XXX.<br />
1 9 B. R. I.TRINTA. S. B. TREYENTA.<br />
20 Malp. 2. Que en todos los pleytos valen los treinta annos<br />
fueras end en los siervos del rey,<br />
y así en la ley.<br />
Malp. 2. tierra, e presos.<br />
22 Maly. o. tercias.<br />
43 Malp. 2. „I' Esc. 4. dallí,<br />
Xx
DEL FVE RO JVZGO<br />
168<br />
fisco , fueras ende los siervos del rey , por<br />
III.<br />
Antigua. Cindasuindo Rey. XXX. annos áyanlas ' 3 en paz sabiéndolo el<br />
rey, assíque cerrados 4 los XXX. annos nin-<br />
Que<br />
todas las cosas que non son demanguno non las pueda demandar mas. Et si los<br />
dadas fasta treinta annos , dalí siervos de los 13 fiscos mismos fueren en la<br />
adelantre non seyan demandadas. tierra XXX. annos que ninguno ' 6 non los demandaban<br />
por siervos ' 7 , et se ascondieron,<br />
et se legaron á otros sennores que los amparaban<br />
, non mandamos que estuerzan de<br />
servidumbre en ninguna guisa por los XXX.<br />
annos , fueras ende aquellos que el rey quiere<br />
franquear, é facer libres.<br />
Todos los pleytos buenos é malos 2, si fueren<br />
dalgun 3 pecado, si non fueren demandados<br />
terminados 4'fasta treinta annos, ó 5<br />
los pleytos de los siervos que son demandados<br />
de sus sennores , si non fueren acabados<br />
fata treinta annos, dallí adelantre non<br />
sean demandados. E si algun omne depues<br />
de treinta annos quisiere demandar alguna<br />
cosa , este tiempo le tuelle, que non pueda<br />
demandar, é demas peche una libra doro<br />
á quien el rey mandare 6.<br />
IV. 1 Que en todos los pleytos valen los<br />
XXX. annos fueras ende siervos<br />
del rey.<br />
Muchas veces la negligencia , et non guardar<br />
las cosas que omne deve a yer de derecho,<br />
desface las cosas que omne ha ciertas.<br />
Et assí la negligencia desface lo que<br />
pertenece por derecho de herencia , é la negligencia<br />
otrosí face tornar al que non es<br />
apuesto por libertat 8 de linage , et 9 á estado<br />
de libertat , et á merecimiento de honor,<br />
et quando los XXX. annos son passados<br />
, que assí deven seer todos los pleytos<br />
finados i°, é acabados bien, así como" si fuesse<br />
puesto por mandado de los reyes , mas<br />
pálielo ' I por necesario que deve seer por natura.<br />
Et por ende establescemos por esta<br />
nueva ley, que todo omne que toviere algunas<br />
cosas ó algunas tierras del rey, quier<br />
sea libre quier non , ó de los siervos del<br />
En el Murciano Toled. B. R. r. 2. S. B. Malp. 2.<br />
Etc. y E. R. falta la subscripcion.<br />
a S.B. EX. 4 . y E. R. malos si non fueren determinados<br />
fasta.<br />
2 Toled. Malp. a. y Ese. r. dalgun grant pecado.<br />
4 B. R. r. determinados. Malp. a. desterminados.<br />
mazp. 2. é los.<br />
6 Ese. r. porque vino contra nuestra constitucion.<br />
7 Esta ley IV. falta en el códice Mure. B. R. I. 2.<br />
S. B. Esc. 4. Malp. .r. E. R. y Bex. La misma ley<br />
xv: en el códice Toledano dice así:<br />
IV. Que en todos los pleytos valen los XXX. annos,<br />
fueras ende los siervos del rey.<br />
Muchas veces la negligencia en no guardar las cosas<br />
que omne deve a yer de derecho , desface las cosas que<br />
omne ha ciertas , et assí la negligencia desface lo que<br />
pertenece por derecho de herencia, et la negligencia face<br />
otrosí tornar al que non es apuesto por libertad de linage<br />
á estado de libertad , et á merecimiento de honor.<br />
Et quando los XXX. annos son pasados , que assí deven<br />
leer todos los pleytos asurados , é acabados, assí<br />
corno si esto nunca fuera puesto por mandao de los<br />
reyes , mas pónenlo por necessario , que deve seer por<br />
natura. Et por ende establescemos por esta nueva ley,<br />
que todo omne que oviere algunas cosas , 6 algunas tierras<br />
del rey por XXX. annos , áyalas en paz , sabiéndolo<br />
el rey; assí que cerrados los XXX. annos, ningun omne<br />
V." Antigua. " Del tiempo fata quando<br />
los siervos del rey deven seer demandados.<br />
Nos tollemos aquela ley , la qual mandaba<br />
que los siervos del rey en todo tiempo pudiessen<br />
seer demandados, ó tornados en servidumbre<br />
2° y establescemos por esta nueva<br />
ley, que tod omne que toviere siervos del rey<br />
por treinta annos en paz, sabiéndolo el rey,<br />
é " si los siervos mismos fueren en la tierra<br />
treinta annos, que nenguno no los demandaba<br />
por sus siervos , é si andaban fuera de<br />
la tierra por libres fasta treinta as anuos, non<br />
seyendo siervos de nenguno , en nenguna<br />
manera desdallí adelantre el rey no los pueda<br />
demandar ; mas por quales estudieron 23,<br />
andudieron en aquellos cinqiienta annos,<br />
ó en los treinta , por tales deven fincar dallí<br />
adelantre. Ca ese mismo derecho, y esa misma<br />
ley deve tener el rey en sus siervos lo<br />
que manda guardar á sus pueblos.<br />
VI. De las cosas que son demandadas<br />
ante de treinta annos complidos.<br />
Muchas veces la cosa que es de un omne<br />
non las pueda demandar mas. Et si los siervos del fisco<br />
mismo fueren en la tierra XXX. annos , que ninguno non<br />
los demandaba por sus siervos , nin pechaban ningun pecho<br />
, por que se fuyeron, é escondieron , é se llegaron á<br />
otros sennores que los amparaban , mandamos que estuersan<br />
de servidumbre en ninguna guisa por los XXX. annos<br />
, fueras ende aquellos que el rey quisiere franquear,<br />
é facer libres.<br />
8 Malp. 2. libredad , y así despues.<br />
9 Esc. r. falta et.<br />
10 Malp. 2. afinados.<br />
a a Malp. 2. cuerno si esto nunqua fuese puesto.<br />
12 Malp. 2. pónenlo.<br />
Malp. 2. áyalas.<br />
14 Malp. 2. encerrados.<br />
Malp. 2. y Esc. x. del fisco mismo.<br />
16 Malp. nenguno los.<br />
57 Malp. a.y Ese. r. por sus siervos , nin pechavan nengun<br />
pecho, porque fuyeron se ascondieron, é se llegaron.<br />
18 Esta ley es IV. en elMUre. i B. R. 1. 2. S. B. E. R.<br />
y Ese. , y no la hay en el Toled. ni Mals. 2.<br />
19 Antigua falta en B. R. i. 2. S. B. .LIC. 4. E. R.<br />
y Murc.<br />
20 B. R. 1. servidunane.<br />
21 ESC. 4. E. R. y B. R. 2. 6 Si.<br />
2 2 B. R. I. 2. S. B. Ese. 1. 3 4. E. R.<br />
23 B. R. 2. y E. R. estodieron en. S. Z. y Esc. 4.<br />
estidieron , 6 anclaron.
LIBRO X.<br />
gánala otro por la tener longo 1 tiempo. Ca<br />
la cosa que omne tiene treinta anuos en<br />
paz sin calonna 2, non la deve perder dallí<br />
adelantre por la demandar alguno. E porque<br />
querernos dar conseio , assí á aquel que<br />
la tinió 3 , cuerno á aquel que la demanda;<br />
por ende establescernos en esta ley, que si<br />
algun omne quiere demandar la cosa que<br />
otro tovo desde treinta 4 annos, é la demanda<br />
otre ante que sean complidos treinta<br />
annos antel iuez , é non le S quisieren<br />
dela e responder á derecho 7 , ol<br />
re s porlongar, ó si aquel que tiene la cosa<br />
es en otra tierra , ó es en hueste del rey;<br />
estonce 9 el iuez la cosa que es demandada<br />
", ó sea " posesion , ó otra cosa qualquiere<br />
, dévela dar á guardar á aquel que<br />
la demanda ante dos testimonios, ó ante<br />
tres , por quebrantar los treinta annos: assíque<br />
el íuez deve mandar al sayon ó al ma.<br />
yordomo por unas letras fechas de su mano,<br />
segundo cuerno es contenudo en fondo<br />
" desta ley, que la faga guardar por sí:<br />
é si por . aventura la cosa es de so uno con<br />
otras cosas, que non aya hy nengund enganno<br />
, el juez ó el sayon deve cerrar la puerta<br />
, é sellala ' 3 con su seyelo fasta ocho<br />
dias. E .aquel que la demanda , téngala assí<br />
ocho 14 dias : é non despienda ' S ende nada,<br />
nin gaste , mas faga 5 el bien que pudiere.<br />
E depues de ocho 16 dias dexe la cosa en<br />
salvo al que la tinte " primero : é por aquel<br />
tenemiento " de aquellos ocho 19 dias nenguna<br />
calonna '° non aya, si daquel dia que la<br />
demanda fasta treinta annos pudiere mostrar<br />
por sí ó por otro que la cosa " deve<br />
seer suya. E si lo non pudiere mostrar, si<br />
es vivo aquel que la demandó , fagal emienda<br />
qual deve facer aquel quel 22 demandaba<br />
la cosa á otro con tuerto. E si alguna cosa<br />
ende despendió 23, paró mal , péchelo en<br />
quatro duplos. E dallí adelantre non pue-<br />
r S. B. B. R. a. Malp. 2. Ese. 4 . y Toled. luengo.<br />
2 S. B. Ese. 4. E. R. y Bes. sin culpa.<br />
3 S. B. B• R. 2. Malp. 2. Ese. . 6. y Toled. tiene.<br />
4 Toled. Malp. 51. y Efe. I. desde XXV. annos arriba.<br />
6 E. R. la quisiere dar , O responder.<br />
6 Malp. 2. B. R. 2. y Ese. 6. della.<br />
7 S. B. á &echo.<br />
8 B. R. r. y Ese. 6. quesieren mucho pelongar. S. B.<br />
Ese. 1. J. 4. B. R. 2. E. R. Be •. y Malp. 2. quisiere<br />
mucho porlongar.<br />
9 B. R. r. estuencia.<br />
s o Toled. Esc. I . y Malp. o. demandada , quier sean<br />
tierras , 6 casas , ó otra cosa qualquier, dévela dar &c.<br />
11 S. B. E. R. y Ese. 4 . ó si á posesion en otra cosa<br />
qualquiere. B. R. ó si es posesion.<br />
1 2 1 oled. en fondon.<br />
Toled. y Ese. 4 . seellarla.... seello. Malp. see-<br />
. . seello. B. R. scellala... . seello. S. B. see-<br />
Ilarla. . . . siello gasta IX. dias.<br />
14 B. R. 1 .<br />
E. R. .Malp. r, Ese. 6. Bes. y S. B. IX.<br />
15 B. R. e. y S. despenda.<br />
16 B.R. e . E . R . Afalp. f. S. B. Esc. 4. 6.y 13e.v. IX.<br />
1 7 R. tenia. Malí). 2. tenle.<br />
1 8 B. R. r. tenemiento. S. B. y Maip• 2. tenill'anti).<br />
19 S. B. Ere. 6. y E. R. IX.<br />
TITVLO<br />
169<br />
de 94 facer nenguna demanda sobre aquella<br />
cosa nin él , nin omne de su parte. Y esto<br />
mandamos guardar en esta ley , que si fueren<br />
muchas las cosas que fueren demanda.<br />
das, y . en muchos logares , é un omne face<br />
demanda de todas 23 , la posesion, quel diere<br />
el iuez- del una, le vala tanto cuerno si lo<br />
metiese en todas. E la carta que deve<br />
viar el iuez al sayon deve ser desta forma:<br />
"Tal iuez á tal sayon salud 26 . Mandarnos"<br />
”vos, que tal cosa que fulan demanda á fu-<br />
' ,hin, que tiene agora en su poder, que ge la<br />
”metades en 28 poder sennaladarnientre ante<br />
',dos testimonios , ó ante tres , que la tenga<br />
' fasta ocho 29 dias, é si alguna cosa es den-<br />
,,tro, que non sea sennalada 3° de su sennor,<br />
,,que la sennaledes de vostra sennal: por que<br />
',non aya 31 nengun enganno. E vos don"<br />
” sayon non tornedes ende nada."<br />
VII. Que los que son echados de tierra 33,<br />
si algun 0771979 tiene su cosa treinta<br />
annos non 34 le deve einpeescer3,5.<br />
Quanto los omnes de nuestro reyno son<br />
mas coitados , tanto mas 36 conviene mas<br />
de dar consejo para las coitas, E por ende<br />
estableseemos por esta ley, que todo omne,<br />
si es de grand guisa, ó de menor guisa 37,<br />
ó si es siervo , si es preso en cárcel , ó si es<br />
echado fuera de la tierra , si por aventura<br />
fuere librado, é depues tornar en la tierra,<br />
é quisiere demandar alguna cosa de su buena<br />
, aquel tiempo que fuere echado de la<br />
tierra , ó fuere en presion , que nol 38 sea<br />
contado en aquel tiempo de los treinta annos,<br />
ó de los einqüenta 39 , mostrando el<br />
tiempo que fuere echado de la tierra , ó en<br />
prision , que non pudo demandar su cosa,<br />
desde allí adelantre el tiempo que es establecido<br />
en la ley, sea establecido en sus cosas.<br />
20 S. B. callona. B. R. I. calomia , y así otras reces.<br />
Ese. 4. cosa que demanda deve seer suya.<br />
2 z Esc. 4. E. R. y B. R. 2. que demanda. Ese. 6. que<br />
demandaban.<br />
23 S. B. Ese. 4. y E. R. espendi6.<br />
24 S. B. Esc. 4. y E. R. pueda.<br />
2 5 B. R. 1. de toda la posesion quel diere el iuiz dele<br />
una letra tanto como se lo metise en todas.<br />
z6 B. R. 2. salve.<br />
27 B. R. .r. Malp. r. 2. Erc. 4 . y BCX. Mando vos.<br />
28 Malp. .r. en su poder.<br />
29 S. B. IX.<br />
3o S. B. y Malp. a. sennalada de su sennor.<br />
3 1 Malp. r. 2. y B. R. 2. aya hi. S. B. Ese. 4. 6.<br />
B. R. 1. aya y.<br />
s z Toled. don fulan.<br />
33 Malp. 2. de la tierra, ts' presos.<br />
34 Murc. 1700 lo den' perder.<br />
3 5 S. B. y Malp. 2. empecce•.<br />
3 6 S. B. y Ese. 6. tanto de mas nos conviene de dar.<br />
B. R. 1. a. Malp. a. Ese. r. J. y E.R. tanto nos conviene<br />
mas.<br />
37 Ese. 1. sea siervo 6 libre, et el rey lo echare en<br />
3 1, B. E. 1. non sea tomado.<br />
39 Ese. J. nvais tirado ende todo aquel tiempo.<br />
XX 2
1 70<br />
DEL FVERO JVZGO<br />
t n••n••••nn•11111n..<br />
il<br />
III. TITOL DE LOS TÉRMINOS ET DE LOS FITOS.<br />
1, ate los términos é los fitos seyan guarc‘liados.<br />
II. De los fitos arrancados ó crebantados.<br />
111. Si se levanta contienda sobre los términos<br />
ó 1 sobre los fitos.<br />
I. Que ' los términos e los fitos sean<br />
guardados.<br />
Los términos é los fitos 4 mandamos estar<br />
assí cuerno estudieron antiguamientre , é<br />
non mandamos que sean mudados por nenguna<br />
manera.<br />
II. De los fitos arrancados ó quebrantados.<br />
Quien allana 5 los fitos por enganno, é los<br />
arranca , que non parezcan 5 por cada 6 un<br />
fito peche treinta 7 sueldos, si fuere omne<br />
libre, á aquel á quien ficiere el enganno.<br />
E si es siervo , por cada un fito reciba L.<br />
azotes , é torne el fito en 8 su logar. E si algun<br />
omne, mientra 9 que ara, ó pone vinna<br />
si arranca el fito sin su grado delantre los<br />
vecinos , torne el fito en so logar , é non<br />
aya nenguna calorina.<br />
III. Si se levanta contienda sobre los<br />
términos ó sobre los fitos.<br />
Quando se levanta entencion " de los fitos<br />
entre dalgunos omnes , deven pesquerir las<br />
sennales que fueron puestas antiguamientre,<br />
ó los montes " de la tierra , ó las eras ", ó<br />
las carreras que fueron fechas por departímiento<br />
de las tierras ó las piedras " que<br />
a B. R. a. S. B. y Malp. 2 . é, y así en la ley.<br />
2 Malp. 2. algun feo fué mudado de su legar por los<br />
romanos.... demandado, y así en la ley.<br />
2 S. B. trasmudada , y así en la ley.<br />
4 Toled. fitos antiguos. Malp. 2. antigos.<br />
5 Malp. I. alana.<br />
6 Toled. Malp. 2. y Ese. x. por cada un ,fito, é por<br />
cada una sennal peche &c.<br />
7 Malp. 2. XX.<br />
8 Maly. 2. á su.<br />
9 B. R. r. mientre ara. Malp. 2. mientra ara,<br />
so Ese. 1. contienda sobre. Toled. y Bex. contienda.<br />
Malp. 2. contienda por.<br />
Toled. Malp. 2. y Esc. x. montones.<br />
12 B. R. r. aceras.<br />
'3 E. R. .3" Esc. 6. pedras.<br />
14 Toled. Malp. 2. y Ese. r. los árboles nacidos. S.E.<br />
E. R. Esc. 4. B. R. 2. y Be.v. talados.<br />
5 Toled. Si algun 1 omne oviere heredat en tierra de<br />
su vecino alende de los fitos , et non lo supiese , non seyendo<br />
el vecino en la tierra, 6 non lo sabiendo, asíque la<br />
tenga desque timé sennalada 2 et ninguna de amas las<br />
Malí,. 2. y Ese. I. están conformes en esta variante con Tejed.,<br />
a excepcion de las variantes que se siguen.<br />
a sennal,da por mucho tiempo por L. asnos , é mas , é nenguna<br />
(lambas &c.<br />
IV. Si algun omne toma alguna cosa sobre<br />
el fito.<br />
V. Que si alguna 2 tierra ful, mudada por<br />
los romanos en su tiempo, non deve depues<br />
ser demandada 3.<br />
fueron-fincadas por sennales. E si nenguna<br />
destas cosas non fallaren , deven catar los<br />
árboles que fueron nados 14 antiguamientre<br />
por departir las tierras.<br />
IV. Si algun omne torna alguna cosa<br />
sobrel fito.<br />
Si algun is omne toma 16 heredad de su vecino<br />
allende de los fitos , non seyendo el<br />
vecino en la tierra, ó no lo sabiendo, assíque<br />
la tenga " por mucho tiempo por L.<br />
annos, ó mas ; mantinientre " que los vecinos<br />
cataren los fitos, é los fallaren, deve<br />
perder luego lo que tomó demas , é non<br />
le deve prestar aquello que tovo luengo 19<br />
tiempo, alende de los fitos. Mas esto deve<br />
ser entendudo , si aquello 2° puede ser sabido<br />
si aquella tierra era suya , ó de sus<br />
antecessores. Mas si tantos tiempos fueren<br />
pasados 5 que non pueda seer sabido qua"<br />
tovo 23 primero, ó cuya era, ne lo dicen<br />
testigos, nin escripto , por que es cosa dubdosa<br />
quien lo 21 tovo á primas, cada uno<br />
tenga por todavía lo que tinie. Mas 23 si lo<br />
puede el otro mostrar que lo tovo á primas<br />
por fitos ó por otra cosa , non semeia 24<br />
de razon , que por que la tovo estotro luengo<br />
tiempo, que la deve el otro perder. Onde<br />
aquel que la tomó por fuerza , ó por enganno,<br />
non deve nada empecer al otro. Mas<br />
partes non pudiere probar que la labraba 3 , et la esquilmaba,<br />
et que era suya manifiesta, et parecieren los fitos<br />
et las sennales antiguas á aquellos que las pesquiriesen, et<br />
conoscieren que eran sennales, é que eran dotri 4 por mucho<br />
tiempo por L. annos , 6 mas , manteniente que los vecinos<br />
cataren los fitos , é los fallaren , deve perder luego<br />
lo que tomó 5, et nol deve prestar aquello que tomó luengo<br />
tiempo alende de los fitos. Mas esto &c.<br />
z6 S. B. B. R. r. 2. Exc. 4. 6. E. Bes. y Comp.<br />
toma 6 tiene eredat.<br />
1 7 S. B. y B. R. r. tiengan , y así otras veces.<br />
18 B. R. r. mantinente. S. B. manteniente.<br />
29 S. B. longo.<br />
20 B. R. r. S. B. Bex. Camp. Malp. 2. y Ese. 3:<br />
aquello puede.<br />
21 Malp. 1. 2. Ese. g. 4. E. R. Bes. y Camp. la tovo.<br />
22 Ese. 3. Camp. y Bes. la.<br />
23 Toled. Mas si el que tiene es uno , et sus particiones<br />
non an parte en aquella keredat, et lo puede el otro mostrar<br />
&c. Malp. 2. Mas si el que lo tiene es uno , é sus<br />
porcionarios non an ; y lo demas como Toled.<br />
2 4 S. B. y Malp. 2. non semeia razon.<br />
3 labraba , é la poblaba , é la esquilmaba.<br />
4 dotri , manteniente.<br />
5 tomó demas.
LIBRO XL<br />
si alguno dellos lo Z que quisiere ayer no lo<br />
deve tomar por fuerza, mas demandarlo<br />
por iudicio. E si lo tomare por fuerza , el<br />
otro lo deve 3 acusar por la fuerza, é vencerlo<br />
por forzador 4.<br />
V. Antigua. S Que si 6 aun fito fue<br />
mudado por los romanos en su tiempo,<br />
non deve depues seer demandado.<br />
Si 7 alguna partida de heredad , ante que<br />
los godos viniesen en la tierra, dieron á algun<br />
omne los romanos, ó vendieron, ó cambiaron<br />
2 1 aquello deve seer estable en to-<br />
-9-<br />
TITVLO I.<br />
das maneras 1 . Et guando non puede pa-.<br />
rescer por sennales, ó por fitos cuya deve<br />
seer la heredat , aquellos que ambas las partes<br />
escogeron '" por avenidores, deven mandar<br />
cuerno sea aquela " cosa é aquela heredad<br />
partida entre dos : assíque el iuez<br />
deve facer iurar á los omnes antiguos 12 de<br />
la tierra que entienda ' 3 que lo saben , que<br />
muestren los fitos sin todo enganno. E nenguno<br />
non deve poner fito nuevo sin su cornpannero<br />
, ó sin su vecino. E si alguno 24 lo<br />
ficiere , si es omne libre , deve seer penado<br />
cuerno forzador. E si es siervo , é lo face<br />
sin voluntad de su sennor, reciba CC. azotes<br />
, y el sennor non aya nenguna calonna.<br />
LIBRO XI.<br />
De 15 los físicos, é de los -mercaclores de ultra mar,<br />
é de los marineros.<br />
I. TITOL DE LOS FÍSICOS É DE LOS ENFERMOS 165<br />
I. Oue el físico non deve sangrar, nin melecinar<br />
la mugier, si sos parientes non<br />
sovieren 17 delantre.<br />
Que el físico non deve visitar los que son pre-<br />
\ sos en cárcel sin aquellos que los guardan.<br />
1 II. Que el físico deve pleytear" con el enfermo.<br />
V. Si el enfermo muere pues que ha pley-<br />
Ley antigua. 24 Que el físico 25 o' el<br />
sangrador non deven sangrar, ni<br />
melecinar la mugier, si los parientes<br />
non 26 estudieren delantre.<br />
Ningun físico non deve sangrar ni meleci-<br />
Malí,. 2. Ese. 4. 6. y Cantil. lo quisiere. B. R. 2.<br />
lo quiere.<br />
2 Malp. 2. demándelo por iuicio.<br />
3 Ese. 2. 4. s. 6. E. R. Camp. y Be.r. puede.<br />
4 B. R. forciador.<br />
5 Antigua/alta en el Murc. Tela. B. R. I. S. B. y<br />
Malp. 2.<br />
6 Murc. Bex. y Camp. Que si alguna tierra fui mandada<br />
por los romanos en su tiempo, non eleve despues seer demandada.<br />
S. B. y B. R. a. Que si alguna tierra fué mudada<br />
por los romanos, ?Ion eleve depues seer trasmudada.<br />
B. R. 1. como S. B. , sino que por mudada dice mandada.<br />
Esc. 3. 4. con Murc., sino que por demandada dice<br />
trasmudada.<br />
y Exc. Si algun fito fué arrancado de su lugar 6 alguna<br />
partida.<br />
8 Malp. 2. camiaron. Ese. r. 6 camiaron 6 partieron.<br />
9 Ese. .r. á aquellos que los romanos testiguaren que lo<br />
deven haber. Et si non puede.<br />
o Toled. Malp. 2. escogieron. B. R. 1. escuirom<br />
a o S. B. y Malp. 2. aquella , y así despues.<br />
1 2 B. R. I . S. B. y Malp. 2. antigos.<br />
13 S B. y M(1111. 2. entiende. B. R. f. y Ese. 1. que<br />
lo entienden, é que lo saben.<br />
Toled. Malp. 2. y Ese. .r. E si fuere probado que<br />
teado con el físico.<br />
V. Si el físico tedie la nave '9 de los ojos 19.<br />
VI. Si el omne libre ó siervo muere ó enflaquece<br />
a' por la sangría.<br />
VII. Quanta deve dar el discípulo aa al físico<br />
qua demuestra.<br />
VIII. Si el mal físico deve ser metudo 23 en cárcel.<br />
nar 27 muger libre, si non estudierc " hy<br />
su padre, ó su madre delantre, ó sus fiios,<br />
sus hermanos, ó sus tios 29 , ó otros sus parientes<br />
, fueras ao ende si la dolor le acoitare<br />
mucho, asíque non puedan atender á<br />
aquello sus parientes, y estonce 31 deven 32<br />
estar los vecinos que son omnes buenos,<br />
alguno lo fizo en tiempo de los romanos, 6 de los godos,<br />
si es orne libre deve seer penado cuerno mudador de fitos,<br />
é si es siervo &c.<br />
15 Toled. EL XL LIBRO De los enfermos, et de los<br />
físicos, et de los mercaderes. Mal p. 2. corno Toled. sino<br />
que en vez de inercado•es dice mercaderes. En S. B. y<br />
en B. R. o. falta este epígrafe.<br />
16 E. R. ET DE LOS SEPVLCROS.<br />
1 7 B. R. o. estedieren , y así en la ley. Malp. 2. estudieren<br />
, y así en la ley.<br />
113 13. R. o. pletear, y así en la ley y otras veces.<br />
Malp. 2. nub, y así en la ley.<br />
20 B. R. o. S. B. y Malp. 2 . oios.<br />
21 B. R. e. enf•apece.<br />
22 B. R. o. disrip/o. S. B. &cielo. Malp. 2. desciplo.<br />
23 B. R. o. metido.<br />
24 Ley antigua falta en el Toled. y Malp.<br />
25 S.13. y Malp. 2. físico nen deve.<br />
26 Toled, y S. 13. s'ovieren.<br />
27 B. A. 2. y Efe. 6. melicinar , v así siempre.<br />
28 S. B. estidiere. Malp. 1 . estidieren.<br />
29 S. tios, ó sus nietos, 6 otros.<br />
3o Ese. S. salvo ende.<br />
3 e B. A. s. estuencia Lleven estar delantre los vecinos.<br />
32 Malí). 2. deVell hi estar.
172<br />
sus siervos , ó sus siervas dela. E si dotra<br />
manera la inelecinare , peche diez moravedis<br />
á sus parientes della , ó á su marido. Ca<br />
mucho aína podrie avenir que so tal corazon<br />
1 podrie avenir algun enganno de mal-<br />
(Jade 2.<br />
II. Ley anti g ua. 3 Que los físicos non<br />
9<br />
deven visitar los que son presos en<br />
cárcel, sin aquellos que los guardan.<br />
Ningun<br />
físico non deve visitar aquellos que<br />
son en cárcel sin aquellos que los guardan:<br />
porque 4 nol demanden quel les dé alguna<br />
cosa de 5 beber con que mueran con miedo<br />
de la pena. Ca si ge lo diesen, perecerle<br />
mucho la iusticia b por ende. E si algun<br />
físico lo ficiese 7, emiendelo , é sea por<br />
ello penado.<br />
III. Antigua. 8 Que el físico deve pleytear<br />
con el elfernzo.<br />
Si algun físico pleytea con el enfermo , por<br />
le visitar, é por le sanar de las plagas 9,<br />
deve veer la plaga , é la dolor : é pues<br />
que la conosciere , pleyteye " con él , é que<br />
tome recabdo " por su ayer.<br />
IV. Antigua. 13 Si el enfermo muere<br />
pues que ha pleyteado con el físico.<br />
Si algun omne, é algun físico pleytea con<br />
el enfermo de le sanar sobre recabdo ' S , sanelo<br />
quanto meior pudiere. E si por ventura<br />
murier el enfermo, nol dé 16 nada al fi-<br />
4.-<br />
DEL FVERO JVZGO<br />
sico de quanto con él pleytear, nin nenguna<br />
de las partes non deven mover 17 contra la<br />
otra<br />
V. Antigua. ' 9 Si algun físico tuelle la<br />
nube de los ojos.<br />
Si algun físico tolliere la nube de los ojos,<br />
deve a yer cinco 20 sueldos por su trabaio.<br />
VI. Antigua. 21 Si el omne libre ó el<br />
siervo muere, ó en aquece por la<br />
sangría.<br />
Si algun físico sangrar algun omne libre,<br />
si enflaqueciere 22 por sangría, el físico deve<br />
pechar C. é L. sueldos. E si muriere metan<br />
el físico en poder 23 de los parientes que<br />
fagan dél lo que quisieren. E si el siervo enflaqueciere<br />
, ó muriere por 24 sangría entregue<br />
otro tal siervo á su sennor.<br />
VII. Antigua. 25 Quanto eleve dar el<br />
discípulo 26 al físico quel demuestra.<br />
Si algun físico toma algun omne por 27 mostrar<br />
", deve ayer doce sueldos por su trabaio.<br />
VIII. Si el mal físico deve seer metido<br />
29 en la ceírcel.<br />
Nengun omne non meta físico en cárcel,<br />
maguer que non seya conocido , fueras enda<br />
por omecillo. E si deviere alguna cosa<br />
buen fiador.<br />
TITOL DE 3°LOS QVE QVEBRANTAN LOS MONVMENTOS.<br />
1. De los 3 ' que facen danno en los monu- II. Si algun omne furta monumento de<br />
mentos de los muertos. muerto.<br />
Toled. condreion. B. R. 2. su tal razon.<br />
a Esc. 6. y Toled. maldat.<br />
3 Ley antigua falta en el Toled. Malp. 2.y Esc. 6.<br />
4 Tole.l. porque nol manden alguna cosa que les den de<br />
beber con que mueran &c. Esc. 3. porque non demanden<br />
que líos dé alguna cosa á beber con que mueran con miedo<br />
&c.<br />
5 S. B. pora beber.<br />
6 S. B. y Malp. 2. la iusticia. B. R. I. de la justicia.<br />
7 Esc. 1. lleve la pena que es contenida en los judicios<br />
que son puestos ante el coman ; et qualquier físico que<br />
fué osado de lo Pacer reciba muerte. Y acaba la ley.<br />
8 Antigua falta en el Murc. Toled. S. B. Malp. 2.<br />
B. B. 2. E. R. Ese. 4. y 6.<br />
9 Toled. y Malp. 2. llagas... llaga.<br />
so Malp. 2. y S. B. depues.<br />
55 Malp. 2. pleytee.<br />
12 S. B. recaudo.<br />
/ 3 Antigua falta en el Murc. Toled. B. R. .t. 2. S. B.<br />
Malp. 2. E. R. Esc. 4.5, 6.<br />
14 Esc. 4. Malp. s. y B. R. 2. Si algun físico pleytea.<br />
1 5 B. R. t. y S. E, recaudo.<br />
x6 Erc. 4. Bex. y Camp. den.<br />
17 B. R. 2. y Esc. 5. mover caloila contra el otro.<br />
18 B.R. y Malp. 2. contra el otro.<br />
19 Antigua falta en el Murc. Toled. B. R. I. 2. S.<br />
Malp. Bex. E. R. Etc.+ y 6.<br />
ao M. X. sueldos. Esc. 4. C. sueldos.<br />
25 Antigua falta ea el Murc. Toled. B. R. 1. 2. S. B.<br />
Malp. 2. E. R. Esc. 4. y 6.<br />
2 2 B. R. I. enflaquecir.<br />
23 Toled. y Malp. 2. entre los parientes.<br />
24 S. B. y Malp. 2. por la sangría,<br />
25 Antigua falta en el Marc. Toled. B. R, 2. S B.<br />
Malp. 2. E. R. Esc. 4.y 6.<br />
26 B. R. 1 . descípulo. S. B. disciplo. Malp. 2. deciPlo.<br />
M. descrplo.<br />
27 B. R. I. para arrostrar.<br />
28 B. R. 2. Esc. 1. y 4. demostrar.<br />
29 S. B. y Malp 2 . metudo en caree'.<br />
so Esc. I. DE LOS QVE DESPOYAN LOS MVER.<br />
TOS , ET LOS SACAN.<br />
35 Malp. 2. De lo; que facen danno en los sepulcros di<br />
los muertos.
LIBRO XI.<br />
L De los que facen danno en los monimentos<br />
de los muertos.<br />
Si algun omne quebranta monumento de<br />
muerto, ó despoja r al muerto de los vestidos,<br />
ó de los ornamientos que tiene , si es<br />
omne libre el que lo faz , peche una libra de<br />
oro á sus herederos 2 del muerto, y entregue<br />
quantol tomó. E si el muerto non oviere herederos,<br />
peche la libra 3 del oro al rey, é todo<br />
lo quel tomó, é demas reciba CC. 4 azotes. E<br />
si es siervo reciba CC. azotes, é sea cremado<br />
en fuego ardiente 6, y entregue lo que tomó.<br />
T I TV LO II.<br />
173<br />
II. Antigua. 7 Si algun omne furta<br />
monumento de muerto.<br />
Si algun omne furta monumento de muerto<br />
, si por ventura lo quiere pora sí , peche<br />
doce 9 sueldos á los parientes del muerto.<br />
E si lo ficiere el siervo de 50 mandado<br />
de su sennor, el sennor faga emienda por<br />
el siervo. E si lo ficiere sin mandado del.<br />
sennor , reciba C. azotes , y entregue lo<br />
que levó en su logar á su cuerpo del<br />
muerto.<br />
III. TITOL DE LOS MERCADORES 11 QVE VIENEN<br />
DE VLTRA 1f PORTOS.<br />
I. Sá el mercador que viene de ultra portos III. Si el mercadero dultra mar lieva siervo<br />
vende cosa de furto. consigo de nuestro regno.<br />
II. Que los mercadores dultra mar deven ser IV. Si el mercadero dultra mar da alguna<br />
iudgados por sus jueces ", é por sus le- cosa á algun siervo de nuestro regno que<br />
yes.<br />
le 14 leve su mercadería.<br />
I." Antigua." Si el mercadero que viene<br />
dultra l7 portos vende cosa de furto.<br />
Sí el mercadero dultra portos vende oro,<br />
ó argento " á otnne de nuestro regno , ó<br />
pannos , ó vestidos , ó otras cosas , si las<br />
cosas fueren compradas en razon conveniblemientre<br />
, maguer que seyan de furto, el<br />
qui las compró , maguer le seyan probadas<br />
de furto, non deve ayer nenguna calonna.<br />
II. Ley antigua. 19 Que los mercadores<br />
dultra portas " deven seer iudgados<br />
por sus jueces, é por sus leyes".<br />
Sí los mercaderos dultra portos an algun<br />
pleyto entre sí , ningun juez de nuestra 22<br />
tierra non le 23 deve iudgar ; mas responder<br />
deven segund sus leyes 242 é ante sus jueces.<br />
x B. R. r. despueia. Malí,. 2. despoia.<br />
2 B. R. 1. parientes.... parientes.<br />
3 Malp. 2. B. R. 2. Ese. 6. y E. R. libra dora.<br />
4 B. R. 2. Esc. 3. y 4. C. azotes.<br />
5 Toled. 13. R. r. y Malp. 2. quemado.<br />
6 S. B. ardente.<br />
7 Antigua falta en el Merc. Toled. 13. R. I. 2. S. B.<br />
Malp. 2. E. R. Esc. 4. y 6.<br />
8 S. B. monumiento.<br />
9 Malp. 2. II. B. R. r. VIL<br />
ao Ese. 6. por.<br />
S. B. Esc. 4. 6. B. R. 2. y Malp.<br />
2. MERCADE-<br />
ROS DVLTRA PORTOS.<br />
12 S. 13. DVLTRA PVERTOS , y así en la rúbrica<br />
de la ley I.<br />
13 S. B. vecinos.<br />
1 4 Malp . íleo lleve su merchandía. S. 1.1lee 11<br />
III. Antigua. " Si el mercadero dultra<br />
portos lieva consigo siervo de nuestro<br />
regno.<br />
Ningun mercadero defendemos que non<br />
lieve consigo siervo 16 de nuestro regno. E<br />
sí alguno lo ficiere, peche al rey una libra<br />
doro , é demas reciba C. azotes.<br />
IV. Si el mercadero dultra mar da alguna<br />
cosa d algun siervo de nos-<br />
¿ro regno , que le iieve su mercadería.<br />
Si algun 27 omne mercadero dultra portos<br />
tomare algun siervo de nuestro regno que<br />
le lieve sus mercaderías ", por cada auno<br />
dél tres moravedís por su trabajo, é á cabo<br />
del plazo entregue el siervo á so sennor.<br />
15 Antigua falta en el Murc. Toled. S. B. B. R. Y. 2.<br />
Malp. 2. E. R. Ese. 4. y 6.<br />
16 S. 13. antes de este epígrafe dice: Ley antigua.<br />
17 B. R. 2. dultra mar.<br />
18 B. R. r. y Malp. 2. argente.<br />
19 Ley antigua falta en el Toled. Malp. 2. y E. R.<br />
20 Malp. 2. Ese. 1. y s. d'ultra mar.<br />
21 B. R. I. lees, y ast otras veces.<br />
22 Ese. 6. nuestro rezno.<br />
23 S. B. 2. B. R. 2. E. R. Ese. y 6.1es.<br />
24 B. R.1. leys , y así otras veces.<br />
25 Antigua falta en el Murc. Toled. B. R. z. 2. S. 13.<br />
Malp . 2. E. R. Ese. 4. y 6.<br />
26 Malp. 2 . y Ese. 1. mancebo, y así despues.<br />
27 Malp. 2. Si algun mercader.<br />
za B. R. z. 2. Naif. 2. ..Ese. 4. y 6. merchandí34.<br />
AM,
4<br />
174<br />
DEL FVERO JVZGO<br />
LIBRO XII'<br />
De develar los tuertos, é derraygar las sectas é sus dichos.<br />
L TITOL DEL ATEMPLAMIENT O 2 DE LAS LEYES<br />
DE TODOS LOS HEREJES', É DE TODOS LOS IVYCIOS<br />
D E S FE CHO S.<br />
1. Cuerno el rey manda sos iueces que seyan<br />
mesurados en dar el iuicio 4.<br />
ue ningun omne que a en su poder ó en<br />
II. Q<br />
su guarda el pueblo, que lo non agra-<br />
ve S de despensas 6, nin de cojechas 71<br />
I. El Rey Don Reccaredo 8.<br />
Cuerno el rey manda cí sus jueces que<br />
sean mesurados en dar el juicio.<br />
Nos , que ponemos pena á la maldad de<br />
los omnes, qual devemos , conviénenos que<br />
ayarnos merced de los mezquinos 9, cuerno<br />
plega 3° á Dios. E por esto defendemos " á<br />
todos los iueces que son en nuestro regno,<br />
12, é los<br />
que an poder de íudgar<br />
z ,<br />
manda-<br />
mos por la virtud de Dios, que es poderoso<br />
sobre todas las cosas ' 4 , que en todos los<br />
pleytos, y en todas las cosas se trabajen 15,<br />
y ayan cuidado de saber la verdade , é<br />
que terminen ' 6 todos los pleytos , assí del<br />
rico , cuerno del pobre : que non caten<br />
á la persona de ninguno. Mas todavía esto<br />
les mandamos, que contra los omnes viles,<br />
que son pobres, que atiemplen 17 la pena de<br />
las leyes en alguna cosa " á los pobres. Ca<br />
si lo quisieren todo afincar r9 , cuerno manda<br />
el derecho , en ningun tiempo non farien<br />
nenguna merced.<br />
En el códice Murciano, ni en B. R. t. 2. S. B. E. R.<br />
Esc. 4. y 6. no hay epígrafe del libro. El Toled. dice:<br />
LIBRO XII. De toner las malas sectas de los herejes.<br />
Malí:). t. De los herejes, é de los judíos, é de las sectas.<br />
Malp. a. LIBRO XII. De toller las sectas é las campan.<br />
neras de los ereges.<br />
a B. R. I. DEL ATEMPTAMIENTO DE LAS<br />
LEES. S. B. DEL ATEMPRAMIENTO DE LAS<br />
LEYES. Malp. 2. DE ENDREZAR LOS 'VICIOS<br />
DE LAS LEYES.<br />
M. É DE TODOS LOS JVDÍOS DEFFECHAS.<br />
4 S. B. ludido.<br />
Malp. 2. y B. R. x. agravie, y así en la ley.<br />
6 B. R. a. y Malp. 2. despesar, y así en la ley y otras<br />
veces.<br />
7 S. B. y Malp. 2. coiechas , y así en la ley. B. R. a.<br />
coytas , y así en la ley.<br />
8 En el Toled. y Malp. 2. falta la susc•ipcion.<br />
9 Malp. B. R. e. y S. B. mesquinos.<br />
o B. R. r. S. B. Camp.. y Ese. 5. plaga.<br />
Maip. conjuramos.<br />
11 B. A. z. iudgar los mandados de Dios.<br />
t 3 S. B. y Malp. 2. les„ yortud.<br />
nin de otras labores. El Rey Don Rescindo.<br />
III. De el poder que han los obispos de mandar,<br />
et amonestar á los alcalks que juzgan<br />
tuerto.<br />
II. Que ningun omne que a en su poder,<br />
o' en su guarda el pueblo, que<br />
lo non agrave de despensas , nin de<br />
cojechas, nin de " otras cosas.<br />
Todos los omnes de nuestro regno que nos<br />
queremos defender , non establecemos nos<br />
nuestras leyes, sinon por que non ayan ninguna<br />
sospecha de recebir dando. Ca Igual "<br />
omne ama mas justicia , 6 á nos que aquel<br />
que ha piedad del pueblo? pá quien 22 ha<br />
voluntad de los gobernar 23 con derecho?<br />
E por ende establescemos nos por estas 24<br />
nuestras leyes , é mandamos que ningun<br />
conde nin ningun rico omne 25 , ni otro<br />
omne poderoso non agrave 26 nuestro pueblo<br />
de coy tas 27, nin de costas , nin de despensas<br />
, nin de labores por facer su provecho,<br />
nin tome cebada de cibdade 28, nin<br />
de la tierra. Ca esto bien sabierbos 29 nos,<br />
de 3 ° guando ordenamos algunos iueces ,<br />
algunos poderosos, luego les damos abastadamientre<br />
por " que vivan. E otrosí man-<br />
14 S. B. las cosas del mundo.<br />
15 S. B. se trebaien. B. R. I. se trabayen.<br />
16 B. R. r. determinen.<br />
17 B. R. 1. templen. S. B. y Malp. 2. atiempren.<br />
18 Malp. 2. cosa quanto mas á los pobres.<br />
19 B. R. aficar.<br />
a o Toled. ni de otras labores de las nuevas leyes. S. B.<br />
Camp. B. R. 2. Esc. a. 4. Malp. a. y 2. 11151 de otras labores.<br />
B. R. t. nin de otros labores.<br />
2 t E. R. y B. R. 2. aquel.<br />
2 2 B. R. 2. é que ha.<br />
23 Malp. 2. gobernar derecho.<br />
24 S. B. y Malp. r. por esta nueva ley. Malp. 2. E. R.<br />
B. R. 2. Esc. 1..5. y 4. por esta nuestra ley.<br />
25 Ese. 3. y B. R. 2. nin nengun merino, nin otro orne<br />
poderoso.<br />
26 B. R. 1. y Malp. 2. agravie.<br />
27 Toled. cueitas. B. R. coiechas.<br />
28 Maly. 2. de la cibdad. B. R. .r. de ciudat.<br />
29 B. R. 2. S. B. Malp. 2. E. R. Esc. 1. 4. 6. y<br />
Camp. sabemos nos que guando.<br />
3o Ese. 1. 3. Malí,. 1 . y Camp. que.<br />
31 Toled. Malp. 2. y Eír. x. en que vivan.
I. Que depues ' que las leyes fueron dadas<br />
á los fieles de Dios, conviénenos á " fa-<br />
cer ley á los non fieles.<br />
LIBRO XII.<br />
damos , que aquellos que, defienden nuestro<br />
patrimonio, ó nuestras cosas , que non ayan<br />
nengun poderío sobre los omnes de la tierra<br />
nin les fagan ningund r tuerto. Mas si<br />
gund omne de la tierra oviere algun pleyto<br />
dalguna demanda contra nuestro siervo,<br />
aquel que es defendedor de nuestro patri-<br />
/nonio , ó de nuestras cosas , pues que lo<br />
sopiere, fágalo ir antel iuez de la tierra, ó<br />
de la provincia, que sepa el pleyto, é faga<br />
emiendar 2 el tuerto á cada uno. E mientra<br />
que nos avemos cuidado de los que tienen<br />
nuestra tierra en guarda , entendemos<br />
que los merinos , é los mayordomos nuestros<br />
son mudados cada anno : é desto nasce<br />
3 grand danno á nuestros pueblos. E<br />
por esto 4 establecemos que ningund merino,<br />
nin ningund mayordomo, pues que fuere<br />
ordenado pora defender la tierra , que<br />
lo s seya por todavía, é que non seya mudado<br />
, assí cuerno es establescido que non dé<br />
ningund ruego h al iuez que lo ordena : ni<br />
él non tome nada de él. E si algun iuez esta<br />
nuestra constitucion 7 non quisiere guardar<br />
8, pierda su dignidade , é denlas peche<br />
al rey diez libras de oro. E los 9 sacerdotes<br />
aquello mandamos en poder ' Dios, pues<br />
que sopieren que los iueces non quieren guardar<br />
esta nuestra ley , si lo non ficieren á<br />
nos luego saber , sepan " que ellos habrán la<br />
pena que fué establecida en el concejo , é de<br />
mas entrénguenle" de suyo quanto perdieren<br />
los pobres , porque lo non quisieron decir.<br />
III. 13 Del poder que an los obispos de<br />
mandar, e de amonestar d los alcaldes<br />
guando iudgan algun tuerto.<br />
Los obispos que puso Dios por pastores, é<br />
4<br />
B. R. S. B. y Malp. 2.<br />
otras veces.<br />
B. R. 1. S. B. y Malp. 2.<br />
3 Malp. 2. nace.<br />
E5C. y 3. ende.<br />
5 B. R. I. y S. B. que lo<br />
Maly. 2. que lo sea todavía.<br />
6 2. ruego al alcalde ,<br />
cosa dél.<br />
7 B. R. r. costitucion,<br />
8 .Malp. 2. aguardar.<br />
9 Malp. 2. E a los.<br />
io B. R. r. 2. S. B. Malp.<br />
y Ling,. en poder de Dios.<br />
B. R. r. y Comp. saban.<br />
nengun.... algun, y así<br />
emendar.<br />
sea, y así otras veces.<br />
nin él non tome nenguna<br />
r. 2. E. R. Ese. 1. 4. 6.<br />
12 Malp. 2. entréguenlo de<br />
lo suyo quanto perdieron.<br />
TITVLO L<br />
175<br />
les dió poder de ayer piedat de los mezquinos<br />
, é de los malcaidos, coniurámoslos por<br />
Dios el padre sancto que ellos amonesten<br />
á los alcaldes , é los anuncien que non fagan<br />
tuerto, nin denlas á nirigun omne del<br />
pueblo con sus juicios torticeros : é que los<br />
castiguen, é los conseien que desfagan los<br />
inicios que iudgaren con tuerto , é que los<br />
tornen al derecho , é á la verdat ' 4 . Et si<br />
algun alcalde , ó algun defensor , ó otro de<br />
qual dignidat quier , que aya poder de iudgar,<br />
diere algun iuicio tuerto en alguna cosa,<br />
estonce el obispo daquella provincia leve<br />
llamar al alcalde de la tierra , do acaesció<br />
aquel tuerto, é que es acusado claque' tuerto,<br />
con los sacerdotes, é con los buenos omnes<br />
legos, é iudgar antel alcalde torticero,<br />
é ante los otros todos aquella demanda segunt<br />
el derecho. Et si el alcalde se defendiere<br />
por alguna razon torticera , é non quisiere<br />
desfacer el iuicio que iudgó , amonestándolo<br />
el obispo de se convertir dello , é<br />
non lo quisiere mejorar segunt el derecho,<br />
é porfiare , é fuere rebelle que su iuicio val2;<br />
estonce el obispo puede iudgar el pleyto daquel<br />
que recibió el tuerto , corno toviere por<br />
derecho : é faga ende un escripto , en que<br />
trate ", en qué iudgó el alcalde tuerto, é<br />
giré emendó el obispo , é qué fizo , é envie<br />
al rey el escripto, ó el traslado del iuicio que<br />
iudgó, el que recibiera el tuerto que<br />
emencó. E el rey depues que lo entendiere,<br />
que mande que sea firme el inicio, é estable,<br />
é que entienda á qual dambas las partes<br />
iudgó derecho. Et si el alcalde torticero defendiere<br />
al que recibiera el tuerto, que non<br />
vayan " al rey, é lo porlongare , porque lo<br />
non sepa el rey , é fuere probado el tuerto<br />
contral alcalde , peche al rey una libra doro.<br />
II. TITOL 17 DE LOS HEREGES r8, É DE LOS JVDÍOS,<br />
É DE LAS SECTAS.<br />
II. De toller los yerros de todos los hereges.<br />
III. De las leyes que fueron dadas por da<br />
rnaldade 21 de los judíos.<br />
B. R. 2. entreguen de lo so.<br />
1 3 Falta esta ley en el códice Murc. B. R. r. • S. B.<br />
Malp. .r. 4. 6. .E. y Comp.<br />
14 Malp. 2. verdad.<br />
r S Malp. 2. trade.<br />
16 Malp. 2. vay*<br />
2 7 Toled. EL TITVLO II. DE DESRAIGAR LA<br />
CREENCIA DE LAS SECTAS DE LOS HEREJES,<br />
ET DE LOS JVDIOS QVE SE F NCEN culus-<br />
T/ANOS, ET LOS APÓSTATA S QVE S'TORNAN<br />
EN ERROR. Sus capítulos son X. et VIL<br />
i8 B. R. e. HERECHES.<br />
1 9 B. R. 2. Que desque. S. B. Que pues que, y así eso<br />
la ley.<br />
zo Malp. 2. de facer, y así en la ley.<br />
21 B. R. . y S. B.<br />
11.11p. 2. IniilaHd.<br />
Yy
1 76<br />
De toner los yerros 1 de los judíos.<br />
1V.<br />
Que los judíos non fagan su pascua se.<br />
V.<br />
gund su ley.<br />
Que los judíos non se casen segund su ley.<br />
VI.<br />
Que los judíos non se circunden 2.<br />
VII.<br />
Que los judíos non coman las vidas se-<br />
VIII.<br />
gund su ley.<br />
IX.<br />
Que los judíos non deven facer tormentas<br />
X.<br />
XI.<br />
XII.<br />
los cristianos.<br />
Que los judíos non deven seer testimonias<br />
contra los cristianos.<br />
Cuerno deven seer penados los judíos 3<br />
que facen Contra ley 4.<br />
Que los judíos non circunden 5 el siervo<br />
L El Rey Don Rescindo Rey<br />
de Dios.<br />
Q<br />
ue depues " que las leyes fueron dadas<br />
d los fieles de Dios , conviénenos<br />
frcer ley d los non fieles.<br />
Fasta 12 enesaquí nos guardamos de las culpas<br />
de lós judíos, que son muchas , é ordenamos<br />
cuerno fuesen emendadas las sus<br />
maldades, que son muchas, é sin mensura.<br />
Ca la nuestra entencion fué fasta 13 enesaquí,<br />
é nuestro trabajo , por defender la cosa<br />
que non conviene 14, é defacer ' 5 las cosas<br />
que eran mal fechas : que pues que la ley<br />
entendió la mala 26 voluntad de los omnes,<br />
luego ordenó cuerno emendasen las malas<br />
costumbres , é tolliesen los malos 17 fechos.<br />
Mas todo esto non ficiemos nos por al , si<br />
non " por la eglesia 19 de Dios vivo que tiene<br />
omnes cubiertos 2 ° de muchas naciones sub 21<br />
sí, é tiénelos ayuntados su 22 una fée. Ca<br />
en 23 la ley, é en la virtude de Dios avemos<br />
nos nuestra fuerza , é somos exaltados en la<br />
tierra , é por ' 4 la virtud de Dios 'follemos<br />
Malp. 2. el yerro.<br />
2 B. R. t. y S. B. circunciden,<br />
3 Malp. 2. los judíos que tornan de cabo á su ley,<br />
y así en la ley.<br />
4 B. R. I. contra la ley , y así en la ley.<br />
5 B. R. t. y S. B. circunciden, y así en la ley.<br />
6 B. R. s. apeguen. S. B. y Malp. 2. alleguen, y así<br />
en la ley.<br />
7 Malp. 2. el Judío.<br />
8 B. R. a. costitucion , y así en la ley.<br />
9 En el Murc. se hallan estos dos epígrafes, y no lar<br />
leyes ; de las quales la primera la trae el Ese.,..<br />
I0 En el Toled, falta la suscripcion. Flavio Rescindo.<br />
11 B. R. 1. Que pues que.<br />
e 13. R. a. Ata aquí nos guardemos. B. R. Ata<br />
enesaquí.<br />
1 3 B. R. r. ata aquí. E. R. Ese. 4. y 6. fasta aquí.<br />
1 4 B. R. r. que non tornen, é desfacer,<br />
1 5 S. B. B. i¿. 2. Malp. 1. .ESC. 4. y 6. é desfacer.<br />
Malp. 2. é de deslicer,<br />
16 S. B. la maldad.<br />
1 7 S. B. los malfechos.<br />
13 Toled. y Maip. 2, sinou porque la eglesía de Dios<br />
vió que tenle/nos ornes cubiertos de muchas naciones, é<br />
DEL FVE R.0 JVZGO<br />
cristiano.<br />
XIII. De los judíos que venden los siervos cristianos,<br />
ó que los franquean.<br />
XIV. Que los siervos cristianos non se alej.<br />
guen. 6 en ninguna manera á los judíos,<br />
nin entren en su secta,<br />
XV. Que ninguna cristiano non deve mamparar<br />
á los 7 judíos, nin defender.<br />
XVI. De la constitucion e que enviaron los<br />
judíos al rey.<br />
XVII. De los cristianos que se tornan judíos.<br />
9 Del enganno de los judíos.<br />
De los omecillos que facen los judíos.<br />
El Rey Don Flavio 1° Rey de Dios.<br />
á los omnes 25 , que non pequen á las 26 veces<br />
por miedo de pena , á las veces por miedo<br />
de justicia. Ca apocamos los malos fechos<br />
todavía á las veces tempradamientre 17 poco<br />
á poco, á las veces derraygando 28 todo. E<br />
non seguirnos solamientre las buenas costumbres<br />
29 , é las razones de los omnes poderosos<br />
, é de los ricos 30, en faciendo leyes sobre<br />
las culpas de los omnes de nuestro pueblo<br />
; mas demas , tomando las reglas , é los<br />
exiemplos " de los sanctos padres que fueron<br />
por todo el mundo. Asique la nuestra obra 32<br />
fuese fecha á semejanza 33 de la dellos é<br />
que por esto entendiese el pueblo de nuestro<br />
regno , que las nuestras leyes eran honestas,<br />
é convenibles : porque defienden las<br />
culpas , é las maldades de los omnes manifiestamientre<br />
, é porque semejan á los maridados,<br />
é á las costumbres 34, que ficieron los<br />
sanctos padres. E desto nos fiamos, que avré -<br />
mos dos gualardones 35 de Dios : el uno que<br />
tenemos nuestro pueblo, é nuestro regno en<br />
paz : lo al que depues que saliremos " deste<br />
mundo avrémos buen gualardon de Dios. E<br />
depues que esta melecina fuere puesta en los<br />
cristianos de sancta 3 7 fée, assí cuerno en los<br />
tenienlos ayuntados so una fe. Ca en ella et en la virtud<br />
de Dios &c.<br />
1 9 Mitre. dice: Dios vio.<br />
20 B. R. cubiertos. S. P. Esc. 4.y E. R. encubiertos.<br />
21 5. 13. Y E. R. SO sí . B. R. r 2. y Exc. 6. su sí.<br />
22 B. R r. S. B. Esc. 4. y E. R. so una fe.<br />
25 B. R. r. Malp. r.y S. B. en ella , é en la vertude.<br />
24 S. B. Ese. 4. E. R. y Malp. 2. é por ella , é por la.<br />
25 Esc. e. malos. Ese. malos homes.<br />
26 Esc, 1. y á las veces por miedo de justicia.<br />
37 B. R. templadan:ientre.<br />
28 B. R. 5. 2- S.B. 111alp. 2.5 Ese. 4. derraygándolo.<br />
29 13. R. e. costumnes.<br />
so Malp. 2. clérigos.<br />
3o B. R. r. enxiemplos. S. B. exemplos.<br />
32 Toled. y Malp. 2. huebra. S. B. y .ese, 4. la nuestra<br />
ley é la nuestra obra.<br />
35 B. R. e. y Malp.. o. semejanza.<br />
34 B. R. r. costituciones. S. B. Malp. 2* Camf•<br />
Ese. 1. y s. constituciones.<br />
35 B. R. x. y Malp. 2. galardones, y así otras veces.<br />
36 Toled. Malp. .r. y S. B. saliéremos. 111a/p. 2. saliermos.<br />
87 B. R. r. a. Malp. e. a. Ese. 4. 6. E. R. y Can'''.<br />
de la santa fe.
