07.06.2013 Views

fueroJuzgo

fueroJuzgo

fueroJuzgo

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

FUERO JUZGO<br />

EN LATIN Y CASTELLANO. Biblioteca PixeLegis. Universidad de Sevilla.<br />

COTEJADO<br />

CON LOS MAS ANTIGUOS Y PRECIOSOS CÓDICES<br />

POR<br />

LA REAL ACADEMIA ESPAÑOLA.<br />

MADRID<br />

POR IBARRA , IMPRESOR DE CÁMARA DE S. M.<br />

1815.<br />


DISCURSO<br />

.+-10 •>>.-{••<br />

Sobre la legislacion de los wisigodos y formacion del Libro<br />

Fuero de los jueces , y su version castellana (1).<br />

INTRODUCCION<br />

Entre todas las bárbaras y belicosas naciones septentrionales , que sobre las ruinas<br />

del vasto y poderoso imperio romano levantaron sus monarquías , la que mas se<br />

apartó de las primitivas costumbres de sus mayores, aunque retuvo muchas , y por<br />

consiguiente dió rna.s regularidad á su legislacion , fue la de los godos, que con el<br />

nombre de wisigodos, ó godos occidentales á distincion de los ostrogodos , ó godos<br />

orientales, fixaron su residencia y dominacion en España.<br />

Emulos de los romanos en esto como en otras muchas cosas los wisigodos dividieron<br />

su código legal á imitacion de Justiniano en doce libros, y éstos en sus<br />

títulos y leyes correspondientes ; y no contentos con haber tomado el órden y nié.todo<br />

de los romanos adoptaron tarnbien muchas leyes de ellos en su legislacion,<br />

aunque despues consolidada con el tiempo y con la entera expulsion del dominio<br />

romano de la monarquía goda prohibieronegnarella absolutamente el uso y autoridad<br />

de las leyes romanas, como se dirá en su lugar.<br />

Una de las pruebas, entre otras muchas que pudieran darse , de la adopcion de<br />

las leyes romanas en la legislacion wisigoda es el título I del libro 4 que trata de<br />

los grados del parentesco , tomado todo él, ó por mejor decir copiado todo á la<br />

letra del tít. i i , lib. 4 de las Sentencias recibidas del jurisconsulto Paulo, con sola<br />

la diferencia de hallarse mezcladas en el contexto de las leyes las interpretaciones<br />

llamadas de Aniano ; esto sin duda, porque se tomaron dichas leyes, como se dirá<br />

inmediatamente , del Código Alariciano, ó lo que es lo mismo, del Breviario formado<br />

de órden de Alarico por Goyarico conde palatino, refrendado por Aniano , y<br />

promulgado por aquel príncipe en favor de los romanos provinciales sujetos á su<br />

dominacion, que miraban como un yugo insoportable la sujecion á las leyes visigodas<br />

, y tuvo con ellos la política condescendencia de darles una legislacion para su<br />

gobierno particular, mas análoga y acomodada á su genio y costumbres; habiéndose<br />

formado dicho Breviario de los Códices gregoriano, hermogeniano y teodosiano,<br />

de las Sentencias recibidas de Paulo, Instituciones de Cayo y de las Novelas , á lo<br />

qual se añadieron las interpretaciones de Aniano, ó atribuidas á él, hechas de árdea<br />

de Alarico para aclarar lo que hubiese obscuro en las leyes romanas , y hacerlas mas<br />

útiles á sus súbditos, como lo dice el mismo Alarico en su Conmonitorio ó mandato<br />

puesto á la frente del Código para darle la sancion real y legal (2).<br />

De este Breviario llamado vulgarmente de Aniano, aunque no hizo mas que re..<br />

frendarle (3), se tomaron las citadas leyes de los grados del parentesco, y no de<br />

(t) Este discurso es obra de nuestro académico de número el ilustrísimo serien. Don Manuel de Lardizaba/<br />

y Uribe, del Consejo y Cámara de S. M.<br />

(2) Utilitates populi nostri propitia Divinitate tractantes hoc quoque quod in lcpibus videbatur iniquurn,<br />

9<br />

meliori deliberatione corrigimus , ut omnis legum romanarum , et antiqui juris obscuritas, adhibizis sacerdotibus<br />

ac ncbilibus viris , in hicem intelligentiae melioris deducta respiendeat , et nihil habeatur al/IN:n-11am,<br />

undc se diuturna, aut diversa jurgantium impugnet objectio. Quibus omnibus enucleatis, atque in unurn hbrum<br />

prudentium efectione collectis, haec quae excerpta sunt , vel clariori interpretatione composira venerabilion;<br />

episcopornm vel electorum provincialium nostrorz tm roboravit adsensus. Apud Baron. Annal. ann. 06.<br />

(3) Anianus V. S. huno codicem legum ¡uris.•secundum authenticum subscriptum , er in thesauris editum,<br />

subscrípsi, et edidi sub die in nonas februarii auno xxrr regnante domino rostro Alarico Rege ex praeceptione<br />

a2


tv<br />

san Isidoro arzobispo de Sevilla, como equivocadamente se figuró Alonso Villadiego,<br />

en su comentario á la primera de estas leyes dice: que cree con evidencia que<br />

el val<br />

fueron hechas por san Isidoro en tiempo de Sisebuto, fundado, ró<br />

por mejor deci<br />

y con<br />

engañado por el monge Graciano, que insertó dichas leyesen su Decreto ,<br />

acostumbrada falta de crítica las aplicó á san Isidoro, siendo notoriamente del<br />

su que con mejor crí-<br />

consulto Paulo con las interpretaciones de Aniano; y así es<br />

juris tica fueron excluidas de las obras del Santo en la edicion regia, hecha en Madrid por<br />

códices mas antiguos, aunque<br />

Grial de Orden de Felipe II, por no encontrarse en los<br />

se hallan en algunos posteriores, como lo advierte el editor.<br />

De este mismo Breviario se tomó tambien todo lo demas que los reyes godos<br />

sucesores tuvieron por conveniente adoptar de las leyes romanas en su legislacion,<br />

de la qual por consiguiente puede con verdad decirse que es un código gótico -romano<br />

por la mezcla que en él hay de costumbres y leyes de entrambas naciones.<br />

Don Joaquin Marin en su Historia de la milicia española (tom. I , pág. 226)<br />

dice que aunque en el Fuero Juzgo hay muchas leyes concordantes con el derecho<br />

comun , y especialmente con el código, no se pudieron tomar ni del código teodosiano<br />

ni del de Justiniano, porque uno y otro se publicaron despues de la venida<br />

de los godos: por lo qual cree que estas costumbres las aprendieron estando con los<br />

romanos, así como recibieron de ellos otros usos. Pero la razon es muy débil y no<br />

prueba nada, porque la coleccion del Fuero Juzgo no se hizo inmediatamente á la<br />

venida de los godos, sino mucho despues y muy posteriormente no solo á la publicacion<br />

de los dos citados códigos, sino tambien al la del código alariciano, de donde<br />

se tomaron las leyes, como se ha dicho, y lo prueban sin réplica las ya citadas<br />

de los grados de parentesco.<br />

Quatro clases ó géneros de leyes se encuentran en la legislación wisigoda. Unas<br />

que hacian los príncipes por su propia autoridad y potestad, como lo manifiestan<br />

sus respectivos nombres puestos en ellas ; pero intervenían tambien para su formacion,<br />

á lo menos con su consejo , los proceres y principales señores de la corte, de<br />

lo que ha quedado un claro testimonio en la ley 14, tít. 2, lib. 12 en la qual Sisebuto,<br />

autor de ella, dice que ha de valer para siempre esta ley que él ha hecho con<br />

todo el oficio palatino. Este oficio palatino puede, segun esto, considerarse como un<br />

consejo íntimo y privado que tenian los soberanos cerca de su persona, á fin de<br />

aconsejarse y tomar las luces necesarias para el mayor acierto en asuntos de mucha<br />

gravedad y consecuencia, qual es y ha sido siempre la formacion de las leyes.<br />

Otras se hacian en los concilios nacionales por la nacion representada en ellos<br />

por los dos brazos eclesiástico y regular unidos al príncipe como cabeza suprema del<br />

estado, el qual convocaba los concilios, proponia en lo que se llama tomo regio los<br />

asuntos que se habían de tratar y determinar en ellos, y al fin confirmaba y daba<br />

la sancion real y legal á las determinaciones conciliares, como todo aparece<br />

claro por las mismas actas de los concilios , de las quales consta igualmente muy<br />

pueblo prestaba su consentimiento<br />

en la formacion de estas leyes, como es qdueeveerl<br />

en el cánon 75 del concilio IV toledano, en el qual despues de haber determinado<br />

lo conducente á la seguridad de la persona de los príncipes<br />

y del estado , dice (I):<br />

Por todo el clero y el pueblo se El que contraviniere á esta definicion sea anatematizado,<br />

&c.; y en el cánon io del concilio XVI (2): Por todos los sacerdotes de<br />

Dios, señores del palacio y todo el pueblo se Ixo , ae<br />

Aun A mas expresiva y terminante es todavía na<br />

códice que ha servido<br />

ley , que<br />

o de d texto á la Academia, la ha puesto po el . 5<br />

r<br />

cnoon tenerla nerla e l<br />

nota con num<br />

domini nostri gloriosissimi regis Alarici , ordinante viro magnifico et illustri Goiarico comite. Ap. Jacob.<br />

Gotofred. in prolegom. cod. Theodos. cap. 5 , num. 8.<br />

(r) Et ideo, si placer omnibus qui adestis haec temió reiterara sententia, vestrae vocis eam consensu &—<br />

mate. sic. Concil. Ab universo Tolet. clero vel populo dictum est: Qui contra hanc vestram definitionem praesumserit, anathema<br />

IV , can. 7 5 , num. 82.<br />

vestram<br />

(2) Ab<br />

detinitionem<br />

universis Dei<br />

venire<br />

sacerdotibus , palatii senioribus, clero vel omni populo dictum est : Qui contra hanc<br />

praesumserit,<br />

sit anatherna , &c. Concil. Tolet. xvi, can. io, num. 49.


á la pág. 5 de su edicion latina , habiéndola tomado del códice Emilianense y del de<br />

Cardona , en el qual y en Lindembrogio es la ley 5 , tít. 1, lib. 2, y en la version<br />

castellana dice: "Anadímos con estas otras leyes, que nos ficiemos con los obispos<br />

»de Dios e con todos los mayores de nuestra corte, e con otorgamiento del pueblo."<br />

Hay otras leyes, y en bastante número, sin data ni nombre de autor ni otra<br />

señal alguna por donde pueda venirse en conocimiento, ni aun por su contexto, de<br />

quién son y de quándo se hicieron. Estas se puede creer que se tornaron de las antiguas<br />

y primitivas colecciones, de las quales pasáron á las posteriores sin nombre de autor,<br />

ó porque en aquellas no le tenian, ó porque no se creyó necesario conservarle si le<br />

tenian , estando bastantemente autorizadas ya por el solo hecho de hallarse incorporadas<br />

en una coleccion aprobada. Hay bastante fundamento para creerlo así en la<br />

misma ley 5 que acaba de citarse, en la qual tratando Recesvinto de las leyes de su<br />

compilacion y quales deben observarse, cuenta entre ellas las que vienen de la antigüedad:<br />

quas aut ex antiquitate inste novimus , aut tenenzus , que en la version castellana<br />

dice: "E aquellas leyes mandamos que valan, las qualcs entendemos que fueron<br />

»fechas antiguamientre por derecho", en lo . que parece hacer alusion á las primitivas<br />

colecciones; á lo menos es una conjetura bastante fundada, y tiene mucha probabilidad,<br />

así como no tiene ninguna la de Villadiego , que atribuye determinadamente<br />

todas las leyes sin autor á Sisenando ó á san Isidoro con razones harto débiles, que se<br />

examinaran en el capítulo II de este discurso. Es verdad tambien que entre estas leyes<br />

sin autor hay algunas de las que por su contexto se puede inferir con alguna probabilidad.,<br />

á lo menos el tiempo en que se hicieron, corno se dirá en ocasion oportuna.<br />

Otras leyes hay finalmente que tienen al principio una nota que dice: antigua, y<br />

en algunas se añade: noviter einendata. Comunmente se cree que estas son tomadas<br />

de la legislacion de los romanos, y pudieran alegarse corno prueba de ello las ya citadas<br />

leyes del tít. i , lib. 4 que tienen la nota de antiguas, y fueron no solo tomadas,<br />

sino copiadas literalmente de las leyes romanas , corno se ha dicho. Esta opinion viene<br />

muy de antiguo, pues en algunos códices castellanos se encuentra al principio de ellos<br />

una especie de discurso que la Academia ha puesto en la edicion castellana despues<br />

de las leyes del prólogo pág. 15. En este discurso , despues de una breve cronología<br />

de los reyes godos, trata el autor de la division del Fuero en libros, títulos y leyes , y<br />

entre otras cosas dice: "Et guando fallares scripto, ley antigua, sepas que es de los<br />

»libros de los romanos, que fue puesto en honor de cesares fieles..,. Et guando falla-<br />

»res scripto, correpta, sepas que hay en ella algo del juicio de los romanos."<br />

Esto se confirma por una ley suelta que sigue á continuacion del discurso con una<br />

inscripcion que dice: El rey don F7avius Horius (que es Ervigio), y comienza diciendo:<br />

"Nos pusiemos señal sobre cada un iuycio (ley) que aviemos emendado de los<br />

» iuycios antiguos, los quales fueran de los romanos." Sigue refiriendo que en las leyes<br />

de los romanos hay dudas y obscuridad , y que él habia escogido para poner ea<br />

este libro las que parescien et eran manifiestas; y luego dice: De si • sez-ialar sobre ellas<br />

(las leyes) con su et decir : ley antigua : de si señalar las que emendades , et en las<br />

gire acresciernos , et decir : antigua emendada, et así partiemos lo oscuro et arrancamos<br />

lo dubdoso.<br />

De aquí resulta al mismo tiempo que en la coleccion de Ervigio, de que se hablará<br />

en su lugar , se insertaron varias leyes de los romanos, y en ella se pusieron las<br />

notas: antigua, y nuevamente emendada, que hasta hoy se han conservado en muchas<br />

de ellas. Pudiera ser tambien otra confirmacion de lo dicho la ley 24, tít. r, lib. 2,<br />

en la qual' en donde el texto latino dice: in lege priori, los códices castellanos Toleda-r<br />

noy Escurialense 1. 0 dicen: en la ley antigua romana.<br />

Las dos últimas clases de leyes, esto es, las que no tienen nombre de autor y las<br />

que tienen la nota de antiguas , pueden y deben referirse á las de la primera clase<br />

de las que fueron hechas por los príncipes•, pues aun guando las que tienen la nota<br />

de antiguas se hayan tornado de la legislacion romana, en tanto tienen autoridad<br />

y fuerza de ley, en quanto fueron adoptadas por los príncipes godos en su legislacion<br />

, y se incluyeron en el código nacional. De suerte que la fuente y origen todo


visigoda viene á reducirse en suma á los príncipes y concilios tiadc<br />

' b<br />

cionales toledanos.<br />

Don Juan Francisco Masdeu en su erudita Historia critica de España (totn.<br />

pág. 1 4 ) dice, que las órdenes y decretos de los reyes godos no tenian fuerza sino<br />

durante su vida, y solo recibian perpetuidad y vigor de ley guando lograban la apto-<br />

eclesiástico y secular con la firma de los obispos y grandes del<br />

bacion de los estados<br />

reyno; y que por eso todos los príncipes desde Recaredo hasta Egica procuraron que<br />

se confirmasen sus decretos en los concilios de Toledo. No dice en qué se funda esta<br />

ascrcion, y si fuese cierta, seria necesario decir que la mayor parte de las leyes wisi-<br />

no fueron<br />

godas, que han llegado á nosotros, no fueron verdaderas leyes, porque<br />

confirmadas por los concilios de Toledo, corno de ellas mismas y de los concilios aparece.<br />

Ademas de que la expresada asercion es abiertamente contraria á la de Sisebuto<br />

en la ley 14 arriba citada, en la qual dice que quiere que valga perpetuamente: hac<br />

in perpetuum valitura lege sancimus.<br />

Del<br />

mismo modo y aun con mas energía se explica Chindasvindo en la ley 17,<br />

tít. 5 , lib. 6, diciendo: hoc onme per aevum promulganws edictum ; y en otras diversas<br />

leves se encuentran iguales ó semejantes expresiones, todas las quales serian enteramente<br />

vanas y aun ridículas, si la observancia y fuerza de las leyes que las contienen<br />

hubiese de acabar con la vida del que las hizo.<br />

Tampoco estaba persuadido Recesvinto á que debia espirar con su vida la observancia<br />

de sus leyes , pues ademas de usar en una de ellas la expresion aeterno lege<br />

illbeinus , creia que podía obligar con ellas á sus mismos sucesores en la corona, como<br />

lo prueba la ley 5, tít. 1, lib. 2, en la qual dispone que todo lo que el príncipe adquiriese<br />

después de haber subido al trono, no pueda pasar á sus herederos, sino á los<br />

sucesores en la corona para invertirlo en beneficio del estado y no de su familia, poniéndoles<br />

taníbien por condicion necesaria para subir al trono el haber de jurar antes<br />

la observancia de su ley.<br />

Ni hay que decir que esta se hizo en el concilio VIII de Toledo, y por con-.<br />

siguiente que de él recibió la perpetuidad y fuerza de ley, porque la determinacion<br />

del concilio se limita precisamente á disponer en particular que los bienes que Chindasvindo<br />

adquirió despees de haber subido al trono pasasen á Recesvinto, no como<br />

hijo y heredero suyo , sino como sucesor en el reyno; y aun esto dice expresamente<br />

que lo hace en nombre del príncipe. Pero la extension de la ley á todos los sucesores<br />

de la corona, y la obligacion de jurar su observancia antes de subir al trono, es solo<br />

de Recesvinto sin intervencion ninguna del concilio, como de él mismo aparece.<br />

Egica, imbuido en esta parte en las mismas máximas de su predecesor, estaba<br />

tan distante de creer que sus decretos necesitaban de la confirmacion del concilio<br />

para adquirir la perpetuidad y tener fuerza de ley, que por el contrario estaba persuadido<br />

á que él la daba con sus leyes á las determinaciones del concilio. Esto se ve<br />

muy claro en el concilio XVII de Toledo convocado por el mismo Egica, el qua!,<br />

habiéndose descubierto que los judíos de Africa tenian inteligencias secretas con los<br />

España , y tramaban una conjuracion contra los cristianos , encarga al concilio en<br />

su tomo regio, que se tomen todas las providencias correspondientes sobre el asunto,<br />

y se determine lo que se debe hacer con sus personas y bienes ; y luego añade, que<br />

él promulgará una ley para dar la estabilidad y perpetuidad conveniente a' lo que en<br />

el concilio se determinare (I).<br />

De todo lo dicho resulta que tanto las leyes como los mismos concilios prueban<br />

claramente que las leyes que hacian los príncipes godos tenian fuerza de tales, y to-,<br />

da la estabilidad corr espondiente por sí mismas sin necesidad de buscarla en la confirmacion<br />

de los concilios, antes bien ellos daban a' estos la sancion real y legal.<br />

Para proceder con el debido órden y claridad en el presente discurso, se tratará<br />

(r) Sic quoque ut quid de illis eunctisque rebus ipsorum<br />

tnentreels.tyn,uin 1oc. (6n.stituat; agere conveniat , canonica vestri coetus sententia<br />

toro.<br />

quid nostrae legis censura perpetim stabile manere decernat.<br />

Concil. Tolet. xvit,


VII<br />

en j1 bazo de diversos capítulos : Del primer legislador de los godos: de las antig u as<br />

y primitivas colecciones de laS , leyes wisigodas: de las leyes hechas por los príncipes<br />

solos: de las formadas por la nacion en los concilios nacionales: de las posteriores colecciones<br />

y sus au tores hasta la que ha llegado á nosotros con el título de Liber<br />

dicum ó Forurn judicum: de la version de éste al castellano con el nombre de Fuero<br />

Juzgo : del uso, autoridad y observancia que han tenido las leyes visigodas, no solo<br />

dentro de España y en tiempo de la dominacion goda, sino tambien fuera de España<br />

y despues de la ruina de la monarquía por la irrupcion de los sarracenos: en tiempo<br />

de la dominacion de estos, y despues de su expulsion y restauracion de la monarquía<br />

española por el invicto y generoso príncipe don Pelayo y demas soberanos sucesores<br />

suyos.<br />

CAPITULO<br />

Del primer legislador de los godos.<br />

Casi todos nuestros escritores que han tratado de la historia y legislacion de los<br />

godos dicen resueltamente y sin dudas, que Eurico fue 'su primer legislador ; pero<br />

sin mas fundamento para ello que un pasage de san Isidoro arzobispo de Sevilla mal<br />

entendido, ó á lo menos no entendido con la misma exáctitud y propiedad con que<br />

el santo se explicó.<br />

Hablando de Eurico en su Historia de los godos, dice que en tiempo de este rey<br />

empezaron los godos á tener leyes escritas (1), que equivale á decir que este rey fue<br />

el primero entre los godos que puso por escrito las leyes , lo que está muy distante de<br />

significar que hubiese sido el primer legislador de los godos; á menos que se quiera<br />

decir que la escritura es tan esencial á las leyes que sin ella no las puede haber, lo que<br />

sobre ser falso probaria ademas que las naciones bárbaras septentrionales no tuvieron<br />

ni pudieron tener leyes hasta que abrazaron la religion cristiana, porque hasta entonces<br />

por lo general no adoptaron la escritura; y hablando determinadamente de<br />

los godos, es cosa sabida que juntamente con la fe cristiana recibieron el uso de la<br />

escritura de su obispo Ulfilas, inventor de la letra gótica, que por el nombre del autor<br />

se llamó ulfilana.<br />

Mas para convencerse de la falsedad de semejante asercion basta ver en Tácito (e)<br />

que los germanos tenian sus juntas y comicios en que se trataba lo conducente á la<br />

paz y la guerra : nombraban personas con el nombre de príncipes para administrar<br />

justicia : arreglaban los derechos de las sucesiones , el estado de los siervos , de los<br />

libertos: imponian penas á los delitos. i Y á quien podrá persuadirse que podian hacer<br />

todo esto sin el establecimiento de leyes verdaderas , aunque no fuesen escritas?<br />

Es verdad que á continuacion de lo que queda dicho de san Isidoro , añade el<br />

mismo santo, que antes de Enrico los godos solo se gobernaban por usos y costumbres;<br />

lo que sin duda ha dado motivo mas principalmente á la equivocacion, creyendo<br />

que las palabras moribus et ponsuetudine de que usa el santo se contraponen á<br />

todo género de leyes , no contraponiéndose verdaderamente sino á solas las escritas<br />

y á la compilacion de ellas, de que solo se trata allí, y lo que es cierto que no habia<br />

entonces entre los godos , ademas de que la palabra mos significa cambien ley no<br />

escrita, y este significado le dá el mismo san Isidoro en dos lugares de sus etimologías(3).<br />

Que las naciones bárbaras se gobernasen por leyes no escritas antes de haber hecho<br />

sus compilaciones se ve claro en Warnefrido, el qual dice que Rotari rey de los<br />

longobardos fue el primero que mandó poner por escrito las leyes que solo conscr-<br />

(t) Sub hoc Rege Gothi legum statuta in scriptis habere coeperunt , nam antea tantum moribus, et consuetudine<br />

tenebantui. S. Isidor. Histor. Gothor. in Eurico.<br />

(2) Do rno rib. German. cap. 1 I 12 18 , 20.<br />

(3) Mos veto est vetustate probara Consuetudo , sive lex non scripta. Lib. a, cap. lo, y lib. 5 , cap. 3,


VIII<br />

'-atan de memoria y por el uso (1). Y el mismo Rotari en cl epílogo de su compilacion<br />

, á la qual da el nombre de edicto , dice expresamente que mandó escribir las<br />

leyes no escritas de sus mayores (2).<br />

No hay razon ninguna para creer que los godos antes de Eurico no tuviesen leyes<br />

de esta clase , y lo contrario se deduce no obsuramente del mismo san Isidoro , que<br />

hablando de la reforma que Leovigildo hizo en las leyes, dice que añadió muchas que<br />

Enrico habla dexado de poner (3). Para decir con propiedad que Eurico omitió y<br />

dexó de poner muchas leyes, que esto es lo que en rigor significa la voz praetermissas<br />

de que usa el santo, era preciso que estuviesen hechas estas leyes antes de Eurico, y<br />

con efecto de Ermanarico rey de los godos anterior á la introduccion entre ellos del<br />

uso de la escritura dice Jornandes (4) que sujetó muchas y muy belicosas naciones,<br />

y las obligó á que obedecieran sus leyes; y Franquenau, ó mas bien don Juan Lucas<br />

Cortes, citando á Goldasto, dice que Ataulfo mandó á sus súbditos que juntamente<br />

con sus leyes propias obedecieran las romanas : prueba una y otra de que entre los<br />

godos hubo leyes antes que el uso de la escritura , y de que Eurico no fue su primer<br />

legislador.<br />

El padre Berganza (y), dando á las referidas palabras de san Isidoro su propio y<br />

verdadero sentido, dixo con mas exctitud: "Eurico fue el primer rey de los godos<br />

',que mandó recopilar las leyes de sus antecesores y las suyas propias que habia<br />

',mandado promulgar, y dispuso que fuesen puestas por escrito." Con la misma<br />

propiedad dixo tambien de Eurico el cronicon de Cardeña: éste puso primero leyes<br />

por escripto.<br />

Si san Isidoro hubiera creido que Eurico habia sido el primer legislador de los<br />

godos, seguramente no habria dexado de decirlo en obsequio de su nacion, quando<br />

en el libro 5 de sus etimologías trató de los primeros legisladores de los hebreos,<br />

griegos , egipcios y romanos; y el no haber puesto entre ellos á Eurico como el primer<br />

legislador de su nacion, es una prueba muy eficaz, aunque negativa, de que no le<br />

tuvo por tal.<br />

CAPITULO II.<br />

De las antiguas y primitivas compilaciones de las leyes visigodas<br />

y sus autores.<br />

Si Enrico, como acaba de probarse, no fue, hablando con propiedad, el primer<br />

legislador de los godos, ni puede saberse quien fuese, porque no ha quedado documento<br />

alguno auténtico que lo compruebe, fue ciertamente el primero que ordenó<br />

sus leyes, mandándolas poner por escrito, y fue por consiguiente el primer compilador<br />

de las leyes wisigodas , aunque el cardenal Baronio quiso quitarle esta gloria,<br />

dándosela á su hermano y predecesor Teodorico sin otra prueba ni fundamento que<br />

una carta de Sidonio Apolinar (6), en que censurando á Seronato prefecto de las<br />

Galias por el desprecio que hacia de las leyes romanas, dando la preferencia sobre<br />

ellas á las de los godos, llama á estas teodoricianas, lo que bastó á Baronio para im-<br />

(1) Rotar; rex langobardorum leges, quas sola memoria et usu retinebant , scriptorum serie composuit,<br />

codicernque ipsum edietum appellari praecepit. Warnefr. De gest. Langobard. lib. 4,<br />

(2) Ca<br />

Leges patium nostrorum quae scriptae non erant condidimus,<br />

p. 44 .<br />

et pro communi omnium gentis nostrae<br />

utilitate.... in hoc mernbranum scribere lussimus. Ap. Murator. italic. scrip. toma , pag.<br />

(3)<br />

2.<br />

In legibus quoque ea quae ab Eurico incondité constituta videbantur correxit , plurimas leges praetermissas<br />

adiiciens , plurasque superfluas auferens. 1-list. Gothor. in Leovigildo.<br />

(4)<br />

Errnanaricus nobilisimus Amalorum in regno successit , qui multas , et belícosissimas Arctoas gentes<br />

perdomuit De , suisque parere legihus feclt. Qtiem merito nonnulli Alexandro Magno comparavere maiores.<br />

Getar. sive Gothor. orig. et reb. gest. cap. 23.<br />

(5) Antigiied. de Esp. tom. i , pag. 4.<br />

(6) Exultaras Gothis, insultans Romanis<br />

vcrerQs leges theodosianas<br />

culpas nora tributa pesquirit. Sidon. lib. a , epist. t.<br />

caleans , theodorieiariasque praeponens,


pugn ar expresamente á san Isidoro, y asegurar contra su autoridad que , Teodorico<br />

y no Eurico fue el primero que puso por escrito las leyes de los godos (i).<br />

No tuvo presente Baronio que Eurico se llamó tambien Teodorico, y que éste<br />

es uno de los diversos nombres que le dan los escritores incluso el mismo Sidonio,<br />

que en diversos lugares le llama indistintamente ya Eurico ya Teodorico, y así por<br />

leyes teadoricianas no entiendo otras que las de Eurico. Es por muy tanto frágil f . 1 eel<br />

fundamento de Baronio para destruir la asercion tan expresa y terminante de un autor<br />

de tanta gravedad y peso en este asunto como san Isidoro:<br />

Tampoco habló Sidonio de Teodorico rey de Italia, como creyó Cujacio escribiendo<br />

á Franconeto presidente del parlamento de Paris, y para hacer patente su<br />

equivocacion basta decir que Sidonio , como refiere san Gregorio Turonense (lib. 2,<br />

cap. 23), murió mucho antes que este Teodorico , y por consiguiente no pudo hablar<br />

de él.<br />

No es -mas fundada que las dos anteriores opiniones la del padre Juan de Mariana,<br />

que hablando en su Historia de España (lib. 5, cap..6) de Alarico dice: "Fue<br />

primero de los reyes godos que estableció y promulgó leyes por escrito, recopiló<br />

.,,en suma y publicó el código de Teodosio á 3 de febrero del mismo año que fue.<br />

•,muerto, porque antes de . él en paz y en guerra acostumbraban á gobernarse los<br />

',godos á fuer de otras naciones bárbaras por las costumbres y usanzas de sus mayo-<br />

»res y antepasados."<br />

Es verdad que Alarico promulgó el código de Teodosio recopilado , que en suma<br />

es el Breviario de Aniano de que se ha hecho mencion arriba; pero, como se ha<br />

dicho allí mismo, las leyes de este Breviario eran todas romanas, promulgadas para<br />

el gobierno particular de los romanos, que repugnaban sujetarse á las leyes godas publicadas<br />

antes por Eurico , y así se dió tambien á este Breviario el nombre de ley<br />

. romana. No es por tanto cierto que Alarico .fuese- el primero de los reyes godos que<br />

estableció y promulgó leyes por escrito , hablando de las de los godos, que es de lo<br />

que se trata. Y aunque don Diego de Saavedra en su Corona gótlea dice que algunos<br />

autores atribuyen á Alarico la gloria de haber sido el primer legislador de los<br />

godos , solo cita á Mariana, y no da razon ninguna en que pueda fundarse la opinion<br />

contraria á la respetable autoridad de san Isidoro.<br />

Mas sin embargo de ella Fernandez de Mesa en su Arte histórica y legal (lib. r,<br />

cap. 4 , pár. 3 ) se propuso sostener la opinion de Mariana diciendo, que aunque es<br />

cierto que Eurico habia hecho leyes primero; pero que estas no obligaron á los españoles<br />

hasta muchos años despues, y que el Breviario de•Alarico se promulgó no solo<br />

para los romanos sujetos á la dorninacion goda, sino general é indistintamente para<br />

toda la nacion. Lo primero se contenta con afirmarlo, sin dar mas prueba de ello<br />

que su dicho: ni le habria sido fácil hallar prueba alguna razonable. Para lo segundo<br />

se apoya en la autoridad de Jacobo Gotofredo, el qual puntualmente dice lo contrario,<br />

asegurando que las provincias y ciudades que entraban en la dominacion de las<br />

naciones extrañas , esto es wisigodos y demas septentrionales, se gobernaban por dos<br />

derechos distintos, el de los vencedores y el de los vencidos, que por humanidad y<br />

bondad les permitían los vencedores; y dice tambien expresamente que el Breviario<br />

de Aniano le publicó Alarico para los súbditos romanos, como se puede ver en los<br />

capítulos 5 y 7 de sus prolegómenos al código teodosiano , que son los mismos qué<br />

cita Mesa en apoyo de su opinion.<br />

Despues de Eurico y Alarico no hay memoria de que hubiesen hecho ni publicado<br />

leyes algunas los reyes sucesores hasta Leovigildo, que segun san 'Isidoro, como se ha<br />

insinuado antes , corrigió y reformó las leyes que Eurico habia publicado , añadiendo<br />

muchas que aquel habia omitido, y quitando otras que le parecieron superfluas; y el<br />

cronicon de Cardeña dice: "Era de De e x años re finó Leogovallo (Leovigildo) XVII'.<br />

sed Theodo-<br />

(8) Sed ex illo observa non Euricum primó, ut Isidorus hbet , Tora Gothis dare coepisse,<br />

ricurn eius praedecessorern, quas Sidonius thendoricianas leges apellat. Non ergo sub Eurico Gothi legua,<br />

instituta ut ait, scriptis habere coeperunt, sed sub Theodorico ejus praedecesore. Anual. ann. 468.


' ,Ganó mucha tierra, e venció muchas batallas, e mejoró el libro de las leyes." De<br />

leyes wisigo<br />

cl as<br />

el ri-<br />

suerte que Leovigildo fue el segundo compilador de las<br />

c ni as reales<br />

, , porque<br />

yorfueue anptes<br />

mero de los reyes godos que se sentó en solio y usó dsig<br />

n del pueblo en el trage<br />

de él , dice el mismo santo, los reyes godos no se diferenciaba<br />

ni en el asiento en los concursos (i), cuya novedad atribuye sín razon Ambrosio de<br />

Morales á soberbia y altivez de Leovigildo, no siendo sino una justa distincion y prerogativa<br />

del soberano respeto de sus vasallos correspondiente á la suprema autoridad<br />

mando que tiene sobre ellos. por que no se dirá mas bien que esta novedad fue<br />

y<br />

una máxima politica de Leovigildo dirigida á conciliar por medio de la magnificencia<br />

y aparato exterior la debida veneracion y respeto á la dignidad real y á los que estaban<br />

revestidos de ella, á lo que no eran naturalmente muy propensos los godos, como<br />

consta de la historia , de los concilios toledanos y de su misma legislacion?<br />

Tambien fue Leovigildo el primero y acaso el único rey godo de quien consta<br />

haber hecho donacion real de un pueblo principal con señorío y vasallos , y á manos<br />

muertas, como lo asegura Paulo Diacono Emeritense en su Opúsculo de la vida y<br />

milagros de los padres de Mérida , refiriendo la del abad Nuncto , á quien hizo el rey<br />

la donacion (2).<br />

Inocencio Cironio (3) dice que Recaredo revocó las leyes de Leovigildo, que por<br />

la mayor parte eran impías , y que por esta razon no las insertaron en sus colecciones<br />

los reyes posteriores , sin dar otra razon ni prueba de ello que decir, que así se infiere<br />

del cánon XVI del concilio toledano tercero (pues aunque él dice sexto, es conocida<br />

equivocacion en la cita ó yerro de imprenta) , pero no es fácil comprender cómo<br />

pueda inferirse tal cosa del citado cánon.<br />

Lo que en él se condena y anatematiza es un libelo detestable (que así le llama el<br />

concilio) publicado en el ario doce del reynado de Leovigildo, dirigido á atraer á los<br />

romanos á la heregía arriana. Este libelo no cs otra cosa que un concilio, ó por mejor<br />

decir, conciliábulo de obispos arrianos que en el mismo ano doce de Leovigildo, como<br />

refiere el abad Ilielarense despues obispo de Gerona, se congregó en Toledo con el<br />

depravado fin de hacer prevaricar á los católicos, y arrastrarlos á la secta arriana por<br />

medio de nuevas explicaciones ambiguas y capciosas que se hicieron en dicho concíliábulo,<br />

lo que nada tiene que ver con las leyes de Leovigildo; y para convencerse<br />

de que no se hace alusion á otra cosa que á dicho conciliábulo en el citado cánon XVI ,<br />

basta cotejarle en las notas puestas ál pie, con lo que en el cap. 4o de su cronicon<br />

dice el mismo abad de Valclara (4), autor grave contemporáneo de Leovigildo, tes-<br />

tigo ocular de muchas de las cosas que refiere, como lo dice eilo al princai<br />

su cronicon, y á quien desterró tambien Leovigildo por no podido<br />

é mismo<br />

lianisr bl<br />

atraer e de rá<br />

su secta; que regularmente asistiria tambien al concilio , como lo cree Ambrosio de<br />

Morales fundado en la sólida razon de que siendo persona notable en. letras , y que<br />

habia padecido tanto por la fe católica, era muy importante su presencia en el concilio<br />

, en el Tul Recaredo abjuró con toda su nacion la heregía arriana , e' hizo profesion<br />

de la fe católica.<br />

(t) _¿Trarium quoque ac fiscum primos iste auxit, primusque etiam inter suos regali veste opertus<br />

in solio<br />

resedit. Nam ante eum et habitus, et consessus communis ut populo ita et regibus. Hist. Gothor. in Leovig.<br />

Chron. Albeld. num. 32.<br />

(2) Esp. sagr. ton'. 1 3 , pag. 244 y 344, num. 8.<br />

( 3 )<br />

Erat Leovigildus religioni catholicae valde infensus Arianas partes seqnutus, idcirco ejus leges<br />

.ut plutanirimum<br />

v<br />

impiae Reccaredo piissimo principe revocatae fuerunt , ut conjicere licet ex canone xvi concilij tole-<br />

i , quas ob eandem causan' alij reges gothorum Chindasvindus, Recesvindus, et Flav.<br />

legurn wisigothorum , quem postea recensuerunt, inserere noluerunt. Observar. jur. can. lib.<br />

Egica codici suo<br />

5 , cap. 2.<br />

(4) Quicumque libellum detestabilem duodecimo anuo Leovigildi regis 'a nobis editum, in quo continetur<br />

romanorum ad haercsim Arianam traductio , et in quo gloria Patri per Filium in Spiritu Sancto maté á nobis<br />

instituta continetur, hunc libellum, si quis pro yero habuerit , anathema sit in aeternurn. Concil. Toles. ni,<br />

can. xvi. = Armo rv Tiberij, qui est Leonegildi duodecimus annus ..... Leonegildus rex in urbem toletanam<br />

synodum episcopormn sectae arianae congregar, et<br />

antiquam haeresim novello crrore emendat dicens: De romana<br />

refigione ad nostram catholicam fidern venientes non debere baptizarí , sed<br />

tantummodo<br />

positionem , et comunionis perceptione ablui, et gloriam Patri per Filium in Spiritu Sancto dari.<br />

per<br />

Per<br />

manos<br />

hanc ergo<br />

im-<br />

seductionem plurimi nostrotum cupiditate potius impulsi in arianum dogma declinant. Chron. Biclar. cap. 40.


Otro argtnnento contra la asercion de Cironio<br />

xx<br />

es, que haciendo san Isidoro, quan.<br />

do trata de Recaredo , una puntual enumeracion de las cosas buenas que este príncipe<br />

hizo , contraponiéndolas 'á las malas de su padre Leovigildo , no solo no hace menclon<br />

de la revocacion de sus leyes ; como era regular y aun preciso que la hiciera si<br />

hubiera habido tal revocacion , así como dixo que los bienes de las iglesias y particu-<br />

lares que Leovigildo confiscó injustamente ; Recaredo hizo restituir a sus dueños, sino<br />

que tratando de Leovigildo , despues de haber reprendido severamente todos sus malos<br />

hechos, habla al fin del asunto de las leyes, no solo sin reprension ni censura alguna,<br />

sino con elogio ; y así dice Ambrosio de Morales: « Con todos los vituperios ya diellos<br />

todavía le dá san Isidoro á Leovigildó la loa de que enmendó mucho bien las<br />

',leyes de los godos , que desde Eurico estaban ya desordenadas." No hay pues motivo<br />

ni razon alguna para manchar las leyes de Leovigildo con un borron tan feo<br />

como el que por una arbitraria é infundada conjetura les ha querido echar Cironio.<br />

Ni las leyes de Eurico ni las de Leovigildo han llegado á nosotros conforme las<br />

ordenaron y dispusieron en sus prifnitivas compilaciones, pues aunque, como se dixo<br />

en la introduccion de este discurso, .regularmente pasarian, á lo menos algunas, á las<br />

colecciones posteriores, rf han llegado á la que actualmente tenemos, de modo que<br />

pueda saberse con certeza que son de estos dos príncipes, pues aunque Villadiego les<br />

atribuye todas las leyes que tienen la nota de antiguas, y pone en ellas sus nombres,<br />

así como atribuye tambien á Sisenando y á san Isidoro todas las que carecen de autor,<br />

poniendo tambien sus nombres en ellas, esto no tiene mas fundamento que una conjetura,<br />

suya muy arbitraria, reducida á decir, que siendo cierto que en la coleccion<br />

hay muchas leyes que hicieron estos tres príncipes y san Isidoro, y no habiendo ninguna<br />

con sus nombres, se entiende que siendo Eurico y Leovigildo anteriores á Sisenando<br />

y á san Isidoro, las leyes antiguas son de los dos primeros , y las que carecen<br />

de autor de los segundos.<br />

Esto es dar por supuesto lo mismo que se niega, 6 á lo menos de que se duda.<br />

Pero aun guando fuera cierta la suposicion, como Villadiego en algunas de las leyes<br />

que tienen la nota de antiguas pone juntos los nombres de Eurico y Leovigildo, diciendo<br />

que es del uno ó del otro, en otras el de Eurico ó Leovigildo separadamente,<br />

sin dar razon para aplicarla al uno mas que al otro, y lo mismo respectivamente hace<br />

en las que atribuye á Sisenando y á san Isidoro, no es fácil ni aun posible saber á<br />

quien de ellos corresponde determinadamente cada ley, que para el caso es lo mismo<br />

que no saber nada. Ademas de que en la introduccion de este discurso se ha hecho<br />

ver con documentos harto mas seguros y fundados que las conjeturas de Villadiego,<br />

que las leyes que tienen la nota de antiguas , se tomaron de la legislacion romana; y<br />

en quanto á las que supone y asegura que fueron hechas por san Isidoro, se hablará<br />

de ello al fin del capítulo 3?<br />

Pero lo que destruye enteramente la conjetura de Villadiego es que, como se ve<br />

por las variantes de la Academia , muchas leyes que en unos códices tienen la nota<br />

de antiguas, en otros no tienen nota ni autor, y al contrario muchas que en unos<br />

estan sin autor ni nota, en otros tienen la de antigua. El códice Toledano gótico, por<br />

exemplo , el Ernilianense, el de Cardona, el de san Juan de los Reyes y el Complutense<br />

no ponen autor « ni nota á muchas leyes que en los otros códices tienen la nota<br />

de antigua. ¿Por que regla sabremos, pues, si estas leyes son de Eurico y Leovigildo,<br />

porque en unos códices tienen la nota de antiguas, ó si son de Sisenando y san Isidoro,<br />

porque en otros no tienen nota ni autor, supuesto que no hay justo motivo ni<br />

razon para dar á unos códices mas crédito que á otros , mientras no se pruebe el<br />

error en algunos?<br />

El códice Legionense en muchas leyes que tienen el nombre de Recesvinto añade<br />

la nota de antigua, y así se ve en algunas leyes en la misma edicion de Villadiego.<br />

¿Por donde sabremos si son de este rey como lo dá á entender su nombre, ó si son<br />

de Eurico y Leovigildo, como lo indica la nota de antigua segun la conjetura de<br />

Villadiego , pues de los tres á un tiempo no pueden ser? Lo cierto es que en tanta<br />

variedad corno en esta parte hay en los códices sin arbitrio ni regla para poderla<br />

2


xrx<br />

fijar, la conjetura de Villadiego solo puede servir para adivinar míicho, y quedarse<br />

al cabo sin saber nada.<br />

CAPITULO III.<br />

De las leyes hechas por la sola autoridad y potestad de los príncipes.<br />

Despues de las compilaciones de Eurico y Leovigildo, que fueron las primitivas,<br />

que se hubiese hecho otra hasta la de Chindasvindo, de que se hablará<br />

no consta<br />

en su correspondiente lugar, pues aunque Ambrosio de Morales, hablando de la<br />

coleccion de Egica, dice que este príncipe mandó que para hacerla no se tuviesen<br />

presentes las recopilaciones viejas de Enrico, Leovigildo y Recaredo, en lo que supone<br />

que Recaredo hizo alguna recopilacion , lo cierto es que no ha quedado documento<br />

alguno que la compruebe, y aun el mismo Morales guando en su crónica habló largamente<br />

y<br />

de intento del mismo Recaredo , nada dice de tal recopilacion, coma<br />

parecia. regular, así como habló de las demas que hicieron otros príncipes.<br />

Es verdad que Don Lucas de Tuy dice que Recaredo en el año sexto de su reynado<br />

mandó abreviar y reducir á compendio las leyes godas (t), y acaso en esto se<br />

fundó Morales, aunque no le cita. Pero contra este dicho del Tudense sin apoyo de<br />

autoridad ni documento que le compruebe hace muy grande fuerza el silencio de los<br />

demas historiadores, y particularmente el de san Isidoro, que hablando de Recaredo,<br />

seguramente no habria dexado de decir una cosa que tedia en elogio suyo, pues no<br />

teniendo tantos motivos ni razones respecto de Enrico y Leovigildo como tenia respecto<br />

de Recaredo , tuvo cuidado de decir de Eurico que hizo poner por escrito las<br />

leyes, y de Leovigildo que las enmendó.<br />

En el códice Emilianense y tambien en Piteo y Lindembr o se atribuye la ley<br />

del tít. 5, lib. 3 á Recareclo: en el Legionense la 5 del tít. 5 , lib°.b16; y en el de san Juan<br />

de los Reyes la 2 , tít. 1, lib. 12. Sin embargo no puede asegurarse que sean de este<br />

príncipe, porque en todos los denlas códices se atribuyen, una á Chindasvindo y las<br />

otras á Ikecesvinto.<br />

Si Liuva II, sucesor inmediato de Recaredo, y Wicterico de Liuva' hicieron<br />

al<br />

g<br />

unas leyes, no han llegado á nosotros, ni ha quedado memoria ninguna de ello.<br />

Don Alonso de Cartagena y otros escrirores despues de él dicen, que Gundemaro,<br />

sucesor de Wicterico , fue el primero que estableció la inmunidad de los templos en<br />

Espacia, y Francisco Tarafa , tomándolo de Don Rodrigo Sanchez de Arévalo obispo<br />

de Palencia, dice (2) que este príncipe hizo muchas leyes á favor de las iglesias, y<br />

principalmente la de que no fuesen extraidos por fuerza los que se refugiasen á ellas;<br />

pero ni uno ni otro dicen quales sean estas leyes , ni en donde existan, y lo cierto es<br />

que uuna<br />

sola ley que no habla de inmunidad, y es la 19, tít. 2, 4, se halla en<br />

Piteo y Lindembrogio atribuida á Gundemaro, y por esto acaso dixo Morales que el<br />

mas antiguo rey de quien hay leyes en el Fuero Juzgo es Gundemaro; pero en todos<br />

los códices así latinos como castellanos que ha tenido presentes la Academia, no se<br />

encuentra una sola ley sobre asunto ninguno con el nombre de Gundemaro.<br />

Sábese de cierto que Ervigio hizo una ley sobre la inmunidad local en el concilio<br />

XII de Toledo, de que se hablará en su lugar.--Otras ocho sobre el mismo asunto<br />

hay en el Fuero, de las quales una es de Chindasvindo, otras tres tienen la nota de<br />

antiguas, y las quatro restantes, que forman el título 3 del lib. 9 con el epígrafe:<br />

his qui ad ecclesiam confngiunt, De<br />

y en el castellano: De los que frien á la eglesia, no tienen<br />

autor ninguno, pues aunque Villadiego les aplica el nombre de Sisenando, esto<br />

es en fuerza de su arbitraria conjetura, cuyo ningun fundan-rento y subsistencia se ha<br />

(I) Anno regni sui sexto gothicas leges compendiose fecit abreviara. Chronic. mund. aneo 680.<br />

(2) Plurimas sumir leges in favor= ecclesiarum, praecipue quod nullus invitus á sacris templis extrahatur.<br />

De Regib. Hispan. auno 59.3.


XIII<br />

hecho ver antes , y segun la Tul pudieran aplicarse igualmente que á Sisenando , á<br />

Enrico y Leovigildo , porque en.algunos códices tienen la nota de antiguas.<br />

Sordo asegura que estas quatro leyes son de Gundk, -maro , y dice que no tiene<br />

duda en ello. Podrá ser así, pero las pruebas que da no pasan de meras conjeturas,<br />

y por otra parte hay buenas razones que persuaden lo contrario.<br />

El concilio VI de Toledo convocado por Chintila reserva en el cánon XII el<br />

perdon de los que se refugian á la iglesia á la piedad y clemencia del príncipe por la<br />

.intercesion de los sacerdotes y reverencia al lugar sagrado, con tal que esto sea compatible<br />

con la justicia.(x)..Esto junto con que en ninguno de los concilios anteriores<br />

se habla nada de la inmunidad local de las iglesias, aunque en el IV se trata ya de<br />

.la personal de los clérigos, prueba ciertamen te que guando se celebró el concilio VI<br />

no habia ley ninguna que concediese la inmunidad local, porque á haberla no habria<br />

.sido necesario recurrir á la intercesion de los sacerdotes, estando concedida y asegurada<br />

la inmunidad por la ley , y así• es que despues que se establecieron las leyes de la<br />

inmunidad local, no usaron ya mas-los obispos de la intercesion, mirándola con razon<br />

como una cosa no. solo supérfida, sino enteramente inútil para el fin.<br />

Débese pues, segun esto, poner el establecimiento por ley de la inmunidad local<br />

despues del concilio VI; y habiendo sido Gundemaro cerca de treinta años anterior<br />

á él, es evidente que no pudo ser el primero que estableció la inmunidad de los templos<br />

en España, corno dicen los citados escritores. Los mas antiguos, incluso san Isidoro<br />

, nada. han dicho de este establecimiento de Gundernaro , y parecia regular que<br />

si hubieran tenido noticia de él, hubieran hecho mencion de una cosa que cedia en<br />

obsequio de la iglesia y elogio del príncipe. Don Alonso de Cartagena y Don Rodrigo<br />

Sanchez , contemporáneo suyo, son acaso los primeros que han hablado de ello,<br />

y despues los siguieron los demas ; pero lo dicho parece que destruye enteramente<br />

esta opinion igualmente que la de Sotelo.<br />

El establecimiento por ley de la inmunidad de, los templos en España debe ponerse,<br />

segun lo expuesto, en el tiempo que media entre los dos concilios toledanos VI<br />

y XII, ó lo que es lo mismo, entre Chintila y Ervigio. Este príncipe, corno queda<br />

insinuado, extendió en el concilio XII la inmunidad hasta treinta pasos al rededor<br />

de la iglesia, lo que supone necesariamente que antes estaba ya establecida, pues de<br />

lo contrario no' hubiera tenido que extender, y con efecto las quatro leyes ya citadas<br />

la conceden fixándola hasta el pórtico de la iglesia, y esto es sobre lo que recayó la<br />

extension de Ervigio.<br />

La última de estas quatro leyes que trata de los deudores y de los reos, que no<br />

mereciendo pena capital su delito se refugian á la iglesia, concluye remitiéndose por<br />

lo que toca al asilo de los homicidas, hechiceros y envenenadores á sus títulos respectivos<br />

; y efectivamente en el título 5 del libro 6 hay dos leyes, de las quales una trata<br />

de los homicidas y hechiceros , y la otra de los parricidas que se refugian á la iglesia.<br />

La primera, segun su inscripcion, es de Chindasvindo, y la segunda tiene la nota<br />

de antigua.<br />

Chindasvindo concede el asilo á los homicidas y hechiceros , sin decir nada de<br />

los demas delitos, ni habla tampoco de la extension local: las quatro leyes que no<br />

tienen autor le amplían generalmente á todo género de personas y delitos, poniéndole<br />

por término el pórtico de la iglesia, y Ervigio le extiende hasta treinta pasos al rededor<br />

de ella.<br />

En vista de este órden progresivo que se observa en el establecimiento de estas<br />

leyes, segun su literal contexto, puede decirse con bastante fundamento que Chindasvindo,<br />

si es suya la ley como debe creerse por la inscripcion, mientras no se pruebe<br />

lo contrario, fue el primero que estableció la inmunidad de los templos en España,<br />

concediéndola á los homicidas y hechiceros, y las quatro leyes que la ampliaron generalmente<br />

y no tienen autor pueden ser del mismo Chindasvindo ó de sus sucesores<br />

(r) Quod si ipse mali prius reminiscens ad ecclesiam fecerit confugium , intercessione sacerdotum, et feVdrenda<br />

loci , regia ín co pietas reservetur comitante justicia. Concil. Tolet. vi, can.


xry<br />

basta Ervigio, que le dio la última extension local. A lo menos hay mas fundamento<br />

y probabilidad para creerlo así en medio de la obscuridad que causa la falta de autor<br />

de las quatro leyes , que para atribuirlas ó á Gundemaro ó á Sisenando como quieren<br />

Villadiego y Sotelo sin fundamento ninguno sólido.<br />

Lo ¿mico que puede mirarse como ley hecha por Gundemaro es el decreto expedido<br />

por este príncipe en el concilio que convocó en Toledo con motivo de la disputa<br />

suscitada acerca del primado y jurisdiccion de aquella iglesia, no sobre todas las<br />

de<br />

España como equivocadamente han creido algunos , sino sobre las de la provincia<br />

cartaginense, cuyos obispos no querian reconocer por su metropolitano al de<br />

Toledo, que es lo que únicamente se trató en el concilio, como aparece del mismo<br />

decreto que á la letra puso Ambrosio de Morales en su crónica (lib. 12, cap. 12),<br />

y el cardenal Aguirre en su Coleccion de Concilios (tom. II, pág. 435).<br />

Sisebuto, sucesor de Gundemaro, hiato, segun nuestros historiadores, diversas<br />

leyes contra los judíos. De esta clase son todas las de los títulos 29 y 39 del libro 12,<br />

de las quales unas son de Recesvinto y otras de Ervigio, corno lo manifiestan sus<br />

respectivas inscripciones, y ademas consta de los concilios VIII y XII de Toledo que<br />

estos príncipes hicieron varias leyes contra los judíos, como se verá en sus lugares<br />

correspondientes.<br />

Las denlas leyes de dichos títulos no tienen autor ninguno, y éstas pueden ser<br />

muy bien de Sisebuto. Ambrosio de Morales (lib. 12, cap. 13) le aplica determinadamente<br />

dos del título 29 que son la 13 y 14, las quales efectivamente en las colecciones<br />

de Piteo, Lindembrogio y Canciani y .en algunos códices manuscritos tienen<br />

el nombre de Sisebuto, y de la una no puede dudarse, porque la siguiente se remite<br />

á ella diciendo expresamente que es de Sisebuto. Morales añade que ademas de las<br />

dos dichas hay otras del mismo príncipe en el propio título, lo que tambien es mas<br />

que probable, pues se sabe por san Isidoro el empeño que tomó en extirpar la secta<br />

de los judíos hasta obligarlos á bautizarse por fuerza baxo de graves penas con un<br />

celo bueno á la verdad; pero indiscreto y no segun ciencia, como dice el mismo<br />

san Isidoro (i). .<br />

Don Diego Saavedra cita como hecha por Sisebuto la ley 3 del tít. 3. En Piteo<br />

y Lindembrogio esta ley no tiene autor nin guno.n todos los códices que ha tenido<br />

•<br />

presentes la Academia, menos el Legionense, tiene el nombre de Ervigio, y en el<br />

Legionense el de Recesvinto. Pero la misma ley presenta una prueba convincente de<br />

que á pesar de dichas inscripciones su verdadero autor fue Sisebuto.<br />

Se sabe ciertamente que este príncipe obligó á bautizarse baxo de graves penas á<br />

los judíos. Entre todas las leyes establecidas contra ellos ninguna hay que les imponga<br />

pena por este motivo, sino esta de que se trata, que los condena á cien azotes, á destierro,<br />

confiscacion de bienes, y á que se les desuelle la frente ó la mollera, que esto<br />

es lo que significa, segun Morales y Villadiego, la voz decalvare tan frecuente en<br />

las leyes godas, y no cortar el cabello ó rapar la cabeza, como han creido algunos,<br />

y así su correspondencia en la version castellana es: de follarle my laydamientre la<br />

fruente: pena gravísima, tanto por1 dolor<br />

e o or como por la vergüenza y perpetua infamia<br />

que causaba, por lo que regularmente las leyes la explican con la expresion<br />

turpiter ó deformiter decalvare.<br />

Es verdad que en la ley 2, tít. 3 , lib. 12 y otras del mismo título en donde el<br />

latín dice decalvatus, en el castellano se lee<br />

faganle esquilar la cabezaa<br />

ay annentre'<br />

en unos sumarios que en el códice Escurialense III se ponen al principio de estas<br />

leyes se dice sea tresquilado en cruz. Pudiera acaso decirse que había dos géneros de<br />

decalvacion , una mas dura que otra segun la<br />

mayor ó<br />

y podrá servir de menor gravedad del delito;<br />

apoyo á esta conjetura el<br />

calvatus, y otras que en las leyes unas veces se dice solo<br />

turpiter decalvatus , y de-<br />

deforiniter decalvatus.<br />

Sabiéndose pues ciertamente por la historia que Sisebuto impuso penas á los judíos<br />

(i) Qui initio regni judaeos ad fidern christianam perrnovens aemniationem quidem habuit , sed non seeundum<br />

scientiam. Potestate euim compulit tinos provocare 5aiione fidei oportuit. Hist. Gothor. in Siseb.


que no se bautizasen, y no constando por otra parte que Recesvinto ni<br />

Erv o- o<br />

hubiesen hecho lo mismo, parece no puede dudarse que una sola ley que se encuen<br />

bi<br />

tra que impone- pena por este motivo, debe ser de Sisebuto y no de Recesvinto ni<br />

de Ervigio, cuyos nombres se pusieron ciertamente en la ley por error ó descuido<br />

de los copiantes, á lo que pudo dar motivo el que así Recesvinto como Ervigio hi-<br />

, vieron muchas leyes contra los judíos , corno se ve por los mismos títulos citados segundo<br />

y tercero.<br />

Pruébase tambien por esta misma ley tercera no ser cierto que Sisebuto obligase<br />

á los judíos á bautizarse con pena de muerte, como dice Ambrosio de Morales obligase<br />

lladiego „Ferreras y otros, pues en ella se señalan individualmente las penas sin Leer<br />

mencion ninguna de la capital, de la que tampoco habla san Isidoro , en cuya autoridad<br />

se funda Morales, pues solo dice que los compelió por la fuerza del poder, ni<br />

el concilio toledano IV que prohibió hacer fuerza á los judíos para que se bautizaran,<br />

teniendo presente el hecho de Sisebuto, dice que los hubiese obligado con pena de<br />

muerte.<br />

Paulo Emilio (i), historiador de los franceses, refiere que habiéndose refugiado á<br />

Francia algunos miles de judíos arrojados de España por Sisebuto, Dagoberto mirando<br />

como una cosa torpe el parecer menos religioso que los wisigodos, prefixó cierto<br />

términr o para p a que q dentro de él todos profesasen la religion católica, , declarando por<br />

enemigos á los que no lo hiciesen, y condenándolos é muerte. Sotelo cree que esta<br />

relacion de Paulo Emilio dió motivo á la equivocacion de los escritores, y las razones<br />

que alega dan bastante probabilidad á su juicio.<br />

De Recaredo II que reynó inmediatamente despues de su padre Sisebuto, y de<br />

Suintila sucesor de Recaredo nada consta que hubiesen hecho en la legislacion, ni<br />

promulgado ley alguna. Recaredo no tuvo tiempo para ello por la cortísima duracion<br />

de su reynado , que segun san Isidoro fue de pocos dias, lo que el cronicon llamado<br />

de Wulsa y el del Pacense (2) reducen á tres meses.<br />

Tampoco tuvo mucho lugar Suintila para pensar en hacer leyes, embarazado<br />

desde luego que subió al trono con la guerra de los vascones que se le rebelaron, y<br />

concluida esta con la de los romanos, á los quales tuvo la gloria de arrojar enteramente<br />

de España quedando señor absoluto de toda ella, lo que no fue dado á ninguno<br />

de los príncipes anteriores, aunque lo intentaron, como dice san Isidoro.<br />

Despues, habiéndose atraido por sus desórdenes y tiranías todo el odio de la nacion,<br />

Sisenando, hombre ilustre y poderoso entre los godos, aprovechándose de esta<br />

ocasion, auxiliado de Dagoberto rey de Borgoña, se apoderó del trono arrojando de<br />

él á Suintila, como dicen algunos historiadores, aunque lo mas cierto parece ser que<br />

Suintila, temiendo por sus excesos que los suyos le quitaran el reyno, le abdicó de su<br />

voluntad, despojándose de las insignias reales, pues así lo dice expresamente el concilio<br />

IV (3) de Toledo, cuyo testimonio es de tanto peso y autoridad. Como quiera<br />

que esto sea, lo cierto es que de un modo ó de otro el sucesor de Suintila fue<br />

Sisenando.<br />

Tulga, que aunque muy jóven, hizo desear en el poco tiempo que reynó, que<br />

hubiera sido muy largo su reynado, publicó segun refieren algunos historiadores varias<br />

leyes , por las quales confirmó todo lo que se habia determinado en los concilios<br />

celebrados hasta su tiempo. Pero de estas leyes no ha llegado á nosotros sino la noticia<br />

por la memoria que de ellas han hecho los escritores , y ésta no tiene el mas sólido<br />

(1) Is enim (Sisebutus) hebreos regni sui Chrístum agnoscere coegit ; eorum timen aliquot millia in Galliam<br />

efrugerunt junctique veteribus suac sententiae incolis ingenti numero conspiciebantur. Turpe videbatur Franco<br />

t wisigothis ejectos religionis nostrac hostes indomitos finibus suis receptos diutius retinere , ac wisigotis religioni<br />

cedere. Dogabcrtus igitur diem praestituit intra quam quisqui morraliurit religionem nostram non profi<br />

t erentur, , hostes judicarentur , cornprehensique capite luerent. Paul. Emil. in Doga'bert. littera 13.<br />

(2) Reccaredo denique huic Sisebuto succedente in solio, duna per tres menses solummodo regnat, hujus<br />

vitae brevitas nihil digimin praenotat. Chron. Era 6 5 o, num. 7.<br />

(3) De Suintilene y ero qni scelera propria metuens, se ipsurá regulo privavit, et potestatis fascibus exuit,<br />

id cum consultu decrevimus &c. Condi. tolet. tv, „can. 75 , num. $5.<br />

XV


xvi<br />

de la crónica de san Isidoro<br />

fundamento, pues trae su origen de la continuacion<br />

falsa é indignamente atribuida á san Ildefonso.<br />

Wamba, al qual despues de haberle obligado con violencia á aceptar la.<br />

vió igualque<br />

constantemente rehusaba, le despojaron de ella con fraude, aunque se vio<br />

mente que Suintila muy empeñado desde luego en guerras para subyugar al tirano<br />

Paulo, sujetar á los navarros, que tambien se le rebelaron, y oponerse á la incursion<br />

que con una poderosa armada hicieron los alarabes desde Africa en las costas de España,<br />

no le impidió nada de esto el hacer varias leyes acerca del gobierno político<br />

y disciplina militar.<br />

Derocró una ley antigua por la qual el que cometia un homicidio era entregado<br />

con todos<br />

b<br />

sus bienes en poder de los parientes ó herederos del muerto , y mandó que<br />

si el homicida tenia hijos fuese entregada su persona , pero los bienes quedasen para<br />

los hijos<br />

estos no hablan tenido parte en el homicidio. Acerca de los bienes cas-<br />

si<br />

trenses y los ganados por el hijo con su trabajo, dispuso que si vivia con el padre, la<br />

tercera parte fuera para el padre y las dos para el hijo.<br />

Mandó que los obispos no se apropiasen á sí ni á la iglesia principal los bienes<br />

de sus domas iglesias, ni con título de prescripcion por larga que fuese: que restituyesen<br />

los que hubiesen retenido, satisfaciendo ademas los perjuicios de sus propios<br />

bienes, y si no los tuviesen que incurrieran en la excomunion impuesta en el cánon V<br />

del concilio XI de Toledo convocado-por el mismo Wamba. Se da facultad á qualquiera<br />

para delatar estas usurpaciones , y á los patronos de las iglesias para demandar<br />

y pedir la restitucion de los bienes usurpados. Se condena á los jueces que no hicieren<br />

cumplir la ley y no dieren cuenta al rey, en dar á la iglesia igual cantidad que<br />

la retenida por el obispo.<br />

•<br />

Dispuso que los libertos de las iglesias, siempre que quedasen obligados á prestar<br />

algun servicio á la no pudiesen casarse con muger libre: si se casaren se les<br />

impone la pena de azotes, y se manda al juez que los separe, y si no quisieren separarse<br />

que los hijos sean esclavos del rey.<br />

Para el restablecimiento de la milicia, entre otras cosas, dispuso que en caso de<br />

guerra y para contener las entradas y rebatos de los enemigos, acudiesen todos indistintamente<br />

sin distiricion de clases ni estados, exceptuando solamente á los viejos, á<br />

los de corta edad y á los enfermos , baxo la pena á los obispos y sacerdotes de destierro<br />

, si no tienen bienes para resarcir los daños causados por la guerra, y á los demas<br />

de perdimiento de las dignidades y honores que tuvieren, y de los bienes aplicados<br />

á resarcir los daños causados por la guerra e' incurrir en la última esclavitud u , y<br />

que el rey pueda hacer de sus personas lo que quisiere, y ademas se les manda llevar<br />

consigo á la guerra la décima parte de sus esclavos armados con las diversas armas<br />

que expresa la ley.<br />

La historia de la rebelion de Paulo contra Wamba escrita por san Julian Metropolitano<br />

de Toledo, y publicada por la primera vez por Don Lucas de Tuy en su<br />

cronicon dice , que Wamba en su consagracion confirmó las leyes de sus anteceso-<br />

res (i). Pero esta es una de las muchas interpolaciones que el Tudense segun su cos=<br />

u<br />

tumbre, hizo en el texto de san Julian, el qual solo dice que Wamba ofreció guardar<br />

mutuamente fe á los pueblos, sin hablar una palabra de confirmacion de leyes delos<br />

antecesores, como se puede ver en la misma historia publicada por el<br />

P. M.<br />

copiada de códices puros y legítimos en su España b<br />

F'lorez,<br />

saarada (a).<br />

El obispo de Salamanca Sebastian dice en su crónica que Ervigio suprimió las<br />

leyes de Wamba, y publicó otras en su nombre (3). Don Lucas de T<br />

re e uy, , que recru.,<br />

(1)<br />

Regio jam culta conspicuos ante alzare divinum consistens ex more catholicam fidem professus =u<br />

sacramento mrisjurandi fidem populis reddidit,<br />

Deinde curvatis genibus &c. Cron. mund. en la<br />

et<br />

Hispan.<br />

mores bonos<br />

illustr.<br />

praeclecessorum<br />

tom. 4. pag. s 8.<br />

Resmm , atgzte leses firnza-vit.<br />

(2)<br />

curvatis Regio g jam culto conspicuos ante alzare divinum cousistens ex more fidem populis reddidit. Deinde<br />

.enibus &c. Tom. 6 A pend. ult. pag. 536.<br />

(3) Post Wambanem Ervigios regnum obtinuit<br />

nomine suo edidit. Sebastian. Chron, num. 4.<br />

legesque a Wambane institutas corrupit , et alias ex


XVII`<br />

larMente tomariá de 'élla noticia , aunque no le cita , la da ya con bastante alteracion<br />

, pues -dice que Ervigio .suprimió algunas leyes que hablan publicado sus antecesores<br />

, corrigió otras,.ylas.que habla hecho san Isidoro las publicó en nombre suyo,<br />

6 llamándolas- antiguas para''que no-se creyera que el fuero judicial se trataba en<br />

nombré de- la iglesia (1)..<br />

No cons ta de otra,:parte que san Isidoro hubiese hecho leyes algunas, pues aunque<br />

lo dice tambien. Vasco y otros despues de él, es con relacion al mismo Don Lucas<br />

de Tuy , y,esterno dice de.quien lo tomó, ni alega documento alguno para probarlo.<br />

Entre las leyes del Fueró. sólo -se encuentra una, de la qual pueda decirse, no que<br />

fuese hecha , corno ley .por'san'Isidorooino que se tomó de sus obras, y se incorporó<br />

entre las leyes por el colector-de ellas; con lo qual pasó á ser ley la que antes no lo<br />

era. Tal es la, 5 , ,tít. 2, lib:Hr,.queno es otra cosa que el cap. 20 del lib. 5 de las EtimolOgías<br />

del-santo, trasladado literalmente á las leyes sin quitar ni añadir una palabra.,'<br />

y tampoco tiene el noMbre de. : rvigio ni la nota de antigua que el Tudense<br />

dice mandó poner Ervigio á las leyes de san Isidoro.<br />

El padre Mariana- habló -de 1a ---supresion de las leyes de Wamba ya de distinto<br />

¡nodo que Sebastian'y que. Don Lucas de Tuy, diciendo que ademas de haber templado<br />

Ervigio la ley que- trataba de las levas de soldados, quitó algunas otras del<br />

mismo Wamba, que por lo estragado de los tiempos y de las costumbres parcelan<br />

algo rigurosas, y tampoco dice de donde lo tomó.<br />

De esta suerte suelen alterarse muchas veces de uno en otro en la historia los hechos,<br />

y llegan á desfigutárse.de modo cine pasan por ciertos y auténticos, siendo verdaderamente<br />

inciertos ó fabulosos. En el que actualmente tratarnos lo único que<br />

hay de cierto es que Ervigio dispuso en el concilio XII de Toledo que se modificara<br />

y corrigiera la ley sobre los llamamientos á la guerra publicada por Wamba, por<br />

creerla perjudicial en algunos puntos, y que efectivamente se corrigió y moderó en<br />

el mismo concilio, porque así consta expresamente de sus actas, como se verá en<br />

el §. 6 del cap. 4 de este discurso. Todo lo demas puede decirse que son glosas y alíadiduras<br />

de los escritores, mientras no se pruebe más .auténticamente; y parece regular<br />

que si Ervigio hubiera querido suprimir ó corregir todas ó algunas otras leyes<br />

de Wamba ademas de la de los llamamientos, lo habria hecho al propio tiempo y del<br />

mismo modo que lo hizo con ella , bien que hay tambien una prueba positiva<br />

contra dicha supresion, y es que Egica mandó que para formar su coleccion se tomara<br />

de las leyes de Wamba, lo que supone necesariamente que no estaban suprimidas,<br />

porque á estarlo hubiera dicho que las restablecia para que se insertaran en su<br />

coleccion, como lo dixo expresamente con el mismo fin de una ley suprimida por el<br />

mismo Ervigio, como se verá en el §., último del cap. 4.<br />

Ambrosio de Morales supone de paso y por incidencia, hablando de la coleccion<br />

de leyes de Egica, que tambien hizo la suya Wamba; pero no da prueba ninguna,<br />

y guando habló de intento y á la larga de este príncipe, nada dixo de esto, ni hay<br />

tampoco noticia de ello en los demas escritores.<br />

CAPITULO IV.<br />

Del concilio III de Toledo.<br />

Habiéndose dividido la nacion'goda por la guerra civil suscitada en Istria entre<br />

Atanarico y Fridigerno, despues de haberse derramado mucha sangre de una y otra<br />

parte por sostener cada uno su partido y afianzar su dominacion , triunfó al cabo<br />

(1) Dictas Ervigius.... lepes, quae á praedecessoribus suis editae fuerant, ex parte , corrupit , et ex parte<br />

correxit , et ab i*loto bispalensi episcopo Hispaniarum primate traditas ex nomine seo annotare praecepit,<br />

vel antiguas vocavit, nc nomine ecclesiae forum judiciale agi videretur. Luc. Tuden. ehrou. era 74.


de<br />

Fridigerno Atanarico, auxiliado por las armas del emperador Valente, al qual en<br />

xvrix<br />

su proteccion le envió Atanarico despues de la victoria una solem-<br />

reconocimiento b de<br />

ne cmbaxada con ricos<br />

presentes, pidiéndole al mismo tiempo que le enviara algunos<br />

doctores que instruyeran en la religion cristiana á sus súbditos, y habiéndole enviado<br />

á este fin Valente varios sacerdotes de la secta arriana que él mismoprofesaba, inficionaron<br />

con sus perversas doctrinas á los godos, de suerte que, como dice san Isidoro,<br />

se mantuvieron tenaces eti su error por mas de doscientos años, hasta que por<br />

muerte de Leovigildo, acérrimo protector del arrianismo, subió al trono su hijo el<br />

y católico Recaredo, que ilustrado por la gra.,';ia de Jesucristo é instruido por<br />

piadoso<br />

el docto y celosísimo prelado san Leandro, no solo abandonó la secta arriana, sino<br />

que con su autoridad y persuasion logró que toda la nacion goda y mucha parte de<br />

los Suevos la abjurasen tambien y profesasen solemnemente la verdadera religion , á<br />

III cuyo fin congregó en el año quarto de su reynado el concilio de Toledo célebre<br />

por esta tan 50 .71emne<br />

abjuracion de la heregía y pública profesion de la religion<br />

católica.. .<br />

Este concilio, aunque tercero en el órden, segun el modo regular de contar los<br />

concilios de Toledo, fue el primero en que concurriendo la nacion representada por<br />

los dos brazos eclesiástico y secular, unidos al príncipe como cabeza suprema del estado,<br />

se empezaron. á tratar indistintamente de comun .acuerdo y con igual autoridad<br />

los asuntos eclesiásticos y seculares , y despues de lo conducente á consolidar y<br />

solemnizar la referida abjuracion del error y profesion de la fe católica , se establecieron<br />

juntamente con varios cánones sobre costumbres y asuntos eclesiásticos diversas<br />

leyes civiles y políticas.<br />

Se mandó que los libertos hechos por los obispos, usando del permiso que dan<br />

los cánones, fuesen libres, y así ellos como sus descendientes quedasen baxo el patrocinio<br />

de la iglesia, y lo mismo los libertos que hiciesen los particulares y los encomendasen<br />

á las iglesias. Que aun los esclavos donados por el rey á la iglesia pagasen<br />

su tributo por cabezas, segun la inteligencia que Don Juan Francisco Masdeu da al<br />

cánon VIII de este concilio mas probable sin duda que la que le dan el cardenal<br />

Aguirre y el P. M. Florez. Que á las viudas y doncellas que quisiesen guardar castidad<br />

no las pudiesen obligar á casarse. Que los judíos no pudiesen casarse con mugeres<br />

cristianas, ni tenerlas por concubinas, y si acaso de esta union resultasen hijos,<br />

estos fuesen bautizados. Que no pudiesen comprar esclavos cristianos para servirse de<br />

ellos, á lo que se remite y confirma Sisebuto en la ley 13 , tít. 2 , lib. 12 del Fuero<br />

Juzgo, y lo mismo se repitió en el cánon VII del concilio X de Toledo. Que no pudiesen<br />

obtener empleos plibiicos en perjuicio de los cristianos. Que si algun siervo fiscal<br />

edificase alguna iglesia y la.dotase, el obispo suplicara al rey que lo confirmara con<br />

su autoridad real. Que los jueces seculares y eclesiásticos derribasen los ídolos en sus<br />

provincias y castrasen la idolatría, lo que prueba que por aquel tiempo no estaba des<br />

arraygado aun de todo punto el gentilismo en España. Que los jueces averiguasen con<br />

mucha diligencia los infanticidios cometidos por los mismos padres, que entonces eran<br />

muy frecuentes, y los castigasen con todo rigor, el qual decreto ó no se observó,<br />

ó no<br />

fue bastante para contener tan atroz delito, pues aun se cometia con igual frecuencia<br />

por todas las provincias del imperio muchos arios despues en tiempo de liindasvindo,<br />

como él mismo lo asegura b en la " ley 7 , tít. 3, lib. 6, en la qual manda á los jueces que<br />

impongan la pena capital á los delincuentes, y si les dexasen la vida,<br />

les saquen los<br />

ojos, lo que prueba que antes no se castigaba este delito con pena capital, ó porque<br />

no la imponia la ley, ó porque los jueces por negligencia<br />

de imponerla.<br />

ó<br />

. .<br />

por otro motivo dexaban<br />

. .<br />

Canciani cree que los godos estaban persuadidos á que tenian el derecho de vida<br />

y de muerte, sobre sus hijos ,,41 9 menos en los recien nacidos os ó o de antes<br />

nacer,<br />

todavía en el vientre de la madre, y lo atribuye á un resto de las primitivas'<br />

estando<br />

costurn-<br />

bres<br />

gun<br />

de las naciones bárbaras, alegando en prueba de ello una ley de los frisones, se-<br />

qual elyaes madre<br />

es que<br />

podia matar impunemente á su padres<br />

la las wisidodás no solo no daban á los<br />

hijo recien nacido. Pero lo cierto<br />

o<br />

el l<br />

derecho de vida y de<br />

,


XIX<br />

muerte sobre SUS hijos, pero ni aun á los señores sobre sus esclavos, aunque cometieran<br />

algun delito, el que debía ser castigado por el juez, y castigaban tambien á la madre<br />

que estando embarazada hacia algo para abortar, lejos de darle derecho sobre la<br />

vida de lo que traía en el vientre, como se puede ver en todo el título 3 del libro 6.<br />

Se manda que á los concilios provinciales, que debian celebrarse todos los años,<br />

asistiesen los jueces del terri torio, y los que tenían á su cargo la hacienda del rey, para<br />

que si se averiguase que abusando de sus oficios oprimian a los pueblos, los obispos los<br />

amonestaran y corrigieran, y no alcanzando esto diesen cuenta al rey. Finalmente se<br />

manda que á los siervos de las iglesias y de los obispos no se les obligue á hacer acarreos<br />

y otros trabajos públicos, para que se ocupen libremente en el servicio de las<br />

iglesias y de los obispos.<br />

Todo esto con las demas disposiciones conciliares se halla autorizado y confirmado<br />

al fin del concilio con una pragmática sancion de Recaredo, cuyo excrnplo en esta<br />

parte siguieron constantemente los demas príncipes en los concilios posteriores, igualmente<br />

que el de convocados, y así dice el concilio X de Toledo en la prefacion, que<br />

la costumbre 'de convocar los reyes los concilios era conforme á la santa tradicion de<br />

nuestros padres.<br />

§.II.<br />

Del concilio IV de Toledo. No se formó en él la coleccion de leyes del Fuero de los Jueces<br />

6 Fuero Juzgo.<br />

En el ario de 633 , tercero del reynado de Sisenando, convocó este príncipe en<br />

Toledo un concilio nacional, que entre los toledanos se cuenta por el quarto. En el<br />

igualmente que en el anterior , ademas de varios importantes cánones sobre materias<br />

eclesiásticas, se establecieron diversas leyes sobre asuntos civiles y políticos.<br />

Se manda que á los jueces y personas poderosas, que oprimieren á los pobres, los<br />

obispos los amonesten y reprendan, y si cón esto no se enmendaren, lo hagan presente<br />

al rey para imponerles el castigo correspondiente á su insolencia y tiranía. En<br />

este concilio se eximió por la primera vez á los clérigos de las contribuciones y trabajos<br />

públicos á que antes estaban sujetos como los denlas vasallos, para que pudiesen<br />

dedicarse enteramente y con libertad al culto divino y no se retragesen del servicio<br />

de sus oficios y ministerios eclesiásticos.<br />

Se prOhibe obligar á los judíos á bautizarse , pero á los que habiéndose bautizado<br />

abandonaren la religion cristiana, se les obliga á observarla, y si volviendo á sus ritos<br />

supersticiosos circuncidaren á sus esclavos ó hijos, los primeros se declaran libres y los<br />

segundos se separan de sus padres, y por punto general se manda que los hijos de<br />

los judíos sean separados de sus padres y se pongan en monasterios ó con personas<br />

cristianas y temerosas de Dios para que los eduquen.<br />

A los judíos convertidos se prohibe la comunicacion con los que permanecen en<br />

su secta: á los casados con mugeres cristianas se manda que el obispo les intime que<br />

se conviertan si quieren vivir con sus mugeres , y no queriendo sean separados, y los<br />

hijos sigan la religion y condicion de la madre, y respectivamente lo mismo si la muger<br />

fuese judía y el marido cristiano. Si despues de convertidos prevaricasen, son<br />

inhabilitados para poder ser testigos, porque no pueden ser fieles á los hombres, dice<br />

el concilio , los que'no'lo han sido á Dios. En las leyes 9 y I o, tít. 2 , lib. 12 , que el<br />

códice de san Juan de los Reyes atribuye á Recaredo, se prohibe que los judíos bautizados<br />

ó no bautizados puedan ser testigos en ningun genero de causa contra los<br />

cristianos, pero ellos entre sí pueden serlo unos contra otros ante jueces cristianos.<br />

Se renueva la prohibicion del concilio III para que los judíos puedan obt ene em -<br />

pleos públicos, porque con esta ocasion injuriaban á los cristianos , y se encarga á los<br />

jueces de las provincias que lo hagan observar sin permitir fraude ninguno. Se prohibe<br />

que puedan tener esclavos cristianos, comprarlos ni adquirirlos os por qualquier otro título,<br />

porque no es justo , dice el concilio , que los miembros de Jesucristo sirvan a los<br />

ministros del Anticristo, y á los que tuviesen despues de esta providencia, se lel de<br />

C2


xx<br />

s esclavos de las<br />

la libertad por el príncipe. Se declara el modo de dar la libertad<br />

chos de ellas sobre los libertos, y las obligacnes lo de esos i para<br />

glesias, los der e<br />

con<br />

Despues<br />

ellas.<br />

de todo esto se concluye el concilio , estableciendo el modo y forma con<br />

que debian elegirse los reyes: se les advierte la justicia, amor y templanza con que<br />

deben gobernar los pueblos : se toman providencias para asegurarles el trono y la vida<br />

contra las asechanzas y atentados de los que faltando al juramento de fidelidad suscitaban<br />

tumultos y sediciones populares y peligrosas á la patria y á la vida de los príncipes,<br />

y se fulmina y repite por tres veces la sentencia contra semejantes pertur-<br />

badores.<br />

Ademas de todo lo dicho se atribuye tambien comunmente á Sisenando, y se<br />

cree hecha de órden suya en este concilio la coleccion de leyes que ha llegado á nosotros<br />

con el título de Fuero de los Jueces ó Fuero Juzgo. Mas sin embargo de que son<br />

muchos los que lo dicen , ninguno ha dado una sola prueba que lo convenza.<br />

Todo, ó á lo menos el principal fundamento de esta opinion coman, si bien se<br />

examina, se verá que está reducido á la inscripcion que se halla al principio de los<br />

códices castellanos que dice: "Esti libro fó fecho de LXVI obispos enno quarto-con-<br />

',ceno de. Toledo ante la presencia del rey Sisenando enno tercero anno que refinó.<br />

,Era de DC et LXXXI armo."<br />

El ver asegurado un hecho con tanta firmeza en una inscripcion de igual antigüedad<br />

que los códices á cuya frente se halla, como lo prueba su lenguage igual al de<br />

los mismos códices, deslumbró de tal suerte á los escritores, que no les dexó arbitrio<br />

para hacer las obvias reflexiones que estan manifestando desde luego la falsedad del<br />

contenido de la inscripcion.<br />

Esta, ademas de contener un error notorio, nada menos que en la fecha del concilio,<br />

poniendo era 681 en lugar de 6 7 1, y tambien en el número de los obispos, que<br />

fueron 62 y no 66, no se encuentra en los códices latinos, como tampoco se encuentra<br />

el prólogo que á continuador! de ella traen todos los códices castellanos , y cuyas leyes,<br />

á excepcion de dos, de diez y ocho de que se compone, todas se tomaron de con,<br />

cilios toledanos posteriores al quarto, prueba evidente de que el próloao no se hizo<br />

ni pudo hacerse en este concilio, lo qual junto con el error en la fechay b número de<br />

obispos asistentes al concilio , bastaba . para haber entrado á lo menos en sospecha y<br />

examinado la cosa con mas atencion y cuidado.<br />

Pero el mismo concilio IV decide á mi juicio la cuestion sin que quede duda ninguna.<br />

En todo él no hay una sola palabra no solo que pruebe, pero ni aun que haga<br />

la mas remota alusion á haberse formado en él la coleccion de que se trata. SY como<br />

será creible que no se hubiese hecho mencion ninguna, ni hubiese quedado memoria<br />

ni vestigio b alguno, b si se hubiera tratado en el concilio de un asunto de tanta impor-<br />

tanda y que tanto interesaba á toda la nacion como era la formación del código legislativo<br />

por el qual debia gobernarse? Aun se hará esto mas increible si se tiene presente<br />

la práctica constantemente observada en los concilios toledanos de que el príncipe<br />

que le congregaba proponia en el Tomo Regio lo que debia tratarse en el concilio<br />

, y así se ve hecha la propuesta sobre el mismo asunto de coleccion de leyes en<br />

los concilios VIII, XII y XVI, de que se hablará en sus lugares correspondientes, y<br />

esto hace tambien mas inverisimil que Sisenando, si hubiera pensado que se<br />

en el formase<br />

concilio la coleccion, hubiera dexado de proponerla<br />

importantes que habla que tratar en<br />

como una de las cosas mas<br />

él.<br />

El padre Andres Burriel, aunque en su erudita carta á<br />

rece inclinarse á la opinion<br />

Don Juan de Amaya pa-<br />

corran , en la misma atribuye el error de creer formada<br />

coleccion en el concilio á que san Isidoro, que presidió el concilio<br />

la<br />

en él su coleccion de cánone IV ,<br />

s<br />

acaso publicó<br />

guo, aunque mas extensa y<br />

habia hecho por el modelo de la de Dionisio<br />

mejor Exi-<br />

»Barrial, de distribuida, "de donde pudo nacer la noticia, dice<br />

haberse formado y publicado en dicho concilio el Fuero Juzgo',<br />

,,cando las cosas." Pero tampoco hay indicio ni equivoseñal<br />

en él se hubiesa- publicado la ninguna en el concilio de que<br />

coleccion de cánones de san Isidoro.


xx<br />

Cón mas probabilidad y verisimilitud dice Ambrosio de Mórales (Cron. lib. x<br />

1 2,<br />

cap. 2o): "Dió causa á este error, á lo que se puede creer que la primera ley en este<br />

" libro es ci pri ncipio deste quarto concilio toledano , donde se dice corno el rey Si-<br />

»senando con sus perlados y señores se juntó en Toledo para proveer en el buen go.<br />

"bierno, y lo que allí adelante prosigue de la eleccion del rey. Quien no leyó ó no<br />

»advirtió mas que esto, pensó que la junta habia sido para recopilar este libro, y así<br />

" le dió el nombre." Pero sea la causa del error la que dice Morales ó Burriel, qualquiera<br />

otra, siempre es un error y por consiguiente falsa la opinion comun que no<br />

tiene otro fundamento.<br />

El cardenal Acruirre b en su Coleccion de concilios (i) dice que algunos son de dictámen<br />

que en el concilio IV se aprobó la coleccion del Fuero Juzgo, y otros (que no<br />

dice quienes son) quieren que esto se hubiese hecho en el reynado de Chintila; pero<br />

que él tiene por mas creible que esta coleccion se empezó mucho antes , y aumentada<br />

con el tiempo se le dió alguna mas autoridad en el concilio IV, y despues se aumentó<br />

con nuevas leyes en el reynado de Chintila.<br />

Por lo que toca á la aprobacion hecha en el concilio IV se ha visto ya que no<br />

tiene fundamento alguno esta opinion, y por lo respectivo á Chintila ni de la historia<br />

ni de las actas de los concilios V y VI de Toledo convocados por este príncipe<br />

consta que hubiese tenido parte alguna en la formacion del Fuero Juzgo.<br />

Tarafa en su Historia de los Reyes de España, tratando del reynado de Suintila<br />

refiere que por aquellos tiempos fue hecho obispo de Barcelona Severo, hombre insigne<br />

en santidad, y de tan consumada experiencia en los negocios que mereció ser<br />

uno de los setenta obispos que hicieron las leyes godas en España, y despues fue martirizado<br />

el año de 638 por los godos bárbaros que habitaban en Cataluña.<br />

Los continuadores de Bolando al dia 3 de marzo, y otros escritores ponen el<br />

hecho de la formacion de las leyes godas en el tiempo de Enrico, que dicen fue el<br />

que juntó ,los setenta obispos para hacerlas. Pero todo esto no tiene mas apoyo que<br />

un pergamino que sé halló en el sepulcro de san Severo obispo y mártir de Barcelona<br />

al tiempo de trasladar sus reliquias á aquella catedral desde la iglesia de san Cucufate<br />

de órden del rey de Aragon Don Martin el año de 1405.<br />

Habiendo probado suficientemente el maestro Florez en su España Sagrada<br />

la falsedad del contenido de dicho pergamino en quanto á la formacion de las<br />

leyes, se puede asegurar sin recelo alguno, que el congreso de los setenta obispos legisladores<br />

y autores de las leyes godas en España nunca ha tenido existencia en otra<br />

parte que en la imaginacion del que escribió el pergamino seis ó siete siglos posteriores<br />

al tiempo á que se refiere, y de los que engañados por él le siguieron despues,<br />

sin que en la antigüedad se encuentre vestigio alguno ni aun verisimilitud de un hecho<br />

tan memorable y tan digno de que los escritores coetáneos hubieran hecho particular<br />

mencion de él.<br />

s. III.<br />

De los concilios V y VI de Toledo.<br />

Chintila, sucesor de Sisenando por eleccion, luego que subió al trono convocó<br />

en el ario primero de su reynado el concilio V de Toledo. Todo lo que en él se determinó<br />

fueron asuntos políticos , á excepcion del cánon primero, por el qual se establecieron<br />

para siempre en todo el reyno tres dias de letanías anuales en el mes de<br />

diciembre, lo que expresamente confirmó el príncipe con un decreto al fin del concilio,<br />

mandando que en dichos tres dias cesase todo género de trabajo y el curso de<br />

los negocios forenses.<br />

Todo el contexto del concilio está manifestando claramente que Chintila no se<br />

propuso otro objeto en congregarle que el de afianzar su reyno y Cambien la seguri-<br />

(0 Tom. z slot. al Concil. IV, num. r s 7.


XXII<br />

Suintila y<br />

dad de su familia, teniendo sin duda presente el rigor con que fue tratado<br />

su familia , privándoles de sus bienes y de la comunion y trato con todos los demás<br />

en el concilio IV anterior.<br />

En este V se manda primeramen te observar lo determinado en el anterior acerca<br />

del respeto y seguridad debida á los príncipes: se ampara á toda la posteridad de<br />

Cintila, para que no se le perjudique ni en sus personas ni en la bienes: se imponen<br />

penas á<br />

' los que no siendo elegidos por todos, ó no siendo de a nobleza goda, aspi-<br />

rasen á la corona; á los que solicitasen,<br />

viviendo el rey, votos para ser elegidos despues<br />

de su muerte ; y tambien á los que le maldixesen. Se manda que los sucesores en<br />

el reyno conserven las mercedes hechas por sus antecesores á los vasallos por servi-<br />

cios fieles.<br />

Se determinó que en todos los concilios que en adelante se celebrasen se publicara<br />

el<br />

decreto del concilio universal sobre la defensa y conservacion de los príncipes , que<br />

es<br />

cánon 75 del concilio IV, de que se ha hablado antes. Finalmente se reserva al<br />

el<br />

príncipe la facultad de tratar con indulgencia á los culpados, guando lo tuviere por<br />

conveniente. De suerte que todo este concilio V debe reputarse como una parte muy<br />

noble de la legislacion goda, y sus cánones como otras tantas leyes ; y es un grandi..<br />

simo absurdo decir, como dice Sotelo (lib. 2, c. 15), que como las determinaciones<br />

este concilio son puramente profanas, Chintila "quiso paliar con la autoridad del<br />

de<br />

,,concilio sus leyes, á fin de que el respeto de la religion y el nombre venerable de tan<br />

',santo congreso constringiera á los godos á la observancia de las que en aquella junta<br />

ase constituían."<br />

Para decir esto era necesario ignorar ó haberse olvidado enteramente de que los<br />

concilios toledanos en tiempo de la dotninacion de los godos eran por su constitucion<br />

unas cortes generales del reyno, en las que estaba representada la nacían por los dos<br />

brazos eclesiástico y secular unidos á la cabeza suprema del estado, y así se trataban<br />

y determinaban indistintamente y con igual autoridad los asuntos eclesiásticos y seculares.<br />

Ambrosio de Morales nada sospechoso en esta materia dice: "Como los concilios<br />

»de entonces, como vemos y se ha notado, eran juntamente cortes del reyno, todo<br />

«se trataba allí junto , lo eclesiástico y seglar, y los presentes debian consultar y desscretar<br />

en todo, y si habla en esto diferencia no la entendemos de lo que está escrito."<br />

Lejos pues de tener que paliar el príncipe sus leyes , como dice Sotelo , para darles<br />

fuerza con la autoridad del concilio, se la daba el príncipe al concilio, y confirmaba<br />

sus determinaciones expresamente al fin con una pragmática sancion, así como al<br />

principio le convocaba y proponia en el Tomo Regio los puntos que se habían de<br />

tratar en él , como se ha dicho antes y consta todo de las actas de los mismos concilios,<br />

los quales por este motivo son una fuente muy principal de la legislacion wisigoda,<br />

de la qual no se puede hablar con acierto sin tener siempre presentes los concilios<br />

toledanos nacionales.<br />

Ambrosio de Morales dice que este concilio V fue provincial; pero se engañó en<br />

esto, como lo prueban manifiestamente sus mismas subscripciones, por las quales se<br />

ve que ademas del metropolitano de Toledo asistieron obispos de otras provincias:<br />

san Braulio de Zaragoza, Hoya de Barcelona, Elpidio de Carcasona, Viarico dé Lisboa,<br />

y el concilio VI siguiente le tuvo por nacional, pues en dos partes que le cita le<br />

llama universal, por cuyas razones el Cardenal de Loaisa cree tambien que fue na-<br />

cional. Ni era tampoco verisimil que habiéndose propuesto Chintila afirmar su reyno<br />

por medio del concilio, , le hubiese<br />

que fuese nacional.<br />

congregado provincial, estando en su arbitrio<br />

Volvió Chintila<br />

a á convocar en el ario segundo de su reynado otro concilio,<br />

entre los toledanos es el VI. Ademas del establecimiento de diversos cánones eclesiás<br />

que<br />

ticos, se trató tambien acerca del gobierno político. Se determina que<br />

en adelante el<br />

que hubiere de obtener el reyno ,antes de subir al trono jure que no favorecerá á los<br />

judíos,<br />

ni consentirá en su reyno á ninguno que no fuese catolico, y<br />

lo resuelto en el concilio IV acerca de los judíos.<br />

se confirma todo


xxiir<br />

Sé renueva la prohAicion :de solicitar .votoS.,viviendo erreyl para ser elegido despues<br />

de su muerte. Se inhabilita para aspirar al trono al que se le hubiese cortado el<br />

pelo y vestido el hábilainonástico:,:al: que hublere -sufridola pena de la decalvacion:<br />

al que traxere su origen dé esclavos al que_no fuere godo de nacion y al que no estuviese<br />

.adornado de buenas costumbres. Se renueva el -decreto, de amparo dado en el<br />

concilio anterior á fa,yor de la persona y bierves,de_la . familia de Chintila para despues<br />

de áusinuerte. . - .<br />

Se manda que los libertos,de-las iglesias, guando muera'el obispo , presenten al<br />

sucesor sus .cartas de-libertad, para-que conste de sü lestado y del obsequio que deben<br />

prestar ,á las iglesiasey si dentro de un año no lo hicieren, sean reducidos á perpetua<br />

esclavitud: 'que los descendientes de los libertos sean ,educados por las iglesias, á cuyo<br />

fin sirvan „á los obispos sin perjuicio de su ingenuidad y libertad, y si sus padres no<br />

los,quisiere.n entregar y les buscaren otros patronos, sean reducidos á la esclavitud.<br />

Se prohibe condenar á ninguno en:- juicio, sin que se presente legitimo acusador,<br />

y si se hallare que este es Indigno, niS se juzgue : p-or su acusacion , excepto en delitos<br />

de lesa inagesrad. Se'manda que los 'señores y magnates de la casa real sean respetados<br />

y reverenciados, y que ellos traten bien -y con humanidad á los inferiores, y les<br />

den buen exemplo. Se renueva lo dispuesto en el 'concilio anterior sobre que los sucesores<br />

en el reyno conserven las mercedes hechas por sus antecesores á los vasallos por<br />

servicios fieles, añadiendo aquí la excepcion de lá ingratitud é infidelidad, por la qual<br />

el que incur riere en ellas es privado de las mercedes recibidas. Asimismo se manda<br />

que sean -firmes y estables las donaciones hechas -á las iglesias, y estas sean conservadas<br />

siempre en la posesion de los bienes adquiridos en virtud de las tales donaciones.<br />

Los que por infidencia ó por haber hecho algun mal se refugiaren á los enemigos,<br />

buscando su amparo con perjuicio de la patria ó de los particulares, se manda que, si<br />

fueren habidos, excomulgándolos y- encerrándolos, estén sujetos por largo tiempo á las<br />

leyes de la penitencia. Finalmente, el perdon de los que se refugian á la iglesia se reserva<br />

á la piedad y clemencia del príncipe por la intereesion de los sacerdotes y reverencia<br />

del lugar, siendo el indulto compatible con la justicia.<br />

S. IV.<br />

Del concilio .VII de Toledo y de la primera coleccion .de las leyes wisigodas despues de las<br />

primitivas de Enrico y Leovigildo.<br />

Chindasvindo, que ocupó el trono despues de la muerte de Tulga, convocó en el<br />

ario quinto de su reynado el concilio VII de Toledo. En él se volvió á tratar mas extensamente<br />

de los que se refugiaban á los enemigos, y se agravaron las penas; pero no<br />

habiendo sido sin duda bastantes las impuestas por los dos concilios para contener á<br />

los tránsfugas y evitar los males que causaban á la patria y . á los particulares, se aumentaron<br />

despues hasta la capital y confiscacion de bienes, como se ve por la ley 6,<br />

tít. i, lib. 2, que es de Recesvinto, aunque algunos códices la atribuyen al mismo<br />

Chindasvindo.<br />

Se tomaron en este concilio providencias para remediar los perjuicios y gravámenes<br />

que causaban los obispos en Galicia con indebidas contribuciones á las iglesias,<br />

y con gastos excesivos á los pueblos en las visitas, á cuyo fin se mandó que no pudiesen<br />

tomar sino dos sueldos al año de cada iglesia. Se puso tasa á los gastos de las visitas,<br />

mandando que no pudiesen detenerse mas de un dia en cada iglesia, y no pudiesen<br />

llevar mas de cinco caballos, como se lee. en algun códice, y no mas de cincuenta,<br />

como dicen otros, lo que es absolutamente inverisimil y eateramente contrario<br />

á las intenciones y fines del concilio, porque de este modo, lejos de contener, fomentaría<br />

el fausto de los obispos, y aumentaría el mal, autorizándole en vez de corregirle,<br />

que fue el objeto del concilio.<br />

Al fin 'de el se dispuso que por reverencia á la persona del rey y honor de la casa<br />

real los obispos mas vecinos á Toledo viniesen á residir allí cada uno un mes en el


xxty<br />

ano , segun el turnollifellts séñaliasé el obispo de"Toledo,• excepto el tiempo de la co-<br />

secha y vendimias. toda España. 1't Chindasvindo, porqueSuintila, corno se ha di-;<br />

Dueño absoluto,de ,<br />

bolir en toda ella la dominacion de los romanos, afianzada ya<br />

cho antes, acabo de A<br />

por consiguiente y consolidada la monarquía goda, trató este príncipe de fixar y .dar<br />

tambien estabilidad` y consistencia á , su legislacion, á cuyo fin ,.no contento con recoy<br />

dar la conveniente forma y método á las leyes propias, aunque permitió el esgertudio<br />

de las romanas para la instruccion privada, abolió -enteramente el uso y autoridad<br />

de ellas en los tribunales enloda la extension de la monarquía, igualmente que<br />

el de qualesquiera otras leyes extrañas, .dexando solo con vigor y fuerza para el gobierno<br />

y decision de las causas las leyes contenidas en el código nacional formado -por<br />

él, corno se ve por la ley 8, tít. 1, lib. 2, la qual juntamente con otras muchas suyas<br />

han conservado en la colección que ha llegado á nosotrós, 'aunque no es la de<br />

se<br />

Chindasvindo, de que se trata, como se hara ver : en su lugar. Pero que se hubiese<br />

hecho esta, ademas de constar d,e la misma ley 8 , lo prueba tambien claramente la<br />

4, tír. 3 , lib. 2, en la qual se remite Chindasvindo por lo tocante á la pena impuesta<br />

á los que ponian á qiiestion de tormento á un inocente, á la ley 2 , tít. z , líb. 6, que<br />

es tambien del mismo Chindasvindo, y en la qual se trata 'efectivamente de dicha<br />

pella; y haciendo la cita con la distincion de libro, título y ley, es claro que se remite<br />

no á una ley suelta ,:sirto iuna ,coleccion de leyes ya formada. Fernandez de Mesa<br />

(lib . 1, c. 5.) dice que en el código castellano no hay ninguna ley con la instripcion<br />

de Chindasvindo ; pero basta abrir el libro para convencerse- de la falsedad de esta<br />

asercion.<br />

§. V.<br />

Del concilio VIII de Toledo y coleccion hecha por Recesvinto.<br />

Despues de haber reynado algunos arios Chindasvindo, nombró por sucesor suyo<br />

en la corona para despues de su muerte, y por compañero en el gobierno del reyno<br />

aun durante su vida, á su hijo Recesvinto; no solicitándolo el mismo Chindasvindo<br />

astuta y mañosamente para perpetuar en su. familia la corona , como falsamente han<br />

querido imputarle algunos escritores, sino condescendiendo con la solicitud de los vasallos<br />

manifestada á nombre de' ellos por san Braulio obispo de Zaragoza, y convencido<br />

de las razones que el.santo 1e expuso en la carta que á este fin le escribió, dirigidas<br />

á precaver con tiempo y evitar las turbaciones y alborotos que en las anteriores<br />

elecciones habian perturbado el reynó , suscitadas por hombres inquietos y ambiciosos,<br />

que sin tener las calidades necesarias solicitaban apoderarse del trono: motivo<br />

porque en los concilios V y VI, como se ha dicho antes, se prohibió solicitar votos<br />

viviendo el rey para ser elegidos despues de su muerte , y se declararon las calidades<br />

que debian concurrir en los que hubiesen de aspirar á la corona.<br />

Reynando ya solo Recesvinto despues de muerto su padre, convocó en el año<br />

quinto de su reynado un concilio nacional que fue el VIII de Toledo. En él se propuso,<br />

entre otras cosas, corregir y añadir la coleccion de las leyes, á cuyo fin presta<br />

su consentimiento para que corrijan -(1) en ellas lo que necesitare de correccion,. quiten<br />

lo superfluo y añadan lo necesario- . Propone tambien que se aclare lo que en los<br />

cánones antiguos hubiese obscuro y dudoso. Exhorta á los condes y señores de palacio,<br />

á quienes por su empleo y dignidad dice que les toca asistir al concilio, á que<br />

procedan de uniformidad y buen acuerdo con los padres, y promete aprobar y ratificar<br />

todo lo que el concilio determinare.<br />

(1) Decernimus..., ut quaecumque negotia ctt quorumlibet quaerela vestris anditihus extiterint patefacta,<br />

cum justitiae vigore misericorditer, et cura temperamento miserationis justissimae cum postra conniventia<br />

terminetis; in legum sententiis quae aut depravata consistunt , aut ex superfluo vel indebito conjecta videntur,<br />

nostrae serenitatis accomodante consensu, Lec sola quae ad sincerara justitiam , et negotiorum sufficientian i<br />

conveniunt ordinetis; canonum obscura quaedazn , et in dubium vena in meridiem lucidaé intelligentiac<br />

reducatis. Concil. VIII Tolct. Tom. Reg. num. 9.


.%.v<br />

A consecuencia de esto ademas de<br />

rcleel:<br />

siásticas , en el décimo se dispone que, muerto el rey, los obispos con los principales<br />

ministros de palacio se junten en la ciudad regia (que es Toledo), ó en el luga<br />

donde hubiese muerto, y elijan otro en su lugar, y se expresan al mismo tiempo las<br />

,qualidades de que debe estar adornado el rey y lo que debe hacer para reynar bien.<br />

En la sesion segunda se formó un decreto sobre las exacciones y tributos del reyno<br />

que se invertian mas en beneficio de los descendientes de los reyes que del reyno;<br />

despues de referir los abusos que en esto habla y los males que de ellos se seauian al<br />

reyno y á los particulares, para evitarlos ordenaron que todo lo que hubiese adquirido<br />

Chindasvindo desde el dia que entró á reynar, se reservase á la disposicion de Recesvinto<br />

su hijo, no cdmo heredero suyo, sino como rey, para que lo empleara en beneficio<br />

del reyno, pasando solo á los herederos de Chindasvindo lo que poseia justamente<br />

antes de reynar por herencia, ó por otro qualquier título particular.<br />

Esta providencia la confirmó Recesvinto particularmente en el mismo concilio,<br />

extendiéndola á todos sus sucesores en la corona, y mandando para su mejor observancia<br />

y firmeza, que antes de subir al trono jurasen observarla. De este decreto se<br />

formó la ley 5, tít. i, lib. 2 del Fuero Juzgo.<br />

Propone tambien el rey en el Tomo Regio y exhorta con eficacia al concilio á que<br />

trate con toda diligencia sobre las cosas de los judíos, porque los que habian quedado<br />

convertidos en los anteriores reynados, recayendo con su acostumbrada obstinacion<br />

en sus antiguos errores, habían prevaricado y vuelto á judaizar. Y aunque sobre<br />

esto no hay cánon ninguno en el concilio, sin duda fueron efecto de las providencias<br />

que en él se tomaron las leyes del mismo Recesvinto, que se hallan en el título 2 del<br />

libro 12 del Fuero Juzgo.<br />

La decima sexta contiene un memorial que los judíos de Toledo presentaron al mismo<br />

Recesvinto en 18 de diciembre del año sexto de su reynado, era el qual confiesan llanamente,<br />

que habiendo sido precisados en tiempo de Chintila á hacerse cristianos, lo habian<br />

executado simuladamente y con malicia, y así habían vuelto á sus errores anti-<br />

, guos; pero que ahora lo hacian de buena fe y con sinceridad. Expresan individualmente<br />

todo lo que se obligan á hacer y de lo que debian abstenerse, y entre otras cosas<br />

prometen, que ni los hombres ni las mugeres casarán en adelante con personas de<br />

su secta , sino con cristianos; y que si por no tener costumbre y por una repugnancia<br />

natural no pudieren comer carne de puerco, no rehusarian comer lo que estuviese<br />

compuesto con ella. Consienten en que, si faltaren á lo contenido en el memorial,<br />

sean castigados con pena de muerte, quemándolos ó apedreándolos, y si el príncipe<br />

por clemencia quisiere perdonarles la vida, los haga esclavos de quien quisiere.<br />

Esta propuesta de los judíos de Toledo dice Vasco (z) que la hicieron á Sisenando<br />

el año sexto de su reynado los judíos que Sisebuto hizo bautizar por fuerza. Pero la ley<br />

citada decima sexta dice expresamente que la hicieron á Recesvinto el alío sexto de su<br />

reynado, y no los judíos obligados á bautizarse por Sisebuto, sino los que Chintila obligó<br />

á observar la fe que profesaron para quedar en el reyno guando fueron expelidos por<br />

este príncipe los que no la quisieron profesar , y así lo dicen los mismos judíos en la<br />

ley, á la qual ciertamente debe darse mas crédito que al autor de la obra intitulada<br />

Fortalitium fidei , que es el único que cita Vasco en prueba de su dicho, sin embargo<br />

de que allí mismo advierte que en aquella obra estan errados los nombres de los reyes.<br />

El arzobispo Don Rodrigo dice (2) que en este concilio VIII se insertaron diversas<br />

leyes que habla promulgado Recesvinto; pero en las actas no se encuentran tales<br />

leyes , y acaso lo equivocó con el concilio XII, en el qual se insertaron los sumarios<br />

de unas leyes de Ervigio, como se verá en su lugar.<br />

(i)<br />

Hoc armo, nempe sexto Sisenandi Regis , inda& toletani , quia Rege Sisebuto ad fidem comptilsi fue-<br />

t , curn<br />

rant, ultró cerimonias et ritus judaicos abjuraverunt , professi, si quem ad eos deiicere deorehendercn<br />

se lapidibus obruturos , aut si Rex vitam concedere vellet, bona eitic cederent fisco, et 'perpetuam scrviret<br />

servitutem. Ex Fortalitio fidei , ubi nomina Reguin depravata leguntur. Vas. Chron. ann. 646.<br />

(2) Et ponuntur in serie ejusdem conca leges quaedarn á praedicto Recensvindo Principe promulgaras.<br />

DO reb. Hisp. lib. z, cap. 22.


XXVI<br />

mo-<br />

Recesvinto el exemplo y máximas de sil padre Chindasvindo, y<br />

Siguiendo<br />

vido, no de la ambicion y odio á los romanos, como dice Cironio, sino de una ilustrada<br />

y sabia política para introducir la union .é igualdad entre las dos naciones de<br />

godos y romanos que componian la monarquía, comprendiendo bazo del nombre<br />

los españoles, como se debe entender que se comprenden en las leyes,<br />

de romanos á<br />

volvió á prohibir el uso de las leyes romanas en toda la extension de la monarquía;<br />

y porque tal<br />

no habia tenido la ley de su padre toda la observancia, acaso por no<br />

vez<br />

haberse . impuesto en ella pena ninguna á los contraventores, impuso él en la ley 9,<br />

tít. r , lib.<br />

la considerable pena de treinta libras de oro á los que presentasen en jui-<br />

2<br />

cio para la decision de los negocios otro código de leyes que el formado por él, y á<br />

los jueces que lo permitiesen y no hiciesen rasgar el código presentado. Pero exime de<br />

esta pena á los que alegaren las leyes anteriores, no para impugnar las suyas, sino<br />

para comprobar las causas pasadas ya fenecidas, en lo que alude á la ley 12 del mismo<br />

título , que es tambien de Recesvinto , y en la qual dice, que había enmendado<br />

las leyes de sus antecesores, y manda que por ellas así enmendadas se decidan los<br />

pleytos que entonces estaban empezados y no fenecidos, sin hacer novedad en los que<br />

se hablan terminado segun las leyes conforme estaban antes del primer ario de su rey=<br />

nado, en lo que da esta ley al mismo tiempo un claro testimonio de haberse formado<br />

la coleccion mandada hacer por Recesvinto; y aunque tampoco es la que actualmente<br />

tenemos, como se hará ver , se han conservado en ella mas leyes de Recesvinto que<br />

de ningun otro príncipe.<br />

Para acabar de afianzar la union é igualdad ya dichas, y quitar todo motivo de.<br />

division y discordia, el mismo Recesvinto con política igualmente acertada abolió una<br />

ley antigua, por la qual se prohibían los matrimonios entre godos y romanos, y por<br />

la ley 2, tít. 1, lib. 3, que tambien es suya, y no de Recaredo como equivocadamente<br />

creyó Aldrete, mandó que en adelante pudiesen casarse indistintamente el godo<br />

con muger romana, y el romano con muger goda, formando por medio de esta sabia<br />

y política ley una sola de dos distintas naciones, habiendo destruido con ella un muro<br />

de separación, que mientras subsistiese tendria perpetuamente divididos entre sí los<br />

vasallos de una misma monarquía con notable detrimento del estado y de los mismos<br />

particulares.<br />

En la correspondencia epistolar entre san Braulio y Recesvinto, publicada por<br />

el M. Risco (r) , se trata de un códice enviado por Recesvinto á san Braulio para que<br />

le corrigiera, el qual estaba tan mendoso y viciado, que disculpándose el santo por<br />

haber tardado en la correccion , dice que mas corto y fácil le hubiera sido escribir de<br />

nuevo todo el códice que corregirle , porque eran tantos los descuidos de los copiantes<br />

, que , no habia cláusula ó sentencia que no necesitase de enmienda , y muchas veces<br />

desesperó de poderle corregir. Pero al lin le envió enmendado y corriente á Reces]<br />

vinto, el qual le dió las gracias , eloaiando y estimando su trabajo.<br />

Ni de las cartas de Recesvinto bni<br />

de las de san Braulio consta qué especie de có-<br />

' dice era-este, ni el asunto que contenia; pero como san Braulio despues de san Isidoro<br />

estaba reputado en su tiempo por el mas sobresaliente no solo en las ciencias eclesiás-,<br />

ticas, sino tambien en las profanas, aun en concepto del mismo san Isidoro, pues<br />

envió su grande obra -le<br />

de las<br />

etimologías sin darle la Ultima mano por falta de salud,<br />

para que la corrigiera y perfeccionara, y Recesvinto tenia de su virtud y literatura<br />

todo el concepto que merecía, y por otra parte se sabe que hizo una coleccion de leyes<br />

, no ha faltado quien movido de estas consideraciones se haya persuadido á que<br />

el códice de<br />

de Recesvin to<br />

que se habla en las expresadas cartas era la misma coleccion de leyes<br />

(2).<br />

Pudieran servir de apoyo á este modo de pensar dos expresiones de qué usa san<br />

Braulio en sus cartas, diciendo en la 38 que lo que el rey le habia mandado hacer<br />

(2)<br />

(t) España Sag. ton,. 3o, Apend. 3.°<br />

Floranes Apuntara. para la histor. del Fuer. Juzgo. M .S.


xxvir<br />

cedía en utilidad de su reyno (i): expresion que se puede aplicar con mucha propiedad<br />

y oportunidad á una obra que contiene la legislacion del reyno, y en la carta 4o<br />

dice que el texto del códice• le dividió en títulos segun le habia ordenado el rey, lo<br />

que tambien es muy oportuno, hablando de un código legal, por la mayor facilidad<br />

que esto proporciona para su -mejor uso y manejo.<br />

Pero contra esto ocurre una reflexion, y es que Recesvinto, como se ha visto, dispuso<br />

formar su coleccion de leyes en el concilio VIII de Toledo, para cuyo tiempo<br />

habia muerto ya san Braulio, y antes de morir habla enviado corregido el' códice á<br />

Recesvinto, y no es creible que este príncipe, que poco tiempo antes habia elogiado<br />

y aprobado el grande trabajo que el santo habia hecho para enmendar el códice, si<br />

este contuviese la coleccion de leyes, hubiera pensado en formar otra, teniéndola ya<br />

-hecha á toda su satisfaccion yaprobada, por lo que parece mas cierto y seguro creer<br />

.que el citado códice no conteniala coleccion de leyes, sino algun asunto sagrado, lo<br />

qual era tambien muy propio del genio de Recesvinto aficionadísimo á las cosas sagradas,<br />

y del qual dice el arzobispo Don Rodrigo que acostumbraba leer en la Sagrada<br />

Escritura, y gustaba de oir disputas y cuestiones sobre ella para entenderla, y así<br />

encargó tambien á san Eugenio III de Toledo la correccion del poema de Draconcio<br />

sobre la cfeacion.<br />

El mismo Recesvinto parece indicar bastantemente, que el códice que mandó corregir<br />

era de la clase que se ha dicho, pues alentando á san Braulio á que concluyera<br />

la obra á pesar de las dificultades que la retardaban, le dice que Dios le iluminaría interiormente<br />

para corregir los yerros introducidos por los escribientes en el códice (2).<br />

§. VI.<br />

De los concilios XII y: XIII de Toledo, y de Iá coleccion hecha por Ervigio.<br />

Como Wamba, segun se ha dicho, hubiese sido despojado fraudulentamente de<br />

la corona, que por fuerza y con violencia le habían obligado á aceptar, Ervigio, sucesor<br />

suyo en el reyno, se mostró muy solícito y cuidadoso para apartar de sí la sospecha<br />

de haber sido autor de tan grave atentado, ó á lo menos de haber tenido parte<br />

en él. A este fin luego que subió al trono convocó en el año primero de su reynado<br />

el concilio XII de Toledo, y presentó en él unos documentos de los quales resultaba<br />

que á presencia de los grandes y señores de la corte se habia abierto corona, y vestido<br />

el hábito monástico á Wamba: que éste habia renunciado el reyno en Ervigio, y que<br />

habia dado una instruccion secreta al obispo de Toledo para que quanto antes le<br />

ungiese.<br />

Exáminados estos documentos en el concilio, se declararon por legítimos, y á su<br />

consecuencia se absolvió á los vasallos del juramento de fidelidad que habían prestado<br />

á Wamba, y se confirmó el reyno en su sucesor Ervigio, el qual en este mismo concilio<br />

se propuso corregir las leyes á imitacion de Recesvinto y formar otra coleccion<br />

de ellas. A este fin encargó al concilio que lo que hubiese en las leyes absurdo ó contrario<br />

á la justicia, se corrigiese y pusiese en buen órden para su mejor inteligencia y<br />

execucion (3), exhortando así á los padres del concilio como á los señores de la corte<br />

(t) Per Jussionem autern Serenitatis vestrae commoda regni vestri votis omnibus optamus agnoscere.<br />

S. Braul. Epist. 38.<br />

(2) Erit igirur voto tilo á Domino atributa tuarum virium fortitudo, et internorum luminum copiosa praevisio•,<br />

dum putredines ac vitia scribarum intellectus tui constanter inchoaverit incisio resecare. Epist. 39-<br />

(3) Nam et hoc generaliter obsecro, ut quidquid id nostrae gloriae legibus absurdum , quidquid justítiae<br />

videtur esse contrarinm , unanimitatis vestrae indicio corrigatur. De ceteris autem causis atque negotijs, quae<br />

novena competunt institutione formari evidentium sententiarmn titulis exorando conscribite... °ames tomen<br />

in commune convenio , et vos Patres Sanctissimos, et vos illustres Aulae Regiae viros quos interesse<br />

sancto concilio delegir nostra sublimitas , per divini nominis attestationem.... quia sine personar= aliqua<br />

acceptione vel favore... quaeque se vestris sensibus audiencia ingesserint, sana verborum examinatione diseuthe.<br />

Concil. Tolet. XII, Tom. Reg. num. 5 , 6, 7.<br />

d a


XXVIII<br />

que la<br />

lo hiciesen sin acepcion de personas, y sin proponer otro objeto en ello<br />

que<br />

buena administracion de la justicia.<br />

Don Martín Ximena en sus Anales de Jaen (i) dice: "Ayudó Sisebado en com-<br />

Teodiselo obispo de Baeza á la recopilacion de las leyes de los godos, obra<br />

pañía de<br />

,digna de prelados doctos y santos, y muy útil al gobierno eclesiástico y Y<br />

'<br />

mas adelante: "Ayudó Teodiselo en compañía de Sisebado obispo de Martos á la<br />

.”;recopilacion de las leyes de los godos."<br />

Sotelo (lib. 2, c. 19) propone esto como una prueba de haberse formado efectivamente<br />

la coleccion de leyes de Ervigio; pero se engaña, porque Ximena en las referidas<br />

palabras no pudo hacer alusion á la coleccion de Ervigio, que se mandó formar<br />

en el concilio XII de Toledo, al qual, aunque asistió Sisebado, no asistió Teodiselo,<br />

en cuya compañía dice Ximena que ayudó á formarla , -porque no era obispo entonces,<br />

ni en algunos años adelante, pues por primera vez subscribe como obispo de Baeza<br />

en el concilio XVI de Toledo, al qual asistió tambien Sisebado obispo de Martos,<br />

y habiéndose mandado formar eti este concilio la coleccion de Egica-, es claro que á<br />

esta y no á la de Ervigio hizo alusion Ximena. Pero á qualquiera de ellas que la haya<br />

hecho, no es bastante -para dar crédito á ima noticia tan circunstanciada , y de antigüedad<br />

tan remota como la que da Ximena, la sola asercion de un escritor, que siendo<br />

tantos siglos posterior al hecho que refiere, no alega autor ni documento alguno<br />

de aquellos tiempos ó de los inmediatos á ellos para su comprobacion.<br />

Otra prueba mas segura y cierta que la de Ximena tenemos, no solo de haberse<br />

formado la coleccion mandada hacer por Ervigio, sino tambien de haber empezado<br />

á tener observancia desde los últimos meses de su reynado, porque él mismo lo dice<br />

así en la ley 1, tít. r , lib. 2.<br />

Es verdad que en las colecciones de Piteo, Lindembrogio y Canciani , y tambien<br />

en todos los códices castellanos, excepto el de Toledo, se atribuye esta ley, no á Ervigio,<br />

sino á Recesvinto; pero todos los códices latinos que ha tenido presentes la<br />

Academia la atribuyen uniformemente á Ervigio, y lo que es mas, por el contexto<br />

de la misma ley se prueba que él es su autor, y que no puede serlo Recesvinto.<br />

"E por ende (dice la ley) estas leyes que nos emendamos, é las que facemos nue-<br />

„vamientre, é ordenamos é ponemos en este libro cada una en sos títulos, mandamos<br />

53 que sean guardadas de las kalendas de noviembre deste segundo anno que nos reg-<br />

,,namos, é que valan por siempre, é que las tengan todos los que son de nuestro<br />

,«refino, así cuerno las oyeron, é las otorgaron todos los obispos de Dios, é los sabios<br />

,,de nuestra corte é los mayores.” •<br />

Por esta última cláusula, que se halla en todos los códices que atribuyen la ley á<br />

Recesvinto, igualmente que en el texto de Piteo (2), Lindembrogio y Canciani , se ve<br />

que el autor de la ley se refiere en ella á leyes formadas en un concilio convocado por<br />

él antes del segundo año de su reynado, lo que de ningun modo puede aplicarse á<br />

Recesvinto, porque el primero de los quatro concilios que convocó, que fue el VIII<br />

de Toledo, se celebró en el año quinto de su reynado. Tampoco puede aplicarse por<br />

la misma razon á Chindasvindo, como quiere Don Gregorio Mayans en su carta á<br />

Don Josef Berni, porque el único concilio que convocó Chindasvindo que fue el VII<br />

de/Toledo, fue tambien en el año quinto de su reynado. Por el contrario todo conviene<br />

bien á Ervigio, que en el año primero de su reynado convocó el concilio XVI<br />

de Toledo, y mandó que en él se corrigiesen y enmendasen las leyes, como se ha<br />

to , vis-<br />

y viene bien que habiéndose empezado en el año primero, se publicasen y pusiesen<br />

en observancia hácia el fin del segundo, que es lo que dice la ley, la qual concluye<br />

tambien diciendo: "E las leyes que ficiémos contra los judíos, mandamos que<br />

daquel tiempo adelantre que fueron confirmadas por nos."<br />

(1) Num. 7 , año 733 ; y num. II , año 713.<br />

(a) Ut<br />

Dei , Se<br />

sicut sublima in tbrono serenintis nostrae celsitudine residente,<br />

nioribusque Palatij atque Gardingis videntibus cunctis Sacerdotibus<br />

exces,ibus ',ostra gloria promulgavit , ab eo tempore carum valituras manifestatio claruit... Leges sane quas in judaeorum<br />

gloriosas serenitatis nostrae renovatione impressimus.<br />

esse decernimus ex quo bis confirmationem


xxix<br />

Esta 'es Otra prueba de que Ervigio es autor de la ley, y no Chinclasvindo ni<br />

Recesvinto, porque el primero no hizo leyes ningunas contra los judíos, y el segundo<br />

aunque hizo-algunas, como se dio en su lugar, no consta que las hubiese confirmado<br />

de nuevo , como consta haberlo executado Ervigio con las que hizo tambien contra<br />

los judíos, como se verá en el número siguiente. _Merecen por tanto mas crédito los<br />

,códices que atribúyen la ley á Ervigio, que los que hacen autor de ella á Recesvinto.<br />

Sin embargo de que en el concilio VIII se habían tomado varias providencias<br />

sobre las cosas de los judíos por Recesvinto, como se ha dicho, y á pesar de la-solemne<br />

protesta que ellos hicieron de la sinceridad de su nueva conversion, volvían siempre<br />

obstinadamente á sus errores , por lo que Ervigio encarga con la mayor eficacia<br />

al concilio, que procure extirpar la secta, y para ello exámine . con cuidado las _leyes<br />

que sobre el asunto había él promulgado recientemente, y poniéndolas en órden las<br />

confirme de nuevo, lo que efectivamente executó el concilio, como expresamente lo<br />

dice en el cánon IX, en el qual pone los sumarios, de las leyes con las mismas palabras<br />

y el mismo órden que tienen en el libro 12 del Fuero Juzgo en el título 39 compuesto<br />

por la mayor parte de,las leyes de Ervigio contra los judíos. •<br />

Otro especial encargo que este príncipe hizo al concilio fue la reforma y modificaclon<br />

de la ley de los llamamientos ala guerra, de•que se ha hablado antes, publicada<br />

por Wamba, y por cuyo extremado rigor dice Ervigio que casi la mitad del pueblo<br />

habia incurrido en infamia.<br />

El concilio modificó la ley en quanto al perdimiento de las dignidades y honores,<br />

y , tambien en quanto á la inhabilitacion para poder ser testigos, que era otra<br />

pena impuesta por la ley á los que no acudiesen al llamamiento á la guerra , ó estando<br />

en ella la abandonaran.<br />

Vasco el año 623 apoyado en el concilio XII de Toledo atribuye esta ley de los<br />

. llamamientos á Sisebuto; pero se equivocó notoriamente, engañado sin duda por alguna<br />

cita falsa, pues se conoce que guando escribió esto no tuvo presente el concilio<br />

que cita, porque en él se dice expresamente, que el que hizo la ley citada fue Wamba,<br />

y con esto conviene tambien la inscripcion de la misma ley en todos los códices<br />

latinos y castellanos.<br />

En el cánon X de este concilio XII se extendió por concesion de Ervigio la ley<br />

de la inmunidad local de los templos que se ha insinuado en el cap. 3, á treinta pasos<br />

al rededor de la iglesia , pues solo se extendia hasta el pórtico de ella por las leyes<br />

anteriores que hablan de la inmunidad.<br />

El monge Graciano insertó este cánon en su Decreto (i); pero constante siempre<br />

en su sistema de extender mas allá de los justos límites la potestad y jurisdiccion eclesiástica<br />

y estrechar la real, suprimió, segun su costumbre, la primera cláusula del cánon<br />

que dice (2): "en favor de los que por algun miedo ó terror se refugian á la iglesia,<br />

',con consentimiento y por mandado de nuestro gloriosísimo ser:kr y rey Ervigio definió<br />

santo concilio"; y comenzó su cánon por las palabras: definió el santo concilio, para<br />

hacer creer que el concilio establecia la inmunidad por su autoridad propia, y no por<br />

la del príncipe, corno lo manifiestan muy claramente las citadas palabras que á este<br />

fin suprimió de intento. Por la misma razon, aunque se propuso tomar de los concilios<br />

toledanos en esta materia de asilos, no insertó el cánon 12 del concilio VI de que<br />

se ha hablado antes, porque éste, ni aun truncado, podia servir á su intento, y así<br />

tomó el partido de omitirle enteramente.<br />

Esta ley no se halla en los códices latinos ni en la version castellana de Villadiego;<br />

pero la Academia la ha insertado en la suya por nota á la página 117, habiéndola<br />

tornado del códice Escurialense 19 En ella se dice que fue hecha en el concilio X de<br />

Toledo de 35 obispos por Ervigio en el primer año de su reynado era 718, en lo que<br />

(t) Diffinivit sanctum concilium, ut nullus audeat confugientes ad ecclesiam , vel residentes inde abstrahere.<br />

Caus. 1 7 , quaest. 4 , cap. 35.<br />

(2) Pro bis qui quolibet metu vel terrore ecclesiam , appetunt 9 consenciente pariter erinbente gloriosissino<br />

Domino no.stro Ervigio Rege, hoc sanctum concilium diflinivit , ut nullus audeat confugientes ad ecclusiani<br />

vel residentes inda abstrahere &c. Concil. Tolet. XV , can. so.


hay<br />

xxx<br />

tres errores notorios, porque efectivamente se hizo en el primer ario del reynado<br />

de Ervigio, como consta del concilio XII de Toledo, y por consiguiente no pudo<br />

haberse hecho en el X, que fue convocado por Rect..<br />

-svintó antes que Ervigio entrara<br />

I reynar, ni la hizo en la era 7 18, sino en la 7 19 , que coincide con el afio, primero<br />

dcl reynado de Ervigio, y al concilio X asistieron solo 20 obispos y no 35, que son<br />

puntualmente los que concurrieron al XII, como consta de las actas de . _entrambos.<br />

Pero estos errores deben atribuirse á descuido ó impericia del que escribió el códice,<br />

pues en todo lo domas está la ley enteramente conforme con el cánon<br />

io del concilio<br />

XII de donde se tomó.<br />

Volvió Ervigio en el año quarto de su reynado á convocar otro concilio en Toledo,<br />

que fue el XIII. En él ademas de los cánones sobre materias eclesiásticas se establecieron<br />

leyes sobre diversos asuntos políticos. Se moderaron los tributos reales perdonando<br />

todo lo que se estaba debiendo atrasado hasta el año primero del reynado<br />

de Ervigio, quien despues lo confirmó particularmente por un decreto al fin del concilio.<br />

Se concedióperdon general á todos los rebeldes á la patria, que habian sido<br />

condenados por Wamba, por la rebelion de Paulo, y se les mandó restituir la libertad,<br />

honores, empleos y bienes.<br />

Se mandó que los sacerdotes y los que tuviesen empleos palatinos no pudieran<br />

ser presos , ni atormentados, ni desposeidos de sus bienes, honores y empleos sin previa<br />

audiencia pública y una completa prueba del delito, dexando al príncipe la potestad<br />

de corregir domésticamente á los que sirviendo á su persona, y io cometiendo<br />

infidelidad, fuesen negligentes en el exercicio de sus empleos, ó mudándolos de uno<br />

á otro, ó quitándolos, sin que de este castigo se les siguiese infamia ni perjuicio<br />

en sus bienes. •<br />

Esto mismo se manda en una ley formada del cánon 2 del concilio XIII de Toledo,<br />

que la Academia ha puesto por nota en la página ioo de su edicion castellana,<br />

habiéndola tomado del códice Escurialense primero, y no la hay en los códices latinos.<br />

De resultas de la' referida disposicion del concilio algunos formaban ligas y conjuraciones<br />

secretas, prestándose mutuamente juramento de no revelar nada de lo que<br />

se tratase, para imposibilitar por este medio la prueba del delito y poderle cometer<br />

impunemente. Habiéndose descubierto este fraude por la declaracion de unos que<br />

tramaban una conjuracion contra la vida de E:rica prohibió este príncipe con graves<br />

b 9<br />

penas seme jantes juramentos por una ley que la Academia ha puesto por nota en la<br />

pág. 7 , col. 2 de la edicion latina, habiéndola tomado de los códices Toledano gótico,<br />

Legionense y de Cardona, y en la edicion castellana es la ley 18, tít. 5, lib. 2.<br />

Para impedir las alianzas de los nobles con familias ba yas, que se hacian con<br />

frecuencia por la codicia del dinero y la ambicion de obtener empleos en la corte , se<br />

prohibió que en adelante los esclavos y libertos pudiesen tener oficios palatinos, exceptuando<br />

de la prohibicion á los siervos y libertos fiscalesd o e 1 rey.<br />

Eran tan escrupulosos los godos en conservar la nobleza, que por la ley 17,<br />

tít. 7 del lib. 5 se prohibió que el liberto y toda su descendencia pudiese casar con<br />

ninguno de la descendencia del que fue su señor, por remoto que fuese el grado en<br />

que se hallasen, baxo la pena de ser reducido á la esclavitud el que se casase. Con<br />

el mismo objeto de conservar pura la nobleza se prohibió en el cánon 13 del concilio<br />

IX de Toledo, remitiéndose a las leyes, que los libertos y libertas de las iglesias<br />

y sus descendientes pudiesen casarse con personas libres.<br />

Dióse tarnbien en este concilio decreto de amparo á favor de la persona y bienes<br />

de la reyna Liubigotona y sus hijos para despues de la muerte de Ervigio , y se prohibió<br />

que las reynas viudas pudiesen volverse á casar con ninguna persona sin exceptuar<br />

los mismos reyes sucesores, cuya prohibicion se confirmo' en el concilio III de<br />

Zaragoza convocado por Egica en el quarto año de su reynado,<br />

que muerto el rey la reyna, , de desando - ,inmediatamente el hábito<br />

o seglar,<br />

añadiendo<br />

vistiese<br />

á ella,<br />

por<br />

toda su vida el religioso en un monasterio de vírgenes, a fin , dice el concilio (i), de<br />

(1) Quam etiam et confestim in caenobio virginum maucipandarn esse censemus, et ut ab omni turbina


i<br />

XXXt<br />

que no se haga tanta potestad ninguna ofensa ni ultráge en públicó, n aparezca<br />

súbdita del pueblo la que antes fue reconocida por su señora.<br />

Ervigio confirmó el concilio XIII, de que se. ha hablado , con una ley , en que<br />

insertando á la letra todos sus cánones, manda se observen baxo de varias penas.<br />

Esta ley, que no se halla en el códice de que ha usado la Academia para texto latino<br />

, la ha puesto por nota en la pág. 14o , columna 2, habiéndola tomado de los códices<br />

Legionense y de Cardona; pero en estos está errada la inscripcion de la ley,<br />

porque la atribuyen á Recesvinto , siendo evidentemente de Ervigio, como aparece<br />

de las mismas actas del concilio , y para que no pueda quedar duda ninguna, basta.<br />

saber que el concilio que se confirma en la ley es el XIII de Toledo, que se celebró<br />

en el ario quarto del reynado de Ervigio , es decir algunos arios despues de la muerte<br />

de Recesvinto. En el mismo error incurrieron Piteo, Lindembrogio y Canciani, que<br />

ponen la ley por 3 , tít. , lib. 12, y la atribuyen tambien á Recesvinto.<br />

S. VIL<br />

De los concilios XVI y XVII de Toledo , y de la última coleccion de leyes wisi&odas<br />

y su autor.<br />

Sucedió á Ervigio en la corona Flavio Egica su yerno , y sobrino de Wan-iba,<br />

si ya no era su hijo, como algunos han creido. Descubrióse una conjuracion contra<br />

la persona y familia del rey tramada por el ambicioso obispo de Toledo Sisberto,<br />

muy desemejante en santidad y doctrina al santo obispo Julian su inmediato predecesor,<br />

habiéndose causado tambien tumultos y sediciones por haber atraido Sisberto<br />

algunos descontentos á su partido.<br />

Para reprimir y castigar semejantes excesos convocó Egica un concilio nacional,<br />

que entre los toledanos es el XVI. Oído en él y convencido Sisberto, que tambien<br />

confesó su delito, ademas de haber sido excomulgado y privado perpetuamente de<br />

la comunion, sino en la hora de la muerte, á menos que el príncipe quisiera que se<br />

le absolviese antes, fue privado de su silla y dignidad, y condenado á perpetuo destierro<br />

y confiscacion de bienes conforme á lo dispuesto en los cánones antiguos, como<br />

dice el concilio, haciendo alusion á los establecidos sobre el mismo asunto en los<br />

concilios IV, V, VI y X toledanos, los quales se repiten y renuevan en este XVI.<br />

Descubrióse tambien despues en tiempo del mismo Egica y séptimo año de su<br />

reynado, que los judíos de España tenian inteligencias secretas con los de Africa y<br />

otras partes, dirigidas á formar una conspiracion contra los cristianos , y determinadamente<br />

contra el rey, con el objeto de levantarse con el reyno. Para ocurrir con<br />

tiempo á tan grave mal convocó Egica otro concilio, que fue el XVII de Toledo , y<br />

habiéndose probado la conjuracion, fueron sentenciados los judíos á ser dispersados<br />

por todas las provincias de España, declarándolos esclavos á todos ellos juntamente<br />

con sus hijos y mugeres , y que los hijos en cumpliendo siete arios fuesen separados<br />

de sus padres y entregados á personas cristianas y de buena vida para educarlos y<br />

doctrinarios.<br />

A pesar de las providencias tomadas en el concilio III de Toledo contra la idolatría,<br />

se ve que aun quedaban restos de ella en tiempo de Egica , pues dispuso en el<br />

concilio XVI que se tratase de poner fin á tan grave mal, en cuya consecuencia se<br />

volvió á mandar en el cánon 2 á los obispos y á los jueces que velasen sobre ello, é<br />

hiciesen quanto estuviese de su parte para su total exterminio, imponiendo graves<br />

penas á los que se lo impidieran en defensa de la idolatría; y ademas se mando que<br />

las cosas ofrecidas á los ídolos se aplicasen á presencia de los que las ofrecieron al<br />

servicio de las iglesias circunvecinas.<br />

inundi remota, nequaquam cuilibet locas atribuatur, , per quod aut contumelia tantae potestati in publico ingeratur,<br />

aut subdita plebi esse patescat quorum ante dudum agnoscitur Domina fuisse• Concil. Caesaraugust. 111.<br />

can• 4 , num. 9.


X T1<br />

al mercado<br />

Se exime de<br />

tributos y cargas personales, y se permite la concurrencia<br />

público y el comercio con los cristianos á los judíos que de buena fe se convirtiesen,<br />

pagar por ellos dichas cargas y tributos , y á la prohibicion del<br />

quedando sujetos á<br />

comercio con los cristianos<br />

los denlas judíos que se mantuviesen obstinados en su<br />

secta, para lo qual se confirma una ley hecha anteriormente por el mismo Egica, y<br />

es, segun su contexto , la 18, tít. 2, lib. 12.<br />

Piteo, Lindembrogio y Canciani no traen esta ley, y solo se halla en el códice<br />

Complutense y en el de san Juan de los Reyes, de donde la tomó la Academia.<br />

Tampoco la traen Villadiego ni los códices castellanos, excepto el Escurialense 39,<br />

se tomó para ponerla en la version castellana, en la qual no está tan com-<br />

de donde<br />

pleta como en el texto latino , pero convienen en la sustancia.<br />

Propt'isose tambien Egica en el mismo concilio XVI formar otra coleccion de leyes<br />

wisigodas, á cuyo fin encargó al concilio que todo lo que en los cánones de los<br />

concilios pasados y en las leyes estuviese obscuro ó perplexo, ó pareciese injusto ó<br />

superfluo, tomando su parecer y consentimiento, se reduxese á claridad y rectificase,<br />

dexando claras y sin ocasion de dudas solas aquellas leyes que pareciesen razonables<br />

y bastantes para la conservacion de la justicia y pronta decision de los pleytos y<br />

castigos, tornando estas leyes que así habian de quedar de las que habla desde el<br />

tiempo de Chindasvindo hasta el de Wamba (i).<br />

Por una ley del mismo Egica, que es la 6, tít. 5, lib. 3 se puede venir en conocimiento<br />

fácilmente de que esta coleccion se formó despues de concluido el concilio,<br />

en el qual regularmente se daria el encargo con la instruccion correspondiente para<br />

formarla , y presentarla despues de formada al rey para su aprobacion y consentimiento<br />

conforme á la prevencion que sobre esto hizo expresamente al concilio.<br />

Encargó á este en su Torno Regio que tomara las providencias correspondientes<br />

para contener los progresos que iba haciendo el infame y abominable vicio de la sodomía,<br />

á cuya consecuencia se formó el cánon 39, en el qual se determinó, que ademas<br />

del castigo impuesto por la ley que hablaba de este delito, incurriera en adelante<br />

el que le cometiera en la pena de cien azotes, y despues de desollarle la frente<br />

fuese condenado á perpetuo destierro. La ley á que se remite el concilio es la 5,<br />

tít. 5 del lib. 3 hecha por Chindasvindo, en la qual se impone a los sodomitas<br />

la pena de que sean castrados y despues entregados al obispo, para que encerrándolos<br />

separadamente en estrechas prisiones, hagan penitencia de su pecado.<br />

Egica en la ley 6 antes citada manda que ademas de la pena de la castracion<br />

impuesta por Chindasvindo á los sodomitas, sufran estos la sentencia del decreto sacerdotal<br />

promulgado el ario tercero de su reynado (2), en lo que sin género ninguno<br />

de duda hace notoria alusion al citado cánon 39, pues aunque le pone en el año tercero<br />

de su reynado , este es un yerro conocido de los copiantes, que pasó tambien<br />

á los códices castellanos, porque de las actas del mismo concilio XVI consta que se<br />

celebró, no en el año tercero, sino en el sexto del reynado de Egica.<br />

El que escribió el códice castellano de Murcia, conociendo el error, para salvarle<br />

puso : el tercero aneo que regnó el nuestro Sennor Don Sisnando; pero esto fue enmendar<br />

un yerro con otro, porque en tiempo de Sisenando no se celebró mas concilio<br />

que el IV Toledano, y aunque realmente fue en el año tercero de su reynado , no se<br />

habla en él una sola o a palabra del delito de sodomía ni de su pena, y por consiguiente<br />

no pudo remitirse la ley á este concilio.<br />

Infiérese In<br />

fié<br />

pues de d l expuesto puesto que esta coleccion, como queda dicho, se formó des-<br />

(r) Cuneta varo quae in canonibus vel leguen edictis depravata consistunt , aut<br />

conjecta<br />

fore patescunt , accomodan t ex superfluo vel indebito<br />

e serenitatis nostrae consensu , in meridiem lucidae veritatis reducite, illis<br />

proculdubio leguen sententiis reservatis , quae ex tempore divae memoriae praedecesoris nostri Domini Cindasvinti<br />

Regis usque in tempus Domini Wambanis principis ex<br />

negotiorum sufficientiam pertinere noscuntur<br />

ratione,deprotntae<br />

. ad sincerara justitiam, ve!<br />

Concil. Tolet. XVI Tom. Reg. num t t.<br />

his (2) causis Non nuper, solum<br />

, in<br />

castrationem virium perferat , sed insuper illam in se jacturam excipiat ultionis, quatn pro<br />

auno<br />

criptione deprotnit.<br />

videlicet tercio regni nostri, sacerdotales decreti proinulgata<br />

sententia evidenti pera


XXXIII<br />

pues de concluido el concilio XVI, puesto que en ella se encuentra incorporada una<br />

ley que se remite á un decreto del mismo concilio y le confirma, qual es la 6 ya citada<br />

de Egica. Contra esto se podria oponer que esta ley' segun los códices castella-<br />

nos no es de Egica bica<br />

, sino de Recesvinto, que fue anterior al concilio XVI. Pero este<br />

es otro error de los códices castellanos aun mas notorio que el primero, y para probarlo<br />

con evidencia basta decir, que en ninguno de los concilios celebrados en tiempo<br />

de los reyes godos se trató de imponer pena al crimen de sodomía , sino en el XVI<br />

Toledano , y habiéndose celebrado éste despues de muerto Recesvinto , es evidente<br />

que no pudo *ser este príncipe autor de una ley que hace alusion á una cosa que pasó<br />

despues de su muerte. Por otra parte todo persuade á creer, sin que contra ello se<br />

pueda oponer ninguna cosa razonable, que su verdadero autor es Egica, á quien la<br />

atribuyen todos los códices latinos, incluso el antiquísimo Toledano gótico, excepto<br />

el de Lindembrogio que no le da autor ninguno, y el Legionense que la atribuye á<br />

Recesvinto , de donde pudo pasar el error á los códices castellanos , los quales con<br />

igual equivocacion atribuyen la citada ley 5 á Egica, siendo de Chindasvindo, como<br />

consta de todos los códices latinos.<br />

Si es cierta la fecha que los castellanos dan á la ley 2I, tít. i, lib. 9 , la coleccion<br />

se hizo , no solo despues de concluido ,el concilio, sino en los últimos tiempos de<br />

Egica, pues suena hecha por este príncipe en Cordoha el año i6 de su reynado. He<br />

dicho si es cierta la fecha , porque hay muy fundadas sospechas de que no lo sea , y<br />

de que se hubiese introducido por mano estra ga despues de hecha la ley.<br />

Fernandez de Mesa cree que el Fuero Juzgo castellano conforme le tenemos se<br />

traduzco de la coleccion hecha por Egica. Su principal prueba se reduce á decir , que<br />

siendo la ley de Egicá, se halla en el códice castellano, sin embargo de no haberla en<br />

el latino. Pero en esto se engañó mucho, pues aunque es cierto que no la traen Piteo,<br />

Lindembrogio .ni Georgisquio en sus colecciones que son las que él cita, fue porque<br />

no tuvieron presente el códice Toledano gótico, el Legionense, el Complutense y el<br />

de san Juan de los Reyes, en todos los quales se halla , y de donde la tómo la Academia<br />

para ponerla en su edicion, advirtiendo que la última cláusula de la fecha se<br />

tomó del códice Legionense, que es decir, que en los otros tres no la hay, y cabe<br />

muy bien que fuese un yerro introducido en el códice Legionense, y que de allí pasase<br />

á los castellanos, así como se introduxo én el mismo códice , segun queda probado,<br />

el error de hacer á Recesvinto autor de una ley hecha despues de su muerte.<br />

Da mucha fuerza á esta sospecha el que Egica, segun los historiadores, no reyn6<br />

diez y seis años, pues aunque varían en esto, ninguno le da diez y seis años de reynado;<br />

el que mas le dá quince y alguno trece, y aunque para salvar este reparo dice<br />

Mesa que mas crédito se debe dar á la ley que á los historiadores, esto seria bueno,<br />

si no hubiera , como hay , justos y muy fundados motivos para dudar guando menos<br />

de la legitimidad de la fecha, y creer que haya sido introducida posteriormente<br />

en la ley.<br />

Ademas es cierto que Egica mandó formar la_ coleccion en el concilio XVI de<br />

Toledo que se celebró en el año sexto de su reynado, y 'aunque era preciso que pasara<br />

algun tiempo para formarla, no es verisimil que se prolongase tanto como diez<br />

años, particularmente si se atiende al encarecimiento y eficacia con que encargó su<br />

formacion al concilio.<br />

Villadiego (i) dice que la coleccion se hizo, segun se cree, en el concilio XVII,<br />

y cita en apoyo de su opinion á Ambrosio de Morales, á quien hace decir que se<br />

formó en el concilio XVII, ó acaso en el XVI precedente. Pero se engañó Villadiego<br />

en uno'y otro, porque Morales, como se verá luego, sin dudar nada ni hacer<br />

mencion ninguna del concilio XVII , dice con toda seguridad en el mismo lugar que<br />

le cita Villadiego, que la coleccion se hizo en el concilio XVI.<br />

Ni es fácil atinar en que pudo haber fundado su opinion Villadiego , porque en<br />

el concilio XVII no se dice nada de donde pueda inferirse, y mucho menos probarse<br />

(i) Chroi. Gothor. pag. 44.


XXIV<br />

coleecion ;<br />

que en e'I se hubiese formado -la' y lo que es mas, ni pudo tampoco for-<br />

marse , porque en ella se encuentran algunas leyes , aunque muy pocas de Witiza<br />

en compañía de su padre Egica,, lo que prueba con evidencia que la coleccion se<br />

ntó<br />

despues de haberle tomado por compañero<br />

-ieto en el gobierno del reyno , y esto, se-<br />

rificó en<br />

gun los historiadores, se verificó<br />

. el año décimo de su reynado, que es decir tres<br />

despues de haberse celebrado el concilio.<br />

El hallarse en la coleccion algunas leyes de Witiza en compañía de Egica , y<br />

ninguna de Witiza solo, induce á creer con sobrado fundamento , que la coleccion<br />

se hizo en el intermedio que hay desde la asociacion de Witiza á la corona por Egica<br />

hasta la muerte de éste, y no despues de ella , puesto que no se hallan leyes del<br />

tiempo en que ya reynó solo Witiza, aunque regularmente baria algunas, pues reynó<br />

quince años clemenrísirname n te , y fue muy floreciente su reynado con mucho gozo<br />

y alegría de toda España, como lo asegura en su cronicon (i) Isidoro obispo de la<br />

antigua iglesia Pacense, que unos reducen hoy á Badajoz, y otros con mas probabilidad<br />

á Deja en Portugal, autor grave , muy fidedigno y que por el tiempo en que<br />

escribió, que puede llamarse testigo ocular pues vivía guando sucedió la irrupcion de<br />

los moros, merece ciertamente en esta parte mucho mas crédito que todos los escritores<br />

modernos, que con tan diversos y tan abominables colores nos han pintado el<br />

reynado de Wiriza; y por lo dicho se ve que Sotelo levantó al Pacense un falso<br />

testimonio, guando hablando del rey Don Rodrigo dice (lib. 2, cap. 22) Isidoro Pacense<br />

, autor que vivía entonces , y otros aseguran que fue tan perverso como Miza:.<br />

expresiones que no se encuentran en todo el cronicon del Pacense, el qual, hablando<br />

de Don Rodrigo, solo dice que habiendo entrado tumultuosamente en el reyno le<br />

conservó un año, y que, desbaratado el exercito que habia juntado contra los moros,<br />

pereció en la batalla, y perdió el reyno juntamente con la patria (2).<br />

Tampoco se encuentran en la coleccion leyes del inmediato sucesor de Wítiza<br />

Don Rodrigo, pues aunque Ambrosio dé Morales dice que hay cinco ó seis leyes de<br />

este príncipe, la sola inspeccion de los códices así impresos corno manuscritos hace<br />

ver el engallo que en esto padeció , pues ni en los códices latinos ni en los castellanos<br />

se encuentra ley alguna de Don Rodrigo , á 10 menos no las hay en ninguno de los<br />

muchos y diversos códices que ha tenido presentes la Academia para hacer su edicion,<br />

si se exceptúa solamente el códice castellano Escurialense tercero , el qual atribuye<br />

á Don Rodrigo la ley 12 , tít. 2 , lib. 7. Pero siendo solo entre los castellanos,<br />

y no teniendo apoyo en ninguno de los latinos, tampoco puede dársele al dicho<br />

de Morales.<br />

Díxose en el §. 2 de este ca pitu.o I quarto , que la mayor parte de nuestros escritores<br />

han ercido que la coleccion del Fuero Juzgo tal qual ha llegado a nosotros, es la que<br />

dicen que se formó en el concilio IV de T olLdo por órden de Sisenando, y se hizo ver<br />

al mismo tiempo la falsedadd a de esta opinion aunque,comun.<br />

Los que se han apartado de ella creen con harto' mas fundan! en t o, que es la misma<br />

de que vamos hablando, y cuya formacion se encargó por Egica al concilio XVI<br />

de Toledo. Ambrosio de Morales ora es estaba tan persuadido de elloo que d. dice (Cron. lib. 12<br />

C. 61): Yo creo cierto , que en este concilio • • se recopiló el libro e d itero F Juzgo como agora<br />

lo tenemos.<br />

De las colecciones que consta haberse hecho por diversos príncipes, no se puede<br />

dudar , segun lo dicho hasta aquí , que la última de todas as ellas e as fue ue 1la<br />

de E(sica b y esto<br />

(1) "Egica in consortio regni Witizanem filium sibi haeredem faciens Gothorum regnum retemptat.<br />

patris succedens in solio, quamquain petulanter, clementissimus tamen quindecim per 4 ,1110S extat<br />

” regno.--=_Propia morte, decesso patre, florentissimé suprafatos per annos regnum retemptat , atque<br />

Híspania sandio nimio (reta alacriter laetatur." Isidor. Pacens. Era 736 et 739, num. 2 9 et 3o.<br />

En la Esp. Sagr. tom. 8, Apen. 2, pag. 296 y 297.<br />

(2) Ulit sceptra regni gnintum per annum retinente , Rudericus tumultuosa regnum hortante Senatu invadir.<br />

Regnat anno uno, nam adgregata copia exercitus adversus Arabes.... transductis promontoriis Bese cum<br />

eis cnntligendo recepit , coque praelio, fugar( ) ornni Gothorum exercitu, qui etim co aemulanter fraudulenterque<br />

oh ambitionem regni advenerat, cecidit. Sicque regnum simul cuna patria male cum aernulorum internetione<br />

amisit, perage.nte Ulit anno VI. En la Esp. Sagr. tom. 8, aperad, 2 , pág. 298.


soló<br />

XXXV<br />

;bastaba pala . creer col Inucho fundamento y probabilidad , que es la misma que<br />

ahora tenemos, porque np ,, pareee .que habiéndose perdido (como es necesa-<br />

110 suponerlo) la coleccion que estaba en actual observancia al tiempo de la ruina de<br />

la monarquía, se hubieran conservado las anteriores que estaban refundidas en la última:y<br />

por consiguiente. inutilizadas y.sin uso, como sucede con toda coleccion legal,<br />

que quando se hace de nuevo se refunden en ella las anteriores, , quedando an o éstas<br />

sin fuerza ni observancia.<br />

Pero lo que por estas razones aparece probable se creerá enteramente cierto con<br />

solo reflexionar que en la actual coleccion se encuentran leyes de Egica, lo que de<br />

ningun modo.podia ser, si fuera alguna' de las anteriores á él, porque quando estas<br />

se hicieron respectivamente, no podian insertarse en ellas estas leyes, que ni existian<br />

ni podian existir entonces. Es verdad que pudieron haberse insertado posteriormente<br />

despues de haberse formado la coleccion sin necesidad de hacer otra nueva, lo que<br />

no carece de exemplares; pero como no se puede dudar que Egica hizo una coleccion<br />

nueva, y despues de ella no se hizo otra ninguna, tampoco puede tener lugar la reflexion,<br />

que en otras circunstancias sería muy justa y de mucha fuerza, y en estas no<br />

tiene ninguna.<br />

Sotelo dice - (lib. , c. 14) que la actual coleccion no es la de Egica, sino una<br />

mezcla de ella y las otras anteriores á él, inclusas las de Enrico y Leovigildo, hecha<br />

despues de la pérdida de España por la irrupciou de los moros , y poco consiguiente<br />

consigo mismo dice mas adelante (lib. 2, c. 19), que la coleccion publicada por Lindernbrogio<br />

,eslkde Ervigio, con lo que destruye lo anterior , y la verdad es que uno<br />

y otro es falso.<br />

.En quanto -á lo primero, omitiendo varias reflexiones que pudieran hacerse contra<br />

la opinion de Sotelo , bastará para impugnarla de suerte que nada pueda replicarse<br />

contra ello , oponerle un argumento tomado de él mismo. .<br />

Dice que: habiendo consultado sobre la antigüedad del códice Toledano•górico<br />

,a1 padre maestro fray Martin de Sarmiento , conjeturó éste que tendria mil ycincuenaños,<br />

cuy° dictamen dice : Sotelo que adopta, así por la autoridad di que le dió,<br />

corno por, habérselo persuadido tambien el examen : y reconocimiento que por sí<br />

mismo hizo c'11. códice.<br />

Si es. cierta esta antigüedad, debe serlo igualmente que el códice se escribió antes<br />

.de; la'. de los moros , y esto solo basta para convencer con evidencia de falsa<br />

laopinion. Es verdad que.Sotelo por no haber entendido bien la explicacion- del<br />

padre Sarmiento, puso en boca de este sabio benedictino lo que ni dixo ni pudo decir,<br />

corno él mismo se explica hablando expresamente de ello en sus Memorias para la<br />

poesía castellana núm. 3 03 , en donde la . antigüedad que dá al citado códice es de<br />

setecientos arios bien cumplidos, y esto asegura allí mismo que fue lo que respondió<br />

á la pregunta ,de Sotelo sobre la antigüedad del códice, aunque no le cita por su nombre;<br />

sino báxo et cdrioso.-<br />

Hay nilly;grande'diferencia- de ^setecientos arios, aunque sean, bien cumplidos, á<br />

mil y quinientos, y aunque esto muda enteramente el estado de la cuestion , conserva<br />

sin embargo el propuesto argumento toda su fuerza contra Sotelo , respecto de que<br />

él estaba muy ,persuadidO.a--,ciue -el códice tenia verdaderamente toda la antigüedad<br />

-que.Creyó haberle dado Saymiento,.yen.que dice se confirmó por la oeular inspeccion<br />

'del -zcódice. • ,<br />

e.;,-Para la -otraeOpinionede:que la coleccion de Lindembrogio es la de Ervigio, no<br />

da.« Sotelo mas, prueba que una , nota que se halla al -fin del tomo, en la qual se dice,<br />

que aquellas leves se leyeron á todos los_judíos en . la iglesia de .santa María. de Toledo:el<br />

año -primero del reynado de Ervigio. Prescindiendo de que en la mayor par-<br />

•te de los cédibes,no_ se halla esta nota; .su contexto no se refiere á todas .las leyes<br />

.delecódicee como era preciso para que la prueba de Sotelo tuviera ,alguna fuerza. Se<br />

;refiere «solamente á las leyes del. último título del códice que tratan de lo que debian<br />

hacer, y de lo que debian abstenerse los judíos, de la profesion de fe y juramento<br />

que debian prestar, hechas, la mayor parte de ellass e por Ervigio, «y son las-mismas<br />

e2


XXXVI<br />

se ha dicho antes, encargó con mucha eficacia al concilio To-<br />

que qu este pr<br />

incipe<br />

, como com<br />

ledano XII que exáminandolas con cuidado y ordenándolas las confirmara de nuevo,<br />

lo que executó el concilio haciendo una muy puntual enumeracion de ellas en<br />

el cánon<br />

Basta<br />

9.<br />

leer con alguna reflexion la ley última del título para conocer; que solo las<br />

contenidas en él son las que se manda á los obispos que hagan leer á los judíos , para<br />

que no pudiesen alegar ignorancia, ni se excusasen de las penas impuestas en ellas en<br />

de contravención. Ni venia tampoco al caso para nada tornarse el inútil trabajo<br />

caso<br />

de leer todo el códice á los judíos.<br />

Si en la coleccion de Lindembrogio no hubiera leyes de Egica, podria acaso tener<br />

algun fundamento y apoyo la opinion de Sotclo; pero habiéndolas, como.realmente<br />

las hay, es claro que es la de Egica, y que no puede ser la de Ervigio, porque<br />

no pudieron insertarse en ella unas leyes que no exIstian guando se formó.<br />

Todo lo dicho lo confirma de un modo, que no puede quedar duda ninguna sobre<br />

ello, un breve exórdio que el mismo Egica puso á la ley 13 , tít. 5 , lib. 6, que<br />

por no tenerle en el códice que ha servido de texto á la Academia,-le ha puesto por<br />

nota con el número 4 al pie de . la misma ley, tornado de los códices•Toledano gótico,<br />

Legionense, san Juan de los Reyes y Cardona, en los quales está incorporado<br />

el exórdio en el principio de la ley, y del mismo modo está tambieri en las coleccio<br />

nes de Piteo, Lindembrogio y Canciani, y en todos los .códices castellanos excepto<br />

el de Malpica 2.C?<br />

De este exórdio aparece muy claramente que la citada ley 13 fue incorporada en<br />

alguna coleccion anterior á Egica, y que despues se suprimió en otra también anterior<br />

á él, pues dice en el citado exórdio, que siendo justa la ley, y habiéndose suprimido<br />

injustamente , él la restablece 2con las mismas sentencias y palabras , colocándola en el<br />

mismo lugar que antes tuvo. Esta ley restablecida es de Recesvintó,,- por lo que no<br />

pudo insertarse en coleccion anterior á y<br />

debió haberse hecho esto en la que él<br />

mismo formó , porque entre-ella y la de Egica no hay Mas que la de Ervigio, en 'la<br />

qual por la misma razón debió ,suprimirse. No habiendo despues de la 'coleccion de<br />

Ervigio otra que la de Egica, que fue la última de todas, y hallándose la ley restablecida<br />

y el exórdio que la restablece en la coleccion que ha llegado á nosotros con<br />

el título de Fuero de los Jueces, .ó Fuero Juzgo, queda demostrado por el mismo<br />

hecho que esta coleccion debe ser precisamente la de Egíca y no puede ser la de Ervigio<br />

ni otra alguna anterior, que es lo que convenia aclarar y probar en este discurso.<br />

CAPITULO V.<br />

Del Fuero Juzgo, 6 version castellana -de la coleceion,,origindl de las leyp;<br />

wisigodas con el título de Liber Judicum ó Porum Judicuui.<br />

Sería abusar de la paciencia de los lectores y perder;,e1 tiempo In- útilmente :gastarle<br />

en refutar la opinion de José de Mellorportugués,,que en su Historia del Derecho<br />

Civil de Portugal dice, que el Fuero Juzgo se compuso originalmente en lengua<br />

gotico-española, y despues le traduxo á la latina Pedro Piteo: Opinion tan<br />

, extraordinaria<br />

y singular, que en sí misma trae su mas completa refutacion. para qUalquiera<br />

que tenga alguna inteligencia . en la materia. .<br />

-aui)<br />

Tampoco es justo detenerse en examinar las opiniones- notoriamente infundadas<br />

de Don Josef Pellicer (i) y -de Alonso deVilladiego (2), el primero de los qiaales<br />

empeño en persuadir que la lengua en que está escrito el<br />

de España y FueroeJuzgo es.la primitiva<br />

una de las setenta y dos que nacieron en medio de la confusion de<br />

la<br />

(i) Primitiv. poblac. de Esp. fol. 96.-núm. 11<br />

7 (2)<br />

pág, 7. "


xxxvn<br />

torre de Babel , y el segundo creyó y quiso hacer creer á los denlas que la version<br />

castellana es coetánea del original, infiriendo de aquí con tanto error corno extravagancia,<br />

que el romance de las leyes del Enero Juzgo no es tan grosero como el de las Partidas<br />

y Fuero Real de Castilla, aunque fueron hechas mas de seiscientos años antes.<br />

Aldrete en su erudita obra del Origen de la lengua castellana (lib. 2, cap. 2 y 5)<br />

combatió sólidamente esta tan remota como imaginaria antigüedad del romance del<br />

Fuero Juzgo, y probó con la misma solidez que la version castellana no se hizo<br />

hasta despues de la entrada de los moros en España, lo que hubiera dado por supuesto,<br />

ahorrándose el trabajo de probarlo, si hubiera tenido noticia, como se tiene<br />

hoy, del Fuero particular que en 4 de abril del año de 1241 dió el santo Rey<br />

Don Fernando -á la ciudad de Córdoba despues de haberla conquistado de los moros<br />

, en el qual dice que le da por Fuero libro de los Jueces ó código latino visigodo,<br />

á cuyo fin manda que se traduzca en lengua vulgar, y que le tenga perpetuamente<br />

por fuero con el nombre de Fuero de Córdoba (i).<br />

En vista de esto pasa hoy constantemente entre los eruditos por cosa cierta y<br />

averiguada, que la primera version •castellana de las leyes visigodas, que se conoce<br />

con el nombre de Fuero Juzgo, se hizo en virtud de lo dispuesto en el citado Fuero<br />

por el santo Rey Don Fernantfo, y esto convence de falsa la opinion de Don Lorenzo<br />

Padilla, que anticipó mas de quatrocientos arios dicha version, atribuyéndola al<br />

rey Don Alonso II llamado el Casto..<br />

No puede fixarse con igual certeza el tiempo preciso en que se hizo la version'<br />

y es enteramente arbitrario, y carece de todo fundamento el que se hubiese hecho<br />

en tiempo de los jueces de Castilla Lain Calvo y Nuño Rasura, como pretende Sotelo<br />

(lib. 2, c. 6, núm. 6.)., añadiendo que dichos jueces usaban de este libro para<br />

juzgar, y por eso el concilio de Coyanza le llamó Libro de los Jueces. Lo menos que<br />

puede decirse de todo esto es, que tiene la misma incertidumbre que la existencia de<br />

los jueces de Castilla.<br />

Don Francisco de Marina (2) sospecha no sin algun fundamento, que la version<br />

no se hizo hasta el reynado de Don Alonso el Sabio; pero parece mucho mas proba-<br />

.ble que se hubiese hecho en el de su padre, porque habiéndolo dispuesto este príncipe<br />

en beneficio de la ciudad de Cordoba por la predileccion y particular afecto<br />

que le tenia, y porque la lengua latina estaba ya por entonces demasiado distante<br />

del romance vulgar,, que era la lengua del pueblo, parece consiguiente á todo esto,<br />

y á la grande exactitud y diligencia que se observa en todas las cosas del santo Rey,<br />

que hubiese hecho poner desde luego en execucion su mandato, no siendo creíble<br />

que le faltasen medios y disposicion para ello, y habiendo sobrevivido bastante<br />

tiempo para que se pudiese haber executado durante su vida, y así esta es la opinion<br />

comun entre los autores mas modernos..<br />

El padre Andres Burriel, laboriosísimo investigador de nuestras antigüedades, y<br />

determinadamente de. las pertenecientes á la legislacion tanto civil como eclesiástica,<br />

da por asaltado (3) que- hay dos versiones distintas, una hecha en tiempo del santo<br />

--Rey DonFernando en .virtud de su mandato, y otra, por su hijo el rey Don Alonso.<br />

Esta dice Alije seocoátiene en un códice de la santa iglesia de Toledo, escrito en el<br />

siglo XIII y señaladwrón el número 4, que es puntualmente uno de los que ha teni-<br />

(r) "Concedo itacpie:»bis,,ut,ourincia vestra seeltindum: 15bru tn.judícum isint judicata corarn dell<br />

ccm ex nobi ,lissimis et sapien,LisslInis,qui fuerint inter yos.,qui seSeant semper cum Alcaldibus<br />

;9 tatis . ad MiaMiñanda juLliCiá Po iSulormil , ,ut‘Pr6cedant ornes iñ'feltunoniis in omni terra doMiniorum rateo-<br />

, lteint Itátuo éf ma tdri Citiod .Liliér "Jirellenin , qudd egó rCOrdubarii, -translatetur in . yulgarem , et<br />

/P: vopetur F,PrLirn 5:1e Csord ukg i elMomnibus stsprodieds › et,4uad per secula . euncta sit pro foro, el nullusl,sit<br />

,,ausus istu.d forum alite'r apetlare nisi forum_de Corduba , ct m beo et mando quod omnis orator rn et í,,,,opulator<br />

»in heredarnentis 4tiae égb:cli;Sér6 termiMS'de COrduba Archiepisecipis et Episcopis et Orclimbus et riquis<br />

,, hoininibMlét,tri.ilifibús leriB-4; ad-forum de Cordoba. " Copia del fuero sa--<br />

9,ada_ppp ieVE. A tiSres 44 ,-ritu 194,tr 4: remioda de !Cdraniu .á Don; Juan, Lucas. Cortés á fines del ; siglo 1.11,,,<br />

y hoy se halla en la real Biblioteca de S. M.<br />

(2) Eusay. hisror. cric. sobre el °Hg. y progres. de las leng. pág. 29.<br />

(3) Informe de la ciud. de Tgledo Sdbrmpls. ty aned. pág. 233 y not. 97.


Ytac-xv la Academia para su edicion , y dice tambien que en ella pulió<br />

y corri-<br />

do presentes<br />

gió Don Alonso la version de su padre.<br />

con el qual se conforman por lo general el<br />

Es cierto que este códice toledano,<br />

Escurialens e In y el de Malpica 29 , tiene muchísimas variantes respecto de los demas,<br />

y no solo de voces sueltas, sino tambien de cláusulas enteras, ya añadiendo, ya<br />

corrigiendo, ya alterando el contexto de la ley, que con estas adiciones y correcciones<br />

por lo coman queda mas conforme con el original, como se puede ver por cl<br />

cotej o de las mismas variantes. Mas sin embar go de todo esto todavía se resiente la<br />

version de la infelicidad de los tiempos en que se hizo , y se encuentran en ella traducciones<br />

infieles dimana d as de no haberse entendido bien el original por el traduc-<br />

Ya lo observó antes de ahora Aldrete en la ley 25, tít. i, lib. 2 , y otro tanto<br />

tor.<br />

puede observarse en otras varias, de que no. hizo mencion, y se hallan en el mismo<br />

ley 4, tít.-2, lib. 9, que manda azotar<br />

caso. Pero no debe contarse en este número la<br />

al que estando alistado en la hueste la abandona ó no quiere ir á ella, cuya ley es<br />

notada por Don<br />

Juan Francisco Masdeu (i) de mala traduccion , porque en donde<br />

el texto de Lindembrogio dice: in conventu merentium, la version traduce: en el mercado<br />

ante todos, debiendo traducir, segun Masdeu,.delante de la tropa. Esta no es<br />

mala traduccion, sino efecto de la varia leccion de los códices latinos. El que ha servido<br />

de texto á la Academia dice: in convelan certatztiunz: Piteo, Lindembrogio y<br />

Canciani: in conventu merentium , y todos los demas códices: in conventu mercantiurn,<br />

cuya variante ya la notaron Piteo y Canciani, y su verdadera traduccion es: era el<br />

mercado ante todos , como dicen los códices castellanos.<br />

Tampoco hay mala traduccion en la ley 14, tít. 1, lib. lo, que trata de la medida<br />

de las tierras, y es notada igualmente por /vlasde.0 (2) diciendo: el autor del Fuero<br />

Juzgo con mucha corzfizsion en lugar de cincuenta aripenes de tierra traduce: cincuenta<br />

míos de- arriendo. Pero esto solo se lee en la edicion de Villadiego, y todos los códices<br />

constantemente dicen: cincuenta arpendes ó arpiendes, asigne este es uno de los muchos<br />

descuidos ó errores de que tanto abunda la edicion de Villadiego, y no ignorancia<br />

del traductor.<br />

Hay tambien otras traducciones en la version , no conformes á su original , no<br />

ya por falta de inteligencia del traductor de la ley, sino por haberla querido acomodar<br />

á su siglo y á los diversos usos y costumbres que se hablan introducido en su<br />

tiempo ,.á las variaciones de la disciplina eclesiástica, y á las alteraciones que se habian<br />

hecho en la práctica de los tribunales. Puédese poner por exemplo -la . ley 5 (en el<br />

latino 6). tít. I, que extiende la prohibicion de enagenar los bienes de las igle-<br />

b<br />

sias á todo generó .de, iglesias indistintamente, y en donde el original dice: tam<br />

monasteriis virorwn quant etiam fcenzínarunz ,.en la version se lee : é assí..por los manesterios<br />

de los monges é de las monjas , é de los frayres , haciendo. ya distincion'entre<br />

frayies y monges por la voz frayre.s añadida al original: distincion enteramente desconocida,<br />

á los .godos.,•qne no ,alcanzaron ni con muchos tiempos el establecirnienío<br />

de las' órdenes<br />

a<br />

regulares mendicantes<br />

ib-<br />

, con-las qualesvozfr' ajle.t:Por la Tn<br />

ma razon quando en 'el original ocurre la voz Metropolitanus, el .t('<br />

tuye la de<br />

radviétot le substi-<br />

Arzobispo i gualmen te..desconocida . a.- los godos ..., e'i tintroducida ptir la variaciod.<br />

de. la disciplina. en- tiempos .mur posteriores á :ellos. OrieuL.,elee ploslidat-eya<br />

pudieran alegarse , y todos pruebanu-<br />

' rues<br />

q se engañará el que quiera jjuzgar de la verdadera<br />

legislacion de los visigodos, de sus usos y costumbres por las solas leyes castellana,s<br />

.; qua n do . -no 7- eItanf ent'eran-reuw conformes ron- susiatiginales...<br />

l#‘ciistd.44itagn¿iti'n'IVIgn<br />

,,y, por consigmente-ispfor,cpargn . e ,ipse.rt4ron al<br />

de escribirse los codicepenh<br />

tieniPQL41hacerse<br />

que,se a•<br />

la version . á<br />

-Dé esta zcláse •s<br />

puesto por<br />

-onilaSn' la'A 'dpagl<br />

as :S ,<br />

-h<br />

algunos concilios,,excep<br />

45say ed.<br />

to<br />

tcro"i1J'C'astellani<br />

una, ;que nof.diee<br />

: te_MiaZ' iít C.fae<br />

Sueñan'-hechas•pOr los . :$on posteriores<br />

(i) Toni. x z , pág. 49.<br />

•,,c


xxxne<br />

se compone el, título de los denuestos y palabras injuriosas, que los códices castellanos<br />

que le traen, pues no se halla en todos , ponen por tercero del libro doce. Aunque<br />

dos códices latinos, que son el Legionense y el Escurialense 2? traen estas leyes, no<br />

por eso se ha de creer que hayan sido hechas por los godos , porque ellas mismas<br />

ofrecen una prueba convincente de que se hicieron despues de la invasion de los moros,<br />

pues en la 6: se declara por injuria, y se castiga como tal el llamar a uno sarraceno,<br />

no siéndolo, lo que de ningun modo puede convenir ni adaptarse al tiempo<br />

de la, dominacion de los godos , y por consiguiente á su legislacion. En toda ella una<br />

sola ley se encuentra que hable de injurias verbales, que es la 7 , tít. 4, lib. 6, y esa<br />

dudosa, porque trata de la contumelia, que puede hacerse tanto de obra como de<br />

palabra, y todas las del citado título, excepto dos, hablan de injurias verbales, lo<br />

que da motivo á creer que se hicieron para suplir aquella falta, porque tal vez se<br />

creyeron necesarias, ó á lo menos mas á 'propósito para el tiempo, que las leyes contra<br />

los judíos, de que se compone el citado título 3 del libro 1 2 en los códices latinos<br />

y en algunos castellanos en que le hay. Erró por consiguiente Villadiego en atribuir<br />

todas estas leyes del título de los denuestos á Sisenaúdo, sin mas fundamento que su<br />

conjetura arbitraria, impugnada ya en el capítulo 2 de este discurso, pues ni en los<br />

dos códices latinos, ni en los castellanos se les da autor ninguno, y esto junto con lo<br />

dicho es otra prueba de que no fueron hechas por los godos.<br />

En esta clase pone tambien Don Juan Francisco Masdeu la ley 5, tít. i , lib. 3,<br />

la qual dispone, que si se desposan dos , y antes de celebrarse el matrimonio mucre<br />

el esposo habiendo besado á la esposa, gana esta la mitad de todo lo que le donó el<br />

esposo; pero si muere sin haberla besado no gana nada y debe devolverlo á los herederos<br />

del esposo, Fúndase Masdeu para excluir esta ley de la legislacion de los godos,<br />

en que no se halla en todo el código wisigodo, ni hay en él la menor insinuacion de tal<br />

costumbre. Pero sin embargo de esto hay buenas razones que persuaden lo contrario.<br />

Es verdad que la ley no se halla en ningun códice latino; pero todos los castellanos<br />

le dan por autor á Recesvinto, y antes se debe creer que se tomó de algun original<br />

que no ha llegado á nosotros, que el que habiéndose formado al tiempo de hacerse<br />

la version, se le hubiese dado un autor supuesto, no descubriéndose razon ni<br />

motivo alguno razonable para esta suposicion y. falsedad, pues en la misma version<br />

hay muchas leyes que carecen de autor, sin que por esto dexen de estar suficientemente<br />

autorizadas, y las ya citadas de los denuestos, que ciertamente fueron hechas<br />

despues de los godos, se ha visto que no tienen autor, sino en la edicion de Villadiego<br />

por una mera voluntariedad suya.<br />

Tambien es cierto que en el código wisigodo no hay la menor insinuacion de dicha<br />

costumbre ; pero la habia entre los españoles desde antes que los godos viniesen<br />

á España, cómo lo prueba la ley 5, tít. 5, lib. 3 del código Teodosiano que contiene<br />

á la letra la misma resolucion, y se hizo determinadamente para España: pues Constantitio<br />

Magno, autor de ella, la dirige á Tiberiano vicario de las Españas residente<br />

en Sevilla, y esta disposicion es una de las que pasaron al Breviario de Aniano, del<br />

qual , como se ha probado en este discurso , tornaron los reyes godos lo que tuvieron<br />

por conveniente adoptar de las leyes romanas en su legislacion: y que de este Breviario<br />

hubiese tomado Recesvinto su citada ley, lo prueba claramente su entera con•<br />

formidad con la interpretacion de Aniano, como se puede ver en el mismo código<br />

Teodosiano.<br />

Ademas de las diferencias y variaciones que quedan ya notadas entre la version<br />

castellana y el original latino, hay tambien otras, ya en el número de leyes, porque<br />

en uno ú otro título hay mas ó menos en el texto latino que en el castellano: ya en<br />

su colocacion y correspondencia, que alguna vez no se observa, y la que es ley 5.'<br />

por exemplo, en el latino está baxo de otro número en el castellano, y la que en<br />

este se halla en un título ó libro en el latino está baxo de otros distintos: ya finalmente<br />

en los autores de las leyes, que no siempre es el mismo en la latina que en la<br />

castellana, y á veces le tiene esta, y aquella carece de él, y al contrario, y lo mismo<br />

sucede tambien con las notas: antigua y noviter emendata.


XL<br />

Estas diferencias provienen de la discrepancia que hay entre los mismos códices<br />

latinos, dimanada de las alteraciones que sufrieron las leyes en las varias recopilaciones<br />

hechas por diversos príncipes, y tarnbien de la diversidad de los tiempos en que<br />

se escribieron los códices. Pero á pesar de todo esto no es la discrepancia en unos ni<br />

otros tanta como pondera Don Sebastian de Covarrubias (1), el qual dice que habiéndose<br />

recogido de Orden de Felipe 1I todos los códices manuscritos que había en<br />

las librerías de las catedrales, monasterios y particulares con el objeto de hacer una<br />

impresion correcta, apenas concertaba uno con otro, que es lo mismo que decir, que<br />

todos diferenciaban entre sí substancialmente. Ambrosio de Morales (2) dice:


XL!<br />

vos estados formados en Asturias, Leon, Galicia, Castilla, Sobrarve, Navarra , Aragon<br />

y Cataluña.<br />

Zurita en los Indices latinos de los hechos de los reyes de Aragon dice que Cárlos<br />

el Calvo concedió á los catalanes, así españoles como godos, las franquezas y libertades<br />

que gozaban los franceses, y les permitió que se gobernaran por las leyes godas,<br />

refiriendo el hecho al año 8 44 , que coincide con el primero del reynado de Don Ra-<br />

miro I inmediato sucesor de Don Alonso el Casto , y no es cierto que despues se derogaron<br />

las leyes godas y se hicieron otras nuevas para el gobierno de los catalanes<br />

en un concilio de Barcelona presidido por el cardenal Hugo Cándido legado del Papa pa<br />

en España, como dice Mariana y otros escritores así propios como estraños, porque<br />

ni ha habido tal concilio, ni se derogaron las leyes godas. El hecho cierto es, que el<br />

conde de Barcelona Don Ramon Berenguer y su muger Doña Almodis, de acuerdo<br />

con los magnates y jueces de la provincia publicaron el año de 1068 un nuevo código<br />

de leyes con el nombre de Usáticos ó Usages , no para derogar las leyes godas,<br />

sino para suplir lo que les faltaba con respecto á los usos y costumbres posteriormente<br />

introducidas, y así es que despues de publicados los Usages, todavía regian en sus<br />

casos las leyes godas, como lo prueban con evidencia muchas escrituras del principado<br />

de Cataluña de los siglos doce y trece hechas con arreglo á lo dispuesto en las<br />

leyes godas y que se refieren al Liber judicurn como á un código que estaba entonces<br />

en actual observancia.<br />

Un congreso compuesto solamente de seglares, y para asuntos puramente politicos<br />

y civiles no es ni puede llamarse concilio, y tal fue el de Barcelona de que se<br />

trata, al que se ha querido dar, sin saber porque, el nombre de concilio, como lo<br />

prueba Balucio (i) con el encabezamiento de los mismos Usages, en que se expresan<br />

los que concurrieron á su establecimiento y todos son seglares, sin que entre ellos se<br />

encuentre una sola persona eclesiástica de ninguna clase y gerarquía , de donde concluye<br />

con razon, que el expresado congreso debe ser excluido del número de los<br />

concilios.<br />

Tampoco es cierto que el rey Don Sancho García de Aragon, á exemplo de lo<br />

que se hizo en Barcelona, derogó tambien en su reyno las leyes godas, substituyéndoles<br />

las romanas como dicen Pedro Carbonel (2) y el padre Mariana (3), pues Gerónimo<br />

de Blancas prueba la observancia de las leyes godas en el reyno de Aragon<br />

mas de cien años despues en el de 1198 con una carta de dote del mismo año, en la<br />

qual el esposo da en dote á la esposa la décima parte de todos sus bienes muebles y<br />

raices presentes y futuros, dando por razon que las leyes godas no permiten se haga<br />

matrimonio alguno sin dote: quia in gothicis legibus continetur: non sine dote cot!jugium<br />

fiat: como con efecto así lo dispone la ley i , tít. 1, lib. 3 , arreglándose tambien<br />

la carta en quanto á la cantidad á la ley 6 del mismo título que prohibe se pueda dar<br />

en dote mas de la décima parte de los bienes del que la constituye.<br />

El maestro Risco hace mencion en la España Sagrada (4) de un instrumento que<br />

se halla en el tumbo de la iglesia de Leon , por el qual consta que en el año 9 51 segundo<br />

del reynado de Don Ordoño III habiéndose suscitado litigio entre Velasco<br />

Hanniz y Severo abad del monasterio de san Cosme sobre un testamento y manda<br />

de bienes hecha á su iglesia, Don Gonzalo obispo de Leon juntamente con otros<br />

jueces terminaron el pleyto por su sentencia arreglada á la ley 20, tít. 2, lib. 4, y á<br />

la 6, tít. 2 , lib. 5 del Fuero Juzgo.<br />

De Don Bermudo II dice el cronicon Silense núm. 68 que confirmó las leyes de<br />

Wamba , esto es las godas, como lo entendió el arzobispo Don Rodrigo. Pero ni de<br />

este ni del Silense consta que Bermudo hubiese mandado que los cánones de los pontífices<br />

romanos tuviesen vigor y fuerza en los juicios y pleytos seglares, como asegura el<br />

padre Mariana sin decir de donde lo tomó.<br />

Por lo perteneciente á Castilla el padre Berganza en las escrituras que publicó ea<br />

(I) Marc. Hisp. lib. 4, ann. 1068.<br />

(2) Chron. Despanya , fol. xxxtrt v.<br />

(3) Hist. Esp. lib. 9 , cap. 7.<br />

(4) Tom. 34 , trat. 7 o , cap. 16, pag. /6Q.<br />

f


xert las antigüedades de España trae varias que co mla<br />

seccion<br />

hasta<br />

primera<br />

el<br />

del<br />

de<br />

apéndice<br />

1073,<br />

á<br />

advirtiendo en cada una de ellas la<br />

prende d sfl n desde el año de 899<br />

rres p o nd<br />

e nc i a que tienen con las leyes del Fuero Juzgo que tratan de los respectico<br />

de dichas escrituras, y dos de ellas, que son la 73 y 77 contienen la ex-<br />

VOS asunto s Pero en Castilla la vieja con motivo del fuero que<br />

p es .• lo n sic utt<br />

ler •<br />

r<br />

canit Gothorum.<br />

el conde Don Sancho le dió por los años de mil, llamado comunmente Fuero viejo<br />

de Castilla , y de otros diversos fueros municipales no fue tan general la observancia<br />

del Fuero Juzgo, y así Don Pedro Lopez de Ayala en su crónica del Rey Don Pedro<br />

(años, c. 19), hablando de la diferencia que habia en Toledo despues de conquistada<br />

por Don Alonso VI entre los muzárabes y castellanos y sus respectivos alcaldes<br />

y leyes por donde juzgaban dice: E llamase en Toledo castellano todo aquel<br />

que es de tierra del señorío del Rey de Castilla do no se juzga por el libro Juzgo, lo que<br />

prueba á un mismo tiempo que habia tierras ó lugares en el señorío del rey de Cas-<br />

en donde no se juzgaba por el Fuero Juzgo, y que habia tambien otros en que<br />

tilla ,<br />

se juzgaba por él.<br />

Del concilio y cortes de Coyanza ( hoy Puebla de<br />

Don Juan) celebradas por<br />

Don Fernando 1 el Magno el año de 1050 consta expresamente que entonces estaban<br />

en su fuerza y vigor las leyes del Fuero Juzgo (1), y por una carta de fuero dada el<br />

año de 1 lo ' por. Don Alonso VI á los muzárabes de Toledo despues de haber conquistado<br />

esta ciudad de los moros, se manda que los pleytos que se suscitasen entre<br />

ellos, se determinen por las leyes antiguas del libro de los Jueces (2), cuya carta fue<br />

confirmada el año de 1155 por Don Alonso VII , dirigiendo su confirmacion , no<br />

ya á solos los muzárabes, sino á todo el concejo ó ciudad de Toledo (3). En una escritura<br />

de compra y venta hecha el año de 1192 en el reynado de Don Alonso VIII<br />

se dice, que la compra se hizo secundum forum de Talavera, e: secundzon librzon<br />

Judicum (4).<br />

El santo Rey Don Fernando ademas de haber dado á Córdoba para su gobierno<br />

las leyes del Fuero Juzgo, como se ha dicho antes, confirmó en 16 de enero de 1222<br />

el fuero general de Toledo que en 16 de noviembre de 1118 habla dado á las tres<br />

clases de muzárabes, castellanos y francos el rey Don Alonso VII, y en esta confirmacion<br />

autoriza el santo Rey las leyes wisigodas diciendo: "Todos sus juicios dellos<br />

',sean juzgados segun el Fuero Juzgo ante diez de sus mejores é mas nobles é mas<br />

»sabios dellos, que sean siempre con el alcalde de la cibdad, é que á todos anteanden<br />

” en testimonianzas en todo su regno (5). 13<br />

Habiéndose suscitado disputa en Talavera entre el alcalde de los muzárabes, que<br />

como en Toledo juzgaba por las leyes wisigodas, y el de los castellanos que juzgaba<br />

por el fuero de Castilla, sobre quien de los dos habia de conocer de las causas criminales,<br />

Don Alonso el Sabio dirimió la competencia en 27 de abril de 1254 á favor<br />

del que juzgaba por el Fuero Juzgo , cuya providencia confirmó su hijo pon Sancho<br />

en 8 de mayo de 1282; y despues el mismo en 6 de marzo de 1u9o, para cortar<br />

de raiz estas disputas, mandó que sin hacer mas diferencia entre muzárabes y castellanos<br />

, todos fuesen juzgados por las leyes wisigodas: Et que hayan todos el fztero del<br />

libro Juzgo de Leon, é que se juzguen por él.<br />

En las cortes que el mismo rey Don Sancho celebró en Valladolid el año de 1293,<br />

publicadas por Don Ignacio Aso y Don Miguel de Manuel, se mandó en la peticion<br />

(1) Nono quoque titulo decrevimus . ut tricenium non includat ecclesiasticas<br />

eccicsia (sicut canones praecipiunt , et veritates, sed unaquaeque<br />

p<br />

sicut lex gothica ntandat)<br />

ossideat.:_— omni tempore seas<br />

_Duodecimo quoque titulo praecipimus, ut si quilibe<br />

veritates recuperes, et<br />

confugerit, non sit<br />

t<br />

ausus eun<br />

horno pro qualicumque culpa ad ecclesiam<br />

deturpatione , faciat quod aliquis inde violenter abstrahere... Sed sublato mortis periculo , et corporis<br />

lex gothica jubet.<br />

(2)<br />

Aguirre Collect. max. Concil. tom.<br />

Et 3 ,<br />

si inter eus fuerit ortum aliquod negotium, secundum sententias<br />

pag. 211.<br />

ritutas di scutiatur. Informe de Toledo, pag. 284, not. 12<br />

in Libro Judicum antiquitus conste<br />

7 .<br />

(1) Facio halle cartam firmitatis , et textum confirmationis<br />

peditibus , sicut in car ta avi mei regis<br />

toti concilio de Tolero,<br />

Adefonsi taro<br />

bonaememoriae<br />

militibus quam<br />

(4) Informe de Toledo pag. 2 resonat.<br />

99 , not. 140.<br />

Informe de Toledo, pag. 285, not. 128.<br />

(5) Informe de Toledo pag. 293.


novena que lós alcaldes de Leon que juzgaban en la casa del Rey los pleytos y las alzadas,<br />

juzgasen por el libro juzgo de Leon, é no por otro ninguno. En el reynado de<br />

Don Juan el II todavía conservaban su uso y autoridad las leyes visigodas en algunas<br />

partes del reyno de Leon, aunque ya no era general en todo él, corno lo asegura<br />

Don Alonso de Cartagena y Santa María, el qual dice en el prólogo de su Doctrinal<br />

de Caballeros: "Otros ovo que fisiéron leyes, é ante que todos estos fué compuesto el<br />

»libro Juzgo.... é las leyes dél non han actoridat de derecho general en todo el reuno<br />

»de Leon, mas usan dél en algunas partes del refino de Leon."<br />

En los reynados siguientes- al de Don Juan el II ya no se halla hecha mencion de<br />

la observancia de las leyes del Fuero Juzgo, que desde los anteriores reynados habian<br />

ido decayendo poco á poco por la multiplicidad de fueros municipales y cartas pueblas,<br />

que se habian ido concediendo en diversos tiempos y á diversos lugares, y por<br />

el ordenamiento de Alcalá publicado en las cortes celebradas en la misma ciudad el<br />

ario de 1348, en el qual Don Alonso XI, su autor, dió nueva forma á la legislacion,<br />

y publicó y autorizó al mismo tiempo las leyes de las siete Partidas despues de haberlas<br />

corregido, las quales hasta entonces habian estado sin observancia ni autoridad<br />

legal, aunque algunos escritores han querido dársela antes de este tiempo contra el<br />

expreso testimonio del mismo Don Alonso, que hablando de ellas en la ley 1 , tít. 28<br />

de su citado ordenamiento, dice: Como quier que hasta aquí non se falla que sean pukicadas<br />

por mandado del rey, nin fueron avidas por leys. Pero ni entonces ni despues<br />

han sido derogadas nunca las leyes del Fuero Juzgo, como equivocadamente creyó<br />

el padre Berganza (i), el qual dice: "Sabemos tambien que las leyes de los godos no<br />

fueron abrogadas hasta que se promulgaron las Partidas del rey Don Alonso el Sabio."<br />

La ley ya citada del Ordenamiento de Alcalá en que se promulgaron las Partidas,<br />

y se les dió autoridad legal dice: "Mandamos que los dichos fueros sean guardados<br />

sien aquellas cosas que se usaron... é los pleytos é contiendas que se non pudieren librar<br />

por las leys deste nuestro libro é por los dichos fueros, mandamos que se libren<br />

',por las leys contenidas en los libros de las siete Partidas... Et tenemos por bien que<br />

sisean guardadas é valederas de aquí adelante en los pleytos é en los juicios é en to-<br />

'idas las otras cosas que se en ellas contienen en aquello que non fueren contrarias á las<br />

,xleys deste nuestro libro é á los fueros sobredichos."<br />

Por esta ley se ve claramente que en la promulgacion de las leyes de las Partidas<br />

se dió la preferencia sobre ellas en los juicios á los fueros que entonces estaban en uso,<br />

t y siendo cierto que lo estaba por aquellos tiempos en diversas partes el Fuero Juzgo,<br />

es visto que se le dió la misma preferencia, léjos de haber sido derogadas sus leyes.<br />

Esta del Ordenamiento fue confirmada por Don Fernando el Católico y la reyna<br />

Doña Juana en las leyes de Toro, habiéndola incorporado en la primera de ellas , y<br />

despues se repitió esta confirmacion por Don Felipe II en la Nueva Recopilacion, en<br />

donde se insertó á la letra por ley 3, tít. 1, lib. 2 , y se mandó observar, sin que contra<br />

ello pueda alegarse el no uso.<br />

Consta pues que hasta este tiempo no fueron derogadas las leyes godas; y que<br />

i<br />

tampoco lo hayan sido despues, lo prueba una real cédula del señor Don Carlos III<br />

de feliz memoria, dada en Madrid á 15 de julio de 1788 en virtud de representacion<br />

hecha á S. M. por los oidores de una de las salas civiles de la real chancillería de<br />

Granada, los quales en un pleyto que pendia ante ellos entre un convento de Trinitarios<br />

calzados y los parientes de un religioso de él sobre la sucesion ab intestato de<br />

este, dudaron, si deberian arreglar su decision á una ley del Fuero Juzgo que alegaba<br />

una de las partes, ó á otra de las Partidas contraria á ella. S. M. á consulta del Consejo<br />

y conformándose con su dictámen, dixo en su real cédula: "Debeis conformar<br />

»vuestra determinacion con el estatuto acordado por la provincia de Trinitarios cal-<br />

'izados de Andalucía... el qual es arreglado y conforme á la ley 12 , tít. 2 , lib. 4 del<br />

»Fuero Juzgo , y á las demas leyes del reyno mandadas guardar en las provisiones<br />

»del mi Consejo de los años de 1 7 71 y 1 7 81. Y por quanto dicha ley del Fuere luz-<br />

(t) Antig. de Esp. tem. 1, lib. 4, c. 9, num. 46.<br />

aaár


XLIV<br />

debereis igualmente arreglaron á ella en la<br />

•,o g no se halla derogada por otra alg una...<br />

,,determinacion de este y seme jantes negocios sin tanta adhesion como manifestais a'<br />

»la de Partida fundada únicamente en las auténticas del derecho civil de los romanos<br />

" y en el comun canónico (i)."<br />

Resulta de lo dicho que las leyes del Fuero Juzgo nunca han sido generalmente<br />

derogadas erog<br />

a d as , y que segun la letra y el espíritu de esta real cédula y de la ley de la Re-<br />

ya citada , siempre que haya aiguna ley de este fuero que decida algun<br />

asunto, y no esté expresamente derogada por otra, debe juzgarse por ella con preferencia<br />

á las de las Partidas, sin que contra ello se pueda alegar el no uso y falta de observ<br />

ancia: que á todo se lo ha qual referido y demas en el presente discurso, es consiguiente<br />

decir, que las leyes wisigodas han tenido vigor y fuerza de tales, no solo<br />

en tiempo de la dominacion de los godos sus autores, sino tambien despues de la<br />

irrupcion de los moros en España, y de la restauracion de la monarquía española,<br />

habiéndola conservado hasta el dia de hoy respectivamente en su tiempo y lugar,<br />

segun el orden de preferencia establecido en la citada ley de la Nueva Recopilacion,<br />

trasladada últimamente á la Novísima.<br />

Tuvieron tambien uso y observancia fuera de España en la Galia Narbonense<br />

como parte que fue del imperio gótico-español , y aun despues de la destruccion de<br />

este siguió todavía gobernándose aquella provincia por las leyes wisigodas baxo de la<br />

dominacion francesa, de lo qual es entre otras una prueba convincente la constitucion<br />

del papa Juan VIII publicada por ,Canciani (2), hecha el año de 878, reynando Ludovico<br />

II y á presencia suya en el concilio Tricasino ó de Troyes, en cuya constitucion<br />

dice el Papa , que por quanto en el libro de las leyes góticas no se impone pena<br />

al sacrilegio, y por otra parte se prohibe en él á los jueces el oir causas que no se comprendan<br />

en sus leyes, de donde resultaba perjuicio en Francia y en España á los derechos<br />

de la iglesia; para poner el remedio conveniente, manda el Papa que en adelante<br />

se observe la ley de Cárlos sobre la composicion del sacrilegio, que impone la<br />

pena de treinta libras de plata, y para ello se inserte esta ley al fin del código de las<br />

leyes godas: y aunque no parece que se hubiese insertado, pues no se encuentra en<br />

ninguno de los códices latinos ni castellanos, sin duda porque no sería admitida dicha<br />

constitucion en España, es sin embargo una prueba clara de que el código legal que<br />

entonces regia en la Galia Narbonense era el de las leyes wisigodas, porque de lo<br />

contrario habria sido inútil y fuera de propósito mandar que se insertase en él la ley<br />

con el fin de que se observara. Ultimamente, ademas de la observancia que en la Galia<br />

Narbonense tuvo en general el , código wisigodo, la tuvieron tambien en particular<br />

muchas de sus leyes en el resto de la dominacion francesa en virtud de la incorporación<br />

que de ellas se hizo en los capitulares de los reyes de Francia, como consta<br />

de los mismos capitulares, y lo advirtió Babado en sus notas a' ellos en los lugares<br />

correspondientes.<br />

(2)<br />

(t) En el Febrero reformado par. i , cap. 4,§. T , pag. 2z3.<br />

Berbar. leg. antig. tom. 4 , aperad, a , pag. zoz.


(I)<br />

* 4444+ 4444444-4 4~1~~4-1-**,******~~ 44+.14-44*+++44 4~4.14.4+1.04.<br />

PRIMUS TITULUS<br />

DE ELECTIONE PRINCIPUM<br />

ET DE COMMUNIONE EORUM QUALITER JUSTÉ JUDICENT<br />

VEL DE ULTORE NEQUITER JUDICANTIUM.<br />

Ex concilio toletano quarto LXVI episcoporum edito in presentia Sisenandi<br />

regis tertio ejusdem regni 2 anno. Era DCLXXI 3.<br />

I. Gni studio amoris Christi ac diligentia<br />

religiosissimi Sisenandi regis Hispani,J atque<br />

Gallix 4 sacerdotes apud Toletanam urbem in<br />

nomine Domini in unum convenissemus , ut<br />

ejus imperiis atque jussis communis á nobis<br />

agitaretur de quibusdam eccleSix disciplinis<br />

tractatus; primúm quidem nos gratias Salvatori<br />

nostro Deo omnipotenti egímus. Post<br />

hcec ccetui nostro adesse dignatus 5 jam factus<br />

excellentissimus et gloriosissimus princeps<br />

qui cum magnificentissimis et<br />

viril ingressus est, primiim coram omnibus<br />

nobis Dei sacerdotibus humo prostratus cum<br />

lacrymis et gemitibus pro se interveniendum<br />

Domino postulavit : deinde religiosa prosecutione<br />

synodum exhortatus est, ut paternorum<br />

decretorum memores ad conservanda in<br />

nobis jura ecclesiastica studium prxberemus,<br />

et illa corrigere qux dudum per negligentiam<br />

malignitatis in usura venerant contra ecclesiasticos<br />

mores et licentiam sibi 6 jam de<br />

usurpatione principum fecerant. Talibus igitur<br />

7 monitis nos omnes in Domino confidentes<br />

et in ipso clementissimo gratias agentes<br />

necessarium sane duximus , ut juxta ejus nostrumque<br />

votum tractaremus que Deo digna<br />

esse competunt sive in sacrainentis divinis<br />

qux diverso atque illicito modo in Hispaniarum<br />

ecclesiis celebrantur, , seu qui in moribus<br />

pravé usurpata in adversitate vel deceptione<br />

principum esse noscuntur. Terminurn Deo<br />

annuente posuimus et quoquo modo ab illicitis<br />

sese unusquisque abstineat seditionibus<br />

et deceptionibus cum Dei timore et diligentia<br />

frenum disciplina ponere curavimus.<br />

Quid sit rex et unde dicatur. Reges enim<br />

z Integer hic titulas desumptus est ex codice Complutense<br />

cum variantibus lectionibus ejus qui in conventu<br />

S. Joannis á Regibus asservabatur.<br />

2 S. J. R. regni<br />

3 S. J. R. Sisenandus Rex.<br />

4 S. J. R. Gallecix.<br />

á regendo vocati sunt, nam regnum á regibus<br />

dictum est : et sicut reges á regendo vocati<br />

sunt , ita quoque regnum est á. regibus<br />

nuncupatum.<br />

Adhuc quid sit rex. Sicut enim sacerdos<br />

á sanctificando 8 ita et rex á moderamine pié<br />

regendo vocatur. Non autem pié regit qui<br />

non misericorditer corrigit ; recté igitur ficiendo<br />

regis nomen benigné tenetur, peccando<br />

yero miseriter amititur ; unde et apud<br />

veteres tale erat proverbium: Rex ejus eris si<br />

recta facis, si autem non facis non eris. Regix<br />

igitur virtutes prxcipux dux sunt , justitia<br />

et veritas 9 : plus aurem ín regibus laudatur<br />

pietas, nam justitia per se vera est.<br />

II. Qualiter príncipes eligantur, et ut eorum<br />

acquisita succedenti refino maneant<br />

adepta. Ex concilio toletano VIII.<br />

Decima collocutionis assensu molestis actibus<br />

, quos sagax indagatio pietati obviare detexit<br />

et non bene regendi licentix , (partí se<br />

mansuetudo impugnasse probavit , satis ut<br />

opinamur et lege prxsenti gloriosi principis<br />

et decreto sanctx synodi hujus contradictum<br />

esse conspeximus. Ita enim Sanctus Spiritus<br />

per utrasque definitiones mortalium corda<br />

perflavit, ut in tali flatu verborum in posterum<br />

omnem exureret male concupiscentium rabiem<br />

animorurn.<br />

Factual namque est in definitionibus ipsis<br />

ut quia pietatis divin 3 inconiprehensibilis et<br />

ignota natura sese conditioni mortalium in<br />

unione persona; conjunxit in misterio tedemp-<br />

6 S. sideui nta.tus est.<br />

9<br />

S sacrificando. ejun ni t<br />

E x . S. J. R. In Comp. pietas.


tionís humana, nos quoque á rnembris capitis<br />

bojos et perfidiamalura ex coneupiscentia<br />

qui radia est oninium malorum, et ex<br />

avaritia ' qux invenitur servitus idolorum, parí<br />

simul ígneo mucrone totoque artificio radicitus<br />

evellamus ac clesecernus. Abhinc cego<br />

et deínceps ita erunt in regni gloría prlet .iciendi<br />

rectores, ut aut in urbe regia aut in<br />

loco ubi princeps decesserit cum conventu<br />

pontificum majorunique palatii vel populi<br />

omninmodo eligantur assensu , non forinsecus,<br />

aut conspiratione pravorurn i aut rusticarurn<br />

plebiurn seditioso tumultu. Eruntque ipsi<br />

principes eatholicx fideí assertores eanique<br />

et ab hac qua imminet judzeorum perfidia et<br />

á cunctarum hxresum defendentes injuria:<br />

erunt in actibus judicii mittissimi et vita modesti;<br />

erunt in provisionibus rerum tan' parci<br />

amplios quarn extenti , ita ut nulla vi, aut<br />

t'accione scripturarum 2 vel definitionum qua-<br />

D'in/elimine contraen' á subditis vel exigant<br />

aut exigenda intendant, quia non inter filios<br />

suos erunt dividenda sed succedenti regno<br />

erunt 3 concessa. Eruntque ipsi in conquisitis<br />

oblationis gravissimx rebus non prospectantes<br />

proprii jura commodi, sed consulentes patrix<br />

atque genti. De rebus yero congregatis<br />

ab eis illas tantita' sibi vendicent unusquisque<br />

partes , quas ditaverít auctoritas principalís;<br />

rerum quxcumque inordinata reliquerint hxreditabunt<br />

gloriosi successores. Propria yero<br />

eorum, et ante regnum justissimé conquisita<br />

4 aut filii aut heredes capiant jure proximitatis.<br />

De affinium yero successione vel<br />

muriere si forsitan inordinata ab eis fuerint<br />

relicta, aut primó tantimi filiis aut leredibus<br />

sequenter proRciant vel propiaquís : atque<br />

ita in eorurn cunctis actibus atque rebus<br />

prafate legis erit auctoritas prxvalitura , ut<br />

et perenniter maneat inconvulsa et ab omnibus<br />

sine aliqua hTsitatione adimplenda. Nullus<br />

tatuen pniiu apicem regni percipiat quarn<br />

se illam per omnia supleturum jurisjurandi<br />

taxatione definiat,quod firmiter custodiat et<br />

fideliter adimpleat: et ipsam pollicitationem<br />

coram Dei sacerdotibus et palatino officio<br />

prornissarn nanas audacter profanare prxsumat,<br />

illam Domini paveas sententiam: Non<br />

periurabis in nomine meo nec pollees no •<br />

domini Dei tul: ego dominus. Et iter‘ um: Nonl<br />

assumes nomen domini Dei tui in vanum neC<br />

enim habebit dominus insontem illum qui ' assumpserit<br />

nomen domini Dei sui frustra. Et<br />

iterum: Maledictus omnis qui jurat in nomine<br />

domini Dei sui mendaciter. Cui etiam legi<br />

vel decreto episcopali non solum in futuro<br />

sed etiam in prxsenri deferentes sententiarn<br />

apponentes decernimus: ut quícumque amodo<br />

et deinceps detractor et non potius venera —<br />

pauc ip<br />

2 S. J. 12. sc or t um.<br />

ur.trum fraudulenta<br />

vel.<br />

compositione<br />

tor ejusdern decreti atque legas esse voluerit,<br />

sive religiosus ille sit sive lalens , non solUni<br />

ecclesiastica excomunicatione venni' citan'<br />

et sui ordiuis digaitate privetur.<br />

III. Adnionitio sacerdotnin qualiter moderati<br />

et mittes nzaneant re, -es erg-a subjectos.<br />

Ex concilio toletano IV.<br />

Postquam enim cuneta qux sunt ecclesiasticx<br />

dignitatis peregimus , ita quoque presentem<br />

plisimum regern Sisenandurn, cojos optan'<br />

vel jussu h gle instituya sancimus, futu-<br />

ros loe<br />

principes xtatum sequentium humili-<br />

tate qua debemus deposcímus , atque per indivisan'<br />

Trinitatem sanctam convenimus ut<br />

moderati et mittes erga subjectos existentes<br />

cum justitia et pietate populos á Deo vobis<br />

creditos regatis bonamque vicissitudinem<br />

qui vos constituit vel elegit largitori Christo<br />

respondeatis , regnantes in humilitate cordis<br />

curn studio bonx actionis. Nec quisquam vestrum<br />

solus in causis capitum aut rerum sententiarn<br />

ferat, sed in conventu Dei sacerdotum<br />

quorum obsecratione misericordiam impertiamini<br />

et cum consensu publico, cum<br />

rectoribus terrx ex judicio manifesto delinquentium<br />

culpa patescat , servata vobis<br />

fensis mansuetudine pietatis ut non severitate<br />

magis in illis quarn indulgentia miserationis<br />

polleatis ; ut dum omnia, actore Deo, pio á<br />

vobis tnoderamine conservata et impleta<br />

extiterint, et reges in populis et populi in regibus<br />

et Deus in utrisque laetetur. Felicior<br />

etenirn jam tune illa contra hostes principis<br />

congressio erit, guando domestica equitas anteibit<br />

, quia et seniores erunt in hostium populatione<br />

mucrones quos de domibus modesté<br />

produxerint reges. Experinientum enim .naturalis<br />

est rei, ut justitia illa confodiat hostem<br />

qua tutavit principem et externam perliminet<br />

litem unde suorum internan' possederit<br />

pacem. Sicut ergo modestia principum temperantia<br />

est legum , ita quoque concordia<br />

civium victoria est hostium. Ex mansuetudine<br />

etenim principum oboritur dispositio<br />

legum, ex dispositione legum institutio morum,<br />

ex institutione morum concordia civium,<br />

ex concordia civium triumphus hostium. Sicque<br />

bonos princeps interna regens et externa<br />

conquirens dum pacem suam possidet et<br />

alienam litem absrumpit, celebratur quidem<br />

et in civilibus rector, et in hostibus victor,<br />

habiturus post labentia tempora requiem sem,<br />

piternarn, post luteum aurum celeste reg-num<br />

, post diadema et purpuram glories coronam.<br />

Cui potius non deticiet esse rex guara<br />

dum terrenum regnum relinquit et celeste<br />

3 S. J. R. fitentur.<br />

4 S. .1. R. adquisitl.<br />

S S. J. R. impertiatis.


Çonquirit, non erit amissise regni gloriam sed<br />

auxisse. Sané tara de prxsenti quam de futuris<br />

regibus hanc sententiam cum Dei timore<br />

promulgamus, ut si quis ex eis contra reverentiam<br />

canonum vel legum venerit superba dorninatione<br />

, et faustu regio in flagitiis et facinore<br />

pravitatis sive cupiditatis et avaritix<br />

stimulis crudelissimam potestatem exercuerit<br />

in populis, anathematis sententia á Christo<br />

domino condemnetur a habeat á Deo separationem<br />

atque judicium populi , quia przesumpserit<br />

prava agere et in perniciern regnum<br />

convertere.<br />

IV. Decretum judicii universalis editum<br />

in nomine principis.<br />

Qualiter pietate deditos sibi á Deo comissum<br />

misericorditer regat populum. Ex<br />

concilio toletano VIII.<br />

Soliditatem reddidisse fracturx atque fecisse<br />

consurgere quod constiterat concidisse, et incrementum<br />

est usuatx mercedis et plenitudo<br />

consummatx perfectionis.Ponderi etenim collidentis<br />

ruina si xqualium pessimoruni curan<br />

convenit obviare iquanto gravioris erit culpa'<br />

prxlatos incurix discrimen incurrere si non<br />

quo valent excornunicationis onere commissos<br />

procurent populos sublevare ? Properandum<br />

est ergo inter ruinas -collusionum catervas<br />

eripere collisorum ut r ex die vel ternpore<br />

jugiter et ultra nec vigoren' nocendi<br />

habeat execranda pressura et omnis compressus<br />

noverit sanctx sanctionis esse sacra sibi<br />

collata remedia. Cuna decursis ergo transactis<br />

temporibus duras dominationis seso potestas<br />

gravis attolleret et in subjectis populis<br />

imperium dorninantis non formaret jura regiminis<br />

, sed excidium ultionis , unum aspeximus<br />

subditorum statum non ex ordine vegetar'<br />

rectoris sed dejíci ex gravedine potestatis.<br />

Contraxerant enim leges elata fastigia in bifonti<br />

discidio motionis , et aut in culpis lex<br />

ardua sxviebat, aut in spoliís favorem lex voluntaria<br />

commodabat ; hule nastos animas<br />

non spes fovebat ex muriere sed tolerantia<br />

vexabat in funere. Verum jara in reparationis<br />

horum occursum non solum nos tantum<br />

abire sola ratio cogit, verum etiam et ipsa<br />

commonitio rerum impellit ut ex ornnium<br />

animorum nostrorum delíberatione concordis<br />

illa emanet sententia dicti, qua et finen" ausibus<br />

rite ponat illicitis et consultuni salvationis<br />

jure ferat in populis dignissimé.<br />

Quosciam namque conspeximus reges qui postquam<br />

fuerunt regni glorian" assequentes, extenuatis<br />

viribus populorum reí proprix ex<br />

ipsis conati sunt sibi congerere lucrum , et<br />

x S. J. R. ut ex hoc jugiter et ulterius nac.<br />

S. J. R. populos.<br />

3 S. J R.. ex.<br />

obliti quod refiere populum 2 á Deo sunt vocati<br />

et deffensionem in vastationern connnutant<br />

qui vastationem deffensiOne pellere debuerant;<br />

illud denique gravius ipsi principes<br />

innectentes , quod ea qua` videntur post regnum<br />

acquirere non regni deputant honori<br />

vel gloria; , sed ita malunt in suo jure confundi<br />

, ut veluti et 3 debito proprio decernant<br />

hxc in liberorum posteritatem 4 transmitti:<br />

quam ob rem ita in proprietatis illa conantur<br />

redigere sinu , qua pro solo constat illos imperiali<br />

percepisse fastigio ¿aut quo líbitu in<br />

juris proprii collocant antro, quod publicx<br />

utilitatis adquisitum esse constat obtentu ?<br />

Nam numquid ad illos aut populorum adventus<br />

aut rerum poterant concurrere census, nisi<br />

extitisent gloria subliniati ¿aut de<br />

qualibet illi potuerant rerum coacervatione<br />

ditari nisi á subjectis glorioso 5 apice potuissent<br />

atolli? Omnia certe totius plebis siembra<br />

subjecta dum ad principale capuz relevant<br />

attentum debita jussionis obtutum , ab illo<br />

negotiorum prospectant remediurn , coi modo<br />

gratum, modo debitum irrogant censura.<br />

Regalis proinde ordo ex hoc cuneta sibí debed<br />

convincit ex quo se regere cuneta cog-<br />

'losen et inde conquisita non alteri quam sibi<br />

defendít: unde non persona sed potentix sine<br />

hoc deber' non ambigit. Reges enini jura faciunt,<br />

non persona, quia non constat sui niediocritate<br />

sed et sublimitatis honore; qua ergo<br />

honori debentur honori deserviant et qua<br />

reges accumulant regno relinquant , et qua:<br />

eos gloria regni decorat ipsi ,nuoque regni<br />

glorian' non extenuent , sed exornent. Habeant<br />

ergo deinceps per hanc nostram sanctionem<br />

jure conditi reges cum Dei timore in<br />

regendo corda sollicita , in operando facta<br />

moderata , in decernendo judicia justa , in<br />

parcendo pectora prompta , in conquirendo<br />

studia parca, in conservando vota sincera,<br />

ut tanto glorian/ regni cum felicitate retentent<br />

quanta jura reginiinis et niansuetudiuis<br />

conservaverunt- et xquitate direxerint , ut<br />

dum princeps pastorurn advenerit percipiant<br />

inmarcesibilem gloria coronan' , promissx<br />

veró premium ditionis. Ne non prodisse putetar<br />

ex (omite rationis , revelare convenit<br />

evidentissimam speciem operis, ut ex illo nos<br />

assertores idoneos ha beat probitas veritatis<br />

ex quo se per semetipsam reservaverit qualitas<br />

actionis. Ecce etenim ita ex gentil nostrx<br />

niediocribus majoribusque personis muttos<br />

hactenus corruisse reperimus et deflenios,<br />

Lit corum agnitis ruinis non aliud posSimus<br />

considerare quam divino judicio promissionis<br />

, quorum quidem domorum spoha et privatorum<br />

6 divitias simul ac prxdia ira conspeximus<br />

prorsus exinanita, ut nue fisei usibus<br />

4 S. J. R. potestatero.<br />

5 S. J. R. zlori.e.<br />

∎; 5. J. R. potcutiArurn.


CIV)<br />

commoda nec palatinis officiis reperíantur in<br />

remedium salutare collata : cujus rei ex utroque<br />

concurrente defectu dual et adjudicatos<br />

sententia judiciorum elisit et eoruin bonis ad<br />

ipsorum vieem muniticants nemo surrexit,<br />

pene non res ista disciplinara in ordine, sed<br />

defecturn possuise pensatur in gente, illo majori<br />

salutis dispendio cumulato, quód tan bre<br />

( lux judicantis vigor judiciorum abstraxerat,<br />

quani illa qui qualiscumque proventus ordine<br />

proligatiouis concesscrat , tota pietatis<br />

principum amplitudo in sino sur receptionis<br />

incluserat ; sicque solo principali ventre supleto<br />

cuneta totius gentis membra vacuata<br />

languescerent ex defecto: urde evenit ut nec<br />

subsidium mediocres nec dignitatem valeant<br />

obtinere majares, quia duna solius potestatis<br />

vigor maxinia occupavit , totius plebis status<br />

rice minina jura deferida. Pro bis etenim illicitis<br />

prrsumptionibus corrigendis á Domino<br />

cum onini palatino officio simulque cum majorum<br />

minorumque convento nos omnes tam<br />

pontifices guara sacerdotes, qui á domino Jesu<br />

Christo constituti sumos populorum rectores<br />

atque precones , et universi sacris ordinibus<br />

riosx memorice genitorem ejus quxdam indebitt<br />

abstulise constiterat.<br />

V. Ne quis sibi prasurnat adipiscere regnum<br />

rege superstite. De reprobatione<br />

personarum qua prohibentur adipiscere<br />

regnum. Ex concilio toletano V.<br />

Inexpertis, et novis morbis novam decet invenire<br />

medelam ; quapropter inconsideratx<br />

quorumdato mentes, et minime semetipsos<br />

capientes, quos nec origo ornat nec dignitatis<br />

virtus decorat , passim putant licenterque ad<br />

regir rnajestatis pervenire fastigia. Hujus rei<br />

causa nostrarn °ami" cum invocatione divina<br />

et cum consenso regir potestatis vel totius<br />

convenientia populi proferimus ultionis sententiam:<br />

ut quisquis talia meditatus fuerit,<br />

quem nec electio hominum provehit , nec gothicr<br />

gentis nobilitas ad halle honoris apicern<br />

trahit , sit á consortio minium catholicorum<br />

privatus et sententia legum abstractos , atque<br />

divino judicio anathernate condemnatus.<br />

famulantes concordi definitione , fidentes in<br />

Domino, decernimus ' et optamus ut<br />

conquissitionis proligatio in (minium rermn<br />

viventium ac non ,viventium, inmobilium et<br />

moveri valentium corpore, vel specie , forma<br />

VI. De his qui sibi regnum blandiuntur<br />

spe rege superstite. Ex concilio toletano<br />

V.<br />

vel genere, qui á gloriosa memoria Chindasvintho<br />

rege á die quo in regnum dignoscitur<br />

conscendisse repertus quolíbet modo extíterit<br />

augmentaáse , omnia in sereníssimi atque<br />

clementissimi nomine domini nostri Jesu<br />

Christi Recesvinthi principis perenni transeant<br />

potestate et perpetuo deputeutur jure , non<br />

habenda quidem parentali successione sed<br />

possidenda regali veré congressione , ita ut<br />

juste sibi debita quisque rationabiliter percipiat<br />

, et de reliquis ad remedia subjectorum<br />

qurcumque elegerit principis voluntas exerveía<br />

, illis tantumdem exemptis qui memo-<br />

Ergo quia et religioni inimictim , et cunctis<br />

hominibus constat esse superstitiosum futura<br />

illicité cogitare , et casos principurn exquirere<br />

ac sibi in posterurn providere, cum scripturn<br />

sit : Non est vestrum nosse tempora vel 1710—<br />

menta quce Pater posuit in sua potestate; hoc<br />

decreto cum Dei adjuvamine censernus, ut<br />

quisquis inventus fuerit talia perquisisse, et<br />

vivente principe in alium attendisse pro futura<br />

•egni spe, aut alios in se propter id atraxisse<br />

, á convento ornnium eatholicorum exeomunicationis<br />

sententia repellatur.<br />

ratus diva memoria Chindasvinthus princeps<br />

ante regnum aut ex propriis aut ex justissime VIL De his qui rege superstite, aut sibi<br />

conquisitis visos est habuisse: in quihus cunctis aut aiiis adfuturunz provident regnunz,<br />

filiis ojos una cum glorioso domino nostro<br />

Recesvintho rege maneat et divisio libera et<br />

possesio pace plenissima. Sed et d'Ir resuas<br />

pradictus princeps de justis proventibusqfiliis<br />

sois vel quibuslibet justissimé visus est contulisse<br />

vel reliquisse , omnes eorurn jure maneant<br />

inconvulsr , illa igitur negotii flujos<br />

veritate servata , quia domino inspiranteritateque<br />

annuente grata voluntas gloriosi iv<br />

domini nostri Recesvinthi regis dignissimé adut<br />

quxque abstracta unicuique ind<br />

á diva memorir genitoris sui Chindasvintihl<br />

omnia reddi decernit cuique justissima debita<br />

et nema invasionis per hoc cal ,<br />

umniara ITIOveat<br />

aut damna requirat propter quod gloet<br />

de personis qua prohibentur ad regnum<br />

accedere. Ex concilio toletano VI.<br />

Quamquam in concilio anteriori quod anno<br />

primo gloriosissimi principis nostri habítum<br />

est, de hujusmodi re fuerit promulgata sententia,<br />

tatuen placer iterare quod convenit custodire.<br />

ltaque regis jure a constante nullus sibi<br />

aliquo opere , vel deliberatione , seu cujuscumqux<br />

dignitatis laicos , seu gradus episcópatús,<br />

presbiterii aut diaconii consecutus, ceterique<br />

clericatús officio dediti regem provideat<br />

contra viventis regis utilitatem et proculdubio<br />

voluntatem, nullo blandimento vel suasione<br />

pro cadera spe aut alios in se trahat<br />

S . J. inviolabiliter.<br />

2 S. J. R. vita.


aut ipse in alium acquiescat. Iniquutn enim<br />

et valde execrabile á christianis debet esse futuris<br />

temporibus illicita prospicere et ignaros<br />

vitae suze futura disponere. Quod si quisquam<br />

jam talia iniqua deliberatione cum quocumque<br />

est meditatus, hoc sibi noverit esse sacerdotali<br />

moderatione concessum ut venerabiliter<br />

possit hoc sine mora prxsentis principis<br />

auribus publicare: si autem obstinata deliberatione<br />

sua machinamenta noluerit dicere,<br />

pessimo plectatur in xternum anathematis judicio.<br />

VIII. De personis qua prohibentur ad regnum<br />

acceder:.<br />

Rege yero defuncto nullus tiranica przsumptione<br />

regnum assumat ; nullus sub religionis<br />

habitu detonsus aut turpiter decalvatus; nullus<br />

originem servilem trahens , vel extranex<br />

gentis horno nisi genere Gothus et moribus<br />

dignis atque prxclarus cum convenientia omnium<br />

Dei sacerdotum et totius primatus gothorum<br />

et consensu omnium populorum ad<br />

apicem regni provehatur : ut dum unanimitate<br />

et fidei conversatione permanserimus ,<br />

tum pax et longanimitas bonorum judiciorum<br />

maneat Christo prxsule sub nostrorum<br />

potestate regum et in futuro consortium invenire<br />

possimus cum ccetu omnium sanctorum<br />

: temerator autem hujus prxceptionis<br />

nostrx feriatur perpetuo anathemate.<br />

IX. De commonitione plebis ne in principes<br />

populus delinquat, et de transgressione<br />

fidei qua principibus á popal() promittitur.<br />

Ex concilio toletano IV.<br />

Post instituta quxdam ecclesiastici ordinis<br />

vel decreta que ad quorumdam pertinent disciplinam,<br />

postrema á nobis cunctis sacerdotibus<br />

Dei sententia est adhibenda et firmiter<br />

in Domino conservanda pro robore omnium<br />

nostrorum principurn et stabilitate gentis gothorum<br />

vel omnium terrx nostrx populorum<br />

pontificale ultimum sub Deo judice indisolubile<br />

ferre decretum. Multarum quippe gentium,<br />

ut fama est, tanta extat perfidia animorum<br />

ut fidem sacramentorum promissam regibus<br />

suis servare conternnant et ore simulent<br />

juramenti professionem, dum retineant mente<br />

perfidias impietatem; jurant enim regibus suis<br />

et fidem quam pollicentur prxvaricant , nec<br />

metuunt volumen istud judicii Dei pro quo<br />

indicitur maledictio cunctaque poenarum commínatio<br />

super eos qui jurant in nomine Dei<br />

omnipotentis mendaciter dum scriptum sir:<br />

Non assumes nomen domini Dei tui in vanum<br />

, nec enim habebit insontem dominus<br />

S, J. R. illud.<br />

(V)<br />

eum qui asSumpserit mimen domini Dei sui<br />

frustra: et iterum: Non perjurabis in nomine<br />

meo nec pollues nomen domini Dei tui: ego<br />

j dominus: rursumque: maledictus omnis qui<br />

urat in nomine Dei sui menolaciter, ¿Quze igitur<br />

spes talibus populis erit contra postes laborantibus<br />

adversos? ¿Qux fides comal ultra.<br />

cum allis gentibus in pace erit credenda?<br />

Quod fcedus eorum poterit esse non violandum?<br />

¿Qux in hostibus adversis sponsio eorum<br />

perrnanebit jurata, guando nec ipsi propriis<br />

regibus juratam fidem conservant? 1Quis<br />

enim adeo furiosus est, qui caput sumir manu<br />

propria desecet ? Illud enim notum est<br />

quia iminemores sunt salutis sua qui propria<br />

mana se ipsos interimunt , et dum in sernetipsos<br />

suosque reges proprias ulciscendo convertunt<br />

vires, obliti sunt illud prxceptum domini<br />

dicentis: Nolite tangere Christos mees: Et<br />

David dicit : Quis extendit manum suam in<br />

Christum domini et innocens erit? Et rursum:<br />

Quare non timuisti nianus tuas mittere in<br />

Christum domini? Illis talibus malignis nec<br />

vitare metas est perjurium, nec regibus suis<br />

inferre monis exitium. Quod si in bello data<br />

fides pacti valet , quanto magis in suis principibus<br />

et populis sine dubio servanda est ?<br />

Sacrilegium quippé est si violetur á gentibus<br />

regum suorurn promissa fides, quia non solum<br />

in eis fit pacti transgressio sed etiam in<br />

Deurn in cujus nomine pollicetur ipsa promissio.<br />

Inde enim est quod multa refina terrarum<br />

ccelestis iracundia ita permutavit et<br />

dextruxit, ut per impietatern fidei ipsorum et<br />

morum alterum ab altero solveretur et ad<br />

nihilum redigeretur. Unde et nos qui Christi<br />

sanguino rederripti sumus magis ca yere oportet<br />

casum hujusmodi gentium, ne sirias plaga<br />

feriamur prxcepti, et pxna, quod absit, puniarnur<br />

crudeli. Si enim Deus Angelis in se.<br />

prxvaricantibus non pepercit , qui per inobedientiam<br />

cxleste habitaculum perdiderunt, de<br />

quo etiam per Isaíam ídem Dominas dicit:<br />

Inebriatus est gladius meus in ccelo: i quanto<br />

magis nos nostrx salutis interitum timere deberrius<br />

ne per infidelitatern ec>dern sxvienti<br />

Dei gladio pereamus? Quod si divinam iraeundiam<br />

vitare volumus et severitatem<br />

ejus ac clementiam provocare cupimus<br />

, nos ipsi servemus erga Deum timorem<br />

atque religionis cultura. Custodiarnos igitur<br />

erga príncipes nostros pollicitam fidem atque<br />

sponsionem, quam eis facimus iu sancta: Trinitatis<br />

nomine, qua nos eruit de diaboli<br />

potestate et fecit filios adoptionis esse. Ira<br />

enim promissam custodiamos fidem ut non<br />

sít in nobis sicut in quibusdam gentibus infidelitatis<br />

subtilitas im pia , non subdola mentís<br />

perfidia, nec perita -tí nefas, mente pervicatia,<br />

nec conjurationum nefanda molimina , si<br />

rnaneat in nobis fides corta , et chantas indis-<br />

a 5. J. R. (olla.


S. J. R. nostras.<br />

2 S J. R. temeraverit aut potestate &c.<br />

3 S. J. R. studio amoris sacramentum.<br />

[ V I 3<br />

, .<br />

rapta, pro quo possimus Salvatoris nostri re-.<br />

pronti;sam percipere gratiarn , dicente .Apostolo<br />

:<br />

Deus chanitas est, et qui nianet in ea in-<br />

Deo inan,:t Deus in eo: Et dominas in<br />

evangelio • dicit : la hoc cognoscent onines<br />

quia •wei estis discipuli si invicem vos<br />

tu vel columitate regi• potestatis pollicitus<br />

est violaverit vel usurpaverit sit ipse ab<br />

orrilli Christianorum contnniunione alienus<br />

atque ab ecclesia catholica quani perjurio<br />

profanavit eficiatur extraneus , et ad extremuní.<br />

sit anathema in conspectu Sancti Spiritus<br />

, et sanctoruni oninium martyrum, ita Lit<br />

partem non habeat curn ccetu justorurn , sed<br />

cum diabolo et angelis ejus xternis supliciis<br />

condemnetur una cum eis qui ad ejus conjurationem<br />

volare 5 nituntur, ut par perdi-,<br />

tionis pcena constringa.t quos pernicie prava<br />

societas copulat. Et ideo si placet vobis ornnibus<br />

qui adestis 11xc tertia reiterata sententia,<br />

vestrx vocis. et fidei cordis eam unanimes<br />

consensu firmate. Ab universo clero toto et<br />

populo dictum est : Qui contra hanc sententiam<br />

verarnque vestram definitionem, quarn<br />

pro animarum nostrarum instituistis salute,'<br />

aliud agere prxsumpserit et interneratam implere<br />

neglexerit, sit anathema Maran atha, hoc<br />

est perditio in adventu domini nostri jestt,<br />

Christi et curn Juda Scariotis partem habeat<br />

supliciorum tara ipse quám et socii ejus. Qua-jpropter<br />

nos ipsi Dei sacerdotes qui á Dominópotestatem<br />

ligandi solvendique accepimus,<br />

onmem ecclesiam Christi ac populum admcw,<br />

nemus pariter et convenimus per indivisain<br />

sanctamque Trinitatem , ut hanc trernendam<br />

et toties iteratam sententiam ita implere<br />

tagatis in hoc sceculo, ut nullum ex nobis przsenti<br />

atque xterno condemnet judicio , sed<br />

fidem in domino prornissam gloriossimo domino<br />

Sisenando regí nostro, vel succedentibus<br />

regibus inviolabiliter custodientes ac sincera<br />

illis devotione famulantes non solum<br />

pietatis desiderabilem clementiarn in nobis<br />

provocemus sed etiam gratam pro nostra<br />

benignitate antefati principis pra2sentiarn merearnur<br />

percipere, secundum illud Apostoli observantes<br />

prxceptum dicentis : Omnibus potestatibus<br />

sublimioribus subditi estote : Non<br />

est eninz potestas nisi a Deo, et qui resistit<br />

potestati Dei ordinationi resistit ; mana principes<br />

non sunt timare boni operis sed mali:<br />

vis autenz non tiniere potestatem ? bonunz<br />

fac, et habebis lauden; ex ea: Dei autem minister<br />

est vindex in ira el qui malunz agit.<br />

X. De perfidis clericis sive laicis qui superstite<br />

príncipe in alterizts electionem<br />

Consentiunt. Ex concilio toletano VII.<br />

pars capituli L<br />

Plerosque etenim clericos tanta levitatis interdum<br />

pravitas elevat ut prxtermissa sui ordinis<br />

gravitate , ac polliciti sa.cramenti immemores,<br />

stante principe cui fidem servare prodile-<br />

.<br />

q<br />

igitur apud nos superba prxsaniptione<br />

regnum arripiat : nullus exeitet sut=<br />

pervt-us a mutuas seditiones gentium : nema<br />

meditetur interitus repartí : sed defuncto in<br />

pace principe primates totius gentis cum satcerdotibu.s<br />

, qui ligandi solvendique acecperant<br />

potestatem, quorumque benedictione vel<br />

unctione confirmantur principes , simul omnes<br />

una nimes Deo annuente successorem regni<br />

consilio communi constituant, ut dum unitatis<br />

concordia á nobis retinetur, nullum patria<br />

gentisque discidium per vira atque ambitum<br />

oriatur. Quod si hanc sancta adtnonitio mentes<br />

vestris non corrigit et ad salutem communem<br />

cor vestrum nequaquam perducit , audite<br />

sententiam ferientis nostram gladii, quarn<br />

cum Dei juvamin.e secundum quod data est<br />

nobis á Deo potestas, pando ore, credulo corde,<br />

auribus vestris intonamus et profuturis<br />

pavendam et observandam conscriptam relinquimus.<br />

Quicumque igitur á nobis vel to-.<br />

tius Hispaniie populis qualibet conjuratione<br />

vel studio sacramentum fidei sux, quod pro<br />

patri 3 gentisque gothorum statu vel conservatione<br />

regir salutis pollicitus est, .supervacua<br />

mente temeraverit 2 , aut regem nece<br />

attentaverit , aut potestate regni exuerit , aut<br />

prTsumptione tyranica regni fastigium usurpaverit,<br />

sit ipse ille Deo priinun-i reus atque ab<br />

ecclesia catholica quarn perjurii crimine profanaverit<br />

efficiatur extraneus, et ab omni ccetu<br />

Christianorum alienus atque anathema in<br />

conspectu Dei patris et angelorum ejus cum<br />

omnibus impietatis sine socíis , quia oportet<br />

quod una pcena teneat obnoxios, quos similis<br />

error invenerit iniplicatos. Quod iterum secundó<br />

replicamus dicentes : Quicumque amodo<br />

ex nobis vel cunctis Hispanix populis quolibet<br />

tractatu vel studio 3 sacramentum fidei<br />

sux, secundum quod supra taxatum est, violaverit<br />

vel usurpaverit, sit ille ab onmi consorcio<br />

Christianorum alienus atque ab ecclesia<br />

catholica, quarn perjurii crimine profanavit'<br />

efficiatur extraneus, sitque anathema in cons<br />

pectu Christi et apostolorum ejus et dantnatus<br />

in futuro ejus judicio habeatur cum<br />

participibus suis , quia dignum est qui tálibus<br />

sociantur ipsi etiam damnationis eorum<br />

ticipationi obnoxii teneantur. Hoc etiam pter<br />

tió adclarnamus dicentes : Quicumque arnodo<br />

e nobis vel cunctis Hispania populis<br />

bet meditatione vel studio sacramentum gui fidei, i<br />

quod pro patria salute gentisque gothorum<br />

Sta-5<br />

4 S. J. ex.<br />

5 Ex S. J. R. In Comp. violare.


niserant , in alterius electionem temeraria<br />

levitate consentiant. Abrogare decet hanc<br />

omnino licentiam et á nostro consortio penitus<br />

extirpad ita ut si quicumque laicorum<br />

quandoquidem intra fines patrio gothorum superveniens<br />

regni apicem sumere fortasse tentaverit<br />

eique clericorum quilibet adjutorium<br />

vel favorem praestiterit, atque hunc qui superbite<br />

videtur eamdem regni ambitionem prxvalente<br />

delito pervenire contigerit , ex eo<br />

quidem tempore vel die eundem episcopum<br />

vel cujuslibet ordinis clericum excomunicaturn<br />

manere perpetim oportebit , quód i tali se<br />

scelere implicavit; tamen si improbitate principis<br />

cuí iníqué consensit , non potuerit instantia<br />

sacerdotum á comunione suspendi, salten<br />

qui superstitem eum post ejusdem regis<br />

obituin invenerit , superioris anathematis correctioni<br />

subjaceat. Quicumque vero illi pretér<br />

in ultimo vitx sux termino, si tamen hunc<br />

legitimé pcenitere probaverit, comunionis gra-.<br />

tiara consenserit impendendam, particeps criminis<br />

illius efectus anathema fiat in perpetuum.<br />

Nova iterum ratio persuasit synodalis<br />

ut super hanc constitutionem deberemus 2<br />

aliud pro laicis decernere. Quicumque etiam<br />

laicorum in przdictis capitulis hoc est adversitate<br />

gentis vel regia potestatis se conferre<br />

voluerit vel talibus opero prabendo noxius<br />

fuerit ultra repertus, non solum, ut dicturn<br />

est, omnium rerum suarum proprietate privetur,<br />

sed etiam perpetua excomunicatione<br />

damnetur : nunquam illi prxter in ultimo<br />

die mortis sux communio trilmatur, , excepto<br />

si aliter comunionis ejus remedium adhibea-<br />

t S. J. R. qui.<br />

z S. J. R. debeamus.<br />

3 S. J. R. probabitur.<br />

4 S. J. R. pztestatis.<br />

(VII]<br />

tur, , si legitimé hunc peenitere probaverint 3<br />

vel impetratione sacerdotum apud principem<br />

fuera impetratum. Nam si, quod omnino fieri<br />

non oportet , in derogatione aut contumelia<br />

principis adhuc reperiatur aliquis nequiter<br />

loqui, aut in necem regis seu dejectionem<br />

intendere vel consilium aliis prTbere , nos<br />

siquidem hujus operantem excornunicatione<br />

dignum censemus, verumtamen ut sit illi quandoque<br />

licentia communicandi pietati principis<br />

discernendum relinquimus, cojos procul<br />

dubio pietatis 4 est et subjectorurn culpas<br />

misericordia judidis sententia temperare.<br />

Contestamur autem clementissitnos principes<br />

nostros et per inefabile divini nominis<br />

sacramentum obtestantes unanirniter obsecramus,<br />

ne quandoquidem absque justita ubi necese<br />

fuerit ímploratione sacerdotali excomunicationis<br />

huju3 sententiam á perticlis clericis<br />

vol laicis talia perpetrantibus vel consensum<br />

prxbentibus quacumque temeritate suspendant.<br />

Nam magis eorum principum utilitatibus<br />

videtur fal7ç consultum, si hujus consti-<br />

tutionis nostrw forma ab ipsis principibus servetur<br />

et omnibus subjectis intpleni cogatur.<br />

Si quis vero hxc instituta execranda putaverit<br />

et implore neglexerit , anathema fiat velut<br />

prxvaricator catholícT fidei, et sen-iper apud<br />

Deum reos existat , quicumque regum deinceps<br />

canonis hujus censurara in quocunique<br />

crediderit vel promiserit violandam.<br />

XI. De has qui juramenti sni profanafores<br />

extitisse noseniitztr. 4-h-a rex .. Ex<br />

concilio toletano XVI. LX episcoporum.<br />

&cut ulcus quod graviten s serpit in corpore<br />

non nisi gravioribus medicaminibus aut ferro<br />

curatur aut ustione cohibetur, ita perfidomm<br />

obstinatio , quT nullatenus inhibetur dudoribus<br />

sententiis, necesse est ut multiplicetur.<br />

Nam quamquam dominica sandio protestetur:<br />

Non morietur pater pro filiis ncc j'IN pro<br />

parentibus, sed unusquisque pro pececito suo<br />

niorietur : et iterums filias non portabit iniquitatem<br />

patris , et pater non portabit<br />

tatem tamen et quia jurisjurandi transgressio<br />

valde inolevit , et machinandi contra<br />

principes nostros consuetudo sirva concrevit,<br />

que, aut rece diversa princeps interimatur,<br />

aut regni dignitate privetur, quod nequaqueun<br />

prohiberi potest nisi .severiori censura ; ideo<br />

per hujus institutionis nostri: decretum sancimus<br />

, ut quicumque deinceps cujuslibet sit<br />

honoris vol ordinis persona in necem vol<br />

dejectionem regiam quidpiam machinaverit<br />

en mque quilibet nocibilitate impetendum crcdiderit<br />

aut gentem ejus vel patri= quibuslibet<br />

factionibus vol machhrationibus disturbare<br />

contenderit , tam ípse quam omnis ojos<br />

posteritas ab onmi palatiui ordinis honore 6<br />

privati fisci juribus sub perpetua servitute nianeant<br />

religati; potestate autem 7 gloriosi principis<br />

nostri vol succedentium regum semita,<br />

ut si 8 aut qui jam pro SIAT infidelitatis perfidia<br />

canonicé ac legaliter dijudicati sunt, aut<br />

eos qui deinceps á fidei sucre juramento exorbitaverint<br />

et adversiun principeni nostrum<br />

vol ejus successorem aliquid nocibilitatis aO:re<br />

aut n'achinare studuerint , si eos ut diximus<br />

pia indulgentix voto quandoque relevare voluerit<br />

, licentia illius quxque vera manebit,<br />

quia res eorum justo ac legali ordine in ejusdem<br />

principis nostri dominio perveníunt ; ex<br />

quibus etiam quxdam ejus principis nostri<br />

collatione tam ecclesia: Dei guau: proles ejus-dem<br />

principis nostri seu etiam alii piltres ex<br />

populo pro sui serviiti merito accipere meruerit<br />

; proinde instituentes decerninlus ut<br />

Hollo unquam tempore eorum hin qui jura-<br />

s S. J. R. grande,<br />

6 S. J. R. dignitate.<br />

7 S. J. R. Lir/1c%<br />

2 S. J. sk-ut.<br />

b2


mentí sui profinatores extitisse noscuntur seu<br />

extiterint , vel subsequens eorum posteritas,<br />

in nocibilitatem contri' intenden'e audeant<br />

nec ipsa res cis auferre quoqua pacto studeant.<br />

Ideo denique , ut praanisimus, severissimarn<br />

hanc decreti nostri curavinius promulgare<br />

sente.ntiam , ut qui suum non formidat<br />

exitum, salten tiliorum cunetxque sucre posteritatis<br />

pertimescat interiturn. Si quis sane<br />

regum succedentiurn cunetas. hujus constitutionis<br />

nostra-, definitiones custodire aut implere<br />

distulerit, oninis linea generationis ejus<br />

perpetim condemnata depereat , et insuper<br />

ex divino judicio rebus omnibus et honore<br />

pnesenti sxculo careat , atque Christo judicante<br />

cum diabolo ejusque sociis ad interitum<br />

gehennat perveniat; et ideo si placet<br />

omnibus qui adestis luce nostra sententia,<br />

-vestrx vocis eam pari consenso firmate. Ab<br />

universis Dei sacerdotibus palatiique senioribus<br />

seu etiam clero et omni populo dictum<br />

est: QuicLlmque profanator contra hanc vestrarn<br />

detinitionem et regiam electionem venire<br />

prxsunipserit, sit anathema maran atha<br />

hoc est , perditio in adventu Domini nostri<br />

Jesu Christi et cual Juda Scariotis habeat<br />

partem perenniter obnoxius ipse et socii<br />

eorum.<br />

XII. De custodia vitx principian et def<br />

ensione pr ‘ecedentiumreguni adhibenda<br />

it sequentibus sibi principibus. Ex concilio<br />

toletano VI.<br />

Jam quidem in antecedenti universali synodo<br />

pro salino nostrorum principum constat<br />

esse consultuni , sed tamen libet iterare bene<br />

sancita et digna auctoritate munire salubriter<br />

ordinata : ideoque contestamur coram<br />

Deo, et omni ordine angelorum coramque<br />

prophetaruni, atque apostolorum , vel omnium<br />

martyrum choro, coram omni ecclesia<br />

catholica, et christianoruin ccetu , ut nemo<br />

deinceps intendat in interitum regis , nemo<br />

regni eum glibernaculis privet , nemo tyranica<br />

przesumptione apicem regni sibi usurpet,<br />

nemo quolibet machinamento in principis<br />

adversitatern sibi conjuratorum manun-i adsociet.<br />

Quod si in quodpiani horum quisquam<br />

nostrorum temerario ausu prxsuniptor extiterit<br />

, anathernate divino percussus absque<br />

ullo remedii loco habeatur condernnatus eterno<br />

judicio. Is autem qui ejus sedero fuit princeps<br />

assecutus , si vult se ipsum á tanto expiare<br />

piaculo, quasi proprii patris ejus ulciscatur<br />

interitum , in cojos defensionis auxilio<br />

universa regni gothorum sentiat fortitudo:<br />

si autem desidi cura et minori zelo tala funestum<br />

noluerit vindicare scelus , sit ex nos-<br />

S. J. R. in hoc scuio<br />

.3, R. scr<br />

tra omnium sententia oprobrium ceteris gentibus.<br />

XIII. De indulgentia principum noxiis<br />

reservata. 2 Ex concilio toletano VI.<br />

In his omnibus que pnernisinins potestatem<br />

indulgentix in culpis delinquentium principi<br />

servamus juxta pietatis et bonitatis sux moderamen<br />

ut ubi emendationern prospexerit<br />

mentium, veniani tribuat culparum.<br />

XIV. De custodia salutis reglen et dejensione<br />

prolis prasentitinz principum et<br />

succedentium. Ex concilio toletano V.<br />

Summa autem nobis vigilantia et .grandi religionis<br />

cura providendum est ut mala qua<br />

asidua prohibita perpetrantur conspectá 3 dis_<br />

cipliná ecclesíasticá extirpentur. Non enim<br />

incassum scriptum est : Pestilente flagello<br />

.stultus sapientior erit. Quam ob rem quoniarn<br />

prxponderante onere delictorum experientiá<br />

pene semper ac sxpe fieri addiscimus quod<br />

magnopere vitare debemus , quodque etiam<br />

custodituros nos curn divinis sacramentis<br />

spondemus superba temeritate violamus , ideo<br />

frequenter est compescendum quod crebró<br />

invenitur transgressum. Sed ne succedentes<br />

prxcedentibus ac deinde sequentes invídant<br />

anterioribus , ut cuneta quieta et paccata<br />

permaneant, hxc nostri concilii communiter<br />

considerata defertur sententia, quatenus ser-vata<br />

permaneant quxcumque universali et<br />

magna synodo provisa atque conscripta circa<br />

principum salutem et utilitatem sunt, hxc<br />

quoque adjecta custodiantur , ita videlicet ut<br />

omni benignitate °amigue firmitate circa<br />

omnem posteritatem principis nostri vel succedentium<br />

regum teneatur dilectio, et prxbeatur<br />

rationabile defensionís adminiculum:<br />

ut ne rebus eorum justa provisis aut etiam<br />

parentum digna provisione procuratis vel<br />

juris proprietate possidendis á quolibet injusta<br />

fraudentur : ne á quoquani causa et<br />

exquisita lxdendi eos assensus prxbeantur;<br />

ne quocumque modo in quibuslibet rebus<br />

spreta dilectione molestentur, sed diligenter<br />

cuneta qua:. de justo conquisitu vel donatu<br />

habentur feliciten possideantur; hxe enim<br />

centia eficit et príncipes subjectis nimium<br />

esse suspectos et subjectos in bonis principum<br />

cupidos. Quocirca ne free promissa tenerentur,<br />

et ut cupiditas radia omnium malorum<br />

auferatur , contestamur omnes prxsentes<br />

et absentes, et etiam futuris temporibus<br />

subsequentes coram Deo et angelis ejus,<br />

quod si quisquam bujes nostri constitutio-<br />

3 S. J. R. circunscripta.<br />

- •


nis violator extiterit atque contemptor et quacumque<br />

argumentatione odiosé filios regum<br />

molestare, aut in aliquo fuerit eos conatus<br />

ladere , sit in christianorum anathema ccetu,<br />

atque superno condemnetur judicio ; sit exprobabilis<br />

omnibus catholicis et abominabilis<br />

sanctis angelis in ministerio Dei constitutis,<br />

sit in hoc seculo perditus et in futuro damnatus<br />

qui tam recta provisioni nostrx nolucra<br />

prabére consensum.<br />

XV. De incolumitate , et adhihenda dilectione<br />

regia protis. Ex concilio toletanó<br />

VI.<br />

Sicut insolentia malorum regum odiosa semper<br />

et execrabilis extitit in subjectis , ita quaque<br />

bonorum provida utilitas amabilis efficitur<br />

populis. Quocirca quis ferat aut quis<br />

toleranter christianus videat regis soboles aut<br />

posteritatem expoliad rebus aut privad dignitatibus<br />

Quod ne fiat, generalis promittitur<br />

de principis filiis sententia nostra, id est de<br />

.prasentis excellentissimí principis vel succedentium<br />

regum posteritate dantur á nobis<br />

aperta decreta, ut ea, qua synodus przeterito<br />

aneo constituit circa carmena posteritatem<br />

ejus, universitas regni sui conservet : hoc est<br />

ut prrbeatur filiis ejus dilectío benigna et<br />

firma, et tribuantur eis ubi loci oportunitas<br />

fuerit defensionis adminicula justa ; ne de<br />

rebus justé proligatis , aut parentum dignitate<br />

procuratis , vel largitate principis adeptis,<br />

aut alicujus impensis atributis, aut etiani<br />

proprietate debitis fraudentur qualibet insidia<br />

calliditatis: neve á quoquam ladendi eos prabeantur<br />

argumenta machinationis quia dignum<br />

est ut cujus regimine ha.benius securitatem,<br />

ejus posteritati decreto concilii impertiamus<br />

quietem atque honorem. Qui yero temerator<br />

hujus nostra sententir extiterit, severiori<br />

ultioni subjaceat.<br />

XVI. Item de munitione regia prolis. Ervigius<br />

Rex. Ex concilio toletano XIII.<br />

Cognovit ccetüs nostri reverentia aliquid<br />

promulgare quod valeat et pietati regir vicem<br />

beneficentir reddere et principali soboli ad<br />

futurum prodesse. De hoc sane principe rostro<br />

id nos definisse convenit cujus proinde<br />

paccato imperio regimur , affectu fovemur,<br />

pramiis fruimur ; et ideo qui tot erga gentem<br />

suam ejus beneficia prasentimus ut saltim<br />

ejus filiis fortia tutionis adfutura adminicula<br />

prorogemus. Contestamur ergo omnes presentes<br />

ac absentes , seu etiam futuris temporibus<br />

subsequentes sacerdotes vel principis<br />

seu cujuscumque honoris aut ordinis homines<br />

x S. J. R. coudemnatus.<br />

coram Deo et sanctis angelis ejus, ut nulIi<br />

in futuro posteritati ejus vel glorie conjuols<br />

sux atque bis qui glorix sur filiis vel filiabus b<br />

conjuncti esse noscuntur, seu etiani qui adhuc<br />

conjuncti non sunt, sed protinus conjungendi<br />

sunt, injustas kedendi occasiones exquirant:<br />

nullus oculté vel publicé per qux abciicentur<br />

malitir sur contra eos vota extendat: nerno<br />

eos gladio vel qualibet pernitiosa factione<br />

interimat : nullus consilium injusté vel opus<br />

quibus dejiciantur vel nudentur exhibeat:<br />

nullus bis injusté violenter tonsure signaculum<br />

imprimat: nullus vestem contra ordinem<br />

gloriosa conjugi ejus vel filiabus suis atque<br />

nuribus mutare prrsumat: nullus etiam extra<br />

evidentis culpa judicium aut exiliis eos relegandos<br />

inducat aut eorum corporibus quarumlibet<br />

detruncationum vel fiagellorum inferat<br />

detrimenta, quó curo prxmemoratis oro.<br />

nibus omnis ejus in toto adfutura gloriosa<br />

posteritas lrsionis injustam non per ferat notam<br />

, nec regum sentiat detrimenta. Siquis<br />

autem hominum , tam regia potestas quam<br />

etiam cujuslibet sit ordinis aut honoris , buje<br />

nostra sententix non adquiescens hijos filiasve<br />

de gloria - sur una cum serenissima conjuge<br />

sua vel supradictis omnibus amodo vel quandoque<br />

sine justo partís sitie negotio aut<br />

deudos impetierit aut dejiciendos elegerit, vel<br />

ex propria deliberatione consenserit , quó aut<br />

de rebus sibi debitis injusté expoliati nudentur<br />

aut dolo vel machinamento quolibet dejiciantur,<br />

sit anathernate ultus 1 et futuri examinis<br />

judicio condemnatus.<br />

XVII. Itero de munitione conjugis atque<br />

prolis regia. Ex concilio toletano<br />

Cum enim religiosissimus et gloriosissimus<br />

princeps noster zelo zelatus pro domino Deo<br />

exercituum inimicos vera fidei sanctx, qui diversa<br />

occasione maluerunt catholicx credulitatis<br />

statum evertere , et jurisjurandi profanationem<br />

visi sunt incurriese , ita recto judicii<br />

tramite digna cernitur ultione percutere,<br />

quatenus et injuriam crucis Christi vindicaret<br />

, et statum totius sanctx ecclesia conservaret<br />

, atque genti ác patria sur defensionis<br />

munimina necessaria provideret; ideo nos<br />

pro tot tantisque beneficiis, quibus tan' ecclesia<br />

genti ac patria sur propagare intendit<br />

, cupientes in aliquo eidem principi<br />

piam retributionem dependere, per hujus definitionis<br />

riostra sanctiones depromimus et<br />

per individua Trinitatis inviolabile sacramentum<br />

cunctos tam nunc in pr2esentí consistentes<br />

quam futuris temporibus cujuslibet<br />

ordinis vel generis homínes succedentes convenimus<br />

atque contestamur,ut si quandoque<br />

contigerit , ut gloriosa nostraque regina


tinis et felicioribus serenissimi nostri principis<br />

annis minsactis religiosé existas in<br />

tate superstes, atque ex eo habuerit dulcísimas<br />

proles, Hulla mordacitate<br />

Hullas odií stimulis acti, nulto diabolicx fraudis<br />

instinctu permoti Contra eos quisquam<br />

conctur assurgere. Nullus citra evídentium<br />

culparum indicium per quascumque subtilissimas<br />

indagationes nocibilitatis adversus eos<br />

perquirat occasiones. Nultis eorum vita cujuslibet<br />

instantia obteratur injustissimis<br />

(-bis , nullis maceretur inediis. Nullus quoque<br />

filiis ac filiabas eorum vel succedentium<br />

regum contra eorum voluntatem religionis<br />

habitum imponat , aut exilii ergastulis<br />

mancipandos statuat , peque flageilorum verberibus<br />

crucict , per quod et dignitate priventur<br />

, et extra debitum justitix ordinem<br />

rerum suarum eis ambitio auferatur: sed<br />

quietis ac tranquilitatis ope fulciti tarn quod<br />

eis de parentali facultate debita successio<br />

ciederit , quárn etiam quod per auctoritatum<br />

oracula ideen clementissimus dominus noster<br />

ibis conferre rnaluerit, vel qua ab illis justé<br />

conquisita extiterint , imperturbato 2 jure<br />

possideant et de rebus ipsis judicare quod<br />

voluerint licentiam habeant. Necessarium<br />

enim unicuique debet videri ut sacerdotalibus<br />

praniiiniantur oraculis et eorum edictis<br />

per ornnia reddantur liberales , et si guandoque<br />

extiterint destituti secundum canonici<br />

vigorern edicti, sacerdotum manebunt defensionibus<br />

contuendi. Si quin igitur hoc pietatis<br />

edictum violandum delegerit, infirmandum<br />

crediderit , aut quoquo pacto temerare intenderit,<br />

sit perpetui anathematis ultione damnatus<br />

et a pagina ccelesti abrasus atque<br />

curo diabolo ejusque sociis acrioribus suplicus<br />

alligatus.<br />

XVIII. De remuneratione collata fidelibus<br />

regaliz.<br />

Prinuuzi fraudare fidelibus non solum inhu-<br />

z s. J. R. habitui.<br />

[X)<br />

rnanum sed etiam exista injustum : ideoque<br />

cura fidei meriturn tan). in rebus divinis quairt<br />

in humanis non habeatur ingraturn, dignum<br />

videtur ut sacerdotalis sententia consulat<br />

delibus regis. Proinde auno primo pmo serenissimi<br />

principis nostri decrevít concilium sancturn,<br />

ut omnes qui fideli obsequio et sincero servitio<br />

voluntatibus vel jussis paruerint principis,<br />

totaque intentione salutis ejus custodiara<br />

vel vigilantiam habuerint á regni successoribus<br />

nec á dignitate nec á rebus pristinis<br />

causa repellantur injusta : sed et nunc ita pro<br />

uniuscujusque utilitate principis moderentur<br />

discretione, sicut eos prospexerit necessarios<br />

esse patria et sic illis impertíatur benignítas,<br />

ut in ceteris maneat gratia potestas , quatenus<br />

ita omnia in rebus justé conquisitis lucrentur<br />

, ut posteris relinquendi vel quibus<br />

voluntas eorum decreverit conferendi spontinco<br />

fruantur arbitrio. Ceterum si infidelis<br />

quisquam in capite regio aut inutilis in rebus<br />

commissis prxsenti piissimo domino nostro<br />

vel succedentium regum extiterit inclementix,<br />

ejus manu et potestatis nutu constet bujus<br />

moderatio. Nefas enini est in dubium deducere<br />

ejus potestatem cui omníum gubernatio<br />

superno constat delegata judicio: quod si prius<br />

ejus indicium quispiam repertus fuera ejus<br />

vita fuisse infidelis , quicquid largitate ipsius<br />

in rebus habuerit conquisitis careat in confiscandum<br />

, et fidelibus largiendum. Hujus<br />

quoque sententia fortitudine vel valore decreti<br />

nostri seriem quam in serenissimi principis<br />

nostri edidimus nomine, nos omnes hanc<br />

ex recta fidei vel pietatis ac justitix fonte manantem<br />

coram Deo et sanctis angelis ejus<br />

ortodoxas omnibus et nunc et in futurum<br />

impensissimé conservare commendamus, obsecrantes<br />

enixiús ut hanc et reverenter cuna<br />

Dei timore adimpleant et ab emulis defendant<br />

benigné; contemnentibus eam<br />

severitatis ultio pavenda perveniat , observantibus<br />

autem misericordia profluens , pax<br />

perpetua 7 et gloria sempiterna contingat.<br />

Amen.<br />

z 5. J. R. innarboo.


PRÓLOGO.<br />

El pensamiento de hacer la edicion, que ahora publica la real Academia<br />

Española , del código de la legislacion hispano-gótica , conocido con el<br />

nombre de Fuero Juzgo , tuvo su primer origen en el año de 1 7 84. Consideró<br />

entonces con mucha razon la Academia que la publicacion de los<br />

escritos primitivos de nuestra lengua era el medio mas á propósito para<br />

ilustrar sus orígenes y poner de manifiesto los pasos por donde se fue formando<br />

desde sus principios ; y recorriendo las producciones de esta clase<br />

que nos presenta nuestra historia literaria, no podia menos de fixar su<br />

atencion en la antigua traduccion castellana, mandada hacer por el rey<br />

San Fernando , del código legal que gobernaba desde el tiempo de los<br />

wisigodos : monumento de los mas calificados de nuestro idioma , con el<br />

qual pocos pueden competir en la antigüedad , y ninguno en la importancia<br />

del asunto, y uno de los ensayos que mas contribuyeron á formar el<br />

nuevo romance castellano y á darle aquel grado de pulidez y hermosura<br />

con que á poco se mostró en las Partidas y en otros escritos coetáneos.<br />

Esta fue la ocasion que excitó en la Academia la idea de publicar el<br />

Fuero Juzgo. Mas sin perjuicio de semejante consideracion, que siempre<br />

debia ocupar el primer lugar en la conducta de un cuerpo destinado exclusiva-nente<br />

por su instituto á cultivar é ilustrar el lenguage, no podia olvidarla<br />

Academia la falta que se experimentaba de una edicion digna de<br />

Código tan antiguo y respetable. A pesar de ser el Fuero Juzgo castellano<br />

obra emprendida y executada por disposicion de uno de los príncipes mas<br />

ilustres y gloriosos que han regido la Monarquía ; á pesar de ser el único<br />

Código que dió leyes á nuestros antepasados por espacio de algunos siglos,<br />

y de no estar derogado hasta ahora ; á pesar de lo que su lectura contribuye<br />

á la explicacion de nuestras antigüedades, usos y costumbres; solo<br />

existia una edicion harto defectuosa hecha en Madrid por Alonso de Villadiego<br />

el ario de 1600 , que se reimprimió despues en el de 1792.<br />

Y así pareció á la Academia que al mismo tiempo que daba nueva<br />

luz al estudio de nuestro lenguage con la publicacion del Fuero Juzgo<br />

castellano , hacia tambien un servicio notable á la nacion, ofreciéndole uno<br />

de los documentos de mayor gravedad é influencia para la ilustracion de<br />

su jurisprudencia é historia.<br />

Hijo fue de este mismo deseo de la utilidad corutin el proyecto de<br />

incluir en la edicion presente el Forum Judicum , ó Código latino de las<br />

leyes wisigodas , de que es traduccion el Fuero Juzgo castellano. Como no


es posible entender bien el texto de una version ni fixar su leccion<br />

verdad<br />

paso el original , la Academia, que ha dis-<br />

era , sin consultará cada<br />

fru tado para este fin varios códices antiguos y autorizados del Forum<br />

que se conservan todavía, ha tenido frecuentes ocasiones de ad-<br />

Judicum<br />

graves defectos de que adolecen sus ediciones precedentes. Y aquí<br />

vertir los<br />

no puede menos la Academia de notar la incuria de nuestros mayores y<br />

la fatalidad que en muchas materias ha perseguido á nuestra literatura.<br />

Cinco ediciones se han hecho del Fuero Juzgo latino, y las cinco se han<br />

de España. Pedro Piteo fue el primero que lo publicó en e Paris<br />

hecho ibera i<br />

el afta de 1579 , y despues le imitaron Escoto y Lindembrogio en Alemafia<br />

, y Canciani y Giorgioqui en Italia; pero á pesar del mérito y diligencia<br />

de aquellos sabios extrangeros , todos .ellos incurrieron en los<br />

defectos é imperfecciones que son indispensables en obras de este género,<br />

quando se executan fuera del pais en que únicamente abundan los códices<br />

antiguos, sin Ios quales de poco sirve el ingenio y doctrina de los editores.<br />

La Academia, que ha disfrutado copiosamente de estas ventajas y auxilios,<br />

se ha aprovechado de ellos para mejorar las ediciones anteriores en obsequio<br />

de la nacion y de los doctos.<br />

Para que la presente sea mas útil á los estudiosos de nuestro Derecho,<br />

publica tambien la Academia el discurso preliminar sobre el Fuero Juzgo,<br />

en que uno de sus individuos mas antiguos y beneméritos, uno de los ministros<br />

que mas honran la magistratura española con sus luces y sus virtudes<br />

, trata de la primitiva legislacion de los wisigodos , de sus diferentes<br />

colecciones legales , de los autores de ellas, de la época en que se formó<br />

el Fuero Juzgo , de su traduccion al castellano, y del uso , autoridad<br />

y observancia de sus leyes, ilustrando todos estos puntos con exquisita erudicion<br />

y crítica, y refutando con singular felicidad los muchos errores y<br />

preocupaciones vulgares que introduxo en estas materias la inadvertencia<br />

ó ignorancia de varios escritores.<br />

11,1as á pesar del celo con que la Academia ha tratado de satisfacer de<br />

esta suerte los deseos de los aficionados á nuestras antigüedades legales,<br />

no ha debido perder de vista que el objeto primario, el asunto esencia/<br />

de sus tareas en la actual edicion es ilustrar los orígenes y progresos del<br />

romance castellano. La Academia insiste en esto , porque prevee que habrá<br />

algunos sugetos de paladar excesivamente delicado, á quienes fastidiará<br />

la repeticion de observaciones sobre palabras mal formadas y todavía<br />

medio- bárbaras ó que<br />

preocupados de la importancia del Fuero Juzgo<br />

considerado como obra legal , y de las ideas relativas á la legislacion y á<br />

la historia que excita su lectura, mirarán quizá con desden y aun tacharán<br />

de mezquino el minucioso exárnen de las palabras y sus variantes en que<br />

ha entrado la Academia ; sin advertir que en el plan de ésta el asunto es<br />

lo accesorio , y el lenguage lo principal.<br />

Luego que la Academia concibió el designio de dar á la luz pública<br />

el Fuero Juzgo , se dedico con particular empeño á recoger los códices<br />

de mas autoridad, tanto latinos corno castellanos, que existian en diferen-


tes archivos y depósitos de España, para poder con su auxilio asegurarse<br />

de la verdadera leccion del original, y notar y comparar en la traduccion<br />

los diferentes estados y gradaciones del lenguage, segun las diferentes<br />

fechas de los códices y las diversas provincias en que se escribieron.<br />

A solicitud de la Academia se expidieron las reales órdenes de 8 de<br />

febrero y 2ó de setiembre de 1785, para que se le franqueasen los códices<br />

del Fuero Juzgo latino y castellano que poseia la Biblioteca Real de<br />

Madrid, la de San Lorenzo del Escorial , y varias universidades , colegios<br />

mayores , conventos é iglesias catedrales del reyno.<br />

Esta ilustrada proteccion del Gobierno, como asimismo la generosidad<br />

con que algunos particulares suministraron otros exemplares antiguos<br />

manuscritos, produxo la copia de códices que la Academia tuvo á su dis-•<br />

posicion para, desempeñar y llevar al cabo la empresa.<br />

El público es acreedor á que se le dé noticia de los que eligió y usó<br />

la Academia, porque solo de ellos pueden recibir autoridad las ediciones<br />

de obras antiguas ; así como esta exposicion dará tambien á la Academia<br />

derecho para pedir y obtener la confianza de los lectores.<br />

Para el original latino se consultaron el códice Vigilano y el Emilianense,<br />

aquel escrito el año 9 76 de la Era cristiana por Vigila ó Vela, y<br />

sus discípulos Sarracino y García, inonges todos tres de Albelda en Rioja,<br />

por lo que suele el códice llamarse tambien Albeldense ; y éste escrito el<br />

año de 994 por Velasco y su discípulo Sisebuto, y conservado en el monasterio<br />

de San Millan de la Cogolla , por lo que se le dá el nombre de<br />

Emilianense. Ambos son muy conocidos en nuestra historia literaria por<br />

la importancia de los tratados que contienen ademas del Fuero juzgo , por<br />

la gallardía de su escritura, y por la descripcion y uso que de ellos hicieron<br />

Ambrosio de Morales, Juan Vazquez del Mar mol y otros sabios: pertenecen<br />

á la biblioteca del Escorial. Se cotejaron otros tres códices de la<br />

misma biblioteca, entre ellos el que llaman de Cardona, por haber sido regalo<br />

de Don Juan Bautista Cardona, obispo de Vique, á Felipe II. Un códice<br />

gótico en folio , con dibuxos iluminados , propio del cabildo de San<br />

Isidro de la ciudad de Leon , que ademas del Fuero Juzgo contiene otros<br />

varios opúsculos , y por el qual, ó por otro muy semejante puede creerse<br />

que se hizo la version castellana en el siglo XIII, atendida su mayor conformidad<br />

con este códice segun resulta de los cotejos hechos por la Academia.<br />

Otro que es propio de la universidad de Alcalá: otro gótico fcanqueado<br />

por la santa iglesia de Toledo con varias notas arábigas en las margenes<br />

; y finalmente otro del convento de San Juan de los Reyes de la<br />

misma ciudad , escrito asimismo en caracteres góticos , que comprendia<br />

ademas el fuero de Leon y Palencia, y que desgraciadamente pereció en<br />

el incendio de aquel convento ocurrido durante la última guerra.<br />

Para el Fuero Juzgo en Castellano se tuvieron presentes muchos códices<br />

manuscritos muy antiguos y apreciables. Entre ellos, uno del archi-<br />

vo de la ciudad de Murcia á quien lo regaló, segun parece, el rey Don Alonso<br />

el Sabio. Extrájose de real Orden en tiempo del Señor Don Fernan-<br />

* 2


do VI, para que lo copiase el padre Andres Marcos Burriel ; y hablé ndose<br />

ext raviado despues de hacerse la• copia, un particular lo presentó pasados<br />

muchos actos al Sefior conde deFloridablanca, á la sazon primer secretario<br />

de Estado , quien lo remitió á la Academia paraque lo disfrutase en la edicion<br />

que preparaba. Es un códice de z 3 o hojas útiles en 4.0 , escrito en<br />

vitela : tiene las rúbricas ó epígrafes de color encarnado , y las iniciales<br />

alternativamente rojas y azules, con dibuxos sin iluminar al principio de<br />

los libros. En todos ellos se ve un rey en conferencia con algunos obispos,<br />

y<br />

conforme á la opinion comun en el siglo XIII, expresada repetidas veces<br />

en los códices de aquel tiempo y de los inmediatos, de haberse or denado<br />

el Fuero Juzgo en el concilio IV de Toledo , deben representar al rey Sisenando<br />

y á los padres de aquel concilio. En las últimas hojas, concluidos<br />

ya los doce libros del código, está la Ordenador; que fizo el rey Don Al-<br />

onso con los honres buenos de Toledo en razon de los asentamientos , y las<br />

f<br />

preguntas que Don Remon del Poyo é Joham de Meya é Marin de Agreda,<br />

mandaderos del conceyo de Murcia, ficieron á Don Diag Alfonso, alcalde<br />

mayor por el rey en Sevilla, sobre algunas leyes del Fuero.<br />

El tiempo y el descuido han ocasionado daños de consideracion en este<br />

precioso manuscrito. Se echan menos dos hojas del prólogo á título preliminar,<br />

que contenian la mayor parte de sus leyes. Le falta igualmente el folio<br />

en que continuaba la ley 2o tít. i del libro II: otro con el fin de la ley 17,<br />

tít. 4 , libro III: otro en que seguia la ley 7, última del título s del mis.<br />

mo : otro que empezaba en la ley 4, tít. i , libro VI: otros tres desde la<br />

mitad de la ley 3 , tít. 4 del mismo libro VI: otro donde daba principio<br />

el libro VIII ; y en fin, otro que cotnprendia desde la ley 4, tít. z del<br />

libro X hasta la ley 1 i del propio t itulo.<br />

La señalada estimacion que no obstante sus defectos hizo de este códice la<br />

Academia desde los principios, y el lugar que le ha dado en la edicion presente<br />

del Fuero Juzgo, la mueven á publicar la muestrade él que se pone á continuacion<br />

de este prólogo, para que los inteligentes y curiosos puedan formar<br />

juicio de su mérito y circunstancias. Y despues de haber tenido la satisfaccion<br />

de disfrutarle en beneficio comun , tiene tambien la de haber proporcionado<br />

á la ciudad de Murcia la ocasion de recobrar esta prenda del afecto, con<br />

que la honró su singular favorecedor el rey Don Alonso el Sabio.<br />

Disfrutó asimismo la Academia un códice de la iglesia de Toledo, que<br />

fue de la librería de su ilustre prelado el arzobispo Don Pedro Tenorio,<br />

escrito en i i 2 hojas, letra del siglo XIII, papel fuerte y bru'id°,<br />

epígrafes de las leyes en bermellon , como se ponian por lo comun n en los o<br />

manuscritos , las iniciales iluminadas, con varias pinturas y adornos que<br />

contribuyen á hacerlo sumamente recomendable.<br />

Otro codice de nuestro académico el Señor Don Pedro Rodrigaez Campomanes,<br />

conde de Campomanes ,vitela, en 4.0<br />

y de mucha corrección<br />

de excelente conservacion<br />

y hermosura. El carácter es propio del siglo XIII.<br />

Las letras iniciales de los libros estan adornadas con dibuxos de colores<br />

en campo dorado. Tiene z 34 hojas, y se presume que perteneció antigua-.


mente á la librería del duque de Alcalá Don Fernando Afán de Ribera.<br />

Otro en 4.° mayor, vitela, que ofreció generosamente á la Academia<br />

eI,Señor Don Ignacio de Bexar, contador del priorato y encomiendas del<br />

serenísimo Señor infante Don Gabriel. La letra es del siglo XIII, con las<br />

lúbricas de las leyes encarnadas y las iniciales alternadas de azul y rojo<br />

segun costumbre. Consta de i i o hojas útiles, muy bien conservadas; pero<br />

le faltan las últimas , que debían abrazar la mayor parte del libro XII.<br />

Las dos primeras hojas contienen un almanaque desde el mes de mayo<br />

basta fin de diciembre, y al pie de la primera página se lee la nota siguiente<br />

:: Ex lib. Sanctii Hurtado de la Puente in conventu Hisp. VIII viri stilit.<br />

iudic. Este magistrado fue colegial de San Bartolomé de Salamanca, oidor<br />

de Sevilla desde el año de 1617 , y vivió hasta el de 1644.<br />

Seis códices del real monasterio de San Lorenzo del Escorial. El primero<br />

en folio y pergamino, letra del siglo XIII, de muy buena conservacion,<br />

rúbricas é iniciales de los colores acostumbrados. Al índice precede un<br />

catálogo de los reyes godos de España hasta Don Rodrigo. Tiene 2o 7 hojas<br />

útiles; y al fin está escrito de letra moderna: Del obispo de Mondoñedo.<br />

El segundo en 4.° vitela, letra del siglo XIV, buena conservacion , rúbricas<br />

é iniciales en la forma ordinaria. Comprende 1 7 1 hojas útiles. En<br />

la primera tiene la señal que el rey Don Felipe II solia poner á sus libros.<br />

A lo último hay una escritura ó carta del rey Don Alonso el XI , fecha<br />

en Madrid á 18 de enero de la era 1378, año 1 34o , con ciertas declaraciones<br />

sobre algunos puntos legales, dadas á peticion de los alcaldes,<br />

alguaciles y hombres buenos de Toledo.<br />

El tercero tambien en 4.° vitela. La letra parece del siglo XV. Consta<br />

de 1 3 7 folios : tiene la marca de los libros de Felipe II, y las rúbricas é<br />

iniciales como en los códices anteriores. Al principio hay una nota que expresa<br />

el asunto del códice , escrita de mano del célebre monge del Escorial<br />

Fr. José de Sigüenza ; y al fin se leen los siguientes versos leoninos, escritos<br />

como prosa con caracteres encarnados.<br />

Laus tibi sit Christe, completur judicum iste<br />

Codex sanctorurn retinens sibi jura priorum.<br />

Hlec lex gothorum subtendentibus edita forum<br />

Est hispaniorum papulis sub jure piorurn.<br />

El quarto en folio menor, vitela, de buena conservacion, con epígrafes é<br />

iniciales como las de los otros códices, y letra del siglo XIII. Consta de i 77<br />

hojas. Al fin está copiada la ordenacion del rey Don Alonso , de que se<br />

habló en el códice de Murcia , y que en éste contiene una tercera parte mas<br />

con expresion de la fecha que fue en Toledo á 15 de mayo de la era i 292,<br />

año de I 254.<br />

El quinto en folio y papel. Las hojas son 1 7 5, escritas con poco pri-<br />

mor y la primera maltratada: faltan algunas al fin. El caracter<br />

parece del<br />

siglo XIV. Las leyes carecen de epígrafes y aun de las iniciales, que no llegaron<br />

á escribirse, á excepcion de las 1 4 hojas primeras, donde las hay


de color negro y forma grosera. Tiene este códice la marca de los libros de<br />

Felipe II.<br />

Y el sexto en folio pergamino,<br />

bastante bien tratado, letra al parecer del<br />

siglo XIII , inscripciones ó rúbricas encarnadas , iniciales alternativamente<br />

rojas y verdes. Al fin de las 62 hojas, escritas á dos columnas de que<br />

consta , hay quatro líneas borradas. En los rótulos de los diferentes libros<br />

del códicro se da á este el nombre de Libro de Leon.<br />

Un bcódice<br />

en 4.° vitela del colegio mayor de San Bartolomé de Salamanca.<br />

Las rúbricas son del color ordinario , las iniciales rojas y azules, y<br />

la conservacion buena , á excepcion de que le falta la primera hoja del<br />

índice, y de que tiene una ú otra manchada ó rota al principio. El total<br />

de las del códice es de 199, y la letra del siglo XIV. Al fin dellibro dice<br />

una nota de la misma letra: Finito libro sit latís et gloria Christo. Otra<br />

nota de letra moderna expresa que el códice era del licenciado Miranda<br />

de Galarza.<br />

Otro en 4.° vitela, de la biblioteca de los Estudios Reales de esta corte,<br />

bastante bien conservado , de letra al parecer del siglo XIV , con las rúbricas<br />

é iniciales en la forma acostumbrada en aquel tiempo. Las hojas<br />

útiles son ¡o3. En una nota escrita con tinta encarnada se lee al fin lo<br />

siguiente : Aquí si fina el libro iulgo de Leon, que foi composto en Toledo<br />

de LXVI obispos é ontorgado de todos los reis que depois foron.<br />

Otros dos códices antiguos de la librería del conde de Gondomar, , que<br />

se conservaba en Valladolid en la casa llamada del Sol , y pertenecía á<br />

los señores Marqueses de Malpica.<br />

Tres códices, propios de la Biblioteca Real de esta corte. El primero<br />

en 4.° vitela , de letra antigua , el qual fue del ilustrísimo Señor Don Miguel<br />

de Nava, gobernador del supremo Consejo de Castilla.<br />

El segundo en 4.° pergamino, con epígrafes encarnados, y con iniciales<br />

que van alternando una roja y otra verde , y letra del siglo XIV.<br />

Consta de 1 7 5 hojas útiles , y carece de las leyes sobre los judíos 1 añadidas<br />

al fin del libro XII.<br />

El tercero en folio vitela , letra del siglo XIIIcon , 91 hojas escritas<br />

á dos columnas , y una nota al principio que dice : Del Señor conde de<br />

_Miranda. Las rúbricas é iniciales son como de ordinario. El Fuero Juzgo<br />

acaba en el folio 86 , y allí hay escrita con bermellon esta nota : Aquí se<br />

acaba el libro iulgo de Leon que mandó facer Don Sisenando mui glorioso<br />

rci que fue despania &c. Siguen en el mismo folio vuelto los llamados<br />

comunmente Fueros de Leon, establecidos en el concilio de aquella ciudad<br />

el año de 102o, y empiezan así : Ena presencia del rei Don Alfonso é de<br />

sua innyer Dona Elvira ayuntaroosnos en Leon en la see de Santa Maria<br />

todos los obispos é abades é arcebispos<br />

del rei despanya, et per el so encomendamiento<br />

estabelecemos estos degredos<br />

elos cuales sean firmemente guardados.<br />

Sub Era M.L.VIJI. primero dia de agosto. A continuacion<br />

los decretos<br />

se ponen<br />

del concilio de Coyanza del año loso<br />

Don<br />

en el reynado<br />

Fernando 1, de<br />

segun una version antigua que viene á ser con corta


diferencia -la misma que publicó en su coleccion el cardenal Aguirre, solo<br />

que aqáí. está incompleta porque faltan hojas.<br />

Otros tres códices-de la Biblioteca Real consultó la Academia , aunque<br />

no creyó necesario expresar sus variantes. Uno en folio y papel, caracter<br />

del siglo XIV, que consta de 90 hojas escritas á dos columnas, y tiene<br />

la nota de haber sido del señor Conde de Miranda. Otro en 4. 0 vitela, antiguo,<br />

pero con muchas faltas suplidas de buena letra moderna , semejante<br />

á la que se usaba por los años de i 600. Y otro en folio y papel, que perteneció<br />

en otro tiempo á la librería de los señores Marqueses de Villena,<br />

letra al parecer del siglo XIV ,. compuesto de 81 folios escritos á dos<br />

columnas, y estas encerradas en marcos de líneas dobles moradas.<br />

Por último, tambien se tuvo á la vista la copia del códice antes descrito<br />

de Murcia, que baxo la inspeccion del padre Burriel sacó en 'Toledo<br />

Don Francisco Xavier de Santiago Palomares el año de 1755, y se guarda<br />

en la Biblioteca Real. Está en un tomo en folio marquilla de 73o páginas,<br />

y por ella se ve que ya carecia en aquel tiempo el códice original<br />

de las once hojas qué arriba se especificaron. El padre Burriel suplió estas<br />

faltas y corrigió el texto, valiéndose de tres códices antiguos de la santa<br />

iglesia de Toledo , uno de ellos el ya mencionado del arzobispo Don Pedro<br />

Tenorio; expresó al margen las variantes , y añadió muchas notas y<br />

observaciones.<br />

Con este aparato, que era el que en realidad correspondia al tamaño<br />

é importancia de la empresa, á la expectacion del público y al buen nombre<br />

de la Academia, emprendió esta la obra, que se executó con la lentitud<br />

inevitable en operaciones de cuerpos numerosos; que se interrumpió<br />

varias veces con motivo de las ediciones del Diccionario y otras ocupaciones<br />

urgentes y perentorias; que despues de impresa casi del todo ha<br />

permanecido sepultada por espacio de algunos años á consecuencia de la<br />

guerra interior de la península; y que ahora, restablecida la paz y mejoradas<br />

las circunstancias, sale finalmente á la luz pública.<br />

La junta, á quien se encargó en los principios que formase el plan de<br />

la edicion , y que despues entendió por mucho tiempo en prepararla y<br />

hacer los cotejos de los códices , se compuso de los Señores Don Manuel<br />

de Lardizabal , Don Antonio Tavira , Don Antonio Mateos Murillo,<br />

Don Gaspar de Jovellanos y Don José Miguel de Flores. Posteriormente<br />

les sucedieron en diferentes épocas otros académicos, que continuaron la.<br />

empresa baxo las propias reglas.<br />

El metodo que se siguió en los trabajos preparatorios de la edicion,<br />

nacia de la naturaleza misma del asunto.<br />

Lo primero era rectificar y fixar el texto primitivo de las leyes latinas.<br />

Para esto sirvió el cotejo que se hizo con la mayor escrupulosidad de<br />

los nueve códices arriba mencionados, no solo entre sí, sino tambien con<br />

la edicion de Lindembrogio , adoptándose la leccion que segun reglas<br />

de buen discurso se juzgaba mas autorizada y fidedigna. Y por dar<br />

ilustracion mayor á la materia, y mostrar los motivos que se hablan te-


se notaron las variantes de los denlas códices de<br />

nido para la preferencia,<br />

designaron los diferentes<br />

resultar sentido diverso. En ellas se<br />

que poda<br />

se cotejaban por medio de las abreviaturas siguientes:<br />

textos que<br />

Vigil. El códice Vigilano.<br />

Emilian. El de San Millan.<br />

Card. El de Cardona.<br />

Ese. I.° El Escurialense primero.<br />

Ese. 2.° El Escurialense segundo.<br />

Legion. El de San Isidro de Leon.<br />

Complut. El de la universidad de Alcalá.<br />

Toled. got. El Toledano gótico.<br />

S. J. R. El de San Juan de los Reyes.<br />

Lind. La edicion de Lindembrogio.<br />

El método para la edicion del Fuero Juzgo castellano no podia ser el<br />

mismo que se habia observado para la del original latino. Si en la traduccion<br />

se hubiera propuesto la Academia dar al público no un monumento<br />

de nuestro antiguo lenguage , sino únicamente el texto legal del<br />

código, entonces hubiera convenido elegir entre las diversas lecciones que<br />

se tenian á la vista, la que despues de maduro examen se hubiese calificado<br />

de verdadera y genuina. De este trabajo hubiera resultado la mayor correccion<br />

posible del texto , y por consiguiente la perfeccion de la edicion<br />

del Fuero Juzgo considerado como parte de la legislacion española: pero<br />

¿que efectos tan monstruosos no hubiera producido operacion semejante en<br />

la misma obra considerada corno monumento del idioma? ¿Que aspecto<br />

hubiera ofrecido la confusa mezcla de lecciones tomadas de códices escritos<br />

en distintos tiempos y provincias? ¿Ni de que utilidad hubiera sido<br />

este caos para representar al lector los grados y estados progresivos del<br />

romance castellano, indicar la ortografia y pronunciacion de las diferentes<br />

épocas, y explicar los pasos po r donde se iba formando y perfeccionando<br />

el lenguage ?<br />

Esta consideracion era decisiva, y obligó desde luego á señalar entre<br />

los códices castellanos uno que sirviese de texto para la edicion , dexándose<br />

para expresar al pie de las páginas las variantes de los dunas que<br />

se consultaban.<br />

Poco tuvo que deliberar en esta ocasion la Academia para dar la preferencia<br />

al códice de Murcia : el qual, tanto por haberse escrito á poco<br />

tiempo de hecha la traduccion, como por ser donacion del Rey Sabio, reunia<br />

mayores quilates de antigüedad y de autoridad , y merecia sin duda<br />

el primer lugar entre todos , sin perjuicio de las singulares calidades de<br />

aprecio que concurren en muchos de ellos. En las faltas de los folios<br />

perdidos que se expresaron en la descripcion de este respetable manuscrito<br />

, y en el título añadido sobre los judíos al fin del libro XII , que omitió<br />

este códice , como varios de los antiguos , se siguió unas veces el de Cam-


pomanes otras el del colegio de San Bartolomé , otras el z .° ó el 2.° de<br />

Malpica , segun se advierte en los lugares respectivos , y segun pareció<br />

convenir mas para los fines que la Academia se proponia , atendida la antigüedad,<br />

correccion , lenguage y demas circunstancias de los códices.<br />

Al pie del texto se han puesto las lecciones variantes de los códices<br />

que se han cotejado , y se denotan del modo que sigue:<br />

M. ó Murc. Códice de Murcia.<br />

Toled. De la iglesia de Toledo.<br />

Camp. Del conde de Campomanes.<br />

Bex. De Don Ignacio de Bexar.<br />

Ese. i .° 3 2,° &c. Del Escorial primero, segundo &c. hasta- el<br />

sexto.<br />

S. B. Del colegio mayor de San Bartolomé.<br />

E. R. De la biblioteca de los Estudios Reales.<br />

Malp. t.° y 2.° Del marques de Malpica primero y segundo.<br />

B.R. 1.° 2.° y 3.° De la Biblioteca Real primero , segundo y<br />

tercero.<br />

La prolijidad, con que ha procedido en este trabajo la Academia, ha<br />

sido proporcionada al celo que la anima de promover la clase de conoci<br />

mientos puestos á su cuidado, y de ilustrar los orígenes del idioma vulgar<br />

castellano. Ha seguido generalmente la letra del códice elegido como<br />

principal' para la edicion , respetando y conservando tal vez alguna leccion<br />

menos correcta, porque su propósito no • era tanto dar el texto de la ley,<br />

como el lenguage del códice que la contiene. Y deseando poner á la vista<br />

. de los , lectores hasta las mas menudas variantes de los demas, ha notado<br />

. con escrupulosa puntualidad las que han resultado del cotejo de ellos entre<br />

sí y con el que sirve de principal. Algunas veces se ha hecho mérito de<br />

lecciones evidentemente desfiguradas, pero que por esto mismo manifiestan<br />

el estado coetáneo de la cultura, y sobre todo del lenguage. Por igual razon<br />

se han expresado diferentes- abreviaturas y modos de escribirse las<br />

palabras: diversidad que muestra las irregularidades de la pronunciacion<br />

y de la ortografía entre nuestros mayores, y explica tal vez el origen de<br />

varios usos actuales.<br />

Si hay alguno á quien parezca nimio é inoportuno este trabajo, y que<br />

ofendido de las lecciones groseras y desaliñadas de los códices quisiera que<br />

se hubiesen-despreciado y omitido en una edicion hecha para tiempos cultos<br />

como el nuestro, ciertamente que desatiende el principal objeto que se<br />

ha propuesto la Academia en esta empresa; y así como no pueden darse<br />

á conocer dignamente los anales de una nación ilustre y 'poderosa sin describir<br />

los principios humildes (que siempre lo han sido los de las naciones),<br />

de donde con el transcurso del tiempo se elevó á su prosperidad y grandeza;<br />

así tambien para conocer la historia de la formacion y progresos<br />

de una lengua, por culta y hermosa que sea , es forzoso contemplar la tos-<br />

**


quedad y rudeza de su nacimiento é infancia, y satrificar al deseo de su<br />

ilustracion el Ilstidio que acompaña necesariamente á este linage de estudios<br />

áridos é ingratos.<br />

-<br />

La presente edicion del Fuero Juzgo ;castellano ofrece gran parte de la<br />

historia primitiva de nuestro idioma. Aquí se verá por numerosos exetnplos,<br />

que.los meros discursos y raciocinios, el modo<br />

que instruyen mil veces mas<br />

con que el Inin ya corrompido y bárbaro en que habia degenerado el que<br />

hallaron los godos en la península guando la invadieron en el siglo V , se<br />

iba transformando rápidamente en otro idioma diferente á principios del<br />

XIII; c¿)nto se iban dexando las terminaciones antiguas y tomando las<br />

nuevas; cómo se mudaban unas letras en otras ; cómo se disminuía á veces<br />

y á veces sé aumentaba la concurrencia de las .consonantes'; cómo titubeaba<br />

la escritura antes de que se fixaran las palabras ; cómo prevalecia<br />

en algunas provincias el usode ciertas letras é idiotismos segun la diversa<br />

pronunciacion de sus habitantes; cómo se introducia el artículo que no conocieron<br />

los latinos , como por el contrario desaparecian los casos de los<br />

nombres, y la mayor parte de los participios que los latinos usaron; y<br />

cómo se iba estableciendo y consagrando por el uso el modo de suplir la<br />

falta de esta variedad y gala, que dá tanta ventaja á la lengua matriz sobre<br />

las modernas que de -ella nacieron. Los curiosos notarán las resultas 'producidas<br />

por el uso promiscuo de • la B y de la V, de la U vocal y de la NT<br />

consonante, de la L y de la Ll ,- de la T y de la D , y por la frecuente<br />

sustitucion de unas' letras por otras del mismo órgano : verán en los notnbres<br />

propios escritos casi siempre con_variedad , y á las veces de un modo<br />

extravagante la rusticidad de los tiempos , la ignorancia de los amanuenses<br />

., y los esfuerzos inquietos y vagos del idioma por fixarse y producir<br />

los nombres modernos ; y en el confuso laberinto de las irregulari-.<br />

dades que por todas partes ofrece un lenguage naciente, hallarán alguna<br />

vez el hilo con que la analogía solia guiar de unas novedades á otras, é<br />

iba convirtiendo insensiblemente los casos particulares en preceptos y reglas.<br />

Los aficionados á otro género de literatura mas abstrusa y peregrina.<br />

podrán observar quánto influía en el idioma que se formaba en la España<br />

cristiana .el de los moros que habitaban lo restante de. la península ; las:<br />

palabras, modismos y fórmulas que le comunicaba; los nombres de me<br />

didas , animales, monedas, artefictos , agricultura y ciencias con que lo<br />

enriquecia. Los que quieran estudiar el mutuo influxo de la pronunciacion<br />

en la escritura y de la escritura en la pronunciacion , hallarán tambien•<br />

materia copiosísima para sus reflexiones. Acaso descubrirán en la rudeza<br />

y en los errores mismos de. los copiantes el principio de voces y modos de<br />

pronunciar, que habiéndose despues extendido y hecho.<br />

comunes , han- .legitimado<br />

para la ortografía los vicios de su nacimiento. Acaso<br />

.' las<br />

viaturas,abre-<br />

de los códices, unidas á la ignorancia de los lectores, produxeron<br />

palabras nuevas , cuyo -origen apenas podria . adivinarse sin la inspeccion<br />

de los códices antiguos donde se<br />

hallan. En especial la etimología nece-..<br />

sacia algunas veces para determinar la escritura,<br />

y útil siempre para co-


'nocerla .verdadera signifieacion y fuerza de las palabras , recibirá inmensa<br />

iuz de-esta: clase de investigaciones. Y así finalmente se ilustrarán por<br />

todos medios los orígenes del noble y magestuoso lenguage de Castilla, y<br />

se verán los pasos por donde se encaminó desde sus principios al grado de<br />

perfeccion y hermosura que alcanzó en manos de Mendoza , Granada,<br />

Rivadeneira , Cervantes, Saavedra , Solis , y otros célebres escritores de<br />

los tiempos pasados y de los nuestros.<br />

Con el fin de facilitar la inteligencia del código original del Fuero<br />

Juzgo y de su traduccion , ha añadido la Academia dos glosarios de palabras<br />

obscuras , uno latino y otro castellano , poniendo en ambos las correspondencias<br />

corrientes y usuales de las dos lenguas.<br />

Para la comprobacion de las voces contenidas en el glosario latino,<br />

no solo se tuvo presente el general de Ducange á los escritores de la media<br />

é ínfima latinidad , sino también , se reconocieron los vocabularios de<br />

Alonso de Palencia y Antonio de, Lebrija , con otros muchos documentos<br />

nacionales, y en especial los publicados en -los -apéndices de la España<br />

Sagrada.<br />

En el glosario castellano se ha procurado conciliar la brevedad y la<br />

claridad, ciñéndolo á. los términos de lo preciso y conveniente. Por esta<br />

razon , aunque se han expresado con proligidad las voces exóticas , de rara<br />

construccion y dificil inteligencia , solo se han puesto algunos exemplos<br />

de varios arcaismos que se observan generalmente en la formacion de<br />

los verbos y adverbios , y en otros casos en que seria fastidiosa é inútil<br />

la repeticion despues de ,estar el lector 'advertido. Por lo denlas , la Academia<br />

deseosa de dar á este glosario toda la perfeccion de que es capaz,<br />

y de afianzar mas y mas la exactitud de las correspondencias, ha consultado<br />

al formarle el de Gonzalo .Argote de Molina al conde Lucanor , el<br />

del Mro. Francisco 137erganzá á sus Antigüedades de España , y el de<br />

Don Tomas Antonio . Sanehez á su coleccion de poesías castellanas anteriores<br />

al siglo XV. Ha: cotejado asimismo los artículos de su glosario con<br />

el Tesoro de la lengua ea,stella.na de Don Sebastian de Covarrubias, con<br />

la Historia de Ultramar, las Partidas, la Crónica y el libro de las Cruces<br />

del rey Don Alonso el Sabio , el Ordenamiento de Alcalá , los Morales<br />

de San Gregorio y el Rimado de Palacio de Pedro Lopez de Ayala , el<br />

libro de la Gaya Sciencia de Don Henrique de Aragon, marques de Villena,<br />

el Romancero y el Cancionero general , y las obras ineditas del<br />

infante Don Juan Manuel, de que existe un códice preciosísimo en la Real<br />

Biblioteca de esta corte.<br />

Tales son las razones que han movido á la Academia á emprender la<br />

presente edicion del Fuero Juzgo, y tales las reglas que la han dirigido<br />

para executarIa. La ilustracion de nuestra lengua ha sido el blanco principal<br />

de su trabajo. Los estudiosos de las antigüedades legales tienen que<br />

agradecer la ilustracion que recibe al paso este código , que en el Orden<br />

del tiempo ,es el primero de los que componen el cuerpo de nuestra legislacion<br />

: los amantes de la historia hallarán ocasiones de conocer nuestros


antiguos lisos y costumbres; y todo el publico la prueba del celo con qué<br />

la Academia<br />

trabaja en promover la ilustracion nacional, y en desempa<br />

ijar las tareas propias de su instituto.<br />

a<br />

I t'odiao'd<br />

fiwro<br />

" ~4. 7,111-Mr4r4w 0:441Wit<br />

test~emberar4~4~<br />

It..itemplámionto l.1 lo,<br />

rint4,1 110. k te101-1« 4rektNN:11<br />

tL tbtor: loffech..1<br />

nono matiu<br />

tttl'As alid1)<br />

indlitINSONItOi<br />

ttiNto.<br />

m2umr<br />

J$. ntippioitaw<br />

4 u cn ~pon lisa«<br />

barl puktionjto 1.1j,tetano<br />

Ichfref.s. Moteti15.nin<br />

lootti4 latto.51.4.01triionmf<br />

"HA,.


FORUM JUDICUM.


INDEX<br />

LIBRCRUM AC TITULORUM QUI IN FORO JUDICUM CONTINENTUR.<br />

PRIMUS TITULUS.<br />

De electione principum et de communione eorum qualiter<br />

juste judicent vel de. ultore nequiter judicantium.<br />

LIBER<br />

De instrunientis legalibus.<br />

I. Titulus. De legislatore. pág,<br />

II. De lege. 2<br />

LIBER II.<br />

De negotiis causarum.<br />

L Titulus. De judicibus et judicatis. pág. 3<br />

II. De negotiorum exordiis. 17<br />

III. De mandatoribus et mandatis. 20<br />

IV. De testibus et testimoniis.<br />

23<br />

V. De scripturis valituris et infirmandis<br />

, ac defunctorunt voluntatibus<br />

conscribendis.<br />

LIBER III.<br />

De ordine conjugali.<br />

I. Titulus. De dispositionibus nuptiarum.<br />

pág. 32<br />

33<br />

37<br />

39<br />

II. De nuptiis illicitis.<br />

III. De raptu virginum vel viduarum.<br />

IV. De adulteriis.<br />

V. De incestis, et apostatis atque<br />

inasculorum co.ncubitoribus.<br />

VI. De divortiis nuptiarum, et discidio<br />

sponsorum.<br />

LIBER IV.<br />

De origine naturali.<br />

I. Titulus. De gradibus.<br />

II. De I succesionibus.<br />

III. De pupillis et de eorum tutoribus.<br />

IV. De expositis infantibus.<br />

V. De naturalibus bonis.<br />

44<br />

47<br />

pág. 49<br />

50<br />

55<br />

57<br />

58<br />

LIBER V.<br />

De transactionibus.<br />

I. Titulus. De, ecclesiasticis rebus.<br />

II. De donationibus generalibus.<br />

III. De patronorunz donationibus.<br />

IV. De commutationibus et vendit¿onibus.<br />

V. De commendatis et connnodatis.<br />

VI. De pignoribus et debitis.<br />

VII. De libertatibus et libertis.<br />

LIBER VI.<br />

.De sceleribus et tormentís.<br />

I. Titulus. De accusatoribus criminosorum.<br />

pág. 78<br />

II. De maleficis et consulentibus eos,<br />

atque de veneficis. 81<br />

III. De excutientibus hominum partus. 82<br />

IV. De contumeliis , vulnere et debilitatione<br />

hominum. 83<br />

V. De ccede et morte hominum. 86<br />

LIB,ER VII.<br />

De furtis et fallaciis.<br />

1. Titulus. De indicibus furti. pág. 92<br />

_II. De furibus et furtis. 93<br />

III. De usurpatoribus et plagiatoribus<br />

Mancipiortan. 97<br />

IV. De custodia et sententia damnatorum.<br />

98<br />

V. De falsarias scripturarum. 99<br />

VI. De falsariis metallorum. 102<br />

LIBER VIII.<br />

De illatis violentiis et damnis.<br />

pág. 6o<br />

63<br />

65<br />

66<br />

70<br />

72<br />

74<br />

I. Títulus. De invasionibus et direptionibus.<br />

pág. 1 03<br />

*


I1. De incendiis , et incensoribus.<br />

De damnis arborunz,hortorzan vel<br />

frugum quarumcumque.<br />

IV. De damnis animaliunz vel diversanan<br />

rer11111.<br />

V. De pascendis porcis et animalibus<br />

denuntiandis errantibus.<br />

VI. De apibus et earum danznis.<br />

LIBER IX.<br />

De fugitivis et de refugientibus.<br />

1. Titulus. De fugitivis et ocultatoribus<br />

fuganzque prcebentibus. pág. 117<br />

II. De his qui ad bellum non vadunt,<br />

aut de bello refugiunt.<br />

106 II. De quínquagenarii et tricennalis<br />

temporis intentione.<br />

107 III. De terminis et limitibus.<br />

I23<br />

III. De his qui ad ecclesiam confugiunt.<br />

128<br />

LIBER X.<br />

De divisionibus et annorum temporibus<br />

atque limitibus.<br />

1. Titulus. De divisionibus et terris<br />

ad placitunz datis. pág. 129<br />

"9 LIBER XI.<br />

/15<br />

117<br />

133<br />

135<br />

De cegrotis atque rnortuis eP transmarinis<br />

negotiatoribus.<br />

Titulus. De medicis et de egrotis.pág. 136<br />

De inquietudine sepulcrorum. 137<br />

III. De transmarinis negotiatoribus. lb.<br />

LIBER XII.<br />

De removendis pressuris, et °lindura<br />

hcereticorura omnimodó sectis<br />

extinctis.<br />

I. Titulus. De temperando judicio et<br />

removenda pressura. pág. 133<br />

II. De omnium hcereticorum atque judceorum<br />

cunctis erroribus amputatis.<br />

III. De novellis legibus judgorunz<br />

139<br />

quo<br />

et vetera confirmantur et nova<br />

adjecta sunt.<br />

148-


.4<br />

FORI IVDICVM LIBER I.<br />

DE INSTRVMENTIS LEGALIBVS.<br />

I. TI•VLVS DE LEGISL ATORE r.<br />

-I. Quod sit artificium condendarum legum.<br />

II. Quomodo uti debeat artifex legum.<br />

Quid requirendum est in artgice legum.<br />

IV. Qualis erit in vi-yendo artifex legura.<br />

-V. Qualis erit in consiliando artifex legum.<br />

•<br />

•<br />

I. 2 Quod sit artIcium condendarum<br />

legum.<br />

Salutare daturi in legum constitutione prxconium<br />

, ad nova operationis formam antiquorum<br />

studiis novos artus aptamus , reserantes tam virtutem<br />

formandx legis, quam peritiam formantis<br />

artificis. Cuius artis insigne ex hoc decentius probabitur<br />

enitere , si non ex coniecturá trahat formam.similitudinis,<br />

sed ex veritate formet speciem<br />

sanctionis. Neque syllogismorum acumine figuras<br />

imprimat disputationis, sed puris honbtisque prxceptis<br />

modeste statuat articules legis. Etenim ut<br />

ars operis huins se in hac dispensatione componat,<br />

ordo magna ratiocinationis exoptat. Namque<br />

quam experimenta rerum manus tenet artificis<br />

ad dispositionem forma , frustra quxritur investigatio<br />

rationis. In improvisis certe acuta se expetit<br />

ratio indagatione cognosci. In non ignotis autem<br />

experimento faciendi se properat reserari. Latentis<br />

ergo rei quia. species ignorado', non mimerito<br />

considerationis ordo requiritur; quum vero expertos<br />

usus in speculum visionis fides veritatis adducit<br />

, non iam materia forma; ratiocinationem<br />

dicti , sed operationem facti deposcit. Vnde nos<br />

melius mores quam eloquia ordinantes , non personam<br />

oratoris inducimus , sed rectoris jura disponimus.<br />

II. Quomodo uti debeat artifex leguen.<br />

Formandarum artifex legum non disceptatione<br />

deber uti , sed jure. Nec videri congrunm sibi<br />

contentione legem condidisse, sed ordine. Ab illo<br />

enim negotia rerum non expetunt in theatrali favore<br />

clamorem , sed in exoptata salvatione populi<br />

legem 4.<br />

Card. DE LEGISLATORIBVS. En el Toled. gótico<br />

falta este epígrafe.<br />

2 En el códice de San Juan de los Reyes precede á esta<br />

ley una rúbrica que en los dentar códices es la ley L y II.<br />

del título siguiente.<br />

3 Card.<br />

VI. Qualis erit in eloquendo artifex legum.<br />

VII. Qualis erit in indicando artifex legum.<br />

VIII. Qualis in publicis, qualis iiz privatis erit<br />

artifex legum.<br />

IX. Quod dare debeat legibus disciplinam ar•<br />

tifex legunz.<br />

III. Quid regzzirendurn est- in artifice<br />

/cazan.<br />

Tunc primo requirendum est , ut id quod indicitur<br />

5 , possibile credatur. Novissime ostendenduro<br />

si non pro familiari compendio , sed pro utilitate<br />

populi suadeatur , ut appareat eum qui legislator<br />

existir, millo privar() commodo, sed oninium<br />

civium utilitati communimentum prxsidiumque<br />

opportun2e legis inducere.<br />

IV. Qualis erit in vivendo arti fex<br />

legum.<br />

Erit consequenter idem lator iuris ac legis mores<br />

eloquiis anteponens , ut concio 6 illius plus<br />

virtute personet 7 , quam sermone. Sicque quod<br />

dixerit amplius factis quam dictis exornet, priusque<br />

promenda compleat , quam implenda depromat.<br />

V. Qualis erit in consiliando artifex<br />

legum.<br />

Erit in adinventione Deo sibique tantummodo<br />

conscius , consilio probis et parvis 8 admixtus,<br />

assensu civibus populisque communis : ut aliena<br />

provisor salutis commodius ex universali consenso<br />

exerceat gubernaculum , quam ingerat ex singulari<br />

potestate iudicium.<br />

VI. Qualis erit in eloquendo artifex<br />

legum.<br />

Erit concionans eloquio clarus , sentencia non<br />

dubius , evidentia plenus : ut quidquid ex legali<br />

prodierit , in rivulis audientium sine re-<br />

4 Card. S. J. R. y Lind. le g em manifestam.<br />

5 Toled. got. Leg' ion. Card. S. J. R. y Lind.<br />

inducitur.<br />

6 Lesion. y S. J. R. conditio. Lind. constitutio.<br />

7 Legion.y S. J. R. consonet.<br />

8 Lind. paucis.


F OR I IVDICVNI<br />

2<br />

ex potestate; ut hunc universitas patrem, parvitas<br />

tardatione decurrat 1 , totumque qui audierit ita<br />

habeat dominum. Sicque diligatur in toto, timen-<br />

cognoscat , ut nulla hunc damitas dubium tur in parvo , quatenus et nullus huir servire<br />

reddat.<br />

pavear, et omncs amorem eius morte compensandum<br />

exoptent.<br />

VIL Qualis erit in indicando artifex<br />

legum.<br />

Erit iudicans in indagando vivaz, in prxveniendo<br />

ftxus , in decernendo non anicius , in percutiendo<br />

par cus , in parcendo assiduus , in innocente<br />

vindex , in noxio temperatus , in advena<br />

sollicitus , in indigena mansuetus. Personam<br />

tanto nesciat accipere , quanto et contemnat<br />

eligere.<br />

VIII. Qualis in publicis , qualis in privatis<br />

erit artile x legum.<br />

Erit quxcumque sunt publica patrio recturus<br />

amere , quxcumque privara herili dispensaturus<br />

I. Quid observabitlegislator in legibus suadendis.<br />

II. Quid sit lex.<br />

III. Quid agit<br />

I. Quid observabit legislator in legibus<br />

suadendis.<br />

Itern in suadendis legibus erit plena causa dicendi<br />

, non ut partem orationis meditandi 7 videatur<br />

gratia obtinere , sed desideratum perfectionis<br />

obtinuisse laboreen. In earum namque formationibus<br />

non sophismata disputationis, sed virtutem iuris<br />

mavult causa discriminis. Quxritur enim illic<br />

non quid contentio dicat , sed quid actio promat,<br />

quia a et excessus morurn non coercendi sunt<br />

cothurno loquutionum , sed temperamento virtutum.<br />

II. Quid sit lex.<br />

Lex est xmula divinitatis , antistes religionis<br />

, Pons disciplinarum , artifex iuris 9 , bonos<br />

mores inveniens atque componens , gubernaculum<br />

civitatis, iustitix nuncia ", magistra vitae, anima<br />

totius corporis popularis.<br />

z Lind. recurrat.<br />

2 Lind. ut timeatur.<br />

3 Lind.<br />

4 L,21071. y Lind. consecrando.<br />

5 Toled.y Lind. debet.<br />

6 Legion. ut cuicumque libet in constitutionem legis.<br />

Lind. ut cuique libet in contentione et leges.<br />

7 Legion. meditando videatur gratiam obtinere.<br />

8 Legion. quia excessus.<br />

II. TITVLVS DE LEGE.<br />

IX. Quod dare deibeat legibus disciplinana<br />

artifex legum.<br />

Tunc deinde sciet 3 in hoc maxime stare gravitatis<br />

publica: gloriam , si det ipsis legibus<br />

Nam quum salus tota plebium in conservando<br />

4 iure consistat , leges ipsas corrigere debeat<br />

5 antequam mores : veniunt enim ut quibuslibet<br />

6 in contentione leges pro arbitrio suo<br />

ferunt , induunt sibi fictam de gravitate ac pudore<br />

personam ; adeo ut sit illis lex publica , inhonestas<br />

privata , sicque obtentu legum contraria<br />

legibus adoperiunt, qui vigore legis obvia legibus<br />

evellere debuerunt.<br />

IV. Qualis erit lex.<br />

V. Quarefit lex.<br />

VI. Quod triumphet de liostibus lex.<br />

IIL " Quid agit lex.<br />

Lex regit 12 omnem civitatis ordinem , omnem<br />

13 hominis xtatem , qua: sic feminis datur<br />

ut maribus , iuver:tutem complectitur et senectutem,<br />

tam prudentibus quam indoctis , tam<br />

urbanis quam rusticis fertur. Qux summum salutis<br />

principum ac populorum mimen obtinet, et<br />

cum manifesto prxclaroque przconio in modum<br />

lucidissimi solis effulget.<br />

IV. Qualis erit lex.<br />

Lex erit manifesta , nec quemquam in captione<br />

civium devocabit. Erit ' 4 secundum naturam, secundum<br />

consuetudinem civítatis, loco temporique<br />

conveniens, fusta et xquabilia prxscribens, congruens,<br />

honesta et digna, utilis, necessaria, in qua<br />

prvidendum est ex utilitate, qua: prxtenditur, an<br />

plus cornmodi , an plus iniquitatis oriatur, , ut dinosci<br />

possit , si plus veritati prospisciat publica:,<br />

quam religioni 15 videatur obesse, an 16 et si honestatem<br />

tueatur, et non cum salutis periculo arguat.<br />

9 Legion. y Lind. juris boni.<br />

ro Lind. nunciatrix.<br />

r En el Toledano gótico falta esta ley III. y en su lujar<br />

se copia parte de la VI, de este mismo título.<br />

z Lind. agit.<br />

1 3 Lind. omnemque.<br />

1 4 Lind. Erit etiam.<br />

z 5 Legion. regioni.<br />

1.6 Lind, an si.


Quare fit lex.<br />

Fieri autem leges hxc ratio cogit, ut earum metu<br />

humana coerceatur improbitas, sitque tuta inter<br />

noxios innocentium vita, atque in ipsis improbis<br />

formidato supplicio 1 frznetur nocendi przsurnptio.<br />

VI. Quod triumphet de hostibus lex.<br />

His in domestica pace ita perfectis, totaque primo<br />

a Principibus , secundo a civibus, exhinc a<br />

populis , et a domo iurgiorum peste ,seclusa, eundum<br />

est in adversis ,,et obviándum hostibus potentialiter<br />

ac fidenter tanto in exterñis spe fida<br />

'victoria;, quanto nihil erit quod ex intetnis formidari<br />

valeat, aut timeri. Pacis enim oleo, et legum<br />

vino tota plebium massa in statu salutari concreta<br />

exseret 2 hostibus 3 : inde invictos, unde inixsos<br />

artos producere videntur iustis adiuta legibus<br />

tela. Eruntque viri melius xquitate quam telo muniti<br />

, ut contra hostem ante iustitiam dirigat Princeps,<br />

quam vibret spicula miles: felicior iam tuno<br />

LIB. I. TITVL. II.<br />

LIBER II.<br />

De negotiis causarum.<br />

illa Principis 'congressio erit , quum 4 domestica<br />

sequitas anteibit; quia et sxviores 5 erunt in hostium<br />

populatione mucrones, quos de domibus modeste<br />

produxerint leges. Experimenturn enim naturalis<br />

est reí, ut iustitia illa confodiat hostem,<br />

qua: tutaverit civem , et externarn inde perimat<br />

litem , unde suorum internam 6 possederit pacem.<br />

Sima 7 ergo modestia Principum temperancia<br />

est leguen , ita concordia civium victoria<br />

est hostium. Ex mansuetudine etenim Principum<br />

`oboritur dispositio leguen : ex dispositione legum<br />

institutio morum : ex institutione morum concordia<br />

civium : ex concordia civium triumphus hostium.<br />

Sicque bonus Princeps interna regens , et<br />

externa conquirens , dum suam pacen; possidet,<br />

et.alienam litem abrumpit, celebratur et in civibus<br />

rector, et in hostibus victor, , habiturus post<br />

labentia tempora requiem sempiternam , post luteum<br />

aurum cxleste regnum , post diadema et<br />

purpuram , gloria: coronan; ; quin potius ne deficiet<br />

esse Rex, quoniam dum regnum terrenum relinquit<br />

, et celeste conquirit , non erit amisisse<br />

regni gloriam , sed auxisse 8.<br />

TITVLVS DE IVDICIBVS ET IVDICATIS.<br />

I. De temporc quo debeant leges emendatg<br />

valere.<br />

II. Quod tain regia potestas quam populorum<br />

universitas legum reverentim sit subiecta.<br />

III. Quod nulli leges nescire liceat.<br />

IV. Quod antea ordinare 9 oportebit I ° negotia<br />

Principum, postea populorum.<br />

V. De Principum cupiditate damnata , eorumque<br />

initiis 11 ordinandis , et qualiter conficiendg<br />

sunt scripturg in nomine Principum<br />

fact.g.<br />

VI. De his qui contra Principenz,vel gentem, aut<br />

patriam refisgiunt, vel insolentes existunt.<br />

VII. De 12 non criminando Principcm, nec maledicendo<br />

illi.<br />

Legion. iudicio.<br />

2 Legion. exercet.<br />

2 Card. hostes.<br />

4 Legion. y Lind. quam.<br />

5 got. Legion. y S. J. R. severiores.<br />

6 Legion. in xternum possideret.<br />

7 Toled. got. Si ergo.<br />

8 En el códice Legionense se arcade lo siguiente:<br />

Sane tara de prxsentibus, quam de futuris Regibus hanc<br />

sententiam cum Dei timbre promulgamus, ut si quisque ex<br />

eis contra reverentiam canonum vel legum superba dominatione<br />

et fastu regio in flagitiis et facinore pravitatis sive<br />

cupiditatis elatus , et avaritix stimulis incitatus crudelissimain<br />

potestatent exercuerit in populos , anathemaris sententia<br />

a Christo Domino condenmetur, , et ltabeat a Deo<br />

VIII. De remotis alienarum gentium legibus.<br />

IX. isie excepto talem librum qualis hic qui nuper<br />

est editus , alterunz quisque prgsumat<br />

habere.<br />

X. De diebus festis et feriatis in quibus non<br />

sunt negotia peragenda 13.<br />

XI. Vt nulla causa a iudicibus audiatur que<br />

legibus non tenetur<br />

XII. Vt terminatee causee nullatenus resolvantur,<br />

reliqug yero ad libri huius seriem terminentur,<br />

, adiiciendi leges Principibus libertate<br />

manente.<br />

XIII. Quod nulli liceat dirimere causas, nisi quibus<br />

aut Princeps, aut consensio voluntatis<br />

potestatem dederit iudicandi.<br />

separationem atque iudícium , propter quod prxsumpsera<br />

prava apere , et in perniciem regnum convertere.<br />

9 Legion. ordinari negotia. Lind. ordinari oportuit.<br />

10 Toled. got. oportuit.<br />

Lind. vitiis ordmandis.<br />

12 Entre la ley VI. y VII. de este título hay en el Toled.<br />

got. y en el Legion. una ley con esta rúbrica:<br />

De hir<br />

qui novi Principia federa servandam iurare distulerint: ve!<br />

de, illis qui ex palatino officio ad eiusdem obedientiam Vel<br />

pr.isentiam venire 7zeple,Verint. Esta misma ley en el códice<br />

de Card. y en el impreso de Lind. es la última de<br />

este título.<br />

13 Toled. got. Legion. y Lind. exsequenda.<br />

Legion. y Card. continetur.<br />

A 2<br />

3


DICVM<br />

FORI IV<br />

4<br />

Quales causas debeant audire ttya di , et<br />

XIV.<br />

qualivus persones causas audiendas<br />

gant.<br />

rt índices tan criminales qztam commu-<br />

XV.<br />

nes indieent r causas. Paczs autem adsertores,<br />

et sola regia potestas ordinet , et<br />

a Rege commissa negotia iu-<br />

° t‘aztunzdenz<br />

dicent<br />

De damnis eorunz qui non accepta potes-<br />

XVI.<br />

tate prdsurapserint indicare.<br />

De his qui admoniti iudicis epístola, vel<br />

XVII.<br />

sigillo ad iudicium venere contemnunt<br />

XVIII.<br />

-Si índex interpellantem audire contemnat<br />

, vel utrton fraudulento', an ignoranter<br />

iudicium 5 promat.<br />

XIX. Si fudex, aut per commodum, aut per ignorantiam<br />

7uciicrt causan!.<br />

XX. Si iud.x dolo vel calliditate aut unan, aut<br />

ambas causantium partes dispendia f aciat<br />

sustkere.<br />

XXI. Quid primo índex servare clicatur haberi suspectus, vel si índex contra<br />

leges pr,esumat iudicium dare.<br />

XXIII.<br />

Iudex qualiter faciat iudicium 7 .<br />

XXIV.<br />

6 debet, ut causara<br />

¿ene cognoscat.<br />

XXII. Si cuinscumque honoris ve/ ordinis índex<br />

De commodis atque damnis iudicis ve!<br />

saionis.<br />

XXV. Quod omnis, qui potestatem accipit iudicandi,<br />

iudicis nomine censeatur ex lege.<br />

XXVI. Vt onzne -vinculum , quod post datum<br />

iustunz iudicium a causidicis fuerit exactum<br />

, habeatur invalidum.<br />

XXVII. Vt iniustum 8 iudicium et definitio injusta<br />

regio metu, vel iussu a iudicibus ordinata,<br />

non valeant.<br />

XXVIII.<br />

De data episcopis potestate distr ingendi<br />

9 redices nequiter, iudicantes.<br />

XXIX. rt iudex , a quocur4ue, pulsatus , - nove<br />

' rit se petenti reddere rationern n<br />

XXX. De damnis iudicum -aliea"<br />

contingentium.<br />

XXXI. De his qui regianz contempserint ius7<br />

sioncín.<br />

XXXII. Quomodo iudex pro examine caldari,e<br />

causas perquirat.<br />

IN NOMINE DOMINI FLAVIVS<br />

GLORIOSVS ERVIGIVS REX.<br />

" De tempore quo debeant leo-es<br />

einendat£ valere.<br />

Pragmasuurn emendatis legibus assignantes, illud<br />

primurn ordine ." prxfationis et loco prxmittimus<br />

", quia sicut leguen evidentia populorum<br />

Legion. Tosed. got. y Lind. terminent.<br />

2 Legion. tanien a Rey commissa iudicent.<br />

2 Toled. got. ordinent.<br />

4 Legion. y Lind. contempserint.<br />

s Legion. iudieet causar[.<br />

6 Legion. observare. Toled. got. observare debeat.<br />

7 Legion. y Lind. iiidicatum.<br />

T En el códice de cardona ántes de la 1. ley del lib. 11. y despues<br />

de las rúbricas está la nota siguiente de la misma letra que lo demas<br />

del códice, y que la de las ',yes,<br />

Emendatis legibus geticis , scilicet quia postquam primum<br />

ta vel fiera: fuerunt, ipsa legos obscura dictatione postea einem<br />

datx sunt propter aliqua inutilia et super vacua, time ibi erant,<br />

et propter obscuras loquutiones , pragma suum , vel causara<br />

suain , scilicet ipsartnn leguen causam , vel propter quato ernendane<br />

fuerunt. Dicunt einendatorcs istarun t leguen adsignare se<br />

vel adscribere videlicet prope vel iuxta inchoatione in leguen<br />

ponere , quia ad insta vel prope signilicat. Et illud pragma,<br />

vel cinismo de emenlatione legn in primurn in ordine et in loco<br />

priefaionis vel prologi priemittere vel ponere excusantes sé, rae<br />

culparentur propter priedierarum legum emendationem , et eloqud<br />

Sed quomodo in ordine et loco jirafationis<br />

jaro dictuin pragma vel cau:ain emenclationis legoin pnemittant<br />

, hoc est , anteponunt, vel ante scribunt , cura orlo vel<br />

bous prretlitiunis vel prologi non sit in capite , ve/ ante inch<br />

datiune in narrationis qualiscuinque voluminis vel libri. Roe<br />

autem pragma quod anteponi in ordine et .loco priefttiunis<br />

non in capite voluminis legis gothortiin , sed in medio<br />

duorulls librorunt eiusdem legis , vel post expletionem et linera<br />

primi libri , atque ante secundi positu in sit , qui litigue<br />

orlo vel przelationis non est , secundus enim dici<br />

non potra niel puxcess,rit primos. Prxiiitio veto dicitur ante<br />

frío set ante loo,nutis , es quod ante i neeptionem cuitiscumque<br />

voluminis loquatur : pite vel ante Litio, loquutio. Et quomudo<br />

tic lucus prx/itionis esse potest , qui post linem libri<br />

est 5 A1111111011 considerandual est, snnulque adtendendum, quod<br />

non aliis legibus casi taso emendatis , videlicet secundo libro, et<br />

nliis legibus ,equentibus , qua emendatx sunt, dictint ipsi emendarores<br />

leguin assuird pragma sunin vel causara 51111111<br />

propter guau, ipsx lest<br />

scilicet<br />

m b ,u<br />

es einendatx sunt. Et illml pragma pri-<br />

przt1 n 1,111- Pre 111 ordine et loco prologi , ideo non ponitur<br />

1111111<br />

loquutionis voluminis legis gothoru in ve! in<br />

.•<br />

est éxcessibus utilis, ita sanctibhuni obscuritas turbat<br />

ordines xquitatis. Nam plerumque dum quxdam<br />

bene ordinata nebuloso verborum tractu consistunt<br />

, ipsa sibi repugnantiam nutriunt , dum<br />

litigantium controversias lucide non excludunt;<br />

siegue ubi debu -erunt finem ferre calumniís , ibi<br />

novos contra se laqueos pariunt captionis. Hinc<br />

ergo I3 diversitas causarum exoritur , hinc controversix<br />

litigantiurn generantur, hinc etiam<br />

8 En el Toled. got. falta iniustum iudicium.<br />

9 Legion. y Toled. got. admonendi.<br />

o Esta ley I. es VI. en el códice de San Juan de<br />

los Reyes.<br />

•I Lind. in ordine.<br />

2 Legion. prxmittitur.<br />

33 Legion. etiam.<br />

espite primi libri ipsius legis , sed ante initium secundi , quia<br />

a secundo libro emendatio inchoata , et indo in ante perducta.<br />

Neque enim aliunde prxfatio tieri debuit aut alicubi prxponi nisi<br />

exinde, et ibi aut ex bis unde emendatio leguen sumpta est , et<br />

ubi aut ex quibus ficta est. Primum namque librum in millo<br />

apparet emendatum nec transmutatum , sed ita Juanete sien primitus<br />

dictares et ordinatus fuit , veluti compositio , ornatus, et<br />

capitula eiusdem libri demonstrant. Proptcrea non debuit illud<br />

pragma emendatarum leguen loco et ordine priefationis prz.<br />

missu in primo libro prxtitulari ac prxscribi , sed secundo et<br />

cunctis qui emendati sunt lixc est igitur causo quare<br />

legos primitus emendatx fuerunt , quxque etiain ipsis legibus<br />

adsignara et adiuncta est , ordineque ac loco prologi prxmissa<br />

, videlicet propter obscuritatem ac profunditatem dictationis<br />

leguen , et eloquii subtilitatein , quin luid non intelligebatur,<br />

impediebat , conturbabarque rectitudines iustitix et sensum artificum.<br />

Et quoniam aliquando seu aliqua qua bene aut constituta<br />

in ipsis legibus per subtilitates sermonum obscura prolongatione<br />

verboruni composita erant ex ipsa sibi contrarietate<br />

se contentionem nutriebant , dum accusantium et se defendentium<br />

impugnationes , atque obliqua manifeste non determinaban[<br />

ve! exponebant , et sic ubi debebant terminare tinireque<br />

quereias ac lites , ibi generaban' contra se novella et recentia<br />

con ligationis vincula , vel ibi innovabant. Emendatx 'sunt etiam<br />

iam dicta legos gothorum , quia propter Unpossibilitatem cc<br />

obscuritatem intelligenüte ex una parte surgebat sive nascebatur<br />

diversitas causartun , ex alteragenerabantur oppositiones<br />

et contentiones querelantiuin. De alia parte yero oriebatur<br />

iudicum non intelligentium qua legebant , et qua in<br />

legibus c pta erant obscura loquutione compositis, ita ut non<br />

saperent habere terminum in terminandis 'ac sedandis , virandisque<br />

iurgiis et calumniis , utique quia tixc ' , qua supradicta<br />

sunt , incerta comprobantur seraper et dubia. Propter hoc pragma<br />

leges emendaue sunt, pragma quippe dicitur causa, pragsanriiautsa.<br />

causa , unde et pragmaticus dic itur causidiee s sive e".


LIB. II.<br />

sitatio ludícum nascitur , ita ut in 'finiendis<br />

vel cornpescendis calámniis habere terminum nesciarit-b'<br />

qua; utique nutantia semper adprobantur<br />

et dubia. Et ideo quia perstringi tota- qua: in<br />

controver'siam veniunt -brevi complicatione non<br />

possunt ; saltim vel qua; in cOncione 2 .pertractanda<br />

sese gloriosis nostri celsitudinis sensibus<br />

ingesserunt, ea in hoc libro specialiter.corrigi, et<br />

elimata probitatis seritentia decrevimus ordinari;<br />

evidentiam 3 videlicet dubiis, prxstantiam noxiis,<br />

clementiam mortiferis, adapertionem clausis, per=<br />

fectioriem.coeptis imprimen institutis, quo nostri<br />

regni populos, quos evidens pax ,nostri 4<br />

regiminis continet , hxc deinceps institritio , correctagum<br />

legum ordinandos adstringat atque retentotí:Et<br />

ideo harum .legum .correctioy.vel novellarum<br />

nostrarum sanctionum ordinata constructio<br />

, sicuti in hoc libro et ordinatis titulis<br />

posita , et subsequenti- est serie adnotata, ita ab<br />

anno secundo regni nostri a duodécimo kalendas<br />

3'novembris in cunctis personis ac. gentibus<br />

nosb-z amplitudinis imperio subiugatis innexum<br />

sibi á- nostra gloria valórern obtineat ;-et iriconvulso<br />

celebritatis oraculo valitura consistat:8.<br />

ges sane , quas in iucizzorum excessibus nostra<br />

gloria promulgavit, ab eo tempore.:valituras- esse<br />

decernimus, ex quo his confirmationern 7 gloriosa<br />

serenitatis nostri renotatione 8 impressimus 9.<br />

Flavius gIoriosus Rechesvinetus<br />

Rex.<br />

Quó.i tan regia Potestas , guaira et<br />

Uloruna uiziversitas kguo-reverenlix<br />

sit su4iecta.<br />

Onínipotens rerum Dominus , et conditor unus<br />

Desde las palabras lixsitatio iudicum falta en el<br />

Toled. got. una hoja, y con ella lo restante de esta ley, la<br />

II. y III. y el principio de la IV'. hasta las palabras<br />

et intelligendi rigorem &c.<br />

2 Liad. contentione.<br />

3 Legion. y Lind. evidentia videlicet dubiis, prastantia<br />

noxiis , clementiora mortiferis.<br />

4 Legion. regni nostri.<br />

5 Liad. kalendarum novembrium.<br />

6 Card. y S. J. R. consistat. Vt sicut sublimi in throno<br />

serenitatis nostra celsitudine residente, videntibus cunctis<br />

sacerdotibus Dei , senioribusque palatii atque gardingiis,<br />

carnal manifestatio claruit , ata earumdem celebritas vol<br />

reverentia in cunctis regni nostri provinciis debeat observare.<br />

Leges sane &c. Legion. consistat. Vt sicut in subiimi<br />

throno serenitatis nostra, celsitudine residente ; audientibus<br />

cunctis Dei sacerdotibus, senioribus palatii atque gardingiis,<br />

omnique populo, harum manífestatio claruit, Ira earumdem<br />

celebritas vel reverentia , in cunctis regni nostri provinciis<br />

hin legum liber debeat observara. Leges sane &c.<br />

7 Legion. sanctione.<br />

8 Lind. renovatione.<br />

9 En el cádice Enulianense á continuacion de esta ley1.<br />

se halla sin número, sin autor ni nota una que dice así:<br />

Quoniam novitatem legum vetustas vitiorum exigir , et<br />

innovare leges veternosas peccaminum antiquitas impettavit<br />

, ideo leges in hoc libro conscripas ab anno secundo<br />

diva memoria domina et genitoris méi Chindasvinthi re-<br />

J. Card, adiuv¿tnte. S.J. R. docente,<br />

TITVL. L<br />

providens commoda humana saluti , discere iustitiam<br />

habitatores terrx , sacrx legis sacris decenter<br />

imperavit oraculis. Et quia solius tam<br />

Immensre divinitatis imperiis bxc cordibus im,<br />

primuntur humanis , convenir onmium terrenorurn<br />

quamvis excellentissirnas potestates illi colla<br />

-submittere mentis , cui etiam militar cxlestis<br />

famulatur dignitas servitutis. Quapropter si<br />

obediendum est Deo, diligenda est iustitia; qua;<br />

-si fnerit dilecta erit instanter operandum in<br />

illa, quam quisque tunc verius et ardentius diligit<br />

, quum unius xquitatis sententia curtí proxi.-<br />

Ino . scmetipsuni ádstringit. Gratanter ergo iussa<br />

cxlestia amplectentes ", damus modestas sinull<br />

nobis et subditis leges , quibus ita et nostri-culminis<br />

clementia 12 et succedentiurn regum<br />

novitas adfutura, una cum regimonii 13 nostri generan<br />

-multitudine universa obedire decernitur,<br />

ac parere iubetur , ut nullis factionibus a custodia<br />

legum 54 , qua iniicitur subditis, sese clicnam,<br />

reddat cuiuslibet persona vel potentia cligrfitatis<br />

quatenus subiectos ad reverentiam legis<br />

íriipellat necessitas principis et voluntas 'S.<br />

III. Flavius Recesvintus Rex.<br />

Quod nulli lees nescire<br />

Omnis scientia Sana ordinabiliter dicat r6 ignorantiam<br />

execrandam.Nam quam scriptum sic: noluir<br />

intelligere ut bene ageret ; certum est, quod<br />

qui intelligere noluit, bene agere contemnit 57.<br />

Nullus ergo idcirco sibi extimet inlicitum faciendi<br />

licere quodlibet, quia se novit legum de-<br />

Ereta , sanctionesque nescire : liana non msontem<br />

fa c: iet ignorantiX causa , quena noxiorum damnis<br />

implicaverit<br />

gis in cunctis personis ac gentibus nostra amplitudinis imperio<br />

subiugatis omni robore valore decernimus , ac iugi<br />

mansuras observantia consecramus , ita ut reiectis illis quas<br />

non aequitas iudicantis, sed libitus impresserat potestatis,<br />

evacuatisque iudiciis , omnibusque scripturis earum orclinatione<br />

confectis, ha sola valeant leges, quas aut ex antiquitate<br />

iuste novimus , aut tenemos , aut ideen genitor noster<br />

pro aequitate iudiciorum , vel pro austeritate culparurn visos<br />

est non immerito condidisse, prolatis seu connexis anis<br />

legibus, quas nostri cubninis fastigium iudiciali prasidens<br />

throno coram universis Dei sacerdotibus sanctis, cunctisque<br />

ofliciis palatinis, ducante r Domino atque f.o/ente, audientitun<br />

universali consenso edidit et forrnavit, ac sua gloria<br />

titulis adnotavit, ita ut tarn ha qua ion prolata consistunt,<br />

quam quas adhuc exoriri novorum mrgiorum eventos<br />

impulerit , valido ac iustissimo vigore perdurent , et zternx<br />

soliditatis iura retentent 2.<br />

.Esta misma ley es V. en el ce7dice de Card. y IV.<br />

en el de S. J. R. , y címbas tienen un mismo autor: Eavius<br />

gloriosus Recesvintus Rex.<br />

so En S. dr. R. esta leycslo L<br />

a o Legion. adimplentes.<br />

3 2 Le g ion. prasentia.<br />

13 S. J. R. y Lind. regiminis.<br />

54 Legion. honestatis legumque.<br />

2 5 Liad. principisque voluntas.<br />

16 Legion. y Lind. vilat.<br />

57 Legion. non contendit.<br />

2 Lind. retineunr.


6<br />

IV. Flavius Rescevinet us Rex.<br />

FORI IVDICVM<br />

Quod antea ordinare oportuit 1 negotia<br />

principum , postea populorum.<br />

132.ne Deus conditor rerum disponens humani<br />

corporis formam , in sublime capta erexit , atque<br />

ex dio cunetas membrorum fibras exoriri<br />

decrevir. Vnde hoc etiam a capiendis initiis capta.<br />

vocitari 2 percensuit , formaras in illo et fulgorem<br />

luminum , ex quo prospici 3 possent queanque<br />

noria concurrissent ; constituens in eo<br />

et intelligendi vigorem , per quem connexa et<br />

subdita memora vel dispositio regeret, vel providentia<br />

ordinaret, Hile est et peritorum medicorum<br />

precipua cura , ut ante capiti quam<br />

membris incipiant adhibere medelam. Que<br />

ideo non inunerito ordinabiliter exerceri censetur,<br />

, quum ab artificis peritia hec dispensad parescunt<br />

; quia si salutare caput exstiterit , rationem<br />

colligit qualiter curara 5 rnembra cite<br />

ra possint. Nam si arcem molestia occupaverit<br />

capitis , non poterit in artus dirivationes dare salutis<br />

, quas in se consurnpserit iugis causa languoris.<br />

Ordinanda ergo sunt primum negotia<br />

principum, tutanda salus , defendenda vita, sicque<br />

in statu et negotiis plebium ordinatio dirigenda<br />

, ut dum salus competens prospicitur regurn,<br />

fida valentius teneatur salvado populorum.<br />

V. Flavius gloriosos Recesvinctus<br />

Rex 6.<br />

Do principum cupiditate damnata , eorumque<br />

initiis ordinandis, et qualiter<br />

con ciendx sunt scriptura m nomine<br />

principum fact,e 7.<br />

Erninentix celsitudo terrena tunc salubrius sublimía<br />

probatur appetere, quum saluti proximorum<br />

pia cernitur compassione prodesse : unde solet<br />

contingere ut plus commodi de aliena salute<br />

conquirat, quam de propria utilitate quisque percipiat.<br />

In multis enim, quia multorum solos adtenditur,<br />

, maioris lucri summa percipitur. In se<br />

autem quia privati commodi fructus appetitur,<br />

non satis est si unius beneficii premia conquirantur.<br />

Hinc et illa regendarum tantumdem salus est<br />

plebium , que non suos fines privata voluntate<br />

concludit, sed que universitatis limites con-1n1u<br />

ni prospei itati lege defendit. Quapropter ne sa-<br />

1 Legion. oporteat.<br />

2 Lind. vocari. Legion. vocitari prxconsonuit.<br />

3 Liad. perspici.<br />

4 Legion. incipiat disponi medela.<br />

5 Liad. curare.... possit.<br />

6 Toled. got. y Legion. sin autor.<br />

7 En el Códice de S. J. R. se añade : concilio toleta<br />

no VIII.<br />

8 Legion. turba:.<br />

9 Enzilian. S. J. R. Toled. got. Legion. Lind. rei<br />

proprix.<br />

x o Lind. respirationis.<br />

lutaris ordo imperialibus videatur verbis podas<br />

obtineri quam factis , de sublimitatis obtentu reclinamus<br />

ad vota supplicum tranquilla visionis<br />

aspectum. Vt ande salutaris compassio habeat<br />

cornmodum, unde turma S plebium adepta fuerint<br />

supplicationis effectum. Quum igitur przcedentium<br />

serie temporum immoderatior aviditas<br />

principum sese prona diffunderet in spoliis populorum,<br />

et augeret reipublice 9 censum erurnna<br />

fiebilis subiectorum; tandem superne respectionis<br />

1° afflatu nobis est divinitus inspiratum, ut<br />

quia subiectis leges reverentie ' 1 dederamus, principum<br />

quoque excessibus retinaculum temperantia<br />

Proinde sincera mansuetudinis nostre<br />

deliberatione, tam nobis quam cunctis<br />

postre successoribus adfuturis,Diveao ms oebdsieara,ntlie;<br />

gem ponimus , decretumque d<br />

promulgamus , ut nullus Regum impulsionis sue<br />

quibuscumque motibus, aut factionibus 12 scrip_<br />

turas de quibuslibet rebus alteri debitis ita ex_<br />

torqueat , vel extorquendas instituat, qualiter iniuste<br />

ac nolenter debitarum sibi quisque privara<br />

possit dominio rerum. Quod si alicuius gratissima<br />

voluntate quippiam de rebus a quocumque perceperit,<br />

vel pro evidenti prestatione lucratus aliquid<br />

fuerit, eadem scriptura patens voluntatís<br />

ac prestiti conditio annotetur, per quam aut impressio<br />

principis , aut conferentis fraus evidentissime<br />

detegatur. Et si patuerit a nolente fuisse<br />

scripturam exactam , aut resipiscat improbitas<br />

principis , et evacuet quod male contraxit , aut<br />

certe post rnortem eius ad eum , cui exacta est<br />

scriptura , vel ad heredes eius rei ipse sine cunctatione<br />

debeant revocara 13 . Illa autem res, que<br />

seclusa omni compressionis argumentatione , directo<br />

modo transierint in principis potestatem, in<br />

eius perenniter jure perdurent. Et quidquid ex<br />

rebus ipsis idem princeps ordinare voluerit, suo<br />

potestatis arbitrio subiacebit. Verum ut omne huius<br />

negotium actionis roboret sinceritas veritatis,<br />

quum quarumcumque rerum scriptura in Principis<br />

nomine exstiterint factor , mox testes qui in<br />

eadem scriptura subscriptores 24 accesserint, ab lis<br />

quos elegerit princeps , diligentissime perquirantur.<br />

Si non aliquod indicium aut de impressione<br />

' 5 principis , aut de fraude scripturarn facientis<br />

modo quocumque cognoverint : ac sic aut rite<br />

facta series scriptura; permaneat, aut irrite confecta<br />

vanescat 16 . Similis quoque ordo de terris,<br />

vineis 1 7, atque familiis observetur, si sine scriptura<br />

textu tantummodo coram testibus quelibet<br />

facta fuerit definitio, De rebus autem omnibus a<br />

tempore Chintilani rs -regis hucusque a princi-<br />

refrenantix. Lind. legis reverentiam.<br />

12 Card. atiade: iustitiam a suo loco secludat, aut in statum<br />

suum redire contemnat, aut.<br />

.1 3 Card. y S. J. R. afiaden: simile prxcepturn observars<br />

censemus , quum iustitiam motibus aut actionibusrincipis<br />

claruerit a suo esse loco seclusam, aut suum rigPorem<br />

obtinere contemptam.<br />

2 4 Legion. scriptores.<br />

5 Toled. got. aut in depressione.<br />

16 Legion. evanescat.<br />

1 7 Card. seu de aliis quibuscumque rebus.<br />

18 Legion. y Card. Suintilani.<br />

li


LIB. II.<br />

pibus adquisitis , aut deinceps , si provenerit adquirenclis,,<br />

quxcumque forsitan princeps inordi-<br />

.nata sive reliquit , sea reliquerit , quoniam pro<br />

regni apice probantur adquisita fuisse , ad successorem<br />

tantumdem regni decernimus pertinere<br />

: ita habita potestate, ut quidquid ex his elegerit<br />

Lacere, liberum habeat velle. In illis autem<br />

rebus qua; ipsi , aut de bonis parentum,<br />

aut de quorumcumque provenerint successionibus<br />

proximorum , ita eadem principi eiusque filiis<br />

, aut si filii defuerint , hxredibus quoque legitimis<br />

hxreditatis jura patebunt, sicut etiam cxteris<br />

lege vel successione patere noscuntur. Quod<br />

si aliquid ex rebus de quorumcumque parentum,<br />

aut proxitnorum non solum successione, sed etiam<br />

qualibet conlatione, aut quocumque contractu ad<br />

ius ipsius pervenisse patuerit, si contingat hxc inordinata<br />

relinqui , non ad successorem regni , sed<br />

ad filios vel hxredes eius qui conquisivit speciAiter<br />

omnis eadem conquisitio pertinebit. Nain et<br />

de illis rebus, quas idem princeps ante regnum,<br />

aut ex proprio , aut ex iustissimo r conquisitu<br />

dinoscitur habuisse , inrevocabili ordine , aut faciendi<br />

exinde quod voluerit potestatenr habebit,<br />

aut serte filiis eius successio plena patebit. Quod<br />

si filii defuerint, legitimis hxredibus ex his qua'<br />

ordinata reliquerit, hxreditatem adire licebit. IIuius<br />

sane legis sententia in Bolis principum erit negotiis<br />

observanda , atque ita perpetim valitura,<br />

Legion. ex iustissima conquisitione.<br />

Emilian. Card. S. J. R. Toled. got. Legion. y Lind.<br />

communicare prxsumpserit.<br />

3 Legion. y.Toled. got. sin autor. Card. Res.<br />

S. J. R. Recs. Lind. Els. Gls. Rcds. Rex.<br />

4 Entre esta ley VI. y la VII. se hallan en el Toledano<br />

gótico, y in-el Legionense las dos layes siguientes. Tambien<br />

las trae el cúdice de Card.y lav edicion de Lind.; pero<br />

la I. es en Card. la XXXIII. , y en Lind. la X XXIV.<br />

de este título , y la segunda es en ambos la XIX. del<br />

tít. V. de "este libro.<br />

LEY VII.<br />

Flav. Glors. Egica Rex. Nova.<br />

De his qui novi principia fide»: servandarn jurare clistukrint<br />

, vel o his qui ex palatino oficio ad eiusdern<br />

obedientianz vel prdsentianz venire neglexerint.<br />

Quumdivina voluntatis imperio principale capta regnandi<br />

sumat sceptrum, non levi quisque culpa constringitur, si in<br />

ipso sux electionis primordío aut jurare, ut moras est, pro<br />

fide regia differat , aut si ex palatino officio (itera, ad chisdein<br />

novi princípis visurus przsentiam venire desistat. Si<br />

quis sane ingentiorum de sublimatione principali cognoverit,<br />

et dum discussor iuramenti in territorio illo accesserit<br />

, ubi cuna habitare constiterit 2 quzsita occasione fraudulenter<br />

distulerit, ne aut pro fide regia conservando juramente<br />

se vinculo alliget , aut ille qui , sicut przinisimus,<br />

ex ordine palatino fuera, minime Regis obtutibus se prxsentandum<br />

ingesserit , quidquid de eo vel de omnibus rebus<br />

suis principales auctoritas Lacere , vel iudicare voluerit,<br />

sui sit incunctanter arbitrii. Quod si aut xgritudo<br />

ille obstiterit, aut quzlibet publica utilitatis actío euro retinuerit<br />

, ut Regis se visibus 3 nullatenus reprzsentet 4,<br />

dum regia electionis sublimitas quibuslibet modas ad eius<br />

Card. vel de Mit..<br />

a Card. contigerit.<br />

3 Card. obtunbus,<br />

4 Card. prlesentct.<br />

5 Card, inretire.<br />

6 Card. asimos.<br />

7 Card. indo quia quanta piebs. Lind. proinde qui quInto.<br />

TITVL.<br />

ut non antea quispiam solium regale conscendat,<br />

quam iuramenti foedere hanc legem se in omnibus<br />

implere promittat. Quenicumque vero aut<br />

per tumultuosas plebes, aut per absconsa dignitatis<br />

publica machinamenta adeptum esse constiterit<br />

regni fastigia , mox idem cum omnibus ram<br />

nefarie sibi consentientibus , et anathema fiat , et<br />

christianorum communionem amittat. Tarn<br />

percussionis ultionc conlisus , ut omnis divini ordinis<br />

cultor, qui illi communicaverit 2 , simili cum<br />

ipso damnatione dispereat, et poena tabescat. N am<br />

et si quis legis huius seriem ex officio palatino<br />

malivole detrahendo lacerare voluerit, aut evacuandam<br />

quandoque , vel silenter musitans , vel<br />

aperte resultans proloqui detectus extiterit, cunctis<br />

palatina; dignitatis et consortiis et otliciis mox<br />

nudatus , omnium rerum suarum dimidiam partem<br />

amittat, et in deputato sibi loco redactus ,<br />

totius palatii societate maneat seclusus. Religiosus<br />

etiam qui se in eadem culpa devolverit, simili<br />

rerum proprietatis sux dispendio subiacebit.<br />

VI. Flavius 3 Chintasvintus Rex.<br />

4 his qui contra principent ve! gentenz<br />

aut patriam refusiunt , vel insolentes<br />

existunt.<br />

uantis hactenus Gotorum patria concussa sit<br />

Q<br />

cognítionem pervcnerit, statim per suam iussionem id ipsurn<br />

clementix sux auditibus intimare procures , qualiter fidei<br />

sux sinceritatem ostendens huius legis sententiam evadere<br />

possit.<br />

LEY VIII.<br />

Flav. Glor. Egica Rex. Nova.<br />

Vt nerno deinceps contra fideos regiam, vei propia causarusn<br />

negotia in deceptione regia' potestatis, vel cuiuslibet reí<br />

alterius se iuranzenti vinculo alligare prdsumat.<br />

Plerumque solet humani generis inimicus pravis sorda<br />

hominum suggestionibus interire s, et fidelium animas t,<br />

pestifero veneni poculo saucíare, id 7 est quod quantum<br />

plus regia celsitudinis culmen sincera debet reverentia henorari<br />

8 , tanto amplius 9 in eius deceptionem retundi , ut<br />

ipsi tale edicto decernimusut nein() personarum videatur<br />

mentes levium excitare. Quidam enim dum sententiam illam<br />

canonis Toletani acItendunt , in qua decreturn est , neminem<br />

licere citra manifestum et evidens culpa' indicium ab<br />

honore sui ordinis, vel servitio domus regia' deiici, nec antea<br />

vínctilorum nexibus inligari, aut quxstionibus subdi, nisi<br />

prius in publica fuerint examinatione deducti , subtili se<br />

quoncianunodo juramento in necem vel abiectionem regiam<br />

perfidia' nituntur fraudibus inligare r o , nec eam qua nefandis<br />

rnoliuntur pcenam quarndam consiliis ab alterutro testanter<br />

quandoquidem propalari, quod et temporibus nostris detectum<br />

facinus , manifestis eorum confessionibus retinetur,<br />

qui nostram gloriam cona"; sunt, aut gladio interimere, out<br />

mortifera veneni potione decipere. His igitur nefaria: argumentationis<br />

consiliis legalibus congrua obviare censurís:<br />

quo nec principales honor qualibet possit pravitate develli<br />

, et infidelium pectora condigna debeant ultione retundi.<br />

VIlde ipsí tale o r edicto decernimus, ut nemo deinceps<br />

contra ficlem regiam 12 se aut alios przsumat vinculis<br />

8 Card. y Lind. honorare.<br />

9 Liad. vel in eius decepcion e vel aliarum personarum videtur<br />

mentes pichi= excitare. Quidam enim.<br />

/C Liad. alligare: ne ea que lr,iudis molluntur pernenda consiliis,<br />

ab altero oro cernantur quanduquidem.<br />

II Liad. sprciali.<br />

2 Liad. vel propria causarurn nogotia se cum alio prresumat.<br />

7


8<br />

FORI<br />

cladibus , quantisqu e iugiter quatiatur I stimulis<br />

profugorum , ac nefanda superbia deditorum ex<br />

eo pene cunctis cognitum est, quod et patria<br />

diminutionem ostendunt 2 et hac occasione potius<br />

quam expugnandorum hostium externorum<br />

arma su mere sxpe compellimur. Vt ergo tam dira<br />

temeritas tandem victa depereat , et huiusmodi<br />

,;:usgressoribus manífesta scelera non relinquantur<br />

ulterius impunita , hac 3 omne per xvum<br />

lege valitura sancimus , ut quicumque ex tempore<br />

reverenda; memoria CHINTILANI 4 principis<br />

usque ad annum , Deo t'avente , regni nostri secundum<br />

, ve1 amodo et ultra ad adversam gentem,<br />

vel extraneam partem perrexit , sive perrexerit,<br />

ant etiam ire voluit, vel quandoque voluerit<br />

, ut sccleratissimo ausu contra gentem Gotarum<br />

, vel patri= ageret , aut fortasse conetur aliquatenus<br />

5 acere, et captus, sívc detectas extitit,<br />

vel extiterit , sive ab auno regni nostri primo, vel<br />

deinceps quispiam intra fines patria Gotorum<br />

quamcumque conturbationem , aut scandalum in<br />

contrarietatem regni nostri vel gentis facere voluerit,<br />

sive ex tempore nostri regiminis tale apere<br />

aliquid , ve1 disponere conatos est aut fuerit,<br />

atque quod indignum díctu videtur , in necem<br />

vel abiectionem nostram, sive subsequentium Regum<br />

intendere , vel intendisse proditus videtur<br />

esse vel fuerit : horum omnium scelerum , vel<br />

unius ex bis quisque reos inventus , inretractabilem<br />

sententiam mortis excipiat , nec 6 ulla el de<br />

cxtero sit vivendi libertas indulta 7 , quod si fortasse<br />

pietatis intuitu a príncipe fuerit illi vita<br />

concessa 8 , non aliter quam effossis oculis relinquatur<br />

ad vitam 9, quatenus nec excidium videat<br />

quo fuerat nequiter delectatus , et amarissimam<br />

vitam ducere se perenniter doleat. Res tamen omnes<br />

huius 1O tam nefarii transgressoris rr in Regís<br />

ad integrum potcstate persistant 52 , et cui donatx<br />

ab eo fuerint ita perpetim secure possideat , ut<br />

nullus unquam succedentium regum causara<br />

suam et gentis vitiaturus has ullatenus " auferre<br />

prxsumat. Verum quia multi plerumque reperiuntur<br />

qui dum his et talibus pravis medita-<br />

nectere iuramenti aut in deceptionem potestatis regia , vel<br />

cuilislibet alterius taus scelerata fraudis se audeat actione<br />

constringi. Si quís vero amodo aliter quam przmissum est<br />

huiusmodi juramento se alligare prxsumpserit , legis periculis<br />

sanctionum , qua de perfidis noscitur hac contra Regem<br />

agentibus promulgatz existere subiacebit.<br />

got. partiatur.<br />

2 Toled. got. Entil. S. f. R. y Lind. agnoscunt. Legion.<br />

cognoscunt.<br />

g Legion.Vigil. y Lind. Isaac legeas valituram.<br />

4 Toled. got. CINTILANI.<br />

5 Legion. aliquid.<br />

6 Card. et si nulla mortis ultione plectatur , et pietatis<br />

intuitu a principe illi fuerit vita concessa, aut effossionem<br />

perferat oculorum , secundum quod in lege hac hucusque<br />

fuerat constitutum, aut decalvatus tamen centum flagella<br />

suscipiat , et sub arctiori vel perpetuo erit religandus<br />

exsilio pe=na, et insuper mullo unquam tempore ad palatini<br />

otficii reversurus est dignitatem , sed servus principis<br />

factus, et sub perpetua servitutis catherra in principis potestate<br />

redactas Z terna tenebitur exsilii religatione obnoxius<br />

quatenus , &c. Toledano gótico como Cardona, á excepcion<br />

de que falta lo siguiente : et pietatis intuitu a principe illi<br />

fuerit vita concessa. Desde obnoxius sigue res trinen.<br />

VDICVM<br />

tionibus occupantur, argumento quodam<br />

in Ecclesiis , aut uxonbus , vel filiis atque amicis,<br />

seu in aliis quibuscumque personis suas inveniantur<br />

54 transduxisse vel transducere facultates,<br />

etiam et ipsa qua fraudulenter in dominio alieno<br />

contulerant, jure prxcario reposcentes sub calliditatis<br />

studio in suo denuo dominio possidenda recipiant<br />

, unde nihil de suis rebus visi sunt amisisse,<br />

nisi solum concinnatione falsissima fictas quasi verídicas<br />

videantur scripturas conficere 15 : ideoque<br />

hanc nequissimam argumentationem prxsentis legis<br />

decreto amputare elegimus , ut calcatis , ve1<br />

evacuatis , seu rescisis scripturis hac fraude confectis<br />

, quidquid 16 ex eo quisque tempore possidere<br />

reperiatur quo fuerit in prxdictis criminibus<br />

dcprehensus , totum continuo Fisci viribus<br />

ad integrum adplicetur. Vt concedere iam dictas<br />

facultates sicut supradictum est cui Rex voluerit,<br />

vol facere exinde quidquid elegerit in suz potestatis<br />

consistat arbitrio, alia vero quxcumque 18 áb<br />

hac fraude aliena inventa extiterint ordinata legi_<br />

busque confecta, vigore legum maneant solidata.<br />

Illis ab huius legis sententia personis evidenter exceptis,<br />

quibus a prmecedentibus Regibus culpa dinoscitur<br />

fuisse concessa; nam si humanitatis aliquid<br />

cuicumque perfido Rex largiri voluerit non de facultate<br />

eius , sed unde placuerit principi tantum<br />

el solummodo concessurus est , quantum hxreditatis<br />

eiusdem culpati vicessimam portionem fuisse<br />

constiterit,<br />

VII. Flavius gloriosus Recesvintus<br />

Rex 19.<br />

Df non criminando príncipe , nec<br />

dicendo illi.<br />

Sicut in persona principis omnibus prohibemus,<br />

aut commovere nequitiam cogitationis , aut manus<br />

inicere ultionis , ita etiam nullum patimur in<br />

eum , aut notam poncre crirninis , aut verba congerere<br />

maledictionis. Sacra namque auctoritas<br />

7 Lind. indulta libertas et si nulla mortis ultione piestatur,<br />

, et pietatis intuitu, &c.<br />

8 Emilian. et iam nulla mortis ultione plectatur,<br />

aliter, &c. Lind. concessa , effossionem perferat oculorum,<br />

secundum quod in lege hac hucusque fuerat constitutum.<br />

sigue corno en el Emilianense.<br />

9 Ernilian. aut etiam aliud secundum quod in lege<br />

hac hucusque fuerat constitutum, decalvatus turnen centuen<br />

flagella suscipiat , &c. como en el de Card. hasta quatenus.<br />

o Legion. huius qui morte est pro tali scelere perimendus<br />

, vel huius cui vita propter suam nequitiam infelicissime<br />

reservatur in Regia , &c.<br />

r o Card. trangressoris vel eius qui morte. Y lo demis corno<br />

el Legion. , salvo que dice reservabitur.<br />

Lind. consistant.<br />

1 3 Legion. nullatenus.<br />

1 4 Toled. got. y Lind.<br />

I S Card. conferre vel proferre.<br />

16 Vigil. y Lind. quidquid eo.<br />

17 Lind. iuribus.<br />

18 Vigil. y Emilian. qua:cumque voluerit.<br />

19 Card. Noviter ernendata.<br />

gion. Toled. got. sin autor. Le-<br />

Flavius Cindus. Rex. Nova.


LIB. II. TITVL.<br />

sCripttirz 1 , et non iubet aécipi 2 opproprium 3<br />

adversus proximum suum, et hunc, qui maledi- •<br />

xerit priricipem 4 populi sui, demonstrat existere<br />

reum. Quapropter quicumque in principem aut<br />

crimen iniecerit, aut maledictum'intulerit, ita ut<br />

hunc de vita sua non humiliter et . silenter admonere<br />

procuret, sed huic superbe et contumeliose<br />

insultare pertentet, sive etiam in detractionis<br />

eius ignominia turpia et iniuriosa prxsumat , si<br />

ex s nobilibus idoneisque personis fuerit , seu sit<br />

tleligiosus, sive etiam laícus, mox detectes extiterit<br />

et inventus, dimidiam omnium rerum suarum<br />

partem amittat , de qua idem princeps faciendi<br />

quod sibi placuerit potestatem obtineat. Nam si<br />

de vilioribus, humilioribusque personis fuerit, aut<br />

certe quem nulla dignitas exornavit, quod de illo<br />

vel de rebus ejes princeps voluerit, iudicandi licentiam<br />

habebit 6 . Simili quoque prxcepto, defuncto<br />

etiam principe, ausum opportune interdicimus<br />

detrahendi. Incassum etenim is qui vivit,<br />

detractionis in defunctum iacula mittit, quum iam<br />

defunctus nec constitutionibus 7 imbuí, nec increpationibus<br />

possit argui. Sed quia pro cerco<br />

illius insania innotescit , qui frustra in non sentientem<br />

detractionis verba transmittit ; ideo idem<br />

prxsumptor L. verberibus vapulabit , et prxsumptionis<br />

sux opportuna silentia dabit, reservata<br />

cunctis hac plenius libertate ut , principe tara<br />

superstite quam mortuo , liceát unicuique pro<br />

negotiis ac rebus omnibus, et loqui quod ad causam<br />

pertinet, er contendere sicut decet, et<br />

promereri quod deber : ita enim ponere<br />

8 nitimur humana reverentiam dignitati , ut<br />

devotius servare probemur iustitiam Dei.<br />

VIII. Flavius Chintasvintus 9 Rex.<br />

De remotis alienarum gentium legibus.<br />

Aliena gentis legibus ad exercitium utilitatis<br />

imbuí et permittinuis et optamus: ad negotiorum<br />

yero discussionem , et resultamus et prohibemus.<br />

Quamvis enim cloquiis polleant, tatuen difficultatibus<br />

hxrent: adeo quum sufliciat ad institix plenitudinem<br />

et perscrutatio rationum et competentium<br />

ordo verborum, qua codicis huius series agnoscitur<br />

continere , nolumus sive romanis legibus<br />

, seu alienis institutionibus amodo amplios<br />

convexari.<br />

x Legion. scripturx non.<br />

2 Lind. accipere.<br />

3 Lind. opprobrium.<br />

4 Tokd. got. principia<br />

5 got. ex hominibus nobilibus.<br />

6 Desde Simili Vague hasta silentia dabit falta en el<br />

Toledano gótico.<br />

7 Lind. institutionibus.<br />

8 Lind. proponere.<br />

p Cara'. Emilian. y S. J. R. Recesvindus. Legion. Antiqua.<br />

Flavius Cindasvínclus Rex. joied.sot. sin autor<br />

lti nota. -<br />

10 Card. Novitcr emendata. Toled. g,ot. sin autor ni no-<br />

IX. Flavius gloriosus Rechesvintus<br />

Rex I°.<br />

No excepto talein librum qualis hic fui<br />

nuper est editus , alterun4 quisque<br />

prcesumat habere.<br />

Nullus prorsus ex omnibus ' 1 regni nostri prxter<br />

hunc librum qui nuper est eclitus , atque se.<br />

cundum seriem huius amodo translatum librum<br />

alium 12 legum pro quocumque negotio iudici '3<br />

offerre pertentet ' 4 . Qucd si facere pixsumpserit<br />

la , XXX. libras auri fisco persolvat. Iudex<br />

quoque si vetitum librum sibi postea oblatum<br />

disrumpere fortasse distulcrit, prXdictx damnationis<br />

dispendio subilcebit. Illos temen a damno<br />

huius legis immunes esse iubemus , qui prxteritas<br />

et anteriores leges non ad confutationem<br />

hariim legum nostrarum, sed ad comprobationem<br />

prxteritarum causarum proferre in iudicio for-,<br />

tasse voluerint.<br />

X. Flavius glotiosus Chindasvintus<br />

Rex".<br />

De diebusfestis etfiriatis,in quibus non<br />

sunt negotict exercenda '7.<br />

D ie dominico nemini liceat exsequutione constringi,<br />

quia omnes causas religio deber excludere,<br />

in quo nullus ad causam dicendarn , nec " popter<br />

aliquod debitum fortasse solvendum , quemquam<br />

inquietare prxsumat. Diebus etiam paschalibus<br />

nulla patimur quemlibet exsequutionc teneri<br />

: id est, per XV. dies , septem qui paschalem<br />

solemnitatem prxcedunt , et septem alíes qui sequuntur.<br />

Nativitatis quoque Dominicx, Ciicum-<br />

-cissionis , Epiphanix , Ascensionis et Pentecostes,<br />

singuli dios simili reverentla venerentur. Necnon<br />

et pro messivis feriis a quinto decimo kalendas<br />

ajustas usque ad XV. kalendas septembris. In<br />

Carthaginensi yero provincia propter locustarum<br />

vastationem assiduam, a XV. kalendas iulias usque<br />

in '9 kalendas XV. agostas , messivis ferias<br />

prxcipimus observandas , et propter vindemias<br />

colligendas a XV. kalendas octobris usque ad<br />

XV. kalendas novembris. Omnibus constitutione<br />

concedimus , ut per hxc terr9ki ra nullus<br />

ad causan' dicendam venire cogatur ; vel sub<br />

ta. Legion. Antigua. Flavius Cindasvindus Rex. Lind. Nov.<br />

emdat. Fls. Rcds.<br />

11 Toled. got. hominibus.<br />

'12 Card. y Leolon, librum legum.<br />

13 Card. in iudicio.<br />

1 4 Legion. prxsumat.<br />

15 Legion. y Lind. si prxsumpserit.<br />

16 Card. S.J. . R. y Liad. Recesvindus. Toled. got.<br />

Legion. sin autor ni nota.<br />

17 Emilian. Card. Legion. S. J. R. y Toled. got. exse-<br />

&penda.<br />

III Legion. vel.<br />

19 Card. Toled. got. y Legion. usque ín kalendas augusti.<br />

9


I O<br />

exsequutione aliqua deputetur ; nisi forte causa'<br />

de r compellitur, coepta iam apud iudicem<br />

qua<br />

fuisse videatur. Nam procul dubio si inchoata<br />

fuisse actio reperiatur ad peragenclum negotium,<br />

absque ulla feriatorum clierum obiectione cogendus<br />

est pulsatur. Acato<br />

ut si persona esr,<br />

cui fucile credi possit , placito districtus abscedat.<br />

Si certe sit de cuius fide dubitetur, , pro se<br />

fideiussorem adhibeat , quatenus peractis temporibus<br />

supradictis ad finiendam cum petítore causam<br />

, ubi iudex elegerit , remota dilatione occurrat<br />

: prxter qui tale crimen adrniserint, quos<br />

necesse sit sentencia mortis puniri , qui etiam in<br />

talibus omnino diebus et comprehendendi sunt,<br />

et ardua in vinculis custodia retinendi , quousque<br />

peracto die dominico , vel feriis supradictis,<br />

debita eos subsequatur ultio iudicantis. Mes-.<br />

sivis sane , vel vindemialibus feriis in criminosas<br />

et dignas morte personas legalis nullatenus<br />

censura cessabit. Sed IleC illum asta lex eXcusatum<br />

habebit , qui necdum ad iudicium ante<br />

compulsus, et 2 tomen sciens se esse quandoquidem<br />

compellendum , reliquis se temporibus dilatans<br />

ad hoc in prxdictis feriis illi , a quo pulsandus<br />

est , se inclubitanter ostendit : quia putas<br />

se ad causara dicendam Hulla legis sanctione posse<br />

tener; , quem tatuen aut per placitum dístringi<br />

prxcipimus, guando cum petitore causam finire<br />

sin prxstitus. Aut si forte taus est , de quo suspecta<br />

sit placiti fides , neque fideiussorem pro<br />

se adhibere potuerit apud iudicem , sub custodia<br />

maneat , ut expleto tempore feriato 3 , causa<br />

, pro qua compellitur, , finem accipiat. Si quis<br />

autem contra decretum legas huius agere prxstunpserit<br />

, et ad iudicem ex hoc querela pervenerit<br />

, L. ictus flagellorum publice extensus<br />

accipiat.<br />

XI. 4 Vt ;zulla causa a iudicibus audiatur,<br />

luce legibus nora continetur.<br />

Nullus iudex causam audire prxstunat , qux<br />

in legibus non continetur ; sed comes civitatis<br />

vel iudex , aut per se , aut per exsequutorern<br />

suurn conspectui principis utrasque partes prxsentare<br />

procures , quo . facilius , et res finem accipiat<br />

, et potestatis regia; discretione tractetur,<br />

qualiter 5 exortum negotium legibus inseratur.<br />

o Lgion. pro qua.<br />

z Toted. got. y Legion. sed turnen.<br />

3 Lgion. feriatorum.<br />

4 Card. y 5, f Flavius gloriosos Recesvindus Rex.<br />

Legion. Antigua noviter emendata.<br />

5 Lind. quatenus.<br />

6 2 oled. got. sin autor ni nota. Legion. Flav. Recesvindos<br />

Rex. Antigua.<br />

7 Legion. potestate.<br />

Lind. terminan.<br />

FORI IVDICVM<br />

XII. Flavius Rechesvinctus Rex .<br />

Vt terminat'e cause nullatenus revol-vantur,<br />

reliqux vero ad íibri hitius<br />

serien: terminentur; adiiciendi leges<br />

principibus libertate 7 manente.<br />

Quxannque causarum negotia inchoata sunt,<br />

nondum vero finita , secundum has leges determinad<br />

e sancimus. lilas autem causas qux ante.quarn<br />

istx leges a postra gloria emendarentur, le,<br />

galíter determinatx sunt, id est, secundum legum<br />

modum qui ab auno primo regni nostri in prxteritis<br />

observatus est, resuscitari nullatenus patimur.<br />

Sane leo adiiciendi , si iusta novitas causarum<br />

exegerit , princípalis electio licentiam habebit<br />

, (lux ad instar prxsentium legum vigorem<br />

plenissimum obtinebunt.<br />

XIII. Flavius gloriosus Recesvintus<br />

Rex 9.<br />

Quod nulli liceat dirinzere causas , nisz nisi<br />

quibus aut princeps , aut consensio<br />

voluntatis , aut informatio iudicisl°<br />

.potestatem dederit iudicandi.<br />

Dirimere causas nulli licebit, nisi aut a principibus<br />

potestate concessa, aut ex consensu partium<br />

electo r ' iudice trium testium fuerit electionis pactio<br />

signís , vel subscriptionibut roborata. Nam et<br />

si ii qui potestatem iudicandi a Rege accipiunt,<br />

sea etiam , qui per cornmissoria r2 comitum vel<br />

iudicum iudiciali r 3 potestate utuntur ' 4 , vices<br />

suas aliis, quibus fas fuerit, scriptis peragendas iniunxerint,<br />

licitum erit illis per ornnia, similemque<br />

et ipsi , qui informad a iudicibus fuerint 15 in indicando,<br />

sicut et illi a quibus determinandi acceperunt<br />

vigorem, habebunt in diseernendis, vel ordinandis<br />

quibusque negotiis potestatem.<br />

XIV. Flavius gloriosus Recesvintus<br />

Rex 16.<br />

Quales causas deeant audire tiun fadi<br />

17 , et qualibus personis causas audiendas<br />

iniungant.<br />

Cum cxteris negotiis criminalium etiam causarum<br />

tiufadis iudicandi concessa licentia sit, crimi-<br />

Toled.got. sin autor ninota.Legion. Nova lex, sin autor.<br />

ro Card. vel . . . . iudicurn.<br />

Ir Legion. electio indicio trium testium fuerit signas.<br />

12 Lind. commissonam.<br />

1 3 Card. y Legion. judiciaria.<br />

14 Legion. funguntur.<br />

15 Legion. fuerit iudicándi.<br />

16 Toled. got. y Legion. sin autor ni nota.<br />

1 7 Legion. y Lind. tiufadi , y lo mismo el Emilianense<br />

y el de Cardona constantemente.


LIB. II.<br />

nosos a leguen sententia ipsi vindicare non audeant<br />

, sed debitara in eis ut competit censurara<br />

exerceant 2 , qui tiumfadi tales eligant 3 , quibus<br />

vicissitudines suas 4 audiendas iniungant , ut ipsis<br />

absentibus illi causas temperate 5 discutiant, et<br />

,fuste decernant.<br />

XV. Flavius gloriosus Recesvintus<br />

Rex 6.<br />

Y indices tan; criminales, quan; commngies<br />

terminent causas.<br />

Omnium negotiorum causas ita iudices habeant<br />

deputatas , ut et criminalia et cxtera negatia<br />

terminarsdi sit illis concessa licentia. Pacis<br />

yero adsertores non alias dirimant causas,<br />

nisi quas illis regia deputaverit ordinandi potestas.<br />

Pacis autern adsertor 7 est , qui sola faciendi<br />

pacis intentione regali sola destinatur<br />

auctoritate.<br />

XVI. Flavius Cintasvintus Rex 8.<br />

De damnis eorum qui non accepta potestate<br />

preesumpserint indicare.<br />

Nullus in territorio non sibi commisso, vel ille<br />

qui iudicandi potestatem nullam habet omnino<br />

corranissam , quenicuinque prxsumat per iussionem<br />

aut saionem , vel distringere , vel in aliquo<br />

molestias 9 convexare , nisi ex regia iussione<br />

vol partium electione , sive consensu , vel<br />

commissoriis adinformationibus '° comitum , sive<br />

etiam iudicurn , sicut in lege superiori tenetur,<br />

iudex quisque fuerit institutus. Certe quia "<br />

prxdictus non institutus iudex przsumptiosus<br />

inlicite hxc qua prohibentur prxsumpserit agere,<br />

confestim ut causa pervenerit ad provincia ducem,<br />

an per se velit, an per quem ipse prxceperit, tam<br />

inlicitam prxsumptionem coercere procuret : et<br />

illi siquidem cui prxsumptiosus 13 prxsumptor<br />

extitit , si solum contumeliam ve1 iniuriam fecerit<br />

, librara auri coactus exsolvat. Si yero reni<br />

aliquam temeranter abstulerit, vel auferre porceperit<br />

, tantumdem cura eadern re quam tulerit<br />

14 , aliud tantum de suo coactus exsolvat '5.<br />

Lind. iudicare.<br />

2 Toled. got. debita ....censura coerceant.<br />

2 Toled. got. elibant , ut ipsis absentibus.<br />

4 Card. suas iniungant.<br />

5 Legion. temperanter.<br />

6 Toled. got. sin autor. Legion. Antigua. sin autor.<br />

7 Legion. y Lind, adsertores destinantur.<br />

8 Toled. got. sin autor ni nota. Legion. Noviter emendata.<br />

Card. Nova emendata.<br />

9 Toled. got. molestias.<br />

Io ralea. got. Card. y Lind. atque informationibus.<br />

1 / Toled. set corte si non.<br />

Lind. prxsumpt.ttosuS.<br />

1 3 Liad. pr.rstimptuoba5.<br />

14 Lind. tulerat.<br />

5 To/ed. ,sot. y Legion. restituat.<br />

TITVL. II<br />

Quod si quicumque iudex servum , smun seu<br />

alienum ad discutienda negotia elegerit deputatum<br />

16 , pro his qua idem servus contra iustitiam<br />

et leges adtentaverit agere ad oinnem<br />

satisfactionern legis , iudex qui hunc• ordinaverit<br />

, se noverit retineri. Saio " yero, seu quisquis<br />

fuerit , qui huic obsequens prxsumptori<br />

alium consenserit comprehendere , distringere,<br />

vel aliquid rerum auferre , centum ictus fiagellorum<br />

accipiet , et hanc prxsumptionein tala<br />

emendatione coerceat.<br />

XVII. Flavius Cintasvintus Rex 19.<br />

De his qui admoniti itidicis epistola<br />

vel sigo ilload iudicium venire contemnunt.<br />

Iudex quum ab aliquo fuerit interpellatus, adversarium<br />

querelantis admonitione unius epistolx<br />

vel sigilli ad iudicium venire compellat , sub<br />

ea videlicet ratione , ut coram ingenuis personis<br />

is qui a indice missus exriterit, illi , qui ad causara<br />

dicendam compellitur , offerat 20 epistolmn<br />

vel sigillum. Et si tala admonitione conventos;<br />

aut se dilataverit 2 ', aut ad iudicium venire contempserit,<br />

pro dilatione sola quinque auri soli7<br />

dos petitori„ et pro contemptu 22 quinque alíes<br />

iudici coactus exsolvat. Quod si non habuerit<br />

unde componat, L. flagellis contemptor idem<br />

vol dilatar .3 coram indice verberetur , ata ut<br />

non el fiagellorum ista correptio inducat notam<br />

infamia. Sin autem solummodo contemptor exstiterit<br />

, et non habuerit unde compositienem<br />

exsolvat , absque una testificandi iactura MsX.<br />

flagella 25 suscipiat. Is autem, qui pulsatur, si ad<br />

accipiendam ultionem " iudicis seso diluir radlatenus<br />

dilatasse vol contempsisse , et hoc mallo<br />

potuerit teste convinci, et sacramentum 2 7 reddiderit,<br />

quod per nullam occasionem ve! conternptum<br />

hoc fecerit, a damnis vol superius<br />

comprehensis habeatur indemnis. Quod si quilibet<br />

episcopus admonitionem iudicis fietus honore<br />

saccrdotali contempserit , et pro sua persona adsertorem<br />

dare distulerit , confestim a iudice negotii,<br />

seu a provincia: sux duce ve1 convite compulsus<br />

L. solidorum damnum excipiat , ex qua<br />

summa pecunia; XX. solidi iudici contempto 28<br />

16 Emilian. Card. Toled. got. y Lino?. deputandutn.<br />

1 7 tentavcrir.<br />

18 En el Toledano pítico falta desde Saio hastn<br />

el fin.<br />

1 9 l'oled. e-ot. sin autor ni nota.<br />

20 Toled. got. etrerat.<br />

21 Card. aut se dilataverit , vel admonitionem epístola,<br />

vel recipere contempser it , pro dilatione, &e.<br />

22 'l'oled. got. pro contumelia.<br />

23 Toled. got. Card. Emilian. y Lind. dilatator.<br />

2 4 Lesion. componat.<br />

2 5 Toled. got. XX. flagella.<br />

a6 Toled. ot. Legion. y. Lind. admonitionem.<br />

27 Toled. got. Legion. Card. y Lind. dum sacrament<br />

u iu.<br />

Lind. pro contemptU.<br />

132


12<br />

proficiant, XXX. vero sacerdotis ipsius petitor<br />

consequatur. Si certe presbyter, diaconus atque<br />

clericus vel monachus ad accipiendam<br />

epistolam<br />

vel sigillum se dilataverint, aut<br />

pro sui persona ad respondendum minime direxerint<br />

prosequutorem , vel contum . aciter fuerint<br />

contemptores, unusquisque eorum luxta legis huius<br />

sententiam, qux in laicos superius lata est,<br />

indicta damna suscipiat ; et si non habuerít unde<br />

componat , eius episcopus moneatur , ut pro eo<br />

si voluerit satisfacere licentiam habeat. Si autem<br />

noluerit , sacramentis coram iudice se noverit<br />

obligandum , quod supradictis personis districtionem<br />

talem adhibeat a, ut per XXX. dierum<br />

spatium ieiuniis continuis adtligantur , sufliciatque<br />

j'Es circa solis occasum per dies singulos<br />

panis et aqux 3 refectionem accipere , qux contumacis<br />

vitam rationabili possit districtione . corrigere.<br />

Illa omnino discretione 4 servata , ut si<br />

aut xtatis aut xgritudinis instantia patuerit, qux<br />

hanc disciplinara sustinere non posse demonstret,<br />

tam in clericis cuiuscumque ordinis , quam in<br />

laicos non tan durissimx sententiam castigationis<br />

instantia compleat iudicis , sed adhibita consideratione<br />

pro xgritudine vel xtate, ira contemptoren]<br />

corrigat , ne ipse contemptor aut langorem<br />

magnum 5 , aut debilitationem vel mortem<br />

incurrat. Ille vero qui ad implendam cornmonitionem<br />

iudicis contemptor extiterit , seque ita<br />

dilataverit 6, ut eum iudex tam facile reperire<br />

non possit , et si post tempus indictum in diebus<br />

quatuor non occurrat , si quinta die venerit,<br />

omnem huius legis sententiam se noverit evasurum.<br />

Parí modo et qui longius centum millibus<br />

convenitur , si ad undecimum diem post<br />

tempus institutum occurrerit , et hunc nullatenus<br />

sanctionis huius poena damnavit. Similiter<br />

et qui in ducentorurn millium spatio constitutus<br />

7 in vicesima prima die, postquam iussus fuerat,<br />

seipsum iudici prxsentaverit ad audiendum,<br />

eo modo a iactura legis huius habeatur indemnis.<br />

Similis quoque servabitur ordo ubi fuerit<br />

amplior itineris longitud°. Ii denique quibus tam<br />

rationabile tempus adiectum est , si se ulterius<br />

dilatamos minime ad institutum diem superadiectionis<br />

occurrerint, confestim iudex ea , qua<br />

pars petit querelantis , reservato negotio dilatoris<br />

8 tradere non differat petitori , ita ut dura<br />

contemptor in postmodum ad negotium dicendum<br />

succcsserit, si vicesimum primum diem transcenderit,<br />

XX. ami solidos coactus exsolvat. Nam<br />

et is qui de centum millibus superiorem ordinem<br />

prxteriens , constitutionem 9 undecimi diei<br />

t got. Legion. EMilian. Card. y Liad. a77aden<br />

vel subdiaconus.<br />

2 Lind. exhibeat.<br />

3 y Legion. vel agux.<br />

Lind. districtione.<br />

5 Toled. sizot. Legion. Erailian. Card. y Lind, maximum.<br />

6 Card. seque ita ditataverit , ut tarde veniat ad institutum<br />

diem super definitionem epistolar , si post tempus<br />

&c.<br />

7 Legion. si in.<br />

Toled. got. Card. y Lind. diiatatoriti.<br />

FORI IVDICVM<br />

fuerit supergressus , et idem decem solidorum<br />

damnum excipiat, de quibus damnis superius institutis<br />

medietatem sibi iudex exquirat 1°, alteram<br />

yero medietatem petitor obtineat. Si tamen<br />

admonitum out xgritudo ad veniendum nulla suspenderit,<br />

aut inundatio fluminum non retinuerit,<br />

vel aditum non obstruxerit , in quo montes transituri<br />

sunt, conspersio superflua niviurn, qua: necessitas<br />

utrum evidenter evenerit, an per excusationem<br />

videatur opponi, aut idoneis testibus , aut<br />

suo juramento firmabit ".<br />

XVIII. Flavius Cintasvintus Rex 12.<br />

Si iudex interpellantenz audire contenznat<br />

, vel utrum fraudulenter an ignoranter<br />

iudicium 13 promat.<br />

Si quis iudici pro adversario suo querelam intulerit<br />

, et ipse eum audire noluerit, aut sigillum<br />

negaverit , et per diversas occasiones causara eius<br />

protraxerit , pro patrocinio aut amicitia nolens<br />

legibus obtemperare , et ipse qui petit hoc testibus<br />

potuerit adprobare ; det ille iudex el 14 quem<br />

audire noluít , pro fatigatione eius tantum quantum<br />

ipse ab adversario suo secundum legale iudicium<br />

fuerat accepturns , et ipsam causan] ille<br />

qui petit , usque ad tempus legibus constitutum<br />

ita habeat reservatam , ut quum eam proponere<br />

voluerit debitan] sibi percipiat veritatem. Certe<br />

si fraudem aut dilationem iudicis non potuerit<br />

petitor adprobare , sacramento suam iudex<br />

conscientiam expiet , quod eum nullo malignitatis<br />

obtentu , vel quolibet favore aut amicitia audire<br />

distulerit, et propter hoc culpabilis idem iudex<br />

nullatenus habeatur. Eidem tamen iudici liceat<br />

, ut in una hebdomada duobus diebus , vel<br />

omnibus meridianis horis, si voluerit, absque causaron]<br />

andientia sux vacet domui pro quiete. Reliquo<br />

vero tempore prolata sibi negotia frequens,<br />

et absque dilatione qualibet examinet.<br />

XIX. is Si iudex per commodum aut per<br />

ianorantiam iudicet causan:.<br />

Iudex si per quodlibet commodum male<br />

verit , et cuicumque 16 iniuste quidquam auferri<br />

prxceperit ; ille qui a iudice ordinatus ad bollendum<br />

fuerat destinatus, ea qux tulit restituat. Nam<br />

ipse iudex contrarius xo,uitati aliud tantum de<br />

suo, quantum auferri iusserat , mox reformet , id<br />

est, oblata rei simpla redintegratione 17 concessa<br />

9 Toled. got. constitutionem et ipse fuerit supergressus.<br />

to Emilian. Card. Toled. got. Legion. y Liad. adquirat.<br />

Toled. got. firmaverit. Legion. firrnabitur.<br />

1 2<br />

got. y Emilian. sin autor ni nota.<br />

Legion. iudicet causara.<br />

Lind. el pro fatigatione.<br />

1 5 Legion. Flavius Cindasvintus Rex. Card. Antigua et<br />

noviter emendata. Lind. Novit. emdata. antigua.<br />

16 Legion, cuicumque quidquiun auferre.<br />

ccijszt..Lesion.<br />

ablata rei simpla et intemerata iussione con-


LIB. II.<br />

pro satisfactione sum temeritatis aliud tantum<br />

quantum auferri prxceperat, de sua facultate illi,<br />

quem iniuste damnaverat, reddat. Quod si 1 non<br />

habuerit unde componat, cum his qui habere dinoscitur,<br />

ipse iudex illi cui componere debuit,<br />

subiaceat serviturus, aut L. publice extensus flagella<br />

suscipiat. Sin autem per ignorantiam iniuste<br />

iudicaverit , et sacramentis s se potuerit excusare,<br />

quod 3 non per amicitiam, vel cupidita tem,<br />

aut per commodum quodlibct , sed tantumdern 4<br />

ignoranter hoc fecerit, quod iudicavit non valeat,<br />

et ipse iudex non implicetur in culpa.<br />

XX. Flavius Chintasvintus Rex s.<br />

Si iudex dolo vel calliditate , aut unan,<br />

aut ambas causantium partes dispendia<br />

faciat sustinere.<br />

Tranquille ac sollicite instantia magnitudinis<br />

nostrx prxmonet iudices omnes non debere dilatare<br />

causidicos , ne gravi dispendio aliquatenus<br />

onerentur. Quod si dolo vel calliditate aliqua<br />

ad hoc videatur iudex differre negotium, ut<br />

una pars, aut ambx naufragium perferant, quidquid<br />

dispendii super octo dies a die cceptx actionis<br />

causantes pertulerint , reddito sacramento,<br />

totum eis iudex reddere 6 compellatur. Sin autem<br />

vel xgritudo, vel publica; utilitatis indictio 7 suspenderit<br />

iudicem a negotio 8 peragendo , nullam<br />

moram exhibeat litigantibus , sed sub hac eos<br />

definitione confestim absolvat , ut ad causam expediendam<br />

competenti tempore indubitanter occurrant.<br />

XXI. 9 Quid primo iudex servare I° debeat<br />

,ut causam bene cognoscat.<br />

iudex, ut bene causam agnoscat, primum testes<br />

interroget , deinde scripturas requirat, ut ventas<br />

possit certius ínveniri , ne ad sacramentum facile<br />

veniatur. Hoc enim iustitix potius indagatio vera<br />

commendat , ut scripturx ex omnibus intercurrant,<br />

et iurandi necessitas sese " inopinata omnino<br />

suspendat. In his vero causis sacramenta " prxstentur<br />

, in quibus nullam scripturam , vel pro-<br />

Toled. got. Quod si tantum quantum abstulerit non<br />

habuerit unde componat, saltim vel id ipsum ex toto quod<br />

habere videtur , quem damnaverat, pro omni compositione<br />

exsolvat , et L. publice extensus flagella suscipiat.<br />

El Legion. Card. y Emilian. van conformes con el<br />

Toledano hasta la palabra compositione, y aii'aden: restituat.<br />

Quod si ex omnibus nihil habucrit unde compositionem<br />

exsolvat , &c.<br />

Legion. y Liad. sacramento.<br />

3 Legion. quod per ignorantiam , et non per amicitiam.<br />

4 Liad. tantummocio.<br />

got. sin autor ni nota. Legion. Fiar. Cindasvmdus<br />

Rex. Antigua.<br />

6 Legion. de suo reddete.<br />

7 Liad. ínductío.<br />

8 Legion. ad negotium peragendum.<br />

9 Legion. y Card. Antigua.<br />

ro got. y Legion. observare . agnoscat.<br />

TITVL. I.<br />

1 3<br />

bationem , seu certa indicia veritatis discussio iudicantis<br />

invenerit 13.<br />

XXII. Flavius Chindasvintus Rex Is.<br />

Si cuiuscunzque honoris aut ordinis iudex<br />

dicatur haberi suspectus, vel si iudex<br />

contra leo-es pnesunzat 14 iudicare.<br />

Si quis iudicem aut comitem vel vicarium comitis<br />

, seu tiufadum 16 suspectos habere se dixerit,<br />

et ad suum 17 ducem aditum accedendi poposcerit<br />

, vel fortasse eumdem ducem suspectum<br />

habere se dixerit, non sub bac occasione petitor,<br />

, ac prxsertim pauper quilibet patiatur ultra<br />

dilationem. Sed ipsi , qui iudicant e.ius negotium<br />

unde suspecti dicuntur haberi , cum episcopo civitatis<br />

ad liquidum discutiant, atque pertractent,<br />

et de quo iudicaverint pariter conscribant, subscribantque<br />

iudicium : et qui suspectum iudicem<br />

habere se dixerat , si contra eum deinceps fuerit<br />

querelatus , completis prius qua; per iudicium<br />

statuta 8 sunt, sciat sibi apud audientiam principis<br />

appellare iudicem esse permissum. Ita ut si iudex<br />

vel sacerdos reperti fucrint nequiter indicasse<br />

, et res ablata querelanti restituatur ad integrum<br />

, et a quibus aliter quam ventas habuit<br />

iudicatum est , alíud tantum de rebus propriis el<br />

sit satisfactum. Si certe iniustam 20 contra iudicem<br />

querelam detulerit , et causam , de qua agitur,<br />

tuste iudicatam fuisse constiterit, damnum, quod<br />

iudex sortiri debuit , petitor sortiatur. Et si non<br />

habuerit unde compositionem qr exsolvat, C. hagellis<br />

extensus publice in eiusdern iudicís prtesentia<br />

verberetur. Nam si forte quisquam pro<br />

militare regia aliquid scire se dixerit, aditus 22 el<br />

ad conspectum nostrx gloriar negari non poterit.<br />

XXIII. Flavius Chintasvintus<br />

Rex ".<br />

Iudex qualiter faciat iudicatum.<br />

Si de facultatibus vel de rebus maximis , aut<br />

etiam dignis negotium agitur 24, iudex, prxsenti-<br />

Toled. zot. Legion. Card. y Liad. Bese omninos<br />

1 2 Lind. iuramenta.<br />

r 3 Card. y Liad. aluden: In quibus tamen causir , et<br />

quo iuramentum detur pro sola investigatione iustitix , in<br />

iudicis potestate consistas.<br />

Toled. got. y Legion. sin autor ni nota. Liad<br />

gis. Rcds. rex.<br />

15 Legion. Card. y Lind. iudicium dare. En el Toledano<br />

gótico falta desde vel.<br />

16 Legion. tiumfadum.<br />

17 Toled: got. ad summum ducem.<br />

18 Toled. got. instituta sunt.<br />

1 9 Taled. got. ct quibus.<br />

20 Card. y Liad. iniuste. Legan. Si quis iniustc.<br />

2 / Legion. componat aut exsolvat.<br />

22 Toled. got. auditus el negare non poterit.<br />

23 Toled. got. sin autor ni nota.<br />

Toled. got. Card. y Liad. agitetur.


14 F0111 1<br />

bus utrisque partibus , duo iudicia de re discussa<br />

conscribat, qux simili textu et subscriptione ropartes<br />

accipiunt. Certe si de<br />

borata litigantium<br />

rebus modicís mota fuerit actio, sobe conditiones<br />

, ad quas imanar apud eum qui victor extiterir,<br />

pro ordine iudici habeantur. De quibus<br />

tatuen conditionibus , et ille qui victus est, ab<br />

eisdem testibus roboratum exemplar habebit.<br />

Quod si pars, qua pro negotio quocumque corapellitur,<br />

profcssa fuerit apud iudicem non esse<br />

necessarium a petitore dan probationem, quarnlibet<br />

parva • rei sit actio , conscribendum est a<br />

iudice, suaquc manu indicium roborandum, ne<br />

fortasse quxlibet ad futurum ex hoc intentio moveatur.<br />

Si vero , ordinante iudice, una pars testes<br />

adduxerit , et dum oportuerit eorum testimonium<br />

debere recipi, pars altera de indicio se<br />

absque iudicis consulte substraxerit : liceat iudici<br />

prolatos testes accipere , et quod ipsi testimonio<br />

suo firmaverint , illi qui eos protulit<br />

sea r instancia consignare. Nam el qui de indicio<br />

fraudulenter se sustulit , producere testem<br />

alium omnino erit inlicitum , qui scilicet hoc<br />

sibi tantum noverit esse concessum, ut antequarn<br />

restes illi , qui testimonium dederant 2 , morianter,<br />

, si habuerit quod rationabiliter in eis accuset<br />

, patienter audiatur a iudice ; et si accusatus<br />

testis fuerit evidenter convictus , eius testimonium<br />

pro nihilo habeatur. Vnde etsi duo testes<br />

non rernanserint , qui digne in eodem testimonio<br />

maneant ; ille qui prius testem obtulerat , infra<br />

trium mensium spatium testes alios, qui coeptum<br />

nego time firment , inquirere non desistat.<br />

Quod si invenire nequiverit, rem universam ille<br />

recipiat , qui eme ante vises fuerat possedisse.<br />

Iudex sane de omnibus causis quas iudicaverit,<br />

exemplar penes se pro compescendis controversiis<br />

reservare curabit.<br />

XXIV. Flavius Cintasvintus Rex 3.<br />

De commodis atque damnis iudicis vel<br />

saionis.<br />

Cognovimus multos iudices 4 é0 quod per cupiditatis<br />

occasionem supergredientes legum ordinem,<br />

ex causis 5 tertiam sibi prxsurnan t tollere<br />

partem. Propterea nunc prxsenti lege constituitur<br />

, ut hxc talas iudicum cupiditas aufetater<br />

, et non 6 amplius iudex pro labore suo,<br />

et 7 iudicata causa, ac legitime deliberata, quam,<br />

sicut constituturn fuerat in lege priori, vicessimum<br />

solidum prxsumat accipere. Quod si quaclueque<br />

fraude quisquam super hunc numerum<br />

1 Toled. got. sua investigátione instantla consignare.<br />

2 Legion. dixerint. y Lind. dederunt.<br />

3 got. sin autor ni nota. Legion. Antigua. Flavius.<br />

Lind. novt. em.<br />

4 Legion. indices vel sajones,<br />

5 Legion. ex causis alienis.<br />

6 Legion. ut non.<br />

7 got. ex iudicata,<br />

VDICVM<br />

plus auferre tentaverir, omnia, qux legitim e debeerat<br />

accipere , perdat. Illud vero quod infeste<br />

contra huius legas ordinem super , vicesemen<br />

solidum tulerit , duplum illi exsolv,at :, cui hoc<br />

auferri prxceperat. Similiter quoque quia cognovinms<br />

quod salones, qui pro causis alienis vadunt<br />

, majares pro labore suo mercedes , quam<br />

mérentur, accipiunt; propterea simili decreto legis<br />

hinus edicitur, , et qui pro causis alienis vadunt<br />

, decimum tantumdem solidum pro suo labore<br />

conquirant. Quod si aliquis super hunc constitutum<br />

numeruni usurpare prxsumpserit , et<br />

mercedes , quas legitime debuit accipere , perdat,<br />

et quidquid super dechnum solidum fraude<br />

quacumque perceperit , duplatum s illi cui<br />

abstulit reddat. Quam datam commodi summam<br />

ex lege , taro iudex , quam salo de restitutx rei<br />

compositione conquirat. Id timen noviter adiiciendum<br />

buje legi innectimus , ut si taus causa<br />

occurrerit ende composítio exsolvi minirne possit<br />

, tune ab illo ratio ' prxscripta commodi exigenda<br />

est iudicis ve1 saionis. Quia aut commodatam<br />

sibi rem in constituto die reddere non<br />

occurrerit , aut qui rei aliena; debitor, vel ininstes<br />

possessor extiterit , pro celebrandis autem<br />

divisionibus , si causa extiterit , iam quia 9 utraque<br />

pars et competentia sibi jura reposcit , et<br />

debitam sibi partem portionis requirit ab utrisque<br />

partibus prxdicta commoda exigenda sunt.<br />

Similiter autem et in huiusmodi causis, ubi nulla<br />

est culpa, prxsumptio , usurpatio , vel debitum<br />

possessorum , hic ordo servabitur , ut commodum<br />

iudicis ve1 saionis de utrisque causantium<br />

partibus exigatur. Quod si divisionem quisque<br />

i° cupiens celebrare , dilationem " habere<br />

de suo pertulerit , quum hxc causa ab eo qui<br />

dilatiónem pertulit , iudici intimata extiterit, ab<br />

eo iudex commodum suum vel saionis exigere<br />

debeat, qui tardus pro ipsa divisione extitit facienda.<br />

Quod si ea , qua iudex ordinare decermt<br />

52 , salo callidus implere neglexerit , si res,<br />

de qua agitur, si unciam auri vel infra valere<br />

constiterit , cui res debita est , idem salo de<br />

suo ami solidum reddat. Si certe plus valuerite<br />

per singulas uncías singulos solidos pro sua tarditate<br />

persolvat 13 . Certe supra duas uncias casque<br />

ad libram auri eadem res valere probatur,<br />

decem flagella suscipiat. Ac sic crescente librarum<br />

numero auri, crescat et poena flagelli. lidern vero<br />

sajones quum pro causis alienis vadunt , si minor<br />

causa est et persona , clubs caballos tantum<br />

ab eo, cuius causa est, accipiat fatigandos. Si vero<br />

majar persona fuerit et causa , non amplius<br />

quam sex caballos , et pro itinere , et pro dignitate<br />

debebit accipere.<br />

8 Lind. duplum.<br />

9 Legion, extiterit et. utraque pars. Lind. exstiterit , ;a/1<br />

quoque si utraque pars rei competentia.<br />

o Le p-ion, qUISCItie voluerit celebrare , et dilationem de<br />

hxrede suo habere pertUlerit.<br />

II Lind. dilationem ab hxrede suo pertulerit.<br />

12 Legion. decreverit.<br />

Lind. persolvat, ldem vero si super den uncias.


LIB. II.<br />

XXV: Flavius Recesvintus Rex T.<br />

Quod omnis qui potestatem accipit iudicandi,<br />

iudicis nomine censeatur ex<br />

le 0- .<br />

Quoniatn negotiorum remedia multimodx diversitatis<br />

compendio gaudent , adeo 3 dux , comes<br />

, vicarius, pacis assertor , tiufadus 4 , millenarius,<br />

quingentenarius 5 , centenarius, decanus 6,<br />

defensor, numerarius , vel qui ex regia iussione<br />

, aut etiam ex consensu partium iudices in<br />

negotiis eliguntur, sive cuiuscumque ordinis .omnino<br />

persona cui debite iudicare conceditur , ita<br />

omnes in quantum iudicandi potestatem acceperint<br />

, iudicis nomine censeantur ex lege : ut sicut<br />

iudicii acceperint jura , ita et legum sustineant<br />

, sive commOdum , sive damna.<br />

XXVI. 7 Vt orine vinculurn quod post<br />

datum iniustum iudicium a causidicis<br />

8fuerit exactum , habeatur invalidum.<br />

Vidimus interdum iustitiam ab iniquís iudicibus<br />

et suo loco seclusam, et debito vigore solutam<br />

: iniustitiam autem et loco iustitix introductam<br />

, et mulos modis decretorum vinculis adligaran].<br />

Quidam enim postquam iudicia iniusta<br />

conscripserint , aut unam , aut ambas causantium<br />

partes placitorum inter se nexibus ligant : ne ininste<br />

datum iudicium quandoque fusta contentione<br />

resolvant ; adeo ubi non directus et boneplacitus<br />

est convenientix modus , sed ubi pro<br />

comprimenda fuste causantis intentione , vel voce<br />

reperiuntur quocumque modo definitiones,<br />

vincula conligata omnibus modis habeantur invalida,<br />

nec sint alicuius adinventionis connexione<br />

firmata.<br />

Toled. _got. sin autor ni nota. Legion. Antigua. Lind.<br />

Fis. gls. Chds. rex.<br />

z Legion. ex antigua.<br />

3 Lind. ideo.<br />

4 Toled. got. y Legion. tiumphadus.<br />

Legion. miilenarius, centenarius.<br />

6 Toled. got y Legion. centenarius, defensor.<br />

7 Legion. Flav. Glor. Recesvintus Rex. Antigua. Lind.<br />

Es. gis. Rcds. rex.<br />

8 Legion. violenter fuerit.<br />

9 Legion. Glor. Rcsts. Cindasint. Antigua.<br />

Lind. Fls. grs. Rcds. rex.<br />

10 Lind. sanctionis.<br />

r got. Legion. y Lind. valet.<br />

2 Legion. y Lind. certtun.<br />

1 3 Lind. sxpe.<br />

14 Lind. statum.<br />

1 5 Legion. contradicere.<br />

16 .1-oled. got. sin autor ni nota.<br />

1 7 Toled. got. tan-701;971X.<br />

En el códice Legionense esta ley es la XXXI. de<br />

oste título , y dice así: .<br />

TITVL. L is<br />

XXVII. Flavius Recesvintus Rex 9.<br />

Vt iniustum iudicium et definitio injusta<br />

regio motu, vel iussu a iztdicibus<br />

dilata non valeant.<br />

Nonnumquam gravedo potestatis depravare soler<br />

iustitiam actionis ", qua; dum sa:pe pralvalet<br />

11 , certo II est quod sernper " nocet. Quia<br />

dum frequenter vigore ponderis iustitiam prernit,<br />

numquam in statu 14 sux rectitudinis hanc redire<br />

permittit. Ideoque quia sa:pe princípum metu<br />

ve1 iussu solent iudices interdum iustitix , interdum<br />

legibus contraria ' 5 indicare : propter<br />

hoc tranquillitatis nostrx uno medicamine concedimus<br />

duo mala sanare, decernentes ut quum repertum<br />

fuerit, qualemcumque scripturx contraetum<br />

, seu quodcumque iudicium non iustiria, vol<br />

debitis legíbus , sed iussu aut metí.' principunz<br />

esse confectum; et hoc, quod obvium iustitix vel<br />

legibus iudicatum est, atque concreturn , in nihilo<br />

redeat , et eos qui iudicaverint , vel hoc facero<br />

coegerint , nullius infamia nota conspergat,<br />

vel rei alicuius damnum affligat ; qui tatuen indices<br />

tuno erunt a leguen damnis immunes, si se<br />

juramento firmaverint, non sua pravitate, sed regio<br />

vigore nequiter iudicasse.<br />

XXVIII. Flavius Recesvintus<br />

Rex ".<br />

De data episcopis potestate distrino-en- b<br />

di 17 indices nequiter iudicantes.<br />

Sacerdotes Dei, quibus pro remedíis oppressorum<br />

vel pauperurn divinitus cura commissa est , Deo<br />

mediante testamur , ut indices perversis iudiciis<br />

populos opprimentes paterna pietate cominoneant,<br />

quo male iudicata meliori debeant emendari<br />

sententia. Quod si ii qui judiciaria potestate<br />

FIS. GLOS. ERVIGIVS R. ANTIQVA. XXXI.<br />

De data episcopis potestate admonendi indices nequiter<br />

7. U &cantes.<br />

Sacerdotes Dei, quibus pro remediís oppresorum vel pauperum<br />

divinitus cura comtnissa est , Deo mediante testamur,<br />

multimode occurrere debere miserorum penuriis nostne remedium<br />

pietatis. Adeo quemc,umque pauperem contigerit<br />

causal-u habere , adiunctis sibi s-iris al iis honestis, episcopus<br />

inter eos negotium discuten: vel terminare prc>curet. Ita ut<br />

si contemni se a convite, vel etiatn non acquiescere veritati<br />

sacerdos inspexerit , potestatis sit eius , curtid= comitem<br />

legis huius permissione constringere , et rnisso insto indicio<br />

cum rei compositione rem de qua agitar petentibus partibus<br />

consignare. Quod si comes iudicium episcopi fuera contemptus<br />

implere tantum episcopo pro contemplo solo dar«<br />

cogatur , quantum quintara partem valore constitent , de re<br />

illa unde actio commota videtur. Si yero episcopus fraudis<br />

repertus fuerit pauperi<br />

communionem cum vomite tenens<br />

facere dilationem , quintam partera eidcm episcopus querelanti<br />

coactus exsolvat: stante ninilomínus negotio pauperis<br />

, donec iudicium inveníatur veritatis. Et comes ve1 nidex<br />

, qui hunc audire noluit , ultionem sustineat legis , el<br />

partibus gloria; nostra: duas libras ami persolvebit.


16<br />

funguntur , aut iniuste iudicaverin t causam , aut<br />

perversam voluerint in quolibet ferre sententiam:.<br />

episcopus,<br />

in cuius hoc territorio agitur, contunc<br />

vocato indice ipso, qui íniustus asseritur, atque sacerdotibus,<br />

vel idoneis aliis viril, negotium ipsurn<br />

una<br />

cum iudice communi sententia tustissime termines<br />

'• Quod si perversa conrentione iudex ipse<br />

perrnotus iniquum a se daturn iudicium, exhortante<br />

episcopo , noluorit reformare in melius,<br />

tunc episcopo ipsi licitum erit iudicium de oppressi<br />

causa emitiere, ita ut quid a indice ipso perverse<br />

iudicatum , quidve a se correctum exstiterit,<br />

úr speciali formula iudicii sui debeat adnotari. Sicque<br />

ideen episcopus , et eum qui opprimitur , et<br />

emissurn a se de oppressi causa iudicium nostris<br />

procuret dirigere sensibus pertractandurn , utque<br />

pars videatur veritatis habere statum, glorioso serenitatis<br />

nostr 3 oraculo confirmetur. Iam yero si<br />

iudex eum , qui male opprimitur , episcopo dare<br />

prxsumpserit 3 , quomodo nostra gloria debeat<br />

prxsentari, iudex ipse duas auri libras riostra gloria<br />

debebit partibus persolvere.<br />

XXIX. Flavius Cintasvintus Rex 4.<br />

Y iudex, si a quocumquefiterit pulsatus,<br />

noverit se petenti reddere rationem.<br />

Iudex a quacumque si fuerit persona pulsatus,<br />

sciat se, vel ante corra= civitatis , ve1 ante eos,<br />

quos ad personam suam comes elegerit, rationem<br />

plenissimam legali ordine redditururn. Sane si regia<br />

in hoc negotio fuerit postulata 5 prxceptio,<br />

remoto episcopo, aliisque iudicibus, causam, qui<br />

fuerint indices instituti , terminare curabunt. Et si<br />

coepta iam aut finita, seu apud sacerdotem , seu<br />

apud comítem actione, causidicus ille iterum cum<br />

regali iussione occurrerit , is qui causam indicare<br />

coepit, seu finivit, illis rei gesta redditurus est rationem<br />

, qui per regiam decretum instituti sunt<br />

iudices, quatenus si malo iudicasse cognoscitur 6,<br />

insta leges satisfaciat petitori. Certe si iniuste fuerit<br />

advexatus , legali se noverit petitor sententia<br />

clamnaturum.<br />

XXX. Flavius Recesvintus Rex 7.<br />

.De damnis indicen; aliena contingentiuni.<br />

Q uum constet iudices remediorum causa esse<br />

creatos, quidam ex his per contrarium, quod de-<br />

Toled. got. y Lind. terminaba.<br />

Lind. quod quodve.<br />

Toled. got. y Lind. distulerit.<br />

4 got. sin autor ni nota. Legion. Fls. Asa.. R.<br />

Antigua.<br />

5 Lind. pra stolata.<br />

6 Toled. got. Le g ion. Lind. convincitur.<br />

7 Legion. ai7alie: Antigua. Toled. got. sin autor ni nota.<br />

8 T'oled. got. y Lind. it prout cuique libet. Legion. en<br />

prout cuiliber,<br />

FORI IVDICVM<br />

buerunt iudicii aquitate defendere , inlhús con<br />

tendunt przsu mptioni bus impugnare. Accepta<br />

namque auctoritate iudicis , prasumunt non debitam<br />

in alienis rebus exercere licentiarri , et pro°<br />

quibuslibet non metuunt alienortun 9 bonis inferre<br />

dispendia noxia potestatis. Proinde quicumque<br />

iUdicum contra iussa et ordines legum de alienis<br />

rebus quippiam auferre , ve1 in eis aliquid noxium<br />

prasumpserint agere, iuxta omnem censurara<br />

damni, qua poterant alios indicare, severitas<br />

illos legis debeat condemnare.<br />

XXXI. Flavius Recesvintus Rex x°:<br />

De his qui regiam contempserint iussionem.<br />

Quicumque ingenuorum regiam iussionem contemnere<br />

invenitur , aut taliter se egisse probatur<br />

quod sub calliditatis aliqua fictione proponat , en<br />

dicat eamdem iussionem se nec vidisse , nec eccepisse<br />

; dum calliditatis huius fraus manifeste patuerit<br />

, si nobilior persona est , tres libras ami fisco<br />

persolvat : si autem taus il est, qui non habeat<br />

ande hanc rei summam 12 adirnpleat , sine silo 3<br />

infamio dignitatis C. ictus fiagellorum accipiat.<br />

Quod si eventus agritudinis , commotio tempestatis<br />

, inundatio fluminis , conspersio nivis ; vel si<br />

quid inevitabile noxic rei obviasse veris patuerit<br />

indio ;, ; non erit reus regir iussionis 14 , aut damnis<br />

'5 iindictis , cui obvians fuit causa manifestr<br />

necessitatis.<br />

XXXII. '6 Quomodo iudex pro examine<br />

caldarix causas perquirat.<br />

Multos cognovimtis querelasse ab ingenuis multa<br />

mala pati , credentes in trecentorum solido.<br />

ruin numero quastionem agitari : hac nos modo<br />

per salubrern ordinationem censemos , et quamquam<br />

parva rei sit factura ab aliquo crimen,<br />

eos per examinationem caldaria a iudice districtos<br />

pervenire ordinamus , et dum facta terneritas<br />

patuerit, iudex eos quastionari non dubitet,<br />

et dum suam dederit professionem , superiori legi<br />

subiacebit. Quod si per examinationem caldaria<br />

dignus apparuerit , qui impetitür nullam<br />

pertimescat calumnian]. Hic quoque , et de suspectis<br />

habitis personis qui ad testimonium venerint<br />

dicendum , ardo servabitur.<br />

9 Legion. y Lind. aliorum.<br />

so Legion. alTade: Antigua. Toled. got. sin autor ni nota.<br />

Legion. got. y Lind. sir.<br />

xz Legion. rei compositionem.<br />

13 got. suz iniamio dignitatis. Lind. sux infamia<br />

dignitatis.<br />

14 Legion. iussionis cui.<br />

x s Lind. damni indicti.<br />

16 En los códices Toled. got. Card. S. J. R. y en la<br />

tar icion de Lind. esta ley es la III. tit.<br />

'4


LIB. II TITVL.<br />

TITVLVS DE NEGOTIORVM<br />

I. .Q uod nullus se ideo denegare I poterit responaere<br />

petenti, quare causam clan petentis<br />

auctore non dixerit.'<br />

II. Ft. nullo audientia clamare aut tumultu turbetur.<br />

III. Ft dé plurimis litkatoribus duo elkantUr,<br />

qui suscepta valeant expedfre negotia.<br />

IV. 17i cimba' partes causantium a indice vel<br />

saione placito distringantur , quo possint<br />

ad prosequendum negotiunz pariter conve-<br />

V .<br />

nire.<br />

qui negotia sua iudicialiter Incipiunt<br />

I. 2 Quod nullus se ideo denegare poterit<br />

respondere petenti, quare causan; crin;<br />

petentis auctore non dixerit.<br />

Nullus quenacumque repetentem 3 hac obiectio-.<br />

ne suspendat , ut dicat idcirco 4 se non posse 5 de<br />

negotio conveniri , quia ille qui pulsat , causara<br />

cura eius auctore non-dixerit, nec eum aliqua repetitione<br />

pulsaverit , excepto si legum tempora<br />

obviare monstraverit.<br />

II. Flavius Cintasvintus Rex'.<br />

Vt nullo' audientia clamore aut tumultu<br />

- .turbetur.<br />

Audientia non tumultu aut clamore turbetur,<br />

sed in parte positis qui causam non habent , illi<br />

soli a in iudicio ingrediantur , quos constat interesse<br />

debere. Iudex autem si elegerit auditores alios<br />

seCum esse prxsentes, aut forte causam, qux proponitur,<br />

cuma eis conferre voluerit, sux sit potestatis.<br />

Si certe noluerit , nullus se in audientiam ingerat<br />

, partem alterius quacumque superfluitate,<br />

aut obiectu impugnaturus , qualiter uni parti nutriri<br />

9 possit impedimentum. Quod si admonitus<br />

quisquam a iudice fuekit , ut in causa taceat , ac<br />

prxstare causando patrocinium non prxsumat , et<br />

ausus ultra. fuerit parti cuiuslibet patrocinara ; decern<br />

aura solidos eidem iudici profuturos coactus<br />

exsolvat. Ipse vero in nullo resultans , contumeliose<br />

de iudicio proiectus abscedat.<br />

Toled. got. nesari , y así en la ley. Legion. denegar':<br />

a Legion. y Lind. Antigua.<br />

3 Legion. pctentern.<br />

4 Legion. idcirco propterea.<br />

5 Emilian. in indicio atque negotio.<br />

6 Toled. sin autor ni nota. Card. Recesvindus. Legion.<br />

Antigua,<br />

7 'l'oled. got. Legion. y Lind. orilla.<br />

EXORDIIS.<br />

fizzienda , nullatenus pro ca inter se pactare<br />

postea citra iudicium audeant.<br />

VI. Quod ab utraque causantium parte sit probatio<br />

requirenda.<br />

VII. De quantitate itineris , quo alium quisque<br />

inzzocentem fatigare pr¿esumpserit.<br />

VIII. Si quilibet ex alterius indicas potestate<br />

alterius iudicis territorio habeat causam.<br />

IX. De has qui in causas alienis patrocinare prcesumpscrint.<br />

X. Vt petenti servo alieno respondere ingenuus<br />

non recuset.<br />

III. i'Vt de plurinzis litigatoribus duo<br />

eligantur, qui suscepta valeant expedire<br />

negotia.<br />

Si pars adversariorum litigatores una plures habeat<br />

, et alia pauciores , iudicantis inter eos erit<br />

electio , ut utrxque partes impugnantes se invicem<br />

eligant, qui eortun negotia suscipianr. Quia<br />

omnes ad causam dicendam consurgere non debebunt<br />

, sed ., ut diximus, ab utraque parte electi in<br />

indicio ingrediantur , ut nulla pars multorum intentione<br />

, aut clamore turbetur.<br />

IV. Flavius Cintasvintus Rex Ir.<br />

Trt anzbx partes causantium a indice vel<br />

saione placito distringantur, quo possint<br />

ad proseque,ndum negotizim pariter<br />

convenire.<br />

Sxpe negligentia iudicumvelsaionum, dura duarum<br />

partmm sponsio non exigitur, , una pars<br />

peralte convexatur. Nam occurrente uno ad placitum<br />

, et alio diferente , non parum r 2 dispendium<br />

uni parti concutitur. Statuimus ergo cunctosque<br />

indices , vel quibuscumque iudicandi potestas<br />

est, commonernus, ut quotiens pro quocumque<br />

negotio pro r 3 sponsione placiti constituenclum<br />

est tempus, guando aut ubi causa dicatur,<br />

vel debitum fortasse reddatur : pars 'maque ,<br />

est, tara petentis quam pctiti , ita placito clistringatur<br />

i 4 , ut in constituto die , aut per se , aut<br />

8 Toled. got. soli indicio. Lind.<br />

9 l'oled. got. nutrire.<br />

10 Legion. Antigua.<br />

ir Card. Recesvincius. Len-ion. al1ade: Antigua.<br />

1 . 2 got. L'ud. parvum.<br />

Legion. y Lind. per sponsionern.<br />

xg Legion, y Toled. got. distrirzantur.


FORI<br />

8<br />

per mandatarios saos prxsti sint in indicio , qualiter<br />

aut propositum negotium finiatur , aut debíruin<br />

reformetur. Et pars qux se distulerit, ac sese<br />

a prxiinito die suspenderit , aut si infirmitas euro,<br />

vol itineris necessitas impedierit, et hoc ipsum iudici<br />

, aut causídico suo non intimaverit , neque ad<br />

pera genclum negotium infra tempus alía lege constituttun<br />

occurrerit , stant'e negotio , poenam placiti<br />

sui allí cogatur exsolvere, quem iuxta suam<br />

promissionem indicio adesse constiterit. Quod si<br />

iudex hxc aut saio adimplere neglexerit , et<br />

unam partem placito distringens , alteram prxtermiserit,<br />

poenam illam, qua illum damnare voluit,<br />

quem solum sub placito missit, de suo illi adimpleat<br />

, cui placitum visos est exegisse. Certe si in<br />

damno partís alterius placitum, quod ab altero exegit<br />

, alteri parti iudex ve1 saio reddiderit , aut<br />

fortasse ruperit vel absconderit; poenam quidem,<br />

(lux in placito inserta fuerat , de suo illi persolvat<br />

, pro cuius causa conscriptum placitum esse<br />

constabat: actionem tomen ille cui competit, peragendam<br />

insistat : damnum sane , quod per placítilín<br />

in nomine iudicis aut saionís institutum csse<br />

dinoscirur 2 , non ad saionem vel iudicem ex omnibus<br />

pertinebit , sed salvo negotio veritatem habentis<br />

, medietatem sibi exinde iudex et saio , et<br />

medietatem pars petentis por omnia vindicabit.<br />

V. 3 Tlt ii, qui negotia sua iudicialiter<br />

incipiunt finienda , nullatenus pro<br />

ea inter se pactire , postea citra izzdicizon<br />

audeant.<br />

Si coepta causantium negotia dirimentis non termines<br />

discreta censura , non solum difficile sedantur<br />

altercantium negotia , sed diversis quassatur<br />

obligationibus iustitia perquisita: solent enim pierique<br />

, postquam suarum intentionum iurgia principali<br />

adpetunt examine finienda , quadam resoluti<br />

licencia legalem fugiendo iacturam, ad convenientix<br />

linem deducunt , quam Regís auditibus<br />

protulerunt causam. Ne ergo sub fraudis huius<br />

argumento pars causantium iudicialis fori xquitatem<br />

effugiat , ideo przesenti legis sanctione decernimus<br />

, ut quicumque deinceps causara suam<br />

contra alitim regio intimaverit culmina decernendam<br />

, nulla racione se de indicio submoveat , rae<br />

quamlibet cum suo adversario convenientiam agat;<br />

sed tamdiu coeptí negotii propositionem intendat,<br />

donec regalis clementia speciale partibus ludicium<br />

promat. Quod si incoharum negotium coram Principo<br />

, vol quos idem Princeps arbitrio suo elegerit<br />

, expedire neglexerint , et quamcumque curo<br />

suo causídico definitionem peregerit , tam pet . tor,<br />

quam pulsator , tantum regia, potestad persol-<br />

1 Legion. assertores.<br />

2 Legion. constiterit.<br />

3 Est.i kv se ha tornarlo del códice Toledano gótico.<br />

Luc tambien en el Legionense , lib. H. tit.1. señalada<br />

con e! núm. XIV: y en el de Cardona en el mismo título<br />

y libro con el nríni. X. ; pero su rúbrica dice así : De<br />

fija qui negotia sua inri principali appetunt , et postea re-<br />

vere se noverint , quantum ille, cuius petitio extiterit<br />

, per causan' ipsam conquirere poterat ita<br />

videlicet , ut quod regia potestas exinde facere,<br />

ve1 indicare decreverit , in arbitrio voluntatis sine<br />

subiaceat. Simili quoque damno et illi multandi<br />

sunt , qui iurgia intentionum suarum iudiciali appetunt<br />

examine finienda, et post causa initium<br />

renuentes iudicium de incohato prxsumpserint in-•<br />

ter se depactire negotio. Sic quoque ut tam iudex<br />

, quam saio damni ipsius exsolutionem inter<br />

se dividere debeant , suoque jure habituram obtineant.<br />

Quod si ipsi causidici non habuerint unde<br />

damnum ipsurn exsolvant, centenos ictus flagellorum<br />

utraque accipiat : et sic denuo iudex ille<br />

causam ipsam terminandi licentiam habeat. Illos<br />

tanturndem a legis huius iactura indemnes esse<br />

decernirnus , quibus aut regalis iussio licentiam<br />

deliberationis induxerit , aut quos iudex ille qui<br />

causam terminar , inter se pacificandos absolverit.<br />

VI. Flavius Cintasvintus Rex 4.<br />

Quod ab utraque causantium parte sit<br />

probatio requirenda.<br />

uotiens causa auditur , probatio quidem ab<br />

Qutraque parte , hoc est, tam a petente , quam<br />

ab en qui petitur , debet inquirí, , et qux magas<br />

recipi debeat , iudicem discernere competentes<br />

oportet. Tamen si per probationem reí veritas investigari<br />

nequiverit , tunc ille qui pulsatur , sacramentis<br />

se expiet, rem , vel si quid ab eo requiritur,<br />

, neque habuisse , neque habere, nec aliquid<br />

de causa ande interrogatur se conscium esse, ve1<br />

quidquam ande in veritate scire , nec id quod dicitur<br />

, et illi partí cui dicitur, coinmississe : et postes<br />

guau-1 ita 5 iuraverit qui pulsat-us est, quinque solidos<br />

ílle qui pulsavit , el cogatur exsolvere.<br />

VII. Flavius Recesvintus Rex<br />

7..<br />

De quantitate ztznerzs quo aizum quisque<br />

innocentenzfatigare pnounzpserit.<br />

Removeri debet injuria ab his , quorum proba<br />

tur innocentia , et a molestiis improborum existere<br />

aliena. Proinde quum quisque alium ad Principis<br />

conspectum , vel ad discussionem quortunlibet<br />

iudicum iniuste compulerit ad prosequendum<br />

negotium, et mox probata fuerit non fusta<br />

petentis csse contentio , si supra , quinquaginta 7<br />

millium , ve1 infra quinquaginta millia quamlibet<br />

parum 8 spatium compulsus iniuste extíterit convexatus<br />

, quinque solidos pro iniusta tantumdem<br />

nuenter inter se citra principale iudieium ad convenicnfiarla<br />

redeunt , ut pacificare prisumant.,<br />

4 Legion. añade: Antigua.<br />

5 Card. ipse.<br />

6 Legion. añade: Antigua.<br />

7 Emilian. supra quadraginta.<br />

8 Lind. parvum.


petitione a petitore percipiat. Si per LX. millia,<br />

idem iniustus petitor sex solidos reddat : ac sic<br />

deinceps crescente decem inillium numero , singulorum<br />

solidorum crescat et numerus ; ut per<br />

centum millia indebite fatigato X. solidi a petitore<br />

dentur injusto , siegue ex hoc per L. millia<br />

solidos quinque , et per centum millia crescentibus<br />

solidis X , usque adeo perveniat summa<br />

compositionis usquequo pervenerit et ductus<br />

VIII. Flavius Cintasvintus Rex .<br />

Si quilibet ex alterius iudicis potestate<br />

in alterius iudicis territorio habeat<br />

causam.<br />

LIB. II. TITVL. II.<br />

Si quisquam ingenuorum , atque servorum extra<br />

territorium in quo COMMJIlet , in alterius territorio<br />

iudicis causationem habuerit; iudex ad cuius<br />

ordinationem idem petitor pertinet , epistolam<br />

manu sua subscriptam , atque sigillatam 4 eidem<br />

iudici dirigat , in qua prxmoneat , ut negotium<br />

querelantis audire et ordinare non differat : et si<br />

ad unam conventionem ipse rationem eius im-<br />

1:acre distulerit , tunc ille iudex , de cuius territorio<br />

est ille qui petit , de rebus iudicis illius ad<br />

quem direxit epistolam , in.quibuscumque locis<br />

reperire potuerit , tantum usurpet , quantum res<br />

illa esse dinoscitur , de qua petitor querelam intulerit<br />

, quod eidem petitori possidendum nihilominus<br />

dabit. Quam rem ita possideat qui acceperit,<br />

ut, conservatis aliis rebus, de solis frugibus<br />

usum et expensas obtineat 5 . Quum yero ille iudex<br />

qui ad epistolam alterius iudicis negotium<br />

querelantis audire noluit , iustitiam ex eodem<br />

negotio querelanti priori fecerit , ea qux ille iudex<br />

qui commonuit de rebus eius abstulerit 6 , ipse<br />

alteri iudici sine retardatione restituat. De frugibus<br />

7 yero rationabiliter éxpensis , ille qui expendit<br />

, nihil a reddat. Quod si postea iustissirne<br />

discusso negotio , inveniatur iudex ille per iniustam<br />

petitoris querelam rem indebite amississe 9,<br />

tunc iniustus petitor rem quam accepit, illi iudici,<br />

cuius fuit , ex integro reddat, et aliud tantum<br />

de suo el coactus exsolvat. Quod si iudex ille,<br />

qui dilationem facit, rerum suarum possibilitatem<br />

in vicino 4 9 non habeat , unde alter iudex , qui<br />

commonuit, petitori repenses r r , tunc de territorio<br />

eiusdem iudicis differentis cuiuscumque rem i 2<br />

Toled. got. usque ad ea.<br />

a Lind. composittones per quinquaginta usquequo.<br />

3 Card. Rcs. Legion. alinde: Anttqua.<br />

4 Ensillan. Legion. y Lind. signatam.<br />

5 Legion. accipiat.<br />

6 Legion. y Card. abstulerit.<br />

7 Card. fructibus.<br />

8 Vgil. Ensillan. y Lind. nihilominus, Legion. nihilum.<br />

9 Card. adtuississe.<br />

o_ Ensillan. y Card. ín<br />

Legion. se przsentet.<br />

12 Todos los códices góticos dicen: cuiuscumque reta.<br />

Lind. ref.<br />

13 Legion. vana repetenti.<br />

•<br />

19<br />

tantum auferát , quantum z 3 petenti consignes,<br />

aut certe obsignatam petitori faciat cessionem ,<br />

qua pignoris quantitatem adnotet , per quam petitor<br />

prxsumendi sibi habeat potestatem. Dura<br />

vero ille , qui pignoratus r 4 extiterit , Regí , iudici<br />

vel comiti pro tala fuerit pignore r 5 querelatus,<br />

eadem pignoris damna, qux idem suggerens<br />

pertulit , in quadruplum el de suo iudex ipso di-<br />

1,ationis coactus restituat . Quod si de rebus debitoris<br />

petitor pignus abstulerit , ad superiorem<br />

satisfaCtionem iudex teneri non poterit. Cene si<br />

idem iudex admonitus absque dilatione causam<br />

audierit petitoris , in qua eum perveniat habere<br />

nullatenus veritatem , iudicium per quod eius iustitia<br />

r 7 patuit, evidentibus scriptis o 1 emittat 1 9,<br />

de cuius textu exemplar fideliter translatum , suaque<br />

manu subscriptum , atque signatum iudici,<br />

a quo admonitus fuerat , dirigere non moretur. Et<br />

si post hoc xquitatis iudicium patuerit prxsumptio<br />

pignorantis , ingenuus siquidem ea qua: causa<br />

pignoris abstulit 20 , dupplam, id est, amissam rem<br />

cura simili re satisfactione restituat. Servus autem<br />

, qui talia commississe detegitur , centum ictus<br />

accipiat . flagellorum , atque turpiter decal vatus<br />

in integrum mox reformet rem, quam causa pignoris<br />

occupavit. Illi yero qui ad pignorandum convenerint<br />

, si servi sint , et sua sponte concurrerinr,<br />

centenis et ipsi verberentur flagellis. Si vero ingenui<br />

tantum domino restituant , quantum<br />

el abstulisse Probautur sequestrata illius compositione<br />

, qui ignus indebite fecisse convincitur.<br />

IX. 21 De kis qui in causis aliJnis patrocinare<br />

pnesumps«rint.<br />

uicumque habens causam ad maiorem perso-<br />

Qnara se propterea contulerit , ut in indicio per<br />

illius patrocinium adversarium suum possit opprimere<br />

22 ipsam causam de qua agitur , etsi<br />

fusta fuerit, quasi victus perdat 23 : iudex autem<br />

mox ut viderit quemcumque potentem ín causa cuiuslibet<br />

patrocinara 24 liceat el de iudicio eum 25<br />

abiicere. Quod si potens contempserit iudicem, et<br />

proterve resistens , de iudicio egredi , vel locura<br />

dare iudicanti noluerit ; potestatem habeat iudex<br />

ab ipso potente duas aura libras , unam sibi , alteram<br />

parti eius, cui potens ipse adversarius extitit<br />

, profuturas exigere , et hunc cura iniuria violenta<br />

a iudicio propulsare. Reliqui yero ingenui<br />

sive servi , qui admoniti a iudice de iudicio abscedere<br />

non consenserint ; singuli publice ex-<br />

Legion. y Lind. pigneratus.<br />

15 Legion. y Lían'. pignere pigneris pignorantis<br />

pígnerandum.<br />

16 Legion. exsolvat.<br />

x7 Toled. got. Endian. Legion. y Liad. iniustitil.<br />

18 Liad. scripturis.<br />

19 Legion. amittat.<br />

2o Card. abstulit rem.<br />

21 Toled. g ot. Antigua. Legion. Antigua , noviter emendata.<br />

Card. -Flav. Glor. Chds. Rey:.<br />

22 Toled. got. y Card. oprimete iudex.<br />

2 3 Lind. perdat ;1iceat iudici ruca ut.<br />

Lind. patrocínari , de iudicio.<br />

15 LegiVil. ae iuLl u H coututu,liusum eutn<br />

L a


no<br />

tendantur, , et<br />

vel-berentw'.<br />

Tlt<br />

X. Flavius Cintasvintus Rex I.<br />

petenti servo alieno respondere inge-<br />

711111S non recuset.<br />

Superflue excusantem lex ideo corripit , ut ornnis<br />

presumptio coerceri facillime possit. Nonnulli<br />

enim ingenui servos alienos ladere prompti sunt,<br />

et ad servi petitionem iudicio adesse contemnunt,<br />

asserentes se utique cum eo causam dicere non<br />

debere , a quo eís componi non poterit , si victores<br />

extiterint. Sed ne per hanc dilationem dum<br />

etiam servi dorninus supra quinquaginta millia 3<br />

absens est , aut utilitate dornini saz fiat impedimentum<br />

, aut ipso servías indebite perferat fortasse<br />

periculum ; id consultissime decernendum elegimus<br />

, ut nulli penitus audientia denegetur, sed<br />

cuiuscumque servus cum quolibet se adseruerit,<br />

sea suum sive domini sui , vel domine habere<br />

negotium, statim ille contra quem haber, prxstus<br />

esse ad iudicium compellatur , aut petenti pro-<br />

4<br />

quinquagenis flagellorurn ictibus<br />

FORI IVDICVM<br />

culdubio responsurus , aut compositionis summam<br />

legaliter impleturus , si a servo fuerit iustissime<br />

superatus : ita ut si servus, quod, proponit,<br />

convincere non potuerit, ingenuus idem conscientiam<br />

suam expiet sacramentas , se nihil ho-<br />

/atm , urde appellatur, scire vel habere, neque fecisse<br />

vel fieri prxcepisse. Et post tale sacramentum<br />

servus pro injusta petitione , sicut et ingenuus,<br />

componere non moretur. Ne tamen pro eadem<br />

compositione ultra resultet , dominas eius<br />

tantum , ut si minor est actio , quam decem solidi<br />

possunt valere , servus compositionis medietatem,<br />

hoc est , dilos 4 semis solidos cogatur exsolvere.<br />

Quod si infra L. millia servi dominum esse constiterit<br />

, non aliter servus ingenuum petere poterit<br />

, nisi forte per se dominus eius in iudicium ad-<br />

esse non possit , et ad proponendurn a servo ne-<br />

gotium epistolam manu sua subscriptam per eumdem<br />

servum iudici destinaverit 5 . Quod si servus<br />

domini sui proponen negotium, aut fraude , aut<br />

negligencia domini sui vitiaverit , aut perdiderit<br />

causam , liceat domino eius eandem vitiatam<br />

causam , aut per se , aut per legitimum mandatarium<br />

suum resolvere , et iustissitnis iterum vocibus<br />

partis sua; negotium reparare,<br />

Trusruvs DE MANDATORIBVS<br />

I. O uod Principunz et Episcoporunz negotia non<br />

per eos , sed per subditos sint agenda.<br />

II. Vt índex a litigatore perquirat , utrum propria<br />

, an aliena sit causa prolata.<br />

III. Ft qui per se causam non dicit, scriptis<br />

sertorem informet.<br />

IV. Ft in personis nobilibus qu 'estio per nzandatunz<br />

nullatenus agitetur, , et qualiter humilior<br />

ingenuus , sive servus per mandatum<br />

qucestioni subdatur.<br />

V. Vt si dilationenz in causa patiatur, qui mandaten?<br />

fizcit , liceat el invnutare mandatunz.<br />

L Flavius Recesvintus 7.<br />

Quod Principum et Episcoporunz negotia<br />

non per eos , sed per subditos<br />

sint agenda.<br />

Maiorum a culminum 9 excellentia guamo negotiis<br />

rerum dare iudicium decet , tanto nego-<br />

1 Toled. got. sin autor ni nota. Legion. alia.de: Antigua.<br />

2 Lind. ludere.<br />

3 Lind. milliaria ,y así despees.<br />

4 Toled. got. duos et semis solidos.<br />

5 Le e prxsentaverit.<br />

6 Lind. liceat cero ei , ut proprin exrequatur negotia,<br />

ET MANDATIS.<br />

VI. Ne causam suscipiat femina per mandatum<br />

, licite 6 yero propriam exsequatur.<br />

VII. Ft sicut lucrum , ita et damnum revertatur<br />

ad mandatorem.: de commodis etiam<br />

mandatum accipientis.<br />

VIII. Vt si mortuus fuerit is qui mandatum<br />

accepit , commodum illi debitum keredes eius<br />

accipiant.<br />

IX. Qualibus personis potentes, et qualibus pauperes<br />

prosequendas actiones iniungant.<br />

X. Quod liceat hin quibus commissus est fiscus,<br />

pro re fisci , quibus voluerint , exsequendas<br />

iniungere actiones.<br />

tiorum rnolestiis sese implicare non debet. Si ergo<br />

Principem vel Episcopum cum aliquibus constiterit<br />

° habere negotium, ipsi pro suis personis<br />

eligant , quibus negotia sua dicenda committant;<br />

quia tantas culminibus videri poterit contumelia<br />

inrogari , si contra eos vilior persona in contradictione<br />

cause videatur adsistere. Caterum , ét<br />

si Rex voluerit de re qualibet propositionem adsumere<br />

, ¿quis erit qui el audeat ullatenus resul-<br />

y así en la ley.<br />

7 Toled. got. sin autor ni nota. Legion. ah"ade: Antigua.<br />

8 Toled. got. Emilian. y Lind. Magnorum.<br />

9 Legion. magnorum culminan potestas aut pontificum<br />

excellentía.<br />

Q Legion. contigerit.<br />

•<br />

-é«


tare? Itaque ne niagnitudo culminis huius<br />

evacuet veritatem , non per se , sed per subditos<br />

agat negotium actionis.<br />

II. 2 iudex a litigatore perquirat,<br />

utrum propria aliena sit causa<br />

prolata.<br />

iudex primum a litigatore perquirat, utrum propriam<br />

causara dicat , an alienam fortasse susceperit.<br />

Interrogetur etiam cuius mandatum habeat,<br />

et postquam causam iudicaverit iudex, comprehendat<br />

in iudicio , quem aut ex , cuius mandato<br />

audierit negotium prosequentem , ac prxterea<br />

mandati exemplar accipiat illius assertoris apud se<br />

cum iudicati exemplaribus resérvándum.'lacear<br />

tatuen illi qui pulsatus est , mandatum a petitore<br />

coram iudice petere , ut quam ob. causam fuera<br />

iudicio prxsentatus , vel quid tenor mandati<br />

contineat , indubitanter possit agnoscere.<br />

III. a Trt qui per se causam non dicit,<br />

. .<br />

scriptis assertorem nycormet.<br />

N quis per se causam dicere non potuerit , aut<br />

forte noluerit, assertorem per scripturam syx manus<br />

, vel testium signis , aut subscriptionibus roboratam<br />

dare debebit. Ita ut si idem assertor aliquod<br />

conludium fecerit qualiter ab adversario suo<br />

possit in iudicio superan, aliud tantum 4 de facultate<br />

sua mandatori restituat , quantum de rebus<br />

eius perdidit aut evertit , aut etiam qux ipse<br />

mandator obtinere , vel adquirere debuit ex-<br />

Servo tamen non licebit per mandatum<br />

causas quorumlibet suscipere , nisi tantum Domini<br />

vel Domina sux , Ecclesiarum quoque , vel<br />

pauperum , sive etiam negotiorum fiscalium de<br />

mandato s Quod si vero per tepiditatcm , aut<br />

fraudulentiam iudicum, sive falsorum testimonium<br />

aliquid ex vote mea inutilitatum fuerit , tunc robore<br />

vocis mex adfuturum mihi reservetur , facto<br />

mandato.<br />

IV. Flavius Cintasvintus Rex'.<br />

Trt in personis nobilibus qwestio per mandatum<br />

nullatenus agitetur , et qualiter<br />

humilior ingenia:ti, sive servus<br />

per mandatum qwestioni subdatur:<br />

Quxstionem in personis nobilibus 7 nullatenus<br />

Lind. eius.<br />

2 Card. Antigua. Flav. Recesvindus Rex. Legion. Antigua.<br />

3 Card. Legion. y Liad. Antigua.<br />

4 Legion. aliud tantum ipse assertor de facultate sua &c.<br />

5 En los códices de Card. Emilian. Toled. got. y Legion.<br />

falta desde de mandato hasta el fin de la ley.<br />

6 Card. alladel Antigua. Legion. Antigua, noviter emendata.<br />

Toled. got. sin autor ni nota.<br />

7 Legion. nobilium.<br />

8 Emilian. y Card. per mandatum.<br />

9 Desde qua; hasta el fin de la cláusula falta en el Vi-<br />

.01~ y en el Legionense : pero se han insertado aquí es-<br />

LIB. II. TITVL. 2 1<br />

per mandatum patimur agitad. Ingenuam vero,<br />

et pauperem personam , atque in crimine iam<br />

ante repertam non aliter ex 8 mandato subdendam<br />

quxstioni permittimus , quam ut mandator<br />

de eadem persona , non servo , sed ingenuo per<br />

mandatum mino sua , vel trium testium adnotatione<br />

firmatum specialiter committat agendum. Et<br />

si fertasse innocentem fecerit tormentis afiligi, sciat<br />

se idem mandator censura illius legis noxium retineri<br />

, qua 9 continetur in libro sexto , titulo<br />

primo , capitulo 1 ° secundo , ubi prxcipitur pro<br />

quibus et qualibus rebus ingenuorum personxstibdendx<br />

sunt quxstioni. Reliquas autem criminales<br />

causas itá per mandatum liceat committendas<br />

I I , ut, sicut prxdictum est, contra personara<br />

intenui I a ingenuo assertori quxstionis actio committatur.<br />

Servum yero per mandatum subdere<br />

quxstioni , tam ingenuo , quam servo iure conCeditur<br />

; hac videlicet constitutione servata , ut si<br />

tormenta vel damna innocentibus fuerint inrogata,<br />

ad omnem satisfactionem mandator iudicis compellatur<br />

instantia. Nec dimittendus est tamen is,<br />

qui mandatum accepit, donec aut mandator sit coram<br />

indice prxstus , aut satisfactionem adimpleat<br />

legum. Et tamen qui quxstionem ex mandato<br />

agitaturus est, ante se velut proprii iuris dominus<br />

per placiti vinculum a iudice se noverit obligandum.<br />

Vt si dilationem in causa _patitur<br />

- qui'mandatumfecit , liceat el immutare<br />

mandatum.<br />

Qui causam alicuius ex mandato susceperit , ut<br />

negotium peragatur insistas: quod si protrahit tempus,<br />

et causa, quam forsitan celenus poterat 1 4 expediri<br />

S , occasionibus superfiuis, aut fraudulenta<br />

dilatione suspenditur, , mandator recurran ad iudicena.<br />

Et qui mandatum acceperat , si malitix alicuius<br />

aut cupiditatis , vel negligentix vitio , adversario<br />

pixsente, vel iudice, susceptum negotium<br />

ultra decem dies absque prxcepto iudicis dilataverit<br />

, is qui mandaverat , aut per se proponere,<br />

aut alicui quem elegerit , suam liceat committere<br />

actionem.<br />

VI. Antigua 16. Ne causam suscipiat<br />

femina per mandatum , licite vera<br />

propria exsequatur.<br />

Femina per mandatum causam non suscipiat,<br />

sed suum proprium negotium in iudicio propo-<br />

tas palabras por hallarse en los demas códices gótico,.<br />

ro En todos los códices, ménos en el Emilianense, se lee,<br />

sin duda por error , era secunda , en vez de lege secunda.<br />

El Emilianense dice: capitulo secundo.<br />

II Toled. got. cominittere committendas.<br />

12 Card. y Lind. ingenuam.<br />

13 Card. Flavius Recesvindus. Legion. Antigua.<br />

Toled. got. y Legion. potuerat.<br />

e 5 Toled. got. expedire.<br />

16 Card. Flav. Recesvindus. Antigua. Toled. got.y<br />

¡jan. sin autor ni nota.


2 2<br />

nere non vanetlir. Maritus sane non sine man-<br />

FORI IVDICVM<br />

Cano causara dicat uxoris , aut serte ante iudi-<br />

-<br />

cut se tali obliget cautione , quod uxor nego<br />

tiwn eitu non revolvat ; et si revolverit , damnum<br />

:1)d canijo demonstrat , maritus excipiat , qui<br />

mmdato causam dicere prxsumpsit uxoris.<br />

Omui si maritus causam , quanti sine mandato coniugis<br />

sux prosequebatu r , amiserit , uxor nullum<br />

F<br />

xiudicium pertiinescat ; sed aut per se negotium<br />

prosequatur , aut cui voluerit ea qua- 'psi<br />

conlpetunt prosequenda commendet. Ita ut si marito<br />

per iudicium Tuste superar° , denuo ad causam<br />

dicenciam adversariuin illum , qui victor extiterat<br />

, par; mulieris crediderit convexandum , atque<br />

in indicio secundo patuerit eundem eius maritum<br />

non indebite victum fuisse ; noverit cadera<br />

mulier non solum se iudici, qui causam prius examinavit<br />

, sed et illi causidíco , quem itcratim ad<br />

iudicium compulit , iuxta legis sententiam esse<br />

satisfacturum.<br />

VIL Antigua. T7t sicza tuerzan , ita et<br />

da:171111On rev,xtatur ad mandatorem<br />

: de commodis etiam mandatum<br />

Sicut lucrum, ira et damnum iuxta condítionem<br />

mandati ad eum, qui causam maridaverit, reyertatus;<br />

ira ut qui causara ex mandato dixerit, et fideliter,<br />

ut negotium peragatur, instituerit, ab eo mandator<br />

nec mandatum rcpetat , nec ipsanl postea ad<br />

alium transferat actionem. Quia iniustum est, ut<br />

mercedem sui laboris amittat , qui pro suscepta<br />

causa fideliter elaborasse cognoscitur ; ita ut is qui<br />

negotitun prosecuturus est, ante causa principium<br />

cum mandatore dcfiniat , quantum pro commodo<br />

sui laboris finito negotio ab eo sit accepturus.<br />

Quod si receptam rem prosecutor infra tres menses<br />

reddere neglexerit mandatori , quidquid de<br />

cadera causa per quamcumque definitionem consequi<br />

potuit, perdat et mandator iudicis instantia<br />

rem sibi competentem accipiat.<br />

VIII. a Vt si mortuus fuerit is qui mandatan;<br />

acci pit,conzmodunz illi debitunt<br />

Ikeredes eius accipiant.<br />

mandar= fecit , si mortuus fuerit antequam<br />

causa dicatur , mandatum quod fecerat non va-<br />

t Cai-d. y L;ed. iudicem , sea alios quos iudex elegerit,<br />

se. taii.<br />

Legion. y Lind. Antigua.<br />

Toled. ()t .. Card. y Lind. percluxisse.<br />

4 LegioJ. y Lira?, finita.<br />

leat ; et qui mandatum suscepit , si antequam causa<br />

dicatur , fuerit 'norte prxventus , rnandatum<br />

nullam habeat firmitatem. Quod si antequam moreretur<br />

causam dixisse dinoscitur, , atque per suam<br />

instantiam ad fines usque legitimos perduxerit 3,<br />

et tomen quocumque casu intercedente , nec duna<br />

perfinita 4 res , aut exacta remansa , si ad hunc<br />

forte terminum fuerit causa deducta , quo eam<br />

ille qui per mandatum sequutus est , iam ante<br />

acceleraverat , omne lucrum quod ipse fuerat habiturus<br />

, hxredibus eius a mandatoris partibus<br />

exsolvatur.<br />

IX. Flavius Cintasvintus Rex S.<br />

Qualibus personis potentes , et qualLbus<br />

pauperes prosequendas actiones<br />

ninuartzt.<br />

Nulli liceat potentiori quam ipse est qui committit<br />

, causam suam ulla ratione committere , ut<br />

non xqualis sibi eius possit potentia opprirni vel<br />

terreri. Nam etiam si potcns cum paupere causam<br />

haluerit, et per se adserere noluerit, non<br />

ter quam xquali pauperi , aut fortasse inferiori a<br />

potente poterit causa committi. Pauper yero , si<br />

voluerit , tam potenti suam causam debeat committere,<br />

quam potens ille est, cum quo negotium<br />

videttu- habere.<br />

X. Flavius Cintasvintus Rex 6.-<br />

Quod liceat his, quibus conzmissus estfis-,<br />

czts , pro re fisci quibus voluerit exsequendas<br />

iniungere actiones.<br />

Nullus quidem rerum fiscalium temerator debet<br />

existere. Tamen quandoquídem si pro iure<br />

fisci contra querniibet provenerit intentione moveri<br />

, ille cid cornmissa res est, apud comitem<br />

civitatis , vel iudicem habebit licentiam legaliter<br />

negotium prosequendi : quem si absentem a loco,<br />

ubi res . agenda est , esse contigerit 7 , vel occasio<br />

eum quatumque suspenderit , aut etiam per se<br />

proponere fortasse noluerit , eandem utilitatis publice<br />

actionem per mandatum iniungere prosequendam<br />

cui elegerit , sui erit indubitanter arbitrii.<br />

5 Toled. autor ni nota. Lrgion. a piade : Antigua.<br />

6 Legion. añade : Antigua. Toled. sot. fin autor ni nota.<br />

7 Card. y Legion. constiterit.


LIB. II. TITVL. IV. 23<br />

IV. TITVLVS DE TESTIBVS ET TESTIMONIIS.<br />

L De personas quibus testycari non licet r .<br />

Quod testibus sine sacramento credi non possit<br />

: et utraque pars proferat testera, cui<br />

debeat credi: et si ver.% test/ atare neglexerit<br />

testis.<br />

III. De investiganda iustitia , si aliud loquitur<br />

testis , aliud scriptura.<br />

IV. Servo non credendum , et qualibus regiis<br />

servir debeat credi.<br />

V. Ne testis per epistolam testimonium reddat,<br />

et qualitcr iniungi testiraoniurn possit.<br />

VI. De his , qui falsum testimonium dicunt.<br />

VII. De his , qui falsumprobantur testimonium<br />

I. Flavius Cintasvintus Rex 3.<br />

De persa/zis quibus testz cari non licet.<br />

Flomicidx , malefici , fures , criminosi , sive vefiefici<br />

, et qui raptum fecerint , ve1 falsum testimonium<br />

dixerint, seu qui ad sortilegos, divinosque<br />

concurrerint , nullatenus erunt ad testimonium<br />

admittendi.<br />

II. 4 Quod testibus sine sacramento credi<br />

non possit: et si atraque pars pro-<br />

. f erat testera , cui debeat credi : et si<br />

vera testifical-1 neglexerit testis.<br />

Iudex, causa finita , et sacramento secundum leges<br />

, sicuti ipse ordinaverit , a testibus dato, iudicium<br />

emittat : quia testes sine sacramento testimonium<br />

perhibere non possunt. Quod si ab utraque<br />

parte testimonia xqualiter proferantur , discursa<br />

prius veritate verborum , quibus magis debeat<br />

credi , iudicis extimabit electio. Certe si<br />

admonitus quisquam a iudice de re , quam novit,<br />

testimonium perhibere nolucrit , aut si nescire se<br />

díxerit , id ipsum etiarnr jurare distulerit, et per<br />

¿ratiam , aut per venalitatem vera suppresserit;<br />

si nobilis fuerit , testimonium postea in millo indicio<br />

dicere permittatur , nec testimonium ipsius<br />

recipiatur ulterius. Quod si, hect ingenua, minora<br />

tamen fuerint dignitatis persona , et testimonio<br />

careant , et centum flagela infamad suscipiant:<br />

Legion. Toled. got. y Lind.<br />

.7 Legion.<br />

3 Legion. atiale: Antigua. Toled. got. sin autor ni nota.<br />

.4 Card. Vlav. Glor. Cds. Rex. Legion. Antigua.<br />

5 Legion. o ode : Antigua. Toled. g ot. sin autor ni nota.<br />

6 Toled. psot. Card. Legion. y Lind. in qua ipse subscripsisse<br />

dinoscitur.<br />

7 Toled. got. ira pro manas contropatione. Card. ita ut<br />

per manas contropationem. Lind. pro manus comprobatione.<br />

frotulisse , et de spatio sex mensium quo testem<br />

liceat infamare , sive out super mortuum<br />

non liceat testimonium dare.<br />

VIII. De bis , qui ad falsum testimonium dicendum<br />

¿filos provocant , vol servos aliemos ad<br />

libertatenz irapellunt.<br />

IX. In quibus causis possint testificari servi.<br />

X. De bis qui se placiturura scriptis obligant,<br />

ne pro aliorum causis veritatem dicant.<br />

XI. De quibus annis poterint testycari minores.<br />

XII. Vt contra extraneos parentela et propin-<br />

' quitas testimonium minime dicant.<br />

quia non 1111110f reatus est vera supprimere , quain<br />

falsa ctinfingere.<br />

III. Flavius Cintasvintus Rex5.<br />

De investzkanda iustitia , si aliud loquitur<br />

testis , aliud scriptura.<br />

Quotiens aliud testis loquitur quam ea scriptura<br />

continet , quam 6 ipse subscripsisse dinoscitur;<br />

quamvis contra scriptura' texturn diversaverborum<br />

sit a testibus impugnatio , scripturx temen potius<br />

constat esse credendum. Quod si testes dixerint<br />

una, qure offertur, , scripturam minime roborassc,<br />

prolator eius probare debebit , utrum ab eisdena<br />

testibus scripturam fuisse roboratarn constiterit:<br />

et si hoc ipso quibuslibet aliis documentis convincere<br />

fortasse nequiverit , experientía iudicis id<br />

requirere sollerter curabit ; ira ut pro manus contorpatione<br />

7 testis ille qui negar , indice prxsente<br />

scribat , qui ctiam plus 8 cogatur scribere , ut veritas<br />

fdcilius innotescat , ubi scilicet , et hoc omnino<br />

quxrendum est, ut scripturx quxrantur , et<br />

prxsententur quas ante fccit , sive scripsit 9 Et si<br />

tata ista defecerint r °, tunc conditionibus editis<br />

iurare non differat, quod nequaquam inibi " subscriptor<br />

accesserit : ct si post hoc r 2 quocumque<br />

modo patuerit pro extinguenda veritate mentitum<br />

eum fuisse , falsitatis notatus infamia , si honestior<br />

persona fuerit, quantum ille perdere potuerat<br />

parti r 3 testimonium perhibere contempsit, tan•<br />

tum dupla el satisfactione cornpellatur exsolvere.<br />

Si certe inferior est persona, et unde duplare I<br />

8 Legion. publice cogatur.<br />

9 Toled. got. v Lind. subscripsit.<br />

ro Liad. deflierint.<br />

Legion.<br />

o Card. y Le ion. post IL:ec. got. et si post ex<br />

quocumque. Liad. postea quocuinque•<br />

1 3 Toled. got. Legion. y Card. cunas partir.<br />

I 4 Toled. got. et ande duplam rem dure non haber. Card.<br />

y Lind. et linde duplam rem date eleboat , non hab,:at.<br />

et ande duplam rem dure non habeas.


94<br />

non valeat , et testunommn amittat , et centurn<br />

1 . In duobus<br />

ilagellorum ictus extensos accipiat<br />

autem idoneis testibus, quos prisca legum recipicudos<br />

sanxit auctoritas , non solum considerandum<br />

est quam sint idonei genere , hoc est , indubitanter<br />

ingenui , sed etiam si sint honestate<br />

mentis perspicni , atque rerum plenitudine opulenti.<br />

Nam videtur esse cavendum , ne forte quis-<br />

2 que compulsus inopia, dum neccssitatem<br />

non tolerat<br />

, prxcipitanter periurare non metuat.<br />

IV. Flavius Cintasvintus Rex 3.<br />

Servo non credendum , et qualibus regis<br />

servis debeat credi.<br />

Srvo penitus non credatur , si super aliquem<br />

crimen obiecerit , aut etiam si dominum suum in<br />

crimine impetierit. Nam etiam- si in tormentis positus<br />

exponat quod obiccit , credi tamen dli nullo<br />

modo oportebit-, exceptis 4 servis nostris , qui ad<br />

hoc regalibus servitiis mancipantur , ut non immcrito<br />

palatinis officiis liberaliter honorentur, , id est,<br />

stabularierum, gillonariorum 5 , argentariorum, cocorunique<br />

prxpositi , ve1 si qui prxter hos superiora<br />

ordine vel gradu prxcedunt. Quos tamen<br />

(mines et regia potestas ingiter non habet ignotos,<br />

et nullis eos esse constat pravitaribus aut crimi,<br />

nibus imnlicatos 6 , quibus utique vera dicendi vel<br />

testificandi licentia , sicut et cxteris ingenuis, hac<br />

lege conceditur. De reliquis autem ad palatinum<br />

servitium pertincntibus , quicumque aliquem ad<br />

testimonium crediderit advocandum , non aliter<br />

el fides adcommodabitur, nisi regir; potestatis el ectio<br />

fusta et honesta permisserit esse credendum,<br />

quod ille a sc noverit 7 esse testificandum.<br />

V. Flavius Cintasvintus Rex<br />

Ne testis per epistolam testimonium red-.<br />

dat , et qualiter iniungi testimonium<br />

possit.<br />

Testes non per epistolam testimonium dicant,.<br />

Card. accipiat. Simili investijatione perquircre iubeinus<br />

scripturarum veritatem , si auctores causaverint , nullatemis<br />

ars roborasse ; sed cual claruerit mentitos eos filiase,<br />

decreto legas quod scripturarum latum est, per:<br />

cut: coa iubemus. In duobus antena &c.<br />

2 Legion. y Lind. necessitatein tolerat.<br />

3 Legion. añade: Antigua.<br />

4 got. y Legion. excepto.<br />

5 got. gellonariorum.<br />

6 Toh .d. got. infinitos.<br />

7 Le!2-ion. noluerit.<br />

8 fez, ion. a ni,zde Antigua. Toled. got. sin autor ni nota:<br />

9 Legion. y , Lind. noverint,<br />

lo Cm-d. Lin?. in alia.<br />

1 t Card. ubi iudex commanet, qui ex ipsis videntur Idonei<br />

congre,entur.<br />

la got. Card. y Legion. cognitum per conditionutra<br />

seriem.<br />

1 3 Entre la ley V. VI. sin tarden de numeracion hal, dos<br />

leyes en el códice de Cardona borradas, aun que legibles, con<br />

isla nota al margen : Legos romanas apogrins, y dicen cuí:<br />

FORI IVDICVM<br />

sed prxsentes, quam noverunt 9 , non taceant ved,<br />

tatem. Nec de aliis negotiis testimonium dicant,<br />

nisi de bis tantummodo , qua' sub :prwsentia eorum<br />

acta esse noscuntur. Certe si iidem testes,<br />

aut parentes, ve1 amici, sive xtate decrepiti , vel<br />

infirmitate gravati , aut in aliena 1 ° et longinqua<br />

provincia constituti de re, qux ipsis est cognita, testirnonium<br />

aliquibus iniungendum putaverint ; et<br />

si non sint omnes de uno territorio , qui testimonium<br />

dicendum cornmittunt , in eo tamen territorio,<br />

ubi ille z I conimanet qui plus ex illis videtur<br />

idoneus , congregentur, , et ante eiusdern territorii<br />

indicen-1 , ve1 coram his , quos iudex elegerit , et<br />

mandatum faciant idoneis ingenuis, quitaas voluerint,<br />

et de quo Mis est cognitum z 2 ad personara<br />

suam per conditionum serien iurare procurent,<br />

qualiter quibus testificandi vicisitudo committitár,<br />

id indubitanter, ubi necesse fuerit, suó sacramento<br />

confirment , quod iurare mandatores suos iustissíme<br />

et evidentissime per semetipsos audierint<br />

ter autem mandatum de talibus negotiis editum,<br />

apud omnes iudices semper erit invalidum.<br />

VI. " Flavius Cintasvintus Rex14.<br />

De bis qui falsum testimonium dicunt.<br />

Si quis contra alium falsum testimonium dixerit,<br />

et in mendacio invenitur , aut certe si ipse dixerit<br />

quia falsum testimonium dedit ; si maioris 15<br />

loci persona est , det illi de propria facultare sua<br />

contra quem falsum testimonium dixerat , tantuin<br />

quantum per testimonium eius perdere debuir,<br />

et testificare ultra non noverit. Quod si minoras<br />

i 6<br />

loci persona est, et non habuerit unde corapoma<br />

, ipse tradatur in potestatem illi 7 , contra<br />

quem falsum testimonium dixerat , servituruse<br />

Nam omnino per talas testimonium, qui se primitus<br />

false I s testificasse prodiderit , causa ipsa revolvi<br />

non poterit : excepto si aliter evidentior 19<br />

ordo veritatis claruerit, id est, aut per legitimum<br />

alium et melioratum testero , aut per iustos et<br />

legales ordines scripturx. Quicumque autem, vel<br />

beneficio corruperit aliquem , vel circuraventio-<br />

Le qualibet falsum testimonium dicere perSuaserit,<br />

Vt testes priusquanz de causa interrogentur sacraMentI<br />

constringantur.<br />

Testes priusquam de causa interrogentur, sacramento de-,<br />

bere constringi , ut iurent se nihil' nisi rei veritatein esse<br />

dicturos. Hocetiam iubemus , ut honestibus magis, guata<br />

vilioribus testibus fides potius acnittatur. Vnius altea .' testimonium,<br />

quamlibetque splendida et idonea videatur esse<br />

persona, nullatenus audienclum.<br />

De sacramento leviter non iztrandis.<br />

Volumus ut sacramenta cito non fiant,-sed unusquisque<br />

iudex prius causara veraciter cognoscat, ut euro ventas latere<br />

non possit, ne facile ad sacrainenturn veniant.<br />

1 4 To : sd. zot. sin autor ni nota. Legion. Antiva 2 no•<br />

viter emendata.<br />

5 Card. 7, Lind. si maior loci.<br />

16 Card. y Lind. minor loci.<br />

1 7 . Lesion, y Lind. illius.<br />

18 Lind, falsa.<br />

19 Toled. got. evidente,.


duro evidens humos rea commentum patuerit , tara<br />

auctor sceleris , qui in interitum intendit alterius,<br />

quam is , qui rerum aviditate cupidus testificandx<br />

prebuit falsitatis adsensum , parí simul sententia<br />

falsarii teneantur 3.<br />

VII. Flavius Cintasvintus Rex .<br />

De his qui falsum probantur testimonium<br />

protulisse , et de spatio sex<br />

menszum quo testen: liceat iTamare,<br />

sive ut super mortuunt non liceat<br />

testimonium dare.<br />

Falsorum testium obstinata nequitia nescit habere<br />

modum falsa dicendi , sed crimini crimen nititur<br />

copulare periurii. Et ideo , quia detestandos huiusmodi<br />

sceleris presumptores divina lex mortis<br />

sententia damnat , illos scilicet quos contra fratrem<br />

suum falsum dixisse testimonium potestas<br />

judiciaria comprobat: nos proinde tam nefariis personis<br />

ausum secundo testificandi subducimus, quos<br />

non humanis , sed divinis vocibus iam mortuos<br />

adprobamus. Et ideo si quis testimonium pro qualibet<br />

re in presentia iudicis dederit , et causa per<br />

eius testimonium adprobata 5 extiterit; si forte<br />

in postmodum favore , terrore , vel munere pulsatus<br />

illius causidici , qui victus primum per eius<br />

testimonium fuit , dicat se idem testis falsum dixisse<br />

testimonium, quod primitus protulit , et secundo<br />

aliud testificare , unde prima que dixerat<br />

subvertere velit ; stante superiori lege , id novel-<br />

Legion. y Lind. testificandi.<br />

2 Lizzd. ut falsarii.<br />

3 Card. continúa : Et insuper ad aliorum terrorem centenis<br />

flagellis publice verberati , turpiter decalvati perenni<br />

"infamio subiacebunt.<br />

En este códice de Cardona hay tambien entre las leyes<br />

VI y VII. otra que dice así;<br />

Antigua Dr bis qui animas suas perjurio necant.<br />

quis animam suam periurio necaverit , seu quisque przsumptuose<br />

periurasse detegitur , aut si quislibet videns se<br />

-esse impressum, sciendo veritatem negaverit; duro hoc certius<br />

iudex agnoverit , addicatur , et centum flagella suscipiar<br />

, et statim sic notara infamia incurrat , ut postea el<br />

testificara non liceat. Et si potentior fuerit secundum superiorem<br />

legem , quz de falsariis continetur, , insistente iudi-<br />

_ce , quartam partem facultatum rerum suarurn amittat<br />

cónsignandam cui fraudem periurii moliri conatus eSt.<br />

Al nuírgen de esta ley hay una nota de letra moderna<br />

que dice : Aquí la ley del Concilio Cartag. V.<br />

En el Toledano góticcl hay tambien otra ley de Erigio,<br />

que es como se sigue :<br />

Els. Eivigius Rex.<br />

-De derogandis testibus quod per triginta annorum epa.<br />

tium protelentur ad obiectam illis infamimn comprobandam.<br />

:Divalis est officii proprium , et iustitiam populis pandere,<br />

Jet indiscreto iure legum promulgatas sententia xquitatis<br />

s Legion, prwsentabititer.<br />

LIB. I I. TIT L. I V. 25<br />

la tenendum sanctione precipimus , ut nec testifi-,<br />

care illi secundo sit licitum , nec causa ipsa , de<br />

qua ipse periurus testis antea iuraverat , ulterius<br />

per. eius testimonium revolvatur : excepto si aliis<br />

melioribus et legitimis testibus , seu etiam ved=<br />

dicis scripturis revolutio ordinate cause possit accidere<br />

, ut secunda determinatione iudicii 6 per<br />

alium , sicut dictum est , testem , vel verissime<br />

scripturx ostensionem , licentia sit negotium re-:<br />

parandx cause retexere. Nam et si quis causX<br />

sux cupiens adcelerare propositum , testem in indicio<br />

protulerit ; si ille contra quem causam habet<br />

, presens adfuerit , et quid. in reprobatione<br />

oblati testis opponat , nescire se dixerit, res sigui.<br />

dem ipsa , de qua agitur, , per oblatorum testitun<br />

testimctiium in iure illius , ad cuius partem testificaverunt<br />

, iudicis instantia contradatur. llli tamen<br />

persone, que se in 7 derogatione prolati testis<br />

dixerit quid obikere possit, licentiam<br />

consulta pietate porrigimus , qualiter infra sex<br />

menses , et vitia ignorad testis perquirat , et cause'<br />

sue negotium reparare intendat. Quod si infra<br />

sex menses non potuerit , et vitia predictorum<br />

testium querere , et coram indice eorum<br />

infamiam comprobare , transactis s sex mensibus,<br />

nullum iam el ultra temporis spatium dabitur,<br />

quo aut prolatum testen' infamem esse conv incat<br />

, aut alium testem pro eadem causa in indicio<br />

proferat : sed quod testimonio eortun extiterit<br />

adligatum , valebit perpetuo modis omnibus<br />

inconvulsum. Et tamen si is , cui licitum<br />

est per sex menses vitia testium accusare , legitimam<br />

fortasse infra constitutum tempus probationeni<br />

invenerít , qua prolatum contra se testem<br />

sanctione corrigere. Vnde quia hactenus in lege constitutum<br />

fuisse cognovimus , ut si quispiam in derogatione prolati<br />

testis nescire se dicere quod prxsentialiter r obiicere possit<br />

, infra sex menses et vitia ignoti testis perquirere , et causa:<br />

suz negotium reparare. Quod si hoc probare non potuisset<br />

exactis sex mensibus uullum in postmodum temporis<br />

spatium haberet, quanclri testem ipstun protin-re cleberet; sed<br />

quod probatione eiusdein testis alligatum fuisset inconvulsa<br />

stabilitate valeret 2 et alium testem dare ulterius non<br />

auderet , quod iniustum onmino nostra perpendit clemencia,<br />

ut iustitia, quz Deus est, temporis brevitati succumbat, dum<br />

nullo sa-culorum fine deficiat. Ideo sub generali edicto om-<br />

-nibus regni nostri populis reparabilem in huitismodi ne.otiis<br />

causancii licentiam pandimus : ut ex tempore quo idem<br />

legis orco est conditus, taro causa, quam in przeteritis per<br />

humus sanctionem discussx iustitia caruerint , quam etiamn<br />

illie deinceps novis intentionibus fuerint ortz , ad eiusclem<br />

legis. seriem eodern capitulo non teneantur acIstrictam. Sed<br />

disrupta mensium ipsorum institutio, cunctis liceat causas<br />

suas legitima testium probatione iuxta anterior= domini<br />

Chindasvindi Principis legem proprium negotium reparare<br />

, et alium testem proferre , quod debita cunctis iustitia<br />

iudicum discreto examine debeat promulgara.<br />

Esta misma ley en el cúdice Legionense es la VIII<br />

y en San Juan de los Reyes la VII., como en el Toledano<br />

gótico.<br />

4 Toled. got. sin autor ni nota. Les ion. Ervilius Rex.<br />

Antigua. Card. Flav. Ervigius.<br />

Legion. y Lind. probara.<br />

6 Toled. got. y Legion. iudicis.<br />

7 Toled. got. Interrogationem•<br />

8 Toled. got. Card. y Legion. exactis. •<br />

o .Legion. znaneret.


FOR1 IVDICVM<br />

26<br />

Mfamem possit convíncere, supra eos quos viventes<br />

potuit infamare, licitum erit causídico adductum<br />

testem producere. Narn si aliquem de numero<br />

illorum testium , qui primum Mrasse noscuntur,<br />

constiterit fuisse defunctum , nullum super<br />

nortuum testimonium dabitur. N ec in talibus, vel<br />

t<br />

quibuslibet aliis causis testimonium vivi super<br />

mortuum ello modo admittetur : excepto sí per<br />

legitimum et manifestum scripturz textum , ubi<br />

ipse, qui defunctus est, aut reum se criminis esse<br />

agnoscens subscripsit, aut insto zquitatis iudicio<br />

publice denotatus apparuít. Et hzc quidem de<br />

ínfamatione , qua quisquir ille obnoxius ad dicendum<br />

testimonium non admittatur , dicta sufficiant.<br />

Ceterum si debitum defuncti , vel przsumptio<br />

accusetur , iuxta legem aliam licitum erit causídico<br />

, aut per veridicum testem , aut per legitiman-1<br />

scripturam debitum mortui , vel przsurnptionem<br />

convincere , et propositum partis sua: negotium<br />

consummare.<br />

VIII. Flavius Cintasvintus Rex<br />

De his qui ad falsum testimonium dicendum<br />

alios provocant , ve/ servos<br />

alienas ad libertatem impellunt.<br />

Si quis contra hominem ingenuum, et adversus<br />

libertum aliquem provocasse convincitur falsum<br />

dicere testimonium, tantum illi componat, quem 2<br />

per falsam testificationem conabatur addicere vel<br />

damnare, quantum 3 , si iuste obtinuisset 4 , pOtUerat<br />

de statu, vel de rebus eius adquirere. Si vero<br />

testis simpliciter ab alio ad testimonium invitatus,<br />

false 5 contra ingenuum, atque libertum testificasse<br />

dinoscitur 6 , qualiter per eius testimonium<br />

in servitutem quisque humiliaretur, , et tatuen ille<br />

qui testem protulit , conscius fraudis huius non<br />

invenitur, solus testis ipse superiori sententia multandus<br />

7 est , id est , sicut ille qui testem ad<br />

falsum testimonium provocavit, el quem suo testimonio<br />

decipere voluit , obnoxius maneat. Ita ut<br />

si non habuerit unde componat , in potestate eius<br />

cum hoc quod habere videtur , perenniter serviturus<br />

tradatur. Id autem , et de illis decernimus<br />

obscrvandum , qui ut servos alienos ad libertatem<br />

producerent , aut falsum testimonium<br />

dixisse reperiuntur , aut eam intentionem adhibere<br />

conati suut , ut ab eis provocad per eor um<br />

Toled. got. sin autor ni nota. Legion. Antigua.<br />

Legion. contra quem.<br />

3 Card. quantum sibi iuste poterat de statu vel de rebus<br />

suis adquirere.<br />

4 Toted. got. y Lind. cum obtinuisse. Legion. cura obtituisse<br />

poterat.<br />

5 Card. falsa.<br />

6 Legion. convincitur.<br />

7 Múltandus est falta en el cGdire Toled, got., en Card,<br />

en el Legion. y en Lind.<br />

8 Legion. y Lind. libertatem , indebite possint &c.<br />

9 got. Fls. Recesvindus. Legion. añadr ; Antigua.<br />

Io Card. .y Lind. facultas.<br />

instantiam ad ingenuitatis libertatem indebitam g,<br />

possint aliquatenus insultatione vente.<br />

IX. Flavius Cintavintus Rex 9.<br />

quibus causis possint testIcare serví.<br />

uod utilitati multorum est congruum , non<br />

Qest nostrz legis decreto prztermittendum : ne<br />

tanto cuiquam patear nocendi facilitas quanti.)<br />

nihil esse putas ex lege quod metuat. Quia<br />

ergo multotiens inter ingenuos reperitur exorta<br />

cides , et nullus adesse ingenuus , qui czdis ipsius<br />

patefaciat evidenter scelus ; adeo ' a si nullus<br />

ingenuorum adfuerit , credi servis omnimodo<br />

oportebit , ut qualiter inter eos czsio facta constiterit<br />

, agnosci eisdem testificantibuspossit. Ve-<br />

rum quia et interdum iustitix cognitio deperit, deper<br />

dum ingenuorum dignitas , aut longe posita , aut<br />

de proximo incognita consistir ; tunc credi per_<br />

mittitur servis , quum ingenui nullatenus adfuerint,<br />

qui aut vicini sint, aut de re qua agitur cogniti<br />

habeantur. Certe nec de aliis causis, nec de<br />

maioribus rebus esse sibi credendum sciant , nisi<br />

de minimis quibuscumque rebus, ac de terris et<br />

vineis, vel de edificiis, qux non grandia esse constiterint<br />

, propter quod solet inter hzredes aut<br />

vicinos possessores intentio 12 exoriri. Sed et de<br />

mancipiis credendum est eis, (pare contingit ea<br />

vel ab aliis occupari , vel indebite retineri , aut<br />

etiam a dominorum hure inlicite evagare ; ut per<br />

eorum veram cognitionem valeant res ipsz dominis<br />

reddi , et ipsorum indubitata notitia iuste<br />

possit intentionis causa sopiri. Non tatuen aliter<br />

illis credi poterit , nisi et ab omni crimine alieni<br />

extiterint , et gravi depressi paupertate non<br />

fuerint , ita ut contra ingenuorum dignitatem eorum<br />

testimonium accipi nullatenus possit, nisi, ut<br />

supra dictum est , cxdem exoriri contigerit.<br />

X.<br />

T3<br />

Cintasvintus Rex z*.<br />

De his qui se placitorum scriptis<br />

gant , ne pro aliorum causis veritatem<br />

dicant.<br />

Plerosque cognovinms ita sese interdum per<br />

placitum obligare, ut pro sua suorumque utilita-<br />

Lind. ideo.<br />

a a Lind. instantia.<br />

3 Entre esta ley y la antecedente hay en el cafre Legionense<br />

una intercalada, sin numeracion ni rdbrica ,<br />

dice así:<br />

Clericos ad testimonium non pulsantis in principio sta.<br />

tuendurn , ut si quis forte in ecclesia qualibet causam iure<br />

apostolico ecclesiis imposito merevoluerit , et forte deci•<br />

sio clericorum uni parti displicuerit, non liceat elenco in<br />

iudicio devocari ad testimonium, qui cognitor vel przsens<br />

fuit , ut nulla ad testimonium dicendum ecclesiastici cu•<br />

iuslibet persona pulsetur.<br />

1 4 Med. got. sin autor ni nota. Legion. Antigua,<br />

Legion.


te testificari non'differant : si quis autem contra<br />

eos habuerit testimonium dicere, nullatenus ad-:<br />

quiescarlt. Quod quia satis est contrarium yeti,<br />

fati, hanc omnesiiudices se noverint habere<br />

tiara , ut talia commentá ínstanter inquirant , et<br />

inventa disrumpant , atque quos eadem r placita<br />

nominaverint, centenis flagellis verberandos intistant.<br />

Ita tamen , ut ista disciplina non ad infamia;<br />

notara eis• pertineat , sed testificándi quod<br />

cognituin habuerint , sit illis ex lege concessa<br />

semper , et indubitata libertas.<br />

XI. Flavius Cintasvintus Rex 2.<br />

.pe quibus annis possunt testIcari minores.<br />

atas erit constitutis in minoribus annis ad<br />

LIB. II. TITVL. IV. 27<br />

testimonium admittenda , nt pbstquam puer, aut<br />

puella quatmordecim vitae sua; amios impleverint,<br />

sit in causis omnibus testificandi indubitata<br />

licentia.<br />

XII. T7t contra extraneos parentela,<br />

et propinquitas testimonium minina<br />

dicant.<br />

Fratres , sororeS, uterini , patrui , amítx, avunculi<br />

, materterx , sive eorum filii , item nepos,<br />

neptis , consubrini 3 , vel amitini in iudichun adversus<br />

extraneos testimonium dicere non admittantur<br />

; nisi forsitan parentes eiusdem cognationis<br />

inter se litem habuerint , aut in causa de qua<br />

agitur , aliam omnino ingenuitatem deesse constiterit<br />

4.<br />

`n:te t•-•<br />

V: TITVLVS DE SCRIPTVRIS VALITVRIS<br />

•ET INFIRMANDIS, AC DEFVNCTORVM VOLVNTATIBVS CONSCRIBENDIS.<br />

I. Duales debeant scripur,e valere.<br />

II: Neincognitarn scripturam quisquis s ille tesas<br />

scribere 6 audeat.<br />

III. De _pacas et placitis conscribefidis 7.<br />

IV. Contra priorum definitionem filio vel haredi<br />

- non licet 1 venire.<br />

V. De damnis eorum , aui contra pacta et<br />

cita sua venire contendunt.<br />

VI. Ne valeant definitiones vel pacta 9 servorum.<br />

VII. De turpibus et inlicitis rebus.<br />

VIII. Ne sub unius. nomine cqusw res alia l°, vel<br />

persona callidis dcfinitionibus oblig-etur : de<br />

pena etiám ,quce sit in placitis inserenda.<br />

IX. Quod ornnis. • icriptura vel definía° , que, per<br />

vira et nwtum .extorta fuerit „valere non poterit.<br />

I. Flavius Cintasvintus Rex 16.<br />

Quales debeant scripturx valere.<br />

Scriptura: , qua diem et annum habuerint evi-<br />

Toled. got. per eumdem placitum.<br />

a Toled. got. Antigua. Legion. Flav. Recesvintus Rex.<br />

Antigua , noviter emendata. Lind. Antigua , emendataque<br />

noviter.<br />

3 Legion. consuprini et consuprinz.<br />

4 En el códice Les-ion. hay por vía de escolio una explitacion<br />

de los parentescos, que dice así : "Fratres et Borores<br />

, de uno patre et una matre uterini, de uno utero , et<br />

diversis patribus: patruus , frater patris: amita , soror patris<br />

: avunculus , manis frater: matertera, soror matris: nepos<br />

, neptis , priores congerrnani : consuprini , de duobus<br />

sororibus nati: quasi consororini, consuprinorum amitini<br />

, amitz filia."<br />

5 Lind. quisquam.<br />

6 Toled. got. Legion, y Liad. subscriben'.<br />

7 Toled. got. conservo.ndir. Liad, coniervanolis vel canscribendis,<br />

X. Qux scripturw valere " non poterint , si ab<br />

his faene fuerint, qui sant in annis minoribus<br />

constituti.<br />

XL Qualiter confici vel firman conveniat ultimas<br />

hominum voluntates.<br />

XII. Qualiter firmentur voluntates eorum , qui<br />

in itinere moriuntur..<br />

XIII. Vt defuncti voluntas ante sex meases sacerdoti<br />

, vel testibus publuetur.<br />

XIV. De contropatione " manuum, si scriptura<br />

vertatur in dubium.<br />

XV. De holographis 13 scripturis.<br />

XVI. De contropatione r4 scripturarum , et ea-<br />

. rata cena exsolvenda.'<br />

XVII. .Ne aliad quis per testem , aut 13 per<br />

scripturam alligare pravamat.<br />

denter expressum , atque secundum legis ordinem<br />

conscriptx noscuntur , seu conditoris , vel<br />

testium fuerint signis aut subscriptionibus roboratx<br />

, omnes r 7 habeant stabilem firmitatem. Simili<br />

18 quoque et scripturx valore consta-<br />

8 Legion.<br />

9 Legión. piacita.<br />

ro Lind. alieno.<br />

Toled. got. va/ere poterint. Legion. y Lind. valere pa.<br />

terunt.<br />

Lind. cdinprébatione. Legion. contropatione manuum,<br />

et earum cena solvenda.<br />

13 En todos los códices góticos se lee equivocadamente<br />

olograois.<br />

04 Toled. got. comprobationr.<br />

a 5 Legion. y L 'Id. aliad.<br />

1-6 Toled, sot. y Card. sin autor ni nota. Legion. noviter<br />

emendata.<br />

17 Toled. got. omnino habeantur stabiles. Firmita—te<br />

quoque et illx scripturz constabunt. Lind. omni 11.1beantur<br />

stabiles firmitate.<br />

18 Legion.<br />

Da


28<br />

bunt , quas et si auctor conscribere 2 xgritu-,<br />

dine obsistente non valuit „in eis tamen, qui subscriptores<br />

accederent, postulavit. Sicque subscrip-<br />

auctoris , ille<br />

tionem , vel signum ad vicem illius<br />

qui est rogatus impresscrit , hoc tantum est observandum<br />

, ut si conditor taliurn scripturarum<br />

hac ipsa xgritudine , qua detinebatur, reva<br />

de<br />

luerit, si hoc ipsum , quod in huiusmodi scripturis<br />

testavit 3 , firmurn esse voluerit , manu sua Alud<br />

solita subscriptione conroboret, et sic plenam,<br />

quod testare visus est , obtineat-firmitatem. Sin<br />

autem eumdem testatorem de hac ipsa xgritudine<br />

mori contigerit , testis ipse , qui ab eo rogatus<br />

accessit, iuxta aliara legem , infra sex menses<br />

scriptas 4 a se scripturas roborare curabit.<br />

II. Flavius Egica Rex<br />

Ne incognitam sibi scripturam lzus.quis<br />

. . ille testis subscrtere audcat.<br />

uarumlibet scripturarurn seriem advocatus tes-<br />

Qtis , si non aut per se antea legerit , aut coram<br />

se legentern audierit, subscribere penitus non audebit.<br />

Quod si prxsunipserit testimonium eius,<br />

quód illi incaute perhibuit , in nullo permittendum<br />

est accipi , quia incognitus illic subscriptor<br />

accessit ; nec stabilis illa iudicabitur scriptura<br />

, quam nulla testium firmaverit cognitio vera:<br />

III. Antigua. 6 De pactis et placitis<br />

conscribendis 7.<br />

Pacta vel placita , qua; per scripturam iustissime<br />

ac legitime acta sunt, dummodo io his dies<br />

vel annus sit evidenter expressus, nullatenus immutari<br />

permittimus.<br />

IV. Antigua. 8 Contra priorunz de<br />

nitionem filio ‘ vel haredi. non liceat<br />

venire.<br />

Filio vel hxredi contra priorum iustam et legitimam<br />

definitionem venire non liceat : quia inste<br />

repellitur prxsumptio , illius, qui facta seniorum<br />

iniuste conatur inrumpere.<br />

V. 9 De dainnis eoruin, qui contra pacta<br />

et placita sua venire contendunt.<br />

Q ui contra pactum vel placitum iuste. ac legi-<br />

a Legion. et auctor.<br />

2 Toled. got. Legion. Card. y Lind. subscribere.<br />

Carel y Lind. testatus est.<br />

3 4 Lind. subscriptas.<br />

s Toled. got. sin autor ni nota. Legion. y Lind. Antigua.<br />

En el códice de Card. y en ,Lind. esta ley es HL, y II<br />

la que aquí III.<br />

En los códices Viga. y Emllian. se halla al •Márgen de<br />

letra del mismo tiempo la siguiente nota : Intronussa lex<br />

in lib. II. tit. V. era II. Flavii gloriosi Egicani Regis.<br />

6 Card. Flav. Chnds. Rex.<br />

7 Toled. got. y Enlajan. conservandis. Card. y Lind. com.<br />

scrikendis 741 conscrvondis.<br />

FORI IVDI CVIVI<br />

time conscriptum venera, quod non forsitan persona<br />

potentior violenter extoxserit, antequam causa<br />

dicatur ,:poenrun qua; in, pacto vel platito<br />

legitime continetur , exsolvat. :Deinde qua; sunt<br />

in pacto vel iplacito definita , serventur. Pactuin<br />

yero placitumve convenienter ac iustissime inter<br />

partes conscriptum , si etiam• poena in eis inserta<br />

non fuerit revolvi aut immutari nulla ratione<br />

permittimus. Et ideo qua: in pactis vel placitis<br />

continehtur et monstrantur scripta , plenam<br />

habeant firmitatem , si tamen quisque '° ille pactum<br />

vel placitum iustissime , et de re sibi debita<br />

, conscripsissá videatur.<br />

VI. Flavius Cintasvintus Rex<br />

Ne valeant definitiones pacta ser,<br />

vorum , sine iussu dominorum.<br />

Honestas hoc habet et iustitia hoc adfirmat,<br />

ut qua: servi -rnon iubentibus chninis suis , seu<br />

per scripturam paciscuntur , sive per testem definiunt<br />

, nullo firmo robore penitus habeantur.<br />

VIL Flavius Cintasvintus Rex".<br />

Dé turpibus et inl citis rebus:<br />

Inter quascumque personas ,. sicut nullum pactum<br />

, aut mandatum .vel placitum , ita nec darnnum<br />

, seu quamcumque definitionem ex onmilbus<br />

uno tempore decernimus posse valere.<br />

VIII. 3 .N'''sub unius nomine causa,<br />

res alia 14 , vel persona-. callidis de.finitionibuS<br />

obligetur de faena etianl<br />

que sit in placitis inscre.nda.<br />

Pravis ac malignis moribus improborum iustitia;<br />

semper est sententiis obvíanaum. Ideoque quia<br />

dirá perversorunr .cupiditas ita saspe plutimos novarum<br />

fraudium molítione conlaqueat, ut quum<br />

pro re qualibet adimplenda sin pactio , res eorurn<br />

simul obligent ac personas ; hoc fieri omnimodo<br />

prohibemus. Sed qu-otiens undelibet<br />

placitum conscribetur , non amplius in transgressoris<br />

poena, quam duplatio 06 reddenclx rei<br />

vel triplatio nununorum satisfáctione taxetur. Res<br />

8 Toled. got. sin autor ni nota. Card.- Fls. Chnds. Rex.<br />

Lind. Fls. Gls. Egiga Rex.<br />

- 9 Emilian. y Card. Fls. Chnds. Rex.<br />

a o Legion. y Lind. quisquis.<br />

Toled. got. sin autor ni nota. Recesvindus,<br />

Legion. Rcdus. Antigua. Lind. Fls. Gls. Rcds. Rex.<br />

a 2 Toled. got. sin autor ni nota. Legion. Rcstus. Antigua.<br />

Lind. Fls. Rcds. Rex.<br />

1 3 Emilian. y Card. Flav. Chindasvindus. Legion. Antigua.<br />

Lind. Fls. Gls. Chds. Rex.<br />

14 Toled. got. Lind.' aliena.<br />

.15 Lind. conscribitur.<br />

16 Vizi/. duplicatio


tanieri omnis „aut persona nullatenus obligétur:<br />

quia iniustum penitus adprobamus , ut.unius.cau<br />

sa debita rerum fiat omnium perdido, vel perso-,<br />

nx. Quodcunique igitur contra legis huius decreturn<br />

conscriptum placitum , vel definitio facta fuerit<br />

, ubicumque reperta. fuerit , vacua, omnimodis<br />

et invalida reputetur I.<br />

.<br />

Quod omnis scriptura vel definítzo<br />

, qu'e per volt et nzetum extorta<br />

fuerit , valere non poterit.<br />

Pactum quod per viro , et metum extorserit persona<br />

potentior vel inferior, sive placita vel reliquas<br />

scripturas , id est , si ille qui paciscitur, aut<br />

in custodia mittitur , aut sub gladio mortem forte<br />

timuerit , aut 3 poenas quascumque, vel ignominiam<br />

patiatur , vel certe si aliquam iniuriam<br />

passus fuerit , huiusmodi pactio vel scriptura quxlibet<br />

nulldm hábeat firmitatem.<br />

X. Flavius Recesvintus Rex 1.<br />

Quce scriptúre valere poterint , si ab<br />

his factee fuerint ; qui' sunti in annis<br />

minoribus constituti.<br />

In minoribus anrlis constitutis testandi de rebus<br />

suis , vel `alias quascumque definitiones faciendi,<br />

seu per scripturam , sive per idoneuín testera' in<br />

quibuscumque personis elegerint , infra quartum<br />

decimum annum non illis aliter licentia' erit, nisi<br />

gravis langor occurrerit , per quem eos fortasse<br />

mori suspicio sit. Quod si ,eos .necessitas huius<br />

causa: cgrnpresserit utrisque a decimo xtatis ipsorum<br />

anuo faciendi lucid voluerint , .libertas plena'<br />

manebit. Quod ab xgritudine convál'es&-re<br />

potuerint , quidquid eos ordinasse constiterit , invalidum<br />

erit, , donec aüt rursus xgrcita'ntes iterum<br />

(luz ordinaverant nova ordinatione reforment,<br />

aut venientes Isque ad plenum quartum<br />

En Card. y Lind. se añaden las siguientes palabras:<br />

Sola yero potestas regia erit in .9mrdbus qualemcumque<br />

iusserit in placitis insetere pcenam.<br />

Legion. Antigua noviter émendata.<br />

3 Toled. got. Legion. y Liad. aut ne pomas.<br />

4 Entre esta ley X. y la anterior hay en el códice de<br />

Cardona otra que dice así :<br />

Antigua X. Fls. Rcds. R.<br />

De> supedluis scripturis confectis.<br />

Plene discretionis ordo est incertis adhibere cognitionem,<br />

et dubiis coniicere fidem. Quia.ergo de statu scripturartun<br />

solet dubietas in controversias exoriri , ideo. przcepto.evidenti<br />

decernitur , ut quicumqué. Virobina ac femmarum<br />

testamenta , donationes, dotes vel .quascúrrtque scripturas<br />

conficit, amplias quam in•quibuscumqtre partibus<br />

sive personis , contra sanctionem:legis 'de .quarurncumque<br />

rerum distributione decernerit, non ideo ex toto habeantur<br />

Lind. qui plus conficit. rola. got. ut cum tales scriptura; fuerint<br />

ipsortim ludido prtesentatte , non ex roto invalida iudicentur<br />

sed hoc sui iudicis conscriptione notetur, ut cui plus con-<br />

LIB.. II. TITVL. V.<br />

2 9<br />

decimuna annum , irc omnibus iudicandi de rebus<br />

suis liberan' 6 habeant absolutamque licentiam.<br />

Ab infantia yero vel in qualibet tate dementes<br />

eficti , et in eo vitio absque intermissione<br />

temporis permanentes , nec testimonium reddentes<br />

nec sic quam forte voluritatem ediderint $,<br />

ullám poterit firmitatem habere. Flan' qui per<br />

intervalla temporum , vel horarum salutem videntur<br />

recipere , et integra interdum mente persistere<br />

, de suis rebus ferre iudicium prohiberi<br />

non poterunt.<br />

XI. Flavius gloriosos Recesvintus<br />

Rex 9.<br />

Qualiter confici vel firmara conveniat ultimas<br />

hominuni voluntates.<br />

Morientium extrema voIuntas , sive sit auctoris<br />

et testium manu subscripta , sive utrarumque<br />

partium signis aut subscriptionibus i° extitent<br />

roborata sea etiam etsi auctor subscribere,<br />

vel signum facere non prxvaleat , alium timen<br />

cum legitimis testibus subscriptorem vel signatorem<br />

.ordinationis sux instituat ; sive quoque<br />

si' tantummodo verbis coram probatíone ordinatio<br />

eius , qui moritur, , patuerit promulgata : ordinationum<br />

quatuor genera omni perenniter valore<br />

subsistant..Id tantum magnopere procurandum<br />

est , ut scriptúrx illx , qua secundum primi<br />

et secundi ordinis confectionem sunt alligatx<br />

, id est, sive qua', auctoris et testium manu subscripta,<br />

seu rr utrarumque partium signis extiterint<br />

roborata, infra sex menses iuxta Iegem aliam<br />

sacerddoti pateant publicandx. Et si forsitan contigerit,<br />

ut in huiusmodi scripturis auctor, qui subscribere<br />

debuit , signum impressit , hoc ipsum testis<br />

p qui in eadem scriptura subscriptor accessit,<br />

ivare curabit , quia signum ipsum a conditore<br />

facturo extiterit Illx vero scriptura, qua; sub<br />

tertii 'ordinis alligatione sunt edita , id est , in<br />

quibus advocatus a cónditore legitimus testis sub-<br />

invalida, quia ordo przfixus videtur esse transgressus, sed<br />

manentibus cunctis , qua salubrius ex legis auctoritate sub.sistuntl<br />

fila sola decidant, qua contra legein inveniuntur manero<br />

descripta atque decreta : huius rei evidenter iudices<br />

negotiorum hoc tenore descripta ordinabunt , ut ille cui<br />

plus conficitur per scriptura seriem , quam oportuit , hoc<br />

solum accipiat , quod auctoritas legis demonstrat, et reliqua<br />

hi , quibus legitime debentur , vigore iustitix sequantur 2.<br />

- Esta ley se halla tarabita en el impreso de Lind. con el<br />

mismo nzímero X.<br />

5 Toled. got. sin autor ni nota. Card. Chindasvindus. Legion.<br />

allade: Antigua.<br />

6 Legion. libertatern.<br />

7 Legion. reddere. Lind. reddant.<br />

8 Legion. dederint , nullam. Lind.<br />

9 Card. Fls. Rds. R. nova. Legion. Antigua noviter<br />

emendata.<br />

r o Emilian. Card. Legion. y Liad. signis extiterit.<br />

Legion. y Lind. seu qua.<br />

a Card., Liad. anadea: et tunc stabilis erit.<br />

fector scripterx contulit , quam oportuit, hoc satura.... tuste<br />

consequanrur.<br />

a Lind. consequantur.


30<br />

scripsit , tuno omni habebuntur stabiles firmita-<br />

i<br />

te, guando infra sex menses,<br />

, et ille qui n eadem<br />

scriptura ad vicem morientis subscriptor accessit,<br />

et reliqui testes, qui ab eo rogati sunt , coram iudice<br />

conditionibus factis iuraverint , quod in eadem<br />

scriptura a se subscripta nulla stt fraus impressa<br />

, sed secundum voluntatem ipsius conditolas<br />

habeatur conscripta, et quod ab eo qui eam<br />

condere voluit rogati extitissent , ut in eadem<br />

scriptura subscriptores accederent , et ad vicem<br />

conditoris eam legitime roborarent. Illa vero voluntas<br />

defuncti, qux iuxta quarti ordinis modum<br />

verbis tantummodo coram probatione promulgata<br />

patuerit , qux instante quocumque periculo<br />

I conscribi nequiverit, et tomen ab eo qui moritur<br />

2 iussa fuerit alligari , tunc robur plenissimum<br />

obtinebit , si testes ipsi, qui hoc audierinr,<br />

et rogad a conditore extiterint, infra sex mensium<br />

spatium , hoc quod iniunctum habuerint, sua _coram<br />

indice iuratione confirrnent 3 , eiusdemque<br />

iuramenti conditionem tam sua , (pana testium<br />

manu corroborent. Dumque hxc res plenum venerit<br />

in effectum , pro instantia sui laboris ideen<br />

testis ex defuncti bonis tricesimx pretium portionis<br />

prosequatur , in solis tantummodo numis , chartarum<br />

instrumentis , et librorum voluminibus sequestratis<br />

, qux pertinebunt ad hxredes integritate<br />

successionis. Qui testes infra sex pienses procurent<br />

illi denuntiare , in cuius nomine per talem<br />

ordinationem res translata dinoscitur extitisse.<br />

Quod si omne legis huius decretum testes<br />

ini quibus commissum est infra constitutum tempus<br />

distulerint adimplere , noverint se falsariorum<br />

5 damno multara. Excepto si se 6 aliorum<br />

fraude vel calliditate , seu etiam regia iussione 7,<br />

qua id infra sex menses explore nequiverm. t,<br />

peditos se esse probaverint.<br />

XII. Flavius Cintasvintus Rex 8.<br />

Qualiter firmentur voluntates eorum, qui<br />

in itinere moriuntur.<br />

in itinere pergens , aut in expeditione , publica<br />

Moriens , si ingenuos secum non habuerit 9 , voluntatem<br />

suam propria manu conscribat. Quod<br />

si litteras nescierit , aut prx langore scribere non<br />

valuerit, eamdem voluntatem servis insinuet, quoruin<br />

fidern episcopus atque iudex probare debebunt.<br />

Et si nullatenus gatea fraudulenti fuisse pa -<br />

a Card. añade : vel forsitan cuiusque impedimenta actione.<br />

2 Card. qui moriturus est, iussa fuit alligari.<br />

2 Card. confirinaverint corroboraverint.<br />

4 Emilian. consequatur.<br />

5 Legion. y Lind. falsorum.<br />

6 En liar. et.<br />

7 Card. alrade aut difficilitate vendicatoris przsentia,<br />

qu,I. &c.<br />

8 Legion. añade: Antigua.<br />

9Ei7:ilion. Card. y Legion. non habeat.<br />

a o Toled. got. sin autorni' nota.- 4g-ion. al7ade Antigua.<br />

FORI IVDICVM<br />

tnerint, quod sub iuramenti taxatione protulerint,<br />

conscribatur, , et sacerdotis atque iudicis subscriptione<br />

firmetur ; ac postmodum auctoritate regia<br />

roboratum , firmum quod decreverit , habeatur.<br />

XIII. Flavius Cintasvintus Rex I°.<br />

Vt defuncti voluntas ante sex menses<br />

coram sacerdote , vel testius publi=<br />

cetur.<br />

Sciipta voluntas defuncti ante sex menses coram<br />

quolibet sacerdote vel testibus publicetur.<br />

Et si quis eamdem quolibet fraude suppresserit,<br />

tantum illis , in quibus testatus est ", de proprio<br />

cogatur exsolvere , quantum per eiusdem scripturx<br />

seriem conquirere potuerant , ve1 habere.<br />

XIV. Flavius Cintasvintus Rexi2.<br />

.3<br />

De contropatione manuurn, si scrgptura<br />

veriatur in dubium.<br />

ames scripturx , quarum et auctor et testis<br />

defuncrus est , in quibus tomen subscriptio ve1<br />

signum conditoris atque testium -firrnitas reperitur,<br />

, dum in audientiam prolatx constiterint, ex<br />

aliis chartatum signis vel subscriptionibus contro'pentur<br />

, sufficiatque ad firmitatem , vel veritatis<br />

huius indaginem agnoscendain , trium aut quamor<br />

scripturarum .similis , et evidens prolata subscriptio.<br />

Quod 'si talibús scripturis legum tempora<br />

non occurrerint 24 , pro certo decernitur, quia<br />

valere non poterunt.<br />

X.V. Flavius Recesvintus Rex r5.<br />

De holoaraphis scripturis.<br />

Quia interdum necessitas ita sxpe concurrit , ut<br />

solemnitas legum libere compleri non possit, ideo<br />

ubi qualitas locorum ita -constiterit , ut non inveniantur<br />

testes per quos iuxta legum ordinem<br />

unusquisque suam alliget voluntatem, manu propria<br />

scribat ea , qux 16 ordinat, ita ut specialiter<br />

adnotentur quxcumque iudicare 27 voluerit , vel<br />

qux de rebus suis habere quemquam elegerit:<br />

dies quoque et annus habeatur in eis evidenter<br />

Emilian. y Carel. añaden : vel scriptura facta esse<br />

dinoscitur , de proprio &c.<br />

/ 2 Toled. got. sin autor ni nota. Card. Res, Res. Legion.<br />

Antigua.<br />

a 3 Al margen del Vigilan se lee adplicatione por correspondiente<br />

de la palabra contropatione.<br />

14 Emilian. Card. y Legion. tempora obviaverint.<br />

1 5 Toled. got. sin autor ni nota. Legion. wiade : Antigua.<br />

16 Toled. got. manu propria subscribant ea , qux ordinare<br />

desiderant. Card. Legion.-"! Lind. manu propria scribat<br />

ea , qux ordinare desiderata, - •<br />

17 Lind. ordinare.. , •


LIB. II.<br />

expressus. Deinde toto scripturz textu conscripto<br />

, rursus auctor ipse subscribat , et dum hxc<br />

scriptura infra triginta anuos ad eum, in cuius nomine<br />

facta est, vel ad successores eius pervenerit,<br />

eam episcopo vel iudici infra sex menses non differat<br />

przsentare. Quam sacerdos idem , a iudex<br />

adlatis sibimet tribus aliis scripturis , in quibus<br />

testatoris subscriptio reperitur , ex earum contropatione<br />

considerent, si certa et evidens scriptura<br />

est , quam idem conditor holographa ratione<br />

conscripserit, et dum ista przviderint eadem chartula<br />

qux offertur vera nihilominus habeatur, atque<br />

etiam continuo sacerdos ipse vel iudex, sive<br />

alii testes idonei eamdem holographam scripturam<br />

sua denuo subscriptione confirment, et sic voluntas<br />

ipsius testatoris plenissimam obtineat firmitatem.<br />

XVI. Flavius Recesvintus Rex I.<br />

De contropatione scripturarum , et earuin<br />

rui pena solvencia.<br />

cc<br />

ubi convenit miseranter occurrere salutaria<br />

remedia non negamus , ita ubi contentio irrationabilis<br />

exoritur , censuram ponere inste debemus.<br />

Proinde cum de quibuslibet scripturis parentum<br />

, quas tamen iustissime ac legitime , et<br />

de rebus sibi debitis patuerit esse conscriptas , fuerit<br />

exorta contentio , si ille, cui scriptura profertur<br />

, nescire se dixerit ipsius scripturz veritatem,<br />

niox prolator ille iurare cogatur 2 nihil fraudis,<br />

nihil lzsionis in ea quandoque aut a se factum<br />

esse , aut ab alio quocumque factum , omnimodo<br />

cognovisse vel nosse , sed ita muere sicut auctor<br />

eius eam voluit , vel ordinare , vel roborare.<br />

Deinde ille , qui hanc 3 renuit accipere , cogatur<br />

iurare se hane•seripturam veram esse nescire,<br />

nullaque evidenti cognitione sapere , seu ab auctore<br />

suo legitime ac legaliter confectam existere,<br />

neque subscriptionem vel signum auctoris veridice<br />

factum cognoscere. Post hanc quzrenda sunt<br />

ab utrisque partibus in scriniis domesticis instrumenta<br />

chartarum, ut contropatis aliarum scripturarum<br />

subscriptionibus atque signis possit agnosci<br />

, utrum habeatur idonea , an res 4 probetur<br />

indigna. Iam tunc si in domesticis scriniis scripturz<br />

auctoris repertz non fuerint , ad quarum<br />

similitudinem scriptura prolata firmetur , ita demum<br />

ille, qui scripturam profert, ubicumque potuerit<br />

, alias scripturas auctoris procuret inquirere<br />

, per quarum similitudinem scripturam , quam<br />

profert, veram esse confirmet. Siegue per talem<br />

1 rola. got. sin autor ni nota. Legion. añade : Antigua.<br />

2 Toled. got. cogatur nihil lzsionis.<br />

g Card. y Lind. eam.<br />

4 Toled. got. Ernilian. y Card. an reprobetur indigna.<br />

.Legion. -an probetur indigna.<br />

Lind. ordine. •<br />

6 Legion. noscitur.<br />

7 En el Emilianense ántes de la rubrica de esta ley<br />

TITVL. V. 31<br />

convenientiam latenti veritate reperta , nec ille<br />

qui scripturam profert in convincendo eam esse<br />

idoneam ex longinquo testes advocans , damna<br />

sustineat ; nec ille qui hanc contemnit recipere<br />

, poenam scripturz cogatur implere. Quibus<br />

ita actis , si ille qui scripturam indignam esse contendit<br />

, non pro veritatis cognitione, sed pro sola<br />

commotione partis adversas ad convincendam dignitatem<br />

scripturz , et in adducendis testibus , et<br />

in sustinendis dispendiis laborare adversantem fecerit<br />

, tunc ipse qui scripturam profert veram,<br />

exhibitis testibus esse idoneam et inlxsam scripturam<br />

adfirmet , ac postea sic ille, qui per contentionem<br />

indebitam in adducendis testibus laboreen<br />

intulit adversanti , poenam damni quam scriptura<br />

continet, evidenter adimpleat. Certe si aut tanta<br />

res non est ande poenam suppleat , quam auctor<br />

eius instituit , quam de rebus suis legitimum<br />

iudicium ferret , aut etiam sponte sua hanc ipsam<br />

poenam noluit implere ; rem , cruz illi de<br />

eiusdem auctoris competit iure , el quem convexabit<br />

indebite , cogatur cessionis ordinem 5 dare.<br />

Hanc sane legem in solis parentum scripturis servandam<br />

esse decernimus , propter quod filios vel<br />

nepotes iniusta contentione ab alterutro , aut se,<br />

aut extraneorum partes vidimus convexare. Ista<br />

evidenter conditione servata , ut si ex aliis oppositionibus<br />

leguen eadem scriptura dicitur 6 convellenda<br />

, vox impugnantis pro certo sit libera.<br />

XVII. r Flavius Cintasvintus Rex 8.<br />

Ne aliud quisque per testen; , aliud per<br />

scripturam alligare pr,esumat.<br />

Quum , sive sint verba, sive scripturarum (luxdam<br />

indicia , qux tamen vera esse oportet , atque<br />

simplicia, per quz unos in alterius cognitionem<br />

transferat notitiam suam , novellis nunc peragitur<br />

argumentis , ut in donationibus , transactionibus<br />

, vel causis scripturarum prompta videatur<br />

quorumdam donatorum voluntas , que<br />

tamen testibus occulte aliud alliget, quam quod<br />

patulz per scripturz seriem noscitur dcfinisse,<br />

in qua bifarix duplicitatis astutia quid aliud<br />

quam duplex comprobatur voluntas , quia simplicitatis<br />

puritate exclusa , aliud foris publicet,<br />

aliud per occultum alliget testem ? Quapropter<br />

cum quisquis de quibuslibet rebus scripturam<br />

donationis vel venditionis in alterius nomine faciens,<br />

aliud reperiatur conligare per testero, quam<br />

quod per manifestas scripturas agnoscitur definisse<br />

, noverit se parti illi poenam scripturz debere<br />

hay una nota de la 1111..011a letra del códice , que dice así:<br />

Intromissa lex ista in libro secundo , titulo quinto , era<br />

quinta. Y luego sigue : Flavius. Glosua Egica Rex.<br />

En el Toledano gótico falta esta ley XVII. , y en su<br />

lugar está la que se ha notado entre la IX. y X. de<br />

este título.<br />

8 Card. y Lind. Egiga Rex. Legion. añade:<br />

Antiqua.


3 2<br />

persolvere , coi circumventione callida noscitur<br />

illusisse , et insuper cum infamia sux persona<br />

quod semel eum constat dedisse , nulla unquam<br />

poterit repetitione reposcere , nec testis illic ad<br />

tesriricandum aliud admittatur 2 , qui aliquid aliud<br />

protestetur, quam quod prolata donatoris scriptura<br />

testatur : ut repulsa deinceps omni argumentationis<br />

sollicitudine, quidquid per manifestam et<br />

legitimara scripturarum seriem definitur , nulla<br />

FORI IVDICVM<br />

LIB E R III.<br />

De ordine coniugali S.<br />

subornati testis machinatione devocetur 3 in irritum<br />

: et hxc quidem lex inter xquales gradu vel<br />

ordine promulgara servabitur. Cxterurn si eiusdem<br />

potestatis atque conditionis sit ille, qui sp-ip_<br />

turam se accepisse obiecerit , ut potius exacta ab<br />

eo , quam oblata el scriptura credatur : quidquid<br />

de huiusmodi occasionibus 4 ab auctore scriptura<br />

convinci poterit , tunc et scriptura ipsa invalida<br />

erit, et res in donatoris jura possessura transibit.<br />

I. TITVLVS DE DISPOSITIONIBVS NVPTIARVM.<br />

I. Ne sine dote coniugium fíat.<br />

II. Vt tam goto romanam , quam romano gotam<br />

matrimonio liceat sociari.<br />

III. Si 'mella contra voluntatem patris alio nubat<br />

, quum sit alteri dzsponsata.<br />

IV. De non revocandis datas arris.<br />

V. Ne viris minoris 4,tatis maiores fentime disponsentur<br />

6.<br />

I. Flavius gloriosus Rechesvintus<br />

Rex 1.<br />

Ne sine dote coniugizinzfiat.<br />

-Nuptiarum opus in hoc dinoscitur habere clignitatís<br />

nobile decus, si dotalium scripturarum evidens<br />

prxcesserit munus. Nam ubi dos nec data<br />

ese, nec confirmata 8 , quod testimonium esse poterit<br />

in coniugii dignitate futura, guando nec coniunctionem<br />

celebratam publica roborat dignitas,<br />

nec dotalium tabularum adcomitatur 9 honestas?<br />

II. Flavius Recesvinctus Rex'.<br />

Vt tare, goto romanas, quam romano botara<br />

matrimonio liceat sociari.<br />

Sollicita cura in Principe esse dinoscitur , quum<br />

pro futuris utilitatibus beneficia populorum " providentur<br />

: nec parum exultare debet libertas in-<br />

Legion. quam inclusisse.<br />

2 Legion. admittatur quam quod.<br />

3 Legion. revocetur.<br />

4 Legion. actionibus.<br />

5 Toled. Sor. De origine coniugali.<br />

6 Lind. dirponsentur, et de biennio placiti, y así en la ley.<br />

7 Esta ley en todos los códices góticos está unida con<br />

la X. , sin duda por inadvertencia , puesto que son de<br />

distintos Reyes , como se ve en el códice Vizi/ano.<br />

8 Card. y Lind. conseripta. Legion. scripta.<br />

y Legion. comitatur.<br />

VI. De quantitate rerum conscribende dotis.<br />

VII. Vt doten puellee pater exigat et conservet.<br />

VIII. Vt, patre mortuo , utriusque sexus<br />

rum coniunctio in matris potestate consistat.<br />

IX. Si fratres nuptias puelhe dillerant , aut si<br />

puella impudice nuptias pnesumat.<br />

X. Vt de quibuscurnque rebus dos conscriota<br />

fuerit , firmitatem obtineat.<br />

genita , quum fractas vires habuerit priscx legis<br />

absoluta 12 sententia ; qua: incongrue dividere maluir<br />

personas in coniuges , quas dignitas compares<br />

exxquavit in genere.. Ob hoc meliori proposito<br />

salubriter censentes , priscx legis remota sententia<br />

hac in perpctuum valitura lege sancimus,<br />

ut tara gotus romanam , quam etiam gotam romanus,<br />

si coniugem habere voluerit , prxmissa petitione<br />

dignissima , facultas eis nubendi subiaceat,<br />

liberumque sit libero liberam, quam voluerit, honesta<br />

coniunctione consultum r 3 perquirendo prosapia',<br />

solemniter 4 consensus 4 comite percipere<br />

coniugem.<br />

III. 16 Si puella contra voluntatem patris<br />

alio nubat , quunz sit alteri disponsata.<br />

Si quis pilen= cum voluntate patris , aut alioruni<br />

propinquorurn parenrum , quibus ex lege<br />

huiusmodi potestas tribuitur , sponsatam habuerit<br />

, et ipsa puella contemnens voluntatem pa-<br />

o Toled. got. y Card. sin autor ni nota. Legion. Antigua.<br />

Legion. populo.<br />

Toled. pot. Lcgion. y Liad. abolita. Card. oblita.<br />

1 3 Lind. consulta.<br />

4 ralea. got. solemnem consensu comitetn percipere coniugem.<br />

solemniter consenso comite percipere coniugcm.<br />

Card. solemni consenso, comite permitente , percipere<br />

coniugem.<br />

s Lind. consenso , comite permitente , percipere coniugem.<br />

i6 Legion. Antigua noviter emendata. Card. Antigua.


tris ad aliunr tendeos patri a contradicat , ut<br />

illi non detur cui a patre 3 fuera pacta , hoc<br />

ita eam nullo modo face permittimus. Quod si<br />

ipsa puella contra voluntatem 4 paternam ad alium<br />

quem ipsa cupierat, forte pervenerit, et ipse eam<br />

uxorem habere voluerit 5 , ambo in potestate 6<br />

eius tradantur , qui eam cum voluntate patris 7<br />

sponsatam 8 habuerat. Et si fratres vel mater<br />

eius , aut alii parentes mala voluntati eius con-.<br />

senserint , ut eam illi traderent , quem ipsa sibi<br />

contra paternam voluntatem 9 cupierat , et hoc<br />

ad effectum perduxerint ; illi , qui hoc =chinaverunt<br />

1 °, librara auri dent cui rex iusserit.<br />

Sic tamen ut voluntas eorum non habeat firmitatem<br />

; sed ipsi , sicut superius diximus , ambo<br />

tradantur cum omni substantia sua cui antea<br />

fu erat sponsata. Eandem legem prxcipimus<br />

custodiri , si pater de filia: nuptiis ' I definiera,<br />

et de pretio dotis convenerit , ac si ab hac vita<br />

tiansierit ante quam eam pater suus nuptui tradat<br />

, ut illi puella tradatur , cui a patr@ vel a<br />

matre pacta constiterit.<br />

IV. Flavius Cintasvintus Rex".<br />

De non revocandis datis arris.<br />

LIB. III. TITVL. I.<br />

Dum prxteritorum facta recolimus , futuris po.<br />

nere prasumptionibus terminum consultissimum<br />

arbitramur. Quia ergo sunt plerique , qui factx<br />

sponsionis immemores, nuptialium foederum definitionem<br />

differant adimplere; abrogare decet huius<br />

rei licentiam , ut non unusquisque pro suo<br />

velle alteri dilationem exhibeat. Ideoque a die<br />

lata huius legis decernimus , ut quum inter eos,<br />

qui disponsandi 13 sunt , sive inter eorum parentes,<br />

aut fortasse propinquos pro filiorum nuptiis<br />

coram testibus pracesserit definido , et annulus<br />

arrarum nomine datus fuerit , vel acceptus , quamvis<br />

scripturx non intercurrant , nullatenus promissio<br />

violetur 1 4. Nec liceat uni parti suam immutare<br />

aliquatenus voluntatem , si pars altera<br />

prxbere consensum noluerit ; sed secundum le-<br />

.gem , altera constitutione dotis impleta , nuptiarum<br />

inter eos peragatur festa celebritas.<br />

Toled. got. Emilian. y Card. voluntatem parentum.<br />

2 Toled. got. Emilian. Card. Legion. y Liad. parentibus.<br />

3 Toled. got. Emilian. Card. y Lind. a parentibus.<br />

4 Emilian. Card. y Liad. voluntatem parentum.<br />

5 Emilian. Card. Legion. y Lind. przsumpserit.<br />

6 Legion. potestatem. .<br />

7 Toled. got. Emilian. Card. Legion. y Lind. parentum.<br />

8 Card. y Legan. disponsatam. Liad. sponsain.<br />

g -Emilian. y Card. contra parentum voluntatem.<br />

. io Legion. annuerint.<br />

t 1 Legion. nuptias finierit.<br />

I: got. y Legion. sin autor ni nota.<br />

1 3 Legion. disponsati.<br />

• 14 Card. y Liad. violetur; cum qua datus est annulus,<br />

at definitio facta coram testibus.<br />

V. Flavius Recesvintus<br />

33<br />

Ne viris minoris 4'tatis maiores fiming<br />

disponsentur.<br />

ius natura tuno directum 1 6. in spem procreationis<br />

futura transmittitur, , quum nuptiarum foedus<br />

totius solemnitatis concordia ordinatur. Nam si<br />

aut xtatum 2 7, aut personarum incompetenti conditione<br />

adnectitur copulum 18 nuptiale , quid<br />

restar . in procreationis origine , nisi út quod nasciturum<br />

est , aut dissimile maneat , aut biforme<br />

19 ? Nec enim poterit in pacis concordiam<br />

nasci , quod per discordiam originis noscitur seminari.<br />

Vidimus enim quosdam non avidos amore<br />

natura: , sed inlectos cupiditatis ardore filiis<br />

suis tam inordinatim disponere foedera nuptiarum<br />

, ut in eorum actis nec xtatum consors sit<br />

ordo , nec morum. Nam quum viris res illa dederit<br />

nomen , quod vi feminas agant , isti per<br />

repugnantia 2 ° natura conamina maribus puellulas<br />

21 anteponunt , dum infantibus adulescentulas<br />

disponsationis copulo 22 iungunt ; siegue per<br />

xtatis prxpostere tempus honestatis lucrum dilabi<br />

cogunt ad impudicitix laPsum , dum puellarum<br />

avidior et maxima astas senos tardosque<br />

virorum contemnit expectore proventus. Vt ergo<br />

male ordinata propagado generis in ordinem<br />

a transductionibus reducatur inlicitis, huius sanctione<br />

decernitur legis , ut ferninx minoris senrper<br />

xtatis, viris maioribus in matrimonio disponsentur.<br />

Aliter disponsatio facta , si una pars con.tradicere<br />

videatur , nullo modo manere iubetur.<br />

A die yero sponsionis usque ad nuptiarum diem<br />

non amplius quam biennium expectetur , nisi aut<br />

parentum , aut cognationis , vel certe ipsorum<br />

sponsorum , si profectx 23 sint iam xtatis , honesta<br />

et conveniens adfuerit consensio voluntatis. Sin<br />

autem in hoc foedere Mita pacta , vel definidones<br />

prxlongatione nuptiarum communis voluntas<br />

immutare decreverit , aut si per necessitatem<br />

una persona defuerit , non amplius quam<br />

duorum annorum tempus prolongatio continebit.<br />

Et si rursum , vel quotiens fieri ita convenerit,<br />

biennii tantummodo in definitione spatium erit.<br />

Aliter quandoque arrarum , aut scripturx deliberata<br />

25 confectio non valebit. Si quis sane constitutum<br />

definitionis tempus absque necessitate a6<br />

vel voluntatis consensione implere distulerit,<br />

5 got. svz autor ni nota. Legion. Flavlus CMdasvindus<br />

Rex. Antigua.<br />

16 Toled. got. directim.<br />

.- 17 Lind. ztate.<br />

i8 Card. y Lind. copula nuptialis.<br />

19 Card. diforine. Liad. deforme.<br />

20 Toled. got. per pugnantia.<br />

- 21 Legion. T Liad. puellas.<br />

22 Liad. copula.<br />

- 2 3 Card. y Liad. perfecta'..<br />

24 Toled. got. Card. y Liad. pro elongatione.<br />

25 Legion. y Liad. cClebrata.<br />

26 Toled. got. absque tidcessitatis aut voluntatis confecsione<br />

transcendere voluerit , suamque &c.<br />

E


FORI IVDICVM<br />

34<br />

bus sponso dare elegerit , quantum sibi ipsa da-<br />

suamque voluntate m a promissione coniugali reri<br />

poposcerit. Quod si forsitan prxventus sponmoverit<br />

; et penalti , qua; in placito connnetur, sus scripturx alicuius , vel sacramenti vinculo<br />

di mpl,<br />

eat et quod definitum est immutare non<br />

a<br />

nuptiarum tempore alligetur amplius se sponsi 7<br />

liceat. Mulierem autem , quarn constiterit , aut daturum, quam quod hac lege constat esse per-<br />

unurn aut plures habuisse mantos , post eorummiss= , id portea ipse conveliere , et in iuris<br />

dem virorum obitum alii viro ab adulescentix sui potestate reducere , libero potiatur arbitrio.<br />

eius annis, seu illi qui nec uxorem habuit , si-<br />

Sin autem aut iuramenti reverentia pavidus, aut,<br />

ve el quem unius , ve1 plurimorum coniugum<br />

ut solet, negligentix deditus, quod amplius spon-<br />

vita destituit , honeste ac legaliter nubere nullasi<br />

dederat revocare aut evacuare noluerit , vel<br />

tenus inlicitum erit.<br />

nequiverit, non oportebit unius tepiditate multis<br />

adfutura<br />

VI. Flavius Cintasvintus Rex.<br />

Antigua.<br />

De quantitate rerum conscribend,e dotis.<br />

s damna nutriri. Sed dum sponsi parentes<br />

vel propinqui tale factum agnoverint, universaque<br />

plus •quarn supra taxatum est, sponsi<br />

((m'ata sunt , suo iure absque cuiusquam prxiudicio<br />

perenniter vindicabunt. Corte si 111Ill vir<br />

habens uxorem, transacto scilicet auno, pro dilectiene<br />

vel merito coniugalis obsequii el aliquid<br />

donare elegerit , vel voluerit , licentiam incunctanter<br />

habebit. Nam non aliter infra anni circulum<br />

maritus in uxorem, seu mulier in maritum,<br />

exccpta dote , ut prxdictum est , aliam donationem<br />

conscribere poterint , nisi gravad infirmitate<br />

periculum sibi mortis imminere perspexerint 9.<br />

De exteris veto qui nubendi voluntatem habuerint<br />

, salubri etiam proposito providendum , decernendumque<br />

curabimus : ut qui in rebus omnibus<br />

decem millium solidorum dominus esse dinoscitur,<br />

ad mille solidos, rerum universarum eontropatione<br />

1° habita , in nomine sponsi sui doten).<br />

conscribat. Cui autem mille solidorum facultas<br />

est , de centurn solidis tali adxratione dotem<br />

facturus est. Et sic ista constitutio dotalis<br />

tituli ad ultimum usque ad summum omni controversia<br />

sopita perveniet. Data et confirmata<br />

lex sub die " idus ianuarias , anuo feliciter<br />

tercio regni nostri<br />

Quum de dotibus diversa sxpe inter nubentes<br />

oriatur intentio, plurimorum fit utilitati consultum<br />

, si evidens rei huius institutio nihil ultra<br />

relinquat ambiguum. Decernimus igitur, ac legis<br />

huius perpetim servatura sanctione censemus , ut<br />

quicumque ex palatii nostri primatibus , vel senioribus<br />

gentis gotorum filiam alterius , vel cuiuslibet<br />

relicmm filio suo poposcerit in coi-litigio<br />

copulandam , seu .quisquis ex prxdicto ordine<br />

uxorem sibi elegerit expetendam , non amplius<br />

unusquisque in puellx ve1 mulieris nomine dotis<br />

titulo conferat ve1 conscribat 2 rebus omnibus<br />

intromissis, quam quod 3 dechnam partem rerum<br />

suarum esse constiterit. Quod si contigerit , ut<br />

quicumque parentum pro filio suo in nurus sui<br />

nomine dotem conscribere debeat , eodem modo<br />

de eo quod eidem filio post obitum parentum<br />

suorum in portione poterit 4 evenire, decimam<br />

exinde partem per dotis titulum conferat, quod<br />

mullen vel puella nuptiis traditura obtineat, at-<br />

-que insuper dccem pueros decemque puellas, et<br />

caballos XX. , seu in ornamentis quantum mille 5<br />

solidorum summa esse Oonstiterit , dare .debebit.<br />

Ita ut de his omnibus rebus in coniugium mulier<br />

adsumpta, si non reliquerit filios , facere quod<br />

voluerit liberam se noverit habere licentiam. Aut<br />

.si intestata diseesserit , ad maritum, aut ad propinquos<br />

mariti hxredes eadem donado redeat.<br />

.Nec erit ultra licitum puellx parentibus , seu<br />

etiam puellx vel mulieri ab sponso vel ab sponsi<br />

parentibus plus quidquam petere 6 , vel in suo<br />

nomine conscribendum optare , nisi quantum<br />

nunc legis huius institutio continet. Aut si forte<br />

iuxta quod ex legibus romanis recolimus fuisse<br />

decretum , tantum plica ve1 mulier de suis re-<br />

Toleel. tot. sin autor ni nota. Card. Fls. Rcs. Rex.<br />

Legion. afilide: Antigua noviter emendata.<br />

2 Toled. pot. Card. y Liad. conscribat, quam quod.<br />

3 Emilian. quam quod pretiatum rationabiiiter mine solidorum<br />

decirnam partem, &c. Legion. guain quod adpretiatum<br />

rationabiliter cleclinam partem , &c.<br />

4 Toled. got. y Legion. evenire poterat. Emitan. venire<br />

potuerat.<br />

5 Emilian. quantum tot solidorum valore .summa esse<br />

constiterit , sit illi conscribendi , dandigue concessa libertas.<br />

Card.y Lind. quantum orille solidorum valore summarn<br />

constiterit, sit illi conscribendi, dandigue concessa libertas.<br />

VII. Antigua. 1-7t dotem puelLe pater<br />

exigat et conservet.<br />

• Dotem puclla traditam pater exigendi vel conservandi<br />

ipsi puellze habeas potestatem. Quod<br />

•si pater vel mater defuerint , tune fratres , vel<br />

proximi parentes dotem , quam susceperint , ip -<br />

si consorori sui ad integrum restituant.<br />

VIII. " Antigua. Vt patre mortuo,<br />

utriusgue sexos filiorum coniunctio<br />

in matris potestate consistat.<br />

P atre mortuo , utriusque sexus filiorum con^<br />

6 Legion. repetere.<br />

7 Carel. se sponsx datum vel daturum.<br />

8 Legion. y Lind. ad futurum.<br />

9 Toled. got. persenserínt.<br />

ro Liad. comprobatione.<br />

r Legion. pridie idus ianuarias. Cárd. die pridie idus<br />

lanuarii. Toled. got. y Emilian. sub die pridie idus ianuarias.<br />

2. Legion. añade: Recesvindi Regis Era 689. Liad. in<br />

Dei nomine Toleto.<br />

1 3 Toled. got. y Emilian. sin autor ni nota. Legion. Antigua<br />

noviter emendata,


iunctio in matris poteltate consistat. Matre yero<br />

mortua , aut si ad alias nuptias forte transierit,<br />

fratres eligant cui dignius puer vel puella iungatur.<br />

Quod si fratres eius xtatis non fuerint, ut<br />

eorum iudicio debeat germanus , aut germana<br />

colmad , tunc patruus de coniunctione eoruin<br />

habeat potestatem. Certe si germanus iam adulescentix<br />

habeat xtatem , et proximorum renuit<br />

sollicitudinem , sit illis potestas condignam sibi<br />

coniunctionis quxrere copulam. De puella yero,<br />

si ad petitionem ipsius 2 is, qui natalibus eius<br />

videtur xqualis , accesserit petitor , tuno s patruus<br />

, sive frater cura proxirnis parentibus conloquantur<br />

, si velint suscipere petitorem, ut aut<br />

communi voluntate iungantur , aut communi iudicio<br />

denegctur.<br />

IX. Si fratres nuptias differant,<br />

aut si puella impudice nuptias pr,esumar.<br />

S i fratres nuptias puell 3 sub ea conditione suspendant<br />

4 , ut ad maritum illa confugiens , iuxtá<br />

legem portionem inter fratres suos de bonis parentum<br />

non possit accipere , et bis aut tercio removerint<br />

petitorem ; puella, qua' fratrum calliditate<br />

perspecta, maritum natalibus suis xqualem<br />

LIB. TITVL. II.<br />

35<br />

crediderit expetenclum , tunc integram a fratribus<br />

, qUI-e el de parentum hxreditate debetur, percipiat<br />

portionem. Quod sí rursum nihil fratres<br />

contra sororem meditentur adversum , et idcirco<br />

morentur , ut sorori provideant digniorem , et<br />

illa honestatis sux oblita , personar sux non cogitans<br />

statum , ad inferiorem forte maritum devenerit<br />

; portionem suam sive divisara, sive non<br />

divisara, quam de facultate parentum fuerat consequutura,<br />

amittat. In fratrum yero, et sororem 5,<br />

vel aliorum parentum hxreditatem ingrediendi<br />

eis concedimus potestatem.<br />

X. Flavius Cintasvintus Rex.<br />

vi de quibusczangue rebus dos conscripto<br />

fuerit , firmitateni obtineat.<br />

Quum quisque aut pro se, aut pro filio , vol<br />

etiam proximo suo coniunctionis copulam appetit<br />

, an 6 de rebus propriis , an de principuni dono<br />

conlatis , an quibuscurnque iustis profligationibus<br />

conquisitis iuxta modum legis lat 3 conscribendi<br />

dotem habeat potestatern. Quodcurnque<br />

autem ls,ritime in dote conscripserit , modis omnibus<br />

plenum robur habebit.<br />

II. TITVLVS DE NVPTIIS INLICITIS.<br />

I. Si post mortem mariti infra annum mulier<br />

nubat.<br />

Si mulier ingenua servo , vel liberto proprio<br />

sese commisceat.<br />

III. Si mulier ingenua servo alieno, seu ingenuos<br />

ancilhe aliene sese coniungat.<br />

IV. Si mulier liberta servo alieno , vcl libertus<br />

aliene se societ.<br />

I. 7 Antigua. Si post mortem mariti<br />

infra annum mulier nubat.<br />

Si qua mulier , post mortem mariti sui , se<br />

infra annum coniunxerit 9 inlicita ratione , vel<br />

adulterium fecerit medietatem- rerum suarum<br />

filii sui ex priori coniugio procreati recipiant,<br />

-aut si filii desunt , alii propinquiores defuncti vi-<br />

-ri hxredes per iudicis instantiam ipsarunrrernm<br />

consequantur medietatem. Quam idcirco<br />

rem prxcipue huic volumus subiacere dispendio,<br />

ne hace 9 , qux a matizo gravida relinquitur, , cinta<br />

immoderato desiderio ad secundi coniugii vota<br />

festinat , vei adulterium perpetrans , spem par-<br />

L ‘Tion. eius legitima xtatis ilondurn fuerika.<br />

2 Toled. got, si ad periticurem ipsius qui natalibus eius.<br />

3 Card. tuno avus Ver ilatruus.<br />

.4 Card. difFerant.<br />

5 got. consororum.<br />

6 Lind. aut aut .... aut.<br />

Si quicumque yerno alieno ancillam suam,<br />

seu servo suo alienara coniungat ancillam.<br />

'VI: Si mulier , absente -viro , alijan sibi maritum<br />

aeivumat:<br />

VII. Si domini servos suos esse mentientes ingenuos<br />

, mulleribus eos coniwzgant ingenuis.<br />

VIII:. Si absque voluntate parentum mulier ingenua<br />

marito se coniungat ingenuo.<br />

tus sui, prius quam nascatur, , extinguat. lilas tantumdem<br />

a legis huius , sententia mbemus mullere<br />

indemnes , quas principales auctoritas, infra<br />

ternpus hac lege constitutum , cuilibet in coniugio<br />

decreverit copulandas.<br />

Si nnilier ingenua servo vel liberto<br />

proprio sese commisceat.<br />

Si ingenua mulier servo suo vel liberto proprio<br />

se in adulterio miscuerit , aut forsitan eurn maritum<br />

habere voluerit , et ex hoc manifesta probatione<br />

convincitur , occidatur : ita ut adulter,<br />

et adultera ante Mdicem publice fustigentur , et<br />

7 Toled, got. si2z autor 911. 920M.<br />

8 Toled. gota Legion. Card. y Lind. coniunxerit , vel<br />

adulterium.<br />

9 Cara'. ne aliac (luz a marines gravidz relictx sunt• • •<br />

festinant , vel adulterium perpetrara, spem partus , prius-<br />

quam naszatur , extinsuant.<br />

E 2


FORI IVDICVNI<br />

36<br />

autem per reatum<br />

iaaibus concrementut. Quum<br />

turpis admissi quicumque iudex, in quacum-<br />

tara<br />

que regni nostri provincia constitutus, agnoverit<br />

sive patronam liberto fuisse<br />

dominara servo suo ,<br />

coniuncrarn, eos<br />

separare non differat : íta ut bona<br />

ciusdcm<br />

mulieris, aut si sunt de alio viro ido-<br />

evidenter obtincant, aut propinquis eius<br />

nci<br />

legali successione proficiant. Quod si usque ad<br />

tertium gradum dcfecerint hxredes , tunc omnia<br />

fiscus usurpet r : ex tau enim consortio filios procreatos<br />

constitui non oportet hxredes. lila vero,<br />

sive virgo , sive vidua fuerit , poenam excipiat<br />

superius comprehensam. Quod si ad altaria sancta<br />

confugcrit , donetur a rege , cui iussum fuerit<br />

perenniter servitura.<br />

IV. 6 Flvs. Ctsts. Rex.<br />

Si mulier liberta servo alieno , vel<br />

tus ancilLe aliente se societ.<br />

Si mulier liberta servo alieno se coniunxerit,<br />

aut in matrimonio sociaverit , contestetur el tertio<br />

dominus servi prxsentibus tribus testibus , ut<br />

ab hac coniunctione discedat : et si post trinara<br />

coriventionem 7 se separare noluerit , sit antilla<br />

domino eius , cuius servo coniunxit. Si yero non<br />

contestata fuerit , antequam filii nascímtur , illa<br />

in libertate permaneat. Agnatio autem servi domino<br />

dcputetur , quia liberi esse non possunt qui<br />

ex tali conditione nascuntur. Similis et de manumissis<br />

virís , qui se cum ancillis alienis miscue-<br />

III. 3 Si mulier ingenua servo alieno,<br />

sea ingenuus ancillr aliena sese conrunt<br />

, huius legis forma servetur. Nam si cum<br />

domini voluntate et permissione servo alieno manumissi<br />

se forte coniunxerit et cum ipso domiiungat.no<br />

servi placitum fecerit, omnino placitum ipsum<br />

iubemus stare.<br />

Si mulier ingenua servo alieno , sive Regís se<br />

matrimonio sociaverit, sive etiam per adulterium<br />

iungere prxsumpserit ; statim ubí primum hoc<br />

iudex agnoverit, eos ad separandum festinare non<br />

differat, ut poenam, quam merentur, , excipiant,<br />

hoc est, singuli eorum centena flagella suscipiant.<br />

Et si post hanc contradictionem se iterum coniunxerint<br />

, iudex eos comprehendi iubeat , et in<br />

sua prxsentia exhiberi , ut unicuique eorum iteratim<br />

centena flagella imponere non desistas.<br />

Quod si tertia vice se separare noluerint, similiter<br />

centena flagella eisdem imponi iubemus , et<br />

ipsa mulier parentibus suis in potestate tradatur.<br />

Quod si postmodum eam patentes retrorsum dimiserint<br />

, sit antilla domino eius servi. Filii Lamen,<br />

quandocumque, et quanticumque ex ea Miquitare<br />

fuerint procreati , conditionem patris sequantur<br />

, ut 111 servitio permaneant. Facultatem<br />

vero mulieris propinqui sui legali successione conquirant<br />

4 . Quod si hi , qui de tau contubernio<br />

extiterint geniti , XXX. anuos per testem legitimum<br />

se ingenuos mansisse docuerint, a servitutis<br />

catena soluti ingenuitatis se gaudeant annulo<br />

5 decorati ; si tamen patentes eorum infra illud<br />

tricennium, quo filii ipsorum se ingenuos esse<br />

probaverint , nihil de conditione servitutis do-<br />

minis suis persolverint , unde ipsi filii eorum videbantur<br />

servituti obnoxii. . Ipsam<br />

autem legem<br />

prxcipimus custodiri , et de viris ingenuos , qui<br />

regias ancillas , vel etiam cuiuscumque 1 la 1me_<br />

rint copulatas , ut conditionis hxc forma servenir.<br />

Legion. suscipiat.<br />

a Card. seu virgo , aut corrupta , sive vidua fuerit.<br />

3 Legion. Cindasvindus Rex. Antigua. Card. Antigua.<br />

4 got. y Emilian. conquirant. Ipsam autem legern<br />

&c.<br />

5 Leg;on. Card. y Línd. titulo,<br />

6 Lind. Fls. gis. Rchds. Rex. Legion, Antigua.<br />

7 Card. coutestationetn. Lind. connuonitionem vol con-<br />

V. 8 Si quicumque servo alieno ancillam<br />

suam , vel servo suo alienam coniungat<br />

ancillam.<br />

Quicumque ancillam suam servo alieno sine<br />

conscientia domini sui uxorem dederit , et hoc<br />

certis probationibus inveniatur, , dominus servi ancillam<br />

ipsam cum filiis 9 atunimodis suis vindicavit.<br />

Similiter et de illis ordinarnus , qui servo<br />

I ° suo ancillam alienam coniunxerit , ut conditionis<br />

hxc forma servetur.<br />

VI. " Si mulier, absente viro , alium<br />

sibi maritum adsumat.<br />

Nulla mulier', viro suo absente , alteri viro se<br />

prxsumat,coniungere, usque dum de viro suo certis<br />

agnoscat indiciis, si vete mortuus fuerit; quod<br />

similiter , et ille inquirat , qui eam sibi vult iu<br />

coniugium copulare. Si yero hoc facere distulerint<br />

, et sic se inlicita prxsumptione coniunxerint<br />

, et postmodum prior maritus reversos fuerit<br />

, ambo el in potestate tradantur , et quod de<br />

eis facere voluerit , seu vendendi , seu quodlibet<br />

faciendi habeat potestatem.<br />

VII. Flavius Cintasvintus Rex . 13<br />

Si domini servos suos esse mentientes ingenuos<br />

, mulieribus eos coniungant<br />

ingenuis.<br />

R.esistendtun est pravorum ausibus , ne pravi-<br />

testationem.<br />

8 Legion. Fls. glo. Cindasvindus Rex.<br />

9 Cara'. y Lind. C11111 filiis sibi omnimodís<br />

so Cara'. qui servos suos ancillis<br />

vendicavit.<br />

Legion. Antigua nova lex.<br />

2 2 Tole d • go t. sbz autv;• ni nAta. Legion. Flav. Cinclasviudas<br />

Rex. Antigua noviter cmcndata. Legion. FU. Gis.<br />

Chda. Rex.


LIB. III.<br />

tatis amplius frena laxentur. Plerique enim studio<br />

cupiditatis inlecti solent interdum mulieres<br />

ingenuas , puellasque prave decipere , et simulantes<br />

ad tempus servos suos esse ingenuos, hortantur<br />

eas maritos illos accipere , quos postea<br />

natis prolibus in servitutem facile possint reducere<br />

r . Vt ergo fraudis huius aditus extirpetur<br />

, pra•senti iugiter mansura lege sancimus , ut<br />

deceptores rei istius manifeste detecti crimine<br />

ndtentur infamia'. Et illi , quos sub nomine ingenuitatis<br />

antedictis personas reperiuntur adsociasse<br />

, sic ingenai curn filiis suis perenniter maneant<br />

, sicut eos ipsorum domini ingenuos professi<br />

iam antea fuerant ; sed et res omnes tempore nuptiarum<br />

acceptas seu promissas mulier vel puella<br />

sibimet vindicabit , si per idoneam probationem<br />

convicerit 2 , maritum de quo agitur sub<br />

ingenuitatis spe 3 sibi sociatum fuisse. Certe si<br />

puella vel mulier , aut etiam ipsorum percutes,<br />

id quod prxdictum est, ita factum adprobare nequiverint,<br />

servos pariter, , et eorum filiós una cum<br />

rebus omnibus indubitanter petitor obtinebit. Hic<br />

et de illis ancillis ordo servandus est , qua viris<br />

ingenuis tala fraude rioscuntur esse coniunctx.<br />

Nam et de libertis , quos ita constiterit copula-<br />

TITVL. 37<br />

tos existere ancillis aut servís 4 , huius servanda<br />

erit sanctio legis.<br />

VIII. Antigua. Si absque voluntate<br />

parentum mulier ingenua marito se<br />

coniungat ingenuo.<br />

Si puella ingenua ad quemlibet ingenuum vanerit<br />

in ea condicione , ut eum sibi maritum adquirélt<br />

, prius cum puella parentibus conloquatur<br />

; et si 6 obtinuerit uti eam uxorem habere<br />

possit, pretium dotis parentibus eíus , ut iustum<br />

est, ímpleatur. Si yero hoc non potuerit obtinere<br />

, puella in parentum potestate consistat. Quod<br />

si absque cognitione et consensu parentum eadem<br />

puelle sponte fuerít viro coniuncta , et cara<br />

percutes in gratiam recipere noluerint , mulier<br />

cum fratribus suis ín facultate parentum non succedat<br />

, pro eo quod sine voluntate parentum<br />

transierit pronior ad maritum. Nam de rebus suis,<br />

si aliquid el parentes donaverint 7 , habeat poT<br />

testatem : ipsa quoque de donatis et protligatis<br />

rebus , faciendi quod voluerit libertatem habebit.<br />

III. TITVLVS DE RAPTV VIRGINVM,<br />

I. Si ingenuus ingenuam rapiat mulierem , licet<br />

illa virginitatem perdat, irte tamen illi coniungi<br />

non valeat.<br />

II. Si a potestate raptoras puellam parentes erifere<br />

potuerint.<br />

III. Si consentiant raptori parentes de disponsata<br />

puella.<br />

IV. Si fratres, vivo an 8 defuncto patre , consentiant<br />

raptori sororis.<br />

V. Si quicumque rapiat alienam sponsam.<br />

VI. Si quispiam de raptoribus occidatur.<br />

VII. Infra quod tempus liceat actussare raptorem<br />

, et si parentibus vel puellx cum<br />

L 9 Antigua. Si ingenuus ingenuam rapiat<br />

mulierem, licet illa virginitatem<br />

perdat , iste tatuen illi coniungi non<br />

valeat.<br />

Si quis ingenuus rapuerit virginem vel viduam,<br />

si, antequam integritatem virgrnitatis aut cestita-<br />

Toled, got. Emitían. Card. y Lind. redigere. Legión.<br />

recipere.<br />

2 l'oled. got. convincitur. Lind. convicerit.<br />

2 Legion. specie.<br />

4 got. servulis.<br />

s Toled, got. Emitían. y Card. sin autor ni nota.<br />

6 Toled. got. Emilian. y Legion. et si obtinuerit eam<br />

VEL VID VARVM.<br />

raptore de nuptiarum delinitione conve<br />

niat.<br />

VIII. Si servi mulleron ingenuam rapuerint.<br />

IX. Si servus mulierem libertati traditam rapuerit.<br />

X. Si SerZniS ancilldm alterius rapuerit.<br />

XI. De sollicitatoribus/iliarttm, val UX01-11M alienarum<br />

, vel etiarn 'viduarum , ac de bis,<br />

qui fuellam vel viduam ingenuam , absque<br />

regio iussu , violenter ciare marito pr,esumpserint.<br />

XII. De ingenuis atque servir quos in raptu<br />

interesse constiterit.<br />

tis arnittat , puella vel vidua potuerít a raptu r °<br />

revocara, medietatem rerum suarum ille qui rapuit<br />

perdat , el quam rapuerat consignandam.<br />

Si yero ad irnmunditiam quam voluerit raptor<br />

.potuerit pervenire, in coniugio puella vel vidua;<br />

mulieris quam rapuerat per nullam compositionem<br />

iungatur ; sed cum omnibus rebus suis tradatur<br />

el , cui violentus fuit , et CC. insuper<br />

uxorem habere posse.<br />

ki7erTinoti.ed. got. Emitían. Legion. y Card. donare Vo-<br />

8 Legion. ac. Lind. aut , y así en la ley.<br />

9 Toled. got. y Emilian. sin autor ni nota. Card. Antigua<br />

noviter ernendata.<br />

ro Legion. a raptora.<br />

‹4.


FORI<br />

3.8<br />

conspectu omnium publico ictus accipiat flagellorum<br />

, ct careat ingenuitatis sux statu , parentibus<br />

eiusdem , cui violentus extiterat , aut ipsi<br />

vi/sin; vel vid ux quarri rapuerat, in perpetuum<br />

serviturus : ita ut ad chis , quam rapuerat , coniugium<br />

mallo unquam tempere redeat. Quod si<br />

factum fortasse constiterit x , quidquid de raptosis<br />

rebus pro contumelio suo perecperat , una cum<br />

ipso raptore amittat , illis proculdubio parentibus<br />

profutura , quorum hoc negotium fuerit exsequutum<br />

instantia. Quod si vir de alia uxore filios<br />

babeos legitimes , raptum postea fecisse convincitur<br />

, ipse vidclicct solus in eius quam rapuit<br />

serviturus potestate tradatur. Res temen raptoris<br />

filii eius legitimi obtinebunt.<br />

II. Flvs. Rcsnts. Rex 2.<br />

Si a potestate raptoris puellam parentes<br />

eripere potuerint.<br />

Si percutes mulierem ve' puellam raptam excusserint,<br />

ipsc raptor parentibus eiusdem mulierís<br />

vel puellx in potestate tradatur , et ipsi mulieri<br />

pcnitus non liceat ad eumdem virum se coniungere.<br />

Quod si facere prxsumpserint , ambo<br />

morti tradantur. Si certe ad episcopum vel ad<br />

altaria saliera coufugcrint, vita 3 concessa , omnibus<br />

modis scparentur, et parentibus rapta servituri<br />

tradantur.<br />

ni. 4 Si consentiant raptori parentes de<br />

disponsata puella.<br />

Si patentes raptori consenserint , pretium<br />

sux quod cum priore sponso definisse noscuntur,<br />

in quadruplum eidem sponso cogantur exsolvere.<br />

Ideen yero raptor legibus sponso inexcusabiliter<br />

maneat abdicatus.<br />

IV. 5 Antigua. Si fratres, vivo an de-<br />

undo patre , consentiant raptori so-<br />

fu<br />

roris.<br />

Si, vivo patre , fratres consenserint raptori, aut<br />

in raptu sororis conscii comprobantur 6 , excepta<br />

norte , damnum quod de raptoribus est constitutum<br />

, excipiant. Si vero post obitum patris fratres<br />

sororem suam raptori tradidcrint, vel raptori<br />

levandam consenserint, pro eo quod eam vel vili<br />

persona..., vel contra voluntatein suam nuptui tradiderint<br />

, cuius etiam honorem debuerant exaltare,<br />

medietatem facultatis sux amittant , ipsi ni-<br />

Legion. contigerit.<br />

2. Card. Fls. Res. Toled. got. sin autor ni nota.<br />

3<br />

et illis a Rege fuera vita concessa.<br />

4 Legion. y Card. Antigua.<br />

5 Legion. Fls. Cindasvindus Rex.<br />

6 Legion. probantur.<br />

7 Card. de raptoribus aut adulterio.<br />

8 Card. aut adulteras.<br />

VDICVM<br />

hilominus sorori sux tradendam , et insuper in<br />

prxsentiam aliorum a iudice quinquagcna flap:1la<br />

suscipiant ; ut 1-lec alii conunoniti terrera formident.<br />

Adjutores vero raptoris , qui am.,<br />

fuerint , disciplinam legis accipiant , sicut est in<br />

lege alia constitutum. Raptor autem inexcusabiliter<br />

superiori lege , et in rebus et in status sui<br />

dignitate damnetur.<br />

V. Antigua. Si quicumque rapiat alienan;<br />

sponsanz.<br />

Si quicumque alienara sponsam rapuerit , de facultatibus<br />

raptoris ípsius medietatem puellx,<br />

aliam yero medietatem sponso iubemus addici.<br />

Quod si rninimam aut nuIlam habeat facultatem,<br />

his quos supra memoravimus, cum omnibus qua;<br />

habuerit , tradatur ad integrum , ita ut venundato<br />

raptore, de eius pretio xquales habeant portiones.-<br />

Ipse autem raptor , si peractum scelus<br />

est , puniatur.<br />

VI. Antigua. Si quispiam de raptoribus<br />

7 occidatur.<br />

Si quin de raptoribus 3 fuerit occisus 9 , pro homicidio<br />

non teneatur , quod r ° pro defendenda<br />

castitate commissum est.<br />

VII. Flvs.. Cntsnts. Rex.<br />

Antigua.<br />

lifra quod tempus liceat accusare raptorem<br />

, et si parentibus ve/ puellx<br />

curra raptore de nuptiarunz dfuzitione<br />

con veniat.<br />

Raptorem virginis vel vidux infra XXX. annos<br />

omnino liceat accusare. Quod si cum<br />

parentibus , sive cum eadern puella vel vidua<br />

de nuptiis fortasse convenerít , inter se agendi licentia<br />

negari non poterit. Transactis autem XXX,<br />

annis, omnis accusatio sopita manebit.<br />

VIII. Fls. Rcsts. Rex ".<br />

Si servi mulierent ingenuam rapuerint.<br />

itEquitatis oportunitas exigit legem ponere sequuturis<br />

, mide dubitationis occasio inter prxsentes<br />

occurrit. Si servi igitur , sciente domino<br />

vel iubente, raptum I 2 facere prxsumpserint, ad<br />

onmern legalem r 3 satisfactionem servoruni dominus<br />

iudicis instantia compellendus est. Quod<br />

9 Legion. occisus ,"mors eius pro homicidio. Lind occisus<br />

, ille qui percussit ad liomicidium non teneatur.<br />

ro Legion. quia.<br />

Toled. got. Flvs. Cnds. Rex. Legion. añade: Antigua.<br />

z raptum virginum.<br />

z3 Legion. legis.


L I I I I.<br />

si extra voluntatem domini servi talia perpetravérint<br />

, iudicis iidem senteñtia comprehensi , ac<br />

decalvationis foeditate mulctati , trecentenis insuper<br />

singuli flagellorum ictibus verberentur. Ille<br />

tamen servus , qui idem se ingenua3 mulieri per<br />

rapinam copulan. quxsivit , poenali sententix<br />

subiacebit.<br />

IX. Fivs. Cntsnts. Rex'.<br />

Si 'Sérvus mulleren; libertati traditanz<br />

rapuerit.<br />

Si servus libertam rapuisse detegitur , quoniam<br />

iam non unius conditionis esse noscuntur , ideo<br />

si idoneus est servus , qui talia fecisse detegitur',<br />

et idoneám libertam tapriisse invenitúr , si<br />

voluerit 3 dominus eius C. solidos pro eo componat.<br />

Si certe 4 noluerit , eundem servum tradere<br />

.non desistat, ita ut ipsi mulieri ultra non liceat<br />

eumdem raptorem sibi in 'coniugio copula-.<br />

ri 5 Quod si ad eius aliquando coniugium venerit<br />

, et filii exinde fuerint procreati , dominus<br />

ille , cuius servus rapti 'crimen admiserat , et ser-.<br />

vum et agnationem sibi. vindicet servituram. Sin<br />

autem rusticus , aut vilissimus servus esse noscitur<br />

, et similem libertara rapuisse cognoscitur;<br />

quantum ipsum servum valere constiterit , tantum<br />

pretium dominus servi prxdictx mulieri persolvere<br />

procurabit 6 ipse yero servus centenis fiagellorum<br />

ictibus verberetur, et turpiter decalvatus<br />

, et in potestate domini sui erít perpetim<br />

permansurus.<br />

X. Flavius Cintasuintus Rex /.<br />

Si servus ancillam alterius rapuerit.<br />

Si servus ancillam iuris alieni rapuerit, ducentorum<br />

fiagellorum verberibus cxsus ac decalvatus,<br />

ab ancilla etiam , si dominus voluerit<br />

, absque dubio separetur.<br />

TITVL. IV.<br />

39<br />

XI. De sollicitatorihus filiarum, et uxorunz<br />

alienarunz,v,e1 etiam viduarunz,<br />

ac de his qui puellanz aut viduam inenuanz,<br />

absque regio iussu, violenter<br />

dare manto prcesumpserint.<br />

Orana.quod honestatem vitx commaculat , legalis<br />

necesse est ut censura coerceat. Idcirco sollicitatores<br />

aclulterii uxorum , vel filiarum alienarurn,<br />

atque viduarum, sive sponsarum, si per ingenuum<br />

vel ingenuam, seu per servum aut ancillam,<br />

atque etiam libertum aut libertam, mox manifestis<br />

indiciis talium scelerum mandatum deferentes patuerint<br />

, cum his etiam , a quibus missi fuerint 8,<br />

iitdicis instantia comprehensi , in eius potestate<br />

tradantur , cuius uxorem , vel filian , ara spon-:<br />

sam sollicitasse reperiuntur : ut illi quoque<br />

eis quod voluerit sit iudicandi libertas , quem<br />

vel coniugalis ordo , vel parentalis propinquitas<br />

huius ultorem criminis legaliter esse demonstrat.<br />

Illi quoque , qui puellarn ingenuam vel viduam,<br />

absque regia iussione , manto violenter prxsumpserint<br />

tradere , quinque libras auri el , cui vim<br />

fecerint , cogantur exsolvere , et huiusmodi coniugium,<br />

si mulier dissentire probatur, , irritum nihilominus<br />

habeatur.<br />

XII. F lavius gloriosus Recesvintus<br />

Rex 9.<br />

1)e inaenuis atque servir quos in raptu<br />

l° interesse constiterit.<br />

Qui in raptu r r interfuisse dinoscitur , si liber<br />

est , sex auri uncias reddat , et L. ictus flagellorum<br />

publice extensus accipiat. Nam si servus<br />

fuerit , et sine domini voluntate hoc fecerit, centum<br />

publice flagella suscipiat. Quod si servus<br />

in raptu 1 2 interfuerit cum domini voluntate,<br />

dominus ita pro co componat , sicut et de ingenuis<br />

est constitutum.<br />

IV. TITVLVS DE ADVLTERIIS.<br />

1. Si, connivente, aut non connivente uxore, cum<br />

alio viro adulteriunz jiat.<br />

II. Si puella vel mulier diTonsata adulterasse<br />

reperiatur.<br />

III. De adulterio uxoris.<br />

1 Legion. Antigua.<br />

2 Toled. got. Ensillan. Card. Legion. y Lind. commi-<br />

5isse.<br />

3 Emitían. si voluerit pro servo compositionem dominus<br />

dare , aut C. solidos mulieri componat, aut si noluerit<br />

, euindem servum peenx supplicio tradere non desistat,<br />

ita &c.<br />

4 Legion. Si amena.<br />

5 Toled. got. Legion. y Lind. copulare.<br />

IV. Si adulter cuna adultera occídatur.<br />

V. Si pacer vel propinqui in domo adulteram<br />

occiderintflia 3 .<br />

VI. Quod servi pr,eventos adulteros occidere<br />

non inbentur.<br />

6 Legion. procuret.<br />

7 Legion. : Antigua.<br />

8 Card. fuerint, aut si minime miss; extiterunt , iudicis<br />

instantia &c.<br />

9<br />

got. sin autor ni nota. Card. Fls. Chds. Lr-<br />

gion. Fls. Cinds. R. _Antigua.<br />

o Card. in raptu vel adulterio.<br />

Card. id rapto val adulterio.<br />

. I2. Card. in raptu vel adulterio.<br />

-1*


FORI I<br />

40<br />

Sí puella, vel video ad domum alterius pro<br />

VII.<br />

adulterio venerit , tanque •7.dr ipse conitlem<br />

libere velít.<br />

Si mulier ingenua sponte adulterio cui-<br />

VIII.<br />

cumque se misceat viro.<br />

IX. Si mulier ingenua marito VDICVM<br />

vinci iubetur.<br />

XIV. Si ingenuus sive servus virginem aut<br />

duam ingenuam violenter poltuisse adulte-<br />

alterius sese adulterii<br />

iungat stupro.<br />

X.<br />

Pro adulterio torquendos sernos et antillas<br />

in capite dominarín.<br />

XI.<br />

Si pro celando adzdterii scelere manciptum<br />

libertati tradatur.<br />

XII. De adultero-In coniugum rebus.<br />

XIII. De personis quibus adulterium accusare<br />

conceditur , et qualiter perquiri aut conrio<br />

detegitur<br />

XV. Si ingenuos, sive servus , nesciente domino<br />

, alienam consentientem adulterasse convincitur<br />

ancillam.<br />

XVI. De adulterio ancill‘e , si cum adultero<br />

violenter id fecisse probetur.<br />

XVII. De meretricibus ingenuis, vel ancillis, aut<br />

si earum scelus iudices perquirere , vel corrigere<br />

noluerint.<br />

XVIII. De immunditia Sacerdotum et Ministrorum.<br />

I. Antigua. Si , connivente , aut non connivente<br />

uxore , cum alio viro adulterium<br />

fíat.<br />

Si quis uxori aliente adulteriurn intulerit violentar<br />

, si ipse adulter filios habens legitimos talía<br />

perpetraverit, ipse solus absque rebus addicatur<br />

marito táulieris. Si autem filies legítimos<br />

non habuerit quibus facultas sua deberi legitime<br />

possit , cum omnibus rebus suis in potestate<br />

morid mulieris deveniat , ut in eius potestate<br />

vindicta consistat. Quod si mulieris fuerit fortasse<br />

consensus , marito similis sit potestas de lis<br />

faciendi quod el plucet.<br />

II. / Antigua. Si puella 3 vel mulier dssponsata<br />

adulterasse reperiatur.<br />

Si inter sponsum et sponsze parentes, aut cum<br />

ipsa forsitan muliere , gime in suo consistir arbitrio,<br />

dato precio , et sicut consuetudo est, ante<br />

testes facto platito de futuro coniugio, aut cum<br />

parentibus 4 eius , quibus lex potestatem tribuit,<br />

facta fuerit definitio , et postea puella vel muliar<br />

adulterium commisisse detegitur , aut fortasse<br />

alteri viro se dispondisse , ve1 in coniugio sociasse<br />

probatur, , una cum adultero, sive injusto<br />

marito , vel sponso inlicito , quem sibi contra<br />

priorem definitionem sociare prxsumpsit , in potestate<br />

prioris tradantur sponsi cum rebus suis<br />

omnibus servituri ; si tatuen filios de priori con:iugio<br />

adulter ille vel transgressor , seu mulier<br />

ipsa non habuerit. Quod si fijos legitimos habana<br />

probantur, , tuno omnes res ad eosdem filios<br />

pertinebunt. Ipsi tomen , id est , tam mulier<br />

ipsa scelerata, guara etiam vir ille, qui eam adulterasse,<br />

aut disponsase, ve1 in coniugio sibi sociasse<br />

dinoscitur, in potestate illius, cui prinnun pra:dicta<br />

mulier pactita 5 fuerat, servituri tradantur 6.<br />

I Legion. y Lind. detegatur.<br />

2 Toled. got. Novitcr emendata antigua.<br />

3 Legion. Si pierna disponsata.<br />

4 Le.sion. aut cum parentibus eius vir g inis , aut cum moliere,<br />

qua in sua manet potestate, facta fuera definitio.<br />

5 Toled. gol. y Lind. pacta.<br />

6 Liad. tradantur ut de his quod voluerit faciendi ha-<br />

III. Antigua. 7 De adulterio uxoris.<br />

Si cuiuslibet uxor adulterium fecerit , et deprehensa<br />

non fuerit, ante iudicem competentibus<br />

signis vel indiciis maritus accuset. Et si mulleris<br />

adulterium manifeste patuerit , adulter et<br />

adultera secundum superioris legis ordinem ipsi<br />

tradantur, ut quod de eis facere voluerit, in eius<br />

proprio consistat arbitrio.<br />

IV. Antigua. Si adulter cum adultera<br />

occidatur.<br />

Si adulterum cum '3 adultera maritus vel spon<br />

sus occiderit , pro homicidio non teneatur.<br />

V. Flvs. Rcsts. Rex 9.<br />

Si'líder vel propinqui in domo adulteram<br />

occiderint<br />

Si filiam in adulterio pater in domo sua occiderit<br />

, nullam poenam aut calumniam incurrat.<br />

Si certe eam reservare s voluerit , faciendi de<br />

ipsa et de adultero quod :voluerit habeat potestatem.<br />

Similiter et fratres , sive patrui post obitum<br />

patris faciendi habeant potestatem.<br />

VI. Antigua. Quod servi .prceventos<br />

adulteros occidere non iubentur.<br />

S icut parentibus in domo repertos adulteros necara<br />

conceditur , ita pixventos a servis perimi<br />

non iubetur. Sed quum eos servi repererint, sub<br />

honesta custodia teneant , donec aut domino domus<br />

, aut iudici prxsentandos exhibeant , et detectos<br />

certis indiciis , legalis poena percellat.<br />

beat potestatem , et pretium ad ilhun sponsum , qui dede.<br />

rat , revertatur.<br />

7 Toled. got. Noviter emendart antigua.<br />

8 Visa. aduiterum vel adulteram.<br />

9 Toled. got. SI:7I autor ni nota. Legión. y Cara'. Antigua.<br />

o o Toled. got. y- Legion. servare.


VII. Antigua. Si puebla vel vidua ad<br />

domum alterius pro adulterio venerit<br />

, eamque vir ipse coniugenz habere<br />

velit.<br />

Si puella ingenua seu vidua ad domum alienara<br />

adulterii perpetratione I convenerit , et ipsam<br />

ille uxorem habere voluerit, et parentes, ut<br />

se habeant , adquiescant; ille pretium det parentibus<br />

quantum parentes puella velint , vel quantum<br />

el cum ipsa mullere convenire potuerit. Mulier<br />

a yero de parentum rebus nullam inter tatres<br />

suos , nisi parentes voluerint , habeat portionem.<br />

VIII. Antigua. Si mulier ingenua sponte<br />

adulterio cuicumque se misceat<br />

viro.<br />

Si ingenua mulier cuicumque viro se •adulterio<br />

volens miscuisse detegitur, , si eam ipse uxorem<br />

habere voluerit habeas potestatem. Si autem<br />

noluerit sux imputes culpa , qua; se adulterio.<br />

volens iniscuisse cognoscitur.<br />

IX. Antigua. Si mulier ingenua marito<br />

alterius sese adulterii iungat stu-<br />

. pro.<br />

LIB. III. TITVL. IV.<br />

i qua mulier ingenua malito alicuius adulterio<br />

se sociaverit , et hoc 3 manifestis 4 indiciis<br />

convicta patu.erit , addicatur uxori cuius marito<br />

se miscuit , ut in ipsius potestate vindicta consistat<br />

5.<br />

X. 6 Antigua. Pro adulterio torquendos<br />

sernos et ancillas in capite dominorunz.<br />

.<br />

Pro causa adulterii etiam in domini dorninxve<br />

capite , servi vel anilla torquendi sunt, ut veritas<br />

certius possit inveniri , et indubitanter agnosci.<br />

XI. Antigua. Si pro celando adulterii<br />

scelere mancipium libertati tradatur.<br />

Si quis pro occultanda veritate mancipium manumittat<br />

, ne possit pro adulterii probatione torqueri<br />

, libertas data non valeat.<br />

1 Legion. y Lind. adulterii cáisa venera.<br />

2 Card. Legion. y Lind. puella.<br />

3 Legion. y Lind. et ex hoc.<br />

4 Legion. y Card. tnanifesta probatione convincitur. Lind.<br />

manífestis indiciis et probatione convincitur.<br />

s Card. alYade : si tomen uxot consentanea huius adultolit<br />

non adprobatur.<br />

6 Emllian, Legion. y S. J. R. sin autor ni nota,<br />

7 Toled. got. Flavs. Cindasvindus Rex. Noviter emendata.<br />

Legion. (jis. Cindasvintus Rex. Antigua noviter<br />

emendata. Card. Fls. Chchi. Antigua, Lind. Fls. Clb. Rex.<br />

41<br />

XII. 7 De á dulteroruni conizoitin rabus.<br />

Prxteritx quidem legis sanctione constitutum<br />

recolimus , adulteram mulierem , pariter et adulterum<br />

marino eius tradi debere. Tamen quia de<br />

rebus eorum sope iudices dubitare contingit, ideo<br />

specialiter decernere necessarium extitit , ut si<br />

uxoris adulterium , proponente viro , manifeste<br />

patuerit, et tam adultera, quam adulter de priori<br />

coniugio legitimos filios non habuerint , omnis<br />

eorum hxreditas manto mulieris adulterar cum<br />

personis pariter addicatur. Certe si filios legitimos<br />

de priori coniugio adulter habuerit , ipsis<br />

eius hxreditas ex omnibus pertinebit , et huius<br />

tantum persona marito adultera; subiacebit. Vxor<br />

autem adultera , si de priori coniugio, vel a postremo<br />

legitimos filios habere dinoscitur , sequestrata<br />

filiis de priori coniugio portione , et<br />

eorum potestate redacta , sic suorum filiorum , ex<br />

eadem qua' postmodum in adulterio convincitur;<br />

coniuge crcatorum, maritus eius portionem obtineat<br />

9 , ut post suum obitum eisdern filiis relinquat<br />

possidendam. Ita tatuen , ut postquam<br />

uxor adultera in potestatem fuerit mariti redacta,<br />

nulla sit illi ulterius , vel fornicandi cum ea, vel<br />

in coniugium illam sibi sociandi licentia. Nam<br />

si fecerir , ipse quidem nihil de rebus eius habiturus<br />

est ; omnis tar? ._.en mulieris facultas , aut<br />

filiis eius legitimis , aut , si filii defuerint , hxredibus<br />

mulieris ex tono proficiat. -Similis ratio<br />

et de , sponsatis forma servetur.<br />

XIII. Fiavius Cintasvintus Rex '°.<br />

.De personis, quibus adulterium accitsar?<br />

conceditur , et qualiter perquiri aut<br />

convinci iubetur.<br />

Si perpetratum scelus legalis censura non reprimir<br />

sceleratorum temcritas ab adsuetis "<br />

nequaquam quiescit. Ideoque quia quorumdam<br />

interdum uxores viras suos abominantes , seseque<br />

adulterio polluentes , ita potionibus quibusclarn<br />

vel maleficiorum factionibus eorurmlem virorum<br />

mentes alienant atque prxcipitant , ut nec agnitum<br />

uxoris adulterium accusare publice val deferre<br />

" valeant , ncc ab eiusdem adultera coniugis<br />

consortio vel dilectione discedant ; id in cansis<br />

talibus omnino servandum esr , ut si eiusdem<br />

adultera , aut 1 3 decepti mariti xtate sunt legitimi<br />

filii, ipsis iuxta quod maritus 1 4 adultera', requirere<br />

poterat , sit apud iudicem 15 mulieris<br />

8 Lind. et de postremo.<br />

9 Toled. got. accipiat et obtineat.<br />

¡o Lind. Fls. Gls. Rcds. Rex. Legion. ai7ade: Antigua.<br />

Legion. adsuetis nequaquam.<br />

12 Enhilan. Le ion. Card. .7Wed. got. y Lind. dafen-<br />

g<br />

dere.<br />

13 cara. et decepti.<br />

34 Card. iuxta quod maritus aciulterutn reguirere poterat<br />

&c.<br />

s Legion. iudicem adulterium.


FORI I<br />

42<br />

adulterium accusan di et comprobandi licentia.<br />

Certe si aut filii desunt , aut non eiusdem xtatis<br />

vel sollertix sint , qui hoc legitime expedire<br />

int ne fortasse dum dilatio ulciscendi adulp<br />

oss ,<br />

terii intercedit , aut deceptum maritum-frauduienter<br />

adultera perimat , aut facultas eius filiis<br />

suis, vel propinquis ex hac occasione depereat,<br />

propinquos mariti adultera sub hac districtiolie<br />

Z accusandi adulteram lex asta constituit 3 . Vt<br />

si<br />

accusationis huius fiduciam adsumentes, adul-<br />

4<br />

terium mulieris eorum inquisitione coram iudice<br />

manifeste patuerit, tunc 5 adulter, sive etiam adultera,<br />

qui hoc scelus convicti fuerint commisisse,<br />

cum omnibus rebus 6 illis incunctanter tradendi<br />

sunt servituri , qui hanc accusationem 7 secundum<br />

institutionem legís visi fuerint iustissime prosequi<br />

, salvas s tamen animas , qux ad lamenta<br />

poenitentix, pietatis indulgentia, reservamus, et 9<br />

VDICVM<br />

dem causa pervenerit, ipse proculdubio pro mercede<br />

sua constiturus I S est , vel a quo debeat<br />

tale negotium prosequi, vel quantum prosequutor<br />

de rebus sceleratx mulieris pro commodo sui<br />

laboris incunctanter consequi possit. Verum quia<br />

difficile fieri potest , ut per liberas personas mulieris<br />

adulterium indagetur, , dum frequenter hoc<br />

vitium occulte perpetrara sit solitum , proinde<br />

guando ad convincendum adulterium accusatx<br />

mulieris ingenuitas omnino defuerit , prxdictis<br />

personis, quibus eius adulterium accusare prxsenti<br />

lege permissum est, hoc etiam aperte licitum<br />

erit , ut per quxstionem familix utriusque<br />

domini, accusatx mulieris adulterium coram iudice<br />

iustissime requiratur. •<br />

timen qua in detruncatione flagello I° corporis<br />

in eis impertire voluerint , licentiam per huius<br />

legis sanctionem decernimus. Verumtamen eius-<br />

XIV. 19 Antigua. Si ingénuus , sive servus<br />

virginem, aut -viduam ingenuanz<br />

violenter pollztisse adulterio detecta,<br />

tur.<br />

dem " adultera filii ex ipso 12 viro iam tempore<br />

quo convicta fuerit tale facinus perpetrasse,<br />

quam etiam propinqui sui post eius 13 obitum,<br />

si filii defuerint, adultera mulieris obtineant facultatem.<br />

Sin autem filii supprestes r 4 existunt,<br />

et tatuen aut non eiusdem xtatis , aut I 5 talis<br />

experientix, qui mulieris adulterium accusare vel<br />

Si viduam quisque, vel virginem ingenuam violenter<br />

adulterandam compresserit 2° , vel stupri<br />

forsitan commixtione polluerit ; si ingenuus est,<br />

centum flagellis cxsus , ini continuo , cui violentus<br />

extiterit , serviturus tradatur. Servus vero<br />

comprehensus a iudice ignibus concremetur.<br />

vincere i 6 competenter intendant , tunc ille propinquus<br />

mariti, qui manifestum I 7 mulieris adulterium<br />

ultus fuerit , quintara partem facultatis<br />

Ingenuus tamen pro huiusmodi Scefere traditus,<br />

nullo umquam tempore ad eius , quam ompressit<br />

vel stupravit , pervenire comugium per-<br />

adultera pro labore suo percipiat : quatuor partes<br />

autem ad integrum prxdictorum filii sibi vinmittatur.<br />

Quod si hac ipsa iuulier , qux vio.¿<br />

lentiam pertulit , postquam sibi traditum servum<br />

dicent ac defendant. Nam si aut propinquorum acceperit , qualibet occasione eun-r sibi in conitv=<br />

in hac parte tepiditas , aut filiorum negligentia, gium copulare prxsumpserit ; tunc ipsa mulier<br />

vel fortasse muneris acceptio, utrosque corrum- turpissimx factionis sua' sentiens damna, cum ora:pens<br />

, minime fuerit eadem actio a talibus pernibus rebus suis propriis hxredibus 2 1 suis servisonis<br />

quxsita , dum ad regiam cognitionem ea- tura subiaceat. -<br />

r Card. mariti accusandi.<br />

2 Emilian. y Toled. sor. discretione. Legion. occasione.<br />

3 cara. constituit. Verum si filii huius . adsumentes accusationis<br />

fiduciam, mulieris adulterium corarn iudice, inquisitione<br />

illorum , manifeste patuerit , tunc adulter legítimos<br />

filias non habens , cum omnibus rebus suis , et rebus<br />

sceleratx mulieris, illis incunctanter tradendus est serviturus<br />

, qui hanc causationem visi fuerint iustissime prosequi<br />

; ita nanique ut si mulier adultera filios habuerit ex<br />

priore vel ex ipso coniugio , Mide illi orti sunt , qui eam<br />

accusaverunt , quot in numero fuerint, tot recipiant facultatuin<br />

partes sceleratx matris , salva tantum nefaria adultera<br />

anima , quam pomitentix ad lamenta, pietatis i ndulgentia<br />

, reservamus ; et tamen , qua in detruncatione flagelo<br />

corporis, ordinante indice, in eo impertire voluerint, Icentiam<br />

per huius legis sanctionem decernimus. Mulier vero<br />

scelerata donetur a Principe servitura cui placuerit, aut de<br />

ea Ciclar quodcumque voluerit. Tamen si adultera eiusdem<br />

filii ex ipso viro iam tempore , quo convicta fuerit tale<br />

ficinus perpetrasse , defiterint , propinqui mariti mulieris<br />

adultera , qui fuste visi fuerint instantia sua coram iudice<br />

prosequi mulieris adulterium , obtineant flcultates seeleratoruno<br />

pleniter et personas : si timen scelerati filios le g itimos<br />

non habuerint : quia non filii poterint de parentln<br />

harreditate fraudari , nec scelerati quiverint manere impuniti<br />

, sed erunt propinquorum mariti mulieris servitiis addicati.<br />

Si autem filii superstites existunt , et tamen non<br />

eiusdem xtatis , aut non talis experientix qui mulieris ádul-.<br />

terium acensare et convincere competenterintendant; tune<br />

ille propinquus mariti, qui manifestum mulieris •dulteriurn<br />

ultus fuerit , quintara partem facultatum sceleratortun pro<br />

labore suo percipiat, et personas •eorum proculdubio obl«<br />

sequiis suis addici non recuset. Quatuor autem partes facultatum<br />

prxdictorurn sceleratoruni . filii decepti markt sibi<br />

vendicent ac defendant, si tamen finos, legitimos adulter<br />

non habuerit. Nam si aut propinquorum in hac parte tepiditas<br />

, aut filiorum negligentia , vel fortasse muneris<br />

ceptio , utrosque corrumpens , minime fuerit eadem<br />

vel actio , sive acceptio a talibus personis liuzsitá , dura<br />

ad regiam cognitionem &c.<br />

4 Toled. got. sic.<br />

5 Emiliano Legion. y Toled. got. tune eiusdem adultera<br />

filii.<br />

6 Lind. rebus suis<br />

7 Lind. causationem.<br />

8 Lind. salvis tantum animabus , quas.<br />

9 Lind. ea tamen.<br />

o Lind. vel flagello.<br />

Lind. tara eiusdem.<br />

Emilian. Legion. y Lind. ex ipso iam tempore.<br />

1 3 Lind. eius vira obitum.<br />

x 4 Lind. superstites extiterint.<br />

x Legion. Toled. got. y Lind aut non bilis<br />

experientix.<br />

Legion. y Lind. convincere.<br />

17 Legion. qui mulieris adulterium.<br />

38 Toled. got. consecutu•us. Lind. constitutui.<br />

Emilian. sin autor ni nota.<br />

20 Legion. oppresserit.<br />

Toled. got. hzredibus servitura.


XV. Antigua. Si ingenuos sive servus,<br />

nesciente domino , alienan consentientem<br />

adulterasse convincitur ancillam.<br />

S i extra domum domini sui se adulterio volens<br />

ancilla miscuisse convincitur ', in ancillam tantummodo<br />

vindicandi dominus habeat potestatem.<br />

Si vero ingenuus aut servus cum ancilla ex consensu<br />

in domo domini ancillx reperiuntur talia<br />

commisisse , ingenuus quidem pro idonea ancilla<br />

absque infamio centum verbera ferat. Pro inferiori<br />

yero L. servus yero CL. flagella suscipiat.<br />

XVI. Antigua. De adulterio anille,<br />

si cum adultero violenter id ficisse<br />

probetur.<br />

Si ancillam quicumque violenter compresserit<br />

alienara , eamque adulteraverit , et vel in domo<br />

dommi 3 sui fuerit comprehensus, vel in quocumque<br />

loco violentus 4 extitisse convincitur; servus<br />

quidem CC. ictus accipiat flagellorum: ingenuus<br />

¡Yero L. , et super hoc XXX. s solidos<br />

domino coactus exsolvat. Dominus tamen -si id<br />

- servo faciendum iusisse probatur, , superiori ingenuorum<br />

6 lege, et damno et flagello subiaceat.<br />

XVII. ? Antigua. a De meretricibus ingenuis<br />

, vel ancillis , aut si earum<br />

scelus iudices per-piren' 9, vel corrigere<br />

noluerint.<br />

LIB. III. TITVL. IV.<br />

Si aliqua puella ingenua , vel mulier in civitate<br />

publice fornicationem exercens , meretrix agnoscatur<br />

, et frequenter deprehensa in adulterio<br />

nullo modo erubescens iugiter multos viros per<br />

turpem suam consuetudinem adirahere cognoscitur<br />

; huiusmodi meretrix a comite civitatis comprehensa<br />

CC. / ° flagellis publice verberetur , et<br />

disctissa ante populum dimittatur , sub ea conditione<br />

ut postmodum in turpibus vitiis nullatenus<br />

deprehendatur , nec umquam in civitatem<br />

el veniendi aditus detur. Et si postmodum ad<br />

pristina facta rediisse cognoscitur, iteratim a comite<br />

civitatis CCC. 2 flagella suscipiat , et donetur<br />

a nobis alicui pauperi , ubi in gravi servitio<br />

permaneat , et numquam in civitate ambulare<br />

permittatur. Et si forte ita contingat, ut tullí<br />

conscientia patris sui vel matris adulterium admittat<br />

, ut quasi per turpem consuetudinem et<br />

conversationem victum sibi vel parentibus suis<br />

Lind. convincitur : ancillam tantummodo iudicandi.<br />

2 Legion. y Lind. infamia.<br />

s Toled. got. domini fuerit.<br />

4 Legion. violenter.<br />

s Emilian. Legion. Card. Toled. got. y Liud. viginti<br />

solida.<br />

6 Toled. got. y Lind. ingenuorum et damno.<br />

7 Legion. Fls. Egica Rex. Caed. Rcds. Lind. Fls, Glo.<br />

Rals• Rex.<br />

8 Esta ley XVII. falta en el Toledano gótico. •<br />

9 Card. reiulert.t.<br />

43<br />

adquirere videatur , et ex hoc patcr vel mater<br />

fuerint pro hac iniqua conscientia fortasse convicti<br />

, singuli eorum centena flagella suscipiant.<br />

Si yero ancilla cuiuscumque in civitate simili<br />

conversatione habitare dinoscitur , a iudice correpta<br />

, CCC. similiter flagellis publice verberetur<br />

2 , et decalvata domino suo reformetur, , sub<br />

ea condicione, ut eam longius a civitate faciat<br />

conversara, aut certe tala' 3 loco transvendat, ubi<br />

penitus ad civitatem accessum non habeat. Quod<br />

si forsitan nec ad villam transmittere , nec vendere<br />

voluerit , et iterum ad civitatem reversa<br />

fuerit , huiusmodi dominus in conventu publice<br />

L. flagella suscipiat. Ipsa yero ancilla donetur<br />

alicui pauperi , cui rex vel iudex 4 , aut comes<br />

eligere voluerit , ita ut postmodum ad camdem<br />

civitatem illi veniendi aditus non prxstetur. Quod<br />

si contigerit , ut cum domini voluntate adulzerium<br />

admisisse , adquirens per fornicationem pecuniam<br />

domino suo , et ex hoc publice fuerit<br />

convictus , ipso dominus eumdem numerum flagellorum<br />

, qui superius de eadem continetur ancilla<br />

, suscipiat. Similiter et de ipsis prxcipimus<br />

custodiri , qux per vicos et villas in adulterii 5<br />

consuetudine fuerint deprehensx. Quod si iudex<br />

per negligentiam , aut forte beneficio retentus<br />

, talla vitia requirere , aut contestara , vel distringere<br />

noluerit , a comite civitatis C. flagella<br />

suscipiat , et XXX. salidos reddat el , cui a nobis<br />

fuerit ordinatum.<br />

XVIII. Flavius Recesvintus Rex".<br />

De immunditia Sacerdotum et Ministrorurn.<br />

Quia quanto magis munditiam camas sacra<br />

auctoritas imperat ,. tanto hanc adpetere ipsius<br />

ministros eius clamor informat : adeo et<br />

nos poriere finem inlicitis ausibus rite compellimur<br />

1 . quoniam et ipsi divinis nutibus devotissime<br />

placere conamur. Igitur quemcumque presbyterum<br />

, diaconürn atque etiam subdiacenum,<br />

devota 1 9 vidux poenitenti , scu cuicumque virgini<br />

, vel mulierculx sxculari , aut coniugio , aut<br />

adulterio commixtuin esse evidentissime patuerit<br />

; mox Episcopus sive iudex ut repererint , talem<br />

commixtionem disrumpere non retardent.<br />

Redacto autem illo in sui Pontificis potestate, sub<br />

poenitentix lamenta iuxta sacros canones deputetur<br />

; guam districtionis eius severitatcm , si Pontificum<br />

torpor implere neglexerit , idcm Ponti-<br />

fex duas libras aura fisco persolvat , et commis-<br />

lo Legion. Card. y Lind. CCC,<br />

Legion. CC.<br />

I z Legion. verberetur , sub ea conditione.<br />

13 Legion. alio loco.<br />

14 Legion. dux.<br />

15 Legion. in fornicancli consuetudine.<br />

26 Legion. ai7ade: Antigua.<br />

1 7 Legion. y Toled. got. quanto munditiann.<br />

18 Lind. ideo.<br />

19 Lind. DCO VOtX.<br />

F 2


44<br />

sum malura vindicare non differat. Quod si corrigere<br />

hoc nequiverit , aut concilium appellet,<br />

aut Regís hoc auditibus nuntiet. Mulieres yero,<br />

qua illis fuerint prxdictis immúnditiis irnplicatx,<br />

centeni s tlagellis a iudicibus verberentur , et comraíscendi<br />

se illis aditus omnino negetur , servata<br />

ab Episcopis etiam super hoc scelere in utroque<br />

sexu patrum sententia , qua; canonum decretes<br />

FORI IVDICVM<br />

agnoscitur ordinata. In ulciscendis autem talibus<br />

sceleribus non passim damus accusandi vel<br />

niendi licentiam , nisi aut manifestis indiciis patuerit<br />

scelus , aut legitime fuera id ipsum malum<br />

adcusatum, atque convictum, quatenus nulla<br />

videamur intentione vel ordine patrum transgredi<br />

przcepta sanctorum , aut obviare sacris regulis<br />

antiquorum.<br />

V. TITVLVS DE INCESTIS, ET APOSTATIS,<br />

ATQVE MASCVLORVM CONCVBITORIBVS.<br />

I. De coniugiis et adulteriis incestivis.<br />

II. Itero de coniugtis et adulteriis incestivis<br />

, seu virginibus sacris, ac viduis et<br />

pcenitentibus lairali oeste , vel coitu sordidatis.<br />

III. Dé viris et mulieribus tonsuram et vestemx<br />

1.7ravaricantibus.<br />

I. Flavius Cintasvintus Rex 3.<br />

De coniugiis et adulteriis incestivis.<br />

Nnlltrs prxsumat de genere patris vel. matris,<br />

1.1vi quoque, vel aviar, seu parentum uxoris 4 fratris<br />

etiam disponsatam , aut viduam, vel propinquorum<br />

suorurn relictam sibi in matrimonió copulare<br />

, vel adulterio polluere. Ita ut usque ad<br />

sextum generis gradum nulli liceat sanguinis própinquitatem<br />

libidinose foedare , vel coniugio adpetere<br />

, exceptis illis personis , qUas per ordinationem<br />

5 atque consensum,Principum ante hanc<br />

legem constitit 6 adeptas, fuisse coniugium , qux<br />

nequaquam. per legis •huius ., edictum teneri poterunt<br />

7 ad reatum. Similiter 8 et de mulieribus<br />

ordo servandus est. Qui vero contra hanc: constitutionem<br />

prxsumpserint facere , iudex eós non<br />

differat separare , .ut a tam nefanda pollutione<br />

divisi iuxta qualitatem sexus in niónasteriis d,eligentur<br />

, illic iugiter permansuri. Quid . vero' ' de<br />

eorum facultatibus observara conveniat, subterius<br />

correptx 9 legis sententia manifestat.<br />

II. Flavius Recesvintus Rex '1.<br />

Itenz de coniztgiis et adulteriis incestivis,<br />

seu virginibus sacris , ac viduis , et<br />

poenitentibus laicali veste , vel coitu<br />

sordidatis.<br />

Vniversis provinciis 11 , domino ordinante , ad<br />

x Legion. Toled. got. y Lind. vestent<br />

s Legion. concubitoribus.<br />

3 Card. y Lind. Rcds. R.<br />

4 Card. y Legion. uxorem.<br />

5 Enddan. per inordinationem.<br />

6 Card. Legion. y Liad. constar.<br />

7 got. potuerunt.<br />

IV. De speciali viduarum fraudulentia compescenda.<br />

V. De masculorum stupris2.<br />

VI. De sodomitis „ qua debeant ultionis sentew.<br />

tia percutí.<br />

VII. De violantibus paternum atque fraternum<br />

thorum.<br />

regni nostri ditionem pertinentibus, noxia przteritorum<br />

operum pravitas fecit futuris temporibus<br />

legem ponere , et vitiosis facinoribus licentius<br />

inolitis 12 terminum iustitix obviare. Audetur<br />

denique a multis contra divina legis monita vel<br />

contra honestos vitae communis mores , devotas<br />

Deo virgines , et continentiam viduitatis cum benedictione<br />

sacerdotis iuxta morem canonum profitentes<br />

, seu adfinitatis consanguinitate 13 coniunctas<br />

feminas , aut violenter , aut per cOnsensun-1<br />

sibi coniuges surnere , et Deo dicatam castitatem<br />

, vel reverendam, generis copulationem<br />

inconcessx immunditia sordidare. Qua:<br />

temeritas, dum vel a viris , vel feminis eiusdem<br />

professionis. admittitur , et castis abhorret moribus<br />

, et fidem veram impugnar. Zelamus enim<br />

pro veritate zelo. Dei, atque Ecclesiam sanctam<br />

catholicam his fidei nostrx cómmonemus decre,<br />

tis , ut deinceps sicut et canones ecclesiastici pro,<br />

hibent , nullus Deo devotan-i virginem , nullus<br />

sub religionis habitu consistentem , sive .viduitatis<br />

continentiam profitentem , seu agentem poenitentiam<br />

, vel sur proximam generis , aut eam<br />

de cuius, admixtione incestivx notaria possit subire<br />

infamia; , non licito connubio aut vi , aut con,<br />

sensu accipiat coniugern : quia nec verum poterit<br />

esse coniugium , quod a meliori proposito<br />

deducitur ad deterius , et sub falsa nominis<br />

copula , incestiva pollutio et fornicationis immunditia<br />

perpetratur. Hoc vero nefas si agere<br />

amodo provinciarum nostrarum cuiuslibet gentis<br />

homines sexus utriusque tentaverMt , insisten-<br />

8 Toled. got. Legion. y Lind.<br />

9 Card. y Liad. correcta.<br />

o Emilian. Flavius Recaredus Rex. Legion. Fls. Rccesvindus<br />

Rex. Antigua. Liad. Rchds.<br />

r Card. provinciis nostris.<br />

z Card. mlicitis.<br />

1 3 Lind. affinitate consanguinitatis.<br />

{•-


LIB. III.<br />

tes z a sacerdote vel iudice, etiam si nullus-accuset,<br />

omnimodis separati exsilio perpetuo religentur.<br />

Nec aliqua in defensionem sui 2 longitudine temporis<br />

excusentur : eorum vero bona, qui hxc talia<br />

gesserint , et pro talibus culpis dama legis huius<br />

exceperint , si eis de priori coniugio filii defuerint<br />

, ipsorum filiis absque infami 3 nota omnino<br />

proficiant. Quia licet sint scelerate concepti, sunt<br />

tatuen unda sacri baptismatis expiati. Quod si<br />

filii forte defuerint , illi ad capiendam hxreditatem<br />

succedant, quibus priscarum legum sanetio<br />

legitimam successionem indulget. Similis quoque<br />

de religiosis forma servabitur 3 , quibus nubere<br />

canon= sententia prohibetur. Illis tantum<br />

feminis ab hac sententia segregatis qua violentiarn<br />

coniunctionis indebitze sine przcedenti, vel<br />

sequenti 4 consensione pertulerint. Sacerdotes vero<br />

vel índices', si talia cognoscentes ulcisci fortasse<br />

distulerint , quinas auri libras fisco cogantur<br />

exsolvere. Quod si forte id redarguere yoluerint<br />

, nec potuerint , Regís hoc auditibus insinuare<br />

procurent : ut quod eorum non potuit<br />

vindicare sententia , principalis damnet omnino<br />

censura.<br />

III. Flavius Cintasvintus Rex<br />

De viris , et -nzulleribus tonsuran z , et<br />

vestenz religionis pr,evaricantibus.<br />

Apostaticx calamitatis opprobrium ex hoc merito<br />

funditus stirpari compellimur, ex quo Deum<br />

nobis propitium 6 fore confidimus. Si 7 enim cura<br />

mínima peccata corrigimus , pietatem eius fauctricem<br />

nobis efficimus , quanto magis si scelus<br />

in divinitatem commissum severissima censura<br />

falce recidimus? Ideoque hac in perpetuum valitura<br />

8 lege sancimus , ut quicumque religionis<br />

habitum per honorabile tonsura' signaculum 9,<br />

aut tempore poenitentix petendo susceperint, aut<br />

non fraudulenta, sed pia parentum oblatione meruerint<br />

, aut proprix voluntatis devotione tenuerint<br />

, et ad laicalem conversationem postmodum<br />

apostatizando redierint ; iuxta sententiam canonum<br />

ad eumdem religionis ordinem, quolibet prosequente<br />

, reducantur inviti , atque infamix nota<br />

respersi , et in monasteriis perenniter religati r °,<br />

districtiori macerentur poenitentia corrigendi. Illis<br />

tantum supplicio severitatis huius indulto, quos<br />

aut alienar fraudis coegit impulsio , aut ad or-<br />

Lind. insistente sacerdote.<br />

Ernilian. Toled. got. y Lind. alladen : quousgue<br />

xerint.<br />

3 Legion. servetur.<br />

4 Toled. got. vel subsequente.<br />

5 Legion. Antigua.<br />

6 Toled. got. propitium confidimus.<br />

7 Toled. got. Si enim clura hominum peccata.<br />

8 Emilian. Legion. Toled. got. y Card. mansura.<br />

9 Card. y Lind. signara.<br />

ro Legion. religatione districti.<br />

TITVL. V.<br />

45<br />

dinis omissi regressum voluntatis proprix reduxerit<br />

votum : si tatuen nec vir secupdam " uxorem<br />

, nec mulier maritum alterum habuisse r 2<br />

detegitur r 3 . Illos etiam ab hac sententia<br />

nes efficimus , qui sic invalescente langore , ad<br />

poenitentix vel tonsura' pervenerint ordinem , utid<br />

se nec accepisse tunc noverint , nec petisse<br />

meminerint. Prxvaricantium vero bona eorum filiis<br />

, aut propinquis hac discretione pertineant,<br />

ut vir habens uxorem , si filios etiam ex eadem<br />

habuerit , et donatum aliquid ab ipsa perceperit<br />

, si supprestis est uxor , ita possideat ut post<br />

suum obitum communibus filiis possidendum relinquat.<br />

Certe si aut ipsa discesserit , aut communes<br />

filii desunt , proprietatem prxvaricatoris<br />

viri propinqui eius hxredes incunctanter obtineant.<br />

Nam quod ab uxore quolibet tempore<br />

donatum fortasse perceperat r 4 propinquis uxoris<br />

hxredibus absque dubitatione proficiat. Hxc<br />

etiam de feminis omnino servabitur forma , ut<br />

poenitens virgo vel vidua , si veste laicali 1 5 deposita<br />

, sxcularia denuo sumpserint indumcnta,<br />

aut inierint fortasse coniugia ; similis eas et in<br />

amissione rerum , iuxta superiorem de viris taxatum<br />

ordinem , censura redarguat , et districtionis<br />

poena percellat : ita videlicet ut proprietatem<br />

feminx eius filii , aut hxredes habeant. Dona,<br />

tionem autem a viro perceptam propinqui mariti,<br />

a quo conscripta donatio cognoscitur r 6 , deberi<br />

sibi cognoscant. Et quoniam apostatizandi<br />

przecipitatio fraude potius mulierum sxpissime<br />

perpetratur, , id etiam oportuit prxsenti lege censendum<br />

, ut quidquid a viro seu ante nuptias,<br />

sive post nuptias in nomine sponsx vel uxoris<br />

titulo fuerit dotali conscriptum, non mulieris -<br />

redes, sed hxredes eius, qui dotem conscripsit,<br />

sibimet per omnia noverint vindicandum. Personis<br />

vero talibus accusandi , vel testificandi , atque<br />

aliena negotia prosequendi licentiam penitus<br />

abnegamus ; quia non poterunt in negottis sxcularibus<br />

fideles existere , qui devotionem sanctam<br />

ausu comprobantur sacrílego temerasse.<br />

IV. Flavius Egica Rex 17.<br />

De speciali viduarunzfi-azidulentia compescenda.<br />

Solet quarumdam infelicium viduarum astutia<br />

fraudem devotioni admiscere , et perrnixta ves-<br />

II Card. y Toled. got. si tatuen nec vír post hoc uxorem<br />

vi- duxerit , nec mulier maritum acceperit.<br />

Legion. accepisse detegatur.<br />

Toled. got. dctegitur. Prxvaricantium vero bona.<br />

14 Leg ion. receperit.<br />

r s veste religionis. Card. veste sanctimoniali.<br />

Lind. veste religiosa.<br />

16 Toled. got. 5, Lezion• rcscitur . Card. dinoscitur defendere<br />

, vel deberi sibi cognoscant.<br />

17 Legion. Antigua. Card. Fls. Egiga. Antigua. En el<br />

Einilianense falta esta ley.


FORI IVDICVM<br />

46<br />

transgressionis sibi quum voluetium<br />

sirnultate<br />

rint aclitum reservare 2 . Agunt alma tempore<br />

lucres sui , ut religiosa 3 veste forte se induant,<br />

postea transgressionis meditantes insaniam , re-<br />

et<br />

abintus clausis seis tunicis induant,<br />

plicatos 4<br />

quos induisse subtili 5 fraudum argumentatione<br />

contendant. Sicque per hoc visum intuentium<br />

fallunt 6 , quia aliud in eis publice videre non<br />

possunt , quam quod foris patula omnibus cognitione<br />

monstratur. Quapropter ut omnis de cxtero<br />

simultatis 7 arnputetur occasio, id tenendum<br />

prxsentis legis sanctione decernimus , ut abinceps<br />

quxcurnque vidua isto se fraudum argumento<br />

excusare voluerit , ut abintus aliud replicet<br />

, aliudque ostendat in superficie tunicx , hoc<br />

alea religionis deputetur in signo 8 , quo 9 ex<br />

transgressionis delictis admissa vel adnisa est argumento.<br />

Quia non quod illa ad transgressionem<br />

sibi usurpat , sed quod intuentium fides clamar,<br />

hxc certa , Exc vera religionis adprobanda<br />

sunt signa. Iam vero vidua, qua' deinceps tala se<br />

voluerit obiectione defenderé , vel excusatione<br />

celare, non solum quia " precisse vocis 12 damna<br />

huius sustinebit iacturam , sed et transgressionis<br />

ornnimode in 23 se nexibus ligata r 4 , constituta<br />

canonum , et regum non effugiet damna.<br />

V. Flavius Cintasvintus Rex 15.<br />

De masculorum stupris 16.<br />

Non relinquendum est scelus inultum , quod<br />

detestatum 7 semper , et execrabile morum probitate<br />

r 8 censetur. Masculorum ergo concubitores<br />

, vel qui talia consentientes pertulerint , ista<br />

sunt legis huius sententia feriendi : ut ubi 29 scihcet<br />

mox tale nefas admissum iudex evidenter<br />

investigaverit , utrosque continuo castrare procuxet<br />

, et tradens eos Pontifici territorii huius, ubi<br />

id perpetrara contigerit , sequestratim ardue mancipentur<br />

detrusioni , vel invite saltim luituri commissa<br />

, qui voluntarie perpetrasse noscuntur inlicita.<br />

Hoc interim horrendum dedecus si inferens<br />

quisque vel patiens non voluntarius , sed<br />

invitus explesse 2 ° dinoscitur , tunc a reatu po-<br />

I Card. y Toled. got. simulatx.<br />

2 Liad. reserare.<br />

3 Toled. got.. religiosam vestem fortasse induant.<br />

4 Legion. y Liad replicatos abintus clavos seis tunicis<br />

insuant. Card. clavos sois tunicis insinuant. Toled.<br />

got. replicantes abintus clavos seis tunicis insuant.<br />

5 Card. y Toled. got_ sub tala contenmant.<br />

6 Card. "' Lind. ftllunt ocelos.<br />

7 Card. simulationis. got. simulatis.<br />

8 Legion. insignia.<br />

9 Liad. (piad.<br />

ro Legion. religionis tunicis.<br />

t Liad. quasi prxcisx vocis hules sustinebit.<br />

12 Toled. got. vocis huius.<br />

1 3 Card. Toled. got. y Lind. oranimodx nexibus inligata.<br />

14 Le gion. implicata.<br />

15 Legion. nade: Antigua. En el Emilianense es "v<br />

esta ley.<br />

Legion, De marradorum conciikitoritu.r.<br />

terit immunis haberi , si nefandi huius sceleris<br />

ipse detector extiterit ; ille proculdubio tenendus<br />

ad poenarn , quem in hanc sponte devolutum<br />

constat insaniam. Habentes autem uxores,<br />

qui de consenso talia gesserint 2 1 , facultatem eorum<br />

filii , aut hxredes legitime poterint 52 obtinere.<br />

Nam coniugi , sua tantum dote percepta,<br />

suarumque rerum integritate retenta , nubendi<br />

cui voluerit , indubitata manebit et absoluta licentia.<br />

VI. 23 Fls. Egiga Rex 24.<br />

De sodomitis , qua debeant ultionis sententia<br />

percuti.<br />

Ortodoxx fidei ratione compellimur 2$ regalem<br />

26 censuram inhonestis exhibere moribus , et<br />

continentix freno restringere carnis lapsu im_<br />

plicatos. Nam tunc potius genti ac patria nostrx<br />

clementi pietate consulimus, curo et pravorum<br />

funditus scelera extirpare curamus , et in<br />

malefactis vitiorum terminum ponimus. Illud sane<br />

facinus detestandx libidinis abrogare conten-',<br />

dimus , qua masculi masculos inlicita stupri actione<br />

, et immundis sordibus maculare non metuunt<br />

; tantique se flagitii coinquinationibus polhumt<br />

, quinto ea , et divinis adversa cultibus,<br />

et contraria castitati conspicirnus At vero<br />

huiusmodi lapsus et sacra scriptui anetoritas<br />

, et mundana sanctionis prohibeat omnino<br />

censura , novellx tatuen legis necesse est abrogari<br />

sententia; ne dum emendatio opportuna differtur<br />

, peioribus crescere vitiis dinoscatur. Et<br />

ideo huius legis edicto decernimus, ut quicumque<br />

amodo vel deinceps, seo de religiosis, sive<br />

ex laicis cuiuslibet xtatis aut generis horno prxscripto<br />

fuerit scelere quibuscumque indiciis manifeste<br />

detectes , mox iubente principe , vel quolibet<br />

iudice insistente , non solum castrationem<br />

virium 3 0 perferat , sed insuper illam in se inturam<br />

excipiat ultionis, quam pro his causis<br />

per, in armo videlicet tertio regni nostri, sacerdotalis<br />

decreti promulgata sententia evidenti perscriptione<br />

31 depromit.<br />

Legion. y Liad. detestandum.<br />

18 Liad. pravitate.<br />

19 Toled. got. y Legion. ut scilicet.<br />

20 Lind. explere.<br />

21 Teled. got. gesserunt.<br />

22 Legion. y Liad. poterunt.<br />

23 Esta ley falta en el Vigilan°. En el Toledano g¿ftico<br />

, de donde se ha tomado , y en el Legionense et<br />

la VI.<br />

24 Legion. Fls. Rcdus. Rex. Antigua.<br />

25 Toled. got. y Legion. compellitur regalis censura ha.<br />

nestis exhiberi moribus.<br />

26 Lind. legalem.<br />

27 Legion. _y Liad. lapsibus.<br />

28 Toled. got. conspiciunt.<br />

29 Toled. got. en<br />

3o Emilian.<br />

3 r Toled. got. ot. praescrptione. i • \o/. L si descriptione • pernusit.<br />

Liad. descriptione deprompsit.


VII. Flavius Cintasvintus Rex I.<br />

De violantibus paternum atque fraternunz<br />

thorum.<br />

Superiori quidem lege de propinquorum incestu<br />

quid debeat observara , decretum est. Tamen<br />

quia non minoris constat Q sceleris paternum thorum<br />

, sive fraternum commaculari , constituentes<br />

adiicimus , ut concubinam patris sui , ve1<br />

LIB. III. TITVL. VI.<br />

47<br />

fratris , aut etiarnsuam scierit patrem suum , aut<br />

fratrern vel semel . adulterasse , seu sit libera<br />

sive antilla, nullus umquam propinquorum adulterare<br />

prxsurnat : ,neque pater adulteratam a filio<br />

stupri foeditate aliquatenus polluat. Quod si<br />

talla quisque sciens facere fortasse prxsumpserit<br />

, facultatem eius, si filios legitimes non habuerit<br />

hxredes quos successio expectat , obtineant.<br />

IPse'vero sub poenitentist religatus, perennis exsilii<br />

excipiat.<br />

TITVLVS DE DIVORTIIS NVPTIARVM,<br />

1. Si mulier viri sui tuste, vel iniuste divortium<br />

patiatur.<br />

1. 3 Si mulier viri sui fuste, vel iniuste<br />

divortium patiatur.<br />

M alierem ingenuam a viro suo repudiatam nullus<br />

sibi 4 in coniugium adsociare prxsumat 5 , nisi<br />

aut scripturis aut coram testibus divortium<br />

inter eos facturo fuisse evidenter agnoscat. Quod<br />

si aliter facere quisque prxsumpserit , mox ut comes<br />

civitatis, vel vicarius, aut territorii iudex tale<br />

nefas commissum agnoverit, si nobiles fuerint fortasse<br />

persona , quos iudex distringere aut separare<br />

non possit , nostris id auditibus confestim publicare<br />

non differat , ut severitatem legis , quam<br />

merentúr , excipiant. Nam si minoris loci persona<br />

sunt , iudex eos continuo separare nequaquam<br />

moretur. Ita ut tem mulier , qua 7 se altera<br />

extra 8 voluntatem mariti prioris in coniugium<br />

copulavit , quam etiam ille qui eam sibi adsumere<br />

uxorem prxsumpsit , in potestate tradantur<br />

anterioris mariti , ut quod de his facere yolucra<br />

, sui sit incunctanter arbitrii. Si tamen causa<br />

inter priorem maritum et uxorem adhuc inaudita<br />

manere constiterit, aut si idem maritus alteri<br />

se mulieri 9 in matrimonium coniunxerit;<br />

serte si maritus uxorem iniuste reliquerit , et<br />

donationem dotis amittat , quam el contulerat,<br />

eidem mulieri proculdubio profuturam , et de<br />

rebus eiusdem mulieris nihil se habiturum esse<br />

cognoscat. Sed quidquid etiam de facultate mulieris,<br />

vel alienasse ve1 fraudasse dinoscitur, , ad integrum,<br />

distringente iudice, mulieri restituat. Quod<br />

st mulier sub metu viri consistens , quocumque argumento<br />

persuasa vel decepta , aliquam de suis<br />

1 Legion. Fls.:11..cdus. R.<br />

2 .L esse constat.<br />

3 Legion. y Lind. Antigua. Cari,Noviter emendata.<br />

4 Legión. y Lind. sibi in coniugio sociare. Card. sibi<br />

sciens in coniugium.<br />

5 Toled. prxsumat. Quod si aliter.<br />

6 1:ndlía'n. Card. y Legion. scriptis.<br />

7 LePrion. y Lind. que se adulterio extra.<br />

8 T'oled. gol-. extra maritum priorem.<br />

ET DISCIDIO SPONSORVM.<br />

II. Ne inter coniuges clivortitan fiat.<br />

III. Ne inter sonsos disciclinnz jiat.<br />

rebus nomine illius viri, qui eam relinquit, scripturam<br />

conscripserit, huiusmodi scriptura nullam<br />

omnimodo firmitatem habebit, sed universa, qua'<br />

per eandem scripturam mulier dederat, iuri suo<br />

perenniter vindicabit.<br />

II. Flavius Cintasvintus Rex ".<br />

Ne inter coniuges divortium fiat.<br />

Si alienam coniugem violare , res sine crimine<br />

non est, quanto magis illam contemnere , quam<br />

spohte sua unusquisque possidendam sortitus est?<br />

Quia .ergo plerosque tam prxcipites habet , vel<br />

reruni • ambitio , vel efffxnata libido , ut quadam<br />

a I fraude , coniugibus suís•spretis , alias videantur<br />

uxores adpetere constitutionis huius est<br />

perenniter forma servanda , ut nullus virorum,<br />

excepta manifesta I 2 fornicationis causa , uxorem<br />

suam aliquando relinquat , et neque per testen),<br />

neque per scripturam , seu sub quocumque argumento<br />

facere divortium inter se et suam coniugem<br />

audeat. Sed . si adulteram maritus dixerit<br />

fortasse redargUendam , iuxta legem aliam , eius<br />

publice scelere comprobato , a indice sibi traditam<br />

, faciendi de ea quod voluerit , sit illi potestas<br />

13 Certe si conversiones ad Deum i 4 yo-<br />

'untas extiterit, communem ad r 5 consensum viri<br />

scilicet et mulieris cuerdos evidenter agnoscat, ut<br />

nulla postmodum cuilibet eorum ad coniugalern<br />

aliam copulam revertersdi excusado intercedat.<br />

Quod si aliter quisque uxorem suam spernens,<br />

9 Taled. got. y Lind. in matrimonio non coniunxerit.<br />

o o Lind. a72'ade: Nov. emd.<br />

Card. y Toled. got. quidarn.<br />

12. Legion. excepta fornicationis causa.<br />

1 3 Legion. potestas , et nulla postulo& m.<br />

Toled 0-ot ad sum. Lind. ad dominum.<br />

• •<br />

15 Emilian. Carel. y Toled. got. adscnsum.


FO-R1-<br />

cailiditate scripturam ab ea,sibi,<br />

quacurnque<br />

que voluntatibus profutiarbm exegerit non sol<br />

urn tale lran,<br />

quandoque repertum, nihil out-<br />

vincu<br />

l<br />

ino tirmitatis habebit ;_ sed eadem mulier tam<br />

facultatem suam, quam dotem ' etiam; quam prxjdictum<br />

est ab ipso viro •acteptarri , sibi in , omnibus<br />

vindicabit.• •Et si quid aliud facultatis eiusdem<br />

pessimi viri fuerte , cunctis eorum filiis ad<br />

integrum pertinebit. Quod si aut communes fi-:<br />

lii, aur eiusdem viri ex priecedenti coniugio non<br />

fucrint , universam viri facultatem mulier , qua<br />

per nequitiam illius a coniugio resoluta est , incunetant,r<br />

poterit obtinere , et hanc 2 causadonem<br />

, si mulierem constiterit fortasse defunctam,<br />

eius tilii in cuiuscuinque -Yoluerint proponendi<br />

iudicio licentiam habiruri sunt , ut reperto tale<br />

vir utique bulos sceleris istius legis multetur<br />

sententia. Et omnibus seu ex codem<br />

parí coniugio , sive ex prxeedenti ipsius viri, ut<br />

diximus , procreatis , xqualiter facultas eius obtinenda<br />

patescat. Certe nec coMmunes filii , nec<br />

. . •<br />

viri<br />

ex priori ipsius coniugio geniti supprestes 3<br />

extiterint , et ea forsitan mtilier, , (lux relicta est,<br />

ex priori digno coniugio filios videatur habere;<br />

ipsis proculdubio licitum erit maternam vocem<br />

adserere , ut eorum instantia quum fuerit , iuxta<br />

persentern legein , scelerati persona damnata, facultatem<br />

eius indubitanter obtineant. Iam vera<br />

prxdictarum personarume •vel viri vel mulieris,<br />

seb.indum .prxfaitim ordinem , "si filii deessé noscuntur,<br />

, contemptx mulieris hxreditatem , tuno<br />

reste, propinqins eius capiendi liciturri erit , si<br />

despectuni propinqux 4 vindicaturi spernentis viri<br />

prxsumptionern legaliter -condenmandant<br />

terint. Maritus autem , qui vel divortii, vel securitatis<br />

a coniuge scripturam quamlibet exegerit<br />

, seu fortasse -non exigens , contempta tatuen<br />

uxore , .aliam sibi uxotern .adsumpserit 3 , ducentis<br />

publice verberibus tlagellatus ac turpiter de<br />

calvatione foeclatusa , aur t perpetuo condemnetur.<br />

exsilio , aut si donare illun cuicumque • 6 principis<br />

potestas elegerit , in suo consistas arbitrio. Sed<br />

et mulier , qux sciens , aut occasione qualibet<br />

agnoscens, virum habere supprestem uxorem, eius<br />

.<br />

vanitati consenserit, aut ipsi Se in coniugium co-<br />

pules 7 , protinus mulieri trade w ad<br />

-est , qua<br />

contempta ab eodem manto , quem ill a sortita<br />

est , esse dinoscitur ; ita ut, vita tantum canses -<br />

sa , faciendi de ea quod v o I ueitt -• , sit • • • •libertas.<br />

Corte si post mulieris obitu, m fil•orum i eius as-<br />

sertione tale nefas out comprobatum , aut si<br />

fui fil desunt, , plopinquis a - • • hxtedibus extiterit hu-<br />

I Legion. Card. Toled. got. y Línd. dotem ab<br />

ipso viro.<br />

2 Card. Lind. et hanc causationem vel accusationem.<br />

To!,- d. got. et in huno acculationern.<br />

3 Lind. superstites.<br />

4 Toled. got. propinqux mulieris.<br />

Toled. got. induxerit.<br />

6 Toled. got. cuitiscumque.<br />

7 Card. in coniugium copulet , aut adulterio polluat.<br />

8 Lind. ferat.<br />

9 Card. divortium fieri, seu fortasse non intendens , conternnens<br />

tatuen vírtiim ad alteriust vir; coniugium , aut<br />

IVDICVM<br />

ius rei negotium prosequutum, ipsis similiter prxvaricatrix<br />

mulier tradatur in potestatem , ut<br />

dem indicio, quo mulier contempta debuerat, de<br />

persona eius absque mortis intentu sententiam<br />

ferant 2 . Sane quia per mulleres etiam huius rei<br />

interdum fieri solet scandalum , ut favore regum<br />

vel iudicum viros proprios spernere videantur,<br />

ideo si quxcumque mulier, sive principis ope, aut<br />

quocumque ingenio , seu cuiuslibet auxilio intenderit<br />

inter se et virum suum divortium fie-7<br />

ni 9 ve1 ad alterius viri coniugium transire consenserit<br />

, in eiusdem legitimi viri sui cum omnibus<br />

rebus suis pótestatem redacta , eadem 4ux superius<br />

maritum pcena constringit , vel. (lux de rebus<br />

eorum i° est sententia constituta , sceleratx<br />

mulieris damnetur temeritas. Sirrális queque, et<br />

de viris forma servabitur , -qui 11 uxorein alterius<br />

, ve1 sponsam sibi in coniugium sociare prx_<br />

sumpserit , ea tantum 12 conditione retenta ,<br />

si mulieris maritus , masculortun concubitor adprobatur<br />

, aut eamdem suam uxorem , ea nolente<br />

, adulterandam cuicumque viro dedisse , vel<br />

permisisse convincitur ; quia tale nefas -fieri nequaquam<br />

inter christianos. oponer , nubendi mulieri<br />

alteri viro , si voluntas eius extiterit, nullatenus<br />

inlicitum erit. Nam si in coniugio positis,<br />

uxore videlicet et marito , maritum fortasse constiterit<br />

fuste cuilibet servum addictum , si noluerit<br />

mulier manere 13 illum in coniugali secum<br />

consortio, tandiu se noverit casta vira frxno manere<br />

constrictam , nec nubendi alteri viro concedi<br />

sibi licentiam , dones eius maritus , de quo<br />

dictum est , debitam extrema; vitae sortem exsolvat.<br />

III. Flavius Recesvintus Rex 14.<br />

Ne int.?r sponsos discidiunzfiat.<br />

Yquali placet transgressum damnatione multare<br />

quod inliesum a quali constabat 15 dignitate<br />

manere. Igitur iuxta prxsentem superiorem legem,<br />

et de viris et de mulieribus sponsatis , tam<br />

in personis , quam iu rebus forma servanda est,<br />

qui post arrarum traditionem, aur factam secundum<br />

legos definitionis sponsionem coniugale foe-;<br />

dios contemnentes aliis se personis in coniugium<br />

copulaverint , seu sine parí consensu , aut xgritudinis<br />

fortasse manifesto periculo ad religionis<br />

propositum calliditate magis, quam devotione con-.<br />

versationis 16 adspirare prxsumpserint , superiori<br />

lege coercendi sunt in omnibus ► 7.<br />

adulterium transire &c.<br />

o Legion. eius. •<br />

Cara'. qui scientes , aur occasione qualibet agnoscentes<br />

mulierem habere superstitem virurn , uxoxem alterius &c.<br />

I1 Legion. tatuen.<br />

Lind. manera vel itabere illum.<br />

4 got. Flavius Cindasvindus. Lind. FU. Chds.<br />

Rex. -<br />

1 5 Liad. prxstabat.<br />

16 Toled. got. conversiones.<br />

17 Toled. got. Rifad, i Finit libar , úicipítlibar IV.


I.D, primi gradus natura.<br />

II. De secundi gradus ,adfinitate.<br />

III. De tertii gradus parentela.<br />

IV. quarti gradus consanguinitate.<br />

LIB. IV. TITV L. 1.<br />

LIBER IV.<br />

De origine naturali.<br />

-TITVLVS DE GRADIBVS.<br />

I. De priori gradus natura.<br />

gradu.continentur superiori linea pater,<br />

mater : inferiori linea filius , filia , quibus nulla<br />

alía persona: iungúntur.<br />

. .<br />

II. De secundigradus adfinitate.<br />

Secu ndo gradu continentur superiori linea avus,<br />

avia : inferiori •, nepos , neptis: transversa a frater<br />

et soror; qua persona duplicantur ; avus enim 3<br />

et avia , tam ex patre , quam ex matre ; nepos,<br />

neptis-, tam ex filio , quam ex filia ; frater et soror<br />

, tam ex: patre , quam ex matre accipiuntur.<br />

Qua. persona sequentibus quoque gradibus similitar<br />

substantia 4 earum , qua in quocumque<br />

gradu consiStunt, ipso. ordine duplicantur. Et<br />

istx persona in secundo gradu ideo duplices<br />

uppeliantnr, quia duo avi, et paternus et maternus<br />

, item duo genera nepotum sunt , sive ex filio<br />

, sive ex filia procreati. Frater , et soror ex<br />

transverso veniunt, id est, frater patris, aut frater<br />

matris , qui aut patruus, aut avunculus nominantur<br />

, qui et ipsi hoc ordine duplicantur.<br />

III. Antigua. De tertii gradus parentela.<br />

Tertio gradu veniunt supra proavas , proavia:<br />

infra pronepos ,•et proneptis : ex obliquo fratris,<br />

sororisque filius , filia: patruus, et amita , id est,<br />

patris frater , et soror : avunculus , et matertera,<br />

id est , matris frater , et soror.<br />

IV. Antigua. De quarti gradus consanguinit<br />

ate. •<br />

Quarto gradu veniunt supra abavus , abavia:<br />

Legion. y Lind. tenentur.<br />

2 Emillan. y Legion. ex transverso.<br />

3 Legión. etiam.<br />

4 Toled. got. y Legion. pro substantia. Card. y<br />

Lind. per substantiam.<br />

5 Toled. got. y Les ion. sin nota.<br />

6 Toled. got. y Legion. sin nota.<br />

7 Lind. consobrinus et consobrina , y así siempre.<br />

8 Lind. Hoc.<br />

9 Todas las leyes que hay desde esta hasta la IX.<br />

imlusive del título siguiente faltan en el códice Legio-<br />

49<br />

V. De quinti gradus origine.<br />

VI. De sexti gradus extremitate.<br />

VII. De personis septimi generis , qua legihus<br />

non continentur<br />

infra abnepos , abneptis : ex obliquo fratris , et<br />

sororis nepos , neptis , frater patruelis, soror patruelis<br />

, id est , patrui filius , filiave : consubrinus<br />

7 et consubrina , id est , avunculi et matertera:<br />

filius , filia : amitinus, amitina , id est ,<br />

filius , filia : itemque consubrini , qui ex duabus<br />

sororibrís nascuntur, , quibus adcrescit patruus<br />

magnus , amita magna , id est , avi paterni frater<br />

et soror : avunculus magnus , matertera magna,<br />

id est , avia , tam paterna, quani materna;<br />

frater et soror. Hic 8 plus exponi opus non est,<br />

quam lectio ista declarat.<br />

-V. 9 Antigua. I ° De quantigradus<br />

• •<br />

origine.<br />

uinto gradu veniunt Q ., supra quidem , atavus,<br />

atavía : infra adnepos, adneptis : •ex obliquo fratris<br />

et sororis pronepos , proneptis : fratres patrueles,<br />

sorores patrueles, amitini, amitina , consubrini<br />

, consubrina filius , filia : proprius subrinus<br />

Z1 , subrina , id est , patrui magni , amita; 2<br />

magna , avunculi magni , matertera; magna, filius<br />

, filia. His adcrescunt propatruus , proamita:<br />

hi sunt proavi paterni frater, et soror: proavunculus<br />

, promatertera : hi sunt proavix paterna,<br />

niaternaque frater et soror , proavique materni.<br />

Hac species , nec aliis gradibus, guara<br />

scripta est , nec aliis vocabulis declarara potest.<br />

VI. Antigua. 1s De sexti gradus extreinitate.<br />

Sexto gradu veniunt supra , tritavus , tritavia:<br />

infra, trinepos , trineptis : ex obliquo fratris , ct<br />

sororis abnepos , abneptis , fratres patrueles , sorores<br />

patrueles, amitini, amitina, consubrini, consubrina<br />

, patrui magni , mita " magna , avun-<br />

tiense , por haherle arrancado al;unas hojas.<br />

ro Toled. got. sin nota.<br />

Lind. sobrinos , sobrina.<br />

/ 2 Toled. roe. amitimr:<br />

13 Card. Iii sunt proavi paterni frater et soror. 11xc species<br />

&c. Lind. Hi sunt proavi materna frater a soror.<br />

14 Toled. got. 1-1xc est species , nec aliis gradibus, quam<br />

scripturn est , &c.<br />

15 Toled. got. sin nota.<br />

r6 Taled. got. amitinx.


FORI IVDICVM<br />

50<br />

culi magni , matertera -magna nepos , neptis:<br />

proprii subrinr ñlius, filia, qui consubrini appel-<br />

Quibus ex latere adcrescunt propatrui,<br />

lantur.<br />

proamitx proavunculi , promatertere filius , fi-<br />

et patruus ab amita. Hi sunt abavi pa-<br />

frater, et soror, abavunculus, abmatertera.<br />

terna<br />

sunt abavia paterna maternaque frater et<br />

soror , abavique materni. Hac e quoque explanari<br />

amplius non possunt , quam auctor ipse<br />

seruit.<br />

II.<br />

nI.A4r<br />

VII. De personis septimi generis qu,e<br />

leuibus non continentur 3.<br />

Septimo gradu , qui sunt cognati recta linea<br />

supra infraque, propriis nominibus non appellantur<br />

, sed ex transversa linea continentur fratris,<br />

sororisve abnepos , abneptis , consubrini , con..<br />

subrine filii , negué. Successionis autem idcirco<br />

gradus septem constituti sunt, quia ulterius<br />

per rerum naturam , nec nomina inveniri , nec<br />

vita succedentibus propagad potest.<br />

II. TITVLVS DE SVCCESSIONIBVS.<br />

sorores cum fratribus ,equaliter in parentum<br />

luereditate succedant.<br />

Quod ara luereditatis successione fzlii primi<br />

sunt.<br />

III. Si ata de superiora aut de inferiori genere<br />

directi ordinis persorue clefi terint , tunc<br />

latere vcnientes facultatis accipiant portiones.<br />

IV. Qui succedere possunt in eorum facidtatibus<br />

, qui nec scriptis , nec testibus S11J712<br />

a*ant voluntatem.<br />

V. De successione fi- atrum et sororum , sive<br />

allorum , qui de diversas parentibus generantur.<br />

VI. Si is, qui moritur, avos relinquat vel vias.<br />

VII. Si is, qui moritur, sorores relinquat patris<br />

aut matris.<br />

VIII. Mis; qui moritur, filios fratris val sororis<br />

relinquere videatur.<br />

IX. Quod in 017211CM 4 luereditatem femincbaccipi<br />

del) eat.<br />

X. Item , ut in onmem 5 hcereditatem femina<br />

I. 7 Ilt sorores cumfratribus (equaliter<br />

in parentum hxreditate succedant.<br />

Si pater ve1 mater intestati discesserint , sorores<br />

cum fratribus in onmi parenturn bereditate<br />

absque aliquo óbiectu aquali divisione succedant.<br />

II. 9 Quod in kereditatis successione filii<br />

priori sunt.<br />

In hareditate illius , qui moritur , si intestatus<br />

discesSerit , filii priori sunt : si filii desunt , nepotibus<br />

debetur hareditas : si nec nepotes fuerint<br />

, pronepotes ad hereditatem vocantur : si<br />

yero qui moritur nec filios nec nepotes , seu<br />

patrem , vol matrera relinquit , tunc avus, aut<br />

avia hareditatem sibitnet vindicabit.<br />

Toled. got. y Lind. abpratruus.<br />

2 Card. y Lín.]. Hi sunt abavi materna frater et soror.<br />

}Lec quoque &c.<br />

3 Emilian. Card, y Lind. tenentur.<br />

4 Lind. in mili Ikrreditate.<br />

5 Liad. in onzni h.r1:editate.<br />

accipi debeat , et quod , qui gradu 6 alterum<br />

prarcedit , ille successionem vicinior<br />

capiat.<br />

XI. De successione mariti et uxoris..<br />

XII. De luereditate clericorum et monachorum.<br />

XIII. Vt post mortenz matris , filia in patris<br />

potestate consistant , et quid de rebus JIliorum<br />

agere conveniat patrem.<br />

XIV. Si mater in viduitate permanserít , xqualem<br />

inter filios capiat portionem ; et quid<br />

de rebus filioruna agere conveniat mairem.<br />

XV. Ne uxor sibi vindicet quod maritum cum<br />

servir eius adquisisse constiterit.<br />

XVI. De his , que vir et uxor in, coniugio constituti<br />

conquirere potuerint.<br />

XVII. De parvulo qualiter hareditatem capa':<br />

possit.<br />

XVIII. Qualiter kereditatem parvuli parentes<br />

adsequi possunt.<br />

XIX. De posthumis.<br />

XX. Vt qui non reliquerit filios , faciendi de<br />

rebus suis, quod voluerit, habeat potestatem.<br />

III. Antigua. I ° Si aut de superiori,<br />

aut de inferiori genere directi ordinis<br />

persones defuerint , tunca latere<br />

venientes facultatis accipiant portiones.<br />

Quando supradicte persone desunt , qúe aut<br />

de superiori , aut de inferiori genere discreto<br />

ordine veniunt , tunc i11e persone , que sunt<br />

a latere constitute , requirantur , ut hereditatern<br />

accipiant defuncti , qui intestatus discesserit.<br />

Nam illx persone , que sunt a longinquioribus<br />

" constitute , nihil se extiment ilÍis prioribus<br />

posse repetere.<br />

6 Lind, in gradu , y así en la ley.<br />

7 Card. Antigua.<br />

8 Toled. got. Card. y Lind. ficultate.<br />

9 got. Antigua noviter emendata. Card. Antigua.<br />

lo Card. Nova emendata. Lind. Nov. eind.<br />

II Lind. longioribus.


LIB. IV.<br />

IV. z ' Qui succedere possunt in eorum<br />

facultatibus qui nec scriptis , nec<br />

testibus suam alligant,voluntatem.<br />

•<br />

e successionibus eorum qui sic moriuntur , ut<br />

nec donationem , nec ullum faciant testamentum,<br />

nec prxsentibus testibus suam ordinent voluntatem<br />

, qni gradu illis proximi fuerint , eorum obtinebunt<br />

lizreditatem.<br />

V. 2 De successione fratrum et sororum,<br />

sive illorum, qui de diversis parentibus<br />

generantur.<br />

Qui fratres tantummodo , et sorores relinquit,<br />

in eius hxreditate fratres, et sorores zqualiter succedant<br />

, si tamen unius patris et matris filii esse<br />

videantur. Nam si de alio patre, ve1 de alia matre<br />

alii esse. noscuntur , unusquisque fratrís sui,<br />

aut sororis , qui ex uno patre , vel ex una matre<br />

sunt geniti sequantur hxreditatem. Filii tamen<br />

, qui ex diversis parentibus 3 et una mane<br />

sunt gemid , ad capiendam maternam facultatem<br />

xquali successione deveniant. Similiter quoque,<br />

et hi qui de diversis matribus et uno patre oriuntur<br />

, divisionis ordinem teneant.<br />

VI. 4 Si is , qui moritur, ayos relinquat,<br />

vel avias.<br />

Quotiens qui moritur , si paternum'avum et<br />

maternum relinquat , tam ad avum paternum,<br />

quam ad avum maternum hxreditas mortui universa<br />

pertineat. Si autem qui moritur , avum<br />

paternum et aviam maternam reliquerit , xquales<br />

portiones : ita quoque erit , si paternam<br />

et maternam aviam qui moritur , relinquere<br />

videatur. Et hxc quidem xquitas portionis<br />

de illis rebus erit , quas moraras conquisisse cognoscitur.<br />

De illis vero rebus , quas ab avis vel<br />

parentibus habuit , ad ayos directa linea revocabunt<br />

s.<br />

VII. Si is , qui moritur , sorores relinquat<br />

patris , aut matris.<br />

Qui moritur , si tantummodo patruum 6 et amitain<br />

, hoc est , patris fratrem aut sororem ,<br />

ve avunculum et materteram , hoc est , matris<br />

jratrem vel sororem relinquit, et intestatum eum<br />

Carel. y Toled. got. Antigua.<br />

Emilian. Card. y Lind. Fls. Chds. Toled. got. Fls. Cindasvindus<br />

Rex. Noviter einendata.<br />

3 Emilian. y Card. patribus.<br />

4 Emilian. Card. y Toled. got. Fls. Glosus. Recesvindus<br />

Rex.<br />

5 Card. revocaba. Lind. revocabitur hzreditas mortui.<br />

6 .En todos los códices grSti,os y en el impreso de Lind.<br />

faltan las palabras yue van de cursiva.<br />

7 Toled. sor. Noviter emendata. .Emilian. Flavius Cindasvindus<br />

Rex.<br />

8 Card. aut.<br />

9 Card. otnnes.<br />

TITVL. II. 5<br />

obiisse contigerit , xquali jure succedant in hxreditate<br />

defuncti.<br />

VIII. Antigua. 7 Si is , qui moritur,<br />

fijos fratris , vel sororis relinquere<br />

videatur.<br />

moritur, si fratres 8 et sorores non relique-<br />

-rit et .filios fratrum vel sororum reliquerit; si<br />

ex uno fratre sit unos filius , et ex alio fratre<br />

ve1 sorore forsitan plures , omnem 9 ha:red:ratera<br />

defuncti capiant , et xqualiter per capita dividant<br />

portiones.<br />

IX. Flavius Cintasvintus Rex.<br />

Quod in omnem kereditatem fen;ina accipi<br />

debeat.<br />

Fernina ad hxreditatem patris aut matris , avorum<br />

vel aviarum , tam paternorum quam maternorum<br />

, et ad hxreditateni fratrum vel sororum<br />

, sive ad has hxreditates , qua: a patruo vel<br />

a filio patrui , fratris etiam filio vel sororis relinquuntur,<br />

xqualiter cum fratribus venial. Nam<br />

iustum omnino est , ut quos propinquitas natura;<br />

consociat , hxreditarix successionis ordo non<br />

dividas.<br />

X. I° Item ut in omnem kereditatem<br />

fi mina accipi debmt , et quod<br />

gradu alteram pr,ecvdit , üle succes-<br />

SiOnC172 vicinior capiat.<br />

Has hxreditates , qua' a materno genere venientibus<br />

r r , sive avunculis , sive consubrinis,<br />

seo materteris relinquuntur , etiam fémina: cum<br />

illis , qui in uno propinquitatis grado a•quales<br />

sunt , nualiter partiantur. Nair. omnem Exreditatem<br />

, qui gradu alterum prxcedit, oblineat.<br />

XI. Antigua. De successione mariti et<br />

uxoris.<br />

Maritus et uxor tunc sibi hxreditario jure succociant<br />

, guando nulla adiinicas usque ad septimum<br />

gradum de propinquis eorum , vci parentibus<br />

inveniri potuerit 2.<br />

ro Legion. Card. Toled. got. y Lind. Antigua.<br />

r Emt7iwz. venient,:s, sive ab avunculis &c.<br />

z En el Emilíanense contimia así esta ley: Si quis vir<br />

uxorem duxerit , et post connubium ab: luid ex rebus adquisiera<br />

, in extremis ex ambobus unus , quaitter<br />

ex rebus medietas licitum habere habeat , religuit vero<br />

medietas vivens vindicatur. Quod si libros habucrint in<br />

eius memoria medietatem pessieteant , ut ;mil qui prius<br />

obiit prxcipimus ex canoniaa senteniia quintain partem<br />

ex rebus Deo offerant , reliquas vero liL ri liabeant.<br />

han corregido algunos yerros de.' aris:nal : pero no es<br />

hacer lo mismo coto los que :ruedan , no habiendo<br />

liado esta adicion en n;;:sun otro códice.<br />

G


52<br />

Ureditate clericorum,et mo-<br />

XII. r De<br />

nachorwm•<br />

Clerici, ve] monachi , seu sanctimoniales , qui<br />

ad septimum gradum non reliquerint<br />

usq,,,<br />

des<br />

,<br />

et sic morilmtur , ut nihil de suis faculredes<br />

ordinent , ecclesia sibi , cui servierunt 2,<br />

eorum substantiam vindicabit.<br />

XIII. 3 Vt post morNin matris<br />

.patris s potestate consistant , et quid<br />

de rebus filioritlla agere conveniat<br />

patrew.<br />

Marre 6 mortua , filii in patris 7 potestate consistant.<br />

Quod si marito sUppreste 8 uxor forsitan<br />

moriatur , filii qui sunt ex eodem coniugio procreati<br />

, in patris potestate persistant , et res enrum<br />

si novercam non 9 perduxerit , ea condicione<br />

possideat , ut nihil exinde aut vendare<br />

, aut evertere , aut quocumque pacto alienare<br />

prxsumat, sed omnia filiis suis integra et<br />

intemerata conservar. Fructus tatuen (mines cum<br />

filiis suis pro suo iure r ° percipiat , et una cum<br />

ipsis filiis suis communibus consummat expensis.<br />

Quod si pater novercam superduxerit , quia<br />

valde indignum est , ut filii patris potestate<br />

val gubernatione relicta , in alterius tuitionem<br />

deveniant, filios saos pater ille , qui novercam<br />

duxerit , non relinquat ; sed filias et res enrum<br />

iuxta superiorem modum tuitionis ordine<br />

regar. Ita tatuen , ut inventarium de rebus fi-<br />

Legion. 91 Card. Antigua.<br />

Lind. deservierint.<br />

3 Lrj, i,m. Antigua noviter emendata. Card. Antigua.<br />

4 Card. patris.<br />

Card. mat ris.<br />

6 Card. patre mortuo.<br />

7 Card. matre.<br />

8 Lejion. supprestite. Lind. superstite.<br />

9 got. Legón. y Card. superduxerit.<br />

lo Emilian. labore.<br />

-1 1 Lind. serrare.<br />

Emilian. Card. y Lind. agraden : si tatuen voluerit.<br />

Toled. got. superduxerit. -<br />

I 4 Lo el Emilian. en Card. y en Lind. re aii'ade la siguiente<br />

cldusula: Qui ameno novercam superduxerit , munes<br />

facultates maternas filiis mox reformet; ne dum filii<br />

cum rebus suis ad domum transeunt alienara , novercx<br />

sua: vexentur iniuriis. Eadem quoque de avis , nepotibusque<br />

et neptibus forma servetur &c.<br />

15 Entre esta ley XIV. y la antecedente se halla otra<br />

en el códice Legionense , que está tambien traducida en<br />

los códices castellanos , y es como se sisee:<br />

XIV. Itent ut post mo•tem matris filii in potestate patris<br />

maneant tuendi , etiam si novercam pater superduxerit<br />

; et quid de rebus filiorum conveniat pater<br />

insta superiorem legan.<br />

In lege enim anteriore sancitum est , ut matre mortua,<br />

si pater nora duxerit novercam, filii in patris potestate cum<br />

omnibus rebus maternis tuendi maneant , usque ad tempus<br />

nuptiarin, et usufructuario emú filiis siiis de ipsa rescula<br />

pro suo iure percipiat, et una cum ipsis filiis suis coalmunibus<br />

consummat expensis : dum yero ad nuptias venerint<br />

, vel XX. annos ímpleverint xtatis, mediano ex eadem,<br />

quam unuinguenique contigerit de rebus maternis , pateo-<br />

FORI IVDICVM<br />

liorum suorum manu sua conscriptum coram<br />

dice, vel hxreclibus defunctx malieris strenue fa:<br />

ciat , et tala se placiti cautione in hzredum illorum<br />

nomine constringat quibus tutela ipsa pertinere<br />

, si pater defuisset , legitime poterat : ut<br />

nihil de filiorum suorum rebus evertat , sed et<br />

filiorum suorum vitam sollicito voto vel actu<br />

salvare " intendat , et res eorum absque<br />

aliqua perditionis :diminutione tuendas accipiat<br />

12 . Quod si pater ipse , qui novercam duxerit<br />

r 3 , tuitionem suscipere filiorum noluerit,<br />

tunc a iudice propinquior ex matre tutor est<br />

eligendus , qui tuitionem pupillorum accipiat.<br />

Quum vero filius duxerit uxorem , aut filia maritum<br />

acceperit , statim á patre de rebus materiiis<br />

percipiat portionem , ita ut usufructuar<br />

rio jure patri tertia relinquatur. Pater autem,<br />

tam filio quam filia , quum XX. annos impleverint<br />

xtatis , mediara ex eadem, guau-1 unumquemque<br />

contigerit de rebus maternis , restituat portionem<br />

, etiam si nullis fuerint nuptiis copulati.<br />

Medietatem yero dum vixerit pater sibi vindi_<br />

cet , filiis post obitum relinquendam 14 . Eadem<br />

quoque et de nepotibus forma servetur. Quod<br />

si pater de his rebus aliquid everterit , aut si<br />

super tempus, quod constitutum est, res filiorum<br />

tenere prxsumpserit , omnia de rebus eius illis<br />

filiis de cuius matre res esse videntur, reddencla<br />

sunt , et omnimodis sarcienda,<br />

XIV. Antigua. is Si water ira viduh.<br />

tate permanserit, xqualenz iuterfilios<br />

restituat rationem, et medietatem in sua habeat potestate<br />

dum advixerit , et nihil exinde vendere , aut donare, veI<br />

evertere przsurnat filiis ex eodein coniugio natis integrara<br />

et intemeratam post obitum relinquendain. Si certe patee<br />

novercam superduxerit, ita decretum in cadena lege, ut fila<br />

acceptam a parre oinnem maternam hxreditatem ad alienara<br />

transeant potestatem tuendi =ro omni filcultate spreta pa-<br />

tris cura vel tuitione. Quia valde indignum et horrendunt '<br />

nostra peispexit clementia esse facturn , dum óbliti sunt<br />

Salomonem dicentem quare seduceris, fili mi, ab aliena;<br />

et fbveris signum alterius Et iterum : qui subtrahit sea,<br />

vel aliquid a parre suo , vel matre , et dicit hoc non esse<br />

peccatum , particeps homicida est. Et iterum oculus qui<br />

subsannat patrem , et despicit partum matris sua , efliodiant<br />

eum corvi de torrentibus , et comedant illum filii<br />

aquilx. Necnon et illud melius est enim ut filii tui te<br />

rogent , quam te respícere ad manus filiorum tuorum : idcirco<br />

nimium et incongruum et indigne forte perspexit<br />

talia fiera nostra gloria , dum absque rationis dogma<br />

talio decreverunt dispendia ut ipsi lucrum de rescula<br />

filiorum alienorum habeant , qui nullam eum nutríendi habeant<br />

penuriam ; sed patri generant damnum , qui debuerunt<br />

per filiorum gaudium. Deo igitur nitente contra huius<br />

seriem legis secunduin sacrarum scripturarurn , nostra<br />

recolente illud obiicimus , quod hymnidicus ille dixit<br />

David : sicut pater miseretur filiorum , sic misertus est<br />

dorninus timentibus eum : de quo etiam Salomon<br />

filius sapiens doctrina patris. Et iterum : fila,suscipe senectam<br />

patris tui , et ne contristes eum in vita illius. Et<br />

iterum : qui diligit filiara suum , frequentat al ga fiagellum,<br />

ut lxtetur in novissimo eius : qui doces filium suum, laudabitur<br />

in íllo, et in medio domesticorum glorificabitur in<br />

illo : qui docet filium suum, in ccelum mina inimicos , et<br />

in medio amicorum glorificabitur in illo mortuus est pater<br />

illius , et quasi non est mortuus, simile enim relinquit<br />

post se: in veta sua videbit , et lxtatus est in illo t et in<br />

obitu suo non est contristatus , nec confusas est coram


LIB.;<br />

capiat prtionem, et , quid de rebusfiliorum<br />

cigére'convenuirmatrem.<br />

Mater j , si in viduitate permanserit , xqualem<br />

inter filios mos ? id est , qtialem unnúsquisque<br />

éx filiis usufructuario 2 iure de facultate mariti<br />

habeat portionem , quam usque ad tempus vitx<br />

suX usufructuario•• iure possideat. Ceterum nec<br />

donare , nec vendere , nec uni ,ex filiis conferre<br />

prxsumat. Quod si eam filii portionem ipsam<br />

matrerri everteke, sea per negligentiam, sive per<br />

odium forte perspexerint ; ad comitem civita7<br />

tis , aut ad iudicem referre non differant ut<br />

matrem sua 3 contestatione commoneant , ne res<br />

quas usufructuarias accepit,.evertat. Nam usura<br />

fructum quem ipsa fuerat perceptura , date<br />

cui voluerit filio vel filia , non vetetur. Sed et<br />

quod, de ipso usu sibi debito- iuste conquirere<br />

potuerit , faciat .quodeumque illi omnimodis.iustissime<br />

placuerit. Verum si ex ea usufructuariá<br />

portione-aliquid probatur eversum , filiis post<br />

mortem matris de eius facultatibus sarciatur;Post<br />

obitum yero matris portio mater accepe4<br />

rat, ad filios xqualiter revertatur, , quia non possunt<br />

de paterna hxreditate fraudari. Quod si mater<br />

ad alias nuptias_fortasse' transierit , ex ea.die<br />

usufructuariam portionem , quam de bonis ma./riti<br />

fuérat consequuta , filii -inter reliquas res<br />

paternas , qui ex eo , nati sunt coniugio, vindicabunt.<br />

..M uxor sibi vindica . quod ma-<br />

- ritum cum servis eius adquisisse con-<br />

. stiterit.<br />

Maritus si cum servis uxoris sux aliquid adquisierit<br />

, vel in expeditione aliquid lucri fuerit<br />

consequutus , nihil exinde uxor a viro suo prxsumat<br />

repetere, nec ipso vivente , nec post eius<br />

obitum : sed vir , qui uxorem suam secundum<br />

sanctam scripturam habet in potestate , similiter<br />

et in servis eius potestatem habebit ; et omnia,<br />

qua cum servis uxoris sux vel suis in expeditione<br />

adquisivit , in sua potestate permaneant. Pro<br />

eadem scilicet ratione , quia si ipsi servi , dum<br />

cura domino suo in expeditione conversabantur,<br />

inimicis ; reliquit enim defensorem domus contra inimícos<br />

, et amici reddentem gratiam. Dum igitur hxc talio<br />

metninit nostra gloria excelentissima , quz a domino per<br />

ora vatum suorum filerunt promulgata; nostra ratum duxit<br />

serenitas tantis obtemperare prxceptis , domino ordimlte<br />

, huic addere nitimur legem , ut spretis quz digna<br />

non sunt posita , Innectimus quod omnibus a domino patuit<br />

ordinata. Vnde omnibus ad regni nostri ditionetn pertinentibus<br />

counnonetnus per huius nostri serien decreti, ut<br />

deinceps sicut est iustitix , et sacra scriptura docet , huius<br />

novellx sanctionis custodiatur forma disciplina , ut post<br />

modem uxoris quisquis ille superduxerit novercam , filii<br />

qui de eodem coniugio nati sunt , in patria potestatem et<br />

gubernationem permaneant cum omnibus maternis : quia<br />

valúe indignum est, ut filii , patria gubernatione ve1 potestate<br />

relicta , in alterius tuitionem deveniant. Sed ut<br />

instituimos , pater dum novercain duxerit, filias suos una<br />

cum peculio materno iuxta superiorem legis modem tuitionis<br />

orclinem regata Ida tatuen orclinamus inventarium<br />

TITVL.<br />

53<br />

aliquid acImisiSsent forte damnosum, ille qui eos<br />

seturh duxerat , et el aliquid fecerant augmenti,<br />

ipse pro . eis , et responsum daturus esset et cornpositionem<br />

, si culpabiles fuissent inventi. Vade<br />

bene iubetur , ut sicut lucrum ita et damnum<br />

ad se dominus noverit pertinendum.<br />

XVI. Flavius glóriosus Recesvintus<br />

Rex<br />

_De his qua vir et uxor in coniugio<br />

- constituti conquirere potuerint.<br />

Dum cuiuscumque dignitatis aut mediocritatis<br />

mariti persona uxori fuerit nobiliter atque<br />

competenter .aditincta , et pariter viventes aliquid<br />

augmentaverint , vel in quibuscumque rebus<br />

quippiam profiigasse. 6 visi fuerint , atque<br />

proveniat., .ut onus ex eis maiorís rei et facultatis.<br />

domings .sit, de omnibus augmentis, et profligationibus<br />

pariter conquisitis , tantam partem<br />

unusquisque obtineat quantam eius facultatem<br />

fuisse',Umnimodis sibi debita vel habita possessio<br />

manifestat.. Ita ut si xqualis abunclantix domini<br />

, •pro.:parvis rebus contentionis intemperantiarn<br />

non: adsumant. Quia difficile est , ut in<br />

tanta xquitate facultas eorum possit xquari, ne<br />

in cpioc.unnque videatur una pars alteri superesse.<br />

Narra si evidenter unius facultas alterius possibilitatem<br />

transgredi videatur , ut superius clicturn<br />

est , iuxta quantitatem debita possessionis<br />

erit et divisio portionis , quam sibi post uniuscuiuscumque<br />

.mortem vindicabit persona supprestis<br />

, et aut filiis suis ata propriís relinquat bxredibus<br />

, aut certe de ea Lacere quod voluerit,<br />

licentiam habebit. Eadem quoque ordinationis<br />

forma , tam in viril (luan' in uxoribus , erit omnimodis<br />

observando. De illis autem rebus , quibus<br />

in amborum nomine inveniuntur scripturx<br />

confectx, iuxta conditionem ipsius scripturx, pertineat<br />

illis et divisio rei, et possessio iuris. Qucd<br />

vero maritus , aut de extraneorum lucris , aut<br />

in expeditione publica conquisivit , aut de principis,<br />

vel patroni, atque amicorum conlatione promeruit<br />

, filii vel hxredes eius ad integruin sibi<br />

de rebus filiorum suortun manu sua conscribat coram indice<br />

ve1 h¿eredibus defunctx mulieris strenue et fideliter faciat.<br />

Talis vero placiti cautio in hxredum suorum nomine<br />

conscribatur, , quibus tutela ipsa pertinere videtur legitime,<br />

si pater defuisset , ut nihil de ipsis filiorum suorum rebus<br />

pater everteret , sed filiorum vitam sollicito voto ve1 actu<br />

salvare intendat , ct res eorum absque aliqua diminutione<br />

perditionis tuendas accipiat. Quod si pater ipse qui novercam<br />

duxerit , tuitionem filiorum suscipere noluerit , tuno a<br />

iudice tutor requirendus est , quomodo lege superiore dicitur.<br />

Legion. Mulier , si post mortem mariti in viduitate<br />

permanserit.<br />

2 Legion. usufructuarias de facultare.<br />

3 Leguen. y Luid. suam.<br />

4 Card. Antigua. Lrsion. Antlqua nov iter emendata.<br />

Tolcil Flavius<br />

s Legion. Antigua noviter emendata.<br />

gloriosos Recesvintus.<br />

6 Legion. proffigantes.


'F O R I<br />

quod exinde voluerint iudica+,<br />

rinchcabunt , aut plenam potestatern hábee<br />

, licentcr 1 illis<br />

re. Similis cric et de mulieribus conditio, si quo-:<br />

ruincumque numere videantur aliquid percepisse.<br />

XVII. 2<br />

Flavius Recesvintus Rex .<br />

nto qualiter li,ereditatent capere<br />

pary<br />

possit.<br />

Interdum rem dubiam, nisi ratiocinationis disceptatio<br />

deducat in lucem , frequenter hanc ambiguitas<br />

prxcipitat in errorem. Contendunt narn7<br />

que plurimí , si genitus infaus, non longe defunctus,<br />

hxreditatis possir parentum jura sortiri: quo,<br />

runa litibus hos modos ponit ratio. Mturx origo<br />

ita condita manes, talique usu decurrit.,<br />

15 qui nascitur, prius aliud quam se suscipientem<br />

capiat 4 lucem , ut: de tenebris genitalibus pro7<br />

diens, illarum rerum sentiat tactum, quarum hunc<br />

partibus constat esse concreturb. Quo, ergo, ordine,<br />

libere capiat hxreditatem terren 3 possessionisl<br />

qui vix extrema: cepit prímordia lucís? Quique<br />

sortitus vix est usum elementorunt , quibás.con+<br />

•cretus est , quomodo sortietur bona rerum , ad<br />

quarun-, deminitun natus non est ? quemque non<br />

hxreditabit producta lux coeli , 'qualiter morte<br />

contraer= improvisa ditabit porteo mundi? qua,<br />

ve eliam ratione aggredietur viventium iura , cui<br />

vicinius fuit , mortem adisse• guara vitam? Sicque<br />

naufragus in medio lucis angustias mo. .x genitales<br />

exiit, rnox fatales relapsus est in tenebras. Vt ergo<br />

et proximis parentibus ad successionem •huins<br />

aditus reseretur , et ipsa defuncti vita comprobetur<br />

, si vere sil clara vita , atque hanc ipsam<br />

Hect parvi temporís vitam comitetur eterna=<br />

participatio vitae , non aliter in utroque scxu hxreditatem<br />

capiat qui nascetur 6 , nisi post nativitatis<br />

°rutin, et sacri baptismatis gratiam consequatur<br />

, et decem dierum spatiis vixisse probetur,<br />

ut successoris patris vel matris persona, qua' per<br />

hunc parvulum terrena: cupít hxreditatis adquirere<br />

commoda , ante morituro eterna: mansionis<br />

prxparet vitam , et ita demum adsequitur 7 viven;<br />

cum rebus labentibus torram. Sicque salutara<br />

commercio dum hwredirat ille coelum, hxreditet<br />

iste solum 8 : dum illi providentur adire<br />

coelestia , isti permittantur adire terrena : dum-,<br />

cine adsequitur ille vitalia , conq.uirat iste cadu-<br />

1 licentia.<br />

/ En el Toledano sótiro falta esta ley XVII.<br />

3 Card. Fls. Chds. Antigua. Liad. FLS. GLS. RCDS,<br />

Rex.<br />

4 adsumat aere111. Card. y Lind. adsumat 11xredem.<br />

5 Liad. monis contractu.<br />

6 Legion. y Liad. nascitur.<br />

7 Le g ion. .7 , Lind, adsequitur.<br />

8 Card . ti Lord.sxculum.<br />

9 Lind. -terrena huius non ponla possidere<br />

teas comparato iure, caleste lucrunn Lgion.<br />

reno saltim.<br />

o Card. Recesvindus, Legion.<br />

, terreno salpossidere,<br />

ter-<br />

Cindasvindus<br />

V D I C V'M<br />

c-a.;,ur etsi defunctus terrenum 9 ill5 non ponla<br />

possidere terrnus, saltim lile coelestem lucrum<br />

valeat obtinete:<br />

XVIII. Flavius Cintasvintuá Rex 1°1<br />

Qualiter kereditate.n;<br />

adsequi possunt.- .<br />

par,vud parentes<br />

Patre defuncto, si frlius filiave_decem sive anTplius<br />

, vel infra diebus vivens ". et baptizatus<br />

ab hac vita discesserit , quidquid el de faculta,<br />

te patris competere. poterat , mater .sibi debeat<br />

vindicare. Itemque , matre defuncta , non autor<br />

defuncti fui portiortern pater -obtineat , nisi<br />

turn filium , filiamve decem diebus, sive amplius<br />

vel infra vixisse r, fuisse baptizatum eddceat:<br />

Ita ut pater aut mater, quibus isla successio com,<br />

petit , si filios non reliquerint , integrartuet:in,<br />

temeratam eamdent luctuosam ,hxreditatem, di,<br />

videndam omnibus nepotibuS, derelinquant.,:Nee<br />

meliorandi querncumque-nepolum amplius quam<br />

de tertia parte huius rei habeant potestatem;<br />

Nam si ecclesiis vel libertis. r .seu .cuilibet lar,<br />

,airi de eadem fatultate voluerint , de quinta<br />

tantum pa-rte, secundum superiorem legem,<br />

testatem habebunt. ,Sin nec ne+<br />

potes, nec pronepotes supprestes .1,4; extiterinti<br />

quod de c-adem facultate facere vol indicare-vo-4<br />

luerint , habeant potestatem. Quod si intestati.<br />

discesserint 'S genitores , tttnc alii pirentes defuncti<br />

patris vel manis , qui gradu proximiores<br />

fuerint , prxdictain facultatem proculdubio consequantur.<br />

Ita ut , mortuo filio , si pater qui fi,<br />

lü defuncti successionem ceperit , intestatus<br />

cesserit , hxred.lbus patris ex lege propinquioribus<br />

cadena facultas perrineat. Similiter etsi mater<br />

luctuosam filii defuncti hxreditatem ceperix<br />

, et intestato, discesserit , ,omnis successio<br />

eius eadem facultate ad propinquos mulieris hxredes<br />

pertinere debebit , ea •conuitione servato,<br />

ut nepotes ex filio vel filia , qui patre vel marre<br />

supprestite mortui fuerint , integran] de rebus<br />

avi vol avix, quam fuerant pater eorurn -vel<br />

ter , si vixissent , babituri , percipiant portionem;<br />

Quod si tilius , babeas uxorern et filias , patre<br />

vivente , discesserit r 7 antequam el pater suus<br />

omnem portionem , qux el cuntingebat, imples.;<br />

set ; et " filii quos reliquerat, vivente ovo, mor -<br />

Rex , noviter ernendata.<br />

1 doled. got, vivens ab hac vita,.<br />

12 :l'oled. got. vixisse edoceat.<br />

1 3 Card. y Legion. subteriorem.<br />

Card. superstites.<br />

a 5 Lind. decesserint.<br />

16 L'anillan. y Card. omnis successio eiusdem facultatis.<br />

Lcsion. eiusdem hxreditatiS.<br />

1 7 E7-7-21Zi71. y Lind. discesserit.<br />

18 Este lugar se ha emendado por: el Lind. , porque en<br />

todos los MSS. está viciado. El de Card. dice así: et ipse<br />

sine patre aut cota eo vivens. El Legion. : et ipse cum patre<br />

vivens filias quos relinquerat vivente ayo. El Vigil. y<br />

los domar: et ipse cuna pairo vivens fdios reliquerit.


LIB. IV.<br />

tui fuerint, tunc fila relicta hoc tantum recipiat,<br />

quod in maritum pater antea sequestravit. Nec<br />

plus illa vidua a socro vel cognatis requirat. Si<br />

yero filius cum patre in commune vivens 2 nihil<br />

ab eo portionis acceperit , tunc illa vidua<br />

tantummodo accipiat , quod el tempore nuptiarum<br />

maritus eius donationis titulo 2 noscitur contulisse.<br />

Si yero filius patris 3 servans obedientiam,<br />

res , quz el de materna successione competebant,<br />

patrem possidere permiserit , et postmodum eamdem<br />

facultatem filio debitam, quam pater possidebat<br />

, idem filius uxori sux , vel cuicumque<br />

concesserit , firma talas donatio in nomine uxoris;<br />

vel cuíuscumque conscripta manebit , si temen<br />

filios 4 de eodem viro non habuerit. Nam si filii<br />

supprestes extiterint , ordo superioris legis erit<br />

incunctanter servandus.<br />

XIX. Flavius Cintasvintus Rex S.<br />

De- Posthunzis.<br />

Divina principatus quodamrnodo peragimus vicem<br />

, quum necdum .genitis-misericordix ponigimus<br />

opem. Ideoque quum 6 vir prxventus sorte<br />

fatali, foetu gravidam cura filiis relinquit uxosem<br />

, eum qui nascetur postmodum cum teteras<br />

qui nati sunt , fieri.censemus hzredem. Quod<br />

si nusquam forte reliquerit sobolem , et suam<br />

quibuslibet donaverit facultatem , quarta rerum<br />

eis- portio dividenda servetur. Tres yero partes,<br />

quz supersunt , posthumus absque dubio sortietur.<br />

Quod si vir et uxor in coniugio positi , antequam<br />

filios habeánt , invicem sibi unus in alterius<br />

nominé dé facultate proprio donationis faciunt<br />

scripturam , et post huius testationis ordi-<br />

TITVL. III.<br />

S S<br />

nem filios talibus habere .contingat , talas parentum<br />

testatio, si filii ipsi supprestes extiterin t , omnino<br />

non valeat , sed ex toto huius tam indiscreta'<br />

ordinationis voluntate disrupta , debitara<br />

sibi onmem parentum facultatem filii capiant et<br />

adsumant : de quinta tantum parte parentibus,<br />

si aliquid inde testasse contigerit , potestate concessa<br />

7 habebunt. Ceterum si unus ex arnbobus,<br />

id est , vir aut uxor , antequam unith copula}<br />

societatem adirent , quicumque ex ambobus in<br />

alterius nomine scripturam de rebus suis probatus<br />

fuerit conscripsisse , omni vigore valitura persistat<br />

et talas testatio per eorum vocem qui<br />

postea ex illis nati fuerint , non erit ello modo<br />

convellenda.<br />

XX. Flavius gloriosus Cinthasvintus<br />

Rex 9.<br />

.Vt qui non reliquerit filos , faciendi de<br />

rebus suis quod voluerit , habeat potestatem.<br />

Omnis vir ingenuus atque femina , sive nobilis<br />

,. seu inferior , qui filios , vel nepotes aut pronepotes<br />

non reliquerit , faciendi de rebus suis<br />

quidquid voluerit indubitanter licentiam habeat<br />

r °, nec ab aliis quibuslibet proximis, ex superiori<br />

vel ex transverso venientibus , poterit ordinatio<br />

eius in quocumque convelli. Quia recta<br />

linea decurrens non habet originem , qua' cum<br />

successione natura hxreditatem possit accipere.<br />

Ex intestato autem , iuxta legum ordinem , sibi<br />

r r debitam hxreditare poterunt iure successionem.<br />

III. TITVLVS DE PVPILLIS, ET EORVM TVTORMVS.<br />

1. Quod utroque relictus parente pupillus vocetur.<br />

II. Ex quo incipient computara anni in actionibus<br />

pupillorum.<br />

I. Flavius Cintasvintus Rex '3.<br />

Quod. utroque relictus parente pupillus<br />

vocetur.<br />

Discretio pietatis est sic consultum ferre mi-<br />

Card. afiade: aut sine ipso.<br />

2 Legion. titulo dotali.<br />

3 Lind. patri.<br />

4 Legion. y Liad. filii de eodem coniugio non fuerint.<br />

S Card. alinde: Noviter emendata. Legion..Antiqua. Toled.<br />

got. Flavius Cintasvintus. Liad. Flavius Gandernarus<br />

rex.<br />

6 Legion. y Liad. quicumque vir.<br />

7 Toled. got. Legion. y Lind. concessa. Ceterum.<br />

8 Lind. consistat.<br />

III. Qualiter pupillorum tutela suscipiatur, vel<br />

de rebus eorum, qu,e pars tutoribus detur 11..<br />

IV. Ne tutores ab eis quos in tuitione habent quascumque<br />

scripturas extorquere prxsumant.<br />

noribus , ut iustx possessionis dominum sustinere<br />

damna non patiamur. Ob hoc licet hactenus , a<br />

patre tantum relicti filii parvuli , pupilli nuncuparentur<br />

1 4 : temen quia non minorem curam<br />

erga filioruni utilitatem matres constat frequenter<br />

impendere , ideo ab utroque parente , hoc<br />

9 Enzilian. y Card. Flavius Glosus. Recesvindus Rex.<br />

Legion. Antigua. Ervigius Rex. Toled. got. Flavius<br />

riosus Cintasvintus. Lind. Fls. Rcds. rex.<br />

o Legion. y Liad. habebit.<br />

r Legion. debitam sibi hzreditatem poterunt iure successionis<br />

habere.<br />

12 Legión. debetur.<br />

5 3 Card. Antigua. Legion. Antigua noviter emendata. Toled.<br />

got. Flavius Cintasvintus. Liad. Es. Chds. rex.<br />

14 Liad. nuncupentur.


5 6<br />

est , patre vel rnatre infra quindecim<br />

I annos fi,<br />

lios post mortem relictos , pupillós per, hanc<br />

deceni i mus nuncupandos.<br />

II. Flavius Ciritasvintus Rex .<br />

.E-t- quo incipient computari anni in actionibus<br />

pupillorum.<br />

Quotiens de amissione rerum intentio vertitur,<br />

Mos annos in pupillorum actionibus computandos<br />

esse censemus, quibus parentes ipsorum , pater<br />

videlicet aut mater , re caruisse noscuntur:<br />

id est , ut ex eo tempore cum pupillaribus ennis<br />

ad quinquagenarium numerum surnma pertendat<br />

, de quo a prxdictis corran parentibus 3<br />

esse rem constat amissam. Sin vero parentes pudum<br />

viverent, teca per triginta zumos amise-<br />

/int, pupillus propter 'loe ultra loqui non poterit.<br />

III. 4 Qualiter pupillorum tutela suscipiatur<br />

, ve! ele rebus eorum gít,:t.<br />

',ars tu.torius detur. . .<br />

Si parre mortuo in minori xtate filii relínquantur,<br />

, meter corran tutelam, si voluerit , suscipiat,<br />

si temen in viduitate permanserit. Ita ut de rebus<br />

filiis debitis inventarium faciat , per quod<br />

postmodum filii hxreditatem sibi debitam quxrant.<br />

Quod si meter alium maritum acceperit,<br />

et aliquis de filiis iam ad perfectam, id est, usque<br />

ad viginti s annorum perveniarxratem, ipse<br />

iuniores fratres sua tuitione defendat , et res eorum<br />

nec ab ipsis , nec ab aliis permittat everti,<br />

nec aliqua negligentia deperire. Quod<br />

ipse forte consumpserit , aut vendiderit , vel donaverir<br />

, aut per negligentiam suam perire permiserit<br />

; quum fratres adoleverint , ea qux per<br />

negligentiam ipsius perierint, de sua illis portione<br />

restituat. Cui temen de fructibus ad victum<br />

prxsumendi partem decimam non negamus , ut<br />

non hxc , qux debet minoribus reservare, nimiis<br />

evertat expensis. Si quas vero de suo pro communibus<br />

necessitatibus aut negotiis expensas fe,cerit<br />

, facta prxsente indice ratione , de ea qux<br />

ipsis a parre comMunis relicta est substancia,<br />

quod expenderir consequatur. Quod si fratres eius<br />

xtatis ve1 meriti non fuerint , qui defensionem<br />

suscipiant orphanorum , tune patruus vel patrui<br />

filias tutelx , qualem de fratribus .constituimos,<br />

conditionem suscipiat. Quod si nec patruus, nec<br />

patrui filias , qui digne tutelam suscipiat orphanorum<br />

fuerit , tunc tutor ab' aliis parentibus . in<br />

prxsentia iudicis elicratur. Et sive meter tute-<br />

idnd. XXV.<br />

Toled. got. Flavius Cintasvintus.<br />

3 Legion. y Cal ..1. parentibus , e xcepto tricennali obiectione<br />

ron constiteri t thisse amisaun. •<br />

4 Lgían. Fls • Gls.- Suintls. Rex. Antigua noviter emendata.<br />

Card. Antiquu. Nova. Liad. Antigua.<br />

FORI IVDICVNI<br />

laM , sive quicumque susceperit, prasentibus tes,<br />

tibus vel propinquis , de omnibus rebus quas<br />

pater reliquit , .brevis factus trium vel quinque<br />

testium subscriptione firmetur, et prasentibus ipsis<br />

, qui ad brovem faciendum testes interfuerint,<br />

Episcopo aut Presbytero , quem parentes elege,<br />

rint , brevis commendetur, minoribus dum adoleverint<br />

reformandus. Statuentés etiam, ut si qua<br />

contra minorum personas adversa accesserint actiones<br />

, his intentionibus tutor , si voluerit 6 , de,<br />

beat parare responsum. Certe si neglexerit , re,<br />

petenti qua postulat a indice restituantur : salvo<br />

tamen minorrim negotio, dum adoleverint, ad<br />

integrum reformando. Ele vero qui ad prasens<br />

rem ipsam petere coepit, si in iudicio, dual ipse<br />

minor adoleverit , ab eodem fuerit victus, qua;<br />

acceperat , cum retroactorum temporum fructibus<br />

sive servitlis, ipsi minori, aut parentibus eius, seu<br />

ad quem ipsa facultas iuste transierit , vel cuí<br />

conlata fuera, indubitanter restituat. Et pro prxsumptione<br />

sua , quia quod in iudicio vindicare<br />

non valuit , quod petierat , insuper decem ,s(),<br />

]idos cóactus exsolvat. Non et si tutor pío pupillorum<br />

lucris , vel eorum rebus íntendere , vel<br />

causare voluerit , licentia illi indubitata manebit.<br />

Quod si negotia pupillorum negligentia tutoris<br />

fuerint vitiata , vel perdita, pupillorum 7 ea<br />

voce ad futururn permittimus xeparanda.<br />

IV. Flavius gloriosus Recesvintus<br />

Rex 8.<br />

Ne tutores ab eis quos in tuitione habent<br />

9ZiciSCZ1111qw scripturas extoryúere<br />

prxsumant.<br />

Dum minorum atas in annis pupillaribus constituta<br />

nec se , nec bona sua regere possit, bene<br />

legibus est decretum eos , et sub ttítoribus<br />

esse , et in eorum negotiis quod statuti anni debeant<br />

computara. Quia vero quidam tutores aut<br />

suasione , aut indignatione circumveniunt quos<br />

gratissime tueri debuerant , et de rebus redden<br />

da rationis securitates accipiunt , vel corte diversar:1_1m<br />

obligationum scripturas ab illis exigendas<br />

insisnmt , quo extinctis vocibus eorum , qua<br />

illis competunt , numquam inquirere , vel recipere<br />

permittantur. Adeo ut melioris mercedis<br />

partem riostra clementia consequatur, dutn competentem<br />

curam eisdem minoribus inrogare perpenclitur<br />

; haic custodienda modis omnibus conditio<br />

ordinatur , ut sive in minori atate , seu<br />

etiam quamvis quartum decimum atatis annum<br />

videantur pupilli transire , támen si tutores adhuc<br />

, ve1 ipsos , vol eorum res in sua potestáte<br />

5 Toled. got. XXI.<br />

6 Enzilian. Card. y Lind. si elegerit.<br />

7 Lhzd• pupillis eam vicem ad futurum permittimus reparandarn.<br />

8 Card. Chds. got. Flavius gloriosus Recesvintus.


L I 13» 1 V. TITV L. IV.<br />

riósárifil-i-labeie 2- qu amcürtique scriturai-n- securitatis<br />

, aut alicuius obligationis atque transactionis<br />

, ipsis tutoribus,- verenicürnqife persona;<br />

per factionem tutorum fecisse reperiantur , omnia<br />

invalida , et exinanita penitus reputentur.<br />

Quum yero tempus illud advenerit, quina° eum<br />

qui silb tuitioñe fuit , rem in sua póteltate . opOrteat<br />

redigere, tuno ille tutor coram sacerdote<br />

vel iudice pupillo de cunctis rebus redita ratione<br />

, ab !eo quem tuitus ést securitatis scripturam<br />

procuret accipere : siegue remota emni occasione<br />

pressurz 3 , aut recipiat pupillus quod iusxe<br />

sibi edeberi- .cognoverit , aut libero-arbitrio. de<br />

rebus suis , utrum cessionem , an qualem voluerit<br />

-ordinare': definitionem , plenam •• habeat libertatém.<br />

!Si f yero proveniat , •ut dum in tuitione<br />

-est; !Moi-tali latigdfé -1.- -efetitr; -qi.iod de sibi debitis<br />

rebus iudicare elegerit, a duodecímo itta-<br />

tis'auno su<br />

. • , itncta • ordinetn in'alía lege est<br />

definaus , habeat plemssimam potestatem. De<br />

rebus yero tu toris, seu vivens, sive moriens ídem<br />

tutor eas an MI; an quibuscuffique personis reliquerit<br />

, si pupillis redditá ratio non fuerit , iuxta<br />

inventarium quod tempore acceptx tuitionis<br />

est:factum , sive .quod evidenter apud tinorem<br />

fuisse extiterit manifestum ,. qui res tutores<br />

habuerint, pupillis 5 indubitanter omnia reformabunt.<br />

Huius sane legis reinedium cunctis...pupillis<br />

dabit. indubitanter .consultum : excepto<br />

si illud tempus advencrit, guando eorum<br />

vo.cem quinquagenario: numero . 1eX sopiri decrevit.<br />

1114117:777.7"."---<br />

%.<br />

=TITVLITS DE EXPOSITIS INFANTIBVS<br />

1. Vt 'infantulo ingenuo ,:serviat<br />

. .<br />

qui-prozeczt.<br />

II.•,servus . vel a cilla, consciis vel nesciis<br />

dominis , prolicere videautur infantem.<br />

I. 6,:Vt'pro- expósito infantulo rob en q;<br />

'seHidt qui -<br />

. !<br />

Si quis 'ptiehUrn ubietimqvai<br />

positunv nusericordiw 'conteMplationélcollegeriti<br />

ibt nutráusi.iinfans á liíai-Ontibus postmodinn.:fuerit<br />

ingentrortim ,esse'<br />

tur att sztify.um visar iim reddelny'f,- aut ¡iretium.<br />

Quod -si faceerforte=riegleXeriix; lwiludice ¿territorii<br />

de piowittate 1-Sarentuitiv expositus:redimliL<br />

tiro t!fparentes híri s il pleratis f audores:<br />

perpetug ilrelegenwr:-Siveró non,<br />

ririt undefilium . redirneré possi;lt ,<br />

desérviatl!qii ttroiecit!, et elles in .ltkierttit^ niá=<br />

néall-propriaikrquem pietas<br />

Yero, fazinul;pauum fuerit , aahkuMqüe.!cégnmis-<br />

'surn et accusare:liceat.;.et'idInmare.<br />

II e-1' ane con Sciislzi<br />

izeS,cusrdonunzs i,proncere vide4ntur,<br />

infantetn.<br />

....<br />

Si ancilla , vel servus in fraude fortasse -domi-<br />

I Card. habere per scripturatn , aut sine scriptura securitates<br />

aut obligationes aliquas , atque transactiones.ipsis<br />

tutoribus , vel Clucurnque person , ítctione tutorum &c.<br />

2 Legion. indice pupillorunn<br />

3 Card. pressurx, recipiat pupillus quod fuste sibi deberi<br />

cognovit, et libero arbitrio potiatur de rebus suis , utrunn<br />

cessioneman qualemvoluern ordinare definitionem ,<br />

man habil finnitatein.<br />

LEL Qui a parentibus infantulum acceperit nu-<br />

- triendum , quantum mercedis pro nutritione<br />

accipiat pret. mium.<br />

nornm ,infantem expóluerint , et ipsis ínsciis, infanteñi<br />

proiecerint;- infans•iquum fuerit nutritus,<br />

tertiam' partem pretii-Uutritor , - . acipia.t.i Ita ut<br />

iuret aut : probet:d¿mi-mal;se serví sui<br />

fantenexposuerint !, ignbrasse.1..51.vero.:consciis<br />

dediinis . infans - prbbutur fuisse iutatias , in eius<br />

.nui7ntitrivit potesta:idipeYrrianeat.i..<br />

;; : i • .• :<br />

IIL- aTpraren infintuluin<br />

197 Z lacceper' it vi~ditm :qualitum )ner-<br />

' ced5s : pro - accipiat<br />

miura.<br />

Si quis-a parentibus infantulum acceperit<br />

triendüm, •-usque-ad &Cern annos, per singulos<br />

-.trinos ,7sitignids solidos pretii pro nutrito infante<br />

perciplateSi vero dccimum annum xtatis excesserit,<br />

nihil postea mercedis addatur : quia ipse<br />

, qui nutritus est , mercedem suam suo potest<br />

iam compensare servicio. Quod si hanc<br />

summam , qui repetit infantem , date noluerit,<br />

mancipium in nutrientis potestate permaneat 9.<br />

- 4 Emilian. Legion. Card. y Toled. got. decinio.<br />

5 Card. pupillis , aut si defuerint ipsi , illis guibus res<br />

pupi llena tn competünt , I ndubira ntcr &c.<br />

6 Legion. Fls. Gls. Suinds. R. Antigua.<br />

7 Card. Les.,ion. y Lila. Antigua.<br />

8 Card. Legion. y Lind. Antigua.<br />

9 Legion. anude ; quia sununam implern neglexerit.<br />

5


58<br />

FORI IVDI,CVM<br />

TITVLVS DE NATVRALIBVS—BONIS.<br />

non exfueredandis filiis , et quod iu-<br />

I.19, dicium. ferant parentes de facultatibus<br />

suis.<br />

II. De guata parte liceat mulieribus indicare<br />

de dotibus suis.<br />

III.<br />

Do his qua parentes tempore nuptiarum<br />

1. Flavius Chindásvindus<br />

De non exhxredandis filiis , et quod<br />

iudicium ferant' parentes de fackutatibus<br />

Dam inlicita quxque perpetrara cognoscimus,<br />

legem ponere sequuturis,opportune-compellinuar.<br />

Plerique enim.'indiscrete viventes., suasque facultares<br />

interdum ve1 causa ,luxurix .., cuiusdam<br />

malx voluntatis adsensu , in personas extrancas<br />

transferentes , ita inoffensos filios , ve1<br />

nepotes , aut I1011 ex gravo cu Toosuan obno<br />

xios inanes aelíIlquunf.,;.ut,utilitatibti5 publicas<br />

2 Toled. got. Flavius Chindasvindus. Legión. Antigua.<br />

3 Card. y Legion. rebus.<br />

4 Card. Legion. y Lind. censurara.<br />

5 Emilian. parte tantummodo.<br />

6 Legion. vel ncpotibus.<br />

filiis dederint.<br />

I.V. De filiis .de 1 diversas parentibus ?satis et<br />

qua discretione parentum adsequantur Fue-<br />

- reditatem.<br />

V..;De his qua flii, patre id-vente vol matee;<br />

--oidentur adquirere.<br />

- • ,<br />

adiicimus , ut pater, ve1 mater , avus vel avia<br />

de supradicta tenia parte rerum suarum , si in<br />

nomine filiorum suorum , atque nepotum aliquid<br />

specialiter scriptis , conferre decreyerint . ,_ iuxta<br />

testationis eorum ordinern , cuncta -erunt obser-<br />

vanda perenniter ; qualiter testatio ta4um de ea-<br />

'-áem tertia POI-debe ,-iuSztá quod eam singuios<br />

voluerit prxlargire , plenam et inconvulsibilern<br />

obtineat, firmitatem., Nec • licebit filiis ápsis atque<br />

nepotibUs , qui de hac tertia rtioué , aliquid<br />

meruerint• a 'parentibus suis ve1 avis- percipere,<br />

quodcumque aliud indicare , exceptO,si'.a parentibus<br />

ve1 ab avis nulla adfutura videatur pro<br />

,<br />

.<br />

•<br />

ConIati -S rebus— caditiolitercessisse. Sa-<br />

nihil possint ;Ormino; prndeSse quos (Ipp;orkuerat<br />

c ura paretittunsfinhuactium: -,sibi,labOrent<br />

inexcusltbiUieleW,Gpeelirer,u$,eJ fiac, ocça+<br />

sione:,:aut ¡un:inri publicX ,quancloquedQpereat<br />

ne si álios ,.'sive 'ilepetes•,habentes,:eccteliis'<br />

aut quibus .elegerint , de .multare sua<br />

largiendi voluntateni habuérintV :extra` illám terr<br />

tiam- portionern qUí.v .superius dictar,qtwquirotá<br />

iterum:,pars,,-sepqbabitur., De qua,. '93.41nta,-.parte<br />

T.:toa ,pprire:.tron deber -5:strit Jr4urAlis4 ipfrMrsmky<br />

pendatur a filiiluvel!iinotibulJisualgo-£ivfia-m_s<br />

exerceri compententer oportet; ideo abrogata legas<br />

illius sententia , qua pater ve1 mateo- aut anos<br />

sive ItVia itre. xtlaneattrpersquatn facrAqtelol ' stia!rfi<br />

conferre ,., si .voluisseptspótestateni hab., ereut , ve1<br />

ctiano de -.dote sua cpjódelegisset<br />

, in arbitriosuo-\ái-isis`téiét iisM ma0 servetur<br />

a cunctis moderata censura , tiila- aic parentibus<br />

, vel avis adimatur iudicandi de rebus<br />

iudkandi.,,potestas, ,indubitakl -onanobit' ; sed<br />

sive; -est im._,:sevurtí: pare; Taz<br />

irrrpendi prosipitgf.-.I 3 ávelquintftuquail, pro coniluoruM,<br />

libet ,impeti/ione, sepa> kás. -i iubeturi', 1:4.clq propriis<br />

tanturndem;rébus ,...separabitur..-Naincqued quiso,<br />

qui4 1;illél5per -1 a uctOrit4tIM -prcipettegiugruetit<br />

Iirirteilinit.,,,malk:moctoci» .adroutte9rtítione huitis<br />

ter:tix, Mei:partas quolibe it4u10-,i a dmis';.,<br />

cetur.frsed, iuxta ! aliam 5, rquilorqz-trRege<br />

.suis ex toto -licentia i a ec filios , aut ,nepotes.: fi. pexceperia,habmt_boAnt.littim.,,Fiwkniviiierinti,<br />

successione avorum , vel genitorum' ex.•omnibus<br />

rOu5-iw.1Principé;;fertefiudipium;<br />

repellat indiscreta voluntas.,Igitur .pater.velma,<br />

ter , avus vel avia , quibus quempianl filierum<br />

vel nepotum meliorandi voluntas est, hanc ser<br />

vent (minino mensuram ut super tertiam partem<br />

reonm suarum meliorandis filiis aut filiabus,<br />

vel nepotibus atque neptibus ex omnibus rebus<br />

suis nihil amplius impendant , nequo :facultatem<br />

suam ex omnibus in extraneam personam transducant,<br />

nisi fortasse provenerit , eos legitimos filios<br />

vol nepotes non babero supprestes.., -Roe<br />

tomen, rationis intuitu przelueente, observandum<br />

Exheredare autem filies aut nepotes , licet. pro<br />

devi culpa „ iam dictis,,parentibus'erit.<br />

n'agá-km:di 'tanien et corripiéndi Vds.; uamá.i.<br />

constituti tam' avo<br />

seto patri quam matri potestasuatiebit...Nam.<br />

si filius filiave , nepos vel neptis tam prxsumptiosi<br />

8 extiterint, , ut .avum smim ,, al t aviam3<br />

sive etiam patrem aut matrem gravibus<br />

conentur afficere 9 hoc est, si aut alapa , pugno<br />

vel calce , sea lapide ; aut fuste vel flagela<br />

lo / 0 percutiant sive per pedem , aut pet<br />

y Legión, sive decima qua in extraneos fert- itibenir, sive<br />

quinta &c.<br />

8 Toled. got. prxsUmptores. Lind. pránriiptuosi,<br />

9 Toled. got. conentur afficere, aut públice. conentur<br />

atiligere , aut publico.<br />

ro Cara'. vel fla gello, gladio quocumque percusserint, aut<br />

contra eos nnalitiose ievaveri<br />

nt , sive per pedem &c.<br />

1<br />

1,


L<br />

-a-c7.p.érlmazium qiiociiinqz5e<br />

honesto cásu -4strahere• . contumeliose. pfxsurnant<br />

t , aut publice quocicumque crimen ayo,<br />

;;.seu, genitoribus':-suisl cxbijciant.. Tales<br />

si: quidem ,•znánifeste verberandi• sunt<br />

ante,iudieem qtánquagettis4age1Íis,' ev ab :haré=<br />

ditate.'suPradietbrum;„ sifidem-• ,avus et<br />

ter 'vel mater.; ;voluerint:;',rePellendi: .• -Tarrien si<br />

resipiscentes asuu excessu -a. Suprástriptis<br />

quos';uffenderant ,7irripl.óraverint ,•.edSque in<br />

grabara- teeépennt ibaterna:Pietate rerum<br />

suarum•::succesSores iiistitnennt neque-. prohiberi<br />

ab eorum hzreditate• ; riegue ..propter Tdisci4<br />

plinárn:; 'correpti ,sunt poterintul+<br />

latenus .2 salstiñoree<br />

II. Flavius Chindasvintus Rex 2.<br />

De quota parte liceat mulieribtp<br />

cace de dotibus suis.<br />

,<br />

Quia mulleres , quibus dudum concessurn'fuerat<br />

de suibdqtllusiiudicareqz4,voluissent, quxdam<br />

rept•ultítr filils-vtl-nepetibus ; eásdem<br />

dotes illis conferre , cura quibus constiteiit'4114nálf<br />

eas• vixlse y .aded necease esa .illos<br />

exinde percipere commodum , pro'quibúS'creandis<br />

fuerat adsumptunif:cdningiumi'Denique con=<br />

stitnen'tes' .decérnimu5, -ut 'de dote...-sua'.muliei<br />

haberis,:MiOs.. ,.aut . nepotes seu causa' . ntercedis<br />

ecclesiis atque 3 libertis .conferre , sive ,cuicumque<br />

voluerit , non amplius quam de parte quarta<br />

potestatern habebit. Nam tres partes legitirnís<br />

filiis, aut nepotibus, seu sit unus , sive forsitanplutes.„<br />

absque dubio relictura est. De tota<br />

interim.dote, tunc facere quod voluerit erit .mulieri<br />

potestas guando- nullum legitimum filium,<br />

seu . nepotern ,vel neptem ;suppresteni<br />

reliquerit. -Verurritamen feminx quas coritigeduóbus-:viris<br />

, aut amplius nubere atque ex<br />

eis filios 'procreare , non eis licitum crin, .dotem<br />

ab márito acceptam filiis aut nepotibus ex<br />

alio viro genitis dare ; sed unusquisque filius filiave!;<br />

nepos• aut neptis ex ipsa linea:procreati,<br />

dotem :guau' .avus , aut pater eorum concesserat<br />

, post mulieris obitum per omnia consequuturi<br />

sunt..<br />

III. Flavius a Chindasvindus Rex.<br />

De Iris que parentes tempore nuptiarum<br />

dederint filiis suis.<br />

Quidquid indiscreta parentum voluntate decer-.<br />

z Lind. przsumpserint. •<br />

2 Legion. añade: Antigua. E ynilian. Fls. Gls. Recesvindus<br />

Rex. Toled. got. Flavius Chindasvindus.<br />

3 Emilian. Toled. got. y Legion. vel.<br />

4 Legion. Antigua noviter emendata.<br />

5 Toled. got. Flavius Chindasvindus.- _ • .<br />

6 .Enzilian. Legion. y Toled. got. si quid per scripturam.<br />

TITVL:V.<br />

59<br />

nitur legali, necesse: est cerisura cdereeatur.<br />

circo quia plerumque parentalis calliditas exigit,<br />

id tempore nuptiarum filiis donare ,. quod guau-,<br />

docuinque voluerinn auferendi habeant potesta:<br />

tem, .abrogatadeincepe .eadern , qux prxditta<br />

est y parentum ;hazle perpetirn legem<br />

mansuram per omnia noverint , ut si quid per<br />

traditionerrurei seu per scripturam sive per<br />

donationern tuiuslibet•,vel coram testibus tra,<br />

.extra .quod . in ornamentis aut vestímentis<br />

vel. reliquis speciebus., sicut fiera adsopro'..dignitate<br />

nuptialium foederum ab aliis<br />

fuerit- fortasse 'acceptum , quod utique totumodantibUs<br />

erit reddendune, en mancipiis , tenis;<br />

vineisyxdificiis , vestiinentis atque ornamentis<br />

fuerit a parentibus , sive nuptiarum tempore , si,<br />

ve post nupcias filíis quocumque modo 7 donatum<br />

,..quodczunque iudicare volucrint,<br />

in .eorum..consistat arbitrio ; eodem tantum ordine..reservato<br />

, ut post parentum obitum dura<br />

filiis patuerit adeunda successio, excepto id quod<br />

parerites filiis- in-xta legos fortasse donaverint , eadein<br />

inter hxrades coxquatio fiat: ut quod nupneruni-<br />

tempore filius vel filia a parentibus iuxta<br />

pi-xdietune ordinem possidendum accepit, et licentia<br />

sit illi exinde quod voluerit iudicandi, et<br />

post parentum obitum adxratione adhibita , controPatis-•his<br />

, qux tempore nuptiarum promeruit,<br />

atque hxreclibus cxteris cadera compensata xqualitaie-,:equidq"uidesuperesse<br />

de parentum hxreditate<br />

constiterit xquali teneant ac sequantur<br />

divisione,<br />

IV. Flavius Chindasvindus Rex 1.<br />

De filiis ex diva rsis parentibus natis , et<br />

qua discretione . parentum adsequantur<br />

ker,,ditatem.<br />

Si provenerit unum virum plures habere t°uxoees<br />

, atque ex omnibus filios procreare , et aliquem<br />

filiorum 'aut filiarum contingat inteseiturn.<br />

ab • hac vita discedere , facultatem eius , si fijos)<br />

non reliquerit , val nepotes , illi fratres val sorores<br />

.- adprehensuri sunt , sibique vinc.F.caturie<br />

giros-'° ex uno patre , et la ex una mane con-.<br />

stat esse progenitos. Quod si ex uno parre, et.<br />

diversis matribus filii nati fuerint , facultatem,<br />

crx,de . patre venerit , illi tantum inter se erunt,<br />

xquatiter divisan , qui ex uno parre fuerint procreati.<br />

Similiter et si . de una marre , et de diversiS.pan<br />

ibus filii nati fuerint, id prxcipimus<br />

observan. Nam et si una mulier de plurimis ma-.<br />

7 Card. legalirer-donatum.<br />

.13 •Lezion. quidqiiid de parentum esse hzreditate.<br />

9 Legion. Antigua, noviter emendara.<br />

o Cara. habuisse.<br />

Ir Toled. got. quos ex una.<br />

¡ 2 Liad. .