LIBRO XII.<br />
nuestros miembros , é la paz fuer ordenada<br />
,'assí cuerno deve en nuestro regno, y<br />
en nuestra gente , é segundo r caridade por<br />
la virtud de Dios , cometremos 2 nuestros<br />
enemigos de la sancta 'fée , é segudarémos<br />
los 3 envidiosos de la fée , é vendremos 4<br />
nuestros adversarios 5, é perseveraremos bien<br />
contra ellos : assíque con la virtud de Dios<br />
los desmenuzaremos 6, assí cuerno el viento<br />
faz al polvo 7 ante sí , é los defarémos 8,<br />
cuerno el lodo es defecho 9 en el campo ; é<br />
ganaremos 1° dellos por la eglesia de Dios,<br />
é pora c1 la fée de los cristianos. E pues que<br />
los fieles de Dios toviérmos en paz , é los<br />
non fieles tornaremos á concordia , que crezca<br />
la nuestra loor, y el nuestro precio , é<br />
con la virtud de Dios ' 2, que crecentemos 13<br />
nuestro regno.<br />
II. De toller los yerros de todos los<br />
errados 14:<br />
La virtud ' s de Dios , y el su consejo, é la<br />
su piadad ", que se nos demostró 17 en nuestro<br />
tiempo , assí cuerno nos entendemos "<br />
por los tiempos que son pasados , tollió,<br />
é derraygó 19 la maldade 20 de los malos,<br />
é de los errados de nuestro regno fasta<br />
enesaquí : mas por tal que en los nuestros<br />
dias non avenga el tiempo de '1 qual dixo el<br />
apóstol san 22 Paulo : "Tiempo será que los<br />
,,omnes non quieran 2 3 buena doctrina ; mas<br />
',querrán vivir segun sus voluntades, é buscarán<br />
maestros que les fagan rascar las<br />
',orejas 24 , é non querrán oir la verdad , ni<br />
,,e1 derecho , é oirán 1 S las tablas , é las va-<br />
” nidades." Por ende nos conviene que las<br />
cosas que son de la fée verdadera , que las<br />
defendamos por nuestra ley de las tiniebras '6<br />
de los que las quieren contradecir. E si por<br />
ventura algund yerro se levanta contra ela,<br />
Malp. 2. segund caridad. S. B. segundo caritat.<br />
2 B. R. 2. converterémos.<br />
3 Toled. enemigos de la santa fe. Malp. 2. enemigos<br />
de la fe.<br />
4 13.<br />
r. S. B. y Malp. 2. venceremos.<br />
s B. R. r. aversarios.<br />
6 Caynp. menuzarémos.<br />
7 Malp. 2. puelvo.... desfazremos.<br />
Toled. desfacerémos.<br />
9 Malp. 1 . 2. Toled. S. B. y 13. R. I. desfecho.<br />
/o Ese. s é ganaremos vitorea ,dollos.<br />
S. B. por.<br />
32 Malp. r. 2• de Dios acrecentaremos,<br />
13 S. 13. 13. R. 2. Esc. r. s. y 6. acrescentemos. E. R,<br />
acrecentarémos. Esc. 4.. acrescerémos.<br />
14 Toled. Ese. u 4. 6. E. R. S. B. B. R. 2. Malp. a. 24<br />
y Camp. he•eges.<br />
15 Malp. 2. vertud , y así otras veces,<br />
11 B. R. r. S. B. y Malp. 2. piedad.<br />
17 Ese. s. mostró.<br />
18 Toled. y Malp. 2. entendiemoY.<br />
i 9 B. R. 2 . dímigó.<br />
20 Toled. inaldat.<br />
21 Efe. 3. de/.<br />
2 2 B. R. r. S 13. y Etc. s. Santiago.<br />
2 3 S. B. E. R. Ese. 4 . y 6. querrán vevir per buena<br />
doctrina ; mas querrán.<br />
TITVLO II. 577<br />
que sea desfecho por nuestra ley. E por ende<br />
de defendemos, , que ningund omne de ni<br />
n'a " gente , si quier 18 de nuestro regn<br />
estranno<br />
iolg, 11ó-<br />
29, ni de otra tierra , non ose disputar<br />
3u paladinamientre , nin á furto , que<br />
lo faga por mala enzencion contra la sancta<br />
fée de los cristianos, la fée que es una sola<br />
verdadera : nin seya osado de la contrallar 31,<br />
nin nengund omne non ose despreciar los<br />
evangelios, nin los sacramentos 32 de sancta<br />
eglesia 3 3: nin nengund omne non desprecie<br />
los establecimientos 34 del apóstol: 35 ningun<br />
omne non seya osado de quebrantar los<br />
mandamientos que ficieron los sanctos padres<br />
antiguamientre : ningun oírme non sea<br />
osado de despreciar los establecimientos de<br />
la fée , que facen aquellos que agora son:<br />
nengun omne non ose murmurar contra ningun<br />
santo , nin contra los sacramentos de<br />
la sancta fée : nin 36 cuídelo en su corazon,<br />
ni lo diga por la boca ; ni lo contradiga;<br />
nin lo contienda ; nin lo dispute contra ninguno.<br />
E qualquequier persona que venga<br />
contra esto , nin contra nenguno destos defendimientos<br />
37 , pues que fuere sabido 38 , si<br />
quier seya 39 poderoso , si quier de menor<br />
guisa , pierda la dignidad , é la ondra que<br />
°viere por siempre, é toda su buena, é todo<br />
lo que oviere. E si fuere omne lego, pierda<br />
su ondra toda , é seya despojado 4° de todas<br />
sus cosas , é seya echado de la tierra por<br />
siempre , si se non quisiere repentir, é vevir<br />
segund el mandamiento de Dios.<br />
III. 41 El Rey 42 Don Rescindo.<br />
De las leyes que fueran 43 dadas por<br />
la maldad? de los judíos.<br />
Defendudas 44, é tollidas todas las maldades<br />
24 B. R. 1. S. B. y Malp. I. 2. oreias.<br />
25 Malp. 2. oir, B. R. r. oir las liudas. S. .B. é querrán<br />
oir las fablas é las vanidades.<br />
z6 S. B. tiniebras.<br />
27 Malp. 2. de nuestra yente.<br />
28 S.B. si quisiese.<br />
29 B. R. r. estranio.<br />
so B. R. y Malí,. 2. desputar , y así otras veces.<br />
3 1 13. R. r. contrariar.<br />
3 2 S. B.y E. sagramientos,y así otras veces. Malp. 1.<br />
sagramentos.<br />
33 B. R . r. Esc. I. y S. B. iglesia.<br />
34 B. R. r. establescimientos , y así otras ve‹er,<br />
3 5 Ese. r. nin.<br />
36 Maip. 2. ni lo cuede.<br />
37 B. R. a. y Malp. 2. defendeinientos.<br />
3 8 Tolcd. Malp. 2. Ese. I. y S. sabudo.<br />
39 71W. B. R. .t. 2. Malp. 1.2. Ese. 4. 6. y E. 1?. si<br />
quier sea poderoso, siquier dórden, pierda la dignidat &c.<br />
S. B. si quier sea poderoso , si quier ordenado , pierda<br />
la dignidat &c.<br />
40 B. R. 1. y Malp. 1.2. despoiado. S. B. despocleraclo.<br />
41 En el Ese. falta esta íg,.<br />
42 En el Toled. e. y Ese. .I. falta 'la, sus.<br />
ctipcion. S. B. El Rey D. Redondo.<br />
43 B. R. u S. B. Malp, t. a. y Toled. fueron.<br />
44 Maip, 2 . Defendidas, J . Defendidas y tildas.
178<br />
de los ereges descomulgados agora entendemos<br />
que avemos dordenar , specialmientre<br />
de las maldades que facen algunos en nuestros<br />
días. Ca pues que por la virtud de Dios,<br />
é por sus palabras son deraygados 2 todos<br />
los ereges , por la maldade 3 de los judíos 4<br />
solamientre entendemos que el nuestro reg-<br />
no es ensuciado : onde la 5 queremos vengar,<br />
é penar por la merced de Dios, é man-<br />
tener nuestra fée 6 en paz , la qual semeia<br />
á los gentiles follia 7, é á los judíos escándalo.<br />
Mas nos que creemos en la fée por<br />
la virtud de Cristo , que es sapiencia del padre<br />
, por la su merced queremos poner término<br />
á los yerros antiguos 9, é destaiar á<br />
los que han de venir. E por ende establescemos<br />
, é mandamos en esta ley, validera "<br />
por siempre , que las nuestras leyes que nos<br />
ficiemos , é las que ficieron los otros reyes<br />
nuestros antecesores, é que demostraron contral<br />
enganno , é contra las personas de los<br />
judíos , que valan todavía, é 11 sin todo corrompimiento<br />
12 seyan guardadas. E si algun<br />
judío fuere probado que las quebranta, deve<br />
auer la pena , y el danno , é la justicia 13<br />
que yace specialmientre en las leyes de<br />
fondo '4.<br />
IV. El Rey Don 15 Receesuindo.<br />
De toller los yerros de los judíos.<br />
Nengun judío non " blasme , ni en ninguna<br />
manera dexe la santa fée de los cristianos<br />
, la qual recibieron los santos 17 por el<br />
lavamiento 13 del batismo nin nenguno<br />
non la contralle 2°, nin de fecho, ni de dicho.<br />
Ninguno non sea osado de venir contra<br />
ella nin en ascuso ", nin en manifiesto.<br />
Ninguno non se entremeta 22 de foyr 23, ni de<br />
se asconder por la non recebir. Ningun ju-<br />
a ,B. R. r. descomungados , y así otras veces.<br />
B. R. dereygados. Camp. desaraygados. Ese. r. desraygados.<br />
3 Toled. maldat.<br />
4 Esc. r. dellos.<br />
5 Malp. s. 2. lo.<br />
6 Toled. nuestra ley,<br />
7 B. R. 1. folía.<br />
8 E. R. Esc. r. 4.6. B. R. 2. y Cainp. ella por.<br />
9 B. R. 1. S. B. y Malp. 1. 2. antigos , y así otras<br />
Veces.<br />
Toled. y Malp. 2. que vala. 13. R. z. Malp. z. y<br />
S. B. valedera.<br />
1 t Camp. é que.<br />
1 2 B. R. corrompemiento. S. B. corrumpimiento.<br />
1 3 Toled. Camp. Esc. 1.4. 6. E. R. Malp. 2. y<br />
.B. R. 2. vindicta. B. R. 1. vendeyta , y así otras veces'.<br />
1 4 Toled. Malp. 2. y Ese. t. fondon. B. R.<br />
Camp. 2. sudo.<br />
fondos.<br />
5 En el roled. falta la suscripcion. B. R. r. El Rey<br />
D. Rescindo.<br />
16 Toled. non blasme nin fiable mal en ninguna manera<br />
de la santa fc &c. •-<br />
1 7 Camp. santos padres.<br />
18 Toled. y Malp. 11. avenimiento del baptísmo.<br />
elevamien to<br />
B. R. z.<br />
del baptismo.<br />
1 9 S. .13. babtismo. Esc. santo babtismo.<br />
DEL FVE RO TVZGO<br />
dio non cuide 14, nin aya 'fuerza " de tornar<br />
de cabo á la su erranza 26, nin á la su<br />
descomulgada ley. Ninguno non 27 tenga en<br />
su corazon , nin lo diga 28 'de la boca, ni lo<br />
amuestre 29 del fecho la engannosa ley de<br />
los judíos, que es contrallosa " á la de los<br />
cristianos. Ninguno non asme , nin cuide<br />
quebrantar, nin murmurar contra los establecimientos<br />
de los cristianos , que son fechos<br />
públicamientre. Ninguno non encubra<br />
aquel que es sabidor de las cosas que son<br />
defendudas, ó que las face. Ninguno non<br />
detarde 32 de descubrir 32 á aquel que los<br />
encubre, é que diga el logar o se lo 33 encubre.<br />
Ca todos aquellos que traspasen aquello<br />
que nos estableciemos de suso , abrán 34<br />
la pena que es establecida en la ley.<br />
V. El Rey Don 35 Recindo.<br />
Que los judíos non fugan su pascua<br />
segund su ley.<br />
Ningun 36 judío non faga su pascua 37 en la<br />
quarta décima luna de ningun mes, nin faga<br />
fiesta en aquellos dias qne an costumbrados 38:<br />
nin guarden ningun 39 dellos las fiestas mayores,<br />
menores segund su yerro antiguo.<br />
ingund dellos non guarde las ferias,<br />
nin los sábados 4°, nin las otras fiestas daqui<br />
adelantre : nin seya osado de las ordenar 41,<br />
nin de las tener daquí adelantre. Ca si alguno<br />
dellos fuere fallado en esto , reciba 42<br />
la pena , é la vindicta que es establecida<br />
especialmientre.<br />
VI. Que los judíos non se casen segund<br />
su ley.<br />
Níngun 43 judío non seya osado de se ca-<br />
20 B. R. contrarie.<br />
2 r Toled. y Malp. 2. escuso. B. R. 2. asconso.<br />
22 B. R. s. entrometa de fuyr.<br />
2 3 Malp. 2. fuir.<br />
24 Malí). 2. cuede , y así otras orces.<br />
25 B. R. e. fiucia.<br />
26 Toled.'erranza mala. B. R. r. y Malp. 2. errancia.<br />
Esc. r. creencia.<br />
27 Malp. 2. no la tenga.... ni la diga.... ni la amuestro.<br />
z8 Esc. I. y 5. por la.<br />
29 S. B. demuestre de fecho.<br />
3o Toled. B. R. r. y Malp. 2. contrariosa.<br />
3 1 Toled. Malp. 2. y Exc. I. tarde.<br />
32 B. R. 1. y Malp. 2. descobrir.... que las.<br />
33 B. R. r. u se encubren. S. B. y Esc. 3. o se encubre.<br />
34 B. R. I. averán y así otras weces.<br />
35 En el Toled. y .11,Ialp. 2. falta la suscripcion.<br />
36 Toled. Mala. 2. y Esc. 1. Ningun judío que es fecho<br />
christiano non faca &c.<br />
37 S. B. pasca.<br />
38 B. R. .r. costumnados. •<br />
39 Malp. 2. nengunos.<br />
40 S. sábatos.<br />
41 Esc. ondrar.<br />
42 Esc. y Camp. rescibirá.<br />
43 Toled. Malp. 2. y ,Esc. x. Ningun judío cm 03 fecho<br />
christiano &c. •
sar cclbi<br />
adulterit<br />
db. Ninlor<br />
Ja COStlit<br />
ciere 4 5 se<br />
puso sola lu<br />
VIL id<br />
LIBRO XII.<br />
n su parenta 2, nin faga con ella<br />
nin casamiento 3 fasta sexto grauno<br />
non faga bodas , si non segund<br />
bre de los cristianos. Ca si lo fiseya<br />
penado 1 é reciba danno que<br />
re sí •en su escripto.<br />
El Rey Don Reciendo s.<br />
Que aá los judíos non se circunciden.<br />
Ningutiade judío 6 non faga circuncision d<br />
su carne ,!, nin sofra 7 que otre s gela faga,<br />
nin ningtn; q ornne libre; nin siervo, nin franqueado<br />
qlue sea de la tierra , ó estranno,<br />
non faga ,sí, nin á otro tal denuesto 9 de<br />
su carne. aquel que lo ficiere , ó que lo<br />
sofriere gelo fagan , habrá la pena que<br />
es continuo., a " en la ley.<br />
VIII. Eal Rey Don Rescindo II.<br />
Que los judibs non coman las vidas 22 segund<br />
su- Ye<br />
Li apóstol san •Jyaulo dice, que á. ' 3 los ornnes<br />
, que son limpios 74 de fée , todas las<br />
cosas les sonde<br />
lilos<br />
tni) as: é aquellos que son ensucildos<br />
Que non son fieles, nin-<br />
' 5<br />
guna cosa non es linVia.-Por ende es dere<br />
cho , que la sucidumbl.g. 16, que es mas sucia<br />
que todas las otras 5ucidumbres 27 é<br />
demas yerro 9 deve seer destecha r85 y echada<br />
de entre los cristianos. f? r ende esta-<br />
blecemos , que ningun judío 11w departa<br />
i, su<br />
unos ' 9 comeres de los otros , sZ111,9f,<br />
costumbre segunc1. 2° es uso que solien ayer 22.<br />
Ninguno non dexe de comer, cuerno 22 non<br />
deve , las cosas que segund su natura aparecen<br />
buenas. Nenguno non tome un comer,<br />
é dexe otro , si non cuerno manda la<br />
costumbre de los cristianos. E si á alguno<br />
Exc. de se casar segund su ley.<br />
2 B. R. 1. S. B. Maip. I, 2. Exc. r. j. y Camp, —<br />
tienta.<br />
3 S. B. B.R. 2. Malp. 1. Esc. y. 4. 6." , E. R. encestó.<br />
4 B. R. 2. feciere, recibirá danno , et será penalo.<br />
Esc.6. y E. R. feciere, será penado, et reciba el clamo.<br />
Camp. será penado, et reciberá. Las palabras : que piso<br />
sobre sí en su escripto faltan en el Mie. y Malp. r.<br />
5 En el Malp. 2. falta la suscription. S. B. El Ry<br />
Don Rescindo.<br />
6 Toled. y Malp. c. Ningun judío que es fecho chr;tiano<br />
&c.<br />
y B. R. 1. S. B. y Malp. 2. sufra.<br />
8 Toled. S. B. y Malp. e. otri.<br />
9 Maip. 2. denosto.<br />
ro Toled. B. R. e. Esc, x.y 3 contenida. Malp. e. cor<br />
tenuda.<br />
En el Toled. y Malp. 2. falta la suscripcion.<br />
r<br />
1 z Esc. L. y g. viandas.<br />
13 Etc. 3. q aquellos.<br />
i4 Malp. 2. Esc. r. y<br />
g. limpios , toda cosa les e:<br />
!impía.<br />
15 B. R. .r. enyugados.<br />
I.<br />
16 Talad." Malp. a.suciadumbre,yasí despnes..3.<br />
TITVLO II. /79<br />
le fuere probado que pasa el mandado desta<br />
ley, avrá la pena que es establecida en la ley.<br />
IX. Recesvindo 23 Rey.<br />
Que los judíos non deven facer tormentar<br />
los cristianos.<br />
E stablescemos especialrnientre en este decreto<br />
24 que ningund judío en ningund 25 pleyto<br />
non pueda seer testimonio contra cristiano;<br />
maguer que seya siervo el cristiano 26 : nin<br />
en ningun pleyto non pueda facer tormentar<br />
el cristiano , nin acusar. Ca dcsguisada cosa<br />
semeia , que la fée daquellos que non son<br />
fieles , inda mas que la fé de los fieles , é<br />
los miembros de Cristo someter á aquellos<br />
que son sus adversarios. Mas si los judíos<br />
ovieren entre sí algun pleyto , pueden seer<br />
testimonios el uno contra el otro, é contra<br />
sus siervos , segun la ley, é delantre jueces<br />
cristianos pueden demandar, ó acusar.<br />
X. El Rey Don Recesvindo '7.<br />
Que los judíos non deven seer testimonios<br />
contra los cristianos.<br />
Si el que miente delante los °mes- es difamado<br />
28, é ha de seer penado¿ guamo lo<br />
deve mas seer aquel que es prob,ado que face<br />
enganno contra la fé de Dios? E tales non<br />
deven seer recibidos en testimonios contra<br />
los cristianos. E por ende defendemos , que<br />
los judíos, quien seyan babtizados, quier non,<br />
non puedan seer testimonios contra los cris-<br />
-íiTaids.4t~y&nacieren 29 destos atales,<br />
si fueren de buenas costumbres, é de buena<br />
fé, pueden decir el 33 testimonio con<br />
verdad entre los cristianos, en tal manera<br />
que el sacerdot , ó el rey, ó el iuez ayan<br />
.probadas 3 ' las costumbres é la fé dellos.<br />
suciclumne , y así despues. S. B. suciumbre. Esc, r. suciedumbre.<br />
17 Toled. suciedades. S.E. suciedumbres.<br />
18 B. r. 1 B. y Malp. e. destecha.<br />
19 1. B. y Malp. a. los tinos.<br />
20 S.E. y Esc.3-. segundo el uso. Malp. a.. y Ese. r,<br />
é segund su uso.<br />
2i Ese-. I. usar.<br />
22 Carro. como deve las cosas que segondo sua natura<br />
son appaíelladas bien.<br />
23 En el Murc. Etc. 4. 6. E. R. B. R. I. 2. l'oled.<br />
S. B. y Malp. e. falta la JuScripcion.<br />
2 4 R. R. e. a. Ese. :5'. 6. y Camp. degredo.<br />
z s Toltd. y Malp. e. esa ningund tiempo, ni en ningun<br />
pleyto &c.<br />
26 Toled. Malp. 2. y Esc. asistiano , 6 de menor<br />
guisa.<br />
27 En el Toled. y Mislpl-r• e• falta la JUSCrÍf clon.<br />
28 B.R. e. defamado.<br />
29 B. R. r. nasciren. S. B. nascieren.<br />
y Camp. decir<br />
3 0 B. R. e. y Malp. 2. en. Ese. e.<br />
test iraca; i o.<br />
3 1 B. R. r. y S. B. prosudo. Malp. 2. pm a das,<br />
3 z testemunas.
x /50<br />
XI. El Rey Don Recesvindo<br />
Cuerno deven seer penados los judíos que<br />
facen 2 contra la ley.<br />
Esta -ley es fecha de la sentencia de las<br />
otras leyes muy fuertes pora penar la perfidia<br />
3 de los judíos. Por ende establecemos,<br />
que todo judío que quebrantar los establecimientos<br />
4, é los defendirnientos que son<br />
dichos en las leyes de suco , ó lo asmare<br />
de lo facer, manteniente , segund cuerno<br />
ellos han prometido , ellos le deven matar<br />
con sus manos , apedrear 6, ol quemar 7<br />
en fuego. E si el qui es probado de tal<br />
pecado , el príncipe si quier e ayer dél piadad<br />
' 9, ó quisiere guardar su vida, délo por<br />
siervo á quien quisiere: é toda su buena seya<br />
dada á los otros judíos, é seya fecho en tal<br />
manera, que la buena nunqua" torne en su<br />
poder, ni él nunqua sala 1' de servidumbre.<br />
XII. El Rey Don Sisebundor 13.<br />
Que los judíos non circunciden el siervo<br />
cristiano.<br />
Mandamos que ningun judío non compre<br />
siervo cristiano , nin lo reciba donado 14 ; é<br />
si lo comprar, ó lo recibíer donado , é lo<br />
circuncidar, pierda el precio que dió por<br />
él: y el siervo cristiano seya fecho libre, y<br />
el judío que circuncidar siervo cristiano, pierda<br />
todo quanto que ha , é seya todo del<br />
rey ; y el siervo , la sierva que non quisieren<br />
ser judíos , deven ser libres.<br />
XIII. Sisebuudo<br />
De los judíos que venden las siervos<br />
cristianos , que los franquean.<br />
A los muy ~tos, é á los muy bienaven-<br />
a En el Toled. y Malp. a. falta la sitscripelen.<br />
a Toled. que tornan de cabo d su. ley. Malp. 2. que se<br />
tornan de cabo á su ley. Esc. o. que se tornan de cabo<br />
á su ley.<br />
3 Malp. a. y S. B. porfidia.<br />
4 Malp. a. establecemientos é los defendeinientos.<br />
B. R. r. establescemientos é los defendernientos.<br />
5 Malp. 2. asmare luego de lo.<br />
6 S. B. pedrear.<br />
7 B. R. 1. quemar. E se el que &c.<br />
8 B. R. r. en tal.<br />
9 Ese. I. 3. 4. 6. Malp. z. E. R. B. R. 2, y Camp.<br />
quisier.<br />
so B. R. 1. y S. B. piedat. Malp. 2 . piedad.<br />
11 B. R. r. nunca , y así despues.<br />
i 2 B. R. r. S. B. y Malp. 2. salga.<br />
1 3 S. B. Sisebuntor. sebundo rey glorioso.<br />
14 Malp. 2. dado. Ese. f..1¿n dado. Malp. 1 . por dado.<br />
o 5 En el Toled. S. B. B. R. r. Malp. 2. y Muro. falta<br />
la suseripeion.<br />
16 En el Murc. se lee Agapito.<br />
17 M. Recibo.<br />
18 S.E. B. R. r. Ese. 4. 6. y Camp. Barvi. T51,4.<br />
Ere. r. y Maly. 2. Bravia. B. R. 2. Barbai.<br />
DEL FVERO JVZGO<br />
", obis-<br />
turados don Agapio ' 6 , é' don Ce.cilir:T.<br />
, é á los iueces daquel q logar, e'<br />
.:.<br />
g, ,<br />
otrosí á<br />
pos<br />
los otros sacerdotes de aquella<br />
de<br />
tierr.:fué dada Brabi<br />
", é Desturgi 14, y de Iliturgt, e ,' urgí .°9<br />
é de Macla ", é de Tugia 22 , é Tatugi<br />
l,<br />
e<br />
é de Egabro 23 , é de Epegro'24, q son en<br />
estas tierras , salud. La ley que<br />
del nuestro antecesor el ltey Doril,- 1 Recare-<br />
do grant tiempo ha , que los sie[vos cris..<br />
tianos non fuesen en poder d de 1<br />
asaz podie abastar , si los judíos oud , non jein-3<br />
6<br />
gannasen depues los corazones de(/' los príncipes<br />
, pidiéndolos 25 algun bienfa cer c<br />
derecho. E por que con la ayudallt<br />
ciemos 26 ley contra elos, et con rdaepra stanilooss<br />
ont12;<br />
á los sus engannos de muchas maniento táneerlas ti, eprn_ por o<br />
aquello que ellos quebrantaron ápo<br />
que es pasado , el establec que<br />
rizo aquel príncipe nuestro an tecesor ; por<br />
ende establecemos en esta nue- 3tra ley, que<br />
si algunos siervos cristianos eran en poder<br />
de los judíos, en aquel tiemp o nqouleil_tamaleny_<br />
fué dada, ó seyan fechos libres,' ó<br />
damos, que ayan el privilel;io que han los<br />
cibdadanos 28 de Roma, é cine seyan libres<br />
cuerno ellos son segund nuestra ley. E si<br />
por ventura algunos daquellos siervos , que<br />
deven seer franqueados por aquella cotistitUcion<br />
del rey", fueron vendidos , ó metidos<br />
en poder dotre por algun escripto , ó por<br />
alguna manera ; tal obligacion 29 , ó tal vendicion<br />
3' sea defech? 3 ', y el siervo seya libre,<br />
y el vendedor c'eve ayer su precio, segund<br />
cuerno mandz la ley : é vivan por su trabajo<br />
32 en .-1anquedumbre 33 con los otros<br />
pueblos , " segund cuerno ()vieren peguiar,<br />
seyalr ,tnudos de dar alguna cosa á su sensor.<br />
E si algunos siervos 34 ganaron depues<br />
daquel tiempo que fó 35 esta ley fecha daquel<br />
príncipe , mandámosles que los vendan,<br />
ó que los franqueen fasta kalendas julias 36.<br />
E los siervos cristianos que fueren circuncidados<br />
37 de los judíos, ó que guardan sus<br />
19 B. R. r. Desturge , é de Ilíturge, de Mana.<br />
29 En el Ese. 4. 6. E. R. y B R. 2. falta é<br />
T ci.<br />
Esc. 6. Mana. Camp. Magna, é de Curta.<br />
2 B. R. .r. S. B. Toled. Malp. 2. Ese. I. 5. 4.y 6.<br />
T ga. B. R. 2. Tugi. E. R. Turga.<br />
Toled. y Malp. a. Agábaro. B. R. 1. 2. Esc. 2.<br />
4. 6. E. R. Camp. y S. B. Agabro.<br />
4 B. R. .r. E. R. S. B. Ese. 4. 6.y Canip. Apegro.<br />
alp. 2. Pegro.<br />
5 S. B. pudiéndoles.<br />
6 Malp. 2. y Ese. r. faltamos.<br />
7 Ese. e. contrastemos.<br />
8 B. R. r. ciudadános.<br />
9 B. R. rt. obligacion non vala, ó tal. Ese. j. tal obli-<br />
Ion , 6 tal donacion , 6 tal vendicion.<br />
o B. R. 1. donacion.<br />
B. R. 1. S. B. y Malí,. 2. desfecha.<br />
3; BB.RR ri f5:an<br />
B. eyd na elP.<br />
24 S. B.<br />
35<br />
To led. S.B. y Malp. 2.<br />
2 6 Malp. 2. julii.<br />
37 S. B. circundados.<br />
algunos ganaron siervos.<br />
fuc.<br />
. 2. trabaio.
LIBRO XII.<br />
Costumbres 1 5 seyan perlados cuerno manda<br />
la ley. Mas aquellos que deven seer fechos<br />
libres por nuestra ley, é fueren tornados en<br />
servidumbre 2 de los judíos , ó los detovieren<br />
en servidumbre fasta enesaquí , faganles<br />
emienda por ende, assí cuento á omnes libres<br />
segund la ley. E los judíos que se tornaren<br />
á la santa fee de 3 los cristianos hayan<br />
su partida 4 en las 5 herencias de los padres.<br />
E las vendiciones 6 de los siervos que eran<br />
ya fechas, los padres, nin los fiios non deven<br />
a partir aquellos siervos ; mas enteramientre<br />
deven seer daquel 7 que los compra.<br />
E los judíos que alguna cosa ganaron<br />
de nuestros antecesores por enganno , seya<br />
desfecha aquella ganancia, ó torne s en poder<br />
del rey. E los siervos de los judíos, que<br />
se ficieren babtizar, , o que quier 9 que sean<br />
falados", entréguenlos á sus sennores , é los<br />
sennores los franqueen man á mano : y el<br />
peguiar que ellos avien, dévengelo dar luego<br />
en aquella franquedumbre 12. E si non avien<br />
peguiar, el qui lo franquea déxelo segund<br />
su poder, é seya assí cuerno los otros franqueados<br />
13, é fágale 14 servicio por aquel peguiar.<br />
XIV. El Rey Don Segebudo,<br />
Que los siervos cristianos non se<br />
guen 16 en ninguna manera d los<br />
judíos , ni entren en 17 su secta.<br />
Estonce ganamos nos salud á todos los pueblos<br />
de nuestro regno , é á nos , é á nuestra<br />
gente 18 guando guardamos ' 9 los fieles<br />
de Dios de las manos daquellos que non<br />
son fieles. Ca en esto es micho " entialta-<br />
13.R. 1. costurones.<br />
2 13. R. r. servedunme.<br />
3 B. R. r. Esr. 4 . y S. 13. de Dios é de los christianos,<br />
4 B. R. I. su partiya..11 .1.11r. e. sus pai ti das.<br />
5 B. R. 2.. S. B. y 111. en los siervos de los padres.<br />
6 B. R. 1. vendeciones.<br />
7 E fr. r. daquellos que los compran.<br />
8 Malp. 2. y Ese. r. é sea en poder.<br />
9 B. R. 1. u quier que.<br />
so Toled. Maly. o. y Ese. r. sean fallados, piérdanlos<br />
sus sennores , é sean libres , é los sennores &c.<br />
Ir 13. R. r. axildos. S. 13. fallados.<br />
12 B. R. u. franqueadumne.<br />
13 Exc. 1. franqueados, et dé las usuras por. Toled. franqueados,<br />
dé las usuras por &c. Maly. 2. franqueados, dé<br />
las usuras por &c.<br />
14 S. B. flrlanles.<br />
15 b'n el i'oled. Maly. e. 13. R. o. y E. R. falta la<br />
SUStripcion. S. B. y Esc. 6. El Rey Segdo. B. R. i. El<br />
Rey Segrado. Ese. Sisebundo rey. Camp. Rcsdo.<br />
16 B. R. 1. S. B. Malp. 2, y Esc. 4. alleguen.<br />
1 7 E. R. y Esc. 4. en sus casas.<br />
18 Maly. 2. yente. B. R. r. giente.<br />
1 9 Ese. r. ganamos.<br />
20 Toles!. y Maly. e. es muy ex:iltacla.<br />
21 13. R. r. Maly. f. E. R. S. B. Esc, 4. y 6. exltacla.<br />
Por ende la mal-<br />
2 a Toled. B. R. u. Ese. S. y Camp.<br />
dad. mair. 2. Onde la maldad . Ese. 6. Por ende los<br />
malditos de los judíos atoller se deven.<br />
TITVLO<br />
da 2' la fé de los cristianos , quando el enganno<br />
de los judíos non a ningun poder so-,<br />
bre los cristianos. Doncas 22 la maldade de<br />
los judíos atoller se deve de entre los cristianos<br />
, que el pueblo de Dios 24 pueda andar<br />
en amor 25 de Cristo. E por esto establecemos<br />
en esta ley, que vela por siempre<br />
daquí adelantre , con todos los varones de<br />
nuestra corte, que ningund judío desdel primer<br />
anuo que nos regnamos adelantre ningua<br />
cristiano " libre , nin siervo , nin mancebo<br />
non aya en so poder, nin en su servicio,<br />
nin aya ningun cristiano por mercendero<br />
27 , nin 28 gelo consentamos 29, que los<br />
alleguen á sí en ninguna manera. Mas bien<br />
les sofrimos, que el judio venda so siervo<br />
al cristiano con todo su peguiar en nuestro<br />
regno. E mandamos, que ninguno non aya<br />
poder de vender so siervo en otro regno,<br />
sinon alí 3 ° o ellos suelen estar 31 . E si por<br />
ventura el siervo que es vendido 37 non ha<br />
nada en su peguiar , mandarnos que aquel<br />
que lo vende 5 quel dé tanto quanto dixiere<br />
el comprador quel puede abastar pora vestir,<br />
é pora gobernar. Y esto mandamos por<br />
tal que non semeie , que lo vende por lo<br />
echar fuera de la tierra. E si algun judío<br />
quisier franquear so siervo que se tornó 33<br />
cristiano, dévelo facer 34 segund 35 los cibdadanos<br />
de Roma, en tal manera, que non<br />
seya tenido de facer servicio á ningund judío<br />
; mas viva o quisier inerme 36 de su companna<br />
dellos. E si alguno de los judíos vendiere,<br />
ó franqueare su siervo por enganno,<br />
que por atal vendicion 37, ó por atal fran<br />
quamiento 38 aya 39 algun danno 4°, aya su<br />
siervo aquel á quien vendie adelantre. E si<br />
algun omne libre descubrier aqueste enganno<br />
aya la buena del judío ; y el cristiano<br />
23 Toled. y Maly. 2. toller. B. R. I. atoyer.<br />
24 E. R. y Esc. 4 . por siempre pueda andar.<br />
25 Toled. y Maly. 2. enamorado.<br />
26 Malí). e. christiano nin siervo.<br />
27 M. y Camy. mancebo.<br />
28 B. R. u. nen ie sofrirémos que lo axegue. S. B. y<br />
Ere. 4. nin le sofrimos que allegue. E. R. B. R. 2.<br />
Ere. y 6. nil soframos.<br />
29 2. consintamos.<br />
so B. R. r. Ese. 4. S. B. y Maly. 2. allí.<br />
3 1 Toles!. Maly. y Ese. r. estar do an casas ó heredades-<br />
Et si por aventura &c.<br />
3 2 Esc. y. vendido en nuestro regno.<br />
33 13. R. 1. y .Malp. 2. se torne.<br />
34 Ma/y. o. facer libre.<br />
3 5 B. R..2. la costumbre de los cibdadanos. Ese. s. costumbre<br />
de los cibdadanos.<br />
36 S. B. lunne.<br />
37 13. R. u. vendecion.<br />
3 8 B. R. I. S. B. Maly. 2. Ese. x. s. y Camp. franqueamiento.<br />
39 Ere. X. ayan en algun tiempo su siervo daquel a quien<br />
vendía el siervo adelantre. Maly. 2. aya en algun tiempo<br />
su siervo aquel quien vendía el siervo adelantre.<br />
40 B. R. danno aquel que vendie adelantre. S. 1). can-<br />
aquel á quien lo vendió, adelantre. Ma!p. 1. aya algun<br />
no denso aquel á quien lo vendió , é delantre sí ó delantre alg<br />
omne libre descubriere este enganno, si aquel á quien<br />
el manifestóeste enganno lo descubriere , aya la bru-<br />
na &c.
que ficier este enganno ,<br />
si non °viere al-<br />
,<br />
uien<br />
guna buena, seya seya , dado dad por s<br />
iervo a q<br />
el rey. si ()viere grant , algo,<br />
pierda la meitad de lo que ovi ere , e seya<br />
defarnado 2 por siempre; y el siervo que lo<br />
descubre 3 seya fecho libre , ó 4 seya franqueado<br />
daquel cuyo siervo fó 5 : é que 6 la<br />
franqueza que le es 7 dada, que vala por<br />
todavía , y el rey dé un siervo por él al sennor<br />
del franqueado: é demas deve ganar una<br />
libra doro daquellos que ficieron el enganno.<br />
E si algun judío circuncidar cristiano,<br />
ó metiere alguna cristiana en su ley, deve<br />
seer descabezado. E aquel que lo descubre<br />
deve ayer su gualardon , y el rey deve ayer<br />
su buena del judío. E los siervos que nascen<br />
del ayuntamiento 9 de los cristianos, é<br />
de los judíos, mandamos que seyan cristianos<br />
; é si se non quisi2ren tornar cristianos,<br />
deven seer azotados paladinamientre ", é<br />
sennalados" laydamientre , é dados por siervos<br />
por siempre á algun cristiano , á quien<br />
mandare el rey. E si tales ayuntamientos<br />
fueren fallados en nuestro regno, esto mandamos<br />
guardar, que si el judío se quisier tornar<br />
cristiano , que se torne ; é si non quisiere<br />
, seya el yuntamiento partido , é seya<br />
echado fuera de la tierra por siempre. E con<br />
estas otras cosas enademos esto , que si algun<br />
jadio se quisiere tornar á la fé cristiana<br />
, é recibiere santo babtismo , todas las<br />
cosas que avie en aquel tiempo , mandamos<br />
que todas gelas den sin ninguna " contrasta.<br />
Y esta ley mandamos que seya complida<br />
lo que mandamos en 13 esta ley fata kalendas<br />
julias 14 en todas maneras. E si destas<br />
kalendas julias " acabadas fasta las otras<br />
fuere fallado algund judío, que tenga " siervo<br />
cristiano , el rey deve ayer la meitad de<br />
toda su buena del judío : y aquel siervo cristiano<br />
seya libre , y el judío non pueda nada<br />
demandar de su persona daquel nin de su<br />
5 E. R. y B. R. 2. E si.<br />
a S. B. difamado. Malp. s. difamado.<br />
3 Etc. I. descubriere.<br />
4 S. B. é sea.<br />
5 Toled. fue.<br />
6 Malp. 2. é aquella.<br />
7 B.R. I. y Malp. 2. que le es dada. S. B. que es dada.<br />
8 Etc. s. 3. y Camp. descubriere.<br />
9 B. R. r. de la ayuntancia. Etc. 6. ayuntonza.<br />
o Toled. y Malp. 2. azotados paladinamientre , é dados<br />
por siervos.<br />
r B. R. I. sinnalados.<br />
12 Mal p. a. sin toda contrasta. B. R. 1. que todas las<br />
cosas de sm ninguna contrasta.<br />
1 3 4. 6. B. R. 2. Malp. I. y E. R. en ella fina.<br />
14 Malp. 2. y así despues.<br />
s B. R. e. julias á las otras. S. B. julias fasta las otras.<br />
26 B. R. tienga.<br />
1 7 B. R. 1. S B. y Malp. 2. dallí adelantre.<br />
28 S. B. Etc. 4. Malp. z. y E. R. de nuestro regno,<br />
é de nuestro pueblo.<br />
19 Malp. 2. la.<br />
20 Toled. B. R. 1. Malp. .2. y E. R. corrompida.<br />
B. R. 2. y S. B. corrumpida.<br />
21 13. R. 1. nenguno , todavía. S. B. ningun tiempo.<br />
Maip. 2. ningun tiempo.<br />
DEL FVERO JVZGO<br />
peguiar dali 17 adelantre. Y esta ley que ficiemos<br />
por amor de piedad , é de religion<br />
por guarda de nuestro 28 pueblo , mandamos<br />
que vala por siempre por el ' 9 ayuda<br />
de Dios. E todos nuestros reyes succcssores,<br />
que estos establecimientos de la ley guardaren<br />
, jesucristo , que vence , los faga vencedores<br />
, é confirme su regno daquellos que<br />
sopiere que han voluntad de la guardar, é<br />
maguer que nos non queramos que la sentencia<br />
desta ley seya corrumpuda 2° en nengund<br />
" tiempo, todavía aquel que la pasare,<br />
é non la guardare 22, seya en este sieglo mas<br />
difamado de todos los otros omnes en 23 su<br />
vida : desparezca en aquel tiempo , que el<br />
asmare 94 de venir contra esta ley : é aya<br />
tan 25 grant carga 26 de pecados, en quinto<br />
27 el passar el mandado desta ley , y en<br />
aquel tiempo espantoso , que ha de venir el<br />
juicio , é nuestro sennor ha de venir temeroso<br />
, seya departido de la grey de los fieles<br />
de Cristo , é seya puesto á la siniestra<br />
parte con los judíos : é seya quemado en las<br />
lamas " del fuego , é aya el diablo por compannero.<br />
Y esto mandamos, porque la pena<br />
seya Venganza 29 á aquellos que pasan los mandamientos<br />
de la ley : é aquellos que la guardaren,<br />
que ayan buen gualardon por siempre.<br />
XV. Que ningun cristiano non deve<br />
mamparar los judíos, nin defender.<br />
En el facimiento 3° de las leyes de suso dichas<br />
, que nos é nuestros antecesores flejemos<br />
por quebrantar la perfidia 31 de los judíos,<br />
conviénenos ennader 32 en esta ley postremeramientre<br />
33 por confirmar, é por ordenar<br />
las otras que son de suso 34 antepuestas.<br />
Ca depues que nos diemos refusanza<br />
35 á los enemigos de la fé, é pusiemos<br />
término en contra 36 á todos los entrannos<br />
de los non fieles 37 convenible cosa es<br />
22 Malp. 2. aguardare.<br />
23 B. R. e. é sua vida desperesca. S. B. y Etc. s. é su<br />
pveidreaudae.peresca. Maip. 2. Esc. I. y Camp. é su vida des-<br />
24 Esc. 1. pasare el mandamiento desta ley.<br />
25 Malp. 2. tanta de carga de pecados.<br />
26 B. R. r. garga. Esc. j. coila.<br />
27 Maip. 2. en (plinto en aquel tiempo que el pasare el<br />
mandado de esta ley.<br />
28 B. R. 1. 2. y Etc. 6. xánnas. Malp. 2. llamas.<br />
29 B. R. I. vengancia d'aquellos. S. B. Esc. 4. 6. y<br />
B. R. 2. venganza d'aquellos. Malp. r.y 2. vengada d'aquellos.<br />
3o Toled. y B. R. 1. facetniento.<br />
3 t Toled. S. B. Malp. y 2. porfidia.<br />
32 B. R. 1. S. B. Maip. 1. y 2. ennader esta ley. Esc.<br />
de ennadir. Esc. 3 emendar.<br />
33 Toled. postrimeramientre.<br />
34 S. B. E. R. y Esc. 4. de suso dichos ante estas.<br />
35 Toled. Malp. 2. y B. R. 2. refusancia. B. R. I. y<br />
Carnp. refolgancia.<br />
36 Toled. contra todos los engannos. Malp. 2. contra á<br />
todos. B. R. 1. contra todos los enemigos los non fieles.<br />
S. B. en contra todos los enemigos non fieles , doncas convenible.<br />
37 E. R. y Esc. 4. doncas convenible.
LIBRO XII.<br />
que confirmemos las cosas que son fechas<br />
é que ordenemos las que son confirmadas:<br />
que quanto mas el maestro muestra su engenno<br />
en la arte, tanto mas la huebra<br />
seerá 2 mas firme , é mas ondeada 3 . Don-<br />
CáS 4 quel enganno de los judíos , que avemos<br />
siempre de conseguir 5 que non aya<br />
poder de crecer en ninguna manera, nin de<br />
facer los sos establecimientos descomulgados.<br />
Por ende establecemos en esta ley, que ningun<br />
omne de ninguna religion , nin de ningun<br />
6 orden, nin de ninguna dignidad, nin<br />
de nuestra corte 1 nin de pequennos , nin<br />
de grandes , nin ningund omne de ninguna<br />
gente , nin de ningun linage , nin de príncipes<br />
, nin de poderosos , non se esforcen 7,<br />
nin asmen en so corazon de mamparar los<br />
judíos , que se non quisieron babtizar, 9 de<br />
estar en su fé , nin en sus costumbres , nin<br />
á los que son babtizados , de tornar en su<br />
perfidia 9, nin en sus malas costumbres. Ninguno<br />
no los ose defender por su poderío en<br />
ninguna cosa , por estar en su maldad. Ninguno<br />
non se trabaje por les dar ayuda, nin<br />
por razon , nin por fecho , por que vengan<br />
contra la santa fé de los cristianos , ni probar,<br />
pi decir, ni tanner " en nenguna cosa<br />
contra da , ni en as;uso ", ni en manifiesa<br />
to. E si alguno asmar de lo facer, si es<br />
obispo , ó clérigo , ó dórden , ó lego , que<br />
fuere desto probado, seya departido de la<br />
con-gamma de los cristianos , é seya descomulgado<br />
por la eglesia , é pierda la quarta<br />
parte de toda su buena , é áyala el rey. Ca<br />
derecho es , que aquellos seyan departidos<br />
de la companna de los fieles de Cristo,<br />
é que pierdan sus cosas los ' 2 quales se trabaian<br />
de contrallar larnor de Cristo , é la<br />
verdad por los 13 enimigos ". Y en aquellos<br />
que pasaren este mandado " seya dada demas<br />
la sentencia que dió el Rey Don Sisebuto<br />
16 en 17 la quarta décima ley.<br />
TITVLO II.<br />
18-3,<br />
XVI. De la constitucion que enviaron<br />
los judíos al rey.<br />
El nuestro sennor m'uy piadoso ", é mu-<br />
•ho 19 ondrado el Rey Resicindo 2°. Nos todos<br />
los judíos de la cibdade de Toledo, que<br />
avemos de so escribir 21 , ó de facer sennales<br />
de iuso 22 en esta ley, saludes. Nos nos membramos<br />
23, que 24 con bien, é con derecho<br />
en otro tiempo nos constrinnestes 25, que ficiésernos<br />
pleyto et escripto por mandado del<br />
Rey Cintilla 26, que es passado , que deviássernos<br />
27 todos guardar, é tener la fée de los<br />
cristianos. E así nos todos lo ficiemos ; mas<br />
porque la porfia 28 de la nuestra dureza , é<br />
la vejez 29 del yerro de nuestros padres nos<br />
destorva que non creamos en el nuestro sennor<br />
Jesucristo verdaderamientre , nin que<br />
tengamos la fée de los cristianos firmemientre<br />
; por ende agora de nuestro grado, é de<br />
nuestro placer respondemos á la vuestra alteza,<br />
assí por nos, cuerno por nuestras mujieres,<br />
cuerno por nuestros filos por este nuestro<br />
escripto , que daquí adelantre non fa ltamos<br />
nenguna costumbre de los judíos. E á<br />
los judíos que se non quisieren babtizar, non<br />
aviemos nenguna companna con ellos en<br />
ninguna manera : non 3 ° casaremos con nenguna<br />
de nuestro linage fasta sexto grado:<br />
non farémos encesto con nenguna muger<br />
de nuestro linage , ni nos , ni nostros 3 r fijos<br />
, ni nostra generacion ; mas así los varones<br />
, cuerno las mugeres daquí adelantre<br />
nos casarémos cuerno los cristianos : non<br />
farémos circuncision de nuestra carne : non<br />
guardaremos la pascua 32, nin los sábados,<br />
segund cuerno solien guardar los otros judíos<br />
, nin las otras fiestas : non departirá-.<br />
mos 33 los manjares 34 , segund la su costumbre<br />
: non farémos ninguna cosa de lo que<br />
han los judíos usado, nin costumbrado 35,<br />
ni cuerno 36 elos viven; mas todos creye-<br />
z B. R. r. 2. S.B. Ese. 6. Maip. z. E.R. y Camp. obra.<br />
e Toled. y Malp. 2. se ata.<br />
3 Toled. mas-órdenada. Por ende que el enganno &c.<br />
Malp. e. mas ordenada. Onde que el enganno &c. Ese. r.<br />
ordenada.<br />
4 B. R. r. Ese. 3. y Can2p. 18 S. B. muy piadoso el Rey Don Rescindo.<br />
19 l'oled. y Malp. 2. muy.<br />
20 B. R. 1.y Malp. Resisindo. Resisiundo.<br />
2 i S. B. so escrebir. Malp. 2. su escribir.<br />
22 Malp. lusos.<br />
Por ende que el enganno. 23 S. B. nos remembramos. B. R. r. nos netnbramos.<br />
5 Toled. conseguir, poniéndoles qué non ayan poder, &c. 24 Malp. 2. que con derecho.<br />
Malp. 2. y Esc. r. conseguir, poniéndoles leyes que non 25 Toleré. y S. B. constriniestes. B. R. I. costrennistes.<br />
Malp. 2. costrinniestes.<br />
ayan poder de crescer en nenguna maocra.<br />
6 B. R. r. y Malp. 2. nenguna. S. B. Ese. r. y Gary. 26 B. R. 1. y Esc. Titillan. S. B. Camp. Malp. r.<br />
y Esc. Cintillan.<br />
ninguna.<br />
7 oled. Malp. .r. y e. esfuercen. S. B. esfuerce ni asma 27 Malp. e. deviniesemos. B. R. r. devisimos.<br />
T<br />
de so corazon. Ese. 3.". non se enfiuze nin asure. 28 Toled. y Ese. r. perfidia.<br />
8 S. B. Ese. Malp. r. y E. R. mas de estar. 29. Ese. 6. avoleza.<br />
9 B. R. e. perfia , y así otras veces. Maly. 2.y S. B. 3o B. R. r. y Camp. ne nos casarémos. S. B. y Malp. r.<br />
nos non casarémos. Maly. Ese. 1. y 3 non nos ca-<br />
porfidia y así otras veces.<br />
saremos.<br />
ao B. 'R. r. y Camp. tener.<br />
31 S. B. nuestros.<br />
s Toled. t, Malp. e. en escuso.<br />
3 2 Maly. e. y Etc. I. las pascuas.<br />
12 Malp. 2. las quales se trabajaban.<br />
33 S. B. non partremos los mamares.<br />
8 3 B. R..2. y Ese. 5• los sus enemigos.<br />
34 Toled. Malp. 2. y Ese. 1. CORICreS, y así despees.<br />
1 4 B. R. I . S. B. y Ma p. 2. enemigos.<br />
B. R. r. manjares , y así despees.<br />
15 Toled. y Malp. 2. mandamiento.<br />
16 Toled. y Malp. 2. Sisibuto. S. B. Sisebuntor. B. R. r. 35 B• R. r. costumnado , y así despee e.<br />
36 S'. B. y Malp., e. ni de cuerno ellos viven. B. R. r.<br />
Sesebinto. Ese. Sisebunclo.<br />
asen de como dos viven.<br />
a./ Murc. falta en la quarta décima ley.<br />
Zz
1134<br />
DEL FVERO<br />
mos 1 con Iiinpia ' fé, é con agradable 3<br />
, é con grant devocion en Cristo<br />
fijo de Dios vivo , segund cuerno los evangelios<br />
é los apóstoles '4 mandan: é aquel confesamos<br />
é adorarnos 5 . E todos tenernos 6<br />
en esta santa ley de los cristianos verdaderamientre<br />
, así en los dias de las fiestas, cuemo<br />
en los casamientos, cuerno en sus man-<br />
jares, cuerno en todas las otras costumbres,<br />
nin 7 nengund engarnio , nin nenguna razon<br />
non tenernos contra ella de nuestra parte,<br />
porque non compramos , é non fagamos<br />
todas las cosas que prornetiemos E de<br />
las carnes del puerco prometemos guardar,<br />
que si las non podemos comer, porque non<br />
las avernos costumbrado 9, todavía todas<br />
las cosas que fueren con ellas cochas l ° comerlas<br />
euros sin todo enoio ", é sin todo<br />
asco. E si alguno de nos fuere fallado que<br />
pase contra estas cosas que son de suso dichas,<br />
, 6, en la menor dellas , ó que ose Pa-<br />
cer alguna cosa contra la fée cristiana ,<br />
si tardáremos de fitcer estas cosas que prometiemos<br />
" de palabra é de 13 fecho, juramos<br />
por aquel mismo Padre , é Fijo, é Spíritu<br />
Santo, que es un Dios é Trinidat<br />
que á qualquequier ' 5 de todos que fuere falado<br />
" que pasa estas cosas , ó alguna de.,,<br />
lías , que nos le quememos ol apedrernos 17.<br />
E si por aventura la vuestra piadad le quisien<br />
guardar " la vida , mantiniente 19 sea<br />
fecho siervo : é que dedes á él , é toda su<br />
buena á quien quisierdes por siempre, ó que 2‹.)<br />
fagades dél é de sus cosas lo que quisierdes,<br />
non tan solamientre por que avedes poder<br />
de rey , mas por nos , que vos lo otorgamos<br />
por este nuestro escripto. E este pleyto<br />
é este escripto fué fecho doce dias andados<br />
de blendas marzas 21 en el sexto anno que<br />
vos regnastes en as la cibdad de Toledo.<br />
r B. R. r. S..73. Malp. r. 2. y Toled. creemos. B. R. 2.<br />
creerémos.<br />
2 S. 13. simpla fe, é con agradable voluntad.<br />
3 B. R. i. grandable.<br />
4 E. y Ese. r. apóstoles.<br />
5 Ese. 1. 4. B. R. 1. o. S. B. Maip. I. 2. E. R.<br />
Toled. ondramos. Comp. onrarémos.<br />
6 B. R. 2. ternemos esta.<br />
7 B. R. 2. y Ese. 3. nin ninguna contrato, nin ningun<br />
enganno.<br />
8 B. R. r. prometemos.<br />
9 ..41olp. a. acostumbrado. Exc. r, usadas nin acostumbradas.<br />
ro B. R. r. cuechas.<br />
e e B. R. I. enocho.<br />
5 2 B. R. 1. y S. B. prometemos.<br />
a 3 B. R. r. S. B. Malp. 1. y _2. 6 do.<br />
1 4 B. E.. o. Ese. j. y Camp. en.<br />
15 S. B. qualquiere. Milp. 2. qualquier de todos nos.<br />
16 S. B. y Malp. o. fallado.<br />
1 7 B. R. r. S B. y Malp. 2. apedreemos •<br />
1 8 B. R. r. gardar.<br />
19 S. B. y Malp. manteniente. B. R. r.<br />
20 Ma<br />
mantinente.<br />
ip. 2. é que.<br />
2/ B. R. marcias. 2. marcii<br />
21 en la cibdad de Toledo falta en el Murc.<br />
B. R. Esc. 4 . S B.<br />
6. y E. R.<br />
JVZGO<br />
XVII. Egica Rey 23.<br />
De los cristianos que se tornan judíos.<br />
Assí cuerno los cristianos se deven queyssar<br />
24 del mal daquellos que vienen contra<br />
la fé de Cristo, assí lo 25 deven tener en todas<br />
maneras , 'que nengund omne non puede<br />
26 ayer perdon quien dexa el mejor proponimiento<br />
21 , é se torna al peor. E porque 28<br />
el osamiento 29 , que es el mas crudel 3° é mas<br />
maraviloso, tanto deve ayer mas cruel pena<br />
é mayor tormento : é por ende establecernos<br />
en esta ley, que todo cristiano , é mayormientre<br />
aquellos que son nasc idos de cristianos<br />
, quier seya varon, quier muger, que<br />
fuer falado " que se circuncide, ó que tiene<br />
las costumbres de los judíos , ó que seya 32<br />
falado daquí adelantre, lo que Dios non mande<br />
, prenda muerte de los cristianos , é de<br />
nos , é seya penado de muy crueles penas,<br />
que entenda 33 quanto. es aborrecido é descomulgado<br />
el mal que fizo : é toda su buena<br />
áyala 34 el rey, por tal que los herederos<br />
nin los propinquos de tales personas non<br />
consientan tales yerros. 35<br />
XVIII. 36 De la perfidia de los judíos.<br />
Diz esta ley que si alguna judío derelin•<br />
quier la su ley, é fielmientre tornare á la<br />
fé de Cristo , aya licencia de mercar con<br />
cristianos todas sus cosas. Et si despues por<br />
pecados se tornase en su perfidia, con todas<br />
sus cosas sea dado á la bolsa del rey.<br />
De todos los otros judíos que en su perfidia<br />
quisieren permanecer , et despresciaren<br />
de tornar á la fé católica , esta sentencia darnos<br />
, que nin en mercados , nin en ultraportos<br />
, nin alende la mar non osen andar<br />
con los cristianos ; mays entre sí fagan SU9<br />
23 En el Mitre. B. R. r. 2. S. B. Malp. 2. Esc. 4. 6.<br />
E. R. y Toled. falta la subscripcion.<br />
24 Toles!. Malp. r. 'S. B. B. R. I. y Ese. quexar.<br />
Malp 2. quessar. E. R. queyxar.<br />
25 B. R. 1. fz. S. B. Esc. 4. 6. Malp. r.y E. R. se deve.<br />
26 B. R. I. S. B. Malp. I. y o. pueda.<br />
27 Toled. y Malp. 2, prometimiento. B. R. proponel,<br />
miento.<br />
23 Malp. E porque aquel que face el osamiento, que<br />
és mas cruel.<br />
29 B. R. r. osmamiento.<br />
3.o Toled. y Malí?. 2. cruel é mas maravilloso , tanto .a<br />
d ayer mayor tormiento et mas cruel pena. S. B. cruel<br />
é mas- marayelloso. B. R. r. cruel é mas el-taray:tia , deve<br />
ayer. Esc. 1. cruel cosa é mas maravillosa, tanto a de ayer<br />
mayor tormento . é mas cruel pena.<br />
3 1 S. B. fallado, y así despues.<br />
32 Toled. y Malp. 2. 6 que se faga judío daquí adelantre<br />
, &c.<br />
83 S. B. Malp. z. y 2. entienda. B. R. r. entiendan.<br />
34 Toled. Malp. 2. y Esc. r. áyala el rey todavía,<br />
si sus herederos ó sus propincos le consintieren faces tan<br />
grant yerro.<br />
35 En B. R. r. al fin de esta ley se lee: Explicit liber<br />
iudicum.<br />
3 6 Esta ley se halla solo en tí Eso. ,3 de donde se ha<br />
tomado.