FORir.1<br />

6c?<br />

,itis 1.,ibeat ,<br />

farrera, sorortunquer<br />

filios tara a paterna pum a materna<br />

bXreditatern ,<br />

successione ibi debi tan eorum qui ex his<br />

•el absque prole , sive nepotibus, disces-<br />

testati,<br />

tantum catres:, sororesque habituri<br />

seriar ,<br />

sunt, qui unes patria vel-driatris, filii ,<br />

foro<br />

noscuntur. Ita ut iuxtá.legemz.nliam , qua<br />

constitutum ese trientem nepotes non perderé;<br />

licitum sit etiam nepotibusjaut neptibus , qui<br />

partes aut matres amiserint , in omni facultate<br />

avorum vel aviarum cura patruíS aut avunculis<br />

aquales succedere , tantum ordine perrna.<br />

riente, quo superius deeretum est, patentes vel<br />

ayos de rebus suis filios , nepotesque meliorare,<br />

aut in extraneum quemlibet quodcumque conferre.<br />

-<br />

4<br />

LIiBE R<br />

VIDJCVIVI<br />

De Transactzonzbus.<br />

V. ." De his qzke fitii , patre vivente vel<br />

matre , videntur adquirere..<br />

Filias qui , parte virente aut. nutre aliquid<br />

adquilierit , ,de Munificentia Regis,, aut pa»<br />

tronórum.beneficiis promeruerit et exinde<br />

quid -.cuícunique, vendere , aut donareluxta eatu<br />

conditionern, qu'x in aliisi .nostris.legibus dontine.<br />

«Fr., in ipsius potestate consistat nec sibi aliquid,<br />

dure filies viva; exinde inter vel Mater vindi.<br />

carw.prwsumant. Quod si inter leudes 4 quicum.<br />

que-nec: regiís 4 benéficüs aliqui fuerit consequutus<br />

sedi ira expeditioMbus, constitutus de labore<br />

sito aliquid adquisierit:.- si communis 5 illi-victus<br />

cum patre est, terna pars exinde ad:patrem. pert<br />

veniat, duas autem filius, qui laboravit, obtineat.<br />

I. TITVLVS DE ZC,CLESI.S$TIçIS.ti.E13V9$,S'-<br />

1. De donationibus ecclesiis datas.<br />

1I. De conservatione et redinttgratione eccifeiapti<br />

tic,e rea.<br />

III. De venditionibus et donationibuS.:ecclesiailt..<br />

ticarurn rerum.<br />

IV. De rebus ecclesite ab his possessis , qui sud<br />

ecclesia obsequiis ;ati.<br />

I. 6 Flavius gloriosus Recesvintus<br />

Rex 7.<br />

De donationibus ecclesiis datis.<br />

Si farnuIorum meritis fuste compellimur debite<br />

compensare lucra mercedis , quanto iam c9,piosius<br />

pro remedias anirnarum divinis<br />

bus , et terrena debemus impendere , et impensa:<br />

legum soliditate servare. Quapropter qtrcurn.<br />

que res sanctis Dei basilicis , aut per<br />

pum , aut per quorumlibet fidelium donationesi<br />

conlatx reperiuntur, , votive ac potentialiter,ptck<br />

cerco censemus , ut in earum iure inrevocabili<br />

modo legum xternitate firmentur.<br />

II. s De conservatione et redintegra-;<br />

tione ecclesiasticx.t'ei.<br />

Uonsultissima regni nostri credimus provenire,<br />

remedia, dura pro utilitatibus ecclesiartim,<br />

Legion. y Card. Antigua. Lind. Uds. Rex.<br />

2 Toled. got. promer.uerit iuxta eam.: Legion. allade:<br />

fidelis aliquid el dwayerit.<br />

5 Toled. got. y Leg ion. laudes.<br />

4 Card. nec Regis , nec Patronorucm heneficils.<br />

5 Card. si communis cibus illi , aut vietus.<br />

6 En el Toledano „gótico y en el Legion. es la III,<br />

:y.. D . repar .ation0 ecflo.sianfino<br />

alias causis.<br />

VI.. De:.coercitione Pontificunz.<br />

VII. N:e ii qui reteuto obsequio mat.<br />

nunnVuntur, , ivenuarunt ~al itlin<br />

.deant cafre coniusiUtn,<br />

debeant observara , nostris inseri legibus . prxcipimus.<br />

Ideoque prxsenti sanctione censemus ut<br />

mox " episcopus fuerit ordinatus statim, rerum<br />

inventarium de rebus ecclesix, prxsentibus;quin4<br />

que ingenuis viris , (acere non moretur..Quod..in.<br />

ventarium ingenui viri , coram Tribus,- facturn<br />

fuerit , sua subscriptione conroborent: -Post' epiS.copi<br />

yero ipsius obíturn, .dum alter fuerit epis.<br />

copus ordinatus , secundum rerum inventariunt<br />

res requirat: ecclesix , et si aliquid diminutum<br />

de rebus ecclesix pervenerit , proprii.ltedeS<br />

episcopi, vel quibus facultas: eius perdiere „ve1.<br />

relicta esse videtur , de prxcedentis " satisfaciant<br />

facultate. Quod si et aliquid de rebus ecclesix<br />

vendere prxsumpserit, succedens episeopus., red.<br />

dito PretiO, quod a venditóre aceep'tum est, cum<br />

omni augmento res ad ius reducat ecclesix<br />

et nullam . calumniara perMkescat. Quam .legum<br />

et de presbyteris diacanibus sidut 'superius<br />

scriptum est , in omnibus obserVari , et vale"<br />

prxelpimusl•<br />

7 Legion. S. J. R. y Card. Antigua.<br />

8 En el-Tq l41. got. y Legion. es<br />

9 Emilictn. grAvenire. J.<br />

lo S. .1". R. mox com.<br />

Legion. przlcdgp_tis epitteop4,,,<br />

12 Liad. 'cm ad e7 n.:2411~:c.Cglizs^


LI B.<br />

III. = Antigua; De vendkiorzibus.et donationibus<br />

ecclesiasticarum<br />

Si quis. episcopus, ata presbyter.,-vel quicumi.<br />

que éx clericis prxter consensum .actetorum<br />

ricorum aliquid pie rebus ecclesix vendiderit, vel<br />

clonaverit ; hoc firmara non esse prxcipimus , nisi<br />

ata fuerit facta vedditio , aut .donatió , quemad,<br />

modum sanctorum canonum instituta constituimt<br />

atque decernunt.<br />

IV. De rebus ecclesix ab his possessisl<br />

qui sunt eccleske obsequias mana";<br />

patt.<br />

H xredes episcopi sive aliorum clericorum ;4 qui<br />

suos in obsequium ecclesix commendave,<br />

int , et terras , vel aliquid ex munificentia ecclesix<br />

possederínt , si .ipsi la laicas reversi fuerint<br />

, aut de servid° ecclesix , cuius terram vel<br />

aliquam substantiam possidebant, 'discesserint, sta,<br />

tira quod possidebant anaittant. Sed et in omnibus<br />

. clericis , qui . de rebus ecclesix : quxcumque<br />

possederint , serVetur hxc forma:: ne quamvis<br />

ionga posseSsio. dóminium ecclesix a rebus sibi<br />

debitis quandoque secludat , quia et canonum<br />

Itxtorita$ ita commendat. Sed. et .vidux sacer,<br />

dotum vel aliorum clericorum qua filios suos<br />

in obsequium ecdesix commendant , pro sola<br />

7niseratione , de rebus ecclesiasticis, quas pater<br />

tenuit , non efficiantur extorres.<br />

V. Flavius Egica Rex 3.<br />

De reparatione ecclesiarum, vel diversis<br />

aliis causis.<br />

Quamquam in prxteritis sanctorum patrum.de<br />

diversis sententiis enitentes, sed et hxc , qua tem,<br />

pore ardineque congruunt , ordinato iure instituenda<br />

sunt. Nam sicut antiquitas de causis ingruentibus<br />

edita multitudo editarum , íta nunc<br />

nostri temporis ecclesias Dei , qua conruunt, ut<br />

faciant convenir. Quapropter in medio coetus nostri<br />

delatum est quorumdam consuetudo inordinata<br />

sacerdotum , quod paroecias suas ultra =dual<br />

diversis exactionibus , vel angaiiis comprimant<br />

, vel quidquam plures ecclesix destitutx<br />

persistant. Idcirco unio nostrx adunationis decernit<br />

, atque instituta ínstituit , ut tertias quas<br />

antiqui canones de paroeciis habendas episcoporum<br />

censuerunt , si eas exigendas credicierint ab<br />

episcopis dirutx ecclesix reparentur. Si yero ma-<br />

i Esta ley falta en el Taled. got. , y en el Legion. es<br />

la yr, Card, y S. J. R. sin nota.<br />

2 Esta ley es la V en el Taled. got., y en el Legion.<br />

la VI.<br />

3 No se halla esta ley en los otros códices ,ni en el impreso<br />

de Lind. , y así no se han podido corregir. todos las<br />

yerros del Vigilan° , de donde se ha tomado.. ,<br />

4 Esta ley en el Legion. es la primera de este título,<br />

TITV 61<br />

luerint credere , al) earumdein ecclesiamm<br />

toribus. , sub cura et sollicitudine sui Pontificis<br />

reparationem iisdem est adhibenda basilicis. Quod<br />

omnis ecclesix , , aut incolumis fuerit secundurn<br />

antiquorum canonunr instituta tertias sibi debitas<br />

rmuquisque episcopus , si voluerit , facultas<br />

alía omnimode .erit , ita videlicet ut cxteras ip,<br />

sius tertias-nullus episcoporum quippiam pro reís<br />

inquisitionibus paroecitanis ecclesiis exigat , nihilque<br />

de , prxdiis ipsarum cuiquam aliquid causa<br />

stipendii dare prxsumat. Sed necessario instituendo<br />

elegimus, ut plures ecelesias nequaquam<br />

committantur presbytero , nec officium valet exsolvere<br />

, nec pupillis sacerdotali iure occurrere<br />

, nec rebus earum nécessariam curara im-<br />

-pendere , ea scilicet ratione , ut ecclesia , qua<br />

decem habuerit mancipia , super se habeat sacerdotem<br />

;' qua yero minus decem mancipia habuerit<br />

aliis cotiiungatur ecclesiis. Si quis sane<br />

episcoporum. hanc nostram institutionem parvipenderit<br />

, et qui ppiam exinde temerandum crediderit<br />

, 'duorum mensium spatiis se noverit excomunicatione<br />

multad.<br />

-Flayius gloriósus Wamba<br />

Rex s.<br />

De - coercitione Ponticum, qui pro rebus,<br />

quas suis ecclesiis auferunt , tricennium<br />

intercessisse causantur<br />

Deus iustus iudex , qui iustitiam intemporaliter<br />

7 diligit , non vult servire iustitiam tempoti<br />

, sed tempora potius xquitatis lege concludi.<br />

Ipse igitur Deus iustitia est. Deo ergo datur<br />

quidquid a fidelibus in Dei ecclesiis iustissima<br />

devotione offertur. Nam et fidelis quisque iustitia:<br />

serviens ,'Deo mediante, qui iustus est, vota<br />

sua adstringit. Numquam cnim iustitia 9<br />

vota solvenda sunt , qua et a iustitia processerunt<br />

, et per iustitiam ligata zc noscuntur. Deo<br />

igitur fraudem facit , qui iustitia aliquid subtrahit.<br />

Ergo et iustitiam rescindit quisquis aliena<br />

vota corrumpit. Quum igitur, ut dictum est,<br />

Deus iustitia sir, qua prxsumptionis insania agi,<br />

tur , ut de manu Dei quis auferat quod tricennali<br />

temporum prxscriptione se tenuisse contendat<br />

? Multorum enim mentes Pontificum inlicito<br />

cupiditatis ausu prxcipites quxdam de his,<br />

quas in eorum dioecesi fundatis ecclesiis pia<br />

fidelium oblatione donantur , insatiabili rapacitatis<br />

studio , aut_ inri ecclesix principalis innectunt<br />

, aut donanda aliis , vel sub stipen-<br />

y en Card. la VI. tít. V. del lib. IV.<br />

5 Legion. Antigua.<br />

.6 Card. añade: de cañone.<br />

7 Legion. intemporabiliter.<br />

8 Lind. semper.<br />

.9 Card. y Lind. fusta vota.<br />

lo Legion. inligata.


.T 0- R."I I<br />

io habendá tlistribitunt. Sicque non solum<br />

alie-<br />

d sed et sacrilegium operanna<br />

voto<br />

dist tilnPl-int<br />

ved ecclesix Dei fraudatores existunt.<br />

tur in eo quippe.fraudare sacrilegium esse, a ma-<br />

.Ecclesiam<br />

ieribus adprobatur. Vnde et quum.eos evidens<br />

persuadeat ad reddendum , aut tricennium<br />

ratio<br />

re possessa opponunt aut non se fecisse resin<br />

nt , quod decessores suos egisse non ne-<br />

Pende<br />

sciunt et tamen ista 4 emendare refugiunt. Sic-<br />

-que cupiditatem tricennio fovent• et capacita,<br />

tiS studia temporum prxscriptionibus cumulara<br />

5 ; et qui admissum facinus -ad momcntum<br />

delere debuerant , annosa id oppositione solidare<br />

comendunt. Quanta igitur impietatis ille credendus<br />

est , qui ad hoc laborat , ad hoc etiam<br />

propositionis sux voces exagerat, ut per tricen-<br />

.nium se cognoscat Deo iniuniam intulisse, quam<br />

tomen, exacto tricennio;'renuat emendare? Nunc<br />

vero , quum hxc et tallo nequissima iustitix defensione<br />

prolata sunt , nos tomen: non praterita<br />

ordinamus , sed futura disponimus ; nec prxce:dentium<br />

Regula , sed nestri regid tempora definimus.<br />

Abrogata ergo deinceps todas cupiclitatis<br />

licentia , nulli Pontilicum ultra licebit, aut<br />

quiclquam ab ecclesiis dioecesis sax, auferre,<br />

aút ablatum quodcumque per opPositionern tricennii<br />

vindicare. Non eniru in hac causa deinceps<br />

tricennale tempus accipiendum est , sed<br />

quandocumque fuerit veritatis (erige, monstrata,<br />

lustitiam partir suo; recipiat. Quia et ut, multip<br />

ex annorum series sine repeiitione- peruahseat,<br />

facit hoc prxerninentis dura poiestas- qtex sic<br />

subiecta 6 sibi sacerdotum comnrimit colla , .ut<br />

Pro ablatis rebus' intendere contri:u prxeminentis<br />

personam , nec audeant, nec prxsurnant. Peoinzde<br />

, ne tala 7 silentio vox perenniter expoliat 3 eci<br />

clesix conquiescat , licitum erit huius pi xsumptionis<br />

admissum , et per quemcumque, et quandocumque<br />

accusatum detegi , et imminentis<br />

sius causa negotium expediri ; sub isto videlicet<br />

ordine , ut sí hxredes fundatoris ecclesix adsunt<br />

, ipsi talia prosequantur : sin autem non fue.<br />

rint , aut etiam si sint , causare tomen noluerint;<br />

tunc ducibus , vel comitibus , tiuphadis, atque<br />

cariis , sive quibuscumque personis , quos cognido<br />

huius rei adtigerit , et aditus accusandi, et<br />

licentia tribuitur exsequendi. Quicurn . que ergo<br />

episcoporum hice , cita pnernissa sunt ,in prateri;<br />

tis facit , et tricennium iam in hac perversa possessione<br />

implevit, ea ipsa , qua in prateritis per<br />

XXX. anuos tenuit , Deo potius iudicanda<br />

relinquimus , quam nostro rescindenda indicio<br />

definimus. Quicumque vero usque ad ternpus,<br />

quo lex ista conderetur , in hoc ipsum quod ra,<br />

1 Toled. got. y S. R. stipendiis.<br />

2 Legion. maioribus constauturn est , et sic adprobatur.<br />

3 Legion. sciunt.<br />

4 Emilian. Legion, Card. T'oled, got. S. J. R, y Lind.<br />

scita.<br />

Legion. adcurnulant.<br />

6 Endlian. Legion. Card. Teded. got. S. J. R. y L'ud.<br />

subdita.<br />

7 got. Card. J. R. y Lind talium silentio.-<br />

VDIC VM<br />

pnit , tricennium non implevit , rem ir s2 ni gua<br />

ablata est , sine aliqua satisfactione 9 in ornni<br />

intearitate ecclesix , cui testata res est , refor,<br />

triare' cogatur.. Iam yero a die ,hnius lata legis,<br />

vel tempore, quicurnque Pontificum I ° de his qu a<br />

a fidelibus in Dei ecclesiis testata vel conlata<br />

esse. noscuntur , .aliquid exinde abstuleri t , suo ,que<br />

iuri vel ecclesix principali adplicaveri t , seu<br />

_cuicumque persona; quolibet modo quodcumque<br />

tale concesserit , nulla temporum longxvitate.securas<br />

iuxta pramissum ordinem quandccurnque<br />

et per quemcumque talia fuerit commisisse<br />

detectas , ea ipsa , que prasumpsit , una cum<br />

legitima satisfactione rei prippriz illi ecclesix, cui<br />

rular du s<br />

quam deliquit , reformare cogen-<br />

e' st7Q1 d si de rebus propriis non habnee<br />

rit‘ ande componat , et in ornni integritate ea)<br />

qua' prasumpsit , ecclesix cui tulit , restituat , et<br />

ipse pro excesibus suis iuxta canonem toletani<br />

concilii undecimi excommunicationis plectenchis<br />

erit sententia, id est " , ut si decern solidos tern.<br />

ipsam quam valere constiterit , viginti die,<br />

rum poenitentx satisfactione admissum, facinns<br />

expurgabit Similiter sive maioris sive mino•<br />

ris sit pretil quod pixsumpserit , geminata hoc<br />

semper dierum satisfactione vel poenitentia emendabit.<br />

Simili quoque et ille sententia vel dam•<br />

no multandus' est , qui a decessore suo ablata<br />

deinceps quxcnmque de dioecesanis ecclesiis apud<br />

se tenere preesumpserit. Quicumque tamen iudicual_<br />

tenorern legis huius adimplere neglexerit,<br />

quod aut indicare talia differat , aut indicando.<br />

Rego is auditibus millo modo innotescat ; omnem<br />

rei taxationeín , quam episcopus ille pe'rsolvere<br />

debuit .33 , qui talio fecerit, iota ecclesiX illi da<br />

sua ídem .iudex proprietate debebit cornponere,<br />

cuius adcusatum sibi negotiurn destitit indicare.<br />

I-Ixc igitur lex non solum pro . rebus , qux in<br />

ecclesiis absolutis vel dicecesanis conlatx stmt,<br />

observabitur , sed sub generali nomine omnium<br />

ecclesiarum , id est , tarn in monasteriis virorum,<br />

quam etiam feminarurn omnimoda institutione 14<br />

complebitur. Id tamen adiiciendum huic legi manifesta<br />

ratio persuasit , ut episcopi omnes quos<br />

aunque per ecclesias sux dioecesis sacerdotes<br />

rectoresque ordinandos elegerint , cognitiores<br />

eos efficiant de utilitatibus ecclesix illius , in<br />

qua fuerint ordinati , id est, ut quidquid unitsquisque<br />

episcoporum de scripturis ecclesix dioecesis<br />

sux apud se, conservationis causa, habere se<br />

noverit , mox rectorem ecclesix cuilibet prxtulerit<br />

, statim ei, quem ordinaverit, utilitates ec-e<br />

elesix , vel scripturas in manifestam i s agnitionem<br />

deducat , necnon tantum ignorantia ordi-.<br />

8 Liad. vindicanda.<br />

9 Card. retardatione.<br />

-3 o Card. Pontificurn aut aliorúm hominuni.<br />

Elnilialt. id est , ut si de ecclesiis Dei<br />

das &c.<br />

decem soli- •<br />

2. Card. expiabit.<br />

Card, dcbuit , aut alius qui &c.<br />

14 Card. constitutione. -<br />

5 Legion. manifestationem.. Liad. manifestam cogni.<br />

ti‘onem.


ati , et qupd peiul est, obcelatione vel vitici<br />

ordinantis voluntas in quocumeie -Iateat testa-t<br />

toril. Ita 2 tamen erit , ut cornpeientia sacer:<br />

dotes , rectoresque ecclesiarum autentica Aiideant<br />

autenticorum ipsortim exemplariar maitu sui epis:<br />

copi roborata pro. omni firmitate Pontifice suó<br />

accipiant , qualiter . per ea' Ipsa. exemplaria ,,• et<br />

negotia ecclesix sibi commissX absque hXsitatió.,<br />

ne proponant•, et:veritatem-, partis lux: iustitia<br />

intercinrente recipiant.. Data et. confirmata lex<br />

a die décimo 3 kalendarum ianuariatum , anno<br />

feliciter quarto regni nostri , in Dei nomine Toieto.<br />

VII. Flavius gloriosus Ubaála<br />

Rex 4.<br />

Ne fi , qui retento obsequio ecclesix metnunuttuntur<br />

ingenuarum person arum<br />

.<br />

audeant .<br />

adire coniugium.<br />

•<br />

Magna est Cenfusict generis , .ubi dissimilitüdo<br />

unius,parends, •staturn degenerad progenitx prólis.<br />

Hoc enim necesse est inveniatur in frutice,<br />

quod tractum est ex radice. Quomodo enim absoluti<br />

decoris titulum deportabit s , cuitas paren•<br />

fes obligado adhuc inneXa colistringii? Et fiXc<br />

quidern prxmiSSa 'Iunt pro eo quod multi de<br />

familiis ecclestarum.libertati donafitur,. nec tamen<br />

absoluta libertatis licentia potiuntur, , in e...o<br />

lialocUecelesix• 3e, qua originera, ducunt , 54«<br />

pbSequiwn inligantnn qui tamendumperverso 6<br />

prdine ,,ingenuarutnpersonarum- connubium<br />

Munt„, contra;saturara , quocl ipsi non sunt , ge,<br />

p9Karo, intt=,raduntl,;;;et quod,<br />

augmentura, par<br />

Ig 91/ 7.cresc ese inanifeskwirriqlsgationenk<br />

_personx ,vel rernm_ cognoscitur<br />

Tinfprii coniugió<br />

§w§cituy,, ad.sequense,sexum , runa<br />

91rIkagl*s:1.5.1.i5<br />

lait141K-;i sallAprP.p.te,r ut sxtero atnt<br />

p-j¡tg14- pi, vs44-kpti9 .,..prseriti.. lege ,,,prxcipiraus,<br />

V.'TITVL. II.<br />

§.3<br />

nt , quicurnqu •,Tde ecclesix , .retento patrocinin<br />

ecclesix ipsius, de Culis servitute exij:<br />

vit , libertarem a sacerdote acceperit; ingénuam<br />

sibi non . andeat , in nutrir-nonio ,sociare personant.<br />

'<br />

Illi timen qui absoluti ab , obsequiis ecclesix<br />

canonicamsententiam debito ordine maranni-ttun-<br />

, et ingeuuarrun nralicrum innecti copulis p.of<br />

teitint , .et in prole oraffirrradX digñitatis testiL<br />

monium obtinebunt.• •Qtiod:.' si ii , qui sub ecclesiarum<br />

obsequio manumissi sunt , ingenuaruni<br />

mulierum• -•deinceps.'ausi , •fuerint ..se • coniugio sociare<br />

; ubi hoc prinium iudex agnoverít ,.. sub<br />

trina verborum 7 ultione vel cOmmonitione sicut<br />

de ingenuis et servis lege . alia continetur,<br />

eos separare non differat. Quod si ab invicem<br />

separari noluerint , uniuscuiusque personx , • sicuti<br />

fuerant, conditione manente, quidquid ex illis<br />

natum fuerit , in Principis potestate serviturran<br />

deveniat. Res Lamen omnis sive facultas,<br />

qux de persona ingenua ,in talium libertorurn<br />

jure quolibet modo transinsa est, cum his crian],<br />

qux sibi ex• talium Sexuprogenitus filius potuit<br />

prodigare , conquirere vel habere , tota in .inte<br />

grum ad 8 hxredes Mins_ ingenux persona possidenda<br />

pertineant, aut si ,hxredes el defuerint;<br />

in Principis luto deveniant possessura 9 , qualiter<br />

iudicare de bis quod.voluerit , absolntx,<br />

testatis potiatur licentia. Hxc lex non 'sol= in<br />

viris sed et in •feminis • observanda est , id est,<br />

sive sit libertus ecclesix, sive liberta, qux sibi<br />

ingenuam personan] sociare prxsiimpseritr Hoc<br />

tinten in hac lege -servanclum est , ut quicurrtque<br />

de prxteritis usque -modo quo hxc lex conderetur<br />

, de talibus parentibus reperti fuerint<br />

intra tricennium generad . , non, 9bligationem sequantUr<br />

illins.parentis, qui ecclesix per obsequium<br />

inligatur conditione ingenuitatis onraimodx<br />

adsumpta ,cum ornnibu .s . rebus qua de parennobili.ignobili<br />

parenti • quplibet , modo transierant<br />

, in ingenuitatis forma vel decore absoluti<br />

persistant. Data et confirmara lex -a duodecimo<br />

káleridarum ia. nu .ariarurn, auno feliciter guarro<br />

regni nostri Toleto.<br />

TITVLVS DE DONATIONIBVS GENERALIBVS.<br />

.:;<br />

I. Ne valeat violenter facta donatio.<br />

II. De donationibus- Regis.<br />

III. De rebus .ma •ita , vel uxori a , Rege do,<br />

_ natis.<br />

IV. De rebus extra dotem uxori a marito<br />

conlatis. .<br />

a S. R. y Lind. sed. •<br />

2 S. J . R. y Lind. Id.<br />

3 Card. y Lind, a die undecimo.<br />

4 Emilian. Flavius glosus. Recesvindus Rex. n Legion.<br />

etiidde : Antigua, Toled. got. sin autor ni nota.<br />

6 Lesion. y Lind. reportabit.<br />

V. De rebus a marito mullen conccssis , vel<br />

si mullen fuerit adzdterasse detectar.<br />

VI. De rebus traditis ,vel per scripturam do-<br />

, natis.:_<br />

VII. De rebus inter maritum et uxorem invicem<br />

datis.<br />

6 Lind. diverso.<br />

7 Legion. y . Lind. verberum.<br />

8 Lind. aut hxredes obtineant.<br />

9 Card. possidenild.<br />

Emiiian. decánao. Toled. got. die X. S. J. R. y Lira.<br />

a die dedillo.


6'<br />

I. r Antigua. Ñe valeat violenten facta<br />

donatio.<br />

metum fuerit extorna<br />

D, nu/lam habeat firmitatem.<br />

onado , que per vim et<br />

Flavius gloriosus Cinctasvintus<br />

Rex 2.<br />

De donationibus Regís.<br />

Donationes regir potestatis, que in quibuscumque<br />

personis conferuntur , sive conlatx sunt , in<br />

eorum iure persistant , in quorum •nomine eas<br />

potestas contulerit regia; ea videlicet ratione , ut<br />

ita huiusmodi regalis munificeritie conlatio adtributa<br />

, in nomine eius , qui hoc promeruerat 3,<br />

transfusa permaneat , ut quidquid de hoc facere<br />

vel indicare voluerit, potestatem in omnibus habeat.<br />

Quod si etiam is, qui hoc promeruerit 4,<br />

intestatus discesserit , debitis secundum legem<br />

heredibus res ipsa successionis ordine pertinebit<br />

, et infringi conlate munificentie gratia millo<br />

modo poterit : quia non oportet Principian<br />

statuta convelli , qui convelienda esse percipientis<br />

a culpa non fecerit.<br />

III. 6 1:1' rebus marito vel uxori a Rete<br />

donatis.,<br />

Speciali iure - decernitur , ut de 'rebus regia do.:<br />

natione conlatis , si 'in nomine mariti fuerit con-¿<br />

teripta donatio, -nihil sibi exinde mulier-, excep=<br />

to quod in dote pérceperit , debeat vindicare.<br />

Itemque 7 etsi in nomine mulieris•inVeniatur<br />

facta donatio , nihil sibi vir exinde post eius obiL<br />

sum adtentet aliquatenus usurpare , vel itu'i<br />

proprio mancipare , nisi quod ineruerit uxoris<br />

largitate percipere:<br />

IV. - 9 Antigua. De rebus extra dotem<br />

uxori a nzarito con/-ítis.<br />

Si mulier extra dotem a marito de quibuscum,.<br />

que rebus quacumque donatione , vel profligatione<br />

conquisitis , aut illi debitis , quocurnque<br />

tempore , quodcurnque donatum acceperit , si fi-<br />

z Toled. got. y S. f. R. sin autor ni nota.<br />

a Legion. Antigua. Toled. got. y S. J. R. sin autor<br />

ni nota. •<br />

3 Emilian. y Legion. promeruit. Card. promeruerit.<br />

• 4 Emilian. y Legion. promeruit.<br />

5 Lind. prxcipientis.<br />

6 Card. y Legion. Antigua.<br />

7 Lind. Ideoque.<br />

8 Emilian. Legion. Carel. -y Lind. invenitur. -<br />

9 Legion. Antigua noviter emendata. Toled. got. y<br />

S. J. R. sin autor ni nota.<br />

(o Card. de eorum.<br />

ir Emitían. y Lind. possideat , et de quinta tantunndem<br />

parte earurn rerum flciendi quod voluerit, potestatem ahtineat.<br />

Fructus tatuen &c.<br />

17 Toled. got. 9' S. T. R. perceperit.<br />

1 3 Card. omnibus.<br />

. 170111 IVD I CVM<br />

lii de codera ia coniugio fuerint procreati , rrsu..<br />

lier lasque ad diem obitus sui secundum voluntatem<br />

vel ordinationem testatoris secura<br />

deat Fructus temen sicut testator ipse , qui<br />

hoc testavit expendendi vel utendi potestatem<br />

habere poterit. Ita et illa , que usu hoc ad possidendum<br />

percepit 12 , omnia I 3 dum advixerit;<br />

sine cuiuslibet inquietudine, suis incunctanter utatur<br />

expensis. Si tamen idem testator aliquam<br />

specialem testationem de ipsis fructibus ' 4 non<br />

-instituerit r 5 , post obitum yero suum reliqua<br />

integra: et intemerata filiis ex ipso viro procreatis<br />

derelinquat, et nulla occasione quicquam exinde<br />

mulier , exceptis r 6 fructibus, alienare presuma.t.<br />

Quod" si ex ipso coniugio filii non fuerint<br />

procreati ' 7 , quidquid mulier de rebus sibi donatis<br />

iuxta prescripturn testatoris ordinemeace<br />

f ,<br />

re elegerit , liberam habeat potestatem. e:etcrum intestata discesserit, ad mariuarn eius<br />

Supprestis extiterit , donatio revertatur. Sin au-<br />

tem maritus nón fuerit , ad heredes maritr, qui<br />

donationem fecit , eadem donatio pertinebit.<br />

ni- dem rationem , de viris ,precipimus custodiri,<br />

de his que ab uxoribus tempere qúocurnque<br />

nata perceperint.<br />

V. 18 Antigua. De rebus a marito mulieri<br />

concessis , vel si . múlier fuerit<br />

adulterasse detecta—.<br />

Maritus sr -iitoOri sux efOnaVerit, et ipsd<br />

Post obitum mariti sui in ntillt) Ételeré achilterii<br />

fuerit conVersata', sed in pudicitia per'ináiSerit;<br />

aut serte si 'ad alium maritunr honesta- cdftiüli&<br />

tione pervenerit , (de . rebus :sibi a malito donatit<br />

possidendi et Post- ObittiM •uum, ti filios r 9- non<br />

habuerit, reliriqviéridi cüi voltieifit-,secundiirnrfsib:<br />

luntateru testalotis'• habeaupottstátem. C ~Airá<br />

si finos °*iton l relinquens intestatad:isceSseriálít<br />

ad mariunii -'eiitS . ;:á supprestis eXtitérit<br />

heredes rit donatiemenFainS9ipsit]<br />

gii<br />

dem donatio-pertiílábit:: Si oi-ü~ -per adultli<br />

rium , seu per inhonestam coniunctionem se miscuisse<br />

z 2 eonvincitur , quidquid–cle...faculta~<br />

riti sui fuerat consecuta , totum incunctanter amittat<br />

; et heredes '40ilattlfil ;^..Vet ad finos legitimos<br />

revertatur.<br />

14 Toled. got. Legion. Card. y Lind: ftygibus.<br />

xs Card. instituerit, et de quinta tailtumdem parte earuin<br />

rerum faciendi quod voluerir, potestatem obtineát.<br />

Verumtamen quum provenerit ab ipso viro •, suarum rerüm<br />

pars . quinta, quibuslibet ante non esse donara. Post<br />

obiturn yero &c.<br />

16 Card. exceptís frugibus , et quinta parte , ut dietum<br />

est , mulier alienare prxsumat. Lind. excepta , ut dictum<br />

est-; quinta-parte.<br />

17 Carel. procreati , aut nepotes non sunt , quid<br />

quid &c.<br />

18 Toled. got. y S. J. R. sin autor ni nota.<br />

1 9 Card. si filios aut nepotes.<br />

20 Card. si filias aut nepotes.<br />

,.2 I Legion. fecit:<br />

12 Legion. viro se misciasse.


VI. Flavitás , Cintasvintus Rex J.<br />

LIB. V. TITVL.<br />

De rebus. traditis. vel per scripturam<br />

donatis.<br />

Res donatay ,.áln. ,prxsentiá testium traditx<br />

sunt , nullo modo repetantur a donatore. Quod „si<br />

etiam provenerit. , • ut 3 quod donatur.longe, sit<br />

positum „pro eo donatio evacuari« nón poterit:<br />

quia tunc,videtut vera esse traditio ; guando jan<br />

apud illum scriptura donationis 4 habetuir, , in cu-,<br />

ius nomine conscripta esse dinoscitur. Hoc tantüm<br />

observandurn est , ut . si .donator dixerit ,.tect<br />

dedisse nec. .ditexisse scripturam , sed sublatam<br />

sibi fuisse , tunc ille vir , cui res donatx sunt,<br />

per testem conyincat ab ipso dongore eamdeitil<br />

aut traditam sibi , aut directam , aut ex eius yoluntate<br />

in potestatem suam redactam , et durn<br />

prObaverit , stabilis habeatur. Quod si probare<br />

neglexerít , tunc ille qui scripturam fecerit iu-,<br />

raturus est:,'quia eamdem scriptuParn, negué per<br />

se dedisset neque direxisset nec , per .volunta-,<br />

tem suam factum esse , ut eadem scriptura in<br />

manus .eius veniret , a quo eam videtur"repe7i:.<br />

tere, et sic invalida remanebit, si tamen qui donavit<br />

voluerit. Illud sane addi placuit, ut si quisque<br />

de rebus suis scripturam in quibuslibet personis<br />

ediderit , si eam vivendo illi, in cuius no-<br />

Mine scripta est , nón tradiderit , quamlibet nadita<br />

non sit , tamen dum post eius obitum re,-.<br />

perta fuerit , ille eam sibi vindicaba cum omnibus<br />

rebus, qux ibi scriptx 6 sunt, in cuius nomine<br />

donator eam fieri voluisse cognoscitur. Quoniam<br />

iustum omnino est , ut talis scriptura robur<br />

plenitudinis habeat, quarn vivens donator ita<br />

salvávit „ut nequaquam videatur-aliquatenus immutata.<br />

Nam si scripturam ipsam vel rem conditor<br />

eius, dum viveret, trullo modo tradidit , sed<br />

apud se retinuit , et voluntatem suam in postmodum<br />

immutavit , illud potius firmissimum erit,<br />

quod post testationem non traditx scripturx definisse<br />

cognoscitur. Quod si ipsum , cui res do-<br />

65<br />

nata; fuerant , fataLis casus ab hac vita subdu-<br />

Xerit , antequain rem sibi donatam caperet , ad<br />

donatorem vel ad hxredes donatoris res ipsa, pertineant.<br />

Qui vero sub occasione hac, largitur,<br />

ut eamdem rem ipse , qui donat , usufructuario<br />

iure possideat , et ita post eins mortem ad illum<br />

cui donaverit , res donata pertineat , quia similitud°<br />

i,est testarnenti , habebit licentiam immutandi<br />

voluntatem suam , guando voluerit , etiam<br />

si in nullo lxsum fuisse se dixerit. Ille vero, qui<br />

falsa donatione circumventus aliquid utilitatem<br />

donatoris expenderit , mit ab ipso donatore<br />

recipiat, aut ab eius hxredibus, ne injusta damna<br />

sustineat , qui lucrum se habere de inani promissione<br />

putabat. Certe si quisquis ille rem donatam<br />

, sive per traditionem conditx scripturx,<br />

sive per consignationem vel , traditionem rerum,<br />

in iute 7 suo perceperit , et complacuerit el , ut.<br />

donator rem ipsam per voluntatem eius, qui eam<br />

donatam ,percepit , possideat. Iam si in postmodum<br />

fortasse contigerit , ut ipse qui rem donaton<br />

perceperat , vivente donaore moriens , ab<br />

hac vita.discedat , quidquid de' re sibi donata<br />

indicare voluerit , licentiam habeat. Quod si in,<br />

testatus, discesserit , non ad donatorem sed ad<br />

hxredes_eius , qui rem donatam percepit , res<br />

eadem sine dubio pertinebit.<br />

VII. 8 Antigua. De rezts inter nzaritum<br />

et uxorem invicenz datis.<br />

1V1araus ' si uxori sux aliquid donaverit , de<br />

hoc , quod ipsa sibi habere voluerit , scripturam<br />

manus sux subscriptione vel signo confirmet. Ira<br />

ut duo aut tres testes ingenui subscriptores , vel<br />

signa facientes accedant, et sic voluntas ipsius habeat<br />

firmitatern. Similis et de uxoris voluntate,<br />

qux in maritum conferre voluerit , donationis<br />

hac forma servetur , si tatuen violentar a viris<br />

non fuerit exacta donatio: servata legum in oinnibus<br />

sanctione, qux in decernendis facultatibus<br />

dinoscitur ordinata consistere.<br />

TITVLVS DE PAT R O NO RVM<br />

DONATIONIBVS.<br />

. .<br />

1. i is qui in patrocinio constitutus est , vel nio constitutis , et de adquisitionibus eorum.<br />

filii eius , aut patronuni , aut flios patroni w.• De rebus in patrocinio conquisitis , vel a<br />

relinquant.<br />

patrono conlatis.<br />

II. -De armis, qu,e dantur saionibus in patroci- IV. De rebus in patrocinio acceptis et conquisitir.<br />

Legion. alinde: Antigua. Card. Antigua noviter mendata<br />

. T'oled. got. y S. J. R. sin autor ni nota.<br />

2 Toled. got. Emilian. Card. Legion. y S. J. R. si in<br />

przsenti traditz sunt.<br />

3 Card, .ut donator lonlr sit positus , pro ro donatio<br />

&c.<br />

4 Emitían. Legion. Card. y Lind. donatoris.<br />

Card:-"éainclein rrin.<br />

6 Legion. y Lind. conscripta-<br />

7 Card. in IUS SLItUD.<br />

8 5. T. R. sin autor ni nota.<br />

-e-


FORI IVDICVM<br />

66<br />

. .<br />

r is . 1.11 patrocinio constitutus<br />

est ,v<br />

eius, aut patronum, aut<br />

fijos Patrona relinquant.<br />

Si quin el , quem in patrocinio habuerit , arma<br />

dederit, vel aliquid donaverit , apud ipsum (lux<br />

sunt donata permaneant. Si vero alium sibi patronum<br />

elegerit, licentiam habeat cui se voluerit<br />

commendare. Quoniam ingenuo homini non<br />

potest prohiben , quia in sua potestate consistit:<br />

sed reddat omnia patrono quem deservit. Simi-<br />

a parentihus patroni patrono vel laredibus<br />

restituatur.<br />

II. Antigua. De armis, que dantur saionibus<br />

in patrocinio constitutis , et<br />

de adquisitionibus eorum.<br />

.Arma , qua: saionibus pro obsequio donantur,<br />

halla ratione a donatore repetantur : sed illa,<br />

(lux dum saio est adquisivit , in patroni potes<br />

tate consistant.<br />

lis et circa filias patroni , ct filias eius , qui in<br />

patrocinio fuit , forma servetur , ut si tam ipse<br />

qui in patrocinio fuit , quam filii eius filiis pa-<br />

III. 3 De rebus in patrocinio conquisitis<br />

, vel a patrono conlatis.<br />

troni obsequi voluerint , donata possidcant. Si<br />

yero patroni filias vel nepotes ipsis nolentibus<br />

credidcrint relinquendos, reddant universa, qua:<br />

parentibus eorum a patrono donata sunt. Quicumque<br />

autem in patrocinio constitutus sub patrono<br />

aliquid adquisierit , medietas ex omnibus<br />

in patroni ve1 filiorurn eius potestate consistat.<br />

Aliara vera medietatem ideen bucellarius, qui ad-<br />

Sicut supradictuin est, si quis cum aliquo patrocinii<br />

causa consistat , et aliquid dum cum eo<br />

habitat adquisierit , si el infidelis inveniatur , vel<br />

eum derelinquere voluerit , medietas adquisitx<br />

rei patrono tradatur ; alium vero medietatem,<br />

qui laboravit 4 , obtineat , et quidquid el patronus<br />

5 donavit , recipiat.<br />

quisivit , obtineat. Quod si bucellarius,filiam tan..<br />

turnmodo reliquerit , et filium non reliquerit,<br />

ipsum in potestate patroni manere inbeinus. Síc<br />

t'amen , ut ipse patronus xqualern provideat, qui<br />

eam sibi possit in matrimonio saciare , et quid-<br />

IV. 6 Antigua. De rebus in patrocinio<br />

acceptis et conquisitis.<br />

lta ut supra prxmissum est , quicumque paquid<br />

patri eius ve1 matri fuerat donatum, ad eam<br />

pertineat. Quod si ipsa sibi contra voluntatem<br />

patroni inferiorem forte maritum elegerit , quidtronum<br />

suum reliquerit, et ad alium tendens 7<br />

forte se contulerit , ille , cui se commendaverit,<br />

donet el terram : nam patronus quem relinquit,<br />

quid patri eius 2 a patrono fuerat donatum , vel et terram, et quod el dedit, obtineat.<br />

IV. TITVLVS DE COMMVTATIONIBVS,<br />

1. T t Pa valeat commutatio , sicut et enzptio.<br />

II. Vt si non fuerit idoneus venditor, lideiussor<br />

detur.<br />

III. Ne valeat violenter facta venditio.<br />

IV. Si arris datis , pretium non fuerit impletum.<br />

V. Si pars pretil data ,non fuerit.<br />

VI. Si fraus pretio rei venditee fíat.<br />

VII. Si clicat quis rem suanz vili pretio vendídissc.<br />

VIII. De his , qui aliena venciere , vel donare<br />

prcesunzpscrint.<br />

IX. Quod rem in contentione positam non liceat<br />

vendere , vel donare.<br />

X. Si se permittat ingenuus venundari.<br />

XI. De viris ac mulieribus ingenuis a servo<br />

vel ingenuo venditis.<br />

XII. Non liceat parentibus filos suos quocum-<br />

1 Legion. y Card. Antigua.<br />

2 Cin .d. patri eius vel matri.<br />

3 Legion. y Card. Antigua.<br />

Emilian. Legion. Card, y Liad. acquisivit.<br />

ET VENDITIONIBVS.<br />

que con& actu alterius dominio subiugare.<br />

XIII. De servorum venditis rebus.<br />

XIV. Si servus venditus in priorem dominum<br />

crimen obiiciat.<br />

XV. Vt ser vi venditi facultatem dominus quaraí-.<br />

XVI. Si servus sit de suo peculio emptus.<br />

XVII. Vt nullus servum suum vendat invitus.<br />

XVIII. Si servus pro crimine quocumque contractu<br />

ad dominium transierit alterius.<br />

XIX. De non alienandis privatorum , et curialium<br />

rebus.<br />

XX. Si res illee vendantur , aut donentur, quce<br />

prius debuerant per iudicium obtineri.<br />

XXI. De mancipiis ab hostibus occupatir, ac<br />

venditis.<br />

XXII. Quo pr,esens debeat pretio<br />

parad.<br />

5 Emilian. Legion. Card. y Liad. ipse.<br />

6 S. J. R. Recsds. Rex. Legion. FU. Cinds. R.<br />

7 Emilian. y Card. et-'id alium se f°rt/Isse t"tu.'<br />

lerit.


Antigua.' V't ita valeat commutatio'<br />

i ESicut et emptio.<br />

Commutatio , si non fuerit per vim et metum<br />

extorta , talem qualem . et emptio habeat finnitatem.<br />

2 Antigua. Vt" si ñon fuerit idoneus<br />

venditor , fideiussor detur.<br />

Si venditor Enon fuerit idoneus , ingenuum fideiussorem<br />

'ciare debebit emptori ; et emptio ita<br />

habeat firmitatem.<br />

III. 3 Antiqua. Ne valeat violenterfacta<br />

venditio.<br />

Venditio facta per scriptnra'm plenarn habeat<br />

firmitatem. Cxterum si etiam scriptura facta non<br />

fuerit , et, datum pretium prxsentibus testibus<br />

conroboretur 4 et plenum habeat emptio robur.<br />

Venditio yero, si fuerit violenter et s per<br />

metum extorta , nulla valeat ratione.<br />

IV. 6 Antigua. Si arris datis , pretium<br />

non fuerit intpletunt.<br />

Qui arras pro quacumque re acceperit , id cogatur<br />

implere quod placuit. Emptor yero si per<br />

-xgritndinem aut gravera necessitatern , qua' vitari<br />

non potuerunt , ad .constituttun non. occurrent<br />

diem, quemcumque voluerit pro se dirigat,<br />

qui pretium definito temporopercompleat.. Quod<br />

si constituto 7 die nec ipse successerit, nec pro se<br />

dirigere voluerit, arras tanturnmodo reCipiat,,quas<br />

dedit , et res definita -non valeat.<br />

V. 9 Antiqua. Si pars pretii data non<br />

juerit.<br />

Si pars pretii data est , et pars promissa non<br />

adimpletur , non propter hoc venditio facta rumpatur.<br />

Sed si emptor ad placitum tempus non<br />

exhibuerit pretii reliquam portionem , pro pretii<br />

parte quam debet , solvat usuras : nisi .hoc<br />

forte convenerit , ut res empta venditori debeat<br />

reformara.<br />

VI. Flavius Recesvintus Rex 9.<br />

Si fracs in pretio-rei venditx fíat.<br />

Si in contractu venditionis minus pretium da-<br />

Emilian. Toled. got. y S. j. R. sin autor ni nota.<br />

2 Emilian. Toled. got. y 1 J. R. sin autor ni nota.<br />

3 Emilian. y Toled. got. sin autor ni nota.<br />

- 4 Emilian. Legion. Card. Toled. got. S. J. R. y Liud.<br />

comprobetur.<br />

5 Card. vel.<br />

6 Emilian. y Toled. got. sin autor ni nota.<br />

7 Card. y Lind. ad constitutum diem.<br />

8 Emilian. y Toled. got. sin autor ni nota.<br />

9 Legion. y Toled. got. Antigua . Card. y S. J. R. sin<br />

autor ni nota.<br />

LIB. V. TITVL. IV. 67<br />

tum fuerit , et per .fraudán , aut etiam contra -<br />

voluntatem venditoris " amplius datum pretium<br />

nuncietur, quantum de insto pretio fraudatum est,<br />

tantum duplum emptor restituat venditori.<br />

VII. " Antigua. Si dicat quis rent suallihr<br />

vili pretio vendidisse.<br />

Venditionis hxc forma servetur , ut seu res alique<br />

, sive terrx , vel mancipia , vel quodlibet<br />

animalium genus venditur , nemo propterea firmitatem<br />

venditionis inrumpat , eo quod dicat<br />

rem suam vili pretio vendidisse.<br />

VIII. 12 Antiqua. De his , qui aliena<br />

vendere , vel donare prcesumpserint.<br />

Quotiens de vendita vel donata re contentio<br />

commovetur , id est , si alienam fortasse rem v en-<br />

-dere vel donare quemcumque constiterit , nulhun<br />

emptori prxiudicium fiera poterit. Sed ille<br />

qui alienam fortasse rem vendere vel donare prxsumpsit<br />

, duplam 13 rei domino cogatur exsolvere<br />

: emptori tamen quod accepit pretium redditurus<br />

, et poenam quam scriptura continet im-<br />

,pleturus. Et quidquid in profectu comparatx<br />

rei emptor, vel qui donatum accepit, studio sute<br />

utilitátis adiecerat , a locorum iudicibus xstimetur<br />

, atque el qui laborasse cognoscitur, , a venditore<br />

vel a donatore iuris alieni satisfactio fusta<br />

reddatur. Similis scilicet , et de mancipiis , vel<br />

-de omnibus rebus, atque brutis animalibus ordo<br />

servetur.<br />

IX. 14 .Antigua. Quod rem in contentione<br />

positant non liceat vendere, vel<br />

donare.<br />

•<br />

Rem in contentione positam , id est, quam alter<br />

aut repetere coepit , aut recipere rationabiliter<br />

poterat , non liceat donare , nec vendere,<br />

néc in aliquo loco transferre.<br />

X. 1s Antigua. Si se permittat ingenuus<br />

venundari.<br />

uicumque ingenuus se vendi permiserit , et<br />

Qpretium cum venditore partitus est , ut circumveniret<br />

emptorem , proclamans postea nullatenus<br />

aúdiatur , sed in ea, quam voluit , servitute<br />

permaneat ; quoniam non est dignus ut liben sit,<br />

qui se volens subdidit servituti. Et tamen si ipse<br />

, qui se vendiderit , vel venundari permiserit,<br />

Io Legion. y Lira vendentis.<br />

• Emilian. y Card. sin autor ni nota.<br />

Toled. got. y S. j. R. sin autor ni nota.<br />

• 13 . S. J. duplum rei.<br />

• Emilian. Card. y Toled. got. sin autor ni nota.<br />

S. J. R. Noviter emendata.<br />

,Emilian. y Toled. got. sin autor ni nota. Lezon. Antigua<br />

noviter emendata. got. ley X. en el cddice de S. J. R.<br />

es la XI. , y tiene la nota de Antiqua, y d continuacion<br />

de la rúbrica esta letra R.<br />

la


FORI IVDICVM<br />

68<br />

pretium unde se redimat , habere potuerit, aut<br />

si parentes eius redemptionem pro eo ci , coi<br />

se vendidit , dure elegerint , reddito ad ceps domum , agrum , vel vineam.,"seu<br />

pium sub quacumque definitione perceperit , do-<br />

r intenati o siquidem vel sepositio , dé talibus persa-<br />

1115 quod pro venditi persona ,emptor<br />

contracta non valeat: ita ut nec datum com-<br />

g r u m pretio<br />

accepir , er ad ingenuitatis titulum ille , qui se<br />

modum pro sepositione reddatur. Vendido yero<br />

vendiderit , poterit revocad.<br />

. . cum dispendio comparantis inrupta , sic ad servi<br />

vel antilla dominum in integrum revocetur, , ut<br />

XI. 2 Antigua. . 3 De viris ac mulieribus eniptor pretium ex omnibus perdat. Inste enim<br />

quod per ambitionem dederat , videtur amitte-<br />

in eimis servo ve' ingenuovenditis.<br />

g<br />

re ,. qui suo dominio rem census alieni nititur<br />

4D<br />

S: ingenuos ingennum vendere, vel donare prx-<br />

adplicare. Przclictx 'yero serviles persona: , si<br />

sumpscrit, huiusmodi prxsumptorem iudex com-<br />

animalia qulibet bruta vendiderint , seu rés<br />

prehenderc non moretur. Ita ut ingenuos ille<br />

quascuinque , vel ornamenta distraxerint , qux<br />

in statum suum redactus centum ami 4 solidos timen aut sui sint peculii , aut a dominis suis,<br />

a priesumptore percipiat : aut si non habuerit<br />

vel aliis negotiandi . occasione .distrahenda perce-<br />

unde componat , centum flagellis publice verbeperint<br />

, ita perenniter firma subsístant ; ut si doratus<br />

in potestate eius serviturus tradarur , vent<br />

minus eiusdem servi vel ancillx , qui vendidit,<br />

vendere vel donare prxsumpserat. Servus autem<br />

rescindere venditionem ipsam voluerit , seu rem,<br />

in ingenuam personam talia facere fortasse prx-<br />

qux vendita est , non servi peculium , s ed sui<br />

sumens , comprehensus a indice ducentorum fla- , esse proprii dominii asseruerit , non aliter vengeilorum<br />

ictibus publice verberetur , et decal- ditio rescindatur , nisi ille qui rescindendam yen_<br />

vatus turpitcr eius perenniter servido addicatur: ditionem proponit , aut per testes legitimos , aut<br />

atque edam de mulieribus ingenuis venditis vel per sacrarnentum suum, non servi peculium, sed<br />

donatis 1-mins ordinis forma servetur. suum proprium doceat esse quod quaerit , et sine<br />

voluntate sua venditum fuisse ,quod adquirere<br />

tupir. Ei hoc quidem de vilibus et parvis re-<br />

XII. Antiqua. S Aran licere parentihus bus ; nam de niaioribUs et necessariis in domini<br />

,<br />

filios suos quocumque contractu al- potestate erit infringere , aut stabilire negótium.<br />

terius dominio subiuoare.<br />

XIV. Antigua. i ° Si servus venditus in<br />

priorem dominum crimen diiciat.<br />

Parentibus filios suos non liceat vendere , vel<br />

donare , aut oppignorare. Nec ex illis aliquid<br />

inri suo defendat ille qui acceperit , sed:triagis<br />

prctium , vel sepositionis commodum , quod dederat<br />

, perdat quia parentibus` filiiinl comPa,ravit.<br />

XIII. Flavius Cintasvintus Rex 6.<br />

úe servorum venditis rdus.<br />

Res rads alieni sine domini voluntate ab eo,<br />

qui non habet distrahendi personara, non permittimus<br />

alienad. Ideoque , quura promulgata sane:tio<br />

iuris antiqui non 7 sine dominorum dispendio<br />

servorum venditioncs in irritám przeceperit devoc,ari<br />

a , providentiori decreto consulimus, si.leges<br />

patrias ad zrquitatis regular redigamus: sicque<br />

9 melius earum statuta corrigere , (patri<br />

cum eis pariter oberrare. Quapropter si quis<br />

servum, vel ancillam alienam, sciens ab eis dein-<br />

Card. reddito integro pretio, quod pro venditi perSonb.<br />

venditor accepit , ad ingenuitatis titulum &c. S. R. reddito<br />

pro venditi persona ad integrum pretio , emptor<br />

accipiat , et ille ad ingenuitatis titulum , qui se vendidit,<br />

poterit revocari.<br />

2 En S. J. R. entre la ley X. y la XI. hay otra que<br />

dice así:<br />

Si quis inenuus cuiuslibet rem sibimet scienter przsumptive<br />

app-licaverit , vel comparatam voluntarie accessera,<br />

aut donatun susceperit , sciens rem esse alienam dura<br />

dominas res seas probaverit, curn onmibus autor prxsumptionis<br />

triduplici satisfactione cogatur exsob ,ere eidem<br />

cuius res esse videtur. Si libertus hoc fecerit , da plan;<br />

Si quin servum suum vendiderit , et ipse ser-".<br />

vos _priori domino aliquod crimen obiecerit, ille<br />

qui vendidit, recipiat, quem vendidet'at, pretium<br />

redditurus emptori ; •ut ipse in servo suo crimen<br />

, quod sibi obiectum est , inquirerc vel vindicare<br />

studeat. Id autem et .de ancillis prxcipimus<br />

custodiri. Idem tamen servusvelancilla,<br />

seu venditi , sive donad, vel commutati in prior=<br />

dominorum capite non torquearatur, neque<br />

.credatur eis , si ptioribus dominis crimen obiecerint.<br />

XV. rr Vt servi venditi facultatem dofilinUS<br />

qwerat,:.<br />

Si quis servum suum vendiderit, eius nesciens<br />

facultatem , babebitinquirench liberan] potestatem<br />

, ut sibi vindicet ille , qui vendidit servum,<br />

si potuerit invenire rem venditi servi.<br />

compositionem exsobrat : et si Servus fiierit , et absque valuntate<br />

domini hoc fecerit , simplam restituat , et centum<br />

flagella suscipiat.<br />

3 Emilian. got. y S. J. R. risa autor ni nota.<br />

4 Card. y S. J. R. centum solidos.<br />

5 Franjan.Toled. got. y S. j. R. sin autor . ni nota. Legion.<br />

Antiqua noviter emendata.<br />

6 1.:gion. Fls. Rcds. Rex. Antiqua. S. J. .k..iN.ntiqua.<br />

7 Card. antiqui sine.<br />

8 Legion. revocan.<br />

9 Emilian. saque. . .<br />

lo Toled. got. y R. sin autor ni nota.<br />

iesion. y Card.e'Antiqua.


•XVI. A ntiqu a: 'Si -servitis, sit de suo<br />

' peculio' emptus.<br />

S i servus de suo- peculio fuera :emptus• , et:hbe<br />

dominus eius 'forte nescierit „, de domini sui po-<br />

.testate non exeat ; quia .non pretium ,. sed res<br />

.servi sui dominus , dum ignorat., accepit.<br />

XVII. Antigua. 2 nullus servum<br />

suurn Vendat . invitus.<br />

Sxpissíme leges oriuntur ex causis , et quum<br />

aliquid insolitx fraudis existit , necesse est con-<br />

. tra notandx calliditatis astutiam prxceptum novx<br />

constitutionis opponi. Comperimus multorum<br />

servus vel arcillas ad ecclesiam , quorumdam sollicitatione<br />

, confugere . , et illic de injusto dominorum<br />

imperio sxpissime querelari ; ut ita inter-<br />

_cedentibus clericis, religionis obtentu, domino necessitatem<br />

venditionis extorqueant. Sic 3 etiam<br />

plerumque domino- error imponitur , ut aut elericus<br />

, aut quicumque alius se velut emptor in-<br />

.terponat pretium redditurus 4 alienum , et sub<br />

.huius argumentatione conludii , interdum domino<br />

nesciente servus•vendatur inimico; atque eveniat<br />

ut in vicina forsitan loca constitutus , ille<br />

eum possideat , qui publice nullatenus ad contractum<br />

venditionis accessit.. Proinde hac profutura<br />

omnibus lege sancinms , ut nullus servum<br />

suum vendat invitus : sed clericus aut ecclesix<br />

custos-; sícut in-aliis legibus CoMinetur , excusatum<br />

a culpa domino servum , amota dilatione,<br />

...restituat Sads,enina videtur indignum , ut in<br />

eo loco servi contumaciam rebellionis adsumant,<br />

ubi castigationis. disciplinam , et obtemperandí<br />

prxdicantur exempla. Si quis itaque dominum<br />

suum in hunc indUcit- errórem , pretium , qui<br />

per suppositam personam comparavit , amittat:<br />

.quede ille' aut ipso, commercii tempore , quo inducebatur<br />

, usurpet sux proprietati habiturus,<br />

out si hoc posteaquam fuerat inductus agnoverit<br />

, iudicis exsecutiohe percipiat, et sic servum<br />

"nihilominus sux vindicet potestati. Hic autem,<br />

qui se ministrum fraudulenter venditionis ingessit,<br />

alium parís meriti servum domino , cui instruxit<br />

_insidias, reformare cogatur, , et tam notandx fraudis<br />

improbitas prxcepti huius coerceatur obiectu.<br />

XVÍIL Flaius glorioshs Chintaávintus<br />

Rex 6.<br />

Si servus pro crimine, quocumque contraetu<br />

ad dominiunz transierit alterius.<br />

Non prxtermittendum est legali sanctione de-<br />

Enzilian. y Toled. got. sin autor ni nota.<br />

2 Enzilian. sin autor ni nota. Legion. Antigua noviter<br />

emenclata.<br />

3 Card. Toled. got. y S. J. HInc -<br />

4 Legion. daturus.<br />

5 Toled. got. restituat. Ipse quoque pro scelere servi redditunts<br />

petentIresponstim. Satis<br />

LIB.\ V. TITVL IV. 69<br />

cernere , plerumque impugnationis occasio<br />

videtur existere. Idcirco , si criminis reatu servas<br />

obnoxius ad alterum fortasse dominum do-<br />

'donis ; venditionis aiat éommutationis titulo<br />

transierit serviturus , idem prior clominus , aut<br />

servum pro culpa tradere , aut pro eo componere<br />

compellendus est. Nam qui talem servum<br />

comparasse dinoscitur , si respondere , vel satisfacere<br />

pro crimine eius noluerit", hunc priori do-<br />

Mino , pretio recepto , restituat , ipse quoque pro<br />

scelere servi redditurus est petenti responsum,<br />

sub cuius dominio servum constiterit perpetrasse<br />

reatum.<br />

XIX. Flavius Cintasvintus Rex'.<br />

De non alienandis privatorum , et curialium<br />

rebus.<br />

Si cura rei familiaris omitti non debet , quanto<br />

magis utilitatis publica , quam semper exerceri<br />

vele augeri necesse est? Curiales igitur vel<br />

privad , qui caballos ponere , vel in arca publica<br />

functionem exsolvere consueti sunt, numquam<br />

quidem facultatem suam vendere, vel donare, vel<br />

commiatatione aliqua debent alienare. Tamen si<br />

contigerit, aut voluntate , aut necessitate eos alicui<br />

, sive vendittone , aut donatione , sive commutatione<br />

omnem facultatem suam dure , ille<br />

qui acceperit censum illius, a quo accepit reddere<br />

procurabit , et hanc ipsam summam census<br />

eiusdem scriPturx sux ordo per omnia continebit<br />

: sed et qui medietatem facültatis talium<br />

personar= , vel partem aliquam in mancipiis,<br />

terris , vineis , domibusque • perceperit , iuxta<br />

quantitatem acceptx rei functionem publicam impleturus<br />

est. Qui autem de talibus personis accipiens<br />

, aut per scripturam illius , a quo accepit<br />

, non ostenderit quid exinde functionis exsolvat<br />

, aut vel uno forsitan auno reddere censionem<br />

ipsam distulerit : mox ut Regís auditibus,<br />

sive comitis , aut iudicis huius rei actio innotuerit<br />

, posessor amisso pretio , vel si quid e contra<br />

dederat id etiam , quod accepit ex omnibus,<br />

perdat. Ita ut Principis potestas, seu illi qui dederat<br />

, reddere voluerit , sive. aliis 9 fortasse conferre<br />

, licentiam habeat. Ipsis etiam i c) curiali-<br />

,bus , vel privatis inter se vendendi , donandi,<br />

vel commutandi ita licitum erit , ut ille , qui<br />

acceperit, functionem rei acceprx publicis utílitatibus<br />

impendere non recuses. Nam plebeis gle-<br />

•bam suam alienandí nulla umquam potestas manebit.<br />

Amissurus proculdubio pretium , veI si<br />

quid contigerit accepisse quicumque post hanc<br />

legem vineas , tercas , domosque , seu mancipa<br />

• 6 Legion. Antigua. Toled. eot. sin autor ni nota.<br />

7 Emilian. Legion. oled. got. Y 'S. J. R. sin autor ni<br />

nota.<br />

8 Toled. got. Legion. Card. S. J. R. y Lind.<br />

solvere.<br />

Leoion. y -Lind. alii.,<br />

xo ,Emilian. Legion. y Cara. Interim.


70<br />

ab ofticii huius hominibus accipere quandoque<br />

prxsumpserit<br />

xx Antigua. 2 Si res ille vendantur<br />

•<br />

donentur , quce prius debuerant<br />

per iudicium obtineri.<br />

Si quis rem , qu• est per iudicium repetenda,<br />

priusquam adversarium iudicialiter superaret 3,<br />

ita vendiderit ve1 donaverit alicui , aut forsitan<br />

tradiderit occupandam , ut absque audientia<br />

iudicantis privetur dominium possessoris ; ipse<br />

qui possedit per exsecutionem rem que<br />

occupata fueras statim rccipiat , nec de eius<br />

postmodum repetitione contendat , etiam si bona<br />

sit causa petentis. Ille vero , qui hoc vendidit,<br />

aut donavit , vel occupari prxcepit , quod fuste<br />

vindicare nullatenus potuit ; eiusdem meriti rem,<br />

aut pretium el , a quo victus fuerit, repensare<br />

cogatur ; quia rem , antequam vinceret 4 fecit<br />

invadi.<br />

XXI. a De mancipiis ab hostibus occupatis<br />

, et venditis.<br />

uxcurnque mancipia de regionibus nostris ab<br />

Q<br />

FORI IVDICVM<br />

adversis hostibus extrtérint occupata si ab 116minibus<br />

regni nostri reperiantur excussa , ille,<br />

qui ab hoste abstulit, ex quo uhumquodque man-<br />

:cipium valere fuste constiterit , tertiam partem<br />

-pretii habeat , et mancipia 6 domino nihilominus<br />

reddat : quod si venditum ab hostibus mancipium<br />

fuerit acceptum , cum juramento manifes_<br />

tetur pretium datum. Ac tunc ille , qui dedit,<br />

integrum pretium et quantum mancipium melioravit<br />

acceptum , a domino reCipiat , moxque<br />

suum illi mancipium inexcusabiliter reddat.<br />

XXII. Quo prcesens liber debeat conparari<br />

pretio.<br />

Vt omnis de cxtero , et improbitas distrahentis,<br />

et dispendium temperara possit emptoris , id prxsenti<br />

sanctione decernitur legis : scilicet , u t qui_<br />

eumque s hunc codicem ad instar huius operis<br />

interioris , exteriorisque editum constiterit venun-<br />

-dari , non amplius' quam CCCC. solidorum numerum<br />

accipere venditori , vel dare licebit ernenti.<br />

Si quis yero super hunc pretii numerum accipere,<br />

vel dare prxsumpserit , C. flagellorum<br />

ictibus a iudice verberari se noverit.<br />

V. TITVLVS DE COMMENDATIS, ET COMMODATIS.<br />

animalibus in custodia placita znercedi<br />

susceptis.<br />

II. De animalibus in angariam pr‘estitis.<br />

III. De rebus prxstitis , incendio , vel furto exterminatis.<br />

IV. De pecum'a perlita , et usuris eius.<br />

V. De rebus comme2zdatzs , et casu quocumque<br />

in naufragium missis.<br />

1. Antigua. 9 De animalibus in custodia<br />

_placita mercede susceptis.<br />

S i quis cabalium vel bovern, aut quodlibet animalium<br />

genes, placita mercede, ad custodiendum<br />

susceperit , si id perierit , aliud eiusdem meriti<br />

ille , qui commendata vel commodata suscepit,<br />

exsolvat ; si tamen mercedem fuerit pro custodia<br />

consequutus, vel pro conducto. Quod si ille,<br />

qui nullum placitum pro mercede susceperat,<br />

rem esse mortuam probaverit , nec ille mercedem<br />

recipiat , nec ab illo aliquid requiratur : ea<br />

Card. afiade : superior ordo servetur.<br />

2 Emitían. sin autor ni nota. Toled. got. Fls. Cinds.<br />

Rex. f. R. Flavius Recesvindus Rex. Legion. Gls.<br />

Recesvindus Rex. Antigua.<br />

$ Card. superes.<br />

4 Lexim. vindicaret.<br />

5 Flavius gloriosus Recesvindus Rex. Legión.<br />

: Antigua.<br />

6 Legion. mancipia domino reformare cogatur.<br />

VI. De rebus servo nesciente domino comMendatis.<br />

VII. Si servus mentiatur dominum petere commodanda.<br />

VIII. De reddendis usuris.<br />

IX. De .usuris frugum.<br />

X. Cui debeant testamento , ,vel scriptur£ rommendatx<br />

restitui.<br />

tamen ratione , ut prxbeat sacramentum ille, qui<br />

commendata susceperat, quod non per suam culpar/1,<br />

neque per negligentiam animal morte consumptum<br />

sit , et nihil cogatur exsolvere. Similis<br />

et de commodatis forma servetur.<br />

II. Antigua. z° De anima_ libus in angarlan:<br />

prwstitis.<br />

Si quis alicui iumentum , aut caballum , ve1<br />

• aliud animal prxstiterit , et per aliquam inflrmitatem<br />

apud eum, qui accepít , moriatz.tr, sa-<br />

sot. reformare compellatur.<br />

7 Erniiian. Flavius Glosus. Recesvindus Rex. Card. y<br />

S. .T. R. Antigua. Toled. got. sin autor ni nota. Liad.<br />

CHDS. Rex.<br />

8 Ensillan. Legion, Card. Toled. got. S. J. R. y Lind.<br />

guotiescuMque hunc codicem constiterit venundari.<br />

9 Emilian. sin autor ni nota : así en esta ley como en<br />

las demas de este título.<br />

xo Toled. got. Legion. y S. J..R.-.rin autor ni nota.


cramentum prxbere debebit, quod non per suam<br />

culpam , neque per negligentiam monte consumptum<br />

sit , et nihil cogatur,exsolvere. 1Si autem<br />

nimium sedendo , vel fasces caricando,<br />

aut quocumque opere vel percussione mortuum<br />

fuerit , eiusdem meriti animal domino sine ali<br />

qua excusatione restituat. Si yero prxstitum<br />

mal alicui aliquid debilitatis intulerit vel dantni<br />

; ille componat , qui eum apud 'se susceptum<br />

habuisse dinoscitur.<br />

III. Antigua. De rebus preestitis<br />

cendio , vel furto exterminatis.<br />

Si alicui aurum , argentum, aut ornamenta, vel<br />

species fuerint commendata: , sive custodiendx<br />

traditx , aut forte vendendx ; id si perierit, vel<br />

in domo ipsius , qui accepit , cum rebus eius fuerit<br />

-incendio concrematum , una cum testibus veniat<br />

, et brevem .det ille , qui commendata susceperat<br />

, et przebeat sacramentum , quod nihil<br />

exinde suis profuisset compendiis , et nihil cogatUr<br />

exsolvere , excepto auro et argento , quod<br />

arderé non potuit. Et si quis , dum domum iiamma<br />

consumit , se quasi auxilium prxbiturus ingesserit<br />

, et aliquid forte rapuerit , dominus domus<br />

diligentes inquirat ; et si eum invenire potuerit<br />

, ille , qui rapuit , in quadruplum rapta<br />

restituat. Et si de commendatis rebus apud susceptorem<br />

aliquid forte repererit , domino restituere<br />

non moretur. Si yero qua; commendata<br />

fuerant, furto probantur ablata el qui commendata<br />

susceperat , spatium tribuatur, , ut ordo docet<br />

, donec furem sua investigatione perquirat.<br />

Et si eum invenerit , commendatori res suas proprias<br />

reformare cogatur. Compositio<br />

yero furti ad eum , qui habuit commendata,<br />

pertineat. Certe , si fur non fuerit infra statutum<br />

tempus inventus , medietas rerum commendatarum<br />

domino a suscipiente reddatur , ut damrnIrn<br />

ex medio uterque sustineat. Et si postmodum<br />

dominus rerum apud eum , cui commendaverat<br />

, (lux fuerant suppressa forte repererit,<br />

quum hxc ille se prius dixerit perdidisse , vel<br />

furto fuisse sublata , sicut fur pro his , qua;<br />

celavit , secundum legum statuta compositionem<br />

implere cogatur.<br />

IV. Antigua. De pecunia perdita et<br />

usuris eius.<br />

Si quis pecuniam sub cautione susceperit daturus<br />

usuras , si per casum pecunia perierit, non<br />

culpa aut negligentia debitoris , ille , qui pecuniam<br />

commendavit 3 solam pecunia: sununam<br />

r Card. y Legion. furtim.<br />

2 S. 3. R. pr‘estita.<br />

3 5. J. R. y Lind..corninodavit.<br />

4 7:oled. got. y S.I. R. sin autor ni nota.<br />

5 Legion. excusatione restituat.<br />

6 Toled. got. causa.<br />

L1B. V. TITVL. V.<br />

71<br />

..non requirat Usuras. Si yero per<br />

ipsius fraudem vel culpam factum est , et pecuniam<br />

et usuras solvat. Quod si aliqua lucra<br />

est ex ea pecunia consequutus , et postrnodum<br />

contingat , ut pecunia pereat, si tanta sunt lucra<br />

quanta pecunia fuit, et pecuniam et usuras<br />

restituat.<br />

V. Antigua. 4 De rebus commendatis,<br />

et casu quocumpe in naufragium<br />

missis.<br />

Qui commendata vel commodata susceperit , et<br />

de ruina , aut incendio , vel hástilitatis naufragio<br />

, seu quolibet simili casu , sua omnia liberaverit<br />

et aliena perdiderit ; quod accepit sine<br />

aliqua excusatione 5 cogatur exsolvere. Si vero<br />

partem aliquam de rebus propriis liberasse cognoscitur,<br />

rlli , cuius res secum habuerat , iuxta<br />

mOditiri perditx rei vel liberatx restituat , qualem<br />

iudex ;.ratione deducía xstimaverit portionem.<br />

Si autem sua' omnia perdiderit , quum liberaret<br />

..aliena ;.et de liberátis et de perditis, rebus<br />

similis ratio deducatur , ut partem , arbitrio<br />

indicantis qui liberavit accipiat. Iustum est<br />

enim in simili casu ', ut ille non damnum solus<br />

excipiat , qui se gravibus obiecit periculis ; et<br />

dum aliena minora conatur liberare , sua maiora<br />

perdidisse cognoscitur.<br />

VI. Antigua. De rebus servo,nescien-.<br />

te domino , commendatis.<br />

Quod, nesciente domino , servo fuerit commendatum<br />

, si id perierit , nec dominus , nec<br />

servus ulluco damnum incurrant Z . S112C enim<br />

imputet culpa; , qui servo alieno res suas coconiendaverit<br />

, domino nesciente. , Si vero alicuius<br />

rei animal sic , et per fraudem pastorum s diminutum<br />

reperiatur 3 hoc reddere compellatur.<br />

Similis et de commodatis forma servetur , si<br />

fraude , aut malicia consurnpta aut dissípata noscuntur.<br />

VII. 9 Antigua. Si servus mentiatur<br />

dominum petere commodanda.<br />

Si dominus per servum suum quodcumque sibi<br />

petierit commodandum, et servus cum rebus commodatis<br />

in fugam fuerit elapsus , tulic dominus<br />

obligetur, ut commodata restituat. Si yero servus<br />

petisse dominum mentiatur , et sic quasi deportanda<br />

ad dominum susceperit, et qua: susceperit,<br />

aut evertat , aut forte perdidcrit , et fugirivus non<br />

potuerit inveniri : dominus servi prxbeat 1 ° sa-<br />

7 Legion. pertimescant.<br />

Emilian. a pastore.<br />

—9 Legion. Antigua noviter emendata. Toled. got. sin<br />

autor ni nota.<br />

10 Legion. prxstet iuratnentunn.


72<br />

ciamenturn se ennidem servum , ut •usciperet<br />

er quum id peteret ignorasse , et<br />

non misísse<br />

c¿itulunix<br />

,<br />

pertimescat. Servum turnen tam<br />

nihil ille qui commodavit , quxrere<br />

dinas om quarn<br />

solHeire procurabunt. 11xc eodem et de comn/endatis<br />

prxcipimus custodiri.<br />

VIII. Antigua. I De reddendis usuris.<br />

Si quicumque pecuniarn commodaverit ad us-Uram<br />

non plus per annum , quam tres siliquas<br />

de unius solidi poscat usuris , si tomen fuerit<br />

unde dentar. Et de solidis octo nonum solidum<br />

creditori , qui pecuniam ad usurarn dedit ,<br />

solvat : et sic summam pecunia et usuras ille<br />

qui dederat, a debitore recipiat. Quod si cautionein<br />

ultra modum superius comprehensarn per<br />

necessitatern suscipientis creditor extorserit , con-,<br />

ditio contra leges inserta non valeat. Si quis<br />

autem contra ordinationem hanc fecerit, et cani<br />

rem, guau-1 commodaverat, recipiat, et qux cauta<br />

3 fuerant, in nullo solvantur usura.<br />

IX. Antigua. 4 De usuris frugurn.<br />

Q uicumque fruges anidas et humidas 5 , id est,<br />

,FORI IVDICVM<br />

vinum et olcum , vel quodcunique annonx genus.<br />

alteri commodaverit , non plus 6 ab co pro usu-.<br />

ra quam tertiarn partem accipia t : id est , ut su-.<br />

per duos modios , qui acceperit, tertium reddat.<br />

Quam legem, ad. solas fruges prxcipimus pertinere<br />

: nam de pecunia commodata secundum superiorem<br />

legem valere, et observare 7 censemos.<br />

X. Antigua. Cui debeant testamento, vel<br />

scripturee commendatx restituí.<br />

Testamentum ab, eo , cui fuerit commendatum<br />

posteaquam hoc ante testes publicaverit , sicut<br />

est in legibus constitutum , i11i qui maiorem<br />

partem de eodem testamento est consequuturus,<br />

reddatur 8 hxredi. Quod si alii redditum fue,<br />

rit 9 vel adversario eius traditum, qui tradide-.<br />

rit duplam compositionern restituat illi , cui<br />

fraudem inferre voluerat. Illas vera scripturas,<br />

qux simul tradi partibus debent , si cornil-leuda,<br />

tas 12 quicumque susceperit , id est , testamenta;<br />

iudicia , pacta , donationes , vel cxtera talia,<br />

alteri altero absente tradiderit , ille qui de,<br />

derat , revocet quod dedit 13 , et omnibus, qui-,<br />

bus in conunune debebantur, restituere non moretur.<br />

qee r•nnnn•nn<br />

VI. TITVLVS DE PIGNORIBVS, ET DEBITIS.<br />

D e non pignorando.<br />

II. De pignore deposito , et furato.<br />

De pignore, si pro debito deponatur.<br />

IV. Si pignus, reprzesentato debito, non reddatur.<br />

I. Flavius Recesvintus Rex i4.<br />

De non pignorando.<br />

Pignorandi licentiam in omnibus submovemus:<br />

alioquin ' 5 si non acceptum pignus prxsumpscrit<br />

ingenuos de iure alterius usurpare , duplum<br />

cogatur exsolvere. Servus autem simplum restituat<br />

, et centurn flagella suscipiat.<br />

II. Antigua. I6 De pignore deposito, et<br />

jurato.<br />

Si quis pignus alteri deposuerit pro aliquo de-<br />

Toled. got. y S .J. R. sin autor ni nota.<br />

2 Cara'. y Lind. de uno solido poscat usuras.<br />

3<br />

Card, incauta.<br />

4 Toled. got. y S. J. R. sin autor ni nota.<br />

5 S. J. R. liquidas.<br />

6 Card. amplius.<br />

7 Card. conservare.<br />

8 Card. citius reddatur.<br />

9 Card. redditum fuerit , vel malitiose tenere<br />

derit.<br />

ro Card. qui tradidit aut tenuit malitiose.<br />

x .1 Card. S. J. R. Toled. got. y Legion. quarn illi , cui<br />

V. Si una persona reatu vel debito multis teneatur<br />

obnoxia.<br />

VI. Qualiter defuncti debitum n , aut videntía<br />

post mortero possit<br />

hito, et illud, ipse qui deposuerit, furatus fuerít,<br />

pro fure teneatur.<br />

III. Antigua. 17 De pignore , si pro<br />

debito deponatur.<br />

Pignus , quod pro debito deponitur,<br />

, si per cautionem<br />

fuerit obligatum , et ille , qui pignus de<br />

posucrat , ad tempus constitutum debitum reformire<br />

dissimulet; post diem cautionis exactum<br />

usque ad deccm dies pignus salvum suo domino<br />

reservetur , aut eidcm " domino, si in propinquo<br />

est , reportetur , atque ut restituat debítum<br />

moneatur. Quod si per negligentiam suam<br />

fraudulentus fuerit , inferre voluerat.<br />

12 S. J. R. commodatas.-<br />

1 3 Card. quod dedit , aut si fraudulenter tenuerít , et<br />

omnibus quibus in commune debetur , restituere non dif7<br />

ferat , et tanturn compcilitionis illis exsolvere non moretur<br />

, quantum fraudis (acere conatus est.<br />

14 Card. Fls. Chds. Rex. Lejion.,Aritiqua.<br />

1 5 Card. scilicet si acceptum jái0.14,&c.<br />

16 Emilian. sin autor ni nota.<br />

17 Emitían. sin autor ni nota.<br />

18 Toled. got. y S. J. R. aut idem.


ddbitor ad diem Constitutum adesse neglexerit,<br />

aut debituin implere distulerit , addantur usurz.<br />

Czterum si adesse usque ad, decem dies , sicut<br />

supra scriptum est , aut quod debet reformare<br />

dissimulaverit /: tuno creditor iudici , vel<br />

przposito civitatis pignus ostendat , ut quantum<br />

indicio eius , vel 2 trium honestorum virorum<br />

fuerit zstimatum , sit el licentia distrahendi 3 . Et<br />

postmodum de pretio venditi pigneris creditor,<br />

quantum el debetur , sibi evidentius tollat , et<br />

reliquum ille recipiat qui pignus deposuerat.<br />

IV. Flavius .Recesvintus Rex 4.<br />

Si pignus representato debito non reddatur.<br />

S quis el , qui rem pro pignere credidit 5 1 ad:<br />

constitutum tempus, reprzsentato debito, pignus<br />

acceptum distulerit reddere et hoc ante tempus<br />

lege superiori taxatum vendere , vel in usus<br />

proprios atque alienos conterendum przsumpse;<br />

rít adtentare , vel malitiose differens noluerit<br />

assignare ; pignus quidem , quod accepit , integrum<br />

reddat , et rnedietatem , quantum pignus<br />

valere constiterit , domino pigneris coactus impendat.<br />

V. Flavius Cintasvintus Rex 6.<br />

Si una persona reatu vel debito multis<br />

teneatur obnoxia.<br />

Si una persona plurimis rea vel debitrix maneat<br />

, qui prior in petitione prxcesserit , et aut<br />

per placitum , aut per probationem sive professionem<br />

eius eum sibi reurn aut debitorem esse<br />

docuerit , ipsi nihilominus aut iuxta qualitatem<br />

debiti satisfacere compellendus est, vel damnandus<br />

a ludice. Quod si quibus reus vel debitor<br />

manet , tino eodemque tempore contra eum<br />

agere coeperint , secundum quantitatem debiti<br />

vel reatus , aut reddere omnibus , aut omnibus<br />

addicendus est serviturus. Quxrere tamen a iudice<br />

ad liquidum oportebit , cui magis reus vel<br />

debitor maneat , ut ipsi maiorem partem reddi<br />

prxcipiat : et de reliquo, quod de facultare rei-vel<br />

debitoris remanserit , quantum reddatur cxteris<br />

ittdex ipse manifeste perpendat. Certe si non<br />

Lind. distulerit.<br />

Emilian. Card. y S. f. R. et.<br />

3 S. J. R. distrahendi , et vendendi , et dividendi. Et<br />

postmodum &c.<br />

4 Card. Fls. Chds. Legion. Antigua. Toled. got. sin autor<br />

ni nota.<br />

S Legion. crediderit.<br />

6 Legion. añade: Antigua. T'oled. got. sin autor ni nota.<br />

7 Legion. añade: Antigua. Tole!. got. sin autor ni nota.<br />

8 Legion. deceptorem.<br />

LIB. V. TITVL. VI.<br />

73"<br />

fuerit unde compositio exsolvi debeat , cum<br />

hoc saltim quod videtur habere , pro debito vel<br />

reatu perpetim serviturum iudex petentibus tradere<br />

non desistat.<br />

VI. Flavius Cihtasvintus Rex'.<br />

Qualiter defuncti debitum , aut violentiapost<br />

mortem possit<br />

Si viventis cuiuslibet manifesta culpa non ap-paret<br />

, nefas esse non dubitandum est , ut eum<br />

quisque post obiturn mansisse sibi reum accu-set.<br />

Ne ergo in fraudem hxredis defuncti quicumque<br />

post hxc talia conetur prxsumere , huitas<br />

legis redargui'sanctione se noverit : scilicet;<br />

ut si quis quernlibet defunctum violentum sibi,<br />

aut pervasorem sux rei , sive direprorem sea<br />

debitorein fuisse adstruxerit, eumque quodcumque<br />

inlicitum secundum superiorem ordinem g<br />

dixerit perpetrasse; non aliter eius adsertioni crc-<br />

&tus , nisi per quamcumque scripturam , aut<br />

testificationem legitimam id verum esse indubitanter<br />

edoceat. Quod si tale aliquid quisque<br />

Çonvicerit , et defunctus ille, de quo agitur, filios<br />

non reliiiquens , facultatem suam suis liberfis<br />

, aut quibuscumque personis 1 ° dinoscitur<br />

contulisse ; ipsi liberti vel alix persona iuxta<br />

quod possident de rebus defuncti , qux defunctus<br />

debuit vel commisit , insistente Indice , cogantur<br />

exsolvere. Nam si filios reliquerit , et ipsi<br />

12 omnem eius possident facultatem 1 3 ; ipsi<br />

proculdubio cogendi sunt illa supplere , unde<br />

auctor eorum , debitor aut prxsumptor r 4 convincitur<br />

extitisse. Si certe prxdictarum causarum<br />

obnoxius sic ab hac luce discesserit , ut 1 5<br />

de suis rebus nihil videatur aliquatenus ordinasse<br />

; propinqui eius., vel qui facultatem eius adierint<br />

, aut possederint , petitori de re vel causa,<br />

quam 16 repetit, cogendi sunt reddere rationem.<br />

Ita ut si ille , qui debitor aut przsumptiosus 17<br />

dícitur extitisse , nihil rerum suarum moriens dinóscitur<br />

reliquisse , ab omni calumnia repetentis<br />

eius filii vel propinqui habeantur immunes. Sin<br />

autem quodcumque defunctus reliquit, et maius<br />

est quod petitur , quam quod reliquisse videtur<br />

; si filii eius , aut propinqui , aut qui eius<br />

possident bona , noluerint pro reatu eius vol debito<br />

satisfacere , de rebus a defuncto dimissis non<br />

morentur petenti facere cessionem.<br />

_ 9 accusationem.<br />

20 Card. possessoribus.<br />

Card. alii possessores.<br />

1 2 Card. et ipsi et alii possessores iuxta quod obtincnt<br />

de rebus defuncti , proculdubio cogendi sunt &c.<br />

13 Legion. hxreditatem.<br />

14 Card. prxsumptor vel reus.<br />

1 5 Legion. et de suis.<br />

i6 Endlian. guau causidicus petit.<br />

27 Liad. przsumptuosus.


74<br />

FORI IVDICVM<br />

VII. TITVLVS DE LIBERTATIBVS, ET LIBERTIS,<br />

I Sí lnancípia, sive per scripturam , seu per<br />

testen: manumittantur.<br />

Si alienus servus , vel commune mancipium<br />

II.<br />

manumittantur.<br />

III. De his, qui se ¡iberos proclamaverin t esse.<br />

Si ad servitium repetatur qui in libertate<br />

IV.<br />

est constitutus.<br />

V.<br />

Si ei, qui ad servitium repetendus est, aliquid<br />

auferatur.<br />

VI.<br />

Si eum , quem aliquis coram indice liberum<br />

esse dixerit , postea in servitio repetere<br />

VII. Si tiniore comindsus quisquam servum se<br />

esse dicat.<br />

VIII. Si ingenuus ad servitium repetatur, vel<br />

si servus se liberunz 1 dicat.<br />

IX. Quare data libertas debeat revocad.<br />

X. Si libertus iniuriam faciat manumissort.<br />

XI. NI contra patronum vel flios eius test-<br />

I. Antigua. 3 Si mancipia , sive per<br />

scripturam , seu per testero manumittantur.<br />

S i quis moriens per scripturam, aut prxsentibus<br />

testibus , manumiserit mancipia sua , voluntas eius<br />

habeat firmitatem , dummodo infra sex menses<br />

triurn aut quinque testium , quibus credi possit<br />

, testimonio comprobetur. Sed et libertis si<br />

quid clonaverit , qui eos manumittit , aut libertatis<br />

ipsius scriptura contineat , aut testes qui<br />

adhibentur agnoscant ; et res apud libertos donan<br />

permaneat.<br />

II. 4 Si alienus servus, vel commune mancipiu<br />

71Z manumittantur.<br />

S i quis alienum servum , vel commune mancipium<br />

manumiserit in fraudem domini sui , libertas<br />

data non valeat. Ilk vero qui manumiserit<br />

alienum mancipium , alterum prxter illum<br />

domino dare cogatur. Si yero dominus adquieverit<br />

ut ille liber sis , duos vicarios servos pro<br />

manumisso servo percipiat , et libertas data habeat<br />

firmitatem. Hwc eadem et de ancillis prxcipimus<br />

custodiri. Si quis sane vult ex integro<br />

manumitiere commune mancipium , presbyterum<br />

qui prxsens est , vel diaconum commonemus , ne<br />

huiusmodi libertates se fiera prxsentibus permitrant<br />

: quia hxc manumissio stare non poterit.<br />

Si quis autem commune mancipium vult a iugo<br />

servitutis absolviere , prius cum consortibus suis<br />

Legion. ingennum , y así en la ley.<br />

2 Legion. De manuniissis ,-ne suos manumissores<br />

linguant ,y dere-<br />

así en la ley.<br />

3 Ernilian.<br />

•<br />

got. y S. J. R. sin autor ni<br />

4 Legion. Antigua.<br />

nota.<br />

cari audeat manumissus.<br />

XII. Ne testcent manumissi.<br />

XIII. De rebus manumissi , si absque legitimas<br />

filüs moriatur.<br />

XIV. De conditionibus a manumissore in scriptura<br />

manumissi conscriptis.<br />

XV. De libertatibus servorum fiscalium. •<br />

XVI. De libertis et rebus fiscalium servorum.<br />

XVII. Ne liberti vel progenies corum cum posteritate<br />

patroni, aut coniugia connectant, aut<br />

eis insolentes existant.<br />

XVIII. Ne liberti relliosi ad obsequium reducantur<br />

keredis.<br />

XIX. De libertis regum eorumque posteritate,<br />

qualiter exercitus tempore ad regiam potestatem<br />

concurrant , et cum quibus eos<br />

publica utilitate proficisci oporteat.<br />

XX. De transgressoribus libertorum 2.<br />

dividat, et sux vindicet potestati , aut serte cum<br />

his qui el consortes sunt , id fiera ve1 pretio ve1<br />

precibus elabores ; et sic , si voluerit , prxsente<br />

presbytero ve1 diacono manurnittat , et libertas<br />

data firmetur s. Quod si aliquis coram sacerdote<br />

vel diacono commune mancipium ex integró ma.<br />

numiserit , proprietatis sux partem de mancipio<br />

amittat , et mancipium ad integrum consors ille,<br />

qui non manumisit , obtineat. Nam si partem<br />

suam , qua: in eodem mancipio illi debetur, absolveré<br />

voluerit , prohiberi non poterit.<br />

III. Antigua. 6 De bis, qui se ligeros<br />

proclamaverint esse.<br />

Si mancipia se in libertatem proclamaverint,<br />

spatium et tuitionem arbitrio íudicis accipiant 7,<br />

ut testes possint ad- libertatis sux documenta<br />

perquirere. Sed tantum temporis spatium mancipiis<br />

concedatur , ut nec servida dominis, nec<br />

beneficia proclamantibus denegentur.<br />

IV. Antigua. 8 Si ad servitium repetatur<br />

qui in libertate est constitutus.<br />

Si in libertate constitutus ad servitium repetatur<br />

, non liceat eum in custodian mitti ab illo<br />

qui repetit ; sed iudicis reservetur arbitrio , si<br />

debeat sub fideiussore consistere , dummodo nihil<br />

violentix a pulsante patiatur.<br />

5 E,nilian. firma habeatur. -<br />

6 Toled. got. y Emilian. sin autor ni nota.<br />

7 Card. obtineant.<br />

8 Toled. got. y Emilian. sin autor ni nota.


:£ Si ei:, ad<br />

dus est , aliquid<br />

S i quis homini ingenuo<br />

lerit , et postea eum sibi<br />

cere ; prius reddat quod<br />

conditione contendat.<br />

VI. Flavius Cintasvintus Rex .<br />

Si eum , quenicoram iudice liberum'es.se'dixerit<br />

, postea in servitio<br />

repetere velit.<br />

ui suo testimonio coram iudice quemlibet<br />

liberum esse dixerit , et postmodum eum ad ser -<br />

vitium inclina,re.:voluert i ; aliud mancipium<br />

e ,contraria retadas- :,;et quean 'opprimere nitebatur<br />

3 , in libertatepperrnque.at.,:<br />

G'<br />

Anttquai; 4:- .Si timore conipulsus<br />

quisquanz: servunii .se . esse dicat.<br />

qui timore compulsus servum se esse extra iudiicium:,dixerit<br />

, •millum pro iudicium libertatis<br />

incurrát , doneclan iudicio prwsentetur , ut libertatem<br />

sUaM si probaverit , prxsente iudice , obaut,<br />

si servus convincitur , statím domino<br />

reíforme;:;-...<br />

VIII. Andqua .. S Si ingenuus ad ser-<br />

.<br />

vitium repetatur ; vel si servus se<br />

dicat.<br />

LIB. V. TI • TVL. VII.<br />

servitium repetenauferatur.<br />

ve1 liberto aliquid tqvoluerit<br />

servum<br />

et sic de eius<br />

ingermum ad servitium addicere voluedoceat<br />

quo ordine el servus advenerit:<br />

.et ;ki,servus; ingenuurn se esse dixerit et ipse<br />

simili modo ingermitatis , sux _firmam ostendat<br />

probationem. Iudex vero eorum recipere testinionium<br />

debet , (pos 'meliores, atque pluriores<br />

Isse Quod si muneris acceptione corruptus<br />

iniuste turbaverit innoqentem, tam iudex<br />

quam petitor 6 secundum legem aliam de his<br />

qui iniuste ,iudical:terint , componere non 'rnorentur.<br />

.<br />

IX. •Antiejúa. Quare data libertas<br />

debeat revocara.<br />

Mai servo suo ve1 antilla; libertatem donaverit,<br />

et przsente sacerdote , vel aliis duobus aut tribus<br />

testibus hoc factum esse constiterit , id est,<br />

o Toled. got. Legion. y Card. Antigua.<br />

Toled. got. sin autor ni nota. Card. Ant. Lesion. Fls.<br />

Cindasvindus. Antigua. Lind. Antigua. FLS. RCDS. Rex.<br />

g Card. conaloatur.<br />

4 Emilian. y S. J. R. sin autor ni nota.<br />

5 Emilian. y Toled. got. sin autor ni nota. Card. No-<br />

Viles emend4ta..<br />

6 Emilian. y S. f. R. tuno iudex quam petitor falsarii<br />

pana rnulctentur , et secundum legem &c.<br />

7 Emilian. Toltd. go., S. J. R. sin autor 131 nota:<br />

75<br />

si ipsam libertatis scripturam coram legitimis testibus<br />

manifeste tradiderit atque ita per eamdem<br />

libertatis scripturam definierít, ut ex tempore<br />

conclitx scripturx liber ipse qui est manumissus<br />

permaneat , nihil sibi in eo conditionis<br />

reservans e : huiusmodi libertatem revocare<br />

non liceat, excepto si manumissori, eum qui manumissus<br />

,est . initiriosum , aut conturneliosinn,<br />

vel accusatorem , aut criminatorem esse constiterit<br />

: pro quibus iniuriis data libertas poterit<br />

revocara. Si vero ipse qui rnanumisit , dicat<br />

quod sub alio placito , aut definitione eum libertaverit<br />

; si per scripturam definitio ipsa minime<br />

claruerit, testes, qui prxsentes fuerint, ante<br />

iudicem ipsum placitum vel definitionem dicere<br />

non graventur ; et postmodum , quod placitum<br />

ve1 definitum fueras stare iubemus.<br />

X. Antigua. 1 ° Si libertus iniurianzfaciat<br />

manumissori.<br />

S i libertus manumissori suo iniuriosus fuerit, aut<br />

si patronum .suum pugno aut quolibet ictu percusserit<br />

, ve1 eum falsis ", accusationibus impetierit<br />

1 2 , unde ipsí capitis periculum comparetur,<br />

addicendi eram ad servitutem habeas potestatem:<br />

ita turnen ut apud iudicem probet causas superáis<br />

comprehensas.<br />

XI. Antigua. 03 Ne contra patronum<br />

vel filios eius testcari audeat manumissus.<br />

Filio vel hxredi manumiSsi libertatem non liceat<br />

revocare , sed prioris sui ve1 parentum factum<br />

sine excusatione custodiat: ita tatuen ut nec<br />

contra filios filiorum, libertus, vel omnis posteviras<br />

eius testimonium dicere perrnittantur : et si<br />

dixerint , non credantur a iudice , sed redeant<br />

ad pristinam servitutem. De aliis vero rebus<br />

causis , contra patroní fijos vel nepotes tantum<br />

pro suo hure iuste contendant.<br />

XII. Flavius Recesvintus Rex ".<br />

Are testi cent manunzissi.<br />

Libertus vel liberta ín nullis negotiis contra<br />

quemquam testimonium dicere admittantur , excepto<br />

m aliquibus causis , ubi ingenuitas deesse<br />

dinoscitur sicut permissum 15 est et de servís:<br />

quia indignum nostra pensat clementia , ut libertorum<br />

testimonio ingenuis damna concutian-<br />

8 Card. servans.<br />

9 Card. ftierit.<br />

o Emilian. Toled. got. y S. J. R. sin autor ni nota.<br />

11 Cara. falsa accusatione.<br />

2 Toled. got. impegerir.<br />

o 3 Emilian, Card, j'oled. sol-. y S. J. R. sin autor ni<br />

nota.<br />

Toled. got. y S. J. R. sin anta ni<br />

14 Legion. Antigua.<br />

nota.<br />

is Liad. prxinissuin. i;


76<br />

Qui veto de iisdern fuerint procreati , cm-<br />

mit-.<br />

nimodis ad iestimonium admittantur.<br />

XIIL Antigua. I De rebus nzamnissi,<br />

si absque legitimis filiis moriatur.<br />

Si manumissus sine filiis de legitimo coniugio<br />

natis transierit , et el patronus in libertate ali-quid<br />

donaverit , aut forsitan de eius servitio discesserit<br />

, et alio se contulerit ; omnia ad patronum<br />

, sive ad suos hxredes sine dubio revertantur.<br />

Quod si forsitan in terra ipsius patroni„<br />

qui eum manumisit , consistens, aliquid de labore<br />

suo adquisierit , medietas exinde in patroni<br />

potestate consistat : et de alia medietate libertus<br />

faciendi quod voluerit , in eius potestate permanear.<br />

Quod si aliurn patronum sibi elegerit,<br />

et sub eo aliquid adquisierit , medietas adquisita3<br />

rei ad manumissorem concurrat : alía. veto medietas<br />

ad manumissi proximos , sive servi sint sive<br />

liberi 2 , sine dubio revertatur , vel in quem<br />

voluerit hanc meclietatem conferendi habeat<br />

testatem : illud yero , quod el manumissor donaverit<br />

, in patroni potestate permaneat. Sirnilis<br />

et circa antillas manumissas forma servetur:<br />

hoc tantum iustitia suadente adiicimus , ut<br />

Jus libertus sive liberta , a domina vel domino<br />

suo libertate percepta , manumissores suos,<br />

duin advixerint , derelinquant. Quod si facere<br />

prxsumpserint , et rem quam perceperint 3 ama-tant<br />

, et ad dornini vel dominar sux inviti reducantur<br />

obsequia.<br />

XIV. Flavius antasvintus Rex 4.<br />

De conditionihus a manunzissore in scriptura<br />

manumissi conscriptis.<br />

Qui mancipium suurn per scripturam liberum<br />

faciens , constituerit fortasse non licere el de peculio<br />

suo 5 aliquid indicare ; si quid exinde libertus<br />

libertave distraxerit vel donaverit , modis<br />

omnibus invalidum era: patronus eius scihect<br />

, aut patroni filii omnia sibi vindicaturi.<br />

Certe si milla taus conditio intercesserit , liberum<br />

erit illi , qui liben 6 est redditus , de peculio<br />

suo facere quod voluerit ; aut etiam si inordinatus<br />

moriens filios legitimos non reliquerit<br />

, aut aliam quamcumque conditionem dominus<br />

eius per earndem libertatis scripturam non<br />

statuerit T , ad patronum , aut ad patroni filias<br />

universa res eius ad integrum pertinebit.<br />

Le.Tion. Card. y Toled. got. Antigua. Liad. Antigua.<br />

FLS. RCDS. Rex.<br />

2 Card. y Lcgion.<br />

3 Legion. perceperant.<br />

4 Dgion. Antigua. Toled. got. sin autor ni nota.<br />

5 Legion. de peculio suo facere quod voluerit.<br />

6 Card. libertus.<br />

7 Lind. instituerit.<br />

8 Legion. Flavius Re cesvintus Rex. Antigua.<br />

FORI IVDICVM<br />

XV. Flavius Cintasvintus Rex •R,'<br />

De libertatihus servorunlfiscaliunk,<br />

Si res ambigua nequaquam occurreret , nulla.<br />

futuris temporibus legem dandi necessitas imminer'et<br />

9 . Quia ergo sub libertatis obtentu , fis_<br />

calium sxpe subreptione servorum , fisci vires<br />

adtenuantur ; non invidemus bene, meritis , ,Sed<br />

obviamus fraudulenter incautis : statuentes scilicet<br />

, ut non aliter deinceps conlata servio fisci<br />

libertas ulIaternis valeat, nisi regia miras fue-sir<br />

stilo 1 ° subscripta.<br />

XVI. Antigua. z i De libertis ,et rebus,<br />

fiscalium servorum...<br />

Servis nostris sine permissn nostro libertatem<br />

mancipiis suis date non sininius : quod si dede..<br />

rint , libertas data non valeat. Sed- lixc tanturn.<br />

modo libertas habeat firrnitatem , qux ex nostra<br />

prxceptione conceditnt. Sirriili 'modo servis nostris<br />

mancipia sua , aut terras. ad liberos bondnes<br />

non liceat venditione transferre , uisi tantummodo<br />

aliis servis nostris vendendi habeant PoL<br />

testatem. Quod si terras sive .mancipia cede-.<br />

six sive pauperibus .donare voluerint , donatio<br />

hiec vel voluntas nulla ratione subsistat. libad<br />

enim tantum eis pietatis contemplatione concedimus<br />

, ut pro animabus suis ecclesiT, vel pauperibus<br />

de aliis facultatibus suis largiantur : et<br />

si prarter terras vel mancipia nihil hábeantJJ:=<br />

cultatis , tunc de terris atque ,m4ncipiis eis vendéndi<br />

tribnimbs pote:statern; ita"tat, Sicut supradictum<br />

est , a servís nostris tantunurrodó ;'quod<br />

conservas vendiderit , comparetur nec liben 1-.?<br />

ullus ad contractum huius etnptionis<br />

Pretium autem , quod de terris vel mancipii6<br />

acceperint, erogare pro animabus suis eedesít 43<br />

vel pauperibus non vetentur. •<br />

XVII. Flavius gloriosas Reeesvintul.<br />

Rex '<br />

.2\re liberti vel progenies .1.orum. cumpos;,<br />

teritate patroni, aut coniugia conner.w.<br />

.<br />

tant aut eis insol en'es existant.<br />

Interdum vidimus excessum, licentianique servorum<br />

, et dolere Coacti sumos ignominiam dominorum.<br />

Quidam enima donfinis suis libertate<br />

percepta , generationis progenie .decurrente ,<br />

tentant aut ipsi aut posteruas eorum , cura jira+<br />

genie dominorum , vel deinceps '3 copulare con-<br />

9 Emillan. impelieren -<br />

ro E,nilian. titulo.<br />

Toled. got. y S. f. R. sin autor ili•notosi<br />

2 Card. libertus.<br />

z 3 Card. ecciesi<br />

1 4 Card. F1s. Chds. Rex. S. J. R. Antigua. Logion.<br />

Toled. got. sin autor ni nota,.<br />

1 5 Znilian. indecens.<br />

.


L<br />

inginfif inferre fr.ósteritati - 11.MM:Émittentium.<br />

Siegue in adversurn parte- cenversa,<br />

quia ingenita libertas gratia dono -fit<br />

ideo generosa nobilitas inferiori tactu fit turpis.<br />

Atque inde claritas generie sordescit commivione<br />

ablecta conditionis , ande . abdicata . Servit'us<br />

adtollit títulos libertatis. Vt ergo et natura splendor<br />

ortos r sid dignitate :non -catelt , et sáVitus<br />

sibimet reminiscens indebita et inconcessa non<br />

appetat3 burle iubetur , ut si qtiorumlibei quicumque<br />

, liberti , .sive ex eorum stirpe guandoque<br />

progeniti, ex genere manurnissorum , vel ex<br />

eis decurrente , qyamvis longa progenie, coningium.<br />

przsumpserint adtemptare , aut moraraissores<br />

, vel eorum posteritatem , ipsi vel 'eorum<br />

progenies x , extra fusta negotia sua , propter suas<br />

vel propter aliorum actiones convexaverint , aut<br />

laserint , 'eisque molestias sive damna concusserint<br />

, vel aliquid adversus eos factione quacumque<br />

egisse vrsi fuerint; in eorum , quos molestaverint<br />

, evid,entem servitntem rnax redeant.<br />

Quia impium satis est , ut dum conditio servitutis<br />

absolvitur , dignitas libertatis irnpediatur;<br />

et dum servus erigitur , filias abdicetur ; atque<br />

inde fui damna sustineant, unde ad noceiidum.<br />

potíuntur serví hunda.<br />

XVIII: Flavius Recesvintus Rex 2.<br />

Ne liberti religib si ad obsequiunt redu.<br />

cantur keredis.<br />

Q uoslibet de quorumcumque libertis aut specialiter<br />

ecclesiastici dignitas sublimavit honoris,<br />

aut prafixis sanctorum locis deputavit vel ordo<br />

religionis , vel ordinatio manumittentis, non erunt<br />

ad dominium 3 patrociniumque reducendi contentione<br />

qualibet haredis. Quod enim gloriosius<br />

Deo adharere censetur , obsequias hominum religari<br />

honestate nulla sinitur.<br />

XIX. 4 Fls. gis. Egica Rex.<br />

De libertis regum ,eorumque posteritate,<br />

qualiter exercitus tempore ad regiam<br />

potestatem concurrant , et cursi quibus<br />

eos in publica utilitate pro cisci<br />

oporteat. •<br />

Tunc ,cite nostri regiminis.patriam, promulga-<br />

Emilian. Legion. Card. Toled. got. y S. J. R. prosapies.<br />

z Toled. got. sin autor ni nota.<br />

g. Card. Legion. y Lind. ad hominum patrociniurn reducendi.<br />

4 Esta ley XIX. que falta en el códice Vigil. se halla<br />

en el Legion. Card. Toled. gat . y S. y. R. se A,<br />

insertado aquí por traer/3 el códice castellano.<br />

TI<br />

T V L. VII.<br />

tis legnin tensuris , regere procuramus , quum et<br />

his, ..contra hostem gloria nostrx decertant,<br />

utilitate ,máxima providernus , et vindicatores<br />

terra nostra proculdubio cernimus. Et licet, favente<br />

Deo , gentes nostra affivant copia bellatorum<br />

, nihil tamen otTicit , si de illis augeantur<br />

insuper acies ad repulsionem hostimn externorum<br />

qui- ex familias fiSci per regias auctoritates<br />

libertatis gratiam meruerunt. Vnde quia<br />

rieeeeseeetsr, ut illic 'prabeant ex ratione suffectum<br />

, unde meruisse latantur absolutionis statum<br />

; ob hoc speciali sanctione iubemus , ut<br />

deinceps tam ipsi quam omnis eorum posteritas,<br />

tempore exercitus nostri , mimes ad regiam celsitudinem<br />

incunctanter occurrant : ut cuna quibus<br />

exercitus expeditionem peragere possit , prasentialiter<br />

eos clementia principalis instituat. Qui;<br />

cumque yero ex eis , ut dictum est , tempore<br />

exercitus domi residere prxsumpserit , et minime<br />

cura Cateeis , siCut regalis ordinatio füerit,<br />

in publicara expeditionem perrexerit ; noverit<br />

se ad propria servitutis iugum reverti , ex<br />

quo ereptus libertatis nieruerat personam adsumere.<br />

Illi tantummodo hanc erunt sententiam<br />

modis omnibus evasuri , qui , ordinante Principe<br />

vel convite suo , aliquíd iniunctum in publicis<br />

utilitatibus ad peragendum acceperint , vol quos<br />

patens agritudo , aut quorumdarn impedimentum<br />

nullatenus properare permiserit.<br />

XX. s Flavius Egica Rex 6.<br />

De transgressoribus libertorum 7.<br />

Sape audivimus 8 multosque cognovimus libertos<br />

, relinquentes manumissores saos, quos et donamos<br />

esse testamur: quia voluptuosam 9 voluntatem<br />

dum relaxato frano servitutis .habuerint,<br />

aquales dominis suis , vel eorum successoribus<br />

se esse adfirmant. Quod nos modo et debita veneratione<br />

, et salubri ordinatione censernus , et<br />

valitura lege sancimus : ut quicumque<br />

tus , aut liberta , vel filii libertorum , si manumissoribus<br />

suis , sive eorum filiis val nepotibus,<br />

suisque prolibus, qui ex nepotibus lirerint geniti,<br />

quocumque tempore de eorum patrocinio quacumque<br />

subtilitate , vel ingenio, aut argumento<br />

fraudis , se vel leviter auferre voluerint , tune<br />

in tempere trangressionis careant libertare. Filii<br />

tamen , qui de eisdem fuerint geniti sic errantes<br />

, pradicta superioris legis constitutione tradendi<br />

sunt perenniter servituri.<br />

5 En el Emilian. falta esta ley.<br />

6 Legion. Fls. Egica, et Vitiza Reges. Antigua. S. R.<br />

Egica et Vitiza Reges.<br />

7 Legion. De manumissis, ne manumissoref<br />

ratos derelin-<br />

quant. Toled. got. De transgres.done libertorunz . S. J. R.<br />

Ne libere"( sitos Inanumissores dereliny:tant.<br />

8 Toled. got. Legion. y S ,r. R. vidirnes.<br />

9 Lind. voluptuosa volunrate-.... crumpunt.


72<br />

FORI IVDI,CVM<br />

LIBER VI.<br />

De scekribus , et tormentis.<br />

1. TITSTLVS DE ACCVSATORIBVS r CRIMINOSORVM.<br />

1. Vt domino , vel senioribus loci petatur servus<br />

crimine accusatus.<br />

II. Pro quibus rebus , et qualiter ingenuorum<br />

persone subdend,e sunt quastioni.<br />

III. Pro quibus rebus, et qualiter servi , vel anczZe<br />

torquendi sunt in capite dominorum.<br />

1. Antigua. 2 Vi' domino , vel seniorius<br />

3 loci petatur servus ir crimine<br />

accusatus.<br />

S I servus in aliquo crimine accusetur , iudex<br />

prius dominum, villícum ve1 actorem eius loci,<br />

cuius servus fuerit accusatus , admoneat ut eum<br />

in iudicio prxsentet. Quod si reum presentare<br />

noluerit , ipse dominus , vel actor , aut<br />

donec servum 4 prasentet , a comite civitatis vel<br />

iudice distringatur. Certe. si dominus , ve1 quibus<br />

commissa res est, difficulter ad locum adproximent<br />

5 a iudice tenendus et discutiendus est<br />

servus.<br />

II. Flavius gloriosus Cintasvintus<br />

Rex 6.<br />

Pro quibus rebus, et qualiter ingenuorum<br />

persones sztbdc22dce suntqu.estioni.<br />

Si in criminalibus causis discretionis modus amittitur<br />

7 criminatorum malicia nequaquam franatur.<br />

Ideoque si in causa regia potestatis vel<br />

gentis aut patria , seu homicidii , ve1 adulterii<br />

aqualem sibi nobilitate vel dignitate palatini officii<br />

, quicumque adcusandum crediderit ; habeat<br />

prius fiduciam comprobandi quod obiicit , et sic<br />

alienum sanguinem tentet impetere. Quod si probare<br />

non potnerit , coram 8 indice ve1 Principe,<br />

vel his quos sua Princeps auctoritate-praceperit,<br />

trium testi= subscriptione roborata inscriptio<br />

fiat , et sic qunstionis examen incipiat. Ita ut,<br />

qui subditur quastioni , si ínnoxius tormenta pertulerit<br />

, accusator el confestim serviturus trada-<br />

x Endlian. Lrgion. Card. y Lind. DE ACCVSATIO-<br />

NIBVS. Toled. got. DE DISPOSITIONIBVS CRIMI-<br />

NOSORVM.<br />

2 Emilian. y Card. sin autor ni nota. Toled, got. y<br />

s. J. R. Fls. Cindasvindus Rex.<br />

3 Toled. got. senior'.<br />

4 Toled. got. y S. J. R. reum. Legion. eum.<br />

5 Legion. acIpropinquent.<br />

6 Legion. añade ‘. Antigua noviter emendata. Toled. got.<br />

IV. Pro quantis rebus, et qualiter servus aut<br />

libertus tormenta portabunt.<br />

V. Qualiter ad Regem accusatio deferatur.<br />

VI. De servandaPrincipibuspotestateparcendt.<br />

VII. Quod ille solus culpabilis. erit , qui culpanda<br />

commiserit.<br />

tur : ut salva tantum anima , quod in eo exer-i<br />

cere voluerit , ve1 de statu eius iudicare eiegé_<br />

ric , in arbitrio suo consistat. Quod si compon<br />

sibi ab accusatore voluerit , tanturn-ei pars ac.,<br />

cusatoris componat , quantum ipse , qui quas.,<br />

tioni subiacuit , inlata sibi taxaverit suorum tos-,<br />

mentorum supplicia. Iudex tamen hanc cantelam<br />

9 servare debebit , ut accusator omnem rei<br />

ordinem scriptis exponat, et iudici,occulte prasentans<br />

, sic quastionis examinatio fiat : et si eius<br />

professio, qui quxstioni subdendus est ,compar<br />

fuerit curo verbis accusatoris , criminis reus<br />

cunctanter habendus est. Certe si . aliud dictio<br />

accusatoris babuerit , áliud eius cOrifessio qui subditur<br />

quastioni , quia dubitari non potest, quod<br />

per tormenta sibi crimen imponat , oportebít accusatorem<br />

superioris legis huius sententia subiacere.<br />

Quod si accusator priusquám occulte iudici<br />

notitiam tradat , aut per se , aut per quemlibet<br />

de re, quarn accusat, per ordinem instruxerit<br />

quem accusat , non liceat iudici accusatum<br />

subdere quastioni : quum per accusatoris<br />

iam iudicium '° detecturn constet , ac publicatum<br />

esse negotium., Similis quoque et de cateris<br />

personis ingenuis ordo servandus est. Nam<br />

si capitalia qua supra taxata sunt., aCculatá non<br />

fuerint , sed furtum factual dicitur aliad<br />

quodcumque inlicitum nobiles ob hoc, potentioresque<br />

persona, ut sunt primates palatii nostri,<br />

eorumque filii , nulla permittimus ratione quastionibus<br />

agitari. Sed si in causa pro qua compellitur<br />

, probatio defuerit ; suánl , qui pulsatur, , debeat<br />

itramento " conscientiam expiare 12. Inferiores<br />

yero humilioresque , ingenua tamen persona,<br />

si pro furto , homicidio, vel quibuslibet aliis<br />

criminibus fuerint accusati , nec ipsi inscriptione<br />

prarnissa subdendí sunt quastioni, nisi maior fue-<br />

sin autor ni nota. S. J. R. Flavius Egica .et Vtisa<br />

Reges.<br />

7 Lind. amittatur.<br />

8 Emilian. Legion. Card. Toled. got. y Lind. coram Principe<br />

vel<br />

9 Lind. cautelam in indicio.<br />

o Legion. y Lind.<br />

Legion. sacramento.<br />

¡ 2 Legion. expurgare.


LIS. VI.<br />

xit causa , quam quod quingentorum solidorum<br />

summam valere constiterit. Si autem actio minoris<br />

est quantitatis , quam quingenti sunt solidi<br />

, per probationem convictus qui accusatur,<br />

secundum leges alias componere compellatur : aut<br />

si convinci non potuerit , sacramento se expians<br />

compositionem accipiat , que de mala petitione<br />

legibus continetur. Speciali tamen constitutione<br />

decernimus , ut persona inferior nobiliorem se,<br />

vel potentiorem inscribere non prxsiimat. Sed<br />

si petendum in causa putaverit , et probado fortasse<br />

convincendi rei defuerit , nobilior ille vel<br />

potentior conscientiam suam sacrarnentis purgare<br />

non differat , quod nec admiserit, nec habeat penes<br />

se vel retineat rem , pro qua fuerit petitus:<br />

et reddito juramento , ille qui male petit , sicut<br />

alia lex continet , el componere non moretur.<br />

Verumtamen seu nobilis , sive inferior , seu ingenua<br />

persona , si quxstioni subdita fuerit , ita<br />

coram iudice , vel aliis honestis viris a iudice<br />

convocatis, accusator poenas inferat, ne vitam extinguat<br />

, aut quamcumque ipse , qui quxstioni<br />

subiiciendus est, membrorum debilitationem incurrat.<br />

Et quia per triduum quxstio agitad debet<br />

, si imminenti casu , qui tormentis subditur,<br />

mortuus fuerit , et ex malitia iudicis vel aliquo<br />

dolo , seu ab adversario accusati corruptus beneficio,<br />

talia tormenta fieri non prohibuit , unde<br />

rnors occurreret , ipse iudex iniquitatis proximis<br />

parentibus simili vindicta puniendus tradatur. Si<br />

cene suo sacramento se innocentem reddiderit , et<br />

testes qui fuerint presentes iuraverint , quod<br />

nulla sua malicia, vel dolo, aut corruptione beneficii<br />

mors ipsa prcvenerit , nisi solo tormentorum<br />

eventu : pro eo quod indiscretus iudex superflua<br />

non prohibuit , quingentos solidos hxredibus<br />

mortui compellatur exsolvere. Quod si<br />

non habuerit unde componat , ipse serviturus dadatar<br />

proximis 2 hxredibus mortui. Accusator<br />

autem in' potestate proximorum parentum mortui<br />

traditus , eadem mortis poena mulctetur, qua<br />

ille mulctatus est, qui per eius accusationem morte<br />

damnatus ínterin.<br />

III. 3 Antigua. 4 Pro quibus rebus , et<br />

qualiter servi , vel andad' torquendi<br />

sunt in capite dominorum suorum.<br />

Servus , seu ancilla in capite domini vel domina'<br />

non propter aliud torqueantur , nisi tantum<br />

in crirnine adulterii , aut si contra regnum 5,<br />

gentem , val patriam aliquid dictum , vel dispositum<br />

fuerit, seu falsam monetam quisque confiuxerit<br />

, aut etiam si causam homicidii , vel<br />

o Legion. trecentos solidos.<br />

2 Legion. proximis parentibus , aut hxredibus mortui.<br />

contradatur.<br />

3 En los cddices de Card. Toled. got. S. J. R. y en el<br />

impreso de Lind. la ley es en el Vigil. la XXXII.<br />

del lib. II. tit..L<br />

4 Esta ley en Card. es la 1V , y dice : Fls. Chela. Rex.<br />

Legion. Antigua noviter emendata. Emilian. sin autor ni<br />

nota. Lind. Fís. dls. Egica Rex.<br />

TITVL.<br />

79<br />

maleficii quxrendam esse constiterit. Ita ut servi<br />

, vel ancillx pro talibus criminibus torti , si<br />

conscii , et occultatores sceleris dominorum reperiuntur<br />

, pariter cum dominis puniantur 6 , secundum<br />

quod voluntas Principis extiterít: Certe<br />

si sua sponte indices veritatis extiterint , sufficiat<br />

eis quod pro veritatis indagine quxstioni subditi<br />

tormenta pertulerint , a mortis tamen periculo<br />

habeantur immunes. Servus autem , vel ancilla<br />

in tormentis positi , et de se interrogati, si 7 etiam<br />

de dominis sint confessi, et fuerit culpa mortalis<br />

, ac declaratis signis potuerit adprobari , eadem<br />

damnationis censura mulctentur, qua eorum<br />

domini fuerint condemnati.<br />

IV. Flavius Cintasvintus Rex 9.<br />

Pro quantis rebus , et qualiter servus,<br />

aut libertus tormenta portabunt.<br />

Si servus in aliquo crimine accusatur , antea<br />

non torqueatur , quam ille qui accusat hac se<br />

conditione constringat , ut si innocens tormenta<br />

pertulerit , pro eo quod innocentem tormentis<br />

tradidit , alium eiusdem meriti servum domino<br />

reformare cogatur. Si vero innocens<br />

tormentis mortuus , vel debilitaras fuerit, duos<br />

xqualis meriti servos cum eodem domino reddere<br />

non moretur : et ille , qui debilitatus est,<br />

ingenuus in patrocinio domini sui permaneat:<br />

nam et iudex qui temperan-termina in tormentis<br />

non tenuit , et ita discretionem legis excessit , ut<br />

is , qui quxstionatus est , mortem violentam incurreret<br />

, eiusdem meriti servum domino mox<br />

reformet. Verum ut de servorum meritis omnis<br />

ambiguitas cesset contentionis , non pro artificii<br />

qualitate excusatio videatur haberi , sed pro<br />

servís quxstionandis , contropatio adhibeatur ztatis<br />

et utilitatis ; aut si artifex fuerit qui debilitatus<br />

est , et huius artificii servum non habuerit,<br />

qui insontem debilitavit, alterius artificii servum<br />

iuxta prxdictum ordinem domino cogatur<br />

exsolvere : ita ut si artificem non habuerit , et<br />

alium servum ille , cuius servus questioni addicitur<br />

, pro eo accipere noluerit , tantum prctium<br />

eiusdem servi artificis , qui quxstioni subditur,<br />

eius i° domino persolvatur, , quantum ipse artifex<br />

a iudice vel bonis hominibus rationabíliter valere<br />

fuerit estimatus. Id tamen servandum est,<br />

ut nec ingenuum quisque , nec servum subdere<br />

prius questioni prxsumat , nisi coram iudice<br />

vel eius saione , domino etiam servi val actore<br />

presente districte iuraverit, quod nullo dolo, val<br />

fraude aut malitia innocentem faciat questioni<br />

5 S. J. R. y Lind. Rezem.<br />

6 Legion. censeantur. Corte si sua.<br />

7 Legion. etiam clomini sint confessi.<br />

8 Legion. mortis.<br />

9 Legion. ariade: Antigua.<br />

ro Legion. y Lind. eiusdem.<br />

o r Toled. got. accusatore•<br />

z Toled. got. , y Liad. quxstionem subire.


8o<br />

Et si subditus quastioni mortuus fue-<br />

subdere.<br />

ri<br />

arque ille , qui subdidit , unde componat<br />

non há;„,ir, ipse subdendus est servituti , qui<br />

innocen tem fecit occidi. Si autem dolo servum<br />

Humeen<br />

zliennin quispiám subdendum quastioni intenderit,<br />

et dominus servi qui accusatur per proba..<br />

tionem eum potuerit de obiecto crimine reddere<br />

innocentem ; accusator eius alium parís rneriti<br />

servum accusati domino cogatur exsolvere , et<br />

dispendium quod dominus eius in adprobationem<br />

innocentis servi pertulerit, prout rationabiliter iudex<br />

reddi perpenderit , ab injusto accusatore exactum<br />

domino servi restituatur. De rebus yero minimis<br />

culpa servi reperta , dominus , si voluerit,<br />

componendi licentiam habeat ita ut omnis fur<br />

irtxta qualitatem culpa fiagella suscipiat. Pro maiori<br />

yero noxa, si compositlonem dominus noluerit<br />

solvere , servum pro crimine non morena . tradere.<br />

Ingenuus sane , si quemlibet libertum idoneum<br />

, pro capitali crimine sive pro aliis scelerum<br />

causis, quastioni pulsaverit addicendum;<br />

non aliter eum impetere .poterit adscribendum,<br />

nisi ducentorum quinquaginta soljdorum quantitatem<br />

causa ipsa valuerit , pro qua eum accusator<br />

conatus fuerit subdere quastioni 2 Nam<br />

si inferior fuerit atque rusticanus , quem liberum<br />

esse constet, tunc in eum permittetur quastio<br />

agitan, si ipsam causam, unde accusatur, centurn<br />

solidos valere constíterit. Quod si indiscrete,<br />

qui quastioni subditur , in quacumque parte<br />

membrorum debilitationem incurrerit , tunc iudex<br />

qui temperamenturn in tormentis non tenuit,<br />

CC. solidos illi qui tormenta sustulit persolvat.<br />

Ele yero, qui eum iniuste quastiomindum<br />

adpetit, CCC. solidos el dare cogendus est. Certe<br />

si in tormentis positus monear incurrerit, pradictam<br />

summam solidorum , taro iudex quam<br />

petitor propinquis parentibus mortui persolvent.<br />

Similíter et de inferioribus illis libertis, si debilitatione<br />

vel morte quis per intemperantiam fuerit<br />

condemnatus , medietas satisfactionis , qua supra<br />

de libertis idoneis constituta est , el qui indebite<br />

quastionatus est , si tomen vixerit ; aut<br />

suis haredibus , si ipse indo mortuus fuerit, exsolvenda<br />

est.<br />

V. Flavius gloriosos Cintasvintus<br />

Rex 3.<br />

Qualiter ad Regal; accusatio deferatur.<br />

Si quis Principi contra quemlibet falsa sugesserit<br />

ita ut dicat eum adversus Regem gentem<br />

vel patriam aliquid nequiter meditatum fuisse,<br />

Legion. Si autem servum alienum.<br />

2 Emilian. quastioni. Si innox quodeumque tormenti pertulerit<br />

CL. solidos eius petitor el co mponere compellendus<br />

en. Nam &c.<br />

3 Legion. a27ade: Antigua.<br />

4 Taled. got.. veneficium , aut adulterium.<br />

ille qui accusat.<br />

FORI I VDICVM<br />

aut agere vel egisse , sea in auctoritatibus vel<br />

praceptis regia potestatis , aut eorum qui judiciaria<br />

ordinatione funguntur, , fraudulenter quippiam<br />

immutasse , atque etiam scripturam falsam.<br />

fecisse, vel recitasse, falsamque monetam fecisse:<br />

sed et si veneficium 4 vel maleficium , aut adulterium<br />

uxoris aliena fortasse prodiderit : horum<br />

vel simillum criminum accusator , _qua ad capitis<br />

periculum vel rerum amissionem pertine_<br />

re videantur , si vera reperiantur qua dixerit,<br />

nullam omnino calumniam sustinebit. Si certe<br />

quod opponit falsum esse constiterit , et per solam<br />

invidiarn fecisse patuerit , ut iacturarn<br />

capitis , aut dttrimentum corporis , vel rerum<br />

damna pateretur , quem acensare conatus est, in<br />

potestatem traditus accusati , ille 5 hanc poenarn<br />

in se suisque rebus suscipiat 6 , qui hoc alium<br />

innocentem pati voluerat. Ita ut ille qui aliquid<br />

scire se dicit , quod ad cognitionem Principis<br />

possit deduci , et in eo loco fuerit, ubi tune regiam<br />

potestatem esse contigerit , aut per se sta-.<br />

tun omne quod novit , aut per fidelem Regis<br />

eius auditibus denuntiandum procuret. Quod si<br />

procul a Rege eum esse provenerit , et per aliquem<br />

Principi mandandum esse crediderit , quod<br />

ad accusationem alterius dinoscitur pertinere , coram<br />

illo , cal hoc suggerendum committit , talem<br />

epistolam faciat , per quam evidenter quid<br />

mandet exponat. Quam etiam epistolam tres testes,<br />

quos sibi novit esse fideles , evidentibus signis<br />

aut subscriptionibus simul cum ipso firmen;<br />

ut postea quod mandaverit , negare non possit.<br />

VI. Flavius Cintasvintus Rex 7.<br />

De se: vianda Principibus potestate parcendi.<br />

Quotiescumque nobis pro his , qui in causis<br />

nostris aliquo crimine implicati sunt , supplicatur<br />

, et suggerendi tribuimus aditum , et pis miseratione<br />

delinquentibus culpas omittere nostrz<br />

potestati servamus. Pro causa 8 autem gentis et<br />

patria huiusmodi licentiam denegamus. Quod<br />

si divina miseratio tam sceleratis personis coi<br />

Principis misereri compulerit , cum adsensu sacerdotum<br />

, maiorumque palatii licentiam aliserandi<br />

libenter habebit.<br />

VII. 9 Quod ille solus culpabilis erit,<br />

qui culpanda commiserit.<br />

Omnia crimina suos sequantur auctores , nec<br />

pater pro filio , nec filias pro patre , nec uxor<br />

6 Legion. sustineat.<br />

' 7 Legion. trñade I Antigua. Tolo'. got. y S. ,J. R. sin<br />

autor ni nota.<br />

8 S J. R. y Legion. pro casa auteni regir .potestatis,<br />

vel patria.<br />

9 Legion. y Card. Antigua. Tala. got. y S. f. R. sin<br />

autor ni nota.


LI B. V I.<br />

pro manto , nec • iriaritus pro uxore , nec frater<br />

pro fratre , nec vicinus pro vícino , nec propinquus•<br />

pro propinquo , ullam calumniara pertimescant<br />

: 'sed ¡lié sólús luditetúr culpabilis,<br />

TIT VL. I I.<br />

qui culpanda comn-iisit , et crimen cum illo qui<br />

fecerit , moriatur. Nec successores , aut rixredes<br />

pro factis parentum ulhun periculum pertimescant.<br />

II. TITVLVS DE MALEFI4S .ET CONSVLENTIBVS EOS,<br />

•Si inuenuus dp .salute , • vil norte hominis<br />

vaticinatores consulat.<br />

II. De veneficis.<br />

XII. De malelicis,et ,consulentibus eos.<br />

1... Flavius Cindasvintus -Rex 2.<br />

Si ingenuus. -de- salltte , vehn rte hooinis<br />

vaticinatores consulat.<br />

ATQVE VENEFICIS.<br />

de satate -ve PrinCipis , vel cu-<br />

Iuscumque honinis axiolos , aruspices , -vel vaticinatores'<br />

Consrilit,' una cum qui responde-<br />

1-int consulentibus , ingenui siquidem<br />

cum rebus omnibus fisco servituri adsocientur<br />

, aut a rege , cui iusserit 4 donati perpetuo<br />

servitio addicantur. Quoci si et filü eorum<br />

tali fuerint parentibus crimine socii , , simili, clarh:j<br />

natione ,plectantur. Si yero ab scelere , parentum<br />

habeantul.-extranei, et digMtatem et rerurnp14nium<br />

possessionem quam parentes amiserint, plenissime<br />

obtinebunt. Servi vero diverso genere<br />

tormentbrünf–s- adflicti , 7n transmarinis partibus<br />

transferendi veridantur ; út severitas vindic-1<br />

u non habeat excusatos , quos proprix voluntatis<br />

exCessus nefaria prx yaricationis facit obnox-ms:<br />

Legion. pertimescat.<br />

2 , Legion. Antigua. Toled. got. y S. J. R. .tin ,autor ni nota.<br />

sErnilian: áruspiceS', incantatores.<br />

4 Lind. cui erunt donati.<br />

5 Emíniz-. • Legion. Card. Toled. got. y S. J. R petnarurn.<br />

6. Lesion. „.¿IiIptiqua. S. J. R. Flavius Ervigius Rex. To=<br />

Zefí got. sin autor ni nota.<br />

Legion: dedíti:<br />

-8 Toled. got. supervixerit.<br />

9 La ley siguiente se halla en los códices Legion.<br />

y Card. En los alar primeros es la de este título, y II.<br />

en el último. Tanibien re halla en el impreso de Lind. , y<br />

es 14V. • '<br />

--FLS. ERV. GLVS. R.<br />

III. De personis iudieum; sive etiam c:eteróru,n , qui aut<br />

divinos consulunt , aut augurds intendunt.<br />

Sicut pía ventas inendacii assertione non capitur : ita non<br />

est consequens , ut lateas veritasj inendacio investigetur.<br />

Omnis igitur ventas ex Deo , mendacium ex diabolo est:<br />

quia ipse diabolus ab initio anendax est. Quuin ergo utraque<br />

res suos principes habeat, quid opus ,est , ut veritas<br />

cuiusque mendacio admittatur eXquiri:'Quidln enim ex<br />

iudicibus- feruntur Dei spirini vacui , erroris spiritu<br />

ni, qui acta rnaleficioru m dura investigare subtili perqui-'<br />

sitionis, perspicacia nequeun t , exsecrabiles divinorum pro-<br />

Lind. consulendos eos.<br />

2 Lind. Principis, aut quorurnctunq ue hominum.<br />

3 Lima. cunsulere przerentant , statuit screnitatis ordine resecad.<br />

IV. De his , qui in hominibus , aut in animalibus<br />

, vel quibuscumque rebus qualiacumque<br />

ligamento , aut quodcumque c .ontrariunz fecisse<br />

reperiuntur.<br />

- II. Flavius Cintasvintus Rex 6.<br />

De veneficis.<br />

Diversorum criminum ngxii, diverso sunt peenarum<br />

genere feriendi : ac primum ingenu6s,<br />

sive servos veneficos , id est , qui venena con-<br />

. ficiunt , ista protinus -vindicta sequatur : ut si<br />

.yenenatam potionem alicui dederint, et qui bijberit<br />

, moninas fuerit exinde, illi etiam continuo<br />

suppliciis subditi 7 norte sunt turpissirna puniendi.<br />

Si certe poculo veneni potatus evaserit<br />

h , in eius potestatem tradendus est ille qui<br />

dedit , ut de eo facere quod - voluerit , sui sit<br />

incunctanter ar bitrii.<br />

III. 9 Flavius Cindasvindus Rex 1°.<br />

De maleficis et consulentibus eos.<br />

Malefrci vol immissores tempestatum , qui qui-<br />

nuntiationes intendunt. Veritatem ením se invenire non<br />

putant , nisi divinos et aruspices consulant : et co sibi reperiendx<br />

veritatis adituin claudunt , quo veritatem ipsam<br />

per mendácilim addiscere concupiscunt. Pum enim<br />

ficium per divinationes comprobare pertentant , quasi tertio<br />

loco ipst se diabólo.servituros inlaqueant. Quapropter si quia<br />

ex quolibet iudicum gradu vel ordine, per divinos aut eorum<br />

símiles • alquid sciscitare vol adprobare tentaverit : si<br />

quis etiam hominum , cuiuslibet sit ordinis vol persona,<br />

a talibus aut salutis aut xgritudinis responsa poposcerit<br />

, vel consulentibus nos . pro quibusque rebus ¿talkierit<br />

; ad legis illius teneatur satisfactionem obnoxius , (lux<br />

in hoc libro sexto sub titulo secundo , xra• prima- , eos<br />

qui de salute vel morir hominis 2 vaticinatores quosque<br />

consulunt- . 3. Illi tantum iudices ad huius legis sententtam<br />

non tenebuntur, , qui divinos ipsos , atque eorum similes,<br />

non sciscitandi ; sed ulciscendi voto coram multis per-<br />

q<br />

uirendo distribuerint 4 id est , si non ut aliquid per eos<br />

scire exquirendo intendant , sed ut detectos s sibi hoc so-<br />

Imn , mide . feriantur , exquirant. At mine: , quia et auluriis<br />

deditos eodem modo novimus cose odibiles Deo:<br />

ideo speciali huius logia sanctione censemus , ut quLtunque<br />

sint quibus augures vel auguria observare contigerit,<br />

quinquagenis plibliee subiiciantur verberibus coercendi.<br />

tatuen ad solitutn vitiurn Ultra redierint , perdito etiam testimonio<br />

simili etiam erunt fiagellorum ;-:ententia feriencli.<br />

o Legion. añade: Antiqua. sof. sin autor ni nota.<br />

Illi tontuna.<br />

Lin.i. dctribuerint.<br />

5 Liad. sad detegi sibi.


FORI<br />

82<br />

busdam incantationibus grandines in vineis , messibusqu<br />

iminitere perhibentur , ii qui per in-<br />

onein<br />

e<br />

cLernonum mentes hominum turbant,<br />

seu<br />

vocati<br />

qui nocturna sacrificia darnonibus celebrant,<br />

per invocationes nefarias nequiter invocosq<br />

ue<br />

c<br />

ant ubicumque a iudice, vel actore , sive procuratore<br />

loci reperti fuerint , vel detecta , ducentenis<br />

flagellis publice verberentur , et decalvati<br />

deformiter decem convicinas possessiones<br />

circuire cogantur inviti , ut corum alai corrigantur<br />

exemplis. Quos tatuen iudex, ne ulterius evagantes<br />

talia facere permittantur, aut in retrusione<br />

faciat esse , ut ibi accepta veste atque substantia<br />

ita vivant , ne viventibus nocendi adituin<br />

habeant ; aut regia przesentix dirigat , ut quod<br />

de illis sibi placitum fuerit , evidenter statuat.<br />

Hi autem , qui tales consuluisse reperiuntur in<br />

populi conventu ducentenos ictus aecipiantfla- '<br />

gellorum : ut impuniti non maneant, quos culpa;<br />

similis reatus accusat.<br />

ex><br />

J •<br />

IV. Flavius Cintasvintus Rex<br />

De his, qui in hominibzii ; ,a ut in anima-:<br />

libus , vel quibuscurnque rebus qualiacumque<br />

ligamenta , aut-quodcunzque<br />

contrarium jecisse reperiuntur.<br />

rxsentis legis superiori sententia damnari iubernus<br />

, seu ingenuus sit sive servus , utriusque<br />

sexus , qui in hominibus vel brutis animalibus,<br />

omnique genere quod mobile esse potest , seu<br />

iu agris , vel vineis, diversisque arboribus maleficium<br />

, aut diversa ligamenta , aut etiam seripta<br />

in contrarietatem alterius .exeogitaverint. facere<br />

, aut expleverint , per quod alium lxdere,<br />

aut mortificare , vel obniutesceVe velint , ut<br />

darrinum om in corporibus , quam etiarn, in uni_<br />

versis rebus , id patiantur, , quod eis fecisse reperiuntur.<br />

III. TITVLVS DE EXCVTIENTIBVS HOMINVM<br />

L De his qui potionem ad aborsum dederint.<br />

H. Si ingenuus ingenuam abortare fecerit.<br />

III. Si ingenua 2 mulier ingenuam abortare compulerit.<br />

1. Antigua 4 De his qui potionem _ad<br />

aborsum dederint.<br />

Si quis mulieri pragnanti potionem ab abor-,<br />

sum , aut pro necando infante dederit , occidatur<br />

: et mulier , qua: potionem ad aborsum<br />

facere quasivit 5 , si ancilla est ducenta flagella<br />

suscipiat : si ingenua est careat dignitate<br />

personx , et cui iusserimus servitura tradatur.<br />

II. Antigua. 6 Si ingenuus ingenuanz<br />

abortare fecerit 7.<br />

Si quis mulierem gravidam percusserit quocumque<br />

ictu , aut per aliquam occasionem mulierem<br />

ingenuam abortare fecerit , et exinde<br />

momia fuerit , pro homicidio puniatur. Si antera<br />

tantummodo partus excutiatur s , et mu-<br />

Legion. Antigua. Toled. got. ;in autor ni nota.<br />

Lesion. ingenuus,- y así en la ley.<br />

3 Legiom rifoderit , y así en la ley.<br />

4<br />

5 Emilian. Tolere'. got. got. y S. f. R. sin autor<br />

Card. ni nota.<br />

6<br />

cuzsivit<br />

Emilian. y<br />

pro Occidéndó infante.<br />

S. J.<br />

vítor emendata. R. sin autor ni nota. Toled. sot.<br />

No–<br />

7 T'oled. got. compiderit.<br />

PARTYS.<br />

IV. Si ingenuas ancile partum efuderit 3.<br />

V. Si servus ingenwe partum excusserit.<br />

VI. 'Si servus ancithe partitudinem •tie.serit. •<br />

VII. De his qui filios suos aut natos, aut in<br />

lacro necant.<br />

lier in nullo debilitata fuerit , et ingenuus ingenux<br />

hoc intulisse cognoscitur, si formatum infantem<br />

extinxerit , CC. 9 solidos reddat : si vero<br />

informem , C. solidos pro facto restituat.<br />

III. Antigua. I ° Si ingenua mulier zngenuanz<br />

abortare compukrit.<br />

Si ingenua mulier per aliquam violentiam 'aun<br />

occassionem ingenua partum excusserit, aut earri<br />

ex hoc debilitasse cognoscitur ; sicut de ingenuis<br />

, superioris damni poena mulctetur.<br />

IV. Antigua. " Si ingenuus<br />

partum e uderit.<br />

Si ingenuus ancillam aborsum fecerit pati, XX.<br />

solidos domino anilla; cogatur iderre.<br />

8 Card. elcutiátur,<br />

, et ingenuus.<br />

9 Legi000. y S. J. R. centuminta. - ..Etnilian:<br />

Card. y Lind. ducentos quinquaging tfnqu'ag<br />

io Emilian. y Toled. got: sin autor ni nota.<br />

1 1 Emilian. sin autor ni náta.1 igualmente en las 1‘...<br />

atar del título , á excepcion de la última' Tejed' got. sill<br />

autor ni nota.


"Antigua. Si servus ingeme parexcusserit.<br />

c tutti<br />

r servus ingenux partum , excusserit ducente-<br />

.nis 2 flagellis publice verberetur, , et tradatur ingenux<br />

serviturus.<br />

VI, Antigua, 3 servus .e partitudinem<br />

4 heserit.<br />

Si servus abortare fecerit 5 X. solidos<br />

dominas servi antilla domino ciare :Cogatur,<br />

et ipse . servus CC. 6 insuper flagella suscipiat:<br />

VII.' Flavi>ís Cintasvintus Rex I.<br />

De his: qui filios suos ,aut natos' aut<br />

utero necant.<br />

Nihil est eorum pravitate deterius, qui pieta-<br />

LIB. VI. TITVL. IV.<br />

83<br />

tis immemores, filiorum suorum necatores existunt<br />

quorum quia vitium per provincias regni<br />

nostri sic inolévissé 8 narratur ut tara viri<br />

quam feminx sceleris huius auctores esse repe-<br />

-riantur : ideo haric licentiam prohibentes decernimus<br />

; ut seu libera seu anilla 9 natura<br />

filium filiarnve necaverit , sive adhuc in utero<br />

habens, aut potionern ad aborsum acceperit , aut<br />

alio quocumque modo extinguere partum suum<br />

przsninpserit ; mox proviricix iudex , aut terri-<br />

-toril ut tale factuni repererit , non solurn opeiatricem<br />

criminis huius publica morte condernnet<br />

, -aut si vitx reservare voluerit , omnem visionem<br />

oculorum eius non moretur extinguere:<br />

sed etiam si maritum eius talia iussisse vel perinississe<br />

patuerit , eumdem etiam vindicta simili<br />

subdere•• non recuset.<br />

V. TITVLVS DE CfMTVMELIO 20, VVLNERE,<br />

I. De cxdibus ingenui atque serví.<br />

II. De próesurnptoribus , et operibus prasumptorum.<br />

• • •<br />

ni. De reddendo talione , et campositionis summa<br />

pro non reddendo talione.<br />

IV. Si itinerantem quis retinuerit iniuriose atque<br />

nolenter.<br />

V. T7t qui alteri ea intulerit, qua' legibus non conti-<br />

I. " De c‘edibus ingenui atque servi.<br />

Si ingenuus ingenuum quolibet ictu in capite<br />

percusserit , pro livore det solidos V.: pro<br />

cute rupta solidos X. : pro plaga usque ad ossum<br />

, solidos XX.: pro osso fracto solidos C.<br />

Q<br />

uod si ingenuus hoc in servo alieno commi-<br />

serit , medietatem superioris compositionis exsolvat.<br />

Si vero servus in servo hoc fecerit , tertiam<br />

partem 13 eiusdem compositionis adiffipleat,<br />

et L. " flagella suscipiat. Si autem servus in<br />

genuum vulneraverit , eam continuo 15 summam<br />

compositionis exsolvat , qua de ingenuis in<br />

servis inlata est , -et LXX. flagella suscipiat.<br />

I Toled. got. sin autor ni nota.<br />

2 Legion. ducentis.<br />

3 S. J. R. Flavius Cindns. Rex.<br />

4 Legion. partum.<br />

s Legion. fecerit alienam.<br />

6 Legian. C.<br />

7 Legion. añade :<br />

ET DEBILITATIONE,HOMINVM.<br />

Antigua. Toled. got. sin autor ni<br />

nota.<br />

8 Toled. got. increvisse.<br />

9 Legion. antilla vel liberta.<br />

I o Emilian.DE YYLNERE, ET DEBILITATIONL<br />

nentur, ,illa recipiat qwe l 'fccisse convíncitur.<br />

VI. Ne sit reus qui percutere volentem ante percusserit.<br />

VII. Si servus ingenuo fecerit contumelium.<br />

VIII. Si ingenuus ingunuum per:utiat.<br />

IX, Si ab ingenuo servus debilitetur alterius.<br />

X. Si servus inzenuum percusserit.<br />

XI. Si servus servuin d'bilitaverit alienum.<br />

Si yero dominus nolue.it pro servo componere,<br />

servus tradátur pro crimine.<br />

.6 De prxsumptoribus , et operibus<br />

prcesumptorunz.<br />

Si quis evaginato gladio, vel quolibet genere<br />

armorum munitus , prxsumptivo modo in domum<br />

alienam intraverit , cupiens dominum domus<br />

occidere ; si ipse fuerit occissusi mors eius<br />

nullatenus requiratur : sin autem ipse , qui in<br />

domum alienam intraverit , hominem occiderit,<br />

continuo et ipse moriatur. Quod si non criminalem<br />

culpara admiserit , secundum legum ordi-<br />

Lind. CONTVMELIA , y así otrar veces.<br />

Legion. qua. se fe,isse , y así en la ley.<br />

12 Fenilian. Legion. y Card. Fls. Chds. Rex. S. R.<br />

ar7ade: Antigua.<br />

1 3 Legion. summam.<br />

a 4: Legian. CL.<br />

15 Card. Legion. Toled. got. S. J. R. y Lind. ita compo•<br />

nat , sicut Tann ingenuus servum vulueraverit alientan, cc<br />

LXX. &c.<br />

16 Legion. y Card. Antigua.<br />

17 Legion. more.<br />

L 2-


FOR' IVDICVM<br />

84<br />

on moretur , secundum 1 quod<br />

n nem cornponere 11<br />

eadem domo fecerit. Nam si ille , qui<br />

in<br />

damna<br />

dointun alienara violenter ingressus fuerit,<br />

liq<br />

uid<br />

exinde rapuerit , undecupli satisfacaliquid<br />

q11X levavit , cogatur exsolvere. Quod<br />

si<br />

habuerit unde componat , ipse sine du-<br />

non<br />

bio serviturus tradatur : et si aliquid in domo,<br />

quarn ingressus fuerat , damni non fecerit , nec<br />

aliquid subtraxerit ; pro eo quod ingressus fuerit<br />

, decem solidos 2 dare cogatur, et centum flagellis<br />

publice verberetur. Quod si non habuelit<br />

unde componat , CC. flagella suscipiat, Si<br />

yero aliqui de ingenuis cum eo in eadem domo<br />

non ab illo iussi , neque in eius obsequio<br />

vel patrocinio constituti, unanimes tatuen , vel<br />

consentientes prxsumptuose 3 ingressi fuerint,<br />

unusquisque eorum 4 simili damno et poenx subiaceant.<br />

Quod si non habuerint unde componant,<br />

unusquisque eorum CL. flagella suscipiat;<br />

nam testimonium non amittant. Quod si in patrocinio<br />

vel obsequio prxsumptoris retenti , ab<br />

illo hoc facere iussi fuerint , vel cum eo hoc<br />

eos fecisse constiterit; solos patronus ad omnern<br />

satisfactionem , et poena et damni teneatur<br />

obnoxius : nam illi non erunt culpabiles , qui<br />

iussa patroni videntur esse complentes. Si autem<br />

servus hoc, domino nesciente , commiserit,<br />

CC. flagella suscipiat , et quxcurnque abstulerit<br />

reddat. Si s vero conscio domino servus hoc<br />

ponis contumeliam sustinuerit , si componi sibi<br />

a prxsunaptore voluerit ; tanturn compositionis<br />

accipiat , quantum ipse taxaverit , qui lxsionem<br />

noscitur pertulisse. Pro alapa vero ; pugno voi.<br />

calce , aut percussione in capite prohibemus red-,<br />

dere talionem , ne dum talio . repetitur 9 aut<br />

lisio maior aut periculum ingeratur. Sed si<br />

quis hxc sine membrorum aliqua Ixsione pisumptiosus<br />

intulerit , pro alapa " X. flagella<br />

suscipiat , pro pugno vel calce XX. flagella suscipiat<br />

pro percussione yero in capite , si sine<br />

sanguine •fuerit , ab eo quem percusserit XXX.<br />

flagella suscipiat. Certe qui lxsit, vel lxdendurn<br />

dicitur instituisse, si non ex priori disposito , sed<br />

subito exorta lite et cxde commissa, aliquo casu<br />

se nolente id convicerit perpetatum fuisse,<br />

pro evulso oculo det solidos C. Quod si contigerit<br />

, ut de eodem oculo ex parte videat,<br />

percussus est libram auri a percussore in- com-<br />

.positionem aCcipiat. Qui in naribus ita percussus<br />

fuerit , ut nasum ex integro perdat , C. so_<br />

lidos percussor exsolvat. Si yero nasus ita conlisus<br />

fuerit, ut pars turpata narium pateat, iuxta<br />

quod deturpationem iudex inspexerit, damnare<br />

non moretur percussorern : quod etiam similiter,<br />

et de labiis vel auribus prxcipimus custodiri.<br />

Cíii -ponderositas facta fuerit , C. solidi dentur<br />

in compositionern. Qui manum ex toto absciderit<br />

, vel etiam quolibet ictu ita percusserit;<br />

fecerit , ipse dominus pro eo componat , sicut ut ad- nullum opus ipso prodefaciat, C. solidos<br />

de ingenuis est superius comprehensum. percussor componat. Pro pollice autem L., pro<br />

sequenti digito XL., pro tertio XXX. pro<br />

III. Flavius Cindasvintus Rex<br />

quarto XX. , pro quinto X. solidos compositionis<br />

exsolvat. Qux scilicet summa et de pedibus<br />

erit implenda. Pro singulis autem excussis den-<br />

De reddendo talione , et compositionis<br />

summa pro non reddendo talione.<br />

tibus cluodeni solida cornponantur. Qui cassos<br />

alteri fregerit , et ex hoc, qui percussus est, debilis<br />

apparuerit ; libram auri percussor compo;-<br />

Quortundam sxva temeritas sxverioribus poe-<br />

MS est legaliter ulciscenda ut dum mentir quisacre<br />

procurabit : et ista quidem inter ingenuos<br />

observanda vel adimplenda sunt. Si vero servus<br />

hoc ingenuo fecerit , vel etiam ingenuum deque<br />

pati quod fecerit , saltim ab inlicitis invitus<br />

abstineat. Quicumque igitur ingenuos ingenuum<br />

pertinaciter ausus decalvare aliquem, aut<br />

turpibus maculis in facie vel cauro corpore, fingeno,<br />

fuste , seu quocumque ictu feriendo , aut<br />

trahendo malitiose foedare vel maculare , sive<br />

quaincumque partem membrortun trucidare 7<br />

prasumpserit , aut etiam ligaverit 8 , vel in custodia,<br />

aut in quocunique vinculo detinuerit, seu<br />

ligara ab alio, aut custodia vel vinculo mancipara<br />

prxceperit, iuxta quod alii intulerit, vel inferenclum<br />

prarceperit, correptus a indice in se recipiat<br />

talionem. Ita ut is qui male pertulerit , aut corcalvaverit<br />

; in eius potestatem tradendus est , ut<br />

sui sit arbitrii de eo facere quod voluerit. Si<br />

certe ingenuus servum alterius decalvaverit , aut<br />

decalvare iusserit rusticanum , det eius domino<br />

solidos X. Si vero idoneum , et C. flagella suscipiat<br />

, et supradictam summam 12 X. solidorum<br />

servi domino coactus exsolvat. Quod si quali-.<br />

bet corporis parte servum truncaverit , vel truncare<br />

i 3 iusserit alienum , CC. flagellorum ictibus<br />

verberetur , et alium eiusdem facultatis et meriti<br />

servum cum eodem proprio domino reformare<br />

14 cogatur. Quod si de supra taxatis capi<br />

tulis quodcumque libertas ingenuo facere prx-<br />

1 Enfilan. Lesión. Card. Toled. sot. y S. f. R. iuxta.<br />

2 Card. decem solidos domino domus &c.<br />

2 Cal.d. prxsumptores. Lesión. y Lind. prxsuMptori.<br />

4 Legran. eorum decem solidos componere compellatur.<br />

. 5 Toda esta 41titna cláusula falta en el Toled. got.<br />

6 'Legión. .177ade: Antigua noviter etnendata. Toled. got.<br />

y S .T. R. Antigua. Liad. FIS. RCDS. Rex.<br />

7 Legión. y Liad. truncare.<br />

8 niel got. ligaverit , seu ligad ab alio.<br />

9 Enfilan. Legión. y Card. rependitur.<br />

a o Leoion. alii prxsunriptiosus. Lind. przsumptuosus.<br />

Toled. sot. Lesión. y S. „T. R. pro alapa decem , pro<br />

pugno vel calce viginti , pro percussion e &c.<br />

12 Legión. summam solidorum exsolvat.<br />

1 3 Toled. got. trucidare.<br />

1 4 Enillian. Card. ..9; Toled. got. reddere compellatur.


sumpserit pro en quod xqualem .stattim non<br />

habet , et quod -fecerit similiter in se factum recipiat<br />

, et C. insuper flagellorum ictus extensus<br />

accipiat. Quod si ingenuus in liberto hoc feeerit,<br />

tertiam partem compositionis , qux de ingenuis<br />

.continetur , exsolvat. Si servus , servum decalvare<br />

, inscio domino , sive truncare prxsUmpserit<br />

, et quod fecerit patiatur, et C. flágellis pul<br />

blice verberetur. Si yero servus, domino nesciente<br />

, ingemium comprehendere vel ligare prxsumpserit,<br />

CC. publice verberetur flagellis. Quod<br />

si cum domini voluntate servus hoc fecerit<br />

dominus tantumdem et poenam et danuia , .quaz<br />

de ingenuis in .hac lege tenentur , suscipiat.<br />

genuus autem , si servum alienurn ligaverieinnocentem<br />

, det domino servi solidos tres. Nam<br />

si servus servum , ligaverit 'absque voluntáte . domini<br />

sui, C. flagella r suscipiat. Si certe , conscio<br />

domino , id servus admiserit , idem servi .dominus<br />

tres solidos reddere compellendus est. Tamen<br />

si ingenuus servuM ealienum. innocentem die aut 2<br />

nocte in custodia detinuerit, vel ab alio fecerit<br />

detineri , pro una die tres sólidos, et pro nocte 3<br />

similiter tres solidos -domino servi componat et<br />

si per plures dies id: 'servá innbcens ab ingenuo<br />

pertulisse convincitur, eamdem solidorum<br />

summam per singulos dies ac noctes idein<br />

genuus servi domina coactus exsolvat. Ingenuus<br />

sane , si servum alienum fuste, aut flagello , vel<br />

quolibet-ictu indignans percitsserit , ut 4.sanris<br />

vel liVór appartierit -", per -singulos percussioncs<br />

singulos salidos domino servi persolvat : aut si<br />

gravis percussio fortasse patuerit , per quam aut<br />

mortetn aut debilitationern , qui percussus est,<br />

videatur incurrere , quantum pro tali re componere<br />

debeat , iudicis xstimatio competenter<br />

inspiciat. Si yero servus in servo talia fecerit,<br />

idemque iudex instituat 5 , quantum vel a servo<br />

vel ab eius domino , iuxta livoris vel plagar=<br />

qualitatem , media pars de ingenuis componi debeat.<br />

Servus tamen pro prxsumptione sua C. 6<br />

flagella extensus accipiat. Omnes autem sententix<br />

legis huius tam in viris quam in feminis observandx<br />

sunt : ita ut capitula , qux in hac 7 vel<br />

in aliis legibus ad arbitrium iudicis reservantur,<br />

eius instantia celeriter terminentur. Quod si iudex<br />

amicitia corruptus vel prxmio iuxta•<br />

mationem rei liberare neglexerit , neque Continuo<br />

ulciscendum instituerit , judiciaria protinus<br />

potestate privatus , ab episcopo vel convite 8<br />

strictus, quem admonitus vindicare contempsit<br />

, secundum quod 9 idem episcopus vel comes<br />

inspexerint , iuxta contemplationem de facultare<br />

Toled. got. Legion. S. J. R. y Liad. C. flagellis publice<br />

verberabitur.<br />

2 Legion. y Lind. ac.<br />

3 Legion. pro una nocte.<br />

4 Legion. ita ut.<br />

Legion. y Lind. constituat.<br />

6 Legion. Card. Toled. got. y S. J. R. guinguaginta.<br />

7 Legion. hac lege.<br />

8 Legion. Toled. got. y S .T R. duce. Card. iudice.<br />

o9 Card. y Tokd. got. iidem inspexerint. S. J. R. iidem<br />

cnspexerint.<br />

LIB. VL T ITVL. IV. 85<br />

propria compoñere Compellatur : quatenus ipse<br />

suárum rerum compulsus damna sustineat , qui<br />

voluntarius recusavit defendere interpellantis injuriara.<br />

IV. Antrqua. " Si iterantenz quis retozuerit<br />

iniuriose ;atque nolenter,<br />

-Si in .itinere . positmm• aliquis iniuriose sine sua<br />

voluntate retinuerit, et_ el in nullo debitor existat<br />

quinque solidos pro sua injuria consequatur<br />

ille qui retentus est : et si non habuerit mide<br />

componat , ille qui eum retínuerat , L. flagella<br />

suscipiat. Quod si debitor illi fuerit, et debilum<br />

reddere noluerit , sine iniuria hunc territorii iudici<br />

prxsentet , et ipse illi , quod iustum est.,<br />

ordinet. Si vero servus hoc sine domini iussiocommiserit<br />

, C. ictus extensus accipiat<br />

flagellorum. Si autem domino iubente hoc fecerit,<br />

ad superiorem coinpositioner ► dorninus te-<br />

-neatur obnoxius.<br />

V. Flavius Cindasvintus . Rex<br />

rzi qui alteri ea intulerit , qud,<br />

non Continentur, , illa recipiat qu,e.fe<br />

cisse 14 convincitur.<br />

Non minoris est noxx, legum statuta nescire,<br />

quam sciendo prava cornmittere. Quapropter qui-<br />

•cumque hactenus vel post leec inlicita perpetrans,<br />

aut leges nescire se dixerit , aut in cuiuspiam<br />

damno vel periculo illa prxsumpserit<br />

cogitare vel agere , (lux dicat in legibus non<br />

contineri , atque ideo se non posse reatui subiacere<br />

; huius rei 15 causa convictos prxsumptor,<br />

ea continuo pericula , ignominiam , tormenta,<br />

atque cruciatmn vel damna sustineat , qux alii<br />

intulit , vel inferenda molitus est ' 6 : atque insuper<br />

centum publice flagellorum verberibus<br />

sus , ad perennem infainiam deformiter<br />

vetur.<br />

VI. Flavius Cindasvintus Rex '7.<br />

Ne sit reus, qui percutere volentenz ante<br />

percusserit.<br />

Non est putanda resistentis improbitas, ubi violenta<br />

conspicitur prxsumentis audacia. Quicum-<br />

ro Toled. got. Fls. Cits. Rex. S. J. R. Flavius Recesds.<br />

Rex.<br />

Legion. voluntate.<br />

1 a Legion. y Lind. ictus accipiat.<br />

1 3 Legion. añade: Antigua noviter emendata. Toled. gol.<br />

sin autor ni nota.<br />

04 Legion. qu.e se fecirse.<br />

15 Legion. rei prxsumptor convictos.<br />

16 Legran. prxceperit.<br />

17 Legion. añade: Antigua. Toled. gol. sin autor ni nota.<br />

S.J. R. Antigua.


86<br />

que ergo incaute prisumptiosus I , fuste ve1<br />

seo quocumque ictu percutere aliquem na-<br />

ve' percusserit, et tunc ídem prxtus<br />

v.oluerir,<br />

sumpror ab eo quem percutere voluit , ita fuerit<br />

percussus, ut moriatur , talís mors pro homicidio<br />

computari non poterit , nec calumniam patietur<br />

qui prxsurnentem percusserit : quia commodius<br />

erit l'ratti viventem resistero, quarn Bese pest obitum<br />

ulciscendum relinquere. Ille sane , qui prior<br />

contra . queralíbet iratus eciuxerit glacliuin,<br />

liben non percusserit, X. tamen solidos ei, quem<br />

percutere -voluit , pro prxsumptione sola dare<br />

cogendus est.<br />

VII. Flavius Recesvintus Rex 3.<br />

Si servus ingenuo fecerit contumelium 4.<br />

Quamvis idoneuS servus persona nobili et inlustri<br />

nullatenus indebite contumeliosos aut<br />

prxsumptiosus , aut seditiosus existere prxsumat:<br />

quod si fecerit , XL. flagellorum ictibus 6 addicatur<br />

coram iudice. Servus autem vilior L. flagelloram<br />

ictibus 7. verberetur. Cede si eadem<br />

persona, ut sibi fieret contumelium, servum prius<br />

excitaverit alienum , sux negligentix deputet s,<br />

quod-.9 oiRlitus lionestatis et patientix, quod<br />

rebatir, excepit.<br />

VIII. " Antiqua. Si ingenuus ingepercutzo:<br />

Si quis ingenuus ingenuo vulrms infixerit I r , ita<br />

ut continuo qui vulneratus fuerit , 'moriatur,<br />

percussor pro homicidio puniatur : et si,:qui percussus,<br />

fuerit, statim non extinguatui , percussor<br />

deputetu• in carcerern , aut certe sub fideiussore<br />

hal3eatur : et si evaserit vulneratus, pro sola prxsumptione<br />

det ci solidos XX. ; aut si non..habuerit<br />

unde componat , CC. r 2 flagella publice<br />

extensos accipiat. Extra hoc cbmpositionem<br />

vulneris implere cogatur , sicut a iudicibus fuerit<br />

wstimaturn.<br />

FORI IVDICVM<br />

.4 — 1 —<br />

IXua.<br />

IX. Ant ig<br />

• debilitetur<br />

r3<br />

ab ingenuo servus<br />

Si quis ingenuas servum alienum volens dee<br />

bilitávérit , alterum paris meriti servum domino<br />

eius dare non moretur. num vero debilem suo<br />

studio et sumptu, ad curandum , conec recipiat<br />

sanitatem', retineat. Postea yero si sanad ponle_<br />

rit , pro vulnere compositio detur, , ut iusrum visum<br />

fuerit iudicantL Ac sic postea domino servus<br />

teddatur incolumis , et 'suuni servum recipiat.<br />

Insuper autem pro facti temeritate , ut<br />

dem 1 4 evadat , pro eo quod servum alienum<br />

vulnerare prwsumpsit , X. solidos:domino servi<br />

persolvat.<br />

X.<br />

15 Si servus ingenuum percusserit.<br />

Si servus ingenuo sine domini iussione percus_<br />

sionem intulerit , et ille exinde continuo moriatur<br />

, percussor pro-homicidio puniatur : et si<br />

qui percussus fuerit statiin non' moriatur , ipse<br />

servus continuo tradatur in carcerem ; et si eva_<br />

serit vulneratus , ille qui percusserat CC. flagella<br />

suscipiat. Dominus verb si voluerit , pro<br />

servo summarn conapositionis :exsólvat , quantum<br />

a iudice .6 fuerir astimatum..Si - autem noluerit,<br />

servus tradatur 17 pro crimine.<br />

XI. 18 Si 'servus:<br />

alienum.<br />

•<br />

servu m debiiztaverit<br />

Si servus servio debilitationem intulerit , excepta<br />

vulneris compositione ;- C. flagella suscípiat<br />

: et si exinde debilitatus agnoscitur , quantum<br />

deterior extiterit ipse servus , iudex pote<br />

rit xstimare. Et si ipse dominus compositionem<br />

accipere noluerit , similem servum aut pretium<br />

servi ab illo , cuius servus eum debilitavit, accipiat<br />

, et illum debilitatum servum sibi usur,<br />

pet. Hoc ipsum etiam et de :aucillis prxcipinaus<br />

custodiri.<br />

V. TITVLVS DE CEDE ET MORTE HOMINYM.<br />

I. S i quis nesciens occiderit. homine14.<br />

II. Si quis honancin , dure etan non 'vida • occi-<br />

- derit '9.<br />

Liad. prxsumptuosus.<br />

. 2 Legion. y Lind. patiatur.<br />

3 Legion. a/iade : Antigua. Card, Fls. CIlds, R. Toled.<br />

got. y S. J. R. sin autor ni nota.<br />

4 Liad. contumeliam..<br />

5 Legion. Ca,-d. Toled,. got. S. J. R. y Lind.<br />

liosos aut seditiosus.<br />

contume-<br />

6 Legio n- y Lntd verberibus .coram iudice subiacebit.<br />

7 Legion. ve rberibus addicetur.<br />

8 Lind. iniputet.<br />

9 Legion. y Liad. qui.<br />

Io Toled.sot, fin autor ni nota.<br />

•<br />

III. Si quis impulsus occidat hotnbiem.<br />

IV. Si quis alterum percutere. volens , alterum<br />

occidat homincm. •<br />

r Legion. y Lind. inflixerit.<br />

Legion. C. kgella suscipiat.<br />

1 3 3: J R. sin autor ni nota.<br />

14 Toled got. neceen.<br />

•<br />

1 5 Legion. Fis. Cindus. Rex, Antiqua. S. J. R. Antigua.<br />

16 Legion. iudicibus.<br />

17 .Toled. got. Legl'on. 5. J. xyZin4.servum pro culpa<br />

tradere ntm monetur. •<br />

18 ,Legion. Antiqua. ."<br />

1110,. Legion. 1:onlinent,4uln quis, non ,yjdek, occiderit, y.<br />

así en la ley.


LIB. VI.-.<br />

V. Si horno exorta cacle moriatur. .<br />

VI. Si dum levis iniuria infertur homicidium<br />

eommittatur.<br />

VII. Si iocans aut indiscretus<br />

minem.<br />

occidat` tao<br />

VIII. Si quis per incautam disciplinan occidat<br />

honzinem.<br />

IX. Si ingenuus servum casibus preescrptis oc-<br />

cidat.<br />

X. Si servus ingenuum casibus prascrípis: occidat.<br />

XI. Si horao-voluntarie 9 occidat hominem.<br />

XII. Ne 'dom. ini extra culpan saos servos oc-<br />

• cidant , et si iyenuus occidat ingenuum.<br />

I. Flavius Recesvintus Rex ..<br />

Si quis nesciens occiderit hominem.<br />

Q uicunique nesciens hominem occiderit , et<br />

nullum contra eum odium habuerit , iuxta domini<br />

vocem reus mortis non erit. Non enim<br />

'est iustum ut 5 illum homicida damnum aut<br />

poena percutiat , quem voluntas homicidii non<br />

cruentas.<br />

II. Flavius Cindasvintus Rex6.<br />

Si quis hominem , dula eum non -tidet,<br />

occiderit.<br />

Si quis hominem , dum eum non vides , stantem,<br />

venientem vel prxtereuntem ignorando occiderit<br />

; si nulla occasio inimicitix antea cum eo<br />

fuerit , et ille nolens homicidium admiserit , atque<br />

ante iudicem hoc potuerit adprobare , sec<br />

urus abscedat.<br />

III. Flavius Recesvintus Re/Ct.<br />

Si quis impulsus occidat hominem.<br />

Si quis aut casu aut re quacumque impulsus,<br />

vel prxcipitatus in alterum conruerit , hominemque<br />

occiderit , pro homicidio nec damnis nec<br />

poenis damnabilis erit. Si certe horno impulerit<br />

alium , cuius impulsione inlisus perimat alterum,<br />

si ille ; qui impulit , absque mala voluntate<br />

hoc fecerit , auri libra; damnum habebit,<br />

quare s lxsionem vitare neglexerit.<br />

a Legion. aut ridens indiscretus , y así en la ley.<br />

1 Legion. y Lind. voluntaria occidatur, y así en la ley.<br />

9 Legion. quacumque corpoyis parte , y así en la ley.<br />

Liad. Ne liceat quelncumque servum suum , vel ancillani<br />

quacumque corporis parte truncare , y así en la ley.<br />

4 Card. Chds. Rex Toled. gol-, sin autor ni nota.<br />

S Card. ut ille damnum aut panam percipiat.<br />

6 Legion. y Card. Antigua. Toled. got. sin autor ni<br />

nota.<br />

7 Legion. Cinds. R. Antigua, Toled. got. sin autor<br />

ni nota. Liad. FLS. GLS. ClIDS. Rex.<br />

.<br />

TITVL.<br />

Ne liceat queoni.unoque servum aut<br />

- aliquo membro 3. truncare.<br />

XIV. V homicidam cunctis liceat accusare.<br />

XV. Quod et prOXinlÍS et extraneis homkidetra<br />

conceditur accusare.<br />

XVI. Si- homicida ad-- ecctesiam confiegiat.<br />

XVII. De parricidiis, et toruno rebus.<br />

XVIII. De his qui proximus sanguinis SUi<br />

ciderint<br />

XIX. Si a proxinzo sanguinis casu proximus occidatur.<br />

XX.' Si servus servum casibus preescriptis oc-<br />

- cidat.<br />

.<br />

XXI. De his qui animas suas perjurio netaverba<br />

aut occiderint.<br />

IV. Flavius gloriosus Recesvintus<br />

Rex 9.<br />

Si quis , alterum • percutere volens<br />

rum occidat hominem.<br />

yuicumque exorta lite , dum eum cum quo<br />

-contendit percutere quxrit , alterum nolens occiderit<br />

; quxrendum est a quo cxdcs exordium<br />

habiaerit : et I ° si ab illo , quem percussor yoluit<br />

percutere , exortam cxdem esse constiterit,<br />

ille qui concitavit litem, licet evaserit percussionem<br />

, quia tatuen per ipsum constat homicidium<br />

esse commissum , C. ami solidos det. Ille<br />

veto qui percussit L. solidos reddat , hominis<br />

I I defuncti nihilominus proximis prefuturos.<br />

Ideo enim ambo bluf= habebunt , -quia ille<br />

voleas aditum monis dedit, iste nolens monea),<br />

:<br />

V. Flavius Recesvintus Rex "o<br />

Si homo exorta ccede moriatur.<br />

Si homo ' 3 exorta carde ad faciendam pacem<br />

quicumque ingenuus advenerit , et eum percussione<br />

litis mori contigerit , atque ille qui percussit<br />

, aut suo sacramento , aut testibus .numero<br />

et 14 dignitate idoneis adprobare potuerir,<br />

quod hoc ut fieret -voluntatis chis non fuit ; quia<br />

percussor nec percutere nec occidere voluerit,<br />

libram tantum auri parentibus persolvat occisi.<br />

Similiter et qualccumque vulnus tali casu fieri<br />

provenerit , tertiam partem compositionis , qui<br />

Legion. quia.<br />

9 Legion. Antigua. Toled. got. y S. f. R. sin autor ni<br />

nota,<br />

Do Card. et dum cognitum evidenter extiterit , a quo cades<br />

initium sumpsit , ille qui concitavit litem, licet evaserit<br />

percussionem mortis , quia tatuen &c.,<br />

Lind. reddat , deflincti &c.<br />

Legion. Fls. Recaretus Rex. Antigua. Card. Fls.Chds.<br />

Rex. Toled. got. S. J. R. sin autor ni nota.<br />

Legion. Card. Toled. got. y S. J. R. Si exorta.<br />

Legion. aut.<br />


FORI IVDICITM<br />

18<br />

exsobrar , quia mors eius multa es;<br />

percussit<br />

se non deber,<br />

,<br />

qui paces prxmium ut conferret<br />

advenir.<br />

VI. Flavius Recesvintus Rex IX. Flavius Recesvintus Rex 1°.<br />

I.<br />

Si ingenuus servum casibús pr scriptis<br />

occidat.<br />

S ingenuus servum non voluntate " , .sed su-<br />

Si dura levis iniuria,infertur , hoMicidium<br />

committatur.<br />

prasCriptis casibus diversis occiderit ,-i•medietas<br />

compositionis qua est de ingenuis .constituta,<br />

percussore dómino servi reddenda.<br />

Si dura quis calce vel pugno, aut quacumque<br />

percussione iniuriam conatur inferre ,- homicidii<br />

extiterit Occasio , pro homicidio puniatur.<br />

VII. 2 Si iocans aut- indiscretus occidat<br />

hominem.<br />

Quicurnque incautus aut indiscretos , aut iocari<br />

voleos , aut in multitudinem cuiuscumque<br />

rei ex improviso ictu noxio 3 mittens percussisse<br />

atque occidisse quempiarn videatur , quum aut<br />

sacramento aut testibus convictum fuerit , guía<br />

id disposito malitix 4 , aut noccndi voluntate<br />

commissurn non fuit.; non quidem erit percussor<br />

-vel homicidio infamis .1ICC 5 morte darnnabilis<br />

; quia•mortuum voluntarie non occidit. Quare<br />

6 Lamen indiscreta. percussit , nec vetare casum<br />

7 - stnduit , libran] auri''proxiniás occisi persolvere<br />

procurabit , et flagellorurn ictibus vapulabit.<br />

, .<br />

VIII. Flavius Recesvintus Rex S.<br />

Si quis per incautan; disciplinara occidat<br />

hominem.<br />

Quemaungue discipulum , vel in patrocinio<br />

aut in serv-i.tio constitutum 9 , a magistro, , patrono<br />

vel domino competenti et discreta disciplina<br />

percussurri fórtasse mori de flagello contiágat<br />

, quum nihil ille qui docet , aut corripit in<br />

hunc iuvidia aut malitix habuerit , qui cecidit,<br />

homicidio nec infaman poterit, nec adfligi.Quia<br />

dicente Dei sacra scriptura; qui disciplinam abiicit<br />

, infelix erit.<br />

T Legion. C'ard. S. J. R. Lind. Antigua. Tala. got.<br />

autor ni nota.<br />

2 Legi0n. FLS. RCDS. Rex. Antigua. Card.y Liad. Fis.<br />

Gls. Res. R.<br />

3 Les-ion. noxium. Card. y Lind. noxium admitens.<br />

4 Lind. malicia spiritu.<br />

5 Legran.<br />

6 Lind. Quia.<br />

7 Card. damnurn.<br />

8 Legion. Antigua. Toled. got. y S. J. R. sin autor ni<br />

nota.<br />

9 Linal• constitittu in , si a magistro incompetente ,et<br />

indiscreta disciplina.<br />

.<br />

Flavius Recesvintus Rex "<br />

Si -servus ingenuum casibus'prxscriptis<br />

occidat.<br />

Si servus ingenuum non voluntate .,.sed suprascriPtis<br />

casibus diversis occiderit , eam cornpo.<br />

sitionem exsolvat , quam de ingenuis casu occi-<br />

dentibus superior sententia taxat. Quod si do_<br />

minus pro servo componere noluerit , mox ser.-<br />

-vum tradere oportebit.<br />

XI. Antigua. 13 Si horno voluntario<br />

.occidat hominem.<br />

Omnis homo , si voluntate non casu occiderit<br />

hominem , pro homicidio puniatur.<br />

Flavius Cindasvindus Rex z.4<br />

Ne domini extra i s culpara sitos . servios<br />

occidant , et si . ingenuus occidat ingenuum.<br />

Si criminis quisque reus , vel nefandi consilii<br />

socius nequaquam debet indemnis relínqui, quanto<br />

magis qui ex studio malitix temeranter homicidium<br />

dinoscitur perpetrasse? Ideoque , quia<br />

sxpe TrXsumptione crudelium dominorum extra<br />

culpara rs servorum anima perimuntur, extirpari<br />

decet hanc omnino licentiam , et huius legis<br />

ab omnibus perenniter adimpleri censuran]: sci,licet<br />

ut nullus dominorum , dorninarumque servorum,suorum<br />

vel ancillarum , seu qualiurncumque<br />

personarum , extra ' 7 publicum iudicium<br />

quandoquidern occisor existas. Sed si tale servus<br />

vel ancilla , seu _quicumque crimen admiserit<br />

ex quo possit mortis debitara dainnationem<br />

rola. got. y S. JR.<br />

sin<br />

autor tor Ief nota. ni<br />

I r Legion. voluntarie , sed, przscriptis, -<br />

T 2 Ztp.p71. Antiguamoviter emendata. Toled. gat. sin autor<br />

ni npta.<br />

1 3 Toled. .got. sin autór ni nota. ,<br />

totr4n7 L. negoti Antigua noviter emendata. Toled.got. sin au-<br />

r 5 sine culpa. -<br />

dicaá lLegion. f. R. y 4, 1,d extra di.scussionem pu-<br />

'<br />

,G0 •4. y Toled. sot., ,extra culpara.


excipere , confestim dominus vel accusator<br />

iudici loci illius ubi hoc exortuin fuerit, aut<br />

comiti , vel duci publicare non differat ; et agitata<br />

discussione , dum manifesturn crimen pa.:.<br />

tuerit , seu a indice , seu a proprio domino,<br />

-monis 2 quam meretur, sententiam reus excipiat<br />

Ita -tatuen, ut si reurn iudex 'occidere noluerit;<br />

mortis eius sententiam scriptis decernat, et utrum<br />

interficere emii dominus eius , an vitam servare<br />

voluerit in eius potestate consistat. Sane si servus<br />

vel ancilla-casu 3 pestifero resultans dominis<br />

suis, seu gladio vel lapide , sive quocumque<br />

ictu dominum dominamve percussent , vel percutere<br />

conatos 'fuera', et domini se cupientes<br />

defenderé, statim in eo furore servum-aut ancillam<br />

occiderint , nullatenus ad satisfactionern<br />

tenendi sunt homicidii : si tamen res . 4 taliter<br />

gesta ,próbabilis fuerit , hoe est, et per testirriónitrar<br />

, vol iuramentum servorum vel ancillarurn,<br />

quos interfuisse constiterit, et per sacramentum<br />

eius qui talia geSsevit. Nam si ex disposiro<br />

litix servum simm vel ancillán , seu per se sive<br />

per quemlibet extra publicum 5 examen occidere<br />

quicurnque prxsumpserit, notatus infamio testificare<br />

el ultra non sit licitum , et propter arcendam<br />

huius rei temeritatern , redactus in exsiliurn<br />

sub poenitentia persistat 6 , quousque advixerit<br />

, et facultas eius illis proficiat , quibus lex<br />

ad capiendam hxreditatem vicinioris gradus accessionern<br />

7 indulget. Qui vero alienum servum<br />

vol ancillam ex deliberatione sux voluntatis occiderit,<br />

vel occidendum prxceperit , duos eiusdem<br />

meriti servos seu antillas occisorum dominus<br />

de facultate homicida; consequuturus est 5:<br />

homicida tamen secundum supenorem ordinem<br />

perennis exsilii poenam indubitanter obtineat 9.<br />

Nam si dominus fortasse ve1 domina , in antilla,<br />

vel servo , taro proprio quam extraneo I °, ve1<br />

incitatione iniurix vel ira commotus , dum disciplinan]<br />

ingerit, quocumque ictu percutiens homicidium<br />

perpetraverit, et vel -testibus probare<br />

potuerit , ve1 corte sacramento suam conscientiam<br />

expiaverit , nolendo tale homicidium commisisse<br />

, ad huius legis sententiam teneri non poterit.<br />

Verurntarnen si servi val antilla', instituentibus<br />

vel consentientibus dominis, in conservis suis,<br />

vol quibuscumque personis dixerint se homicidium<br />

perpetrasse , et per exactionem tormento-<br />

Card. y l'oled. ,got. excipere , eurrkque dominus vel domina<br />

propter aliquod pessirnum facinus .occiderit, vel<br />

dendum prxceperit , dum hoc ad cuiuscumque iudicis<br />

co.gnitionem pervenerit , confestim ipso dominus domí=<br />

nave ad iudicium ire cogendi sunt, qualiter per probationern<br />

servorurn vel ancillarum , sive suo iuralriento confirme/A,<br />

quod tale Licinus admiserint unde di tni essent, moros<br />

ulrione percelli secundura sxculi ritum.-.Nam si e?;<br />

disposito malitix servum suum vel ancillam seu per se<br />

sive per quernlibet extra culpan:- occídere quLumque<br />

prxsiunpser'it , pro facti huhrs tenteritate libram aurí fisco<br />

persolvat , atque insuper per eam infamia denotatus testificar'<br />

ci ultra non liceat. Qui vero alienuM servum &c.<br />

Así se lee tgmbien en el impreso de Lind. á excepciln<br />

de que en tez de extra culpara dice extra publicum exaiñen;<br />

y en vez de per eartt r pererini.<br />

2 Legion. mortero quam merentur excipiant.<br />

LIB. VL TITVL, V. 89<br />

ruin eosdem dominos suos talia sibi constituirse<br />

taxaverint ; serví' quidem -vel antilla' talia perpetrantes<br />

, centenis flagellispublice verberandi<br />

sunt , ac turpiter decalvandi. Eorum vero domini<br />

si iuraver'int nihil tale ordinasse , ad legis<br />

huius sententiam nullatenus teneantur : atque<br />

illi qui saos conservos occiderint , in potestate<br />

domini " sus eorum causa consístat , ut faciendi<br />

de eis quod voluerint licentiam habeant. Si<br />

yero alienum quis 12 occiderit servum , el pro<br />

traditurus 13 est , 'cuius servurn vel<br />

ancillam dinoscitur occidisse. Quxcumque autem<br />

persona ingenua propter furti rapacitatem<br />

in itinere vel in domo positum quemqua.m<br />

insidians occidisse detegitur, , homicida continuo<br />

pro homicidio puniatur : et quoniam consilio<br />

.quisque vel iussu homicidium taciendum insistens<br />

, noxior iudicandus est , quam ille qui homicidium<br />

opere perpe.'travit , id specialiter coastituendum<br />

oportebit 14 ut excepta causa servorum<br />

, de quibus supra taxatum est , si irigenumn<br />

vel ingenuam per servum vel ancillam<br />

dominus dominave occidendum prxceperit, et 15<br />

per arduam apud iudicem publicamque tormentorum<br />

discussionem talia de dominis suis fuerint<br />

manifeste confessi , si hoc per iegitimum testen]<br />

firmare nequiverint , servis super dominis suis<br />

credi non oportebit. Sed ipsi tunc domini, qui<br />

talla iussisse dicuntur , coram iudice se suo sacramento<br />

innocentes reddere non morentur. Ipsi<br />

vero qui homicidium fecisse confessi sunt , aut<br />

pro homicidio puniantur , aut occisorum parentibus<br />

vel propinquis tradantur , ut quid de eis<br />

facere voluerint habeant petestatem. Quod si<br />

domini eorum iurare nequiverint, servus proculdubio<br />

vol antilla tato noxia perpetrantes,<br />

ducentenis'verberati fiagellis , turpiter etiam<br />

calvandi sunt. Domini vero , quibus iubentibus<br />

tale nefas admissum est, capitali se noveriot<br />

plicio perimendos. Nam si ingenui quilibet ex<br />

communi consilio homicídium perpetrare deliberaverint,<br />

ille qui fortasse percuserit , aut quocumque<br />

ictu hominem interfecerit, morte damnandus<br />

est. Illi vero qui cum eis consilium habuisse<br />

reperiuntur , quam-vis non percusserint,<br />

propter iniquum tatuen consilium ducentorum<br />

fiagellorum ictus publice extensi , et decalvationis<br />

foeditatem passuri sunt. Atque insuper pro-<br />

Legion. anuo.<br />

4 Legion. res generaliter probata fuerít.<br />

5 Legion. extra publicum iuclicium<br />

occidere<br />

noscitur , qui talia prxstunpserít perpetrasse , propter .arcendam<br />

&c.<br />

- 6 Legion. existat.<br />

7 Frnilian. 9! Legion. successionem.<br />

8 Card. y T'oled. got. est. Nam si.<br />

9 Legion. y Line!. excipiat.<br />

lo Legion. externo.<br />

as Legion. domini eorum consistant.<br />

- I2 Cata'. quis servus occiderit sernun,<br />

13 Card. tradendus est.<br />

54 Card. y Legion. oportuit.<br />

15 Card. Legion. y Liad. et per discussionem apud iudicem<br />

tala de dom. iris &C.


9°<br />

parentibus quinquagenos solidos<br />

ximis occisi<br />

componere compellantu r , aut si I non habuerint<br />

omponant , perennitcr servituri tradantur.<br />

unde c<br />

Flavius Recesvintus Rex 3.<br />

Ne liceat quemcianque<br />

cillam aliquo memoro truncare.<br />

FORI IVDICVM<br />

SerVitfit aut an-<br />

Superiori 4 lego dominorum indiscretam sxvitiam<br />

a servorurn occisione privamus s. Nunc etiam<br />

ne imaginis Dei plasmationem adultercnt , dum<br />

in subditis crudelitates suas exercent, debilitationem<br />

corporum prohibendam oportuit 6 . Ideo decernimus<br />

, ut quicumque dominus dominave absque<br />

iudicis examinatione , et manifesto sceler<br />

suo vol ancillx manum , nasurn ,<br />

linguam , aurem etiarn vel pedem absciderint,<br />

aut oculum evulserint , seu quaincumque partem<br />

corporis detruncaverint , aut detruncare vol<br />

extirpare prxceperint 7 , trium annorum exsilio<br />

sub poenitentia relegentur apud episcopum , in<br />

cuius territorio aut ipse manere , aut factura<br />

scelus esse vidctur 8 . Omnem yero facultatem<br />

ipsorurn, si filios habuerint , qui turnen non sint<br />

scelerum eorum participes , tueantur , atque gubernent<br />

, reddituri quum redierint rei domino<br />

dominave rationem. Si certe filii legitimi defuerint<br />

, aliis parentibus ita iudex facultatum eorum<br />

custodiam committat , qualiter quum redierint<br />

de rebus suis ratio illis reddatur. Sin autem nullus<br />

de proximis fuerit, iudex ipse curara habebit,<br />

qualiter ct cuncta gubernet atque conservet<br />

, et de iisdem 9 postea rationem reddat<br />

XIV. Flavius gloriosus Recesvintus<br />

R.<br />

Vt homicidam cunctis liceat accusare.<br />

Si homicidam nullus accuset , iudex mox ut<br />

facti crimen agnoverit , licentiam habeat corripero<br />

criminosum , ut poenam reus accipiat '2<br />

quam meretur. Nec enim propter accusatoris<br />

absentiam , aut aliquod fortasse conludium sceleris<br />

debet vindicta differri ; sed tam uxor mortem<br />

mariti , vel si quid noxium ab alio forte<br />

Legion. quod si.<br />

2 Legion. Antigua.<br />

3 Lind. Fls. gis. Egiga Rex.<br />

4 En el Legion. Toled. got. S f. R. y Card, tiene esta<br />

ley el ex6rdio siguiente: Prlecedentium non vitia , sed<br />

tutes xnnulando conlectas, invenimus hanc legem iustissime<br />

editara , iniuste abraSarn : et ideo ne humanis excessibus<br />

turpanle írnaginis Dei frena laxentur, , in nomine<br />

ni , Domi-<br />

ego Flavius Egiga Rex ipsis verbis , ipsisque sententiis<br />

filio dudtun eam iterum ordine introduxi , quo dudum<br />

illarn prxviarn iudicii principalis auctoritas<br />

cavit , (l C01110-<br />

ux sic incipit: Superiori lege &c.<br />

5 Legion. y Card.<br />

6<br />

privavunus.<br />

Card. oportebit.<br />

7 Card. prxceperint , séu ferro , fuste vel igne , seu cuiusque<br />

adinventionis lxsione medietatern teneos suarurn<br />

pertulevit , quam etiam marinas si simile aliquid<br />

uxorem pati contigerit , licitum habebit inquirere<br />

, et iuxta qualitatem criminis legaliter ulciscendum<br />

insistere. Ita ut si manente adversus reum<br />

tali intentione , maritus ct uxor vitarn finierint,<br />

et imperfectam causara reliquerint , eorum filü<br />

seu propinqui , quibus ad capiendam hzreditatem<br />

legitima successío campetit , accusare reum,<br />

vel homicidam , ac sicut parentes facere poterant<br />

, instanter prosequi habeant potestatem.<br />

Nec enim dignum est parentum aut propinquorum<br />

habere. facultatem , si non reus vel homicida<br />

debitara sententiaru condemnationis excipiat.<br />

Quod si iudex admonitus , huius rei vindex<br />

esse destiterit 14 et dilataras accusantes ad<br />

regiam cognitionem ex hoc querela pervenerit,<br />

.sciat se pro mortuo quem vindicare nolui t , medietatem<br />

homicidii , hoc est , CCL. 1s solidos<br />

petenti esse daturum. Facultates sane eius ., qui<br />

pro suo est scelere puniendus , non antea cuiquam<br />

usurpare conceditur , nisi per iudiciuin<br />

prius ultionis ex lege sententia detur<br />

XV. Flavius Cintasv-intus Rex".<br />

.Quod et proximis et extraneis<br />

dam conceditur accusare.<br />

Q uum czeterorum criminum reos poenas semper<br />

oporteat excipere quas merentur , nefas esse<br />

putandum est , homicidas umquam indemnes relinquere<br />

, quos severiori magis condecet atrocitate<br />

puniri. Ne ergo possit evadere homicida<br />

quod fecit , aut aliquis scelus eius prxsumat<br />

forsitan excusando celare , primo proximis occisi<br />

datur licentia accusandi : quod si iidem proximi<br />

ad quxrendam defuncti mortem , aut tepidi<br />

fuerint , aut forte distulerint , tuno- accusandi<br />

homicidam, tam omnibus generaliter aliis<br />

parentibus, quam exteris, aditum pandimus. Ita<br />

ut qui homicidam fraudulenter excusare conatus<br />

vel defendere , cornmodum quod propterea<br />

fuerit consequutus , in duplum compellatur<br />

accusatori persolvere. Nam homicidii reus<br />

munquam potest esse securus , quum contra eum<br />

accusationem deferre nulli penitus licentia deuegetur.<br />

fiscus usurpet , et insuper trium annorum &c.<br />

8 Card. videtur. Residuain yero uneclietatem eorum , si<br />

flios habuerint &c.<br />

Legion. de iisdem rationem íeddat , -dum redierint.<br />

o Card. reddat , et ipse servus vel antilla in libertate<br />

permaneat.<br />

r e Legion: Antigua. Card. Toled. got. S j, R. y Liad.<br />

Fls. Chds. Rex.<br />

12 Legion.y Lind. excipiat.<br />

1 3 Legion. y Liad. persequi.<br />

_1 4 Lind. distulerit.<br />

5 Card. Legion. Toled. got. y s J. R. centum quingua-<br />

grata.<br />

16 Toled. detegatur.<br />

17 Lilian. Antigua. 2114 got. y S.J. iz. sin autor ni<br />

nota.<br />

o


. XVI.'Flavius Cindasvintus Rex I.<br />

Si hóniicida ad ecciesiam confugiat.<br />

LIB. V I. T I TV L. V.<br />

Non sumos immemores , de homicidis hactenus<br />

atque , maleficis diversas quidem legum senten-.<br />

tics prxcessisse , et iuxta qualitatem sceleris poe<br />

nas esse propositas , quas unusquisque eorum<br />

merebatur excipere. Tamen quia nequitix huius<br />

auctores, quanto in, malis amplios prompti<br />

sunt ,. tanto ad evadendum supplicium occasiones<br />

sxpe przetendunt , ac se plerumque basilicarum<br />

Dei .defensioni committunt , qui contra<br />

divinum prxceptum. scelera perpetrare non metuunt<br />

: ideoque quia numquam debet hoc scelus<br />

inultum relinqui quad et vitam perimit,<br />

et quorumdam mentes ad deterius frequenter<br />

impellit , hoc omne per xvum mansurum da7<br />

mus edictum , ut quemcumque homicidam seu<br />

maleficum lex puniri prxcipit , et prxterea qui<br />

ex suo disposito , vel mala voluntatis adsensu<br />

tale nefas committit , nulla hunc occasio, nullaque<br />

umquam ab bac sententia potestas excuset;<br />

sed etiam si contigerit eum ad airare sanctum<br />

fortasse confugere , non quidem prxsumat eum<br />

absque consultu sacerdotes persequutor eius abstrahere.<br />

Consúlto tatuen sacerdote , ac reddito<br />

sacramento, ne eumdem sceleratum publica mortis<br />

poena condemnet , sacerdos eum sua intentione<br />

ab - alta:te repellat , et extra chorum pró<br />

iiciat ; et sic ille , qui eum persequitur , comprehenclat:<br />

cui ab ecelesia efecto non alias mortales<br />

inferat poenas, sed 2 omnem oculorum eius<br />

visionem extinguaí , aut in potestate parentum<br />

vel eorum, cuan propinquus occisos fuerit , contradendus<br />

est. Et 3 excepto mortis periculo, quidquid<br />

4 de eo facere voluerint, licentiam habeant:<br />

quatenus dum malorum pravitas conspicit constituta<br />

sibi supplicia prxterire non posse , vel<br />

metu saltim territus a malis abstineat , quem<br />

mala voluntatis intentio ad inlicitum facinus sportte.<br />

sxpe prxcipitat.<br />

XVII. Flavius Cindasvintus Rex S.<br />

De parricidis et eorum rebus.<br />

D ura 6 nullum homicidium voluntate commissum<br />

nostris legibus relinquatur inultum, et illum<br />

magis oporteat mortem excipere , qui comanguinitate<br />

. proximum prxsumpserit occidere: proinde<br />

hoc omne per xvum 7 .promulgamus edic<br />

sum r ut quicumque parricidium fecerit , hoc<br />

est , patrem aut matrem , seu fratrem aut so-<br />

r Legion. Antigua noviter einéndata. Toled. got. • y<br />

S. j R. sin tutor ni nota.<br />

2 Card . y Legion. sed in potestatem.<br />

3 Caed. Legion. Toled. got. S. J. R. Lind. ut.<br />

4 Legion. quod voluerint , de eo faciant.<br />

5 Emilian. sin autor ni nota. Legion. y S. J. R. Antigua.<br />

got. Fls. Varaba. Lind. Fls. gis. Rdcs. Rex.<br />

6 Legion. Toled got. y .5'. J. R. Quum.<br />

7 Legion. per X VIIM mansurum.<br />

11 got. proüciat. Quod si neque.<br />

91<br />

rorem vel quemcumque sibi propinquum ex<br />

proposito vel intentione pravx voluntatis oedderit<br />

, confestim comprehensus a iudice cadera<br />

morro puniatur ," qua ipse" alium punire prxsumpsit.<br />

Ita ut seu vir , sive mulier sit qui<br />

parricidii crimen admiserit, si filios non habuerit<br />

, omnis parricida hxreditas ad .heredes propinquos<br />

occisi pertineat. Si vero filios de alio<br />

coniugio -habuerít , medietas facultatis eius filiis<br />

occisi proficiat et 9 medietas filiis parricida;:<br />

si tamen in scelere patris aut manis-censen non<br />

fuerint adprobati : nam si consejos eos scelus<br />

parentum habuerit omnis parricida hxreditas<br />

filiis occisi proficiat. Quod si neque parricida,<br />

neque occisus filios reliquerint , tunc omnem frtcultatem<br />

parricida parentes occisi, aut propinqui<br />

sibimet in omnibus vindicabunt , vol proximi<br />

, qui . mortem eius ulciscendarn instituerint<br />

lo , inri suo adplicare non dubitcnt.<br />

XVIII. Antigua. II De his qui proximos<br />

sanouinis sui occiderint.<br />

Si patrem filios , aut pater filiurn seu maritus<br />

uxorem' , aut uxor maritum , aut mater filiam<br />

, aut filia matrem , aut frater fratrem , aut<br />

soror'.sorotem aút Oler socerum , aut socer<br />

generum vel nurus socrum, aut sacros nurnm,<br />

vel quemcumque consanguinirate sibi proximum,<br />

aut suo generi copuláttim occiderit ,-morte<br />

netur. Quod ,si própter hoc homicida ad eeclesiam<br />

, vel ad áltaria sacra confugerit 3 , in potestate<br />

parentum vel propinquorum occisi tradendus<br />

est , ut salva tantum anima , quidquid<br />

de eo facere voluerint, habeant potestatem. Ornnem<br />

yero substantiam suam hxredibus occisi<br />

iuxta legig superioris ordinem iubemus addici,<br />

aut etiam fisco 14 si heredes proximos occisus<br />

non reliquerit , sociari. Nam homicida , nec fácultatibus<br />

sois liberatus utetur, etiarn si poenam<br />

mortis evadere mereatur.<br />

XIX. Sí a proximo sanguinis casa<br />

proxinius occidatur.<br />

Si pater filium , aut mater filiam , aut filius<br />

patrem , aut. frater fratrem , aut quemlibei sibi<br />

propinquum gravibus coactus iniuriis , aut<br />

dum repugnat , occiderit , et hoc idoncis testibus<br />

, quibus merito fides possit adhiberi , apud<br />

iudicem potuerit adprobare , quod parricidium<br />

dum propriam vitam tuetur admiserit , securus<br />

abscedat , nec ulluin vitx periculum , aut dispendio<br />

facultatum , vel tormenta formidet: illa<br />

9 Legion. alía medietas.<br />

lo Legion. y .Lind. institerint.<br />

1 t Lind. Antigua novíter emendata.<br />

12 Toled. got. generum, ve! queincurnquc.<br />

1 3 Legion. y S. f. R. confugerit , picuta principum aut<br />

iudicum fiterit reservatus ad vitam , perpetuo maneat persona<br />

eius exsilio rnancipata. ()aman vero &c.<br />

54 Legion. fisco rostro.<br />

5 Toled. gst. Legion. C.11¿. y . Lind. Antigua.<br />

M2


9 2<br />

ervata , qua;in cunctis casibus<br />

yero discretione 5<br />

est de homicidiis constituta.<br />

xX, Flavius Recesvintus Rex I.<br />

Si servus servum casibus pnescriptis<br />

occidat.<br />

Si cunctis suprascripti s casibus, servus servum<br />

occidisse detegitur , omnern compositionis surnmam<br />

, qua' de casu tali est occasione 2 taxata,<br />

servi dominus ex medietate domino servi persolvat.<br />

Quod si pro eo satisfacere contemnat,<br />

servum sine dubio tradat.<br />

F O RI IVDICVM<br />

LIBER VIL<br />

De furtis , et fallaciis.<br />

XXI. Antigua. a De his qui animas<br />

sitas perjurio necaverint aut<br />

derint.<br />

Si quis quolibet casu videat se oppressum , aut<br />

sciendo veritatem se necaverit , aut periurasse<br />

detegitur ; dum hxc iudex agnoverit, addicetur,<br />

et centum flagella suscipiat , et ad testimonium<br />

notam infamia incurrat , et postea el testificare<br />

non liceat. Et sicut superiori lege de faisariis<br />

continetur , insistente indice , quartam partem<br />

facultatis sur illi consignandam , cui fraudem<br />

periurío moliri conarus est.<br />

I. TITVLVS DE INDICIBVS FVRTL<br />

D, indice , et his que indican. dicuntur.<br />

II. Non credendum indicanti servo , nisi cum<br />

domini testimonio.<br />

I. 4 De indice , et his que indicart<br />

dicuntur.<br />

iudex reum , qui accusatur , antea non torqueat,<br />

quarn ille, qui accusat, si indicem pi-asentare noluerit<br />

, se per placitum trium testium roboratione<br />

firmatum ea conditione constringat , ut si<br />

is qui accusatus cst manifestis indiciis innocens<br />

comprobatur, , ipse poenam , guara alii intendit,<br />

excipiat et timen postquam innocentia patuetic<br />

acensad , accusator a indice distringatur, et 5<br />

pro nnoscenda rei veritate indicem prxsentet invitus:<br />

quem si presentare nequiverit , saltim qui<br />

sit ex nomine manifestet , ut districtus a iudice<br />

, vera convincat esse ea que indicavit. Quod<br />

si eum nec ipse iudex per, alicuins potentis defensionem<br />

, aut patrocinium s seu metum regia=<br />

potestatis discussioni sux pi-asentare non potuerit<br />

, ad regiam id cognitionem, si prope est , deferre<br />

procuren : si autem longe est , episcopo<br />

vel duci 7 renuntiet , ut eorum maior auctoritas<br />

hunc iudicio faciat prxsentari. Quod si neglexerit<br />

nuntiare , de propria 8 indicis facultate<br />

omne , quod periit , iussu principis , vel episco-<br />

i ir?-ion. sin autor ni nota.<br />

2 Lind. occasione.<br />

3 Esta ley se ka tomado de los eddices Legion. y<br />

S. J. R. , y se ha insertado aquí por traerla los »zas de<br />

los códices castellanos en este mismo libro y título y con<br />

la misma nu meracion. En el lib. II. tít. 1V. 1. VII. 71. 3•<br />

se ka puesto esta misma ley tomada del cddice de Card.<br />

con algunas Variantes.<br />

4 Toled. got. S..J.R . y Legion. Antigua.<br />

5 Legion. y Lind. ut.<br />

III. Si index furti sit conscius.<br />

IV. De mercede indicis.<br />

V. Si innocens in quocumque crimine accusetur<br />

ab indice.<br />

pi atque iudicis querelanti restituatur. Index<br />

autem si non potuerit probare quod indicavit,<br />

pro omni satisfactione teneatur obnoxius. Quod<br />

si rerum 9 causa grandis est , si ingenuus est<br />

cum infamio hoc novemcuplam, servus yero sexcuplam<br />

compositionem exsolvat , et centum insuper<br />

flagella idem servus suscipiat. Quod si<br />

idem ingenuus unde componat non habuerit, et<br />

-ei quem infamare tentavit , et el cui mentitus<br />

est , pariter serviturus tradatur. Servus yero si<br />

compositionem pro se exsolvere non potuerit, aut<br />

si noluerit pro eo satisfacere dominus , servum<br />

pro reatu tradere non moretur.<br />

1° Non credendum indicanti servo,<br />

nisi cuna domini testimonio.<br />

Si servus sine conscientia domini sui aliquid<br />

indicaverit , aliter el non credatur , nisi dominus<br />

pro persona serví testimonio suo dixerit esse<br />

credendum , de honestate mentis eius proferens<br />

testimonium verum.<br />

6 Toled. got. patrocinium suum , aut regir potesta-<br />

tis , &c.<br />

7 Lind. iudici. Legion. iudici denuntiet.<br />

8 Legion. de proprietate , vel indicis ficultate.<br />

9 Legion. Quod si rerum causa est: et si ingenuus est,<br />

cum infamia novemcuplam. Lind. Quod si rei causa est:<br />

si ingenuus est , cum infamia novecuplam.<br />

to Legion. Card. y 1 J. R. Antigua. Toled. got. Fls.<br />

Cnds. Rex.


LIB. V I I.<br />

III. Antigua: Si indexfurti conscius sit.<br />

S index z furti conscius adprobatur 2 nullam<br />

poenarn incurrat et damnum solutionis evadat:<br />

mercedern yero pro indicio non requirat, cui sufficere<br />

debet ut sectirus abscedat. Qui si forsitan<br />

rem qua furtim ablata est, cum furti ipsius conL<br />

sorte diviserit , qua: in portione suscepit , et<br />

apud. se retinuit , simpla tantum restituat.<br />

IV. Antigua. De mercede indicis.<br />

Si quis furem prodiderit , si tamen furti ipsius<br />

conscius non est , non plus pro indicio accipiat,<br />

nisi quantum res valuerit, qua' furtim ablata est:<br />

si tamen domino rei compositio fuerit exsoluta.<br />

Si autem talis sit fortasse conditio , iat necesse<br />

sit illum , qui fur probatur‘, occidi , et nihil de<br />

eius facuitatibus inveniatur , aut si servus fuerit<br />

, et dominus 'servi substantiam eius sux vindicet<br />

potestati, et in compositionem , qui perdiderat<br />

res suas, nihil fuerit consequutus ; tunc<br />

tertiam partem de re reperta pro mercede indicii<br />

consequatur, et delator nihil amplius iam<br />

requirat.<br />

TIT V L. I I.<br />

93<br />

V. Antigua. 3 Si innocenS 4 in guocum-i,<br />

que crimine .accusetztr ab indice.<br />

Quicumque accusatur in crimine , id est, venekicio<br />

, maleficio-, furto, aut quibuscumque factis<br />

inlicitis; accusator eius concurras ad comitem<br />

civitatis , vel ad iudicem , in cuius territorio est<br />

constitutus , ut 5 ipsi secundum leges causan).<br />

discutiant : ct quum agnoverint crimen admissum<br />

, reum comes aut index comprehendat, et<br />

si capitalia non admiserit , tunc el , cui reus<br />

ést, aut componere compellatur , aut , si non ha-<br />

' buerit unde componat , serviturus el tradatur:<br />

si yero innocens adprobatur , de indicio securus<br />

abscedat. Ille yero , qui accusavit , et poenam<br />

et damnum suscipiat , quod debuit pati accusatus<br />

, si de crimine fuisset convictus. Comes<br />

tamen aut index nullum discutere solus prx-<br />

Sumat , ne aliquod possit esse conludium , ut<br />

innocens fortasse tormenta sustineat. Prius tamen<br />

poenx non subiaceat , guara aut sub prxsentia<br />

iudicum manifestis probationibus arguatur , aut<br />

certe , sicut in aliis legibus continetur , cura accusator<br />

inscribat ; et sic in prxsentia iudicum superius<br />

nominatorurn quxstionis agitetur examen.<br />

II. TITVLVS DE FVRIBVS ET FVRTIV.<br />

I. V t exponat quid qwerít , qui rem furtivam<br />

requirere 7 dicit.<br />

II. Si servus ante datam , seu post datara lihertatenz<br />

faciat furtum.<br />

III. Si servus ad alium domz'num transiens,<br />

quodcunzque committat<br />

IV. Si ingenuas cum servo alieno faciat furtum.<br />

V. Si dorninus cum servo suo faciat furtum.<br />

VI. Si servus alienus suadeatur ad inlicita fa-<br />

- cienda.<br />

VII. De his qui cum furibus conscii fuerint.<br />

VIII. Si de .fure quis nesciens comparaverit.<br />

IX. Si de fure quis cognitus comparaverit.<br />

X. De pecunia et regís revus furto sublatis.<br />

XI. De tintinnabulis furatis.<br />

XII. De instrumentis molini furatis.<br />

XIII. De damno furis.<br />

1. " Vt exponat quid qwerit , qui l'Olt<br />

furtívam requirere dicit.<br />

ui rem furtivam requirit , quid quxrat iu-<br />

Q<br />

Legion. indicator.<br />

2 Toied. got. Card. S. J R. y Lind. comprobatur.<br />

3 Lezion. Fls. Rcs. R. Toled. got. Fls. Cnds. Rex.<br />

4 S. J. R. Si innocens i7L quocunique. crirnine accusatur,<br />

aut. accusator, si non probaverit qu,e dixit , pwnam et<br />

damna suscipiat.<br />

XIV. Vt fur captus perducatur ad iudicem, et<br />

ut ingenuas cum servo faciens furtum, unam<br />

compositionem exsolvant.<br />

XV. Si fur gladio se vindicans occidatur:<br />

XVI. Si fur nocturnas , dura capitur , occi-<br />

. datar.<br />

XVII. De mak tractatis , et indebite contraetis<br />

rebus , et ut tantum de illa re campositio<br />

fíat goce fierit ablata.<br />

XVIII. De bis , que a diversis s nazy9.agiís<br />

rapiuntur.<br />

XIX.. De kereditate , et successoribus 9 furis.<br />

XX. De bis, qui fiares , ata reos captos excusserint.<br />

XXI. Si servus domino , vel conservo sao fecerit<br />

furtum.<br />

XXII. Infra quod tempus fier captas iudici<br />

prasentari iuhetur.<br />

XXIII. Si furtive alienas quadrupes occidatur.<br />

dici occulte debet exponere , ut ostendat per<br />

manifesta signa quid perdidit ; ne veritas ignoretur<br />

, si non evidentia signa monstraverit.<br />

5 Legion. et ante ipsum causam discutiat.<br />

6 Toled. got. Legion. y S. J". R . FVRATIS.<br />

7 Legion. y Lind. se yu,erere ¡Mit.<br />

8 Lind. qui adversis , y así en la ley.<br />

9 Legion. y Lind. surcrssionibur, y así en la ley.<br />

Legion.y S. J. R. Antiqua. Toled. got. Antigua novíter.


94<br />

FORI<br />

II. Antigtia• = Si servus ante datani;<br />

sa, post datara libertatem jaciat<br />

f urttan.<br />

Si quis in servido constitutus furtum admiserit,<br />

ct postea a domino suo fuerit manumisos,<br />

ílla , qux antea commiserat 2 , ad damnum domini<br />

non pertineant , sed ipse , sicut servus , poenam<br />

vel damnum legibus suscipiat constiruturrn<br />

qui inlicita perpetrasse dinoscitur. Quod si post<br />

libertatem datara hoc feccrit , ita ut servus conipositionem<br />

, et C. 3 flagella suscipiat. Quod si<br />

tale facturo non fuerit , propter quod servituti<br />

tradatur , iru libertate accepta nihilominus<br />

permaneat.<br />

•<br />

III. Antigua. 4 Si servus ad alium dominum<br />

transiens , quodcumque conamittat<br />

Si servus 5 dura ad alium dominum transa ,<br />

quid de rcbus prioris domini involaverit , aut<br />

abstulerit, seu quodcumque damnosum alicui intulerit<br />

, dum pro crimine cupiditatis cupit ad-<br />

Bici, discutiatur a iudice : et si id crimen admisisse<br />

convincitur , posterior dominus , si yoluerit<br />

, pro servo damnum cornpositionis exsolvat.<br />

Certe , si noluerit , servus secundum criminis<br />

qualitatem tradatur ad poenam. •<br />

IV. 6 Si ingenuus cum servo<br />

ficiat furtum.<br />

Si quis ingenuus cum servo alieno in alíquo<br />

crimine inventos fuerit, aut furtum forsitan faciant<br />

, vel aliquid rapiant , aut inlicita quxcumque<br />

committant ; secundum superiorem legem<br />

medietatern eiusdem compositionis exsolvant , ita<br />

nt ambo publice fustigentur. Et si noluérit dominus<br />

pro servo satisfacere, ipsum servum pro<br />

composítione tradere non moretur. Quod si capitalia<br />

forte commiserint, simul servus cum ingenuo<br />

morte damnetur.<br />

V. Antigua. 7 Si dominus cum servo<br />

suo ficiatfurtum.<br />

Si dominus cum servo suo ad furtum faciendurn<br />

ierit , hanc compositioncm non servum, sed<br />

dominum implere iubernus : ita tatuen ut dominas<br />

iuxta leges C. fiagellis publice fustigetur.<br />

I Toled. got. R. R.<br />

2 Lind. admiserat.<br />

3 Legion. Card. Toled. got. y S. J. R. compositionein, et<br />

flagella<br />

4 Toled. got. y S. J. R. sin autor ni nota.<br />

5 Legion. servus ad alium dominum transiens.<br />

6 Legion. Cara', y S. J. R. Antigua.<br />

7 Toled. got. sin autor ni nota.<br />

8 Toled. got. y s. J. R. sin autor ni nota.<br />

9 Toled. got. y S. J. R. Es. Cids. Rex.<br />

ID Legion. Antigua. got. sis autor ni Vota.<br />

DICVM<br />

Servus autem ideo erit indemnis ; quia domini<br />

iubentis obedivit imperiis.<br />

VI. Antigua. a Si servus alienus suadeatzir<br />

ad inlicita facienda.<br />

Si quis servum alienum ad furtum faciendum,<br />

aut alias quascumque res inlicitas committenclas;<br />

vel etiam adversus seipsum fortasse persuaserit,<br />

ut domino cius perditionem exhibeat , quod facilius<br />

eum per malani et íniquarn persuasionern<br />

ad suum servitium fraudulenter addicat, et fraus<br />

ipsa iudicis fuerit investigatione detecta : dominas<br />

servi nec servum perdat , nec ullam calurnniam<br />

pertimescat : sed ipse cuius conludio<br />

vel suasione servus crimen admiserat , ut eum<br />

sibi per aliquam occasionem ad servid= potuisset<br />

addicere; ipse eius servi domino quantum<br />

ille involaverit , aut quantum culpabilem rem<br />

admiserit , septuplam compositionem<br />

implere<br />

cogatur. Ipse autem servus in -conventu publice<br />

C. flagella suscipiat pro eo quod dominum<br />

suum despiciens , insidianti consenserat; et<br />

sic postmodum dómino suo reddatur.<br />

VII. Antigua. 9 De his qui cum fa,<br />

ribus conscii fuerint.<br />

sNon solum ille qui furtum fecerit , sed etiam<br />

ct quicumque conscius fuerit , vel furtim ablata<br />

sciens susceperit , in numero furantitun habeatur<br />

, et simili vindicta? subíaceat.<br />

VIII. Flavius Recesvintus Rex i°.<br />

Si de fure quis nesciens compara-7<br />

verit.<br />

Vniversam rem nulli ingenuo liceat de incognito<br />

homine comparare , nisi certe fideiussorem<br />

adhibeat coi credi.possit , ut el-Pusatio ignoráistia<br />

auferatur. Quod si aliter fecerit, qui. comparaverit<br />

, a iudice districtus auctorem prxsen•<br />

ter infra tempus sufficienter a iudice constituz<br />

tuno i x . Quem si non potuerit invenire,, adpro<br />

bet se aut sacramento aut testibtis innocentenl,<br />

quod eum furem nescierit, et quod Apud eum<br />

cognoscitur, accepta pretii medietate, restituat:<br />

atque ambo datis invicem sacramentis promittant<br />

, quod furem fideliter quxrant. Quod si fuiomnino<br />

inveniri nequiverit , rem tantumdem 12,<br />

str eMpta est , 'dómino rei -emptot ex integri-<br />

II Card. y Lira. constitutum. Et si fur ipse habuerit<br />

ende compositionem exsolvat, integram aut su-Dile/u reno<br />

domino rei possideat emptor ", si conscius frau:.<br />

dis non invenitur secure quod emit vel si dominus •voiuerit,<br />

rem furatam sibi recipiat, et furem cum onmi compositione<br />

turti tradat emptori. Si autom.;~ habuert't flor<br />

ende , sicut dictum est; compositipp~:19"-t ino aut-1311Ptori<br />

exsolvat , legibus institutos reneatur modus. Quem<br />

vi non potuerit •&c.<br />

x Legion, y Lind. tantum,


L I B., I.<br />

tate reformet. Si yero dominas rei furem hoverit<br />

, et eurrx publicare noluerit rem ex toto<br />

arnittat , quam emptor quiete possideat. 1-1:xc et<br />

de servis forma servabitur.<br />

IX. Antiqua. I Si de fure_.quzs.•.count-tus<br />

comporaverit.<br />

Si quis rem-,furtivarnsciens a fure comparave<br />

rit , ille..,. qui .e,mit reprxsentet anetorem<br />

, et ,postea ,tanquam . fur coinponcre non<br />

moretur. Si yero furem non invenerit , duplam<br />

compositionem (lux a‘sfuribus (debetur„ exsoLvat:<br />

quia apparet illum furi esse ,W."-rem<br />

furtivartusciens comparásle .cogrroscittir.'Quod si<br />

servus hoc fecerit, aut medietatem- cernositionis<br />

de ingenuis persolVat , aut huno serviturum<br />

dominus tradat.<br />

X. Antigua. De pecunia , et regzs rlbzis<br />

urto sublatis.<br />

f<br />

Si quis de thesauris. publicis pecuniam ,..aut<br />

aliquid rerum involaverit , vel 'in .us.us suos<br />

transtulerit , in novemcuplurn . eam restituat.<br />

XI. Antigua. De tintinnabulisfuratis..<br />

Si quis tintinnabulum involaverít 3 de .iumento<br />

vel de boye , solidum reddat : de vacca tremisses<br />

daos : de arietibus 4 , -vel quibuscumque<br />

pecoribus tremisses singulos cogatur éxsolvere.<br />

XII. 5 De instrunzentis nzolinifuratis.<br />

Si quis de molinis aliquid involaverit , quod<br />

furatum est restituat , insuper et componat , sicut<br />

de aliis furtis lege tenetur , et extra hoc<br />

C. flagella suscipiat.<br />

XIII. Flvs. Cndsts. Rex 6<br />

De dainno furis.<br />

Cuiuslibet rei furtum , et quantalibet pretii xstimatione<br />

taxatum , ab ingenuo obvies , a servo<br />

veto sexies , el qui perdidit sarcietur , et uterque<br />

reus C. flagellorum verberibus coerceatur. Quod<br />

si aut ingenuo desit unde componat , aut dominus<br />

componere pro servo non adnuat ; persona<br />

, qux se furti contagio sordidavit , servi,<br />

tura rei domino perenniter subiacebit.<br />

I Toled. got. sin. autor ni.41.1a. Lind. Fls. Rcds. Rex,<br />

2 Lind. prXSCIlta.<br />

3 Legion. tulerit.<br />

4 Legion. Card. Toril. got - 3-- .T. R. y _L'ud. vervícilaus.<br />

5 Lef;ion. y Card. Antigua. Toled. got. y S. J. R. Es.<br />

Cnds. Rex.<br />

6 Legion. Antigua. Toled. got. Antiqua noviter. Lind.<br />

T ITVL.. II.<br />

95<br />

XIV. Antigua. vt fur captas per..<br />

ducatur ad iudicem , et ut ingenuus<br />

cunz servo faciens furtunz unan<br />

compositionem exsolvant.<br />

F ür,, -51,; .9ptus fuerit , perducatur ad iudicem,<br />

ut ingenuus in novemcupIurn subl_ata restituat,<br />

et extensos publice coram iudice la flagel<br />

cipiat. Quod si non hal7uerit ande, componat,<br />

Carea't llibertate , serviturrrs cni furtutn" fecerit.<br />

Servus autem se cupli compositionem cogatur<br />

exsolvere , et centum flagella ante iudi-<br />

_cern extensas accipiat. Ipse yero in, :custodía a<br />

tene.atur , quousque dominus,.eius pro eo<br />

,aclutoneatur , ut, pro servo suo ,COrnpone re . non<br />

moreturt;. ,aut si serte distulerit .,eum pro 'crin-mine.<br />

; cui.• rnalum fecit , tradere non, moretur.<br />

Id depichT bac lege servandum est ut ,si<br />

servus et ingenuus , sep serví et ingentii„unnin<br />

animal aut quamcumque unam rem parí consensu<br />

furaverint, unam compositionem exsoLvant;<br />

Ingenuosri2tedíetatern noVenieupti , ét<br />

ser vus idem mediétatem Séáctipti ;flagella tatuen<br />

secundum superiorem ordinem accepturi. Nam<br />

et de maiore summajulti , a servo .et ingenuo,<br />

.vel a servis et ing.enuis facta prxcLicta forma<br />

servabitur et q uemadmodum superius constitutum<br />

est , ante iudicem flagellandi_,sunt,<br />

XV. Antigua... 4i fur glodio ' T se vin.<br />

dicans occidatur.<br />

Fur qui per diem gladio se defensare Voluerit,<br />

si fuerit occissus , mors eius .nullatenus requiratur.<br />

XVI. Antiqua. .9 Si fur nocturnus, dunz<br />

capitur, occidatur.<br />

Fur nocturnus captus in furto, dum res furtivas<br />

secum portare Conatur, si fuerit occisus, mors<br />

eius nullo modo vindicetur.<br />

XVII. Antigua. I ° De mole tractatis<br />

et indebite contractis rebus , et ut<br />

tantunz de illa re compositio fiat,<br />

que fuerit ablata.<br />

Si quis res , aut vestimenta aliena malo tractaverit.,<br />

aut in itinere constitutum •in aliquo<br />

contigerit , vel furtim el quodcumque tulerit;<br />

non pro omni sarcina solutionem implore cogatur,<br />

sed de hoc quod furtim abstulit, vel mole tractavit<br />

, secundum leges componere non morerur.<br />

Fls. Rcds. Rex.<br />

7 Legion. sin autor ni nota. Toled. got.<br />

Antigua noviter.<br />

Lind. Fls. gls. Rcds. Rex. .. •<br />

8 Legio -n. y To!ed. got. sin autor ni nota.<br />

9 Lrgion. Cavd. sor. Y S. J. R. in, auto,' 7;<br />

nota.<br />

Legion. sao autor 711" nota.


96<br />

De his , quce a'di-<br />

.<br />

XVIII. nazyragiis rapiuntur.<br />

Q<br />

idquíd ex incendio , ruina vel naufragio<br />

u<br />

raprom fuerit , et aliquis ex hoc quidquam<br />

aliquo susceperit sive celaverit , in quadruphtin<br />

reformare cogatur.<br />

XIX. Antiglia. 2 De kereditate<br />

successoribus.frzs.<br />

Si quis -furi mortuo in lareditatem, aut ex testamento;<br />

iaut` ex sanguinis propinquifate sucCesserit<br />

; quia crimen curo- .fure, defecit -peena-M<br />

-quidem non sustineat , sed damni satisfaotionefn<br />

.exsolvat , quód fur si vixisset , fueras soluta-7<br />

-rus. Si autem maius est damnum quam taréfaciat<br />

cessionem 3.<br />

XX. Antigua. 4 De his, qui fures, aut<br />

reos raptos _excusserizzt.<br />

Si quis furem captuat, : aut reum alict i excusserit<br />

; si- inakiris loci persona» est , extensus 'cowam<br />

indice :pro sola.»PrSurrIptione C. flagella<br />

suscipiat, , et quent excussit reprxsenta •e cól<br />

gatur. Qupd _si altar eum ,prellendiderit , cuius<br />

•causa eadern Corripositiene , quam<br />

fur facere potuerat , ,pro labore suo quartam<br />

partem accipiat. Si autem fur inventus non fuerit<br />

, iam tune et poenam furis , qui hund excussit<br />

, perferat , et_ tantum de suo ipse componat<br />

, quantum fur , quem excusserat , convictus<br />

satisfacere potuerat. Si certe minor persona<br />

fuerit ., et furem rePrxsentaverit s pro<br />

prxsumptione sola et ipse C. flagella suscipiat.<br />

Si autem furem invenire non potuerit, et poenam<br />

furis et damnum ipse sustineat , quantum<br />

fur, quem excusserat, convictus satisfacere potuerat.<br />

Nam si prxter furem alterius criminis<br />

quicumque reum excusserit, similiter C. flagella<br />

extensus accipiat ; et si eum invenire vel prge.sentare<br />

nequiverit , eidem continuo . vindicta'<br />

subiaceat , qu' arn reum illum , qui excussUs est,<br />

legalis sanen° pati demonstrat 6 . Si vero servus,<br />

domino nesciente, ista commiserit, pro prxsumptione<br />

sola CC. flagella suscipiat , et quem excussit<br />

prxsentet. Quem si non przsentaverit<br />

dominus eius, si voluerit, pro eo summam.com:<br />

Toled. got. y S. j R. sin autor ni nota.<br />

a Toled. got. Fls. Cnds.<br />

5 got. y S. J. R. cessionem , quantum de hzreditate<br />

invenerit.<br />

4 Lind. Pis. gls. Rcds. Rex.<br />

-5 Liad. prs-entaverit.<br />

6 Card. demonstrat. De vindicta vero solista a przsump-<br />

FORI IVDICVM<br />

positionis exsolvat : .quod si componere noluerit,<br />

iuxta crimen admissiun , servuna aut pro damno,<br />

aut pro .supplicio tradat.<br />

XXI. Antigua. 7 , Si servus domino vel<br />

Conservo suofreritfurtunz.<br />

Si servus domino suo vel conservo aliquid in_<br />

volaverit-,- in domini . potestate _consistat - quid<br />

de .eo facere velit: nec iudex se in bac' re admisceat<br />

, nisi dominus servi fortasse voluerit.<br />

XXII. 'Antigua. '11fra quod tenzpus<br />

fur<br />

c;aptus „4.ídici pr4,se tari iw-<br />

Si quis furem , aut quemcumque renta comprehenderit<br />

, statim perducat ad iudicem.<br />

ainPliás quam una die aut<br />

nocte eum retinere non andeat. Si quis contra<br />

hoc fecerit, quinque solidos pro sola prxsumptione<br />

iudici cogatur-exsolvere. Et si servus hcc<br />

sine conscientia .domini fecerit., C. flagella<br />

susciplt.: 7 Si •vero . servus cum domini voluntate<br />

id commiserit , compositio redundet ad dominum.<br />

Ita ut si honestioris loci persona est , X.<br />

solidos iidici cogatúi eisOlVere , ex quibus medietatern<br />

sibi iudex uturpet , et aliam medietatem<br />

i11i det , qui darnnum• noscitur pertulisse.<br />

XXIII. Flm'rius Recesvintus Rex ".<br />

Si furtive alienas quadrupes occidatur.<br />

Si quis caballum alienum, aut bovem, vel quodlibet<br />

animalium genus nocte , aut ocCulte occidisse<br />

convincitur, novemcupli compositionem dare<br />

cogatur. Quod si convinci non potuerit quod<br />

talia fecerit , sacramenta evidentissimé dabit. Si<br />

yero hoc servus , immittente domino , commiserit<br />

, -et ex hoc manifestis indiciis invenitur,<br />

dominus servi tanquam fur novemcupli compositionem<br />

implere r r cogatur. Quod si servus non<br />

convincitur, inscribatúr, ét quum 'inventas fuerit<br />

talia commisisse , aut sexcuplum reddat , aut<br />

cui aaninufn fecit, ipse .serviturus stibiateat. Quod<br />

si innox fuerit inventos , iuxta quod aliis legibus<br />

est decretum satisfaciat petitor domino<br />

servia<br />

tose aut feo, ut diximuS , alter qui cepit , quartam partem<br />

accipiat. Si vero &c. • '<br />

7 Toled. got. y S. J. R. sin autor ni nota.<br />

8 Toled. y Fls. gls. Recesvindus Rex.<br />

w<br />

9 . Le'giolieraucatitt • ud iudieem.<br />

IO Legion. Card. y Toled. got. Antiqui.' •<br />

a r exsolvere.<br />


LIB. VII. TITVL.<br />

III. TITVLVS DE VSVRPATORIBVS , ET PLAGIATORIBVS<br />

Si quis mancipium alienum usurpet.<br />

II. Si servum vel ancillam ingenuus plagiase<br />

detegüur.<br />

III. De ingenuorum filiis plagiatis.<br />

IV. Si servus alienum plagiaverit servum.<br />

I. I Si quis mancipium alienum usurpet 2.<br />

Quicumque ingenuus mancipium usurpaverit<br />

alienum, eiusdem meriti mancipium alterum cum<br />

eo compellatur domino reformare. Si yero servos<br />

hoc fecerit, ipsum mancipium domino reddat,<br />

et C. flagella suscipiat. Quod si usurpatum<br />

mancipium prxsens 3 non fuerit , dominus servi<br />

eiusdem meriti mancipium illi domino det, qui<br />

mancipium amisit , donec qui ablatus est, restituatur<br />

: et sic ille 4 , qui pro eo datus fuerat,<br />

serviturus domino reformt.tur.<br />

II. Flavius Recesvintus Rex<br />

Si servum vel ancillam ingenuus plagiasse<br />

_detegitur.<br />

Si quis ingenuus servum alienum vel ancillam<br />

plagiaverit , quatuor servos.aut arcillas domino<br />

ve1 domina reformare cogatur , et centum tlagellis<br />

publice verberetur. Quod si non habuerit<br />

unde componat , ipse subiaceat servituti.<br />

III. Antigua. 6 De ingenuorum filiis<br />

plagiatis.<br />

ui filium aut filiam alicuius ingenui vol<br />

Qgenux plagiaverit , aut sollicitaverit, et in populos<br />

nostros , ve1 in alias regiones transferri<br />

fecerit : huius sceleris auctor patri aut matri,<br />

fratribusque , si fuerint , sive proximis parentibus<br />

in potestate tradatur , ut illi occidendi aut<br />

vendendi eum habeant potestatem. Aut si voluerint<br />

, compositionem homicidii ab ipso plagiatore<br />

consequantur , id est , solidos CCC. 7,<br />

quia parentibus venditi, aut plagiati non levius<br />

x Toled. got. S. J. R. y Lita. Fls. Recds. Rex. Legion.<br />

Antigua.<br />

2 Complut. usurpaverit.<br />

3 Card. przsentatu m. Complut. inventum.<br />

4 Complot. et ille.<br />

5 Card. Fis. Chola. Rex. Legion. Complot. y S. J. R. Antigua.<br />

Toled.got. sin autor ni nota.<br />

6 Legion. y Complut. sin autor ni nota.<br />

7 Toled. got. y Lind. guingentoc.<br />

e Lind. ad propriam<br />

MA N C IP RV M.<br />

Flavius gloriosus Recesvintus Rex.<br />

97<br />

V. Si servus ingenuum plagiaverit, domino imperante.<br />

VI. Si servus ingenuuni plagiaverit , domino<br />

nesciente.<br />

esse potest , quam si homicidium fuissct admissum.<br />

Quod si eum ex peregrinis ad propria 8<br />

potuerit revocare plagiator , CL. 9 solidos , hoc<br />

est , medietatem homicidii exsolvat ; ata si non<br />

habuerit unde componat, ípse subiaccat servituti.<br />

IV. Antigua. 1° Si servus alienum plagiaverit<br />

servum.<br />

Si servus servum plagiaverit alienum, domino<br />

nesciente , servus, qui hoc fccerit , CL.tla geIla<br />

coram iudice extensus accipiat ; et sic etiam<br />

postmodum qui plagiatus est domino refGrinetur.<br />

Ille veto , cuius servus plagiatus fuerat,<br />

merced= captura a plagiatoris domino " non<br />

rcquirat. Ita tatuen , ut si fortasse qui plagiatus<br />

est , tarde reperiatur , plagiatoris dominus<br />

a iudice districtus alium eiusdem meriti man.<br />

cipium , aut etiam eumdem plagiatorom ci , cuius<br />

servus aut ancilla plagiata 12 est , date compellatur:<br />

tamdiu sibi servitnrum , quamdiu suns<br />

servus aut ancilla el rcstituatur , et ille ita postmodum<br />

domino suo reformetur.<br />

V. Antigua. / 3 Si servus inffenuunz<br />

plagiaverit , domino imperante.<br />

S i servus ingenuum plagiaverit ex don-Mil iussione,<br />

ipse dominus compositionem , qua: est de<br />

ingcnuis constituta, compellatur implere 4 : ita ut<br />

dominus C. publice flagella suscipiat , et servum<br />

iussa domini complentem molestia non contingat.<br />

VI. 15 Si servus ingenuum<br />

domino nesciente.<br />

Si servus sine conscientia t6 sui inge-<br />

.9 got. y Lind. CCL.<br />

ro Legion. S. J. R. Compila. y Lind. sin autor ni<br />

nota.<br />

/ Card. domino requirat.<br />

12 Complot. plagiatus,<br />

23 Card. Complut. y S. J. R. sin autor ni nota. Toled.<br />

got. Antigua noviter emendata.<br />

.1 4 Complot. exsolverc.<br />

5 Card. y Lind. Antiqu3.<br />

Legion. scientilt.


FORI IVDICVM<br />

98<br />

plagiaverit, parentibus plagiati sine aliqua plagiatus est reduci potuerit , et dominus pro<br />

nuurn chlatione tradatur , ut quod de eo facere volue- servo componere velit , libram auri pro innt<br />

, in posurn consistat arbitrio. Quod si qui juria ingenui 2 dabit.<br />

ri<br />

qite<br />

IV. TIT VLVS DE CVSTODIA ET SENTENTIA<br />

I. Si iudex pro crimine interpellatus postea<br />

contemnatur.<br />

II. vt comes iudici auxiliunz pr,ebeat pro comprehendendis<br />

in crimine accusatis.<br />

III. Si carcerem quis frangat , aut custodi<br />

persuadeat.<br />

IV. De tollendis commodis ab his , qui in cus-<br />

I. Flavius gloriosos Recesvintus<br />

Rex 4.<br />

Si iudex pro crimine interpellatus postea<br />

contemnatuH.<br />

Si quis pro furto 6 interpellaverit iudicem, et<br />

eum contemnens postea sine conscientia eius aliquid<br />

a reo in compositionem acceperit , pro<br />

prasumptione sua quinque solidos iudici invitus<br />

exsolvat 7 . Quod si hoc servus sine conscientia<br />

domini sui fecerit , C. fiagella suscipiat , et<br />

dominus servi nullam molestiam pertimescat.<br />

Nana si cuna domini voluntate hoc fecerit , ipse<br />

dominus compositionem superius comprehensam<br />

compellatur exsolvere.<br />

II. Antigua. 9 Vt comes iudici auxilium<br />

prxbeat pro comprehendendis in crimine<br />

accusatis.<br />

Quotiens gotus , seu quilibet in crimine , aut<br />

M forro , aut in aliquo scelere accusatur , ad<br />

corripiendum eum iudex insequatur. Quod si<br />

forte ipse iudex solus eum comprehendere, vel<br />

distringere non potest , a comite civitatis quxrat<br />

auxilium, quum sibi solos sufficere non possit.<br />

Ipse tamen comes illi auxilium dare non moretur<br />

, ut criminis reus insultare non possit.<br />

III. Antigua. " Si carcerem quisfrangat<br />

, aut custodi persuadeat.<br />

Si quis carcerem fregerit , aut custodi persuase-<br />

Card. libram auri pro injuria dabit parentibus plagiati.<br />

2 Complut. ingenuo.<br />

3 Legion, arcipiat.<br />

4 Leaion. Antigua. Toled. got. sin autor ni nota.<br />

5 Complut. Si joder pro crimine interpellatur, et postea<br />

contenznatur.<br />

e Card. crimine.<br />

7 Card. exsolvat et quod definituin est non valeat.<br />

Quod si &c.<br />

Card. Complut. y Lind. calumniara.<br />

DAMNATORVM.<br />

todia retinentur.<br />

V. Si iudex criminibus fervens , criminosum absolvat.<br />

VI. De damno iudicis criminosum indebite absolventis.<br />

VII. Vt reus non in absconso , sed publice percipiat<br />

3 sententiam tesis.<br />

rit, aut ipse carcerarius aut custos eos quos compeditos<br />

" habet, sine iudicis iussione aliqua fraude<br />

laxare przsumpserit, eamdem poenam r 4 vel damnum<br />

, quod ipsi rei fuerant excepturi, sustineant.<br />

IV. Antigua. 13 De tollendis commodis<br />

ab his , qui in custodia retinentur.<br />

Iudex si aliquos in custodia detinuerit , vel<br />

qui reos capiunt, aut custodiendos accipiunt, ab<br />

his quos in custodia miserint innocentes , catenati<br />

' 4 nomine nihil requirant , nec pro absolutione<br />

eorum aliquid beneficii consequantur. Qnos<br />

vero culpabiles in custodia detinuerint , per singulos<br />

quos capiunt, singulos tremisses sibi prxsumere<br />

non vetentur. Si vero talis sit fortasse<br />

conditio , ut ille qui captus fuerat , ad solvendam<br />

compositionem relaxetur ; ipse iudex eamdem<br />

compositionem cogatur 's implere. Qux<br />

quum ad eum , cui debetur ad integrum, ipso<br />

insistente pervenerit , pro labore suo decimum<br />

consequatur. Si quis amplius , quam nos statuimus<br />

, accípere fortasse prxsumpserit , el cui<br />

abstulit " reddat in duplum.<br />

V. Antigua. 17 Si iudex criminibus<br />

favens , criminosum absolvat.<br />

Si iudex quolibet beneficio corruptos aliquern<br />

innocentem occiderit, simili morte damnetur. Si<br />

yero eum , qui morte dignus est, criminosum<br />

absolverit , septuplum quantum pro eius abso..<br />

lutione acceperat , cui erat culpabilis, cogatnr<br />

exsolvere , et de judiciaria potestate repulsus<br />

, infamis a sibi successore iudice distrin-<br />

9 Emilian. Toled. got. y Complut. sin autor ni nota.<br />

¡o Card. Toled. got. S J. R. y Lind, sin autor ni nota,<br />

o Legion. y Complut. comprehensos,<br />

Card. compositionem.<br />

1g S. J. R. sin autor ni nota.<br />

1 4 LeSim - l'oled.<br />

.1". R. Complut.y Lind. catenatici..<br />

15 Legion. y Complut. compellatur. Card. compellat.<br />

16 Complut. abstulerit.<br />

17 Toled. got. Antigua novíter. S. J. R. y Campa,<br />

sin autor ni nota.


LIB. VII.<br />

gatur , ut eum , quem relaxavit , przsentet in<br />

iudicio , qualiter de crimine convictus poenam<br />

excipiat quam meretur.<br />

IV. Flavius gloriosus Recesvintus<br />

Rex 1.<br />

De damno íudicis criminosum indebite<br />

absolventis.<br />

Iudex criminoso non parcat pro patrocinio aut<br />

amicitia alicuius. Nana si favens criminibus . non<br />

TITVL. V.<br />

99<br />

vindicaverit innocentem, et absolverit criminosum;<br />

non quidem moriatur , aut debilitationem corporis<br />

patiatur, , sed tam pro homicidio quam pro<br />

omni negotio summam compositionis exsolvat.<br />

VII. Antigua. 2 Vt reus non in absconso<br />

, sed publice percipiat sententiam<br />

legis.<br />

ludex quotiens occissurus est reum , non ín<br />

secretis aut in absconsis 3 locis , sed in conventu<br />

publice exerceat disciplinara,<br />

V. TITVLVS DE FALSARIIS SCRIPTVRARVM.<br />

I. De Iris, qui regias auctoritates et praceptiones<br />

falsare prlesumpserint.<br />

II. De his , qui scripturas falsas fecerint , ve!<br />

falsare tentaverint.<br />

III. De his , qui sub nomine regir aitt iudicis<br />

commonitoria falsa" sive finxerint sive detulerint.<br />

,<br />

IV. De his , qui testamentum contra. wiventis<br />

voluntatem falsaverint , vel aperuerint.<br />

V. De his, qui voluntatem defitncti celare vel<br />

1. 4 De his , qui regias auctoritates<br />

et prxceptiones falsare prgsumpserint.<br />

11i, qui in 5 auctoritatibus nostris vel przceptionibus<br />

aliquid mutaverint , diluerint 6 subtraxerint,<br />

vel interposuerint, vel tempus aut diem<br />

mutaverint , sive designaverint , et qui signum<br />

adulterinum sculpserint vel impresserint : honestior<br />

7 mediam s partem facultatum suarum amittat<br />

, fisci conunodis profuturam ; minor yero persona<br />

manum perdat , per (pana tantmn crimen<br />

admisit. Quod si contingat illos auditores vel<br />

iudices mori , ad quos audientia vel iussio destinata<br />

fuerat : aut episcopo loci 9 , aut alio episcopo,<br />

vel iudicibus vicinis territoril illius , ubi iussum<br />

fuerat, negotium terminare liceat , et datam<br />

przceptionem offerre , et eorum iudicio negotium<br />

legaliter ac iustissime ordinare.<br />

1 Legion. Antigua. Toled. sor. Complut. y S. J. R. ti»<br />

autor ni nota.<br />

2 Toled. got. Complut. y R. Jin autor ni nota.<br />

3 Complut, abscondjtis.<br />

4 Toled. got. y S. R. Fls. gls. Cnds. Rex , y el Tofrd.<br />

got. añ'ade noviter.<br />

5 Complot. sine.<br />

6 Lind. demerint.<br />

7 Compila-. y Ldnd. persona honestior.<br />

falsare pertentant.<br />

VI. Si quisque sibi nomen falsum imponat , aut<br />

parentes vel genus mutet.<br />

VIL De callide et iraudulenter antcrioribus<br />

scripturas confectis.<br />

VIII. De callide et fraudulenter posteribribus<br />

scrpturis cozycectis.<br />

IX. De /zis, qui contra notarios publicas , ac<br />

regias iussiones principum recitare val scribere<br />

ausi fuerint.<br />

II. Flavius Cindasvintus Rex '°.<br />

De his , qui scripturas falsas fecerint,<br />

vel falsare tentaverint.<br />

Si quis scripturam falsam feccrit , aut recitaverit<br />

, vel supposuerit sciens, vel in iudicio protulerit<br />

, et qui veram suppresserit , subtraxerit,<br />

disruperit, vel designaverit,-aut diluerit, quicurnque<br />

signum adulterinum sculpserit , fccerit, vol<br />

impresserit : talium scelerum rei, eorumque conscii<br />

dura fuerin•ipublicati , si potentiores "<br />

quartam partem facultatum suarum amittant. Si<br />

yero alieno iuri ' 2 debitam scripturam subtraxerint<br />

, aut vitiaverint , cara scripturam subtraxisse<br />

, vel. vitiasse coram iudice sua professione<br />

depromant , qua; professio a testibus roborata,<br />

perditz vel vitiatz scripturz robur obtinear.<br />

Quod si evidentissiine quid scriptura continuorit<br />

, recordari non potueriut ; tuno ille culos<br />

scriptura fuit ' 4 , habeat licentiarn comprobare per<br />

sacramenturn suum, aut ' 5 per testero quid ipsa<br />

8 Complot. medietatem facultatum.<br />

9 Complot. loci Has:<br />

io Legion. atlade: Antigua. Complut, Cindas. Re-t.<br />

Complut. fuerint.<br />

11 Complut. viro.<br />

1 3 Complut. et eandem.<br />

14 Compita. fuera.<br />

xs Legion. atgue.<br />

N


FORI IVDICVM<br />

100<br />

scriptura conrinu it t evidentes, et ita datum vc-<br />

.0m<br />

seri tura reparet veritatem.<br />

2 ver()<br />

restimom<br />

Si yero<br />

minar extiterit facultas eorum , quam<br />

quod aliís facere conati sunt darnnum ; ipsi pro-<br />

quo<br />

uldubio , cum bis qua habere videntur, eius<br />

servítutí c subiiciantur , cui fraudem fecisse nosountur.<br />

De quarta vero parte , quam dad przecipinius<br />

, príncipe ordinante vel iudice, tres portiones<br />

ille acciplat , qui damnum pertulit , vel<br />

pati potuerat. Quarta yero regia potestatí servenir,<br />

, ut quid exinde fiera debeat, in arbitrio<br />

eítis consistat. Humillares sane vilioresque persona<br />

, qua talio detecta fuerint commisisse , et<br />

íuxta superiorem ordinem conscribere debebunt<br />

professionem , et perpetuo cui fraudem fecerint<br />

addicantur ad . servitutem. Insuper autem , tam<br />

humiles quam potentes persona centenis flagellorum<br />

erunt ictibus coercenda. Quod si servi<br />

hoc fecerint , et eos alieni iuris esse patuerit<br />

, illis consignentur perenniter servituri , quibus<br />

scripturam subtraxisse , aut celasse , vel lasisse<br />

fuerint adprobati. Quod si iubentibus dominis<br />

sois talio fecerint , omne damnum redundet<br />

ad dominum. Ita etiam et de his pracipimus<br />

observara , qui lucro suo studentes aliena<br />

testamento , vel alias 3 scripturas suppresserint,<br />

aut vitiaverint, ut his quibus competunt , impedire<br />

aliquid possint. Et hi siinilíter tamquam<br />

falsarii teneantur , et iuxta qualitatem persona<br />

superiori damno multentur 4 . Quod si de supra<br />

taxatis capitulis nihil VideatUr accidere , id est,<br />

qui scripturam alterius reperiatur vitiasse, disrupisse<br />

, falsasse , celasse , vel si quid in hac<br />

lege constitutum est , admisisse , sed sola 5 ne-<br />

.gligentia, casu atque incuria suani quisque perdiderit<br />

scripturam , vel sibi dixerit fuisse ablatalll<br />

si testis qui in eadem scriptura subscripsit<br />

6 adhuc supprestis 7 existit, per ipsum poterit<br />

coram iudice omnis ardo scriptura perdita reparara.<br />

Quod si testem ipsum, qui in ea scriptura<br />

subscriptor accessit , mortuum esse constiterit<br />

a , tuno si legitimi et cognitiores reperti<br />

fuerint alii testes, qui eamdem scripturam se dicant<br />

vidisse 9 , et omnem texturn ..Vel firmitatem<br />

eiusdem scriptura plenissime nosse ;<br />

publica iudicurn investigatione per eorumtesti-<br />

monium ille qui scripturam p perdidit , poterít<br />

suam reparare , et percipere veritatem.<br />

Complot. continebat.<br />

2 Complot. coram iudice testimonium.<br />

3 Compila. alienas.<br />

4 Cara'. multentur. Iudices etiam falsitatis quamvis auctores<br />

, et rei ande fuerint, ab oinni anulo libera esse<br />

cognnscant , cxteri ata= digniter se esse munérandos<br />

gaudeant. Quod si &c.<br />

5 Complut. suo negligentia &c.<br />

6 Complut. s ubscriptor acceserit adhuc superstes est.<br />

7 Card. Co mplut. y Lila. superstes.<br />

8 Card. Legion. Con,97hit. y Lind. conti¿erit.<br />

9 Legion. vidisse vel auclisse.<br />

III. Antigua. '° De his, qui sub nomine<br />

regis aut izzdicis conmonitorio<br />

falsa sive finxerint , sive detulerint.<br />

Qui falsa commonitoria sub nomine regís sive<br />

iudicis nesciens protulerit , non incurrat falsitatis<br />

invidiam II ; sed eum qui commonitorium dederit<br />

, non moretur ostendere. Quod si eum noluerit<br />

nominare , aut quod ab eo commonitorium<br />

acceperit noluerit adprobare ; pro qualitate<br />

persona ipse reatum falsitatis incurrat, sicut<br />

superius continetur de his qui falsas scripturas<br />

confecerint ". Quod si ambo falsitatis conscii habeantur<br />

, ambo falsarii teneantur.<br />

IV. 13 Antigua. 14 De his, qui testamentum<br />

contra viventis voluntatem<br />

falsaverint , vel aperuerint.<br />

Qui viventis testamentum , aut ordinationis<br />

eius quamcumque scripturam contra ipsius falsaverit<br />

vel aperuerit voluntatem , ut falsarius<br />

iudicetur 15.<br />

Y. Antigua. i6 De his, qui voluntatem<br />

defuncti celare , vel falsare pertentant.<br />

Qui defuncti celaverit voluntatem , aut in eadem<br />

aliquid falsitatis intulerit; lucrum quod for,<br />

citan iudicio testatoris per ipsarn scripturam fueras<br />

habiturus, amittat , illis quibus fraudem facere<br />

conatus est profuturum : et insuper pro<br />

falsitate ferat infamium 1 7. Nam si parvam , aut<br />

nullam rem exinde consequi potuisset , ut falsarius<br />

condemnetur.<br />

VI. Antigua. rs Si quisque sibi nomen<br />

falsuni imponat , aut parentes vel<br />

genus mutat.<br />

Q ui sibi nomen filsurn imponit 19, vel genus<br />

mutat , aut parentes finxerit aut aliquam ímposturam<br />

fecerit ; reus falsitatis habeatur.<br />

l<br />

.10 S. R. y Complut. sin autor ni nota.<br />

Card. iniuriam.<br />

z Legion. y Compila. confinxerint.<br />

13 Eiz S. J. R. y en el Compita, tito<br />

a V. IV.<br />

14 Complut. sin autor ni nota.<br />

15 Complut. teneatur et iudicetur.<br />

_ 16 Compila. sin autor ni nota.<br />

iq Complut.<br />

18 Compila. sin autor ni nota.<br />

ly Complut. imposuerit, vel genus aut parentes.<br />

ley es V. y


LIB. VIL<br />

VII. Flavius Cintasvintus Rex<br />

.De callide et fraudulenter anterioribus<br />

scripturis conf ectis.<br />

uorumdam sxpe calliditas exigit , ut nov 3<br />

Qsancrionis constituamus edictum, dum eorum nova<br />

et ábhorrenda fraudis molimina in aliorum<br />

deceptionem concinnata cognoscimus. Proinde<br />

quia sunt plerique tanto alios circumveniendi<br />

studio dediti , ut sub unius cause nomine in<br />

multis capitulis per scriptura seriem interdum<br />

aliquos obligent 2 j huius perpetim valiturx legis<br />

constitutione decernimus , ut quicumque cum<br />

alio de negocio speciali definiens generalem scriptis<br />

constitutionem subintroduxerit , atque ita circumvenerit<br />

aliquem , ut dum de una causa fit<br />

convenientia , callide per scripturam intexat , unde<br />

omnem de aliis negotiis alterius vocem extinguat<br />

; vel etiam fortasse proveniat, ut non quidem<br />

per scripturam , sed sub 'aliis verbis alíud<br />

simulans quicumque aliquem dolose ac fraudulenter<br />

in quocumque decipiat 3 , huius rei prxsumptor<br />

et publica notetur infamia, et el quem<br />

circumvenerat , manens obnoxius , eamdem, que<br />

de falsariis lata est , censuram legis incurrat. Simili<br />

quoque damno vel poena mulctandi sunt,<br />

qui propter evacuandam fraudulenter posteriorem<br />

scripturam, per anterioris scriptura; seriem<br />

res easdem quas posterior scriptura continet , in<br />

alterius nomine callide obligasse reperiuntur.<br />

Ita ut tam ille qui sub hac fraude talem scripturam<br />

fecisse detegitur , quam ille ín cuius nomine<br />

(acta fuisse constiterit , si conscius fraudis<br />

huius agnoscitur, eadem, qua 4 supra taxatum est,<br />

et in rebus, et in corpore iactura dainnetur ; et<br />

evacuata priori scriptura , firma nihilominus posterior<br />

habeatur.<br />

VIII. Flavius Recesvintus Rex S.<br />

De callide et fraudulenter posterioribus<br />

scripturis co,fectis.<br />

Non immerito cogitur debitum hxredis exsolvere<br />

, qui successor hereditatis noscitur extitisse.<br />

Quia ergo nullís fraudem necesse est occasionibus<br />

6 excusare , huius perpetim valiturx legis<br />

sanctione censemus , ut quicumque cuilibet<br />

per cuiuscumque scriptura; contractum res quas-<br />

Card. anide : Noviter emendata. Legion. Antigua.<br />

S. f. R. Fis. Recesds. Rex. Complut. Cinds. Rex.<br />

2 Legion. y Complut. alligent.<br />

3 Card. decipiat, seu quorumcumque persona sub molimine<br />

cuiusque fraudis res iuris alieni distrahere ve1 largiri<br />

, nesciente domino , przsumpserint , ve1 qui emptam,<br />

aut largitam fortasse conscius huius fraudis susceperit,<br />

amisso pretio cum ornni rei augmento domino reformandx<br />

: harum rerum prxsumptores, et publica notentur infamia<br />

, et ci qucin circumvenerant , maneant obnoxii , eamdein<br />

, (lux de falsariis lata est, censuram legis incurrant.<br />

Simtli quoque damno &c.<br />

TITVL. V.<br />

IO r<br />

cumque dederit , qux tatuen reperiantur quandoquidem<br />

, aut non eius iuris fuisse qui dedit,<br />

aut id quod dedisse videtur , per priorem scripturam<br />

, aut quamcumque definitionem in cuiuscumque<br />

prius nomine obligasse , et sub quodam<br />

argumento id postmodum alteri dedisse, aut quod<br />

suum non erat , aut iam prius alteri dederat;<br />

dum fraudis huius commentum manifeste patuerit<br />

, ipse quidem qui fecit si supprestis r est,<br />

promissionem et poenam , quam ab eo edita<br />

scriptura testatur , supplere cogendus est. Si yero<br />

post eius obitum eadem , qux predicta est,<br />

fraus inveniri potuerit , id quod dator e spopOndit<br />

9 de re eius, aut heredes cum poena etiam<br />

scriptura compellendi sunt petenti persolvere:<br />

aut si fortasse maior est auctoris sponsio , ve1<br />

poena per scripturam taxata , quam esse coastat<br />

eius hereditas , si noluerint heredes satisfacera<br />

pro auctore , de eo saltim quod ex rebus<br />

eius possident , cogendi sunt causidico facere cessionem.<br />

Quod si heredes non sint, ab hís quibus<br />

res ipsa vel facultas qux relicta est, possessa fuerit<br />

, universa reddi iuxta presentem sententiam<br />

oportebit. Eadem etiam in causis talibus ratione<br />

servata Jo, ut sí repertum fuerit consejo illo eamdem<br />

fraudem intercessisse, in cuius nomine prior<br />

scriptura conscripta dinoscítur ; tam jlle qui fecit<br />

, quam iste qui conscius extitit , ad satisfactionem<br />

promissionis r r vel poenx quam posterior<br />

scriptura continet , secundum superiorem • ordinem<br />

equaliter teneantur , atque etiam iuxta tenorem<br />

superioris legis de his qui falsas scripturas<br />

confecerint, et in corporibus et in rebus damna<br />

pariter sortiantur.<br />

IX. 12 Antigua. De Izis , qui contra notarios<br />

publicas , ac regias iussiones<br />

Principunz recitare ve]<br />

.<br />

scrierv azzsz<br />

fuerint.<br />

Q uorumdam inlicitx actionum perversitates exigunt<br />

legem ponere pro futuris, ut tos quos verbis<br />

disciplina non corrigit , saltim legalis censura<br />

coercendos emenden Et quia plerosque cognovimus<br />

iussiones regias non solum scribere , sed<br />

etiam recitare, atque scripturis exhibere notaríis<br />

roborandas , urde diversa in ipsis prxceptionibus<br />

regni nostri introducentes , vel dictantes<br />

, atque scribentes capitula , ea ipsa addi conantur,<br />

, qux nec a nostra celsitudine ordinationis<br />

moderamine disponuntur , nec populo Dei<br />

4 Compila. qua supra taxata est.<br />

5 Card. y Lind. Fls. Chds. Legion. y Toled. got.<br />

qua. S. f. R. sin autor ni nota.<br />

6 Complut. excusationibus.<br />

7 Card. Complut. y Lind. superstes.<br />

8 Card. Legion. y Compita. auctor.<br />

9 Complut. spoponderit , hieres chis, aut hxredes.<br />

ro Complut. reservan.<br />

r Complut. promissionis sux.<br />

2<br />

Esta ley se halla solamente en los códices Legion. y<br />

5.<br />

R. El-Col-n.0d. no trae de ella sino la riíb,


102<br />

congrua cernuntur , nec institutio recta verita-<br />

decernit ; unde et gravissimis<br />

t is 1„,„ipienda<br />

spoliis , ve1 fatigiis populos ditioní<br />

damnis ,<br />

subiectos prospexirnus molestan : obinde<br />

nosrrr novellx sanctionis edicto censemus , ut<br />

Ituus<br />

modo et deinceps nullus ex notariis quorumlibet<br />

, seu cuiuslibet gentis et generis horno extra<br />

notarios publicos, ve1 proprix regia celsitudinis<br />

, eorumque pueros , atque illos quos<br />

cipalis instituerit prxceptionis alloquium, iussiones<br />

sive diversas institutiones , qux ex nomine<br />

regio prxscribuntur, , recitare audeat, nullus scribere<br />

prxsumat , nullus recitatum ve1 scriptum<br />

FORI IVDICVM<br />

cuilibet notario ad roborandtun dare intendat,<br />

sed tantum notarii publici , ac proprii postra,<br />

aut nobis succedentium regum , vol ipsi qu i a<br />

postra clerhentia fuerint dinati, iussiones<br />

quascumque regias prxceptiones recitare , ct<br />

inlicenter scribere intendant. Quicumque tatuen<br />

ex ipsis cunctis vetitis extiterit deprehensus, utrum<br />

ingenuus , an forsitan servus Principurn , vel iudicum<br />

instantium ducentorum fiagellorurn verberibus<br />

turpiter decalvatus , ac insuper pollice<br />

in mano dextra absciso , se caruisse condoleat,<br />

pro eo quod contra huius institutionis edicta<br />

non sibi licitas conaverit exercere actiones.<br />

VI. TITVLVS DE FALSARIIS METALLORVM.<br />

I. De torquendis servis in dominorum capite<br />

pro corruptione moneta , et COMM mercede,<br />

qui hoc visi extiterint revelasse.<br />

II. De ]zis , qui solidos aut monetam adulteraverint.<br />

III. De has , qui acceptum aurum alterius me-<br />

I./ De torquendis servis in dominorum<br />

capite pro corruptione moneta , et<br />

eorunt mercede , qui hoc visi extiterint<br />

revelasse.<br />

S ervcs torqueri pro falsa moneta in capite domini<br />

dominxve non vetamos , ut ex eorum tormentis<br />

veritas possit facilius inveniri. Ita ut si<br />

servus alienus hoc prodiderit, et quod prodiderit<br />

2 verum extiterit : si dorninus eius voluexit<br />

, manumittatur, , et domino eius a fisco pretium<br />

detur: si autem noluerit, eidem servo a fisco<br />

tres aura uncix dentar : si vero ingenuus fuerit,<br />

sex uncias auri pro revelata veritate merebitur.<br />

II. Flavius Cindasvintus Rex 3.<br />

De his , qui solidos aut monetam adulteraverint.<br />

Qui solidos adulteraverit , circumciderit , sive<br />

taserit , ubi primurn hoc iudex agnoverit , statim<br />

euro comprehendat , et si servus fuerit , el<br />

clextrain manum abscindat. Quod si postea<br />

talibus causis fuerit inventus , regis prxsentix<br />

destinetur , ut eius arbitrio super culi] seinentia<br />

deprornatur. Quod si hoc iudex faccre distulerit<br />

, ipse de regum suarum bonis quartam<br />

partem amittat , qux omnimodis fisco proficiat.<br />

Quod si ingenuus sit qui hxc faciat, bona eius<br />

x Legion. y Lind. Antigua.<br />

2 Compita. prOdid it.<br />

3 Card. y Lind. Rcds. Rex. Legion. y Doled. got. Antigua.<br />

S. J. R. y Complict. sin autor ni nota.<br />

Card. Complut. y S. J. R. sin autor ni nota.<br />

IV.<br />

V.<br />

talla permixtione corruperint.<br />

Si quorumcumque nzetallorum fabri de rebus<br />

creditis reperiantur aliquid subtra-<br />

Vt xis se aureum integri ponderis nono<br />

recuset.<br />

ex medietate fiscus adquirat : humilior yero statum<br />

libertatis sux perdat , cui rex iusserit servitio<br />

deputandus. Qui autem falsam monetam<br />

sculpserit , sive formaverit , quxcumque persona<br />

sit , simili poenx et sententix subiacebit.<br />

III. Antigua. 4 De his , qui acceptum<br />

aurum alterius permixtione<br />

corruperint.<br />

Qui aurum ad' facienda ornamenta susceperit,<br />

et adulteraverit , sive iris. aut argenti vel euiuscumque<br />

viliorís metalli permixtione corruperit<br />

, pro fure teneatur.<br />

IV. s Si quorunicuntque metallorunz fabri<br />

de rebus creditis reperiantur<br />

aliquid subtraxisse.<br />

Aurifices , argentarii , vel quicumque artifices,<br />

si de rebus sibi commissis aut traditis aliquid<br />

subtraxerint 6 , pro fure teneantur.<br />

V.<br />

z Trt solidum aureum integri pon:deris<br />

nemo recuset.<br />

Solidum aureum integri ponderis cuiuscumque<br />

moneta sit , si adulterinus non fuerit ,<br />

ausus sit recusare , nec pro eius commutatione<br />

aliquid moneta? requirere , prxter hoc quod<br />

5 Card: Toled. got. y Legion. Antigua, Complut. sin autor<br />

ni nota. -<br />

6 Complut. subtraxerint, qui talio fecerint,<br />

7 Card. y Legion. Antigua Complot. sin autor ni nota.<br />

2 Legion. y propter.


LIB. Vi' TITVL.<br />

minus forte pensaverit. Qui contra hoc fecerit,<br />

et solidum aureum sine ulla fraude pensantem<br />

accipere noluerit, aut petierit pro eius commu-<br />

LIBER VIII.<br />

Io3<br />

tatione mercedem , districtus a iudice , el , cui<br />

solidum recusavit 1 , tres solidos cogatur exsolvere.<br />

Ita quoque erit et de tremisse servandum.<br />

De inlatis violentiis et damnis.<br />

I. TITVLVS DE INVASIONIBVS ET DIREPTIONIBVS.<br />

1.V t solus patronus vel dominus culpabiles<br />

habeantur , si eisdem iubentibus ingenuus<br />

vel servus inlicita operentur.<br />

II. Si possessor per violentiam eapellatur.<br />

III. Si ad faciendam ca,dem turba coadunetur.<br />

IV. Si infra domum vel íanuam suam violenter<br />

aliquis includatur.<br />

V. Vt hulla res ab alio possessa absque iudicio<br />

usurpetur.<br />

VI. Si ad diripiendum quisque alias invitasse<br />

reperiatur.<br />

VII. Ne , absente domino , vel in expeditione<br />

publica constituto cuiusquam domus inquietetur.<br />

I. Flavius gloriosus Recesvintus<br />

Rex 2.<br />

TTt solus patronus vel dominus culpabiles<br />

habeantur, si eisdem iubentibus<br />

ingenuus vel servus inlicita operentur.<br />

Hoc principaliter generali sanctione censemus,<br />

ut omnis ingenuus , atque etiam libertus aut<br />

servus, si quodcumque inlicitum, iubente patrono<br />

vel domino suo , fecisse cognoscitur , ad ~nem<br />

satisfactionem 3 et compositionem patronus,<br />

ve1 dominus obnoxii teneantur. Nam qui eius<br />

iussionibus obedientíam detulerunt , culpabiles<br />

haberi non poterunt , quia non suo excessu, sed<br />

maioris imperio id commisisse probantur.<br />

II. 4 Si possessor per violentiam expellatur.<br />

Q uicumque violenter expulerit possidentem<br />

priusquam pro ipso iudicis sententia procedas,<br />

si causam meliorem habuerit, ipsam causam de<br />

Complot. recusaverít.<br />

2 Card. Fls. Chds. R. S. .j.<br />

Recds. Rex. Antigua. Legion.<br />

ni nota.<br />

Complut. satisfactionern co<br />

4 Card. Toled. zot. Complot<br />

5 Complut.<br />

6 Toled, got. Fls. gis. Rcds<br />

R. Toled. got. y Lind. Fls.<br />

Antigua. Complot, sin autor<br />

mpensationurn.<br />

y Legion. Antigua.<br />

Rex. S. J. R. Fís. Cinds.<br />

VIII. Si aliquid inlicitum faciant servi eius,<br />

qui in expeditione est publica constitutus.<br />

IX. De bis , qui in expeditionem euntes aliquid<br />

az!ferre , et depr,edari pr,esumpserint.<br />

X. Vt socios silos nominet , aína quemPars rapince<br />

inventa cognoscitur.<br />

XI. De his , qui diripienda indicare reperiuntur.<br />

XII. De bis, qui in itinere vel in opere rustico<br />

constituto aliquid abstzderint , vel molestiam<br />

inferre prresumpserint.<br />

XIII. Si ille , qui dirzpit , in ipsa chreptione<br />

morte necetur.<br />

qua agitur perdat. Ille vero qui violentiam<br />

pertulit , universa in statu quo fuerant recipiat<br />

qux possedit , et securus teneat. Si vero<br />

illud invasit 5 quod per iudicium obtinere non<br />

potuit, et causam amittat, et aliud tantum quantum<br />

invasit reddat expulso.<br />

III. Antigua 6 Si ad faciendam ccedent<br />

turba coadunetur.<br />

Q ui ad faciendam cxdem turbas congregaverit<br />

, atque 7 seditionem alteni ande contumelium<br />

corporis senriat , fecerit ve1 faciendam incitavent,<br />

aut prxceperit ; mox ut iudex facti crimen<br />

agnoverit , eum comprehenderc non moretur.<br />

Ita ut caput huius sceleris infamia notatus<br />

extensus publice coram iudice L. 9 flagella<br />

suscipiat , et omnes qui cum eo venerint , val<br />

quid 1 ° fecerint, nominare cogatur; " si in eius<br />

patrocinio non sunt , unusquisque ingenuorum<br />

quinquagena flagella suscipiant. Servi autem huius<br />

criminis socii , si alteráis domini sunt, singuli<br />

in conventu publico ad aliorum terrorem<br />

extensi coram iudice ducentenos ictus accipianr<br />

flagellorum,<br />

Rex. Complot. sin autor ni nota.<br />

7 Complot. aut qui .... contuineliatn.<br />

8 Complot. notatum.<br />

9 Legion. Card. S. 7. R. y LMd• LX. Toled. got.<br />

Complot. XL.<br />

io Legion. qui. Lind. qui íd.<br />

o Complot. ct.


104<br />

•. Cintasvintus Rex I.<br />

IV . Fiavios<br />

Si ¡ Fara donium ionizara suam violenter<br />

a/iris includatur.<br />

mque dominum vel dominan' intra do-<br />

Quicuvel cortis sux ianuam violenter incluse-<br />

eisque aditum egressionis negaverit , sive<br />

rit<br />

ut id fieret albis prxceperit , pro ausus temeritate<br />

auctor sceleris det domino vel dominx<br />

ri solidos numero XXX., et prxter hoc C. fia-<br />

Bella suscipiat. Hi vero, qui milis voluntatibus<br />

eius consenserint, auxiliumve, ut hoc fieret, prxstiterint<br />

, si in eius patrocinio non sunt, singuli<br />

ingenuorum quindenos solidos quibus violetra=<br />

intulerunt , cogantur inferre, et pro admisi<br />

przesumptione centena flagella suscipiant.<br />

Serví autem si id domino ve1 domina non jobente<br />

commiserint, ducentos ictus accipiant flagellorum.<br />

Si vero ita dominus vel domina a<br />

violento ve1 prxsumptore extra suam domum vel<br />

ianuam excludantur, ut 2 continuo, quod est gravius,<br />

potestas eis ab ea domó vel familia , cxterisque<br />

rebus auferatur, , commissor sceleris damnum<br />

invasionis incurrat , atque etiam C. ictus<br />

accipiat fiagellorum. Ingenui autem huius criminis<br />

socii , si in eius patrocinio non sunt , C.<br />

flagella suscipiant , et singuli trecenos 3 solidos<br />

cogantur exsolvere , illis proculdubio profuturos,<br />

quibus hanc iniuriam intulisse noscuntur. Quod<br />

si hoc servi , ignorantibus dominis , sua sponte<br />

commiscrint , servi poenam sustincant superins<br />

comprehensam : domini vero nihil iniurix vel<br />

detrimenti perferant. Id ipsum etiam patiantur,<br />

qui domum alienan sua auctoritate 4 sine regís<br />

vel iudicis iussione adprehendere , describere,<br />

aut obsígnare prxsumpserint.<br />

V. Flavius Cindasvintus Rex s.<br />

V nulla res ab alío possessa absque<br />

iudicio usurpetur.<br />

Nullus comes , vicarius , villicus , prxpositus,<br />

actor , aut procurator , seu quilibet ingenuus,<br />

atque etiam servus 6 rem , que ab alio possidetur<br />

7 , post nomen regia?, potestatis , vel dominorum<br />

suorum, ausu usurpare prxsumat ante iudicium.<br />

Quod si non expectata discussione 8 , id<br />

quod ab alio possidetur , aut iuris alterius esse<br />

dinoscitur , invaserit , omne quod abstulit , vol<br />

prxsumptiosus 9 invasit, tam in mancipiis, quam<br />

in cxteris rebus in duplum el restituat , de cu-<br />

z z ot. y Lind. Fls. Rcds. Rex. Legion. Antigua.<br />

2 Compila. et.<br />

3 Legion. tredecenos. Compila. decenos.<br />

4 Legion. sua sponte.<br />

s Legion. y S. .r. R. Antigua. Ligad. !zis. gis. Rcds. Rex.<br />

6 Lind. libertes aut servus.<br />

7 Complut. possidetur, aut iuris alterius esse clinoscitur.<br />

8 Con7 Iut. dis cussione iudicis.<br />

FORI IVD-ICVM<br />

ius iure visos est abstulisse , cc singulorum annorum<br />

fru ges<br />

, quas inde fideliter collegisse iu-<br />

raverit, petitori compellatur exsolvere. Et tamen<br />

si servus absque domini volunta te hoc fecerit,<br />

CC. insuper extensos publice flagella suscipiat.<br />

Ita ut si dominus pro rei duplatione i° noluerit<br />

satisfacere, rem, que ablata est, in eo.s t,tu cura<br />

frugibus restituat , et eumdem servum pro facti<br />

temeritate , insistente iudice , el cubas res in_<br />

vasit vel abstulit, serviturum tradere non desistat.<br />

Omnimodis a a t'amen erit sollicite persuirendum<br />

, ne qualibet suasione , vel fraudis alicuius<br />

commento ídem. servus cura illius domini voluntate<br />

hoc fecerit , cuius rem ablatam esse constiterit<br />

: et si ita rep-ertum fuerit, iuxta aliam legenl<br />

dominus qui suasit, vel malura-1 fieri fraudulenter<br />

permisit , quantum servus tulerat, septuplum<br />

dominus rei domino servi persolvat , et<br />

servum suum dominus. eius securus possideat.<br />

VI. Antigua. " Si ad diripienduniqi cisque<br />

alios invitasse rcperiatur.<br />

Si qUís ad diripiendum alios invitaverit , ut<br />

cuiuscumque rem evertant, aut pecara vel anírnalia<br />

quxcurnque diripiant , illi cuius res direpta<br />

vel eversa est , in undecuplum , qua; sublata<br />

sunt , restituantur. Hi yero, qui cuna ipso<br />

fuerint, si ingenui sunt , quinos solidos 3 componere<br />

compellantur ; aut si non habuerint unde<br />

componant, L. flagella suscipiant. Si vero servi<br />

hoc sine domini voluntate commiserint , Centran<br />

quinquaginta flagellis verberentur, et ab eis res<br />

omnis in statu suo reddatur.<br />

VII. 14 absente ,domino, ve! in expeditione<br />

publica constituto , cuiusquam<br />

donius inquietetur.<br />

Nullus domum inquieten absentis , nec iri expeditione<br />

publica constituti. Et si quod per hldiciuna<br />

recipere potuisset, absente eo quem fuerat<br />

conventurus , invaserit reddat in duplum.<br />

Si vero illud invaserit quod per n'Aluna iudielm<br />

el debebatur, , reddat in triplum. Si quis autem<br />

antequam in expeditionem proficiscatur, ad negotium<br />

dicendum iudicis fuerit admonítione conventos<br />

, aut per se causara dicere 11011 moteta:,<br />

aut a 5 per mandad scripturam personam eligat,<br />

qui adversario suo , iudice prxsente, , respondeat.<br />

Quod si nec mandatum dederit, nec respondere<br />

voluerit , et sic in expeditionem profectus causal<br />

non dixerit , postquam fuerit conventus a<br />

iudice , iudex adversario suo qux repetebat,<br />

9 Liad. prxsumptuosus.<br />

x o Conoplut. duplicatione.<br />

Complut. Omnibus modis.<br />

i 2 Card. Fls. Res. Rex.<br />

13 Leg solidos singuli compellantur exsolvere.<br />

1 4 Legion. y Card.<br />

a 5 Compila. aut pelsonan3•


LIB. VIII.<br />

itibeat reformara g . Illi tamen , dura reversus fuerit<br />

, actio servetur 2.<br />

VIII. Flavius Recesvintus Rex 3.<br />

Si áliquid inlícitum faciant servi eius,<br />

qui in expeditione est publica constitutus.<br />

Si illius servi , qui in publica expeditione est<br />

constitutus , in aliquo crimine aut inlicito facto<br />

przventi exstiterint vel detecti, a iudice corripiantur<br />

, et secundum legem iuxta qualitatem culpa<br />

cxdantur 4. Quod si res ad componendum,<br />

vel ad eosdem servos tradendos przsens non fuerit,<br />

in custodia teneantur a iudice, donec dominus<br />

veniens , aut compositionem , si voluerit , adimpleat<br />

, aut si noluerit, -aos evidentius tradat.<br />

Si yero iniuste servus occissus fuerit , aut subditus<br />

quzstioni , contra iudicem dominus servi,<br />

quum reversus fuerit , causam dicere pon vetetur<br />

S.<br />

IX. Antigua. 6 De his , qui in expeditione<br />

euntes aliquid auferre , vel<br />

deprxdari pnesumpserint.<br />

Qui in expeditionem vadunt, quz abstulerint,<br />

quadrupli satisfactione restituant. Quod si non<br />

habuerint unde componant , rem simplam 7 reddant<br />

, et L. 8 flagella suscipiant. Quod si , nolentibus<br />

dominis , servi hoc fecerint , rem ablatam<br />

in statu reforment , et CC. 9 flagella extensi<br />

sustentent I Cuius rei exactionem provinciarum<br />

convites vel iudices, aut villici studio suo<br />

non morentur impendere ; quia provincias nostras<br />

non volumus 1 ' hostili przIttione vastari.<br />

X. Antigua. 12 I7t socios suos nominet<br />

apud quem pars rapin.e inventa<br />

cognoscitur.<br />

Apud quem scelus aut pars rapinx fuerit<br />

Complut. reformare.<br />

2 Legion. Complut. .,v Lind. reservetur.<br />

3 Legion. Anctqua. Toled. got. Complut. y S. .J. R, sfr,<br />

autor ni nota.<br />

4 Card. damnentur.<br />

5 Legion. moretur.<br />

6 Toled. got. Complut. y S. J. R. sin motor ni nota.<br />

Lind. sumptam.<br />

8 Card. y Complut. CL. Legion. centum.<br />

9 Legion. ccntutu.<br />

10 Lesion. y Lind. sustineant. Complut. suscipiant.<br />

Legion. nolumus.<br />

1 Card. Toled. got. Complut. y jr. R. sin ‘autor ni<br />

nota.<br />

TITVL.. L<br />

105<br />

venta, statim socios suos nominare cogatur. Quod<br />

si nominare nolueri t , teneatur ad vindietarn.<br />

Quod si honestioris 1 3 loci persona est, aut pro<br />

scelere rationem reddat, aun qux ablata vel<br />

eversa fueran , undecupli compositione restituat,<br />

et centum publice flagella suscipia t. Si certe<br />

apud servum rapinx pars reperiatur , 14<br />

flagella publice extensus accipiat et socios suos<br />

nominare non differat.<br />

XI. " De his , qui diripienda indicare<br />

reperiuntur.<br />

Quicumque ingenuus vel servus aliquid<br />

piendum indicaverit , vel ut cuiuscumque res<br />

evertatur , aut pecora vel jumenta diripiaztur,<br />

et ex hoc certis probationibus publice convictus<br />

inveniatur , pro eo quod indicaverit C. flagella<br />

publice extensus accipiat<br />

XII. Antigua. ri De his , qui itineranti<br />

18, vel in opere rustico 19 constituto<br />

aliquid abstulerint , vel molestiam<br />

znjerre pr,esumpserint.<br />

Qui in itinere ve1 in opere rustico " constituto<br />

aliquid violenter intulerit ve1 abstulerit ; ubi ex<br />

hoc iudici fuerit interpellatum , ille qui abstulerit<br />

" quadruplum restituat, aut si aliud aliquid<br />

cxdis vel damni fecerit , legaliter satisfaciat.<br />

Quod si hoc servus , domino nesciente,<br />

commiserit , et C. flagella suscipiat , et dominus<br />

pro servo compositionem exsolvat. Nam si dominus<br />

componere noluerit , servum tradere non<br />

recuset.<br />

XIII. Antigua. 22 Si ille qui dirpuit , in<br />

ipsa direptione ?norte necetur.<br />

Qui aliena pervadit 23 et in ipsa direptione<br />

percussus aut occissus fuerit, ille , qui percussit,<br />

nullam calumniara patiatur.<br />

13 Compila. honestior persona est, et pro scelere et.<br />

14 Toled. got. C.<br />

15 Legion. y Lind. Antigua. Complut. sin autor ni<br />

nota.<br />

16 Toled. got. allade : Et rem illam guara indicavit , domino<br />

suo reddat , et si res ala non potuerit intatniri, ille<br />

qui indicavit , de sua facultate reddat.<br />

17 Complut. sin autor ni nota.<br />

x8 Legion. in itinere.<br />

29 Complut. ru.rticano.<br />

2o Complut. rusticano.<br />

21 Complut. abstulit.<br />

3 2 Compila. sin autor ni nota.<br />

23 Lezion. y Compila-. pervasit , 51


o6<br />

FOR', 1VD1CVM.<br />

TITVLVS DE INCENDIIS, ET INCENSORIBVS.<br />

his, qui in civitate , sea extra civitatem.<br />

domibus immiserint<br />

I. Antigua. 2 De his , qui iza civitate,- ,<br />

scu extra civitatenz donnPus immiserint<br />

Qui in alienam domum in civitate ignem subposuerit,<br />

correptus a indice ignibus deputetur,<br />

et de bonis eius domino domus , si carneo aliquid<br />

damni pertulerit , cornponatur , ac .pretium domus<br />

reddatur incensx. Sed ille cuius domus incensa<br />

est , coram testibus , quantos statuerit senrenda<br />

iudicanris, prxbeat sacramentum, se 3 fide-<br />

liter quod in domo sua habuit profiteri , nec<br />

plus quam illi 4 cognitum fuerat postulare, nec<br />

domus sux pretium amplios taxare quam valuit:<br />

et si post datum sacramenturn aliquid fefellisse<br />

convincitur , in , duplum qux sunt supra modum<br />

debita compositionis exacta , illi cogatur inferre<br />

qui compositionem eXsolverat. Quod si in doplum<br />

, sicut superius diximus , ignis immissus ad<br />

proximas domos forte transierit , it txta modum<br />

damni inter cos etiam , qui domos vel res suas<br />

incendio perdiderant eius substantia dividatur:<br />

si carneo post compositionem illius in cuius domum<br />

ignem misit impletam , aliquid de facultatibus<br />

eius cognoscitur residuum esse , ita ut<br />

smili modo coram testibus sacramento defendant<br />

, se non amplius repetere quam incendioperdiderunt.<br />

Et si post datum sacramentum periurasse<br />

noscuntur, hxc qux amplius exegerint in<br />

duplum el , quem fraudulenta ambicione damnare<br />

voluerant , cogantur exsolvere. Qui vero<br />

extra civitatem in domum mittat 6 incendium,<br />

omnia qux sunt in domo incensa restituat , et<br />

pretium domino domus reddere non moretur;<br />

sed is cuitas domus incensa est , coram testibus<br />

iurisiurandi interpositione confirmet , se non amplius<br />

postulare quam perdiderat. Et si post datum<br />

sacrarnentum amplius quam perdiderat exegisse<br />

dinoscitur 7 , in duplum el , qui damna sustinuit,<br />

coactus exsolvat. Quod si etiam vicinx domus ex<br />

eo quod immissum est incendium, forte consumptx<br />

sunt si de bonis eius superfuerit rinde eis<br />

etiam componatur, hi quoque amissa recipiant.<br />

Prius timen cura sacramento coram testibus profiteantur<br />

se non amplius quam perdiderant postulare<br />

: et si periurasse noscuntur , aut amplios 9<br />

I Legion. clilatetur , y así en la ley.<br />

2 Card. Legion. got. Conzplut. y S...T. R.<br />

tor<br />

sin ao.<br />

nota,<br />

3 Complot. et fideliter quod in domo<br />

fiteatur sua habuerit, proguau,<br />

valuit aucleat.<br />

4 Card, y Complut. illic conditum.<br />

$ t.<br />

perdiderint.<br />

6 C,',2rlut.<br />

7 Legion, dinoschur, periurasse ;Institut..<br />

II: Si ignis immitatur in iilvam.<br />

III, Si aUlliiter agitar, ignis longius dilabatur,'.<br />

exegisse, in duplum ei, quem tali .fraude damnaverint<br />

, male exacta restituant : ita ut pro correptione<br />

qui domum incenderat , C. fiagella . suscipiat.<br />

Et quicumque tale damnurn admittens<br />

non habuerit unde cornponat , sevituti subiaceat.<br />

Sí '`) certe cuiuscumque servus sive in civitate<br />

, sea extra civitatem incendium intulisse<br />

cognoscitur, dominus, si servum tau nocentis admissi<br />

voluerit liberare a .supplicio , pro eius<br />

crimine non moretur componere ita ut servus<br />

publice CC. ictus acápiat flagellorum. Sed ille<br />

cuius domus íncensa est, curare cogatur se amplios<br />

non repetere , quam in eius domo !lamina<br />

consumpsit. Et si componere dominas pro servo<br />

noluerit , tradatur servus ad poenam , ut supplicio<br />

capitali admissa persolvat.<br />

11 Si ignis immittatur in silvam.<br />

Si quis qualemcumque silvam incenderit alienam<br />

, sive piceas arbores vel carícas , hoc est<br />

ficus ,, aut cuiuslibet . generís arbores igne . cremaverit<br />

, a íudíce correptus C. flagella suscipiat<br />

, et pro damno satisfaciat ' 2 , sicut ab his qui<br />

inspexerint , fuerit xstimatum. Quod sí servus<br />

hoc , domino nesciente , commiserit , CL. verberíbus<br />

addicatur i3 . Et si pro ©o donlinus componere<br />

noluerit, quum duplum, vel triplum damni<br />

fecerit , quam quod eumdern servum valere<br />

constiterit, ipsum servum pro facto tradere non<br />

moretur.<br />

III. Antigua. r4 Si chau iter agitur, ignis<br />

longius dilabatur.<br />

Qui in itinere constitutus se cuiuscumque forsitan<br />

campo adplícaverit , et ad coquendum ciaut<br />

frigoris necessitate 'compulsus ignein<br />

fecerit; cautus sit ne ignis longius dilabatur, aut<br />

si in spinis sive in pabulis siccis , in quibus plerumque<br />

flamma nutrítur, , incendium convalescat,<br />

ignem quum crescat extinguat. Quod si se Ionpus<br />

flamma extenderit, et messís, aut atea , vel<br />

vinea , aut domus , sive pomarium incendio concremetur<br />

; tantum quantum flamma consumpsit,<br />

reddere vel componere compellatur qui ignem,<br />

quem fecerat , neglexit extinguere.<br />

8 Complot, sint.<br />

9 Compila-. plus.<br />

io Complot. Certe si.<br />

't r Card. y Legion. Antigua.<br />

2 Complot. satisfacere compellatur.<br />

1 3 Comphit. addicetur.<br />

telri 4ir r10;ioetcai..80t. noviter emendata. CoMpiut. sin Aro


LIB. VIII. TITVL. III. 107<br />

III. TITVLVS DE DAMNIS ARBORVM HORTORVM,<br />

YEL FRVGVM QVARVMCVMQVE.<br />

I. De compositione arborum<br />

II. Si hortum: quis vastaverit alienum..<br />

III. Si-dtr.incisá arboris ,ruina debilitatio vel<br />

hoMicidium - perp etretiír<br />

IV. Si arbor` ex parte incisa, sive combusta damna<br />

concutiat.<br />

V. De vinea incisa , vel evulsa, sive concremata<br />

, atque de fruzibus usurpatis.<br />

VI. Si upes incidatur vel incendatur.<br />

VII. kpali cfr sepibus incidantur. •<br />

VIII. Si in aliena silva quis cum 'vehículo ca-<br />

. piatur.<br />

IX. Si loca - fructprera .vel pascuosa nimia angustia<br />

coarctentur.<br />

X. De -animalibus 'voluntarie in messem vel vi-<br />

I. Antigua. / De ,cbmpositione arborum<br />

incisarurn.<br />

Si quis , inscio domino , alienam arborem inciderit<br />

;'.si.-.pomifera est ,- dét solidos tres; si oliva,<br />

det .solidos V.; si glaudifera maior est , duos<br />

solidos det ; si minor est , det solidum unum;<br />

si yero alterius generis sunt , et majares atque<br />

prolixiores sunt binos 3 solidos reddat. Quia licet<br />

non habeant•fructum, ad multa tamen commoda<br />

utilitatis prxparant usum. Et hxc ouidem<br />

compositio erit , si tantumdem abscissx fuerint:<br />

nam si przesumptive alicubi ferantur , aut 4<br />

similes arbores cum illis incisis dabuntur , aut<br />

prxdictum pretium duplo solvetur.<br />

II. Antigua. s Si hortum quis vastaverit<br />

alienum.<br />

Si quis alienum hortum vastaverit , statim iuxta<br />

damni xstimationem a indice coactus domino<br />

horti cogatur exsolvere. Ita ut si servus hoc fecerit<br />

, super compositionem ipsius damni L. flagella<br />

extensos accipiat.<br />

III. Antigua. 6 Si de incise arboris<br />

ruina debilitatio vel homicidium perpetretur.<br />

Si quis arborem inciderit, et aliquid damni fecerit<br />

, aut si dum cadit arbor , aliquem occiderit<br />

; darnnum qui incidit , exsolvat. Quod si in<br />

Lind. tic t'usura furto. y así en la ley.<br />

2 Legion. y Complot. Sin autor ni nota.<br />

3 Toled. got. quinos.<br />

4 card. aut viva similes.<br />

5 Tokd. got. Fis. gls. Rc ds. Rex. Complot. sin autor ni<br />

71D t a<br />

6 C,4rd. Antigua nova. Legion. got. y S. J. R. sin<br />

mas missis.<br />

XI. Si qualibet animalia in frugibus damna concutiant.<br />

Si pratuin defensum a pccoribus nau fragetur.<br />

XIII. Si fructífera loca ab animalibus extitcrint<br />

dissipata.<br />

XIV. Si expellentibus de frugibus pecora quisquam<br />

excutiat , vel declusa jurtim , aut<br />

violentia tollat.<br />

XV. De animalibus in -t'inca, vel prato<br />

pro ventir.<br />

XVI. M priusq. uam expellantur animalia de frugibas<br />

exicrint.<br />

XVII. Si in fructihus, animaba pr‘eventa quacumque<br />

aliquis detruncatione turfaverit.<br />

circuitu arboris borrarles fuerint , priusquam<br />

cadat. arbor admoneat , et si de ramis arboris<br />

corruentis, posteaquam commonuerit, aliquis debilitatus<br />

, aut mortuus fuerit ; nullam ille qui<br />

arborem incidit calumniam pertimescat. Ca:terum<br />

si aut senem , aut debilem, aut dormientem,<br />

aut qui sibi cayere non potuit , aut pecudem<br />

fortasse ruina huius arboris debilitaverit , vel<br />

occiderit ; pro quadrupede uno , domino alium<br />

eiusdem meriti mox reformet , et pro occiso homine<br />

tanquarn homicida teneatur. Pro dcbilitato<br />

Yero iuxta formam legum satisfacere compellatur<br />

; et si aliquis alienam arborem inciderit 7,<br />

pro violentia componere non moretur. Quod si<br />

dominus arboris incisorem fuerit contestatus, et<br />

postmodum incisor fuerit, duro incidit , occisus,<br />

mors eius nullatenus requiratur.<br />

IV. Antigua. Si arbor ex parte incis:a<br />

sive combusta damna concutiat.<br />

Si arbor ex parte incisa-sit , ara ex aliqua parte<br />

igne combusta , et illo o qui absque dolo inciderat<br />

, vel incendere coeperat tc' absente arbor ceciderit<br />

; nulla el pro damno quod per ruinam<br />

arboris factum est , calumnia movearur.<br />

V. Antigua. 11 De vinea incisa , vel<br />

evulsa , sive concremata , atque de<br />

frugibus usurpatis.<br />

vincam inciderit , eradicaverit , vel lucen-<br />

,..,<br />

autor ni nota.<br />

. ,<br />

7 Card. y Liad. inciderit per Yument:am , componere<br />

&c.<br />

8 Complot. sin autor ni nota.<br />

9 Comptut. illo qui incideri t , vel inciden: prxcepit Scc.<br />

10 Le.lion. prxcepenit.<br />

lx Card. sin aot(71' ni nota. To!td. zot. Flavins £lotiosus.<br />

(..S '2


FORI IVDICVM<br />

Io3<br />

out in desertum perduxerit , duas dem et de hortis sepe conclusas pracipimus cus-<br />

derit alienara, vineas domino eius vinex refortodii xqualis<br />

mare cogarur ; et prxterea dominus vinex illius<br />

Inane cd ius suurla revocare non dubi- VIII. Antigua. ,<br />

ls Si in aliena silva<br />

deserta<br />

tet. Sr yero per violentiona fruges collegerit , et quis cum vehí vehículo culo caplatur.<br />

frugem in duplo restituat , et quidquid everte-<br />

S quis aliquem comprehenderit, dum de silva<br />

rit , redintegrare procuret. Ita tatuen , ut cum<br />

sua cum vehiculo " vadit , et circulos ad cupos,<br />

sacramento colligentium per tempus vindemia-<br />

aut quacumque ligna sine domini permissione 17<br />

ruin , duplam ipsius fruges compositionem restituat.<br />

Serví yero sine dominorum iussu talio fa-<br />

asportare prasumpserit ; et boyes , et vehiculum<br />

cientes , per siugulas vites decena flagella exten-<br />

aliena silva prasumptor amittat ' s , et qua dosi<br />

accipiant , et fruges ornnino restituant : aut 3 si minus cum fure aut violento comprehenderit,<br />

indubitanter obtineat.<br />

dominus componere voluerit , per 4 sex vires solidum<br />

reddat. Quod si maius damnum creverit,<br />

et componere dominus noluerit, servum tradere<br />

festinabit.<br />

VI. Antigua. 5 Si sepes incidatur vel<br />

incendatur.<br />

Si quis per aliquod spatium sepes inciderit,<br />

vel incenderit alienas ; si maioris loci persona<br />

est , et sepcm reparet , et pro damno satisfaciat.<br />

Si quid tamen damni domino de fructibus<br />

accedisse cognoscitur, et danmum solvat , sicut<br />

inspectio habuerit xstimantium , et prxterea clec=<br />

solidos reddat. Sed et de eodem campo<br />

qui fructus habet vel habuit , et de prato sive<br />

de concluso quinque solidos compellatur exsolvere.<br />

De eo vero campo, in quo nullus fructus<br />

sepibus claudebatur, sepem tannunmodo reparare<br />

6 cogatur. Si vero hoc persona inferior<br />

fecerit , solvat damnum de xstimatis fructibus 7,<br />

ac sepem reparet , et L. flagella publice suscipiar.<br />

Quod si servus hoc , nesciente 8 domino,<br />

fecerit , et damnum solvat , et sepem reparet,<br />

et C. flagella suscipiat. Quod si caso factum fuerit<br />

9 , sepem tantummodo reformet I° qua conlisa<br />

est : quia crimen videri non potest , quod non<br />

est ex voluntate commissum.<br />

VIL Antigua. II Si pali de sepibus<br />

incidantur.<br />

Qui de sepibus palos inciderit 12 vel incenderit<br />

alienis ' 3 , quum campus ille fructus ullos eo tempore<br />

non habuerit , in quadruplum reformare<br />

cogatur. Si autem fructus aliqui his sepibus<br />

claudebantur , per 14 singulos palos singulos tremisses<br />

compellatur exsolvere : ita ut si ex fructibus<br />

aliquid perierit, ex integro reformetur. Ea-<br />

X Liad. ad usura.<br />

2 Complut• pro singulis vitibus.<br />

3 Complut. et.<br />

4 Compila. pro sex vitibus.<br />

5 Complut. sin autor ni nota.<br />

6 Legion. Complot. y Lind. reformare,<br />

7 Toled. got. .51 J. R. Complut. y Legion. frugibus.<br />

8 Complut.<br />

9 Legion. fuerit , non voluntate.<br />

o Complut. reparen.<br />

11- Complut. sin autor ni nota.<br />

12 LegzIns. eradicaverit inciderit &c.<br />

13 Complut. alienos.<br />

1-4 Complut. pro singulis palis.<br />

IX. Antigua. 19 Si loca fructífera vel<br />

. .<br />

pascuosa ~iza angustia coarctentur.<br />

Si quis cuna frugibus vineam , pratum vel pascua<br />

habere cognoscitur, et fossas 2° per circuitum<br />

pro solo terrore constituat , ut non 21 nisi per<br />

neam aut messem transitus esse possit ; damnum<br />

quod viator intulerit , ad viatoris culparn,<br />

redundare non convenir. Campos autem vacan;<br />

tes si quis fossís cinxerit , íter agentes non hxc<br />

signa terreant , nec aliquis eos de his pascuis<br />

pixsumat expeliere.<br />

X. Antigua. 22 De animalibus voluntarie<br />

in messem, vel vineas missis.<br />

Qui jumenta , vel boyes , aut quxcumque pecora<br />

voluntarie in vineam vel messem miserit<br />

alienam , damnum quod fuerit xstimatum , cogatur<br />

exsolvere. Et si maior persona est , pro<br />

caballis aut bobus per singula capita singulos<br />

solvat 23 solidos 2 4: per minora vero capita singulos<br />

tremisses el , cui damnum factum est , compellatur<br />

exsolvere. Certe si inferior forte persona<br />

est , et damnum ex integro reddat , et<br />

compositionem ex medietate restituat, atque quadraginta<br />

2 5 flagella publice extensus accipiat. Si<br />

vero servus hoc sine domini iussione fecerit, onane<br />

damnum , aut ipse, aut eius dominus reddat,<br />

et ipse servus LX. flagella suscipiat.<br />

XI. Antigua. 26 Si quxlibet animalia in<br />

frugibus damna . concutiant.<br />

Si cuiuslibet qualiacumque animarla vineam vel<br />

messem everterint alienam , ille cuius animalia<br />

damnum intulerint , tántum vinex vel agri cum<br />

15 Toled. got. Complut. y S.J. R . sin autor ni nota.<br />

1 6 Card. cum vehiculo aut sirle vehiculo.<br />

17 Lind. iussione aut permissione.<br />

18 Card. amittat silva domino habendum , et alia qua:<br />

dominus &c.<br />

£9 Legion. y Compita. sin autor ni nota.<br />

20 Complut. et fortasse circuitum fossaturn pro solo &c.<br />

21 Complut. ut non per vineam &c.<br />

22 Legion. sin autor ni nota.<br />

23 Legion.y Liad. reddat.<br />

2 4 Compila. siclos.<br />

25 Complut. LX.<br />

26 Complut. sin autor ni nota.


LIB. VIII.<br />

frugibus eiusdem meriti domino de suo restituere<br />

non moretur , quantum exterminatum esse<br />

cognoscitur. Ita ut collectis frugibus ille recipiat<br />

, qui dedisse videtur : et si non habuerit<br />

agrum aut vineam unde componat, tantum frugis<br />

= reddat , quantum in xquali parte agri vel<br />

vinea; fuerit xstimatum.<br />

XII. Antigua. 3 Si pratum defensum<br />

a pecoribus naufragetur.<br />

Qui in pratum , eo tempore quo defenditur,,<br />

pecora miserit, ut postrnodum ad secandum non<br />

possit herba subcrescere ;'si servus est qui .hoc<br />

fecerit , XL. ictus accipiat flagellorum , et foenum<br />

reddatur domino 4 eius „quantum fuerit xstimatum<br />

: si liber et inferioris loci persona sit,<br />

per duo capita tremissem unum reddat , et foenum<br />

nihilominus iuxta xstimationem el , qui<br />

damnum pertulit , redditurus : si maior vero persona<br />

sit , per duo capita solidum unum reddat,<br />

et foenum habita xstimatione restituat.<br />

XIII. Antigua. ,5 Si fructifera loca ab<br />

aninzalibus extiterint dissipata.<br />

Si quis caballum aut pecus alienum in vinea,<br />

messe, prato vel horto invenerit , non expellat<br />

iratus, ne dum de damno expellit evertat ; sed<br />

ad domum suam inclusurus adducat , et dominum<br />

caballorum 6 vel pecorum faciat certiorem,<br />

ut prxsentibus his , aut vicinis eorum damnum,<br />

quod inlatum . fuerit, xstimetur , et ad campuni<br />

utrxque partes conveniant : et , postquam damnum<br />

inspexerint , pars campi vel vinex sive<br />

prati aut messis , qux defracta fuerat , mensuretur<br />

; et donec fructus colligantur , expectetur,<br />

ut tantum de impásto loco ei, cui damnum intulerit,<br />

facta spatii exxquatione tradatur, et prxsentibus<br />

testibus , et de eo loco qui eversus est,<br />

et de eo qui integer est , fructus colligantur:<br />

et quidquid minus in his locis qua; a pecoribus<br />

eversa fuerint , reperitur , ille cuius pecora fuerint<br />

, reformare cogatur. Pecora vero, postquam<br />

ipsorum locorum spatia mensuraverint, sicut est<br />

in legibus constitutum , domino reformentur. Et<br />

si pecora , dum per iracundiam immoderationis<br />

expellit , everterit , domino pecorum damnum<br />

simpla tantummodo satisfactione restituat, et sibi<br />

qux debilitavit aut occidit , usurPet : sic tatuen<br />

ut , qux everterit , ante persolvat. Quod<br />

si pecora per casum non culpa expellentis debilitentur<br />

, aut pereant , aut in sudes sive in<br />

palos dum expelluntur inciderint , damnum solvatur<br />

ex medio , ut qux superioribus legibus<br />

sunt statuta , permaneant.<br />

1 Contplut. frugmn.<br />

2 Compita. in agro vil vinea.<br />

3 Toled. got. Complut. ro S. R. sin autor ni nota.<br />

4 Cornplut. a domino eius.<br />

.Toled. got. Complut. y S ,J. R. sin autor ni nota.<br />

6 Cornplut. iumentorum vel pecorum.<br />

y Cornplut. debilitaverit aut occiderit.<br />

TITVL. 109<br />

XIV. Antigua. g Si expellentas de fruc-<br />

• tibus pecora quisquanz excutiat , vel<br />

declusa 9 furtim, aut violentia tollat.<br />

•<br />

Si quis expellenti de fructibus pecora excusserit,<br />

si honestior est forte persona , det 2 ' solidos<br />

V. , et duplum damnum , quod fuerit xstimatum,<br />

cogatur exsolvere : si certe humilioris loci<br />

persona fuerit, et non habuerit unde componat,<br />

L. flagella suscipiat , et duplum damnum red.,<br />

dere- compellatur. -Si vero servus hoc fecerit, ante<br />

iudicem C. ictus suscipiat flagellorum , et<br />

eius nulla calumnia •moveatur. Quod si<br />

de domo aut de clausa ' 2 involaverit, aut per<br />

violentiarn tulerit , VIII. solidos , qui iniuriam<br />

pertulit, consequatur, et prxterea duplum damnum<br />

ille , .qui abstulit , reddere compellatur. Si<br />

vero servus hoc fecerit , C. flagella suscipiat, et<br />

dominus eius nihil damni sustineat.<br />

XV. De animalibus in vinea , messe<br />

vel prato prceventis.<br />

Si quis in vinea sua , messe, prato vel horto iumenta<br />

vel pecora invenerit et prehendiderit, statim<br />

domino pecudum ipsa aut altera die nuntiaturus<br />

includat. Quod si dominus pecorum mittere vel<br />

venire noluerit , damnum a . vicinis, quod factum<br />

est , xstimetur, et ad satisfactionem ille , cuius<br />

pecora fuerint, iudicis exsecutione venire cogatur,<br />

et.datnnum solvat. Si tamen probaverit, aut<br />

certe iuraverit ille , qui prehendidit , damnum<br />

ipsum ab ipsis animalibus .factum fuisse , ille<br />

vero cuius pecora sunt, si ad xstimationem damni,<br />

aut pecora 3 recipienda non venerit, adaquentur<br />

tantummodo , ac triduo teneantur inclusa:<br />

et pro retentis triduo pecoribus. nullam calumniar<br />

inferre poterit, qui ad xstimationem damni<br />

venire neglexerit. Post triduum autem animalia<br />

dimittantur , et dimissis animalibus , si<br />

dominus eorum venire contempserit , pro contemptu<br />

ipso, quia inspicere noluit , iuxta xstimationem<br />

testium in duplum cogatur exsolvere.<br />

Quod si ille cuius pecora sunt , ad eum cui<br />

damnum factual est venerit , rogans eum ut<br />

ad xstimationem damni acccdat , ut pecora relaxentur<br />

, et ille non adquiescat volees pecora<br />

eius interficere ; si hoc ita fecisse convinci,<br />

tur , per singula capita maiora singulos solidos<br />

reddat , per minora capita singulos tremisses. Similiter<br />

lex continet et de illis qui ante triduum<br />

pecora dominis clausa non publicaverint.<br />

Si antera servus hoc fecerit sine domini voluntate<br />

, C. flagella suscipiat , et dominus eius nihil<br />

damni sustineat.<br />

Toled. got. gls. Rcds. Rex. Complut. sin autor<br />

ni nota.<br />

9 Complut. de clausa.<br />

so Cornplut. frugibus.<br />

s s Legion. det domino frugis solidos V. .<br />

I 2 Legion. y Cornplut. aut clausa. Lind. ata clausura.<br />

3 3 Conzplut. ad pecora.


1 lo<br />

XVI. Antiqu a " r Si priusquam expellan<br />

awinialia de irugihus exierint.<br />

trrr<br />

S ,,,menta vel pecora de fructibus . , priusquant!<br />

, exierint , ca non liceat comprehen,<br />

dere 3 ,<br />

quia utrum ipsa dainnum fecerint , escitur.<br />

Nain si ea ipso, cuius sunt , aut quicumque<br />

vicinus expulerit , dominus iumentorum<br />

ve1 pecorum xstimationem:danani implere<br />

cogatur.<br />

FO RI IVDICVM<br />

XVII. Antiqua. 4 Si in fructibus animalia<br />

pr,eventa quacumque aliquis<br />

detruncatione trrpaverit.<br />

Si labia 5 pecoribus , aut cxteris animalibus,<br />

caudam, aures ve1 elia membra qui in fructibüs<br />

suis comprehenderit , inciderit , aut turpaverit;<br />

illa qux deforrnavit obtineat; et domino pecorum<br />

alía sana et simia restituere non moretur.<br />

IV. TITVLVS DE DAMNIS ANIMALIVM,<br />

1. Si caballas ve/ animal alienum , aut de lizan3ine<br />

tollatur, aut extra voluntatem do-<br />

mini in aliquo fatigetur.<br />

II. Si pr,estitunz animal contra definitionenz et<br />

voluntatem domini fatigetur.<br />

III. Si caballi aut cuiUscumque animalis coma<br />

vel canela turpetur.<br />

IV. Si alienum animal testiculis desecetur.<br />

V. Si iuntenti partas excutiatur.<br />

VI. Si cuiuscumque animalis partas excatiatur.<br />

VII. Si qualiacumque animalia ab invicem evertantar.<br />

VIII. Si damno vcl injuria impellente , aut sine<br />

damno alienum animal occidatur.<br />

IX. Si bos alienas sine domini voluntate operibus<br />

subiugetur.<br />

X. Si qualiacumque animada trituris areee fatigentur.<br />

XI. Si pecas absque damno in clusuranzmittatur.<br />

XII. Si animal cuicumque faciat quodeunzque<br />

damnosum.<br />

XIII. Si qztodcumque animal quacumque percassione<br />

debilitetur vel occidatur.<br />

XIV. Si peras alienum , sciente aut ignorante<br />

domino , kregi alterius nzisceatur. •<br />

XV. Si animali quodcumque pavidum inligetur,<br />

per quod ruptum aut debilitetur, aut moriatur.<br />

XVI. Si vitiosum animal , quum apud demi-<br />

I. Antiqua. 8 Si cahallus vel animal<br />

alienum , aut de ligamine tollatur,<br />

aut extra<br />

.<br />

voluntatem domini<br />

quo , atigetur.<br />

Si quis caballum alienum ve1 aliud animal<br />

de pedica, sive r ° de ligamine tulerit sine conscientia<br />

domini sui , unum solidum el det. Et<br />

t Tofrd. sin autor ni nota.<br />

a Corup1iit. de frogibus.<br />

3 Compiut. occupara.<br />

got. sin autor ni nota.<br />

5 To/e.i.got . Si labia pecorum , vel 2111'0 qui in fructi-4<br />

bus &c.<br />

VEL DIVERSARVM RERVM.<br />

num est , cuiuscunzque dtatis hominem .occidisse<br />

videatur.<br />

XVII. Si animal vitiosum quis a se abizttat,<br />

vel non abiectum retineat.<br />

XVIII. Sute habendum culpe, si irritatum ani-•<br />

mal noceat irritantem.<br />

XIX. Si fuste aut iniuste concitatus canis quempiam<br />

debilitasse vel occidisse probatur.<br />

XX. De teme danznoso.<br />

XXI. De Lesione vestir.<br />

XXII. Si fr. audulenter quis ambulans in laquees<br />

firis preeparatos incidat.<br />

XXIII. Ft qui laqueos feris- ponit , et loca discernat<br />

in quibus ponat , et vicinos admo<br />

neat.<br />

XXIV. De damnis iter publicum concludentium.<br />

XXV. De servando spatio iuxta vias publicas:<br />

XXVI. Si de 'can pis vacantibus iter agentium<br />

animalia expellantur.<br />

XXVII. Ne iter agentibus pascua non conclusa<br />

6 vetentur.<br />

XXVIII. Vt qui in transitu fluminis culturam<br />

fatit , laboren sope circumdet.<br />

XXIX. De discretione concluaendorum ilumi-<br />

922071.<br />

XXX. De confringentibus molina , et conclusiones<br />

aquarum.<br />

XXXI. De • fúrantibus aguas ex decursibus 7<br />

alienis.<br />

si per hanc occassionem perierit, alium eiusdem<br />

meriti caballum vel animal domino restituat.<br />

Quod si eum alibí ambulare:coegerit, vel<br />

laborare fecerit , domino nesciente , alium xqualis<br />

meriti cum eo dare cogatur ; si temen aut<br />

ipsa aut altera die eum dominus suus invenerit,<br />

Quod si ' tenia die animal inventum non<br />

fuerit, ille , qui animal alienum przsumpserat,<br />

pro fiare teneatur.<br />

6 Complot. clausa.<br />

7 .Lind. discurúbiís.<br />

8 Legion. y Compíti t. s in autor ni nota.<br />

9 To frd. got. Si quis caballum vel bovem alienum &c.<br />

lo Legwn. val de pascoo.<br />

5


L I 13; r V I . I<br />

Flavius Recesviritus Rex<br />

Si po.,11:5tit:llin animal contra definitionni;<br />

et vliluntatent domini fatigetur.<br />

•<br />

Q uicumque contra voluntatem eius qui .prz-;<br />

stitit animal supra definitionem cursu , oneribus,<br />

vel itinete-Jatigaverit per decem det<br />

solidum unum.. Quod si minus quam decem mil-.<br />

lia fueririt; Xstimató itinere vel labore , xstimetur<br />

et compositio damni. Nam si debilitatus aut<br />

mortuus fuerit , debilem sibi habeat , et similem<br />

reddat. Pro mortuo yero vivum talem sine excusatione<br />

restituat.<br />

III. Antigua: 3 Si caballi aut cuiuscitnzque•<br />

animalis coma. vel cazt4<br />

turpetur.<br />

Si quis alieni caballi comam turpaverit , aut<br />

caudam curtaverit , eiusdem morid alium cum=<br />

eo sine dilatione domino restituat. Si veto alterum<br />

qualecumque animal curtaverit, per singula<br />

capita singulos trientes reddere compellatur.<br />

IV. Antigua. 4 Si alienum animal tes-.<br />

ticulis desecetur.<br />

Qui alienum animal , aut quemcumque quadrupedem<br />

, qui ad stadium fortasse servatur, invito<br />

domino vel nesciente castraverit vel<br />

vem aut qua; non castrantur castraverit 5 , domino<br />

in duplum cogatur exsolvere , cui propte•<br />

invidiam hoc videtur intulisse dispendium.<br />

V. Antigua. Si iumenti partus excutiatur.<br />

S i quis quocumque pacto partum equx prxgnantis<br />

excusserit , pulletrum anniculum illi , cuius<br />

fuerat 6 mox reformet.<br />

VI. Antigua. 7 Si cuiuscunzque . ad,<br />

Incas partus excutiatur.<br />

Si quis vaccam prxgnantem abortare fecerit<br />

alienam , talem aliara cum vitelo domino reformare<br />

cogatur , et illam , cui partum. excussit<br />

, ipse accipiat. Hxc et de aliis quadrupedibus<br />

forma servetur.<br />

r Card. aiiade : Antigua. Legion. y S. J. R. sin autor ni<br />

nota. •<br />

2 Legion, per decem milliaria.<br />

3 Compila. Jiu autor ni nota.<br />

4. Tafel got. sin autor ni nota.<br />

s Legion. y Conzplut. secaverit. Lind. vel qux non secantur<br />

castraverit.<br />

6 Compiut. cuius equa fuerit.<br />

7 Toled. zot, y Cornplut. Jiu autor ni nota.<br />

8 Card. Doled. got. y Compila. sín autor ni nota.<br />

9 Card. y Lind. conliserint vel occiderint.<br />

ao Toled. got. S. J. R. y Compita. sin autor ni nota.-<br />

TIT -111,1 HIV. XII<br />

VII.t:Ai?tigna : 3 Si.,kzialiacuntqUe ani-<br />

..<br />

mafia .ab.>invicem, evertantzir.<br />

Sí' cuiuslibet áut atmenta vel alia<br />

pecara- se invicenk forte , Conliserint 9 ;' dominus<br />

iumenti:-y vel aliorumánimalium , aliud eiusdem<br />

meriti.:eius . domino reddat , et illud debilitatum<br />

aut occissum sibi- obtineat..<br />

VIII.,.Antiqua-. 19 Si damno vel. iniurici<br />

aut' sine danzno alienum<br />

animal occidatur.<br />

Si .quis alienum animal occidisse aut vulnerasse<br />

convincitur , non danino qualicumque compulsus,<br />

áliud eiusdem. meriti domino reformare cogatur<br />

.; et si servus est, L. flagella publice suscipiar<br />

; ingenuus'vero V. solidos det. Nam si eumdem-<br />

damni commovit injuria , ut eum occideret<br />

aut debilitares, pretium pecudis aut animalis reddat<br />

occissi-vel debilitad, et nihil patiatur iniurix.<br />

IX. Antigua. II Si bos alienas sine domi-<br />

In¿voluntate operibus subiugetur.<br />

Si quis bovern alienum iunxerit sine conscientia<br />

domini eius ad aliquid carricandum, síve pro<br />

voluntate sua retinendum , eiusdem meriti cuna<br />

eo álium domino reddat.<br />

X.. Antigua. " Si qualiacumque<br />

malla in trituris arete fatigentur.<br />

Si quis caballum , aut aliud quodcumque alienum<br />

animal in areani miserit , per singula<br />

capita singulos solidos reddat. Et si per hanc<br />

occasionem animal mortuum fuerit , et solidum<br />

reddat , et eiusdem 14 meriti animal domino cogatur<br />

exsolvere 15.<br />

XL Antigua. 16 Si pecus absque dannzo<br />

in clusuram mittatur.<br />

absque aliquo damno in chisma pecus '1<br />

detinuerit alienum , si servus hoc nescio domino<br />

' 9 fecerit , tantummodo XL. ictus accipiat<br />

flagellorum. Si ingenuos fuerit , per duo 2° capita<br />

tremissem unum el , cuius pecus inclusum<br />

est , cogatur exsolvere. Quod si ex ipsis pecoribus<br />

aliquid debilitatum aut mortuum fuera,<br />

iuxta superiorem legem compositio fiat.<br />

I I Doled pat. S. f. R. y Complut. sin autor ni nota.<br />

2 Toled. got. S. .j. R. y Complut. sin autor ni nota.<br />

33 Legion. miserit sise conscientia domini sui.<br />

34 Toled. got. et eiusdem meriti Giban= vel aliud<br />

restituat domino eius.<br />

Lee ion. reformare.<br />

16 Toled. got. y Compila. sin autor ni nota.<br />

37 Toled. got. pecus alienant,<br />

III Lind. inclusum.<br />

z 9 Legion. domino ignorante. Lind. nesciente.<br />

ao Toled. got, per símzula capita.


I 9<br />

,Si.'animarcuiCuniyUe<br />

XII . Antigua.<br />

fadat quodcumque damnosum..<br />

Si cuinscumque quadrupesi.aliquid feceritfortasse<br />

damnosum , in domini potestate consistat,<br />

urrum quadrupedern noxium tradat , an ei qui<br />

damnam pertulit , vel aliquíd excepít adversi<br />

iuxta iudicis xstimationern componat<br />

.Faftl vD I CV M<br />

XIII. Antigua. 3 Si quodcunzque animal<br />

quacunzque percussione debiliteturve,l<br />

occidatur.<br />

Si quis alienum iumentum percusserit , ita ut<br />

debile diciatur, aut de ipsa fortasse percussione<br />

mortuum fuerit; ille qui percussit aliud eiusdem<br />

meriti domino reformare cogatur , et illud<br />

debile sux vindicet potestati. Quod si jumentum<br />

non habuerit, pretium iustx xstimationis 4<br />

domino iumenti restituat. Et sirnilis ordo , tara<br />

de caballo , guara de boye vel reliquis animalibus<br />

ab onmibus observetur.<br />

XIV. Antigua. $ Si pecus alienum,<br />

sciente aut ignorante domino , gregi<br />

alterius misceatur.<br />

Si cuiuslibet pecora cura alicuius animalibus<br />

se miscuerint , et hoc ipse perspexerit , et sic<br />

de ipsius grege abierint , ut nullam ex hoc conscientiam<br />

habeat ; dominus pecorum sacramenta<br />

ab eodem accipiat , quod non ipsius fraude vel<br />

culpa exinde abscesserint , et nec sibi ea prxsurnpsit<br />

, nec alicui tradidit , et nihil cogatur<br />

exsolvere. Quod si ad domum suam adduxerit,<br />

et iudicem non rnonuerit 6 vel in conventu publico<br />

infla octavam 7 diem non contestaverit,<br />

duplum satisfaciat.<br />

XV. 9 Si animal] quodcumque pavidum<br />

inligetur, per quod ruptum aut debilitetur,<br />

, aut moriatur 9.<br />

Si quis caput mortui pecoris , aut ossa vel aliquid<br />

unde animal terreatur, ad caudam 1° cabal-<br />

Toled. got. y Complot. sin autor ni noto:.<br />

2 Complut. damni compositio fiat.<br />

3 Card. Toled. got. S. „ f. R. y Cornplut. sin autor ní nota.<br />

4 Complot, y Lind. iuxta zstimationern.<br />

5 S. ,J. R. y Complut. sin autor ni nota.<br />

6 Complot. intimaverit.<br />

7 Toled. got. y Complot. octo dios.<br />

o Card. y Legion. Antigua. Toledo got. sin autor ni nota.<br />

9 Toled. got. cccidatur.<br />

ro Card. ad euindem animal crediderit alligandum , et<br />

per hoc ruptura probctur aut mortuum , aliad sanum<br />

animal domino &c.<br />

a o Complot, caballi<br />

12 Card. Quod oi animal.<br />

1 S T,fled,- got.R. y Complot. sin autor ni nota.<br />

14 Card . iuxta istarn legem.<br />

25 L egion. h.oneotum D. solidi componantur. De ingenuis<br />

Ii E. crediderit alligancum„ : ,et per .14 u cin 'ren-<br />

do ruptus probetur , aut Mor tuus ; Aliara sanara<br />

caballum domino reformare non moretur , quia<br />

legum statuta transcendit. Quod sl . caballos<br />

nihil debilitatis incurrerit , L. ictus ac-dpi,t<br />

gellorum. Si servus hoc fecerit , C. verberibus<br />

addicatur.<br />

XVI. Antigua. 23 Si vitiosum animal,<br />

quum apud dominum est , cuiuscumque<br />

atatis occidissc hominem videa,<br />

tur.<br />

Si quis bovem aut taurum , vel quemcumque<br />

quadrupedem noxium habuerit , aut vitiosum;<br />

eum antequam alicui noceat , non moretur occidere.<br />

Quod si de vicio quadrupédiS ex vid_<br />

norum contestatione cognoverit , et postea eum<br />

reservaverit , aut paverit , vel distulerit occidere<br />

, ac postea alicui mortem aut debilitationem,<br />

sive vulnus intulerit ; iuxta ra leges componere<br />

non moretur , sicut est de homicidis , id est,<br />

viris ac mulieribus , infantibus, servis -vel ancillis<br />

compositio constituía. Ita ut si iugulaverit<br />

aliquem ipse quadrupes 1 5 de ingenuis personis,<br />

D. solidi componantur. Pro libertis autem medietas<br />

huius compositionis , id est , CCL. solidi<br />

pro eo qui occissus est, in satisfactione dabuntur.<br />

Si autem servum alicuius occiderit , duos<br />

eiusdem meriti servus dominus eius qui occissus<br />

est, in satisfactione recipiet. Anuos habens ingenuis<br />

XX. , CCC. solidi componantur et<br />

ab hoc .usque ad eum qui anuos L. habuerit,<br />

unam compositionem iubernus stare. A L. annis<br />

usque ad illum qui hábet LXV. 58 , CC. solidi<br />

componantur. Qui veto super hoc habuerit , C.<br />

solidi componantur '9. Qui 2° XV. annos habuerit<br />

, CL. solidi componantur. Si infra XIV. "<br />

annos habuerit , CXL. solidi componantur. Si<br />

infra XIII. annos habuerit , CXXX. solidi dentar.<br />

Si infra XII. , CXX. solidi dentur. Si infra<br />

XI. , CX. Si infra X. , C. Si vero novem , aut<br />

octo , vel septem , LXL. solidi componantur.<br />

Et si sex , vol quinque , aut quatuor ánnorum<br />

fuerit , LXXX. solidi componantur 22 , certe<br />

trium vel duorum annorum fuerit solidi<br />

componantur 23 . Nam si unius anni fuerit, LX.<br />

personis in annis XX. , CCC. solidi componantur. Pro libertis<br />

huius compositionis medietas persolvatur: ct ab hoc<br />

usque ad eum &c. Complot. quadrupes de ingenuis in<br />

annis XX. , CCC. solidis componatur. Pro libertis &c.<br />

Toled. got. quadrupes in annis XXI. , CCC. solidis componatur<br />

, et ab hoc usque ad eum.<br />

16 Desde las palabras Annos habens hasta concluir la<br />

ley falta en Card.<br />

7 S. J. R. componantur. Pro libertis vero medietas<br />

compositionis persolvatur.<br />

18 Complot. LXXV.<br />

29 Legion. dentur.<br />

2o Complut. Si.<br />

Legion. si in (parto decimo anno fuerit. Compila. si<br />

in XIV. annis fuerit si in XIII. &c.<br />

2 2 Legion. solidos splvat.<br />

23 .Legion. y Lind. solidos det. Complot. solidos reddat.


LIB. VIII.<br />

solidi eomponantur. Et si filiara alicuius aut uxoretn<br />

iuglaverit , a XV. anuo usque ad XL.<br />

CCL. solidi componantur , et a XL. usque ad<br />

sexagesimum, CC. solidícomponantur. Quod si<br />

superior annorum numerus fuerit, C. solidi componantur.<br />

A quinto decimo yero auno , aut inferius<br />

, sicut et de pueris est constitutum 2 , medietatem<br />

compositionis eius secundum xtatem<br />

vel sexos, ordinem reddere compellatur 3.<br />

XVII. Antigua. 4. Si animal vitiosum<br />

fuis a se abiiciat , vel non abiectum<br />

retineat.<br />

-Si quis bovem aut aliud animal nocivum 5<br />

vel vitiosum habuerit , eum occidere , -vel a se<br />

proiicere non moretur ; ita ut vicinis omnibus<br />

notum faciat , quia eum a se proiecit. Quod si<br />

eurn`non occiderit aut proiecerit , sed servaverit<br />

, quidquid damni admiserit ille componat<br />

7 , qui eum apud se reservarse cognoscitur.<br />

XVIII. Antigua. 8 Sude habendum culpe<br />

, si irritatzim animal noceat irritantem.<br />

Si quis vitiosum boyera aut canem , vel aliud<br />

animal contra se in ira concitaverit , quidquid<br />

passus fuerit, culpa eius, qui hoc pertulit, oportet<br />

adscribi.<br />

XIX. Antigua. 9 Si inste aut iniuste<br />

concitatus canis quenzpiam debilitasse<br />

vel occidisse probetur.<br />

Si aliquem canis momorderit alicuius , et de<br />

morsu illius aliquis debilitatus probetur , aut<br />

mortuus, domino canis nihil calumnia moveatur:<br />

si tamen eundem canem, ut rnorderet , non<br />

irritasse cognoscitur. Quod si canem suum , ut<br />

furem aut quemcumque criminosum comprehenderet<br />

, irritavit, et ita momorderit fugientem;<br />

si de morsu illius fuerit debilitatus aut mortuus,<br />

nihil ex eo causationis exsistat. Nam si eum ad<br />

innocentem forsitan iniuriandum incitavit x °, tanquam<br />

si ipse vulnus intulerit , iuxta leges componere<br />

non moretur.<br />

Legion. CL.<br />

Lecion. y Complut. superius est comprehensum.<br />

3 Legion. S. J. R. y Complut. alinden «. Si yero servum<br />

alicuius occiderit, duos eiusdem meriti servos domino eius<br />

qui occissus est, in satisfictione restítuat. Las viales pala.<br />

bias están mas arriba en esta misma ley.<br />

4 Toled. got. S.J.R. y Complut. sin autor ni nota.<br />

s Complut. nocuum.<br />

6 S. f. R. admiserit , in duplum ille componat &c.<br />

7 Complot. componat in duplum.<br />

8<br />

got. S.J. R. y Complut. sin autor ni nota.<br />

9 Toled. got. S. J. R. y Complot . sin autor ni nota,<br />

TITVL. IV.<br />

x13<br />

XX. Antigua. II De cave damnoso.<br />

Si cuiuslibet canis damnosus fuerit , ut devastet<br />

vervices , vel alia pecora forte evertere cceperit<br />

, et deprehensus fuerit ; ipse dominus canis,<br />

ubi ex hoc fuerit commonitus 12 , eum ílli tradat<br />

cui damnum primitus constat fuisse inlatum,<br />

ut 1 3 eum occidat. Quod si eum occidere noluerit<br />

, vel illi tradere cui damnum p rimuni constar<br />

fuisse inlatum ; quidquid postmodurn canis<br />

damni admiserit , dominus canis duplam compositionem<br />

reddere non moretur.<br />

XXI. Flavius Cindasvintus Rex 1.<br />

De Lesione vestís.<br />

Si qUis qualibet occasione vestem absciderit, vel<br />

ruperit alienam , atque sordibus maculaverit , et<br />

talis macula in veste patuerit, ut extra foeditatem<br />

tolli minime possit ; pro facti crimine 1 5 obnoxius<br />

teneatur 16 , ita ut similem vestem integrara<br />

restituat. Quod si talem vestem non habuerit<br />

. , domino huius vestis pretium, quantum<br />

integra illa qua' rupta est , vel exscissa atque<br />

maculata est valere potuit , dare compellatur.<br />

Vestem yero , qua rupta vel maculata est , ille<br />

accipiat , qui hanc compositionem exsolverit. Si<br />

vero servus hoc fecerit, et dominus pro eo componere<br />

noluerit , servum pro qualitate crin-M-11s<br />

tradere non moretur.<br />

XXII. 17 Antigua. Si fraudulenter quis<br />

ambulans, in laqueosfe' ris preeparatos<br />

incidat.<br />

Si quis sudes in vinea posuerit , sive in campo<br />

propter feras et ibi aliquis dora furtum acere.<br />

tentat inciderit , eius oportet adscribi<br />

, qui vulnus excípit , quod in rem abertura<br />

fraudulenter ingressus est.<br />

XXIII. Antigua. Vt qui laqueos feris<br />

ponit , et loca discernat in quibus<br />

ponat , et vicinos admoneat.<br />

Si quis in terris suis ", vineis foveas fecerit, ut<br />

feras in eisdem foveis vel desertis comprehendat<br />

, aut laqueos vol arcus protenderit , seu balistas<br />

in locis secretis vel desertis , ubi vía nul-<br />

to Complut. incitaverit.<br />

II Card. y Complot. sin autor ni nota.<br />

I2 Complot. admonitus.<br />

x3 Legíon. aut.<br />

£ 4. Card. Antigua. Legion. y Toled. got. ¡lo autor ni no.<br />

ta. Lind. Fís. Rcds. Rex.<br />

15 Card. admissione.<br />

6 Complut. maneat.<br />

1 7 Complut. sin autor ni nota.<br />

18 Legran. Toled. got. S J. R. Complot. y Lind. suis fuveas<br />

• • . • in eisdem foveis comprchendat.


I 4<br />

consueverat frequentari , ncc<br />

la l estpecudt<br />

, qux possit esse accessus ; si alicuius<br />

ubi er hanc occassionem qux ad {eras ad.<br />

animal p<br />

p „ratur , extinguatur aut occidatur, , pecus quod<br />

perUt incautas venator exsolvat , quia quadrupes<br />

sibí ea cay ere 2 non potuit. Homines Yero<br />

proximos vel \ricinos venator antea commoneat:<br />

et si post commonitionem quisque m hxc incautus<br />

inruerit 3 , nihil 4 ex hoc calumnix venatori<br />

oportet opponi , quia se illi periculo, qui<br />

commonitionem audire neglexit, obiecit. Si quis<br />

vero de locis longinquioribus s veniens , qui non<br />

fucrat ante comrnonitus, ignoraras inciderit , et<br />

fucrit debilitatus aut mortuus; is qui feris insidias<br />

vel laqueas prxparavit, tertiam partem compositionis<br />

exsolvat, qua fuerat hactenus debilitatís<br />

hominibus vel occisis in legibus comprehensa.<br />

Quia in itinere hominibus hoc periculurn nescientibus<br />

apparare non debuit.<br />

XXIV. Antigua. 6 De damnis iter publicum<br />

concludentiunz.<br />

Si iter publicum clausuro sit, rumpenti sepem<br />

aut vallum , nulla calumnia moveatur. Ille vero<br />

qui viam clauserat qua: consueverat frequentari<br />

, si servus est, a indice perducatur ad sepem<br />

, et C. flagella suscipiat , et per districtionem<br />

iudicis priorem viam aperire cogatur,<br />

etiam si messis ibidem esse videatur. Si vero<br />

id fuerit a potcntiore commissum , exigantur el 7<br />

solidi XX. S Reliqux autem persona talia committentes<br />

, decenos solidos exsolvere •compellantur:<br />

ita ut omnis huius rei compositio fisci viribus<br />

inferatur.<br />

XXV. Antigua. 9 De servando spatio<br />

iuxta vias publicas.<br />

Viam per quam ad civitatem ' 0 , sive ad provincias<br />

nostras ire consuevimus , nullus prxcepti<br />

nostri temerator exsistat , ut eam excludat , sed<br />

in utrumque " mcdietas aripennis libera servetur,<br />

, ut iter agentibus adplicandi spatiurn non<br />

vetetur. Si quis autem huius legis przecepta transcenderit<br />

, si majar persona est , det solidas XV.<br />

Inferiores vero persona' octenos 1 2 salidos solvant<br />

fisco profuturos. Qui serte iuxta huiusmodi viam,<br />

messem, aut vinearn , vel pratum sive conclusum<br />

habere cognoscitur , sepe utrumque concludat;<br />

quod si propter paupertatis angustiara campurn<br />

sepibus non possit arnbire , fossatum protendere<br />

non moretur.<br />

Toled. got. animal possit esse lxssum per hanc &c.<br />

2 Legion. evitare.<br />

s Complot. inciderit.<br />

4 Totear. poi. venator nullam calumniam pertimescat.<br />

5 Legion. y Complot. longlnquis.<br />

6 Toled. got. S. .f. R. y Complot. fin autor ni nota.<br />

7 Compile • ab eo.<br />

8 Toled. got. LX.<br />

9 Toled. got. S. T. R. y CoMplut. rin autor ni nota.<br />

0 Toled. sot. civitates.<br />

FOR I IV DICVM<br />

XXVI . Antigua<br />

. 13 Si de campis vacantibus<br />

iter agentium aniinalia ex_<br />

pellantur.<br />

Si quis de apertorurn et vacantium camporum<br />

pascuis, licet eos quisque fossis prxcinxeri t-, ca<br />

ballos aut boyes , aut cxtera animalia generis<br />

cuiuscurnque iter agentium ad domuna suarn in_<br />

clusurus adduxerit , per duo capita 4 trcmissem<br />

cogaturexsolvere. Si vero ut non pascantur expulerit<br />

, per quatuor capita tremissem accipiat,<br />

qui excepít Quod si hxc et (lux superius<br />

dicta sunt, servus domino • nesciente commiserit<br />

, a convite civitatis vel indice C. flagellorutii<br />

ictibus verberetur , et dominus servi mallam<br />

calumniam aut detrimentum sustineat.<br />

XXVII. Antigua. rs<br />

tibus pascua non<br />

tentur.<br />

2v-e ¡ter agen_<br />

conclusa 16 ve-<br />

Iter agentibus in pascuis qua conclusa non sunt,<br />

deponere sarcinam , et iumenta vel boyes pascere<br />

non vetetur. Ita ut non uno loco plusguarra<br />

biduo , nisi hoc ab eo cuius pascua sunt<br />

obtinuerint , commorentur, , ncc arbores majares<br />

vel glandiferas , nisi prxstiterit silva dominus,<br />

a radice succidant. Ramos autem ad pascendos<br />

boyes non prohibeantur competenter incidere.<br />

XXVIII. =7 vt qui in transitu fluminis<br />

culturam faC. it , laboreen sepe<br />

circzondet.<br />

Qui in eo loco, ubi transitas fluminis est, culturam<br />

fecerit vel prxruptum ripx, aut ubi pecora<br />

transeunt potuerit excludcre , et fecerit<br />

fortasse culturas , sepem etiam facere non moretur.<br />

Quod si non fecerit , et aliquid damni fuerit<br />

per hanc r 8 negligentix sux inutilitatem perpessus<br />

, nihil compositionis ab aliquo accipiat,<br />

quia negligentiam illius ad alterius damnum redundare<br />

non convenir.<br />

XXIX. Antigua. 19 De discretione concludendorum<br />

untinum.<br />

Flumina maiora , id est , per qua isoces 2° aut<br />

alii pistes maritimi subriguntur , vel forsitan retia<br />

aut quxcumque commercia veniunt navium,<br />

nullus ad integrum contra multorum commune<br />

x.r Card. in utrisque lateribus.<br />

z Toled. got. setenos.<br />

3 Toled. got. s. J. R. y Complot. sin autor ni nota.<br />

14 Complut. pro duobus capitibus.<br />

Os Tejed. got. S. J. R.<br />

pi nota.<br />

16 Complut. clausa.<br />

17 Legion. y Lind. Anti gua. 'fin 44' tor<br />

18 Legion. per hanc negligentiam sive inutilitatem.<br />

190 2 dd eJs:<br />

nd. sin au tor ni nota.<br />

mesases:


LI B. VIII.<br />

commodum suca tantummodo utilitati consulturus<br />

excludat. Sed usque ad medium alveum , ubi<br />

inaximus fluminis ipsius concursus est , sepem<br />

ducere non vetetur, , ut alia medietas diversorum<br />

usibus libera relinquatur. Si quis contra<br />

hoc 'fecerit, exclusa ipsius a comite civitatis , vea<br />

a iudice -sine aliqua excusatione rumpatur : et<br />

si honestioris loa' persona est , X. solidos det<br />

illis quos impedire conatus est. Si yero inferior<br />

persona est , V. solidos det , et L. flagella<br />

suscipiat. Quod si ab utraque parte huius fluminis-<br />

dúo z manserint , non liceat ad integrum<br />

fumen excluíaere , ut dicat unusquisque eorum<br />

quod medietatem sux partis excluserit : sed alter,superius<br />

, alter inferius clausurara 2 facere<br />

ex medietate fluminis non prohibeatur. Si vero<br />

locus non fuerit nisi tantummodo in uno transitu,<br />

sic excludatur, , ut naves et retia per medium<br />

discurrere possint. Quod si comes civitatis , aut<br />

aliquis euiuscumque clausurara contra hanc ordinationem<br />

nostram evertere prxsumat X. solidos<br />

domino clausura dare debeat. Certe si<br />

minor persona hoc fecerit , V. solidos clausura<br />

domino cogatur exsolvere , et L. flagella a iudice<br />

, eius loci accipiat. Si servus hoc fecerit,<br />

C. verberibus subiacebít.<br />

XXX. Antigua. 3 De corfringentibus<br />

mólinct et conclusiones aquarztni.<br />

Si quis molina violenter fregerit , quod fregit<br />

TITVL. V.<br />

infra XX. 4 dies reparare cogatur , et insuper<br />

XX. s solidos compellatur exsolvere. Quod si infra<br />

statutum tempus non reparaverit , alios viginti<br />

6 solidos implere cogatur , et C. insuper<br />

flagella suscipiat. Eadem et de stagnis qux sunt<br />

circa 7 molina , et conclusionibus aquarum prxcipimus<br />

custodiri. Quod si servus talla prxsumpserit<br />

, et disrupta reparet , et C. verbera<br />

portet s.<br />

XXXI. Flavius Recesvintus Rex 9.<br />

De furantibus aguas ex decursibus<br />

alienis.<br />

Multarum terrarum situs qui indiget pluviis,<br />

foveri aquis studetur inriguis, cuius torra; ita experirnentum<br />

tenetur , ut si defecerit aquarum<br />

solitus usus , desperetur confisus ex fruge pro,<br />

ventus. Proinde ubi maiores aqux sunt , si quis<br />

furtive aut rnalitiose aquam ex decursibus subtraxerit<br />

alienis , per quatuor horarum spatium<br />

det solidum unum. Vbi autem minores sunt derivationes<br />

aquarum , per quatuor horas exsolvat<br />

tremissem unum. Aqua vero quantis horis alibi<br />

dilapsa convincitur , tantis ad inrigandum competenti<br />

tempore domino reformetur. Servus si<br />

sua sponte asta .prxsumpserit , pro maioribus<br />

aquis C. flagella suscipiat : pro minoribus yero<br />

L. verberum. r ° cessionibus sucumbat.<br />

V. TITVLVS DE PASCENDIS PORCIS, ET ANIMALIBVS<br />

De porcis inglandem prasurnptive aut placito<br />

missis.<br />

II. De porcis inter consortes ad glandem in com-<br />

?n'ami fructu susceptis.<br />

III:. Si porci ad glandem sub placito suscepti,<br />

ante datas..decinzas furto leventur.<br />

IV. De porcis.t.rrantibus in silva praventis.<br />

V. Si quorumcumque animalium grex in _pascua<br />

1. " De porcis " ilz glandem pnesunzptive<br />

aut placito nzissis.<br />

ui porcos in silva sua tempore glandis inve-<br />

Qtaca , primum custodi aliquid velut pigneris tol-<br />

1 Complut. duo doraii.<br />

2. Card. y Legion. clusuram , y así deslizas.<br />

3 Toied, got, s. J. R. Complut. y Lind. fin autor ni<br />

nota.<br />

4 Legion. Complut. y Liad. XXX.<br />

5 Toled. got. y Lind. XXX.<br />

6 Toled.:got. y Liad. XXX.<br />

7 Lesion.<br />

DENVNTIANDIS ERRANTIBVS.<br />

intraverit aliena.<br />

VI. Vt pro inventa animalibus erroneis publico<br />

denuntietur.<br />

VII. Vi errantia animaba occupata qui ii veneri<br />

t, diligenter habeat et conservet.<br />

VIII. Ne animalia errantia occupata aut tondeantur,<br />

aut caractere notentur,vel in alieno<br />

iure ducantur.<br />

lat indicium , et domino pastoris ve1 parentibus<br />

mandet ; ut , si convenerit , usque ad tempus<br />

decimarum porcos in silva stia permittat et<br />

pignus quod pastori tulerat , reformare procuret.-Quod<br />

si noluerit porcos illius iu silvam suam<br />

8 Complut. flagella suscipiat. Legion.<br />

9 Card. Fls. Clzds. Rex. Antigua. T'oled. got. y Complut.<br />

sin autor ni nota.<br />

-zo Complut. verbcrationes sustineat.<br />

Legion. y Card. Antigua.<br />

ra Card. De partís qui ín glande:» pravurnytive ante<br />

.271,71-:tu ln mirsi sunt,<br />

13 Complut: pascere permittat:


FORI<br />

116<br />

intromittere decirnandos , et ille eos alio. vice in<br />

it etiam si porci pauci fucrint,<br />

silva sua invener,<br />

unum exinde qui silvam suam defondit , occiplures<br />

porci fuerint, duos tollat,<br />

dar. Si antera<br />

occidere , et nuilam calumniam per-<br />

et prxsumat<br />

tímescat ; et níhilominus tertia vice eum cuius<br />

porcos invenit z admoneat , ut porcos suos in<br />

silvam suam' , si voluerit , introducat , et decimum<br />

iuxta consuetudinem solvat. Quod si nec<br />

IVDICVM<br />

dominus porcorurn non adfuerit, unum porcum<br />

prima vice prxsumar , et iudici qui fuerit in<br />

proximo constirutus nuntiet, apud se porcos qui<br />

vagabantur inclusos. Deinde si dominus porco_<br />

rum vol pecorurn non inveniatur, custodiat tarn-,<br />

quam suos , et pro glandibus decimamm<br />

cansequatur<br />

et suum dominus adfuerit , erce dem<br />

custodix , facta prxsentibus iudicibus ratione, de<br />

temporis spatio percipiat.<br />

tuno voluerit de dandis decimis definire , et ille<br />

eos tertia vice in silva sua qui interdixit 2 invenerit,<br />

decimum 3 ex omnibus pro iure suo prasurnat.<br />

Si vero aliquis sub pactione decimarum por-<br />

V. II Si quorunzczonque anirnaliurn grex<br />

in pascua intraverit alkna.<br />

cos in silvam 4 intromittit alienam , et usque ad<br />

brumas porci in silva alterius paverint , decimas<br />

sine ulla contradíctione persolvat. Nam si post<br />

bruma tempus porcos suos in silva, quam conduxerat,<br />

noluerit retinere, vicesimum caput, sicut<br />

est consuetudo , domino silva cogatur exsolvere.<br />

II. .1 De porcis inter consortes ad glandem<br />

in communifructu susceptis.<br />

Si in pascua grex alienus intraverit, seu ovium'<br />

sive vaccarum , hoc quod de porcis constituturn<br />

est , pracipimus custodiri. Consortes vero vel<br />

hospites nulli -calumnia subiaceant ; quia illis<br />

usum herbarum qua conclusa non fuerant constat<br />

esse communem. Qui vero sortem suara totam<br />

forte concluserit ° 3, et aliena pascua , 'absente<br />

domino, invadir, sine pascuario non prxsumat<br />

, nisi forsitan dominus pascua voluerit.<br />

Si inter consortes de glandibus fuerit arta contentio<br />

, pro eo quod unas ab alío plures habeat<br />

porcos tuno qui minus habuerit , liceat el secundum<br />

quod terram dividir , porcos ad glandem<br />

in portione sua suscipere, dummodo xqualis<br />

numerus ab utraque parte ponatur, , et postmodum<br />

decimas dividant , sicut et terras diviserunt.<br />

III. Antigua. 6 Si porci ad glandem<br />

sub placito suscepti , ante datas decimas<br />

furto leventur.<br />

S i quin ad glandem sub placito decimarum parcos<br />

in silvam intromittat alienam , et eos occulte<br />

priusquam decimentur amoverit ; Pro fure<br />

teneatur , et decimam adiecta furti compositione<br />

restituat. Si vero hoc servus , domino nesciente,<br />

commiserit C. ictus accipiat tlagellorum<br />

, et dominus nullum danumm aut detrimentum<br />

sustineat, sed reddat decimas quas de:bet.<br />

Si autem 7 hoc , domino iubente , corrnissum<br />

s est , ipse quí iussit furti compositionern<br />

cogatur exsolvere.<br />

IV. Antigua. 9 De porcis errantibus<br />

in silva prceventis.<br />

Q ui porcos errantes ín silva sua invenerit , aut<br />

contestara vicinis debet , aut claudere. Et si<br />

r Legion. y Compila-. invenerit.<br />

2 Legion. ) Zinc/. introduxit.<br />

8 Legion. Compila-. y L'ud. deciinarn,<br />

4 Legion. porcos in silvam suam intrornitta alienas.<br />

5 Legion. y Card. Antigua.<br />

6 Toled.got. J. R. y Complut. sin autor ni nota..<br />

Toled. got. Si servus pro iussione domini sui hoc feceras<br />

, pro fure teneatur dominus cías.<br />

8 Card. cornmiserit, dato deciino , ipse qui iussit &c.<br />

9<br />

ro Toled. got. S.J.R . y Complut. sin autor ni nota.<br />

Complut. testara.<br />

VI. Flavius gloriosus Recesvintus<br />

Rex 14.<br />

Vt pro inventis animalibus erroneis pu-<br />

Hice denuntietur.<br />

Caballos vel animalia errantia liceat occupare,<br />

ita ut qui invenerit denuntiet, aut episcopo °3,<br />

aut comiti , aut iudici , aut senioribus loci , aut<br />

etiam ín conventu publico vicinorum. Quod si<br />

non denuntiaverit , furis darnnurn habebit. Similis<br />

et de aliis rebus ordo 16 manebit.<br />

VIL Antigua. t7 V errantia animalia<br />

occupata qui invenerit diligenter<br />

kabeat et conservet.<br />

Qui errantia animalia et sine custode invenerit,<br />

ita I ' diligentes occupet , ut non evertat;<br />

sed sicut propria diligat atque custodiar. Quod si<br />

dominus qui perdidit caballum suum vel animal<br />

non eversum , sed dilectum et sanum ínvenerit,<br />

per singula capita maiora quaternas siliquas ille<br />

qui invenit accipiat , et quantum in substantia<br />

ipsius caballi vel animalis expendisse iuraverit,<br />

a domino caballi recipiat. Caterum si everterit,<br />

duplum animal domino cogatur exsolvere.<br />

I I Legion. y Card_ Antigua.<br />

12 Tened. got. S. J. R. y Compila. boom. Legion. seu<br />

bounasive vaccarurn , seu ovium.<br />

r 3 Card. concluserít aliena pascua absenta domino invadere<br />

sine pascuario &c.<br />

rq Legion. Antigua. Toled. got. J-R.Complut.y Linci.<br />

sin autor ni nota.<br />

5 Legión. y Complut. sacerdoti.<br />

16 Legion. forma.<br />

17 Toled, got. Complut.y Liád tít.& stutor ni neta.<br />

18 Complut. • ,<br />

tan].


•<br />

VIII. zre animalia errantia occupatct<br />

aut tondeantur, aut caractere notentur<br />

, vel I in alieno iure ducantur.<br />

Caballum captum errantem nullus tondere vel<br />

LIB. VIII. TITVL. VI.<br />

17<br />

vendere prxsumat. Caballís etiam aut bobos vel<br />

aliis quibuslibet pecoribus errantibus nulli liceat<br />

caracteres infigere. Quod si quis inventum animal<br />

vendere aut donare p rwsumpserit , secundum<br />

leges sicut fur teneatur. Qui vero totonderit<br />

, tres solidos compulsus exsolvat. Ita a erit<br />

etiam el , qui caracterem infixerit.<br />

VI. TITVLVS DE APIBVS, ET EARVM DAMNIS.<br />

De D in inventis • apibus apl. defendendis. II. Si damnum faciant apes. III. De furatis apibus.<br />

1. 3 De inventis apibus defendendis.<br />

Si quis apes in silva sua , aut in rupibus, vel<br />

in saxo , aut in arboribus , vel in qualicumque<br />

loco invendiit , faciat tres decurias 4 , qux vocantur<br />

characteres ; unde potius non per unum<br />

characterem fraus nascatur. Et si quis contra hoc<br />

fecerit, atque alienum 5 signatum 6 inruperit , duplum<br />

restituat illi cui fraus inlata est , et prxterca<br />

XX. 7 flagella suscipiat.<br />

II. 8 Si damnum ficiant apes.<br />

Si quis apiaria in civitate aut in villa 9 forsitan<br />

construxerit, et aliis damnum intulerit ; statim<br />

moneatur , ut ea in abditis locis transferre<br />

debeat : ne forsitan in eodem loco hominibus<br />

aut animalibus damnum inferant. Et qui hxc<br />

prxcepta aut testationem ° neglexerit, et damnum<br />

sufFocationis in quadrupedes intulerit; quod<br />

cyte<br />

LIBER IX.<br />

mortuum fuerit , duplum restituat : quod debilitatum<br />

I / est , ille obtineat , et simile domino<br />

reddat , et pro iudicis contestatione quam audire<br />

neglexit , V. solidos coactus exsolvat.<br />

III. Flavius Recesvintus Rex xz.<br />

De furatis apibus.<br />

Si quis ingenuus in apiario furti causa fuerit<br />

comprehensus , si nihil exinde abstulerit, propter<br />

hoc quod ibidem comprehensus est, III. solidos<br />

solvat , et L. flagella suscipiat. Ceterum<br />

si abstulerit, novecuplum cogatur exsolvere , et<br />

prxdictum 13 numerum flagellorum excipiat. Si<br />

servus yero ingrediens nihil abstulerit , C. verberibus<br />

addicatur. Quod si abstulerit , sexcuplum<br />

reddere compellatur , pro quo si dominus<br />

satisfacere noluerit, eum serviturum illi, qui<br />

damnum pertulit , tradat.<br />

De fugitivis , et refugientibus '4.<br />

I. TITVLVS DE FVGITIVIS ET OCCVLTATORIBVS T55<br />

I. Si ingenuus vel servus fugitivum celasse reperiantur.<br />

II. Si fugitivus vinctus quocumque ligamine absolvatur.<br />

a En el Toled. got. y Legion. faltan les palabras vel in<br />

alieno iure ducantur.<br />

a Toled. got. Similiter et qui characterem infixerit.<br />

3 Legion. y Card. Antigua.<br />

4 Toled. got. faciat tres characteres , undc potius &c.<br />

s Complut. alium signatura ruperit.<br />

6 Legion. signum.<br />

7 Complut.<br />

8 Legion. y Card. Antigua.<br />

9 Legion. y Compita-. silva.<br />

In Legion. y Compita. contestationern.<br />

II Compita. y Lind. quod Nrero. debilitan= , ille obtineat,<br />

&c. Card. quod vero debilitatum illc obtineat , et<br />

FVGAMQVE PRIEBENTIBVS.<br />

III. Infra quod tempus mancipium latens in-<br />

, ventum iudici debeat pnesentari<br />

IV. Si nesciens quis fugitivum susceperit ", et<br />

el hunianitatem dederit.<br />

simile domino reddat. Si in hominibus debilitationem, aut<br />

mortem vel damnum intulerit, iuxta leges componere non<br />

moretur, , tamquam si ípse hxc perpetrasset , et pro iudicís<br />

testatione quam audire &c.<br />

, la Toled. got. Noviter emendata. Compita. y Lind. sin<br />

autor ni nota.<br />

5 3 got. C. flagella suscípiat.<br />

1 4 Complut. De J.:Tient/bus.<br />

s Complut. OCCVLTATORIBVS FVGITIVO-<br />

RVM.<br />

16 Legion. Card. Toled. got. S. J. R. Compita. y Lind.<br />

susceperit, humanitate concessa , y así en la ley.


FORI IVDICVM<br />

8<br />

V. si onclpium quis persuadeat , ut<br />

allenum ob<br />

isútt , 1,e1 lzumanitatem impendat.<br />

knotus horno susceptus multis dichus<br />

vi . si<br />

aplul alium comnzoretur.<br />

yu, S1 servus fug ítivum scicos ostenderit viam<br />

fugiendi.<br />

'VIII. De susceptione fugitivorum , si dominas<br />

vel servus suscipiat alterius fugitivum.<br />

IX. Vt ad cajas doman fugitivas XIII. Si fugitivas in domo cuiuscumque fuerit<br />

inventus.<br />

XIV. De mercede das , qui prrhendiderit fu-<br />

XV.gSli.":cerlini vz;sfugiens se esse mentiatur ingenjufni.<br />

XVI. Si servia fugiens dicat se esse in,genu tm, g,<br />

ob hoc mulleris ingenua connubia sortiatur.<br />

XVII. De his qua servus fugiens adquisisse<br />

.venerit z,<br />

detur.<br />

cirds et loci prioribus contestetur.<br />

XVIII. De hz:s qui pr,eventos ser:oos dominis<br />

X.<br />

Vt bis venditus servus per fugan; rediens reformare conteniroint.<br />

XIX. Si ingenuas vel servus latrones celandos<br />

in likertate permancat.<br />

XI. Vt discutiatur mancipium fugitivum ,<br />

susceperint.<br />

propter lacrum fuerit ad domum suscipien- XX. Tz't iudex cum omnibus rebus , cum quibus<br />

fugitivum invenerit , domino advenienti<br />

tis immissurn.<br />

XII. Si ingenuum se esse mentiens servus sub sentet.<br />

mercedis conditione apud alium commo-<br />

XIX. De mancipiis fugitivis , et de susceptione<br />

fusitivoruni.<br />

retar.<br />

L s Si ingenuus vel servus fugitivum<br />

celasse reperiantur.<br />

Si quis ingenuus servum fugitivum celatum habuerit,<br />

alium paris meriti cum eodem servo domino<br />

dare cogatur. Si vero servus sine conscientia<br />

domini sui fugitivum celaverit , serví ambo<br />

publice centena flagella suscipiant: dominio yero<br />

serví nihil damni sustineat.<br />

II. 4 Si fugitivos vinctus quocumque<br />

ligamine absolvatur.<br />

Si quis servum alienum in fuga lapsum, ferro<br />

vincturn , aut in quocumque ligamento 5 constitutum<br />

absolverit , pro prxsumptione sus qui<br />

hoc fecerit, den domino serví solidos X. Si vero<br />

non habuerit unde componat , a iudice C. flagella<br />

suscipiat , et servum requirere 6 ac domino<br />

restituere non moretur. Quod si eum non<br />

potuerit invenire , ata servum xqualis meriti<br />

domino reddere compellatur, aut si non habuerit<br />

unde componat , ipse subiaceat servituti, illi<br />

cuius servum laxaverit 7 addicendus. Quod si<br />

hoc servus fecerit sine domini voluntate, coram<br />

indice C. flagella suscipiat. Et si vinctus 8 invenid<br />

non potuerit , servus qui solvit tradatnr<br />

in servitium domino vinculati. Quandocumque<br />

autem qui vinctus fuit inventus extiterit , domino<br />

reformetur, , et datus pro eo servus ad proprium<br />

dominum revertatur. Si autem conscio<br />

domino id fecerit , ipse dominus componat , sicut<br />

est de ingenuis superius constitutum.<br />

Legion. y Lind. advenerit , y así et la ley. Complut',<br />

pervenerit.<br />

2 Legion. inzenuuln , riiulieri se coniuns.4t ingenua'.<br />

Legion. y Cara'. Antigua.<br />

4 Lelion • y Card. Antigua.<br />

S Toled. got. S. J. R. Legion. Complot.> L; d.<br />

6 Complut. acquirere.<br />

7 Complut, telnaVtret.<br />

III. 9 lifra quod tempus mancipium<br />

lateas inventum iudici dekeat prwsentari.<br />

Si cuiuslibet servus ad aliquem laten advenerit<br />

; statim eum prxsentare iudici non differat.<br />

Quod si eum non praesentaverit , et usque<br />

ád octavam noctem apud eum MoratUs fuerit,<br />

out si ad longinquiora loca transierit , duos<br />

eiusdem meriti servos domino cogatur exsolvere.<br />

Nam si apud eum mancipium, quod susceperat<br />

, subcelatum invenitur , alterum cum eo<br />

dare domino non moretur : quia infra 11 diem<br />

legibus constitutum noluit contestan.<br />

IV. 12 nesciens quis fugitivum susceperit<br />

, et humanitatem dederit.<br />

S i quis nesciens fugitivum susceperit , et el humanitatení<br />

déderit, et non- amplius ibídem fuerit<br />

immoratus quam una die vel nocte , domino<br />

qunrenti fugitivum suum prxbeat sacramentum,<br />

se nescisse quod fugerit.; aut si certe jotuerit<br />

adprobare quod fugitivum non celaverit , ab<br />

omni calumnia líber abscedat. Si vero ibi biduo<br />

aut triduo aut quatriduo pro reparandís sainptibus<br />

vél cuiuscumque occasionis . causa prxteriens<br />

moras adferre voluerit , conventus a domino.<br />

ubi postea manserit , va a quo fugitivus<br />

humanitatem acceperit , cogatur ostendere ; et<br />

infra sex menses , aut inveniat fugitivum , aut<br />

eos apud quos postea 13 fuerit , ostendat. Quod<br />

si non potuerit invenire , dascientiarn suain ex<br />

hoc sacramento purgare. debebit , et apud quem<br />

8 Complot. vinctum invenire.<br />

9 Legion. y Cara'. Antigua.<br />

z o Lrgion. octavam diem noctem. Complut. octavam<br />

diem.<br />

a z Complut. intra. -<br />

zz Leswn. Card. y CoinplutAiltiqua.<br />

13 Complut. postes c.modtatul fuerit.


LIB. IX.<br />

novissime venit ; aut reprxsentet qui fugit,<br />

aut paris meriti servum domino reddat. Et si<br />

servus postea fuerit inventus , illum quem pro<br />

eodem dederat recipiat , et ab omni calumnia<br />

SeCaUS 2 abscedat.<br />

Y. a Si alienunz mancipium quis persuadeat<br />

ut fitgiat , Del humanitatem<br />

impendat.<br />

Si 'quis alienum mancipium persuaserit ut fugeret<br />

, aut el , quum sciret fugitivum , humanitatem<br />

dederit , aut forte detonderit 4 fugientem,<br />

si fugitivum potuerit invenire , duos cum eodem<br />

paris meriti servos domino reformare cogatur.<br />

Si autem inventus non fuerit fugitivus,<br />

tres servos eiusdem meriti domino compellatur<br />

exsolvere. Eadem 5 quoque et de ancillis przcipimus<br />

custodori.<br />

VI. 6 Si ignotus homo susceptus multis<br />

diebus apud alium commoretur.<br />

Si apud quemcumque quinque vel septem dies<br />

homo ignotus , aut latens moretur; ille qui eum<br />

hospitio suscepit , vel humanitatem dedit , ante<br />

diem testetur octavum iúdici vel vicario proximge<br />

civitatis , aut territorii , ut secundum legem de<br />

susceptione fugitivorum, quam nuper edídimus,<br />

.idem ipse qui fugit , ut illius qui in loco majar<br />

est interrogatione discussus , quis sit aut propter<br />

quod venit, possit agnosci. Sicque omnis constitutio<br />

prxdictae legis, de susceptione scilicet fugitivorum<br />

, qua; noviter a nostra gloria condita<br />

esse dinoscitur , in omnibus impleatur. In limitibus<br />

przterea provinciarum maior sollicitudo<br />

prxstetur , ita ut ipsa aut altera die eius publicetur<br />

adventus. Quod si infra octo dies non<br />

contestatus fuerit qui suscepit g , et mancipium<br />

in domo sua morara 9 fecerit , alium talem cum<br />

eo domino restituat , quia noluit contestara. Si<br />

vero in fuga celatus evaserit , hospes requirat<br />

fugitivum : quem si non potuerit invenire, duo<br />

xqualis meriti mancipia domino cogatur exsolvere.<br />

VII. 1° Si servus fugitivum sciens ostenderit<br />

viam fugiendi.<br />

Si servus alterius fugitivum sciens víam osten-<br />

I Complut. prxsentet.<br />

Complut. liben<br />

3 Legion. Antigua.<br />

4 Complut. totonderit.<br />

5 Toled. got. Eadem lex, et de ancillis custodiatur.<br />

6 Legion. Legi<br />

y Complut. Antigua.<br />

7 Lind. quinque aut sex.<br />

8 Legion. Toled. got. Card. y Lind. suscepit , et onmetn<br />

constitutionem prxmemoratz legis implere neglexerit , et<br />

mancipium . &c.<br />

9 Legion. y Lind. amplios moram.<br />

0 Legion. Card. y Lind. Antigua.<br />

11 Compila. CC.<br />

TITVL. L<br />

rig<br />

derit si fuerit fugitivus inventus , sive etiam<br />

non potuerit inveniri ; servus qui iter monstravit<br />

, tantummodo C. II flagellorum ictibus verberetur<br />

, et 'domino eius nulla calumnia moveatur.<br />

VIII. " Flavius Ervigius Rex ".<br />

De susceptione fugitivorum , si donzinzts<br />

Del servus suscipiat alterius fitgitivunz<br />

'4.<br />

Ad cuius domum transiens advenerit fugitivus,<br />

si accepta ex incognito eleemosyna confestim alibi<br />

transierit is , calumnia illi qui quasi peregrinum<br />

ad horam hospitemsuscepit ' 6 , moveri omnino<br />

non poterit: quum se,buiusmodi susceptor sacramentis<br />

purgaverit , quia incognitum habuerit<br />

eum, cuí prxtereunti eleemosynam dedit. Quod<br />

si duobus vel tribus diebus fugitivus apud alterum<br />

quolibet modo permanserit , statim ille qui<br />

eum suscepit, secundum quod snperiori lege prxcipitur,<br />

ante diem octavum prioribus -loct illius,<br />

iudici, villico atque prxposito coram idoneo teste<br />

1 7, eum quem suscepit prxsentare procuret.<br />

Sicque interrogetur , et strenue perquiratur a<br />

iudice , aut cuius sit servus , aut guando a dominis<br />

suis fugerit, ve1 guando aut ubi ille qui<br />

eum prxsentat susceperit. Sicque tota in unum<br />

collecta atque conscripto. , iudex vel alii qui adfuerint<br />

manu sua hoc quod perquisitum fuerit<br />

ve1 inventum subscribere debeant. Ita ut cc<br />

fugitivum, et hoc ipsuni quod scniptis de eodein<br />

adligatum -est , ille qui eum prxsentavit , in potestate<br />

sua recipiat, qualiter eum infra dies acto<br />

suis dominis reddat. Quod si dominus fugitivi<br />

longe fortasse sit positus , XX. per dies singalos<br />

millibus computatis , spatio ille qui fugitivum<br />

suscepit sibi concesso in pnefinito die , ubi<br />

dominum fugitivi reperiat, fugitivum ipsum domino<br />

suo , aut per se, aut per quem voluerit,<br />

servitururn restituat, et commodum suum quantuna<br />

lege altera constar , id est , per XXX."<br />

. míllia 19 tremissem 2° unum a domino fugitivi ac-<br />

. cipiat. Quod si eidem qui fugitivum suscepit,<br />

gravosum fortasse exstiterit propter terrarum<br />

longinquitatem , fugitivum suo domino prxsenta,<br />

re , salrim vel ubi vicinas possessiones domini<br />

fugitivi agnoverit , actori vel procuratori fugi.<br />

tivum coram legitimo teste 2 I prxsentet , et ac-<br />

I 2 Esta ley VIII. es la XXI. en el Legion. S. J. R. y<br />

Complut.<br />

13 Legion. Antigua. Toled. got. Fls. Vamba.<br />

14 Compita. añade data et confirmata lex civitate.<br />

Cordnba.<br />

15 Legion. Complut. y Liad. pertransíerit.<br />

i6 Legion. hospitio susceperat.<br />

1 7 Les-ion. y Compila. idoncis testibus.<br />

18 Toled. got. XX:<br />

19 Legion. pro XXX.<br />

2 0 Complut. solidum.<br />

21 Legion. y Complut. legitímis testibus,


I20<br />

cepta superiorís co<br />

nlmodi<br />

summa securus ipse<br />

abscedat. Iam vero si fu-<br />

qui q u prxsentaverit , •et a iudice pergitivumjpsLcci<br />

iu licl u<br />

prxsentat u r , cuus i servus sít<br />

qui sitais<br />

llo<br />

modo dixe rit , apud iu dicem ipse qui eum<br />

prxsenraverat eundem fugitivurn relinquat. Iu-<br />

vero sub ardua custodia eundem qui sibi<br />

de:s<br />

est prxsentatus , infra tempus et iuxta modum<br />

superius , constitutum, regis obtutibus prxsentare<br />

non ditferat : ut principali potestate manifeste<br />

quxsitus, ubi cunctorum constat adesse conventum<br />

, cognitio fugitivi per plurimos habeatur.<br />

His igitur omnibus necesaria sanctione prxmissis<br />

, quicurnque deinceps fugitivum cognitum<br />

vel incognitum , non sub isto qui prxmissus est<br />

ordíne , aut iudici prxsentaverit , aut suo domino<br />

non reddiderit ; domino fugitivi , et ipsum<br />

qui fugerat , et alium cum eo in satisfactione<br />

servíturum restituat. Quod si fugitivus perierit,<br />

daos sirniles servos a susceptore dominus fugitívi<br />

recipiat. Hoc quoque et iudex bruno mulctabitur,<br />

, si ordinem implere distulerit superius<br />

constitutum. Si vero servus sine volitntate domini<br />

sui fugitivum alterius susceperit , extensus coram<br />

índice C. flagella suscipiat , et fugitivum petenti<br />

domino mox reformes. Quod si idem qui a servo<br />

susceptus est fugitivus minime repertus exstiterit,<br />

alium similein servum pro eo dominus servi susceptoris<br />

reddere compellendus est. Certe si dominus<br />

pro servo componere noluerit , servum<br />

ipsum tradere non recuset.<br />

1X. 2 "Ft ad canos donzum fugitivus<br />

v,'nerit , vicinis et loci prioribus contestetur.<br />

Ad cuius domum fugerit fugitivus , prioribus<br />

loci illius villicis atque prxpositis quibuscumque<br />

testetur. Et si eum in domo sua retinere<br />

voluerit , babear potestatem. Quem quum dominus<br />

eius supervenerit, recipiat , et nullam calumnian'<br />

qui suscepit, incurras 3 . Quod si se fugitivus<br />

ad alía loca forte contulerit , sacramentutti<br />

, prxsentibus illis quibus testatus est, prxbere<br />

debebit, se ut fugeret non suasisse vel prxcepisse<br />

, et ubi lateat non scire , et post hxc<br />

Aullara calumniam patiatur.<br />

X. 4 Trt bis venditus servus per fugam<br />

rediens in libertate permaneat.<br />

Si quin proprimn servum extra provincias nostras<br />

_ad alias regiones venditione transtulerit , ac postrnodum<br />

reversos servus fuerit, et dominus cura<br />

iterarim vendiderit , cogatur a indice ut eum ab<br />

emptore recipiat , et receptum deinceps servum<br />

nullo modo inquietes, sed liber permaneat. Ipse<br />

En los códices de Card. y Toled. got. falta esta ler .1X.<br />

Y en S. J. R. Le7,19n. Coy:Fiar. y Lind. es la VIII. -<br />

2 Ley-ion. Antigua.<br />

Lesion. pertimeseat.<br />

4 Lcsi.. .9, Card. Antigua.<br />

FORI IVDICVM<br />

vero qui eum peregrinis locis ad patriam remeantem<br />

notanda nerum cupiditate distraxerat,<br />

alium servum paris meriti priori reddat emptori<br />

: nihilominus et illi qui P ostea comparavit<br />

pretium redditurus. Et timen servum es pere_<br />

grinatione reversum, nec vendere prior dominus,<br />

.nec servido suo adplicare prxsurnat , sed pe_<br />

renniter idem servus in libertate persistat.<br />

XI. Antigua. s Vt discutiatur mancipium<br />

fugitivum, ne propter lucrunz<br />

jiterit ad donzinum suscipientis<br />

missum.<br />

Mancipium fugitivum discutiatur , ut nomen<br />

domini sui exprimat , et diligentius , presente<br />

iudice, requiratur, ne forte propter lucrum capiendum<br />

ad domum fuerit suscipientis<br />

sum. Et si ita esse constiterit , dominus tanta<br />

fraudis inventos illi , quem in crimine occultati<br />

servi implicare conatos est, damnum quod occultatoribus<br />

impositum est , ipse persolvat.<br />

est eniin , ut tam nocentium insidiarum reatus in<br />

suum recurrat auctorem.<br />

XII. 6 Antigua. Si ingenuum se esse<br />

mentiens servus, sub mercedis conditione<br />

apud alium commoretur.<br />

Si servus fugiens ingenuum se esse dicat , et<br />

unde sit ignoretur, , sicque apud quemlibet fuerit<br />

immoratus sub certa conditione mercedis, seeundurn<br />

superiorem legem iudici antea prxsentetur<br />

et discutiatur. Et si mercenarium eum, non<br />

fugitivum investigado iudicis perquirentis invenerit,<br />

in postmodum si inveniatur a domino, non<br />

potcst tanquam reus teneri , qui nesciens fugitivum<br />

mercenarii loco susceperit. Dominus vero<br />

fugitivi rnercedem , qua placita fuerat, consequatur.<br />

Quod si servus a domino de fuga reductus<br />

iterurn fugerit , et eum iteratim fugientem<br />

susceperit , qui rnercenarium eum ante susceperat<br />

, continuo aut iudici tradat, aut domino<br />

remittere non moretur. Cxterum si hoc non fecerit,<br />

damnum occultatoris excipiat.<br />

7 XIII. 8 Si fugitivus in domo aliZ1S-<br />

Clan que fu' erit inventos.<br />

Si fugitivus in domo potentis vel cuiuslibet fuerit<br />

inventos, qui liberum se esse dicat, aut fortasse<br />

non dicat , repetenti sine dilatione reddatur.<br />

Ille vero qui recepit, se indicio caveat adfuturum<br />

, nullis ante iudicium tormenti s eum<br />

tracliturum , donec aut iste suam vindicet liber-<br />

nled. zot. J. R. Complot. y.lind sin autor ni nota.<br />

6 Toled.got. Antigua noviter ernendata. Complut. S J. X.<br />

y Lind. sin autor ni nota.<br />

7 No hay en el Lezion, tsta ley.<br />

8 l'oled. sot. Antigua.<br />

./


LIB. IX.<br />

tatem , aut certe ille adprobet servum qui repetit.<br />

Quod si petitor ista cayere noluerit , fugitivus<br />

ille sub illius apud quem inventus est<br />

fideiussione tamdiu consistat quamdiu cognosci<br />

possit , quid de eodem rationabiliter iudex absque<br />

retardatione definiat.<br />

XIV. Flavius Recesvintus Rex 2.<br />

De mercede eius qui prehendiderit fugitivum.<br />

Si quis fugitivum comprehenderit , per XXX.<br />

millia 3 vel infra tremissem accipiat ; per centum<br />

yero millia unum solidum pro 4 beneficio<br />

consequatur; sicque dum creverit numerus millium<br />

, crescat et numerus solidorum : ita ut qui<br />

invenerit fugitivum , cum rebus omnibus , quas<br />

cum eo invenerit , prxsentare suo domino non<br />

moretur. Quod si fugitivus ab eo , a quo fuerat<br />

captus , fugerit , dominus servi ab eodem sa-<br />

.cramentum accipiat , quod non ipsius fraude vel<br />

.studio fugitivus evaserit , et nullam postea calumniam<br />

pe,rtimescat. Et si post datum sacramentum<br />

aliquid a fugitivo convincitur accepisse<br />

mercedis, aut eius fraude doceatur admissum , ut<br />

fugitivus ad longinquiora 5 pertenderit : si fugitivus<br />

fuerit inventus , paris meriti alium servum<br />

domino reformare cogatur : sin autem inventus<br />

non fuerit , duos eiusdem meriti servos .domino<br />

eius exsolvere compellatur.<br />

XV. 6 Si servus fugiens se esse mentiatur<br />

ingenuum.<br />

Si servus in fuga positus ad ignotos advenerit,<br />

et sibi mulierem ingenuam in coniugio copulaverit,<br />

eo quod dicat se ingenuum esse , et hoc<br />

mulier vel eius parentes aut propinqui ita factum<br />

convicerint , aut certe iudex talen proba-<br />

.tionem a parte mulieris inspexerit; dum dominus<br />

servi 7 hanc veritatem agnoverit , nihil lpsi<br />

.mulieri damni aut calumnia; moveatur , sed sit<br />

libera , et filii qui ex eis sunt procreati con-<br />

,ditionem matris 8 sequantur. A servo yero, si voherit<br />

, non separetur , si tatuen hoc et dominus<br />

servi voluerit.<br />

3 ToIrd. got. quem reperit.<br />

t Legion. Card. y Toled. got. Antigua. Complut. y Lind.<br />

J. in autor ni nota.<br />

3 Complut. milliaria.<br />

4 Complut. aceipiat pro beneficio suo.<br />

s<br />

longuiqua pertenderet.<br />

6 Legion. y Card. Antigua. Complut. sin autor ni nota.<br />

7 Complot. servi advenerit , et hanc ver i tatein copo_<br />

verit.<br />

8 Toled. got. S. J. R. y Complot. patris.<br />

TITVL. I.<br />

z 2 ]<br />

XVI Flavius Cindasvintus Rex 9.<br />

Si " servus fugiens dicat se esse ingenum<br />

et ob hoc mulieris ingenwe<br />

connubio sortiatur.<br />

Q uia szpe , dum servi dominos suos fugiunt,<br />

mentientes se esse ingenuos , mulieribus ingenuis<br />

contra legum decreta in coniugio copulantur ; ideo<br />

huius legas valitura promulgatione decernimus, ut<br />

si quis servus in fuga positus , vel quibuscumque<br />

modis de iure dornini sui evagans ad quemlibet<br />

pervenerit , utrum ingenuum se esse dicat , an<br />

fortasse non dicat , et sub hac occasione ingenua<br />

mulieris adpetierit copulara : quidquid de<br />

tam inhonesta coniunctione fuerit procreatum,<br />

conditionem patris proculdubio sequatur, ut dum<br />

dominus eius advenerit , non solum eundem fugitivum<br />

, sed et filios exinde progenitos omneque<br />

eorum peculium suo debeat vindicare dominio.<br />

Similis quoque et de ancillis ordo servandus<br />

est , qua fugientes dominos suos , viris<br />

se ingenuis copulare przsumpserint.<br />

XVII. Flavius Cindasvintus Rex ".<br />

De his , que servus fit giens adquisisse<br />

videatur.<br />

Si servus in fuga positus aliquid, dum in ea<br />

fuga est , de artificio suo vel quocumque justo<br />

laboré adquisierit, dominus eius dum pervenerit<br />

, sibi vmdicet'omnia. Cxterum si cum rebus<br />

furatis 1 2 eum dominus suus repererit , nihil<br />

sibi exinde defendere poterit ; sed ei qui<br />

perdidit , reddere non tardabit. Si vero dam-<br />

.num aut quodcumque crimen idem fugitivus admisisse<br />

convincitur , ille componat qui ei latebras<br />

przbuisse cognoscitur.<br />

XVIII. Flavius Cintasvintus Rex '.<br />

De his qui perventos servos dominis reformare<br />

contemnunt.<br />

'DMA . plerique controversiis vacare nituntur, legum<br />

.quasdam sementias inique pervertunt : et<br />

pro eo quod antigua lege decretum est , ut dum<br />

fugitivi dominus supervenerit, eum recipiat, dif-<br />

.ferúnt eius homini reddere fugitivum ; ut sub<br />

hac, fortasse occasione , dum dilatio prxtenditur,<br />

- 9 Noviter emendata. Fls. gls. Ervigius Rex.. Legion..<br />

Antigua. Toled. zot. sin autor ni nota. S. .T<br />

Flavius gls. Ervigius Rex.<br />

lo Complut. De niancipiis fugitivis qui se dicunt cese<br />

ingenuos , et mulierum ingenuarum connubio sortiuntur.<br />

ud. rolendti. A gu goat. Is. cn ntiqua. . Legion. Nova. S.J.R. R.<br />

z<br />

.;Cardi Ad. llex<br />

Legion. y Complot. furtivis.<br />

S. J. R. sin autor ni nota.<br />

33 Legion. Antigua.


F ORI IV D I CVM<br />

I 22<br />

sibi eum ex prolixitate temporis vindicent ser–<br />

. ,serrin, quia sit omnino superfituun,<br />

v itusurn: in a.<br />

'lis interdum servi persona , dominum<br />

et pro vi<br />

ducentis ant trecentis millibus vel amplios 1atig„ri<br />

ralas obiectio callide magis quam veraciwr<br />

videatur opponi. Proinde constituentes decernimos<br />

, ut quicumque domino seu per se,<br />

sive per hominem suum requirenti fugitivum<br />

suum, et agnoscenti reddere distulerit , vel comprehensum<br />

excusserit , quatuor eiusdem meriti<br />

servos , et cundan fugitivum domino reddere<br />

compellatur : aut si idem fugitivus perierit , quinque<br />

proculdubio servos siiniles exsolvere T non<br />

moretur ; unum ex his ille qui composuit , postmodum<br />

recepturus , si vel ab ipso vel a domino<br />

suo fugitivus inventus , in servitium proprii<br />

domini fuerit restitutus. Ita ut si talia nesciente<br />

domino servus admiserít , si voluerit dominus<br />

, duos eiusdem meriti servos pro eo servi<br />

domino det : si autem noluerit , servus tradatur<br />

fugitivi domino perenniter serviturus : et talas<br />

criara de ancillis ordo servetur.<br />

XIX. Antigua. 2 Si ingenuus vel servus<br />

latrones celandos susceperit.<br />

Si quis ingenuos vel servus sciens latrones celandos<br />

susceperit , prxsentet quos celavit , et<br />

CC. ictus accipiat flagellorum. Quod si non prxsentaverit<br />

absconsos , poenani quam illi -merebantur,<br />

, incurrat.<br />

XX. a -Ft iudex cum omnibus rebus, eum<br />

quibus fugitivum invenerit , domino<br />

adveniente prxsentet.<br />

Id quod inclex apud reum ve1 fugitivum invenerit<br />

, absente eo qui reum aut fugitivum persequitur,<br />

, comiti civitatis ostendat , et sic apud<br />

se retineat, el qui perdidit quum adfuerit redditurus.<br />

XXI. 4 Egicá Rex.<br />

. . .<br />

De manciplis fuguivis , et de susceptione<br />

fitgitivorum.<br />

P riscarum quidern legurri sanctionibus mand'este<br />

depromitur quibus modis, quibusque s perquisitionum<br />

titulis fugitivorum latebrosa vagatio reprimatur.<br />

Sed dum iudicum diversis occasionibus,<br />

vel susceptorum fraude eorum fuga occulitur,<br />

verum est quod et ipsarum legum ordo<br />

adimpletur , et increscente vitio potior latitantibus<br />

aditus propagatur ; itá ut non sit.penitus -civiras,<br />

castellum , vicus, aut villa , vel diverso-<br />

1 Complot. tradere.<br />

2 T oled.got. y S. .] R. sin autor ni nota.<br />

3 Legion. y Card. Antigua. S. J. R. R.<br />

4 Esta ley XXI. se halla en los códices Le gion:<br />

g". S.I. R. y Complot. de donde se ha tor nado.<br />

5 Legion, quibus per secutionibus, quíbus titulis.<br />

rium in quibus mancipia latere minime dignoscantur.<br />

Vnde reservata anterioris legis illius sanetione<br />

, qux de fugitivas est promulgata , huius<br />

novellx constitutionis decreto censernus , ut quicumque<br />

deinceps fugitivum alteraos susceperit,<br />

quamquam se dicat esse ingenuuni ,<br />

procuret iudicialiter exquirendurn , ut statim utrum eum in-<br />

genuus , an fortasse sit servus , iudicis instantia.<br />

perquiratur , qualiter reperta veritate servus<br />

idem domino proprio reformetur. Quod si susceptum<br />

quisque fugitivum nec iudici prxsentaverit<br />

, nec pervento 6 domino reddiderit ; si<br />

servus fuerit , vel libertus instantia iudicis CL.<br />

publice verberibus vapulabit. Si autem ingenuus,<br />

et C. flagellis coerceri , et libram insuper aura<br />

persolvere se noverit domino serví. Quod si non<br />

habuerit unde componat hanc solidorum summam<br />

, CC. flagellorum ictus accipiat. Nam et<br />

cxteri habitatores loci illius , seu cuiuscumque<br />

gentis ve1 generis homines quorumlibet sint servi<br />

, tam ecclesiarum , quam etiam fisci nostri<br />

vel diversorum possessorum 7 , simili erunt sententia<br />

feriendi , si fugitivum alterius nec prodiderint<br />

, nec de possessione sua , in qua latitaverit<br />

, foris expulerint. Sed hxc observancia vel<br />

tenenda sancimus, ut in quibuscumque locis mancipia<br />

advenerint fugitiva , statim omnes habitatores<br />

locorum ipsorum congregentur in unum,<br />

qualiter mancipia ipsa fugitiva vivida indagatione<br />

perquirentes , aut per quxstionum s tormenta,<br />

aut pro poenali examinatione , cuius sint<br />

servi vel antilla; , aut guando dominis suis fugerint<br />

, vel de qualibus locis inibi advenerint,<br />

specialiter manifestent ; ut secundum anterioris<br />

legis edictum, "proptiis dóminis prxsententur, aut<br />

dirigantur. Quod si hunc adimpleze minime<br />

procuraverint , et mancipia illa fugitiva nec<br />

perquirere , nec étiam dominis suis reformare<br />

intenderint, nec iudiciali examinatione exquirenda<br />

curaverint sed in eo loco in quo suscepta<br />

extiterint , postmodum fuerint reperta ; omnes<br />

habitatores loci ipsius , tam viri quam ferninx,<br />

cuiuslibet sint gentis , generis , ordinis vel honoris<br />

CC. erunt flagellis publice a iudicibus coereendi.<br />

Quod si tiuphadi aut vicarii , atque universi<br />

qui iudiciali 9 functi extiterint potestate, sive<br />

numerarii actores, vel procuratores, vol ecclesiarum.<br />

Dei sacerdotes, fisci vel proprietatis nostrx<br />

, atque quorumlibet hominum,' in quorum<br />

commisso mancipia ipsa latebrosa vagatione se foverint<br />

, huius legis sententiam in subditis sibi<br />

populis vel iumoribus adimplere neglexerint,<br />

districti ab episcopis vel comitibus territorii,<br />

CC. ' c verberibus publico flagellentur. Nam si<br />

episcopi ad quorum cognitionem hxc causa pervenerit<br />

, amicitia inlecci , aut beneficio corrupti,<br />

vel quadatn tepiditatis negligentia occupati , hu-<br />

6 Legion. prxsente.<br />

7 Legion. populorum.<br />

•. 8 Legion. quxstionis. _<br />

,,9 Legiost. iudiciarb.<br />

Legion. CCC.


LIB. I X.<br />

tus legis sententiam impetrantibus I illis ituplere<br />

distulerint , divina attestationis a comite vel<br />

tiuphadis coram ipsis se astringant, ut per XXX.<br />

dierum excomunicationis emendatione plectantur<br />

, ut in ipsis XXX. diebus nullo modo poculum<br />

vini nec alios cibos sumere audeant , excepto<br />

vespertinis horis pro refectione corporis<br />

bucellara panis hordeacei , et calicem aqux sumant<br />

, quatenus amaritudinis sentencia perferant<br />

Molestiam , pro eo quod institutionem legis huius<br />

distulerint adimplere. Iudicibus tatuen ac comitibus<br />

hanc sententiam adimplere iubemus , ut<br />

si ipsi przdictas institutiones neglexerint adimplere<br />

, legis huius censura tres libras ami persolvant<br />

fisci iuribus possidendas. Quicumque tamen<br />

hominum infra fines Hispanix consistentium 3,<br />

a quibuslibet personis mancipia ab incognito accipere<br />

voluerint , non aliter ipsa emptio 4 fiat,<br />

•••••n••7110.~<br />

TITVL. II.<br />

I23<br />

nisi prius coram indice vel bonis horninibus , qni<br />

in loco illo fuerint ubi mancipium venditur, perquiratur<br />

torran proprium an alienum servum vendere<br />

videatur , specialiter dicat , et hoc quod<br />

dixerit ipsum jurando afErmet. Ac postmodurn<br />

servus ille , quem venundare voluit , per eXilminationem<br />

poenx cogatur transire. Et si perventurn<br />

fuerit , quod non sit illius qui vendidit<br />

servus, sed alienum constat esse mancipium,<br />

tunc proprio domino iudicis instancia reforrnetur.<br />

Illum tatuen qui alienum mancipium vendere<br />

voluit tamdiu in custodia vinculo mancipatum.<br />

retineat , quamdiu dominus servi illius ibidem<br />

occurrens pro iudiciali examinatione suum prosequatur<br />

negotium , et legaliter compositionis<br />

excipiat S summam. Data 6 et confirmata lex<br />

in Cordoba armo feliciten sextodecímo regni<br />

nostri.<br />

II. TITVLVS DE BIS QVI AD BELLVM NON VADVNT,<br />

I. Si hi qui exercitui pr,epositi sunt, commodis<br />

corrupti aliquem de expeditione ad domum<br />

redice permiserint, vel a domibus suis exire<br />

non coegerint.<br />

II. Si compulsares exercitus dum exercitum<br />

ad hostem compellunt , de domibus<br />

eorum auferre pr.zesumpserint.<br />

Si pr4epositi exercitus relicto bello ad domum<br />

redeant , aut alios redire permittant.<br />

IV. Si pr,epositi exercitus, aut rajeta expedítione<br />

ad domum suam redeant aut alios<br />

exire minime compellant.<br />

V. Si compulsores exercitus beneficio accepto ali-<br />

1. I Si hi qui exercitui prepositi sunt,<br />

commodis corrupti aliquem de expeditione<br />

ad domum redire pernziserint<br />

, vel a domibus suis exire non<br />

coegerint.<br />

Si thiufadus s ab aliquo de thiufada 9 sua fuerit<br />

beneficio corruptus , ut eum ad domum suam<br />

redire permitteret , quod acceperat in novecuplum<br />

reddat corniti civitatis in cuius est territorio<br />

constitutus. Et si ab eo nullam mercedem<br />

acceperit , sed sic eum , dum sanos est, ad domum<br />

dimiserit , vel de domo in exercitum exire<br />

non compulerit, reddat solidos XXX. Quinquagenarius<br />

yero XV • et centenarius X. Sí curte,<br />

AVT DE BELLO REFVGIVNT.<br />

Legion. Imperantibus.<br />

2 Legion. distulerint, XXX. dierum excommunicationis<br />

emendatione plectantur:<br />

3 Legion. cornmanentium vel consistentium.<br />

4 Leg ion. venditio.<br />

5 Legion. accipiat.<br />

6 Ejt# riltima,Idujula je ha tomado del cake Legión,<br />

quem sine ,egritudine domi stare permiserint:<br />

VI. De his qui annonas distribuendas accpiunt,<br />

vel fraudare pr‘esumunt.<br />

VII. Quam mercedem accipiat qui mancipia vel<br />

quaslibet res de mana hostis excusserit.<br />

VIII. Quid debeat observad, si scandalum hilera<br />

fines Hispanice exsurrexerit.<br />

IX. De his qui in exercitu, constituto die, loco<br />

vel tempore definito , non successerint , aut<br />

refiTerint; vel que pars servorum uniuscuiusque<br />

in eandcm expeditiontm debeat<br />

proficisci.<br />

decanus fuera , V. solidos reddere compellatur,<br />

et ipsi solidi dividantur in centena , ubi fuerint<br />

numerati.<br />

II. II Si compulsores exercitus<br />

dum exercitum ad hostem conzpellunt,de<br />

domibus eorum auferre pr.vsumpserint.<br />

Servi dominici , id est , compulsores exercitus,<br />

guando gotas in hostem exire compellunt , si<br />

eis aliquid tulerint , aut ipsis prxsentibus vel<br />

absentibus, sine ipsorum voluntate , de rebus eorum<br />

auferre przsompserint , et hoc ante iudicem<br />

potuerint adprobare , ei cui abstulerint<br />

7 Toled. got. y Card. Antigua.<br />

8 Compila. tyuphadus , y así_ otras 7. tCf<br />

9 S. J. R. Lecion. y Complot. th;uphada.<br />

phadia.<br />

in Legion. Complut. y Línd. Quingentenarius.<br />

r ei ndCaatla' .d. y S. .1. R. Antigua. Antl'iva<br />

cm.<br />

Q<br />

thyti•<br />

.notiiía


124<br />

unde,:tiplurn restírnere<br />

ut unusquisque eorum<br />

suscipiar.<br />

III Antigua. Si prcepositi exercitus reiicto<br />

bello ad donum redeant , aut<br />

alios redire permittant.<br />

Si quis centenarios dimittens centenam suam<br />

in hoste , ad domum suam refugerit , capitali<br />

supplicio subiacebit. Quod si ad altaria sancta<br />

ve1 ad episcopurn forte confugerit , CCC. solidos<br />

reddat comiti civitatis, in cuius territorio<br />

est constitutus , et pro vita sua non pertimescat.<br />

Ipse tatuen comes civitatis notum faciat regi<br />

, et sic cum nostra ordinatione partiantur solidi<br />

illi ad ipsam centenam , gato el fuerat adscripta.<br />

Ipse autem posrmodurn centenarius nullo<br />

modo pneponatur , sed sit sicut unos ex decanis.<br />

Er si centenarius sine conscientia aut volunrate<br />

prxpositi hostis , aut thiufadi z sui de<br />

centena sua ab aliquo per beneficium persuasus<br />

aut rogatus quemquam ad domum suam redire<br />

permiserit , vel in hoste 3 ut non ambularet relaxaverit,<br />

quantum ab eo acceperat in novecuplum<br />

comiti 4 civitatis, in/uius est territorio constitutus,<br />

satísfacere compellatur : et sicut superios<br />

diximus , comes civitatis nobis in notitiam<br />

1'cl:t'erre non differat, ut ex nostra prxceptione<br />

dividatur inter eos in quorum centena fuerat adscriptus.<br />

Quod si centenarius ab eo nunam merceden'<br />

acceperit , et sic euro ad domum suam<br />

ambulaturum dimiserit , ille centenarius , sicut<br />

superius est comprehensum det comiti civítatis<br />

solidos X.<br />

IV. Antigua. s Si prcepositi exercitus<br />

-aut relieta-expeditione ad domum<br />

suani redeant , aut alios exire minime<br />

compeliant.<br />

SI decanos rclinquens decaniam suam de hoste<br />

ad domum suam refugerit , aut de domo sua<br />

cum sanos est , exire , et ad expeditionem pro-<br />

Ecisci noluerit , det comiti civitatis solidos X.<br />

Quod si alicui forte niercedes dederit , reddat<br />

solidos V. comiti civitatis in cuius est territorio<br />

constitutus ; et ipse comes civitatis notum nobis<br />

faciat, ut cum nostra iussiolie dividantur<br />

1 Complut. de vita.<br />

2 Toled. got. tiurnphadi.<br />

3 got. vel de hoste relaxaverit.<br />

4 Toled. got. comiti civitatis satiseaciat, ut sicut superius<br />

diximus , comes notum kegi faciat , ut ex nostra przceptione<br />

dividantur inter ipsam centenam. Quod si centenarius<br />

nuilain ab eo mercedem acceperit, et sic eum ad domuin<br />

reliquerit ire, centenarias det comiti civitatis<br />

dos X.<br />

5 Toled. got. S. R. y Complut. sir: autor ni nota.<br />

6 Lind. thyuphadia.<br />

7 Card. Legion. y Lind. quingentenarii aut centenarii.<br />

8 Card.<br />

got. s. J. Legion• y Complut. Inercan"<br />

FORI IVDICVM<br />

non morentur. Ita tamen<br />

in canventu publice C.<br />

ter eos , 111 quorum centena fuerat adscriptus.<br />

Quod si aliquis qui in tinfacia 6 sua fuerat mimeranas<br />

, sine perrnisso tiufadi sui ve1 quingentarii<br />

7 sui ve1 decani sui de hoste ad donnim suarn<br />

refugerit, aut de domo sua in hostem proficisci<br />

noluerit , in convento certantium e publice contum<br />

flagella suscipiar , et reddat solidos X 9.<br />

V. Antigua. " Si compulsores exercitus<br />

beneficio accepto aliquem sine ,egri,<br />

tudine domi stare permiserint.<br />

Serví dominici qui in hostem exire compellunt,<br />

si ab eis aliquis se forte redemerit, quantum<br />

ab eo acceperunt , in novecuplum comiti<br />

civitatis cogantur exsolvere , et eos quos Togaverit<br />

dum esset sanus, ut euro in expeditionem<br />

non compellerent , etiam si nullarn merced= ab<br />

eo acceperint , illi qui eum relaxaverint reddant<br />

pro eo comiti civitatis solidos V. Tiufadus<br />

vero quxrat per centenarios suos, et centenarii<br />

per decanos suos, et si potuerint cognoscere quia<br />

per precem aut per redemptionem ad domum,<br />

suam refugerint , aut de domo in hostem proficisci<br />

noluerint; tuno tiumfadus prxposito ' 2 comiti<br />

notum faciat, et scribat comiti civitatis in cuius<br />

est territorio constitutus, ut 13 comes civitatis vindictam<br />

(luz in lege posita est de his qui pro se<br />

rogant 34 , aut qui se redimunt, aut tiufadis, atit<br />

.centenariis, aut decanis vel servís dominicis omnia<br />

ad integrum implere non differat. Quod si exegerit<br />

et celaverit, et in notitia non protulerit, omnia<br />

qua' exegit in novecuplum reddat l •/ : et si<br />

corruptus ab aliquo, vel rogaras exigere distulerit,<br />

in duplum de propria sua facultare satisfaciat<br />

ibis, qui inter se hanc solutionem fuerant divisuri.<br />

Quod si post exactam rem Regi notum non<br />

fecerit , ut ipse hoc iubeat in tiufada rb cui debebatur<br />

dividere , aut comiti civitatis reddere<br />

fortasse dissimulet r7 , undecupli compositionem<br />

eis satisfacere non moretur.<br />

VI. Antigua. 18 De Iris qui annonas<br />

distribuendas accipiunt ,etfraudare<br />

pnesumunt.<br />

Hoc iustum elegimus , ut per singulas civitates<br />

vel castella quicuinque erogator annonz fuerit<br />

constitutus, comes civitatis, vel anuo= dispen-<br />

tium. Lind. merentium.<br />

9 Toled. got. XIV.<br />

1 o Toled. got. S. J. R. Complot. y Lind. sin autor ni<br />

nota.<br />

r r Card. Complut. y Lind. in hostem.<br />

12 Complut. przposito civitatis faciat notum, in cu<br />

-ius &c.<br />

3 Complot. et.<br />

4 Legron. y Complut. ro2ant, servís doznínicis omnia<br />

15 Card. reddat comiti<br />

16 Lind. thyuphadia , y así otras veces.<br />

17 Complot. dístulerit.<br />

z Levan. S. J. R. y Complot. sin autor<br />

ni nota.


sator, annonam quam eis est daturus, ex integro<br />

in civitate ve1 castello iubeat exhiberi t: et ad<br />

integrum eis restituere non moretur. Quod si<br />

contigerit ut ipso comes civitatis aut annonarius,<br />

per negligentiam suam non habens, aut forsitan<br />

nolens , annonas eorum dare dissimulet ,<br />

exercitus sui querellam depromant quod<br />

annonas eorum eis dispensatores tradere noluerint.<br />

Et tuno ille prxpositus hostis hominem.suurn<br />

ad nos mittere non moretur ita ut numerentur<br />

dies ex quo annonx ,eorum iuxta consuetudinem<br />

eis impletx non fuerint. Et tuno ipse comes<br />

civitatis vel annonarius quantum temporis<br />

eis annonas consuetas subtraxerat , in quadruplum<br />

eis invitus de sua propria facultate resti-<br />

..tuat. Sinviliter .et de his qui in tiufada fuerint<br />

numerad , observara. prxcipimus.<br />

VII. 'Antigua. 2 Quant mercedem accipiant<br />

qui niancipia vel quaslibet res<br />

de manu hostis excusserint.<br />

LIB. IX. TITVL. II.<br />

Quicumque de vitae sine statu desperans , inimicos<br />

fuerit adgressus, ita ut mancipia vel quodcumque<br />

genus pecunix ve1 aliarum rerum ab<br />

inimicis possit excutere 3, et certus rei dominus<br />

apud eum aliquid videatur agnoscere ; de lis<br />

ex toto duas partes pro intuitu misericordi 3 domino<br />

certo restituat , tertiatn yero partem pro<br />

laboris sui premio consequatur. Similiter et si<br />

quin qualecuinque mancipium ab mimicis sollicitaverit<br />

, et ipsi mancipio patrocinium aut consilium<br />

prxstiterit , et eum ad certum dominum.<br />

perduxerit ; quicumque fuerit agnitus hoc fecisse<br />

, de mancipio decimam partem mercedis pro<br />

tau casu 4 aut eventu omnino excipiat habiturus.<br />

VIII. Flavius gloriosus Vbamba<br />

Rex S.<br />

Quid debeat observari, si scandalum infra<br />

fines Hispanix exsurrexerit<br />

Cogit nostram gloriam salubernima intentio actionts<br />

, ut sicut in dirimendis negotiis populorum<br />

legum cst auctoritas promulgara , ita in rebus<br />

bellicis mutuo suffulta prxsidio ab illis 7 ad expugnandum<br />

maneat fraternitas , dilectione retenta.<br />

Prodcsse enim omnibus tranquilitas nostra non<br />

ambigit , si cunctorum animos ad bonum propositum<br />

classica legis tuba evocando constringat:<br />

scilicet , ut qua: in prxteritis non bene ordinatx<br />

1 Complut. y Lind. deponant.<br />

2 Emilian. y Card. Antigua. Fis. Recto. Rex. Complut.<br />

Y Lind. sin autor ni nota.<br />

3 Complot. evertere.<br />

4 Levion. y Complut. causa.<br />

S Le— ion. a/lade: Nova lex.<br />

6 Compita. y Lind. surrexerit,<br />

I 2 5<br />

discurrunt , deinceps disposita , opitulante domino<br />

, in melius proticiscantur. Et.ideo huius malo<br />

usitatx consuetudinis mores nostra clementia perhorrescit<br />

, et txdiose tolerat , quod per quorundam<br />

8 incuriam frequentia 9 occurrant patria<br />

damna. Nam quouescumque aliqua infestado<br />

municorum in provincias regni ncstri se ingerir,<br />

dum nostris hominibus , qui in confinio externis<br />

ic-gentibus adiunguntur, hostilis surgit bellandi<br />

.necessitas ; ita quidam facillima se occasionc<br />

dispergunt , modo transductione loci , modo livore<br />

odia , modo etiam impossibilitatis d:ssimulatione<br />

subnixi , ut ín eo prxhandi certamine<br />

unus alteri fraterna solada non impendat : et<br />

sub hac occasione, aut qui prxstare dein 1 it publicis<br />

utilitatibus fratrum destitutus adiutnrio retrahatur,<br />

, aut si aggredi pro gentis-et patria' uti-<br />

litatibus audacter voluerit , casu imminents periculi<br />

ab adversariis perimatur. Ideo prxsenti<br />

sanctione decernimus, ut a die legis huius prxnotato<br />

ve1 tempore , si quxlibet ínimicorum adversitas<br />

contra partem nostram commota extiterit,<br />

seu sit episcopus, sive etiam in quocurnque<br />

ecclesiastico ordine constitutus , seu sir dux aut<br />

comes , tiufadus atque vicarius , gardingus vel<br />

quXlibet persona, cui aut ex ipso sit cominissum,<br />

ubi adversitas ipsa occurrerit, aut ex altero qui<br />

in vicinitate " adiungitur , vel quicumque in<br />

easdern provincias vel territoria superveniens<br />

infra centum millia positus , statim ubi necessitas<br />

emerserit , mox a duce sito , seu comite,<br />

tiufado vel vicario, aut a quolibet fuerit admonitus<br />

, vel quocumque modo ad suam cognitionem<br />

pervenerit , et ad defensionem gentis vol patria:<br />

nostrx prxstus eum omni virtute sua qua valuerit<br />

non fuerit , et quibuslibet subtilitatibus<br />

vel requisitis occasionibus alibi se transferre vel<br />

excusare voluerit, ut in adiutolium fratrum<br />

rum promptus atque alacer pro vindeat:cne patrix<br />

non existat, et superveniens acivers1tcli m<br />

hostilitas aliquid damni , vel captivitatis in 1 opulos<br />

vel provincias regni nostri :modo ;mulera<br />

; quisquis tardos seu formidolesus vol cualibet<br />

malicia , timare vel tepiditate sube:Tenis<br />

extiterit , et ad prxstitum vel vindicat:cncm j3<br />

gentis et patria exire vel intendere contra inimicos<br />

nostrx gentis tata viritun intentiene distulerit<br />

: si quisquam ex sacerdotibus vol clericis<br />

fuerit, et non habuerit unde damna rerum<br />

terrx nostra; ab inimicis inlata de propriis rebus<br />

satisfaciat , iuxta electionem principia districtiori<br />

mancipetur exsilio. Hac sola sentenua<br />

in episcopis , presbyteris , diaconibus observanda<br />

est. In clericis vero non habentibus bonorem<br />

iuxta subteriorem de laicis ordinem constitutum<br />

, omnis sententia adimplenda est. Ex<br />

7 Lind. Iutbilis fraternitatis dilectione &c.<br />

8 Legion. y Complot. eoruinciein.<br />

9 Legion. y Complot. frequenter.<br />

IO Legion. y Complot.' extraneis.<br />

Ir Complot. y Lind. in civitate.,<br />

Complot. supervenerit . • .. ratiliana,<br />

33 Toled. got. defensioneui.


nobilís , sive mediocres 2 vi_<br />

laicis vero sive gesserit, prxsenti lege<br />

liorque li persona<br />

Ut u<br />

dignitatis,<br />

COl15111WillIIS conditionem ultirnx servi-<br />

dio-Atar prOrifl.LIS<br />

s t de culis persona quiclquid princeps<br />

voluerit potestas ellr iudubitata manebit.<br />

juum ítistum est , ut qui nobilitatem sui generis<br />

et sratum patria', quod priscze gentis adquisivit<br />

utilitas , constanti animo vindicare nequrvit,<br />

legis huius sententia feriatur, , qui notabiliter superioribus<br />

culpis adstrictus , degener atque inutilis<br />

reperitur. De bonis autem transgressorum,<br />

laicorum scilicet , atque etiam clericorum qui<br />

sine honore sunt , id decernimus servandum 3,<br />

ut qui deinceps hoc fortasse commiserint , inde<br />

cuneta damna terror nostri , vel bis qui mala<br />

pertulerint, sarciantur ; ut recte doleat, et dignitatem<br />

se amisisse nobilium , et prxdia 4 facultatum<br />

, cuius maligna vel druida factio , nec<br />

ladentem repulit hostem, nec se ostendit in adversariorum<br />

congressionem virilem. Nam et si<br />

quilibet infra fines Hispanix, Garba, Gallecix<br />

vel in cunctis provinciis qua ad ditionem nostri<br />

regiminis pertinent, scandalum in quacumque<br />

parte contra gentem vel patriam nostrumque<br />

regnurn, vel etiam successorum nostrorum moverit<br />

, aut movere voluerit ; dum hoc in vicinis<br />

loci ipsius partibus iuxta numerum milliorum<br />

suprascriptum nuntiatum extiterit, aut etiam specialiter<br />

quisquis ille a sacerdotibus , clericis, ducibus<br />

, cornitibus , titifadis , vicariis vel quibuslibct<br />

iuxta ordincm suprascriptum ad-<br />

.monitus fuerit , vel ad suam cognitionem quocumque<br />

modo pervenerit , et statim ad vmdicationern<br />

atit Regis , aut gentis et patri 3 , vel<br />

fidelium prxsentis Regis contra quem ipsum<br />

scandalum excitatum extiterit, non citata devotiene<br />

cucurrerit, et praistitum se in eorum adiutorio<br />

ad destruendum exortum scandalum non<br />

exhibuerit ; si episcopus vel quilibet fuerit ex<br />

clero, atif fortasse ex officio palatino, in quocumque<br />

ordine sit constitutus , vel cuiuslibet persona<br />

fuerit dignitatis , aut fortasse inferior huius<br />

infidelitatis implicatus scelere, , non solum exsilio<br />

relcgetur , sed de eorum facultatibus quidquid<br />

censura legalis e exinde facere vel indicare vokerit,<br />

arbitrio illius et potestad per omnia sub-<br />

iacebit. lilas tantum 7 a superioribus capitulis<br />

lex ista indemnes efficiat, qui ita ab infirmitate<br />

fuerint przgravati , ut progredi aut prcficisci<br />

in consortio fidelium secundum superiorem ordinem<br />

minime possint. Qui vero et si ipsi morbis<br />

quibuslibet fuerint przpediti, oinnern 'Lamen<br />

r Legion. medlocior<br />

2 Complut. in ultionem.<br />

I ef.lon Complut. y Lind. obserrandum.<br />

4 Legion. y Complut. prxclictain facultatern.<br />

5 Legion. Card. Comp:ut. y Luid.<br />

Gallea<br />

Toltdo got.<br />

lel in cunctis , &c.<br />

6 Legion. Complut. y Lind. regalis.<br />

7 Ltzun • y Complut. 3amen.<br />

To/ed. got. al fi,: Toleto.<br />

9 En S. .T. R. Legion. y Com.pii4t.<br />

Aítétr.c de h.; VIII,<br />

eita 19- re lalia<br />

FORI IVDICVM<br />

suara virtutem in adiutorio episcoporum vel ele.<br />

ricorum atque fratrum suorum sincei iter pro utilitate<br />

regia: potestatis et gentis et patria fideliter<br />

laborantium dirigent. Quod si hoc non fecerint,<br />

superiori sententia pariter curo transgressoribus<br />

feriantur. Persona autern ella tunc erit a<br />

suprascripta damnatione innoxia , dum per idoneum<br />

testero convicerit, ita se esse plx xgritudine<br />

impossibilem , ut nullurn habuisse in tem.<br />

pore prxstandi vel proficiscendi vigorem: ut yi..<br />

tiran , quod ex praeteritis temporibus male usque<br />

hactenus inoleverat , et severa legis huius censura<br />

redarguat , et concors atque unanimis adsensio<br />

quietem plebium et patria defensionem<br />

adquirat. Data et confirmata lex die kalendarum<br />

novembrium anuo feliciter secundo regni<br />

nostri 1.<br />

IX. 9 Flavius gloriosos Vlyamba<br />

Rex ".<br />

De his qui in exercitu , constituto " die,<br />

loco ve/ tempore definito non successerint<br />

aut rffugerint 12; vel que pars<br />

servorum uniuscuius'ue in eadem<br />

peditione debeat prOcisci.<br />

Si arnatores patria: hi proculdubio adprobantur,<br />

qui se periculis ultronee pro eius liberatione obiiciunt<br />

, cur desertores potius 3 non dicantur qui<br />

vindicatores eius se esse desistunt? Nam guando<br />

hi tales voluntarie terram salvaturi credencli<br />

sunt, qui etiam admoniti I4 pro liberatione patrix<br />

non insurgunt, dum aut de bellica profecdone<br />

se differu.nt , aut quod peius est, vel remorad<br />

contra monita cupiunt, vel destituti contra<br />

ordinem proficiscuntur: quum quidam illorum<br />

laborandis agris studentes , servorum multitudines<br />

" 5 tegunt 6 , et procurandx salutis sux gratia<br />

nec vicesimam quidem partem sisar familia<br />

secum ductint : quin potius auctiores volunt fieri<br />

fruge , quam corporis sospitate, dum sua tegunt<br />

, et se destituunt , maiorem diligentiam rei<br />

familiaris , quam experientiam habentes in armis,<br />

quasi laborata fruituri possideant, si victores esse<br />

desistant. Consulendum est ergo talibus per disciplinam<br />

, quos studia utilitatis proprix non invitant.<br />

Vnde id cunctis populis regia nostri sub<br />

generali et omnimoda consritutione prxcipimus,<br />

ut instituto 17 atque przfinito die vel tempore<br />

ó Card. got. y Liad. Fls. gis. Ervigius Rea.<br />

Carel. añade: Novitet érriendata. Legion. Antigua.<br />

Complut. constituti.<br />

12 Desde Del qua par,- falta en los códices Legion. y<br />

Complut,<br />

a á Complut. prótinus.<br />

1 4 Lind. etiam anime acri.<br />

a 5 Legion, y Complut. multitudinenla<br />

6 Lind. celant.<br />

t7 Liad. iu constituto.


LIB. IX.<br />

quo aut princeps in exercitum ire decreverit,<br />

aut quemlíbet de ducibus vel comitibus profecturum<br />

in publicam utilitatem prxceperit , quisquis<br />

ille sive admonitionem cuiuslibet suscipiat,<br />

seu etiam nec admonitus qualibet temen cognitione<br />

id sentiat, vel quocumque sibi indicio innotescat<br />

, quo in loco exercitus bellaturus accedat,<br />

domi ulterius residere non audeat, nec qualemcumque<br />

remorationem vel excusationem profecturus<br />

exhibeat: sed definitis locis atque temporibus<br />

,. iuxta quod eos vel iussio principalis<br />

monuerit , vel admonitio ducis vel comitis, tiufadi<br />

, vicarii, seu cuiuslibet curam agentis tetigerit<br />

, prxstum se unusquisque , ut dictum est,<br />

definito loco vel tempore exhibeat. Iam vero si<br />

quisquis ille admonitus , vel etiam nec admonitul<br />

, et temen qualibet cognitione sibimet innotescente<br />

non nescius , aut progredi statim noluerit<br />

, aut in definitis locis atque temporibus prxstus<br />

esse destiterit ; si maioris loci persona, fuerit<br />

, id est , dux , comes , seu etiam gardingus,<br />

a bonis propriis ex toto privatus, exsilii relegatione<br />

iussu regio mancipetur; ita ut quod principalis<br />

sublimitas de rebus eius iudicare elegerít<br />

, in sux persistat potestatis arbitrio. Inferiores<br />

sane vilioresque persona' , tiufadi scilicet,<br />

omnisque exercitus compulsores, vel hi qui compelluntur<br />

, si aut in exercitum venire distulerint,<br />

aut in loco vel tempore constituto minime occurrerint<br />

, vel proficisci neglexerint , seu de expeditione<br />

publica quocumque fraudis commento<br />

effugiendo se subtraxerint , non solum ducentorum<br />

flagellorum ictibus verber-ati , sed et<br />

turpiter decalvatione foedati , et insuper singulas<br />

libras aura cogantur exsolvere , quas princi;.<br />

Legion. Toled. got. S. J R. y Complut. arbitrii. Vnde<br />

res ipsa in principis potestatem iterum veniat , tunc id<br />

--irrevocabili constitutione tenebitur, , ut etiam si ipse cana<br />

babero non meruerit , qui eam prius accepit , in allis fidelibus<br />

transfusa res ipsa proficiat. Tantuni est ut in illius<br />

ultra potestatem non transeat , qui in profectione bellica<br />

tardus , et dignitate semel exstitit privatus , et rebus. Sane<br />

duces omnes , senioresque palatii ad huiusmodi sententiam<br />

obnoxii tenebuntur , quicumque fuerint superioris prxcepti<br />

transgressores inventi. Necnon et illi huiuscemodi damnationis<br />

sententiam merebuntur, qui aut de bello refugítint,<br />

aut in bellica profectione constituti , extra senioris sui<br />

-permissum alibi properasse reperiuntur. Id tamen in hac<br />

eadem progressíone , tam in maiorum guara in minorum<br />

personis est observandum , ut si quilibet sub gravi agritudine<br />

consistens nullo modo proficiscendi babear vires,<br />

statim loci illius vel territorii episcoptun ad suaz xgritudinis<br />

inspiciendam molestiarn veniendum exoptet, id est,<br />

ut illurn ex episcopis inspectores sux agritudinis advocet<br />

, in cuius territorio vel provincia aut infirmasse el contigerit<br />

, aut. imindrasse , vel ex alioruin territorio advenisse<br />

contigerit. Nain el aliter non est credendum , nisi<br />

.aut episcoporum testimonio , in quorutn territoriis dinoscitur<br />

infirmasse , aut iurisiurancli fuerit attestatione firmaturn<br />

, aut eorum iuramento quos iidem episcopi vice sua<br />

inspectores dixerint , fuerit comprobatum. Q111 tatuen epis-<br />

Copi hanc de talibus curam habeant , ut xgritudines<br />

ruin morbosque , aut per se , aut per subditos diligenter<br />

inspiciant , si aut proficisci millo modo possunt , ara si<br />

p<br />

ost aliquos dies possint definite concurrere ad bellandum,<br />

id est , antequam exercitu s in przfinitis locis ingrediatur<br />

T1TVL. II. 1 27<br />

a Camplut. armis vel loricis.<br />

palis potestas cui largiri decreverit, suo maneat<br />

incunctanter arbitrii z . Quod si non habuerit unde<br />

hanc compositionem exsolvat, tunc regia; potestati<br />

sit licitum huiusmodi transgressorem perpetua;<br />

servituti subiicere : ut quod de eo suisque<br />

rebus ordinare decreverit , habeat sine dubio<br />

potestatem. Illos sane ab huius legis sententia<br />

decernimus 2 innocuos , quos aut principalis<br />

absolverit iussio , aut minoris adhuc retinuerit<br />

xtatis tempus , aut sencctutis vetustas , aun etiam<br />

xaritudinis cuiusque gravida rcpresseri t moles.<br />

Si temen is qui aígritudine fuerit prxgravatus,<br />

per legitimum testan probare potuerit , quia<br />

prx xgritudinis languore in exercitum proficisci<br />

nequivit , onmem tamen virtutem rei suar ipse<br />

qui ab regritudine prxgravatus fuerit , secundum<br />

legis huius institutionem , in publicis militatibus<br />

cum duce vel convite suo dirigere non<br />

moretur. Nunc vero quia de generali omnium<br />

progressione prardiximus , restan ut de progressorum<br />

virtute vel copiis instituta ponamus. Et<br />

ideo id decreto speciali decernimus , ut quisquis<br />

ille est , sive sit dux , sive comes atque<br />

gardingus 3 , seu sit gotas sive romanus, necnon<br />

ingenuus quisque vel etiam manumissus , sive<br />

etiam quilibet ex servís fiscalibus , quisquis horum<br />

est in exercitum progrcssurus , decirnam 4<br />

partem servorum suorum secum in expediría-nem<br />

bellicam ducturus accedat : ita ut hxc<br />

pars decima servorum non inermis existas, sed<br />

vario armorum genere instructa permaneat s: sic<br />

quoque ut unusquisque de his quos secum in<br />

exercitum duxerit , partem aliquam zavis vel<br />

loricis munitam , plerosque yero scutis , spathis,<br />

scramis , lanceis, sagittisque instructos quosdam<br />

ad przlium. Et secundum quod tarnan xgritudines viderint<br />

, ipsorum esse iudicio committendum , utrum domi<br />

sospitatis gratia reparando immorentur, , an reparatis viribus<br />

illis expediat ambulandum. Qualiter sub corum episcoporum<br />

testimonio , aut xgritudinibus eorum compatiamur,<br />

, ut concedat , aut vitium, si sub zgritudine fingitur<br />

, resecetur ut placeat. Ita tamen , ut si se quisquis<br />

ita viderit infirmitate defessum , ut nullo modo proficisci<br />

valeat ad przlium , virtutern rei smc secundum legas<br />

huius institutionetn in publicis utilitatibus cum duce vel<br />

cornac suo dirigere non moretur. Sin autem senserit se con<br />

tinco rneliorari , mox ut corporis reparaverit vires , statim<br />

per se cum ornni virtute sua , secundum quod<br />

huius sanctione prxcípitur , illic non moretur succedere,<br />

ubi novit se admonitum exstitisse, vel exercitum cogitovera<br />

postea properasse. Nunc quia de generali omnium<br />

progressione &c.<br />

2 Lind. decrevimus permanere innocuos.<br />

3 Compita-. grandzvus.<br />

4 Legion. y Complut. medietatem servorum suorum de bis<br />

qui inventi fuerint a vicessimo anuo , et supra id usque<br />

ad quinquaginta, singulatim unusquisque secum in expeditionetn<br />

bellicam ducturus accedat , ita ut lixc ipsa medietas<br />

servorum non inerrnis &c.<br />

s Card. y Lind. adpareat. Legion. y Complot. adpareat.<br />

Primam et vicessimam partein unusquisque de his quos<br />

secum in exercitum duxerit , zavis i vel Toricis nutnadin<br />

. Reliquam<br />

principi , duci vel eomiti przsentare studear<br />

vero partein armatain ostendat , jai est , aliquos cum scutis<br />

, spathis &c.


123<br />

cutis veltenis ca armis,<br />

etiain fundarum instrum<br />

qua; noviter forsítan unusquisque a seniore vel<br />

domino suo in iuncta habuerit , principi , duci<br />

prxsentare<br />

studeat. Si quis novel<br />

com ti<br />

tern extra 11.1nc decimam r partem servorum suont,<br />

exercitus progressionem accesserit, omnis<br />

iysadecima 2 país servortun eius studiose<br />

/1Lr- esita atque descripta 3 quidquid minus fuerit<br />

inventum de hac instituto decima 4 parte servorum<br />

in bellicam unumquemque secum expeditionem<br />

duxisse , in potestatem principis reducendum<br />

5 est , ut cui hoc ideen princeps prxlargiri<br />

decreverit , in cius subiaceat potestate.<br />

Quicumque vero ex palatino officio ita in exercitus<br />

expeditionern profectus extiterit , ut nec in<br />

principali servitio frequens existat , nec in guardia<br />

6 cura reliquis fratribus suis laborem sustineat,<br />

noverit se legis huius sententia feriendurn ; excepto<br />

si eum manifesta languoris ostensio comprobaverit<br />

morbidum. Nam si quisque exercitalium<br />

in eandem bellicarn expeditionem proficiscens,<br />

minime ducem aut comitem , aut etiam<br />

patronum suum sequutus fuerit, sed per patrocinio<br />

diversorum se dilataverit , ita ut nec in<br />

guardia cual seniore suo persistas , nec aliquem<br />

publica utilitatis profectum exhibeat , nec el<br />

••••nnn•••nnn•n•n•~00<br />

FORI IVDICVM<br />

talis profectio imputanda est , sed superiorurn<br />

ordinem, que de vilioribus inferioribusque per.<br />

sor-lis in hac lege decreta sunt , in semetipsum<br />

noverit sustinere. His igitur ordinatis atque com-<br />

positis restar ut frenum cupiditati Piditati eorum po -<br />

namu.,s, quos ad peragenda negotia uriii tatis nostrx<br />

impingimus. Et ideo nullus dux , comes,<br />

tiufadus seu quislibet commissos populos regens,<br />

accepto beneficio, vel qualibet occasione sua pessimx<br />

voluntatis , quemquam ex suis subditis de<br />

bellica profectione dirnittat , aut admonitionis<br />

ipsas qua: fieri debent progressione exercitus, vel<br />

indictione armorum, sub ista quasi admonitionis<br />

occasione interserat , unde quemquam illorum<br />

militare prxsumat. Nam quisquis talla agens pro<br />

his , ut dictum est , causis a quolibet aut oblatum<br />

quodcumque perceperit , aut ipse quidquam<br />

cuiuscumque exegerit ; equidem si de primatibus<br />

palatii fuerit, et illi a quo tale aliquid<br />

accepit , in quadruplum satisfaciat , et principi<br />

pro eo solo quo se naunificare prxsumpsit , libram<br />

8 auri soluturum se noverit. Minores vero<br />

persona ab honore vel dignitate ingenuitatis pri.<br />

vates , in potestatem sunt principis redigendx , ut<br />

quod de eis vel de rebus eorum iudicare elegerit<br />

, suo; subiaceat modis omnibus potestati.<br />

III. TITVLVS DE HIS QVI AD ECCLESIAM<br />

L Ne ad ecclesiam confugiens abstrahatur, nisi<br />

defensus.<br />

II. Si ad ecclesiam confugiens, duna suis armis<br />

defenditur, occidatur.<br />

1. 9 Ne ad ecclesiam confugiens abstrahatur,<br />

nisi armis 4yensus.<br />

Nullus de ecclesia ausus sit aliquem violenter<br />

abstrahere , nisi ad ecclesiam confugiens armis<br />

se fortasse defendere voluerit.<br />

II. i° Si ad ecclesiam confiígiens , dura<br />

suis armis dilenditur, occidatur.<br />

Qui ad ecclesia porticos confugerit , et non<br />

deposuerit arma qua; tenuit ; si fuerit occissus,<br />

Legion.y Complut. medietatem.<br />

z Legion. y Complut.<br />

me-dietas.<br />

2 Complut. discussa.<br />

4 Lrgion. y Complut. medietate.<br />

5 Legión. y Complut. est r<br />

de hac medietate quod minus educendurn , qualiter-id ipsum<br />

unusquisque<br />

citum duxerit, cuí hoc<br />

securn in exer-<br />

ídem princeps prlargiri decreverit,<br />

sui manear incunctanter arbitrii. His igitur<br />

6 L'ud. wardia, ordinatis y arí derpuer.<br />

&c.<br />

z Complut.<br />

constitutis.<br />

Complut, Complut.<br />

triginta auri :olidos soluturuna se<br />

CONFVGIVNT.<br />

III. De damno hominem ab ecclesia abstra- •<br />

hentis.<br />

IV. debitor sive reus de ecclesia non abstrahantur,<br />

et qua sunt debita reddant.<br />

percusor in loco sancto nullam fecit iniuriam,<br />

nec . ullam calumnian./ pertimescat.<br />

III. 11 De damno hominem ab ecclesia<br />

abstrahentis.<br />

Si quis de altaribus servum suum , aut debito-<br />

rem non traditum sibi a sacerdote vel ab ecclesia;custodíbus<br />

, violenter abstraxerit ; si h"estioris<br />

loci persona 1 2 est, ut primum iudici de<br />

eo fuerit relatum 13 altario , cui iniuriosus fuit,<br />

cogatur exsolvere solidos C. Inferior 14 yero<br />

persona det solidos XXX : quod si non habue-<br />

noverit. Minores yero persoruc, et ea quz acceperint<br />

duplum illis a guibus sunt ab/ata vel exacta restituant, et<br />

ipse L. flagella publice verberati suscipiant. Huius sane legis<br />

edictum ab anno secundo regni nostri ex d kale11.-<br />

&ruin novembriurn deccrnimus valitumtn.<br />

9 Card. y Legion. Antigua.<br />

o Toled. got. Card. y Legion. Antigua-<br />

z r Legion. y Card. Antigua.<br />

I 2 Toled. got. person .1 e,gazte<br />

1 3 Complot. intlmatum 7 o. rfUedve icieam turnaltario &c.<br />

Legion. y Liad. infularrs yero loci persona det.


LIB. X.<br />

rit urde componat !, correptus a indice in conventa<br />

publice C. flagella suscipiat. Dominus vero<br />

servum, sive creditor debitorem recipiat excusaturn.<br />

IV. 2 Vt debitor seu reus de ecclesia<br />

non abstrabantur, sed gui sunt debita<br />

reddant.<br />

Eos qui ad ecclesiam vel ad ecclesia; porticos<br />

confugerint , nullus contingere prxsumat , sed<br />

presbytexo 3 vel diacono repetat 4 ut reforniet,<br />

et seo debitor sive reus qui confugerat , si non<br />

TITVL.<br />

LIBER X.<br />

r29.<br />

meretur occidi , apud repetentem ecclesia custos<br />

s interveniat , ut el veniam det , et exoratus<br />

indulgeat. Quod si debitor aliquis ad ecclesiam<br />

confugerit , eum ecclesia non vindicet 6 , sed<br />

presbyter aut diaconus debitorem sine dilatione<br />

7 restituat ; ita ut ipse qui debitum repetir,<br />

nequaquam cledere eum , aut ligare prxsumat,<br />

qui• ad ecclesi 3 auxilium decurrit; sed przcsente<br />

presbytero vel diacono constituatur infra quod<br />

tempus el debitum reformetur. Quia licet ecclesi<br />

3 interventus religionis contemplatione concedatur,<br />

, aliena tamen retineri non poterunt. De<br />

homicidio autem, maleficis et veneficis in eorum<br />

titulis leges sunt requirendx 8.<br />

De divisionibus, e't annorum temporibus atque limitibus.<br />

TITVLVS DE DIVISIONIBVS ET TERRIS<br />

1. Trt valeat semel lacta divisio.<br />

II. De non revocanda divisione inter fratres,<br />

etiam si sine scriptura sit facta ; solunz<br />

si id idoneo teste convincatur.<br />

III. Vt quod a plurimis et a meliorihus in divisione<br />

est constitutum , a paucis et deterioribus<br />

non 9 liceat immutari.<br />

IV. vt liceat uni lueredi respondere , si ab aliquo<br />

petatur, et petere, si causa qualicumque<br />

compellitur.<br />

V. Si placitum quis divisionis inrumpat , divisanz<br />

partem usurpans.<br />

VI. Si vineam aut domúnz quis in consortis terconstruxerit.<br />

VII. Si vineam in alloza terra quis plantet , in<br />

qua non habet sorteen.<br />

VIII. De divisione terrarum ¡acta inter gotum<br />

atque romanum.<br />

IX. De. silvis inter gotum et ronzanunz indivisis<br />

X.<br />

relictis.<br />

Quod ea que servios non iubente domino fecerit<br />

, excepto quod lex iubet , valere non<br />

I. II Vt valeat semel factor divisio.<br />

Valeat semel facta divisio insta 12, et nulla postmodum<br />

immutandi admittatur occasio.<br />

AD PLACITVM DATIS.<br />

1 Toied. gof, persolvat , in convento publice CC. flagel..<br />

la suscipiat.<br />

2 Card. y Lezion.<br />

Antigua. -<br />

3 Complot.<br />

a-presbytero vel diacono repetantur , et seu<br />

debitor sive servus vel reos &c.<br />

4 Legion. repetantur , et seu debitor &c.<br />

5 Legion. y Lind. cultor.<br />

6 Le„ ion. Complot. l'oled. got. S. J. R. defendat.<br />

poterit.<br />

XI. Vi qui terras ad canonenz accepit ,<br />

tum servet.<br />

XII. De terris qua' definito annorum numero<br />

per placitum dantur.<br />

XIII. Si ille qui ad placitum terras accepit , extendat<br />

culturas.<br />

XIV. Si inter eum qui dat et accipit terram<br />

aut sil vam , contentio oriatur.<br />

XV. Vt qui ad excolendunz terram accipit, sicut<br />

ille qui terram dedit , ita et iste censtI172<br />

exsolvat.<br />

XVI. Vt si g-oti de romanorum tertia quippiam<br />

tzderint , indice insistente , romanis cuneta<br />

rejo rment.<br />

XVII. De mane/Forum 4gnationibus dividendis,<br />

atque eorum peculiis partiendis et decernendis<br />

10.<br />

XVIII. Vt peCidiUnl et pcculiare ad unam intelligentianz<br />

habeatur.<br />

XIX. Si pro acceptis rebus promissio non solvatur.<br />

II. 13 De non revocanda divisione interfratres,<br />

etzam si sine scriptura sit jacta,<br />

solum si id idoneo teste convincatur.<br />

Divisionem factam inter fratres , etiom si sine<br />

7 Complot. sine al iqua excusatione.<br />

vot. despees de la ley dice: Finit<br />

8 En el C(idiCe<br />

liber IX. Fls. Incipit liber X. Varaba Rex.<br />

9 Legion. non coxvenít a/igualen:4.x onmutari.<br />

ro Compito. discerneadir.<br />

Legion. Antigua-<br />

1 z Lrgion. insta et real.<br />

I 3 Legion. Antigua.<br />

R


FORI<br />

1 30<br />

scriptura inter eos convenerit , permanere inbetestibus<br />

idoneis comprobetur ; et<br />

durn Modo<br />

divisio ist;, plenam habeat rirmitatem.<br />

III. Tft quod a plurintis et melioribus<br />

divisione est constitulann , a paucis<br />

et deterioribus '170i; liceat inimutari.<br />

Si plures<br />

multis et<br />

paucis et '<br />

immutati.<br />

Irt<br />

fuerint in divisione consortes, quod a<br />

a mclioribus fuste constitutum est, a<br />

deterioribus non convenit aliquatenus<br />

IV. Flavius andasvintus Rex 4.<br />

liceat uni Uredi respondere si ab<br />

aliquo potatur: et petere , si causa<br />

gualicuinque compellitur.<br />

Quum priscx legis auctoritate fucrit constitutum,<br />

ut is qui ad dicendam causam compellitur,<br />

non nisi prxsente eo , qui rei litigiosa consors est,<br />

audiatur : satis ex hoc petitorum negotia superflue<br />

conspeximus dilatare , quum ad dicendam<br />

causam pro sua unusquisque persona sufficiat.<br />

Igítur ne callida oppositione causantis , dum<br />

excusado prxtenditur pro consorte , tricennalis<br />

obviet annositas petitori ; providentissima deli,<br />

beratione sanchnus , ut remota excusatione consortium<br />

, tara pro eorum quarn pro sua persona<br />

, is qui iudicialiter pro communibus rebus fuerit<br />

appellatus , respondeat. Nec ullum prxiudiciam<br />

consortis absentia , si cohxres eius iustissime<br />

, seu etiam per conunentum aut per ig,<br />

naviam fuerit superatus , incurrat : sed si reparare<br />

5 negotiurn legaliter intenderit , permittatur.<br />

Abrogata denique supra factor legis tam<br />

nconvenientis sententia , hoc salubre decretum<br />

per universos regni nostri populos omni decernimus<br />

reverentia valiturum. Ac similis etiam or,<br />

do servabitur , si unus forsitan ex consortibus<br />

quemquam crediderit lite pulsandum.<br />

V. 6 Si placztum quis divisionis inrum-<br />

- pat, divisara partem usurpans.<br />

Q ui placitum divisionis inruperit , et quamlibet<br />

partem aliena portionis invaserit; tanturn de<br />

•suo, quantum de alieno occupavit , amittat.<br />

x Legion. Antigua.<br />

2 Card. vel.<br />

3 Card. vel.<br />

4 Emilian. Fls. Rcsts. Rex. Legion. Antigua. Toled.got.<br />

Card. y S. J. R. sin autor ni nota.<br />

5 Lind. separare.<br />

6 Legiott. y Toled. got. Antiqua.<br />

7 Legion. y Toled. got. Antigua. Card. Antigua noviter<br />

emendata.<br />

8 Legion. y Complot. Si quis nesciens vel sciens domum<br />

aut vineam in consortis &c.<br />

9 Liad. sciente.<br />

ro Card. vel absente.<br />

VDICVM<br />

VI. 7 Si vineam aut domum quis in<br />

consortes terra construxerit.<br />

Si quis S , domino nesciente 9 vol i° consentiente,<br />

vincarn in consortis terra plantaverit aut donunn<br />

fecerit, vel certe si ipse qui vineam plantar<br />

, vel domum facit , ignoraverit quod perno<br />

sit consortis; dum hoc aut testibus aut iuramen_<br />

to firmavcrit , aliud tantum terrx paris meriti<br />

domino illi, in cuius terra vineam plantavit, restituat,<br />

et qui posuit vineam securus obtineat ir.<br />

Si yero domino contradicente plantaverit , inste<br />

12 eam perdat qui rem alienam domino contradicente<br />

' 3 plantavit. Similis etiam et de xdificiis<br />

forma servetur. Hoc tamen adiicimus , ut si<br />

quicumque altere terram vendideri t aut donaverit<br />

sive commutaverit ", qux tamen reperiatur<br />

quandoquidem non eius iuris fuisse qui dedit<br />

; si ille. qui terram ipsam acceperit , in eadem<br />

terra domum xdificaverit , aut vineam plantaverit<br />

, sive oliveta, hortum vel pomaria: fecerit<br />

, sive etiam si quid utilitatis ibi aut labores<br />

adiecerit ' 5 ; et dominus terrx illius cui tersa<br />

ipsa debita fortasse manebat , callidum se servans<br />

contestara noluerit , aut fortasse longe commanens<br />

id ipsum aut nescierit , aut contestara<br />

noluerit 16 ut in postmodum laboratum ibi auferre<br />

aliquid possit : dum hoc ipse cuius eamdem<br />

terram esse patuerit , coram indice propulsaverit<br />

, ab auctore qui terram ipsam iniuste altere<br />

dedit , alteram et similem terram in duplo<br />

recipiat ' 7 ; et ille qui 18 in eadem terra labores<br />

suos exercuit • 1 9, id quod laboravit millo modo<br />

perdat.<br />

VII. 2° Si vineam in aliena terra quis<br />

plantet , in qua non habet sortem.<br />

Que vineam in alieni fundi territorio, in quoipse<br />

consors non est , sine permissione domini,<br />

sive per vim , aut forsitan domino nesciente vel<br />

absente plantaverit , etiam si el contradictum non<br />

fuerit , vineam quam plantavit amittat : quia<br />

sufficere el debet quod ad duplationem rei non<br />

addicitur , qui aliena pr2evaricare 21 dinoscitur.<br />

VIII. 22 De divisione terrarum facta<br />

inter gotum atque romanum.<br />

Divisio inter gotum et romanum facta de portione<br />

terraruin sive sa yal.= , Hulla ratione tur-<br />

11 Legion. possideat.<br />

2 Complot, fuste quod plantavit, amittat.<br />

3 Legion. y Lind. contraeunte.<br />

1 4 Vieil. Legion. y Complot-. commutatam acceperit.<br />

15 Legion. y Complot. exercuerit.<br />

x 6 Legion. Toled. got. y Complot. neglexerit.<br />

/7 Legion. y Complot. restituat,<br />

18 Legion. y Complut. qui plantavit vineam , et in terra<br />

labores suos &c.<br />

1 9 . Card. exercuit , si in terdiourn non fuerit.<br />

20 Toled. got. Antiqua. •<br />

21 Legion. Toled. got. Copylut. y Lind. pervasisse.<br />

22 Legion. Nova lex.•


LIB. X:2 TITVL.<br />

betur, si tatúen probatur celebrata- z ñec<br />

de duabus paftibus goti aliquid sibi romanus<br />

przsumat. 2, aut vindicet , aut de tertia romani<br />

gotus síbi aliquid audeat usurpare aut vindicare<br />

, nisi quod a nostra forsitan el fuera largitate<br />

donatum ; sed quod a parentibus vel<br />

nis divisum est , postetitas immutare non tentet.<br />

IX. 3 De silvis inter gotuni et romanunz<br />

relictis.<br />

De .silvis quX indivisa; forsitan restiterunt 4,<br />

sive 5 gotus sive romanus sibi eas adsumpserit 6,<br />

et fecerit fortasse culturas , statuimus ut si adhuc<br />

silva superest , unde paris meriti terra eius<br />

cui debetur portioni debeat compensad , silvam<br />

accipere non recuset. Si autem paris meriti qux<br />

compensetur, silva non fuerit, quod ad culturam<br />

scisum est dividatur.<br />

X. 7 Quod ea qua' servus non iuente<br />

domino fieJrit , excepto quod iu-<br />

, ,<br />

bet , vatere non poterit.<br />

uidquid servus non iubente domino diviserit<br />

Qvel fecerit, excepto quod lex permittit, firmum<br />

nón esse iubemus , si id dominus servi noluerit<br />

..custodire.<br />

XI.<br />

Vt qui terras ad canonem accepit<br />

, placitum servet.<br />

Terras qt.ix ad placitum canonis data sunt, qui-<br />

" cumque suscepit , ipse possideat , et canonem<br />

domino singulis annis qui fuerit definitus exsolvat,<br />

-quia placitum non oportet 9 inrumpi. Quod<br />

si-canonem constitutum singulis annis implere<br />

neglexerit , terras dominus pro iure suo defendat:<br />

quia sua culpa beneficium quod fuerat consequutus<br />

amittit , qui placitum non implesse<br />

ÇoIsyipcitqr:_<br />

XII." De terris qux definito aunaron<br />

211,mzero per placitum •dantur.<br />

Si per precariarnepistolam certus annorum numerrts<br />

fuerit comprehensus, ita -ut ille qui susceperat<br />

terral post quodcumque tempus domino<br />

reformet 12 ; iuxta conditionem placiti terram qui<br />

accepit , restituere non moretur. -<br />

I Toled. got. celata.<br />

2 Le lioo. prxsnmat usurpare aut vindicare,<br />

3 To.led. got. 1-.t"^;on. Antigua.<br />

4ti7oil Ler; iJa. y Complot. residux erunt. Liad. resedurunt.<br />

S Complot. sí leal.<br />

6 Toled. got. adruperit.<br />

7 Legion. Antigua.<br />

8 Legion, Antiquá.<br />

9 Legion. y Coruplze. potest.<br />

10 Le,gion. y Complot. annonas constitutas.<br />

r-31<br />

XIII. 13 , Si ille qui ad placitum terras<br />

.accepit , extendat culturas.<br />

Qui ad placitum terras suscepit , hoc tanturn<br />

teneat quod eum terrarum dominus habere permiserit<br />

, et amplius non prxsumat• Quod si 14<br />

terras cultura' longius extendisse cognoscitur, et<br />

sibi alias ad excolendos agros forte conduxerit '5,<br />

aut plures filii vel nepotes in loci ipsius habitatione<br />

subcreverint 16 , aut campos qucs el dominus<br />

terrx non prxstiterat , occupaverit , ant<br />

s:lvam qua; el data non fuerit propter excolendos<br />

agros , aut conclusos , aut faciendi] forsitan<br />

prata succiderit : quidquid amplios usurpavit<br />

quam el przstitum probatur 17 , amittat , ct in<br />

domini consistat arbitrio , utrum canon addatur,<br />

an • hoc quod non prxstitit , dorninus ipse possideat.<br />

Si tantummodo alicui ager slt datos , et<br />

data silva vel campus non fuerit, sine iussu domini<br />

nihil de silva ve1 de campo qui agrum<br />

suscepit usurpet.<br />

XIV. I' Si inter eum qui dat et accipit<br />

terram aut silvam , contentio<br />

oriatzir.'<br />

Si inter eum qui accipit terras aut silvas , et<br />

qui prxstitit , de spatio unde prxstiterit , orta<br />

contentio fuerit, tunc si superstis ' 9 est ipse qui<br />

prxstitit, • aut si certe mortuus fuerit , cius hxredes<br />

prxbeant sacramentum quod non amplius<br />

auctor eorum dederit, quam ipsi designanter ostendunt.<br />

Et sic posteaquam iuraverint , prasentibus<br />

testibus qux observentur signa constituant,<br />

ut pro ea re deinceps nulla accedan causado. Si<br />

yero consortes eius aut non dignentur inrare,<br />

aut fortenoluerint, aut aliquam dubiatatcm habucrint<br />

quantum ve1 ipsi dedcrint, vel anteccss'ores<br />

eorum ; ipsi ut animas sois non condemnent,<br />

nec sacramentum prxstent , sed rota aratra quantum<br />

ipsi vel parentes eorum in sua surte susccperant,<br />

per singula aratra 2° quinquagenos aripenne<br />

dare faciant ; ea tal= condicione , ut<br />

quantum occupatum h.buerint vel cultura, iuxta<br />

quinquaginta aripennes concludant , nec plus<br />

quam eisdem mcnsuratum fuerit aut ostensum,<br />

nisi terrarum dominus forte prxstiterit , audeant<br />

usurpare. Quod yero amplius usurpaverint , in<br />

duplum reddant invasa.<br />

II Legion. Antigua.<br />

I a Levion. y Conzplut. reformarct.<br />

1 3 Card. Noviter ernendara. Lez:oo. Antigua.<br />

14 Legion. Card. T'oled. got. Complot. y Llid. Quod si<br />

culturas suas•longins &c.<br />

5 Vigil. Toied. got. y Li7..d. coniunxerit.<br />

16-Toled. zot. y Liml. succeserint.<br />

1 7 Compint. fuerat,<br />

8 Carie'. Fls. Res. B.ex.<br />

Antigua.<br />

'19 Toled. got. suprestis. Conriut.y<br />

20 Complot. Pro singu lis aratris,<br />

••ud. si superest.<br />

R2


133<br />

XV = Vt qui ad excolendunz ter' ram<br />

aro:fi sicza itle qui terraza dedit,<br />

/ta ct iste censzwz exsolvat.<br />

Qui accolam 2 in terca, sua susceperit , et postmodum<br />

contingat , ut ille qui susceperat , cui-<br />

cumque tertiaM 3 reddat ; similiter sint 4 et illi<br />

qui suscepti sunt , sicut et patroni eorum qualiter<br />

unumqnemque contigerit.<br />

XVI.<br />

5. Vt si goti de rolnanorum tertia<br />

quippianz tulerint , iudice• insistente<br />

, roznanis cuneta zV'orment.<br />

Indices singularum civitatum, villici 6 atque prxpositi<br />

terras 7 romanorum ab illis fui occupatas<br />

tencnt attferant , et romanis sua exsequntione<br />

sine aliqua dilatione restituant, ut nihil fisco debeat<br />

deperire : si temen cos quinquaginta annorum<br />

numerus aut tempus non excluserit.<br />

XVII. Flavius Cindasvintus Rex<br />

De mancipiorum agnationi4us dividendis<br />

, atque eorum pJculiis partiendis<br />

et decernendis.<br />

Rovidentissimi iustique iuris est , ut forrnam<br />

inveterara': censurar, qux ab xquitatis ratione disentit<br />

, novellis etiam sanctionibus 10 emendemus<br />

; nec immerito prius nascendi causas nos<br />

expedir arbitrara , et ita demum legem ponere<br />

nascituris. Si enim filius ab utroque pareare gignitur<br />

et creatur, cur idem ad conditionem tantum<br />

pertineat genitricis , qui sine patre<br />

tenus potuit procreara? Han rationabiliter natur 3<br />

lege compollimur agnationem qux servo<br />

alieno coniuncta peperit , inter utrosque dominos<br />

xqualiter dividendam. Quod si unus tantum<br />

filius ab eisdem parentibus fuerit procrea tus,<br />

quon i a m ambobus dominis modo platito , non poterit<br />

deservire , idem filius apud matrero usque<br />

ad x t a ti s annum duodecimum educetur , dones<br />

atas ojos in exercendis laboribus (erre servitiurn<br />

pubertatis incipiat. Post hac autem clominus ancilla<br />

domino servi cui hxc ancilla coniuncta est,<br />

pretium ex medietate persolvat, quantum idem<br />

filius a bonis hominibus valere fuerit,xstima tus..<br />

Similis forma servetur et de exteris filiis qui impari<br />

numero fuerint procreati. Peculium yero<br />

mobilis rei quod servus et ancilla profligaverint<br />

Legion. Antigua.<br />

2 Complut. agricolam.<br />

3 Compila. terram.<br />

4 latea'. sor. Legion. Card. y Complut. sentiaut.<br />

5 Legion. Antigua.<br />

6 Complot. villaruin przpositi.<br />

7 Legion. y Liad. tertías.<br />

8 Legion. Card. Complot. y Lind. exactione.<br />

9 cavd. Nova. Legión. Anligua noviter einendata. Toled.<br />

got. y Complut, sin 1.-1U1127' ni ilOtít.<br />

VOIt I . 1VDICVM<br />

sub uno contubernio constituti , atraque domina<br />

deCernimus pertinendum. Sane si !in handum al-<br />

.terius domini ad cuius iura ideen servus ve! ancilla<br />

non pertinent , P rxter xdificium agrumque,<br />

vel áliquid quod esse possit a sc rvis<br />

talibus in re mobili fuerit conquisitum, non aliter<br />

guara agnationem rem huiuscemodi<br />

ter eorum domini sibi debeant vindicare. Quod<br />

si unus ex bis , dominis contubernio famulorura<br />

fuerit conatos inruinpere,'statinf eOS separare•non<br />

ditferat ; ea temen condicione servata, ut postquam<br />

ad dorninorum cognitionem contubernio<br />

servoruni pervenerint, si eos in hoc dominorum<br />

voluntas perseverare noluerit , infra anni spatium<br />

ipsum contuberniurn resolvere non rnorentur.<br />

Cxterum si hoc rationabile tempus, quod hac lege<br />

indultum est, negligentia dominorum excesserit<br />

, quidquid post expleturn annum fuerit procreatum<br />

, utrique .domini xqualiter inter se se_<br />

xus , numen , vel xtatis contropatione noVerint<br />

dividendum. Quod si super annum tempus ex_<br />

cesserit , et hoc. unus dominus vel ambo nescierint',<br />

quodcumque nasci potuerit similiter in<br />

divisionis xquali portióne manebit.<br />

XVIII. Flavius gloriosus Recesvinius<br />

pCculiunz p‘,;Cullare ad unam iñ.<br />

telliaentianz habeatur.<br />

Sne contentionis apice 0. ímprobos vidimus sincerara<br />

intelbgentiarn desecare ut refe.ln<br />

possit, compendió brevitatis uti sic convenit. OMnis<br />

ergo res qua; mobilis immobilisque: consistir<br />

, cuiuscurnque fuerit generis sive forruz; aut<br />

peculii aut peculiaris nomen habuerit , "mins in.7<br />

telligentix vine evidentiamque °brincar, ,<br />

hoc omnis de mobilibus immobilibusque r4bus<br />

intentio 14 conquiescat. :<br />

XIX. Flavius gloriosus Recesvintug<br />

Rex 35,<br />

Si pro act'.eptis rébus promissib -non , sol-.<br />

vatur.<br />

•<br />

Si quis terram,•vineam aut .aliquatn rem<br />

pro decimis vel quibuslibet commodis prxsta-.,<br />

tionibusque reddendis . per scriPturam, aut quarncuinque<br />

definilionem ita ,ab Acceperit „pos,:<br />

sidendam ut ille qui dat, sic sub alicuius ex-<br />

ro' Complot. legibus. .<br />

Legion. Antigua. Toled. got. y Complut. sin autor ni<br />

nota.<br />

2 Legión. Toled. got. y Complot. intationis acie. Card,<br />

y Line/. contentionis acie.<br />

1 3 Liad. deserere.<br />

34 Compila. contentio,<br />

1 5 Card. Fls. gis. Legion. Antiqtta..Zerl. got.<br />

Complut. sin autor ni nota.


solutionis debito . det , ne 'videatur ius rei sux<br />

amittere am volu<br />

isse , quidquid .deber qui rem ac-<br />

cipít , etiam sine sollicitudine domini ipse sollicitus<br />

reddát. Nam quamvis consuetudo vel promissio<br />

exsoluta non fuerit , de rebus suis pars<br />

dornini excludi non poterit , quia non voluntate<br />

istius qui dedit, sed .fraude illius qui rem<br />

accepit , videatur i comrnotio -rei domino com-<br />

LIB. X. TITVL. I.<br />

'33<br />

moved. , Si. ::•vero..ille qui rem accepit consuetudinem<br />

aut promissionem differat adimplere,<br />

quodcumque de promisso 2 vel consueto<br />

rei .domino in duplum exsülvat. Nam si ita reddere<br />

promissum aut consueturn dissimulet , ut<br />

dominum rei legum tempus excluda t , usque ad<br />

L. annos rem cum augmento solius laboris quod<br />

illic fecit amittat.<br />

II. TITVLVS DE QVINQVAGENARII<br />

ET TRICENNALIS TEMPORIS INTENTIONE.<br />

I. 1\Te post L. arreos sortes vel romance<br />

a<br />

arrlt lius repetantur.<br />

II. Ne incipia fugitiva post L. anuos ad servitium<br />

revocentur.<br />

III. Trt 077111C S catira' tricennz'o concludantur:<br />

IV. Vt exceptis jiscali,us ser-vis , tricennale<br />

1- 3 Ne post L. an720S sortJs aolic‘e vel<br />

romance amplius repetantur.<br />

S3rtes goticx et tertix romanorum, que infra 4<br />

quinquaginta nonos non fuerint revocatx , millo<br />

modo repetantur.<br />

II. s Ne mancipia fugitiva post L. an-'<br />

nos ad s?rvitium revocentur 6.<br />

Mancipia fugitiva qux infra quinquaginta<br />

nos inventa non fuerint, non iiceat ad servitium<br />

revocare.<br />

III. 7 Vt omnes cause .tricennio . conclu-<br />

-dantur.--<br />

O une.s causa;, seu bona; sive mala , aut etiam<br />

criminales, qux infra XXX: annos definítx non<br />

fuerint , vel mancipia qux in contentione posita<br />

fuerint aut sunt 8 , ab alio tamen possessa , si<br />

defiaita atque exacta 9 non fuerint, nulo modo<br />

repetantur. Si quis autem post hunc triginta annorum<br />

numerum causam movere tentaverit, irte<br />

numerus el resistat ;.et libram auri cui rex ius.<br />

serit 10, coactus exsolvat.<br />

Card. videtur contentio rei &c.<br />

y Cqn iFint. de promissinne vel consuetudine.<br />

3 To!ed.<br />

l• Card. Antiqua.<br />

4 Complut. tina'. 'l'Ara.<br />

5 Legi,n. Antigua.<br />

6 Toltd. go t. Leáon. v r'ptt a nriár.<br />

7 D..gkn. y Card. Antigua.<br />

8 Card. aut aun sunt.<br />

tempus valeat irr onm'bus causis.<br />

V. De interruptione tricennii.<br />

VI. Ne tricennale temíais tmp,'cliat relegatis.<br />

VII. De prali.ro annorum numero , quo jiscales<br />

servi possínt ad servitium rcpti.<br />

IV. Flavius picrious Recesvintus<br />

Rex ".<br />

Vt exceptis fiscalius servir tricennale<br />

tempus valeat ¡a 01111litS C,UíSiS.<br />

Sxpe competentis indebita resolutio inris evanescere<br />

facit statum " iustx possessionis; et quod<br />

nula nobilitas decoravit, indebita licentia libertad<br />

contrait. Tricennalis er o transcursio tempog,<br />

rum quum tam constanter inolevisse videatur in<br />

negotiís sanctionum 1 3, ut iam non quasi ex institutione<br />

humana, sed veluti ex ipsarum rerum videatur<br />

processisse natura : ideo valitura sanctionis<br />

huius xternitate decernitur , ut si per tricennii<br />

tempus seu fi;cus de quorumlibet mee quodcumque<br />

tennerit , sive quilibet de fisci , extra<br />

mancipia fiscalia , aut cuiuspiam rebus al:qued<br />

fortasse possederit , percnni sibimet iure vircet<br />

et retentet , et nec contra hunc nt.mert:m ,<br />

quo etiam ventas perfecta: completar XI2L15 , 2ttentet<br />

commoveri vox cniuscumque pL:rticnís.<br />

Servi vero , quorum de stirpc sarvili cvidens<br />

origo patuerit , resoluti atque por diversa<br />

vagantes quamvis nihil in pensione tributi persolverint<br />

, quamvis fu a vel latebris seu pauo-<br />

g<br />

cinio quorumcumque 'defensi latuerint, set vitutis<br />

conditionern non erunt penitus - evasuri : sed in<br />

originem pristinam absque t ,:mporum wa:iudiclo<br />

redigendi: ab huius sentencia legis illis tantum-<br />

9 Cara'. aut vendicata.<br />

I o Celn,ilut. voluerit.<br />

ti En lo.f. c"rd:c?.r Leficn,To'ed.,z,n`. S .T. R. y CoPpitit.<br />

faifa esta ley IV. y basoeite n:in;e •o fitá la que ai.:.1"<br />

es Vi I.<br />

I z Card. y Lind. statutum tempus.<br />

1 3 Lind. actionum.<br />

4.


134<br />

percipere valuerint regia<br />

modo segregatis<br />

conlatione, reniedíertatis.<br />

a lib<br />

V. Flavius Cindasvintus Rex'.<br />

De interruptione tricennii.<br />

F ORI IVDICVM<br />

Srpe proprium ius alterius longinqua-possessio<br />

in ius transmittit alternas : nam quod quisque<br />

XXX. annos expletis absque interruptione temporís<br />

possidet, nequaquam ulterius per repetentis<br />

calumniamamittere potest. Vt ergo tara petenti<br />

quam possessori competenter possit esse consultum<br />

, id ab omnibus (..).bservandum est , ut<br />

quicuinque rem qua:: ab alio per XXV. zumos,<br />

et supra , infra XXX. nonos tamen, possessa est,<br />

sui iuris esse adstruxerit , et possessor fortasse<br />

sive a indica seu a repetente commonitus , vel<br />

reddere distulerit , val rationabiliter responsum<br />

parare contempseric , aut quamcumque dilationem<br />

videatur afferre , sive etiam eiusdern rei<br />

qua; petitur absentem possessorem , hoc est, aut<br />

in alía provincia , aut in expeditione publica<br />

posirum esse constiterit 9; tune index id quod<br />

reposcitur, id est, seu possessio sive quodcumque<br />

fuerit , pro interruptione temporis coram<br />

duobus aut tribus ingenuis petenti consignare<br />

procuret. Ita ut si índex rem ipsam petenti per<br />

saionis instantiam prxceperit consignare, per epistolam<br />

marra sua subscriptam eumdem saionem<br />

iuxta modum subterius 4 comprehensum informar<br />

: et si forte possessio est ubi repositio alicuius<br />

substantix sit , ne per, rationales excusatio<br />

fiat , annulo iudicis vel saionis qui locura consignat<br />

, eadern ostia , ubi res est posita , per illos<br />

oc. ..1 1.) días maneara obsignata , et ille qui accepit,<br />

octo tantum diebus possideat , et nihil exinde<br />

expenderé, aut evertere , vel alienare prxsurnat,<br />

sed in ea tontuna loco quod voluerit „gut potuerit<br />

laboris exerceat. Post coto autem dies rem<br />

intemeratam dimittat , ab eo quena possidentem<br />

invenerat indubitanter adprehendendam , et<br />

lain ex hoc ille qui octo diebus possedit, calumnian<br />

pertimescat. Ita tamen ut sive ipse , seu<br />

pars eius ala posteritas infra XXX. annos a die<br />

interrupti temporis rem quam sibi consignara poposcerat<br />

, sui iuris esse convincat. Nam si convinci<br />

eadein actio taliter non potuerit, ille quidem<br />

qui suprestis est , qui dominium alienum<br />

inquieravit, rei domino velut iniustus satisfaciat<br />

petitor. Aut si aliquid expenderit exinde , vel<br />

everterit , in quadruplum reddere compellatur.<br />

Parti vero eius aut posteritati nulla ex hoc ulte-<br />

r card. Fls. Ervigius Rex. En este códice es VI. esta ley.<br />

Legion. Antigua.<br />

2 Legion. repetitur.<br />

3 Card. constiterit , aut non constiterit,<br />

4 ',Ton. legis subterius.<br />

s Complot. servat,.<br />

6 Complot.,' Lezim. per saionern iudkis.<br />

7 Legion, Antigua<br />

, capitulare e:•:,72.121,21' epistoíd<br />

fos.; ndtionis. Die inett. (9-e,<br />

8 Legion. Antigua. Toled. got. S. J. R. y complot. sin<br />

rius calurnnia moveatur, illa vero eVidentissimc<br />

conditione taxata S ut si diversarum rutin-) , et<br />

in diversis locis hac de qua agitur fuerit dispersa<br />

facultas , ex omnibus his qui eanidem<br />

pertinent repetitionern , untun quodemnque fuera<br />

secundum prxsentis legis decretum a iussio<br />

ne 6 iudicis consignatum pro traditione teneatur<br />

omnium rerum. 17-121{. 7 Exemplar epistoLe<br />

inforrnationis. Die iudex illi saioni. informanws<br />

te , ut locuras illiam quem ille repetit , et nona<br />

dominio illius esse videtur , iuxta legis ordinem<br />

coram duobus aut tribus ingenuis illi consignes,<br />

octo tantum diebus possídendum : ita ut si aliquid<br />

ibi repositionis habeatur, et annulo domini<br />

sui non est signatum , propter auferendam excusatione7n<br />

rationabiliura per illos octo dies<br />

nulo tuo nzawat obsignatzim ; a te vero nihil<br />

exinde aliquatenus auje. ratur.<br />

VI. Flavius Recesvintus Rexv.<br />

Ne tricennale tempus impediat relegatis.<br />

Quantum pressuris conditio urgetur humana,<br />

tantum multis remedils clementiam principalem<br />

necessitati consulere decet humana. Quaprop,<br />

ter quum quisque nobilis atque 9 inferior inge=<br />

nuus sive etiam servus regio iussu in custodiara<br />

vel in exsilium extiterit deputatus ' o, et contingat<br />

eum quandoque , aut liberationem " gratiamque<br />

invenire , aut ad sua bona revertí ; si<br />

quamcumque rem ín repetitione videatur babare<br />

, non illud tempus pro tricennali vel quinquagenario<br />

annorum numero in eius actione<br />

iungatur , quod ipse in custodia vel in exsilió<br />

fuisse dinoscitur : sed remoto omni illo tempore<br />

, quo evidenter eídem persona in pressuris et<br />

in penuria constitutae síbi debitum negotium sequi<br />

non licuit. De cartero iuxta legum decreta<br />

vel tempus in eius actionibus legalís ordo maneat<br />

constitutus.<br />

VII. Flavius Egica Rex D.,<br />

De preefixo annorum numero 13, quo fiscales<br />

servi possint 14 ad servitium<br />

repeti.<br />

Abrogata legis illius sententia, qua de fiscalibus<br />

servis pracipitur, , ut absque praiudicio temporuin<br />

in servitutis prístina originem redigantur '5;<br />

id novo sanctionis edicto decernimus , ut iidem<br />

autor ni nota.<br />

9 seu.<br />

lo Cara'. deputatus aut ab hostibus deportatus.<br />

rt Legion. Card. y Complut. liberationem invenire.<br />

1 2 Esta lcp VII. en el códice de Card. es la V. Toled.<br />

got. Fls. Varaba Rex.<br />

Legion y Complut. tempore.<br />

1 4 Legion. y Complut. deka«.<br />

15 Legion. reducantur,


LIB. X. TITVL.<br />

ipsi fiscales servi , quos per XXX. asnos inter<br />

prxsentes aut quisgue possederit , aut ipsi coram<br />

positi prxclictum numerum annorum nulo<br />

dominante transierint , vel ü etiam qui pér diversa<br />

vagantes sine aliqua tributi vel servitii<br />

impensione quinquagenariam annorum r metam<br />

pervagando excesserint , nullo modo sint ad fis-<br />

3 5<br />

ci servitutem .ulterius repetendi.-: Sed quoid egaeloiss<br />

fuisse tricennalis , vel quinquagenarius<br />

communisque ordo convicerir , hoc esse eos modis<br />

onmibus opértebit , ut in 3 perquisitione mancipiorum<br />

fiscalium , una eademque lex principis<br />

teneat , qua; et in populorum sirnilibus vocibus<br />

dignoscitur constituta.<br />

III. DE TERMINIS ET LIMITIBVS.<br />

Vt termini et limites conservezztur.<br />

II. De conlisis et evulsis<br />

III. Quid observetur si de terminis contentio<br />

ortatztr.<br />

I. 4 Vt termini et limites conserventur.<br />

Antiguos terminól et limites sic . stare iubemus,<br />

sicut antiquitus videntur el-se constructi , nec<br />

aliqua patimur cominotione divelli.<br />

II. S De conlisis et evulsis<br />

studio pervadendi limites complanaverit,<br />

aut terminos fixos fuerit ausus evellere :. si ingenuus<br />

est , per singula signa vel notas XX. 6<br />

'solidos , cur-fraudein fecit , cOgátur inferre 7 et<br />

si servus est , per singula signa L. flagella suscipiat<br />

, et limitem et terminum restituat. Si quis<br />

autem dum arat 8 , vel vineam plantat , terminum<br />

casu non voluntate convellerit ; vicinis prxsentibus<br />

restituat terminum , et postmodum ex<br />

hoc nullum. dainnum aut periculum vereatur.<br />

III. 9 Quid observetur si de terminis<br />

contentio oriatur.<br />

uotiescurnque de terminis fuerit orta conten-<br />

Qtio , signa qux antiquitus constituta sunt, oportet<br />

inquiri , id est , aggeres terrx sive arcas,<br />

-quas propter fines fundorum antiquitus apparuerint<br />

fuisse congestas atque constructas : lapides<br />

etiam, quos propter indicia terminorum notis evidentibus<br />

sculptos constiterit esse defixos. Si hxc<br />

signa defuerint , tuno in arboribus notas , quas<br />

decurias vocant , convenit observad , sed illas<br />

qua .antiguitus probantur<br />

1 Legion. y Complot . numera.<br />

a Complut. guinguagenalis.<br />

3 Complot. ita ut per inguisitionem,<br />

4 Toled. srot. Antigua.<br />

5 Legion. Antigua.<br />

6 Legion. y Complot. XXX.<br />

7 Legion. exsolvere.<br />

...<br />

IV. Si alias infra terminos alienos possidere dicatar.<br />

V. Vi si aliqua pars de aliqzio loco tempore<br />

romanorum remota est , ita persistat.<br />

IV. Flavius gloriosus Recesvititus<br />

Rex ".<br />

Si alter intra terminos alienos possidere<br />

dicatur.„<br />

Si quis intra terminos alienos, per absentiam at-i1<br />

per ignorantiam domini , partem aliguam forte<br />

possederit,. diuturna mansio etiam in multo<br />

tempore inolita , vel amplios quain L. annis<br />

hominum, partis eius habitado publice et humobiliter<br />

consistere aut permanere nullatenus comprobetur<br />

; statim quum per antigua signa eviclentibus<br />

inspectoribus fines loci alterius cognoscuntur,<br />

, amittat domino reformandarn. Nec contra<br />

signa evidentia debitum dominium ulluco<br />

longx possessionis tempus exciudat. Sed hoc si<br />

ex his contendentibus unius possessoris sive auctorum<br />

eius dominium reperiatur advenisse " potremum.<br />

Nam si tanta tempora excesserunt, ut<br />

nec ipsi nec auctores eorum noverint , cuíus primurn<br />

aut dominium aut possessio fuit : sed rice<br />

per testen' , nec per scripturam potuerit postremus<br />

possessor ostendi , quia dubium 12 prima<br />

possessionis constat indicium ; unusquisque quod<br />

possidet , inrevocabiliter possidebit. Verum ubi<br />

milis possessor sine alterius domini manseribus<br />

publice possidens per evidentia signa locura ex<br />

integro vindicare videtur ; nula ratio sinit , ut<br />

quamvis per longa tempora eius possessionis<br />

tegritas decerpatur. Vnde si alter illic se per<br />

przesumptivam introduxerit novitatem, nihil no,,<br />

cere poterit possessori. Sí vero idem aliena adpetens<br />

, aliquid ex hoc repetit non prxsumptive<br />

, sed per iudicium; si meretur obtineat. Nam<br />

si incognite et improvise adtentet aliquatenus<br />

cedere vello , liceat hunc domino vere , ut vio-<br />

8 Ca•d. dum arat pomada.<br />

9 Toled.got. y Le g ion. Antigua.<br />

ro Legion. Antigua. Toled.got.<br />

autor ni nota.<br />

Complot. esse.<br />

12 Toled.got. y Lind. nullum,<br />

y Complot. fin


.•FORI I VDICVM<br />

136<br />

et ut invasorem, per iudicium tem ropris e t afunda u i g milla nu tildl 1s certissimis signis , mit<br />

lentum acensare<br />

limita bas probatur,<br />

observara ,<br />

legibus abdicare.<br />

c uos partium consen-<br />

. VI si aliqua pars de alivio loco temsus ielliseig)eecrtiti° :<br />

'quos certiores aguovenir<br />

ve1 seniores , facial eos sacramen<br />

pare romanorum remota est ,ita per-<br />

ta prxbe<br />

re , quod terminos absque ulla fraude rnonstra -<br />

sistat.<br />

verint , et tatuen nullus novum terminum sine<br />

Si quodcumque ante adventurn gotorum de ali-<br />

consortis prxsentia , aut sine inspectore consticuius<br />

fundi iure remotum est , et ad aliquam<br />

tuat. Quod si forsitan liber hoc fecerit , damnum<br />

possessionern , aut venditione, aut donatione , aut<br />

pervasionis accipiat 3 , quod legibus continetur. Si<br />

divisione , aut aliqua transactione translatum est;<br />

vero id servus admiserit domino nesciente , du-<br />

id in eius fundí , ad quem a romanis antiquitus<br />

centa flagella publice extensus accipiat, et nul-<br />

probatur adiunctum , iure 2 consistat. Quum au- lum ex hoc prxiudicium domino computetur.<br />

LIBER N.I.<br />

De cegrotis atque rnortuis, et transinarinis negotiatoribus 4,<br />

I. TITVLVS DE MEDIOS ET /EGROTIS.<br />

1. Ne ahsentibus propinquis nzulicrem medicas<br />

febotonzare pr,esamat,<br />

n. Ne medicas casto dia retentos visitare ¡r te.sumat.<br />

III. Sí medicas pro ttritudine ad placitum expectetur.<br />

IV. Si ad placitum susceptus moriatur infir-<br />

I. 6 Ne absentibus propinquis mulierem<br />

medicus flebotomare prcesumat.<br />

N ullus medicus 7 sine prxsentia patris, matris,<br />

fratris filii aut avunculi vel cuiuscumque<br />

proPinqui mulierem ingenuam flebotornare priesumat<br />

, excepto si necessitas emerserit xgritudinis<br />

; ubi etiam contingat supradictas personas<br />

minime adesse , tunc aut coram vicinis honestis,<br />

aut coram servis et ancillis idoneis , secundurn<br />

qualitatem zegritudinis , qua; novit impendat.<br />

Quod si") hoc sine prxdictis puesumpserit, X. :t<br />

solidos propinquis aut marito coactus- exsolvat,<br />

quia difficillimum nullatenus est, ut sub tala occasione<br />

ludibrium interdum adcrescat.<br />

II. " JV medicus custodia retentos visitare<br />

prxsunzat.<br />

N ullus medicorurn, ubi comires, tribuni, aut villici<br />

in custodiara retruduntur, , introire prxsumat<br />

sine custode carceris ; ne illi per metum culpa<br />

sux mortem sibi ab eodem explorent. Nam si<br />

e Card. y Legion. Antigua.<br />

2 Lrgicn. ita persistat.<br />

5 ['m'Out. incurran<br />

4 Legion. De xgrotis et pardiez Del znortucruza sepulten<br />

nezotiaforibus.<br />

5 Legion. v Compita. indiscretas , y así en la ley.<br />

6 Le gion. Nova Cara'. Antigua.<br />

7 Legkee. y Compilo. medicus<br />

27ZUS.<br />

V. Si de oculis medicus ltypocisma tollat.<br />

VI. Si per ilebotomun2 ingenuas sive servus mor•<br />

tem incurrat.<br />

VII. De mercede discipuli.<br />

VIII. Ne indiscussus 5 medicus custodia deputetnr.<br />

aliquid mortiferum his ab ipsis medicis datum<br />

ve1 indultum fuerit, multum rationibus publicis<br />

deperit. Si quis hoc rnedicorum prxsumpserit<br />

, sententiam cum ultione percipiat.<br />

III. 13 Si medicus pro awritudine' ad<br />

placitum expectetur.<br />

Si quis medicurn ad placitum pro infirme visitando<br />

, aut vulnere curando poposcerit; quum<br />

viderit medicus vulnus , aut dolores agnoverk,<br />

statim sub certo platito cautione emissa Mfirintim<br />

suscipiat.<br />

IV. 14 Si ad placitum susceptus tnoriatur<br />

in rmus.<br />

Si quis medicus infirmum ad placitum susce-<br />

perit , cautionis emisso vinculo-, infirmu rn res-<br />

tituat sanitati ; certe si periculum contigerit<br />

mortis , mercedem placiti penitus non requirat<br />

nec ulla exinde utrique parti calumnia<br />

moveatur.<br />

8 Legion. fratris , mariti , &e.<br />

9 Toled. got. avi.<br />

10 Toled. got. Legion. Complut.y Lind. Quod si aliter<br />

przsumpserit.<br />

e 1 Toled. got. XX.<br />

Legion. Toled. got. y Card. Antigua.<br />

13 Legion. y Card. Antigua. Toled. got. Fls. Varaba.<br />

1 4 Legion. Toled.got. S.J. R. y Card. Antigua. '


y. = Si de oculis me- dicus .hypochysnza 2<br />

tollat.<br />

•<br />

Si quis medicus hypochysim 3 de oculis abstulerit<br />

, et ad pristinam sanitatem infirmum revocaverit,<br />

V. soliclás pro suo beneficio consequatur.<br />

VI. 4 Si per jiebotonzum inuenuus vel<br />

servus mortero zncztrrat.<br />

Si quis medicus dum flebotomiam exercet, ingenuum<br />

debilitaverit, CL. solidos coactus exsolvat.<br />

Si yero mortuus fuerit , propinquis continuo<br />

tradendus est , ut quod de eo facere vo-<br />

LIB. XI. TITVL. III.<br />

137<br />

fuerint , habeant potestatem. Si vero servum debilitaverit<br />

aut occiderit , huiusmodi servum restittiat.<br />

VII. 5 De mercede discipuli.<br />

Si quis medicus famulum in doctrina susceperit<br />

, pro beneficio seo XII. solidos consequatur.<br />

VIII. 6 Ne indiscusus medicus custodia<br />

deputetur.<br />

Nanas medicum inauditum , excepta homicidii<br />

causa, in custodian). tradat 7 . Pro debito temen<br />

sub lideiussore deber consistere.<br />

II. TITVLVS DE ' INQVIETVDINE SEPVLCROVM.<br />

1. De violatoribus sepulcrorum. II. Si sepulcrum mortui auferatur.<br />

I. B De violatoribus sepulcrorum.<br />

Si quis sepulcri violator extiterit , aut mortuum<br />

expoliaverit , et el aut ornamenta vel vestimenta<br />

abstulerit ; si liber hoc fecerit , librara<br />

auri coactus exsolvat hxredibus mortui, et que<br />

abstulit reddat. Quod si hzredes non fuerint,<br />

fisco nostro 9 cogatur inferre 1° , et prxterea<br />

C. flagella. suscípiat. Servus yero si hoc crimen<br />

admiserit , CC. flagella suscipiat , insuper<br />

et flammis ardentibus exuratur , redditis nihilominus<br />

cunctis qua: visas est abstulisse.<br />

II. " Si sepulcrum mortui auferatur.<br />

Si quis mortui sarcophagum abstulerit , duin<br />

sibi vult habere remedium , XII. solidos indice<br />

insistente hxredibus mortui. cogatur exsolvere.<br />

Quod si , domino iubente , servus hoc admiserit<br />

, dominus pro servo componere 12 non<br />

moretur. Servus vero si ex sua voluntate hoc<br />

admiserit '3 centum flagella suscipiat , et quod<br />

tulerat , et loco et corpori proprio reforme<br />

tur.<br />

III. TITVLVS DE TRANSMARINIS NEGOTIATORIBVS.<br />

1. Si transmarini negotiatores rem furtivam<br />

vendere detegantur.<br />

II. Trt transmarini negotiatores suis et telonariis,<br />

et legibus audiantur.<br />

I. 14 Si transmarini negotiatores rent<br />

furtivam vendere detegantur.<br />

S i quis transmarinus negotiator aururn , argentum<br />

, vestimenta vel quxlibet ornamenta ' S provincialibus<br />

nostris vendiderit , et competenti pretio<br />

fuerint venundata ; si furtiva postmodum<br />

fuerint adprobata nullam emptor calumniam<br />

pertimescat.<br />

1 Legion. y Card. Antigua.<br />

2 Legion. Card. Complut. y Lind. Jpochynnata.<br />

3 Complut. hypochysmata. Lind. hypochygna.<br />

4 Legran. y Card. Antigua.<br />

5 To‘ed. got. Legion. y Card. Antigua.<br />

6 Legion. y Card. Antigua.<br />

7 Legion. Complot. y Lind. retrudat.<br />

8 Tuled. sor. y Card. Antigua.<br />

III. Si transmarinus negotiator mercenariurn de<br />

locis nostrís secum transtulerit.<br />

IV. Si transmarinus negotiator mercenarium pro<br />

commercio susceperit.<br />

II. 16 Vt transmarini negotiatores suis<br />

te zt zr.telonariis , et legibus audian-<br />

Quum transmarini negotiatores inter se cansant<br />

habent , nullus de sedibus notrís eos audire<br />

prxsuniat , nisi tantummodo suis legibus audiantur<br />

apud telonarios suos.<br />

9 Tolrd. zot. fisco nostro persolvat.<br />

ro Complot. exsolvere.<br />

r r Legion. Antigua.<br />

r 2 Toled. got. componat.<br />

.t g Toled. got. talla fecerit.<br />

5 4 Ltgion. y S.J. R. Antigua.<br />

15 Card. ornamenta aut aliam real.<br />

6 Legion. y Card...Antigua.


1 39<br />

framfoaringts negotiator mercenarizaa<br />

de locis nostris secum transpderít-<br />

Nuilus transmarinus negotiator de sedibus nostris<br />

mercenarium andeat in loca sua transferre.<br />

Qui contra hoc venire tentaverit , inferat fisco<br />

nostro auri libram unam , et przterea C. fiageh<br />

la suscipiat.<br />

9<br />

FORI IVDICVM<br />

LIBER XII.<br />

IV.' Si transmarinus negotiator mercenarium<br />

pro commercio suscepecit.<br />

Si quis transmarinus negotiator mercenarium 3 do<br />

sedibus nostris pro vegetando commercio susceperit<br />

, det pro beneficio eius solidos III. per<br />

annum unum , et nihilominus impleto platito<br />

servum domino reformare cogatur. 4<br />

De removendis pressuris , et omnium hcereticorum omnimodo<br />

sectis extinctis.<br />

I. TITVLVS DE TEMPERANDO IVDICIO,<br />

I. De commonitione principis , qua iubctur, ut<br />

iudicium tenTerent iudiccs.<br />

II. Vt nullus ex his , qui populorum accipiunt<br />

1. Flavius gloriosus Cintasvintus<br />

Rex S.<br />

De conononitione principis, qua iubetur,<br />

ut iudicium temperent iudices.<br />

Qui necessariam culpis hominum severitatem<br />

disponimus, convenit ut Deo placita remedia miseris<br />

impendamus. Obtestamur itaque indices omnes<br />

cunctosque quibus iudicandi concessa potestas<br />

est , et teste virtutum omnipotente domino<br />

commonemus ad investigandam T'idean rei vexitatem<br />

in causis omnibus sollertes existes-e , et<br />

absque personarum acceptione negotiorum omnium<br />

contentiones examinare ; sirca vistas Lamen<br />

personas . , ac presertim paupertate depressas<br />

severitatem legis 6 aliquantulum temperare.<br />

Nam si in totum iudicii proprietas adtendatur<br />

, misericordia; proculdubio mansuetudo<br />

deseritur.<br />

I tegion. y Conplut. Antigua,<br />

2 Lesion. y Card. Antigua.<br />

3 Card. mercenarium servum sponté domini sul de sedibus.<br />

Lrgion• mercenarinin de 1oci• pro vegetando in commercio.<br />

ET REMOVENDA PRESSVRA.<br />

potestatem et curar», quostumque de<br />

lis, aut in sunTtibus, aut in indictionibus<br />

inquietare pertentet.<br />

II. 7 1-7-t nullus ex his , qui populorum accipiunt<br />

potestaten; et curan; , quoscunique<br />

de populis , aut in sumptibus<br />

, aut in indictionihus inquietare<br />

pertentet.<br />

Omnes quos regni nostri felicítate tuemur, nihil<br />

aliud eorum utilitatibus consulentes , momentis<br />

omnibus statuimus, nisi ut nullam dispendiorum<br />

suspicionem patiantur. Quid est enim<br />

tara proximurn vel nobis farniliare , quam<br />

piara fidelibus manum porrigere , et fuste eos<br />

quos regimus , in diversis negotiis adiuvare?Decementes<br />

igitur et huius legis nostrx severitate<br />

constituentes iubemus , ut nullis<br />

bus, exactionibus , operibus vel angarüs comes,<br />

vicarius, villicus pro suis utilitatibus populos ad=<br />

gravare prxsumant , nec de civitate vel de territorio<br />

annonam accipiant. Quia nostra recordatur<br />

clementía, quod dura iudices ordinamus, nostra<br />

largitate eis compendia rninistramus. Simili<br />

auctoritate iubemus rectorem provincia, sive comitern<br />

patrimonií , aut actores fisci nostri , ut<br />

nullam in privatis hominibus habeant potestatem,<br />

nullaque eos molestia inquietcnt. Sed si p rivatus<br />

cum servís fisci nostri habuerit causationem,<br />

Iroted.sót• Fis. Rcs. Card, Antigua. Legion. sin autor<br />

zzi nota.<br />

6 Compita. legalem.<br />

7 S. j. R, .Recáredus Rox.


LIB. XII.<br />

actor vel procurator commonitus iudicio rectoris<br />

provincia; , vel iudicis territorii , ubi causa<br />

fuerit intromissa , suum reprxsentet minoren],<br />

ut discusso negocio districtione legan uniuscuiusque<br />

emendetur excessus., Et quia dum regali<br />

cura actores nostrarum perquireremus a pro-<br />

-vinciarum , comperimus quod numerarii vel defensores<br />

annua vice mutentur : qua de causa detrimentum<br />

nostris non ambigimus populis evenire<br />

: ideoque iubemus , ut numerarius vel defensor<br />

3 , qui electus ab episcopis vel populis fuerit,<br />

commissum peragat officium. Ita Limen ut<br />

TITVL.<br />

139<br />

dum numerarius vel defensor ordinatur, nullum<br />

beneficium iudici dore debeat , nec iudex prx-<br />

-sumar ab eis aliquid accipere . vel exigere. Quod<br />

si quis iudicum hanc nostram transcenderit con-<br />

- stitutionem , honore privatus decem libras aura<br />

fisco nostro coactus exsolvat. Sacerdotes yero<br />

quos divina obtestatione convenimus , si excessus<br />

iudicum aut actorum scierint , et ad nestram<br />

- non retulerint agnitionem , noverint se concilii<br />

iudicio esse plectendos , et detrimenta , qua; pauperes<br />

contra silentio pertulerint , ex corum rebus<br />

illis esse restituenda.<br />

II. TITVLVS DE OMNIVM ELERETICORVM<br />

ATQVE IVD.ZEORVM CVNCTLS ERRORIBVS AMPVTATIS.<br />

I. Quod post datas fidelibus leges, oportuit infidelibus<br />

constitutionem ponere legis.<br />

II. De omnium hdresium erroribus abdicatis.<br />

III. De datis et confirmatis legibus supra iuddorum<br />

nequitiam promulgatis.<br />

IV. De cunctis iuddorum erroribus generaliter<br />

extirpatis.<br />

V. Ne iuddi more suo celebrent pascha.<br />

VI. Ne iuddi more suo foedus copulent nuptiale.<br />

VII. Ne iuddi carnis faciant cir-cumcisszonem.<br />

VIII. Ne iuddi more suo dildicent escas.<br />

IX. Ne iuddi qudstione christianos inscribant.<br />

X. Ne iuddi contra christianos testficentur, et<br />

guando ex illis progenitis testiflcari sir 11-<br />

XI. Ne iuddus christianum mancipium circum-<br />

1. Flavius gloriosus Reeesvintus<br />

Rex 4.<br />

Quod post datas fidelibus leves oportuit<br />

infidelibus constitutionem ponere<br />

leais.<br />

Hactenus per arduas culparum semitas iucierorurn<br />

cautos direximus gressus , et per humana<br />

adinventionis prxcipites et immoderatos excessus<br />

ordinatx gravitatis emisimus cursos. Egisse $<br />

namque nostram illís intentionem conspicuum<br />

est , et dissuadere quod male suasum irrite libet<br />

, et prohibere quod turpe est decet, et auferre<br />

quod male actum et a decore honestatis abhorret.<br />

Vt enim legalis ordo mole consciarum sibi<br />

mentium abdita penetravit , ita legalis censura<br />

et mortun prava correxit , et scelerum commissa-truncavit.<br />

Vcru ► hanc pudicitiam animorum.<br />

Legion. y Complot. prxsentet. Lind. suain reprzsentet<br />

persona, et 1111TIOreITI.<br />

2 Complot. perquirímus.<br />

3 .i.c.g.kney Complus. dcimsor ordinatus lauLlten bencfi.-<br />

cidat.<br />

XII. De pcena qua perimenda est trans,gresszo<br />

iuddorum.<br />

XIII. De mancipiis christianis, que a inciais ant<br />

vendita aun libertati tradita esse noscuntur.<br />

XIV. Vt nullis nzodis iuddis mancipia ad/iacreant<br />

christiana , et nec in sectaria eoruni<br />

modo quocumque ducantur.<br />

XV. De interdicto omnibus christzanis ne quisque<br />

izzleum quacumque factione ata javore<br />

vindicara vel tueri pertentet.<br />

XVI. Placizum iuddorum in nomine principis<br />

factunz.<br />

XVII. De iudaizantibus christianis.<br />

XVIII. De pez-lidia iud,eorum.<br />

XIX. De hoznicidiis.<br />

non egimus alibi quam Mira ecclesiam Dei vivi<br />

, qui díversitatem simul majen= et hominum<br />

unjas tunicx immortalitate vestivit , mins<br />

etiam sacra: religionis sibi vinculis religavit. Ibi<br />

etiam 6 licet excellentia nostri vigoris a virtutum<br />

Deo fuerit retronar gloria sublimara culminibus;<br />

interdum tomen motu compassionis, interdum<br />

ocie iudicantis , et peccandi licenriam<br />

solicite vitare curavit, etperventa delicia modo<br />

temperanter diminuendo subtraxit , modo<br />

vehementer extirpando conlisit ; non saltan sequens<br />

nobilium inlustriumque gentium mores,<br />

qua rationabilibus et modestis legibus ordinure<br />

curaverunt inlicitos populorum excessus, sed<br />

sanctissimorum quoque patrum toto terrarum<br />

orbe felicium , et regulas imitans , et exempla<br />

prsumens , quo possit amplitudo postra; mansuetudinis<br />

illorum pra:ceptis velar in forma rmt ex eplec- io<br />

ras imitationem exprimere actionis ; e<br />

debere cognoscere proximis subiectisque plebi-<br />

cium iudici dare debeat.<br />

4 Complot. ¡in autor ni Ilota.<br />

5 Toled. got. ExeLsisSe.<br />

é Legion. Complot, got. S. J. R. y Lind'enim.<br />

2


us honestat ;, competentia indidisse decreta, ex<br />

cuip3rum meritis sunt evidenter unquo<br />

aut<br />

'„1„e,sa . , „in sanc.torum patrum sententiis prornon<br />

inveniuntur externa, duo mihi dona uno<br />

divinitatis prxmio provenire contidens, ut et cura<br />

p<br />

•oximis salutari temporum perfruar pace, et divinis<br />

iudiciis muriere regiminis perneta mercede<br />

dispositis , dehinc populorum fidelium legibus,<br />

atque in domo sancta-fidei vera propriis memhris<br />

confecto medicamine salutari , et ordinata<br />

charitatis decentissima pace , fidenter in virtute<br />

Dei adgrediar hostes eius , et insequar xmulos,<br />

persequar adversos , contendens viriliter, persevernos<br />

instanter, aut comminuere illos ut pulverem<br />

i excussum , aut delere ut lutum platearum<br />

sordentium. Caerte aut de illis et fidei conquirere<br />

lucrum , et glorix 2 Dei dare triumphum<br />

dum fideles populos iu religionis sacra;<br />

pace possederim, atque infideles ad concordiam<br />

religiosa; pacis adduxerim , et mihi crescat<br />

glorie prxmium 4 , et dilatem atque augeam<br />

regulara. 5<br />

II. Flavius Recesvintus Rex'.<br />

Da 01111Z111711 kercsium 7 errarnos aMicatis.<br />

D ivina virtutis xternum consilium , et in ultimorum<br />

serie sxculormn pietatis eius revelatum<br />

arcanum , per retroacta a dierum tempora<br />

oninem , ut cernimus , a cunctis nostri regimonii<br />

9 finibns , et perfidíam dissipavit errantium,<br />

et dogruatum abdicavit commenta pravorum.<br />

Verumtamen no dum nostris consistimos in diebus<br />

, tempus illud ocurrat , de quo vas electionis<br />

ohm protulit , dicens l° erit enim tempus,<br />

quum sanara doctrinara non sustínebunt, sed secundum<br />

sua desideria coacervabunt sibi magistros<br />

prurientes auribus , eta veritate quidem<br />

anditum avertent , ad Tabulas autem convertentnr<br />

: convenir ea qua: in luce fidei manent , a<br />

tenebris contradictiomun edicto legali defende-<br />

Complot. ut pulverein ante faciam vanti excussum.<br />

2 Complot. ecclesiaz dare.<br />

3 Toled. got. y Legion. trophamn.<br />

4 Complot. et vírtutum domino.<br />

5 En el códice de Cardona al fin de esta ley hay una<br />

Brota al mr -asen de la misma letra, que dice: Correctum<br />

casque hic.<br />

6 Toled. got, Antigua. Legion. sin autor ni nota.<br />

7 Legion. h.ereticorzon.<br />

8 Legion Toled. got. y Complot. retroactorum. Card. retroactarum.<br />

9 Complot. y Lind. regirninis.<br />

x o Card. dicens Paulus Apostolus.<br />

1 Card. quacumgne noria disputatione.<br />

z Legion. Nullus evangelica sacramenta contemnat. Card.<br />

Evangelii sacra convellat.<br />

1 3 Card. defensionibus aliquibus. Lind. impugnationibus<br />

suis.<br />

Legion. y Toled. got. sin autor ni nota. Lind. Fls. gl!,<br />

Chints. Rex.<br />

15 En los códices Legion. Card. y Liad. .re ball * la<br />

iíguientr.<br />

FORI IVDICVM<br />

re , et ea qux exoriri obvia forsitan error impulerit<br />

, gestis legalibus propulsare. Nullus ira_<br />

que cuiuslibet gentis aut generis horno proprius<br />

et advena , proselytus et indigena, externos<br />

.et incola contra sacram et singulariter unam veritatis<br />

catholicx fidem quascumque " noxias<br />

putationes eamdem fidem impugnans palam per_<br />

tinaciter atque constanter proferat , vol proferre<br />

silenter adtentet. Nullus evangelii 12 decre-<br />

.ta convellat : nullus apostolica instituta decerpat<br />

: nullus antiquorum patrum defensionis 5 3 huius<br />

sacras definitiones inrumpat : nullus modernorum<br />

disserentium congruentes fidei tractatus<br />

spernat : nullus contra omne sanctum dictum out<br />

factum vera fidei sacramentum, aut cogitationes<br />

ruminet cordis , aut verba patuli proferat oris:<br />

non in contradictione controversiam perfidus excitet<br />

pervicacis: non in probitatis contemptionern<br />

litem statuat adversantis. Nam quxcumque persona<br />

ex his in cunctis istis vetitis extiterit deprehensa<br />

, si quidem ex quacumque religionis<br />

potestate vel ordine fuerit , amisso loci et dig.<br />

nitatis honore , perpetuo reatu erit obnoxius,<br />

rerum etiam cunctarum amissione mulctatus. Si<br />

yero ex laicis extiterit , et honore solutus et loco<br />

, et omni rerum possessione erit nudatus. Ita<br />

ut orarais trangressor sanctionis istius, aut xterno<br />

exsilio mancipatus intereat , aut divina miseratione<br />

respectus, a prxvaricatione convertatur<br />

et vivac.<br />

r4 Flavius Recesvintus Rex.<br />

De datis et confinnatis legibus supra<br />

iudeorunz nequitiani promulo-atis.<br />

Vetitis et seclusis generaliter omnium hxreticorum<br />

prxsumptionibus execrandis, nunc specialiter<br />

nobis est de prxsentibus ordinandum : quoniam<br />

et in prxsenti de bis cognoscimus esse prxsumptum.<br />

Nam quum virtus Dei totum universaliter<br />

acie verbi sui radicitus hxresitun ex-<br />

Fls. Rcns. Rex.<br />

Les in cogfirmation:<br />

Eximia synodalis auctoritas , et venerando est pariter<br />

et tremenda : atque in tantum per donum Sancti Spiritus<br />

agitur , ut ex diversitate multorum animorum et cordium,<br />

unum corpus unamque animarn fecisse monstretur : dum<br />

numerositas aggregata pontificum , non per sententiam<br />

díscrepat , non per stylum diversa obiectat , nec per iudiciurn<br />

aliud unus , quam universitas atfirmat. Ideo reverendum<br />

mihi conventum synodalis concilii , in CLI/LIS<br />

medio prasentia Sancti Spiritus se habitare promisit,<br />

vote venerans , instanterque honorans ea (lux illorum ore,<br />

nostraque glorix hortatu digesta sunt , notitiarn deducimus<br />

singulorum. Illa dicimus synodalis concilii gesta,<br />

qua anuo quarto regni nostri in toletana urbe noscuntur<br />

esse confecta : quorum institutionum evidentia , ut<br />

sine cunctatione omnibus inngadcant hic ea specialiter<br />

pralegimus renotanda.<br />

Est igitur primus canoa de reddito testimonio dignitatis<br />

cortan , Linos profanario<br />

cuna Paulo tra-


LI E;II.<br />

tirpa.verit fomitem vel surculum, sola iudxorum<br />

neguitia ingemiscimus regirninis nostri arva esse<br />

polluta. Vnde per spiritum x Dei vindicare<br />

conabimur pacem nostram- qux gentibus qui-<br />

-dem stultitia est, eisdem vero rudxts scandalum,<br />

nobis autem credentibus idem Christus Dei virtus<br />

, et Dei sapientia , cuius miseratione prxventi<br />

concutimaar intentione fideli tam vetustis<br />

erroribus ponere finem , quam •futurorum<br />

exordiorum concidere novitatem. Quapropter<br />

eterna lege iubemus, et sacrarum scripturarum<br />

iussu decernimus, tam nostrarum legum edicta,<br />

quam przdecessorum nostrorurn regulo legali<br />

serie sentencias promulgatas , qux contra iudxorum.perfidiam<br />

et personas data consistunt , et<br />

zterna consecratione inviolata persistere, et perenni<br />

custodia observata manere 2 . Qux si quis<br />

eorum temerare detectus extiterit , et subter iacentium<br />

legum darnnis obnoxius erit , et speciaiibus<br />

ultioraum sententiis subiacebit.<br />

7tit in societatem tyrahnidis ; quos celsitudo nostra una<br />

cum fillis , per huius nostri legis edíctum , et testiino-<br />

nio nobilitatis m pristinx uti , et rebus , quas per auctorilatís<br />

nostrx vigorern perceperint , decernimus revestiri.<br />

Item secundus est canon de accusatis sacerclotibus, seo<br />

etiam optimatibus palatii atque gardingis : sub qua eos<br />

iustifix cautela examinad,conveniat , quos nostri gloria:<br />

mansuetudo , iuxta ipsiva Canguis instituta nullis tormentorum<br />

generibus ante publicam discussionem subiici<br />

censuit. Vt et homines , qui deinceps fuerint accusati , iuxta<br />

sanctionem prxdicti capituli erunt proculdubio iudicandi.<br />

Vnde id specialiter observandurn fore censemus: ut<br />

quidquid contra hanc regulara sententix nostri vel prxdicti<br />

canonis institutionein , aut in personam cuiusquain<br />

fuetit actutn, aut de rebus accusatx persona extiterit<br />

iudicatum , iuxta prxdicti canonis institutionem millo vigore<br />

subsistat quod persona ipsa :aires quam decernimus<br />

iudicata , aut testimonia stua dignitatem aut<br />

quxstu rei propriat careat.<br />

Tertius quoque canon est de tributos= principali relaxatione<br />

in plebe. Vbi nostri gloria auctoritale simul<br />

ct exhortatione sancitum est : ut omne tributum prxteritorum<br />

annorum, lasque in annum primum regni nostri,<br />

quod in privatis ve1 in fiscalibus populis reiacet , absolutionis<br />

perpetua debeat sanctione laxara : ea tanturn<br />

przecípientes publicis thesauris exhiben, qux exacta, non<br />

liara fuisse cOnstiterint.<br />

Quartus post hxc sequitur canon pro munitione prolis<br />

regía , quam promptx voluntatis etfectu omnis conventus<br />

sacerdotum atque etiam senior= comiere prwelegerunt.<br />

Quintos canon sequitur , ne defuncto principe, relictam<br />

eius coniugem quísquam sibi , aut in coniugio aut in adulterio<br />

audeat sociare.<br />

Sextus deinde sequitur canon , ut , exceptis servis vel<br />

libertis fiscalibus , nanas de servitio quoruinlibet aut libertis<br />

, deinceps ad palatinum transeat officium. Quod si<br />

fecerint , ptxsentis legis nostra edicto ad proprix servitutis<br />

iugum modis omnibus reducendi sunt ; qualiter,<br />

aut dorainis sois , si superstites sunt , aut eorum propinquis<br />

, quíbus decedentium successio ex lege debetur, ser-<br />

Vituri tradantur.<br />

Post hunc septimus est canon, de his qui pro accidentia<br />

iurgiorum altaria nudare.. prxsumunt , vel luminaria<br />

ecclesix subtrahunt.<br />

Octavos quoque sequitur canon , ne admonente metro.<br />

politano quisquam ex confinitirnis ad locum , ubi invitatur<br />

venne contemnat.<br />

Nonus quoque canon subsequitur de confirmationc con-<br />

a Liad, constituía.<br />

T T L. II. 141<br />

V. Flavius .. Recelviritus Rex 3.<br />

De cunctis 2.11dOrUirt erroribus generaliter<br />

extirpatis 4.<br />

Nullus iudxorum sacra; religionis christianam<br />

fidem , quam sancti percepit 5 tinctione baptismatis,<br />

aut profanet aliquatenus, aut relinquat.<br />

lus hanc factis, nullus dictis impugnet. Nullus<br />

alibi absconse , nullus palana insultet. Nullus fugere<br />

ad hanc evadendam contendat : nullus ut<br />

hanc effugiat quibuscuinque latibulis sese occullandurn<br />

iniiciat. Nullus spem quandoque profanationis<br />

iterandx contineat. Nullus conficientiam<br />

renovandi erroris adsumat. Nullus prorsus<br />

perfidiam et christianx religioni obviam sectam<br />

corde retineat verbis promat , factis ostendat.<br />

Nullus ex his qux in eorum placitis sunt conscripta<br />

, eorumque publica subscriptione notata,<br />

temerare 7 studeat , vel revelare prasumat.<br />

cilii toletani duodecimi, quod factual est atino primo glo.<br />

rix nostri.<br />

Decimos huic canon adiungitur, , ubi speciali sententia<br />

definitur, utroin audeant ministrare 111, qui poraitentiam<br />

in sacerdotio constítuti accipiunt.<br />

Vndecimus quoque canon habetur, ne quia alíen= clericurn<br />

vel monachum suscipiat fugientem.<br />

Duodecinnis post hxc canon scribitur, de non excommunicandis<br />

a proprio episcopo personis illis , qux ad metropolitanum<br />

suum negotia sua dicendum 2 accesserint.<br />

Vhirnus et tertiusdecimus post hunc canon subsequitur,<br />

de relatione gratiarum , qux post peractionem concilii Deo<br />

et principi persolvantur.<br />

Qua; muna prxmissa synoclalium institutionum decreta<br />

, a prxsenti die ve1 tempore oinni cura , omnique<br />

-vigilanria • per cunetas regni nostri provincias decernimus<br />

observancia : qualiter et perspicuum auctoritatis valida fastigium<br />

subeant , et perpetuo vigoris ordine solidata persistant.<br />

Quamobrem sacra Mikis legis articulo omnibus<br />

generaliter religiosis atque etiam laicis , sub regni nostri<br />

ditione manentibus , interdiciants paritcr et lubeinus , ut<br />

prxdicta synodalia gesta nullus contemnat , nullus etiam<br />

prXterire ata conveliere audeat. Nemo notus hatura constitutionum<br />

jura resolvat : nemo incognitus nescicntix se<br />

obiectibus excusare coniiciat. Nain a prxinemorato superius<br />

die vel tempore et auctoritatis debite vigore pollebunt<br />

, et institutionum suarum legibus velcunctorum<br />

universalitas adstringetur. Si quis autem fulius nostra<br />

legis violator extiterit , ac non polius ea qux prxmissa<br />

sunt custodierit , et diutinam ecclesiasticx discipline<br />

excommunicationem excipiat , et decimam partem rei<br />

sute fisci partibus sociandam amittat. Quod si nihil 11abuerit<br />

facultatis unde prxdictam compositionem persolvere<br />

possit , absque aliquo infamio sui quinquagima culo<br />

oportebit ictibus verberari. Huius igitur nostri legis decretuna<br />

, quod in conlirmationern huius sacri concilii noscitur<br />

promulgatum , gloriosie manus nostri exaratione subscripsimus<br />

, et ad perennem memoriam valorem el perpetuum<br />

innodaraus. Edita lex in confirmatione ' concilia<br />

toleto sub die idus nov. era DCCXXI, armo quoque feliciten<br />

IIII. regni gloria nostri in Dei nomine toleto.<br />

Complot. per scripturam Dei iudicare curablinus.<br />

2 Complot. manere. Si quis temerator detectus extiterit.<br />

s<br />

Lezion. Toled. got. y Complot, mt autor u; nota.<br />

4 Card. extírpandis.<br />

5 Card. y Complot. perceperunt.<br />

6 Lesion. teneat.<br />

7 Legion. temerare prxsumat.<br />

8 Card, oberrare.<br />

2 Lind. suggesieri.


142<br />

FORI<br />

orrinitim vetitorum conscitun , vel<br />

N u 11 u s honras 'entu<br />

oPera torern celare pertentet 1 . Nullus inv m<br />

p11 blicare retardet. Nullus auditam la-<br />

1 tienten'<br />

tebon, denuntiare recuses. Cunctorum namque<br />

coouni quisquis transgressor inventus. fuerit, constirune<br />

legis erit supplicio puniendus.<br />

V.<br />

pascha.<br />

Are ittchei more suo celrent<br />

N ullus de iudzis XII1I. luna mensis 3 primi<br />

alicuius faciat pascha , neque dierum ipsorum,<br />

ut solití sunt , sollemnia Celebrabunt. Non dies<br />

festos omnis 4 sollernnitatis mediocres aut summos<br />

quisque eorum venerabitur , ant intendat s honore<br />

ve1 errore vetusto : non ferias custodiar,<br />

non sabbata et °mula festa rito observantiz sux<br />

deinceps aut colar, aut contingere 6 quandoque<br />

prxsurnat. Nam purventus mox speciali damnationis<br />

sriar. mulctabitur ultione.<br />

VI. 7 Are iulei more sito foedus co-<br />

Jul,wt nuptiale.<br />

Nemo ex imicis propinquitatem sanguinis sui<br />

coniugio copules, adulterio polluat, incestu commaculet.<br />

Nullus tasque ad septimum s generis<br />

gradum coitu personan' quamcumque contingat:<br />

nonos festa nuptialia aliter quam christianorum<br />

anos habet , appetat ve1 usurpet. Nam detectus<br />

danmationis data; ultionibus puniettuu<br />

VIL 9 Ne iuchei carvis faciant circumcissionem.<br />

N oil os imIxorum circumcissionem operetur<br />

Nullus hanc sibi fieri patietur indemnis. Non<br />

, servus , non ingenuus aut libertus, incola , vel<br />

extraneus eiusdem detestandx sectionis opprobrium<br />

quacumque occasione , aut ferre , aut<br />

alteri inferre przsurnat. Nam quicumque sponte<br />

talia fccisse vel sustinuisse probabitur, , datz legis<br />

severitate pleetetur.<br />

VIII. " Ne ;taxi more suo diiudicent<br />

escas.<br />

Q uum beatos apostolus Paulus dicat : omnia<br />

manda mundis , coinquinatis autem et infideli-<br />

Complot. y Lind. adtentet.<br />

2 Card. Rcs. Rex. rolcd. got. Egica Rex.<br />

y Lind.<br />

Complot.<br />

Rescindus. Rex.<br />

3 Legion. y Complot. inensis alicuius.<br />

4 Complot, ovni sea soleumitates mediocres.<br />

5 Legion. intentet.<br />

6 Legion. continere.<br />

7<br />

Card. Fls. gis. Rex. s f<br />

Recinds.<br />

R. Reccds. Res, Complot.<br />

Legion.<br />

Complot. y Liad. SCXU111.<br />

y Card. Fls. 11§, Rcs.<br />

IVDICVM<br />

bus nihil est mundum : rrserito iudxortun detes-<br />

tabilis vita , et discretionis horrenda inimuritia di<br />

omni sordium errore " immunclior , et repelli<br />

oportet , et abiici debet. Ne quis ergoexh,i3s<br />

primevz ritos traditionis et usuati consuetudine<br />

inundas ab immundis diiudicet escas. N emo su_<br />

menda inhoneste reiiciat , qua; valde bona esse<br />

sui condujo probar. Nemo ex his aliud privet,<br />

aliud usurpet, nisi tantum illa discretione ser_<br />

vata , (luz ab omnibus christianis tenetur salutaris<br />

, et congrua. Alioquin in transgressione quisque<br />

detectus , constítutis erit suppliciis addicendus.<br />

IX. 14 Ne iuchei Dixstion.e christianos<br />

inscribant.<br />

Speciali hoc decreto censetur nulli iudzo pro<br />

qualicurnque negotio quandoque licere contra<br />

christianum, quamvis humilis ser vilisque personae,<br />

testímonium dicere , neque pro qualibet actione<br />

aut 13 inscriptione christianum irnpetere , aut<br />

pro iudzorum causis quacurnque factione huno<br />

tormenta subire przsumat. Profanum etením satis<br />

est infidelis fidem fidelibus anteponere , et<br />

membra Christi adversariorum eius molestiis subiugare.<br />

Sane si iidem inter se causarum nego7<br />

tia reperiantur habere , et testificandi adversum<br />

se , et in servis suis tanttitndem corarn christianis<br />

iudicibus quxstionem iniicere sit illis liberum<br />

ex lege licere,<br />

X. " Ne iudcei contra christianos testi<br />

centur, et qu ando ex ill s prosenitis<br />

testcari sil<br />

Si coram haminibus repertum mendacium et<br />

infamem facit , et damnis allligit , quanto magis<br />

in divina falax fide przventus non erit penitus<br />

ad testimonium adrnittendus ? Merito. ergo<br />

testificari prohibid sunt iudzi seu baptizati, sive<br />

non extiterint baptizati. stirpe auteni illorum<br />

progeniti , si morum probitate et fideí<br />

nitudine habeantur permittidir illis inter<br />

chrisrianos veridica quidem testificandi licentia,<br />

sed non aliter nisi a sacerdote , rege vel iudi-<br />

ce mores illorum et fidem ormiint9dis comprobentur.<br />

'<br />

o Leg;on. Complot. y Lind. áut perferat, aut.<br />

a i Card. Fls. Éls. Rcs. Rex. Toled. got. y S. J. R.<br />

Rcs. Rex.<br />

1 2 Legion. y Liad. horrores<br />

1 3 Toled. got. consuetudine modo inundas.<br />

1 4 Card. y Liad. Fls. gls. Res. Rex. S. J. R. Reccds.<br />

Rex. Legion. Fls. R.<br />

5 Legion. Complot. y Vol. ad inscriptionem.<br />

16 Cárd. y Lind. F.1 9..g.W, Res. Rex. Legion. Resints.<br />

Rex. S. J. R. Reccds. B.5X. T'Ola got. Rcds. Rex.<br />

Compila. Rencildus B.C2C n


XI. 2 Na iud,eus christianum mancipium<br />

circumcidat.<br />

Nulli iudxo liceat christianum mancipium comparare<br />

, vel donatum accipere. Quod si comparaverit<br />

, vel donatum acceperit , et eum circumciderit;<br />

et pretium perdat , et quem acceperat<br />

liber permaneat. Ille autem , qui christianum<br />

mancipium circumciderit , omnem facultatem<br />

suam amittat, et fisco adgregetur. Servus vero<br />

vel ancilla qui contradixerint esse iudxi , ad libertatem<br />

perducantur.<br />

XII. 3 De pcena qua _perimenda est<br />

transgresio iudworum.<br />

Hxc de sinu fortissimarum legum sententia emanat<br />

ad puniendam 4 perfidiam iudxorum, ut quicurnque<br />

aut superioribus vetita legibus, aut suis<br />

innexa placitis temerare voluerit , vel frustrare<br />

prxsumpserit ; mox iuxta sponsionem ipsorum<br />

gentis sux manibus aut lapidibus perimatur , aut<br />

igne cremetur. Quod si denotatum crimine reum<br />

principalis pietas reservaverit s , nimirum illi cui<br />

placuerit serviturus a rege donetur, et omnia<br />

bona eius aliis possidenda. tradantur : sicque fiat<br />

ut nec rem amissam recipiat dominus , nec libertatem<br />

reparet servus.<br />

XIII. 6 De rnancipiis christianis quce<br />

a iudxis , aut vendita aut libertati<br />

tradita esse noscuntur.<br />

Sanctissimis ac beatissimis Agapio , Cecilio 7<br />

item Agapio episcopis sive iudicibus ibidem institutis<br />

, similiter et reliquis sacerdotibus vel íudicibus<br />

in territorio Varbi 9 Ausgi ' 0 , Sturgi,<br />

Iliturgi , Viatulx Tutigix , Gabri et Epagri<br />

consistentibus. Dudum lat 3 constitutionis auctoritas<br />

a domino et prxcess9re nostro 12 Reccaledo<br />

rege sufficere poterat , ut mancipia christiana<br />

nullatenus in hebrxorum iure manerent '3<br />

obnoxia ; si inpostmodum contra iustitix instituta<br />

eorum pravitas subripiendo principum animos<br />

, aliqua sibi injusta non poposcisset beneficia.<br />

Proinde quia Deo adiuvante legem fieri de-<br />

1 los códices Legion. Toled. got. Card. y Complut. esta<br />

ley XL es la XLI. y la XII. es la XI.<br />

2 Card. Els. Rcs. Rex.<br />

5 Card. Chds. Rex. S. J. R. y Lind. Rce.cls. Rex.<br />

4 Legion. ad perimendarn•<br />

Legion. servaverit.<br />

6 Card. S. T. R. y Lind. Fls. gls. Sísebutus Rex.<br />

7 Card. Cicilio. Legion. Cilicio.<br />

8 Legion. ducibus.<br />

9 Legion. Barban. got. Barbia , Vrgi.<br />

10 Card. Legion. S. ,f. R. y Complot. Aurgi.<br />

t Card. Beatix, Vitia, Tuía, Tatugia, Egabro et Ephagro<br />

consistentibus. Legión. Vivatia, Tuia , Tatugi, Egabro<br />

et Pagro consistentibus. Complot. Viatia , Tirga , Taugy,<br />

Agabro et:A.pagro consistentibus. got. Viara, Tiufai,<br />

Tuti... Egabro, Erepagro consistentibu s. S. J. R. lliturgi,<br />

LIB. TITVL. I/.<br />

143<br />

crevimus , et fraudibus eorum per diversa capitula<br />

obstitimus; ideo pro eo quod retro tem-<br />

. pore fueras vitiatum iuxta edictum ante dicti<br />

principis decernimus : ut si qua christiana mancipia<br />

eo tempore quo Exc auctoritas data est,<br />

in eorum iure fuisse probantur, , seu sint libertati<br />

tradita , seu forte ad libertatern non fuissent<br />

perducta , ad civium rOmanorum privilegia<br />

iuxta nostrx legis huius edictum transire debeant.<br />

Nam etsi aliqua inlicito nusu de eisdem<br />

mancipiis , qua; per constitutionem regiam fuerant<br />

absoluta, in iure cuiuslibet per quanictunque<br />

scripturam transegisse visa sunt ; rescissa tali conligatione<br />

ad statum ingenuitatis , recepto iuxta<br />

leges pretio a venditoribus revertantur : et prxmotati<br />

in polipticis publicis , atque secundum eorum<br />

peculium iustissima adxratione censiti '4,<br />

vitam in propriis laboribus in ingenuitate transigere<br />

valeant. Si qua vero mancipia post metas<br />

dierum, in quibus auctoritas sxpe dicti princi-<br />

.pis prornulgata est , ab illis quolibet titulo iustissime<br />

conquisita sunt , aut vendere aut libertare<br />

, prout maluerit , usque ad kalendas iulias<br />

licentiam illis tribuimus. Hi vero christiani qui<br />

ab hebrxis quocumque tempore circumcisi sunt,<br />

vel in ritu eorum sunt , legali ordine 'S nutictentur.<br />

Nam et de his qui per legem absoluti esse<br />

cernuntur, qui ab ipsis hebrxis servi addicti sunt,<br />

vel hucusque retenti, sicut de ingenuis legibus satisfacere<br />

non morentur. Iudxi igitur qui ad fidern<br />

sanctam confugium visi sunt fecisse , portionem<br />

.sibi debitam ex successione parentum in mancipiís<br />

16 accipiant. Venditiones vero qux factx fuerint<br />

quos in unum tempus venditionis invenerint,<br />

parentum vel filiorum nulla sit in distrahendo divisio<br />

, sed in unum ad comparantis transeant dominium.<br />

Nam et quisquis de iudxis sub nomine<br />

proprietatis 17 fraudulenta suggestione aliquid<br />

prxcessoribus 18 nostris visus est promeruisse, exacta<br />

eius auctoritate '9 fisco nostro faciar 20 sociari.<br />

Mancipia vero iudxorum, (lux ad baptisrni gratiam<br />

fecerint confugium , ubicumque reporta<br />

fuerint 22 exigantur, , et libera dominis suis reddantur<br />

; ita ut qui habet suum peculium, in ea<br />

libertate illi conferatur : et qui non habuerit, a<br />

manumissore prout vires habuerit illi concedatur<br />

, et descripti sicut cesen eorum liberti , census<br />

pro eo peculio illis imponatur.<br />

Avatia , Toga, Taugi , Agabro et Epagro consistentibus<br />

12 Card. prxcessore nostro diva memoria:.<br />

13 Complot. permaneant.<br />

II. Card. censal. cuin propriis laboribus in ingenuitarem<br />

transire valeant.<br />

1 5 Legión. y Complot. ordinatione.<br />

16 Card. incunctanter.<br />

17 Card. proprietatis vel prxeepti.<br />

s8 Complot. przdecessoribus.<br />

19 Card. auctoritate vel prxcepto.<br />

20 Complot. y Lind. Caciatis.<br />

21 Legion. y Complot. fccerunt.<br />

22 Card. fuerint, non reddantur dorninis iudxis , sed libera<br />

domino serventur. Ira ut ubicumque reperlum<br />

suum peculium, in ea libe/late illi conrcratur, , ut censos<br />

eo peculio non imponatur , sed libere eo fruatur.


I44<br />

XIV.<br />

'milis modis iuchéis manci-<br />

a,14,ereant christiana , et ne in<br />

modo quocunique du-<br />

piar<br />

5,,c1,7vu eorum<br />

ATM' lir.<br />

FORI IVDICVM<br />

Vniversis populis ad regni nostri provincias pertinentibus<br />

salutifera' remedia nobis gentique nostrx<br />

conquirimus , quum fidei nostrx coniunctos<br />

de infidorum 3 manibus clementcr eripimus. In<br />

hoc enini ortodoxa gloriatur fidei regula, quum<br />

nullam in christianis habucrit potestatem hebrxoruin<br />

execranda perfidia. Abominanda sunt ergo<br />

in christianis funesta iuleorum imperia , et reducenda<br />

est sub ancore catholico plebs Deo seer=<br />

in gratiam. Ob hoc hac in perpetuam valitma<br />

lege sancimus , atque omni cum palatino<br />

oficio futuris temporibus instituentes deceriiimus<br />

, lit nulli hebrxorum ab anuo regni nostri<br />

feliciter proximo 4 christia num liberum , vel<br />

servum mancipium in patrocinio vel servitio silo<br />

habere liceat. Nullum ex his mercenarium , nullumque<br />

sub quolibet titulo sibimet adhxrentem<br />

hxc divalis sanctio fore permittit s. Vendere Lamen<br />

infra fines regiomini 'lastran= in bis locis,<br />

ubi commanere videntur, cum omni peculio christiano<br />

, cui fas fuerit , iustissimo pretio libera facultas<br />

subiaceat. Ncc liceat venditoribus in alias<br />

eos regiones transferre , nisi ubi eorum mancipiorum<br />

sessio iudicatur et mansio. Quod si ita<br />

preveniat, ut hi qui transacti fuerint , nihil in<br />

suo cernantur habere peculio , tantum his mancipiis<br />

a venditoribus dari prxcipimus , quantum<br />

illis suffice.re ad excolendum vel gubernandum<br />

se invenerit comparantis electio ; ne sub nomine<br />

emptionis non tam transactio , quam videatur<br />

esse cxsilium. Liberare yero servum christianum<br />

iudxus si maluerit, ad civium romanorum dignitatem<br />

cumdem manumittere debebit : nulli scilicct<br />

hebrxo nec cuilibet obsequio reservato, sed<br />

vitam suam ubi voluerit manumissus, procul ab<br />

hebrxorum consortio transigendi habeat potestatem.<br />

Quod si calliditatis ftaudulentia hebrxus<br />

infestus venditionem atque libertatem taxi sub<br />

dolo fecerit, ut quxdain deceptionis argumentado<br />

, venundato vel manumisso futuris temporibus<br />

invido dolo proveniat , quatenus 6 hunc<br />

captiositas ementis atque vendentis dolo malo<br />

Drrion. S. ,j. R. Complut. y Lind. Fls. Sisebutus R.<br />

Card. Ilavius gloriosos Recessuindus Rex.<br />

a Complot. salutaria.<br />

3 Card. de intideliorum manibus hebrxorum mancipibus<br />

clementer. Le_ ion, de incixorom manibus.<br />

4 S. J. R. Lezion. v Complot. primo.<br />

5 Card. permittit. De ipsis namque mancipiis , (lux bactenus<br />

per pretium emptionis habuerunt , qua quasi libera<br />

facultas eis Stibiacuit; non ros deinceps audeant proprio iure<br />

retineri. Sed cuicuinque christiano vili pretio vendere<br />

festinent cum omni illorum peculio, et tantum eis ex his<br />

mancipiis ab emptoribus pretium mopetere praxipinms,<br />

quantum numero quantitatis sub nomine emptionis invenerit<br />

electio com parantis. Liberare vero &c.<br />

6 Card. quatenus han c deliberationem vel venu ndationein<br />

iuri sito iteratim usurpa • evacuata modis omnibus reputabitur<br />

huius temeritatis vel dolosa deceptio; et llano ne-<br />

decipiat ; huius nefandi sceleris argumentum ingenuus<br />

si prodident , facultatem profutu r<br />

in omnibus iudxi percipiat. Christianus nevera<br />

quern simílis prxsumptio reum fecerit nullis<br />

si fuerit facultatibus dilatatus , n servitium cui<br />

princeps voluerit reducatur. Si reruin certe 7 illi<br />

ambitio fuerit, medietate fisco coniuncta, perpe_<br />

tua ipse notetur infamia. Servus yero huius cal_<br />

liditatis detector liberum se gaudeat profuturuin<br />

, et in eius consistat 8 adsiduus patrocinio,<br />

in cuius cernitur hactenus fuisse servitio. Vt autem<br />

eius firmissima libertas permaneat , vicariurn<br />

a fisco servum dominus pro eodem accipiat , et<br />

insuper 9 libra aun ab ipsis , quorum revelavit<br />

m'era, illi exacta proficiat. Quod si hebra:11s circumciderit<br />

christianum , aut christianam in suam<br />

sectam rituve rn transduxerit , cum augmento de-<br />

nuntiantis capitali subiaceat supplicio , eiusque<br />

sine dubio bona incunctanter sibi vindicet fiscos.<br />

Mancipia vcro qux ex christianorum et hebr eo_<br />

ruin connubiis nata vel Benita esse noscuntur, , id<br />

observad censuimus, ut christiana etficiantur. Si<br />

corte hi , qui in ritum hebrxorum transducti<br />

sunt , in ea perfidia stare voluerint, ut minime<br />

ad sanctam fidem perveniant , in coetu populi<br />

verberibus cxsi atquc turpiter decalvati , christiano,<br />

cui a nobis iussum fuerit, perpetuo servitio"<br />

servituri subdantur. Quod si tam inlicita<br />

connubia fuerint prxventa , id elegimus observandum<br />

, ut si voluntas subiacuerit , infidelis<br />

ad fidem sanctam perveniat. Si corte distulerit,<br />

noverit se a coniugali consortio divisum , atque<br />

divisum in exilio perenniter mansurum<br />

Inter cxtera hoc adiicientes prxcipiinus , ut<br />

dum quispiam hebrxortun certa devotione in catholicam<br />

confugium fecerit fidem, et purificatiouis<br />

unda lavacrum sanctam susceperit ; quidquid<br />

eodem tempore in omnibus rebus cornprobatur<br />

habere , remota cunctorum molestia , ut vere<br />

delis sibi perpetim " vindicet 13 . Hoc yero edictum<br />

infra diem kalendarum proxime succedentium<br />

iuliarum implore cuiictos per nostras a Deo<br />

conlatas regiones modis omnibus prxmonemus.<br />

Quibus evolutis kalendis apud quemlibet hebrxorum<br />

christianum repertum fuerit manápium<br />

, medietas facultatis hxbrei binas fisco subiaceat<br />

, et libero reddito , qui per suam proditionem<br />

fuerit apud eum repertus, nihil sibi he-<br />

fandarn sceleris argumentationem , ingenuos , si procliderit<br />

, meritum sui laboris profuturum ex facultatibus iudworurn<br />

sumar et percipiat christianus , et huius argu-<br />

mentationis prQesumptor, , nullus si fuera ficultatibus di-<br />

latinos &c.<br />

7 Card. Si certe rerum facundior fiterit , medietate fisco<br />

nostro coniuncta , perpetua &c. S. J. R. Si reos certe in<br />

illo iudicio fuerit, medietate fisco coniuncta.<br />

3 Card, et in eius consistat arbitrio, utrum patrocinara cui<br />

elegerit , an in eius consisteie patrocinio<br />

, cu cucas. .<br />

9 Card. et proditor insuper libram atol ab ipso, cui revelavit<br />

sedera, illi exacta proficiat.<br />

IO Compita. servitio subdantur.<br />

t Legion. Conzplut...9 Lind. permanece.<br />

I 2 Compita. in perpetUlan•<br />

I 3 Card. vindicet, possessurus simul curo lureditate suoruin<br />

zenitorum adfutura. Hoc vero &c.<br />

i


LIB. XII.<br />

brxus de persona eius vel peculio ultra defendat.<br />

Hanc vero legem quam pietatis et religionis<br />

amere concepimus pro nostro populique nostri<br />

remedio , in perpetuum suffragante auctore<br />

domino valituram esse censemus. Successores quoque<br />

rostros legis huius instituta servantes, victrix<br />

Christi victores faciat dextera , et eius solium<br />

in veritate conroboret , cuius in hoc fidem<br />

inspexerit divina clementia. Et licet huius legis<br />

prolatam sententiam a nemine temerari posse credamus<br />

; audacia temen transgressoris , et non<br />

venerabiliter conservantis, sit in hoc sxculo ignominiosior<br />

cunctis hominibus , et vita illius eodem<br />

in tempore concidat , quo sinistrx partis adsensum<br />

in tara nefaria voluntate perduxerit detestanda<br />

temeritas : tantumque obnoxius in xternum<br />

peccatorum mole detineatur , in quantum<br />

transgressus fuerit legis huius salubre decretum.<br />

Futuri etiam examinis terribile quum patuerit<br />

tempus , et metuendus Domini adventus fuerit<br />

reservatus 1 , discretus a Christ.i grege perspicuo,<br />

ad lxvam cuni hebrxis exuratur liammis atrocibus<br />

, comitente sibi diabolo , ut ultrix in transgressoribus<br />

xterna poena desaviat, et locuplex<br />

remuneratio christianis faventibus hic et ín xternum<br />

copiosa proveniat.<br />

XV. 2 De interdicto 3 omnibus<br />

né quisque iudxum quacumque<br />

factione atque favore vindicare<br />

vel tueri pertentet.<br />

L conclusione omnium prxteritarum legum,<br />

quas ad conterendam perfidiam iudxorum , tam<br />

nostra intentio guau-1 prxcessoruni nostrorum studia<br />

decreverunt, oportuit hanc novissime 4 legem<br />

ad robur soliditatis adiicere, et competenti<br />

munimento prxmissa ex ordine roborare. Postquam<br />

enim dedimus sacra fidei' profanes hostibus<br />

competens repudium , et cunctis adinventionibus<br />

perfidorum posuimus ex obvio terminum<br />

, debite compulsi sumus , et ea qua' concreta<br />

sunt solidare , et qua consolidata sunt pulcritudine<br />

venustare ; ut quanto artifex vivacius<br />

expresserit ingenium cogitationis in arte , tanto<br />

vigorern simul et decus adsumat qualitas forma.<br />

Ne ergo quibuscumque adinventionibus callidites<br />

iudaorum indesinenti persequenda' conatu<br />

subrepat optatam S profano iure licentiam : hoc<br />

providenter legis huius decernitur sanctione, ut<br />

nullus de religiosis cuiuscumque ordinis vel honoris<br />

, seu de palatinís mediocribus atque pri-<br />

Liad. reseratus.<br />

2 Card. Rcs. Rex. Legion. y Liad. Fls. glosus. Rcnds.<br />

Rex.<br />

3 Complut. loterdictione.<br />

4 Complot. noviss:tnam.<br />

$ Complot. opiata profana iura<br />

aperiens<br />

profano iuri licentiam.<br />

6 Complot. optione obtineat.<br />

7 Zeg ion, Complot. y Liad. defensare. Card. defensare<br />

ve' patrocínase.<br />

TITVL. II.<br />

145<br />

mis , vel ex omnibus cuiuslibet qualitatis aut<br />

generis , ac principum vel quarumcunaque potestatum<br />

, aut obtineat aut subrepat animos<br />

iudxos , sive baptizatos sive non baptizatos ,<br />

sux observationis detestanda fide et consuetudine<br />

permanere , sive eos qui baptizati sunt<br />

perfidiam ritumve pristinum quandoque redire.<br />

Nullus sub patrocinii nomine hos pro sux pravitatis<br />

licentia conetur in quippiam. defendere 7.<br />

Nullus quocumque argumento aut factione illis<br />

hanc defensionem conetur impendere , per quam<br />

liceat eis obviara sancta: fidei et christiano contraria<br />

cultui palam , aut occulte aliquatenus adtentare<br />

, nequiter proferre vel tangere. Quod si<br />

quispiam hxc prxsumpserit temerare , si episcopus<br />

fuerit , aut etiam ex cateris clericis atque<br />

religiosis , vel certe ex cunctis laicis quisquis<br />

deprehensus exstiterit, a convento catholicorum<br />

seclusus , excommunicatione ecclesiastica 9 feriatur,<br />

, et quartx partis omnium bonorum suorum<br />

amissione mulctabitur, , qua' fisco non ¿tibie<br />

quantocius connectetur. Dignum etenim est<br />

eos aliquamdiu a fidelium Christi societate divelli<br />

, et rerum damno mulctari, qui adponunt<br />

Christi amorem , et veritatis speciem consensu<br />

inimicorum eius detestabiliter impugnare , et in<br />

legum transgressionibus '° illa immobiliter sentencia<br />

permanente , quam diva memoria Sisebutus<br />

Rex visus est in huiusmodi actione superiori<br />

lege sanxisse.<br />

XVI. Placitum itaxorum in .nomine<br />

principis factura.<br />

Clementissimo ac serenissimo domino nostro Recesvindo<br />

Regi. Omnes nos 12 ex hebrxis Toletanx<br />

civitatis 13 qui infra subscripturi vel signa<br />

facturi sumus : bene quidem hactemas nos<br />

meminimus compulsos fuisse , ut placitum in nomine<br />

diva memoria Chintilani '5 Regis pro conservanda<br />

fide catholica conscribere deberemus,<br />

sicut et fecimus. Sed quia et perfidia nostra: observationis<br />

i 6 et vetustas parentalis erroris nos<br />

ita detinuit , ut nec veraciter Iesum Christum<br />

Dominum crederemus, nec catholicam fidem sinceriter<br />

teneremus , idcirco nunc libenter ac placite<br />

spondemus gloriar vestrx , tam pro nobis,<br />

quam pro uxoribus et filiis nostris per hoc placitum<br />

nostrum , ut deinceps in nullis observationibus<br />

, in nullis usibus iudaicis misceamur. Iudais<br />

etiam non baptizatis nullo poenitus execrando<br />

consortio sociemur. Non more nostro propinquitati<br />

sanguinis usque ad sextum gradum<br />

incestiva coniunctione vel fornicatione iungamur.<br />

8 Card. temptare.<br />

9 Comylut. canonica.<br />

lo Complot. transgressoribus.<br />

Legion. Recesvinto.<br />

o 2 Legion. y Complot, nos hebrxi.<br />

1 3 Card. y Lind. civitatis atque Hispana gloria: vestrx<br />

qui infra.<br />

bene quidem ac fuste dudum nos.<br />

1 4 Card. y Comphit.<br />

5 Complot. Cintilani.<br />

16 Legion. Card. y Complot . obstinationis.


146<br />

genere nostro , aut nos aut<br />

Non coniugia<br />

postra<br />

ex<br />

posteritas nullatenus sorda-<br />

lii nostri vel<br />

m„, sed i n urroque sexu deinceps christianis<br />

iugali copularione nectamur. Non circumcisiooperemur.<br />

Non pascua et sabbata ex-<br />

tnce s tornas<br />

dios festos iuxta ritum iudaicx obseranrix<br />

celebremus. Non escarum discretionem<br />

consuetudinem teneamus. Non ex omnibus<br />

vel<br />

qua; iudxoruna usus et abominanda consuetudo<br />

vol conversado agit, aliquatenus faciarnus ; sed<br />

sincera fide , grato animo , plena devotione in<br />

Christum Filium Dei vivi, secundum quod evangelica<br />

et apostolica traditio haber, credamus, laque<br />

hunc confiteamur et veneremur. Omnes etiam<br />

usus sancto, christianx religionis , tam in festis<br />

diebus , vel in coniugiis et escis , quam in observationibus<br />

uni n,,ersis veraciter teneamus , et<br />

simpliciter i amplectamur, nullo observato 2 apud<br />

nos aut oppositionis obiectu , aut fallacix argumento,<br />

per quod aut illa qua: facere denegamus,<br />

iterum faciamus , vel hxc qua: facere promittimus<br />

, minime vel non sinceriter compleamus.<br />

De suillis vero carnibus id observare promittimus,<br />

ut si eas pro consuetudine minime percipere<br />

potuerimus , tomen qua' cum ipsis decocta<br />

sunt, absque fastidio et horrore sumamos<br />

et comedamus. Quod si in omnibus qux supra<br />

taxata sunt, in quocumque vel minimo transgressores<br />

inventi fuerimus , aut contraria christianx<br />

fidei agere prxsumpserimus , aut qux congrua<br />

catholicx religioni promissimus , verbis aut factis<br />

implore distulerirnus , iuramus per eumdem<br />

Patrem et Filium et Spiritum Sanctum , qui<br />

est 3 in Trinitate unus Deus , quia qui ex nobis<br />

horum omnium vel unius trangressor inventus<br />

fuerit , aut a nobis aut a filiis nostris ignibus<br />

vel lapidibus perimatur; aut si hunc ad vitam<br />

gloria; vestrx reservaverit pietas , mox amissa<br />

libertate, tam euro , quam omnem rei ipsius facultatem<br />

cui elegeritis perenniter deserviendum<br />

4 donetis , vel quidquid ex eo aut ex rebus<br />

eius facere volueritis 5, non solum ex regni vestri<br />

potencia , sed etiam ex huius placiti sponsione potestatem<br />

liberam habeatis. Factual 6 placitum sub<br />

die XII. kalendarum 7 martiarum, anuo feliciter<br />

sexto regni gloria vestrx , in Dei nomine Tolero.<br />

XVII. 8 De iudaizantibus chrístianis.<br />

Sicut defiendum a christianis est eorum scelus,<br />

qui in Christo prxvaricatores existunt , ita modus<br />

omnibus decernendum , ut nullus ornnino veniarn<br />

mereatur, qui a rneliori proposito ad deterius<br />

declinasse convincitur. Quia ergo crudelis<br />

et stupenda prxsumptio crudeliori debet exstirpari<br />

supplicio : ideo legis huius edicto decerni-<br />

Cara. Legion. Complot. y Lind. sinceriter.<br />

2 Card. Legion. y Lind. reservato.<br />

3 Card, qui est unus in Trinitate et verus Deus.<br />

4 Complot. possidendam.<br />

5 Complut. iusseritis. Lind. fiera iusseritis.<br />

6 Complot. Facto placito.<br />

7 Legion. Complut., Liad. kalendas martias.<br />

FORI IV DICVM<br />

plus , ut quicurnque christianus ac prxsertim a<br />

christianis parentibus ortus , sexos scilicet utr iusque<br />

, circumcisiones vel quodcumque u e ritos iu -<br />

chicos exercuisse repertus est , vel, quod Deus<br />

avertat , potuerit ulterius reperiri, conspiratione<br />

et zelo catholicorum , taro novis et atrocibus poenis<br />

adictos morte turpissirna perimatur , quam<br />

horrendum et execrabile malum est, quod ab co<br />

constat nequissime perpetratum. Eorum vero<br />

bona sibi proculdubio fiscus adsumat , si hmre_<br />

des 9 vel propinquos talium personarum facti<br />

huius error consentiendo commaculet.<br />

XVIII. " Egica Rex.<br />

De perfidia iudeorjn.<br />

Quum sacris edoceamur edictis , ut sive per<br />

occasionem seu per charitatem tantum Christus<br />

Dei Filius nuncietur ; oportunum satis est , et<br />

ad fidem christianam conveniens , lit sicut fideles<br />

trahimus libertatis ad gratiam, ita infideles<br />

provocemus ad vitam , et quod fides Christi in<br />

nobis aucta finibus crescat , et iudxorum prxvaricatrix<br />

actio evulsa funditus subruat. Proinde<br />

devotione mentis decreto censemus , ut quicumque<br />

deinceps ex perfida hebr2eorum plebe<br />

vir, seu femina ad catholicx fidei rectitudinem<br />

per veram conversationem sive professionem<br />

redierit ; idemque 12 suorum rituum errorem vel<br />

cxremonias abnuens, christianorum more tramitem<br />

vitx sux duxerit ; ab mili liber maneat<br />

onere functionis , quam pridem iudaismo consistens<br />

publicis utilitatibus usos fuerat persolvisse<br />

: ita videlicet , ut illis exsolutionibus eius functio<br />

crescat , quos adhuc detestando; incredulitatis<br />

fuscat nequitia , et parentalis error manifestus<br />

retentat. Iniustum namque est illos censionis<br />

onere prxgravari , vel iudaicis amplius indictionibus<br />

implicara, qui iugum Christi dulce<br />

eiusque onus leve per dignam conversationem<br />

noscuntur excipere. Quibus etiam veram fidem<br />

perfecte credentibus, erit omnimode licitum mer.<br />

candi usu properare ad cataplum , et cum chris<br />

tianis agere christiano more commercium: ita ut<br />

si quilibet christianorum de illorum conversadone<br />

incognitus quodcumque de ipsis emere voluerit<br />

, non aliter el licebit , nisi prius ex toto<br />

christianum se esse dixerit, eique coram testibus<br />

orationem dominicam vel simbolum recitaverit<br />

apostolorum , et christianorum cibos,<br />

ut vera christicolx , sumpserit vel libenter acceperit.<br />

Quod si quispiam de eisdem sancto; fidei<br />

conversis prxvaricator exstiterit, cum omnibus<br />

rebus sois est fisco perpetim addicendus. De cxtero<br />

vero iudxi qui in perfidia cordis sui per-<br />

8 Lind. Es. gls. Cind. Rex.<br />

9 Legion. ne hzredes.<br />

ro. Esta ley XVIII. se ha tomado de los códices C"plot.<br />

y S. J.R.<br />

Complot. per confessionem.<br />

I 2. Coniplut. onmemque suuni tirum , errorem &c.


LIB. - XII.<br />

severantes , ad catholicam fidem converti neglexerint<br />

, hanc legis sententiam decrevimus promulgari<br />

scilicet ut nec ad cataplum pro transinarinis<br />

commerciis faciendis ulterius audeant properare<br />

nec cum christianis quodcumque negotium<br />

palam ve1 occulte peragere ; sed tantum<br />

inter se ipsi habeant licentiam propria commercia<br />

definire , ac more solito sui census impensionem<br />

, vel eorum qui converti fuerint , exsolutionem<br />

de rebus propriis debeant fisco persolvere:<br />

et tam mancipia, quam x dificia, terras, viricas<br />

, atque etiam oliveta, vel alias quascumque<br />

res immobiles quas a christianis vendidonis<br />

causa vel quibuslibet aliis modis accepisse<br />

noscuntur , quamvis iam multa annorum curri-<br />

Gula effluxissent , reddito tamen illis propterea<br />

de pretio , totum fisci erit viribus sociandum;<br />

ut cui hoc regia potestas donare elegerit , libero<br />

perfruatur arbitrio. Nam et quicumque de<br />

eisdem iudzis in infidelitate perdurantibus , ad<br />

Complut. egerit.<br />

2 Compiut. nominis.<br />

8 Al fin de este título se halla en los códices de S J' R.<br />

y Complot. sin numeracion la ley siguiente.<br />

Vamba Rex.<br />

De<br />

Superiori lege antigua censuit institutio , ut quicumque<br />

voleos homicidium perpetraverit, cum omnibus rebus suis<br />

in parentum vel propmquorum heredum defuncti iure maneat<br />

serviturus. Nos tatuen sancimus , ut quicumque deinceps<br />

occiderit hominem, si voleos aut nolens homicidium<br />

perpetraverit , si vir filios habens , et absque voluntate<br />

tiliorum ve! uxoris hoc perpetraverit facinus , ipse in potestate<br />

patentan.' vel propinquorum defuncti tradatur, , facultates<br />

tantum r eius filii ve1 heredes scelus perpetrantis<br />

accipiant: quia iniuste ordinatum esse censemus , ut<br />

per parentum culpas filii vel nepotes ad mendicitatem<br />

deveniant , nec valeant Principum exercere iussa, quos cum<br />

parentum facultate opportebat peragere negotia publica:<br />

quum et dominus precipiat dicen: Anima patris , anima<br />

matris, anima que sola peccaverit, sola puniatur.<br />

En los códices Legion. y Esc. 2. se hallan el título y<br />

leyes siguientes , las quales traen también algunos códices<br />

castellanos.<br />

I. TITVLVS DE CONVICIIS ET VERBIS<br />

ODIOSE DICTIS.<br />

Si quis violentas horno contra hominem aliquís ad aliquem<br />

dixerit marcosum 2 capite vel cervice, et ille non<br />

habuerit cui dixerit criminator, extensus ante iudicem<br />

L. flagella suscipiat.<br />

II. Si quis genebrosum vel gotrosum 3 dixerit , et ille<br />

non habuerit cui dixerit , dictor criminis extensus ante<br />

iudicem CL. flagella suscipiat.<br />

Si quis vigosuna 4 dixerit, id est taopasum s , vel<br />

disturpatum, et ille non habuerit, dictor criminis extensus<br />

ante iudicern XXX. flagella suscipiat.<br />

IV. Si quis circumeisum dixerit, vel disturpatum, et ille<br />

non habuerit , dictor criminis extensus publice CL. flagella<br />

suscipiat.<br />

V. Qui ponderosum dixerit, et ille non habuerit, dictor<br />

criminis extensus publice CL. flagella suscipiat.<br />

Qui sarracinatotem et non probaverit, díctor criminis<br />

extensus ante iudicem CL. flagella suscipiat.<br />

2 Catoptor. remen.<br />

2 E,u. 2 . macros= : forte achorosunt<br />

3 .• ootrosurn,<br />

4. Ese. a. ‘wig.„),,,..<br />

5 Esc. A. tatipmin.<br />

6 Esc. non in se CGASOil/M.<br />

7 Etc. 2. Pfininuo,<br />

TITVL.<br />

14-7<br />

cataplum ire przsumpserit , aut • cum quolibe't<br />

christiano aliquod comrnercium elegerit x ; cum<br />

omni habitione rerum suarum obiurgatus<br />

tim fisco erit serviturus. Omnes yero christianos<br />

admonemus, et sub divini numinis 2 adiura-<br />

tione testamur per culi: , cuius redernpti san-<br />

guine sumus , ut amodo nullus cura eisdem<br />

iudxis in perfidia' duritia permanentibus, quodcumque<br />

comrnercium agere prxsumat. Quod<br />

si quilibet fidelium talla egerit , si maior poten-<br />

tiorque persona fuerit , tres auri libras fisco sco persolvat.<br />

Si quis quoque amplius ab illis acceperit<br />

quam quod duas rei ipsius quantitates valere<br />

constiterit , quidquid superius emerit , triplurn<br />

de sua facultate una cum pretio quod dederit,<br />

fisci iuribus profuturum amittat. De inferioribus<br />

yero personis si quis talia egerit, C. verberibus<br />

vapulabit , et iuxta quod sux habitionis facultas<br />

exstiterit , ita et Principis electione specialis<br />

damni iacturam excipiat.<br />

VI. De his qui se in gladiis alienis impulerint,<br />

Si quis lanceam vel quodlibet gladium in manu sua tenens<br />

duro non sperans , et aliquis in eodem gladio inciderit<br />

sine voluntate eius qui gladium in manu sua refluir, durar<br />

sacramento se expiaverit non inde s conscium fijase, vulneratus<br />

suz imputet culpe ; quid cura] culpe eius poterit<br />

zstimari , qui nesciens hoc factual gladium in mano sus<br />

tenuit.<br />

VII. De contumelia ingeouorum.<br />

Si quis sliguern hominem ingenuum pedibus traxerit sine<br />

culpa, aut subgitaverit , aut capillos capitis abstraxerit,<br />

si nullus livor apparuerit pro singulis obiectionibus , que<br />

superius continentur, , coactus a iudice qui::que solidos reddat<br />

, cui iniuriam fecerit. Et si non habuerit unde cosoponat,<br />

districtus a iudice quinquaginta flagella suscipiat.<br />

VIII. Fls. Egiga Rex. Antigua.<br />

Ift exceptis fiscalibus servís tricennale tempus non valeat<br />

in omnibus causes.<br />

La qual está puesta en el lib. X, tít—iL 1.1Y.<br />

A continuacion está en el cod. Esc. a, la ley que se<br />

ha impreso 11'6.11. tit. paz. a9. tomada del (ad. de<br />

Card. De superfluir seriptu pis y despees el Le=<br />

gion. y el mismo Esc. 2. ponen lo siguiente, lo qual mendoso<br />

como se halla re pone á la letra.<br />

Qualiter examinatio debeat fieri, hic orlo servabitur. In<br />

lib. XII. titulo tertio , sententia octava declina de mensura<br />

et ordine exarninationem kaide.<br />

Tres uncias semís , atque pueritia innocens tota mano<br />

sana, et totum corpus absque macula lapides tres mano<br />

dextra in caldaria mittat , et 7 pastee eiiciat. Et si formidolosus<br />

lapidem non eiecerit, et bis aut tenlo pro<br />

uno negotio manum miserit , aut supra mensuram caluerit<br />

agua, omnino examinado invalida erit. Et qui<br />

presserit mensure pondere taxatum negotium reparaverit<br />

valituram inter munid ac censura plantilla robur obtíneat.<br />

Hee est in quinquagesimo canone de coercitione<br />

principum et episcoporum auctorica regula. Maucipium<br />

duna quindecirn annos habuerit mittat manual in calda;<br />

usque in XVII. annum ipsa 9 est pueritia.<br />

II. De pondere et inensura.<br />

Auri libra r ° I. LXX. solidos auri uncía una<br />

VI. solidos statera auri I. solidos : ciragrna 1. XII.<br />

argenteos : tremisse " I. quinque a rgenteosi R selirialmit t<br />

2 ar_ I.<br />

argentium et terna pars argencii 1 - —aic<br />

gencontabili x 4.<br />

8 Exc. prEesumpserit,<br />

9 Ele. a. 'pie.<br />

x0 Lergioio:: lid seusnr,t y así In todas las otras<br />

rs Legion. scelíqu.o.<br />

23 Legion. de argento.<br />

34 Leglon. argenzotnili,<br />

T 2


148<br />

FORI IVDICVM<br />

11:45p .<br />

4.•<br />

III TITVLVS DE NOVELLIS LEGIBVS IVDIE0RVM,<br />

QVO ET VETERA CONFIRMANTVR , ET NOVA ADIECTA SVNT.<br />

De commemoratione priscarum legara, qud<br />

in iuddorant transgressionibus promulgatd<br />

sunt , atque de confirmatione earum.<br />

II. De blasphematoribus Sancto Trinitatis.<br />

III. Ne iuddi , aut se , aut filios saos , vel<br />

famulos a haptismi gratia suhtrahant.<br />

IV. Ny iuddi more sao celehrent yascha ,<br />

carnis circumcisionem exerceant , ac ne<br />

christianzan quemcumque a fide Christi commoveant.<br />

V. Ne Metal sabbata , cdterasque festivitates<br />

sao rito celebrare prdsumant.<br />

VI. Vt omnis huidas diebus dominicis , et in<br />

prdnotatis festivitatibus ab opere cesset.<br />

VII. Ne huid!' more sao diiudicent aseas.<br />

VIII. Ne iuddi ex propinquitate sanguinis connítida<br />

ducant , et sine benedictione sacerdotis<br />

nubere non audeant.<br />

IX. Ne iuddi religioni nostrd insultantes, sectam<br />

suam defenderé conantes, alibi se transducant<br />

; 71C quzlibet refitgientes suscipiat.<br />

X. Ne christianus a hteldo quocumque munas<br />

contra fidem Christi accipiat.<br />

XL Ne iuddi libros illos legare audeant , giros<br />

christiana fieles rcpudiat.<br />

XII. Ne iuddis mancipia deserviant vel adhareant<br />

christiana.<br />

XIII. Si se iuddus christianum esse testetur, et<br />

oh hoc non velit a se reiicere mancipium<br />

christianum.<br />

XIV. Professio iuddorum ; quomodo unusquísque<br />

eorum adfidem veniens , indiculian profess/anis<br />

sud scribere debeat.<br />

XV. Conditiones illd.t07'172, ad quas iurare debeant<br />

hi , qui ex eis ad jidem venientes,<br />

professiones suas dederint.<br />

XVI. De christia2zis mancipiis iuddorum qua<br />

se non prodiderint christiana, siv• e de _publzcatoribus<br />

eorum.<br />

I. De cornmenzoratione priscarum legunz<br />

, lux in iudceorum transgressionibus<br />

atoe sunt ; atque de<br />

novella cofirmatione earzon.<br />

Pérfida' iudaici erroris sxpe calliditas eo vehementius<br />

dürescit in crimine , quo institutis<br />

'contra se legibus nititur freguentius contraire.<br />

Et ideo licet posituri simus 3 tot tantisgue eorum<br />

Para la edicion dr este título<br />

las códices de Card.<br />

sr han tenido prrsentef<br />

S. j. R. Complut. Esc.<br />

donde se hallan so<br />

z. y 2.<br />

lamente. ,<br />

Esc. Perfidia<br />

3 Esc.<br />

iudaici erroris atque calliditas.<br />

1. pon tot<br />

•<br />

4 CM-d. y Esc.<br />

• przdecessoribus nostris promulgatas<br />

XVII. Ne iuddi a quolibet potestate accepta,<br />

extra regiam ordinationem christianum<br />

quemquam imperare , plectere vel distringere<br />

audeant.<br />

XVIII. Vt iuddorum servi necdum adhuc conversi<br />

si ad Christi gratiam convolaverint,<br />

libertate donentur.<br />

XIX. Ne iuddi administratorio uszt sub ordine<br />

villicorunz atque actorum christiananz<br />

refiere audeant , et de damnis eorum<br />

qui bis talia ordinanda iniunxerint.<br />

XX. Vt iuddits ex aliis provinciis vel territoruis<br />

ad regia nostri ditionem pertinentibus<br />

veniens , episcopo loci vel sacerdoti se<br />

presentare non cilerat ; ve' quid lude in<br />

toto observare conveniat.<br />

XXI. Qualiter concursas iuddorum in dichas institutis<br />

ad episcopum fieri debeat.<br />

XXII. Vi quicumque iudoeuni secum obsequen-<br />

. tem habuerir, expetente sacerdote , clon<br />

apud se retinere non audeat.<br />

XXIII. Vt cura omnis distringendi iuddos solis<br />

sacerdotibus debeatur.- -;<br />

XXIV. De damnis sacerdotum vel ludicism,<br />

qui in iuddis instituto leguni adimplere<br />

distulerint.<br />

XXV. Ne indices quicumque dé perfidorum excessihus<br />

extra sacerdotum conniventiani<br />

indicare, prdsumant.<br />

XXVI. Vt episcopi l'inmunes ,habeantur a damnis<br />

eorum, quum presbyteri ea, que ipsi non correxerint<br />

ad eos non remiserint corrigenda.<br />

XXVII. De servata principibus miserendi potestate<br />

in bis , qui ad jidem Christi conversi<br />

veraciter fuerint.-<br />

XXVIII. Vi episcopi omnibus iuddis ad se pertinentibus<br />

librllum hunc de suis erroribus<br />

editum trádant, et ut profissiónes eorum,<br />

vel condition es in scriniis ecclesid recondant.<br />

erroribus novitatis ordine leges, libet tatuen illas<br />

primum a dominis et przdecessoribus nostris<br />

dictas 4 promulgare , et in eoi.tiM tránsgresio-<br />

nern constitutiones-intendere, ;Odiriatiingue 5 nos<br />

prxcedentium , edicta oportet, , retexere : ut ex<br />

hoc collata cum veteribus nova , in. his qua<br />

decentar sunt edita v:confirmentür :üt . condeqet;<br />

similiter et nova sic 6 ordinentur .,-. rie . prxterita<br />

citra rationem videantur confunderei -et 7 uníforrnis<br />

membri compago utra901".legibus ordi-<br />

8<br />

'<br />

in eorum &c. .,<br />

Crasrod. . ie.thoicrd.inatuna prz,eedotitiM.ectictlun.pstexere..<br />

1<br />

7 Card. y Complut. 9110.<br />

8 Card. y Erc. ¡. ex utrisquL<br />

• ..<br />


LIB. XII. TITVL.<br />

nata ciara hic iustitix manifestatione eluceat,<br />

Siegue 1 quid in prwteritis.legibus confirmatione<br />

sit diguurn , quidve novitatis edicto inconvulsibile<br />

censeatur , eo luce clarius pateat , quo complexa<br />

hic ex utrisque veritas exstiterit declarata.<br />

Et ideo in eisdem prxcedentium legum statutis<br />

reperimus legem , qux de omnium hxresum<br />

erroribus abdicatis promulgata confulsit 2.<br />

In qua lege id adiiciendum emendandumque<br />

evidens ratio persuasit , ut si cuiuslibet hxresis<br />

permotus quisque insania contempserit ipsius legis<br />

in aliquo instituta , cuiuscumque sit generas<br />

3 persona , si publica perversum dogma defensione<br />

vindicare voluerit , sub 4 ardua erit poena<br />

religandus , eiusque bona in principis potestate<br />

consistant : et 5 si ipse perversi erroris sectator<br />

se corrigere 6 usquequaque destiterit , ab 7<br />

exsilio nullo modo revocetur. Nam et res eius,<br />

cita eas princeps conferre voluerit , inconvulse<br />

deserviant. Cxterum si quis ignorantiz 8 cecitati<br />

deditus cuiuslibet erroris sectam ex 9 corde<br />

tenuerit , et verbis vindicare voluerit , vel factis<br />

quibuslibet ostenderit ; ad episcopum loci<br />

vel ad quemlibet sacerdotem se instruendum remittat<br />

r 1 , ac qux sancta sunt , prxbeat, qualiter<br />

ab eo una cum consensu metropolitani formularia<br />

rectx institutionis accipiat. Iam vero si ab his<br />

hxreticus quisquis ille commonitus vel instructus<br />

se distulerit corrigendum 12 , superioris sententix<br />

iacturam ordine superius adnotato sustineat,<br />

id est , (lux 1 3 illis est lata , qui 1 4 in publica<br />

defensione adversas nostrx fidei vindicaverint<br />

sectam. Denique abhinc specialiter 15 relaxatx<br />

/ 6 sint leges , qux in iudxorum sunt<br />

transgressionibus positx : id est , de datis et confirmatis<br />

legibus supra iudxorum nequitiam promulgatis<br />

, sive de cunctis iudxorum erroribus<br />

17 amputandis. Ita vero ne iuclxi more suo<br />

celebrent pascha , neque more suo foedus nupciale<br />

copulare prxsumant , et ut carnis circumcisionem<br />

non faciant , neque more suo diiudicent<br />

escas , nec 1 8 contra christianos inseríbant<br />

, nec contra christianos testificara 1 9 pro:su-<br />

S. J. R. y Esc.-.t. Sí quod in.<br />

2 Complot. Card. y Esc. y o. consístit.<br />

3 Card. ordinisve persona. Lic. t. ordinisve prosapia.<br />

4 Card. y Exc. sub arduo erit pumitentiz exsilio re-<br />

ligandus.<br />

5 Card. y Esc. r. qualiter si ipse.<br />

6 Card. y Esc. r. corrigi.<br />

7 Card. y Esc. z. et ille ab exsilii ,nullo modo revocetur<br />

wriunna et res chis.. ,<br />

8 Card. ignorantix przcipitio. Esc. 1. ignorantiz przcipitationi.<br />

9 Card. y Esc. 1. aut.... aut verbis.<br />

x o S. J. R. indicare.<br />

e Card. y LOW. se instruendum (Esc. .s. instituendtun)<br />

temittat , guantee.<br />

52 Card. y Esc. r.-corrigi.<br />

1 3 Card. Lic. r• Y 2. y S. J. R. in illis.<br />

1 4 Esc. 1 . qui publica defensione.<br />

5 Card. y Lic. speciales.<br />

16 Esc. r. latz.<br />

card., Esc. t . generaliter exstirpandis. Et ne<br />

18 Card., „Esc. •r, aG ne quzstione christianos inscribant.<br />

-<br />

149<br />

maní ; et ne iudxus christiantun mancipium.cir4<br />

cumcidat. Mancipia 2 ') quoque christiana. quw' a<br />

aut vendita, aut libertati esse uoscuntur<br />

tradita , statum libertatis absque dubia:obtinéanti<br />

et nullo modo iuclxis mancipia christiana deserviant.<br />

De interdicto quo onmibus christianis inhibetur<br />

2 ", ne quisquam indxum quemcumque factione<br />

atque favore 22 vindicare studeat 23 vel tueri<br />

, atque iudaizantes christianos prxsurnat celare.<br />

Harum igitur fortissimarum legum sententias<br />

prxdictorum iudaorum perfidias promulgatas,<br />

exceptis duobus subter adnexis 24 capitulis, czterisque<br />

aliis qux contraria inveniuntur, et iustitiz<br />

regulis, et institutionibus nostris, omnia, ut dictum<br />

est, iugi temporum xternitate valitura censeams,<br />

et irrevocabilí gloriosa serenitatis nostra oraculo<br />

confirmamus , atque in tanturn 2 5 eis consultum<br />

valitudinis robore celebriori porrigimus , in quantum<br />

nil repugnantix habuerint cum his (lux<br />

novitatis nostrx nunc sententia diffinimus. Nam<br />

in quibusdam ipsis legibus , quod nobis inconveniens<br />

videtur atque contrarium , lixe duo interim<br />

inter cxtera repugnantia rationi vel institutioni<br />

nostrz capitula continentur. Quodlibet 26<br />

decretum hactenus, nullo modo traciatur , nullumque<br />

vigorem deinceps valitudinis retinebit.<br />

Illa quidem in his sententiis prima est , per<br />

quam iudxis datur execranda 2 7 licentia manumittendi<br />

christiana mancipia. Secundum namque 23<br />

capitulum non solum 2 9 culpa ad anuas redigitur<br />

damnationem , sed vindicta. Nam quxdam<br />

leges , -sicut culparum habent diversitates , non<br />

ita discretas 3 retinent ultiones , sed permixta<br />

scelera transgressorum ad unías remittuntur legis<br />

poenale iudicium : ne secundum modum<br />

habeant pcienam ; quum maior minorque<br />

transgressio unius non debeat mulctationis<br />

darrinari supplicio : prxsertim quum dominas in<br />

lege przcipiat , pro mensura peccati erit et plagarum<br />

modus ; unde lex ipsa 32 inscribitur de<br />

poena qua perimenda sit transgressio iudxorum,<br />

quia Deus 33 mortero non vult , nec ixtatur in<br />

perditione vivorum , pro eo quod in se per 34<br />

8 9 Card. y Lic. testificentur.<br />

20 Card. y Esc. r. De mancipiis quoque christianis.<br />

2 r Card. y Esc. r. proh ibetur.<br />

22 S. J. R. Complot. y Esc. 22. labore.<br />

23 Card. y Esc. pertentet.<br />

24 Complot. acliunctis.<br />

25 Ese. t . esse eis.<br />

26 Card. y Ese. t. Qua licet tempta (Ese. tenta) usque<br />

hactenus nullo modo creclantur , 'minus tatuen vigoris<br />

deinceps valitudinem retinebunt. lila siquidem.<br />

27 S.j.R. Complot. y Ese. r. exercenda.<br />

28 Card.): Esc. r. secundum sane.<br />

29 Card. Lic. t. y Lind. non solum reprehensibile nobis<br />

videtur , sed impium , chi totius universitas culpx , ad<br />

unius redigitur ,damnationein vindicta.<br />

3o Catrd. y Efe. 1. in se retinent.<br />

3t Card. y Erc. z. modus est adhibitus pana; (pum.<br />

3 2 Card. y Esc. r. lex ipsa qua inscribitur.<br />

33 Esc. 2. y Complot. Dommus.<br />

34 compila. pro redernptione. Lind. peremptionem<br />

continet monis. Card. interemptionis terminum conti<br />

net morientiurn. Lic. t. in se peremptiones continct<br />

moricnt ;tau.


1 50<br />

tedemptionem continet mortuum, in nullo ve-<br />

valitudinis retinebit statum; proinde iam nunc<br />

ad r conterendom malitix capuz , ad necandum<br />

infidelitatis commentum 3 , ad perímendurn 4<br />

pi -o faflationis elogium alacri intentione 5 procurrírnus<br />

, nisu valida oppugnationis obsistimes<br />

, fortia in perfidiis prxceptionum tela °H.cimus.<br />

II. 6 De blasphematoribus Sancke Trinitatis.<br />

Si 7 in sacri evangelii prxdicatione Dominus<br />

prolatum in fratrem contumelii verbum iudicío<br />

adsignat reum , quanto magis peccantem ín<br />

Spiritum Sanctum divina: animadversionis sententia<br />

damnat , quod irremisibile et hic et in<br />

futuro Salvator ipse denuntiat? Et ideo si quis<br />

Christi Filii Dei blasphemaverit nomen, eiusque<br />

sacrurn corpus et sanguinem contempserit sumendum<br />

percipere , aut perceptum visus fuerit<br />

reiecisse , vel quamlibet iniuriarum blasphemiam<br />

in Sanctam dixerit Trinitatem , id est , in Patrern<br />

, et Filiurn , et Spiritum Sanctum , tunc<br />

iustantia sacerdotis vel iudicis , in cuius civitate<br />

8 vel territorio hoc malum exortum exstiterit<br />

, blasphernator 9 centenis flagellis 1p decalvatus<br />

subiaceat, et ardua ín vinculis constitutus exsilii<br />

conteratur xrumna. Res tamen eius in potestatem<br />

principis redacta manebunt , qualiter<br />

in iure eorum , cui eas potestas conferre elegerit<br />

regia , inconvulse existant 22.<br />

III. Ervigius Rex 13.<br />

Ne iudcei , aut se , aut filios suos, aut<br />

fanzulos a baptismi gratia subtrahant.<br />

Q uin veritas ipsa petere , quxrere , et pulsare<br />

nos edoceat , prxmonens , quod regnum coelorum<br />

violenti diripiant " ; in nullo est dubium,<br />

quod illx indulta' gratia munus abhorreat, qui<br />

ad eam accedere ardenti animo non festinar.<br />

x Card. in mino se cupit ulciscí vindicta , in quo respicit<br />

compunctio mentís futurx.<br />

2 Complot. y Esc. obterendum.<br />

3 Complot. y Esc. commercium.<br />

4 Card. comprimenclum.<br />

5 Card. consurgere procuremos nisu , ut valde eorum<br />

oppugnationíbus obsistendo fortialiter superemos, cort:nue<br />

tela triumphaliter obiiciamus.<br />

6 Card. y Esr. z. Flavius Ervigius Rex.<br />

7 Complut. Sicut sacri evangelii textu pradicat Dominus.<br />

Card. Sícut pía veritus sacri evangelii pr•dicat. S. J. R. Sicut<br />

in sacro evangelio przdicat dommus , et prolatum.<br />

8 Card. y Ere. r. in cuius civitate, castro, vel territorio.<br />

Lind. castro.<br />

9 Card. y Esc. z. blasphemator ipse.<br />

r o Card. flagellis subiaceat, et decalvatus turpiter ardua<br />

ín vinculis.<br />

I I Card. y Etc. I. perpetui Ese. 2. in vinclis<br />

constitutus exilo perpetuo.<br />

FORI IVDICVM<br />

Proinde in de<br />

s quis is iudztorulli<br />

de his scilicet , qui<br />

adhuc nondum sunt baptizati , aut se baptiza-<br />

rí distulerint , aut filies vel farnul os suos nullo<br />

modo ad sacerdotem baptizandos re miserint , vel<br />

servos ' 6 , quos de baptismo reduxerin t '7, et<br />

vel unius anni spatium 18 post legem halle edi..<br />

tam quispiam illorum sine gratia baptismi transegerit<br />

, horum omnium transgressor, quisquis i1le<br />

repertus exstiterit , C. flagella suscipiat , et decalvatus<br />

debita rnulctetur exsilii poena. Res tatuen<br />

eius 19 in principis potestate permaneant,<br />

qualiter si incorrigibilem, durioremque eum 2°,<br />

ostenderit vita, perpetua 21 in eius, cui cas princeps<br />

largiri voluerit , potestate persistant.<br />

IV. Ervigius Rex.<br />

Ne iuchei more suo celebrent pascua,<br />

vel carnis circumcisionem exerceant,<br />

ac ne christianum quemcumque a<br />

fide Christi commoveant.<br />

Si obstinata iudxorum perfidia non tam figuris,<br />

quam veritati observantiam legis impenderet<br />

, numquam dominum crucifixissent.<br />

Pascha enim nostrum immolatus est Christus,<br />

et si cordis nobiscum circumcisione gauderet,<br />

adumbratam illam corporis expoliationem nullo<br />

modo in carne exprimeret , propheta dicente:<br />

Circumcidimini domino , et auferte prxputia 22<br />

cordium vestrorum. Vnde nos non iam figuris<br />

prxtereuntibus inhxrentes, sed veritatis promissionibus<br />

. certiores , id omnino 23 observandum<br />

prxcipimus ut si quis iudxorum ritu suo parcha<br />

celebraverit, centenis is verberatus flagellis<br />

et turpiter decalvatus , exsilio diutino mancipetur,<br />

et res eius fisco adsociandx sunt. IIli vero,<br />

qui carnis circumcisiones iudxis 24 vel christianis<br />

exercere prxceperint 2 $, quisquis 26 talia intulerit<br />

, aut fieri ab altero permiserit , veretri ex<br />

toto amputatione plectetur , et res eius fisci iuribus<br />

sociandz sunt. Mulleres tamen , qua; aut<br />

circumcisiones exercere prxsumpserint, aut circumcidendos<br />

quosque cuilibet circumcissori ohm-<br />

2 Card. y Etc. z. persistant.<br />

13 Card. Fls. Rcs.<br />

Ese. dirspiunt.<br />

xs Card. monos hoc.<br />

16 Card. vel se suosque de baptismo.<br />

1 7 Card. sc.ay. sEpartrio...t. subtraxerint.<br />

18 E<br />

1 9 Complot. eius príncipalis potestas retineat. Card.<br />

Etc. 1. y Lind. eius ad principia potestatern pertineant.<br />

20 Complot. eum dierum ostenderst longitudo, perpetua<br />

in eius, cui principalis potestas largiri voluerit, pergstant<br />

potestate.<br />

21 Err. z. vita dapnata.<br />

2 2 Card. przputium.<br />

23 Card. y Etc. z. ornnimode.<br />

24 Card. y Esc. z. in iudais.<br />

25 Card. y Esc. 2. przsumpserint•<br />

26 aCbardityeroE scib. .pcieurmisreírsitb. see , aut illtaksrit aut<br />

úeri<br />

l


LIB. X.II. TITVL.<br />

lerint , naribus abscisis , et rebus suis omnibus<br />

in principis potestate redactis , lugeant • facinus<br />

sux prxsumptionis. Simili quoque poena et<br />

plectendi sunt, qui christianum vel christianam<br />

a fide dimoverint Christi , vel ad ritum r iudaiaz<br />

prxvaricationis adduxerint.<br />

Ne iudcei sabbata , c‘eterasque<br />

festivitates suo ritu celebrare prxsumant.<br />

Figuris prxtereuntibus 3 , quempiam operum indesmenter<br />

exhibiciones impendere, quid est aliud<br />

nisi 4 amatores veritatis non esse? Vnde reprobabile<br />

id dominus per prophetam insinuans ait:<br />

Neomenias et sabbata, et solemnitates vestras<br />

odivit anima mea. Ob hoc nos , quibus ab apostolo<br />

6 prxceptum est, ut potius in novitate spiritus<br />

quarn in vetustate litterx ambulemus , id<br />

infidelibus fideli intentione prxcipimus, ut si quis<br />

iudxorum neomenias 7, sea festivitates tabernaculorurn<br />

, vel sabbata, ferias quoque, vel cxterarum<br />

festivitatum solemnitates ritus sui more<br />

peregerint , vel celebrare prxsumpserint , centenis<br />

1 flagellis subiaceant, et decalvati exsilii debilitentur<br />

xrunina ; eorumque bona ad 9 principern<br />

redeant , qualiter ea aut perfecte illis<br />

conversis aliquando restituat , aut ea , in malis<br />

perdurantibus aliis r ° ut fas fuerit , servitura<br />

concedat.<br />

vt onznis iudceus diebus dominicis<br />

, et in prcenotatis fistivitatibus<br />

ab opere cesset.<br />

In nullo est dubium, illum manifeste fidei catholicx<br />

adversari , qui reverentiam diebus dominicis<br />

non impendit. Vnde negatores vel destitutores<br />

i 2 fidei nostrx iustissime insequentes, id religiosa<br />

sanctione iubemus , ut sive sir iudxus sive<br />

iudaea, quodlibet opus rurale r 3 in natali domini,<br />

vel in omnibus sanctissimis solenmitatibus :, seu<br />

dominicis diebus exercens , vel lanificia r 4 fáciens<br />

seu quascumque operationes r S vel cestera talia<br />

agens, extra quam nobilium honesta christianorum<br />

consuetudo permittit ; prxsumptor talis<br />

rei centenis verberibus subiaceat decalvatus. Quod<br />

si / 7 servi eorum vel antilla in talibus diebus<br />

a S. J. R. y Ese. 2. ad aditum.<br />

2 Card. y Ere. z. Flavius Ervigius Rex.<br />

3 ' S.. R. Ese. 1 . y Complut. przeuntibu›.<br />

4 Card. y Etc. z. guaita.<br />

5 Card. y Esc. 2 . Neomenia.<br />

6 Card. y Etc. 1 . ab apostolico przceptum est ore.<br />

7 Esc. 2. neornenia.<br />

8 Card. centenis decalvatus flagellis subiaceat , et exsilii<br />

debita mulctetur zrumna.<br />

9 card. ad principis redeant iura , qualiter.<br />

o Card. Ese. 1. 11 2. aliis, quibus fas fuerit.<br />

1 1 Card. .y Esc. Flavius Ervigius Rex.<br />

2 2 Card. Ese. 1. y Dad. disturbatores.<br />

1 3 S. J. R. Complut. y Esc. quodlibet opus in natali<br />

domini.<br />

14 Ese. a. faciens seu quascumque operationes.<br />

15 Card. Etc, z. y Liad. operationes in domibus , agris<br />

I 5 t<br />

reperiantur supradictis laboribus occupati , tunc<br />

et ipsi simili sententia sunt feriendi. Domini tamen<br />

eorum , si servos suos permiserint talla<br />

agere , C. solidos auri fisco compellantur reddere.<br />

Dies minen ipsi, qui ab. eisdem iudxis<br />

sollicita devotione sunt observandi , hi sunt, id<br />

est , festum Virginis Sanctx Marix , quo gloriosa<br />

1 8 eiusdem genitricis domini conceptio celebratur<br />

: itero natalis Christi et circuincisionis<br />

eius , sive etiam apparitionis : dies quoque 19<br />

paschx , vel dies sanctissimi octavarurn inventionis<br />

quoque crucis dominica festum , et ascensionis<br />

dominica clics , vel pentecostes , seu etiam<br />

concurrentes 2 per totum annum dominici et<br />

religiosa fide Christi venerables dies.<br />

VII. 21 Ne iudcei more suo diiudicent<br />

estas.<br />

Illud sane, quod iudxorum detestatur 22 conversatio<br />

iudaica superstitione pollutior , mondas ab<br />

immundis iudicans escas , aliud assumit , aliud<br />

reiícit. Quicumque 23 in huius observantix inventus<br />

fuerit errore , id est, ut aliter id faciat<br />

quarn, honesta christiani morís est consuetudo;<br />

tunc iudicis instantia , in cuius territorio actum<br />

exstiterit, C. verberibus feriatur, , et turpiter decalvetur.<br />

Huius sane legis omnimode prxceptionis<br />

integritas, sicut de escis, ita et de poculis<br />

observanda est, scilicet ut superioris iacturx supplicium<br />

simili quoque ordine , et illi qui a christianorum<br />

24 poculis se abstinere prxsumpserint,<br />

patiantur. De escis timen 25 porcinis tantum et<br />

carnibus , id discreta nec remissa pietate decernimus<br />

, ut quicumque ex illis carnibus vesci penitus<br />

abhorrescunt " , si natura forte id fastidiente<br />

fugiunt 2 7, et non more illo perversitatis hoc<br />

ipsum diiudicantes contemnunt , prwsertim si in<br />

cxteris operibus christianis similes habeantur, , et<br />

christianitatis ab eis non defuerit votum , atque<br />

a8 operationis studium ; tunc hi tales, qui<br />

fideles in reliquis conversa tionibus approbantur,<br />

pro hac sola reiectione suillarum carnium ad<br />

iacturam legis superius comprehensam teneri non<br />

poterunt : quia contrarium xquitati videtur, ut<br />

quos manifesta operum Christi nobilitat fieles, pro<br />

sola reiectione unius cibi ad poenam teneantur<br />

notabiles.<br />

vel cxteris talibus agens.<br />

16 Card. y Etc. 1 . huius.<br />

57 Card. y Esc. 1 . quod si forsitan servi.<br />

18 Card. quo gloriosa concelebratio eiusdem genitricis domini<br />

celebratur.<br />

19 Ese. a. dies paschz quoque sanctus , vel.<br />

20 Ese. 1. percurrentes.<br />

21 Card. y Ese. t . Flav. Gloriosus Ervigius rex.<br />

22 Card. y Esc. detestabais.<br />

2 3 Card. y Ese. 1. In quocumque huius observantiz inv,entus<br />

fuera error.<br />

2 4 Card. y Etc. christianis.<br />

2 5 Card. y Etc. z. id est , de porcinis tantum carnibus.<br />

26 Card. obhorrescunt.<br />

27 Card. refugiant.<br />

operationis.<br />

28 Esc. r. anille OtnniinodX


2<br />

VIII<br />

ex propinquitate sui<br />

sanguizzis connubio dzzcant , et sine<br />

‘,„„dictione sacerdotis nubere non<br />

audeant.<br />

ulli iudxorum in utroque sexu permittimus<br />

ex propinquitate sui sanguinis, vel uxoris sux,<br />

atque etiam virorum, iuxta legem qux in christianis<br />

est lata, usque ad sextum 2 generis gradurn<br />

connubia ducere , vel incesti maculam operari.<br />

Huius igitur foedat permixtionis pervasores<br />

tale mulctentur poena, ut separati ab invicem<br />

centena flagella suscipiant , et decalvati exsílioque<br />

religari sub poena 3 maneant; eorumque ad<br />

fijos bona , quos de prxcedenti 4 coniugio habuerint<br />

, redeant : si tatuen et ipsos in nullis iudaicx<br />

prxvaricationis maculaverit noxa , et nulla<br />

incestivx nationis sordidaverit macula. Quod<br />

si non habuerint filios , aut habitos , ut dictum<br />

est , indaicus involverit error , vel incesti 5 Loedaverit<br />

natio; nmc facultas prxdictorum omnimode<br />

6 in principis potestate consistat 7 . Illud<br />

timen modis omnibus observandum prxcipimus,<br />

ut si quis iudxus sive iudtea a noviter renati,<br />

nuptiale fest= 9 celebrare voluerint , non aliter<br />

quam curo prxmisso dotis titulo, quod in christianis<br />

salubri institutione prxceptum est , vel<br />

sacerdotali benedictione intra sinum ecclesix<br />

sanctx, percepta coniugium cuipiam " ex his<br />

adire permittimus. Quod si certe sine benedictione<br />

sacerdotis quisquam hebrxorum noviter<br />

coniugium cluxerit , • vel solemnitatem lcgis<br />

-pro dotali• titulo in quocumque transcenderit "<br />

post renovationem baptismatis , C. solidos principi<br />

coactus exsolvat , aut C. fiagella publice<br />

suscipiat. Hxc scilicet damna vel verbena singillatim<br />

unusquisque percipiat videlicet tara ille<br />

qui nupsit , quam ea qua' nupta est, vel etiam<br />

patentes eorum unusquisque pro se iacturam<br />

legis suscipiat.<br />

r Card y Ese. z. Flavius Glor. Ervigius rex.<br />

z Cara'. y Esc. sexti.<br />

2 Card. y Ese. 1. pcenitentia.<br />

4 S. J.R. Complut. y Ese. a. de przsenti.<br />

5 Esr. incestiva.<br />

6 Ese. r. omniurn.<br />

7 Card. Ese. I. y Línd. consistat; qualiter principali discretione<br />

res ipsa, aut in christianis eorum hxredimis concessa<br />

(Card. conversis) permaneat , ato si hzredes huiusmodi<br />

digrnitatis defuerint , fisco rostro sociata deserviat.<br />

Illud turnen &c.<br />

8 Card. y Ese. 1. noviter nuptiale.<br />

9 Card. ice d uS.<br />

lo Card. y ESC. z. culpara.<br />

rx Card.y Ese. transcenderit C. solidos principi coactus<br />

exsolvat.<br />

12 Card. y Esc. 1. audeant , ac ne zfide reftegientes<br />

transduranr,et ne quilibet refusientes eos suscipiat.<br />

FORI IVD1CVM<br />

Ne<br />

nostr,e insultantes,<br />

sectanz suam dondere 1z co_<br />

nantes alibí se transducant , ne quilibet<br />

refugientes suscipiat.<br />

Iam sane , si quis iudxorum " religioni chris_<br />

tianx insultare prxsumpserit , vel x 4 christianam<br />

fidem verbis subvertere , aut secta; sux s de_<br />

fendere vanitatem , nec non quisquis disciplinara<br />

fidei christianx refugiens , aut in terram nostri<br />

regiminis se occultandum ingesserit 1 6 , vel in<br />

aliis partibus se latitandum transduxerit ; si quis<br />

etiam huiusmodi transgressoribus latibulum prx.<br />

buerit , dum 1 7 de eius fuga conscius fuerit,<br />

ornnium capitulorum quisquis Ale fuerit transgressor<br />

inventus, C. x a tlagellis muictabitur, et<br />

decalvatus , rebus eius in principis potestate redactis<br />

, r 9 exsilii conteratur xrumnis.<br />

X. Ne christianus a iud,c0 quod_<br />

aunque munus contra fidem Christi<br />

accipiat.<br />

uatn sit extra " fidei christianx regulara, qui<br />

se defensorem veritatis insimulat et veritatem<br />

ipsam per 22 munerum acceptionem commaculat,<br />

audiat dominum contra se per prophetam dicentem<br />

: Pro eo quod vendidistis argento iustum,<br />

et pauperem calceamentis : ecce ego stridebo super<br />

vos, sicut stridet plaustrum onustum foeno,<br />

et peribit fuga a veloce , et fortis non obtinebit<br />

virtutem suam, et robustus non servabit<br />

animara suam , et tenens arcum non stabit,<br />

et velox pedibus suis non salvabitur, , et ascensor<br />

" non salvabit animarla suam , et robustus<br />

conde inter forres nudus fugiet 24 . Quis enim<br />

hic venditus argento iustus accipitur, , et pauper<br />

pro calceamentis , nisi unigenitus Filias Dei Patris<br />

, cuius innoxius sanguis XXX. olim a iudxis<br />

taxatus argenteis , quotidie venundatur<br />

ab illusoribus veritatis? Et ideo sunt quidam ex<br />

fidelium numero , qui quasi zelo fidei iudxorum<br />

culpas detegere , vel plectere valida se intendone<br />

promittunt , quos tomen depravat solita<br />

cupíditatis illecebra. Nam si talibus quodcruw»<br />

que forsitan fuerit a perfidis 25 in munerum collatione<br />

oblatum , illico reticent 26 , et errores<br />

1 3 Ese. palam vel occulte religioni christianz.<br />

14 Ese. x. si quis etiam christianortun.<br />

1 5 Card. aut secta sux tusas fuerit. Esc. visas fuerit.<br />

16 Card. y Ese. J . iniecerit.<br />

1 7 Card. aut in eius fuga. Ese. 1. aut eius fuga.<br />

18 Card.y Ese. .r. et centenis decalvatus muictabitur plagis<br />

et rebus eius.<br />

fr9 Card. debitis debiti exsilii conteretu<br />

& .<br />

20 Card. y Ese. z. Fls. Gls. Ervigius Rex.<br />

2 r Card. extraneus a fidei christianz regula. EST. I. extrancas<br />

a christiana fidei regula.<br />

21 Card. veritatem ipsam -munerum accePtkrie Comma<br />

-culat audiat contra se prophetam.<br />

2 2 Card. y Ese. r. ascensor egui•<br />

24 Card. fugiet, in die illa dicit dominus.<br />

25 Card. y Ese. ,r. perfidis munerum conlatione.<br />

26 Card. y Ese. x. reticescunt.


LIB. XII. TITVL.<br />

talium, quos indicare,' et detegere ante promissum<br />

sibi beneficium nitebantur , pércepto post-<br />

Inodem miserabili quxstu impunitos transire permittunt.<br />

Vnde s decernimus nulli christiano licere<br />

cuiuscumque generis sit , rvel honoris , ordinis,<br />

sive persona;, sive ex religiosis , sive etiam<br />

ex laicis quodcumque beneficium contra fidem<br />

Christi a quolibet iudzo vel iudza, sive etiárn<br />

per eorum internuntios sibi illatum accipere , nec<br />

se pro talium vindicatione contra regulam ficlei<br />

christiana oblatis sibi prxmiis implicare. Si quis<br />

autem quolibet beneficiorum exhibitione corruptus,<br />

aut agnitos errores iudxorum celaverit, aut 3,<br />

ne improbitas talium feriatur, quolibet modo<br />

obstiterit ; antiquis 4 sine dubio patrum regulis<br />

erit obnoxius , et tantum in duplo fisci erit par-.<br />

tibus illaturus , quantum a iudxo quisquis ille<br />

accepisse fuerit comprobatus.<br />

XI. s Ervigius Rex.<br />

Ne iudíei libros ellos legere audean<br />

quos christiana fides repudiat.<br />

Illis commodare lectionibus sensum , quibus fas<br />

non est przbere assensum , impietatis est potius<br />

quam pietatis 6 indicium. Et ideo, si quis iudxorum<br />

libros legerit illos , vel doctrinas attenderit<br />

, sive abditos 7 in domo sua celaverit , in<br />

quibus male contra fidem Christi sentitur, C. -8<br />

flagellis publice verberetur aut decalvetur. Qui<br />

tatuen 9 cautionis vinculo alligabitur , ne unquam<br />

talium librorum 10 doctrinas apud se habere<br />

prxsumat , aut attendere audeat , val in<br />

studiis meditandi assumat. Iam de cxtero, si post<br />

ernissum placitum quodcumque " tale repetere<br />

temptaverit , C. 12 flagellis subiaceat decalvatus<br />

, et ' 3 sub perpetua exsilii conteratur xrumna<br />

ut 14 quia iam secundo visus est errores sui<br />

iterasse vestigia ' 5 , perenniter ' 6 eius rescula eis<br />

r Ese. vindicare. Ese. 2. indicare.<br />

2 'Card. unde nulli christiano licebit , cuiuscumque generis<br />

set.<br />

3 Card. y Esc. r. aut ut ne.pravitas.<br />

4 Card. y Esc. et antiquks patrum regulis.<br />

5 En el Complut. falta una hoja que comprehendia esta<br />

ley y las dos siguientes.<br />

6 Ese. veritatis.<br />

7 Esa. y Lind. habitos.<br />

8 Card. et centenorum flagellatione plectabitur. Qui ta..<br />

men. Ese. r. et publice decalvabitur , et =tenor= fiagellorum<br />

verberatione plectebitur. Qui tatuen.<br />

9 Cara'. tale cautionis.<br />

10 Card. y Esc. I. libros vel doctrinas.<br />

u Card. quodcumque iteratim.<br />

52 Card. centenis flagellissubiaceat et amissis rebus sub<br />

perpetua exilii deputetur arumna. ,<br />

'1 3 Ese. et amissis rebus. Lind. et amissis rebus sub perpetui<br />

exsilii conteretur zrumna.<br />

1 4 Esa. et quia.<br />

1 5 Ese. 1. malitiam.<br />

16 Card. y Ese, perenniter Mis res eorum deserviat.<br />

17 Card. principali fuera ordinatione disposita atque.<br />

r 3 Cara. y Lind. quenklibet inthntiurn.<br />

1 9 E:c. r. in prima transgress ionis &ante deprehensus,<br />

et centen is subiaceat decalvandus verberibus et placiti sui.<br />

153<br />

deserviat, quibus principali collatione fuerit '7<br />

concessa. Hnc et his similia percipiant , qui<br />

quarnlibet " infantiam edocere prxsumpserint<br />

talia , et ut doctor ipso iniquitatis in prima<br />

transgressione ' 9 deprehensus C. flagellis subiaceat<br />

decalvatus. Placiti quoque sui polliceatur<br />

cautione 2 ° se talia ulterius neminem edocere.<br />

Quod si prima; 2I huius sponsionis sua maculare<br />

22 fidem prxsumpserit 2 3 , et ad ea qua abiecerat<br />

repedare conaverit , omni eius facultate<br />

in principia potestate redacta , C. ipse verberibus<br />

addicetur, , ac decalvatus perpetuo erit exsilio<br />

religandus. Infantes tatuen ipsi , vel pueri<br />

a 24 tantas supradictis damnis erunt elieni, si<br />

ipsam perfidia doctrinam infra 26 X. xtatis sur<br />

anuos positi meditasse fuerint visi. Cxterum si<br />

post X. anuos quisquis talia attendit 27 , vel meditari<br />

vetita przsumpserit , superioris institutionis<br />

28 damna vel verbera adnotatus sustineat.<br />

XII. 29 Ne rnancipia deserviant 3°<br />

vel adhaereant christiana.<br />

Importabile 31 sane satis christiano coetui videri<br />

debet flagitium ut gens iudaica contra dominum<br />

rebellis semper et impia , christiana<br />

mancipia suis habeant 32 servitiis rcligata et<br />

versa vice , religiones nostrx honorabile Christi<br />

33 rnembrum humilictur ante finos perfidorum<br />

34 ; sicque corpus Christi videatur obsequi<br />

Ante-Christi ministris : et cura praepostero ordine<br />

ipsi , qui nostram oppugnant 35 moribus<br />

fidem , obsequentes habeant 36 sub impietatis<br />

sua: errore famulos sacra fidei nostrx. Proinde<br />

legern illam qux a glorioso prxdecessore rostro<br />

diva memoria Sisebuto rege est edita , in<br />

huiusmodi causis tenendam esse sancimus , et 37<br />

contextum legis ipsius , excepto ubi mortis<br />

ultio ponitur 3 8 , glorioso serenitatis nostrx oraculo<br />

confirman-rus; guante'. 39 prxdictx legis edic-<br />

20 Ese. r. cautiones.<br />

21 Card. Quod si postmodurn huius.<br />

2 7 Carir. maculans coutionern contingat illi ea qua abiecerat<br />

iterum reiterare.<br />

23 Esc. 1. contingat.<br />

24 Ese. 1. tunc a supradictis.<br />

25 Card. y Ese. 1. damnis atque verberibus.<br />

2 6 Ese. intra.<br />

27 ESC. adtendere. Esc. adtenderer.<br />

28 Lind. Card. y Ese. .r. constitutionis ..... ordine superius<br />

adnotato suÇtineat,<br />

29 Card. y Esc. e. FI. Ervigius rex.<br />

so Ese. t. dese7víant ¿hristrana.<br />

3 1 Ese, 1 . Importabile satis.<br />

3 2 Esc. in servitiis.<br />

33 Esc. 2. y S. R. regnum.<br />

34 Card. Esc. e. y Lima. perditorum ; et portio alicata<br />

Christo per lavacrum perfidorum obsequias subjugctur;<br />

sicque corpus Christi.<br />

35 Esc. 2. impugnant.<br />

ppe6tatCeianr.d. y Ese. habeant famu/os fidei nostrx ad im-<br />

Card. y Eje. I. et °Innen, textura.<br />

32 J. R. y Esc. 2. pandit/1r:<br />

oirstrCinaxeitti.. y Esc. iuxta prxdictx legis edictum ubi....<br />

V


1<br />

legis ipsius ptXdecessores nos-<br />

transg<br />

maledictionís censura ob-<br />

i reg regni sub perpetua . ,<br />

Nailus ex ructxis mancípium chrisstrtri<br />

ingunt. prxsumat, nec quídqúam contra<br />

'anurn habere<br />

legis monita agere audeat , excepto hoc<br />

eiusdemquod lex ipsa eis permittit, ut christia<br />

Z mancipium iudxus audeat manumittere:<br />

quia valde indignum est , ut hi , quos coenosa<br />

servitus perfidia; maculat , libertatis titulum<br />

christianis imponant, Non enim est consequens,<br />

ut tenebrx lucem obnubilent, aut servitus 2 prxroget<br />

libertati : prxsertim quum hoc in primxva<br />

tantumrnodo editione legis ipsius , quum ad fidem<br />

primitus vocarentur , illis videatur fuisse<br />

concessum. Nunc vero 3 sancimus per huius legis<br />

seriem, ut nullus iudxorum christianum mancipiurn<br />

manumittat , quia contra legis ipsius<br />

edictum , ut vere utique transgressores , christiana<br />

mancipia habere cornprobantur , quibus<br />

lamen sufficiat , si pro prxteritis transgressionibus<br />

non darnnentur. Nam modo sane Mis hxc<br />

licentia poenitus denegatur : quia contra le:<br />

gum et canonum edicta 4 agere prxsumpserint,<br />

'Roe tantum illis sine dubio more concedimos<br />

pietatis , ut a primo aneo regni nostri 3 , id est,<br />

a kal. februarii usque ad sexagesimum diem<br />

habeat quisquis 6 licentiam venundare christiana<br />

, mancipia , non tomen sine cognítione sacerdotum<br />

vel iudicurn, ad quorum territoria pertinere<br />

noscuntur: ne a hi, qui venundati g sunt , dam-<br />

na mortis 9 perferant , et hi qui venditores exsistunt<br />

locum fraudis agenda; vel inferendx reperiant<br />

ultionis. lam yero '° a prxdictis kalendis<br />

transacto prxdicto sexagesimo die , nulli iudxorum<br />

licebit christianum habere mancipiurn , non<br />

ingenuum , non etiam servum. Sed 4 " post peractum<br />

huius temporis conlatum spatium , id<br />

est sexaginta dierum , apud quenicurnque iudxum<br />

mancipia christiana reperiantur , cuna<br />

collato sibi a domino peculio per huius legis<br />

edictum erunt libera modis omnibus permansuri<br />

, si tomen violenter se a dominis suis celatos<br />

esse probaverint. Inda i unten ipsi , qui,<br />

expleto temporis supradicti spatio , tenere vel<br />

occultare ' 2 mancipia christiana prxsumpserint,<br />

aut etíam quibuslibet aliis modis hanc sanctionem<br />

r 3 implere distuierint , aut medietatem relama<br />

suarum fisco sociandarn arnittant; aut si<br />

Etc. r. quod eisdem iudds penitus non licebit, secundual<br />

quod lex ipsa permitir, ut christianum.<br />

E Card. aut servitus aut servus. Hasta aquí llega el<br />

t c. u.<br />

3 Esc. Nunc vero christianum mancipium quemque<br />

manumittere omnino non poterit , quia contra legis ipsius<br />

edictum.<br />

4 Card. interdicta. Esc. dicta,<br />

5 S. J. R. toque ad XL. diem , y así ¿espites.<br />

6 Card. quisquis ille iuci¿eus. Etc. z. quisquis ille<br />

dxus iuxta tenorem legis huius.<br />

7 Card. y 7...rc. ne et hi.<br />

8 Ca) .d.y Etc. 1. venundandi.<br />

9 Card. y Ese, vel salutis.<br />

r o S..T. R, Tan\ vero transacto prdicto XL. dic.<br />

ti. S. J. R. Sed apud quemcumque iudxurn.<br />

2 Card. ), Esc. sive libertare.<br />

FORI IVDICVM<br />

viliores persone fuerint , et unde componant,<br />

non habuerint , centena flagella suscipiant decalvati.<br />

XIII. Ervigius Rex.<br />

Si se iudceus christianum esse testetur,<br />

et ob hoc non<br />

.<br />

velit a se reiicere nianctp"<br />

iunzi chrsttanunt.<br />

Si quorumdam iudxorum subtilitas 24 , timens<br />

quxstum rei sux amittere , christiano more se<br />

intimet conversara 4 5 et ob hoc non se amittere<br />

debere dicat christiana mancipia , quia<br />

et ipse christianam videatur ducere vitam : his<br />

ordinibus comprobandum est , quo nec astuta<br />

fraus excusationern obtendat ' 6 , nec sincera conversatio<br />

casum cuna cxteris pereuntib eruats:<br />

Ac per hoc id omnirnode sanctione purszpcieprifm<br />

ut omnes iudxi pez universas regiones consti_<br />

tuti ab armo primo regni nostri a kalendis februariis<br />

usque in supervenientes prxsentis anni<br />

kalendas aprilis, aut vendendi christiana mancipia<br />

iuxta prxmissx legis ordinem licentiam<br />

habeant , aut si ea apud se retinere voluerint,<br />

his ordinibus se christianos ostendant. Concedimos<br />

enim eis 2 7, de quibus evidens periurii sus-<br />

picio non habetur, , ut habeant LX. 38 dierum<br />

a kalendis prxsentis anni aprilis spatium 4 9 , in<br />

quo possint qui ex illis salvara 2° desiderant, et<br />

christian 3 fidei aggregari exoptant , ad episcopos<br />

locorum concurrere , et manus sux subscriptionibus<br />

vel sígnis roboxata illis sux professionis<br />

24 publicare foedera ; in qua 22 scilicet<br />

professione id quisque studeat innectere , et profiteri<br />

, ut omnes judaicos errores abneget, et<br />

in nullo sequatur sectam sux prxvaricationis antiqux.<br />

Quisquis 2s igitur ex illis ex toro corde<br />

prístinos errores relinquens, ad fidem sacra religionis<br />

conversus fuerit christiana: , cum symboli<br />

quoque interpositione , et quod ultra ad<br />

vomitus sui nullo modo revertatur errorem,<br />

vel cartera secunduni scriptum professionis ipsius<br />

ordinem , quem post hanc legem curavimus<br />

adnotare 24, in nullo se profiteatur exinde aliquid<br />

immutare. Hanc sane professionem ne nudis tantummodo<br />

verborum . promissionibus proferat , et<br />

/ 3 Card. severitatis nostrz. Etc. serenitatis nostrx.<br />

34 Card, Etc. r. y Liad. fraudulenta subtilitas cavens<br />

quxstum.<br />

15 S. J. R. se conversad profitetur intime.<br />

16 S. J. R. obtineat.<br />

17 Etc, r. y Lind. eis , id est, his tantum, de quibus.<br />

18 S.J. R. XL.<br />

19 Carel. Etc. y Liad. salutare spatium.<br />

20 Card. Etc. 1. y Lind. salvandi vol christiana: fidei<br />

aggregandi sunt , ad episcopos.<br />

Esc. promissionis.<br />

2 2 Erc. r. in quibus confessionibus quisquis id curabit<br />

innectere , quia et ritos emanes.<br />

2 3 Cara', y Etc. 1. Et quia ex tofo•<br />

eardbnoor.to tare, Hanc sane professionem ne<br />

nu2d4lsCataindt.uyiniEnotdoi; propus ositionib proferant et<br />

aliad corde zetineant , in eius promissis.


aliud verbo promat , aliud corde retineat, et sic<br />

in eius 1 prom i ss i s simulatio potius , quam yeti-<br />

tas locura suum inveniat : cura sollicita episcoporum<br />

, iudicumque ministerio 2 , elleipsi<br />

superíorem sententiam patefecerint , mox allatis<br />

conditionibus 3 jurare debebunt , quia qux eorum<br />

professio continet , sincero non maculato corde<br />

profiteantur 4 . Sicque fiet ut hi tales , quos et<br />

professio cum operas effectu sacra fidei dignos<br />

esse probaverit , et iurisiurandi pollicitatio devotos<br />

fore monstraverit , possint utpote 5 christiani<br />

, christianis mancipiis uti. Nam non aliter<br />

poterunt christiana mancipia illorum dominio<br />

subiugari, nisi et ipsi evidenter comprobentur 6<br />

christiani , et frequenter christianorum 7 escis<br />

adhxserint , et coniugia inierint. Iam vero qui<br />

post datam confessionem, reddito juramento,<br />

iuxta superiorem tenorem christianum se 9<br />

devoverit esse, et in quolibet ritu iudaicx secta<br />

cultor fuit inventus , et huius promissionis sux<br />

transgressor esse reperiatur , quia et nomen Domini<br />

ausus est profanare , et se iudaici erroris<br />

coeno polluere , amissis rebus omnibus et in po<br />

testatem principis redactis, C. flagella .suscipiat,<br />

et decalvatus exsilii debita conteratur xrumna.<br />

Illi tamen , qui 1 ° obdurato carde; obstinatiene<br />

nlalitia interclusi 11 , si infra numerum<br />

dierum superius constitutum 1 professionein<br />

suarn publicare desttterint , aut extra prxdictum<br />

tempus christianum mancipium habere pi Xsump-•<br />

serint , ad damnationem prxmissx legis , qua<br />

de christianis lata est mancipiis , ut non.serviant<br />

iudzeis, tenebuntur obnoxii ; id est , ut aut medietatem<br />

rerum suarum fisco sociandam amittant,<br />

aut si viliores persona fuerint , et unde componant<br />

non habuerint , C. flagella cum decalvatione<br />

suscipiant. Mancipia tatuen christiana<br />

qux retinere apud se contra legum vetita prxsumpserint<br />

, vel quia ipsa se mancipia infra<br />

prxdicti tefnporis spatium christiana fuisse non<br />

prodiderint , in eorum servitio , quibus a rege<br />

donata fuerint, perpetualiter manebunt servitura.<br />

Card. y Esc. eorum.<br />

2 Card. y Esc. .r. sollicita.... instantia , elle qui superioris<br />

professionis sux patefecerint voltios , allatis.<br />

3 S. J. R. cocidibus.<br />

4 Carel. Esc. i . y Lind. protestantur, se donec advixerint<br />

conservare. Sicque fiet.<br />

s Esc- utpote christiani christianortun mancipiorum<br />

servitiis uti.<br />

6 Card. purissimi vel verissimi christiani. Esc. r. verissimi<br />

christiani.<br />

7 Card. Esc. y Lind. christianorum societate coninngi<br />

• lam vero.<br />

8 Card. y Lind. ordinem.<br />

9 Cara'. esse decreverit ac devoverit.<br />

10 Esc. quos obduratio cordis obstinatione malithe<br />

intercluserit , si infra.<br />

LIB. XII. TITVL. III.<br />

XIV. 13 Ervigius Rex.<br />

15 5<br />

Pr?fissio iudreorunz : quomodo unusluisque<br />

eorum ad fidem veniens indiculum<br />

pryessionts supe 14 in pnesentia<br />

sacerdotes vel iudicis conscribere debeat.<br />

Ego ille abrenuncio universis ritibus et observationibus<br />

secta: iudaicx , abominans in tato<br />

solemnitates , vel cerimonias sive observadones<br />

omnes , quas in prxterito tempere usque<br />

nunc observavi et tenni : ita ut deinceps nihil<br />

de ritu vel celebritate earumdem observationum<br />

exerceam , nihil de usu prxteriti<br />

erroris assumam , id est , ut nec affectu talia 's<br />

quxram , nec opere quodcumque tale perficiam.<br />

Proinde abrenuntiatis his omnibus qux<br />

christianitatis doctrina abominatur, , et prohibet<br />

:<br />

Credo in unum Deum, Patrem omnipotentem<br />

, factorem cocli et terrx , visibilium omnium<br />

, et invisibilium conditorem : et in unum<br />

Dominum Iesum Christum Filium Dei unigenitum<br />

et ex Patre natum ante omnia sxcula,<br />

Deum de Deo 16 , lumen de lumine , Deum<br />

verum de Deo vero , natum non facturo , homousion<br />

Patri, hoc est, eiusdem cum Patre substantix<br />

, per quem omnia facta sunt , qux in corlo<br />

et qux in terra 1 7. Qui propter nos homines<br />

et propter nostram salutem descendit de coelis<br />

et incarnatus est de Spiritu Sancto ex<br />

Maria Virgine horno factus. Passus sub Pontio<br />

Pilato , crucifixus 1 9, mortuus , et sepultus, tertia<br />

die resurrexit 20 ascendit in codos , sedet<br />

ad dexteram Patris 21 . Iterum venturus 22 est<br />

cum gloria indicare vivos et mortuos , cuius<br />

regni non erit finis. Credo et in Spiritum Sanetum<br />

Dominum 23 vivificatorem , ex Patre et<br />

Filio procedentem , cum Parre et Filio adorandum<br />

et glorificandum. Qui loquutus est per<br />

Prophetas. In unam sanctam catholicam , atque<br />

apostolicam ecclesiam. Confiteor unum baptisma<br />

in remissionem peccatorum; et exspecto resurrectionem<br />

mortuorum , et vitam futuni sa culi.<br />

Amen.<br />

Card. infla numerum.<br />

Ese. aut professiones suas publicare.<br />

13 Esc. 1. sin autor ni nota.<br />

14 Card. Esc. 1. Complut. y Liad. profersionis Sita CM-.<br />

scribere debeat<br />

1 5 Complot. affectu tali ea quxram.<br />

16 Complot. y Card. Deum ex Deo.... ex Deo vero.<br />

17 Complot. in terra consistunt.<br />

18 Esc. 1. y Liad. de cado.<br />

.19 Card. y Esc. crucifixus et sepultus descendit ad<br />

interna : tertia die.<br />

20 Esc. resurexit vivus a mortuis.<br />

21 Complot. Dei Patris. 'sínde iteruin. Card. Patrio omnipotentis.<br />

2 2 Card. venturus in gloria.<br />

23 Complot. Deum. Lic. et vivificatorem.<br />

V 2


156<br />

1-1:c qua in finiusmodi subscripta serie dicet<br />

de reta<br />

sunt , iam veraei rer crede s , fi liter<br />

et curi, tato mentisn mex affectu amtinens<br />

2<br />

3<br />

pl ectens<br />

, subscribens promitto , ut mullo un-<br />

.1C<br />

„,,pore<br />

-<br />

ad vomitum superstitionis iudaiquam<br />

redeam. Numquam observationes vel cerenciao.<br />

„,-as , quas soliti sunt iudxi custodire , amodo<br />

aut opere impleam , aut conde 4 retineam,<br />

abnegaos in tato iudaicam sectam , respuens in<br />

tato iudxortuu perfidiam , abiiciens 5 quidquid<br />

christianam 6 fidem impugnat. Et ita me deinceps<br />

veraciter in Sanctam Trinitatem profiteor<br />

credere, ut christiano 7 more deinceps vivero<br />

debeam , et iudxorum 8 fugiens amado consortía<br />

, et cum honestis 9 christianís me semper<br />

adiungam. Qualiter cum illis sive absque<br />

illis christianorum l ° semper cibos accipiam 1 ' et<br />

ad ecclesiam Dei ' 2 vere fidelissimus christianus<br />

devotissime et frequentissime concurrara<br />

debeam , et in festivitatibus dominicis , sive<br />

etiam in martyrum festis, qux christianx religionis<br />

pietas observancia decrevit, ita promitto<br />

, eas ipsas festivitates devote suscipere , et<br />

cum summo amore complecti , atque in ipsís diebus<br />

semper cum christianis honestissimis interesse<br />

, sicut honesta et pia christianorum consuetudo<br />

id suscipere consuevit vel fuere. Facte<br />

tidei vel credulitatis mex professio sub die<br />

-vel<br />

XV. 14 Conditiones iudxoruni 15 ad quas<br />

mirare debeant , et hi qui ex eis i 6 ad<br />

fident venientes professiones suas dederint.<br />

Iuro primum per Deum Patrem omnipotentem<br />

, qui dixit : Per mernetipsurn iurabitis , et<br />

non periurabitis nomen Dei vestri , qui fecit<br />

coclum et terrera , mare , et ornnia , quas in eis<br />

sunt , et mari posuit termínum dicens : usque<br />

hic 17 vcnies , et hic confringes _tumentes fluctus<br />

tuos. Qui dixit : coelum mihi sedes est , terre<br />

amena scabellum pedum meorum. Qui pri-<br />

x r. 1-Ixc qux in huius symboli a me prrnissa stutt<br />

fide veraciter credens.<br />

2 Complot. retinens , eximioque tato mentis.<br />

3 Compila. y S. J. R. explens.<br />

4 Card. y Exc. 1. aut cordis aflectu.<br />

5 Exc. vincens.<br />

6 Contlilut. quidquid christiana fieles impugnar.<br />

7 S. J. R. y Complot. ut Christi amore deinceps.... et iudxormn<br />

deinceps fugiens veraciter conscrtia.<br />

Exc. 1. ,modo consortii fugiens.<br />

9 Complot. omnibus.<br />

10 Compita. y ,Esc. christianos.<br />

1 I Exc. adsumam.<br />

s z Exc. 1 . ut vere fidelissimus.<br />

1 3 Lind. vel auno regia. Card. vel anuo. Ese. vel xra•<br />

El Complot. concluye en esta ley XIV.<br />

1 4 Esta ley se halla tarnbien en el cocl. Legion. al fin<br />

del tit. a nterior con solo este epígrafe Condiciones iudaeorum.<br />

15 Complut. sacramentaran,.<br />

16 Legion. y Esc.<br />

FORI IVDICVM<br />

mum angelum 2 ' de codo proiecit superbum;<br />

ante cuius conspectum adstat omnis exercitus<br />

angelorum cum tremore , cuius aspectus arefacit<br />

abyssos, et indignatio tabescere montes facit. Qui<br />

primum hominem Adam in paradiso constituit 9,<br />

et el prxceptum dedit , ne de vetito ligni pomo<br />

comederet , quo 2 ° degustato de paradiso est<br />

proiectus , et catenx prxvaricationis vinculo<br />

se una pariter cum genere humano adstrinxit.<br />

Qui Abel sacrificium libenter accepít, et Cain<br />

digne 22 iusteque reprobavit. Qui Enoch in buius<br />

vitx corpore in paradiso conservans cum Elia,<br />

in extremo huius sxculi fine moriturum 2 3, et<br />

ad metam 2 4 reducturus est. Qui Noe cum uxore<br />

, et tribus filiis cum uxoribus , et animalibus,<br />

et volatilibus coeli, atque reptilibus in arca tampone<br />

diluvii conservare dignatus est , per quod<br />

unumquodque genus recuperaretur. Qui de Sem<br />

filio Noe Abraham , et de eo israeliticum populum<br />

propagare dignatus est. Qui patriarchas et<br />

prophetas elegit , et benedixit patriarchis Abraha;<br />

, Isaac et Iacob. Iuro per eum qui Sancto<br />

Abrahz3 repromisit , dicens : in semine tuo benedicentur<br />

onines gentes , dans eis signum circumcisionis<br />

in foedere sempiterno. Iuro per<br />

Deum R 5 , qui Sodomam et Gomorram subvertit<br />

, et uxorem Loth aspicientem retrorsum in<br />

salís convertir statuam. Iuro per eum , qui luctatus<br />

est cum Iacob , et tangens nervum eius<br />

fernoris , claudicare cuna fecit , et dixit : non<br />

vocaberis Iacob , sed Israel. Iuro per Deum,<br />

qui Ioseph liberavit de manu fratrum suorum,<br />

et gratiosum eum fecit in oculis Pharaonis,<br />

ut per eum omnis Israel salvaretur 26 ab inopia<br />

famis. Iuro per Deum , qui Moysem de<br />

aquis liberavit , et el in rubo ignis 27 apparuit,<br />

et 28 per manus ipsius 29 decem plagas /Egyp-<br />

.tiis intulit , et populum suum israeliticum 3(2<br />

de servitute _ffigyptia liberavit , et per mare<br />

Rubrum 3i siccis pedibus eos transire 'fea , ubi<br />

contra naturam fluentis elementi tatnquam murus<br />

aqua 33 ab eo solidata stetit. Iuro per Deum, qui<br />

Pharaonem , et eius exercitum in mari Rubro<br />

demersit , qui per diem in columna nubis populum<br />

israeliticum, et per noctem in columna<br />

17 Legion. y Lind. huc.<br />

13 Legion. y Card. archangelum superbientem proiecit,<br />

coi adstat.<br />

Esc. constituens ei.<br />

2o 5..1. R. y Esc. 1. quo gustato, et.<br />

121110, S. J. R. y Esc. 1. et catena prxvaricatioh i s et vin-<br />

2 2 Card, indigne reprobavit.<br />

23 Legion. Card. Esc. I. y Lind. rnorituros.<br />

24 Card. remedium. Exc. e. medimn.<br />

25 Legion. Card. y Esc. Juro per cuna... eum.<br />

26 Exc. 1. erueretur a faene.<br />

27 Card. y Esc. 1. in igne.<br />

28 Legion. Card. y Exc. 1. qui.<br />

29 Card. ipsius Moysi.<br />

so Ese. .r. israel.<br />

3r Card. y Exc. f. per siccum eco.<br />

32 .Esc. r. qui.<br />

sibeusiotlidi<br />

Card. tanquam<br />

m3u3rumLegsio./ as9tuImined;11buit. aqua: soliditatem ex-


ignis przcessit. Juro per Deum , qui Moysi in<br />

monte Sinai legem digitis suis in tabulis lapideis<br />

scriptam dedit. Iuro per Deum, qui montem<br />

ipsum Sinai fumare fecit , vidente populo<br />

israelitico. Iuro per Deum, qui Aaron sibi<br />

primum elegit sacerdotem , et eius filios in tabernaculo<br />

igne consumpsit, quia ignem alienum<br />

ausi fuissent offerre coram domino. Iuro per<br />

Deum , qui Dathan et Abiron suo iusto iudicio<br />

2 hiatus terrx viventes absorbcre iussit. Iuro<br />

3 per Deum , qui amaras aguas admixtione 4<br />

ligni in saporem dulcedinis commutavit. Iuro<br />

per eum , qui sitienti populo israelitico , percutiente<br />

Moyse virga in petra , inmensas agriarum<br />

inundationes produxit 6 . Iuro per eum, qui<br />

per quadraginta armas populum israeliticum in<br />

cremo pavit , corumque vestimenta , ne usu attererentur<br />

, integra 7 usquequaque servaVit. Juro<br />

per eum , qui irrevocabili iussu decrevit , ne<br />

quis de israelitico populo in terram promissionis 8<br />

intraret , ob hoc scilicet , quia verbis Dei non<br />

credidissent , excepto Iesu Nave , et Caleph,<br />

quos illic intraturos promisit et prxdixit. Iuro<br />

per eum , qui prxcepit Moysi , ut erecta manu<br />

sua contra Malacitas 9 victor populus israeliticus<br />

existeret. Iuro per eum , qui patres<br />

nostros per manum Iesu Nave Iordanis fluvium<br />

transire iussit , et ut duodecim lapides de eodem<br />

fluvio in testimonium tollerentur , instituit<br />

°. Iuro per eum , qui omni Israeli , ut<br />

transito eodem Iordanis fluvio , lapideis cultris<br />

circumcideretur , prxcepit. Juro per eum , qui<br />

muros Ierico civitatis subvertit. Iuro per eum,<br />

qui David regni 1 1 gloria decoravit , et de mann<br />

Saul et filii sui Absalonis eum eripuit. Juro<br />

per eum , qui ad orationem Salomonis nebula<br />

templum replevit, et suam ibidem r2 benedictionem<br />

fudit t 3 . Juro per eum, qui Eliam<br />

prophetam per turbinem in currum igneum<br />

e terra sublevans gloria 1 4 sedibus intulit , et<br />

per eum qui ad orationem Elisxi percusso palpo<br />

Elix aguas Iordanis divisit. Iuro per eum,<br />

qui tres pueros in camino ignis ardentis sub<br />

oculis regís infesti conservare dignatus est ; qui<br />

tenet clavem David , et claudit , quod nemo<br />

aperit , et aperit , quod nemo claudit. Iuro per<br />

eum , qui omnia mirabilia , et virtutes, et signa<br />

in populo israelitico vel in aliis gentibus fe-<br />

1 Legion. y Card. fumigare.<br />

2 Legion. y Ese. 1. ut eos viventes terra absorbere,<br />

iussit.<br />

3 Legion. Card. y Esc. litro per eum qui manna et<br />

coturnices in cremo populo israelitico in escain concessit.<br />

4 Card. per admixtionem ligni.... convertir.<br />

5 Legion Card. y Exc. r. in Oreb.<br />

6 Card. y Esc. r. exhibuit.<br />

7 Esr. r. integra conservavit.<br />

8 Legion. Card. y Esc. .r. repromissionis.<br />

9 Esc. 1. Amalachitas. Lind.Amalechitas. S. R. maledictos.<br />

" Legion. y Card. constituir.<br />

11 S. J. R. regem.<br />

11 Legion. ibi.... infudit. Card. inibi.... infunda.<br />

13 Esr. infüdit.<br />

1 4 Legion. y Card. ccelorum sedibus.<br />

LIB. XII. TITVL. 157<br />

cit. Iuro per eum , et per sacra decem legis<br />

prxcepta. Iuro et per lesum Christum Filium<br />

Dei Patris omnipotentis , sanctumque Spiritum<br />

Paraclitum , qui est in Trinitate unus , et verus<br />

Deus , et sanctam resurrectionem Domini nostri<br />

Iesu Christi , eiusque ad coelos ascensionem,<br />

et gloriosum atque terribilem eius adventum,<br />

in quo venturus est indicare vivos et mortuos,<br />

mitis apparens iustis , terribilis autem<br />

atque eius venerandum Corpus et pretiosum<br />

Sanguinem ; qui coecorum oculos aperuit, surdos<br />

audire fecit , paraliticos ad sua membra reduxit<br />

, qui linguas mutorum resolvit , dxmonio<br />

t 5 vexatos sanavít , claudos currere fecit,<br />

et mortuos suscitavít ; qui super aguas pedibus<br />

ambulavit , et Lazarum monte resolutum, quum<br />

iam in putredinem se caro solvisset , viventem<br />

1 6 eum saluti restituit , et in gaudium mutavit<br />

lamentum ; qui est factor sxculi , lucis<br />

principium , salutis auctor , qui mundum ortu<br />

suo illuminavit , passione sua redemit, qui solus<br />

inter mortuos liber fuit , e't a morte teneri<br />

non potuit qui tartarea claustra comminuit,<br />

et de inferno beatoruni animas prxsentix t 7 sua;<br />

maiestate eripuit , qui devicta morte carnero,<br />

quam de terris assumpsit , in coelos post mundi<br />

victoriam deportavit r 8 , sederas ad dexteram<br />

Dei Patris omnipotentis , accipiens ab co<br />

xternam regni potcstatem. Iuro et per omites<br />

coelestes virtutes , omniumque sanctorum r 9 , et<br />

apostolorum reliquias , sive et per sancta quatuor<br />

evangelia , qua; subterpositis 2 ° his conditionibus<br />

in sacrosancto altario sacri illius nominis<br />

contineo manibus vel contingo.<br />

Quia omnia, qua in professione mea renotanda<br />

curavi , vel colligere potui , quam tibi,<br />

domino No illius sedis episcopo manu mea subscriptam<br />

dedi , sinceritate tota ibidem dixi,<br />

ct sub nullo argumento vel fraude ea qua in<br />

ipsa professione comprehensa sunt protuli;<br />

sed 2 3 omni sinceritate , sicut eadem professio<br />

continet 24 , omites ritus iudaicx observationis<br />

abinceps abnego , et cum omni cordis mei intentione<br />

in Sanctem Trinitatcm . 5 credo, et credens<br />

perpetuum in ea permanere meipsum spondeo,<br />

et numquam consortio impietatis iudaicx so-<br />

. ciatus ero ; sed in omnibus , et per omnia christiano<br />

deinceps more vivens , et .6 christianorum<br />

15 Legion. dxmone.<br />

16 Legion.Card.y Ese. I. solvisset, vitx ac saluti restituir.<br />

17 Card. y Esc. potencia' SLIX.<br />

18 ESC. reportavit , sedet accipiens ab eo xternx gloria<br />

maiestatem.<br />

19 Card. sanctorum apostolorum, prophetarum, patriarcharum<br />

, et reliquias omnium sanctorum.<br />

20 Esc. subterposita.<br />

2i .Ese. i. meis manibus contineo, vel contingo.<br />

22 Ese. r. sinceriter tota inibi dixi.<br />

23 Esc. .r. protuli omni sinceritate.<br />

24 Exc. 1. et omites ritus et observationes.abinceps<br />

daicas abnegavi , et omni cordis mei intentione.<br />

25 Card. y Esc. crediturus surn , el nunquam in nublo<br />

ad pristini erroris voinirum rediturus sum , aut consensociaturus.<br />

a6 Ese. .r.<br />

et christiana mancipia habiturus sum.


58<br />

participium habit „,,,s sum , et quidqui d in eauam<br />

sanctx fidei obserdem<br />

professione, omni<br />

weripsi m fidei puritate custovatione<br />

co<br />

diam : qualiter iuxta apostolicam traditionem,<br />

s„,.; symboli regulan deinceps vivere devel<br />

Quod si in quocumque aborbitans , aut<br />

sbaennejtial 2 n; fidem maculavero , aut tinas judaica 3<br />

secta; in quocumque observare intendero , seo<br />

vos in quocumque per huius iuramenti mei<br />

professionem inluscro , vel sub specie cuiuslibet<br />

inramenti ea qua; promisi, non ea intentione perfece.ro<br />

, sicut a vobis me profitente credita 4 vel<br />

intellecta sunt : veniant super me omnes maledictienes<br />

legis , qua: in contemptores mandatorum<br />

Dei ore domini promulgata sita. Veniant etiam<br />

super me, et super domum meam , et filos meos<br />

°miles plaga' IEgypti , et percussiones eius , et<br />

ad terrorem cxterorurn ita 5 iudicium Datan et<br />

Abiron super me veniat , ut viventem me terra<br />

deglutiat. Sicque , postquam bac caruero vita,<br />

me 6 xternos ignis mancipandum cura diabolo, et<br />

suis angelis sociandum suscipiat , et cura habitatoribus<br />

Sodoma: et Gomorrx particeps in poenale<br />

supplicium comburendus tradar, et 7 dum<br />

ante tribunal metuendi iudicis et gloriosi principia<br />

8 , domini nostri lesu Christi pervenero, in<br />

ea parte adnumerer 9 , quibus terribilis et gloriosus<br />

iudex minando iudicaturus 1 ° est , dicens:<br />

Discedite a me maledicti , ite in ignem xternum<br />

, qui prxparatus est diabolo et angelis eius.<br />

Data condiciones die vel an.a.<br />

r1 12 christianis mancipiis izzgux<br />

se non prodiderint esse<br />

christiana , sive de publicatoribus<br />

eorZt711.<br />

Hebrxorum mancipia religionis sanctx titulo<br />

consecrara, et dorninorum suorum qualibet persuasione<br />

illecta , ab hoc tempore et deinceps si<br />

millo modo se fuisse prodiderint christiana , qualiter<br />

sub eorum dorninorum iugo persístant, tuno<br />

quia indulta libertatis gratiam.respuerint, cui a<br />

príncipe collata fuerint, perpetua servitutis religata<br />

carena modis omnibus tenebuntur. }-li tamen,<br />

per quos hoc fuerit manifestissime detectum,<br />

r Ese. r. conscripsi, comprelicnsum esse dinoscitur, otnni<br />

iidei.<br />

a modis oinnibus adimplearn.<br />

3 Ese. 1. in quocumque observare contendero.<br />

J. R.<br />

aut ritos iudaict sectam quaincumque,<br />

4 C,n .d. y Ese. 1. me profitente audita, vel intellecta.<br />

5 Lcgián. ita ut.<br />

6 C•l. y Ese. r. sim zeternis ignibus mancipandus,<br />

sim diabolo sociandus sito habitatoribus<br />

rendus , ut dum ante tribunal.<br />

combu-<br />

7 Ese. 1. ut.<br />

8 Es.... I. glorinsi domini.<br />

9 Ese. adulomerer quibus idem terribilis.<br />

10 .14.2ion. a Etc. .r. dicturns est Disceclite.<br />

Tal<br />

r En Card. en lugar de esta ley está la siguiente , la<br />

se hulla tambien en el Esc. I. al fin ,<br />

de<br />

gua.<br />

concluido el códice , y de distinta letra , aunque muy<br />

está impresa lib. XII.<br />

anti-<br />

2 Ese. 1.<br />

tit. II. 1. XVIII.<br />

Ervigius Rex.<br />

FORI IVDICVM<br />

si et ipsi cuiuslibet iudxi servi sint, conversi<br />

ad fidem Christi ín libertate persistant. Si autem<br />

quilibet christianos hoc prodiderit factum , V.<br />

solidos pro unoquoque mancipio christiano accipiet<br />

ab eo , qui ea apud se post datara '5 et decretan"<br />

convictos fuerit tenuisse ordinationem.<br />

XVII. 16 Ne iudei a quolibet potestate<br />

accepta extra regzam ordinationem<br />

christianunz queniquanz imperare,<br />

plectere vel distrzngere audeant.<br />

Nullus iudxorum 7 adrninistrandi, et imperandi<br />

vel distringendi potestatem super christianos<br />

exerceat , excepto si princeps id fieri '8<br />

publica permiserit causa. Siquis autem iudxorum<br />

, ácceptt-t a quolibet potestate , christianum<br />

quemcumque distringere, plectere, coercere 19,<br />

vel in eum desxvire prxsumpserit , aut quidquam<br />

el contra legum vetita , aut excogitata<br />

qux in lege non sunt inserta , inferre tentaverit<br />

, aut medietatem rerum suarum fisco sociandam<br />

amittat , aut si nullis fultus fuerit rebus,<br />

C. flagella suscipiat decalvatus. Illi tamen , qui<br />

lianc eis potestatem super christianos exercere<br />

prxsumpserint , si nobilis 2° qui hoc fecerit persona<br />

exstiterit, X. libras auri principi coactus exsolvat<br />

; si temen mininix vilioresque persona',<br />

V. libras auri principi 21 coacti exsolvant. Quod<br />

si non habuerint , unde componant , centenis 22<br />

fiagellis subiaceant , et decalvationem suscipiant.<br />

XVIII. Ervigius Rex.<br />

Vt iztcheorum servi necdum adhuc conversi<br />

, si ad Dei gratiam convolaverint<br />

, libertati donentur.<br />

Quum vas electionis Paulus apostolus prxclicet<br />

, dicens sive per occasionem , sive per veritatem<br />

, dummodo Christus adnuntietur , salubre<br />

satis est votum , ut sicut 23 fideles libertatis<br />

provocamus ad gratiarn , ita quoque infidelibus<br />

occasionem prarbeamus veniendi ad vitarn.<br />

Et ideo , si quis iudxorum servus 24 de<br />

1 3 Ese. hoc fuerit detectum, si et ipse fuerit iudxus,<br />

et cuiuslibet iudxi servus exstiterit conversus.<br />

x ‘i. Ese. r. si et ipse iudzus filerit , er cuiuslibet<br />

servus exstiterit , conversus ad Christi fidem in libertate<br />

persistas.<br />

15 Ese. I. post data lizo decrIta convictos fuerit tenuisse.<br />

16 _Ese. s. Els. Ervigiús Rex.<br />

57 Card. y Ese. .r. a primo anuo regni nostri , id est,<br />

a die quinto idus ianuarii administrandi , imperandi, distringendi<br />

curato ycl potestatem.<br />

18 Card. y Esc. aliqua utilitatis publica.<br />

59 Card. coercere, exercere, vel.<br />

20 Card. y Ese. 1. si nobilis persona exstiterit.<br />

21 Card. y Esc. fisco persolveudas arnittant.<br />

2 2 Carel. y Ese. r. centum. (Ese, i,centenis) decalvati<br />

fiagellis subiaceant.<br />

23 S. f R. sicut enirn fideles.jfc.'191'<br />

24 Card. y Esc, et servitail eorum implicatus et moribus.


servitute eorum et moribus ad gratiam Christi<br />

convolare desiderat , nullus eum catena servitutis<br />

retineat , nullus huic tau resistat , nullurn<br />

a quolibet fidei offendiculum habeat ; sed mox,<br />

ut se et professione et iusiurandi attestatione<br />

christianum ostenderit , et domini sui prxvaricationes<br />

manifeste prodiderit , ve1 respuerit , ab<br />

omni illico servitutis catena solutus cum omni<br />

suo peculio a domino suo evulsus libertatis<br />

erit etrectibus contradendus 3 ; siegue proveniet,<br />

ut 4 in omnibus omnino rebus ordo ille oinnis<br />

in eum impleatur, qui de christianis est mancipiis<br />

constitutus.<br />

XIX. Ne iud,ei administratorio 6 usa<br />

sub ordine villicorum atque .actorunz<br />

christiananz 7 familiam refiere audeant<br />

, et de damnis eorum , qui (alia<br />

his ordinanda iniunxerint.<br />

Si quis iudxorum a quolibet 8 ex laicis commissam<br />

curam , vel potestatem super christianos<br />

accepit 9 , ut christianis familiis prxsit , quidquid<br />

admínistrationis sux cura visus fuerit imperare<br />

, totum fisco adplicare 1° debebit : ita<br />

ut ipsi , qui hanc administrandi suscepérint curam<br />

, C. 1i flagella et decalvationem suscipiant,<br />

et medietatem rei suo: fisco sociandam amittant,<br />

Sane si episcopus , vel quilibet ex sacerdotibus,<br />

seu ministris , clericis quoque , vel monachis<br />

administrationem ecclesiasticx 12 rei illis super<br />

christianos explendam iniunxerint, quantum<br />

id ipsum fuerit , quod imperandum eis prxceperint<br />

, tantum de bonis proprietatis sux fisco<br />

postro applicandum amittant. Quod si rebus<br />

exspoliatus 13 exstiterit, exsilio subiacebit, quo 14<br />

diutius detentas pro poenitentix discat damnis,<br />

quam sit irnpium , infidos 15 fidelibus prxponere<br />

christianis.<br />

Card. y Ese. I. cum omni etiam peculio suo.<br />

2 Card. y Ese. I. dimissus.<br />

3 Esc. r. tradendus.<br />

4 Card. ut in omnibus ordo ille in eum implcatur, qui<br />

de christianis est inancipiis constitutus.<br />

5 Esc. .r. Fls. Ervigius Rex.<br />

6 Esa t. ministratorio.<br />

7 Card. christiana manciv.a.<br />

3 Card. a quolibet cornil-1155am.<br />

9 Card. y Ese. I. acceperit , id est , ut.<br />

Io Ese. I. applicari.<br />

1 1 Card. y Esc. et centum flagella decalvati suscipiant,<br />

et medietatem.<br />

u a Card. rei illius.<br />

13 Card. exspoliati exstiterint exsilio subiaccbunt.<br />

1 4 Exc. quo diutinis detritus pcenitentix damnis<br />

discat.<br />

1 5 -E tc. infidos iudxos.<br />

LIB. XII. TITVL.<br />

159<br />

16 XX. iud(eus ex aliis provin-<br />

••<br />

cus ad regni nostri ditioncm pertinentibus<br />

veniensepiscopo vel<br />

9<br />

sa-<br />

cerdoti , seu iudici se pr,esentare<br />

non diferat ; vel quid huic zn l'oto<br />

observare conveniat.<br />

S quis iudxorum de alia civitate vel provincia<br />

nostrx gloria; oriundi, quolibet 1 succeserint<br />

loco , episcopo vel sacerdoti sive iudici loci<br />

illius se Mico reprxsentent 19 , tandiu inde non<br />

recessuri , quandiu sabbata ritusque carteros atque<br />

festivitates , qux illi e vicino posstuit occurrere<br />

, incontamina ti videantur sacerdoi tallici qtielses<br />

fin-mujo transegissc , ne dum variis huc<br />

per loca cursibus prornoveutur , erroris sui reperiant<br />

in quocumque latibulunt. In ipsis tamen<br />

diebus , in quibus eos quolibet loco reno<br />

contingerit, conversationem cum christianis probatissimis<br />

habituri sunt , qualiter cum illis et<br />

cibos sumere , et participationem communionis<br />

christianx videantur habere. Concursus tamen<br />

in ipsis diebus , quibus ritus sui more uti<br />

soliti sunt , ad ecclesiam , episcopos 20 , vel<br />

sacerdotes<br />

habeant , qualiter eorum 21 salutaribus<br />

monitis instruantur. Quod si forte placitorum<br />

innodatione 22 se esse asserant ligatos , vel<br />

cuiuslibet inevitabilis necessitudinis 23 causa constrictos<br />

, quod illis non liceat dintine immorari<br />

;- tunc a sacerdote ipsius 24 loci , ad quem<br />

accesserant , relaxati placiti sui cautionem promittant<br />

, ut ubi occurrentes per viam festivitates<br />

vel sabbata ritus sui , sine testimonio sacerdotis<br />

non transeant. Ipse quoque sacerdos loci<br />

epistolam manu sua subscriptam eisdem sacerdotibus<br />

, per quos se iudxus quisquis ille transiturum<br />

dixerit , destinabit ut cvacuata onmi<br />

fraudis suspicione , tam stantes , quam properantes<br />

eos districtio 25 religiosa coerceat. Si quem<br />

autem eorum aliter egisse contigerit, tuno episcopo<br />

loci ipsius , ve1 sacerdoti una cual indice<br />

potestas 26 tribuitur, centenis verberare eos<br />

gellis , nec aliter eos ad propria redire permittimus<br />

, nisi cum epistolis episcoporum, ve1 sacerdotum<br />

, in quorum territorium visi sunt acccssisse.<br />

In quibus tamen epistolis sollicite dierum<br />

16 Ese. r. Fls. Ervigius Rex.<br />

17 Esc. t. vel territoriis.<br />

18 Card. quolibet loco oriundos succeserit , epíscopo.<br />

Ese. oriundus , per quemlibet locura episcopo vel sacerdoti.<br />

19 Card. y Ese. r. presentare debebit, neo a sacerdote<br />

illo est recessurus.<br />

20 Ese. ad ecclesiarn , vel sacerdotes habebunt.<br />

21 Card., Ese. .t. semper salutaribus.<br />

12 Ese. innodatione se se asserant ligatos. Card. esse<br />

asserucrint inligatos.<br />

2 3 S- J. R. necessitatis.<br />

24 Ese. illius.<br />

2 5 S.J. R. y Ese. r. dístinctio.<br />

26 Card.<br />

potestatem tribuimus eos verberare fia,aellis, neo<br />

aliter. Exc. potestas tribuitur contenis eos verborare


i 6o<br />

summa notabitur, id est ex quo. die ad episcopum<br />

et quot diebus apud<br />

accesserint ,<br />

ipsius civitatis<br />

1 , vel quo die ab<br />

ipsum<br />

su<br />

remorari cos contigerit<br />

co ad propría reversuri .exierint.<br />

Qualiter comentos 3 iudceorunz<br />

in diebus institutis ad episcopionfieri<br />

debeat.<br />

XXI. 2<br />

Ounis iudxorum conventos, in quibuscumque<br />

locis vel terrítoriis habitare videantur, ad episcopum<br />

loci , vel sacerdotem diebus sabbatorum,<br />

vel cxterarum festivitatum , quas celebrare soleut<br />

concurrere , et convenire debebunt , nec<br />

in his 4 talibus dicbus concessa sibi licentia pervagationis<br />

usuri sunt ; sed quamdiu excursus<br />

dierum ipsorum pertranscat , de quorum celebritate<br />

suspicio vertitur , alibi citra sacerdotis<br />

sui conniventiam 5 nullo modo movebuntur. Diebus<br />

lamen sabbatorum concursus 6 eorum , et<br />

lavacro nitidus , et perceptione benedictionis devotus<br />

, ad episcopum vel sacerdotem semper est<br />

perventurus. Sane in locis illis ubi sacerdotalis<br />

prxsentia defuerit, concursus eorum omnis , vel<br />

conversatio , ant cum iudicibus , aut cum christianis<br />

honesrissimis erit : qualiter sic eorum societati<br />

inbareant , ut audacter de eorum conversatione<br />

bonum 7 perquisiti testimonium dicant.<br />

Molieres sane iudxorum , coniuges scilicet,<br />

atque etiam filia in prxmemoratis omnibus festivis<br />

s diebus , quibus 9 errore proprio abutuntur<br />

, nc ullius erroris , vel pervagationis reperiant<br />

locum , id omnimode servabuut , ut viris<br />

earum prasentibus provida episcoporum, vel<br />

sacerdotum in eis ordinario fiat ; ut quemadmodurn<br />

viri earum de prasentia sacerdotali ie se<br />

non differunt , ita et ipsx , facto concursu, omnibus<br />

diebus festivitatum suarum electione sacerdotum<br />

atque pontificum , cum quibus , vel<br />

qualibus honestissimis faminis christianis -coromorari<br />

debedllt Ordille11111r. Si quis a u tem<br />

huir<br />

prxeeptioni visus fuerit evenire contratius ; publice<br />

11 centcnorum fiaa-ellorum erit suppliciis<br />

feriendus , atque decalvandus. Id tantum prxcipue<br />

observandum est, ne quorumdam sacerdotum<br />

í Esc. constiterit.<br />

2 F sc. r. Fls Ervigius Rey.<br />

.3 S. J. R. y Ese. 1 0974111"f ZIS.<br />

4 ETC. 'lec in his et talibus diebus.<br />

5 Card. conniventiam vel licentiam nullo modo /110-•<br />

veantur.<br />

6 Card. excursis , lavacro nitidi.... sunt perventuri.<br />

7 Card. bonum perquiri testiinonium indicen[.<br />

8 Card. festis. Esc. r. festivitatibus.<br />

9 Card. quos.... obtinent. Ese. z. quibus errori proprio<br />

inserviunt.<br />

lo Esr. sacerdotali non differunt et ipsw per excursu<br />

omnium dierum ipsorum electione.<br />

Card. ) , Esc. r. publica ciecalvatione (Esr. I. turpatione)<br />

fcedatus C. flatzellorum crit supplicio feriendus.<br />

12 Esr. virtus libidinis execrabili contaminatione.<br />

1 3 Card. inquirat, per quas libidinis sua voluta rnalignitaus<br />

etficiat.<br />

1 4 Card. et s acerdotes omnes commonemus, ut citra instituta<br />

legum nostrarum, qua: in iam dictis fxminis hx-<br />

breorum taxata liabeinu,, veniant, et Intitula peculiarita-<br />

FORI IVDICVM<br />

carnalium torda , dura execra..<br />

bili contamínatione exagirat , occasiones quaslibet<br />

incnrrant 13, per Mis sux votum<br />

.efficiant. Vnde id arctiori sanctiooe decernimus 14,<br />

ut sic omnis sacerdos hac instituta legum nostrarum<br />

in iam dictis fxrninis hebraorurn adirnpleat<br />

, ut nullius peculiaritatis locum cum eis_<br />

dem faminis habeas , per quod se sordidare cum<br />

eis intendat. Quod ' 5 si quemlibet sacerdotum<br />

contigerit , ut zelum , quo pro christiano nomine<br />

uti debeat , frequenter zd libidinis sux<br />

occasionern usurpet : ,tuno sacerdos ipse ab honore<br />

depositus, exsilio erit 27 perpetuo mancipandus.<br />

•<br />

XXII. 18 Fluvius Ervigius Rex.<br />

Trt quicunzque iuda'um secum Qbsequentem<br />

habuerit petente " sacerdote,<br />

eum apud se retinere non audeat.<br />

S i qtiis laicorum quemlibet ex iudais, virum<br />

scilicet vel fxminam , secum obsequentem habucrit<br />

, vel in patrocinio 2° retintierit , et sublato<br />

ex eis pontificum vel sacerdotum privilegio<br />

„privata eos sua 21 potestate. defenderit , neque<br />

eos ad episcopum vel sacerdotem debitis<br />

diebus instruendos vel iiidicandos remiserit, excomunicationis<br />

ab eodeni episcopo , coi 22 id<br />

fecit , sententia feriatur et amissis illis , quos<br />

vindicare nititrir triurn librarum auri mulctatione<br />

pro unoquoque damnabitur , qua partibus<br />

principis profuturX mancbunt.<br />

XXIII. 24 Vt cura omnis distrinuendi<br />

iudceos solis sacerdotibzis debeatur.<br />

Horum omnium prxceptorum multiplicem 25<br />

curan], et exercendam in perfidis. disciplinan],<br />

illos nostra gloria , ut impleant 26 , exhortatur,<br />

quibus id agendum divina auctoritate 27 committitur.<br />

Ait enim spiritus ille , cuius veritas or,<br />

beta implet : stabunt sacerdotes in iudiciis meis,<br />

et iudicabunt leges meas , et prxcepta mea:<br />

tis locura cum eisdetn mulieribus habeant, ut ne t'odas sis occasione iones sibi libidinum usurpen[ , unde ;tupiere inte<br />

ne flindam , per contaminationis quod<br />

pollutionem<br />

zelum divinum amittant , et prxvaricatores- Christi nominis<br />

existan[. Quod si yero quemliber sacerdotum hoc<br />

neils contigerit , vel commiserit ab honore deposítus exsilio<br />

erit perpetuo modis omnibus mazwiDuidus.<br />

is Esc. 2. Quoniam si..<br />

16 Esr. 1. suz sibimet occasiones.<br />

1 7 Esc 2. est.<br />

13 Card. sin autor ni nota;<br />

1 9 Card. y Esc. e. expetente.<br />

2o Card. In patrocinio' salvarionis causa retinuerit.<br />

21 Esr. sibi.<br />

22 Card. coi vim fecit,‹ sententia.<br />

23 Card. voluit.<br />

24 Esc. r. Fis. Ervig. Rex,<br />

25 Card. multi exercendam in perfidis disciplinara adipisci<br />

optaverunt , illos &c.<br />

26 Cara. adimpleant.<br />

27 Card. sollicandinis cura commilit.


proinde omnibus sacerdotibus hxc, qux 2 hic a<br />

nobis complexa sunt, implenda decernimus, ita ut<br />

nulltun iudxoruni pro ritu suo , patiantur a quolibet<br />

defendi , nullumque tueri , sed exemptos<br />

ab eorum 3 patrociniis , quorum tueri favoribus<br />

videntur , , in potestatem 4 suam redactos pro eorum<br />

salvatione , quid illis catholice agendum<br />

fore conveniat, diligenter instituant : atque in hoc<br />

illis erit sollicitior cura , ne in quibuslibet supradictis<br />

capitulis hxc institutio s nostra tepescat.<br />

XXIV. . 6 De damnis sacerdotum vel<br />

• iudicurn qui in' iudeeos instituto legum<br />

znzpiere nee,lexerint.<br />

LIB. XII. TITVL. III.<br />

Consulendum pie est sacerdotibus ecclesiee divina<br />

, ne pro delictorum populi 7 impunitate<br />

teneantur obnoxii. Quid enim prodest , si non<br />

puniatur quisque suo , quum possit tatuen alieno<br />

puniri peccato? Et ideo ad eorum talium<br />

incuriam excitandam huius prxceptionis .sanctione<br />

decernimus , ut si quilibet pontificurn , aut<br />

cupiditate inlectus , aut maligna' voluntatis incuria<br />

tepidus prxdicta hxc, qux iussa sunt in<br />

iudxos decreta , noluerit 9 adirnplere , scili-'<br />

cet , utt detecta vel nuntiata sibimet errata Petfidi<br />

3 nulla videatur xquitatis corrigere censúra<br />

; et trium mensium excommunicationis • sententiam<br />

perferat , et unam libram auri de suis rebus<br />

propriis fisco sociandam amittat : quod si non<br />

habuerit ande componat , sex mensibus sub excommunicationis<br />

censura persistat , et insuper ad<br />

tepiditatem illius incuria; ¡c. corrigendam sit cuilibet<br />

episcopo licitum,. in quo zelus Dei fuerit<br />

excitatus , vice illius episcopi , talium perfidorum<br />

errata corrigere , et hxc qux ille neglexerat<br />

emendare Quod si aliena r a shnulatio , vel<br />

incuria episcoporum aliorum in alterius correctione<br />

, .zelo hxsitante , distulerit emendare, diutinusque<br />

fuerit in eis hxsitatum , ut sibi commissa<br />

differant corrigere ; tunc principis prxceptione<br />

eorüm episcoporum arguatur socordia , et<br />

p<br />

erfidorum ulciscantur errata. Hic etiam ordo<br />

codee-1 modo , eodemque ordine , sicut superius<br />

de episcopis constitutum est, in cxteris quoque<br />

religiosis observandus est; id est, in presbyteris,<br />

aiaconibus , vel etiarn clericis , quibus horum<br />

infidelium ab episcopo suo cura regendi commissa<br />

est. Iudices tamen , qui eorumdem iudxoruta<br />

crimina comperta , vel nuntiata sibi exsti-<br />

Card. omnia qux hic complexa sunt, explicando decernimus.<br />

2 Erc. .r. qux hic complexa sunt.<br />

2 Card. hebrzorum<br />

q. Ese. in potestatis sux curara redactas.<br />

s Card. serennatis nostrx tepescat.<br />

6 Ere. r. Fl. Ervig. Rex,<br />

7 Card. ne pro delinquentis populi impunitate teneantur<br />

obnoxii.<br />

fl Card. cohiben estero peccato.<br />

9 Card. y Ese. 1. contempserit.<br />

1 0 Esc. socordix.<br />

1 E Card. absque simulatione emendet.<br />

12 -Er c. r. Quod si alternata simulatione alter alterius<br />

terint, et legali continuo non damnaverint ultione<br />

, tunc sicut et de episcopis constitutum est,<br />

unam libram auri fisco 3 persolvant. Tunc tamen<br />

sacerdotes , vel iudices , vel r 4 supradicti,<br />

omnes quibus regendi cura commissa est, ab his<br />

damnis erunt penitus alieni , curo impeditos se<br />

fuisse pro talium districtione a rege proba-.<br />

verint.<br />

XXV. is Ervigius Rex.<br />

N"e iudices quicumque de perfidorum<br />

excessibus extra sacerdotum conniventiam<br />

indicare prtesuinant.<br />

Iudices omnes nihil de perfidorum excessibus<br />

citra sacerdotis conniventiam iudicabunt , ne enpiditas<br />

ecclesiarum fidem sanctam maculet acceptione<br />

munerum : et tamen, si ut 16 adsolet,<br />

prxsentia defuerit sacerdotis , sola potestate iudicum<br />

distringendi sunt. Sane si episcopum<br />

sede sua contigerit , aut in vicino , aut 17 longe<br />

forsitan progredi , talem ex sacerdotibus pro sui<br />

vice relinquat, qui una cum iudice territorii hxc<br />

instituta sine muneris acceptione perficiat.<br />

le Vt episcopi tunc immunes ha-beantur<br />

a damnis horum , cum presbyteri<br />

ea quee ipsi non correxerint,<br />

ad eos non remiserint corrioenda.<br />

Presbyteri , diacones , seo cxtera 19 religiositas<br />

universa , vel iudices universi per diversa<br />

loca vel territoria constituti , prout unusquisque<br />

conventos iudxorum ad se pertinere cog-<br />

k<br />

verit, secundum totius institutionis nostrx de.<br />

creta eos distringere, vel coercere non di finn:<br />

ea veto , qux ab ipsis nequiverint corrigi , ad<br />

cognitionem"principis , atque pontificum emendanda<br />

reducant ; siegue fiet, ut constituta dam•<br />

na non perferant , si suis unusquisque hxc pontificibus<br />

innotescat. Episcopi quoque ipsi tune 21<br />

erunt immunes a damno , guando eis crimen<br />

talium non fuerit per subditos nuntiatum.<br />

correctioncm , zelo excitante , divinitus non fuerit excitatus<br />

, tunc principio przceptione, et eorum artuetur socrodia<br />

, et perfidorum ulciscentur errata.<br />

13 .Card. y E'sc. compellendi sunt solvere.<br />

14 Esc. et.<br />

i 5 Card. sin autor ni nota.<br />

1 .6 Card. ut fieri adsolet.<br />

17 Ese. I. aut longe forsitan.<br />

18 Ere. s. Els. Gis. Ervioius Rex.<br />

19 Card. scu cxtera judiciaria universales poteslas per<br />

diversa.... constituta ad uniuscuiusque c.-,pvrJntum tudtcorum<br />

, secundum.<br />

20 Ese. agnitionem. Card. ad a gnitioncro nostmin.<br />

21 Ese. tunc constitutum non percipient L'amplio).


162<br />

De D<br />

XXVII.<br />

.Ervigius Rex r.<br />

principibus potest ate mise-<br />

servata<br />

rd„di 152 his , qui conversi ad fidena<br />

Christi veraciterfuerint.<br />

flac sane prxceptorum multiplici diligentia,<br />

quam ordinatis lineas superius in toro 2 dccrevit<br />

nostra screnitas , ubicumque superius offensorum<br />

culpas ita moderara decrevimus , ut exutos<br />

rebus sub cxsilii xrumna religemus : hanc<br />

nobis vel successoribus nostris miserendi liceotiam<br />

reservarnos, ut 3 si quemcumque a laqueis<br />

diaboli ex eis resipisci cornigerit , et probabiliter<br />

in Sanctam Trinitatem crediderint; hoc quod<br />

de illis sacerdotes vel indices , in quorum territoriis<br />

degunt, testimonium 4 adnexerint , atque.<br />

opera eorum cum veridico eorum testimonio adprobaverint<br />

5 concordare , erit nobis , nostrisque<br />

successoribus in his et talibus , et miscrendi votum,<br />

et ciliciendi 6 propositum: id est, ut postquam<br />

eorum professio cual iuratione aut testatione<br />

regia agnitioni claruerit , licitum habeat<br />

principalis potestas 8 , et rebus eos iterum inves-•<br />

tire 9 , et ab exsiliorum ergastulo revocare. Iam<br />

vero, si quis ex eis postquam se professus fuerit<br />

cssc christianum, ad erroris sui proprii redierit<br />

Vomitum , et quodcumque in eo report=<br />

fuerit prxvaricationis indicium , ita in eos secundum<br />

modum culpa, quem incurrerit , irrevocabilis<br />

dictabitur damnationis sententia, ut ad venial<br />

ultionis nullatenus redeat; sed sive capitalis,<br />

sive minoris culpa dignus sit poena , sine ulla<br />

retractatione irremisibilem " I a m suscipiat.<br />

Card. sin autor.<br />

2 Card. in toto orbe.<br />

lir, I. In si quandoque a laqueis diabolicis ros rol<br />

sipisci contigerit.<br />

4 use. 1. dixerint.<br />

I: ir I. y Ese. f. rorizorciiverint.<br />

6 Card. subveniendi.<br />

7 Card, 1. Eso. r. iusiurandi attestatione.<br />

8 Cird. pistas.<br />

9 Card. y Ese. 1. revestire.<br />

ro Card. pristinurn redierit<br />

11 Ese. .1. peenam irremisibiliter suscipiet.<br />

1 2, Ese. I. Els. Erviius Rex.<br />

19, ESC. 1. VC11frIltibi:S.<br />

1 .4 Ese. condant.<br />

15 Esr, r. perfidia.<br />

1 6 Card. elanculum.<br />

17 Card. ut hoc quod nos ostenclimus.<br />

18 quod nostne nov• sanctionis.<br />

19 Card. y Ese. r. depellmdzun.<br />

20 Card. ibi.<br />

2 t Card. y Ese. adstruat.<br />

2 2 S. R. iam modo.<br />

Cara'. sollicira diiigentia.<br />

24 Card. y Es:. 1. ras ipsas professionurn vel conditionum<br />

scripturas in zrrchivis sute ecclesiaz.<br />

15 Ese. persistant. estar sunt legos suprascriptx omnibus<br />

iudxis m ezclesia Santa Manjar Toleto sub die VI.<br />

FORI IVDICVM.<br />

XXVIII. " Vt épiScopi omnibus- iudwis<br />

ad se pertinentihus libellum hulic<br />

de d suis erroribus editum tradant,<br />

et ut pro fessiones eorum vel conditimes<br />

in scriniis ecclesiae recondant 14.<br />

Soler interdum latebrosx mentis perversi tas x 5<br />

ignorantix opponere angulurn 16 in eo, quod<br />

se, simulat ignorare prxceptum , ut 1 7 eo que_<br />

dammodo excusabilem se a poena pronuntiet,<br />

quod 8 se novele sanctionis ordinem defendit<br />

penitus ignorasse : et ideo ad huius excusationis<br />

evellendam 1 9 malitiam ab episcopis omnibus,<br />

vel sacerdotibus tenenduni foro prxcipimus , ut<br />

unusquisque conventum ad se pertinentem iudxorum<br />

de institutionibus , quas in eorum perfidiam<br />

nuper edidimus , instruat , et libellum eis<br />

huius operis tradat , qui et manifeste illis in conventa<br />

relegatur ecclesix , atque semper secum<br />

pro testimonio instructionis reportent. Iam vero,<br />

postquam illis publice in ecclesia fuerit lectus<br />

liben iste , vel traditus , si quis eorum postea,<br />

aut se defuisse, quum legeretur, contendat; aut<br />

ignorasse, qux inibi 2 ° prxcepta sunt, asserat":<br />

malla se ulterius poterit excusatione defendere;<br />

sed in quocumque postea fuerit quisquis ille prx-,<br />

varicator inventus, in pullo erit harum leguen<br />

sententiam evasurus. Nam et illud necessario'<br />

huic legi adiicimus , ut omnium professionum,<br />

atque conditionum scripturas , quas quisque ille<br />

indxus sacerdoti suo amodo 21 obtulerit , sollicite<br />

23 unusquisque sacerdos 2 4 in actis sue ecclesix<br />

condat , qualiter pro eorumdem perfidorum<br />

testimonio studiositis conservare persistat 25.<br />

kalendas februar. anno feliciter primo gloriosi doniini nos.•<br />

tri Ervigii regis Sfit. 1<br />

En el códice de Card. sikue una ley, que dice:<br />

XXIX. Lex in conclusione harum pra'teritarum legum<br />

edita et a pr,etcriti...- principibus collfirmata.<br />

Has vero leges, quas pietatis et religionis ancore condk<br />

dimus pro nostro populique remedio, in perpetuum suf-'<br />

fragrante auctore domino valituras esse censemus. Sucres.:<br />

sones quoque nostros legum harum instituta servantes vit., •<br />

trix Christi victores faciat dextera , et eius solium in ve-•<br />

ritate confirmet , cuius in hac fide inspexerit divina de'<br />

mentia. Et licet harum legum prolatam sententiam a nemine<br />

temerari posse credamus , audacia turnen transgcrueiso-': s.<br />

soris, et non venerabiliter conservantis sit in lux<br />

ignominiosior cunctis omnibus , et vita illius: eodem tem- ,<br />

poro concidat. Quod si partis assensu in /111 nefariarn<br />

eurn voluntatem perduxerit detestan& temerlas , tantum<br />

obnoxius in xternum peccatorum mole detineatur, in quantum<br />

transgressus fuerit legis huius salubre decretum. Futura<br />

etiinn examinis terribile quurn patuerit tempus , Ct.<br />

metuendus adventus domini fuerit reseratus , discretus a<br />

christiano grege perspicuo ad lxvam cum hxbreis exurana-<br />

fiammis atrocibus , cornmitante sibi diabolo, ut<br />

trix in tranSgressoribus xterna pcena desxviat , et<br />

plex remuneratio christianis , Deo favente , his et in xternum<br />

copiosa perveniat. Amen.


FUERO JUZGO<br />

LIBRO DE LOS JUECES.


ÍNDICE<br />

DE LOS LIBROS Y TÍTULOS QUE CONTIENE EL FUERO JUZGO.<br />

PRIMER TÍTULO.<br />

De la eleccion de los príncipes et del insinnamiento como deben<br />

iudgan derecho et de la pena de aquellos que iudgan torto.<br />

LIBRO I.<br />

Del facedor de la ley et de las leyes.<br />

I. Título. Del facedor de la ley.<br />

II. De las leyes.<br />

LIBRO II.<br />

De los juicios y causas.<br />

I. Título. De los jueces , y de lo que<br />

iudgan.<br />

II. De los compezamientos de los<br />

pleytos.<br />

HL De los mandadores y de las cosas<br />

que mandan.<br />

IV. De las testimonias y de lo que<br />

testimonian.<br />

V. De los escriptos que deben valer<br />

ó non, é de las mandas de los<br />

muertos.<br />

pág.<br />

4<br />

LIBRO III.<br />

De los casamientos é de las nascencias.<br />

I. Título. Del ordenamiento de las<br />

bodas. pág. 45<br />

II. De las bodas que non son fechas<br />

lealmientre.<br />

49<br />

III. De las muyeres libres que llevan<br />

por fuerza.<br />

52<br />

IV. De los adulterios é de los fornicios.<br />

55<br />

V. De los adulterios contra natura,<br />

é de los religiosos é de los sodomitas.<br />

VI. De los departimientos de los casados<br />

et de los desposados.<br />

LIBRO IV.<br />

Del iinage natural.<br />

I. Título. De los grados del parentesco.<br />

pág. 65<br />

II. De los herederos.<br />

III. De los huérfanos, é de los que<br />

los defienden.<br />

IV. De los ninnos echados.<br />

V. De los bienes que pertenecen por<br />

natura.<br />

6o LIBRO VII.<br />

63 De los furtos é de los engannos.<br />

66<br />

73<br />

75<br />

76<br />

LIBRO V.<br />

De las, avenencias é de las compras.<br />

L Título. De las cosas de sancta<br />

pág. 9<br />

eglesia.<br />

II. De las donaciones.<br />

III. De lo que dan los omnes á los<br />

pág. 78<br />

82<br />

23 que los ayudan.<br />

IV. De las cambias é de las vendi-<br />

84<br />

29 ciones.<br />

V. De las cosas encomendadas y em-<br />

32 prestadas.<br />

VI. De los pennos é de las debelas.<br />

VII. De las franquezas y de los fran-<br />

90<br />

92<br />

38queados. 94<br />

LIBRO VI.<br />

De los rnalfechos é de las penas é de<br />

los tormentos.<br />

I. Título. De los que acusan los malfechores.<br />

II. De los malfechores ,é de los que los<br />

pág. 99<br />

conseyan, é de los que dan yerbas.<br />

III. De los que toyen á las mueres<br />

que no hayan parto.<br />

IV. De las lagas de los omnes.<br />

V. De las muertes de los homínes.<br />

104<br />

106<br />

107<br />

II I<br />

I. Título. De los descubrimientos de<br />

los furtos.<br />

pág. 119<br />

II. De los ladrones é de los furtos. 120<br />

III. De los que prenden los omnes por<br />

fuerza é que los venden en otra<br />

parte.<br />

125


De la guarda y el juicio de los<br />

IV.<br />

justi ciados.<br />

V. De los<br />

que falsan los escriptos.<br />

VI. De los que falsan los metales.<br />

LIBRO VIII.<br />

De las fuerzas é de los damnos<br />

é de los quebrantamientos.<br />

I. Título. De los cometedores- é de<br />

los forzadores.<br />

pág. 132<br />

II. De las quemas y de los quemadores. 136<br />

III. De los damnos de los árboles é<br />

de los huertos é de las mieses<br />

é de las otras cosas.<br />

IV. Del clamo que face el ganado<br />

137<br />

é de las otras animalias.<br />

V. De los puercos que paseen é de las<br />

animalias que andan erradas.<br />

141<br />

148<br />

VI. De las aboyas y del damno que<br />

facen.<br />

149<br />

LIBRO IX.<br />

126<br />

I28<br />

13/<br />

De los siervos foidos é de los que<br />

se tornan.<br />

I. Título. De los fuidores é de los<br />

ascondedores é de los que muestran<br />

é dan carrera para fuir. pág. 150<br />

II. De los que no van en la hueste é<br />

de los que fuyen de ella. 157<br />

III. De los que luyen á la eglesia. 162<br />

LIBRO X.<br />

De las particiones é de los tiempos é<br />

de los anuos é de las lindes.<br />

I. Título. De las particiones é de las<br />

tierras arrendadas. pág. 163<br />

II. De las cosas que omne tiene cincuenta<br />

años ó treinta. 167<br />

III. De los términos é de los fitos. 170<br />

LIBRO XI.<br />

De los fisicos é de los mercadores de<br />

ultramar é de los marineros.<br />

I. Título. De los fisicos é de los enfermos.<br />

pág. 1 71<br />

II. De los que quebrantan los monumentos.<br />

172<br />

III. De los mercadores que vienen de<br />

ultra portas.<br />

173<br />

LIBRO XII.<br />

De devedar los tuertos é derraigar<br />

las sectas é sus dichos.<br />

I. Título. Del atemplamiento de las<br />

leyes de todos los hereges é de todos<br />

los iuicios desfechos. pág. 174<br />

II. De los hereges é de los judios é de<br />

las sectas.<br />

175<br />

III. De los denuestos y délas palabras<br />

idiosas. 18s<br />

III. De las leyes nuevas de los judios. 186<br />

NO TA. En el título preliminar suelen citarse, al fin del texto, los concilios de donde<br />

se tomaron algunas leyes. Estos pasages se han copiado con la puntualidad acostumbrada<br />

en la presente edicion, segun y como se hallan en los códices antiguos ; pero se han puesto<br />

en letra cursiva , para que así se distingan mejor del texto de la ley. Y se previene para<br />

inteligencia de los lectores, que todas las citas estan dislocadas por ignorancia de los copiantes,<br />

pues siempre pertenecen, no á la ley en que van incorporadas, sino á la que<br />

signe, como se puede comprobar fácilmente haciendo el cotejo dé la traduccion con los<br />

lugares correspondientes del original latino y con las actas de los mismos concilios.