LIBRO XII.<br />
mercaderías, et den su encienso á la bolsa<br />
del rey : et siervos, et casas, et tierras, et<br />
vinnas , et olivares , et toda cosa , et heredat<br />
que ayan comprada de los cristianos,<br />
maguer aya muy gran tiempo que lo tengan<br />
, todo sea de la bolsa del rey , et délo<br />
el rey á quien quisiere: et si algun iudio-contra<br />
esta ley alguna mercadería fezesse , con<br />
quanto que ha , sea siervo del rey por siempre<br />
jamas. Otrosí amonestamos á los cristia-<br />
TITVLO<br />
185<br />
nos, que por amor de Dios non mierquen<br />
nada con ellos ; et quien lo fezier, si mayor<br />
persona fuer, peche tres libras de oro<br />
á la bolsa del rey , et demays si mayor fuer<br />
la mierca de dos libras de quiquier que demas<br />
compre , délo de lo suyo con tres doblas<br />
á la bolsa del rey : si alguna de las<br />
menores personas tal cosa fezier, denle cient<br />
azotes, et todo lo que ovier sea en eleccion<br />
del rey que tome quanto él quisiere.<br />
III. TITOL I DE LOS DENVESTOS Y DE . LAS PALABRAS<br />
L Si algun opine dice 3 por sanna á otro<br />
podrido.<br />
II. Si algun omne dice á otro tinnoso ó gotroso.<br />
III. Si algun omne dice á otro vizco 4, ó toposo,<br />
ó deslapreado 5.<br />
IV. Si algun omne dice á otro circunciso, ó<br />
I. De los que dicen d otros podridos<br />
por sanna.<br />
Si algun omne por sanna dice á otro podrido<br />
de la cabesza ", ó de la serviz ", é<br />
aquel á quien lo dice no lo fuere , el qui lo<br />
denosta reciba L. azotes antel juez.<br />
II. De los 0711129 S que dicen d otro tinnoso<br />
por - sanna.<br />
Si algun omne dice á otro tinnoso 6 gotroso<br />
, é aquel á quien lo dice non lo es ; reciba<br />
L." azotes antel iuez aquel ' 3 qui lo denostó.<br />
III. De los que dicen a- otros vizcos 14.<br />
Si algun omne dice á otro vizco ' 5, 6 toposo<br />
, ó deslapreado ' 6, é aquel á quien lo<br />
dice non lo fore , el qui lo denostó reciba<br />
treinta azotes antel iuez.<br />
IV. De los que dicen cí otro circuncido<br />
17, e non lo f iare.<br />
Si algup omne dice á otro circuncido ,<br />
En el Toled. Malp. 2. E. R. Ese. .r. y j. falta todo<br />
este título.<br />
'2 En B. R. I. falta YDIOSAS.<br />
3 S. B. lama.<br />
4 B. R. I. listo. Camp. Urjo.<br />
5 En B. R. a. y S. B. Uta deslapreado.<br />
6 B. R. 1. :rama , y así otras veces.<br />
7 S. B. arte mucre por su culpa, y así en la ley.<br />
8 en su mano falta en B. R. a.<br />
9 En B. R. . se arade otra ley con este' epígrafe:<br />
IX. En pauto tiempo pueden loe nimios perder suge<br />
cosas.<br />
IO Camp. cabeza.<br />
al B. R. 1. zerviz. S. B. cerviz.<br />
YDIOSAS 2.<br />
sennalado.<br />
V. Quien lama 6 á otro corcobado.<br />
VI. Quien lama .á otro sarrapin.<br />
VII. Si algun omne tiene lanza ó otra arma<br />
en' su mano.<br />
VIII. Del tuerto que facen á omne libre 9.<br />
senna/acio , é non /o fuere, el qui lo denostó<br />
reciba C. é L. azotes antel iuez.<br />
V. De los que laman 7í otro corcobado.<br />
Quien lama á otro corcobado , é non lo<br />
es, el qui lo denostó reciba C. é L. azotes<br />
antel iuez.<br />
VI. Del que lama á otro " sc rracin,<br />
e non lo es.<br />
Quien lama á otro sarracin , é non lo es,<br />
el qui lo dice é no lo probare, reciba C. é<br />
L. azotes antel iuez.<br />
VII. De los" que tienen arma ?; la<br />
mano , e se fiere alguno en ella.<br />
Si algun omne tiene lanza ó otra arma en<br />
su mano , mientre que este que tiene el arma<br />
non lo veye , ó 2° otro omne cayo " sobrella<br />
sin voluntad daquel que la tenie , si<br />
se pudier salvar 92 por so sacramento que<br />
2 S. B. Ese. 4 . 6. B. R. I. 5 2. C. é L.<br />
13 S. B. el que.<br />
14 Murc. viscos.<br />
as B. R. visgo. Camp. lisgo , y así siempre.<br />
16 S. B. Malp. e. B. R. 2. y Camp. deslaydado. Esc.<br />
deslaydrado.<br />
17 B. R. e. circunciso, y así en la ley.<br />
18 Murc. ocre.<br />
19 Malp. 1. De los omites que mueren por su ventura.<br />
20 B. R. T. y S. B. é otro. Camp. el otro.<br />
21 B. R. cae.<br />
22 B. R. 1. Malp. I. j, S B. purgar por su salí-<br />
2-mento.<br />
Zz 2
186<br />
no fo por su grado el ferido se torne<br />
su culpa.<br />
VIII. Del tuerto que facen eí omne<br />
libre.<br />
Si algun omne tira por 1 el pie á otro omne<br />
libre sin derecho, ó por los cabellos, si non<br />
paresce nenguna sennal de laga , por cada<br />
uno destos tuertos de suso dichos el qui lo<br />
fizo peche L. sueldos al qui lo recibió el<br />
tuerto. E si non oviere onde los pague , reciba<br />
L. azotes antel iuez. 2<br />
wt<br />
DEL FVERO JVZGO<br />
á 3 De los ninnos en quanto tiempo podo;<br />
perder sus cosas.<br />
nzlIP<br />
Si queremos nos saber en quanto tiempo<br />
-los ninnos pueden saber perder sus cosas,<br />
debemos contar 4 los annos del ninno , é<br />
demas quantos annos ha que los padres perdieron<br />
5 las cosas, é facer una summa fasta<br />
cinqüenta annos, é desali 6 adelantre no<br />
la puedan demandar la cosa los ninnos. Mas<br />
si por ventura su padre ó la madre en su<br />
vida estidieron treinta annos que perdieron<br />
la cosa , los ninnos non la pueden dalí adelantre<br />
demandar. 7<br />
III. TITOL DE LAS LEYES NVEVAS DE LOS JVDÍOS 9.<br />
I. De las leyes antiguas que fueron puestas<br />
contra la descreencia de los judíos, et<br />
contra su convertimiento, é cuerno las nuevas<br />
las afirman , é concuerdan con ellas.<br />
II. De los que denuestan la ¡O sanctaTrinidad;<br />
11/. Que los judíos, nin sus filos , nin sus<br />
siervos no estera por baptizar.<br />
IV. Que los judíos non fagan la pasqua segund<br />
su costumbre; nin fagan circuncision,<br />
nin tuelgan nengun cristiano de la<br />
ley de Cristo.<br />
V. Que los judíos rr non guarden los sábados<br />
nin las 1 2 otras sus fiestas.<br />
VI. Que todo judío cese de todas obras en<br />
los dias de los domingos é de las fiestas.<br />
VII. Que los judíos non departan 13 las unas<br />
carnes de las otras.<br />
VIII. Que los judíos non se casen con ninguna<br />
de su parentesco, nin se casen sin bendicion<br />
de los sacerdotes.<br />
IX. Que los judíos non contradigan nuestra<br />
ley, é amparen razon de la suya, nin<br />
dos que fuyen de la ley non se muden á<br />
otro logar, nin los acoja nenguno.<br />
a B. R. r. pelo pie.<br />
2 Hasta aquí llegan los códices Ese. 4. 6. B. R. 2. y<br />
S. B. en el qual al fin se leen lar siguientes palabras: Finito<br />
libro sit laus et gloria Christo.<br />
Esta ley ron alguna corta variacion es la misma que<br />
te halla por H. en el tít. III. lib. IV.<br />
4 B. R. e. catar.<br />
5 B. R. r. perdiron , y así despues.<br />
6 13, R. r. desde alí.<br />
7 En B. R. r. al fin de esta ley re al:jade Hic liber<br />
est scriptus , qui scripsit sit benedictus. Amen. El códice<br />
Crup. elespues ele dicha ley pone la siguiente:<br />
Que nengun omne non presente otro libro al iuiz sillín; este.<br />
Nengun omne de todo nostro regno defendemos que<br />
non presente al iuiz para iulgar en nengun pleyto otro libro<br />
de lees si non esti nuestro , 6 otro traslado segundo isti;<br />
et si lo fecier apuno, peche XXX. libras doro al rey. lit<br />
el iuiz pos que tomar el otro libro defendudo , si lo non<br />
rompier, , o lo nnn espedazar, , reciba aquella misma pena.<br />
Mas aquellos non queremos que ayan la pena de esta lee<br />
los que quisieren las otras lees que foron ante fechas , allegar,<br />
non por destruir estas nuestras, mes por afirmar los<br />
X. Que nengun cristiano non reciba presente,<br />
nin comer contra ley de Cristo.<br />
XI. Que los judíos non lean los libros que non<br />
autentica la ley de Cristo.<br />
XII. Que los siervos cristianos non sirvan á<br />
los judíos, nin se acompañen con ellos.<br />
XIII. Si el judío conosce que es cristiano, et<br />
por ende non quiere quitar de sí el siervo<br />
cristiano.<br />
XIV. De la conoscencia de los judíos, en qual<br />
manera deven escribir la sennal de su<br />
conoscencia , é sus juras, con todos aquellos<br />
que vienen á la fe.<br />
XV. De los coniurios con que deven seer conjurados<br />
los judíos guando se tornan cristianos,<br />
é facen su conoscencia.<br />
XVI. De los siervos cristianos de los judíos<br />
si se non llamaren cristianos, et de los<br />
que los descubren.<br />
XVII. Que ningun judío non iudgue al cristiano<br />
por lo meter en servidumbre,<br />
nin 04 de lo matar, nin de lo apremiar,<br />
si el rey lo adelantrare á otri en algun<br />
poder.<br />
pleytos que son pasados por ellas. El Rey Don Flavio Rescindo.<br />
Aquel que procuracion de alguien recebir, , ande por el<br />
pleyto adelante lo mas que podier, é se proluenga el tiempo,<br />
é el pleyto se pudiere mais ayna delibrar, é perluengase por<br />
razones no convenibles ó por perlongamiento engañoso, aquel<br />
que fizo el procurador venga antel iuez , é se el procurador<br />
por codicia ó por negligencia é por malicia, estand9<br />
so adversario delante, por podier de ayer el iuiz , perlonga<br />
el pleyto mais.... dias al que fizo el personero , po<br />
drá tomar el pleyto por sí mismo 6 ficer otro procurador<br />
qual se quisier.<br />
8 En el 11110C. y los demas códices, excepto el Tole!.<br />
Ese. r. Malp. I. y 2. , falta todo este título, y ha servicio<br />
de texto el códice Malp. 2.; y en todcs se numera<br />
título III.<br />
9 Esc. r. Toled. y Malp. afiaden : OVE AFIR-<br />
MAN Á LAS ANTIGVAS , É FVERON ESTAS<br />
NVEVAS ENNADIDAS EN ELLASso<br />
Toled. á.<br />
Esc. 3. non osen guardar.<br />
12 Ese. 3. otras fiestas segun, su costumbre,<br />
13 Esc. 3. sos esmeres segund su huso.<br />
1 4 Esa a. y Malp. 2. nin lo matar, nin lo 6c.
LIBRO XI I,<br />
XVIII. De los siervos de los judíos , si se ficierencristianos,<br />
que sean libres.<br />
XIX. Que los judíos non sean mayordomos,<br />
nin auctores i en manera de servicio facer,<br />
nin sean puestos sobre los pueblos,<br />
é las familias de los cristianos , et de<br />
la pena de los que los adelantran 2 en<br />
esto.<br />
XX. Quando algun judío fuxiere de las provincias<br />
de luenne á las tierras de nuestra<br />
obediencia , que venga al obispo de<br />
la provincia , O al sacerdot del logar,<br />
é cuerno se deve aguardar en todas sus<br />
cosas.<br />
XXI. En qual manera deven visitar los judíos<br />
al obispo en los días conozudos.<br />
XXII. Quando el judío oviere algun siervo,<br />
cristiano, si el obispo gelo demandare,<br />
que lo non pueda tener.<br />
XXIII. Que los obispos pueden apremiar á los<br />
judíos en todas cosas propriamientre.<br />
I. 3 De las leyes antiguas que fueron<br />
puestas 4 contra la descreencia de<br />
los judíos, é contra su Convertemiento,<br />
et cuerno las nuevas las afirman,<br />
é concuerdan con ellas.<br />
La gran porfidia de los judíos, et la oscureza<br />
de su error á las veces asotilezase S<br />
mucho , et acrece 6 en facer artes é enganno<br />
, é husar dello segund qüe veen que les<br />
ponen premias en las leyes contra ellos E<br />
nos maguer queramos poner las leyes nuevas<br />
contra su grant error, devemos catar<br />
las leyes que ficieron nuestros antecesores los<br />
reyes contra su error é su converterniento,<br />
é nos ayuntadas 7 emos con las nuevas que<br />
facemos s nuevarnientre , é llegarlas emos<br />
con las antiguas , é assí se esforzarán las<br />
nuevas con las antiguas, é esclararémos las<br />
antiguas con las nuevas assí cuerno pertenece<br />
9 ; por tal ques ordenen las nuevas de<br />
guisa que non sean contrarias al ordenamiento<br />
antigo "; mas ques lleguen las unas con<br />
Esc. a. actores.<br />
2 Malp. 8. y Esc. a. adelantan.<br />
3 Esc. 3 . De la membraneia de las leis antiguas que sota<br />
dadas, los traspasos dellas, é de la 111i[ 3a coVirmadon<br />
dellas.<br />
En esta ley diz que ninguno de qual dignidat quier que<br />
sea non sea osado de ir contra la ley por algun ramo de<br />
herejía, é si lo fecier sea echado de la tierra , é toda su<br />
buena sea metida en mano del rey, que fuga della lo que<br />
quisier. Demais diz que si alguno alguna secta mala toviere<br />
en corazon , é, dello se arrepentiere , luego vaya al obispo<br />
al capellan , é con consello del obispo denlle regla como<br />
viva : é si él non lo quisiere descubrir, é en ello fuere<br />
preso , haya la pena sobredicha. De aquí adelantre recapitula<br />
las Iris todas que son sobredichos de los judíos,<br />
é confirmalas , é manda que ninguno non sea osado de<br />
quebrantadas, é ques contra ellas fuere, segun feciere cada<br />
uno así padezca la pena.<br />
q. Toled. y Esc. 1. fechar.<br />
TITVLO<br />
187<br />
XXIV. De la pena de los obispos et de los<br />
alcaldes , si estos juicios non ficieren<br />
tener á los judíos, é facer por ellos.<br />
XXV. Que los alcaldes non iudguen los transgreimientos<br />
, de los judíos , los obispos<br />
non seyendo seyendo fuera de la<br />
s tierra.<br />
XXVI. Que estonce serán los obispos sin pena<br />
, guando sus sacerdotes non les mostraren<br />
las cosas que devien endrezar con<br />
" ellos.<br />
XXVII. De la piedad que deven baver los reyes<br />
á los que se tornan á la ley de Cristo<br />
con buena voluntad.<br />
XXVIII. Que todos los obispos den el traslado<br />
Oeste libro, que lué fecho pera desfacer<br />
la descreencia á todos los judíos<br />
que han en guarda, é los que vienen á<br />
ellos , et que pongan los escriptos en que<br />
se conoscen por cristianos , en los tesoros<br />
de la eglesia.<br />
las otras de cada parte fasta ques. fagan un<br />
cuerpo, é que nasca dellas todas columpna<br />
" de luz, é rayo, é resplendor 7 4 abierta,<br />
é lo que oviere de seer firme, é de va-.<br />
ler en las leyes antiguas, que vala : é lo que<br />
oviermos meester ' 3 de facer de nuevo de<br />
la ley nueva, todo será mas esclarado 14 é<br />
mejor provado, guando ambas ' 5 las leyes se<br />
ayuntaren, é ambos los juicios se ayuntaren<br />
en repetir la verdad, é esplanar el derecho<br />
entre ellos i6 : ca nos fallamos en el<br />
establecimiento ' 7 de las leyes antiguas un<br />
establecimiento assumado, que dicien " que<br />
era de derreygar 1'9 todo el error de las sectas<br />
'°. E la prueba del buen entendemiento<br />
fizonos acrecer 2 en él , é emendar 22 lo<br />
que non era hy puesto , é dice en él , que<br />
todo orne que fuesse traido por la locura<br />
de alguna secta de las sectas estrannas eréticas<br />
, é la cro viere , é fuere contra aquel<br />
establecimiento de qual linage quier, ó de<br />
qual dignidad 23 , ó de qual oficio quier que<br />
sea , é amparare , ó mantoviere razon da- .<br />
quella secta paladinamientre , sea echado de<br />
5 Malp. 1. y Ese. asotiliase.<br />
6 Toled. Malp. e. y Esc. 1. acresce.<br />
7 Malp. r. y Ese. 1. ayudarlas.<br />
8 Ese. 1. ficiemos. Malp. r. ficieiernos.<br />
9 Toled. Malp. e. y Ese. l• pertenesce.<br />
r o Toled. antiguo.<br />
Malp, r. columna.<br />
Esc. 1. y Mili,. r. resplandor.<br />
x3 Ese. 1. y ]da!p. 1. menester.<br />
14 Ese. e. y Malp. declarado.<br />
15 Ese. .r. sinos.<br />
16 Esc. I. y Malp. 1. entrellos.<br />
17 Esc. establesciiniento , y así siempre.<br />
18 Malp. a. dice.<br />
19 Toled. y Ese. 1. de deraigar.<br />
¡o Ese. e. y Malp. r. setas.<br />
al Toled. Esc. y Mal,. s. acrelcer.<br />
22 Toled. enmendar.<br />
2: Esc. 1. diguiclat.
128<br />
la tierra, é fáganle facer grave penitencia,<br />
é toda su buena sea en mano del rey , de<br />
mientre ques non castigare de seguir aquel<br />
error, é de lo decir, é nunqua sea combrado<br />
, nin recebido en la tierra en nenguna<br />
guise , é toda su buena sea dada por siempre<br />
á quien el rey quisiere , é annademos<br />
en aquel establecimien to, que todo omne que<br />
fuere traido por yerro de nesciedad , é croviere<br />
el error de qual secta quier de los hereges<br />
, é la encubriere , é ficiere por ella, é<br />
la amparare por razon , é la mostrare por<br />
fecho , vaya al obispo daquella provincia, 6<br />
al sacerdot daquel logar, é ruéguelo quel<br />
demuestre , é quel ponga derecha carrera,<br />
é cierta regla que deve creer , é esto faga<br />
con mandado del arzobispo é por su consejo.<br />
E guando quier ques non castigare aquel<br />
herege , depues que fuere anunciado é ensennado<br />
sufra la pena que es puesta en el<br />
pacto de suso en la ley que deven sofrir los<br />
hereges , que punnan de contradecir é desfacer<br />
nuestra ley santa. E nos ponernos desaquí<br />
leyes proprias contra las descreencias<br />
é los convertemientos de los judíos , é aquellas<br />
son las leyes departidas é paladinas que<br />
. fueron fechas contra la malandancia de los<br />
judíos , é contra su esquivo error, é para<br />
desraigar todo el error de los judíos cotnunalmientre<br />
, que non fagan los judíos la pasqua<br />
segund su ley, nin se casen segund suelen,<br />
nin se circuncisen 2, nin lexen las unas<br />
carnes , é coman las otras , nin metan á los<br />
cristianos en tormientos , nin sean testimonios<br />
3 contra los cristianos ; nin círcuncise el<br />
judío al siervo cristiano, é de los siervos cristianos<br />
que venden los judíos, ó los franquan<br />
cuerno deven ser libres. E que los siervos<br />
cristianos non sirvan 4 á los judíos. E defender<br />
á todos los cristianos que non amparen<br />
nengun judío , é que el cristiano non ampare<br />
al judío por amor nin por gualardon.<br />
E de los cristianos si se ficieren judíos. E todas<br />
estas leyes fuertes , que son puestas en<br />
este establecimiento que fué fecho contra la<br />
descreencia de los judíos , son firmes é estables,<br />
sacado ende los dos capítolos que son<br />
puestos so ellas, é las otras que son contra<br />
nuestras leyes , é contra nuestras posturas,<br />
mandamos que sean firmes é estables por<br />
siempre , é decirnos que valan todos tiem-<br />
Toled. y Esc. r. et ennademos.<br />
a Esc. e. y Malp. circunciden , y así otras veces.<br />
3 Esc. 1. y Malp. 1. testigos.<br />
4 Ese. 1. y Malí,. r. siervan.<br />
5. Eic. .a. y Maly. e. capítulos , y así despure.<br />
6 l'oled. indicios.<br />
7 Malp. 2. maguer no son.<br />
8 Ese. e. y Mil 1 p. do manda.<br />
9 Ese. r. y Maly. I. á los.<br />
So 'l'oled. do faz. Ese. y Malp. e. de facer.<br />
z t Esc. a. y Malp. e. en el.<br />
52 Esc. e. y Malp. 1. á dos.<br />
13 Esc. 31-alp. z. grande et el chico.<br />
Lee. y Maly. e. benedicto.<br />
DEL FVERO JVZGO<br />
pos de guisa , que non contradigan á las<br />
que nos querernos poner é facer de nuevo<br />
en nenguna manera ; é nos esplanarémos los<br />
dos capítolos s que son contra la verdad manifiesta<br />
en aquellas leyes. E solamientre non<br />
queremos aquestos dos capítolos entre todos<br />
aquellos capítolos , por que son contrarios<br />
á los nuestros juicios 6, é maguer 7 son auténticos,<br />
non deven ser firmes nin estables,<br />
ni deven valer en nenguna manera desaquí<br />
adelantre. El primer capítolo es o manda *<br />
é da poder á los judíos que franqueen 9 los<br />
siervos cristianos; é el segundo capítolo toviennos<br />
por feo é por errado o faz 10 sofrir<br />
una venganza é una pena á los •que facen<br />
desemeiables pecados; mas el derecho este es,<br />
que así cuerno las voluntades non son unas<br />
en 1' mal facer, assí les deve la ley poner<br />
pena mayor é menor segund el pecado. E en<br />
este capitolo que decimos puso una pena á"<br />
desemeyables pecados, é non cató que la<br />
pena fuese segund el pecado ; ca el pecado<br />
grande é el pequenno ' 3 non deven seer vengados<br />
con una pena egual. Ca nuestro sennor<br />
Dios dice en la sancta scriptura segund<br />
la quantidad del pecado serán las maneras<br />
de las llagas. E por razon que fué puesto é<br />
establecido en aquella ley que fué fecha en<br />
penar la descreencia de los judíos muerte,<br />
é perecimiento de los vivos , é es plana cosa<br />
é manifiesta que el nuestro Sennor , cuyo<br />
nombre sea biendicho 14 , non quiere la<br />
muerte del pecador , nil place que los vivos<br />
perezcan ; mas quiere ques conviertan é<br />
vivan. E judgamos que aquel capítolo sea<br />
desfecho daquella ley , é que non aya firmedumbre<br />
, nin sea estable en nenguna guisa.<br />
E daquí nos metemos festinamientre á<br />
derromper el manadero del mal , é á derraygar<br />
las estrannas descreencias, é mandamos<br />
firmemientre talar 15 las achaques del<br />
error, é punnar los enemigos á grand fuerza,<br />
é tirar á los descreídos de saetas agudas.<br />
II." De los que denuestan la sanctq<br />
Trinidad.<br />
Si el sancto evangelio dice que tod aquel<br />
que desecha su hermano merece pena, cuerno<br />
non penará el juicio ' 7 al que yerra contra<br />
el Spíritu Sancto el yerro que dice Je-<br />
5 EJC. I. y Malp. r. catar las achaques.<br />
16 Ese. g. De los de-negadores é blasfemadores de la<br />
santa -Trinidat. -<br />
Esta ley diz que si alguno denostare el nombre de Jesucristo<br />
, 6 despreciare de rescebir el su cuerpo é la sangre<br />
, ó pues que lo oviere rescebido lo echare fuera , 6<br />
defiere algun denuesto en la santa Trinidat , esto es en<br />
Padre , é en Fijo , é en Espíritu Santo , luego que esto<br />
sopier el capellan 6 el juiz del logar den aquel denostador<br />
C. azotes , é tresquílenlo en cruz , é échenlo de la<br />
tierra por jamas , é todas sus cosas sean en poder dol<br />
rey que las dé á quien quesier. Ervigio Rey.<br />
1 7 Toled. Ese. z. y Malp. 1. judicio.
LIBRO XII.<br />
sucristo en el evangelio, que el que desecha<br />
el Spíritu Sancto non será perdonado en este<br />
sieglo nin en el otro? Onde sí algun omne<br />
denuesta el nombre de Cristo fijo de Dios<br />
vivo, é oviere asco de recebir su cuerpo é<br />
su sangre sancta , ó lo escopiere 5 , ó lo<br />
echare depues que lo tomare, ó desmentiere<br />
la sancta Trinidad , ó la denostare , que es<br />
el Padre, é el Fijo, é el Spíritu Sancto, é<br />
le fuere probado , fagal el obispo daquella<br />
provincia o la denostó , ó el alcalde de la<br />
tierra , ó el sennor del castiello recevir C.<br />
azotes, é fáganle esquilar la cabeza laydamientre<br />
, é métanlo en fierros , é échenlo<br />
fuera de la tierra en un logar o sea toda<br />
su vida , é el rey aya toda su buena que<br />
la dé á quien quisiere por pleyto que sea<br />
cuya el rey mandare por siempre, que non<br />
sea desapoderado della nunqua.<br />
III. 2 Que los judíos , nin sus fijos, nin<br />
sus siervos non estén por babtizar 3.<br />
Pues Jesucristo nos dice é nos manda pedir,<br />
é rogar, é ferir á la puerta, é nos face<br />
saber que el regno de los cielos non lo han<br />
si non los que lo piden 4 con gran femencia,<br />
pues bien deve entender cada quien que non<br />
quiere recebir el don é la merced tod aquel<br />
que s'non llega á ella con voluntad ardiente<br />
é con todo corazon. Onde todo judío que<br />
fuere de los que s'no babtizaron S , ó de los<br />
que s'non quieren babtizar , é non enviaren<br />
sus fijos é sus siervos á los sacerdotes que<br />
los babtizen , é los padres ó los fijos non<br />
quisieren el baptismo , é pasare un anuo complido<br />
depues que nos esta , ley pusiemos , é<br />
fuere fallado fuera desta condicion é deste<br />
pacto estable , reciba C. azotes , é esquilenle<br />
6 la cabeza , é échenlo de la tierra por<br />
siempre , é sea su buena en poder del rey.<br />
E sí este judío echado en este comedio non<br />
ficiere penitencia , el rey dé toda su buena<br />
á quien quisiere.<br />
Ese. r. y Malp. escupiere.<br />
2 Ese. 3. Que los judíos nin á sí .re, nin s sul fijo!, rtin<br />
sus siervos non. los 'tiren de volunptá de baptisnzo.<br />
. Esta ley diz que si alguno de los j udíos fuere trovado<br />
por baptizar despues que esta ley fijé fecha é otrosí si<br />
'<br />
non federe baptizar sus fijos sus siervos , dales á cada<br />
uno C. azotes , é tresquilarlos en cruz , é échenlos de la.<br />
tierra , é todas sus cosas sean en , poder del rey, que las<br />
dé á quien las él quisier dar, si aquel perdurare en su<br />
crueldat.<br />
s Toled. baptizar. Malí). a. bautizar.<br />
4 Tolcd. pieden.<br />
5 Toled. Ese. .r. y Malp. 1. baptizaron , y así en los<br />
demos tiempos del verbo.<br />
6 Toled. y Ese. I. tresquilenle. Malp. trasquílenle. .<br />
Jef 1111 su<br />
7 Ese. 3. Que los judíos non celebren paspia<br />
constumbr e , icin se circunciden, nin ní112uzt cristiano<br />
non tuellan de la Pee e‘rtr7liccr.<br />
Aquesta ley diz que nín;_nut cristiano non celebre pasqua<br />
segun su Constumbre nin se dexe circuncidar , nin<br />
circuncide a otro , é quel que en la pasqua celebre segun<br />
su constunbre , denle C. azotes , é trasquilado en cruz , é<br />
TITVLO<br />
189<br />
IV. 7 Que-los judíos nonf:aan 9 la pascua<br />
segundsu costumbre, ninjaacin a<br />
rcuncision,nin fuel, 121.1.5Un cris- b<br />
tiano de la ley 9 de Cristo.<br />
Si los judíos descreidos, é porfiados 1°, é rebelles<br />
non seguiesen la sombra d e– e las auto<br />
yancas de la verdad, é seguiesen el entendimiento<br />
de la ley sin el error, é non se<br />
toviesen á la letra de fuera, non crucifigarien<br />
" al sennor de la gloria ; ca la nuestra<br />
pascua es la muerte de Cristo. E si nos pagásemos<br />
de circuncisar " nuestras carnes,<br />
assí como nos pagamos de circuncisar nuestros<br />
corazones , seriemos temidos de lo facer<br />
en nuestras carnes. Ca guando mandó<br />
que fuéssernos tenidos de circuncisar nuestras<br />
carnes solamientre , entendiese 13 ende<br />
el circuncisar de los corazones, é toller la<br />
descreencia ende, assí cuerno dice el propheta<br />
: circuncisad vos á Dios, é tolled la<br />
soberanía de vuestros corazones. ende nos,<br />
pues las sombras de la verdad son idas , é<br />
croviemos la verdad, é lexarnos i4 las sombras<br />
, é catamos las certedumbres del verdadero<br />
testamento ", é los sesos del esplanamiento<br />
del error, por end establecemos<br />
este establecemiento por siempre , que todo<br />
judío. que ficiere la pascua segund suele reciba<br />
C. azotes, é váyanle la cabeza, é échenlo<br />
16 de la tierra por siempre, é metan todas<br />
sus cosas en el tesoro del rey. E tod aquel<br />
que circuncisare " á cristiano ó á judío,<br />
ficiere en •si ó en otri tan laydo fecho, O<br />
mandar á otri que ge lo faga , córtenle la<br />
su verga de raiz, é toda su buena sea metida<br />
en el tesoro del rey. E si alguna mu,<br />
ger ficiere circuncision en su natura, ó diere<br />
su fijo á alguno que lo circuncide , tájenle<br />
las narices, quier sea " una muger ó muchas<br />
que tal pecado ficieren , sáquenlas de<br />
quanto que ()vieren por pena, é métanlo en<br />
el tesoro del rey, é sean echadas de la tierra<br />
por siempre mientra que vivieren. E esta mis-<br />
échenlo de la tierra , é sus cosas sean en poder del rey,<br />
que las dé á quien él quesier. El que fecier á otro circuncision<br />
, ó se dexare Pacer, córtenle el veretro , é sus<br />
Cosas sean de la bolsa del rey. Las inqzieres que dexaren<br />
circuncidar, ó á otros algunos adoxicrcn á cii cuneiclar, Lúr,<br />
tenles las narices , é todas sus cosas sean en poder del<br />
rey. Otra tal pena (leven aver todos aquellos que removieren<br />
al cristiano 6 á la cristiana de la fe de Cristo, ertor+<br />
nacen á su fe. Ervigio Rey.<br />
8 Toled. Ese. s. y Malp. 1. non tengan la pascua stgund<br />
suelen, nin se circunciden.<br />
9 Toled. Ese. a. y Malp. I. fe.<br />
'o Efe. y Mal». e. perfidiados.<br />
Toled. crucifigarian. Ese. 1. crucificarie.n.<br />
a a Ese. e. y Mal. circuincidar, y así después. in<br />
3 Ese. I. y Malp. 1. entendisernus en el circ<br />
14 Ese. y Malp. dexamos.<br />
1 5 Toled. y Malp.<br />
lestarniento.<br />
16 Esr, e. y Mal». s. échenle.<br />
17 Toled, y lije. s. eircuncisiere. Mal». circtincisiare.<br />
18 Malp. I. quicr sean muchas. Toled. y Ese. guiri<br />
muchas.
90<br />
ma pena sufran todos aquellos que tollieren<br />
á nengun cristiano ó á nenguna cristiana de<br />
la fe de Cristo , é lo tornaren á la descreencia<br />
de los judíos é á su error.<br />
Y. Que los judíos non guarden los sa-bados<br />
nin las otras sus fiestas.<br />
Pues que son idas las sombras de las antoianzas<br />
, é parescieron las verdades, é dexamos<br />
nos de obrar por las sombras , é obligamos<br />
nos á obrar por la verdad, pues non<br />
es nenguno mas enemigo de la verdad, nin<br />
aborrece mas el derecho que aquel que viene<br />
contra la palabra de Dios , o dice por<br />
lengua de su propheta : Aborridas á mi alma<br />
vuestras pascuas, é vuestros sábados, é vuestros<br />
comienzos de meses. E por ende nos<br />
castiga el apóstol', é nos manda que andemos,<br />
segund el espíritu nuevo, é non sigamos<br />
las letras vicias é las palabras de fuera.<br />
Onde establecemos contra los judíos descreidos<br />
, que si algun judío guardare los comienzos<br />
de las lunas, ó las pascuas de las<br />
cabaniellas , ó guardare los sábados, ó los<br />
dias que han por grandes, las otras fiestas<br />
, segund su antigua costumbre , reciba<br />
cada uno dellos C. azotes, é sea echado de<br />
la tierra por siempre, é toda su buena sea<br />
en poder del rey , por tal que si se repentiere<br />
de aquel error , que ge 4 la dé á aquel,<br />
ó á qui el rey quisiere, si aquel en su yerro<br />
fincare.<br />
VI.' Que todo judío cese de todas huebras<br />
en los dias de los domingos é de<br />
las fiestas.<br />
Nos non dubdamos , nin se cela á nengu.<br />
no , que todo cristiano que non ondra el<br />
día del domingo es enemigo de la fe cató-<br />
Ese. r. y Maly. r. tolleron.<br />
Esc. 3 . Que los judíos non osen guardar los sábados<br />
vio las , fiestas segun la su constumbre.<br />
Diz esta ley que los judíos non sean osados de celebrar<br />
las fiestas , nin los sábados , nin las ferias segun su constunbre,<br />
é quien lo fecier denle cient azotes , é tresquilado<br />
en cruz, é sea desterrado , é toda su buena sea en poder<br />
del rey, que la dé á él si se tornar á la fe cristiana en<br />
algun tiempo, 6 si quesier perdurar, déla á otro qual se<br />
él quisier. Ervigio Rey.<br />
3 Toled. y Esc. 1. el apóstolo.<br />
4 'Toled. que ie la de.<br />
5 Esc. 3. Que todo judío dexe de labrar d los domingos<br />
d las otras fiestas.<br />
Esta ley manda firrnernientre que los judíos y las judías<br />
Cambien guarden los domingos é las otras fiestas como<br />
los cristianos ; é si algun dedos contra esta ley veniese<br />
, sea trasquilado en cruz , é reciba C. azotes; é si por<br />
aventura los siervos é las siervas dellos en estos dias labraren<br />
, otra tal pena ayan corno los sennores; é si los<br />
sennores ge lo consienten , pechen cient sueldos á la bolsa<br />
del rev. Las fiestas que deven guardar estas son : todas<br />
las fiestas de Naviclat , é de Santa María , é de Circuncision<br />
, é de Aparicio Domini , é el dia de Pasqua , é los<br />
dias de las Santas Ochavas , é el día de Invencio Sancte<br />
Crucis , é el ella de Ascension, é el dia. de Cinquestna , é<br />
todos los domingos del ario. Ervigio Rey.<br />
DEL FVERO JVZGO<br />
lica , que la quebranta , é la deslace , et nos<br />
escodrinnaremos 6 aquellos que niegan 7 , é<br />
deslacen nuestra ley con iusticia E establecemos<br />
con derecho, é decimos que todo ornne,<br />
quier sea judío ó judía, que labrare en<br />
campo ó en huerto en los dias de los domingos,<br />
ó la muger 8 filare lino ó lana, á<br />
ficiere otra huebra 9 alguna en casa , ó en<br />
el campo, ó en y uguería , acontra '° de la<br />
noble costumbre de los nobles que es usada<br />
entre los cristianos ; aquel que fuere osado<br />
de facer lo que nos defendemos , ráyanle la<br />
cabeza , é reciba C. azotes. E si algun omne<br />
fallare al siervo ó á la sierva agena en estos<br />
dias Paciendo alguna huebra defendida , sufra<br />
la pena que establecimos en esta ley. E<br />
si los sennores les mandaren facer lo que<br />
nos defendimos, pechen C. maravedis. Estós<br />
" son los dias que deven seer guardados:<br />
la Asumpcion de Sancta María , é la Anunciacion<br />
guando concebió 12 del Santo Espíritu<br />
, é la Navidad de Cristo , é la Circumcision<br />
, é la 13 Aparicion é la pascua de la<br />
Resurreccion , é el octavo dia depiles, 'é la<br />
Ascension de Cristo al cielo , é la Pentecoste<br />
guando descendió el Espíritu Sancto sobre<br />
los apóstolos, é todos los domingos ; ca<br />
la ley de Cristo manda guardar é curar todos<br />
estos días.<br />
VII." Que los judíos non departan las<br />
unas carnes de las otras.<br />
Los judíos que son en yerro, é mantienen ls<br />
la mala ley, é son mas sucios que todas las<br />
suciedumbres ' 6 5 lexan 17 las unas carnes, é<br />
comen las otras , departiendo las unas de<br />
las otras. Onde aquel que fuere fallado,<br />
manteniendo " este error en comer las unas<br />
carnes é esquivar lo que la ley cristiana<br />
ha por suelto sea traido al alcalde de la<br />
6 Malp. escudrunnarémos.<br />
7 Esc. 1. y Maly. f. menguan.<br />
Toled. mugier.<br />
9 Ese. 1. y Malp. r. labor.<br />
lo Malp. 1. contra.<br />
Toled. Et estos.<br />
z Toled. y Maly, r. concibi6.<br />
13 et el dia de la Aparicion.<br />
14 Esc. 3. Que los judíos non departan sus comeres segun<br />
'el su uso.<br />
Esta ley diz á los judíos que non desmembren las carnes<br />
, nin saquen seno ende, nin sangre, nin escojan ninguna<br />
cosa como suelen fuer; é quien lo fecier en otra manera,<br />
salvo como los cristianos , tresquilado en cruz, reciba<br />
C. azotes: otra tal pena lleven por los vinos si lo contravienere<br />
salvo como los cristianos otra atal pena ayan<br />
todos los judíos que esquivaren las viandas de los cristianos.<br />
De las carnes del puerco decimos tanto-que si alguno<br />
hy oviese algunas que por asco no las podiese comer, é<br />
en todas las otras cosas fuessen bonos cristianos, por solarnient<br />
por desechamiento de aquella carne non fuessen<br />
tenudos á aquella pena , ca tuerto sería por comer de<br />
una carne serena se perdiese toda la ,otra bondat.<br />
15 Esc. e. y Malp. r. tienen.<br />
16 Ese. 1. y Maly. z. sucidumbres.<br />
1 7 Esc. s. y Maly. r. dexan.<br />
x8 Esc. z. y Malp. z. wanteniente.