[ I 1<br />

'EL PRIMERO TITOLO2<br />

YE DE LA ELECCION 3 DE LOS PRÍNCIPES,<br />

ET DEL INSINNAMIENTO 4 COMO DEVENT IVLGAR 5 DERECHO,<br />

ET DE LA PENA DE AQVELLOS QVE IVLGANT TORTO 6,<br />

Esti libro fo' 7 fecho de LX. VI. obispos enno 8 quarto concello 9 de Toledo,<br />

ante la presencia del Rey Don Sisnando , mino tercero anno que refinó.<br />

Era de DC et LXXXL anno.<br />

Con cuidado del amor de ,Christo ", et con<br />

gran 22 diligencia de Don Sisnando muy glorioso<br />

rey d'Espanna et " de Francia, todos<br />

los obispos nos ayuntamos en 15 nomne de<br />

nuestro Sertnor Dios en uno enna cibdat<br />

de Toledo, que por el mandado 17 del rey,<br />

et por el so ensinnamiento feciemos todos comunalmientre<br />

un tratado de las cosas de<br />

sancta iglesa, et de sos " establecimentos '9.<br />

Et primeramientre nos todos diemos ' a gracias<br />

al nuestro Salvador Dios, que pode facer<br />

todas las cosas , et depois 21 desto al devandicho<br />

rey, el que ye frucho 22 muy 23 poiante<br />

et muy glorioso príncipe que quiso seer 24<br />

en nuestra companna, et entró con 25 sos "<br />

Para la edicion de lar leyes de este título I. ha sersido<br />

de texto el códice del EsmO. Señor Conde de'Ca7npománes<br />

, que es muy antiguo y correcto , lo uno porque<br />

faltan la mayor parte de ellas en el códice de Mur.<br />

cia , que servirá de texto en lo demas de la obra, y lo<br />

otro porque siendo'tan antiguo , y conviniendo en la mayor<br />

parte con los códices B. R. Esc. 6. E. R. y Bes. que<br />

tambien son apreciables , se verá así seguidamente el uso<br />

de los artículos , de las terminaciones de los verbos , y de<br />

las palabras mas usuales segun el estilo del tiempo en<br />

que se escribiéron, y el del seyno 6 provincia para que se<br />

hielíron.<br />

2 En el Ese. I. falta este título. Falta tambien en el<br />

índice 6 tabla general que se pone al principio de todos<br />

los códices de sus libros y títulos. Ese. j. PRIMERO<br />

TITOLO De la election de los principes como deven scr.<br />

amonestados que iudguen derecharnientre , et de la venganza<br />

de los iudgadores malamientre torticeros, et del<br />

conreio de Toledo en que fueron LXVI. obispos a fuer<br />

este libro con el glorioso rey don Sisnando estando presente<br />

en lo tercio auno que rc,1726 en era de LXXL Signando<br />

rey. S. B. EL PRIMER TITOLO. 211a/p. 2. y<br />

Ese. 2. EL PRIMER. TITOL,<br />

3 Ese. 6. ESLEYCION.<br />

4 Maly. 2. M. S. B. Ese. 2..), 4. ENSENNAMIENTO.<br />

5 Malp. 2. M. y Ese. 2. 3. Y 6. IVDGAR.... IVD-<br />

GANT. S. B. y Esc. 4. IVTGAR.... IVTGVENT.<br />

6 Maly. 2. M. S B. Bes. y Es,. 2 . y 4 . TVERTO.<br />

7 Malp. a. Bex. Esc. 2. + y 6. fué. E. R. foy.<br />

8 Malp. a. Esc. 2. y4. Bex. y M. en el.<br />

9 Malp. 2. M. E. R. y ESC,, 2. 4 . y. 6. eonceyo.<br />

I o Ese. g. coydaclo,<br />

1 0 Ese. 2. Iesuchristo.<br />

12 Malp. 2. M. y Ese. 4. Erotic'. Bes. y Ese. 2: grant.<br />

1 3 E sc. 6. ye de Franco.<br />

1 4 2. nos todos.<br />

1 5 B. R. en o nomne. 2. M. y Ese. o. y<br />

el nombre. s. B. y Ese. 4. en nombr,:.<br />

varones muy grandes , et mucho '<br />

, et primeramientre " logo 29 dexose<br />

caer en tierra omildosamientre 3° ante todos<br />

nos obispos de Dios , et rogónos et pediónos<br />

31 con lágrimas 32 muchas et con sospiros<br />

, que rogasemos á Dios por él: he depois<br />

amonestó todo el concello 33 con grant<br />

devocion, que se nembrasent de los degredos<br />

34 de sos padres, et que diesent estudio<br />

et fimencia 35 de gardar los derechos de sane-<br />

' ta iglesa 36, et que emendasent aquella 37 cosas,<br />

que los ornnes 38 avíant 39 mal usadas en<br />

otro tiempo por negligencia contra las costurones<br />

40 de sancta iglesa, et que tomárant<br />

ya por costumue, como si fosse denuan-<br />

16 Ese. 6. gidade. Malp. 2. cibdad. Ese. 2. cipdat.<br />

17 Ese. 2. mandamiento.<br />

18 E., c. 2. j. y 4 . y !Jai?. 2. SUS.<br />

19 Ese. 2. establecimientos. M. y Esc. establesce•<br />

rnientos. S. B. establecimientos.<br />

20 Ese. 6. demos.<br />

21 Ese. 6. E. R. y Ese. j. ciepos. Ese. 2. 4. y M. depues<br />

esto. Bes. y S. B. despues desto.<br />

22 Ese. 2. y 4. fruito. Ese. 6. flocho. S. B. y M.<br />

fructo.<br />

23 Toled. muy privant. Ese. 2. 3 4 . y 6. Malp. 2.<br />

3. B. E. R. y M. sobrepuiant. Bes. sobrepugant.<br />

24 Ese. J. seer presente en.<br />

25 Ese. 2. con sus compannas , et con sus varones,<br />

26 Ese. 2. y j. M. Maly. 2. y S. B. SUS.<br />

27 Esc. 6. mocho.<br />

28 E. R. primeramente.<br />

29 Ese. 2. y 4. Bes. S. B. M. y Malp. 2. luego.<br />

B. R. y S. B. lexose.<br />

3 o B. R. S. B. Esc.4. y Bes. humillosamientre. M.<br />

Malp. 2. y Esc. 4. humildosamientre.<br />

3 e Ese. 2. y Bes. pidionos mercet. .11,1. y Ese. 6. peionos<br />

merced.<br />

37 Esc. 6. lícrimas.<br />

33 Esc. y. pueblo.<br />

34 R. y S. B. Bes. E. R. y Ese. 4 . decretos. M.<br />

Malp. 2. y Ese. 2. y. y 6. derechos.<br />

35 Ese. 6. sintenza de gardar. _Ese. 2. S. y Malp. 2.<br />

femencia. Bes. finsenza.<br />

36 Ese. 4 . y 6. iglesia. Ese. 2. y 5. M. y Maly. 2.<br />

eglesia , y así despues.<br />

37 Ese. 3. algunas cosas.<br />

38 Esc. 2. ombres, y así otras veces.<br />

39 Ese. 2. 3: 4 . y 6. B. R. y .S. B. c rian<br />

c nbre. Esc. 6.<br />

B.<br />

lo4s0culli sttamil" 717.1.2es..y w'tuinbi<br />

4r E. R. y E fe. y. como si fuese del mandado del prín-,<br />

cipo.<br />

X2


dado del príncipe. Por ende r por estos tales<br />

sos amonestarnientos nos todos confiando en<br />

dándoli gracias á el que<br />

nuestro Sennor'<br />

2<br />

ye en nos muy piadoso , entendernos cosa<br />

por muy necesaria, que segondo sua veluntat<br />

3 del rey , et de la nuestra feciemos 4<br />

las cosas , que eran convenibles á Dios, así<br />

sagramientos 5 de sancta iglesa , que<br />

conos<br />

son fechos en muchas iglesas de Espanna en<br />

muchas maneras' et corno non devent, commo<br />

en nas otras 7 malas costumpnes , que<br />

son fechas por contraria , et por decibimiento<br />

9 de los príncipes , que líos podamos<br />

poner término , et que podamos poner freno<br />

de disciplina , como , ó en qual manera se<br />

garde cada uno de las cosas que non deve<br />

facer, et de los decibimientos , et 1° que tema<br />

cada uno á " nuestro Sennor _Dios.<br />

12 De la election 13 de los príncipes,<br />

et de lo que ganan '4.<br />

En esta lee diz ", corno deven ser esleidos<br />

los príncipes , et que las cosas que ellos ganan<br />

deven ficar al regno Ca los reys" son<br />

dichos reys, por que regnan ' 3 , et el regno<br />

ye lamado regno por el rey". Et así corno<br />

los reys son dechos de regnar, así el regno<br />

ye decho de los reys. Et así como el sacerdote<br />

ye dicho de sacrificar, así el re ye<br />

dicho de regnar piadosamientre ; mes aquel<br />

non regna piadosamientre, quien " non a 22<br />

misericordia 22. Doncas 23 faciendo derecho<br />

Esc. ,5.. Maly. 2. y Onde por estos &c. Ese. 2.<br />

Mas.<br />

2 Esc. 2. al que es piadoso mucho.<br />

17 - Bes, y S. B. voluntat. Malp. 2. Eje. 4.<br />

y 6. voluntad. E. R. voluntade.<br />

4 Eso. 4.y 6.ficiemos. Maly. 2. S. B. y Ese. 2. ficiese-.<br />

Tilos. E. R. atiesemos.<br />

S .8 sacramientos. Maly. 2.y 3. sagramentos. Ese. 2.<br />

4• Y 6. sacramentos.<br />

6 Bel.. y E. A. en muchas maneras como non deven.<br />

7 Esc, 6. los otros malos costumbres , que son fiechos.<br />

8 Eso. o. fechas contra. Maly, 2, Bex. E. R. S. y<br />

Eso. 4. que son fechas por contra.<br />

9 s ciecebemiento-. deCebeIllielltOS. LIC. 2. CleCe.<br />

r,<br />

Tol. en que temer. Ese. 2. y 4. en que tema.<br />

a t Ese. 12. el nuestro Sennor. Bex. E. R. M. S. B.<br />

Esc. 4. y 6. al nuestro.<br />

Esc. PRIMERO TITVLO De la &celo; de 1.0.r<br />

príncipes é de las ganancias de<br />

1 3 Ese. 6. esleccion.<br />

Tol. Malla. 2. y s. ganavan.<br />

1 5 L ss . 4. Maly. 2. L. R. S. B. y M. dice.<br />

36 .7:sr. reyno. E. R. reigno.<br />

E 1 7 Esc, y 4. Maly. . 111. S. B. y E. R.<br />

s,-.<br />

reyes.<br />

6. y Bex, Pees.... y asÍ deSplie.f.<br />

I S Ese. reynan , y así despues.<br />

.19 Esc. 6. yEex• re , y así de pile!<br />

20 LIC. 2. qui. Ese. 4 . que.<br />

21 E. A. E. R. y Eso. 6. garda. Maly. o, Bex. S. B.<br />

M. y Esc. 2. y 4. guarda.<br />

Malp. y 3. quien non guarda numqua<br />

cho.<br />

y el de-<br />

23 Esc. • 2. Mas. Ese. 6. Así facendo. B. R. Mais.<br />

Onde.<br />

24 Ese. J. antigos decien.<br />

M, los antijuo<br />

S. B. y E. R. antigos<br />

l dicen.<br />

el rey , deve ayer niátiáté -de rey ét faciendo<br />

torto , pierde nornne de re rey. Onde los<br />

antigos 24 dicen 'tal PIMS1Esio: Rey serás, si<br />

fecieres 25 derecho, et si non• federes derecho,<br />

non serás rey. •1;de el me . des,-e ayer<br />

duas 26 virtudes en sí; Máydriniéntt-1- justicia<br />

et verdat 2 7. Mes , rnais ;ye loado el rey por<br />

piedat ", que por cada - una destas : 'ea lajusticia<br />

a verdat consigo de so 29 . Esta lee<br />

A fecha erino Ociaild .'""concello de Toledo.<br />

31 Así como nos cuidarnos, asaz ye contradicho<br />

por- el decimo concello 32 , et por esta<br />

lee del muy glorioso príncipe , et por esti<br />

concello presente , Llos malos ;fechos,. que .<br />

entendiemos , que ivan contra piedat , et<br />

pollos omnes 33 , que non quieren viver mansamientre<br />

34 , et en paz. Ca el Sancti 51)i-rito<br />

así aspiró ennos corazones de los fieles<br />

, que por estas paravlas fosse tollida 35,<br />

daqui adelantre 36 toda la mala cobdicia 37<br />

de los corazones de los ornnes. Ca así fo establecido<br />

en aquellos.concellos, que polla piedat<br />

del nuestro 38 Sennor Dios, que omne non<br />

sabria osmar 39, -nen 4° saber, se--quiso ayuntar<br />

en una persona como omne mortal, por<br />

remiir 41 los pecadores.' -Otrosí , nos devernos<br />

desrraygar 42, et . tallar 4 3 la cobdicia 44,<br />

que ye raiz, de todo ;mal , et la avaricia 45,<br />

que ye servidumpne de-los ídolos, et tollelía<br />

46 de los corazones de los omnes , -_que<br />

son miembros 47 de Christo, et el que ye sua<br />

'2 5 Ese. 2. faciendo. Maly. M. y Esc. 4. y 6. si ficieres.<br />

26 Maly. 2. y ayer vertudes: en sí; S. B. Ese. 2.<br />

y 4. dos vertudes.<br />

z7 E. R. S. B. y Ese. 6.. verdade. Malp: 2. M. verdad..<br />

28 Esc. 6. piedade. Maly. 2. y M. piadad.... piedad.<br />

Bex. piadat. E. R. piadade.<br />

29 M. Ese. 2. y 3. de suyo.<br />

3o S. B. terci. Ese 2, y-4. tercio. -<br />

n<br />

3 En los códices Ese. 2. y4: en Malp. 2. y 3 y Murcia<br />

esta ley se halla incorporada con la antecedente sin<br />

rábrira numeracion , ni divistion.<br />

En el Esc., está- dividida con este epígrafe : EL<br />

SEGUNDO TITVLO De la PICCCI.On de los príncipes et<br />

de la anancia c. dellás.<br />

En el Ese. 6. con este : Del amonestamiento de los<br />

contra los príncipes como deben SET mansos et temprados<br />

contra sos sometidos.<br />

3 2 4. concejo de Toledo. Bex. concelo.<br />

3 3 Ese. 6. et polos malos que.<br />

34 Esc. mansamient , y con esta terMinacion constan:<br />

temente re escriben los adverbios en mente, como piadosament,<br />

&c.<br />

35 E R. E. R. y S. B. tolida.<br />

36 Ese. 3. adelant,y así otras veces.<br />

37 Ese. 6. cobdiza , y así otras veces.<br />

38 Esc. 2. del nostro.<br />

•<br />

39 Malp. 2. S. B. M. Ese. 2. 3. 4. y 6. asurar.<br />

4° Ese. B. y Malp. 2. ni. Bex. Ese.-..Y. Y 4. nin.<br />

41 Efe. 2. g. y 4. redemir. E. R. rediirlir•<br />

4 2 Ese. 2. Maly. 2. Bex. E. R. S. 1ZY M. deraigar.<br />

43 Esc. 2. 6. y Maly. 2. toller.<br />

-E-rc....7;<br />

4. tajar. •L • --<br />

44 Ese. y. cobdiscia.<br />

45 Ese. 6. avariza.... servidu5!en.<br />

46 Ese, 3. toller la pena<br />

47 Ere. Ere.3 membrios: Esc. 6. memb1o.s.


cabeza dolos. Por ende t establecemos que<br />

daquí adelantre los reys deven seer esleidos<br />

enna cibdat de Roma , ó en aquel logar<br />

hu morid 2 el otro rey , et deve ser esleido<br />

con concello de los obispos , 6 de los ricos<br />

omnes de la corte, ó del poblo, et non deve<br />

ser esleido 3 de Tora de la cíbdat , nen<br />

de 4 consello de pocos, nen de villanos de<br />

poblo , et los príncipes deven seer de la fet<br />

christiana , .et deven la fet defender del enganno<br />

de los judíos, et del torto de los hereges.<br />

Convien 5 seer en el juicio e muy mansos<br />

et muy piadosos, et.deven seer de muy<br />

bona 7 vida, et deven seer de bon 8 seso, et<br />

deven seer mais g escasos que gastadores: nen<br />

deven tomar nenguna cosa por forcia 1 ° de<br />

sos sometidos , nen de sos poblos , nen '1<br />

los facer, que fagan escripto , nen nengun<br />

otorgamiento de suas ' 3 cosas. Ca si lo federen<br />

, aquellas cosas non deven 14 ayer sos<br />

fillos , nen nas partir ; mes deven ficar is<br />

enno regno. Et ennas cosas vellos foron<br />

dadas , ó que ganaren , non deven atender<br />

solamientre el so provecho ; mas el derecho<br />

de so poblo , 6 de sua tierra. Mais las<br />

cosas que ellos ganaren , no las deven ayer<br />

nengun de sos tinos, si non como mandar<br />

el rey. Et las cosas que ficaron por ordenar,<br />

dévennas ayer sos sucessorcs". Et elas<br />

cosas que eran propias suas, et que ganaron<br />

ante que fosen reys, dévennas ayer sos illlos<br />

é sos herederos. Et si algunas cosas los foron<br />

dadas de sos amigos , ó de sos parientes , si<br />

por aventuria 17 non federen manda daquellas<br />

cosas , dévennas ayer sos filos , ó sos<br />

herederos. Et en esta manera será " garda-<br />

Malp. 2.y g. Onde. B. R. S.B. Bes. E. R. y Ese.<br />

31 y 4. Doncas. Ere. 6. Así establecemos.<br />

2 Esc. y. 6 morier. Esc. 6. du morir. Maly. 2. E. R.<br />

Ese. 2. y 4. 64nurió. 3'. B. 6 morió.<br />

3 Ese. 6. escollido, y así otras veces.<br />

4 Esc. 2. por. Maly. 2. nin de conceyo. Bes. nen de<br />

concelo. E. R. S. B. Ese. 3.y 4. nin de conselo.<br />

5 Esc. Deyen.<br />

6 Ese. 2. iudicios. Ese. 4. en el indicio. Ese. 6. iudizo<br />

mucho mansos et mucho piadosos.<br />

7 Ese. 2. buena.<br />

8 Ese. 4. y s. buen.<br />

9 S. B. mas.<br />

to Ese. 6. furza , y así otras veces.<br />

I I Ese. 3. y 4. nin de les Pacer.<br />

12 Ese. :2. ninguno otro otorgamiento.<br />

1 3 Mili). 2. Bes. E. R. S 13. y Ese. 2. y 4. sus cosas.<br />

1 4 S. B. B. R. 2. 3. Ese. 2.y non deven ser<br />

de los fijos. Ese. 4 . de sus fijos.<br />

s Malí:. 2. E. ;R. Ese. 2. j. 4.y 6. fincar.<br />

16 Esc. 3; subcesores.<br />

17 E. R. y Ese. 4, por ventura. Maly. 2. Bes'. Ese. 2.<br />

y 6. por aventura.<br />

18 Maly,. 2. y y. sea.<br />

19 S. B. sagramiento. Ese. 3-. y 6. sacramicnto. Bes. sagramento.<br />

Ese. 4. sacramento.<br />

20 Ese. 2• ,2,7". y 4. Malp. e. Bes. y S.B. guarde.<br />

21 Mal?. 2. Bes. E. R. S. B. y Ese. 4. é pues. Exc.<br />

2. é pus. Ese. ,5* pos.<br />

22 Ese. 2. 4. 11i11.P. 2 . Bes, y S B. prometiere.<br />

E. R. promitire.<br />

2 3 Ese. 6. y E. R. bispos.<br />

2 4 Esc.. y. guisa.<br />

(<br />

da la lee por siempre en todos sos fechos, et<br />

en todas suas costumpnes, et en todas. suas<br />

cosas. He todo omne que deve seer rey, ante<br />

que reciba el regno, deve facer sagramento<br />

", que garde 2° esta lee en todas cosas,<br />

et que la cumpla, et pois que lo prometier<br />

22 ante los obispos 23 de Dios, en nenguna<br />

manera 24 non osme de quebrantar " el juramento<br />

26 . Ca deve temer la sentencia que<br />

diz Dios : "Non te periures ' 7 en el mio 18<br />

',nomne; nen ensuciarás el nomne de to 29<br />

',Dios." En otro logar diz: "Non tomarás<br />

el nomne de to Dios en vano , ca 3°<br />

',aquel que lo toma en vano , no lo tien 3'<br />

',Dios por sea culpa," En otro logar diz:<br />

"Maldito 32 ye todo omne que lira menti-<br />

,,ra en nomne del 33 Sennor Dios." He en<br />

esta lee, et en esti decreto mandarnos 34<br />

por agora, et por adelantre, que todo omne<br />

que daqui adelantre la quebrantar ,<br />

que la non quiser 35 gardar 36 , quier sea ordenado,<br />

quier lego 37 , non sea tau solamientre<br />

por siempre escomungado 38 por sancta<br />

iglesa; mais mandamos 39 , que pierda la dignidal<br />

que a. Esta lee fó fecha enno quarto<br />

concello de Toledo.<br />

111. Del amonestamiento de los chispos 4°<br />

contra los príncipes , como deven seer<br />

mansos 41 contra sos sometidos.<br />

Pois 42 que nos complimos 43 las cosas que<br />

pertenecian 44 á sancta iglesa , otrosí rogamos<br />

á vos , muy piadoso rey Don Sisnando,<br />

et mucho omildosamientre 43 , como (levemos,<br />

et por cuya veluntat, et por cuyo man-<br />

25 Ese. 2. crebantar.<br />

26 B. R. Malp. 2. Bes. Ese. 2.y 4. iuxamiento.<br />

27 B. R. y Ese. 6. perjurarás.<br />

28 Exc. 2. mi.<br />

29 Esc. 2. tu Dios.... tu.<br />

3o Ese. 2. que.<br />

2. Bes. E. R. S B. Esc. 2. 3. y 4. tiene,<br />

3 z Esc. y. Maldicto. E. R. Maladito.<br />

33 B. R. S. B. Bes. y Ese. 4 , de so Sennor. Maly.<br />

y. Ese. 2. J. y 6. de su Sennor.<br />

34 E. R. Malí,. 2. S. Ese. s. 4.y 6. ennademos. Ese. 2.<br />

Bes. y E. R. annademos.<br />

35 Maly. 2. Bes. E. R. S. B. y Es e. 4. quisiere.<br />

36 Malp. 2. y 3. guardar, sea desordenado luego, é non<br />

sea tan solamientre &c.<br />

37 Ese. 6. se yie ordenado , quier lego.<br />

3 8 Esr. 6. escumungado. Maly. 2. S B. Ese. 2. S.,' 4.<br />

de.scomuludo. E. R. descomungado.<br />

39 Maly. 2. y Esc. ennademos. Ese. 6. cima-<br />

demus.<br />

40 Esc. 3 . sacerdotes, en qua/ manera los reys sean mansos<br />

et temprerelos e! sos frueAros.<br />

45 B. R. S. B. Malp. t. 2. y 3. y Esc. 2. y 4. ten:prados<br />

contra sos sometidos.<br />

42 Ese. 6. Pos. Maly. 2. Bes. E. R. S. B. Ese -. 2.<br />

y. y 4 . Pues.<br />

43 Ese. 2. cumpliemos. Bes. cumplimos.<br />

44. Ese. 2. pertenecien. Ese. y. perienesCell• Es:, 4 . y<br />

S. B. pertenescien. 2. Bes. E. .R. y Ese. 6. per-<br />

tenecen.<br />

e inu ilo<br />

45 B. R. S. B .2. y ,s..<br />

Ese. 4. humillosamientre.<br />

Ere, sgai.nhiociimicillosamient.<br />

Bes.•


dado nos feciemos estos establecimientos,<br />

á todos los otros príncipes que an de<br />

et de vos, et lamamos 3 por<br />

venir depois<br />

era Trinidat 4 qe ye sen tod<br />

destoa<br />

rátilina i Saneta<br />

u<br />

o<br />

to, que vos seades mansos et me-<br />

curados con justicia et con piedat contra<br />

eP<br />

subyectos , et gobernédes el poblo,<br />

vuestros<br />

vos ye dado de Dios con justicia et con<br />

que<br />

piedat , et que respondádes bien á Christo<br />

de la vez, que vos dió , et en que vos meteó<br />

5 regnando con omildat 6 de corazon,<br />

et con bonos 7 fechos, et nengun de vos<br />

non iulgue sennero morte de omne nenguno<br />

8 , nen nengun iuicio 9 dé de otras cosas;<br />

mas delantre los sacerdotes de Dios, et con<br />

el concello del poblo , et de los príncipes de<br />

la tierra. Et avet misericordia por so mandado<br />

de los obispos , et dat 3° el juicio paladinarnientre,<br />

et gardat 2 mansidumne et<br />

piedat en las culpas de los omnes , que semelle<br />

12 , que avedes mais de mercet , que<br />

de crueldat. Así que , depois " que vos estas<br />

cosas gardárdes 14 por piedat et con mesura<br />

polla gracia de Dios , et los rees se alegrarán<br />

con sos poblos , et los poblos con<br />

sos rees, et nuestro Sennor Dios con todos.<br />

Ca estoncia ' S el príncipe será muy benaventurado<br />

contra sos enemigos, guando estevier<br />

" ben con los sos poblos. Ca los poblos<br />

que el rey tira de suas casas con mesura<br />

' 7, et con atempramiento ", mais Portes 19<br />

serán en destruir 2° los enemigos. Ca esto ye<br />

probado por natural cosa 9 que aquella justicia<br />

vience 21 los enemigos , la que defiende<br />

el príncipe. Et por esto destrue mais dos<br />

enemigos estrannos , por tener el so poblo<br />

en paz. Onde así como de la mesura de los<br />

príncipes nacen 22 las lees 23, así de la paz<br />

de los poblos nace el vencimiento 2+ de los<br />

Esc. 6. vinier. E. R. vinir.<br />

2 S. B. B. R. Malp. r. y 2. Bes. Exc. 2. 4. y 6.<br />

depues. Esc. despues. E. R. despois.<br />

3 Malp. T. clamamos.<br />

4 S. 13. Trinitat. Ma/p. 2. Trinidad. Etc. 6. Trininade.<br />

5 S. B. Esc. 2. 5. y 4. metio. E. R. majó.<br />

Gi Esr. omillad. Malp. 2. Eumilidad, S. B. Bex.<br />

y Esc. 2. humildat. Etc. 4. humilidat. Esc. 6. humildad.<br />

7 Malp. 2. S. B. Etc. 2. 4 . y 6. buenos , y así otras<br />

'eres.<br />

8 Etc. ninguno omne.<br />

9 Etc. ¿,-. joicio. Exc. 6. iuizo. Bes. E. R. S. B. Etc.<br />

2. y 4 . iudicio , y así dexpues.<br />

s o Malp. 2. dad.<br />

I r Ese. 2. y 4. guardar.<br />

Malp. 2. S. B. Etc. 2 . y 4. semeie. Bex. semele.<br />

1 3 Etc. 6. depocs.<br />

5 4 E. R. Etc. a.y 3 guardárdes. Malp. 2.y Bes. 'guardáredes.<br />

1 5 B. R. estuenza. .Esc. 2. que estuence. Maip. 2. Bes.<br />

E. R. S. B. Ese. 3; 4. y 6. estonce.<br />

16 Etc. estodiere. S. B. y Esr. 4. estidiere. Malp. 2.<br />

cstudier. Be.v. estedier. E. R. y Etc. 2. estudiare.<br />

1 7 E. R. misura.<br />

18 B. R. Es¿. ¿4-. y Malp. r. atemplancia. Etc. 2.y Bes.<br />

con temprancia. E. R. templancia. Exc. 6. templanza.<br />

.Malp. a' Y Etc . g. atempranza.<br />

1 9 Etc. 2 • dr. 4. Malp. 2 . Bex. y S. B. fuertes.<br />

[ IV )<br />

enemigos. Ca de la mesura de los príncipes<br />

nace r 5 b de las lees , et de las<br />

lees nacen bonas s costumpnes , et de<br />

las bonas costumpnes nace ela paz et ela<br />

concordia entre los poblos, et de la concordia<br />

de los poblos nace el vencimiento de<br />

los enemigos. Et el bon príncipe que govier_<br />

na ben las suas cosas, et gana las-de sos<br />

enemigos, mientre que Cien los sos 26 en paz,<br />

et quebranta los estrannos avrá reposo<br />

et folgancia 27 por siempre depois de la vida<br />

desti mundo , et depois 28 del oro del lodo<br />

avrá el regno celestial. Et depois desta<br />

corona , et desta púrpura 2 9, avrá la corona<br />

del regno celestial. Mes aun demais non<br />

dexará de seer rey : ca dexando el regno<br />

terrenal , et ganando el celestial , non pierde<br />

so regno , mes acreciéntalo 3°. He esta<br />

lee feciemos 31 así pollos rees que son, como<br />

pollos que an 32 de venir , que si alguno<br />

33 dellos por orgullo 34 ó por poderío<br />

venier 35 contra esta lee, ó for cruel contra<br />

sos poblos por braveza, ó por cobdicia,<br />

por avaricia, sea escomungado, et sea condampnado<br />

de la sentencia de Christo, et<br />

departido de Dios , et vea , porque osó mal<br />

fuer, et que el regno 36 li sea tornado en<br />

pena. Esta lee fó fecha enno octavo concello<br />

de Toledo.<br />

IV. Del degredo 37 de los príncipes como<br />

deven governar el poblo con piedat 38.<br />

.Acrecentamiento ye de mercet , et complimiento<br />

de ben fecho dar firmidumpne á<br />

lo que omne faz en facer levantar la cosa<br />

que era caida. Así los omnes mellores deven<br />

cuidar de toller la carga, et la cuita 39<br />

de sobre los poblos et de sobre si ; muy 40<br />

20 Mai& a. y Esc. destroir.<br />

21 Mal!. 2. Bes. S. B. Etc. 2. 3". y 4. vence. E. R.<br />

vince.<br />

22 Malp. 2. Bes. S. B. y Esc. 4. nascen, y así despues.<br />

23 Etc. y 6. leys. Maip. 2. S. B. y Etc. 4. leyes, y<br />

así despues.<br />

24 Etc. vencemiento , y así despues.<br />

25 Exc. 6. líos bonos custumbres, y así otras veces.<br />

26 Malp. 2. y Etc. 2. los suyos. Esc. 3 los sus `pue•<br />

Llos.<br />

27 Malp. 2. S. B. y Ese 2. 4. y 6. folganza.<br />

28 B. R. é depues salirá el oro del lodo, et avení &c.<br />

Esc. 3 avrá el oro del reyno celestial.<br />

29 Etc. 6. porpora.<br />

3o Esc. a. B. R. S. B. y Malp. r. acrecienta. Etc. 4.<br />

acrescienta. Ese. 6. acrescéntalo. Malp. a. acrescenta.<br />

31 Etc. 4. ficiemus. E. R. y S. B. ficemos.<br />

32 Etc. 2. han por venir.<br />

33 Etc. 2. y S. B. algun.<br />

34 S. B. erguío. Exc. 6. urgullo. Bes. argulo.<br />

R. ar-<br />

guio. Exc. 4. orguio.<br />

3 5 Etc. 3 veniers. Malp. 2. E. R. S. B. y Exc. 4. vi<br />

-niere.<br />

36 Etc. reynado. Malp. 2. S. B. Bex. 4". R. E.<br />

4. y 6. refinado.<br />

37 Esc. 2. derecho.<br />

38 Esc. 2. y 3 . Malp. r. y 2. piodat*<br />

39 Malp. cuera.<br />

40 Etc. o. ca muy<br />

mas. Er.r• y 4. muy grave.


mais. z -graVectilpa, será . ennos‘epreladosede<br />

la , iglesa, que son mayores, si:ellos non quieren<br />

' 2 -acorrer 3 á los poblos,.. que los :s6n<br />

dados de Dios , en aquella manera que ellos<br />

poden. Onde acuitar se 4 deven de sacar<br />

los cuitados de las quebrantancías s : que daqui<br />

6 adelantre non ayan poder los malos<br />

de empecer 7, et todo omne cuitado<br />

aya entendimiento que aya remedio de sua<br />

cuita por .estanuestra lee. Onde como ennos<br />

tempos que son pasados los sennorios 9<br />

fossen mui graves , et los sennores non governasen<br />

elos poblos que los eran dados por<br />

derecho 10, ibais por vindicta", entendiemos<br />

que, el estado del poblo non se govierna<br />

pollos governadores como devia , rases por<br />

Braveza 13 , et por poderío. Ca en otros ternpos<br />

las lees eran fechas como en duas, cabezas<br />

, asi que hu la lee era muy cruel contra<br />

los culpados , ó ena gran Torcía que facia<br />

, clava. ,alguna piedat.' Et por ende<br />

los mezquinos ' 5 non avian esperancia 16 de<br />

nengun galardon recebir r s ; mais.esperavan<br />

de sofrir traballo é morte 19 . Onde por<br />

emendar estas cosas , non nos costrinne 29<br />

razon solamientre ; mes demais 21 las cosas<br />

mismas ", que nos amonestan que pongamos<br />

tal sentencia de nuestros corazones•,-porque<br />

los príncipes non pasen ' 3 á las cosas que<br />

non r deven , et los poblos 24 podan viver sal-<br />

Vamientre- 25 . Ca 26 algunos vimos 27 ya, que<br />

pois 28 foros 29 fechos reys, que facial]. los poblos.<br />

pobres, et ganavan pora sí las cosas de<br />

los " subiectos, et non los nembrava ", que<br />

Zre. 6..tnaes , y .así otras veces.<br />

2 Malp. 2: Eic. 2. 3. y 6. quisieren.<br />

3 B. R. acoyer,<br />

4 Malp. r. acuetarse. Ese. 2. se deven coitar. E. R. acoiterse.<br />

5 Ese. 4. y S. B. quebrantanzas. Malp. r. y Ese. 2.<br />

erebantarwias.<br />

6 Ese. e. de aquí adelante,<br />

7 Ese. empeescer.<br />

8 Malp. .1.5 2. E. R. S.B. Ese, 2. 5: y 4. coitado.<br />

9 Caniy. Malp. 2. Ese. 4. y . 6. sennores.<br />

10 S. B. drecho. Ese. S. justicia et por derecho.<br />

Esc. 6. vendecha. Calnp. verdat: Bes. coita.<br />

12 Ese. 2. y 4. governarie..<br />

13 Tel. gravez. Ese. S. braveza.<br />

14 Ese. dava aun pueda.<br />

15 Malp. r. y 2. Bes. E. R. :S B. Ese. 2. y. 4. y 6.<br />

v<br />

Dios los diera el poblo, que lo defendiesen,<br />

et qtie lo, governasen ben et elos que devian<br />

defender el poblo de pérdida , el so<br />

defendimento " torna en destruimento del<br />

poblo ; et aun facian 3 4 otra cosa mas gra,<br />

ve , que aquello que ganavan , depois que<br />

eran fechoslrees, non tenian que lo ganavan<br />

por el regno , mais por sí mismos , et por<br />

ende no lo querien 35 dexar 36 al regno ; mais<br />

sos fillos 37 . Mes por que'3 s se osman ellos<br />

meter, aquellas cosas por suas propias 3.,<br />

las quales ye:sabida 4° cosa, que las non podian<br />

4 ", ganar, si non por el poderío del regno,<br />

ó por que quieren ellos. ellas cosas tirar<br />

42 por seas propias , las (leales 43 ellos<br />

ganáron2por.el ayudorio 44 de todos. Ca non<br />

podrian 45 ellos ganar, nen ayer muchos pu-<br />

Nos , nen gran ayer , se non por que t'oron<br />

enxalrados 46 por reys; nen podrian seer<br />

muy ricos , si el poblo non los enxáltase<br />

enante. Ciertas 47 todo- 4s el poblo, :vientre<br />

que cata de facer el mandado del príncipe,<br />

et delli obedecer 49 , entende de facer á las ve-<br />

-ces _servicio de grado, á las veces de debda<br />

". Et por esto el rey deve entender que<br />

-vence todas las cosas , por que ye rey ,<br />

lo que rgana , gánalo mais poca así , que po-<br />

-ra otri 5 1. Onde non deve cuidar 52 , que 53<br />

lo que gana que lo gana tan sohmientre por<br />

sua persona , mais por so poder ; ca pollos<br />

derechos ye 54 fecho el rey, et non por sea<br />

-persona , nen él non- ,.sra tan irme por sea<br />

persona como está polla ondra del regno,<br />

et por ende las cosas que venen della , de-<br />

so Ese. 3 sus. Ese. 6. sos. •<br />

3 1 Malí,. r. o. S. B. Ese. 2. 3. y 4 . membrava.<br />

32 „kali). 1. 2. Bes. E. R. S. B. Ese. 2.3.y 4 . bien.<br />

33 s. E. R. Ese. 3. y 4 . defendemiento. E.<br />

S.E. y Malp. 2 . y 3. el so defendimiento torna un destruimiento<br />

del pueblo. .<br />

• 34 Bex. E. .y Ese. 2..5 4. facien.<br />

3 5 E. R. Ese. y 6. querian. Comp. r y 2.<br />

S. B. Esc.. 4.. quieren.<br />

3 6 Ese. 6. dar. Bes-. y E. R. lexa.<br />

3 7 Ese. 6. liyos. r. y 2. T. S. B. Ese. 2.<br />

S- y .4 . fijos.<br />

8 Ese. porque les asemcll6 de meter. E. R. y S<br />

3<br />

porque se asmaban.<br />

3 9 Malp. 2. Bes. y Ese. 6. proprias.<br />

, 4o Ee. 6. rabuda.<br />

4 1 Maly. 1. y 2. Ese. o. y 4 . podrien. S. E. Bes.<br />

mesquinos.<br />

y ..E.rc. 6. podrian. E. R. poderan.<br />

16 Meelp. 2, Bes. S. B. Ese. + y 6. esperanza. 42 _Maly. 2. y levar.<br />

17 Malí,. y 2. S. B. Esc. 2. y 4. gualardon. 43 Ese. 2. que ellos.<br />

18 Ese. 3 rescebir. Bes. recibir.<br />

44 Ese. 2. adyutorio. Ese. .6. ayndoiro.<br />

19 Malp. 2. B. E. R. Esc. .2. y muerte. Ese. 4. 45 Maly. f. y Ese. podieran. Malp. 2. Ese. 2. 5 4.<br />

y S. B. muert.<br />

pudieran. E. 11. podieran.<br />

2o Ese. 3 costrenne. Bes. constringe. E. R. constrenge. 46 B. R. S. B. .Malp. f. 2. y 5. y Ese. 2. 4. y 6.<br />

21 Esc. 2. densas todas las cosas.<br />

exaltados.<br />

2 2 Ese. 3. melsn)as,y así otras vete!.<br />

47 Ese. 3 Cierto. .711a/p. y Bex. E. R. S. B.<br />

23 Malp. I . non puedan pasar.<br />

Ese.<br />

2 4 Mal& r. y 2. Bes. E. R. S. B. Esr. 2. 3. y 4¿ 8.r.ellta,. C 25 1 y Ese. e. ro 4. tod.<br />

pueblos.<br />

49 Ese. 3. y 4. obedescer. Es:. 6. obedicer.<br />

2 5 Ese. salvamient. Camp.. sanamientre.<br />

so Ese. 2. debdo. E. R. dibda.<br />

26 Esc. 6. Ca dalgunos.<br />

51 y Ese. S. arre. E. 12. ,aro.<br />

2 7 Ese. y. y Malí). 1. viemos.<br />

52 Maly. cuedar. Ese. coidar.<br />

28 Er, 3 y 6. pos. Maly. 1. y. 2. Bex. S. B. Ese. 53 B. R. S. B. y Malp. 5. 2. y que io gana tan<br />

e . y 4• pues que.<br />

solamientre.<br />

2 9 Maip. I. y 2. Eje. 3. y 4 . fueron.<br />

54 Efe. 2. 3. y 4 . s: B. y E. R. es fecho rey,


la onra, et las cosas que<br />

ven apertenecer f á<br />

deven ficar al regellos<br />

ganan del regno ,<br />

po ue el regno los onra, ellos<br />

no, et<br />

deven apocar la onra del regno ; mais 3<br />

ei non acrecentar 4 . Onde los reys daquí<br />

adelantre por esta nuestra lee mandarnos que<br />

avan los corazones mucho entendudos de ben<br />

reguar 5 con temor de Dios, et en facer borlas<br />

obras 6, et con mansidumpne 7, et en<br />

iuigando juicio derecho , et que sean aparellaclos<br />

e por ayer mercet , et que ayan<br />

bon cuidado de ganar con mesura, et que<br />

ayan los corazones limpios , et de bona vida<br />

, que quanto mais governaren el poblo<br />

con mansi,lurnne et con derecho 9 , tanto<br />

mas ganen onra " por al regno, que guando<br />

el sennor de los reys venier ", que reciba<br />

12 la corona de la gloria, que non ha<br />

de fallecer ". Ca la " onra de la riqueza<br />

semella que nace por facer omne de bona<br />

razon. Onde convien que el omne mostre 15<br />

en sí bonas obras, que por aquello ' 6 entienda<br />

el nuestro sennor , que somos sos bonos<br />

obreros, et que los bonos fechos se defiendan<br />

por sí mismos ". Ca nos vimos ya<br />

muchos omnes de nuestra gente de los mayores<br />

et de los menores, que foron i g decaídos<br />

en pobreza. Así quel so decaimiento<br />

2° dellos non semellava se non que era<br />

por vendíta " del nuestro Sennor, et vimoslos<br />

perder las casas et el poder , et las riquezas,<br />

et las tierras 22 todas en tal manera<br />

, que non avian provecho al regno, nen<br />

á los orrines de sua corte. Et pois que ellos<br />

eran defallecidos 23 de todas las partes , et<br />

tornados pobres 24 , et nengun 2' otro omne<br />

grant non entraba en sua vez dellos et<br />

s S. B. Esc. 2. y 4. pettenescet. Etc. 6. E. R.<br />

pertenecer. Malp. 2. apertenescer.<br />

2 Malp. r. y 2. E. R. S. B. Etc. y 4. fincar , y<br />

!lit otras orces.<br />

g Etc. mies. Mniy. I. 2. S. B. Etc. .2. jr. y 4. mas.<br />

4 Malp. 1. Esc. g. y 4. acrescentar.<br />

5 Etc. 2. de bien reconoscer et temer á Dios.<br />

6 Esr. 4 . S. B. y Malp. f . buebras.<br />

7 S. B. mansuetumbre. B. R. y Etc. 6. mansedumne.<br />

Malp. 1. 2. Etc. 2. J. y 4. mansedumbre. E. R. mansidumbre.<br />

3 Marp. I . y 2. E. R. S. B. Esc. a. y 4. aparejados.<br />

Br.v. aparejados.<br />

9 S. B. dreno.<br />

lo S. B. Malp. r. y Esc. 4. orna por al regno.<br />

I I 6. viner. 'F. I. y 2. S. B. y Etc. 4. viniere.<br />

E. R. y Ese. 2. vinere. .Bex.<br />

1 z Esc. y. resciba.<br />

1 3 Ese. 2. ftlies,:er. Bei... E. R. y Etc. 6. falecer.<br />

2 4 Ese. J. Que la ondra. S. B. orna. Etc. 4 . Corona.<br />

1 5 B. R. amuestre. Maip. I. y 2. Bea-. E. R. S. B.<br />

Etc. ¿,--. y 4. muestre.<br />

16 1. y Etc. 6. aquelo.<br />

17 Ese. meismos , y así otras vere.r.<br />

Efe. 6. Que nos vimos. Malp. r. y Etc. 2. y j,<br />

Viemos.<br />

1 9 .MalF. I. y 2. y Etc. 2. y 4 . fueron.<br />

20 Esc. 2. I) deCaellliellt0, y aff de'Sf:I(S.<br />

21 B. R. S.B. Aialp. .t. 2. y g. y Es:. 3 y 6. vindicta.<br />

Etc. venzancia. Etc. 6. vendecha.<br />

2 2 B. R. y Esc. -3-. las tierras de todo.<br />

I<br />

aquesta c osa non clava castigo á los otros,<br />

mas dáva.11os mayor decaimiento, et aun facian<br />

mais contra sua veluntat et contra 26 sua<br />

salut, que todo aquello que ganavan de los<br />

inicios et dotras ganancias todo lo que,<br />

rian pora sí retener elos príncipes en tal ma-<br />

nera que enchien 28 ben sos vientres 29 ct<br />

todos los poblos ficaban pobres , et por esto<br />

avenia ", que los poblos non podian ayer<br />

ayuda , nen los mayores non podian ayer<br />

nenguna onra. Ca depois quel sennor tomaba<br />

pora sí todas las mayores cosas , el poblo<br />

non, pode defender las pequennas 32 . Et por<br />

estos osamientos3 3 malos enmendar por Dios,<br />

nos todos obispos et sacerdotes, que somos<br />

estavlecidos por governar el poblo de Dios,<br />

et todos los otros clérigos conos ricos omnes<br />

, et cona gente de la corte, et con con-.<br />

sello de los mayores et de los menores, estavlecemos<br />

acordadamientre-, et rogamos,<br />

que todas las cosas vivas et non vivas, mo_<br />

bles 34, et non mobles , que ganó el rey don<br />

Sitasiundo , depois que fo re, et que acrecentó<br />

eno regno, todas sean en poder, et<br />

en iur 35 por 36 siempre del muy piadoso , et<br />

del, mucho 37 onrado Rey Don Rescindo 38;<br />

non que las deva ayer nenguno aquellas cosas<br />

por parentesco ; mais que las aya aquel<br />

que venier depois enno regno 39 . Et de las<br />

otras cosas faga el príncipe lo que quiser"; ét<br />

délas á quien quiser, foras ende aquellas cosas<br />

que avia el Rey Don Citasiundo 4i, 6que<br />

ganó ante que fosse rey, ennas 42 quales deven<br />

apartir 43 sos fillos,et tener en paz con<br />

el Rey Don Rescisiundo. Et aquellas cosas,<br />

que ganó el Rey Don Citasiundo, que dió<br />

á sos fillos, 6 á otri que las ayan aquOlos<br />

23 51,1tdp. r. y Etc. defallescidos. E. R. y Bex. defalicidos.<br />

Etc. 6. defallicidos.<br />

2 4 S. B. puebres. Etc. 6. puebles. E. R. pobles.<br />

25 Esc. 2. ninguno. Malp. f. :9)Esi-. y. ningun. Be.r.<br />

nenguno.<br />

26 Maip. .f. Etc. 2. contra si voluntad y contra la<br />

salud. Malp. 2. Bea:. E. R. y S. B. facien mas contra<br />

su salut.<br />

27 Etc. J. 6. inices. Etc. 2. y 4. iudicios.<br />

28 B. R. r. enidan. Etc. 3 henchian. Etc. 6. cnxen.<br />

Bery. inchien.<br />

29 Etc. 6. los ventres. E. R. sos 'ventres.<br />

so E. R. y Biu:. aviene. Esc. 4. y Mil!. avinie.<br />

3/ Ere. 2. y 4. podien.<br />

32 Etc. 2. las menores. Ese. g. las -mas pequennas.<br />

33 Malí,. 2. y y. usamientos. Etc. 6. asmamientos.<br />

3 4 Etc. 6. mubles. Malp. r. 2. -E. E. Etc. 4.<br />

muebles. Bea-. moebles.<br />

35 Malp. 1. y Esc. y. en iuro. Maip. 2. y g. en servicio.<br />

Esc. 2. en poder et en vertud.<br />

36 Esc. y. pora.<br />

Ma1p. r. E. R. Exc. 2. y 6. muy.<br />

38 S. B. y Etc. y. Resciundo. B. R. y Esc. 4. Redsiundo.<br />

Malp. .r. Rescisindo. Malp. 2. ji3;11-eschiundo.<br />

3 9 B. R. en el regno, en tal manera que el rey reciba las<br />

cosas derechureras para sí, et de las oras 8w.„.<br />

4° Ee.T. Etc. 3: 6. quisier. -111411). 2.<br />

E. R. Etc. 3. y 4. quisiere.<br />

41 B. R. y Etc. y. eintasink2°•<br />

42 Maip. Bex. S.B. y E. R. en las quales.<br />

43 .111-51p. 1. y 2. Es" 2. y 4. partir.


librerrkientre -á qui las dió. He esto demais<br />

queremos gardar , que el rey Don Rescisiundo<br />

a esta veluntat por el espiramiento<br />

2 de nuestro SennQr Dios, et polla verdat<br />

, que ama 2 que quier entregar á cada<br />

uno todas aquells cosas que tomó so padre<br />

.por forcia el Rey Don Citasiundo , et que<br />

nengun non se quexe 3 de la forcia , nen<br />

demande otros dannos , et esto faz porque<br />

aesma , que tomó so padre 4 algunas cosas,<br />

corno non devia. Esta lee fo fecha eno quinto<br />

convelía de Toledo.<br />

V. 5 De las personas que. non deven 6<br />

ayer el regno.<br />

A las novas enfermedades 7 et non conocidas<br />

8 conviénnos aliar 9 nova melecina<br />

". Et por esto algunos , que son muy<br />

presumptuosos 21 , et los corazones non los<br />

poden caber en sí mismos , los quales non<br />

son onrados 12 por bon linage , nen por bonas<br />

costumpnes , cuidan " periurar 14 logo<br />

en el regno sen razon : et por esto nos todos<br />

enno nomne de nuestro Sennor Dios,<br />

et con el otorgamiento 15 del rey, et de todo<br />

el poblo mandamos " per tal sentencia,<br />

que todo omne que esto osmar de facer,<br />

si non for esleido de los omnes , ó los godos<br />

non li dieren la onra del regno, que<br />

sea departido de la companna de los christianos<br />

, et sentenciado 17 et descomungado<br />

de Dios. Esta lee fo fecha enno, quinto con-<br />

Cello de Toledo.<br />

VI. " De los que quieren ganar el regno,<br />

vivendo el rey.<br />

,•. .<br />

Porque esto ye contra razon, et que todos<br />

los . omnes lo tienen por mala presunapcion,<br />

(VII)<br />

Ese. jr. espirainento. Ese. 6. aspiramento. B. R. S. B.<br />

Bes. Maly. 1. 2. y 3. y Esc. 2.y 4. aspiramiento.<br />

2 Tel. 13, R. y 111.71p. avia.<br />

3 Ese. 2. y 3 querelle. Esc. 6. querele.<br />

4 B. R. que tomó su padre por forcia.<br />

.Ese. TITVLO Del repoanziento de las personas<br />

en querer ganar el reyno, et del repoamiento de las personas<br />

que son vedadas de ganar.<br />

6 E. R. y Esc. 6. poden. Bex. pueden.<br />

7 Ese. 6. enfermidades.<br />

8 Malp. E.R. Ese. 3 y 4. conoscidas. Bex. cognoscidas.<br />

9 Ese. 4. afollar. Malp. .r. Bes. y S. 13. falar. Malp. 2.<br />

E. R. Ese, 2 . y 3: fallar.<br />

'ro Ese. 6. melicina.<br />

Ese. 3. son presuntuosos mucho. Esc.6. poracintineros.<br />

2 S. B. Ese, 2 . 4 . y 6. ondrados. Ese. 3 ordenados.<br />

Maly. 1. ornados.<br />

13 Malp. 1. Ese. 4. y 6. ruedan.<br />

1 4 Malp. 2. B es. E, R. .B, R. y Esc. 6. poiar.<br />

Ese. a. entrar.<br />

15 S. B. Afalp• 1. y Ese. 4. otorgamiento.<br />

16 Ese. 6. dainnamos • Bes. E. R. S. B. Malí', 1. 2.<br />

3. Esc. 2. y 4 , comendarnos por tal sentencia todo mulle<br />

que esto amura.<br />

1 7 Esa. 6. sentenzado et escumungado.<br />

18 Esc. 3 . De los que falazan et blandecen el regno veviendo<br />

el rey por esperancia que reinen.<br />

por cuidar 19 omne las. cosas, que son de 26<br />

venir , como non deve et• querer saber la<br />

morte de los príncipes, por ganar depois el<br />

regno pora sí : Que alarnos 21 escripto del<br />

nuestro Sennor Dios, que disco 22 á los apóstolos<br />

23 : ',Non vos pertenece á vos de saber<br />

el tiempo, nen los monimentos 24 que an<br />

,,de venir, et lo que Dios Padre tien en so<br />

” poder:' Por ende establecemos en esti degredo<br />

, que todo omne , que for aliado, que<br />

demande tales'2.5 cosas, ó que faz á otri forcia<br />

26 de ayer el regno, vivendo 27 el . principe<br />

, ó que allega los omnes á sí , por dicer<br />

que lo a de haber , sea escomungado et<br />

echado de la companna de los christianos.<br />

Esta lee fo fecha enno concello de Toledo.<br />

VII. De los que osman 28 ganar el regno<br />

para" sí , ó para 3° otri , vivendo el<br />

rey.<br />

Magar 3' que enno concello de susodecho<br />

que fo fecho enno primero armo, que regnó<br />

el muy glorioso príncipe , fo dada la sentencia<br />

sobre esta cosa misma; todavía piaznos<br />

32 de defenderlo 33 de cabo, porque queremos<br />

que sea garda.do : así que nengun<br />

omne, vivendo el re, por nengun fecho, nen<br />

por nengun consello , si quier 34 sea obispo,<br />

se quier sea clérigo , se quier lego , non<br />

se osme de facer rey contra la veluntat del<br />

vivo, nen por nengun placer , nen por nengun<br />

enganno por forcia 35 de seer rey , non<br />

traga otros consigo , nen él non se alegue 36<br />

á otro sobre tal cosa ; ca grant malvestat 37<br />

semella, et cosa escomungada de catar omne<br />

las cosas como non deve evos 38 tiempos,<br />

que han de venir : et el que non ye cierto<br />

de sua vida , querer departir de la vida de<br />

los otros. Onde si alguno for aliado 39 erina<br />

19 Ese. 2. alelar. Ese. coidar. .21110). I. cuedar.<br />

20 Ese. 6. son poca.<br />

Esc. 6. adiamos. Bes. asamos. 1. 2. E. R.<br />

S. B. Ese. 2. y 4. filiamos.<br />

22 E. R. y Ese. 6. clisso.<br />

23 Malp. I. S. B. y Esc. 4. apóstoles.<br />

24 Esc. 6. mounentos. 111.//p. I. 2. Bes. y Ese. 4 . inon-12e5ntel.se.<br />

6. taes.<br />

26 B. R. fiucia. Ese. 2. y 6. fiuza.<br />

27 Ese. 3. veviendo.<br />

28 B. R. S. B. Malp. 1. 2. y 3 . y Esc. 2. y 4. riman.<br />

29 Esc. 2. por sí 6 por otrí.<br />

3 o Esc. 3 . ú poca otros por reynar en veviendo el rey et<br />

de las personas , que son vedadas de •g nnar.<br />

3 t S. B. E. R. y Ese. 4 . Maauera. Malp. y 2. y<br />

Lee. 2. Maguer.<br />

32 Malp. 1. y 2. Bes. E.R. S. B. Ese. 2.3.9 4. phicenos.<br />

33 B. R. S. B. Malp, 1. Es:. 2. , 5"• 4.y 6. defenderlo.<br />

34 S. B. siguiere. Ese. s. sequicra &c.<br />

35 B. R. fiucia. Esc. 6. fiuza.<br />

3 6 S. B. Bes. Malp, Ese. -2.y 4 . allegue. B. R . avece.<br />

37 S<br />

2. /nalveztat. B. malvezdad. Esc. 5. y 6. malvestad. .Ma:p• 1.<br />

y<br />

3 8 R. S. B. .111a/y. Eic• 2. 9 4. en los<br />

tiempos<br />

ayado.


consello de tales cosas, saba r ben por verdat<br />

, que los sacerdotes lo farán saber al rey<br />

Et E si por venturia non quiser<br />

man á mano.<br />

descobrir seas adevinaciones de sos enganescomungado<br />

por siempre.<br />

nos , sea<br />

VIII. De 3 los que non dejen ser reis.<br />

Quando el rey morre 4, nengun non deve<br />

3 tomar el reglo , nen facerse rey , nen<br />

nengun religioso , nen otro omne, nen servo<br />

, nen otro omne estrano , se non ye orrine<br />

de linage de los godos , et filio dalgo<br />

et noble , et digno de costumpnes , et con<br />

el otorgamiento de los obispos , et de los<br />

godos mayores, et de todo el poblo.. Así que,<br />

inientre que fórmos todos de un corazon, et<br />

de una veluntat , et de una fe, que sea entre<br />

nos paz, et justicia enno regno, et que<br />

podamos ganar la companna de los ángeles 7<br />

en el otro sieglo ; et aquel que quebrantar<br />

esta nuestra lee, sea escomungado por siempre.<br />

Esta lee l'o fecha C11710 quarto aconcello<br />

de Toledo.<br />

IX. 9 Que el poblo non yerre" contra<br />

so sennor el rey.<br />

Pols que nos feciemos estavlechniento de<br />

las cosas que pertenecent á sancta iglesa,<br />

depos desto nos " convien á nos sacerdotes<br />

de Dios , dar una sentencia por nuestros<br />

príncipes , et por el estado de la gente de<br />

los godos , et de la tierra et de los nuestros<br />

poblos , et queremos facer un degredo cona<br />

ayuda 12 de Dios. Ca así como ye decho,<br />

muchos omnes sont de tan grant porfia<br />

en sos corazones, que aesmant de quebrantar<br />

el sagramento , que ant fecho al rey,<br />

et otorgant ' 4 el juramento por 15 la boca,-<br />

Malp. I.y 2. S. B. Ese. 2. 3.y 4. sepa. E. R. sapa.<br />

2 Esc. 2. descrobir. Bex. E. R. S. _73.y Ese. 6. descubrir.<br />

3 Ese, 3 , Que ninguno sino es del linage de los g odos et<br />

digno de costumbres, et con el otorgamiento de los ‘‘Ye todos<br />

los godos et con otorgamiento de todo el pueblo no sea alzado<br />

por rey.<br />

4 B. R. madre. Bex. Ese. 3: y 4. muerre. Malp. x.<br />

y 2. S. B. E. R. ESC. 2. y 4. muera.<br />

S Ese. 6. non deve de.<br />

6 B. R. fiiodalgo. • Maly. r. ,y Bex. E. R. S. B.<br />

y Ese. 2. 3 4. y fidalgo.<br />

7 ESC. 2. S. y 6. ángelos.<br />

8 Esc, 6. quinto.<br />

9 Ese. 3 TITVLO Del amonestamiento que el pueblo<br />

non desampare su remira, et que los pueblos non traspasen<br />

la fee que an prometida á los reys et de la garla<br />

de los reys por la baraja fiestas cosas. De la comuni-<br />

4-ion del pueblo que non dexe sor príncipes, et del traspasamiento<br />

de la fee que promete el pueblo á los reys.<br />

En el concejo toledano yuatto. • -<br />

to Esc. 6. erre contra son rey.<br />

I I Malp. r. 2, y s. B. R. y S. B. nos conviene á nos<br />

los sacerdotes , &c.<br />

Aup. 2. y Bex con - el ayuda.<br />

Malp. s. :2. S B. y Ese. 4. porfidia. E. R. porfida.<br />

B. R. outorgan. E. autorgan. S. B. atorgan.<br />

Malp. atorgant.<br />

Esc. 6. pela.<br />

[VIII<br />

et enno corazon tienent otra porfia " ca<br />

facent iuramiento á so rey, et quebrantant<br />

la fe , que ant prometida , et non tiement<br />

-el juicio de Dios, porque ditS la maldicion, et<br />

toda la pena á los que iurant mentira enno<br />

nompne de Dios. Ca alla s escripto<br />

i °tune<br />

enna escriptura : 'No tornes el nompne de<br />

,,to Dios en vano." Et en otro logar diz:<br />

"Non te periures enno mio nompne, nen<br />

,,ensuces el nompne de to 09 Dios , que ye<br />

'oto Sennor." Et en otro logar diz : "Maldito<br />

ye todo omne que jura mentira enno<br />

"nompne '° de Dios." Onde ¿qual esperancia<br />

pode ayer el rey , ó el príncipe en 21 tales<br />

omnes, que lo ayudaránt contra sos enemigos?<br />

1Como pode omne creer, que estos vivant<br />

en paz conas,otras gentes, ó que garden lealtat<br />

22, guando ellos non gardant lo que prometiéront<br />

23 et el sagramento 24 que ant fecho<br />

á so sennor? 1Qual omne ye tan sandio s, que<br />

talle sua cabeza con sua mano? Mais esto ye sabida<br />

cosa, que aquellos, que matant á sí mismos,<br />

non se nembrant 26 de sua. salut. Et qui<br />

faz asannar 27 el rey contra sí, oblídaselli 23<br />

el mandado de nuestro Sennor Dios, que diz,<br />

que non querades tanner los mios christos "<br />

Et David la profeta diz destos atales , que<br />

non tement de jurar, nen de perjurar-, nen<br />

de matar so rey. Et- si la tregua se deve<br />

gardar entre los enemigos, mucho mais de-.<br />

ve ser gardada entre los príncipes et los poblos.<br />

Ca sacrilegio ye de quebrantar la fe,<br />

que omne promete á so rey. Ca " estos ata-.<br />

les non yerrant 31 tan solamientre contra so<br />

príncipe ; mes contra Dios , en qual nomne<br />

fecieront la promision 32 . Onde vimos ya muchos<br />

regnos , que Dios destruyó 33 et tomava<br />

á nient polla maldat de los omnes , et fa.:cia<br />

quel uno destruys 34 al, otro. Onde nos,<br />

que somos remeidos 35 polla sagne de Cristo,<br />

16 Malp. I. y 2. S.B. y Ese. 4. porfidia. Ese. 6. otra<br />

cosa. E. R. porfida. . •<br />

17 Malp. 1. Bex. y Ese. ,sy 4. temen. Ese. 6. tiernen.<br />

18 Ese. 2. Que falla ombre en escripto. Ese. 6. 'Que<br />

axa omne iscripto.<br />

19 Esc. 2. y 3. de Dios. Malp. r. y 2. de tu Dios.<br />

20 Esc. 6. numbre , y así otras veces.<br />

2 I Malp. 2.y 3. C0/1.<br />

2 2 S. B. y Esc. 4. leetat. r.•leytát.<br />

dat. Ese. 6. lealdad. E. R. lialdat.'<br />

23 Ere. 2. y 3 non guardan el sagramento«<br />

2 4 Ese. sagramiento.<br />

2 5 Ese. 6. sandeo, que ta lle, Malp. z . tan lenclio que tage.<br />

z6 Malp. 2. S. B. Ese. 2. 5.9 4, wiembran. ESc. 6.<br />

niembran. Bex. nembran. -<br />

27 Malp. 2. y 3. ansannar. Bes, y Esc. 2. ensannar. -<br />

28 Ese. olvídasele. Malp. 1. 2. Bese. S. B. E.-R,<br />

Esc' 2. y oblídasele.<br />

29 Toled. Ese. 2.y 4. S. B. E. R.y Malp. christiariotr<br />

3o Camp. Et. Esc. 6. Que.<br />

3 t Ere. J. y 6. serán.<br />

3 2 E. R. Malí?. 2. y 3. promisio.<br />

33 Ese. 2. que estruxó Dios et tornó en tlent.<br />

Malp. 2. y 3. estrúyese. Malp. Exc. 6. destruyese.<br />

Bex. E. R. S. B. y Ese. destruise. Erc. 3..<br />

destro<br />

yese.<br />

-<br />

35 Malp. I. y 2. Bex, E. .11'," .Y Esc. 2'3 Y 4.<br />

redemidos por la sangre. remiidos pe la sangre.


mas nos ,devemos .gardar r desti caso; que<br />

Dios non envie otra tal plaga sobre nos.<br />

Ca si DiQS non partió 2 á los ángeles, que<br />

erráront cóntra él, et perdiéront 3 el regno<br />

celestial porque non quiseront seer obedientes<br />

: 6nde diz el nuestro Sennor por Isaya 4<br />

la propheta: "La mia espada ye einbebdada S<br />

sagne enno cielo." ¿quinto mas nos devemos<br />

temer 6 nuestra morte , que , non perestamos<br />

por deslealdat 7 con aquella misma<br />

espada? Onde si nos queremos gardar de<br />

la ira 8 de nuestro Sennor Dios, et pedirli misericordia<br />

9 et piedat , nos devemos onrralb<br />

et ayer temor dél , et gardar ti los<br />

sos comendamientos. Onde devemos gardar<br />

contra los príncipes la fet , et el prometimiento<br />

, que lli avemos fecho enno nomne<br />

de Dios et de Sancta Trinidat , la qual nos<br />

tiró del poder del diablo, et nos fezo sos<br />

fillos , et c'evemos gardalla en tal manera,<br />

que non seamos tales como son las gentes 52<br />

non fieles ' 3 , et sen piedat , nen tragamos<br />

enganno , nen porfia 14 ennos corazones, nen<br />

veluntat de nos periurar ; mes ayambs en<br />

nos forte fet et caridat firme, porque podamos<br />

ayer la gracia de " nuestro Sennor Dios,<br />

que nos salvó , así como diz el apóstolo 16:<br />

"Dios es caridad , et todo omne, que está<br />

,yen caridad, está en Dios, et Dios en él."<br />

El nuestro Sennor diz en el evangelio: "Por<br />

',esto conuceránt los omnes , que sodes míos<br />

” disciplos ' 7, si vos amárdes " entre vos." Onde<br />

nengun non ose tomar el regno pora sí<br />

por forcia. Nengun non pobe de engannar<br />

las gentes. Nenguno non osme 1 9 de<br />

la morte de los reys mas pois que el rey<br />

morre 20 los mayores de la gente de los godos<br />

, connos obispos de Dios , que ant poder<br />

de 21 ligar 22 et de solver , et que beneicent<br />

23 los príncipes 2 et los sagrant 24) todos<br />

(IX)<br />

r S. B. Bex. Mrtlp. 2. y 3 aguardar deste caso,<br />

2 Ese. 2. perdonó.<br />

g E. R. y Exc. 6. perderon elo regno.<br />

4 Esc. 2. 4. y 6. Isala.<br />

5 S. B. cmbeudada. Maly. embivida. Ese. 2. embevicia.<br />

Ber. y Ese. embeodada. Ese. 6. embeldacia•<br />

E. R. embeundada.<br />

6 11171p. 2. Bex. E. R. y Ese. 2. devemos atemer.<br />

7 Malf. 1. 2. 3. y Ese. desleetad dond aquella &c.<br />

E.fc. desveltad.<br />

8 Ese. 6. de la ira de Cristo, et pidirlle. Camir• yerra.<br />

9 Ese. 2. mercet.<br />

ro Maly. r. 2. Exc. 2. ¿,--.y 4. ondrarle. Bex. y Ese. 6.<br />

orirralo.<br />

II Ese. 3. aguardar, y así otras veces.<br />

1 z Esc. 2. ientes. Be y. gientes.<br />

13 Malp- z. 2. y j. fideles.<br />

14 Ma • 2 y g. Ese. 4. y S. B. porfidia.<br />

15 Ese. 4. de Dios nuestro Sennor. Ese. 6. de Christo.<br />

86 5. 2. Bes. E. R. S. B. y Ese. 4. apóstol.<br />

1 7 Ese.<br />

deciplos. Maly. I. y 2. discípulos.<br />

18 1. 2. y Bex. amáredes.<br />

S. B. Maly. I. y Ese. 2.


x<br />

yerro, que seant parnando et á todos sos succesores , et serváson<br />

parcioneros en tal<br />

Et esto mismo dicemoslo en tal manera . , que nuestro Sennor<br />

cioneros enna pena'<br />

mos la tercera vez , que todo omne. de aya piedat sobre nos, et que ganemos la<br />

21 ra<br />

Espanna , ó de nuestra-gente que quebran su gracia , et que gardemos el comenda-<br />

inento, o el prometimiento, que miento del apóstol° 2 ' que diz "Seet obe-<br />

tar el sagra<br />

a fecho al rey, por tener la paz del poblo, dientes á todos aquellos, que an poder so-<br />

be por la salut del príncipe, et de la gente<br />

godos , et todo omne, que quiser to-<br />

de los<br />

rnar el regno por forcia , departido sea de<br />

toda la companna de los sanos , et getado<br />

de sancta iglesa , porque se periuró, et<br />

despois sea escomungado ante el Espirito<br />

Sancto , et ante los •mártires, et .non aya<br />

companna conos justos ; mes 3 sea condapnado<br />

enna pena del inferno con el diablo 4,<br />

et con sos ángeles elli, et aquellos que lo<br />

quiserent aiudar. Por tal mandamos que<br />

ayan aquellos igual 5 pena ; porque foront 6<br />

companneros en una maldad 7 . Et por esto,<br />

si vos plaz á todos aquellos que aquí sodes<br />

8 presentes , firmat 9 todos nuestra sentencia<br />

comunal mientre , que ye dicha tres<br />

veces. He estoncia todos aquellos clérigos,<br />

et todol poblo dixéron '°: Todo omne, que<br />

venier tr contra esta nuestra " sentencia ,•et<br />

contra esti nuestro estavlecimiento, que feciemos<br />

por salut 13 de las almas, et si por<br />

venturia alguno no la quiser gardar, sea.<br />

condampnado eno avenimiento 14 de Ihesu-<br />

Cristo, que aya parte de ' 5 1a pena con Indas<br />

Escarioth él et todos sos companneros. Onde<br />

nos todos obispos de Dios , que avemos<br />

poder de solver ' 6 , et de ligar, amonestamos<br />

todos los clérigos et 17 todol poblo , et<br />

rogamos poi nomne de la Trinidat , que<br />

non pode seer departida , que se esforcen "<br />

de gardar esta nuestra sentencia en esti sieglo<br />

, que ye dicha tantas veces, en tal manera<br />

, que nenguno non sea condampnado<br />

por ella del perduravle iuizio; mes gardent<br />

la fe, et el juramento que an prometudo<br />

al muy glorioso ' 9 nuestro rey Don Sis-<br />

e Bex. y Esc. 2. en tal pena.<br />

a Ese. 2. tercia.<br />

3 Etc. 6. Demaes. Malp. r. 2. E. R. S. B. Ese. 2.<br />

y 4 . mas. Bex. mais.<br />

4 diabro.<br />

5 Ese. ¿,-. una. Etc. 6. igoal. Bex. E. R.<br />

S. B. Esc. 2.y 4 . egual.<br />

6 Malí,. . . y S. B. Etc. 2. j. y 4. fueron.<br />

7 _ESC. 6. veluntade.<br />

3 Ese. 6. sedes.<br />

9 Ese. 6. firmade. Ma71.1. 2. y ESC. S. firmad.<br />

t o Erc, dexieron. Mezip. z. 2. y Bea.. dixieron.<br />

si Etc. 6. for contra.<br />

z 2 _Ma/p. „T. 2. y Ese. vuestra sentencia.... vuestro<br />

estavleeinuento. S. B. Etc. 2. y 4. nuestra sentencia....<br />

vuestro estavlecimiento. E. R. nostra sentencia.<br />

I; B. R. S. B. slfalp. o. Bex. y E. R. por salud.<br />

Er(. 4 . por la salude. Etc. s. por saludes.<br />

5 4 Ese. 6. advenimiento. Be.v. avictimiento.<br />

.Malp. Bex. E. R. y Esc. 2. en la pena.<br />

16 Ese. 6. assolver. absolver.<br />

17 Ma/p. 1. et tot al pueblo. Malp. 2. y J. B. R.<br />

S.B. Etc. 2.5 4 . et todel. Etc. 3. y 6. todo el.<br />

18 Ese. 6. esfurcen. Malp. I. 2. E. R. S. B. Etc. 2.<br />

4-7. y 4 . esfuercen. Bex. estórciun.<br />

bre nos. Ca el poderío non vien. si non<br />

”de Dios, et quien quier contrastar so mayor<br />

11 , quier contrastar á lo que Dios man-<br />

,,ció." Ca los príncipes non deven menaszar<br />

á los que facent ben ; si non á los que facent<br />

mal. Onde faz ben , avrás ende loancia<br />

' 3. Mes el que ye ministro de Dios diz<br />

venga el- mal en aquellos que lo facent.<br />

Esta ye la tricésima constitucion 24 del Rey<br />

Citasiundo; esta es una partida del primero<br />

cabildo 25 , que fo fecho eno septimo concello<br />

de Toledo.<br />

X. 26 De los delrip.os et de los legos<br />

que esleent " el príncipe en vida<br />

del otro.<br />

Algunos clérigos erant de tan gran liviendat<br />

' 8 , et de tan gran locura, que non se nembravant<br />

de sua Ordene, nen del sagramento<br />

que aviant fecho , et iulgando el príncipe á<br />

quien devient gardar fieldat 29 , otorgávantse<br />

enna election de otro. He por ende esti osamiento<br />

nos convien de facerlo desaraigar 3'<br />

dentre nuestras compannas. Onde estavlecemos<br />

, que si algun lego 32 osmar de tomar<br />

el regno , seendo estranno , et algun clérigo<br />

li dier ayudorio, ó otorgar 33 con él, de<br />

aquel dia , 6 34 de aquel tiempo adelantre,<br />

aquel que lo fecier, quier sea obispo, si quier<br />

otro clérigo ordenado, sea escomungado por<br />

siempre. Et si aquel a tan grant poder, que<br />

se quier facer rey ó príncipe , que los<br />

posó los clérigos no lo osaren escomungar,<br />

si al que non , qui lo podier aliar 35 á esti<br />

zg Malp. 2.y gracioso. Bex. al muy glorioso nostro re.<br />

20 Ma:p. 2. y de nos.<br />

21 mili,. 1. 2. E., R. S. B. Esc. a. y 4. apostol.<br />

2 a Carrip. maor.<br />

23 Etc. 2. loor. Malp. 1. 2. S. B. Ere.s. 4.y 6. ioniza.<br />

24 Malp. costitucion. Esc.6. constituyzon. E. R. COItitucio.<br />

•<br />

,n<br />

2bm0 5E.sc. 2. capildo. Malp. z. Bex, E. R. ESC. 3. Y 4.<br />

26 Esc. 3 . De los polfiosos clérigos et legos r e consienten<br />

en eleecion de otro veviendo el rey. En el Concilio Toledano<br />

la séptima parte del cabillo primero.<br />

ex2i7cen M. alp.1. S. B. Bex. Ese. 2. -y + etiko.E.R. y Ese. 6.<br />

28 Etc. 2. liviandat. Bex. y Ere. 4. liviandade. Malp. 2.<br />

y E. R. liviandad. Esc. 6. livialdade.<br />

29 Ese. 6. fieldade. 1, Bex. Ese. 2 , y y faldas.<br />

-Malp. . y Etc. g. fialdad.<br />

so Ere-. 3 defacer entre nras. compannas. Etc. 4-.5<br />

defacer et. Bex. desfar et. Malp. desfacer.• •<br />

35 Ese. 2. destaiar.<br />

32 Ese. 2. y E. R. leygo.<br />

33 Malp. 2. y atorlare.<br />

3345 E tc.<br />

2. 6. Jtr.ob4a. ry. 6, o


depois de la rilarté del príncipe''mandamos<br />

5<br />

que lo escomunguent. Et tod •omne , que<br />

over parciOnetía r coa él 1 foras ende ena<br />

cuita de la morte , et foras ende si se re-<br />

-pentir, , sea escomungado con él, porque fó<br />

parcionero enno pecado. Et aun nos rnove<br />

razon de estavlecer otra cosa en esta costitucion<br />

contra los legos : que todo omne<br />

lego, que en esta manera 2 quiser venir contra<br />

el rey, et contra sua gente 3 quillos<br />

dier ayuda á estos atales , ho otorgar con<br />

ellos, mandamos que perda todo quanto ha,<br />

et demais que sea por siempre escomungado<br />

, et nunqua 4 sea comungado , foras á.<br />

sua morte , todavía si se repentir, ó si los<br />

obispos fecieren al príncipe que lli perdone.<br />

He si alguno, for aliado, que conselle mal<br />

de so príncipe, ho denostó elo que Dios non<br />

mande , ó conselló su morte, ó dier á otro<br />

aiuda , ó consello sobre esto , el que lo fecier,<br />

iulgámoslo 6 por escomungado. Et todavía<br />

sea en poder del príncipe , si alguna<br />

piedat quiser ayer dél. Ca á él pertenez de<br />

ayer misericordia de los culpados. He amonestamos<br />

los nuestros príncipes, et coniuramos<br />

pella Sancta Trinidad , que ellos non<br />

parcant 7 á los clérigos , ó á los legos , que<br />

esto fecierent, ó que lo consentirent 8 facer<br />

sen derecho , et non tollant 9 la sentencia de<br />

la escommunon sen I I consello de los sacerdotes.<br />

Ca mayor provecho ye de los príncipes<br />

, et mellor consello , si esta sentencia<br />

gardarent , et la fecierent gardar á los poblós.<br />

Et si algun omne estos estavlecirnientos<br />

quiser quebrantar , et no los quiser gardar,<br />

sea escomungado así como aquel, que<br />

vien contra la fe de los christianos. He todos<br />

los' reys que esta sentencia quebrantaren<br />

daquí adelantre, ó dexaren quebrantar<br />

, sean condampnados por r z siempre ante<br />

nuestro Sennor Dios. El re don Egica.<br />

Esta le feciéront LX. obispos.<br />

.Malp. 2. j. y S. .13.. parcinoría. B. R. participio.<br />

Ese. 2. aparcionería. Ese. ¿,--. todo aquel que parcionaba<br />

con él. E rc. 6. que avie pertenenza con él. E. R. paria.<br />

2 Ese. 6. razon.<br />

3 Ese. 2. lente.<br />

4 Exc. 6. nunca.<br />

5 Ese. s. conseja. Malp. r. E. R. Ese. 2. j.y 4. conscie.<br />

Malp. 2: conse lze. Bes. consele. S. B. conceie.<br />

6 Malp. 5. 2. 3 B. R. S. B. Ese. 2. 5.y 6. iuzgamosle<br />

nos por &c. Esc. 2. mandamos que sea descomulgado.<br />

-7 Ese. 2. perdonen.<br />

8 Ese: 2. Y 4. 6 que lo consienten.<br />

9 Ese. 3 tuellan. Exc. 6. tullan. Malp. 1. 2. Bes.<br />

E.R. 2 S. B. Ese . 2. y 4. tuelgan.<br />

10 Malp. r. 2. y 3 S.B. y Ese. 4. descomulgacion.<br />

Esc. descornonion. Ese. 2. descomulgamiento. Ese. 6.<br />

eSC°111,1Y011. Be.t. descomungacion.<br />

Esc. 3 sin derecho conseio.<br />

12 Malí,. 2 r y ,3 sean condempnados ante.<br />

1 3 Esc. 3 . De los que son ennoseidos que mentieren la<br />

jura que fecieren al rey. En el concejo toledano sexto.<br />

txI)<br />

XII. De " los que quebrantan los juramentos.<br />

Así como la laga " que ye gran eno coreo rs<br />

del omne , non se pode sanar , si non por<br />

grandes melecinas, ó por fierro , ó por quemas<br />

; así la maldat " de aquellos , que son<br />

enduricidos , non pode seer tollida , si non<br />

foren penados por mais • graves sentencias.<br />

Ca magar " nuestro Sennor dixo 18 : "El patire<br />

non deve morrer 19 por el pecado del fi-<br />

, nen el filio por el pecado del padre,<br />

«mais cada uno deve morrer por el so peca_<br />

«do." En otro logar diz: "El Pillo non por-<br />

«ta el pecado del padre, nen el padre el<br />

',pecado del fillo." Et porque los omnes son<br />

mucho acostupnados 2° de quebrantar el juramento<br />

, que facent , et de consellar morte<br />

' I de sos príncipes , et de como los fagant<br />

perder el regno ; porque esti mal non<br />

pode seer defendudo 22 sen muy grave sentencia,<br />

por ende estavlecemos en esta nuestra<br />

lee , que todo omne , qualquier que<br />

sea, ordenado , que aya dignidat , ho non<br />

que consellar morte del príncipe en qual<br />

manera 23 quier, ó que perda el regno ,<br />

si 24 aesmar de tlicer algun mal en regno,<br />

delli toller 25 la tierra por algun cnganno,<br />

sua gente , aquel que lo • fecier él et todo<br />

so poder, todos perdan la dignidat " que<br />

ovieren, et sean siervos del rey por siempre.<br />

Mes toda vía el nuestro príncipe muy<br />

glórioso , et los otros reys , que veni,'rent<br />

depois dél, ayan poder de ayer piedat, et,<br />

misericordia de aquellos, que foren 27 alta-.<br />

dos en esti mal, et son ya condapnados , et<br />

daquellos que lo osmaren de facer de aquí<br />

adelantre. Ca así como ye dicho en esta lee,<br />

todas suas 'cosas daquellos , que son<br />

dos en este mal , deven seer en poder del<br />

príncipe. Et por quel príncipe dió alguna<br />

de aquellas cosas por sua alma, ó por Dios<br />

á pobres, ó á algunos omnes de so palacio<br />

, ó át otri por so servicio 23 , mandamos,•<br />

Malp. 2. llana.<br />

15 Malp. 2. ,Bes. E. R. S. B. Ese. 2. 4. y 6..<br />

cuerpo.<br />

16 Ese, -4. maldade.<br />

17 Ese. q.. maguer , et. Malp. I. 2. B. y Ese. 2. maguera.<br />

18 Ele. 6. disso.... nutrir.<br />

3 .9 Malp. r. 2. Bes. S. B. Ese. 2. 3.y 4. morir. E. R.<br />

morer.<br />

zo Malp. 2 . E. E. S. B. Ese. 2. j. y 4. acostumbrados.<br />

•Ese. 6. acustumbrados.<br />

21 Ese. 7: la muerte.<br />

22 Malit r. y Ese. 4. defendido.<br />

2 3 3. en qual manera quiera.<br />

Efe. 6. C.,<br />

.24 ..t'sc. 6 si le asmare de facer algun dapno.<br />

se lle asmar.<br />

25 Ese. 6. tullir. Bes. tolerle la. E. R• tolere.<br />

26 Ese. 6. dignidade. Ata . 2 . y E. R. dignidad.<br />

son talados. Eso. 6. son<br />

27 Ese. 2. han fldlados.<br />

trobados.<br />

28 Ese. 6. pora su servizo•


que sos filos<br />

et estavlecemos en esta lee ,<br />

quebrantáron el sagramen-<br />

daquellos<br />

, qu e<br />

to de 1 sua generacion , en nengun tiempo<br />

l os fagan nenguna contraria sobre<br />

non<br />

llas cosas, nen aesmen dello las toller.<br />

aque<br />

He<br />

ende facemos esta sentencia tan cruel,<br />

por<br />

aquel , que non teme sua morte , si al<br />

que<br />

que non , tema la morte de sos fillos et de<br />

sua generacion. Et si por aventura algun<br />

rey , que a de venir , estos estavlecinnentos<br />

delta nuestra costitucion , non quiser<br />

gardar , nen compra . , toda la generacion<br />

dél 3 sea despreciada 4 por siempre, et demais<br />

perdat suas cosas , et sua onra en esti<br />

sieglo S , et sea dapnado 6 et penado con<br />

sos companneros enno interno. He por ende,<br />

si vos plaz á todos que sodes presentes, afirmat<br />

7 et otorgat esta nuestra sentencia.<br />

Estoncia todos los obispos, et los mayores<br />

de nuestra s corte, et todos los clérigos, et<br />

todo el poblo dixéront así : Todo omne que<br />

quiser venir contra esta costitucion 9 , et<br />

contra el rey, sea escomungado , et sea<br />

dapnado enno avenimiento de Ihesu Christo<br />

, et sea parcionero en la pena con ludas<br />

Escarlotii , él et todos sos companneros.<br />

Esta lee fó fecha ono sexto concello de<br />

Toledo.<br />

XIII. " De la sarda de la vida de<br />

los príncipes.<br />

Enna costitucion que ye fecha delantre asaz<br />

darnos 11 consello enna salut de los príncipes,<br />

mes todavía plaznos de dicer de cabo<br />

las cosas que son 12 ben estavlecidas, et confirmadas<br />

' 3 , corno ye derecho. He por ende<br />

defendernos á todos ante Dios , et ante los<br />

ángeles et ante las prophetas , et ante los<br />

apóstolos , et ante la companna de todos los<br />

mártires , et ante 14 sancta iglesa , et ante<br />

todos los christianos 1$, que nengun omne de<br />

aquí adelante non meta mientes de matar<br />

el príncipe, nen delli toller so regno : nengun<br />

omne non asme delli tomar el regno<br />

a B. R. y Etc. y 6. 6 su generacion. Malp. r.<br />

Vea-. S. B. E. R. Etc. 2. y 4. 6 de su generacion.<br />

2 Malp. r. contralia.<br />

3 Erc. 6. de sí , seya desperecída pora siempre.<br />

B. R. desperecida. Etc. desperescida.<br />

5 Esr. 6. mundo.<br />

6 Esc. 4.y 6. dannado.<br />

7 Erc. firmad. Malp. 2. afirmad. Bex. E. R.<br />

y S..B. firmar. Esr. 6. con sos companneros firmada et<br />

otorgada esta nra. sintenza.<br />

8 Bex. y Etc. 6. de la corte. E. R. de nras. cortes.<br />

9 Etc. j. sentencia.<br />

so Esc. 3. De la guarda del derecho de los príncipes et<br />

del dfendimiento de los reyes primeros como deve ser dado<br />

a los otros príncipes que vienen despues dellos. Ea el<br />

concejo toledano VI.<br />

ir Es r. diemos. Ese. 6. diemus. E. R. demos.<br />

Camp. Bel'. B. R. S. B. y Etc. 4 . que 11011 son.<br />

'1 3 Bex . Era. 2.y 6. confirmadas.<br />

3 4 Exc . 2. 3 4. p 6. ante la sancta eglesia.<br />

15 S. B. ante todos los christianos, et ante la COM..<br />

[ XII )<br />

por forcia: nengun non faga jurar otros omnes<br />

consigo por nenguna arte nen por nengun<br />

enganno por facer Mal al príncipe. He<br />

si algun omne osmar de facer estas cosas de<br />

suso dechas, sea escomungado , et condampnado<br />

enno inicio perduravle". He si el príncipe<br />

aliar 57 algun omne en esti pecado, si<br />

se quiser purgar 2 .8 que non ye culpado,<br />

deve avengar ' 9 la morte de aquel qu e fu,<br />

así como '- á so padre : et toda la gente de<br />

los godos lo devent ayudar de 2 facer esta<br />

justicia , é si alguno non quiser vengar la<br />

morte del príncipe, sea getado entre todas<br />

las 22 gentes. Esta lee fó fecha enno sexto concello<br />

de lutedo.<br />

XIV ." la mercet de los príncipes<br />

contra los culpados.<br />

En todos los estavlecimientos que de suso<br />

dixiemos , garlamos el poder al príncipe,<br />

que segondo sua piedat, et segondo sua bondat<br />

, hu aliar algunos -omnes que se quieT<br />

rant ernendar, , que aya mercet dellos. Esta<br />

lee lo lecha enno quinto concello de Toledo.<br />

XV. 24 - De gardar la salut del rey<br />

et de sos fillos.<br />

Nos devemos cuidar et vigilar 25 que los<br />

males, que son fechos mucho á menudi, que<br />

sean desrraigados 26 . Ca non fó escripto en<br />

vano , que el sandio será mais cordo polla<br />

pena. Et porque entendemos 5 que los malos<br />

' 7 fechos son muchos, et . que se facent<br />

mucho á menudi , de los que nos devemos<br />

gardar con grant estudio, et lo que prometemos<br />

23 de tener, eso quebrantamos ; por<br />

ende devemos refrenar elo que los omnes lacen<br />

de mal mais á menudi , que los sucesores<br />

ayant envidia á los antecesores 5 de<br />

como teveron todas las- cosas en paz. I-le<br />

por ende estavlecemos en esti concello, que<br />

todas las otras cosas , que foron mandadas<br />

ennos otros concellos et escriptas polla sa-<br />

panna de los -confesores , et ante el coro de las -vírgenes<br />

que nengun.<br />

ro Malp. 2. y g. iuyzio por siempre.<br />

17 Esc. 6. trobare.<br />

18 Etc. 2, si se pudiere purgar. Est. 5-- ai se quisiere<br />

sacar. E. R. si quisiere negar.<br />

19 Bex. E. R. Malp. 1. 2. S. B. Etc. 2. y 4. vengar.<br />

2o Toled. cuerno. ,2. y 6. como su padre.<br />

2 5 Etc. 3.y 6. á facer.<br />

22 Etc. 3. las otras gentes.<br />

23 Esc. 3 . Del poder del perdonar que es dado Á los príncipes<br />

á los forfechosos. En el Concejo Toledano V.<br />

24 Esc. 3. De La guarda et de la talud de kr reys et<br />

del defendemiento del linage de los pre.rentes príncipes,<br />

et de los que vernán despos dellos.<br />

2 5 Etc. t vigiliar. Etc. 5. velar. campen iulgar. Etc. 6.<br />

et migar.<br />

26 Malp. r. 2. Etc. 2. + y 4, derraigados.<br />

27 S. B. Esc. g y 4. rnalfe s.<br />

28 Malp. r. 2. Bes. S. 23•1 . "' 2. prometiemos. Ere. 4.<br />

prometimos.


lut del príncipe et por el provecho dél<br />

et estás: loteas, que ennantamos;2, mandarnos<br />

que , sean gardadas en tal _manera, que<br />

todos amen benigna mientre los filos del príncipe<br />

leer:de los otros . que son 3 de- venir; et<br />

que lo ayuden, como; deven,.que' nengun non<br />

li poda forciar suas cosas , que el ganó con<br />

derecho et, que ganaron sos •padres , et<br />

que Cien ;por suas,, , et que lu defiendant,<br />

que nengun non, poda empecer, nen fa-<br />

-cer contraria 4 en, stras cosas ; mes todo elo<br />

que ganó con derecho , et fo 5 dado,<br />

que' leetenga'.en paz. Ca 6 esti poder faz los<br />

príncipes sospechosos contra sos subiectos,<br />

et que los subiectos ayant 7 cobdicia del<br />

ben . de los príncipes. He por ende que estas<br />

cosas de suso dechas non seant desfechas<br />

,,l et que la cobdicia que ye raiz 8 de<br />

todo mal , sea desfecha , estavlescemos , et<br />

defendemos á. aquellos que son 9 presentes,<br />

etá aquellos que son de venir, ante 12 Dios,<br />

et ante sos ángeles, que si algun omne quebrantar<br />

estos nuestros estavlecimentos , ó<br />

los despreciar , ó por dalguna " arte quiser<br />

contrariar los fillos del rey, ó osmar dellos<br />

facer mal , ó dampno en alguna cosa , sea<br />

departido de la companna de los christianos,<br />

et sea dampnado ante Dios , é sea aborrecido<br />

22 ante " los ángeles, que aministran 24<br />

ante nuestro . Sennor Dios , et sea desechado<br />

" en esti sieglo, et enno otro sea condampnado<br />

16 todo omne que non quiser<br />

gardar esta nuestra costitucion. Esta lee fo<br />

fecha enno sexto concello de Toledo..<br />

XVI. Como devemos amar los filos<br />

del rey.<br />

Así como la maldat de los malos reys fo<br />

avorrecida siempre á los sometidos , otrosí<br />

ela maldat de los poblos faz la bona provision<br />

de los príncipes. Por ende ¿grial christiano<br />

deve sofrir que los fillos de -los reys<br />

S. B. Malp. 1. Bes. E. R. y Exc. 4. del pueblo.<br />

2 Bes. E. R. y Exc. 2. annademos. Exc. 3. y 6. calendamos.<br />

Malp. 7. 2. S. B. y Esc. 4. ennademos.<br />

3 Exc. 6. an.<br />

4 Malp. 2 . S. B. Exc. 2. y 4. contralla. Malp. z. y<br />

Bes. contralia. E. R. forzas. Ese. s. contrario.<br />

5 Malp. 2. y .31 y Exc. 2. 3. 4. y 6. filé.<br />

6 Malp. 2 . y 3. E con este poder, facen.<br />

7 Exc. 6. cubdizan del bien.<br />

8 .Esc. 6. razon. E. R. reiz.<br />

9 Exc. 6. son de presente.<br />

r o Exc. 5. ante de.... ante de.<br />

Esc. 6. por alguna cosa quisier contrareare. Malp.<br />

2. Bes. y S. B. alguna arte.<br />

12 Exc. 6. amorticido. E. R. obrricido. Exc. aborrescido.<br />

1 3 Exc. 2. entre.<br />

1 4 Bes. E. R. Esc. 3 y 6. ministran.<br />

15 Ese. 2. y s, desperecido. Exc. g. desperescido.... siglo<br />

Mate. r. Sea:. S. B. Esc. 4. y 6; despreciado.<br />

16 Exc. s. penado. Maly. s. y Esc. 2. condempnado.<br />

Malp. 2. dannado. Bes. datnnado. Esc. s. dampnado,<br />

17 Esc. 3 . Qua/ fee é vital amor deven ayer los sub--<br />

XIII<br />

perdant suas cosas 5 nen so regno? Et porque<br />

esto non. sofret de facer en nenguna<br />

manera, por ent damos esta 'nuestra sentencia'<br />

de los fillos del príncipe que son "<br />

presentes 1 et de los otros que an de venir,<br />

quelas cosas que foron 29 estavlecidasenno anno<br />

que ye pasado por sos fillos, que las gardent<br />

quantos son 20 de so regno en tal manera,<br />

que amena sos fillos benigna mientre,<br />

et firme mientre , et que los defendant con<br />

derecho, hu quier que lo ayant mester 2';<br />

que nengun non los poda toller por enganno,<br />

nen por forcia las cosas, que an ganadas con<br />

derecho , ó que 'ganáron sos padres, ó que-.<br />

¡los diéront, ó que ellos ganáron 2 ' por so trabailo<br />

; et que nengun non les poda facer en<br />

ellas dampno. Ca derecho ye que aquel que<br />

nos .tien seguros, et en paz, et defendiéndonos,<br />

que 23 servamos, et onremos á sos<br />

fillos. He todo aquel , que quebrantar esti<br />

nuestro mandado , aya la pena de suso. El<br />

Rey don Eringo 24 . Esta lee fo fecha enno<br />

quarto concello de Toledo.<br />

XVII. Del" guarnimiento 26 de los fillos<br />

- del rey.<br />

La nuestra companna ye costrenida por<br />

derecho de facer tal cosa , que respondamos<br />

á bien facer del rey, et porque los sos<br />

fieles 27 ayant provecho adelantre , et esto<br />

mayor mientre nos conviene de estavlecer<br />

desti nuestro príncipe, que nos defende por<br />

so poder, et nos governa por so amor ennos<br />

galardones 28 . He pois que nos sentimos<br />

tanto ben facer que el faz contra la nuestra<br />

gente, razon ye, que nos ayudemos forte<br />

mientre á sos Onde defendemos á<br />

todos aquellos que aquí son presentes 29 , et<br />

que an de venir , sacerdotes , ó príncipes,<br />

ó de qualquier dignidat que sean , detendémoslos<br />

3 ° ante Dios, et ante sos ángeles,<br />

que nengun daquí adelantre non demande 35<br />

getos contra los ref., et contra sus fijos.<br />

x8 Malp. a. Exc. 3. s. y 6. que es presente.<br />

7 9 Exc. 6. son.<br />

20 Exc. s. son en el regno.<br />

Malp. I. 2. Bes. S. B. Exc. 2. 4 . y s. menester.<br />

22 Bes. y E. R. que les dieron, 6 que elos ganaron<br />

por so derecho.<br />

23 Malp. 1. 2. E. R. S. B. Exc. g• y 6. que sirvamos.<br />

24 Toled. Don Aciago. Esc. 2. 4. Malp. r. y S. B.<br />

Eurigio. B. R. Erigo. Esc. 3 . Erigio. Ese. 6. Egita.<br />

25 Esc. 3. Que los pueblos non consejo; ,. nin consientan<br />

nin faltan ningun mal , nin viltat á los reys, nin á su<br />

linnage. Esto fijé fecho en el tercio décimo conceio de<br />

Toledo.<br />

26 Malp. i. y Esc. 2. guarnecitniento. Ese. 4. guarnesci.miento.<br />

Esc. 6. goviecnamiento.<br />

27 Malp. 5. y Exc. 2. y 6- fijos.<br />

28 S. B. Malp. 7 . 2. 3. Exc. 2. 4. en los gualardones.<br />

Exc. 6. por amor de nos dar galardones.<br />

29 Toled. S. B. Malp. Bes . Exc. .1' 4. Y 6. son<br />

presentes, et que no son presentes , et que an de venir.<br />

30 Esc. 2. 5. y 4 . et defendémosle.<br />

3 r Ese. 2. adelantre demande facer.


á los fillos del rey , nen á<br />

por facer mal<br />

sua muller nen á sua companna. Nengun<br />

de nos facer mal á furto, nen<br />

non<br />

paladino.<br />

osme<br />

Nengun non favle , nen con-<br />

á. 3<br />

su muerte. Nenguno non consesele<br />

de<br />

ne por 4 ó perdant el regno , ó que sean Tetados<br />

5 del regno nen él, nen sus dllos. Nenguno<br />

non osme de ietarlos del regno, si non<br />

por derecha culpa , en tal manera que la<br />

generacion del rey nenguna desonra non<br />

reciba en so corpó 7 , nen nengun damno<br />

en suas cosas. Et si algun 8 rey, ó algun<br />

omne de ordene contra esta nuestra costitucion<br />

fecier algun dapno á los dilos del príncipe<br />

, ó á sua muller sen derecho , ó los<br />

Tetaren del regno, ó 9 consentiren que sean<br />

ietados del regno, ó que perdant suas cosas,<br />

sea escomungado por siempre, et dampnado<br />

enno iuizo perduravle. El Rey Egica.<br />

Esta lee feciron LX. obispos enno VIL 1 ° X.<br />

concello de Toledo.<br />

XVIII. zi Del guarnicimiento r2 de la<br />

muller del rey , et de sos filos.<br />

Así como el nuestro muy glorioso príncipe<br />

, por el amor de Dios consigue los enemigos<br />

de la fe, que quieren en muchas maneras<br />

trastornar la creencia de los 3 christianos<br />

; así los da logo pena, qual deven ayer<br />

por vengar el torto de sancta cruz , et gardar<br />

el estado de sancta iglesa , et por defender<br />

la gente , et la tierra , así como era<br />

mester 14 Onde nos , que devemos cobdiciar<br />

de render galardon por estas cosas al<br />

nuestro príncipe , estavlecemos en esta lee,<br />

et defendemos per la Sancta Trinidat á todos<br />

aquellos que aquí son presentes, et que<br />

son de venir, de qual quier ordene 15 que<br />

r Ere. facer mal á los príncipes , nen al rey , nen á<br />

su companna.<br />

2 Ese. 2. y s. mujer. Malp. E. R. S. B. y Esc. 4.<br />

mugier. Malp. 2. mugen Bex. muller , y así respectivamente<br />

otras veces.<br />

2 Maly. 1. 2. S. B. Etc. a. y 4. en paladino.<br />

4 l'oled. B. R. S. B. Malp. 1. 2. Bex. E. R. Ese. 2.<br />

3. 4. s. y 6. porque.<br />

5 Ese. J. desechados dél. Ninguno non les dé órden por<br />

fuerza, ninguno non meta en órden su mogier del rey, nin<br />

sos fijas. Ese. 6. Nenguno non les dé órdene por furza,<br />

nenguno non mieta en Orden su muger del rey nen sos finos.<br />

comp. ietallas.<br />

6 Maly. r. 2. Ese. a. j. y 6. desondra. Bex. E. R.<br />

S. B. y Ese. 4. discordia.<br />

7 Malp. r. 2. Bex. S. B. Ese. 2. 3: 4.y s. cuerpo.<br />

8 Ese. 6. algun omne rey , ó algun omne de órdene.<br />

9 Ese. los consentiere echar del regno. E. R. consentir.<br />

o S. B. Ese. 2. 4 . y Malp. a. VI. X. Esc. 3. Bex. y<br />

E. R. VII. Ese. 6. X.<br />

z 1 Esc. 3 . Que ninguno non case, nin consege casar d<br />

otro ron mogier del rey por refinar, nin faga mal, nin<br />

contraría d ella , nin á sos fijos.<br />

12 E. R. y Esc. 2. guardarniento. Esc. 6. en„ganamiente.<br />

Malp. y 2. guarnecimiento. Bex. S. B. y Ese. 4.<br />

guarnimiento.<br />

1 3 Malí,. e. de los príncipes é de los christianos.<br />

[ XIV ]<br />

sean n , Clnalquier 16 gente 9 que si por<br />

ventura6<br />

av d e ner, que 1, nuestra reyna ' 7 muy<br />

gloriosa viver despois el príncipe, e ficar<br />

vilva ' 9 , et ovier del falos 5 omne<br />

por enveia ", nen por arte del nengun diablo, non<br />

osme de venir contra ellos en nenguna cosa.<br />

Nengun non los faga arte neuguna<br />

5 nen<br />

nengun enganno, nen conselle sua morse.<br />

Nengun non les dia órdene , nen á sus fillos<br />

, nen á suas filias contra sua veluntat.<br />

Nengun no los Tete del regno , nen facer<br />

por que perdant sua onra , nen suas cosas<br />

sen derecho , mes tengant todas suas cosas<br />

en paz , quantas overent por heredamiento,<br />

et quanto los dió so padre , et quanto ellos<br />

ganaron con derecho, et fagan delas lo que<br />

quiseren. Nengun non deve esto contrariar<br />

", que ellos non devan seer defendudos<br />

por las oraciones de los sacerdotes , et por<br />

las lees. Et si alguna vez non, foren defendudos<br />

pellas suas lees , dévenlo seer por los<br />

sacerdotes. Si algun omne quebrantar, esta<br />

nuestra sentencia , ó la non quiser gardar,<br />

sea escomulgado 22 por siempre, et sea ruido<br />

23 del escripto 24 celestial, et sea penado<br />

eno inferno con el diablo , et con sos<br />

companneros.<br />

XIX. 25 Del galardon que el rey faz 26<br />

cl sos fieles 27.<br />

Toller so galardon á los fieles non ye sola<br />

mientre contra razo , mes contra derecho.<br />

Et porque el rey celestial , et los terrenales<br />

an costumpne 28 de galardonar sos fieles, razon<br />

ye, que los sacerdotes de Dios fagan<br />

sobresto sua sentencia. He por ende fó<br />

estavlezudo del 29 anno primero que regnó<br />

el nuestro príncipe, que todos aquellos que<br />

14 Malp. 1. 2. S. B. E. R. Esc. 4. y s. menester.<br />

1 5 Esc. 2. J. y 6. órden que.<br />

i6 Esc. 2. qualquiere. Esc. 4. qualquequiere.<br />

17 Ese. 4. regina. Ese. 6. rina. Bes. rijna.<br />

18 Ese.,. veviere. Maly. 1. 2. E. R. S. B. Ere. 2.<br />

Y 4. visquiere. Bes. visquier. Esc. g. veviere. Etc. s. viviere.<br />

1 9 Esc. g. biuda. Malp. 2. Bex, E. R. s.B. Ese. 2.<br />

42 o 211.5. ab/pi b. d 2. Bex. S. B. Ese. 2. j, y 4 . envidia.<br />

E. R. embida. Ese. S. invidia. Ese. 5; y 6. Nen ninguno.•<br />

21 Malp. ,r. 2. S. B. Ese. a. y 4. contrallar. Bex. contral<br />

iar.<br />

12 Ese. 6. escumungado. Toled. dainpnado.<br />

23 Malp. 2. Bes. S. B. E. R. Y Ese. 4. traído.<br />

24 Ese. 6. de la corte. B. R. Bex. E. R. Maly.<br />

y Ese. 4. regno. Ese. s. reyno.<br />

25 Esc. 3 . Como aquellos que fielment sirven al prínci-,<br />

pe, que facen todos sos mandados, et que lo guarden rt<br />

todo su poder, que non pierdan sos derechos nin so clognzdat<br />

, nin sos cosas sin derecho.<br />

26 Esc. 6. da d sus fijos.<br />

27 Esc. 2. y 4. , fijos. Bex. y Esc. 5. filos. E. R. fyos.<br />

E. R. S. B.<br />

y<br />

213.s .E: Ese. s<br />

Bex.<br />

l•<br />

29 B. R. Ese. g. 5. 6 .pi el conaeio del anno primero.


fiel rnientre servirent I al príncipe et que<br />

facen sos mandados et que lo gardant á<br />

todo s'O'fP,Odef-, non deven perder sos derechos<br />

derOgno , nen sua dignidat , nen suas<br />

cósas,sett , 2- derecho. He esto mismo estavlecerridl<br />

-ágora que el príncipe los ordene<br />

á l_ s:fieles , así corno vir 3 que ye mester<br />

erina ./i erra , et fágalos tanto de bien,<br />

porque ayan 4 en que vevir los otros , que<br />

son de' venir en so Poder , et aquellas cosas<br />

que ellos ganá •en con derecho , que las dexen<br />

en so poder &l'os , que las dien á sos<br />

fillos, ó á quien quiseren. He si algunos ovíer<br />

que non sean fieles contra el rey , ó que non<br />

Pagan por él 5 las cosas que líos son a comendadas<br />

6, seant en poder del rey de facer<br />

dellos aquello como guisen Ca gran torto<br />

Ese. 3• sirviesen. Etc. 6. servisen. Malp. X. servic-<br />

Ten. Malp. 2. y S. B. sirven. Bes. sierven.<br />

2 Maly. 2. y 3 con derecho.<br />

3 Ala :p. I. 2. E. R. S. B. Ese. 2. 3. 4. y 5 . viere.<br />

4 Malp. t.2. Bes. E.R. Esc. 2.3 4.5.y 6. atan los otros.<br />

s Malp. 2. y g3 por ende.<br />

6 Ese. ,3 s. y 6. encomendadas. -<br />

7 Ala s. 2. S. B. E. R. Esc. 2. 3. 4. y 5 . metió.<br />

En los códices: Esc. r. Malp. z. y 2. al principio de<br />

ellos hay lo siguiente. En Malp. r. está escrito de letra<br />

posterior a la del mismo códice, y se conoce que fué hecho<br />

para reponer las hojas que estaban deterioradas. Está<br />

tainbien en dos códices de la iglesia de Toledo , de los<br />

quales se han puesto algunas variantes de una copia que<br />

sacó. el P. Burdel, y se conserva en la B. R.<br />

Los indicios son dos; el primero indicio es el de los<br />

evangelios z , en el qual iace la misericordia 2 encubierta<br />

, et escusar • la iusticia 3 que es llamada talion. El sellando<br />

iuycio es el iuycio del regno que es manifiesto, con<br />

el qual se mantiene el provecho del pueblo , et el mantenetnientd<br />

4 de las cipdades , et non fué la entencion de<br />

los reyes godos en poner estos iuycios con tamanna 5 crueldat<br />

de sacar los ojos , et meter los omnes en servidumbre,<br />

et llegar todos los ayeres de los malfechores , et descabezar<br />

6 et quemar en fuego, et tormentas 7 con azotes tres<br />

dias , lo que es dicho quistion en la séptima e partida, por<br />

su dicho del acusador solo sin testimonio , si non porque<br />

ellos non pudiéron apremiar 9 las malfetrias de los malos,<br />

si non con tan amarga pena. Ca el mal era en su tierra,<br />

et en los de su tiempo manifiesto et espandido, et si ellos<br />

levasen á los rnalfechores por carrera de parcirniento, et<br />

de piadas et de vida non se les acabaría ningun poder,<br />

et moversian los munes unos contra otros , et facesseía<br />

la guerra , et afollarsia el regno , et delloecerie el<br />

buen mantenemiento et andarien los omnes sueltos , et<br />

averiguarsien los pecados. Mas asacáron " de nuevo penas<br />

para los feos fechos porque se les acabase la paz , et<br />

oviesen la salut por sabrosa. Desí pusieron otro iuycio en-<br />

[ XV)<br />

Ma1P- 2. evangelios.<br />

Malp. 1. piedad.<br />

3 Malp. 2. justicia. Et el segundo ludido. Tol. et escota la lusticia.<br />

4 Malp. 2. governarniento.<br />

Malp. 2. tan gran crueldad.<br />

6 Esc. e. y Malp. desech'ar.<br />

7 Malí). a. penar.<br />

2 Malp. 2. sexta.<br />

9 Afalp.2.zerreillr los malos fechos de los n' atases de los malfeeho-<br />

Ces si non con tan amarga pena cuerno aquesta. r. las malfices.<br />

10 Malp.<br />

, et avrie por derecho cada uno a<br />

andarpor<br />

su2. cabal.<br />

II Malí,. estaviedéron penas á 109 feos fechos por ayer acabado<br />

„Paz , et sabrosa salud.<br />

la mjalf. 1, por penitenciaet repenteneia. Tol. tepintencia.<br />

13 Za? 2. en voluntad de ayer el gualardon.<br />

34 `"'`. 2 . otros omnes christianos del inundo, et los que pueden<br />

casar estas son sus leyes, et sus frenos , con los quales do-<br />

ye non, r onucer aquel por sennor , que<br />

Dios meteó 7 por governador. He si depois<br />

de la mate del príncipe for aliado de aquesta<br />

manera , perda quanto li diera el príncipe<br />

, et quanto él ganara 8 et torne 9 todo<br />

enno '° regno I I , et esta nra. costitucion<br />

sea firme. Este nuestro degredo que<br />

nos todos feciemos por el nuestro príncipe,<br />

por gardar 03 fe, et piedat , et iusticia , comendamos<br />

á todos ante Dios , et ante todos<br />

sos ángeles , que lo gardant daquí adelantre,<br />

et que lo complant , et que lo defiendan;<br />

que nengun non lo quebrante. Et aquelos<br />

que lo despreciarent 13 , la ira " de Dios<br />

venga sobr'ellos; et los que lo gardarent ayant<br />

la misericordia de Dios , et ayant paz perduravle<br />

et 55 la gloria celestial. Amen.<br />

8 S. B. y Etc. 4. ganare. Bes. ganar.<br />

9 Ese. 6. tórnelo.<br />

r o Malp. e. 2. y 3: al regno.<br />

I I Ese. s. et estable et buena.<br />

1 2 Ese. 6. ganar fe et verdade et iustiza et piedade.<br />

13 Ese. 6. desprezaren.<br />

34. Ese. a. la ira ayan de Dios.<br />

is Malp. r. S. B. y Esc. a. en la,<br />

cubierto que es el iuycio del evangelio , por penitencia r 2<br />

en los decretos , á los que se confiesan de sos pecados á<br />

Dios , et á los omnes , quiero decir, á los sacerdotes et á<br />

los que liegan et assuelven , et á todo aquel que tiene en<br />

curazon 1 3 de demandar el gualardon del otro sieglo. Mas<br />

de los otros 4 seglares christianos , et los que deven cassar,<br />

estas son sus reglas et sos frenos, con los quales sofrenamos<br />

e e, et quales les facen sofrir en pena, quiero decir,<br />

los que demuestran desí los feos fechos , et los adulterios<br />

, et los furtos, et los pesares, et las feridas, et las avolezas<br />

e 6 , et las guerras , et las sobeianías t 7, et los tuertos,<br />

et forzar las mancebas vírgines, et las bipdas. Otrosí son hy<br />

los iuyzios de I 8 las herencias , et de los parientes, et de<br />

los otros. Et todas las partidas que son 1 9 de los ',geles<br />

son doce partidas. Onde si algun caso acaeciere de<br />

que non ay en estos iuyzios quistion, nin 2 ° título, non<br />

pueda facer la forma del iuzgado, nin iuycio tenedero , si<br />

non rey católico de manifiesta 2 creencia , conoscida<br />

christiandat , non celador 2 de la fe, nin ypócrita, ó el<br />

papa de la cipdat de Roma. Et quando ellos amos °vieren<br />

1 3 fecho esto , aquello iudgado sea escripto en la<br />

suma destos iuyzios , et sea ligado 2 4 en este libro por<br />

siempre, segunt que es departido en lo que ya es pasado<br />

en este libro 2 5.<br />

De quando comenzaron los reyes godos á regnar.<br />

Atanaricus fué su primero rey de los godos , ca se<br />

movió su poder el primer auno de quatrocientos de la<br />

era de los romanos. Et despues deste fué el rey Alari-<br />

GUS 2 6 , et morió en tierra de Italia en tierra de los ro-<br />

ven ser refrenados, et penados ; entendiéron los que muestran<br />

los feos fechos , et los adulterios , et los forte; , et los pesares,<br />

et las llagas , et las atrevencias , et las injusticias , ea forzar las<br />

mancebas , et las biudas.<br />

a t Tal, son refrenados.<br />

16 Tol. ablezas.<br />

57 fol. desolatyanzas.<br />

18 Malp. a. de los herederos. Tal, de las herencias de los parientes.<br />

1 9 Malp. 2. son dichas indicios.<br />

20 Malp. a. nin salida.<br />

11 Malí,. 2. paladina.<br />

22 Malí,. 2. non celada nin escandalizada, 6 el apostóligo da<br />

la cibdad de Roma.<br />

Maip. 2. °vieren la ley fecha.<br />

24 Malp. 2. en el libro durable ligamiento , segi:nt que es ya<br />

esplanado en este libro.<br />

25 Hasta aquí Maip. a.<br />

26 Malí,. 1, Alariadm


despues dl é Edolfus z , ct -regnan.<br />

de Lombardia , et e,ntráron<br />

dmoanCisste; ,etsliclié'reoi,Ios godos<br />

„ Franci, do alende Gallicia , et despnes entraron en<br />

SeAurísinun clUs regnó annoos. et,aenit.roicsus,<br />

annos , et tiré el primero rey los o<br />

regn6<br />

dos. Alaricu s regué annos en t ierra de Italia en las<br />

partes de tierra ,de Roma 3. Etdolfus 4<br />

Teuderietiregno VII. annos. Teudoricus<br />

regrn6-irnVóIkaXnnl<br />

e<br />

s".<br />

annos. Teahricus otro regnó VIL annos , I. mes. Aurigius<br />

regnó XIX. annos. Alaricus otro regnó an-<br />

5<br />

nos. Gesalicus regnó IV. annos , et IV. meses. euderi.cus<br />

regnó XLI. annos. Amalaricus regnó Y. annos. Teudo<br />

regué annos, et V. meses. Teudisclus regnó L anno,<br />

et VI. meses , et algunos dias. Egíla regué V. annos , et<br />

III. meses. Atanalicus regnó XV. annos , et VII. meses.<br />

Liuba regnó I. anuo. Reubegildus 6 regnó annos, et<br />

fue descreudo et hcrege , el que mató su fi jo Elmisildo<br />

el católico en la cárcel; et despues que su regno fue finido<br />

, croviéron los godos en la Trinidat , et dixiéront:<br />

Patee, et Filius, et Spiritur Sanctzis, units Deus. Et todos<br />

los otros reyes , que fliéron ante que Requeredo , fueron<br />

hercges , et creyam que el Padre, et el Fi j o, et el Spíritu<br />

Sancto, que eran tres Dios, el Padre criador, et el Fijo<br />

criador a , et el Spíritu Sancto criador enviado. Dios sea<br />

enxáltado de su mal dicho , ca eran falsos et mintrosos.<br />

Requerendo , el fijo de Leubegildo , se lizo cathólico por<br />

manos de Sant Leandre el arzobispo de Sevilla ; et él tornó<br />

los godos á la ley cathólica, et regué XV. annos, et I. mes,<br />

et X. días. Dios lo perdone. A este escripsso Sant Gerónimo<br />

9 las epístolas. Liuba otro regué I. auno, et VI. meses.<br />

Eringo regnó X. annos , et X. meses. Gundemarus<br />

regnó I. anno, et X. meses , et días algunos. Sisibutus<br />

regnó VIII. annos, et VI. meses, et dias algunos. Retaredus<br />

regnó III. meses , et XIII. dias. Flavius Horius regnó X.<br />

annos. Sisnandus regnó IV. armas , et IX. meses , et algunos<br />

dias de mas. Cintilla regnó III. annos et 1X. meses,<br />

et IX. dias. Rculga regué IL annos, et meses. Dicundisundus<br />

regué VI. annos , et VIII. meses , et XV.<br />

dias. Regefundus regnó XXIII. annos. Bamba regué VIII.<br />

conos, et I. mese, et VI. dias. Orius regnó V1II. annos.<br />

Egíca regnó XV. annos , et VIII. meses. Gieza e o regnó<br />

XIV. annos. Rodericus regué I. anuo; et regnando él , entró<br />

Taric , fijo de Ziede, con la seca de Muze, el fijo de<br />

Nozeir, en Espannia. Esconce eran complidos de reyes godos<br />

XXXVI. reyes, et todos sus annos fuéron CCC. et<br />

LVIII. et al quantos dias demas. El tiempo que entró<br />

Taric , fijo de Zied , con la seca de Muze, fijo de Nozeir,<br />

en Espanna , et andava la era de DCC. et XL. et conos.<br />

Los antiguos savios solien abreviar las puniciones de sos<br />

libros , en comienzo de sos escripturas á tal abreviamiento<br />

, en que aiuntavan todo aquello de que querien fablar.<br />

Atanto que lo aiuntavan de guisa que non ende falescie<br />

nada dentro en un círculo redondo fecho por compaso,<br />

et departieron el libro de los iuycios todo en partidas que<br />

son padrones. De sí partieron las partidas en títulos , et<br />

en rúbricas, que son capítulos, et ensennáron cada una qiiestion<br />

deltas con su rúbrica , et con su número sabudo, et<br />

su propia cuenta, así que non dexáron ende cosa, que<br />

non ordenasen en su órden , et que la non fincasen en su<br />

término por tal , que el que catare este libro guando<br />

buscare alguna razon , et preguntar por alguna qiiestion, '<br />

que la busque primera mientre en comienzo del libro, et<br />

hilarla a sin dubda , et sin trabajo puesta en su lugar.<br />

Et guando fallares sobre alguna ley escripto I<br />

sepas que es de los libros de los rom °n e-Y a"' fue1-1Sua'<br />

to en honor de Cesares fieles : et son pa, or cuenta i XXXV.<br />

libros de los iuycios, et de las leyes, que los godos dexáron<br />

en cambio por estos iuyzios, que nos sacamos en<br />

lenguaje arábigo. Et guando fallares escripta correpta , sepas<br />

que ay en ella algo del iuyzio de los romanos. Otrosí.<br />

Et guando fallares Rescindo,<br />

Re ueredo , ó Sespoth,<br />

sepas que aquella ley va por aquella regula. g Buscares tu<br />

qiiestion en la partida que 'scipieres que aquella qiiestion<br />

es de esa natura : desí buscarás el título que sopieres que<br />

Malí,. Deetiolphus.<br />

2 M»lp. s. Atanariais Alariais ..... Temierais, y así respecti-<br />

vamente termina los nombres de los reyes siguientes.<br />

3 Tol. Rumania,<br />

4 Tot Adolimus. Severicus. Este se dice en el Tol. 6, que regnó<br />

XXIII. arios, y omite el siguiente. En los dos falta a Teudorieus<br />

otro. Aurimundus regnó<br />

amos.<br />

('XVI )<br />

el capítulo es de esa natura : desí catarás las 'f(sbricess de<br />

los títulos , las que sallen de 11 partida, cuyos:son los eapítulos<br />

que son rúbricas de las ciii„tiones que callen del<br />

Lulo , ct fallarás lo que ende quisieres sin trabai et sin<br />

afitn. Los círculos redondos son las, :A A<br />

odas u 19 padrones<br />

, et los títulos son deferencia:3'4 'n cada uno _título<br />

á sus capítulos sabudos en estos iuyzios., 1e ficiér„ los<br />

reyes godos por avenencia de grado. Et por é.stpl iuyzios i yzios se<br />

contovo su regno, ct mantoviéron ste poder, posiéron<br />

los por adelantados ante quien se parasen 7, etuyósiéron<br />

corsa en -que se afiuzasen.<br />

Aquí sigue la tabla general de los libros , títulos y<br />

capítulos de cada uno , cono se pone al principio, " despues<br />

siguen.<br />

El rey Don Flavius Horius.<br />

De qual tiempo fueron las leyes emendada,, et dadas<br />

por valederas.<br />

Nos pusiemos señal sobre cada un iuyzio que aviemos<br />

emendado de los iuyzios antiguos, los quales fueran de<br />

los romanos , et decimos en el primero prólogo deste nuestro<br />

cánon , que la ley adobada ella adoba los trasgreymientos<br />

y los yerros de los omnes, así como la errada,<br />

et la dubdosa ella nuzie al cornun , et engannaban los omnes,<br />

et follavan los pleytos de la justicia , et las carreras<br />

del derecho ; ca los iuyzios ordenados por gens fablar,<br />

guando por palavras estrannas fueren apuestos , et dichos<br />

escura mienten et dubdosa lo que ende se engendra, serán<br />

razones aviesas , et entenciones revueltas , et mal trastadas<br />

, et farán ayer á los demandadores tristicia et acrecemiento<br />

de dubda, que non les dexarán llegar ;á la verdat.<br />

Mas la antigua ley romana los qui la pusiéron devier-<br />

ende toller la dubda , ét la tractacion. Ellos mismos<br />

engendraron la adversidat , et la escatima , et echáron<br />

los omnes en turbacion , .atonto que ambas las partes<br />

no se podrien descarpir nin las razones de los dos<br />

pleytos non se podrien avenir , nin la contienda non finava<br />

, nin la pleytesía , nin las demandas non se' detaiarien<br />

, mas amuchiguarsien en las achaques , et eforzarsie<br />

la porfía, et la discordia ., et desacordarsien los jueces por<br />

ende , et defenecerie la fuerza del iudgar , guando las demandas<br />

non finasen , et las cosas non se descarpirien guando<br />

á las pleytesías non fuese puesto término. Et quandd<br />

nos paramos mientes que esto así era , non pudiemos abreviar<br />

aquellas qüestiones erradas , non toviemos por bien<br />

que valiesen seyendo de aquella guisa mas por derecho;<br />

segunt nuestro buen mantenemiento , et pusiemus en eguadez<br />

de nuestra cogitacion , de escoger dellas las que pa-;<br />

rescien , et eran manifiestas , et ponerlas en este libro. De<br />

sí señalar sobre ellas con su señal, et decir ley antigua,<br />

de sí señalar las que emendades , et en las que acreciemos<br />

, et decir antigua emendada, et así partremos lo oscuro<br />

, et arrancamos lo dubdoso por aquellos que tu-.3-tos<br />

recibiéron , et ficiernos bien, et mercet á los mal caídos,<br />

ct abriemos lo encerrado , et cumpliemos lo menguado,<br />

et metimos por ende alegría en la comunidat de nuestra<br />

gente, los quales junté, en semble nuestra obediencia, et<br />

los apannó la salut de nuestro poder por los obligar, et facer<br />

por ellas. Et por tal que aquella ley emendada los constringa<br />

, et que ayan de facer por ella , et de usarla. Et por<br />

ende iudgamos que fagan por estas leyes que nos emendamos<br />

, et por las que pusiemos , et acreciemos en este<br />

libro en fin de la XII. parte desde' anno segundo de<br />

nuestro regno, dias por pasar del mes de lanero,<br />

todo omne , et á toda mugier de nuestro linage , et de<br />

nuestra gente , sea quiquier de los canes nobles ó viles de<br />

nuestro regno , los que á nos obedecieren , et que rala<br />

contra ellos , et que los sufran todos , et que se obliguen<br />

á ellas , et las ondren , et las cream. Mas las leyes que<br />

posiemos contra los judíos nos iudgamos que valan , et<br />

sean tenudas , et que se obliguen á ellos desdel<br />

dixiemos, et metiemos en la era en este prólogo' e'ttiede<br />

mrartqieue-<br />

anos la sazon, et señalamos por escripto de nuestras manos.<br />

5 Tol. Aurigius.<br />

6 Tol. Leuvergildus. Tol. 6. Leubeitildus y omite á Ata""<br />

¡tido y a Liuba.<br />

7 Tol.g. Tul. 6.<br />

8 1-01. criado ... criado.,..<br />

9 Tol. g. S. Gregorio.<br />

l0 Tol. yt. Viras, Tol, eZ—Vic2'"<br />

6• criado , cercado en medio.


~10.112='21•••••••'=2~weir.,.................<br />

:$ :. 7 I - :<br />

LIBRO I.<br />

F:i '<br />

FACEDOR DE LA LET,<br />

TITVLO .<br />

L Q ttai déve seer el 3 arte de fazer las leyes<br />

4.<br />

H. El s- fazedor de las leyes cuerno las deve<br />

usar.<br />

Hl. Que deve ayer en sí el fazedor de las<br />

leyes.<br />

IV. De que tida deve seer el fazedor de las<br />

leyes.<br />

V. 6 Cuerno 7 deve dar consejo el fazedor de<br />

1, Qual detie seer el arte de fazer<br />

las leyes.<br />

Nos OS ' 7 que devemos •dar ayuda "de salud '9<br />

por 2 ° el fazemiento 2' de las leyes , aparejamos<br />

nos 22 de fazer buena 23 huevra 24, cuemo<br />

fiziéron los antigos , é queremos ensennar<br />

25 en 'qual manera se deve fazer la ley,<br />

y 26 en qual manera el qui la faze " deve<br />

1 Esc. i. y Malp. I. EL PRIMERO LIBRO De los<br />

tstrumientos (Malp. I. estrimentos) é de los aperos é las<br />

causas de la ley. Sus títulos son dos. Esc, 3 . LIBRO<br />

PRIMERO De los ensennamientos de las leys. Esc. 6.<br />

Aquí se compieza el primero libio. Y despues en el orbe<br />

de un círculo : Aquí se compieza el primero título del<br />

libro primero del de Leon, así respectivamente en todos<br />

los principios de los ibros siguientes. Malp. 2. y s.<br />

Del facedor de las leyes , é de sus cosas. .<br />

2 Etc. 6. TITVLO DE LAS CARTAS LEGALES,<br />

ET DEL FACIMIENTO DE LAS LEES. Ese. 4.<br />

Camp. Bes. y Malp. 1. PRIMO TITOL DE LAS<br />

CARTAS LEGALES , EL DEL FACEDOR DE<br />

LA LEY. Esc. ET DE LAS CARTAS LEIGALES.<br />

E. R. DE LAS CARTAS LEGVALES.<br />

3 B. R. e. 3 . Esc. 2 . 3 . y 6. la arte , y así en la' ley,<br />

4 B. R. 1. 2. Esc. 6. y E. R. leys , y así despues. Comp.<br />

y Bex. lees , y así constantemente.<br />

5 Esc. e . Que dere usar el fatedo • de la ley , y así en<br />

la ley.<br />

6 Esc. e. Dr que guisa se deve conseiar el facedor de<br />

la ley, y así en la ley.<br />

7 B. R- I. 2.3. Esc. 1. 2. 3. 5. y 6, Camp. Bex. y Toled.<br />

Corno. E. R. Quomo , y así otras veces.<br />

8 Ese. e. Como deve ser razonado el facedor de la ley, y<br />

así en la ley.<br />

9 Ese. 3 . Qual deve ser en iuclgar.<br />

o S. B. Esc. a. y + iutgar. B. R. 2. E. R. Esc. 6,<br />

Camp. y Bex.<br />

II Ese. a. Qual de 3e seer el facedor de la ley á las de<br />

la corte del rey , et á los otros, y así en la ley.<br />

B. R. 1. s. Comp. y E. R. tunas.<br />

13 Esc. 5 . comonales , e t, Ese. 6. cumunales.<br />

1 4 Esc. 1. Que el faredor de la ley enderece lar hyei.,<br />

el" que las mantenga derechamien t•e , y así en la ley-.<br />

DE LAS LETES.<br />

DEL FACEDOR DE LA LEY. 2<br />

las leyes.<br />

VI.<br />

8 Cuerno deve fablar el fazedor de las<br />

leyes.<br />

VII. Cuerno 9 deve iudgar " el fazedor de<br />

las leyes.<br />

VIII. Qual " deve seer en 12 las cosas comunales<br />

' 3, hy en las cosas de cada uno.<br />

IX." Qual ensennamiento 25 deve dar el fazedor<br />

de las leyes.<br />

ayer ensennamiento ó arte de la fazer. Y esta<br />

nuestra arte de esto puede 28, seer muy<br />

mejor 29 provada , si non fuere 3° fecha por<br />

semejanza 3 ' solamientre , mas " por verdad<br />

33 , é que non sea 34 fecha por sotileza<br />

35 de silogismos , nin por desputacion 36,<br />

mas sea 37 fecha de buenos é de honestos<br />

comendamientos 38 . E que esta arte non sea<br />

fecha por desputacion puede seer provada<br />

15 B. R. I. g. Ese. g. 6. E. R. y Camp. ensinnamiento.<br />

Bex. insinnamiento.<br />

16 Esc. 6. facier.<br />

17 Ese. 6.y E. R. Pues que devemos.<br />

18 S. B. y E. R. vida. Ese. i. pregon de salut.<br />

19 B. R.<br />

Bes. Malp. s. Ese. 2. 3. y 6. sala.<br />

2o B. R 2. Ese, 6. pora el EiCialiellt0.<br />

21 Bes. S. B. Malp. 1. .2. Ele. 2. 3. 4. s. 6. y Camp,<br />

facimiehto. E. R. facedor.<br />

22 Ese. 5. aparellamos nos. Ese. 6. aparellémonos. Camp.<br />

aparellamos de facer. E. R. aparecemos nos.<br />

23 B. R. 1. j•Toled. E. R. Malp. 2.y 3-. nueva. B. R. 2.<br />

S. B. Ese. 6. y Camp. nova. Bes'. nueva.<br />

24 Esc. 3. 4. s. 6. Bes-. y Camp. obra. E. ley.<br />

25 Toled. mostrar. B. R. 1. 3 Esc. 6. Camp. E. R.<br />

y Bes. ensinnar.<br />

26 Esc. 2.y: Bes. et, Ese. s. y E. R. é.<br />

27 Esc. 2. s. 6. y Bes. faz.<br />

28 Ese. 6. y Camp. pode.<br />

29 Camp. mellor, Bes. melor.<br />

so Ese. 3. y 5. fuer. Bes-. R. S. y Ese. 4. fue,<br />

3 1 Ese. 3. y Camp. semeliancia.<br />

seinLiancia. B. R.<br />

1. 2. 3. Efe. 2. y 5 . semeiancia. Ese. 6. limicntia.<br />

Camp. mes. E. R. max. B.R. mays.<br />

33 E1C.4. B:s. R. S. B. y 1. verdat.<br />

B.R.I. e. y '"Ese. 6. verdade.<br />

.Toled. non faga por.<br />

3 5, B.R.2. y Ese. 6. soteleza.<br />

36 1. Toled. Ese. z. 2. 3. 4. 5. E . R . B.<br />

illa!p• 1. y Bes. clisputocion.<br />

37 Toled. mas semele fecha de buenos e de °mirados<br />

comendamientos. Be.v. sca ti.clia de bocas et onestas<br />

costumints. E. R. de doradlo s é de.<br />

R. enÇoinendaTnientos. Esc. 5. y Ca". manda-<br />

3 8 E.<br />

mientos.<br />

Z 2


DEL FVERO JVZGO<br />

3<br />

El maestro z .Lpues -3.<br />

por esta razon<br />

tiene la forma de la huevra 4 ante sí , en<br />

la razon porque fué lecha, por<br />

vano demanda<br />

5 .<br />

fazer aquella forma<br />

En ( las cosas que<br />

non sal] conocidas 7 , deve binne sübtiliz„r<br />

8 por las cognoscer 9 , é por las saber";<br />

mas en las cosas que omne tiene > "'ante sí<br />

deve omne fazer -segund quel 12 demuestra<br />

' 3 la forma. Onde en la cosa , que es<br />

encubierta 14, porque se non demuestra la<br />

forma , deve omne subtilizar cuerno fué<br />

fecho ; mas en la cosa que omne tiene ",<br />

é que a usada , non deve omneipesquerir<br />

otra razon , si non iazer la huevra 17, que "<br />

veye ' 9 . Onde nos que amarnos ",las buenas<br />

costumbres, he bien fazer, mas que gent<br />

fablar , non queremos semejar " boceros,<br />

mas queremos semejar , á los que .fazen de-<br />

tiendo , mas pole40,․)ndraclamientfe -Cá<br />

non es 29 convenible Cosa 3., que él entienda<br />

_„de fazer grand yoydo 315 unas de 32 fazer la<br />

ley, que sea asalvamiento del p ueblo 33.<br />

III. 34 Que deve ayer en sí el fazedor d<br />

de las<br />

u<br />

leyes. y<br />

Primeramientre el fazedor de la ley deve<br />

.catar, si 35 aquello .qüe el diz puede " seer,<br />

é depues 37 devese " catar que lo non faga<br />

,solamientre 39 por su provecho , mas comunalrnientre<br />

por 49el provechó ael pueblo, que<br />

por 41 esto semeje , que él non faz la ley<br />

por 42 sí, mas cornunalmientre,por todos 43<br />

IV .., 44 De que 45 vida deve.wer.elfir- z,<br />

zedor de las leyes.<br />

recho ".<br />

Ei fazedor de las leyes, en 46 el fazer de las<br />

II. El fazedor de las leyes • cuerno las<br />

deve usar.<br />

leyes deve catar á Dios ,, é 4 su alma. Devq<br />

seer muy percibido 47 en dar conseio 48 : deve<br />

seer compaciente 49 á, 5 °. los -menores,..é<br />

El fazedor de las leyes non deve fazer el<br />

derecho por 23 desputacion, mas deve fazer '4<br />

el derecho 25 ; ni 26 deve fazer ley en 2 7 con-<br />

deve seer comunal 5 ' á los mayores s ' he á los<br />

menores; que 53 él que deve catar la salud 54<br />

de todos , los " puede sovernar meior, , . é _<br />

x Ese. s. racion.<br />

2 Ese. mayestro. Ese. 6. maestre. Camp. mestrO.<br />

.Bes. mestre.<br />

3 Etc. s. El maestro que time. Ese. 6. pos que la obra<br />

ante sí ten en vano. Comp. pois.<br />

4 l'oled. Ese. 1. y. y Comp. obra. Ese. 5. yebra.<br />

5 Ese. 6. fuerma , y así despees.<br />

6 Ese. 2. Que. Ese.. 5. s. y 6. Ca en las cosas. Ese.<br />

Et en las cosas.<br />

7 Esc r 4 y Maly. conoscidas. Bes. cognoscidas.<br />

Ese. s. cormoszudas.<br />

8 Ese. 5.y s. sotilezar. Ese. 6. sutelezar. Crunp.,sobtilizar.<br />

9 Maly. r. Esc. r. 3. 4. s. y _Bes. connoseer. ESC. 6.<br />

E. R. S.B. Maly. a. y Ese. 2. conocer. Camp. conucer.<br />

x o Ese. 3 . Leer.<br />

II B. R. i. S. B. E. R. Ese. 2. y. 6.y Bes. vez. Exc.<br />

4. y 5..veie. s. viere.<br />

12 Maly. 2. ,5". y Esc. segund le. Ese. 6. segundo<br />

aqueIa demuestra de la therma.<br />

13 Efe. 5. muestra, Cam;'. MOstra. E. demostra.<br />

14 E. R. y Ese, y. encubierta. Comp. encuberta.<br />

15 Toled. E. R. y Ese. s. sotilizar. Ese. y. asutilezar.<br />

Ese. 6. sutelezar.<br />

16 Ese. 3. y 6. vee. Ese. s. veie. Comp. Cien.<br />

1 7 Ese. s. y. s. y 6. obra. B. R. 1. y Ese. s.<br />

facer la obra segun la obra que ve.<br />

18 Esc. g. y segund la obra (Ese. 5. yebra) que ve.<br />

19 Ese. 1. viere. Bes. Ese. 2. y. y 6. 1/ CC.<br />

20 Ese. 6. amamos maes bonos costumbres.- que gente<br />

fitblar. Ese. s. amamos mas buenas custumbres..:. que<br />

gent labra. Camp. Bes. E. R. Maly. s. Etc. 2.<br />

y 4. bien facer , et gent fitblar.<br />

21 Esc. y Camp. semellar.... semellar. Bes. senielar.<br />

E.e. oi7ade: Et por ende non debemos guardar<br />

la persona del vocero , mas debemos guardar ordenamiento<br />

de derecho.<br />

23 Ese. y. en.<br />

24 l'oled. B. R. 1. E. R. Bes. Camp. Ese. r.<br />

6. 4. 5<br />

S. B. Maly. 1.<br />

.<br />

2. y y. poner. Ese. guardar. •<br />

2$ Ese. 3'• derecho ; et non deve guardar decebimiento,<br />

nin deve titcer ley.<br />

26 Camp. y Ese. G. nen , y así otras veces.<br />

27 Maly. 2. y 5: con.<br />

28 Esc. 3. y<br />

mient.<br />

6. ordenadamientre. Ese. y. ordenada-<br />

y Bes,<br />

ay Comp. y<br />

onrada mientre.<br />

Be .<br />

Ye y así otras veces por es.<br />

30 Ese. non es convenible en las leyes que él entienda<br />

de facer grant roydo , et gent Tablar, así como<br />

facen en las escuelas de los philósophos, mas de fuer ley<br />

que sea asalvamiento del pueblo. -<br />

al E. R. y Ese. s. ruido.<br />

32 Camp. y E. R. deve.<br />

33 Ese. 5.y Maly. á salvamiento del pueblo. Ese, -(t:<br />

asalvamiento del poblo. Camp. salvamiento del poblo,<br />

Eje. : Por ende deven las razones seer oida's<br />

delant el juiz benignamient et sin roydo por salvacion<br />

del pueblo.<br />

34 Esta ley es IV. en 'el Toled. Esc. y . ,Malp. r. 2.<br />

35 Ese. r. que aquello que dice pueda seer, et deve catar,<br />

Esr. g. si aquello que dicen puede seer verdat , et pos debe<br />

catar.<br />

g6 Ese. 6. poda. Comp. pode. Ese. 5. que él Pace puede<br />

seer.<br />

37 Camp. depois.<br />

33 Toled. 51 4. s. Comp. y Bes, deve catar.<br />

39 Ese. solamient.... comonalmient.<br />

Camp. poca derecho del poblo. .73e. •. por so provecho<br />

del pueblo.<br />

.41 Esc. s. que entónces semeje.<br />

p4or2a tEod.r¿o-.5.3. y 6. pora sí.... poca todos. Camp. por sí....<br />

43 Ese, s. ahade : Et'por eso diz 'que el juyz es defendemiento<br />

de la ley.<br />

44 Esta ley es V. en el Toled. E. R. S.B. BeTSy Ese. 6.<br />

En Maly. 2. y Ese. 2. es la III.<br />

4s Camp. Bex. E. 11.. y Ese. s. qua],<br />

46 Comp. eno.<br />

47 Ese. r. percibudo en dar conseicr, et deve conseiar<br />

con pocos omnes et buenos , et de seso. Deve seer copaciente<br />

á los menores. Ese. a. s. j, Bex.. percebudo.<br />

Esc - 3.y 4. percebido. Mai!. 2. pOrpiC10-<br />

4 8 Camp. consello. Bes. conselo.<br />

49 S. B. Ese, 4 . y 6. paciente. Ese. 2. Muy packnt á<br />

los menores.... compaciente á los mayores ;.que 41 que deve.<br />

Bes-. muy paciente. E. R. pasciente.<br />

so Toled. de.<br />

51 cumunal. ,<br />

s2 Ese. 5. MeiOreS.<br />

53 Maly. r. y Lic. s. q uelf i dere castallasasaltlludde,<br />

Casi.<br />

11(1,4'grip.LC In 's;c1 cuerno ce' 101z:.s:<br />

salut<br />

• como los poda mejor.<br />

rntfic•<br />

6. Enid* B


LIBRO tt<br />

i gar z.7.9.13,741 1:19' 2 det9.51017 qin:c e.Pvg<br />

de usI. unossolanúentre. „<br />

V. Cuelmo deve dar consejo el fazedor<br />

de las leyes.<br />

ni fazedor de las leyes mas deve seer de buenas<br />

3 costumbres 4, que de bella 5 fabla 6;<br />

que los sos fechos se acuerden 7 mas-con<br />

la verdad 8 de corazon que con la bella 9<br />

palabra x°, é lp que dixiere mas lo deve<br />

demostrar " con fechos que con dichos ; é<br />

ante deve cuydar 13 lo que a de dezir 141.<br />

que dezir lo que a de fazer<br />

•• • •<br />

deve fablar el fazedor<br />

de las leyes.<br />

_<br />

VI. 1.6 Cuemo<br />

El fazedor de las leyes develablar poco 17,<br />

bien ; é non deve dar iuyzio " dubdoso,<br />

mas lano 19, é abierto 20, que todo lo que saliere<br />

2' de la ley, que lo entiendan luego 22<br />

todos Los qUe 14 oyeren."?, é que lo sepan 24<br />

sin 25 toda dubda, é sin rienguna gravedumbre<br />

26.<br />

VII. 27 Cuento deve iudgar el fazedor<br />

de las leyeS.<br />

Ei iuez deve :seer entendudo 27 en 3° iud.:<br />

:1 .Esc. et iudgar con cotiselo de todos , que con el<br />

su poder sola. mientre. 7 •<br />

2, Ese. 3..coy-dando la prode de todos que de la prod<br />

de uno soló. Eser. -.2.' é cnclandé por todos corno p6r.uhá<br />

solaniientre. Camp. cuidando rnais • próe de todos que pór<br />

el uno .solo. • ' ‹.<br />

3 Esc. 3: 6. Bes. y Comp. borras.<br />

4 Ese. 6. custumbles. Comp. costumnes. E. R. custumbres.•<br />

6 Esc. buena. Bex. y S...B.<br />

-6 Ese. palabra. _ ...•<br />

7 Comp. acordent mais conna. É. R. acorden.<br />

8 E. R. Ese. 4. y :5. verdat: -Ese. 6. virtude<br />

del coration. . • -<br />

9 loled. fremosa...E. R. bona.<br />

lo Ese. 6. parabra. Camp. E. R. y;Bex. parauli.<br />

Ese. 3 dexier. Ese. 6. y Comp. dixer. Bes. dixier.<br />

E. R. dixere.<br />

12. Comp. Bes. Malp. 2. Ese. y 6. mostrar. S. B.<br />

demonstrar. E. R. mesurar. M. mas lo demostrar.<br />

1 3 B. R. I. S. B. E. R. Canp. Bes. .Malp. 1. o.. Ese. 2.<br />

4. 5.y' 6. fazer. Esc. 1. guardar lo que manda, que mandarlo<br />

á otre guardar. , Esr, 3 fazer lo que plomete , que<br />

prometer la cosa et non la comprin<br />

• 14 Comp. E. R. y Bes. dizer.<br />

Camp. ben et<br />

mientre... .<br />

16 Esc. Como deve labrar el fazedor de las leys et me.<br />

J uro,- sus dichos que dexier.<br />

17 Ese. 6. pueco.<br />

18 ESC. R. S. B. Malp. r. Ese. 2. 4.y 5•<br />

iudicío.<br />

19 Esc.2.4. E. E. Malp.r.Camp,y Bes. sano. Malp.2.<br />

llano.<br />

20 Comp. y E. R. aborto.<br />

21 Ese.s. fablar. Camp. Bex. y Ese.6. salir. E.R. salire,<br />

22 Ese. 5. luogo. Camp. Togo. R. lueguo.<br />

2 3 Ese. 3: oyierem S. B. odieren.<br />

24 B. R. 1. En". 6. Bes. y Camp. Baban. E. R. saparr.<br />

2 5 Ese. 6. y Camp. sen.<br />

26 E. R. Ese. es y s. gravielumbre. Ese. 6. premia.<br />

Bes. graveza. Comp. gravidunme.<br />

TITITLO<br />

3<br />

gar dereeho 3 ',:-de.ve seer muy 3 •ariteviso 33:<br />

non -deve seer. muy coytoso 34 por departir:<br />

deve-. seer muy mesurada .en penar : deve á<br />

las veces parcir 3 5 : deve penar al qui • faze<br />

mal, é deve ayer tempranza. 36 en dar la<br />

pena: é deve ayer cuydado del oinne estran-<br />

Yxo .deve ser mesurado en el 37 que es de<br />

fa tierra, así 38 que la persona de cada uno<br />

non desprecie 39 , nin escoja 4° de fazer mas<br />

derecho al . uno , que al otro.<br />

VIII. Qual deve seer el fazedor de las<br />


4<br />

todos si ensennar cuerno<br />

(leven<br />

yor gloria<br />

seer<br />

de<br />

guardadas las leyes: que pues que<br />

la salud de toa el pueblo es en tener derecho<br />

,<br />

é lo guardar , ante deve él emendar<br />

¡as Leyes, que las 3 costumbres de los<br />

onincs.<br />

Ca son muchos los omnes que desp•ecian<br />

las leyes, é fázenlas por su voluntad,<br />

DEL FUERO JVZIGO<br />

én tal manerá'nue bi: ley , que devie 4 seer<br />

párosl‘ir provecho • "1--ó-;'que, la Ibrnari /<br />

eprovecho h o d e t° 'iBellos mismos. E así 6 que,<br />

el que deve 1 fazer. ley :, ,<br />

de la ley , el ' que eleve fai • el contrarió<br />

9 tdlet las cosas<br />

que son contrarias á 1°1 la 1ley<br />

por derecho<br />

de la' ley.<br />

II. TITOL DE LAS LEY-ES".<br />

I. Q ue deve guardar .el fazedor de la, ley,<br />

guando 12 la manda tener.<br />

II. Que cosa es la ley.<br />

III. Que faz la ley.<br />

I. Que deve 13 guardar el fazedor de la<br />

ley, guando la manda tener.<br />

El que manda tener la ley devela decir toda<br />

la ley complidamientre 1- 4, que non semeie<br />

que por la una partida de la ley quiere ganar<br />

gracia , mas que semeie que todo- su<br />

trabajo es complido. Ca las leyes non quieren<br />

seer formadas ' 5 ptr soFismo,,riin por disputacion,<br />

mas por fuerza de derecho. Ca j7<br />

la ley non deve seer fecha en - contienda, mas<br />

deve seer fecha por, razon, ea las-malas coatumbres<br />

non son de refrenar " solamientre<br />

por bella parabla 19 , mas por vertudes.<br />

II. Que cosa es la ley a °.<br />

La ley es por demostrar las cosas de Dios“,<br />

r Ese. r. a. y ensennare. B., R. r. Esc. 6. Bex.<br />

Camp. ensinar , y así otras veces.<br />

2 Esc. guardar. Comp. comendar.<br />

s Ese. s. los costumbres.<br />

4 B. R. J. 2. S. Bex. E. R.. Malp. r. Ese. r. y 5.<br />

deve. Bex. y Comp. devia.<br />

s Esc. ¿,--. toman. Ese. a. tornan en.<br />

6 13.R. y. Ese. 1. a. g. 4. y 6. así el que.<br />

7 Ese. 4. y s. devie. B. R. 2. Ese. 6. y Comp. devia.<br />

8 Ese. 3• lo que.<br />

B. R. .r. S. B. y Ese. 4. devie. B. R. 2. Ese. 5. 6.<br />

Bex. m Comp. devia.<br />

o :Ese. a. de la ley..<br />

Ir B. R. 1. 2. Ese. r. y Malp. 2. DE LA. LEY. Ese. 6.<br />

SECVNDO TITVLO DE LO FACEDOR DE LLAS<br />

LEYS. Exc. TITVLO SEGVNDO DE LA LEY,<br />

EN QVANTAS GLOSAS ET EN QVANTAS MA-<br />

NERAS PVEDE SEER. Comp. y Bex. DE LAS LEES.<br />

12 Esc. 5. quanto, y así despues.<br />

1 3 Bex. y Ese. s. Que deve facer guardar.<br />

1 4 Erc. et non aya cura de ordenar las leyes con bella<br />

palavra , mas que sémele quanto pudiere que su trabajo<br />

es cumplido. Ca las leyes.... fuerza de derecho , et<br />

por mantener el re fino , et las cosas de la corte , et<br />

governar los pueblos. Ca la ley non deve ser fecha.<br />

Comp. devela dizer toda coinplida mentre.<br />

1 s Ese. 6. th•adadas nen dadas pora sofismo nen por<br />

furza de derecho.<br />

16 Ese. por forma et por fuerza de derecho. Camp.<br />

y Bex. furcia. E. A. forza. Ese. 6. furza...<br />

1 7 Esc. Que la ley. M. Ca ley.<br />

18 Comp. tan sola mientre polla bella paravla.<br />

19 T°1ed * Ese. 5. Y 6. palavra. Malp. r. 2. A.4. 2. y 3;<br />

-4-<br />

IV. Qual deve seer la ley.<br />

V. Por que es fecha la ley.<br />

VI. Que vence omne de los enemigos por la<br />

ley.<br />

é que 22 demuestra bien bevir, y es,!3- fuente<br />

de disciplina .5 é que muestra , el 'derecho,<br />

é que faze 2$, é que ordena las buenas costumbres<br />

26, é govierna la cibdad- 27, é ama<br />

justicia, y es maestra 28 de vertudes 29, é vida<br />

de tod el pueblo.<br />

III. Que faz la ley 3°.<br />

La ley govierna la cibdad , é govierna á<br />

omne en toda su 3' vida, é así es dada á los<br />

barones , cuerno á: las mugiereS:32 , é á los<br />

grandes cuerno á los pequennos , é así á los<br />

sabios cuerno á los non sabios ., é. así á los<br />

fiiosdalgo cuerno á los villanos 33 : é que es<br />

dada sobre todas las otras cosas 34 -por la salud<br />

del príncipe e del pueblo, e reluze<br />

cuerno el sol en defendiendo 36 á todos.<br />

palabra. E. R. parabra. Ese. I. por bella palavra nin por<br />

sofismos , mas por vertude et por tempranza.<br />

zo Esc. 3. Que cosa puede ser la ley , y así en la rúbrica.<br />

Malp. a. S. B. y- Esc. 2. Que cosa es, ley.<br />

Esc. r. de Dios con zelo. • •<br />

z z Camp. et qui deinostra ben viven. Ye fonte.<br />

23 Ese. 6. et e fonte de . melizina -,er que.<br />

24 Malp. disciplina et castigamiento-, et que muestra.<br />

s Malp. r. S. B. Ese. 2.3 4. que face bien. Bes. et<br />

faz bien. Camp. que faz ben. E. R. é fase bien. B.R.<br />

faz ordenar las costurones.,<br />

26 S. B. y Ese. 4. obras. Bex. cabras. E. R. obroas.<br />

27 Ese. r.y 2. cipdat. Esels: 4. Bex. Comp."' frfal12- -r•<br />

cibdat. Esc. 6. cidade. S. B. cibdade. •<br />

2 8 Ese. r. es maestra de vertud, et es alma et vida. Comp.<br />

y Bex. mestra. Esc. 6. muestra. „<br />

29 Malp. 5. 2. _Ese.. 2. 4. y s.. vedar. Comp. vertut.<br />

S E.<br />

B.R. vertude. Efe. virtude. Bex. verdat.<br />

3o Esc. 3 . Quantas et que cosas face la ley.<br />

31 B. R. r. 2. s. Comp. E. R. y Bes. sua.<br />

32 l'oled. E. R..'Malp. 7 . y Ese. 6. mugeres.<br />

niogieres. Ese. a. mujeres. Comp. =hieres. Bea.. molieres.<br />

B. R. royeres.<br />

33 B. R. 2. Malp. f. E. R. Ese. s. y Bes' vilanos.<br />

34 S. B. E. R. y Ese. 4 . otras cosa del inundo , y es<br />

guarda (E. R. garda) del príncipe. (S. .Z é del pueblo).<br />

Malp. s. sobre todas las cosas dQ,011/1340 sdlul del<br />

príncipe. Bex. sobre todas las' Otras: osas uel del mundo, et<br />

hye guardada del príncipe et 44'11"i°'<br />

35 Comp. reluz. Ese. .13•<br />

relusce.<br />

36 Toled, y )3 04-, “LddcoliulientO.. Ese. 6. en defen-<br />

=lento.


5<br />

IV: Qtiat deve<br />

La ley deve seer manifes"ta ndn -deve<br />

ninguno 2 seer engannadá, por ella. Et deve<br />

seer guardada segund 3 la costumbre 4<br />

de la cibdad, é deve seer convenible al logar<br />

5 , é al tiempo, é deve tener derecho,<br />

y egualdad 6 , é deve seer honesta , é digna<br />

é provechosa, é nescesaria 7 : E deve omne<br />

ante 8 catar, si 9 aquello que ella demuestra<br />

nasce mas i° por pro t ' adelantre, que por<br />

almo. Que entienda omne , si 12 terná mas<br />

pro que nuzimiento ' 3 , é si 14 manda tener<br />

honestad ", ó si se pued tener sin perllo 16:<br />

V. Porque es fecha la ley.<br />

Esta fué la razon por que flié fecha la ley,<br />

que la maldad 17 de los i8 omnes fuese refrenada<br />

", por miedo della", é qúe los buenos 2'<br />

visquiesen 22 seguramientre entre los malos ; é<br />

que los malos fuesen penados por la ley, édexasen<br />

de fazer mal por 23 el miedo de la pena.<br />

VI. 24 Que venza omne de los enemigos<br />

•<br />

por la ley.<br />

P ues que las cosas todas fueren cotnplí.-das<br />

en paz, é toda contienda - fuere 25 echa-<br />

1 B. R. r. Bes. Malp. 2. Etc. 1.2.3. 4.y g. manifiesta.<br />

2 Camp. nengun. B. R. 1. 2. j. Be.s.Esc. 4.y 6. nenguno.<br />

Malp. r. y Esc. 2. non deven nengunos ser engannados.<br />

3 B. R. 1. Camp, S. B. _Ese. 4. 6. y Bes. segundo.<br />

.L. R. Malp. I. y Etc. r. segunt.<br />

4 Esc. 5.Y 6. custumbre. Camp. custumne. Be • . costumne.<br />

S B. R. 1. 2. 5. Etc. r. 2. s. y 6. lugar.<br />

6 Malp. 2. Etc. 4. y Bes. y egualdade. Esc. r.<br />

2. J y 6. egualdat. Etc. s. gualdad. Esc. 6. é verdade.<br />

13., R. 1, 2. 3. y E. R. ygualdade.<br />

7' B. R. r. 2. ¿-1. Malí'. 2.. E. R. Bes. S. B. y Comp. Ile•<br />

cesar ia.<br />

8 Ese. y enante acatar. Etc. 2. ante sí.<br />

9 Esc. S . si aquella razon que ella demuestra.<br />

ro Etc. 4. mas pro delante que damno. Esc. s: nace<br />

maior por adelante que damno. B. R.•1. mayor prol que.<br />

I I Camp. proa, y así despues. Esc. 3. prod. B. R. s.<br />

xneyor prod.<br />

12 Etc. 6. se trae mas prod. B. R. r. se torna mas prol.<br />

1 3 S. B. Etc. r. 4. s. y Bes. 110/ Esc. nózemiento.<br />

B. R. r. y Esc. 6. nuscimiento. B. R. 2. nuirnento.<br />

14 Camp. y Bes. 6 si.<br />

15 Malp. Etc. 2. 4. y Camp. honestat. Bes. y S. B.<br />

onestat. Esc. 3. y 6. onestad. E. R. y Molí,. onesta.<br />

26 Camp. peligro. E. R. Malp. I. y Esc. s. perigro.<br />

S. B. pendo.<br />

17 Malp. 1. Etc. 1. 2. s. Camp.i, Bes. maldat. B. R. 1.<br />

2. S. B. y Etc. 4. maldade.<br />

18 Bes. de los malos. Camp. de los malos omnes.<br />

19 Ese. restrennida.<br />

20 Malp. 1. E. R. Etc. 4. S. B. Comp. y Bes. de las<br />

penas . Etc. de las penas de la ley. B. R. r. Malp. o.<br />

Esc. r.y 6. por miedo de ellas. 13. R. 2. por medo delas.<br />

r Etc. 5. Camp. y Bes. bonos.<br />

zi Toled. Etc. I. 2. y 5. viviesen. Malp. 2. y Etc. s<br />

vevieren. E. R. Etc. 4. 6.y Bes. vivissen. Camp. vívessent.<br />

2 3 Ese. 1 . y 2. por miedo. E. R. por medo de la pena.<br />

2 4 Esc. 3 . Que la lo, deve ser vencedor de sus enemi<br />

P-r , y así en la rúbrica.<br />

2 5 Camp. fore getada. Bes. for echada.<br />

26 B . R. 2. 5. l'oled. E. R. Maip. 2. S. B. Esc. 1. 4. 6.<br />

y Comp. dentre. r. y Eir. 2. entre.<br />

LIBROA.°TITTLO II.<br />

da de entre 26 los príncipes 5 é de entre<br />

lds 'cipdadanos 27, é de entre los pueblos, y<br />

de''entre 28 su familia, pueden ír contra los<br />

enemigos, é contrastallos 2 9 esforzadamientre<br />

, é seguramientre 31 , é avrán esperanza<br />

3 2 mas de venzer, guando 33 non ovieren<br />

ninguna cosa entre sí que teman. Ca por<br />

la paz , é por las leyes el pueblo 34 que es<br />

en 35 estado de salud 36 non podrá 37 seer venzido<br />

35 por los enemigos, pues que non sintieren<br />

39 ningun mal entre sí, é fuere aiu-<br />

. dado de las leyes, é los omnes se ternán por<br />

mejor 4° armados por derecho que por armas<br />

él príncipe ante deve guardar la justicia<br />

contra su 4' enemigo, que lidie con el,<br />

y estonze 42 puede seer muy bien aventurado<br />

en la batalla 43 el príncipe lidiando, guando<br />

4+ levare derecho ante sí , é 45 los suyos<br />

serán mas fuertes en 46 crebantar los enemigos<br />

, guando los 47 tovieren á derecho , y<br />

ovieren paz entre sí. Ca cosa es provada por<br />

natura, que la iusticia por que se defiende 48<br />

el cibdadano 49, crebanta el enemigo. Et por<br />

ende tollerá 5 ° la contencion 51 de los estrannos<br />

de sobre sí, si los suyos toviere 52 bien 53<br />

en paz. Onde cuerno la mesura del príncipe<br />

es tempramiento 5+ de la ley, así la concordia<br />

de los cibdadanos SS venze los enemigos.<br />

Et de la masedumbre 56 del príncipe<br />

27 E. R. y Bes. culpados.<br />

28 Toled. Esc.4. y Camp. dentre. E. R. Malp. r. y<br />

Ese. 2. entre.<br />

29 Toled. contrastarles. Malp. .r. 2. Etc. r. y Bes. contrastarlos.<br />

B. R. 1. 2. j. y Etc. 6. contrastalos.<br />

3o Esc. 6. es forz iclamientre. Bes. esforciad a miente. B. R.<br />

2. y Camp. esforziada mientre. E. R. esforzida mentre.<br />

31 Comp. seguradamiente. Esc. s. seguramient. E. R. seguramentre.<br />

32 B. R. 2. s. Malp. r. Etc. 2. Bes.y Camp. esperancia.<br />

33 E. R. S. B. Esc. .r. s. 4. y 6. quanto mas non.<br />

Camp. guando mas non oyeren. Bes. quanto mais.<br />

34 Etc. 1. el puebro. Camp. poblo.<br />

35 E. R. Malp. 1. S. B. y Etc. 2. 4. honestado de,<br />

Bes. honesto de.<br />

5 6 B. R. r. d. S. B. y Etc. 4. salude. Bes. E. R.<br />

Malp. r. y Esc. salut, non podrá &c.<br />

37 Camp. poderá. E. R. podria. Etc. 1. en estado d'e<br />

salut, espandiéndosse la iustizia en él assí como el olio<br />

en los cuerpos , et como el vino en las unturas non podrá.<br />

8 8 Esc. 2. venzudo.<br />

89 B. R. r. Bes. E. R. y Camp. sentiren. Esc. sintire.<br />

Etc. 3. sentieren. 13. R. 2. sentir. B. R. S. sentiere. ,<br />

4o Camp. y Esc, 6. mellor. Bes. melor.<br />

4t E. R. Bes. Camp.y Etc. 4 . so... é los sos... si los sos.<br />

42 B. R. y Etc. estuenze. Comp. estoncia.<br />

43 E. R. S. B. Molí,. Esc. 4 . y 6. bataya. batala.<br />

44 Etc. /..quando lo levar por derecho. B. R. y. quanto.<br />

45 Camp. ellos serán mas Portes.<br />

46 Etc. 6. et quebrantará. B.R. é quebrantará. M por<br />

crebantar.<br />

47 Camp. guando los tever. Bes. guando los sos teuier.<br />

48 B. R. r. E. R. .Esc. 6. y Comp. defende.<br />

49 Comp. S. B. E :c. 1. y 4. Cipdadano. Etc. 6. ildadano.<br />

SO Toled. S. B. y Esc.4. toldra. Esc. 6. tueyar.<br />

5 1 Esc. 6. y Comp. entencion.<br />

52 Camp. tever. Bfa. tener. Etc. tovier.<br />

•<br />

53 Etc. 2. bien á derecho.<br />

54 Esc. 3. contemplamiento. B. R. 2. enterpretamiento,<br />

55 Comp. S. B. Es,. 1. s 4. cipdadanos, y así despues.<br />

56 B. R. Etc. 6. y Pea. mansedumne. Camp. man;<br />

sidupne. E. R. mansidurnbre•


6<br />

nasce la ley , é de la ley nascen las buenas<br />

de las buenas costumbres,nascostumbres,<br />

é del pueblo. E por la con-<br />

ce la concordia<br />

cibdadanos nasce el vencimien-<br />

cordia de los<br />

to de los enemigos. E así el buen príncipe<br />

govierna bien 3 las sus cosas , é gana<br />

las agenas 4, é inientre que tiene 5 los suyos<br />

en paz , crebant a los enemigos , é los<br />

estrannos , y es defendedor de los suyos, é<br />

DEL FvEzo.jvzGo,,<br />

LIBRO II.'8<br />

vencedor 6 de los enemigos. E ? avrá des 9-<br />

pues 8 destas cosas temporales les folganza<br />

por siempre. E depues deste.oro de lodo 1°<br />

avrá el regno " celestial, e depu es de d la<br />

corona é de la púrpura deste mundo avrá<br />

la corona de la gloria celestial. Et denlas 13,<br />

non lexará 14 de seer rey ' 5, ca poi lexar<br />

este regno terrenal, é ganar el celestial, non<br />

pierde el regno , mas " acreciéntalo 19.<br />

L TITOL 19 DE LOS IVEZES<br />

1. En quanto tiempo deven valer las leyes<br />

que son emendadas.<br />

II. Que el rey é los pueblos deven seer sometidos<br />

de las leyes.<br />

III. Que tod omne deve saber las leyes.<br />

1V. Que las cosas del príncipe deven seer ante<br />

ordenadas, é las del pueblo depues.<br />

V. De toller la cobdicia de los príncipes , é<br />

cuerno deven seer fechos los escriptos en<br />

su nombre de los príncipes.<br />

VI. De los que son rebelles, ó mal obedientes<br />

contral príncipe ,ó contral pueblo, ó contra<br />

la tierra.<br />

VIL Que ningun omne non deve 22 blasphemar<br />

el príncipe , nil maldezir.<br />

VIII. De taller las leyes de ¡os omnes estrannos.<br />

IX. Que ningun omne non aya otro libro si<br />

non este que es fecho d'nuevo.<br />

X. De los dias, é 23 de las fiestas que non<br />

deven tener pleytos.<br />

XI. Que los iuezes non oyan ningun pleyto , si<br />

no aquel que contenudo es en las leyes.<br />

B. R. a. y Etc. y. E. R. y Maip. r. vencemiento.<br />

Etc. 6. vincinniento.<br />

Toled. E así es buen príncipe el que &c. Bex. y<br />

Casnp. El bon príncipe.<br />

3 E. R. Etc. 6. y Camp. ben.<br />

4 Etc. 4. aienas é mientra. B. R. a. 3: E. R. y Ere. 2.<br />

glenas. Ere. 6. y Camp. alienas. Bex. aienas.<br />

s Etc. 6. y Camp. ten. B. R. 2. 3. sien.<br />

6 E. R. S. B. y Ese. 4. cometedor.<br />

7 E. R. S. B. y Bex. E mientre que estas cosas fueren<br />

(Bex. foren. E. R. furen.) tempradas, avrá folganza (Bex.<br />

folgancia).<br />

8 B. R. 2. y Ese. x. pues. Caín/. despois.<br />

9 Etc. r. y 2. folgura. B. R. y Bex. y Esc. 3 folgancia.<br />

lo Etc. 2. ledo.<br />

5.1 B. R. 3. y Ese. 3 reyno.<br />

12 Ese. et despees de la corona (-leste mundo et de<br />

la púrpura. Esc. 4. depues. Camp. depois.<br />

Camp. y Bex. dernais. E. R. é de mas.<br />

Toled. Camp. E. R. Esc. .r. 2. y. 4. y 6. clexará....<br />

dexar.<br />

15 Bex. rae.<br />

1 6 ,ksc. 6. mas ben siguramientre.<br />

E DE LO QVE IVDGAN. 20<br />

XII.Que los pleytos pues que una vez 24 fueren<br />

acabados que non sean depues reboltos.<br />

XIII. Que ningun omne non deve seer iuez si<br />

no al qui lo mandare el príncipe , ó<br />

aquel que fuere de consentimiento de<br />

las partes , ó demandado de los otros<br />

iuezes.<br />

XIV. Quales pleytos deven iudgar, é á quales<br />

personas los deven dar á iudgar.<br />

XV. Que los iuezes deven iudgar los pleytos<br />

criminales, é los otros.<br />

XVI. De la pena que deven ayer aquellos que<br />

iudgan , é non an poder de iudgar.<br />

XVII. De los que son ¡amados por letras<br />

del iuez, ó por seyello , é non quisieren'<br />

venir.<br />

XVIII. Del juez que non quier oyr á aquel<br />

quel demanda quel faga derecho, ó que!<br />

iudga tuerto por enganno , ó por non<br />

saber.<br />

XIX. Del iuez que iudga tuerto por ruego, ó<br />

por ignorancia.<br />

XX. Del iuez que faz perder alguna cosa por<br />

17 Ese. x. y Bex. acresciéntalo. Etc. y. y 4. acrescénta►<br />

lo. B. R. 3. y Etc. acrezéntalo.<br />

18 Malp. 2. En las cosas é en los mandamientos de<br />

los pleytos. Sur títolos son cinco. Ese. a. EL LIBRO II.<br />

De las cosas de lar pleytesías et sus causar. .Esc. 3. LI-<br />

BRO III. Como deven ser ordenadas las ley, et de lo que<br />

puede nascer de ellas. B. R. 3. .De los pr9'tos de la ley.<br />

19 En i. este tít. es el HL del lib. I., y aunque<br />

en el sumario de los títulos y epígrafes hay distincion<br />

de títulos ; pero en el cuerpo todas las leyes van<br />

seguidas sin esta di-vi:ion, y por esto hay tal diferencia<br />

en la enumeración.<br />

20 Ese. Z. 2. DE LOS IVICIOS ET DE LAS CO-<br />

SAS 1VDGADAS. Ese. 3: COMO DEVEN SER OR<br />

-DENADAS LAS LEYS , ET LAS RAZONES ,QVE<br />

PVEDEN NACER DE LOS IVICES ET DE LOS<br />

IVDGADOS. Etc. 6. TITVLO DE LIOS IVICES.<br />

Camp. y Bex. DE LOS IVICES ET PE LOS QYE<br />

1VLGAN.<br />

21 Esc. qual tiempo, y 44;12 1a ley.<br />

22 Fsc. 2. y 4. non ore.<br />

23 Esc. 4. y de.<br />

24 Ese. 3. pegada.


LIBRO ..II.<br />

.enganno . á •alguna de 'las<br />

, -..partes.<br />

Del iuez que bien quiere entender I .el<br />

pleYto , que deve primeramientre afazer.<br />

.a:sospechosa alguna de<br />

las partes.<br />

XXIII. Del iuez cuerno deve iudgar.<br />

XXIV. Del -pro*,..6 dek -danno que eleve aves<br />

el sayon.<br />

XXV. Que tod omne a quien 3 es dado poder<br />

de iudgar aya nombre iuez.<br />

XXVI. Qué . 4- tod atamiento que fuere fecho<br />

por fuerza del alcalde depues iuyzio non<br />

L s El Rey Don Flavio' Recisvindo<br />

n quanto tiempo deven valer las leyes<br />

que son emendadas.<br />

• .<br />

Nos 7 que queremos emendar las leyes, dezimos<br />

esto luego por sentencia primeramientre<br />

, que así cuemo las leyes paladinas son<br />

provechosas por atoller 3 los pecados de los<br />

omnes , así las obscuras leyes destorvan que<br />

las non.puede 9 omne ordenar. Ca algunas i°<br />

cosas fuertes " son ordenadas por obscuras 52<br />

palabras , é dallí nasce contienda , porque<br />

los pleytos non pueden seer departidos claramientre<br />

por ellas , ca o 13 devien poner<br />

término á calonnas 14 , allí ponen I s lazos á<br />

los omnes entre sí. •E dallí nascen muchas<br />

diversidades ' 6 de pley tos, é dallí nascen<br />

muchas contiendas entre las partes. Dallí<br />

nascen dubdas 17 entre los iuezes ", así que<br />

ñon pueden poner 19 término á los pleytos,<br />

ni refrenar las calonnas. Onde todas las cosas<br />

que vienen en contienda, non 20 pueden<br />

Esc. 4. oir.<br />

2 Esc. a. Del alcalde 6 dotro de qual dignidat quiere<br />

que. es . Sospechado de alguna de las partes ,. et si iudgará<br />

(en la ley iudgar) contra la ley , y así en la ley.<br />

3 Esc. 6. á quem es dado por dar de holgar a numbre<br />

*tia , y así: en. la.ley. .<br />

4 Ese. 1. Que tod omne que con tuerto fuere ligado , que<br />

sea. destecho , et ámas las partes se p. uedan demandar<br />

despees.<br />

s Esta ley es parte de la V. de este título en los códices<br />

Toled. Camp. E. R. M.. B. R. 2.3. S. B. Malp. I. 2.<br />

Ese. 2. J. 4. 5. y 6. En el de Bex. se halla tambien<br />

continuacion de la misma ley , pero separada y con esta<br />

rúbrica: De declarar las leys , et de qual tiempo deven<br />

valer. En el Esc. se halla la rúbrica , y falta la ley.<br />

Y se ha puesto en este lugar por . conformarse con el texto<br />

latino.<br />

6 Toled. sin autor.<br />

7 13.:y EJC. 4. Los que,-<br />

8 E. R. y Bex. toler. B. R. toyer. Esc. 6. toger.<br />

Lo s demas toller.<br />

9 S. B. Malp. a. Esc. 31 y 5. pueda. Carnp. poda.<br />

r o B. R. 3 y Esc. 6. Ca dalgunas. Camp. Et algunas<br />

cosas.<br />

11 Camp. y Ese. 5. fortes.<br />

32 LB. Malp. .r. a. Ese. ,3. 4. 5. y 6. E. R. Bex.<br />

B. -11 * 3»y escoras.<br />

1 3 Ese. 3. et "6 devien. ca bu. Camp. tí. B. R. 1.,e<br />

-T1TVLO.i<br />

derecho , non' .vala.•<br />

XXVII. Que el iuyzio, que es dado por• mandado<br />

del rey, 6 por miedo si es torticero<br />

, non vala.<br />

XXVIII. , Del poder que an los obispos sobre,<br />

los iuezes, que iudgan tuerto.<br />

XXIX. Que el iwz deve dar razon de quantol<br />

demandaren.<br />

XXX. De la pena que deve ayer el iuez,<br />

que toma las cosas aienas , ó las manda<br />

tomar.<br />

XXXI. De los que non quieren venir por mandado<br />

del rey.<br />

seer demostradas 2E por pocas palabras, si al<br />

que non los pleytos, que fueren tractados ante<br />

nos, et las leyes, que ende fueron fechas,<br />

queremos emendar en este libro é ordenar,<br />

y esplanar las cosas que son dubdosas 22, e las<br />

que son nozibles 23 fazer provechosas, é las<br />

cosas que son mortales 24 fazer piadosas , é<br />

abrir las que son encerradas 25 , é complir las<br />

que son comenzadas 2 6, en tal manera que<br />

todos los pueblos de nuestro regno entiendan<br />

que son bien emendadas, é ordenadas.<br />

E por ende estas leyes, que nos emendamos,<br />

é las que fazemos nuevamientre , é ordenamos<br />

, é ponemos en este libro cada uno 27<br />

sus títulos mandamos que sean guardadas<br />

de las kalendas 28 de noviembre deste segund<br />

anno que nos regnamos , é que valaii<br />

por siempre , é que las tengan 29 todos los<br />

que son de nuestro 3° regno , así cuerno las<br />

oyeron 31, é las otorgaron todos los obispos<br />

de Dios, é los sabios de nuestra 32 corte, é<br />

los. mayores. E las leyes que fiziemos contra<br />

los iudios, mandamos que valan daquel tiempo<br />

adelantre , que fueron confirmadas por<br />

nos.<br />

hu. B. R. 3: ye 6. En Malp. 2. falta el ca.<br />

14 Esc. calompnías. Ese. 6. columnas. B. R. 3.: colomias.<br />

a 5 Esc. 6. puenen.<br />

16 M. adversidades.<br />

i7 Camp. dobdas.<br />

18 Toled. y Malp. 2. alcaldes. Ese. 2. los príncipes et<br />

los iueces. Camp. E.R. Bes. Ese. s. y 6. iuices.<br />

.1 9 Ese. puner.<br />

20 B, R, 2. 3. E. R. y Bex. si non.<br />

.Esc.. 6. dennustradas. B. R. ."-. partidas.<br />

22 Camp. dobdosas. Ese. 6. dul)idosas.<br />

-23 Ese. 6. nuscibles. B. R. S. nozivrcs.<br />

24 Ese. 6. rnurtales.<br />

25 Ese. 6. encierradas. B. R. cerradas.<br />

26 B. R. a. Malp. a. 2. Esc. 4. y compezadas.<br />

Ese. 6.. compiezadas. B. R. 2. E. R. y Bex. empezadas.<br />

27 Ese. 3 cada una. S. B. y Ese. 4. cada uno sos<br />

Ese. 6. cada uno de sos. B. R. 1. cada una so títu-<br />

los. R. 2, cada una en sos.<br />

28 Ese. 3 y Ese. 6. desde kalendas novernbrias . Camp.<br />

desde kalendas novembres. Bes. kaliendas de novembro.<br />

El R. desde kalendas de novembre.<br />

29 E. R. tingan. B. R. 3. tiengan.<br />

3o Ese. 2. de nuestra corte et de nuestro regno.<br />

3 1 Ese. 6. odiron. B. s . °Yr°n.<br />

32 de este nuestro rezno et de esta nuestra<br />

Eso, 6.<br />

Corte.<br />

.A a


8<br />

II<br />

El Rey Don Flavio a Rescindo.<br />

Que el rey e los pueblos deven seer soaetidos<br />

de las leyes.<br />

Nuestro 3 Sennor que es poderoso 4 . rey<br />

de todas las cosas , é fazedor él solo cata<br />

el provecho , é la salud de los ' omnes , é<br />

manda guardar justicia en la su santa ley<br />

á todos los que son sobre s tierra : y el que<br />

es Dios de justicia é muy grand 6 lo manda.<br />

Conviene á tod omne , maguer 7 que<br />

sea muy poderoso , someterse á sus mandados<br />

', é á el á quien obedeze la caballería<br />

celestial. Onde si alguno quiere obedezer<br />

á Dios , deve amar justicia , é si la amar,<br />

deve fizerla todavía 9 , y estonze ama omne<br />

la justicia mas verdadera rnientre é mas<br />

firmemientre lo, guando tiene un derecho con<br />

su próximo. Et por ende nos que queremos<br />

guardar los comendamientos de Dios , damos<br />

leyes en sernble" pora nos, é pora nuestros<br />

sometidos " á " que obedezcamos nos,<br />

todos los reyes que vinieren 1.4 depues<br />

de nos , é tod el pueblo que es de nuestro<br />

regno generalmientre. E que ninguna per-<br />

,<br />

Esta hy es la 1. en el códice B. R. I. 1. 2. 5 6.,<br />

y en Maly. 1. la XVI.<br />

En los códices S. B. B. R. a. 5. E. R. y Esc. 4. baxo<br />

el núm. I., en B. R. t. Ese. 1. a. y. 6. y Camp. baxo, el<br />

núm. IV , y en<br />

DEL FVERO JVZGCL<br />

r. baxo el m'un. XIX. se halla la<br />

siguiente, que tambien se encuentra en algunos códices<br />

latinos, y est,í impresa entre lar notas del Furro latino<br />

lib. II. tít. I. I. 2. '<br />

En quanta tiempo devén valer las leyes que son ornendadas.<br />

Por que la antigüedad z de los pecados nee s 'facer<br />

nuevas leves , é renovar 4 las leyes que eran antiguas : por<br />

ende esta'Wescemos , é mandarnos que valan las leyes que<br />

son escriptas en este libro del s segund 6 armo que regnó<br />

nuestro padre el rey Don Citasuincii i , e mandárnoslas<br />

guardar á todas las personas de nuestros refinos , é á toda<br />

nuestra yente. F. milenios todas las leyes otras que non<br />

fueron fechas por derecho , mas por {berza. E todos los<br />

juicios , é los cscriptos que tbéron fechos por ellas , non<br />

calan. E aquellas leyes mandamos que valan , las quales<br />

entendernos que fueron fachas antiguamientre por derecho,<br />

ó porque imigO el nuestro padre mismo , ó que fizo'por<br />

penar los malfechores, hy emendamos 7 con estas las otras<br />

leyes , que nos ficiemos con los obispos de Dios , é con<br />

todos los mayores S de nuestra corte, é con el otorgamiento<br />

del pueblo, é por el ensennamiento 9 de Dios. Así<br />

que , aquellas leyes que llamemos fechas , é las que ficiernasnos<br />

o por otros nuevos pleytos , mandamos . que val<br />

", é que sean firmes siempre r 2 Esta ley fué fecha<br />

en el , octavo concejo de Toledo.<br />

2 Toled. Ese. 1. y sin autor. Ere. a. .ReciSiundo:.<br />

Ese. 4. y 6. Racisndo. •<br />

3 B. R. z. y. y Camp. nostro. ,<br />

4 B. R. t. 2. Ese. t. y. 4. 6. Bex. y Camp. cine es rey<br />

o Ese, r. De qua] tiempo.<br />

a Ese. e. 1. 3. y 4. anrigüedat. Ese-. 6, antigiledade.<br />

tiguadat.<br />

Carnp. en-<br />

Ese, Camp. y Ber,<br />

4 Esc. 1. remover, Ese. •<br />

eran.<br />

Camp. y Bes. renovar las que<br />

5 S. B. B. R. t.<br />

desde el. Malp. .7. Es:. I. 3. C. Camp.<br />

y Bes,<br />

6 Esc. secundo. Camp. secondn.<br />

sona, por podegruequneosaYdam, por dignidat,<br />

ni por órden ", non se escuse de guardar 17<br />

las leyes en sí, 011:14 nuestro pueblo.<br />

En tal manera que el print¡pe por fuerza<br />

' 8 , é por voluntad constringa ti pueblo de<br />

guardar las leyes.<br />

" El Rey Don Flavio<br />

vindo".<br />

Que tod omne deve saber las leyes.<br />

Toda sciencia por derecho desama ignorancia<br />

21 ca escripto - es : El omne nóh quiso<br />

entender por fazer bien. Onde destó se segue<br />

22, que aquel que 23 quiere entender , a<br />

sabor de bien fazer. E por ende ninguno no<br />

asme 24 de fazer mal , por dezir que non sabe<br />

las leyes, ni 25 el derecho. Ca el que a6 mal<br />

fiziere , non deve seer sin pena , maguer que<br />

diga , que non sabie 2 71as leyes ni el derecho.<br />

IV. Que las cosas del príncipe deven<br />

seer ante ordenadas" , é las del<br />

_pueblo depues.<br />

Dios qui lizo 29 todas las cosas, ordenó con<br />

é poderoso de-todas las cosas.<br />

5 Exc. 6. sobre la tierra. Malp. 2. y Toled: 'de sobre<br />

tierra. Esc. 6. subre. Camp. de sobre la tierra.<br />

6 B. R. a. E. R. Esc. 4. Camp. y Bex. glorioso.<br />

7 Comp. y Bex. á tod omne magar que sea.<br />

8 Camp. á los mandados , á el quien obedece. 2.<br />

mandados de aquel. Ese. 4. á sos mandados del dquien.<br />

9 Ese. I. 2. Y. 4. y Malp. 2. y. á toda via.<br />

o Bex. firimmientre. B. R. a. firme mitin.<br />

Est. 6. ensiembla. B. R. 3 y Bex. ensembla. B. R.<br />

ensenbra.<br />

z z Esc. 6. sometudos.<br />

13 Bex. á los quales. B. R. a. á las quales.<br />

14 B. R. Bex. y Cmnp. venieren.<br />

zs Ese. despues nos. Camp. depois.<br />

16 Ese. 6. y Camp. ordene.<br />

17 E. R. Esc. s. y Camp. gardar.<br />

18 Camp. y Ber. forcia. E. R. forza. Ese. 6.<br />

19 En B. R. z. Camp. Malp. 2. Ese. r. 6. 0.!<br />

y en Malp. 1. la XVII.<br />

2o Toled. Esc. r. y 6. sin autor. Etc. a. Recisiuncll.<br />

Ese, Rescindo.<br />

21 Toled. Ese. I. y 6. ignoranza. Est. yy. Innoranzia.<br />

22 Ese. r. 2. 5. 4. s. 6. y Bex. sigue. Comf.siege -<br />

23 Ere. .r. aquel que non quiere entender, no a sabor de<br />

bien fazer. Ese. g. que quisiere.<br />

24 Bex. y Camp. osme.<br />

15 B. R. j. Esc. s. y Camp. é. E- R. Y Bex. y.<br />

26 Malp. I. y Camp. el quien. .Ese. 2. Ca qui el mal.<br />

Ese, s. Ca quien mal.<br />

27 B. R. ,2. Bex. CgOsp,. 'Ese. 1. 2. 3 4. S. 6.<br />

E. R. sabe.<br />

28 E. R. ordinadas.<br />

29 Camp. y Bex. fez°. Etc. I. Fizó Diotiodoeulal'<br />

sas , et 'ordenó.<br />

• ,<br />

7 S. B. B. R. e. Malp. e. Esc, 4. 5. y Ber innade-InE"'I.<br />

ennadimos. E. R. y Esc. s annademp C.9»,-.0nPan.t.TROS-<br />

8 Esc. s. mayorales-. otorgamiento.<br />

Bes. insinnamiento. ,<br />

4• 5- ,6 "Carro ro S. B. B. R. e. Malp, r, Esc.-0` • 9 24.<br />

(aremos.<br />

Ir Ese. 6. vallan y así ,otras ices. _ 2r<br />

« 3ex pot siempre. -.Erc. p<br />

Z2 Esc. e. .2. 4. 5 , Cane, •<br />

siempre. E. R. por sempre-


LIBRO II.<br />

derecho 1á cabeza 1 en 2 el cuerpo del omne<br />

3 de-suso , é fizo naszer 4 de la cabesza<br />

todas 'las otras partidas de lbs miembros 5<br />

del cuerpo del omne. Onde por eso es dichw<br />

cabeza, porque los otros miembros comieszan<br />

6 á naszer de ella. E formó en la<br />

cabeza lumbre 7 de los oios 8 , porque pudiese<br />

9 omne veer las cosas , quel pueden "<br />

empeezer ", é metió ." en ella la memoria 13<br />

de entender, porque pudiese 14 ordenar , é<br />

goviernar 15 los otros miembros quel son sometidos<br />

' 6 . E por esto los meges 17 que son<br />

sabidos 18 ante an 19 cura del mal de la<br />

cabeza que de todos los otros miembros del<br />

cuerpo. E " por ende la melezina faze él allí<br />

ante , porque entiende el mege , que ay<br />

mayor periglo. Ca si la cabeza es sana,<br />

avrá razon en sí , porque podrá 21 sanar todos<br />

los otros miembros ; mas si la cabeza<br />

fuere enferma , non podrá dar salud á los<br />

otros miembros, ca 22 no la a en sí. Por ende<br />

devemos primera mentre 23 ordenar los<br />

fechos 24 de los príncipes, porque son nuestras<br />

cabezas 25, é defender su vida, é su salud<br />

, é depues desto ordenar las cosas del<br />

pueblo , que mientre que el rey es con salud<br />

, que pueda mas firme mientre defender<br />

sus pueblos.<br />

Esc. r. y Camp. cabesza.<br />

2 Comp. enno corpo , y así despues.<br />

3 Esc. 2. del omne suso. B. R. 3 omne en el cuerpo de<br />

suso.<br />

4 Esc. 2. 4. s. 6. Comp. Bes. y E. R. nacer.<br />

6 Bes. y Camp. nembros. Esc. 3 membrios. B. R. r.<br />

y 3. menbros.<br />

6 Toled. y Esc. r. comienzan. Bes. Camp. Esc. 2. g. 4.<br />

B. R. 1. e. ,3 S. B. Malp. 2. y E. R. conpiezan.<br />

Ese. 6. compezan.<br />

7 Esc. 6. los oyos con el lumen. B. R. r. la lumne.<br />

8 Camp. ollos. Bes. olos. oyos. B. R. r. uucyos.<br />

9 Ese. 3. 6. y Camp. podiese , y así despees. Ese. s.<br />

puediese.<br />

o Esc. 3; puden. Comp. poden.<br />

as Ese. 6. empiicer. B. R. 2. y Ese. 3. empeescer.<br />

x z Ese. r. metí. S. B. Esc. 4. Bes. y E. R. formó.<br />

Ese. 6. y Camp. meteó.<br />

13 Esc. la meioria de dentro. Ese. 6. la memoria<br />

porque podesse omne entender et ordenar, Bes. minoria.<br />

14 Etc. 5. puediesse. B. R. x. podiesse.<br />

1 5 S. B. Comp. E. R. Bes. B. R. z. 2. 3. Malp. 1. 2.<br />

Esc. z. 2. S. 4. y 6. governar.<br />

Toled. S. B. Malp. 2. y Ese. 4. sornetudos. S.<br />

sometidos.<br />

1 7 S•. B. Esc. 2. 4.. E. R. Malp. x.yBes.meies. Ese. 6.<br />

rnieges. Ese. 31 y s. maestros , y así despues.<br />

/3 B. R. 1. 2. 3. Malp. r. S. B. Ese. 1 . 2. 3. 4. 5. 6.<br />

E. R. Bex. y Comp. sabios.<br />

19 Ese. 1. ante curan. Comp. ant cura.<br />

20 Ese. r. 2. 3. 4. 6. Malp. Comp. y E.R. E por<br />

ende la inelecina él ante porque. Bes. E por ende la melecina<br />

él antepon porque. B. R. e. la melezina él ante pon<br />

en la cabeza.<br />

21 Ese. 3.; s. y 6. pueda. E. R. podría.<br />

22 5. B. Malp. 2. Ese. .r. 4. E. R. y Bes. que. Malp. x.<br />

.9' Ese. g. porque non.<br />

23 Ese. I. 2. y 4 . primeramientre.<br />

24 Bes, provechos. E.• y B. R. 2. pechos. Ese. 6.<br />

flechas.<br />

2 5 Esc. 6. cabiezas.<br />

TITVLO<br />

9<br />

V. 26 De toller lrt cobdicia de los príncipes<br />

27, e cuerno" deven seerfechos los es-.<br />

criptos en 29 sunombre 3 ° de los príncipes.<br />

El príncipe 31 de la tierra, Ó el 32 sennor estonze<br />

semeja 33 que ama la salud é las cosas<br />

celestiales , guando 34 a piadad de sus próximos<br />

35, é develes catar 36 provecho. Onde suele<br />

venir 37 que mayor 31 pro gana de la salud<br />

de los otros que de la suya. Cá quanto<br />

los omnes son mas, tanto mayor ganancia 39<br />

suele avenir 4° dellos. E quanto 41 él espera 42<br />

de ayer pro 43 de sí mismo solamientre, nol<br />

semeja mucho de ganar bien fazer de sí mismo<br />

, que es un omne solo. E por esto deve<br />

44 mas aguardar 45 la salud de tod el pueblo<br />

, que de un omne solamientre. Onde que<br />

el príncipe non semeje que ama la salud del<br />

pueblo solamientre 46 por la palabra, é non<br />

por el fecho 47, mas deve 48 catar lo quel ruega<br />

tod el pueblo , que 49 estonze aya 3 ° el<br />

provecho del pueblo , guando entendieren<br />

que los oye , de lo quel demandan , é que<br />

ge lo otorga 51 . Onde cuerno los príncipes<br />

ayan estado muy cobdiciosos $2 de robar 33<br />

el pueblo en los tiempos que son pasados,<br />

é de acrecentar 34 el su tesoro, é nos catemos<br />

SS agora la mesquindad 36 de los sometidos<br />

57 por la gracia de Sancti Spiritu 5s , pues<br />

26 Esta ley es la XX. en Malp. r..<br />

27 E. R. y Ese. s. príncepes.... príncep:.<br />

28 Toled. Esc. I. a. 3. 5. 6. E.R. Camp. y Bex. cono,<br />

29 Toled. en el su nombre.<br />

3 o E. R. mimbre. Bex. nomr. Camp. 7101172P. Ese. 6. numlde.<br />

3 1 Ese. r. El prinzep.<br />

3 1 Esc. s. le sennor.<br />

33 Ese. 5. y Comp. semella. Bes. semela. Ese. 6. semeya,<br />

$4 E. R. guando ama prod de sos próximos.<br />

35 Ese. s. de sos christianos.<br />

36 Toled. E. R. Bes. Comp. ilialp. r. 2. s. B. B. R. r.<br />

2. Ese. 2. y 6. tener. Etc. quiere tener. Ese. 4. develes<br />

tener derecho. Ese. 5. dévelos tener á provecho.<br />

37 Malp. e. Esc. 2. y 3-. avenir.<br />

38 Ese. 3-. piedat et pro.<br />

39 Esc. 6. gananza. E. R. ganaza.<br />

40 Ese. o. s. 6. y Comp. venir.<br />

41 Malp. 2. Ese. r. 5. 6. y Comp. guando, E.R. guano.<br />

4= Ese. .7. y 6. aspera.<br />

43 Ese. 6. y Comp. proe. E. R. prod. S. B. prode.<br />

44 Ese. j. 45 5. 6. E. R. Comp. y Bes. devemos.<br />

45 Malp. 1. Esc. r.y 2. guardar. Ese. 6. agardar. Comp.<br />

y E. R. ganar.<br />

46 Comp. tan solamientre.<br />

47 Ese. 2. por fuerza. Etc. 1. 2. 4. Malp. 1.9 2. por<br />

fecho. Ese. 6. el flecho.<br />

43 Ese. 6. deve acatar lo que le ruegan los del pueblo.<br />

49 Ese. .r. et esconce.<br />

so B. R. 2 . E. R. y Bes. avrá.<br />

51 Ese. y. otroga. B. R.<br />

r. E.R. Comp. y<br />

Bes. otorgan. Esc. ~. otorguen.<br />

52 Ese. r. y 5. copCliciosos• Ese. 6. cubdiciosos.<br />

' 53 Ese. 6. rubar.<br />

5 4 Bes. crescentar. B. R. r. 2 . 5.yMalp.<br />

2. acrescentar.<br />

ra s R. Ese. r. y 5 . catamos.<br />

56 Ese. 6. mizquindade de los sos sometidos. S. B.<br />

Cajump. yEsc.j nesinaintclat. Esc. mesquindade. B. R. 1.<br />

y aip. i. inezqiu<br />

Malp. sometudos. Ese. s. y E. R. soin5i7tidia/i.ed.<br />

58 Etc. 4. del Sancto Spirito. Moly.<br />

Psa<br />

Sanetis Spirina.


DEL FVERO JVZGO<br />

lo<br />

las leyes á los sometidos, que<br />

que dimos<br />

toviesen<br />

queremos poner freno 2 á la cobdicia<br />

de ' quere<br />

rey Don Sintisiand 22 fasta 23<br />

P° en geu saeqrueig,n66qeilier anaren los príncipes daquí<br />

los príncipes. E por ende estables- adelantre quantas cosas fincaron 24 por orcemos,<br />

por nos , cuerno por todos nuesdenar, porque las ganaron en el regno , detros<br />

successores , que ningun rey non cosben<br />

pertenecer al regno. Así 25 11110 prínci-<br />

tringa 3 por fuerza 4 ningun omne , quel pe que viniere 26 en el regno faga dellas lo<br />

faga escripto de la debda 3 que deve á otri, que quisiere. E las cosas que ganó el prínci-<br />

ni mande que íe lo fagan fazer por fuerza, pe de sus padres é de sus parientes Por he-<br />

'fin porque ninguno pierda 6 con tuerto ni redamiento, áyalas el príncipe ó sus filos: é<br />

contra su voluntad las cosas quel otri 7 de- si fiios non oviere 27, áyanlo 28 sus heredeve.<br />

E si algun oírme quisiere dar algunas ros legítimos, é fagan ende 29 su voluntad,<br />

cosas al príncipe por su voluntad, ó el prín- así cuerno de las otras 3° cosas que an por<br />

cipe ganare dél alguna cosa por algun algo heredamiento. E si alguna cosa 31 ovieren<br />

que! fizo, sea puesto en el escripto, que ge de sus padres , 6 de sus parientes , ó si ge<br />

lo da por su voluntad, é cuerno ge lo da, é lo dieron , ó si 32 ge lo compraron , 6 lo ga-<br />

porque ge lo da , é por aquesto pueda omne naron por otra manera qualquier 33 , é non<br />

entender si ge 8 lo da por fuerza, ó por en- fizieren ninguna manda daquellas cosas, non<br />

ganno del príncipe. E si por aventura 9 pu- deven pertenecer 34 al regno, mas á sus fiios<br />

diere '° omne entender ", que ge lo da con- ó á sus herederos. E otrosí, daquellas cosas<br />

tra su voluntad, ó ge lo dexa " el príncipe, que ganó ante que fuese rey , 6 que eran<br />

desraga lo que fizo mal, ó ' despues ' 4 de su suyas 35 propias, puede 36 dellas fazer lo que<br />

muerte , tórnenle ' 5 las cosas á aquel que ge quisiere , ó las deven ayer sus fiios , é si non.<br />

las diera , 6 á sus erederos. E aquellas cosas oviere fijos , elévenlas ayer sus herederos , si<br />

que fueron dadas al príncipe sin ninguna non fiziere delas manda. Esta ley manda-<br />

premia , así cuerno es derecho , sean en pomos guardar en las cosas del príncipe solader<br />

del príncipe , é faga dellas lo que quisiemientre , é mandárnosla, tener en tal manere.<br />

E que atal cosa sea mas firme , é deva ra , que ante que ninguno aya el regno,<br />

valer, si algun escripto fuere fecho de la do- ante prometa por su sacramiento 37 de guarnacion<br />

16 del príncipe, las testimonias ' 7, que dar esta ley. E tod onme que quisiere ayer<br />

fueren en aquel escripto sean pesquiridas 18, el regno por grand roydo 38 de pueblo, ó por<br />

de quien r9 mandare el príncipe , si ovo y algun enganno, mantiniente 39 aquel que qui-<br />

alguna fuerza del príncipe , ó algun engansiere ayer el regno por esta manera, sea desno<br />

2° daquel que fizo el escripto , é así vala comulgado con todos aquellos que tienen 4°<br />

el escripto. E si non fuere desta manera non con él, é sea echado 41 de la companna de los<br />

1/ala, E otro sí mandamos guardar de las tier- cristianos , é aya tan grand 42 pena, cuerno<br />

ras et de las vinnas , é de los siervos , si 21 los diablos en infierno. E tod cristiano que<br />

alguna donacion fuere fecha sin escripto, é con él oviere companna , con ellos aya otra<br />

ante testimonias. E de todas las cosas que tal pena 4 3. E si algun omne esta ley quisie-<br />

ganaron los príncipes en el regno desdel tientre crebantar, 6 desfazer en ascuso 44 6 en pa-<br />

a S R. Malp. 2. Camp. B. R. 1. 2. Bes. Ese; r.<br />

2. '9". y S . diemos. Ese. 6. diemus.<br />

2 B. R. r. 2. 3. Toled. Malp. 2. Efe. I. 2. 3". 4. s. 6.<br />

y Bex. freno é término. E. R. freno é ancho.<br />

3 Ese 6. costrenga.<br />

4 B. R. o. S. B. y Ese. 2. á ningun.<br />

5 E. R. dibda. Camp. acida. B. R. s. deveda.<br />

6 Esc. 3. pierda lo suyo.<br />

7 Tolrd. otro. Malí). I. 2. Esc. .s. 2.5y4. que el otro.<br />

E. R. que otro. Bes, que otrol.<br />

8 Camp. li lo da. Bes. le lo da.<br />

9 Ese. 4.6. S. B. Toled. y Malí'. 2. ventura.<br />

ro Ese. s. y 3. podiere. Camp. podier.<br />

Ese. 6. entiender.<br />

12 Esc. I. 1. 4. 5 . Camp. y Bes. dexe.<br />

.1 3 Esc. 2. é. C..1))21/. et.<br />

14 Comp. depues sua monte. E. R. depues su muerte.<br />

1 5 Ese. 1. 3. 4. y 6. tornen las.<br />

16 E. R. donaron. Malí>. Esc. 6. y Bex.<br />

1 7 Can p.<br />

donation.<br />

testernunas.<br />

18 Efe. r. y 4. pesqueridas. Ese. a. pesqueridas.<br />

esquiridas.<br />

Camp.<br />

Bes. esquericlas. M. pesquisadas.<br />

1 9 Etc. 2. de qui.<br />

lo Ese. s. danno.<br />

11 Ese. 2. é si. Ese. 6. y Malí). 1. et.<br />

12 Toled. Citasiundo. Esc. z. Sinziando.<br />

dasundo. Ese. 3<br />

Ese. Cin-<br />

6. Sintillan. Ese.<br />

23<br />

Sisnando.<br />

Ese. 6. ata. Ese. fasta aquí.<br />

ata en ese dia.<br />

Etc. 2.y s.<br />

Comp.<br />

fina.<br />

. ata<br />

Bes.<br />

aquí,<br />

24 Toled. Camp. E. R. y Bes. ficáron. Malp. y<br />

Ere. 6. fincaren.<br />

25 Etc. 2. E así. Malp. r. Ca así que.<br />

26 E. R. veniere al regno. B. R. r. venir enno regno.<br />

27 Efe. 6. over. Camp. y Bes. ovier.<br />

28 B. R. a. Esc. 3. 6. E. R. y Bes. áyanlas.<br />

29 Malp. a. y. Bes. dend. Esc. .r. y 4. dende. Ese• 3;<br />

y Comp. yende á su voluntad. Esc. 2. dellas su voluntad.<br />

Malp. I. y Etc. s. fagan dello. S. B. dent.<br />

3o B. R. r. y Ese. 6. nutras.<br />

31 Etc. 3 ganaron , é oviéron de sus padres.<br />

32 Camp. E. R. Esc. s. y Bes. si lo compraron, o lo<br />

ganaron en otra.<br />

33 Esc. a. qualquiere é non fiziéron.<br />

34 Camp. apertenecer. Malp. s. Esc. r.<br />

tenescer.<br />

35 Etc. 6. Comp. Bes. y E. R. suas.<br />

36 Etc. y. pude. Etc. 6. pode.<br />

2.5y 4. per'<br />

37 Malp. Ese.. r. y 4. sacramento. Ese. s. sacramento.<br />

38 Ese. 6. y Comp. ruido. Bes. E. R. S. B. y Ere- 4.<br />

ayer el regno por otra manera soya descomulgado.<br />

9 Esc. r. 2. y 6. manteniente. 13..R• 3 y,<br />

Ése. s. mantenente. B. R. 1. y Comp. mantinente.<br />

40 -Malp.-2. Etc. s. 2. •=p. y s. tovierew R. toveren.<br />

Bex. y Comp. tevieren.<br />

4 1 Esc. 3. desechado.<br />

42 B. R. 2. Ese. 3.y 4. otra tIl frena. M. aya grand pena<br />

43 Malp. r. 2 . S. B. Comp. j3ex. E. R.y Esc. 6. como él.<br />

44 Mair. 2. y Etc. S. 11,5105°.


LIBRO<br />

ladino', pues que fuere descubierto sea<br />

echado de la 1 corte , é pierda toda la meetad<br />

3 de todas sus cosas, é sea metido 4 en<br />

algun fuerte logar por siempre , é pierda la<br />

dignidad 5 que oviere. E tod omne ordealado<br />

que esto osare fazer , otro sí pierda la<br />

meetad 6 de sus cosas, así cuerno es de suso<br />

dicho 7.<br />

VI. El Rey Don Flavio Recisvindo.<br />

De los que son rebelles 8 , o' mal<br />

obedientes contral príncipe , o' contral<br />

pueblo, o contra la tierra.<br />

Quantas pestilencias 9 son avidas 1° en la<br />

tierra de los godos, é .quantos aguiionamientos<br />

" por la maldad, é por la sobervia<br />

daquellos que son rebelles , é fuyen 12 á los<br />

enemigos, desto lo puede omne mas entender,<br />

vee 13 la muy grand mingua 54<br />

de a tierra, é demas los (mines de nuestro<br />

regno lidian mas por esto ' 5 , que non fazen<br />

contra los estrannos. Onde por toller esta<br />

crueldad , y esta locura de la tierra , é que<br />

'estos atales non sean sin pena , establescemos<br />

por esta ley que tod omne desdel tiempo<br />

del rey Don Cintillando fastal segund<br />

armo, que nos regnamos, que se fuxó r6 pora<br />

los enemigos, ó que fuxier daquí adelantre,<br />

por venir contra las yentes de los godos<br />

, ó contra nuestra tierra , ó por les fazer<br />

mal, pues que fuere " preso 1 ó descu.-<br />

x B. R. r. j. y Ese. descobierto. Comp. descuberto.<br />

a B. R. 1. 3. y Est. 6. de (toda) la companna de la corte.<br />

3 Etc. 6. meatade. B. R. 2. meytad.<br />

4 Exc. 4. y Camp. metudo. E. R. metudo. Ese. s. mitido.<br />

5 E. R. Camp. Bex. Malp. r. Esc. r. 2.3.9 4. dignidat.<br />

Esc. 6. dignidade. S.13. dignitat.<br />

6 Camp. Bex. Malp. r. y Ese. 2. meatat. E. R. meedade.<br />

S. B. meetat. Etc. 5. meatat. Etc. 6. meatade.<br />

7 Aquí sigue Nos que queremos enmendar en Murc.<br />

Taled. Malp. 1. 2. S. B. B. R. 1. 2. j. Malp. 2.<br />

Etc. 2.3 4.5. Y 6.<br />

2 Esc. 1. rebeldes. Camp. rebeles.<br />

9 Etc. 6. pestillenzias.<br />

x o S. B. Malp. z. Esc. r. 4. y Bex. avenidas: Ese. 2.<br />

venidas. Etc. j. vistas. Ese. 6. ayudas. E. R. avinidas.<br />

Taled. y Camp. agraviamientos. Malp. a. aguijamientos.<br />

Ese. 6. aguillonamientos. Ese. s. aguiyonamientos.<br />

Bex. aguilonamientos. B. R. r. desavinimientos.<br />

1 2 B. R. 1. --. y Etc. 6. fíen. Comp. fugent.<br />

13 Toled. Erc. 4. y s. veie. B. R. 3 por veer.<br />

14 Malp. r. 2. Etc. r. 2.y 4. mengua. Ese. y. y 6.<br />

nemiga.<br />

15 r. por estos. Etc. 2. con estos que con los estrannos.<br />

Malp. s. con estos que non.<br />

• 16 Taled. Malp. r. 2 . Esc. r. y fuyo. Ese. 2. se<br />

fuere pora los. Etc. 6. fugio. Comp. folio. Bex. quien fué.<br />

17 Malp. e., Lic. . ker. Ese. I. o quier foir. Etc. 2.<br />

fuere. Etc. 4. fuyere. Ese. 6. fogir. Camp. fogir. Bex. fuir.<br />

r8 Ese. 6. for prieso. B. R. fiire.<br />

19 Camp. descuberto . Bex. E. R. y Etc. 5. descobierto.<br />

so Bel.. Camp. y E. algun. M. alguna.<br />

l21 Ese. 3 movir. Etc. 6. mover dalguna. Comp. movier.<br />

4-2.2y E6.see. sscá. ne dscaálon.dalu. Camp. Malp. z. se. Etc. r. 3 . 3.<br />

23 Eso- Camp. y Bex. rnove(,o•<br />

TITULO 1.<br />

bierto- ó si alguno 2° de nuestra yente<br />

moviere " alguna contraria, ó algun scandalo<br />

22, ó movió 23 desdel primero 24 .auno<br />

que nos regnamos entre la yente de nuestro<br />

25 regno, ó lo provó de lo fazer, é lo que<br />

es mas cruel 26 cosa de dizir 27 : si alguno<br />

provare de matar el príncipe , ó del toller<br />

el regno , quienquier ' S que prueve 29 estas<br />

cosas, ó alguna dellas, pues que fuere fallado<br />

3 °, reciba muerte, é non sea lexado gr á<br />

bevir. E si por aventura el príncipe por piadad<br />

lo quisiere 32 lexar bevir , non le dese 33<br />

que nol saque los oios 34 por tal 35 que non<br />

vea 36 el mal que cobdició fazer , é que 37<br />

aya siempre amargosa vida, é penada. E sus<br />

cosas daquel, que prendiere 38 muerte por tal<br />

cosa 39, sean en poder del rey. E aquel á qui<br />

las diere el rey 4° , las aya quitarnientre. E<br />

que ninguno de los otros reyes non vengan<br />

contra esta donacion, ni ge 45 las tuelga. Mas<br />

porque son muchos omnes , que depues que<br />

entienden que son culpados deste pecado,<br />

dan sus cosas por enganno á las eglesias, ó á<br />

sus muieres, ó á sus tilos, ó á otras personas:<br />

en tal manera que las puedan despues de-<br />

-mandar, guando quisieren, é dánlas por enganno,<br />

así cuerno enprestadas 42, é non pierden<br />

ellos nada daquellos cosas, si non 43 que<br />

fazen falsos escriptos. Por ende nos queremos<br />

taller este enganno, hy establescemos<br />

por esta ley , que aquellos escriptos , é aquel<br />

enganno sea destecho , é non vala 44 nada,<br />

é todas las cosas que aquel avia 45 , despues<br />

que fuere fallado en este pecado , to-<br />

24 Bex. del primer. B. R. 2. y Etc. s. primer. E. 12.<br />

y Esc. 6. del primero.<br />

2 5 B. R. 2. Etc. 4. y Bex. de nuestros pueblos. E. R.<br />

de los nuestros pueblos.<br />

26 Esc. 6. convenible cosa de dizer.<br />

27 E1C. 1. 2. 3y 4. decir. Etc. S. y Camp. de lo dizer.<br />

E. R. y Bex. dizer.<br />

2 8 Esc. 2. y 4 . á qualquequier. Bex. ó qualquequiera.<br />

E. R. qualquequiere. Camp. Malí>. 2. y Etc. 6. quiquier.<br />

Eic. g. qui quisier. Maip. r. aquel que quiere. S. B. á qualquequiere.<br />

B. R. 2. á qual quien B. R. s. y 3 quienquiere.<br />

29 Esc. 2. que sean provadas estas cosas. B. R. 3:<br />

provare.<br />

3 o Etc. 6. trobado. B. R. r. g. y Bex. axado.<br />

aliado.<br />

3 t Malp. 2. dexado á vida. Ese. S. luxado bevir. Erc. 6.<br />

dexado pora viver. Etc. s. lexado bevir él con quantos fuéron<br />

con él en el conseio. Et todas sus cosas daquel que &c.<br />

32 Etc. s. non lo lexar.<br />

33 Etc. 6. diexe. B. R. 1. no lo lexe.<br />

34 B. R. 1. uueyos. Comp. ollos. Etc. 6. oyes.<br />

35 Etc. a. Por tal cosa que.<br />

g6 13ex. S. B. y Comp. veya.<br />

37 Esc. 6. fazer que aya.<br />

prendier. Ese. S.<br />

38 Etc. 6. prindier. Bex. y<br />

prendere.<br />

39 B. R. .r. 2. y Etc. por tal cosa , que es ciego<br />

por tal cosa.<br />

que<br />

4o Esc.<br />

las aya.<br />

el rey , todas ó dellas<br />

41 Eso. 6. nen lle la tula.<br />

42 Etc. I. emprestadas por cartas falsas.<br />

43 Bex. si non por que fazen.<br />

44 Eso. j. valga. .E fr. 6. valla. Malp. r. nol vala nada.<br />

45 M. avie.<br />

ir


I2<br />

das sean metidas r en poder del rey ente<br />

2, que faga dellas lo que quisiere,<br />

ramlentre<br />

suso es dicho. E todas las otras<br />

así cuerno de<br />

cosas, que son establecidas en otras 3 leyes<br />

este enganno , mandamos que valan.<br />

sobre<br />

Mas aquellas personas son sacadas 4 desta ley<br />

á quien perdonaron los reyes, que fueron<br />

ante 5 nos. E si alguna cosa quisiere dar el<br />

rey á los que son culpados deste pecado 6<br />

nol deve dar daquellas cosas mismas daquel<br />

culpado , mas de otras cosas quales quisier<br />

el príncipe. E puedel dar tanto 7 quanto<br />

val a la vicésima parte de lo que fué suyo<br />

9.<br />

VII. El Rey Don Flavio Recis<br />

viudo.<br />

Q ue ningun omne non deve blasphemarx°<br />

el príncipe, nü maldezir<br />

Así cuerno nos defendemos 12 que ninguno"<br />

non prueve ninguna traycion 4, ni nin-<br />

- gun mal ni muerte contra la persona del<br />

príncipe: otrosí non queremos sofrir que ninguno<br />

nol ponga ninguna culpa falsa mientre,<br />

ni lo maldiga. Ca la sanen. 5 escriptura manda<br />

que ningun omne non diga mal contra<br />

su próximo. Hy en otro logar dize , que<br />

qui mal " fiziere, ó dixiere al príncipe , deve<br />

seer culpado de tod el pueblo. E por esto establescemos<br />

17 , que tod omne que apusiere "<br />

algun mal al . príncipe falsa mientre , .ó que<br />

lo non amonestó 19 ante en bondad 2° de su<br />

vida , mas quiérese levantar contra él soberviosa<br />

mientre, é con sanea : é tod omne que<br />

dize cosas villanas, ó palabras torpes , ó tor<br />

tizeras ", si es omne de granel guisa, ó ordenado<br />

", ó lego , pues que fuere descubierto,<br />

.11,1:11p. r. Ese. 2. 5. 6. y Be: •. metudas.<br />

Map. .r. y Ese. 6. entanainientre. B. R. 3. Camp.<br />

y Ese. 5. entregamientre.<br />

3 31. estas.. .. á quien ordenaron.<br />

4 Mili,. e. S. B. y Comp. sacadas de la pena. Ese. 4.<br />

sacamos desta pena. Bex. sacamos de la pena de esta lee.<br />

5 Ese. 3. ante de nos.<br />

6 Esc. 5 . fiesta culpa.<br />

7 Ese. 3 tanto de quanto.<br />

8 valia. B. R. r. 3 y Ese. 5 . vale. S. B. y Ese. 2.<br />

vala. Malp. r. quantol vala.<br />

9 Ese. é que lo aya por siempre.<br />

ro B. R. . 2. 3. Camp. Esc. 1. 2. 4. 5. 6. S. B. Malp. 1. 2.<br />

y E. R. blasmar. Esc. 3 . oplasmar.<br />

Camp. Bex. y Esc. 6. moldizer, y así en la rúbrica.<br />

12 S. B. y Ese. 4 . defendiemos. Esc. 6. clefiendemos.<br />

Ese. defendemos á todos.<br />

1 3 B. R. u. Ese. 4. S. B. .E. R. y Bex. ninguno non<br />

pruebe en ninguna guisa traicion.<br />

1 4 Ese. 6. y E. R. traizon.<br />

1 5 Comp. y Bex. la sacra escriptura non manda que diga<br />

mal. Ese. 5. non manda.... que diga mal.<br />

16 B. R. u. S. B. r. Ese. r. 2. 9 4 . qui maldize.<br />

9 nvaldixere. Ese. 6. malclizer del príncipe. Bex. maldiz<br />

el príncipe. B. R. r. mal dexier. B. R. mal dixiere.<br />

17 Esc. 6. aremos. B . R. estabelecemos.<br />

1 8 B. R. 1. Ese. j. Comp. y Bex. aposier. Malp. 2.<br />

Ese, a P us [er. E. R. 3: enposier dalgun mal.<br />

DEL FVER0 JVZGO<br />

pierda la meetad de todas sus cosas , y el<br />

príncipe faga dellas lo que. quisiere. E si fuere<br />

persona vil 23, que non aya ninguna dignidad,<br />

faga 24 el príncipe del lo que quisiere , é<br />

de sus cosas. Hy esto mismo mandamos g<br />

.dar de los que dizen 25 mal del rey- depues<br />

de su muerte. Ca aquel que es vivo, en<br />

uar- va<br />

no dize mal del muerto, ca el muerto non<br />

puede ya entender él castigo , ni se puede<br />

emendar: é porque semeia loco aquel que dize<br />

mal del muerto que non siente , por ende<br />

aquel que lo dize deve recebir L. azotes , é<br />

callarse a de 26 su locura. Mas este poder<br />

darnos á cada un omne , que mientre que el<br />

príncipe vive, ó depues que es muerto, que<br />

pueda razonar por sus pleytos, é por sus cosas<br />

, é así cuerno pertenesce al pleyto, é así<br />

cuerno es derecho. Ca en tal manera queremos<br />

nos 27 guardar la ondra 28 del príncipe<br />

, que non tolgamos 29 su derecho á cada<br />

uno.<br />

VIII. ° El Rey Don Flavio Recisiundo.<br />

De toller las leyes de los mimes estrannos.<br />

Bien sofrimos 31 , et bien queremos que cada<br />

un omne sepa 3.9 las leyes de los estrannos<br />

por su pro 3 3 ; mas quanto es de los pleytos<br />

iudgar , defendémoslo,. é contradezimos<br />

que las no usen, que maguer 34 que y aya buenas<br />

palabras, todavía ay muchas gravedumbres<br />

35 , porque 36 abolida por fazer iusticia,<br />

las razones , é las palabras , é las leyes que<br />

son contenudas " en este libro. Nin queremos<br />

.que daquí adelantre sean usadas las leyes romanas<br />

7 ni las estrannas.<br />

I 9 S. B.y Esc. 4. amostr6. Bex. mostró. E. R. monstró.<br />

zo Ese. 3. y 5. poridat. Ese. 6. poridade. Camp. E. R.<br />

B. R. 2. Bex. S. B. Malp. Ese. 5. 2. y 4. bondat.<br />

21 B. R. I. 2. S. B. Malí,. r. Ese. 4. y Bex. torticíeras.<br />

E. R. torticiales.<br />

22 Toled. coronado. Esc. r. ordenado , 6 religioso,<br />

lego. E. R. y Malp. 2. ondrado. S. B. y Exc. 4. ornao.<br />

23 Toled. tal.<br />

24 B. R. Bex. y Esc. 4. de el pzíncipe á él é á suas<br />

cosas á quien quisier. E. R. die el príncepe á él é á sus<br />

cosas á quien quisiere.<br />

25 mal", Ese. 2. 4, 5 . 6. y Bex. dixieren.<br />

Camp. dixeren. E. R. disieren. R. r. dexieren.<br />

26 Comp. y Bex. de sua locura. M. de la locura. S..5.<br />

y Esc. 4 . de so locura. B. R. de su loucora.<br />

27 Ese. 3 ordenar et guardar.<br />

28 .Ese. 6. Bex. y Comp. onra.<br />

2 9 Ese. 3:y Camp. tollamos. B. R. y Esc. toramos.<br />

3 0 Esta ley es la XXIII. en Malp. se. 41yy Ese. I.<br />

.no se pone regularmente nombre de autor, fil, nota.<br />

, 3 1 B. R. 3. E. R. Esc. 6. y Camp., sofillos. 32 B. R. 1. 3 Comp. y Bex. saba. sapa.<br />

33 Ese. 6. prod. Bese. proa. Camp. proa. -13 -. R. Prol-<br />

34 M. Que maguer que ay buenas palabras.<br />

35 Toled. agraviaclumbres. E,s' 6- Y<br />

gravedumnes.<br />

-Bex.<br />

Camp. TE. srea.v:d . uhiannpndeusb.<br />

dubda .1zráevr.i di un: bcjiraes<br />

$7 M. continuadas.. B3 R. u. c"ten'Vas'


LIBRO II.<br />

IX El Rey Don Flavio'Rescindó.<br />

Que nengun onine non aya otro libro<br />

sino es este que es fecho de nuevo.<br />

Nengun omne de todo nuestro regno defendemos<br />

que non presente 1 al iuez para<br />

iudgar en nengun pleyto otro libro de leyes<br />

si non este nuestro 2, ó otro translatado 3 segund<br />

este : é si lo fiziere alguno, peche XXX.<br />

libras doro al rey. E si el iuez, pues que tomare<br />

el otro libro defendudo 42. si lo non<br />

rompiere 5 , 6 lo non despedazare 6, reciba<br />

aquella misma pena Mas aquellos non 8<br />

queremos que ayan la pena desta ley los que<br />

quisieren allegar 9 las otras leyes que fuéron<br />

ante fechas, non por destruir estas nuestras,<br />

mas por afirmar los pleytos que son i° pasados<br />

por ellas.<br />

X. " El Rey Don Flavio Rescindo.<br />

.7), los dias 12, é de las fiestas que 13 non<br />

deven tener pleytos.<br />

El " dia de domingo ningun omne non deve<br />

seer lamado en 15 pleyto , ca todos los<br />

pleytos deven seer pasados ' 6 por la reverencia<br />

del dia. Ningun omne non lame 17 á otro<br />

en aquel dia á iuyzio por ningun pleyto, ni<br />

por ninguna debda pagar. Hy en los dias de<br />

pasqua otrosí defendemos que ningun pleyto<br />

non sea tenido fasta XV. dias, VII. dias ante<br />

1 Bes. presienten. Malp. 2. y Ese. 6. presenten.<br />

2 Esc. 6. nosso.<br />

3 B. É. 1. 2. S.B. Malp. Ese. r. 2. 3: 4. 6. Camp.<br />

y Bes. traslado. Ese. 54 trasladado. Malp. 2. traslatado.<br />

E. R. translado.<br />

4 B. R. 2. 3: Esc. r. a. 3: 4. y Bes. defendido.<br />

5 Esc. 6. rumpiere. Bes. rompe. E. R. rompere.<br />

6 Ese. I. y 2. despenare. Ese. 3-. espedazar. Bes. despie-<br />

2ar. Malp. 2. y Ese. 5. despezar. Ese. 6. desfiziere.<br />

7 E. R. S. B. Ese. 4. 6. y Bes. desta ley (Bes, lee).<br />

8 B. R. 2. S. B. Ese. 4. y Bes, aquellos sacamos de la<br />

pena de esta ley.<br />

9 S. B. Ese. y 6. alegar.<br />

lo Ese. 5. pasaron por ellas.<br />

a En Malp. r. es la XXV.<br />

12 B. R. e. De los días domingos. Esc. 6. Título de los<br />

dias 6-c. E. R. De los dias é de las J'estas (ye.<br />

13 Esc. 6. en que.<br />

14 Ese. 3: En el dia de lo dumiengo. Bes. El dia del<br />

li°ming0. E. R. dominguo. B. R. r.y 3 El dia domingo.<br />

5 Esc. 2. y 6. á pleyto.<br />

26 B. R. z. 2 . 3. y Ese. 5. posados. Ese. z. cesados.<br />

17 E. R. y Bes. xame. Malp.<br />

Esc. t. y s. llame.<br />

18 S. B. Camp. y E . R. festa.... fiesta.<br />

19 Esc. s. VIII.<br />

20 B. R. I- 2. Malp.1.2. S. B. E. R. Esc. r. 2. 4.<br />

5 . 6. y Camp. que sea guardado.<br />

21 B. R. f. 2. j. Camp. S. B. Bes. Ese. s. y 6. Cir-<br />

Aparicio.<br />

2 1 S. B. y Mili,. 1 . añaden é el dia de Resurreccion.<br />

2 3 B. R. t. 3 Ese. 1. s. 5. y Camp. de Cinquesma.<br />

E. R. Cinquesmas. Esc. 6. Cinquaesmas. Ese. 2. 9 4de<br />

la Cinquesma.<br />

2 4 Ese. 6. cogeren. Be.v. cuelan. Comp. mellen los pa-<br />

TITVLO L<br />

de la fiesta ", é VII. 19 depues de la fiesta.<br />

Otrosí mandamos guardar 2° el dia de Nabidad<br />

de nuestro Sennor , y el dia de Circuncision<br />

2i, y el dia de Aparicion 22, y el dia<br />

de Ascension , y el dia de Cinquaestna 235<br />

cada uno en su dia. E otrosí en el tiempo<br />

inientre que cogen 24 las miesses, XV. dias por<br />

andar dagosto 25, é XV. 26 andados de setiembre<br />

27 , y en la provincia 28 de Cartago,<br />

porque deguastan 29 las lagostas el pan mucho,<br />

mandarnos guardar las ferias XV. dias<br />

por andar de 3°iulio, é XV. andados dagosto.<br />

Otrosí mandamos guardar 31 del tiempo de<br />

las vendimias 32 XV. días por andar de setiembre,<br />

fasta XV. dias andados de octubre 33.<br />

Esta constitucion 34 mandamos guardar á<br />

todos , que ninguno non sea lamado 35 en<br />

ningun pleyto , nin sea constrennido 36 en<br />

estos dias, fuera si era el pleyto ante comenzado<br />

37 . Ca si el pleyto era ante comenzado<br />

, deve seer constrennido de responder<br />

en aquellos 38 dias, é non se puede mamparar<br />

39 por las ferias. E si es tal persona, que<br />

deva seer creyda 4°, déxenlo ir sobre su ornenage<br />

42 . E si es tal persona , que non deva<br />

seer creyda ligeramientre , dé fiador , que<br />

pasados aquellos dias 42, que venga al pleyto<br />

o 43 mandare el iuez ; fueras ende aquellos<br />

que fazen tales cosas porque deven morir44.<br />

Ca estos atales dévenlos prender en estos<br />

dias , é meterlos en cárcel 45 , fasta que sea<br />

pasado el domingo, é las otras ferias de suso<br />

dichas , y estonze reciba la pena qual deve<br />

recebir 46 . En los dias de coger 47 el pan y el<br />

vino, los omnes que fazen tal cosa, porque<br />

nes. Ese. s. coien. B. R. r. cueyen.<br />

25 Esc. r. de iullio fasta XV. andados de agosto,<br />

26 Toled. XII.<br />

27 Ese. 2. y 3 setembre. Bes. y Camp. septembri.<br />

28 Ese. 6. provinza.<br />

29 Ese. r. 3. 4. B. R. r. S. B. Be.s. y Malp. 1. 9.<br />

desgastan. Ese. 2. 5. y 6. degastan. Camp. degollaban.<br />

3o Ese. .r. de junio fasta' comienzo dagosto.<br />

31 B. R. .5-. Bes. y Camp. el tiempo.<br />

32 B. R. e. y Ese. 4. vendimias. Esc., 6. vindemias.<br />

Malp. z. de las vendimias que sean las ferias desde mediado<br />

setembre fata mediado octubre. Esta constitucion &c.<br />

B. R. 1. Malp. 2. Ese. 3 y 6. de las vendimias desde<br />

XV. dias por andar octubre ata XV. dias andados do<br />

noviembre.<br />

3 3 Bes. °cimbro. B. R. r. y Camp. ochubre. B. R. 3.<br />

ochubrio.<br />

34 Ese. 6. constituizon.<br />

35 Ese. 2. lamadc, á pleyto. Bes. yamado. B. R. 2.,11anudo<br />

á.<br />

3 6 B. R. r. S. B. Bes. Maip. 1. y Ese. 3: s. 5. encarcerado.<br />

Malp. 2. Camp. y Ese. 2. 4 . encerrado.<br />

37 Ese. 4. S. 6. y Bex. compezado , y así despues.<br />

38 Esc. 6. aquestes.<br />

39 Toled. y Malp. 1. emparar. Bes. y B. R. a. amparar.<br />

40 Ese. 6. y Camp. creuda, y así despues.<br />

4/ Camp. omanage. Bes. omanague.<br />

42 Ese. 2. plazos.<br />

43 Ese. S y 5. do. B. R. .r. Camp. y Bes. hu.<br />

44 Ese. 6. murir.<br />

4 5 Ese. I. y Bex. carcer. Camp . cancere. B. R. z. círcele,<br />

46 Ese.3 rescebir.<br />

47 Ese- S. y 6. coyer. B. R. 1. „y .Camp. coller. Be3,<br />

colee.<br />

3


T 4<br />

deveri prender rnuett e, devén recebir la penai:<br />

puede seer escusado por esta,<br />

Ni aquel non<br />

ley que sabi'e. quel querien llamar á pley-.<br />

en los ótros dias se ascondia que<br />

to , y<br />

no ! ',odien fallar 3 , y aprecie en. estos dias,<br />

rnaguer 4 que non fuese ante .comenzado el<br />

pleyto. Hy estos avilés mandamos que sean<br />

costrennidos 5 por su verdad, ó si por aven-,<br />

tura es omne sospechoso 6 , que dé fiador;<br />

é si lo non pudiere dar, fágalo guardar el<br />

juez. E depues que aquellos dias fueren pasados,<br />

que venga al pleyto. E si algun ornne<br />

quisiere venir contra esta nuestra ley,<br />

pues que lo sopiere 7 el íuez , fagal dar<br />

L. 8 azotes.<br />

XI. El Rey Don Flavio Rescindo.<br />

Que los iuezes non ovan 9 nengun pleyto,<br />

si non aquel que es contenudo" en<br />

las leyes.<br />

Ningun iuez non oya" pleytos, sino los que<br />

son contenidos en las leyes. Mas el sennor<br />

de la cipdad, ó el juez por sí mismo, ó por<br />

su mandadero" faga presentar árnas las partes<br />

antel rey , que! pleyto sea tractado antel<br />

, é sea acabado mas ' 3 aína, é que fagan<br />

ende ley.<br />

XII. El Rey Don Flavio Rescindo.<br />

Que . los pleytos , pues que una vezi4fi/eren<br />

acabados , que non sean depues<br />

rebueltosiS.,<br />

Los príncipes an poder de ennader " leyes<br />

x B. R. t. Ese. 1. 2. y 6. laman B. R. 2. Ese. 4. y<br />

Bu.. levar.<br />

2 B. R. 2. Esc. r. 3. y 4. ascondie. Ese. 2. escondía.<br />

3 Ese. a. Calar. Ese. 6. aliar. B. R. t. alar. B. R. ,3<br />

axar.<br />

4 Ese. j. Brx. y Camp. magan<br />

5 Ese. 6. costrenudos, B. R. costrinidos.<br />

6 Ese. I. sospechado.<br />

7 Ese. 6. sobiese. B. R. r. Be.v. y Ca>97. sobier.<br />

8 B. R. 2. Ese. 2. 4. Bex. S. B. y mil/p. I. IX.<br />

9 S. B. Malp. s. E. R. Ese. 2. y 4. ozgan. B. R. 3.<br />

Camp. Malp. 2. Bex. y Esc. 6. ozcan. B. R. a.' y<br />

Ese. I. ayan.<br />

so E. R. rontinudo. Ese. s. contenido. Esc. 3. contenido.<br />

Ese. 6. conteudo.<br />

-Ir S. B. Maly. r. y Ese. 4. oiga. Ese. 6. y Camp.<br />

ozea. Bex. y E. R. oza. Maly. 2. osca. Esc. r. aya.<br />

.B. R. j. esté á los pleytos.<br />

12 Ese. 6. mandado. Bex. mandadeiro.<br />

s 3 Ese. 6. miles agina. E. R. mas ayena.<br />

1 4 Toled. negada.<br />

1 5 Toled. demandados. S. B. Malp. I. 2. Ese. 2.4. g. Camp.<br />

Bes. y E. R. demandador. Esc. 6. revolcar. Esc. s. rebueltos<br />

, é que el rey pueda arrescentar en estas leyes,<br />

Ji caso acaeziere de nuevo. Esc. 2. demandados, é los<br />

príncipes pueden annader leyes en este libro. Esa. 4. demandados,<br />

é los iuezes pueden ennader leyes en este likro,<br />

B.-R. a. lex. y E. R. é los príncipes ayan poder de<br />

ennader (E. R. anadee) lees (E. R. 10, 5) en este<br />

DEL F VE'.R O J G4;:x<br />

en este . libro todavía a todavíalns pleytos gque<br />

son ya comenzados, é don son aun acabados<br />

, mandarnos que se sepan terminados se-<br />

gund estas leyes. E tos ''ples; jt-01 que eran<br />

es fuesen<br />

ya acabados 5 • ante que leyes<br />

emendadas , segund las leyes que eran fe,<br />

chas " ante. del primero auno, que no s reg_<br />

nassemos , non '9 mandamos que en ninguna<br />

manera sean .de cabo demandados. y el<br />

príncipe puede ennader '° leyes, segund cuerno<br />

los pley tos avinieren de nuevo 21 , é deven<br />

valer así cuerno las otras.,<br />

XIII. " tl Rey Don Flavio Rescindo.<br />

Que ningun orase non deve seer iuez,<br />

si non 23 al qui lo mandare el prín.<br />

cipe , o aquel que fuere' de consen-;<br />

timiento 24 de las partes ,,o de mandado-<br />

de los iuezes otros.<br />

Ninguno non deve iudgar el pleyto, si non<br />

á quien es mandado del príncipe, ó quien<br />

es cogido 25 por iuez de voluntad de las partes<br />

con testimonias 26 de dos orines buenos,<br />

ó 27 con tres. E si aquel á quien es dado<br />

el poder ' 8 de iudgar de mandado 29 del<br />

rey, ó de mandado del sennor de la cibdad,<br />

de otros iuezes , dieren sus vezes á otros,<br />

que entiendan el pleyto , puédenlo fazer , é<br />

aquel mismo poder, que avien los mayores,<br />

é los otros iuezes de 3° terminar el pleyto,<br />

aquel mismo poder ayan " los otros de 3'<br />

terminar el pleyto.<br />

16 B. R. i. emendar.<br />

5 7 E. r. Ese. 5. 6. E. R. y Bex. segundo. Camp.<br />

segando. B. R. 2. y Esc. segunt.<br />

18 2. y Ese. i. en ante. E. R. ant. Exc. a:<br />

antes.<br />

19 Toled. Nos. Exc. 1. Non mandemos.<br />

z o B. R. 1. Exc. r. y s. emendar. B. R. 2. y EA-, 5•<br />

annader. Camp. ennantar.<br />

21 B. R. r. Ese. 5 . 6. y Camp. de novo.<br />

22 En Malp. e., la XXVIII. Ese. 4• $1. 411tor<br />

ni nota.<br />

2 3 E. R. si non d quien mandare el rey, Or aquel.,<br />

2 4 Ese, e. consentimiento. Ese. 2. consentido de las partes.<br />

Esc. 6. conseyamiento. E. R. de consentinzento. M. del<br />

consentimiento. B. R. s. consentemiento.<br />

25 B. R. 2. Esc. r. 2. 3. y 4. escogido. Ese. 6. escolleyto.<br />

Camp. coludo. Bex. escolido . E. R. escugido.<br />

Ese. s. ,escoiecho. B. R. ó quien ye escolecho. 11.1?-3"•<br />

ó quien es coyeio.<br />

mau6ninEass.e. 6. testemuna. Bex. testimonios. Camp... testo-<br />

27 Esr. ó con iura de aquel á qui es dado el poder<br />

de iudgar gar de mandado del rey. . . . 6, dotros fueses, s7<br />

dieren.<br />

28 Exc. 6. puder.<br />

29 Ese. r. de mano.<br />

3o Exc. 6. deven de terming, '-<br />

31 Ese. 5. ayan estos otros,<br />

.3 2 Be.v. y Camp.. d, determinar. - -


XIV.<br />

QU<br />

LIBRO II.<br />

El Rey Don Flavio Rescindo.<br />

pleytos . devela iudgar 3 : é<br />

quaies personas los deven dar d<br />

Porque algunos iuezes pueden iudgar de los<br />

pleytos et de las mal fetrias , non deven<br />

iudgar dé cabo los pleytos, que ya son iudgados<br />

5 ; mas dévenlos fazer complir. E si<br />

non. fueren en la tierra , deven otros meter<br />

6 en su 7 logar, , que connoscan daquel<br />

pleyto, é que lo determinen , segund 9 el<br />

derecho.<br />

XV. El Rey Don Flavio Rescindo.<br />

Que los iuezes 1O deven iudgar los pleytos,<br />

criminales " é los otros.<br />

Los iuezes deven seer establecidos 12 en tal<br />

manera que ayan poder de terminar los pleytos<br />

, así de los malos 13 fechos , cuerno de<br />

las otras 14 cosas. Mas aquellos que son mandaderos<br />

15 de paz , non deven iudgar nengun<br />

pleyto si non quantol mandare el rey.<br />

Y el mandadero de paz es aquel á quien envia<br />

el rey solamientre por meter paz entre<br />

las s6 partes.<br />

z En Malp. x. es la XXIX. En el Ese. x. en lugar<br />

de esta ley hay la siguiente:<br />

Quales pleytos ¿caen iudgar los manposteros, et pala<br />

personas deven dexar en sus veze,.<br />

Porque los alcaldes manposteros del, alcalde 6 , del sennor<br />

de la villa an poder de iudgar los pleytos , et las<br />

mal fetrias , et non deven estusar á ningun culpado de le---var<br />

la pena que es establezida en las leyes, por ende estos<br />

manposteros deven escoger otros °izarles buenos que<br />

sean en su lugar por tal que guando ellos -non fueren en<br />

la tierra que aquellos cumplan los pleytos , et determinen<br />

los iuyzios segunt justicia et derecho.<br />

2 B. R. a. Quelos pleytos deven iulgar los senescales del<br />

rey, é á piales &c.<br />

3 Ese. 5. oir los iitízes. Bex. ¡algar los iuizes.<br />

4 S. B. Ese. 4. y Bex. pleytos criminales. E. R. de<br />

los criminales é de los manifiestos non deven. B. R. 1. y<br />

Esc. 6. de iulgar dos (B. R. r. de los) pleitos de las malfetrias.<br />

5 Camp. pasados.<br />

6 Esc. 6. 'Meter.<br />

7 E. R. seo. B. R. x. y. S. B. Camp. Bes.. Ese. 4..<br />

y 6. so.<br />

8 Camp. Bex. Y Ese. connuscan. M. conoszan aquel.<br />

9 segondo el pleito con derecho.<br />

zo B. R. 3 . Esc. 3 . y s. Quales iuyzes.<br />

Camp. communales , y así en la rúbrica.<br />

2 Ese. 5 . estabilizidos. E. R. stablicidos. Ese. 3: y<br />

B. R. I . estableszidos.<br />

1 3 Esc. e. así de los males , como de las otras cosas.<br />

Esc . 6. y Bex. así de los males, como de las buenas (Bex.<br />

"as) cosas.<br />

(E 14 S. 13• Esc. 4. y 6. buenas. Malp. 1. y Ese. 2. cuelmo<br />

se. 2. como) de los otros é (r, rc.<br />

las otras<br />

2. 6) de<br />

cosas, B. R. 2, así de malas como de las buenas cosas.<br />

TIT VL O 1.<br />

XVI. El - Rey Don Flavio<br />

cindo =r,<br />

1 s<br />

Res-_<br />

De la pena que deven ayer aquellos<br />

que zudgan , e non an poder de<br />

iudgar.<br />

Nengun juez de. ninguna " tierra , ni nenguno<br />

que non sea iuez, non iudgue en otra<br />

tierra aiena 19 ; ni mande ni constringa 2D por<br />

si, ni por " sayon, fueras 22 sí fuere juez de<br />

mandado del rey, ó de 23 voluntad de las<br />

partes , ó del mandado del iuez de la cibdad<br />

, ó de otros iuezes, así cuerno es dicho<br />

en la ley de .SLISO. E aquel que lo fuere, sido<br />

así cuerno es dicho, é fiziere alguna de<br />

cosas, que los 24 defendiemos de soso, pues.<br />

que el sennor de la tierra lo sopiere , piénselo<br />

25 de emendar 26 por si, ó por su 27 onme;<br />

si non fiziere al, si non porque asmó " del<br />

fazer tuerto , peche una libra doro á aquel<br />

á quien quiere 29 fazer el tuerto. E si alguna<br />

cosa le tomare por fuerza, ol mandó tomar,<br />

entreguel 3 ° . aquella cosa, é otro tanto 3' con<br />

ella. E si aquel que se fazie 3 ' iuez, tomó 33<br />

su siervo ó siervo 34 ageno que 35 lo fiziesse,<br />

quanto fizo aquel siervo contra derecho ,<br />

quanto tomó , todo lo entregue el juez 36,<br />

assí cuerno es de suso dicho. Hy el sayon,<br />

que obedició 37 á tal iuez , é prendió 38 algun<br />

omne por su mandado, ó desiudgó , ó tomó<br />

alguna cosa por su mandado, reciba C. azotes.<br />

_15 B..R. 1. Ese. 6.y Malí). namdadores. Rex. mandadeiros.<br />

16 Esc. 2. entre los otros.<br />

17 E. R. Etc. f. 2. y 4. sin autor ni nota.<br />

.18 B. R. 1. 3. Ese. 5. y 6. de una.<br />

i) Malp. 2. Ese. i. 3.y 6. apena. Camp. y B. R. 1.<br />

allena. Bex. glena.<br />

zo E. R. constrengua. Ese. 5. costringa. B. R. .r. costrenga.<br />

21 S. B. Ese. 5 . E. R. y Bex. por so sayon. B. R. 2.<br />

Efe. 2. y 4. por su.<br />

22 Camp. loras hu for B. R. 1. fuera se fiar.<br />

23 M. o de su voluntad de las partes.<br />

i4 B. B. R. 1. J. Malp. r. 2. E. R. Ese. x•..9" 4 . les.<br />

Esc. 6. lles. B. R. 2. le.<br />

25 Camp. y E. R. pénselo. S. B. piense de emendar.<br />

B. R. I. Ese. ,g. 5. y 6. piense de lo.<br />

26 Ese. f. de devedar. Esc. 6. erniendar.<br />

27 Esc. 2. los otros. Ese. 6. timbre.<br />

28 Bes'. y E. R. osmó. Camp. aesinú. 2. por asmamiento.<br />

29 B. R. 1 . 3. Camp. Ese. y 6. quería. Ese. 5. asna;<br />

de fazer. E. R. quisiera. B. R. 2. y Ese. 4. qucrie. Ese. .e.<br />

aquel á quien fiziere el tuerto.<br />

SO Esc. 2. entreguel daquella cosa.<br />

31 Ese. j. anoto.<br />

3 2 Ese. .r. fiziere. Ese. 2. S. y E. R. faze. B. R. x. y<br />

Ese. 6. faz. Camp. fazia.<br />

3 3 B. R. 2. Malp. 1. Ese. 2. 4. 6. Camp. y Bex. mandó.<br />

Esc. 1. manda.. E. R. mandando.<br />

34 31. su sierva apena.<br />

35 1. que iudgare.<br />

nEsc. 1. el alcalde que lo mandó iiideur.<br />

37 Ese. 6. cubdizó. Camr. obedecía. R. obedizere.<br />

B. R. 2. y Ese. 3. obedeszió. B. R. s. y Malí,. 2.<br />

obedezió.<br />

38 Esc, plisó, Ese. 5. 6. Caii:p...y Bese, prowde5.<br />

Bb


DEL FVERO JVZGO<br />

16<br />

XVII. El Rey Don Flavio Res- dicha, ni los azotes. E si algun obispo 21non<br />

quisiere iere venir por mandado del juez 22, é 23<br />

cindo. si<br />

non ' quisiere dar personero que responda<br />

tierra, por él, el juez de la 24 ó el sennor<br />

De los que son leonados r por letras del de la provincia le costringa 25 que peche<br />

iuez , ó por seyelos 2, e non quie- L. sueldos , é daquellos L. sueldos aya los<br />

XX. el iuez por el despreciamento , e aya los<br />

ren venir.<br />

XXX. el que se querellava dél. E si algun<br />

S i algun omne se querella 3 al iuez de otro, sacerdot , '6 algun diachono 26 , ó subdiacho_<br />

el iuez deve Limar 4 aquel por su carta ,<br />

no , ó otro clérigo , ó reglar 27 non quisiere<br />

venir por el mandado del iuez , é desprecia-.<br />

por su seello , quel venga responder , en tal<br />

manera que aquel mandadero que levar S la re la su carta ó el su seello, é non quisiere<br />

carta, ó el seello 6, que ge 7 la dé ante bue-<br />

enviar 28 quien responda por él 29, ó si se asconde<br />

por non recebir el mandado, dellos<br />

nos oinnes , é depiles que fuere lamado en<br />

tal manera 8 , sí quisiere alongar 9 el pley- cada uno aya la pena que es de suso dicha<br />

de los legos ". E si non ovieren onde la pato<br />

, ó non venir quisiere al pleyto , por que<br />

se asconde l ° solamiente , peche cinco "<br />

guen , devenlo dezir á su obispo que faga<br />

sueldos " doro á ' 3 aquel ' 4 que se querella. E emienda por ellos si quisiere. E si non quisiere<br />

, deve iurar el obispo 32<br />

por non querer venir, peche otros cinco suel-<br />

que los costrindos<br />

doro al iuez 15. E si non oviere onde ga que 33 ayunen 34 por XXX. dias, é que non<br />

los pague , reciba L. azotes antel iuez, en<br />

ayan " mas cada 36 dia de 37 un poco de pan,<br />

tal manera que por aquestos azotes que non<br />

é una poca 38 de agua cerca 39 el ora de 4°<br />

sea difamado ' 6 . E si solamientre non qui- biespera , porque sean penados, porque fuésiere<br />

venir , é non oviere onde pague 17 los ron rebelles 4'. Mas esto deve guardar el iuez,<br />

cinco sueldos , reciba XXX, azotes sin otra que si alguno fuere muy flaquo, ó 42 muy<br />

pena. E si aquel que es lamado al pleyto doliente , que non pueda sofrir esta pena,<br />

dixiere que non se ascondió , ó " que non si es 43 clérigo, ó lego, el iuez nol deve pe-<br />

recibió el mandado del iuez , ó que lo non nar tan fuertemientre 44 ; mas develo casti-<br />

despreció, é non le pudiere seer provadq por gar 45 segund la flaqueza 46,ó segund el 47 do-<br />

ninguna testimonia ' 9 , si se quisiere salvar lor,que non aya 48 por ende grand enferme-<br />

por su iuramiento 20, que lo non fizo por dad, ó muerte. E todo omne que non quier<br />

ninguna caloinnia , ni por ningun despre- venir por mandado del iuez, ó se asconde 49<br />

ciamento , non deve recebir la pena de suso que lo non pueden fallar 50, si non viniere<br />

1 E. R. y Bex. ralnaclos. Malp. 2. Ese. t. 4. y s. ¡la.'<br />

majos.<br />

2 B. R. 8. Esc. 3 .6. y Camp. seello. S. B. Malp. I. Ese. 2.<br />

„y 4. sieilo , y así despues. Ese. 1. seyello. E. R. siilio.<br />

3 Ese. 6. quexa. Ese. 5 . querellar. E. R. y Bex. querela.<br />

4 Mal. r. Ese. 5.y 6. llamar. Bex. y E. R. xamar.<br />

5 _Ese. 6. lieva. E. R. Ese. 2. y 4. levare.<br />

6 /Oled. MILI). 2. y Esc. 2. seyello.<br />

7 Esc. :2. y 4. ye.<br />

8 Ese. r. en tal manera quisiere alongar el pleyto por,<br />

que se asconde.<br />

9 Malp. 2. y Ese. 2. allongar. Esc. 6. alungar. E. R.<br />

alunguar.<br />

r o Comp. Bes.y E.R. ascondeó,y así despues. Malp. a.<br />

Ese. 4 . y 5 . ascondió.<br />

Ese. 3. diez sueldos de oro á aquel que se querella la<br />

ineetad , et la otra !mutad al iuyz , porque non quiso venir.<br />

12 Bex. B. R. y 3 sollos.<br />

1 3 Ese. r. á su contendor. E por.<br />

34 B. R. a. al iudiz. B. R. 3. al iuyz. E si.<br />

8 5 Ese. 6. ree.<br />

16 T oled. y Esc. 5. desfaniado. Ese. 4. Bes. y Camp.<br />

dist:8111.8d°. E. R. y Malp. 2. defamado.<br />

17 S. B. Malp. 1. Toled, .Esc. r. 3. 4.y 6. peche.<br />

8 Ese. 3 y 6. por que.<br />

1 9 S. B. Ese. 1, Bes. y E. R. manera.<br />

20 Ese. 2. iura.<br />

I E. R. S. B. Esc. 4 . Bes. y Malp. I. omne. Ese. 2.<br />

y 6. bispo.<br />

22 Ese. I. fiando por la nobleza de su d ignidad, é non<br />

quisiere dar.<br />

2 3 Esc. 5.y Bes. 6.<br />

24 Ese. 2. de la otra parte.<br />

25 Esc. 6. costrenga.<br />

2 6 Esc. I. 3. 4. y 6. diácono 5 subdiácbno' Camp. diágano.<br />

B. R. 3. diácono, ó otro.<br />

27 Ese. r. ó seglar. Etc. 5. y E. R. regular. Malp..<br />

Camp. S. B. Esc. 2. y 4. clérigo reglar. Ere. 6. clérigo<br />

seglar.<br />

28 Camp. inviar.<br />

29 S. B. Malp. r. Esc. 5. E. R. y Bes. por sí.<br />

3o B. R. 2. cada uno dellos.<br />

sí Esc. j. leygos. Ese. 6. liegos. E. R. Teg-uos. Camp.<br />

32 B. R. r. é que.<br />

33 Ese. que vengan ante el alcalde, é que ayunen.<br />

Esc. geyunen. Esc. s. 6. y Bes. COI*<br />

ielunen.<br />

35 B.R. a. Bes. y E. R. coman.<br />

36 Esc. cada uno de un poco de pan.<br />

37 B. R. 2. Esc. 2. 5. y 4. si non un poco de pan.<br />

¿se. 6. que uno poco de pan, et de la agoa cerca de la ora<br />

de la bespera.<br />

38 Bes. un poco.<br />

39 Ese. 3. cerca de la ora de la viespra. Ese. • cerca<br />

del ora de viespra. B. R. a. 3 Camp. y Bes. cerca la ora.<br />

40 Esr. r. de las viespras. Ese. 2. de la viespra. B. R. x.<br />

de viespra. B. R. y. de véspera.<br />

41 Ese. .r. y 3 rebeldes. Ese. 6. rebielles.<br />

42 Ese. 1. ó si non fuere de edat que pueda sofrir esta<br />

pena.<br />

43 B. R. 1. se ya. Esc. 2 . quíer sea clérigo , quier lego.<br />

44 E. -R. 3. Ese. 3.y s. tan duramientre. ddramiente.<br />

E. R. fortementre.<br />

45 E. R. y Ese. s. castiguar.<br />

46 B. R. y. flaqueza.<br />

47 B. R. 2. 3. S. B. E. R. Malp. 2' Esc. r. 2.<br />

4. s. y 6. la dolor.<br />

48 E. R. B. R. o. S. B. Bu-- 2» 4• "'lea.'"<br />

Malp. '<br />

prenda.<br />

49 E. R. asconclere.<br />

Etc.<br />

6. ano. B. R. s., Bex. azar. B. R. a.<br />

falsloarCealmiPuezy.


LIBRO II.<br />

fasta quarto dia daquel dia que fijé puesto<br />

el plazo, é vinier al quinto dia, non deve<br />

recebir r ninguna pena desta ley. E si alguno<br />

luere alongado 2 por C. millas 3, si viniere,<br />

fasta XII. 4 dias daquel dia del plazo S,<br />

non aya 6 ninguna pena desta ley. E otrosí,<br />

aquel que es porlongado por CC. millas,<br />

si se presentar 7 antel iuez S fasta XXI. dias<br />

del plazo, otrosí non aya ninguna pena desta<br />

ley. E otrosí deve omne guardar 9 quanto<br />

" mas fuere porlongado ", é aquellos que<br />

fueren ]amados por el iuez cuerno leve, si<br />

se ascondieren, é non vinieren al plazo, el<br />

iuez deve meter á aquel en la cosa que demanda<br />

, salvo el derecho del que non aparesció<br />

"; é pues que viniere aquel que se escondiera,<br />

si fueren pasados los XXI. días,<br />

peche XX. sueldos doro. E aquel que es<br />

alongado por C. millas , si pasaren XI. dias<br />

depues del plazo ante quel viniese 13, peche<br />

X. sueldos doro , é desta pena deve ayer la<br />

meetad el iuez, é la meetad 14 aquel que se<br />

querella. Hy esto se entiende, si non puede<br />

venir por enfermedad 15 , ó por llena r6 de<br />

ríos , que non pudo pasar , ó por nieves , ó<br />

por otra coy ta 17 que sea apariciente ", é que<br />

lo pueda provar por testimonias 19, ó por su<br />

sacrarniento ".<br />

Etc. r. la pena.<br />

z Etc. 6. alungado. E. R. alunguado. Jilalp. 2. allOnn<br />

gado.<br />

g ESO. r. J. B.R. 2. y Bes. millas.<br />

4 Ese. r. XI.<br />

5 Ese. 6. prazo. B. R. ,3 plazio, y así despues.<br />

6 B. R. 1. 2. Esc. r. y Bes. avrá. B. R. 3. y Ese. 5.<br />

averá.<br />

7 Esc. 6. presientar. Etc. 1. presentare. B. R. 2 . presentare<br />

al.<br />

8 Bit. 2. por XXI. dia.<br />

9 S. B. B. R. 2. 3; Ese. 4. s. Bex. y E. R. catar.<br />

Ese. '2. iudgar. Camp. gardar.<br />

xo Esc. 1. quanto fueren mas prolongados aquellos<br />

como deven.<br />

1s Camp. alongado. Ese. s. prelongado. E. R. porlonguado.<br />

12 Esc. Camp. y Bes. apareced. Ese. s. aparicid.<br />

r. 2. y Ese. r. apareció.<br />

1 3 S. B. y Eso. 6. venise. Malp. Bes. Camp. B. R. .r.<br />

Y Etc. veniesse.<br />

14 Etc. s. Camp. y Bex. 'matad. E. R. meadad<br />

meadade.<br />

15 Etc. 6. enfermidade , v así despues. E. R. enfirrnidacie.<br />

Camp • ' Bex. Malp. e. Exc. 2. s. y 4. enfermedat.<br />

t6 S. B. B. R. r. Etc. ,-. 4. 6.<br />

lene. Etc. 2.<br />

agua de ríos. B. R. ,3 E. R. y Bex. xena.<br />

17 Esc. 6. y Camp. cuita. Ese. 2. cueta. Toled. cueitd.<br />

Ese. 3 otra cosa.<br />

18 Malp. 1. Toled. Ese. r. 3 y Bes. aparesciente.<br />

B . R. r, j . Etc, 2 . y 5. apareciente. S. B. apparezente.<br />

E. R parecente. Esc. 4. 9, B. R. 2. paresciente.<br />

3 9 Etc. r. testimonios.<br />

R. e. testimonio.<br />

20 Toled. y Ese. 4. sagramento. Etc. I. sagramiento non<br />

aya la pena de esta ley.<br />

TITVLO<br />

z?<br />

XVIII. 23 El Rey Don Flavio Rescindo.<br />

Del iuez que non, quiere oir cí aquel<br />

quel demanda quel faga ,2 derecho,<br />

ó quel 23 iudga tuerto por enganno,<br />

ó por non saber.<br />

Si algun omne se querella al iuez dotri 24,<br />

y el iuez nol quiere oyr 25, 6 nol quiere dar<br />

su seello , ó 2 6 porluenga el pleyto por alguna<br />

escusacion , ú por algun enganno , 6<br />

por amor que quiera 27 fazer al otra parte,<br />

por otra cosa : si aquel querelloso pudiere<br />

28 esto mostrar por testiguos ", devel dar 3'3<br />

el iuez, porque lo fizo trabaiar, quantol devie<br />

pechar su adversario segund la ley, é su<br />

pleyto le finque 31 salvo, que pueda demandar,<br />

guando 32 quisiere, segund cuerno manda<br />

el derecho. E si el querelloso esto non pudier<br />

provar por testimonias , quel iuez lo fizo por<br />

enganno , el juez mismo deve ii.rar que lo<br />

non fizo por amor, ni por desamor 33, ni por<br />

enganno , é sea quito , fueras 34 tanto, que<br />

el iuez puede dos dias en la sedmana 35,<br />

cada dia, á ora de medio dia 36 , si quisiere,<br />

folgar en su casa, é non ayer pleyto 37.<br />

Hy en todo el otro tiempo deve oyr los<br />

pleytos , é delibrarlos 38 sin toda porlonganza<br />

39.<br />

2i En Malp. es la XXXIII'. B. R. r.<br />

Malp. Etc. 2.3". 4. 6. Camp. y Bex. Ley antigua. El<br />

Rey ,_&e. Etc. 6. sin autor.<br />

2 2 E. R. enguanno.<br />

23 Ese. 2. y ó quel quiere porlongar JO pleyto pOl'<br />

oso , ó por no saber.<br />

24 _Ese. j. 6. y E. R. otro. Ese. I. al alcalde dos veces<br />

, et el alcalde non quisiere oir.<br />

2 5 Ese. 6. odir. 5. oyen<br />

26 Toled. y Esc. 4. le porluenga. Ese. e. y 3. le prolonga.<br />

Esc. 6. Ile perlunga. B. R. 2. Exc. 2. y s.<br />

aluenga.<br />

27 Esc. S. quiria. Malp. quería. S. B. quiere.<br />

28 Toled. lo pudier provar con testimonias.<br />

29 Ese. g. Bes, y E. R. con testimonios. Ese. 2. y 4.<br />

con testimonias. Ese. 1. con testigos. Ese. 5. por testimonias.<br />

Camp. en testimunnas.<br />

so Ese. dar tanto de lo suyo el ;1.2 )7. B. R. r. devel<br />

tanto de lo so dar.<br />

3 1 AL su pleyto finque. Ese. 6. le fique en paz. Ese. 2.<br />

finque en salvo. Camp.•que sea salvo. Bes. é so pleyto<br />

le fique salvo.<br />

z Camp. Malp. 2. Ese. y 5. quanto.<br />

33 E. R. disamor.<br />

34 B. R. 1 . -. Ese. s. y 6. salvo tanto.<br />

35 Malp. R. 1 . ,5"; Es e. S. Bc-v. y Camp. selmana.<br />

S. B. y Ese. 4. setinana. Ese. 6. almana. R. 2.<br />

semana.<br />

36 Ese. é todas las pusiestas.<br />

37 Ese. 2. puédelo Leer.<br />

3 8 Toled. y Esc. r. librar. B. R. r. 3 Malp. 1. 2.<br />

Cama'. y Bes. delibrar.<br />

;1.4'11'-<br />

39 3íalp. prolonganza. _Ese. 6. perlunganza. Ese. e.<br />

alongatniento. B. R. 1.5. y 21(x' perlonganzia. -B. II ' e'<br />

sin ningun alonsamiento.<br />

Bb 2


8<br />

DEL FVERO JVZGO<br />

1 El Rey Don Flavio Rescindo.<br />

Del iaez que iudga tuerto por ruego 2,<br />

o por ignorancia.<br />

El iuez si iudga tuerto por algun ruego,<br />

mandar toller alguna cosa á algun omne con<br />

tuerto, aquel que levó la cosa por mandado<br />

del juez , entréguela: é el iuez por que<br />

iudgó contra 4 verdad, peche otro tanto<br />

de lo suyo sin entrega 5 daquela cosa que<br />

levó, que deve entregar, é si non oviere otro<br />

tanto , cuerno mandó levar , que non pueda<br />

lhzer emienda , si al que non peche todo 6<br />

quanto oviere por emienda. E sí ninguna<br />

cosa non oviere onde pueda fazer emienda,<br />

reciba L. azotes paladinamientre 7 . E si el<br />

iuez iudgó tuerto por ignorancia 8 que lo non<br />

entendie , si se podier salvar 9 por su iuramiento,<br />

que non iudgó tuerto por amor, ni<br />

por cobdicia , ni por ruego , si non por ignorancia<br />

, lo que iudgó non deve valer , y<br />

el iuez non deve ayer ninguna pena.<br />

XX. El Rey Don Flavio Rescindo.<br />

Del iuez que firz perder "a/guna cosa'<br />

por arte , ó por enganno á alguna<br />

de las partes.<br />

El nuestro cuedado es de amonestar " todos<br />

los iuczes que non porluenguen " mucho los<br />

pleytos, que " las partes non seyan mucho<br />

agraviadas 14. E si el iuez porlongar "<br />

el pleyto por maldad , ó por enganno ó<br />

por fazer mal á alguna de las partes , ó á<br />

ánlbaS 16 , quanto danno recibiéron las partes<br />

de VIII. 17 dias adelantre " duque! dia.<br />

1 En Malp. r. es la XXXIV.<br />

2 Esc. 3 . r11020. Esc. 6.pora Togo et pora ensalmo. Camp.<br />

ros °. Ese. 4.<br />

3 M. porque lo iudgó.<br />

4 Esc. 6. contra derecho et contra verdade.<br />

5 ESC. sin la entrega. Ese..}. sin el entrega. Ese. 6.<br />

y Bex. senna entrega. Camp. si el entregar. E. R. sen la<br />

entergua. 13 R. 3.. sin la enterg,a.... entergar.<br />

6 M. tanto guamo.<br />

7 Toled. y Ese: 1. paladinamente. Et fallamos en otro<br />

iuvzio , que si non oviere que peche (Ese. 1. pechar) que<br />

él é toda su buena sea metido por siervo en poder daque(<br />

que ludgú tuerto. E si el &c.<br />

8 Ese. 6. ignoranza , y así despues.<br />

9 Ese. 2. purgar.<br />

I o Ese. 6. prender, y así en la róbrica.<br />

ti B. R. s. amostrar.<br />

12 Comp. delonguen. Esc. 2. B. R. z. .9,<br />

longuen. BeX. per-<br />

Esc. S. prolungen.<br />

13 Esc. 3. porque. Esc. s. et que.<br />

14 E. R. Esc. 2. 4. il/alp. 2. y Can:p. agravadas. agraveadas.<br />

Ese. 6.<br />

5 S. B. Toled. Malp. 2. Ese. 4. porluenga. 1% ESC.<br />

B. R. a.<br />

6. periunga. Camp. delonga. Bes. Ese. ‘J,". prolunga. Maip.<br />

perlonga mucho.<br />

Toled. Malp.<br />

aluenga.<br />

a. y Esc. á unas.<br />

que se comenzó el pleyto , é que lo muestren<br />

19 por su sacramento-, el iudez lo deve<br />

todo entregar de lo •so : e si .por ventura el<br />

iudez oviere enCermedat , ó a de tractar otro<br />

pleyto mayor de z° rey, ó de COñCeio 21 , non<br />

fuga detardar las partes ante sí ; masenbíe los luego , et dígales 28 en qual tiempo '1 vengan<br />

al pleyto.<br />

XXI. El Rey Don Flavio Rescindo.<br />

Del iudez que quiere bien 24 entender<br />

el pleyto que deve primeramientre<br />

fazer.<br />

El iudez que bien quisiere oyr 25 el pleyto,<br />

deve prirneramientre saber la verdat de los<br />

testimonios , si los oviere en el pleyto,<br />

del escripto si lo y oviere , é non deve venir<br />

al sagramiento de las partes nin las deve<br />

conjurar livianamientre 26 4 Ca esto semeia<br />

mayor derecho , que el escripto venga primeramientre<br />

por saber la verdat , é depues<br />

venga 27 el iuramiento si fuere menester. Et<br />

mandarnos que en los pleytos sea dado el<br />

sagramiento de las partes guando non pudier<br />

seer provado 28 por testigos 2 9 , ni por escripto<br />

3°.<br />

XXII. 31 El Rey Don Flavio Res.<br />

dudo.<br />

Del 32 iudez que a 33 sospecha alguna de<br />

las partes.<br />

Si algun orne diz que a sospechoso 34 el .iudez<br />

ó el sennor de la cibdat , ó su vicario 35, 6<br />

otro iudez , é diz 36 que quiere responder an7<br />

tel so iudez, ó por ventura diz que el SO iu-.<br />

27 M. VII. B. R. r. IX.<br />

8 Esc. 6. endeante. B. R. j. endelantre.<br />

In En el códice de Murcia falta una hoja , que comprehende<br />

desde la palabra muestren hasta la palabra<br />

aduxiera de la ley XXIII. , y se ha tornado por texto<br />

el cód. de S. B.<br />

z o Camp. del rey. Bes. y Ese. 6. de/.<br />

al Bex. concelo. Camp. concello.<br />

2 2 Camp. digallos. Bex. dígalos. E. R. diguales.<br />

23 S. B. en qual manera.<br />

24 Toled. bien falta. Camp. ben.<br />

25 Esc. 6. odir, , y así otras veces.<br />

26 B. R. 1. leviana mientre.<br />

27 B. R. r. al iuramiento.<br />

28 Ese. pudieren seer provados.<br />

Camp. testiguas.<br />

3c Esc. 6. iscripto.<br />

3 t En Malp. 1. es la XXXVII.<br />

17,3v2.teEs.sc. 3. Del iuyz que an sospechoso alfa na de las<br />

33 Malp. r. ala sospecha. Bex.<br />

que,» sospecha á algoda.<br />

E. R. que sospechoso dalgungT.13.R. 3- a sospecho.<br />

34 Ese. 6. que e sospechoso. .4Vf¿'. .r. a sospecha sobre<br />

el.Esc 35 E.<br />

2 . 6h.<br />

a en el./7 ,. R. suspecha el.<br />

re.<br />

notarlo. B. dCamp. y Bex.<br />

RK<br />

vigario.<br />

36 Camp. diz que non Sute"•


LIBRO II. TITVLO<br />

dez mismo a sospechoso non deve seer el pleyto<br />

mucho porlongado 1 por tal escusacion,<br />

é mayormientre si aquel que se querella es<br />

pobre 2. Mas aquellos iudezes quel dize que a<br />

sospechosos 3, deven iudgar el pleyto, é oyr 4<br />

con el obispo de la cibdade , é lo que iutgaren<br />

, métanlo en-escripto. Et todo orne<br />

que dize , geste 5 a el iudez por sospechoso,<br />

sis quisiere dél querellar 5 mas adelantre,<br />

pues quel pleyto fuere acabado , é complido<br />

7 , puede apellar antel príncipe aquel s<br />

iudez. Et si el 9 iudez fuere provado , ó el<br />

obispo que iutgó tuerto , lo que mandaron<br />

tomar á aquel á quien lo iutgáron , sea<br />

todo entregado , y el iudez le entregue otro<br />

tanto de lo so ", porque iutgó tuerto, et 12<br />

el ludido demas sea destecho'. Et si algund<br />

orne se querella con tuerto del iudez , que 13<br />

dize que iutgó tuerto , é depues fuere provado<br />

quel iudez lo 14 tutgó derecho, la pena<br />

que devia recebir el iudez, si tuerto iutgase<br />

, devela recebir el otro , porque se querelló<br />

con tuerto. E si non oviere onde los<br />

pague, reciba ciento azotes antel iudez. Mas<br />

si algun orne dice que sabe alguna cosa, que<br />

es provecho 15 del rey , nol sea defendudo "<br />

que non entre 17 al rey , é que ye " lo diga.<br />

XXIII. El Rey Don Flavio Rescindo.<br />

Del iudez cuerno deve iutgar 19.<br />

Si el pleyto es grande , ó de grandes cosas<br />

, el iudez deve fazer dos escriptos del<br />

pleyto, que sean semeiables ", é las testimo-<br />

Comp. delongado.<br />

2 E. R. B. R. 3. y Ese. 3 poble. Esc. 6. puebre. Bex.<br />

ye probre.<br />

3 S. B. á los itzvezes que a sospezosos.<br />

4 Ese. oirle. Ese. 2. é ír al obispo.<br />

5 Comp. y Bel.. que diz que ha sospecha ( Bex. sospechoso).<br />

6 Comp. apellar.<br />

7 Ese. 1. compliclo con el obispo, puede.<br />

8 B. R. a. S. B. y Ese. s. daquel. Ese. r. ante el<br />

príncipe. E si. Comp. de aquel iuicio. Etc. 6. dante el<br />

príncipe.<br />

9 Malí,. 2. al.... al.<br />

lo Ese. 2. sea de todo.<br />

a I r. y Ese. 2. de lo suyo , 6 el obispo.<br />

1 2 et el iudicio &c. falta en Malp. 2. S. B. Ese. 3.4. 6.<br />

Comp. y Bez.<br />

13 Comp. que 11 iud gó torio , é si depois.<br />

1 4 Ese. 1. y Bex. le. Comp. li.<br />

15 Comp. provechosa.<br />

16 Esc.•1. non le sea defendido.<br />

1 7 13. r. antel rey.<br />

18 Ese. 2. et que ge lo diga. Comp. 11 lo.<br />

1 9 E. R. 3 . aiitllar.<br />

lo Ese. J. y Comp. semellables. Ese. 6. semellaves. Bea-•<br />

%dudables. E. sernelabres.<br />

21 Comp. y Be.r. qua se vieren enno uno escripto que<br />

sean enno otro. E. R. : V Ese. 2. que fueren.<br />

a 11. R. r. y sc. dexieren. Come. Bex. R.<br />

B.R. .". R . 2. Malp. I. 2. Ese. 1. 2. 4. y 6. dixieren.<br />

2 3 Esc. 2 . pues que juraren.<br />

/9<br />

nias que sovieren " en el uno que sean en el<br />

otro é délos á cada una de las partes. E<br />

si el pleyto fuere de pequenna cosa, lo que<br />

dixeren 22 testimonias, pues 23 que fueren<br />

juradas , deve seer 24 escripto sola mientre, é<br />

dévelo tener el 25 que venció, y el vencido<br />

deve ayer el traslado daquel escripto. E si<br />

aquel que es lanudo que responda, manifestare<br />

26 antel iudez lo que 27 demandan, non 28<br />

es menester que dé otra prueba el que demanda<br />

, aunque sea la 29 demanda grand 35<br />

ó pequenna , y el iudez devela 3 ' fazer escrivir<br />

é robrar 32 con so mano , que ninguna<br />

dubda venga depues sobre aquella 33 cosa.<br />

E si alguna de las partes dió testimonias 34<br />

de 35 mandado del iudez , é guando deven<br />

seer recibidas, el otra parte se asconde sin<br />

mandado del iudez , el iudez deve recebir<br />

las testimonias , é lo que dixieren , délo escripto<br />

é seellado á aquel que las dió, é aquel<br />

que se ascondió que non fuese al indicio, non<br />

puede 36 dar mas ninguna testimonia en aquel<br />

pleyto 37 . Mas esto puede bien fazer, que<br />

ante que aquellas testimonias que fueron recebidas<br />

, sean muertas , si algun denuesto 38<br />

quisiere dezir contra ellas, que sea 39 de razon<br />

, dévelo oyr el iudez. E si pudiere provar<br />

lo que dize contra las testimonias , lo<br />

que dixo la testimonia non vala nada , é si<br />

los pudiere todos desdezir 45, fasta que non<br />

finquen dual testimonias buenas, el que aduxiera<br />

las testimonias buenas pora sí , fasta<br />

tres meses puede dar otras testimonias 41,<br />

porque pueda provar so pleyto 42 . E si otras<br />

testimonias non pudiese ayer, la cosa que 43<br />

era demandada deve ficar con aquel que la<br />

terne ante. Hy el juez deve ayer 44 el tras-<br />

24 Comp. deve ser un escripto.<br />

25 Comp. el qui lo venceó. .r. el que lo vendé.<br />

26 Ese. 6. manefestarc.<br />

27 B. R. 3 lo quel.<br />

28 Ese. 2. non ha mester. Bex. y Comp. non ye<br />

nIester. 29 Ese. 2. demandancia.<br />

3o E. R. B. R. f. Ese. X. 5. 6. y Bc,r. grande.<br />

Comp. y Molí). 1. gran. Ese. 4. grane.<br />

3 1 Ese. .r. debe fazerlo escribir. Alaip. r. 2. Ese.<br />

4. 6. E. R. B. R. I. 2. Comp. y Bex. débelo fazer escribir.<br />

(B. R. I. y 2. escrevir.)<br />

32 Malp. robralo. Ese. robrarlo. Ese. 4 . roborarlo.<br />

Ese. 2. robrarla. Comp. obrallo.<br />

33 B. R. 3 demanda.<br />

34 Ese. 6. testemuna , y así Ocupas.<br />

35 Ese. 6. por aplazamiento . Bea . . y 13. R. 2. del mandado.<br />

B. R. I. de mano.<br />

36 Ese. 3. demandar. Comp. non pode dar nengunas testimunas<br />

eno pleyto aquel.<br />

37 Ese. 1. por desfazer la testimonia que fué contra<br />

él. Mas esto.<br />

3 8 E. R. Malp. 2. Ese. 2. y Comp. denosto.<br />

39 Ese. I . con razon. E. R. sea derecho é de razon.<br />

desclizer.<br />

E<br />

4.oRE de sesdez .e. erdee char. Ese. 6. Comp. y<br />

4r Esc. e. testimonias buenas.<br />

4 2 Toled. su pleyto el alealld e ge lo aya. Et si otras<br />

testimonias &c. B. R.<br />

pleitos.<br />

43 Ese. 4. que él demanda.<br />

44 Comp. deve dar.


20<br />

pleytos que iudgar, que<br />

julo de todos los<br />

adclantre contienda 2 sobre<br />

non aya utas<br />

aquello.<br />

XXIV. El Rey Don Flavio Rescindo,<br />

rey de Dios.<br />

Del pro 3 ó del dampno que deve ayer<br />

el 4 sayon.<br />

Por que viemos 5 ya muchos 6 iuezes é muchos<br />

merinos 7, é muchos sayones que por<br />

cobdicia pasavan el mandado 8 de la 9 ley,<br />

é tomavan la tercia parte de la demanda 10<br />

del pleyto : por ende establescemos " en esta<br />

presente ley , por toller " esta cobdicia<br />

de los iuezes , que ningun juez de pleyto que<br />

sea iudgado, ó tractado ' 3 antel, non ose tomar<br />

de XX. 14 sueldos mas de uno por su<br />

trabajo , assí cuerno ' 5 es dicho en la ley de<br />

suso, é si alguno " tomar mas desto que nos<br />

avemos dicho, pierda todo " lo que devia i8<br />

ayer segund la ley, é quanto tomó mas '9<br />

contra derecho, que non mandava la ley,<br />

pechelo en duplo á aquel á quien lo tomó.<br />

Otrosí porque 2°entendernos que los sayones,<br />

que andan en los pleytos, tomavan mas que<br />

non devien 21 por su trabajo : por ende establescemos<br />

en esta ley que non tornen mas de<br />

la décima " parte de la demanda : é si mas<br />

tornaren, pierdan lo que deven a yer segund<br />

la ley, é 23 demas lo que tomó péchelo en duplo<br />

á aquel á quien lo tomó. Hy esta summa<br />

deve ayer el juez y el sayon dé la cosa<br />

que fuere vencida ó entregada. Mas esto<br />

Innademos 24 nuevamientre en esta leyque 5<br />

Esc. translado. E. R. lo translado.<br />

2 Exc. 1. entenzion. E. R. contenda.<br />

3 R, I. prod. Camp, proe, Bex. B. R. 3. y E. R.<br />

pra.<br />

1:se r. el alcalde é el sayon. B. R. a. y Esc. s. el<br />

itryz ho el sayón.<br />

5 B. R. e. y. Esc. 6. cy Bes. vimos. Camp. porque<br />

vinos ya muchas vezes mu hos merinos.<br />

6 B. R. 2. muchos de iu `'z es.<br />

7 ''oled. Ese. r. 2. alguaciles. En B. R.<br />

falta merinos.<br />

8 Esc. e. y 2. mandamiento. Esc. 6. lo mandado.<br />

9 Exc. 6. y Camp. del. rey. B. R. r. de la lee.<br />

lo 111. manda.<br />

1 Toled. y Esc. r. establescemos desde hoy.<br />

12 B. R. r Ese. 6. toyer. E. R. y Bes. toler.<br />

/ 3 B. R. e. -Esc. s. y 6. otorgado.<br />

1 4 M. mas de XXX. Toled. y Esc. Limas de la veintena<br />

parte. B. R. r. de XX. soldos •mas que aya por so<br />

trabayo. B. R. s. mas de XX. ss. uno por so todo-ayo.<br />

is Toled. y Ese. 1. así corno es determinado en la ley<br />

antigua romana.<br />

16 Toled. si algun alcalle. Esc. e. algun alcalde.<br />

17 B. R. e. toda la ley que.<br />

18 M avie á. Exc. devie. E. R. divia.<br />

t 9 M. tomó contra derecho.... peche en. Esc. 6. tomar<br />

mas. Camp. y Bes. tome) mais. B. R. 2. tomó demas.<br />

2 0 M. Maly. 1 . y Eec. I.. Otrosí entendemos.<br />

21 B. R. r. a . 3 Ese, 2. 4 . 6. y Camp.<br />

22 111. devian.<br />

tercia. Malp.<br />

dezina.<br />

Exc. s. y 4. diezma. S. B.<br />

2 3 B. R. 2. el:<br />

lo que tornó clamas .péchelo.<br />

DEL FVERO JVZGO<br />

si la cosa es tal, que el iuez ni el sayon non<br />

pueda ayer su paga " della .6, dévese entregar<br />

daquel á quien fuera enprestada la cosa , é<br />

non la entregó 27 al dia que la ovo 28 á entregar,<br />

ó al quien tiene 29 la cosa agena con<br />

tuerto , ó el que era debdor 3° e nol quiere<br />

pagar. E si el pleyto fuere entre los here deros de la particion , porqued enea una. de<br />

las partes demanda su derecho é 31 la partida<br />

32 que deve ayer, árnas las partes deven<br />

pagar al 33 iuez é al sayon. E otrosí dezimos<br />

, que sí el pleyto fuere tal que aquel<br />

á quien demandavan , non semeye que avie<br />

culpa ninguna, nín fazie culpa ninguna , nin<br />

fitzie ningun tuerto. , ni 34 alguna presumpcion<br />

non era contra él, é assí ámbas las partes<br />

paguen de souno el iuez y el sayon. E<br />

si el pleyto fuere entre herederos que quieren<br />

partir, é algun dellos non quisiere al pleyto<br />

venir , ó fuere rebelle : pues que esto fuere<br />

mostrado al iuez, el juez y el sayon deven<br />

levar esta summa daquel que non-quiso<br />

venir. al pleyto. E si el sayon non qui7<br />

siere fazer lo quel manda el juez , é si la<br />

demanda vale una onza de oro ó poco menos<br />

, el sayon deve pechar un sueldo 35 doro<br />

á aquel á quien era iudgada la cosa. E si el<br />

pleyto de la demanda valle 36 mas que una<br />

onza doro, por cada una onza doro peche<br />

el sayon un sueldo de oro ; y el sayon " que<br />

anda por el pleyto ; si 38 es omne de menor<br />

guisa 3 9, dévenle 40 dar dos cavalgaduras emprestadas<br />

por 4 ' la carrera. E si es 42 omne<br />

de mayor guisa , non deve demandar mas<br />

de VI 43 cavalgaduras 44.<br />

24 B.R. mandamos. B. R. 3. Mas esto entre esta ley.<br />

25 B. R. e. so pago.<br />

z6 loled, y Esc. e. su paga della que Pagan escripto<br />

(Esc. I. escriptos) sobre aquel á quien fué la cosa entregada<br />

de quanto deve pagar al alcalle y al sayon á plazo<br />

sabudo , que pague lo que les deve. Et si el pleyto &c.<br />

27 Camp. y Bes, ata el dia. S. B. Malp. .1. 2. .Esc. 2.<br />

y 4. tro al dia. B. R. 2. fastal dia.<br />

28 S. B. Esc. 4. 5. y Camp. la ovo de entregar. BezY<br />

E rc. 6. ovo entregar.<br />

29 B. R. r. y Esc. 6. tenia la cosa allena. R. 2.9'<br />

Exc. tenle.<br />

3o Camp. devedor. B. R. r. deodor.<br />

3 1 M. de la partida.<br />

3 2 Esc. e. parte. B. R. r. y Esc. et lo particion.<br />

33 B. R. 1. Camp. y Bes. el iuiz.<br />

34 .Esc. I. ni ninguna presumpcion non face contra el.<br />

35 E. R. B. R. s. Esc. 6. y Bes. soldo.<br />

36 Exc. 2. y 6. valier. B. R. 1 . val.<br />

37 Esc. r. el sayon que no comidió mandado del alc,de.<br />

, é el sayon que anda.<br />

3 8 Toled. Exc. si es ligero, é de orne de menor<br />

guisa.<br />

39 Exc. e. que no sea rico. .<br />

4o Esc. 6. débelle dar. Camp. develli.<br />

Eso. I. devele.<br />

B. R. 3: dévenle alar.<br />

41 Toled. en. Malp. r. y Esc. 1 . paral<br />

el pley-<br />

42 Toled. Et si es orne de menor gui40.;-" se* 1".<br />

to es granado, non deve &c.<br />

43 ESC. y 5. leyes. Esc.„31.005' , ,<br />

44 -Efe'. 6. encabalgaduras.,,X E. cavaicaauras . Lic. .r.<br />

alade ca le cumplen para, la carrera.


LIBRO II.<br />

XXV. El Rey Don Flavio Rescindo.<br />

QUO tod omne d quien es dado el poder<br />

iudgar, ha z nombre iuez.<br />

Porque los remedios * de los pleytos pueden<br />

seer de muchas maneras 3 2 establescemos<br />

que ,e1 duc 4 y el conde, y el vicario 5<br />

é todos los otros iuezes que iudgan por mandado<br />

del rey 6 de voluntad de las partes<br />

7, de qualquier órden 8 que sea el iuez,<br />

pues, que le es _-.9.do de iudgar, é recibió ende<br />

el poder 9, deve ayer nombre iuez : assí<br />

cuerno a poder de iudgar , assí sea dicho<br />

juez, é aya el pro 2° y danno que deve ayer<br />

iuez, segund cuerno manda la ley.<br />

XXVI." E1 Rey Don Flavio Rescindo.<br />

Que tod atamiento , que fuere ficho por<br />

- f uerza" del alcalde" depues iuyzio<br />

non dado derecho , non vala.<br />

Nos viemos ya muchas 14 vezes, que la justicia<br />

era torvada", é perdie su virtud " por<br />

los malos iuezes 17, y el tuerto era puesto en<br />

logar de iusticia. Ca algunos iuezes , pues<br />

que an iudgado 18 tuerto, constrinnen a alguna<br />

de las partes , ó ambas , que fagan<br />

pleytos ó abenencias entre si , por tal que<br />

el pleyto que es iudgado ' 9 con tuerto, que<br />

non sea desfecho por derecho. E por ende<br />

establescemos que todo pleyto que fuere fecho<br />

en tal manera , non por derecho , ni<br />

cuerno deve, mas por toller su cosa á aquel<br />

E R. S. B. Esc. 2. y 4. aya. Esc. 1. a por nombre.<br />

2 M. removimientos.<br />

s Etc. r. de muchas maneras de ofiziales mandamos que<br />

sea llamado alcalde todo aquel que iudgare segunt la ley,<br />

é estableszemos.<br />

4 Toled. que el conde. B. R. r. Esc. 'r. y 3: duch.<br />

5 Esc. r. el vicario , é el avenidos, el ricoonnne , 6<br />

el defensor , 6. el mayordomo , toos los otros alcaldes<br />

que iudgan.<br />

6 Camp. y Bes. é de.<br />

7 Etc. 2. partidas.<br />

B. r. Ese. 6. y Camp. órdene. E. R, ordin.<br />

9 Camp. y Etc. 3• poderío.<br />

zo B. R. 1. y Camp. proe.<br />

I r Esta ley con el epígrafe de la siguiente es la XLI.<br />

en Malp. I.: en S. B. y B. R. 2. la XXVII.: en<br />

Malp. 2. y Esc. z. se pone el epígrafe siguiente : Que<br />

todo pleyto que con tuerto fuere ligado que sea desfecho,<br />

é que amas las partes se puedan demandar despues. En<br />

el Esc. 5. Que la instizin pierde derecho muchas vezes<br />

por malos inyzes. En B. R. 1. Que el iuyz que ye dado<br />

de pleyteses , non con derecho , nen como deve, que<br />

non tala.<br />

2 B. R. 3 . fuereis.<br />

13 E. R. y Bex. alcayde.<br />

Toled. muchas de veces.<br />

1 5 Ese, 1. 3. 5 . y Malp. r. tornada. Ese. 6. torbada.<br />

16 R . 1, S. B. Malp. 2. Etc. y 5. vertud.<br />

Camp. • y Malp. .r. virtut. Bes. vertut. Est. 6. virtude.<br />

TITyLO 2I<br />

que pudiere 2° ayer su cosa por derecho, é<br />

por le fazer callar 21, cuerno 22 que quier que<br />

sea firmado tal pleyto, mandamos que non<br />

vala ni aya nenguna firrnedumbre 23*<br />

XXVII. 24 El Rey Don Flavio Rescesvinro<br />

25.<br />

Que iuyzio que es dado por mandado<br />

del rey o por miedo , si es tortizero,<br />

que non vala .6.<br />

A. las vezes 27 los sennores con su poder suelen<br />

28 destorvar la iusticia, é pues que ellos<br />

son siempre poderosos , siempre semeia que<br />

la pueden destorvar. Ca pues que ellos an<br />

voluntad de la destorvar , siempre semeia<br />

que numqua 29 por ellos tornará la iusticia<br />

en su derecho. E porque los luezes suelen<br />

muchas veces iudgar tuerto, é contra las<br />

leyes por mandado de los príncipes ó por<br />

su miedo : por ende con una melecina queremos<br />

sanar dos lagas 3'), y establescemos que<br />

todo pleyto, ó todo otorgamiento, ó todo<br />

iuyzio que fuere fallado 3: (testa manera, que<br />

non seya 32 dado con derecho , ni segund la<br />

ley ; mas si es dado con tuerto , ó por miedo,<br />

ó por mandado del príncipe, mandamos<br />

que sea desfecho , é non vala nada. E. los<br />

iuezes que lo iudgáron por miedo, non sean<br />

ende 33 disfamados , ny ayan ninguna pena.<br />

Todavía si quisieren jurar que non iudgáron<br />

tuerto por su grado , mas por miedo del<br />

rey.<br />

17 B. R.<br />

iuyzios.<br />

18 1 oled. justiciado.<br />

19 'Toled. justiciado.<br />

20 lolect. podrie. Etc. 1. y 2. pudiera. Etc. 6, puede.<br />

Camp. podiera. B. R. 1. podia.<br />

a r Etc. 6. toyer. Ese. 3 le fazer así toler. B. R. s.<br />

por le fazer toller assí su cosa , como quier que. E. R. y<br />

Etc. 2. calar.<br />

22 Camp. mas como quier que sea firmado.<br />

23 l'oled. fermidumbre. Camp. firmidune. Bes. firmedumme.<br />

E. R. firmidumbre. B. R. I. firmedurnne.<br />

2 4 En S. B. Etc. 2. 4.9 6. es la XXVI. , y tiene el<br />

epígrafe de la antecedente. En Malp. 2. Que todo pleyto<br />

que fuere legado , é dado por valedero en tuerto , que<br />

sea desfecho , que despues ámbar las partes se puedan<br />

demandar. El Rey Don Flavio Resdo. En Camp. y<br />

Malp. 1. está á continuacion sin ningun epígrafe.<br />

25 M. El Rey Don Fladioresto. Toed. El Rey Don Flavio<br />

Oresto. Malp. 2. El Rey Don Flandi Oresto.<br />

26 Esc. 6. valga.<br />

27 E. R. A las vizes.<br />

28 Ese. 6. proevan. E. R. y Camp. solee.<br />

29 Toled. E. R. „S'. B. y Ese. 6. nunca.<br />

Camp. plagas. Bes.<br />

so Toled. Malp. 2. y Esc.<br />

xagas• E. R. xaguás.<br />

S r Ese. 6. y Camp. hallado . Bes. ayado.<br />

3 2 Toled. Ese. r. z. 4 . y 6. sea.<br />

33 Ese. 2.4. 6. y Camp. por ende.


'22<br />

XXVIII. I El Rey . Don Flavio.<br />

Dei poder que los obispos sobre los<br />

iitezes que iudgaiz fuciló'. • _<br />

Nos amonestarnos 3 á los obispos de Dios,<br />

que deven ayer 4 guarda sobre los pobres,<br />

é sobre los coytados por mandado de Dios,<br />

que ellos amonesten los iuezes que iudgan<br />

tuerto contra los pueblos 5 , que mejoren 6,<br />

é que fagan buena vía, é que desfagan lo<br />

que iudgáron mal. E si ellos non lo 7 quisieren<br />

fazer por su amonestamiento, é quisieren<br />

iudgar tuerto , el obispo en cuya tierra<br />

es , deve lamar 8 al iuez que dizien que iudgó<br />

tuerto, é otros obispos , é otros omnes<br />

buenos, y emendar 9 el pleyto el obispo cum<br />

el iuez , segund cuerno es derecho. E si el<br />

juez es tan porfiado 1 °, que non quiere emendar<br />

el iuyzio con " él, estonze el obispo lo<br />

puede " iudgar por sí , y el iuyzio que fue.<br />

re emendado, faga ende un escripto dé cuemo<br />

lo emendó, y envie el escripto con aquel<br />

que era 13 agraviado antel rey, que el rey<br />

confirme lo quel semeiare que es 14 derecho.<br />

E si el iuez tollier al obispo aquel omne que<br />

ante era agraviado por el iuez con tuerto,<br />

que non venga antel obispo, peche " el iuez<br />

dos libras doro al rey.<br />

Entre esta ley , y la siguiente hay otra en el cd,<br />

dice B. R. , que es la misma que se puso en el Fuero<br />

la tino, 111.. H. tít.]. lin. 27 tomada del códice Legionense,<br />

y dice así:<br />

De los . obispos que an poder sobre los iuyzes que iulgan<br />

tuerto , 6 de la pena que deven ayer guando los<br />

iuyzes ¡sigan tuerto.<br />

. • ..<br />

Diz esta lee que se algun pobre algun pleyto ovier;,:et<br />

el conde ó el iuyz de la tierra non le lo quisier livrar<br />

por desprecio , que aquel pobre vaya al obispo de la tierra<br />

, et quérelese , et el obispo con conseyo de omnes buenos<br />

dePbrele so pleyto assí que se el obispo radar co<br />

verdat que el conde 6 el iuyz por despreciamiento claquel<br />

pobre non le quisiéron so pleyto delibrar, , aya poder de<br />

costrennir al conde é al iuyz que de]ibren aquel pleyto;<br />

et se despreciar el conde ó el luyz el mandamiento del<br />

obispo, tanto peche al obispo, qnanto for la quinta parle<br />

de la demanda 6 del pleyto del pobre et se el obispo<br />

quisier pet1/11:„Iar el pleyto , teniendo con conde 6 con<br />

iuez , otro atanto peche al querelloso quanta el conde 6<br />

el iniz deve 3 él pechar. Et por todo esso el pobre non<br />

pierda so pleyto. El conde 6 el iuyz que non quiere<br />

oye, ayan la pena que ye dicha. El glorioso Rey.<br />

2 Sise. 6. y Camp. torta.<br />

Malp. 2. y Toled. Los. amone<br />

ob n stamientos de los<br />

si-r,s de Dios que eleven ayer.<br />

4:Esc. 1. 2. 4 . y Bes.<br />

cortados.<br />

en guarda los pobres é los<br />

5 B. R. .7. pobres.<br />

6 1: f C. 6. y Comp.<br />

7<br />

melloren.<br />

Al. y Lic. 2. non quisieren,<br />

DEL FVERO JVZGO'<br />

XXIX.<br />

116 El . Rey Don . Flavii5<br />

Rescindo.<br />

Que el juez deve dar razon<br />

demandaren.<br />

4 e, yua<br />

ntod<br />

El iuez, si alguno le 17 demanda razon de lo<br />

que iudgó antel sensor de la cibdad , ó ante<br />

otro iuez " ante qui mandare el rey, dévele<br />

responder. E si el pleyto viniere antel rey,<br />

los iuezes qui 19 mandare el rey, deven terminar<br />

el pleyto sin el obispo , é sin los otros<br />

iuezes '°. E si el pleyto es comenzado '1,<br />

acabado antel obispo, 6 ante qualquier<br />

iuez , é alguna de las partes troxiere á otro<br />

mandado del rey , el. que iudgó el pleyto,<br />

dével responder ante aquel iuez , que esta_<br />

blesciera el rey; que si iudgó tuerto, que sea<br />

penado segund 23 la ley é si el otro se que.,<br />

relló con tuerto quel ,faga emienda segund<br />

la ley.<br />

XXX. El Rey Don Flavio Res.<br />

rindo 24.<br />

De la pena que deve ayer el juez gul<br />

torna las cosas ajenas , ó las manda<br />

tomar.<br />

Los iuezes son puestos 25 por desfazer los<br />

tuertos , é algunos dellos fazen el contrario,<br />

é fazen tuerto muchas 26 vezes , lo que.ellos<br />

devien defender á otra por derecho que lo<br />

non fiziesen 27 * Ca muchos ay que pues que<br />

8 Toled. y Ese. llamar. Bex. y E. R.'<br />

9 Ese.. 6. emiendar. Camp. enmendar..Ese. 2. en:lit:ti:idea,'<br />

ro S. B. Malp. z. y Ese. 4. porfidiado. Bes. perlado.<br />

Camp. con el obispo. •<br />

12 Ese. 2. emenciar é iudgar.<br />

13 Camp. Malp. z, y Ese. 1. ante agraviado. Bex. E. R.<br />

Ese. 4. 5. B. R. 1. 2.y 3. ántes agraviado. •<br />

14 M. semejare derecho. B. R. 3 cuerno' semeyar que<br />

es derecho.<br />

Camp. peche al obispo duas libras de oro. •<br />

16 En B. R. r. y Esc. 6. es la XXX. .<br />

17 M. y Be.r. alguno demanda.<br />

18 Be.r. y E. R. ó ante qui.<br />

1 9 Toled. y Ese. 5. que -<br />

jo Toled. é. sin los otros alcaldes despüestos-<br />

2 I Toled. Ese. a. y Comp. compezado. 4 y Be.r.<br />

empezado. Esc. 6. pasado. '<br />

z z Toled. y Esc. s. ante qualquiere alcalde, elduenno de<br />

Ja razon deve retraer de cabo. su pleyto antel obispo é<br />

antel alcalde que el rey puso de nuevo, et el alcalde, des.<br />

puesto diga cuerno 146 , é 'si fallaren que iudgó tuerto,<br />

que sea penado segunt la ley.- ‘•<br />

.• •<br />

2 3 En M. falta desde aquí hasta acabar.<br />

24 S. B. y Ese. 4. El Rey Flavio Redor Meapv*• Don.<br />

Flo,rioresdo. Camp. Esc. 4,5. y E. . Iti/ten<br />

d. Fla-<br />

vio Rescindo. Esc.-6. Resziundo. B. Ar. B. . Recéssiundo.<br />

B.<br />

R . Rescizundo.<br />

a 5 Canv). y E. R. postos. • .0.-<br />

a6 E. R. mocas. h<br />

27 Tejed. lo non ficiesen , contra su diknidat.<br />

.Esc. rio fazen fiando .en<br />

gnidat. Comp. por derecho,<br />

et no


LIBRO II.<br />

son feans.inezes ; quieren iudgar de las cosas<br />

aienas , en que non an poder, é non temen<br />

de fazer á otri tuerto. E por ende establescemos<br />

, que todo iuez que tomar ,<br />

mandar tornar, ó fazer algun danno en las<br />

cosas r que non pertenescen á él segund derecho,<br />

ni segund la ley , faga emienda 2 por<br />

el danno é por el tuerto que fizo, cuerno él<br />

devie constrennir 3 á otri que fiziese tal cosa.<br />

XXXI. 4 De los que non quieren venir<br />

por mandado del rey s.<br />

Todo omne 6.que non quiere venir ? por man-<br />

TITVLO II.<br />

23<br />

dado del rey que dii 'por enganno que<br />

non lo oyó 9, é que non vió " su mandado,<br />

pues quel fuere provado este enganno ; si es<br />

omne de mayor guisa, peche tres libras doro<br />

al rey. E si non oviere onde las pague ",<br />

reciba C. azotes , é non pierda su ondra.<br />

Mas si por aventura lexó " de venir por grand<br />

enfermedad, ó por grand tempestad, á por '3<br />

llenas daguas , ó por grand nieve, ó por algun<br />

empiezo, que non pudo escusar ' 4, si esto<br />

fuere demostrado ", non deve seer culpado,<br />

nin deve aves ningun clarín°, ca lo fizo<br />

con grand coyta ".<br />

II.' 7 TITOL DE LOS COMPEZAMIENTOS'a<br />

ue nengun omne non se pueda escusar<br />

Qque non responda , por dezir que 2' su<br />

otor daquel quel demanda , no le demandó<br />

nunqua nada.<br />

II. Que los pleytos non deven seer destorvados<br />

22 por voces , ni por bueltas 23.<br />

III. Que si los que se querellan 24 fueren muchos,<br />

deven escoger as uno ó dos de sí 26<br />

que 27 trayan el pleyto.<br />

IV. Que el iuez ó el sayon eleven constrennir<br />

28 ámbas las partes por recabdo 29<br />

que vengan al pleyto el día del plazo.<br />

V. Que despues quel pleyto es antel iuez,<br />

DE LOS PLEYTOS. 19<br />

Camf. alienas que non. B. R. 3. en las cosas que non<br />

pertenecieren.<br />

a Toled. y Ese. emienda dotro tanto. E. R. fagua<br />

emendar.<br />

g Camp. y Ese. s. costrinnir. E. R. constrinir. B. R. 3".<br />

constringir.<br />

4 En el códice de Murcia no tiene epígrafe esta ley.<br />

En Malp. .r. es la XLVI., y en B. R. Les la XXXII.<br />

g B. R. e. iuyz.<br />

6 Esc. r. Todo orne libre.<br />

7 E. R. vivir. .<br />

8 B. R. .r. iuyz.<br />

9 Esc. 6. odio.<br />

in Malp. 1. S. B. Ese. 4. y s. vido.<br />

Toled. peche. Ese. t. pechar. E. R. unde las pague.<br />

.Esc. s. donde las pague.<br />

12. Ese. t . 2. 4. s. 6. Camp. E. R. y Bese. dex5.<br />

sg Ese. 1. por llena de aguas. Ese. 2. por luvias de<br />

aguas. Ese. 4. Camp. y Be.r. por lenas de aguas. Ese. 6.<br />

lenas dagoas. E. R. xena. B. R. xenas. M. por grandes<br />

llenas.<br />

1 4 Esc. 6. podo venir.<br />

15 Toled. B. R. 1 . Esc. 2. y 6. mostrado. Ese. r.<br />

provado é mostrado. Esc. s. muestrado. Ese. j si esto<br />

podiere mostrar.<br />

e6 Malp. • p EEse.<br />

-2. cuata. Camp. torto. Ese. 6. por<br />

gran cuyta. Ese. 5. y „B. R. 5: por gran. Ese. t. colara<br />

coyta.<br />

/7 En Malp. empieza el lib. IL por el tít. II. ,. que<br />

es el I. en él. Las leyes están sin division ni enUmeradon,<br />

aunque en el sumario hay division de títulos.<br />

18 B. R. r. en la ni sírgen COMEZAMIENTOS. E. R.<br />

COMPEZAMENTOS. Ese. 1. COMENZAMIENTOS.<br />

las partes non deven fazer composicion<br />

entre sí sin mandado del juez.<br />

_VI. Que ambas las partes deven dar pruebas<br />

en el pleyto.<br />

VII. Si alguno faze trabaiar 3° á otro con<br />

tuerto de luenga carrera.<br />

VIII. Si algun que es en tierra dun<br />

juez , quiere 31 llamar á otro , que es<br />

en tierra de otro iuez , por se querellar<br />

dél.<br />

IX. De los que defienden pleytos agenos.<br />

X. Que tul omne deve responder al siervo 32<br />

ageno que se querella de él.<br />

Malp. t. DEL COMIENZO. B. R. t. y Esc. y. DE<br />

LAS COSAS NESCESARIAS EN TODOS LOS<br />

1LEYTOS QVE NASCEN.<br />

1 9 Malí". 2. DE LAS RAZONES. CAPITOLO<br />

2o B. R. a. y S. B. Ningun orne non se puede. Esc. 3 . Que<br />

ningun omne non se puede escusar, que non responda<br />

al que•eloso por dezir que non quiso demandar nada eí<br />

aquel de quien él tenia lee cosa , y así en la ley. Esc. 6.<br />

Que nenguno anua 50071 se puede escusar , que non responda<br />

á aquel que se querela dél.<br />

M. por dezir qui fué su otor. B. R. e. que non quiso<br />

demandar nada á aquel de quien tiene la cosa. Esc. o.<br />

que no es OtOr. E. R. por dezer que so octor. B. R. 3.<br />

outor.<br />

22 B. R. 3. Malp. 2. y Esc. e. estorvados. Esc. 3 . escusados.<br />

23 Camp. voltas. Bex. voaltas. E. R. livores , y en la ley<br />

voltas:<br />

24 B. R.3. Bex. E. R. y S. B. querelan.<br />

25 S. B. y Ese. 6. escoie•. B. R.I. y Camp. escolle •. Bex.<br />

escoler.<br />

26 Esc. a. entre sí. Esc. 3 . entre sí que traygan el pleyto<br />

por de todos.<br />

27 B. R. /. Camp. y Bex. tragan. E. R. fraguan.<br />

28 Ese. e.y 6. costrinir.<br />

29 S. B. Esc. 4. y B. R. a. recaudo. B. R. 3 . recaído.<br />

Camp. por recabdar.<br />

. 3o B. R. fezier fazier trerlsallo sí ocre con tuerto de<br />

longa carrera. Esc. a. faze tardar. Toled. I. á otro companne<br />

•o de luenga tierra.<br />

3 r B. R. a. quier _ramal .. 5.B. Ese. 2. 4. y 6. la_<br />

•rnar.<br />

31 E. R. z. se•vo alieno.<br />

1. R. yervo ajeno.<br />

Cc


24<br />

DEL FVERO JVZGO<br />

peche X. sueldos doro al iuez mismo , é<br />

I. El Rey pon Flavio Rescindo. aquel sea echado fuera del iuizio aviltadamientre<br />

2°.<br />

Que<br />

nenoW afirme non se pueda estusar<br />

re 9-ion responda por dezir que su a<br />

otor daquel quel demanda , que non<br />

le demandó nunqua nada.<br />

.Nengun 3 omne non se puede defender,<br />

que non responda al 4 que se querella dél,<br />

por dezir que non quiso demandar nada á<br />

aquel de quien él tinie 5 la cosa : Iberas 6 ende<br />

si se 7 pudiere defender por aquel tiempo<br />

a que mandaban las leyes.<br />

II. 9 Que los pleytos non deven seer destorvados<br />

por voces " ni por boltas".<br />

Los pleytos non deven seer destorvados por<br />

voces ni por bueltas. Mas el iuez " deve<br />

mandar seer á una parte aquellos , que non<br />

an pleyto , é aquellos cuyo es el pleyto deven<br />

seer antel solamientre, y el iuez, si quisiere<br />

tornar consigo algunos que oyan el<br />

.pleyto con él , ó con ' 3 quien se conseie , puédolo<br />

fazer si quisiere. E si non quisiere, non<br />

lexe 14 ninguno ' 5 trabaiarse en el pleyto por<br />

ayudar á la " una de las partes , é destorvar<br />

el 17 otra. E sí alguno no lo quisiere<br />

dexar de fazer por el iuez, ó si =s non<br />

se quisiere guiar ' 9 por su mangado , ó non<br />

quisiere lexar de ayudar á alguna de las<br />

partes , pues que ge lo defendiere el iuez,<br />

B. R. 1. El Rey Flavio Recesivindo. Erc. 2. El Rey'<br />

Don Flavio. Ere. I. 4 . y S. B. sin autor.<br />

2 B. R. 1. y Ese. 3 . al querelloso, por dezir que non<br />

quiso demandar nada daquel de quien tiene (Ese. 3 . tenia)<br />

la rosa. E. R. su actor. Toled. que su tutor claquel<br />

quel demanda , nol demando nunca nada.<br />

/14a/p. r. Ese. 4 . y. y S. B. Ningun. Ese. 6. Nenguno.<br />

E. R. Ninguno.<br />

4 Toled. Ese. I. 2. y Malp. 2. al que se querella<br />

(Ere. .r. querellar) dél, maguer non sea el pleyto suyo,<br />

6 non haya fiiblado con el duerno (Malp. 2. y Esc. 2.<br />

duen de razon fueras) de la razon por dezir &c. M. á<br />

aquel que se querella dél &c.<br />

5 Ese. s. á aquel que tenie la cosa. B. R. r. á aquel<br />

quien le tien. Esc. y. Cien. S. B. y Bes. tiene. E. R.<br />

tiene a cosa. Camp. á aquel de quien ton-') la cosa.<br />

6 B. R. r. fueras si se podier defender del tiempo que<br />

mandan las lees. Ese. salvo ende.<br />

7 Toled. si non pudiese defender.<br />

8 Camp. teinpo.<br />

9 Ese. y B. R. 1. Flavio Cindasiundo rey.<br />

1 o M. voceros.<br />

ti B. R. 5. 3. S. B. Malp, I. 2. Esc. 1. 2. 3 . 4. y s.<br />

vueltas. Bex. vueltas.<br />

1 2 Camp. el iuiz deve seer á una parte sen aquellos.<br />

1 3 B. R. .r. 6. con quien se consellar. Malp. o. ó con<br />

quien se consege. M. con él, quien.<br />

5 4 Ese. r. 2. 3". 4 . 5 . 6. y S.B. dexe. Malp. 2. B. R. r.<br />

y L'ea.. dexe nenguno.<br />

1 5 Ese. 6. ninguno entrar nen seer en el pleyto , pora<br />

ayudar. B. R. trabayar en el.<br />

16 E. R. Malp. .1. 2. S. B. Ese. 2.y 4. el una. B.<br />

Y Camp. ayudar la una.<br />

17 Ese. r. y S. á la otra. Comp. la otra. B. R. a. la otra<br />

parte.<br />

18 S. B. ni non se quisiere guidar por so mandado, 6<br />

non quisiere dexar de aludan Malí,. 2. 6 6i non se quisier<br />

III. Que si los que se querellan fueren<br />

muchos , deven escoger 21 uno ó dos<br />

de 23 sí , que trayan 23 Pleyto,<br />

Si 24 alguna de las partes son muchos que_<br />

rellosos , é de la otra pocos , el iuez deve<br />

mandar 25, que escoian 26 entre sí quales trayan<br />

27 el pleyto , ca non 28 lo deven todos<br />

'razonar de so uno ; mas aquellos solamientre<br />

que fueren puestos &tubas las partes,<br />

que ninguna de las partes non sea destorvada<br />

' 9 por grandes voces , ni por grandes<br />

bueltas<br />

IV El Rey Don Flavio Egica.<br />

Que el juez ó el sayon deven ,constrennir<br />

timbas las partes por recabdo , que<br />

vengan al pleyto el dia del plazo".<br />

Muchas 33 vezes aviene que por negligencia<br />

de los iuezes 34 é de los sayones 35 , porque<br />

non toman recabdo 36 ambas las partes, la<br />

una 37 de las partes es engraviada 31 mas que<br />

non devie 39. Ca guando la 41 una de las<br />

partes viene al 42 pleyto, y el 43 otra non<br />

quiere venir,o n n 44 es pequenna pérdida. On4<br />

guiar por su mandado , 6 non quisier dexar. B. R.<br />

non se quisier callar por so mandado, 6 non quisier deXar de.<br />

19 B. R. r. y Esc.-g. callar. S. B. quidar. Malp.<br />

quitar. Bes. guardar. B. R. calar. Esc. s. castigar.<br />

20 Camp. S. B. B. R. e. y E. R. viltadamientre.<br />

21 B. R. t. y Camp. escollen. Esc. 6. escoier. Bex. escoler.<br />

. 22 Esc. 5. dellos.<br />

23 Toled. que razonen. E. R. fraguan. E. R. o. tragan.<br />

24 B. R. 1. Se alguna de las partes son muchos, et de<br />

lotra parte pocos. Esc. y. Si de alguna. Lie. 6. y B. R. j.<br />

Se alguna parte.<br />

25 Esc. g. B. R. 1.Y mandar.<br />

26 Ese. s. esco ltan. .13- R. 1. Ese. 6. y Camp. escollan.<br />

27 Camp. tragan.<br />

28 B. R. 1. y Ere. 6. ca non deven.<br />

29 Eit.. 6. torvada.<br />

so S. B. ¡sueltes.<br />

31 B. R. 1. y Ese. g. El bienaventurado Cindasiondo.<br />

6. Rescindo. Esc. 2. El Rey d. Flavio.<br />

32 Esc. 6. de lo prazo.<br />

2 3 S. B. Mueclias. E. R. y Esc. o. Mochas.<br />

34 S. B. iuuezes , y así otras veces.<br />

35 B. R. r. omite los salones.<br />

36 S B. recaudo damas. Malp. 2 . de ambas.<br />

37 B. R. 1. la una ye agravada mas que non deve.<br />

38 Toled. engannada. B. R. 1. 2. Malp.<br />

Ese. 1. 2.<br />

5. S B. Camp. y Bes. agraviada. Malp. 2. engra v2da.<br />

Ese, 4 . y E. R. agravada. Lic.. 6. agraveada.<br />

39 Camp. E. R. y Bes. deve.<br />

40 Ese. 2. y 6. Que quando.<br />

41 B. R. 1. guando una de las partes<br />

42 Malp. 2. a pleyto.<br />

43 B. R. .r. é la otra non quier•<br />

cien mul pleyto.<br />

44 S. B. Malp. x. B. R. 2. E. R. ,v-T.". 5; 0" les<br />

pequenna. B. R. 1. nol ye pequenpa pérdida al que non<br />

vien. Esc. 5. non le es pequenna jardida al que non viene.<br />

Ese. 2. pérdida á la otra


LIBRO. U.<br />

de estal5~05 é amonestamos I en esta<br />

ley á todos los iuezes, que guando el pleyto<br />

se deve traer por plazos ,, é pusieren 2 en<br />

quai pleyto seya tractado 3, ó en<br />

qua! 4logar seya pagada la debda , que constringan<br />

ámbas las partes por buen 5 recabdo<br />

, que al dia del plazo vengan 6 por sí,<br />

.ó por su 7 mandado al ,pleyto, que el pleyto<br />

pueda seer mas aína 8 acabado. E 9 aquel<br />

que i° non quisiere venir el dia del plazo,<br />

sí le viniere enfermedad 2 , ó otro destoré<br />

non lo fiziere saber al iuez , ó á su<br />

adversario , é non viniere fata aquel tiempo<br />

que es establescido en otra ley, que pague<br />

la pena que prometió ' al otro que vino 24<br />

al plazo , é que la " demanda finque salva.<br />

E si el juez con el sayon esto non quisieren<br />

16 fazer, é tomar recabdo de la ' 7 una<br />

de las partes , é dexare de tomar del otra'<br />

parte , la pena que fino prometer á aquel<br />

que vino al pleyto 19 , peche! al 2° tanto de<br />

lo suyo. E si el iuez el recabdo 21 que tomó<br />

de la una parte 22, entregare ' 3 al otra,<br />

•6 quitare por danno fazer al otra parte, la<br />

pena que era prometida en el recabdo péchela<br />

24 el juez de lo suyo á aquel á quien<br />

quiso fazer el danno , é finque la demanda<br />

salva. Hy el recabdo que tomó el íuez de<br />

las partes 25 por su nombre 26 , si lo 27 pierde<br />

alguna de las partes , non lo deve ganar<br />

todo 'el. iuez , ni 29 el sayon , mas deve<br />

3 ° ayer la meetad el iuez y el sayon, y<br />

B. R. .r. establescemos en esta lee , et amonestámoslos.<br />

B. R. 2. y Malp. 2 . en esta ley , é amonestarnos.<br />

2 B. R. r. oposiéron.<br />

s B.R. r. y Malp. r. traido. S. B. y Malp. 2. sea tractado<br />

el pleyto. Camp. tralludo.<br />

4 B. R. r. y Malp. 2. en que.<br />

5 B. R. .r. bon recaudo. Esc. I. recabdo bueno.<br />

6 M. venga.<br />

7 B. R. r. y S. B. por so. E. R. por sí ó por personero<br />

al pleyto.<br />

8 Esc. 6. agina.<br />

9 Malp. 2. E que aquel.<br />

ro B. R. .r. E que aquel non quesier venir el dia del plazo,<br />

6 si nol venier enfermedat.<br />

r S. B. 6 sil veniere enfermedat. Malp. 2. y Esc. r.<br />

sil aviniere. Esc. s. 6 si nol venier enfermedat.<br />

2 Toled. Malp. 2. y Esc. 1. enfermedad , 6 llenas de<br />

agua 6 otro destorbo , &c.<br />

13 Etc. 6. Bex. y Camp. prometeó. E. R. promiti6.<br />

14 S. B. Camp. y Bex. que reno. B. R. s. Ere. s. 6,<br />

Y E. R. vieno.<br />

15 M. é aquella demanda que finque salva.<br />

16 M. fazer en tornar.<br />

17 S.B. y Malp. 2. del una.<br />

18 S. B. de la otra , la pena. Malp. 2. del otra, la pena.<br />

rg Bex. B. R. 1. 2. y E. R. plazo.<br />

20 Bex. Y S. B. pechel tanto de lo so. B. R. 2. g; y<br />

Esc. pechel tanto de lo suyo. E. R. y Esc. 6. pechel<br />

otro tanto de lo so.<br />

21 S. B. E tc • 4 . B. R. r. recaudo.<br />

2 2 Toled. parte negar , ó mandare 6 entregare , &c.<br />

2. negar ó mudar , ó entregare. _Esc. .r. negare.<br />

Ese. 6. de la una parte pora entregar á la otra , ó la<br />

quitare.<br />

2 3 B. R. entregue á la otra parte, 6 la quitar por fazer<br />

danpno á la otra parte. S. entregare al otra parte, ol<br />

quitare.<br />

TITVLO I I. 2 5<br />

el otra meetad deve ayer el que lo venciere<br />

3'.<br />

V. El Rey Don Flavio Resdo ".<br />

Que despees que/ pleyto es antel juez,<br />

las partes non deven jazer composicion<br />

entre sí sin mandado del<br />

juez.<br />

Si los iuezes no determinan 33 los pleytos,<br />

que son comenzados por derecho , non aviene<br />

34 tan solamientre que non puedan seer<br />

departidos sin grand gravedumbre ; mas aviene<br />

muchas vezes que la iusticia desperece 35.<br />

Ca muchos omnes son , que depues 36 que<br />

se querellan al rey, que les faga a yer derecho,<br />

por esquivar 37 la pena de la ley 38 el<br />

pleyto que 39 trayen ante! 40 rey , métenlo<br />

por abenencia 4 '. E porque nenguno non pueda<br />

Luir 42 de la pena de la ley por este enganno,<br />

por ende establescemos en esta ley,<br />

que tod omne , pues que 43 mostrar su querella<br />

al rey, hy el pleyto tractare ante!, por<br />

ninguna guisa non se faga ende 44 á fuera,<br />

ni 45 faga ninguna abenencia con el otra parte,<br />

mas entienda siempre en razonar el pleyto<br />

fasta 46 que el rey dé su iuyzio 47 . E si<br />

algun omne, pues que comenzare el pleyto<br />

antel rey 48 , ó ante su mandado , non<br />

quisiere traer el pleyto, é fiziere alguna abe-<br />

24 M. por danno aquel á quien fiziere al otra. B. R. s.<br />

peche el iuiz de lo so á aquel á quien quiso fazer danpno<br />

, et fica la demanda por salva.<br />

25 Esc. 2. partidas.<br />

26 Esc. 6. 'lumbre. B. R. r. Comp. y Bes. so nomne.<br />

27 Esc. 6. se lo non pierde. Esc. s. E. R. y Malp. r.<br />

si lo perdiere.<br />

28 Esc. 2. ayer. B. R. s. y E. 6. aganar. E. R. guanar.<br />

29 B. R. e. s. y Lamí,. nen. E. R. nil sayon. Lea. riel<br />

sayon.<br />

so M. deven.<br />

Efe. s. y 6. venzier. Camp. venteó. Bes. vency6.<br />

E. R. vincere. B. R. e. vencir.<br />

32 Esta ley falta en el Esc. e. Eva Malp. r. E. R.<br />

y Etc. s. Rescindo. B. R. e. Recesvindo.<br />

33 2. y Toled. desterminan. Esc. 5 . demandan.<br />

34 B.R. e. y Esc. 5 . arian. Malp. 2.y Camp. avíen.<br />

Esc. 6. aren.<br />

35 B. R. r. desperecía. B. R. 2. se perece. .Esc. 5 . iusticia<br />

perece.<br />

3 6 S. B. B. R. r. y Malp. 2. pues.<br />

37 B. R. e. desquitar.<br />

3 8 S. B. é pues quel pleyto trayen antel rey.<br />

39 B. R. .r. el pleyto trae ante! rey , é enzléndelo por<br />

aventura.<br />

40 M. antel iuez. Esr. 6. ante que lo ayan ante el rey.<br />

4t .Esc. 6. avenenza. E. R. avinienza.<br />

42 S. B. Malp. 2. Esc. + y E. R. Esc. 6. rugir.<br />

Camp. fogir.<br />

43 S. B. y Malp. 2. pues que su querella mostrare antel<br />

rey. B. R. r. pues que sea querella ha mostrar antel<br />

iniz.<br />

445 SS...73 -8..9-Em sc•a2li.y 24. idne.nde. Msdp. 2. dend. Bes. dent.<br />

46 B. R. 1. y Esc. 6. ata. Efe...5.,:u.ciYiz-Bio..-R.E...Z. ts. 'atai.oicrQ.<br />

47 B. Malp. 2. E sr. s.'• 4<br />

Ere. 6. iudizo.<br />

48 M. si enviar su mandado.<br />

Cc 2


DEL FVE RO JVZGO<br />

26<br />

parte, así el que deman-<br />

nencia nenc con el e otra<br />

da, cuerno 'aquel á quien él demandava,<br />

ve pechar cada uno al rey tanto 2 quanto<br />

era la dernanda . 3 assí que el rey pueda<br />

d .aquelio fazer lo que quisiere. E otra tal<br />

pena deven a yer aquellos que traen 4 el pleypto<br />

ante los otros iuezes , é depues fazen abenencia<br />

, ó composicion con el otra parte.<br />

Assí que el iuez y el sayon deven aver.esta 5<br />

pena, é partirla 6 entre sí. E si alguna de<br />

las partes non oviere de que la pague 7 , reciba<br />

C. s azotes, y el iuez non tinque por<br />

ende 9 que no acabe el pleyto. Mas aquellos<br />

sacamos "de la pena desta ley, á quien manda<br />

el rey, ó el iuez que se abengan".<br />

VI. El Rey Don Flavio Resdo ".<br />

Que a-mhas las partes deven dar pruevas<br />

en el pleyto.<br />

En los ple:-tos que el iuez oye ", cada una<br />

de las partes deve dar sus pesquisas é sus<br />

pruevas , y el iuez deve catar qual 14 prueva<br />

meior. E sí por las pruevas is non pu diere<br />

saber la verdad, estonze deve mandar '6<br />

el iuez á aquel de quien se querellavan , que<br />

se salve por su sacramiento , que aquella<br />

cosa quel ' 7 demandan, non la ovo, nin la a,<br />

ni save ende" nada, ni lo cree ' 9, ni que non<br />

fizo aquello quel dizen 2°. E pues que iurar "<br />

aquel quel demandó 22 tuerto, peche V.sueldos<br />

23.<br />

t Ese. 6. como el demandado..<br />

2 13. R. fasta tanto.<br />

3 Esc 2. demandancia.<br />

4 E. R. Esr. .6. y S. B. trayen.<br />

s M. y Maly. 2. esa. B. R. r, aquesta.<br />

6 Ese. 6. _y Canip. pastilla.<br />

7 M. de que lo pague. Malp. 2. de que pague. ;Esc. 2.<br />

y 5 . de que los pague.<br />

8 S. B. ciento.<br />

9 Ese. 2. por ende de acabar el pleyto.<br />

so B. R. r. aquellos non son.<br />

ss Esr. 5 . aviengan. E. R. avenguan.<br />

12 13.R. Recesvindo.<br />

13 Esc. 6. ode. Camp. oe.<br />

14 Ese. r. qual prueva es meior. Be.r.<br />

melor.<br />

qual prueva<br />

E. R. y B. R. 3 prova meyor.<br />

e; Esc. 6. Camy • y Be.y. provas.<br />

16 Camp. y Ese. 5 . deve demandar.<br />

£7 S. B. r Bex. que él le demandava.<br />

que él le demanda.<br />

Ese. 4. y B. R. r.<br />

M. y Malp. 2.<br />

18<br />

quel demanda.<br />

S. B. Esr. 2. 4. y Malp. 2.<br />

B. R. --.<br />

dende.<br />

dela nada.<br />

Malp. r. y<br />

1 9 Toled. Malp. 1. 2. S. B. y Ese. 4.<br />

10 Toled. y Malí,.<br />

creie.<br />

2.<br />

Ese. r.<br />

quel dizen contra la otra parte.<br />

dizen contra la otra parte, quel demanda.<br />

diz. E. R. él dize.<br />

B. R. .r.<br />

t Maip • 1. E. R. y S. B.<br />

2 2 .<br />

iurare.<br />

23 M. demandava. Malí,. 2.y Esr. r.<br />

Toled. Esc. y demanda.<br />

2.<br />

queriendo.<br />

Y. sueldos doro non<br />

VII.<br />

24 E1 Rey Don Flavio Resdo.<br />

Si alguno faze trabaig, d otro con<br />

tuerto de luenga 2.5 carrera 26,<br />

2.5<br />

Nos devemos toller 27 el tuerto de los que<br />

fazen mal á los buenos , é por ende estables_<br />

cemos que todo omite que se querella 2s de<br />

otro, é lo fiziere 29 venir antel príncipe,<br />

antel juez con tuerto 3°, pues que el tuerto<br />

fuere sabido , si lo fizo venir mas de L.<br />

millas 37 á poco ménos con tuerto , peche<br />

V. sueldos por el tuerto quel demandava.<br />

E si lo fizo venir LX. millas, pechel VI. sueldos<br />

; é si 33 adelantre mas , cuerno crecieren<br />

las millas , por cada X. millas le peche 34 un<br />

sueldo. E por C. millas peche X. sueldos. E<br />

por L. millas peche V. sueldos. E asi quanto<br />

cres2iere el número 35 de las millas, tanto<br />

36 mas crezca el número 37 de la pena,<br />

-segund cuerno es dicho.<br />

VIII. Ley antigua. 38 Si • algún omne<br />

que es en tierra de un iuez quiere<br />

llamar á otro , que es' en. tierra<br />

dotro juez , por se querellar del.:<br />

Si algun omne libre ó siervo se quiere querellar<br />

dotro omne en tierra de '.otro iuez,<br />

que non es el su iuez daquel que, se querella<br />

, el su iuez de la su tierra deve enviar<br />

sus letras al otro iuez seelladas con su seyllo<br />

, é 39 quel ruegue, que ozca 49 la querella<br />

daquel su omne , é quel tága ayer dere-<br />

'chó. E si della 4 ' primera vez que ge 42 lo<br />

ruega no lo quisiere fazer 43, estonze 44 aquel<br />

24 Malp. r. E. R. y 3 Rescindo. B. R. r.<br />

cesvindo.<br />

2 5 Esc. 6. Camp. y Bex. lonja. E. R. longua.<br />

26 Esc. 1. y 3 . tierra.<br />

27 B. R. 1. y Ese. j. atolles. .E.rc. 6. atoyer.<br />

z8 Esr. s. querellar.<br />

29 . J. B. _Bel. y Malp. 2. é lo face. B. R.1. faz...<br />

3o B. R. I. é pues que el tuerto for sabido.<br />

31 S. B. cinquanta. Ese. 4. cinquaenta.<br />

32 Esc. y Bex. millas.<br />

33 .rioled. y Esc. 2. é así cabadelante adelantre)<br />

como mas acrescieren las millas. S. B. EsC. .7. 4.<br />

5. 6. y Bea. é así adelantre cuerno mas crecieren . B. R. I.<br />

y ,3 é así adelantre quanto mas. Esc. z. é simas adelantra.:<br />

re quanto mas creciereis. Malí). e. et si adelante quanto mas.<br />

34 M. millas peche.<br />

35 B. R. 1. la cuenta. Ese. 3. crescieten las millas.<br />

36 Ese. 5. así cresta.<br />

37 B. R. 1 . y Esc. 3; cuenta.<br />

38 Esta nota falta en el Toled. y Ese. r.<br />

39 Esc. 6. en quel soga. Ese. g. en que. B. R. ,g en quel<br />

ruega.<br />

40 Toled. B. R. 1. 2.y Exc. s. oya. S. B. Efe. 4. °Z<br />

E. R. oza.<br />

-ga.<br />

41 S. B. E. R. y Malp. 2. de la.<br />

42 S. B. Malp., 2.y Ese, 4. ye,23,,wy R. R. 1. le lo.<br />

.Esc. '. quel ruego.<br />

43 Toled. fazer, é ayudar á sud t Maj p. 2.<br />

Ityffit/n estonze.<br />

y Esc. r. fazer , é ayudar .á su cirm' • -<br />

44 B. R. r. y Camp- estaíteía. E. entonce.


LIBRO TI.<br />

juez que envió Sus letras deve 1 tomar cer-<br />

ea sí tanto de sus cosas daquel iuez á<br />

quien envió sus letras , si las pudiere fallar<br />

, quanto 3 era la demanda é délas 4 á<br />

aquel que se querella que las tenga, é que las<br />

guarde, en tal manera que non aya ende si<br />

non los fructos 5 é las despensas 6 . E guando<br />

el juez á quien fueron enviadas las letras<br />

quisiere depues 7 oir 8 el que se querella<br />

9 , é tenerle á derecho , manamano i°<br />

que el iuez que envió " las letras le deve<br />

entregar todas las cosas quel tomara, é los<br />

fructos que el querelloso despendió " con<br />

razon non sea tenudo de los entregar. E<br />

si depues apareciere 13 , que 14 el juez á quien<br />

se querellaba, fué prendado u por " tuerto<br />

que 17 demandava , el " querelloso deve entregar<br />

la cosa que tinie daquel iuez , é<br />

otro 2° tanto de lo suyo. E si el iuez que<br />

recibió " las letras non 22 quiso fazer derecho,<br />

é non 23 a nada cabel " otro juez 'S,<br />

quel 26 pueda 27 prendar, estonz el otro juez<br />

que envió las letras , deve prendar qual<br />

cosa 28 quier que falle cabe " sí en la tierra<br />

daquel otro iuez , é dé 3° sus letras , é<br />

su mandado á aquel que se querella, que<br />

ge " lo dé por su prenda , é que 32 lapue-da<br />

tomar 33 . E si aquel cuya es la cosa prendada<br />

34, se querellar al rey ó al sennor de la<br />

Toled. Malp. a. y Ese. deve buscar por todo su<br />

término las cosas daquel alcalde á quien envió sus letras,<br />

sí las pudiere fallar- (Ese. r. é quanto la demanda es, tómelo<br />

, é délas) quanto era la demanda, é délas á aquel<br />

que se querellava que las tenga , é que las guarde en tal<br />

manera &c. -<br />

Ese. 6. acerca se. E. R. circa sí.<br />

3 M. quanto podie valer la demanda.<br />

4 Ese. 6. dialas. B. R. 1. g. y Camp. dielas. 31 délo....<br />

lo.<br />

5 B. R. 1. 5. Esc. 6. Camp. y Bese. fruchos. E. R.<br />

frochos. Ese. 5. fructus.<br />

6 Toled. Malp. 2. y Esc. r. espensas. B. R. r. Camp.<br />

y Bes. despiensas. B. R. J. y Ese. 3. despesas.<br />

7 B. R. Malp. 2. Ese. I. y 6. despues.<br />

8 Exc. g. oyer. Exc. 6. odir. E. R. Bes. Ese. 1. 2.<br />

y oir al que.<br />

9 Ese. 2. y 6. querellaba. Camp. el querelloso.<br />

o Ese. e. mano á mano el. Ese. 6. man et man é lo<br />

iuiz.<br />

xx B. R. x. enviara.<br />

r z Ese. 6. Camp. y Bes. despendeó. Exc. 5. vendió.<br />

B. R. 2. espendiú.<br />

.13 B. R. r. .y Mslp. 2. aparecier. S. B. y Ese. 4. aparesciere.<br />

-<br />

1 4 Ese. 1. que el alcalde de quien se querellaba.<br />

1s S. B. Malp. 2. y .Esc. 1. pendrado. B. R. z.y Camp.<br />

pennorado con (Camp. con torto) tuerto. _<br />

16 Toled. á tuerto que non demandaba.<br />

17 S. B. y Ese. 2 . quel.<br />

5. B. y E. R. estonce el querelloso. B. x. y<br />

Ese. 5. demandaba este querelloso. Estonia (Ese. 5. Estonce)<br />

el querelloso deve.<br />

19 S. B. Malí'. 2. Bes. y Comp. tiene. B. R. z. tenía.<br />

20 B. R. 1. otro atanto de lo so. S. B. Esc. 4. 6. Camp.<br />

y Bese. de lo so.<br />

21 S. B. .y .8. R. 1. 3 recebió. E. R. recebeó. Ese. g.<br />

rescebió.<br />

22 S. B. B. R. Malp. 2. Ese. 2. y 4. é non quiso.<br />

2 3 s. B. Ese. r. 2.y 4. dro. non a nada. Eje. 6. ó non<br />

ha nada.<br />

24 S. B. ,E,re., 2. 4. y Comp. cabo_el. Ese. .r. de cabo<br />

TITVLO II.<br />

tierral ,por quel prencláron 35, el iuez que non<br />

quiso fazer la iusticia 36, le deve pagar de<br />

lo suyo en guano" duplo tod el danno 38<br />

que ende ' recibió aquel que fué prendado<br />

por el iuez que nol quiso fazer 39 su derecho.<br />

E si' por 4° aventura la prenda 41 fuere de las<br />

cosas del debdor de quien se querellava aquel<br />

otro , non deve el juez fazer mayor emienda.<br />

E si el iuez á quien ruegan 42 que faga<br />

iusticia 43, quisiere depues oyr ' 4 el pleyto<br />

, é fallare por verdad que aquel que se<br />

querelló primeramientre, que se querelló con<br />

tuerto , faga ende un escripto , y envie el<br />

traslado de aquel escripto seellado al iuez,<br />

que lo rogara 45 primeramientre que fiziese<br />

justicia. Hy el querellador porque prendó<br />

con tuerto , si es omne libre , peche el<br />

duplo 46, assí que entregue 47 lo que prendó<br />

45, é peche" al tanto por emien da.. E si es<br />

siervo el : que prendó, entregue lo que prendó,<br />

é reciba C. azotes, é sea sennalado 51 laydamientre<br />

52 . E los quel áyudáron 53 á- prendar,<br />

si son siervos , é vinieron por su grado<br />

cada uno dénos reciba C. azotes. E si<br />

son onmes. libres cada uno dalos entregue<br />

otro tanto 54 cuerno aquello que prendó al<br />

sennor de.. la •cosa sin la emienda que ha<br />

de fazer el que fizo prendar con tuerto.<br />

el otro alcalde. Toled. contral otro alcalde. .<br />

25 Ese. el otro iuez que envió las letras deve prendar.<br />

26 Toled. Camp. y Be.r. quel pueda peindrar.... peincitar.<br />

27 B. R. r. quien pueda pennorar. Estonza el iuiz....<br />

pennorar.<br />

28 S. B. qualque cosa. B. R. r. qualquier cosa.<br />

29 Toled. Mai?. 2. y Ese. .r. ante si. B. R. e. Ese. 2.<br />

4. y S. B. cabo sí.<br />

3o 111. dél sus letras. Ese. 6. envie sus letras.<br />

31 LB. Ese. o. y 4. se lo da por pendre. B. R. -I.<br />

llelo da por 'pennora. .<br />

3z Malp. 2. que ge Esc.. r. que gi la pueda.<br />

33 M. Malí. 2. y Ese. r. tornar.<br />

34 Ese. 1. peindrada. Be.r. prindada.<br />

3 5 Ese. r.peindráron. Ese. 6. y Be.s. prindiíron..<br />

36 Ese. 2. sentencia.<br />

37 S. Malp. 2. Ese. 2. 4. y Bes. en quatro duplos.<br />

B. R. r. y E. R. en guarro doblo. Camp. y Ese. 6.<br />

en guarro dublos. B. R. s. en quatro doblos.<br />

3 8 E. R. z. Ese. 6. dampno.<br />

3 9 Ese. fazer el derecho. M. fazer su derecho.<br />

4o S. B. Malp. 2. Ese. 2. y 4. ventura.<br />

45 Ese. peyndra. Ese. 6. prinda.<br />

42 Ese. 6._ ruegan pora iustiza. M. y Ese. 5. ruega.<br />

43 E. R. derecho.<br />

44 B. R. e. justicia pesquerir despues el pleyto. Ese. 6.<br />

iusticia pesquisier despues el pleyto. Ese. 6. odir.<br />

45 B. R. e. que lo ruega. ... faga justicia. S. B. quel<br />

rogava.... quel _ fi ese iusticia. Ese. 4 . y 6. que le rogara.<br />

M. y Malp. 2. lo iudgara.<br />

46 B. R. e. debdo. Ese. 6. en dublo. B. R. 5. el doblo.<br />

47 S. B. Ese. 2. y 4. entergue lo que tomó.<br />

48 Camp. y Bes. tomó.<br />

49 Toled. Malp. 2. y Ese. I. peche de lo suyo al tanto<br />

&c.<br />

so B. R. e. y Ere. 5 . otro tanto.<br />

51 Ese. I. sennelado. Ese. 6. éCeanntrp re. dado% o que<br />

entregue<br />

52 .7144/p. 2. y Ese. e. anude •<br />

torno.<br />

53 Be.r. anclaron.<br />

54 Toled. Naif) 2. y Ese. otro tanto de lo suyo.<br />

2


28<br />

IX. El Rey Don Citasuindo<br />

De los yltt"<br />

DEL, FVERO JVZGO<br />

anden pleytos agenos.<br />

od omne que a pleyto , é da el pleyto á<br />

algun omne poderoso 2 que por 'su ayuda<br />

daquel poderoso pueda 3 vencer su adversario<br />

, deve perder la cosa y el pleyto , maguer<br />

que lo 4 demande con derecho 5 . E el<br />

iuez si aquel poderoso quisiere razonar 6 en<br />

el pleyto , puedégelo delender que lo non<br />

Liga. E si aquel poderoso no lo quisiere lexar<br />

7 por el iuez 8 , nin se quisiere salir del<br />

pleyto, el iuez deve levar dél dos 9 . libras<br />

doro , la una pora si , y el otra pora la<br />

otra parte ", y echar el poderoso fuera del<br />

yuizio por fuerza ". .Hy ' 3 las personas de<br />

menor guisa , si quiere 54 sean siervos 6 libres<br />

, que non quisieren lexar el . pleyto por<br />

defendimiento 13 del iuez , cada uno dellos<br />

reciba L. " azotes. -<br />

X. Q ue tod mine deve responder 17 al<br />

siervo ageno que se querella del.<br />

Por ende I ' castiga la ley-los malfechores '9<br />

B. R. r. Cindasuindo. Esc. 6. Resciundo.<br />

2 Es ‘ . r. porque con -su ayuda.<br />

B. R. r. poda.<br />

4 1255. 6. la.<br />

5 Toled. Malp. 2. y Ese. 1. con derecho , et guando<br />

quier que el alcalde viere algun omne poderoso que quier<br />

razonar por otro menor, non ge lo oya , é mándelo ende<br />

salir.<br />

6 Ese. 6. razonar el pleyto , pódelo aefiellder.<br />

7 1 B. B. R. ..4.14. 2. Ese. 1. 4. y 6. dexar. Ese. 2.<br />

idear.<br />

8 Tole]. y Malp. o. iuez , é lo menospreciare, nin se<br />

quisiere , &c. Ese. I. iuez , é lo menazar y echar el po-<br />

. deroso.<br />

9 B. R. r. y .Be.r. duas. Ese. 6. due. Malí". 2. y Esc.<br />

una libra doro , y echar.<br />

o S. B. por al otra.<br />

Ir Ese. 5-. partida.<br />

12 B. É. 1. por forera. Ese. 6. por furza.<br />

33 .111-eily. 2. y Ese. a. E alas otras personas. M. Hy<br />

alas. Ese. 2. 4. 6. Bei.•. y Canlp. Y las otras personas.<br />

Lsr..r. Y á las otras personas.<br />

14 B. R. a. quier sean.<br />

1 5 Ese. 6. defiende tinto.<br />

16 Toled. y B.R. cient. S.B. cinqueanta. Esc. 4. cinquaeraa.<br />

17 Camp. responder rí siervo alieno.<br />

Afalp. 2. Por eso non cesa la ley de castigar los<br />

malfechores por tal que sean vedadas las malfetrías é los<br />

tuertos. Ca nos viemos muchos omnes libres que de ligero<br />

fieren é maltraen siervos agenos , a non se quieren con<br />

ellos parar antel iuez. E fitzen tal escusacion , que ellos<br />

non les conviene de se parar antel juez si non con qui<br />

les Liga emienda de lo que les non podiere provar. E por<br />

ende nos semeia derecho , que guando entre el siervo é<br />

su sennor oviere mas de E. millas , y el siervo mantoviere<br />

la voz de su sennor en lo que fuere á danno de su<br />

ayer , é lo quisiere él guardar , 6 por feridas que reciba<br />

el siervo en su cuerpo , nenguno non sea desdenado de<br />

se parar con él antel iuez por sí 6 por su advocado de<br />

lo quel demandare el siervo por sí 6 por ayer de su sennor.<br />

E si el siervo podiere provar al omne libre su querella<br />

, el iuez le faga ayer derecho de quanto le provare;<br />

é si ge non lo podiereprovsr , el omne libre se salve<br />

por, su s uzviunento , que él. non fizc, ninguna cosa de quan-<br />

.que cada uno se -lexe 2° de fazer mal mas<br />

;ayna 2I . Ca 22 viemos muchas vezcs muchos<br />

a,<br />

omnes libres, que fazer ferias 24 ü siervos<br />

agenos , é non les quieren responder 25 por<br />

ende a los siervos ni ' 6 les fazer derecho ,-por<br />

que dizen que maguey que 27 1°5 venciesen<br />

á los siervos , los siervos non avien d e que<br />

•les fiziesen emienda. Onde que 25 porque esta<br />

escusacion el siervo non sea ferido , nin<br />

el sennor non reciba dampno , si por ved_<br />

tura 29 el sennor fuere porlongado. L. 30 millas,<br />

ó por mas, establescemos que neugun 31<br />

omne non se pueda escusar, que non responda<br />

al siervo. Onde si el siervo diz „ que<br />

quier fazer demanda por sí , ó por sus sensores,<br />

aquel-contra quien la -quiere fazer,<br />

..deve seer costrennido por el iuez, quel responda<br />

por derecho é quel faga entienda segund<br />

la ley , si el siervo lo pudiere venzer.<br />

E si el siervo no lo pudiere- vencer , él se<br />

deve salvar por. su sacramento, que aquello<br />

quel demandavan 32 non lo sabe 33, nin 34<br />

.lo mandó fazer. E despues que fuere salvo<br />

por su sagramiento , el siervo, le liga tal<br />

emienda cuerno le farie un omne libre, é su<br />

sennor del siervo non la pueda desfázer<br />

_la. emienda. Todavía si la demanda fuere<br />

ro el siervo dél querellava , nin lo sabe , nin lo mandó<br />

fazer. E pues quel oviere yurado , el -siervo le Liga tarnanna<br />

emienda quamanna establecimos en las yuras de<br />

los emules libres en tal manera , que el sennor no pueda<br />

razonar por su siervo en esto ; é sí la . querella que el<br />

siervo laza contra el omne libre es valía de X. sueldos<br />

ó manos , el olnoe libre , que yura faga emienda al siervo<br />

de -la meatad , que fiarle el (mime libre qué son II.<br />

sueldos é medio doro. E si el sennor del siervo fuere<br />

aquende de L. millas , el siervo non pueda traer al omne<br />

libre antel iuez , fueras end si el sennor estudiare de guisa<br />

que non pueda hy venir por sí. E si assí Mere , el sennor<br />

liga escripto por su mano al iuez de su escusation é de<br />

cuerno adelantra á su siervo en su voz. E si el siervo por<br />

enganno ó á sabiendas non mantoviere la voz del sennor<br />

cuerno deve , damos al sennor poder de renovar su voz<br />

de cabo por sí 6 por su messagero de qui fué fasta alcance<br />

derecho.<br />

• 19 Ese. 1. malos fechos. Ese. 6. malfeytores. Malp. r.<br />

malos Lecheros.<br />

20 Toled. dexa. S. B. dese.<br />

21 Ere. 6. agina. M. ayana.<br />

2 2 S. B. B. R. x. Ese. .e. y 6. Ca muchos ornes libres<br />

vimos.<br />

23 Box. fazien.<br />

24 E. R. y Ese. 6. firidas.<br />

25 S. B. Ese. 1. 2. 4. y 6. por ende tesponder . B. R. r.<br />

por ende aresponder.<br />

26 S. B. nen.<br />

27 S. B. B. R. r. Esc. 2. y 6. ellos-.<br />

28 M. Onde -porque. S. B. y B. Onde que por<br />

esta.<br />

29 B. R. 1. si por aventura el sennor for porlongado<br />

por. Canzp. y 13ex. si por aventuria.... for alongado.<br />

3o Ese. 4 . cinquaenta.<br />

31 B. R. 1. nenguno non.<br />

3 2 Car5i17. Bea'.. • y Ese. demanda. S. B. j, Ese' o.<br />

demanda. B. R. I. demandara. 4.-y 6. de<br />

mandan.<br />

33 Esc. 5. 6. Camp. y Bes. non y neo lo vi6 1<br />

sab¿'cle/b<br />

nen lo fizo , nen lo mande fazer.<br />

34 Toled. ,Esc. I. 2. y 4. nin-Wa nin lo fizo sin<br />

lo mandó fazer. B. R. I. ne<br />

ne lo .fizo , ne lo<br />

mandó fazer. S. B. nin lo fimo', ni lo mandó fazer.<br />

s Ese. a. fazer. Camp..sinton podier kazer•


LIBRO I I.<br />

x que X. sueldos , peche el siervo por<br />

ménos<br />

emienda II. sueldos é medio , é non mas. E<br />

si el sentí« del siervo es porlongado ménos<br />

de L. millas, el siervo non se puede querellar<br />

del omne libre , tú/ puede demandar nada,<br />

fueras 2 ende si el sennor non puede<br />

venir al pleyto por sí mismo , é si enviare<br />

TITVLO III.<br />

T.:44 *<br />

29<br />

sus letras al iuez por el siervo , quel manda<br />

3 que razone el pleyto por sí. E si el siervo<br />

que faze demanda por su sennor, dan_<br />

nar el pleyto de su sennor, ó lo perdiere<br />

por su enganno , (5 por su pereza , el sennor<br />

puede demandar el pleyto de cabo, é renovarlo<br />

4 por sí , ó por su personero S.<br />

III. TITOL 6 DE LOS MANDADORES7,<br />

E DE LAS COSAS QVE MANDAN. g<br />

L Q ue los príncipes é los obispos non pueden<br />

traher el pleyto por sí, mas por sus<br />

omnes 9.<br />

Del iuez que deve mandar 1 ° al que se querella,<br />

si el pleyto es suyo ó ageno.<br />

III. Del que se non sabe razonar por sí", que<br />

lo dé escripto al vocero '2.<br />

IV. Que los iuezes non deven fazer tormentar<br />

las personas poderosas por otrí , si non<br />

por sí , é cuerno el omne libre", 6 el<br />

siervo deven seer tormentados.<br />

V. Del que metió su personero 14, que si el<br />

pleyto es mucho porlongado por aquel<br />

personero, que lo pueda mudar.<br />

I. 21 Que los príncipes é los obispos<br />

non pueden traher el pleyto por sí,<br />

mas por sus mimes.<br />

Los sennores quanto mas deven iudgar 23<br />

los pleytos , tanto mas 24 deven guardar de<br />

los destorbar 25 . Onde si el obispo ó el príncipe<br />

an pleyto con algun omne , ellos deven<br />

dar otros personeros 9 que trayan 26 el<br />

x Ese. 4. ménos de diez. Bex. V.<br />

2 Ese. 6. salvo si.<br />

3 B. R. 1. y Ese. s. demanda.<br />

4 Exc. razonarlo por sí.<br />

5 Camp. y Bex. pesonero.<br />

6 Malp. TITOLO. B. R. TITVLO. En el Toled.<br />

el epígrafe de este título dice : Que los poderosos<br />

no tengan sus pleytos por sí.<br />

7 S. B. MANDADEROS. Ese. 2. DEMANDADO-<br />

RES. Malp. 2. DE LOS QVE ADELATRAN EN<br />

SVS PLEYTOS , E SVS DEFENDEDORES. Ese. r.<br />

DE LOS QVE SE ADELATRAN EN LOS PLEY-<br />

TOS , E LOS DEFIENDEN. Esc. 6. DE LLOS BIS-<br />

POS E DE LOS PRINCIPES.<br />

8 Esa. 2. y Bex. DEMANDAN.<br />

9 Esc. 6. ombres. B. R. 3. personeros , y así en la<br />

ley.<br />

10 S. B. B. R. 1. 2. 3 . Malp. I. Esc. I. 2. 4. y 6. demandar.<br />

Toled. Malp. 2. y Ese. T. por sí, que faja carta de<br />

adelantanza ( Malí). 2 * y Esc. f. adelantranza) á su<br />

Vocero.<br />

12 Esc. 2, personero. Camp. pessonel o.<br />

Esc. o. libre vil. B. R. 3 . el omne libre eleve ser, y<br />

un en la ley.<br />

1 4 Malí>_ z. vocero , y así despues.<br />

15 Malp. 2. voceras, y así en la ley,<br />

VI. Que las mujeres non deven seer personeras<br />

" dotri , mas bien pueden razonar<br />

su i e pleyto.<br />

VII. Que el provecho 17 y el danno del pleyto<br />

deve tornar á aquel que mete el perso-<br />

nero ".<br />

VIII. Del que es<br />

sus erederos<br />

prometido 20.<br />

IX. Quales personeros deven a yer los omnes<br />

que S071 poderosos , é los que son pobres".<br />

X. Que los mayordomos de las cosas del rey<br />

pueden meter por personeros á quien quisieren.<br />


30<br />

II. Del juez gite deve mandar al que<br />

se querellas, si el pleyto es suyo ó<br />

aueizo.<br />

El juez deve prirneramientr e demandar á<br />

aquel 1 que se querella si es el . pleyto suyo<br />

6 ageno. E si dixiere que es ageno, muestre<br />

cuemol mandó que se querellase aquel<br />

cuyo era el pleyto: é pues que lo mostrare,<br />

el iuez faga escrevir en 2 la carta, quien es<br />

aquel que se querella , ó por 3 cuyo mandado<br />

se querella. E tome el traslado, é gnu.dolo<br />

con los otros escriptos del iuyzio ; é<br />

aquel de quien se querella , puede demandar<br />

quel muestre 4 el mandado, que pueda<br />

saber porque razon , ó por qual cosa se querella<br />

5 dél , et cuerno ° mandaron al personero<br />

que se querellase.<br />

III. El Rey Don Citasuindo7.<br />

Del 9 que se non sabe razonar por sí,<br />

que lo dé 9 escripto al vocero.<br />

Si algun omne non sabe, ó non quiere dezir<br />

r ° su querella por sí , déla en escripto á su<br />

personero, en " que aya testimonias , ó seyellos.<br />

E si aquel personero se lexar " venzer<br />

3 por pleyto ó por engaita°, quanto perdió<br />

por él / 4 el sennor del pleyto , todo ge lo<br />

leve entregar el personero de lo suyo , é<br />

quanto pudiera ganar", é non lo quiso ganar,<br />

otrosí todo lo deve pechar " de lo suyo<br />

: y dizemos que el siervo non deve<br />

seer personero de nenguno en pleytO , si<br />

non de su sennor , ó de su sennora , ó por<br />

alguna eglesia , ó por algun r 8 pobre O- del<br />

rey.<br />

a B. R. 3 al que se querela.<br />

2 B. r. y Ese. 6. ena acta. Esc. y. en la acta.<br />

3 B. R. 3. 6 per qual mandado.<br />

4 S. B. B. R. r. Bex. y Malp. 2. muestren. Comp.<br />

mostren. B. R. y. que ye muestren.<br />

S.B.B.R.Camp. .Malp. 2. Ere. .2. 4. y s.<br />

se querellan. Esc. 1. por qual cosa querellan dél.<br />

6 EJC. 1. et como mandó que se querellase al personero.<br />

7 Tolea'. sin autor. Malp. 1. y B. R. 2. Rescindo.<br />

B. R. y. Cisiundo.<br />

8 Esc. s. Que el que. B. R. a. y 2. Del qui lion<br />

9 Toled.<br />

sabe.<br />

que faya carta el su vocero. Malp. 2. y Ese. I.<br />

como en la rubrica. Camp. dia escripto al pesonero,<br />

B. R. 3 . dia en escripto. Esc. 6. dia en iscripto.<br />

ro B. R. 3. sua razon .per sí 6 sua querela.<br />

t S. B. é que aia testimonias '6 siellos.<br />

et qui ava.<br />

B.<br />

E. R. 3;<br />

a<br />

é que aia testimonias 6 siilos.<br />

s S. B. y Mal?. 2. dexar. Ese. 1. y 6.<br />

1 3 Ese. 6.<br />

se dexa.<br />

venzer el pleyto. Ese. 1. s. y B. R. r.<br />

zer del pleyto. B. R.<br />

ven-<br />

2. venzer por pleytesía. ' '<br />

1 4 M. por el sennor. B. R. r. perdió el Set-mor.<br />

t 5 Ese. s. guanar.<br />

16 S. B. Esc. 2. 4. Bex. y Cenp•<br />

1 7 pa ar.<br />

Ese. s.<br />

.<br />

y 6. puede. Carne. pode. g<br />

18 B .<br />

19<br />

dalgun pueblo. Esc. 6.<br />

En el<br />

puebre.<br />

Tolla. falta Ley antigua.<br />

DEL FVERO JVZGO<br />

IV. 19 Ley antigua. Que los iuezes non<br />

deven d fitzer torMéntar<br />

lás personas<br />

poderosas por otri, , sí non por sí,<br />

et cuerno el omne libre., ó el siervo<br />

deve' seer tormentado.<br />

Non 20 mandamos que nengun juez man.<br />

de á nengun omne , que faga penar álgun<br />

omne de grand guisa ; mas si es omne de<br />

pequenna 2' guisa , ó pobre 22 , é sea " otra<br />

veze fallado en pecado , non 24 mandamos<br />

que tal " persona sea metida 26 en 27<br />

tormentos , por se querellar alguno del por<br />

personero: fueras ende si aquel que mete el<br />

personero, mete omne _que sea libre é non<br />

siervo. E que el mandado que el da sea firmado<br />

por tres testigos 28 , éo por 2 9 'él mismo<br />

antel juez. E si por ventura fizo tormentar<br />

'aquel que non era culpado , el que metió el<br />

personero deve recebir la pena que es con_<br />

tenuda en la ley del sexto libro , en el primero<br />

título de la era segunda , o 3 ') departe<br />

la ley por quien 6 por quales cosas el<br />

omne libre deve seer tormentado. E los 3/<br />

otros pleytos , que son de 32 algunos malos<br />

33 fechos , bien mandamos que. se puedan<br />

traer 34 por personeros, assí que dén 35<br />

por personero omne libre contra omne libre<br />

, y el siervo que es acusado , puede seer<br />

metudo en tormentos' 36 : maguer -que algun<br />

omne libre ó siervo se querella 37 -dél por<br />

personero , en tal manera que si el , siervo<br />

saliere 38 sin culpa, el iuez le raga. fazer emienda<br />

segurid la ley á aquel que se querellava<br />

por personero. E tód.avíá non deve seer quito<br />

el personero fasta que venga él que lo<br />

meti j por personero 39 . E si quisiere fazer<br />

tormentar algun otnne ante que: lo ,pueda<br />

fazer, ante deve- dar buen recabdo 4a, cuerno<br />

mandare el iuez.<br />

zo Camp. Nos.... ittiz non mande. B. R. 3. Mandamos.<br />

13. R. Mandamos qUe.<br />

21 B. R. .r. menor guisa é pobre.<br />

12 S. B. Esc. 2. 4. y. Be.v. E. R. 2. y 3 é pobre,<br />

(B. R. poble) é fué ya otra vez.<br />

23 B. R. I . et fuí ya otra vez.<br />

24 Malp. y E. R. Mas non. Camp. Nos mandamos.<br />

B. R. s. Maes mandarnos.<br />

2 5 Malp. I. y B. R. 2. alta persona.' B. 3 otra.<br />

.E. R. atal.<br />

26 S. B. Carry. Ere. 2. 4. y 6. metuda•<br />

27 S. B. Esc. z. y Bex. tormientos.<br />

28 B. R. r. y y. testimonias.'<br />

29 Ese. 2. é ante el iudez. Ese. 4. 6 por antel iuez.<br />

3o Ber. y B. R.<br />

31 B. R. ennos otros.<br />

32 B. R. j. y Es'. 6. son dalgunos.<br />

33 l'oled. malfechores. B. R. y s. mallechos.<br />

34 B. R. 2: defender.<br />

3 g B. R.. s.' y Cainr. diera<br />

36 B. R. tormientos.<br />

37 Esc. 2. del personero.<br />

28 B. R. t. s. Camp. y Bex. salir.<br />

39 B. R. S. d B. personero el wee iuiz , faga la<br />

e nn como mandaa<br />

ela ley, é a ggun personero quisiere.<br />

40 Esc. 6. y B. R. 3 recácig R. 1:recaudo.


LIBRO II. TITVLO<br />

Uy: .antigua. 2 'Que el que metió<br />

i,:ru personero , que si el pleyto<br />

• cho porlovado por aqúelpersonero'<br />

yue lo pueda mudar.<br />

Quien 3 trae el pleyto por mandado . dotri,<br />

devel 4 . acabar el pleyto quantó mas s pudiere.<br />

E si por ventura porlongare 6 el .pleyto<br />

por enganno , que él podrie 7 mas ayna<br />

acabar si quisiesse, el que lo metió. por personero<br />

venga antel juez. E si 9 pudiere provar<br />

que el su personero por enganno ó por<br />

pereza porlongó el '° pleyto sobre diez dias<br />

sin voluntad del iuez , é que podie " ayer<br />

el juez é su .adversario, estonz el que lb metió<br />

por personero puede traer el pleyto por<br />

sí;: ó por otri quien 22 quisiere.<br />

VI. Que las mujeres 13 , non deven seer<br />

personeras dotri , mas bien pueden<br />

- razonar por 14 su pleyto15<br />

Las mujeres non. deven traer " el pleyto dotri<br />

,nenguno , mas bien pueden razonar su<br />

pleyto si 17 se quisieren. Ni el marido non<br />

puede traer- 18 el pleyto de la muier sin su<br />

mandado della , si non diere buen 19 recabdo<br />

que la mugier aya por firme lo que él<br />

fiziere•E si la mugier lo quisiere despues desfazer<br />

, el marido deve perder 2 ° la pena que<br />

prometió 21 con-el recabdo. E si el marido que<br />

trae 22 el pleyto. de la mugier sin su mandar<br />

do, lo perdiere 23 por ventura, esto non deve<br />

empeecer 24 á la mugier, que ella non 25<br />

lo pueda demandar de cabo por sí , ó por<br />

otri si quisiere. E si por ventura el marido<br />

En el Toled. y Camp. falta Ley antigua.<br />

2 Este epígrafe en el códice de Murcia dice : Que<br />

el provecho y el danno del pleyto deve tornar R aquel<br />

que mete el personer9. •<br />

3 Ese. 2. Qui entra é trabe. Camp. Quien tizn. Ese. s.<br />

Malp. r. 2. y S. B. traye.<br />

4 B. R. 1. 2. y y. doce.<br />

5 B. R. 2. quanto mas ayna.<br />

6 Ese. 5. perluenga.<br />

7 Ese. podria.<br />

8 B. R. vienga. E. R. vingua.<br />

9 Ese. .r. sil. Bes. E si por venturia.<br />

o B. R. perlongó.<br />

II Ese. 6. podera. .<br />

1 2 B. R. y per otee se quisier. Malp. 1. por otri si quisiere.<br />

1 3 S. B. B. R. s. Malp. 2. Ese. a. y 4. mugieres , y así<br />

despues.<br />

1 4 Ese. 5. por sí su pleyto.<br />

5 ESC. /. si quisieren.<br />

16 B. R 1. y 3. traher pleyto.<br />

17 -B. B-- 2. Etc. I . 2. s. y Bes. si quisieren. B.<br />

omite si se quisieren.<br />

18 13- Ese - 2.4. B. R. 2. y 3: razonar.<br />

19 Malp. 2. y Esc. 1. buen recabdo escripto ante]:<br />

iuez , et afirmado (Ese. .r. firmado por testimonias)<br />

por testigos que la muger aya por firme lo que él fiziere,<br />

é que se non repienta de como lo adelanta (Malp. 2.<br />

adelantró, Esc. 1. adelantó) en su voz. E si la muger<br />

lo quisiere &c.<br />

20 Ese. S. pechar.<br />

21 Zu. 6. y Comp. prometeó.<br />

fue venzido 26 con derecho, é la mugier 21<br />

se querella de cabo, si ella ó su personero<br />

fuere venzudo 28 otra vez, porque semeia que<br />

su marido 29 fue venzudo con tuerto, ella<br />

deve fazer emienda al iuez que iudgó primeramientre<br />

el pleyto é á. su adversario, por<br />

quel lizo trabajar 30 con tuerto assí cuerno<br />

manda la ley.<br />

VII. Ley antigua. 31 Que el provecho<br />

é el danno del pleyto deve tornar<br />

d aquel que mete el personero ".<br />

El danno y el provecho del pleyto deven<br />

pertenezer 33 á aquel que metió el personero.<br />

E si el personero trae el pleyto fielmientre<br />

cuerno devie 34, el qui lo metió por personero<br />

nol puede dend toller 35 é meter otro,<br />

ca tuerto serie 36 que aquel que fieln-iientre<br />

trabaiava , perdiesse el precio 37 de su trabajo<br />

, é todavía el personero ante que entre<br />

en el pleyto, deve poner con el sennor<br />

del pleyto quantol dé. E si lo que venció 38 el<br />

personero non entregar al sennor del pleyto<br />

fasta tres meses , deve perder el personero<br />

quantol prometió el sennor del pleyto, y entregar<br />

aquella cosa á su sennor 39 por mandado<br />

del iuez 4°.<br />

VIII. El Rey Don Citasuindo 41.<br />

Del 42 que es personero , si muriere 43,<br />

sus herederos deven ayer lo quel<br />

fuera prometido 44.<br />

El que tiene 45 personero en el pleyto, si se<br />

22 S. B. Ese. 4. y Malp. 2. traye.<br />

23 B. R. 1. perdir.<br />

2 4 Ese. 6. empeyzer. Ese. empeescer.<br />

2 5 B. R. no lo pueda. S. B. non pueda.<br />

26 S. B. veneudo. Ese. 2. 4. y Bes. venzudo. E. R.<br />

vinzudo.<br />

27 Ese. 6. muger.<br />

28 B. R. 2. vencida.<br />

29 13.R. I. non fu. S.E. Etc. 5. y 6. non fui.<br />

so S.13. traer. 13.R. 5. é 3 su aversario así cuerno man,<br />

da la ley.<br />

3 1 En el Toled. Esc. r. y 6. falta Ley antigua.<br />

3 2 Toled. Esc. 1. y Malp. 2. añaden: é el zorero que non<br />

pierda su soldada.<br />

33 Esc. 1. Bes. y 13.R.2. pertenescer.<br />

34 5. B. Camp. Bes. Ese. 5. B. R. 1. y 2. deve.<br />

35 Esc. 4 . sacar.<br />

3 6 S. B. Ese. 6. B. R. y Malp. 2. seria. Camp.<br />

semellaria.<br />

37 Ese. 6. prezo. Ese. S. preszio.<br />

3 8 Bes. y Canzy. venee6.<br />

39 M. á su sennor del pleyto por mandado del juez.<br />

40 Toled. Malí,. 2. y Ese. 1. all 'aden: et sea en voluntad<br />

del sennor del pleyto de meter otro personero.<br />

(Maly. 2. bozero.)<br />

4 1 B. R. i. ,y itialp. Citasiundo . S. B. E. R. Ese. 2.<br />

y 4 . sin autor.<br />

ESC. 6. Del provecho que leve arree el que es personero.<br />

43 Bex• si nutrir. Camp. se mou.s. B• I. MOrier.<br />

41 S. E. y Camp. prometuao. Ese. 5 . ''omitido.<br />

45 5. B. y Etc. y. tenle. .B• R. s. ,Esc. 5 , y 6. mete.<br />

Camp. tenia:<br />

Dd<br />

3r


3 a<br />

D EL vER O<br />

, que el pleyto sea acabado<br />

rouriere T ante<br />

Ve filo al personero non vala<br />

el mandado E si el personero muere por aven-; aven-<br />

nada.<br />

tura ante que el pleyto sea acabado 4 , el<br />

mandado otrosí 5 non vala nada. E si el<br />

era acabado ante que él muriese 6,<br />

pleyto<br />

é por algun 7 empiezo por ventura el sennor<br />

del pleyto non avie aun recibida 9 la<br />

cosa quel era juzgada , si la cosa avinier<br />

á aquel plazo x ' que el personero fiziera que<br />

fuesse pagada , sus herederos del personero<br />

deven ay er el precio quel fuera prometido<br />

claque' que lo metió 12 por personero, ó de<br />

sus parientes , ó de sus herederos<br />

IX. El Rey Don Flavio Citasu indo".<br />

C abales personeros deven a yer los omnes<br />

que son poderosos , e los que son pobres<br />

15.<br />

Nengun omne non deve meter por personero<br />

de su pleyto omne mas poderoso 16 de sí<br />

por 7 querer apremiar i s su adversario por po-<br />

.)" Z G O<br />

der daquel. E si algun omne poderoso a il.ey-<br />

to con algun " omne pobre, é non quiere<br />

traer el pleyto por sí mismo , non -<br />

ter por personero si non omne que ue °<br />

p<br />

sea egual 2 me2<br />

° ua1<br />

del pobre, ó " que sea menos del rl<br />

que lo mete. E si el pobre q uisiere meter<br />

personero , puede meter por personero tal<br />

omne, que tea poderoso tanto cuerno su adversario<br />

22.<br />

X. Que los mayordomos 23 de las cosas<br />

del rey pueden meter por personeros<br />

d quien quisieren.<br />

Nengun omne non deve tener forzadas 24<br />

las cosas del rey. E si por ventura. aviniere<br />

que el que guarda las cosas del rey , fiziere<br />

demanda alguna contra alguno, este puede<br />

traer el pleyto por sí si quisiere. E si por<br />

ventura non pudiere seer en el pleyto, é 26<br />

oviere de yr en otras partes, é non 27 lo quisier<br />

traer. por sí ; puede meter por sí por per=<br />

sonero á quien quisiere. Hy esto mandamos<br />

por provecho de 28 todos, é de tod el pueblo:<br />

IV. TITOL DE LAS TESTIMONIAS,<br />

É DE LO QVE<br />

I. De las personas que non pueden seer testimOnias.<br />

II. Que las testimonias non deven seer crudas<br />

, si non iuraren ; é si ámbas las partes<br />

dieren testimonias, quales deven seer<br />

mas crudas 30 ; é si la testimonia non quisiere<br />

dezir verdad 3'.<br />

III. De la testimonia, que dize una cosa, y<br />

el escripto 3 ' dize otra 33.<br />

Y B. R. 1. 3. Ese. r. y 6. muerre. E. R. morere.<br />

2 Toied.y Malp. F 2. comenzado. Ese. s. ante que el pleyto<br />

sea comenzado, la personería sea desfecha. Et si el personero.<br />

3 S.13. y Ese. s. muriere. 13. R. t. Esc. .r. y Bex.<br />

muerre. Ese. 3 y Camp. morre,<br />

4 Esc. s. y Maly. 2. comenzado non lieve nada<br />

de lo quel fijé prometido. E si era acabado ante que<br />

él muriese , &c.<br />

s B. R. 1. outrosí.<br />

6 S. B. B. R. r. y Esc. s. el personero.<br />

7 Bex. por algun enganno ó por algun cpiezo. Ese. 5.<br />

y E. R. enpezo. B. R. r. embargo.<br />

8 B. R. I. y don.<br />

9 Bes. recabdacia. II". R. recibuda.<br />

lo Esc. 1. obiere. Malp. 2. ovier á aquel.<br />

as B. R. J. plazio.<br />

2 B. R. 1. inetira.<br />

1 3 To, red. Es,. 1. y Malí,. o. alladen:<br />

de les fisga escripto del iuzgado.<br />

ante que el alcal-<br />

(Malp. 2.<br />

1 4 de lo iudgado.)<br />

S. B. Malp. 2. y B. R. 1. Citasiundo.<br />

15 E. R. puebles. B. R. poblar.<br />

16 Esc. 6. que sy.<br />

17 Comp. porque poda.<br />

18 Esc. 5. y E. R.<br />

1<br />

apremar.<br />

9 B. R. 1. S. B. Malp. 2. Esc. r. 2o .2.y 4,<br />

B.R, 1. Esc: t. algun pobre.<br />

igual,<br />

Malp. 2. Camp.y Bex. igual. Ese. 6.<br />

TESTIMONIAN.<br />

IV. Del testigo 34 del siervo que non deve<br />

seer creydo,é quales siervos del rey deven<br />

seer creydos.<br />

V. Que el testigo non puede testimoniar 35 por<br />

letras 36 3 mas por sí mismo.<br />

VI. De los que dizen falso testimonio 37.<br />

VII. De 38 los pecados que son dichos contra<br />

la testimonia , que pueden seer provados,<br />

fasta XXX, annos.<br />

2 1 M. 6 aunque sea.<br />

2 2 Camp. y Bex. avesario. S. B. Ese. 6. y B. R. 1. añaden<br />

: et non mas.<br />

23 Camp. maardomos. Esc. z. mayor domas.<br />

24 B. R. r. y 5. forciadas.<br />

25 Ese. 5. el.<br />

26 Etc. 5. 6 oviere.<br />

27 S. B. B. R. r. Malp. 2. Ese. r. 2. 4. 5." 6. ó no.<br />

z8 Esc. 2. príncipe é de tot el pueblo.<br />

29 En el l'oled. dice el epígrafe de este título : De las<br />

testimonias , quales deven ser recebidas. Malp. e. De las<br />

firmar é de los firmamentos : sus capítolos son catorce.<br />

B. R. t. De las pesquisas de los testigos é de las testimonias.<br />

Esc. 1. De las testimoniar et de los testimonios.<br />

Ese. 6. De las testemunas.<br />

so Esc. 6. creuda, et si la testemunna. B. R. 3 . cruda.<br />

31 Malp. 2. y Ese. 1. verdad, ó firmare falso.<br />

3 2 ESC. 6. iseripto.<br />

En Murcia este epígrafe continúa como en la ley<br />

diciendo Esta ley manda que valan dor testimonias pf<br />

sean de buena vida.<br />

34 Esc. 6. testimonio.<br />

3 5 Esc. 6. testernunar.<br />

36 B. R. 3 . carta.<br />

37 Esc. 6. testemunio.<br />

38 Malp. 2. y Esc. I . Del concilio V. de Africa Carta-<br />

vna. Quo los clérigos non sean recebidas 171 testimonia.<br />

{s“


VIII.<br />

LIBRO I I.<br />

De los que dizen falso testimonio; é que<br />

el testigo puede seer desdicho fasta VI.<br />

annos 1 ; é que nengun omne non puede<br />

testimoniar por 2 el muerto.<br />

IX. De los que aduzen 3 otros omnes , que digan<br />

falso testimonio.<br />

X. En quales pleytos los siervos pueden seer<br />

I. Ley antigua. 7 De las personas que<br />

non pueden seer testimonias.<br />

Los omizeros 8, é los sorteros 9, é los siervos,<br />

é los ladrones, é los pecadores ", é los<br />

que dan yervas ", é los que fuerzan las mujeres<br />

, é los que dixióron falso testimonio, é<br />

los que van 12 por pedir conseio á las sorteras<br />

" : estos non deven recebir por testimonio<br />

en 15 nenguna manera.<br />

II. El Rey Don Citasuindo.<br />

Que las testimonias non deven seer creydas<br />

", si ñon juraren ; é si dmbas<br />

las partes dieren testimonias , quales<br />

deven seer mas creydas ; é si la testimonia<br />

non quisiere dezir verdat 17.<br />

El iuez, pues" que el pleyto fuere acabado,<br />

é las testimonias fueren recabdadas" ó iuradas<br />

, assí cuerno . es derecho 2°, deve dar el<br />

iuyzio entre las: partes. Ca nengun omne non<br />

puede seer testimonia 21 , si non jurare. E si<br />

la una de . las partes diere otras tantas tesximonias<br />

22 ' cuerno el otra parte , el iuez deve<br />

primeramientre catar quales deven seer<br />

S.B. B. R. I. 2. 3. Malp. 2. Esc. I. 2. 4. y 6. meses.<br />

2 Esc. 2. contra.<br />

3 Esc. e. dicen d. otros.<br />

4 S. B. diga.<br />

6 S. B. Harta quantos aflojo:. B. R. e. y 2. Ata quantos<br />

annos. Malp. 2. y Esc. r. A quantos annos. Esc. 2.<br />

Y 4. Fasta quantos anuos. Esc. 6. Fata quantos anuos.<br />

6 S. B. Esc. 2. y 4. añaden : XIV. De los que matan<br />

sois almas por perjurio. Malp. 2. y Esc. o. XIV. De los<br />

que testiguan , é iuran, é se perforan. El Rey Don Citasiundo.<br />

7 En el Toled. falta Ley antigua.<br />

8 Toles?. otniciados. B. B. R. .r. 2. 3. Ese. 2. 4. 6.<br />

Camp. y Bex. omicieros.<br />

9 Ese. 6. sortoreros , y así despues.<br />

o M. forzadores.<br />

Esc. 6.y Cainp. ervas , é los que furzan. Camp. los<br />

que forcian.<br />

12 Camp. Ese. s. y Bex. los que van por conseio.<br />

23 13. R. sorteyras. Toled. 2. Ese. 1. y 2. á<br />

las sorteras, y el que fuer muy pobre que non es connoszudo<br />

, cuya bondat no es sabuda , y el que fuer monge<br />

ó sacerdot , y dexare la órden , y el franqueado contra<br />

el quel franqueó , y los fijos del franqueado contra<br />

los fijos del qui los franqueó estos non deven &c.<br />

1 4 Carnp. non deven seer recibidos en testimonio.<br />

is B. R. g. en ningun preyto.<br />

16 Esc. 6. creudas , y así despues.<br />

1 7 Malp. 2. y Ese. t. verdad , 6 firmare falso.<br />

18 E se. 6. pos que.<br />

Toled. Camp. Ese. 5. E. R. y Bex. recebidas 6 iu-<br />

-<br />

TITVLO IV. 83<br />

testigos.<br />

XI. De los que fazen pico() d escripto d otri,<br />

que non digan 4 la verdad del pleyto.<br />

XII. Hasta 5 quanto tiempo puede seer el omne<br />

testimonio.<br />

XIII. Que el pariente ó el p •opinquo non deve<br />

seer testimonia contra el onme estranno6.<br />

mas creydas 23 . E si algun omne por mandado<br />

del iuez non quisiere dezir la verdad,<br />

dixiere que la non sabe , y esto non quisiere<br />

yurar, ó por 2 4 gracia, ó por amor, ó por<br />

ruego 25 non quisiere dezir la verdad , si es<br />

omne de grand guisa, numqua mas puede<br />

seer testimonia en nengun pleyto. E si es<br />

omne de menor guisa, y es omne libre, non<br />

puede mas seer testimonia ", é demas reciba<br />

27 C. azotes, é sea difamado". Ca non es<br />

menor pecado de negar 2 9 la verdad , de 3°<br />

lo que es de dezir la mentira 'I.<br />

III. Ley antigua, 32 El Rey Don Citasuindo.<br />

De la testimonia que dize una cosa , y<br />

el escripto dize otra. Esta ley manda<br />

que valan dos testimonias de buena<br />

vida.<br />

Quando la testimonia dize una cosa , y 3 3<br />

otra cosa es escripto 34, en lo que él dixo,<br />

maguer que lo quiera desdezir 35 , mas deve<br />

valer 36 el escripto. E si la testimonia dize<br />

que aquel escripto non lo lizo , el que demuestra<br />

el escripto deve provar que la tes-<br />

radas. B. R. Ese. r. 2. 4. y S. B. recebidas é juradas.<br />

Ese. rescebidas é iuradas. Esc. 6. recibidas é juramentadas.<br />

20 M. Malp. .r. y 2. dicho.<br />

21 Ese. 6. testigoo.<br />

22 Esc. 2. testes.<br />

23 Toled. creidas , é iudgue á las mejores. Et si algutt<br />

omne fuere anunciado por mandado del alcalde, &c. Ere. r.<br />

creidas , é iudgar á las mejores. E si algun anule fuere<br />

anunciado , , é por mandado &c.<br />

24 Ese. 6. et por grande amor, 6 por rogo. Comp. y<br />

Bex. jurar por grada.<br />

Comp. rogo.<br />

21<br />

Esc. 2. 4.y 6. pueda. Ese. r. non puede seer testimonio<br />

iniciare viva.<br />

27 E. R. recebo.<br />

28 Ese. r. y E. R. defamado. Ese. disfamado.<br />

Ese. y 5 . desfiunado.<br />

29 Toled. callar.<br />

3o B. R. I . que ye de decir. Comp. y Be.r, de lo que<br />

ye dizer. B. R. 2. de lo que es dizer.<br />

3 1 Esc. 6. y E. R. mentira. Esc. .s. de dosis mentira, et<br />

testimoniar falso.<br />

32 En el Toled. falta Ley antigua.<br />

33 Ese. 1. é el escripto en que yace lo que cl," ,,z-o ,y otra.<br />

Camp. y diz otra cosa el escripto. /3e.v. y R.<br />

cosa el escripto.<br />

: 64 Ese. 6. j,scilpitia. i f. 2. B. R. 2. S. escripto.<br />

35 Camp. Bex. y E.E. desdizer.<br />

To led.<br />

cripto.<br />

dere valer, é ser creido el es-<br />

Dd 2


34<br />

escripto. E si por<br />

timonia otorgó<br />

ventu ra e a nei<br />

/gana manera non lo pudie-<br />

ovar, el juez deve pesquerir 2 la verdad<br />

provar,<br />

fazer otro escripto á la testiassi<br />

que q<br />

3<br />

ante , é que pueda veer si aquella<br />

'a<br />

letra u semeja al otra. E deve pesquerir 4 el<br />

escripto de las otras cartas, que aque-<br />

lila el<br />

lla testimonia testimonió é confirmó. E por<br />

saber mas la verdad, faga 5 venir las otras<br />

cartas que él lizo , ó que él confirmó , por<br />

veer si semeia G la una letra con el otra.<br />

E si desto 8 non pudiere ayer nada , faga 9<br />

iurar á la testimonia que nunqua aquel escripto<br />

él confirmó. E si depues de tod esto,<br />

pudiere seer provado en alguna manera que<br />

negó la verdad , sea tenudo por falso , é difamado<br />

por malo. E si es omne de Brand<br />

guisa , peche el duplo ID de quanto • perdió<br />

por el aquel por quien non quiso dezir la<br />

verdad. E si es omne de menor guisa , é<br />

non oviere de que pague el duplo , nunqua<br />

puede " seer testimonia 12 , é demas reciba<br />

C. azotes ; é o r 3 la ley manda , que vala<br />

testimonia de dos omnes buenos, el juez non<br />

deve catar solamientre si son las testimonias<br />

de buen linage 14, mas deve " catar si son<br />

omnes de buena vida., é de buena fama, é<br />

de buenas costumbres, é ricos 16 omnes. Ca<br />

mucho deve guardar el iuez que la testimonia<br />

que es pobre, por la coyta que a,• por<br />

ventinkt non venga á dezir mentira.<br />

IV. El Rey Don Flavio Citasuindo.<br />

Del testigo del siervo que non .deve seer<br />

creydo ; e quales siervos del rey deven<br />

seer creydos".<br />

La testimonia " del siervo non deve seer<br />

Toled.5.B. MIp. 2. Ese. 4. atorgó. Esc- r. pu-<br />

.<br />

so su nombre en aquel escripto. Efe. 5. otrogó.<br />

2 B. R. pesquirir. Ese'. y. y 6. deve ende pesquirir.<br />

Canip. exquirir.<br />

g Ese. ,-. si aquel escripto.... al otro. E. R. aquella litera.<br />

4 Toled. Mi/y. e. y Ese. s. deve pesquerir el alcalde<br />

el escripto é las sennales da las cartas que aquella testimonia<br />

testimonió é que firmó. Ese. 5. E aun deve. E. R.<br />

pesquerir.<br />

S E. R. (agua iurar las otras cartas.<br />

6 Ese. a. y 6. si se semeja.<br />

7 Ese. y Bes. á la otra. •<br />

8 Ese. E si por esto non pudiere averiguar nada.<br />

9 ESC. 4 . Bes. y E. R. figa venir á la testimonia, é<br />

fagal iurar. Ere. 6. t.:tij a-venir á la testemuna, et jure que nunca.<br />

lo Toled. slialp. a. y Ese. 1. peche el duplo , é faga<br />

emienda al que quiere fazer perder de otro tanto quanto<br />

perdió &e. Bes. y E. R. peche en doblo quanto perdió.<br />

Esc. 3. y 5. en doblo. Esc. 6. en duplo.<br />

I i Ese. e. y Bes. pueda. Catnit • poda.<br />

r a E Ie. 6. seer mas testimuno.<br />

/ 3 Ese. e. é pues por ley mandarnos que vala. Esc. 6.<br />

et du laley. Ese. et do. Comp. hi hu.<br />

1 4. Efe. 5. lenaien.<br />

15 Esc. 5 . y 6. mas deve mas catar si son miles buenos<br />

é de buena vida. Ese. 6. mas deve acatar.<br />

Camp. R,,v, E. R . y Est. s. é ricos. Ca.<br />

7 Le. 3 . en pes.juisa.<br />

38 Toled. La t estimonia del siervo nin su acu sacion non<br />

DEL FVERO JVZGO<br />

creyda<br />

, si algun pecado quisiere provar contra<br />

algun omne, contra su sennor, , ma-<br />

guer que soya tormentado por dezir la verdad<br />

; fueras ende los siervos que son del servicio<br />

del rey, assí cuerno son los que man-<br />

dan los rapaces que guardan ' 9 las bestias ",<br />

é los que son sobre los que fazen la moneda<br />

, é los que son sobre los " cozineros é<br />

los otros que tienen algun servicio 22 sobre'<br />

otros omnes 23 . Hy estos mandamos que sean<br />

creydos en tal manera , si el rey los a conuzudos<br />

24 por buenos é sin pecado , y estonze<br />

deven seer creydos cuerno otros omnes<br />

libres. E todos los otros siervos de nuestra<br />

corte non deven seer creydos en testimonia<br />

25, fuera si lo mandare el rey 26.<br />

V. El Rey Don Flavio CitasUindo.<br />

Que el testigo non puede testimoniar por<br />

letras, mas por sí mismo.<br />

Nengun omne non deve seer recibido en<br />

testimonia 2 7 por carta , mas deve seer presente<br />

28, é dezir la verdad que sopiere 19, é<br />

non diga al , si non lo que vió 3°. E si las<br />

testimonias 3 ', Ó los parientes , ó los amigos<br />

son viejos 32 , que non pueden venir, ó enfermos<br />

33 , ó porque son muy luenne 34 , é ovieren<br />

de dezir su testimonia,á alguno, que la<br />

diga por ellos, dévense ayuntar todos en la<br />

tierra del uno daquel que es mejor 33, é dezir<br />

la verdad ante quien mandare el iuez de<br />

la tierra , ó antel juez , é demuéstrenla á algunos<br />

buenos omnes , assi cuemó la saben<br />

toda por órden é por iuramiento , assí queaquellos<br />

que devan dezir la verdad por ellos,<br />

puedan iurar 36 seguramientre " si meester<br />

deve seer creida en ninguna manera contra .su sennor, , maguer<br />

&c. Maly. 2. y Ese. r. siervo ni su acusacion non<br />

deve seer creida en ninguna manera, si algun &c.<br />

19 Toled. Maly. 2. y Ese. r. que guardan las bestias , é<br />

que son en vez (Ese. en voz) de escancianos , é los<br />

que son &c.<br />

20 Esc. 6. bestas.<br />

21 Ese. 3. los que fazen la cocina.<br />

22 Ese. g. oficio. Ese. 6. servizo.<br />

23 Toled. Maly. 2. y Esc. r. sobre otros ornes de me-.<br />

ior oficio , cuyos derechos (Malp. o. y r. fechos)<br />

son á vista del rey cada dia. Hy estos &c.<br />

24 Ese. r. conoszuclos.<br />

25 B. R. 2. 3. y Bes. testimonio.<br />

26 Ese. I. é los diere por buenos.<br />

27 Ese. .t. y Bes. testimonio. Ese. testigoo.<br />

28 Ese. 6. y Bex. presiente.<br />

2 9 B. R. r. sobiere. Camy. y Bese. sobier.<br />

3o Toled. Maly. 2.y Ese. r. oyó. Ese. 2..1,1.. y S.B. vid°.<br />

31 Esc. e. é si las testimonias son Mnnos , ó qui non<br />

pueden venir , porque son enfermos , 6 porque son muy<br />

viejos , é ovieren de dezir.<br />

32 Caray. viellos. E. R. y Bex. vicios. B. R. veY".<br />

3 3 Ese. 2. y 3 enfermos que non pueden venir.<br />

34 Bes. E. R. y Ese. s. nauy louge. &my muy lonni.<br />

B. R. 2. muy luynne.<br />

35 Ese. 6. mayor.<br />

36 Esc. 1. venir.<br />

37 Camy. seguradamientre.


LIBRO I I.<br />

fuere , que ellos mismos los oyéron jurar<br />

á aquellos mismos que devien seer testimonias.<br />

E la testimonia que fuere recibida en<br />

otra manera non vala.<br />

VI. De los que dizen falso testimonio.<br />

Si algun omne dize falsa 2 testimonia contra<br />

otro, é depues es fallado en 3 mentira,<br />

él mismo si lo manifiesta, si es omne de<br />

grand guisa, peche á aquel contra quien dixo<br />

la falsa testimonia , quantol lizo perder<br />

por su falsedad 4, é dallí adelantre nunqua<br />

pueda 5 seer testimonia. E si es omne de<br />

menor guisa, é non a de que faga la emienda,<br />

sea metudo en poder daquel por su siervo<br />

, contra quien dixo el falso testimonio,<br />

ca el pleyto en que él testimonió, por que<br />

él diz que dixo falso , non deve seer desfecho<br />

, fueras ende si la verdad pudiere seer<br />

provada en otra manera, assí cuerno por<br />

buenas testimonias , ó por buen escripto. E<br />

tod omne que corrompe 6 á otri por ruego<br />

ó por enganno , é le faz dezir falso testimonio<br />

, pues que esto fuere provado , el que lo<br />

corrompió , é la testimonia que dixo falsiedad<br />

por mala cobdicia , sean ambos 7 justiciados<br />

8 cuerno falsos.<br />

VII. 9 De los pecados que son dichos<br />

contra las testimonias que pueden<br />

seer provados fasta XXX. annos.<br />

El " príncipe conviene demostrar justicia á<br />

su pueblo, é iudgar derecho segund la ley,<br />

y emendar los derechos segund cuerno es razon.<br />

E porqúe antigua mientre fué establescido<br />

en la ley , que si algun omne quisiese<br />

desdezir la testimonia , é despues dixiere antes<br />

juez que aun non rabie nada , que dixiese<br />

luego contra ella, que oviese " meses<br />

Camp. Bex. y Esc. 6. oyron.<br />

z Lic. 4. 3 falsa testimonio.<br />

Esc. 1. 2. 4. 5 . 6. y E. R. en la mentira.<br />

4 B. R. 1. S. B. Ese. 6. Camp. y Bex. falsidat , y<br />

así otras veces. E. R. filsiclade.<br />

5 Esc. 6. puoda.<br />

6 Esc. 6. corrumpe.... corrinpeó.<br />

7 S. B. amos á dos. E. R. y Bex. ambos é dos.<br />

8 Esc. 6. iustizados.<br />

9 Esta ley falta en Bex. S. B. Malp. o. y en el<br />

.Ese. I. , aunque en este está puesta al mársen de letra<br />

posterior.<br />

I0 B. R. 2. Camp. Al príncipe.<br />

a o Etc. j. ser. Ese. S . seies.<br />

z Ese. 5. pura sabello. B. R. 2. pora sabelo.<br />

1:3 Ese. s. y Camp. mostrar. Ese. 6. arrostrar sou<br />

pleito.<br />

14 Ese. 3. dexieran.<br />

5 Ese. y 4 . valla. B. R. ¿,-. balga.<br />

16 Ese. d . peresca en pueco tiempo. Camp. esperesca.<br />

1 7 S. B. Ese. 2. 4. B. R. 1. y eamp. afallecer. Ese. 3:<br />

afallescer. Ese. 6. afalecer.<br />

18 S. B. Esc. g. s. y Canip. cobrar. Ese. 4 . comprar.<br />

Marjr. 2. que las cosas é los Myzios de la eglesia aya de ver<br />

segund.<br />

•<br />

2 Malp. 2. determinar alguna pleytesía.<br />

3 Malí>. A. non venga por testiguar en lo iudgado ante.<br />

TITVLO IV.<br />

35<br />

de plazo por " saberla, é por demostrar 13<br />

su pleyto por otros testigos. E si en aquellos<br />

VI. meses non pudiesse nada provar, dallí<br />

adelantre non puede dar nenguna testimonia,<br />

é lo que dixieran 14 los primeros testigos,<br />

vala ' 5 j y esto tenemos nos por grand tuerto,<br />

que la iusticia que viene de Dios que<br />

desperezca en poco tiempo, la que nunqua<br />

deve fallezer 17 . Por ende establescemos - en<br />

esta ley por todos los omnes de nuestro regnoque<br />

todos los pleytos que fueron comezados<br />

depues que aquella ley fué fecha , é<br />

fuéron iudgados por ella, ni los que an de<br />

seer daquí adelantre , non ayan firmedumbre<br />

por aquella ley. Mas aquel tiempo de los<br />

VI. meses sea tollido, é tod omne daquí adelantre<br />

pueda provar su pleyto por buenas<br />

testimonias segund la ley del rey don Citasuindo<br />

, que fué fecha ante , é dar otras<br />

testimonias , porque pueda combrar " su<br />

pleyto fasta XXX. annos.<br />

VIII. El Rey Don Flavio Citasuindo.<br />

_De 19 los que dizen falso testimonio ; e<br />

que el testigo puede seer desdichofaS<br />

ta VI. meses ; é que ningun omne<br />

non puede testimoniar por el muerto.<br />

La maldad de las falsas testimonias non<br />

'saben " prender 22 mesura en dezir falsedad,<br />

mas ennader un periurio 23 á otro. E por<br />

ende estos atales son condempnados de muerte<br />

segund la ley de Dios , porque son provados<br />

que dizen falsa testimonia 24 contra<br />

su próximo. E nos querémos 25 daquí adelantre<br />

toller que non puedan seer testimonias<br />

, ca non dtsven seer muertos tan solamientre<br />

por la ley de Dios , mas demas por<br />

1 9 Entre esta ley y la siguiente hay en los códices<br />

Ese. y Malp. 2. la siguiento.<br />

Del concilio quinto de Africa Cartagiena. Que los clérizos<br />

non sean rezel'ia'os en testimonio.<br />

La primera cosa que devemos iud gar, que todo obispo<br />

que r fuere puesto por governar las cosas de la eglesia segunt<br />

la costumbre é la ley de los apóstoles , é quisieren<br />

librar 2 algun pleyto ó alguna demanda, ó acoesciere por<br />

aventura que :rimas las partes quieran provecharse de la<br />

testimonia de los clérigos , mandamos é damos por iuyzio<br />

que ningun clérigo 3 pueda venir en testimonio ante<br />

los alcaldes del rey maguer que sepa la cosa , é 4 se acaescicre<br />

en ella , por tal que á ninguno ordenado non pueda<br />

seer demandada testimonia en ninguna cosa por razon de<br />

la mala cnemiztad é la envidia , é porque el testigo puede<br />

seer tachado 5, é pueden dezir en él.<br />

20 Esc. 2. ningun orne puede testimoniar contra el muerto.<br />

2I Cam p. poden.<br />

22 Tosed. tomar.<br />

23 Etc. 6. y Bex. perjuro.<br />

24 Camp. falsa testimonia e contra so próximo.<br />

25 Ese. 5. querémosles.<br />

tal que nenjuno de las órdenes<br />

IM<br />

astieliansoena sea apremiado por<br />

testiguar ninguna cosa, ni la<br />

de<br />

dezir por la in • idia é la gran inhnizdad,<br />

5 Mair• 2. llagado por dicho del otro.


36<br />

DEL FVE RO<br />

la ley que de los omites. E por ende estables-<br />

cemos d omne que dize testimonia ay_- u<br />

pleyto , si el pleyto es i<br />

te( juez algun<br />

por su testimonia , é aquel que dixo la<br />

gado<br />

testimonia dize depues ,por amor, por<br />

que dixo falso , ó te<br />

sti-<br />

temor , por ruego<br />

momo.,é por lo que Cliz depues quiere erebantar<br />

estonze lo que testimonió 2 primeramientre<br />

, salva la ley de suso, establescemos<br />

en esta nueva ley que esto que él dize depues<br />

que non vala, ni' sea creydo, ni el pleyto<br />

en que él testimonió primeraniientre non<br />

sea desfecho, porque dixo él que dixo falso<br />

testimonio en él 3 , fueras ende sí pudiere seer<br />

provado por verdad por otras testimonias, ó<br />

por otros buenos escriptos , ca estoncel podie<br />

seer el pleyto de cabo comenzado. E si<br />

algun opine por acabar su pleyto aduze testimonias<br />

antel juez , é su adversario contra<br />

quien las aduze estidiere 4 delantre, é dize<br />

el adversario que quiere desdezir las testimonias<br />

, mas non sabe S quales diga luego , el<br />

pleyto que es comenzado develo terminar 6<br />

el juez segund lo que dixieren aquellas testimonias<br />

; é aquel que las quisiere desdezir,<br />

aya VI. meses de plazo , porque 7 pueda saber<br />

lo que les quiere dezir 8 . E si en aquellos<br />

VI. meses non pudiere provar nada contra<br />

las testimonias 9 , depues de aquellos VI.<br />

meses non puede mas contradezir las testimonias<br />

, nin dar otras testimonias '° por el<br />

pleyto. E sí por ventosa aquel que quiere<br />

contradezir las testimonias en aquellos VI. •<br />

meses, puede ayer prueva por las desdezir,<br />

deve seer recibida la prueva contra " aquellas<br />

testimonias que son bivas ; mas contra<br />

aquellas que son muertas, non deven recebir<br />

nengunas testimonias 12 por las desdezir<br />

en nengun pleyto : fueras ende si pudiera seer<br />

provada la verdad contra' ' 3 muerto por buen<br />

escripto , en que él manifestase que dixiera<br />

falsedad, ó que él era enculpado 14 de algun<br />

pecado. Hy esto que mandamos de los que<br />

dizen falso testimonio, abaste" fasta en esaqui.<br />

Mas si algun omne quiere demandar.<br />

Esc. S. E por ende diz que todo omne.<br />

a Esc. 6. testimunnó-<br />

3 Moly. 2. y Esc. 1. en el pleyto.<br />

4 Ese. y. estodiere. Esc. 6. cstevier.<br />

5 Esc. 2. que non sabe luego que diga en ellas.<br />

6 Comp. determinar. Esc. s. iuzgar.<br />

7 Esc. r. porque sepa qualesquiere dezir.<br />

8 S. B. y B. R. e. decir por recobrar su pleyto.<br />

9 Esc. r. nin dar otras testimonias por desfazer el juicio<br />

, el inicio vala , é sea firme.<br />

lo Bes. en aquel pleyto.<br />

11 Comp. á aquellas.<br />

12 Ese. j. y 6. pruebas.<br />

1 3 Bes. il muerto.<br />

34 B. R. r. Esc. 2. culpado.<br />

1 5 Esc. 6. y B. R. 2. atares aquí. Esc. 3 fasta aquí.<br />

Camp. y B. R. 3. ata aquí.<br />

16 Camp. Bes. y .Ese. s. al.<br />

1 7 Esc. r. débelo. Camp. y B. R. J. pódelo.<br />

28 En el Toled. esta ley tiene por epígrafe la segunda"<br />

parte del de la antecedente desde las palabras: que 72151.:<br />

,TVG0<br />

debda " del muerto, ó algun tuerto que(<br />

ziese, puédelo 17 provar antel iuez por buenas<br />

testimonias, ó por buen eseripto.<br />

IX. El Rey Don Flavio Resdo.<br />

" De los que aduzen 19 otros omnes quo<br />

digan falso testimonio.<br />

Si algun omne faz 2° á otro , que diga falso<br />

testimonio contra otro omne ", el que lo<br />

faz peche otro 22 tanto á aquel contra quien<br />

fizo dezir ' 3 falso testimonio , quanto él pudiera<br />

dél ganar sil oviesse vencido 24 . E si<br />

algun omne rogó á otro simple mientre que<br />

fuesse su testimonio , é aquel rogado dixo<br />

falsa testimonia contra otro omne libre 6<br />

franqueado por le fazer tornar en servidumbre<br />

25 ; si aquel que lo dió por testimonio<br />

non sabe nada daquella falsedad, la 26 testimonia<br />

que dixo 27 falsedad deve fazer la<br />

ernienda, que es de suso dicha , assí cuerno<br />

aquel que ruega á alguno que diga falso testimonio<br />

contra otri; é si non oviere onde<br />

faga 28 emienda , sea ' 9 siervo por siempre<br />

daquel contra quien dixo la falsa 3° testimonia.<br />

Hy este 3 ' mismo derecho dezimos daquellos<br />

que dizen falsa testimonia por los siervos<br />

aienos fazer libres ; ó que fazen á otros<br />

dezir falsa testimonia por los libres fazer<br />

siervos.<br />

X. El Rey Don Flavio Citasuindo.<br />

33 En quales pleytos los siervos pueden<br />

seer testigos.<br />

Lo que es provecho de muchos omnes, non<br />

es derecho que lo lexemos que non fagamos<br />

ende ley , que los omnes non ayan mas poder<br />

de fazer mal por dezir que non temen 33<br />

la pena de la ley. E porque muchas vezes<br />

nasce entre los omnes 34 libres contienda mor-<br />

sun omne &c. : y este epígrafe le pone en la siguiente.<br />

1 9 B. R. 2. y Ese. 5. aducen á otros. Camp. traen<br />

otros.<br />

20 Bes. diz á otro.<br />

23 Ese. r. contra orne libre 6 franqueado.<br />

22 Malp. 2. S. B. Esc. I. 2. s. 6. Bes. y Camp. peche<br />

tanto. B. R. t. peche atanto.<br />

23 Esc. S . B. R. r. y 2. el falso.<br />

24 B. R. Esc. 2. 4.y Bes. venzudo. S. B. vendudo.<br />

25 Esc. 1. servedumbre. Esc. 6. servidunnen. Camp. serviduinne.<br />

B. R. 2. servedumbre.<br />

26 Esc. r. aquel que testimonió debe fazer la emienda.<br />

27 M. fizo la falsedad. B. R. 2. dixer.<br />

28 Esc. s. B. R. o. 3. Y E. R. faga la-emienda.<br />

.29 Ese.. 1. sea dado por siervo.<br />

so Esc. 6. falsidat.<br />

g 1 B. R. z. y. Esc. s. E esto mismo dezimos.<br />

3 2 En el Toled. este epígrafe está en la ley siPsient‘•<br />

33 Exc. 6. non tensen á lef nen la sin Pelma. 13ex.<br />

tienen. B. R. j. tenian.<br />

34 Esc. X. entre los ozones contienda.


LIBRO II.<br />

tal, é non • ériiiiikiiff-omne libre , que diga<br />

la l verdad ver por desfazer aquella muerte; mes-<br />

ter es , que Si non fuere uortme libre que<br />

diga la verdad , que los siervos sean creydos<br />

, é por ' sus testimonios sea sabida la<br />

verdad que la justicia non desperezca 3 . Si<br />

por ventura los omnes • libres fueren Inerme<br />

de la tierra, ó si non- sopieren la verdad,<br />

estoliz deven seer creydos los 'siervos 4, guando<br />

non a y omne libre , por testimonio, é<br />

tales siervos que sean de la tierra , é que<br />

ayan conoscida la cosa ; mas non deven ser<br />

creydos 5 de otros pleytos e ni de grandes<br />

cosas, si non de pequennas, ó de pocas tierras<br />

, ó de pocas vinnas , .ó de pocas casas;<br />

por estas cosas menudas , porque suele avenir<br />

á menudo contienda entre los hermanos<br />

y entre los vezinos 8 . E otrosí la testimonia<br />

del siervo deve seer creyda sobre pleyto<br />

del siervo , que algun omne tomó por<br />

fuerza, ó tiene por fuerza, ó que fugiéron 9<br />

á sus sennores. Onde por la verdad que los<br />

siervos dixieren , pueden '° seer los siervos<br />

entregados á sus sennores , y el pleyto terminado<br />

" desso é de otras cosas. Mas el siervo<br />

non deve 12 seer creydo en testimonia , si<br />

non fuere de buena vida é de buenas costumbres,<br />

é que non seya muy coytado ' 3 de<br />

pobreza 14 ; nin deve seer recibido por testimonia'<br />

en otros pleytos, si non guando se<br />

levanta contienda 15 mortal entre omnes libres,<br />

assí cuerno es de suso dicho.<br />

XI. El Rey Don Flavio Recindo.<br />

De los que fazen pleyto ó " escripto<br />

otri' 7 que non diga la verdad del pleyto.<br />

Muchos omnes viemos ya que prometien<br />

I Ese. 2. 4. Bex. y 5.13. fuere y.<br />

2 ESC. S. é porque por. B. R. 2. et que por.<br />

Camp. peresca. Exc. S. despereza. 13. R. ,y• defalezca.<br />

4 Esc. 6. siervos pora testemunno guando no hay orne:<br />

libres que lo sepan. E tales siervos.<br />

5 Ese. s. en otros.<br />

6 otros pleytos de grandes cosas.<br />

7 Camp. á menudi. B. R. 2. á menude. E. R. á<br />

menude.<br />

8 Toled. Malí). 2. y Ese. r. vezinos , porque ellos son<br />

sabidores en qual manera aquellos ayeres pasaron á poder<br />

dotri, é en qual manera fueran forzados los sennores<br />

daquellos ayeres á tuerto , por tal que los ayeres sean<br />

entregados á cuyos son por testimonia de los siervos , é<br />

que la contienda fenezca. Mas el siervo.<br />

9 Toled, fueron de. M. fuxioron. S. B. fuyeron. Comp.<br />

fogiron. En B. R. r. falta : ó que fugieron á sus sennores.<br />

z o S. B. Ese. 1. 2. 1,. 6. Comp. y Be.r. deven.<br />

II Ese. 6. y Cionp. determinado.<br />

x 2 Ese. non debe ser testimonia.<br />

1?. Ese. 6. rimé cochaclo.<br />

1 4 B. R. j. pobrecia. E. R. y Ese. poblcza.<br />

15 Esc. s. y 6. contienda entre.<br />

16 S. B. con escripto ú ol ri que 01011 digan. Ese. 5 . escriptos<br />

rí otri.<br />

•<br />

TITVLO IV.<br />

37<br />

firme mientre",-- cine por su pleyto é de sus<br />

amigos darien testimonias guando quiere que<br />

fuesse mester , é contra ellos que non darien<br />

19 nada. Mas porque esto semeia contra<br />

derecho é contra verdad, darnos poder á<br />

todos los iuezes de nuestro regno que pesquiran<br />

2° :eh todas maneras estos pleytos, é<br />

que " los desfagarii--"E aquellos que sopieren<br />

que lo 22 fazen, que les fagan dar á cada<br />

uno G 2 4- azotes. Mas por estos azotes non<br />

sean difamados ni pierdan su ondra, que<br />

puedan dezir testimonia de la verdad que<br />

sopieren.<br />

XII. Fasta 24 ponto tiempo puede el<br />

omne seer testimonio.<br />

El ninno d la ninna pues que ovieren complidos<br />

alanos, mandamos que puedan<br />

25 seer testimonias en todo pleyto.<br />

XIII. Que 26 el pariente ó el propinquo<br />

non deve seer testimonia contral es-<br />

tranno 27.<br />

Los míos 28 hermanos , 6 las mis 29 hermanas<br />

de padre, ó de madre : los tios, ó las tías<br />

de parte del padre, ó de parte de la madre<br />

3°: hy el sobrino, ó la sobrina de parte<br />

del tio, ó de la parte de la tia , non pueden<br />

seer testimonias por mi contra los estrannos,<br />

fueras 31 ende si el pleyto fuesse entre<br />

parientes dun linaie 32 mismo, ó si 33 otro<br />

omne libre non pudiesse ayer en el pleyto<br />

que fuese testimonio. 34<br />

i7 Malp. 2. Esc. r. 2. 4. y 6. tí otri que 72071 digan.<br />

B. R. I. á otee que.<br />

x8 Esc. a. 17. otros que por su pleyto , é de sus amigos<br />

serien testimonias.<br />

19 Ele. 2. dirian. Ese. j. 4. y Comp. dirian. B. R. I.<br />

y<br />

2 o Efe. 5. pesquieran.<br />

M. é que los fizgan vedar.<br />

2 Comp. que esto tasen.<br />

23 Ese. 2. y 4. ciento. Ese. 6. cento.<br />

24 Toled..4 pontos aneas puede seer el 579t719 teStijo.<br />

Esc. r. y Malp. 2. A quanta: annos puede ser el arme testimonio.<br />

25 Toled. puedan testimoniar é seer testimonias.<br />

26 Esc. 1. 2. y 4 . Que el pariente propinquo 02071 dese.<br />

Ese. 3 . Que los parientes.<br />

27 S. B. B. R. 2. y 3 . ettranio.<br />

28 Ese. y. Los hermanos-. é las hermanas. Bes. 11;1manos.<br />

29 B. R. 2. 3. y S. B. las /1"11.15.<br />

30 '1-oled. Malp. 2.y Esc. e. madre , é sus fijos, é %S<br />

nietos , hy el sobrino.<br />

31 Ese. salvo ende.<br />

32 Ese. 5. lenaie. B. .R linagem.<br />

33 111. otro si oinne libre &e.<br />

34<br />

Despues de esta ley hay otra, que se ha tomado<br />

del cod. de Bel. .., y so hall.; Cambien In S. B. E. R.


a8<br />

V<br />

DE L F V E RO J V Z GO<br />

nw<br />

T1TOL DE LOS ESCRIPTOS QVE DEVÉNNALER<br />

(5 NON, ET.DE LAS MANDAS 2 DE LOS MVERTOS.<br />

Duales escriptos eleven valer, á piales non.<br />

11. Que la testimoni a non confirme el escripto<br />

3 que non sabe.<br />

HL De los pleytos , é de las composiciones<br />

que lleven seer guardadas.<br />

los filos ni los herederos non vengan<br />

IV. Que<br />

contra lo que mandó 4 su padre.<br />

V. De la pena que deve a yer el que crebanta<br />

5 el pleyto que a prometido.<br />

VI. De los pleytos de los siervos que non deven<br />

valer.<br />

VII. De los pleytos que non son derechos , que<br />

non valan.<br />

V111. Que por un pleyto nin por una cosa nengnu<br />

017111e 12011 deve empernar 6 su per-<br />

sona , nin toda su buena.<br />

IX. Que escripto , que fecho es por fuerza<br />

("1 por miedo , non vala.<br />

X. De los escriptos que fazen los nimios 7,<br />

I. El Rey Don Flavio Egica ig.<br />

Q ¡tales escriptos deven valer , ó quales<br />

non.<br />

Los escriptos en quien son puestos el dia<br />

Lic. 2. y 4 . , y se ha puerto en el fuero juzgo latino en<br />

rI lib. tit. TV. I. VIL pag. 25.<br />

De los que matan cuas almas por perjuro<br />

Si alguno Por envio 2 negar verdat ó se perjurar , el<br />

luiz pues que lo sohier , mándelo prender, ct darle 4<br />

C. azotes , et seal retraydo por siempre , et non pueda<br />

seer testimonio s contra nenguno ; et el iuiz mande dar<br />

la guarro porte de silo bono á aquel que engannó por perjuro<br />

assí como dixiemos 6 de los falsos en Ila lee de suso.<br />

Maip. 2. pone la misma ley en estos términos.<br />

De los que testiguan , 'é juran, é Se perjuran.<br />

Tod onme, que su alma matare , ó perdiere por perjurio<br />

, é se viere requessado , 6 acoytado , é negare la<br />

verdad que sabe, y el alcalde lo sopiere por cierto , fanal<br />

recebir C. azotes , é non sea mas recebido en testimonio;<br />

e aquellos azotes le sean aleve por que non testigue<br />

jaulas é li ga entienda al qui querie fazer mal por<br />

su perjuro de ' la qnarta parte de su over , assí cuerno ave-<br />

mas dicho en la pena de los que testimonian falso en la<br />

ley de suso.<br />

Malp. :2. DE LAS CARTAS PASADERAS, ET<br />

DE LAS OVE NON SON PASADERAS , E EN<br />

LAS MANDAS DE LOS MVERTOS. Esc. I. DE<br />

LAS CARTAS LEGALES QVE DEVEN VALER<br />

E LAS OVE NON DEVEN VALER ET DE LOS<br />

TESTA.MIEMTOS DE LOS MVERTOS.<br />

2 Ese. 2. Bex. 'y E. R. ET DE LAS MANDAS DE<br />

LOS MVERTO3 COMO SE DEVEN ESCREBIR.<br />

Toied. falta ET DE LAS MANDAS , skc.<br />

g Ese. r. pleyto , y así en la ley.<br />

4 Toled. y Esc . 1. manda.<br />

/ s. B. E. R. Esc. 2. y periurio.<br />

2 .1"' 2. Y coyta'<br />

3 E. sopiere por verdado ,<br />

qua les deven valer.<br />

XI. De las mandas de los muertos cuerno<br />

deven seer escriptos é firmadas 9.<br />

XII. De las mandas daquellos que van en ro..<br />

mes ía '`), cuerno deven seer firmadas.<br />

XIII. Que la manda del muerto deve seer mostrada<br />

antel obispo é ante las testimonias<br />

i 2 fasta FI. meses.<br />

XIV. De los escriptos que son dubdosos , cuerno<br />

(leven seer provados 03 por otro' escripta<br />

de esa misma mano.<br />

XV. De 14 los escriptos dubdosos.<br />

XVI. De 1S los escriptos que se semejan.<br />

XVII. Si la testimonia dize una cosa,<br />

escripto dize otra.<br />

XVIII. " Que nengun omne non se ose juramentar<br />

contral rey , nin contra otri.<br />

XIX. De los que non quieren fazer iuramiento<br />

al rey nuevo r7,<br />

y el anuo 29 , que son fechos segund 22 la<br />

ley, é a y su sennal 2r daquel 22 qui lo fizo<br />

, é de las testimonias, deven seer firmes 23<br />

y estables por toda vía. E otrosí deven valer<br />

los escriptos , si por ventura aquel que los<br />

devie fazer , non podie escrivir por enfermedad,<br />

mas rogó testigos que ge lo confirma-<br />

5 Toled. S. B. Malp. a. Ese. e. 2. 4. y 6. quebranta.<br />

6 Bex. E. R. Esc. 2. y 4. penar.<br />

7 Toled. Malp. 2. y Es;. 111711101 E les locos.<br />

8 Esc. 6. murtos. Camp. E. R. y B. R. e. mortos.<br />

9 Esc. t. confirmadas.<br />

lo Toled. Malp. 2. y Esc. 1. den hueste, é los alcanza<br />

la muerte.<br />

I B. R. e. y 2. bispo.<br />

12 Toled. Malp. 2. y Esc. 1. testimonias , f complida<br />

hasta seis meses.<br />

13 Toled. Malp. 2. Ese. 3. y a. concertados con otros<br />

escriptos. M. como deven seer provados por esa misma<br />

mano.<br />

14 Toled. De los escriptos que se semejan, é son las<br />

mandas que se escriben los ornes con sus manos. Malp. 2.<br />

y Esc. a. De los escriptos (1 grafi.: (Esc. I. 6,grasios) r E<br />

son las mandar que se activen los ames cuyas son por<br />

sur manos.<br />

25 Toled. Malp. 2. y Esc. t. Corno se eleven concertar<br />

los escriptos en que non a testimonia. ..<br />

16 s. y Esc. t. De las arras é las mandas de<br />

los varones é de las mugieres. Luego ponen las dos leyes<br />

siguientes ';laxo ' los nArneros XIX. y XX.<br />

17 B. R. o. y Esc. 6. oiladen otro título: De los que<br />

compi•zan traer los pleytos por juicio.<br />

18 S. B. Malp. 2. B. R. Etc. 2. y 4. El Rey<br />

D. Flavio Citasuindo. ,<br />

1 9 Ese. 5 . é que son' fechos segund la ley.<br />

20 S.B. B. R. 1. y ..Malp. 2. fechos, é, st'n la" segund<br />

la ley.<br />

21 Carril). E. R. ..Bex. B. R. 1_1, y,3 sinnal.<br />

2z Toied. claque' cuyas son, sulkilo*/Q- '<br />

23 Bex. firmadas.<br />

4 S. 13 . dar ciento azotts, i'Lsr<br />

S B. B. y E. R. te5timbrillffilt<br />

6 SkB. y E. R. dixemoo.<br />

ed


LIBRO II.<br />

sen , é, los testigos que fuéron rogados si lo<br />

sennaláron el escripto antel juez en tal manera<br />

, que si aquel que lo mandó fazer el<br />

escripto recombrar 2 de la enfermedad , é<br />

quisiere que aquel escripto sea firmado 3,<br />

escrívalo con su mano que lo tenga por firme,<br />

é así vala el escripto. E si por ventura<br />

Muriere 4 daquella enfermedad , los testigos<br />

que él rogó 5 que lo, confirmasen el escripto,<br />

lo deven confirmar t'Asta. 6 VI. meses segund<br />

cuerno manda la 7 ley.<br />

II. Ley antigua 8 . Que la testimonia<br />

non confirme 9 el escripto" que non<br />

sabe<br />

algun omne es rogado que sea testimonia<br />

de algun 1 ' escripto, non meta y su sennal<br />

por nenguna manera, si non leyere ante<br />

la carta por sí, ó que la faga leer. E si non12<br />

lo fiziere , su testimonio daquel escripto non<br />

deve valer, porque fizo testimonio é sennaló<br />

lo que non sabie, ni aquel escripto non<br />

deve valer, pues ' 3 que nenguna testimonia<br />

y non a que vala.<br />

III. 14 Ley antigua. De los pleytos et<br />

de las composiciones 15 que deven seer<br />

guardadas.<br />

Los pleytos é las abenencias que son fechas<br />

por escripto segund cuerno manda la<br />

ley, si fuere puesto el dia 16 ó el anno que<br />

fueron fechos , deven siempre seer firmes.<br />

IV. El Rey Don Citasuindo.<br />

Que los fiios nin los herederos non ven.,<br />

gan 17 contra lo 18 que mando su<br />

padre.<br />

Los fiios , ni los herederos non deven ve-<br />

Malp. 2. y Ese. r. el escripto en tal manera.<br />

2 Ese. 5. y 6. recobrar en la enfermedat. E. R. recombrare<br />

de la enfirmidade.<br />

3 B. R. I. 2. y Esc. 5. firme,<br />

4 Ese. .r. murire. Ese. 6. y Camp. morir. Bev. morir.<br />

s Ese. 5. rueg6. E. R. rogaó.<br />

6 Ese. 6. fata ses.<br />

7 Esc. 7. la otra ley. B. R. r. y 2. manda otra ley.<br />

8 En Toled. y Ese. 6. falta Ley antigua.<br />

9 Esc. s. firme.<br />

z o Toled. y Esc. r. 1719.5t0.<br />

la Ese. 6. de algun pleyto ó escripto , non meta y sinnal.<br />

12 Ese. 3 B. R. 2 . y s. E si lo fiziere.<br />

13 Ese. 6. porque. Camio. por que. B. R. poys nenguua.<br />

14 Falta en Tal. r.<br />

15 S. B. avinenel'as. Ese. 2. y 4. avenencias.<br />

16 S. B. Ese. I ' 2 ' 4. 5. y 6. y el anuo.<br />

17 Esc. 5 . vayan.<br />

18 Ese. a. y 4 . el mandado de su padre.<br />

19 E. R. seu.<br />

20 Toled. desheredado el. Esc. s. R. R. 3. y E. R. defendido.<br />

la Ese. 1. porque. Malp. 2. el que quiere.<br />

22 Esc. 6. flecho. B. R. 5. 1 prometida et fecha.<br />

TITVLO V.<br />

39<br />

nir contra lo que mandó su" padre. Ca derecho<br />

es que sea defendido '° al " que quiere<br />

crebantar el fecho 22 de sus mayores.<br />

V. El -Rey Don Flavio Resdo.<br />

De la pena que deve a yer el que crebranta<br />

23 el pleyto que a prometido.<br />

Tod omne que quiere venir contral pleyto<br />

é contra la convenencia ' 1 que a fecha<br />

cuerno deve, si la non fizo por 25 miedo<br />

por fuerza ' 6 , ante quel iuyzio sea dado<br />

peche la pena que 27 es contenida en el escripto<br />

de la convenencia 28 4 E la convenencia<br />

y el escripto vala. Y el pleyto 29 é la<br />

convenencia 3 ° que es fecha " por escripto<br />

32, maguer que non aya 33 en él nenguna<br />

pena puesta , deve seer tenido é deve<br />

seer guardado é firme todavía , si es 34<br />

fecho de alguna 35 debda. 36.<br />

VI El Rey Don Flavio Citasvindo.<br />

De los pleytos de los siervos que non<br />

deven valer.<br />

Justicia é honestidad 37 manda que lo que<br />

fazen los siervos sin mandado de sus sennores<br />

, ó lo que prometen " por escripto<br />

ó por testimonios , que non deve valer.<br />

VII. El Rey Don Flavio Citasv indo.<br />

De los pleytos que non son derechos,<br />

que non valan.<br />

El pleyto que es fecho entre algunos omnes<br />

de cosas que son contra derecho , ó de<br />

furto, ó de omizilio ó de otras tales co-<br />

Esc. 5. quebrawd. . .<br />

24 Ese. 6. convenenza , y así otras veces.<br />

25 E. R. por modo.<br />

26 Ese. 1. forza.<br />

27 Bex. qui.<br />

28 E. R. conveniencia.<br />

29 Bex. y Ese. 5 . el escripto. B. R. 3: preyto.<br />

3o Ere. 5. convenencion.<br />

3 1 Ese. r. entre los herederos y parientes por escripto.<br />

3 2 B. R. r. por escripto vals, maguer &c.<br />

33 Ese. 6. en ella nengnna pena posta deve ser tenuda<br />

é gardada.<br />

34 Toled. Maly. 2. y Ese. si es fecho el escripto é<br />

la convenencia de cosa que a en su poder , é segunt la<br />

ley manda de alguna debda. El Rey Don Fiada.<br />

3 5 S. B. B. R. .r. Ese. y-. y 6. si es fecho con derecho<br />

de alguna debda.<br />

36 E. R. díbda.<br />

37 B. R. 1. S. B. Ese. 7 . 2, 4. Be.r. y Canzp. onestat.<br />

Malp.2.5.Ese.5. onestad..E.re.6. enes tad e. E.R. onest id ade.<br />

38 E. R. prometeren.<br />

ln<br />

39 Toled. Maip. 2 . y Ese. 5. Oeeillo. S. B. Esc. z.<br />

y 2. B. r. Crunf• ollacQio. Ere. 6.<br />

omizio. E. R. omicidio.<br />

Ee


40<br />

DEL FVERO<br />

ní mandado ni convesan<br />

defendidas<br />

nencia de tales cosas non queremos que valan<br />

en nengun tiempo.<br />

VIII. Ley antigua 2 . Que por un pleyto<br />

ni por una cosa nengun omne non<br />

deve empennar su persona , ni toda<br />

su buena.<br />

Nos devemos acontrastar por nuestra justicia<br />

á la maldad de los malos. E porque<br />

son muchos los omnes que por pleyto de<br />

una cosa fazen á otro empennar 3 sus personas<br />

é toda su buena ; este enganno non<br />

queremos que vala 4, ni que se faga en nenguna<br />

manera. Mas si s algunos omnes ovieren<br />

pleyto de alguna cosa, non aya 6 y mayor<br />

7 pena, si non que peche en B duplo la<br />

cosa el que la non entregare 9, é si el pleyto<br />

fuere de dineros , la pena scea fasta tres<br />

duplos I°. Mas non mandamos que en nengana<br />

manera nengun omne empenne su persona<br />

, ni toda su buena por el pleyto de<br />

una cosa. Ca non tenemos por derecho "<br />

que nengun omne pierda su persona, ni toda<br />

su buena por 22 una debda. E todo escripto<br />

é todo pleyto que fué fecho contra<br />

esta 13 ley non vala.<br />

IX. El Rey Don Flavio Resdo.<br />

Que el escripto X4 que es fecho por fuerza<br />

é por miedo non vala.<br />

El rs pleyto que es fecho por fuerza ó por<br />

miedo , y " el escripto assí cuerno guando<br />

x 5. pleyto nin la convenienzia.<br />

Toled. Ley antigua. F.<br />

3 E. R. y Bex. penar.<br />

4 B. R. r. Malp. 2. Ese. 1. 2. 4. s. 6. Bese. Camp.<br />

y E. R. non queremos que se fuga.<br />

5 Esr. 1. 2. 4. 5. 6. Bex. Camp. y E. R. /aliando.<br />

6 E. R. y Esc. 5 . ayan.<br />

7 Exc. 2. nenguna pena.<br />

8 Esc. 2. 4. 5 . 6. y Bex. el duplo de la cosa.<br />

9 E. R. enterguare.<br />

so B. R. dublos , y así otras veces. Ese. s. á tres<br />

duplos.<br />

Esr. 1. por bien.<br />

12 Esr. 6. por pleyto duna cosa nin por una debda.<br />

13 Toled. Malp. 2 . y Esc, I. contra esta ley , si por<br />

mandado del rey non fuere , non vala , é el rey solo<br />

puede poner toda pena que quisiese é toviere por bien<br />

en cada convenencia , é que tala su voluntad.<br />

1 4 Esc. 1. y s. pleyto.<br />

15 E. R. Lo pleyto.<br />

16 Esr. 6. a es escripto. Bex. B. R.<br />

6 el escripto.<br />

r. Ese. s. y E. R.<br />

17 Camp. cárcele. E. R. y Ese. 5.<br />

18 cárter.<br />

S. B. B. R. z. Malp. 2. Esc.2.<br />

ta. Esr. 6.<br />

4.s. y E. R.<br />

culta. -<br />

coy-<br />

x 9 Ese. .s. alguna otra cosa 6 fuerza.<br />

na otra cosa E. R. 6 si algu-<br />

por forza.<br />

20 Entre esta ley y<br />

siguiente la antecedente hay en el<br />

qtte taInbien Esc. 3. la<br />

imprimís<br />

está en el fuero juzgo latino ,y<br />

Se<br />

tít. Y. 1. X. 1,42,-29'<br />

JVZ GO<br />

tinién á omne en cárcel 17, ó lo tienen en<br />

cueta " de muerte por le matar, ó que teme<br />

de perder su fama, ó si alguna otra r 9<br />

fuerza le quieren fazer, mandarnos que tal<br />

pleyto nin tal escripto non vala,<br />

X. 20 El Rey Don Flavio Recisiundo<br />

".<br />

De los escriptos que fazen los ninnos 22,<br />

quales deven valer.<br />

Los ninnos 23 que son menores 24 de XIIII. annos<br />

, si quisieren fazer manda de sus cosas<br />

ó otro promitimiento 25 , Ó por escripto, ó<br />

por testimonias , non le puedan fazer, fueras<br />

ende si fuere por enfermedad ó por<br />

miedo de muerte. E si por ventura esta coyta<br />

()vieren de X. annos adelantre , puede cada<br />

uno de ellos mandar de sus cosas lo que<br />

quisiere. E si depues combrar 26 de la enfermedad<br />

, quanto mandaron non deve valer,<br />

fueras ende si por ventura tornaren en enfermedat<br />

27, é lo otorgaren de cabo, ó si ()vieren<br />

depues complidos annos. E los ninnos<br />

los viejos que son fechos locos , é que non<br />

an nenguna sanidad en nenguna ora, nin 'a<br />

pueden seer testimonias , ni maguer 29 fagan<br />

manda, non deve valer. Mas si en alguna<br />

ora ovieren sanidad, lo que fizieren en aquel<br />

tiempo de sus 3 ° cosas deve seer establescido 31.<br />

XI. Ley antigua ". De las mandas<br />

de los muertos , cuemo deven seer<br />

escriptas é firmadas.<br />

Si algun omne faze manda de sus 33 co-<br />

X. Flavio Rey Godemaro.<br />

De tos escriptos et de los pleitos que faz omne demás<br />

que manda la ley.<br />

La &den de discrecion deve dar conoscemiento á las<br />

cosas ciertas , et dar siguranza de verdat , et entendimiento<br />

á las cosas dubdosas : porque muchas vezes nasce escalina<br />

, et dubda en los pleitos , que non los quieren<br />

muchos omnes entender , fin levar a verdat como deven.<br />

Por ende dezimos , que si algunos testamientos , 6 donos,<br />

6 arras, 6 qualesquier escripturas que sean fechas de mas de<br />

lo que manda la ley , non lo pierda por esso todo aquelo<br />

que tiene escripto demás , et resciba lo que manda la ley.<br />

2 t Toled. Citasuindo. Esc. 2. Rescindo.<br />

22 Toled. Malp. 2. y Esc. 2. los trinos ó los locos. Esc. 6.<br />

171C111.120t.<br />

23 Ese. 6. meninos.<br />

24 E. R. minores. Ese. 5. menores deez é quatro.<br />

25 Exc. 1. 2. 4. y Bes. prometimiento. Ese. 6. prometemiento.<br />

2 6 Toled. y Ese. 5. cobrar. S. B. Esc. 2.4 . Y 11.1'.<br />

sombraren. Esc. 6. depon cobrar. E. R. cobraren.<br />

27 Ese. 6. en la enfermedat.<br />

28 Ese. y 2. non.<br />

29 B. Esc. 1. 2. y 4. maguera. 27. '0« r•<br />

30 S. B. Ese. 2. y 4. en aquel tiempo deve seer.<br />

31 S. B. B. R. 2.3 Mal,. Zíc• 2 ' 34« 6. 6.<br />

Bes. y E. R. estable.<br />

32 Toled. y Malí). 2. ti$tiZ, F.<br />

33 M. de SUS blgtad5. -•


LIBRO II.<br />

sas por escriptO., -é "si r el escripto fuere confirmado<br />

de la mano del qui lo fizo é de<br />

las te'stimónias ; ó del uno 2 destos , ó de<br />

las testimonias, ó de aquel que la faze ;<br />

si aquel que faze la manda non sabe escrevir<br />

3 por su manó , é diere 4 otro omne<br />

que . escriva por él , ó que lo sennale S el escripto;<br />

ó si algun omne faze su manda ante<br />

testigos sin escripto; cada una de estas quatro<br />

maneras de fazer manda deve valer.<br />

Mas esto devemos catar, que la manda que<br />

es fecha segund la primera manera , é segund<br />

la segunda manera , guando aquel cuya<br />

es la manda la confirma por 6 su mano<br />

, ó los testigos , ó cada uno destos por<br />

sí , fasta VI. meses que sea la manda demostrada<br />

al obispo segund cuerno dize otra<br />

ley. E si por ventura abiriier , que el que<br />

faze la manda, la sennaló de su sennal, los<br />

que son metidos por testimonios en aquel<br />

escripto deven iurar que aquel cuya era la<br />

manda , fizo aquella sennal 7 . E la manda<br />

que es fecha en la tercera manera de suso<br />

dicha , guando aquel que faze la manda ruega<br />

á otri que escriva por él, ó que la s sennale<br />

, esta manda estonze deve seer firme,<br />

si fuere mostrada antel obispo fasta VI. meses,<br />

.é si aquellos que son metidos por testimonios<br />

en la manda , é aquel que fué rogado<br />

9 que la escriviese , iuraren antel obispo<br />

que .en aquella manda non a nengun enganno,<br />

si non que es assí toda escripta,<br />

cuerno mandó aquel cuya ic'es, é depues que<br />

iuraren que aquel cuya era la manda les<br />

rogó que fuesen sus testimonias , é que la<br />

confirmasen". E la manda que es fecha en<br />

la guaro. manera , que es de suso dicha,<br />

por testimonias sin escripto , estonze deve<br />

valer, pues que las testimonias juraren que<br />

fueron rogadas que fuesen testimonias , é<br />

que iuren" antel iuez' fasta VI. meses aque-<br />

• leo que es contenido en la manda. E que<br />

aquel iuramiento sea confirmado por su<br />

mano dellos mismos é de otras testimonias.<br />

E pues ' S que esto ovieren complido aque-<br />

Etc. r. é fuere firmado de la mano de aquel que lo<br />

fizo.<br />

2 Toled. 6 del uno destas testimonias 6 daquel que la<br />

faze , &c.<br />

3 Ese. ó non puede et diere.<br />

4 Ese. 6. é dize. B. R. 3: dexiera. B. B. 2. dere.<br />

Bex. y Camp. dice.<br />

5 Etc. 6. Comp. y E. R. sinnale.<br />

6 Esc. .r. y 6. con su mano.<br />

7 Etc. r. por su mano. 13ex. y E. E. aquel sennal.<br />

8 E. R. o que lo sinnale el escripto.<br />

9 Ese. S• nielado.<br />

so Toled. Malp. 2.y Ese. I . cuya es , é que el escribano<br />

non metió mas en rnénos de lo quel mandó, é depues que &c.<br />

Toled. firmasen.<br />

22 Esc. 1 . digan.<br />

2 3 Comp. y B. R• 5"• antel iuez 6 antel obispo.<br />

1 4 Etc. I. firmado.<br />

5 Efe. I. Et depues.<br />

16 Etc. .r. trecésima. Malí,. 2. tripésima.<br />

17 Ese. S. 6. y Camp. aquellos. M. y Maip. o.<br />

quelos.<br />

TITVLO V.<br />

4i<br />

Dos testigos, deven a yer la vicésima " parte<br />

de los dineros del muerto , é non de las<br />

otras cosas , por su trabaio, fueras ende las<br />

cartas de las debdas é los libros que deven<br />

ayer sus herederos del muerto. E " los<br />

testigos dévenlo fazer ' 8 saber á. aquellos<br />

que son herederos en la manda fasta VI:<br />

meses ; é si lo non 'fizieren saber fasta VI.<br />

meses, ó non complieren z9 lo que es dicho<br />

en esta ley fasta aquel tiempo , sepan 2°<br />

verdadera mientre que serán tenidos por falsos,<br />

fueras 21 si lo non lexaren 22 por enganno<br />

de otro omne , ó por mandado 23 del<br />

rey, que lo non pudioron fazer saber fasta<br />

aquel día , ó por otra coyta.<br />

XII. . De las mandas daquellos que<br />

van en romería 2 4, cuerno deven seer<br />

firmadas.<br />

Aquel que muere en romería , ó en hueste<br />

2$ , si oviere omnes libres consigo , escriva<br />

su manda con su mano ante ellos. E si<br />

non sopiere escrivir, , ó non pudiere por enfermedad<br />

, faga su manda ante sus siervos,<br />

que sepa el obispo que son de buena fe, é<br />

que non fuesen ante fallados en pecado. E<br />

lo que dixieren estos siervos por su juramiento<br />

26, fágalo el obispo ó el iuez escrivir<br />

depues , é sea confirmado por ellos é 27<br />

por el rey.<br />

XIII. Que la manda del muerto leve<br />

seer mostrada antel obispo é ante<br />

las testimonias 28fastaVI. meses.<br />

La manda del muerto que es fecha por escripto,<br />

fasta VI. 29 meses deve seer manifestada<br />

3 ° antel obispo. E si algun omne la<br />

ascondiere por enganno , é la non quisiere<br />

mostrar, peche otro tanto de lo suyo á<br />

aquellos que avien" á ayer aquella manda,<br />

quanto les lexara 32 el muerto en ella.<br />

_28 Comp. facer sabido. Esc. 5. á saber.<br />

Esc. I. 6. E. R. B e .1' . y Comp. complieen.<br />

z o B. R. .r. Exc. 6. Camp. E. R. y Bex. suban , y<br />

así otras veces.<br />

21 S. B. B. R. r. .11(a11.1. e. y Erc. 1. fueras ende si<br />

lo dexaren &c. Ese. s. salvo.<br />

2 2 Exc. 2. dixieren. Esc.<br />

Camp. y Bez. si lo de-<br />

xaren.<br />

23 Be.y. por enganno del rey.<br />

24 Toled. y Esc. 1. en hueste 6 en romería , é los alcanza<br />

la muerte. Malp. 2. en romería á en hueste ,<br />

los alcanza alhí la muerte. Esc. 5. 6. y E. R. romaría,<br />

y así otras veces.<br />

25 B. R. 1. 2. Esc. 6. y Comp. hoste.<br />

26 Etc. r. ante el alcalde , fágalo.<br />

27 B• R. I. y S. B. 6 por el rey.<br />

28 Malp. 2. é ante lar testimoniar, e cumplida fasta<br />

VI. meses.<br />

29 Esc. s. seies.<br />

3 0 7°10d• manifiesta. Etc. 6. monstrada.<br />

3 1 Etc. 1. devien. Ese. 6. avían.<br />

32 „Esc. diera. fC• 6. dexara. E, dixiern.<br />

Ee 2


42<br />

DEL FVE<br />

De los escriptos que son dub-<br />

XIV.<br />

doses , cuerno deven seer provadas<br />

'por otros escriptos dessa mis-<br />

9110 3 mano.<br />

Todos 4 los escriptos é los pleytos que son<br />

fechos , é<br />

5 aquel que lo fizo fazer , é las<br />

testimonias son muertas , si 6 parece su sennal<br />

dellos 7 en el escripto, deve omne s acatar<br />

9 las i° otras sennales , é los otros escriptos<br />

que ellos lizioron , é confirmar " aquel<br />

escripto con los otros escriptos. E deven<br />

ahondar 12 tres escriptos , ó guano que sean<br />

semeiables daquel", por provar á aquel; fueras<br />

ende si los tiempos en que fuéron fechas<br />

las leyes, dizen que aquellos escriptos<br />

non deven valer.<br />

XV. 14 De los escriptos dubdosos.<br />

Porque los omnes an coyta á las vezes , é<br />

non pueden cumplir las leyes : por ende en<br />

los logares u omne non puede fallar tantos<br />

testigos cuerno manda la ley , cada uno<br />

()mire deve escrevir ' 5 su manda con su mano<br />

, é diga special mientre que manda fazer<br />

de sus cosas , ó á quien las manda , é notar<br />

/6 y el dia y el anuo en que faze la manda<br />

, é depues que tod esto oviere escripto,<br />

escriva en fondon 17 de la carta que lo confirma<br />

con su mano. E depues que los herederos<br />

é sus filos ovieren esta manda, fasta<br />

XXX. annos muéstrenla al obispo de la<br />

tierra , ó al iuez fasta VI. meses , y el obispo<br />

O el juez tomen otros tales 19 tres escriptos<br />

, que fuesen fechos por su mano daquel<br />

que fizo la manda : é por aquellos 2°<br />

escriptos , si 2' semeiare la letra de la man-<br />

a Camp. dobdosos. E. R. duldosos.<br />

2 Toled. 111alp. 2. y Esc. 1. concertados con otros escriptas.<br />

3 M. dessamano. S. B. de la misma manera.<br />

4 LIC. 6. los otros sinnales.<br />

5 Bes. y E. R. si aquel.<br />

6 Ese. .r. si parescier. Esc. s. si aparece. B. R. 2. -pa-<br />

resce.<br />

7 Esc. y Malp. 2. dellos , é del muerto en el<br />

cripto.<br />

es-<br />

B. R. z. en escripto.<br />

8 Toled. Maly. 2. y Esc. r. deve el alcalde.<br />

9 S. B. B. R. 1. Ese. 1. 2. 4.<br />

catar.<br />

s. Comp. E. R. y Bes.<br />

r o Ese. a. Quando aviniere que el que mandó facer el es.<br />

eripto , et el que lo fizo , é las testimonias del escripto<br />

fuesen muertas , el escripto non se pudiese averiguar por<br />

otros omnes quel conosciesen.<br />

ta Toled. 'Wall,. 2. y Ese. .r.<br />

1 2<br />

concertar.<br />

S. B. abundar. Ese. 2. adobar.<br />

1 3 S.E. B. R. r. Maly. 2. Ese. r.<br />

1 4 2.y 4. á aquel.<br />

En el Toled. el epígrafe de esta ley dice :<br />

De los<br />

escriptos que se senzeian , é son las mandas que se escriben<br />

los ornes por sus manos. En Malp<br />

los escriptos &raíles • 2. y Esc. t. De<br />

(Esc.<br />

das que :e e<br />

otrasios.), é son las man-<br />

s<br />

scriben los sumes cuyas son por sus manos.<br />

Camp. Bex. E . R. y Eso. 5.<br />

16 Toled. escribir.<br />

nombrar. S. B. B. R. .r. Ese. 2. 4.<br />

RO JVZGO<br />

da , sea confirmada la manda. E pues que<br />

tod esto fuere connoscido el obispo , ó el<br />

iuez , ó otras testimonias confirmen el escripto<br />

de la manda otra vez, en esta manera<br />

vala la manda.<br />

XVI. El Rey Don Flavio Egica.<br />

De 22 los escriptos que se semejan.<br />

Nos non tollemos 23 nuestro adiudorio 24<br />

á los mesquinos 25 o 26 les es menester. E<br />

otrosí quanta 27 contienda 28 nasce entrellos<br />

queremos toller la contienda por derecho.<br />

E por ende establescemos que los escriptos<br />

que fiziéron los padres con. 29 derecho de<br />

debdas , ó de otras cosas, si contienda nasciere<br />

entre los fiios por el escripto , si aquel<br />

contra quien es demostrado el escrip ro dize<br />

que non sabe si es verdad , ó non , aquel 3O<br />

que demuestra el escripto 3r, deve estonze<br />

iurar que nengun enganno 32 , ne nengun<br />

danno non fizo en aquel escripto , ni<br />

sabe que otrí lo fiziese. E que assí cuerno<br />

yaze en el escripto , assí lo mandó 33 su padre.<br />

E depues aquel contra quien es demostrado<br />

el escripto , deve iurar que non<br />

sabe que aquel escripto es verdadero , ni lo<br />

puede entender, ni sabe que su padre lo<br />

fiziese fazer , ni connosce en él la sennal de<br />

su padre , ni la letra. E depues de tod esto<br />

ambas las partes deven buscar en sus casas<br />

otros escriptos y otras cartas que fiziéron<br />

los padres ; y el obispo y el iuez deven<br />

catar las 34 sennales, é la letra de las unas<br />

é de las otras , si se semeian , ó si non se<br />

semeian : assí que puedan connoscer si deven<br />

valer ó non 35 . E si non pudiesen fallar<br />

en sus casas otros escriptos que fizie-<br />

Bes. y E. R. meta y. Esc. r. que manda fazer de sus<br />

cosas , 6 á quien manda ordenar sus cosas , 6 á quien<br />

las manda.<br />

17 Comp. Bex. y Ese. s. fondo. E. R. ha fundo.<br />

18 Etc. 5. hermanos.<br />

19 Esc. s. otros tales escriptos.<br />

2o Ese. r. por aquellos tres escriptos.<br />

21 Ese. 1.2.y s. si se semeiare. Bex. si se semelare la<br />

una letra á la otra la letra. •<br />

22 Toled. y Esc. o. Como se eleven concertar los escriptos<br />

en que no a testimonia.<br />

23 Ese. 6. toyemos.<br />

24 Toled. y Esc. aiutorio. o. 2. y 4.<br />

aiudorio. Ese. 6. ayudoyro. E. R. aiudoro. E se-<br />

a 5 Ese. S. 6. y Comp. mezquinos.<br />

26 E. R. Comp. y Bes. u.<br />

27 B.R. 1. y Ese. s. guando.<br />

28 Esc. s. contenda.<br />

2 9 Ese. o. 4. Bes. y E. R. por.<br />

3o M. aquello que demuestre.<br />

31 Ese. 1. la carta. 6 el escrito.<br />

32 Ese. 3 y E. R. enguanno.<br />

33 B. R. I. Esc. s. y 6. mandfrfizer su padre.<br />

34 Ese. 2. y Comp. los sennaies• Ese. 6.' los sinnales.<br />

6<br />

31 Bn¿iiRd.<br />

.Eit;,t. 2. 4. 6. Cariz,. y Bes.


LIBRO II.<br />

sen r los padres, porque pudiesen confirmar<br />

este , estonz aquel que demuestra el escripto,<br />

piense- de buscar otros escriptos que fiziesse<br />

con su mano aquel que fizo aquel escripto<br />

que por semejanza daquellos otros<br />

puedan 2 provar el su escripto. E si por todas<br />

estas maneras non pudiesse seer sabida<br />

la verdad , el que mostró 3 el escripto, las<br />

despensas 1. que s fizo por lo querer provar<br />

, ó las testimonias que aduxo de luenne,<br />

sean.' de sobre sí mismo , y el que desdixo<br />

7 el escripto non pague 8 y nada. E si<br />

aquel que desdize el escripto no lo faz por<br />

al si non por 9 trabajar á aquel otro, é por<br />

le fazer que faga despesas, estonz aquel que<br />

demostró el escripto , si pudiere provar el<br />

escripto por buenos testigos que es bueno é<br />

non corrompido 2°, el que desdixo el escripto<br />

peche la pena que era contenida en el<br />

escripto. E si por " ventura rion oviere de<br />

que la pague , ó non la quisiere pagar , toda<br />

la buena que ovo de su padre, que fizo<br />

el escripto , déla 22 al otro por emienda, porque<br />

lo fizo trabajar con tuerto. Esta ley<br />

mandarnos que vala solamientre en los escriptos<br />

que fizioron los padres , porque viemos<br />

13 ya muchas vezes los fijos é los nietos<br />

contender sobre tales cosas entre sí 4, salvo<br />

esto , que si por alguna otra razon "<br />

quiere 16, ó puede desdezir el escripto , puédelo<br />

fazer.<br />

XVII. Flavio 17 Egica Rey.<br />

Si la testimonia dize una cosa , y el<br />

escripto dize otra. Sexta décima<br />

ley.<br />

Lo que omne demuestra por palabra ó por<br />

escripto deve seer con verdad é sin enganno.<br />

Mas muchas vezes " aviene , que quan-<br />

a Exc. 2. obiese fecho so padre.<br />

2 Ese. s. E.R. y Bes. pueda.<br />

3 Ese. s. muestró.<br />

4 B. R. I. 2. g. Efe. 2. 4. s. y Malp. 2.<br />

así ¿espites. Ese.<br />

y Bes. despiensas.<br />

5 Exc. 6. que el mismo fizo.<br />

6 sobre él mismo. Camp. Esc. s. y E.<br />

bre sí mismo.<br />

7 E . R. disdixo.<br />

8 B. R. r. Esc. s. y 6. non pague ende<br />

9 Esc. S . y 6. pora fazer trabaraá aquel<br />

despesas , y<br />

R. sean so-<br />

nada.<br />

otro.<br />

I 0 fri MaIp. 2. é non es corrompido. S. B. y Exc. 6. corrumpido.<br />

1 1 Camp. por venturia.<br />

12 Cattip. diala. B. R. 3•<br />

dégelo.<br />

1 3 Efe. 4. 6. Can/p. y Bez. v imos. E.<br />

mos y.<br />

14 Toled. Mal?. o. y Etc. entre sí. E si el padre<br />

mandó alguna cosa , é confirmó mas que la ley<br />

non manda , aquella manda sea desfecha. Esc. 1 . al7ade<br />

: et non mandamos que líala esta pena entre otros. El<br />

Rey &'c. -<br />

1 5 5. por alguna razon ó derecho quiere<br />

puede.<br />

TITVLO V.<br />

43<br />

do algun omne demuestra 9 que quiere dar<br />

sus cosas á otri , faze por enganno que en<br />

el escripto que faze, muestra quel da , ó<br />

quel otorga aquellas cosas paladina mientre:<br />

y en ascuso delantre 2 ° testigos dize otra<br />

cosa , que non dixiera en el escripto. E tal<br />

enganno de dos 21 maneras non semeja otra<br />

cosa si non que a dos voluntades, guando<br />

una cosa muestra paladinamientre, é otra<br />

maestra en ascuso. Onde establescernos que<br />

tod omne que daquí aclelantre fiziere escripto<br />

, que da 22 sus cosas, ó vende 23 á otri 24,<br />

si fuere sabido que otra cosa dixo por enganno<br />

ante las testimonias, é otra en el escripto,<br />

deve pechar la pena 2$, que 26 es en<br />

el escripto, á aquel á quien quiso engannar,<br />

é seer 27 difamado, é demas lo que otorgó 21,<br />

é dió , no lo puede nunqua mas demandar<br />

otra vez 29, ni en ninguna manera la testimonia<br />

non deve seer recibida que diga otra<br />

cosa, si non lo que iaze en el escripto. Y esto<br />

mandamos 3° por tal que aquella cosa que<br />

es fecha por escripto paladinamientre cuerno<br />

deve , non sea desFecha por nenguna<br />

testimonia 31, ni corrompida. Hy esta ley<br />

sea guardada entre aquellos omnes que son<br />

de una dignidad é dun poder. E sí por ventura<br />

ámbas las partes son de un poder , é<br />

aquel por quien fué 32 fecho el escripto lo<br />

ovo 33 por fuerza, ó semeia quel escripto fué<br />

fecho mas por coyta que por grado, quanto<br />

demanda aquel que tiene el escripto, todo<br />

lo deve perder, é deve tornar 34 al que ge<br />

lo dió , y el escripto non vala nada.<br />

16 En B. R. 1. 2. Ese. 5. y 6. falta quiere. M. 6<br />

pudiere.<br />

17 M. y Malp. 2. sin autor ni nota.<br />

18 E. R. vices. B. R. 2. mochas vezes.<br />

19 Ese. 5. amostra. Camp. demostra. B. R. 2. mostra.<br />

20 llt delantre los testigos. B. R. y. ante testigos.<br />

21 E. R. dus. B. R. 2. dual.<br />

• 22 Esc. 6. de. Esc. 5. B. R. I. y 5: fizier escripto de<br />

sus cosas que las da , o.<br />

23 Camp. y Bes. viende.<br />

Toled. á otri , ó las cainia. Malp. 2. y Exc. 1. 6<br />

faze camio, é si &c.<br />

2 5 Ese. 5. y Camp. la pena toda que.<br />

26 Toled. Malp. a. y Ese. r. que es contenida.<br />

27 B. R. j. sea.<br />

28 S. B. Malp. 2. Efe. I. 2. y 4. dió é otorgó otra<br />

_vez. B. R. I. y Exc. 6. dió ct otorgó una vez.<br />

29 E. R. viz.<br />

39 E. E. mandamos por que, Camp. Mandamos.<br />

31 B. R.. 1..y Exc. s. testimonia corrompida. Exc. 6. non<br />

sea desfecha por nenguna manera, nen corrompida.<br />

3 2 por quien fué escripto.<br />

11<br />

.1E1 Isa/12 . .2d. ejs::Etojten' art: fecho.<br />

clon ovo del que ye lo d


44<br />

DEL FVE RO<br />

XVIII. r Ley nueva a . Que nengun oínno<br />

nom so ose 3 juramentar contral4<br />

rey nia contra otri.<br />

A las vezes el enemigo s malo suele 6 cor-<br />

romper los corazones de los omnes , é meter<br />

en ellos venino 7 mortal, é quanto mas<br />

deven s ondrar el rey , é quanto 'mas le<br />

devien servir, tanto mas piensan de lo engannar<br />

é del fazer mal. Ca algunos son<br />

que mientre 9 que se miembran x ° daquella<br />

ley , que fué dada en el concejo de Toledo,<br />

la qual dize quel príncipe non deve atoller<br />

á nenguno omne de su casa su ondra ni su<br />

servicio , si non por manifiesto malfecho<br />

é por derecho iuyzio ; ní lo deve fazer ligar<br />

", ni meter en tormentos, fasta que non<br />

sea provado del " pecado paladinamientre : é<br />

por ende se juran 13 unos con otros en la<br />

muerte del príncipe 14 cuerno lo echen del<br />

regno, é que nengun dellos non lexara ' 5 al<br />

otro daquel conseio. •Hy esto avemos nos<br />

provado en nuestro tiempo por algunos, que<br />

nos lo an manifestado , que nos cuedáron 16<br />

matar, ó dar yerbas ' 7. E por ende á este<br />

a Esta ley es la misma que en el testo latino queda<br />

puesta en el libro II. tít. I. ley VIII. En el Ere. I.<br />

está al 171árgen; y falta en el Ese. J. En Malp. 2. baso<br />

el nárn. XVIII. se halla la ley siguiente.<br />

De las arras é las mandas de los varones é de las<br />

mugieres.<br />

La cosa en que por mayor derecho devemos estudiar<br />

é punnar en la manifestar es de esplanar lo escuro , é<br />

tajar la dubda con la certedumbre; ca entre muchos orones<br />

cae diversidad en fazienda de los escriptos é de las<br />

convenencias e por ende establecemos tal establecimien-<br />

to por que fugan i , é dezimos que tod omne é toda mu-<br />

gier que escriviere carta de testamento 6 de donacion 6<br />

arras, é pusiere hy mas que la ley non manda é lo metiere<br />

en posesion de aquel varon , o de qual mugier quier<br />

que sea , que aquellas donaciones non sean desfechas de<br />

todo , porque los que la fiziéron metiéron hy mas que<br />

la ley non manda ; mas vale dellas lo que la ley manda<br />

, e denlas sea desfecho. E mandamos firme mientre<br />

á los iuezes de los pleytos que guando quier que tales<br />

escriptos les representaren que los non desfagan todos,<br />

fueras ende quanto passa ' lo que la ley manda. E aque-<br />

llos á quien fuéron fechas aquellas donaciones sean entregados<br />

de tanto quanto la ley les da , é todo lo al sea<br />

entregado al que lo deve ayer por derecho , al donador<br />

si fuere vivo , 6 á sus mas propinquos herederos si fuere<br />

muerto.<br />

En el Esc. I. baso el mismo nrímero se pone la ley<br />

que sigue , que en substancia es la misma que la de<br />

Malp. 2.<br />

De las arras et de las mandas de los barones et de<br />

las muyeres.<br />

La cosa en que mas devemos estudiar et punnar en la<br />

demostrar si es esplanar lo escuro , et toner la dubda con<br />

la zertedumbre; ca nos viemos muchos omnes que desacordaban<br />

en el pleyto de las cartas et de las convenencias<br />

, é por ende les estableszernos ley que tengan , et<br />

decimos que todo mune et toda muyer que fiziere manda<br />

donadío , 6 arras , et passar lo que la ley manda , et<br />

lo diere á otro qual quiere, á varon ," quier á muyer, aquellas<br />

co nvenencias no sean desfechas del todo por rrazon<br />

que los que las fiziéron passáron lo que la ley estable-<br />

JVZ G o<br />

el nos p contrastemos 19 por<br />

nuestra n t s cr nley, e que el neipe non pierda su<br />

ondra , é los cuerpos 9 de los falsos sean pe-<br />

nados cuerno merescen ". E - Por ende esta-<br />

blescemos en esta ley , que nt,-6 - , 1n omne<br />

daquí adelantre non sea osado de fazer iuramiento<br />

contral rey , ni contra sus cosas,<br />

ni otro prometimiento non falta de tal enganno<br />

contral rey , nin contra otro. E si<br />

alguno lo osar fazer daquí adelantre , sepa<br />

que él deve recebir la pena que es establecida<br />

contra los falsos, é contra aquellos que<br />

vienen contra la ley.<br />

XX. El Rey Don Egica".<br />

De los que non quieren fazer iuramiento<br />

al rey nuevo.<br />

Pues que el príncipe toma el poder de regnar<br />

por el mandamiento 22 de Dios, non es<br />

poco enculpado aquel que non quiere fazer<br />

iuramiento 3 del tener fialdad , guando es<br />

primeramientre " fecho rey. E otrosí aquel<br />

que es de su palacio, que non quiere venir 25<br />

antel por su mandado. Onde establesce-<br />

ze6 , mas tanto quanto la ley manda sea desfecho. Et<br />

mandamos et conjuramos á los alcaldes de los pleytos,<br />

que guando quiere que tales cosas como estas fueren antellos<br />

presentadas que no sean todas destechas ; mas tanto<br />

quanto passó el establecimiento de la ley -sea desfecho,<br />

et aquellos á quien fuéron dados aquellos donadíos, ayan<br />

aquello que les da la ley , et lo al lo ayan los que lo<br />

deven ayer de derecho , quier el que los fizo , si es bivo<br />

, quier sos mas propinquos herederos. Aquí se fineze<br />

el segundo libro , et comienza el tercero.<br />

a E. R. y Camp. nova.<br />

g M. non ose. B. R. o. Que nenguno non sea osado ele<br />

se atar de jura con otros contra la jura é la fe que es<br />

prometida al rey para tollerle suo derecho , 6 para fazer<br />

ensalmo 6 decibimiento con el rey. Esc. 5. non SI' deve.<br />

4 E. R. contra la ley.<br />

5 Ese. g. enimigo. E. R. enguanno.<br />

6 Ese. 6. y Camp. role. B. R. 3. sud.<br />

7 B. R. 2. Esc. 6. y E. R. vinino.<br />

8 Bes. quanto mais deven andar en servir al re , tanto<br />

mais piensan.<br />

9 S. B. y Malp. 2. mientra.<br />

o Ese. 6. Camp. y Bes. nembran. E. R. membran.<br />

r B. R. 1. 2. y. Malp. 2. Esc. s. Camp. y Bes. legar.<br />

E. R. liguar.<br />

12 B. R. 1. y y. el pecado.<br />

1 3 B. R. z. iuramientan. Ese. 6. se se juraren. Malp. r.<br />

por ende juran.<br />

14 Ese. 6. 6 como.<br />

15 S. B. Ese. 2. 4 . s. 6. B. R. s. Bex - y Camp. non<br />

descubra. Malp. 2. non dexará. E. R. y B. R. a. non<br />

descobra.<br />

16 S. B. Ese. 4 . 3. B. R. Malp. 2. Bes. y Camp.<br />

nos cuidaron. E. R. y Exc. 6. coidáron.<br />

1 7 B. R. g. y Ese. 6. erbas.<br />

18 Ese. 2. 4 . y Bre. á ellos.<br />

9 . E. R. Ese. 6. y Camp-. corpus.<br />

20 E. R. Ese. 5. y -Bes. merecen. •'<br />

Ese. 6. Zintasiundo. Toled. Malp.<br />

1.Y A• s inautor<br />

ni nota. En B. R. 2. y Esc. no sr.Wla .est . ley.<br />

2 2 Camp. Bes. E. R. y Ese. 5' dado:<br />

23 Esc. 2. iuramiento al rey. •-.1114. , iuralnierre° en tener.<br />

Camp. iuramiento de li farOrt<br />

24 E. R. primerameentre. 9. primero - .,<br />

25 Ese. g. y E. R. iurailis<br />

36 E. R. -57 ncle.


LIBRO.III*<br />

mos 9 que tod omne libre , pues que sopiere<br />

que el príncipe r es esleydo , pues que recibiere<br />

el mandado del, que faga iuramiento<br />

de fialdat 2 ; si lo non quisiere fazer por algun<br />

enganno 3 , ó si fiziere otro iuramiento<br />

que sea contral rey, ó 4 si es omne de su<br />

casa é non quiere venir por su mandado<br />

4<br />

cylr<br />

TITVLO<br />

LIBRO III.<br />

45<br />

antél , el rey faga justicia dé], é dé sus cosas<br />

á quien 5 se quisiere. E si por ventura<br />

lexó de venir por enfermedad , ó por otro<br />

empiezo 6 , mándelo luego 7 por su omne<br />

al rey dezir que non puede venir, por tal<br />

-quel rey lo aya por escusado, é que non aya<br />

la pena desta ley.<br />

De 8 los casamientos é de las nascencias.<br />

7. 9 TITVLO DEL ORDENAMIENTO DE LAS BODAS.<br />

I. Q ue la mujer' romana puede casar con el<br />

omne godo , é que la mujer goda puede<br />

casar con el omne romano.<br />

II. Si la ninna casa contra voluntad del padre<br />

con 'otri , é non con aquel Ir con quien<br />

es desposada.<br />

III. De 12 las arras pues que son dadas, que<br />

las non puedan demandar ".<br />

IV. Que las mujeres de grand edad non se deven<br />

casar ' 4 con los omnes de menor edad".<br />

V. De las arras que son dadas ".<br />

VI. Quanto deve dar el marido de sus cosas<br />

I. Que la mugier romana 19 puede casar<br />

con el omne godo, é que la mugier goda<br />

pueda casar con el omne romano.<br />

El cuedado de los príncipes es estonz complido<br />

guando ellos piensan del provecho<br />

del pueblo y ellos non se deven poco alegrar<br />

quando ' la sentencia de la ley antigua<br />

es crebantada , la qual quiere departir el ca-<br />

B. R. y Bex. el reí. E. R. que el rey es electo.<br />

2 Esc. .2. y 4. fieldat. "E. R. fieldade.<br />

g Esc. 6. por enganno dalguno.<br />

•<br />

4 Ele. 2. y 4 . falta ó.<br />

5 Malp. 2. B. R. r. Ese. 4 . s. y Dm á quien quisiere.<br />

S. B. qual quisiere.<br />

6 E. R. empero. Ese. 5. empecimiento.<br />

7 Malp. 2. mande luego á su omne que vaya al rey.<br />

S. B. Esc. 2. 4 , E. R. y Bex. mandel por so (mune del<br />

rey. Esa. 6. demande Togo pora su omne al rey.<br />

8 En M. no hay epígrafe del libro III. ni del título I.<br />

de él. En Toled. y Esc. a. EL LIBRO III. De la regla<br />

del casamiento é de su ordenamiento , é de los forzadores<br />

de las mugeres. Sus títulos son seis. Camp. y Bex.<br />

De la nacencia de los casamientos. Malp. 2. y Ese. 3.<br />

Del ligamiento de los casamientos. Sus títolos son seis.<br />

B. R. r. aquí compieza el libro III. Del compiezo de casamientos.<br />

B. R. 3. De los ordenamientos.<br />

9 Toled. DE LOS CASAMIENTOS É DE LAS NA-<br />

CENCIAS.‘ Ese. DE LA CONIVNCION DEL CA-<br />

SAMIENTO É QVAL ES LEGÍTIMO. B. R. r. EN<br />

QVAL MANERA DEVEN FACER BODAS DE<br />

AYVNTAMIENTOS, Malp. 2. TITOL T. DEL IVN-<br />

TAMIENTO -DEL CASAMIENTO , É LO QVE<br />

CONVIENE DELLO. Sus capítolos son •die.v...<br />

á la mugier por arras.<br />

VII. Que el padre deve demandar las arras<br />

de la fila, é guardalas.<br />

VIII. Que 17 el padre muerto, el casamiento<br />

de los filos é de las filas finque en poder<br />

de la madre.<br />

IX. Si los hermanos tardan el casamiento de<br />

su hermana , ó si la manceba se casa<br />

por si sin consejo de sus hermanos.<br />

X. Que las " arras que son dadas por escripto<br />

, en qual cosa que quier que sean<br />

dadas, deven seer estables.<br />

samiento de las personas que son eguales 2°<br />

por dignidad é por linage. E por esto toliemos<br />

nos la ley antigua , é ponemos otra<br />

mejor ; hy establescemos por esta ley, que a<br />

de valer por siempre, que la mugier romana<br />

puede casar con omne godo, é la mugier goda<br />

puede casar con omne romano. E toda<br />

vía que se demanden ante 21 cuerno deven.<br />

E que el omne libre puede casar con la muier<br />

libre qual que quier, que sea 22 conveni-<br />

z o Malp. r. muger. B. R. z. Bex. y Camp. mullen. 2.<br />

E: R. .y S. B. mugier. B. R. 2. »rayes. B. R. 3. moser.<br />

Ese. 4. y 6. muyer.<br />

Toled. Malp. a. y Esc.<br />

d quien la otorgó" el<br />

padre, y así en la ley. Ese. 6. é non con quien se<br />

esposa.<br />

a z Toled. Malp. 2. y Esc. r. Que el casamiento non pueda<br />

seer desfecho pues que fueren cambiados los aniellos,<br />

y así en la ley.<br />

13 Malp. z. y Esc. ailaden aquí esta ley : Del esposo é<br />

de la esposa, é qu,anto pueden dar de sus cotas (Ese. a.<br />

buenas) uno á otro.<br />

14 B. R. 5. 2. y 3 . acasar.<br />

1 5 Esc. 6. idade.<br />

16 Este título falta en Malp. 2. y Esc. r.<br />

57 Ese. 6. Se el padre es.<br />

Malp. 2. y Esc. a. Que el casamiento non sea siso<br />

dote, é lo que fuere contenido en el dote que cala é 5E4<br />

estable.<br />

19 Esc. 5. re puede acatar. B. R. r. pueda.<br />

20 S. B. yeguals. Malp. 2 . Camp. B. R. 1. 2. y .3<br />

iguales. - .<br />

2I Mal,. 2. Ese. y 6. demanden cuerno. B. R.<br />

y Ese. 6. assí.<br />

22 M. que gew libre é. E. R. convenibre.


46<br />

hlc por conseio<br />

sus parientes<br />

II. El Rey<br />

DEL FVE<br />

é por otorgamiento de<br />

Don Flavio Rescindo.<br />

Si la 3 ninna casa 4 contra la voluntad<br />

del padre con otri , e' non con aquel<br />

con quien es desposada.<br />

Si alguno 6 desposar la manceba de vo.,<br />

Juntad de su padre , é la manceba contra<br />

voluntad de su padre quisiere casar con<br />

otro , é non con aquel á quien la prome-<br />

tió 7 su padre , aquesto non lo sofrimos por<br />

nenguna manera que ella lo pueda fazer.<br />

Onde 8 si la manceba contra la voluntad<br />

del padre quisiere casar con otro , que<br />

ella cobdicia 9 por ventura , y él la osar<br />

tomar por mugier, , ambos sean metidos ic>.<br />

en poder daquel " con que la desposaran<br />

de la voluntad de su padre. E si los<br />

hermanos, ó la madre , ó los otros parientes<br />

della consintieren 17 que ella sea dada<br />

á aquel que ella cobdiciaba contra voluntad<br />

de su padre, y esto cumplieren ' 3 , aquellos<br />

que lo fizieren pechen una libra doro<br />

á quien 14 el rey mandare. E todavía la 17(:)-<br />

'untad daquellos non sea firme , é ambos<br />

sean dados , assí cuerno es dicho de suso,<br />

con 5 todas sus cosas en poder de aquel que<br />

la avie ante desposada ' 6 . Y esta ley mandamos<br />

guardar ' 7 otrosí , si el padre de la<br />

manceba fiziere el casamiento, é pleyteare "<br />

las arras, é depues se passare ' 9 el padre ante<br />

quel fiziesse las bodas , la manceba sea<br />

rendida " á aquel que la prometira el padre<br />

ó la madre ".<br />

a Camp. y Malp. r. 6 por. B. R. r. et con.<br />

2 Toled. padres. B. R. 2. parentes.<br />

3 S. B. Esc. 4. s. Camp. Malp. 1. B. R. 2. 3. y Bex.<br />

manceba. 33. R. t. mulier nimia.<br />

4 Esc. s. B. R. z. y Bex. casar. B. R. 1. y 3. se casa.<br />

5 Camp. y Esc. s. si non.<br />

6 Etc. 1. se desposare con la. Camp. y Bes. esposar.<br />

7 Ere. 2. prometiera. Carne. y Bes. prometen.<br />

2 AL Onde establescemos si la manceba.<br />

9 B. R. r. cobicia. Ele. 2. 4. y Bes. cobdiciaba. Efe. 6.<br />

cubdizaba. B. R. 2. cobizaba. É. R. cubdiciaba.<br />

ro Bes. puestos. Esc. mitidos. Taled. y Esc. r. metidos<br />

por siervos. Malp. 2. metudos por siervos.<br />

r B. R. r. Malp. 2. Ese. r. y 5. daquel que la desposara.<br />

12 Malp. 2. consentieren. B. R. .r. y Ese. s. consentizen.<br />

Esc. i. y 6. consintiren.<br />

1 3 B. R. r. S. B. Ese. 1. 6. Bes. y Comp. compliren.<br />

Esc. 4. fizieren é complieren. Esc. 2. esto non complieren.<br />

Esc. s. cumpliere.<br />

/4 Esc. 5. toviere por bien. B. R. 5. doro al rey ó á<br />

quien él mandar.<br />

15 Ese. e. 4. y 6. E todas sus cosas sean en poder.<br />

16 S. B. desponsada. Malp. 2. desposada de voluntad<br />

del padre della. Ese. 6. esponsada.<br />

1 7 Aquí hay punto en varios códices.<br />

2 B. R. r. y Malp. 2. pletear. Ese. 2. y 4. pleaearc.<br />

Toled. muriere. Malp. 2. muriere.<br />

no 'Ese. 5. ante que fiziesen las bodas.<br />

SI Molí). 2. B. R. 3. y Can). dada. B. A. ienduda.<br />

RO JVZG0<br />

III. De las arras Pues que son dadas<br />

, que las non puedan demandar.<br />

Qua.ndo nos acordamos de los 23 techos que<br />

son pasados , damos término 24 et conseio á<br />

los que an de venir. Doncas 25 porque son<br />

algunos , que non se miembran del prometimiento,<br />

que an fecho, é non quieren allegar<br />

26 el casamiento 27 que prometioron, conviene<br />

nos atoller esto, assí que nenguno non<br />

pueda porlongar 28 el casamiento al otro 29<br />

quanto 5° se quisiere. E por ende deste dia 31<br />

adelantre establescemos que depues que andar<br />

el pleyteamiento 32 de las bodas ante tes-<br />

timonias entre aquellos, que se quieren des-<br />

posar 33 5 ó entre sus padres, ó entre sus propinquos<br />

34, é la sortiía 35 fuere dada é recibida<br />

por nombre de arras , maguer que otro<br />

escripto non sea ende fecho, por nenguna 36<br />

manera el prometimiento non sea crebantado<br />

, ni nenguna de las partes non pueda<br />

mudar 37 el pleyto , si el otra parte non<br />

quisiere ; mas las bodas sean fechas , é las<br />

arras sean complidas segund cuerno es pleyteado.<br />

IV. 39 Que las mugieres- de brand edad<br />

non 39 casen con los munes de pequenna<br />

4° edad.<br />

El derecho de natura á fuerza 41 de buena:<br />

crianza estonce guando el casamiento es fecho<br />

ordenadamientre cuerno deve; mas guando<br />

el casamiento es fecho entre tales personas<br />

, que non son de una edad , ¿qual co-<br />

22 Toled. Malp. 2. y Etc. r. aladen: é non á otro.<br />

23 Malp. 2. de los que son muertos. Bes. de los que<br />

son pasados.<br />

2 4 Toled. Malp. 2. y Etc. 1. tamaño conseio.<br />

25 Malp. 2. y Comp. Onde. Etc. 2. Donde. Ese. 5. Pues<br />

por que.<br />

26 Bes. y B. R. 5. axegar. B. R. 2. ayegar al. E. R.<br />

alegar al. Ese. 5. é non se quieren allegar al casamiento..<br />

27 Esc. 2. aI prometimiento que an prometido.<br />

28 Comp. al longar.<br />

29 Etc. 6. al otra parte.<br />

3o Etc. 5. guando quisiere.<br />

31 B. R. r. s. y Etc. 6. endelantre.<br />

32 Etc. 2. y 4. pleteamiento.<br />

re3n3 1Be. spRo.sarr...E.rc. 6.y Bes. esposar. Comp. que se.ovie-<br />

34 S. B. Etc. 4. 5. 6. y Bex. propincos. Etc. 2. entre<br />

sus parientes 6 entre sus propinquos.<br />

35 Toled. Malp. 2. y Ese. .r. é el aniello fuere dado,_6<br />

el otro recebido &c. B. R. .r. sortiya. Ese. 6. Mtey4.<br />

Comp. y B. R. 2. sortilla. Bes. sortila.<br />

36 Esc. 2. ninguno el.<br />

37 Ese. 5. demudar.<br />

38 En Malp. 2. y Ese. z. esta ky.914" 14 E Y la V.<br />

Istá baxo este nsímero. , •<br />

39 Bex. non se casen.<br />

40 Malp. 2. menor. •<br />

41 S. .B. a fiyuza. B. R. 1% 0 • Ese. I. 2' g' 5, 0.<br />

,y Bex. a guza. can', ► arfeuza.


LIBRO III.<br />

sa esperamos 1 de la crianza 2 fueras 3 que<br />

aquellos que an a nascer 4 , ó non semejarán<br />

al padre ni á la madre, ó serán de dos<br />

formas? Ca aquella cosa non puede nascer<br />

en paz, la qual es fecha por discordia 3 . Ca<br />

nos viemos ya algunos que eran engannados<br />

por grand cobdicia que casaban sus fiios tan<br />

desordenadamientre 6 que en el casamiento<br />

non 7 se acordaban las personas en edad,<br />

ni en costumbres. Ca los omnes an nombre<br />

barones, porque deven ayer poder sobre las<br />

mugieres. Hy ellos quieren anteponer las mugieres<br />

á los barones, que es contra natura,<br />

guando casan las mugieres de grand edad con<br />

los ninnos pequennos , é assi anteponen 8 la<br />

edad que devien postponer 9, é constrinnen<br />

la edad á venir á lo que non deve 1 °, guando<br />

" la edad grand de las mugieres é cobdiciosa<br />

non quiere esperar los barones que<br />

son tardineros ' 9 . Donas ' 3 que la crianza<br />

de la generacion, que es i5 mal ordenada,<br />

sea tornada á su derecho, nos establescemos<br />

por esta ley, que siempre las mugieres de menor<br />

edad se casen con los barones ' 6 de mayor<br />

edad , hy el casamiento fecho de otra<br />

guisa non deve estar ' 7 por nenguna manera,<br />

si alguna de las partes quisiere " contradezir.<br />

E desde el dia de las esposaias fastal<br />

dia de las bodas non deve esperar el uno<br />

al otro mas 19 de dos annos , si non de voluntad<br />

de los padres é de los parientes, ó<br />

de los esposados, si fueren de edad complida.<br />

Mas si en estos dos annos ambas las partes<br />

quisieren mudar los pleytos por alongar<br />

las bodas, ó si por alguna 2° coyta 21 alguna<br />

de las partes non fueren en la tierra,<br />

non pueden alongar " mas de dos annos. E<br />

si se abinieren de cabo , ó muchas vezes que<br />

el uno esperar al otro fasta dos años sola-<br />

a B. R. r. Esc. s. y Be.v. asperamos.<br />

2 Camp. y Bese. criancia , y así otras veces.<br />

3 B. R. r. S. B. Ese. 2. 5. Malp. 2 . Camp. y Be.r.<br />

fuera que aquello que a de nascer.... semeiara.<br />

4 Ese. 6. nacer.<br />

5 Esc. 5. descordia.<br />

6 S. B. y Ese. 5 . desonradamientre. Esc. 4. desornadamientre.<br />

Ese. y B. R. 3. desondraclamientre.<br />

7 .Esc. I. y Malp. 2. guando el non se acordaba nin<br />

las personas. M. B. R. 1. Malp. r. Exc. 2. 4. 6. S. B.<br />

y E. R. que su casamiento non se acordaban las personas.<br />

Comp. que su casamiento non se acordaba en edat.<br />

8 B. R. 3. antepuenen.<br />

9 Ese. s desponer. Camp. pusponer.<br />

lo Esc. 1. debien. Esc. 2. 4. s. 6. Comp. y Bel-. deben.<br />

a 1 Quando la edad grande es cobdiciosa de las<br />

mugieres, Malp. Quando la edad grand é cobdiclosa<br />

, c. M. Malp. .1. 2. E.R.Camp. Be. •. S.B.<br />

Esc. 2.y 4. guando non quieren.<br />

12 Esc. 6. tardaderos.<br />

13 .Toled. Por ende la crianza. Maip. 2. y Ese. 5. Pues<br />

que la. Ese. 2. Donde. Camp. Onde.<br />

14 Esc. 5 . que la ordenacion de la generacion.<br />

a5 Ese. 6. desordenada.<br />

16 Ese. 1. 2. 4 . 5. 6. Bex. y Camp. omnes.<br />

17 Malí,. 2. Es,. 5. y 6. valer. B. R. j. deve seer estavle.<br />

1 8 Malp. 2. Ese. r. y 6. lo quisier.<br />

89 Ese. 2. sino.<br />

20 Maip. 2. T'oled. y Ere. r. por alguna cosa (Malp.<br />

TITVLO 1.<br />

47<br />

mientre , el pleyto sea firme. Mas en otra<br />

guisa ni arras 23 ni escriptura del casamiento<br />

non deve valer. Si 24 alguno por ventura<br />

este tiempo 25 de suso nombrado " quisier<br />

passar de su voluntad sin otra coyta , é mudare<br />

su voluntad del prometimiento 27 que<br />

a fecho , peche la pena que fué puesta 28 en<br />

el pleyto , é nenguna cosa non pueda ende<br />

del pleyto mudar. Mas la mugier que ovo<br />

otro marido , puede casar libremientre con<br />

qual baron quisiere, que sea de edad 29 cumplida,<br />

é sea convenible 3°.<br />

V. El Rey Don Flavio Rescindo.<br />

De 38 las arras que son dadas.<br />

Si algun esposo muriere 32 por ventura fechas<br />

las esposaias, y el beso 33 dado, é las<br />

arras dadas , estonze 34 la esposa que finca<br />

deve ayer la meetad de todas las cosas quel<br />

diera el esposo , y el otra meetad deven<br />

ayer los herederos del esposo quales que quiere<br />

que devan 35 ayer su buena. E sí el beso<br />

non era dado, y el esposo muriere, la manceba<br />

35 non deve ayer 37 nada daquellas cosas.<br />

E si el esposo recibe alguna cosa quel<br />

dé la esposa, é muriere 38 la esposa, si quier<br />

sea dado el beso, si quier non, tod aquello<br />

deve seer tornado á los herederos de la<br />

esposa.<br />

VI. Ley antigua. Titol gualdo deve<br />

dar 39 el marido d la mugier por<br />

arras de sus cosas.<br />

Por que muchas vezes nacie 4° contienda<br />

coyta) de las partes , 6 por non seer de edat, ó non fuesen<br />

en la tierra , &c.<br />

2 I Ese. 6. ventura.<br />

Esc. 6. alungar.<br />

23 Toled. Malp. 2. y Ese. 1. ní arras, nin aniellos , nin<br />

escriptura.<br />

245 E se..16.. 2q.ue4.eyde6.511Eso t si. n<br />

nominado.<br />

26 Ese. 5 . nembrado. Camp. numinado.<br />

27 Esc. 5. prometiemiento.<br />

28 Ese. 6. y Camp. posta.<br />

29 Esc. S. eidad.<br />

3o Toled. Malp. 2.y Ese. r. convenible, é que non ovo<br />

mugier, 6 con varen que ovo muchas mugieres , é son<br />

muertas en vida dél.<br />

3 1 Esc. 1. Del esposo et de la espora, et quanto puede<br />

dar de sus buenas el uno al otro.<br />

3z Esc. 6. y Bex. muerto. Ese. 5 . y Comp. morir.<br />

33 Esc. 5 . beisi.<br />

34 B. r. estuence.<br />

g 5 Toled. Malp. 2.y Ese. r. qualesquier que devan heredar.<br />

36 2. esposa.<br />

37 Toled. Ese. r. y Malp. 2- non deven ayer nada de<br />

las arras , nin daquellas cosas quel diera. Et si la esposa<br />

diere algo al esposo , é muriere &c.<br />

1 13)muctra.<br />

43 Taled. Comp. Be•r• Ere. y. 3 Malp. a. nace. S. B.<br />

Eír.' 2 'Y 4. nascic. Ese. r. naco.<br />

Ff


48<br />

que<br />

quieren casar sobre<br />

entre los l q<br />

r las arras,<br />

provecho e conseio será de muchos, si<br />

por es<br />

a nuestra constitucion non fincar nen-<br />

t<br />

gima. jubcla Onde Nos establescemos por<br />

esta ley, que qual que quiere 3 de los príncide<br />

nuestra corte , ó de los maiores 4 de<br />

pes (-<br />

gente goda que demande la fila del otro<br />

la<br />

por mugier pora su fiio , aunque ella oviesse<br />

estada 5 mugier dotro , si quier sea vírgen,<br />

sequier viuda 6, non le pueda dar mas por<br />

arras 7 de la décima 8 parte de todas sus<br />

cosas. E si por ventura el padre quisiere dar<br />

arras por su fijo á su nuera 9 , otrosí puédel<br />

19 dar la décima " parte daquello que<br />

eredare el fiio depiles de la muerte de su<br />

padre , é aquella décima deve ayer la esposa<br />

, é demas X. mancebos, é diez mancebos,<br />

é XX. cavallos , y en donas tanto quanto<br />

deva seer asmado 12, que vala mil sueldos<br />

, assí que de todas estas cosas la mugier<br />

puede fazer lo que quisiere si fiios non oviere.<br />

Mas si la mugier murier sin fabla 13, esto<br />

deve tornar al marido ", ó á los parientes<br />

mas propinquos del marido ; nin los padres<br />

de la manceba , nin la manceba non<br />

pueden demandar mas por arras ni al esposo,<br />

ni á los padres del esposo si non quanto<br />

diz en esta ley, ó por ventura 15 assí como es<br />

contenudo en las leyes romanas o dize quanto<br />

" deve dar la mugier al marido , é '7<br />

quanto da el marido á la ' 8 mugier de sus cosas.<br />

Mas si por ventura el esposo prometier<br />

por escripto ó por iuramiento dar mas que<br />

non dize en esta ley, aquello que es demas<br />

puédeielo toiler, é tornallo en su 19 poder.<br />

Mas si por aventura por miedo de iuramiento<br />

ó por negligencia no lo quisiere 20 demandar<br />

aquello que es demas, ó non pudier, non<br />

conviene que por miedo de uno muchos ayan<br />

gran danno, mas pues que sus padres ó sus<br />

parientes lo sopieren , pueden demandar todas<br />

aquellas cosas que fuéron demas dadas.<br />

1 Etc. s. subre.<br />

a Esc. s. dulda. Comp. dobda.<br />

Tole 1 vS B. qualquiere. B.R. r. y Malp. 2. qualquier.<br />

4 Etc. mayorales. B. R. 3. mejores.<br />

5 B. R. r. Etc. r. y 5. estado.<br />

6 B. R. vioda. S. B. Etc. t. 2. 4. y<br />

Camp.<br />

Be.r. bibda.<br />

vilya.<br />

7 Etc. 2. arras su esposo.<br />

e S. B. diezma. Esc. 2. y 4. diezma.<br />

9 Etc. r. á su mugen Comp. nora.<br />

zo Malp. 2. y Etc. .r. devel. Etc. s.<br />

I 1<br />

podel.<br />

S. B. dizma. Etc. 2. y 4 . diezma.<br />

12 Etc. 5 . y Bex. osinado. Camp. aesmado.<br />

18 B. R. 1. y Etc. s, morir sin fsla.<br />

1 4 Toled. Malp. 2. y Etc. I. al marido, si fuere vivo,<br />

6 á los parientes mas propinquos del marido , si fuere<br />

muerto; nin.<br />

15 Esc. s. segundo como es contenido.<br />

16 Toled. Etc. I. y Malp. 2. que tanto.<br />

dize quanto.<br />

hu<br />

1 7 En Mili,. 2. y otros falta<br />

18 é.<br />

r<br />

S. B. B. R. r. Malp. 2. Esc. r.<br />

9 4 .<br />

Toled. Malp,<br />

y 6. á ella.<br />

2 .<br />

parte.<br />

Etc. t. 4. 6.<br />

S. B .<br />

Bex. y Camp. en su<br />

y Etc. 2.<br />

3 110 furo.<br />

en su parí. B. R. r. y Etc, S. en<br />

DEL FVERO JVZGQ<br />

Doncas 21 si el marido depues que un anno<br />

oviere que es casado, 1313r amor ó por " grado<br />

quisier dar alguna cosa á la mujer, puédelo<br />

fazer libremientre. Mas ante que el anno<br />

sea passado, ni el marido á la mugier, ni la<br />

mugier al marido non puede dar roas de las<br />

arras , assí cuerno es de suso dicho, fueras<br />

ende si lo fiziese por 23 grand enfermedad,<br />

grand pavor de muerte ' 4 . Mas de los otros<br />

huembres que non son de nostra corte , que<br />

an voluntad de casar, assí ponemos que aquellos<br />

que an valía de X. mil sueldos 25 por todas<br />

cosas en su buena , den mil sueldos á la esposa<br />

en arras. Et aquel que a buena de mil<br />

sueldos , dé C. por arras, y en tal manera 26<br />

las arras de la cosa pequenna fasta en la<br />

grand podrán seer dadas sin contienda. Esta<br />

ley fué dada é confirmada otro dia de idus"<br />

ennero 28 en el tercero anno que regnó el rey<br />

Don Rescesindo en " la era de DC LXXX 3°<br />

é IX. annos.<br />

VII. Que el padre deve demandar las<br />

arras de la fiia, é guardallas.<br />

El padre aya poder de demandar las arras<br />

de la fila , é de las guardar 31 . E si el padre<br />

ó la madre non fueren presentes 32, los hermanos<br />

33 y los parientes mas propinquos reciban<br />

las arras , é las entreguen á su hermana.<br />

VIII. Titol que el padre muerto , el casamiento<br />

de los fiios é de las fijas<br />

finque en poder de la madre.<br />

Si el padre es muerto, la madre puede casar<br />

los fiios é las fas. E si la madre es muerta,<br />

ó 34 se casar con otro marido, los hermanos<br />

deven casar la hermana 35, si son de<br />

edad complida , é si non son de tal edad,<br />

el tio los deve casar. Mas si el hermano es<br />

20 Etc. r. no lo quiere fazer ni demandar.<br />

21 Etc. 2. Donde. Camp. Onde. B. R. 2. y Ese. 5.<br />

Certas.<br />

22 M. por ruego,... puédelo fazer libremientre si quisiere.<br />

23 S. B. Etc. r. 2. 4. 6. y Malp. 2. CO 312 grand enfermedad<br />

6 con pavor de muerte.<br />

24 B. R. a. 3 y Esc. 6. morte.<br />

25 2. y Etc. 1. sueldos en su buena.<br />

26 Malp. 2. manera , dando las arras. S. B. B. R. i.<br />

Bel'. y Etc. s. manera las arras de pequenna cosa ata en<br />

la grande. M. en tal manera que las arras.<br />

27 S. B. Malp. 2. B. .R. 2. 3. ESC. 2. 4. s. 6.<br />

Camp. y Bes. idos.<br />

28 Etc. ianero. ¡enero. E. R. ianeyro.<br />

29 Etc. s. enna era.<br />

so Esc. 6. DCXC. Toled. docientos é LXXX. é IX.<br />

Malp. x. CC LXXX. é XV. Malp. ESS. 4' en era de<br />

CC. é LXXX. é VIIII. annos, é es antigua.<br />

31 S. B. Etc. 1. 2. 4. 6. y Bes. é dévelas guardar.<br />

3 z Bes. presientes.<br />

33 S. B. Etc. a. 4. y B. R. 6 los. Etc. r. con los.<br />

,34 B. .E.rc - 2. .Y 4. 6 se casarg• -B• 2. Esc«<br />

o si casar.<br />

710<br />

3 so ivn. ialp. 6. lo its hermanas, si los herma-<br />

n,


LIBRO I/ I.<br />

de- edad cornPlida, é non se quisier casar por<br />

consda dé sus parientes, puédese casar por<br />

sí :1: 'Mas .la hermana 2, si algun omne convenible<br />

i 3 la demanda , él tio ó los hermanos<br />

fablen 4 con ,sus parientes mas propinquosassí<br />

que comunalrnientre lo reciban'<br />

•ó lo d'exen.<br />

IX. El Rey Don Flavio Rescindo.<br />

Si. los hermanos tardan 7 el casamiento<br />

de la hermana , ó si'. ella se casa<br />

por sí sin conseio de los hermanos.<br />

-3Ji los hermanos tardan 9 el casamiento de<br />

la hermana por tal que ella case ro por sí,<br />

é por " tal que non aya parte en la bue-<br />

•a 12 de su padre con sus hermanos, é si ellos<br />

refusaren 23 aquel 14 que la demandare dos<br />

vezes ó tres, é la hermana pues que entiende<br />

el enganno de los hermanos , buscare casamiento<br />

con razon , aya su derecho entre-<br />

TITVLO II.<br />

49<br />

gamientre 13 de la buena del " padre con<br />

sus hermanos 17 . E si los hermanos non lo<br />

fizieren por algun enganno de la hermana,<br />

mas tardan " por tal que la puedan mejor<br />

casar, y ella non catando su ondra , tomare<br />

marido de menor guisa que non deve,<br />

pierda todo el derecho que deve ayer de la<br />

buena de " sus padres , siquier sea partida<br />

la heredad, siquier non. Mas en la heredad<br />

de los hermanos é de las hermanas é de los<br />

otros parientes aya su derecho.<br />

X. 2° Que las arras que son dadas 21 en<br />

qual cosa que quier que son dadas",<br />

deven seer estables.<br />

guando alguno quier casar á sí mismo , ó<br />

a su fiio ó á su propinquo , puede dar arras<br />

de sus propias cosas, ó de las cosas que ganó<br />

del sennor, ó de qual 23 cosa que quier que<br />

gane lealmientre 24, é qual cosa quier que dé<br />

por arras, deven seer firmes en todas maneras.<br />

II. TITOL DE LAS VODAS QVE NON SON FECHAS<br />

LEALMIENTRE25.<br />

1. Si la muier casa 26 depues de la muerte<br />

de su marido ante que conipla 27 el a11170.<br />

II. Si la mugier casa 28 con su siervo , ó con<br />

el que fue su siervo y es franqueado.<br />

III. Si . la mugier libre casa con el siervo<br />

ajeno , ó el omne libre casa con sierva<br />

ajena.<br />

IV. Si la mujer que fue 29 sierva 30 y es libre<br />

.casa con siervo ajeno, ó si el omne que fuá<br />

Toled. Esc. 1. y Malp. 2. por sí con su igual.<br />

Toled. Ese. .r. y Malp. 2. la hermana huérfana.<br />

B. R. 3: hyrmana.<br />

3 Ese. s. convenibre. B. R. 3 convinible.<br />

4 E. R. y Ese. q. Talen.<br />

5 Malp. 2. propinquos della.<br />

6 M. lo reciban cuerno deven.<br />

7 Toled. trahen. E. R. detardan.<br />

8 B. R. e. Malp. a. Esc. 5. y 6. la manceba.<br />

9 Toles!. trahen.<br />

lo B. R. 1. Ese. z. 4. 6. MaIp. 2. Bex. y Calnp. se<br />

case.<br />

e t Ese. 2. por amor que..<br />

12 Camp. y Be.r. bona.<br />

13 Camp. refugiaren. B. R. 5. refuiren.<br />

1 4 Esc. 2. y 6. aquella demanda dos veces.<br />

35 S. B. Malp. Esc. 2. y 4. enteramientre.<br />

16 Malp. 2. de su padre.<br />

37 Toled, y Malp. 2. hermanos , é sáquelo de poder de<br />

SUS hermanos.<br />

18 Malp. 2. tárdanlo. Esc. 6. y Bes-. tardan el casamiento.<br />

1 9 Ese. 6. de su padre.<br />

20 En el Toled. Ese. .r. y maip , 2. dice así cita ley.<br />

Que el casamiento non sea sin dote , et lo que fuere contenido<br />

en el dote , que vala et sea estable.<br />

,<br />

La bondat et la apostura del casamiento estOnee es sa-<br />

siervo y es libre casa con la sierva aiena.<br />

V. Si alguno casa su sierva con siervo ajeno<br />

, ó su siervo con sierva ajena.<br />

VI. Si la mugier casa con otro marido guando<br />

el suyo non es en la tierra.<br />

VII. Si el sennor casa sus siervos , los que<br />

dize que eran libres con mujeres libres.<br />

VIII. Si la mujer libre casa sin voluntad del<br />

padre 3'.<br />

buda guando las arras son dadas é confirmadas ; mas<br />

todo casamiento que es fecho sin dote et sin ;u-ras ¿como<br />

será colocado et temido por bueno si manifiesta inientre<br />

non es testiguado nin es fecho ende público escripto Et<br />

por ende establezemos et mandamos que ninuno 2 non se<br />

case nin á sí , nin á su fijo nin á su pariente fasta que<br />

dé a aquella con que se casa dote de su buena , el de<br />

lo que ganó , et de lo que ovo del rey , segunt quanto<br />

la ley manda, et faga ende escripto á su mugier, et quanto<br />

en el escripto fié contenido segunt la ley, vala en todas<br />

guisas.<br />

se B. R. e. dadas por escripto.<br />

22 Esc. 5 . dadas por escripto.<br />

23 Esc. 2. y 4. de qualesquequiere cosas.<br />

24 Esc. 6. fielmientre. Bex. fielmente.<br />

2 5 Toled. DEL ORDENAMIENT O DE LAS BODAS<br />

É DE LOS CASAMIENTOS QVE NON DF.VEN<br />

SEER. B. R. DE LOS CASAMIENTOS VEDA-<br />

DOS. Maly. 2. DEL CASAMIENTO VEDADO. Sur<br />

Tapícelos son ocho. Exc. DEL CASAMIENTO DE-<br />

VEDADO. Ese. 6. y Be.v• DE LAS BODAS QVE<br />

NO SON BIEN FECHAS LEALMIENTRE.<br />

z6 Ese. 2. y 3 . se cara.<br />

4. y 6. cumpla.<br />

27 S. B. B. R. e. Malp. 2. Ese, 2.<br />

28 Esc. 2. 4. y 6. se casa.<br />

29 S. B. fe.<br />

• 3o Esc. 6. serva. . . . servo , y así otras veces.<br />

3 1 M. del padre 6 de f ax parientes. Malp. 2. y Esc. a.<br />

del padre con omne libre.<br />

Ff 2<br />

4.


so<br />

1. Si la muier casa depues de la muerte<br />

de su marido ante que compla el<br />

anulo.<br />

la mugier depues de r muerte de su marido<br />

se casa con otro 2 ante que cumpla el<br />

auno , ó fiziere adulterio , la meetad de todas<br />

sus cosas reciban los fijos della é del<br />

primero marido. E si non a 3 fijos, los parientes<br />

mas propinquos del marido muerto<br />

ayan la meetad 4. E por esto queremos que<br />

aya la mugier esta pena , que 5 aquella á<br />

quien el marido dexa prennada , guando se<br />

coyta mucho de casar , ó de fazer adulterio,<br />

que non mate el parto 5 ante que sea<br />

nazido. Todavía mandamos 7 que aquellas<br />

muieres sean sin pena desta ley, las quales<br />

se casan ante del anuo complido por mandado<br />

del princep<br />

II. Si la mugier 9 casase con su siervo,<br />

ó con el que fue su siervo y es<br />

f ranqueado".<br />

Si la mugier libre faz adulterio con su<br />

siervo, 6 con el que fué su siervo y es libre<br />

, ó se casa " con él , y esto es " provado<br />

, deve morir assí que él é la mugier<br />

deven seer fustigados " antel juez é quemados<br />

en el fuego ' 4. E depues que el juez<br />

entendier que la sennora casa con el siervo,<br />

6 con el que fue siervo y es libre , dévelos<br />

luego departir, assí que los fijos del otro<br />

marido deven ayer la buena desta su madre<br />

, ó si non oviere fijos , dévenlo ayer los<br />

parientes ' 5 mas propinquos ' 6 della. E si non<br />

oviere erederos fastal tercero grado, estonze<br />

el sennor 17 lo deve ayer todo , ca los fijos<br />

1 Esc. 1 . 4. y 6. de la muerte. Camp. depus morte.<br />

a Ese. 2. 4. Toled. Bes. y s. B. otri. Can:p. otre.<br />

5 Comp. an fallos.<br />

4 l'oled. meatad. 13. R. meatat. S. B. Malp. 2.<br />

Ese. s. y 4. ineetad.<br />

5 Es,. 2. porque.<br />

6 Comp. el fillo. B. R. 2. partu.<br />

7 Ese. j-. y B. R. 2. emendamos.<br />

8 Toled. Malp. 2. y Ese. e. del rey.<br />

9 Camp. Bex. y Ese, s. mogier libre.<br />

ro Camp. Bex. y Esc. s. libre.<br />

as Toled. Malp. 2. y Esc. 6 se casa con qualquier dellos,<br />

&c.<br />

z Ese. 6. y esto li es probado.<br />

1 3 _Es,. 6. y 13. R. e. fustigados. Camp. afostigados.<br />

14 Canzp. fugo. B. R. 2. fugo.<br />

15 Ese. 4 . los herederos mas. Esc. 6. haber los mas<br />

propinquus do ella.<br />

iG Toled. Molí). 2. y Ere. 1. los propinquos del marido<br />

1 7 Toled. Maip. 2. y Esc. 1. el rey.<br />

18 B. R. 2. Ese. 2. 3. 4. 5. 6. S. B. Malp. .r. 2.<br />

l'oled. E. R. Bes. y Camp. virgo.<br />

Esc. s. y 6. sufra.<br />

10 CaP7117•<br />

zr Toled. Malp. 2. y Etc. 1. por ventura é se mamparar<br />

. sea.<br />

22 Reseiendo.<br />

DEL FVERO JVZGQ<br />

que son fechos de.tal casamiento non de7.<br />

ven heredar. E si la mugier es bibda --ó•es<br />

virgen 13 que esto fizier, sufra 19 la pena que<br />

es de suso dicha 2°• E si fuyere á la l eglesia egl<br />

por ventura ", sea sierva de quien el rey<br />

mandare.<br />

III. El Rey Don Rescindo a2,<br />

Si la mugier libre casa con el siervo<br />

aieno , 6 el omne libre casa con sierva<br />

ajena.<br />

Si la mugier libre casa con el siervo ajeno<br />

, aunque sea el siervo del rey , ó fizier<br />

con 23 él adulterio, pues que lo sopier el iuez,<br />

luego 24 los deve partir é,<br />

darles d 1 pena qual<br />

merescen, que cada uno dellos reciba C. azotes.<br />

E si depues de cabo se ayuntaren 25,<br />

mándelos el juez prender é presentar ante<br />

sí , é mándeles 26 dar de cabo á cada uno<br />

dellos C. azotes 27. E si la tercera vez 28 non<br />

se quisieren partir, otrosí mándeles dar CC. 29<br />

azotes , é meta la mugier en poder de sus<br />

parientes. E si los parientes la lexáren tornar<br />

otra vez al siervo , de cabo sea fecha<br />

sierva del sennor daquel siervo 3°. E los fiios<br />

qualesquier 3r é quantos quier que sean<br />

Hados 32 daquella ayuntanza 33 , sean siervos<br />

34 cuerno su padre, é la buena de la mugier<br />

ayan sus parientes los mas propinquos.<br />

E si los fijos mostraren por buenos testigos<br />

que por XXX. annos estidiéron n libres, sean<br />

quitos de servidumbre ; todavía si en aqUellos<br />

XXX. annos sus padres de los fijos non<br />

déron nada á sus sennores por connoscencia<br />

36 de servidumbre 37 . Y esta ley misma mandamos<br />

guardar de los varones libres que casan<br />

con las siervas del rey ó dotri quiquier 38.<br />

Toled. Malp. 2.y Etc. r. con qualquier dellos adulterio.<br />

24 Ese. 6. y Camp. lo,o ° los..<br />

25 Malp. 2. y Ese. se asuntaren de cabo , é<br />

les fuere provado , mándelos.<br />

26 Camp. Bes. y Etc. S. mandellos.<br />

27 Toled. C. azotes , é departillos otra vez. Maip. 2.<br />

C. azotes, é depártalos otra vez. Ese. et pártaios otra<br />

vez.<br />

28 Ese, 2. E si la tercera vez se ayuntaren 6 nos quieren<br />

partir.<br />

29 S. B. Esc. 2. 4 . s. Bes. y Camp. á cada uno ciento<br />

azotes.<br />

go Toled. Malp. 2. y Etc. daquel siervo con quien<br />

fizo el adulterio.<br />

3i Toled. quales que quier. 5.B. y Esc. .r. qualesquequiere.<br />

32 nacidos.<br />

33 Toled. Maip. 2. y Etc. atontamiento. B. 8.<br />

iutancia. Camp. E. R. Esc. 6. y Bes. ayuntando.<br />

34 Toled. sean todos siervos corno su padre.<br />

35 13..R. .r. y Ese. estodieron. Malp. 2. Ese. 1- * 2.<br />

estudiaron. Bes. estedieron. Camp. estevzerot•<br />

36 Esc. 6. connticenza. Camp. convencida. Bes. Malp.2.<br />

B. R. 2. y .3 connocencia.<br />

37 Camp. servidumpne. Ese. S. 4alvedumbre*<br />

38 Etc. 5. qualquier. z„. zr qui quiere.


LIBRO III/.<br />

IV. Léy . antigua Si la mugier que<br />

que fue' sierva y es libre casa -con<br />

siervo aieno , ó si el omne qice,fué<br />

stevoy es libre casa con la sierva<br />

ajena.<br />

Si la mugier- que fué sierva y es libre se<br />

ayuntare con siervo ajeno, ó se casar , el<br />

sennor.del siervo muéstrelo tres vezes ante<br />

tres testimonios , ques parta dend , é depues<br />

2, si se non quisiere partir, sea sierva<br />

del sennor del siervo. E si non ido afrontare<br />

ante que ayan filos , la mugier finque<br />

libre, é los fiios sean siervos del sennor 3,<br />

ca los fijos non deven seer libres , que 4 nacen<br />

de tal ayuntanza S . Otrosí dezimos 6 de<br />

los que fuéron siervos é son libres , que<br />

casan con las siervas ajenas contra la voluntad<br />

del sennor 7 . Mas si con voluntad del<br />

sennor la mugier que fué sierva y es libre<br />

se casa con el siervo , ó si con el sennor<br />

dél fiziere algun pleyto, mandamos que vala.<br />

V. Si alguno casa su sierva con siervo<br />

ajeno , ó su siervo con sierva<br />

ajena.<br />

Q ui s casa su sierva con siervo ajeno sin<br />

voluntad de su sennor, y esto fuere mostrado<br />

9 por buenas pruevas i°, el sennor del<br />

siervo deve ayer la mujer por sierva con<br />

sus ' I filos. Otrosí mandarnos daquel que 12<br />

casa su siervo con sierva ajena<br />

VI. Si la mujer casa con otro marido<br />

guando el suyo non es en la tierra.<br />

Nenguna mujer non se case con otro marido,<br />

guando el suyo non es en la tierra,<br />

fasta que sepa cierta 14 cosa del suyo si es<br />

muerto. Otrosí lo deve saber aquel que quiere<br />

casar con ella. E si esto non fizieren , é<br />

a Ley antigua falta en el Toled. y Etc. 6. Malp. 2.<br />

lo pospone al epígrafe siguiente.<br />

Toled. Malp. 2. y Etc. .r. é depues que fuere afrontada<br />

(E.re. 1. afrontado) con las testimonias , si se non<br />

quisiere, &c.<br />

3 S. B. Etc. r. 2. 4. 6. y Malp. 2. del sen-<br />

Dor dél.<br />

4 Ese. 2. 4. y 6. los quales.<br />

5 Comp. yuntancia.<br />

6 Comp. y Bes. dicemos.<br />

7 MaIp. 2 . del sennor deilas.<br />

8 Etc. 5. y Bex. Quien.<br />

9 Caray. y Etc. 5. provado.<br />

o Ese. 6. y B. R. 2. testimonias. Esc. 5. probas.<br />

Esc. r. 2. s. Camp. y Bes.. con todos sus.<br />

12 Etc. 5. que se casa con sierva ajena.<br />

1 3 Malp. 2. y .Esc. agena, que el siervo sea dado al<br />

sennor de la sierva si non fuer de su grado.<br />

1 4 S. B. y Etc. 2. sepa cierta del so. Malp. r. y Etc. 1.<br />

sepa de cierto. Camp. ata que saba la verdat del so sí ye<br />

morto. Bes. ata que saba del so cierto si ye muerto. Etc. s.<br />

tata que sea cierta del suyo se es muerto. B. R. 2. ata<br />

que sea certa del 50 5; es mosto.<br />

TITVLO /T.<br />

se ayuntaren , é depues viniere el primero<br />

marido . amos sean metidos en poder del<br />

primer, marido , que los pueda vender ,<br />

fazer,dellos lo que quisiere.<br />

VII. -Sí el sennor casa sus siervos , los<br />

que dite que eran libres , con mujeres<br />

libres.<br />

ontrastar " devemos á los " malos que non<br />

puedan ' 7 mas mal fazer: ca algunos que eran<br />

engannados por cubdicia , suelen muchas vegadas<br />

r s engannar á las mugieres -libres, é á<br />

las. manzeba.s , é dexan '19 andar sus siervos<br />

cuerno libres, é amonestan las mujeres que<br />

los prendan 20 por maridos , por tal que los<br />

filos que ende nascieren ", que los pueda el<br />

sennor fazer sus siervos. Doncas por toller 22<br />

este enganno establescemos en esta ley, que<br />

tales engannadores 23 pues que fueren descubiertos<br />

, que sean disfamados por malos , é<br />

aquellos siervos que ellos casaron de tal manera<br />

por libres con tales muieres , sean 24 libres<br />

con sus filos, assí cuerno sus sennores,<br />

los que los fazien ante 25 libres , é la mugier<br />

puede ayer todas las cosas quel fuéron<br />

dadas é prometidas en las vodas , sí pudiere<br />

provar que aquel marido le fué dado por<br />

libre. Mas si la mugier ó sus parientes non<br />

lo pudieren provar , el sennor abra 26 estos<br />

por siervos , é sus flios é todas sus cosas. E<br />

otrosí esto mismo mandamos guardar en<br />

aquellos que casan sus siervas por tal enganno<br />

con onmes libres. E otrosí deve seer guardada<br />

esta ley en aquellos que fuéron siervos<br />

é son libres , los quales casaron con las<br />

siervas aienas ó con los siervos aienos.<br />

VIII. Si 27 la mugier libre casa sin voluntad<br />

del 28 padre.<br />

Si la mujer libre quiere casar con omne<br />

libre , el marido della deve fablar 29 prime-<br />

r s S. B. Comp. Bes. y Etc. r. Acontrastar. B. R. r.<br />

Contrestar.<br />

16 Toled. á los ritos de los malos , é non les debemos<br />

soltar la rienda por tal que non puedan mas mal fazer.<br />

Malp. 2. y Etc. r. á las artes de los malos ; y lo ciernas<br />

como en Toled.<br />

1 7 AL y Malp. f. non puedan mal fazer. Camp. non<br />

podan mais mal facer.<br />

- 18 Ese. 2. 4.y 6. veces.<br />

1 9 Esr. 6. dexan sos fivos como libres.<br />

20 Toled. y B. R. s. tomen. Camp. tomen por maridos.<br />

21 Ese.. naciren. Camp. olieren.<br />

22 Esc. s. desfacer.<br />

2 3 M. Malp. 2. y B. R. r. ensalmos.<br />

24 Camp. sean fechos libres.<br />

2 5 Etc. 5. enante.<br />

- 26 B. R. 1. uvera. Esc. 5. aya.<br />

27 Toled. La mugier libre con omne libre non casa sin<br />

voluntad de su padre. Malp. 2. y Ese. ,. Si la mug ier<br />

libre se casa sin la voluntad del padre con omne<br />

28 M. y B. R. 2. de sus prienres . B. R. 3 . de sur<br />

padres. •<br />

29 Etc. 5. B . y 3. (arar.<br />

S


con<br />

su padre adre r : é si la pudiere.<br />

rami ugier, dé las 2 arras al padre<br />

ayer por m<br />

assí cuerno es derecho. E si la non pudiere<br />

ayer, tinqu e la mugier en poder del padre.<br />

E sí ella casar sin voluntad del padre ó de<br />

la madre , y ellos. non la quisieren recebir<br />

I.<br />

DEL FVERO JVZGO<br />

de gracia', ella nln • sus fiios non deven heredar<br />

en la buena de los padres , porque se<br />

casi sin voluntad Bellos. Mas sil quisieren q<br />

dar los padres alguna cosa 4 , bien lo pueden<br />

fazer, é daquelio puede ella, fazer su voluntad.<br />

III. TITOL 5 DE LAS MVIERES LIBRES QVE LIEVAN<br />

POR FVERZA.<br />

S el omne libre la mujer libre lleva por<br />

fuerza, maguey pierda la virginidad, el<br />

forzador non deve casar con ella.<br />

II. Si los padres pueden sacar la manceba del<br />

poder daquel que la levó por fuerza.<br />

III. Si los padres concuerdan 6 con aquel que<br />

levó la manceba por fuerza, que era desposada<br />

con otro.<br />

IV. Si los hermanos concuerdan con aquel que<br />

levó su hermana por fuerza en vida del<br />

padre , ó depues de su muerte.<br />

V. Qui lleva por fUerza la esposa ajena.<br />

VI. Si algunos daquellos que llevan por fuer-<br />

I. Si el omite libre lieva por .fiierza la<br />

inuier libre, nzaguer pierda la virginidad<br />

elforzador" non deve casar<br />

con ella.<br />

Si algun omne libre lieva por fuerza mujer<br />

vírgeo." ó bibda , y ella por ventura es tornada<br />

ante que pierda la virginidad ó la<br />

castidad , aquel que la levó por fuerza deve<br />

perder la meetad de lo que ha, é clávelo ayer<br />

esta muier la . Mas si la mujer perdió la virginidad<br />

ó castidad, aquel que la levó non<br />

deve casar con ella por nenguna manera,<br />

y " este forzador 14 sea metido con quanto<br />

que oviere en poder daquellos á quien lizo la<br />

fuerza, é reciba CC. azotes delante " tod el<br />

Ese. s. parientes.<br />

2 Esc. 6. de las arras , assí cuerno es derecho.<br />

3 M. de su grado 6 de su gracia. Malp. 2. en gracia.<br />

4 Toled. Malp. y Ese. 1. alguna cosa depues.<br />

5 Toled. DE LA FVERZA DE LAS MVGIERES<br />

VIRGINES É DE LAS BIBDAS. Malp. n. DE FOR-<br />

ZAR LAS MVGIERES VIRGENES E LAS BIB-<br />

DAS. B. R. 2. E. R. S. B. Ese. 2. 9' 4. DE LAS MV-<br />

GIERES QVE LEVAN POR FVERZA. Esc. 6. DE<br />

LOS QVE FORZAN LAS MVGERES. r. y<br />

Esc. ,,-. DEL R.E.CE.BIMIENTO DE LAS MVYIERES<br />

VIRGINES E DE LAS BIBDAS.<br />

6 Toled. Ese. 1. y Malp. a. consienten á aquel. S. B.<br />

B. R. a. y Ese. 6. concordwn con.<br />

7 Malp. z. por fuerza, é si los parientes della se acuerdan<br />

á casarla con él.<br />

Ese. 6. Vi/9,1S , y así otras vezes.<br />

9 Esc. g. añade 6 las vírgenes. Malp. 2. y Esc. t. ariaden<br />

: bibdas, é de los que se atre T ,en á casar las mansel'rls<br />

é las bibdas con alguno por fuerza sin maullado<br />

del rey , y así en la ley. .<br />

za las mugieres , sil matan.<br />

VII. Fasta quanto tiempo pueden seer acusados<br />

los que llevan las mujeres por fuerza 7.<br />

VIII. Si el siervo iieva por fuerza la mujer<br />

IX. Si iibr. ele siervo lleva por fuerza la sierva er<br />

que fué sierva y es libre.<br />

X. Si el siervo lleva por fuerza la<br />

ajena.<br />

XI. De les que engannan las fijas é las mujeres<br />

ajenas hy las 8 bibdas 9.<br />

XII. De los omnes libres ó de los siervos que<br />

aiudáron á levar la mujer por fuerza.<br />

pueblo , é sea dado por siervo al padre de<br />

la muier que levó por fuerza , ó á la mujer<br />

virgen r 6 ó bibda que levó por fuerza. Mas<br />

en tal manera sea esto fecho, que nunqua<br />

pueda casar con la mujer que levó por fuerza.<br />

E si por ventura tornare en 17 ella, ella<br />

deve perder quanto deve ayer de sus cosas<br />

daquel que la forzara 18, é dévenlo a yer los<br />

parientes 19 que este pleyto siguieren 2°. E<br />

si algun omne que ()viere filos legítimos de<br />

otra mujer levar por fuerza mujer alguna,<br />

él solo sea siervo daquella mujer que levó<br />

por fuerza, é los fiios legítimos deste al ayan<br />

la buena de su padre.<br />

so B. R. t. 2. Esc. 6. Bex. y Camp. forciador. Esc. s.<br />

furzador.<br />

I r Ese. 6. y Camp. vírgine.<br />

12 Toled. y Malp. 2. muier forzada.<br />

13 Esc. 2. 4. y 6. mas. Bex. mais.<br />

1 4 Ese. 6. Bex. y Camp. forciador.<br />

z 5 Ese. 6. Bex. y Camp. ante todo el poblo.<br />

16 Esc. 4. virgin. Ese. 6. vírgine.<br />

17 B. R. 3. cum ella.<br />

Camp. forciaria. B. R. r. g. Bex. y Ese. fórciara.<br />

Toled. y Malp. 2. forzara, é el forzador con todas<br />

sus cosas deve seer metido en poder de los, . gpar<br />

parientes que<br />

este pleyto siguieran. Et si aquel ome- ovrere fiios legítimos<br />

dotra mugier alguna en el tiempa, le.<br />

.forz6 la<br />

mugier, él solo -sea siervo daquela mugier que lavó por<br />

fuerza. E los fiios legítimos deste forzador ayan la buena.<br />

de su padre.<br />

x 9 B. R. r. E.R. S. B. Esc.2..4- 6. y Bex. herederos.<br />

20 S. B. Ese. .2. 4, 6. y Bjt. 1. consiguieren. Camp.<br />

Bex.. y Ese. r. consiguiren-<br />

/ Etc. 6. y Bta-. &so. 2. deste forzador.


Si<br />

LIBRO 11 1.<br />

II. El Rey Don Flavío Rescindo.<br />

los padres pueden sacar la manceba<br />

de poder daquel que la levó por<br />

f uerza.<br />

Si los padres sacan la mujer de poder daquel<br />

que la levó por fuerza , aquel forzador<br />

sea metudo en poder de los padres desta<br />

muier ó della misma, y ella non se pueda<br />

casar con él ; é si lo liziere , amos 4 deven<br />

morir. E si fuyeren 3 al obispo ó á la eglesia,<br />

,sean departidos , é déxenlos vevir , é sean<br />

siervos de los padres de la muier que fué<br />

levada por fuerza.<br />

III. Si los padres se concuerdan 4 con<br />

aquel que levó la manceba que era<br />

desposada con otro.<br />

Si los padres se concuerdan S con aquel que<br />

levó la fila 6 por fuerza , que era desposada<br />

con otro , pechen al esposo en quatro duplos<br />

quantol prometieron con la esposa , é<br />

aquel que la levó por fuerza sea siervo del<br />

esposo 7.<br />

IV. Si los hermanos concuerdan con<br />

aquel que levó su hermana por fuer-<br />

_ za en vida del padre ó ,d,:pues de<br />

su muerte.<br />

Si los hermanos consienten levar su hermana<br />

por fuerza , el padre vivo g, ó si lo<br />

saben, toda la pena é tod el dampno que<br />

deve ayer el forzador 9 , todo lo la an á<br />

ayer los hermanos fueras muerte. Mas si el<br />

padre muerto , los hermanos dan su hermana<br />

á alguno que la lieve por fuerza , ó<br />

la consienten que la lieven, por quanto " la<br />

casaron con vil omne contra voluntad de<br />

la manceba, ellos que la devien ondrar, deven<br />

perder la meetad de quanto " an, é d&velo<br />

ayer la manceba. E aquellos que esto<br />

Toled. y Malp. e. con él nunca mas.<br />

2 Camp. Bes. y Esc. 6. ambos.<br />

3 Malp. t . y B. R. y. fuyeren. Malp. 2. fugieren.<br />

B. R. fuiren. Camp. fogiren.<br />

4 Toled. y Malp. z. consienten sí aquel. Camp. y Esc. 5.<br />

concordan.<br />

5 S. B. B. R. r. 2. 5. y Ere. 6. se acordan. Malp. 2.<br />

consienten á. Esc. 2. 4. y Bex. se acuerdan. Esc. 5. se<br />

atorgan.<br />

6 Ese. 6. la fija ajena por forza.<br />

7 Malp. 2. Eic• r- y Toled. del esposo él é toda su<br />

buena.<br />

8 M. el padre vivo seiendo. Comp. El padre vivo, ó non.<br />

9 Ese. 5 . fuerzador.<br />

r O Ese, 2. 4 . y 6. lo deben haber.<br />

11 Ese. 6. y Bex. porque. Ese. 5. guando.<br />

2 2 M. de quanto .que an.<br />

/ 3 Exc. 2. y 4 . CInCtlaünta•<br />

1 4 Esc. 5. delante el iuiz é delantre 105 otros.<br />

TITVLO<br />

53<br />

fizieren reciban L. 13 azotes cada uno delantre<br />

24 los otros hermanos, que los otros<br />

hermanos teman esta pena ; é todos los ayu_<br />

dadores que fueren en esta fuerza " , ayan<br />

tal pena cuerno es puesta en la otra ley<br />

postremera. " del título , y el forzador sea<br />

siervo con todas sus cosas assí cuerno es de<br />

.suso dicho.<br />

V. Ley antigua. Qui lieva por fuerza<br />

17 la esposa aiena.<br />

Si, algun omne lleva por fuerza esposa ajena,<br />

el esposo hy la esposa deven a yer por medio<br />

" lo ' 9 que ha el forzador 2°, é partirllo por<br />

medio, é si non ha nada ó muy poco, sea<br />

dado por siervo á estos, é quel puedan vender,<br />

é que partan por medio aquel precio.<br />

E si este forzador ovo paria 2 con ella, deve<br />

seer tormentado.<br />

VI. 22 Si matan a' aluno daquellos que<br />

lievan la mugier por jUerza.<br />

Si algun omne matar á aquel que lleva la<br />

mugier por fuerza , non deve pechar ornizillo<br />

23 , ca lo lizo por defender castidad.<br />

VII. El Rey Don Flavio.<br />

Fasta quanto tiempo pueden seer acusados<br />

aquellos que lievan las muieres<br />

por fuerza 24.<br />

Los que fuerzan 25 las mujeres pueden seer<br />

acusados fasta XXX. anuos. E si por aventura<br />

se avinieren con los padres de la manceba "<br />

ó con la manceba de casar con ella , puédenlo<br />

fazer si quisieren , é depiles de XXX.<br />

anuos non lo puede nenguno acusar.<br />

VIII. Ley antigua 27 . Si el siervo lieva<br />

la mugier libre por fuerza.<br />

Convenible cosa es de fazer ley á los que<br />

son de venir sobre aquellas cosas que dub-<br />

5 Ese. 6. ayuda. Ese. S. forcia. fuerzia. E. R.<br />

y B. R. 2. forza.<br />

16 Bes. pustreinera. Malp. 2. postrimero.<br />

1 7 B. R. I. fuercia.<br />

18 Ere. 6. meo.... meo.<br />

1 9 Cump. Bex. y Ere. s. quanto a.<br />

a o Malp. 2. el forzador , é si non á nada.<br />

z r B. R. partiya con ella. Toled. y Malp. o. E si<br />

este forzador yogó con ella, deve recebir muerte.<br />

2 2 Esta ley VI. falta en el Toled.<br />

23 S. B. y Ese. omecilio. Malp. e. omecillo, B. R.<br />

Ese. 6. y Bex. homicio. Ese. 4 . ornicilio. Camp.y E. 5.<br />

omecio.<br />

24 Malp.<br />

por fuerza, é si los parientes della se acuer-<br />

2.<br />

dan sí casarla con él.<br />

2 .&.V.fuercia2n.. S. R..yy.B.rc.. Re :<br />

dee- la manceba ceba de ca-<br />

2 6 M. Malp.<br />

sar con ella,<br />

37 Ley antigua falta en Mal,. 2.


54<br />

DEL FVERO<br />

dan' los que son presentes. Doncas si los siervos<br />

levaren inuier libre por fuerza, sabiéndolo<br />

el sennor ó mandándolo, su sennor es tenudo<br />

de titzer toda la emienda por ellos assí<br />

la ley manda. Mas si lo fizieren sin<br />

cuerno<br />

voluntad del sennor, dévelos prender el iuez,<br />

dévelos sennalar en la fluente 2, é reciban<br />

demas CCC. azotes cada uno. Hy el siervo<br />

que se ayunta con la mugier que levó por<br />

fuerza , deve seer descabezado'.<br />

IX. Si el siervo lieva por fuerza la<br />

mujer que fue 4 sierva y es libre.<br />

Si el siervo lieva por fuerza la muier que<br />

fué sierva hy es libre, porque non son amos<br />

de un estado , sí fueren amos convenibles 5,<br />

si 6 quisiere el sennor del siervo, peche por<br />

él C. sueldos ; é si non quisiere , dé el siervo<br />

á la mujer que fue sierva , é assí que non<br />

se puedan casar 7 . E si por aventura se ayuntaren<br />

B é fizieren fijos ., el sennor del siervo<br />

deve ayer el siervo é sus fiios por siervos.<br />

E si el siervo fuere muy laydo 9, ó muy<br />

vil , é la mujer otra tal, el sennor del siervo<br />

deve dar tanto á aquella muier libre , quanto<br />

valiere el siervo ; hy el siervo deve seer<br />

batudo 1 ° de C. azotes , é desfollarle " muy<br />

layda . mientre toda la fruente , é 12 finque<br />

por siempre en poder de su ' 3 sennor por siervo.<br />

X. El Rey Don Flavio Rescindo 41<br />

Si el siervo lieva por fuerza la sierva<br />

ajena.<br />

Si el siervo lieva por fuerza la sierva ajena,<br />

reciba CC. azotes, é desfollale 15 la fruen-<br />

x Esc. duldan. Camp. dobdan.<br />

2 B. R. 2. Esc. 6. y Camp. fronte.<br />

Toled. y Malp. 2. descabezado, quier sea une, ó muchos.<br />

S. B. escabeszado. Camp. Etc. 2. y 4. escabezado.<br />

4 M. fuera. Camp. E. R. y S. B. fé. B. R. 3. fu.<br />

5 Esc. r. convenibres.<br />

6 Ese. 2. é si.<br />

7 Malp. 2. y Esc r. non puedan casar en uno.<br />

8 Esc. 2. y 5. ó ficieren.<br />

9 Ese. 5 . lado.<br />

xo Esc. S . y 6. batido.<br />

r Ese. S . desfolarlle.<br />

12 Esc. 2. é por siempre sea.<br />

1 3 l'oled. y Esc. 1. de su sennor primero.<br />

1 4 Esc. 2. sin autor ni nota.<br />

1 5 Exc. r. y 2. desfuéllenle. desfollarle. Be.r.<br />

desfulenle. Camp. enfolienli. B. R. 2. desfolenle. R.<br />

defuellenle.<br />

JVZGO<br />

te muy laydamientre, é sea partido " de la<br />

sierva, s si quisiere j7 efsennor de la sierva.<br />

XI. El Rey Don Flavio Rescindo.<br />

De<br />

los que engannan las fiias é las<br />

mugieres ajenas é las bíbdas.<br />

Toda cosa , porque val ménos nuestra vida,<br />

deve seer defendida " por ley. E por ende<br />

los que engannan las mujeres ó las fiias<br />

ajenas , ó las bibdas , ó las esposas 29, 15 por<br />

omne libre ó por mujer libre , ó por siervo<br />

ó por sierva , ó por otro omne qual que<br />

quiere, manteniente 2 ° que fueren provados 21<br />

en este malfecho, el iuez los deve prender<br />

á ellos é á los que los enviaron , é metellos<br />

en poder daquel cuya es la fija, ó cuya<br />

es la esposa , ó cuya es la mujer que engannáron<br />

, que faga dellos lo que quisiere. E<br />

aquellos que 22 casaron alguna mujer libre<br />

por fuerza sin mandado del rey , pechen<br />

V. libras doro á la mujer que fiziéron 23 fuerza<br />

, hy el casamiento sea desfecho , si la<br />

muier non quisiere consentillo.<br />

XII. De los omnes libres é de los siervos<br />

que ayudaron d levar la mugier<br />

por fuerza.<br />

Tod omne que ayudare levar la mujer por<br />

fuerza , si es omne libre , peche VI. onzas<br />

doro , y demas reciba L. azotes. E si fuere<br />

siervo , é lo fiziere con 24 voluntad de su<br />

sennor 25, el sennor peche por él quanto<br />

deve pechar el omne libre assí cuerno es<br />

de suso dicho 26.<br />

16 Camp. departido.<br />

17 Toled. Malp. 2. y Ese. I. si el sennor de la sierva<br />

non quisiere casalla con él.<br />

z8 Esc. 6. defesa.<br />

19 Etc. 1. 2. y Be.r. esposadas. M. esposas de sus esposos.<br />

20 Cantp. mantinenti que foren. M. mantenienti luego<br />

que sean provados en este mal.<br />

21 Ese. 1. 2. 4. y 6. de este malfecho..<br />

22 Toled. Malp. 2. y Esc. I. que se casaron con alguna<br />

manceba , ó con casada , ó con mugier libre &c.<br />

23 Toled. Malp. 2, y Exc. z. á quien fiziéron, ó fuéron<br />

fazer fuerza.<br />

24 B. R. 1. sen. S. B. Etc. 2. S. y Bex• sin.<br />

25 B. R. z. Ese. 2. y S. B. sennor, reciba ciento azoe<br />

tes , é si lo fizo con voluntad del sennor.<br />

26 Toled. y Esc. añaden: E si lo fizier sin voluntad<br />

de su sennor , reciba C. azotes.<br />

- •


IV.<br />

LIBRO III. TITVLO IV.<br />

11.111111n11nn<br />

TITOL DE LOS ADVLTERIOSI<br />

L sJ i la .muier faze adulterio con otro seyendo<br />

2 . con su marido.<br />

II. Si la manceba desposada faze adulterio.<br />

III. De la mujer casada que faze adulterio.<br />

IV. 'Si algunos matan los que fazen adulterio.<br />

V. Si el padre ó los parientes matan la fria<br />

que faze adulterio en su casa dellos.<br />

VI. Que los siervos non deven matar los que<br />

fallan faziendo adulterio.<br />

VII. Si la muier fuere á casa dotri por fazer<br />

adulterio , é si el adulterador la<br />

quiere tener por mujer.<br />

VIII. Si la muier libre faze adulterio por<br />

su grado con quien quiere.<br />

IX. Si la mujer libre faze 3 por su grado<br />

adulterio con el marido ajeno.<br />

X. Que los siervos é las siervas deven seer<br />

I. Si la muier faze adulterio con otro,<br />

seyendo 9 con el marido.<br />

Si algun omne fiziere adulterio con la mujer<br />

ajena por fuerza i°, é aquel que lo faze,<br />

si a fijos legítimos " en otra muier, este solo<br />

sea metido en. poder 12 daquesta muier forzada<br />

é sus cosas tinquen á los fiios legítimos.<br />

E si non oviere fijos ' 3 legítimos que<br />

devan ayer sus cosas, este 14 sea metido en<br />

poder del marido daquella muier con todas<br />

sus cosas , é vénguese en él cuerno él se<br />

quisiere. Mas si el adulterio fuere fecho de<br />

voluntad de la muier , la muier é el adulterador<br />

sean metidos en mano 16 del marido<br />

", é faga dénos lo que se quisiere.<br />

Toled. DE LOS ADVLTERIOS. En M. falta<br />

todo el epígrafe. En Malp. 2. DE LOS FORNAGA-<br />

DORES CON LAS MVGIERES FORNAGADE-<br />

RAS. .Esc. I. DE LOS ADVLTERIOS E DE LOS<br />

ADVETERA.DORES. E. R. Camp. Bex. S. B.<br />

B. R. 2.3. Ese. 2. 4. .5..y 6. DE LOSQVE FAZEN<br />

ADVETERIO.<br />

2 M. leyendo su marido bipo , y así en la ley.<br />

5 B. R.1. 2. Maip. 2 . y Ese. r. faze adulterio.<br />

4 Malp. 2. y Esc. r. sus, y así eta la ley.<br />

5 Malp. z. omne.... fiziere adulterio.<br />

M. faze adulterio , y así en la ley.<br />

7 Malp. 2. y Ese. e. de los sacerdotes é de los diáconos<br />

é de los clérigos , y así en la ley.<br />

8 Toled. Malp. 2. y Esc. 1. Si la mugier lazo adulterio<br />

con casado 6 con soltero , seyendo (Malp. 2. seyendo<br />

su marido) con su marido en la tierra 6 juera de la<br />

tierra.<br />

9 Ese..3. seyendo casada con sis marido. B. R. 3 . Se<br />

algun omne fezera adulterio eum moger ayena per forja.<br />

Toled. Malp, 2. y Esc. I. por fuerza , quier sea su<br />

É DE LOS FORNICIOS.<br />

SS<br />

tormentados por el adulterio de los 4 seri•<br />

nores.<br />

XI. Si el siervo es fecho libre por encrubir el<br />

adulterio.<br />

XII. De las cosas de los que fazen adulterio.<br />

XIII. De las personas que pueden acusar el<br />

adulterio.<br />

XIV. Si el omne libre ó el siervo .fiziere fo •<br />

-nicio 6 adulterio por fuerza con la mujer<br />

libre.<br />

XV. Si el osnne libre 6 el siervo , no lo sabiendo<br />

el sennor ó sabiéndolo, faze adulrio<br />

con la sierva ajena.<br />

XVI. De la sierva que faze adulterio 6 por<br />

fuerza ó de grado.<br />

XVII. De las mujeres del sieglo siervas 6<br />

libres.<br />

XVIII. Del fornicio de los 7 clérigos.<br />

II. Si la manceba 17 desposada faze<br />

adulterio.<br />

Si el pleyto del casamiento fuere fecho, que<br />

a de seer entrel esposo é la esposa , ó entre<br />

los padres, dadas las arras assí cuerno es "<br />

costumbre , y el pleyto " fecho ante testimonias,<br />

é depues la esposa 2 ° fiziere adulterio,<br />

ó se desposare 21 ó casare con otro marido;<br />

ella y el adulterador, ó el otro marido,<br />

el otro esposo sean metidos en poder del primero<br />

esposo por siervos con todas sus cosas.<br />

E todavía en tal manera " si el adulterador,<br />

ó aquel esposo, ó aquel marido, ó la muier<br />

non ovieren fiios legítimos; ca si los ()vieren,<br />

todas sus cosas deven seer de los filos legítimos.<br />

Mas todavía el adulterador, ó el marido,<br />

ó el esposo, é la esposa serán siervos daquel<br />

con quien fué primerarnientre esposada 23.<br />

Maridó en la tierra 6 non , é aquel quien lo lace á fijos<br />

legítimos &c.<br />

11 Ese. 5. de otra mugier.<br />

12. Malp. 2. y Ese. en poder del marido destz mujer,<br />

1 3 M. filos que.<br />

14 Camp. este forciador.<br />

15 Malp. o. y Ese. 1. en poder. S. B. B. R. 2. y<br />

Etc. S. en manos.<br />

16 Toled. y Malp. 2. del marido por siervos , é fisga.<br />

17 Tolcd. Malp. 2 . y Esc. e. la manceba 6 la billa, y<br />

así en la rúbrica.<br />

18 .Ese. 1. es costumbrado. B. R. 2. como es costombre.<br />

E. R. S. B. Camp. Bex. B. R. r.<br />

19 M. Malí?. I. 2.<br />

Ese, 1 . 2. 4. y 6. el pleyto sea fecho.<br />

zo Toled. Maip. 2. y Esc. s. la esposa ,.quier sea manceba<br />

, quier bibda. Ese. 5. la esposada lezer.<br />

21 M. ó se desposare otra VCZ con otro , o casare con<br />

otro marido.<br />

2, 23 '711. ',1,,(1,EMsf,;11, y<br />

gada de sus<br />

el.<br />

5: yt. 31 ,r sTanfe. r'd' (:ci spu oe sasida, é sea entre-<br />

é de guamo' diera al esposa,<br />

Gg


56<br />

III. De la ouier casada que faze<br />

adulterio.<br />

Si la mujer casada faze adulterio , é non<br />

la prislesen I con el adulterio 2, el marido la<br />

acusar antel iuez por sennales é por<br />

puede<br />

presumpciones é por cosas que sean convenibles.<br />

E si pudiere seer mostrado 3 el adulterio<br />

connozuda mientre 4 , la mujer é el<br />

adulterador sean metidos en poder del ma-<br />

rido 5, assí cuerno es dicho en la ley de suso,<br />

é faga dellos lo que quisiere.<br />

IV. Si algunos matan los que fazen<br />

adulterio.<br />

Si el marido ó el esposo mata la muier<br />

hy el adulterador, non peche nada por el<br />

°inedia 6.<br />

V. Si el padre o los parientes matan<br />

la fila que faze adulterio en su casa<br />

Si el padre 7 mata la fiia que faze adulterio<br />

en su casa del padre, non aya nenguna<br />

calonna B ni ninguna pena. Mas si la non<br />

quisiere matar, faga della lo que quisiere é<br />

del adulterador , é sean en su poder. E si<br />

los hermanos ó los tios 9 la fallaren en adulterio<br />

depues de la muerte de su padre, áyanla<br />

en poder á ella y al adulterador, é faltan<br />

dellos lo que quisieren.<br />

VI. Que los siervos non deven matar<br />

los que fallan fa' ziendo adulterio I°.<br />

Assí cuerno nos otorgarnos " á los padres<br />

que puedan matar á los que fazen adulte-<br />

e 6. prisieron. B. R. priseren. Ese. j. y 5. en el.<br />

B. R. 1. y 2. enno adulterio.<br />

2 Efe. r. Malp. 2. Ber. y Camp. adulterador. Ese. 6.<br />

adultador , y así otras veces.<br />

g M. y Malp. 2. demostrado. Bere. B. R.3 y Esc. 6.<br />

probado.<br />

4 Tole d. S. B. B. R. r. Malp. 2. Ese. I. 2. y 4 . connoscidamientre.<br />

Ese. 6. cunucidamientre. Cant.p. y Bex.<br />

conocidamientre.<br />

5 B. R. r. Malp. 2. y Esc. r. marido della.<br />

6 Toled. Malp. 2. y Ese. nin muerte non<br />

reciba por ello.<br />

7 Toled. Malp. 2.y Ese. 1. Si el padre sabe de cierto<br />

que la fija fize adulterio en su casa del padre , é la mata<br />

, non aya &c.<br />

8 Esc. 6 columna. Malp. 2. Cany. y Ese. 5. non<br />

aya ninguna pena ni ninguna calonna.<br />

9 B.R. tiyos. S. B. Ese. 1. 2.4. Malp. 1. 2. B. R. 2.<br />

y .Bc.r. fijos. L'ami,. fillos.<br />

lo Tole.d. Malp. 2. y Esc. a. adulterio con sus roznaras,<br />

y así en la rúbrica.<br />

c B. Malp. 2. y Ese. 4 . atorgamos. B.R. s. y E. R.<br />

aurorzarnos.<br />

Ese. 6. y Be•.<br />

12<br />

acordamos.<br />

:l'oled. Malp. 2.<br />

p arientes.<br />

y Ese. 1. á los padres et á los<br />

DEL FVERO J VZG.0 •<br />

rio en su casa ,.otrosi. ' 3 defendemos á los<br />

siervos que los 14 fallaren en adulterio<br />

" que q<br />

non los maten ; mas maridamos que los tengan<br />

en guarda fata que los presenten 16 al<br />

sennor de la casa ó al iuez Ilue los ppene<br />

segund gund la ley.<br />

VII. Ley antigua. Si la mujer :s fuere<br />

¿ casa dotri por fazer adulterio, é<br />

si el adulterador la quier tener por<br />

mujer.<br />

Si la muier viene á casa aiena por fazer<br />

adulterio, é el adulterador la quiere ayer por<br />

muier, é los padres 19 lo otorgan '°, aqueste<br />

dé por arras á los padres de la manceba 21<br />

quanto ellos quisieren , ó quanto él se aviniere<br />

con la manceba, é la manceba non herede<br />

22 en la buena 23 de su padre con sus<br />

hermanos, si los padres non quisieren.<br />

VIII. Ley antigua. Si la mujer libre faze<br />

adulterio por su grado con quien"<br />

se quisiere;<br />

Si la mujer libre faze adulterio con algutr,=,<br />

omne de su grado, el adulterador áyala por<br />

muier sis quisiere ; é si non quisiere , tórnese<br />

ella á su culpa , que fué fazer adulterio<br />

de 25 su grado.<br />

IX. Ley antigua 26. Si la mujer libre<br />

faze adulterio con el marido aieno.<br />

Si la mujer 27 puede seer provada que faze<br />

adulterio con marido aieno , sea metida en<br />

poder de la muier daquel marido con quien<br />

fizo el adulterio, que se vengue 28 della cue-,<br />

mo 29 -se quisiere.<br />

1 3 Ese. r. así defendemos.<br />

1 4 Ese. 2. y 5. que los que fallaren.<br />

15 Toled. Malp. 2. y Esc. 1. en adulterio en la s casas<br />

de sus sennores.<br />

x6 B . presienten.<br />

1 7 Toled. Malp. 2. y Ese. r. al iuez, et pues que el<br />

pecado les fuere provado , que los pene segund la ley.<br />

Toled. Malp. 2. y Esc. e. Si la manceba 6 la bibdoz,<br />

y así en la rúbrica.<br />

19 Ese. S . los parientes.<br />

20 Ese. 6. y Bese. otorgaren.<br />

21 M. lo que ellos.<br />

2 2 B. R. I. Ese. 4. y Malp. 2. heriede.<br />

23 Ese. 4. y 6. en la buena de sus hermanos. .Malp. r.,<br />

en lo del padre buena ninguna con los hermanos. 2.<br />

heriede con sus ermanos si Ese. 2 . de sus padres• B. R. ,5-•<br />

en la buena con sos hyrmanos.<br />

24 Toled. Malp. 2. E. R. e. y S. 13. con quien quiere.<br />

Ese. I. 2. 4. 5. y 6. con quien quisiere. Bes, con alguit<br />

omite.<br />

2 5 Carnp. Beir. y Ese. s. por.<br />

26 Ese. 5. y 6. sin autor ni oota•<br />

27 S. B. y Esc. 2. la mtigiet<br />

28 Ber. viengue, E. R. cPrs vingue.<br />

29 .5.. y comp. ►ieriiv quisiere.


LIBRO. III.<br />

X. Antigua Que los siervos é las<br />

siervas deven seer tormentados por<br />

el adulterio de los sennores.<br />

Por ror el adulterio 2 del sennor é de la sennota<br />

deven "seer tormentados los siervos é<br />

las siervas fasta que sea sabida la verdad.<br />

XI. El Rey Don Flavio Rescindo 3.<br />

Si el siervo 4 es fecho libre por encrubir<br />

.el adulterio.<br />

N alguno fizier su siervo 6 su sierva libre<br />

por tal que encruba 5 el adulterio 6, atal libertad<br />

7 non vala , que non sea 'tormentado<br />

que 6 diga la verdad del adulterio.<br />

XII. De las cosas de los 9 que fazen<br />

adulterio.<br />

En la ley de suso avemos establescido que<br />

la muier que faze adulterio , ella hy el adul-<br />

-terador deven seer metidos en poder del marido<br />

della. Mas porque los 1 ° iuezes dubdan "<br />

muchas vezes que deven fazer de sus cosas<br />

dellos , por ende establescemos assí que si el<br />

marido della pudiere mostrar el adulterio<br />

connocidamientre 12 , é la muier que faze el<br />

adulterio y el adulterador si non ovieren<br />

filos legítimos dotro casamiento, toda la heredad<br />

dellos é sus personas sean metidos en<br />

poder del marido daquella muier que fizo el<br />

adulterio. E si el adulterador a 13 fijos legítimos<br />

dotro casamiento , los filos deven<br />

ayer la heredad 14 del, é la persona dél solamientre<br />

sea metida en poder del marido 15.<br />

E si la muier a fijos legítimos dotro casamiento<br />

dante "ó depues , los fijos del primero<br />

casamiento deven ayer el quinnon de<br />

Camp. Bex. y Ese. 5: sin. autor ni nota,<br />

a Toled. Malp. 2. y Ese. 1. por la sospecha del adulterio.<br />

g B. R. 2. y Exc. g. afiadeni Ley antigua.<br />

• 4 Malp. 2. y Ese. El siervo 6 la sierva.<br />

5 Esc. s. encuebra. .111alp. 1. 2. Camp. Bex. y B. R, z.<br />

encubra. B. R. 2. encobra.<br />

6 Malp. 2, el adulterio de sus sennoras.<br />

7 Toled. Malp. 2. y Ese. 4 . libredad. Camp. libredat.<br />

B. R. 2. libredat. B. R.. J. liberdad.<br />

8 M. troaque diga la verdad del adulterio. B. R r. y 2.<br />

que diga toda la verdad. Esc. 2. fasta que. E. R., y<br />

.Esc. 5. que non diga.<br />

9 Toled. Malp. 2. y. Esc. r. de los casados.<br />

I o Toled. Malp. a. y Ese. I. algunos alcaldes.<br />

Ese. s. dultan. Esc, 1. dubdaban.<br />

12 S. B. Ese. r. 2. y 4. conoscidamientre.<br />

z3 Esc. 6. obere. B. R. 3. adulteriador a.<br />

x 4 Esc. 6. y Bex. sua bona. Esc. s. y Camp. sua he.<br />

Tedat.<br />

r 5 Toled. Maly. 2. y Ese. J. del -marida- daquella mu-<br />

- gier que fizo adulterio. •<br />

16 Esc. 5 . ¿lotes. Bex. y Esc ante. Malp, 1".<br />

Etc. de ante.<br />

17 Toled. Ese. .r. y Malp. 1. del .maritía .por tal plpy-<br />

TITVLO IV.<br />

la heredad departidamientre en su poder,<br />

hy el quinnon de los otros filos, que ovo depues<br />

que fizo el adulterio , sea en poder del<br />

marido ", é délo á los filos depues de la<br />

Muerte della. E todavía en tal manera que<br />

pues que la mujer que fizo el adulterio fuere<br />

" en poder del marido , por nenguna manera<br />

19 non se ayunte carnalmentre uno 23<br />

con otro , ca si lo fizieren , el marido non<br />

deve ayer de las cosas della nenguna cosa;<br />

mas dévenlo ayer los filos legítimos; é si non<br />

oviere fijos , dévenlo ayer los herederos mas<br />

propinquos .". E otrosí mandamos guardar<br />

esta ley en aquellos que son desposados.<br />

XIII. Ley antigua nuevamientre 22<br />

enmendada. De las personas que<br />

pueden acusar el adulterio.<br />

1Di la ley no tormentar 23 el mal que es fecho<br />

, los malos é los sandios 24 non dexaran<br />

de fazer mal. E porque las mujeres que se<br />

'despagan de sus maridos, muchas vezes fa-<br />

, zen adulterio , é fazen á sus maridos seer<br />

sandios por algunas yerbas que les dan , é<br />

por algun malfecho , assí que maguer que<br />

ellos saben el adulterio de la muier, non 25<br />

Jo puedan acusar, nin se pueden quitar de<br />

su amor della: hy esto devemos aquí guardar<br />

26 , que si aquella mujer y el marido an<br />

filos legítimos , aquellos pueden el adulterio<br />

de su madre acusar 27, assí cuerno el marido<br />

lo podríe acusar. E si non 28 ovieren fiios<br />

, ó non son de tal edad que esto puedan<br />

complir , los parientes mas propinquos<br />

del marido la 2 9 pueden acusar: que por ventura<br />

la mujer non mate el marido, ó la buena<br />

non 3 ° se pueda á los fijos perder, ó á los<br />

propinquos , mientre 32 el adulterio non es<br />

vengado. Todavía en tal manera, que si el<br />

adulterio de la mujer pudier seer provado 32<br />

to que lo non hereden depues de la muerte dél , si non<br />

aquellos sus filos que ovo della. E todavía en tal manera.<br />

18 M. se fuere. B. R. i. si fuere. Exc. 6. Bex'. y<br />

Camp. for.<br />

09 Ese. 2. guisa. Esc. 4. cosa.<br />

20 B. R. I. 2.3, Ese. 1. 2. 3 4. s. 6. Malp. Camp.<br />

E. R. Bel-. y S. B. con ella.<br />

• 22 12 MEsael.p4. .211.0,v,aEmisecn.tra..propinquos della.<br />

• 23 B. R. 1. 2. Malp. 2. Esc. 4. 5. y Camp. tormenta.<br />

Malp. r. S. B. Ese. s. 2. y Bex. tormienta. B. R. s.<br />

atormienta.<br />

24 31-121p. sendios. B. R. 2. sandeos.<br />

25 M. y Malp. 2. non la.<br />

26 Etc. 5. aguardar. B. R. 2. gar. dar.<br />

27 Ese. 2. demandar.<br />

28 Etc. 5. é si non quesierenon<br />

los , 6 non fueren<br />

.de tal eidad que esto puedan c<br />

29 Malp. 2. Bes. y Esc. 6. lo.<br />

so Ese. 1. 2. 4. 6. y Bes. non se pierda á los filos<br />

6 á los. Camp. non se perda-<br />

: 3 r Mal!), 2. mierra. Esr• s. 2.<br />

y 4. mientra. B. R. 2.<br />

y Esc. 6. mentre.<br />

31 Ese. s. mostrado,<br />

Gg 2


JU ZGO<br />

s que fizo depues que ra , pues quel recibiere por siervo, poi- pena<br />

por ellos , los filo q<br />

fizo el adulterio los propinquos, si los fi- deste fecho sea sierva cgil_ todas<br />

sus cosas<br />

ayan su buena depues de de los<br />

ios non °viere<br />

su muerte. Mas si los filos non son de tal<br />

que puedan acusar el adulterio de<br />

leadanti 2adre , los mas propinquos 3 del marido<br />

que mostraren el adulterio de la muíer<br />

, deven ayer la quinta parte de la buena<br />

de la mujer por su trabayo , é las otras quatro<br />

partes ayan los filos. E si los parientes 4<br />

mas propinquos del marido ó los fijos non<br />

quisieren acusar el adulterio por el amor de<br />

la madre, por don , ó por negligencia,<br />

pues que o el rey sopiere , él deve estableszer<br />

quien faga 5 este negocio , é deve<br />

ayer el quinto de las cosas de la mujer aqueste<br />

que fiziere aqueste negocio por su trabajo.<br />

Mas porque el adulterio de la mugier gravemientrc<br />

puede seer provado por personas<br />

libres , porque este pecado suele seer fecho<br />

mucho 6 en escuso, por ende mandarnos que<br />

guando se non pudiere mostrar por personas<br />

libres el adulterio , aquellas personas de suso<br />

dichas que acusan el adulterio , fagan demandar<br />

la verdad por los siervos é por las<br />

siervas del marido 7, é digan 8 la verdad antel<br />

juez.<br />

XIV. Si el omne 9 libre ó siervo fiziere<br />

fornizio I° o adulterio por fuerza con<br />

la mujer libre.<br />

16 DEL FVER O<br />

59<br />

herederos mas proistnquos '7.<br />

XV. Si el omne libre ó siervo , no lo<br />

sabiendo el sennor, faze adulterio<br />

con la sierva ajena.<br />

Si alguno faze adulterio por fuerza con sierva<br />

aiena , si lo fiziere en casa de su sennor<br />

ó fuera de casa ", si es siervo , reciba CC.<br />

azotes , é si es libre reciba L. 16 azotes 1 ' é<br />

denlas peche XX. 20 sueldos á el sennor de<br />

la sierva. Mas si el sennor lo mandó al siervo<br />

que fiziere adulterio con la sierva aiena ,<br />

che tanto por él , é 21 sufra aquella pena<br />

qual 22 es de suso dicha por el omne libre.<br />

XVI. .De la sierva que faze adulterio<br />

913.<br />

Si la sierva fiziere por su grado adulterio<br />

fuera de casa del sennor , el sennor a poder<br />

24 de vengarse en su sierva solarnientre.<br />

Mas si el omne libre ó siervo faze adulterio<br />

con la sierva por su grado de la sierva<br />

en la casa del sennor 25, el omne libre reciba<br />

C. azotes, si la sierva fuere buena ; é si<br />

la sierva fuere vil, deve ayer 26 L. azotes, é<br />

nenguno non ge lo deve retraer 27.<br />

S algun omne ir fiziere iere por fuerza fornicio<br />

adulterio con la " mujer libre, si el omne<br />

es libre reciba C. azotes , é sea dado por<br />

siervo á la mujer que fizo 13 fuerza ; é si es<br />

siervo , sea quemado en fuego. Hy el omne<br />

libre que por 14 malfecho fuere metido<br />

en poder de la mujer , en ningun tiempo<br />

non " pueda casar con ella. E si por aventura<br />

ella se casar con él en alguna mane,-<br />

Toled. 13. R. a. S. B. Malp. 2. Ese. r. j. 4. S.<br />

y Camp. ganó. E. R. B. R. 3 Esc. 2. 6. y Bex. obo.<br />

a B. R. r. eidat. Esc. 6. idade.<br />

3 M. propinquos parientes.<br />

4 B. R. r. S.13. Ese. 1. 2. 4.y 6. los propincos ó los<br />

Los non.<br />

5 Malp. .r. y 2. quien siga.... siguiere.<br />

6 Toled. Malí,. 2. y Ese. r.<br />

S. B.<br />

muchas veces á escuso.<br />

mucho a escuso. Ese. 6. y Bex.<br />

B. R. r. Esc.<br />

mucho ascuso.<br />

2. mucho en ascuso.<br />

7 Toled. Malp. 2. y Ese. r. del marido , é sean metidos<br />

a qiiestion antel alcalde fasta que sea sabida la<br />

verdar.<br />

8 Ere. 2. y 4. é de el mandado del.<br />

ante. Malp. y E. R.<br />

Bex. B. R. 1. y 2. del marido ante el.<br />

9 Toled. 11.fillp. a. y Esc. 1. Si el Orne libre 6 el siervo<br />

ficiere<br />

adulterio por fuerza con la manceba 6 con la<br />

Libda , y así en la rúbrica.<br />

ro S. B. Esc. 1. 2. 4.<br />

13. R.<br />

5. Bex. Carnp. E. R.<br />

t. 2. y 3 . Malp. 1. 2.<br />

ficiere adulterio.<br />

1 1 M. Si algun omne libre ó siervo.<br />

a Toled. y Esc. .r. manceba ó con la bibda 6 con.<br />

3 Ese. 6.<br />

el f<br />

levó por furza..<br />

ornido.<br />

Comp. que fezo por forcia<br />

R, r.<br />

Malp. 2. por tal mal fecho.<br />

XVII. 28 El Rey Don Flavio Rescindo.<br />

De las mujeres del sieglo 29 siervas o<br />

libres.<br />

Si alguna mujer libre es puta en la cibdad<br />

públicamientre , si fuere provada 3° por mu-<br />

1 5 Ese. s. non sea poderoso de casar con ella.<br />

16 Ese. 5. de sus parientes.<br />

17 Malp. .r. Cainp. Bex. S. B. Ese. .r. 2 . y 6. "oraden:<br />

dél. Malp. 2. y Ese. della.<br />

18 Toled. Malp. 2. y Ese. r. é lo prisieren con ella.<br />

19 S. B. cinquoanta. Ese. 4. cincuaenta.<br />

20 Ese. 5. vinte.<br />

21 M. ó sufra.<br />

2 2 S. B. y Malp. 2. que es.<br />

23 Toled. por fuerza. Ese. e. y Malp. 2. por fuerza 6<br />

de grado.<br />

24 Ese. 5. puedier. B. R. g. podier.<br />

2 5 Toled. Malp. 2. y Exc. .r. é lo prisieren con ella, y<br />

es. S. B. y Esc. 5. del sennor y es libre , reciba. Exe,s•<br />

si es siervo reciba CC. azotes , é si es libre.<br />

26 Esc. 1. recebir. Camp. recibir.<br />

27 B. R. r. aretraer. Malp. 2. retraer, é si fuere• siervo<br />

reciba CL. azotes.<br />

28 Esta ley es XVI. en el M. Toled.. dice : De las<br />

putas 6 siervas, é si el akall por ne gli gencia I" las<br />

requiriere. En Esc.- t. y Malp. a. .,01<br />

las putas libres 6<br />

siervas, é si el alcalde isOncla non las 'esqui.'<br />

riere, y así en la rúbrica. ica.or_ P<br />

29 Ese. S. reglo.<br />

CaniP• !kr.. prOvada muchas veces.


LIBRO. III.<br />

muchas 5rezes1 1 recibe y muchos-onmes sin<br />

vergiienza_i, esa tal inuier dévela prender el<br />

sennor` d1. la cibdad , é tnindel 2 dar. CCC. 3<br />

azotes delante el pueblo , é depues déxenla 4<br />

por tal pleyt9 que "nunqua mas, ,la_ fallen<br />

en tales cosas. E si depues la connoscieren<br />

que hy torna dénle CCC. azotes de cabo,<br />

é dénla por sierva á algun mesquino 5 , é<br />

nunqua Mas entre en aquella cibdad. E .si<br />

esta inuier faze aquella cosa 6 de voluntad<br />

del padre ó de la madre, que .pudiessen bevir<br />

daquello que ella ganara 7, hy esto pudiese<br />

ser .provado contra ellos, cada uno delos<br />

reciba C. azotes. E si fuere sierva , é bi-<br />

'viere en la cibdad assí cueino es dicho de<br />

suso, préndala el iuez, é mande! dar CCC.<br />

azotes ante 8 todo el pueblo é desfuéllenle<br />

9 la fruente , é dénla 4 -su sennor por tal<br />

pleyto , que la envie 'morar' luenne Le de la<br />

cibdad , ó que la venda en tal logar que<br />

mas non torne 11 á la cibdad. E si por aventura<br />

non la quisiere venden ni enviar fuera<br />

de la villa , y ella tornare fazer esto de<br />

cabo , el sennor reciba L azotes , é la muger<br />

sea dada por sierva á álgun mesquino<br />

á quien mandare el rey el conde '2,<br />

el duc , assí que depues " nunqua entre<br />

en la •cibdad .24. E si, por -ventura de voluntad<br />

del sennor fiziere adulterio por le<br />

fazer ganancia , y esto ,fuere provado el<br />

sennor reciba tantos IS 'azotes cuerno es de<br />

suso dicho de la sierva. Otrosí mandamos<br />

guardar daquellas que fazen fornicio publicana<br />

mientre IP por las villas, ó por los . burgos<br />

17 ; mas si por ventura el juez por negligencia<br />

ó por ayer non quisiere pesquirir<br />

esta cosa, 6 vengarla ' 8, fagal dar el sennor<br />

B. R. r. Ese. s. 6. Camp. y Bex. sin vergonza así.<br />

S. B. Maly. 2. .Esr. r. y 4. vergiienza así.<br />

2 Malp. 2. B. R. 2. 5. Bex. S. B. EfC. 2. 4. y 6.<br />

é sea ferida de. Ese. s. sea firida.<br />

3 Malp. 2. Toled. Ese. r. y 5. C. azotes.<br />

4 M. destérrela.<br />

5 Esc. 6. mezquino.<br />

6 Esc. 2, nemiga. -<br />

7 M. ganarle. •<br />

8 ante todo el pueblo falta en M. B. R. y Canzp.<br />

S. B. Ese. 2. 5. y 6. CC. azotes.<br />

9 Ese. 6. desfuengella. Camp. esfollenli. desfuelenle.<br />

Ese. s. desfuellengela.<br />

IQ S. B. y Esc. 4. fuera luen. *Esc. r. fuera leerte.<br />

.E.S,• 6. luenne morar della villa. B. R. 2. longe. B. R.3<br />

luenge. •<br />

11 Esc. 6. tuerne maes á Ha cidade.<br />

ra Esc. .r. cuende.<br />

13 Esc. 2 . depues non non sea fallada mas en la cibdat.<br />

14 Desde aquí adelante falta una hoja en el M.<br />

que comprehende hasta la palabra parentesco de 14 ley<br />

II. del tít. siguiente, y en lo que falta se ha tomado<br />

el texto de Malp. Los<br />

Malp. 2. CCC. azotes. B. R. 5. el sennor tantos receba<br />

da azotes.<br />

16 Esc. s. encobiertamente. S. B. Malp. 2. B. R. r. 3.<br />

Ese..5". y. + pnblicamientre. Ese. 6. públicamentre.<br />

1 7 Malp. 2. y Esr, r. por los burgos é por las aldeas;<br />

mas si. Ese. 5 . buergos. Camp. oteros.<br />

1 8 Bex. verisat.<br />

TITVLO IV.<br />

59<br />

ciento azotes , é peche demas XXX. sueldos<br />

á quien mandare el rey.<br />

XVIII. Del fornido de los cle'ri-<br />

20<br />

_ gos .<br />

Q uanto mas 21 el príncipe manda guardar<br />

castidat, tanto mas la manda guardar á<br />

sus ministros. E nos devemos nos esforzar<br />

de poner término á los que quieren fazer mal,<br />

quanto mas querernos fazer placer á nuestro<br />

sennor. E por esto mandamos nos que<br />

el sacerdote", ó el diácano 24, ó el subdiácano<br />

que se aiuntare con la bibda , ó con<br />

la vírgene 25, ó 26 con otra mulier qualquiere,<br />

ó por casamiento, ó por adulterio, ruanteniente<br />

quel obispo ó el iuez lo sopiere, luego<br />

lós faga partir, é pules 27 que este fuere metido<br />

28 en poder de su obispo 29, metal en un logar<br />

de penitencia, é fáganle 3 ° cuerno manda<br />

el decreto ". E si esto non fiziere el obispo,<br />

peche dos libras de oro al rey , é demas que<br />

faga Meiorar 32 , é si no lo pudiere meiorar<br />

el obispo , llame' al concejo 33 , ó lo diga al<br />

rey: 'E las mugieres que este mal ficieren, reciba<br />

cada una ciento 34 azotes, é famas non<br />

se mescan 35 con ellos. Y el obispo guarde<br />

la sentencia de los decretos assí‘ en los omnes<br />

, corvó en las- mugieres por tal pecado.<br />

-Mas en 36 -vengar tales pecados , ó en<br />

acusar , 'non 37 darnos ende poder á todo<br />

omrie , fueras si fuere el pecado muy ma-<br />

-nifiesto 38 , ó si fuere acusado ó provado,<br />

porque no entiendant ningunos que nos querémos<br />

ir contra los mandados 39 dellos santos<br />

padres.<br />

19 Malp. 2. y Ese. 1. el conde de la cibdad.<br />

20 Malp. 2. y Ese. I. de los sacerdotes, 1 de los<br />

720s , é de los clérigos.<br />

21 Esc. 1. la ley de Dios manda. LSI'. 6 Quanto maes<br />

el príncipe deve Bardar castidat , tanto mas.<br />

2 2 Malí,. 2. los ministros Esc. 5 . á sus ministradores.<br />

23 Toled. ESC. I. 2.y 4. sacerdot.<br />

24 Camp. diágano ó el lubdiagano.<br />

25 Ese. 5. virgo.<br />

26 Toled. mortga. En B. R. .t. Esr. 4. 5. 6. Camp.<br />

y Bex. con monja ó con penitencial. Malp. 2. 6 con monja<br />

6- eón penitencial.<br />

27 Malp. 2. é pues que este fuere en poder de su obispo<br />

metudo.'<br />

28 rola. y S B. metudo.<br />

29 E. R. y Ese. 6. bispo.<br />

3o Ese. s. fáganla. B. R. 3. é faltan cuerno.<br />

Esc. 6. los derechos.<br />

3z Malp. 2. mejorar luego esto. S B. y B. R. 1. meíorar<br />

esto. Esc. s. 2. 4. y 6. é si non pudiere el obispo mejorarlo<br />

, lame el conseio.<br />

33 Malp. 2. llame al concejo de su logar , é digagelo<br />

6 lo diga al rey.<br />

34 S. B. Efe. 2. 4. 6. y Be.V. docientos.<br />

3 5 Malp. 2. mesclen. Ese. 2 . mesquan. Bre. 6. volvan.<br />

Lir. 5 . y Camp. mezcan.<br />

36 Ese. 5. por vengar.<br />

non mandamos ende ayer poder á tot<br />

37 Ese. y 6.<br />

omne.<br />

Camp. manifesto. B. R. 2. manefestado,<br />

inanchniientr,s.<br />

39 Ese . I. y B. R.


6o<br />

DEL FVERO JVZGO<br />

V. TITOL DE I LOS ADVLTERIOS CONTRA NATVRA,<br />

E DE LOS RELIGIOSOS, E DE LOS SODOMITAS.<br />

De los casamientos que son fechos en adulterio<br />

ó en parentesco.,<br />

II. De los casamientos que son fechos en adulterio<br />

ó en parentesco., ó con las sagradas<br />

vírgines , o con bibdas , ó con penetenciales'.<br />

III. De los varones é de las mulleres que<br />

I. El Rey Flavio Rescindo.<br />

De los casamientos" que son fechos en<br />

adulterio o en parentesco.<br />

Nengun omne non ose 4 casar ni ensuciar<br />

por adulterio con, la esposa 5 de su padre e,<br />

ó con alguna que fué su mugier 7 de sus<br />

parientes, ó con alguna que es del linnage de<br />

su padre 6 de su madre , ó de su avuelo 8<br />

6 de su avuela , ó con parienta 9 de su mulier<br />

fasta VI. grado l°, fueras ende " aquellas<br />

personas que eran ya 2 ayuntadas por mandado<br />

del príncipe antes que esta ley fuese 13<br />

fecha, non deven a yer 14 estos pena por<br />

esta ey. E otrosí mandamos .esto guardar<br />

á las mugieres. Et todo aquel que veniere<br />

contra esta constitucion ' 5 , el juez los departa<br />

luego , é los meta en algunos monesterios<br />

" o " fagan siempre penitencia, é lo<br />

que a de seer fecho de sus cosas dítelo la<br />

ley de suso.<br />

x Torea. DE LOS QVE YAZEN CON LOS 011- -<br />

NES. lifa/p. 2. DE. LO QVE NON CONVIEN DEL<br />

CASAMIENTO E DE LOS QVE FAZEN ADVI-<br />

TERIO CON LOS VARONES. Camp. S.B. B. R. r. 2.<br />

Bes. Esc. 2. y 4. DE LOS QVE CASAN CON LAS<br />

PARIENTAS , E DE LOS QVE DEXAN EL HA-<br />

BITO DE RELIGION, E DE LOS SODOMITICOS.<br />

Esc. 1. DEL CASAMIENTO DEVEDADO E DE<br />

LOS SODOMITICOS. Esc. 5. DE LOS CASAMIEN-<br />

TOS DE LAS PARIENTAS , y en lo denlas corno S. B.<br />

E. R. DE LOS BARONES E DE LAS MVGIERES<br />

QVE DEXAN SOS PANNOS E LA CIRCINADV-<br />

RA DE LA ORDEN.<br />

penit B. R, r. Esc. 4. 6. y Malp. 1. penedenciales.<br />

enciales.<br />

S. B.<br />

g Esc. s. sus.<br />

4 Bes, non se ose. B. R. ,5*.<br />

5<br />

non ose.... nen ensuciarse.<br />

Esc. r. muyer de su padre ., o la que fué de sus<br />

parientes.<br />

6 Ere. 5. de su pariente.<br />

7 Exc. 2. y 6. o.<br />

Bes, y Esc.. 5. fus muier.<br />

• 8 Etc.s. y 6. abolo...., abola , parientas.<br />

9 Malp. 2. Ó con su parienta.<br />

lo Esc. 1. fastal VI. grado. Con?. VII. Esc. 6. seto,<br />

U Malp. fueras en aquellas personas.<br />

- dexan los pannos et la cercenadura de<br />

la órden.<br />

IV. Del enganno que fazen las bibdas.<br />

V. De los omnes que yacen con los omnes.<br />

VI. De los sodomíticos.<br />

VII. De los que yacen con las mugieres do<br />

los 3 padres é de los hermanos.<br />

II. El Rey Don FlaviaRescindo.<br />

De los casamientos que son fechos en<br />

adulterio o.en parentesco ó con<br />

las sa gradas vírgines , con las<br />

bibdas , 6 con penetenciales 18.<br />

En 19 todo nuestro regno los malos 2° fechos<br />

que son pasados, nos fazen poner ley<br />

de justicia á los que son de venir , ca muchos<br />

omnes se casan con vírgines sagradas<br />

, ó con bibda profesas 2/, á con sus<br />

parientas , á por _fuerza , ó por voluntat,<br />

y ensucian cuerno non deven la castidat<br />

que era dada 22 á Dios y el parentesco. E por<br />

ende defendemos por Dios é por: la nuestra<br />

23 fe que daquí adelantre nenguno non<br />

se case con ;virgen 2 4 sagrada , nin con bibda<br />

dórden 25, nin con. su parienta , nin 26 con<br />

otra mujer, onde,sea•fecho de mala 2 7 nombrada<br />

28 , nin por fuerza, nin por su voluntad<br />

, que atal casamiento non puede seer<br />

verdadero 29, que el bien se torne en mal, é<br />

su falso casamiento sea tornado en fornizio.<br />

E si este pecado' daquí adelantre algun omne<br />

de nuestro regno , á 3 ° alguna muier lo osar<br />

12 Ese. 6. contenidas é ayuntadas. B. R. 2. eran hy.<br />

1 3 Malp. 2. Bes. y Esc. 2. fué. B. R. 2. fiase.<br />

1 4 Ese. 6. ser estos penados.<br />

x5 S. p. institucion. Ese. 1. contra esta ley y contra<br />

esta. Esc. 6. y B. R. 2. constituizon.<br />

16 Ese. 6. monesteyros. Ese. s. menesterios. Bes. monasterios.<br />

17 B. R. r. Bes.' y Ese. g. hu. Carnp• et.<br />

1.8 Esc.. s. penenciales. Camp. Malp. B. R.-2. y 3. per<br />

nedenciales. Bex. y Esc. penitenciales.<br />

19 Esc. 1. El Rey Don Réquereda á todas las provin..<br />

cias de nuestro regno. Los malos fechos. . •<br />

- 20 S. B. y B. R. z. malfckos.<br />

21 Exc. z. confiesas. Ese. porfesas.<br />

era dada de Dios.<br />

24 S. B. Ese. 4. y lila'<br />

25 dorden , nin con penitencial,nin40/2: " parienta.<br />

•26 ,1.1. B. y Ese. 6. nin con peneterwjakozln. B.R.<br />

Exc. 4. nin con penedencial , nin.<br />

27 M. de , la mala nombrada., I ír.tx _ • ,<br />

2 g S, ,R. 1 . g. Ese. 6, Ca»,,0.0ex. 44/npaaa. Zse. 5.<br />

nombradía.<br />

29 Bes. trérdadeirp. ,77 •<br />

20 S. B. B. R, x. 2. 6. Bes.," Camp. ;.ó. alguna.<br />

4


LIBRO III.<br />

fazer / 9 el sacerdote 2 ó el juez los departa<br />

luego ,• maguer nenguno non lo acusare, y<br />

envíenlo s fuera de la tierra , é por ellos bevir<br />

luengo 3 tiempo de so uno , non sean<br />

escusados 4, é su buena áyanla los fijos que<br />

avien dotro casamiento, é si non los avien,<br />

áyanlo los fijos deste casamiento , que maguer<br />

s que sean nazidos 6 de peccado fuéron<br />

purgados por el baptismo 7 . Et si estos<br />

non ovieren filos deste casamiento , áyanlo<br />

los parientes mas propincos. E assí esto mandamos<br />

guardar de los que son de órden, que<br />

non mandan casar • los decretos , fueras que<br />

tiramos desta ley las mujeres que casaron<br />

por fuerza , si non otorgaron ante nin depues.<br />

E los sacerdotes é los iuczes si non<br />

quisieren esta cosa vengar, pues que lo sopieren<br />

, cada uno peche I. libra doro al<br />

rey ; é si por ventura non lo pudieren vengar,<br />

díganlo al rey , que aquello que ellos<br />

non lo pueden vengar 9 , el rey lo vengue.<br />

III. El Rey Don Flavio Egica.<br />

.De los varones e de las mujeres que<br />

lexan los pannos é la cercenadura I°<br />

de la órden.<br />

Por tanto nos devemos nos esforzar de toller<br />

el mal daquellos que dexan el ábito de<br />

la órden, porque creemos que Dios nos avrá<br />

merced ". Ca si nos creemos que él nos avrá<br />

piadad , si nos emendanios los pecados que<br />

son menores , mucho mas nos avrá merced<br />

si nos tollemos el pecado que es fecho contra<br />

Dios. E por ende nos establescemos en<br />

esta ley que qualquequier 12 omne que reciba<br />

el ábito de la órden ' 3 , ó sea lego ", ó sea<br />

clérigo , ó si lo dieren los " padres al monesterio<br />

t 6 , é depues tornar al mundo , é<br />

visquiere seglar mientre, sean tornados á la<br />

órden , assí cuerno mandan los decretos £7,<br />

Esc. 5. facier , parta.<br />

2 /11.7/17. 2. y Comp. sacerdot.<br />

CaMp. tongo. Ese. s. lungo.<br />

4 M. Atilp. 2. Be.]:. ESC. 4. y 6. ensuziados.<br />

5 M. maguey. B. R. 2. maguier. B. R. y. mayer.<br />

6 Esc. I. 2. 4. y 6. nascidos. fiados.<br />

7 B. R. 2. Canzp. y Bex: babtismo. B. R. g. bautismo.<br />

8 Esc. 5 . cincuenta.<br />

9 Esc. 5. vedar.... viede.<br />

o Bex. sarcenadmm. E. R. circinadura.<br />

r 1 Maip. o. B. R. r. S. B. Ese. r. 2. 4 . s. y 6.<br />

mas merced. Carry. mais merced.<br />

z l'oled. y Malí,. qualquier.<br />

13 Toled. Malp. 2. y Lic. I. de la órden é la santa<br />

cercenadura. B. R. 5. habitu de la órden.<br />

14 Esc. s. B. R. 2. y 3•<br />

25 Ese. 2. 4. y 6. sus padres. Ber. y E. R. sos padres.<br />

16 Esc. 5 . á la órden.<br />

17 Ese. 6. derechos.<br />

18 Malí,. a B. R. r. y Lic. r. desfamados. E. R. y<br />

B. R. 2. det tetados.<br />

19 Ese. 6. y Comp. penedencia. B. R. 2. penedencia.<br />

20 Esc. I. 2. 4. s. 6. Bs..x. Caliv.h y E. R. monesterios•<br />

21 E. R. Bc.v. can ip. y L ic. 5. saliron.<br />

TITVLO V.<br />

6r<br />

é sean difamados 1s5 é flgan mas fuerte penitencia<br />

' 9 por siempre en los monesterios 2°.<br />

Mas estos tiramos ende, los que salieron<br />

ende por enganno dotri , ó los que tornaren<br />

á la órden por su voluntad ; todavía si el<br />

marido non tomó otra mujer , ni la mujer<br />

otro marido. E demas estos tiramos ende<br />

que tomaron la órden por dolor ó por grand<br />

enfermedad, atal que non sabien estonce22<br />

si la. recibiera 23 , ni se rinembraban 24 si la<br />

pidian 25 . Mas la buena de los que dexan la<br />

órden , deve pertenescer 26 á sus tilos ó á sus<br />

parientes 27 en tal manera , que si el marido<br />

" que dexó la órden avié muier é fijos<br />

della, é la 29 mujer le diera alguna cosa ante<br />

que tornase la órden , áyalo la mujer todo<br />

en su vida quantol diera , é depues de su<br />

muerte áyanlo sos dios 30 . Mas si la mujer<br />

fuere muerta , ó non ovieren iiios , áyanlo<br />

los herederos del marido la buena del marido.<br />

Mas lo quel diera la muier, deven ayer<br />

los herederos de la mujer. Hy esto mismo<br />

.mandamos guardar de las mujeres que si la<br />

mujer penitencial", ó la virgen 32 , ó la bibLia<br />

lexare el ábito de la Orden , é tornare al<br />

sieglo 33 , ó se casar; otro tal sea de su buena<br />

, cuerno dixiemos de la buena de los munes,<br />

é otra tal pena deve a yer ; assí que la<br />

buena de la muyer ayan sus fijos ó sus<br />

herederos , é lo que les diera el marido<br />

áyanlo los herederos del marido. E porque<br />

las mujeres suelen esto fitzer mucho á menudo<br />

34, por ende establescemos por esta ley<br />

que quanto que quier quel marido dier 35 á<br />

la mujer por arras, o á la esposa ante de<br />

las bodas ó depiles , no lo a an los herederos<br />

de la mine{ ; mas el marido 36 o sus<br />

herederos. E tales personas cuerno estas que<br />

lexan la órden , mandarnos que non puedan<br />

accusar 37 á otri , ni seer testimonias , ni<br />

traer pleyto ajeno , ca non puede seer fiel<br />

en pleyto ayeno quien qtkibranta la árdea<br />

de la sancta religion.<br />

22 Lic. I. estonces. Ese. 6. non sepan entonce.<br />

23 B. R. 1. re,:ibien, si non. C.19'. se la tomaban.<br />

2 4 Lic. r. Cami . y Be.r. nembralmn. ESC. 2. y 4 ' membraban.<br />

E. R. nimbraban.<br />

25 Esc. r. pidien. Ese. 6. si la podien tomar. B. R. y.<br />

si la sofrerian.<br />

26 Maly. 2. apertenecer.<br />

27 B. R. parientes mas propincos.<br />

z8 Ere. 5 . el mune que.<br />

29 Ese. 5. é a la mujer.<br />

3 0 Tole). Mate. 2. y Ese. r. los fijos que a daquel marido.<br />

Esc. 6. hayanlo sus fiios.<br />

31 l'oled. B. R. 1. 2. y. Malp. 2. Lic. 2. 4. Camp. y<br />

R. penedencia. S. B. penetencial.<br />

Malp. 2. B. R. I. ,ESC. 2. 4 . 5 . 6. .Y 131.v.<br />

virgo.oled.<br />

33 Ese. 5 . siegro.<br />

34 31:lp. 2. y Ese. r. menudo mas que los varones.<br />

Ese. 6. y Cami-7. á menucli.<br />

35 S. B. Mal p. 1 . 2. Esc. 1. 2 • 4. S . ..5' fiex. diese. E. R.<br />

mande por arras.<br />

3 6 Maly. 2. el marido lo aya, ó sus herederos si él fuere<br />

muerto.<br />

37 21...R. acosar.


DEL<br />

62<br />

IV. El Rey Don Flavio Citasuindo.<br />

Del emganno que fazen las bibdas con<br />

el abito.<br />

Algunas bibdas suelen mezclar / el ábito<br />

por enganno del sieglo con el de la órden<br />

, é muestran que 2 algun tiempo que<br />

traen pannos 3 de órden, é pues guando quieren<br />

fazer el enganno , cosen otros pannos<br />

de dentro en la 4 saya muy sotilmientre , é<br />

assí engannan á los que las catan , que non<br />

veen otra cosa deltas si non lo que traen<br />

de 5 fuera. E por ende 6 que todo enganno<br />

sea desfecho daquí adelantre , establescemos<br />

por esta nuestra ley que si alguna<br />

bibda daquí adelantre fiziere este enganno<br />

, que vista 7 ábito seglar 8 de dentro 9,<br />

é muestre otro de fuera aquello que ella demuestra<br />

de fuera por enganno haya por órden<br />

, ca aquellos pannos de dentro non i°<br />

son verdaderas sennales de la órden , mas<br />

aquellas que los omnes veen //de fuera. E la<br />

bibda que se quisiere daquí adelantre defender<br />

por esta escusacion, non sufra 52 tan solamientre<br />

la pena que es de suso dicha 13,<br />

mas Sufra la pena que es establescida en los<br />

decretos y en ' 4 las leyes.<br />

V. El Rey Don Flavio Egica.<br />

De 15 les omnes que iazen con los otros<br />

0111lieS.<br />

Non ' 6 devemos dexar el mal 17 que es descomulgado<br />

é maldito I. Onde los que yazen<br />

con los barones , ó los que lo sufren '9,<br />

deveri seer penados por esta ley en tal ma-<br />

1 Bes. Esr. 4. y E. R. mesclar.<br />

2 B. R. 2. 3. Esc. 4.y s. que en algun. Esc. 6. que....<br />

trayan. Ese. 5. trahien.<br />

3 .E.sc. s. hábito de órden.... con ellos.<br />

4 Malp. 2. Bes. Camp. S.B. Esc. 1.2. y 4. con las<br />

sayas. B. R. r. y 2. con las saas.<br />

5 B. R. 1. 2. 3'. y Ese. s. de suso 6 de fuera.<br />

6 Toled. E porque.<br />

7 Toled. Maip. e. Ese. I. 2. 4.<br />

S. B. B. R. r. E_sc. s. y 6. haya.<br />

8 Ese. 5. legrar.<br />

9 S. B. B. R. r. 2. y 3. de fora.<br />

o Ese. 2. por non seer verdaderos sennales de la órden<br />

, mas aquellos.<br />

S. B. y Esr. 4 . veyen.<br />

2 Esr. 6. y Bes. sofra.<br />

13 Toled. suso dicha , mas pierda su buena por enganno.<br />

Malí,. 2. y Esc. r. suso dicha , mas pierda su buena por<br />

su enganno.<br />

1 4 Esr. 1. é en la ley para lo que dexan la órden.<br />

1 5 Esc. a. De los que yazen con los otros , ornes que<br />

son sodomíticos.<br />

16 Camp. Nos devemos deechar.<br />

17 B. R. 2. del que es.<br />

113 Toled. Malp. e. y Ese. 1. maldito , nin ningun pecado<br />

sin término , porque sean penados los que lo fazen.<br />

&c.<br />

FVERO JVZGO<br />

Bcx- y E. R. sea.<br />

vera , que depues que -<br />

el juez este mal su<br />

piere ", que los castre 21 luego á ámbos , é<br />

los dé al obispo de la tierra en cuya tierra<br />

fizieren el 22 mal. E que los frneta<br />

depar ti-<br />

damientre en cárceles o 23<br />

ag n. peniten-<br />

25 -<br />

cia 24 contra su voluntad en lo que pecáron<br />

por su voluntad. Mas esta pena non deve<br />

ayer aquel qui lo non faze por su grado, gra<br />

mas por fuerza si el mismo descrube este<br />

fecho. E aquellos que son casados , que<br />

zieren esta nemiga a6 , sus fiios legítimos 27<br />

deven ayer toda su buena , é las muieres deben<br />

ayer sus arras é sus cosas quitas al, é<br />

casarse con quien quisieren.<br />

VI. El Rey Don Flavio Rescindo.<br />

De los sodomíticos 29.<br />

Por la fe cristiana 3° guardar, la " ley deve<br />

poner buenas 32 costumbres, é deve refrenar<br />

á aquellos que fazen nemiga de sus cuerpos;<br />

ca estonze damos nos buen conseio á la gent<br />

é á la tierra guando nos tollemos los males<br />

de la tierra , é ponemos término á los<br />

que son fechos. Onde agora entendemos en 331<br />

desfazer aquel pecado descomulgado 34, que<br />

fazen los barones que yazen unos con otros,<br />

é de 35 tanto deven seer mas tormentados<br />

los que se ensuzian en tal manera , quanto<br />

ellos pecan mas contra Dios é contra castidad.<br />

E maguer este pecado sea defendido<br />

por sancta escriptura é por las leyes terrenales<br />

, todavía mester es que sea defendudo<br />

por la nueva ley, que si el pecado 36 non<br />

fuere vengado , que non cayan en peor yerro<br />

37 . E por ende establescemos en esta ley<br />

que qual que quier omne lego , ó de órden,<br />

ó de linaje 38 grande, ó de pequenno<br />

que fuer provado que fiziere este pecado,<br />

19 B. R. 2. 3. y Etc. 5. sofren. Bes. 6 los consienten.<br />

zo Camp. sober. Etc. sobiere.<br />

21 B. R. castigue , é los dé al bispo. Etc. 6. que<br />

los constrenga.<br />

22 Ese. 2. 4. Bes. y E. R. este Mal.<br />

23 B. R. r. y Ese. 6. du fagan. Canse. y Bes.<br />

Ese. s. d6.<br />

24 Ese. 4. y 6. penedencia.<br />

25 Toled. Malp. 2. y Esc. r. su voluntad en toda su<br />

vida dámbos, é lo que pecáron por su voluntad , que<br />

fagan ende penitencia mal su grado. Mas.<br />

26 E. R. B. R. e. j. y Etc. s. nimiga.<br />

27 EXC. 2. legitimados.<br />

28 M. quietas.<br />

29 En Ese. I. falta esta ley.<br />

M. Por la cristiandad guardar. B. R. e. Por la ley<br />

cristiana.<br />

35 Esc. 6. devemos poner.<br />

3 z Exc. s. bonos costumbres.<br />

33 Toled. Malp. 2. y Etc. r. de.<br />

34 B. R. r. y 3. descomungado. ,E.fc• descumungado.<br />

35 Etc. s. é como.<br />

6 E. R. pecador.<br />

37 B. R. e. Ese. 6. y Carnt: erro.<br />

38 Ese. s. lennaQe.


LIBRO III.<br />

, el iuez<br />

illarltiniente<br />

el . príncipe 2, los<br />

gasp-ar 3<br />

mude<br />

luego, et aun sobre esto<br />

aya ; aquella pepa, la qual .diéron los sacersiote,s<br />

etx so decreto 4 el tercero anno s de<br />

nué,s159 regno por tal pecado. , •<br />

VII. Flavio Gondernaro 6 Rey.<br />

De 7 los que iazén con las . MAgieres de<br />

los paa'res e' de los hermanos.<br />

En d,e suso avemos dicho .qual pena<br />

deven aver los que CaSarl C011 jaS pa.rientas;<br />

lt_fr<br />

TITVLO VI.<br />

63<br />

mas todavía porque non deven ayer menor<br />

pena 8 aquellos que yazen con las mulleres<br />

de los padres ó 'de los ermanos 9 , enríademos<br />

tn. esta ley que ningun onme non<br />

ose yazer con la . barragana de su padre O.<br />

de su hermano , ó con la mugier que so-.<br />

pier que yogó so padreó so hermano ", si<br />

quier sea libre , si quier sierva ; ni el padre<br />

non yaga con la mugier que yogó el fiio. E<br />

si alguno fiziere tal cosa sabiéndolo, su buena<br />

ayas toda los fijos legítimos si los ovier, é<br />

si non los ovier ' 2 , áyanlo sus herederos mas<br />

propincos, y él sea echado " de la tierra por<br />

pena por siempre j4.<br />

VI. TITOL DE LOS DEPARTIMIENTOS 15 DE LOS CASADOS<br />

Si la mulier 16 se pare del marido con<br />

derecho ó con tuerto<br />

t Si la mulier se parte del marido con<br />

derecho ó con tuerto.<br />

La mugier que fuere " dexada del marido,<br />

ninguno non se case con ella , si non sopiere<br />

que la lexó certamientre por escripto ó por<br />

testimonio , é si lo fiziere , el sennor de la<br />

cibdad , ó el vicario", ó el iuez , depues que<br />

lo sopiere , si fueren personas que non pue.<br />

Clan constrennir. que se departan 2 °, fágalo<br />

saber al rey ; é si fueren .personas de menor<br />

guisa , Pápalos. partir ', luego ; assí que la<br />

mulier que se casó contra su voluntad del<br />

primero maridó. en adulterio , 'é aquel que<br />

la tomó por mtigler, , seyan metidos en poder<br />

del primero Marido .5 é faga dellos lo<br />

que quisiere , todavía en tat imanes si non<br />

eran partidos por iudizio, ó si el marido primero<br />

non se casó con otra. E si el marido<br />

la lexa la mulier con triertiV,'"déve la 'mngier<br />

ayer las atrás; quel diera .él non deve<br />

I Ese. e. 4. y inaMeniente el rucha. Esc. S. 6.<br />

R. mantenente...<br />

Ese. 6. el bispo.<br />

3 l'oled. castigar. E. R. acastrar.<br />

4 É• R. derecho.'<br />

5 MI el tercero iand'O que regn6 el nuestro sennor don<br />

Sisnando por tal pecado.<br />

6 Falta rn Toled. Ma!p. 2. S. B. y B. R. o.<br />

7 S. Ese. 4 . s. BCX. y Camp. Del corrompimknto<br />

de las mugieres de los padres , ó de las mugieres de los<br />

hermanos.<br />

8 Desde la palabra pena falta en el 114. una hoja<br />

que comprehende esta ley , la siguiente , y pacte de la<br />

segunda dei tít. inmediato hasta la palabra á la mujer,<br />

y se ha tomado el testo de 31,07,<br />

9 B. R. 3: 1, Eec. 6. hinyvanos.<br />

ro B. Malí. 2. Ca/7117, Ese, 1.22. 4. y Bel.<br />

Anandamos. E. R. emendamos.<br />

81 Toled . y Malp, e. so hermano alguna vez.<br />

1 2 Malp. e. y Esc. ovieren.<br />

ET. DE LOS DESPOSADOS.<br />

II. Que los. casados non .se pueden partir.<br />

III. Que los esposados non se partan.<br />

ayer nada de las cosas 2' de la mugier; é si<br />

alguna cosa le avie tornado O aienado ", todo<br />

lo entregue á la mulier. E si la mulier , seyendo<br />

en poder del marido, por enganno<br />

Ó por arte le diere la quarta parte dun dineto<br />

al marido 24 que la lexó , non le vala<br />

aunque' ge dé por escripto ; mas quanto<br />

diera la mulier por aquel escripto, todo deve<br />

tornar á ella 25*<br />

II. El Rey • Don Flavio Rescindói<br />

.Que los casados non se pueden partir<br />

Si pecado es yazer con la mulier.,aiena,<br />

mayormientre es pecado en lexar la suya con<br />

que se casó por su grado. E porque son algunos<br />

que por cobdicia ó por luxuria lexan<br />

°6 sus midieres , é van casar con las<br />

ajenas , fazemos esta costítucion , que nin-<br />

Esc. 6. echado en pena por siempre. F. R. eichado.<br />

-04 Toled.. y Eec. añaden: XX esté en podar dalaun<br />

orne quel faga sofrir pena, é téngalo por su vida. JLIlp. 2.<br />

COMO en Toledo , rí ca-cepcion del fin dónde aicr : sufrir<br />

penedencia en su vida,<br />

s Ese. 1. DE -LA SEPARACIO N. Esc. y. DE LOS<br />

PARTIMIENTOS.<br />

16 B. 12. o. De la ',iver que se.<br />

5 7 B. R. 2 . y Ese. 6. ¿arto.<br />

III Toled. 1. 4. y 6. fité.<br />

Camp. B. R. r. IfJc. 6. y 111-alp• e. visorio.<br />

20 B. .R. J. Esc. 2. y 4. se partan.<br />

21 .Esc. 2. y 4. de las cosas quel diere la mugen<br />

e o Toled. enaienado. Malp. agenado. EJ .:. enagenado.<br />

B. R. 2. alevado.<br />

23 ESC. t. por miedo grant gnu el avía le diere de su<br />

buena alguna cosa al marido.<br />

24 1.2C. II. ó mas.<br />

al que la oviere en poder,<br />

2 5 111" 11'. 2. y Ese. t.<br />

=6 5. B. 1114,, FiC. I. 2. y 4. deNan sus,<br />

H


64<br />

lexe su mugía' si non por<br />

gano omne non<br />

adulterio , nin se parta della por escriptura<br />

1 , ni por testimonias, nin por .otra ma-<br />

si el marido pudiere provar el<br />

neta ; alas<br />

adni terio á la mulier, el ittez la eleve - 2 me-<br />

su poder, que faga della lo que quiter<br />

en<br />

siere ; é 3 si quisier tomar &den el sacerdote<br />

sepa 4 la voluntad damos ; é si ámos<br />

quisieren , ninguno dellos non se pueda casar<br />

de aquí adelante con otri , é si alguno<br />

se partiere de otra manera de sú mulier, y<br />

ende fiziere escripto S , non vala este escripto<br />

, é la mulier aya las arras quel diera el<br />

marido , é toda su buena quita. E si demas<br />

oviere de las arras, ayan los sus filos legítimos<br />

; é si non oviere fijos daquella mulier,<br />

de otro casamiento , la mugier aya la<br />

buena de su marido. E si la mulier muriese<br />

ante que la demandase, los fijos la pueden<br />

demandar. E si la mugier y él marido non<br />

an fijos deste casamiento , los fijos que oviere<br />

la mugier de otro casamiento deven ayer<br />

la buena si pudiere mostrar el fecho. E si<br />

nenguno 6 delos non oviere fijos deste casamiento<br />

nin de otro los propincos 7 della<br />

lo deven ayer, segun cuerno es de suso dicho,<br />

si acusaren al marido deste mal fecho.<br />

Y el marido que fiziere fazer á la mugier<br />

escripto de tal partimiento, 6 que la dexar<br />

sin escripto é se- casare con otra, deve "tecebir<br />

CC. azotes , é seer seimalado laydamientre<br />

y echado de la tierra- -por siempre;<br />

é si el príncipe lo quisiere dar á alguno por<br />

siervo , délo á quien se quisiere'; é la muier<br />

que se casare con él sabiéndolo que a otra<br />

mujer , aquesta deve seer metida en poder<br />

de la primera muier', que faga della lo que<br />

quisiere , fueras 8 muerte. E si los fijos provaren<br />

este pecado al padre depues de la<br />

muerte de la madre , ó los mas propinquos<br />

paritites si fijos non han esta muier pe-<br />

Esc. y 6. escripto.<br />

2 E. R. S. B. Esc. e. y 4 . la debe prender é meter:<br />

" 3 raer!. Malp. 2. y Esc: r. é si quisiere tornar en ella<br />

por 1.t mal traer segund dotra ley, et si quisier.<br />

4 B. R. .r. saba ela yoluntat. Etc. 6. debe saber la sro.<br />

dat dámbos.<br />

5 Tela Malp. 2, Err. r. e.<br />

monjas.<br />

y 4, escripto 6 testi-<br />

6 E sr. 6. Et si alguna dellos,<br />

7 referí. M'alp. y Esc. .r.<br />

los mas propincos.<br />

los príncipes de la tierra.<br />

Exc. 6.<br />

DE L FVFRO JV ZG O<br />

cador sea metuda en poder dellos , que fa.-<br />

gan della lo que quisieren, si non muerte.<br />

E porque las mujeres suden dexar los maridos<br />

mas á menudo con atuor de los reyes rey<br />

ó de los grandes oinnes , por ende mandamos<br />

que si alguna mujer por ayuda del 9<br />

príncipe , ó de algun omne , ó por<br />

enganno se quisiere partir de su marido é<br />

casar con otri , sea tornada en poder del<br />

primero marido é aya aquella pena la goal<br />

dixiemos de suso del marido , é otrosí de<br />

sus cosas, cuerno es de suso dicho , é assí<br />

sea guardado esto del omne que casare con<br />

esposa ajena , ó con mujer ajena cuerno es<br />

de suso dicho. Todavía 1r si el marido es tal<br />

que yaze con los barones , ó sí quisier que<br />

faga su mujer adulterio con otri, non querendo<br />

ella , ó si lo perrnetió ; porque los<br />

cristianos non deven sufrir tal pecado, mandamos<br />

que la mujer pueda casar con otro<br />

si se quisiere. Mas si por aventura el marido<br />

seyendo con la mujer fuere dado por siervo<br />

á alguno 12, si la mujer se quisiere partir<br />

dél , deve la muier guardar castidad , é<br />

non se casar con nenguno fasta que aquel<br />

marido sea muerto.<br />

III. Quo los esposados non se departan.<br />

Otrosí mandamos seer pennados aquellos<br />

que egualmientre son ayuntados. Onde aquello<br />

que es dicho en la ley de suso de los barones<br />

, é de las mujeres casadas , é de las<br />

Sus cosas mandamos guardar entre los esposados<br />

que se " parten pues que las arras<br />

son dadas y el prometimiento fecho cuerno<br />

Manda la ley, é se casan con otros. E si por<br />

enfermedad ó por voluntad dámbos quisieren<br />

entrar en órden, deven fazer cuerno es<br />

dicho en la ley de suso,<br />

B. R. g. sena muerte.<br />

9 B. R. t. Malp. 2. :97 Ese. 4. de príncipe.<br />

- so Toled. Malp. 2- y Esc. x. marido con toda- su<br />

buena.<br />

r B. B.12.. Malp, 2. Esc. 2+ 4. y 6. g to -davía:<br />

12 Toled. Malp. e. y Esc. r. á alguna por algun<br />

pecado.<br />

1 3 Toled. Malp. e. y Esc. r. que parten segunt la ley<br />

del libro III. del título L pues que.<br />

f.n-e


4<br />

LIBRO IV. TITVLO 7.<br />

LIBRO IV.<br />

Del' linage natural.<br />

I. TITOL DE LOS GRADOS 2 DEL PARENTESCO.<br />

I. Lel primier grado.<br />

II. Del segundo grado.<br />

III. Del tercero grado.<br />

IV. Del quarto grado.<br />

L 3 Del primero grado.<br />

En el primero grado de 4 soso es s contenudb<br />

el padre é la madre. De yuso el fiio é<br />

la tia ; é á estos son ayuntados e otras mil<br />

personas 7.<br />

II. Ley antigua g . Del segundo grado.<br />

En la linea 9 de suso del segundo grado es<br />

contenudo el avuelo r° y el ayuda. En la<br />

linna de yuso el nieto y la nieta. De travieso<br />

" el ermano é la ermana , las quales<br />

personas son dobladas. El avuelo é la<br />

amuela de parte del padre é de parte de la<br />

madre : el nieto é la nieta de parte del fiio<br />

é de la fiia : el hermano y la hermana assí<br />

de parte del padre cuerno de la madre. Hy<br />

estas personas son dobladas. E otrosí en los<br />

otros grados siguientes ' 2 estas personas del<br />

segundo grado son dichas dobladas ' 3 , porque<br />

son dos avuelos 14 de la parte del padre,<br />

é dos de parte de la madre , é dos nietos<br />

de parte del filo é dos de la fija. E de<br />

travieso viene el hermano y la hermana<br />

del padre , y el hermano y la hermana de<br />

la madre , que son lamados tios : hy ellos<br />

otrosí son doblados.<br />

Toled. EL LIBRO QVARTO. De las herencias é<br />

del linage. Et del parentesco. Et de los acomendamientos.<br />

Sus títulos son cinco. En y S. B. no hay epígrafe<br />

ninguno. Malp. .2. y Etc. 1. EL QVARTO LIBRO.<br />

Del linage , é de las herencias , é de los mandamientos.<br />

(Esc. acomenaamientos.) Sus capítolos son cinco.<br />

2 Toled. DE LA NASCENCIA NATVRAL. Malp. 2.<br />

DE LOS GRADOS, E DEL PARENTESCO, E DEL<br />

LINAGE , E DE LOS CERCANOS. Sus capíto/os<br />

son siete. Capítolo primero. Etc. t. DE LOS GRA-<br />

DOS , E DEL PARENTESCO PROPINQVO DEL<br />

LINAGE , E DE LOS ABVELOS , E DE LOS PRO-<br />

PINCOS. Exc. 4. y 6. DE LOS GRADOS.<br />

3 B. R. t. y 2. Título de los hordenamientos del primero<br />

grado.<br />

4 Esr. f . de la linea de suso.<br />

5 Esc. 4 . ye contenido é contado.<br />

. 2. y 6. ayuntadas. Etc. g. yuntados.<br />

7 Exc. f . mas non en este grado.<br />

8 Ley antigua falta en Toied. Malp. 2. y Etc. r.<br />

9 B. Camp. Efe. I. 2. 4. y 6. limos , y<br />

V. Del quinto grado.<br />

VI. Del sexto grado.<br />

VII. Del séptimo grado.<br />

III. Del tercero grado.<br />

6g<br />

En el tercero grado viene de suso el bisavuelo<br />

" é la bisavuela : de yuso el bisnie to é<br />

la bisnieta : de travieso el fijo é la ijia del<br />

hermano é de la hermana ", y el fiio é la<br />

fija del tio é de la tia ; y el hermano é la<br />

hermana del avuelo é de la amuela assí de<br />

parte del padre cuerno de la madre. Aquí<br />

non podernos nos mas espaladinar de cuerno<br />

es dicho.<br />

IV. Del quarto grado.<br />

En el quarto grado viene de suso el trasavuelo<br />

r7 é, la trasavuela : é de yuso el trasnieto<br />

" é la trasnieta. De travieso el nieto é<br />

la nieta del hermano é de la hermana , é<br />

el fiio é la fila del tio 19 é de la tia , é el<br />

hermano é la hermana del avuelo é de la<br />

ayuda ", assí de parte del padre cuerno de<br />

la madre. Aquí non podernos nos mas esplanar<br />

21 de cuerno es dicho.<br />

Y. Del quinto grado.<br />

En el quinto grado vienen de suso el quarto<br />

avuelo é la quarta a yuda : é de yuso viene<br />

el quadrinieto é la quadrinieta. De travieso<br />

el bisnieto é la bisnieta del tio é de la tia<br />

así despues. B. R. z. Eno linaje , y así despm-s. Etc.<br />

En el libro. B. R. 2. Ena linaye. B. En 1;1<br />

nagem.<br />

ao Esc. 6. abolo y el abola.<br />

e r B. R. 2. y Esc. 6. De traveso.<br />

Camp. y Etc. 5. seguientes.<br />

0 3 Etc. 5 . dupladas. R. a. dobladas.<br />

1 4 Esc. 5 . aholas.<br />

Esc. 6. bisabolo é bisabola.... bisneto é bisneta.<br />

16 S. B. Etc. 1.2. 4. 6. Malp. 2. y Comp. y el hermano<br />

y el hermana del padre , y el hermano y el hermana<br />

de la madre. Y aquí acaba la ley. 13. c. y<br />

Camp. é el hermano , é ela hermana de la madre. Y ton,bien<br />

acaba aquí la lo..<br />

17 S. B. Ese. 1. y 4. tresavuelo é la tresavuela.<br />

18 Etc. .r. 4. y Comp. tresnieto é la tresnieta.<br />

19 B. R. o. tiya.<br />

20 Can'''. abola.<br />

21 Etc. 2. y 4 . desplanar.<br />

22 Etc. 6. quarto nieto I la quarta nieta. B. R. 2 , qu:clranieto.<br />

H11 2


66<br />

de parte del padre é de parte de la madte:<br />

1`í del bisavuelo é de<br />

el hermano é<br />

la bisavuela de parte del padre é de parte<br />

de la madre. Aquí non podemos nos ni x por<br />

escripto in por voces mas declarar.<br />

VI. Del sexto grado.<br />

En el sexto grado viene de suso el quinto<br />

a yudo é la quinta avuela : de yuso el quinto<br />

nieto é la quinta nieta: de travieso el trisnieto<br />

2 é la trisnieta, y el hermano é la hermana<br />

del trasavuelo 3 é de la trasavuela,<br />

assí de parte del padre cuerno 4 de la madre.<br />

Desto s non puedemos mas esplanar 6 de<br />

cuerno avemos dicho.<br />

DEL FVERO JVZGO<br />

VIL Del serptimo orado.<br />

En el séptimo grado viene, de suso el sexávuelo<br />

é la sexávuela de Parte del padre<br />

é de parte de la madre : é de tiso el sex-<br />

tonieto 5é la sextanieta. De travieso el quadrinieto<br />

9 é la quadrinieta del tio é de la tia<br />

de parte del padre é '° de la madre, hy el It<br />

hermano é la hermana del quadravuelo xa é<br />

de la quadravuela de parte del padre é de<br />

parte de la madre. E por ende fuércinl fallados<br />

VII. grados, é non mas, porque daquí<br />

adelantre non puede omne fallar nombres x 3,<br />

ni los omnes non son de tan luenga vida<br />

que puedan ayer mas nietos nin mas linage<br />

en sua vida.<br />

II. TITOL DE LOS HEREDEROS'4.<br />

I. Q ue las emanas deven venir egualmientre<br />

con los ermanos en 15 la buena del<br />

padre.<br />

II. Que los fijos deven heredar primeramientre<br />

en la 16 buena del padre.<br />

III. Que si non fuere alguno del linaje ' 7 de<br />

los que vienen de suso, ó de los que vienen<br />

de yuso, los que vienen de travieso<br />

deven ayer la heredad.<br />

IV. Quien deve ayer la buena daquellos" que<br />

non fazen testamiento ,ni por escripto'9,<br />

ni por testimonios.<br />

V. De los herederos de los hermanos é de las<br />

hermanas; é daquellos que 26 non son dun<br />

padre, é duna 25 madre, é non an otros 22<br />

herederos, fueras los ermanos é las ermanas.<br />

VI. Si aquel que muere dexa 23 avuelo ó<br />

ayuda.<br />

VII. Si aquel que muere a tio ó tia del 24 padre<br />

ó de la madre.<br />

r B. R. r. nen por escripto , nen.<br />

Ese. r. tresnieto. Esc. 2. y 6. trasnieto é trasnieta.<br />

3 Esc. 6. trasabolo , trasabola. Camp. tresabuelo , tresabuela.<br />

4 B. R. 1. cuerno de parte de la madre.<br />

5 S. B. y Malp. 2. Esto non.<br />

6 5. B. Ese. 2. 4. y B. R. 1. desplanar.<br />

7 Ese. 6. sexábolo.... sexábola. Ese. s. d sexto y<br />

sexta scxta abuela.<br />

la<br />

8 B. R. I. ESC. I. 2. 4. Camp. y Malp. 2. el sexnieto<br />

é la sexnieta.<br />

9 Ese. s. quadranieto é la quadranieta.<br />

lo S. B. Camp. y Esc. s. é de parte de la madre.<br />

11 Toda esta cláusula Hy el hasta<br />

en S.B.<br />

madre falta<br />

Camp. quadriabuelo é de la quadriabuela.<br />

13 B. R. I. nonmes.<br />

1 4 ,Toled. DE LOS HEREDAMIENTOS DE LOS<br />

HVERFANOS , E DE LOS QVE LOS DEFIEN-<br />

DAN. B. R. I. y Exc. --. DE LOS HEREDEROS<br />

COMO DEVEN HEREDAR 9 LOS HER<br />

TOS. EDAMIEN-<br />

Malp. 2. y Ese. r. DE LAS<br />

Ese. HERENCIAS.<br />

2. DE LOS IIVÉRFANOS , E DE LOS QVE<br />

LOS DEFIENDAN.<br />

ss S. B. B. R. Malp. 2. Esc. 1. 1. y 4. á la buena.<br />

VIII. Si aquel que muere avie 25 sobrinos de<br />

su ermano ó de su ermana.<br />

IX. Que la muier puede ayer 26 parte en toda<br />

heredad.<br />

X. Que la mujer puede heredar, é aquel que<br />

es en grado mas propinquo eleve ayer<br />

la heredad.<br />

XL Del eredamiento 27 del marido é de la mujer.<br />

XII. De la eredad de los clérigos é de los<br />

rnonges.<br />

XIII. Que los fijos eleven fincar en poder del<br />

padre depues de la muerte de la madre.<br />

XIV. Que los filos deven fincar en poder del padre<br />

depues de la muerte de la madre ",<br />

maguer que ayan madrastra , é que deve<br />

fazer el padre de las cosas de los fijos.<br />

XV. Si la madre fincare bibda, deve venir<br />

egualmientre con los filos á la buena del<br />

padre.<br />

XVI. Que la mujer non eleve ayer nada de lo<br />

que gana el marido con los siervos della.<br />

26 Ese. 2. heredat.<br />

17 Malp. 2. del linage. Esc. I. 2. y 4. linagen.<br />

18 B. R. I. de los que.<br />

39 Desde ni por escripto &c. falta en Camp. S. E.<br />

E. R. r. 2 . Malp. 2. y Esc. 1.<br />

20 Malp. 2 . que son.... é non an herederos fueras los hermanos.<br />

21 B. R. 1. y S. B. 6 de una madre.<br />

22 B. R. r. y S. B. non han herederos.<br />

rederos. Esc. 2. é non heredan fueras.<br />

23 S. B. y Malp. 2. dexa.<br />

Ese. r. fijos he-<br />

24 S. B. Malp. 2. Ese. 1. 2. 4. y 6. de parte del padre.<br />

B. R. 1. ha tyo del padre.<br />

25 Malp. 2. a. B. R. a. avía.<br />

26 Malp. 2. y Ese. 1. Que la mugier deve heredar con<br />

aquel que es con ella en un grado egualmientre. S. B. Que<br />

la mugier puede haver part en la heredat. Toled. Que la<br />

mugen deve heredar con aquel que es con ella en manos<br />

grado é egualmientre.<br />

27 Toled. Esc. 2. y Malp. 2. Que las mugieren hereden<br />

todo heredamiento que los varones heredan , é que<br />

al va ron non hereden si non los mal propincos varones<br />

6 mugieres. En B. R. 1. y S. E. cstklaxo este número la<br />

ley IX.<br />

28 Toled. Esc. r. 2. 4. y 6.,4 la madre, é que eleve.


LIBRO IV.<br />

XVII. De lo que gana el marido é la mujer<br />

se,yendo de r so uno.<br />

XVIII. Del ninno cuerno puede ayer la heredad'.<br />

XIX. Cuerno íos padres deven ganar la ere-<br />

I. Que las ermanas adeven 3 venir egualmientre<br />

con los ermanos d la buena<br />

del padre.<br />

Si el padre ó la madre mueren sin fabla 4,<br />

las ermanas deven ayer egualmientre la buena<br />

del padre con los hermanos.<br />

II. Que los filos deven eredar primeramientre<br />

en la buena del padre.<br />

En la heredad del padre s vienen los fiios<br />

primeramientre. E si non oviere fijos , devenlo<br />

ayer los nietos ; é si non oviere nietos,<br />

dévenlo ayer los bisnietos. E si non oviere<br />

fiios , ni nietos 6 , ni padre ni madre , dévenlo<br />

ayer los avuelos.<br />

III. El Rey Don Flavio Rescindo.<br />

Que si non fuere alguno del linaje 7 de<br />

los que vienen de suso , o 8 de los<br />

que vienen de yuso , los que vienen<br />

de travieso deven heredar 9.<br />

Quando non I° es nenguna persona del linaje<br />

que venga derechamientre de suso , ó<br />

de yuso " , dévenlo ayer los que vienen de<br />

travieso mas propinquos. E si muriere 1 2 sin<br />

lengua 13 , los que son mas de luenne non deven<br />

ayer nada.<br />

IV. Quien deve ayer la buena daquellos<br />

14 que non fazen testatniento, ni<br />

por 15 escripto, ni por testimonios.<br />

La buena daquellos que mueren que non<br />

fazen testarniento , ni 'ante testimonios , ni<br />

1 Esc. 2 . y 6. casados en uno.<br />

2 Esc. a. y Malp. 2. puede heredar d su padre é dí<br />

su madre. Esc. 2. y 4. la heredad del padre.<br />

3 Ese. 6. deben heredar igualmientre con los hermanos.<br />

la buena del padre.<br />

4 M. Babia. E.R. Eso..y B.R.¿,-. Pala.<br />

5 Toled. del padre , si murier sin testamento , vienen.<br />

M417 - 2. Etc. L. del padre, si muere sin testamento,<br />

Vienen.<br />

6 M. nietos , ni bisnietos , ni padre.<br />

7 Esc. 6. linnagen. Ese. 5 . lenage.<br />

8 Malp. 1. y M. 1 de.<br />

9 Malp. 2. Esc. 2. y Camp. ayer la heredad.<br />

haber la buena. Esc. 6. haber la beredade.<br />

lo Etc. 6. non ha hy nenguna.<br />

Esc.<br />

1 I Toled. ~p. o. y Esc. 1. de yuso , é non ficiera<br />

testamento. Camp. nen de yuso.<br />

12 S. B. é sí muere sin fabla. B. R. r. y Camp. é si<br />

'norte sen fiada.<br />

1 3 Etc. t. Lingua. B. R. 2.3. ..ic• 2. 4 . 5 . y 6.. fabla.<br />

TITVLO II.<br />

dad de los ninnos.<br />

XX. De los que nascen<br />

del padre.<br />

XXI. Que el omne que<br />

zer de su heredad<br />

6?<br />

depues de la muerte<br />

non a filos, deve falo<br />

que quisiere.<br />

por escripto , los que fueren mas propinquos<br />

deven ayer la buena.<br />

V. De lbs herederos de los ermanos<br />

de las ermanas , e " daquellos que<br />

non 17 son dun padreó de una ma-<br />

dre , é non " an otros erederos,<br />

ueras ende los hermanos é las ermanas<br />

19<br />

f<br />

Aquel que non a otro heredero, si non ermanos<br />

y ermanas , estos deven ayer egualmientre<br />

su buena , si fueren dun padre 2° é<br />

duna madre. Mas si fueren dotro padre ó<br />

dotra madre , los que son dun padre ó "<br />

duna madre vengan á la buena de 22 su ermano.<br />

E los ermanos 23 que son dotro padre<br />

, é son duna madre , deven venir egualmientre<br />

á la buena de la madre. E los que<br />

son dun padre , é non duna madre , deven<br />

ayer egualmientre la buena del padre 24.<br />

VI. Si aquel que muere dexa 2$ ayudo<br />

o ayuda.<br />

Quando el omne muere , si dexa avuelos<br />

de parte del padre ó de parte " de la madre<br />

, ámos deven a yer egualmientre la buena<br />

del nieto. E si dexa avuelo de parte del<br />

padre, ó avuela de parte de la madre , ámos<br />

vengan egualmientre á su buena. E otrosí,<br />

si dexa avuela de parte del padre , ó 27 de<br />

parte de la madre, vengan á la buena egualmientre.<br />

Esto es de entender de las cosas<br />

que ganó el muerto. Mas de las que él ovo<br />

de parte de sus padres ó de sus avuelos,<br />

deven tornar á sus 28 padres ó á sus aVL1C^<br />

los cuerno ge las dieron 29.<br />

14 B. R. I. de los que non.<br />

as ni por escripto,e-c. filta en Malp. 2. B. R.1. y Esc. i.<br />

16 Malp. a. y M. 6 daquellos.<br />

77 Malp. 2. que son.<br />

18 B. R. a. S. B. Malp. 1. Esc. 1. 4. 6. y Camp. non<br />

ato herederos fueras los.<br />

19 En 2. y Esc. s• falta é las ermanas.<br />

20 Malp. 2. S. B. .Esc. .1. 4. y 6. ó duna.<br />

2 1 B. R. et duna madre.<br />

22 Camp. de su padre.<br />

23 B.R. I. Malp.2. S. B. y Ese. 6. hermanos dotropadre.<br />

2 4 Toled. Malp. 2. y Ese: t. añaden: é cada uno dellos<br />

heredará á su madre propiamente.<br />

2 5 B. R. 1. dexo'. Ese. 1. 6. y Cainp.<br />

26 Malp. 2. y Esc. ó de la madre. S. B. B. R. 2.<br />

Esc. 4. y s. é de parte de la madre.<br />

27 Ami,. 2. á de.<br />

28 B. y B. R. e. á los padres ó á los.<br />

2 9 2. y 6. dieran. B. R. 3e<br />

las dieron. 5. 13. ie las ¡liaran.


DEL FUERO<br />

JVZGO<br />

68<br />

Si alfa/ que muere a tio ó tia Ca 12 toda heredad deven ayer aquellos que<br />

VII. son 15 en mas propinque, grado i4.<br />

de parte del padreó de la madre.<br />

muere dexa r tío 6 tia de parte XI. Del eredamiento del marido é de<br />

aquel que Si del padre ó de parte de la madre 2 , estos la mujer.<br />

deven ayer egualmientre su buena.<br />

VIII.<br />

El Rey Don Flavio Rescindo.<br />

Si aquel que muere avie 3 sobrinos de<br />

su ermano o de su ermana.<br />

Si aquel que muere non ha hermanos ni<br />

hermanas, mas a dun hermano un sobrino,<br />

é dotros ermanos é dotros ermanas a muchos<br />

sobrinos ; todos los sobrinos deven partir<br />

egualmientre su buena por cabezas.<br />

IX. Que la muier 4- puede ayer parte<br />

en toda heredad.<br />

La mujer deve 5 venir egualmientre con<br />

sus ermanos á la buena del padre , é 6 de la<br />

madre , é de los avuelos , é de las ayudas<br />

de parte del padre é de parte de la madre;<br />

é otrosí á la buena de los hermanos é de<br />

las ermanas 7 . E otrosí deve venir á la buena<br />

de los tios , é de las tias , é de sus fiios.<br />

Ca derecho es que aquellos que natura fizo<br />

egualmientre parientes , egualmientre vengan<br />

á la buena.<br />

X. Que la muier 9 puede heredar, é<br />

aquel que fuere en grado mas propinquo<br />

deve ayer la heredad.<br />

Las heredades 9 de parte 2° de la madre,<br />

é de " los tios , é de las tias, é de sus filos,<br />

las mujeres &ven partir egualmientre con<br />

aquellos que son tan propinquos cuerno ellas.<br />

s B. R. lexa. Malp. 2. ha. En S. B. B. R. r.<br />

E. T. 2. y 4 . falta lid.<br />

2 Malp. 2. y Ese. 1. madre , é non fase testamento,<br />

ebtos.<br />

3 Malp. z. ha. B. R. t. avía.<br />

4 Toled. Mal p. 2. y Esc. r. Que la mujer deve heredar<br />

con aquel que es con ella en un grado igual-<br />

1711eatre.<br />

5 Malp. r. y M. puede.<br />

6 B. R. r. y Esc. 6. 6 de la madre.<br />

7 Ese. 1. de parte del padre é de parte de la madre.<br />

Esc. 6. de partes del padre 6 de la madre.<br />

8 Toled. Esc. r. y Malp. 2. Que las mugieres hereden<br />

(Malp. 2. herkden.... heriedan) todo heredamiento que<br />

los varones heredan. Que al varon non hereden si non<br />

los mas propincos varones rf mugieres.<br />

9 Camp. Los herederos. Ese. s. B. R. r. 2. y 3. Las<br />

heredades que vienen..<br />

so S. B. Ese. 2. y 4. de parte del padre é de la<br />

madre.<br />

r Malp. e. S. B. B. R. 1. Ese. 4. y 6. 6 de los tios,<br />

u de las tias , 6.<br />

r z S. B. E toda.<br />

1 3 Toled. y Ese. r. que son mas propincos. S. B. Esc. 2.<br />

y 4 . que son mas propincos en el grado.<br />

El marido deve ayer la buena de la muier,<br />

é la muier deve ayer la buena dei marido<br />

guando non ay otro pariente fasta séptimo<br />

grado.<br />

XII. De la eredad de los clérigos e<br />

de los mono-es 15.<br />

Los clérigos , é los monges, é las monjas e6<br />

que non an heredero fasta séptimo grado,<br />

é non mandan nada de sus cosas, la eglesia<br />

á quien siervien 07 lo deve ayer todo.<br />

XIII. Que los fiios deven fincar en poder"<br />

del padre depues de la muerte<br />

de la madre 19.<br />

La madre muerta, los filos deven fincar 2°<br />

en poder del padre 22 , si son daquel casamiento<br />

, é deve tener 22 su buena de los fiios,<br />

si se non casar con otra. Mas non puede<br />

nada vender ende, nin enagenar 23, mas todel<br />

24 fructo deve ayer, é despender cornunalmientre<br />

con sus fijos. É si el padre se<br />

casa con otra mujer , porque non es derecho<br />

que los fiios sean en poder dotri si non<br />

de su padre ; el padre tenga las sus cosas,<br />

é los fiios en guarda 26 , assí cuerno es de<br />

suso dicho. Todavía que meta en escripto<br />

todas las cosas 27 antel juez, ó ante los parientes<br />

'de la madre , é deve dar tal recabdo<br />

28 á aquellos parientes de la madre,<br />

que deven 29 ayer los fiios en guarda , si el<br />

padre fuesse muerto , por " que non pare<br />

mal ninguna daquellas 31 cosas. E si el padre,<br />

pues 32 que casar con otra, non quisiere<br />

24 Toled. Ese. I. y Malp. 2. afianlen : é los de mas<br />

alongado grado non hereden nunqua con los propincos.<br />

1 5 M. maníes.<br />

16 B.R. I. y E. R. monchas. Camp. y Ese. 6. mongias.<br />

Bes. B. R. 2. y 3; mongas. Ese. S. monichas.<br />

17 Esc. sirven. EA. a. 4. y Camp. servían. Malp. r.<br />

siervan. Bes. sierven.<br />

18 Ese. 6. podkr, y así otras veces.<br />

Toled. Esc. t. y Malp. 2. as-ladea: Que deve fazer el<br />

padre de las cosas de los fijos.<br />

20 B. R. I. y Camp. ficar.<br />

2o Ese. 1. del padre con toda su buena.<br />

Esc. 6. teniere.... vendier.... despiender.<br />

2 3 Ese. 2. empennar. Ese. 3. 6. y B. R. „-. arenar.<br />

Camp. alienar.<br />

24 Esc. 4. y r. tOt. Bes. todo el.<br />

25 Ese. fructu. B. R. 2. Ese. g. 6. y carip- (rucho.<br />

B. R. --. fruch.<br />

26 r. Ese. 6. y Camp. en sarda.<br />

27 Esc. 1. las cosas suyas.<br />

23 Camp. recaldo. B. R. 1 . recaudo-<br />

29 B. R. e. Ese. 4 . y 6. de.3ien. Ese. 2. tenien.<br />

3o Ese. 6. por tal que. 4 '<br />

3 1 B. R. r. y Camp. suas.<br />

32 Ese. despees. címip. y B. R. 2. pois que.


LIBRO IV.<br />

ayer en'guarda los filos, estonze el iuez deve<br />

escoier . i :á= alguno de los parientes de la<br />

.madre' que los guarde. E guando el filo ó<br />

la fila del padre se 2 quisiere casar el padre<br />

luegoI dé su parte de la buena de su madre<br />

é retenga pora sí la tercia parte daquello<br />

quel diere 4 por la lazera 5 que tomó<br />

6 con elo, y el padre deve dar al filo ó<br />

á la fila , pues que °viere XX. annos complidos<br />

, maguer que se non case, la meetad<br />

de quanto pertenesze á cada uno de la buena<br />

de la madre, y el otra meetad tenga el padre<br />

en su vida, é depues de su muerte finque<br />

7 á aquellos 8 filos. Y el padre que se<br />

casar deve mostrar 9 todas las cosas de los<br />

fiios de parte de su madre, que por ventura<br />

guando los fiios entraren en la casa de la<br />

madrastra ", que les non fagan tuerto. E<br />

otrosí mandarnos de los nietos. E si el padre<br />

enajenar alguna cosa destas cosas , ó si las<br />

quisiere tener demas del tiempo que non<br />

deve, todo ie lo deve dar, y entregar " de<br />

sus cosas á los fiios á quien pertenescen 1 1<br />

aquellas cosas 13 de SU madre.<br />

XIV. 14 Ley antigua. Que los filos deven<br />

fincar en poder del padre depues de<br />

la muerte de la madre ,maguer que<br />

ayan madrastra; e que deve fazer<br />

el padre de las cosas de los filos.<br />

En la ley de suso es dicho que si el padre<br />

non casa depues de la muerte de la mujer,<br />

que los fiios finquen en su poder con todas<br />

sus cosas fasta 15 que casen , é que el padre<br />

deve ayer los fructos ' 6, é despender ' 7 con sus<br />

S. B. escogir. B. R. I. Esc. 4. y 6. escoyer. Camp.<br />

escollen B. R. 2. escoler.<br />

,2 M. se, quiere.<br />

3 S. B. B. R. r. y Malp. luego le dé.<br />

4 Ese. r. quel diere , que la esquilme , é que la non<br />

enagene por la laceria.<br />

s B. R. 1. Camp. Ese. r. 2.4. 5. S. B. Malp. 2. y<br />

Toled. laceria;<br />

6 B. R. r. y Ese .. s. levó con ello. S. B. y Maly. 2.<br />

tomó con ello. B. R. 2. que ovo con ellos.<br />

7 Toled. Malí). 2. y Ese. r. finque á los fiios; é esto<br />

deve seer guardado otrosí en los nietos ; hy el padre que<br />

se casar deve entregar á sus filos de todas sus partes de<br />

la buena de la madre , é non les retener dello nada,<br />

que por ventura &c.<br />

8 S. B. B. R. a. Esc. r. 2. 3:4. 6. y Camp. á los fijos.<br />

9 Malp. 1. E. R. R. 3. S. B. Esc. 2. 4 . y 6. mostrar<br />

é destremar todas las cosas. B. R. 2. estremar.<br />

o Esc. s. y Camp. madrasta.<br />

1 1 Esc - 4. entergar.<br />

I2 Malí,. 2. á los hijos que pertenescen. S. B. que pertenescien.<br />

B. R. s. que pertenecían.<br />

1 3 B.R. 1. "7. S. B. y Malp. 2. de parte.<br />

3.4. Esta ley se halla en el texto latino en el lib. IV.<br />

tit. II. pág. 52 en las notas. Falta en el Ese. t. , y<br />

está puesta al lnárgen de distinta letra.<br />

1 5 Camp. hata que el padre casa. Ere. s. fata que se<br />

case. B. R. 2.y ,--. ' que se casen.<br />

16 B. R. f. Bex. Ese. I. y Camp. fruchos. E. R. las<br />

fructas.<br />

17 Camp. despensar.<br />

x8 Toled. meatad por meetad siempre.<br />

TITVLO II.<br />

69<br />

fiios comunalmientre , é que depues que los<br />

fiios casaren, ó compliren XX. anuos, que el<br />

padre les deve dar la meetad " de " la buena<br />

de la madre, é que él aya la otra mei-.<br />

tad 2° de la buena 21 en toda su vida , é que<br />

la non pueda vender nin dar. E que los fiios<br />

de la mujer lo deven a yer depues de la<br />

Muerte del padre ; é si el padre se casare,<br />

los fijos tomen la buena de la madre , é que<br />

sean en poder dotri con toda su buena , é<br />

non en poder del padre. Y esto nos semeia<br />

á nos muy desguisada 22 cosa , que non les<br />

miembra de lo que dice Salamon : El mio<br />

flio , ¿por que eres engannado , que quieres<br />

mas seer en otra guarda que en la rnia? Hy<br />

en otro logar dice Salamon : El filo que tuelie<br />

23 alguna cosa al padre ó á la madre, é<br />

diz que non es pecado , atol es cuerno aquel<br />

que mata 24 el onme. E diz en otro logar:<br />

Quien 2 5 escarnesce su padre, é qui escamesce<br />

su madre , sáquenle los ojos cuervos z6 , é cómanle<br />

las águilas 27 . E diz en otro lugar: Me..<br />

iOr es que te rueguen tus filos , que tú tengas<br />

28 ojo á las manos dellos. 29 . E por ende<br />

esto tenemos nos por cosa muy sin razon<br />

que aquellos ayan ganancia de la buena de<br />

los fiios que non levaron pena 3 ° por los criar.<br />

Doncas segund esta ley podemos nos retraer<br />

á Dios lo que fallamos en la sancta escriptura<br />

del" ygno : Assí cuerno el padre a piadad<br />

32 del fijo , assi el nuestro sennor a piadad<br />

daquellos que lo temen. E Salamon dize:<br />

El fiio que es sabio 33 , es el ensennamiento del<br />

padre. E diz en otro logar : Itrio frío, entiende<br />

tu la 34 veyez de tu padre, é no lo faltas ensannar<br />

35 en su vida. E sil desfalisciere 36 el<br />

seso, perdónaio , é no lo desprecies mientre<br />

19 B. R. 1. Malp. 2. y S. B. de la buena, e que el haya<br />

la otra meetad de la buena de quanto les pertenecia de<br />

la buena de la madre.<br />

2o Esc. s. el padre les debe dar la 'matad del buena<br />

de quanto Iles pertenecía de la buena de la madre.<br />

21 B. R. r. Ese. 5. S. B. y Malp. 2. de la buena en<br />

su vida.<br />

2 2 Malí), 1.2. E.R. B. R. r.S.B. Ese. I. Toled.<br />

desaguisada.<br />

23 S. B. y Bex. tuele. E. R. y B. R. 2. tole.<br />

24 Esc. 2. 3. y Bex. mata arme.<br />

2S B. R. I. Qui._ é qui. Bex. y Malp. 2. Que..., é que.<br />

Ese. 's. _El fijo que.<br />

26 E. R. corvos.<br />

2 7 NI cómanle butres,<br />

28 B. R. I. tengas mano (lelos. Malp. I. 2. Camp.<br />

E. R. y Bex. tenga manos dellos. S. B. tengas olor d mayos<br />

dellos. 13. R. 3 . tensas olio.<br />

29 B. R. r. y Camp. En esta ley manda que se la muyer<br />

morir, et el marido casar con otra , que tenga toda<br />

la buena en so poder. Et por ende &e. S. B. E per esto<br />

tenemos nos muy sin razon. 2. E por ende esto<br />

tenemos nos mut por sin razon.<br />

3o Ese. 2. trabajo.<br />

31 Malp. e. y Camp. yinno.<br />

32 S. B. piadat. B. R. o. piedat.<br />

33 Toled. y Malp. z. sabido.<br />

3 4 Toled. la VI'rZ. B. R. 1. veyes. Camp. e ntendi 1'14<br />

la vellez. Bex. B. R. 2. Ze:reZ,.<br />

35 B. R. /. Camp. y Bex. 3J31212i1C.<br />

3 6 Malp. 2. si le desfUnecier... 5. B. y Camp, defallecier.<br />

B. R. 1 . y Ese. 5, ,.. desfalecir. Ese. 3 . desfalesrier.


70<br />

DEL FVERO<br />

diz Salamon en otro<br />

fueres mancebo. E<br />

,<br />

gar Quien nma á su filo ,Mérelo a menudo:<br />

su fiio , sera loado : por ello.<br />

quien amostra<br />

e„ inedia 3 de sus enimigos , é diran 4 assí:<br />

Muerto es el s su padre daquel, é semeia que<br />

non cs muerto, ca dexó depues 6 de sí su filo,<br />

que<br />

lo semeia: viólo en su vida, é alegros con.<br />

él: y en la muerte non fue contristado con<br />

miedo de sus enimigos , ca dexó depues 7 de<br />

sí tal filo , que defiende la casa de sus enemigos<br />

, é ayuda á sus amigos. E por ende<br />

mientre nos acordarnos destas cosas, é dotras<br />

que fueron dichas por las prophetas<br />

del nuestro sennor , queremos ennader 9<br />

á, esta ley , é toller las cosas que non son<br />

bien puestas i°, é poner otras que el nuestro<br />

sennor ordenó bien. Onde mandamos á todos<br />

los omnes que son de nuestro " regno<br />

que daquí addantre , assi,cuerno es derecho<br />

é manda la sancta escriptura , que sea gardada<br />

esta ley en tal manera , que el marido<br />

que se casar depues de la muerte de la<br />

mujer, si oviere fiios della , sean en poder<br />

del padre con todas sus cosas depues de la<br />

muerte de la madre con las cosas que les<br />

pertenescen de parte de la madre , assí cuerno<br />

es dicho en la ley de sus°. E mandamos<br />

que faga escripto por su mano de las<br />

cosas de los fijos antel iuez , á ante los parientes<br />

de la madre , é dé recaba() en mano<br />

" de los herederos que avien " á a yer el<br />

fijo en guarda , si el padre fuesse muerto,<br />

que nenguna cosa non pare mal. E si el padre<br />

que se casa non quisiere ayer los fijos<br />

en guarda , el juez los deve dar al mas propinquo<br />

del linaje de la madre 14 . E si alguno<br />

de los fijos se casare, denle su parte de<br />

la buena " de su madre , assí que el padre<br />

retenga " pora sí la tercia parte por uso 17<br />

del fructo. E si el fijo ó la fila oviere XX.<br />

anuos complidos , maguer que se non case,<br />

r Esc. 2. 3 . Bex. S. B. y Malp. 2. amuestra.<br />

2 B. R. t. 2. 3 . s. B. Malp. I. a. Comp. Bex. Ese. r.<br />

2. 3 . 4 . S. B. y E. R. laudado.<br />

3 B. R. 1. entre los.<br />

4 S. B. Malp. i. y Esc. 2. dizran.<br />

5 S. B. B. R. r. y Malp. 2. es su.<br />

6 Malp. 2. d'spues sí. B. R. 2. depos le.<br />

7 Toled. y Malp. 2. dexcí pues sí. B. R. t. depos<br />

S. B. pues ele sí.<br />

8 Carip. penas profecías.<br />

9 13. R. 1. Etc. 3. y Camp. emendar esta ley.<br />

r o Camp. y B. R. o. postas.<br />

Etc. 5 . de nuestros reglaos. Etc. 3 de nuestro<br />

reno.<br />

Malp. recabdo cuerno de los.<br />

1 3 B. R. I. °vieren acer. S. B. avien ayer los fijos.<br />

1 4 S. B. del padre 6 de la madre. Etc. 3 y g. del linage<br />

del.<br />

15 B. R. r. bona de la madre. S. B.y Malp. 2. buena<br />

de la madre.<br />

16 Etc. tenga. E. R. retinga.<br />

1 7 Ese. 3 husu 111C111. B. R. 2._y 3 uso fructo.<br />

18 .SI B. meetad de la buena.<br />

1 9 B. R. r. s' Exc. s. por en sua vida.<br />

20 S. B. entegramientre. Malp. enteramient re.<br />

21 Bel-. y Est. 2. 6 non.<br />

11 B. R. r. quesier. Malí). 2. y Esr. u. quisiere.<br />

aya la meetad 18 de, .quantol pertent,sce de<br />

la buena de la madre y el otra meetad<br />

tenga el padre en su 19 vida ; é depues de<br />

su muerte deve fincar á los<br />

dep<br />

fiios entregamientre<br />

20 . Otrosí mandamos guardar de<br />

los nietos. E si el padre para mal alguna<br />

cosa á los filos , é 2i no les quiere dar d lo<br />

suyo fasta en aquel tiempo que es de suco<br />

dicho, déveselo entregar el iuez de las ,cosas<br />

del padre á los fiios. 23 Esta 24 ley manda<br />

qui si la mujer muriere , é el marido casare<br />

con otra , que tenga toda la buena de los<br />

fiios en su poder.<br />

XV. Ley antigua as . Si la madre fin.<br />

caro bibda ; deve venir egualmientre<br />

á la 26 buena con los filos del<br />

padre.<br />

La madre si se non casare depues de la muerte<br />

del marido , deve partir egualmientre en<br />

todos los fructos de la buena de su marido<br />

con sus fiios mientre visquiere 27 ; mas<br />

ni lo puede vender , ni dar á ninguno de<br />

sus filos 28 . E si los fiios entendieren que la<br />

madre lo quiere ennagenar, , ó por malquerencia<br />

, ó por otra cosa , díganlo al sennor<br />

de la cibdad , ó al iuez que ielo 29 defienda<br />

3°, que aquellas cosas non pare mal. Mas<br />

el fructo " que ella deve a yer, puédelo 3%<br />

dar 33 á quien quisiere de los fiios ó de las<br />

filas : é aquello que ella ganare del fructo,<br />

puede dar á quien quisiere. E si daquella<br />

parte de la madre alguna cosa fuere, enajenada<br />

34, todo deve seer entregado 35 depues de<br />

la muerte de la madre 36 á los fijos é depues<br />

de la muerte de la madre el quinnon<br />

de la madre dévenlo ayer los fijos egualmientre.<br />

E si la madre se casar depues de<br />

la muerte del marido desdaquel dia 37 ade-<br />

2 3 S. B. Antigua ley. Esta ley &c.<br />

24 Malp. 2. En esta. Y, es el epígrafe de la ley XV.<br />

la qual comienza: Queremos ennader , &c. ,.y sigue como<br />

aquí hasta fiios.<br />

25 Falta en el Toled. Malp. 2. y Esc.., r.<br />

26 S. B. B. R. e. Esc. r. 3 . Malp. a: y Bez. con los<br />

filos d la Suena del padre. Camp. con los Alas. .<br />

27 B. R. I..VCVII. ESC. 5. vevier. Camp. V1V1Cr. Bex.<br />

y Etc. visquieren. B. R. y. vivir. •<br />

28 Toled. Malp. 2. y Esc. r. de sus filas., nin a otra<br />

por ninguna manera. E si &c.<br />

29 B. R. I. 2. 3. defendan. S. B. defiendan.<br />

so .Toled. Malp. 2. y Ese. r. defiendan, é que ge lo<br />

fagan combrar, é le fagan fitzer escripto que lo non enagene<br />

, ni aquellas cosas &c.<br />

31 Etc. s. fructu.<br />

s? &e.olear. y Maly. 2. puédelo dar á quien quisiere. E<br />

33 B. R. 1. y S. B. puede dar.<br />

34 S. B. Camp. B. R. .r. y Bex. arenada, Aralp. 2. y<br />

Efe. 3• agenada.<br />

35 S. B. entegrado.<br />

36 S. B. Camp. y Malp. madre dI I buena (Comp.<br />

de la bona ) de la madre á los..fríos. B. de ,l la<br />

muerte de so padre et de la tiona<br />

de<br />

la madre<br />

fiios. -<br />

ws<br />

37 Malp. 2. en adelantes


LIBRO IV.<br />

lantre leven ayer sus fiios la parte que ella<br />

devia ayer de la buena del marido se se non<br />

casare I.<br />

XVI. El Rey Don Flavio Rescindo.<br />

Que la mujer non deve ayer nada de<br />

lo que gana el marido con los siervos<br />

della. -<br />

Si el marido gana alguna cosa con los<br />

siervos de la mujer 2 en hueste , la mujer<br />

non puede demandar daquello nada , ni en<br />

vida del marido ni depues de su muerte.<br />

Ca el marido que a la mujer en su poder<br />

segund 3 la sancta escriptura , otrosí<br />

deve ayer los siervos della en su poder , é<br />

otrosí todas las cosas que con ellos ganare,<br />

seyendo en hueste 4 por tal razon. Ca si los<br />

siervos mientra son en hueste con su sennor<br />

fazen algun danno, aquel sennor deve 5 responder<br />

por ellos. Onde derecho es que assí<br />

cuerno a el danno , assí 6 aya la ganancia. :•<br />

XVII. De lo que gana el marido é<br />

la mujer, seyendo casados en 7 uno.'<br />

Quantoquequier 8 que el marido sea noble,<br />

si se casa con la mujer ° cuerno deve;:é<br />

viviendo de so uno l° ganan alguna cosa,<br />

acrecen, si alguno dellos fuere ' l mas rico que<br />

el otro , de su buena 12 é de " , todas las cosas<br />

que acreceren 14 é ganaren en uno , tanto<br />

'deve ayer demas en aquello que ganáron en<br />

uno , quanto avie demas' del otro en su buena:<br />

assí que' si las buenas dámbos semeian'6<br />

a S. B. Camp. Malp. 2. y Ese: s. casase.<br />

2, M. Maip. 2. B. R. 2.y 3. de la muyer, 6 en hueste.<br />

3 Bes:. segundo diz.<br />

4 B. R. uueste, y así despues. Comp. E. R.<br />

B. R. e. y y Esc. s-, hoste.<br />

5 Camp. debe por ellos fazer emienda. B. R. 2 . y 3.<br />

aresponder.<br />

S. B. Bes. y Etc. que haya.<br />

7 En uno falta en B. R. t. y en Malp. 2. Esc. 1. 3. y s.<br />

seyendo en uno.<br />

8 S. B. y Malp. 2. Quandoquequier. B. R. y y Esc.<br />

Quantoquier. Ese.S. Quantoquer.<br />

9 Toled. moler noble. Ese. 1. y 2. mugier cuerno<br />

él.<br />

lo B.R. T. de consuno. Camp. de con so uno. B. R. y<br />

y Ese. s. desuno.<br />

11 Malp. 2. era. Comp. sea.<br />

12 Toled. y Mal-. y<br />

buena ante que casasen. Esc<br />

ante que casen.<br />

13 En B. R. r. S.E . y Malp. e. falta é.<br />

ni. B. R. y. Camp. Esc. 2. y s. acrecíron é ganáron.<br />

S. B. acrescéron é ganáron. Bes. acrecentaron é ganaron.<br />

15 B . B. R. 1. y Maip. 2. é assí que.<br />

16 S. B. y Malp. 2. se semejan. Comp. semellaren.<br />

1 7 Ese. S. contencion.<br />

18 Comp. B. 1. y y. Ca de dur. Ese. Ca muy de<br />

duro.<br />

19 M. Malp. r. y Ere. 5. asmodas. Esc._. osmados.<br />

B. R. 2. eguadas. B. R. ensinnad".,<br />

'20 B. R. comí,: y Ma lp. 2. que la. Ese. I. a. y<br />

maior.<br />

TITVLO II.<br />

eguales . , por poca cosa non tornen entelF.<br />

cion 17 . Ca de duro " puede seer que sean asmadas<br />

19 'tan egualmientre , que non semeje<br />

que la una es mejor 2 ° de la otra en alguna<br />

cosa. Mas si la una es mayor 22 de la otra<br />

connogudarnientre ", quanto fuere mayor,<br />

tanto deve ayer mayor partida en la ganancia",<br />

assí cuerno es dicho de suso, cada uno<br />

depues de la muerte del otro , é puédelo dexar<br />

á sus ' 4 fliOS, 6 á sus propinquos ", ó á<br />

otri si 'quisieren 26 . E assí lo dezirnos de los<br />

barones cuerno de las muieres. E de las cosas<br />

que ganáron 27, de que fiziéron amos escripto,<br />

aya cada uno tal partida 28 cuerno<br />

dixiere 29 el escripto. E si el marido ganare<br />

alguna cosa de 3 ° algun omne estranno "<br />

ó en hueste, ó quel 32 dé el rey ó su sennor,<br />

ó • sus amigos , dévenlo ayer sus filos<br />

sus herederos depues de su muerte , ó puede<br />

fazer dello lo que quisiere 33 . E otrosí dezimos<br />

de las mujeres.<br />

XVIII. Del ninno cuerno puede aver34<br />

la heredad del padre.<br />

La cosa que es dubdosa , si non fuere departida<br />

por razon, muchas vezes cae en yerro.<br />

Ca muchos omnes suelen contender , si<br />

el ninno 35 que es nacido 36 é muere 37 ayna,<br />

si puede ayer la buena del padre. E á esta<br />

entencion 38 querernos nos poner tal término.<br />

La razon de natura atal es , que aquel<br />

que nasce non puede 39 prender ninguna cosa<br />

en el ' minado ante que sí mismo , que es fecho<br />

de teniebras Doncas ¿en qual manera<br />

puede prender heredad sobre tierra qui non<br />

puede prender el empezamiento 41 de la luz 42<br />

deste mundo? E qui non puede usar de los ele-<br />

2I Malp. 2. y Bes. mejor. B. R. 2. y E. R.<br />

maor.<br />

z Toled. Malp. 2. y Ese. 1. conocidamientre ante del<br />

casamiento , quanto &c.<br />

23 Esc. y B. R. 2. gananza.<br />

24 Toled. _y Ese. 1. á sus ilios 6 á sus fiias.<br />

25 Malp. y<br />

.<br />

Ese. 1. propinquos si non oviere fijos, 6<br />

. . .<br />

áa<br />

otri quien quisiere.<br />

z6 S. B. quin quisiere. Comp. quien quisieren.<br />

27 S. B. Bes. B. R. e. C.tmp. Esr, s. y Molp. 2. ganaren....<br />

fizieren. Ese. y ganan.<br />

28 Esc. 2. y S. parte.<br />

29 MaIp. 2. y S B. lo dixiere. B. R. COMO ye dexier.<br />

Comp. como li lexar el escripto.<br />

3o M. con algun.<br />

31 Ese. s. y B. R. e. estranio.<br />

32 B. R. 1 . y Camp. que ye dé.<br />

33 Toled. Ese. y Malí,. 2, lo que quisiere mientre<br />

fuere vivo. E otrosí &c.<br />

34 Malp. 2. heredar á su padre. Ese. e. heredar á su padre<br />

á su madre.<br />

35 Toled. si el mozo.<br />

36 M. y Ese. r. nascido.<br />

37 Malp. e. nacido muere. Be.s• Y Ese. I. é =erre.<br />

3 8 Ese: 1. comencion. Ese. 6. entenzon.<br />

3 9 S. B• B• R. e. podu•<br />

4o .Malp. 1. 2. y Es,. 1. t iniebras . B.R. 2.5.y Ese. 6.<br />

tenebras.<br />

ce4rn1<br />

42 BeX• lux.<br />

B.<br />

ecionnoi.peSulBri.ienyt.QE .Ese, e.


72<br />

quales era fecho, lcuemo<br />

montos de<br />

er las<br />

los<br />

cosas que nol dexaron veer ?<br />

podrá ay<br />

E c uerno al/1.a 4 partida de las cosas deste<br />

mundo en su muerte, qui lo deviera 5 ayer<br />

si visquies , é 6 cuerno será contado en os bivos<br />

al qual fué mas allegada 7 la muerte que<br />

la vida E assi en medio de la luz 8 es luego<br />

muerto, y es entrado 9 en las teniebras 19 . E<br />

porque los padres puedan ayer la buena de<br />

tal filo , é que la vida del ninno sea tal que<br />

cuerno puede ayer la vida celestial, assí aya<br />

la vida terrenal; establescemos que aquel que<br />

nasce " non deve ayer la buena de los padres,<br />

fueras " si depues que fuere nascido recibiere<br />

13 baptismo, é visquiere X. días, que<br />

tod omne que cub,ficia 14 ganar la buena del<br />

padreó de la madre por este ninno , se esfuerce<br />

este de ganarle ante la vida celestial<br />

por el baptismo ; é así aquel que finca depues<br />

' 5 dél , aya la buena. E guando el ninno<br />

a la tierra por heredad, é las cosas celestiales<br />

que son aparejadas, sus herederos ayan las<br />

terrenales, y este gane " las cosas cine defa,líen<br />

17 . E que ," si el muerto non puede '9<br />

usar las cosas terrenales, derecho es que si al<br />

quenon, que pueda ganar las cosas celestiales.<br />

XIX. El Rey Don Flavio Rescindo.<br />

Cuello deven los padres 2° ganar la eredad<br />

de los ninnos.<br />

El padre muerto, si el fiio ó la fina visquieren<br />

2 X. dias, ó mas ó menos , é fuere 22<br />

baptizado , quanto quel pertenicie 23 de la<br />

buena del padre , todo lo deve a yer la madre.<br />

E si la madre muriere , otrosí el padre<br />

non puede a yer 24 la buena que avie 25 á<br />

ayer del fijo ó de la fila de parte de la madre,<br />

fueras si mostrare quel fijo ó la fina<br />

viscó " X. dias , ó mas ó mános , é fué bap-<br />

a S. B. y Bex. de los elernientos de que.<br />

2 Ese. 2. qui. Ese. I. 3. quien.<br />

3 Esc. 5 . venir. Malp. 2. y B. R. 2. venir. B. R. 3'. viven<br />

4 B. R. r. podrá ayer. Ese. é corno.<br />

5 S. B. devta.<br />

6 Bex. Ese. 2. et al qual. B. R. 2. é al que. Ese. j. 4.<br />

y s. é aquel fié.<br />

7 5B, Ese. 2. 3. y Bex. legada. B. E. a. axegada.<br />

8 Calnp.li legó muerte.<br />

9 Ese. 3 encerrado.<br />

so Toled. .Malp. 2. y Ese. r. teniebras de la fuessa.<br />

Camp. nace6. Esc. s. nacer. Ese. 3; que así nasce.<br />

12 Ese. salvo si.<br />

1 3 S. B. recibe. Malp. 2. recibier.<br />

14 S.B. B. R. s. y Malp. 2. cobdicia.<br />

15 B.R. r. Ese. 2. y Malp. 2. pues. Camp. pus él.<br />

Ese. ,_,-. pos él.<br />

16 Esc. y. y éste gane las cosas que son de vida , et<br />

éste otro gane las cosas.<br />

17 S. B. clesfidlen. B. R. 2- y 3. desfalecen.<br />

18 S. B. y Malp. 2. E si el muerto non pudo.<br />

19 Ese. 1. 2. y 3. pudo.<br />

20 Comp. los padres poden.<br />

21 B. R. 1. y Bel:. viviren. Camp. vivieren.<br />

22 Ese. 5. fueren baptizados.<br />

2 3 Ese. y 31 pertenesce. 13e:r. pertenece.<br />

DEL FVERO JVZGO<br />

tizado ". E si el padre ó la .madre que an de<br />

ayer la buena de los fiios , si non °vieren<br />

otros iiios , toda la heredad ayas a los nietos.<br />

E ni el padre ni la madre ay an poder de<br />

mejorar en esta heredad al un domas<br />

que al otro , si non de la tercia piste. E si<br />

quisieren dar alguna cosa á la eglesia , puédenlo<br />

fazer de la quinta parte daquellas cosas<br />

solamientre segund que es en otra ley<br />

-que es de suso 28 . E si non an filos, ni nietos<br />

ni bisnietos , pueden fazer desta heredad<br />

' lo que quisieren. E si non fizieren ninguna<br />

manda, dévenla ayer los parientes mas<br />

propinquos del padre ó de la madre ; assí<br />

que 29 si el fijo muere, si el padre que avie<br />

.á ayer su buena , si non fiziere manda, dévenla<br />

ayer los herederos mas propinquos del<br />

padre. E otrosí dezimos de los herederos de<br />

la madre en tal manera , que si el fiio ó la<br />

fina muere , seyendo el padre ó la madre bivos<br />

, los nietos 3° daquel fiio ó daquella fila,<br />

que son muertos , si dexan fiios, deven ayer<br />

enteramientre 31 su partida en la buena del<br />

_ayudo é 32 de la avuela, quanto devie 33 ayer<br />

su. padre ó su madre si visquies. E si el fijo '<br />

era casado , é murió viven do el padre ante<br />

quel diese el padre toda su partida quel<br />

pertinicie 3 4 ; é si mueren " los fijos vivendo<br />

el ayudo , la mujer del fiio deve ayer<br />

aquello quel padre avie dado al fijo ante que<br />

muriese 36, y:ella non puede mas demandar<br />

daquello. E si el fiio , vivendo con el padre<br />

,,non recibiera nada del padre, estonze<br />

su mujer del fiio non puede nada demandar<br />

daquellas cosas si non quantol diera su<br />

marido en .arras. E . si el fijo que quier 37 seer<br />

obediente al padre, dexa tener 38 al padre<br />

buena de su . madre , hy el fiio la diere<br />

depues 34 de su muerte á su mujer ó á otri,<br />

atal donacion puede valer si filos non oviere<br />

en aquella mujer ; é si fiios oviere , los finos<br />

lo deven ayer.<br />

. 2 4 Ere. 3 non debe haber nada de la buena.<br />

25 Carnp. y Ese. r. devía ayer.<br />

26 B. R. r. Ese. 2. j. y Camp. vevió. Bex. víviron.<br />

2. y y. vivo.<br />

27 Toled. baptuado en la collacion do muriere. Es si muriere<br />

el padre 6 la madre que an de ayer.. Esc. r. y Malp. 2.<br />

baptizado en collacion. E si moriere. Esc. 5. bautizado.<br />

28 B. r. Ese. 2. S B. y Met:p. 2. de yusso.<br />

29 B.y Ese. 2. así que si el fiio ó la fiia muere. Ese. s.<br />

Así que el fiio muerto. Malp. 1. si el filo muere sin el padre<br />

, que.<br />

3o Esc. 2. los nietos fijos daquel fijo.<br />

31 B. R. r. Camp. y Ese. 5._ entegrarnientre su partiya.<br />

3 2 B. R. Ese. r. 2- Malí,. 2 . 9 Bex. 6 de la.<br />

33 Camp. Esc. 2. '3-. y Bex. debia.<br />

24 B. R. r. y Comp. pertenecía. S. B. y Ese. .s. pertenescie.<br />

Ese. pertenescia. -<br />

35 S. B.<br />

Toled. ed. ,<br />

y B.<br />

y Malp. .r sos fii os. mur Maly. 2. sus. fijos.<br />

36<br />

2. . que iese é non al, e lla &c.<br />

.733e7x. Mno.n S. quBier. . ro EBs' i quísier fazer<br />

00n<br />

avenencia<br />

con el padre , que dexe. La<br />

quisiere.<br />

lerdo; del texto está to-<br />

moda de B. R. 2--y Ese, s• ,,,r4's , los demos no se<br />

entiende , y está errada.<br />

28 Camp. traher.<br />

39 Ese. y. despues £ Moler.


LIBRO IV.<br />

XX El Rey Don Flavio Rescindo.<br />

De los que nascen depues de la muerte<br />

del padre.<br />

Nos fazemos servicio á Dios guando conseiamos<br />

2 aquellos que an de nascer. E por<br />

ende establescemos que si el marido muriere,<br />

é dexa la muier prennada , el fijo que nasciere<br />

depues sea heredado 3 egualmientre<br />

en la buena del padre con los otros fijos.<br />

E si non dexare nengun fijo é diere su buena<br />

á quien quisiere , mandamos que pueda<br />

dar la quarta parte , é las tres partes deve<br />

ayer aquel que 4 nasció depues de la muerte<br />

del padre. E si el marido ó la mujer seyendo<br />

casados , ante que ayan fijos, el marido<br />

á la muier , ó la mujer al marido , el<br />

uno al otro , dieron de su buena é depues<br />

ovieren filos , aquella donacion non vala;<br />

mas los filos ayan toda la buena S de su<br />

padre , fueras ende la quinta parte que<br />

TITVLO III.<br />

73<br />

puede 6 dar por su alma á quien quisiere<br />

Mas si el uno dellos , ó el marido , ó la mu.,<br />

ier ante que fuessen en uno diere 7 el uno<br />

al otro alguna cosa de su buena , aquello<br />

deve valer ; é atal donacion non deve seer<br />

desfecha por los filos que nascen depues.<br />

XXI. Que el omne que non a fiios,<br />

puede fazer de su heredad lo que<br />

quisiere.<br />

• Todo omne libre é toda muier libre que<br />

non an fijos , ni nietos 9, ni bisnietos fagan<br />

de sus cosas lo que quisieren ; nin l ° otro<br />

omne de su linaje " que venga de suso, nin<br />

de travieso pueda 12 desfazer este ordenamiento<br />

' 3 . Ca aquel que viene en 14 el linaje<br />

del parentesco de suso derechamientre , non<br />

es nado 15 en tal manera , que por natura<br />

deva " ayer heredad. Mas si muriere sin fabla<br />

, los que son mas propinquos deven ayer<br />

su buena cuerno manda la ley.<br />

III. TITOL DE LOS HVÉRFANOS,<br />

É DE " LOS QVE LOS DEFIENDEN.<br />

I. Que aquel es dicho huérfano ",, que non a<br />

padre ni madre.<br />

II. Desde guando deve ' 9 seer contado el tiem- IV.<br />

po é los negocios' de los huérfanos.<br />

III. cuerno omne deve recibir la guarda de<br />

I. El Rey Don Flavio Rescindo.<br />

Que aquel es dicho huérfano que non<br />

a padre ni madre.<br />

Grand piadad es dar omne consejo á los<br />

menores que 22 non pierdan sus cosas. E por<br />

13,., R. a. y Eso: 3. yaien en el vientre,- de la madre<br />

despues de muerte del padre. _,<br />

2 Ese. .á aquellos.<br />

3 Toled. Esc. 3• y s. heredero.<br />

4 S. B. y Ese. 6 nasce6.. -Camp:,nace6.<br />

5 S. B. su buena de su padre.<br />

6 Esc. 3• pueda. Bes. deba.<br />

7 Malp. 2. dieren. B. R. s. y Camp.<br />

8.Toled. Malp.'2,. y Esc... toda muier quier sea noble,<br />

quier de menor guisa que no a filos. 'S. P. Malí)._ s.<br />

Bex ' R. B. R. 2. 5. Esc. 2. y, 4. -toda mugier que non<br />

a filos &c.<br />

9 Esc. 3 ni nietos ,;fagan,,<br />

lo Ese. g. mas otro.<br />

S. B. B. R. s. Ese. s. y Malp. 2. linage, y así otras<br />

veces., Camp. que venga de su linnage. .1<br />

1 2 . Malp. 2. B. R. f. S. B. y M. non- pueda. ..<br />

1 3 Ese. s. otrogamiento. B. R. s. esta ,ordenacion. •<br />

1 4 E y B. en la lina. B. una nómina.<br />

1 5 S. B. E. R. Esc, 2.<br />

•<br />

16 M. y E. R. deve. Ese. 2. pueda. Bes. deba heredar.<br />

los huérfanos , é quanta deve a yer de<br />

sus cosas.<br />

Qué los que defienden 20 los huérfanos<br />

non les fagan fazer nengun 21 escripto.<br />

ende maguer que fasta 23 aquí los filos pequennos<br />

, que non an padre 24, eran dichos<br />

huérfanos , é non otros ; porque la madre<br />

non a menor 25 cuidado del fiio que el padre,<br />

por 2 8• ende mandamos que los filos 27<br />

que son sin padre , é sin madre fasta XV.<br />

annos , sean lateados huérfanos.<br />

17 M. E DE LOS OVE DEFIENDEN. B. R. r. 1'<br />

Ese. s. E SVS DEFENDEDORES. Malp. 2. E SVS<br />

ADELANTRADOS. Esc. r. E DE LOS DEFEN-<br />

SORES..<br />

18 S. B. E. R. Camp. B. R. 2. y 3 . drphano , y así<br />

despues...<br />

39 S. B. y Esc. 2. es contado, y así en la ley. Camp. cunetado.<br />

B. y 2. contado. 'Malp.. 2. y Ese. 5. • .. en los.<br />

20 S. B. y B. R. 2 . defenden.<br />

21 S. B. ningun.<br />

2z Esc. y.s. porque.<br />

23 Esc. r. fista enesaquí.<br />

-24 Toled. y:Esc...r. é an la madre viva, eran dichos.<br />

M. Malp. 2. Camp. E. R. Bes. Esc. 2 . 4• nOril<br />

an padre , ni madre , eran dichos &c.<br />

25 Bes. Ese. 6, B. R. s. y Camp.<br />

menos cuidado.<br />

E. R. minor coidado•<br />

26 M. Comp. .y B. R.<br />

por ende.<br />

2. que los fiios que pierden<br />

27 Toled. Ese. ' s. y<br />

menos<br />

el padre é la madre , é los dc'en edat `1"e<br />

(Malp. 2. fasta) quince anno5 , sean 'amados huerfines.,<br />

li 2


74<br />

II. r Desde<br />

el tiempo<br />

f anos.<br />

Si nos queremos saber en quanta tiempo<br />

los ninnos pueden perder sus cosas , devemos<br />

contar los annos del ninno s é ciernas<br />

quantos annos a que los padres perdieron<br />

las cosas, é fazer una summa fasta L. 2 annos,<br />

é desde 3 allí adelantre non la puedan 4<br />

demandar la cosa los ninnos. Mas si por<br />

ventura el padreó la madre en su vida estudieron<br />

XXX. annos que perdiéron la cosa<br />

, los ninnos dalli adelantre non la puedan<br />

demandar.<br />

III. Cuerno deve omne recehir la guarda<br />

de los hue'danos , é quanto deve ayer<br />

de sus cosas.<br />

Si el padre fuere muerto , la madre deve<br />

ayer los fijos de menor edad en su guarda,<br />

si ella quisiere é si se non casare, assí que de<br />

las cosas de los fijos faga un escripto. E si<br />

la madre S se quisiere casar , é alguno 6<br />

de los filos fuere de edad de XX. annos<br />

fasta XXX. , este deve ayer los otros hermanos<br />

é las sus cosas en guarda é non las 7<br />

dexar ennaienar ni perder 8 á ellos ni á otra.<br />

E si por ventura alguna cosa ende diere , ó<br />

vendiere , ó gastare , ó perdiere por su 9 negligencia,<br />

todo lo deve entregar de su paritida.<br />

E mandamos que tome todo el diezmo<br />

" del fructo en que viva , porque non<br />

faga grandes despensas en lo al. E si algunas<br />

despensas fiziere por los negocios de los her-<br />

-manos de lo suyo , muéstrelo al iuez, é •cóbrelo<br />

de lo de sus hermanos comunalmientre.<br />

E si los hermanos ' 2 non fueren de tal<br />

edad, ó de tal discrecion 13 que devan ayer<br />

los otros en guarda; estonze el tio 14 ó el filo<br />

Esta ley está- repetida sin nrimero' al fin del tít.<br />

del lib. XII. En B. R. 2. Ese. 3. y 5. dice así.<br />

Flavio<br />

DEL FVER<br />

guando deve seer contado<br />

e los negocios de los huér-<br />

Desde guando es contado el tiempo enos .negocios de '4.1.<br />

órfanos.<br />

Quando los órfanos pierden alguna cosa por .enganno<br />

de algun oinne aquelos annos mandamos ,que Sean contados<br />

en sos negocios desque el padre ó la madre p¿rdieron<br />

aquela cosa , é que aquel tiempo_ de los XV. anos<br />

,deve ser contado desde .que sos padres perdiekan la cosa<br />

del que diz que es enganado. E si los, padres del &fano<br />

inientre viviron avien XXX. annos que perdiéron la cosa<br />

del &fano , el órfano non la pode demandar dent adelatre.<br />

2 S. B. cincoanta annos.<br />

3 S.13. allí adelantre. Malp. 2.. allí en adelantre.<br />

desdali.<br />

4 Ese. 6. puedan mas demandar.<br />

s Ese. 3. se casare.<br />

6 M. algunos.... fueren.<br />

7 Ese. 3. ion los.,<br />

8 B. R. 1. Esr• 5 . y Camp. perecer. Malí,, a. y B. R . a.<br />

percer. T. R. 3: peszer.<br />

9 Matip• a. negligencia suya. Est-. 6. sua negligencia.!<br />

o JVZGO<br />

del tio deve aver la guarda, dellos en tal<br />

manera , cuerno dixiemos del hermano. E si<br />

el tio ó el tilo del tio non es tal , que lo deva<br />

ayer, estonze el iuez lo de i s alguno de d los l<br />

otros parientes. E si la madre ()viere la guarda<br />

16 de los filos , ó quienquier otzi , faga<br />

escripto de todas las cosas que dexO su padre<br />

á los huérfanos ante tres testimonios,<br />

cinco , presentes 17 sus parientes, é delantre<br />

aquellos testimonios que son en el escripto,<br />

sea dado el escripto al obispo , ó á algun<br />

sacerdot á quien mandaren los parientes, que<br />

lo den á los ninnos depues que fueren de<br />

edad complida. E si algunas demandas "<br />

fueren fechas contra los ninnos , aquel que<br />

fuere su defendedor deve responder por a9<br />

ellos. E si non lo quisiere fazer, aquel que<br />

demanda deve seer entregado 2°. daquello que<br />

demanda por el iuez , salvo „.el derecho de<br />

los ninnos que lo demanden guando fueren<br />

de edad complida. E. aquel que lo demanda,<br />

si por iudizio lo pudieren 21 vencer los<br />

ninnos , deve entregar aquello que recibió<br />

con. todos sus Eructos 22, é con todos sus derechos<br />

á los ninnos ó á sus erederos , ó á<br />

quien lo ellos dieren 23 . E porque demandó<br />

la cosa que non pudo vencer, peche X. sueldos<br />

ciernas. Mas si el defendedor quisiere defender<br />

los ninnos puédelo fazer. E si las cosas<br />

de los ninnos fueren perdidas por negligencia<br />

del defendedor develo entregar de<br />

lo suyo.<br />

- .<br />

IV. Que los que defienden los huérfanos<br />

• non les jaoan fazer nengun escripto.<br />

POrqiie' /Os "hilé-danos rhientra que son pequennós<br />

non pueden defender sus cosas ni<br />

á sí mismos , derecho es que sean 25 en<br />

guarda dotri -fasta tiempo establescido. Mas<br />

porque algunos-defendedores los engannan<br />

por falagamiento ó por miedo, é fázenles<br />

o Camp. todo lo debe dar de sua partida , y entregar.<br />

x x Camp. el décimo. Ere. 5. y B. R. 2. la décima parte.<br />

Esr. 3. la diezma parte. E. R, el dezmo. B. R. la dezma<br />

parte.<br />

12 May. e.. y Esc. r. E si el •hermano non ''fuere de<br />

tal edat o de tal clescrecion.<br />

1 3 13. R. r. 3. y E. R. descrecion. Ese. 5. discricion.<br />

1 4 2. y Ese. r. el tio hermano del padre. .<br />

as Camp. los dia .: B. R. 2. y<br />

x6 B. R. s. garda.<br />

17 Bes, presientes.<br />

111. mandas.<br />

Toled-por ellos, si quisieren. Malf..2. si quisiere:<br />

20 Camp. y B. B:' ¿4-. entrego.<br />

21 M. y E. R: '.pudiere r - • •<br />

2 2 'l'oled. Maip. 2. y Ese. 1. con todos sus- fructos , 'é<br />

si fueren siervos , entrénguentes el, pr<br />

del servicio é<br />

los siervos con todos.<br />

23 M. dieron. .1 )5 ••<br />

2 4 Maip. a. y Ese -j. del debndedor ,-, é ge lo<br />

pudieren probar los huérfanoslo pueden deIandar<br />

guando fueren de edad co.1;41511da é' develo.<br />

25 Camp. que sean defendados-It'l tiempo.<br />

26 Toled. S. B. B. R. f.<br />

Camp. Ba.<br />

Erc. a. afalagamiento-<br />

...7; y q. falagamientos.


LIBRO IV,<br />

dar recabdo, que les non demanden razon<br />

de sus cosas, ó los fazer ende fazer algun<br />

escripto que nunqua les fagan nenguna. demanda<br />

, por 2 ende mandamos esto guardar<br />

en todas maneras , que si los huérfanos.<br />

fueren en menor edad 3, aunque ayan mas 3<br />

de XIV. annos complidos , si los defendedores<br />

los an 4 en poder á ellos ó á 5 sus cosas<br />

, qualquequier 6 escripto que fagan fazer<br />

de demanda , ó 7 de quitamiento<br />

de abenencia que faga fazer el defendedor<br />

por él ó por otri , non vala esto nada , ni<br />

aya nenguna fuerza ; é guando viniere el<br />

huérfano que aquel 9 a en guarda , guando<br />

1° fuer en tal edad que deve " ayer sus<br />

cosas en poder , estonz el defendedor antel<br />

obispo ó antel juez dé razon de todas sus<br />

cosas al huérfano , é reciba dél escripto que<br />

non ge lo demande mas. E assí sin toda<br />

TITVLO<br />

75<br />

cueyta demande: el huérfano lo quel 5; de_<br />

ven , é faga de sus cosas lo. que quisiere libreinientre.<br />

E mientre 23 que es en guarda,<br />

si por ventura viniere r4 aya enfermedad<br />

miedo de muerte, pues que óviere X. anuos<br />

complidos , puede :fuer de sus cosas lo que<br />

quisiere , assí cuerno es dicho en otra ley.<br />

Hy el defendedor si alguna cosa mandare<br />

de sus cosas á sus fijos ó á otri, en vida, ó '5<br />

en muerte, si non avie dado recabdo á los<br />

huérfanos de sus cosas segun el escripto,<br />

que " era fecho guando los 57 recibiera en<br />

guarda , ó si alguna cosa connoscidamientre<br />

da:quello avia el defendedor, todo lo deve<br />

entregar. Onde por esta ley avemos dado<br />

conseio á todos los huérfanos , fueras ende<br />

aquellos que son de tal edad, que pues r8<br />

an XV. anuos passados non manda la ley<br />

que puedan demandar lo que perdieran antes.<br />

IV. TITOL DE LOS NINNOS ECHADOS 19.<br />

I. Que el omne libre ó la mujer que echa el<br />

ninno deve 2° seer siervo ó sierva por él.<br />

II. Si el siervo ó la sierva echa el ninno sa-<br />

I. Que el' omne libre é la mujer que<br />

echa el ninno deve seer siervo o' sierva<br />

por él ".<br />

Si algun omne tomar el ninno ó la ninna<br />

echada , é_ lo 22 criar, é 23 los padres le connocieren<br />

depues 2 4: si los padres son omnes<br />

libres , den un siervo por el fiio ó el precio<br />

"..E ,si lo non quisieren fazer , el iuez<br />

de la tierra los deve fazer redemir 26 el fiio<br />

que echaron ; é los: padres deven seer echados<br />

por, siempre de la tierra. E si non ovieten<br />

de que lo puedan redernir aquel que<br />

S. B. por esto.<br />

z S. y 13. R. r. menor edat, Malp. 2. de menor<br />

ESC, 5. menor ydat.,<br />

s B. R. r. mftlos. Camp. minos,<br />

4 Ese. 3: los an aun en poder.<br />

5 111 é á sus cosas.<br />

6 S. B. qualquiere cosa ó escripto que fagan, Camp.<br />

,que llos fa/a/1,<br />

7 M. é. En este códice se escribe siempre huérfano con pi..<br />

8 Camp. quitacion.<br />

9 S, B. y t. aquel euguarda.<br />

r o S. B. que fuere de edad , que deve. Malp. 2.. guando<br />

fuere en tal manera.<br />

t P. R. deva.<br />

12 Esc- Bex. lo que deve ayer. B. R. r.<br />

E sc • r. ,5". 3141P. 2. y Camp. lo que le deven , é faga.<br />

13 S. B. y Malí,. 1. é si el Ufano que es en guarda.<br />

1 4 Ese. f. aviniere.<br />

1 5 Esc. 2. é .í la hora de su; muerte,<br />

z6 Esc. y. que feciera.<br />

17 S. B. ji 13. R. lo.<br />

18 B. R. 1. despues. S. B. Bex. y Malp, 2, depues.<br />

-Esc- 5. dep4es de XV. annos.<br />

1 9 Este título es el V. en M. B. R. I. 2. S. Efe. y. I.<br />

Mai f. Ca<br />

biéndolo el sennor ó non.<br />

III. Aquel que cría el ninno quanto deve<br />

ayer por su soldada.<br />

lo echó sea siervo por él". Y este pecado o29<br />

quier que sea fecho en toda la tierra 3°, el<br />

juez lo deve acusar é penar.<br />

II. Ley antigua 31 . Si el siervo o la<br />

sierva echa el ninno sabiéndolo el<br />

sennor é non.<br />

S el siervo ó la sierva " echan su 34 fiio non<br />

lo sabiendo el sennor, pues quel ninno fuere<br />

criado, aquel que lo crió deve a yer la tercia<br />

parte de lo que val 35 j hy el sennor deve<br />

provar v jurar que non sopo 36 guando lo<br />

2o Malp. 2. y Esc, 1. deben dar un siervo , y así en la<br />

ley. Esc. 3 . debe ser su siervo , y así en la ley.<br />

2 s B. R. 2. por elle.<br />

22 M. é los criar.<br />

23 Esc. 5. si los..<br />

24 Toled. Maly. 2. y Esc. depues por fijo.<br />

25 Toled. Malp. 2. ".; cl precio al que lo crió.<br />

Esc. y. 6 prescio que lo va la. Bex. ó el pretio.<br />

26 'B. R. r. y .E.rr. 6. cernir.<br />

27 Exc. 3'. redernir.el fijo, é los padres que lo echaron.<br />

B. R. 1. el fiio que enecháron..<br />

28 Toled. por él, y el ninno sea libre, y este pecado&c.<br />

'Lic. I. sierva por él ," y el nimio sea libre , et estepecado<br />

du 'quier.<br />

29 Ese. 3. y s. do quier. B. R. y 2. u guiar.<br />

so Toled. Jifa !p. 2. y Esc. . en toda la tierra , todo<br />

orne puede mantener la voz del echado antel alcalde por<br />

.facerle al' fechar castigar é penar.<br />

3 e Ley antigua falta en. el Esc. 1. y<br />

. Ese. 6. y E..1


76<br />

echáron ; é si el senior lo sopo el ajado<br />

sea siervo del quel crió.<br />

Aquel que crin el ninno , patito<br />

III.<br />

deve ayer por r soldada.<br />

si<br />

alguno diere su 2 fiio á criar á algun<br />

DEL FVE RO JVZGO<br />

Tzlr<br />

omne , dél cada anno un 3 sueldo fasta 4<br />

X. anuos ; é desende 5 que oviere X. annos<br />

complidos , nol 6 dé nada por soldada<br />

; ca el servicio del ninno vale bien la<br />

soldada. E si tanto non quisiere dar, finque<br />

este ninno por siervo daqnu que'<br />

crió.<br />

V. TITOL DE 7 LOS BIENES QVE PERTENESCEN<br />

I. Que los filos ni los nietos non deven seer<br />

'eseredados.<br />

II. Quanto puede la mujer mandar de sus<br />

arras.<br />

III. De las cosas que dan los padres en las<br />

bodas 9.<br />

1V. De los filos que non son dun padre<br />

I. Que los fiios ni los nietos non deven<br />

seer desheredados.<br />

Quando nos entendemos r algunas cosas<br />

malfechas , devemos " poner término á las<br />

que son de venir. E porque algunos 14 son<br />

que biven sandiamientre , é despienden '5<br />

mal sus cosas , é dantas á las personas estrannas<br />

, é tuéllenlas á los fijos é á los nietos<br />

sin razon ' 6 , que estos non puedan 17 aprovechar<br />

en el pueblo los que splien seer escusados<br />

de su " trabajo por sus padres. Mas 19<br />

que el pueblo non pierda lo que, non deve,<br />

ni los padres sean 20 sin piadad á los fiios<br />

ó á los nietos cuerno non deven ; por ende<br />

tollemos la ley antigua que demandaba al<br />

padre y á la madre , y al ayudo y al avuela<br />

21 dar su buena á los estrannos si quisies,<br />

y á la mujer que fizies de sus arras lo que<br />

quisiese ; é mandamos por esta ley , que se<br />

Toled. por su trabajo. Malp. 2. y Ese. . por su soldada.<br />

B. R. 2. por sisa.<br />

2 M. B. R. 2. Ese, o. s. 6. Bes. y E. R. ssu<br />

fiio siervo.<br />

3 Bes. quatro soldos ata que oviere X. annos.<br />

4 Ese. 2. fasta IX. annos complidos.<br />

5 Toled. depues que oviere el ninno X. annos Ese.<br />

Camp. y Bex. E desde que. E. R. y B. R. 2. des que.<br />

Malp. '2. desend que.<br />

6 Esc. J. non le debe dar nada..<br />

7 Malp. 2. DE LOS AYERES ANTIGOS QVE<br />

PERTENECEN DE PARTES DEL PADRE. Ese. 1,<br />

DE LAS BVENAS ANTIGVAS DE PARTE DE<br />

LOS PADRES. Ese. 2. DE LAS BVENAS DE LOS.<br />

PADRES.<br />

8 Bes. Ese. y 6. AL OMNE POR NATVRA.<br />

9 Malp. 2. y Esc. s. bodas á sus fijos, y así en la ley.<br />

ro Malp. 2. Ese. t. y Toled. padre , encino deven heredar,<br />

y así en la ley.<br />

I I Malp. e. y Esc. 1. que son franqueadas , non se<br />

casen con mugieres libres , ni los que el decreta fraseque5<br />

por. pleyto de Servir la ezlr sig. Ese. a. ni sr casen<br />

(00 mujeres ajenas.<br />

POR. NATVRA.<br />

V. De lo que ganan los filos biviendo el padre<br />

ó la madre.<br />

VI. De los obispos que quieren toller á las eglesias<br />

lo que dizen que toviéron XXX. annos.<br />

VIL Que los siervos de las eglesias non TI sean<br />

franqueados , nin se casen con mujeres<br />

libres.<br />

deve guardar daquí adelantre , que ni los<br />

padres ni los avuelos non puedan fazer de<br />

sus cosas lo que quisieren , ni los fiios ni<br />

los nietos non sean deseredados de 25 la<br />

buena de los padres y de los avuelos. Onde<br />

mandamos que si el padre ó la madre , el<br />

ayudo c5 el avuela quisier meiorar á alguno<br />

de los fijos ó de los nietos de su buena , non<br />

les pueden dar mas de la tercia parte de sus<br />

cosas de mejoría 23 ; ni pueda dar á omne<br />

estranno 24 de su buena ; fuera si non óviere<br />

fiios ó nietos , en tal manera que si el padre<br />

ó -la madre , ó el avuelo ó el ayuda<br />

daquella tercia parte de sus cosas diere alguna<br />

cosa á los fiios (S á los nietos'' specialmientre<br />

, aquello será estable cuerno le fuere<br />

mandado ; ni el fiio, ni , ni el nieto lo<br />

que oviere daquella tercia 25 non Puede ende<br />

fazer nenguna cosa , si non lo que mandó 26<br />

el padreó el avuelo. E si aquel que a fiios<br />

nietos, si 27 quisiere dar á 4 egl4i:a. 21<br />

a. Ese. 5. algunos mal fechos debelas por 'término<br />

á los que.<br />

1 3 E. R. Bes. y ESC.' -2. risteremot.--:<br />

1 4 Bes. vimos que.<br />

15 B. R. .1. y S. B. despenden.<br />

.."<br />

16 Toles!. á los nietos , que. S. B. .y Ese:'2: razot,<br />

é que estos. • -<br />

17 Ese. s. pueden provechar en el puebra.. • _<br />

z8 S. B. por su trabajo de sus padres. EVC. al por su<br />

trabajo de sus cosas: • • '-<br />

1 9 Ese. i. Mas porque el pueblo no pierda lo`que-nch<br />

debe perder.<br />

rio li<br />

z o & B. B. R. z. Etc.- Í.2 35. y.<br />

sean.<br />

2r S. B. avtiola. - • .'• "-'<br />

22 'Es'e. 31 de toda :buena:<br />

2 3 Camp. menoría.<br />

24 Etc. 3; y 5. toda su bocha.<br />

25 Bex. Ese. 1. y 3 tercia p4itn<br />

26 S'. B. y Ese. r. mandare. -"IY".<br />

2.7 Ese. 1. y 2. nietos, 4t1114014:<br />

Toled. Malp. o. Eyé.r--e. •28 4 'la eglesiá o á sus siá—<br />

vos , 6 á otro qualquier millgun cosa —salva' .1 1 parle<br />

antedicha que es por riieioría al fiio 6 al nieto • puede


LIBRO IV.<br />

á r otros Jogár,el l de su buena puede dar la<br />

quinta parte de lo que ovier sin ,aquella tercia.<br />

Mas aquel que manda partir la tercia<br />

por<br />

parte<br />

dar meiorancia ó la quinta por<br />

dar á las eglesias ó á otros logares, aquesta<br />

tercia y esta quinta deven seer departidas<br />

de las otras sus cosas que ganó de su sennor,<br />

é- deven seer mezcladas con ellas ; ca daquello<br />

que él ganó. del rey ó de su sennor<br />

puede fazer lo que quisiere. El padre non<br />

puede desheredar los filos ni los nietos por<br />

lieve culpa ; mas puédelos ferie é castigar<br />

mientre que son en su poder. Mas si el filo ó<br />

la fiia, ó el nieto ó la nieta fiziere grand tuerto<br />

ó grand desondra al padreó á la madre,<br />

al avuelo ó á al avuela quel dé con palma 2,<br />

con punno 3, ó con coz 4, ó con piedra 5, ó<br />

con palo, ó con correa 6, ol tira 7 por el pie,<br />

ó por la mano , ó por los cabellos desondrada<br />

mientre; ó si lo denostó 8 en concejo 9,<br />

estos tales deven recebir cada uno L. azotes<br />

delantre el juez ; y el padre ó la madre,<br />

y el avuelo ó el avuela los pueden dese,<br />

Peda):•si quisieren. Mas si estos , que así erráron<br />

, pidieren 1 0 merced á sus padres, é<br />

los padres los recibieren en amor, é los heredaren<br />

non deven perder la heredad por<br />

ende , ni les deven retraer aquellos azotes.<br />

II. Quanto puede la mujer mandar de<br />

sus arras.<br />

Porque á las mujeres era mandado que fiziesen<br />

de sus arras lo que quisiesen , algunas<br />

dexaban sus fijos é ,sus nietos ", é dábardas<br />

á otros estrannos. Por ende menester<br />

es que aquellos ' 3 ende ayan algun provecho<br />

por la crianza 14 de los quales fué fecho el<br />

casamiento. Onde nos establescemos que la<br />

mujer que a filos ó nietos , non pueda dar<br />

dar la quinta parte de su ayer, é esta Hl. parte que posiemos<br />

á meioría de los fiios , é esta quinta parte que<br />

pusiemos á la eglesia é á los siervos , ó á quien quier,<br />

deven seer sacadas de los ayeres solamientre ; mas las<br />

otras sus cosas que ganó de su sennor , non deven seer<br />

mezcladas con ellas , ca daquello que él ganó del rey 6<br />

de su senrsor, puede fazer lo que quisiere. El padre &c.<br />

r En Ese. 2. 4. 6. M. Call2p. Bex. Malp. r. B. R. r.<br />

y E. R. falta desde el primer losares hasta el segundo.<br />

z Ese. r. con palmada.<br />

3 Ese. s. ponno.<br />

4 E. R. B. R. :2. coze.<br />

5 B. R. 3 y R. pedra.<br />

6 S. B. correya.<br />

7 S. B. y Bex. ol tiene. B. R. r. 6 lo tien pe la mano,<br />

6 pe lo pea , 6 pe los cabelos.<br />

8 S. B. Bex. Esc. 1. a. y Mallo. 2. denuesta. Comp.<br />

denostar en concello 6 la Amura.<br />

9 Toled. Ese. .r. 2. y en conceio, 6 lo desondra, estos<br />

atales. E. R. B. R. 1 . y Malp. 2. en conceio , 6<br />

los desondra , estos tales.<br />

so Comp. y B. R. 2. pidiren. Be.r. y E. R. pediren.<br />

Efe. pedieron perdon et mercet.<br />

1 r Toled. é los heredan. M. é los perdonaren. Ese. y.<br />

é los heredaron.<br />

12 Ese. 1. desheredados dellas.<br />

13 S. B. aquellos ayan.<br />

1 4 Camp. y Bex.<br />

TITVLO V.<br />

mas de la quarta parte de sus arras ni á la<br />

eglesia , ni á otra parte ; é las tres partes<br />

deven fincar . á sus tilos ó á sus nietos , si<br />

fuere uno sennero ' 5, ó muchos. Mas guando<br />

la muier non a filo rb Ó nieto vivo, estonze<br />

puede fazer de sus arras lo que quisiere.<br />

E la muier que ovo dos maridos, ó mas,<br />

é ovo fijos ,dellos , las arras que ovo del un<br />

marido non puede ' 7 dexar á los fijos del otro;<br />

mas cada un filo 6 fila , ó nieto ó nieta deve<br />

ayer las arras quel " dió su padre ó su avuelo<br />

á su madre depues de la muerte de su<br />

padre 19 n<br />

III. De las cosas que dan los padres<br />

en las bodas.<br />

Quanto 20 que los padres fazen 21 desaguisado<br />

" contra los fijos, menester es que por<br />

nuestra ley se mejore. E por ende porque los<br />

padres quieren demandar á los fijos lo que<br />

les dan á sus bodas, tollemos 23 que lo non<br />

fagan, é ponernos por esta ley, que si alguna<br />

cosa recibieren los esposados de los padres<br />

en tiempo de sus bodas en siervos , ó en vinnas<br />

, ó en tierras , ó en casas , ó en vestidos<br />

, ó en otros ornamientos, ó en bodas<br />

depues de sus bodas , ó por escripto, ó por<br />

testimonio 2 4, que todo esto sea en voluntad<br />

de los filos lo que quisieren ende tornar, fueras<br />

lo que 25 reciben dalgunos 26 estrannos<br />

por ondra de las bodas , ó en ornamientos,<br />

ó en vestidos , ó en otras cosas , que 2 7 lo<br />

lleven dar á aquellos que ge lo emprestáron<br />

". E así que depues de la muerte del<br />

padre, si los filos vinieren á su buena , vengan<br />

todos los hermanos egualmientre á la<br />

buena del padre, fueras si el padre diera<br />

alguna cosa al fijo estremadamientre 2 9, assí<br />

cuerno manda la ley. Et aquello quel 3 ° diera<br />

15 E. R. sinlero. Ese. 6. senllero. B. R. I. y L'ir. s.<br />

sinero. Ese. e. uno solo ó muchos.<br />

16 Met1P. a. y Ese. 1. fijo legitimo ni nieto vivo.<br />

17 S. B. pueda. E5C. non puede delexar.<br />

18 B. R. 1. que dió so padre, ú so avuelo , 6 sua madre<br />

, despues de la muerte de sua madre. Be.r. que di6<br />

so padre a sua madre , depues de la muerte de sus madre.<br />

19 Ese. 1. 2. y de su madre.<br />

20 B. R. r. Esr. I. 2. y s. Quando los pa-<br />

dres. 2r S. B. facien. R. fizieren.<br />

22 Comp. 13; R. 2. y y. desguisado. Be.r. desnnguisado.<br />

23 Toled. Ese. 1. B. R. 1. y Malp. tollemos eso,<br />

ponemos por esta ley que si alguna cosa. Ese. y. y s. por<br />

ende tollemos eso.<br />

24 Malp. e. testimonios. B. R. r. y S. B. testimonias.<br />

25 S. B. lo que les emprestaren por ondra de las bodas.<br />

Bex. fueras lo que los dieren por orara de las bodas.<br />

Ese. 2. fueras lo que les prestaren por orna.<br />

26 Malp. dalgunos ames de sus parientes 6 de estrannos<br />

emprestado por ondra de las bodas 6 en _0r:1:3.<br />

11k:11.<br />

27 Ala/p. 2. y B. R. 1. aquello deven.<br />

28 S. B. emprestaren. Ese. r. prestaron.<br />

prestaran. estritnadamientre.<br />

3 o Al. Ese. 2. Canit.<br />

dre é depues de sil muerte.<br />

r. y e. que diera el pa


78<br />

el padre al flio ó á la fila en tiempo de sus<br />

bodas , pudefazer dello lo que quisiere en<br />

la vida del padre é depues de su muerte,<br />

en tal manera, que lo quel dió el<br />

todavia<br />

padre en tiempo de las bodas que 'sea asnudo<br />

O , é que los hermanos tomen al tanto<br />

por ello , é lo que fuere lemas de la buena<br />

del padre pártanlo egual mientre.<br />

IV. De los filos que non son dun padre.<br />

é 2<br />

Si algun omne oviere muchas mujeres,<br />

de todas oviere fijos , é alguno de los fijos<br />

por ventura muriere sin 3 fabla , aquellos<br />

hermanos que fueren dun padre, é de una<br />

madre , deven ayer su buena si 4 non oviere<br />

Iiios ó nietos : é si son dun padre é non<br />

duna madre , la buena del padre deven ayer<br />

los fijos que son dun padre. E otrosí los fijos<br />

que son duna madre é non dun padre, deven<br />

a yer la buena de la madre. E si la mujer<br />

ovo fijos de muchos maridos , los hermanos<br />

que son dun padre é duna madre<br />

deven ayer la buena de los hermanos que<br />

mueren sin fitbla , si non an filos ó nietos,<br />

assí en la heredad que es de parte del padre<br />

, cuerno en lo que es de parte de la madre<br />

; en tal manera que los fijos de los hermanos<br />

ó 5 de las hermanas que son muertos,<br />

vengan con sus tios egualmientre á la buena<br />

de los 6 avuelos é de las avuelas, assí cuerno<br />

es dicho en la ley de suso. E que los<br />

padres ó los avuelos puedan mejorar los fijos<br />

6 los nietos, ó dar á quien quisieren de su<br />

DEL FVERO JVZGÓ<br />

LIBRO V.<br />

buena , assí cuerno es dicho en la ley de<br />

suso.<br />

V. Don Flavio el glorioso Rey<br />

Bamba.<br />

De lo que ganan los filos; v.vendo<br />

padre o la madre.<br />

El filo que gana alguna cosa , vivendo el<br />

padre ó la madre , del rey ó de su sennor,<br />

é lo quisier dar ó vender, puédeló bien fazer<br />

, assí cuerno es de suso dicho en otra<br />

nuestra ley ; ni el padre ni la madre non<br />

pueden ende nada demandar en la vida del<br />

fijo. E si alguna cosa ganar el filo en hueste<br />

ó por su trabajo , si bive con el padre de<br />

so uno, tercia parte deve ayer el padre,<br />

é las os partes deve ayer el fijo por su<br />

trabaio.<br />

VI. 8 De los obispos que quieren toller<br />

á las eglesias lo que dizen que tovieren<br />

XXX. amos.<br />

Dios que es derecho iuez &c.<br />

VII. Que ¡os siervos de las eglesias non<br />

sean franqueados , nin se casen con<br />

mujeres libreS..<br />

Grand confusion és &c.<br />

De las avenencias 9 é de las compras.<br />

I. TITOL DE LAS COSAS DE SANCTA EGLESIA<br />

I. De las cosas que son dadas á la eglesia.<br />

II. De la guarda de las cosas de la eglesia.<br />

III. De la vendicion é de la donacion de las<br />

cosas de la eglesia.<br />

IV. De las cosas de la eglesia que tienen aquellos<br />

que fazen servicio á la eglesia.<br />

Bes. ostnado. Camp. aesmado.<br />

2 CaMp. et en todas.<br />

Toled.Maip. 2. y Ese. .r. sin fabla, é no dexar filo<br />

nin nieto , aquellos.<br />

4 S. B. B. R. 2. y Malp. 2. si él non.<br />

s Ese. 2. v S. B. é de.<br />

6 Esc. 5 . "de los hermanos é de las hermanas.<br />

7 S. B. y Esc. 2. non puedan. B. R. 2. non poden en,<br />

y así otras veces.<br />

8 Estas dos leyes VI. y va son V. y VI. del tít.<br />

V. De los obispos que quieren taller á las<br />

eglesias lo que dizen que toviéron XXX.<br />

annos.<br />

VI. Que los siervos de las eglesias non sean<br />

franqueados , nin se casen con mujeres<br />

libres.<br />

del lib. V. siguiente, adonde verdaderamente pertene<br />

cen , y no aquí , como están en todos ' los o:Ilic" ccas- tellanos.<br />

9 En el M. falta el epígrafe del librts.',Esc. i. De las<br />

tenencias é de las compras. Esc.<br />

3„ vá.7as cosas dadas<br />

ó pasadas cada una como cieve"o 'MI ' . .<br />

ro Ese. 1. DE LOS AVERE -.0E LAS IGLESIAS<br />

Y DE LAS DONACIONES LE SON FECHAS.<br />

Esc. 0-. DE LAS COSAS 9" E SONDADAS A LA<br />

EGLESIA.<br />

el


LIBRO V.<br />

I. De las'-cosas que son dadas d la<br />

eglesiaL<br />

Si nos somos tenudos de gualardonar r á<br />

los que nos sierren, ¿quanto mas 2 devemos<br />

dar 3 las cosas terrenales por redemiento<br />

4 de nuestras almas 1 é guardar las que<br />

son dadas ? E por ende establescemos que<br />

todas las cosas que fueren dadas á las eglesias,<br />

ó por los príncipes, ó por los otros fieles<br />

de Dios, que sean siempre firmadas en su 3<br />

furo de la eglesia.<br />

II. De la guarda de las cosas 6 de<br />

la eglesia.<br />

Nos creemos que muy buen conseio será de<br />

nuestro regno, si nos mandamos por 7 nuestra<br />

ley que las cosas de sancta eglesia sean<br />

guardadabs. E por ende establescemos en esta<br />

ley, que mantiniente 8 que el obispo fuere<br />

ordenado 9, que faga escripto de las cosas<br />

de la eglesia presentes " V. omnes buenos;<br />

é aquellos ante quien fuere fecho , robren<br />

este escripto con sus maños. E depues de "<br />

la muerte daquel obispo , el otro obispo que<br />

fuere en su lugar , segund aquel escripto<br />

demande las cosas de la eglesia. E si alguna<br />

cosa fallar minguada 12, los herederos del<br />

primero obispo , ó aquellos á quien pertenesce<br />

su buena , lo deven entregar de la<br />

buena del obispo 14 : é si alguna cosa vendió,<br />

el otro obispo que viene ' 5 depues él entregue<br />

el precio al comprador t 6, é reciba la<br />

cosa con todq su fructo , é con 17 sus pertenencias<br />

" sin toda calonna. E otrosí mandamos<br />

esto guardar de los otros sacerdotes<br />

' 9, é de los diáchonos, é de los otros clérigos.<br />

a Ese. 7. guardar. Bex. B. R. r. 2. y 3: galardonar.<br />

S. B: Etc. r. y Malp. 2. quanto demas.<br />

g Ese. r. guardar.<br />

4 B. R . x. y S. B. redimiento. Malp. 2. remedimiento.<br />

Etc. 2. j. y Bex. remimiento. Etc. rendimento.<br />

Camp. rendimiento.<br />

5 S. B. en so iur. Toled. Malp. 2 . y Etc. x. en su<br />

poder de la iglesia por siempre. Camp. Bex. y Efe. 2.<br />

iur. B. R. 1. firmadas en servicio de la iglesia.<br />

6 Esc. s. De las cosas y de los ayeres de.<br />

7 Camp. y Etc. 1. en nuestra ley.<br />

8 S.B. Malp. 2. Bex. y Etc. 2. manteniente.<br />

mantinente, y así otras veces. Camp. mantinenti. Ere. x.<br />

B. R. 2.y j. mantenente. Etc. 3. luego que.<br />

9 Toled. 2. y Esc. ordenado en su ley.<br />

so Bex. presientes. Camp. con V. omnes bonos presentes.<br />

M. de su muerte.<br />

z Malp. 2. menguada 6 perdida. Ese. .r. y y. menguada.<br />

1 3 Etc. 1. pertenesciere.<br />

14 Toled. Malp. 2. y Etc. del obispo muerto.<br />

5 Esc. 3. vieno. Camp. y B. R. 2. ven.<br />

16 Toled. Malp. 2. y Ese. x. al comprador de la buena<br />

del muerto.<br />

57 Toled. Mal,. 2. y Etc. I. cpn toda su pertenencia<br />

(Malp. 2. y Etc. I. pertenencias), é tórnelo á la yglesia,<br />

TITV140<br />

III. De la vendicion " é de la donacion<br />

de las cosas de la eglesia.<br />

Si algun obispo ó algun clérigo vendiere in<br />

ó diere sin conseio de los otros clérigos alguna<br />

cosa de la eglesia , mandamos que<br />

non " vala , si non fuere fecho cuerno mandan<br />

los decretos de los padres 23 santos.<br />

IV. De las cosas de la eglesia que<br />

tienen aquellos que fazen servicio<br />

d la eglesia.<br />

Los herederos del obispo ó de los otros clérigos<br />

que meten sus fiios en servicio de la<br />

eglesia , que tenen algunas heredades , ó algun<br />

préstamo de la eglesia, si depues se tornan<br />

legos 24, ó se quitan del servicio de la<br />

eglesia de la que tinien 25 la posesion , luego<br />

mantiniente pierdan lo que tienen. E non 26<br />

dizemos esto 27 tan solarnientre de los que se<br />

tornan legos , mas de todos los otros clérigos<br />

que tienen alguna cosa de la eglesia 18;<br />

é maguer 29 que la tengan 3° luengo tiempo<br />

, non la pierda por ende la eglesia , ca<br />

assí lo mandan los decretos. E las muieres<br />

de los sacerdotes é de los otros clérigos 3',<br />

que dan sus fiios á las eglesias por 32 servicio<br />

fazer á Dios depues de la muerte del<br />

padre solamientre por merced, bien pueden<br />

tener los fiios los préstamos que toviéron. 33<br />

sus padres de la eglesia 34.<br />

V. El Rey Bamba.<br />

De los obispos que quieren toller d las<br />

eglesias lo que dizen que tovie'ron 35<br />

XXX. nonos.<br />

Dios., que es derecho "juez , é ama iusticia<br />

é que nenguna pena non aya el comprador, ni nenguna<br />

calonna. E otrosí.<br />

e8 S. B. pertinencias. Esc. 6. pertinenzas.<br />

19 Bex. y Etc. r. sacerdotes é de los otros clérigos.<br />

z o E. R. I. vendecion.<br />

I B. R. r. Etc. x. y Bcx. vender, 6 dier.<br />

22 Toled. Mili,. 2.y Esc. r. que non vals aquella compra<br />

nin aquella donacion , si non.<br />

23 B.R. e. ESC. Bex. S. B. y Malp. a. santos padres.<br />

• 24 Etc. I. Malp. B. R. 2.y 5. leygos.<br />

25 S. B. B. R. Bex. Malp. 2. Etc. 1. j. y Camp.<br />

tienen.<br />

2 6 S. B. Malp. 2. Ere. .r. 2. y j. decimos. B.R. .r. decimus.<br />

27 En Esc. .r. 2. 4. s. M. y B. R. s. falta esto.<br />

28 Esc. r. si dexan la tarden.<br />

29 S. B. y Etc. 2. maguera. B. R. x. y Comp. masar.<br />

so S. B. tiengan. Comp. tienen.<br />

31 Toled. ,Malp. 2. y Etc. clérigos que fincan bib-<br />

das que dan.<br />

32 S. B. B. R. 1. Bex. Malp. 2. Camp. Erc. 1.<br />

2.<br />

y 3. por fazer servicio depues.<br />

33 Mal?. 2. toviéron sos padres. S. B. tovieren sos<br />

padres. M. los padres.<br />

34 Etc. x. del conseio.<br />

35 Esc. a. toviéron por.<br />

36 S. B. •E sr. 2. y derechero' Kk


So<br />

tiempo<br />

non quiere 2 que , la ius-<br />

en todo<br />

3 en nengun tiempo ; ca Dios<br />

ticia peresca<br />

es justicia ; é porque Dios es justicia, lo que<br />

los fieles de Dios dan á las eglesias á Dios<br />

llancas 5 quien tuelle alguna cosa<br />

es. dado<br />

do justicia 6 , enganno faze á Dios. E pues<br />

que Dios es justicia , assí cuerno es 7 dicho,<br />

¿cuerno osará 8 nenguno toller de la mano<br />

de Dios lo que díz que él tovo 9 XXX. annos<br />

`°? Ca nos vimos " á muchos obispos<br />

que por gran cuhdicia 22 tollen ' 3 á las eglesias<br />

que son fundadas en su obispado 14 las<br />

cosas que les dieran los fieles de Dios , é<br />

dábanlo á las " eglesias cathedrales , ó á otri<br />

á quien quisieren 16: é assí quebrantaban las<br />

asmolnas ' 7 ajenas , é fazien sacrilegio , porque<br />

engannavan las eglesias de Dios : ca sacrilegio<br />

es engannar la eglesia. Onde cuerno<br />

ellos entendren " por razon que lo devien<br />

entreguar ' 9, queriessen 20 defender que<br />

dizien 22 que lo tovieran 22 XXX. annos , ó<br />

dizien 23 que lo non forzaran ellos. E maguer<br />

saben lo que 24 fiziéron sus antecessores<br />

, ellos non lo quieren 25 emendar, hy<br />

el pecado que ellos devien emendar en un<br />

momento 26 , quieren defender por muchos<br />

años. Doncas 27 mucho es aquel sin piadad<br />

que se trabaja desto fazer, é 28 non connosT<br />

con que por XXX. annos fiziéron 29 tuerto á<br />

Dios, é dernas dcpues de XXX.,annos non lo<br />

quieren mejorar, é fasta enesaqui se quisieron<br />

DEL FVE RO JVZGO<br />

defender<br />

efend er por torticlra<br />

3° justicia. 'Mas non<br />

ordenarnos nos las cosas que son passadas de<br />

los otros reyes , mas oquerernos Poner térmi-<br />

no á las que 3 ' son de venit _en el nuestro<br />

tiempo. Onde defendernos que daquí daq<br />

ade-<br />

lantre nengun obispo non tome, una<br />

cosa de las eglesias de su obispado neng<br />

lo que<br />

tomare , que non lo pueda defender Por caloninia<br />

3 ' de XXX. annos 33 . E non dizeme% de<br />

XXX. annos tan solarnientre ; mas guando<br />

que quiere quel pueda seer mostrada la cosa,<br />

que la. entregue. Ca á las vezes el duro sennor<br />

34 faze que non le osa omne demandar<br />

35 nada, porque tiene los clérigos mucho<br />

apremiados ; é por ende que la eglesia,<br />

que es despoiada , non pierda 36 por atales<br />

prelados , tod omne en todo tiempo puede<br />

acusar 37 atal fuerza, é demandalla por iudizio<br />

38 en tal manera que si los padrones 39 que<br />

fundaron las eglesias son 40 preserves, ellos<br />

lo deven demandar ; é si non fueren presentes,,ó<br />

no lo quisieren demandar , estonz<br />

los príncipes, ó sus vicarios % ó qualquier<br />

omne que 42 lo sepa , puédelo acusar é demandar.<br />

Doncas 43 todos los obispos que fasta<br />

este tiempo toviéron 44 alguna cosa fors,<br />

zada de las eglesias, é cumplieren 45 XXX.<br />

annos , dexamos lo 46 nos ante. iudgar á.<br />

Dios, que nos lo iudguemos 47 . Mas lo que 4!<br />

non toviéron aquellos 49 que forzaran á las<br />

eglesias XXX. annos fasta en tiempo desta<br />

25 M. quisieren.<br />

•<br />

26 S. B. morniento. Camp. mun'uniento. Bes. moini•<br />

miento.<br />

27 Toled. y B. R. 1. Por ende. Malp. 2. Onde.<br />

28 S. B. Ese. r. 2. y é conosce. Malp..2. y B. R. r.<br />

é conocen. Camp. conucen.<br />

29 M. fizo. Comp. fecéron. Bes. feciéron. -<br />

3o S. B. Bes. y Ese. 2. torticiera razon.<br />

31 S. B. y Ese. 2. á las cosas que son de venir en el<br />

nuestro re fino (Ese. e. reigno). Malp. 2. Camp. y Bes.<br />

á las que son de venir.<br />

32 S. B. Malp. 2. Ese. 1. y 2. calonna. B. R. calumpnia.<br />

Ese. 6. calumpna.<br />

33 S. B. Camp. y Ese. 2. annos solamientre , mas guando<br />

que. Malp. 2. annos solament , mas guando que.<br />

34 E. R. Ese. 3. y s. sennorío.<br />

35 Ese. s. demostrar.<br />

36 M. non pierda lo suyo.<br />

37 Ese. 5. acusar tal cosa et tal fuerza.<br />

38 B. R. r. y Malp. 2. juicio.<br />

39 S. B. Ese. 2. y Bes. padres.<br />

40 Toled. • Camp. en toda manera. B. R. 3: en todo tempo.<br />

2 E. R. y Bex • non manda.<br />

3 Ese. y B. R. 2. perezca.<br />

4 S. B. yglesias. E. R. iglisias. B. R. a. eyglesias.<br />

5 Toled. B. R. r. y Ese. ca la iusticía es Dios , et<br />

Dios es justicia. Por ende. Malí!. 2. Onde.<br />

6 Ese. 2. así como es dicho a Dios le tuelle , z pues<br />

como osa ninguno toller de la mano de Dios lo que él<br />

tovo XXX. annos 6 mas.<br />

7 Ese. de seso.<br />

8 S. B. B. R. I. y Comp. como osa nengun toller.<br />

9 Ese. 6. Camp. y Bes. tevo.<br />

io M. Ese. o. y 6. treinta annos, u mas.<br />

• Ese. vimos ya.<br />

I 2 Tole,!. S. B. B. R. r. Ese. r. a. y cobdicia.<br />

1 3 S. B. Comp. Bes. y Ese. j. tollían. Malp. 2. y<br />

Esr. Ese. 2. tollien.<br />

1 4 Malp. 2. obispazgo, y así Otra.; vetea. Bes. y Ese<br />

obispadgo. B. R. 2. y ,-. bispadgo. E. R. bispado.<br />

s Ese. á sus. B. R. 2. á seas.<br />

16 Malp. 2. Bes. y Ese. 2. quieren. S. B. quericren.<br />

B. R. r. Comp. Ese. 1. y J. quedan.<br />

87 Toled. S. B. Malp. e. Ese. 1. y<br />

2. elimosinas.<br />

B. R. 1. 2. y y. alimosnas. Comp. alimbsinas. Bes. elimmosnas.<br />

Ese. y. elmosnas.<br />

18 /d. S. B. y B. R. 1. entienden.<br />

8 9 S. B. B. R. Bes. Comp. Malp. 2.<br />

entregar.<br />

Ese. I. 2. y 3:<br />

20 S. B. Camp. Bes. Esc. r. y 2. quiérensc.<br />

y Malp. e.<br />

B. R. .r.<br />

querlense Ese. y. queríanse. ,<br />

21 AL dizen. Ese. y. decían.<br />

2 2 S. B. Ese. 1. y 2. toviéron.... forzáron. Comp. y<br />

Bes. teviéron. Esc. 2. Ó dicen que lo non forzáron ellos,<br />

mas sus antecesores. E maguer saber que lo forzáron sus<br />

antecesores , ellos no lo quieren emendar.<br />

2 3 B. R. r. decian que lo forciaran.<br />

2.} 5. B. que lo forzáron sus. Malp.<br />

ron. B. R. r.<br />

2. 10 que forzá-<br />

é maguer lo que forciáron sos antecesores.<br />

Camp. y Be r. lo que lo forciáron.<br />

Mar. e. y Ese. r. son vivos 15presentes.<br />

41 Camp. y Bes. vigarios.<br />

42 S. B. y Ese. 2. orne que que sea., •1. orne que<br />

lo saba. y Malp. e. orne lo sepa. • • -<br />

4 Toled. Por ende. Malp. Onde.. B. R. E por<br />

ende.<br />

44 Comp. tevieren. Ese. j. tovieren.<br />

45 B. R. r. compliren trinta'annos. S. B. é compliéron.<br />

Ese. compliron.<br />

46 B. Ese. r. los nbs.... los..•:<br />

47 Toled. Malp. 2. y Ese. r. iudguemos qvanto forzaren<br />

á las yglesias que non a aun ,XX4• sinnc's fasta<br />

el tiempo.<br />

48 Comp. y B. R. l'o que teviéronéOrezáron. B. R. 5<br />

Mas los que non tovieren lo guefct án' Mas<br />

lo que non toviéron aquellos 4u orzaron.<br />

' 49 M. aquellos., lo que,-,


LIBRO V.<br />

ley „mandamos que lo entreguen á la eglesiaotra,emienda<br />

Mas si del tiempo<br />

que -fue fecha esta ley adelante , si ?: algun<br />

orne forzar ó forzó á la eglesia<br />

opa cosa ..de .lo, que dieron los fieles de<br />

si la,to' vjere en 4 su lucia ,. lo diera<br />

á otri , non le vala en nengun tiempo 5 assí<br />

cuerno es de suso dicho; mas guando 5 quiere<br />

quel pueda seer mostrado , deve entregar<br />

á la Iglesia que forzó,, é fazer emienda<br />

de, sus „cosas. E si non oviere 7 dequel<br />

faga emienda ,' entregue lo que fuerzó;<br />

hy él por 9 la fuerza que fizo deve ayer la<br />

pena descomunion 1° que fué puesta en el.<br />

XI. " conceio 22 que fué fecho en Toledo en<br />

tal manera ,,.que si la coSa que fuerzó va-;,<br />

lier 14 X. sueldos , deve fazer penitencia '5<br />

XX. " dias. E si valiere la cosa mas ó ménos,<br />

todavía deve ayer la pena doblada assí<br />

cuerno es . de suso dicho ; é otra tal pena<br />

deve ayer quien 17 quiere tener la cosa por<br />

fuerza ' 8 que fuerzó su 19 antecesor. Hy el<br />

nuez que non quisiere. complir esta ley , ó<br />

non lo dixiere al rey, que la 2° iudgue, peche<br />

de lo suyo á aquella eglesia quanto devie<br />

pechar el obispo. Hy esta ley non es tan<br />

sOlarnientre puesta por las cosas que son<br />

dadas á las eglesias menores 22 ó á las principales<br />

, mas por todas las otras eglesias ; é<br />

assi por los monesterios 22 de los monges 23,<br />

é de las monjas 24, é de los frayres. Hy esto<br />

queremos ennader en esta ley, que todos los<br />

obispos que ordenaren los prelados en las<br />

eglesias de su obispado , que les fagan saber<br />

todos los derechos de las eglesias ; assí que<br />

si el obispo oviere ende algun escripto ó alguna<br />

sapiencia 25 del derecho daquella egle-<br />

r Malp. 2. y Ese. r. é sin otra escusacion.<br />

2 si falta en Malp. 2.<br />

3 B. R. .1. y Malp. 2. forzare á la.<br />

4 B. R. 1. toviera en so - poder. S. B. y Ese. 2. ó si lo<br />

toviere en so lurio. Malp. 2. si lo toviere en, su per-<br />

Bea.. si lo tevier en so iur. Camp. si lo teviera en<br />

so poder. Ese. 1. y 3. en su juro. Toled. en su poderío.<br />

5 Malp. 2. guando que quier.<br />

6 Maip. r. y 2. quel.<br />

7 S. B. non a de que faga. Malp. 2. ovier.<br />

8 Malp. 2. quel.<br />

9 ESC. 3. por lo que forzó.<br />

so S. B. y ESC. 2. la pena que es descomulgada. Bes.<br />

que y es descomungada. Malp. 1. la pena de descomun-<br />

Zado. B. R. 2. la pena' de descomonion.<br />

e S. B. Bes. y Ese. 2. décimo.<br />

1 2 S. B. Malp. Ese. 2. y 3. conceio de Toledo.<br />

3 S. B. Ese. r. 2. y Malp. 2. forzo. B. R. r. Bes.<br />

Camp. y Ese. 3. forcio.<br />

1.4 S. B. valiere.<br />

15 Malp. 2. B. R. I. Camp. y Ese. r. penedencia.<br />

M. XV. B. R. 1 . XXX.<br />

17 B. R. 1. S. B. y Malp. 2. aquel que. Ese. S. aquellos<br />

que la cosa tienen.<br />

18 B. R. 1 . y Camp. por forcia que fizo (Camp. fezo.)<br />

19 M. Malp. r. 2. Carne. Bes. y B. R. 2. á su.<br />

20 Bes. y Ese. 6. lo.<br />

21 S. B. Bes. Ese. 2. 4. 6. y E. R. maiores.<br />

22 Esc. 2. y B. monasterios.<br />

2 3 B. R . f. ,-,„„ches.... manchas. B. R. 2. monyes.<br />

2 4 5. B. Bea.. y Ese. 2. mongas. Camp. mongias y de<br />

los frades.<br />

TITVLO<br />

8i<br />

sia luego lo demuestre 26 al prelado 22 el<br />

auténtico del eseripto, E los prelados que<br />

tomen ende el esemplario 2 9 roborado 3 ° por<br />

mano del .obispo , porque sepan tractor los<br />

negocios de la eglesia , é demandan- las derechuras..<br />

Esta ley fué dada é confirmada el<br />

décimo 3 di-a de las 32 kalendas de ianero 33,<br />

en Toledo IV. anuos andados depues que regnamos<br />

en nuestro regno.<br />

VI. 311 Que los siervos de las eglesias non<br />

sean franqueados , nin se casen C012<br />

muieres libres.<br />

Grand confusion es del linaje guando el<br />

fiio non "semeja al padre ; que aquello que<br />

viene 35 de la raiz deve 36 seer en la cima.<br />

Doncas . . 37 Zcuemo puede seer quitamientre<br />

libre quien á su 38 padre aun tiene, 39 enlazado?<br />

Hy esto dixiemos, porque muchos siervos<br />

de las eglesias son franqueados , é pero<br />

non son en todo libres, porque deven aun 49<br />

servir en la eglesia que los franqueó , é cásanse<br />

con mujeres libres contra natura , é<br />

quieren ayer fijos libres, lo que ellos non son;<br />

é lo que devia á 4' seer libre , nace depues<br />

enlazado; ca mientre 42 que ellos casan desta<br />

manera , el fiio sigue al 43 padre , que es de<br />

menor guisa que la madre , y es siervo de<br />

la eglesia con todas sus cosas. E por ende<br />

que non se faga tal cosa daquí adelantre,<br />

mandamos que todo siervo de la eglesia que<br />

fuere franqueado , en la qual eglesia deve<br />

fazer 44 servicio, que non se pueda casar con<br />

mujer libre. Mas aquellos que fueren franqueados<br />

, é quitos de todo servicio de la<br />

eglesia, pueden 45 casar con mujeres libres,<br />

25 Bes. y Ere. 5. sabencia. E. R. sabenza. Ere. 6. sabiencia.<br />

a6 S. B. demostre.<br />

27 S. B. y Malp: 2. perlado , y así otras reces.<br />

28 Ese. r. autenticado.<br />

29 B. R.1. enxiemplo que sea roblado. Esc. 5. cxempratio.<br />

E. R. enkemplo. 5.23. exemplario. Ese. s. enxemplario.<br />

3 o S. B. Malp. 2. Ese. 2. y que sea roblado. Bes.<br />

y Ese. 1. roblado. Camp. robulado.<br />

3r j'oled. doceno. ME111. 2. Ese. 1. y 3. deceno.<br />

3 2 S. B. B. R. 1. y Malp. 2. de kalendas. Bes. kalien<br />

das.<br />

3 3 B. R. I. chenero. 2. y S. B. enero. Camp. venero.<br />

Bes. genero.<br />

34 En el Toled. Malp. 2. y Esc. t. el epígrafe de esta<br />

ley dice : Que los siervos de las yglesias que son franqueados<br />

, non se casen con mu gieres libres , nin los que<br />

el decreto franqueó por p!eyto de servir la ellesía.<br />

- 35 Toled. Malp. 2. Esc. y s. es. B. R. 1. y Camp. ir.<br />

3 6 S. B. Maly. 2. Ese. I. y deba.<br />

37 Toled. y B. R. z. Por ende. .Maly. 2. Onde.<br />

3 8 S. B. y Malp. 2- ha su padre aun enlazado?<br />

39 M. ten. Ese. r.<br />

40 Ese. 3. á servir.<br />

4 1 S. B. B.R. Malp. 2. y Ese. debia seer.<br />

142 Malp. 2. mmientra.<br />

i<br />

43 Nair. 2. el.<br />

44 Malp 2. B. R. 1. y Ese. r.<br />

en el qual.... acer SCII•<br />

novio. B. y Ese. arer scrvicio.<br />

4<br />

a. pu dense casar. Es‘.<br />

5 B. R. 1. s. B. y E'''.<br />

puédanse.-<br />

Kk 2


8<br />

DEL FVERO<br />

é sus fiios sean libres. E si aquellos que<br />

é deven aun servison<br />

franqueados ,<br />

cio á la eglesia , si casaren con mujeres libres<br />

, deven seer 3 tres veces azotados, assí<br />

es dicho en la ley de susó , y el iuez<br />

cuerno<br />

los deve partir ; é si se non quisieren partir,<br />

cada uno dellos finque cuerno 4 estaba,<br />

é los fiios sean siervos del rey. E lo que les<br />

diere alguno , é lo que ellos pueden ganar<br />

con aquello que les s dieren, todo deve pertenescer<br />

á aquel que ie lo dió , ó á sus herederos<br />

; é si herederos 6 non oviere , develo<br />

JVZGO<br />

ayer el sennor 8 . Esta ley se deve entender<br />

del omne que es franclueado de la egl esia 9<br />

é de la mujer. Mas esto es de g<br />

los fijos que nascieren de tales._up,"<br />

fue<br />

XXX. anuos fasta el tiempo guardar que<br />

s h a nt<br />

e<br />

fecha<br />

esta ley, non sigan el padre , gut non es<br />

de todo libre, mas sean libres con todas<br />

sus cosas que ganaren lo del padre é le la<br />

madre. Esta ley fue dada é confirmada en<br />

Toledo X. dias de las kalendas " de ianera<br />

en el quarto anuo que 52 regnamos en nuestro<br />

regno.<br />

II. TITOL DE LAS DONACIONES 13.<br />

1. Que la donacion que es fecha por fuerza<br />

non vala.<br />

II. De la donacion del rey !4.<br />

III. De las cosas que da el rey al marido ó<br />

á la mujer.<br />

IV. De lo que da el marido á la muier sin IS<br />

1. Que la donacion que es fecha por<br />

fizerza non vala.<br />

La donacion que es fecha por fuerza 6<br />

por miedo non aya firmedumbre '7.<br />

II. De la donadora del rey.<br />

Las donaciones " que el rey faze á algunas<br />

personas , ó que 79 a fechas , deven seer en<br />

poder daquel á quien las fizo en tal manera,<br />

que aquel que las recibir faga deltas lo que<br />

quisiere ; é que pague los tributos 2° que deven<br />

seer fechos en la heredad. E si aquel que<br />

recibió la donacion muriere sin fabla , sus<br />

herederos lo deven ayer, é 21 non deve seer<br />

desfecha si non fuere por culpa daquel que<br />

la recibió.<br />

a B. R. r. y Exc. s. aon.<br />

2 Ese. o. ayer servicio. Ere. g. á servir. Exc. S. servir<br />

á la. Comp. deven aun fazer servicio.<br />

3 Toled. .Malp. a. y Ese. deben recebir XXX.<br />

azotes.<br />

4 Ese. j. como ante se estaba.<br />

s Comp. que lbs dieran.<br />

6 1 B. heredieros.<br />

8 l'oled.Maip. 2. y Ese. r. el rey.<br />

9 Ma!p. 2. y Ese. 1. franqueado de la mugier 6 del<br />

varen. Be.v. y E. R. ó de.<br />

ro S. B. B. R. r. Malp. 2. Esc. r. 2.y .ganáron.<br />

B. R 1. kalendas generas. B. R. 2. calendas janeras.<br />

1 2 Ese. 1. que nuestro sennor el rey regnó. Rty<br />

B lt171h; lizo esta ley.<br />

1 3 M. DE LAS DONACIONES DE LA EGLF.SIA.<br />

Milp. 2. DE LAS DONACIONES GENERALES É<br />

DE LOS DONADÍOS IVNTADOS. B. R. r. y Ese. ,.<br />

DE LA DONACION GENERAL. Esc. r. DE LOS<br />

DONADLOS UNIVERSALES QVE SON FECHOS<br />

polt. GRACIA.<br />

.14 Maip. 1. y Esc. r Del que faze al varon is á su<br />

las arras.<br />

V. De lo que da el marido á la mujer".<br />

VI. De las cosas que son dadas por escripto.<br />

VII. De lo que da el marido á la muier, á<br />

la mujer al marido.<br />

III. -De las cosas que da el rey al marido<br />

ó cí la mujer.<br />

Nos establescemos especialmientre que de<br />

la donacion que el rey fiziere al marido, que<br />

la mujer non pueda ende a yer nada, fueras<br />

lo quel diere por amor 22. E otrosí lo que el<br />

rey diere á la muier , el marido non pueda<br />

ende 23 ayer nada, ni demandar depues de<br />

la muerte de la mujer si non lo que 24<br />

ella le diere.<br />

IV. De 'lo que da el marido d la muier<br />

sin las arras.<br />

Si la muier recibir alguna donacion de su<br />

marido sin las arras ", si fiios oviere deste<br />

marido, la muier lo deve ayer fasta su muerte<br />

, segund cuerno mandare 26 el marido , é<br />

(Ese. a. la) muslo ., y así en la ley. •<br />

15 Camp. y Esc. 3. en arras, y así en la ley.<br />

16 Malp. 2. y Esc. y . á la muzier, é depues la falla en<br />

adulterio.<br />

/7 Ese. .s. E. R. y B. R. 2. firmidumbre. Bex. firmidwnrne.<br />

Comp. firmedumne. Eje. 6. non vala.<br />

/8 La donacion.<br />

19 Ese. y. que son.<br />

20 Camp. trebutos. Esc. s. y B. R. 2. tribudos.<br />

y Ala'''. 2. lo que quisiere. E si aquel.<br />

2 z Exc. -. y s. é la donacion non deve.<br />

22 Toled. Comp. Ese. 3. s. B. R. I. 2. 3 y Thraf•<br />

por arras.<br />

23 B. R. a. Malp.. .2. Comp. Ese. y 3:'ende nada<br />

demandar. •<br />

ella<br />

lo24qu Se.l Bella-Bdeiere E. sBe y. s.elonocinue, dnree. ye ilfg119. dier ella.<br />

M. si nan lo quel quier ella dar. r-<br />

25 Toled. o. y Es,... xLaris , Paciendo vida de<br />

so una (Ese. .r. de so uno) si 9111<br />

26 Toled. Pace. Ma/p...2h. y se. r farie. B. R. o. 3i<br />

y Ese. S. cuerno le mandar, 3". C01110 lo mandar.


avrá los ,fruetos , é despendtá segund cue,<br />

mo él Maridare. E de la quinta parte 'daquello<br />

quel dió d marida puede fazer lo que<br />

quisiere , é depues de su muerte todo 2 lo<br />

al finque á sus filos. daquella cosa non<br />

puede 3 ennaienar 4 la muier nada si non cue-;<br />

mo es de suso dicho. E . si non oviére filo 5<br />

daquel maridó ; puede fazer lo que quisiere<br />

daquello qUel dió el -Marido 6 . E si la mu-,<br />

ier morir 7 sin' faba' , hy el : marido finCare<br />

.4 bivio, aquella donacion deve tornar al<br />

Marido.- E- si el maridó' es Muerto 2°, torne<br />

en los herederos del marido ". Otrosí mandamos<br />

guardar de lo que dieren las mujeres<br />

Sus '<br />

Y. De lo -que da. el marido a la<br />

mujer.<br />

Si el marido da alguna cosa á la mujer, é<br />

la muier depues de la muerte del marido non<br />

fiziere adulterio, mas estudiere en castidad,23;<br />

6 se casare cuerno deve , de lo quel dió el<br />

Primero marido puede fazer lo que quisiere;<br />

si filos non oviere dél. E si muere sin fabla<br />

é non a 14 fijos, si el primero marido es vivo,<br />

deve tornar la donacion al primero marido<br />

á sus herederos 15 j é si faze adulterio , ó<br />

se casa " cuerno non deve, deve perder quantol<br />

diera el marido , é deve tornar al primero<br />

marido 6 á sus 27 herederos.<br />

VI. De las cosas que son dadas por<br />

escripto.<br />

Las cosas que son dadas luego 2 ' de mano ,<br />

en ninguna manera non las deve demandar<br />

aquel que las dió. E si avinier por aventura<br />

B. R. r. Bex. Camp. y Ese. 3. despenderá.<br />

2 Toled. Malp. 2. y Esc. toda la raiz finque á sus<br />

fiios que ovo daquel marido.<br />

3 S. B. non pueda aienar ende la mugier nada. Malp. 2.<br />

non puede ende.<br />

4 Ese. 1. y 3. enagenar. Comp. enallenar.<br />

5 Malp. a. y Ese. 1. fijos.<br />

6 1oled. Malp. 2. y Esc. r. el marido segunt que el<br />

marido mandó (Ese. r. por escripto) et escribso. E si la<br />

muier.<br />

7 Comp. y B. R. 2. morir. Malp. r. muere.<br />

8 Toled. Malp. 2. y Esc. 1. sin fabla, é non lo enagene><br />

en toda su vida , hy el marido.<br />

9 B. R. 1. fincar. Camp. y Bex. ficar.<br />

lo Malp. 2 . y Ese. r. muerto ante que ella, torne.<br />

E. R. y B. R. 2. morto.<br />

11 Ese. J. muerto. B. R manto.<br />

12 Toled. Malp. 2. y Ese. r. maridos en qual tiempo<br />

quien (Esc. I . quiere) ficiendo ámbos vida de só uno.<br />

13 S. B. en su castidat. Camp. Exc. r. y 2. en castidat.<br />

14 Ese. 3. non an. Camp. a fillos del primero marido<br />

i ye vivo.<br />

5 Ese. y Malp. 2. si fuere muerto.<br />

16 Comp. Bex. Esc. r. 2. y B. R. 1. ó se casar.<br />

1 7 Mal,. 2. y Ese. 1. al primer marido, ó á sus fijos<br />

della que ovo del casamiento legítimo ; é si non oviere<br />

filos , torne en sus herederos del marido que fizo la donacion.<br />

18 Malp. r. Toled. y S. B. dadas de mano.<br />

1 9 B.R. lonne. Toled. Malp. 2. y Ese. r. luenne del<br />

lugar o fuere dada por 'escripto , non (leve por ende.<br />

LIBRO V. 'TITVLO II.<br />

83<br />

que la: cosa que es dada sea luenne r 9 si<br />

5 si es<br />

dada por escripto, nón deve por ende méno<br />

valer ", que estonz semeia la donacion perfecta<br />

", pues que a ende el escripto daquel<br />

que ie la 22 da 23 . Mas si aquel que ie la dió<br />

diz que nunqua ie la dió , ni fizo ende 24<br />

escripto ; mas quel fué furtado el escripto,<br />

estonze aquel que dize que le es dada la cosa,<br />

develo provar por 25 testimonios, que aquella<br />

cosa le fué dada, é assí le será firme. E si<br />

lo non pudiere provar, estonz aquel que la<br />

dió; jure que non fizo aquel escripto, ni lo<br />

mandó fazer , ni por su voluntad nunqual 26<br />

fué dado 27, é así la donacion non vala. E demas<br />

ennademos , que si alguno fiziere escripto<br />

de sus cosas en persona dotri que las dé<br />

á otri , maguer que non diere el escripto<br />

aquel en su vida, todavía lo avrá 28 depues<br />

de su muerte aquellas cosas aquel en cuyo 29<br />

nombre fué escripto; ca derecho es que aquel<br />

escripto sea firme , el qual non quiso desfazer<br />

3" el donador en su 5I vida. Mas si aquel<br />

que fizo el escripto non dió la cosa , ni el<br />

escripto en -su vida á aquel á quien fiziera<br />

la donacion ; mas tovioselo 32 consigo, é depues<br />

mudósele 33 la voluntad, el escripto que<br />

fizo 34 depues será firme. E si por ventura<br />

muriere aquel á quien fué fecha la donacion<br />

ante que la cosa aya recibida , la cosa deve<br />

fincar en aquel que la dió , ó en sus herederos<br />

35 . E si alguno diere alguna cosa so<br />

tal condicion , que se la tenga consigo en<br />

su vida , é depues de su muerte que la aya<br />

aquel á quien la da, porque esta donacion<br />

semeia testamiento, aquel que la dió la puede<br />

toller guando quisier ante de su muerte 3°.<br />

E si alguno era engannado por falsa donacion,<br />

é fezo despensas en aquel que ie la pro-<br />

20 B. R. 2. Catnp. y Ese. 3• avaler.<br />

23 B. R. I. 2. s. Bex. y Comp. perfecha. Ese. semeia<br />

que la donacion es perfecta.<br />

22 Toled. Malp. 2. y Esc. que ge la da; mas que diga<br />

o son sus términos ( Efe. 1. linderos ) et con que se<br />

tienen. Mas si aquel.<br />

23 S. B. dió.<br />

24 S. B. en.<br />

25 Esc. 2. por buenos testimonios.<br />

26 B. R. 1. nunca. Bes. nunqua fué fecho ni dado.<br />

Malp. a. y Ese. r. nunqual fue dado , ni enviado , ni en<br />

escuso , ni en paladinas: quand esto oviere curado assí , la<br />

donacion.<br />

27 Malp. 2. B. R. r. y S.B. fui dado, é así la donacion<br />

non villa. E denlas ennademos &c.<br />

28 B. R. avení. C:127111. lo avrá adar.<br />

29 B. R. I. y Comp. en qual nomne fué el escripto. S. B.<br />

y Esc. 2. en cuyo nombre fue fecho el escripto.<br />

3o S. B. Bex. y Ese. 2. desfer.<br />

3 , Toled. Malp. 2. y Esc. 1. en su vida , et lo tovo<br />

fasta su muerte. Mas.<br />

32 B.<br />

1. S. B. y Ese. 2. tovóselo. Bex. tevosolo.<br />

Comp. tevolo. Ese. 3. tivosselo. B. R. r. mas ro yo so<br />

conseyo , é dcpois mudósele. M. tovo el siello consigo.<br />

,33 S. B. y Ese. 2. múdasele.<br />

i Ea Isgeu. n50.. fe ziere. E. R. y Comp.<br />

E<br />

fez°.<br />

3 5 Toled. .Malp. 2. y Ese. r. herederos é no en otri.<br />

36 Toled. Malp. 2. y<br />

_Ese. I. maguer que aquel á quien<br />

fué dada nol fizo alguna cosa (11"112. 2. y ESC. 1. culpa).<br />

Et si alguno.