LIBRO XII.<br />
tierra , é ráyanle la cabeza laydamientre , é<br />
reciba cient azotes. E segund este establecemiento<br />
que nos pusiemos sea guardado en<br />
los vinos , é segund esta pena sea penado<br />
aquel que los vinos dexare , é esquivare algun<br />
beber de los beberes de los cristianos,<br />
si r por ventura lo oviere de su natura. En<br />
las carnes del puerco iudgamos con piedad,<br />
que si algun omne oviere usgo de las comer<br />
por la antigua costumbre 2, é non ge lo diere<br />
su natura , é non lo ficiere por su antigua<br />
descreencia , é non las quisiere comer, é fuere<br />
bien fiel en las otras cosas de la cristiandad,<br />
é non descroviere s en nenguna deltas,<br />
é fuere perfecto 4 en la ley, estos tales probándolo<br />
non sufran la pena de la ley de suso<br />
; ca semeia que non es nenguna cosa mas<br />
contra derecho, que aquel ques firme en la<br />
cristiandad , é cumple los mandamientos de<br />
la santas ley, é es condempnado por non<br />
comer carne de puerco : onde non deve seer<br />
reptado 6 nin perseguido por esquivar una<br />
carne , comiendo las otras cosas quel eran<br />
vedadas en su antigua descreencia, tambien<br />
cuerno la carne del puerco, ante que veniese<br />
á la sancta fe de Cristo.<br />
VIII. 1 Que los judíos s non casen con<br />
nenguna 9 de su parentesco , ni • se<br />
casen sin bendicion de los sacerdotes.<br />
No mandamos á ningun judío, quier sea<br />
varon ó muger, de se casar con nenguno<br />
de sus propincos , nin con propincos de sus<br />
mugeres , nin ellas con los de sus maridos,<br />
si non segund la regla que fué puesta á los<br />
cristianos fasta el sexto grado , ni fagan<br />
el casamiento en su parentesco. E todo aquel<br />
ques'inetiere en esta vergüenza de tal casamiento,<br />
sufra esta pena, qué sean luego departidos,<br />
é reciba 1 ° cada uno dellos C. azotes,<br />
é ráyantes las cabezas, é sean echados de<br />
la tierra por siempre , é fáganles facer fuerte<br />
penitencia, é pierdan todas sus buenas,, é<br />
áyanlas los fijos que ovieren de otro casa-<br />
' Exc. r. si non si por aventura.<br />
a Lit". I". por alguna costumbre.<br />
s Esc. r. y Malp. r. descrovíe.<br />
4 Ese. r. pet fecho. Malp. profecho.<br />
5 Toled. santa eclesia.<br />
6 Esc. r. y Malp. penado.<br />
7 Esc. 3 . Que los judíos non osen casar con parientas<br />
fasta en el quarto grado.<br />
Diz esta ley que ningun judío non case con su parienta,<br />
nin ninguna judía con su pariente, segun suelen facer<br />
fasta VI. grado; é si alguna con otro casar , 6 con él se<br />
aiuntar , luego sean departidos, é denles CC. azotes, é sean<br />
desechados de la tierra , é toda su buena ayan los fijos<br />
de otro leal casamiento , ó desse ineysmo si fuesen buenos<br />
cristianos , é ninguna tacha mala en ellos non trobaren<br />
, ó si judíos fueren , é mal mantovieren la fe , toda<br />
esta buena sea en poder del rey , que la departa entre los<br />
bonos cristianos que trobaren sus herederos; ó si ninguna<br />
non trobare, sea metido en la bolsa del rey. Et otrosí<br />
manda esta ley , que sí algun judío quesier casar con aluna<br />
judía , dánle arras á tirer 4iie cristiano, é venga con<br />
T ITVLO III.<br />
miento si los ovieren , é que non sean de<br />
casamiento devedado. E si non ovieren fijos,<br />
ó si los ovieren de casamiento devedado<br />
, así cuerno dixiernos , ó si se ficieren<br />
judíos , ó mantovieren su error, ó fueren<br />
nacidos de casamiento devedado segund la<br />
ley, estonce pierdan sus buenas, é áyalas<br />
el rey, que faga deltas lo que él quisiere,<br />
que las dé á sus herederos cristianos: é si non<br />
oviere herederos cristianos, áyalas el rey. E<br />
lo primero que mandamos guardar en esta<br />
ley en todas guisas , que si algun judío ó alguna<br />
judía se quisiere casar primero casamiento<br />
, non se case si non si diere arras<br />
sabidas, é que faga carta de dote, segund<br />
la ley de los cristianos , é que les dé el sacerdot<br />
bendiciones dentro en el seno de<br />
la eglesia. E si algun judío se casare sin<br />
bendicion del sacerdot contra la ley de los<br />
cristianos, é pasare el mandamiento de las<br />
arras que es departido en la ley comun, peche<br />
al rey C. maravedís , é reciba C. azotes.<br />
E esta emienda , é estos azotes deven<br />
ayer cada unu dellos ámbos, el varon é la<br />
muger ques'casaren ; é los padres de los casados<br />
todos sufran esta pena , porque vinieron<br />
contra la ley.<br />
IX. zi Que los judíos non contradigan<br />
nuestra ley, e amparen razon de la<br />
suya , aai los que luyen de la ley<br />
non se muden " d otro loar, nin<br />
los acoja nenguno.<br />
Si algun judío refertare ó contradixiere la<br />
ley de Cristo , é quisiere " amparar su ley,<br />
cS desmentier la ley de Cristo, ó / a si alguno<br />
ficier fuir á otro della , é se ascondiere en<br />
nuestra tierra, d en las nuestras fronteras,<br />
ó en las fronteras dotro regno, ó mostrare á<br />
alguno destos o se asconda, é lo encubriere él<br />
en su casa , ó entendiere que aquel fuye; si<br />
fuere probado á aquel que lo acogió que pasó<br />
nuestro establecimiento, reciba cada uno<br />
dellos C. azotes, é el rey aya todas sus bue-<br />
ella á la eglesia, é resciba bendicion del clérigo así com.<br />
cristiano; é quien contra esta ley fuer peche cient sueldos<br />
al rey , é resciba C. azotes tambien los ' resciba el novio<br />
como la novia , ó densas sus padres 6 sus madres.<br />
8 Malp. s. Toled. y Ese. e. judíos que son fechos crism'anos<br />
non se casen..<br />
9 Malp. e. Toled. y Esc. r. ninguna persona.<br />
ro Toled. reciba luego.<br />
Ir Esc. 3 . Que los judíos non osen amparar, nin encobrir,<br />
nin rescebir los cristianos que se quieren tornar judíos.<br />
Diz esta ley que si alguno de los judíos quesier escarnescer<br />
la ley de los cristianos , é quesiese quebrantar<br />
la fe católica defendiéndóse por la matar de su seta,<br />
fuxiesc de nuestra tierra por tal de no mantener de.<br />
recharnientre la te , ó diese cohseio ó ayuda á otro de<br />
fuyr ante la fe , quien quier que fuese preso en atal cosa<br />
denle C. azotes , é tresquilaclo en,cruz échenle de la tierra<br />
, é todas sus cosas sean en poder del rey.<br />
a Malp. t. Toled. y Ese. 1. vayan.<br />
3 3 Toled. ó quisiere.<br />
14 Malp. r. y .Esc. é.<br />
Aaa<br />
g
192<br />
nas, é sean echados de la tierra por siempre,<br />
dellas lo que por bien toviere.<br />
é el rey<br />
Que nenes un cristiano non reciba pre-<br />
X.'<br />
sente, ni comer contra la ley de Cristo.<br />
DEL FVETIO JVZGO<br />
Con gran derecho deve ser alongado de la<br />
fe de Cristo quis'enfinne que la cree verdaderarnientre<br />
, é la ampara desfaciéndola,<br />
é contradiciendo la verdad , en que reciba<br />
presente por desfacer la verdad. E este tal<br />
oya el Profeta que dice : Vos vendiestes el<br />
insto 3 por plata , é el pobre por precio de<br />
los zapatos de vuestros pies : yo silvaré 4 sobre<br />
vos, assí cuerno silva la carreta cargada<br />
de miese s , é grita muy alto, é el fuidor<br />
perderá el fuir , é el fuerte non avrá su<br />
fuerza , é el esforzado 6 non podrá estorcer,<br />
é el ballestero 7 non sestará , é el corredor<br />
non se salvará, é el caballero non se librará<br />
, é el esforzado 8 de corazon fuirá de entre<br />
los fuertes desnuyo. g Pues qui 9 es<br />
este que fué vendido por plata , ó qui es<br />
este pobre vendido por precio de los zapatos,<br />
si non el Fijo de Dios vivo solo, cuya<br />
sangre limpia vendieron por treinta dineros<br />
de plata , é cada dia lo venden los que escarnecen<br />
la verdad , é , lo compran los que<br />
descreen en él ? E nos sabemos que algunos<br />
fieles son que s'enfinnen l° de descobrir los<br />
pecados de los judíos, é que los quieren escarmentar<br />
con celo de la fé , é con gran sabor<br />
de devedar su descreencia, de sí decíbense<br />
con cobdicia , é por los dones que han<br />
usados ; assíque guando algun descreido les<br />
aduce algun presente ó algun don qualquier,<br />
luego en aquella ora se callan de la verdad,<br />
é se dexan de devedar el error que dicien<br />
que punnaban en la descobrir, é en lo taiar<br />
por recebir aquellos presentes malos , é<br />
léxanlos escapar sin pena. Onde si algun cristiano,<br />
de qual linage quier que sea, ó de qual<br />
dignidad quier, ó de qual .orden quier que<br />
sea , quier varon , quier muger, , ó clérigo ,<br />
lego que tomare algun comer ó algun presente<br />
por ayudar contra la ley de Cristo á algun<br />
judío ó á alguna judía, ó toma dellos nin de<br />
Ese. 3 . Que el cristiano non sea defender del judío<br />
por domo alguno.<br />
Esta ley diz que ninguno cristiano non sea osado de tomar<br />
algun servicio del judío por defenderlo por encobrir,<br />
la errancia en que él estodier ; é qui lo fecier va contra las reglas<br />
de los santos Padres, é pechará dos tanto á la bolsa del<br />
rey de quanto sopieren que tomó del judío. Ervigio Rey.<br />
a Toled.<br />
g Ese. r. los iustos.<br />
4 Ese. r. siblaré.... sibla.<br />
S Malp. 2. misse.<br />
6 Ese. 1. y Malp. r. forzador.<br />
7 Ese. s. y Malp. 1. baleston non sestarS.<br />
8 Ese. I. y Malp. 1. forzador.<br />
9 Toled. quien. . . , quien.<br />
ro Toled. enhilen.<br />
Esc 3 . Que los judíos non osen leer aquellos libros los<br />
qua les refuta la fe católica.<br />
E esta da , que ningun judío non sea osado de en-<br />
de sus mandaderos qual presente quier que<br />
sea, ó emperezare de non amparar é mantener<br />
los establecimientos de la ley de Cristo<br />
por alguna cosa que tome dellos, todos aquellos<br />
que s'movieren por algun don, ó encubrieren<br />
el yerro que saben dalgun judío, é<br />
cesaren de escarmentar su maldad por alguna<br />
manera, sufran los mandamientos de los<br />
sanctos Padres que son en los decretos , é<br />
pechen á la casa del tesoro del rey lo que<br />
tomaron del judío ó de la judía en duplo,<br />
si les fuere probado.<br />
XI. " Que los judíos non lean los libros<br />
que non autentica la ley de Cristo.<br />
Ayudar á los que non deven seer ayudados,<br />
é consentir á los que non deven seer<br />
consentidos , mas es descreencia que signo<br />
dayudar á la verdad , é ampararla. E por<br />
end si algun judío leyere los libros, é estudiare<br />
en los escriptos de los judíos , en<br />
que yaz la contradicion de la fe de Cristo,<br />
ó aquellos libros fueren fallados en casa de<br />
algun judío , ó los encubriere , é parecieren,<br />
ráyanle la cabeza en conceio , é reciba C.<br />
azotes , é faga sobre sí un escripto testiguado<br />
, que nunca " mas torne á leer tales libros<br />
, nin los tenga , nin los cate , nin los<br />
retraya , ni los allegue en toda su vida. E<br />
si depues que ficiere este escripto, ficiere esto<br />
quel nos defendemos, ráyanle la cabeza , é<br />
reciba C. azotes , é pierda toda su buena,<br />
é sea echado de la tierra por siempre; é por<br />
que tornó en su error, el rey dé toda su<br />
buena á quien quisiere de sus varones. E esta<br />
pena misma sufra todo maestro que fuere<br />
osado de ensennar á los mozos tales libros<br />
corruptos. E si algun maestro fuere fallado<br />
ensennando tal error , reciba C. azotes , é<br />
ráyanle la cabeza, é faga sobre sí un escripto<br />
testiguado , que non torne mas á ensennar<br />
á alguno tal error; é si tornar en ensennar<br />
esto que nos defendemos , é non cumpliere<br />
lo que sobre sí testiguare , pierda toda su<br />
buena, é sea del rey é ráyanle la cabeza,<br />
é reciba C. azotes , é sea echado de la tierra<br />
seriar libro que venga contra la fe de los cristianos ; é<br />
quien lo librare, hin lo demostrare, nin en su casa escondido<br />
lo toviere, tresquilado en cruz resciba C. azotes<br />
, é iure que lamas non lo asconda , nin lea otros, nin<br />
nil tenga consigo ; é si despues de esta jura ge lo fallasen<br />
, denle otros C. azotes , é tresquílenlo en cruz , é<br />
pierda quanto ha , é sea desterrado por jaulas , é aquella su<br />
buena áyala á quien la diere el rey é la otorgare. Esta<br />
meysma pena ayan los que tales libros enseriaren le los ninnos,<br />
quelles den cient azotes, é los tresquilen en cruz , é<br />
juren que non los ensennen mays ; é si despues los hy<br />
tornaren , todo quanto an sean en poder del rey , é<br />
ellos tresquilados en cruz resciban CC. azotes , é sean<br />
desterrados .por jamays : los ninnos fasta X. annos que<br />
non sean culpados por que los oyen ; mays si fuesen<br />
de diez annos los oyeren , é mays ayan esta pena sobredicha.<br />
12 Toled. nunqua.
LIBRO XII.<br />
por siempre. E aquellos mozos é aquellos ninnos<br />
estonce serán libres de la pena é de los<br />
azotes que nos establecimos , guando fuere<br />
probado que leyendo ellos aquel error non<br />
avien doce annos ; é si ovieren mas de doce<br />
annos , é leyeren aquella abusion, sufran la<br />
pena , é el pecho , é los azotes que sus maestros<br />
han de sofrir en esta nuestra constitucion.<br />
XII. I Que los siervos cristianos non<br />
sirvan d los judíos , nin se acolapalmen<br />
2 t ellos.<br />
Toda la universidad de la cristiandad deve<br />
tener por grand cosa, é por muy desabrida 3,<br />
que la companna de los judíos que desobedece<br />
á Dios é á su Cristo , se sirvan de'siervos<br />
cristianos , é que s'obliguen á su servicio<br />
, por que les ellos den muy mal galardon<br />
, é que sometan, é ensucien algun miembro<br />
de los miembros de Cristo , que nos ondramos<br />
, seyendo ellos confondidos , é fijos<br />
de confondidos : ca nos non queremos que<br />
sometan 4 tales cuerno ellos á la cornpanna<br />
de Dios, que es apartada dellos por el sagramiento<br />
del baptismo é que sirvan á judío<br />
á judía non fieles de ' Dios é de Cristo. Que<br />
guando los amigos de Cristo vieren sus enemigos<br />
servirse del su cuerpo , é haberlo en<br />
su poder, é ensuciarlo , non es nengun<br />
to mas manifiesto, nin mas feo que los amigos<br />
de nuestra ley sirvan á los que son nuestros<br />
enemigos en la fe , los quales la contradicen,<br />
é deniegan sus buenas costumbres<br />
é su buw estado. E por end mandamos que<br />
sea gua-e-dado por esta constitucion el establecemiento<br />
que lizo el Rey Sisebuto nuestro<br />
antecesor, é que lo mantengan, é lo<br />
cumplan, fueras en d'allí o manda matar;<br />
é nos darnos su establecemiento por estable<br />
é por firme , é confondemos á todos aquellos<br />
que salieren d'aquella ley , segun fueron<br />
confondidos , é apartados , é denostados todos<br />
aquellos que non ficieren por lo que manda<br />
aquella ley. Onde nengun judío non sea<br />
osado de ayer siervo cristiano , nin de facer<br />
á contra del establecemiento d'aquella ley,<br />
fueras end'aquella una cosa que mandaba<br />
aquella ley, é daba por firme o dice que el<br />
judío puede franquear el siervo cristiano ; é<br />
TITVLO II/. 193<br />
siervos de los pecados é del yerro, é siervos<br />
la descreencia diesen libredad é escripto de<br />
franqueamiento á un miembro de los miembros<br />
de Cristo, que son libres por creer en él,<br />
é por que la teniebra non puede alumbrar<br />
á la verdadera luz , nin el siervo non puede<br />
dar ondra de libredad. E el Rey Sisebutos<br />
non les diera aquel poder si non por que<br />
él ficiera aquella ley luego al comienzo, que<br />
llamaban á los judíos á la fe por los traer<br />
á ella ; mas agora non queremos que puaen- ay<br />
dan franquear siervo cristiano, , nin lo -<br />
en nenguna manera; ca fueron contra aquella<br />
.ley que defiende que los descreídos non<br />
ovieren siervos cristianos: é abastarles deve<br />
que les non facemos sofrir la pena por que<br />
pasaron aquella constitucion , z pues cuerno<br />
no les detendremos lo que nuestros antecesores<br />
defendieron? Ca el establecemiento<br />
de la constitucion é los juicios e<br />
del decreto<br />
defienden que no lo pasen , é ellos fueron<br />
osados de venir contra ello- E esta es la mayor<br />
merced é la mayor soltura 7 que les nos<br />
facemos, que cada judío aya espacio de vender<br />
su siervo el cristiano desde el primer anno<br />
que nos regnamos del primer dia de febrero<br />
fasta LX. días depues, assí cuerno mandamos<br />
en esta ley. E esto fagan con consejo<br />
de los obispos , é de los sacerdotes , é<br />
de los alcaldes que fueren en cada provincia<br />
é en cada tierra , por tal que aquellos<br />
siervos vendidos non prendan muerte , ni<br />
lisien , nin danno, é por tal que los judíos<br />
non ayan carrera, guando los vendieren, de<br />
nos vedámoslo , é mandarnos que non vala;<br />
ca grand tuerto serle que los judíos que son<br />
Pacer algun enganno por los enagenar, é se<br />
vengar en ellos con 9 la grand sanna. Pasados<br />
los LX. dias depues de" calendas avandichas "<br />
nengun judío non tenga siervo cristiano, nin<br />
franqueado, nin sierva : é guando quier que<br />
el siervo fuere fallado en poder del julo, depues<br />
destos dias aplazados salga libre , é entreguel<br />
su sennor su peguiar, así cuerno mandamos<br />
en esta ley; é sean todos aquellos siervos<br />
libres, si fuere probado que sus sensores<br />
los ascondieran por fuerza. E todo judío en<br />
cuyo poder fuere fallado algun siervo cristiano<br />
pasado este plazo que les dieron , é lo<br />
oviere encubierto ó franqueado, é pasare esta<br />
constitucion en alguna manera, é la non<br />
guardare, peche la meetad " de toda su buena<br />
al tesoro del rey : é si non oviere onde<br />
peche, reciba cada uno daquellos ' 3 que ficieron<br />
este pecado C. azotes.<br />
Esc. 3 . Que los judíos non alleguen á sí mancebos<br />
I> , cristianos, nin se sirvan dellos.<br />
Esta ley diz que si algun judío despues que el Rey Sisevundo<br />
confirmo aquesta ley fuer trotado que tenga mancebo<br />
cristiano, nin manceba, nin siervo, nin libre consigo,<br />
nin en ascuso , nin paladino , ú pierda la meta de quinto<br />
a pon bolsa del rey , ó si tal fuere que non aya donde<br />
componga , resciba C. azotes tresquilado en cruz. lir-<br />
lo<br />
vigio Rey.<br />
2 Toled. y Ese. a. nin moren con ellos.<br />
3 Toled. desabuda.<br />
4 Ese. y Maly. I. se metan.<br />
5 Toled. siervan.<br />
6 Toled. indicios.<br />
7 "Toled. sultura.<br />
8 Toled. quintos lo vendieron.<br />
9 Toled. por la gran sanna.<br />
so Toled. de las.<br />
1 1 Malp. r. arriba dichas.<br />
z Toled. y Ese. . meatad.<br />
23 Toled.<br />
Ana 2
194<br />
XIII. I Si el judío conosce que es cristiano<br />
, e por end non quiere quitar<br />
de si el siervo cristiano.<br />
Si algun judío por arte é por enganno, ó<br />
por miedo de perder su buena, dixiere que<br />
mantiene la costumbre de la ley de los cristianos<br />
, é cumpliere de dicho la ley de<br />
Cristo, é dixiere que non quitará de sí sus<br />
siervos cristianos , ca es cristiano ; nos babemos<br />
esplanado en qual manera conviene<br />
que afirme lo que dice , assíque d'allí adelantre<br />
non pueda engannar ni falsar en lo<br />
que dixiere. E por end establecemos comunalmientre<br />
, que todos los judíos que son en<br />
las provincias de nuestro refino , desde el<br />
primer auno que nos regnamos del primer<br />
dia de febrero 4 fasta el primer dia de abril<br />
d'aquel anno , puedan vender sus siervos los<br />
cristianos , segund que les mandamos en la<br />
ley de suso , que es ante desta. E si ellos<br />
quisieren tenerlos consigo , afirmen que son<br />
fechos cristianos en la guisa que nos esplanamos<br />
en este libro , ca nos les diemos espacio<br />
en que puedan perder sospecha, é que<br />
s'purguen de todo enganno, é diémosles LX.<br />
dias del primer dia de febrero fasta el primero<br />
d'abril d'este anno. Onde los que quisieren<br />
dellos escapar, é entrar en la ley de<br />
Cristo, vayan en comedio destos dias al obispo<br />
de la provincia , é escriban por sus manos<br />
, é fagan sennales de sus testimonios, é<br />
fagan promision pública de lo que cuedan 5<br />
Pacer, é escriban e en aquellos omenages que<br />
s'dejan de todas las costumbres de los judíos<br />
, é que las niegan , é que en nenguna<br />
guisa non tornen en ellas , nin sigan su antigua<br />
descreencia , é que s'dexan de su primera<br />
descreencia , é que s'tornan á la ley<br />
de Cristo ; é escriban en aquella carta el ordenamiento<br />
del símbulo, é que s'nunca 7<br />
tornen á g su descreencia antigua, é todos<br />
los otros pleytos , assí cuerno nos esplanamos<br />
en este capítulo, so tal condicion que s'confessen<br />
9, é que conoscan por palabra, é que<br />
non tengan en los corazones al fueras lo<br />
que dicen por la boca, é que non ayan carrerra<br />
á nengun afloxamiento por mostrar de<br />
fuera la cristiandad , é celar en sus corazones<br />
la judería. E que los obispos é los al-<br />
Esc. 3. Que el judío non se enfinga seer cristiano, nin<br />
se otorgue por cristiano por non querer toller de sí<br />
271.112Cd'O cristiano.<br />
Esta ley dio que ningun judío non tenga consigo mancebos<br />
cristianos , magar que diga que es cristiano , 6 que<br />
vive como cristiano, si primero non fuere probado mucho<br />
con aquella confession que se sigue , mays esta ley<br />
é esto delante obispos delantre jueces : é si consigo los<br />
nnn tovieren antes que non sean esprobados , ayan la<br />
pena sobredicha para la bolsa del rey , 6 si non ovieren<br />
onde lo compongan, tresquilados en cruz reciban cient<br />
azores.<br />
Toled. eompliere.<br />
DEL FVERO JVZGO<br />
caldos, que fueren testigos en el escripto de<br />
sus promisiones, que punnen de seer en end<br />
bien seguros dellos, é que los conjuren con<br />
las juras que son en esta constitucíon 1°, é<br />
que todo lo que es en el escripto , é lo que<br />
confiesan que lo facen de buen corazon, é<br />
de " verdadera é pura voluntad, é que lo<br />
manternán , é lo guardarán todos sus dias.<br />
E á los que fuere probado que sus huebras é<br />
su fe es buena , é cumplieren quanto prometieron,<br />
aquellos se puedan servir de"siervo<br />
cristiano en todo su servicio, ca d'otra<br />
guisa non se deven someter los siervos cristianos<br />
en su servicio, nin seer en su poder,<br />
si non si fuere provado que son verdaderos,<br />
é que estan con ellos cuerno deven. E el que<br />
se dixiere cristiano dellos ", depues que ficiere<br />
el testiguamiento sobre sí , é depues<br />
que iurare , é de sí tornare 14 á la ley de los<br />
judíos, é la croviere , é dexare lo que puso<br />
sobre sí , é lo non cumpliere, é jurare por<br />
el nombre de Dios en falso, é se tornare á<br />
la descreencia de la judería, sáquenlo de toda<br />
su buena , é áyala el rey, é reciba C. azotes<br />
, é ráyanle la cabeza 1$ , é sea echado de<br />
la tierra á los extremos. E aquellos que fueren<br />
dellos venzudos sus corazones de error,<br />
é non ficieren sobre sí testigos de sus promisiones<br />
, é de cuerno se tornan á la cristiandad<br />
, en comedio del plazo que les es<br />
puesto , ó depues del plazo , é se sirvieren<br />
de algun siervo cristiano , sufran la pena de<br />
la constitucion que fue puesta en los siervos<br />
cristianos, que non sirvan á los judíos:<br />
assíque les tome el rey la meatad de sus<br />
buenas. E si non ovieren nada .oncjp paguen<br />
lo que manda la ley, reciba cada uno dellos<br />
C. azotes , é ráyanles las cabezas. Mas los<br />
siervos cristianos que retovieren los judíos<br />
consigo á contra de la ley , porque ellos non<br />
descobrieron su ley , é cuerno eran cristianos,<br />
en comedio del plazo sennalado , délos<br />
el rey á quien quisiere, que sean siervos en<br />
todas sus vidas.<br />
g Ese. I. y Malp. 1. de los cristianos.<br />
4 Malp. hebrero.<br />
5 .Esc. I. y Malp. cuydan.<br />
6 Ese. 1. y Malp. x. escriban aquellos.<br />
7 Toled. nunqua.<br />
8 Ese. x. y Malp. x. en su mala ley.<br />
9 Ese. x. y. Malp. x. confiesen.<br />
o Esc, I. y Malp. x. ley,<br />
Ese. x. y Malp. _t. buena voluntad.<br />
a a Ese. x. y Malp, su siervo.<br />
1 3 Toled. delos.<br />
Toled. tornas.<br />
15 Toled. cabesza.
LIBRO XII.<br />
XIV. L De la conocencia de los judíos;<br />
e en qual 2 manera deven escrivir<br />
la sennal de su conocencia rí sus iuras<br />
con todos aquellos que vienen<br />
cé la fe.<br />
Yo fulan, fijo de fulan., niego é desmiento<br />
todas las leyes, é las costumbres , é las<br />
constituciones de los judíos en todas maneras<br />
quanto es de sus fiestas, é sus costumbres,.<br />
é sus cosas, que guardan é curan, é<br />
todo quanto que era obligado de su ley, é<br />
creia de su fe : asíque no me torne mas<br />
desagora á nenguna de sus costumbres , ni<br />
de sus fiestas , ni de su ley, ni cobdicie ninguna<br />
daquellas constituciones , ni las diga<br />
por la boca , ni las faga de fecho , ni las<br />
tenga en él corazon. E descreo todo quanto<br />
los de la ley de Cristo descreen , é todo<br />
quanto niegan 3 é desmienten, é creo en un<br />
Dios Padre poderoso sobre toda cosa , criador<br />
del cielo é de la tierra, é de las cosas<br />
que son vistas , é de las non vistas, é criador<br />
de las cosas sentidas , é de las non sentidas<br />
, é en el un Sennor Jesucristo fijo de<br />
Dios , un engendrado que fué nacido del<br />
Padre ante que todos los siglos , Dios de<br />
Dios, lumbre de lumbre, Dios verdadero<br />
de Dios verdadero , nacido 4, non criado,<br />
que es una substancia con el Padre, por el<br />
qual son criadas todas las cosas , quantas en<br />
el cielo son é en la tierra , el qui por nos é<br />
por nuestra salud descendió del cielo , é prisó<br />
carne del Espíritu Sancto, é fízose omne<br />
de María Virgo, é fué tormentado so poder<br />
de Pilato mampostero, é fué crucifigado é sepultado,<br />
é descendió al infierno , é resuscitó<br />
al tercer dia dentre los S muertos, é subió<br />
á los cielos, é ,asentóse á la diestra parte del<br />
Padre , é verná de cabo con gloria pora 6<br />
iudgar los vivos é los muertos , cuyo regno<br />
Ese. 3 . Como eleve cada un judío venir á rnanífestacien<br />
quando viere 4 la fe cristiana, é como deven masnifestar<br />
la fe católica.<br />
Esta es la profesion que dexiemos de suso que deve facer<br />
el judío, é diz assí: yo fulan abrenuncio todas las<br />
constunbres é todos los guardamientos de la sena de los judíos<br />
, é aborrezco de todo en todo las fiestas, é las oferendas<br />
, é los mandamientos todos. que aguardé, é tuve fasta<br />
en esaquí assí que de aquí adelantre ninguna cosa non guardaré<br />
de su costumbre, nin•husare, nin deseare, nin obrare<br />
por ende todas estas cosas abrenunciadas : creo en Dios un<br />
padre sobre todas cosas poderoso , facedor del cielo é<br />
de la tierra visible et non vesible , criador de las cosas-,<br />
é un Señor Jesucristo fijo de Dios , un engendrado del<br />
Padre , nascido ante de Dios , los siegros de Dios , lumbre<br />
de lumbre , Dios yero de Dios yero, nascido , non<br />
fecho , omne de una sustancia con el Padre, por el qual<br />
todas las cosas son fechas que son en cielo é en tierra:<br />
que por nos é por nuestra salut descendió de los cielos,<br />
é encarnó de Spíritu Santo , nasció de Santa María omite<br />
fecho ; pass() sub Poncio Pilato, crucificado, muerto<br />
é soterrado:<br />
descendió á los infiernos , é al tercer dia resucitó,<br />
subió á los cielos , siede á la diestra parte del Poderoso,<br />
aun deve avenir á iudgar vivos é muertos, cuyo reyno non<br />
averá fin; en Spíritu Santo, sennor é avivador de toda cosa<br />
TITVLO III.<br />
195<br />
non abra fin. E creo en el Espíritu Sancto<br />
sennor vivificador , que manó del Padre é<br />
del Fijo, que es adorado con el Padre é con<br />
el Fijo 7 en semble, el que fabló por bocas<br />
de las prophetas : é una sancta , católica é<br />
apostóliga s eglesia 9 : é conosco un babtismo<br />
que redime todos los pecados : é espero la<br />
resurreccion de los muertos-, é la vida del<br />
sieglo que ha por venir. Amen. E yo creo<br />
todo quanto que prometí, é dix en este<br />
símbulo verdaderamientre, é creolo con todo<br />
mio corazon , prometiendo que me non<br />
torne á la descreencia de la judería en nengun<br />
tiempo, nin sea obligado de las fiestas<br />
de los judíos, nin de sus leyes, que ellos<br />
suelen guardar é ondrar , ni en fecho , ni<br />
en voluntad ; é deniego su ley en todas<br />
maneras, é desmiéntola con todo corazon,<br />
é desaténgome de todo quanto es contra<br />
la ley cristiana. Esto pongo sobre mí,<br />
é prométolo desagora , é por siempre , que<br />
crea en -la Sanen. Trinidad , é que viva segund<br />
la costumbre de los cristianos desagora<br />
, é que me esquive de la companna de los<br />
judíos , é que me allegue á los buenos cristianos<br />
, por tal que coma con ellos, é beba<br />
'° de todo quanto ellos comieren é bebieren<br />
, é que vaya á la eglesia de Dios , assí<br />
cuerno faz el verdadero cristiano aturadamientre<br />
". E oblígome á guardar las fiestas<br />
sanctas de los mártyres , é los domingos que<br />
los cristianos suelen guardar, é establecieron<br />
de curar con todo buen corazon; é que<br />
Me acornpanne á los buenos cristianos en<br />
aquellos dias , é que reciba é ondre aquellas<br />
fiestas, assí cuerno todos los católicos las suelen<br />
recebir, con ondra é con mayoría. E esta<br />
conocencia é estas iuras fueron escriptas en<br />
tal dia é en tal era.<br />
saliente del Padre é del Fijo, que deve seer adorado y giorificado<br />
con el Padre é con el Hijo que Elle pronunciado<br />
por las profetas en una santa católica é apostolgal eglesia:<br />
confieso un baptismo en remission de los pecados, é<br />
espero el resuscitamiento de los muertos, é de la vida del<br />
avenidero sieglo sin fin. En esta ley confirma el judío<br />
todo lo que dixo , é dice allí todas estas cosas , creyendo<br />
é temiendo fielrnientre primero que lamas non torne á la<br />
mala ley en que estaba , mays que siempre los cristianos<br />
en comeres , é en fiestas guardar , é en la eglesia de Dios<br />
servir, 1 todas las costumbres de los Cristianos todas bien<br />
mantener. Esta profesion falto so tal dia &c.<br />
2 Ese. s. Toled. y Malp. s. en qual guisa riesen escreAir<br />
aquellos que vienen 4 la fe las ¡condice de<br />
é sus juras.<br />
3 Ese. 1. y Malp. desniegan.<br />
4 Eec. 1.y Malp. nascido.<br />
5 Malp. de entre.<br />
6 Ese. r. y Malp. 1. para. Tolcd. por.<br />
7 Ese. 1. y Malp. r, el ensemble.<br />
8 .Esc..r. y Malp. e. apostólica.<br />
9 Toled. ecclesia.<br />
o Ese. e. de todo corazon.<br />
a o Tuled. e. y Malp. e. acuradarnientre.<br />
su conoscencia
196<br />
XV. De los coniurios' con que devora seer<br />
conjurados los judíos guando se tornan 2<br />
cristianos , é lacen 3 su conocencia. 4<br />
luto por el Díos Padre poderoso, que dixo:<br />
z Toled. Esc. I. y Malp. e. eoniuratienes.<br />
a Ese, 1. y Malp. facen•<br />
3 Esc. 1. y IvIalp. a. escriben sus conoscencias.<br />
En el Esc. 3 . este epígrafe y su ley dicen así:<br />
Las condipí iones é los sacramentos por las que deven jurar<br />
íos judíos guando vienen á la fe católica, é tonto<br />
deven jurar.<br />
DEL FVERO JVZGO<br />
Juro prirneramientre por Dios Padre omnipotente que<br />
dixo: por mí mey-smo iur1redes, é non periuráredes en<br />
nombre de Dios, en nombre de Dios nuestro señor, que<br />
fizo cielo é tierra , é mar , é arenas , é todas las cosas que<br />
en ellas son, é que puso términos á la ruar, rlecienclol: fasta<br />
aquí venias, é aquí quebrantarás tras ondas incitantes : qui<br />
dilo: el cielo es ratio, é la tierra cavo de mios pies. Qui<br />
al primero arcángel soberbioso echó del cielo, é ante cuya<br />
faz está toda la companna de los ángeles tremiendo, tuya<br />
faz seca los abissos, é cuyo desdén faz poderescer los montes<br />
: qui fizo el primero orne Adan en Parayso , é le defendió<br />
, é vedó que non conmiese de la manzana del árbol<br />
vedado , é pues que Adan conmió de la manzana del árbol<br />
tiré echado del Parayso, é fijé apremiado él é todo el<br />
su humanal linage con ligamiento de cadena del maldito<br />
descomugainiento. Juro por aquel que rescebió volunpta de<br />
grado el sacrificio de Abel , é maldixo á Cayn muy desdenosamientre<br />
, refusando su sacrificio : qui tiene é guarda<br />
á Elías é Enoc en cuerpo é en alma en parayso, é a los<br />
de embiar morir en la postrema fin del sieglo por salvamiento<br />
: qui á Noé con su moger, , é con tres sus fijos, é<br />
con sus mogeres de los fijos , é con animalias , é con vo-<br />
, é con las otras criaturas vivas dennó guardar en 13<br />
archa en tiempo del diluvio , por que todas criaturas toviessen<br />
su linnage é su estado : qui dennó querer de Sena<br />
fijo de Noe , Abraam , é todo el pueblo de Israel : qui<br />
exleyó las patriarcas é las profetas , é bendito las patriareas<br />
Abraam, Isaac , é Jacob. Juro por aquel que prometió<br />
é dixo á Abraam: todas las gentes de tu semiente<br />
sean bendichas , é los di() sennal de circuncision en taiamiento<br />
perdurable. Juro por aquel que sumió Sodoma,<br />
é tornó á la mogier de Loth en piedra sal guando cató<br />
trassí la cibdat. Juro por aquel que luchó con Jacob , é<br />
diól ánimo en el nervio , é fizolo cosquear, , é dixo . de<br />
aquí adelantre non será 'amado Jacob , mays Israel, Juro<br />
por aquel que libró Josep de mano de sus hermanos , é<br />
quel fizo gracioso ante la faz é los oios del Rey Pha•<br />
raon por que fi:ese toda Israel librada de flunbre. Juro<br />
por aquel que salvó Moysem de las aguas de Nilo el' rio,<br />
é aparesciol en rubo en semellancia de fuego, é que embió<br />
sobre los egipcios X. plagas de fuego por la mano<br />
meysma de Moy sem , é que libré el su pueblo de Israel<br />
de la mano de los egipcios , é que fizo el meysmo<br />
pueblo de Israel andar por seco en el mar Rubro , é los<br />
alié muro fuerte de agua corriente. Juro por aquel que sopozó<br />
el Rey Pharaon é toda su almofalla en el mar Rubro.<br />
Juro por aquel que guió el pueblo de lsrrael de dia<br />
con anparancia de nube , é de noche con anparancia de<br />
fuego , andando siempre antellos. Juro por aquel que dió<br />
á Moysem en Monte Sinay la ley escripta de un dedo en<br />
Labras de piedra. J uro por aquel que fizo fumar umar Ie<br />
Monte<br />
Sinay veyéndolo el pueblo de Israel. Juro por el quel escogió<br />
á Aron por sacerdote primeramientre , é que consumió<br />
los fijos da Armo en casa de fue o por<br />
ron ofi•eseer fuego ageno delante del sennor. g r. Jqueo osa<br />
aquel .que mandó por su derecho iuycio que la tierra sorbiese<br />
á Datan é Abiron todos vivos. Juro po<br />
otorgó é dió al pueblo de Israel en larga ViarnaelqauernaggIn'eá<br />
é codornices en el yermo. Juro por aquel que mudó las<br />
aguas amargas en sabor dulce por el tanimiento del blago<br />
de Moysem. Juroor aquel que mostró é dió al pueblo<br />
de Israel muchas aguas e sin cuenta guando avíen grant<br />
seer por la ferida que dió Moysem de su pertiga en la<br />
piedra. Juro por a quel afinó al pueblo de lerael XL.<br />
Por mí iuráredes , é non vos periuráredes el<br />
nombre de Dios nuestro sennor, que crió<br />
el cielo , é la tierra , é el ruar, é lo que en<br />
él es : el que puso á los mares f-ito , é dixo:<br />
Fasta aquí llegarás , é aquí quebrantarás tus<br />
annos en el yermo , é que guardó los vestidos dellos sanos<br />
en todo aqueste tiempo que por ningun usarniento<br />
non fuesen rotos. Juro por aquel que con mandamiento<br />
non trastornado devedó é mandó que ninguno non entrasse<br />
la tierra de promission por que creyeron la palabra<br />
de Dios salvo Iesó Nave , é Caleph , á los quales<br />
prometió que entrarian hy. Juro por aquel que mandó á<br />
Moysem que alzase su mano, é maldixiese las Malechitas<br />
, é vencerla el pueblo de Israel. Juro por aquel que<br />
mandó á nuestros padres el fumen Jordan por mano de<br />
lesá Nave , é establesció que XII. piedras fuesen sacadas<br />
del rio en testimonio, Juro por aquel que mandó á todo<br />
el pueblo de Israel , que luegopassado el rio del flumen<br />
Jordan fuesen todos circuncidados por las piedras enta-<br />
lladas , é por aquel que los muros fondió de Yericó lis<br />
cibdat. Juro por aquel que onró David rey con gloria del<br />
reyno, é que lo libró de las manos de SaUl é de su hijo<br />
Absalon. Juro por aquel que enchia el templo de niebla<br />
á la oracion de Salamon , é espandió hy su bendicion.•<br />
Juro por aquel que portó Elías profeta por torbellino<br />
de fuego en cielo , alzándolo de tierra á la siella<br />
de gloria. Juro por aquel que enchió todas sus profetas<br />
de Spíritu Santo, é libró á Daniel profeta de los leones<br />
fuertes é bravos. Juro por aquel que dennó guardar los<br />
tres ninnos en la fornaz del fuego ardiente delante los<br />
oios del cruel rey Nabocodonosor, , é que tenia la clave<br />
de David: é que cierra lo que ninguno non abre, é que<br />
abre lo que ninguno non puede cerrar. Juro por aquel que<br />
lizo todas maravillas , é virtudes , é signos en el pueblo<br />
de Israel , é en los otros pueblos. Juro por los X. santos<br />
mandamientos de la ley. Juro por Jesucristo fijo de<br />
Dios Padre omnipotente , é por el Spíritu Santo , que en<br />
Trinidat es uno , é por la santa resurrescion de Jesucristo<br />
nuestro Señor Dios , é por la su gloriosa Ascension , é<br />
maravilosa guando subió á los cielos , é por el su avenimiento<br />
mucho terrible en que iuzgará vivos é muertos<br />
paresciente muy manso á los justos , é muy espantable á<br />
los malos , é por el su muy onrado cuerpo,- é por la su<br />
muy presciosa sangre : que fizo veer los ciegos , é oyr los<br />
sordos , é sanó los paralíticos, é fizo fablar los mudos, é<br />
fizo flor los demonios de los cuerpos de los calmes , é<br />
fizo andar correr los contrechos , é resuscitó los muertos<br />
: que andó de sus pies sobre las aguas , é resuscitó<br />
á Lázaro de muerte , é conmo era la su carne tornada podrida<br />
de quatro dias que yacia en el monumento, le dió salut<br />
é vida : et que tornó el gran loro , é plantó de sus<br />
hermanas en gozo : que es facedor del mundo todo; qui es<br />
comenzamiento de luz , é carrerador mostrador de salut;<br />
qui alumbró todo el mundo por el su nascemiento, é lo<br />
redemió por la su santa passion; qui solo fijé libre entee<br />
los muertos , é non pudo retenido ser de muerte; qui quebranté<br />
los infiernos , é con la magestad del su poder sacó<br />
ende las almas de todos los fieles : que despues que venció<br />
la muerte , é ovo victoria del mundo , subió á los cielos<br />
con aquella memela carne que prisó en tierra de la<br />
gloriosa santa Maria su madre , é siede á la diestra de<br />
su Padre omnipotente , é rescebió dél perdurable poder<br />
de reyno. Juro sobre todo esto por todas virtudes del cielo,<br />
é de todos los santos , é de los apóstolos , é de las<br />
profetas , é de las patriarchas, é por las reliquias de todos<br />
los santos, é por los quatro evangelios , que quantas cosas<br />
he iuradas é prometidas por todos los sacramentos sobredichos<br />
que son fechos sobre este altar N. de tal santo,<br />
sobre qual pongo mis manos , é tengo , que yo todo lo<br />
venga , é tenga de obra é de fecho, é de creencia quanto<br />
he prometido á la fee católica. Et vos, seiícr obispo, lo<br />
prometo é juro, é vos dé escrito de mi mano fecho que<br />
guamo yo juré é prometí con mi propia volunptad ,<br />
con limpio corazon lo iuré , é die sin ningun engaño,<br />
é sin falsidat , é sin descomiento. , é juro por aquella iura<br />
que luce e denegué , é dcnego todos sus usos é costumbres<br />
, é todas sus fiestas , é todas sus pascuas , é sus conmeres<br />
sellad su constunabre de los judíos , nin usaré sus
LIBRO XII.<br />
ondas puxaderas /. E el que dixo : El cielo<br />
es mi seeia, é la tierra banco de mios pies.<br />
El que -destruyó el angel primero guando<br />
engrandeció, é se quiso emparejar con él<br />
Iuro por el nombre del sennor ante 2 qui se<br />
paran todas las caballerías de los ángeles<br />
tremiendo , cuya faz enssuga 3 las aguas de<br />
los abissos , é cuya sanea faz tremer 4 los<br />
montes : el que fizo habitar al primero omne<br />
en el parayso , é mando! que non comiese<br />
del arbol 5 , é comió , é echólo del parayso,<br />
é metió á él 6 é á su linage en fierros de<br />
desobediencia : el que 7 recibió el sacrificio<br />
de Abel 8 con gracia , é desechó el de Cain<br />
con derecho : el que fizo vevir 9 á Henoc<br />
con su cuerpo en el parayso terrenal con<br />
Elías , é los fará morir ante de la fin : el<br />
que dexó á Noé é su muger, é sus fijos tres<br />
con sus mugeres vivos , é las animalias<br />
é las aves , é los bestiglos en el arca en el<br />
tiempo del diluvio , por sacar de cada una<br />
daquellas animalias linage é generacion : é<br />
el que sacó de Sem fijo de Noé á Abraam<br />
su amigo,. é de Abraam Israel , é su yente,<br />
é el que cogió é esleyó á las patriarcas "<br />
é á las prophetas , é bendixo las padriarcas<br />
Abraam , Isaac, é Iacob ; é iuro por aquel<br />
que prometió á Abraam el sancto :.con tu<br />
linage se bendizrán todas las yentes, é diól<br />
'sennal de circumcision por precepto durable;<br />
é juro por aquel que destruyó á Sodom<br />
é Gomorra , é tornó á la muger " de Loth<br />
en figura de sal, guando cató en pos sí: el<br />
que hachó con Iacob , é tanxó " su nervio,<br />
é encoxó , é dixol : Non te dirán Iacob, mas<br />
decirte han Israel : E iuro por aquel que libró<br />
á Ioseph del enganno de sus hermanos,<br />
é lo ondró contra Faraon por librar por sus<br />
manos todos los fijos de Israel de fiambre:<br />
é iuro por el que libró á Moysen del mar,<br />
conmeres , é que nunca guardaré fiestas nin sábados, nin<br />
pascua , nin ferias segun su constumbre de los judíos, nin<br />
usaré sus conmeres , nin desvenare , nin sacaré sebo de<br />
ninguna carne nin de sangre segun la costumbre de los<br />
judíos , é prometo é iuro que guardaré toda pascua , é<br />
todas fiestas,.é toda creencia de los cristianos, é que usaré<br />
é comeré todos los conmeres de los cristianos é carnes de<br />
puerco , é creo en la Santa Trinidat , é prometo siempre<br />
creer en ella , é prometo de nunca me compannar á companna<br />
de los judíos ; mas acompannarm e he siempre á los<br />
cristianos , é veviré siempre en todas é por todas cosas<br />
segun las costumbres , é guardaré siempre quanto la fee<br />
católica manda. E si por ventura yo tornase á la creencia<br />
de los judíos , é aborresciese la fee de los cristianos , 6<br />
sus usos , ó sus comeres , é tornase á los judíos, é con<br />
engaño, ó por descebemiento , ó por alguna mala volumptat<br />
, ó por escarmiento juré esta jura, vengan sobre mí todas<br />
las maldiciones de la ley que fueron dadas é confirmadas<br />
de la boca de Dios sobre aquellos que despresciaron<br />
los sus mandamientos vengan sobre mí é sobre mi<br />
casa , é sobre mis fijos todas las plagas de Egipto<br />
• é las<br />
Bridas de mí sean espanto de todos los otros , é que Mycio<br />
venga sobre él , el que vieno sobre Datan é Abiron,<br />
é que seviendo lo sorba la tierra, assíque despues que#<br />
yo muriere el diablo me resciba con todos sus ángeles,<br />
con toda su companna en las mayores penas del in-<br />
é sentado con igual pena de fuego con todo el<br />
lierno ,<br />
pueblo de Sodoma é Gomorra , é guando veniere é apa-<br />
TITVLO<br />
197<br />
é se le descubrió en el espino en la flama<br />
del fuego: el que tentó " á Egypto por manos<br />
de Moysen con X. lla gas , é libró su<br />
yente de la servidumbre de los de Egypto,<br />
los passó el mar rubro en seco, é fizo estar<br />
las ondas eladas contra natura 16 del e agua<br />
corriente : E juro por el que afogó á Faraon<br />
é á sus caballerías en el mar 'rubro : E<br />
iuro por el que guió á Israel ' 7 su yente de<br />
dia con un pilar de nube blanca , é de noche<br />
con un pilar de fuego. Iuro por el que<br />
dió á Moysen en el Monte Sinay libro escripto<br />
con sus dedos en tablas de marmor.<br />
Juro por el que afumó el Monte Sinay á ojo<br />
de los fijos de Israel. Iuro por el que esleyó<br />
pora sí á Aron " primeramientre que fuesse<br />
sacerdot , é quemó á sus fijos con el fuego,<br />
porque aduxieron fuego estranno , é lo ofrecieron<br />
á Dios. luro por el que mandó á la<br />
tierra que tragasse á Abiron , é á Datan por<br />
su juicio 9 derecho, é descendieron vivos á los<br />
abissos. Juro por el que dió á comer á su pueblo<br />
Israel en el desierto magna é selhue. Iuro<br />
por el que mudó las aguas amargas por echar<br />
la viga en ellas , é ficiéronse dulces. Iuro por<br />
el que dió á beber á los fijos de Israel (pando<br />
ovieron sed en Horab , é firió Moysen<br />
en la piedra con su ,blago , é manaron della<br />
muchas aguas. loro por el que dió á comer<br />
á los fijos de Israel en el desierto quarenta<br />
armos , é mantovo sus pannos sanos , que<br />
non enveiecieron por /os usar. loro por el que<br />
iudgó con derecho que non eatrasse nenguno<br />
de los fijos de Israel en la tierra de la<br />
pro mision , porque non crovieron por su palabra<br />
, fueras end Josue Ben Non , é Caleb,<br />
los quales iudgó que entrarien hy. Juro por<br />
el que mandó á Moysen que alzase su mano,<br />
é alcanzarien los hijos de Israel á los gigantes.<br />
Iuro por el que passó á nuestros pa-<br />
resciere la magestad del gloriosísimo príncipe nuestro seííor<br />
Jesucristo, sea contado é metido en aquella companna<br />
de los malos , á los quales muy terrible é muy glorioso<br />
iuyz menazando julgará diciendo Partid vos de mi, malditos<br />
, é it vos en Mego perdurable , el qual es dado é<br />
aparellado al diablo , é a sus amigos , é á sus ángeles,<br />
é á todas sus compannas. Dadas estas constituciones tal<br />
dia. N. tal. Et cxtera.<br />
Esc. r. y Maip. 1. . pasaderas.<br />
Toled. ante el que.<br />
3 Esc. .r. enxuga.<br />
4 Maly. r. entremeter.<br />
5 Toled. de arbol.<br />
6 Esc. r. y Malp. .r. á sí.<br />
7 Toled. qui , y así dice siempre en esta ley en lagar<br />
de que.<br />
8 Malp. 2. lee Hebel.<br />
9 Toled. vivir.<br />
so Maly. alimalias , y así despues.<br />
I I Malp. 2. y Toled. padriarcas.<br />
z Toled. mugier.<br />
1 3 Esc. I. y Maly. enpusí.<br />
Toled. tansó su niervo.<br />
15 Esc. r. terptó. tempto.<br />
16 .Malp. naturalrza.<br />
1 7 Toled. su gente Israhel.<br />
18 Ere. e. y Malí,. e. Aaron.<br />
39 judicio.
198<br />
dres por manos de Josue Bel Non el flumen<br />
Jordan , é mandó que tomasen daquel rio<br />
XII. piedras por testimonio. luto por el que<br />
mandó á los fijos de Israel guando pasaron<br />
el fumen Jordan , que se circuí-midiesen<br />
con cuchiellos de piedras, é el que derribó Z<br />
los muros de la ciudad de Ihericó 3 . Iuro<br />
por el que fizo ferrnoso á David con gloria<br />
del reglo, é lo libró de las manos de Saul,<br />
é de manos de su fijo Absalon. Iuro por el<br />
que inchió la casa de niebla guando fizo oraclon<br />
hy Salomon, é metió hy su bendicion<br />
guando el adoró. luto por el que alzó á Elías<br />
de tierra al cielo en la nube en un roque<br />
de fuego ; é por el que partió las aguas del<br />
fumen Jordan , guando adoró Alyaxa, é firió<br />
las aguas con el vestido de Elías propileta.<br />
Juro por el que metió 4 el spíritu sancto<br />
en todas sus prophetas , é el que libró á Daniel<br />
de las bocas de los leones fambrientos.<br />
Juro por el que salvó los tres ninnos del S<br />
forno del fuego ardiente á ojo de Nabucodonosor<br />
el rey descreido malo. Iuro por el<br />
que tiene las llaves de David , é cierra lo<br />
que non abre nenguno, é abre lo que non<br />
cierra nenguno. furo por el que fizo todos<br />
los nniraglos en el pueblo de Israel, é en las<br />
otras yentes. Juro por los diez acomendamientas<br />
sanctos. Iuro por Iesucristo , fijo de<br />
Dios vivo , é por el Sancto Spíricu, que es<br />
un Dios é verdadera Trinidad, é por la resurreccion<br />
de Jesucristo nuestro sennor , é<br />
por su ascension al cielo , é por su venida<br />
sancta , é temerosa guando veniere pora 6<br />
iudgar los vivos é los muertos, por se mostrar<br />
manso á los iustos 7, é bravo á los descreidos.<br />
E juro por el su ondrado cuerpo é<br />
su sancta sangre ; el que abrió los ojos de<br />
los ciegos , é fizo oirá los sordos, é sanó á<br />
los contrechos, é fizo fablar á los mudos, é<br />
sacó los demores de los demoniados , é gzo<br />
correr é andar á los coxos , é resucitó los<br />
muertos ; el que andudo 9 sobre el agua de<br />
pies ; el que resuscitó á Lázaro , é lo desató<br />
de la prision de la muerte depues que era<br />
su cuerpo podrido , é tornó su tristeza en<br />
alegría ; el que crió el mundo, comienzo de<br />
la luz, el ponedor de la salud , el que alumbró<br />
el mundo con su venida , é lo redimió<br />
con su muerte '3 ; el que fué solo libre entre<br />
los muertos , é non lo pudo la muerte<br />
tener ; el que quebrantó las cerraduras del<br />
infierno, é libró las almas de los justos del<br />
infierno con su poder; el que venció la muerte<br />
, é alzó su cuerpo , que prisó en tierra,<br />
x Malp. 2. la fluente , y asi despue.r.<br />
Toled. enderribó.<br />
3 Ese. r. y 111,tly, de Jericó.<br />
4 Ere. r. y .11-falp. r. prometió.<br />
5 Ere. r. y Malp.r. en el torno.<br />
6 MaIp. 5.<br />
7 E.Q. t. mansos.<br />
l Toled. y Ese.<br />
sacó los demonios de los damnados.<br />
DEL FVERO JVZGO<br />
al cielo, depues que venció todo el mundo<br />
; el que seye á la diestra parte del Padre<br />
poderoso , é recibió dél gloria durable.<br />
Juro por todas las vertudes del cielo, é por<br />
las reliquias de todos los apóstoles é los mártyres<br />
, é por los quatro evangelios que son<br />
puestos sobre estas juras en el altar sancto<br />
en esta eglesia N. que yo tengo en las mis<br />
manos, que todo quanto dix en esta mi<br />
confesion , é esta mi conocencia, é quanto<br />
hy ayunté, é quanto dí á mio sennor N.<br />
el obispo del sey " N. escripto por mi mano<br />
, todo es verdad , é que yo non dix nenguna<br />
cosa dellas por arte del mundo , nin<br />
por enganno , mas dixlo con la mas leal conocencia<br />
, assí cuerno es en esta carta ; é<br />
niego todas las costumbres é las constituciones<br />
de los judíos, é creo en la sancta Trinidad<br />
con todo mio corazon é con toda mi<br />
voluntad , é que " non torne á mi antigua<br />
descreencia nunca 13, nin faga companna con<br />
los judíos viles. E prometo que viva en todas<br />
mis cosas segund la costumbre é la ley<br />
de los cristianos 1 é que aya siervos cristianos,<br />
é que cumpla todo quanto es en este<br />
escripto de mis juras con toda lealdad , é<br />
sanarnientre , é que persevere en la ley de<br />
los apóstolos é en el establecimiento del sylnbulo<br />
desagora , é siempre, é guando quier<br />
que yo ficiere falsedad en alguna cosa de la<br />
ley sancta , ó me entremetiere de guardar<br />
la ley de los judíos, ó ficiere ipocrisía en<br />
nenguna de quantas cosas yo iuré 14, é prometí<br />
complir, , en nenguna manera, é perjurare,<br />
é falliere de quanto sobre mí pus, así<br />
cuerno conoscí, é oí, é entendí, vengan sobre<br />
mi todas las maldiciones de la ley, con<br />
las quales confondió Dios á todos los que falsan<br />
los mandamientos de Dios, é vengan sobre<br />
mí , é sobre los de mi casa , é sobre mios<br />
fijos todas las llagas é las pestilencias de<br />
Egypto ; é si falliere en lo que prometí, venga<br />
sobre mí lo que vino sobre Abiron é Datan<br />
, é que me trague vivo la tierra é sea<br />
depues de mi muerte de los del fuego durable<br />
, con el diablo é sus ángeles, sea<br />
condempnado 15 de los de Sodom é omorra<br />
, é aparcero de Judas en la amarga pena.<br />
E guando veniere ante el trono del glorioso<br />
juez nuestro sennor Iesucristo, que sea de los<br />
de la parte siniestra, á los quales dirá el glorioso<br />
juez el bravo, el justo, menazándolos:<br />
Idvos, maldichos", en el fuego durable, que<br />
es apareiado al diablo é á sus ángeles. Fueron<br />
escriptas estas juras en tal dia 1 é en tal era.<br />
9 Toled. andido.<br />
zo Ere. r. y Maly. r. sangre.<br />
z x Ese. I. y Maly. de la sey.<br />
iz Ere. e. y Maly. que me non torne.<br />
1 3 Toled. nunqua.<br />
14 Toled. Mrey.<br />
1 5 Maly. acompannado. Ese. compamyon.<br />
z6 Toled. Maly. y Ese. e. malditos.
LIBRO XII.<br />
XVI. De los siervos cristianos de los<br />
judíos si se non llamaren cristianos,<br />
é de los que los descubren.<br />
Los siervos ,cristianos de los judíos que son<br />
cristianos perfectos , é los engannaron sus<br />
sennores por alguna arte, é non se conoscieren<br />
por cristianos desagora , é d'oy adelantre<br />
, é quisieren fincar con sus sennores,<br />
por razon que ellos non- quisieron la ondra<br />
de la liberdad el rey los mande dar á qualquisiere<br />
de su pueblo , que sean sus siervos<br />
por siempre: é el que los descubriere, si fuere<br />
judío, ó siervo dalgun judío , tórnese cristiano<br />
, é seá libre : é si aquel que los descubriere<br />
fuere cristiano , por cada un siervo 2<br />
que descubra tome V. sueldos del judío que<br />
toviere consigo el siervo cristiano, depiles<br />
que nos ficiemos esta constitucion.<br />
XVII. 3 Que nengun judío non iudgue 4<br />
al cristiano por lo meter en servidumbre<br />
, ni de lo Matar, ni de lo apremiar.,<br />
si el rey lo adelantrare é otri<br />
en algun poder.<br />
Nengun judío desde el primer anno que nos<br />
regnamos , que es desde nueve dias pasados<br />
de ianero , non sea osado de se apoderar, ó<br />
mandar 5 , ó apremiar, ó despechar, ó castigar,<br />
ó ferier 6, ó ponier pleyto ó coto á<br />
nengun cristiano , ó mandar, ó vender , ó<br />
haver poder sobre los cristianos en nenguna<br />
guisa , si non por ventura si les mandare<br />
el rey recabdar algunas cosas , que sean á<br />
provecho del comun por mandado del rey<br />
solo. E si algun judío fuere osado de apremiar<br />
ó constrennir á nengun cristiano ,<br />
lo matare, ó lo firiere , ó se moviere contra<br />
él , ó lo desondrare, ol ficiere nenguna cosa<br />
de quantas la ley defiende , ó de las que la<br />
ley non departió , nin determinó , peche la<br />
meatad de toda su buena , é áyala el rey;<br />
Ese. x. y Malp. de la libertad, y así otras<br />
veces.<br />
z Ese. .r. y Malp. x. siervo cristiano que descubra<br />
aya.<br />
3 Esc. 3 . Que ningun judío non pueda ganar, nin tormentar,<br />
, nin apartar ningun cristiano por poder que<br />
haya rescibido de quien quier, 1i non fuer por ordenamiento<br />
de la corte del rey.<br />
Diz esta ley que ningun judío non aya poder sobre ningun<br />
cristiano de apremiado nin de lo mandar, nin de<br />
constrennirlo en ninguna cosa , salvo ge lo mandase ;<br />
si por sí 6 por mandado de otro ninguno lo cometiese á<br />
facer, pierda la merad de quanto a para la bolsa del rey;<br />
k<br />
si nada non oviere, denle C. azotes , é tresqullenlo en<br />
cruz ; é aquel que les diere á los judíos poder sobre los<br />
cristianos , si noble persona fuer , peche X. libras de oró<br />
al rey ; é si non oviere onde las dé , tresquilado en cruz<br />
resciba C. azotes.<br />
ningun cristiano, nnz se<br />
4 Toled. Ecc. r. y Malp. e.<br />
sirva del , nin lo mate, niolo apremie migue,. alguno<br />
TITVLO<br />
s99<br />
á si non oviere nada , reciba C. azotes, é<br />
ráyanle la cabeza. E aquel que pusiere á nengun<br />
judío en nengun destos poderes contra<br />
nengun cristiano , si fuere omite noble , ó<br />
de gran guisa , ó algun oficiado de nuestros<br />
varones, peche X. libras doro al rey con premia<br />
é sin su grado : é si fuere omne de menor<br />
guisa , peche V. libras doro al rey ; é<br />
si non oviere nada de que peche , reciba C.<br />
azotes , é ráyanle la cabeza.<br />
XVIII. r De los siervos de los judíos 8,<br />
si se ficieren cristianos , que sean<br />
libres.<br />
Pues que el apóstol 9 San Paulo dice por<br />
predicar, é enunciar '° de Cristo , ó por causa<br />
", ó segund verdad, por ende es derecho<br />
que assí cuerno aduxiemos é costren-<br />
Memos á los fieles á la '° gracia de liberdad,<br />
bien así demos " á los non fieles alguna guisa<br />
, é les abramos carrera pora vevir é guarecer.<br />
E por ende establecernos que si algun<br />
siervo de judío, , quier varon , quier muger,<br />
fuere sometido so su servidumbre, é quisiere<br />
venir á la ley de Cristo, non ge lo deviede<br />
la servidumbre, ni lo asconda de la fe nenguna<br />
cosa , ni lo contraste nenguno , nin lo<br />
asconda della nengun achaque , que en qual<br />
tiempo quier que s'aclamare , é connociere,<br />
é dixiere, é iurare ques cristiano, ó que silla<br />
fecho cristiano , é descubriere la descreencia<br />
de sus sennores, é negare el su error,<br />
en aquella ora salga libre paladinamientre<br />
con todo su peguiar, é légelo. E en todo<br />
quanto que aquel siervo oviere vala la constitucion<br />
que nos ficiemos de los siervos cristianos.<br />
lo ponga en algun poder por mandar é vedar.<br />
5 Esc. r. mandar apremiar.<br />
6 Toled. Ese. y Malp. ferir 6 poner.<br />
7 Que los siervos de los judíos guando yuier que se tornen<br />
cristianos que sean libres.<br />
Esta ley diz que si algun siervo ó sierva de judío, si<br />
se quesier tornar cristiano , non lo aya poder de retener<br />
el judío,; maya si él se (pesiar tornar , é el judío non<br />
lo dexar , por aquello que non lo quiso dexar pierda todo<br />
el peguiar del siervo , é áyalo el siervo pues que se tornar<br />
cristiano é sea libre é quito. Eurigio Rey.<br />
8 Toled. Esc. ' o. y Malp. o. judíos que non son hechor<br />
cristianos, si se tornaren á la ley de Cristo, que salga»<br />
libres.<br />
9 Toled. apóstol°.<br />
ro Ese. t. anunciar.<br />
o r Esc. y Malp. T. por cosa segun verdat.<br />
03 E Ese. r. y Malp. I . á la iglesia de la libertad.<br />
sc. x. y Malp. I. debemos á los non fieles catar al•<br />
cuna guisa.<br />
Bbb
200<br />
Que los judíos non sean mayordomos<br />
nin autores en manera de servicio<br />
jacer, ni sean puestos 2 sobre<br />
los pueblos é las familias de los cristianos<br />
, e de la pena de los que los<br />
adelantran en esto.<br />
XIX. r<br />
Si algun judío fuere adelantado de mano<br />
dalgun lego por mantener, é mandar algunos<br />
cristianos, assi que sea mayordomo sobre<br />
familia de cristianos, todas aquellas cosas<br />
sobre que fué puesto é adelantado , todas<br />
las aya el rey, é reciba cada un daquellos<br />
judíos adelantados C. azotes, é aya<br />
el rey la meatad de sus buenas 3 . E si algun<br />
obispo , ó sacerdote , ó diácono , ó clérigo,<br />
6 monge adelantrare algun judío poca<br />
veer alguna cosa de la eglesia, ó 4 por espedir<br />
las cosas de los cristianos , tanto peche<br />
de su buena quanto fueren aquellas cosas<br />
de la eglesia sobre que lo puso: é si non oviere<br />
onde lo pague , sea echado á los extremos<br />
de la tierra S , por tal que s'castigue con<br />
la pena de la penitencia , é que aprenda, é<br />
entienda su laydo fecho en adelantrar á 6<br />
descreido sobre los fieles cristianos.<br />
XX. 7 Quando 8 algun judío fugiere<br />
de las provincias de luenne a las<br />
tierras de nuestra obediencia , que<br />
venga al obispo de la provincia , é<br />
al sacerdot del logar, é cuerno se<br />
deve aguardar en todas sus cosas.<br />
Si algun judío que fuere natural de alguna<br />
de las cibdades ó de las provincias de<br />
nuestros regnos, si fuere de un logar á otro,<br />
deve venir al obispo daquel logar , ó al sacerdot,<br />
ó al alcalde de la tierra, é non se<br />
Esc. g. Que los judíos non osen ayer mancebos cristianos,<br />
nin mayordomos, nin labradores ; é estos que fueren<br />
con ellos, ayan la pena meysma dellos.<br />
Dia esta ley que si algun judío rescebier el poder de<br />
algun cristiano por ayer algun sennorío sobre cristianos,<br />
6 por apremiados en alguna cosa , ó que gane algo con<br />
ellos , quanto quier que hy gane en aquel ministrandento<br />
, todo sea de la bolsa del rey ; assí que aquellos que<br />
rescebieren el poderío , tresquilados en cruz resciban C.<br />
azotes , l:: pierdan la metad de lo que an pora bolsa del<br />
rey: cierto si el obispo , ó qualquier de los sacerdotes,<br />
6 de los ministros de la eglesia algun oficio les dieron,<br />
6 aigun sennorío sobre los cristianos servientes de la<br />
eglesia , quanto les dieren de sennorío , tanto pechen<br />
de lo suyo propio pora la bolsa del rey ; é si nada<br />
non ovieren , sean desterrados : é assí conosca cada uno<br />
quanto gran crueldat es poner cristianos 56 judíos. Eurigío<br />
Rey.<br />
Toled. adelantados por mantener pueblos nin familias<br />
de cristianos, é de la pena &c.<br />
3 Etc. e. y Malp. e. bienes.<br />
4 Exc• a. y Malp. a. 6 pora departir. Toled. por espender.<br />
5 Toled. Etc. r. y Malp, s. de las tierras.<br />
6 Esc. r. y Malp. s. al.<br />
DEL FVER-0 JVZGO<br />
quite daquel sacerdot , por tal quel sacerdot<br />
testimonie en verdad que s'ha lexado<br />
de guardar los sábados, é las costumbres, é<br />
las pascuas de los judíos: assíque los otros<br />
tales cuerno él non fallen carrera guando andidieren<br />
por las tierras é por los logares de<br />
guardar su error, nin de se asconder en celado<br />
9 por perseverar en su error antigo , é<br />
por tal que guarden en aquellos dias que estidieren<br />
con los cristianos todas las constituciones<br />
de la cristiandad , é que coman é beban<br />
con los buenos cristianos , é que comulguen<br />
con ellos, é que vayan en los dias de<br />
las fiestas de los judíos á la eglesia con los<br />
sacerdotes, por tal que los castiguen é los<br />
guien á buena carrera ; é si se escusaren que<br />
han de recabdar tales cosas é tales negocios,<br />
que non podien escusar, porque non pueden<br />
morar con ellos , no s'vayan sin mandado<br />
de los sacerdotes á quien venieron fasta que<br />
pasen los sábados , é sepan por cierto que<br />
ellos non los guardan, é escriba el sacerdote<br />
del logar una carta con su mano á los sacerdotes<br />
por ó han de pasar aquellos judíos<br />
por ser salidos de sospecha é de enganno,<br />
tambien en morando cuerno en andando, é<br />
sean apremiados de facer esto con derecho:<br />
é si alguno dellos pasare este nuestro mandamiento,<br />
estonce el obispo del logar ó el<br />
sacerdot en uno con el alcalde pueden facer<br />
recibir á cada un dellos C. azotes : ca nos<br />
no les sofrirnos que s'vayan á sus casas si<br />
non con letras de los obispos ó de los sacerdotes<br />
daquellos logares á que vinieren, é<br />
que escriban en aquellas letras quantos dias<br />
moraron con el obispo daquella cibdad , é<br />
de cuerno llegaron á él é en qual dia salieron<br />
ende , é llegaron á sus casas.<br />
7 Esc. 3 . Que los judíos que vienen de otras provincias ft<br />
las nuestras morar, luego se muestren al obispo 6 al<br />
capellan mayor del lugar, 6 qué le conviene al judío de<br />
guardar en todo esto.<br />
Aquesta ley diz que si algun judío fuere de una cibdat<br />
ó de una provincia á otro logar, se presente al sacerdote<br />
6 al iuyz del logar, nin non se quite del sacerdote<br />
fasta quel pruebe como guarda las fiestas 6 los mandamientos<br />
de la eglesia ; é si algunos dias ovieren en el<br />
logar á morar, mándelos posar con los mas católicos crístianos<br />
que trobaren con quien coman , é con quien ayan<br />
companna. Et guando irsee-quesieren de un logar á otro,<br />
vengan primero al sacerdote , é délos sus letras que presenten<br />
á los otros sacerdotes por 6. fueren que les guarden,<br />
é les tengan oto como viven; é si alguno dellos otratnien•<br />
tre andodiere de una tierra á otra , resciba del iuiz C.<br />
azotes. Nin otramientre non vayan de una tierra á otra,<br />
salvo con buenas letras , en que aya notado qual dia sale<br />
del un lugar , é guanos dias mora en el otro , é qual dia<br />
deve tornar á su tierra.<br />
8 Toled. Esc. a. y Malp. t. Si algun judío viniere de lar<br />
provincias de luenne d los nuestros revnos, que venga luego<br />
al obispo de la provincia, 6 al sacerdote del logar, é coma<br />
se deben guardar en todas sus cosas.<br />
9 Toled. Ese. i. y r. en celadas.
LIBRO XI I.<br />
XXI. En qual manera deven visitar<br />
8 los judíos al obispo en íos<br />
dias conozudos.<br />
Todos los judíos o quiquier que sean en las<br />
tierras, é ó quier que moren , deven ir veer<br />
al obispo del logar ó al sacerdot en los dias<br />
de los sábados, é en las otras pascuas que<br />
suelen guardar antiguamientre : ca les non<br />
sofrimos , que en estos dias se traspongan,<br />
ni se quiten de los sacerdotes , nin de sus<br />
familias dernientra 3 que estos dias duraren,<br />
por perder sospecha. E deven venir cada dia<br />
de sábado, depues que s'bañaren , al obispo<br />
ó al sacerdot, é reciban dellos la bendicion.<br />
En los logares o non ovieren sacerdotes, vayan<br />
veer á los buenos cristianos, é acompannarse<br />
á ellos , por tal que allegándose á<br />
ellos testimonien con verdad , que mantienen<br />
cristiandad , é que viven derechamientre.<br />
E las mugieres de los judíos é sus fijos,<br />
por tal que non ayan carrera pora guardar<br />
los sábados, que solien guardar, nin fagan<br />
enganno en se trasponer, ó en se ir, mandámosles<br />
que fagan lo quel obispo ó el sacerdot<br />
tovieren por bien. Ca bien cuerno<br />
sus maridos non se deven quitar delantre el<br />
sacerdot. Otrosí ellas deven ir veer á los<br />
obispos é á los sacerdotes en aquellos dias<br />
con buenas mugeres , quales el obispo escogiere<br />
, á quien se acompannen todavía. E<br />
tod aquel que fuere contra este mandamiento<br />
, ráyanle la cabeza , é reciba C. azotes<br />
en conceio. Otrosí mandamos guardar,<br />
porque los corazones dalgunos sacerdotes<br />
carnales son venzudos con gran luxuria , é<br />
con sabor de ensuciamiento , é buscan achaques<br />
é carrera , porque puedan complir su<br />
luxuria: por end establecemos establecemiento<br />
muy fuerte , que todo sacerdot guarde<br />
esta ley, é la faga seer estable contra las mugieres<br />
de los judíos que dixiemos, ques'non<br />
aparte nengun sacerdot con nenguna dellas<br />
Esc. De qual manera riere ir el convento de los judíos<br />
en los dias establescidos antel obispo.<br />
Manda esta ley que todo convento de judíos , en qual<br />
territorio quier que sean , deben venir al sacerdote del logar<br />
ó al obispo en los dias de los sábados é de las otras<br />
fiestas que ellos suelen celebrar é demostrar corono viven<br />
los dias de los sábados é de las otras fiestas , é deven<br />
seer benditos del obispo 6 del sacerdote del logar. Et si<br />
por aventura acaesciere en logar o non ovier sacerdote,<br />
moren con los mejores cristianos que filiaren; que si mester<br />
los ovieren den te›timonio bueno dellos las mogieres casadas<br />
é las filas de los omites buenos ; por tal que en estos<br />
sobredichos non yerren; mindelles el obispo ó el sacerdote<br />
delantre sus 'nacidos que vivan con las mejores que fallaren.<br />
Si alguno contra esta ley veniese , tresquilado en<br />
cruz reciba C. azotes. Sobre todo esto mandamos firmemientre<br />
á los sacerdotes que ninguna de estas mogieres<br />
non ayan peguyar nin comersacion ninguna , por tal que<br />
por ventura non acaesca alguna ocasion de luxuria por que<br />
ambos pierdan á. Dios; e si algun sacerdote o tal cosa contesciese<br />
, pierda lit órden é lo que ha, é sea echado de<br />
la tierra. Sisebundo Rey.<br />
a Toled. Esc. t. y Malí). s.<br />
los judíos ír veer al obispo<br />
en los dias sennalados.<br />
TITVLO<br />
20T<br />
nin esté con ellas solo en logar o se pueda<br />
ensuciar con ella. Onde si acaeciere que algun<br />
sacerdot use el celo que deve por el<br />
nombre de Cristo en manera de luxuria, é<br />
por fallar guisa pora facer su sabor 4, sea<br />
despuesto de su órden, é sea echado de la<br />
tierra por siempre.<br />
XXII. 5 Quando 6 el judío oviere algun<br />
siervo cristiano, si el obispo ge lo demandare<br />
, que lo non pueda tener.<br />
Si algun cristiano lego cogiere pora su servicio<br />
algun judío ó alguna judía , é lo toviere<br />
á bien fecho , é lo amparare, é lo sacare<br />
del poder que han sobre él los obispos<br />
é los sacerdotes , é lo non ernbiare al obispo<br />
ó al sacerdot en los dias que deve quel .ensennen,<br />
é quel iudguen, qüiquier que ficiere<br />
lo que nos defendemos , el obispo lo descomulgue<br />
, é saque el judío de su poder , é<br />
peche quien esto ficiere por cada judío que<br />
amparare tres libras doro al rey.<br />
XXIII. 7 Qice los obispos pueden apremiar<br />
d los judíos en todas cosas propriandentre.<br />
Nos adelantamos en iudgar todas estas<br />
constituciones pora acabar esta doctrina en<br />
los non fieles , á los sacerdotes á los quales<br />
Dios mandó facerla é acabarla. Dixo el sancto<br />
Spiritu , cuya melecina inchió el cerco<br />
de la tierra : Los sacerdotes manternán los<br />
mios juicios, é iudgarán por las mis constituciones<br />
é por los mios acomendamientos.<br />
E por end damos poder á todo sacerdot, que<br />
cumpla todo quanto nos esplanainos en esta<br />
constitucion so tal pleyto, que nenguno non<br />
pueda amparar á nengun judío , nin razonar<br />
por él , porqu'el persevere en su error,<br />
2 Toled. Ese. 1. y Malp. demientre.<br />
4 Ese. r. y Malp. r. labor.<br />
5 Ese. g. Que ningun cristiano non ose tener consigo judío<br />
servicial , é que luego lo quite de sí delant las<br />
capellan, que sea end testimonio.<br />
Aquesta ley diz que ningun lego non defienda judío nin<br />
j<br />
udía por dono quel den, nin por servicio que' fagan, quo<br />
non vengan los dias que dexiemos al obispo, é non cumplan<br />
los mandamientos de la eglesia; é qui contra esto fuer,<br />
sea descomungado del obispo de la cibdat, é pierda todo<br />
aquello que coydó ganar de los judíos, é dema.: peche tres<br />
libras de oro á la bolsa del rey. Sisebundo Rey.<br />
6 Toled. Ese. t. y Malp. r. Si algun cristiano oviere<br />
algun siervo judío, é ge lo demandare el obispo que non sea<br />
osado de lo tener.<br />
7 Esc. 3 . Que todo coydado é todo poder sea dado d los<br />
perlados destrenir á los judíos.<br />
Esta ley diz que da licencia á todos los sacerdotes ma•<br />
yorrnientre de constrennir los judíos que cumplan todos los<br />
establescemientos que sobre ellos son escriptos , é que non<br />
consientan á ninguno que los defienda , é da enxiemplo á<br />
aquello que diz en la profecía Estarán los sacerdotes en<br />
los mios juicios , é juzgarán la mi ley é 1(.4 mios conmendamientos.<br />
Bbb 2
a O 2<br />
mas todos los judíos que fue-<br />
é en su ley :<br />
ren en poder de los cristianos, sáquelos de<br />
su poder el sacerdot , é áyalos en su guaie rda,<br />
é esplaneles á ellos é á quantos °vre<br />
, é á quantos dellos fueren , la salud , é<br />
la guarda de sus almas, é qué deven entender,<br />
é<br />
qué deven facer de la ley católiga,<br />
é el su. mayor estudio, é el su pensamiento<br />
sea de non emperezar, ni seer negligente de<br />
nenguno destos capítolos que avemos espla-<br />
Dados , é que los cumpla segund dixiemos<br />
é mandamos.<br />
XXIV. 2 De 3 la pena de los obispos<br />
et de los alcaldes , si estos iuicios<br />
non ficieren tener d los judíos, efacer<br />
por ellos.<br />
Los sacerdotes de la eglesia de Dios deven<br />
pensar, é guardarse que los non alcance pecado<br />
en ellos dexar los pueblos perseverar 4<br />
en yerro, pues ¿que pro a nenguno de nos<br />
si non fuere penado del pecado que fizo,<br />
pues que puede ser penado é condempnado<br />
del pecado d'otrí? E por end establecemos<br />
por los recordar de su negligencia , que si<br />
algun obispo fuere venzudo de la cobdicia<br />
é del mal sena, é fuere de flaco corazon en<br />
facer complir á los judíos estas constituciones,<br />
é pues que sopiere sus yerros é sus engreimientos,<br />
é se le averiguare su neciedad 5,<br />
é los non costriniere , é los non castigare,<br />
sea descomulgado tres meses, é peche. al rey<br />
una libra doro ; é si non oviere onde peche,<br />
sea descomulgado VI. meses , porque se castigue<br />
de su negligencia é de flaqueza de su<br />
corazon: é damos poder á qual obispo quier,<br />
que aya celo de Dios , que refrene é contraste<br />
el yerro daquellos judíos, é que<br />
emiende sus locuras en vez 7 del obispo-negligente<br />
, é que acabe lo que el otro oblidó.<br />
E . si se non moviere de grado á lo facer,<br />
é fuere negligente , é semey are al otro , é<br />
non oviere celo de Dios, ni fuere membra-<br />
DEL FVERO JVZG O<br />
Ese. quantos hy oviere.<br />
2 Esc. 3 . De los dannos de los sacerdotes é de los juyces<br />
que deven ayer, guando tuellen d los judíos que non<br />
cumplan los establescemientos de las leys.<br />
Diz esta ley que si algun obispo por aluna cobdicia ó<br />
por alguna torpcdat non feciese complir a los judíos estas<br />
cosas que son establescidas finque tres meses descomungado<br />
, é peche una libra de ' oro é la bolsa del rey;<br />
si non oviere onde lo pague , finque ses meses deseomungado<br />
, é peche aquello quel non quiso castigar ; venga<br />
otro obispo sobre él , é castíguelo , é emiéndelo. Otrosí<br />
los juyces que sopieren aquella nemiga , é non la quesieren<br />
castigar , pechen una libra de oro á la bolsa del<br />
rey. Todavía estos sean quitos desta pena los sacerdotes é<br />
los juyces guando provaren , que por algun embargamiento<br />
que ovieron del rey non lo podieron castigar.<br />
Eurijio Rey.<br />
3 Toled. Esc. r. y Malp.. e.<br />
caldes si<br />
De los obispos é los al-<br />
emperezaren en complir estos luidos sobre los<br />
judío s.<br />
4 Toled.<br />
por pensar en yerro, pues lque pro a nenguno.<br />
do , estonce el rey emiende sus yerros , é<br />
condenipnelos por el pecado. Este mismo establecemiento<br />
que mandamos de los obispos<br />
que son negligentes de emendar el yerro<br />
de los judíos , ese mismo mandamos<br />
á los otros religiosos , assí á lós sacerdotes<br />
, cuerno á los diáconos , cuerno á los<br />
clérigos , cuerno á todos aquellos que son<br />
adelantados por iudgar el error destos descreidos.<br />
E sí algun alcalde sopiere ó le fuere<br />
dicho sus engreimientos, é los non penare,<br />
peche una libra doro al rey, assí cuerno<br />
mandarnos al obispo , é los sacerdotes , é los<br />
alcaldes , é todos aquellos que son adelantados<br />
por iudgar los transgreimientos de los<br />
judíos , estonce serán salvos de la pena é<br />
del pecho guando provaren que el rey los<br />
defendie de non complir esta constitucion<br />
en los judíos, é que non eran osados de<br />
los apremiar.<br />
XXV. s Que los alcaldes non iudguen<br />
los trasgreinzientos de los judíos 9,<br />
• los obispos non seyendo hy , o seyendo<br />
fuera de la tierra.<br />
Nengun alcalde non sea osado de iudgar<br />
nengun inicio contra los judíos, non seyendo<br />
los sacerdotes é los obispos en la. tierra, mas<br />
delante ellos , por tal que la cobdicia del<br />
haver non ensucie nuestra ley : é si los sacerdotes<br />
non fueren hy, assí cuerno acaece<br />
muchas i° veces , el alcalde costringa á los<br />
judíos propriamientre. E si acaeciere quel<br />
obispo se aluengue " de su sey, lexe en su<br />
vez un " sacerdot que pueda complir é espedir<br />
con el alcalde de la tierra este mandamiento<br />
que nos mandamos, sin cobdicia,<br />
é sin recebir nengun presente.<br />
Malp. 2. pueblos perseverar en yerro, pues lque pro la a<br />
nengun.<br />
5 .Esc. .r. nescidat.<br />
6 Ese. r. y Malp. r. constringa.<br />
7 Esc. 1. y Malp. 1. voz.<br />
8 Ese. 3. Que ningun juyz non tome ningun dono fin<br />
peronision de judíos sobre defendernientos de los perlados.<br />
Esta ley diz que ningun juiz non juzgue ningun judío<br />
si non con otorgamiento del sacerdote, por tal que por ventura<br />
por que es segrar non resciba alguna cosa dél ; pero<br />
si acaesciere en logar do non aya sacerdote, estonce puede<br />
el juyz iuzgar. Sí por ventura contesciere que el obispo<br />
sea aluene de su legar , dexe algun sacerdote que con el<br />
juiz libre estos pleytos sin rescebir ningun dono. Eurigio<br />
Rey.<br />
9 Ese. a. y Malp. a. de los judíos, sin los obispos, é non<br />
seyendo ellos en la tierra.<br />
ro Toled. algunas. Esc. r. y Malp. 1, á las veces.<br />
II Toled. al ucngue.<br />
2 ToIrd. su.
LIBRO: XII.<br />
XXVI. 1 Que 2 estonce serán los obispos<br />
sin pena, guando' sus sacerdotes no<br />
les mostraren las cosas que devi.,<br />
endrezar con ellos.<br />
Los sacerdotes, é los diáconos, é todos los<br />
de religion , é todos los alcaldes que son<br />
puestos en diversos logares , deven apremiar<br />
á todos los judíos que son en su guarda, é<br />
que les faltan guardar todos estos establecemientos<br />
que nos establecernos, é non sean negligentes<br />
de los costrennir en todas aquellas<br />
tosas que emperezaron de endrezar 3, fáganlo<br />
saber al rey, ó rueguen á los obispos que las<br />
emienden , é las endrezen. E tod aquel que<br />
ficiere saber al obispo la falsedad dellos, non<br />
sufra la pena que es antedicha : é los obispos<br />
estonce serán salvos de la pena é del<br />
pecho 4 antedicho, guando provaren que<br />
aquellos que son so ellos , non les ficieron<br />
saber nengun trasgreimiento de los judíos,<br />
ni nenguna falsedad.<br />
XXVII. 5 De la piedad que deven<br />
haber los reyes á los ques tornan a"<br />
la ley de Cristo 6 con buena voluntad.<br />
Este establecimiento que mandamos guardar<br />
en todas las cosas que establecimos 7,<br />
é esplanamos en las leyes de suso o atempramos<br />
la pena á los pecados de los pecadores,<br />
que pierdan sus buenas, é sean echados<br />
de la tierra ; é damos poder á nos é á<br />
los reyes que vernán depues de nos , que<br />
guarden esta piedad é esta merced que decimos,<br />
que guando quier que acaeciere que<br />
aquellos encreidos se asoivieren de las sogas<br />
é de los lazos del diablo, é crovieren<br />
Esc. 3 . Que los obispos sean quitas de todos aquestos<br />
dapnos establescidos quando ensilan á rus capellanes<br />
que castiguen las cosas que son de castigar, et nen las<br />
castigan , nin ge lo facen saber á ellos.<br />
Diz esta ley que los prestes, é los diáconos, é los otros<br />
es que fuesen cstablescidos por los logares , así como<br />
juyc<br />
á cada uno pertenesciere el convento de los judíos, así<br />
los castiguen , é las cosas que non podieren constrennir,<br />
embíenlo decir al rey ó'á su obispo : los obispos estonce<br />
non deven ayer el dapno delta ley , guando non ge lo fe-.<br />
cieron saber. Eurigio Rey.<br />
e Toled. Ese. t. y Malp. e.<br />
Que los obispos entonces sean<br />
salvos de la . pena , vitando sus sacerdotes no les mostraren<br />
las cosas en que emperezaron de enderezar con ellos.<br />
3 Toled. Eje. s. y Malp. 1. enderezar.<br />
4 Toled. Esc. y Malp. . pecado.<br />
5 Esc. 3 . polo dere seer guardado el poder de los' príncipes<br />
en la merced que fuel; aquellos que se tornan<br />
zerdaderamitnt re á la fee de Cristo.<br />
Aquesta ley diz que si alguno de los que fueren desterrados<br />
por que iban contra ley , quesier tornará la.fee,<br />
é creer en Santa Trinidat , luego que los sacerdotes ó los<br />
juyces de cuyo territorio fueren los ()vieren espoblados,<br />
é delant ellos ovieren la profesion fecha , aya licencia<br />
el rey de revestirlos de sus cosas , é de tomarlos en sus<br />
tierras. Et si por pecados alguno destos otra velada tor-<br />
TITVLO<br />
203<br />
en la Trinidad san amientre, é esto fuere probado,<br />
é ge Io testiguaren los obispos é los<br />
sacerdotes, ó los alcaldes que son daquella<br />
tierra , é concordaren sus huebras con el<br />
testimonio dellos, nos é los que depues de<br />
nos vernán podémosles facer merced , é<br />
averles piedad 9, assíque guando el rey fuere<br />
cierto ques'conocieren por cristianos, é iuraren<br />
lo que confesaren, el rey puédeles tornar<br />
sus buenas, é sacarlos de la estrechura<br />
é de la prision del esterramiento E aquellos<br />
ques'tornaren á su primero error de cabo<br />
depues ques'conocieren por cristianos , si el<br />
rey lo sopiere por cierto ó por sennales, sean<br />
penados de tal pena , que nunca mas ayan<br />
combro , segund la grandez de su pecado,<br />
que non merescan mas seer parcidos, é sufran<br />
lo que merecen, quier pena de muerte,<br />
ó otra que sea menos, sin toda falla,<br />
é sin nenguna piedad que les ayan en nenguna<br />
guisa.<br />
XXVIII. Que todos los obispos den el<br />
traslado deste libro , que jiu' fecho<br />
para z2 desfacer la descreencia a todos<br />
los judíos que an en guarda, o<br />
los que vienen ci ellos, e que pongan<br />
los escriptos , en que se conoscen por<br />
cristianos, en los tesoros de la eglesia.<br />
.Acaece á las veces que los falsos é Ios engannosos<br />
, que son de falsos entendemientos,<br />
se razonan que non sabien los mandamientos<br />
que les pusieran , porque ellos se rediman,<br />
é estuerzan de la pena guando dixieren<br />
:N'os non sabemos las condiciones ' 3 del<br />
testamiento nuevo, é por tal que su escusacion<br />
sea destajada , mandamos esto guardar<br />
á todos los obispos é los sacerdotes , que<br />
sepa cada un dellos la companna de los ju-<br />
nasen en su nemíga , sean tornados en su sentencia,<br />
Jamas non ayan perdon.<br />
6 Toled. Esc. t. y Malp. e. con buen co •azon é con<br />
buena voluntad.<br />
7 Toled. establesciemos. Esc. y Malp. estable.<br />
cemos.<br />
8 Toled. daquellas tierras.<br />
9 Toled. piadad.<br />
lo Esc. I. y Malp. desterramiento.<br />
I I Esc. 3. Que todos los obispos den á sus judías provinciales<br />
todos este XII. libro sacado de los sus errores,<br />
de los pleytos suyos, é de las sus juras, é los obispos<br />
guárdenlo en las arcas de sus tesoros.<br />
Manda esta ley á los obispos é á los sacerdotes que mantengan<br />
bien el convento de los judíos que pertenesciere<br />
á sus provincias , é que ayan estas lees escriptas cada<br />
uno en su eglesia , por tal que non se escusen que digan<br />
que lo non sopieron , é todas las profesiones é instituciones<br />
ayan hy escriptas ; é quien non lo feciere , non<br />
escapará de la sentencia della ley.<br />
Toled. Ese. a. y Malp. o. por devedar la descreencia<br />
á todos los judíos que son só su guarda ; é ellos que sirvieren<br />
dotra tierra , que pongan los escriptos de su conoscencia,<br />
é su testimonio como se lacen cristianos en el tesoro<br />
de la eglesia.<br />
13 Toled. lz condicion del testamento nuevo.
204<br />
díos, que son en su guarda , é que les esplanen<br />
estos mandamientos que nos ficiemos<br />
agora, é que les den este libro escripto, é que<br />
ge lo lean conceieramientre en la eglesia , é<br />
que ellos lo tengan por testimonio contra sí,<br />
é á pro de sí. E guando este libro les fuere<br />
leido conceieramientre en la eglesiaé ge<br />
lo dieren, é se razonar algun dellos dend'adelantre<br />
, que non hy era a gora que lo leien,<br />
dixiere que non sopo que escribieran hy, non<br />
aya esperancia iamás quel'crean nenguna escusacion:<br />
mas guando quier que aquel encreido<br />
pasare nenguna daquellas cosas que nos<br />
defendiemos, non escape de la pena desta<br />
ley en nenguna manera. E una de las co-<br />
DEL FVERO JVZGO<br />
sas ques'no puede escusar de annader en esta<br />
ley, que todos los escriptos de sus conocencias<br />
, é las cartas de sus testiguamientos , é<br />
sus iuras , que los judíos escribieren, é dieren<br />
á sus sacerdotes , que los sacerdotes las<br />
guarden , é las alcen en el tesoro de la eglesia,<br />
por tal que sean testimonio contra aquellos<br />
encreydos , guando quier que quisieren<br />
refuir, 6 se entremetieren I de se tornar á<br />
su error de cabo. Estas leyes que son escriptas<br />
fueron leidas á los judíos en la eglesia<br />
de santa María en la 2 cibdad de Toledo,<br />
seis dias por andar de janero 3, en el primer<br />
armo que nuestro sennor el bienaventurado<br />
Don Orihus reglad.<br />
Toled. entremeocieren. 2 Toled. en la noble cibdat. 3 Toltd. Esc. z. y Malp. z. enero.
44+1 +1++444.544-44.»<br />
20 5<br />
4+04 ,5-1-01-1444,44+4-0-1~4+114+++ ~14444 4-#.1-04-1~44-14÷14-D-1—;-0-1<br />
GLOSSARIVM<br />
VOCVM BARBARARVM ET EXOTICARVM<br />
QVIE IN LIBRO JVDICVM CONTINENTVR.<br />
A<br />
Abinceps. Deinceps.<br />
Aborbitare. Decedere , quasi ab<br />
orbita deflectere , declinare.<br />
Aborsus. Abortos, partus immatu•<br />
rus.<br />
Abortare. Immature parere.<br />
Absconsus. Absconditus. Verbali<br />
hoc delectatus imprimis est Jul.<br />
Firmicus , qui inde etiam substantivum<br />
formavit absconsor.<br />
Absentia. Defectos.<br />
Accola. Colonos seu adscriptitius,<br />
qui simul cual prxdio venibat.<br />
Achorosus catite vel cervire. Sic<br />
melius pro marcosus vel macrosus.<br />
Achorosus autem ille est,<br />
qui caput habet ulceribus plenum<br />
, pute manantibus. Nam<br />
achures, grx c. jtzckE 5-, ulcera sant<br />
capitis puerorum manantia, qux<br />
Suidas exponit furfares capitis.<br />
Actor. Populi rerum vel causar=<br />
defensor, patronos. Dicitur<br />
etiam actor regir, et actor publicus.<br />
Adxraiio. Ad xris pretium redactio<br />
, vel taxatio.<br />
Adaqttare. Jumentis aguara ad<br />
bibendum porrigere.<br />
Adcrescere. Evenire, oriri.<br />
Aduotatus. Damnatus , reus.<br />
Adponere. Audere , statuere.<br />
Adpretiare. Pretium statuere, pre.<br />
tium rei cuipiana imponere.<br />
Adprobare. Ostendere.<br />
Adprobatus. Convictas.<br />
Adtemptare. Conari , sollicitare.<br />
.Adversitas. Incnrsio , insurrectio.<br />
Advivere. Vivere superstitem<br />
esse.<br />
Adulter. Stuprator , fornicator.<br />
Adulterare. Stuprare , fornicara,<br />
virginem corrumpere.<br />
Adulterium. Stuprum , et quxvis<br />
fornicatio.<br />
s'Era. In divisione librorum caput,<br />
sectio.<br />
d'Eterna lex. Lex perpetuó ser-<br />
vanda. Idem significat lib. XII.<br />
tit. III. 1. I. p. 149. lex jugi<br />
temporunt xternitate valitura.<br />
.tEternunz exsilium. Perpetuam,<br />
non ad tempus , sed usque ad<br />
rnortem.<br />
Altare. Ad altare sanctum, ve!<br />
ad altaria sancta confugere. In<br />
ecclesil vel templo christianoruin<br />
asylum quxrere.<br />
Altarium. Altare.<br />
Alternatus. Alternus, mutuus.<br />
Amalachita vel Amalechita. Ama-<br />
'cuita. Ainalecitz posteri Amalec,<br />
p5rzy, nepotis Esau ex filio<br />
Eliphaz et concubina Tamna<br />
(Genes. XXXVI. 12.) , regionem<br />
inhabitarunt inter Cadesch<br />
et urbem Palmarum sive Engaddi<br />
loca nempe mara magno<br />
viciniora , et propinqua regioni<br />
Philistxorum.<br />
Ambitio. Copia, abundantia.<br />
Ambitio. Avaritia.<br />
Angaria. Onus personis aut agris<br />
impositum; tum et injuria; vexati<br />
o.<br />
Angulus. Dolus , vafricies, calliditas.<br />
Anima. Vita.<br />
Animas. Homo. Fodem sensu<br />
aninzam dixere medii xvi scriptores.<br />
Annona. Ordeum , triticum, frumentum<br />
secale , bladum.<br />
Annonarius. Erogator annonx;<br />
oflicialis seu magistratus , qui<br />
militibus in civitatibus et castollis<br />
constirutis asznonam sine<br />
fraude exhibebat.<br />
Annositas. Annorum series.<br />
Annztlus. Sigillum quo judex vel<br />
saio aliquid obsignabat, fraudis<br />
vita ndx grata. Nam veteres<br />
annulo sigilla imprirnebant.<br />
Anti-christus. Futuros in fine<br />
mundi seductor populorum.<br />
Apertus campus. Incultus , desertus.<br />
Apostaticus. Apostata; monachus,<br />
qui a vit:i monastic'á , spretis votis<br />
, deficir.<br />
Apostatizare. A monastica<br />
spretis votis, deficere ; ad sxcularem<br />
vitam, relicto monasterio,<br />
redire.<br />
Applicare. In agro, in itinere sub<br />
tentoriis degere.<br />
Aqua majar. Flameo.<br />
Aratrum. Agri modus, mensura:<br />
quantum terrx uno aratro arara<br />
potest.<br />
Arbitrara. Ob oculos ponere, con-<br />
templara.<br />
Arca. Agrimensoribus signum únale<br />
in praediorum finibus constitutum.<br />
Arca, Arca publica. Fiscos, thesaurus<br />
publicus.<br />
Arduos. Arctus, adstrictus.<br />
Argentarios. Qui in regia domo<br />
custodiebat argenturn: ruin et<br />
monetariorum prxpositus.<br />
Argenteus. Vetas apud francos et<br />
alias gentes septentrionales nummus.<br />
Octo argentei uni solido<br />
aureo respondebant.<br />
Argenteus. Nummus a rgen teu s.<br />
Corrupte dicitur etiam argencius<br />
, argencium, argenzum.<br />
Argumentatio. Ars vel stropha,<br />
qua quís<br />
Argtonentin. Ars, qua quis<br />
tur, , fraus.<br />
Aripennis. Mensura, qua fi nitores<br />
et agrimensores agros metiuntur.<br />
Non una fuit semper et ubivis<br />
aripennis mensura.<br />
Arrae. Munera in sponsalibus darí<br />
solita.<br />
Artifex. Dolosas, duplex.<br />
Attentare. Conari.<br />
Auctor. Rerum omnium conditor,<br />
creator Deus.<br />
Auctoritas. Diploma regis , edictum<br />
judicis , constitutio.<br />
Audientia. Consessus conventus.<br />
Aztdientia. Judicium..<br />
Auditor. Judex : inquisitor a indice<br />
delegatus ad rerum controversarum<br />
veritatem detegendam.<br />
Auditus. Auris.<br />
Autenticum. Originale instrumen•<br />
tum.<br />
Basilica. Templara, xdes sacra.<br />
Basilicarum Dei se defensioni<br />
conzmitere. In templo asylum<br />
quxrere. V. Ad altaria sancta<br />
confugere.<br />
Blasphetnare. Deo maledicere,<br />
impié loqui.<br />
Blasphenzator. Blasphemus, qui<br />
Deo maledicit.<br />
Blasphemia. In Deum maledictio,<br />
impium verbum.<br />
.Beneficium. Compensado.<br />
Boni homines. Viri probi.<br />
Brumae. Hyemale tempus. _Brztmanz<br />
dixere veteres solstitii<br />
hyemalis diem, quo sol ingredirur<br />
primum gradual capricornil.<br />
Bucella. Buccella, morsella panis.<br />
Bucellarius. Bu ccellarius , qui in<br />
7 1terius patrocinio est , et patroni<br />
panem edit , cliens , parasitos.
a 06<br />
C •<br />
Caballas. Equus vilior, qui pistrinis<br />
, agricuitur x et vecturis<br />
mercium inservit.<br />
Calumnia. Poma pecuniaria.<br />
Ca/x. Plaga vel contusio calce<br />
Canon. Lex ecclesiastica.<br />
Canon. Pensitatio, pensio annua.<br />
Cdpita majara. Armenti pecudes,<br />
vkielicet boyes, camela, cervi,<br />
equi , muli.<br />
Capita minora. Gregis pecora,<br />
ores nimirum , caprx, porci.<br />
In capite alterius torqueri. Torqueri<br />
pro crimine ab alio comrnisso,<br />
ut qui torquetur illud<br />
detegat.<br />
Capitulan. Canon ecclesiasticus.<br />
Capitulunr. Regia sanctio , ea<br />
potissinunn qux edebatur in publicis<br />
comitiís, in :casibus quos<br />
leges non clesignabant.<br />
Capital:un. Dicturn , sententia,<br />
causa.<br />
Ca,viiositas. Calliditas , fraudulentia.<br />
Caput. Quodcumque in recensione<br />
numerum efficit.<br />
Carácter ve! Character. Signum,<br />
quod arbori, saxo, aut animanti<br />
imprimitur aut inuritur, , ut<br />
ex eo dignosci possit.<br />
Czreerarius. Carceris castos.<br />
Carlea. Patronirnicum primó ficus<br />
optima : deinde pro ° tutti ficu,<br />
prxsertim aridá , dici coepit.<br />
Canjeare. Onerare: a carita sal<br />
carrica, onus.<br />
Carricare. Operare, onus imponer:,<br />
curru vehere.<br />
Castellum. Parvum castrum; pagas<br />
sea vicus fossá murisque<br />
cinctus.<br />
Casos pro ausus , videtur mendum<br />
: nam utrumque facile iibrarii<br />
confundunt.<br />
Cataplrts. Locos conclusos, vel<br />
statio munita , quó importantur<br />
tuerces, et inde exportantur.<br />
CatellaliCIttliSeoCatenatron. Quod<br />
catena vel carceris nomine commentariensi<br />
datur.<br />
Catholicus amor. Charítas, Christi<br />
dilectio.<br />
Causa. Tudicium, placitum. Indo<br />
Causara rnovere , üt CaltSaili votare.<br />
Causare. Litigare. causam agere.<br />
Causatio. Accusatio, lis, controversia.<br />
Celsitudo. Honorarius regurn titules<br />
Censio. Onus, gravamen.<br />
Censara. Animadversio, castigatio,<br />
prona.<br />
Centena. Centum milites, quibus<br />
prcoerat centenarius.<br />
Centenariur. ()ni centum militibus<br />
prrxerat.Veteribus centurio.<br />
Charta. Inst •umentum, contraetus,<br />
convenio.<br />
Chartula. Charta, instrumentum.<br />
Cboras. Templum, alta re.<br />
Christianitas. Religio christiana.<br />
Christianus. Ad Christum pertinens<br />
, Christi assecla.<br />
Clementissinzus. Honorarios irnperatorum<br />
ac regurn titulus.<br />
Clusura. Locos ubi conclutiuntur<br />
aqux fiurninis.<br />
Glosara. Septum in quo bestix<br />
custodiuntur.<br />
Cognitior. Cui res plenias et clamis<br />
nota est.<br />
Comes. Judex civitatis, prxfectus,<br />
qui civitati prxest, in eaque judícis<br />
munus implet.<br />
Christicola. Christi cultor, christia<br />
lis.<br />
Circulas. Circus, que dolía et<br />
vascula constringi et contineri<br />
solent.<br />
Cireumeidere. Judaico rito prxputium<br />
abscindere.<br />
Circumcissio. Abscissio prxputii,<br />
qua consignabatur judxorum<br />
caro, ut populus ille a ceteris<br />
distingueretur.<br />
Clarisa. Septum in quo animalia<br />
custodiuntur, vel quo vinex,<br />
prata, vel arva muniuntur.<br />
Clausura. Ager sepibus clausus.<br />
Clausura. Locos ubi concluduntur<br />
agua: Elurninis. Dicitur etiam.<br />
clusura , exclusa , conclusio<br />
aqztarunz.<br />
Clementia. Titulus honorarius<br />
principum.<br />
Comino dura. Stipendium.<br />
Cotnnzonitorium. Epistola, qua quis<br />
commonetur, ut rem mandatam<br />
exequatur.<br />
Comparare. Emere.<br />
Compeditus. In carcere detentus.<br />
Conyendium. Precaria, redditus.<br />
Conylanare. Diruere.<br />
Componere. Delictum transactione<br />
et compositione interveniente<br />
expiare ac hiere, et cura beso<br />
aut ejus hxredibus de muleta<br />
ac prona propter illud irroganda<br />
pacisci.<br />
Componere. MuIctam pecuniariatn<br />
á lege definitam, vel á judice<br />
pro delicti vel criminis modo et<br />
qualitate statutam, solvere.<br />
Componere. Statuere, stabilire.<br />
Compositio. Pecunia: summa vel<br />
muleta sonti imposita ad luenduin<br />
crimen, damnurnve resartiendum.<br />
Compolsor exercitus. Qui jusso.<br />
Regis milites in hostein exire<br />
compellebar.<br />
Conare. Conari.<br />
Conclusio aquarum. Locus ubi<br />
concluduntur aqux. Dicitur<br />
etiasn Exclusa.<br />
Conclusurn. Ager, sea quivis locus<br />
sepibus munitus.<br />
Condemnatio. Delicti pina, vindicta.<br />
Cenductus. Tutela, defensio.<br />
Confugium lacere. Confugere<br />
accurrere.<br />
Congermani ad ealcem. Filia duoruin<br />
fratrum.<br />
Conlaqueare. Illaqueare, laqueo<br />
constringere , irretire.<br />
Conludium. Dolos, fraus.<br />
Conludium. Collusio , jurgium,<br />
rixx.<br />
Conscientiam. juramento expiare.<br />
Proprio juramento, vel si oporteat<br />
juramento compurgatorum,<br />
super objecto crimine diffamati<br />
innocentiam probare,<br />
ostendere.<br />
Conscientiam Sacramentis purgare.<br />
V. Conscientiam juramento<br />
expiare.<br />
Consejos. Complex. Talsitatis<br />
consejos, adulterati vel corrupti<br />
chirographi particeps.<br />
Consequens. Aquum , justum,<br />
fas.<br />
Constitutio. Prrestatio, qua: ex<br />
constituto exsolvitur.<br />
Cotztemplatio. Respectus.<br />
Contentionjs apex. Rixandi , litigarsdi<br />
libido.<br />
Continere. Fovere, custodire.<br />
Contingere. Custodire.<br />
Contropare. Adplicare, comparare.<br />
Contropatio. Quasi contrapactio,<br />
ait Dufresnius: compensatio.<br />
Contumelium. Contumelia.<br />
Contumelium corporis. Vulnus laflictum.<br />
Conventos certantium. Exercitus.<br />
Dicitur etiam conventos merenatm.<br />
Conventos mercantium. Enna-<br />
. rium, formas publicum, nun.dinx<br />
publica:, feria.<br />
Conventos merentium. Exercitus.<br />
Nata merentes hoe loco milites<br />
designara censet Dufresn.<br />
Copulum. Copula , copulatio.<br />
Cors vel cortis. Veteribus erat atrium<br />
rusticurn stabulis et aliis<br />
xdificiis circumdatum.<br />
Cotroszts. Qui captar habet ulceribus<br />
scatens. Hisp. coda. gotroso.<br />
Creare. Gignere, procreare.<br />
Creatus. Genitus.<br />
Credttlitas. Professio fidei.<br />
Criminalis culpa. Crimen capitale.<br />
Cultor ectlesia.. JEdituus, pres.biter<br />
, cui cura et custodia cuelesix<br />
demandara est, qui etiarn<br />
costos ecclesia, appellatur.<br />
Curialis. Decurío , qui civilia<br />
manera procurabas, urde nomen<br />
sortitus est.<br />
Curtare. Abscindere, amputare.<br />
Gustos ecclesi.r. Adiruus, elericus<br />
cui cura et custodia ecelesix<br />
demandara est. Vocatur<br />
etiam costos basilica , costos<br />
sacrarii.<br />
Vulneratus. ,
Debilitare. Mutilare, truncare.<br />
Debilitare. Vulnerare , inutilem<br />
reddere.<br />
Debilitatio. Vulnus.<br />
Debilitatio. Mutilatio.<br />
Debilitatus. Vulneratus.<br />
Debilltatus. Membro aliquo mutilatus.<br />
Decalvare. Ad cutem caput radere.<br />
Decalvatio. Poena ad ignominiam<br />
et injuriam per abscissionem<br />
capillorum inflicta.<br />
Decania. V. Decanos.<br />
Decanas. In re militad qui decein<br />
mílitibus prxpositus est,<br />
quorum manipulus decania y ocatur.<br />
Decinzztm. Declina, vel decima<br />
pars alicujus rei , qua vice tributi<br />
exsolvitur.<br />
Decuria. Nota X. seu incisio<br />
facta in arboribus saxis, aut<br />
rupibus.<br />
Defensor. Syndicus., qui negotia<br />
civitatis suscipiebat : tribunus<br />
plebis decretis civium electus,<br />
ut disciplinx invigilaret , tributa<br />
curaret, naucletos et mercatores<br />
tueretur &c.<br />
Defrangere. Disrumpere , perdere,<br />
incultura, horridum reddere.<br />
Deligare. Delegare.<br />
Denotatus. Convictos.<br />
Desecare. Secus interpretar', perperam<br />
intelligere.<br />
Designanter. Designate.<br />
Designare. Signum vel sigillum<br />
tollere , auferre.,<br />
Deturpatio. Abscissio , lxsio.<br />
Devota. Femina , virgo, qua se<br />
Deo vovit.<br />
Differre se. Separar', abesse, abire,<br />
discedere.<br />
Difficilitas. Dificultas.<br />
Digniter.<br />
Dilatatas. Ditatus, dives factus.<br />
Dilectas. Diligenter conservatus,<br />
incolurnis.<br />
Diligere. Diligenter servare, incolumem<br />
reddere.<br />
Diluere. Demere, radere.<br />
Diawesanzts, a. Dicecesim constituens.<br />
Disciplina. Flagellatio ex decreto<br />
judicis inflicta.<br />
Disciplina. Pcena ex decreto judicis<br />
inflicta.<br />
Disciplinan: non ad infamia notas<br />
pertinere. Nullam infamix<br />
notara viris liberis et ingenuis<br />
flagellatiomi pcenam inurere.<br />
Disponsarer Desponsare ,despondere.<br />
Dispositum. Consilium, intentio,<br />
animi decretum.<br />
Dissimulare . Differre, reluctari,<br />
nolle.<br />
Disturbator. Qui avertit, vel separat<br />
aliquem ab alio.<br />
Disturpatus. Deturpatu s , fcedusi<br />
turpis.<br />
Divalis. Regios, supremos. Sic<br />
Divale officizon, munus regium,<br />
auctoritas Principis : Divalis<br />
jussio,<br />
divale constitutum, Divalis<br />
sanctio , Divale prceeeptunz,<br />
Divalis atiene, edictum,<br />
lex, mandaturn Regis, Imperatoris.<br />
Divinos. Augur, ariolus, fatidicus.<br />
Divos. Faustas, felix.<br />
Duplatio. Duplicatio, in duplum<br />
-auctio.<br />
Dux. Multarum civitatutn prxses,<br />
qua- singulx a comitibus regebantur.<br />
E<br />
Ecclesia Dei. Templum.<br />
Ad Ecclesi,e porticos confitgere.<br />
V. Ad airare sanctum confugere.<br />
Elementuni Arelis. Agua.<br />
Eligere. Judicare, existimare.<br />
Elosiunz. Ut hic profanationis<br />
elógiala pro crimine , vel criminis<br />
nota, sic elogiara apud<br />
mcdii xvi 5criptores ignominiarn<br />
aut criminum ordinern denotar.<br />
Ad episcopuni confugere. In episcopali<br />
domo asylum quxrere.<br />
Erroneus. Errans, vagans.<br />
Evertere. Dolo malo disperdere,<br />
injuria occidere.<br />
Examen. Judicium. S. Eulog.<br />
(Memor. lib. i.) Nec terrorem<br />
futuri exanzinis Metuat.<br />
Examen publicum. Judicis sententia.<br />
Exanzinatio caldari ‘e. Una ex<br />
purgationibus -vulgaribus quas<br />
codicia Dei appellabant. In co<br />
examine qui de crimine suspec-<br />
, tus erat, quo se purgaret, manum<br />
in aquam ferventem nudato<br />
brachio immittebat ; atque si<br />
illxsarn extraheret , innocens,<br />
si contra, reus pronuntiabatur.<br />
Examinatio judicis vel judicialis.<br />
Processus, judicium. (V. Examen.<br />
Exanzinatio pwnalis , vel pcenbe..<br />
Nena corporalis , tortura, afflictio.<br />
Exceptb. Prxter, nisi.<br />
Excludere ¡lumen. Defixis per<br />
numen lignis, aggregatisque lapidum<br />
Magnorum acervis aguas<br />
concludere.<br />
Exclusa. Locus ubi concluduntur<br />
aqux.<br />
Excommunicatio. A quibusdam<br />
cibis prohibido. Non semper<br />
inedia xtas accepit excommwnicationem<br />
rigorose pro ecclesiastica<br />
censura; quandoque enim<br />
excomrnunicari dicebantur<br />
qui a mensa tantinn aut a quibusdam<br />
cibis, aut a cohabitado-<br />
ne arcebantur.<br />
Excutere. De alterius manibus<br />
eripere.<br />
Exercitalis. Miles.<br />
Expeditio , vel Expeditio publica.<br />
Apparatus militaras.<br />
Explorare. Exposcere.<br />
207<br />
F<br />
Ftictio. Pravum facinus, mal't'a,<br />
u ndefactiosits , ma litiosus.<br />
Facultas. Quod quisque in patrimonio<br />
ac bonis habet. Facultates<br />
equestris ordinis pro censo<br />
equestri Plinius dixit.<br />
Facundior. Ditior.<br />
Talsare. Adulterare, corrumpere.<br />
Aerumna , molestia,<br />
ca Jaulitas.<br />
Feria. Ouilibet hebdornadx dies,<br />
excepto dominico.<br />
Ferire. Punire , pomam infligere.<br />
.Festunz nuptiale. Videtur mendum<br />
pro 1-cedas , ut haber cod.<br />
Cardon. Ni si forte nuptialeJestutu<br />
nuptialem pompam significet.<br />
Fidelis. Christianus, catholicus,<br />
qui Romana Ecclesix fidcrn<br />
amplectitur.<br />
Fidelis. Subditus , vasallus.<br />
Fieles. Secta , credulitas.<br />
Fiares religiosa. Fides catholica.<br />
Fiscalis , res fiscales. Qux ad regium<br />
fiscurn pertinent.<br />
Fiscalis servus. Qui fisco seu<br />
prxdio principis deserviebat,<br />
eratque el quodammodo addictus.<br />
Dicebatur etiam fiscalinus.<br />
Flag-ella sustentare , sustinere,<br />
sztscipere. Flageliari.<br />
.Flagellis fustigare. Flagellare.<br />
Flagellum. Ictus flagelli.<br />
Flebotomare vel Phlebotomare.<br />
Venam incidere.<br />
Flebotonzia. Incisio vena.<br />
Flebotonzum. Venir incisio. Forte<br />
scalpellum chirurgicurn.<br />
Fortialiter. Fotenter, , fortiter.<br />
Fossatum vel fossatus. Vallum,<br />
fossa.<br />
Fraternitas. Societas inita inter<br />
unius ditionis aut regni membra.<br />
Functio. Tributorum exsolutio.<br />
Fuscare. Maculare , polluere.<br />
Fustigare. Fustibus percutere,<br />
cxdere.<br />
G<br />
Garclingus. In aula Gothor. Hisp.<br />
Regum major quidam et honoratior<br />
palatii officialis, cui forte<br />
commissa eran regis custodia,<br />
a teutonic.garde custodia : nisi<br />
optimaren) palatii absoluto significet,<br />
a gar d , aula, palatium:<br />
vel przfecturn urbis , si denominado<br />
fiat a gar d , urbs.<br />
Genebrosus. Hisp. codd. tinnoso.<br />
Gest:un regale. Lex.<br />
Gillonarius,G-ellonarius. Qui gillonum<br />
seo sellonurn curam gerit.<br />
Gillo seu sello aqualis sive<br />
vasis genus est , quod alias bauculis<br />
alicebatur, , á grxco 13cwxaaroy,<br />
ut cognoscimus ex Glossis<br />
latino-grxcis, ex Isidoro, Papia,<br />
&c.<br />
Ccc
no8<br />
Glandifer. Glandibus abundaras.<br />
Gloria. Titulus honorarius Regibus<br />
et magnatibu s concessus.<br />
Gotro,rus. Nr. Cotrosus.<br />
Grand,evus. V. Gardingus.<br />
Gratissime, Libentissime.<br />
Gravetio. Afflictio , molestia,<br />
pondus. Quandoque etiam gravitatem<br />
denotat , constantiam<br />
nempe quandam in honestate<br />
decoreque servandis.<br />
Gravosus. Molestos, incommodos<br />
, gravis.<br />
Guardia. Custodia, prxsidium,<br />
stario. Indo guardiare : guardare,<br />
custodire, tueri, defendere.<br />
Habitio. Tenuta, possessio.<br />
Hereditare. Hxredítatein obtiriere,<br />
succedere.<br />
ILeresiunt. Pro luerestint, mendum<br />
videtur Forcé pro<br />
haTeticorunt mendosins : naco<br />
Ifisp. codd. reddunt los eriges.<br />
Holographus. Grxce ¿N67pacpos, pro<br />
;lona:pos ; ab bonaccpsi'v, integras<br />
dictiones scribere. Juras consulti<br />
ót..jyea9ov vocant testamentum,<br />
quod testatoris manu perscriptum<br />
est, non autem sola subscriptione<br />
firmatum.<br />
Honor. Major et excellentior ín<br />
Ecclesia dignitas ut est episcopatos<br />
, presbyteratus.<br />
Hospes. Villa' seu papi incola.<br />
Hostilitas. Exercitus irruens.<br />
Humanitatcm dure. Hospitio excipere,<br />
cibum potumque vitx<br />
necessarium tribuere.<br />
Humillare. Dehonestare.<br />
Hyoznidicits. Hymnorum , seu<br />
carminum qui in Dei laudem<br />
dicuntur , auctor , decantator.<br />
Hypochysma , vel I-Iypochysis.<br />
Quxdam oculorum inramitas.<br />
lmmissor tempestatunt. Qui magicis<br />
prxstigiis grandines, procenas<br />
turbinesve inducere fingir.<br />
Immittere. Suadere , consentire.<br />
Impastzts locos. Ager cujus herbam<br />
vel messem aut fructus<br />
bestia paverunt.<br />
Impensio. Donatio.<br />
Importa bilis , e. Quod nequit portara,<br />
ferri.<br />
Intpossibilis. Impotens.<br />
Incantatio. 'Muslo per magica<br />
prxstigia , vel phantasmata dx-<br />
1110M1111.<br />
Inca:ttator. Qui magicis prxstigiis<br />
illudere fingir.<br />
Incestivus,Incestiva conjugia. Incestus,<br />
incesta conjugia.<br />
Incognité. Clam.<br />
Indesinens. Perpetuos.<br />
Indicator . Accusator.<br />
Infamium. Infamia , probrum.<br />
Infans. Puer,<br />
, adolescentulus:<br />
Infantia.lnfans.<br />
Infería. Inferi, loca inferna.<br />
Infidelior vel infidelius. Inlidelis,<br />
incredulus.<br />
InAdus. Infidelis , incredulus.<br />
Injuriare. Infe:rre damnum , nocere.<br />
Inliccnter. Contra fas ac jos.<br />
Inlustris pro illustris passim<br />
occurrit. Erant autem illustres<br />
honoratiores , vel hoc titulo<br />
donad, quorum grados Seldemis<br />
(lib. de Tit. honor.) aliique<br />
recensent.<br />
Innodatio. Vinculum.<br />
Innotescere. Notum facere.<br />
Innox. Innocens, innoxius.<br />
Inolitus. Insuetus, innatus, natoralis.<br />
Inordinatus. Inordinatus mori<br />
dicitur, , qui tabulis testamenti<br />
non confectis dccedit.<br />
Inquietare. Invadere.<br />
Inquietado. Oppositio , molestia.<br />
Inretractabilis. Irrevocabilis.<br />
Innimpere. I mpedire, prohibere.<br />
Inscribere. Accusare.<br />
Inscriptio. Accusatio coram judice<br />
facta sub quadam formula,<br />
qua accusator se erga accusatum<br />
constringebat, si in probatiorie<br />
deficeret, ut poenam noxii subeat.<br />
Insignium. Signum.<br />
Intemporabiliter. Sine tempore,<br />
ab xterno , semper.<br />
Intemporalit.er. Sine tempore, ab<br />
xterno , semper.<br />
Intentio. Lis , contentio.<br />
Accusatio.<br />
-Intentio.<br />
Interchtsus. Implicatus, ligatus.<br />
Intimare. Noturn facere.<br />
Inventarium. Descriptio rerum,<br />
qua post alicujus decessum in<br />
illius bonis reperiuntur.<br />
Investire. In possessionem mittere.<br />
Involare. Furari, rapere, vi auferre.<br />
Isox. Salmo, nobilis piscis.<br />
Itesihs. Iter faciens , itinera ns.<br />
Iteratim. hernia, secundó, denuo.<br />
J<br />
factura. Pcena, muleta.<br />
Judaizare. Tudxorum ritos et<br />
mores sectari.<br />
Jittiex Judex iniquus.<br />
L<br />
Labor. Agri cultura.<br />
Labor. Terra arabilis , cultura:<br />
idonea.<br />
Laborare. Agrura colore.<br />
Laboratunt. Agri cultura.<br />
Laicalis. Ad laicum pertinens.<br />
Lavacrum. Baptismus.<br />
Lavacrum , sanctum. Baptismus.<br />
Legalis ordo, vel censura. Lex,<br />
sanctio.<br />
Legaliter. Legitimé , secundara<br />
leges.<br />
Leudes. Milites, legionarii , ministeriales<br />
ad expeditionem leed;<br />
subditi quos alii homi-<br />
nes vel servientes appellant.<br />
Interdum dicuntur Leudes vasalla<br />
nobiliores.<br />
Liberare. Expedire , indicare.<br />
Libertare. Liberum facere, ma-<br />
numittere.<br />
Licenter. Licité.<br />
Liganzentunz. Veneficium et °mut<br />
maleficia genus.<br />
Linea. Stirps , series cognationis,<br />
qua cognati inter se cohxrent.<br />
Lonpevitas. Longum tempus, diuturnitas.<br />
Luna. Quilibet mensis.<br />
M<br />
Machinare. Machinari.<br />
Macrosus capite vel cervice. Mendum<br />
videtur proAchorosus. (y.<br />
Achorosus.)<br />
Malacita. Ainalecita. V. Amalachita.<br />
Maleficium. Prxstigiandi ars, veneficiurit,<br />
magortim superstitio.<br />
Maleficus. Magos , incantator.<br />
Vox nota SS. Hieronymo , Au.<br />
gustino , aliisque ecclesiasticis<br />
scriptoribus; vulgi consuenrdine<br />
introducta fuit , ut docet Lactanctius.<br />
Mandatum. Procurationis charta.<br />
Mansor. Qui ingenui aut servi<br />
agrura excolit.<br />
Marcosus capite vel cervice. Meadura<br />
pro Achorosus (V. Achorostts)<br />
Marcosus ille esse videtur<br />
, qui cervicem habet equina<br />
simílem.<br />
Meliorare. Meliorem vel melius<br />
reddere. Priv. Adeph. VII. ap.<br />
Buriel. DD. 69. in Regia Bibliotheca<br />
Matritensi. Illos privilegios,<br />
quos.... melioravit et con-<br />
, firmavit.<br />
Meliorari. Convalescere.<br />
Melio-ratus. Melior , fidedignior.<br />
Membrum Christi. Fidelis , christianus.<br />
Mesox. Salmo. V. Isox.<br />
Messivx feri •. Dies, in quibus ob<br />
messium collectionem nullus<br />
ad causara dicendam venire cogebatur.<br />
Meta dierum. Tempus prxscriptum<br />
, dies prxtiniti.<br />
Mille vel Millium. Milliare, mi-<br />
'barium , spatium mille passuum.<br />
Millenarius. Qui mille prxest militibus.<br />
Molinus , Molinum. Moleadinum,<br />
domas ubi molitur farina et teritu<br />
r.<br />
Mortalis culpa. Crimen cojos pcena<br />
mors est.<br />
Mortalis 'nena. Pana capitis.<br />
-Munificare. Munera largiri.<br />
N<br />
Neonzenia. Festum ju dxorum, quod<br />
faciud in novilunio. Vox grxca<br />
est : NEopum'ob, nova luna , vel<br />
S novilunhun.<br />
Tobilis.-Dominus, clarus•, illustris.<br />
•
Gothi , sicut Sazones et<br />
septentrionales gentes divisi sunt<br />
in nobiles , ingenuos et servos.<br />
Nolenter.<br />
Notabilis. Reprehensibilis , nota<br />
dignas.<br />
Notarias vel Notarias publicas.Publicorurn<br />
instrumentorum scriptOr.<br />
Notarias regig celsitudinis. Qui<br />
in populis regir ditioni subjectis<br />
suo oficio uti, et instrumenta<br />
conficere poterat. Eodem.<br />
sensu Notarii Regir, Notarii<br />
Imperiales in medii rvi chartis<br />
reperiuntur.<br />
Numerarias. Qui publicum nummum<br />
, pecuniam nempe regiam,<br />
ex tributis et portoriis et vectigalibus<br />
partam , in rraria inferebat.<br />
Numerositas. Multitudo.<br />
Obcelatio. Occultatio. Obcelare<br />
pro celare, occultare invenitur<br />
in Concíl. Toles. XIII. cap. XI.<br />
Obhorrescere. Abhorrere , fugere.<br />
Objectio. Noxa , damnum.<br />
Observantia. Lex.<br />
Octeni. Octo.<br />
Omittere. Dimittere.<br />
Omnem visionem oculorum extinguere.<br />
Oculos eruere.<br />
Onzninzodis. Omnino, oninibus modis.<br />
annimodus. Universalis , omnes<br />
complectens.<br />
Oppignorare. Oppignerare, pignon<br />
tradere.<br />
Ordo. Statutum, ordinatio.<br />
Ordo. seu Ordo religionis. Professio<br />
monastica. (V. Religio.)<br />
Ordo tonsura.: Professio monastica.<br />
Ossion. Os, ossis.<br />
Pacis assertor. Qui sola faciendi<br />
pacis intentione , regali destinantur<br />
auctoritatc. Hispanís o,<br />
lira mandaderos de paz.<br />
Pactitare. Pacisci , pactum inire.<br />
Palatinum offieium. Aula regir<br />
proceres.<br />
Palatinas officium. Dignitas regni<br />
aulica.<br />
Palatium. Domus regia , aula,<br />
curia.<br />
Pareas. Cognatus , agnatus, sanguine<br />
proximus.<br />
Parentalis. Ad parentes pertinens.<br />
Paroecia. Episcopi territorium ,<br />
tinn et ecclesia presbyteri ,<br />
grxca voce 71-a?ow nce, qua, significar<br />
domorum adunationem,<br />
seu contiguas habitationes.<br />
Paroecitanus . Ad paroeciain pertinens:<br />
ruin et qui ex paroecia<br />
est alicujus episcopi aut gresbyteri.<br />
Pars. Quicumque in lite canten-<br />
, sive agat sive defendat.<br />
Par:. Qni ah alio C2IISSarn ant<br />
mandatum haber.<br />
Pars. Regio , ditio.<br />
In parte. Seorsum, separatim.<br />
Participium. Participatio, communio.<br />
Paschales dies. Integra hebdo-<br />
'nada a Dominica Resurrectionis<br />
usque ad sabbatum in Albis.<br />
Pascua, Pascuum.<br />
Pascuarium. Quod pro pascuis<br />
prxstatur.<br />
Pascuosus. Pascuus , pascua continens.<br />
Patronas. Dominus.<br />
Patulum os. Apertura os.<br />
Peculiare vel Pecaliaris. Peculium<br />
, quod nempe servus domini<br />
permissu possidet-<br />
Pecaliaritas. Consuerudo , familiaritas.<br />
Pensare. Cogitare, xstimare.<br />
Percipere. Edere, cometiere.<br />
Percomplere. Implere , solvere.<br />
Perditionem exhibere. Dainnurn<br />
inferre.<br />
Perinzere. Cohibere, ulcisci.<br />
Perjurare. Falsa jurare. , dejerare.<br />
Permissum. Permissio.<br />
Persona. Status, conditio , dignitas.<br />
Persona honestior. Nobilis, illustris.<br />
Persona honestioris loci.<br />
tris , nobilis , honore insignis.<br />
Persona hunzilioris Ignobilis,<br />
plebejus.<br />
Persona humilis. Plebejus, ignobilis.<br />
Persona inferior. Ignobilis, plebejus.<br />
Persona inferioris loci. Ignobilis,<br />
plebejus.<br />
Persona nzajor. Nobilis, illustris.<br />
Persona nzajoris loci. Nobilis,<br />
illustris.<br />
Persona mediocris,velmediocrior.<br />
Horno libar, pauper ac infimus<br />
reTectu divitum ac utentam.<br />
Persona minar. Horno liber , sed<br />
plebejus.<br />
Persona servilis. Servus.<br />
Persona victa. Plebejus, ignobilis.<br />
Persona vilior. Ignobilis , plebejus.<br />
Persona vilior. Horno minimx et<br />
intime sortis.<br />
Pertinere. Consignare, tribuere.<br />
Perpetualiter. Perpetua.<br />
Pervasio. Injusta usurpatio, in-<br />
- vasio.<br />
Pervasor. Criminosus, reus, scelestus.<br />
Perventus. Perveniens, prxsens.<br />
Perventus. Commissus , patratus.<br />
Picea. Arbor picein fondeos, a<br />
qua nomen suinsit.<br />
Pistas. Honorarias titulus reguin.<br />
Pignorare. Prxdari, alterius agros<br />
incursare.<br />
Pignorare. Pignori date, capere.<br />
De pignoris , pignorarsdi , et<br />
pignoratoris vocibus tractat Bu-<br />
cdtraus.s annot. prioribus aOn9de-<br />
Sponte , libenter.<br />
Placitam. Conventio , pactum.<br />
Placitum. Lis intentara.<br />
Placitanz divisionis. Limes , terminus<br />
legitimus, partium consensu<br />
vel judicis sententia coastitutus.<br />
Plagiare. Per circuinventionetn<br />
de servitio domini abstrahere, sin:<br />
Lex Salic. Tit. XLI. §. 2. Liberuin<br />
hominem aut alienum mancipium<br />
solo malo vendere, eme•<br />
re, donare, celare.<br />
Plasmatio. Plasma , figmenturn,<br />
creatura.<br />
Pleniter. Pleno, omnino.<br />
Plitrior. Comparar non vocis plus,<br />
ut censet Dufresnin3, sed piare<br />
pro plus, quo utitur Plautus<br />
C:eco , seu Prxdonibus.<br />
Polipticum vel Polyptychus. Liber<br />
commentarius in quo describebantur<br />
chartx donationurn, emptionumve,<br />
et acta quxvis publica<br />
vel domestica : ruin et res aunonaria<br />
vel civilis, et ecclesiarum,<br />
vel privatarum personarum bona<br />
etiam nomine censentur libri<br />
censuales , in quibus descripti<br />
quotquot censuales ac tributarii<br />
erant,i psaque soluti ratio exarata.<br />
Ponzarium. Ilortus arboribus fractiferis<br />
consitus , ager ubi poma<br />
112.SCUntur.<br />
Sub pcenitentia persistere. nenx<br />
subjacere. Nam.pcenitentia quibw.dam<br />
medir xtatis scriptoribus<br />
absoluta pro parla dicitur.<br />
Ponderositas. Hernia. Ponderosos<br />
enim est qui hernia laborar.<br />
(Levit. XXI. 18. 2o.)<br />
Ponderosos. Qui hernia laborat.<br />
Hisp. Codd. perperam reddunt<br />
corcobado.<br />
Papillas Dei. Ditio, regnum christiani<br />
principis, plebs cfiristiana.<br />
Possessio. Territoriu In. A liqui<br />
Hisp. Codd. reddunt villa, isla.<br />
In postmodum. In posterum , deinceps.<br />
Potens.-Nobilis; dominus,'primas.<br />
Potentialiter. Ex auctoritate.<br />
Potestas, Regia potestas. Rex,<br />
Princeps.<br />
Potio. Venenum. Codd. Hisp,<br />
reddunt yerbas.Indepotionatzts,<br />
veneno sublatus: et impotionare,<br />
veneno propinan> extinguere,<br />
unde Hispani enzponzozIar, , sicut<br />
a potione ponzoi.z.<br />
P•eereptio. Charra regía.<br />
Preepositus. Minar judex qui ira<br />
pagis et rninoribus oppidis res<br />
domini aut regis curar.<br />
Prgrogare. Prxstare.<br />
Przesetztare . Sisrere aliquein,<br />
Preesentialiter. Coram.<br />
Preestare. Perrnittere.<br />
Prgstare. Coas modare.<br />
Preestition. Prxstario , tributum<br />
quod domino prxstatur. •<br />
Ccc 2
t.:1 O<br />
Prestas. Paratus, prrsens.<br />
Pr.esamere. Contra jus numere.<br />
Pr.'samere. Aliquid contra jus<br />
Pnesumptio. Usurpado, actio injusta,<br />
crimen, msolentia, temeritas.<br />
Pnesumptiosits . Qui aliquid contra<br />
jus ander.<br />
Pnesumptive. Injusté, arroganter.<br />
Pnesumptivo modo, vel more. Vi,<br />
injuste.<br />
Prxsumptivirs.Injustus, violentus.<br />
Prtesumptor. Qui aliquid contra<br />
jus molitur.<br />
Prautimptuose. Injusté, arroganter.<br />
Pr.esunzptztosus. Qui aliquid contra<br />
jus molitur vel audet committere.<br />
Prxv.tricare. Usurpare, invadere,<br />
vi aut injuste tullere.<br />
Pr ‘eventus. Convictus.<br />
P r a gnz a . Opus, res, actio : itero<br />
lis, negotium , causa, sententia,<br />
sratztum.<br />
Pragmaticus. Causidicus.<br />
Precaria, seu Precaria epístola.<br />
Charta qua quis prxdium sub<br />
annuo censu ad vitam utendurn<br />
accipit , illud precario possessurus.<br />
Latiori etrain sensu dicitur<br />
Purificationis onda. Baptismus.<br />
Q<br />
Qu•estionar i , Qurestionare. Torquere.<br />
Querela, Actio.<br />
Q<br />
charta, qua ad vitam sibi aliquis<br />
usura fructum earum possessionurn<br />
vel etiam aliarutn , quas<br />
alicui ecclesix concessit, retivel<br />
liii concedunt recipientes.<br />
Pretiare. Pretium rei cuipiarn<br />
imponere.<br />
Primates palatii. Proceres , qui<br />
in aula regia primum obtinebant<br />
Iocum.<br />
Principalis. Ad principem pertinens,<br />
quod proprium est principia.<br />
Privare. Abjicere, respuere.<br />
Probabiliter. Rect, ut par est.<br />
Procurator loci. Qui res alicujus<br />
populi<br />
Prodefacere. Prodesse , aptum,<br />
utilem esse.<br />
Professio. Confessio rei coram judice.<br />
Profligare. Colligere, adquirere.<br />
Profitgatio. Exactio , collectio.<br />
Profutztrus. Futurus.<br />
Proles. In llar. mun.<br />
Propinquitas sanguinis. Consan-<br />
Proprietas. Possessio , fundas ,<br />
bona comparara , vel qux ex<br />
successione parentum alicui obveniunt.<br />
Propulsare. Ostendere, probare,<br />
con ti ce re.<br />
Proselytits. Aclvena , adventitius.<br />
Provintialis. Indigena , provincix<br />
ineola.<br />
Proximus. Affinis, consanguineus,<br />
Publicare. Apud judicern sistere.<br />
Puplus. Plaga pugno inflicta.<br />
Pulletrum. Pullus equinus.<br />
uerelare. Queri: item accusare<br />
in judicio, nomen deferre, diem<br />
dicere.<br />
uingentenarizts. Qui prxest quingentis<br />
militibus.<br />
QQ<br />
uinquagenalis. Quinquagenarius.<br />
uinquagenarius. Qui quinqua-<br />
Q<br />
ginta militibus prxerat.<br />
R<br />
Reformare. Reddere , restituere,<br />
reparare.<br />
Regimonium. Regnum , regis ditio.<br />
Religio, Gradus, dignitas in cede-.<br />
siastic lá hyerarchil.<br />
Relisio , Religionis ordo. Vita sea<br />
professio monastica.<br />
Religiositas. Cleros , virormn<br />
ecclesiasticorum coetus, multirudo.<br />
Religiosas. Divino cultui mancipatus<br />
, monasticis votis adstrictus.<br />
Religiosas. Vir ecclesiasticus.<br />
Renatus. Baptizatus.<br />
Repedare. Redire.<br />
ponderis. Prisciano est tertia<br />
pars oboli , S. Isidoro vigesima<br />
guarra pars solidi.<br />
Scrama. Teli vel spatlix latioris<br />
genus.<br />
Scriptura. Charta, schcda, litis<br />
instrumentum.<br />
Scriptura falsa. Scriptum corrupdon<br />
, charta conficta, fraudulenter<br />
supposita. lude litterarum<br />
falsarias, item falsificare,<br />
falsisraphus,falsigraphia, &c.<br />
Secare. Metere. Inde mutatl e in<br />
, dictum est Segare, cojos<br />
exempla affert Dufresn. in Gloss.<br />
Hinc hisp. Segar.<br />
Sedes, Locus , ditio.<br />
Seliqua. Siliqua. V. Sceliqua.<br />
Senior vel Sennior. Dominas. Hinc<br />
hisp. Señor.<br />
Sequestrare. Separare.<br />
Sequestratim, Separatim.<br />
Serenissimus. Titulus, quo imperatores<br />
et reges ornabantur.<br />
Serenitas, Titulus honorarias imperatorum<br />
á regara.<br />
Serví dominici. Qui jussu regis<br />
milites ín hostem exire compellunt.<br />
Hisp. Codd. Los mandaderos,<br />
nzandadores , o mandados<br />
del Sennor. Los sirvientes<br />
, servientes, o semientes del<br />
Rescula. Res parvi momenti. Sennor. Dicebantur etiam com-<br />
Resolutas. Solaras, effrrnis. pulsares exercitus.<br />
Resultare. Repugnare obsistere. Servus ecclesix. Mancipium ad<br />
Romani. A Gothis dicti veteres ecclesiam pertinens , eique ita<br />
provinciarum Hispanix incolx, addictum , ut ab ea recedere<br />
qui Romanis olim paruerant; non liceret. Distinguuntur hi<br />
ut a gentibus distinguerentur, servi a libertis vel liberis addic-<br />
qui eas invaserant.<br />
tis etiam ecclesix servido, qui<br />
Redimere se ab aliquo. Eum pre- ecclesiastici viri aut Nomines<br />
tio dato corrumpere , in suas vocabantur.<br />
partes allicere.<br />
Servas fisci sea fiscalis. Qui ad<br />
Redemptio. Subornatio. V. Redimere.<br />
fiscum • , regem vel dominum<br />
spectabat. Hic aula Regir of5-<br />
s<br />
ciis hónorari poterat; ejus etiam<br />
sacramentis adhibebatur fides.<br />
Saio. Regis ac magistratus mi- Seteni vel septeni. Septem.<br />
nister, ad ejus jussa exequenda Siclus. Monetx species apud sep-<br />
paratus. Glosa veteres saionem tentrionales populos,et quasdam<br />
tortorem interpretantur, , quod . Hispanix gentes.<br />
nobis etiam nunc in usu est, qui Simultas. Simulatio, fraus.<br />
vocamus Sayon spiculatorem seu Saciare fisco. Confiscare. Formula<br />
carnificetn.<br />
est vulgatissima.<br />
Salvare. Tueri, salvum et inca•<br />
lumen servare, prxstare.<br />
Salvatio. Salus.<br />
Sanctimonialis. Femina aut virgo<br />
Deo dicata.<br />
Solidas vel solidas aureus. Nummus<br />
aureus, vel argeuteus, cajas<br />
taxatio non una ubique et semper<br />
fuit.<br />
Sordens. Sordidus, sordibus in-<br />
Sarracinator. Hisp. CodISarracin.Sarracinatorem<br />
non esse Sarracenum<br />
id est , Muhamedanum;<br />
vel inde colligitur, , quod leges<br />
istx •latx sint, antequam Muhamedani<br />
Hispanix provincias occupassent<br />
: forte á Sar-kind danicé<br />
aut á Scharf-kind germanicé<br />
tortoris filias, hijo del verdugo,<br />
et alía prolatione danice Sxrkin<br />
peierator, , perjurus.<br />
Scandálum. Bellurn dissidium,<br />
jurgium.<br />
Sceliqua. Siliqua, nomen minimi<br />
.. quinatus.<br />
Sors vel Sors gatita. Gothis'erat<br />
agrorum pars, (lux in debellatis<br />
provinciis, tiun vietoribus,<br />
nana antiquis possessoribus sortitó<br />
evenerat.<br />
Sospitas. Incolumitas, salas.<br />
Spatha. Ensis, major gladius ;<br />
utraque parte acatas. Veteruni<br />
Gallorum propria fuit, a quibus<br />
eam accepere Romani.<br />
Spons2zre. Sponsalia contrahere<br />
uxoreni dari.<br />
Subeelara. .Abscondere , tegere.