84<br />

metiera, mandainos :que, lo<br />

YVERQ<br />

entregue el<br />

donador ó sus herederos 2,, que aquel que.<br />

cuidaba aver ganancia de vana promision,-<br />

Immo. E si algun omne recibienon<br />

reciba<br />

ra 3 ya la cosa quel era dada ó por escripto,<br />

6 por otro recabdo , si ploguiere depues á<br />

que la recibió , que este que ie la dió<br />

este<br />

que la tenga de su mano, é depues muere<br />

aqueste á quien fué fecha la donacion ante<br />

que aquel que ie la diera, aqueste que muere<br />

la puede dar á quien quisiere. E si muere<br />

sin fabla , áyanla los herederos deste muerto<br />

, é non daquel que se la diera.<br />

JVZG0<br />

VII. De lo que da el marido a- la miden<br />

ó la mujer al marido,<br />

Si.ei.Marido diere alguna cosa k. la mujer,<br />

Liga escripto por su mano daquello• quel die-<br />

re ante dos testimonios ante. :<br />

mujer diere alguna cosa al marida, faga, E<br />

tal 4; é todavía ., que-.ie lo non faga fazer el<br />

marido por fuerza,« sea; fecha en•<br />

nera , que segund ';1:4.,donacion:la buena 41<br />

uno sea . asruad&: ASsí cuerno ,manda<br />

III. TITOL DE LO QVE DAN. LOS OMNES<br />

Á LOS QVE LOS AYVDAN s.<br />

1. Si aquel, que ayuda á otri en . 6 la lid', ó<br />

sus fijos desemparan 8 al padron en la lid iir.<br />

6 á sus filos.<br />

11. De las armas que son dadas ,á los. sayo- IV.<br />

nes que ayudan á orlase en la lid , é<br />

1. Si aquel , que ayuda d otri en la<br />

lid i°, ó sus fijos desemparan " al<br />

sennor" en la lid , o sus fiioS.<br />

Si algun omne diere armas á aquel quel<br />

ayuda en la lid , ó otra cosa , develo ayer<br />

aquel á quien es dado, é si depues quisiere<br />

tomar otro sennor , puédelo fazer ' 3 si qui7<br />

sier ; ca esto non puede omne defender á<br />

omne libre que es en su poder. Mas quantó<br />

tomó del primero sennor , todo ie lo deve<br />

entregar ' 4. E otrosí dizemos" de los fiios del<br />

sennor, é de los filos daquel que le ayuda:<br />

que rnientra que siervieren el padron ", que<br />

aya aquello que dió el padron á su padre<br />

denlos. E si desenipararen el padron , ó sus<br />

filos , o sus nietos contra su voluntad, entreguen<br />

todo quanto diera el sennor á su<br />

padre denlos. E si aquel que ayuda á su sennor<br />

en hueste ó en lid , ganare alguna cosa,<br />

Esc. r. si es vivo. Comp. mandarnos que li la entreguen<br />

la donacion él é sos herederos.<br />

z Trad. Esc. r. y Malp. sus herederos si fuese<br />

(Etc. es) muerto, que aquel que cuedaba.<br />

3 S. /3. reciben'. 13..R. recebira. Bes. recibir'. Esc. y.<br />

avía recibido.<br />

4 B. R. r. atal. Ese. ,--,. atal todavía.<br />

5 Toled. DE LAS DONACIONES QVE SON "FE=<br />

CHAS. Etc. Malp. e. DE LOS DONADÍOS DE<br />

LOS SENNORES Á SVS CRIADOS. S. 13. B. R:<br />

Comp. DE LO QVE DAN LOS OMES Á LOS QVE<br />

LES AYVDAN. Ese. j. DE LAS DONACIONES DE<br />

LOS SENNORES O DE LOS PADRONES. Ese. S.<br />

DE LAS COSAS QVE SON GANADAS EN LA<br />

LID , O DE LO QVE DA EL SENNOR. AYV'<br />

DAN EN LA HVESTE.<br />

6 M. á otri en la hueste , ó en la lid.<br />

de lo que, ganan.<br />

De las cosas que son ganadas en . la lid,<br />

é de lo que da el sennor 9.<br />

De las cosas que son dadas en la lid,<br />

é ganadas.<br />

el sennor deve ayer la meetadó sus fijos<br />

del sennor ' 7, hy el otra meetad, deve ayer<br />

aquel que la ganó. E si el vasallo muriere,<br />

é oviere fija , é non oviere, fiio, la fija man-damos<br />

que finque en poder del sennor , é<br />

que la dé pora casamiento „á .omne convenible<br />

, é quanta diera el sennor al padre ó<br />

á la madre , todo lo aya la flia. E si ella se<br />

casa con omne rafez " contra voluntad del<br />

sennor, quanto el sennor diera á sus padres<br />

todo deve seer entregado al sennor ó á los<br />

herederos del senuor.<br />

II. De las armas que son dadas á los<br />

sayones que ayudan d omne en la<br />

lid , é de lo que ganan.<br />

Las armas que dan los sennores á los sayones<br />

con que los siervan ' 9, non las 2° deve<br />

demandar el sennor. Mas lo que ganar<br />

7 Camp. y Bex. lide. Esc. 2. B. R. r. y S. E. lit.<br />

8 Esc. e. desamparan. E. R. desampararan.<br />

9 B. R. t. Camp. y Malp. piaron.<br />

lo Esc. z. hueste.<br />

tí S. B. desparan. Esc. desamparan.<br />

12 Toled. B. R. a. Malp. 2 . S. B. Camp. Esc. z.<br />

1741•011.<br />

is Malp. Esc. r. y Camp. ficer. Ca<br />

1 4 S. B. entreguar. Ese. 2. Criter gar.,<br />

1 5 S'. B. B. R: Ese. I. y Malí,. a. decull°5•..<br />

16 Malp. .r. el -sennor. R.<br />

Malp. 2. y Esc. r. padron é á sus fill§;31"e aY:41.1!<br />

2 7 Toled. Malp. 2. ), Erc. 1,, °r 'si t4rerefirluer' to , hy el otra.<br />

18 Ese. e. rahaz. Esc. s. 4?'.<br />

zafece.,-,<br />

59 Esc, .r. sirvan. B. .R,<br />

20 M. non las deve.ayci...1.1<br />

, n ;;


el sayon con._ el sennor sea en poder del<br />

sennor. ' •<br />

III. De las cosas que son ganadas en<br />

la lid', e' de lo que da el sennor.<br />

Assí cuerno es dicho en la ley de su so si<br />

algun omne en defendimiento 2 de su sennor<br />

gana alguna cosa con él , si non le quisiere<br />

seer fiel , lo quisiere desamparar, el<br />

sennor deve ayer la meetad de quanta go-<br />

IV. TITOL DE LAS CAMBI<br />

Cuerno valen las vendiciones 9 1 así que valan<br />

los cambios".<br />

II. Que si el vendedor non es convenible., que<br />

dé fiador. .<br />

HL Que la venclicion",quees fecha por fuerza<br />

que non vala.<br />

IV. Si el precio non fuere pagado pues que<br />

la sennal es dada.<br />

V. Si alguna parte del precio fincar por<br />

pagar.<br />

VI: Si algun eng'anno fuere fecho en la vendicion.<br />

VII. Si alguno dize que vendió su cosa por<br />

menos precio que 12 non valle.<br />

VIII. Si algun toma la cosa que dize . que<br />

es ajena.<br />

IX. De los que venden 23 ó dan I4 las cosas<br />

aienas.<br />

X. Que ningun non venda la cosa , ni la<br />

dé la qual es demandada.<br />

XI. Si el omne libre sufre quel vendan.<br />

I. Cuento valen las vendiciónes , que así<br />

valan las cambias".<br />

El camio que non es fecho por fuerza Ó<br />

por miedo , vala así cuerno la compra.<br />

Toled. Malp. 2. y Esc. 2.-en la lid con los que les<br />

ayudan , é de lo que les da el padron.<br />

a E. R. Ese. g. y s. defendemiento.<br />

3 Toled. Ese. t. y Malp. 2. que lo ganó , é dexallo.<br />

(Malp. 2. dexelo. Esc. dexarlo.)<br />

4 Camp. 6.<br />

S S. B. B, R. t. Bex. y Ese. t. Quien.<br />

6 B. R. s. Esc. t. 2. y S. B. tornas.<br />

7 E. R. tersa. Esc. .r. hi quantol diera el padron todo<br />

gi lo entregue.<br />

8 Malp. 2. DE LOS CAMYOS É DE LAS VENDI-<br />

DAS. Sus capítolos Jon XXIII. S. B. Bex. E. R.<br />

Ese. .2. y 6. DE LAS COMPRAS É DE LAS VEN-<br />

DICIONES Ese. s. DE LAS COSAS VENDIDAS<br />

É COMBB.ADAS. Ese. r. DE LOS CAMBIOS ET<br />

DE LAS COMPRAS.<br />

9 Bex. y Esc. 6. vendidas. Esc. 3. venciones. E. R. vindidas.<br />

to B. R. a. 3 . y Malp. z. las cambias. Bex. camyos.<br />

Esc. 6. cambeos.<br />

B. R. 1. wndecion, y así otras veces.<br />

2' 5. B. y Esc. 2. de lo que 000 m'in. B. y Cansp.<br />

LIBRO V. TITVLO IV.<br />

85<br />

nó con él, é ciernas todo quantol diera, hy<br />

el otra meetad deve a yer aquel que lo ganó<br />

3.<br />

IV. De las cosas que son dadas en la<br />

lid , é 4 ganadas.<br />

Vui 5 desempara su sennor , ó se torna 6<br />

á otre , aquel á quien se torna le deve dar<br />

tierra': ca el sennor que dexó deve a yer su.<br />

tierra, é quantol diera.<br />

ASÉ DE LAS VENDICIONES.<br />

XII. De los que venden los orines 15 é las nmieres<br />

libres.<br />

XIII. Que los padres non pueden vender íos<br />

fiios , ni meter" en poder dotri.<br />

XIV. De la vendicion de .los siervos.<br />

XV. Que el siervo pues que es vendido, non<br />

puede-acusar al primero sennor.<br />

XVI. Que: el sennor que viende" el siervo demande<br />

sus cosas.<br />

XVII. Si el siervo se redime lg de su peguiar r 9.<br />

XVIII. Que nengun non venda su siervo contra<br />

su voluntad.<br />

XIX.Si el siervo 2° por culpa que fizo es dado<br />

en poder dotri.<br />

XX. De las cosas de dos privados , é de los<br />

de la corte que non sean enajenadas.<br />

XXI. Si alguno 2' vende la cosa que quiere<br />

venzer por indicio.<br />

XXII.U- los siervos que prenden sus enemigos' 2.<br />

XXIII. Por quanto precio deve seer comprado<br />

este 23 libro.<br />

II. Que si el vendedor non es convenible,<br />

que de ' s.• fiador.<br />

Si el vendedor non es convenible; deve dar<br />

fiador 2.6 al comprador, é dé omne libre, é<br />

la vendicion sea firme.<br />

de. lo. que valla.<br />

1 3 Camp. y Bex. vienden.<br />

1 4 B. R. t. donan.<br />

15 Bex. Camp. Esc. 2. y 3 . ornes libres.<br />

16 Esc. :2. poner en poder.<br />

27 B. R. a. S. B. y Malp. 2. vende.<br />

18 Bex. y B. R. t. reme. Camp. rendí..<br />

1 9 Camp. y B. R. 2 . pepinar.<br />

• 20 Malp. 2. y Ese. e. Si el siervo ex vendido por culpa<br />

que fizo , 6 es dado en poder dotri por miedo ¿le lo perder.<br />

Esc. 3 . y B. E.. 2. Que el siervo.... sea dado.<br />

21 Malp. 2. y Esc. 1. Que nengun orne i;on Venda la<br />

(Ese. o.<br />

cosa ante que la haya en poder, é la venzca<br />

venza) por juicio.<br />

2 2 Malp... 2. y Esc, t. los enemigos ,.é los venden. .Camp.<br />

Dt los que prienden.<br />

23 Ese. 3. 4. 5. 6. Camp. B. R. I. 2. y S. B. el omne<br />

libre. E. E.. erlibro.<br />

2 4 Toled. compras. S. B. los camios.<br />

25 Camp. y Esc. 6. dia. B. R. 2. y 3 . dey,<br />

26 111i1p, 2.' buen fiador al comprador, é que sea el fiador<br />

libre, é atal vendicion sea firme.


86<br />

III. Ley antiguar.<br />

Que la vendicion que<br />

por fuerza que non pala.<br />

es _ficha<br />

vendicion que es fecha por escripto,<br />

La<br />

sea firme , é maguer non sea fecho 2 es-<br />

cripta depues que el precio que es dado ante<br />

estimonias, la vendicion sea firme. E la ven-<br />

t<br />

dicion 3 que es fecha por fuerza ó por miedo<br />

non vala.<br />

IV. Ley antigua*. Si el precio non<br />

fuere pagano pues que la sennal<br />

es dada.<br />

Quien 5 torna sennal 6 por alguna cosa,<br />

deve cumplir lo que prometió. E si el comprador<br />

7 por enfermedad e ó por otra coyta<br />

grand non pudiere pagar al plazo 9 , .envie<br />

otro qualquiere que cumpla por él. E si non<br />

fuere , ó non quier enviar, reciba su sennal<br />

que dió , é non vala • la vendicion.<br />

V. Ley antigua '°. Si alguna parte<br />

del precio u fincar por pagar.<br />

Si la ' 2 una partida del precio es pagada , y<br />

el otra partida finca por pagar, non se deve<br />

por ende destazer " la vendicion. E si el comprador<br />

non pagare el otra partida del precio<br />

al plazo , pague las usuras daquella partida<br />

que deve , fueras si fuere parado ' 4 , que<br />

la vendicion fuesse desfecha si non pagas el<br />

precio al plazo.<br />

VI. rs Si algun enganno fuere fecho en<br />

la vendicion.<br />

Si tod el precio non fuer pagado , é por<br />

r En el Toled. Esc. r. y 3. falta Ley antigua. En<br />

EJC. dice así esta ley.<br />

Non valga la donacion que es fecha por fuerza.<br />

La vencion por escriptura fecha aya firmedumbre ,•é<br />

si por aventura la escriptura non fuer fecha, por fuerza,<br />

é el prescic sea pagado delante bonos testimonios, atal<br />

compla aya firmedumbre ; é si la venden fuer techa por<br />

miedo ó por fuerza , non vals.<br />

2 Ese. e. ende escripto. M. Ese. s. y. 6. cl escripto.<br />

3 Ese. 2. vendida.<br />

4 Falta en el Toled. y Malp. e.<br />

5 Toled. Si ome toma sennal &c.<br />

E 6 Camp. Bes. y B. R. 1. sinnal.<br />

se. 6. sena.<br />

7 Etc. 3. y B. R. 2. complador.<br />

8 E J" C . 1. por pleyto.<br />

9 Ese. s. al plazo que pusieren.<br />

lo Falta en d Toled. Malp. 2. y Ese. 1".<br />

a t Bex. del precio for por pagar.<br />

1 2 S.B. y Malp. 2. el una. Esc. 2. y C‘lnyy.Si. alguna<br />

parte.<br />

Camp. a desfacer. B. R. r. adesPacer.<br />

14 B. R. r. preytcado. S. B. fijé parado. B.R.',3;<br />

cheado. Ese. S. pleyteado. Ese. 6. partido.<br />

a s En el Ese. 1. dice así esta ley.<br />

Si algun engarnio fuere fecho en el precio de la ten-<br />

Si al g uno da á. la ora de la mierca ménos que el precio<br />

de la cosa, diciendo que, lo que da es malas que non de-<br />

DEL FVERO JVZGO<br />

E. R. .B.Ri<br />

enganno el comprador diz que " pagó mas<br />

que non pagara ; deve doblar " quanto fincara<br />

18 por pagar al vendedor 19.<br />

VII. " Si alguno dite que tolde 21 su<br />

cosa por me'nos precio que 22 non<br />

valíe.•<br />

Si alguno 23 omne vende algunas casas,<br />

tierras, ó vinnas, ó siervos, ó siervas, ó animalias<br />

, ó otras cosas , non se deve por ende<br />

desfazer 24 la vendicion ", porque 2 ° diz que<br />

lo vendió por poco.<br />

VIII. Ley antigua aT. Si algun mune<br />

28 libre toma cosa que diz que<br />

_es ayena...<br />

Si algun omne libre toma cosa ayena, d la<br />

compra , ol es dada , é la toma , sabiéndolo<br />

que es ajena ; si el sennor de la cosa<br />

lo pudiere mostrar á aquel que la tomara<br />

29', pechera en tres 3° duplos al sennor. E<br />

si fuere omne franqueado , péchela en duplo-;<br />

é si fuere siervo , é la tomare sin 'voluntad<br />

del sennor, peche la cosa 2 é reciba<br />

C. azotes.<br />

IX.- De ¡OS que venden o dan las cosas<br />

ajenas.<br />

Si alguno vende ó da las cosas ajenas 3', el<br />

comprador non deve ayer' nenguna pérdida<br />

"; mas aquel que la viende ó la da, páguela<br />

en duplo al sennor de la cosa, é demas<br />

pague el precio á aquel que la com-<br />

via en manera de en ganno et contra voluntad del que<br />

vende ,' quanto es lo que menguó del precio derecho,<br />

dos tantos peche el, comprador al duermo de la cosa.<br />

16 S. B. Bel. y Ese. 2. que pa gar mas que non pagó.<br />

Malp. 2. que paga mas que non pagara. Camp. que pagó<br />

más que non pagara.<br />

17 S. B. y Ese. 2. pagar en duplo. Comp. B. R. 2. y<br />

Ese. dublar. E. R. dublare.<br />

18 B. R. r. ficó. B. R. 2. jura por.<br />

Ig Toled. y Malp. 2. al' vendedor, del precio.<br />

20 En el Toled. S. .B. y B. R. r. esta ley VII. O'<br />

VIII. , y la VIII. es VII.<br />

21 Malp. 2. vendió. Bex. vended.<br />

22 S. B. de que non vale. Camp. de lo que non vale.<br />

B. R. 1. por menor precio de lo que val.<br />

2 3 Malp. 2. y Etc. r. Esto deve seer guardado , que•i<br />

algun home vende algunas cosas &c.<br />

24 B. R. 2. Esc. 2. y 5. adesficer , y así otras veces.<br />

25 Malp. a. y Ese. vendida (Ese. I. vendicion), porque<br />

diga que lo 'vendió por poco precio.<br />

26 S. B. y Esc. por decir. Camp. dicer.<br />

27 Falta eso el Taled. B. R. B. y mai/. -2•<br />

28 Malp. 2 . ome tende•la cosa agena la do. 5.'13. y<br />

B. R. I. omne torna la cosa que es ajena.'<br />

29 Malp. 2. tomó.<br />

SO B. R. r. y 2'. tres duhla. 'E. R. tres doblo.<br />

Comp. y Bea. tres dublos.<br />

sobre<br />

'cosa 3 l resaedmo. vill idaiPp. leyresía,e.lt-nt<br />

2' ' Esc<br />

11' tilia41<br />

52 B. R. 1. Camp, Esc,, 495, 13er. pena. B. R. 2. pierdieta.<br />

3. pierda.


LIBRO V.<br />

pró 2, é tod . el provecho que y fiziera ásrnelo<br />

2 el iuez , é faga que lo entregue á<br />

aquel que la diera , ó 3 aquel que la vendiera<br />

4. Otrosí dezimós si vendiere siervos,<br />

ó otras cosas.<br />

X.. I.:Jey puevarnientre .erniendada. Que<br />

.nen guno non venda nin de la cosa<br />

que es :demandada.<br />

La cosa que es metida en contienda, guando<br />

alguno la comienza 5 á demandar, ó si<br />

la pudiere demandar con razon , non la<br />

deve dar nenguno , nin vender ni mudar<br />

dun lugar á otro.<br />

XI. Ley antigua. Si el 01717Z9 libre szire<br />

quel vendan.<br />

Si 6 el omne libre sufre que lo vendan 7,<br />

et partir el precio con aquel quel vende, si<br />

quisiere depues seer libre , non deve seer;<br />

mas deve fincar por siervo ; ca s non es derecho<br />

que aquel sea libre , que quiso seer<br />

siervo. Mas si aquel que se vendió, ó se dexó<br />

vender, pudier pagar el precio por redemirse<br />

4, ó sus padres lo pagaren por él á aquel<br />

que lo Compró , el comprador deve recebir<br />

el precio , é aquel otro' deve seer libre.<br />

XII. " De los que vienden los omnes é<br />

las mujeres libres.<br />

Si el omne libre viendiere 2 6 diere otro omne<br />

-libre el iuez le deve prender pian á mano,<br />

é fagal. pechar 13 C. sueldos doro, é aquel<br />

que , fue vendido sea tornado en su estado.<br />

E si non oviere onde ' 5 pague los C. sueldos,<br />

reciba C. azotes , é seal dado por siervo á<br />

aquel que fue vendido. E si el siervo ven-<br />

Ese. compló.<br />

2 S. B. asinelo. Bes. osmelo. Ca71111. aesmelo.<br />

3 Ese. 2. ,á aquel que la vendiera. Ese. r. á aquel á,<br />

quien.— á quien.<br />

4<br />

Toled. Malp. 2. y Ere. r. vendiera por tal que no<br />

pierda sus despensas ó su trabajo. Otrosí decimos , si<br />

vendiere siervos , 6 otras cosas , 6 animabas. •<br />

5 Toled. Malp. 2. y Ese. e. compieza de demandas,<br />

ó si la puede a yer con razon. B. R. r. y 2. comieza de<br />

demandar , S. B. Ese. 2.y compieza de.<br />

6 Malp. 2. y Ese. 1. Tod omne (Ese. 1. Si el ) libre<br />

que denna seer vendido , é lo manda á otri que lo venda<br />

por partir el precio.<br />

7 Cary. hi viandas,.<br />

8 B. R. .r. S. B. y Malí). 2. que non es.<br />

9 S. B. y Malp. 2. redimirse. Camp. y Bes. reemirse.<br />

so M. é aquel otro deve dar el precio. Toled. Ere. r.<br />

y Malí,. a. é aquel otro deve tornar en su libertad<br />

(Malp. 2. y Ese. 1. liberdad.)<br />

z e Toled. y Malp. 2. De los siervos 6 de los libres que<br />

zenden.<br />

12 Malp. 2. y S. B. vendiere. B. R. r. vendir.<br />

1 3 M. dar.<br />

14 Malp. 2. y Ese. r. á sli•<br />

is Ese. 2. dende. Ere. 5. donde.<br />

TITVLO IV.<br />

87<br />

diere omne libre ó muier libre , reciba CC.<br />

azotes , é sea sennalado en la fruente ", é<br />

sea siervo daquel que fue vendido. Hy esto<br />

mandamos de las muieres libres.<br />

XIII. El Rey Don Rescindo 17.<br />

Que los padres non puedan vender los<br />

flios , ni meter en poder dotri.<br />

Los padres non puedan vender los fiios,<br />

ni dar, ni empernar ; ni aquel que los recibiere<br />

non deve ayer nengun poder sobrelos.<br />

Mas el que comprar los dios del padre<br />

pierda el precio ; si fueren empennados,<br />

pierda lo que dió " sobrellos<br />

XIV. Ley antigua 2°. De 21 las vendiciones<br />

de los siervos.<br />

Las cosas 32 que son 23 aicnas non las puede<br />

nenguno vender sin voluntad de su sennor;<br />

é por ende la ley antigua que mandava desfazer<br />

las vendiciones de los siervos aienos non<br />

era sin danno de sus sennores. E por ende<br />

aquella ley antigua querernos tornar á dere-<br />

cho, ca meior es demendarla'que<br />

de errar<br />

con 25 aquellos que la 1-izioron. E por ende<br />

establescemos que si algun omne sabiéndolo<br />

del siervo ó de la sierva ajena recibiere dellos<br />

casa , ó vinna, ó siervo, ó posession , ó alguna<br />

" vendicion , ó en pernos 27 , ó en alguna<br />

manera , tal fecho non tala , ni aquel<br />

que tomó el precio non sea tenudo de lo<br />

dar 28, é aquel que lo vendió sea dado por<br />

siervo al sennor del siervo ó de la sierva,<br />

by el que lo compró , pierda el siervo é<br />

el precio ; ca derecho es que pierda aquello<br />

que dió , porque cuidó ganar lo apeno<br />

por cu.bdicia. Si el siervo ó la sierva vendiere<br />

alguna animaba, ó algunos ornamien-<br />

16 B. R. en la fruente laklamientre. Cainp. fronte<br />

laidamientre. B. R. ena frunte.<br />

17 En el Toled. Malp. 2. y Esc. 1. falta.<br />

18 S.E. lo que dé. Esc. y. diere.<br />

19 Toled.. y Ese. 1. añaden: é sean los filos libres.<br />

.Malp. é sean libres.<br />

zo Ley antigua faltes en el Toled. 1 Malp. 2.<br />

21 Ese. 3 . De la vendido); que ilizen los sier:ios.<br />

22 Toled. Malp. 2. y Ese. 1. Non pueda nenguno comprar<br />

ningunas cosas de quien non las a en poder, nin a<br />

en poder ( Esc. r. en poder en sí mismo ) á sí mismo sin<br />

voluntad , nin sin consejo de si: sennor. 1" ,. por ende la<br />

ley antigua que mandaba clestilcer las (Malp. a. las vendidas<br />

que lázien ) vendiciones que facian los siervos por<br />

mandado de sus sennores. E por ende aquella ley.<br />

23 Ese. que son dadas é son aienas.<br />

24 B. B. emendarla por nos.<br />

i5 Esc. S. así como aquellos.<br />

26 Malp. a. vendida. L'sc. s. y B. R. j. en vendicion,<br />

B. R. a. emiendacion.<br />

27 B. R. empennos en alguna manera. é<br />

2 8 y",ted. Maif , ., , y Es,-. .1. de lo dar, e quanto el<br />

siervo 6 la sierva veneli¿ron , Iodo tc,rne al sennor del<br />

siervo 6 de la sierva, é el comprador pierda inri el precio<br />

é las despensas que lijo en las cosas , ca derecho


88<br />

r peguiar,<br />

tos , ó otras cosas que eran de<br />

é ie las diera su sennor , ó otro omne pora<br />

vender , esta vendicion deve valer, assíque<br />

si el sennor del siervo ó de la sierva quisiere<br />

desfazer la vendicion, é dixier que la<br />

cosa es suya propria, é non era de peguiar<br />

siervo , non se deve desfazer la vendi-<br />

del<br />

cion, á. ménos de provar el sennor, ó por<br />

buenos testimonios , ó por su iuramiento<br />

que aquelo no era peguiar del siervo , é que<br />

lo vendió sin voluntad del sennor 2• Hy<br />

esto devemos 3 entender de las cosas viles<br />

é pequennas , ca las grandes cosas non se<br />

pueden vender sin voluntad del sennor.<br />

XV. Que el siervo depues que es vendido<br />

non puede acusar el primero<br />

sennor.<br />

aSi algun omne vendiere su siervo, é aquel<br />

siervo quisiere acusar á aquel quel vendió de 4<br />

algun pecado 5 , reciba su siervo , é dé el precio<br />

por él á aquel que lo compró , que se<br />

pueda vengar del cuerno se quisiere. E otrosí<br />

mandarnos de las siervas. E 6 el siervo ó la<br />

sierva que es vendido , ó dado, ó carniado<br />

, non deven seer tormentados contra los<br />

primeros sennores , nin deven seer creidos,<br />

si algo o peccado dixieren contra los primeros<br />

sennores.<br />

XIV. Que el sennor que vende el siervo<br />

demande 7 sus cosas.<br />

Sí algun omne vende siervo 2, é non sabe 9<br />

el sennor lo que avie el sennor puede demandar<br />

el siervo fasta que pueda fallar aquellas<br />

cosas.<br />

XVII. Si el siervo se redime de su<br />

peguiar.<br />

Si algun siervo se redime de su peguiar,<br />

hy el sennor non sabie nada de su peguiar,<br />

non deve salir de poder del sennor , ca non<br />

Malp. Esc. r. y 3. de su peguiar.<br />

2 Esc. r. de su sennor , y así combrc la cosa.<br />

3 M. esto dezimos de.<br />

4 S. B. y B. R. 1. quel vendió , reciba.<br />

5 Tolcd. Ese. a. y Camp. pecado, aquel quel vendió,.<br />

reciba.<br />

6 Malp. s. Mas el.<br />

7 Malp. 2. y Esc. z. deve demandar.<br />

8 Esc. r. y 3. su siervo. Camp. servo.<br />

9 B. R. r. Ese. 3. y Camp. sabia. Malp. 2. sabio.<br />

ro Ese. j. y s. avia.<br />

Toled. Malp. 2. y Esc. s. wraden: é non lo sabiendo<br />

el sennor.<br />

a l M. dotros que fuyen.<br />

i 3 Toled. Ma.p. 2. y Esc. s. allí á los sacerdotes del<br />

33./11.<br />

9 S. B. Esc. s. S. Bes. y Malp. 2. se. B. R. se<br />

avien. Ca»y, aun avien.<br />

1 5 Camp. Esc. s. y 3 nengUrt orne.<br />

DEL FVERO JVZGO<br />

dió precio por si, toas dió la cosa que era<br />

del sennor ".<br />

XVIII. Que nenguno tk,„ vienda su<br />

siervo contra su voium,d.<br />

Muchas vezes nascen las leyes de los pieytos<br />

, guando los emules fazen algun tnganno<br />

, é por toller aquel enganno es fecha<br />

nueva ley. Ca nos viemos ya que reu_<br />

chos siervos et muchas siervas por engan_<br />

no dotros fuyen " á las eglesias , é queréllanse<br />

ah ' 3 del mal que les faze su sennor,<br />

por tal que los clérigos constringan al sennor<br />

que los venda , é aun si 14 deviene á las<br />

vezes que algun clérigo ó otro omne compra<br />

el siervo pora otro omne, é por tal enganno<br />

lo viende el sennor muchas vezes á<br />

su enemigo, é lo tiene por siervo aquel que<br />

lo non compró paladinamientre. Por ende<br />

establescemos por esta ley que nenguno 's<br />

non sea costrenido por vender su siervo, si<br />

non quisiere. Mas el clérigo , ó el que guarda<br />

la eglesia ge lo entregue man á mano sin<br />

nenguna escusa.cion : que asaz serneia desconvenible<br />

cosa que allí sea recibido el siervo<br />

rebelle " o mandan que el sennor castigue<br />

el siervo , y el siervo obedezca á su<br />

sennor. E si alguno compra el siervo desta<br />

manera , assí cuerno de luso es dicho, aquel<br />

que compró el siervo pora otri , pierda ' 9 el<br />

precio , é délo al sennor. E aun si el sennor<br />

sabie el enganno quando vendió el siervo,<br />

ó si lo sopiere " depiles , entreguel r 9 de su<br />

siervo ", é aquel que se metió por comprador<br />

peche otro tal siervo al sennor, hy este<br />

enganno le sea haz ferido 21 por siempre.<br />

XIX. El Rey Don Flavio 22.<br />

Si el siervo 23 por culpa que fino sea 24<br />

dado en poder dotri.<br />

Non devemos dexar de fazer ley de aquello<br />

que aviene as muchas vezes contrariedad '°.<br />

E por ende establescemos que si algun siervo<br />

16 S. B. Ese. 3: y Camp. rebel.<br />

17 M. y Bes. prenda. Camp. perda.<br />

18 S. B. y Malp. 2. sopo. Bes. y B. R. 2. sobo.<br />

19 M. Malp. I. y 2. entergues de so siervo. Ese. 3 et<br />

entreguel de su siervo.<br />

20 Toled. Malp. 2. y Ese. r. de su siervo por man-.<br />

dado del alcalle , é aquel.<br />

22 fascetido. S. B. fazerido. Malp. 2 . B. R. 1y<br />

Ese. fazferido. E. R. y B. R. 2. fazfirido.<br />

2 2 B. R. 1. y Ese.<br />

B. R. 2. Sitasindo.<br />

Sindo. S. B. y Cindo.<br />

23 Toled. Malp. 2. y Ese. z. Si el siervo es pendido por<br />

culpa que fizo , 6 es dado en poder dotri Por miedo de<br />

lo perder.<br />

24 S. B. es.<br />

25 S. B. viene. Esc 3. y Camp. n. Ese. 5. daquellos<br />

que avían muchas vezes mucha e ntrariadad.<br />

26 B. R. y Bes. contrarkbli• Malp. 2 -y E se. r. contienda.<br />

Ere. j mucha coutrarzedat. Camp. contaridad.


LIBRO V.<br />

por alguna culpa que fizo fuere camiado I,<br />

ó dado , ó vendido á otro sennor, el primer<br />

sennor se puede avenir con aquel á quiem<br />

fizo la culpa 2 , ó si non, dél el siervo por<br />

la culpa. Ca si aquel que compró el 3 siervo<br />

non quisiere responder por él , ó emendar<br />

el mal que fizo 1 reciba su precio , é sea entregado<br />

el siervo al primero sennor; é aquel<br />

faga por él emienda , de cuyo 4 sennor era<br />

guando fizo el mal.<br />

XX. De las cosas de los privados 5 6<br />

de los de la corte que non sean<br />

enajenadas.<br />

Si nos 6 devemos ayer cuydado de aguardar<br />

las cosas propias, mucho mas devemos<br />

guardar é acrecentar las cosas que son de<br />

comun. Onde mandamos de 7 los privados de<br />

la corte que son tenudos de dar cavallos ó<br />

otras cosas al rey 8ó á la corte 9, que aquestos<br />

que non puedan dar nin vender, ni camiar,<br />

ni enajenar sus cosas de su buena E<br />

si por ventura lo vendiere, ó camiare<br />

enajenare por alguna coyta 12 , este que lo<br />

recibiere " deve ' 4 pagar este ayer , é deve<br />

fazer otro tal escripto cuerno el otro fiziera<br />

15 . E si alguno comprare la meytad de<br />

tal buena, ó otra partida 26 en tierras ó en<br />

vinnas , ó en casas , ó en siervos , segund lo<br />

que tomare , pague aquella debda ' 7 . E si<br />

alguno, recibiere buena de tales omnes é<br />

no oviere ende escripto ", ó estidiere por<br />

un anno que non pague esta renda ' 9 , mantiniente<br />

que lo sopiere el rey, ó el cuende,<br />

B. R. 1. S. B. y Malp. 2. cambiado.<br />

2 Malp. 2. y Ese. 1. culpa , é facer emienda por él , 6<br />

si non, dél el siervo. T'oled, culpa, é fazer emienda, 6 si non.<br />

3 Ese. j. s. y B. R. 2. tal siervo.<br />

4 Esc. j. 5. y B. R. 2. en cuyo sennorío era. M. Camp.<br />

y B. R. 1. á cuyo sennor era.<br />

5 Esc. 3 . de los privados de la cate.<br />

6 Toled. Malp. 2. y Ese. I. Si nos devemos ayer cuidado<br />

de guardar las cosas del comun , mucho mas devcmos<br />

guardar é acrecentar las cosas que son del rey. Onde<br />

mandamos.<br />

7 Esc. B. R. 2.y g. que los.<br />

8 Ese. 6 á la corte del rey.<br />

9 M. Comp. B. R. r. y E. R. corte , aquestos.<br />

so B. R. de sua dona. Camp. de sua donacion.<br />

Maly. r. de sus buenas.<br />

M. 6 lo camiare , 6 lo enviare , 6 enajenare.<br />

1 x Toled. y Ese. coyta, ó de su grado toda buena, este.<br />

13 S. B. recibe. B. R. rccebia. E. R. recete.<br />

2 4 Toled 2. y Ese. 1. deve pagar la osura (Ese. 1.<br />

y _Maly. 2. usura) daquel ayer, é deve.<br />

15 Toled. ficiera de la summa de la osura. Malp. 2.<br />

y Ese. r. ficiera de la suma de la usura.<br />

16 Esc. 1. partida ó en tierras.<br />

27 Toled. Maly. 2. y Ese. r. pague aquella usura al rey.<br />

8 Toled. y Ese. escripto de quanto deve pechar por<br />

ella , ó cstudiere.<br />

1 9 l'oled. Maly. 2. y Esc. r. osura. Bes. rienda. Camp.<br />

devela.<br />

10 Toled. Malp. 2. y Esc. I. deven sacar della al que<br />

la tiene , é él deve perder el precio , é quanto que dió<br />

por la heredad que recibió , é quanto y emendó ante:, así<br />

que. M. y Malp. x. prender.<br />

TITVLO I V. 89<br />

el iuez , deve perder 30 el precio , é quanto<br />

quel dió é" la heredad que recibió 2 assí<br />

que el rey la pueda dar á aquel que la vendió,<br />

ó á otri 2 3 á quien quisiere. E los que son<br />

privados de la corte pueden vender, ó dar,<br />

camiar 24 con los que son de la corte , assí 22<br />

que el que recibiere la buena , que pague<br />

la debda ". Mas el omne que es solariego 27<br />

non la puede 28 vender la heredad por nenguna<br />

manera; é si alguno la comprare, deve<br />

perder el precio , é quanto ende recibiere.<br />

XXI. El Rey Don Flavio 29.<br />

Si alguno 3° vende la cosa que quiere<br />

venzer por iudizio.<br />

Si alguno omne vende ó da la cosa ante<br />

que la venza 31 por iudizio, ó 32 la manda<br />

tomar sin mandado del 33 iuez , el iuez<br />

la deve entregar manteniente á aquel que la<br />

tomaron , é desí 34 adelantre non la pueda<br />

demandar, maguer aya 35 razon en " ella.<br />

E aquel que la vendió, ó la dió, ó la mandó<br />

tomar ", peche otra tal cosa , ó el precio<br />

á aquel que la tomó , porque la tomó ante<br />

que la venziese ".<br />

XXII. El Rey Don Flavio 39.<br />

De los siervos que prenden 4° los enemigos<br />

41.<br />

Los siervos que son de nuestro regno , é<br />

21 S. B. Ese. r. y Malp. 2. por la heredat. Ese. 5. et<br />

la heredad.<br />

2 2 2. recibió , é quanto hy emendó , assí. Ese. 1.<br />

é quanto Jiy emendó ante.<br />

23 S. B. y B. R. 1. a otri quien quisiere.<br />

24 S. B. Bes. y Camp. tornar.<br />

25 S..13. B. R. r. y Malp. 2. Assí que el que.<br />

26 Toled. Maly. 2. y Ese. I. la osura del rey. S. B. el<br />

deudo. B. R. r. y Carril,. al debedor. Bes. deudo. .Ese.<br />

y s. el doblo.<br />

27 E. R. y 13. R. o. solarego.<br />

.28 S. B. y B. R. r. pueda.<br />

2 9 En el Toled. y Malp. 2. falta,.<br />

go Toled. Malp. 2. y Esc. I. Que ningun orne non venda<br />

la cosa ante que la aya en poder, é la venza<br />

(Malp. 2.<br />

venzca) por juicio.<br />

I r S. B. 13. R. y Malp. 2. venzca. Bes. y Camp.<br />

Yienza. Ese. J. la cosa que quiere vencer.<br />

3 2 S. B. B. R. 1. o. Bes. E. R. y Esc. 6. ó ye la.<br />

M. Ese. 5. y s. 6 ge la.<br />

33 Toled. 2. y Ese. sin mandado del alcalle<br />

por sacar de poder del que la tiene , el alcalle la deve<br />

entregar luego manteniente.<br />

34 Toled. y Malp. 2. é desdí. Esc. r. é desde aquel dia<br />

adclantre non. Bes. B. R. 2. y 3. é dalle. Ese. s. de allí.<br />

35 S. B. ayan.<br />

3 6 Malp. 2. con ella.<br />

37 Efe. I. tomar, que non poda vencer por derecho.<br />

s 8 12. 1. vencise. Bes. y Es, 6. vencise por uizo.<br />

R. vinzese por indicio. B. R. s. vencerse.<br />

40 MIie .x. Ip;: ll ie;tdTe:ti.ed. y fria 11'" 2• 514 "r".<br />

41 Mulp. a. y Ese. a. añaden 1 los venden.


DEL FVERO JVZGO<br />

90<br />

los prenden los enemigos, si algun omne de<br />

nuestro regno los pudiere cornbrar , aya<br />

la tercia parte del precio de quanto val el<br />

siervo hy entregue el siervo al sennor. E<br />

2 ventura algun omne lo compra de<br />

si por<br />

los enemigos, jure por quanto precio lo compró<br />

, hy entréguelo el 3 sennor del siervo<br />

á aquel quel compró , é quanto el siervo es<br />

mejorado, é dé el siervo al sennor sin nenguna<br />

escusacion.<br />

XXIII. 4 Por quanto precio deve seer<br />

comprado este S libro.<br />

Que la malicia del vendede,, , hy el danno d<br />

del comprador sean atempladea 6, es<br />

cernos en esta ley que aquel que comprareestables- 7<br />

este libro , el vendedor non deve tcInar mas<br />

de XII. sueldos 8, ni el comprador nol deve<br />

dar mas. E si alguno dellos tomasse 9 ó diese<br />

mas , deve recebir C. azotes.<br />

V. TITOL I ° DE LAS COSAS ENCOMENDADAS<br />

HY ENPRESTADAS.<br />

I. De las cosas que son dadas por precio<br />

á guardar.<br />

1I. De las anímalias que son emprestadas pora<br />

lavor.<br />

III. De las cosas emprestadas, que se pierden;<br />

por fuego ó por furto.<br />

IV. De la pecunia perdida é de las ganancias<br />

della.<br />

V. De las cosas emprestadas 12 , que se pier-<br />

I. De las cosas que son dadas por<br />

precio a guardar.<br />

Si algun omne " tornar en comienda,<br />

enprestado cavallo , ó buey 17 , ó otra animalia,<br />

é aquella animalia " muriere , peche<br />

otra tal este que la recibió al 19 sennor desta<br />

animalia, sil dieran alguna cosa por la guardar<br />

; é si non deve " ayer nada por la guardar,<br />

é provar que la animalia " es muerta,<br />

este que la guardava non demande nada por<br />

la guardar", é yure todavía que aquella 23<br />

animalia non fué muerta por su culpa , ni<br />

por su negligencia , é assí non sea tenudo<br />

de pechar el animalia. E otrosí dezimos de<br />

las cosas emprestadas 24.<br />

I l'oled. Malp. 2. y Ese. r. los sagude de (Malp.2.<br />

los sagude de los enemigos. Esc. sacude) la nemiga,<br />

dévenlos dar á sus sennores, é ayan la III. parte del precio.<br />

2 B. R. 1. S. B. y Malp. 2. comprare.<br />

Camp. y entréguelo al sennor del siervo , 6 al maordomo.<br />

M. entreguélelo.<br />

4 En Bex. y Esc. 6. falta esta ley.<br />

5 Malp. Camp. B. R. 1. 2. 3. S. B. Esc. 2. 4. y 5.<br />

mune libre. Ese, 3 . el omne E. R. el libro.<br />

6 Toled. S. B. Malp. 2. Esc. s. y Camp. atemprados.<br />

B. R. r. atentados. Malp. I. y B. R. o. atempradas.<br />

B. R. atempladas.<br />

7 Malp. Esc. 2. 3:4. 5 . S. B. y M. comprare oírme<br />

libre , él estando delante , el vendedor non deve.<br />

8 l'oled. sueldos doro. Ese. r. doce mr. de oro.<br />

9 S. B. y Malp. 2. tornare.... diere.<br />

lo 1'oled. sin epígrafe.<br />

a ACOMENDADAS. Esc. r. DE LAS EN-<br />

COMIENDAS ET DE LOS EMPR ÉSTAMOS, ET DE<br />

LAS COSAS EMPRESTAD AS. Esc. S. QVEMADAS.<br />

1 2 Malp. 2. y Esc. acomendadas, que se pierden.<br />

13 Malp. 2. y Esc. 1. con mentira prestas (Esc. e. on-<br />

_prestadas) por nombre de su sennor.<br />

3 4 5. B. B. R. '. 2. Camp. y Malp. 1. rendudas.<br />

'"Ur<br />

dem por agua.<br />

VI. De las cosas que dan al siervo r.en comienda<br />

no lo sabiendo el sennor.<br />

VII. Si el siervo demanda las cosas con mentira<br />

' 3, que su sennor encomendó Cl otri.<br />

VIII. De las usuras que deven seer rendidas".<br />

IX. De las usuras del pan '5.<br />

X. A quien deven seer dados los testamientos<br />

é las escripturas.<br />

II. De las animalias que - son emprestadas<br />

pora lavor.<br />

Si alguno empresta ó aluga 25 su cavallo ó<br />

su yegua, ó su mula , ó otra animalia, é por<br />

alguna enfermedad courier en poder daquel<br />

que la recibiera , deve yurar que ni por su<br />

culpa ni por su negligencia non fué muerta,<br />

é non sea " tenudo por 27 la pechar. Mas<br />

si muriere por muchas feridas, ó por grand<br />

carga , ó por grant trabajo, peche otra tal<br />

animalia al sennor della. E si el animalia emprestada<br />

fiziere danno á algun omne , péchelo<br />

aquel que la tinie emprestada 28.<br />

25 M. pan, el quien leven seer dadas. Esc. 5 . osaras.<br />

16 Toled. Malp. 2. y Ese. r. Si algun omne a en guarda<br />

caballo 6 buey. B. R.3 en comienda ó en préstamo canelo.<br />

1 7 Camp. y Ese. 6. boe. B. R. o. y E. R. boy.<br />

Bex. bue.<br />

18 Toled. Malp. 2. y Esc. 1. é aquella animalia fuere<br />

furtada 6 perdida , peche.<br />

1 9 S. B. y Bex. á so sennor de.<br />

zo B. R. 2. devie. Esc. J. devia.<br />

a 1 5, B. R . Esc. .5 s. 6. y Bex. ccisa.<br />

Malp. 2. y Esc. r. bestia.<br />

22 S. B. Ese. s. y Bes. la guarda , é. B. R. pola<br />

Barda. Esc. 1. por la guardar , ni la peche.<br />

23 S. B. aquel. •<br />

24 Toled. emprestadas para lugar. Malp. 2. y .Ese. 1emprestadas<br />

, ó por alluguer.<br />

25 Toled.. y Maip. 2. alluga. S. B. j, juega.<br />

Camp. emprestar 6 alluguer. alquila. Ese. 5. ulqa.<br />

26 Camp. Ese. ¿,-. S. B. y M. 2 . cacle tenudo.<br />

27 E. R. Bcx. y Toled. de la.<br />

28 Toled. Malp. 2. y Ese. I . ~restada, 6 aluguer.<br />

(Malp. 2. allugar.) E si la bestia siendo en poder daquel<br />

que la allugó fuere ferida 6 ,Ii piad a , él deve fuer einienda<br />

así cuento deve.


LIBRO V.<br />

III. Ley antigua De las cosas emprestadas<br />

a que se pierden por fuego<br />

3 o por furto.<br />

S algun omne diere en guarda á otro oro<br />

plata , ó ornamientos 4 , ó otras cosas , .ó<br />

ge lo diera que lo vendiesse , si se perdió<br />

aquella cosa ó se quemó con otras cosas<br />

en casa daquel que la recibiera 5, este qui<br />

la recibió 6 venga á su sennor con testimonios<br />

7, é dél un escripto de quanto perdió,<br />

e yure que nenguna cosa non e ende a , ni<br />

metió en su provecho 9 ; é assí non sea tenudo<br />

de pagar ende nada , fueras ende el<br />

oro ó la plata que non puede arder. E si<br />

algun omne mientra la casa ardió 2 ° levó I'<br />

dend alguna cosa , y el sennor de la cosa '2<br />

lo sopo 13, si lo pudiere fallar, péchelo en<br />

quatro duplos , é si fallar alguna cosa daquellas<br />

quel eran comendadas 14 , entréguela<br />

á su sennor de las cosas. E si la cosa que<br />

era acomendada " ó en guarda se pierde<br />

por furto ", dén espacio á aquel que la recibió<br />

en cometida " cuerno fuere razon,<br />

por demandar el ladron que la furtó ; é<br />

si lo pudiere fallar, entregue ' 8 sus cosas<br />

al sennor de las cosas , é lo que pudiere ganar<br />

del ladron todo sea 19 suyo daquel que<br />

buscó el ladron; é si 2 ° non pudiere fallar<br />

el ladron fastal plazo , peche la meitat de<br />

las cosas al sennor, hy el sennor pierda- el<br />

otra meetad. E si por aventura el sennor fallar<br />

depues aquellas cosas en casa daquel que<br />

las recibiera " ascondidas, que dize 2' que las<br />

perdiera, ó que ge las furta.ran 23 , este pague<br />

tanto por ellas cuerno 24 el ladron pagarle 25.<br />

IV. De la pecunia perdida e de la ganancia<br />

della.<br />

Si alguno toma ayer emprestado dotri, hy<br />

Falta en el Toled. Malp. 2. y Etc. r.<br />

2 Esc. 3. encomendadas.<br />

Camp. por foso 6 per agua. B. R. 2. fugo.<br />

4 Bes. onramientos.<br />

5 S. B. rescibicra. Bes. B. R. 2. y Camp. recibira. E. R.<br />

recebera. B. R. reciben'.<br />

6 Esc. perdió. E. R. recebeo. B. R. 2. recebio.<br />

'7 Tala!. y Esc. e. testimonias.<br />

8 Toled. B. R. e. .Malp. 2. y Ese. r. ende non a.<br />

9 S. B. en su poder, ni en so provecho.<br />

so Comp. y Etc. r. ardeó. Ese. ardia.<br />

Malp. 2. y Etc. r. mostrando quel ayudaba, leyó.<br />

12 S. B. B. R. e. .Esc. 3 Camp. y Malp. 2. casa.<br />

13 B.R. e. y Malp. 2. sabe. B. R. 2. sabie. M. é se lo.<br />

14 B. R. 1. 2. y Etc. 5. encomendadas.<br />

15 S. B. y B. R. e. encomendada. Esc. r. encomienda.<br />

Efe. encomendada en guarda.<br />

/ 6 -s. B. en fuerzo.<br />

1 7 S. B. y B. R. S. en comanda. Esc. 3. en encomienda.<br />

Esc. 5 . en comienda.<br />

III Etc. entregue lo suyo -a.1 sennor.<br />

1 9 Bes. sea daquel . B. R. e. sea so daquel. E. R. suo.<br />

20 Etc. 3. é si el sennor.<br />

21 Toled. Malp. 2. y Exc. e. recibiera-en comienda ascondidas.<br />

z z Malp. 2. y B. R. 2. que dici'2. •<br />

23 E. R. fortaram<br />

TITVLO V.<br />

9 1<br />

el que lo recibe le -promete dar usuras 26, si<br />

la pecunia se pierde por ventura é non por<br />

culpa ni por negligencia del debdor , aquel<br />

que la emprestó deve ayer su pecunia , mas<br />

non deve demandar usuras. E si se perdió<br />

por culpa del qui la recibió '7, deve pechar<br />

la pecunia é las usuras. E si él fiziere alguna<br />

ganancia con ella, é depues la perdiere, si<br />

la ganancia es tanto a8 cuerno la pecunia,<br />

peche la pecunia é las usuras.<br />

V. De las cosas enprestadas 29, que se<br />

pierden por agua.<br />

Qui recibe alguna cosa ernprestada , G en<br />

guarda , é salvar 3 ° todas sus cosas de quema<br />

ó de agua , ó de enemigos , ó de otra tal<br />

guisa , é 3 ' perdiere la aiena , peche lo que<br />

recibió 32 en guarda sin nenguna escusacion.<br />

E si salvare " alguna partida de sus<br />

cosas , é la aiena perdiere 34, segund 35 el<br />

asmamiento de lo que salvó peche quanto<br />

mandare el juez. E si perdió todas sus cosas<br />

, é salvar las aienas , deve a yer parte de<br />

lo que salvó segund 36 mandare el iuez. Ca<br />

derecho es que aquel non aya danno 37 solamientre<br />

, que se metió " en granel periglo,<br />

é mientra que se esforzó 39 de salvar las<br />

cosas ayenas , perdió las suyas propias.<br />

VI. De las cosas que dan al siervo en<br />

comienda no lo sabiendo el sennor.<br />

La cosa que es comendada al siervo no<br />

lo sabiendo el sennor , ni el sennor ni el<br />

siervo non sean. te/nidos por pagar ende nada<br />

40; mas dévese tornar á sí mismo 41 aquel<br />

que comendó la cosa al siervo no lo sabiendo<br />

el sennor. E si fuere alguna animalia , é se<br />

perdiere por enganno de los siervos 42, el sennor<br />

sea tenudo de lo 43 pagar. Otrosí man-<br />

2 4 Bes. Ese. 6. y S. B. quanto.<br />

25 Toled. Malp. 2. y Exc. e. aíiaden: segunt manda<br />

la ley.<br />

26 Iktalp. e. asuras.<br />

27 Malp. e. y Esc. 6 por negligencia 6 .9por enganno.<br />

28 Bes. E. R. B. R. e. 2.<br />

Camp. y Etc. tanta.<br />

29 Malp. 2. y Esc. 1. acomefzdaaras que re pierdan.<br />

so S. B. Etc. e. y 2. salvare.<br />

3 1 Esc. et pierdier la cosa anean.<br />

3 z Camp. perdeó.<br />

33 Etc. 2. fisliare.<br />

34 Exc. 2. pereciere. Ese. 5. peresciere.<br />

3 5 S. B. segundo el. B. R. e. segundo el finamiento.<br />

segondo el firmamiento. Etc. segund es cl escusamiento.<br />

3 6 S. B. segundo cuerno. B. R. e. segunda como.<br />

37 Etc. e. non aya toda la pérdida.<br />

3 8 Esc. j. se metió á tan gran.<br />

39 Camp. y Exc. esforció. Ere. e. esforzaba. M. esfuerza.<br />

40 T'oled. Malp. 2. y Etc. e.<br />

nada sis perdiere aquella<br />

cosa.<br />

41 Toled. Ma1p..2. y EIC. I.<br />

.1 sí mismo, porque la<br />

( Etc. I. lo) acomendó. Exc. 3. á sí meismo.<br />

42 Toled. Malp, 2. y Ese. e. pastores.<br />

43 Etc. r. de f1 pagar.


amos guardar de las cosas emprestadas , si<br />

d<br />

se pierden por enganno ó por maldade 1 .<br />

VIL Ley antigua 2 . Si el siervo demanda<br />

3 las cosas con mentira 4, que<br />

su sennor conzendo d otri.<br />

Si el sennor mandó al siervo que fuesse demandar<br />

alguna cosa cnprestada , hy el siervo<br />

fuxiere con aquellas cosas , el sennor las<br />

deve pechar- Mas si el siervo demandaba<br />

las cosas sin mandado del sennor, é perdier<br />

aquellas cosas, ó fuxiere con ellas, el sennor<br />

del siervo y ure que lo non envió pedirlas<br />

, é que lo non sopo guando las pedid s,<br />

é non peche ende nada. Hy el sennor, hy<br />

aquel que lo einprestara , deven buscar el<br />

siervo. Otrosí deziinos de las cosas encomendadas<br />

6.<br />

VIII. De las usuras 7 que deven seer<br />

rendidas.<br />

Si algun omne da su ayer por usuras, non<br />

tome mas por 8 usuras en el auno 9 del<br />

sueldo mas de las tres partes 2O dun dinero<br />

, é de VIII. sueldos dé -.un sueldo , é assí<br />

tome su ayer con esta ganancia. E si el<br />

que tomó los dineros á usura prometiere mas<br />

de quanto es de suso dicho por alguna necesidad,<br />

tal prometimiento non vala ". E si<br />

-4-<br />

DEL FVERO JVZGO<br />

el usurero le fiziere mas prometer, tome sus<br />

dineros , é pierda las "usuras todas quantas<br />

le prometiera ".<br />

IX. De las usuras del pan £3.<br />

Q Ui enpresta pan ó vino, ó olio ó otra<br />

cosa de tal manera , non deve ayer m2,, por<br />

usura de la tercia parte , assí que si tornare<br />

dos moyos " dé 111. á cabo del auno i 6 . iiy<br />

esto mandamos solamientre de las usuras<br />

de los panes 57 . Hy de las usuras de la pecunia<br />

mandamos cuerno es dicho en la ley<br />

de suso.<br />

X. A quien deven seer dados los testamientos<br />

é las escripturas 18.<br />

El testamiento pues que fuere demostrado<br />

por aquel omne que lo titile " ante testimonias<br />

, dévelo entregar á aquel heredero<br />

que deve ayer la mayor partida de la buena.<br />

E si lo diere á otri si non á aquel heredero,<br />

peche el duplo 20 á aquel á quien fizo el enganno<br />

2 r . E las escripturas que son comunales<br />

entre las partes , si alguno las toviere en<br />

comienda , assi cuerno testimonias", é yuyzios<br />

, é pLytos , é donaciones , é otras tales<br />

; si aquel que las toviere en comienda<br />

las diere á la una de las partes sin el otra,<br />

develas demandar é darlas á ámbas 23 de<br />

SO uno.<br />

VI. TITOL DE LOS PENNOS É DE LAS DEBDAS 24.<br />

I. De non prendar 25.<br />

II. Del penno que es furtado 26.<br />

III. Del penno que es dado por debda.<br />

IV. Si el peino non 27 es rendido pues que la<br />

debda quieren pagar, ó el precio.<br />

r Toled. B. R. Esc. r. y S. B. maldat. Malp. 2.<br />

maldad.<br />

2 Ley antigua falta en el Toled. Camp. Bex. Esc. r.<br />

y Malp. 2.<br />

S. B. demandare. B. R. demandar.<br />

4 Toled. Malp. r. y Esc. con mentira prestadas<br />

(Ese. emprestada) por nombre de (Esc. t. del) de su<br />

sennor-<br />

5 Ese. 2« pidió.<br />

6 Toled. Malp. 2. y Esc. r. afiaden: 6 emprestadas,<br />

si fuesen perdidas 6 tildadas por algun enganno.<br />

7 Toled. osaras , y así siempre.<br />

8 Esc. 3. por su usura en armo.<br />

9 Toled. Malp. o. y Esc. e. en el auno dun sueldo un<br />

dinero de plata , é de ocho sueldos.<br />

lo S. B. miaias , y está borrado lo que se sigue. En el<br />

códice de Murcia fray al márzen de letra antigua la<br />

nota siguiente: Parece que las tres quartas partes de un<br />

dinero era la una octava parte de un sueldo , de manera<br />

que á esta cuenta un sueldo serian seis dineros.<br />

tí Toled. y Ese. r. non valí , porque es contra la ley.<br />

Et si el osurero.<br />

12 Esc. 3 le federa prometer. B. R. 2. prometira.<br />

B. 3. prometera.<br />

V.<br />

VI.<br />

Si algun omne es tenudo de muchas debdas<br />

, ó de muchas culpas.<br />

Cuerno deve omne demandar la debda<br />

que deve el muerto , ó la fuerza que<br />

fizo.<br />

x3 M. De las usuras del pan á quien deven seer<br />

dadas.<br />

14 Esc. 2. y s. lino.<br />

5 B. R. r. mueos. Esc. s. mueyos.<br />

16 Malp. 2. y Esc. r. auno. E por dos almudes dél<br />

tres , é por dos cántaros dél tres , é así de los pesos.<br />

Hy esto mandamos solamientre de las legumbres<br />

é del vino (Ese. r. olio). Mas de las usuras de la pecunia.<br />

M. Carnp. y Bex. solamientre de las usuras. Y<br />

de las.<br />

18 Toled. Malp. 2. y Esc. a. ailaden: en comienda.<br />

09 S. B. Esc. 2. y Malp. a. tiene. Camp. y Esc. 31<br />

tren.<br />

20 Toled. Malp. 2. y Esc. I. el duplo de toda la<br />

manda.<br />

21 Ese. 3 dapno.<br />

2 2 Malp. 2. testamentos. s<br />

2 3 S.B. B. R. 1. y Esc. 2. ámbas las„partes.<br />

24 B. R. 1. DEODAS, y así otrasi<br />

leces. Malp. 2. y<br />

Ese. 3. DE LOS DEBDOS. coy- DELDAS.<br />

25 E. R. De non prender por, Sil<br />

26 Malp. 2. y Esc. t. furtaik del que lo empenn6.<br />

27 S. B. y Esc. 2, que ti rindltd0.


I. Ley antigua. I . De non prendar.<br />

Defendemos á tod omne que non prende 2<br />

por sí. E si el omne que es 3 libre prenda<br />

por sí mismo por fuerza á otri , pague el<br />

duplo del penno. E si el que prenda es<br />

siervo , peche el ' penno , é demas reciba<br />

C. azotes.<br />

II. Del penno que es furtado.<br />

Si algun omne dió á otri pennos por debda<br />

, é aquel penno quel dió fuere furtado,<br />

es tenudo por ladron.<br />

III. El Rey Don Flavio Rescindo 4,<br />

rey de Dios.<br />

Del penno que es dado por debda.<br />

El penno que es dado por debda , si ende<br />

fue fecho escripto de la debda , hy el debdor<br />

5 prometió en aquel escripto que pagarle<br />

6 la debda al plazo', depues del s plazo<br />

pasado fasta 9 X. dias, el que lo acrovó 1°,<br />

deve guardar los pennos. E si el sennor del<br />

penno ' I fuere á rayz , devel afrontar que<br />

pague su debda , é tome 12 su penno. E si<br />

no la quisiere pagare , ó non viniere por<br />

negligencia al dia del plazo , dallí adelantre<br />

deve dar usuras. E si el debdor ' 3 non<br />

viniere é non pagare la debda en aquellos<br />

X. días assí cuerno es de suso dicho , estonz<br />

el acreedor 14 ensenne 25 el penno al<br />

sennor, é quanto asmaren él hy tres omnes<br />

buenos , por tanto lo venda : hy el acreedor<br />

tome del penno quantol deve ' 6 dar el<br />

r Ley antigua falta en el Toled. Malp. 2.y Esc.<br />

2 Malp. 2. Camp. Esc. x. y prinde. E. R. Esc. 2.<br />

y s. pendre.<br />

Toled. Maip. 2. y Esc. r. E si el orne que es libre<br />

non tomare pennos por lo que empresta , é prendar<br />

(ilfalp. 2. é prenda) por sí mismo por fuerza las cosas de<br />

su debdor sin su mandado, pague el duplo.<br />

4 En el Toled. y Malp. 2. falta.<br />

5 Camp. devedor.<br />

6 Carnp. paguaría. E. R. pagara.<br />

7 Toled. Malp. 2. y Ese. x. al plazo nombrado.<br />

8 S. B. E. R. B. R. 2. y Maly. 2. el.<br />

9 Toled. Malp. 2. y Ese. r. fasta X. dias lo deve atender<br />

el que lo acrovó , et deve guardar los pennos , é<br />

remallas pennos á cuyos son en salvo. E si el sennor.<br />

ro B. R. acrió. Camp. acreeó. Ese. j. 5. B. R. 2.<br />

Y 5. acre Y6. E. R. Bes. y Esc. 6. acrevó.<br />

ir B. R. 3 el sennor de los pennos. penno non<br />

fuere araiz.<br />

12 B. R. 2. Esc. 3• y s. prenda.<br />

13 Camp. deldor. E. R. devedor.<br />

14 Toled. Malp. 2. y Ese. 1. el (Malp. 2. y Ese. r.<br />

creedor) heredero ensenne el penno al sennor de la debda<br />

(Malp. 2. y Ese. r. de la cibdad 6 al alcalde) é al<br />

alcalde , é quanto asmaren ellos y tres ornes buenos, por<br />

tanto lo venda , et el acreedor sea poderoso de vender<br />

el penno por quanto le deve el sennor del penno, it lo<br />

denlas.<br />

15 B. R. x. 2. Ese. s. y 6. ensinne.<br />

16 B. R. r. S. B. y Mal!. 2. deve el sennor del penno.<br />

LIBRO V. TITVLO VI.<br />

93<br />

sennor por penno, hy lo demas réndalo 17<br />

al sennor del penno.<br />

IV. Si el penno non es rendido pues"<br />

que la debda quieren pagar 19,<br />

el precio.<br />

Si aquel que dió el penno por debdo al<br />

plazo quisiere pagar la debda , hy el tenedor<br />

3 ° del penno non quisiere dar su penno,<br />

ó sil vendiere su penno ante del tiempo<br />

que es de suso dicho , ó sil metiere en su 2'<br />

pro, ó si no lo quisiere mostrar ", quien<br />

lo tiene entregue el penno al sennor , é<br />

demas peche la meytad de quanto valle el<br />

penno á su sennor.<br />

V. El Rey Don Rescindo 23.<br />

Si algun omne es tenudo de muchas<br />

debdas ú de muchas culpas.<br />

Si algun omne es culpado de muchas debdas<br />

ó de muchas culpas , aquel omne que "<br />

primeramientre ge lo demandare , ó mostrare<br />

ó por iuyzio , ó por prueva , ó por<br />

su confesion , á aquel deve primeramientre<br />

fazer paga. E si vinieren 25 muchos demandadores<br />

de so uno , deve fazer paga á cada<br />

uno segund quel 26 deve; é si non , sea siervo<br />

de todos, hy el iuez deve. saber 27 á quien<br />

devie mas, ó á quien menos; é segund agudo<br />

faga pagar á cada." uno , é daquello que fincar<br />

raga pagar á los otros cuerno viere. E si<br />

non oviere onde pague á los otros debdores,<br />

deve seer 29 siervo daquellos por la debda.<br />

17 S. B. y Esc. 2. riéndalo. B. R. denno. Camp.<br />

dianno. Ese. 6. dailo. B. R. a. renda al.<br />

18 B. R. a. y Esc, 3 . porque. Camp. pais que la delda<br />

ye pagada.<br />

1 9 6 el precio falta en S. E. y B. R. 2.<br />

20 Ese. sennor. E. R. tomador.<br />

2 1 Toled. Malp. 2. y Esc. 1. en su pro , 6 lo emprestare<br />

, ó lo negare , 6 lo tuviere empennado , ó si non<br />

lo quisiere mostrar quien lo tiene , entregue este penno<br />

mismo al sennor así como lo recibi6 , é demas peche<br />

la 'matad de quanto valle el penno á y estuence<br />

torne su ayer. Ese. 5 . en su provecho.<br />

22 Ese. 3 s. B. R. 2.y s. demostrar.<br />

23 S. B. Don Cindo.<br />

24 Malp. 2. y Ese. 1 . á quien primeramientre devie, lo<br />

mostrare per juicio.<br />

25 Ese. 3. 5. y B. R. 2. venieren. AL vinien.<br />

26 Toled. Malí,. 2. y Ese. s. segunt lo quel deve, si en<br />

su buena a entrega poca paganos , 6 por ficer emienda<br />

de sus culpas si es fechor, et si non sea siervo de todos<br />

, hy el alcalde deve saber bien de cierto á quien<br />

debia mas , 6 á quien menos , é á quien ficiera mayor<br />

tuerto , et segunt aquello ficier, faga pagar de la buena<br />

á cada uno.<br />

27 M. catar.<br />

28 AL pagar cada uno.<br />

2 9 Toled. Malp. 2.y Ese. deve seer siervo (Malp. 2.<br />

y Ese. s. siervo él , é quinto a poco) e la corma poco<br />

ó mucho m uc que q lo l partan aquel l os por la debda que les<br />

deve, ó por las culpas que les fizo.


DEL FUER O .JVZ GO<br />

94<br />

anote demandar la debda<br />

VI. Cuento leve<br />

que deve el nzuerto,ó laluerza quefizo.algun<br />

omne es culpado, hy en su vida non<br />

Si demostrado, non es tuerto que lo<br />

el fuere<br />

1 . demuestre omne depues de su muerte Et<br />

que esto non Paga nengun omne por enganno<br />

daquel que a su buena del muerto, mandarnos<br />

en esta ley que si alguno 2 acusar á<br />

su debdor, ó á omne quien le fiziese fuerza, ó<br />

otro tuerto, depues de la muerte del debdor,<br />

non le sca esto creído , si lo non demostrar<br />

3 . por escripto ó por buenas testimonias E si<br />

lo pudiere mostrar , hy el, muerto non dexó<br />

fijos, mas dexó su buena á sus franqueados ó<br />

á otras personas , rada uno segun lo que ti-<br />

nie 4 de la buena pagbq á cada uno, é Paga<br />

emienda de la 5 debda. n' nwi fiios oviere<br />

, hy<br />

ellos ovieren Su buena , ellos IQ emen-<br />

dar por su padre. E si aquel á devenrn murier mur<br />

sin 6 tabla, aquellos sus propinq-lubods°.<br />

ren la buena, deven fazer, emiendar oévE<br />

ie-E<br />

r<br />

los filos 7 ó los propinquos que non ovieren la<br />

buena , non deven seer tenudos 9 por pagar<br />

nada., E si el muerto dexó alguna cosa a alguno<br />

, é aquello que demandan es mas que<br />

lo que dexó , é sus fiios ó sus propinquos 9<br />

non quieren fazer emienda por él, deven dar<br />

la buena que tiniem " del muerto á aquel que<br />

demanda é seer quitos ".<br />

nt_tr ,<br />

f«.<br />

VII. TITOL<br />

'2 DE LAS<br />

I. Si los siervos son franqueados por testigos<br />

ó por escripto.<br />

II. Si el siervo ajeno ó el de comun es franqueado.<br />

De los que dizen que son libres.<br />

IV. Si aquel que r4 es libre es demandado por<br />

siervo.<br />

V. Si rigen omne tuelle alguna cosa á aquel<br />

que demandaba " por siervo.<br />

VI. Si algun onme quisiere demandar por siervo<br />

el 16 que dixo antel juez que era libre.<br />

VII.Si algun on2ne dize que es siervo por miedo.<br />

VIII. Si aquel que es libre es demandado por<br />

siervo , ó si aquel que es siervo dize<br />

que es libre.<br />

IX. Por qual cosa el siervo franqueado deve<br />

seer tornado en servidumbre.<br />

X. Si el franqueado faze tuerto al sennor<br />

que lo franqueó.<br />

XI. Que los franqueados pueden ser testimonios,<br />

é non contra el sennor que los franqueó<br />

, ni contra sus fiios '7.<br />

É 13 DE LOS FRANQVEADOS.<br />

Toled. Malp. y Esr. t. depues de su muerte, nin á<br />

sus fiios , nin a sus herederos non deve ninguno demandar,<br />

nin metier en pena de sus buenas, mas mandamos en esta ley.<br />

2 E. R. y Bes. se querela de so debdor quel. M. y<br />

otros ha su. •<br />

3 l'oled. B. R. 1. y Ese. r. testimonias , é lo pudier<br />

mostrar , hy el muerto. Maly. 2. testimonias , é si lo<br />

pudier mostrar , hy el muerto. S. B. buenos testimonios,<br />

é lo pudiere probar , é sí el muerto.<br />

4 S. B. B. R. t. y Malp. 2. tiene.<br />

5 Toled. Malp. o. y Esc. r. de la debda ó de la culpa<br />

del muerto. E si fiios.<br />

6 Toled. Malp. 2. y Esc. 1. sin fibla é non dexar<br />

fijos , aquellos sus propincos 6 sus fiios ' de los propincos<br />

que ocieren.<br />

7 M. Elos.<br />

8 Camp. y Etc. ¿,-• temidos de pagar.<br />

9 Toled. Malp. o. y Etc.<br />

propincos que tienen su<br />

buena non quieren.<br />

z o S. B. B. R. y Malp. 2. tienen.<br />

tt Toled. 2. y Etc. r. ailaden:<br />

y a (Malp. maguer que non<br />

2. haya) complimiento.<br />

12 Eta. z. DE LOS FRANQVEADAS DE LAS<br />

FRANQVEZAS<br />

XII. Que los franqueados non pueden testimoniar.<br />

XIII. De la buena daquel que es franqueado<br />

si filos non oviere 18.<br />

XIV. De las condiciones que pone el sennor<br />

guando franquea su siervo.<br />

XV. De los siervos del rey ó de la corte<br />

franqueados.<br />

XVI. De los siervos de la corte franqueados<br />

é de sus cosas.<br />

XVII. Que los franqueados ni los 19 siervos<br />

non se casen con linage de su sennor.<br />

XVIII. Que los franqueados que son entrados<br />

en Orden que non sean tornados en servicio<br />

de su sennor 2°. -<br />

XIX. De los franqueados del rey é . de sus<br />

filos cuerno deven guardar al rey en la<br />

hueste , é con quien deven andar.<br />

XX. Que los franqueados non deven sus sennores<br />

20.<br />

XXI. De 22 los que matan sus almas por perjurio<br />

2 3.<br />

FRANQVEADAS , E DE LAS ACUSACIONES.<br />

Esc. FR ANQVEA.MIEN TOS. Malp. E DE<br />

LAS FRANQVEADAS. Etc. s. E DE LOS AEOR-<br />

RAMIENTOS. Bex. y E. R. E LOS OMNES FRAN-<br />

QVEADOS.<br />

14 B. R. 1. 2. Malp. 2. S. B. Esc. 2. 3. y 5. que anda<br />

libre , y así en la ley.<br />

5 S. B. B. R. t. Esc. 1. y 5. que es demandado. Malp. 2.<br />

que demandó. Esc. a. demanda.<br />

16 Camp. y Esc. 2 . al que. .<br />

17 En Malp. 2. y Esc. I. se sigue la ley XII. con este<br />

epígrafe: Que los franqueados &c. En los denlas códices<br />

estan unidas las dos leyes.<br />

Malp. 2. y Esc. a. non oviere legítimos, y así en Ja ley.<br />

19 'Malp. 2. y Esc. 2. ni nenguno de su linage, Y así en<br />

la ley.<br />

2 0 Malp. 2. y Esc. a. sennor, nin de sus herederos, y así<br />

en la ley.<br />

2 I Malp. 2, sennores que los franqueó, é sirvan á Otros.<br />

22 Esta sta ley falta en Malp. £.1a repiten los cpices<br />

castellanos<br />

el lib. VI. tit , adonde se pondrá<br />

solamente romo en el textoMano.<br />

2 3 Esc. s. y 6. periuro.


LIBRO V.<br />

1 . Si &sun •siervo es franqueado por<br />

teshgzio ó por escripto.<br />

Si algun omne franquear su siervo por<br />

escripto 6 . por testimonio a, tal franqueza<br />

deve seer firme si oviere tres testimonias,<br />

ó que devan seer creydos. E si aquel que<br />

les franquea diere alguna cosa á estos que<br />

franquea , dévenlo a yer si 3 ovieren escripto<br />

4 ó testimonias.<br />

II. Si el siervo aieno ó el S de comun<br />

es franqueado.<br />

Si alguno franquea siervo ajeno, ó que avie<br />

de 6 mancomun con otri , tal franqueamiento<br />

non vala. E aquel que lo franqueó<br />

dé otro 7 siervo con aquel al sennor 9.<br />

E si el sennor quisiere que sea franqueado,<br />

deve ayer dos siervos 1° por él, é aquel sea<br />

franqueado. Otrosí mandamos de las siervas.<br />

E si alguno quisiere franquear el siervo<br />

que a " con otri , mandamos que si algun "<br />

sacerdoth ó algun diachono 3 estidieren 14<br />

delantre , que non ge lo dexen fazer ; ca tal<br />

franqueamiento non deve valer. Onde si alguno<br />

quisiere franquear el siervo que a con<br />

otro r 5 primeramientre ge lo deve 16 quitar<br />

con sus companneros ó por ruego ó por precio<br />

; hy en tal manera puédelo franquear<br />

antel sacerdoth ó antel diachono ; é tal franqueza<br />

puede ' 7 seer firme. E si alguno" franquear<br />

el siervo comunal antel sacerdoth<br />

antel diachono sin voluntad de su compannero<br />

, pierda la partida que avie en el siervo,<br />

é áyala su compannero ca 1 9 la su partida,<br />

si la quisiere dexar, , bien lo puede fazer.<br />

Ese. r. y g. franquea. E. R. franqueare.<br />

a Toled. Malp. 2. y Esc. ". testimonias en ora de<br />

muerte , tal franqueza sea firme , si oviere y tres testimonias<br />

, ó V. que devan seer creidas ; é si les es testiguado<br />

ante que pasen VI. meses. E si aquel que lo franquea<br />

diere alguna cosa á estos que franquea , elévenlo ayer,<br />

si lo ovieren nombrado en el escripto de su franqueamiento<br />

, 6 por tres testimonios que conozcan aquella donacion<br />

misma desí así ayan la donacion los franqueados.<br />

2 Camp. se hi ovier.<br />

4 En M. falta testimonias. E. R. escripto 6 tres testimonias.<br />

5 B. R. e. Esc. t. 3. Malp. 2. y Toled. el comunal, y<br />

así en la rúbrica.<br />

6 Malp. 2. de comun. E. R. B. R. 2. y Ese. g. mancumun.<br />

7 Malp. 2 . y Esc. r. otro tal siervo como aquel Al<br />

sennor.<br />

8 !'oled. Malp. 2. y Ese. I. como aquel al sennor del<br />

siervo.<br />

9 Camp. Esc. 2. y j. al sennor del siervo.<br />

so Toled. Malí". 2. y Etc. r. los siervos tales (Toled.<br />

talles) por él.<br />

'I Bes. y Esc. 6. que es dotri.<br />

12 Esc. algun clérigo 6 algun sacerdote. •<br />

Camp. diágono.<br />

1 4 Toled. y Malp. 2. estudieren. B. R. r. estodieren.<br />

M. estidiere. Ese. e. estudiere.<br />

15 Esc. j. que haya con otro.<br />

16 Toled. .11,1a1p. a. y Ese. t. lo deve partir. S. B. E. R.<br />

Bes. y Ere. 6. quitar de sos.<br />

17 Toled. Malp. 2. y EJC• .r. deve.<br />

TITVLO VIL<br />

95<br />

III. De los que dizen que son libres.<br />

Si el siervo dixiere que es libre, luego el iuez<br />

le deve defender, é darle espacio que pueda<br />

2° buscar sus 21 testigos é sus muestras 22.<br />

E todavía en tal manera, que el sennor non<br />

pierda su servicio 23 entanamientre 24 del siervo,<br />

ni el siervo non pierda su bienfazer 2$<br />

del sennor.<br />

IV. Si aquel que es libre es demandado<br />

por siervo , y es libre.<br />

Si " aquel que es libre es demandado por<br />

siervo, aquel que lo demanda por siervo non<br />

lo deve tener en su " guarda ; mas el iuez<br />

deve catar quel dé recabdo á aquel que lo<br />

demandó 18, que nol faga nengun tuerto.<br />

V. Si algun omne tuelle alguna cosa tí<br />

aquel que es demandado 29 por siervo.<br />

Sí algun omne tuelle alguna cosa á ()trine<br />

que es libre ó franqueado, é depues le quiere<br />

demandar por siervo , devel entregar primeramientre<br />

lo que 3 ° tomó , é depiles demandarle<br />

".<br />

VI. Si algun omne quisiere demandar<br />

por siervo al que 32 otorgo antel iuez<br />

que era libre.<br />

Si algun omne lamó 33 su siervo libre antel<br />

iuez, é depues le quiere demandar por siervo,<br />

aquel 34 finque por libre, hy este dé otro 35<br />

siervo á aquel que lamó siervo.<br />

18 Toled. Malp. 2. y Ese. r. E si alguno franqueare cl<br />

comunal (Malp. 2. el comun) siervo ante buenas testimonias<br />

sin voluntad.<br />

19 S. B. é si la su partida le quisiere. Bes. et si la<br />

sua partida le.<br />

2o 211. deva.<br />

2 I S. B. y E. R. sos testimonios. Bc.r. testimonias.<br />

2 2 Camp. y B. R. 2. mostras.<br />

23 Ese. 2. fuero.<br />

24 S. B. y Malí,. 2. entanamientra. Be.v. non pierda so<br />

servicio ni el siervo. Ese. entala mientre. Etc. s. en-<br />

tanamiente.<br />

25 Toled. Malp. 2. y Ese. I. la libertad<br />

a. li-<br />

bredad) á que se aclama.<br />

26 Malp. a. y Esc. r. Si aquel que es libre es<br />

demandado por siervo , aquel que lo demanda por siervo<br />

metal° en prision , é el alcalle deve catar que! dé re-<br />

cabdo que demuestre su franqueza desí suéltelo que faga<br />

su labor, é aquel que lo demanda quel non fila =gnu<br />

tuerto.<br />

27 E. R. Bes. S. B. y Ese. 2. 50 poder. Camp. 811 sin<br />

casa.<br />

28 B. R. I. y Maly. 2. demanda.<br />

29 Malp.2. demanció.Esc.s. demanda. Camp. demandan.<br />

30 S. B. y Malp. 2. lo quel.<br />

31 Toled. Malp. 2. y Ese. demandarle lo que quisiere.<br />

3 2 Toled. Malp. 2. y Ese. I. el gut. (liso ante el alcalde<br />

que era libre. E. R. y Esc. 3 . el que dixo.<br />

33 B. R. r. y 2. )(amó. rc. I. llamó. E. R. chamó.<br />

34 Camp. al que fezo por liure, este. Ese. 1. aquel que<br />

fincó libre sea libre, hy.<br />

2 5 Toled. Malp. 2. y Ese. ". dé otro siervo al alcallc.<br />

Mm


DEL F V E RO JVZGO -<br />

9<br />

VII.<br />

Si algun omne libre dize por' mie- vidurnbre 2c>. E si el sennor dize que retovo<br />

algun poderío . en 21 el, é si por el escripto non<br />

do que es siervo.<br />

puede mostrar aquello 12 las testimonias<br />

Si 2<br />

algun omne libre dize por miedo que que fuéron 23 al franqueamiento digan verdad.<br />

antel iuez, é lo que fué puesto 24 vala.<br />

es siervo , nol deve empeezer; mas deve seer<br />

presentado' anter iuez, é prueve que es libre;<br />

no lo pudiere provar , finque por siervo. X. Si el franqueado faz« tuerto al<br />

é si sennor que. lo franqueo'.<br />

VIII. Ley antigua 4. Si aquel que es<br />

libre es demandado por siervo ,<br />

si aquel que es 5 demandado por<br />

siervo dize que es libre.<br />

ui demanda omne libre por siervo, deve<br />

Qmostrar 6 por que es su siervo. E 7 si aquel<br />

que es siervo dize que es libre, otrosí deve<br />

mostrar que es libre. Hy el iuez deve tornar<br />

por testimonias los que fueren mejores , é<br />

mas. E si por ventura el juez fuere corrompido<br />

8 por precio , é condempnare 9 aquel<br />

que non devíe , el que lo " corrompió hy el<br />

iuez deven seer penados " segund la ley cuerno<br />

falsos.<br />

IX. Por qual cosa el omne ''franqueado<br />

deve seer tornado en servidumbre.<br />

El que franqueó su siervo ó su sierva por<br />

escripto antel sacerdoth, ó ante dos testimonios,<br />

ó ante tres, é mandar que del tiempo '3<br />

daquel escripto adelantre 14 fuesse franqueado<br />

, é nenguna cosa , ni nengun poderío<br />

non retovo " en él ; atal franqueza "<br />

non puede ' 7 seer desfecha , fueras si aquel<br />

que es franqueado desondrar ", ó denostar,<br />

ó acusar su sennor 19 que lo franqueó : ca<br />

por tales cosas puede seer tornado en ser-<br />

a Camp. y B. R. a. con.<br />

2 Toled. Maly. 2. y Ese. r. Si algun orne libre se<br />

otorga (Toled. se otorgare 1 dice por miedo) por miedo<br />

que es siervo , non vaya por libre , si non pues que<br />

lo probare antel alcalde ; é si non pudiere probar su libertad<br />

, sea siervo claquel á quien se otorgó por siervo.<br />

3 Coup. mostrado.<br />

4 Ley antigua falta en Toled. Malp. a. y Camp.<br />

5 B. R. e. S. B. y Malp. 2. si aquel que es siervo.<br />

6 Toled. Malp. 2. y Ese. r. mostrar antel alcalle.<br />

7 B. R. I. y Malp. 2. ó si.<br />

8 S. B. corrompudo. Malp. 2. Esc. 2. y Camp. corrumpudo.<br />

B. R. 2. corrumpido.<br />

9 Camp. condampnar.<br />

lo Toled. Malp. 2. y Esc. 1. el que demanda (Toled.<br />

demande) y el alcalle. B. R. 2. corrompió.<br />

x S. B. y Ese. 2. tormentados. Ese. g. conclempnadoe.<br />

12 B. R. a. Malp. 2. y Ese. I. siervo franqueado.<br />

1 3 Malp. 2. del tiempo escripto adelantre. Ese. 1. desde<br />

el tiempo del escripto adelantre.<br />

r 4 Ese. y. de aquel tiempo andelantre.<br />

1 5 Camp. y E. R. retevo. Esc. 1. non retovo en él y<br />

le diere carta de su franqueamiento, atal franqueza. Esc.<br />

non retuvo sobre él.<br />

16 B. R. e. franquencia.<br />

2 7 B. R. 1. S. B. y Malp. 2. non pueda.<br />

S. B. desornare. 13.R. desonrar. Esc. g. desondra.<br />

1 9 Esc. 1. su sennor, sea tornado en servidumbre : ca<br />

por tales cosas.<br />

20 l'oled.lllalp.r. y Ese. 1. en servidumbre del que'<br />

franqueó.<br />

•<br />

Si el franqueado desondrar ó fizier tuerto<br />

á su sennor quel franqueó , ó si lo firiere<br />

con punno ó con otra cosa , ó 25 sil acusar<br />

falsamientre de tal cosa que semeje 26 1 que<br />

devia 27 seer descabeszado, puédelo tornar por<br />

su siervo si el sennor lo puede 28 provar 29.<br />

XI. Que 3 ° los franqueados pueden seer<br />

testimonias, é non contral sennor que<br />

los franqueo' 31, ni contra sus filos 32.<br />

El fijo ó el heredero del sennor non puede<br />

tornar el franqueado en servidumbre por<br />

siervo, mas deve 33 guardar Io que fizo su<br />

padre en todas maneras. Mas aquel que es<br />

franqueado, nin sus fijos, nin sus nietos non<br />

deven seer pesquisas contra los fijos de su<br />

sennor, nin contra su linage ; é si lo fiziere,<br />

non sea creido , é sea tornado por siervo.<br />

Mas en Otras cosas pueden demandar su derecho<br />

á sus filos ó sus 34 nietos de su sennor.<br />

XII. 35 Que los franqueados non puedan<br />

testimoniar.<br />

El omne franqueado ó la mujer franqueada<br />

non pueden seer 36 contra nengun omne testimonio,<br />

fueras 37 ende en el pleyto que non<br />

21 S. encuantra él. BfX. E. R. y Ese. 6. escontra<br />

él. Camp. poderío dél. M. poderío , é si.<br />

22 Ese. z. mostrar, aquellas testimonias que fuéron.<br />

23 B. R. 2. furon. Camp. foron.<br />

24 Toled. Maly. 2. y Ese. r. é lo que fué puesto ,<br />

lo que testimoniaren , vala. M. E. R. Camp. y Ese. 2.<br />

lo que fo (M. fué. E. R. fuere) puesto , y falta vala.<br />

25 Camp. Esc. 2. y s. 6 si lo.<br />

26 M semejaba. Malp. 2. y Esc. .r. semeja. Camp. y<br />

Esc... semelle.<br />

27 Ese. 2. deba. Camp. M. deve.<br />

28 Esc. I. y 2. pudiere.<br />

29 Toled. Malp. 2. y Ese. probar antel alcalle.<br />

3o M. .De cuerno los.<br />

3 1 M. crió.<br />

32 Esc. 3. sus siervos.<br />

33 Ese. deven guardar los fijos lo que.<br />

34 Ese. y. los.<br />

3 5 De Malp. 2. y Esc. a. se ha tomado este epígrafe, _y<br />

la numeracion de las leyes para conformarse con los codices<br />

latinos. En los demas castellanos, á excepcion del<br />

Esc. 3 ., está incorporada esta ley con la antecedente sin<br />

division ni separacion alguna. Ese. 3. Que los franqueados<br />

non fagan pesquisa.<br />

36 Esc.,. y B. R. 2. seer pesquisas contra. Ese. 1. non<br />

pueden ser testimonias en nenguna manera.<br />

37 Maly. 2. fueras en el pleyto que mandamos los siervos<br />

testimoniar en logar que non puede ayer orne libre<br />

por testimonio. Ca no nos. B. R. fueras so eno pleyto<br />

non puede.


puede r ayer omne libre por testimonio-, é 2<br />

otrosí dezimos de los siervos; ca non nos semeia<br />

derecho que el libre deva seer condemnado-<br />

3, por el. testigo del que es franqueado.<br />

Mas elos. 4 .que nascieren del franqueado 5<br />

•c5 de la franqueada, pueden seer testigos contra<br />

tod 6 omne.<br />

XIII. El Rey Don Flavio Rescindo<br />

7.<br />

De la buena daquel que es franqueado<br />

siflos non oviere. -<br />

Si el omne franqueado non oviere filos legítimos<br />

, é murier , hy el sennor le diera<br />

alguna cosa , é se partió de él , é- sé fué<br />

pora otro logar, todo lo que a deve -tornar<br />

á su sennor 9 . E si el franqueado , seyendo<br />

l° en la tierta , ganare alguna cosa de<br />

su trabajo , la meatad deve ayer el sennor,<br />

é el otra meetad deve ayer el franqueado , é<br />

faga dello lo que quisiere. E si otro sennor<br />

buscar é ganar alguna cosa " con él , la<br />

meetad deve ayer el sennor que lo franqueó,<br />

y el otra meetad deven ayer los fijos del<br />

franqueado 12 , si quier sean libres ó servos,<br />

el franqueado la ' puede dar á quien quisiere,<br />

é aquello quel dió el sennor deve tornar<br />

en poder del sennor ' 4 . E otrosí mandamos<br />

guardar de las mujeres franqueadas,<br />

é queremos ennader en esta ley que ningun<br />

omne franqueado , ni nenguna mujer<br />

franqueada non desempare su sennor mientre<br />

que visquiere ; é si lo fiziere , deve perder<br />

quantol sennor le diera, é seer tornado<br />

en 15 su poder del sennor.<br />

ESC. 2. pudiere.<br />

2 Esc. r. por testimonio , „que mandamos que los siervos<br />

puedan testimoniar en lugar o libres non a. Ca.<br />

3 M. Malp. r. Box. E. R. Can p. y S. B. acornendado.<br />

Ese. 6. condanado.<br />

4 S. B. Mas si el fijo 6 la fija del franqueado. Comp.<br />

Esc. r. y s. Hi los.<br />

5 Maip. 2 . é de la. Ese. r. y de la.<br />

6 Malp. a. y Esc. r. tod orne , mas non contra SUS<br />

sennores nin contra sus fijos.<br />

7 Falta en S. B. y Malp. 2. -<br />

8 B. R. r. Malp. 2. Ese. 1. y Comp. 6 se partió.<br />

Toled. sennor é u los fijos del sennor. Malp. 2. y<br />

.Ese. 1. al sennor 6 á los fijos del sennor , 6 á sus herederos.<br />

Bc• • B. R. 2. S. B. Esc. 2. y Camp. á so sennor<br />

6 á los" fijos del sennor (Comp. fillos).<br />

ro Malp. 2. y Esc. 1. labrando en la tierra (Ese. 1. del<br />

sennor) de su sennor, gana.<br />

ir Esc. 3. alguna cosa so él. E. R. cum él. B. R. 2.<br />

su elle.<br />

Malp. y Ese. r.. franqueado si es muerto. E si<br />

fuere vivo , aya ende la meetad , é los erederos del sennor<br />

la otra meetad si fuere muerto. E si el sennor fuere<br />

"vivo aya la meetad , é la otra ayan los herederos del<br />

franqueado , sí quier sean siervos o libres , é el.<br />

LIBRO V. TITVLO VIL<br />

•<br />

97<br />

XIV.; De las condiciones que 'pone el<br />

T sennor guando franquea su siervo.<br />

odo omne que franquea su siervo por es-.<br />

cripto hy en el franqueamiento le manda<br />

i 6 que non aya poder de fazer nada<br />

de su peguiar, si el franqueado ó la franqueada<br />

lo viendiere depues ó lo diere, non<br />

deve valer ' 7 ; mas el sennor ó sus fijos lo<br />

deven demandar ". E si el sennor guando<br />

lo franqueó no lo ' 9 defendió que non<br />

pudies vender nin fazer ló que quisiere de<br />

su peguiar , depues que fuer franqueado<br />

puede dello fazer lo que quisiere. Mas si<br />

muriere . sin fabla , é liios non oviere 2 °,<br />

todo lo deve ayer el sennor ó 2 / sus fiios.<br />

XV. De los siervos del rey "franqueados<br />

e de los de la corte.<br />

N alguna cosa dubdosa non oviese ' 3, non<br />

serie menester á nos de fazer ley en nuestro<br />

tiempo 24 . E porque las cosas de la corte<br />

son apocadas muchas vezes por los siervos<br />

de la corte que se fazen libres, é non lo<br />

son : non ' 5 lo diziemos por aquellos que lo<br />

merecen que sean libres ; mas por aquellos<br />

que lo fazen por enganno : é daquí 26 adelantre<br />

establescemos que los siervos de la<br />

corte non sean libres , si el rey non ' 7 fiziere<br />

escripto por su mano.<br />

XVI. De los siervos de la corte frauducados<br />

é de sus cosas.<br />

Los siervos de nuestra corte non mandamos<br />

que puedan franquear los otros sus<br />

siervos 28 1 é si lo fizieren , el franqueamiento<br />

non vala, si non fuere por nuestro otorgamiento.<br />

E otrosí dezimos , que los siervos<br />

de nuestra corte non puedan vender sus sier-<br />

33 y Etc. 5. lo puede.<br />

14 Tolod. Malp. a. y Ese. 1. é aquello quel dió el sennor,<br />

deve tornar á él. E otrosí. M. á quien quisiere aquello<br />

quel dió el sennor.<br />

15 Comp. en servidumne.<br />

16 M. demanda. Comp. mandar. E. R. Ie mete.<br />

17 Malp. 2. y Ese. 1. valer ca todo es del sennor 6<br />

de sus herederos. E si el sennor.<br />

18 S. B. Befo. E. R. y Esc. 6. ayer.<br />

39 Ese. dió poder que. 'Ese. 5. non le.<br />

20 Malp. 2. y Ese. r. ov iere legítimos.<br />

21 Malp. 2. y Ese. r. 6 sus fijos 6 sus herederos.<br />

22 Malp. 2. y Esc. a. rey ó de la corte, franqueados.<br />

B. R. s. rey é de los franqueados de la corte. S. B. rey<br />

6 de los franqueados de la corte.<br />

23 Esc. 1. j. S. y B. R. 2. avenirse.<br />

24 Malp. 2. y Ése. r. tiempo por lo que es de venir.<br />

M. de la corte que estien libres.<br />

25 E.R. Malp. r. S. B. y Esc. e. é non lo decimos<br />

nos. Malp. 2. y B. R. 1. no lo decirnos nos.<br />

26 Esc. r. E por ende daqui•<br />

27 M. non lo ficiere. Comp. non los fecier escripto.<br />

Esc. non les ficiere.<br />

28 Malp. 2. y Ese r. siervos sin nuestro mandado, é<br />

nuestro conseio , é nuestr a licencia.<br />

Mm 2


93<br />

vos /, nin heredade á 2 nengunos omnes libres<br />

, fueras á los otros nuestros siervos ; é<br />

si dieren tierras ó siervos á églesias ó á pobres,<br />

non vala 4 ; ca de las otras cosas que<br />

fincan les mandamos dar por su S alma. E si<br />

non ()vieren otra cosa fueras tierras ó siervos<br />

, estonz mandamos 6 que puedan vender<br />

de las tierras ó de los siervos á los otros<br />

nuestros siervos assí cuerno es de suso dicho;<br />

mas mandamos que nengun omne libre<br />

non lo compre 7, hy el precio que ende s<br />

ovieren mandamos que lo den á pobres é á.<br />

las eglesias por su. 9 alma:<br />

XVII. Que los franqueados ni los siervos<br />

non se casen con linaje 1 ° de su<br />

sennor.<br />

Muchas vezes viemos el' poder de los siervos<br />

exáltado " mas que non devie , é los<br />

sennores abaxados ; ca algunos siervos depues<br />

que son franqueados de los sennores,<br />

ellos ó su linaje asman 12 de casar con linaie<br />

de su sennor que los franqueó , é de<br />

fazerles mucha contraria 13 ; é assí la parte<br />

aviesa 14 es fecha noble por dono 1$ de franqueza<br />

, é la parte noble es fecha vil por el<br />

suzio casamiento. Onde la claridad" del noble<br />

linaje es fecha vil dalí onde los siervos<br />

ganan la 17 franqueza-Doncas" por tal<br />

que la natura del noble linaje non pierda<br />

su ondra , é aquellos que fuéron siervos se<br />

miembren de su servidumbre, é non demanden<br />

las cosas que les non', son dadas, mandarnos<br />

por derecho que si el omne franquea.<br />

do , ó alguno de su linaje se osare 19 casar<br />

Maly. 2. y Etc. r. siervos nin sus tierras. M. Bex.<br />

Camp. B. R. r. y Maly. .r. siervos , nin dar á herederos<br />

ni a nengunos omnes.<br />

2 Maly. 2. y Etc. r. nin á ornes libres. E si les fuere<br />

menester de vender de sus buenas ó de sus siervos, no<br />

lo puedan vender , fueras.<br />

3 M. tierras , 6 vinnas , 6 siervos.<br />

4 B . R. r. y Camp. non vala nada. Maly. 2. y Etc. r.<br />

non vala su donacion nin su testamento.<br />

5 M. Camp. B. R. r. 2. y Etc. 5. otras cosas las mandamos<br />

dar por su alma que fincan.<br />

6 Ese. 5. y 5. les mandamos.<br />

7 Maly. 2. y -Ese. non ge lo compre.<br />

8 B. R. 1. Etc. r. 2. S. B. y Maly. 2. dende.<br />

9 Malp..2. por sus almas. Esc. 3, por su ánima.<br />

Esc. 2. mujer. Esc., s. lenage.. Camp. con el linnage.<br />

I' B. R. 2. enxiltado mas que non devie. M. sobreporar.<br />

x2 Toled. aman. Bex. y Ese. 6. osman.<br />

13 Esc. s. muchas contrarias. Esc. 3. muchas contrallas.<br />

1 4 Maly. 2. y Esc I. vil. E. R. adversa.<br />

15 B. R. 2. y M. danno. Maly. 2. y Etc. s. estado.<br />

16 S. B. caritat. Camp. caridat. Etc. 5. claridadc.<br />

Maly. 2. y E. R. caridad. Etc. r. cibdat.<br />

1 7 Etc. 5. aquella.<br />

t8 Etc. 3. y . Camp. Et por ende por tal. Etc. 5. Pues<br />

por tal.<br />

1 9 Toled. se atrevier de casar con alguna del lenage de<br />

sus sensores. Esc. 1. y Maly. 2- demandare casamiento<br />

á alguna persona del linnage de sus sennores, y aquel<br />

lúe pariente de luenne , y lúe osado de se casar con ella,<br />

6 les ficieren.<br />

22 B. R. 1. S. B. y Maly. 2. con alguno.<br />

DEL FVERO JVZGO<br />

cual 2° algum del linaje de sus sennores ,<br />

les fizieren alguna contraria 22 ó algun danno<br />

22, luego manamano sean tornados en servidumbre<br />

daquellos á quiem .fiziéron el danno<br />

ó. la contraria. Ca muy desconvenible<br />

cosa es que el siervo porque 23 es franqueado<br />

, empeesca á la dignidad del sennor quel<br />

franqueó , hy el siervo por tal razon sea levantado<br />

, hy el sennor sea abaxado 24 1 é non<br />

es menester que el filo del sennor aya danno<br />

, porque cuidó 25 el siervo fazer tal nozimiento<br />

26.<br />

XVIII. De los franqueados que entran<br />

en orden , que non sean tornados<br />

en servicio 27 di su sennor.<br />

Si algun omne dió á la eglesia por su alma,<br />

á santidad 28 .ó á re/igion , su siervo franqueado<br />

, non deve mas tornar en servicio 29<br />

de sus filos por ninguna guisa 3° ; ca la cosa<br />

que es ya dada á Dios , non deve mas tornar<br />

en poder de los omnes.<br />

XIX. El Rey ' I Don Flavio Egica.<br />

De los franqueados del rey e de sus<br />

filos cuerno deven guardar 32 el rey<br />

en la hueste 33, é con' quien deven<br />

andar.<br />

Nos guardamos bien nuestra tierra 34 é postro<br />

regno por las leyes que fazemos 35 estonz<br />

guando nos podemos defender de nostros<br />

enemigos 1 é avemos quien nos defen.<br />

21 S. B. y Etc. 2. contralla.<br />

22 Maly. 2. y Etc. r. danno , 6 algun pesar , ó algun<br />

tuerto , ó alguna desondra , fueras end en demandándol<br />

su derecho si ovier con él pleytesía (Esc. r. pleyto) buenamientre.<br />

E si el franqueado ficiere algun tuerto al linage<br />

de su sennor , é toviere razon dotri contra el sennor<br />

por le facer danno á él 6 (Etc. ó al linage de so<br />

sennor) á su sennor, ó por le facer perder algo de lo so,<br />

luego man á mano sean torrados en servidumbre daquellos<br />

á quien fizo el danno 6 la contralla por casar con<br />

la sennora 6 con los fijos de sus sennores. Ca muy.<br />

23 B. R. pues que. Comp. pois que.<br />

24 M. y B. R. 2. abayxado.<br />

25 Etc. 3. 5. ."! B. R. 2. porque dió poder al siervo<br />

de facer. M. al siervo. Maly. 2. el siervo al sennor fazer.<br />

26 S. B. y B. R. 2. nocemiento. Camp. y Bex.<br />

lnlento. -<br />

27 B. R. t. S. B. y Esc. 2. servidumbre. Esc. 5. servedumbre.<br />

Camp. servedumne.<br />

28 Toled. cidat. Etc. 2. santidade. Camp. á la yglesa por<br />

sua sanctidat. E. R. por sua buena.<br />

29 B. R. x. S. B. Maly. 2. Esc. r. 2.y ,g. servidumbre.<br />

Esc. 5. y B. R. 2. servedumbre. Camp. servedumne.<br />

3o Camp. B. R. 2. y Etc. 6. por nenguna cosa.<br />

31 S. B. y B. R. r. El Rey Egica. En Maly.. 2. falta<br />

la firma. Etc. 2. 5. B. R. 2.y 3. El Rey Egica p Potiza.<br />

32 B. R. Esc. a. y 3 . guardar al rey.<br />

33 Camp. y Esc. 5. hoste. Desde aqui falta lo demas<br />

en B. R. 1. z. g. E. Camp. Bex. S. B. Ese. 2. y 5.<br />

34 Etc. r. nuestra corte. E. R. nuestras cosas.<br />

5 S. B. ficiemos.


LIBRO VI.<br />

da. E maguey que nos avemos en nostra<br />

tierra gentes muchas que lidien por nos, é<br />

que nos defiendan no nos empeesca nada,<br />

si 2 nostra companna es acrecentada por los<br />

franqueados del rey 3 é de su corte. Onde<br />

porque es derecho ,é razon que dalí 4 ayan<br />

el servicio onde °Vieron 5 el bien fazer de<br />

franqueza ; por ende mandarnos en esta ley<br />

que aquellos que son franqueados, é todos los<br />

otros que vinieren dellos , todos aguarden<br />

el rey en la hueste ; hy el rey les mande<br />

cuerno devan andar, é cuerno devan fazer, é<br />

aquel que fincare en casa en 7 el tiempo quel<br />

rey fiziere hueste, é non quisiere seguir el<br />

rey, assí cuerno es dicho , sea tornado en<br />

servidumbre daquel sennor quel franqueó s.<br />

Mas aquellos non sean tenudos por esta ley<br />

los que fincaren en la tierra por algun negocio<br />

de mandado del sennor 9, ó del rey,<br />

'Yr<br />

LIBRO VI.<br />

TITVLO I.<br />

99<br />

á del .conde', 4-por otra cosa, tal , que por 1°<br />

nenguna manera non pueden 11 ir.<br />

XX. 11. Que los franqueados non desenzparen,.sus<br />

sennores.<br />

-Muchas: vezes viemos -que muchos franqueados,<br />

desemparáron sus sennores que los<br />

franqueavan. E porque la voluntad delectosa<br />

dellos vee.el, freno de la servidumbre alargade<br />

'quieren seer eguales ,con sus sennores '3.<br />

por ende . nos establesceinos en esta ley<br />

que todo omne franqueado 4 Ó sus Iii0S que<br />

dexan sus sennores- x 5, ó de su linage por arte<br />

ió por algun enganno, luego manarnano sean<br />

tornados en servidumbre. Más los fríos da-<br />

'qüellós qué son franqueados, que dexan su<br />

,sennor deven ayer tal pena qual es dicha<br />

en la ley de soso.<br />

De los malfechos, et de las penas, et de los tormentos.<br />

I. TITOL DE LOS QVE AMAN LOS MALFECHORES 18.<br />

•<br />

I. Que el sennor r9 del lugar' deve demandar<br />

el siervo que es acusado.<br />

II. Por quales cosas ó en qual manera los omnes<br />

libres deven seer tormentados.<br />

III. De los 21 omnes libres que fazen mal á los<br />

que se querellan.<br />

IV. Por quales cosas ó en qual manera los<br />

siervos 22 seyan tormentados contra los<br />

sennores.<br />

V. Por quales cosas ó en qual manera el '3<br />

• omne franqueado seya tormentado.<br />

_VI. En qual manera la acusacion deve seer<br />

fecha ante el rey '4.<br />

VII. De la piedat de los príncipes.<br />

VIII. Que aquel solo deve ayer la pena 25 que<br />

fizier e la culpa."<br />

B. R. r. en nuestra gente quien lide por nos, é quien sean tornados á. servidumbre con sus padres mientre que<br />

nos defenda , no nos empeesce nada. Camp. y B. R. 2.<br />

que liden. B. R. 2. 9 3. en nuestra gente muchos. E. R.<br />

giente.<br />

z Toled. B. R. 2. g. Malp. 2. Ese. s. y Camp. si nuestra<br />

hueste (B. R. 2. hoste) é nostra companna. S. B. y<br />

E. R. si nuestra tierra é nuestra companna.<br />

3 S. B. B. R. r. Esc. e. j. y Camp. ó de.<br />

4 s. B. y. Malp. 2. &ni. Ese. j. de allí ayan servicio.<br />

. 5 B. R. r. Ese. 2. S. B. y Malp. 2. ovieren.<br />

6 Toled. B. R. .r. y Malp. 2. aguarden el rey é la<br />

hueste.<br />

7 Esc. 5 . el tiempo. Ese. J. y B. R. 2. en tiempo.<br />

Esc. 2. en el tiempo guando.<br />

8 Ese. ."^. s. y 6. que lo franqueara.<br />

9 N. algun negocio del sennor.<br />

so B. R. e. Malp. 2. en nenguna. Ese. 2. en nenguna<br />

guisa. S. B. en tlinguna.<br />

a e s. B. podien. B. R. s. pueda. Ese. 2. y 5. podien.<br />

Camp. podan.<br />

52 Ese. 3 . Que los franqueados non devfn ser sennores.<br />

1 3 Toled. y Malp. e. sus sennores é de sus herederos.<br />

1 4 Malp. 2. franqueado ó franqueada.<br />

5 Toled. sus sennores é (Malp . 2. sus nietos) sus fijos,<br />

é sus nietos , é sus visnietos , é los de su linage. Ese.<br />

y 5. 6 los fi jos de sus sennores.<br />

a6 Toled. y Malp. 2. su sennor, é pasan este término,<br />

fuesen vivos.<br />

1 7 En el M. S. B. B. R. r. y Ese. o. no tiene epígrafe<br />

-este libro. En el Toled. y Esc. a. dice : De los Ildos<br />

fechos et de las tormentas. Sus títulos son V. En Malp. a.<br />

De los malfechores et de sus tormentos. 'Esc. 3 . De los<br />

forfechos et de las penas et de los tormentos.<br />

£8 Esc. je. DE LOS ACVSADORES E DE LOS<br />

FORFECHOSOS. Ese. r. DE LOS QVE SE QUERE-<br />

LLAN DE LOS MALOS FECHOS ET DE LAS ACU-<br />

SACIONES. Malp. 2. DE LOS QVE ACCVSAN LAS<br />

COSAS FEAS , E FIRMAN A ELLOS LAS AIRE-<br />

VENCIAS.<br />

1 9 Malp. 2. y Esc.-,. Que el siervo acusado deve seer<br />

demandado á. su sennor, 6 al mayor del lagar, y así en<br />

la ley.<br />

ao Esc. 5. loguar. E. R. luguar.<br />

21 En Malp. 2. y Esc. a. falta este epígrafe.<br />

22 Malp. 2. siervos 6 las siervas.... por sus sennores , y<br />

así en la ley.<br />

2 3 Malp. 2. los siervos é los franqueados sean tomentados<br />

, y así en la ley.<br />

24 Esc. 3 . iuiz.<br />

25 Ese. s. justicia.<br />

26 Esc. r. dice á continuado; de la rúbrica, y Untes<br />

de la ley I.: Del concejo de Cartagena de Marruecos VII.<br />

de XVIII. obispos enna era de CCCC. armes. C apítulo<br />

primo. Mandamos que aquel no sea rezebido por acusador<br />

de clérigos nin de legos que fuere descomulgado.


DEL FVE RO ,JVZGO<br />

100<br />

I. El Rey Don Flavio Rescindo'.<br />

Que el sennor del lugar deve demandar<br />

el siervo que es acusado..<br />

Si algun siervo es acusado . de algun malfecho<br />

, el juez mande al sennor del siervo<br />

2 que lo presente 3 delante sí ; é si -él<br />

sennor 4 no lo quisiere presentar, el conde;<br />

ó el sennor de la cibdad lo constringa .fatta<br />

que lo presentaré 5 . E si non pueden'<br />

z En M. y Eec. r. falta el autor.<br />

2 Mar. 2 . y Ese..x. del siervo 6 á su amo 6 'al<br />

mayor del logar que lo presente ante sí. ,<br />

3 S. B. .Ese. s. y s. delante sí. B. R. 1. y. Comp. ante<br />

!í. B. R. 2. y s. deiantre sí. E. R. 'devante sí. •<br />

4 Esc. 1. y Mal?. 2. el sennor, 6 el amo, 6 el.mavordomo<br />

(IvIalp. 2. mayor) del lugar..<br />

5 B. R. t . Esc. r. s. s. S. B. y Malp. 2. presente.<br />

6 S. B. pudiere. B. R. e. podier ajar.<br />

7 Ma:p 2. y Esc. i. al sennor en aquel logar , 6 -lo<br />

non supiere , é non oviere quien ge lo recabde, el alcalde<br />

deve prender al siervo , e guardarle , é tázer justicia<br />

8 Ese. é guárdelo. A continuncion de esta ley se<br />

hallan en el Ese. t . las siguientes.<br />

Del concejo VI. de Toledo fecho en el . tiempo del rey don<br />

Cintillan en el anuo II. que él res-nrí fecho con VI<br />

obispos en la era DC. é LX VI. aunar. Título xr.<br />

digna cosa es que la vida de los ornes que non son'<br />

culpados non sea ensuziada por la malclat de lo. acusadores.<br />

Et por ende si alguno acusa á otro , el acusado<br />

non sea ante metido á tormienta bata que el acusador<br />

venga presente , et las sentencias de las leyes et de los<br />

cánones sean requeridas. Et si la persona que acusa non<br />

es digna de fama et de costumbre , nin de buena vida,<br />

el acusado non sea iudgado nin tormentado por su actisacian<br />

, salvo se el fecho fuere de cosa que vaya contra<br />

rey 6 contra su sennorío. . .<br />

Del concejo IIII. de Marrocos fecho de CC. et<br />

obispos en la era de C. et LXVL<br />

Siempre el . alcalde deve demandar en iuyzio que vida<br />

faz aquel et de qual creencia es , que accusa al otro , et<br />

aquel que es acusado; et segun fallare , assí deve rezo-,<br />

bir la acensadlos.<br />

La segunda razon del conzeio de Toledo XIIL en el<br />

quanto mino del rey don E, villa fecho de quarenta<br />

et VIII. obispos por mandado del rey sobredicho en<br />

la era de DC'C. et XXI. anuos.<br />

Vna cosa mucho spantada et mucho de llorar llegó al<br />

nuestro conzeio , que en tanto deve ser destruida et derraygada<br />

por el iuyzio del nuestro conzeio en quanto trae<br />

grant estragamiento , et grant quebrantamiento á los nuestros<br />

pueblos. Ca en los tiempos que hatagora passáron<br />

viemos del palazio del rey muchos , et lloramoslos, de<br />

como cayan , los quales ó líos desposó de su ondra la<br />

muy cruel confession , et el iuyzio muy cruel de los ree<br />

yes los mandó matar , 6 los surnetidi á desondra perdurable.<br />

Et este tan grant mal et tan grant pecado , et•tan<br />

spantalbe , entendiendo el muy glorioso rey don Ervigio<br />

de como lo derraygaria , encoméndolo gcneralmientre á<br />

todos los obispos que lo tractasen entre sí, et que lo defiendiessen<br />

que lo non usassen daquí adelantre. Onde nos<br />

esguardando la su sentencia muy convenible establecernos<br />

aquesta cosa comunalmientre , que daquí adelantre non<br />

sea ninguno del paladio del rey , nin del convento de la<br />

sancta religion echado de su ondra, nin del servicio de<br />

la casa del rey por arte de sutileza del rey, 6 por fuerza<br />

del pederlo descomulgado , nen por as sacamiento nen por<br />

malicia de voluntad mala de nengun'ome, salvo si la culpa<br />

fallar al sennor 7 1 el iuez 'eleve prender el<br />

siervo , é guardarle 8.•<br />

II. El Rey Don Flavio Egica 9.<br />

•<br />

Por quales cosas ó en qual manera los<br />

omnes libres deven seer I° tornzentados.<br />

Si las rj cosas criminales non fueren mejoradas<br />

por algun recabdo , la maldade de<br />

fuere manifiesta et fuere publicada por verdadera delantre<br />

todos ; nen sea metido ante nenguno en cadena , nen; sea<br />

metido á tormento , nen sea azotado nen lle fagan mal<br />

ilinguno, nen lle tomen nada de lo que ha, ' nen lo metan en<br />

cárter, neri • sit suarda ninguna emen lle ponguan miedo de<br />

-una parte nen. de otra por quel; -fagan confesar escondida<br />

mientre muy, cruel contession por miedo quel metan ,<br />

engarnio quel fagan Mas aquel que es accusado estando<br />

en su ondra et en su estado , ct non lle faziendo nin-<br />

•irria cosa 'dejo-que de suso es' dicho, nen nitigúnirdesonclra<br />

, sea adozido delantre todos los saceedotes , et los<br />

ricos omnes et -los infanzones pública mientre, et sea demandado<br />

con-derecho , et exáminaclo en plaza, et se fuere<br />

dado por fechor sea lle dada la pena que mandan las leyes<br />

, 6 se non fuere culpado, sea dado por salvo por<br />

iuyzio de todos. Pelo aquellos que son atales desque ovieren<br />

sospecha que fuyran , 6 que estan en tal lugar que<br />

se fuxieren , vendrá ende grant danno en la tierra , 6<br />

que devan seer guardados porque la tierra sea mas seglra<br />

, estos atales sean metidol su buena guarda , ¿non<br />

les echen cadena ninguna , 'nin les fagan mal ninguno.<br />

Et en tal manera los guarden ., que non los pongan es-<br />

-pauto nin miedo , et que en el tiempo guando ovieren<br />

de seer iudgados sea luego presentes en non les fugan<br />

entre tanto ningun enganno , porque ellos departidos de<br />

sus mugí:res , ó de sus parientes, 6 aienados de sus cosas<br />

, fagan confesion contra su voluntad. Et si tal confes<br />

ion fuere dada , mandamos que non vela en ninguna<br />

manera , mas segunt es dicho aquella confesion sea rezebida<br />

por verdadera, que fuere dada de la sua boca,<br />

et fuere por iuyzio de todos. Otrossí mandarnos guardar<br />

esta riegla en todos los otros cristianos lindos que non<br />

son del palacio del rey. Et si el rey mandar azotar á tales<br />

comino estos por algunas culpas ligeras que fagan assí comino<br />

suele seer ; pero no lexen por esto' de testiguar, nin<br />

pierdan por ende- sus cosas ; mas si fueren acusados de<br />

alguna falseclat ó dotro pecado grant , non sean iudgados<br />

si non en la manera que de suso es dicha. Et este<br />

degredo , que fué fecho por el mandado de Dios segunt<br />

nos confiarnós , si alguno • de los reyes que an de refinar<br />

depues de nos non lo quisier guardar , ó lo non quisier<br />

leer , porque las personas de suso dichas sean dannadas<br />

en otra manera , 6- sean muertas por grant malizía , ó perdieren<br />

su ondra et sus bienes ,,sea. maldito de maldicion<br />

perdurable con todos los que con él otorgaren delantre<br />

la magestat del padre , et del 'fijo , et del spiritu sancto,<br />

et sea ,quemado en la candela • enternal por siempre ; et<br />

definas guantes cosas fueren fechas contra esta riegla delta<br />

nuestra sentenzia .en qual .quierepersona que sea , 6 qui<br />

quier qual sea tomado mandarnos que non vela , nen sea<br />

iudgada en otra manera si noMcommo es dicho, nin pierda<br />

su ondra , nin sea metida á tormento. Et por ordenar<br />

nos estas cosas et otras talles non tollemos por ende .el<br />

poder á los reyes de castigar los que mal fizieren lo que<br />

an de faz .er ; ca aquellos legos que non son . culpados de<br />

falsedat , ó non farsa bien el servicio que deven fizer,<br />

6 son perezosos para cornprir las cosas que líes son comendadas<br />

, que fugan estos atales , bien los puede el rey<br />

tirar daquel officio sen desondra dellos , et poner otros<br />

en so logar quales él toviere.,por :bien.<br />

9 En Malp. a. falta.<br />

lo Camp. y M. tornados, 4iernos , y así en la rúbrica.<br />

Coas. ias B. ,R. 1. Si ennas cosas. 5*-13' Mal.P* 2. Si en lao


LIBRO VI.<br />

los pecadores non será refrenada. E por ende<br />

si alg algun quisiere acusar algun omne de<br />

nuestra corte 1 que fiziera ' alguna nemig<br />

a 2 contral 3 rey , contra pueblo , ó<br />

contra la tierra ; ó omezillio, ó adulterio,<br />

primeramientre sepa si lo podrá provar , é<br />

depues lo puede acusar ; é si non 4 lo podier<br />

provar, faga un escripto con tres testimonias<br />

, que meta su cuerpo s á atal pena<br />

cuerno deve recibir 6 aquel á quien él acusa,<br />

si lo pudier provar ; é assí deve seer tormentado<br />

aquel quien es acusado ; ca si depues<br />

salier sin culpa , aquel quel 7 acusó deve<br />

seer su siervo assí que nol dé muerte , é<br />

faga dél lo que quisiere. E si se quisiere avenir<br />

con él aquel que lo acusó , peche tanto<br />

á aquel á quien acusó , quanto él asmare 9 la<br />

pená que recibió. Mas el iuez deve esto guardar<br />

que ante que faga tormentar el acusado<br />

, aquel que lo acusa escriba primeramientre<br />

todo el fecho cuerno " andudo , é délo<br />

al alcalde en " ascuso; é si es tormentado " é<br />

manifiesta" que fizo aquel pecado, deve seer<br />

penado por ello ; é si lo non manifiesta, el<br />

que lo 14 acusa deve ayer la pena que es dicha<br />

en esta ley. E si el acusador , ó por<br />

sí mismo , ó por otre demostrar el fecho<br />

todo cuerno andudo á aquel á quien acusa<br />

ántes que dé el escripto al iuez assí cuerno<br />

es de suso dicho, el iuez no lo deve mas tormentar,<br />

pues que descubierto ' S es por aquel<br />

que lo acusó. Otrosí mandamos esto guardar<br />

de las otras personas libres que non son<br />

de nuestra corte. E si el pecado non es tal,<br />

porque " aquel quien es acusado deve seer<br />

descabezado % assí cuerno es furto , ó otro<br />

tal pecado , los fiiosdalgo é los de nuestra<br />

corte poderosos" non mandamos que seyan<br />

tormentados por tal pecado. Mas si el que<br />

lo acusó non lo pudiere provar, el acusado<br />

se deve purgar 19 por 2° su iuramiento. E los<br />

a B. R. r. y Camp. feciera. S. B. ficiere.<br />

2 Etc. s. E. R. y B. R. 3. nimiga.<br />

3 Etc. 3: contra rey.<br />

4 S. B. é si lo non probare.<br />

5 Camp. y Ese. 5. corpo.<br />

6 B. R. y S. B. recebir. Malp. 2. y Ese. 1. ayer.<br />

7 B. R. r. y S. B. que lo.<br />

8 Camp. avenir aquel.<br />

9 Ese. que es la pena.<br />

a o B. R. r. 2. Esc. j. y s. como andido. S. B. cuerno<br />

andido. Camp. y Bex. como and6.<br />

t MaIp. 2. y Esc. 5. en escuso. B. R. 2. y Bex. en<br />

acuso.<br />

12 Camp. el acusado. M. el tormentado , é manifiesta.<br />

1 3 Etc. manifestamientre dice. E. R. y B. R. 2. manitesta.<br />

14 S. B. Malp. 2. Etc. 2. y 5. acusó.<br />

a 5 Esc. J. y s. descobierto. Camp. descuberto.<br />

16 Camp. y Bex. tal que aquel que es. B. R. r. atal que.<br />

17 B. R. .r. y Camp. escabezado. S. B. escabeszado.<br />

Camp. poderosos que lo ficieren.<br />

19 Etc. s. purguar.<br />

20 B. R. r. per.<br />

21 'B. R. r. la demanda.<br />

2 2 MaIp. 2. y Etc. 1. mostrado.<br />

2 3 B. R. r. al que faz. B. R. 2. S. B. y Etc. face<br />

torticionna. B. R. j. torticione ra demanda.<br />

TITVLO L<br />

10 I<br />

que son de menor guisa , si fueren acusados<br />

de fuerto , ó de omezillio , ó de otros pecados<br />

, non deven seer tormentados si el<br />

fuerto ó la 22 cosa non fuere de maior precio<br />

de quinientos sueldos. E si la demanda<br />

valiere ménos de quinientos sueldos , faga<br />

composicion segund mandan otras leyes.<br />

si nol pudiere seer provado 22, púrguesepor<br />

su sagramiento , é peche quanto mandaren<br />

las leyes pechar al quien faze 23 tortizera demanda.<br />

Especialmientre establecemos que la<br />

persona de menor guisa , si quisier acusar 24<br />

el omne de maior 25 guisa, meta 26 su cuerpo<br />

á ata! pena , qual deve recibir ' el otro<br />

si 28 este lo podier provar. Mas si lo non<br />

pudiere provar aquello que dize 29 , aquel omne<br />

que es de maior 30 guisa iure que lo non<br />

fizo , ni tiene aquela cosa quel demandan; é<br />

depues que fiziere el iuramiento, aquel quien<br />

fizo tuerta 32 demanda peche tanto quanto 32<br />

manda la ley de suso. Mas la persona que<br />

fuere tormentada antel iuez, si quier sea noble,<br />

si quier sea de menor guisa, así deve seer<br />

tormentado antel iuez, ó ante los OMI1CS buenos,<br />

que non prenda muerte, nin pierda ninguno<br />

de sus miembros 33, é deve seer tormentado<br />

por tres dias. E si por ventura 34<br />

muere, ó por malquerenza 35 del iuez, ó por<br />

algun enganno, ó porque tomara 36 ayer del<br />

otra parte, é non quiso defender que nol<br />

fiziesen tan malos tormientos onde muriesse<br />

, 37 por ende el iuez mismo seya dado en<br />

poder de los parientes del muerto quel dén<br />

otra tal pena 38 . E si el iuez se pudier purgar<br />

por su sagramiento , é los testigos que<br />

fueren presentes juraren que por ningun mal<br />

ni por ningun enganno, nin por ningun ayer<br />

no lo tormentó porque muriesse 39 , si non<br />

porque el alcalde era de poco siso 4° que non<br />

defendió que nol 41 liziessen tan grandes tormientos<br />

, estonz deve pechar el iuez CCC. 42<br />

24 B. R. r. y Malí,. 2. al omne.<br />

25 Esc. 3. gran. Lsc. s. graud.<br />

26 B. R. 2. non meta.<br />

27 B. R. r. arecebir. Ese. 5 . recibier.<br />

28 B. R. o. si esto lo. S. B. si este pudiere. Esc. 2. si<br />

este que acusa.<br />

29 Etc. s. dece.<br />

3o M. B. R. 1. y Camp. menor.<br />

3 1 S. B. torticionna. Etc. 2. torticion peche. Camp.<br />

E. R. y Etc. 6. torta.<br />

3 2 B. R. .r. y Camp. como. Etc. 2. tanta quanto manda<br />

pechar. M. manda en la ley.<br />

33 B. R. 1. 5. y Camp. nenbros. Esc. S. y, B. R. 2.<br />

mernbros. Ese. ;y. membrios.<br />

34 /oled. E si por ventura por el tormento muere.<br />

35 B. R. s. S. B. Malp. 2. y Etc.<br />

malquerencia.<br />

Etc. malicia. E. R. por mal que ficia el iudiz.<br />

36 Etc. 2. tornara de la otra parte alguna cosa, é non.<br />

37 M. é por ende.<br />

38 Malp. 2. y Etc. 1. pena 6 otra tal muerte.<br />

3 9 Malp. 2. muriese, nin porque perdies ningun miembro,<br />

sino....<br />

40 B. R. r. S. B. Malp. 2. Caray. Esc. .r. 2. 5. y 5.<br />

seso.<br />

4 1 Esc. 5. s. B. y<br />

ficíesen.<br />

B. R. 2'<br />

42 Malp. 2. y .Esc. 1. quinientos. Esc. 5 . trecentos.


I 0 2<br />

sueldos los parientes del muerta; é si non<br />

oviere onde los pague , sea siervo de los pa-<br />

muerto. Hy el acusador del muerrientes<br />

del<br />

to sea Medd() en poder de los parientes del<br />

quel den otra tal pena cuerno al<br />

muerto<br />

muerto.<br />

III. 2 De los mines libres que faun<br />

mal d los que se querelan.<br />

Si alguna demanda es que vala CCC. sueldos<br />

, establecemos assí que maguer que la<br />

demanda es pequenna , aquel que es acusado<br />

que sea trahido 3 antel nuez, é sea constrinnido<br />

cuerno manda la ley caldaria 4 . E si<br />

el fecho fuere manifiesto , el juez lo mande<br />

tormentar ; é si lo confessar, faga emienda<br />

cuerno manda la ley de soso ; é si se purgar<br />

segund cuerno manda la ley 5 caldaria,<br />

el que lo acusó non deve ayer nenguna pena.<br />

E otrosí mandarnos guardar de las perlonas<br />

que son aduchas 6 en testimonio, que<br />

son sospechosas 7.<br />

IV. El Rey Don Flavio<br />

dasuindo.<br />

DEL FVERO JVZGO<br />

8 Cu-<br />

Por quales cosas o' en vial manera los<br />

siervos deven seer tormentados contra<br />

los sennores.<br />

El siervo ó la sierva non deve seer tormentados<br />

contra 9 sus senores si non por adulterio<br />

, ó si fizieren alguna nimiga contral<br />

rey , ó contra pueblo , ó contra la tierra,<br />

si fizieren falsa moneda , 6 omezillio , 6<br />

si dieren yerbas por matar á alguno. E si el<br />

siervo á la sierva que '° fueren" tormentados<br />

e Malp. 2. y Ese. r. muerto , por cuya razon fué<br />

muerto , dénle otra tal. M. Malp. Bex. E. R. y<br />

Camp. Hi el acusador del muerto quel den.<br />

2 Eva Malp. 2. falta esta ley. En el texto latino es<br />

la XXXII. del lib. II. tít. I.<br />

3 Camp. trahudo.<br />

4 CaMp. caldal,<br />

5 l'oled. la ley de suso caldaria. Camp. caldal.<br />

6 Camp. trahudas.<br />

7 B. R. I. sospechosos.<br />

8 S.E. El Don Flavio. En Malí,. 2. falta la firma.<br />

9 Malp. 2. y Esc. r. por sus sennores en nenguna cosa,<br />

si non si los sennores fueren sospechados de adulterio, 6 de<br />

moneda , 6 de omecillo 6 de tichizos , 6 si dieren yervas.<br />

J o En 1. 2. Camp. Bex. Ese. r. 2.4. S. B.<br />

B. R. r. falta que.<br />

1 1 Esc. 5 . quieren tormentar.<br />

12 Malp. 2. y Esc. 1. é fueren. Esc. 5 . sabiedores.<br />

B. R. y E. R. sabedores.<br />

1 3 Camp. E. R. y B. R. 3. encobertores. Ese. r. encobridores.<br />

14 Malp. 2. y Ese. .r. sennores , el rey faga del/os lo<br />

que quisiere. E si los siervos se antuviaren (Esc. .r. antuvieren)<br />

á decir la verdad , abastarles debe aquella pena<br />

que sufrieren por saber dellos verdad , é non deven morir<br />

por ende.<br />

5 B. R. 1. y S. B. abastarles.<br />

16 En M. falta una hoja, que comprehende desde las<br />

palabr.s en tormento hasta la palabra descabezado de<br />

la leyVI. de este título,y se ha-101774d° ul tía ta de Maíz.;<br />

por tales cosas de sus senores fueren 12 sabidores<br />

ó encubridores 13 deste fecho de sus<br />

senores '4 , deven morir con sus sennores;<br />

é si lo descubrieren por su grado ante que<br />

sean tormentados, abastar ' 5 deve aquello que<br />

los quisieron tormentar, é non deven morir<br />

por ende. Hy el siervo é la sierva depues<br />

que son metudos en ' 6 tormento ' 7, si manifestaren<br />

el pecado de sus sennores .atal ",<br />

porque devan morir, los siervos que lo malfestáron<br />

1 9 deven morir con sus sennores.<br />

V. Par quales cosas ó en qual manera<br />

el ame franqueado seia tormentado.<br />

Si algun siervo fuere acusado de algun pecado'°,<br />

non deve seer tormentado fasta que<br />

aquel que lo acusa dé recabdo que si el<br />

siervo non fuere culpado de aquel pecado,<br />

que peche otro tal siervo al sennor 2' . E si<br />

el siervo muriere en aquel tormentamiento<br />

2 ó perdiere miembro 2 3, el qui lo acusa<br />

peche otros tales dos siervos al sennor,<br />

et aquel que perdió el miembro finque<br />

por libre en poder de su sennor ; y el iuez<br />

que non sopo darle tormenta 24 temprada,<br />

et fizo 25 mas que non manda la ley , peche<br />

'6 otro tal siervo al sennor del siervo<br />

que tornientó 27 si el siervo muriere. Et<br />

que toda dubdanza ' de los siervos sea desfecha,<br />

non se pueda ninguno escusar que<br />

diga que non falla siervo de tal menester,<br />

ó de otra tal edat , ó de otro tal provecho<br />

; assíque aquel que fué tormentado,<br />

si sabie 29 algun menester , é aquel quel fizo<br />

tormentar non puede ayer siervo de otro tal<br />

menester , peche otro siervo dotro menester<br />

assí cuerno es de suso ordenado. Et<br />

si non pudiere ayer siervo deste menes-<br />

1 7 s. B. tormientos , y así otras veces. Malp. 2. y<br />

Ese. I. en tormento por decir la verdad dessy si non fueren<br />

preguntados por sus sennores , si manifestaren algun<br />

pecado dessy de sus sennores , atal porque los sennores<br />

deban morir , é fuere sabido por algunas senneles<br />

ciertas , los siervos que lo manifestaron.<br />

18 B. R. z. atal que los sennores deban morir. s. B.<br />

atal porque los sennores deben morir.<br />

19 B. R. manenfestáron , y así otras veces. E. R.<br />

manefestáron. B. R. a. manifestaren.<br />

20 Malp. 2. y Ese. ..r. pecado, é mereciera alguna pena<br />

por razon aquella querella , el juez nol debe tormentar.<br />

21 Malp. 2. y Ese. z. al sennor del siervo.<br />

22 Malp. 2. y Efe. I. tormiento , seyendo 5111 culpa,<br />

6 perdiere. B. R. 3 tormientarniento. R. tormento.<br />

Bex. torrniento.<br />

23 Ese. nembrio. Bex. y Camp. nombro. E. R. menbro.<br />

24 S. B.y Malp. 2. tormienta. B. R. 2. Esc. ,5-.y 5. da<br />

templa en lo tormentar. B. R. dar denla en lo atormentar.<br />

25 Ese. r. afincó mas.<br />

26 Malp. 2. peche por pena. Ese. peche en pena.<br />

27 Malp. 2. y Ese. tormentó , si el siervo muriere.<br />

E porque toda dubdancia é toda escusacion por los siervos<br />

sea desfecha , (aviemos los de apreciar de que edad son<br />

guando los quieren meter á tormento. Assí que niel.<br />

28 Esc. y. y 6. dubdancia.<br />

29 B. R. .r. y Camp. sabia.<br />

3° y Ese. r. sierro menestral. S. B. siervo<br />

dotro menester.


LIBRO VI:<br />

'ter, y el sennor se quisiere avenir , que to-<br />

Ine 1 otra cosa fueras siervos, peche' tanto<br />

quanto fuere asmado 2 que valle el su<br />

siervo. -Mas esto deve guardar el iuez, que<br />

ningun omne libre, nin siervo non faga tormentar<br />

fasta que aquel que lo acusa iure<br />

antel juez 3 y el sennor del siervo presente,<br />

é iure que por ninguna malquerencia nin<br />

por ningun enganno non lo faze tormentar.<br />

E si aquel que fuere tormentado fuere muerto<br />

, é aquel que lo fizo tormentar non °viere<br />

onde lo peche , él deve seer siervo en logar<br />

del muerto, el qual 4 lo fizo tormentar con<br />

tuerto. E si algun omne fiziere tormentar el<br />

.siervo ageno con tuerto, y el sennor del<br />

siervo puede demostrar que non es culpado<br />

claque' pecado , aquel que lo acusó deve pechar<br />

otro tal siervo al sennor, y entréguelo<br />

de todo el danno que ovo en la prueva fazer<br />

, assí como diziere el iuez. E si el siervo<br />

fuere culpado de poca cosa, el sennor<br />

deve 5 pletear 6 por el siervo si quisiere, assigue<br />

segund el fecho sea azotado por la culpa<br />

que 1-izo. E si fuere culpado por grand<br />

cosa , y el sennor non se quisiere componer,<br />

dé el siervo por ende. E si el omne libre<br />

quiere fazer tormentar el omne 7 que fuer<br />

franqueado y de buena guisa B, no lo puede<br />

fazer tormentar, si la demanda non valiere<br />

CC. é L. sueldos, ca 9 el mime libre que es<br />

de menor guisa puede seer tormentado, si<br />

la demanda val C. sueldos. E si el omne<br />

libre que es tormentado pierde algun miembro<br />

en el tormento , el juez que lo fizo tormentar<br />

sin mesura deve pechar dozientos<br />

sueldos ", é aquel que lo fizo tormentar ".<br />

deve pechar CCC. sueldos ; é si muriere en<br />

el tormento , el juez y el que lo acusaba<br />

deven pechar la suma de suso dicha á sus<br />

parientes del muerto. E si el omne franqueado<br />

, que es de menor guisa, muriere 6<br />

perdiere miembro en el tormento , deve 22<br />

Malp. 2. y Ese. r. tome otro siervo , ó otra cosa<br />

fueras siervo.<br />

Malp. 2. y Ese. r. asmado por el alcalde é por buenos<br />

ornes que valle el siervo.<br />

3 Ma/p. 2.y Ese.r.antel alcalde 6 ante el sayon y el sennor.<br />

4 Molí,. e. que él fizo. B. R. .r. y S. B. que fizo.<br />

5 Ese. y 5. puede.<br />

6 B. R. 2. prctear. Ese. 2. pletiar. Esc. s. y Camp.<br />

pleytear.<br />

7 B. R. Ese. s. y s. o el orne franqueado , que fuere<br />

Moneo de bona guisa.<br />

8 Malp. 2; y ETC. r. guisa por algun grand pecado.<br />

9 Esc. .r. y el.<br />

io Malp. 2. y Ese. /.-sueldos al tormentado.<br />

21/alp. 2. y Esc. 1 . tormentar sin culpa, peche al tormentado<br />

CCC. sueldos.<br />

12 Malp. 2. y Ese. r. debel pechar el que lo fizo tormentar<br />

sin culpa la mutad.<br />

1 3 Malp. 2. y Esc. s. parientes. E si algun siervo di-<br />

Nitre dalgun ome algun pecado ; quier sea de los nuestros<br />

siervos , quier de los siervos de las iglesias, é fuere<br />

dador de lo probar , non mandamos al iuez que lo crea,<br />

fueras si lo dixiere guando fuere metido al tormento.<br />

14 Filfa la firma en Maly. 2.<br />

3 S S. B. contral rey. Ese. e. arad rey. Comp. ante el re.<br />

1 6 B. R, r. Malp. Esc, 1. y C algun<br />

TITVLO I.<br />

03<br />

pechar la meiatat del emienda que es de .;uso<br />

dicha del franqueado de buena manera, é<br />

dévenlo pechar á él, si. visquiere; é si muriere<br />

a sus parientes '3.<br />

VI. El Rey Don Cindo 14.<br />

En qual manera la acusado; deve seer<br />

ficha antel rey.<br />

Si algun omne acusa á otri falsa mientre<br />

con ' S el rey, assí que dize que fizo alguna '6<br />

mala fecha contral 17 rey, ó contra la tierra<br />

", ó que fizo alguna falsedat 19 en los mandados<br />

del rey ó de los iuezes , ó que lizo algun<br />

falso escripto , ó quel usó 2°, ó que fizo<br />

falsa moneda, ó que dió yerbas, ó que lizo<br />

adulterio con muger agena; estos pecados á<br />

otros tales semeiables á " estos tales, porque<br />

omne deve seer descabezado 22, que '3<br />

pierda lo que oviere : si aquel que lo acusa<br />

puede mostrar por verdad lo que dize, non<br />

deve ayer ninguna pena ; é si lo dixiere con<br />

falsedad ó por enbidia 24 por fazer al otro<br />

descabezar ó perder el cuerpo ó sus cosas,<br />

sea dado por siervo á aquel á quien acusó,<br />

é reciba aquela pena en sí mismo '25 y en<br />

sus cosas , qual querie fazer, que recibiesse<br />

aquel quien 26 el acusaba. -Onde todo omne<br />

que dize que sabe alguna cosa que es contra'<br />

rey ó contral príncip, que ie lo quisier fazer<br />

saber, si por ventura el príncip fuere y 27<br />

o él es, fágalo saber manamano 28 por sí<br />

por otro omne fiel ; é si el rey fuere hienne<br />

2 9 dalí o él es , é lo quisiere enbiar dizer<br />

por algun omne fiel tal cosa que per-,<br />

tenésce 3° acusar á otro omne , Pagan un escripto<br />

ante aquel que 3 ' lo quiere enviar dizer<br />

32 é ante tres testimonios fieles, que se escrivan<br />

33 en la carta que son testimonios de<br />

aquel acusamiento, y en la carta vaya ordenado<br />

todo el fecho.<br />

cho. S. B. alguna malfecht. Ese. malfetria.<br />

B. malfcytria.<br />

17 B. R. r. Ese. r. y. s. y Malp. 2. contra Cl rey 6<br />

contra el pueblo. Camp. Ese. 6. y B. R. s. contra el poblo.<br />

18 Malp. e. y Ese. r. tierra , 6 que lo quiso Lcer 6<br />

que fizo.<br />

1 9 B. R. f. y j. falsidadt•<br />

z o B.R. 1..S.B.Comp.Esc.¿,-,:y4.uso,6 que lizo falsa /no.<br />

neda, ó dió yerbas, ó que fizo adulterio. Malp. Ese. r.<br />

siso 6 que fizo falsa moneda 6 fechizos 6 que fals6 seyello.<br />

21 211-alp. 2. á estas cosas. Ere. 5. á aquestos talo.<br />

22 B. R. Camp. y S.13. escabezado.<br />

23 Malp. 2. é que.<br />

24 Comp. envera. Ese. 5 . insidia.<br />

25 ESC. 2. en so cuerpo 6 en.<br />

s6 Malp. e. quien él acusaba siendo salvo. Ese.<br />

quien él acusaba sciendo salvo. Esc. s. á qui.<br />

27 B. R. S. Ese. y 5 . allí.<br />

28 Exc. s. y 13. R 2. mantenente. Ese. mantinente.<br />

B. R. s. manteniente.<br />

29 Comp. lonni. B. R. lune. E. lonsc.<br />

so Ese. s. pertenesca. Camp. pertenecía.<br />

3 1 Tse. r. y 5 . con quien. Err. 2. aquel que lo embiar<br />

á decir.<br />

32 2. y Ese. e. decir, é acta aquel fiel ., é ante,<br />

33 V. R, 1, que derivan.<br />

Nn


DEL FVERO JVZGO<br />

104<br />

De la piedad de los príncipes. VIII. Que aquel solo deve artr la pena<br />

VII. que fiziere la culpa.<br />

o á nos ruegatí por algun omne que<br />

Quand es culpado de algun pecado contra nos O,<br />

bien queremos oyr á los que nos ruegan, é<br />

guardamos por nuestro poder de a yer les<br />

rnercet. Mas si algun omne fizo algun malfecho<br />

contra innerte de rey á s contra la<br />

tierra , non queremos que ninguno nos rue-<br />

por ellos. Mas si el princip los quiere<br />

ayer ayer mercet por su voluntad ti por Dios'',<br />

fágalo con consejo de los sacerdotes é 5 de<br />

los maiores de su corte.<br />

II. TITOL DE 9 LOS MALFECHORES,<br />

É DE LOS QVE LOS CONSEIAN,<br />

I. Si el °time" libre toma consejo con los adevinos<br />

, ó con los sorteros" de la vida á<br />

de la muerte".<br />

II. De los que dan erbas 13.<br />

III. De los iuezes ó de los otros lenes que<br />

toman consejo con los adevinos 14 ó con<br />

1. " Si el omne libre toma consejo con los<br />

adevinos, é con los sorteros de la vida<br />

é de la muerte de alsitn omne.<br />

Quien toma consejo de muerte ó de vida<br />

del rey ó de otro omne con los adevinos '9,<br />

ó con los encantadores , ó con los provizeros<br />

, é los qui les responden 2°, si fueren libres,<br />

con " todas sus cosas sean siervos de la<br />

Corte , ó de quien mandare el rey. E si los<br />

Malp. 2.y Ese. r. nos é contra nuestras cosas , bien.<br />

Malp. 2. y Ese. s. muerte de nuestro linage (Etc. 1.<br />

6 de nuestro regno) ó de nuestra tierra , defendemos que<br />

neneuno de nuestro regno non nos ruegue por ellos.<br />

s Esc. 6. Bes. Comp. y AL 6 de la tierra.<br />

4 Malp. 2. y Esc. s. á estos tales y Egalo,<br />

5 M.6.<br />

6 Camp. Ese. 6. Bes. y E. 12, por el pecado del<br />

7 Malp. 2. el pecado, quier sea muerte, quier castigo,<br />

y el. Esc. r. quier sea de muerte, quiere otro pecado.<br />

8 Malp. 2. y Esc. s. por ende en sus cuerpos ni eh SUS<br />

buenas. ./..?rc. 5 . de perder por ende lo que ellos an. 13, R. 2,<br />

por ende de perder lo que an.<br />

Malí,. 2. DE LOS FECHICEROS É DE LOS<br />

QVE P REGVNTAN Á LOS ESTRELLEROS É<br />

A LOS QVE FACEN LA VEGAMBRE. B. .12,<br />

y Etc. DE. LOS ADEVINOS É DÉ LOS FECHT-<br />

CEROS , POZON ADORES DE LOS OVE TO-<br />

MAN SV CONSEJO. Esc. a. DE LOS MAGOS ET<br />

DE LOS QVE PIDEN CONSEIO Á LOS ASTRO-,<br />

LOGOS E DE LOS QVE TIEMPRAN LAS ME-.<br />

G AM BRES.<br />

lo Malp. a. y Ese. e. Si ale un orne pregunta á los adevinos<br />

é á los sorteros por la vida 6 pop' muerte del<br />

rey 6 dote° ome , y así en la ley.<br />

11 Carnp. y Ese. 6. sortoreros.<br />

É DE LOS QVE DAN YERBAS.<br />

Todos los pecados deven seguir á aquelos<br />

que los flizen. Assí que el padre non sea penado<br />

por el 6 fiio , ni • el filo por el padre,<br />

ni la mujer por el marido, ni el marido por<br />

la mujer , ni el ermano por el ermano , ni<br />

el vizino por el vizino , ni el pariente por<br />

el pariente non sea penado ; mas aquel solo<br />

sea penado que fizier el pecado 7, y el pecado<br />

muera con él ; é sus fijos, ni sus erederos<br />

non sean tenudos por 8 ende.<br />

los i5 sorteros.<br />

IV. De los encantadores , provizeros r ó de<br />

los que los consejan.<br />

V. De los carnes que fazen algun mal á los<br />

omites , ó á las animalias , ó á otras<br />

cosas 7.<br />

fijos usaren deste mester, , ayan otra tal pena.<br />

E si lo non fizieren lo que fazen 22 SUS<br />

padres , deven a yer toda la buena del padre<br />

, é demas la dignidad que perdió el padre.<br />

E los siervos que es:o fizieren sean tormentados<br />

por muchas maneras , é sean vendidos<br />

, que los lieven 23 en ultra mar , que<br />

estos non sean escusados daver pena que<br />

por su grado fazen estos adevinamientos 245<br />

• R. i. 3. Ese. 3: , 5. muera de algun ome. Comp.<br />

y E. R. muerte del rey.<br />

11 E. R. yervat.<br />

4 R. adettinadoret. Ese. 3 . den-nadares. E. R. adr1<br />

15 M. las torteras.<br />

a6 S. B. Esc. I. y 3. provitieroi , y así otras veces.<br />

B. E. provincos.<br />

17 Malp. 1. y Ese. 1, cosas con sus encantamientos 1<br />

con sus .fechlios , y así en la ley.<br />

18 Ese. 1. De los que toman consejo contra Muerte de<br />

rey 6 de otro oriné con adevinot á con encantadores .13<br />

proviceros:<br />

19 S. B. Ese, 2: 3. y 5. sorteros. Carhp. sortoreros.<br />

20 Malp. Esc, t. responden , é cou los estrelleros, é<br />

ton los que Catan eh el espalda (Ese. s. en la espada) 6<br />

con los agoreros , el que lo demanda , é á quien es él<br />

consejo demandado , si árnbos fueren libres con todas sus<br />

cosas Sean siervos de la corte ó daquel a _quien los maridare<br />

el rey dat , que los aya mientre vivieren depues que<br />

fueren azotados. E si los fijos:<br />

i 1 M. Malp. Bex. R. y B. R. L en<br />

todas,<br />

22 y 5, facian, Malp. facien.<br />

23 1"tc: 5 . oltra-mar.<br />

Malp: 1. y Esc. adevInan-,ientos (Ese. I. adivinaciones<br />

y tal) por tal que ellos sean escarmiento á otlos.


LIBRO V1.<br />

II. El Rey Flavio Ervigio<br />

De los que dan yerbas.<br />

Los que fazen pecados de muchas maneras<br />

deven ser penados de muchas maneras. E<br />

primeramientre aquellos que dan yerbas 2<br />

deven ayer tal pena , que si aquel á quien<br />

dieran las yerbas murier, , mana mano 3<br />

seer penados 4 los que ie las dieron, é morir<br />

mala mientre 5 . E si por ventura escapar<br />

de muerte aquel que las bevier, el que<br />

ie las dió deve ser metudo en su poder,<br />

que faga del lo que quisiere.<br />

III. 6 De los alcaldes ' e de los otros<br />

omnes que toman consejo con los adevinadores8.<br />

Assí cuerno la verdad non es prindida por<br />

la mintira 9 , assí se sigue que la " mintira<br />

non viene de la verdad; ca toda verdat vien<br />

de Dios , é la mintira viene del diablo, ca<br />

el diablo fué siempre menterero". Et porque<br />

cada una de estas a su .príncipe , g cuerno<br />

deve omne pesquirir " la verdad por la mintira?<br />

Ca algunos iuezes que non son de Dios,<br />

é son llenos ' 3 de error, guando non pueden<br />

fallar 14 por pesquisa los fechos de los malfechores<br />

, van tomar consejo con los adevinos<br />

é con los agoradores z3 , é non cuidan<br />

fallar verdad se non toman conseio con estos;<br />

mas por end non pueden fallar verdad,<br />

porque la quieren demandar " por la menú-<br />

, ra , é quieren provar los malos fechos por<br />

las adevina.ciones , é los malfechores por los<br />

adevinadores ; é dan á sí mismos en lugar<br />

B. R. r. Rescindo. S.B. y Camp: Euvigio. Malp. 2.<br />

Emigio. Exc. s. Eregio. B. R. 2. Erigio.<br />

2 Malp. 2.y Ese. r. yerbas, quier sean libres 6 (Ese. f.<br />

quier) siervos.<br />

3 Ese. 5. mantinente. Esc. s. B. R. 2. y 3 mantenente.<br />

4 Exc. .3". y 5. tormentados los que ge las diéron.<br />

5 B. R. 2. y. Malp. 2. Ese. 2.3. y s. mala muerte.<br />

E. R. mala merare.<br />

6 Esta ley se hallará en el texto latino en el lib. VI.<br />

lit. pag. 81 en las notas, y .falta en el Esc. 2., aunque<br />

posteriormente se puso al márgen.<br />

S. B. iuirces y así otras veces. B. R. r. inices.<br />

8 B. R. r. y E. R. adivinos. S. B. y Malp. 2 . adivinos.<br />

Esc. s. adivinadores.<br />

9 B. R. r. Ese r. s. S.B. y Malp. 2. mentira , y<br />

así o.'ras veces.<br />

ro Toled. que la verdad non sigue por la mentira , que<br />

toda verdad. Malp. 2. que la verdad non se sigue por<br />

la mentira ; ca verdad viené de Dios , é la. Ese. y. la<br />

verdat non debe pesquerir sobre la mentira. Esc. s. la<br />

verdad non se debe pesquerir por la mentira.<br />

2 e Toled. mintroso. Malp. 2. siempre es mentiroso.<br />

B. R. 1 . _7' Camp. mentirero. Ese. 2. mentideroso.<br />

Esa s. mentiroso. Ese. y. mentidero. Esc. 1. mentira.<br />

E. R. y B. R. 2. mintirero.<br />

12 s. 13. y Malp. 2. pesquerir. B. R. 1. apesquerir.<br />

1 3 M. Ere. s. 6. y Carnp. lenos. Bex. B. R. 2. y 3.<br />

'cenos.<br />

3 4 Esc. filiar pesquisas de los fechos.<br />

TITVLO II.<br />

I05<br />

del diablo con los adevinadores. E por ende<br />

mandamos que si algun juez quisiere pesquirir,<br />

ó provar alguna cosa por adivinos ó por<br />

agoradores Ó si algun omne torna consejo<br />

con estos tales de muerte 6 de vida dotre<br />

, ó demandar que les respondan en alguna<br />

cosa, llega la emienda que dize en esta<br />

sexto libro en la ley que es en el segundo<br />

titol ' en la era primera en la ley que dice<br />

: De los que toman consejo Con los aaevi-<br />

nadares de muerte ó de vida doi5-e. Mas los<br />

iuezes non sean tenudos de la pena dessa '9<br />

ley, los quales demandan los adevinadores,<br />

non por provar por ellos nada, mas por demostrar<br />

que son atales ante muchos 2°, é por<br />

fizer venga 21 en ellos. E porque estos atales<br />

agoradores 22 son aborridos 23 de Dios,<br />

por ende establezemos en esta ley especial<br />

mientrelque todo ombre que es agorador 24,<br />

ó que se 25 guia por agoros '6 Ó por adevinancias<br />

2,, reciba C. azotes. E si depues<br />

tornare en ello , pierda toda buena testimonia<br />

, é reciba •otros C. azotes.<br />

IV. De los encantadores , provizeros 2/,<br />

e de los que los conseian.<br />

Los proviceros, ó los que 29 fazen caer la<br />

piedra en las viras ó en las mieses 3 °, é los<br />

que fablan con los diablos 3', é les fazen torvar<br />

las voluntades á los omnes é- á las mujeres<br />

, é aquellos que fazen circos 32 de noche<br />

, é fazen sacrificio á los diablos , estos<br />

atales (3 33 que quier que el juez ó so merino<br />

les podiere fallar á provar, fáganles dar á cada<br />

uno CC. azotes, é sennalelos na fronte<br />

34 layda mientre, é tagalos andar por diez<br />

villas 35 en derredor " de la cibdat , que los<br />

15 Camp. agoriadores. Ese. s. aguaradores. Ese. 2. agilerados.<br />

E. R. aguradores. B. R. 2. gruadores.<br />

16 Esc. 3 saber.<br />

17 B. R. I. agoiradores , y así otras veces. Ese. 2.•agiie,<br />

¡adores. Camp. agoriadores.<br />

18 Malp. 2. en el segundo títolo primera á la. B. R.<br />

E. R. y Bex. titol en la primera ley.<br />

1 9 Ese. 3. de la ley.<br />

20 MI. .2. muchos<br />

21 E.vingua. Esc. r. venganza.<br />

22 S. aguoradores.<br />

23 Ese. S. B. aboridos. Esc. 2. alborridos.<br />

24 5.13. y Ese. 2. agaieraclor. Ese. y. agorero.<br />

25 Ese. s. .5 si seque por.<br />

26• S. B. agüeros , ó por adevinanzas. Camp. norias.<br />

Esc. 6. agoyros. R 2. agiieyros. B. R. aguiros.<br />

27 Ere. a. adivinanza s. B. R. 2. devinanzas. .Ese. 6.<br />

adevinancias.<br />

28 Toled. provirieror.... provicieros.<br />

29 Malp. 2. y Ese. s. los que echan la piedra.<br />

3 o IV. B. R. y. y S. B. meses.<br />

3 e 13. R. provizos.<br />

3 2 S. B. y Malp. 2. cercos. B. R. 1. ciertos. Ese. y.<br />

cerco. Bex. cerchos. B. R. a. circo.<br />

33 13. R. 1. hu quier. Ese. s. quier.<br />

34 B. R. s. S. B. 111alp. a. .Esc. 1. 2 ' Y 3. en la<br />

fruente.<br />

3 5 Ese. s. millas. Malp• f. y B. R.<br />

2. islas. Ese. 6.<br />

y Bex. por X. veces.<br />

36 Toled. E. R. Be.v . y B. R. e. aderredor.<br />

Nn 2


1o6<br />

que los vieren sean espantados por la<br />

otros r<br />

pena destos . E porque non ayan poder de<br />

fazer tal cosa dali adelantre, el juez los meta<br />

en algun loar O 2 bivan, é que non puedan<br />

empezer á los otros omnes , ó los enbie<br />

al rey que faga dellos lo que quisiere.<br />

E los que tomaren consejo con ellos reciban<br />

CC. 3 azotes cada uno dellos; ca non deven<br />

seer sin pena los que por semeiable culpa 4<br />

son culpados.<br />

DEL FVERO JVZGO<br />

III. TITOL DE LOS QVE TOLLEN<br />

L De los que fazen abortar las mujeres por<br />

yerbas.<br />

II. Si el omne libre faz la muier libre abortar<br />

por fuerza.<br />

/II. Si la muier libre fiziere abortar otra mujer<br />

libre.<br />

1. De los fue fazen abortar las mujeres<br />

por yervas.<br />

Si algun opine diere yerbas á la mujer "1<br />

porque la faga abortar , ó quel mate el fijo<br />

, el que lo faze deve prender 12 Muerte , é<br />

la mujer que torna yerbas por abortar ; si<br />

es sierva, reciba CG azotes; si es libre, pierda<br />

su dignidad, é sea dada por sierva á quien<br />

mandar el rey.<br />

II. Si el omne libre faze abortar la<br />

mujer libre por forza.<br />

Quien fiere mujer " prennada en alguna<br />

manera ó por alguna ocasion le faze abortar,<br />

si la mujer muriere, aquel prenda muerte<br />

por el omecillio que fizo. E si la muier<br />

abortare , é non oViere ' 4 otro mal , si ambos<br />

eran libres el entine é la mujer , é si el<br />

ninno era formado 1$ dentro, peche C. é L.<br />

sueldos ; é si el ninno non era formado, peche<br />

C. 16 sueldos.<br />

Camp. que los que los oyreri sean.<br />

a .8.R. r. hu vivan.<br />

3 Tolcar. CCC.<br />

4 Esc. 5, colpa.<br />

5 E, R. encantamento 6 por ligamento.<br />

6 Ese. y s. meses.<br />

7 Malp. o. y Esc. r. mal en su cuerpo 6 en lo suyo.<br />

8 Taifa', otrl. Esc, r. como es dicho de soso.<br />

9 s. B. TVELLEN. Malp. 2. DE LOS QVE FACES<br />

ABORTAR A LAS MVGIERES. Erc. r, DE LOS<br />

OVE FACEN LAS MVYERES PREGNADAS<br />

ABORTAR. E. j. DE LOS OVE FACEN ABOR-<br />

TAR A LAS MOGIERES.<br />

JO S. B. los.<br />

QVE NON AYAN PARTO.<br />

De los omnes que; fazen mal d los °mves,<br />

o á las animalias, ó d otras cosas.<br />

Por la ley presente mandamos que todo<br />

omne libre ó siervo que por encantamiento S<br />

ó por 'ligamiento faze mal á los omnes , ó<br />

á las animalias , ó á otras cosas en vinnas,<br />

ó en micsses 6 , ó en campos, ó fiziere cosa<br />

porque fagan morir algun omne, ó seer mudo<br />

, ó quei fagan otro mal 7 ; mandarnos<br />

que todo el diurno reciban en sus cuerpos,<br />

y en todas sus cosas que fizieren á otre<br />

9 A LAS MVIERES<br />

IV. Si el omne libre faze abortar la sierva.<br />

V. Si el siervo faze abollar la mujer libre.<br />

VI. Si el siervo faze abortar la sierva.<br />

VIL De los que matan sus filos en el vientre<br />

, ó depues que son hados.<br />

III. Ley antigua. Si la muier libre fiziere<br />

abortar otra muier libre.<br />

Si alguna mujer libre flziere á alguna muier<br />

libre 17 por fuerza, ó por alguna ocasion,<br />

que pierda el parto , ol fiziere perder algun<br />

miembro , deve sofrir tal pena cuerno el<br />

omne libre assí cuerno dice en la ley de<br />

soso.<br />

IV. Ley antigua. " Si el mane librijaze<br />

abortar la sierva.<br />

El omne libre que faze abortar la sierva<br />

ajena , peche XX. 19 sueldos al sennor de la<br />

sierva.<br />

V. Ley antigua, Si el siervo faze abortar<br />

la muier libre.<br />

Si el Siervo faze la mujer libre abortar, re.i,<br />

Giba CC. azotes , é sea dado por siervo á<br />

aquela mujer 2°.<br />

Malí?. 2. y Ese. r. mugier prennada.<br />

2 B. R. r. apiender. Maly. 2. prenda muerte.<br />

13 Maly. 2. y Es:. 1. niugter libre.<br />

14 Maly. 2. y Ese. r. é -non muriere hin oviere otro<br />

mal , si el que la filió era libre , é el ninno.<br />

i5 Esc. j. enformado.<br />

16 AL L.<br />

i7 B. R. i. libre abortar por forcia. Ese. z. abortar<br />

por fueria.<br />

18 Ley antigua falta en Maly. 2. _y Ese. I.<br />

19 Toled. Camp. y S. B. noventa. Malp. .r . Ese. 1. 5.<br />

XXX. M. C.<br />

20 Mal!. 2. y Etc. r. muier por siempre.


LIBRO VI.<br />

VI., E1 Rey Flavio Scindo.<br />

Si el siervo faze abortar la sierva.<br />

El siervo que faze abortar la sierva ajena,<br />

el 1 sennor - del siervo peche X. sueldos al sennor<br />

de la sierva 5 y el siervo reciba demas 2<br />

CC. azotes.<br />

De los que matan sus filos en el<br />

vientre , ó l'pue,s que son Izados.<br />

Ninguna cosa non es peor 3 de los padres<br />

TITVLO IV.<br />

/07<br />

que non an piadat , é matan sus fijos. E pote<br />

que el pecado destos andes es spendudo<br />

tanto por nuestro regno , que muchos varones<br />

é muchas mujeres son culpados 5 de<br />

tal fecho , por ende defendemus que lo non<br />

fagan , y establezemos que si alguna mujer<br />

libre ó sierva matar su Pio, pues que es nado,<br />

ó ante que sea nado prender ' yerbas por<br />

abortar, O en alguna manera lo afogare 7,<br />

el juez de la tierra s luego que lo sopiere 9<br />

condémpnela por muerte ' u . E si la non quisier<br />

matar, ciéguela " : é si el marido ie<br />

lo mandar fazer, é la 12 sofrier, otra tal pena<br />

deve ayer ".<br />

IV. TITOL DE t4 LOS QVE FAZEN TVERTO Á LAS MVIERES,<br />

I. De muerte 15 de 017111É' libre y del siervo.<br />

II. De los soberbiosos 16 y de sus 17 fechos.<br />

III. Que los que fieren 6 lagar los omnesdeven<br />

metir " su cuerpo á otra tal pena , ó de<br />

se 19 avenir con ellos.<br />

IV. Si algun orine libre retiene por fuerza<br />

ó por tuerto aquel que" va por camino.<br />

V. Que aquel que faze 21 tuerto á otro contra<br />

É DE LAS LAGAS DE LOS OMNES.<br />

I. Ley antigua. De muerte de omne<br />

libre y del siervo.<br />

Si el omne libre fiere á otro omne libre en<br />

qual manera quien en la cabeza 24, sil non sale<br />

sangre 75 si es 26 enchado 27 , peche V. sueldos<br />

: sil ruempe " el cuero 24 , peche X. sueldos<br />

: por " colee que entre fata 35 el hues-<br />

Esa el siervo y el sennor del siervo.<br />

2 M. .Esc. 2.5. y S. B. C.<br />

3 .Malp. 2. y Exc. 1. peor ni mas laida que los,<br />

4 Toled. - despendido tanto y espandido. S. B. clefendu<br />

do tanto y espandudo por. Malp. 2. despenduclo tanto.<br />

.. R. r. despendido é tanto esparguido por. Camp. ye de.<br />

fendudo é tanto desparzudo.<br />

5 B. R. r. Esc. 2. y 5. enculpadas. B. Comp. y<br />

.Alalp. enculpados.<br />

6 S. B. 6 que diera yerbas. B. R. .t. tomar. Ese. .r. y<br />

s. 6 prendiere.<br />

7 B. R. t. y Malp. 2. lo arog la afozare,<br />

8 Malp. 2. y Ese. tierra o fuer este pecado fecho.<br />

9 13. R. 1. y Camp. sobier, , condónela pata muerte.<br />

I o Malp. 2. y Exc. 1. por muerte públicamientre.<br />

Ese. ,,7. de muerte.<br />

Malp . e. y Ese. /..ciéguela dambos los ojos. E si<br />

el alcalde sopiere por cierto que el marido ge lo manda•<br />

fazer , 6 lo sufrier.<br />

2 - B. R. 1. 6 lo sofrier S. B. y Esc. 2. 6 lo sufriere,<br />

Ese. 5 . o lo sopier.<br />

Malp. 2. y Ese. r. ayer , qual la mujer oviere de<br />

prender , mucre, perder los oros..<br />

1 4 Malp. 2. y Ese. r. DE LAS LLAGAS (Ese.<br />

1)E LAS Fi: SUDAS) , L DE FERIR LOS OMNES,<br />

E DE LAS LIVORES. Ese. DE LOS DENVES-<br />

" ET DE LOS AMORTIGVAMIENTOS , ET<br />

DE LOS LIVORES , DE LAS PLAGAS.<br />

2. y Esc. 1. De<br />

las feridas del arma.<br />

1 5<br />

ley que reciba otro tal cuerno fizo.<br />

VI. Que aquel no sea culpado quien flete el<br />

omne que lo quiere ante ferir.<br />

VIL Si el siervo faze tuerto 22 al omite libre.<br />

VIII. Si el mine libre flete otro omne libre.<br />

IX. Si el mune libre flete siervo ajeno.<br />

X. Si el siervo flete omne libre.<br />

Xl. Si el siervo fiere siervo ajeno 23,<br />

SO 32 XX. sueldos: si 3.3 quebrantar huesso, peche<br />

C. sueldos. E si el omne libre esto fizier<br />

al siervo , peche la reatad de (palito es dicho<br />

54 de suso. E si el siervo lo fizier al siervo<br />

, peche la tercia parte de quanto es dicho<br />

de suso , é ciernas reciba 35 C. é L. a-zotes.<br />

E si el siervo lagar 36 omne libre , peche<br />

tanto quanto deve pechar el omne 1i-<br />

t6 S. E. szeperbioros. Esc. 5. 501'rd:osos , y así en<br />

la ley.<br />

17 Malp. 2. y Esc. sus malos Patos, y así en la ley.<br />

1 8 Esc. s, su carpo a otro tal.<br />

29 S. B. 6 détense.<br />

20 ESC. 3 . que se ea su camino.<br />

21 Malp. 2. faze á otro lo que en la ley non es puesto<br />

que reciba , y así en la ley.<br />

2 2 Malp. 24 y Esc. t. tuerto, 6 desosara (Esc. d!SG71.•<br />

l'a) al omne libre , 6 lo denosta.<br />

23 B. R. 1. El Rey Flavio Cilicio. S. B. Ese, 2. 5. y<br />

Comp. El Rey Flavio Scindo.<br />

24 S. B. cabesza , si non salle sangre y<br />

es inchado.<br />

25 Camp. sagne.<br />

26 Toled, y es inchado,<br />

27 B. R. r. incitado. Malp. 2. y Ese. r. luchad() , pethel<br />

por aquella inchazon (Ese. r. inchacion) V. sueldos.<br />

Ese. g, et es sinnalado, peche.<br />

28 Toled. S. B. Ese. 2. g. y Comp. si rompo.<br />

Malp. 2. é sil rompe. B. R. t. se le rompe el cue) ro.<br />

29 Comp. corlo. Ese, s. y 5• cierro.<br />

o Malp. 2. é por golpe que entre fasta al huesso 2 pa=<br />

chef XX. sueldos. B. R. I. por golpe.<br />

3 z S. B. fasta en el.<br />

3 2 Comp. osso.<br />

33 Malp. 2. é si quebranta.<br />

34<br />

Malp, 2. y Ese. r.<br />

es establecido de sus• al libre.<br />

55 2. Etc. r. e. y Camp. ciento.<br />

36 Ese, 5, 'qua...<br />

1. linar.


• si el sennor<br />

bre , que laga siervo aieno 'E<br />

los<br />

no lo quisiere pechar *, dé el<br />

siervo por<br />

livores.<br />

H. De los sobervos 3 é de los sus fechos.<br />

El omne que entra en casa aiena por fuerza<br />

, el cuchelo 4 sacado , 6 con otra arma<br />

qual quiere , é quiere matar el s sennor de<br />

la casa; si este que entra por fuerza prende<br />

muerte , su muerte non deve seer demandada.<br />

E si aquel que entra por fuerza matar<br />

6 omne dentro , mantiniente el mismo<br />

dew morir. E si non fiziere ninguna culpa 7<br />

de muerte , sane el damno que fuere fecho<br />

en la casa segundo cuerno mandaren las leyes.<br />

E si aquel que entra en la casa por<br />

fuerza, robar alguna cosa, peche lo que robó<br />

en X. duplos s : é si non oviere onde lo pagar<br />

9 , sea dado por siervo al sennor de la<br />

cosa. E si non fizier danno en la casa, fin<br />

levar nada , por quanto entró por fuerza<br />

peche X. sueldos et reciba C. azotes '`). E si<br />

non oviere ande los peche", reciba CC. azotes.<br />

E si algun omne libre entró con él en<br />

la casa , non por su mandado , nin por<br />

ayudarle , mas que era su amigo , é le plazie<br />

, cada uno de estos que entraron con él<br />

ayan otra tal pena, é peche el danno assí<br />

cuerno él. E si non ovieren onde lo paguen,<br />

cada uno dellos reciba C,1. azotes 12 . E si vinieren<br />

en su aiudorio ' 3 ; ó lo fizieren por su<br />

mandado , ó con él de so uno , el sennor i4<br />

es tetudo de calendar " el danno é la pena<br />

por todos, é " los otros non deven seer culpados<br />

, que lo fiziéron por mandado del sennor.<br />

E si el siervo entrar en casa- ajena por<br />

fuerza, non lo sabiendo el sennor, reciba CC.<br />

azotes , y entregue lo que tomó ' 7 . E si lo<br />

x Malp. 2.y Etc. r. a jeno, é reciba el siervo LXX. azotes.<br />

Malp. 2. y Etc. 1. pechar, nin facer emienda por su<br />

siervo , dé el siervo al ferido por las livores.<br />

3 Toled. y Ese. a. sobervios. S. B. B. R. a. Esc. 3 . y<br />

Camp. faberbioso.r.<br />

4 13. R. r. cochiello. S. B. y Etc. s. cuychielo.<br />

.7111111. 2. E.Q. y 2. cochiello.<br />

5 Ele. 1. y 3 al sennor.<br />

6 Etc. 1. matar el sennor decosa dentro.<br />

7 Malp. 2. culpa porque merezca muerte.<br />

8 Malp. 2. en III. duplos , é la casa que robó entrega;<br />

é si non. Esc. 1. en XL duplos , é la cosa entreruela.<br />

9 B. R .s. B . Esc. 1. 5: s. y Malp. a. lo pague.<br />

a o Malp. 2. p Ese. 1. azotes antel pueblo.<br />

11 Camp. Ese. 1. g. y s. lo pague.<br />

z a Malp. 2. y Etc. 1. azotes, é non pierdan testimonio<br />

por end. Etc. 2. CCL.<br />

1 3 S. B. aiutorio.<br />

14 Maip. 2. sennor solo.<br />

1 5 M. demandar.<br />

16 111.11p. 2. ca los.<br />

17 Malp. 2. y Etc. r. tornó todo complidarnientre.<br />

18 Malp. 1. á otra tal perra.<br />

1 9 Toled. sandiez.<br />

2.0 S. B. -Mili,. a. y Etc. 2. teme de seer. Etc. .r. temer<br />

de ser.<br />

a I Etc. 1. v 3: se agaurde.<br />

21 Etc. 2. qui feriere O otro en la cabeza , 6 sexmalare.<br />

DEL FVERO JVZGO<br />

sopo el sennor, ,peche por él quanto deve<br />

pechar omne libre , assi cuerno es dicho de<br />

suso.<br />

III. Ley antigua. Que los que fieren<br />

ó lagan los ombres devén meter su<br />

cuerpo d otro " tal , o de se avenir<br />

con ellos.<br />

La muy grand sandez ' 9 de muchos omnes<br />

es de vengar por mayor pena : que mientra<br />

que cada uno teme 2'3 seer penado por lo que<br />

fizier, se guarde 2' mas de mal fazer. Onde<br />

establecemos que cada un omne libre que<br />

tirar 22 á otro por cabellos , ó sennalar en<br />

el rostro ó en el cuerpo con correa 2 3 ó con<br />

palo 24, firiéndolo ó traéndolo 25 villanamientre<br />

26 por fuerza, ó ensuciándolo 27 en lodo,<br />

6 lo tajare 28 en algun lugar , ó le legar 29<br />

por fuerza, ó lo metiere en la cárcel 3°, 6<br />

en ,alguna guarda, ó lo mandare á otro<br />

prender ó legar"; aqueste que esto fizo deve<br />

recebir otra tal pena en su cuerpo, cuerno<br />

él fizo, ó mandó fazer, é dévelo castigar<br />

ademas el juez assí que aquel quien 32 fó ferido,<br />

é recibe 33 el tuerto, si quisiere recibir<br />

emienda daquel que ie lo fizo, reciba tanto<br />

por emienda daquel que ie lo fizo guanto él<br />

asmare el lo mal que recibió. Mas por 34 pa1=mada,<br />

ó por pugnado. 35 , á por coz, ó por<br />

ferida de cabeza , non mandarnos que este<br />

aya otra tal pena corno aquel que lo fizier:<br />

que por ventura si lo fiziere, avírie 36 maior<br />

danno é maior periglo. E si algun omne fizier<br />

algunas destas cosas 37 sin otra laga, por<br />

la palmada reciba X. palos 38 : por punada 6<br />

por coz reciba 39 por emienda XX. palos: he<br />

por ferida de cabeza:, si non oviere 4° sangre<br />

, reciba por emienda XXX. palos 41 . E si<br />

23 S B. correya.<br />

24 Malp. 2. y Ere. palo, con vara , firiéndolo.<br />

25 B.R. r. S. B. Etc. 2. alp. 2.y Toled. tirándolo.<br />

26 Ese. 3. malamient.<br />

27 B. R. esugándolo. Malp. a. y Ese. 1. por fuerza,<br />

6 le cortare alguna cosa de (Esc. .1. de sos miembros) su<br />

cuerpo , 6 lo ensuciare en lodo , ó lo ligare por fuerza,<br />

1> lo metiere,<br />

28 Etc. •yar.<br />

.2 9 Toled. y S. B. ligare.<br />

30 .Malp. 2. y Esr. 1. cárter, 6 en cormas , 6 en alguna<br />

guarda. Camp. cárcere.<br />

3 Toled. y S. B. ligar.. Malp. 2. é ligar.<br />

3 z Toled. y Malp. 2. que fué. B. R. .r. fu.<br />

23 B. R. .r. y S. B. reccbió. Malp. 2. Camp. y Ese. r.<br />

recibió.<br />

24 Etc. 3. por la palmada.<br />

21 S. B. y Malp. 2. punnada.<br />

36 Toled. S. B. B.R. r. Etc. g. y 5 . avrie y. Malp. e.<br />

avrie hi. Etc. r. avernie y.<br />

37 Malp. 2. y Etc. r. cosas á otro orne , non enlaydandol<br />

nengun miembro de sus miembros, por la palmacla<br />

peche X. morvedis (Ese. r. sueldos).<br />

38 Camp. pertegadas , y así despues. -Err. sueldos,,<br />

así despues en lugar de palos.<br />

39 Malp. 2. peche por emienda XX. sueldos.<br />

40 S. B. salliere.<br />

Malp. p. azotes.


aquel quien fizo la desondra, provar que non<br />

vino primeramientre por fazer muerte, nin<br />

L iga 1 ; mas por contienda , que nasció despues<br />

entre ellos , fué fecho aquel mal sin<br />

su grado : por oio 2 sacado peche C. Sueldos<br />

; é si por ventura viere 3 algun poco 4<br />

aquel que es firido en el oio, el que lo firió 5<br />

peche una libra doro al firido. E si el que<br />

es ferido en las narizes , si pierde las narizes<br />

, el que lo firió deve pechar C. sueldos.•<br />

é si las narizes• son cortadas 6 en alguna algun<br />

parte laydanaientre , el iuez le faga<br />

emienda segund que es el laydamiento 7.<br />

E otrosí mandamos guardar del que es firido<br />

en los labros ó en las oreias B . E á quien<br />

fieren en las renes 9 quel fazen corcobado<br />

péchenl C. sueldos por emienda. E quien taia<br />

Ir , ó por ferida faze que non pueda<br />

della fazer provecho, péchele C. sueldos por<br />

emienda. A quien taiaren el pulgar deve ayer<br />

L. sueldos-por emienda: por el otro seguiente<br />

dedo " deve pechar XL. sueldos por emienda:<br />

por el tercero deve pechar XXX. sueldos : por<br />

el quarto XX. sueldos: por el quinto X. ss. Otro<br />

tanto deve ' 3 pechar por los dedos de los piedes<br />

' 4 . Por cada un ' S diente quebrantado '6<br />

deve pechar XII. 17 sueldos A quien crebantaren<br />

pierna ol fazen dela seer coxo, reciba<br />

una libra doro por emienda. E estas cosas dichas<br />

de suso leven seer guardadas entre los<br />

(munes libres Mas si el siervo faze alguna cosa<br />

al omne libre de estas que son de suso dichas,<br />

si lo deslaydare ' 9, deve seer metudo en poder<br />

del omne libre , que faga dél lo que quisiere.<br />

Mas si el omne libre deslayda 2° siervo<br />

ayeno, ó lo fizier deslaydar, si el siervo<br />

era " de vil guisa , peche X. sueldos al sennor<br />

del siervo ; é si el siervo era bueno, peche<br />

X. sueldos al sennor, é damas reciba ciento<br />

azotes. E si el omne libre taia al siervo<br />

LIBRO VI. TITVLO IV.<br />

Nalp.2.y use. r. llaga. B.R.1. jaga.<br />

2 B. R. a. uueyo , y así otras veces.<br />

sacado; á si por vintura vire.<br />

3 Camp. vis.<br />

.Ese. 5. pouco.<br />

5 B. r. S. B. Ese. y Malp. 2. ferió.<br />

6 B. R. 1. Ese. ,;-. y Malp. 2. cortas.<br />

7 S. B. deslaydamiento.<br />

8 Camp. orellas.<br />

9 B. R. renal. Camp. tienes.<br />

ro S. B. corcabado. Malp. 2. y Ese, potroso.<br />

Canip. .Malp. 2. y Ese, r, quien taja mano á<br />

ome libre.<br />

Goxip. dllo.<br />

13 Milp. 2. le deve.<br />

14 B. Es,. r. Malp. E. R. por yoyo<br />

Toled. pies. B. R. 1. y<br />

Ese. piar.<br />

s Desde aquí falta en el Murciano hasta las pa.,<br />

labras por el homecillo de la ley VIII, del tít. siguiente,<br />

y se ha tomado el texto de<br />

16 Etc. 3'. quebrado.<br />

17 Ese. J. X.<br />

28 Mal?. 2. 'Y Esc, r. A quien quebrantaren el carden°,<br />

é entlaquesce (Ese. 1 . enflasqueciere) dello , reciba.<br />

9 B. S. B. cleslaydar,y así otra' tea!. Malp. 2.<br />

deslaydar la cabeza , 6 ge la rayere.<br />

20 Malp. a. y Ese. s. deslayda 6 estema siervo, nene),<br />

01 fiziere deslaydar, peche su sennor (Ese. a. X. ma-<br />

.r.<br />

109<br />

algunos de los miembros , ó ie lo manda<br />

tajar, peche otro tal siervo 22 al sennor del<br />

siervo , é demas reciba CC. azotes. E si el<br />

omne ' 3 franqueado faze alguna cosa dallas,.<br />

que son de suso dichas al omne libre 24,<br />

por que non es egual con él , deve recebir<br />

otro ' S tal en su cuerpo, encino él fizo, é demas<br />

recebir C. azotes 26 . E si el omne libre<br />

lo fiziere al franqueado , peche la tercia par-.<br />

te de quanto es de suso dicho , que deve<br />

pechare el omne libre 27 . Si el siervo deslayda<br />

otro siervo, ol tajar miembro no lo sabiendo<br />

su sennor, reciba en su cuerpo otral tal<br />

qual fino , é demas ciento azotes. Si el siervo<br />

prende " omne libre, ó lo ligar 19 no<br />

lo sabiendo su sennor, reciba CC. azotes; é<br />

si lo fiziere de voluntad de su sennor , el<br />

sennor peche por 3° él otra 31 tal pena, é los<br />

damnos 32 que son contenudos en esta ley<br />

que deve pechar omne libre que fiere otro<br />

omne libre 33 . El omne libre que prendiere<br />

ó ligare siervo aieno sin culpa , peche 11/.<br />

sueldos al sennor del siervo. E si el siervo<br />

ligare 34 otro siervo sin voluntat del sennor,<br />

reciba ciento azotes ; é si lo fiziere de mandado<br />

de su sennor, el sennor peche III. suel<br />

dos al sennor del otro siervo. E si el omne<br />

libre prende siervo aieno, ó lo tiene ligado<br />

35 por un dia , ó por una noche 36, 6 lo<br />

mandare tener á otro , por un dia peche III.<br />

sueldos , é 37 por la noche peche otros tres<br />

sueldos al sennor del siervo. E si lo tovo preso<br />

por muchos Bias sin culpa , por cada un<br />

dia peche 11I. sueldos al sennor del siervo , é<br />

por cada una noche otros tres. Y el omne<br />

libre que fiere siervo ajeno con palo ó con<br />

correa, ó en otra manera por sarna, assi<br />

quel salga " sangre , ó quel faga sennal , por<br />

cada una ferida peche al sennor del siervo<br />

un sueldo ; é si la ferida fuere grande, asaa<br />

t'avis) C. maraveds , ó reciba C. azotes. Ere. 5. delayadar.<br />

Ese. delaydar.<br />

21 S. B. y Ese. 2. era vil , peche.<br />

22 /Ifaily. a. y Ese, 1, siervo en edad , é en cuerpo, é<br />

en precio , demas del siervo al sennor.<br />

23 Esc. 5, y Camp. omne libre franqueado.<br />

14 Afaip. 2. y Ese. a. libre 6 lo deslayda en alguna<br />

cosa de su cuerpo , porque non es egual con a<br />

25 Toled. y Ese. 5 . otra tal pena. 'Crunp. otra tal.<br />

26 Malp. 2. y, Ese. I. azotes , porque fue osado de facer<br />

tuerto á meior que él,<br />

27 Malp. :2. y it.rC, I. libre al libre por ferida 6 por<br />

laydamiento. E si el siervo riere ó deslayda, ó Hala<br />

Otro, siervo ol talare miembro , 6 lo ligare no lo sabiendo<br />

el sennor reciba Cc. (Ese. a. C.) azotes anta<br />

pueblo, E si lo ficier.<br />

28 Ese. a. prisiere.<br />

29 Toled. 6 lo atare. Ese. 5. ripiar.<br />

so Malp. 2. por él , 6 reciba.<br />

Camp. toda la pena.<br />

32 B. R. a. y Camp. é lo demas que le contenido en<br />

esta ley que deve pechar orne libre.<br />

3 3 Malp. 2. libre , e' el siervo estuerea de la pena.<br />

3 4 Te'cd. ligare.<br />

3 5 Malp. a. ligado por fuerza un día é tina noche.<br />

3 6 B. R. r. nueche , y así otras veces.<br />

31 Exc. 3: é por una noche.<br />

3 8 S. B. sana, Malp. Ere. 1. g. y Camp, sala.<br />

t)


o<br />

DEL FUERO<br />

1 que el siervo muera ende , ó que<br />

sea fepor<br />

ende , el iuez deve asa-lar quanto<br />

lile<br />

deve pechar al sennor por tal damno. E si<br />

el siervo fiere á otro siervo , assi cuerno es<br />

de SLISO dicho , el itra asure 2 segund 3 la<br />

Liga et segund el mal quanto deve pechar<br />

al siervo ó á su sennor por él : assí quel faga<br />

4 pechar la meyatat de quanto deve pe-<br />

char omne libre 5 , é demas reciba L. azotes.<br />

E todo lo que diziemos 6 en esta ley 7<br />

mandamos guardar assí en los omnes cuento<br />

en las mulieres 8 . E todo lo que mandamos<br />

catar 9 al iuez dezhnos que lo faga luego ; é<br />

si lo lexare de fazer por amor ó por ruego '°,<br />

é no lo quisier vengar luego, pierda su dignidat<br />

", y el obispo de la tierra y el sennor<br />

le constringa que faga fazer emienda de su<br />

buena al qui non quisiere fazer emienda ni<br />

derecho ; ca razon es que aquel aya danno<br />

de sus cosas quien no quiso fazer derecho por<br />

su grado á aquel que recibiera 12 tuerto.<br />

IV. Flavio Rescindo Rey.<br />

Si algun 071111e retiene por fuerza o por<br />

tuerto al que va su camino.<br />

Si algun omne detoviere por fuerza á aquel<br />

que va su camino , é nol devía nada , por<br />

el tuerto que 13 fizo peche V. 14 sueldos; é si<br />

non oviere onde los pague , reciba L. azotes<br />

; é si fuere su debdor , é non qusiere<br />

pagar de su ' S debda , presentel al iuez de<br />

la tierra sin ningun tuerto quel faga , y el<br />

juez faga lo que fuere derecho: é si el siervo<br />

lo fizier sin voluntad de su sennor , reciba<br />

C. azotes , é si lo fiziere con voluntad<br />

de su sennor, el sennor peche por él quanto<br />

es de susó dicho que deve pechar omne libre.<br />

Ese. 2. 6 enflaqueza.<br />

a Malp. 2. Exc. I. y 3; deve asurar. Can:p. aesme.<br />

3 S B. segundo la laga é segundo la sennal. Malp. 2.<br />

segund la llaga 6 segund la sennal. B. R. n segundo la<br />

lla-ga é segundo la sinnal.<br />

4 Esc. faga dar por emienda al sennor del siervo la<br />

meatad.<br />

5 Malp. 2. libre á libre.<br />

6 Malp. e. establesciemos. S. B. dixiemos. B. R. .r.<br />

clexiemos. Esc. t. establescemos. Catnp. mandamos.<br />

7 Mal?. e. y Esc. r. ley, é en las otras á vista del alcalde<br />

manda/Tos.<br />

8 M.07. 2. y Ese. r. mugieres. E mandamos que lo<br />

faga luego manteniente sin a longamiento. E si lo doxare.<br />

9 S. B. guardar. B. R. r. dezir. Camp. dizer.<br />

lo Malp. 2. ruego , 6 por present , é non. Etc. z. ruego<br />

, 6 por pereza , é non.<br />

11 Malp. e. dignidad del alcaldía. Lic. z. dignidad de<br />

la alcaldía.<br />

JVZGo<br />

V. El Rey Flavio' Rescindo.<br />

Que aquel que faze algun tuerto a otro<br />

contra ley que reciba otro tal cuento<br />

fizo.<br />

Non .es menor culpa de non saber omne<br />

los establecimientos de la ley de lo que es<br />

sabiéndolos, é fazer contra ellos. E por ende<br />

esta blezemos que tod omne. que fiziere mal<br />

á otro , ó fizo daquí adelante , é dize que<br />

non sabia las leyes ' 6 , ó dize que aquel ' 7 mal<br />

que fizo non es tenudo en derecho de las<br />

leyes , é por ende dize que non deve ayer<br />

ninguna pena ; aquel questo faze ó manda<br />

fazer, todo el peligro, é toda la desondra,<br />

é tod el tormento , é todo el damno ig que<br />

fizo á otro , reciba en su cuerpo , é demas<br />

reciba C. azotes, é sea sennalado laydamientre<br />

por desond.ra desí por todos tiempos.<br />

VI. Ley antigua 19 . Que aquel non sea<br />

culpado quien fiere el 9111120 que lo<br />

quiere ante ferir.<br />

Non deve seer culpado 2° el omne que contrasta<br />

á aquel quel quiere ferir por fuerza.<br />

Onde nos mandamos que tod omne que fiere<br />

quiere ferir á otri sin razon , ó con palo,<br />

ó con arma , ó en otra manera , si aquel á<br />

quien él quiere ferir 2 ' lo firiere ante , ó lo<br />

matare , non peche por ende omicilio , ni<br />

aya ninguna pena ; ca mejor 22 es al omne<br />

que mientra que vive que se defienda, que<br />

lexar que lo venguen depues de su muerte.<br />

Y el mune que tira arma contra otri por<br />

sanna , maguer que non lo fiera , solamientre<br />

por aquello que osó fazer, peche X. sueldos<br />

23 á aquel quien quiso ferir.<br />

VII. Si el siervo faze tuerto al omne<br />

libre.<br />

Ningun siervo, maguer que sea bueno, non<br />

deve denostar, ni entenciar 24 , ni contender<br />

12 S.B. recibió. B. R. recebi6. Malp. e. recilai6 el<br />

tuerto.<br />

1 3 B. R, I. que ie fizo. S. B. y Malp. 2. quel.<br />

14 Cainp. X.<br />

15 B. B. r. sua deodá. Ese. 6. pagar sua debda. •<br />

16 Malp. 2.y Ese. r. leyes, é hiere osado de Pacer danno<br />

6 muerte a alguno , ó fuere osado de guisar ó de facer<br />

lo que en las leyes non es contenido.<br />

17 Ese. 6. aquelo que fizo.<br />

18 Malp. 2. y Etc. r. danno , é tod el pecho-, é tod el<br />

enflaquimiento , en qual manera quier quo lo fizo á otri<br />

mande. faccr , reciba.<br />

19 Ley antigua falta en B. R. .r.<br />

20 Malp. 2. N Ese. culpado, nin recibir mal el omne.<br />

21 Ese. 6. firir.<br />

Camp. menor yes al onffic .que naientre que vevier so<br />

defienda , que dexarse matar que lo venguen ole pos 4114<br />

norte.<br />

23 E. R. X. sls, al qui quiso fitir.<br />

24 Ese. ".3% contong-iors


sin razon con omne libre ; é si lo fiziere , reciba<br />

X. 1 azotes. E si el siervo fuere vil, reciba<br />

L. azotes. E si el omne 2 libre, ó noble<br />

ó de grand linage fizo al siervo, ol buscó<br />

tal cosa por que lo denostase , él se deve 3<br />

tornar á sí mismo que 4 non se membró<br />

de su ondra , é por ende recibió lo que demandava.<br />

VIII. Ley antigua. Si el omne libOe<br />

fiere otro omne libre.<br />

Si algun omne libre laga á otro omne libre,<br />

y aquel que es lagado muere luego, el que<br />

lo mató sea penado por el omicilio. E si<br />

aquel ques ferido non muere luego , aquel<br />

que lo firió sea guardado s, ó dé 6 buen fiador<br />

que esté á derecho ; é si escapare el ferido<br />

, el qui lo firió peche XX. sueldos por<br />

la locura que fizo ; é si non oviere onde los<br />

peche , reciba C. azotes, é demas"peche por<br />

la ferida al ferido quanto asiente r el iuez.<br />

IX. Si el omne libre Are siervo aieno.<br />

El omne libre que laga siervo aieno por su<br />

grado, assí 8 quel faze 9 flaco i°, peche por el<br />

otro tal siervo á su sennor ", é tenga el ferido<br />

en su guarda ", é por su despensa fasta<br />

que sea sano 13 . E si non 14 pudiere sanar cedo,<br />

peche por la ferida al sennor quanto as-<br />

LIBRO VI. T/TVLO IV.<br />

vje<br />

I 1 1<br />

mace el iuez "; é si depues pudiere guarir el<br />

siervo , el sennor reciba su siervo ; é aquel<br />

que lo firió peche denlas X. " sueldos por la<br />

locura 17 que fizo.<br />

X. Ley -antigua ". Si el siervo<br />

onine libre.<br />

Si el siervo fiere omne libre sin voluntat de<br />

su sennor, y el omne muere luego, el siervo<br />

sea penado 19 por el omicilio ; é si el ferido<br />

non muere luego , el siervo sea guardado 2c'<br />

é si escapare el ferido ", el siervo reciba CC.<br />

azotes ; é si quisier el sennor, raga emienda<br />

por su siervo quanto mandare el iuez , é si<br />

non quisiere fazer entienda, dé 22 el siervo á<br />

aquel á quien firiera 23 por emienda.<br />

XI. Si el siervo fere siervo acreno.<br />

ere<br />

El siervo que fiere 24 otro siervo , é por la<br />

ferida el ferido enflaquece 25, sin la emienda<br />

que deve fazer por la ferida reciba C. azotes<br />

; é el iuez deve asurar quanto vale menos<br />

el siervo por aquella ferida. E si el sennor<br />

del siervo ferido non quisiere recebir<br />

otra emienda por él , el sennor del siervo<br />

que lo firió dé otro tal siervo como el suyo<br />

26, ó quanto valía ; y el siervo que era<br />

ferido soya 27 so. E otrosí mandamos guardar<br />

de las siervas.<br />

V. TITOL DE LAS 28 MUERTES DE LOS DOMINES.<br />

I. Si algun omne mata 1i otro orine sin so<br />

grado.<br />

II. Si alguno mata el omne , no lo viendo<br />

29.<br />

III. Si el omne mató otro omne por empuxo,<br />

o por alguna ventura.<br />

I Malp. 2. y Esc. r. XL. Ese. 6. C.<br />

2 Malí). 2. oine noble libre.<br />

3 Ese. 6. débese tornar á sua culpa que non.<br />

4 B. R. r. ca él non.<br />

5 Malp. 2. y Esc. f. guardado en la cárcel.<br />

6 Ese. 6. dia.. . estia.<br />

7 Em.a. asignare.<br />

8 B. R. r. 6 se lo faz fraco.<br />

9 Ese. a. y 6. Paga.<br />

5o Ese. 6. flaquezer.<br />

rr Malp. a. y Ese. r. sennor en edad é en precio.<br />

12 Malp. 2.y Esc. r. guarda, é á su costa é por su despensa.<br />

Camp. en sua gasa é per sua despensa.<br />

5 3 Ese. ,5. sanado.<br />

1 4 Malp. 2.y Ese. I. é si bien sanare de sus feridas, peche.<br />

B. R. r. S. B. Ese. 6. y Camp. é si non podier<br />

sanar cedo , peche.<br />

1 5 Malp. 2. y Ese. r. el alcalde , é desí torne lo sano á<br />

su sennor , é el sennor reciba.<br />

36 B. R. r. peche V.<br />

1 7 Ese. y. ferida.<br />

18 Ley antigua falta en el Toled. y Ese. I.<br />

9 Ese. e. muerto.<br />

20 B. R . I. aguardado. Malp. 2. y Esc. I. guardado<br />

en la cancel.<br />

IV. Si el que quiere 3 ') ferir un come", mata<br />

otro.<br />

V. Si algun omne muere en descarpir32.<br />

VI. Si algun omne mata otro por pequenna<br />

ferida.<br />

VII. Si algun 33 017211e mata otro en luego 34.<br />

21 21 y Esr. ferido de muerte.<br />

22 Ese. 6. y Camp. dia.<br />

23 B. R. Esr. o. y 6. á quien ferira por.<br />

Camp. á quien firió por.<br />

24 B. R. 1: siervo ajeno.<br />

25 Malp. Esc. r. enfiaquesce. B. R. fláquece.<br />

26 B. R. o. y Comp. ci so. Ese. ,F ecnno el sierro<br />

suyo.<br />

27 Toled. y .14f p . 2. sea suyo.<br />

28 Toled. y Esr. 4 . DE LAS LLAGAS E DE LAS<br />

MVERTES DE LOS OMNrS.<br />

Crin'. S 73. v B. R. 1.<br />

DE LAS LAGAS. a. TITOLO QViNTO DE<br />

MATAR LOS OMES E DE SVS MVERTES.<br />

29 B. R. r. Esc. 1. S. B. y Malp. 2. 'leyendo. Camp. y<br />

Ese. 6. non lo reendo , y así en la ley.<br />

3o Ese. 3 . queda.<br />

Malp. 2. y Esc. I. orne , é lo yerro, é mata otro, y<br />

así en la ley.<br />

3 2 B. R. 1. y Camp. departir. Malp. a. dexpar.m. Ese. t.<br />

y g. despartir.<br />

Camp. Ese. t. 3 . y S. B. haza estc<br />

93 E. R. I. Malp.<br />

n'In. VI. ponen el sigui ente título: 51 01/ir mat.1<br />

otro de pepteimet j'erida.<br />

34 E. R. y<br />

Camp..yogo. AlcIp. 2. y 1. y U: j91/ 1 '3<br />

Oil vado.<br />

(..)(>


I I 2<br />

Si algun omne mata aquel que tiene en<br />

VIII.<br />

guarda , ó que quiere castigar.<br />

Si algun orine mata el siervo por algu-<br />

IX.<br />

na ventura.<br />

X. Si el 2 siervo mata omne libre por ocasion.<br />

XI.<br />

Si algun mata otro por su grado.<br />

XII. 3 Que el sennor non mate su siervo sin<br />

razon.<br />

XIII. Que el sennor non taie miembro al sier-<br />

vo , nin á la sierva.<br />

XIV. Que todo 017172¢ puede acusar al que faz<br />

I. 6 El Rey Flavio Rescindo.<br />

Si alguna omne mata d otro sin su grado.<br />

Quien mata otro omne sin su grado, nol<br />

conosci2mio 7 , é ninguna málquerencia non<br />

avie contra él, non deve prender 8 muerte<br />

9 segundo que dice nuestro sennor ; que<br />

non es derecho que aquel sea penado ' 6 por<br />

el omicilio ", que non lo fizo por su grado.<br />

II. Flavio Rescindo Rey.<br />

Si algun omne mata d otro no lo viendo.<br />

Si algun omne mata á otro , no lo viendo<br />

12 , ni lo sabiendo , si ante non avia ninguna<br />

enerniztat 13 con él , é no 14 lo mata de<br />

su grado , y esto pudiere mostrar antel<br />

iuez , deve ser quito 23.<br />

III. Si I Ull 01717Ze mata tí otro por<br />

a/b<br />

ellzpuxo , ó por alguna ventura 16.<br />

Quien mata otro omne por ocasion ó por<br />

empuxamiento dota) , ó por caer sobre<br />

él por ocasion, non deve ayer damno, nin<br />

Malp. 2. y Ese. t. 6 lo quiere castigar.<br />

a B. R.. t. S. B. y Malp. 2. Si el ome libre mato ti<br />

siervo por alguna ventura. En estos tres códices la ley<br />

que aquí es VIII. es IX., y la que aquí es IX. es XI.<br />

En los denlas nómeros hasta el fin tienen estos códices<br />

de consiguiente notable variedad.<br />

3 Ese. t. y Malp. t. Qur el sennor non mate su siervo<br />

sin mandado del alcalde, 6 ti el libre mata al otro libre<br />

sal romo él , y así en la ley.<br />

4 Ese. 4. fuer. Esc. t y 2. fuie.<br />

5 Malp. 2. mata á otro siervo por ocasion.<br />

6 B. R. 1. El Rey Flavio Don Cindo. S. B.<br />

Flavio Cindo.<br />

El Rey<br />

Malp. 2. El Rey Don Flavio Scindo.<br />

7 Etc. 6. conuciendo. S. B. cognoscendo. Ese. I.<br />

nosciendo. Camp. cog-<br />

connuzendo.<br />

8 B. R. o. aprender.<br />

9 Etc. 6. B. R. r. y Camp. 'norte.<br />

so,1T,Ip. r.


LIBRO VI.<br />

paz entre algunos' omnes que lidiaban 1 , é<br />

prende , 37* muerte , é aquel que lo mató pudiere<br />

2 provar por so iuramiento por<br />

buenos testigos 3, é muchos, que lo non quiso<br />

ferir ni matar por su grado , peche 4<br />

una libra doro á sos parientes del muerto 5,<br />

por que lo non quiso ferir, ni matar 6 ; é<br />

otrosí sil fizieren laga 7 alguna en esta manera<br />

, peche la tercia parte 9 que es dicho<br />

: ca la muerte daquel non deve seer<br />

sin venganza, el qual vino por dar lo paz.<br />

VI. Si algun opine mata cí otro por 11 pequenna<br />

ferida.<br />

Quien fiere omne con coz, ó con punno, ó<br />

en otra tal manera, por le fazer desondra 12,<br />

sil mata ' 3 deve seer penado por el omizilio.<br />

VII. Si algun omne mata á otro en 14<br />

iuego.<br />

Si algun omne por poco seso 15, ó trebejando<br />

alanzó ' 7 piedra, ó alguna cosa o "<br />

estevan muchos omnes aiuntados, é feriere<br />

algun omne ó lo matare " ; si se pudiere<br />

purgar por su sacramiento, ó por testigos 2°,<br />

que non avia voluntad de lo ferir, nin de<br />

le fazer mal , non sea tenudo del omizilio<br />

dar, nin deve morir ni perder por ende<br />

su buena fama , ca non lo mató por su<br />

grado ; mas porque lo firió loca mientre,<br />

é non se guardó de ocasion , peche una libra<br />

doro á los parientes del muerto, é reciba<br />

L. azotes 21.<br />

VIII. Si algun omne mata aquel que tiene<br />

en guarda",6 23 quel quiere castigar.<br />

Si el maestro 24 que 25 castiga su diciplo 26 lo-<br />

i S. B. y Etc. 4. lidian. B. R. r. Tediaban.<br />

Camp. Esc. J. y B. R. 2. podier.<br />

3 Bc. •. por bonos testigos, é muchos. Camp. testiguas.<br />

4 Etc. .r. y Malp. 2. esto fecho , peche.<br />

5 Camp. morro.<br />

6 .1I1alp. 2. y Ese. .r. matar, é sea quito del omecillo.<br />

7 Malp. 2. llaga. B. R. 2. zaga. Comp. ferida. Ese. 4.<br />

llaga en alguna manera.<br />

Malp. 2. y Ese. r. manera, é non moriere, peche.<br />

9 Malp. 2. del emienda que es dicha en los que floren<br />

de su grado. B. R. g y Esc. 4. la tercia parte desto<br />

que es. B. R. 2. Etc. J. y 6. desto que es de suso<br />

dicho.<br />

lo Comp. meter paz.<br />

ir Ese. 6. B. R. a. y Camp. de pequenno.<br />

1 2 Malp. 2. desondra 6 mal. Ese. r. desonrra 6 mal,<br />

13 Esc. 4 . sil matare.<br />

14 Toled. en juego. B. R. 2. Camp. y Ese. 6. en Togo.<br />

Malp. a. en iuego 6 sin SU grado.<br />

1 5 Etc. y Malp. 2. seso , non Se guardando , trebejando<br />

con algun otro.<br />

Camp. trobellan do. Ese. J. ó iogando 6 trobellando.<br />

17 B. R. r. y Carnp. alanza. Ese. .r. y J. alanzando.<br />

18 B. R. y Camp.hu estaban.<br />

19 Malp. 2. matare a su ora. Exc. r. matar á so hora.<br />

20 Esc. r. y Malp. .2. testigos buenos. Comp. testiguas.<br />

21 Malp. 2. atores por castigo.<br />

TI.TVLO V.<br />

carnientre 27, si por ventura muere daquellas<br />

feridas; ó el padron mata á aquel que<br />

aiuda por ocasion, ó el sennor mata el mancebo<br />

que lo sirve 29 ; si el maestro ó el<br />

padron, ó el sennor no lo fizo por ninguna<br />

malquerencia , ni por ningun odio, non<br />

deve seer penado 3 ° ni desfamado por el<br />

omezilio : ca assi cuerno dize la sancta escriptura<br />

: Mal aventurado es 3 ' qui non quiere<br />

32 disciplina.<br />

IX. Si algun omne 33 mata el siervo por<br />

alguna ventura.<br />

Si el omne libre non por su grado 34 mas<br />

por ocasion mata siervo areno, deve pechar<br />

al sennor del siervo la meatad de quanto<br />

es de suso dicho , que deve pechar por omne<br />

35 libre, que mata 36 por ocasion.<br />

X. Ley antigua. Si el siervo mata á<br />

omne libre por ocasion.<br />

El siervo que mata omne libre non por<br />

su grado mas por ocasion, peche 37 la meatad<br />

de quanto es de suso dicho de los que<br />

matan los onines libres por ocasion : é si<br />

el sennor non quisiere fazer emienda 38 por<br />

el siervo , del el siervo por el omezillio 39.<br />

XI. 4° El Rey Flavio Rescindo.<br />

Si algun omne mata á otro por su<br />

grado.<br />

Todo<br />

do , é<br />

por el<br />

omne que mata á otro por su granon<br />

por ocasion , deve seer penado<br />

omezillio.<br />

2 2 Ese. 3. 6 en con:leida'.<br />

23 Malp. 2. y Carnp. é lo quier. S. B. y Esc. 4. Oi quier.<br />

I3. R. o. 6 lo quier.<br />

2.4 Comp. mestro. B. R. 2. maestre.<br />

25 que falta en el Esc. r.<br />

26 Malp. 2. su desciplo. B. R. sos disciptdos. Camp.<br />

sos discipolos. Ese. J. su discipulo.<br />

37 Etc. a. non Iocamientre.<br />

a8 Etc. mancebo , 6 á su siervo que.<br />

.29 B. R. r. Comp. Esc. J. y S.B. sierve. Mo,p. 2.<br />

quel sirve , 6 á su siervo ; si el.<br />

3o Toled. non debe seer penado por el °n'edil°. S. B.<br />

penado ni difamado. Malp. 2. penado nin defilnado.<br />

Etc. 4. enfamado.<br />

qt S. B. Etc. 2. y 4 . es aquel que. B. R. r. ye quien.<br />

Etc...5'. es quien non. B.R. 2. el omne que. M. que non.<br />

32 Comp. quiere ayer. Ese. 6. quien non quier<br />

plinas.<br />

33 Ese. 6. omne libre.<br />

34 Malí). 2. grado nin por su voluntad. Ese. r. nin por<br />

voluntad.<br />

3 5 Etc. 1 . 2.y 4 . por el omne. a-. pechar el que<br />

mata omiso libre por ocasion.<br />

6 B. R Cvnp. matan.<br />

27 Esc. I. peche so sennor.<br />

3 8 B. R. 2. Comp. 9 ' Ese. 6. enmenda.<br />

39 Malp. 2. omeeitto á los parientes del muerte.<br />

40 P. R. 1 . Ley antigua.<br />

00 2<br />

3


114<br />

XII. El Rey Egica.<br />

el sennor non mate su siervo sin razon.<br />

Que<br />

Si el omne que faze algun pecado ó lo<br />

consció 2, non deve seer sin perla ; mucho<br />

mas aquel non deve seer 3 sin pena<br />

qui faz el omezillio por su crueldad 4 . E<br />

porque los sennores matan los siervos muchas<br />

veces por crueldad en ante que los<br />

siervos sean condempnados 5 de algun. pecado<br />

; por end les queremos toller esta licencia<br />

6 á los sennores que lo non fagan,<br />

by establecernos por esta ley que ningun 7<br />

sennor , nin ninguna sennora non mate<br />

su siervo , nin su sierva si non por<br />

mandado del iuez, por pecado que fiziesse<br />

el siervo publicamientre. Mas si el siervo<br />

ó la sierva fizier tal pecado porque deva<br />

prender muerte 9 , mantiniente su sennor<br />

de él , ó aquel que lo quisier acusar,<br />

dígalo al juez de aquella tierra, ó á i° aquel<br />

sennor : é pues " que lo dixiere , si el pecado<br />

fuere mostrado, el siervo prenda muerte<br />

por el iuez 6 por . su sennor en tal manera<br />

, que si el iuez lo quisier justiciar de<br />

muerte , meta en " su escripto aquelo por<br />

quel ' 3 condcmpna. E si el sennor lo quisiere<br />

fer " matar, ó lo quisier guardar de muerte,<br />

sea en su poder. E si el siervo ó la sierva por<br />

muy mal osamiento , contrastando ' 5 á so<br />

sennor , si lo firiere con arma , ó con piedra,<br />

ó con otra cosa, ó asmar ' 6 de lo ferir,<br />

y el sennor se quier defender, ó se en aquela<br />

sanna luego matar el siervo ó la sierva<br />

, non deve ser temido del omezilio , se<br />

aquelo puede seer provado por testimonios<br />

s Aup. y Efe. f. pecado , 6 es aparcero en el mal<br />

consejo , non debe seer.<br />

2 Ese. y. conseja,<br />

3 Malp. 2. y Esc. r. estorcer.<br />

4 Moly. 2. y Ese. 1. crueldad. Mas pues qué entendí-,<br />

mos que muchos sennores é muchas sennoras peccadrices<br />

se antuvian á matar su siervos ante que sean condempnados<br />

dalgun pecado ; por ende. S. B. Ese.<br />

y B. R. r. crueldat. M. y 2. qui faz el omezillio<br />

por su crueldad en ante que los siervos.<br />

5 Esc. J. penados.<br />

6 Malp. 11. y Ese. 2. atrevencía. Ese. 4. esta licencia<br />

á los sennores hy establecemos.<br />

7 Toled. que nengun sennor non mate.<br />

Maip . 2. y Ese. r. sennora , sea qui quiere.<br />

9 Mo.p. .2. muerte , é matare el sennor 6 la sennoret<br />

al siervo 6 á la sierva, ó lo mandaren matar por grand<br />

pecado que aya fecho , é lo sopiere el alcalde , el alcalde<br />

apremie al sennor 6 á la sennora que vengan al iuycio<br />

por firmar por testimonio de siervos é de siervas , 6 por<br />

sus yuras que ellos fi.zieran tan grand pecado por que<br />

mereciéron muerte. E tod aquel que se treviese (Esc. 1.<br />

atreviese) á matar su siervo 6 su sierva con su mala voluntad,<br />

él por sí, 6 lo mandare á otro facer sin pecado,<br />

peche por su atrevencia al tesoro del rey una libra doro:<br />

é desi atine} fecho que lizo le sea infamia (Ese. enfulla)<br />

é verguenza durable que nunqua mas pueda testimoniar<br />

en nenguna cosa por toda su vida. E quien mata<br />

siervo.<br />

so E. R. 6 al sennor.<br />

S. B. depues. Ese , 2. 'V et despees.<br />

Esc. 3, meta en escrip'to. B. R. 3, meta en scripto,<br />

DEL FVERO JVZGO<br />

de los siervos é de las siervas que estavan<br />

delante, é por el sacramiento del sennor quel<br />

mató. Mas se el sennor ó la sennora matare<br />

so siervo ó so sierva por crueldad , si<br />

non fueren condempnados por 17 el iuez, el<br />

que lo matar , por la locura que feto deve<br />

seer echado fuera de la tierra por siempre<br />

, é deven ayer ,la su buena los mas propincos<br />

de su linage. E quien mata siervo<br />

aieno ó sierva ajena por su grado , ó<br />

manda que lo maten , peche otros dos tales<br />

siervos ó dos ' siervas al sennor del siervo<br />

ó de la sierva muerta "; y el que lo<br />

mató sea echado de la tierra , assi cuerno<br />

es dicho de suso. Mas si algun omne fiere<br />

'° su siervo 22, ó otro aieno, porquel dize<br />

algun denuesto 22, ol faze algun despecho<br />

23 ó porque lo quede castigar ; si<br />

lo mata, sí se pudiere salvar 24, por testigos,<br />

ó por so sacramiento, que lo non quiso<br />

matar, non deve sofrir la pena desta<br />

ley. E si el siervo ó la sierva 25 dize que mató<br />

algun omne por mandado" é por consejo<br />

de su sennor , é pudier mostrar que<br />

so sennor lo fizo fazer aquello por que lo<br />

tormentaba ; el siervo ó la sierva que esto<br />

fizeren , deven recibir C. azotes , é ser sennalados.<br />

E si el sennor jurar que lo non<br />

mandó fazer, non haya la pena desta ley,<br />

y el siervo que mató á so companero 37 sea<br />

en poder del sennor , que faga del lo que<br />

quisiere. E si el siervo mata siervo aieno, el<br />

sennor lo deve dar por el omezilio ze á aquel<br />

cuyo siervo ó cuya sierva mató. E si algun<br />

29 ladron ó robador 3° matar otro en casa<br />

ó en camino 3r , luego deve seer penado<br />

por el omezilio. E por que 32 el que manda,<br />

al B. R. 3. porquel justician.<br />

14 Toled. y Ese. y. facer. B. R. n y Comp. si Cl sennor<br />

lo quisiere matar.<br />

Camp. contrastar á so sennor, 6 si lo ferir.<br />

z6 Ese. 4. asmare ferir.<br />

17 Toled. antel juez.<br />

x 8 B. R. .r. y Comp. dual.<br />

19 Malp. 2. y Ese. r. sierva muerta. Mas sí.<br />

zo Ese. J. feriare. P. R. y. ferire. Ese. 6. fere,.<br />

2r Malp. 2. y Ese. 1. siervo ó su sierva, queriéndolos<br />

castigar, ó otro siervo ageno.<br />

2<br />

Camp. Ca Esc. 6. y B. R. 2, denosto.<br />

23 Ese. y. enoio. Malí,. 2. y Ese. 1. despecho, é mu@re<br />

daquellas feridas , si se pudier salvar.<br />

24 111. salvar que lo non quiso matar.<br />

25 Malp. 2. y Ese. sierva obedeciendo á sus sennores,<br />

ficieren muerte en algun siervo de sus companneros<br />

6 en otro omne qualquier, , é seyendo metidos á tormentos<br />

dixiere que mató algun omne por mandado.<br />

26 B. R. 2. y Comp. 6 por.<br />

27 Malp. 2. y Etc. r. conlpannero 6 á otro qualquien<br />

28 B. R. .r. por el muerto.<br />

29 Malp. 2. y Esc. r. Si algun °infle libre robador.<br />

so B. R. I. arrobador.<br />

3 1 Can:p. camio. Malp. 2. en camino por le robar lo<br />

suyo luego.<br />

o. Mas porque es mas enculpado aquel que lo<br />

manda fuer , é lo guisa, que aquel que lo obedesce, é lo<br />

face de fecho, establescemos. Ese. r. Mas porque es mas<br />

culpado aquel que lo mandó del fecho que aquel que lizo<br />

su mandado,<br />


LIBRO VI-<br />

conseia fazer omezilio es mas enculpado'<br />

que aquel que lo faze de fecho , por ende<br />

establecemos specialmientre, que sin aquelloo<br />

que es de suso dicho de los siervos 2,<br />

si el siervo dize que so sennor le mandó<br />

matar omne libre ó mujer libre , ó siervo<br />

aieno ó sierva ajena, esto manifestare el<br />

siervo antel iuez ; si o non pudiere mostrar<br />

por otros testimonios, el siervo non deve<br />

seer creydo 3 contra sus sennores. Mas los<br />

sennores se deven luego salvar antel iuez<br />

por su sacramiento 4 de tal fecho ; é los<br />

siervos que fizieren 5 el omezillio , 6 deven<br />

ser penados por ello , é 7 ser dados en<br />

poder de los parientes del muerto, que fagan<br />

dellos lo que quisieren. E si los sennores<br />

non se pudieren salvar por su sacramiento,<br />

el siervo, que fizo el omezillio 9,<br />

deve recibir CC. azotes, é seer sennalado<br />

lada mientre Lo : é los sennores que lo mandaron<br />

fazer deven seer descabezados ". Y el<br />

otnne libre que conseia " con otro de fazer<br />

omezillio , aquellos quel diéron alguna ferida<br />

, ol mataron , deven recibir muerte , é<br />

aquellos que lo conseiáron, maguera 3 non<br />

fueron 14 con él, reciba cada uno CC. azotes<br />

por el consejo ' 5 que diéron , é sean sennalados<br />

" , é den cada uno dellos L. sueldos<br />

á los parientes del muerto ; é. si non<br />

ovieren onde los paguen , sean siervos de<br />

los parientes del muerto ".<br />

XIII. " Que el sennor non taie miembro<br />

19 al siervo 6 2° á la sierva.<br />

Nos 2' que amamos los bienes, que fiziéron<br />

TI TVLO'<br />

los nuestros antecessores fallamos " , que<br />

esta ley fué fecha con derecho , é es desfecha<br />

con gran tuerto. E por ende que los<br />

frenos non sean alargados á los malos 23 fechos<br />

5 en el nombre del nuestro sennor Yo<br />

rey 24 Don Flavio Egica quiero SS poner esta<br />

ley de cabo por aquellas mismas palabras 26,<br />

é por esa misma sentencia 27, que la bajera<br />

ante el príncipe nuestro antecesor, é la ley<br />

compieza assí : En la ley de suso tollemos<br />

la crueldad de los sennores contra los<br />

siervos, é que non desfagan la forma " que<br />

Dios fizo , guando se asannaban '9 contra<br />

ellos, é que non les tuelan 3° los cuerpos. Por<br />

ende establecemos que ningun sennor, nin<br />

ninguna sennora sin inicio 3', ó sin 32 yerro<br />

manifesto non tale á su siervo, nin á su sierva<br />

ruano , nin nariz , nin labros 33, nin lengua<br />

34, fin oreja 35 , nin pie 36, nin le saque<br />

oio " , nin le taje nenguno de sus miembros,<br />

nin ge lo mande tajar 3' : é si lo fiziere, sea<br />

desterrado de la tierra por tres annos por<br />

el obispo en cuya 39 tierra es , 6 en cuya 4í<br />

tierra fazel 41 tuerto, é toda su buena ayas<br />

sos fiios , que non fuéron parcioneros 42 de<br />

aquel tuerto , el 43 guarden al padre fasta<br />

quél torne en la tierra. E si fiios non oviere<br />

legítimos , el juez mande á los otros parientes,<br />

que la guarden , é quel respondan della<br />

guando tornare en la tierra ; é si aquel que<br />

es desterrado non oviere nengun 44 pariente,<br />

el juez mismo le deve guardar su buena, é<br />

responderle della guando venier 45 en la<br />

tierra.<br />

Ese. 2. B. R. 2. y Camp. culpado.<br />

Camp. nembro.<br />

2 Malp. 2. y Esc. siervos , que si el sennor (5 la 20 Ese. 3 . ni, Camp. nen.<br />

sennora mandare á su siervo 6 á su sierva matar á al- 22 B. R. I. Esc. 4 . y S. B.<br />

gun omne libre , é el siervo depues que la cosa fuese 12 B. R. 1. axamos. Ere. 6.<br />

pesquericla , dice que su sennor,<br />

13. R. a. filiamos.<br />

3 B. R. 1. cirdo. Camp. creudo.<br />

23 S. B. á los malfechos.<br />

4 B. R. r. y S. B. sagramiento. Malp. 2. y Ese. sa- 24 M. Ese. 2. Toled. B. R. I. y S. B. yo el Rey<br />

gramentos que son salvos de tal fecho.<br />

Don Flavio é Don Egica queremos.<br />

5 Malp. connocieren.<br />

25 Esc. G. querernos.<br />

6 Malí,. 2. ó deben. .. . 6 seer dados.<br />

26 S..13. y Esc. 6. parabras. paravlas.<br />

7 Ese. 1. y 3: 6.<br />

27 Eec. 6. sentenza.<br />

8 Malp. 2. y Ese. z. quisieren. B. R. ji los sennora 2 8 B. R. la ley.<br />

Se pudieren salvar.<br />

29 Esc I. y 5. se asannan. Ese. 6. guando asannan con<br />

9 Malp. 2. y Ese. omecillo , ó lo consentió al sen- ellos. 3o 1,01,<br />

d. B. r. y S. tuelgan. Ese. r. 2. y 6. tosor<br />

, debe.<br />

ro Toled. layadamientre.<br />

yan. Camp. tollan. B. R. 2. tolsan.<br />

t t Camp. encabezados. Malp. 2. y Ese. r. descabeza- 31 S. B. y Malp. 1. sin indicio. Camp. sen vicio. Ese. 2.<br />

dos , porque enrizaron sus siervos á matar sus eguales. Sin juicio 6 sin otro mal manifiesto.<br />

E los omnes libres que conseian de fazer =edil ° (Ese. r. 3 2 ESC. 2. sin otro mal manifiesto.<br />

ornecilios , é los cumplen) en otro, todos aquellos quel 3g Bex. mano, ní nariz, nen bezos, nen lingua, ni °sep.<br />

dieren alguna ferida ol mataren.<br />

Camp. y Ese. 6. beizos.<br />

12 Esc. 3. que se conseia.<br />

34 B. R. 1. nen lingua , nen pia.... nen le saque cuero.<br />

/ 3 Be c. magan non foron.<br />

35 Camp. orella. B. R. r. oree.<br />

14 Malp. 2. non fueren con él al ferir nin al matar, 36 B. R. r. y Esc. pia.<br />

reciba. Ese. 3 ferieron. R. 3. feriron. 13. R. e. en él. 37 Camp. olio.<br />

15 Malp. 2. y ESC. I. consejo malo.<br />

3 8 Esc. g'. tirar.<br />

i6 B. R. asinalados. Malp. 2. sennalados laydamien- 39 B. R. .r. en qual tierra ia , 6 en qual fazel tuerto,<br />

tre<br />

s é pierdan testimonio , é de cada uno.<br />

4o Toled. y Err. 1.<br />

en cuyo lagar. M. en cuya fazel.<br />

17 Malp. 2, muerto mientre vivan.<br />

41 Ese. 3. fizier.<br />

18 Esta ley XIII. falta en Malp. a. ; y Laxo este 4 2 B. R. r. finon partidos.<br />

número está la que aquí es XIV., y siguen las dunas<br />

baso de este &den.<br />

19 B. R. memoro. Ese. 3 . nebrk. Esc. 6. nionkro.<br />

Ese. 6. Los que.<br />

°seamos. Camp. aliamos,<br />

parcinerozu<br />

43 .17:sr. S. é la guarden.<br />

44 Ese. algun.<br />

45 Camp. tornar.<br />

zis


16<br />

XIV. El Rey Don Rescindo.<br />

Que todo alune puede acusar al que faz<br />

nengun r omne non quiere 2 acusar al que<br />

faz omecillio , el iuez mismo , depues 3 que<br />

lo sopiere , lo deve prender , é penar cuemo<br />

merece ; ca non deve dexar 4 á vengallo<br />

por no ser 5 alguno quel acuse 6, ó por<br />

algun enganno por ventura que feziéron entre<br />

sí. Mas la mugier puede acusar 7 el que<br />

mató su marido , ó quel fizo otro mal. E<br />

otrosí el marido puede acusar al que mató<br />

su mugier 8, y el iuez deve penar aquel<br />

á quien fuere provado el omezillio segundo<br />

cuerno manda la ley 9 . Assi que, si el marido,<br />

ó la mugier murieren '" ante que el pleyto<br />

sea provado ", sos filos é sos parientes,<br />

que deven ayer su buena, pueden acusar<br />

al que fizo el omezillio ' 2 , assi cuerno los padres.<br />

E non es derecho que los filos , ni los<br />

parientes ' 3 ayan la buena si non acusaren el<br />

omezillio. E si el iuez , pues que ge lo mostraren,<br />

non quisier vengar el omezillio , ó<br />

lo porlongar 14, pues que el rey lo sopiere<br />

' 5, sepa 16 bien por verdad, que 17 el rey<br />

fará pechar la meatad del omezillio que es<br />

CL. sueldos á aquel que lo demanda , por<br />

que non quiso vengar el omezillio del muerto<br />

, é la bona ' daquel, quien fizo el ornezillio<br />

, non mandamos que nenguno la tome<br />

fasta que sea iudgado " si lo fizo.<br />

XV. Que los parientes e los estrannos<br />

pueden acusar al que jaze omezillio.<br />

Pues que los omnes que fazen los otros<br />

a B. R. 3. Si algun omne.<br />

2 B. R. 2. y Ese. 6. quisier.<br />

Tafel. y Etc. 6. pues.<br />

4 Malp. 2. de tardar de vengarlo. Etc. r. de tardar de<br />

lo vengar.<br />

5 B. R. 5. seer ninguno que.<br />

6 S. B. Ese. 2. 4. y 6. acuse por. Malp. 2. y Ese. r.<br />

acuse. Mas la mugier.<br />

7 Malí,. 2. acusar é demandar al. B. R. 2. Esc. 6. y<br />

Camp. al que.<br />

8 Malp. 2. y Ese. r. mugier, ol fizo algun mal.<br />

9 Maip. ". y Ese. e. la ley. E mandarnos que ella por él<br />

é él por ella acusen al omicero , é reciban venganza segund<br />

que fbere el pecado así cuerno la ley manda. Asíque.<br />

lo Etc. 6. moriren. Camp. morren.<br />

Malp. 2. y Ese. 1. probado é acabado.<br />

12 S. B. tate omecilio.<br />

1 3 Ese. 6. parentes.<br />

ni. S. B. porlongare. B. R. r. pelongar.<br />

Esc. r. Malp. o. y<br />

perlongare , sabiéndolo por verdad , pues que.<br />

15 Esc. 6. soper.<br />

26 B. R. r. y Camp. Baba. Esc. 6. sabea.<br />

z ? Malp. 2. que pechara la ineetad. B. R.<br />

fuá pechar. 2. y 3. le<br />

Ese. 2. que deve dar el omecilio.<br />

28 B. r. Camp, S. B. y Etc. 6.<br />

1 9<br />

la pena.<br />

Tole.l. fasta que sea acusado el que lo fizo.<br />

S. B. Malp. B. R. r.<br />

2. Esc. x. 2. y 4. fasta<br />

fizo. Etc. 6.<br />

que sea vengado si lo<br />

provado.<br />

20 Camp. ca toreo sería si dexásemos,<br />

Malp. 2. y S. B. serie.<br />

22 Teled. orneceilo , .3) ají otras l'es:v.<br />

DEL FVERO JVZGO<br />

pecados , deven seer penados por las leyes,<br />

assi cuerno merecen, tuerto 2° seria 21 que<br />

dexasemos de penar los que fazen el ornezillio<br />

22 , los quales manda 23 el príncipe<br />

que sean 24 mas penados. Doncas 25 por tal<br />

que aquel, que faze omezillio, non pueda<br />

escapar sin pena , é que ningun omne<br />

no lo deva 26 escusar , ni encobrir , primera<br />

mientre mandamos á los parientes mas<br />

propincos del muerto que puedan acusar<br />

aqnel , quien fizo el omezillio ; é si por ventura<br />

aquellos no lo quisieren acusar, ó tardaren<br />

por lo fazer , dalli adelantre todos<br />

los otros parientes lo pueden acusar , é los<br />

otros estrannos ; é aquel quien quisiere escusar<br />

27 por algun enganno , ó defender al<br />

quien fizo el omezillio 28, todo aquello que el<br />

deve ayer por lo defender péchelo en duplo<br />

á aquel que lo acusava , ca el omezi-<br />

Hiero " nunca puede seer bien seguro guando<br />

sopiere que todo omne lo puede acusar 3°.<br />

XVI. Si el omne que faze omezillio<br />

fue 3' a' la iglesia.<br />

Non 32 nos remembramos 33, que fasta 34 en<br />

esaquí pusiesemos " penas de muchas maneras<br />

36 daquellos 37 que fazen los omezillios<br />

38 , segundo " cuerno el fecho de cada<br />

uno merecia 4°. Mas porque 4 ' aquellos que<br />

fazen este pecado, quanto mayor voluntad<br />

an de lo fazer, tanto mas fallan razones por<br />

que puedan escapar , é fuyen 42 á las iglesias<br />

de Dios , que los defendan, y ellos non<br />

dubdaron de fazer el pecado contral mandado<br />

de Dios, 4 3 porque tal pecado non deve<br />

seer sin pena , ca mata las almas , é faze<br />

á los omnes muchas veces" fazer peor 45 : por<br />

23 B. R. r. mandarnos al príncipe. Camp. mandamos<br />

que sean. Malp. 2. manda el príncipe. B. R. 2. mandamos<br />

los príncipes.<br />

24 S. B. sean penados.<br />

25 Toled. B. R. r. y Camp. Por ende. Malp. 2. Onde.<br />

Camp. Por ente.<br />

26 S. B. Exc. 2. y 4. pueda. Ese. 6. poda. Esc. 3.<br />

non la.<br />

27 B. R. Camp. Etc. 2. 3. 4. y 6. acusar.<br />

28 .Malp. 2. y Ese. 1. el omecillo , 6 mostrare que lo<br />

quiere amparar (Esc. z. mamparas) por algun don , todo.<br />

29 Toled. Malp. 2. y Ese. 3. omicero. S B. omeciero.<br />

Esc. x. y 2. omiciero.<br />

3o Malp. 2. y Ese. r. acusar, é que non se puede amparar<br />

de quienquier quel acuse. Esc. 2- bien acusar.<br />

Esc. 6. fusre. B. R. 2. Esc.<br />

y 2. fuye.<br />

22 B. R. r. Malp. 2. Ese. r. y 6. Nos nos.<br />

33 Esc. 5. olvidamos. B. R. j. desmembramos. Bes. re.<br />

nembramos.<br />

34 Exc. 6. atanes aquí.<br />

25 B. R. r. y Esc. 6. posiemos. Bes. pusimos.<br />

36 B. R. r. guisas.<br />

87 Malp. 2. a aquellos.<br />

28 Malp. 2. y Exc. r. omecillios é los fechízos.<br />

39 S. B. segundo el fecho.<br />

40 Malp. 2. merecie. S. B. merezca. Ese. 6. meresca.<br />

41 M. Malí,. 1. y Bes. Mas por aquellos que.<br />

42 B. R. r. y Bes. fi/en. Camp. fuyen.<br />

43 Ese. 1. ct porque.<br />

44 Esc. S. que faltan peor.<br />

45 S. B. peior.


LIBRO VI.<br />

ende fazemos esta ley que vala por siempre,<br />

que pues la ley manda que á aquel que faze<br />

el omezillio , ó el mal fecho de su voluntad<br />

, nenguna escusacion , nin nengun<br />

poder 2 non 3 vala. Mas si fuyer 4 al altar,<br />

el omne quel quiere prender, no lo deve<br />

ende a tirar 5 sin mandado de los sacerdotes.<br />

Mas depues que fuere dicho al sacerdote<br />

, é jurar 6 que aquel , que fuyó á la<br />

iglesia , es condempnado de muerte por el<br />

pecado que fizo , el sacerdote tirel del altar<br />

, y echelo 7 fuera de la iglesia : y estonze<br />

aquel, que andaba 8 en pos él, lo prenda<br />

, é non le deve dar muerte , pues que<br />

lo echaron de la iglesia ; mas dévelo meter<br />

en poder de los parientes mas propincos<br />

del muerto , que fagan dél lo que quisieren,<br />

fueras 9 muerte. Y esto establescemos<br />

por tal que la maldade de los malos sea<br />

refrenada , pues que veyen que non pueden,<br />

escapar, que non sean penados, dexen I° si<br />

al que non de fazer mal con miedo de pena<br />

lo que tarjan muchas vezes por su grado<br />

o " pudiesen.<br />

XVII. 12 Ley antigua. 13 De los que matan<br />

sus padres , y 14 de sus cosas.<br />

Por que nengun omezillio , que omne faz<br />

por su voluntad, non deve seer sen penas,<br />

aquel que mata so pariente, mas deve prender<br />

muerte que otro omne. E por ende establecemos<br />

en esta ley, que todo omne que<br />

• Esc. 6. 6 el malo fecho.<br />

• Ese. 6. poderío.<br />

3 S. B. y Malp. 2. nol vala.<br />

4 Ese. 6. se for. B. R. 2. y Camp. si fugir. Bex. fuir.<br />

5 S. B. Esc . 2. 3. 6. y Malp. 2. ende tirar.<br />

6 M. catar.<br />

o Camp.' iételo fora.<br />

l'oled. y Malp. 2. que andaba pues él , préndalo.<br />

B. R. r. y Ese. 1. que andaba de pos él. S. B. que andaba<br />

despues él , que lo prenda. Esc. 4. que andaba<br />

depues él. B. R. 2. que andaba por él. Esc. , 6. que andaba<br />

pus elle.<br />

9 _Esc. 3. salvo muerte.<br />

▪o Efe. dexen de fazer.<br />

• Esc. 1. por du pudiesen.<br />

12 En el códice Ese. s. hay una ley después de esta<br />

que dice así : Esta es otra ley que fué fecha en el deceno<br />

concejo de Toledo.<br />

Esta es otra ley que fue fecha en el deceno conceio<br />

de Toledo de treynta y cinco obispos , mandándolo é<br />

otrorgándolo el muy noble rey d. Ervigio el primero<br />

auno que él regnó en la era de DCC e XVIII anuos.<br />

Ninguno non sea osado. de tirar de la iglesia aquellos que<br />

á ella fuyen por miedo que an de muerte ó por espanto<br />

que lles ponen ni delles fizer mal ni de lles tomar nada<br />

de lo suyo mientre estudiaren en el logar sancto. Mas<br />

aquellos que estan en la iglesia é que fuyen á ella puedan<br />

andar á XXX pasos fiera de la puerta de la eglesia.<br />

En aquellos XXX passos deve cada una yglesia seer<br />

amparada é defendida á derredor. Pero en tal manera<br />

que aquellos que fuyen á la eglesia non sean encelados<br />

por ninguna guisa en las casas estrannas o que son alongadas<br />

de la eglesia : mas a yan poder de se solazar en<br />

guante) montareis aquellos XXX passos , fueras ende las<br />

casas estrannas en que non entren. Et este término deven<br />

miel- para compile las cosas que la natura non puede eseusar,<br />

et por aquullos que demandan ayuda de la eglesia<br />

TITVLO V.<br />

II7<br />

mata su padre , 6 su madre , 6 so ermano<br />

, ó so ermana , ó otro so propinco , si<br />

lo faz por so grado, el juez lo prenda manamano<br />

, é lo faga morir tal muerte qual el<br />

dió al otro. E si el que fizo el omezillio es<br />

baron ó mugier, si non oviere fijos , toda<br />

su buena ayan sus parientes mas propincos<br />

". E si avian fiios dotro casamiento,<br />

meatad de su buena ayan sus fijos; é<br />

la otra meatad ayan sus fiios daquel á quien<br />

mató ; todavia si los fiios non frieron parcioneros<br />

" en el pecado del padre, ca se lo<br />

sopieron 19, ó ge lo consentiéron 2°, non deven<br />

ayer nada de la buena del padre, mas<br />

dévenla ayer los filos daquel á quien el mató.<br />

E si aquel quien mató , nin aquel que<br />

es muerto non an fijos , los parientes del<br />

muerto mas propincos , que acusaren aquel<br />

que lo mató , deven ayer toda la buena daquel<br />

que lo mató.<br />

XVIII. De los que matan sus parientes.<br />

Si el filo mata el padre, ó el padre mata<br />

el filo , ó el marido á la mugier , ó la mugier<br />

el marido : ó la madre mata la tila,<br />

la fija la madre : ó el ermano al ermano,<br />

el ermana á la ermana ": ó el yerno " mata<br />

el suegro ó él suegro el yerno : ó la<br />

nuera 24 mata la suegra 25 , 6 la suegra la<br />

nuera : ó otros 26 omnes qualesquie.r de so<br />

linage ó que son allegados á so linage 27:<br />

sancta non les sea tollido para cumplir los usos de la<br />

natura en los logares que deven. Et si alguno contra esta<br />

ley quisiere passar O la quisiere quebrantar sea descomulgado<br />

de la yglesia sancta et sea penado muy cruel mientre<br />

por la sentencia Pero si aquellos que luyen :í<br />

la iglesia non los quisiere ende poner ibera el sacerdote<br />

daquel logar , dando aquellos que los demandan el juramento<br />

que mandan los cánones é Ja riegla de los padres<br />

saltaos , é se fuyeren ende , deven ser demandados<br />

al sacerdote que los non quiso poner Ibera et deve seer<br />

condempnado por sentencia qual el rey tovicre por bien.<br />

Mas si aquellos que los demandan non quisieren dar inramiento<br />

que los non matarán, nin los lisarán, nin los<br />

tormentarán , é los culpados con miedo de muerte fuyeren<br />

, non sean demandados á los clérigos de la iglesia.<br />

Otrosí despues que el iuransicnto fuere dado de muerte<br />

é de lision, é les fuere probado que lo quebrantaron,<br />

sean perjurados é non tan solamientre sean descomulgados<br />

de la eglesia é de todos los clérigos; mas ninguno<br />

de los chrisianos non coma nin beva con ellos , nin lles<br />

faga compaíta , ni fuga vida con ellos.<br />

3 3 En Ese. 1. falta la nota.<br />

14 Ese. 6. 6 suas madres.<br />

a s Malp. 2. sin pena en esta nuestra ley , aquel.<br />

16 Malí,. e. y Ese. s. mas propinquos del muerto.<br />

17 S. B. y Malp. 2. avie. B. R. 1. aria.<br />

13 S. B. partizioncros.<br />

19 Esc. 6. oiren.<br />

ao Be.r. consentiron.<br />

ó el emano la ermana,<br />

21 B. R. y. y Ese. 2. aliaden:<br />

la ermana el ermano.<br />

22 Camp. Eje. 6. y B. R. 2. genro.<br />

23 Camp. Ese. 6, y B. R. 2. sujo.<br />

2 4 Ese. 6. nora.<br />

25 Fre. 6. y B. R. 2. sorra.<br />

26 Toled. (5 otros qualesquequiere que sean.<br />

27 Ere, linaesin.


118<br />

el que mata , luego deve morir. E sí por<br />

ventura el quel mata fuyere r á la iglesia,<br />

y el rey ol sennor lo quisieren librar 2 de<br />

muerte por piedad , embienlo por siempre<br />

fuera de la tierra, é toda su buena daquel<br />

quel mató ayan los erederos s del muerto,<br />

assi cuento es departido en la otra ley de<br />

suso. E si el muerto non oviere nengun<br />

gun pariente, aya la buena daquel desterrado<br />

4 el rey. Ca aquel que fizo el peccado<br />

, maguer que non prenda muerte non<br />

le deve fincar la buena.<br />

XIX. De los que matan sus parientes<br />

por occersion.<br />

Si el padre mata el filo , ó el fiio mata<br />

el padre , ó la madre la fiia , ó la fila la<br />

madre , ó el erruano el ermana S , ó<br />

no de sus parientes mata por tuerto 6 quel<br />

fazie el otro , ó por que se queda amparar<br />

del el que lo mató , sí lo pudiere esto provar<br />

antel juez por buenos testigos, que devan<br />

seer creydos, que defendiendo 7 so cuerpo<br />

, mató al pariente , sea quito de todo<br />

el omezillio , é non reciba por ende pena,<br />

ní tormento 9, nin danno de sus cosas 1°,<br />

guardándosse , cuerno " se deve guardar, de<br />

non fitzer el omezillio.<br />

Ese. r. y Malp. 2. fuxiere á la eglesia sea metido<br />

en poder de los padres del muerto 6 de sus parientes<br />

mas propincos por pleyto que lo non maten, mas<br />

que Ligan dél lo que quisieren , é toda su buena ayan<br />

los herederos.<br />

2 111. salvar.<br />

2 13. R. 3, los parentes del.<br />

4 Malp. e. y Ese. oinicero el rey. E aquel que fizo<br />

el pecado , non aya de su buena nada, maguer que fuese<br />

depues franqueado , pues que estarció de la amargor de<br />

la muerte.<br />

5 B. R. 2. S.B. Malí). 2.y Ese. 6. el hermano. Esc. z.<br />

el hermano la hermana , 6 la hermana el hermano.<br />

6 Ese. 6. por rogo. Bex. por ruego.<br />

7 Esc. s. defendendo. Ese. 6. defiendendo.<br />

8 B. R. r. sea quito todo el omecio. Malp. 2. sea<br />

quito del.<br />

9 B. R. r. y S. B. tormiento. Ese. I. tormienta.<br />

ro Malp. e. y Ese. .r. cosas , é toda la pena é el pe•<br />

cho que mandamos ,en el que face la muerte de su vo.<br />

DEL FVERO JVZGO<br />

XX. El Rey Don Flavio Egica.<br />

Si el siervo mata otro siervo por occasion.<br />

Ei siervo que mata otro siervo " en alguna<br />

manera por occasion , la meatad de<br />

quanto deve dar aquel que mata omne<br />

por occasion , peche el sennor del siervo al<br />

sennor del siervo muerto : é si lo non qui-<br />

siere ppagar g , dé 14 el siervo por entienda.<br />

XXI. 1$ El Rey Don Flavio Scindo.<br />

De los que se perjuran por sus parientes.<br />

Si algun omne por cuyta 16 que a niega<br />

verdad , sabiéndola , ó se periura , el iuez<br />

luego r, que lo sopier, prendal, é fagal dar<br />

C. azotes , é non sea mas recibido en testimonio<br />

, é sea defamado " por malo , assi<br />

cuerno es dicho 19 en otra ley de suso de los<br />

falsos. E la quarta parte de su buena aya<br />

aquel á quien quiso engannar por su periurio<br />

luntad de todo sea quito , guardándose de.<br />

EfC. 4. 6. y B. R. e. cuerno devia.<br />

12 Esc. .1. siervo ageno. B. B. 2. por alguna manera.<br />

1 3 Malp. orne libre.<br />

1 4 Camp. y Ese. 6. dia. B. R. 2. die.<br />

5 Falta esta ley en el texto latino impreso y en los<br />

códices latinos, excepto en el de San Juan de los Reyes<br />

y en el Legionense, en los qua les la hay, y es la misma que<br />

se pone en los códices castellanos por Ultima del título<br />

último del libro V. con otro epígrafe. En Malp. no se<br />

halla en este lugar ni al fin del libro En. el Exc. 4.<br />

está- en el lib. II. tít. IV. despues de la ley XIII.<br />

16 Toled. S. B. y Ese. 2. coyta..<br />

17 Ese. 6. manteniente que lo soper. Ese. g. mantinente<br />

que lo sopier. B. R. 3. mantenente que.<br />

18 B. R. r. desfamado , y así otras veces. S. B. dial.<br />

mado.<br />

19 Ese. G. dita,<br />

20 Toled. y B. R. 1. perjuro.


4=2'<br />

LIBRO VII. TITVLO L<br />

LIBRO VII.<br />

De I los furtos é de los engannos.<br />

1. TITOL DE 2 LOS DESCVBRIMIENTOS DE LOS FVRTOS.<br />

I. De los que manifiestan 3 los ladrones. III. Del 5 iuez que sabe el furto.<br />

II. Que la testimonia del siervo non deve seer IV. Del gualardon 6 del iuez.<br />

creida 47 si el sennor no lo otorgar. V. Si el que non es culpado es acusado.<br />

L Ley antigua. De los que manifiestan<br />

los ladrones.<br />

El iuez non deve tormentar 7 aquel que es<br />

acusado de furto fasta que aqueste que lo<br />

acusa presentare antel iuez el que ge lo manifestó<br />

8 , é que por delante 9 III. testimonias<br />

: é ante el iuez meta su cuerpo en '°<br />

otra tal pena , qual deve recebir aquel á<br />

quien acusa , si el acusado saliere sin culpa<br />

daquel pecado. E todavía depues quel<br />

acusado saliere " sin culpa, el iuez constringa<br />

12 el acusador, fata quel presente aquel,<br />

quien le fiziera entender el furto 13, é sí lo<br />

non pudiere presentar, si al que non, diga<br />

el nombre 14 antel juez, y el iuez lo constringa<br />

por saber la verdad : é si el iuez non<br />

lo pudiere ayer, por que " ge lo defiende algun<br />

omne poderoso, ó por medo , digalo<br />

Niego al rey "; é si el rey es 1 ' luenne de la<br />

tierra , dígalo al obispo ' ó al sennor de la<br />

tierra , que ellos que han mayor poder,<br />

que lo constringan '9. Et si esto non fizier el<br />

juez , todo quanto ha 2 ° perdido aquel, que<br />

se querella , el sennor 6 el rey ge lo entregue<br />

de la buena del iuez ; et si el que ge<br />

lo demostró el furto , non pudiere provar<br />

lo que dixo , sea tenudo de calendar de su<br />

buena todo el furto. E si el furto pudiere<br />

I Esc. 1. De los furtos, de las falsedades é de 10f<br />

engannos. Toled. De los que furtan los siervos, é los<br />

venden en tierra estranna , é de los otros furtos , é do<br />

los engannos.<br />

2 Toled. DEL IVICIO DEL FVRTO. E. R. 13. R. r.<br />

Comp. Etc. f . 2. y S. B. DE LOS QVE -DEMVES-<br />

TRAN (Comp. DEMOSTRAN) EL FVRTO. Malp. 2.<br />

DE LOS QVE AMVESTRAN EL FVRTO.<br />

s Malp. 2. y Esc. a. descubren , y así en la ley.<br />

4 Esc. creydo.<br />

5 Malp. 2. y Esc. I. Si el que mestura (Esc. 1. demues.<br />

tra , y en la ley muestra) el furto es aparcero en ello,<br />

6 B. R. a. galardon , y así otras veces.<br />

7 Esc. atormentar.<br />

8 Malp. 2. y Ese. 1. manifesté, , é si no lo quisiere<br />

presentar delantre IIII. testimonios faga tal carta é tal<br />

recabdo sobre sí antel alcalde que nieta su cuerpo.<br />

9 Toled. delantre. Comp. é que por delantre tres. Etc. .r.<br />

quatro.<br />

lo S. B. á otra tal. B. R. e. á otra ata!.<br />

1 r Camp. salir sen culpa, el iuez lo constringa.<br />

I a B. R. r.constrenga al. Malp. 2. costringa al. Etc. 6.<br />

constrega.<br />

Z1 9<br />

seer provado , y el que fino el furto es libre<br />

, peche en nueve duplos lo que furtó,<br />

é sea deffamado por ladron. E si fuere siervo,<br />

péchelo en seis duplos, é demas reciba<br />

C. azotes. E si el omne libre , que manifestó<br />

el furto , non oviere onde lo pagar, sea<br />

dado por siervo á aquel á quien 21 defamó<br />

por ladron ' 2 , é aquel otro á quien mintió.<br />

E si el siervo non pudier fazer emiende<br />

por sí , ó el sennor non guíe' e fazer<br />

emienda por él, dél el siervo por emienda 23.<br />

II. Ley antigua. Que la testimonia<br />

del siervo non deve seer creida , si<br />

el sennor no lo 24 otorgar.<br />

Si el siervo descubrier 25 el furto sin voluntad<br />

del sennor, non sea creido , se el sennor<br />

non dixiere por su testimonio 26 que<br />

deva seer creído, é si non dixiere quel siervo<br />

era bueno é leal , non sea creydo.<br />

III. Ley antigua. 27 Del iuez que sabe<br />

el furto.<br />

Si aquel , que descubre el furto , lo sopo<br />

guando se facia , si de su voluntad lo<br />

discubrió , non deve ayer ninguna pena, nin<br />

i . S B. fuerto. Ma1p. 2. y Esc. furto por saber en<br />

él la verdad. E si.<br />

14 B. R. 1. nomne al iuiz. Camp. ()me.<br />

1 5 Malp. 1. y Ese. r. porque es noble , 6 porque lo.<br />

16 Malp. 2. y Esc. r. al rey si fu:...re cerca del losar.<br />

17 Malí,. 2. fuere loen. B. R. 1. le luene. S. B. es lun.<br />

ne. Canse. lonni. Etc. f . fue luen.<br />

18 Etc. 6. bispo.<br />

1 9 Malp. 2. y Ese. constringan por lo aducir al alcalde.<br />

20 Esc. 6. perdeó. Comp. a perduro.<br />

21 B. R. s. y Efe. e. que desfamó. Etc. 2. dis=<br />

faenó.<br />

2 2 Malp. y Esc. e. por ladron, é aquel otro á quien<br />

mintió é engannó.<br />

23 Malp. 2. y Etc. por emienda a' aquel á quien dif,<br />

fauno. (Etc. 1. dest:unó)<br />

24 Malp. 2. y Camp. otorga. Esc. a. otorgó. E.R. otor.<br />

guare.<br />

25 B. R. r.y 2. descobrir.<br />

26 Etc. e. testimoniomiento. R. testimonia.<br />

furto es aparcero<br />

eu.27ellEa.sc. Sí ti it¿e<br />

Pp


I 2 o<br />

deve demandar otro gualardon , por que lo<br />

demuestra ; que r abondarle deve que salga<br />

sin pena. E si por ventura aquel que lo demuestra<br />

, partió con el ladron el furto, la<br />

parte que ovo de la cosa 2 entréguela á su<br />

sennor.<br />

IV. Ley antigua. Del gualardon del<br />

iuez.<br />

El que descubre el ladron 3 , si non fuere<br />

sabidor del furto, non deve a yer mas 4 por<br />

lo descobrir , si non quanto val la cosa<br />

que fué furtada ; todavía _se el sennor de<br />

la cosa avia ante su emienda s complidamientre.<br />

E si el omne que fizo el furto, es<br />

tal omne , que deve prender muerte por" el<br />

furto , é non a nada de su buena ; ó si fuere<br />

siervo por aventura, é so sennor tomó<br />

q arto quel avia 6, aquel que lo demuestra<br />

7 deve ayer la tercera parte de quanto<br />

val la cosa que fué furtada por que lo demostró<br />

, é non mas.<br />

DEL FVERO JVZGO<br />

V. 9 Si el que non es culpado es acusado.<br />

Si algun omne es acusado de furto 9,<br />

que dió yerbas 1°, ó venino á beber ", ó<br />

dotras cosas tales , el quel acusa vaya antel<br />

sennor , ó antel iuez de la tierra ., que<br />

lo pesquira , é sepa 12 el fecho ; é pues<br />

que lo sopier ", mándelo prender. E si la<br />

cosa es tal , que non deve prender muerte,<br />

fagal fazer emienda á aquel cuya era la cosa<br />

que furtó , ó á quien fizo el mal. E si non<br />

oviere onde faga emienda, sea su siervo daquel<br />

á qui lo fizo. E si se pudiere purgar<br />

daquello que fué acusado, sea quito, é aquel<br />

que lo acusó sufra la pena y el danno ' 4, y<br />

el pecho queste devie recebir, si el fecho 12<br />

le fuese provado por verdat. Mas el iuez<br />

non deve nengun omne tormentar en ascuso,<br />

si non delantre otros omnes muchos i6.<br />

Mas todavía nol deve penar ante que el fecho<br />

sea probado por algunas pruebas, ó ante<br />

que aquel que lo acusa meta su cuerpo á<br />

otra tal pena cuerno aquel que es acusado<br />

debe recebir, sil pudiere seer provado, é así<br />

deve ser tormentado 17.<br />

TITVLO DE " LOS LADRONES É DE LOS FVRTOS.<br />

I. -<br />

O ue aquel que busca la cosa de furto diga<br />

qual 19 es la cosa.<br />

II. Si el siervo faze furto seyendo siervo ó<br />

depues que es libre.<br />

, 21<br />

III. Si el siervo 2° que se torna a otro sen-<br />

nor faze furto. •<br />

IV. Si el omne libre faze furto con el siervo 22.<br />

V. Si el sennor faze furto con el siervo.<br />

VI. Si el siervo ageno es amonestado de algen<br />

que faga furto.<br />

VII. De los que son sabidores 23 del furto.<br />

VIII. Si algun omne compra la cosa de fur-<br />

Esc. r. 2. y E. R. ca abundarle. Comp. abondarli.<br />

Be.v. ca avondarle.<br />

Malp. 2. y Esc. 1. cosa no mas , entréguegelo á su<br />

sennor de la cosa furtada.<br />

3 Malp. 2. y Esc. r. el ladron é el furto, si non fuere<br />

aparcero (Ese. 1. parcionero) 6 sabidor.<br />

4 Malp. 2. y Ese. r. mas en gualardon.<br />

5 Malp. 2. y Ese. emienda del ladron complida<br />

miento; en nueve duplos.<br />

6 Mili,. 2. y Esc. avie , é aquel á quien fué furtada<br />

la cosa ndn oviere de que recebir su derecho , aquel<br />

que lo demostró (Esc. arrostró) debe.<br />

7 B. Rt Camp. y S. B. amostró. B. R. 2. demostró.<br />

E. R. mostro.<br />

8 Camp. Del orne que ye acusado de furto.<br />

9 B. R. r. y S. B. de finto, ó que dió yerbas. Ese. r.<br />

6 disfamado que.<br />

lo Camp. lierbas , é vino á beber.<br />

e e B. R. 1. á beber , ó de otras tales: cosas. Malp. 2.<br />

á beber, ó de fechizos , 6 • dotras tales cosas vedadas.<br />

12 Ese. et saba todo el fecho. Ese. r. el fecho segunt<br />

es uso en la ley.<br />

1 3 Ese. r. sopier de cierto que aquel acusado fizo aquel<br />

pecado, mándelo.<br />

14 B. R. I. y S. B. danno que este.<br />

to 24, no lo sabiendo.<br />

IX. Si algun omne compra la cosa de furto<br />

'sabiéndolo.<br />

X. De los que furtan las cosas que son del rey.<br />

XL De los que furtan las cencerras 25 de los<br />

ganados.<br />

XII. De los que furtan. los fierros ó las otras<br />

cosas del molino.<br />

XIII. Del danno que deve recebir 26 el ladron<br />

XIV. Que el ladron , pues que es preso, sea<br />

presentado antel iuez.<br />

15 .E re. 6. B. R. 2. y Camp. el pecado.<br />

16 Ese. r. y Malp. 2. muchos por tal que non meta<br />

ningun omne en yerro , nin ande en la pesquisa á ciegas<br />

(Malp. 2. á ciegadas) , porque. 11-ya de facer sofrir pena<br />

al que serie por ventura salvo á la ora del verdadero<br />

juicio.<br />

17 Malp. 2.y Ecs. 1. tormentado é caminado, seyendo<br />

el conde (Ese. 1. cuende) é el , alcalde delantre presentes.<br />

i8 Toled. DE LOS QVE DEMVESTRAN EL FVR-<br />

TO. Ése. 3: DE LOS QVE PVRTAN ET DE LAS<br />

COSAS FVRTADAS. •<br />

19 Toled. Esc. r. y Malp. 2 . qual es el furto. Esc. 3.<br />

qual es la cosa que busca.<br />

20 Toled. Esc. i. y Malp. 2. Si el siervo que es vendido<br />

tí otro sennor hace furto 6 algun tuerto al que lo vendió,<br />

y así en la ley.<br />

21 Esc. 3. de otro sennor faciendo furto.<br />

22 Malp. 2. sierva ageno.<br />

23 Toled. y Malp. 2 . sabidores 6 aparceros. Esc. 1. 6<br />

parcioneros.<br />

24 Malp. 2. de furto del ladron, y así en la ley.<br />

25 Malp. 2. y Esc. 1. los cencerros, y así en la ley.<br />

26 B. R. r. arrecebir.<br />

27 Malp. 2. y Esc. 1. el ladren, é que de:: dar .en duplo<br />

#1 libre el siervo, y asf en la<br />

hl


LIBRO VIL<br />

XV. = Si el omne libre faze furto con el<br />

siervo s ; é si algun omne mata el ladron<br />

que se ampara con arma.<br />

XVI. Si algun omne mata el ladron que anda<br />

de noche 3.<br />

XVII. De las cosas ajenas que omne manea 4<br />

. mal , que peche otro tanto por elo.<br />

XVIII. De las cosas que omne toma en periglo<br />

de agua.<br />

I. Que aquel que busca la cosa de furto,<br />

diga qual es la cosa".<br />

.Aquel que demanda la cosa de furto, diga<br />

" qual es la cosa al iuez, ó que tal cosa<br />

es, é dígagelo en escuso lo que demanda,<br />

é que lo demuestre por sennales" lo que perdió,<br />

que sepa omne la verdat, si la cosa<br />

a tales sennales , cuerno él cae ó si es<br />

aquello lo que perdió 13.<br />

II. Si el siervo faze furto seiendo siervb<br />

, ó depues que es libre.<br />

Si algun siervo faze fruto 14, é so sennor<br />

lo franquea depues, el sennor, que lo franqueó<br />

, non deve recebir danno por aquel<br />

furto", mas " el siervo mismo'' que lo fezo<br />

, deve recebir la pena , hy el danno ".<br />

E si feziere furto pues 19 que es franqueado<br />

, deve recebir tal pena , é 2° tal emienda,<br />

cuerno si fuese siervo. E si el furto 'I<br />

non fué tal porque deve seer tornado en servidumbre,<br />

tinque por libre é todavía faga<br />

la emienda.<br />

Esta rúbrica XV. está separada de la XIV. en<br />

el códice de M. aunque despues en la ley no hay separacion<br />

ni diverso epígrafe.<br />

7 Malp. 2. siervo , que ámbos Alzan sin emienda , y<br />

[así en la ley.<br />

3 B. R. 1. de nueche.<br />

4 Mal p. 2. envara , y así en la ley.<br />

5 Catnp. toree.<br />

6 Malp. 2. y Esc. siervo come!.'<br />

7 S. B. y E. R. quanto. .<br />

8 Malp. 2. el ladron deve ser preso gi presentado al<br />

alcalde , y así en la ley.<br />

9 B. R. e. Esc. .I. y 3 . en ascuso. Malp. 2 . en escuso<br />

por manera de furia.<br />

lo Toled. la cosa perdida. Malp. 2. y Esc. t. qual es<br />

el furto.<br />

r Toled. Malp. 2.y Ese. deve decir al alcalde en<br />

escuso lo que demanda , é que demuestre por sennales<br />

lo que perdió , que sepa el alcalle la verdat guando la<br />

cosa le aduxiere de atoles sennales cuerno él dice , ó si<br />

es aquello lo que perdió , é así lo creerá de lo quel dixo.<br />

B. R. J. Camp. y S. B. deve decir (Camp. deve<br />

dizer en ascuso) al iudez en ascuso lo que demanda , é<br />

que demuestre.<br />

1 2 Camp. sinnales. Ese. 6. y B. R. e. sinales.<br />

1 3 Camp. y Esc. 6. perder).<br />

2 4 Malp. 2. y Ese. 1. furto á su sennor seyendo siervo,<br />

é lo franquea.<br />

15 Toleré. por aquel flirt() que ficiera ; ante el siervo<br />

franqueado mismo que lo lizo , debe. Malp. I. y ,Esc.<br />

TITVLO II.<br />

121<br />

XIX. De la buena de los erederos del ladran.<br />

XX. Si algun omne dexa el ladran , ó el<br />

malfechor que prendió.<br />

XXI. Del siervo que faze furto s á so sennor,<br />

ó á otro siervo 6 del sennor.<br />

XXII. Hasta qual 7 tiempo el que s prende<br />

el ladron , lo deve presentar al iuez.<br />

XXIII. Sí alguno mata ganado ageno en escuso<br />

9.<br />

III. Si el siervo , que se torno' dotro<br />

sennor, faze fu' rto.<br />

El siervo 22, que se torna fe otro sennor,<br />

é furta alguna cosa al sennor primero,<br />

ol faz algun danno 23 el juez lo deve pesquirir<br />

si lo rizo : é si lo fallare. 24 por<br />

verdad, ' el sennor postremero 25 faga la<br />

emienda por el siervo , si quisiere; é si non<br />

quisier, sea tormentado el siervo segundo<br />

cuerno el fecho fué.<br />

IV. Ley antigua. Si el ombre . libre<br />

faze furto con el siervo 26.<br />

Si el ombre 27 faz furto con el siervo ageno,<br />

ó roba alguna cosa , pague cada uno<br />

la meatad de la emienda que deve fazer por<br />

el furto , segundo cuerno es dicho en la ley<br />

de suso , é ámbos sean azotados paladinamientre<br />

78 . E si el sennor non quisier fuer<br />

emienda por el siervo, dé el siervo por emienda.<br />

E si ambos fizieren tal cosa, porque de-.<br />

van ser descabezados, ámbos prendan muerte<br />

desuno 29.<br />

por aquel furto que ficiera ante. Mas el siervo franqueado<br />

mismo que lo fizo , debe.<br />

i6 S. B. mas si el. . fizo.<br />

17 B. R. 1. mismo debe.<br />

i8 Esc. r. que fué puesto en la ley.<br />

19 B. R• Ese. 1. y Malí,. 2. depues.<br />

20 Esc. 1.y 3. é fazer tal emienda.<br />

2 t Ere. E si el siervo.... deba.<br />

22 Toled. Malp. 2.y Esc. e. El siervo que torna á otro<br />

sennor por vendida é finta. M. Si el siervo que toma otro.<br />

23 Malp. 2. damno á él 6 á otro. B. R. ¡. darme.,<br />

el rey.<br />

24 B. R. bajar.<br />

25 Malp. .2. postrimero.<br />

2.6 Malp. 2. y Esc. e. siervo agente.<br />

27 B. R. 3. Ese. s. y 4. el (mane libre. En el Toled.<br />

y Malp. 2. esta ley dice así: Si cl orne libre<br />

tinta con algun siervo ajeno, 6 roba , 6 faze fuerza;<br />

las cosas (Ese. 1. 6 fine alguna cosa de las cosas) vedadas<br />

, si les fuere probado alguna cosa, pague cada uno<br />

la meatad de la emienda que deve ficer por eI fumo el<br />

orne libre segund como es dicho en Ja ley de suso , é<br />

ámos sean azotados paladinamientre. E si el sennor non<br />

quisiere pacer emienda por su siervo, dé el siervo por<br />

emienda á aquel á quien fizo el danno. Ft si amos ft;<br />

cieren el daño ó tal cosa , porque deven ser descabezados<br />

, amos prendan muerte de so uno. Antigua ley.<br />

28 B. R. r. planamientre.<br />

29 Ese. 6. y B. R. de su uno. S. B. Esc. y Camp.<br />

de so uno. J3. R. a. de se uno.<br />

Pp 2


1 2 2<br />

V. r Ley antigua. Si el sennor faze furto<br />

con' el siervo.<br />

El sennor 3 que faze furto con el siervo,<br />

el sennor deve fazer toda la emienda del<br />

efurto , ca non el siervo : y el sennor reciba<br />

C. azotes, é por ende el siervo non deve ayer<br />

nenguna pena, porque lo rizo por mandado<br />

del sennor.<br />

VI. Si el siervo ageno es amonestado<br />

dalguno que faga furto 4.<br />

Si algun omne conseja 5 á siervo ageno que<br />

faga furto , ó que faga á el mismo , que ge<br />

lo conseió 6 algun mal , porque lo pierda so<br />

sennor, 7 porque lo pueda ganar del sennor<br />

mas aína por este enganno ; pues que lo sopiere<br />

el juez, el sennor del siervo non deve<br />

perder el siervo , nin deve ayer ninguna pena<br />

; mas aquel , que conseió el siervo fazer<br />

tal cosa , porque lo perdiesse so sennor , é<br />

lo s pudiesse él ganar, péchelo al sennor del<br />

siervo en siete 9 duplos , tanto quanto el<br />

siervo le furtara 1°, ó quanto danno le feziera<br />

; hy el siervo reciba C. azotes por que "<br />

creyó "á aquel, quel conseiaba que fiziesse<br />

atal cosa , porquel perdiesse so sennor, é 13<br />

denlas finque en poder de so sennor.<br />

VII. El Rey Don Flavio Rescindo.<br />

De los que son sabidores 14 delfitrto.<br />

Non deven seer " dichos ladrones tan solamientre<br />

los que fazen el furto ; mas los<br />

que lo saben , é lo o6 consienten, é los que<br />

reciben la cosa de furto , sabiéndolo. E por<br />

ende mandarnos que estos reciban otra tal<br />

pena cuerno los ladrones.<br />

DEL FVERO JVZGO<br />

o Esta ley V. es VI. en el Toled. Malp. 2. y Etc. r.<br />

y es corno se sigue ; El sennor que va á facer furto con<br />

el su siervo, si les fuere probado , el sennor (Esc. r.<br />

el sennor solo) deve ficer toda la emienda del furto,<br />

La non el siervo ; y el siervo non sea tonudo de nada,<br />

é el sennor reciba cien azotes antel pueblo , é por ende<br />

cl siervo non deve ayer nenguna pena , porque lo flag<br />

por mandado de su sennor.<br />

2 Esc. t. con su siervo.<br />

g M. B. R. s. Camp. Etc. 2. y S. B. el siervo.<br />

4 B. R. 1. tuerto.<br />

5 Taled. Maly. 2. y Ese. 1. conseja ó amonesta.<br />

6 Toled. Malp. 2. y Exc. que ge lo conseia algun<br />

mal , b que mate su sennor por arte dél ó por enganno,<br />

porque lo pierda su sennor.<br />

7 Ese. r. ó porque. E. R. por tal que lo.<br />

8 S. B. y B. R. e. é que ie lo. Mall. .2.é que ge Io.<br />

9 B. R. .r. sex. Camp. VI. dublos. B. R. 2. repte<br />

dublo.<br />

ro Malp. 2. y Ese. s. furtara por su conseio<br />

t Toled. Malp. 2. y Ese. porque menospreció á su<br />

sennor , porque creyó aquel su enemigo quel conseiaba,<br />

que ficiese tal cosa , porque lo perdiese su sennor, porque<br />

él se otorgaba con otro por matar su (Etc. I. á su)<br />

sennor é demas.<br />

I a Camp. creyó.<br />

13 Etc. 6. é desí finque.<br />

VIII. Ley antigua. " Si algun omne<br />

compra la cosa de lurio, no lo sabiendo.<br />

Mandarnos que ningun omne non compre<br />

ninguna cosa de omne que non conosce ",<br />

si non tomare buen fiador, que r 9 non pueda<br />

depues dizer, que non sabe de quien lo<br />

compró ; é si lo fiziere, préndalo el juez, é<br />

fagal quel presente aquel que ge lo vendió<br />

fasta un plazo quel ponga. E si non pudier<br />

ayer aquel que ge lo vendió , sálvesse<br />

por su sacramiento , ó por testigos, que 21<br />

non sabia que era ladron aquel que ge lo<br />

vendió , é reciba la meatad del prezo que<br />

diera , hy entregue la cosa al sennor , cuya<br />

era, é ámbos prometan por su sacramiento<br />

, que lo busquen fiel mientre el ladron<br />

; é si non lo pudieren fallar, todavía<br />

sea entregada 22 la cosa al sennor cuya era.<br />

E si " el sennor , cuya era la cosa , sabe<br />

del ladron , é non lo quiere manifestar 24,<br />

deve perder toda la cosa, é dévela a yer el<br />

que la compró 2$ . E otrosí dizemos de 26 los<br />

siervos.<br />

IX. Ley antigua. Si algun omne compra<br />

la cosa del furto , sabiéndolo.<br />

Si algun omne compra la cosa de furto 27,<br />

sabiéndolo 1 el iuez lo deve prender, é costrennir<br />

quel presente aquel 29 que ie lo<br />

vendió. E depues 3° este que la compró faga<br />

entienda cuerno ladron. E si non pudiere<br />

fallar aquel . que ge lo vendió , peche dos<br />

tanto por emienda que el ladron. Ca bien<br />

semeia ladron todo omne que compra la cosa<br />

de furto, sabiéndolo. E si fuere siervo<br />

aquel que la compró , peche la meatad por<br />

emienda de quanto pecha el ombre libre.<br />

14 Malp. 2. y Esc. t. sabidores 6 aparceros.<br />

15 . Malp. 2. y Esc. e. seer penados los ladrones tan so,<br />

lanuentre, mas los que lo saben.<br />

16 E. R. lo encobren.<br />

17 En Ese. 1. y 2. falta la nota.<br />

t 8 Camp. conuce. E. R. conusce.<br />

Toled. Malp. 2. y Esc. e. que si la cosa fuere testiguada<br />

, é dixtere alguno que ge lo furtaron , non<br />

pueda decir depues que non sabe.<br />

z o B. R. e. prazo.<br />

21 Taled. Malp. 2. y Ese. e. que non es orne sospechado<br />

, nin sabe (Etc. sabie) que era ladran.<br />

22 Toled. sea entregado la meatad del precio de la cosa<br />

al sennor cuya era. Malp. 2. sea entregada la otra meetad<br />

del precio al sennor cuya era.<br />

23 Toled. Malp. 2. y Esc. e. E si sabe del ladron, é<br />

non lo quisiere manifestar , sabiéndolo el alcalde en verdat<br />

, deve perder.<br />

24 B. R. manenfestar.<br />

25 Malp. 2. y Esc. e. la compró del ladron.<br />

26 B. R. e. y Camp. de las siervas.<br />

27 Toled. Malp. 2, y Ese. e. de furto del ladron.<br />

28 Cantil. costruler. Esc. costrinnir. B. R. 2. COStrener.<br />

Exc. 6. constrenir.<br />

29 Malp. 2. aquel ladran que ge lo.<br />

so Toled. Maip. 2. y Esc. 1. E depiles que este que lo<br />

compró , lo presentare , faga entienda.<br />

5


LIBRO VIL<br />

E si non quisiere el sennor fazer emienda<br />

por él , dé el siervo por emienda 1.<br />

X. 2 Ley antigua De los que furtan<br />

las cosas que son del rey.<br />

Quien furta tesoro del rey , ó otra cosa,<br />

ol faze danno 3, entréguelo en nueve duplos<br />

4 quanto tomare.<br />

XI. De los quefurtal las cencerras de<br />

los ganados.<br />

Si algun ombre furta s la cencerra de la<br />

yegua , ó del buey 6, peche un sueldo al<br />

sennor : por la cencerra de la vaca peche<br />

las dos partes de un sueldo : por la de la<br />

oveja 8, ó el carnero, ó dotro ganado, peche<br />

9 la tercera parte de un sueldo.<br />

XII. El Rey Don Flavio ".<br />

De los que furtan los fierros , ó las<br />

otras cosas del molino.<br />

Si algnn ombre furta fierros " de molino<br />

ó otro engeno 13, entregue lo que tomó 14,<br />

é demas peche por el furto quanto deve pechar<br />

quien furta otras cosas ", é demas reciba<br />

C. azotes.<br />

XIII. Ley antigua. Del danno que<br />

deve recibir el ladro?.<br />

El ombre libre que furta alguna cosa, qualquiere<br />

que sea la cosa , é de quanto que<br />

quier precio, deve pechar en nueve duplos<br />

quanto valía la cosa que furtó ; é si fuere<br />

siervo, develo pechar en seis " duplos, é cada<br />

uno dellos reciba C. 17 azotes. E si el omne<br />

libre non oviere de que faga emienda,<br />

ó el sennor del siervo non quisier emendar<br />

por el siervo, el que fizo el furto deve seer<br />

siervo del sennor de la cosa ".<br />

Toled. Malp. 2. y Etc. r. por emienda á aquel cuya<br />

era la la cosa furtada.<br />

2 En E. R. falta esta ley.<br />

3 Ese. -. 6 le faze danno en otra cosa.<br />

4 B. 2. en nove dublo.<br />

5 Teled. Malp. 2. y Esc. furta ó tuelle. S. B. toma.<br />

6 Camp. y Esc. ,3-. bue. B. R. 2. de la egua ó del boy.<br />

7 B. R. I. peche VIII. dineros.<br />

8 Camp. ovella. E. R. oveia, peche. Bex. oveya.<br />

9 B. R. peche IIII. dineros. B. R. 2. peche la tercia<br />

parte.<br />

xo Etc. y Rodericus Rex.<br />

ir B. R. 2. forros.<br />

12 Camp. /no/ion.<br />

13 Toled. y Malp. 2. apero. B. R. 1. 2. y S. B. engenio.<br />

14 Mari,. 2 . y Etc. 1. furtó.<br />

15 Toled. Maly. 2. y Ese. 2. otras cosas scgund manda<br />

esta ley (Ese. 1. estas leyes ) de los ladrones<br />

damas.<br />

16 Esc. 4.y S. B. en sex duplos. B. R. I. en seis dublos.<br />

Toled. Malp. 2. y Etc. x. en seis duplos.Et esto deve<br />

TITVLO<br />

2 3<br />

XIV. Que el ladron , pues que es preso<br />

, sea presentado antel iuez , é<br />

si el omne libre face furto con el<br />

siervo.<br />

Quien prende ladron, dévelo presentar antel<br />

iuez ; é si el ladron fuere omne libre,<br />

peche lo que furtó en nueve duplos , é<br />

demas reciba C. azotes. E si non oviere onde<br />

los pague , sea siervo daquel á quien furtó<br />

el furto. E si fuere siervo aquel que<br />

fizo el furto , peche en seis I9 duplos la<br />

cosa que furtó , é demas reciba C azotes 20,<br />

hy el iuez lo deve tener en " guarda fasta<br />

que sepa de su sennor si quiere fazer emienda<br />

por él. E si el sennor tardare de fazer<br />

la emienda , delo el iuez por siervo á aquel<br />

cuya era la cosa 22 . Hy esto mandamos guardar<br />

en esta ley, que si el omne libre, hy 2 3<br />

el siervo , ó muchos ombres libres é siervos<br />

furtan alguna cosa de so uno, todos fagan<br />

emienda. Assi que el omne libre peche la<br />

meatad de 14 nueve duplos , hy el siervo peche<br />

la meatad de seis duplos, é cada uno reciba<br />

C. azotes : ca una misma razon es del<br />

furto , que faz el omne libre , hy el siervo,<br />

é del furto que fazen muchos omnes libres,<br />

é muchos siervos. E ambos sean azotados<br />

antel iuez , assí cuerno es de SUS° 15 dicho.<br />

XV. Si algun onme mata el ladron que<br />

se mampara con arma.<br />

El ladron que es prendido " de dia , é se<br />

quiere defender con arma, si alguno lo rnatare,<br />

non deve seer tenudo ' 7 del omezillio,<br />

assí cuerno del que furta de noche 28.<br />

XVI. Ley antigua. Si algun omne mata<br />

el ladron que anda de noche.<br />

El ladron que furta de noche 29, y es prendido<br />

con el furto, si alguno lo matare, non<br />

deve seer tenudo 3° de pechar del omecillio.<br />

ayer el duermo de la cosa fintada, et cada uno dellos.<br />

17 Camp. y Etc. 2. ciento.<br />

18 Toled. M. y Malí,. 2. de la cosa en toda su vida.<br />

19 Toled. y S. B. en VII. duplos.<br />

zo Toled. 11:falp. 2. y Etc. .r. reciba C. azotes delantre<br />

cl alcallde.<br />

zx Esc. en la cárcel.<br />

22 Toled. y Malp. 2. la cosa furtada. Comp. qué furt6.<br />

23 Camp. 6.<br />

24 M. en.<br />

25 M. al márrgen , aunque de la misma letra: de suso<br />

dicho del furto que facen muchos ornes libres , ó muchos<br />

siervos.<br />

26 Malp. 2. y Ese. preso, y así otra: veces. Comp.<br />

y Ese. 2. prenciudo.<br />

27 Toled. y Lic. .r.<br />

temido del omecillo que fuera.<br />

Malp. 2. del ornecillo , y concluye la ley.<br />

28 Camp. de nueche.<br />

29 Bex. Etc. 2. y Camp. nueche.<br />

so B. R. r. Camp. S. 13. .31711.'. Ese. 2. y 3. tenudo<br />

del.


124<br />

XVII. De las cosas aienas que omne manea<br />

mal, que peche otro tanto por ello.<br />

Si algun omne manea r malamientre vestidos<br />

agenos, ó otras cosas agenas , ó tirar<br />

mal á aquel que va por el camino 3, ol furta<br />

alguna cosa, non deve fazer entienda en<br />

nueve duplos de quanto trae aquel; mas solamientre<br />

de lo que furtó , ó de lo que maneó<br />

malatnientre.<br />

XVIII. De las cosas que omne toma en<br />

pernio de agua é de fuego'.<br />

Lo que 5 el omne roba de fuego, ó dagua,<br />

dotras ocasiones , si otri lo toma daquel<br />

que lo toma °, é lo encubre 7, sabiéndola<br />

aquel que lo recibe ó lo encubre péchelo<br />

en quatro duplos.<br />

XIX. De la buena' é de los herederos<br />

del ladron.<br />

Si algun omne a ' la buena del ladron,<br />

que ge la mandó él, por que es su pariente<br />

mas propinquo, por que el pecado fue muerto<br />

con el ladron, este que la buena a, non<br />

deve recibir " ninguna pena en su cuerpo,<br />

mas faga tal entimda qual debe fer el ladron<br />

, si 12 visquies, E si la buena non es<br />

tanta dond pueda fazer emienda ", dexe la<br />

buena por la 14 emienda , é sea quito.<br />

XX. Si alown 011171e dexa el ladron á<br />

el maijechor que prendió.<br />

Quien prende T5 ladron ó malfechor, si otri<br />

ge i6 lo tuelle por fuerza, si es omne de grant<br />

guisa , reciba C. azotes , é presente al omne<br />

que tollió antel iuez. E si otro omne prende<br />

el ladron que non avie nenguna demanda<br />

DEL 'FUERO JVZGO<br />

a Ese. 1. enguerar.<br />

1 Malp. 2. y Ese. r. panno ageno , 6 cosa agena ,<br />

Yendo en camino , toppare en algunas cosas , é turtare<br />

dellas; non deve facer emienda por aqucllaa cosas fueras<br />

end quanto enhueró é maltraigo, é de lo que furtó, faca<br />

emienda segund manda la ley.<br />

3 Camp. camion.<br />

4 Camp. y Esc. 6. foso.<br />

5 Toled. Lo que el orne roba de la cosa do avie fuego,<br />

et otras ocasiones de nave que perece , si otro lo toma<br />

daquel ladron que lo toma 6 lo encubre , sabiéndolo,<br />

si fuere sabudo , aquel que lo recibe. Malp. 2. y Ese. .r.<br />

Lo que el orne roba de la casa o (Ese. r. do cae) avie<br />

fuego , 6 ruina , 6 otras ocasiones, 6 de nave , y lo cierna,<br />

COMO en el Toled.<br />

6 Ese. 6. finta.<br />

7Esc. encuebre.<br />

8 B. R. .Malp. 2. Camp. y Esc. x. b uena de los.<br />

9 Toled. 2. y Ese. r. ereda la buena del ladran<br />

(Ese. 1. muerto) que murió, porque ge la mandó<br />

él , 6 porque. Malp. 2. erieda la buena del ladron que<br />

morió.<br />

so B. R. Ese. 3. y S. B. 6 porque.<br />

r a Toled. Mal». 2. y Ese. s. non debe recebir la pena<br />

del ladran muerto.; mas fa lta por él tal emienda qual<br />

debil ter (Ese. 1. fazer) e/ ladron si visquiese. • .<br />

contra él deve ayer el que lo prendió la<br />

quarta parte de la emienda 17 del ladron<br />

por su trabajo. E si el ladron " non pudiere<br />

ser fallado, el que lo tollió por fuerza sufra<br />

la pena quél devie 19 sofrir, é peche tanto<br />

cuerno el ladron furtara '°. E si fuere<br />

omne de menor guisa aquel " que lo tollió<br />

por fuerza , é presentare al ladron , por la<br />

locura que fizo reciba C. azotes. E si non<br />

pudiere fallar el ladron , reciba la pena, hy<br />

el danno que el ladron deve recibir. E si<br />

algun omne tollier por fuerza aquel que<br />

fiziera otro mal fecho sin furto , otrosí reciba<br />

C. azotes. E si lo non pudiere fallar,<br />

nin presentar al iuez, reciba otra tal pena<br />

qual devia recibir aquel que fiziera el mal 22.<br />

E si fuere siervo aquel que lo faze dexar por<br />

fuerza sin voluntad de so sennor, reciba CC. 23<br />

azotes por la locura que fizo, é presente al<br />

iuez el malfechor. E si lo non pudiere presentar,<br />

el sennor del siervo faga emienda por<br />

su siervo de quanto devie fazer el ladron, si<br />

quisiere , é si non 24 lo quisiere fazer, dé el<br />

siervo por 25 el danno , é que lo iusticie<br />

assí cuerno es 27 derecho.<br />

XXI. Del siervo que faze furto á so<br />

sennor, ó cí otro siervo 28 del sennor.<br />

Si el siervo furta alguna cosa á su sennor,<br />

6 á otro su compannero siervo de su sennor,<br />

el sennor faga dél lo que quisiere ; hy<br />

el iuez non a y de veer nenguna cosa, si<br />

el sennor non quisiere.<br />

XXII. Fasta yital 29 tiempo el que prende<br />

el ladron lo deve presentar al iuez.<br />

Quien prende ladron, 6 otro malfechor,<br />

luego lo deve levar 3° antel iuez, é nol deve<br />

tener en su casa mas de un dia 30, ó una<br />

a s B. R. r. se vevis. Coy. se veviess.<br />

1 3 Toled. facer emienda á sus debdores.<br />

14 Malp. 2. y Ese. i. por emienda á sus debdores.<br />

5 Toled. Malp. 2. y Esc. .r. Qui fuere osado de escapar<br />

ladron 6 mal fechar por fuerza, si es , orne de<br />

grant guisa , reciba C. azotes antel (Malp. 2. tendido<br />

ante) alcalde , é presente al orne que tenlo delántre el<br />

alcallde.<br />

s6 Ese. 3; otre ge lo prende.<br />

5 7 Ese. 2. que debia fer el ladran. -<br />

a8 Camp. el ladron non podier aliar el que lo fallecí.<br />

19 Ese. r. é faga la emienda que él devia fazer. E si.<br />

zo Toled. forzara.<br />

21 Esc. r. aquel que fizo escapar el ladron, presente el<br />

ladran , é por la locura.<br />

2 2 Toled. Malp. 2. y Ese. 1. el mal segunt la ley.<br />

23 B. R. y. C.<br />

24 Ese. 2. facer emienda.<br />

25 Toled. y Malp. 2. por qua manno fuere el danno.<br />

26 B. R. r. 2. y Ese. 6. iusticen.<br />

27 Toled. Malp. 2 y Ese. .r. cuerno es derecho, 6 que<br />

peche.<br />

28 Malp. 2. siervo corcel. Esc. siervo tal como él.<br />

29 Camp. Esc. 2. y E. R. quan'o.<br />

3o B. R. I. y Camp. presentar al iuez.<br />

so Toled. Mala. 2 . y ,Esc. x. un dia é una noche.


LIBRO VII.<br />

noche. E si r lo ficiere , peche al iuez V.<br />

sueldos 2 por que lo tovo mas. E si fuere<br />

siervo, é' lo toviere mas de un dia ó una<br />

noche sin voluntad de so sennor, reciba C.<br />

azotes; é si lo ficiere de voluntad so sennor<br />

, el sennor faga emienda por él. Assi<br />

que 4 si el siervo es de buena guisa, el sennor<br />

peche por él X. sueldos 5 : é V. sueldos<br />

sean del iuez , é los otros sean daquel á<br />

quien fizo el danno.<br />

XXIII. Si alguno mata ganado apeno<br />

en escuso 6.<br />

Todo omne que mata 7 ó buey<br />

TITVLO III.<br />

X 2 S<br />

ó otra animalia de noche 9 en ascuso , piles<br />

quel fuere provado , péchelo " en nueve duplos<br />

, é si non pudiere ser provado , sálvesse<br />

por su sacramento. E si el siervo lo faze<br />

de voluntad de su sennor, sil pudiere ser<br />

provado , sn sennor peche en nueve duplos<br />

la cosa , cuerno ladran. E si nol pudiere ser<br />

provado , el siervo sea tormentado , é pues<br />

que lo manifestare , peche la cosa en " VI.<br />

duplos , ó '2 sea siervo daquel á quien fizo<br />

el danno. E si fallaren quel siervo es sin<br />

culpa , aquel que lo fizo tormentar faga<br />

emienda al sennor del siervo , cuerno manda<br />

eh las 13 otras leyes de suso.<br />

. III. TITOL DE LOS 14 QVE PRENDEN LOS OMNES<br />

POR FVERZA , É QVE LOS VENDEN EN OTRA PARTE.<br />

I. Si I ' alguno prende por fuerza siervo ajeno<br />

'6.<br />

II. Si el omne libre vende el siervo ó la<br />

sierva aiena en otra tierra.<br />

III. De los fijos de los omnes libres que son<br />

vendidos en otra tierra.<br />

I. Rey 19 Don Flavio de Dios.<br />

Si algun omne prende por fuerza siervo<br />

aieno.<br />

O<br />

Todo omne libre , que roba siervo aieno,<br />

peche otro tal siervo á so sennor del siervo<br />

20. E si es siervo aquel robador, deve entregas"<br />

al sennor el siervo que le robó, é demas<br />

reciba C. azotes. E si non pudiere ayer<br />

el siervo que forzó , el sennor del siervo robador<br />

22 peche otro tal siervo cuerno el suyo<br />

a .217alp. 2. y Ese. I. Si al ficiere..<br />

z Toled. y Malp. • 2. V. sueldos en oro. Esc. r. doro.<br />

3 Toled. Malp. 2. y Esc. s. mas de un dia é una noche.<br />

4 Toled. Malp. 2- y Ese. Así que si fuere de los<br />

nobles del logar (Esc. a. lugar) peche X. sueldos , á los<br />

V. sean del alcalde.<br />

5 E. R. V. ss. é los III. sean.<br />

6 S. B. B. R..1. y Camp. en !OCCISO, y así otras veces.<br />

Malp. 2. en escuso por manera de furto. Ese. a. en casa<br />

por Manera de furto.<br />

7 Toled. Malp. 2. y Ese. 1. que mata caballo aieno, ó<br />

rocin , ó buey, ó otra animalia qualquier, de noche, ó<br />

eu escuso.<br />

8 Camp. y Esc. 6. bue.<br />

9 Camp. y Ese. 6. de nueche.<br />

10 Mal". 2. péchelo al sennor.<br />

/ Toles!. en VII. duplos.<br />

M. é sea.<br />

3 3 Toled.• Malp. 2. y Ese. I. en !as otras leyes o<br />

(Esc. I. do ) falda de los tormentos.<br />

1 4 Malí). 2. DE LOS QVE FVRTAN LOS SIER-<br />

VOS, E LOS QVfi LOS PACEN EVIR , E LOS<br />

/V. Si el siervo vende siervo aieno en otra<br />

tierra, non 17 lo sabiendo el sennor.<br />

V. Si el siervo vende omne 'libre por mandado<br />

del sennor.<br />

VI. Si el siervo vende omne libre sin " mandado<br />

de su sennor.<br />

al sennor 23 que perdió el siervo , fasta quel<br />

entregue el siervo que perdera 54; é pues que<br />

ie lo entregar reciba el suyo , é ante non.<br />

II. Ley antigua. 25 Si el omne libre vende<br />

siervo o sierva aiena en otra tierra.<br />

El omne libre , que vende siervo ageno<br />

sierva agena en otra tierra, peche quatro<br />

siervos ó quatro siervas al sennor del siervo,<br />

é reciba demas C. azotes. E si non oviere<br />

onde los dé los siervos , el mismo sea siervo<br />

del sennor cuyo siervo vendió.<br />

QVE VENDEN LOS LÍBEROS. Ese. DE LOS<br />

OVE FAZEN FVIR LOS SIERVOS LOS OMES<br />

LIBRES. Ese. 2. DE LOS QVE FVRTAN. Ese.<br />

DE. LOS TRAEDORES, DE LOS SOSACA—<br />

DORES , ET DE LOS NGANNADORES.<br />

15 Gnu): Si el o,hne libre.<br />

16 Toled. y Esc. 1. siervo aieno , 6 lo vende. Malp. 2.<br />

siervo aieno , é lo vende , y así en la ley.<br />

1 7 S. B. Esc. o. S. Camp. y Malp. 2. no lo sabiendo su<br />

sennor, y así en la ley.<br />

18 E. R. S. B. sin mandado del sennor, y así 47.12<br />

la ley.<br />

1 9 B. R. S. B. y Malp. 2. Rey Flavio Rey de Dios.<br />

E. R. Rescindo.<br />

20 Toled. Malp. 2. y Ese. 1. del siervo en precio, despues<br />

que tomare aquel mismo siervo que enagenó (Ese. 1.<br />

engannó) é si es siervo.<br />

21 Lee. 1. entergar.<br />

2 2 Esc. 1. forzador.<br />

2 3 Esc. 6. al sennor del siervo que perde6.<br />

2 4 B. R. 1. iSerdirá.<br />

25 Ley antigua falta en Tara'. y Malp. 2.<br />

4


126<br />

III. De los filos de los (mines libres que<br />

son vendidos en otra tierra.<br />

vendiere fiio ó fila de omne libre,<br />

Quien<br />

ó de mujer libre en otra tierra , ó lo saca de<br />

su casa por enganno , é lo lieva en otra<br />

tierra, sea fecho siervo del padre, ó de la<br />

madre , ó de los hermanos daquel ninno 2,<br />

quel puedan justiciar ó vender, si quisieren;<br />

si quisieren tomen del la emienda 3 del<br />

omecillio , que son CCC. sueldos 4 : ca atal<br />

cosa cuerno aquesta los padres é 5 los parientes<br />

no lo tienen por menos que si lo matasen.<br />

E si los 6 padres pudieren cobrar 7 el<br />

fiio , el que lo vendió peche á los padres la<br />

meatad del omecillio, que son CL. sueldos 8,<br />

é si non oviere de que los pague , sea siervo<br />

de los padres.<br />

IV- . 9 Antigua. I° Si el siervo vende siervo<br />

aieno en otra tierra, non lo sabiendo<br />

el sennor.<br />

Si algun siervo vende siervo aieno en otra<br />

tierra , non lo sabiendo el sennor, el siervo<br />

que lo vende reciba CL. azotes " antel alcalde,<br />

é desí " entregue el siervo que vendió<br />

á so sennor. Et si aquel , cuyo es el<br />

siervo que fiad vendudo , lo pudier fallar<br />

ó prender , 13 non demande nengun gualardon<br />

, nin ninguna cosa al sennor del otro<br />

siervo por la prision. E si non lo pudiere<br />

DEL FVERO JVZGO<br />

fallar, aquel que perdió el siervo , non 14<br />

se tarde el iuiz ' 5 , é constringa al sennor del<br />

qui lo vendió , que dé otro tal siervo al sennor<br />

, cuyo siervo fué vendido 16 : ' é si otro<br />

non oviere , dé aquel siervo por el que lo<br />

vendió ", ó por sierva furtada ; é que sea en<br />

so poder fasta quel sea el su siervo entregado<br />

18 . E despues quel fuere entregado,<br />

entreguel el otro siervo á so sennor.<br />

V. Si el siervo vende omne libre por<br />

mandado. del sennor.<br />

S el ' 9 siervo vende omne libre por mandado<br />

de su sMnor, pague el sennor por él<br />

la emienda que devie 2° pagar el omne libre<br />

que lo vendiese : é demas reciba C. azotes:<br />

é el siervo non aya nenguna pena , por que'<br />

fizo mandado de su sennor.<br />

VI. Si el siervo vende omne libre sin<br />

mandado de su sennor.<br />

Si el siervo vende omne libre sin mandado<br />

de su " sennor, mantiniente sea metido<br />

en poder de los padres daquel 22 cuyo era<br />

el omne libre que vendió , que fagan dél<br />

lo que quisieren. E si aquel quien 23 es vendido<br />

se tornar por aventura , ó fuyere 24, el<br />

sennor del siervo , si quisiere fazer emienda<br />

por 25 él , dé una libra doro á aquel que lo<br />

vendió 26.<br />

IV. TITOL 27 DE LA GVARDA"Y EL IVICIO<br />

1. Si algun omne acusa el ladron antel Juez,<br />

é depues se faze ende afuera 3°.<br />

Toled. Esc. r. y Malp. 2. é lo lieva pora otra yente<br />

Esc. gente) dotra tierra. S. B. é lo leva por otra tierra.<br />

(Ese. 2. ~. 4. y B. R. 3. para otra tierra. E. R. y Ese. 6.<br />

á otra. Canzp. pora otra tierra.<br />

2 Toled. Malp. 2. y Ese. 1. daquel ninno , ó de sus<br />

(Ese. I. de sus parientes mas propinquos) propincos , si<br />

padre ó madre non oviere , quel puedan.<br />

2 B. R. ,--. la enmienda % ca atal cosa.<br />

4 Toled. Malp. 2. y Esc. sueldos doro.<br />

5 Ese. 2. é las madres.<br />

6 Toled. 2. y Esc. 1. E si el que lo robó lo<br />

pudiere tornar a su logar á los padres , peche la meatad<br />

del omecillo , que son C. et L. sueldos en oro , é si non<br />

oviere onde los pague.<br />

7 S. B. y B. R. r. combrar. Ese. 3. ayer 6 combrar.<br />

2 Ese. 1. en oro.<br />

9 Esta ley y la siguiente faltan en el códice Murciano.<br />

ro Antigua falta en el Toled. B. R. r. S. B. Maly. 2.<br />

Canzp. y Ese. x.<br />

B: R. 2. y S. B. azotes , y entregue.<br />

12 Malp. 2. y Esc. 1. é desí assí.<br />

1 3 B. R. r. y Malp. 2. que non.<br />

1 4 B. R. r. se vien tarde. S. B. Esc. 2. y Malí). 2. si<br />

non tarde. Camp. y Bez. si non tardar.<br />

15 Esr. r. que constringa.<br />

16 B. E. 1, y S. B. vendido , 6 le dé aquel siervo por<br />

DE LOS IVSTICIADOS".<br />

II. Que el sennor de la tierra deve aiudar<br />

él juez por prender los malfechores.<br />

el quel vendió , é que sea.<br />

17 B. R. 2. Comp. Exc. 2. 6. y<br />

que sea.<br />

18 Ese. 3; entrego.<br />

1 9 B. R. I. 3 E. R. Ese. I. 2. 4.<br />

que vende.<br />

so B. R. devira.. . . vendise.<br />

devria.<br />

E. R. lo vendió , é<br />

y Malp. 2. El siervo<br />

S. B. devrie. Ese. 2.<br />

21 Toled. de su sennor é sin su sabiduría. Malp. 2. sin<br />

mandado é sin sabedoría de su sennor. Exc. sin mandado<br />

de su sennor et sin sabidoría.<br />

22 S. B. B. R. 1. Ese. y Malo. 2. daquel que vendió.<br />

Camp. daquel que vendieron.<br />

23 B. R. 2. y S. B. que.<br />

34 Gas/T. fogir.<br />

25 Malp. 2. por el siervo á aquel que fué vendido<br />

porque lo sometió. B. R. 2 y 3. por él, peche una.<br />

26 Toled. y Exc. quien vendió , porque lo sometió.<br />

27 Mol,. 2. DE LOS CARCEREROS E LA PENA<br />

DE LOS PENADOS LOS CVLPADOS. Ese. r. DE<br />

LOS CARCELEROS E DE LA PENA DE LOS<br />

MALFECHORES.<br />

28 B. R r. GARDA. Camp. DE LA GARDA DEL<br />

IVIZ E DE LOS IVSTICIADOS.<br />

29 Ese. 3. MALFECHORES.<br />

3 o B. R. r. y Isc. t. afuere, é su adoba con él, y así<br />

en la ley. E. R. aforo.


LIBRO VII.<br />

III. De los que crebantan la cárcel 1, ó engannan<br />

el guardador 2.<br />

IV. De lo que deven tomar los guardadores<br />

de los que 3 guardan.<br />

I. El Rey Don Flavio Rescindo.<br />

'Si algun omne acusa el ladron antel<br />

juez , e depues se faz ende afuera.<br />

Si algun omne acusa á otro de furto antel<br />

juez , é depues recibe alguna cosa del<br />

ladron por avenencia 7 , no lo sabiendo el<br />

juez , peche cinco sueldos al juez. E si fuere<br />

siervo , é lo fiziere sin voluntad del sennor,<br />

el siervo reciba C. s azotes, hy el sennor<br />

non aya nenguna calomna. Mas si el siervo<br />

lo faze de voluntad del sennor, el sennor<br />

pague 9 por él quanto deve pagar omne libre.<br />

II. Ley antigua. 1° Que el sennor de la<br />

tierra deve aiudar á los jueces por<br />

prender los mállechores.<br />

Quando el omne godo , ó otro omne es<br />

acusado de furto , ó dotro mal fecho , el<br />

iuez lo deve luego prender , é castigarlo<br />

". E si el iuez no lo puede luego prender<br />

12 por sí solo , demande al sennor " de la<br />

tierra quel ayude , hy el sennor de la tierra<br />

le deve mantinente ayudar, que los malfechores<br />

non puedan durar mucho.<br />

III. De los que crebantan la cárcel,<br />

ó engannan el guardador.<br />

Si algun 14 omne crebanta cárcel, ó enganna<br />

el guardador , ó el guardador mismo<br />

suelta los presos por algun enganno sin man-<br />

Camp. la carcere.<br />

2 S. B. al guardador. Esc. s. y Malp. 2. al guardador<br />

al portero. Camp. gardador.<br />

Esc. t. de los presos.<br />

4 Mal p. 2. y Esc. r. los malfechores por algun enganno,<br />

y así en la ley.<br />

5 Malp. 2 . y Esc. a. Que eleve pechar el alcalde guando<br />

quita algun rnalfccho á tuerto.<br />

6 Ese. y E. R. ante todos.<br />

7 E. R. y Esc. 6. aveniencia. 112. avenienza.<br />

8 Esc. 6. cento. . . . calupna.<br />

9 Toled. Malp. 2. y Es,. 1. pague por él los cinco<br />

sueldos que deve pagar el orne libre.<br />

so Ley antigua falta en el Toled. Malp. Canip.<br />

Ese. I. y Bes.<br />

11 S. B. y Malp. 2. castigarle. B. r. costrengilo.<br />

1 2 Toled. y Malp. o. prender nin constrennir.<br />

1 3 B. R. J. al Miz.<br />

0 4 Toled. y Esc. r. Si algun orne es osado de quebrantar<br />

la cárcel. Malp. 2. Si algun orne es osado de<br />

crebantar cárcel , 6 engannar.<br />

Ese. j que tiene guardar.<br />

u6 M. sueltar.<br />

17 Malp. 2. y Ese. r. las dos partes dun sueldo. F. si<br />

gcaeciere que el alcalde quite alguno que es preso por<br />

TITVLO V.<br />

127<br />

V. Del iuez que quita los malfechores 4.<br />

VI. s Que el iuez non deve partir el malfechor.<br />

VII. Que el malfechor non deve seer iudgado<br />

en escuso , mas paladinamientre 6*<br />

dado del iuez , cada uno destos deve recibir<br />

tal pena é tal damno qual deven recibir<br />

los presos.<br />

IV. De lo que devela tomar los guardadores<br />

de los omnes que guardan.<br />

El iuez que tiene ' 5 algunos omnes presos,<br />

aquellos á que los da que los guarden , si los<br />

presos salieren sin culpa , non demanden á<br />

estos presos nada por la guarda , nin por los<br />

soltar ". E si fueren culpados los presos, por<br />

cada uno dellos deven ayer los guardadores<br />

las dos partes de un sueldo 1 7 . E si fuere<br />

el preso atal que lo dexen sobre su menaje<br />

", é que pueda fazer emienda, el iuez<br />

deve fazer entregar aquella emienda á<br />

los que la deven a yer ' 9, é daquella entienda<br />

puede retener la diezma 20 parte por su trabajo.<br />

E si algun omne torna mas desto, que<br />

es dicho de soso, quanto tomó mas, péchelo<br />

en duplo.<br />

V. Del juez que quita" los malfechores.<br />

El iuez que justicia '° el omne de muerte,<br />

que .non era enculpado 23 , deve morir tal<br />

muerte qual él dió al otro que non era culpado";<br />

é si quitó con tuerto á aquel que devia<br />

ser justiciado, á por algun ruego, ó por<br />

algun a yer; quanto tomó por lo soltar, péchelo<br />

en siete duplos á aquel á quien iiziera<br />

el danno el preso , é non pueda ser iuez dallí<br />

adelantre , é sea desfamado ; by el otro<br />

juez que viniere ' S en so logar lo constringa<br />

, que 2°presente al malfechor que 27 soltó.<br />

emienda que deve fazer ante que la cumpla toda, si (Ese. e.<br />

é tal) tal que fuere el preso quel dexen sobre su omenage.<br />

Toled. las dos partes de un sueldo. E si acaesciere<br />

que el alcalde quite alguna cosa que es preso por emienda<br />

que deve facer alguno ante que la culpa dada tal hiere<br />

el preso quel dexen sobre su omanage. Be.v. lo dexen ir<br />

sobre su omanage.<br />

Camp. y Esc. .r. omanage. E. R. omennge.<br />

19 Toled.yEsc.r. deven ayer. E si el preso fice la emienda<br />

cumplida al qui deve con aluda del alcalde daquella<br />

emienda, puede retener la (Mal?. 2. décima) décima parte.<br />

2 0 1 B. dezrna. Camp. y B. R. 5. décima.<br />

21 Esc. 3 . guarda.<br />

22 B. R. 1. S. B. y Malp. 2. justicia orne.... que non<br />

era ende culpado. Ese. 5. que justicia orne que ron. Efe. a.<br />

de muerte por algun presente 6 por algun enganno.<br />

23 Toled. y Malp. 2. culpado por algun presente '6 por<br />

otro enganno , deve morir.<br />

24 B. R. ende culpado. S. B. enculpado. B. R.<br />

que non era en culpa.<br />

2; Ese. 3: en su guarda et en so Iogar.<br />

B. R. 1. y Esr. que le. S. B. Malp. 2. y Bra...<br />

quel. 13. R. s. que lle dic.<br />

27 Toled. 2. y Ese. que soltó por tal que 1.;1ga<br />

levar la pena que meraste.<br />

Qg


I2 8<br />

VI. Que 1 el iuez non deve parcir 2 d<br />

los mal/echares.<br />

juez non deve parcir al malfechor por<br />

El nengun miedo, ni por nengun amor. Ca si<br />

él<br />

sofriere los malfechores , é los soltar los<br />

que devien seer justiciados de muerte 3, el<br />

iuez non deve por ende prender muerte, nín<br />

perder miembro de su cuerpo, mas deve fa-<br />

-0›<br />

DEL FVERO JVZGO<br />

10.-f<br />

zer emienda por el ornecillio , é por todo él<br />

danno que fiziera 4 aquel quien era preso.<br />

VII. Qua el malfechor non deve seer llagado<br />

en ascuso, reas paladinamientre.<br />

Todo iuez, que s deve justiciar algun omne,<br />

ó algun malfechor, non lo deve iusticiar 6<br />

en ascuso 7 , mas paladinamientre ante todos.<br />

V. TITOL DE LOS QVE 8 FALSAN LOS ESCRIPTOS.<br />

L De los que falsan los escriptos 9 del rey.<br />

II. De los que fazen falsos escriptos".<br />

III. De los que falso mandado llevan ó falsas<br />

letras so nombre del rey ó de juez.<br />

IV. " De los que falsan la manda del vivo<br />

contra su voluntad.<br />

V. De los que encubren la manda del muerto,<br />

que la falsan.<br />

VI. Si algun omne se pone falso nombre, ó<br />

I. De los que falsan los escriptos<br />

del rey.<br />

Quien mudar alguna cosa de mandado<br />

del rey , ó desfiziere , ó ennadiere ", ó en<br />

tiempo , ó en dia , ó en otras cosas; hy el<br />

que falsar el siello del rey , ó otras sennales<br />

, si es omne de granel guisa , •peche<br />

al rey la meatad de toda su buena ; é si<br />

fuere omne vil , pierda la mano con que fizo<br />

aquel pecado; é si por ventura vinierei 4, que<br />

aquellos iuezes murieren á quien " es enviado<br />

aquel mandado del rey, el obispo del<br />

logar, ó otro ° obispo deven dar aquel mandado<br />

á los otros iuezes vezinos de la tierra,<br />

Ese. 3 . Del danno que deven sofrir el iuyz al malfechor.<br />

2 B. R. 3 . perdonar.<br />

Toled. y Malp. 2. de muerte sin venganza. Etc. r.<br />

sin vergüenza.<br />

4 Etc. 6. que fizier á aquel preso.<br />

5 B. R. 1. S. B. Malp. 2. y Brx. que deve iusticiar algun<br />

malfechor. Toled. que a de justiciar algun malfechor.<br />

6 Toled. Malp. 2. y Etc. 1. non lo deve fazcr en escuso<br />

nin en logar celado , mas paladinamientre (Etc. 1.<br />

paladinamientre por tal) ante todos , por tal que se escarmienten<br />

otros.<br />

7 CII/7/p. Etc. r. 6. y Bex. fazer. B. R. 2. fazer en ascusado.<br />

8 Malp. FACEN LOS ESCRIPTOS FALSOS E<br />

LIGADOS. B. R. r. y Etc. DE LOS FALSARIOS<br />

E CORROMPEDORES QVE FALSAN LAS ES-<br />

CRIPTVRAS. Ese. 1. DE LOS QVE FAZEN LOS<br />

ESCRIPTOS E LAS CARTAS FALSAS.<br />

9 Esc. 3 . escripturas.<br />

Io Malp. 2. y Esc. a. escriptos


LIBRO VII.<br />

antel iuez é ante testimonias que furtó<br />

aquel escripto , ó que lo desfezo 2 , ó que<br />

lo. corrompió 3 ; el manifiesto que fizo ante<br />

las testimonias vala tanto cuerno el escrip-<br />

.to valia, que él perdió , ó que corrompió.<br />

E si non , se pudier acordar 4 de lo que dezia<br />

5 el escripto, estonze aquel, cuyo era el<br />

escripto , deve provar por su sacramiento,<br />

ó 6-por una , testimonia , lo que era contenudo<br />

en la carta 7 ; é aquela muestra s vala<br />

tanto cuerno el escripto. E si non oviere.<br />

tanto en su buena , aquel _que furtó el. e scripto<br />

9 , 6 que lo corrompió , quanto fizo<br />

danno á aquel cuyo era el escripto, aquel<br />

que lo furtó , ó que lo corrompió el escripto<br />

, sea siervo con toda su buena daquel<br />

cuyo era el escripto , é de la quarta parte<br />

de su buena , que mandamos de suso que<br />

deve perder el que furtó el escripto , deve<br />

ayer las tres '`) partes aquel cuyo era el escripto<br />

, y el otra quarta parte deve ayer el<br />

.rey, é faga dello lo que quisiere. E si fuere<br />

_omne de vil Er guisa el que furtó el escripto,<br />

ó el que lo corrompió , depues que lo manifestare<br />

antel iuez , deve ser siervo daquel<br />

cuyo era el escripto. Hy el omne de grand<br />

guisa , ó de vil guisa , si lo fiziere , cada<br />

uno dellos deve recibir C. azotes. E si fuere<br />

siervo aieno el que furta " el escripto,<br />

el que lo corrompe , ó que lo asconde , sea<br />

siervo 'daquel cuyo era el escripto ; é si lo<br />

fiziere por mandado de su sennor , el sen-<br />

.nor peche todo el danno 13 por él. E otrosí<br />

mandamos guardar de los que furtan, ó corrompen,<br />

ó asconden mandas i4 aienas, ó otros<br />

escriptos por fazer alguna ganancia, ó por<br />

fazer ende danno á aquellos cuyos eran : que<br />

estos atales sean dichos falsos ' 5 . E otra tal.<br />

pena reciban , é otro tal damno , segund<br />

cuerno es dicho de suso, segund la persona<br />

de cada uno , si fuere 16 vil , ó de grand 17<br />

guisa. E si algun omne , que non furta es-<br />

6 lo corrompe , los testigos. . y lo ¡lemas como en<br />

Toledo , d excepcion de las palabras siguientes : testiguen.<br />

. . . é si depues.. . . testimonios (Esc. testes).<br />

x Esc. s. forzó, y así despues.<br />

2 B. R. f. y S. B. desfizo. E. R. disf•zo.<br />

3 B. R. 1 . rompió. Comp. roncó*. Esc. 6. y Bes. corrompeó.<br />

4 Toled. acordar el testigo. Malp. 2. non so pudieren<br />

acordar los testigos.<br />

5 Malp. 2. dizte. Camp. dízia.<br />

6 B. R. 1. 3: y Esc. 4. é por.<br />

7 Toled. Malp. a. y Esc. t. en la carta, e faganla de<br />

nuevo é metan hi el derecho que el falso mudara ,<br />

aquel escripto nuevo vala tanto cuerno el escripto perdido.<br />

8 E. R. monstra.<br />

9 B. R. f. S. B. y Malp. 2. el escripto , quanto.<br />

ro Esc. 1. tres quartas.<br />

z 13. R. J. de menor guisa.<br />

12 Esc. o. furtó. . corrompió.... ascondió.<br />

13 Malp. 2. el danno que es sobre dicho por él.<br />

1 4 Esc. 2 . 4 . E. R. y Bes. materias.<br />

15 Ese. 3 s. y B. R. 5'• falsarios.<br />

16 B. R. r. si fiar de vil.<br />

17 S. B. y Ese. q.. 6 de gran linaie 6 de grand guisa.<br />

18 B. R. 1. aon.<br />

19 Esc. s. deguam<br />

TITVLO y.<br />

129<br />

cripto ni corrompe . ; nin falsa , nin encubre,<br />

mita faze ninguna cosa. de lo que es de suso<br />

dicho ; mas aquel cuyo era el escripto , si<br />

lo perdió por su negligencia, ó por su mala<br />

guarda, é diz que ie lo furtáron ; si las testimonias<br />

, que eran en la carta , son. aun "<br />

vivas por aquelas testimonias puede provar<br />

todel escripto antel iucz. E si las teslimonias<br />

de la carta todas son muertas, é<br />

pudiere fallar otras testimonias que digan '9<br />

que vieron aquella 2° carta, é que sabien todo<br />

lo que era contenido en aquella carta , por<br />

aquellas testimonias puede provar so escripto,<br />

é cobrar 21 todo lo que perdiera del escripto.<br />

III. De los que falso mandado llevan<br />

é falsas letras de 22 su nombre del<br />

rey , o' de juez.<br />

Quien muestra ' 3 falso escripto, 6 falso<br />

mandado del rey 24, no lo sabiendo , non<br />

deve seer tenudo por falsario 35 , é si pudiere<br />

provar aquel 26 que ie lo dió , aquel deve recibir<br />

la pena que es de suso dicha que deven<br />

ayer los que fazen Usos escriptos ' 7 . E<br />

si ambos lo sopieren 29, ambos sean penados<br />

cuerno falsarios 29.<br />

IV. 30 De los que falsan la manda del<br />

vivo contra su voluntad.<br />

Quien falsa la manda del omne vivo ,<br />

fiziere escripto de ordinamiento " de sus cosas<br />

del vivo , ó manifestare 32 la manda del<br />

vivo 33 contra su voluntad, sea iudgado como<br />

falso.<br />

V. De los que encuí/1-cn la manda del 34<br />

muerto, o' que lea, ' alsan.<br />

Todo omne que encubre la manda del<br />

20 Toled. y Malp. 2. aquella carta , é entendiéron<br />

tenor, por aquellas testimonias puedan probar.<br />

21 S. B. R. Bes. Ese. 2. y 4. recobrar. 2.<br />

combrar.<br />

22 B. R. I. Ese. I. S. B. y Malp. 2. 50 nombre.<br />

E. R. sub.<br />

23 Toled. y Mili,. 2. Quien lleva 6 muestra. Ese. s. 6.<br />

Camp. y B. R.•2. mostra. Efe. I . Quien lleva falso.<br />

24 Toled. y Malp. 2. del rey 6 del alcalde.<br />

25 Toled. Malp. 2. y Ese, z. por falsario, mas deve<br />

seer preso é apremiado finta que muestre. quil dió la<br />

carta , é si non lo quisiere nombrar nin mostrar (Malp. o.<br />

mostrar qui gelo diú) aquel deve.<br />

26 Esc. 4 . que otri ge lo dió.<br />

27 Toled. falsos escriptos , se,,unt la persona : á si amos.<br />

Malp. 2. segund la persona de cada uno.<br />

28 Esc. 4 . lo ficieren.<br />

29 Ese. s. y Tea. 1:lisos.<br />

6. De los yue<br />

go Falta esta ley IV". en el Toled. Ese.<br />

encubren la manda, del , 6 tpe !a At Est,<br />

ley está en este códice M. bazo el núm. V. , y tambieu<br />

en Ese. 4. Bez. y B. R. g.<br />

se Camp. Esc. r. 2. y s. ordenamiento.<br />

32 ~p. :7. ..y Ese. I. Esc. y. manifestando.<br />

33 Malp. 2. del vivo, 6 la mndara.<br />

34 .13. R. 2. y Esc. 6. del mora-,.<br />

Qg


130<br />

muerto, ó faz alguna falsedat 1 en 2 ela,<br />

da la ganancia que deve ayer daquel escripto<br />

, p;¿.'rdala , é gánenla aquellos á quien fizieran<br />

3 el enganno , é sea desfamado por<br />

falsario . E 4 si nenguna cosa non deve ende<br />

ganar, 6 muy poco', sea penado cuerno falsario<br />

°.<br />

VI. Si algun opine se pone falso nombre<br />

also linaje éfalsos parientes.<br />

Q<br />

f<br />

uien se pone falso nombre 6 falso linaje<br />

, 6 falsos parientes, ó alguna apostura 7<br />

falsa , sea penado s cuerno falso 9.<br />

VII. Rey Don Flavio de Dios.<br />

De 1° los escriptos que son fechos, que<br />

dizen que eran fechos ante que lo<br />

f uessen.<br />

El enganno de algunos nos constrinne muchas<br />

vezes que fagamos nueva ley, porque<br />

entendemos " la maldad de muchos omnes,<br />

que fazen por engannar á otros. E por que<br />

son muchos omnes, que por grand volun7<br />

tad de ganar de los otros omnes por una<br />

debda quel deven , fazen 12 escripto, que 13<br />

ellos deven otras muchas debdas. E por ende<br />

establescemos en esta ley, que todo omne<br />

que deve á otro alguna cosa, é aquel que 14<br />

la deve, faze escripto por engarrio, que es<br />

tenudo dotras muchas debdas ; é si por<br />

ventura aviniere que non faga ende escripto<br />

, mas por otras palabras enganosas muestra<br />

que él es tenudo dotras muchas debdas;<br />

DEL FVER O JVZGCY<br />

B. R. I. y Ese. s. falsidat. Camp. alguna cosa de<br />

falsidat. Esc. 6. falsidad.<br />

S. B. y Malp. 2. en ella.<br />

3 B. R. 1. feciera. Malp. 2. ficiera.<br />

4 Coup. E si alguna cosa ende ganar.<br />

5 Toled. Malp. 2. y Ese. r. muy poco daquella manda.<br />

6 B. R. 1. Ese. 2. 4. 6. S. B. Bex. y Malp. 2. falso.<br />

7 Toled. apostisa. S. B. Esc. ¿,-. y 4. apostiia. B. R. 1.<br />

apostiya. Ese. 1. y s. apostija. Camp. apostilla. Maly. 2.<br />

apcstiza. Be.V, apostila mala ó falsa.<br />

•8 E. R. sea iudgado.<br />

9 Toled. Malp. 2. y Esc. et non sea ya<br />

mas reccbido por testimonio.<br />

o En Malp. 2. en lugar de esta ley se halla la siguiente:<br />

De los escriptos que son fechos que dicen que eran fechos<br />

ante que lo fuesen. VII. Ley.<br />

El enganno dalgunos engannadores nos faz poner nuevo<br />

establecimiento por vedar el grand danno que ellos quieren<br />

facer, , é nos soplemos dunas homes que engannaban<br />

otros , é les vendien algunas cosas , é facíenles ende<br />

carta; desy vendienlo ii. otro , é facíenle ende carta , é<br />

testiguábanl•a , é facien duna cosa dos escriptos. E por<br />

end 'establescemos esta ley , é la confirmamos , é mandamos<br />

que si algun orne ficiere dos escriptos duna cosa,<br />

é quisiere engannar á alguno así que con ambos mierque,<br />

desy que escriba despues algun escripto en que faga<br />

perder al comprador su demanda por sacarle de lo quel<br />

vendió , ó por ventura que escriba algun escripto , é que<br />

diga por la lengua contra de lo que dice la carta ; todo<br />

aquel que engannare á alguno en tal manera de enganno<br />

estos tales , que fazen este enganno , sean<br />

desfamados, é pechen la pena á aquellos que<br />

enganáron , qual manda la ley de los falsos.<br />

E otra tal pena deven a yer aquellos que<br />

fazen escripto por enganno, que sus cosas<br />

ernpenaran ante á otri , por fazer perder<br />

aquellas 16 que tiene 17 en ponnos de su debda.<br />

Onde el debdor " que faze tal escripto,<br />

é aquel por cuyo nombre lo faze , si es sabidor<br />

del enganno , ambos deven recibir la<br />

pena y el danno que es de suso dicho, hy<br />

-el escripto 19 deve seer firme. Y el otro, que<br />

fué fecho por enganno, non vala nada.<br />

VIII. De los escriptos que son fechos,<br />

que dizen que eran j'echos despues,<br />

e eran fechos ante.<br />

Non es tuerto que aquel que a la buena<br />

del muerto , que pague la debda 2°. E por-que<br />

el omne que faze el enganno non deve<br />

ayer nenguna escusacion : por ende establecernos<br />

por esta ley que todo omne que<br />

da á otri alguna cosa por escripto , é aquela<br />

21 cosa nunqua fué en so poder, ó tal<br />

cosa que avie ante empennada " á otri,<br />

é por algun enganno dióla 23 é éste lo que<br />

empennara ante á otri, ó lo que non era<br />

so 24 , pues que esto pudiere ser provado<br />

, si aquel que fizo este enganno es vivo,<br />

deve pagar la pena , é quanto prometiera<br />

en el escripto 25 . E si despues de su muerte<br />

pudiere seer provado el enganno, sos erederos<br />

lo deven todo pagar 26 . E . si aquello<br />

que prometió es mas que toda su buena, los<br />

que tienen lo buena dexen la buena por<br />

é de falsedad , pierda testimonio , é sea metido en poder<br />

daquel á qui engannó , é sufra la pena que nos estables.<br />

cimas á los que falsa/1 los escriptos : é esta misma pena<br />

hayan los que quando quieren desfacer su primer escripto,<br />

é ficen otro , é dicen que es primero , é menguan la<br />

era por dar aquelles cosas á otros , non lo los que las<br />

compraron, é celan la verdad ; ande guando quier qua<br />

fuer sabudo que alguno face tal enganno é tal falsedad,<br />

el que ficiere la carta , é aquel á qui fuere fecha , así<br />

el vendedor , cuerno el comprador quel consentió , sufran<br />

en sus cuerpos y en sus haberes lo que de suso<br />

establecimos; é la carta falsa que dicen que era primera, •<br />

sea desfechala 3 que querien desfacer, , vala.<br />

1 r Ese. 1. tolgamos.<br />

a a Ese. r. fazenles fazer escripto que les.<br />

1 3 S. B. y Brx. que les deben.<br />

14 B. R. r. y Esc. e. á qui.<br />

15 B. R. deodas , y así otras vocea.<br />

16 S. B. y Ese. 1. al que las tenie. Camp. aquellos quia<br />

tenian empennos. Ere. s. al que los tiene empeiulados.<br />

17 B. R. I. tenía. Esc. 6. tenie empennos.<br />

18 B. R. deodor.<br />

r 9 S..8. y Esc. 3: el escripto postremero. R. 2 . ...1)'.5".<br />

el escripto postremo deve.<br />

2i2 Camp. Bex. y Ese. 4. debda del.<br />

21 S. B. y Malp. 2. é que la cosa. E. R. la cosa nones.<br />

22 Malp. 2. y Esc. 1. empennáda 6 dada ante á otri.<br />

23 B. R. 1. S. B. _9, Malp. 2. diólo.<br />

24 Toled. y ~p.. 2, suyo. E. R. ser.<br />

a s Malp. y Esc. 1. en el escripto , porque<br />

(Ese. I. pues que) lo quiso desfheer. E si despues. •<br />

26 Esc. s. paguar, y arí después. .•


LIBRÓ >Vil.<br />

emienda , si non quisieren pagar aquello 1:<br />

hy esto mismo mandarnos guardar , que si<br />

aquel á quien fuera la cosa empennada 2<br />

primeramientre sopiera el enganno ; el qui<br />

-lo lizo el enganno , y el 'que lo sopo , paguen<br />

egualmientre la pena 3 , é quanto fuera<br />

prometido , é reciban en sus cuerpos , hy<br />

en sus cosas el danno que .dize la ley de<br />

suso de los falsos.<br />

IX. De los que escriben las leyes del<br />

rey faisamientre , ó las dan d otri<br />

que las escriban 4.<br />

Los males de algunos omnes nos fazen poner<br />

ley posa los que son de venir, é que<br />

aquellos que non se quieren castigar por 5<br />

palavra, si al que non, que se castiguen por<br />

la pena de la ley. E por que vimos ya algunos<br />

que escribian leyes de rey falsamientre<br />

, é que las alegaban 6 falsamientre ,<br />

que las fazian escriver á los notarios por las<br />

4<br />

TITVLO V.<br />

1 3 r<br />

confirmar , onde metien muchas cosas en<br />

nuestras leyes, hy escribien_ que non eran<br />

ordenadas , nin 7 pora nos, nin eran con,.<br />

.venibles á nuestro pueblo s , nin provechosas,<br />

é que fazien grande danno á nuestros 9<br />

'pueblos : por ende defendemos en esta nueva<br />

ley que ningun omne daquí adelantre,<br />

si non fuere escrivano° comunal " de pueblo<br />

, ó del rey, ó tal omne, á quien mande<br />

el rey, que non 'ose allegar falsas constituciones<br />

", nin falsos escriptos del rey, nin es-7<br />

criVir , nin dar á ningun escrivano 12 que escriva<br />

falsarnientre. Mas los escrivanos del<br />

pueblo , ó los nuestros ", ó á quien " nos<br />

mandaremos, las escrivan, é las lean las nuestras<br />

constituciones , é non otri: E si algas<br />

omne 15 fuere contra este defendimiento , si<br />

quier sea libre ó siervo, el iuez le faga dar<br />

CC. azotes , é sea sennalado laydamientre;<br />

é fágale demás cortar el polgar '' 6 de ha<br />

mano diestra , por que vino contra nuestro<br />

mandado, é contra nuestro defendi7<br />

miento.<br />

VI. TITOL DE LOS 17 QVE FALSAN LOS METALES.<br />

L Que los siervos deven seer tormentados<br />

contra " sos sennores, que corrompen la<br />

moneda.<br />

II. De los que falsan la moneda é los mora,<br />

'pedís 14.<br />

1. Que los siervos deven seer tormentados<br />

24 contra sos sennores que corrompen<br />

la moneda.<br />

Non" defendemos que los siervos non sean<br />

tormentados, que digan la. verdad contra 26<br />

sos sennores que falsáron la moneda , por<br />

tal que guando ellos fueren tormentados,<br />

Toled. Malp. r. y Ese. r. pagar aquello , et si el<br />

muerto non toviere erederos , todo lo que él prometiera,<br />

den á aquel mismo á quien diere el muerto la cosa , así<br />

como agora mandamos hy esto mismo.<br />

2 Toled. y Malp. 2. empennada 6 dada por escripto<br />

primeramientre.<br />

3 Toled. Malp. 2 . y Esc. r. la pena que yacie (Ese. 1.<br />

yace) en el primer escripto , é guamo.<br />

4 B. R. I. S. B. y Malp. a. escriba.<br />

5 E. R. de palabra.<br />

6 S B. Camp. Ese. r. 2. s. y Malp. 2. allegaban.<br />

7 nin falta en B. R. r. S. B. Malp. 2. y Bex.<br />

8 B. R. e. y Bex. regno. Ese. s. provecho.<br />

9 S B. Malp. 2. y Bex. á nuestro pueblo. Ese. 6. en<br />

nro. poblo.<br />

10 Esc. S. comunal.<br />

2 t Ere. 6. costetuiciones.... costimiciones.<br />

12 Ese. s. y Camp. escriban. .. escribanes.<br />

13 Ere. s. 6 los otros , 6 á quien. leyan.<br />

s B . R. 1. Bex. S B. y Malp. 2. 6 quien.<br />

15 S. B. Ese. e. Bex. y E. R. Si aleun orne viniere<br />

contra esta nuestra constituciou , si quien<br />

MI*<br />

III. De los qüe falsan el oró.<br />

IV. Si el orebze .9 furta alguna cosa del<br />

oro 21 ó de la plata quel dan.<br />

V. Que ningun opine non refuse. 22 la moneda<br />

derecha 23.<br />

que por ellos podamos saber la verdad: E si<br />

aquel que lo manifiesta es siervo aieno , é<br />

pudiere seer provado por verdad lo que díze<br />

, si so sennor quisiere , deve seer franqueado<br />

, é dele el .rey el precio ; é si non<br />

quisiere so sennor , den al siervo tres onzas<br />

doro 27 . E si fuere ornne libre el que lo descubre,<br />

denle seis. onzas doro. "<br />

16 B. R. y Malp. 2 . pulgar. Ese. s. polegar.<br />

17 Malp. a. y Ere. e. DE LOS QVE FALSAN EL<br />

ORO E LA PLATA E FACEN LA MONEDA<br />

(Ese. e. E BATEN MONEDA) ESTRANNA. Ese. 3.:<br />

DE LOS FALSARIOS O DE LOS CORROMPE-<br />

DORES DE METALES O DE MONEDAS.<br />

18 Malp. 2. y Esc. I. por, y así en la ley.<br />

19 Ese. 5 . Bex. y Camp. moravidis. E. B.. maravedis.<br />

2o B. R. 1. Bex. y Camp. oriz , y así en la ley.<br />

21 S. B. y Bex, del oro fuel dan. Malp. 2. y Ese. del<br />

oro gurí dan, tr lo mengua , y así en la ley.<br />

22 Camp. refugue.<br />

23 Malp. a. y Esc. ,. derecha, 'e el nunavedi de pese,<br />

y así en la ley.<br />

24 Ese. 6. eon sor 5031101'eS.<br />

25 Toled. Nos non defendemos.<br />

26 Malp. a. por.<br />

27 Toled. Maly. 2. y Ere. r. tres onzas doro del tesoro<br />

del rey.<br />

28 Toled. Malp. a. y Ese. e. all'aden ; porque descubrió<br />

la verdad.