Subgitare. Conculcare, subagi tare.<br />
Sublimatio. Amplitudo, sublimitas.<br />
Sublimitas. Titulus honoris regum.<br />
Tribuebatur interdum przfectis<br />
prxtorii , et episcopis.<br />
Substantia.. Alimentum.<br />
Succedere. Accedere.<br />
Suifectus,us. Opus, ofticium; non<br />
qui pro alio substituitur, , ut<br />
lamiere videtur Dufresnius.<br />
Superstis. Superstes.<br />
Supprestes. Superstes.<br />
Supprestes. Superstes.<br />
T<br />
Taopasus, vel Taupostts. (Hisp.<br />
Codd. TTizco o toposo) excu ticos<br />
videtur docta vox a lat. talpa,<br />
animali noto, quod visu carere<br />
dicitur.<br />
Telonarius. Portitor, , telonei exactor,<br />
ad quem teloneum pertinet.<br />
Temeranter. Temere , imprudenter.<br />
Temptare. Transgredi , tentare.<br />
Terra cultura,. Ager qui colitnr<br />
et aratur, , vel coli potest. Dicebatur<br />
etiam terra cultibilis,<br />
et cultiva.<br />
Tertia. Pars reddituurn episcopis<br />
assignata, culos ratione ecclesiarum<br />
reparationi tenebantur.<br />
Terti‘e Romanorum. Cod. Legion.<br />
et Lind. non terras, ut Cod.<br />
noster, , sed tertias Romanorunt<br />
habent. Terrix fundar= partes,<br />
quas Gothi in debellatis Romani<br />
Imperii provinciis, devictis<br />
earum incolis reliquere , duabus<br />
residuis sibi usurpatis, quas<br />
sortes goticas vocat hxc lex,<br />
quoulam sorte ejusmode agri<br />
inter victores dividebantur (y.<br />
Sor:, )<br />
Testificare. Testificad.<br />
Testinzonium . Facultas comparendi<br />
coram judice ad testimonium<br />
prxbendum.<br />
Thiufad,z, thiuplzada , tyuphadia,<br />
vel thiuphadia. Provincia thiuphadi;<br />
tum etiarn oflicium, dig_<br />
nitas.<br />
Tiztmfacius, tinfadus , thiuphadus.<br />
Apud Gothos, more ab omnibus<br />
populis germanicis recepto, duplicem<br />
personam sustinuít, militarem<br />
, et civilern, judicis in<br />
pace, decurionis in bello. In<br />
aula Regutn Gothicorum Hispa<br />
n , primos erat post duces,<br />
comites et &ardimos, cui civilis<br />
administrado commissa fuit,<br />
tum et concessa licencia in quibusdam<br />
negotiis crirninalibus<br />
juclicandi. Prxpositus erat militaris<br />
inferioris ordinis, qui provinciales<br />
saos, regios subditos<br />
ex sua thiuphadia ad hostern<br />
exire compellebat. Unde Verelius<br />
in indice thittphadunt vocat,<br />
qui turmam quanyianz vel cohortem<br />
rztsticorum in arma<br />
convocat et dirigit.<br />
Tonsura. Capillorum incisio et<br />
spoliatio in corona formam.<br />
Tranquillitas. Titulus honoris imperatorum.<br />
Transcendere. Transgredi.<br />
Trenzissis. Triens, terna pars assis.<br />
Tribunus. Inter Gothos magistratus<br />
comite inferior, seu comitis<br />
vicarius.<br />
Tricennalis annositas. Tricennium.<br />
Triplano. Triplicatio, in triplum<br />
auctio.<br />
2 I I<br />
Triumphaliter. Vincendo, hostem<br />
superando , triuraphum agenda.<br />
Tuitio. Tutela, for.<br />
Turpare. Mutilare, Ledere.<br />
V<br />
Vegetare. Fovere.<br />
Venalitas. Corruptio , vendido.<br />
Vervix. Vervex.<br />
Vestis laicalis. Hoc in loco ves-.<br />
tis religiosa: forsitan oscitanti1<br />
librarii accidit, ut vox laicalis<br />
inscriberetur pro religiosa aut<br />
sanctimonialis ut habent aliqui<br />
codices.<br />
Vestis sanctimonialis. Professio<br />
monastica.<br />
Vicarius. Qui in pagis et minadbus<br />
oppidis comitis aut alcerius<br />
judicis partes exsequitur.<br />
Ejus jurisdictio erat tantrun<br />
levioribus causis.<br />
Vigosus vel Wigosus. Hisp. Codd.<br />
vizco, visgo , lisgo.<br />
Vires. Virilia.<br />
Virtzts. Vis hostilis, copia.<br />
Pro vita sua non pertimescere.<br />
A. pcena monis imrnunern esse.<br />
Votive. Sponte , ex voto , optabiliter.<br />
U<br />
Usque hactentts. Hucusque.<br />
Usque hic. Hucusque.<br />
Usuatus. Qui in usu est.<br />
Wardia. Custodia. V. Guardia.<br />
Zava. Vestis militaris , lana vel<br />
gossipio farra, et acu stipata.
2 I 3<br />
44+04.44~4+444-14-4444-4-1~44-14-114-#4.~44+++1-14-11~-0-14-4-1+-4-141.144444-14~~-14-<br />
GLOSARIO<br />
DE VOCES A NTIQÜADAS Y RARAS<br />
QUE SE HALLAN EN EL TEXTO CASTELLANO.<br />
Observaciones para el uso de este glosario.<br />
Debe notarse el uso frecuente de la b por la , y de la v por la b en todos los códices<br />
antiguos, el qual provenia ya de la semejanza que tenian estas letras en la figura, ya de la<br />
que tenían en la pronunciacion. Quando en las voces que se hallan en el Fuero Juzgo no se<br />
descubre otra irregularidad que la dicha, no se han tenido por artículos para el glosario.<br />
Hay asimismo una notable diferencia de unos códices á otros, y aun de uno mismo en<br />
diversos pasages en escribir o por u , e por i , y al contrario, como torbado por turbado , numbre<br />
por nombre, nenguno por Ninguno, , podirzo por poderío. Esta diversidad procede del distinto<br />
modo de pronunciar segun las provincias, y masprincipalmente de vicio y defecto<br />
del vulgo : por esta razon se han omitido en el bras, losario muchas que paa solo baxo esta<br />
consideracion pudieran tener lugar en él.<br />
Tampoco se contemplan como artículo las voces acabadas en d, que han venido de la<br />
lengua latina, y las formaban los antígdos del ablativo de singular quitando la e final, y convirtiendo<br />
despues la t en d. Así de la primera formacion como de sus variaciones hasta su<br />
actual escritura y pronunciacion se presentan en el glosario algunos exemplos, no todos porque<br />
son bien conocidos: de virtute virtut , virtude, virtud: de voluntate voluntat volzmtade, yoluntad.<br />
En algunos de estos nombres se ha quitado por síncope cierta letra del ' medio, como<br />
de veritate verdad.<br />
En los infinitivos unidos al pronombre ó artículo, como quitarle, quitarla, se convertía<br />
la r en 1, resultando doble 11: así decían quitalle, uitalla, de que hay infinitos exemplos<br />
en nuestros escritores , y aun se conserva este lenguage en algunos rústicos. No teniendo la<br />
voz otra anomalía, no se ha juzgado artículo para el glosario, como tampoco aquellas voces<br />
que juntas con el artículo ó pronombre, ó con otra parte de la oracion la hacen perder ó<br />
pierden alguna letra, por exemplo nol por no le, puedel por puedele ó puede él.<br />
Débese advertir tambien que en la formacion de los nombres acabados en ento interponían<br />
los antiguos una i , como sacramiento, tormiento. Por solo este respeto. no se contemplan<br />
artículos del glosario, pero se notan algunos para que se vea su uso. En esta clase han<br />
de Incluirse los adverbios en mente, cuya terminacion era diversa ya en mient , ya en miente,<br />
ya en mientre: no forman éstos artículo, si no tienen alguna otra irregularidad. No hay duda<br />
en que al principio eran dos voces separadas, y así se notan todavía en códices antiguos, la<br />
primera el ablativo femenino del nombre adjetivo, y la segunda el ablativo de meas, tis:<br />
como sancta mente, mala mente: unidas despues hicieron el adverbio de que hoy usamos. En<br />
muchos la voz primera pierde la última letra , y esto es coman en aquellas que forman la<br />
sílaba final con 1, como realmente.<br />
En los pretéritos imperfectos de indicativo y sujuntivo se ve la terminacion de íen por<br />
ían, pertenecían por pertenecían, diríen por dirían. Por ser tan clara su diversidad, pues consiste<br />
solo en la conversion de la e en a, no se han tenido por artículos.<br />
Tampoco se han considerado como tales los imperfectos de sujuntivo, á los que por<br />
apócope falta la e final, mandar por mandare, prometier por prometiere: aunque pudieran<br />
confundirse algunos con el infinitivo, el contexto y sintaxis declara fácilmente á qué mod o<br />
pertenecen. Era frecuente el uso de estos imperfectos principalmente en el plural, terminándolos<br />
en ades ó edes, seades , gobernedes ,<br />
que en tiempos posteriores se advierte solamente en<br />
autores afectados. Á.lguno de estos se ha puesto en el glosario por exemplo, sin que falte<br />
alguno de indicativo, como sodes.<br />
No son artículo aquellos verbos que acabados en cer reciben una s antes de esta sílaba,<br />
por exemplo acaescer, , conoscer, , porque este uso de los antiguos es bien conocido.
314<br />
En algunas voces acabadas en n se ve al fin una d , 6 mas comunmente. una t, como<br />
se observa esto con mas frecuencia en las terceras personas de<br />
do,u„,1 algunt, gritad grant :<br />
plural ca los verbos, terminándolas segun la forma de los latinos ; de las quales si no tienen<br />
otra anomalía no se ha formado artículo.<br />
Tanibien en los imperativos se nota una t final por la d en las segundas personas de plu-<br />
que tampoco se han juzgado suficientes á constituir artículo particular.<br />
ral, por exemplo sabet ,<br />
Es continuo el uso de la i latina en las voces en que ha sustituido la j nuestra, como<br />
manjar por manjar, mejor por mejor, trabajar por trabajar. Se han puesto algunos exemplos<br />
de estas palabras.<br />
Puede ser tafnbien costumbre de provincia, aunque mas debe juzgarse vicio de la pronunciacion<br />
, el usar la y consonante por la 11, corno yantar por llamar, yeno por lleno , toyer por<br />
No obstante se insinúan en el glosario algunas de estas voces porque constantemente<br />
toller.<br />
las traen ciertos códices de los que han servido para la edicion.<br />
Finalmente se han asignado en el glosario muchos participios irregulares en tido , a por<br />
ido, ida, corno convertudo , a, prometudo , a, pero no todos ; por ser fácil y conocida la variacion<br />
que tienen cotejados con los regulares.<br />
A<br />
A, an. Terceras personas del<br />
verbo haber ó tener. Tiene, tienen.<br />
Abastadamientre. Suficiente, bastantemente.<br />
Abastar. Bastar, ser suficiente.<br />
Abaxado , a. Abatido, humillado,<br />
a.<br />
Abayxado, a. Abatido, a.<br />
Abeja. Abeja.<br />
Abejera. Colmenar.<br />
Abejero. Colmenar.<br />
Abata. Abeja.<br />
Abellero. Colmenar.<br />
Abenencia. Convenio, compostura.<br />
Abenirse. Convenirse , componerse.<br />
Abenirse de cabo. Convenirse<br />
completamente.<br />
Abeyera. Colmenar.<br />
Abierto. Claro, lo que no es dudoso.<br />
Abisso. Abismo.<br />
Ableza. Lo mismo que Avoleza.<br />
Abolo , a. Abuelo, a.<br />
Abondar. Ser suficiente , bastar.<br />
Aborido, a. Aborrecido, es.<br />
Aborrido, a. Aborrecido, a, aborrecible,<br />
odioso , a.<br />
Abreviamiento. Compendio, suma,<br />
titulo, epígrafe.<br />
Abreviar. Compendiar.<br />
Abrir. Declarar.<br />
Abundar. Ser suficiente.<br />
Abusion. Abuso.<br />
Acabar , se. Cumplirse , asegurarse.<br />
Acatar. Atender.<br />
Acerca se. Cerca de sí.<br />
Aclamarse. Acogerse, acudir.<br />
Acnier. Acoger.<br />
Acoitarse. Poner mucha diligencia.<br />
Acomendado, a. Encomendado, a.<br />
Acomendamiento. Ma n da in iento.<br />
Acomendar. Encomendar, encargar.<br />
*4contra. En contra.<br />
Acordadamientre. De coman a-.<br />
cuerdo.<br />
Acordado, a. Conforme, unánime.<br />
Acordar , acordarse. Convenir,<br />
convenirse.<br />
Acorrer. Socorrer.<br />
Acostupnado. Acostumbrado.<br />
Acoyer. Lo mismo que Acorrer.<br />
Acrecemiento. Crecimiento , aumento.<br />
Acrecer. Aumentar, .utilizar.<br />
Acrescentar. Lo mismo que Acrecentar<br />
, Aumentar.<br />
Acrescer. Crecer, aumentarse.<br />
Actor. Lo mismo que Otor.<br />
Acuetarse. Poner mucha diligencia.<br />
Acuitarse. Poner mucha diligencia.<br />
Acuradamientre. Diligentemente,<br />
con esmero.<br />
Achar. Hallar.<br />
Adelantanza. Poder, comision.<br />
Adelantar en su voz. Dar poder,<br />
nombrar procurador.<br />
Adelantranza. Lo mismo que<br />
Adelantanza.<br />
Adelantrar a uno. Adelantar, dar<br />
poder, comisionar.<br />
Adelantre. Adelante.<br />
Aderedar. Al rededor.<br />
Adevinador. Adivino.<br />
Adevinamiento. Adivinacion.<br />
Adevinancia. Adivinacion.<br />
Adevinanza. Adivinacion.<br />
Adivinanza. Adivinacion.<br />
..Adiudorio. Auxilio.<br />
Adobar. Arreglar.<br />
Adobarse con otro. Convenirse,<br />
pactar , avenirse.<br />
Aducir. Llevar, conducir.<br />
Adobar. Disponer , preparar.<br />
Aducir° , a. Conducido , llevado,<br />
presentado, a.<br />
Aducir. Conducir, llevar.<br />
Aducir. Atraer, presentar.<br />
Adujir. Llevar, conducir.<br />
Adulterador. Adúltero.<br />
Adulteriador. Adúltero.<br />
Adversario, a. Contrario, a.<br />
Adversidad. Contradiccion.<br />
Advocado. Abogado.<br />
Adyutorio. Ayuda, auxilio.<br />
Aesmado, a. Lo mismo que As,<br />
mado, a. p. p. de Asmar.<br />
Aesmar. Lo mismo que Asmar.<br />
Afalagamiento. Halago.<br />
Afartar. Hartar, mantener.<br />
Aficar. Juzgar.<br />
Afinado , a. Terminado , concluido,<br />
a.<br />
Afincar. Juzgar, determinar.<br />
Afiuzarse. Afianzarse , confiarse.<br />
Afogar. Ahogar.<br />
Afogarse. Ahogarse.<br />
Afollar. Hollar, destruir. .<br />
Afollarse. Ahogarse , sofocarse.<br />
Afana. Afuera.<br />
Afostigado. Apaleado, a.<br />
Afrontar. Echar en cara , reconvenir.<br />
Afruentar. Reconvenir, echar en<br />
cara.<br />
Llenar de humo.<br />
Agardar. Guardar.<br />
Asina. Lo mismo que aina, fácilmente.<br />
Agoa. Agua.<br />
Agoirador. Agoiiero.<br />
Agorador. Agorero.<br />
.Agoriador. Agorero.<br />
Agorio. Aguero.<br />
Agora. Agüero.<br />
Agora. Aguero.<br />
Agraviadumbre. Dificultad.<br />
Aguarador. Agorero.<br />
.Aguardar. Guardar, conservar.<br />
Aguerado. Agorero.<br />
Agueyro. Aguero.<br />
Aparador. Agorero.<br />
Agurador. Agorero.<br />
Aguijamiento. V Aguijonamiento.<br />
Aguijonamiento. Daño.<br />
Aguiyonamiento. V.Aguiionamien.<br />
ro.<br />
Aguilonamiento.V. Aguiionamienro.<br />
AguillonamientoN .Aguiionamien«<br />
to.<br />
Aimbre. Por otra parte.
Afina , mas aind. Fácildente, mas Andado, a. Cumplido,<br />
pronto , mas fácilmente.<br />
a.<br />
por<br />
Aienado, a. p. p. de<br />
orrer el pleito. Correr con<br />
Aienar. Ena- el pleito, hacer las diligencias<br />
genado , a.<br />
del pleito. Es el oficio de Re-<br />
Alienar. Enagenar.<br />
ceptor.<br />
Ajeno, a. Ageno, a.<br />
Andar por stt cabal. Vivir á su<br />
Aiudorio. Auxilio, ayuda. libre voluntad, sin respeto ni<br />
Artigar. Juzgar.<br />
miramiento alguno.<br />
Aittntar, , aiunta,rse. Unir, jun- Andido. Sucedio , fue.<br />
tar, unirse.<br />
Andado. Sucedio, fue.<br />
Aiutorio. Auxilio.<br />
Anello. Anillo. En algun lugar se<br />
Afamarse. Acudir, acogerse. usa metafóricamente por todo<br />
Ajar. Hallar.<br />
quanto sirve para sujetar 6 po-<br />
Al. Otra cosa, lo contrario. ner freno.<br />
.41, todo lo al. Otra cosa, todo lo Angeles. Angeles.<br />
demas.<br />
Aniello. Anillo, vínculo.<br />
Alamarse. Acogerse, acudir. Animalia. Bestia.<br />
Alunar. Allanar.<br />
Annader. Añadir.<br />
Alanzar. Lanzar, arrojar. Annadir. Añadir.<br />
Alar. Hallar.<br />
Anna. Año.<br />
Alborrido, a. Aborrecido, a. Ansannar. Ensañar, irritar, en-<br />
.Alcall. Alcalde.<br />
furecer.<br />
Alcallde. Alcalde.<br />
Ante. Antes.<br />
Alcalle. Alcalde.<br />
Antel. Ante el.<br />
Alegar. Ligar.<br />
Antepuener. Anteponer.<br />
.Alegarse. Allegarse, juntarse, u- Anteviso. Cauto, prevenido.<br />
nirse para formar partido. Antigo, a. Antiguo, a.<br />
Alende. A la otra parte. Antiguadad. Antigüedad.<br />
Ajeno, na. Ajeno , na.<br />
Antiguedade. Antigüedad.<br />
Algo.Hacienda , haber, caudal. Antoianca. Antigüedad.<br />
,Algo. Servicio.<br />
Antoya.npa 6 antoyanza. Anti-<br />
Al!, Allí.<br />
güedad.<br />
Alimalia. Animal.<br />
Antuviarse. Anticiparse.<br />
Alitnosina. Limosna.<br />
Aon. Aun.<br />
Alimosna. Limosna.<br />
Apannar. Juntar, allegar.<br />
Almosna. Limosna.<br />
Aparcero. Compañero, partícipe.<br />
Aliar. Por otra parte.<br />
Aparcionero. Participante.<br />
Almofalla. Comitiva, exército. Apareciente , aparesciente, appa-<br />
Alegar. Alquilar.<br />
rezente. Lo mismo que Apa-<br />
Alongado. Distante, lejano. riciente.<br />
Alongamiento. Dilacion. Apareiado, a. Preparado, a.<br />
Alongar. Alargar, prorogar, , di- Aparejar. Disponerse , preparar.<br />
ferir.<br />
Apareiarse. Aparejarse , dispo-<br />
Alabre. Por otra parte.<br />
nerse.<br />
Alugar. Alquilar.<br />
Aparellacio, a. Preparado, a.<br />
Alumbre. Por otra parte. Aparellarse. Aparejarse , dispo-<br />
Alongar. Lo mismo que alongar. nerse.<br />
Alunguar. Alargar, diferir. Aparescer. Comparecer, presen-<br />
Allamarse. Acudir , acogerse. tarse.<br />
Aliar. Hallar.<br />
Aparáciente. adj. com. Claro, evi-<br />
Allegar los omnes á sí. Formar dente, manifiesto.<br />
partido, atraer gentes. Aparicio Domini. Epifanía.<br />
.Allegar. Alegar, citar.<br />
Aparicio:. Epifanía, 6 fiesta de<br />
Alienar. Enagenar.<br />
la adoracion de los santos Re-<br />
Allende. Mas allá, á la otra parte. yes.<br />
Alieno, a. Ageno, a.<br />
Apartir. Partir.<br />
Allongar. Alargar, diferir. Apellar. Apelar.<br />
Allegar. Alquilar.<br />
Apertenecer. Pertenecer.<br />
Allum. Por otra parte. Aplasmar. Blasfemar , decir mal<br />
Aliare. Por otra parte.<br />
de alguna persona.<br />
Amargoso , a. Amargo, a. Aplazamiento. Emplazamiento.<br />
Amasar. Matar, apagar. Aponer. Disponer, ordenar.<br />
Arnbisso, a. Sagaz , prevenido. Aponer. Imputar.<br />
Amecerse. Mezclarse, juntarse. Apostolgal. Apostólico, a.<br />
Aministrar. Ministrar, servir. Apostoligo, a. Apostólico, a.<br />
Amos, as. Ambos, as.<br />
Apostoligo. Papa, pontífice.<br />
Arrostrar. Mostrar.<br />
Apostato. Apostol.<br />
Amostrar. Enseñar, educar. Aprenar. Apremiar.<br />
Ampareiar. Lo mismo que Apa- Apresentado, a. Presentado, a.<br />
A primas. Primeramente, antes.<br />
rejar.<br />
Amuchiguar. Multiplicar. Apuesto a. p. p. de A poner.<br />
Agítela , agríelo , los.<br />
Amuestrar, Mostrar.<br />
Ancioso. Cauto, prevenido.<br />
Aquello,<br />
Aquelque quiere. Qualquier,2qUen<br />
qui ere.<br />
Aquende. De allí, de aquel lugar.<br />
Aquestes. Aquestos.<br />
Arbor. Arbol.<br />
Archa. Arca.<br />
Ardente. Ardiente.<br />
Arsd e: a. Atrevido,<br />
Argente.<br />
a'<br />
Argento. Plata.<br />
AA rgg r Orgullo.<br />
Armadía. Lazo, trampa.<br />
Armadija. Lazo, percha, trampa.<br />
Armadilla. Lo mismo que Armadija.<br />
Armadura. Lo mismo que Armadija.<br />
Arrobador. Ladron, robador.<br />
Arte. Astucia.<br />
Arte. Modo , manera.<br />
Asacar. Establecer, ordenar.<br />
Asannar. Ensañar, irritar, enfurecer.<br />
Asannarse. Irritarse, ensañarse.<br />
Asaz. Bastante, mucho.<br />
Asconder, , asconderse. Esconder,<br />
esconderse, ocultarse.<br />
Ascendido, a. Escondido , a.<br />
Ascenso (En). Ocultamente.<br />
Ascusado , a. Oculto, a.<br />
Ascuso. En ascuso. Escondido.<br />
En oculto, secretamente.<br />
Asemellar. Parecer bien, acomodar.<br />
Asinalado, a. Lo mismo que Sennalado<br />
, a.<br />
Asinar. Asignar , apreciar.<br />
Armado,, a. p, p. de Asmar.<br />
Asmamiento. Deseo.<br />
Armar. Desear con ansia, procurar<br />
con diligencia.<br />
Asmolna. Limosna.<br />
Asotilezar, , asotilezarse. Sutilizar,<br />
sutilizarse.<br />
Asetiliar , asotiliarse. Sutilizar,<br />
sutilizarse.<br />
Aspiramento. Inspiracion.<br />
Aspirar. Inspirar.<br />
.Astragado , a. Destruido, a.<br />
Astragamiento. Estrago.<br />
Absolver. Absolver.<br />
Assuelver. Absolver.<br />
Arrumado, a. Compendiado, a.<br />
Ata. Hasta.<br />
Atal. Tal.<br />
Atunes aquí, Lo mismo que Fasta<br />
en esaqui.<br />
Atanto, a. Tanto, a.<br />
Atarse de inri. Comprometerse<br />
con juramento.<br />
Atemplado, a. Templado, a, arreglado,<br />
a.<br />
Aternylamiento. Disposicion, orden,<br />
templanza.<br />
Atemplancia. Templanza.<br />
Atemprado, a. Templado, a.<br />
Atempramiento. Templanza.<br />
Atemptamiento. Templanza, dis-<br />
Atpieomsi peiI .on lr Templa r.<br />
Ationprar. Templar.<br />
Atoller. Quitar.<br />
llos.<br />
Ddd
9 I 6<br />
iitorsainienta. Otorgamiento.<br />
Atorgar. Otorgar.<br />
.Atormientar. Atormentar.<br />
Atrevimiento, osadía.<br />
.Atrevenda.<br />
Aturadamientre. Diligentemente,<br />
con esmero.<br />
Autenticar. Autentizar.<br />
Babtismo. Bautismo.<br />
Babtizado, a. Bautizado, a.<br />
Babtizar.'.13,mtizar.<br />
Baleston. Ballestero.<br />
Baptismo. Bautismo.<br />
Baptuado , a. Bautizado, a.<br />
,A3rorgar. Otorgar.<br />
Avandieho, a. Antes, 6 arriba Baraia. Pelea , contienda.<br />
Barajar. Pelear.<br />
dicho, a.<br />
Avariza. Avaricia.<br />
Baron. Varon.<br />
Avenencia , avinencia. Lo mismo Barragana. Concubina.<br />
que Abenencia por convenio. Barragan. Soldado, valiente, pa-<br />
Avenenza , avinienza. Lo mismo triota.<br />
q<br />
Bataia. Batalla.<br />
ue Abenencia.<br />
Avenidor. Apreciador, los que Batala. Batalla.<br />
son terceros en la discordia.<br />
Batido de azotes. Azotado.<br />
Avenimiento. Venida.<br />
Batismo. Bautismo.<br />
Avenir. Suceder.<br />
Batudo, a. Batido, a. Golpea-<br />
Avenirse. Convenirse , compodo , a.<br />
nerse.<br />
Beber, es. Bebida, as.<br />
Aventura. Por aventura. Ventu- Beco. Labio.<br />
ra , acaso. Por acaso.<br />
Beiso. Beso. '<br />
Aventuria. Aventura.<br />
Belamientre, bellamientre Bie-<br />
Avení. Habrá.<br />
lanzientre. Buenamente, de gra-<br />
A yer aparcioneria. Tener parte do.<br />
en algun negocio.<br />
Balo, Bello, bella.<br />
Ayer , ayeres. Bien, bienes, ha- Ben. Bien.<br />
cienda , muebles.<br />
Ben. Hijo.<br />
A yer entendimiento. Entender, Benaventurado. Bienaventurado,<br />
conocer.<br />
feliz, dichoso.<br />
Ayer merced. Tener piedad, com- Ben fecho. Beneficio.<br />
pasion.<br />
Benedicer. Bendecir.<br />
Ayer parcioneria con alguno. Te- Benedicto, a. Bendito, a.<br />
ner parte con alguno. Beneicer. Bendecir.<br />
A yer paria. Fornicar , cometer Bespera. Vírperas , la tarde.<br />
adulterio.<br />
Besta. Bestia.<br />
A yer pleito. Dar audiencia. Bestislo. Reptil.<br />
Ayer provecho. Ser de provecho. Bevir. Vivir.<br />
Avesario. Adversario, contrario. Beyco. Labio.<br />
Avie. Tenía.<br />
Bezo, beizo. Labio.<br />
Avieso , a. Vil , humilde. Bibda. Viuda.<br />
Ayiltadanzientre. Vil , afrentosa- Biendicho, a. Bendito, a.<br />
mente.<br />
Bienfacer. Beneficio.<br />
Avivador. Vivificador. Bien facer. Obrar bien.<br />
Ayoleza. -Veiez , envejecimiento. Biespera. Vísperas, la tarde.<br />
Avoleza. Ruindad, infamia. Bisabolo, a. Bisavuelo, a.<br />
Avuola. Abuela.<br />
Bisneta, a. Biznieto , a.<br />
Axar. Hallar.<br />
Bispado. Obispado.<br />
Axegar. A xegar, , á llegar. Bispazgo. Obispado.<br />
Axesuar. Allegar.<br />
Bispo. Obispo.<br />
Ayado, a. Hallado, a.<br />
Bivo, a. Vivo, a.<br />
Ayana. Lo mismo que Aina. Blas°. Baston, vara.<br />
Ayegar. Lo mismo que Axegar. Blandecer. Lisonjear, halagar.<br />
Ayesarse. Allegarse, juntarse. Blasmar. Blasfemar.<br />
Ayna. Lo mismo que Aina. Bocera. Abogado,<br />
Ayuda de salud, 6 salut. Ayu- Boe , boy, , bue. Buey.<br />
da, auxilio saludable.<br />
Ayudorio. Auxilio , ayuda.<br />
Ayudoyro. Lo mismo que Adiudorio.<br />
Ayuntamiento. Union, casamiento.<br />
Ayuntancia. Lo mismo que Ayuntanza.<br />
Ayuntanza. Union.<br />
Ayuntar. Juntar, reunir.<br />
Ayuntarse. J untarse , unirse.<br />
.Ayuntarse. Juntarse, fornicar.<br />
Ayuso, en ayuso. Abaxo.<br />
Bolta. Lo mismo que vuelta.<br />
Bon , Bueno.<br />
Bona. Buena, caudal.<br />
En bondad. Con bondad , con<br />
dulzura.<br />
Bono, a. Bueno, a.<br />
Boy. Buei.<br />
Brabi, desturgi, iliturgi, egabro,<br />
epegro. Nombres de ciudades<br />
truncados.<br />
Brabeza. Fiereza de ánimo.<br />
Bite. Buei<br />
Buena. Ayer, hacienda, caudal.<br />
Juerga. Lo mismo que Burgo.<br />
Burgo. Aldea.<br />
Butre. Buitre.<br />
c<br />
Ca. Porque.<br />
Ca. Paro.<br />
Caballería. Exército , milicia,mul.<br />
titud.<br />
Cabaniella. Tabernáculo.<br />
Cabdellador. Caudillo, gefe.<br />
Cabliello. Caudillo, cabeza, gefe.<br />
Cabe. En poder de.<br />
Cabel. Cabe él, en poder de él,<br />
junto á él.<br />
Cabesza. Cabeza.<br />
Cabeza. Extremo.<br />
Cabeza , por cabezas. Persona,<br />
por personas.<br />
Cabieza. Persona.<br />
Cabildo. Capítulo, 6 cánon.<br />
Cabillo. Capitulo 6 cánon.<br />
Cabo (De) Desde el principio.<br />
Cabo el. Junto á él.<br />
Cabo (Dr) Al fin.<br />
De cabo. De nuevo.<br />
Callana. Lo mismo que Calonna.<br />
Calomia. Pena.<br />
Calomna , calupna. Pena , castigo,<br />
infamia.<br />
Calonna. Calumnia.<br />
Calonna. Querella, pleyto.<br />
Calonna. Reclamacion.<br />
Calaña. Lo mismo que Calonna.<br />
Calornpnia. Querella, pleyto.<br />
Calomnia. Calumnia, ocasion, pretexto.<br />
Calumpna. Calumnia, injusticia.<br />
Calumpnia. Calumnia, injusticia.<br />
Cambeo. Cambio.<br />
Cambia. Cambio.<br />
Camiado, a. Cambiado ,<br />
Camiar. Cambiar.<br />
Camio. Cambio.<br />
Camyo. Cambio.<br />
Can, Perro.<br />
Capado. Capítulo.<br />
Capítolo. Capítulo.<br />
Caractara. Carácter,<br />
Ccircele. Cátcel.<br />
Carear. Cárcel.<br />
Cimero. Cárcel.<br />
Carcerero. Carcelero.<br />
Caridad. Excelencia.<br />
Caridat. Excelencia.<br />
Caritat. Excelencia.<br />
Carrera. Camino.<br />
Carta. Autos, expediente.<br />
Cartago. Cartagena.<br />
Castello. Castillo.<br />
Castidat. Castidad.<br />
Castigamienta. Castigo , aviso,<br />
consejo , reprension.<br />
Castigar. Enseñar, aconsejar.<br />
Casitoigno. . Consejo , aviso , repren-<br />
Castiguar. Castigar.<br />
Castiella. Castillo , aldea.<br />
Catado, a. Determinado, a.<br />
Catar. Atender, mirar, pensar.<br />
Catar. Observar, mirar, atender.<br />
Catar. Procurar, desear.<br />
Catar. Reconocer, exáminar.<br />
Caudelador. Caudillo, gefe.<br />
Cavalcadura. Lo mismo que Cavalgadura.
Cavalgadura. Caballería , bestia<br />
de montar.<br />
Cebadero. Provedor de cebada.<br />
Cedo. Luego.<br />
Celado, a. Oculto, a.<br />
Celador. El que encubre 11 oculta<br />
alguna cosa.<br />
Cencerro. Cencerro.<br />
Cento. Ciento.<br />
Cerca sí. Cerca de sí , para sí.<br />
Cercenadura. Hábito , trage.<br />
Cerco. Junta de malvados.<br />
Cercho. Lo mismo que Cerco.<br />
Certas. Ciertamente, pues.<br />
Certedumbre, Certidumbre.<br />
Cerco, a. Cierto, a.<br />
Cevadero. Lo mismo que Cebadero.<br />
Chamar. L/arnar.<br />
Chenero. Enero.<br />
Christos. Ungidos.<br />
Cibdad. Ciudad.<br />
Cábdade. Ciudad.<br />
Cibdat. Ciudad.<br />
Cibdadano. Ciudadano.<br />
Cibdat de Roma. Ciudad de Toledo.<br />
Cidad. Ciudad.<br />
Cidade Ciudad.<br />
Ciegadas (A). A ciegas.<br />
Cient. Cien, ciento.<br />
Cierco. Lo mismo que Cerco.<br />
Ciertas. Cierto, ciertamente.<br />
pincoanta. Cincuenta.<br />
Cincuaenta. Cincuenta.<br />
Cindasiondo. Chindasvindo.<br />
Cindasuindo. Chindasvindo.<br />
Cindo. Receswinto.<br />
Cinquanta. Cincuenta.<br />
Cinquaenta. Cincuenta.<br />
Cinquaesma. La festividad de Pentecostes.<br />
Cinqueanta. Cincuenta.<br />
Cinquesma. Pentecostes.<br />
Cinquoanta. Cincuenta.<br />
Cintillo. Chintila.<br />
Cintillan. Chintila.<br />
Cibdadano. Ciudadano.<br />
Cipdat. Ciudad.<br />
Circo sí. Lo mismo que Cerca se.<br />
Circinadura. Hábito, trage.<br />
Circo. Lo mismo que Cerco.<br />
Circumcir. Circuncidar.<br />
Circuncido. Circuncidado.<br />
Circuncisar, se. Circuncidar, se.<br />
Circuncisio. Circuncision,<br />
Cisiundo. Chindasvindo.<br />
Citasiundo. Chindasvindo.<br />
Citasvindo. Chindasvindo.<br />
Citasuindo. Chindasvindo.<br />
Ciudad.. Ciudad.<br />
Clamar. Implorar.<br />
Claridade. Excelencia.<br />
Clave. Llave.<br />
Cobdicia. Codicia.<br />
Cobdiciar. Codiciar , desear.<br />
Cobdiscia. Codicia.<br />
Cobdiza. Codicia.<br />
Cobdo. Codo, medida.<br />
Cobiciar, Codiciar, desear..<br />
Cobizar. Codiciar.<br />
Cobrar. Recobra r , restablecerse.<br />
Cocha do , a, Cocido, da.<br />
Cocho, a. Cocido, a.<br />
Cochiello. Cuchillo.<br />
Cosecho, a. Cogido ,<br />
Coger. Escoger, elegir.<br />
Connoscer. Conocer.<br />
Cognoscido , da. Conocido, da.<br />
Coldar. Cuidar.<br />
Cuidar. Pensar , creer.<br />
Coido , a. Cogido, a.<br />
Coiet ha. Cohecho.<br />
Coiecho , a, Cogido , a.<br />
Coier. Coger.<br />
Coita. Opresion, infelicidad.<br />
Coitado „a. Cuitado , a. , miserable<br />
, pobre.<br />
Coitado, a. V- Coytoso.<br />
Coitoso. V. Coytoso.<br />
Cojecha. Cohecho.<br />
Co ger. Coger, recoger.<br />
Coleydo , a. Cogido, a.<br />
Colido. Cogido.<br />
Colomia. Querella , pleyto.<br />
Colpa. Culpa.<br />
Colpe. Golpe.<br />
Columpna, Columna.<br />
Collacion. Parroquia.<br />
Coller. Coger , recoger.<br />
Collido. Part. pas. de Coller.<br />
Com. Como.<br />
Coma, Clin.<br />
Combrada. Compra.<br />
Combrar. Cobrar, recobrar.<br />
Comedio. Espacio, tiempo.<br />
Comenda. Encomienda, encargo.<br />
Comendado, a. Encargado , a.<br />
Comendar. Encomendar , recomendar.<br />
Comendar. Mandar.<br />
Comenzamiento. Principio.<br />
Comer, es. Manjar, es.<br />
Cometedor. Acometedor, el que<br />
acomete al enemigo.<br />
Comezado , a. Comenzado, a.<br />
Comezanziento. Principio.<br />
Comiendo. Encomienda, encargo.<br />
Comienzo. Principio.<br />
Comieszar. Comenzar , empezar.<br />
Comonal. Comunal, del comun.<br />
Compaciente. Compasivo.<br />
Companna. Compañía.<br />
Companna. Exército.<br />
Companna. Multitud , conjunto.<br />
Companna. Compañía, coro.<br />
Compannera. Compañía.<br />
Compannero , a. Compañero , a.<br />
Compannon. Compañero.<br />
Compaso. Compás.<br />
Coinpezado , a. Comenzado, a.<br />
Compezamento. Principio.<br />
Compezamiento. Principio.<br />
Compezar. Comenzar, empezar.<br />
Compiezado , da. Part. pas. de<br />
Compiezar.<br />
Compiezar, Comenzar.<br />
Complant. Cumplan.<br />
Complidamientre. Completamente.<br />
Complido. Cumplido.<br />
Complido. Cumplido , perfecto,<br />
acabado.<br />
Complimiento. Cumplimiento, perfeccion.<br />
Complir. Cumplir, observar.<br />
Complir. Concluir, acabar, perfeccionar.<br />
2 7<br />
Comprir. Cumplir.<br />
Comunal. Perteneciente al comun<br />
del reyno, ciudad, villa, &c.<br />
Comunal. Igual para todos , el<br />
que no atiende á la clase de las<br />
personas.<br />
Comunalmente. De comun.<br />
Comunalmientre. De calima, juntamente<br />
de acuerdo.<br />
Comonsaá. Part. pas. de Comungar.<br />
Comungar. Comulgar, restituir al<br />
gremio y comunion de la iglesia<br />
al que está descomulgado.<br />
Comunicion. Amonestacion.<br />
Comunidat. Comunidad, comun<br />
del reyno.<br />
Comunidat. Comunidad, corte.<br />
Cona. Con la.<br />
Conceiar. Aconsejar.<br />
Concejo. Concejo.<br />
Concejo. Concilio.<br />
Concelo. Concilio.<br />
Cancelo. Consejo.<br />
Concello. Lo mismo que Concejo.<br />
Conceyo. Concilio.<br />
Concordamiente. Concordemente,<br />
de comun acuerdo.<br />
Concordadamientre. Concordemente,<br />
de comun acuerdo.<br />
Condampnado, da. Part. pas. de<br />
Condampnar.<br />
Condampnar. Condenar.<br />
Condonado, a. Condenado, a.<br />
Condempnado , a. Condenado, a,<br />
Condocho. Cocido.<br />
Conducho. Cocido, aderezado.<br />
Confieso, a. Profeso, a.<br />
Confonder. Confundir.<br />
Confonclido , a. Confundido, a.<br />
Coniuncion. Union.<br />
Co2ititi'lrl oa.tion. Lo mismo que Con-<br />
Coniurio. Conjuro, juramento.<br />
Conmer. Comer, manjar.<br />
COM710. Como.<br />
Connocencia. Reconocimiento.<br />
Connoscer. Conocer.<br />
Connoscencia. Reconocimiento.<br />
Connoscidamientre. Conocidamente.<br />
Connoscido, a. Conocido, a.<br />
Connozudamientre. Conocida, claramente.<br />
Conoszudo, a. Conocido, a.<br />
Connozudo, a. Conocido , a.<br />
Connucenza. Reconocimiento.<br />
Connuzer. Conocer.<br />
Conocencia. Conversion, carta de<br />
conversion.<br />
Conos. Con los.<br />
Conoszudo, a. Conocido, a.<br />
Conucer, connscer. Conocer.<br />
Conuzudo , a. Conocido, a.<br />
Conpezar. Comenzar.<br />
Conseguir. Perseguir.<br />
Conseiar, , se. Aconsejar, se.<br />
Consejo. Consejo.<br />
Consejo : tomar consejo. Consultar.<br />
Conselar. Aconsejár.<br />
Conselo. Consejo.<br />
Consellar, , se. Aconsejar, se.<br />
Consele lo.dCdo2nsejo.
a 8<br />
Conseyo. Consejo.<br />
Consiguiren. Consiguieren.<br />
Constiruir:on. Constitucion , decreto.<br />
Constringir , apre-<br />
Constrensir.<br />
miar.<br />
Constrenir , , costrener , costrifier,<br />
costrinnir. Obligar.<br />
Constrinser. Del verb. lat. constrinsere.<br />
Constreñir, obligar.<br />
Constrinsir. Lo mismo que Costrenir.<br />
Constrinnido, a. Obligado, a.<br />
Constrinizir. Lo mismo que Costrenir.<br />
Constunbre. Costumbre.<br />
Consuno (De). Juntamente.<br />
Contemplamiento. Contemplacion.<br />
Disputar, poner pley-<br />
Contenciar.<br />
ro.<br />
Contencioz. Altercado , disputa.<br />
Contendí. Contienda.<br />
Contender. Disputar , altercar.<br />
Contender. Contrario , parte contraria<br />
en los pleytos y querellas.<br />
Contener. Mantener , conservar.<br />
Contosud), a. Contenido, a.<br />
Comía. Cantidad.<br />
Continudo, a. Contenido , a.<br />
Contra. Delante, en presencia.<br />
Contradizer , contradizir. Contradecir.<br />
Contra/. Contra él, en poder del.<br />
Contralia. Lo mismo que Contraria.<br />
Contralla. Lo mismo que Contraria,<br />
Contrallar. Contradecir.<br />
Contraltos°, a. Contrario, a.<br />
Contraria. Oposicion, injuria, contradiccion.<br />
Contraria. Fuerza.<br />
Contraria. Turbacion , sedicion.<br />
Contrariadad. Contrariedad.<br />
Contrariar. Contradecir, oponerse.<br />
Contrariar. Ofender, causar daño.<br />
Contraridad. Contrariedad.<br />
Contrariedat. Contrariedad.<br />
Contrario (El). Lo contrario , lo<br />
opuesto.<br />
Contrarioso, a. Contrario, a.<br />
Contrasta. Contradiccion , oposicion.<br />
Contrecho, a. Contrahecho, a.<br />
Contrastar. Contrastar.<br />
Convenencia. Convenio.<br />
Convenencion. Convenio ; pacto.<br />
Convenentza. Convenio , pacto,<br />
trato.<br />
Convenible. Puesto en razon y<br />
justicia.<br />
Convenible. Conveniente.<br />
Convenible. Abonado.<br />
Convenible. Convenible.<br />
Conveniencia. Convenio, trato.<br />
Copdicioso. Codicioso.<br />
Coration. Corazon.<br />
Gordo. Cuerdo.<br />
Corduba. Córdoba.<br />
Corvo. Cuero, cutis.<br />
Corma. Cárcel.<br />
Coronado. Clérigo ordenado.<br />
Carpo. Cuerpo.<br />
Corvo. Cuervo.<br />
Correya. Correa.<br />
Corromperniento, corrurnpiraiento.<br />
Corrupcion.<br />
Corromper. Sobornar.<br />
Corromper escripto. Falsificar, viciar<br />
escrituras.<br />
Corrompido, a. Sobornado , a.<br />
Corrompudo, a. Corrompido, a.<br />
Co,Tztmpudo , a. Corrompido, a.<br />
Corto, a. Cortado, a.<br />
Costetuicio;z. Constitucion.<br />
Costitucio. Constitucion.<br />
Costituicion. Constitucion.<br />
Costumbre. Costumbre.<br />
Costrengir. Constreñir , obligar,<br />
apremiar.<br />
Costrennir. Obligar.<br />
Costrenudo. Part. pas. irreg. de<br />
Costrenir.<br />
Costrinir. Lo mismo que Castrennir.<br />
Costrinnir. Lo mismo que Costrennir.<br />
Costumbrado , a. Acostumbrado,<br />
a.<br />
Cuedado. Cuidado.<br />
Cuedar. Cuidar, mirar, atender.<br />
Cu eiro. Cuero, cutis<br />
Cueita. Cuita.<br />
Cuerno. Como.<br />
Cuende. Conde.<br />
Cueta. Cuita.<br />
Cuerno. Como.<br />
Cuende. Conde.<br />
Cueta. Cuita.<br />
Czteyro. Cuero, cutis.<br />
Cueyta. Cuita , pena.<br />
Cuidar. Entender, pensar, juzgar.<br />
Cuitoso. Coytoso.<br />
Cum. Con.<br />
Cumplir los pleytos. Finalizar los'<br />
pleytos.<br />
Comunal. V. Comunal.<br />
Canta. Cuenta.<br />
Cuntado , a. Contado , a.<br />
Cunctado, a. Contado , a.<br />
Cunucidamientre. Conocidamente.<br />
Cumplir. Añadir, aumentar á lo<br />
que está falto 6 defectuoso.<br />
Custumble. Costumbre.<br />
Cztrazon. Corazon.<br />
Cuychielo, Cuchillo.<br />
Costumbrar. Acostumbrar.<br />
Costummado. Part. pas. de Costummar.<br />
.<br />
Costumnzar. Acostumbrar.<br />
Costunzme. Costumbre, uso.<br />
D<br />
Dacrescentar , de acrescentar.<br />
De acrecentar.<br />
Damnado, a. Endemoniado, a,<br />
Costumnar. Acostumbrar.<br />
condenado, a.<br />
Costunzne. Costumbre.<br />
Damno. Del ablat. lat. Damo.<br />
Costumpne. Costumbre , manera<br />
de conducirse y portarse.<br />
Daño.<br />
Dampnar. Condenar.<br />
Casquear, Encojar.<br />
Dampno. Daño.<br />
Coyetho, a. Cogido, a.<br />
Coyer. Coger, recoger.<br />
Dannar. Dañar, perjudicar, condenar.<br />
Coyta. Cuita.<br />
Coyta. Trabajo , embargo.<br />
Danno. Daño.<br />
Danpno. Daño.<br />
Coytado , a. Cuitado, a , misera- Dante. De antes.<br />
ble.<br />
Coytarse. Cuidar , anhelar.<br />
Coytoso. Apocado, de poca resolucion.<br />
Coze. Coz , patada.<br />
Crebantado, a. Part. pas. de Crebaldar.<br />
Crebantancia. Quebranto , aflic-<br />
Dapnar. Condenar.<br />
Daquel , daquela. De aquel , de<br />
aquella.<br />
Daqui. Contraccion de las palabras<br />
de y aquí. De aquí.<br />
Dar estudio et fimencia. Procurar<br />
con esmero y diligencia.<br />
Dar orden. Poner á alguno en<br />
clon.<br />
religion , darle hábito religioso.<br />
Crebantar, , crebantar la carca'. Dar ordene. Dar estado de reli-<br />
Quebrantar, escalar la cárcel. gion, poner religioso á alguno;<br />
Crecentar. Acrecentar.<br />
Dar piedat. Causar piedad, com-<br />
Creenza. Creencia, fé.<br />
pasion, lástima.<br />
Creier. Creer.<br />
Cremado, a. Quemado, a.<br />
Crescentar. Aumentar.<br />
Creído, a. Creido, a.<br />
Dar recabdo. Dar seguridad, dar<br />
papel de seguridad.<br />
Dar yerbas. Dar veneno, envenenar.<br />
Criancia. Crianza , educacion„<br />
Crudo, a. Creido, a.<br />
De. A; para.<br />
Debda. Deuda, obligacion.<br />
Crovier. Creer.<br />
Crucifigar. Crucificar.<br />
Debdo. Deuda.<br />
Debdor. Deudor.<br />
Cruda'. Cruel.<br />
Cubdicia. Codicia.<br />
De cabo. Desde el principio.<br />
Decaimiento.' Decadencia, ruina.<br />
Cztbdiciar. Codiciar.<br />
Decaimiemto. Decadencia , me-<br />
Cztbdicioso. Codicioso.<br />
Cubdizar. Codiciar.<br />
Cubdizó. Que obedeció.<br />
Cuchelo. Cuchillo.<br />
Cuchiello. Cuchillo.<br />
Cuecho, a. Cocido , a.<br />
noscabo.<br />
Decebemietnto. Lo mismo que De.<br />
cibimiento.<br />
Decibimiento. Engaño.<br />
Deciplo. Discípuld.<br />
Decimado, a. Diezmado , a.
Decibirse. Engañarse.<br />
Deechar. Desechar, repeler.<br />
Deezmo, a. Décimo, a.<br />
Defacer. Deshacer, quitar.<br />
Defalescer. Lo mismo que Desfalecer.<br />
Defalicido. Lo mismo que Dejafiecido.<br />
Defallecido. Falto, necesitado, arruinado.<br />
Defallescido. Lo mismo que Defallecido.<br />
Defallicido. Lo mismo que Defallecido.<br />
•<br />
Defanzar. Disfamar, difamar.<br />
Defendedor. Defensor.<br />
Defendemiento. Defensa.<br />
Defender. Prohibir.<br />
Defendido, a. Vedado, prohibido,<br />
a.<br />
Defendinziento.. Defensa.<br />
Defendinziento. Prohibicion.<br />
Defendor. Defensor.<br />
Defenecer. Fenecer, faltar, acabar.<br />
Deferencia. Diferencia, variedad.<br />
Defeso, a. Defendido , a.<br />
Defeso, a. Vedado, a.<br />
Defesa. Dehesa.<br />
Defesado, a. Vedado, a.<br />
Defiendemento. Lo mismo que<br />
Defendinziento.<br />
De fora. Fuera.<br />
Defurtadanzientre. A escondidas.<br />
Desastar. Des gastar , destruir.<br />
Degredo. Decreto , ley , ordenamiento.<br />
Deguastar. Desgastar , destruir,<br />
consumir.<br />
Desuno, Ninguno, a.<br />
Delantre. Adelante.<br />
Delas. De ellas,<br />
Delayadar. Maltratar, herir, afrentar.<br />
Delaydar. Lo mismo que Delayadar.<br />
.Delda. Deuda.<br />
Deldor. Deudor.<br />
Delectoso, a. Deleitoso, a.<br />
Delejado, a. Alejado, separado,<br />
retirado, a,<br />
Delongar. Prolongar, diferir.<br />
Depos. De ellos.<br />
Delibrar pleytos. Sentenciarlos,<br />
dar decreto sobre ellos.<br />
Delli, dello. Del, dello.<br />
Demaes. Demas.<br />
Demais. Demas.<br />
Demandado. De mandado.<br />
Demandador. Lo mismo que<br />
Mandador.<br />
Demandancia. Demanda.<br />
Demandar. Preguntar.<br />
Demays. Demas.<br />
Demora, es. Demonio , os.<br />
Demoniado, a. Endemoniado, a,<br />
energúmeno.<br />
Demorancia. Dilacion.<br />
Demoranza. Dilacion, tardanza.<br />
Demuestran. Enseñar.<br />
Demustrar. Enseñar , dirigir.<br />
Dend. De allí.<br />
Dende. De allí, de ello.<br />
Dende. Lo mismo que Ende.<br />
Denegar. Negar, renunciar.<br />
Denostador. El que profiere denuestos.<br />
Denostar. Injuriar.<br />
Denosto. Denuesto.<br />
Dent. Lo mismo que Dende.<br />
Dent. Lo mismo que Ende.<br />
Denuesto. Acusacion, nulidad, repulsa,<br />
reparo.<br />
Deoda. Deuda.<br />
Deudor. Deudor.<br />
Deudo. Deuda.<br />
Departemiento. Particion.<br />
Departido, a. Transigido , a,<br />
concluido, a, separado, a.<br />
Departimiento.Division.<br />
Departir. Determinar , declarar.<br />
Departir. Partir, dividir.<br />
Departir. Sentenciar, definir.<br />
Departir. Separar, apartar, ahuyentar.<br />
Departir. Determinar separadamente<br />
, especificar con diversidad.<br />
Depoes. Despues.<br />
Depois. Despues.<br />
Depos. Despues.<br />
Depiles. Despues.<br />
Depus. Despues.<br />
Deredor. Al rededor.<br />
Derechero, a. Recto, justo, a.<br />
Derecho, a. Recto, justo, a.<br />
Derecho. Derechamente, con rectitud.<br />
Derecho. Justo, puesto en razon.<br />
Derechura. Derecho, justicia.<br />
Derechurero , ra. Justo ta.: el<br />
que da á cada uno su derecho. '<br />
Derelinquir. Dexar , abandonar.<br />
Derramar. Desaraigar, arrancar<br />
de raiz.<br />
Derreygar. Desaraigar.<br />
Derredor. Al rededor.<br />
Derromper. Romper.<br />
Desatora. Desde ahora.<br />
Desaguisado, a. Desordenado, a.<br />
Desaguisado, a. Injusto, a, irregular.<br />
Desalí. De allí.<br />
Desamar. Dexar de amar.<br />
Desaqui. Desde aquí, desde ahora.<br />
Desarrancar. Arrancar.<br />
Desavininziento. Desavenencia ,<br />
discordia.<br />
Descarpir. Separar.<br />
Descabesz.ado, a. Descabezado,<br />
degollado, a.<br />
Desciplo. Discípulo.<br />
Descoier. Escojer , elegir.<br />
Descomonion. Excomunion.<br />
Descomulgacion. Descomunion.<br />
Descomulgamiento . Descomunion.<br />
Descomungacion. Descomunion.<br />
Descomungar. Descomulgar.<br />
Descreido , a. Infiel.<br />
Descreencia. Incredulidad.<br />
Descrobir. Descubrir.<br />
Descuberto, a. Descubierto, a.<br />
Descumungado , a. Escomulgado<br />
, a.<br />
Desdezzosamientre. Desdeñosa ,<br />
cruelmente.<br />
Desdenado, a. Desdeñad °, 219 a.<br />
Desdí. Desde.<br />
Desdizer. Desdecir.<br />
De se uno, de so uno, de su uno.<br />
juntamente.<br />
Desenzparar. Desamparar.<br />
Desead. Desde.<br />
Desendcierrado, Desencerra-<br />
Desende. Desde, luego.<br />
Desesperarse. Desconfiar.<br />
Desfacer. Deshacer, anular.<br />
Desfalecer. Desfallecer, perderse.<br />
Desfaliscer. Desfaceller.<br />
Desfaceller. Ser oprimido , ser<br />
confundido , perderse.<br />
Desfanzado, a. Infamado, a.<br />
Desfar. Deshacer, quitar.<br />
Desfacer. Deshacer.<br />
Desfolar. Lo mismo<br />
llar.<br />
Desfollar. Desollar.<br />
que Desfo-<br />
Desfollar la fruente muy layda-.<br />
lnientre. Quitar el cutis de lz<br />
frente por ignominia.<br />
Desgastado, a, Destruido, a.<br />
Desiudgar. Soltar, libertar.<br />
Deslapreado. Señalado feamente.<br />
Deslaydar. Afear , herir, señalar<br />
feamente.<br />
Desliegar, desligar. Desatar, soltar.<br />
Desnegar. Negar, renunciar.<br />
Desnuyo. Desnudo.<br />
Desobeyanza. Desobediencia.<br />
Desondra. Deshonra.<br />
Desondrar. Deshonrar.<br />
Desornar. Deshonrar.<br />
Despegarse. Separarse.<br />
Desparar. Separar , apartar.<br />
Desparecer. Lo mismo que Desperecer.<br />
Desparzudo , a. Estendido , esparcido,<br />
a.<br />
Despecho. Injuria.<br />
Despender. Distribuir, repartir.<br />
Despensa. Gasto, expensas.<br />
Desperarse. Desconfiar.<br />
Desperecer. Perecer, ser oprimido.<br />
Desperecida. Part. pas„ de Desperecer.<br />
Despreciada.<br />
Despesa. Gasto , expensas.<br />
Despezar. Despedazar , hacer pedazos<br />
, romper.<br />
Despiensa. Lo mismo que Des-<br />
Despiezar. e el a. sar. Despedazar , hacer<br />
pie zas.<br />
Despoderado, a. Desapoderado, a.<br />
Despojado, a. Despojado , a.<br />
Despois. Despues.<br />
Desponer. Posponer.<br />
Desponsado, a. Desposado, a.<br />
Despos. Despues,<br />
Despoyar. Despojar.<br />
Despneiar. Despojar.<br />
Dessiaputacion. Disputa, controver-<br />
Desaraigar. Desarraigar.<br />
.Dessamano. De esa mano.<br />
Destablio. De establo, caballeriza<br />
, quadra.<br />
Destajar. Cortar, separar, evitar.
520<br />
Desternillar. Determina r , Seri-.<br />
tenclar.<br />
Destorvado,<br />
a. Enredado, a., embrollado,<br />
2.<br />
Destorvo. ()hice, estorvo.<br />
Destorvar. Estorvar, , trastornar.<br />
DéStraVa. De establo.<br />
Desuno. juntamente.<br />
Desveltad. Deslealtad.<br />
Detaiar. Cortar, acabar.<br />
Desvenar. Sacar la sangre, degollar.<br />
Detardar. Retardar , omitir.<br />
Devante. Delante.<br />
Devandicho. Antedicho.<br />
Deveda. Deuda.<br />
Devedado , a. Vedado, prohibido,<br />
a.<br />
Devedor. Deudor.<br />
Develli. Débele.<br />
Devenir, devenirse. Suceder, ocurrir.<br />
Devennas. Debenlas.<br />
Devinador. Adivino.<br />
Devinanza. Adivinacion.<br />
Deznzo , a. Décimo, a.<br />
Dezmo. Diezmo.<br />
Diachono. Diácono.<br />
Diagano. Diácono.<br />
Diagono. Diácono.<br />
Dibda. Deuda.<br />
Dicer. Decir.<br />
Diciplo. Discípulo.<br />
Dido. Dedo.<br />
Diex. Diez.<br />
Diezmo, a. Décimo, a.<br />
Dimzgar. Disminuir, quitar.<br />
Dionzin,o. Domingo.<br />
•<br />
Disciplina. Regla, método de vivir<br />
bien.<br />
Disciplo. Discípulo.<br />
Discipolo. Discípulo.<br />
Disputarían. Disputa, controversia.<br />
Dita, a. Dicho, a.<br />
Dizer. Decir.<br />
Dizir. Decir.<br />
Dizzno, a. Décimo, a.<br />
Do. En donde.<br />
Dobda. Duda.<br />
Dobdar. Dudar.<br />
Dobdoso , a. Dudoso, a.<br />
Doblo. Duplo.<br />
Dominguo. Domingo.<br />
Domas. Dueño, señor.<br />
Dona. Donacion , buena.<br />
Donadío. Donacion.<br />
Donador. Testador , dador.<br />
Donazon. Donacion.<br />
Donras. Así que, luego, por lo<br />
qual.<br />
Dond. Donde, de donde.<br />
Donno. Don, dadiva.<br />
Dono. Don , gracia.<br />
Dorden. De orden,<br />
Dordio. De ordio: de cebada.<br />
Dotri. De otro.<br />
Drecho. Derecho.<br />
Dro. Abreviatura de derecho.<br />
Du, du quier. Donde, donde, 6<br />
en donde quiera.<br />
Dllas.<br />
Dubda. Duda.<br />
Dubdancia. Duda.<br />
Dubdanza. Duda.<br />
Dubdoso, a. Dudoso, a.<br />
Dubidoso, sa. Dudoso, sa.<br />
Dublado , a.<br />
Dublar. Doblar, duplicar.<br />
Dublo. Duplo.<br />
Duc. Dux, Duque.<br />
Duc h. Lo mismo que Duc.<br />
Ducs. Plural de Duc.<br />
Due. Dos.<br />
Duelo. Dolor.<br />
Duen. Dueño.<br />
Duenna. Dueña.<br />
Duermo. Dueño, señor.<br />
Dulda. Duda.<br />
Duldar. . Dudar.<br />
Duldoso. Dudoso, a.<br />
Dultra. De ultra.<br />
Dumiengo. Domingo,<br />
Duplado , a. Doblado, a.<br />
Das. Dos.<br />
E<br />
E. Es.<br />
Echado, a. Expósito, a.<br />
Echar. Exponer.<br />
Eidad. Edad.<br />
Egua. Yegua.<br />
Eguadez. Mitad, medio, medianía.<br />
Egual. Igual.<br />
Egualdad. Equidad, igualdad.<br />
Eiclat. Edad.<br />
Ela. Lo mismo que la, 6 aquella.<br />
Election. Eleccion.<br />
Elemosna. Limosna.<br />
Elimosina. Limosna.<br />
Elinzmosna. Limosna.<br />
Elmosna. Limosna.<br />
Elo, ela. Ello , ella.<br />
Elle. El.<br />
Elli. El.<br />
Embebdada. Embebida, empapada.<br />
Embeodada. Embebida, empapada.<br />
Embeudada. Embebida , empapada.<br />
Enzbida. Envidia.<br />
Embivida. Embebida , empapada.<br />
Emiendacion. Emienda.<br />
Emparar. Amparar.<br />
Empeerer. Impedir.<br />
Empeescer. Lo mismo que Empeecer.<br />
Empeezer. Impedir , ser culpable.<br />
Empecimiento. Obice.<br />
Empenar. Empeñar.<br />
Empennar. Empeñar.<br />
Enzpeyzer. Lo mismo que Etnpee•er.<br />
Enzpezer. Incomodar.<br />
Empezo. Obice, estorvo.<br />
Empieza. Obice, estorvo.<br />
Emprestado , a. Prestado, a.<br />
Emprestamo. Préstarno.<br />
Emprestar. Prestar.<br />
Eznpuxada. Ernpujon , empellon.<br />
Empuxamiento , empuxo. Empello%<br />
Ena. Eno. En la, En el.<br />
Enajenado, a. Enagenado , a.<br />
Enallenar. Enagenar.<br />
Enante. Antes.<br />
Encabalgadura. Lo mismo que<br />
Cavalgadura.<br />
Encantamento. Encantamiento.<br />
Enrizado, a. Inchado , a.<br />
Enchir. Llenar.<br />
Encelado , a. Ocultado , a.<br />
Encendemiento. Incendio.<br />
Encendedor. Incendiario.<br />
Encendudo, a. Encendido, incen<br />
diado, a.<br />
Encerramiento. Cercado.<br />
Encerramiento. Cercado.<br />
Encesto. Incesto.<br />
Encierrado , da. Encerrado, oculto.<br />
Encobertor. Encubridor.<br />
Encobridor. Encubridor.<br />
Enrobrir. Encubrir, ocultar.<br />
Encomendamiento. Mandamiento,<br />
precepto.<br />
Encuantra él. En contra de él.<br />
Enculpado. Culpable.<br />
Enculpado, a. Culpado, a.<br />
Encul-par. Culpar.<br />
Ende. De allí , de ello.<br />
Ende (Por). Por esto, por ello, por<br />
lo qual.<br />
Endeante. Adelante.<br />
Endelantre. En adelante.<br />
Enderredor. Al rededor.<br />
Enderribar. Derribar , arruinar.<br />
Endrezar. Enderezar, rectificar.<br />
Enemizat. Enemistad.<br />
Enemizdat. Enemistad.<br />
Enesaqui. Hasta aquí.<br />
Enfama. Infamia.<br />
Enfamado , a. Infamado , a.<br />
Enfernal. Candela enfernal.<br />
fernal. Fuego infernal.<br />
Enfinnir. Fingir, disimular.<br />
Enfilir. Fingir.<br />
Enfirmidade. Enfermedad.<br />
Enfiuzarse. Confiarse.<br />
Enformado, a. Formado, a.<br />
Enfurtar. Hurtar.<br />
Enganamiento. Es error conocido<br />
y muy contrario á lo que dice<br />
la ley. Errata por suardamiento.<br />
tigrieanio. Lo mismo que Engeño.<br />
Engeno. Ingenio, ramo de indus-<br />
Engenno. Ingenio.<br />
Engraviado, a. Part. pas. de En.<br />
graviar. Agraviado, a.<br />
Enguanno. Engaño.<br />
Enhuerar. Lo mismo que Mancar.<br />
Enhuerar. Lo mismo que Mancar.<br />
Enlazado , a. Comprometido á<br />
servidumbre.<br />
Enmenda. Emienda, recompensa.<br />
Ennader. Añadir.<br />
.Ennadido , a. Añadido, a.<br />
Ennadir. Añadir.<br />
Ennantar. Añadir, aumentar.<br />
E12719, a. En el, en la.<br />
.Eno, a. En el, en la.<br />
Enocho. Enojo , enfado.<br />
Enojo. Enojo, enfado.<br />
Enpezo. Lo mismo que Empieza.<br />
Enprestado, Prestado, a.
Enposier. Del verb. EnPoner. Imputarse.<br />
Enpusí. En pos de sí.<br />
Enrizar. Irritar, exasperar.<br />
Ensannar. Ensañar, irritar.<br />
Ensemble. Juntamente, uno con<br />
otro.<br />
Ensenbra. Juntamente.<br />
Ensennamiento. Enseñanza, doctrina.<br />
Ensienzbla. Juntamente.<br />
Ensinar. Enseñar, y. otras veces<br />
enseñarse.<br />
Ensinnamiento. Enseñanza, ciencia<br />
, doctrina.<br />
Ensinnar. Enseñar.<br />
Ensucido , a. Ensuciado , manchado<br />
, a..<br />
Ensucidura. Mancha.<br />
Ensugado, a. Ensuciado, a.<br />
Ensuzar. Ensuciar, manchar, profanar.<br />
Entalantientre. Lo mismo que Entanamientre.<br />
Entanamientra. Lo mismo que<br />
Entanamientre.<br />
Entanamientre. Integramente, enteramente.<br />
Entenciar. Disputar, poner pleyto<br />
, contradecir.<br />
Int encion. Intencion.<br />
Entencion. Contienda , pleyto,•<br />
disputa.<br />
Entendemiento. Inteligencia.<br />
Entender. Considerar.<br />
Entenzon. Lo mismo que Entenclon.<br />
Entergua. Entrega.<br />
Enterguar. Entregar.<br />
Enterpretamiento. Interpretacion.<br />
Entonce. Entonces.<br />
Entrar por fuerza en alguna cosa•<br />
Ocuparla , tomarla violentamente.<br />
Entrar en eipleyto. Tomarle á su<br />
cargo.<br />
Entregamientre. Enteramente. •<br />
Entrego, a. Entero, a.<br />
Entrego, a. Entregado, a.<br />
Entreguar. Entregar.<br />
Entremeter. Estremecer.<br />
Enyeta. Envidia.<br />
Envejecer. Envejecer.<br />
En ultra mar. A la otra parte del<br />
mar.<br />
Enxaltado , a. Exáltalo, a.<br />
Escabezado, a. Descabezado, de<br />
, a.<br />
Escatima. Escasez , miseria.<br />
Esclarar. Aclarar , ilustrar.<br />
Escogir. Escoger.<br />
Escoiecho. Escogido.<br />
Escoier. Escojer , elegir.<br />
Escoler. Escoger.<br />
Escoller. Escoger..<br />
Escolleyto. Part. pas. de.Escoller.<br />
Escogido.<br />
Escomungado , da. Part. pas. de<br />
Escomungar.<br />
Escomungado, da. Malvado, perverso.<br />
Escomungar. Descomulgar.<br />
Escoyer. Escoger.<br />
Escriban, es. Escribano, os.<br />
Escripto, meter en escripto. Escritura,<br />
poner en escritura.<br />
Escriver. Escribir.<br />
Escudrunnar. Escudriñar.<br />
Escomungar. Descomulgar.<br />
Escuro, a. Obscuro, a.<br />
Escusacion. Escusa.<br />
Escuso , en escuso. Escondido, en<br />
oculto , á escondidas.<br />
Esemplario. Exemplar, copia.<br />
Esforciadantentre. Esforzadamente.<br />
Esforciar. Esforzar.<br />
Esforzidamientre. Esforzadamen-<br />
Enxemplario. Exemplar, copia.<br />
Enxemplo. Exemplar, copia.<br />
Enxiemplo. Exemplar, copia.<br />
Enxir. Henchir, llenar.<br />
Epiezo. Lo mismo que Empiezo.<br />
Era. Parece division , seccion.<br />
Erba. Yerba.<br />
Erguís. Orgullo.<br />
Eriedar. Heredar.<br />
Errancia. Error.<br />
Erranza. Error.<br />
Erro. Yerro.<br />
Erva. Yerba.<br />
Esaqui. Fasta en esaqui. Aquí.<br />
s:te, con fuerza y vigor.<br />
E furzar. Esforzar.<br />
Esguardar. Atender, observar.<br />
Eslaidar. Lo mismo que Deslaydar.<br />
Esleer. Elegir.<br />
Esleido , a. Elegido , a.<br />
Esleycion. Elección.<br />
Eslier. Elegir.<br />
Espaladinar. Esplicar, declarar,<br />
esponer, hacer público.<br />
Expandido, a. Estendido , a.<br />
Es pandir. Derramar.<br />
Espandirse. Dilatarse, extenderse.<br />
Espandudo , a. Extendido, a.<br />
Espanna. España.<br />
Espantable. Temeroso , terrible.<br />
Esparguido, a. Esparcido , estem<br />
dido , a.<br />
Espedazar. Despedazar.<br />
Esperancia. Esperanza.<br />
Esperescer.<br />
Hasta aquí , hasta ahora.<br />
Escabeszado , a. Descabezado,<br />
degollado, a.<br />
Lo mismo que Desperecer.<br />
Espiramento. Inspiracion.<br />
Espiramiento. Inspiracion.<br />
Espirito Sancto. Espíritu Santo.<br />
Esplanar. Esplicar, exponer.<br />
Esponsado , a. Desposado, a.<br />
Esposaias. Esponsales.<br />
Esprobado, a. Probado, a.<br />
Esquerir. Indagar , examinar judicialmente,<br />
hacer pesquisa.<br />
Esquirir. Indagar, examinar judicialmente<br />
, hacer pesquisa.<br />
Establicido , a. Establecido, a.<br />
Estado, a. Sido.<br />
Estanco. Estanque.<br />
E stanno. Estanque.<br />
Estable. Estable.<br />
Esti. Este.<br />
Estanco. Entonces,<br />
12 I<br />
Estoncel. Entonces él;<br />
Estancia. Entonces.<br />
Estonz. Entonces.<br />
Estonza. Entonces.<br />
Estonze. Entonces.<br />
Estorcer. Contrarestar.<br />
Estrazzio. Lo mismo que Estranno.<br />
Estranno. Estraño , extrangero,<br />
y algunas veces enemigo.<br />
Estrellero. El que consulta las<br />
estrellas, el que adivina por el<br />
curso de los astros.<br />
Estrentar. Manifestar, poner de<br />
manifiesto.<br />
Estreyto, a. Estrecho , a.<br />
Estrimadanzientre, Estremada-<br />
.mente.<br />
Estrimento• V. Estrumiento.<br />
Estruir. Destruir, aniquilar, acabar.<br />
Estrutniento. Instrumento. Está<br />
usado metafóricamente por las<br />
cosas necesarias para establecer<br />
las leyes.<br />
Estuence. Entonces.<br />
Estuenda. Entonces.<br />
Estuenza. Entonces.<br />
Estuenze. Entonces.<br />
Esugar. Ensuciar, manchar.<br />
Et. Y, conjuncion.<br />
Evangelio. Evangelio.<br />
Eugio. Ervigio.<br />
Ettmigio, Ervigio, Eregio, Erigis.<br />
Ervigio.<br />
Esemplario. Exemplar , copia.<br />
Exemprario. Exemplar , copia.<br />
Exiemplo. Exemplo.<br />
Exleer. Elegir.<br />
Exquirir. Inquirir, averiguar.<br />
Eyglesia. Iglesia.<br />
F<br />
Fabla.<br />
Fabla. Habla.<br />
.Tablar. Hablar.<br />
Fabrar. Hablar.<br />
Facedor. Autor, criador.<br />
Facemiento. El acto y efecto de<br />
hacer alguna cosa.<br />
Facer. Hacer.<br />
Facer arte. Engañar.<br />
Facer artes. Seducir , engañar.<br />
Facer buena via. Obrar justamente.<br />
Facer contraria. Contradecir, hacer<br />
contradiccion, poner demanda.<br />
Facer contraria, 6 contraria, ó<br />
contralia. Hacer contradiuclon,<br />
contrariar, causar algun daño,<br />
inquietar.<br />
Facer entienda por algo. Satisfacer,<br />
pagar por alguno.<br />
Facer escripto. Otorgar obligaclon.<br />
dotri. Forzar, obli-<br />
Facer forcia<br />
gar por fuerza.<br />
Facer .fittza d otrí. Empeñar su<br />
palabra á otro.<br />
Facer hueste. Hacer , (.n tener<br />
guerra.<br />
Fazer roba. Robar , hurtar.
9. 9 2<br />
réinales iriso. Subscribir<br />
, firmar abatro.<br />
facerse ende afuera.<br />
Echarse fuera<br />
, apartarse de lo comenzado,<br />
desistir.<br />
Faciendi.. Hacienda.<br />
Facier. Hacer.<br />
Fila. Habla.<br />
Ea/asan:insto . Halago.<br />
Falasar. Halagar, lisonjear.<br />
J'alar. I Iablar.<br />
Talar. Hallar.<br />
Ezlecer, , fillecer, fallescer. Fallecer,<br />
faltar.<br />
Talecer. Lo mismo que Desfale-<br />
Fallar. Hallar.<br />
Fillescer. Lo mismo que Fallecer.<br />
Fallar. Hallar.<br />
Falsar. Falsificar.<br />
.Falsidade. Falsedad.<br />
Falsidat. Falsedad.<br />
Taisiedad. Falsedad, mentira.<br />
Tambre. Hambre.<br />
Fambriento , a. Hambriento, a.<br />
Tascas. Hasta.<br />
Fasta. Hasta.<br />
Fasta, fasta!. Hasta, hasta él.<br />
Fasta ea esaqui. Hasta aquí , hasta<br />
ahora.<br />
Fasta/. Hasta el.<br />
Tata, Hasta.<br />
Falla. Habla.<br />
Falda. Fábula.<br />
Tater. Hacer.<br />
Ezzier. Hacer.<br />
Techa (Mala). Malhecho.<br />
Hechicero. Hechizero.<br />
Fechizo. Hechizo.<br />
Techo. Hecho.<br />
Femenda• Vehemencia.<br />
Peno. Heno, yerba.<br />
Fer. Hacer.<br />
Feria. Dia feriado.<br />
_Per:V.7. Herida.<br />
Haz ferido. Muy herido, maltratado.<br />
Ferir. Herir.<br />
Ferir tí la puerta. Llamar á la<br />
puerta.<br />
Fermoso , a. Hermoso , a.<br />
Firmedumbre. Firmeza , valor,<br />
efecto.<br />
Ferro. Hierro.<br />
Testa. Fiesta.<br />
Festinanzientre. Ligera, prontamente.<br />
Fet. Fé, palabra.<br />
Feuza. Fuerza.<br />
Fey. Fé.<br />
Fiallad. Fidelidad.<br />
Fialdat. Fidelidad.<br />
Ficar. Lo mismo que Fincar.<br />
Tideles. Fieles cristianos.<br />
_Flecho. 'lecho.<br />
Fiel. Se osa como sustantivo, y<br />
equivale al que sirve fielmente,<br />
á vasallo , criado fiel.<br />
Fieldade. Fidelidad.<br />
•<br />
Tieldat. Fidelidad.<br />
Fierro. Hierro.<br />
Fijo ,ia. Hijo , hija.<br />
Filar. Hilar.<br />
Filio. Hijo.<br />
Filio dalso. Fijodalgo.<br />
Fimenza. Vehemencia.<br />
Finamiento. Conclusion , fin.<br />
Colocado, a., pues-<br />
Fincado, a.<br />
to , a.<br />
Finado, a. Acabado, a.<br />
Fincar. Quedar.<br />
Fínir. Acabar.<br />
Firida. Ferida, herida.<br />
Firir. Herir.<br />
Firmado, a. Firme, estable.<br />
Firmar. . 'Afirmar , otorgar, aprobar.<br />
Firmedumbre. Firmeza.<br />
Firmedumbre. Firmeza, valor.<br />
Firmidumbre. Firmeza, valor.<br />
Firmidumme. Lo mismo que Firmedumbre.<br />
Firmidune. Firmeza, valor.<br />
Filo. Hito, mojon, señal de termino.<br />
Fiucia. Fuerza.<br />
Fiyo. Hijo.<br />
Fiyuza. Fuerza.<br />
Flama. Llama.<br />
Flandi Oresto. Flavio Receswinto.<br />
Flaquecer. Enflaquecer.<br />
Plomen. Rio.<br />
Fosido. Huido, a.<br />
Fogir. Huir.<br />
Foso. Fuego.<br />
Foido, a. Huido, a.<br />
Foir. Huir.<br />
Folgancia. Holgura, alegría.<br />
Folganza. Holgura.<br />
Folgar. Holgar, permanecer quieto,<br />
ó tranquilo.<br />
Folgura. Holgura, descanso.<br />
Follar. Hollar, despreciar.<br />
Follía. Necedad.<br />
Fonda. Honda.<br />
Fondir. Hundir , arruinar.<br />
Fondon, en fondon. Fin, al fin.<br />
Fondo. Lo mismo que Fondon.<br />
Fondo, a. Hondo, a.<br />
Fonte. Fuente, origen.<br />
Fora. Fuera.<br />
Foras ende. Fuera de, excepto<br />
en, salvo.<br />
Forcia. Fuerza.<br />
Forciado , a. Forzado, a. , arrebatado<br />
con violencia.<br />
Forciador. Forzador.<br />
_Fardar. Forzar, quitar por fuerza.<br />
Fore. Fuere.<br />
Forfecho. Malhecho.<br />
Torfechoso. Delinquente , malhechor.<br />
Forma. Planta, traza, diseño.<br />
fornagadero, a. Fornicario, a.<br />
el que ó la que fornica.<br />
Fornagador. Fornicario , el que<br />
comete fornicacíon.<br />
Fornaz. Horno.<br />
Fornido. Fornicacion.<br />
Torno. Horno.<br />
Forzar. Hurtar.<br />
Forte. Fuerte, firme.<br />
Fortementre. Fuertemente.<br />
Forza. Fuerza.<br />
Fustigado, a. Apaleado, a.<br />
Faya. Hoyo.<br />
Frade. Fraile.<br />
Franco. Lo mismo que Fran-.<br />
queado.<br />
Franqueado, a. Puesto en libertad.<br />
Franqueadumne. Franqueza, libertad.<br />
Franqueamiento. Carta ó escritura<br />
de libertad.<br />
Franquear. Poner en libertad.<br />
Franquear. Poner en libertad at<br />
.siervo.<br />
Franqueado, a. Hombre ó muger<br />
que habiendo sido siervo<br />
está puesto en libertad.<br />
Franquedumbre. Franqueza , libertad.<br />
Franquedumne. Franqueza , libertad.<br />
Franquencia. Franqueza.<br />
Franqueza. Libertad , carta de<br />
libertad.<br />
Fraqzteza. Flaqueza.<br />
Frayre. Fraile.<br />
Frucho. Fruto.<br />
Fronte. Frente.<br />
Fruch. Fruto.<br />
Frztchero. Frutero, frutal.<br />
Frucho. Fruto.<br />
Fructa. Fruto.<br />
Fructo. Fruto..<br />
_Fructzt. Fruto.<br />
Fruente , ser sennalado en la<br />
fruente. Frente , haberse sido<br />
desollado del cutis de la frente.<br />
Fruito. Fruto.<br />
Frente. Frente.<br />
Fuchero. Frutero, frutal.<br />
Fueras end. Esceptuando.<br />
Fueras ende. Escepto.<br />
Fuercia. Fuerza.<br />
Hurto.<br />
-Tuerto.<br />
Fuerzador. Forzador.<br />
Fuerzar. Forzar,<br />
Fuerzia. Fuerza.<br />
Fuessa. Sepulcro. -<br />
Fugir. Huir.<br />
Fuidizo , a. Huido , escapado, a.<br />
Fuidor. El que huye.<br />
Fluir , fuyir. Huir.<br />
Fulan. Fulano.<br />
Fumar, Echar humo.<br />
Funda. Honda.<br />
Fundo. Lo mismo que Fondon.<br />
Filo. Hoyo.<br />
Furadado. Horadado.<br />
Furtadamiente. A escondidas, á<br />
hurtadillas.<br />
Furiadamientre. A escondidas.<br />
Furtado , a. Hurtado, a., falsificado,<br />
a.<br />
Furtar. Hurtar.<br />
Fztrto. Hurto.<br />
Forza. Fuerza , violencia.<br />
Forzador. Forzador.<br />
Forzar. Forzar.<br />
Fustigado, a. Apaleado, a.<br />
Fuxir. Huir.<br />
Tuyo. Hoyo.<br />
Fyo. Hijo.
Gananza. Ganancia.<br />
Garda. Guarda, guardia,<br />
Gardador. Carcelero.<br />
Gardar. Guardar.<br />
Garsa. Carga.<br />
Ge. Se.<br />
Geignar. Ayunar.<br />
Gelada. Helada.<br />
Generados. Linage, ascendencia.<br />
Tómase tambien por los padres,<br />
abuelos.<br />
Genero. Enero.<br />
Genero, a. janero, a. Cosa del<br />
mes de enero.<br />
Genro. Yerno.<br />
Gent fablar. Hablar con elegancia<br />
y cultura.<br />
Gente. Nacion.<br />
San Gerónimo. Es error : debe de-<br />
Guarnimiento. Guarda, defensa,<br />
amparo.<br />
Guarreyar. Lo mismo que Guerrear.<br />
Guereyar, , Guerreyar. Lo mismo<br />
que Guerrear.<br />
Guerrear. Dañar, perjudicar.<br />
Guidar. Guiar.<br />
Guinamiento. Espanto.<br />
Guiifamiento. Espanto.<br />
Guisa. De guisa que. Modo. De<br />
manera que.<br />
Guisa (De mayor 6 menor). De<br />
estado noble, 6 plebeyo. De estado<br />
libre , 6 siervo.<br />
Guisa. Clase, linage.<br />
H<br />
Hata. Hasta.<br />
Hatagora. Hasta ahora.<br />
He. Lo mismo que E conjunc. Y.<br />
223<br />
cir San Gregorio corno está en Hebrero. Febrero.<br />
la variante.<br />
Hereche. Hereje.<br />
Getado. Part. pas. de Getar. Echa- Heredad. Herencia.<br />
do, separado , arrojado. Ileredade. Heredad.<br />
Getar. Echar, arrojar.<br />
Heredamiento. Herencia.<br />
Geyunar. Ayunar.<br />
Heriedar. Heredar.<br />
Gi. Se.<br />
Diente. Gente.<br />
Gient. Gente.<br />
Glande. Bellota.<br />
Gobernamiento. Gobierno.<br />
Gobernar. Auxiliar, alimentar.<br />
Godos mayores. Godos nobles,<br />
6 de la primera y mayor nobleza.<br />
Gotroso. Gotoso.<br />
G-oviernamiento. Defensa, guarda<br />
, amparo.<br />
Gobiernar. Gobernar.<br />
Grado. Voluntad.<br />
Grafio. Escrito. Acaso del verbo<br />
griego vparpo , escribo.<br />
Gran. Grande.<br />
Grant. Grande.<br />
Grasio. Lo mismo que Grafio.<br />
Granado, a. Principal.<br />
Grandable. Grande, 6 agradable.<br />
Grant. Grande.<br />
Gravedumbre. Molestia, dificultad,<br />
Graveumpne. Dificultad.<br />
Gravez. Lo mismo que Graveza.<br />
Graveza. Gravamen, trabajo, dificultad.<br />
Gravidumbre. Gravamen, trabajo,<br />
dificultad.<br />
Gree. Grey , rebaño.<br />
Gruador. Agorero.<br />
Gualardon. Galardon , premio,<br />
recompensa.<br />
Gualardonar. Galardonar.<br />
Gualdad. Igualdad.<br />
Guardamiento. Guarda, defensa.<br />
Guanar. Ganar.<br />
Guardamiento. Observancia.<br />
Guardador. Carcelero.<br />
Guardar. Mirar, atender, reparar<br />
, observar.<br />
Guarir. Sanar, salvar.<br />
Guarnecimiento. Guarda, defensa.<br />
Guarnido, a. Pertrechado de armas,<br />
armado, a.<br />
Hirmano , a. Hermano, a.<br />
Ho. O.<br />
Homicio. Homicidio.<br />
Hornillosamient. Humildemente.<br />
Honestad. Honestidad, decencia<br />
en la persona, acciones y palabras.<br />
Honestado. Adornado ; el que<br />
tiene alguna cosa en- estado<br />
perfecto.<br />
Hoste. Hueste.<br />
Ha. Adonde ., donde, en donde.<br />
He. O disiunt.<br />
Huebra. Obra.<br />
Huevra. Obra.<br />
Huembre. Hombre.<br />
Hueste. Campaña.<br />
Humildosamientre. Humildemente.<br />
Humilidad. Humildad.<br />
l-lumilidat. Humildad.<br />
Humillosamiente. Humildemente.<br />
Humillosamientre. Humildemente.<br />
Husu fructu. Usufructo.<br />
Hy. Y.<br />
Hy. Allí.<br />
Hy. Conjuncion. Y.<br />
Hyrmano, a. Hermano, a.<br />
lacen. Estar , hallarse.<br />
laiunar. Ayunar.<br />
lanero. Enero.<br />
laneyro. Enero.<br />
Idade. Edad.<br />
Ie. Se.<br />
leiunar. Ayunar.<br />
lelo. Se lo.<br />
l'enero. Enero.<br />
lente. Gente.<br />
Tetar. Echar , arrojar, despedir;<br />
separar.<br />
I,glesa. Iglesia.<br />
Iglisia. Iglesia.<br />
lgnoranza. Ignorancia.<br />
h g° erilc.o.I3J1-elarl. 7x o,<br />
Inchacion. Ilinchazon.<br />
Inchante. Levantado , crecido.<br />
Inchir. Henchir, llenar.<br />
Inferno. Infierno.<br />
Ininazdati. Enemistad.<br />
Insinnamiento. V. Ensennamiento.<br />
Invencio suerte crucis. La Invenciou<br />
de la santa Cruz.<br />
Itzviat. Enviar.<br />
Envidia.<br />
_rogar. Jugar.<br />
loso. Juego.<br />
Inicio. Juicio.<br />
Jornada. Jornada.<br />
Ipocrisia. Hipocresía.<br />
Ir carrera. Ir por un camino.<br />
Isaía. Isaías.<br />
Isaya. Isaías.<br />
Iscripto. Escrito.<br />
Isla. Milla.<br />
Isti. Este.<br />
labre (A). Por otra parte.<br />
Ludas Escarioth. Judas Iscariote.<br />
ludez. Juez.<br />
Iudgar. Juzgar. Del verb. lat..fudicarJ,<br />
omitida por contraccion<br />
la i, y convertida la c en s, como<br />
es muy frecuente en otras<br />
palabras.<br />
ludicio. Juicio.<br />
ludiz. Juez.<br />
ludido. Juicio.<br />
Indizo. Juicio.<br />
luego. Juego.<br />
lucz. Juez.<br />
Ittiz. Juez.<br />
hizo. Juicio.<br />
Juzgar.<br />
_hallo. julio.<br />
Influir. Uncir.<br />
luntamiento del casamiento. 'Vínculo<br />
del matrimonio.<br />
Juntar. Juntar, unir.<br />
lar. Derecho, poder.<br />
Jura. Jura, juramento.<br />
Ittramjntad o, a. Ju ramentado, a.<br />
Juramento. Juramento.<br />
luramientar. Juramentar.<br />
"tiramiento. Juramento.<br />
/mirar. Jurar.<br />
Imitar con alguno. Conjurarse , formar<br />
parcialidad, conjuracion.<br />
lucia. Derecho, poder.<br />
Lurio. Derecho, poder.<br />
Juro. Derecho , poder, posesion.<br />
luso (De). Abaxo.<br />
justicia. Justicia.<br />
justicia. Pena, castigo.<br />
Justiciado, a. Juzgado, a.<br />
Justiciar. Ajusticiar, castigar.<br />
lustiza. Justicia.<br />
Iustizado, a. Justiciado, a. , sentenciado,<br />
castigado.<br />
lustizar. Ajusticiar.<br />
lutancia. Lo mismo que Ayuna<br />
tanza.<br />
1 utgar. .ruzgar.<br />
/nuez. Juez.<br />
luycio. Juicio.<br />
/uyz. ETuz.
X2 4<br />
',orlo. juicio.<br />
Iulz‘gado. Juzgado,<br />
ceso.<br />
tribunal, pro-<br />
jrga. Llaga.<br />
Jamarse. Acudir , acogerse.<br />
jamays. Jamas.<br />
Aida. Juicio.<br />
Judería. Judaismo.<br />
Juicio. Ley.<br />
julgar. Juzgar, sentenciar.<br />
Jura. Juramento.<br />
Justiciar. Ajusticiar.<br />
K<br />
Kalen de s Kalendas.<br />
Kalendas.<br />
L<br />
Laborar. Labrar.<br />
Labro. rabio.<br />
Laceria. Incomodidad.<br />
Lacrima. Lágrima.<br />
Lado. Feo, rústico.<br />
¡raga. Llaga.<br />
Lagar. Llagar.<br />
Lagosta. Langosta.<br />
Lagua. El agua.<br />
Laguar. Llagar.<br />
Laidamientre. Fea , horrorosamente.<br />
Laido, a. Malo, feo, a.<br />
Lama. Llama.<br />
Lanzar. Llamar, citar.<br />
Laude. Bellota.<br />
Lana. Llano, claro.<br />
Laudado, a. Alabado , a.<br />
Lavamiento. Labatorio.<br />
Laydadura, laydamiento. Lo mismo<br />
que Laydura.<br />
Laydandentre. Fea , afrentosamente.<br />
Laydo. Feo, rústico, ordinario.<br />
Laydura. Fealdad, rotura.<br />
Lacera. Trabajo, incomodidad.<br />
Lazrar. Ser responsable.<br />
Le. Ley.<br />
Lenidad. Lealtad.<br />
Lealdat. Lealtad.<br />
Lee. Ley.<br />
Leetat. Lealtad.<br />
Legado, a. Llegado, a, próximo<br />
, a.<br />
Legadura. Atadura, lazo, prision.<br />
Legar. Atar.<br />
Lesuo. Lego.<br />
Leigal. Legal , lo que pertenece á<br />
las leyes.<br />
Liso. Lego.<br />
Leixar. Dexar.<br />
Lena de ríos. Lo mismo que Llena<br />
de ríos.<br />
Lenaie. Linage.<br />
Lenaien. Linage.<br />
Lengua. Habla.<br />
Lenguaje. Lenguage , idioma.<br />
Len() a. Lleno, a.<br />
Leona. Leña.<br />
Lennage. Linage.<br />
Letra. Carta, escrito.<br />
Levar. Llevar, percibir, sacar.<br />
Levar derecho ante el Llevar ante<br />
todo la justicia y equidad consigo.<br />
Lexar. Dexar.<br />
Ley antigua. Ley de los romanos.<br />
Luego. Lego.<br />
Leytat. Lealtad.<br />
Lialdat. Lealtad.<br />
Liberdad. Libertad.<br />
Liberda:. Libertad.<br />
Libero. Libre.<br />
Librar pleitos. Lo mismo que Delibrar<br />
pleitos.<br />
Libredad. Libertad.<br />
Lidar. Lidiar.<br />
Lide. Lid , pelea.<br />
Liegar. Atar, ligar.<br />
Liego. Lego.<br />
Lievar. Llevar.<br />
Lieve. Leve.<br />
Ligamiento. Atadura, sujecion.<br />
Ligar. Atar.<br />
Liegar. Lo mismo que Ligar.<br />
Lina. Línea.<br />
Linache. Linage.<br />
Linage. Descendencia.<br />
Linagem. Linage.<br />
Linaje. Linage.<br />
Linna. Línea.<br />
Linnage. Linage.<br />
Linnagen. Linage.<br />
Linaye. Linage.<br />
Lisar. Dañar.<br />
Lisco, a. Vizco, a.<br />
Lisco, a. Vizco, a.<br />
Lision. Lesion.<br />
Lit. Lid.<br />
Lítera. Letra , escrito.<br />
Livialdade. Liviandad , ligereza.<br />
Liviandade. Liviandad , ligereza.<br />
Liviendat. Liviandad, ligereza, inconstancia.<br />
Liure. Libre.<br />
Livianamientre. Ligeramente, por<br />
causas frívolas , por asuntos de<br />
poca consideracion.<br />
Livor. Trastorno, desdrden.<br />
Loanda. Loor, alabanza.<br />
Loanza. Alabanza.<br />
Locura. Atrevimiento, desatino,<br />
presuncion.<br />
Loso. Luego.<br />
Loguar. Lugar.<br />
Lonse. Largo, lejos.<br />
Lonso, a. Largo, a.<br />
Longuo, a. Largo, a.<br />
Lonni. Largo, lejos.<br />
Loro. Lloro, gemido, llanto,<br />
Loucura. Locura, desatino, presuncion.<br />
Lu. Lo.<br />
Luedo. Lodo.<br />
Legar. Alquilar.<br />
Luegol. Luego le.<br />
Lueguo. Luego.<br />
Luen , faene. Lejos.<br />
Luenge. Lejos.<br />
Luengo , a. Largo, a.<br />
Luenne. Lejos.<br />
Luguar. lugar.<br />
Lumbre. Luz , vista.<br />
Lumen. Luz, vista.<br />
Lumne. Luz, vista.<br />
Lune. Lejos.<br />
Lungo , a. Largo, a.<br />
Lunne. Lejos.<br />
_Dogo. Luego.<br />
Luvia. Lluvia.<br />
Lux. Luz.<br />
Luenne. Largo, lejos.<br />
LL<br />
Lla. La.<br />
Llantar.<br />
Lic. Le.<br />
Plantar.<br />
Llegar. Juntar, adquirir.<br />
Litio. Se lo.<br />
Llena de ríos. Avenidas.<br />
Lli. Le.<br />
Llo. El , artículo en toda su declinacion<br />
de sing. y plur.<br />
M<br />
Maes. Mas, adv. de compar. y conjunc.<br />
adversativa,<br />
Maestre. Maestro.<br />
Masar. V. Maguer.<br />
Magneí. Maná.<br />
Maguier. V. Maguer.<br />
Maguey. V. Maguer.<br />
" lucra. V. Maguer.<br />
Maguer. Aunque, á pesar de.<br />
Masuyar. V. Maguer.<br />
Maior de la sente goda. Principal<br />
, grande de la nacion.<br />
Mais. Mas, adv. de comparacion,<br />
y conjuncion adversativa.<br />
.Maladito, a. Maldito, a.<br />
Malandancia. Maldad, perversidad.<br />
Malcaido. Miserable , infeliz pobre,<br />
desamparado.<br />
Maldade. Maldad.<br />
Maldicho, a. Maldito, a.<br />
Maldicho , a. Maldito, a.<br />
Maldicer. Maldecir.<br />
Malfecha. Maldad , crimen.<br />
Malfecho. Malhecho, maldad, injuria.<br />
Malfechor. Malhechor, malvado.<br />
Malfetría. Malhecho, delito , maldad.<br />
Malfeytor. Malhechor, malvado.<br />
Voz propia del dialecto gallego<br />
y portugués.<br />
Malfeytna. Malhecho, maldad.<br />
Vo z propia del dialecto gallego<br />
y portugués.<br />
Malfice. Malhecho, maldad.<br />
Malquerencia. Mala voluntad ,<br />
odio , rencor.<br />
Malquerenza. V. Malquerencia.<br />
Malvestad. Maldad, iniquidad.<br />
Malvestat. V. Malvestad.<br />
Malvezdad. V. Malvestad.<br />
Mamparar. Amparar, guarecer.'<br />
Mampararse. Ampararse, defenderse.<br />
Manadero. Manantial, orígen, principio.<br />
Manamano. Al punto, en eI momento,<br />
al instante.<br />
Manceba. Jóven , doncella.<br />
Mancebo. Jóven, soltero.<br />
Mancumun. De mancornun , de<br />
acuerdo, unániinemente.
Mandadeiro.•V . Mandadero.<br />
ndadero. Comisionado, encargado<br />
de algun negocio, legado,<br />
embajador.<br />
Mtndado. Negocio, comision.<br />
Mandador. Mandadero.<br />
Manear. Manejar usar.<br />
Manefestar. Manifestar.<br />
_Manenfestar. Manifestar.<br />
Koziar. Manjar.<br />
Manifesto , a. Manifiesto , a.<br />
Manpostero. Recaudador , juez<br />
subalterno, encargado de recoger<br />
los tributos.<br />
Mansedumne. Mansedumbre.<br />
Mansidupne. Mansedumbre.<br />
11.1ansttetumbre. Mansedumbre.<br />
Mantenemiento. Gobierno.<br />
Manteniente. En el momento , al<br />
instante. -<br />
Mantenienti, Man.<br />
teniente.<br />
Mantinente. Manteniente.<br />
M.-zntiniente, V. Manteniente.<br />
.741-Intinientre Manteniente.<br />
Manzanal. V. Manzanar.<br />
Manzanar. Tierra poblada de<br />
manzanos , plantío de manzanos.-<br />
Minzenar, V. Manzanar.<br />
Maor. Mayor.<br />
Maordonto. Mayordomo.<br />
Maraví. Maravedí.<br />
Maraviloso , a. Maravilloso, extraordinario,<br />
a.<br />
Marcia, a. Cosa del mes de marl<br />
zo.<br />
Marito. Marido.<br />
M'armar. Marmol.<br />
Marzo , a. Cosa del mes de marzo.<br />
.714-ax. Mas.<br />
.114ayer. . V. Ala' guer.<br />
Mayestro. Maestro.<br />
Mayor de la corte. Grande del<br />
reyno, personage ilustre.<br />
Mayoral. Personage principal,<br />
grande del reyno, superior en<br />
qualquier destino.<br />
Meadad. V. Me atad.<br />
Me,adade. V. Meatad.<br />
Meaia. Medalla, moneda de poco<br />
valor.<br />
Mentad. Mitad.<br />
Meatade. V. Meatad.<br />
Meatat. V. Mentad.<br />
Medo. Miedo, del abl. lat. metu,<br />
convertida la t en d, segun se<br />
vé en muchos nombres.<br />
Meeddde. V. Mentad.<br />
Meester. Menester, negocio, comision<br />
, necesidad. Suele ser adj.<br />
comun , necesario, a.<br />
Meetat. V. Meatad.<br />
Megambre. Vegambre.<br />
Mese, es. Físico , os.<br />
Meiatat. Z . Mentad.<br />
Meie, es. V. »Se-<br />
Meior, , res. Mejor, res.<br />
Meiorancia. Mejoría.<br />
Mejorar. Mejorar.<br />
.M'eioria. Memoria.<br />
Mejoría. Mejoría.<br />
_Misma, a. Mismo, a. Voz propi<br />
gallego l dialecto y portugués.<br />
Melecina. Medicina.<br />
Melecinar. Medicinar.<br />
Medicina.<br />
Melicinar. Medicinar, suministrar<br />
medicinas.<br />
Meli.t.-ina. Medicina.<br />
Mellor, mellares. Mejor, mejores.<br />
Illellorar. Mejorar.<br />
Menoría. Mejoría.<br />
Melar, res. Mejor, res.<br />
Membrancia. Memoria , recuerdo.<br />
Membrar, , membrarse. Acordar-<br />
225<br />
Meter mientes. Pensar, in tentar,<br />
Meter personero. Nombrar procurador.<br />
Meter su sennal , 6 señal. Firmar,<br />
poner su firma.<br />
Metido, a. en contienda. Puesto, a.<br />
en pleyto.<br />
Metztdo , a. Partic, irregular de<br />
meter.<br />
Meyor , ras. Mejor , res.<br />
illeyt ad. V. Mentan'.<br />
Irle quinda t. V. Mesquindad.<br />
Muge, es. V. 11-lege , es.<br />
Miembrar,miembrarse. V. Membrar.se.<br />
Membrio. Miembro.<br />
Membra. Miembro.<br />
Menaszar. Amenazar.<br />
Illenetza. Amenaza.<br />
Menazar. Amenazar.<br />
Menbro. Miembro.<br />
Mientre. Mientras.<br />
Mercar. Mercar, comerciar, comprar.<br />
Mietra. Mientras.<br />
Malar, mijar. Millar, milla.<br />
Afila. Milla.<br />
Milla. Milla.<br />
_Menester. Oficio, necesidad.<br />
Menesterio. Monasterio.<br />
Mengua. V. Mengua.<br />
Minguado , a. Menguado, dismi-<br />
21-1,?usli,z. Falta.<br />
nuido, a.<br />
Menino. Niño.<br />
211inistrador. Ministro.<br />
Mensura. Medida.<br />
Menor, minores. Menor, meno-<br />
Menterero. Mentiroso.<br />
res.<br />
Mentideroso, a. Mentiroso, a. Minas. Menos.<br />
Mentirero, , mintirero, a. Men- Mintroso, a, Mentiroso, a.<br />
tiroso, a.<br />
Miraglo. Milagro.<br />
Mentre. Mientras.<br />
.Misura. Mesura , comedimiento.<br />
Mentid(', menudi, minude. Me- Metido. V. Metudo.<br />
ntido. A menudi, á menudo. Mitudo. V. Metido.<br />
liienuzar. Desmenuzar, partir en Mizquindade. V. Mesquindad.<br />
menudos pedazos.<br />
Moble. Mueble.<br />
Meo. Medio , mitad.<br />
Mogier. Muger.<br />
Mercadero. `Mercader, , comercian- Mancha. Monja.<br />
te.<br />
Manche. Monge.<br />
Marcador. Mercader , comercian- Monesterio. Monasterio.<br />
te.<br />
Manga. Monja.<br />
Mercaduría. Mercancía. Momia. Monja.<br />
Mercendero. Criado asalariado. Monta. Monja.<br />
Merchantaa. Mercancía.<br />
Mes. Mas , adv. de comp. y conjunc.<br />
adversat.<br />
Mescerse. Mezclarse, unirse torpemente<br />
del lat. miscere.<br />
Mesclar. Mezclar.<br />
Mese. Mies.<br />
Mesquindad. Miseria, infelicidad.<br />
Mesquindade. V. Mesquindad.<br />
Mesquindat. V. Mesquindad.<br />
Mezquino. Mezquino, infeliz, miserable.<br />
Mensagero. Mensagero, enviado.<br />
Mestra. Maestra.<br />
Mestre. Maestro.<br />
IVIestro. Maestro.<br />
Metallo. Metal.<br />
Meter. Poner.<br />
Meter alegría. Causarla.<br />
Meter el personero. Poner ó nombrar<br />
procurador.<br />
Meter en _fierros. Poner en la cárcel.<br />
Meter en provecho. Utilizar.<br />
Meter .6 ser metido en cadena.<br />
Prender, 6 ser preso.<br />
Meter en tormentos. Poner en tormento<br />
, poner en el potro.<br />
Meter en una cosa. Poner en po-<br />
Monicha. Monja.<br />
Monimento. Sepulcro, monumento.<br />
Monimiento. Momento, instante.<br />
Ildonstr a. Muestra.<br />
Monumento. Sepulcro.<br />
ilfonumiento. Sepulcro.<br />
Alonye. Mon ge.<br />
Maravedí. Maravedí.<br />
Moravedin. V. Moravedí.<br />
Moravidí. V. Maravedí.<br />
Morer. Morir.<br />
.Morte. Muerte.<br />
Morvedí. V. Maravedí.<br />
Mostra. Prueba.<br />
Mostrar. Enseñar.<br />
Moyer. Muger.<br />
Mayo. Medio celemin.<br />
'Nue. Muy.<br />
Muecho, a. Mucho, a.<br />
Mueo. Medio , medida.<br />
Nuestrar. Mostrar , manifestar,<br />
Muero. V. Mueo.<br />
Mugier. Mugar.<br />
Mujer. Mugar.<br />
111-ujier. Muger.<br />
Mulier. Mugar.<br />
Midler. Mugar.<br />
Mummiento. Momento, insrantc,<br />
sesion de ella.<br />
Eee 2
26<br />
N<br />
Nado, os. Nacido, os.<br />
Nacencia. Nacimiento.<br />
Nascencia. V. Nacencia.<br />
Nascer. Principiarse, comenzar.<br />
Nascer. Nacer.<br />
Natura. Naturaleza.<br />
Nebrio. Miembro.<br />
Neciedad. Necedad.<br />
Neglesencia. Negligencia.<br />
Neslisencia. Negligencia.<br />
Nembrar , sembrarse. Acordar,<br />
acordarse.<br />
Nembro. Miembro.<br />
Netnisa. Maldad, iniquidad, delito<br />
enorme.<br />
Ní.<br />
Nenbro. Miembro.<br />
Nengun, Ningún, a.<br />
Nescidat. Necedad.<br />
Nesciedad. Ignorancia.<br />
Niembro. Miembro.<br />
Nient. Nada. De aquí el ital. mente.<br />
Nimbrar. V. Nembrar.<br />
Nimisa. V. Nemiga.<br />
Nin. Ni.<br />
Ninno , ninna. Niño , niña.<br />
No , na, nos , nas. En el , en la,<br />
en los, en las. Como en portugués.<br />
Nocemiento. Daño, perjuicio.<br />
Nombrada. Nombradía, fama.<br />
Nome. Nombre.<br />
Nominado , a. Nombrado, a.<br />
Nomnada, Nombradía.<br />
Nomne. Nombre.<br />
Nompne. Nombre.<br />
Non. No , del lar. non.<br />
Nonaenta. Noventa.<br />
Nonca, Nunca.<br />
Nopne. Nombre.<br />
Nora. Nuera.<br />
Nosso, a. Nuestro, a.<br />
Nostro , a. Nuestro , a.<br />
Novamientra. Nuevamente.<br />
Nove. Nueve.<br />
Novembre. Noviembre.<br />
Novembro. Noviembre.<br />
Novo, a. Nuevo, a.<br />
Noze,niento. V. Nocemiento.<br />
Nozible. Dañoso , a.<br />
Nozirnento. V. Nocemiento.<br />
Nozimiento. V. Nocemiento.<br />
Nozivre. Dañoso , a.<br />
Nub. Nube.<br />
Nacimiento. V.. Nocemiento.<br />
Nucir. Dañar, del lat. nocere.<br />
Nueclie. Noche.<br />
Nuimento. Parece errata del códice<br />
por Nucimento , daño.<br />
Nul. Ninguno.<br />
Numinado, a. V. Nominado, a.<br />
N umbre. Nombre.<br />
Numqua. Nunca.<br />
Nuovo, Nuevo, a.<br />
Nuscible. Daiu a.<br />
Nus •imiento. V. Nocemiento.<br />
Nuzimento. V. Nocemiento.<br />
o<br />
O. En donde, en el lugar que.<br />
O, El, la.<br />
Obedicer. Obedecer.<br />
Obispadgo. Obispado.<br />
Obispazgo. Obispado.<br />
Oblidar , oblidarse. Olvidar, olvidarse.<br />
Obrricido, a. Aborrecido.<br />
Occasion. Acaso , casualidad.<br />
Ochava. Octava.<br />
°cimbre , ochubrio, ochubro. Octubre.<br />
Octor. V. Olor.<br />
Odir. Oir , del infinit. lat. audire,<br />
convertido el diptongo en o segun<br />
se observa en las voces de<br />
esta clase.<br />
Oficiado. Empleado , el que tiene<br />
oficio público.<br />
Oio. 0)o.<br />
01. O le.<br />
Olio. Aceyte.<br />
Olivedo. Olivar.<br />
011o , os. V. Oio , os.<br />
Oltra-mar. Ultramar.<br />
°manase. V. Onsengge.<br />
Onzanague. V. Omenage.<br />
Orne. En los códices antiguos se<br />
halla esta voz escrita con una<br />
virgulita ó raya encima, que<br />
equivale á n , debiendo leerse<br />
omne , del ablativo nomine sincopado,<br />
como nomne por nombre,<br />
y así otros. Puede juzgarse<br />
que en donde se lee orne fue por<br />
omision de escribir la rayita.<br />
Omecello. V. Omecillo.<br />
Omiciero. V. Onzicero.<br />
Omecilio. V. Omecillo.<br />
Omecillo. Homicidio.<br />
Omenage. Palabra de honor, promesa,<br />
caucion.<br />
Omenaie. V. Onzenage.<br />
Omezillio. V. Omecillo.<br />
Omezo. V. Omecilio.<br />
Onzicero. Homicida.<br />
Omiciado. V. Omicero.<br />
Omiciero. V. Omicero.<br />
Omicilio. Y. Omecillo.<br />
Omildat. Humildad.<br />
Omildosamientre. Humildemente.<br />
Omiliosamientre. Humildemente.<br />
Omillad. Humildad.<br />
Omillosamient. Humildemente.<br />
Onzizero. V. Omicero.<br />
Omizilio. V. Omecillo.<br />
Omizilliero. V. Omicero.<br />
Omizillo.
Parar mientes. Considerar, reflexionar<br />
con cuidado, poner atencion.<br />
Paraula. Palabra.<br />
Paravla. Palabra.<br />
Parcido, a. Perdonado, a.<br />
Parcimiento. Perdon.<br />
Parcdnero , a. Cómplice.<br />
Parcinoria. Parte, participacion.<br />
Parcionar. Tener parte, ser partícipe.<br />
Parcionería. Parte, participacion.<br />
Paramera. Partícipe, cómplice.<br />
Parcir. Perdonar.<br />
Parecente. Aparente, manifiesto.<br />
: Parenta. Parienta.<br />
Parente. Pariente.<br />
Parescer. Parecer.<br />
Paria. Cópula. Haber paria, fornicar.<br />
Partecion. Particion.<br />
Particionero, a. Partícipe, cómplice.<br />
Participio. Parte, comunicacion.<br />
Partida. Parte.<br />
Partir. Apartar, separar.<br />
Parto. Niño , feto en el vientre de<br />
la madre.<br />
Partu. V. Parto.<br />
Pasadero, a. Lo que tiene autoridad<br />
, ó valor.<br />
Pasado, a. Suspendido, a.<br />
Pascer.Pacer . , apacentar.<br />
Pasciente. Indulgente.<br />
.Pasco. Pasto.<br />
Pe. Pór.<br />
Peccadriz, ces. Pecadora, as.<br />
Pechar. Pagar.<br />
Pechado, a. Pactado, contratado,<br />
a.<br />
Pecho. Tributo, contribucion.<br />
-Pecunia. Dinero.<br />
Pedra. Piedra.<br />
Pedrear. Apedrear.<br />
Peguiar. Pegujar, peculio.<br />
Peguio. Peguiar, peculio.<br />
Pesular. Pegujar, peculio.<br />
Peindrar. Tomar prenda , prendar.<br />
Prior. Peor, del lat. pejor.<br />
P_ ello , pella, pellos , pellas. Por<br />
lo, por la, por los, por las.<br />
P amigar. Prolongar.<br />
Pena. El dinero dado por ella ,<br />
mandado dar.<br />
Penar. Castigar.<br />
Pende. V. Alpende.<br />
Pendra. Prenda.<br />
Pendrar. Tomar prenda.<br />
Penedencia. Penitencia.<br />
Penedencial. V . Penitencial.<br />
Penencial. V. Penitencial.<br />
Penetencial. V. Penitencial.<br />
Penitencial. El que , ó la que está<br />
en el estado de penitente.<br />
Fenno. Prenda.<br />
.Pennorar. Tomar prenda.<br />
Pequennoj a, Pequeño, a.<br />
Per. Por. Es la prepos. lat. per.<br />
Percebudo , a. Partir. irreg. de<br />
Percibir.<br />
Percebudo ,adj. Prudente, discreto.<br />
Percer. Perecer.<br />
Percibido. Prudente , discreto.<br />
Percjbudo. Prudente, discreto.<br />
Perdurar. Permanecer.<br />
Perduto , a. Perdido, a.<br />
Perfecho, a. Perfecto, a.<br />
Perfia. Perfidia.<br />
Perfidiad o, a. Pérfido, a.<br />
Pericia. Peligro.<br />
Periglo. Peligro.<br />
Perigro. Peligro.<br />
Perjurar , periurarse. Jurar en<br />
falso.<br />
Perjuro. Falso juramento.<br />
Perlado. Prelado.<br />
Perlonsamiento. Dilacion , tardanza.<br />
Perlonsancia. V. Porlonganza.<br />
Perlunganza. V. Porlonganza.<br />
Perlungar. V. Porlongar.<br />
Perpuntado. Perpunte.<br />
Perpunto. Perpunte.<br />
Personería. Poder , nombramiento<br />
de procurador.<br />
Personero. Procurador, que representa<br />
la persona de otro.<br />
Pertegada. Golpe dado con palo.<br />
Viene esta voz de pertesa , hoy<br />
pertiga, vara larga..<br />
.Pertenenza. Parte, comunicacion,<br />
pertenencia.<br />
Pertenescer. Pertenecer.<br />
Pertinenza. Pertinencia.<br />
Pesquerir. Inquirir , averiguar.<br />
Pesquisa. Testigo.<br />
Pestillenzia, as. Pestilencia , as.<br />
Peszer. Acaso abreviatura de Perescer.<br />
Peyndra. Prenda.<br />
Pia. Pié.<br />
Piadad. Piedad.<br />
Piadade. V. Piadad.<br />
Piadat. V. Piadad.<br />
Piedade. V. Piadad.<br />
Piede. Pié.<br />
Pierda. Pérdida.<br />
Pierdida. Perdida.<br />
Pigular. V. Peguiar.<br />
Pilar. Columna.<br />
Filmar. Sitio plantado de pinos.<br />
Plaga. Llaga.<br />
Planamientre. En público.<br />
Plaz. Place, 3a pers. del pres.<br />
Plazio. Plazo.<br />
Plega, pres. suj. de Placer.<br />
Pleito. Cauciona apercibimiento.<br />
Pleteamiento. V. Pleyteamiento.<br />
Pletear, pletiar, pretear. V. Pleytear.<br />
Pleyteado, a. Pactado, a.<br />
Plevteamiento. Trato, ajuste.<br />
Pleytear. Tratar, pactar, contratar.<br />
Pleytesía. Pleyto, contrato.<br />
Pleyto. Pacto, trato, convenio.<br />
Pluvia. Lluvia.<br />
Pobre. Pobre.<br />
Pobleza. Pobreza.<br />
Pablo. Pueblo, del abl. lat. poindo,<br />
mudada la p en b por ser letras<br />
de un mismo órgano, por consiguiente<br />
de fácil comutacion entre<br />
sí, y quitada la u por síncope.<br />
Pobrecia. Pobreza.<br />
Poda, y así en otras person2as2d7el<br />
mismo tiempo, siguiendo la analogía<br />
de poder. Pueda.<br />
Pode. Puede : sigue la analogía de<br />
poder.<br />
Podéra , y así en otras personas<br />
del imperf. Pudiera.<br />
Podier , podiere. Pudiere. Sigue<br />
la analogía de poder.<br />
Poiante. Poderoso.<br />
Poiar. Pujar, sobresalir, exceder.<br />
Pois. Voz propia del d . la ' lecto<br />
gallego<br />
y portugués. Despues.<br />
Acaso del post lat.<br />
Polegar. Pulgar.<br />
Pagar. Pulgar.<br />
Polos, pollos. Por los.<br />
Pomar. V. Fumar.<br />
Ponedor. Autor, criador.<br />
Ponicion. Materia, asunto.<br />
Ponno. Puño.<br />
Pora. Para.<br />
Paracintinero. Está puesto por<br />
presuntuoso.<br />
Porcionario. Partícipe, que tiene<br />
parte.<br />
Parco. Puerro, cerdo.<br />
Porfia. Perfidia.<br />
Porfidia. Perfidia, iniquidad.<br />
Porfidiado, a. Obstinado.<br />
Poso os oo s, .sa. Pérfido, os, perver-<br />
Poridad. Secreto.<br />
Poridade. V. Paridad.<br />
Poridat. V. Poridad.<br />
Porlonsado , a. Prolongado, a.<br />
Porlonganza. Dilacion.<br />
Porlonsar: porluensa , pers.<br />
del pres. Prolongar, diferir.<br />
Porpido. Provido : acaso es errata.<br />
Pórpora. Púrpura.<br />
Portar. Llevar, soportar.<br />
Porto. Puerto.<br />
Pos. Despues.<br />
Posado, a. Suspendido, a.<br />
Posta, a. Puesto, a.<br />
Postponer. Posponer.<br />
Postremeramientre. Finalmente,<br />
por último.<br />
Postremero , a. Postrimero , a.<br />
último, a.<br />
Postremo, a. Ultimo, a.<br />
Postrinieramientre. Finalmente ,<br />
por último.<br />
Postura. Establecimiento.<br />
Pouco. Poco, voz propia del dialecto<br />
gallego y portugués.<br />
Pozonador. Emponzoñador , el<br />
que dá veneno.<br />
Prazo. Plazo.<br />
Preciar. Apreciar, valuar.<br />
Prennada. Preñada.<br />
Premia. Opresion , violencia, fuerza.<br />
Prendar. Tomar ó sacar prendas.<br />
Prender. Tomar.<br />
Prender muerte. Morir, recibir<br />
pena capital, ser digno de muerte.<br />
Prennada. Preñada.<br />
Prescio. Precio.<br />
Presientar. Presentar.
n8<br />
Presion. Prisíon.<br />
Prestar. Aprovechar, servir.<br />
Presto, Prestado, a.<br />
PresuozpLiou. Presuncion.<br />
PreS11111111110•O, Presuntuoso.<br />
Preszio. Precio.<br />
Freno. Precio.<br />
Pre lneado. Pactado , contratado,<br />
a.<br />
Presto. Pleyto.<br />
Pre2:9, Precio.<br />
Prímier. Primer, primero.<br />
Primo, a. Primero, a. A primas,<br />
al principio , antes.<br />
Prineepe , es. Príncipe, es.<br />
Princip. Príncipe.<br />
Prinda. Prenda.<br />
P•indar. Prendar, dar en prendas.<br />
Prisiere. Fut. de suj. de prender.<br />
Prisieron. Peri. de prender.<br />
Friso. Perf. irregular de prender.<br />
P ivant. Privado, poderoso.<br />
Pro. Provecho, utilidad.<br />
Proba. Prueba.<br />
Probre. Pobre.<br />
Prod. V. Pro.<br />
Prode. V. Pro.<br />
Proe. V. Pro.<br />
Proev.zr. Probar, intentar.<br />
Prol. V. Pro.<br />
Prol. V. Pro.<br />
Prolonsanza. V. Porlonganza.<br />
Prometzenziento. Prometimiento.<br />
Promision. Promesa.<br />
Promitimiento. Prometimiento ,<br />
promesa.<br />
Promitire , y así en otras personas<br />
del mismo tiempo. Prometiere.<br />
Propino. Pariente, del abl. lat.<br />
propinquo.<br />
Proponemiento.V. Proponimiento.<br />
Proponinziotto. Propósito.<br />
Propriamientre. Propiamente.<br />
Prova. Prueba.<br />
Provecharse. Aprovecharse.<br />
Provicero. V. Provizero.<br />
Provine °. V. Provicero.'<br />
.Provizero. Astrólogo, agorero.<br />
Proviziero. V. Provizero.<br />
Provino. V. Provizero.<br />
.Pruebro. Pueblo.<br />
Publiecznamientre, Públicamente.<br />
Puebla. Pueblo.<br />
Pueble.ir V. Feble.<br />
Puebre. V. Poide,<br />
Puebro. Pueblo.<br />
.Pueco. Poco.<br />
Pueblo. Polvo.<br />
Pues. Despues.<br />
Pugnado. Puñada.<br />
Percal. Plantío de frutales.<br />
Punada. Puñada.<br />
Pulinada. Puñada.<br />
Pzinnar. Porfiar, empeñarse, procurar<br />
con eficacia.<br />
Punno. Puño, puñada.<br />
Pulsar. Salvar, libertarse.<br />
Pus. Puse.<br />
Pus. Despues.<br />
Pusiesta. Hora despues de siesta.<br />
pusponer.<br />
. Posponer.<br />
.p;,1"t<br />
a. 1..) ostriunero, a.<br />
último, a.<br />
Q<br />
Q<br />
Q<br />
Q<br />
uaa'ranieto , quadranieta. Y.<br />
Quadrinieto, quadrinieta.<br />
uadravuelo,quadravuela. Quarto<br />
abuelo, quarta abuela, retatarabuelo<br />
, retatarabuela.<br />
Q uadriabuelo , quadriab uela.<br />
Quarto abuelo , quarta abuela.<br />
Q<br />
uadrinieto, quadrinieta. Quarto<br />
nieto, quarta nieta, retataranie-<br />
tu , retataranieta.<br />
ualquequier , qualquequiera ,<br />
qualyaequiere. Qualquiera.<br />
Quamanno, a. Quanto, a, quan<br />
g rande.<br />
Qu.zndoquequier. v . Quantoquequier.<br />
Quantoquequier. Quanto quiera<br />
que.<br />
Q uantoquer. V. Quantoquequier.<br />
Q uanioquier. V. Quantoqztequier.<br />
Quebrantancia. Atliccion , pena,<br />
desconsuelo.<br />
Quebrantanza. Atliccion , molestia.<br />
Quema. Fuego, incendio.<br />
Quemador. Incendiario , que pone<br />
fuego.<br />
Querelar , querelarse. Quejar ,<br />
quejarse.<br />
Quessar. Quejar.<br />
Qiiestion. Tormento.<br />
Qtuyssar. Quejar.<br />
Queyxar. Quejar.<br />
Qui. Quien, el que.<br />
Quiem. Quien.<br />
Quienquier. Qualquiera.<br />
Quier. Quiera, ora, yá.<br />
Quinnon. Quinta parte, el quinto.<br />
Quiquier. Qualquiera, quien luie-<br />
Ya.<br />
Quitacion. V. Quitamiento.<br />
Quitamiento. Libertad, seguridad.<br />
Quitainientre. Libremente, pacíficamente.<br />
Quitamientre. Quietamente, con<br />
seguridad.<br />
Quitar. Libertar, dar por libre.<br />
Quito, a. Libre , absuelto.<br />
Quixote. Parte de la armadura de<br />
cabeza , pieza de la celada.<br />
Quorno. Como.<br />
Racion. Razon.<br />
Radío. Errado, perdido.<br />
Rafece. V. Rafez.<br />
.Rafez. Vil, bazo.<br />
Rafieze. V. Rafez.<br />
Rahaz. V. Rafez.<br />
Raher. Raer.<br />
Rascar las orejas. Adular.<br />
Rayar por layar. Puede ser errata.<br />
Rayer. Raer.<br />
, rees. Rey, reyes.<br />
Rebel, es. V Rebelle , es.<br />
Rebele, es. V. Rebelle , es.<br />
Rebelle , es. Rebelde, es.<br />
Rebielle , es. V. Retelle , es.<br />
Recabclar. Recaudar, recibir.<br />
Recabdo. Canci on, seguridad, fian-<br />
Za.<br />
Recaí lo. V. Recabdo.<br />
Recaudo. V. Recabdo.<br />
Recebir. Recibir.<br />
Recisiundo. Receswinto.<br />
Recisvindo. Receswinto.<br />
Recodir. V. Recudir.<br />
.Recambrar. Recobrar, recobrarse.<br />
Recudir. Acudir.<br />
Recusar. Rehusar.<br />
Redemiento. Redencion, rescate.<br />
Redemir. Redimir.<br />
Redimiento. Redencion.<br />
Reemir, reemirse. Redimir, redimirse.<br />
Refacer. Rehacer, reedificar.<br />
Rfez. V. Rafez.<br />
Refitgar. Rehusar.<br />
Refuir. Rehuir, rehusar.<br />
Refusancia. V. Refusanza.<br />
Refttsanza: El acto de rehusar.<br />
Refusar. Rehusar.<br />
Regina. Reyna.<br />
Reynado. Reynado.<br />
Regnar. Rey-nar.<br />
Refino. Reyno.<br />
Regula. Regla.<br />
Reino. Reyno.<br />
Reiz. Raiz.<br />
Rellucir. Relucir.<br />
Reluscir. Relucir.<br />
Remanecer , remanescer. Permanecer.<br />
Remedimiento. Redencion.<br />
Remeido, a. Redimido , a.<br />
Remembrarse. Acordarse.<br />
Remiir. Redimir.<br />
Remimiénto. Redencion.<br />
Remir. Redimir.<br />
Restas. Riñones.<br />
Renda. Renta.<br />
Render. Rendir , tributar.<br />
Rendido, a. Entregado, a.<br />
Rendudo, a. V. Rendido, a.<br />
Renes. Riñones.<br />
Reno. Reyno.<br />
Repentencia. Penitencia, arrepentimiento.<br />
Re pentirse. Arrepentirse.<br />
Repintencia. Penitencia, arrepentimiento.<br />
Repoamiento. Exclusion.<br />
Requerir. Buscar, consultar.<br />
Requessado , a. Requerido, 2.<br />
Rescebir. Recibir.<br />
Rescindo. Receswinto.<br />
Rescisindo. Receswinto."<br />
Rescisiundo. Receswinto.<br />
Resciundo. Receswinto.<br />
1?esdo. Receswinto.<br />
Resitindo. Receswinto.<br />
Resisindo. Receswinto.<br />
Resisiundo. Receswinto,<br />
Resplendor. Resplandor.<br />
Restrennido , a. Contenido, a, refrenado<br />
, a.<br />
Restroio. Restrojo.<br />
Restrojo. Rastrojo.<br />
Reys. Reyes.<br />
Ricoomne. Ricohombre..<br />
Riesla. Regla.<br />
Rienda. Renta.
Riendir. Rendir.<br />
Rimes. Riñones.<br />
Rijna. Reyna.<br />
Rina. Reyna.<br />
Rivo. Rio.<br />
Roba. Robo , hurto.<br />
Robador. Ladron.<br />
RoNado , a. V. Roborado , a.<br />
Roborado , a. Rubricado, a, firmado,<br />
a.<br />
Roborar. Rubricar, firmar.<br />
Robrar. Rubricar, firmar.<br />
Robulado, a. Rubricado, a, firmado<br />
, a.<br />
Rogo. Ruego.<br />
Roma (Cibdad de). Ciudad de To•<br />
ledo.<br />
.Romaría. Romería.<br />
Romero. Peregrino, pasagero que<br />
vá á Roma, de donde se dixo<br />
Romería: voz que se ha estendido<br />
despues á qualquier viage<br />
hecho á algun santuario.<br />
Roque. Carro.<br />
Roydo. Ruido.<br />
Rubro. Mar Rubro. Rojo. Mar.<br />
Rojo.<br />
Ruegado , a. Rogado, a.<br />
Ruemper. Romper.<br />
Ruogo. V. Rogo.<br />
s<br />
Saa. Saya.<br />
Sabato, Sábado, del lat. sabbato.<br />
Sabedoría. Sabiduría, noticia.<br />
Sabencia. Ciencia, noticia.<br />
Sabenza. Ciencia, noticia.<br />
Sabiedor. Sabedor.<br />
Sabiencia. Ciencia, noticia.<br />
Sabor. Deseo.<br />
Sabroso, a. Saludable, provechosa<br />
a.<br />
Sacerdoth.snerdote.<br />
Sacramento. Jurarhento.<br />
Sacramiento. Juramento,<br />
Sagne. Sangre.<br />
Sagramento. Juramento.<br />
Sagramiento. Juramento.<br />
Sagrar. Consagrar.<br />
Sagudir. Sacudir.<br />
Salamon. Salomon.<br />
Salireí, 3. a pers. del futuro. Saldrá.<br />
Sigue la analogía de Salir;<br />
y el usado es anómalo.<br />
Sallir. Salir.<br />
Salmana. Semana.<br />
Salude. Salud.<br />
Salut. Salud.<br />
Salvamientre. En salvo.<br />
Salvo ende. Escepto.<br />
Sancti Spiritu, Sancto Spirito. El<br />
Espíritu Santo.<br />
Sancto, a. Santo, a.<br />
Sandeo. Sandio.<br />
Sandiez. Sandez.<br />
Sanna. Saña , rencor.<br />
Sannuciamientre . Sañudamente ,<br />
con saña, con violencia.<br />
Santidad. Santuario.<br />
Sapiencia. Ciencia, noticia.<br />
Sarcenadura. V. Cercenadura.<br />
Sarcenar. Cercenar.<br />
Sarracin. Sarraceno, moro.<br />
Sayon. Ministro del rey, juez en<br />
ciertas causas.<br />
Sciencia:Ciencia, del abl. lat. scientia.<br />
Se . Si, part. condic.<br />
Secando, a. Segundo, a.<br />
Secundo. Segun.<br />
Sedes. Sois.<br />
Sedmana. Semana.<br />
Seellar. Sellar, poner sello.<br />
Seello. Sello.<br />
Seer. Ser.<br />
Segdo. Sisebuto.<br />
Segebudo. Sisebuto.<br />
Segla. Siglo.<br />
Sennor, a. Señor, a.<br />
Segando. Segun.<br />
Segando, a. Segundo , a.<br />
Segando. Sisebuto.<br />
Segrar. Seglar.<br />
Segudar. Seguir, perseguir.<br />
Segunel. Segun.<br />
Segundo. Segun.<br />
Segunt. Segun.<br />
Seguntdo. Segun.<br />
Seguradanziente. Seguramente.<br />
Seguradamientre. Seguramente.<br />
Seies. Seis.<br />
Selhue. Codornices. Es el nombre<br />
hebreo en plural y en estado<br />
de régimen.<br />
Selmana. Semana.<br />
Sem. Sinescepto.<br />
Semble. Én semble. En uno , uniformemente.<br />
Senzeiabk. Semejable, semejante.<br />
Semeiancia. Semejanza.<br />
Semejanza. Semejanza.<br />
Semejar. Parecer.<br />
Semelable. Semejable, semejante.<br />
Seme labre. Semejable , semejante.<br />
Semelan•ia. Semejanza.<br />
Semelar. V. Semejar.<br />
Semeliancia. Semejanza.<br />
Semellable. Semejable , semejante.<br />
Semellar. V. Semejar.<br />
Semellave. Semejable, semejante.<br />
Semeyar. V. Semejar.<br />
Sempre. Siempre.<br />
Sea. Sin.<br />
Sen. Sentido , intencion, pensamiento.<br />
Sena. Señal.<br />
Sendio. Sandio.<br />
Senda, a. V. Senlo, a.<br />
Senlo, a. Uno, cada uno.<br />
Senllero. V. Sennero.<br />
Sennal. Firma.<br />
Sennaladamientre. Con distincion,<br />
6 descripcion de sus señas.<br />
Sennalar. Firmar.<br />
Sennalado laidamientre. Feamente<br />
herido, trasquilado, ó ridículamente<br />
afeado.<br />
Sennalar. Firmar.<br />
Sennero, a. Señero, a. Uno solo,<br />
único.<br />
Senno, a. V. Senlo, a.<br />
Senno, a. Uno solo, una sola.<br />
Sennor. Señor. La lengua castellana<br />
ha sustituido la ñ á las dos nn<br />
en esta y otras voces.<br />
Sennorio . Señorío.<br />
2 29<br />
Senon. Si no.<br />
Sentenza. Sentencia.<br />
Sentenzado , a. Sentenciado, a.<br />
Se quien Ora, ya.<br />
Ser de sobre sz mismo. Ser á. su<br />
cargo, á su cuenta.<br />
Ser en hueste. Estar en campaña.<br />
Ser en asir. Casarse.<br />
Ser firme. Observarse rigorosa, inviolablemente.<br />
Servar. Guardar, observar.<br />
Servedunzne. Servidumbre.<br />
Servente. Sirviente, siervo.<br />
Servidumen. Servidumbre.<br />
Servidumne. Servidumbre.<br />
Servidumpne. Servidumbre.<br />
Serviente. Sirviente, siervo.<br />
Serviz. Cerviz.<br />
Servizo. Servicio.<br />
Servo. Siervo.<br />
Ses. Seis.<br />
Sesaenta. Sesenta.<br />
Sesebinto. Sisebuto.<br />
Seso. Sentido, inteligencia, juicio.<br />
Seta. Secta.<br />
Setaenta. Setenta.<br />
Sedmana. Semana.<br />
Seto. Sexto.<br />
Seu. Suyo.<br />
Sex. Seis.<br />
Sexabolo , sexabola. Sexto abuelo,<br />
sexta abuela.<br />
Sex anta. Sesenta.<br />
Sexavuelo , sexavuela. Sexto abuelo,<br />
sexta abuela.<br />
Sexnieto, sexnieta. Sexto nieto,<br />
sexta nieta.<br />
Sey. Sede, silla.<br />
Seyelo. Sello.<br />
Seyello. Sello.<br />
Leyendo. Siendo , estando.<br />
Seyer. Sentarse, estar sentado.<br />
Seyes. Seis.<br />
Seyta. Saeta.<br />
Siegro. Siglo.<br />
Siello. Sello.<br />
Sien. Sin.<br />
Siercenar. Cercenar.<br />
Siguramientre. Seguramente.<br />
Siguranza. Seguridad.<br />
Sido. Sello.<br />
Silfo. Sello.<br />
Simplo, a. Sencillo, a.<br />
Sinal. Señal:<br />
Sincro. V. Sennero.<br />
Sinescal. V. Senescal.<br />
Siniscal. V . Senescal.<br />
Sinlero. V. Sennero.<br />
Sinnal. V. Senna!.<br />
Sintillan. Sisenando.<br />
Sintisiand. Sisenando.<br />
Sinziando. Sisenando.<br />
Sisebundo. Sisebuto.<br />
Sisebundor. Sisebuto.<br />
Sisebuntor. Sisebuto.<br />
Sisevundo. Sisebuto.<br />
Sisibuto. Sisebuto.<br />
Sisnando. Sisenando.<br />
Sisnando. Sisenando.<br />
Siso. V. Seso.<br />
Sls. Abreviatura que dice siclos.<br />
So. Deba xo.<br />
SO, sos. Su, suyo, sus, suyos.
2. 3 o<br />
Soberviosamkntre. Soberbiamente.<br />
Sob,,rbioso, a. Soberbio , a.<br />
Sobervo , a. Soberbio, a.<br />
Sobreboso. Soberbio.<br />
Sobrepoiar. Sobrepujar , exceder,<br />
sobresalir.<br />
Sobrepugant. Sobrepujarte, poderoso.<br />
Sobrepniant. Sobrepujarte, poderoso.<br />
Sobtilizar. Sutilizar.<br />
Sudes, y así en otras personas.<br />
Sois.<br />
Sofisma. Sofisma.<br />
Safrir. Sufrir.<br />
Sogro, sogra. Suegro, suegra.<br />
Solarego. V. Solariego.<br />
Solariego. Ascripticio , villano.<br />
Soldo. Sueldo.<br />
Salta, 3 .' pers. de pres. indic.<br />
Suelta.<br />
Soltamiento. Soltura.<br />
Solver. Absolver.<br />
Sorteya. Sortija.<br />
Sortero, a. Adivino, agorero que<br />
usa de juegos y suertes para adivinar.<br />
Sorteyro, a. V. Sortero, a.<br />
Sortija. V. Sorteya.<br />
Sortila. V. Sorteya.<br />
Sortilla. V. Sorteya.<br />
Sortiya. Sortija.<br />
Sortorero. V . Sortera.<br />
Sosacador. Sonsacador.<br />
Sosacar. Sonsacar.<br />
Sosodecho , a. Susodicho , arriba<br />
dicho.<br />
Sospezoso, a. Sospechoso, a.<br />
Sospiro. Suspiro.<br />
Sostenimiento. Sustento.<br />
Sostinziento. Sustento.<br />
Soteleza. Sutileza.<br />
Sotileza. Sutileza.<br />
Sotilezar. Sutilizar.<br />
Sotilnzientre. Sutilmente.<br />
Sao. Su.<br />
S p anna . España.<br />
Spantable. Espantable, horroroso,<br />
a.<br />
Spantado, a. Espantoso, a, terrible.<br />
S pe7zdudo , a. Esparcido, a, estendido,<br />
a.<br />
Spiritu. Espíritu. •<br />
Stablicido , a. Establecido , a.<br />
Su. Debaxo.<br />
Sub. Debaxo.<br />
Subcesor. Sucesor.<br />
Subgeto. Súbdito, vasallo.<br />
Subject °. Súbdito, vasallo, sujeto.<br />
Sobre. Sobre.<br />
Subtilizar. Sutilizar.<br />
Subyecto. Súbdito , vasallo.<br />
Sucia. Suciedad.<br />
Suciadunzbre. Suciedad.<br />
Sucidat. Suciedad.<br />
Sucidumbre. Suciedad.<br />
Socidumne. Suciedad.<br />
Sztciedumbre. Suciedad.<br />
Suciez. Suciedad.<br />
Sociumbre. Suciedad.<br />
Sudo. Abaxo.<br />
SS. Abreviatura de Sueldos.<br />
Sueltar. Soltar.<br />
Suno. V. De suno.<br />
Suo , sita. Su, suyo, suya.<br />
Superbioso. Soberbio.<br />
Suso. Arriba.<br />
S usadccho. Susodicho, arriba mencionado.<br />
Sospecha. Sospecha.<br />
Sospecho. Sospecha.<br />
Sospechoso, a. Sospechoso, a.<br />
Sustinenziento. Sustento, alimento.<br />
Sotilezar. Sutilizar.<br />
Symbulo. Símbolo.<br />
T<br />
Tajar. Tajar, cortar.<br />
Tall, talles. Tal, tales.<br />
Tallar. V. Tajar.<br />
Tamanno , a. Tamaño , a , tan<br />
grande<br />
, tanto, a.<br />
Tanner. Tañer, tocar.<br />
Tana-6, 3. a per. de pret. perf. del<br />
verbo tangir. Tocó.<br />
Tardadcro , a. V. Tardinero , a.<br />
Tardar. Retardar.<br />
Tardinero, a. Tardío.<br />
Tayar. V. Tajar.<br />
Tenzperanzia. Templanza.<br />
Templancia. Templanza.<br />
Tempo. Tiempo.<br />
Tempradamientre. Templadamente.<br />
Temprado. Templado.<br />
Tempramiento. Templanza, equidad.<br />
Temprancia.. Templanza.<br />
Tempranza. Templanza.<br />
Temptar. Es defecto de escritura<br />
por Tentar.<br />
Temtar. Es defecto de escritura<br />
por Tentar.<br />
Tenebras. Tinieblas.<br />
Tenedero. Valedero, firme, estable.<br />
Tenemiento. Posesion detentaclon.<br />
Tenencia. Posesion.<br />
Tener. Detener, sujetar.<br />
Teniebras. Tinieblas.<br />
Tenimiento. V. Tenemiento.<br />
Tercio, a. Tercero, a.<br />
Ternd, y así en otras personas<br />
del mismo tiempo. Tendrá.<br />
Terzo, a. Tercero, a.<br />
Testamiento. Testamento.<br />
Teste. Testigo.<br />
Testemuna. V. Testimonia.<br />
Testenzztnar. V. Testimoniar.<br />
Testemunio. V. Testimonio.<br />
Testennanna. V. Testimonia.<br />
Testigua. Testigo.<br />
Testiguar. Decir testimonio, atestigiiar<br />
, ser testigo.<br />
Testiguo. Testigo,<br />
Testimonia. Testigo, testimonio.<br />
Testimoniamjento. Testimonio.<br />
Testimunna. V. Testimonia.<br />
Testimunnar. Decir testimonio ,<br />
ser testigo.<br />
Testimuno. V. Testimonio.<br />
Tever. Tuviere.<br />
Teveron. Tuvieron.<br />
Tevieren. Tuvieren.<br />
Tiemer. Temer.<br />
Tiniebr as. Tinieblas.<br />
Tinnoso, a. Tiñoso, a.<br />
Tirar, Sacar , quitar.<br />
Tirar. Quitar , apartar.<br />
Titillan. Chintila.<br />
Titol. Título.<br />
Titolo. Título.<br />
Tiyo, a. Tio, a..<br />
To, ta. Tu, tuyo, tuya.<br />
To , toa. Tu coman, tuyo, tuya.<br />
Todel. Todo el.<br />
Todo!. Todo e!.<br />
Talar. V. Taller.<br />
Tasa. pres. suj. irreg. de Taller:<br />
recibe la s como salgamos, val.<br />
Sa•<br />
Tolido, a. V. Tollido , a.<br />
Taller. Quitar, apartar.<br />
Tullido, a. Partic. de Taller. Quitado,<br />
apartado, a.<br />
Toposo, a. El de vista defectuosa,<br />
como quien dice parecido á un<br />
topo.<br />
Toppar. Tropezar.<br />
Tormenta. Tormento.<br />
Tormentado , a. Atormentado, a.<br />
Tormenta miento. Tormento.<br />
Tormentar. Atormentar.<br />
Tormientar. Atormentar.<br />
Tornar á sí mismo. Imputarse á<br />
sí mismo.<br />
Tornar rí su culpa. Imputársele.<br />
Tornar en nient. Reducir á nada,<br />
aniquilar.<br />
Tornarse d sí mismo. Culparse á<br />
sí mismo, imputarse.<br />
Tornarse ef su culpa. Imputarse á<br />
sí mismo.<br />
Tornar sobre alguno. Recaer sobre<br />
alguno.<br />
Torticero, a. Injusto, a.<br />
Torticial, les. V. Torticero.<br />
Torticiero, a. V. Tortircro, a.<br />
Torticion , torticionna. Injusticia,<br />
agravio.<br />
Torticionero, a. Injusto , a.<br />
Tortizero, a. V. Torticero.<br />
Torta. Tuerto, injusticia, agravio.<br />
Torvado ., a. Part. de Torvar. Turbado,<br />
a, pervertido, a.<br />
Toydo, a. Part. de Toyer.<br />
Toyer. V. Taller.<br />
Trabajado, a Molestado, incomodado,<br />
a.<br />
Travaiar á otro. Incomodarle,<br />
oprimirle.<br />
Trabajarse. Afanarse.<br />
Trabajo. Trabajo.<br />
Trabajo, traba_yo. Trabajo.<br />
Trabajarse. Cuidar, esmerarse.<br />
Traballo. Trabajo.<br />
Trabayarse. V. Trabajarse.<br />
Tractacion. Tratado.<br />
Tractar. Tratar.<br />
Traer el pleito. Seguirle , hacer<br />
las diligencias del pleyto.<br />
Trahudo , a. Traido, a..<br />
Traido. Raido.<br />
Traizon. Traicion.<br />
Translatada , a. Trasladado, a.<br />
Trasabolo, trasabola. Tercer abuelo,<br />
tercera abuela, tatarabuelo,<br />
tatarabuela.
Trasavuelo trasavuela. Tercer<br />
abuelo , tercer abuela , tatarabuelo,<br />
tatarabuela.<br />
Trasareymiento. Trasgresion.<br />
Trasnieto , trasnieta. Tercer nieto,<br />
tercera nieta, tataranieto,<br />
tataranieta.<br />
Traspaso. Trasgresion, violacion.<br />
Trasponerse. Ausentarse.<br />
Traveso. V. Travieso.<br />
Travieso. Transversal. De travieso,<br />
por línea transversal.<br />
Traye por Trae, y así en otras<br />
personas y tiempos.<br />
Trebaiarse. V. Trabajarse.<br />
Trebejar. Juguetear.<br />
Trebellar. V. Trebejar.<br />
Trebuto. Tributo.<br />
Trecentos. Trescientos.<br />
Tremises. Meaja de oro.<br />
Tresavuelo, a. V. Trasavuelo, a.<br />
Tresnieto, a. V. Trasnieto, a.<br />
Tresquilar. Trasquilar.<br />
Tres villar en cruz. Raer el pelo<br />
y aun cutis feamente.<br />
Treyenta. Treinta.<br />
Tribudo. Tributo.<br />
Trinidade. Trinidad.<br />
Trinitat. Trinidad.<br />
Trinta. Treinta.<br />
Trisnieto, a. V. Trasnieto, a.<br />
Tristicia. Tristeza.<br />
Tro. Hasta, prepos.<br />
Troaque. Hasta que.<br />
Trabar. Hallar. Así el ital. trovare.<br />
Trobellar. V. Trebejar.<br />
Tuerto, a. Injusto, a.<br />
Tuorto. A gravio , injusticia.<br />
Tusar. Trasquilar.<br />
Tuydo, a. V. Tollido, a.<br />
U<br />
U. En donde.<br />
Ultra partos. Ultra mar , de la otra<br />
parte del mar.<br />
Urnildosamientre. Humildemente.<br />
Umillosamientre. Humildemente.<br />
Linde. De donde, por lo que.<br />
Universidad. El comun, conjunto.<br />
Urgullo. Orgullo.<br />
Usamiento. Uso , costumbre.<br />
Uueste. Hueste, exército.<br />
Uueyo, os. Ojo , os.<br />
V<br />
Vda. Pres. suj. reg. de valer.<br />
Valga.<br />
Valadar. Valladar.<br />
Valía. Valor, precio.<br />
Validero, a. Valedero , a.<br />
Vao. Vado.<br />
Vegada. Vez.<br />
Vegambre. Vedegambre, eleboro.<br />
Veer. Ver.<br />
Veje. Pres. de Veier. Vé.<br />
Veiez. Vejez.<br />
Veléz. Vejéz,<br />
Velléz. Vejéz.<br />
Veluntarie. Voluntad.<br />
Veluntat. Voluntad.<br />
Vencemiento. Vencimiento.<br />
Vencer. Ganar.<br />
Vencion. Vendicion , venta.<br />
Vencir. Vencer.<br />
Vendecha. Venganza, castigo.<br />
Vendecion. Venta.<br />
Vendeyta. Venganza, pena, castigo.<br />
Vendida, vindida. Venta.<br />
Vendita. Venganza, castigo.<br />
Venga. Venganza.<br />
Vengada. Venganza, castigo.<br />
Veizgado , a. Castigado, a.<br />
Vengancia. Venganza, castigo.<br />
Venganza. Castigo, pena.<br />
Vengar. Castigar.<br />
Venier. Viniere.<br />
Venino. Veneno.<br />
Ventre. Vientre.<br />
Venturia. Ventura, acaso.<br />
Venzudo, Vencido", a.<br />
Verdade. Verdad.<br />
Verdadeiro, a. Verdadero, a.<br />
Ver dat. Verdad.<br />
Veretro. Miembro viril.<br />
Verga. Miembro viril.<br />
Vergonza. Vergüenza.<br />
Verigar. Averiguar, inquirir.<br />
Verncí, an. Fut. de Venir. Vendrá,<br />
an.<br />
Vertud. Virtud.<br />
Vertude. Virtud.<br />
Vescino. Vecino.<br />
Vespera. Víspera , vísperas.<br />
Vevir. Vivir.<br />
Veyer. Ver.<br />
Veyés. Vejéz.<br />
Veyéz. Vejéz.<br />
Veyeze. Vejéz.<br />
Veyo. Viejo.<br />
Veze. Vez.<br />
Vicario. Lugar-teniente, sustituto,<br />
delegado.<br />
Vida. Vianda, sustento.<br />
Vicio, a. Viejo, a.<br />
Viello. Viejo.<br />
Vielo. Viejo.<br />
Viencer. Vencer.<br />
Viengar, , vingar. Vengar.<br />
Viésperas. Vísperas.<br />
Viespra. Víspera, vísperas.<br />
Vigario. V. Vicario.<br />
Vigilar. Velar, cuidar con esmero.<br />
Vigiliar. Velar, cuidar con vigilancia.<br />
Vi lana. Plebeyo.<br />
Villa. Milla.<br />
Villano , a , adj. Grosero, plebeyo.<br />
Viliadamientre.V Aviltadamientr<br />
e.<br />
Vilva. Viuda.<br />
Vincimiento. Vencimiento , victoria.<br />
Vincudo , a. V. Venzudo, a.<br />
Vindemia. Vendimia.<br />
Vindicta. Castigo.<br />
Vindita. Venganza, castigo.<br />
Vingua. Venganza.<br />
Venino. Veneno.<br />
Vinna. Viña.<br />
Vinte. Veinte.<br />
Vinzudo. V. Venzudo.<br />
Vioda. Viuda.<br />
Virgene. Virgen, doncella.<br />
Virgin. Virgen.<br />
Fff<br />
Virgine. Vírgen.<br />
Virgo. Virgen.<br />
Virtude. Virtud.<br />
Visco, a. Vizco , a.<br />
Visgo, a. Vizco, a.<br />
Visquir. Vivir.<br />
Visquier , vis quiere. Viviere.<br />
Vitoria. Victoria.<br />
Viven. Vivir.<br />
Viz, vizes. Vez, veces.<br />
Vizino, a. Vecino, a.<br />
Voalia. Vuelta.<br />
Vocero, a. Procurador, que lleva<br />
la voz y persona de otro.<br />
Varita. Vuelta.<br />
Volatilia. Volátil.<br />
Volta. Vuelta.<br />
Voluntade. Voluntad.<br />
Voluntat. Voluntad.<br />
Volverse. Tener ayuntamiento carnal.<br />
x<br />
Xaga , xagua. Llaga.<br />
Xagado , a. Llagado, a.<br />
Xagar. Llagar.<br />
Xama. Llama.<br />
Xamar. Llamar.<br />
Xano, os. Es una abreviatura de<br />
Cristiano , os.<br />
Xegado, a. Llegado, a.<br />
Xegar. Llegar.<br />
Xeno, a. Lleno, a.<br />
Xeto. V. Seto.<br />
Y<br />
2 3 t<br />
Y. Allí.<br />
Yamar. Llamar. Es defecto de la<br />
pronunciacion , y por consiguiente<br />
de la escritura.<br />
Yazer. Fornicar.<br />
Ydat. Edad.<br />
Ydioso, a. Odioso, a, injurioso, a.<br />
Ye. Es, 3 .2 pers. del pres.<br />
Yebra. Obra.<br />
Yende. De donde, de ello.<br />
Yent. Gente.<br />
Yente, es. Gente, es: nacion.<br />
Yerba. Veneno. Dar yerbas, envenenar.<br />
Ygno. Himno.<br />
Ygualdade. Igualdad.<br />
Yie , y así en otras personas. Era.<br />
Ymno. Himno.<br />
Yogar. Fornicar, tener cópula carnal.<br />
Yoga. Juego.<br />
Yuego. Juego.<br />
Yuguería. Labranza.<br />
Yuicjo. Juicio.<br />
Yungir. Uncir.<br />
Yunnir. Unir, uncir.<br />
Yuntamiento. Union, casamiento.<br />
Yuntancia. Union, cópula carnal.<br />
Yunzir. Uncir.<br />
Yuca. Juramento.<br />
Yurar. Jurar.<br />
Yuso. Abaxo.<br />
Yvierno. Invierno.<br />
z<br />
Zertedumbre. Certidumbre,<br />
Zidadano. Ciudadano.
FE DE ERRATAS DEL FUERO JUZGO LATINO.<br />
'<br />
Léase.<br />
"ízirms. Callontms. Líntas. Erratas.<br />
4 ...... . . pro ca.. • ......... • pro bis.<br />
ay". . • 2<br />
fro ea.<br />
I 2, i 3 o<br />
pro hir.<br />
lb. a íntima., Inri. iure.<br />
est ante se.<br />
I. - s. 27• est , ante se.<br />
varans lectio numero ro signara deleatur.<br />
II). Tb.<br />
perduxisset.<br />
22 i<br />
penáltima. . - . perduxisse.<br />
contropatione et dele var. 13.<br />
.2 3 a 3 a . contorpatione<br />
ars eas et dele var. 4.<br />
24. • .. l • .. .. 42 .<br />
implicaos.<br />
lb r 49. • • • • • •<br />
inlicitos<br />
periurii. •<br />
periurio.<br />
as. • r.<br />
47<br />
pulsantis. pulsandos.<br />
26 2 49<br />
frau d ium.<br />
fpriacundxu<br />
8. 2 3 S•<br />
2 na.<br />
Plena<br />
2 9 . t 46.<br />
consensus vomite consenso comitis.<br />
2'<br />
2. • • 33•<br />
solemnem consensu cornitern. solemni consensu comitis.<br />
Ib, 2 45. •<br />
1. potestate. potestatem et dele var. 6.<br />
S 3 . 7<br />
profecía et dele var. 23.<br />
lb. 2 36.. .profectx.<br />
Ib. 2 39.<br />
prxIongat Ione prolongatione.<br />
. discesserit<br />
decesserit.<br />
34 . 1 41. •<br />
vindicavit.<br />
vindicaba et lin. so.<br />
26. 2<br />
37 2<br />
53.•<br />
Legion . ac<br />
Legion , y<br />
2<br />
2 prxsentiam. prxsentia.<br />
38<br />
42 1<br />
18. salvas Lamen animas , qux.. . salva tamen anima , quam.<br />
20 • admisisse. • adnvl<br />
sisset.<br />
43. 2<br />
r 39<br />
correptx<br />
correcta et dele var. 9.<br />
44 .<br />
. •<br />
45. a 32<br />
. fauctricem fautricem.<br />
46. t 6 • clausis clavos.<br />
Ib,<br />
2<br />
40 . •<br />
vi<br />
ri<br />
um.<br />
virilium et dele var. 30.<br />
47. . - 2 40. - ad consensum consensum.<br />
41. 2 19 prxsumpserit. prxsumpserint.<br />
52. 1 23. consummat. tonsumat.<br />
Ib. 2 51. • dogma dogmati.<br />
lb. . 2 56.. sacraruin scripturarum. . . . . sacras scripturas.<br />
5 S .. a 5 0 digna:.<br />
digne<br />
Ib. i 52.. ordinata ordinatum. tum.<br />
54 .<br />
2<br />
var. 1 7.. 7 . .<br />
E m il. decesserit et dele seg. verba.<br />
56. 2 38.. quod qua.<br />
57, e 42.. fraude fraudern.<br />
60. 2 35 per venerit provenerit.<br />
86. infixerít inflixerit et dele var. a a.<br />
a 2 3. . . ,<br />
12 7<br />
136.<br />
15,1..<br />
2<br />
2<br />
var. 14<br />
47..<br />
a<br />
29.<br />
Quinquagenarius.<br />
sus.<br />
hypocisma<br />
factens seu.<br />
Quingentenarius et dele var. to.<br />
sui.<br />
hiprehystna.<br />
seu fsciens.<br />
153•<br />
3 55 • •<br />
1 ó 1 .<br />
Ib..<br />
1<br />
1<br />
2<br />
2<br />
47•,<br />
47<br />
29<br />
4 3<br />
plectabitur.<br />
plectetur.<br />
cocidibus.<br />
di cociicb aco ni i u. s.<br />
diacones<br />
socrodia.•: . . . . ....... socordia.<br />
IDENI DEL CASTELLANO.<br />
VIL<br />
VIII<br />
9<br />
var. 9<br />
var. 8. . . . .<br />
. .<br />
.<br />
afiliar..<br />
ganaza. .<br />
á fallar.<br />
quítese.<br />
. . .. . .... gananza.<br />
XI. /XI y así siguen equivocadas en la<br />
XII.<br />
-1. numeracion las"leyes siguientes.<br />
1 z.. var. 7 y 8.. . • • • 1 N. nra. nuestra. uestra<br />
XIV 2<br />
31, I rato ra7 en.<br />
14 var. a o. . • .<br />
: conteudo quítese.<br />
14.<br />
var. 1 3.. . . . • • . . „. . ay ena<br />
ayna.<br />
XVI .. .... • - 68 cream<br />
crean.<br />
4 2 • var. 24<br />
ayudoro.<br />
56<br />
.<br />
ayudorio.<br />
var. 2. . . adultador.<br />
adulterador.<br />
71. .. .. .. nr.<br />
1 9 .- asmodas• osmadas.<br />
88. • . .... var, 26. . contaridad quítese.<br />
98. var. 16.. ctbdat , quítese.<br />
2 0+ • • ..<br />
1°8..... .<br />
45.<br />
a<br />
109.<br />
agaurde. . '.<br />
var, a o, .<br />
9..<br />
penált. var. 21.<br />
aguarde.<br />
11 5. .. ....<br />
•<br />
corcabadp. • .. , .. • ...... quítese.<br />
var. 3.<br />
12 4, .<br />
crido. . , '. ,. . ....... creo.. :e..<br />
var. 3 . .<br />
13• a<br />
I 40. - var. 3.. ,<br />
cosa avena 1 ". . . casa avena.<br />
5- 2<br />
• 21' .. • - . . . . . . .<br />
quítese la de la 11: R.<br />
164• var.<br />
agarciosamente.<br />
25 31. ac uciosamente.<br />
/67. , .<br />
r. var. 6... .<br />
... rabio, • . "<br />
cambió.<br />
/29. •<br />
var. • convienos. ". . .-<br />
2. conviénenos.<br />
. ' • trasquilados. .. .<br />
tresqutlenlos. -.'.
Notas sobre la edición digital<br />
Esta edición digital es una reproducción fotográfica facsimilar del original<br />
perteneciente al fondo bibliográfico de la Biblioteca de la Facultad de Derecho de la<br />
Universidad de Sevilla.<br />
Este título contiene un ocr automático bajo la imagen facsimil. Debido a la<br />
suciedad y mal estado de muchas tipografías antiguas, el texto incrustado bajo la<br />
capa de imagen puede contener errores. Téngalo en cuenta a la hora de realizar<br />
búsquedas y copiar párrafos de texto.<br />
Puede consultar más obras históricas digitalizadas en nuestra Biblioteca<br />
Digital Jurídica.<br />
Nota de copyright :<br />
Usted es libre de copiar, distribuir y comunicar públicamente la obra bajo las<br />
siguientes condiciones :<br />
1. Debe reconocer y citar al autor original.<br />
2. No puede utilizar esta obra para fines comerciales.<br />
3. Al reutilizar o distribuir la obra, tiene que dejar bien claro los términos de<br />
la licencia de esta obra.<br />
Universidad de Sevilla.<br />
Biblioteca de la Facultad de Derecho.<br />
Javier Villanueva Gonzalo.<br />
jabyn@us.es