132<br />

II. De los que falsan la moneda e los<br />

moravedís<br />

ien faze moravedís falsos, ó los ra-<br />

Qu<br />

ye 3 ,ó los cercena 4, pues que el iuez lo<br />

sopiere 5 , préndalo luego : é si fuere siervo<br />

, fágale cortar la mano diestra: é si de-<br />

P<br />

ues filere fallado en tal fecho , sea pre-<br />

sentado antel 6 iuez, que lo justicie cuerno<br />

quisier. E sí el iuez no lo . quisier fazer lo<br />

que es de suso 7 dicho , pierda la quarta<br />

parte de su , buena. E develo ayer el rey.<br />

E si el que falsa s moravedís es omne<br />

'bre , el rey deve 9 tornar la meatad de lo<br />

que a; é si es omne" de vil guisa, deve seer<br />

siervo de quien el rey mandare. Hy el omne<br />

" que falsa moneda, á la bate " deve recibir<br />

otra tal pena cuerno es de suso dicha.<br />

III. De los que falsan el oro.<br />

uien toma pro por lavrar, ó " lo falsa, é<br />

Qlo ennade 14 otro metal qualquiere, sea justiciado<br />

cuerno 1 s ladron.<br />

DEL FVER-O JVZGO<br />

LIBRO VIII.<br />

IV. Si el orebze furia alguna cosa del<br />

oro quel dan.<br />

Los orebzes ' 6 que labran el oro, la plata,<br />

ó otro metal 17, si alguna cosa dende furtaren<br />

" sean tenudos por ladrones.<br />

V. Que ningun omne non refuse 39 la<br />

moneda derecha.<br />

,Nengun omne non refuse , nin ose refusar<br />

moravedí 2 I entero 21 de qual manera<br />

que quier que sea , si non fuere falso,<br />

nin demande nada por ende, fuera 23<br />

si pesar ménos. Hy el que lo refusare, é non<br />

quisiere tornar el moravedí entero , ó si demanda<br />

alguna cosa demas sobrel moravedi,<br />

que 24 es derecho , fagal pagar 25 el juez<br />

á aquel que lo refusó 26 , tres moravedis 27<br />

al otro que lo refusara. E otrosí mandamos<br />

guardar de la meaia de oro. 24<br />

De 29 las fuerzas, et de los dannos 3°,et de los quebrantamientos.<br />

I. TITOL DE S' LOS COMETEDORES<br />

É DE LOS FORZADORES.<br />

ue el padron ó el sennor deven seer culpados<br />

, si el mancebo ó el siervo fazen<br />

algun tuerto por su mandado dellos.<br />

II. Si algun omne es echado por fuerza de lo suyo.<br />

e Camp. moravidis de oro , 6 los raen.<br />

Toled. y Ese. 1. Quien face moravedis , 6 los taya.<br />

Es,. 6. Qui faz moravidis.<br />

3 B. R. r. Bex. y Camp. rae. Malp. 2. taya. Ese. 6.<br />

trabe.<br />

4 Esc. s. siercena. Camp. y Ese. 3 sarcena.<br />

6 Tala lo sepa por verdad. Malp. 2. y Ese. x. lo<br />

sopiere por verdad.<br />

6 Toled. Malp. 2. Ese. 1. y 5 . antel rey.<br />

7 Toled. Malp. 2. y Esc. 1. de suso dicho, 6 lo tardare.<br />

S. B. falsa la moneda.<br />

9 Malp. 2. le deve.<br />

ro Toled. Malp. 2. y Ese. r. é si es orne libre de vil<br />

guisa , deve perder su libertad (Mal,. libredad ), é<br />

deve seer.<br />

1 1 B. R. r. orne libre que face falsa moneda. Malp. a.<br />

Bel-. y S. B. el orne que face falsa moneda.<br />

Toled. Malp. 2. y Esc. s. 6 la bate, sea qui quiere,<br />

1 3 Ese. r. s. y Ber. é.<br />

1 4 B. R e. y Bex. 6 lo. Malp. 2. ol annade. Esc. 6.<br />

para labrar , é lo falsa 6 llena de otro metal , 6 Ile aunado.<br />

Ese. 2. y E. R. cuerno falso ladron.<br />

16 B. R. 3 orivices.<br />

17 E. R. metallo.<br />

18 Camp. enfustaren.<br />

III. Si muchos ames se ayuntan por fazer<br />

mal 32 de so uno.<br />

IV. Si algun omne 33 es encerrado en su casa<br />

tras su puerta por fuerza34.<br />

19 B. R. a. y Camp. refugia.<br />

20 B. R. r. y Camp. refugar. Esc. s. recusar.<br />

21 Malp. 2. y Ese. r. moravedí entero de peso<br />

de qual moneda que quiere que sea.<br />

2 2 B. R. entrego , y así otras veces.<br />

i3 S. B. si fuere menor , 6 pesare menos.<br />

24 Ese. e. que es de peso.<br />

25 Toled. pechar el allcalle.<br />

z6 B. R. r. y Esc. refugio.<br />

27 .Malp. moravedis tales.<br />

28 Toled. Malp. n. y Esc. r. anuden: que es llamad'<br />

tremises.<br />

29 Toled. De los cometedores e de las forzadores.<br />

Malp. 2. De las fuerzas é de los damnos que facen los<br />

emes. Sus títolos son seis. Esc. a. De los tuertos, et de<br />

las fuerzas, et de la pena de sus fechares.<br />

3 o Esc. 3 . falta é de , los damnos.<br />

3 1 B. R. r. DE LOS ENAGENAMIENT OS E DE<br />

LOS ENCERRAMIENTOS. Malp. a. TITOL PRI-<br />

MERO: DE LAS FVERZAS E LAS GUERRAS.<br />

Ese. I. DE LOS ROBOS E DE LAS PRENDAS.<br />

22 B. R. 1. mal de su uno, y lo 'mismo en la ley.,<br />

Malp. 2. mal .6 muerte de se uno.<br />

33 Malp. 2. y Esc. .orne 6 alguna mugie •, y así en<br />

la ley.<br />

24 S. B. por forza, y así otras veces.


V. Que nengun omne non tome lo que otri<br />

tiene por fuerza.<br />

VI. Si algun omne envida 1 á otros por fazer<br />

alguna roba.<br />

VIL Que si el sennor non es en la casa, ó si<br />

es en hueste , nengun omne non le deve<br />

guerrear 2 la casa.<br />

VIII. Si los siervos fazen algun mal mientre<br />

el sennor es en la hueste.<br />

IX. De los que van en la hueste , que roban<br />

I. 7 El Rey Don Flavio Scindo.<br />

Que el padron o' el sennor deven seer<br />

culpados , si el mancebo ó el siervo<br />

fazen algun tuerto 8 por su mandado<br />

dellos.<br />

Esto establescemos principalmientre en esta<br />

ley, que ningun 9 mancebo libre ó Fran:.<br />

queado , ó siervo , si fiziere algun tuerto de<br />

mandado de su padron , ó del. sennor `°, el<br />

padron ó el " sennor sean tenudos de la<br />

emienda , é los que lo fizieron por mandado<br />

delios non deven ayer nenguna culpa: C4<br />

non lo fizieron por su voluntad , mas por<br />

mandado de los sennores.<br />

II. Si algun omne es echado por fuerza<br />

de lo suyo.<br />

Quien echa á otro omne por fuerza 12 de lo<br />

suio , ante que el indicio 13 sea dado j4, pierda<br />

r S toda la demanda, maguer que aya buena<br />

" razon ' 7 . E aquel que fué forzado, reciba<br />

" su posesion , et todo lo suyo que tenia<br />

entréguelo en paz á qui toma por fuerza la<br />

cosa que non puede venzer por iudizio, pierda<br />

lo que demanda ' 9, y entregue al tanto<br />

á aquel que fué forzado.<br />

B. R. a. convida, y así en la ley.<br />

2 B. R. i. guerear, y así en la ley.<br />

3 B. R. o. nomne , y así en la ley.<br />

4 S. B. demostrar. Malp. 2. y Esc. t. De los que dicen<br />

que robaran algunas cosas por menaza , Y así en la ley.<br />

5 Malp. e. y Esc. a. en su labor, 6 lo maltrae, y así<br />

en la ley..<br />

6 /vlalp. 2. lo matan hi , y así en la ley.<br />

7 En el códice de Murcia falta una hoja, y con ella<br />

las quatro leyes primeras , y la mitad de la V. Ese. J.<br />

El rey Flavio Rescindo.<br />

8 Camp. torro.<br />

9 B. R. 1 . 3; Ese. 4 . S. B. y Be.t. todo.<br />

o Malp. 2. y Ese. r. del sennor , non lazre por end<br />

mas el padron y el. sennor, &c.<br />

as S.B. y el.<br />

02 Camp. y Bex. forcia.<br />

1 3 B. - R. .r. y Malp. 2. juicio.<br />

1 4 Malp. 2. y Ese. e. sea dado, el alcalde ge lo entregue<br />

todo , é el que lo forzó nol ovan ninguna razon,<br />

e pierda , &c.<br />

1 5 S. B . y Bex. pierda la ernienda é toda la demanda,<br />

maguer que y aya buena. E aquel que fué forzado recobre<br />

so posesion , é todo lo so que tenia , é téngalo en<br />

paz. E qur toma &c. Esc. 4. y E. R. pierda la emienda<br />

é toda la demanda.<br />

LIBRO VIII. TITVLO I.<br />

13 3<br />

alguna cosa.<br />

X. Que aquel que tiene alguna partida de<br />

la roba, nombre 3 los otros companneros<br />

que fuéron Con él.<br />

XI. De los que muestran 4 á los robadores<br />

alguna cosa que roben.<br />

XII. Quien fuerza alguna cosa al que va por<br />

carrera, ó al que está en S so labor.<br />

XIII. Si aquel que faz fuerza , si lo matan<br />

`5.<br />

III. El Rey Flavio.<br />

Si muchos omnes se asuntan por fazer<br />

mal de so uno 2°.<br />

Si algun 2r omne aiunta omnes por fazer<br />

muerte ó ferida ", ó quien faze aiuntar pura<br />

otro omne ferir, , ó manda á algunos omnes<br />

que lo fieran pues quel iuez lo sopiere 23 , mándelo<br />

prender, é fagalo sennalar, é reciba LX.'4<br />

azotes, é fágale nombrar á todos aquellos que<br />

fueron con él que lo fizieron. E si fueren<br />

omnes libres, que non sean en su poder '5,<br />

cada uno delios reciba L. 26 azotes. E si fueren<br />

siervos dotri , é non daquel con quien<br />

fueron, mándelos el iuez tener 27 ante sí , é<br />

mande dar á cada uno dozientos azotes".<br />

IV. Rey Don Flavio.<br />

Si algun omne 2 es encerrado en su casa<br />

detras su puerta por fuerza.<br />

Todo omne que encierra por fuerza al sennor,<br />

ó 3 ° la duerma en su casa, ó en su corral,<br />

ó mandare á otros omnes que los non<br />

dexen salir, peche XXX. moravedis doro al<br />

sennor ó á la duerma por la locura que<br />

16 B. R. r. aya buena aquel que fuy forciado , recobre<br />

sua possession et todo lo que so tenia , et tiéngalo<br />

en paz. Et quien torna &c.<br />

1 7 Malp. 2. derechera.<br />

18 Carril). Esc. 2. y E. R. recobre.<br />

1 9 B. R. r. y 2- demanda , et entregue otro tanto á<br />

aquel que forció. S. B. demanda y entrepe al tanto á<br />

aquel que forzó. Malp. 2. y Ese. 1. demanda , é entregue<br />

el alcalde al tanto á aquel que fué forzado de la<br />

buena del forzador.<br />

20 Malp. 2. de Se orno.<br />

21 S. B. y B. R. 1. Si algunos ornes se ayuntan. Es..<br />

2. 4. B. R. y. Bex. y E. R. Si muchos honres se<br />

ayuntan.<br />

22 Esc. .r. 6 dcsonra.<br />

z Esc. r. que él movió la pelea, é fué eabdiello daquel<br />

fecho.<br />

2 4 S. B. y Esc. 4. LXX. Ese. r. C. azotes , é oca defunado.<br />

5 Malp. 2. mas él enviara por ellos, cada uno &c.<br />

26 Ese. 1. CC. azotes.<br />

27 Esc. J. y Can2p. traer.<br />

28 Esc. 1. que sea escarmiento et castigo (Malp. 2. tea<br />

tipo) 5 otros.<br />

2 9 Ese. r. 6 alguna<br />

3o .13. R. S. ,B. y 2. Ú á


DEL FVERO JVZGO<br />

134<br />

zo , é (lemas reciba C. tes, é aquellos que<br />

ge lo conseiáron , quel aidáron , si non<br />

eran omnes que anduviesen 1 por su mandado,<br />

y eran libres, cada uno peche XV.<br />

moravedis á aquel que fiziéron el tuerto, é<br />

reciba demas cada uno C. azotes. E si eran<br />

siervos , é lo fiziéron 2 á algun omne libre<br />

sin mandado de su sennor, reciba cada uno<br />

CC. azotes. E si algun omne sacare 3 por<br />

fuerza al sennor ó á la duerma fuera de su<br />

casa , assí que non puede 4 ir á su casa, el<br />

encerrador pécheles s la pena por la fuerza<br />

que fizo , é demas reciba C. azotes , é los<br />

quel aiudáron , si son libres, é non son en<br />

su poder, cada uno reciba C. azotes, é cada<br />

uno dellos peche XXX. 6 moravedis á aquel<br />

á quien fiziéron el tuerto. E si - fuere siervo,<br />

é lo fizíere sin voluntad de su sennor, sufra<br />

7 la pena de suso dicha : y el sennor non<br />

aya ningund damno. Y esta misma pena déven<br />

sofría aquellos que prenden cosa ajena<br />

sin mandado s voluntad de su sennor, reciba demas CC.<br />

azotes. E si el sennor non quisiere fazer emienda<br />

por el duplo , dé el siervo por emienda,<br />

y entriegue " la cosa 2' • Mas esto deve guardar<br />

en todas guisas 23 el juez, que si aquel siervo<br />

non fizíesse por enganno de voluntad de<br />

cuyo era la cosa por amor de ganar el siervo<br />

, é si lo fallare assi por verdat el iuez,<br />

que el sennor de la cosa lo fizo fazer 24, todo<br />

quanto el siervo levara , el sennor de la cosa<br />

peche 23 en VII. duplos al sennor del siervo,<br />

segundo la otra ley, hy el sennor del siervo<br />

aya el siervo quito.<br />

VI. Si algun omne convida a otros omhres<br />

26 por fazer alguna roba.<br />

Si algún omne convida á otros ombres que<br />

fagan 27 alguna roba de ganado, ó de otras<br />

cosas , todo lo que robaren peche el que los<br />

embidó 28.en Xl. duplos al que<br />

del rey , ó de itiez , é que<br />

esQriven lo que fallan en ella.<br />

V. Ley antigua. Que nengun omne non<br />

tome lo que otri tiene porfuerza.<br />

30 10 forzaron,<br />

é los que fueron con 3 ' él, si fueren ombres<br />

libres, peche cada uno V. 32 sueldos ": é si<br />

non oviere onde los pague , reciba cada uno<br />

L. azotes. E si el siervo lo faz sin voluntad<br />

del , sennor ,, reciba cada uno C. é L. azotes:,<br />

hy entregue quanto tomó.<br />

Nengun cuende 9, ni nengun vicario ", rii<br />

nengun mayordomo", ni omne libre, ni siervo<br />

non tome por fuerza lo que el otro tiene<br />

en poder , pues que aquel que " lo tiene<br />

se alama 13 el rey, ó dice 14 que es suio ,<br />

dice cuio es ; é si lo tomare sin mandado<br />

del juez ' s , ó lo entrare por fuerza lo que<br />

otri toviere , todo lo que tomó , é lo que<br />

entró por fuerza 16 entréguelo, assí en siervos<br />

como en otras cosas, todo en duplo 17 al que<br />

lo fizo, é todo quanto jurare i8 el que 19 levó<br />

por su sacramiento que ovo ende cada uno,<br />

entréguelo'''. E si fuere siervo, é lo ficiere sin<br />

r B. R. r. andodiesen. Malp. 2. andudiesen. S. B. andidisen.<br />

I S. B. y 13. R. r. ficieron sin mandado.<br />

3 B. R. r. L B. Malp. 2. Esc. r. 2. 3. 4. E. R.<br />

y .Bes. encierra.<br />

4 E. R. y Bes. podiere.<br />

5 Malp. 2. le peche.<br />

6 B. R. z. ,5-. Bes. S. B. Ese. 2. 3. 4. y E. R. X.<br />

7 B. R. r. y S. B. el sierro sufra.<br />

8 Etc. j. joicio.<br />

9 Etc. 2. 4. 6. E. R. B. R. o, 3: y Bes. conde.<br />

ro B. R. I. 2. y Comp. vigario.<br />

1 1 Malí,. 2. y Ese. nin adelantado , nin coxedor,<br />

nin procurador.<br />

a a S. B. que tiene, a alianza al rey.<br />

1 3 B. R. r. se anua al rey. Malp. 2. se aclama. Ese. 2.<br />

allíma. Etc. r. aclamó. B. R. 2. se ajama. Bes. se jama.<br />

1 4 B. R. s..é diz que ie so. S. B. ó dice que es so.<br />

x5 Malp. 2. y Etc. 1. et non quisiere atender el juicio.<br />

x6 B. R. 1. entró por furcia.<br />

1 7 Etc. ,5-. doblo. Bes. dublo.<br />

18 Etc. 4. aquel á quien fue levada la cosa que oviera<br />

de cada uno.<br />

t9 B. R. r. S. B. y Bes. que lo levé. Malp. 2. el<br />

forzado que lo levó.<br />

20 B. R. entregue. Malp. 2. entrégueselo.<br />

2 1 B. R. r. y S. entregue.<br />

a 2 Malp. 2. y Est. 3. con su fructo.<br />

VII. Que si el sennor non es en la<br />

casa, ó si es en la hueste , nengun<br />

mime non le deve guerrear la casa.<br />

Nengun omne non guerree 34 casa ajena<br />

Mientra 35 el sennor es en la hueste 36; é si algun<br />

omne entrar por fuerza la casa 37, que<br />

pudier venzer por iuizio, non seyendo el . sennor<br />

de la casa en 38 la tierra, entregue la cosa<br />

que forzó en duplo. E si forzar tal cosa en<br />

que non a 39 nenguna demanda, péchela en<br />

tres duplos. E si algun ornne es Iamado 4°<br />

23 Etc. r. que si por aventura algun omne conseiare<br />

al siervo ageno quel forte alguna cosa de su casa por<br />

tal quel falle guisa 6 manera de sacar aquel siervo de<br />

su sennor , si lo fallare así el alcalde que el señor de<br />

la cosa lo fizo. Malp. 2. dice lo mismo , sino que en vez<br />

de furte escribe fuerze.<br />

24 Malp. que ge lo ficies. B. R. r. que lo fecies.<br />

Bes. ó ie lo conseió que ie lo ficiese.<br />

25 Bes. péchelo.<br />

26 B. R. a. onmes.<br />

27 B. R. r. S. B. y Malp. 2. fagan roba.<br />

28 B. R. 1. envió. Malp. 2. convidó.<br />

29 B. R. en el doblo.<br />

so Toled. aquello que levaron.<br />

3 1 Esc, r. Toled. y Malí). 2. con él en el consejo.<br />

32 M. Bes. Etc. 4. B. R. r. y S. B. C. sueldos.<br />

33 Malp. 2. sueldos doro.<br />

34 S. B. guerreye. B. R. .t. guereye. Etc. 2. guarreye.<br />

35 B. R. 2. mentre.<br />

36 Toled. Malp. 2. y Etc. I. en la hueste, queriendo<br />

tomar ende algo ; é si &c.<br />

37 Toled. la cosa que pudies vencer ludido entregue la<br />

cosa que tomó por fuerza en duplo. Malp. y Bes. la<br />

cosa. Ese. I. la casa , é tomare ende la cosa.<br />

38 Etc. ,3 en ella.<br />

39 B. R. .r. y S. B. aya.<br />

40 Toled. cuitado. B. R. s. y Malp. a. cuitado. S. B.<br />

Ese. .1. 2. 4. B. R. j. „y Bta., citado.


LIBRO VIII, TITVLO<br />

por el iuez , que venga al pleyto ante que.<br />

se vayan' en la hueste, mandamos que responda<br />

por sí, ó envie escripto por otra persona<br />

que responda por él antel iuez. E si<br />

él non quisiere responder, nin quisiere 3 dar<br />

otro que responda por él, é assí 4 se fuere,<br />

pues que es quito 5 del juez , el iuez entregue<br />

á aquel que demanda 6 la cosa, assi que<br />

el otro la pueda demandar pues que fuere<br />

tornado.<br />

VIII. Si los siervos fazen algun mal<br />

mientra 7 el sennor es en la hueste.<br />

El omne que es en hueste , si los sus siervos<br />

fueren fallados en algun malfecho , el<br />

iuez los deve castigar, segund cuerno manda<br />

la ley , é segund la nerniga 8 que fiziéron.<br />

E si tal cosa fuere que deva el sennor fazer<br />

emienda , ó dar el siervo por emienda,<br />

el juez deve tener los siervos en guarda fasta<br />

que torne el sennor de la hueste, é 9 faga<br />

emienda del tuerto 1°, ó dé el siervo por emienda.<br />

E si algun omne matar el siervo con<br />

tuerto ", ó si el iuez lo fiziere tormentar,<br />

matar con tuerto , el sennor guando tornare<br />

ge lo puede demandar.<br />

IX. De los que van en la hueste, que<br />

roban alguna cosa.<br />

Todo omne que va " en hueste , si roba,<br />

ó fuerza ' 3 alguna cosa ' 4, lo que roba ó fuerza<br />

entréguelo en quatro duplos 15 . E si no<br />

oviere de que 16 lo pague el " quatro duplo,<br />

entregue lo que tomó, é reciba " C. et L. azotes.<br />

E si lo fiziere el siervo sin voluntad de<br />

so sennor, entregue lo que forzó 19, é reciba<br />

B. R. z. y Malp. 2. á pleyto.<br />

2 B. R. r. S. B. y Malp. 2. vaya.<br />

3 Ese. embiar quien responda por sí.<br />

4 Toled. 6 si se fuere con desden , pues que eI<br />

de ie lo face saber, el alcalde entregue á aquel que démanda<br />

toda la cosa, &c. Malp. 2., é assí se fuere, y lo<br />

timas como el Toled.<br />

5 S. B. Ese, I. 2. 3. 4. .B. R. J y Bex. citado.<br />

6 Ese. toda la cosa..<br />

7 B. R. i• y Malp. 2. mientre.<br />

.8 S B. y Ese. 2. enemiga.<br />

9 Malp. 2. que liga.<br />

o Ese. .r. del tuerto que ficieron , si quisiere, 6 dé.<br />

1 B. R. 1 . n'orto.<br />

12 B. R. I. yayo.<br />

1 3 Toled. finta alguna cosa de los de otro regno , lo<br />

que roba entréguelo en quatro duplos á cuyo es.<br />

Malp. 2. cosa de los de nuestro regno, lo que fuerza<br />

&c.<br />

15 Malp. 2. duplos á cuyo es.<br />

16 B. R. 1. y Malp. 2, de que pague.<br />

17 S. 1j. en quatro duplos. B. R. e. el quarto dubio.<br />

Ese. e. en quarto duplo. Ese. 1. en quatro duplos.<br />

1 8 B. R. j. C. azores.<br />

19 B. R. j. finté), Bes • tornó.<br />

ro B. R. 1. Ere 2. 2. 4. Bex. y Malp. 2. desgastada.<br />

aStrágilda.<br />

21 S. B. 7301-111Ie. Malp. 2. 1101711're los otros SUS COMpanlie<br />

•Of que fueron ron él. Esc. 1. diga los otros sus comfanneros<br />

que fueron con el.<br />

12 B. R. 1. la una. 1 B. y Maip. e• el una.<br />

1 35<br />

CC. azotes., y esta cosa fagan entregar los ,<br />

sennores , é los iueces , é los mayordomos<br />

de la tierra. Ca non queremos que nuestra<br />

tierra sea degastada " por robadores.<br />

X. Que aquel que tiene alguna partida<br />

de la roba, diga 21 los otros que fueron<br />

con el en la roba.<br />

Si el omne que a alguna 22 partida de la<br />

cosa que fué. forzada 43 , si ge la pueden fallar,<br />

deve nombrar 24 los que fuéron con él<br />

en la roba , é si los non quisiere nombrar,<br />

sea tenudo de la emienda. E si es omne libre<br />

2.5 faga la emienda de la fuerza que lizo,<br />

y entregue lo que tomó en X. " duplos, é<br />

domas reciba C. 27 azotes. E si es siervo aquel<br />

que a la una partida de la roba, reciba C. 29<br />

azotes, é nombre 29 aquellos que fuéron con<br />

él en 30 la roba.<br />

XI. Ley antigua. De los que muestran<br />

alguna cosa d los robadores que roben.<br />

El omne libre ó el siervo que muestra 31 alguna<br />

cosa á otrí que la robe, ó ganado, ó<br />

otras cosas, si 32 pudiere ser provado 33 a qui<br />

lo mostró 34, reciba C. 35 azotes.<br />

XII. Quien fuerza alguna cosa al que<br />

va por carrera, ó esta en so 36 labor.<br />

Quien fuerza 37 alguna cosa á algun omne<br />

que va su carrera 34, ó le faz algun tuerto,<br />

pues que el iuez lo sopiere , fagalo entregar<br />

al qui lo lizo en quatro duplos. E si fiziere<br />

otro damno, 6 feridas, ó otras cosas, emién-<br />

3 3 S. B. y B. E. robada. Ese. • r. forzada 6 robada.<br />

Toled. y Malp. 2. linzada 6 robada , si ie la pueden fallar<br />

, deve seer constrennido por nombrar los que fueron<br />

en la roba con el , é si los non quisiere nombrar sea<br />

preso por facer da venganza. E si es orne libre de grant<br />

guisa, _taga él emienda<br />

24 Ese. r. sea preso por facer dél venganza, é sea.<br />

25 Ese. I. libre de grant guisa.<br />

3 6 B. R. 1. VI.<br />

27 Esc. reciba C. azotes antel pueblo, é constrínganle<br />

que mostre é nombre. l'oled. reciba C. azotes, é constríngale<br />

que nombre á aquellos que fueron con él en la roba.<br />

Malp. reciba C. azotes antel pueblo , é si es siervo &c.<br />

Esc. 4. cinquenta azotes.<br />

28 .Ese. y. B. R. 2. y CC. azotes.<br />

29 Malp. 2. é constrínganle que nombre.<br />

go Ese. y. en el robo.<br />

3/ Malp. 2. que dice que robara 6 forzara alguna cosa<br />

á otri , así cuerno ganado. Efe'. 2. E. R. y PC.V. demuestra.<br />

32 B. R. 2. sil pudiere.<br />

33 S. B. provado qui. Ese. a. 4. y E . R. probado<br />

el que. Ese. e-. probado aquello que duro , reciba C. azotes,<br />

porque divo manifiestamientre que feria mal.<br />

34 Toled. á qui lo divo , reciba C. azotes , porque divo<br />

manifiestarnientre que facie mal. Malp. 2. como Toled. Pirénos<br />

furia por facie.<br />

35 B. R. y. CC. azotes.<br />

2 6 Esc. a. 6 lo maltrae.<br />

37 Toled. Malp. y Ese. T . fuerza 6 roba.<br />

g8 S. B. Esc. . 2.4. y .Bes. va por SO camino. E. R. va<br />

sil camino.<br />

R r


DEL FVERO JVZGO<br />

136<br />

segund la ley. E si el siervo lo fiziere MIL Si aquel que faze fuerza , si lo<br />

matan.<br />

delo L<br />

sin voluntad del sennor, reciba C. azotes el<br />

siervo , é faga el sennor emienda por él si<br />

quisiere , é si non quisiere , dé el siervo por<br />

emienda.<br />

Quien fuerza cosa 2 aiena , si en la fuerza<br />

fuere ferido ó muerto , el que lo ferió ,<br />

que 3 lo mató, non aya nenguna calonna.<br />

II. TITOL DE 4 LAS QVEMAS Y DE LOS QVEMADORES.<br />

I. De los que queman casas en cibdat<br />

fuera.<br />

I. El Rey Don Flavio Rescindo.<br />

De los que queman casas en cibdat o<br />

fuera.<br />

Todo otnne que enciende 7 casa ajena en<br />

cibdat, ó fuera, préndalo el iuez, é fágalo<br />

quemar, é fágal fazer emienda de la casa<br />

que quemó , é del danno que y ovo de la<br />

buena daquel que la quemó. E aquel cuya<br />

era la casa yure, 6 diga s por su sacramiento<br />

9, quanto avia en la casa delante ") °miles<br />

buenos quantos mandara el juez, é non<br />

diga mas de lo que " avia, é non deve preciar<br />

mas la cosa 22 de lo que valia. E si depues<br />

' 3 que yur6,, le pudiere seer provado que<br />

dice 14 que perdiera mas de lo que non avia<br />

por algun enganno, quanto dixo demás péchelo<br />

en duplo al que facie IS la emienda E<br />

si por ventura el fuego quema " otras casas,<br />

segund el danno que recebiéron los senllores<br />

de las casas 7 , é segund la valía de<br />

las casas, partan entre sí la buena daquel 18.<br />

E si alguna cosa fincare , pues " quel sennor<br />

de la primera casa que fue encendida%<br />

ovier su emienda , é que diga otrosí cada<br />

o B. R. x. emiéndelas. S. B. Bes. emiéndeielo.<br />

Malp. emiéndegelo. E. emendegelo.<br />

2 B. R. r. casa.<br />

3 S. B. y Malp. 2. el que.<br />

4 Ese. DE LOS ENCENDEMIENTOS DE EVE-<br />

GO , E DE LOS ENCENDEDORES.<br />

5 B. R. a. clittlade , y lo mismo en la ley. S. B. cibdade<br />

, y así en la ley.<br />

6 B. R. a. y S. B. van carrera.<br />

7 B. R. r. quema.<br />

8 B. R. r. é diga.<br />

9 Toled. juramento.<br />

z o B. R. r. Malí). 2. Esr. 1. y E. R. delantre.<br />

Ese. r. 2. E. R. y Bes, que hi habia.<br />

12 Maly. a. la casa.<br />

1 3 Matp. despues.<br />

1 4 Ese. 1. 2. E. R. y Bes. dixe.<br />

1 5 Ese. 1. 2. face.<br />

z6 Ese. t. quema mas.<br />

t 7 B. R. 1. cosas.<br />

18 Toled. Maly. 2. y Ere. I. daquel que encendió el<br />

Iiiego todavía si toviere complimiento en su buena. Así<br />

que si alguna cosa &c.<br />

1 9 AlalP, e. depues.<br />

20 Ese. encenduda.<br />

21 B. R. S. B. y Malp. a. enciende casa.<br />

ó<br />

II. De los que queman monte.<br />

De los que van 6 en carrera, é faxen fuego.<br />

uno dellos por su sacramiento lo que perdió.<br />

E si depues pudieren seer provados, que<br />

se periuraron , lo que levaron de mas péchenlo<br />

en duplo á aquel de quien lo levaron.<br />

E quien enciende 22 la casa fuera de cibdat,<br />

entregue todo quanto se perdió en la 22<br />

casa y el precio de la casa al sennor de<br />

la casa, y el sennor de la casa diga 2 ' ante<br />

testimonias lo que perdió. E si depues pudiere<br />

ser provado , que demandó mas , que<br />

non perdiera 24, péchelo en duplo á aquel<br />

quel devia 25 fazer la emienda. E si el fuego<br />

quemó las otras casas 26 derredor 27 , si alguna<br />

cosa fincar 28 de su buena daquel que las<br />

quemó, dévense entregar daquello que fincó:<br />

é iuren 29 lo que perdieron delantre 3° omnes<br />

buenos ". E si se periuraren , ó juraren<br />

mas 32, péchenlo en duplo:3 , y el que encendió<br />

la casa 33 reciba C. azotes por castigamiento.<br />

E si non oviere onde faga la emienda<br />

de suso dicha, sea dado por siervo daquel 34<br />

cuia era la casa. E si el siervo encendiere<br />

casa en cibdat, ó fuera de cibdat ", sea dado<br />

por siervo á aquel cuya era la. casa. E si el<br />

sennor lo quisiere librar, faga 36 la emienda,<br />

y el siervo reciba demas CC. azotes , hy el<br />

sennór cuya era la casa jure lo 37 que per-<br />

22 Maly. 2. en ella.<br />

23 Toled. Malp. 2. y Ese. yure ante testimonias que<br />

non tomó mas' de lo que perdió. E si despues &c. Esc.<br />

y B. R. 3 Cure.<br />

24 B. R. 1. perdira , y así otras veces.<br />

S Maly. 2. deve.<br />

26 Ese. 6. quemó casas aderredor.<br />

27 Toled. enderredor. B. R. aderedor. S. B. deredor.<br />

28 B. R. 1. ficar, , y así otras veces.<br />

29 B. R. I. S. B. y Malp. 2. é que iuren.<br />

30 B. R. r. ante.<br />

31 Toled. Malp. 2..y Ese. .r. delantre ornes buenos que<br />

non demanden mas de lo que perdieron.<br />

sz S. B. densas.<br />

33 Ese. x. 2. E. R. y Bes. las casas.<br />

34 B. R. Malp. 2. y Bes. á aquel.<br />

• 35 Toled. y .Malp. 2. 6 fuera de cibdat , si el sennor<br />

lo quisiere librar, raga emienda del da6 que fizo , y<br />

el siervo &c. S..B. y B. R. 1. cibdat, si el sennor lo quisiere<br />

librar, faga por él emienda, y el siervo denlas reciba<br />

&c.<br />

• 36 Bes. faga por él emienda. Esc. faga la emienda<br />

del daño que fizo.<br />

37 Toled. Map. 2. y Ese. X. jure que non tomó mas<br />

de quanto perdio. S. B. jure quanto perdió.


LIBRO VIII.<br />

dió. E si el sennor non quisiere fazer emienda<br />

por el siervo? dé el siervo 1 que lo descabecen.<br />

II. De Tos omnes que queman monte.<br />

algun omne enciende monte aieno<br />

árbores 2 de qual manera quier , préndalo ' ó<br />

el iuez , é fagal dar C. azotes, é faga emienda<br />

de lo que quemó ; cuerno asmaren omnes<br />

buenos. E si el siervo lo fizo sin voluntad<br />

de so sennor, reciba C. é L. azotes, hy<br />

el sennor faga emienda por él , si quisiere;<br />

é si non quisiere , hy el danno fuere dos<br />

t, nto , ó. tres tanto que el siervo non vale,<br />

dé el siervo por el danno , é sea quito.<br />

TITVL O II.<br />

1 37<br />

III. De los que van 3 carrera , é fazen<br />

fuego.<br />

Quien anda por camino 4, si 5 quiere fazer<br />

fuego en algun campo por cozer 6 de comer,<br />

ó por se calentar, ó por otra cosa,<br />

guárdese que el fuego non vaya mas adelantre<br />

que faga nerniga 7. E si se prendiere<br />

en restrojo 8 ó en pala seca, mátelo 9, que<br />

non cresca 1 ° mas. E si por ventura el fuego<br />

cresciere 1 ' mas, é quemare mies ", ó era,<br />

ó vinna , ó' casa , ó vergel , ó otra cosa,<br />

aquel que lo encendió , porque se non guardó,<br />

peche tanto quanto valia 13 la cosa que<br />

quemó.<br />

la MOL i4 DE 15 LOS DANNOS DE LOS ÁRBOLES 16,<br />

É DE LOS HVERTOS, É DE LAS MIESES,<br />

1. De la emienda de las 27 árboles taiadas.<br />

II. Si algun omne destruye huerto aieno.<br />

III. Si aquel " que taia arbor, mata omne ,<br />

laga '9.<br />

IV. Si el arbol '° que es talado de la una<br />

parte faze danno.<br />

V. De la vinna talada ó arrancada", ó de<br />

los panes.<br />

VI. De los setos talados, ó quemados 22.<br />

VII. Si algun onme taia los palos de los<br />

setos.<br />

VIII. Si algun omne taia monte aieno.<br />

IX. De los logares 23 de los fructeros, ó de los<br />

pastos que son mas estrechos que non<br />

deven.<br />

Camp. por enmenda.<br />

2 S. B. y Malp.á rboles.<br />

3 S. B. andan por carrera. Malp. 2. van en carrera.<br />

4<br />

2. y 4. carrera.<br />

5 B. R. 2. é face fuego.<br />

6 Toled. por cocer alguna cosa para comer. B. R. r.<br />

por facer de comer, é por. E. R. adubar de comer.<br />

7 Toled. danno.<br />

8 B. R. r. S. B. y Naif. 2. restroio 6 en pala seca,<br />

amátelo.<br />

9 LIC. I. 2. E. R. B. R. 2. y Bex. amátale.<br />

lo B. R. r. y Malp. 2. crezca.<br />

B. R. r. crescir. Malp. 2. creciere.<br />

12 B. R. r. S. B. Malp. 2. Ese. r. y Bex. miesse.<br />

B. R. 2. mese. Ese. 6. mese.<br />

is B. R. r. val. S. B. vale. Malp. 2. valle.<br />

14 Ese. r. DE LOS QVE CORTAN LOS ÁRBO-<br />

LES , E LAS VINNAS , E LAS HVERTAS, E LOS<br />

FRVTALES.<br />

15 Malp. 2 . DEL DANNO.<br />

16 B. R. s. y S. B. ARBORES. Malp. 2. ARBO-<br />

LES, E DE LAS VINNAS , E DE LOS HVERTOS,<br />

E DE LOS PANES.<br />

17 S. B. de los árboles talados. Malp. 2 . y ESC. I. de los<br />

Árboles cortos, y así en la ley.<br />

É DE LAS OTRAS COSAS.<br />

X. De los que meten el ganado en mieses alenas<br />

, á en vinnas 24.<br />

XI.Del ganado que faze . danno 25 en las mieses.<br />

XII. Si el ganado paste 26 el prado que es<br />

defesado.<br />

XIII. Si el ganado faze danno en los logares<br />

de los fructeros 27 .<br />

XIV. Si alguno faze fuerza al que echa el<br />

ganado fuera de la diese 's.<br />

XV. De los que fallan el ganado en las viiznos<br />

, ó en las mieses.<br />

XVI. Si el ganado se sale 29 de la miese ante<br />

que lo echen fuera.<br />

XVII. Si algun omne laga 3° ó fiere el ganado<br />

que falla en la miese.<br />

19 S. B. algun.<br />

19 2. llaga, y así en la ley.<br />

ao Malp. 2. Si el arbol que es talado, d quemado, 6 movido<br />

de la una parte face danno , é mata d alguno, y a sí<br />

en la ley.<br />

Malp. 2. arrancada 6 ,quemada, é de los fructos<br />

hados, 6 de los panes, y as' en la ley.<br />

22 Malp. a. quemados 6 arrancados, y así en la ley.<br />

S. B. 6 quemados , é (le los panes, y así en la ley.<br />

23 B. R. 1. Si los lugares de los Jucheros 6 de los paseos<br />

son mas estrechos que non deven, y así en la ley. 5. B. Si<br />

los logares de los fructos 6 de los pastos son mas - estreytos<br />

que non deven , y así en la ley. Malp. 2. Si los<br />

lagares de los fruteros 6 de los pastos son mas fondos que<br />

non leven, y así en la ley.<br />

24 Malp. 2. 6 en vinnas d sabiendas, y así en la ley.<br />

25 ' Malp. 2. mal en las mieses 6 en los frutos, y así en la<br />

26 Malp. 2. pace en prado, y así en la ley. B. R. 1. pace<br />

el prado. que ir defendido.<br />

07 B. R. a. frucheros. Malp. 2. fruteros.<br />

28 B. R. a. S. B. y Malp. 2. las mieses, y así en la ley.<br />

29 B. R. e. se sal, y así en la ley. S. B. se salle, y así<br />

en la ley.<br />

2o Malp. 2. llaga.<br />

Rr 2<br />

f.


1 33<br />

De la emienda de las árboles tajadas.<br />

Si algun omnetala arbol 2 sin mandado<br />

de so sennor, si es manzanar 3 peche tres<br />

sueldos : si es olivar, peche cinco 4 sueldos:<br />

si es de linde mayor, peche dos sueldos 5 : si<br />

es menor 6 , peche un sueldo; é si fuere arbol<br />

dotra manera , é fuere grande , peche<br />

dos sueldos 7 , que maguer non lieve fructo<br />

8 , todavía son buenas 9 pora muchas<br />

cosas. Mas si " la taiar por fuerza , ó por<br />

sobervia , deve dar otras 33 tales árboles, ó<br />

pechar la pena de suco dicha en duplo.<br />

II. 72 Ley antigua. Si algun omne destrúe<br />

13 huerto aieno.<br />

uien destruye huerto aieno man á mano<br />

Q<br />

el juez " le faga derecho hy emienda al sennor<br />

del huerto, segund cuerno fuere ' 5 el danno<br />

; é si fuere siervo reciba " denlas 27 C. é L.<br />

azotes sobre " la emienda.<br />

III. Sí aquel que taia arbol , mata<br />

opine , 0 liga.<br />

S algun omne taya arbol , hy el arbol 39<br />

guando caye mata algun omne , el que lo<br />

tala deve pagar el omecillio. Ca si omnes esti/dieren<br />

2 ° derredor del árbol , dévelos 2k dizer,<br />

que se guarden ante que caga, E si depues<br />

que ge lo .dixiere, alguno fuere ferido<br />

del arbol, ó muerto, el que lo tala 22 2 non deve<br />

pechar .23 nenguna calomna: mas si matar 24<br />

omne vicio 25 , ó feble 26 , (5 omne que duerma<br />

27,


LIBRO VirI.<br />

zer emienda por él , por seis vides peche un<br />

sueldo. E si danno fuere grande, y el<br />

sennor del siervo no lo quisier emendar, dé<br />

el siervo por el danno r.<br />

VI. De los setos 2 talados, o quemados 3.<br />

Si algun omne taia 4 seto aieno en algun<br />

lugar 5 , si es omne de grand guisa refaga<br />

el seto 6, é faga la emienda por la locura<br />

7 ; é si algun danno fuere fecho en la<br />

miesse , por el seto quebrantado peche el<br />

danno , assí cuerno mandare s el íuez 9,<br />

al sennor de la miesse , é diez sueldos demas.<br />

E si fuerelogar de fructeros, ó prado<br />

cerrado , peche cinco sueldos : é si fuere logar<br />

en que non a senon " el campo, non<br />

peche otra " cosa senon que ,refaga el seto.<br />

E si fuere persona de menor guisa peche<br />

el danno quanto fuere asmado , é refaga<br />

el seto , é demas reciba L. azotes : é<br />

si el siervo lo faz sin voluntad de so sennor<br />

, peche el danno , é refaga el seto, é reciba<br />

32 C. é L. azotes. Hy esto dizimos 13 de<br />

los que los fazen por su grado ; mas si alguno<br />

lo faze por ocasion , refaga el seto , é<br />

non sea tenudo de mas : ca non semeia tuerto<br />

lo que omne non faze por su grado.<br />

VII. Si algun omne tala los palos de<br />

los setos.<br />

Quien tala «4 palos de seto ajeno, si non<br />

avie ' 5 fructo en el tiempo ' 6 , entregue los palos<br />

al sennor en quatro " duplos : é si avie<br />

hy fructos " encerrados 19 , por cada palo peche<br />

una meaia "; é si algun danno oviere en<br />

los fructeros 22 , develo entregar. E otrosí dezimos<br />

de los huertos que son cerrados de seto.<br />

Toled. Malp. 2. y Ese I. por el danno al sennor de<br />

la vinna.<br />

7 B. R. 2. 3 . y Esc. e. sotos, y así siempre.<br />

Esc ó arrancados.<br />

4 Malp. 2. quema 6 taja.<br />

5 .B. R. a. S. B. y Ma.lp. logar.<br />

6 Ese. j. refaga el danno del seto, é faga emienda por<br />

el danno que fizo.<br />

7 Toled. Ese. 1. 2. 4. E. R. Bex. S. B. y Malp. 2.<br />

por la locura que fizo.<br />

8 Toled. así como manda el alcalde é los apreciadores,<br />

al sennor de la uniessa &c.<br />

9 Malp. 2. y Esc. 1. el juez é los apreciadores.<br />

so S. 13. y Malp. 2. sinon. Esc. 3: en que non habla al<br />

salvo en campo. Bex. non aya si non campo.<br />

Toled. B. R. r. Bex. S. B. y Malp. 2. non peche al.<br />

12 Toled. Ese. I. 2. 4. E. R. Bel'. B. R. .r. 3. S. B.<br />

y Malp. 2. reciba C. azotes.<br />

1 3 S. B. B. R. I. y Malp. decimos,' así otras veces.<br />

1 4 Malp. 2. taja 6 quema.<br />

15 Ese. 2. oviere. Bex. oviere fructo el campo.<br />

16 B. R. r. S. B. Esc. y 4. campo.<br />

17 B. R. y. en quatrodoblo.<br />

38 B. R. r. y Bex. frucheros.<br />

1 9 Ese. 1. encargados.<br />

20 Ese. 3, de oro.<br />

al S. B. Ese. 2. 3 4. y E. R. fructos.<br />

22 En el Esc. 3. falta esta hy.<br />

23 Ese. 1. 6 el y fallado con carreta.<br />

TI T VLO II I.<br />

139<br />

VIII. 22 Si algun omne tala monte aieno23.<br />

Si . algun omne prende á otro, quel talaba<br />

so monte, ó que salla con so carro del monte<br />

, ó levaba arcos de cubas , ó otra lenna<br />

sirr voluntad de so sennor del monte, el sennor<br />

del carro pierda los bues 24 y el carro,<br />

é quanto le fallare el sennor del monte todo<br />

lo deve ayer.<br />

IX. Si los lobo-ares de los fruteros ,<br />

de los pastos son mas estrechos que<br />

non devén.<br />

Si algun omne ha vinna ó prado en logar<br />

en que a fructo 26 ó pasto ", é por ventura<br />

feziere " cerca á derredor, tamanna 29 que<br />

non pueda omne passar sinon por la vinna,<br />

por la miesse , el que passa , si 3 ° fizier algun<br />

danno , no es 31 tenudo de ge lo mejorar.<br />

E los campos que yacen desemparados<br />

32, en que non a fructo, si alguno feziere<br />

y valladares 33 , nenguno non dexe de' entrar<br />

dentro por aquellos valladares , nin por<br />

otras defesas 34 que les magan 35.<br />

X. De los que meten ganados en mieses<br />

ajenas, o en vinnas 36.<br />

Q uien mete yeguas, ó oveias<br />

o Otro ganado en miesse ajena<br />

peche todel danno , quanto fuete asmado.<br />

E si fuere omne de gran guisa, por buey,<br />

ó por 38 caballo 39, peche senos sueldos. E por<br />

ganado menudo peche por cada cabeza una<br />

meaia 4°. E si es omne de menor guisa peche<br />

todel danno é la meatad 4 ' que es de suso<br />

dicha , é demas reciba 'sesenta 42 azotes E<br />

si el siervo lo fiziere de. 43 voluntad de so<br />

2 4 B. I? • r. buys. S B. y Malp. 2. bueyes. Ese. 4. y<br />

23. R. 2. boys.<br />

25 Ese. a. fondos.<br />

26 Malp. 2. fruto. B. R. r. frucho.<br />

2 7 13. R. r. paseo.<br />

28 S. B. y Malí,. 2. ficiere , y así otras vecer.<br />

29 S. B. tanmanna.<br />

so S. B. Malp. 2. Ese. 2. y Be:e. sil. B. R. 1. se la.<br />

81 5..13. y Bex. non sea temido de lo.<br />

3 2 13. R. S. B. Bex. Maip. 2. .1.55‘. .1. y E. R. desamparados.<br />

33 B.R. r. valadares , y así otras retes.<br />

34 S. B. otros defensamientos quel finan. Esc. 4. defendimientos.<br />

35 Toled. que les Pagan, no asiendo fruteros. Malp. 2.<br />

quel 'fisgan , no hi aviendo fruteros. Esc. non hy habiendo<br />

fructos.<br />

36 Esc.<br />

á saMendas , y así en .5. ley.<br />

37, vacas,<br />

ó en vimia,<br />

37 B.R. 1. S. B. y Malp. 2. oveias. Esa,. B. R. 2.<br />

y s: 6 bues.<br />

38 Esc. 4. vaca.<br />

39 Toled. Malp. 2. y Ese. r. 6 por caballo, por cada<br />

cabeza mayor peche sendos sueldos.<br />

4o B. R. 3. meaia de oro.<br />

45 Malp. 2. mec;ad de roas. Ese. la mentada de la<br />

emienda. Ese. 4. la medrad de la emienda, B. R. 5. la<br />

mentada de toda la emienda.<br />

42 Toled. L. azotes. Malp. e. XL. azotes.<br />

43 Malp. 2. B. R. I. y S. B. sin voluntad.


14°<br />

sennor , el sennor peche todel danno<br />

1, é<br />

denlas el siervo reciba sesenta azotes.<br />

XI.<br />

Del ganado que faze danno en<br />

las miesses.<br />

DEL FVER O JVZGO<br />

Si el ganado de algun omne pasee miesse<br />

alma ó vinna , el sennor cuyo 2 es el ganado<br />

, dé otra tanta de miesse , ó de vinna<br />

, O otro tanto logar con los fructos al<br />

sennor de la miesse O de la vinna, quanto<br />

fuere asmado aquel danno. E aquel cuyo era<br />

el ganado, e los fructos cogechos 3, reciba<br />

su heredat 4 , é si aquel cuyo era el ganado<br />

non ° viere otra tal mies , ó otra tal vinna,<br />

entregue otro tanto de Eructo, cuerno era<br />

asmado el danno que 1-izo el ganado en otro<br />

tal loguat 2.<br />

XII. Si el ganado pasee el prado que<br />

es dele sado 6.<br />

Quien mete ganado en prado 7 defesado Sen<br />

tal tiempo que la yerba non pueda crescer<br />

pura segar 9 , si es siervo reciba quarenta<br />

azotes , y entregue el feno al sennor del feno<br />

", quanto fuere asmado : é si es omne<br />

, hy es de menor guisa , por dos cabezas<br />

de ganado peche una meaia , é demas<br />

el danno del feno quanto fuere asmado: é<br />

si es omne de mayor guisa peche el danno,<br />

é por dos cabezas de ganado peche un<br />

sueldo".<br />

XIII. Si el ganado faze danno en los<br />

logares de los fructeros.<br />

Si algun omne falla ganado aieno en su<br />

mies, ó en su vinna, ó en su huerto, ó en<br />

su prado , nol mandamos que lo eche ende<br />

sannudarnientre , que por ventura non se<br />

danne el ganado 23 ; mas liévelo buenamien-<br />

Malp. P.. el danno por él.<br />

2 B. R. r. cuvu es, y así otras VCCe.r.<br />

3 B. coleaos. 13. R. 1. coiecns.<br />

4 Tch'.1. su heredar todavía que aquel que ficiere la<br />

etniencla lleve el relieve del frueto damnado; é si aquel &c.<br />

Malp. 2. como 'oled. sino que en vez de relieve dice remaniente.<br />

5 B. R. r. lugar. S. B. y Malp. 2. logar.<br />

6 E. rieles°.<br />

7 Ese. 2.y 4 . aieno.<br />

8 Esc. 3. 6. y Be•. defeso.<br />

9 B. R. s. 2. S. B. Malp. 2. Esc. I. 2. 6. y Bar. segarla.<br />

lo Ese. 2. L. Ese. LX.<br />

1 1 B. R. 3. prado.<br />

Toled. y Ere. r. peche un sueldo , é peche el feno<br />

quanti) ;binaren que dannaron sus bestias. En Maly. 2.<br />

tomo en Toled. sino que añade: 6 su ganado.<br />

1 3 Esc. r. 6 Liga inaior damno en saliendo yrado.<br />

1 4 Tofrii. mansainientre. B. R. I. belamientre• S. B. bielainientre.<br />

Maly. 2. Ese. 2. 4. 6. B. R. y. E. R. y<br />

Lea ' . liellatnientre.<br />

1 5 B. R. r. pora su casa.<br />

16 B. R. domno.<br />

1 7 S. B. y .13ex. delantre él é dos vecinos. Ese, a.y 4.<br />

tre " á " su casa ; é téngalo encerrado , é<br />

fagalo saber á so sennor i 6 del ganado, que<br />

delantre dél ' 7, é de los vecinos " sea asmado<br />

el danno " que fiziera el ganado : é ambas<br />

las partes vengan al logar, é rniedan '"<br />

lo que es dannado de la vinna, ó del campo<br />

, ó de la mies , ó del prado , que es dannado<br />

: hy esperen 27 fasta que sea el pan cogido"<br />

daquel logar, ó dél otro tanto 24 en<br />

otro logar de terreno que non sea dannado,<br />

cuerno es aquel que era dannado, é<br />

cola el pan delantre testimonios 25 daquel<br />

logar, que es dannado, é daquel que non<br />

es dannado : é quanto fallaren que es menos<br />

daquel logar que es dannado, entrégueielo<br />

todo al 26 sennor del ganado : é depues que<br />

el lugar fuere medido , entreguen 27 el ganado<br />

á so sennor, assí cuerno es derecho".<br />

E si el ganado que es echado con sanna se<br />

danna , aquel que lo echó entregue lo que valia<br />

el ganado 29 solamientre , é retenga pora<br />

sí el ganado que ferió 3°, ó que mató : todavía<br />

que pague ante lo que valia. E si el<br />

ganado se danna ó muere por occasion,<br />

guando lo echó 3 ' sin culpa daquel que lo<br />

echa, ó 32 sí cae en palos ó en valladares,<br />

pague el medio 33 del danno el sennor del<br />

ganado , segund cuerno es dicho en la ley<br />

de suso , assí sea firme.<br />

XIV. Si alguno faze fuerza al que<br />

echa el ganado de las mieses.<br />

Si alguno tuelle el ganado 34 á aquel que<br />

lo saca de su mies , si es omne de grand<br />

guisa el que lo tuelle , peche al sennor de<br />

la mies cinco sueldos , é peche el danno en<br />

duplo : é si fuere omne 35 vil peche en duplo<br />

el danno, é demas reciba cincitienta azotes<br />

: é si es siervo , peche cinco sueldos;<br />

é si non oviere onde los pague , reciba C.<br />

azotes antel iuez, é so sennor non aya nen-<br />

é dos oinnes buenos vecinos.<br />

18 B. R. r. vescinos.<br />

19 Efe. 5. el clarnno de la vinna 6 el huerto.<br />

20 S. B. y Malí,. 2. midan. 1:". R. veian.<br />

21 B. R. r. se asperan.<br />

2.2 3..B. y Ber. coyecho. Malp. 2. cogecho.<br />

B. R. r. coido. E. R. coleydo.<br />

z3 B. R. r. S.13. y Malp. 2. é del.<br />

24 Ese. 2. de término.<br />

25 Ese. r. que midieran el lugar dannado : quanto fallaren<br />

&c.<br />

26 Ese. 3. y Bex. el.<br />

27 S. B. y Malp. 2. entregue.<br />

28 Ese. 4. luso dicho.<br />

29 Malp. 2. ganado ferido.<br />

3o S. B. y Malp. 2. firió.<br />

3 1 S. B. B. R. 1. y Malp. 2. lo echa, é sin culpa.<br />

32 Malp. 2. é si.<br />

33 Toled. y Ese. r. pague el medio del danno enflaquecido<br />

6 muerto el sennor del ganado, &c. Malp. 2. pague<br />

el medio del danno del ganado enflaquido 6 muerto<br />

al sennor del ganado.<br />

34 S. 13. Ese. r. 2. 5. B. R. y E. R. el ganado por<br />

fuerza. B. R. I. el ganado por forcia.<br />

35 Ese. 2. y 4. de vil guisa.


LIBRO VIII.<br />

guna calonna por él. E si algun omne fuerza<br />

el ganado que tiene omne en corte,<br />

por danno que fizo ge lo toma por<br />

fuerza de su casa , peche odió 3 sueldos al<br />

que fizo 4 el tuerto, é peche demas el danno<br />

en duplo. E si es siervo el que lo fizo, , re-<br />

ciba demas C. azotes , hy el sennor non aya<br />

nengun danno.<br />

XV. De los que fallan el ganado en<br />

las vinnas, o' en las mieses.<br />

Todo omne quo fallar en su vinna , á en<br />

su miele, ó en su prado, ó en su huerto<br />

algunas bestias aienas , ó ganado , luego S<br />

ese dia ,"(5 otro dia lo faga saber al sennor<br />

del ganado: é si el sennor del ganado non<br />

quisiere venir, ni enviar, los vecinos deven<br />

asmar el danno que es fecho , y el iuez deve<br />

constrinnir 6 á aquel cuyo era el ganado,<br />

que emíende el danno 7 que recebió por el<br />

ganado , ó lo iure. E Si el sennor del ganado<br />

non quisier venir por recebir so ganado<br />

, ó s por emendar el danno , el que lo<br />

prendió 9 dél á beber solamientre al ganado,<br />

é téngalo tercer dia encerrado : é por aquellos<br />

tres dias non deven l° ayer nenguna calonna<br />

": é depues de tres dias dexe el ganado.<br />

E si depues so sennor del ganado ñon<br />

quisiere recudir 12 sobrel ganado , nin fazer<br />

emienda. , solamientre por el desprezamiento<br />

peche el danno en duplo: é si aquel, cuyo<br />

TITVLO<br />

141<br />

era el ganado , vinier al que lo tiene 13 encerrado,<br />

él ' 4 rogar que vayan z 5 con él asniar<br />

el danno , é que dexe el ganado , y el otro<br />

non lo quisier, fazer , mas quisiere matar el<br />

ganado ; sí esto le fuere provado, por cada<br />

cabeza de ganado mayor peche sennos " sueldos<br />

al sennor del ganado : por cada cabeza<br />

de ganado, menor peche sennas meaias. E<br />

otro tal derecho es daquellos que tienen el<br />

ganado encerrado enante " tres dias, é '9 non<br />

lo quieren dizir '° al sennor. E si 'es siervo<br />

aquel que lo faz 2 ' sin voluntad de so sennor,<br />

reciba C. azotes, y el sennor non aya<br />

nengun danno.<br />

qir-C<br />

XVI. Si el ganado se sale de la mies<br />

ante que lo echen fuera.<br />

el ganado 2 2 se sale 23 de la mies ante que<br />

Sea echado fuera, no 24 deve el sennor prendar<br />

; ca non sabe el oinne si fizo 25 y danno<br />

: mas si aquel , cuyo es el ganado , á<br />

otro omne lo echa fuera, el sennor del ganado<br />

sea tenudo de pechar el danno '6.<br />

XVII. Si alo-un omne fere o lasa el<br />

aanado que falla en su mies.<br />

Si algun omne que falla ganado en su mies,<br />

sil 21 taia labras ' s , ó oreias, cí 29 sil lhze otra<br />

co?la á aquel ganado que deslaydó, sea suyo,<br />

é peche al sennor del ganado otro tal 3° sano.<br />

IV. TITOL DEL 31 DANNO QVE FAZE EL GANADO,<br />

1. Si algun omne tuelle 32 caballo, ó otra animolía<br />

de so pesebre sin voluntad de so<br />

sennor.<br />

Toled. Malp. e. y Etc. r. furia 6 fuerza. B. R. t. e.<br />

S. B. y Catnp. torta el ganado. E. R. forza.<br />

2 .21,1alp. 2. tornó.<br />

9 Esc. S. siete.<br />

4 B. R.<br />

la fuerza.<br />

5 Toled. Malp. 2. y Esc. i. luego lo encierre en su<br />

casa ese dia , et otro dia lo faga saber al sennor del ganado<br />

; é si el sennor del ganado, pues que ie lo ficiere<br />

saber, non quisiere venir ni embiar, quanto los vecinos asolaren<br />

del danno que es fecho, tanto deve pechar el duenno<br />

del ganado. E si el . sennor &c.<br />

6 B. R. I. costrennir. S. B. constrennir.<br />

7 B. R. 2. así que aquel que recebió el danno probo el<br />

'danno que &c.<br />

8 B. R. 1. S. B. y Malp. 2. é por.<br />

9 Malp. 2. prendró. B. R. s. prendó:<br />

so B. R. t. S. B. y Malp. 2. deve.<br />

11 Toled. Malp. 2. y Esc. nenguna ealonna, porque<br />

su duerno non quiso venir. E despues 'de tres dias dexe<br />

el ganado. E si depues &c.<br />

1 2 B. R.<br />

S. B.. y Malp. 2. recodir.<br />

1 3 S. B. y Mair. 2. tenie.<br />

1 4 Etc. r. 2. y E. R. é lo rogar.<br />

15 B. R. 1. S..13. y Malp. 2. vaya.<br />

16 Toled. y Esc. s. sendos. B. R. 2. sendos,<br />

Toled. y Ese. z. sendas. S.B. una rneaia. B. R. 2 ..s enlas .<br />

Ó DE LAS OTRAS ANIMALIAS.<br />

11. Si algun omne la bestia que es emprestada<br />

trae 33 , ó usa contra 3+ su voluntade<br />

del sennor.<br />

18 Etc. 4. y ante de tres días.<br />

19 Etc. que.<br />

2 o B. R. I. S. B. y Malí,. 2. decir.<br />

B. R. 1. S. B. y Malp. 2. taz, si lo' fider sin vo.<br />

Juntad &c. Ese. g. si lo tilcter. B. R. j. lo faz, é lo faz<br />

sin &c.<br />

22 Malp. 2. si ganado sale.<br />

23 S. B. se salle.<br />

2 4 5. B. Etc. o. E. R. y Bex. non lo deve el sennor<br />

prender. Ese. pendrar.<br />

25 Toled. Malp. 2. y Ese. e. si fizo y danno á aquel<br />

ganado ó otro.<br />

26 Toled. y .Malp. 2. el danno quanto apreciaren.<br />

27 B. R. é le rail dalguna cosa, porque sea deslaydado<br />

, peche al sennor del ganado otro tan sano ganado<br />

corno era entónces el so.<br />

2 8 Esc. 6. beycos. Be.r. becos.<br />

29 Etc. ol faze.<br />

3o Esc. tal como el suyo sano.<br />

3 1 Maly. 2. QVIEN.FICIEII DANNO Á LAS ANI-<br />

IvIALIAS EN LAS HEREDADES (l) EN AL.<br />

32 B. R. a. Malp. a. tutlle 6 desata, y así en<br />

la ley.<br />

gs S.S. traye.<br />

34 B. R. 1. S.B. y Malp. 2. contra voluntad de so<br />

¡cunar, y así en la ley.


142<br />

Si algun (mine danna la cola , á la coma<br />

ni.<br />

del' caballo.<br />

Si algun onme castra alguna animalia<br />

DEL FVE RO JUZGO<br />

aiena•<br />

V.<br />

Si algun omne faze abortar 2 el 3 animalia<br />

ajena.<br />

VI.<br />

Si algun omne faze abortar yegua ajena.<br />

De las animalias que se _floren unas con<br />

VII.<br />

otras.<br />

VIII.<br />

Si algun omne mata ganado ajeno, sil<br />

faze danno , 6 nol faze danno.<br />

IX. Si algun omne labra con ganado ajeno sin<br />

voluntad de su sennor.<br />

X. 4 Si algun omne encierra ganado ajeno que<br />

nol faze danno.<br />

XI. Si algun omne trilla pan en era con ganado<br />

ajeno.<br />

XII. Si algun s omne mata ganado aieno por<br />

alguna ferida.<br />

XIII. 6 Si el ani;nalia se mete 7 con otra grey'<br />

afana.<br />

XIV. Si el omne faz algun espanto á la animalia<br />

por que se pierda, ó por que muera.<br />

XV. 9 Si el animalia que es brava mata algun.omne.<br />

XVI. Si el osuno no quiere quitar de sí el animal/a<br />

que es brava.<br />

Rey Rescindo 21.<br />

Si alunn omne tuelle cavallo , o' animalia<br />

e su pesebre sin volunt,4d- de so<br />

sennor.<br />

Si algun omne saca 22 caballo ajeno ó otra<br />

animalia destablia ' 3, ó de pasto ' 4, ó de alguna<br />

prisíon sin voluntad de so sennor, peche<br />

un sueldo al sennor del animalia : é si<br />

el animalia murier 25 por aquel soltamiento,<br />

peche otro 26 tal caballo, ó otra tal animalia<br />

al sennor. E si fuere en ela á algun logar, ó<br />

labró con ela sin voluntad de so sennor,<br />

del otra tal animalia cuerno 27 aquella suya<br />

al sennor del animalia, si el sennor del ani-<br />

S. E. al, y así en la ley.<br />

2 S. B. abortar vaca ajena, y así en la ley.<br />

3 Malp. 2. al animan,' ajena, y así en la ley.<br />

4 En Malp. e. están trocadas est:, sey y la siguiente.<br />

5 Malp. a. Si alguna lestia face mal á algun orne.<br />

Y siguen las denlas leyes con este aumento.<br />

6 En S. B. esta ley está pospuesta á la siguiente.<br />

7 B. R. t. S. B. y Malp. 2. amece.<br />

8 B. R. /. gree.<br />

Esta ley y la XVI. catan pospuestas en S. B. ií la<br />

X VII.<br />

/ o S. B. zuilsamiento.<br />

it En S. B. B. R. /. y Malp. 2. esta ley es la XXI.<br />

Antes de ella está la XX. en S. B. , que es: Del can que<br />

mala ganado ; y en Malp. 2. Del can dannoso.<br />

1 2 B. R. c. S. B. y Malí,. 2. caye.<br />

1 3 B. R. s. armadras. S. B. armaduras.<br />

1 4 B. R. t. S. B. y 15,4alp. 2. deve mostrar.<br />

1 5 B. R. t. S. 11. y Mal p. 2. cierran.<br />

16 Malp. 2. tuelle al que parra Carrera que non pasea<br />

XVII. Si algun omne faz algun guiñamiento I')<br />

con mano ,6 con otra cosa á la anima-<br />

lia , é la mata.<br />

XVIII. Si el can que es enrizado mata ,<br />

muerde algun omne.<br />

XIX. Del danno" que omne face en panes ajenos.<br />

XX. Si algun omne va por facer mal, é cae 12<br />

en las armadijas ' 3 de las bestias.<br />

XXI. Que el que faz armadijas á las bestias,<br />

lévenle 14 mostrar el legar, é dicirlo á<br />

los omnes , é á los vecinos.<br />

XXII. De los que encierran 15 el Camino.<br />

XXIII. Quanto de terreno deve 017111C dejar cerca<br />

del camino.<br />

XXIV. Si el omne tuelle 16 á aquel que va su<br />

camino , que nol pasea el ganado.<br />

XXV. Que los pastos 17 que non son cerrados<br />

" non sean defendudos á los que pasan<br />

por el camino.<br />

XXVI. Que aquel que face alguna labor cerca<br />

vado de rio, deve -cercallo á derredor"<br />

de seto.<br />

XXVII. Quanto deve cercar 2° del rio el que<br />

a lavor cerca del rio.<br />

XXVIII. De los que crebantan molinos ,<br />

pesqueras.<br />

XXIX. De los que furtan las aguas.<br />

'palia pudiere ayer su animalia fasta 23 tercer<br />

dia : mas si la non pudiere a yer nin fallar<br />

fasta tercer dia , dallí adelantre el qui<br />

la tomó sea tenudo por ladran.<br />

II. Si algun omne la bestia que es amprestada<br />

trae o' usa contra voluntad<br />

de so sennor.<br />

Si algun omne que lieva 29 bestia emprestada<br />

la da á otri que la corra, é que faga<br />

en ella carrera sin voluntad de so sennor<br />

de la bestia, por diez leguas peche un sueldo<br />

al sennor de la bestia ; é si lo 3 ° emprestare<br />

ménos de diez " millas, fagal emienda<br />

segund el trabajo ", é segund la carrera: é<br />

el ganado. S. B. tuelle ganado al que va por ro camino<br />

que non pasea, y lo mismo en la ley.<br />

r7 B. R. t. pastor, y así otras veces.<br />

18 B. R. 1. y S. B. encerrados.<br />

19 B. R. o. enrredor del rio de valladar 6 de reto.<br />

20 Malp. 2 . Quanto deven cerrar del rio con las presas.-<br />

2I B. R. .t. Cindo. S. B. Resciendo.<br />

2 2 Toled. Malp. 2. y Ese. r. saca ó desata. E. R. colo<br />

6 saca.<br />

23 B. R. r. 2. y Etc. 3. de trava. S. B. ..E.rc..g. .R•<br />

y Bex. destrava.<br />

24 M. y B. R. pasto.<br />

25 Esc.i. mune'., ó se perdier.<br />

26 Toled. peche otra tal animalia.<br />

27 Toled. S. B. Malp. 2. y Esc. 5. con.<br />

28 Malp. 2. tro á tercer dia.<br />

29 s. B. Eic. 6. y E. R. leva la bestia.<br />

3o B. R. r. S. B. y Malí,. 2 . la.<br />

31 S. B. dos.<br />

32 R. r. S. B. y Mal,. 2. trabaio.


LIBRO VIII.<br />

si la bestia se afollare 1, ó muriere, el que<br />

larn tomó emprestada aya aquella afollada 2,<br />

6 - muerta é dé otra tal sana al sennor de<br />

la bestia.<br />

III. Ley antigua. Si algun onme,danna<br />

la coma la cola al caballo.<br />

Si algun omne danna 3 la coma ó la cola4<br />

al caballo aieno , dé otro caballo sano al<br />

sennor del caballo, cuerno el so s . E si fuere<br />

otra animaba , por cada cabeza de animaba<br />

que deslay dar 6, peche 7 la terza parte<br />

de un moravedi 8.<br />

IV. Ley antigua. Si algun omne castra<br />

animalia ajena.<br />

Quien castra caballo aieno, ó otra animalia<br />

, que por ventura so sennor tiene 9 en<br />

guarda", ó puerco, ó otra animalia que non<br />

devia seer castrada, el duplo del animaba<br />

al sennor del animalia , á quien fizo<br />

el danno, por emienda.<br />

V. Si algun omne faz abortar baca<br />

aiena.<br />

Si algun omne faz baca aiena prennada abor.<br />

dél otra tal baca con so becerro al sennor<br />

de la baca ; y él tome la baca que fizo<br />

abortar. E otrosí mandamos de las otras<br />

animabas.<br />

VI. Si algun omne face abortar yegua<br />

aiena.<br />

Si algun omne faz abortar yegua prennada<br />

aiena , peche al sennor de la yegua un potro<br />

dun anuo.<br />

VII. De las animalias que se fieren<br />

unas con otras.<br />

Si algunas animalias, ó algun ganado se fiere<br />

", ó se ligan de so uno , cl sennor de<br />

la animalia, que firió el 12 otra, peche otra<br />

i B. R r. se matare 6 moriere. Ese. 6. y Bex. afogare<br />

6 moviere.<br />

Bex. afogada.<br />

3 Toled. Ese. s. B. R. z. y Malp. 2. tala.<br />

4 Ese. 6. E. R. B. R. 2. y Bex. coa.<br />

5 Toled. suyo sin otro negarniento. )l1alp. 2. y Ese. .r.<br />

con el suyo sin otro alongarniento.<br />

6 B. R. 1. y Ese. g. confundiere . S. B. Ese. y Bex.<br />

deslayd6.<br />

or<br />

7 'l'oled. peche MI. mrs. Malp. 2. y Esc. 1. peche un<br />

moravedi.<br />

8 S. B. moravedin.<br />

9 B. R. r. y Malp. 2. tenie.<br />

ro Toled. Malp. 2. y Esc.<br />

Ellas . B. R. 1 . 2. y Ese. 5. en<br />

S. B. en guarda, 6 toro, 6 por<br />

11 Efe. I. flerell.<br />

2 .711.11p. 2. al.<br />

1 3 Toled. é torne la suya 8


144<br />

DEL F VER O<br />

XII. Si bestia , o animalia dañosa de<br />

quien quier fizce danno.<br />

alguna animalia ficier algun danno en1<br />

Si<br />

poder de so sennor de la animalia , deve dar<br />

el animalia por el danno , ó facer la emienda<br />

como mandare el iuez 2.<br />

XIII. Si algun omne mata ganado cieno<br />

por alguna ferida.<br />

Si algun ferier yegua aiena , ó ganado aieno<br />

, assí que la enflaquezca , ó que la mate<br />

de la ferida , peche otra tal animalia al sennor,<br />

é aquella que enflaqueció ó mató sea<br />

suya. E si non oviere otra tal animalia,<br />

pague el precio que valia. E otrosi dicimos 3<br />

del buey, ó del caballo, ó de las otras animalias.<br />

XIV. Si ala-un algun g nado se mezcla 4 con<br />

a<br />

alguna grey ajena.<br />

S i algun ganado se mezcla s con otro ganado<br />

cieno, é aquel cuya era la grey 6 lo<br />

sopiere , si depues se saliere de la grey no<br />

lo sabiendo el sennor de la grey, deve jurar<br />

al sennor del ganado, que non se salió<br />

por su culpa , nin por so enganno , é que<br />

él no lo ha, ni lo dió á otri , é sea quito.<br />

E si lo adt, jiere 7 á su casa con su ganado,<br />

é fasta ocho dias no lo dixiere en concejo<br />

paladinamientre 6, péchelo en duplo 9.<br />

XV. Si algun omne faz guinamiento d<br />

alguna bestia por que se espante.<br />

Si algun omne liega '° cabeza de ganado<br />

muerto , 6 huesos , ó otra cosa á la cola.<br />

del caballo , ó de otra animalia por tal que<br />

se espante , si el animalia por aquel espanto<br />

fuere muerta ó enflaquecida, el que lo fizo "<br />

dé otra tal animalia sana al sennor. E si la<br />

bestia non oviere niagun mal, el qui lo fizo,<br />

si es omne libre , reciba cinquenta azotes, é<br />

si es siervo, reciba C. 12 azotes.<br />

111, Toled. B. R. 2. Ese. 4. 6. E. R. S. B. y 214-4p. a.<br />

sea en poder de so sennor del animalia de darle el animalia<br />

&c.<br />

2 Ese. 1. alcalle.<br />

3 B. R. r. S. B. y Malp. 2. decirnos.<br />

4 Toled. se aviere.<br />

5 Toled. se aviere. 4. 6. E. R. Bex. S. B. y<br />

.11falp. 2. se macee. B. R. r. se mecier. Esc. 1. se mece.<br />

6 Ese. 6. gres.<br />

7 B. R. 1. adoxier.<br />

8 Esc. 4. 6. E. R. y Bex. paladinamientre, sea tenudo<br />

por ladron.<br />

9 S. B. en duplo , é sea tenudo por ladron.<br />

o S. B. Ese. 4. E. R. y Malp. 2. liga.<br />

I1 Esc. r. ligó.<br />

1 2 B. R. r. ciento azotes.<br />

r 3 B. R. I. y Malp. 2. el sennor.<br />

14 B. R. 1. merinos.<br />

5 Aquí acaba la ley en Bel..<br />

J V Z GO<br />

XVI. Si el animalia que es brava mata<br />

algun omne.<br />

Si algun omne ha buey bravo, ó toro, ó<br />

baca , ó otra animalia , mátelo luego ante<br />

que faga mal : é si lo sabe por los vecinos<br />

quel dixieren que es tal, é depues lo toviere<br />

ó lo governare , é no lo quisier luego matar,<br />

é depues matar algun omne , ó firiere,<br />

faga ende emienda al 3 sennor, cuerno manda<br />

la ley del omecillio de los omnes , é de<br />

las mugeres, de los ninnos ' 4, é de los siervos,<br />

é de las siervas. 15 .Así que si aquela " animalia<br />

matar omne ondrado , peche el sennor<br />

por el. omecillio D. sueldos : por omne libre<br />

de menor ' 7 guisa, que aya XX. Is annos, peche<br />

CCC. 9 sueldos, é por omne franqueado<br />

peche la meatad desta emienda. E está emienda<br />

misma mandamos facer por omne que mata<br />

fasta L. anuos 2°. E si el animalia mata<br />

omne de L. annos adelantre fasta LXV. 2',<br />

el sennor peche por el omecillio CC. sueldos.<br />

E por omne de LX. 22 é V. annos adelantre<br />

peche CL. 23 sueldos. E si la animalia matar<br />

omne de XV. annos, peche el sennor por<br />

el omecillio C. é L. sueldos : é por omne de<br />

XIII. annos peche C. é XXX. sueldos: por omne<br />

de XII. annos peche C. 24 é XX. sueldos : por<br />

omne de XI. annos peche C. 25 é X. sueldos,<br />

é por omne de X. annos peche C. sueldos, é<br />

por omne que aya IX. annos, ó VIII.,. ó VII.<br />

peche XC. 26 sueldos: por omne que aya VI.<br />

annos, ó V., ó IIII. peche LXXX. sueldos : é<br />

por onine que aya Hl. ó II. annos peche LXX.27<br />

sueldos : é por omne de un anno peche Í.X.<br />

sueldos. E si matar mugier el animalia de<br />

algun omne , si es la mugier de XV. annos<br />

fasta XL. peche el sennor del animalia por el<br />

omecillio C. é L. sueldos. E si matar mugier<br />

que aya XL. annos fasta LX. peche el sennor<br />

del animalia CC. sueldos por el omecillio:<br />

é por mugier que a de LX. annos arriba<br />

peche C. sueldos. E si mata.: mugier de XV.<br />

annos 28 en ayuso peche la meatad de la<br />

emienda que es dicha de suso de los ninnos<br />

de XV. annos en ayuso, segund la edad de<br />

cada uno. E si la animalia matare siervo aie-<br />

16 B. R. r. S. B. y 2. aquella.<br />

17 Toled. de menor guisa , 6 franqueado , peche la<br />

medrad del omecillo del ombre libre ; el si fuere el<br />

muerto siervo , peche el sennor de la bestia dos siervos<br />

tales cuerno el siervo muerto que a XX. annos , peche<br />

CCC. sueldos por orne franqueado &c. Malp. 2. y Etc. 1.<br />

como Toled. sino que acaba la ley en siervo muerto.<br />

3 Ese. 4.X.<br />

lo B. R. I. CC.<br />

/o Toled. L. annos adelantre.<br />

2 1 S. B. sesaenta é cinco. B. R. r. fasta LV.<br />

2 2 S. B. sexanta é cinco, B. R. r. LX.<br />

23 Toled. B. R. r. Esc. 4. y 6. C. sueldos. S. ciento<br />

sueldos.<br />

24 B. R. r. CX.<br />

25 Toled. C. é IX.<br />

26 S. B. novaenta.<br />

27 S. B. setaenta.<br />

24 B. R. annos ayuso, y así despuer.


LIBRO VIII.<br />

no, el sennor del animalia peche otros tales<br />

dos siervos al sennor del siervo.<br />

XVII. Si algun omne non quiere quitar<br />

de sí el animalia que es brava.<br />

Si algun omne . ha buey bravo, ó otra animalia<br />

, mátelo luego , ó quítelo de sí, é fágalo<br />

saber á los vecinos, que lo quitó de sí:<br />

é si lo non quisiere matar, ní lo quitar de<br />

sí, mas si lo quisier tener, quanto danno ficiere<br />

depues péchelo 2 en duplo.<br />

XVIII. Si algun omne faz algun espanto<br />

s con mano o con otra cosa d la<br />

animalia , é lo mata.<br />

Si algun omne enriza buey 4 , ó can, ó otra<br />

animalia contra sí, quanto danno le ficiere<br />

el animalia , tórnese á su culpa.<br />

XIX. Ley antigua. Si el can que es enrizado<br />

mata algun orne, o muerde.<br />

Si 5 algun can muerde algun omne, é de la<br />

mordedura muere el omne, ó enflaquece , el<br />

sennor del can non deve ayer nenguna calonna<br />

6 , si 7 el sennor non enrizó el can que<br />

lo mordiese. E si el sennor del can enriza<br />

el can que prenda ladron ó otro malhechor,<br />

é de la mordedura muere ó enflaquece el<br />

ladron ó el malhechor, el sennor del can non<br />

deve ayer nenguna 8 calonna. Mas si lo entizar<br />

que muerda omne que non es malfechór,<br />

quanto danno ficiere el can todo lo deve pechar<br />

el sennor, segund la ley, cuerno si :lo<br />

él mismo ficiese.<br />

XX. El Rey Don Flavio Rescindo 9.<br />

Del can '° que mata ganado.<br />

Todo omne que ha can que mata ovejas ",<br />

ó otro ganado , el sennor del can deve dar<br />

el can al que fizo el danno, é " lo mate<br />

I B. R. a. mas quiérselo tener. S. B. mas quiéreselo tener.<br />

Malp. 2. é lo quisier tener.<br />

2 Toled. y Malp. 2. peche el omecillo.<br />

3 B. R. 1. a. Esc. 4. 6. E. R. y Bex. guinanziento.<br />

Ese. 3 . el:rizamiento.<br />

4<br />

Ere. 1. buey, 6 baca , 6 can.<br />

5 Ese. 1. y. 4. y E. R. Si el can de algun orne.<br />

6 B. R. 1. calomia.<br />

7 EI C. 6. E. R. y Bex. se él non enrizó.<br />

8 S. B. y Ese. 4 . ninguna pena.<br />

9 S. B. E. R. Esc. 4 . B. R. 2. y Malí). 2. Scindo.<br />

B. R. 1. Cindo. M. El Rey Don flavio.<br />

lo Ese. I. .Del can dannoso.<br />

I I B. R. 1. 2. S. B. Malp. 2. ESC. 4. 6. y E. R. oveias.<br />

12 B. R. 1 . 2. S. B. Maly, 2. Ese. a. j. 4. 6. E. R.<br />

y Bex. ó lo.<br />

13 S. B. el tuerto.<br />

1 4 B. R. S. B. y Maly. e. pechar el sennor.<br />

15 B. R. 1. De los que confonden 6 dannan panizo<br />

16 T'oled. y Malp. 2. suciedad. Ere. 4. y S. B. sucia.<br />

B. R. e. sucidumbze. Ese. J. 6. y sea. sucio. E. R. su-<br />

TITVLO IV.<br />

145<br />

luego : é si lo non quisier dar á aquel á qui<br />

fizo el danno 13 pritneramientre, quanto mas<br />

danno ficiere depues el can, todo lo deve pechar<br />

04 en duplo.<br />

XXI. Del 15 danno que 01111Ze faz en<br />

pannos aienos.<br />

Si algun omne tala vestidos aienos, ó los<br />

rompe, ó los ensucia en tal manera que la<br />

ensucidura " non se pueda toller sin laydura<br />

' del panno , peche otro tal vestido entero<br />

18 al sennor del vestido. E si non pudiere.<br />

ayer otro tal vestido, dé el precio quanto<br />

valla el vestido ante que fuese talado '9,<br />

roto ; ó ensucido 2°, é torne el vestido roto<br />

pora sí. E si el siervo ficiere tal cosa sin<br />

voluntade de so sennor , y el sennor non<br />

quisiere facer emienda por el, dé el siervo<br />

por emienda , segund qual fuere el fecho.<br />

XXII. Ley antigua. Si algun omne<br />

que va por facer mal , cae 21 en las<br />

armadijas 22 de las bestias.<br />

Si algun omne pone armadijas 13 en su vitia<br />

ó en su campo por matar ciervo 24,<br />

otra animalia de monte, é algun omne que<br />

quiera facer furto, ó alguna nerniga cayer<br />

en las armadijas, lévese tornar á su culpa,<br />

porque queda tomar lo aieno con tuerto.<br />

XXIII. Que el omne que faz armadijas<br />

d las bestias , dévelo mostrar el logar<br />

25 d los vecinos.<br />

Si algun omne face fuyos 26 por prender alguna<br />

animaba de monte, ó tendiere arcos,<br />

ó otros lazos , ó ballestas en logar ascondido,<br />

o non 27 suele ser carrera 28 , si el animalia<br />

de algun omne cayere en aquellas armadijas<br />

por ocasion , y enflaquece, ó muere, aquel<br />

cazador peche el animalia al sennor. Ca la 29<br />

animalia non se sopo 35 guardar ; y el cazador<br />

dévelo 31 dicir ante á los vecinos que<br />

ciez. Ese. sucidat.<br />

17 Ere. a. y 13c.v. /aydadura.<br />

18 B. R. r. entrego.<br />

Malp. 2. traído.<br />

20 Toled. B. R. .r. S. B. Malp. 2. Esc. 1. 4. 6. E. R.<br />

y Bex. ensuciado.<br />

21 Toled. S. B. y Ese. 6. caye en las armaduras.<br />

22 B. R. 1. armadillos, y así despues. Ese. a. y Bes.<br />

armaduras.<br />

23 Toled. S. B. Ese. 4. y 6. armaduras, y así despues.<br />

24 Ese. ciervo 6 otro venado.<br />

25 Malp. a. el lagar, é decillo rí los ornes é rí los •eCilSOS.<br />

a6 B. R. fuos. S. B. Esc. 4 . 6. y E• R. foy (15. Toled.<br />

y Malp. 2. foyos en las vinnas et en los campos ron<br />

prender , &c.<br />

27 M. s. B. Ese. 4. y 6. o suele ser carrera. B. E.<br />

do suele ser carrera.<br />

z8 Maip. 2. carrera, ni andan ganados.<br />

29 S. B. y Malp. 2. Ci.<br />

go Ese. 6. sabe.<br />

3 t B. R. r. y S. B. deviéralo. Malp. e. devíck, decir,<br />

,Ese. 6. 2i. E. 2, y R. deveralo.<br />

Ss 2


146<br />

se guardasen daquellos lazos. E si algun onme<br />

y cayere por ocasion depues que ge lo dixiere<br />

el cazador , non deve a yer nenguna<br />

calonna : ca aquel se busca el mal pora sí,<br />

qu<br />

que<br />

non quiso creer. E si algun omne viene<br />

de otra parte que non lo sepa , é cayere en<br />

ellos , si muriere ó enflaqueciere , el cazador<br />

peche la tercia parte de la emienda que es<br />

dicha en la ley de suso de los omnes muertos<br />

ó enflaquecidos : porque non devien meter<br />

tal periglo 3 en la carrera o 4 los omnes<br />

suelen pasar.<br />

XXIV. De los que cierran el camino.<br />

Si algun omne cierra la carrera pública de<br />

seto ó de valladar, el que crebantar S el seto<br />

ó el valladar non sea tenudo de la emienda,<br />

y el que cercó la carrera, si es siervo , préndalo<br />

el iuez , é fágalo aducir e al seto , é<br />

fagal dar C. azotes 7 : é constréngalo 8 que<br />

abra la carrera cuerno solia ser, maguera que<br />

tenga y mies 9 . E si es omne poderoso el<br />

que lo faz, peche XX. sueldos: é los omnes de<br />

menor guisa que lo ficieren, peche cada uno<br />

X. sueldos. E toda esta pena dé vela a yer el rey.<br />

XXV. Quanto de terreno deve omne de,<br />

xar cerca del camino.<br />

DEL FVERO JVZGO<br />

La carrera por que los omnes suelen ir 1° á<br />

las ciudades ó á las villas nengun omne no<br />

la cierre, .mas " dexen 12 la mentad descubierta<br />

' 3 sin él al que prende de cada una<br />

parte, que aquellos que van carrera , que<br />

puedan ayer espacio de folgar. E si algun<br />

omne viniere contra esta nuestra ley , si es<br />

omne poderoso, peche XV. sueldos, é si fuere<br />

omne de menor guisa , peche VIII. sueldos,<br />

é elévelos a yer el rey. E quien a alguna mies,<br />

viona , ó prado cerca de la carrera, cérquelo<br />

de seto, é si lo non puede facer por<br />

pobreza , faga y valladar.<br />

1 Toled. B. R. s. 2. S. B. Malp. 2. Ese. 4. 6. y E. R.<br />

qUandO.<br />

2 Malp. 2.. tercera.<br />

s Toled. B. R. r. y Malp. 2. peligro.<br />

4 Ese. 6. por u los.<br />

5 S. B. quebrantare. 2. quebrantar.<br />

6 S. B. adocir.<br />

7 Esr. 6. cabo el sieto.<br />

8 B. R. r. y Malí,. costríngalo. S. B. constríngalo.<br />

9 B. R. r. Ese. 4. E. R. S. B. y Malp. 2. rrtieSe,<br />

y así arras Veces.<br />

ro Ese. 4. venir. B. R. 2. pasar o ir.<br />

mas dexe de cada una parte VII. colido &c. Así<br />

cl!,e el Toled. y Ese. acaso quiso decir cobdos,<br />

como est ,í en Malp. 2. En este códice se ,sigue luego que<br />

aquellos que van carrera &c.<br />

s: B. lexe la meetad descubierta sin el pende de cada<br />

una parte.<br />

1 3 B. R. r. descobierta sin el apiende de cada una parte.<br />

5 4 Be.v. sin el alpende.<br />

5 5 Malp. 2. echa.<br />

16 S. B. desemparado. Malp. 2. desamparado, é desendcierrado.<br />

1 7 Toled. y Malp. a. por quatro cabezas de ganado pe-<br />

XXVI. Si algun omne tuelle ganado al<br />

que va por su camino que non pasea.<br />

S algun omne encierra 15 ganado del que va<br />

por camino , porque lo falló el ganado en<br />

campo abierto, ó en pasto desamparado 16,<br />

por dos r7 cabezas de ganado peche las dos<br />

partes dun sueldo. E si lo echa fuera el ganado<br />

que non pasea, por quatro cabezas dé<br />

tanto cuerno es de suso dicho á su sennor<br />

del ganado. E si el siervo faz tal enganno "<br />

sin mandado de so sennor, el sennor de la<br />

tierra ó el iuez le faga dar C. azotes , y<br />

el sennor non aya nenguna calonna.<br />

XXVII. Que los pastos que non son<br />

cerrados non sean defendidos 19 á los<br />

que pasan 2 ° por camino.<br />

Los omnes que van por camino, en los campos,<br />

ó en los logares de pascer 21, que non<br />

son cerrados, puédense deportar 22 en ellos,<br />

ó dar á pascer á sos ganados é á sus bestias,<br />

assíque non deven estar en nengun 23 logar<br />

mas de dos dias , se ge 24 lo non consentiere<br />

el sennor del campo cuyo es, nin deve taiar<br />

los árboles por 25 la raiz , nin quemar sin voluntad<br />

de so sennor : mas bien puede pascer<br />

26 el ganado 27 los campos é los ramos<br />

de los árboles.<br />

XXVIII. Quien face alguna labor cerca<br />

28 del vado 29 del rio , dévelo cercar<br />

3° aderredor de seto.<br />

Quien face alguna labor allí o 3r es el vado<br />

del rio ", ó por 33 o pasan el ganado, si ficiere<br />

y valladar , devel facer seto. E si lo<br />

non ficiere , é recibiere ende algund danno<br />

por su negligencia 34, non deve ende 35 ayer<br />

nenguna emienda. Ca non es derecho que<br />

por su negligencia otri aya danno.<br />

che la III. parte dna sueldo al sennor del ganado. E si el<br />

siervo &c. Esc. 1. por cada dos cabezas de ganado peche<br />

una ineaya.<br />

18 Ese I. y Camp. cosa.<br />

19 S. B. yfMalp. 2. defendidos.<br />

20 B. R. I. pasan cansino.<br />

I B. R. pacer, y así otras veces.<br />

2s Coup. folgar.<br />

23 S. B. clegun. Etc. 6. y E. R. en un.<br />

24 Toled. si ie lo non consintiere. S. B. Ese. r. Carnp.<br />

y Bens. é si ge lo non consintiere aquel cuyo es el campo.<br />

25 Malp. 2. de raiz.<br />

26 B. R. 1. pueden pacer los ramos de los otros árboles.<br />

27 S. B. Malp. 2. B. R. 2. Esc. 4. 6. y E. R. el ganado<br />

los ramos de los árboles.<br />

z8 B. R. o. y Malp. 1. cerca vado de rio. S. B. cerca<br />

del vado.<br />

29 Esc. 6. vao , y así despues.<br />

so B. R. o. cercar ¿le valladar de sietos.<br />

31 B. R. hu es el.... ó por hu pase.<br />

32 S B. rivo.<br />

33 S. B. y Malp. 2. ó por ond.<br />

34 B. R. I. neglesencia.. • • p or su neglisencia.<br />

35 Be.v. haber ende nenguna demanda ni nenguna.


LIBRO VIII.<br />

XXIX.. Quanto dese cerrar del rio<br />

el que a labor cerca del rio.<br />

Lis grandes ríos, por que 2 vienen los salmones<br />

, ó otro pescado' de mar, ó en 3' que<br />

echan los omnes las redes, ó 4 por que vienen<br />

las barcas con algunas mercaclurias 5, nengun<br />

omne non deve encerrar el rio por toller<br />

la 6 pro á todos los otros , é fácerla 7<br />

suya ; mas puede facer seto fasta medio<br />

del rio , allí o 9 es el agua l° mas fuerte,<br />

é que la otra meatad finque libre pora la<br />

pro de los omnes. E si alguno ficiere demas la<br />

contra esto que nos decimos , el sennor de<br />

la tierra ó el iuez lo crebante " luego el<br />

seto ; é si fuere omne de mayor guisa peche<br />

diez sueldos á aquel á quien facie el<br />

embargo con el seto. E si es omne de menor<br />

guisa peche cinco sueldos , é demas reciba<br />

L. azotes. E si dambas las partes del<br />

rio oviere dos sennores , non deven cercar >3<br />

todo el rio fascas que diga cada uno que<br />

cerró la su meatad ; mas el uno deve cerrar<br />

la su meatad de suso , y el otro la de<br />

yuso , é dexe >4 por medio pasar >5 el rio.<br />

E si non oviere mas de un logar, que puedan<br />

ambos cerrar, de guisa lo cierren ambos<br />

que puedan pasar las barcas é las redes.<br />

E si el sennor ó el iuez crebantare " el seto<br />

que fué fecho , assí cuerno nos decimos 17<br />

de suSo, peche diez sueldos á so sennor del<br />

seto , é si otro omne libre lo crebantare peche<br />

cinco sueldos al sennor del seto , é reciba<br />

L. azotes. E si algun siervo lo crebantan,<br />

reciba C. azotes.<br />

Malp. 2. y Ese. 2. Quanto deven cerrar del río con las<br />

presas. B. 12.. s. Como eleven facer pesqueras é pasos en<br />

grandes aguas.<br />

2 Ese. 4. por o. Ese. 6. por u.<br />

3 B. R. do echan.<br />

4 B. E. i• o por do. Ese. 4. 6 por ont. Ese. 6. 6 por u.<br />

s B. R. I. 2. S. B. Malp. 2. Esc. 1. 3 4. Camp. y<br />

merchandías.<br />

6 Toled. y Malp. 2. el pro. B. R. t. 2. y E. R. la<br />

prol , y así despues.<br />

7 Ala/r. 2. el suyo.<br />

8 Toled. y Esc. 1. fasta la meatad del rio. Malp. 2,<br />

fasta la meetad del rio. Esc. j. fruta allí do es el rio medio<br />

, allí do corriere la agua mas alta, é que la otra<br />

meatad.<br />

9 B. R. r. u lo corre mas forte.<br />

so S. B. lagua.ma s fuerte.<br />

Malp. 2. mas.<br />

s 2. B. R. r. S. B. y Malp. 2. le quebrante.<br />

3 B. R. S. B. y Malp. 2. cerrar.<br />

14 B. R. S. B. Malp. 2. Ese. 4. 6. y E. R. dexen.<br />

T I TVLO IV.<br />

XXX. De los que crebantan molinos o<br />

pesqueras.<br />

Si algun °infle crebantar molinos " ó 19 las<br />

pesqueras, todo quanto crebantó refágalo<br />

fasta treinta dias , é demas peche veinte<br />

sueldos. E si fasta treinta dias no lo ficiere<br />

", peche otros veinte sueldos , é ciernas<br />

reciba C. azotes. E otrosí decirnos de los que<br />

crebantan los estancos" del agua : si es siervo<br />

refaga lo que desfizo ", é demas reciba<br />

C. azotes.<br />

XXXI. De los que fi‘rtan las aguas 23.<br />

Muchos 24 de logares en que an mengua<br />

de agua de pluvia 26, son tales, -que si el agua<br />

de los ríos y desfallece 27, los omnes de la<br />

tierra se desesperan " de a yer mieses : é por<br />

ende en las tierras o corren los ríos establecemos,<br />

que si algun omne furtar el agua,<br />

ó la 29 face correr por enganno por otro logar<br />

que non suele , por cada quatro horas<br />

del dia que la ficiere correr á itíbre 37, peche<br />

un sueldo 31 . E 32 si el agua es pequenna,<br />

por quatro horas del dia peche la tercia 33<br />

parte de un sueldo , é por guamo tiempo<br />

corrió el agua por otros logares , por otro<br />

tanto tiempo sea entregada á aquel que la<br />

devia ayer. E si el siervo lo face por su<br />

grado , si el agua es grande , reciba C.<br />

azotes , é si el agua es pequenna reciba<br />

L. azotes.<br />

15 B. R. t. 2. passage. E si non.<br />

26 E. R. 1. y Malp. 2. quebrantaren. S.E. quebrantare.<br />

27 B. R. r. S. B. y Malp. 2. dixiemos.<br />

s8 Toled. y Malp. 2. molinos por fuerza.<br />

19 Ese. 4. 6. E. R. 2. y E. R. ó pesqueras.<br />

o B. R. 2. refez.<br />

21 B. R. 1. estannos.<br />

2 2 E. R. I. S E. Malp. 2. Esc. 4. y 6. fizo. E. R. fez°.<br />

23 B. R. e. las aguas, é llevan por lugares non huJados.<br />

24 B. R. z. Muchos lugares.<br />

25 S. E. mengua de pluvia. B. R. 2. Ese. 4. 6. y E. R.<br />

rningua.<br />

26 Toled. y Malp. 2. lluvia. B. R. 1. luya.<br />

27 S. B. defalesce. Malp. 2. desfallesce.<br />

23 S. B. y B. R. 2. se dcsperan.<br />

29 Malp. 2. é la.<br />

3o Toled. aímbre. B. R. 2. alumbre. Ese. 6. zlluni.<br />

Bex. aliur. r. R. alubre. Comp. allure.<br />

3 r Toled. y Esc. 6. 1111. sueldos.<br />

3 2 Esc. 1. Et do son las aguas poca'.<br />

33 Malp. 2. tercera.


148<br />

DEL FVER O JVZGO<br />

`1tW'<br />

TITOL DE i LOS PVERCOS 2 QVE PASCEN,<br />

É DE LAS ANIMALIAS 3 QVE ANDAN ERRADAS.<br />

I. De los puercos que comen la lande 4.<br />

II. De los puercos 5 que paseen la (ande que<br />

es de muchos.<br />

III. Si los puercos comen la laude por pleyto,<br />

que 6 dén diezmo de los puercos.<br />

1V. De los puercos que andan por el monte<br />

errados.<br />

I. De los puercos que comen la /ande.<br />

Quien falla puercos aienos en su monte en<br />

tiempo de la laude , primeramientre tome<br />

pronos al pastor, é fágalo saber al sennor<br />

de los puercos 4 . E si se avinier con él, que<br />

dexe andar los puercos en el monte Pata el<br />

tiempo que los puercos devan seer decitnados<br />

1°, é que el sennor del monte tome ende<br />

el diezmo ", entregue los pennos al pastor.<br />

E si el sennor de los puercos non se quisier<br />

avenir con él de darle el diezmo, y el sennor<br />

del monte 12 si los fallare otra vez en el<br />

monte , maguer " que sean pocos, puede<br />

matar 14 el uno dellos ; é si fueren muchos<br />

puede matar los dos , é " levarlos sin calonna<br />

nenguna por ellos : é afruentel " la tercera<br />

vez al sennor de los puercos, que si quisiere<br />

meta los puercos en el monte, é quel<br />

dé ende el diezmo segun la costumbre. E si<br />

non se quisiere 17 avenir con él , deve dar<br />

el diezmo, é depues si el sennor del monte<br />

los fallare la tercera vez en el monte, tome<br />

el diezmo de todos los puercos por so derecho.<br />

E si algun omne mete los " puercos<br />

en monte aieno sobre pleyto de dar el diezmo<br />

' 9 , é los toviere depues en otro monte<br />

fasta el yvierno 2 ° de las eladas ", pague el<br />

B. R. r. DE LOS PASCOS DE LOS PVERCOS,<br />

E DE TODAS BESTIAS ERRADAS E QVE FA-<br />

CEN DANNO.<br />

2 Esc. r. DE LOS PVERCOS PASCIENTES. Esc.6.<br />

E. R. y B. R. 2. PORCOS , y así despees:<br />

3 Malp. o. ANIMALIAS ERRADAS.<br />

4 B. R. J. g-anLe 1 I y así siempre. Malp. 2. la lande por<br />

fuerza 6 de grado del sennor de la laude.<br />

5 Malp. 2. puercos que son entre muchos, é pacen la<br />

¡ande que es de dos, y así en la ley.<br />

6 S. B. que el !tiznar Malp. 2. que dén diezmo si<br />

los puercos son ante furtados, y así en la ley.<br />

7 Malp. erradas cuerno sean guardadas, y ;sí en la ley.<br />

8 B. R. sinnalar.<br />

9 S. B. porcos.<br />

so B. R. r. 2. S. B. Malp. 2. Ese. s. 6. E. R.<br />

Be•. L'ami). y Toled. dezmados.<br />

Esc. r. Camp. y Bes. dezmo, y así siempre.<br />

2 B. R. I. S. B. y Malp. 2. del monte los.<br />

1 3 S. B. maguera.<br />

14 B. R. a. tomar, y así siempre.<br />

5 Toled. B. R. r. S. B. Malp. 2. Camp. y Bes. é non<br />

deve ayer calonna ninguna por ellos.<br />

16 S. E. y Casnp. afronte.<br />

17 Toled. B. R. 7. Malp. 2. y S. B. E senory quisiert<br />

V. Si la grey de algun omne entra en algunas<br />

mieses.<br />

VI. De las animalias que andan erradas 7.<br />

VII. Que aquel que falla errada el animalia<br />

, que la deve guardar.<br />

VIII.Que aquel que falla el animalia errada<br />

non la deve sennalar nin tresquilar.<br />

diezmo al primero con quien primeramientre<br />

lo prometiera. E si depues de las eladas<br />

quisier meter los puercos en el monte,<br />

primero 22 peche de " XX. cabezas la una<br />

assí cuerno es costumbre de la tierra.<br />

II. De los puercos que pascen la lande<br />

que es de dos 24 companneros.<br />

Si dos companneros han contienda sobre la<br />

lande del monte , porque dice el uno quel<br />

otro ha mas puercos que él , 6 que mete en<br />

el monte mas puercos , estonce puede cada<br />

uno en la su 25 partida de tierra meter los<br />

puercos, assí que el uno meta tantos cuerno<br />

el otro, é depues partan el diezmo assí cuemo<br />

partíron 26 la tierra.<br />

III. Si los puercos comen la l'ande" por<br />

pleyto, que den diezmo de los puercos.<br />

Si algun omne mete sos puercos en monte<br />

aieno , por 28 tal que dé el diezmo , é levare<br />

29 los puercos ante que dé el diezmo , sea<br />

tenudo por ladron, é peche el diezmo, é demas<br />

faga la emienda que deve facer ladron 3°.<br />

E si el siervo faz tal cosa sin voluntad de<br />

so sennor, el siervo reciba C. 35 azotes , y<br />

avenir con él de dar el diezmo, é depues el sennor del<br />

monte &c.<br />

18 B. R. I. S. B. y Malp. 2. sus.<br />

19 Toled. Malp. 2. y Esc. i. de dar al diezmo, é pacieren<br />

en aquel monte fatal tiempo del parir, el sennor<br />

del monte aya el diezmo , é si el sennor de los puercos<br />

los toviere depues en otro monte &c.<br />

2o S. B. y B. R. 1. invierno.<br />

21 Etc. 6. y E. R. geladas.<br />

22 S. B. y Malp. 2. primero].<br />

2 3 Etc. 3 de nueve.<br />

24 Esc. a. 3 . 4. 6. E. R. y Bex. muchos, y falta compañeros.<br />

25 Malp. 2. en la partida de la tierra. S. B. Ese. 4. 6.<br />

y E. R. en la su parte de la tierra.<br />

26 B. R. .r. S. B. Malp. 2. Etc. 4. y 6. partieron.<br />

27 S. E. glande.<br />

28 Toled. B. R. r. S. B. Malp. 2. Esc. I. 3: Bes.<br />

Camp. por pleyto.<br />

29 Toled. y Malp. 2. é ante que dé el diezmo levare los<br />

puercos ende por engalano, sea tenudo &c. B. R. 1. 2.<br />

S. B. Esc. 4. 6. y E. R. é ante que dé el diezmo levare<br />

los puercos ende, sea tenudo por ladron.<br />

3o B. R. z. y Malp. a. el ladron.<br />

3 1 Ese. j L azotes.


el sennor non aya ende nenguna calonna,<br />

sinon que dé el diezmo que deve dar. E si<br />

lo ficiere de mandado de so sennor 1 que lo<br />

Mandó facer, faga 2 emienda cuerno ladron.<br />

IV. De los puercos 3 que andan por<br />

el monte errados.<br />

Quien falla puercos aienos 4 en su monte,<br />

lo deve mostrar á sus vecinos, ó los deve<br />

tener encerrados. E si su sennor de los puercos<br />

non viniere facer emienda, la primera<br />

vez 6 puede tomar un puerco , é fágalo saber<br />

al iuez de la tierra que él tiene los puercos<br />

errados 7 y é encerrados. E si depues el<br />

sennor de los puercos non viniere , guárdelos<br />

el sennor del monte cuerno los sos , é<br />

tome ende el diezmo por 8 el danno que ficieron<br />

, é guando vinier el sennor 9 dél el<br />

gualardon " por la guarda segund r1 cuerno<br />

asmare el juez.<br />

V. Si alguna grey de algun omne entra<br />

en " las mieses.<br />

Si algun omne falla grey ajena de oveias<br />

ó de vacas en su pasto 13 abierto , lo que<br />

mandamos de suso guardar de los puercos,<br />

esso mismo mandamos guardar de la grey:<br />

mas el que es el parcionero en el pasto, é<br />

los que van por el camino , non deven ayer<br />

nenguna calonna. Ca estos atales pueden<br />

pascer / 4 en el campo ", que non es cerrado,<br />

y el vecino , y el compannero, que<br />

tienen 16 su partida del pasto encerrado, y<br />

entra en otra partida con so ganado en el<br />

pasto de so vecino ó de su compannero, no<br />

lo deve facer sin voluntad de so sennor ó<br />

daquel que guarda el pasto.<br />

LIBRO VIII. TITVLO V.<br />

yuF ..<br />

49<br />

VI. De las animalias que andan erradas.<br />

Quien falla caballo ó otra animalia errada<br />

puédela tomar , é develo luego facer saber<br />

al sacerdote, ó al sennor 17 de la villa, ó al<br />

iuez , é 18 decirlo paladinamientre en concejo<br />

ante los vecinos. E si lo non ficiere,<br />

deve ser tenudo por ladron. E otrosí decimos<br />

de las otras cosas.<br />

VII. Que aquel que falla animalia19,<br />

que la (leve guardar.<br />

Quien falla al-limalla aiena errada , é sin<br />

nenguna " guarda, préndala de guisa, cuerno<br />

la non danne ; mas 22 guárdela de guisa<br />

cuerno la su cosa. E si el sennor del caballo<br />

ó del animaba errada non la fallar danna.da<br />

22 , por cada cabeza de ganado mayor dé<br />

al que la guardó la quarta parte dun sueldo<br />

, é quanto jurar el que la guardó , que<br />

despendió 2 3 en el caballo ó en el animalia,<br />

todo lo peche el sennor. E si aquel que la<br />

tiene 21 la fizo perdediza 2$, peche dos tales<br />

animalias á so sennor.<br />

o<br />

VIII. Que aquel que falla la animalia<br />

errada non la deve sennalar 26 nin<br />

tusar 27.<br />

Nengun omne que caballo errado tome<br />

otra animalia, non la tuse ", nin la tresquile<br />

, nin la venda, nil raga nenguna sennal<br />

29 : -E si algun omite 3D vende caballo errado<br />

ó animaba , ó la da 31 , sea tenudo por<br />

ladron ; é si la tusa ó la tresquila , peche<br />

tres sueldos, é otro sí si la sennalar.<br />

VI. TITOL DE LAS ABEIAS, 32 Y DEL DANNO QVE FACEN.<br />

1. Si algun omne falla abejas ajenas en su<br />

monte.<br />

B. R. 1. 2. S. B. Malp. 2. Esc. 4. 6. y E. R. so<br />

sennor, el sennor que lo mandó.<br />

2 B. R. :2. Ese. 4. 6. y E. R. faga toda la emienda.<br />

3 Talad. De los puercos que andan radíos por el monte.<br />

4 B. R. r. aienos errados.<br />

5 B. R. 1. facer derecho.<br />

6 Malp. 2. la primera vez Lígalo saber.<br />

7 Toled. radios encerrados. E. R. Esc. 6. , B. R. 1. 2.<br />

y S. B. errados encerrados.<br />

8 Esc. r por la lande que comieron, é guando viniere.<br />

9 S. B. el sennor de los puercos dé.<br />

o B. R. 1. galardon.<br />

I B. R. 1. y Malp. 2. segund asmare. S. B. segundo<br />

asilare.<br />

12 Ese. s. en los pastos agenos.<br />

13 E. R. y Ese. 6. paseo , y así siempre.<br />

1 4 B. R. 1 . y S. B. pascer con el ganado en el campo.<br />

1 5 M. en el campo cerrado.<br />

16 S. B. y Malí,. 2. tiene su partida del pasto encerrada.<br />

B. R. tien su partida del paseo cercada.<br />

II. Del danno que facen las abejas.<br />

III. Si algun o;..ne furia abejas.<br />

17 5 B. Esc. 4. 6. y E. R. al sennor de la tierra ó al<br />

iudez de la villa.<br />

18 B. R. 1. 6 decirlo.<br />

1 9 B. R. r. 2. S. B. Malp. 2. Esc. 6. y E. R. anímalla<br />

errada*.<br />

zo S. B. deguna.<br />

21 Toled. mas guárdela como si fuese suya.<br />

22 B. R. e. derramada.<br />

23 Toled. S. B. y Malp. 2. espendió en el animalia.<br />

2 4 Malí,. 2. tenle.<br />

25 Toied. y Ese. r. perdediza 6 la enflaqueció. B. R. r.<br />

perdidiza.<br />

26 B. R. s. simullea.<br />

27 Toled. Malp. 2. B. R. x: 2. Esc. r. 3 . 4. 6. y Bex.<br />

tresquilar. S. B. ne treiyullar.<br />

2 8 B. R. r. sinnale.<br />

B R sinnal<br />

2o Malp. 2. ombre.<br />

3 1 Esc. 6.ó la deslaida. Bex. o la eslaida.<br />

az Camp. ABELLA , y así siempre.


I SO<br />

DEL FVE..RO<br />

falla abejas ajenas<br />

I. Si aloun omne<br />

en su monte.<br />

algun omne falla abeias ajenas en su<br />

Si<br />

monte, 6 en piedras, ó en su arbol, falta<br />

tres corchos 1 , que por el un corcho 2 non<br />

puedan facer enganno 3 ; é si alguno ficiere<br />

contra esto que nos decimos, é crebantare 4<br />

sennal ajena , péchelo en duplo al que fizo<br />

el enganno, é demas reciba X. 5 azotes.<br />

II. Del danno que facen las abeias.<br />

Si algun omne face abejero 6 de abeias en<br />

villa ó en cibdat , é faz á otros sus vecinos<br />

danno , luego 7 las deven mudar dalle , é<br />

métalas s en logar que non fagan danno á<br />

los omnes ni á las animalias ; é si las non<br />

quisiere mudar depues 9 que lo dixieren , si<br />

las abeias mataren alguna animalia., el sen-<br />

JVZGO<br />

LIBRO IX.<br />

nor de las abejas peche dos tales por ella.<br />

E si la animalia fuere enflaquecida , tome<br />

el sennor de las abeias aquella flaca, é peche<br />

otra tal sana al sennor de la animalia:<br />

é por que non quiso facer el mandado del<br />

alcalde, peche V. sueldos '°.<br />

III. Si algun mine furia abejas.<br />

Si algun omne libre entra en el logar de<br />

las abeias por las furtar, , si non furtare ende<br />

nada , solamientre por que lo fallaron hy<br />

peche III." sueldos, é reciba ' 2 L. azotes. E si<br />

ende alguna cosa tomare, péchelo r 3 en IX. '4<br />

duplos, é demas reciba 1$ los azotes de suso<br />

dichos. E si fuere siervo , é non levare ende<br />

nada del abejero 26 , reciba C. azotes. E si algo<br />

ende levare 17, reciba C. azotes, é péchelo en<br />

VI. duplos. E si el sennor non quisiere facer<br />

emienda por él, dé el siervo por emienda.<br />

18 De los siervos foidos, é de los que se tornan.<br />

TITOL i9 DE LOS FVIDORES É DE LOS ASCONDEDORES,<br />

É DE LOS QVE MVESTRAN É<br />

I. De 2° los omnes libres que encubren los<br />

siervos que ¡ven.<br />

II. Si algun omne desliga" el sierva que suele<br />

fuir.<br />

III. Fasta qual tiempo aquel que falla el siervo<br />

que file 22 lo deve presentar al juez.<br />

IV. Si algun onme recibe el siervo fuido no<br />

lo sabiendo.<br />

V. Si algun omne conseia al siervo ajeno que<br />

faya.<br />

Toled. y Malp. 2. sennales. Ese. 1. caractaras.<br />

2 Toled. Malp. 2. y Ese. 1. por una serial.<br />

3 S. B. Etc. 4.6. E. R. Bex. y Camp. enganno , é dé<br />

los dos al sennor, é retenga posa sí el uno; é si algun<br />

ficiere &c.<br />

4 Toled. y Malp. 2. quebrantare.<br />

5 Toled. y Ese. z. XX. Malp. 2. CC.<br />

6 B. R. 2. abeyera. Camp. abellero.<br />

7 Toled. y Malp. luego el sennor del logar le deve<br />

anunciar que las mude clallí, é métalas &c.<br />

8 B. R. s. Etc. 4. 6. y E. R. meterlas.<br />

9 S. B. que ic lo. E. R. Ese. 4 . y 6. que „le lo.<br />

o B. R. r. s soldos.<br />

11 Ese. 6. y Bex. VIII. sueldos.<br />

x 2 B. R. I. denle.<br />

1 3 S. B. y Ese. 6. peche en once duplos.<br />

2 4 Bes. XI.<br />

1 5 Maip. 2. reciba L. azotes.<br />

3_6 B. R. 2. abejera.<br />

1 7 B. R. r. 2. S. B. Malp. 2.<br />

Camp. y Bex. levare , péchelo.<br />

Ese. 4. 6. E. R.<br />

18 En el códice Murciano el epígrafe de este libro dice<br />

: De los ornes libres que encubren los siervos que fuyen.<br />

En Malp. 2. El libro nono : De los siervos fohies<br />

DAN CARRERA PARA FOIR.<br />

VI. Si el siervo que es fuidor 23 mora mucho<br />

en casa de algun omne.<br />

VII. Si el siervo muestra carrera 24 al que<br />

fuye sabiéndolo.<br />

VIII. Que aquel 25 á cuya casa viene el siervo<br />

fuido, lo deve luego decir á los vecinos.<br />

IX. Que el siervo que vende su sennor dos veces<br />

26 , ó en otra tierra, si se torna, deve<br />

ser libre.<br />

X. Que el juez deve pesquirir 27, si el sennor<br />

é de los que los encubren. Sus títolos son tres.<br />

19 B. R. r. y E. R. TITOLO I. DE LOS SIERVOS<br />

E DE LOS QVE LOS ASCONDEN. S. B. PRIMERO<br />

TITOL. DE LOS SIERVOS FOIDOS E DE LOS QVE<br />

SE TORNAN. .Malp. 2. TITOLO PRIMERO. DE<br />

LOS SIERVOS FOIDOS E DE LOS QVE LOS EN-<br />

CVBREN , E DE LOS QVE LOS FACEN FVIR.<br />

Ese. 4. TITOLO I. DE LOS SIERVOS FO1DOS , ET<br />

DE LOS QVE LOS ASCONDEN, ET DE LOS QVE<br />

LOS FACEN FOIR.<br />

20 Malp. 2. Del orne libre 6 de: siervo que asconde el<br />

Ciervo foido , y así en la ley.<br />

21 S. B. suelta , y así en la ley. Malp. 2. desata, y así<br />

en la ley. Esc. 6. y E. R. solta.<br />

22 B. R. t. S. B. y Malp. 2. fuye , y así en la ley.<br />

Ese. 6. fuge.<br />

2 3 13. R. 1. 2 . S. B. Esc. 4. 6, y E. R. fuido, y así en la<br />

ley. Malp. 2 . foido , y así en la ley.<br />

24 Ese. 4. y 6. la carrera.<br />

25 Malp. 2 . De los ornes libres 6 siervos que reciben el<br />

siervo que fuye , y así en la ley.<br />

26 S. B. y Malp. 2. dos veces en otra tierra.<br />

27 B. R. 1. S. B. y Malp. 2. pesquerir.


LIBRO IX.<br />

face fuir el siervo á casa de algun omne<br />

por ganar algo de él.<br />

XI. Si el siervo , que dice que es libre, está<br />

con algun omne por soldada.<br />

XII. Si el sennor falla su siervo fuido en casa<br />

dalgun omne.<br />

XIII. Del gualardon que deve prender r el que<br />

falla el siervo 2 fuido.<br />

XIV. Si el siervo fuido dice que es libre<br />

3.<br />

XV. 4 De lo que gana el siervo que fige.<br />

1. De los ornnes libres que encubren los<br />

siervos que fuyen.<br />

Si algun omne libre encubre siervo 6 fuido<br />

peche otro tal siervo cuerno 8 aquel al sennor<br />

del siervo ; é si el siervo face tal cosa<br />

sin voluntad de su sennor, cada uno de<br />

los siervos reciba C. azotes, y el sennor del<br />

siervo que lo fizo non aya nenguna calomna<br />

8.<br />

II. Si alguno suelta' el siervo que suele<br />

uir Ir.<br />

f<br />

Q<br />

uien suelta el siervo ajeno fuido" de fierros<br />

ó dotra legadura , peche X. sueldos al<br />

sennor del siervo por la locura que fizo, si 13<br />

es omne libre , é si non oviere onde los pague,<br />

reciba C. azotes, é constríngalo el iuez<br />

que demande aquel siervo , é que lo entregue<br />

á su sennor : é si lo non pudiere fallar,<br />

fagal el iuez pechar otro tal siervo : é si lo<br />

non pudier ayer, sea él su siervo. E si algun<br />

siervo faz tal cosa sin voluntad de so<br />

sennor, reciba C. azotes. E si non pudiere<br />

fallar el siervo que soltó , sea él siervo del<br />

sennor del siervo que soltó. E quando que<br />

quier ' 4 que lo fallare, entréguelo á su sennor,<br />

y el otro siervo torne á su sennor ' s . E si<br />

lo ficiere con voluntad de so sennor, el sennor<br />

faga la emienda , que es de suso dicha,<br />

que deve facer el omne libre.<br />

i S. B. ayer el que falla siervo ajeno foido.<br />

1 Esc. 4. 6. y E. R. siervo ajeno fuido.<br />

3. Malp. 2. libre, é se cara con la musier libre o nol<br />

connorcen.<br />

4 -En Malp. 2 . esta ley y la XVI. están trocadas.<br />

5 B. R. r. con quanto k falláte. S. B. ron quanta! falláre.<br />

6 Err. 6. y Bex. siervo ajeno fuido.<br />

7 Toled. y S. B. foido , y así otras veces.<br />

8 S. B. y Malp. 2. con aquel.<br />

9 B. R I. calornia.<br />

lo Esc. I. desliga. Esc. 6. desliega.<br />

Toled. foir.<br />

52 foido. Esc. 6. fogido.<br />

53 B. R. I . 2. S. B. Malp. 2. y Esc. 6. é si.<br />

r4 Toled. y Malp. 2. quienquier que. B. R. 1. guandoquier<br />

que lo pueda fallar. S. B. quandoquiere.<br />

Toled. y Malí,. 2. á su sennor el primero.<br />

56 E. R. Esc. 4. 6. y Bex. quanto.<br />

57 Toled. B. R. I. 2.<br />

Malp. 2. E. R. Ere. +y 6.<br />

retovierc.<br />

TITVLO<br />

ISI<br />

XVI. De los siervos que fuyen, é dicen que<br />

son libres , é casan con mujeres libres.<br />

XVII. De los que fallan los siervos luidos, é<br />

non los quieren dar á sus sennores.<br />

XVIII. De los omnes libres ó siervos que encubren<br />

los ladrones.<br />

XIX. Que el iuez deve entregar al sennor su<br />

siervo con quanto a quel fallare.<br />

XX. De los siervos que fuyen.<br />

XXI. De dos °limes libres ó siervos que reciben<br />

el siervo que fuye.<br />

III. Fasta qual' 6 tiempo aquel quefilla<br />

el siervo que fuye, lo deve presentar<br />

al iuez.<br />

Si el siervo que fuye viniere á alguno que<br />

lo encubra , aquel lo deve presentar luego<br />

al iuez : é si lo toviere ' 7 fasta VIII. dias, 6<br />

lo dexare fuir " á otro logar, peche otros<br />

tales dos siervos al sennor del siervo. E otrosí<br />

19 si fallaren el siervo en casa de aquel<br />

que lo encubre '°, dé otros " tales dos siervos<br />

con él al sennor del siervo , porque non<br />

lo quiso presentar al iuez fasta aquel tiempo<br />

que devie ".<br />

IV. Si algun omne recibe el siervofuido<br />

no lo sabiendo.<br />

Si algun omne recibe siervo cieno fuido non<br />

lo sabiendo 23, ó lo encubre 24, si non fuere en<br />

su casa mas de un ' S día ó una noche, yure<br />

al sennor del siervo que non sabie que era<br />

fuido ; é 26 si lo pudiere probar que lo non<br />

encubrió, sea quito. E si estudo ' 7 el siervo<br />

en otra casa dos dias , ó tres , ó quatro por<br />

alguna cosa, deve " muestrar al sennor del<br />

siervo o estudo 29, ó que lo gobernó, é dévelo<br />

muestrar 30 fasta seis meses, 6 presentar<br />

.aquellos que lo tovieron : é si los non<br />

pudiere fallar, dévese purgar por su sacramiento,<br />

é aquel que lo tovo 3 ' depues , deve<br />

presentar el siervo, ó dar otro tal siervo á<br />

su sennor por él : é si el siervo pudiere ser<br />

IR Toled. foir.<br />

59 B. R. 1. 2. Mas si.<br />

2 0 B. R. r. 2. y S. B. encubría. Maly. 2. encubríe.<br />

E. R. encobria.<br />

21 B. R. 1. 2. y Malp. 2, otro tal siervo.<br />

22 S. B. devia. B. B. 1 . tenie.<br />

23 Ese. t . ni le da algo, si non fue en su casa mas<br />

de dos dias et una noche.<br />

2 4 E. R. Ese. 6. y Bex. si lo encobre en su casa un dia<br />

6 una noche.<br />

2.5 Toled. mas de dos dias. Malp. e. mas de dos<br />

dias é.<br />

26 B. R. t. y S. B. 6 sí.<br />

27 S. B. y Ere. 4. estido el siervo en su casa. E.<br />

1. 2. y E. R. estudo y el siervo en su casa.<br />

a8 B. R. e. y S. B. deve mostrar. Malp. 2. y Ese.<br />

deve seer constrennido el que lo recibió de mostrar.<br />

2 9 B. R. 1. 2. S. B. y En.4. estido.<br />

3o Malp. 2, mostrar ó presentar.<br />

35 B. R. 1 . Tuvo.<br />

Tt


152<br />

fallado depues , entréguelo á so sennor , é<br />

reciba su siervo , é sea quito.<br />

V. I Si algun omne conseja siervo azeno<br />

que fuya.<br />

Si algun °lune conseia á siervo aieno que<br />

fuya ó lo encubre pues que sabe que es<br />

fuydo , si aquel que le conseió fuir pudiere<br />

fallar el siervo, peche otros tales dos siervos<br />

com 3 aquel á so sennor del siervo : é<br />

si lo non pudiere fallar , peche otros tales<br />

tres siervos. E otrosí decimos de las siervas.<br />

VI. Si el siervo que es fuido mora mucho<br />

en casa dalgun omne.<br />

Si el siervo s fuido está ascondido en alguna<br />

casa cinco dias ó seis 6, que lo non conocen<br />

, aquel que lo recibió en su casa ,<br />

que lo gobernaba ante de los 7 ocho dias, lo<br />

diga al iuez ó al vicario 8 de la tierra , segund<br />

cuerno diximos 9 en la ley de suso de<br />

los siervos fuidos , assí que aquel que es fuido<br />

dévelo el iuez 6 el sennor preguntar quien<br />

es, 6 por que vino '°. Y en tal manera la<br />

nuestra constitucion que ficiemos de los siervos<br />

que son fuidos , 'será bien guardada,<br />

los omnes de las nuestras tierras avrán<br />

mayor 1r de lo guardar ' 2 , assí que<br />

en es dia mismo 6 en otro lo farán saber<br />

a En el códice Etc. r. se pone ántes de esta ley lo<br />

siguiente:<br />

Del canceló de Gangria de quince obispos, capítulo III.<br />

DEL FVERO JVZGO<br />

Se alguno en manera de religion et de cristiandat conseiar<br />

al siervo que desprecie su señor, ó quel desampare<br />

el servicio , et fuya , o que nol sirva lealmientre , sea<br />

maldito et confondido por siempre.<br />

a Toled. y Malp. 2. que fuya , ó le da que coma en<br />

la carrera, 6 lo cercena , ó lo encubre pues que sabie<br />

que es foido &c.<br />

3 S. B. y Malp. 2. con aquel.<br />

4 El Murciano dice dos , pero es yerro conocido.<br />

5 Toled. y Malp. 2. Si el siervo está ascondido &c.<br />

6 Toled. y B. R. 2. ó VIII. Comp. B. R. r. S. B.<br />

E. R. Ese. r.y Malp. 2. VII.<br />

7 Toled. y Malp. 2. ante de los dias.<br />

8 Esc. 6. y B. R. 2. vigario.<br />

9 B. R. 1. S. B. y Malp. 2. dixiemos.<br />

so B. R. r.vieno. S. B. y Malp. 2. vino hy.<br />

11 Toled. mejor.<br />

12 B. R. 2. y E. R. gardar.<br />

13 Toled. Malp. 2. y Efe. 1. E si el siervo rugiere daquella<br />

casa depues que fuere testiguado , el que lo recibió<br />

lo busque ; é si aquel que lo recibió no lo pudiere<br />

fallar, peche otros dos tales siervos al sennor por él,<br />

1 4 B. R. 1. otros tales dos siervos al sennor.<br />

15 B. R. 1. enseña.<br />

x6 Toled. Malp. 2. y Esc. r. C.<br />

z7 Ley VIII. del titulo 1. del libro.IX. segun se halla<br />

en B. R. Ere. y en el códice Toledano.<br />

VIII. Que aquel á cuya casa viene el siervo fuido dévelo<br />

luego decir d sus vecinos.<br />

Sí algun siervo fuidizo , passando por la carrera , vinier<br />

á casa de alguno , é recíbier almosna , é se fuyer<br />

luego, ninguna calompnia non aya : solamientre que aquel<br />

que le diO el almosna jure que non le conoscie. Mas si<br />

al juez : é si aquel que lo recibió non lo<br />

ciere saber fasta ocho dias , y el siervo morar<br />

mas que ocho dias con él , peche otro<br />

tal siervo al sennor de el siervo con él , porque<br />

lo non quiso decir. E si el 13 siervo fuyere<br />

daquella casa, é aquel que lo recibió<br />

no lo pudiere fallar, peche otro 14 tal siervo<br />

al sennor por él.<br />

VII. Si el siervo muestra la carrera<br />

al que fuye sabiéndolo.<br />

S algun siervo muestra ' s la carrera á. otro<br />

siervo fuido sabiéndolo, si pudier fallar aquel<br />

que fuyó 6 non , el siervo quel demostró la<br />

carrera reciba CC. ' 6 azotes, é su sennor non<br />

aya calonna nenguna.<br />

VIII. 77 Que aquel á cuya casa viniere<br />

el siervo fizido , luego lo deve<br />

decir á los vecinos.<br />

A cuya casa viniere el siervo fuido , el sennor<br />

de la casa luego lo faga saber á los merinos<br />

", 6 á los iueces , ó al sennor de la<br />

tierra : é si lo quisiere tener en su casa bien<br />

lo puede facer, en quanto 19 viniere el sennor<br />

del siervo reciba su siervo , é aquel que<br />

lo tenie non aya nenguna calonna. E si por<br />

ventura fuyere el siervo aquel que lo te-<br />

dos días , assí como es dicho de suso, con él ó con<br />

otro remaneciere (B. R. r. remanesciere), ante de VIII.<br />

dias fágalo saber al iuiz al maioral del logar, , é con<br />

buenos testigos presénteielo ' , é el iuiz demande mucho<br />

aguciosamente cuyo siervo es , 6 quanto ha que es foido<br />

, ó guando (B. R. 1. é guando), 6 en qual lugar lo<br />

tomó aquel que lo presentó (B. R. x. presenta). E guando<br />

esto todo fuere sabido , el iuiz escrívalo todo delante los<br />

que estodieren y é délo con aquel que foyó á aquel que<br />

lo presentó , é mándele que ante de ocho dias lo dé á<br />

sus sennores. E si el sennor del siervo fuer alongado por<br />

IX. Tornadas del lugar , aquel que lleva el fuidizo cunte<br />

los mijares (B. R. r. cuente los miiares), é reciba<br />

del sennor del siervo, pues ie lo ovier dado por sí<br />

6 por otro , por X. millas IIII. d' (acaso dineros á denarios)<br />

segund diz. en la otra ley adelantre. E si por<br />

ventura fuere grave cosa de presentar aquel siervo á su<br />

sennor , porque sea mucho alongado , si mas non , allí<br />

do mas acerca supiere casa ó possession del sennor del<br />

siervo llévelo allá , é delantre buenos testigos preséntelo<br />

al procurador del lu gar, é reciba su derecho por el trabaío<br />

que ovo, vaya seguro. Mas si quandol presentar<br />

al iuizdemadar á quien le presenta cuyo siervo es , et<br />

él non ie lo dixier, á aquel que presenta el fuidizo dél<br />

al iuiz , é el iuiz guárdelo muy bien , é ante del tiempo<br />

que dixiemos de suso preséntelo al rey, et sea en poder<br />

del rey fasta que sepan cuyo es. Et quien otramientre lo<br />

ficiere , fueras como en esta ley es ordenado , dé aquel<br />

fuidizo con otro tal á su sennor del fuidizo, et si non<br />

le pudíer ayer, dél dos tales por él. Esse mismo danno<br />

deve haver el iuiz , sí assí como es dicho no lo quisier<br />

complir. Si el siervo la fecier sin voluntad de su sennor,<br />

reciba delante el iuiz C. azotes , é dé el fuidizo á<br />

su duermo, é sí non la pudier ayer, dé el sennor del<br />

siervo otro tal por él ; et si el sennor non quisier componer<br />

por el siervo, dé el siervo por él.<br />

18 S. B. Esc. 4.6. E. R. Bex. y Camp. vecinos 6 al<br />

sennor de la tierra.<br />

1 9 S. B. Ese. 4. 6. E. R. Bex. y Camp. et guando.


LIBRO IX.<br />

nie , jure delantre aquellos á quien él lo manifestara<br />

, que non conseió al siervo que-fuyese<br />

nin ge lo comendó , nin sabe do<br />

es.: é assí..non :deve ayer nenguna calónna.<br />

IX. 2 De los omnes libres é siervos que<br />

reciben el siervo que fryoi<br />

A cuya , casa viniere el siervo fuido , sil<br />

dieren alimosna 3 cuerno á romero , é si 4<br />

fuere luego pora otro logar , el que lo recibió<br />

en su casa una hora en S el dia cuerno<br />

6 á romero , non deve ayer nenguna<br />

palonna , si yurare que non lo conoscia 7<br />

aquel á quien diera el alimosna 8 . E si en<br />

casa daquel o fuyó 9, morar dos dias ó tres<br />

por aventura, el sennor de la casa luego<br />

lo deve facer saber al iuez ante de ocho '°<br />

das , assí cuerno es dicho en la ley de suso,<br />

é presentar el siervo antel merino , ó ante '2<br />

tres testimonias, y el iuez deve demandar<br />

al siervo, é pesquirir cuyo es , é guando 12<br />

fuyó á su sennor , é por que , ó en qual logar<br />

le prendió aquel que lo presenta. E de<br />

todas estas cosas faga el iuez un escripto<br />

con su mano , é 13 los otros que fueren delantre<br />

: é si el siervo lo . manifestare , finque<br />

en poder daquel que lo . presentare al iuez,<br />

é 14 fasta ocho dias lo entregue á su sennor.<br />

E si el sennor fuere muy luenne 15, por<br />

cada " treinta millas paguen assí cuerno<br />

manda la ley, é que segund el plazo quel<br />

dieren , que entregue el siervo á su sennor<br />

o lo fallare por si ó por otri : y el pro que<br />

(leve recibir del sennor deve seer por cada<br />

treinta millas 17 un moravedí. E si fuere muy<br />

grave de presentar el siervo al sennor , porque<br />

es muy inerme i s, preséntelo al procu-<br />

TITVLO<br />

153<br />

rador '29 del logar, 6 al sennor, 6 á su omne<br />

lo mas acerca que 2b lo fallare, é delantre<br />

tres 21 testimonios, é reciba el pro que es de<br />

suso dicho, é tórnese quito. E si depues que<br />

fuere presentado el siervo al iuez , é sil demandaren<br />

cuyo siervo es , é no lo quisiere<br />

decir, deve fincar ' 2 en poder del juez y el<br />

iuez lo deve guardar, é segundo cuerno es<br />

de suso dicho develo_ presentar al príncipe<br />

en conceio. Y estas cosas , pues que son así<br />

establecidas, si algun omne daquí adelantre<br />

recibe ó coge 23 siervo aieno fuido, que<br />

lo conozca 24 (5 que lo non conozca, si lo non<br />

presentare al iuez 6 á su sennor, segund cuerno<br />

es dicho , peche otro tal siervo al sennor<br />

com 25 aquel. E si se le fuere 26 aquel<br />

siervo, el que lo recibió peche otros dos<br />

tales siervos á sir sennor del siervo : y esta<br />

misma peña deve ayer 27 el iuez si non compliere<br />

aquesto segund cuerno es de suso dicho.<br />

E si algun omne " recibe siervo aieno<br />

sin voluntad de su sennor , reciba C. azotes,<br />

y entregue el siervo fuido á su sennor.<br />

E si lo non pudiere fallar su sennor, entregue<br />

otro tal siervo al sennor del siervo fuido.<br />

E si lo non quisiere entregar , dé el siervo<br />

suyo 29 por emienda.<br />

X. 30 Que el siervo que vende su sennor<br />

dos veces en otra tierra , si se<br />

torna deve ser libre.<br />

Si algun omne vende su siervo fuera de<br />

nuestro regno , y el siervo se torna depues,<br />

y el sennor lo vende otra vez fuera del<br />

regno , el iuez deve constrinnir 31 el sennor<br />

que lo redima daquel que lo compró : é de-<br />

r B. R. 2. bu. E. R. u.<br />

2 Esta ley en algunos (-delires latinos es la va t., y<br />

en otros es la IX. , y por este motivo se ha puesto aquí,<br />

aunque en los códices castellanos Murciano, Bex. Comp.<br />

B. R. 1. 2. S. B. Ese. 4. 6. E. R. y Toled. es la XXI.<br />

de este título , y en Mal,. 2. y Ese. es la VIII.<br />

. 3 B. R. I. y S. B. almosna , y así despues. Malp. 2.<br />

elemosna , y así despues. •<br />

4 Bex. E. R. Esc. 4. 6. y Comp. se.<br />

5 B. R. 2. et un dia.<br />

6 B. R. 1. S. B. y Malp. 2. cuerno romero.<br />

7 S.B. conescia.<br />

8 Malp. 2 . el elemosna.<br />

9 Malí,. 2. o fué.<br />

ro Toled. Malp. 2. y Ese. r. cinco.<br />

x B. R. 1. E. R. Ese. r. 4. 6. Comp. y Bex. 6 ante<br />

testimonias. S. B. B. R. 2. y Malp. 2. é ante testimonios.<br />

12 S. B. Ese. 4. 6. y E. R. é cuerno fuyó de su sennor,<br />

ó por que. .B• R. 1. y Malp. 2. 6 guando:...<br />

por que.<br />

1 3 B. R. 1. 2. Esc. 4. y S. B. ó los otros. Bex. ante<br />

los otros.<br />

14 S. B. Malp. 2. E. R. Esc. 4. y 6. é que.<br />

1s Toled. y Ese. E si el sennor fuere luenne mas que<br />

XX. millas , el qui lo recibió el siervo foido deve ayer espacio<br />

fusta un dia de plazo que lieve el siervo á su sennor<br />

por sí ó por otri , y el pro que deve rescebir del sennor<br />

deve seer por XXX. mitas una tercia de ITIOrabe-<br />

4L Malp. 2. COMO Toled. , sino que dice 'nulas por millas.<br />

A6 B. R. 2. S. 13. E. R. Ese. + Bes. y CIWIR<br />

por cada dia deve ayer aquel que recibió el siervo treinta<br />

millas , é que segundo el plazo &c.<br />

17 B. R. e. milas , y así arriba.<br />

18 B. R. 2. Ese. 6. y E. R. longe.<br />

19 B. R. 1. 2. S. B.. E. R. Ese. 4., 6. al procurador<br />

del sennor.<br />

20 E. R. Ese. 4. y 6. que fallare.<br />

Toled. Malp. 2. B. R. 2. E. R. Esc. 4. y 6. de-.<br />

lantre testimonios en el lagar do el sennor oviere alguna<br />

heredar , é reciba el pro &c. B. R. e. y S. B. delantre<br />

testimonios , é reciba el pro. Bex. y Camp. delantre tes-<br />

11111011.1,15.<br />

22 B. R. Picar.<br />

23 B. R. 1. tueye. E. R. acoge.<br />

24 S. B. y Malp. 2. connosca.<br />

25 B. R. r. S. B. Malp. 2. y Bex. con aquel.<br />

26 S. B. fuyere.<br />

27 S. B. Malp. 2. E. R. Ese. 4. 6. y B• R. 2. recebir.<br />

28 Esc. 1. y Bex. siervo.<br />

29 M. y B. R. 2. fuido.<br />

3 o La ley X. está en el códice s. Toledano „ B. R. 1.<br />

y Ese. y. del modo siguiente :<br />

Si algun omne vendier su siervo á omnes dotras tier•<br />

ras , é despues escapar , é se tornar para aquel lugar á<br />

sus sennores, é depues lo vendier erra regada, sea constrinnido<br />

del iuyz quel reciba clavel que! compró , et<br />

torne! su precio , et la mas el siervo sea en libertad ,<br />

dé el- sennor otro tal por él á.aquel quel vendió primero,<br />

et este otro nol pueda vender (B. R. s. nil pueda vender),<br />

nin meter en servidumbre.<br />

3 1 S. B. Malp. 2. Ese. 4. y 6. cónsireunir.<br />

Tt 2


X54<br />

pues que lo oviere 3 el sennor , nol faga<br />

nenguna contralla , y el siervo sea libre,<br />

y el sennor que lo vendió 2 fuera de nuestro<br />

regno, depues quél se tornara , peche<br />

otro tal siervo á aquel quien 3 lo vendió<br />

primero 4, é al otro quel 5 vendió depues<br />

entreguel el precio : y el siervo que se top,<br />

rió sea libre , y el sennor 6 primero non lo<br />

pueda vender nin tener mas en su servicio.<br />

XI.<br />

Que el iuez deve pesquirir si el<br />

sennor face fuir el siervo á casa de<br />

algun °lune por ganar algo de él.<br />

El siervo que fuye 7 deve seer constrinni=<br />

do e que diga el nombre de su sennor , é<br />

diga si su sennor lo fizo fuir á casa daquel<br />

que lo recibió por ganar 9 algo dél. E si esto<br />

pudiere seer probado , el sennor del siervo<br />

que lizo tal enganno peche i° guamo deve<br />

pechar el omne que encubre siervo aieno '1,<br />

ó á aquel á quien quisieren engannar. Ca<br />

derecho es que tal peccado torne sobre aquel<br />

que lo quiso " facer.<br />

XII. Si el siervo dice que es libre , y<br />

esta' con algun omne por soldada.<br />

Si el siervo que Luye dice que es libre , é"<br />

non es connozudo ' 3 , si morar en casa de<br />

algun omne por soldada, sea constrinnido 14<br />

é presentado antel juez, segund la ley de<br />

suso, é si lo fallare el juez por pesquisa que<br />

anda por omne libre é non por siervo ' 5, é<br />

si el sennor lo fallare depues en casa daquel<br />

non lo puede " enculpar ' 7: ca non sable,<br />

que era siervo Luido is : mas su sennor deve<br />

a yer la soldada quel era prometida ' 9. E si<br />

depues quel sennor lo levare, il " fuir otra<br />

vez á casa daquel , y él lo recibiere en su<br />

casa , luego mantiniente 2i lo presente al<br />

iuez 22, é lo entregue á su sennor: é si lo<br />

I S. B. Ese. 4. y E. R. toviere.<br />

1 S. B. vendiera.<br />

g S. B. á 'quien lo vendió primerainientre , é aquel otro<br />

quel vendió. Etc. 4. á quien lo vendió primero. Etc. 6.<br />

que lo vendió primeramente.<br />

4 Toled. y Malí). 2. primero, porque lo sosacó con<br />

la mala cobdicia de las tierras do lo vendiera , e t al<br />

otro &c.<br />

5 B. R. 2. á quien lo vendió.<br />

6 Ese. 4 . 6. B. R. 2. y E. R. y el sennor non lo.<br />

7 B. R. t. fuí.<br />

8 Toled. constrinnido antel alcalde. Malp. a. y Erc. r.<br />

constrennido antel alcalde.<br />

9 Ese. 4. 6. B. R. 2. y E. R. ganar dél alguna cosa.<br />

ro Etc. 6. peche tanto quanto.<br />

ti Ese, 4. 6. B. R. 2. y E. R. aieno á aquel.<br />

22 Toled. y Malp. 2. fizo facer.<br />

1 3 Toled. conosido. connoscido. B. R. .r.<br />

S. B. conoscido.<br />

1 4 5. B. y Malp. 2. constrennido , y así otras veces.<br />

a 5 E. R. B. R. 2. Ese. 4. y 6. siervo , si el sennor.<br />

r6 S. B. .Esc. 4. 6. y E. R. deve. Ese. non lo puede<br />

ende culpar.<br />

17 B. R. y E. R. culpar.<br />

DEL FVERO JVZGO<br />

non ficiere , reciba la pena que deve recibir<br />

quien encubre siervo alero.<br />

XIII. Si el sennor falla su siervo fuido<br />

en casa de algun mune.<br />

Si el sennor falla su siervo fuido, que dice<br />

que era libre en casa de algun omne rico,<br />

ó poderoso , man á mano deve ser entregado<br />

al sennor, é aquel que lo recibiera 23 en<br />

casa tome recabdo del sennor, que nol faga<br />

nengund 24 tormiento 2 5 fasta que sea sabido<br />

26 : é si éste pudiere probar que es libre,<br />

ó el sennor mostrar que es siervo , é si el<br />

sennor non quisiere dar este recabdo, finque<br />

el siervo en casa daquel que lo tenle,<br />

fasta que mande el iuez que fagan dél.<br />

XIV. Del gualardon que deve aver el<br />

que falla siervo aieno fuido.<br />

Si algun omne falla siervo ajeno foido, ol 27<br />

prende fuyendo fasta XXX. millas 28 daquel<br />

logar donde fuyó, aquel que lo prendió deve<br />

ayer la tercia parte dun moravedí , é por C.<br />

millas deve a yer quatro 29 moravedis. E segund<br />

esto quanto mas fueren las millas, tanto<br />

mas dineros deve a yer. E aquel que prendió<br />

el siervo, déVelo luego entregar á su sennor<br />

con todas las cosas que falló con él. E si<br />

el siervo fuir de mano daquel que lo tomó,<br />

yure al sennor del siervo que por su enganno<br />

nin por su consejo non fuyó , é sea<br />

quito. E si depues quel yuráre le pudiere ser<br />

probado que tomó alguna cosa del siervo por<br />

lo soltar 3°, ó por su enganno Luyó ", si el<br />

siervo. puede ser depues fallado, dé otro tal<br />

siervo con 32 él al sennor; é si non pudiere ser<br />

fallado el siervo, peche otros tales dos siervos.<br />

XV. 33 Si el siervofuido dice que es libre 34.<br />

Si el siervo fuido dice que es libre , é se<br />

IR B. R. r. Luido en casa de algun eme. Y aquí acata<br />

la ley.<br />

1 9 S. B. prometuda.<br />

20 Toled et le Huyere. Malí,. e. Etc. 4. y Bex. él fu.<br />

yere. S. B. él fuere. B. R, 2. si él fuir. Ese. 6. él fugir.<br />

E. R. él foro. Etc. z. le fuyare.<br />

21 S. B. y Malp. 2. manteniente.<br />

2 2 B. R. 2. juez , 6 lo entregue.<br />

23 Etc. 4. 6. y E. R. recibió, tome recabdo.<br />

-24 S. B. nengun. B. R. r. ningun.<br />

25 Toled. E. R. y Etc. 6. tormento.<br />

a6 B. R. r. 2. S. B. Malp. 2. Ese. 4. 6. y E. R. libido<br />

si este.<br />

27 Malp. 2. é lo prende fasta. S. B. Etc. 4. 6.y E. R.<br />

6 lo prende fasta.<br />

28 Toled. XXX. millas 6 menos. Malp. 2. XXX. millas<br />

menos desdaquel logar.<br />

29 B. R. I. Malí,. 2.y Etc. 6. un maravedí.<br />

3 o B. R. r. saber,<br />

3r Toled. Malp. 2. y Etc. z. fuyó, 6 lo mostró los lugares<br />

do fuese, si el siervo &c.<br />

33 Toled. como,<br />

33 Malp. 2. arlade: El Rey Don Flavio glorioso Eugiol.<br />

34 Máp. a. lika,é ss rara can-1a mugir,. libre o nol conourn.


LIBRO IX.<br />

casa con mujier libre en otra tierra si la<br />

uiujier 6 los parientes lo pueden probar que<br />

que se facie libre a, ó el iuez lo sopiere por<br />

verdad pues quel sennor del siervo lo viniere<br />

demandar, la mujier non deve ayer<br />

ninguna ealomna : mas los fijos deven ser 3<br />

siervos cuerno su padre 4 , é non se deven<br />

quitar de su padre si el sennor non quisiere.<br />

XVI. De los siervos que fuyen, é dicen que<br />

son libres, é se casan con mujeres libres.<br />

Porque muchas veces los siervos fuyen de<br />

sus sennores , é dicen que son libres , écasan<br />

con mujeres s libres ; por ende establescemos<br />

en esta ley, que si algun siervo<br />

que fuye de su sennor en alguna manera,<br />

si quier diga que es libre , si quier diga que<br />

non , si se casar con mujer libre , todos los<br />

fijos 6 que nacieren 7 de tal ayuntamiento a<br />

sean siervos cuerno su padre, assí que pues 9<br />

que viniere el sennor, puede demandar el<br />

padre con los fijos é con todo su peguiar.<br />

Otrosí decimos de las siervas que fuyen de<br />

sus sennores , é casan con omnes libres.<br />

XVII. " El Rey Don Flavio Erigio..-<br />

De lo que gana el siervo que fuye.<br />

Si el siervo mientre " que es fuido, si gana<br />

alguna cosa por su mester ", con derecho;<br />

ó por su trabajo 3 su sennor del siervo lo<br />

deve todo ayer. Mas ' si el sennor lo 14 fálla<br />

algun furto guando viniere, non ' S deve ende<br />

ayer nada ; mas develo entregar á aquel á<br />

quien lo furtara. E si el siervo fizo algun<br />

danno ó algun 1b mal fecho, el que lo fizo<br />

fuir, ó el que lo encubre ' 7, deve emeudar<br />

aquel danno.<br />

XVIII. De los que fallan los siervos fuidos,é<br />

non los quieren dará sus sennores.<br />

Porque muchos omnes an sabor muchas ve-<br />

' Toled. Malp. 2. y Ese. I. en otra tierra do no lo conoscen.<br />

2 Toled. Malp. 2. y Esc. s. libre, et que es siervo.<br />

Toled. seer libres como su madre, et non se deve<br />

quitar de su marido, si el sennor quisiere et ella. .Malp. 2.<br />

como Toled. sino que dice : non se deven.<br />

4 Ese. et ella non se deve quitar de su marido, si el<br />

sennor quisiere et ella.<br />

5 B. R. I. S. B. y Malp. 2. mugieres , y así siempre.<br />

6 S. B. fijos , y así siempre.<br />

7 B. R. r. S. B. y Malp. 2. nascieren.<br />

8 Ese. 6. ayuntanza.<br />

9 Malp. 2. depues.<br />

10 Esta ley es la XV. en los códices Taled. B. R.<br />

T. 2. S. B. Esc. 4. 6. y E. R. Toled. D. Flavio glorioso<br />

Eurigio. Falta esta firma en B. R. s. y Malp. 2.<br />

L S. B. y Malí'. mientra.<br />

11 Toled. S. B. y Malp. 2. menester.<br />

1 3 B. R. s. S. B. y Malp. 2- trabajo.<br />

1 4 B. R. 1.2. S.B. :11alp• a. Er,.4.y 6. le falla. E. R.<br />

le falla algun<br />

furto guando morre , el sennor.<br />

1 1 5. B. y B. R. t. el sennor non.<br />

TITVLO I.<br />

155<br />

ces de contender; por u ende camian 19 muchas<br />

veces el entendemiento de las leyes, é<br />

maguera que fallan que es escrito en la ley<br />

antigua , que el sennor deve recibir luego<br />

su siervo que fuye 2°, non ie lo quieren luego<br />

entreguar ", é por ventura quieren ge<br />

lo porlongar por ganar el siervo, ó por 22 ayer<br />

dél 23 el siervo por algun tiempo. E porque<br />

semeia cosa muy sin razon , que por siervo<br />

14 vil el sennor sea trabajado á las vegadas<br />

por CC. millas , ó por CCC. ó por mas,<br />

é porque semeia que estos tales , que lo facen<br />

mas por enganno que por otra cosa:<br />

por ende establecemos en esta ley, que pues<br />

que el sennor demandó su siervo por sí 6<br />

por su omne , é lo conoce 25 , el que ge lo<br />

non quisiere dar, ó que lo ficiere fuir, peche<br />

al sennor del siervo otros tales quatro siervos<br />

, é aquel fuido. E si el fuido se perdiere,<br />

pechel otros tales V. siervos : é si pudiere ser<br />

fallada el siervo que fuyó 26, áyalo el 27 sennor,<br />

é dé uno de los V. al otro quel avie<br />

dentreguar por el fuido. E si el siervo ficiere<br />

tal cosa sin voluntad de su sennor, si quisiere<br />

su sennor peche dos tales siervos por<br />

el que fuyó á su sennor: e si non quisiere,<br />

dél el siervo por ernienda. E otro 2b tal decimos<br />

de las siervas.<br />

XIX. De los omnes libres o siervos que<br />

encubren los ladrones.<br />

S. algun omne libre " ó siervo encubre ladrones<br />

sabiéndolo , el juez lo deve constrennir<br />

quel presente aquellos que encubrió , é<br />

demas reciba 3 ° CC. azotes. E si los non pudiere<br />

presentar el que los encubrió , reciba<br />

él mismo la pena que ellos devian recibir.<br />

XX. El Rey 31 Don Egica.<br />

Que el juez deve entregar al sennor<br />

su siervo con quanta/ fallare.<br />

El juez que fallare siervo 32 ajeno fuido , si el<br />

26 B. R. r. dalgun.<br />

17 B. R. 1. 2. y Esc. 4. encobria. Malp. 2. encubrie.<br />

S. B. E. R. .y Ese. 6. encubrió.<br />

¡ 8 Toled. Malp..2. y Ese. z. por ende muchas veces<br />

quieren desfacer las leyes antiguas , que mandan que<br />

guando el sennor viniere deve recebir &c.<br />

19 B. R. r. y S. B. cambian.<br />

so A/a/p. e. que fuye , é lo que ha, é non ge lo quia.<br />

Ten &c.<br />

21 B. R. r. S B. y Malp. 2. entregar,y así otras 'eieCef.<br />

22 S. B. é por.<br />

23 S. B. Maly : 2. Ese. r. y 4 . del servicio.<br />

24 Esc. 4. servicio vil.<br />

2 S S. B. yMalp. 2. conosce.<br />

26 Toled. Maly. 2. y Esc. que t'uy& del sennor ó del<br />

que lo pechó,iyalo &c.<br />

27 E. R. Esc. .1.y 6. so.<br />

28 Toled. y Maly. 2. Et otrosí.<br />

29 13. R. r. libre encubre los.ladrones.<br />

3o B. R. 1. fagal dar.<br />

31 La firma y la ley figuitnte faltan en Malp. s.<br />

32 B. R. s. S. 13. y Malp. siervo fuido.


156<br />

sennor non es presente',<br />

al sennor de la tierra ,<br />

en guarda, que guando<br />

que ge lo dé.<br />

XXI. De los siervos que fuyen.<br />

Por leyes antiguas avemos mostrado en quales<br />

maneras los siervos fuidos deven seer pesquiridos<br />

2 que se non puedan asconder. Mas<br />

por que los engannos son muchos de los que<br />

fuyen, é de los que los encubren ; por ende<br />

el mandado de la ley non puede seer complido<br />

, é la maldad que les cresce los face<br />

mas encubrir 3 assí que- non es cibdat 4,<br />

nin castiello , nin burgo 5, nin villa o 6 los<br />

siervos non sean ascondidos. Onde mandamos<br />

guardar la ley de suso de los siervos<br />

que Puyen, y establecernos demas 7 por esta<br />

nueva ley, que todo omne que recibiere daqui<br />

adelantre siervo ajeno fuido , maguer<br />

quel diga que es libre , luego lo presente antel<br />

juez , y el iuez pesquira si es libre ó siervo<br />

: é sí fuere siervo , entréguelo á su sennor.<br />

E si algun omne recibe siervo aieno<br />

fuido , é non lo presenta luego al iuez , é<br />

non io entregua á su sennor , si es 9 siervo<br />

ó ()ame franqueado aquel quel recibe , reciba<br />

C é L. azotes paladinamientre. E si es<br />

omne libre , reciba C. azotes , é demas peche<br />

una libra doro al sennor del siervo. E<br />

si non oviere onde los pague , reciba CC.<br />

azotes : é los otros vecinos daquel flogar, ti<br />

quier sean siervos , si quier sean libres,<br />

ó fueren de nuestra gient 1 ", 6 dotros orines,<br />

ó de las eglesias ", otra tal pena mandamos<br />

que reciban, cuerno es de suso dicha,<br />

si non mostraren -el siervo que es fuido,<br />

é ' 2 si non lo echaren del logar, o 13<br />

se asconde. Y esto mandamos guardar y tener,<br />

por tal que en todos los logares o fueren<br />

los siervos fuidostodos 5 los omnes que<br />

fueren en aquel logar se ayunten , é pesquiran<br />

, é que los tormienten 14, é los fagan<br />

otra cosa , ó otra pena fasta que sepan si<br />

son siervos ajenos ó siervas aienas; ó por<br />

Toled. presente á el qui lo encubrió , muestre &c.<br />

Malp. 2. y Esc. r. presente o el que lo encubrió, muestre<br />

&c.<br />

B. R. r. y 3'. B. pesqueridos.<br />

3 Toled. B. R. 5. 2. Exc. 4. 6. y E. R. encobrir. S. B.<br />

encubrir.<br />

4 B. R. r. ciudad. S. B. cibdade.<br />

5 B. R. z. lugar.<br />

6 Toled. do. B. R. r. hu. S B. onde. B. R. 2. u.<br />

7 B. R. r. demays.<br />

8 B. R. 2. y Exc. 4. 6.<br />

9 S. B. si es orne libre, ó franqueado, 6 siervo aquel &c.<br />

lo Toled. y B. R. 1. gente. S. B. Esc, 6. E. A. y Bes.<br />

corte 6 de nuestra gente.<br />

I B. R. z. y S B. ygiesias.<br />

12 Eje' 4 . 6. B. R. 2. 1' E. R. 6.<br />

1 3 B. R. 2. ó se lo asconde.<br />

I4 S B. tortnenten.<br />

Toled. fuyeron.<br />

26 S. B. é depues.<br />

DEL FVERO JVZGO<br />

muestre el siervo<br />

é depues téngalo<br />

viniere su sennor<br />

que fueron de sos sennores, 6 donde vinieron<br />

en aquel lagar : que depues que lo<br />

sopieren ' 7, que los entreguen á sus sennores,<br />

ó que ie los envien, assí cuerno es de suso<br />

dicho. E si esto non quisieren guardar , é<br />

non quisieren pesquirir los siervos fuidos, 6<br />

presentar antel iuez , ó entregará sus sennores,<br />

si depues los siervos fueren fallados<br />

en aquel logar, todos los orines daquel<br />

gar, , assí los varones cuerno las mugieres, de<br />

qualquier gient ' 8 que sean , ó de qualquier<br />

linaje , á de qualquier dignidade 19 , reciba<br />

cada uno CC. azotes. E si- los merinos ,<br />

los jueces, ó los que deven tener justicia 2(1<br />

en la tierra , ó los perlados de las eglesias,<br />

ó los nuestros sacerdotes non quisieren facer<br />

esta justicia de suso dicha, é los omnes<br />

que non quisieren pesquirir los siervos fuidos<br />

, ó que los encubren , los obispos ",<br />

los sennores de la tierra les fagan recibir á<br />

cada uno CCC. azotes. E si los obispos, 6<br />

los sennores, ó por amor, ó por a yer, ó por<br />

miedo non quisieren facer iusticia 22 con aquellos<br />

orines, fáganles facer 23 por treinta día/<br />

penitencia 24 cuerno descumulgados 28, assí que<br />

en aquellos treinta dias non coman Condocho<br />

26, nen beban vino fueras que á ora 27<br />

de vésperas 28 coman un poco de pan dordici<br />

por sustinemiento 29 del cuerpo, é beban un<br />

vaso dagua 3°, é sufran la pena damargura,<br />

por que non quisieron facer iusticia. E mandamos<br />

á los sennores de la tierra que esta<br />

pena den á los iueces que non quisieren facer<br />

31 iusticia. E si los sennores non lo quisieren<br />

facer, pechen 32 tres libras doro al rey. E<br />

todos los omnes que son de Espanna, que qui-,<br />

sieren comprar siervos de algunos omnes que<br />

non conoscen , mandamos que non los compren.<br />

fasta que los siervos sean presentados 33<br />

antel iuez é ante buenos omnes de la tierra, é<br />

que sea sabido si es siervo daquel que lo vende,<br />

ó dotri, é que lo diga el que lo vende , é<br />

yure lo que dixiere: é depues el siervo sea penado.<br />

E si pudiere seer sabido que el siervo es<br />

aieno, é non es daquel que lo vende, el siervo<br />

sea, entreguado al sennor cuyo era: y el<br />

17 B. R. .r. sobieren.<br />

18 Toled. B. R. 1. y S B. gente.<br />

¡9 Toled. B. R. r. 2. S. B. Etc. 4. y 6. dignidat.<br />

z o B. R. I. y S. B. justicia , y así otras peces.<br />

21 B. R. 1. Exc. 6. y E. R. bispos.<br />

22 B. R. r. y S. B. esta iusticia en.<br />

23 B. R. 1. y S. B. fer.<br />

24 B. R. 2. penedencia.<br />

25 B. R. r. :2. y E. R. descomungados. Toled. y S. B.<br />

descomulgados.<br />

26 Toled. B. R. r. 3'. B. Ese. 4. y 6. conducho.<br />

27 S. B. ad ora de véspera. B. R. r. fueras que coman<br />

ora de viespra. -<br />

28 Toled. viésperas. E. R. Exc. 6. y B. R. 2. vespra.<br />

29 B. R. r. sostimiento. S. B. SOStelitIllellt0. B. R. 2.<br />

sustentamiento.<br />

so E. R. agua fria.<br />

3 1 Ese. 3 complir esta justicia. .<br />

3 2 E. R. Ese. 4. y 6. peche cada uno.<br />

33 B. R. y 2. apresentados.


LIBRO IX.<br />

iuez tengua en guarda á aquel que lo vende<br />

fasta 1 que venga el sennor del siervo , é<br />

aya su emienda qual mandare el derecho.<br />

TITVLO I I.<br />

157<br />

Dada é confirmada esta ley en la cibdat de<br />

Córdova ' el tiempo de XIII. annos que nos<br />

regnamos.<br />

II. TITOL 3 DE LOS QVE NON VAN EN LA HVESTE,<br />

É DE LOS QVE FVYEN 4 DELA.<br />

I. Si aquelos 5 que son sinescales 6 de la<br />

hueste dexan tornar algun omne de la<br />

hueste por precio, ó fincar en su casa 7.<br />

II. Si aquellos que mandan la hueste toman algunas'<br />

cosas de las casas daquellos.que9<br />

mandan ir ti la hueste.<br />

Si los sinescales 1°, que deven ordenar la<br />

hueste , dexan" la hueste, é se tornan<br />

•Dora sus casas ,Ó si dexan algun opine<br />

que non constringan que vaya en la hueste.<br />

1V. Si los que deven ordenar la hueste se<br />

tornan de la batalla pora sus casas, 6<br />

si dexan á otros tornar.<br />

I. Ley antigua. I' Si aquelos que son<br />

sinescales de la hueste dexan tornar<br />

algun omne dela por precio , o'.<br />

fincar en su casa 17.<br />

Si el que ha en guarda mil caballeros en<br />

la hueste , toma " precio de algun 19 opine<br />

de su companna , que lo dexa tornar pora<br />

su casa , quanto tomare péchelo en nueve<br />

duplos al sennor de la hueste. E si non recibió<br />

dél nada ; mas dejólo tornar á su casa,<br />

y era sano , é non lo quiso constrennir que<br />

saliese 2° de su casa , que fuesse en la hueste<br />

" el que lo fizo peche veinte moravedis.<br />

Y el que oviere quinientos onmes de guardar<br />

en la hueste, é ficiere esto, peche XV. 2<br />

moravedis. Y el que ha de guardar cient om-<br />

.8. R. I. ata. S. B. fina.<br />

2 S. 13. Esc. 4. 6. y E. R. Córduba XIII. annos andados<br />

en el tiempo que regnarnos.<br />

3 Toled. DE LOS OMNES QVE NON VAN EN<br />

LA BATALLA , ET SE TORNAN EN LA BA-<br />

TALLA.<br />

4 B. R. 2. . FVE1‹.<br />

5 S. B. y Maly. 2. aquellos.<br />

6 B. R. I. siniscales.<br />

• 7 Maly. 2. casa, é si los non apremian que salgan, y<br />

así en la ley.<br />

8 S. B. algunas cosas daquellos , y así en la ley.<br />

9 Maly. 2. que envían á la.<br />

so S. B y Maly. 2. senescales , y así otras veces , aunque<br />

no siempre.<br />

11 S. B. levan.<br />

2 S. B,'.15' por /a vida.<br />

13 B. R. o. y Maly. 2 . galardon deve ayer el que recotnbra.<br />

1 4 Maly. a.<br />

establescido, é quantos siervos deven consigo<br />

así en la ley,<br />

levar que van contra los enemigos , y<br />

V. Si los que ordenan la hueste reciben algun<br />

precio por dexar algun omne fincar en<br />

su casa que non es enfermo.<br />

VI. De los que toman el pan ó la cebada<br />

por enganno , ó " la vida en la<br />

hueste.<br />

VII. Qual gualardon 13 deve a yer el que recobra<br />

siervo aieno ó otras cosas de los<br />

enemigos.<br />

VIII. De los que non son en la hueste en el<br />

dia ó en el tiempo establescido 14.<br />

IX. Que " deve ser guardado si guerras a en<br />

Espanna.<br />

nes , peche diez moravedis. Y el que ha de<br />

guardar diez , peche cinco moravedis. Y estos<br />

dineros deven ser partidos entre la companna<br />

que él avie de mandar.<br />

II. Ley antigua. 23 Si aquellos que mandan<br />

la hueste toman algunas cosas<br />

de las casas daquellos que mandan<br />

ir a la hueste.<br />

Los mandaderos 24 del sennor que constrinnen<br />

25 los omnes que vayan en la hueste,<br />

si los 26 toman algunas cosas de las casas,<br />

é los fuerzan 27 sin su grado ", si les pudiere<br />

ser probado , quanto tomaron péchenlo en<br />

IX. 29 duplos, é de mas reciba cada uno L.<br />

azotes 3°.<br />

/5 B. R. o. Quien.<br />

16 Ley antigua falta en Toled. 111alp. 2. B. R. 2.<br />

Esc. 4. y 6.<br />

Toled. y Maly. 2, en su casa, et so non los apremian<br />

q.oe salgan.<br />

18 B. R. s. S.13, y Maly. 2. é toma.<br />

29 E. R. de alguno de sus compañeros que lo dexe.<br />

20 B. R. 1 . salise. ... que fuse.<br />

21 Toled. Malp. 2. y Esc. s. en la hueste, nin ge lo<br />

fizo saber, el qui lo lizo &c.<br />

2 2 M. y B. R. 2. XX. S. B. B. R. I. Esc. 4 . 6. y<br />

Bex. XII. E. R. XVII.<br />

23 Ley antigua falta en el Tole,?.<br />

24 B. R. r. mandados. S. B. Ese. 4.y 6. ~dadores.<br />

a s E. R. y B. R. constringen.<br />

26 E. R. y B. R. a. les.<br />

27 B. R. 2. forcian.<br />

28 Toled. y Maly.<br />

2. sí/1 grado, seyendo y , o no seyendo<br />

y si les pudiere ser &c.<br />

29 B. R. E. R. Esc. f. 4. y 6. C. Bew. y M. xi.<br />

so Toled. Mal?. 2. y Esc. L. azotes antel pueblo.


DEL FVE<br />

158<br />

III. Si los sinescales 1 que deven ordenar<br />

la hueste , dexan la hueste , é<br />

se to.-nan pora sus casas 2; ó si dexan<br />

algun , que non constringan que<br />

vaya en la hueste.<br />

Si el que ha de mandar cient omnes en la<br />

hueste dexa su companna en la batalla 3,<br />

RO JVZGO<br />

la hueste pora su casa , peche al sennor de<br />

la tierra dond 2 ° es diez moravedis. E si fizo<br />

algun ruego que lo dexasen , peche cinco<br />

moravedis, y el sennor lo " faga saber al<br />

rey, é aquellos dineros que sean partidos por<br />

mandado 22 del rey entre aquella companna<br />

que dexó. E si algun omne, depues que es<br />

contado 23 en la hueste entre mili 24, ó en-<br />

° tre quinientos, ó entre cien 25 , ó entre diez,<br />

é se torna pora su casa, deve ser desca- sin mandado daquel que ha de mandar aquebezado<br />

4 . E si fuere s al obispo ó á la eglellas compannas , finca en su casa , é non<br />

sia , peche trescientos sueldos al sennor de quiere ir en la hueste , ó se torna de la<br />

cuya 6 tierra es , é non 7 aya nengund pa- hueste pora su casa, reciba C. azotes en el<br />

vor de su muerte : y el sennor de la tierra mercado ante todos, é peche diez moravedis.<br />

lo fuga saber al rey ; é s aquellos dineros<br />

sean partidos 9 entre la companna que el Y. Si los que ordenan la hueste reciben<br />

deve guardar 1 E dallí " adelantre non de- algun precio por dexar algun omne<br />

ve ser sennor de C. omnes , mas bien puede fincar en su casa que non es enfermo.<br />

ser sennor de diez. E si aquel que ha de<br />

mandar cient 12 omnes, sin voluntad del sennor<br />

de la hueste dexar algun omne por ruego<br />

ó por precio de su companna tornar á<br />

su casa , ó si lo dexar fincar en su casa, que<br />

non vaya en la hueste , quanto ende recibiere<br />

1 3 todo lo peche en nueve 14 duplos al<br />

sennor de 15 la tierra : y el sennor de la<br />

tierra lo faga 16 saber al rey cuerno es de<br />

suso dicho , que por mandado del rey se<br />

parta aquello entre aquella companna que<br />

el dexó. E si el que tinie cien omnes en guarda<br />

, non toma nengun precio por lo dexar<br />

tornar á su casa de la hueste , é por lo dexar<br />

en su casa que non vaya en la hueste,<br />

el que lo fizo peche diez moravedis al sennor<br />

' 7 de qual tierra .fuere , assí cuerno es<br />

de suso dicho.<br />

IV. Si los que deven ordenar la hueste<br />

se tornan " pora sus casas , ó si<br />

dexan d otros tornar.<br />

Si el que ha de mandar 19 diez omnes en<br />

la hueste , finca en su casa 5 y es sano , é<br />

non quiere ir en la hueste , ó se torna de<br />

Toled. senescales. Esc. 6. seniscales. B. R. 2. siniscaks.<br />

2 Toled. posadas.<br />

3 B. R. r 2.y S. B. bataia.<br />

4 B. R. 1. escabezado.<br />

5 B. R. .r. fuyr. S. B. Esc. r. 4. Camp. y Bes. luyere.<br />

Malp. ther. Ese. 6. fugir.<br />

6 B. R. r. de qual.<br />

7 Malp. 2. non aya pavor de muerte.<br />

8 Malp. 2. que aquellos.<br />

9 Toled. y Malp. 2. partidos como él mandare &c.<br />

ro B. R. 2. mandar.<br />

1 a Toled. desde allí.<br />

12 Toled. y Malp.<br />

2. cient , fuere engannado sin volunr<br />

tad del sennor de la hueste , et sin conseio del sennor de<br />

los mil , et dexar algun orne por ruego &c.<br />

X . Mal? . recebier. B. R. z. recebir.<br />

1 4 Esc. 6. x. duplos.<br />

a 5 B. R. 2. de qual tierra era.<br />

26 B. R. 5. 2. S. B. Camp. Brx. Malp. 2.<br />

y E. R. Esc. 4. 6.<br />

lo faga luego saber.<br />

1 7 B. R. t. nl<br />

dC<br />

sennor de la tierra, se fur así corno ie<br />

suso dicho.<br />

18 Toled. se tornan de la batalla.<br />

Los siervos 26 del rey que 27 constrinnen los<br />

omnes que vayan en la hueste , si alguna<br />

cosa tomaren de algun omne , que es sano,<br />

por le quitar que non vaya en la hueste,<br />

quanto tomaren péchenlo en nueve duplos al<br />

sennor de la tierra ond es. E por aquel que<br />

dexó que era sano, si non tomó dél nada, peche<br />

por él cinco moravedis. E aquel que ha<br />

de mandar mili 2é omnes, pesquira por aquel<br />

que ha de mandar cien. E aquel que ha de<br />

mandar cien, pesquira por aquel que ha de<br />

mandar diez. E si pudieren saber que algun<br />

omne se tornó pora su casa por algun ruego,<br />

ó por 291dado , ó non quiso ir en la hueste<br />

, aquel que es mayor en la hueste lo faga<br />

saber al sennor de la tierra ond es aquel 3Q<br />

que fuyó : y el sennor tome ende la viudita<br />

32, qual manda la ley : é quanto ende<br />

ovieren entréguenlo todo á los servientes del<br />

rey 33 de la hueste. E si negaren que non ovieron<br />

ende nada, ó lo non quisieren manifes-<br />

tar 34 , todo quanto ende tomaron entréguenlo<br />

todo en nueve , duplos. E si el sennor non<br />

quisiere esto demandar por algun ruego que<br />

ficieron ", todavía la emienda que ellos de-<br />

19 E. R. gardar.<br />

20 S. B. onde es.<br />

21 Toled. B. R. 1. 2. S. B. Camp. Bes. Malp. 2. E. R.<br />

Ese. 1.4. y 6. lo fila luego saber al rey.<br />

22 B.R. 2. mano.<br />

23 B. R. .r. Cuntad0 , y así otras veces.<br />

24 Esc. 6. mill caballeros.<br />

25 S. B. ciento.<br />

26 Toled. S. B. Malp. 2. Bes. Camp. y Esc. Los sirvientes<br />

del sennor. B. R. r. y Esc. 4. servientes del sennor.<br />

Esc. 6. serventes.<br />

27 B. R. r. non constrinnen. S. B. que non constrinnen.<br />

28 B. R. 1. S. B. y Malp. a. Mil ., y así otras veces.<br />

29 Ese. t. y g. por algun dado. -<br />

so Malp. 2. aquel fbido.<br />

3 r B. R. 1. fuyú.<br />

3 2 Toled.y .Esc. t. venganza. Malp.n. venganda. B. R.F.<br />

vendeyta. S. B. vindicta. Ese. 6. vendecha.<br />

33 Toled. B. R. I. S. B. E. R. Ese. 4. y 6. del sennor.<br />

Malp. 2. B. R. x. y Camp. sirvientes del sennor.<br />

34 B . R. 2. manefestar.<br />

, 35 S. B. ficieron, 6 por alguna cosa quel dieron. B. R. 2.<br />

o por alguna dádiva.


ven 1 á facer , toda la pechen 2 en duplo up o de d<br />

su buena á los que deven partir aquella emienda<br />

entre sí. E si depues que el sennor recibiere<br />

aquella emienda, non lo ficiere saber<br />

al rey ó al sennor de la hueste, que la<br />

parta entre aquellos que la devien ayer, é 3<br />

ge la non quisieron 4 dar, péchela en diez 5<br />

duplos de su buena.<br />

VI. De los 6 que toman por enganno<br />

el pan ó la cebada , ó la vida 7 en<br />

la hueste.<br />

Esto tenemos nos por derecho, que en cada<br />

una cibdat , ó en cada un castiello 8 , el 9<br />

que deve dar la cebada , ó el sennor de la<br />

cibdad lo 1° mande dar, enteramientre " sea<br />

dada en su cibdad ó en su castiello. E si<br />

por ventura avinier quel sennor de la cibdad<br />

, ó su 12 cebadero , ó por que 13 la non<br />

an, 6 14 por su negligencia non quisieren dar<br />

la cebada , todos aquellos á que " la non<br />

dan lo 16 deven demandar 17 de so uno al<br />

sennor de la hueste. E si el despensero 18 non<br />

la quisiere dar á ellos , estonce 19 el que ha<br />

de mandar la hueste lo faga saber al rey<br />

por su omne : assi que sean cuntados " los<br />

días que non les dieran la cebada , cuerno<br />

devien , é de quantos dial non ge la dieron,<br />

entréguelo 21 el sennor de la cibdad ó el cebadero<br />

en quatro duplos de 22 lo suyo. E<br />

otrosí decimos de quantos andan en la quenta<br />

23 de mili , ó de ciento 24e<br />

VII. Qual gualardon deve a yer el que<br />

recobra siervo ajeno ó otras cosas<br />

de los enemigos.<br />

Todo omne que se despera 25 de su vida,<br />

z Malp. 2. deven facer.<br />

E. R. y Ese. 4. peche.<br />

8 B. R. 1. y S. B. 6 ie la.<br />

4 S. B. quisieren. Malp. 2. quisiere dar , péchela.<br />

5 Toled. Malp. 2. y Esc. Xl. Camp.<br />

6 Toled. De los que toman 6 cebada, 6 la vida en la<br />

hueste. Ese. 1. De los despenseros que tornan pan 6 cebada<br />

por enganno, 6 la vida que loan de partir en la<br />

hueste.<br />

7 Esc. 3. vianda.<br />

8 S. B. castello.<br />

9 Ese. r. • sea el cevadero qui<br />

so B. R. r. 2. S. B. Malp.<br />

mande.<br />

o1 B. R. r. 2, entregamientre<br />

teramientre en su.<br />

12 Ese. 6. CS Cl.<br />

13 S.B. Esc. 4. 6. E.R-y<br />

por su.<br />

14 Malp. 2. é por.<br />

1 5 E fC. 6. á quien.<br />

16 Ese. 6. y E. R. la deven<br />

1 7 S. B. Esa y 4 . decir.<br />

llar. B. R. r. dar c11 su uno.<br />

18 S. B. dispensero.<br />

1 9 B. R. 1 . eStile1122.<br />

20 S. B. y 12. contado<br />

21 Esc. 6. entréguel e logo.<br />

22 Ese. 4 . 6. y E. R• de lo<br />

23 S. B. cuma.<br />

LIBRO IX. TITVLO II.<br />

deve dar la cevada do.<br />

2. ESC. 4. 6. y R. la<br />

en su cibdad. Malp. 2. en-<br />

B. R. 2. porque non la an<br />

dar.<br />

Mal,. 2. y Ese. 1. quer&<br />

s.<br />

so.<br />

159<br />

é se mete entre 26 sus enemigos, é recobra a?<br />

dellos algun siervo ó algun a yer , si depues<br />

viniere el segnor 25 del ayer ó del siervo, é<br />

lo conosciere , el que lo tomó deve dar al<br />

sennor las dos partes por merced, y él deve<br />

ayer la tercia 2 9 parte por su trabajo. E otrosí<br />

decirnos , si algun omne couseiar ó mostrar<br />

alguna cosa á siervo , por que fuya de los<br />

enemigos , é se tornare 3° poca su sennor,<br />

aquel que lo ficiere aya la décima 3 ' parte del<br />

siervo por su trabaio.<br />

VIII. El Rey 32 Bamba.<br />

De los que non son en la hueste en el dios<br />

o' en el tiempo 33 establecido 34.<br />

Si aquellos aman la tierra , que se ponen á<br />

muerte por la defender, ¿por que non diremos<br />

nos que aquellos que la non quieren<br />

vengar que 3S la non aman, é que la desamparan<br />

36 ?z E corno nos podemos creer que<br />

aquellos quieren salvar la tierra, los quales<br />

guando los 37 amonestan 38 que vayan en la<br />

hueste 39, é non quieren ir 40, nin 4 ' quieren<br />

estar 42 en la hueste? E de lo que facen peor 43,<br />

quiérense tincar en sus casas, 6 quando van<br />

en, la hueste van assí como dele.jados. Et •14<br />

hay algunos que quieren entender en sus labores<br />

mas, é dexan todos sus omnes en su<br />

casa, é por guardar su salud non quieren levar<br />

45 omnes si non de veinte omnes uno, é<br />

quieren mas guardar sus labores que sus cuerpos,<br />

é amparan sus casas, é desamparan á sí<br />

mismos, é an mayor cuidado 46 de lo que dexan<br />

en casa que de se defender por armas,<br />

assí como si oviese á ser suyo pues que fuere<br />

vencido. Doncas 47 tales omnes devemos nos á<br />

24 Esr.6. ciento caballeros.<br />

25 Toled. S. B. Malp. 2. 4. y 6. desespera. E. R.<br />

y B. R. desaspera.<br />

26 Toled. con.<br />

27 13. R. 1. combra. S. B. y Malp. 2. recombra.<br />

28 B. R. e. S. B. y Maly. 2. sennor, y así siempre.<br />

29 B. R. .I. S B. y .Malp. 2 . tercera.<br />

so B. R. I. S. B. Malp. 2. torne.<br />

3 1 S. B. duma. Maly. 2. diezma.<br />

32 B. R. 2. y Esr. 6. El Rey Don Bamba.<br />

3 3 E. R. tiempo catado 6 cstablicido.<br />

3 4 Toled. y Ese. a. apiaden : et guantes siervos elevo levar<br />

consigo qui va contra los enemigos.<br />

35 Malp. o. é que.<br />

36 Toled. y Malp. 2. desempatan , que son enemigos y<br />

robadores ? Ese. 6. E. R. .y B. R. 2. desatnparan ?<br />

37 Toled. los an menester, é los amonestan que vayan en<br />

la hueste , non quieren ir , ni se quieren ampareiar por la<br />

emparar. E de lo que facen &e.<br />

38 B. R. t. amonestamos.<br />

39 B. R. r. S. B. y Malp. 2. hueste, non.<br />

4o Map. 2. irse.<br />

41 S. B. ni entrar en la hueste.<br />

42 Malp. 2. aparCiarSe por la amparar. E de lo que &c.<br />

43 S. B. peior.<br />

44 S. B. Etc. 4. 6. E. R. y B. R. 2. Ca hay.<br />

• n de XX. ornes uno. Esc. 6•<br />

4 5 E 5C. 4. y E. R. levar 51210<br />

levar fueras de XXX. ornes uno.<br />

46 Malp. 2. cuedado. B. R. e. duelo.<br />

47 Toled. B.R. y ,Esc, j. Por elide. Malp, a. Onda.<br />

Vv


i 6o<br />

mandar por castigo que se non quieren am-<br />

ro Onde nos mandaparar<br />

por facer sup •<br />

mos a todos los pueblos que son de nuestro<br />

regno, por esta constitucion 2, que en el día<br />

establecido,<br />

en el tiempo , ó en logar que<br />

el<br />

mandar ir en la hueste, ó algun de sus<br />

rey<br />

omnes , tod omne que recibe su man-<br />

ricos<br />

dado , ó que lo sabe por qual manera quier, -<br />

en que logar deve seer la hueste 3, manteniente<br />

se 4 vaya pora la hueste , é non<br />

ose fincar en su casa dallí adelante ; mas<br />

váyase luego sin toda escusacion, é sin toda<br />

demoranza 5 . E todo omne, depues que recibiere<br />

el mandado , é rnaguera que non reciba<br />

mandado mas que lo sabe én qualquequier<br />

manera o se face la hueste , é non<br />

quisier luego ir manteniente 6 pora ella,<br />

é non fuere presto en el logar, ó en qual 7<br />

tiempo ; si es omne de grant guisa , como<br />

rico orne pierda todo quanto que ha s , é<br />

sea echado de tierra 9 j y el rey faga de<br />

sus cosas lo que quisiere. E los omnes que<br />

son de menor guisa , é los cabdelladores<br />

que mandan la hueste , é los que las " sacan,<br />

si non fueren prestos en la hueste aquel<br />

dia , ó en aquel tiempo que les fuere mandado<br />

, ó si fuyeren de la hueste furtadamiente<br />

", reciba cada uno CC. azotes, é sea<br />

sennalado laydamientre, é peche cada uno<br />

demas una libra doro al rey y el rey la<br />

dé á quien quisiere. E si aquel á quien las<br />

cosas diere el rey, las pierde por algun malfecho<br />

", así que tornen otra vez en poder<br />

del rey, el rey las deve dar á otri , é non<br />

á aquel cuyas fueran primetamientre , que<br />

fuyó de la hueste , é non quiso ir en la<br />

hueste 4 . E pues que las perdió non deven<br />

mas ser suyas. E los duques " é los ricos<br />

ornes del rey deven a yer esta pena,<br />

si non ticieren . el mandado del rey : y esta<br />

misma pena deven a yer aquellos que fuyen<br />

de la batalla , ó ques van della sien"<br />

B. R. I. sua proe.<br />

2 E. R. Esc. 6. y B. R. 2. constituicion.<br />

3 Ese. .r. la hueste 6 la batalla....<br />

4 Eje. 6. se deve logo ir.<br />

5 B. R. r. y Malí?. demorancia.<br />

6 B. R. I . mantinente.<br />

7 Malp . 2 . el. B. R. r. S. B. E.R. Ese. 4.y 6. aquel.<br />

8 Toled. Malp. 2. y Ese• r. é sea siervo siempre daquia<br />

que el rey quisiere , y el rey faga de sus cosas lo que<br />

quisiere, en tal manera que aquel desobediente non sea franqueado,<br />

maguer que sea perdonado, nin cobre ninguna de<br />

sus cosas. E los omnes &c.<br />

si B. R. r. y S. B. de la tierra.<br />

so B. R. r. caudeladores. Esc. cabdiellos.<br />

II Maly. 2. la.<br />

2 111.1112. a. tiirtadamientre. B. R. r defurtaclamientre.<br />

13 Toled. y Ese. r. mal fecho , porque merezca seer<br />

siervo , é perder su libertad , así que tornen &c. Malp.<br />

Como Toled. sino :ple dice libredad por<br />

por tornen.<br />

libertad , y torne<br />

14 Ese. 4. y B. 12 2. ó non quiso ir en la hueste.<br />

25 B. R, r. duc.<br />

só Toled. S. B. Malp. 2. Ese. r. g. 4. y Bese.<br />

B. R. 1. a. sin.<br />

E. R. y Efe. 6. sen ,<br />

1 7<br />

y así siempre.<br />

E s( . 1. pequellos.<br />

18 S. B. vaya.<br />

DEL FVERO JVZGO<br />

mandado de su sennor. Y esto mandamos<br />

guardar , assí de los grandes como de los<br />

menores ' 7 , que aquel que oviere, grand enfermedad<br />

que non puede ir en la hueste,<br />

faga venir al obispo de la tierra , que vea 18<br />

su enfermedad ó buenos ornes. Ca non ge '9<br />

lo crean á aquel, sí non fuere por 20 testimonio<br />

de los obispos, ó de los que " mandare<br />

el obispo catar 22 , é los obispos deven 23<br />

catar la enfermedad destos atales, ó por sí,<br />

ó por otros, si pueden ir 24 por alguna manera<br />

, ó- pueden lidiar; é segund como vieren<br />

las enfermedades , asi lo deven iudgar,<br />

si los maridarán fincar en casa, ó si los<br />

mandarán ir : assí que aquel que fuere enfermo<br />

, si por nenguna manera_ non puede<br />

ir en la hueste , segund el poder que ha envie<br />

de sus cosas en la hueste con el rey, ó<br />

con el rico orne 25 que ha de ir, é que 26 el.<br />

rato que se sintiere 27 que es mejorado, manteniente<br />

por sí mismo con todo su poder<br />

vaya en la hueste , assí como es mandado<br />

en la ley de suso : é vaya en aquel logar<br />

ol mandaron 28, ó do supiere que se mudó<br />

la hueste. E pues que dixiemos agora 29 generalmientre<br />

que todos aquellos que deven<br />

ir en la hueste, digamos specialmientre de<br />

lo que deven levar. E por ende establece,<br />

mos specialmientre , que todo omne que sea<br />

duc ó conde , ó rico orne , ó godo, ó roT.<br />

mano, ó libre, ó franqueado 3°, ó siervo 31,<br />

qualquier que sea que deve ir en la hueste,<br />

lieve la meytad de sus siervos consigo, que<br />

()vieren de veinte años fasta cinqiienta : é<br />

non' los lieve sien 32 armas, mas bien armados,<br />

é demuéstrelos 33 bien guarnidos delante<br />

el príncipe , é del conde de lorigas , é de<br />

perpuntes 34 en la primera 35 , é en la postremera<br />

36, é los otros sean armados de lanzas,<br />

é de escudos , ó de espadas , ó de saetas<br />

37, ó de fondas ó de otras armas assí<br />

como es costumbre de cada una. E si al-<br />

19 S. B. ie lo creerán. B. R. ge lo creerian.<br />

20 E. R. por bonas testimonias.<br />

21 S. B. y Malp. 2. que lo.<br />

2 2 Maly. 2. y Ese. 1. catan, é que aquellos obispos que<br />

lo vean, o que envien por sí qui los vea, é cate su enfermedad<br />

, é los obispos deven catar &c.<br />

23 B. R. r. 2. S. B. E. R. Ese. 4..6. y Bex. deven.<br />

24 B. R. r. y Malp. 2. lti ir.<br />

25 B. R. 2. rico orne con que.<br />

26 S. B. Malp. 2. E. R. Ese. 4. y 6. é qual rato se.<br />

B. R. é tanto que se sentir. B. R. 2. y Ese. é qual<br />

ora.<br />

27 S. B, sentiere.<br />

28 B. R. r. u ie mandaron ir, , 6 u sobier.<br />

29 B. R. r. ora.<br />

so S. B. franco.<br />

31 Toled. Mal?. 2.y Ese. f. siervo de los siervos del rey.<br />

32 Toled. B. R. 2. S. B. Malp. 2. Ese. r. s. 4.y Ber.sin.<br />

33 B. R. r. S. B. y Malp. 2. muéstrelos.<br />

34 B. R. 1. Ese. i. y Ber. perpuntos. .£ B. perpon.<br />

Lados.<br />

gesn S. Sla a B. primera aiaera ploasrtoet.roBs.. R. 2. con la primera parte,<br />

e<br />

postrimera<br />

36 Maip. 2. postrimera.<br />

37 ó de saetas falta en el Toled. B. R. I. de seytas 6 de<br />

fundas.


LIBRO IX.<br />

gun omne levare ménos de la mitad de sus<br />

. siervos consigo en la hueste, sea r toda pesquerida<br />

la meitad de sus siervos , é guante,/<br />

fallaren que levó ménos de' la meitad, todos<br />

sean en poder del rey, é faga dellos lo<br />

que quisiere. E pues toda esta cosa así es<br />

ordenada de suso, agora devemos poner freno<br />

á la cobdicia 2 daquellos que mandarnos<br />

que fagan ir los omnes en la hueste : é por<br />

ende establecemos, que nengun omne, nin<br />

nengun conde nin duc , nin rico orne, nin<br />

nengun omne 'del<br />

pueblo que ha de man-<br />

dar tomes , que non dexe 3 que vayan en<br />

la hueste por nengun ruego , nin los dexe<br />

partir de la hueste por nenguna escusacion:<br />

é si lo ficiere , ó tomare alguna cosa dellos<br />

por ende , ó gela dieren ellos , si es<br />

omne de los maiorales 4 de la -corte lo que<br />

tomó entréguelo á quien lo tomó en quatro<br />

S duplos , é peche al rey treinta sueldos<br />

doro solamientre , por que lo osó tomar.<br />

E si es omne de menor guisa, lo que<br />

tomó entréguelo en duplo, é definas reciba<br />

L. 6 azotes. Y esta ley mandarnos que vala<br />

desde las kalendas 7 de noviembre 8 adelantre<br />

, que fué fecha dos anuos andados<br />

que regnamos 9.<br />

IX. Que deve ser guardado si guerras<br />

a " en Espanna.<br />

La entencion que nos avernos rt por salud<br />

del pueblo, nos constrenne " que assí como<br />

facemos ley por departir los piey tos dellos,<br />

assi Pagamos ley quel uno ayude al otro poca<br />

lidiar ' 3, é poca se defender. Ca nos creernos<br />

que sea provecho de cada 24 un omne, que<br />

sea constrennido por hacer bien : é las cosas<br />

que non fueren 's tan bien ordenadas<br />

fasta en esaqui , que sean mejoradas daquí<br />

adelantre por el ay uda de Dios. E por ende<br />

queremos toller las malas costumbres de los<br />

omnes, porque vienen muchos dannos en la<br />

tierra, que guando los enemigos vienen en<br />

E. R. y Ese. 6. sea pesqucrida toda la verdad de los<br />

siervos.<br />

2 S. B. cubdicia.<br />

Malp. a. non deje de ir en la hueste. S. B. B. R. r. 2.<br />

E.R. Ese. 4.y 6. non dejen que non vayan en la hueste.<br />

4 Toled. mayores.<br />

5 Ese. 1 . tres.<br />

6 Toled. B. R. 1. y Malp. 2. C.<br />

7 B. R. 1. kalendas novembrias.<br />

8 S. B. novetnbre.<br />

9 Toled. Malp. 2. y Ere. z. añaden: en la cibdat do<br />

Toledo.<br />

l o B. R. 2. an enes tierra.<br />

S. B. y Malp. 2. avernos de la salud. B. R. r. avesilos<br />

del pueblo. B. R. 2. E. R. y Ese. 4 . avemos de la<br />

salude.<br />

2 2 S. B. Tic. 4. 6. y B. R. 2. constrinne. Maly. 2.<br />

costrinne. E. R. costringe.<br />

1 3 11. R. 1. lediar.<br />

14 Toled. R. r. 2. S.B. Malp. 2. E. R. Ese. I. j:<br />

4. 6. y Be. •. provecho de todos, si cada un omne es costrennido<br />

por láser &c.<br />

5 Esc. 4. y 6. fueron.<br />

TITVLO II.<br />

161<br />

nuestro regno, ó quieren entrar, é los nuestros<br />

omnes ' 6 comarcan con ellos , que quie-<br />

ren lidiar con ellos, algunos dellos se des-<br />

perecen 17 á las veces por odio m- lo , á las as '8<br />

de veces por pereza , á las , veces por coyta<br />

de la tierra, é non quieren ayudar los<br />

unos á los otros á lidiar: é así los que quieren<br />

amparar 2° el pueblo, porque non an<br />

nenguna ayuda , t'acense á fuera con miedo<br />

: que si quisieren seer ardidos, que los<br />

maten los enemigos ". E por ende establecemos<br />

en esta ley , que deste dia adelantre,<br />

guando " que quier que los enemigos<br />

se levantaren contra nuestro regno, tod<br />

omne de nuestro regno, si quier sea obispo<br />

23 , si quier clérigo , si quicr conde, si<br />

quier duc , si quier ricombi e , si quier infanzon<br />

24, ó qualquequier 25 omne que sea en<br />

la comarca de los enemigos, ó si fuere legado<br />

26 de la frontera acerca dellos, ó si llegar<br />

2 7 allí á ellos por aventura 28 dotra tierra,<br />

todo 29 que sea cerca de la frontera fasta C.<br />

millas daquel logar o se faz la lid 3°, depues<br />

que ge lo dixiere el rey ó su omne, ó pues<br />

que lo él sabe por sí en qual manera 3 ' se<br />

quier, si man á mano non fuere presto con<br />

todo su poder pora defender el regno , é si<br />

se quisiere escusar en alguna manera, é non<br />

quisiere ayudar á los otros mano á mano<br />

por amparar 32 la tierra, si los enemigos ficieren<br />

algun danno, ó cativaren algun omne<br />

de nuestro pueblo , ó de nuestro regno,<br />

aquel que non quiso salir contra los enemigos<br />

por algun miedo , ó por escusacion , ó<br />

por enganno , é non quiso seer presto por<br />

amparar " la tierra, si es obispo ó clérigo,<br />

é non oviere onde faga emienda del danno<br />

que ficieren los enemigos en la tierra , sea<br />

echado fora 34 de la tierra , como mandare<br />

el príncipe. Y esta pena mandamos que<br />

ayan los obispos , é los sacerdotes , é los<br />

diáconos, e los otros clérigos que non an<br />

dignidad , que sean penados segund como<br />

dice 35 en la ley de suso. E de los otros le-<br />

16 Esc. 4. y 6. que comarcan.<br />

27 Toled. desparten. Malp. 2. desparecen. B. R. 2. departen.<br />

Ese. desapartan. Ese. .r. desvaratan.<br />

213 B. R. r. S B. y Malp. 2. á las veces.<br />

19 B. R. x. Esr..q. 6.y E. R. con coy ta. Maly. 2. por<br />

contra.<br />

zo Toled. B. R. r. S B. y Malp. 2. mamparar.<br />

2r E. R. enemigos á presencia de sos pueblos. E por ende<br />

22 B. R. r. guando quier que. S. B. guando quiere que.<br />

Malp. 2. guando los.<br />

23 B. R. r. bispo.<br />

24 B. R. r. y Malp. 2. iranzon.<br />

25 B. R. 1. S. B. y Malp. 2. qualquier.<br />

26 B. R. 1. xegado. S. B. alegado. Malp. 2. llegado.<br />

27 B. R. I. xegar. S. B. legare.<br />

28 B. R. r. S. B. y Malp. a. por ventura.<br />

29 B. R. s. todo orne que.<br />

3 o B. R. fide.<br />

's r B. R. e. S. B. y MTif. 2. en qual manera quier.<br />

3 2 Toled. y S. B. emparar.<br />

3 3 Toled. B. R. e. S. B. Malp. 2. mamparar.<br />

24<br />

B. R. s. S. B. y Malp. 2 . fuera.<br />

35 Malí', 1, dice de los legos en.<br />

VV 2


162<br />

gos establecemos, que si fuere omne de grand<br />

guisa, ó de vil , pierda la dignidad que avie,<br />

é sea siempre siervo del rey, que Paga dél<br />

todo lo que quisiere. Ca derecho es que aquel<br />

que non quiso defender su gente r , nin su<br />

tierra , nin la ondra quel dexaron sus an-<br />

eeessores non quiso defender , derecho es<br />

t<br />

que aya la pena desta ley. Ca semeia que<br />

non viene daquel linaje 2, y es omne de<br />

sin pro 3 . E de la buena daquellos que esto<br />

facen , é non an nenguna dignidad , ó<br />

si son clérigos, ó legos 4 , esto mandamos<br />

guardar, que tod el danno que ficieron los<br />

enemigos en la tierra, que aquellos que recibieron<br />

el danno que se entreguen en su<br />

buena daquellos que los non quisieron ayudar,<br />

é que estos atales, que non se quisie-<br />

ron mostrar por s buenos barraganes en defender<br />

la tierra de los enemigos 6 , deven 7<br />

perder su dignidad é su ondra. E si alguno<br />

escándalo avinier en la tierra de Spanna<br />

, ó de Galicia 9 , ó de Francia , ó en alguna<br />

nuestra tierra que sea de nuestro regno<br />

en qual part que quier que sea, pues que<br />

lo sopieren aquellos que son de cerca ", segund<br />

la cuenta que es dicha de las millas<br />

de suso , si ge lo mandare el rey, ó el rico<br />

orne, ó sus omnes en qual manera que quier<br />

III. TITOL DE LOS QVE<br />

I. Que el que flag á la eglesia , que non 17<br />

saque ninguno della si se non defendiere<br />

por armas.<br />

II. Si aquel que fuye á la eglesia , si se defiende<br />

por armas, si lo matan.<br />

I. Que el que luye d la eglesia , que<br />

nol saque nenguno della, si se non<br />

defendier por armas.<br />

Nengun omne non ose sacar por fuerza al<br />

que fuye á la eglesia, fueras ende si se detendier<br />

con armas.<br />

II. Si el que fuye d la eglesia, si se defiende<br />

por armas , sil 19 matan.<br />

El que fuye á la eglesia , si non dexar las<br />

1 Malp. 2. yente, y así otras veces.<br />

1 B. R. 1. linache. . . proe.<br />

3 Ese. 6. piedat. Ese.r,t. part.<br />

4 B. R. z. Icigos.<br />

5 B. R. 1. 2. Malp. e. Esc. I. y 3: por barraganes.<br />

6 E fe. 3. enemigos, le duelen por perder.<br />

7 B. R. 1. 2. y Matp. 2. por perder.<br />

8 R. R. 1. e. S.B. Malp. 2. E.R. Ese. 4. y 6. algun.<br />

9 S.13. y Malp. 12. Gallicia.<br />

zo E. R. e. de acerca , sezuut la cunta.<br />

1 1 S. B. presente.<br />

DEL FVERO JVZGO<br />

lZtr 'es'<br />

que lo sepa , si mantiniente non fuer presto<br />

r1 desfacer " 2 el escándalo, é por amparar<br />

la, tierra del rey, é la gente de mal,<br />

si es obispo , ó qual se quier sacerdote que<br />

lo. non quisiere facer, deve seer echado fuera<br />

de toda la tierra , y el rey puede facer<br />

de su buena lo que quisiere. Mas mandamos,<br />

que aquellos sean quitos de la pena desta<br />

ley, los que non pueden ir por enfermedad.<br />

E si algunos hay tales , que son enfermos<br />

que non pueden ir departir el escándalo,<br />

mandamos que envíen todo su poder á los<br />

obispos , ó á los clérigos en ayudorio por departir<br />

el escándalo, é por provecho de la<br />

tierra é del 13 pueblo del rey. E si esto non<br />

quisieren facer , reciban la pena de la ley<br />

que es de suso dicha. Y estos enfermos se<br />

pueden entonce mostrar que son sin culpa,<br />

guando pudieren mostrar por buenos testigos<br />

que eran de tal manera enfermos, que<br />

non pueden ir nin prestar. Y esto establescemos<br />

, que la maldade ' 4 de los °lunes que<br />

fué fasta estos tiempos , que sean penados<br />

por esta ley , é todos sean acordados 1 ' por<br />

tener la tierra en paz, é por defenderla. Esta<br />

ley fué dada é confirmada en el dia de ka.leudas<br />

16 de novembre en el segundo anno<br />

que nos regnamos.<br />

FVYEN Á LA EGLESIA.<br />

III. De la pena que deven ayer los que sacan<br />

por fuerza los mimes de la eglesia.<br />

IV. Que el malfecbor ó el debdori g que fuye<br />

la eglesia non deve seer sacado de la<br />

eglesia; mas deve pagar lo que devi.<br />

armas que tovicre , sil mataren , el que lo<br />

matare non face tuerto nenguno á la eglesia<br />

, nin deve ayer pena por la eglesia.<br />

III. De la pena que deven ayer los<br />

que sacan los omnes de la eglesia<br />

por fuerza.<br />

Si algun omne saca su siervo, ó su debdor<br />

de la eglesia , ó del altar por fuerza , que<br />

ge lo non dé el sacerdote , ó el que guarda<br />

1 2 Toled. por defender el escándalo , é por amparar &c.<br />

g, Malp. 2. é del rey é del pueblo.<br />

1 4 B. R. 1. 2. Ese. 4.y 6. maldat. S. B. y Malp. e.<br />

maldad.<br />

15 S. B. Ese. 4. 6. E. R. y Be e. ordenados.<br />

16 Toled. Malp. 2. y Ese. I. de kalendes jenero &c.<br />

B. R. 1. 2. de kalendas novembras. S: B. de kalendas de<br />

noviembre. E. R. kalendas setembras.<br />

17 B. R. t. que no lo. S. B. y Malp. 2. que no/.<br />

18 B. R. a. deodor, , y así otras veces.<br />

79 Esc. 4. el matan.


LIBRO X.<br />

el iglesia 1, el que lo saca , si es omne de<br />

grand guisa pues que lo sopiere el iuez fagal<br />

pechar C. sueldos 2 á la eglesia por la desondra.<br />

E si fuere omne de menor guisa, peche<br />

treinta sueldos ; é si non oviere onde<br />

los pague, reciba C. azotes, y el sennor aya<br />

su siervo quitamientre , y el otro aya su<br />

debdor 3.<br />

IV. Que el may.echor, 6 el debdor que<br />

fuye á la eglesia, non deve seer sacado<br />

de la eglesia ; mas deve pagar<br />

lo que deve.<br />

Los que fuyen á la eglesia 6 al portal de<br />

TITVLO I.<br />

163<br />

la eglesia , nul 4 omne non los tire ende por<br />

fuerza ; mas demándelos al sacerdote , ó al<br />

diáchono s que ge los dé. E si es tal omne<br />

que non deve prender muerte, el sacerdote<br />

deve rogar por él á aquel que lo quiere prender,<br />

que le perdone. E si algun debdor fuye<br />

á la eglesia , la eglesia nol deve defender;<br />

mas devel entregar man á mano á su debdor,<br />

en tal manera que non lo fiera , ni lo<br />

tenga ligado 6 ; mas ponga delante el sacerdote<br />

un plazo fasta quandol dé su debda,<br />

que maguer que les otorgado que fuya 7 á<br />

la eglesia , non deve tener lo ageno. E de<br />

los omizeros 8 , é de los otros malfechores<br />

que fuyen á la eglesia, fallaredes de cada<br />

uno en sus leyes y en sus títulos 9.<br />

LIBRO X.<br />

De l ° las particiones, é de los tiempos , é de los anuos,<br />

é de las lindes.<br />

I. TITOL DE LAS PARTICIONES 5 É DE LAS TIERRAS<br />

ARRENDADAS.<br />

I. Que el departimiento que fué fecho de las<br />

heredades una vez, que vala por siempre.<br />

II. Que la particion que es fecha entre los<br />

hermanos que se non defaga",maguer 12<br />

non aya ningun escripto , si podiere seer<br />

mostrado por testigos.<br />

III. Que la particion 13 que ficieron los mayores<br />

é los menores ' 4, que la deven tener<br />

los menores.<br />

IV. Que el uno de los -herederos puede responder<br />

por los otros, é demandar.<br />

V. Si algun omne crebanta la particion que es<br />

fecha ,ó toma de la particion ' 5 del otro.<br />

VI. Si algun omne face vinna ó casa en heredad<br />

aiena 16 de so compannero.<br />

VII. Si algun omne pone vinna en heredad<br />

aiena en que non a nenguna suerte.<br />

VIII. De los departimientos 17 de las tierras<br />

entre los godos é los romanos.<br />

IX. De los montes que son de partir entre<br />

los godos é los romanos.<br />

X. Que aquello que faz el siervo sin mandado<br />

Malp. 2, la eglesia. S. B. la iglesia.<br />

a Ere. 1. al altar que desondró.<br />

Er e. r. 6 su fiador.<br />

3 • •<br />

4 Toled. ningun ome. B. R. r. nengun orne.<br />

5 B. R. t. S. B. y Malp. a. diácono.<br />

6 Toled. atado- B. R. s. legado.<br />

7 Malp. 2. firyan. • • . deven.<br />

B. R. I . y S. B, omicieros.<br />

9 S. B. E. R. y E fC, 4 . actores.<br />

ro En el códice M. 13. R. y S. B. no tiene epígrafe<br />

el libro X. En el Toled. y Malp. a. dice : De las particiones<br />

é de los fitos.<br />

11 J3. R. a. S. B. y Malp. 2 . deslaza.<br />

de su sennor, non deve valer, sinon quanto<br />

manda la ley.<br />

XI. Que aquel que toma heredad á plazo,<br />

deve guardar el plazo.<br />

XII. De las heredades que son dadas á plazo<br />

fasta cierto tiempo.<br />

XIII. Si aquel que toma la heredad á plazo<br />

estiende so labor mas que non deve.<br />

XIV. Si alguna contienda se levanta entre<br />

aquel que da tierra á plazo , é aquel<br />

que la toma.<br />

XV. Que aquel que toma la tierra á plazo,<br />

é aquel que la da , que cada uno dellos<br />

deve pagar el tributo.<br />

XVI.Si los godos toman alguna cosa de la<br />

tercia" parte de los romanos.<br />

XVII.De los siervos ' 9 , cuerno deven ser partidos<br />

20 de sus peguiares.<br />

XVIII.Que el peguio é peguiar todo es una<br />

cosa.<br />

XIX.Si aquel que toma la tierra á plazo,<br />

non paga la renda.<br />

r 2 S. B. maguer que non ayan. Malp. 2. magne •a gui<br />

non aya».<br />

3 B. R. o. partecion , y así otras veces.<br />

1 4 S. B. y Malp. 2. merares.<br />

a S B. R. a. S. B. y Malp. 2. partida.<br />

16 Malp. 2. aiena en que non a parte.<br />

17 B. R. e. departemientos, y así otras veces. S. B. partimientos.<br />

18 Malp. 2. de parte.<br />

sg Malp. De los filos de los siervos. . . partidos, é de<br />

sus peguiares.<br />

20 B. B.. Malp. 2 . y S. B. é /11.


i64<br />

I. Antigua. 1 Que el departimiento que<br />

f<br />

El<br />

uere fecho de las heredade s una<br />

vez , que vela por siempre.<br />

departimiento que es fecho una vez, non<br />

desfecho dallí adelantre por nen-<br />

deve seer<br />

guna manera.<br />

II.<br />

Que la particion que es fecha entre<br />

los hermanos , que se non de:slaga,<br />

maguer que non ayan nengun escripto,<br />

si puede seer mostrado 2 por<br />

testigos.<br />

La particion que es fecha entre los hermanos,<br />

maguer que non aya hy escripto, mandamos<br />

que sea firme si se pudiere probar<br />

por testigos.<br />

III. Que la particion que frieren los<br />

mayores é los mejores que la deven<br />

tener los menores.<br />

Si muchos companneros fueren en la particion,<br />

lo que ploguiere á los mas, é á los<br />

meyores , eso deven guardar los que son 3<br />

ménos.<br />

I.V. Que el uno de los herederos puede<br />

responder por los otros , é demandar.<br />

En la ley 4 de suso fué establecido que un<br />

compannero non pueda demandar nada por<br />

el otro compannero, si el otro non fuere<br />

presente , ó 5 lo non otorgare. Mas por que<br />

entendiemos 6 que los pleytos se porlongaban<br />

mucho por esta razon , é por que cada<br />

un omne deve responder por sí, que el pleyto<br />

non sea porlongado fasta treinta annos,<br />

é por que aquel non pierda su demanda, establescemos<br />

por esta ley, que 7 cada uno de<br />

los companneros responda por sí ó e por el<br />

Antigua falta en el Murciano, Toled. B. R. r. S. B.<br />

Malí,. 2. Ese. r. y Bex.<br />

2 Esc. 4. 6. y E. R. probado.<br />

Toled. B. R. z. 2, S B. E. R. Ese. r. 4. 6. Malp. 1.<br />

s Bc•. menores. Malp. 2. los menos.<br />

4 Toled. Malp. 2 . y Ese. r. En la ley antigua &c.<br />

5 Ese. 4 . Malp. r. y E. R. non ge lo. Ese. 6. y B. R. 2.<br />

non lle lo.<br />

6 B. R. r. y S. B. entendemos.<br />

7 Desde aquí falta en el Murciano hasta las pala.<br />

bias quebrantar el plazo de la ley XI. de este título.<br />

d B. R. 1 . 2. S. B. Malp. a. E. R. Ese. 4. y 6. é por.<br />

9 B. R. 2. .Malp. Ese. 4 . y 6. en las cosas que son<br />

comunales.<br />

lo S. B. ningun. 13. R. r. y Malp. 2. nengun.<br />

t B. R. I. y Ese. 6. demandar. Por ende tenernos. S. B.<br />

E. R. y 13. R. 2. demandar. Doncas follemos.<br />

1 2 Ese. E por ende. Bex. y Malp. 1. Doncas.<br />

13 B. R. r. y Malp. t. comunalmientre.<br />

2• 1. B. R. 1. partía. 13. R. I. ESC. 4 . y 6. partida.<br />

DEL FVE RO JVZGO<br />

otro, guando fuere llamado, en las cosas s<br />

comunales. Mas si por ventura el compannero<br />

se dexare vencer por enganno ó por su<br />

culpa , esto non faga ningund Lo danno al<br />

otro que non es presente , si su cosa quisiere<br />

demandar " de cabo. E a' tollemos la ley<br />

antigua que fabla de. esto , é mandamos que<br />

esta sea guardada por todo nuestro regno.<br />

E otrosí mandamos guardar si el uno de los<br />

companneros quisiere demandar la cosa comunal<br />

13 por sí et por el otro compannero.<br />

V. Si aigun omne crebanta la particion<br />

que es fecha , ó toma la parte 14 del<br />

otro.<br />

Quien quebranta particion de heredat 15,<br />

toma " de lo aieno alguna partida, quanto<br />

toma 17 de lo aieno otro tanto peche de lo<br />

suyo.<br />

VI. Si algun omne faz alguna 18 cosa<br />

en heredat ajena , en que non ha<br />

parte.<br />

Si alguno de los companneros face vinna<br />

ó casa en heredat de so compannero, non<br />

lo sabiendo so compannero ó non lo sabiendo<br />

aquel que lo faz que es heredat de<br />

so compannero , ó sabiéndolo , si pudier '9<br />

mostrar por su juramento " ó por testigos,<br />

dé otro tanto de otra tal tierra á su compannero<br />

, é finque á él aquello " que tomó.<br />

E si ficier la casa ó la vinna contra " defendimiento<br />

de su compannero, deve perder<br />

quanto hy ficiere , ó quanto hy plantare 23.<br />

Mas esto ennademos 24 en esta ley , que si<br />

algun omne dá 25 tierra ajena ó la vendiere,<br />

ó la diere en camio , tal que nunca fué<br />

en su poder 26 daquel que la dió; si aquel<br />

que la tomó ficiere en aquella tierra casa,<br />

ó vinna , ó huerta 27, ó olivedos ó pumares<br />

28, ó ficiere hy alguna labor, et aquel cuya<br />

es la tierra, por enganno non la quiere de-<br />

15 E. R. heredero.<br />

26 B. R. 1. y S. B. é toma.<br />

17 B. R. 2. Ese. 4. 6. y E. R. tomó.<br />

18 B. R. 1. 2. vinna 6 casa en heredat ajena di so vecino.<br />

S. B. Esc. 6. y E. R. face vinna 6 casa en eeedat<br />

ajena de so compannero.<br />

29 B. R. 1. se lo pudiere. Mal,. 2. si lo pudiere.<br />

2o B. R. z. S. B. y Malp. 2. iuratniento.<br />

2 1 B. R. I. 2. aquela. S. 13. Malp. 2. E. R. y Ese. 4.<br />

aquella.<br />

2 2 Ese. 6. y E. R. con.<br />

23 Toled. y Matiz. 2. llantare.<br />

24 B. R. r. enadimos.<br />

25 Malí,. 2. diere tierra agena, 6 vendiere, 6 ge la &c.<br />

S. B. Ese. 4. 6. y E. R. da tierra agena á otri , 6 vendiere<br />

, ó ie la diere en cabio tal que nunca fo en so<br />

iur daquel &c.<br />

26 B. R. so iur.<br />

27 B. R. 1. S. B. Malp. 2. Ese. 4. y R. huerto.<br />

Toled. pomar4S. .13. R. 1. pirxrigeb.


LIBRO X.<br />

mandar, por que gane despues ende 1 el labor<br />

que hy ficiere el otro, ó 2 es luenne de<br />

la tierra, ó 3 non lo sabe : pues que aqueste<br />

á quien fué dada la tierra pudier esto mostrar<br />

antel aleall , aquel que ge la dió peche<br />

4 ótras dos tales tierras: é non deve perder<br />

su labor que ficiere en aquella tierra.<br />

VIL Si algun omne pone una vinna<br />

en heredat _ajena en que non ha<br />

ninguna suerte.<br />

Quien faz vínna en tierra aiena 5 , en que<br />

non ha ninguna suerte, sin mandado de cuya<br />

era la tierra , si lo ficier por fuerza, ó non<br />

seyendo el sennor en la tierra, maguer 6 que<br />

ge lo non defendiese , pierda todo quanto<br />

hy plantó 7 : ca abastarle deve que non peche<br />

el duplo , por que tomó tierra aiena por<br />

fuerza.<br />

VIII. De los departimientos de las tierras<br />

entre los godos y romanos.<br />

Ei departimiento que es fecho de las tierras<br />

et de los montes entre los godos et los<br />

romanos, en ninguna manera non deve<br />

seer quebrantado , pues que pudiere seer<br />

probado ; nin los romanos non deven tomar,<br />

nin deven demandar nada de las dos<br />

partes de los godos; nin los godos de la<br />

tercia parte de los romanos , sinon guando<br />

s los nos diéremos 9 . E los departimientos<br />

que 2° les • ficieren los padres, sus fiios<br />

nin su linage " non 12 lo quebrante 13.<br />

IX. De los montes que son departidos 14<br />

entre los godos e los romanos.<br />

Los montes que son entre los godos y los<br />

romanos por partir, si el godo ó el romano<br />

toma ende 15 alguna partida, é por ventura<br />

ficiere hy alguna labor, mandamos que si<br />

finca " otra tanta tierra 17 , en que se pueda<br />

entregar el otro, dévese entregar en ello: é<br />

Malp. 2. en la lavor. Esc. 5. y Bex. despues la<br />

lavor.<br />

2 E. R. si es. Esc. 4. ó si es.<br />

3 B. R. 2 . S. B. y Malp. 2. é non.<br />

4 S. B. y Mal». 2. peche!.<br />

5 B. R. r. 2 . S. B. E. R. Esc. 4. 6. y Malp. 2. agena<br />

sin mandado.<br />

6 B. R. 1. et non le lo defendiendo. S. B. ó non ie lo<br />

defendendo.<br />

7 Malp. 2. fintó,<br />

8 B. R.<br />

S. B. Malp. r. y 2. quanto les nos.<br />

9 B. R. t. 2. y Esc, 6. diermos. S. B. Ese. 4. y E. R.<br />

liemos,<br />

ia S. B. Malp. r. y a. que ficieron.<br />

t B. R. t . linache.<br />

12 Ese. 1. 4 . G. B. R. 2. E. R. y Bex. non lo deven<br />

quebrantar.<br />

1 3 Esc, ailade Antigua ley nuevamientre ernendada.<br />

1 4 13. R. t. S. B. Malp. 5. y 2. departir.<br />

TITVLO<br />

si non fincare en que se entregue<br />

aquella tierra labrada.<br />

X. Que aquello que faz el siervo sin<br />

mandado de su sennor , non deve<br />

valer " sinon quanto manda la ley.<br />

Lo que parte el siervo, é faz 19 sin mandado<br />

de so sennor 20 contra 11 ley, non deve<br />

seer estable , si el sennor non quisiere, sinon<br />

quanto manda la ley.<br />

XI. Que aquel que toma heredat d<br />

deve guardar el plazo.<br />

ós<br />

partan<br />

Las tierras que son dadas por ciertas 22 rondas,<br />

el que las toma pague la renda al sennor<br />

cada anno comol conviene. Ca non<br />

deve quebrantar el plazo. E si la renda non<br />

pagare cada anno, el sennor puede tomar su<br />

tierra quitamientre ' 3 . Ca aquel la pierde<br />

por su culpa , que non quiere pagar lo que<br />

prometió.<br />

XII. De las heredades que son dadas<br />

•d plazo fata cierto tiempo.<br />

Si algun omne da su tierra á plazo cierto<br />

2 4, assí que desde aquel tiempo adelantre<br />

que t'Orne la tierra guando quisiere ; pasado<br />

el plazo le deve entregar su tierra, assi cuerno<br />

ge lo promitió ".<br />

XIII. Si aquel que toma la heredad<br />

d plazo, entiende su la bor mas que<br />

72011 deve.<br />

Quien toma tierra 26 á plazo, non deve mas<br />

tomar sinon quantol diere el sennor. E si<br />

mas tomare, ó labrare, ó buscar otros omnes<br />

, quien ge lo labre 2 7, ó sus fiios, ó sus<br />

nietos labraren las tierras que les non diere<br />

el sennor, ó taiaren del monte pora facer<br />

seto, ó otro encerramiento 28, quanto tornar<br />

15 B. R. 1. y Ese. 4. dende. S. B. dend. B. R. 2. dent.<br />

16 B. R. y Malp. 2. fica. S. B. fincare. Esc. r.<br />

non ha.<br />

5 7 B. R. r. S. y Malp. 2. de tierra.<br />

18 B. R. 1. ¿malo-.<br />

29 B. R. 1. 2. S. B. Malp. 2. E. R. ESC. 3. 4. 6.<br />

y Bex. 6 lo que face.<br />

20 B. R. 2. Esc. j. 4. 6. E. R. y Bex, sennor , 11011<br />

deve.<br />

21 Malp. 2. 6 contra. 5<br />

22 B. R. r. Esc..}. 6. y Malp. r. por cierta rienda.<br />

•73 B. R. 1. quita.<br />

2 4 Toled. á plazo cierto por escrito. Esc. I. y Malí,. a.<br />

á plazo cierto por escripto. Ese. a plazo cierto de anos<br />

por carta.<br />

25 B. R. I. S. B. y Malp. 2. prometio.<br />

26 Ese. 1. tierra agena.<br />

27 Malp. 2. labren. E. R. y B. R. 2. que ge lo labren.<br />

18 B. R. 2. encercarniento.


166<br />

demas que le non foy dado , piérdalo todo,<br />

é seya en poder del sennor dacrecentar 1<br />

la renda de tomar aquello quel tomaron<br />

ciernas. E si algun omne da alguna tierra<br />

á plazo solamientre , é non da con ella<br />

monte nin campo, el qui la tomó non deve<br />

tomar del monte nin del campo sin mandado<br />

del sennor.<br />

XIV. Antigua ley nuevamente emendada.<br />

Si alguna contienda se levanta<br />

entre aquel que da la tierra a plazo<br />

, é aquel que la toma.<br />

Si nace 3 contienda entre aquel que recibe<br />

la tierra á plazo , é aquel que ge la da por<br />

saber quantol dió , el que ge la dió si es<br />

vivo , ó si non es vivo sus herederos juren<br />

que sus antecesores que no 4 los dieron mas<br />

de quanto ellos muestran : é depues que ge<br />

lo juraren delante s testigos, pongan sennal,<br />

que non aya hy depues contienda ; é si non<br />

lo quisieren 6 jurar, ó dubdaren quantol dieron<br />

sus antecesores, ellos non deven iurar,<br />

mas den 7 á cada uno todavía por tal manera<br />

, que quanto ellos labraron 8, ó tomaron<br />

que sea todo contado en aquellos 9 cin,<br />

cuenta arpendes nin deven tomar mas<br />

de quanto el sennor les diere , ó les mostrare<br />

, é quanto tomaren demas dévenlo pechar<br />

en duplo.<br />

XV. Que aquel que toma la tierra ci<br />

plazo, é aquel que la da, que cada<br />

uno deve pagar el tributo ".<br />

Quien mete labrador 2 en su tierra, si por<br />

ventura aquel que toma su tierra diere la<br />

tercia parte de la tierra á otri 'que 13 labre<br />

, pague cada uno dellos la renda de la<br />

tierra , segund la partida que tiene de la<br />

tierra.<br />

i S. B. y Malp. 2. dacrescentar.<br />

2 .11faip. 2. renta , y así otras veces.<br />

2 B. R. 1. S. B. y Malp. 2. nasce.<br />

4 Ese. 4 . 6. E. R. y B. R. 2. non les dió.<br />

5 Ese. y. bonos testigos.<br />

6 Toled. et si lo non quisieren jurar , 6 dubdaren , acrecéntenies<br />

mas de quantol dieron sus antecesores ó ellos,<br />

et non deven iurar , mas den á cada uno cinco arpendes<br />

todavía por tal manera &c. Maly. 2. como Toled. sino que<br />

dice 1 den á cada uno y uno cinco arpendes. Ese. r. como<br />

Toled. , sino que dice dé cada uno sobre lo que hy hobo<br />

cinqiienta arpendes &c.<br />

7 S. B. mas


LIBRO X.<br />

algunos I dé los sennores non quisieren que<br />

sean en uno , puédenlos partir todavía fata<br />

un armo. E si los dexar estar en uno mas<br />

de un anno por su negligencia , desdel anuo<br />

adelantre quanto criaren ó ganaren , todo<br />

lo deven partir los sennores igualmientre.<br />

E otrosí decimos si estudieren en uno desde<br />

un anuo adelantre no lo sabiendo los sennores<br />

2.<br />

XVIII. Flavio Reccesuindo 3 Rey.<br />

Que peguio é peguiar todo es una cosa.<br />

Muchas veces vimos 4 algunos , que por<br />

que son agudos de mal, mudan el derecho<br />

entendimiento de las leyes : é por toller 5<br />

el enganno de estos atales , conviniemos 6<br />

de abreviar las cosas. E por ende establecemos,<br />

que toda cosa que 7 seya mueble, ó<br />

non seya mueble, pues que fuere de peguiar,<br />

deve ayer un entendimiento, é un derecho,<br />

TITVLO II.<br />

1 67<br />

que daquí adelantre toda contienda seya tollida<br />

8 entre cosa de mueble, é non 9 mueble<br />

de peguiar.<br />

XIX. Si aquel que toma la tierra tí<br />

plazo , non .pag-a la renda.<br />

Si algun omne tiene de otro l ° tierra ó vinna<br />

arrendada ' 1 , así que aquel que la dió finque<br />

por sennor , " é aquel otro le deve pagar la<br />

renda " al plazo , páguele la renda al plazo<br />

en todas guisas; maguera non ge lo demande<br />

el sennor: que maguer ge la non pague, non<br />

deve perder el sennor su cosa. Ca non serneia<br />

que finca por voluntad del sennor, mas por<br />

enganno daquel que la devie dar ". E si lo<br />

tardare de pagar en algun tiempo, aquello<br />

que prometió peche /5 en " duplo. E sí por<br />

enganno no lo quisiere pagar fasta cinco annos,<br />

por toller la cosa al sennor fasta cinqüenta<br />

anuos, pierda la cosa, é quanto hy<br />

metió 17.<br />

II. TITOL " DE LAS COSAS QVE OMNE TIENE<br />

CINQVENTA ANNOS Ó TREINTA a9.<br />

ue de cinqüenta annos adelante nin de-<br />

I. Q<br />

manden los godos á los romanos, nin los<br />

romanos á los godos.<br />

II. Que los siervos que "yen , de cinqüenta<br />

annos adelantre non seyan demanda-<br />

dos.<br />

III. Que todas las cosas que non son demandadas<br />

fasta treinta annos , dalí adelan-<br />

1. Que de cinqüenta annos adelante nin<br />

demanden los godos d los romanos,<br />

nin los romanos d los godos.<br />

Las tierras de los godos é las tierras 22 de<br />

los romanos, si fasta cinqüenta annos non<br />

fueren demandadas, 23 adelantre non<br />

pueden seer demanadas.<br />

r Toled. y Ese. r. E si alguno de los sennores non quisiere<br />

dar despensa á amos los siervos , cada uno puédalo<br />

partir, todavía que si cada uno de los sennores diere despensa<br />

á su siervo, é si alguno de los sennores non quisiere<br />

complirla á alguno dellos , los sennores deven tornar aque.<br />

la despensa fasta un anno. E si los dexar estar &c. Malp. 2.<br />

como Toled. ménos donde dice: puédelos partir.... al uno<br />

dellos.<br />

2 2. el sennor.<br />

3 En el Murciano y Toled. falta la subscripcion.<br />

4 Toled. y S. B. viemos.<br />

5 B. R. I. y S. B. toler, , y así otras veces.<br />

6 B. R. y E. R. convienos. Malp. 2. y Esc. 4. con.<br />

vienenos.<br />

7 S. B. que sea mueble 6 non moble.<br />

8 B. R. r. tuyda.<br />

9 Malp. 2. non de mueble.<br />

lo B. R. x. otro. Malp. 2. otti.<br />

tre non seyan demandadas.<br />

IV. Del tiempo 20 fasta guando los siervos del<br />

rey deven seer demandados.<br />

V. De las cosas que son demandadas ante<br />

de treinta annos complidos.<br />

VI. Que los que son echados de la tierra",<br />

si algun omne tiene su cosa treinta annos<br />

, nol deve empeecer.<br />

II. Que los siervos que fizyen de cinqüenta<br />

annos adelantre non seyan<br />

demandados.<br />

Los siervos que fuyen , si fasta cinqüenta<br />

annos non son fallados , dalí adelantre non<br />

pueden seer demandados por siervos.<br />

as Toled. y Malp. 2. arrendada al diezmo.<br />

I2 Esc. I. é ficiere desto escripto.<br />

1 3 Malp. 2. renta.<br />

1 4 Ese. 4. pagar.<br />

1s S. B. Malp. r. 2. E. R. y B. R. a. péchelo.<br />

i6 Esc. 4. en quatro duplos.<br />

17 B. R. 1. enadió.<br />

28 Toled. DE LOS L. ET DE LOS XXX. ANNOS<br />

Malí,. 2.<br />

EN QVE FENECEN LAS DEMANDAS.<br />

DE LOS QVE TIENEN ALGVNA COSA L. AN-<br />

NOS Ó XXX.<br />

1 9 B. R. I.TRINTA. S. B. TREYENTA.<br />

20 Malp. 2. Que en todos los pleytos valen los treinta annos<br />

fueras end en los siervos del rey,<br />

y así en la ley.<br />

Malp. 2. tierra, e presos.<br />

22 Maly. o. tercias.<br />

43 Malp. 2. „I' Esc. 4. dallí,<br />

Xx


DEL FVE RO JVZGO<br />

168<br />

fisco , fueras ende los siervos del rey , por<br />

III.<br />

Antigua. Cindasuindo Rey. XXX. annos áyanlas ' 3 en paz sabiéndolo el<br />

rey, assíque cerrados 4 los XXX. annos nin-<br />

Que<br />

todas las cosas que non son demanguno non las pueda demandar mas. Et si los<br />

dadas fasta treinta annos , dalí siervos de los 13 fiscos mismos fueren en la<br />

adelantre non seyan demandadas. tierra XXX. annos que ninguno ' 6 non los demandaban<br />

por siervos ' 7 , et se ascondieron,<br />

et se legaron á otros sennores que los amparaban<br />

, non mandamos que estuerzan de<br />

servidumbre en ninguna guisa por los XXX.<br />

annos , fueras ende aquellos que el rey quiere<br />

franquear, é facer libres.<br />

Todos los pleytos buenos é malos 2, si fueren<br />

dalgun 3 pecado, si non fueren demandados<br />

terminados 4'fasta treinta annos, ó 5<br />

los pleytos de los siervos que son demandados<br />

de sus sennores , si non fueren acabados<br />

fata treinta annos, dallí adelantre non<br />

sean demandados. E si algun omne depues<br />

de treinta annos quisiere demandar alguna<br />

cosa , este tiempo le tuelle, que non pueda<br />

demandar, é demas peche una libra doro<br />

á quien el rey mandare 6.<br />

IV. 1 Que en todos los pleytos valen los<br />

XXX. annos fueras ende siervos<br />

del rey.<br />

Muchas veces la negligencia , et non guardar<br />

las cosas que omne deve a yer de derecho,<br />

desface las cosas que omne ha ciertas.<br />

Et assí la negligencia desface lo que<br />

pertenece por derecho de herencia , é la negligencia<br />

otrosí face tornar al que non es<br />

apuesto por libertat 8 de linage , et 9 á estado<br />

de libertat , et á merecimiento de honor,<br />

et quando los XXX. annos son passados<br />

, que assí deven seer todos los pleytos<br />

finados i°, é acabados bien, así como" si fuesse<br />

puesto por mandado de los reyes , mas<br />

pálielo ' I por necesario que deve seer por natura.<br />

Et por ende establescemos por esta<br />

nueva ley, que todo omne que toviere algunas<br />

cosas ó algunas tierras del rey, quier<br />

sea libre quier non , ó de los siervos del<br />

En el Murciano Toled. B. R. r. 2. S. B. Malp. 2.<br />

Etc. y E. R. falta la subscripcion.<br />

a S.B. EX. 4 . y E. R. malos si non fueren determinados<br />

fasta.<br />

2 Toled. Malp. a. y Ese. r. dalgun grant pecado.<br />

4 B. R. r. determinados. Malp. a. desterminados.<br />

mazp. 2. é los.<br />

6 Ese. r. porque vino contra nuestra constitucion.<br />

7 Esta ley IV. falta en el códice Mure. B. R. I. 2.<br />

S. B. Esc. 4. Malp. .r. E. R. y Bex. La misma ley<br />

xv: en el códice Toledano dice así:<br />

IV. Que en todos los pleytos valen los XXX. annos,<br />

fueras ende los siervos del rey.<br />

Muchas veces la negligencia en no guardar las cosas<br />

que omne deve a yer de derecho , desface las cosas que<br />

omne ha ciertas , et assí la negligencia desface lo que<br />

pertenece por derecho de herencia, et la negligencia face<br />

otrosí tornar al que non es apuesto por libertad de linage<br />

á estado de libertad , et á merecimiento de honor.<br />

Et quando los XXX. annos son pasados , que assí deven<br />

leer todos los pleytos asurados , é acabados, assí<br />

corno si esto nunca fuera puesto por mandao de los<br />

reyes , mas pónenlo por necessario , que deve seer por<br />

natura. Et por ende establescemos por esta nueva ley,<br />

que todo omne que oviere algunas cosas , 6 algunas tierras<br />

del rey por XXX. annos , áyalas en paz , sabiéndolo<br />

el rey; assí que cerrados los XXX. annos, ningun omne<br />

V." Antigua. " Del tiempo fata quando<br />

los siervos del rey deven seer demandados.<br />

Nos tollemos aquela ley , la qual mandaba<br />

que los siervos del rey en todo tiempo pudiessen<br />

seer demandados, ó tornados en servidumbre<br />

2° y establescemos por esta nueva<br />

ley, que tod omne que toviere siervos del rey<br />

por treinta annos en paz, sabiéndolo el rey,<br />

é " si los siervos mismos fueren en la tierra<br />

treinta annos, que nenguno no los demandaba<br />

por sus siervos , é si andaban fuera de<br />

la tierra por libres fasta treinta as anuos, non<br />

seyendo siervos de nenguno , en nenguna<br />

manera desdallí adelantre el rey no los pueda<br />

demandar ; mas por quales estudieron 23,<br />

andudieron en aquellos cinqiienta annos,<br />

ó en los treinta , por tales deven fincar dallí<br />

adelantre. Ca ese mismo derecho, y esa misma<br />

ley deve tener el rey en sus siervos lo<br />

que manda guardar á sus pueblos.<br />

VI. De las cosas que son demandadas<br />

ante de treinta annos complidos.<br />

Muchas veces la cosa que es de un omne<br />

non las pueda demandar mas. Et si los siervos del fisco<br />

mismo fueren en la tierra XXX. annos , que ninguno non<br />

los demandaba por sus siervos , nin pechaban ningun pecho<br />

, por que se fuyeron, é escondieron , é se llegaron á<br />

otros sennores que los amparaban , mandamos que estuersan<br />

de servidumbre en ninguna guisa por los XXX. annos<br />

, fueras ende aquellos que el rey quisiere franquear,<br />

é facer libres.<br />

8 Malp. 2. libredad , y así despues.<br />

9 Esc. r. falta et.<br />

10 Malp. 2. afinados.<br />

a a Malp. 2. cuerno si esto nunqua fuese puesto.<br />

12 Malp. 2. pónenlo.<br />

Malp. 2. áyalas.<br />

14 Malp. 2. encerrados.<br />

Malp. 2. y Esc. x. del fisco mismo.<br />

16 Malp. nenguno los.<br />

57 Malp. a.y Ese. r. por sus siervos , nin pechavan nengun<br />

pecho, porque fuyeron se ascondieron, é se llegaron.<br />

18 Esta ley es IV. en elMUre. i B. R. 1. 2. S. B. E. R.<br />

y Ese. , y no la hay en el Toled. ni Mals. 2.<br />

19 Antigua falta en B. R. i. 2. S. B. .LIC. 4. E. R.<br />

y Murc.<br />

20 B. R. 1. servidunane.<br />

21 ESC. 4. E. R. y B. R. 2. 6 Si.<br />

2 2 B. R. I. 2. S. B. Ese. 1. 3 4. E. R.<br />

23 B. R. 2. y E. R. estodieron en. S. Z. y Esc. 4.<br />

estidieron , 6 anclaron.


LIBRO X.<br />

gánala otro por la tener longo 1 tiempo. Ca<br />

la cosa que omne tiene treinta anuos en<br />

paz sin calonna 2, non la deve perder dallí<br />

adelantre por la demandar alguno. E porque<br />

querernos dar conseio , assí á aquel que<br />

la tinió 3 , cuerno á aquel que la demanda;<br />

por ende establescernos en esta ley, que si<br />

algun omne quiere demandar la cosa que<br />

otro tovo desde treinta 4 annos, é la demanda<br />

otre ante que sean complidos treinta<br />

annos antel iuez , é non le S quisieren<br />

dela e responder á derecho 7 , ol<br />

re s porlongar, ó si aquel que tiene la cosa<br />

es en otra tierra , ó es en hueste del rey;<br />

estonce 9 el iuez la cosa que es demandada<br />

", ó sea " posesion , ó otra cosa qualquiere<br />

, dévela dar á guardar á aquel que<br />

la demanda ante dos testimonios, ó ante<br />

tres , por quebrantar los treinta annos: assíque<br />

el íuez deve mandar al sayon ó al ma.<br />

yordomo por unas letras fechas de su mano,<br />

segundo cuerno es contenudo en fondo<br />

" desta ley, que la faga guardar por sí:<br />

é si por . aventura la cosa es de so uno con<br />

otras cosas, que non aya hy nengund enganno<br />

, el juez ó el sayon deve cerrar la puerta<br />

, é sellala ' 3 con su seyelo fasta ocho<br />

dias. E .aquel que la demanda , téngala assí<br />

ocho 14 dias : é non despienda ' S ende nada,<br />

nin gaste , mas faga 5 el bien que pudiere.<br />

E depues de ocho 16 dias dexe la cosa en<br />

salvo al que la tinte " primero : é por aquel<br />

tenemiento " de aquellos ocho 19 dias nenguna<br />

calonna '° non aya, si daquel dia que la<br />

demanda fasta treinta annos pudiere mostrar<br />

por sí ó por otro que la cosa " deve<br />

seer suya. E si lo non pudiere mostrar, si<br />

es vivo aquel que la demandó , fagal emienda<br />

qual deve facer aquel quel 22 demandaba<br />

la cosa á otro con tuerto. E si alguna cosa<br />

ende despendió 23, paró mal , péchelo en<br />

quatro duplos. E dallí adelantre non pue-<br />

r S. B. B. R. a. Malp. 2. Ese. 4 . y Toled. luengo.<br />

2 S. B. Ese. 4. E. R. y Bes. sin culpa.<br />

3 S. B. B• R. 2. Malp. 2. Ese. . 6. y Toled. tiene.<br />

4 Toled. Malp. 51. y Efe. I. desde XXV. annos arriba.<br />

6 E. R. la quisiere dar , O responder.<br />

6 Malp. 2. B. R. 2. y Ese. 6. della.<br />

7 S. B. á &echo.<br />

8 B. R. r. y Ese. 6. quesieren mucho pelongar. S. B.<br />

Ese. 1. J. 4. B. R. 2. E. R. Be •. y Malp. 2. quisiere<br />

mucho porlongar.<br />

9 B. R. r. estuencia.<br />

s o Toled. Esc. I . y Malp. o. demandada , quier sean<br />

tierras , 6 casas , ó otra cosa qualquier, dévela dar &c.<br />

11 S. B. E. R. y Ese. 4 . ó si á posesion en otra cosa<br />

qualquiere. B. R. ó si es posesion.<br />

1 2 1 oled. en fondon.<br />

Toled. y Ese. 4 . seellarla.... seello. Malp. see-<br />

. . seello. B. R. scellala... . seello. S. B. see-<br />

Ilarla. . . . siello gasta IX. dias.<br />

14 B. R. 1 .<br />

E. R. .Malp. r, Ese. 6. Bes. y S. B. IX.<br />

15 B. R. e. y S. despenda.<br />

16 B.R. e . E . R . Afalp. f. S. B. Esc. 4. 6.y 13e.v. IX.<br />

1 7 R. tenia. Malí). 2. tenle.<br />

1 8 B. R. r. tenemiento. S. B. y Maip• 2. tenill'anti).<br />

19 S. B. Ere. 6. y E. R. IX.<br />

TITVLO<br />

169<br />

de 94 facer nenguna demanda sobre aquella<br />

cosa nin él , nin omne de su parte. Y esto<br />

mandamos guardar en esta ley , que si fueren<br />

muchas las cosas que fueren demanda.<br />

das, y . en muchos logares , é un omne face<br />

demanda de todas 23 , la posesion, quel diere<br />

el iuez- del una, le vala tanto cuerno si lo<br />

metiese en todas. E la carta que deve<br />

viar el iuez al sayon deve ser desta forma:<br />

"Tal iuez á tal sayon salud 26 . Mandarnos"<br />

”vos, que tal cosa que fulan demanda á fu-<br />

' ,hin, que tiene agora en su poder, que ge la<br />

”metades en 28 poder sennaladarnientre ante<br />

',dos testimonios , ó ante tres , que la tenga<br />

' fasta ocho 29 dias, é si alguna cosa es den-<br />

,,tro, que non sea sennalada 3° de su sennor,<br />

,,que la sennaledes de vostra sennal: por que<br />

',non aya 31 nengun enganno. E vos don"<br />

” sayon non tornedes ende nada."<br />

VII. Que los que son echados de tierra 33,<br />

si algun 0771979 tiene su cosa treinta<br />

annos non 34 le deve einpeescer3,5.<br />

Quanto los omnes de nuestro reyno son<br />

mas coitados , tanto mas 36 conviene mas<br />

de dar consejo para las coitas, E por ende<br />

estableseemos por esta ley, que todo omne,<br />

si es de grand guisa, ó de menor guisa 37,<br />

ó si es siervo , si es preso en cárcel , ó si es<br />

echado fuera de la tierra , si por aventura<br />

fuere librado, é depues tornar en la tierra,<br />

é quisiere demandar alguna cosa de su buena<br />

, aquel tiempo que fuere echado de la<br />

tierra , ó fuere en presion , que nol 38 sea<br />

contado en aquel tiempo de los treinta annos,<br />

ó de los einqüenta 39 , mostrando el<br />

tiempo que fuere echado de la tierra , ó en<br />

prision , que non pudo demandar su cosa,<br />

desde allí adelantre el tiempo que es establecido<br />

en la ley, sea establecido en sus cosas.<br />

20 S. B. callona. B. R. I. calomia , y así otras reces.<br />

Ese. 4. cosa que demanda deve seer suya.<br />

2 z Esc. 4. E. R. y B. R. 2. que demanda. Ese. 6. que<br />

demandaban.<br />

23 S. B. Ese. 4. y E. R. espendi6.<br />

24 S. B. Esc. 4. y E. R. pueda.<br />

2 5 B. R. 1. de toda la posesion quel diere el iuiz dele<br />

una letra tanto como se lo metise en todas.<br />

z6 B. R. 2. salve.<br />

27 B. R. .r. Malp. r. 2. Erc. 4 . y BCX. Mando vos.<br />

28 Malp. .r. en su poder.<br />

29 S. B. IX.<br />

3o S. B. y Malp. a. sennalada de su sennor.<br />

3 1 Malp. r. 2. y B. R. 2. aya hi. S. B. Ese. 4. 6.<br />

B. R. 1. aya y.<br />

s z Toled. don fulan.<br />

33 Malp. 2. de la tierra, ts' presos.<br />

34 Murc. 1700 lo den' perder.<br />

3 5 S. B. y Malp. 2. empecce•.<br />

3 6 S. B. y Ese. 6. tanto de mas nos conviene de dar.<br />

B. R. 1. a. Malp. a. Ese. r. J. y E.R. tanto nos conviene<br />

mas.<br />

37 Ese. 1. sea siervo 6 libre, et el rey lo echare en<br />

3 1, B. E. 1. non sea tomado.<br />

39 Ese. J. nvais tirado ende todo aquel tiempo.<br />

XX 2


1 70<br />

DEL FVERO JVZGO<br />

t n••n••••nn•11111n..<br />

il<br />

III. TITOL DE LOS TÉRMINOS ET DE LOS FITOS.<br />

1, ate los términos é los fitos seyan guarc‘liados.<br />

II. De los fitos arrancados ó crebantados.<br />

111. Si se levanta contienda sobre los términos<br />

ó 1 sobre los fitos.<br />

I. Que ' los términos e los fitos sean<br />

guardados.<br />

Los términos é los fitos 4 mandamos estar<br />

assí cuerno estudieron antiguamientre , é<br />

non mandamos que sean mudados por nenguna<br />

manera.<br />

II. De los fitos arrancados ó quebrantados.<br />

Quien allana 5 los fitos por enganno, é los<br />

arranca , que non parezcan 5 por cada 6 un<br />

fito peche treinta 7 sueldos, si fuere omne<br />

libre, á aquel á quien ficiere el enganno.<br />

E si es siervo , por cada un fito reciba L.<br />

azotes , é torne el fito en 8 su logar. E si algun<br />

omne, mientra 9 que ara, ó pone vinna<br />

si arranca el fito sin su grado delantre los<br />

vecinos , torne el fito en so logar , é non<br />

aya nenguna calorina.<br />

III. Si se levanta contienda sobre los<br />

términos ó sobre los fitos.<br />

Quando se levanta entencion " de los fitos<br />

entre dalgunos omnes , deven pesquerir las<br />

sennales que fueron puestas antiguamientre,<br />

ó los montes " de la tierra , ó las eras ", ó<br />

las carreras que fueron fechas por departímiento<br />

de las tierras ó las piedras " que<br />

a B. R. a. S. B. y Malp. 2 . é, y así en la ley.<br />

2 Malp. 2. algun feo fué mudado de su legar por los<br />

romanos.... demandado, y así en la ley.<br />

2 S. B. trasmudada , y así en la ley.<br />

4 Toled. fitos antiguos. Malp. 2. antigos.<br />

5 Malp. I. alana.<br />

6 Toled. Malp. 2. y Ese. x. por cada un ,fito, é por<br />

cada una sennal peche &c.<br />

7 Malp. 2. XX.<br />

8 Maly. 2. á su.<br />

9 B. R. r. mientre ara. Malp. 2. mientra ara,<br />

so Ese. 1. contienda sobre. Toled. y Bex. contienda.<br />

Malp. 2. contienda por.<br />

Toled. Malp. 2. y Esc. x. montones.<br />

12 B. R. r. aceras.<br />

'3 E. R. .3" Esc. 6. pedras.<br />

14 Toled. Malp. 2. y Ese. r. los árboles nacidos. S.E.<br />

E. R. Esc. 4. B. R. 2. y Be.v. talados.<br />

5 Toled. Si algun 1 omne oviere heredat en tierra de<br />

su vecino alende de los fitos , et non lo supiese , non seyendo<br />

el vecino en la tierra, 6 non lo sabiendo, asíque la<br />

tenga desque timé sennalada 2 et ninguna de amas las<br />

Malí,. 2. y Ese. I. están conformes en esta variante con Tejed.,<br />

a excepcion de las variantes que se siguen.<br />

a sennal,da por mucho tiempo por L. asnos , é mas , é nenguna<br />

(lambas &c.<br />

IV. Si algun omne toma alguna cosa sobre<br />

el fito.<br />

V. Que si alguna 2 tierra ful, mudada por<br />

los romanos en su tiempo, non deve depues<br />

ser demandada 3.<br />

fueron-fincadas por sennales. E si nenguna<br />

destas cosas non fallaren , deven catar los<br />

árboles que fueron nados 14 antiguamientre<br />

por departir las tierras.<br />

IV. Si algun omne torna alguna cosa<br />

sobrel fito.<br />

Si algun is omne toma 16 heredad de su vecino<br />

allende de los fitos , non seyendo el<br />

vecino en la tierra, ó no lo sabiendo, assíque<br />

la tenga " por mucho tiempo por L.<br />

annos, ó mas ; mantinientre " que los vecinos<br />

cataren los fitos, é los fallaren, deve<br />

perder luego lo que tomó demas , é non<br />

le deve prestar aquello que tovo luengo 19<br />

tiempo, alende de los fitos. Mas esto deve<br />

ser entendudo , si aquello 2° puede ser sabido<br />

si aquella tierra era suya , ó de sus<br />

antecessores. Mas si tantos tiempos fueren<br />

pasados 5 que non pueda seer sabido qua"<br />

tovo 23 primero, ó cuya era, ne lo dicen<br />

testigos, nin escripto , por que es cosa dubdosa<br />

quien lo 21 tovo á primas, cada uno<br />

tenga por todavía lo que tinie. Mas 23 si lo<br />

puede el otro mostrar que lo tovo á primas<br />

por fitos ó por otra cosa , non semeia 24<br />

de razon , que por que la tovo estotro luengo<br />

tiempo, que la deve el otro perder. Onde<br />

aquel que la tomó por fuerza , ó por enganno,<br />

non deve nada empecer al otro. Mas<br />

partes non pudiere probar que la labraba 3 , et la esquilmaba,<br />

et que era suya manifiesta, et parecieren los fitos<br />

et las sennales antiguas á aquellos que las pesquiriesen, et<br />

conoscieren que eran sennales, é que eran dotri 4 por mucho<br />

tiempo por L. annos , 6 mas , manteniente que los vecinos<br />

cataren los fitos , é los fallaren , deve perder luego<br />

lo que tomó 5, et nol deve prestar aquello que tomó luengo<br />

tiempo alende de los fitos. Mas esto &c.<br />

z6 S. B. B. R. r. 2. Exc. 4. 6. E. Bes. y Comp.<br />

toma 6 tiene eredat.<br />

1 7 S. B. y B. R. r. tiengan , y así otras veces.<br />

18 B. R. r. mantinente. S. B. manteniente.<br />

29 S. B. longo.<br />

20 B. R. r. S. B. Bex. Camp. Malp. 2. y Ese. 3:<br />

aquello puede.<br />

21 Malp. 1. 2. Ese. g. 4. E. R. Bes. y Camp. la tovo.<br />

22 Ese. 3. Camp. y Bes. la.<br />

23 Toled. Mas si el que tiene es uno , et sus particiones<br />

non an parte en aquella keredat, et lo puede el otro mostrar<br />

&c. Malp. 2. Mas si el que lo tiene es uno , é sus<br />

porcionarios non an ; y lo demas como Toled.<br />

2 4 S. B. y Malp. 2. non semeia razon.<br />

3 labraba , é la poblaba , é la esquilmaba.<br />

4 dotri , manteniente.<br />

5 tomó demas.


LIBRO XL<br />

si alguno dellos lo Z que quisiere ayer no lo<br />

deve tomar por fuerza, mas demandarlo<br />

por iudicio. E si lo tomare por fuerza , el<br />

otro lo deve 3 acusar por la fuerza, é vencerlo<br />

por forzador 4.<br />

V. Antigua. S Que si 6 aun fito fue<br />

mudado por los romanos en su tiempo,<br />

non deve depues seer demandado.<br />

Si 7 alguna partida de heredad , ante que<br />

los godos viniesen en la tierra, dieron á algun<br />

omne los romanos, ó vendieron, ó cambiaron<br />

2 1 aquello deve seer estable en to-<br />

-9-<br />

TITVLO I.<br />

das maneras 1 . Et guando non puede pa-.<br />

rescer por sennales, ó por fitos cuya deve<br />

seer la heredat , aquellos que ambas las partes<br />

escogeron '" por avenidores, deven mandar<br />

cuerno sea aquela " cosa é aquela heredad<br />

partida entre dos : assíque el iuez<br />

deve facer iurar á los omnes antiguos 12 de<br />

la tierra que entienda ' 3 que lo saben , que<br />

muestren los fitos sin todo enganno. E nenguno<br />

non deve poner fito nuevo sin su cornpannero<br />

, ó sin su vecino. E si alguno 24 lo<br />

ficiere , si es omne libre , deve seer penado<br />

cuerno forzador. E si es siervo , é lo face<br />

sin voluntad de su sennor, reciba CC. azotes<br />

, y el sennor non aya nenguna calonna.<br />

LIBRO XI.<br />

De 15 los físicos, é de los -mercaclores de ultra mar,<br />

é de los marineros.<br />

I. TITOL DE LOS FÍSICOS É DE LOS ENFERMOS 165<br />

I. Oue el físico non deve sangrar, nin melecinar<br />

la mugier, si sos parientes non<br />

sovieren 17 delantre.<br />

Que el físico non deve visitar los que son pre-<br />

\ sos en cárcel sin aquellos que los guardan.<br />

1 II. Que el físico deve pleytear" con el enfermo.<br />

V. Si el enfermo muere pues que ha pley-<br />

Ley antigua. 24 Que el físico 25 o' el<br />

sangrador non deven sangrar, ni<br />

melecinar la mugier, si los parientes<br />

non 26 estudieren delantre.<br />

Ningun físico non deve sangrar ni meleci-<br />

Malí,. 2. Ese. 4. 6. y Cantil. lo quisiere. B. R. 2.<br />

lo quiere.<br />

2 Malp. 2. demándelo por iuicio.<br />

3 Ese. 2. 4. s. 6. E. R. Camp. y Be.r. puede.<br />

4 B. R. forciador.<br />

5 Antigua/alta en el Murc. Tela. B. R. I. S. B. y<br />

Malp. 2.<br />

6 Murc. Bex. y Camp. Que si alguna tierra fui mandada<br />

por los romanos en su tiempo, non eleve despues seer demandada.<br />

S. B. y B. R. a. Que si alguna tierra fué mudada<br />

por los romanos, ?Ion eleve depues seer trasmudada.<br />

B. R. 1. como S. B. , sino que por mudada dice mandada.<br />

Esc. 3. 4. con Murc., sino que por demandada dice<br />

trasmudada.<br />

y Exc. Si algun fito fué arrancado de su lugar 6 alguna<br />

partida.<br />

8 Malp. 2. camiaron. Ese. r. 6 camiaron 6 partieron.<br />

9 Ese. .r. á aquellos que los romanos testiguaren que lo<br />

deven haber. Et si non puede.<br />

o Toled. Malp. 2. escogieron. B. R. 1. escuirom<br />

a o S. B. y Malp. 2. aquella , y así despues.<br />

1 2 B. R. I . S. B. y Malp. 2. antigos.<br />

13 S B. y M(1111. 2. entiende. B. R. f. y Ese. 1. que<br />

lo entienden, é que lo saben.<br />

Toled. Malp. 2. y Ese. .r. E si fuere probado que<br />

teado con el físico.<br />

V. Si el físico tedie la nave '9 de los ojos 19.<br />

VI. Si el omne libre ó siervo muere ó enflaquece<br />

a' por la sangría.<br />

VII. Quanta deve dar el discípulo aa al físico<br />

qua demuestra.<br />

VIII. Si el mal físico deve ser metudo 23 en cárcel.<br />

nar 27 muger libre, si non estudierc " hy<br />

su padre, ó su madre delantre, ó sus fiios,<br />

sus hermanos, ó sus tios 29 , ó otros sus parientes<br />

, fueras ao ende si la dolor le acoitare<br />

mucho, asíque non puedan atender á<br />

aquello sus parientes, y estonce 31 deven 32<br />

estar los vecinos que son omnes buenos,<br />

alguno lo fizo en tiempo de los romanos, 6 de los godos,<br />

si es orne libre deve seer penado cuerno mudador de fitos,<br />

é si es siervo &c.<br />

15 Toled. EL XL LIBRO De los enfermos, et de los<br />

físicos, et de los mercaderes. Mal p. 2. corno Toled. sino<br />

que en vez de inercado•es dice mercaderes. En S. B. y<br />

en B. R. o. falta este epígrafe.<br />

16 E. R. ET DE LOS SEPVLCROS.<br />

1 7 B. R. o. estedieren , y así en la ley. Malp. 2. estudieren<br />

, y así en la ley.<br />

113 13. R. o. pletear, y así en la ley y otras veces.<br />

Malp. 2. nub, y así en la ley.<br />

20 B. R. o. S. B. y Malp. 2 . oios.<br />

21 B. R. e. enf•apece.<br />

22 B. R. o. disrip/o. S. B. &cielo. Malp. 2. desciplo.<br />

23 B. R. o. metido.<br />

24 Ley antigua falta en el Toled. y Malp.<br />

25 S.13. y Malp. 2. físico nen deve.<br />

26 Toled, y S. 13. s'ovieren.<br />

27 B. A. 2. y Efe. 6. melicinar , v así siempre.<br />

28 S. B. estidiere. Malp. 1 . estidieren.<br />

29 S. tios, ó sus nietos, 6 otros.<br />

3o Ese. S. salvo ende.<br />

3 e B. A. s. estuencia Lleven estar delantre los vecinos.<br />

32 Malí). 2. deVell hi estar.


172<br />

sus siervos , ó sus siervas dela. E si dotra<br />

manera la inelecinare , peche diez moravedis<br />

á sus parientes della , ó á su marido. Ca<br />

mucho aína podrie avenir que so tal corazon<br />

1 podrie avenir algun enganno de mal-<br />

(Jade 2.<br />

II. Ley anti g ua. 3 Que los físicos non<br />

9<br />

deven visitar los que son presos en<br />

cárcel, sin aquellos que los guardan.<br />

Ningun<br />

físico non deve visitar aquellos que<br />

son en cárcel sin aquellos que los guardan:<br />

porque 4 nol demanden quel les dé alguna<br />

cosa de 5 beber con que mueran con miedo<br />

de la pena. Ca si ge lo diesen, perecerle<br />

mucho la iusticia b por ende. E si algun<br />

físico lo ficiese 7, emiendelo , é sea por<br />

ello penado.<br />

III. Antigua. 8 Que el físico deve pleytear<br />

con el elfernzo.<br />

Si algun físico pleytea con el enfermo , por<br />

le visitar, é por le sanar de las plagas 9,<br />

deve veer la plaga , é la dolor : é pues<br />

que la conosciere , pleyteye " con él , é que<br />

tome recabdo " por su ayer.<br />

IV. Antigua. 13 Si el enfermo muere<br />

pues que ha pleyteado con el físico.<br />

Si algun omne, é algun físico pleytea con<br />

el enfermo de le sanar sobre recabdo ' S , sanelo<br />

quanto meior pudiere. E si por ventura<br />

murier el enfermo, nol dé 16 nada al fi-<br />

4.-<br />

DEL FVERO JVZGO<br />

sico de quanto con él pleytear, nin nenguna<br />

de las partes non deven mover 17 contra la<br />

otra<br />

V. Antigua. ' 9 Si algun físico tuelle la<br />

nube de los ojos.<br />

Si algun físico tolliere la nube de los ojos,<br />

deve a yer cinco 20 sueldos por su trabaio.<br />

VI. Antigua. 21 Si el omne libre ó el<br />

siervo muere, ó en aquece por la<br />

sangría.<br />

Si algun físico sangrar algun omne libre,<br />

si enflaqueciere 22 por sangría, el físico deve<br />

pechar C. é L. sueldos. E si muriere metan<br />

el físico en poder 23 de los parientes que<br />

fagan dél lo que quisieren. E si el siervo enflaqueciere<br />

, ó muriere por 24 sangría entregue<br />

otro tal siervo á su sennor.<br />

VII. Antigua. 25 Quanto eleve dar el<br />

discípulo 26 al físico quel demuestra.<br />

Si algun físico toma algun omne por 27 mostrar<br />

", deve ayer doce sueldos por su trabaio.<br />

VIII. Si el mal físico deve seer metido<br />

29 en la ceírcel.<br />

Nengun omne non meta físico en cárcel,<br />

maguer que non seya conocido , fueras enda<br />

por omecillo. E si deviere alguna cosa<br />

buen fiador.<br />

TITOL DE 3°LOS QVE QVEBRANTAN LOS MONVMENTOS.<br />

1. De los 3 ' que facen danno en los monu- II. Si algun omne furta monumento de<br />

mentos de los muertos. muerto.<br />

Toled. condreion. B. R. 2. su tal razon.<br />

a Esc. 6. y Toled. maldat.<br />

3 Ley antigua falta en el Toled. Malp. 2.y Esc. 6.<br />

4 Tole.l. porque nol manden alguna cosa que les den de<br />

beber con que mueran &c. Esc. 3. porque non demanden<br />

que líos dé alguna cosa á beber con que mueran con miedo<br />

&c.<br />

5 S. B. pora beber.<br />

6 S. B. y Malp. 2. la iusticia. B. R. I. de la justicia.<br />

7 Esc. 1. lleve la pena que es contenida en los judicios<br />

que son puestos ante el coman ; et qualquier físico que<br />

fué osado de lo Pacer reciba muerte. Y acaba la ley.<br />

8 Antigua falta en el Murc. Toled. S. B. Malp. 2.<br />

B. B. 2. E. R. Ese. 4. y 6.<br />

9 Toled. y Malp. 2. llagas... llaga.<br />

so Malp. 2. y S. B. depues.<br />

55 Malp. 2. pleytee.<br />

12 S. B. recaudo.<br />

/ 3 Antigua falta en el Murc. Toled. B. R. .t. 2. S. B.<br />

Malp. 2. E. R. Esc. 4.5, 6.<br />

14 Esc. 4. Malp. s. y B. R. 2. Si algun físico pleytea.<br />

1 5 B. R. t. y S. E, recaudo.<br />

x6 Erc. 4. Bex. y Camp. den.<br />

17 B. R. 2. y Esc. 5. mover caloila contra el otro.<br />

18 B.R. y Malp. 2. contra el otro.<br />

19 Antigua falta en el Murc. Toled. B. R. I. 2. S.<br />

Malp. Bex. E. R. Etc.+ y 6.<br />

ao M. X. sueldos. Esc. 4. C. sueldos.<br />

25 Antigua falta ea el Murc. Toled. B. R. 1. 2. S. B.<br />

Malp. 2. E. R. Esc. 4. y 6.<br />

2 2 B. R. I. enflaquecir.<br />

23 Toled. y Malp. 2. entre los parientes.<br />

24 S. B. y Malp. 2. por la sangría,<br />

25 Antigua falta en el Marc. Toled. B. R, 2. S B.<br />

Malp. 2. E. R. Esc. 4.y 6.<br />

26 B. R. 1 . descípulo. S. B. disciplo. Malp. 2. deciPlo.<br />

M. descrplo.<br />

27 B. R. I. para arrostrar.<br />

28 B. R. 2. Esc. 1. y 4. demostrar.<br />

29 S. B. y Malp 2 . metudo en caree'.<br />

so Esc. I. DE LOS QVE DESPOYAN LOS MVER.<br />

TOS , ET LOS SACAN.<br />

35 Malp. 2. De lo; que facen danno en los sepulcros di<br />

los muertos.


LIBRO XI.<br />

L De los que facen danno en los monimentos<br />

de los muertos.<br />

Si algun omne quebranta monumento de<br />

muerto, ó despoja r al muerto de los vestidos,<br />

ó de los ornamientos que tiene , si es<br />

omne libre el que lo faz , peche una libra de<br />

oro á sus herederos 2 del muerto, y entregue<br />

quantol tomó. E si el muerto non oviere herederos,<br />

peche la libra 3 del oro al rey, é todo<br />

lo quel tomó, é demas reciba CC. 4 azotes. E<br />

si es siervo reciba CC. azotes, é sea cremado<br />

en fuego ardiente 6, y entregue lo que tomó.<br />

T I TV LO II.<br />

173<br />

II. Antigua. 7 Si algun omne furta<br />

monumento de muerto.<br />

Si algun omne furta monumento de muerto<br />

, si por ventura lo quiere pora sí , peche<br />

doce 9 sueldos á los parientes del muerto.<br />

E si lo ficiere el siervo de 50 mandado<br />

de su sennor, el sennor faga emienda por<br />

el siervo. E si lo ficiere sin mandado del.<br />

sennor , reciba C. azotes , y entregue lo<br />

que levó en su logar á su cuerpo del<br />

muerto.<br />

III. TITOL DE LOS MERCADORES 11 QVE VIENEN<br />

DE VLTRA 1f PORTOS.<br />

I. Sá el mercador que viene de ultra portos III. Si el mercadero dultra mar lieva siervo<br />

vende cosa de furto. consigo de nuestro regno.<br />

II. Que los mercadores dultra mar deven ser IV. Si el mercadero dultra mar da alguna<br />

iudgados por sus jueces ", é por sus le- cosa á algun siervo de nuestro regno que<br />

yes.<br />

le 14 leve su mercadería.<br />

I." Antigua." Si el mercadero que viene<br />

dultra l7 portos vende cosa de furto.<br />

Sí el mercadero dultra portos vende oro,<br />

ó argento " á otnne de nuestro regno , ó<br />

pannos , ó vestidos , ó otras cosas , si las<br />

cosas fueren compradas en razon conveniblemientre<br />

, maguer que seyan de furto, el<br />

qui las compró , maguer le seyan probadas<br />

de furto, non deve ayer nenguna calonna.<br />

II. Ley antigua. 19 Que los mercadores<br />

dultra portas " deven seer iudgados<br />

por sus jueces, é por sus leyes".<br />

Sí los mercaderos dultra portos an algun<br />

pleyto entre sí , ningun juez de nuestra 22<br />

tierra non le 23 deve iudgar ; mas responder<br />

deven segund sus leyes 242 é ante sus jueces.<br />

x B. R. r. despueia. Malí,. 2. despoia.<br />

2 B. R. 1. parientes.... parientes.<br />

3 Malp. 2. B. R. 2. Ese. 6. y E. R. libra dora.<br />

4 B. R. 2. Esc. 3. y 4. C. azotes.<br />

5 Toled. 13. R. r. y Malp. 2. quemado.<br />

6 S. B. ardente.<br />

7 Antigua falta en el Merc. Toled. 13. R. I. 2. S. B.<br />

Malp. 2. E. R. Esc. 4. y 6.<br />

8 S. B. monumiento.<br />

9 Malp. 2. II. B. R. r. VIL<br />

ao Ese. 6. por.<br />

S. B. Esc. 4. 6. B. R. 2. y Malp.<br />

2. MERCADE-<br />

ROS DVLTRA PORTOS.<br />

12 S. 13. DVLTRA PVERTOS , y así en la rúbrica<br />

de la ley I.<br />

13 S. B. vecinos.<br />

1 4 Malp . íleo lleve su merchandía. S. 1.1lee 11<br />

III. Antigua. " Si el mercadero dultra<br />

portos lieva consigo siervo de nuestro<br />

regno.<br />

Ningun mercadero defendemos que non<br />

lieve consigo siervo 16 de nuestro regno. E<br />

sí alguno lo ficiere, peche al rey una libra<br />

doro , é demas reciba C. azotes.<br />

IV. Si el mercadero dultra mar da alguna<br />

cosa d algun siervo de nos-<br />

¿ro regno , que le iieve su mercadería.<br />

Si algun 27 omne mercadero dultra portos<br />

tomare algun siervo de nuestro regno que<br />

le lieve sus mercaderías ", por cada auno<br />

dél tres moravedís por su trabajo, é á cabo<br />

del plazo entregue el siervo á so sennor.<br />

15 Antigua falta en el Murc. Toled. S. B. B. R. Y. 2.<br />

Malp. 2. E. R. Ese. 4. y 6.<br />

16 S. 13. antes de este epígrafe dice: Ley antigua.<br />

17 B. R. 2. dultra mar.<br />

18 B. R. r. y Malp. 2. argente.<br />

19 Ley antigua falta en el Toled. Malp. 2. y E. R.<br />

20 Malp. 2. Ese. 1. y s. d'ultra mar.<br />

21 B. R. I. lees, y ast otras veces.<br />

22 Ese. 6. nuestro rezno.<br />

23 S. B. 2. B. R. 2. E. R. Ese. y 6.1es.<br />

24 B. R.1. leys , y así otras veces.<br />

25 Antigua falta en el Murc. Toled. B. R. z. 2. S. 13.<br />

Malp . 2. E. R. Ese. 4. y 6.<br />

26 Malp. 2 . y Ese. 1. mancebo, y así despues.<br />

27 Malp. 2. Si algun mercader.<br />

za B. R. z. 2. Naif. 2. ..Ese. 4. y 6. merchandí34.<br />

AM,


4<br />

174<br />

DEL FVERO JVZGO<br />

LIBRO XII'<br />

De develar los tuertos, é derraygar las sectas é sus dichos.<br />

L TITOL DEL ATEMPLAMIENT O 2 DE LAS LEYES<br />

DE TODOS LOS HEREJES', É DE TODOS LOS IVYCIOS<br />

D E S FE CHO S.<br />

1. Cuerno el rey manda sos iueces que seyan<br />

mesurados en dar el iuicio 4.<br />

ue ningun omne que a en su poder ó en<br />

II. Q<br />

su guarda el pueblo, que lo non agra-<br />

ve S de despensas 6, nin de cojechas 71<br />

I. El Rey Don Reccaredo 8.<br />

Cuerno el rey manda cí sus jueces que<br />

sean mesurados en dar el juicio.<br />

Nos , que ponemos pena á la maldad de<br />

los omnes, qual devemos , conviénenos que<br />

ayarnos merced de los mezquinos 9, cuerno<br />

plega 3° á Dios. E por esto defendemos " á<br />

todos los iueces que son en nuestro regno,<br />

12, é los<br />

que an poder de íudgar<br />

z ,<br />

manda-<br />

mos por la virtud de Dios, que es poderoso<br />

sobre todas las cosas ' 4 , que en todos los<br />

pleytos, y en todas las cosas se trabajen 15,<br />

y ayan cuidado de saber la verdade , é<br />

que terminen ' 6 todos los pleytos , assí del<br />

rico , cuerno del pobre : que non caten<br />

á la persona de ninguno. Mas todavía esto<br />

les mandamos, que contra los omnes viles,<br />

que son pobres, que atiemplen 17 la pena de<br />

las leyes en alguna cosa " á los pobres. Ca<br />

si lo quisieren todo afincar r9 , cuerno manda<br />

el derecho , en ningun tiempo non farien<br />

nenguna merced.<br />

En el códice Murciano, ni en B. R. t. 2. S. B. E. R.<br />

Esc. 4. y 6. no hay epígrafe del libro. El Toled. dice:<br />

LIBRO XII. De toner las malas sectas de los herejes.<br />

Malí:). t. De los herejes, é de los judíos, é de las sectas.<br />

Malp. a. LIBRO XII. De toller las sectas é las campan.<br />

neras de los ereges.<br />

a B. R. I. DEL ATEMPTAMIENTO DE LAS<br />

LEES. S. B. DEL ATEMPRAMIENTO DE LAS<br />

LEYES. Malp. 2. DE ENDREZAR LOS 'VICIOS<br />

DE LAS LEYES.<br />

M. É DE TODOS LOS JVDÍOS DEFFECHAS.<br />

4 S. B. ludido.<br />

Malp. 2. y B. R. x. agravie, y así en la ley.<br />

6 B. R. a. y Malp. 2. despesar, y así en la ley y otras<br />

veces.<br />

7 S. B. y Malp. 2. coiechas , y así en la ley. B. R. a.<br />

coytas , y así en la ley.<br />

8 En el Toled. y Malp. 2. falta la susc•ipcion.<br />

9 Malp. B. R. e. y S. B. mesquinos.<br />

o B. R. r. S. B. Camp.. y Ese. 5. plaga.<br />

Maip. conjuramos.<br />

11 B. A. z. iudgar los mandados de Dios.<br />

t 3 S. B. y Malp. 2. les„ yortud.<br />

nin de otras labores. El Rey Don Rescindo.<br />

III. De el poder que han los obispos de mandar,<br />

et amonestar á los alcalks que juzgan<br />

tuerto.<br />

II. Que ningun omne que a en su poder,<br />

o' en su guarda el pueblo, que<br />

lo non agrave de despensas , nin de<br />

cojechas, nin de " otras cosas.<br />

Todos los omnes de nuestro regno que nos<br />

queremos defender , non establecemos nos<br />

nuestras leyes, sinon por que non ayan ninguna<br />

sospecha de recebir dando. Ca Igual "<br />

omne ama mas justicia , 6 á nos que aquel<br />

que ha piedad del pueblo? pá quien 22 ha<br />

voluntad de los gobernar 23 con derecho?<br />

E por ende establescemos nos por estas 24<br />

nuestras leyes , é mandamos que ningun<br />

conde nin ningun rico omne 25 , ni otro<br />

omne poderoso non agrave 26 nuestro pueblo<br />

de coy tas 27, nin de costas , nin de despensas<br />

, nin de labores por facer su provecho,<br />

nin tome cebada de cibdade 28, nin<br />

de la tierra. Ca esto bien sabierbos 29 nos,<br />

de 3 ° guando ordenamos algunos iueces ,<br />

algunos poderosos, luego les damos abastadamientre<br />

por " que vivan. E otrosí man-<br />

14 S. B. las cosas del mundo.<br />

15 S. B. se trebaien. B. R. I. se trabayen.<br />

16 B. R. r. determinen.<br />

17 B. R. 1. templen. S. B. y Malp. 2. atiempren.<br />

18 Malp. 2. cosa quanto mas á los pobres.<br />

19 B. R. aficar.<br />

a o Toled. ni de otras labores de las nuevas leyes. S. B.<br />

Camp. B. R. 2. Esc. a. 4. Malp. a. y 2. 11151 de otras labores.<br />

B. R. t. nin de otros labores.<br />

2 t E. R. y B. R. 2. aquel.<br />

2 2 B. R. 2. é que ha.<br />

23 Malp. 2. gobernar derecho.<br />

24 S. B. y Malp. r. por esta nueva ley. Malp. 2. E. R.<br />

B. R. 2. Esc. 1..5. y 4. por esta nuestra ley.<br />

25 Ese. 3. y B. R. 2. nin nengun merino, nin otro orne<br />

poderoso.<br />

26 B. R. 1. y Malp. 2. agravie.<br />

27 Toled. cueitas. B. R. coiechas.<br />

28 Maly. 2. de la cibdad. B. R. .r. de ciudat.<br />

29 B. R. 2. S. B. Malp. 2. E. R. Esc. 1. 4. 6. y<br />

Camp. sabemos nos que guando.<br />

3o Ese. 1. 3. Malí,. 1 . y Camp. que.<br />

31 Toled. Malp. 2. y Eír. x. en que vivan.


I. Que depues ' que las leyes fueron dadas<br />

á los fieles de Dios, conviénenos á " fa-<br />

cer ley á los non fieles.<br />

LIBRO XII.<br />

damos , que aquellos que, defienden nuestro<br />

patrimonio, ó nuestras cosas , que non ayan<br />

nengun poderío sobre los omnes de la tierra<br />

nin les fagan ningund r tuerto. Mas si<br />

gund omne de la tierra oviere algun pleyto<br />

dalguna demanda contra nuestro siervo,<br />

aquel que es defendedor de nuestro patri-<br />

/nonio , ó de nuestras cosas , pues que lo<br />

sopiere, fágalo ir antel iuez de la tierra, ó<br />

de la provincia, que sepa el pleyto, é faga<br />

emiendar 2 el tuerto á cada uno. E mientra<br />

que nos avemos cuidado de los que tienen<br />

nuestra tierra en guarda , entendemos<br />

que los merinos , é los mayordomos nuestros<br />

son mudados cada anno : é desto nasce<br />

3 grand danno á nuestros pueblos. E<br />

por esto 4 establecemos que ningund merino,<br />

nin ningund mayordomo, pues que fuere<br />

ordenado pora defender la tierra , que<br />

lo s seya por todavía, é que non seya mudado<br />

, assí cuerno es establescido que non dé<br />

ningund ruego h al iuez que lo ordena : ni<br />

él non tome nada de él. E si algun iuez esta<br />

nuestra constitucion 7 non quisiere guardar<br />

8, pierda su dignidade , é denlas peche<br />

al rey diez libras de oro. E los 9 sacerdotes<br />

aquello mandamos en poder ' Dios, pues<br />

que sopieren que los iueces non quieren guardar<br />

esta nuestra ley , si lo non ficieren á<br />

nos luego saber , sepan " que ellos habrán la<br />

pena que fué establecida en el concejo , é de<br />

mas entrénguenle" de suyo quanto perdieren<br />

los pobres , porque lo non quisieron decir.<br />

III. 13 Del poder que an los obispos de<br />

mandar, e de amonestar d los alcaldes<br />

guando iudgan algun tuerto.<br />

Los obispos que puso Dios por pastores, é<br />

4<br />

B. R. S. B. y Malp. 2.<br />

otras veces.<br />

B. R. 1. S. B. y Malp. 2.<br />

3 Malp. 2. nace.<br />

E5C. y 3. ende.<br />

5 B. R. I. y S. B. que lo<br />

Maly. 2. que lo sea todavía.<br />

6 2. ruego al alcalde ,<br />

cosa dél.<br />

7 B. R. r. costitucion,<br />

8 .Malp. 2. aguardar.<br />

9 Malp. 2. E a los.<br />

io B. R. r. 2. S. B. Malp.<br />

y Ling,. en poder de Dios.<br />

B. R. r. y Comp. saban.<br />

nengun.... algun, y así<br />

emendar.<br />

sea, y así otras veces.<br />

nin él non tome nenguna<br />

r. 2. E. R. Ese. 1. 4. 6.<br />

12 Malp. 2. entréguenlo de<br />

lo suyo quanto perdieron.<br />

TITVLO L<br />

175<br />

les dió poder de ayer piedat de los mezquinos<br />

, é de los malcaidos, coniurámoslos por<br />

Dios el padre sancto que ellos amonesten<br />

á los alcaldes , é los anuncien que non fagan<br />

tuerto, nin denlas á nirigun omne del<br />

pueblo con sus juicios torticeros : é que los<br />

castiguen, é los conseien que desfagan los<br />

inicios que iudgaren con tuerto , é que los<br />

tornen al derecho , é á la verdat ' 4 . Et si<br />

algun alcalde , ó algun defensor , ó otro de<br />

qual dignidat quier , que aya poder de iudgar,<br />

diere algun iuicio tuerto en alguna cosa,<br />

estonce el obispo daquella provincia leve<br />

llamar al alcalde de la tierra , do acaesció<br />

aquel tuerto, é que es acusado claque' tuerto,<br />

con los sacerdotes, é con los buenos omnes<br />

legos, é iudgar antel alcalde torticero,<br />

é ante los otros todos aquella demanda segunt<br />

el derecho. Et si el alcalde se defendiere<br />

por alguna razon torticera , é non quisiere<br />

desfacer el iuicio que iudgó , amonestándolo<br />

el obispo de se convertir dello , é<br />

non lo quisiere mejorar segunt el derecho,<br />

é porfiare , é fuere rebelle que su iuicio val2;<br />

estonce el obispo puede iudgar el pleyto daquel<br />

que recibió el tuerto , corno toviere por<br />

derecho : é faga ende un escripto , en que<br />

trate ", en qué iudgó el alcalde tuerto, é<br />

giré emendó el obispo , é qué fizo , é envie<br />

al rey el escripto, ó el traslado del iuicio que<br />

iudgó, el que recibiera el tuerto que<br />

emencó. E el rey depues que lo entendiere,<br />

que mande que sea firme el inicio, é estable,<br />

é que entienda á qual dambas las partes<br />

iudgó derecho. Et si el alcalde torticero defendiere<br />

al que recibiera el tuerto, que non<br />

vayan " al rey, é lo porlongare , porque lo<br />

non sepa el rey , é fuere probado el tuerto<br />

contral alcalde , peche al rey una libra doro.<br />

II. TITOL 17 DE LOS HEREGES r8, É DE LOS JVDÍOS,<br />

É DE LAS SECTAS.<br />

II. De toller los yerros de todos los hereges.<br />

III. De las leyes que fueron dadas por da<br />

rnaldade 21 de los judíos.<br />

B. R. 2. entreguen de lo so.<br />

1 3 Falta esta ley en el códice Murc. B. R. r. • S. B.<br />

Malp. .r. 4. 6. .E. y Comp.<br />

14 Malp. 2. verdad.<br />

r S Malp. 2. trade.<br />

16 Malp. 2. vay*<br />

2 7 Toled. EL TITVLO II. DE DESRAIGAR LA<br />

CREENCIA DE LAS SECTAS DE LOS HEREJES,<br />

ET DE LOS JVDIOS QVE SE F NCEN culus-<br />

T/ANOS, ET LOS APÓSTATA S QVE S'TORNAN<br />

EN ERROR. Sus capítulos son X. et VIL<br />

i8 B. R. e. HERECHES.<br />

1 9 B. R. 2. Que desque. S. B. Que pues que, y así eso<br />

la ley.<br />

zo Malp. 2. de facer, y así en la ley.<br />

21 B. R. . y S. B.<br />

11.11p. 2. IniilaHd.<br />

Yy


1 76<br />

De toner los yerros 1 de los judíos.<br />

1V.<br />

Que los judíos non fagan su pascua se.<br />

V.<br />

gund su ley.<br />

Que los judíos non se casen segund su ley.<br />

VI.<br />

Que los judíos non se circunden 2.<br />

VII.<br />

Que los judíos non coman las vidas se-<br />

VIII.<br />

gund su ley.<br />

IX.<br />

Que los judíos non deven facer tormentas<br />

X.<br />

XI.<br />

XII.<br />

los cristianos.<br />

Que los judíos non deven seer testimonias<br />

contra los cristianos.<br />

Cuerno deven seer penados los judíos 3<br />

que facen Contra ley 4.<br />

Que los judíos non circunden 5 el siervo<br />

L El Rey Don Rescindo Rey<br />

de Dios.<br />

Q<br />

ue depues " que las leyes fueron dadas<br />

d los fieles de Dios , conviénenos<br />

frcer ley d los non fieles.<br />

Fasta 12 enesaquí nos guardamos de las culpas<br />

de lós judíos, que son muchas , é ordenamos<br />

cuerno fuesen emendadas las sus<br />

maldades, que son muchas, é sin mensura.<br />

Ca la nuestra entencion fué fasta 13 enesaquí,<br />

é nuestro trabajo , por defender la cosa<br />

que non conviene 14, é defacer ' 5 las cosas<br />

que eran mal fechas : que pues que la ley<br />

entendió la mala 26 voluntad de los omnes,<br />

luego ordenó cuerno emendasen las malas<br />

costumbres , é tolliesen los malos 17 fechos.<br />

Mas todo esto non ficiemos nos por al , si<br />

non " por la eglesia 19 de Dios vivo que tiene<br />

omnes cubiertos 2 ° de muchas naciones sub 21<br />

sí, é tiénelos ayuntados su 22 una fée. Ca<br />

en 23 la ley, é en la virtude de Dios avemos<br />

nos nuestra fuerza , é somos exaltados en la<br />

tierra , é por ' 4 la virtud de Dios 'follemos<br />

Malp. 2. el yerro.<br />

2 B. R. t. y S. B. circunciden,<br />

3 Malp. 2. los judíos que tornan de cabo á su ley,<br />

y así en la ley.<br />

4 B. R. I. contra la ley , y así en la ley.<br />

5 B. R. t. y S. B. circunciden, y así en la ley.<br />

6 B. R. s. apeguen. S. B. y Malp. 2. alleguen, y así<br />

en la ley.<br />

7 Malp. 2. el Judío.<br />

8 B. R. a. costitucion , y así en la ley.<br />

9 En el Murc. se hallan estos dos epígrafes, y no lar<br />

leyes ; de las quales la primera la trae el Ese.,..<br />

I0 En el Toled, falta la suscripcion. Flavio Rescindo.<br />

11 B. R. 1. Que pues que.<br />

e 13. R. a. Ata aquí nos guardemos. B. R. Ata<br />

enesaquí.<br />

1 3 B. R. r. ata aquí. E. R. Ese. 4. y 6. fasta aquí.<br />

1 4 B. R. r. que non tornen, é desfacer,<br />

1 5 S. B. B. i¿. 2. Malp. 1. .ESC. 4. y 6. é desfacer.<br />

Malp. 2. é de deslicer,<br />

16 S. B. la maldad.<br />

1 7 S. B. los malfechos.<br />

13 Toled. y Maip. 2, sinou porque la eglesía de Dios<br />

vió que tenle/nos ornes cubiertos de muchas naciones, é<br />

DEL FVE R.0 JVZGO<br />

cristiano.<br />

XIII. De los judíos que venden los siervos cristianos,<br />

ó que los franquean.<br />

XIV. Que los siervos cristianos non se alej.<br />

guen. 6 en ninguna manera á los judíos,<br />

nin entren en su secta,<br />

XV. Que ninguna cristiano non deve mamparar<br />

á los 7 judíos, nin defender.<br />

XVI. De la constitucion e que enviaron los<br />

judíos al rey.<br />

XVII. De los cristianos que se tornan judíos.<br />

9 Del enganno de los judíos.<br />

De los omecillos que facen los judíos.<br />

El Rey Don Flavio 1° Rey de Dios.<br />

á los omnes 25 , que non pequen á las 26 veces<br />

por miedo de pena , á las veces por miedo<br />

de justicia. Ca apocamos los malos fechos<br />

todavía á las veces tempradamientre 17 poco<br />

á poco, á las veces derraygando 28 todo. E<br />

non seguirnos solamientre las buenas costumbres<br />

29 , é las razones de los omnes poderosos<br />

, é de los ricos 30, en faciendo leyes sobre<br />

las culpas de los omnes de nuestro pueblo<br />

; mas demas , tomando las reglas , é los<br />

exiemplos " de los sanctos padres que fueron<br />

por todo el mundo. Asique la nuestra obra 32<br />

fuese fecha á semejanza 33 de la dellos é<br />

que por esto entendiese el pueblo de nuestro<br />

regno , que las nuestras leyes eran honestas,<br />

é convenibles : porque defienden las<br />

culpas , é las maldades de los omnes manifiestamientre<br />

, é porque semejan á los maridados,<br />

é á las costumbres 34, que ficieron los<br />

sanctos padres. E desto nos fiamos, que avré -<br />

mos dos gualardones 35 de Dios : el uno que<br />

tenemos nuestro pueblo, é nuestro regno en<br />

paz : lo al que depues que saliremos " deste<br />

mundo avrémos buen gualardon de Dios. E<br />

depues que esta melecina fuere puesta en los<br />

cristianos de sancta 3 7 fée, assí cuerno en los<br />

tenienlos ayuntados so una fe. Ca en ella et en la virtud<br />

de Dios &c.<br />

1 9 Mitre. dice: Dios vio.<br />

20 B. R. cubiertos. S. P. Esc. 4.y E. R. encubiertos.<br />

21 5. 13. Y E. R. SO sí . B. R. r 2. y Exc. 6. su sí.<br />

22 B. R r. S. B. Esc. 4. y E. R. so una fe.<br />

25 B. R. r. Malp. r.y S. B. en ella , é en la vertude.<br />

24 S. B. Ese. 4. E. R. y Malp. 2. é por ella , é por la.<br />

25 Esc. e. malos. Ese. malos homes.<br />

26 Esc, 1. y á las veces por miedo de justicia.<br />

37 B. R. templadan:ientre.<br />

28 B. R. 5. 2- S.B. 111alp. 2.5 Ese. 4. derraygándolo.<br />

29 13. R. e. costumnes.<br />

so Malp. 2. clérigos.<br />

3o B. R. r. enxiemplos. S. B. exemplos.<br />

32 Toled. y Malp. 2. huebra. S. B. y .ese, 4. la nuestra<br />

ley é la nuestra obra.<br />

35 B. R. e. y Malp.. o. semejanza.<br />

34 B. R. r. costituciones. S. B. Malp. 2* Camf•<br />

Ese. 1. y s. constituciones.<br />

35 B. R. x. y Malp. 2. galardones, y así otras veces.<br />

36 Toled. Malp. .r. y S. B. saliéremos. 111a/p. 2. saliermos.<br />

87 B. R. r. a. Malp. e. a. Ese. 4. 6. E. R. y Can'''.<br />

de la santa fe.


LIBRO XII.<br />

nuestros miembros , é la paz fuer ordenada<br />

,'assí cuerno deve en nuestro regno, y<br />

en nuestra gente , é segundo r caridade por<br />

la virtud de Dios , cometremos 2 nuestros<br />

enemigos de la sancta 'fée , é segudarémos<br />

los 3 envidiosos de la fée , é vendremos 4<br />

nuestros adversarios 5, é perseveraremos bien<br />

contra ellos : assíque con la virtud de Dios<br />

los desmenuzaremos 6, assí cuerno el viento<br />

faz al polvo 7 ante sí , é los defarémos 8,<br />

cuerno el lodo es defecho 9 en el campo ; é<br />

ganaremos 1° dellos por la eglesia de Dios,<br />

é pora c1 la fée de los cristianos. E pues que<br />

los fieles de Dios toviérmos en paz , é los<br />

non fieles tornaremos á concordia , que crezca<br />

la nuestra loor, y el nuestro precio , é<br />

con la virtud de Dios ' 2, que crecentemos 13<br />

nuestro regno.<br />

II. De toller los yerros de todos los<br />

errados 14:<br />

La virtud ' s de Dios , y el su consejo, é la<br />

su piadad ", que se nos demostró 17 en nuestro<br />

tiempo , assí cuerno nos entendemos "<br />

por los tiempos que son pasados , tollió,<br />

é derraygó 19 la maldade 20 de los malos,<br />

é de los errados de nuestro regno fasta<br />

enesaquí : mas por tal que en los nuestros<br />

dias non avenga el tiempo de '1 qual dixo el<br />

apóstol san 22 Paulo : "Tiempo será que los<br />

,,omnes non quieran 2 3 buena doctrina ; mas<br />

',querrán vivir segun sus voluntades, é buscarán<br />

maestros que les fagan rascar las<br />

',orejas 24 , é non querrán oir la verdad , ni<br />

,,e1 derecho , é oirán 1 S las tablas , é las va-<br />

” nidades." Por ende nos conviene que las<br />

cosas que son de la fée verdadera , que las<br />

defendamos por nuestra ley de las tiniebras '6<br />

de los que las quieren contradecir. E si por<br />

ventura algund yerro se levanta contra ela,<br />

Malp. 2. segund caridad. S. B. segundo caritat.<br />

2 B. R. 2. converterémos.<br />

3 Toled. enemigos de la santa fe. Malp. 2. enemigos<br />

de la fe.<br />

4 13.<br />

r. S. B. y Malp. 2. venceremos.<br />

s B. R. r. aversarios.<br />

6 Caynp. menuzarémos.<br />

7 Malp. 2. puelvo.... desfazremos.<br />

Toled. desfacerémos.<br />

9 Malp. 1 . 2. Toled. S. B. y 13. R. I. desfecho.<br />

/o Ese. s é ganaremos vitorea ,dollos.<br />

S. B. por.<br />

32 Malp. r. 2• de Dios acrecentaremos,<br />

13 S. 13. 13. R. 2. Esc. r. s. y 6. acrescentemos. E. R,<br />

acrecentarémos. Esc. 4.. acrescerémos.<br />

14 Toled. Ese. u 4. 6. E. R. S. B. B. R. 2. Malp. a. 24<br />

y Camp. he•eges.<br />

15 Malp. 2. vertud , y así otras veces,<br />

11 B. R. r. S. B. y Malp. 2. piedad.<br />

17 Ese. s. mostró.<br />

18 Toled. y Malp. 2. entendiemoY.<br />

i 9 B. R. 2 . dímigó.<br />

20 Toled. inaldat.<br />

21 Efe. 3. de/.<br />

2 2 B. R. r. S 13. y Etc. s. Santiago.<br />

2 3 S. B. E. R. Ese. 4 . y 6. querrán vevir per buena<br />

doctrina ; mas querrán.<br />

TITVLO II. 577<br />

que sea desfecho por nuestra ley. E por ende<br />

de defendemos, , que ningund omne de ni<br />

n'a " gente , si quier 18 de nuestro regn<br />

estranno<br />

iolg, 11ó-<br />

29, ni de otra tierra , non ose disputar<br />

3u paladinamientre , nin á furto , que<br />

lo faga por mala enzencion contra la sancta<br />

fée de los cristianos, la fée que es una sola<br />

verdadera : nin seya osado de la contrallar 31,<br />

nin nengund omne non ose despreciar los<br />

evangelios, nin los sacramentos 32 de sancta<br />

eglesia 3 3: nin nengund omne non desprecie<br />

los establecimientos 34 del apóstol: 35 ningun<br />

omne non seya osado de quebrantar los<br />

mandamientos que ficieron los sanctos padres<br />

antiguamientre : ningun oírme non sea<br />

osado de despreciar los establecimientos de<br />

la fée , que facen aquellos que agora son:<br />

nengun omne non ose murmurar contra ningun<br />

santo , nin contra los sacramentos de<br />

la sancta fée : nin 36 cuídelo en su corazon,<br />

ni lo diga por la boca ; ni lo contradiga;<br />

nin lo contienda ; nin lo dispute contra ninguno.<br />

E qualquequier persona que venga<br />

contra esto , nin contra nenguno destos defendimientos<br />

37 , pues que fuere sabido 38 , si<br />

quier seya 39 poderoso , si quier de menor<br />

guisa , pierda la dignidad , é la ondra que<br />

°viere por siempre, é toda su buena, é todo<br />

lo que oviere. E si fuere omne lego, pierda<br />

su ondra toda , é seya despojado 4° de todas<br />

sus cosas , é seya echado de la tierra por<br />

siempre , si se non quisiere repentir, é vevir<br />

segund el mandamiento de Dios.<br />

III. 41 El Rey 42 Don Rescindo.<br />

De las leyes que fueran 43 dadas por<br />

la maldad? de los judíos.<br />

Defendudas 44, é tollidas todas las maldades<br />

24 B. R. 1. S. B. y Malp. I. 2. oreias.<br />

25 Malp. 2. oir, B. R. r. oir las liudas. S. .B. é querrán<br />

oir las fablas é las vanidades.<br />

z6 S. B. tiniebras.<br />

27 Malp. 2. de nuestra yente.<br />

28 S.B. si quisiese.<br />

29 B. R. r. estranio.<br />

so B. R. y Malí,. 2. desputar , y así otras veces.<br />

3 1 13. R. r. contrariar.<br />

3 2 S. B.y E. sagramientos,y así otras veces. Malp. 1.<br />

sagramentos.<br />

33 B. R . r. Esc. I. y S. B. iglesia.<br />

34 B. R. r. establescimientos , y así otras ve‹er,<br />

3 5 Ese. r. nin.<br />

36 Maip. 2. ni lo cuede.<br />

37 B. R. a. y Malp. 2. defendeinientos.<br />

3 8 Tolcd. Malp. 2. Ese. I. y S. sabudo.<br />

39 71W. B. R. .t. 2. Malp. 1.2. Ese. 4. 6. y E. 1?. si<br />

quier sea poderoso, siquier dórden, pierda la dignidat &c.<br />

S. B. si quier sea poderoso , si quier ordenado , pierda<br />

la dignidat &c.<br />

40 B. R. 1. y Malp. 1.2. despoiado. S. B. despocleraclo.<br />

41 En el Ese. falta esta íg,.<br />

42 En el Toled. e. y Ese. .I. falta 'la, sus.<br />

ctipcion. S. B. El Rey D. Redondo.<br />

43 B. R. u S. B. Malp, t. a. y Toled. fueron.<br />

44 Maip, 2 . Defendidas, J . Defendidas y tildas.


178<br />

de los ereges descomulgados agora entendemos<br />

que avemos dordenar , specialmientre<br />

de las maldades que facen algunos en nuestros<br />

días. Ca pues que por la virtud de Dios,<br />

é por sus palabras son deraygados 2 todos<br />

los ereges , por la maldade 3 de los judíos 4<br />

solamientre entendemos que el nuestro reg-<br />

no es ensuciado : onde la 5 queremos vengar,<br />

é penar por la merced de Dios, é man-<br />

tener nuestra fée 6 en paz , la qual semeia<br />

á los gentiles follia 7, é á los judíos escándalo.<br />

Mas nos que creemos en la fée por<br />

la virtud de Cristo , que es sapiencia del padre<br />

, por la su merced queremos poner término<br />

á los yerros antiguos 9, é destaiar á<br />

los que han de venir. E por ende establescemos<br />

, é mandamos en esta ley, validera "<br />

por siempre , que las nuestras leyes que nos<br />

ficiemos , é las que ficieron los otros reyes<br />

nuestros antecesores, é que demostraron contral<br />

enganno , é contra las personas de los<br />

judíos , que valan todavía, é 11 sin todo corrompimiento<br />

12 seyan guardadas. E si algun<br />

judío fuere probado que las quebranta, deve<br />

auer la pena , y el danno , é la justicia 13<br />

que yace specialmientre en las leyes de<br />

fondo '4.<br />

IV. El Rey Don 15 Receesuindo.<br />

De toller los yerros de los judíos.<br />

Nengun judío non " blasme , ni en ninguna<br />

manera dexe la santa fée de los cristianos<br />

, la qual recibieron los santos 17 por el<br />

lavamiento 13 del batismo nin nenguno<br />

non la contralle 2°, nin de fecho, ni de dicho.<br />

Ninguno non sea osado de venir contra<br />

ella nin en ascuso ", nin en manifiesto.<br />

Ninguno non se entremeta 22 de foyr 23, ni de<br />

se asconder por la non recebir. Ningun ju-<br />

a ,B. R. r. descomungados , y así otras veces.<br />

B. R. dereygados. Camp. desaraygados. Ese. r. desraygados.<br />

3 Toled. maldat.<br />

4 Esc. r. dellos.<br />

5 Malp. s. 2. lo.<br />

6 Toled. nuestra ley,<br />

7 B. R. 1. folía.<br />

8 E. R. Esc. r. 4.6. B. R. 2. y Cainp. ella por.<br />

9 B. R. 1. S. B. y Malp. 1. 2. antigos , y así otras<br />

Veces.<br />

Toled. y Malp. 2. que vala. 13. R. z. Malp. z. y<br />

S. B. valedera.<br />

1 t Camp. é que.<br />

1 2 B. R. corrompemiento. S. B. corrumpimiento.<br />

1 3 Toled. Camp. Esc. 1.4. 6. E. R. Malp. 2. y<br />

.B. R. 2. vindicta. B. R. 1. vendeyta , y así otras veces'.<br />

1 4 Toled. Malp. 2. y Ese. t. fondon. B. R.<br />

Camp. 2. sudo.<br />

fondos.<br />

5 En el roled. falta la suscripcion. B. R. r. El Rey<br />

D. Rescindo.<br />

16 Toled. non blasme nin fiable mal en ninguna manera<br />

de la santa fc &c. •-<br />

1 7 Camp. santos padres.<br />

18 Toled. y Malp. 11. avenimiento del baptísmo.<br />

elevamien to<br />

B. R. z.<br />

del baptismo.<br />

1 9 S. .13. babtismo. Esc. santo babtismo.<br />

DEL FVE RO TVZGO<br />

dio non cuide 14, nin aya 'fuerza " de tornar<br />

de cabo á la su erranza 26, nin á la su<br />

descomulgada ley. Ninguno non 27 tenga en<br />

su corazon , nin lo diga 28 'de la boca, ni lo<br />

amuestre 29 del fecho la engannosa ley de<br />

los judíos, que es contrallosa " á la de los<br />

cristianos. Ninguno non asme , nin cuide<br />

quebrantar, nin murmurar contra los establecimientos<br />

de los cristianos , que son fechos<br />

públicamientre. Ninguno non encubra<br />

aquel que es sabidor de las cosas que son<br />

defendudas, ó que las face. Ninguno non<br />

detarde 32 de descubrir 32 á aquel que los<br />

encubre, é que diga el logar o se lo 33 encubre.<br />

Ca todos aquellos que traspasen aquello<br />

que nos estableciemos de suso , abrán 34<br />

la pena que es establecida en la ley.<br />

V. El Rey Don 35 Recindo.<br />

Que los judíos non fugan su pascua<br />

segund su ley.<br />

Ningun 36 judío non faga su pascua 37 en la<br />

quarta décima luna de ningun mes, nin faga<br />

fiesta en aquellos dias qne an costumbrados 38:<br />

nin guarden ningun 39 dellos las fiestas mayores,<br />

menores segund su yerro antiguo.<br />

ingund dellos non guarde las ferias,<br />

nin los sábados 4°, nin las otras fiestas daqui<br />

adelantre : nin seya osado de las ordenar 41,<br />

nin de las tener daquí adelantre. Ca si alguno<br />

dellos fuere fallado en esto , reciba 42<br />

la pena , é la vindicta que es establecida<br />

especialmientre.<br />

VI. Que los judíos non se casen segund<br />

su ley.<br />

Níngun 43 judío non seya osado de se ca-<br />

20 B. R. contrarie.<br />

2 r Toled. y Malp. 2. escuso. B. R. 2. asconso.<br />

22 B. R. s. entrometa de fuyr.<br />

2 3 Malp. 2. fuir.<br />

24 Malí). 2. cuede , y así otras orces.<br />

25 B. R. e. fiucia.<br />

26 Toled.'erranza mala. B. R. r. y Malp. 2. errancia.<br />

Esc. r. creencia.<br />

27 Malp. 2. no la tenga.... ni la diga.... ni la amuestro.<br />

z8 Esc. I. y 5. por la.<br />

29 S. B. demuestre de fecho.<br />

3o Toled. B. R. r. y Malp. 2. contrariosa.<br />

3 1 Toled. Malp. 2. y Exc. I. tarde.<br />

32 B. R. 1. y Malp. 2. descobrir.... que las.<br />

33 B. R. r. u se encubren. S. B. y Esc. 3. o se encubre.<br />

34 B. R. I. averán y así otras weces.<br />

35 En el Toled. y .11,Ialp. 2. falta la suscripcion.<br />

36 Toled. Mala. 2. y Esc. 1. Ningun judío que es fecho<br />

christiano non faca &c.<br />

37 S. B. pasca.<br />

38 B. R. .r. costumnados. •<br />

39 Malp. 2. nengunos.<br />

40 S. sábatos.<br />

41 Esc. ondrar.<br />

42 Esc. y Camp. rescibirá.<br />

43 Toled. Malp. 2. y ,Esc. x. Ningun judío cm 03 fecho<br />

christiano &c. •


sar cclbi<br />

adulterit<br />

db. Ninlor<br />

Ja COStlit<br />

ciere 4 5 se<br />

puso sola lu<br />

VIL id<br />

LIBRO XII.<br />

n su parenta 2, nin faga con ella<br />

nin casamiento 3 fasta sexto grauno<br />

non faga bodas , si non segund<br />

bre de los cristianos. Ca si lo fiseya<br />

penado 1 é reciba danno que<br />

re sí •en su escripto.<br />

El Rey Don Reciendo s.<br />

Que aá los judíos non se circunciden.<br />

Ningutiade judío 6 non faga circuncision d<br />

su carne ,!, nin sofra 7 que otre s gela faga,<br />

nin ningtn; q ornne libre; nin siervo, nin franqueado<br />

qlue sea de la tierra , ó estranno,<br />

non faga ,sí, nin á otro tal denuesto 9 de<br />

su carne. aquel que lo ficiere , ó que lo<br />

sofriere gelo fagan , habrá la pena que<br />

es continuo., a " en la ley.<br />

VIII. Eal Rey Don Rescindo II.<br />

Que los judibs non coman las vidas 22 segund<br />

su- Ye<br />

Li apóstol san •Jyaulo dice, que á. ' 3 los ornnes<br />

, que son limpios 74 de fée , todas las<br />

cosas les sonde<br />

lilos<br />

tni) as: é aquellos que son ensucildos<br />

Que non son fieles, nin-<br />

' 5<br />

guna cosa non es linVia.-Por ende es dere<br />

cho , que la sucidumbl.g. 16, que es mas sucia<br />

que todas las otras 5ucidumbres 27 é<br />

demas yerro 9 deve seer destecha r85 y echada<br />

de entre los cristianos. f? r ende esta-<br />

blecemos , que ningun judío 11w departa<br />

i, su<br />

unos ' 9 comeres de los otros , sZ111,9f,<br />

costumbre segunc1. 2° es uso que solien ayer 22.<br />

Ninguno non dexe de comer, cuerno 22 non<br />

deve , las cosas que segund su natura aparecen<br />

buenas. Nenguno non tome un comer,<br />

é dexe otro , si non cuerno manda la<br />

costumbre de los cristianos. E si á alguno<br />

Exc. de se casar segund su ley.<br />

2 B. R. 1. S. B. Maip. I, 2. Exc. r. j. y Camp, —<br />

tienta.<br />

3 S. B. B.R. 2. Malp. 1. Esc. y. 4. 6." , E. R. encestó.<br />

4 B. R. 2. feciere, recibirá danno , et será penalo.<br />

Esc.6. y E. R. feciere, será penado, et reciba el clamo.<br />

Camp. será penado, et reciberá. Las palabras : que piso<br />

sobre sí en su escripto faltan en el Mie. y Malp. r.<br />

5 En el Malp. 2. falta la suscription. S. B. El Ry<br />

Don Rescindo.<br />

6 Toled. y Malp. c. Ningun judío que es fecho chr;tiano<br />

&c.<br />

y B. R. 1. S. B. y Malp. 2. sufra.<br />

8 Toled. S. B. y Malp. e. otri.<br />

9 Maip. 2. denosto.<br />

ro Toled. B. R. e. Esc, x.y 3 contenida. Malp. e. cor<br />

tenuda.<br />

En el Toled. y Malp. 2. falta la suscripcion.<br />

r<br />

1 z Esc. L. y g. viandas.<br />

13 Etc. 3. q aquellos.<br />

i4 Malp. 2. Esc. r. y<br />

g. limpios , toda cosa les e:<br />

!impía.<br />

15 B. R. .r. enyugados.<br />

I.<br />

16 Talad." Malp. a.suciadumbre,yasí despnes..3.<br />

TITVLO II. /79<br />

le fuere probado que pasa el mandado desta<br />

ley, avrá la pena que es establecida en la ley.<br />

IX. Recesvindo 23 Rey.<br />

Que los judíos non deven facer tormentar<br />

los cristianos.<br />

E stablescemos especialrnientre en este decreto<br />

24 que ningund judío en ningund 25 pleyto<br />

non pueda seer testimonio contra cristiano;<br />

maguer que seya siervo el cristiano 26 : nin<br />

en ningun pleyto non pueda facer tormentar<br />

el cristiano , nin acusar. Ca dcsguisada cosa<br />

semeia , que la fée daquellos que non son<br />

fieles , inda mas que la fé de los fieles , é<br />

los miembros de Cristo someter á aquellos<br />

que son sus adversarios. Mas si los judíos<br />

ovieren entre sí algun pleyto , pueden seer<br />

testimonios el uno contra el otro, é contra<br />

sus siervos , segun la ley, é delantre jueces<br />

cristianos pueden demandar, ó acusar.<br />

X. El Rey Don Recesvindo '7.<br />

Que los judíos non deven seer testimonios<br />

contra los cristianos.<br />

Si el que miente delante los °mes- es difamado<br />

28, é ha de seer penado¿ guamo lo<br />

deve mas seer aquel que es prob,ado que face<br />

enganno contra la fé de Dios? E tales non<br />

deven seer recibidos en testimonios contra<br />

los cristianos. E por ende defendemos , que<br />

los judíos, quien seyan babtizados, quier non,<br />

non puedan seer testimonios contra los cris-<br />

-íiTaids.4t~y&nacieren 29 destos atales,<br />

si fueren de buenas costumbres, é de buena<br />

fé, pueden decir el 33 testimonio con<br />

verdad entre los cristianos, en tal manera<br />

que el sacerdot , ó el rey, ó el iuez ayan<br />

.probadas 3 ' las costumbres é la fé dellos.<br />

suciclumne , y así despues. S. B. suciumbre. Esc, r. suciedumbre.<br />

17 Toled. suciedades. S.E. suciedumbres.<br />

18 B. r. 1 B. y Malp. e. destecha.<br />

19 1. B. y Malp. a. los tinos.<br />

20 S.E. y Esc.3-. segundo el uso. Malp. a.. y Ese. r,<br />

é segund su uso.<br />

2i Ese-. I. usar.<br />

22 Carro. como deve las cosas que segondo sua natura<br />

son appaíelladas bien.<br />

23 En el Murc. Etc. 4. 6. E. R. B. R. I. 2. l'oled.<br />

S. B. y Malp. e. falta la JuScripcion.<br />

2 4 R. R. e. a. Ese. :5'. 6. y Camp. degredo.<br />

z s Toltd. y Malp. e. esa ningund tiempo, ni en ningun<br />

pleyto &c.<br />

26 Toled. Malp. 2. y Esc. asistiano , 6 de menor<br />

guisa.<br />

27 En el Toled. y Mislpl-r• e• falta la JUSCrÍf clon.<br />

28 B.R. e. defamado.<br />

29 B. R. r. nasciren. S. B. nascieren.<br />

y Camp. decir<br />

3 0 B. R. e. y Malp. 2. en. Ese. e.<br />

test iraca; i o.<br />

3 1 B. R. r. y S. B. prosudo. Malp. 2. pm a das,<br />

3 z testemunas.


x /50<br />

XI. El Rey Don Recesvindo<br />

Cuerno deven seer penados los judíos que<br />

facen 2 contra la ley.<br />

Esta -ley es fecha de la sentencia de las<br />

otras leyes muy fuertes pora penar la perfidia<br />

3 de los judíos. Por ende establecemos,<br />

que todo judío que quebrantar los establecimientos<br />

4, é los defendirnientos que son<br />

dichos en las leyes de suco , ó lo asmare<br />

de lo facer, manteniente , segund cuerno<br />

ellos han prometido , ellos le deven matar<br />

con sus manos , apedrear 6, ol quemar 7<br />

en fuego. E si el qui es probado de tal<br />

pecado , el príncipe si quier e ayer dél piadad<br />

' 9, ó quisiere guardar su vida, délo por<br />

siervo á quien quisiere: é toda su buena seya<br />

dada á los otros judíos, é seya fecho en tal<br />

manera, que la buena nunqua" torne en su<br />

poder, ni él nunqua sala 1' de servidumbre.<br />

XII. El Rey Don Sisebundor 13.<br />

Que los judíos non circunciden el siervo<br />

cristiano.<br />

Mandamos que ningun judío non compre<br />

siervo cristiano , nin lo reciba donado 14 ; é<br />

si lo comprar, ó lo recibíer donado , é lo<br />

circuncidar, pierda el precio que dió por<br />

él: y el siervo cristiano seya fecho libre, y<br />

el judío que circuncidar siervo cristiano, pierda<br />

todo quanto que ha , é seya todo del<br />

rey ; y el siervo , la sierva que non quisieren<br />

ser judíos , deven ser libres.<br />

XIII. Sisebuudo<br />

De los judíos que venden las siervos<br />

cristianos , que los franquean.<br />

A los muy ~tos, é á los muy bienaven-<br />

a En el Toled. y Malp. a. falta la sitscripelen.<br />

a Toled. que tornan de cabo d su. ley. Malp. 2. que se<br />

tornan de cabo á su ley. Esc. o. que se tornan de cabo<br />

á su ley.<br />

3 Malp. a. y S. B. porfidia.<br />

4 Malp. a. establecemientos é los defendeinientos.<br />

B. R. r. establescemientos é los defendernientos.<br />

5 Malp. 2. asmare luego de lo.<br />

6 S. B. pedrear.<br />

7 B. R. 1. quemar. E se el que &c.<br />

8 B. R. r. en tal.<br />

9 Ese. I. 3. 4. 6. Malp. z. E. R. B. R. 2, y Camp.<br />

quisier.<br />

so B. R. 1. y S. B. piedat. Malp. 2 . piedad.<br />

11 B. R. r. nunca , y así despues.<br />

i 2 B. R. r. S. B. y Malp. 2. salga.<br />

1 3 S. B. Sisebuntor. sebundo rey glorioso.<br />

14 Malp. 2. dado. Ese. f..1¿n dado. Malp. 1 . por dado.<br />

o 5 En el Toled. S. B. B. R. r. Malp. 2. y Muro. falta<br />

la suseripeion.<br />

16 En el Murc. se lee Agapito.<br />

17 M. Recibo.<br />

18 S.E. B. R. r. Ese. 4. 6. y Camp. Barvi. T51,4.<br />

Ere. r. y Maly. 2. Bravia. B. R. 2. Barbai.<br />

DEL FVERO JVZGO<br />

", obis-<br />

turados don Agapio ' 6 , é' don Ce.cilir:T.<br />

, é á los iueces daquel q logar, e'<br />

.:.<br />

g, ,<br />

otrosí á<br />

pos<br />

los otros sacerdotes de aquella<br />

de<br />

tierr.:fué dada Brabi<br />

", é Desturgi 14, y de Iliturgt, e ,' urgí .°9<br />

é de Macla ", é de Tugia 22 , é Tatugi<br />

l,<br />

e<br />

é de Egabro 23 , é de Epegro'24, q son en<br />

estas tierras , salud. La ley que<br />

del nuestro antecesor el ltey Doril,- 1 Recare-<br />

do grant tiempo ha , que los sie[vos cris..<br />

tianos non fuesen en poder d de 1<br />

asaz podie abastar , si los judíos oud , non jein-3<br />

6<br />

gannasen depues los corazones de(/' los príncipes<br />

, pidiéndolos 25 algun bienfa cer c<br />

derecho. E por que con la ayudallt<br />

ciemos 26 ley contra elos, et con rdaepra stanilooss<br />

ont12;<br />

á los sus engannos de muchas maniento táneerlas ti, eprn_ por o<br />

aquello que ellos quebrantaron ápo<br />

que es pasado , el establec que<br />

rizo aquel príncipe nuestro an tecesor ; por<br />

ende establecemos en esta nue- 3tra ley, que<br />

si algunos siervos cristianos eran en poder<br />

de los judíos, en aquel tiemp o nqouleil_tamaleny_<br />

fué dada, ó seyan fechos libres,' ó<br />

damos, que ayan el privilel;io que han los<br />

cibdadanos 28 de Roma, é cine seyan libres<br />

cuerno ellos son segund nuestra ley. E si<br />

por ventura algunos daquellos siervos , que<br />

deven seer franqueados por aquella cotistitUcion<br />

del rey", fueron vendidos , ó metidos<br />

en poder dotre por algun escripto , ó por<br />

alguna manera ; tal obligacion 29 , ó tal vendicion<br />

3' sea defech? 3 ', y el siervo seya libre,<br />

y el vendedor c'eve ayer su precio, segund<br />

cuerno mandz la ley : é vivan por su trabajo<br />

32 en .-1anquedumbre 33 con los otros<br />

pueblos , " segund cuerno ()vieren peguiar,<br />

seyalr ,tnudos de dar alguna cosa á su sensor.<br />

E si algunos siervos 34 ganaron depues<br />

daquel tiempo que fó 35 esta ley fecha daquel<br />

príncipe , mandámosles que los vendan,<br />

ó que los franqueen fasta kalendas julias 36.<br />

E los siervos cristianos que fueren circuncidados<br />

37 de los judíos, ó que guardan sus<br />

19 B. R. r. Desturge , é de Ilíturge, de Mana.<br />

29 En el Ese. 4. 6. E. R. y B R. 2. falta é<br />

T ci.<br />

Esc. 6. Mana. Camp. Magna, é de Curta.<br />

2 B. R. .r. S. B. Toled. Malp. 2. Ese. I. 5. 4.y 6.<br />

T ga. B. R. 2. Tugi. E. R. Turga.<br />

Toled. y Malp. a. Agábaro. B. R. 1. 2. Esc. 2.<br />

4. 6. E. R. Camp. y S. B. Agabro.<br />

4 B. R. .r. E. R. S. B. Ese. 4. 6.y Canip. Apegro.<br />

alp. 2. Pegro.<br />

5 S. B. pudiéndoles.<br />

6 Malp. 2. y Ese. r. faltamos.<br />

7 Ese. e. contrastemos.<br />

8 B. R. r. ciudadános.<br />

9 B. R. rt. obligacion non vala, ó tal. Ese. j. tal obli-<br />

Ion , 6 tal donacion , 6 tal vendicion.<br />

o B. R. 1. donacion.<br />

B. R. 1. S. B. y Malí,. 2. desfecha.<br />

3; BB.RR ri f5:an<br />

B. eyd na elP.<br />

24 S. B.<br />

35<br />

To led. S.B. y Malp. 2.<br />

2 6 Malp. 2. julii.<br />

37 S. B. circundados.<br />

algunos ganaron siervos.<br />

fuc.<br />

. 2. trabaio.


LIBRO XII.<br />

Costumbres 1 5 seyan perlados cuerno manda<br />

la ley. Mas aquellos que deven seer fechos<br />

libres por nuestra ley, é fueren tornados en<br />

servidumbre 2 de los judíos , ó los detovieren<br />

en servidumbre fasta enesaquí , faganles<br />

emienda por ende, assí cuento á omnes libres<br />

segund la ley. E los judíos que se tornaren<br />

á la santa fee de 3 los cristianos hayan<br />

su partida 4 en las 5 herencias de los padres.<br />

E las vendiciones 6 de los siervos que eran<br />

ya fechas, los padres, nin los fiios non deven<br />

a partir aquellos siervos ; mas enteramientre<br />

deven seer daquel 7 que los compra.<br />

E los judíos que alguna cosa ganaron<br />

de nuestros antecesores por enganno , seya<br />

desfecha aquella ganancia, ó torne s en poder<br />

del rey. E los siervos de los judíos, que<br />

se ficieren babtizar, , o que quier 9 que sean<br />

falados", entréguenlos á sus sennores , é los<br />

sennores los franqueen man á mano : y el<br />

peguiar que ellos avien, dévengelo dar luego<br />

en aquella franquedumbre 12. E si non avien<br />

peguiar, el qui lo franquea déxelo segund<br />

su poder, é seya assí cuerno los otros franqueados<br />

13, é fágale 14 servicio por aquel peguiar.<br />

XIV. El Rey Don Segebudo,<br />

Que los siervos cristianos non se<br />

guen 16 en ninguna manera d los<br />

judíos , ni entren en 17 su secta.<br />

Estonce ganamos nos salud á todos los pueblos<br />

de nuestro regno , é á nos , é á nuestra<br />

gente 18 guando guardamos ' 9 los fieles<br />

de Dios de las manos daquellos que non<br />

son fieles. Ca en esto es micho " entialta-<br />

13.R. 1. costurones.<br />

2 13. R. r. servedunme.<br />

3 B. R. r. Esr. 4 . y S. 13. de Dios é de los christianos,<br />

4 B. R. I. su partiya..11 .1.11r. e. sus pai ti das.<br />

5 B. R. 2.. S. B. y 111. en los siervos de los padres.<br />

6 B. R. 1. vendeciones.<br />

7 E fr. r. daquellos que los compran.<br />

8 Malp. 2. y Ese. r. é sea en poder.<br />

9 B. R. 1. u quier que.<br />

so Toled. Maly. o. y Ese. r. sean fallados, piérdanlos<br />

sus sennores , é sean libres , é los sennores &c.<br />

Ir 13. R. r. axildos. S. 13. fallados.<br />

12 B. R. u. franqueadumne.<br />

13 Exc. 1. franqueados, et dé las usuras por. Toled. franqueados,<br />

dé las usuras por &c. Maly. 2. franqueados, dé<br />

las usuras por &c.<br />

14 S. B. flrlanles.<br />

15 b'n el i'oled. Maly. e. 13. R. o. y E. R. falta la<br />

SUStripcion. S. B. y Esc. 6. El Rey Segdo. B. R. i. El<br />

Rey Segrado. Ese. Sisebundo rey. Camp. Rcsdo.<br />

16 B. R. 1. S. B. Malp. 2, y Esc. 4. alleguen.<br />

1 7 E. R. y Esc. 4. en sus casas.<br />

18 Maly. 2. yente. B. R. r. giente.<br />

1 9 Ese. r. ganamos.<br />

20 Toles!. y Maly. e. es muy ex:iltacla.<br />

21 13. R. r. Maly. f. E. R. S. B. Esc, 4. y 6. exltacla.<br />

Por ende la mal-<br />

2 a Toled. B. R. u. Ese. S. y Camp.<br />

dad. mair. 2. Onde la maldad . Ese. 6. Por ende los<br />

malditos de los judíos atoller se deven.<br />

TITVLO<br />

da 2' la fé de los cristianos , quando el enganno<br />

de los judíos non a ningun poder so-,<br />

bre los cristianos. Doncas 22 la maldade de<br />

los judíos atoller se deve de entre los cristianos<br />

, que el pueblo de Dios 24 pueda andar<br />

en amor 25 de Cristo. E por esto establecemos<br />

en esta ley, que vela por siempre<br />

daquí adelantre , con todos los varones de<br />

nuestra corte, que ningund judío desdel primer<br />

anuo que nos regnamos adelantre ningua<br />

cristiano " libre , nin siervo , nin mancebo<br />

non aya en so poder, nin en su servicio,<br />

nin aya ningun cristiano por mercendero<br />

27 , nin 28 gelo consentamos 29, que los<br />

alleguen á sí en ninguna manera. Mas bien<br />

les sofrimos, que el judio venda so siervo<br />

al cristiano con todo su peguiar en nuestro<br />

regno. E mandamos, que ninguno non aya<br />

poder de vender so siervo en otro regno,<br />

sinon alí 3 ° o ellos suelen estar 31 . E si por<br />

ventura el siervo que es vendido 37 non ha<br />

nada en su peguiar , mandarnos que aquel<br />

que lo vende 5 quel dé tanto quanto dixiere<br />

el comprador quel puede abastar pora vestir,<br />

é pora gobernar. Y esto mandamos por<br />

tal que non semeie , que lo vende por lo<br />

echar fuera de la tierra. E si algun judío<br />

quisier franquear so siervo que se tornó 33<br />

cristiano, dévelo facer 34 segund 35 los cibdadanos<br />

de Roma, en tal manera, que non<br />

seya tenido de facer servicio á ningund judío<br />

; mas viva o quisier inerme 36 de su companna<br />

dellos. E si alguno de los judíos vendiere,<br />

ó franqueare su siervo por enganno,<br />

que por atal vendicion 37, ó por atal fran<br />

quamiento 38 aya 39 algun danno 4°, aya su<br />

siervo aquel á quien vendie adelantre. E si<br />

algun omne libre descubrier aqueste enganno<br />

aya la buena del judío ; y el cristiano<br />

23 Toled. y Maly. 2. toller. B. R. I. atoyer.<br />

24 E. R. y Esc. 4 . por siempre pueda andar.<br />

25 Toled. y Maly. 2. enamorado.<br />

26 Malí). e. christiano nin siervo.<br />

27 M. y Camy. mancebo.<br />

28 B. R. u. nen ie sofrirémos que lo axegue. S. B. y<br />

Ere. 4. nin le sofrimos que allegue. E. R. B. R. 2.<br />

Ere. y 6. nil soframos.<br />

29 2. consintamos.<br />

so B. R. r. Ese. 4. S. B. y Maly. 2. allí.<br />

3 1 Toles!. Maly. y Ese. r. estar do an casas ó heredades-<br />

Et si por aventura &c.<br />

3 2 Esc. y. vendido en nuestro regno.<br />

33 13. R. 1. y .Malp. 2. se torne.<br />

34 Ma/y. o. facer libre.<br />

3 5 B. R..2. la costumbre de los cibdadanos. Ese. s. costumbre<br />

de los cibdadanos.<br />

36 S. B. lunne.<br />

37 13. R. u. vendecion.<br />

3 8 B. R. I. S. B. Maly. 2. Ese. x. s. y Camp. franqueamiento.<br />

39 Ere. X. ayan en algun tiempo su siervo daquel a quien<br />

vendía el siervo adelantre. Maly. 2. aya en algun tiempo<br />

su siervo aquel quien vendía el siervo adelantre.<br />

40 B. R. danno aquel que vendie adelantre. S. 1). can-<br />

aquel á quien lo vendió, adelantre. Ma!p. 1. aya algun<br />

no denso aquel á quien lo vendió , é delantre sí ó delantre alg<br />

omne libre descubriere este enganno, si aquel á quien<br />

el manifestóeste enganno lo descubriere , aya la bru-<br />

na &c.


que ficier este enganno ,<br />

si non °viere al-<br />

,<br />

uien<br />

guna buena, seya seya , dado dad por s<br />

iervo a q<br />

el rey. si ()viere grant , algo,<br />

pierda la meitad de lo que ovi ere , e seya<br />

defarnado 2 por siempre; y el siervo que lo<br />

descubre 3 seya fecho libre , ó 4 seya franqueado<br />

daquel cuyo siervo fó 5 : é que 6 la<br />

franqueza que le es 7 dada, que vala por<br />

todavía , y el rey dé un siervo por él al sennor<br />

del franqueado: é demas deve ganar una<br />

libra doro daquellos que ficieron el enganno.<br />

E si algun judío circuncidar cristiano,<br />

ó metiere alguna cristiana en su ley, deve<br />

seer descabezado. E aquel que lo descubre<br />

deve ayer su gualardon , y el rey deve ayer<br />

su buena del judío. E los siervos que nascen<br />

del ayuntamiento 9 de los cristianos, é<br />

de los judíos, mandamos que seyan cristianos<br />

; é si se non quisi2ren tornar cristianos,<br />

deven seer azotados paladinamientre ", é<br />

sennalados" laydamientre , é dados por siervos<br />

por siempre á algun cristiano , á quien<br />

mandare el rey. E si tales ayuntamientos<br />

fueren fallados en nuestro regno, esto mandamos<br />

guardar, que si el judío se quisier tornar<br />

cristiano , que se torne ; é si non quisiere<br />

, seya el yuntamiento partido , é seya<br />

echado fuera de la tierra por siempre. E con<br />

estas otras cosas enademos esto , que si algun<br />

jadio se quisiere tornar á la fé cristiana<br />

, é recibiere santo babtismo , todas las<br />

cosas que avie en aquel tiempo , mandamos<br />

que todas gelas den sin ninguna " contrasta.<br />

Y esta ley mandamos que seya complida<br />

lo que mandamos en 13 esta ley fata kalendas<br />

julias 14 en todas maneras. E si destas<br />

kalendas julias " acabadas fasta las otras<br />

fuere fallado algund judío, que tenga " siervo<br />

cristiano , el rey deve ayer la meitad de<br />

toda su buena del judío : y aquel siervo cristiano<br />

seya libre , y el judío non pueda nada<br />

demandar de su persona daquel nin de su<br />

5 E. R. y B. R. 2. E si.<br />

a S. B. difamado. Malp. s. difamado.<br />

3 Etc. I. descubriere.<br />

4 S. B. é sea.<br />

5 Toled. fue.<br />

6 Malp. 2. é aquella.<br />

7 B.R. I. y Malp. 2. que le es dada. S. B. que es dada.<br />

8 Etc. s. 3. y Camp. descubriere.<br />

9 B. R. r. de la ayuntancia. Etc. 6. ayuntonza.<br />

o Toled. y Malp. 2. azotados paladinamientre , é dados<br />

por siervos.<br />

r B. R. I. sinnalados.<br />

12 Mal p. a. sin toda contrasta. B. R. 1. que todas las<br />

cosas de sm ninguna contrasta.<br />

1 3 4. 6. B. R. 2. Malp. I. y E. R. en ella fina.<br />

14 Malp. 2. y así despues.<br />

s B. R. e. julias á las otras. S. B. julias fasta las otras.<br />

26 B. R. tienga.<br />

1 7 B. R. 1. S B. y Malp. 2. dallí adelantre.<br />

28 S. B. Etc. 4. Malp. z. y E. R. de nuestro regno,<br />

é de nuestro pueblo.<br />

19 Malp. 2. la.<br />

20 Toled. B. R. 1. Malp. .2. y E. R. corrompida.<br />

B. R. 2. y S. B. corrumpida.<br />

21 13. R. 1. nenguno , todavía. S. B. ningun tiempo.<br />

Maip. 2. ningun tiempo.<br />

DEL FVERO JVZGO<br />

peguiar dali 17 adelantre. Y esta ley que ficiemos<br />

por amor de piedad , é de religion<br />

por guarda de nuestro 28 pueblo , mandamos<br />

que vala por siempre por el ' 9 ayuda<br />

de Dios. E todos nuestros reyes succcssores,<br />

que estos establecimientos de la ley guardaren<br />

, jesucristo , que vence , los faga vencedores<br />

, é confirme su regno daquellos que<br />

sopiere que han voluntad de la guardar, é<br />

maguer que nos non queramos que la sentencia<br />

desta ley seya corrumpuda 2° en nengund<br />

" tiempo, todavía aquel que la pasare,<br />

é non la guardare 22, seya en este sieglo mas<br />

difamado de todos los otros omnes en 23 su<br />

vida : desparezca en aquel tiempo , que el<br />

asmare 94 de venir contra esta ley : é aya<br />

tan 25 grant carga 26 de pecados, en quinto<br />

27 el passar el mandado desta ley , y en<br />

aquel tiempo espantoso , que ha de venir el<br />

juicio , é nuestro sennor ha de venir temeroso<br />

, seya departido de la grey de los fieles<br />

de Cristo , é seya puesto á la siniestra<br />

parte con los judíos : é seya quemado en las<br />

lamas " del fuego , é aya el diablo por compannero.<br />

Y esto mandamos, porque la pena<br />

seya Venganza 29 á aquellos que pasan los mandamientos<br />

de la ley : é aquellos que la guardaren,<br />

que ayan buen gualardon por siempre.<br />

XV. Que ningun cristiano non deve<br />

mamparar los judíos, nin defender.<br />

En el facimiento 3° de las leyes de suso dichas<br />

, que nos é nuestros antecesores flejemos<br />

por quebrantar la perfidia 31 de los judíos,<br />

conviénenos ennader 32 en esta ley postremeramientre<br />

33 por confirmar, é por ordenar<br />

las otras que son de suso 34 antepuestas.<br />

Ca depues que nos diemos refusanza<br />

35 á los enemigos de la fé, é pusiemos<br />

término en contra 36 á todos los entrannos<br />

de los non fieles 37 convenible cosa es<br />

22 Malp. 2. aguardare.<br />

23 B. R. e. é sua vida desperesca. S. B. y Etc. s. é su<br />

pveidreaudae.peresca. Maip. 2. Esc. I. y Camp. é su vida des-<br />

24 Esc. 1. pasare el mandamiento desta ley.<br />

25 Malp. 2. tanta de carga de pecados.<br />

26 B. R. r. garga. Esc. j. coila.<br />

27 Maip. 2. en (plinto en aquel tiempo que el pasare el<br />

mandado de esta ley.<br />

28 B. R. 1. 2. y Etc. 6. xánnas. Malp. 2. llamas.<br />

29 B. R. I. vengancia d'aquellos. S. B. Esc. 4. 6. y<br />

B. R. 2. venganza d'aquellos. Malp. r.y 2. vengada d'aquellos.<br />

3o Toled. y B. R. 1. facetniento.<br />

3 t Toled. S. B. Malp. y 2. porfidia.<br />

32 B. R. 1. S. B. Maip. 1. y 2. ennader esta ley. Esc.<br />

de ennadir. Esc. 3 emendar.<br />

33 Toled. postrimeramientre.<br />

34 S. B. E. R. y Esc. 4. de suso dichos ante estas.<br />

35 Toled. Malp. 2. y B. R. 2. refusancia. B. R. I. y<br />

Carnp. refolgancia.<br />

36 Toled. contra todos los engannos. Malp. 2. contra á<br />

todos. B. R. 1. contra todos los enemigos los non fieles.<br />

S. B. en contra todos los enemigos non fieles , doncas convenible.<br />

37 E. R. y Esc. 4. doncas convenible.


LIBRO XII.<br />

que confirmemos las cosas que son fechas<br />

é que ordenemos las que son confirmadas:<br />

que quanto mas el maestro muestra su engenno<br />

en la arte, tanto mas la huebra<br />

seerá 2 mas firme , é mas ondeada 3 . Don-<br />

CáS 4 quel enganno de los judíos , que avemos<br />

siempre de conseguir 5 que non aya<br />

poder de crecer en ninguna manera, nin de<br />

facer los sos establecimientos descomulgados.<br />

Por ende establecemos en esta ley, que ningun<br />

omne de ninguna religion , nin de ningun<br />

6 orden, nin de ninguna dignidad, nin<br />

de nuestra corte 1 nin de pequennos , nin<br />

de grandes , nin ningund omne de ninguna<br />

gente , nin de ningun linage , nin de príncipes<br />

, nin de poderosos , non se esforcen 7,<br />

nin asmen en so corazon de mamparar los<br />

judíos , que se non quisieron babtizar, 9 de<br />

estar en su fé , nin en sus costumbres , nin<br />

á los que son babtizados , de tornar en su<br />

perfidia 9, nin en sus malas costumbres. Ninguno<br />

no los ose defender por su poderío en<br />

ninguna cosa , por estar en su maldad. Ninguno<br />

non se trabaje por les dar ayuda, nin<br />

por razon , nin por fecho , por que vengan<br />

contra la santa fé de los cristianos , ni probar,<br />

pi decir, ni tanner " en nenguna cosa<br />

contra da , ni en as;uso ", ni en manifiesa<br />

to. E si alguno asmar de lo facer, si es<br />

obispo , ó clérigo , ó dórden , ó lego , que<br />

fuere desto probado, seya departido de la<br />

con-gamma de los cristianos , é seya descomulgado<br />

por la eglesia , é pierda la quarta<br />

parte de toda su buena , é áyala el rey. Ca<br />

derecho es , que aquellos seyan departidos<br />

de la companna de los fieles de Cristo,<br />

é que pierdan sus cosas los ' 2 quales se trabaian<br />

de contrallar larnor de Cristo , é la<br />

verdad por los 13 enimigos ". Y en aquellos<br />

que pasaren este mandado " seya dada demas<br />

la sentencia que dió el Rey Don Sisebuto<br />

16 en 17 la quarta décima ley.<br />

TITVLO II.<br />

18-3,<br />

XVI. De la constitucion que enviaron<br />

los judíos al rey.<br />

El nuestro sennor m'uy piadoso ", é mu-<br />

•ho 19 ondrado el Rey Resicindo 2°. Nos todos<br />

los judíos de la cibdade de Toledo, que<br />

avemos de so escribir 21 , ó de facer sennales<br />

de iuso 22 en esta ley, saludes. Nos nos membramos<br />

23, que 24 con bien, é con derecho<br />

en otro tiempo nos constrinnestes 25, que ficiésernos<br />

pleyto et escripto por mandado del<br />

Rey Cintilla 26, que es passado , que deviássernos<br />

27 todos guardar, é tener la fée de los<br />

cristianos. E así nos todos lo ficiemos ; mas<br />

porque la porfia 28 de la nuestra dureza , é<br />

la vejez 29 del yerro de nuestros padres nos<br />

destorva que non creamos en el nuestro sennor<br />

Jesucristo verdaderamientre , nin que<br />

tengamos la fée de los cristianos firmemientre<br />

; por ende agora de nuestro grado, é de<br />

nuestro placer respondemos á la vuestra alteza,<br />

assí por nos, cuerno por nuestras mujieres,<br />

cuerno por nuestros filos por este nuestro<br />

escripto , que daquí adelantre non fa ltamos<br />

nenguna costumbre de los judíos. E á<br />

los judíos que se non quisieren babtizar, non<br />

aviemos nenguna companna con ellos en<br />

ninguna manera : non 3 ° casaremos con nenguna<br />

de nuestro linage fasta sexto grado:<br />

non farémos encesto con nenguna muger<br />

de nuestro linage , ni nos , ni nostros 3 r fijos<br />

, ni nostra generacion ; mas así los varones<br />

, cuerno las mugeres daquí adelantre<br />

nos casarémos cuerno los cristianos : non<br />

farémos circuncision de nuestra carne : non<br />

guardaremos la pascua 32, nin los sábados,<br />

segund cuerno solien guardar los otros judíos<br />

, nin las otras fiestas : non departirá-.<br />

mos 33 los manjares 34 , segund la su costumbre<br />

: non farémos ninguna cosa de lo que<br />

han los judíos usado, nin costumbrado 35,<br />

ni cuerno 36 elos viven; mas todos creye-<br />

z B. R. r. 2. S.B. Ese. 6. Maip. z. E.R. y Camp. obra.<br />

e Toled. y Malp. 2. se ata.<br />

3 Toled. mas-órdenada. Por ende que el enganno &c.<br />

Malp. e. mas ordenada. Onde que el enganno &c. Ese. r.<br />

ordenada.<br />

4 B. R. r. Ese. 3. y Can2p. 18 S. B. muy piadoso el Rey Don Rescindo.<br />

19 l'oled. y Malp. 2. muy.<br />

20 B. R. 1.y Malp. Resisindo. Resisiundo.<br />

2 i S. B. so escrebir. Malp. 2. su escribir.<br />

22 Malp. lusos.<br />

Por ende que el enganno. 23 S. B. nos remembramos. B. R. r. nos netnbramos.<br />

5 Toled. conseguir, poniéndoles qué non ayan poder, &c. 24 Malp. 2. que con derecho.<br />

Malp. 2. y Esc. r. conseguir, poniéndoles leyes que non 25 Toleré. y S. B. constriniestes. B. R. I. costrennistes.<br />

Malp. 2. costrinniestes.<br />

ayan poder de crescer en nenguna maocra.<br />

6 B. R. r. y Malp. 2. nenguna. S. B. Ese. r. y Gary. 26 B. R. 1. y Esc. Titillan. S. B. Camp. Malp. r.<br />

y Esc. Cintillan.<br />

ninguna.<br />

7 oled. Malp. .r. y e. esfuercen. S. B. esfuerce ni asma 27 Malp. e. deviniesemos. B. R. r. devisimos.<br />

T<br />

de so corazon. Ese. 3.". non se enfiuze nin asure. 28 Toled. y Ese. r. perfidia.<br />

8 S. B. Ese. Malp. r. y E. R. mas de estar. 29. Ese. 6. avoleza.<br />

9 B. R. e. perfia , y así otras veces. Maly. 2.y S. B. 3o B. R. r. y Camp. ne nos casarémos. S. B. y Malp. r.<br />

nos non casarémos. Maly. Ese. 1. y 3 non nos ca-<br />

porfidia y así otras veces.<br />

saremos.<br />

ao B. 'R. r. y Camp. tener.<br />

31 S. B. nuestros.<br />

s Toled. t, Malp. e. en escuso.<br />

3 2 Maly. e. y Etc. I. las pascuas.<br />

12 Malp. 2. las quales se trabajaban.<br />

33 S. B. non partremos los mamares.<br />

8 3 B. R..2. y Ese. 5• los sus enemigos.<br />

34 Toled. Malp. 2. y Ese. 1. CORICreS, y así despees.<br />

1 4 B. R. I . S. B. y Ma p. 2. enemigos.<br />

B. R. r. manjares , y así despees.<br />

15 Toled. y Malp. 2. mandamiento.<br />

16 Toled. y Malp. 2. Sisibuto. S. B. Sisebuntor. B. R. r. 35 B• R. r. costumnado , y así despee e.<br />

36 S'. B. y Malp., e. ni de cuerno ellos viven. B. R. r.<br />

Sesebinto. Ese. Sisebunclo.<br />

asen de como dos viven.<br />

a./ Murc. falta en la quarta décima ley.<br />

Zz


1134<br />

DEL FVERO<br />

mos 1 con Iiinpia ' fé, é con agradable 3<br />

, é con grant devocion en Cristo<br />

fijo de Dios vivo , segund cuerno los evangelios<br />

é los apóstoles '4 mandan: é aquel confesamos<br />

é adorarnos 5 . E todos tenernos 6<br />

en esta santa ley de los cristianos verdaderamientre<br />

, así en los dias de las fiestas, cuemo<br />

en los casamientos, cuerno en sus man-<br />

jares, cuerno en todas las otras costumbres,<br />

nin 7 nengund engarnio , nin nenguna razon<br />

non tenernos contra ella de nuestra parte,<br />

porque non compramos , é non fagamos<br />

todas las cosas que prornetiemos E de<br />

las carnes del puerco prometemos guardar,<br />

que si las non podemos comer, porque non<br />

las avernos costumbrado 9, todavía todas<br />

las cosas que fueren con ellas cochas l ° comerlas<br />

euros sin todo enoio ", é sin todo<br />

asco. E si alguno de nos fuere fallado que<br />

pase contra estas cosas que son de suso dichas,<br />

, 6, en la menor dellas , ó que ose Pa-<br />

cer alguna cosa contra la fée cristiana ,<br />

si tardáremos de fitcer estas cosas que prometiemos<br />

" de palabra é de 13 fecho, juramos<br />

por aquel mismo Padre , é Fijo, é Spíritu<br />

Santo, que es un Dios é Trinidat<br />

que á qualquequier ' 5 de todos que fuere falado<br />

" que pasa estas cosas , ó alguna de.,,<br />

lías , que nos le quememos ol apedrernos 17.<br />

E si por aventura la vuestra piadad le quisien<br />

guardar " la vida , mantiniente 19 sea<br />

fecho siervo : é que dedes á él , é toda su<br />

buena á quien quisierdes por siempre, ó que 2‹.)<br />

fagades dél é de sus cosas lo que quisierdes,<br />

non tan solamientre por que avedes poder<br />

de rey , mas por nos , que vos lo otorgamos<br />

por este nuestro escripto. E este pleyto<br />

é este escripto fué fecho doce dias andados<br />

de blendas marzas 21 en el sexto anno que<br />

vos regnastes en as la cibdad de Toledo.<br />

r B. R. r. S..73. Malp. r. 2. y Toled. creemos. B. R. 2.<br />

creerémos.<br />

2 S. 13. simpla fe, é con agradable voluntad.<br />

3 B. R. i. grandable.<br />

4 E. y Ese. r. apóstoles.<br />

5 Ese. 1. 4. B. R. 1. o. S. B. Maip. I. 2. E. R.<br />

Toled. ondramos. Comp. onrarémos.<br />

6 B. R. 2. ternemos esta.<br />

7 B. R. 2. y Ese. 3. nin ninguna contrato, nin ningun<br />

enganno.<br />

8 B. R. r. prometemos.<br />

9 ..41olp. a. acostumbrado. Exc. r, usadas nin acostumbradas.<br />

ro B. R. r. cuechas.<br />

e e B. R. I. enocho.<br />

5 2 B. R. 1. y S. B. prometemos.<br />

a 3 B. R. r. S. B. Malp. 1. y _2. 6 do.<br />

1 4 B. E.. o. Ese. j. y Camp. en.<br />

15 S. B. qualquiere. Milp. 2. qualquier de todos nos.<br />

16 S. B. y Malp. o. fallado.<br />

1 7 B. R. r. S B. y Malp. 2. apedreemos •<br />

1 8 B. R. r. gardar.<br />

19 S. B. y Malp. manteniente. B. R. r.<br />

20 Ma<br />

mantinente.<br />

ip. 2. é que.<br />

2/ B. R. marcias. 2. marcii<br />

21 en la cibdad de Toledo falta en el Murc.<br />

B. R. Esc. 4 . S B.<br />

6. y E. R.<br />

JVZGO<br />

XVII. Egica Rey 23.<br />

De los cristianos que se tornan judíos.<br />

Assí cuerno los cristianos se deven queyssar<br />

24 del mal daquellos que vienen contra<br />

la fé de Cristo, assí lo 25 deven tener en todas<br />

maneras , 'que nengund omne non puede<br />

26 ayer perdon quien dexa el mejor proponimiento<br />

21 , é se torna al peor. E porque 28<br />

el osamiento 29 , que es el mas crudel 3° é mas<br />

maraviloso, tanto deve ayer mas cruel pena<br />

é mayor tormento : é por ende establecernos<br />

en esta ley, que todo cristiano , é mayormientre<br />

aquellos que son nasc idos de cristianos<br />

, quier seya varon, quier muger, que<br />

fuer falado " que se circuncide, ó que tiene<br />

las costumbres de los judíos , ó que seya 32<br />

falado daquí adelantre, lo que Dios non mande<br />

, prenda muerte de los cristianos , é de<br />

nos , é seya penado de muy crueles penas,<br />

que entenda 33 quanto. es aborrecido é descomulgado<br />

el mal que fizo : é toda su buena<br />

áyala 34 el rey, por tal que los herederos<br />

nin los propinquos de tales personas non<br />

consientan tales yerros. 35<br />

XVIII. 36 De la perfidia de los judíos.<br />

Diz esta ley que si alguna judío derelin•<br />

quier la su ley, é fielmientre tornare á la<br />

fé de Cristo , aya licencia de mercar con<br />

cristianos todas sus cosas. Et si despues por<br />

pecados se tornase en su perfidia, con todas<br />

sus cosas sea dado á la bolsa del rey.<br />

De todos los otros judíos que en su perfidia<br />

quisieren permanecer , et despresciaren<br />

de tornar á la fé católica , esta sentencia darnos<br />

, que nin en mercados , nin en ultraportos<br />

, nin alende la mar non osen andar<br />

con los cristianos ; mays entre sí fagan SU9<br />

23 En el Mitre. B. R. r. 2. S. B. Malp. 2. Esc. 4. 6.<br />

E. R. y Toled. falta la subscripcion.<br />

24 Toles!. Malp. r. 'S. B. B. R. I. y Ese. quexar.<br />

Malp 2. quessar. E. R. queyxar.<br />

25 B. R. 1. fz. S. B. Esc. 4. 6. Malp. r.y E. R. se deve.<br />

26 B. R. I. S. B. Malp. I. y o. pueda.<br />

27 Toled. y Malp. 2, prometimiento. B. R. proponel,<br />

miento.<br />

23 Malp. E porque aquel que face el osamiento, que<br />

és mas cruel.<br />

29 B. R. r. osmamiento.<br />

3.o Toled. y Malí?. 2. cruel é mas maravilloso , tanto .a<br />

d ayer mayor tormiento et mas cruel pena. S. B. cruel<br />

é mas- marayelloso. B. R. r. cruel é mas el-taray:tia , deve<br />

ayer. Esc. 1. cruel cosa é mas maravillosa, tanto a de ayer<br />

mayor tormento . é mas cruel pena.<br />

3 1 S. B. fallado, y así despues.<br />

32 Toled. y Malp. 2. 6 que se faga judío daquí adelantre<br />

, &c.<br />

83 S. B. Malp. z. y 2. entienda. B. R. r. entiendan.<br />

34 Toled. Malp. 2. y Esc. r. áyala el rey todavía,<br />

si sus herederos ó sus propincos le consintieren faces tan<br />

grant yerro.<br />

35 En B. R. r. al fin de esta ley se lee: Explicit liber<br />

iudicum.<br />

3 6 Esta ley se halla solo en tí Eso. ,3 de donde se ha<br />

tomado.


LIBRO XII.<br />

mercaderías, et den su encienso á la bolsa<br />

del rey : et siervos, et casas, et tierras, et<br />

vinnas , et olivares , et toda cosa , et heredat<br />

que ayan comprada de los cristianos,<br />

maguer aya muy gran tiempo que lo tengan<br />

, todo sea de la bolsa del rey , et délo<br />

el rey á quien quisiere: et si algun iudio-contra<br />

esta ley alguna mercadería fezesse , con<br />

quanto que ha , sea siervo del rey por siempre<br />

jamas. Otrosí amonestamos á los cristia-<br />

TITVLO<br />

185<br />

nos, que por amor de Dios non mierquen<br />

nada con ellos ; et quien lo fezier, si mayor<br />

persona fuer, peche tres libras de oro<br />

á la bolsa del rey , et demays si mayor fuer<br />

la mierca de dos libras de quiquier que demas<br />

compre , délo de lo suyo con tres doblas<br />

á la bolsa del rey : si alguna de las<br />

menores personas tal cosa fezier, denle cient<br />

azotes, et todo lo que ovier sea en eleccion<br />

del rey que tome quanto él quisiere.<br />

III. TITOL I DE LOS DENVESTOS Y DE . LAS PALABRAS<br />

L Si algun opine dice 3 por sanna á otro<br />

podrido.<br />

II. Si algun omne dice á otro tinnoso ó gotroso.<br />

III. Si algun omne dice á otro vizco 4, ó toposo,<br />

ó deslapreado 5.<br />

IV. Si algun omne dice á otro circunciso, ó<br />

I. De los que dicen d otros podridos<br />

por sanna.<br />

Si algun omne por sanna dice á otro podrido<br />

de la cabesza ", ó de la serviz ", é<br />

aquel á quien lo dice no lo fuere , el qui lo<br />

denosta reciba L. azotes antel juez.<br />

II. De los 0711129 S que dicen d otro tinnoso<br />

por - sanna.<br />

Si algun omne dice á otro tinnoso 6 gotroso<br />

, é aquel á quien lo dice non lo es ; reciba<br />

L." azotes antel iuez aquel ' 3 qui lo denostó.<br />

III. De los que dicen a- otros vizcos 14.<br />

Si algun omne dice á otro vizco ' 5, 6 toposo<br />

, ó deslapreado ' 6, é aquel á quien lo<br />

dice non lo fore , el qui lo denostó reciba<br />

treinta azotes antel iuez.<br />

IV. De los que dicen cí otro circuncido<br />

17, e non lo f iare.<br />

Si algup omne dice á otro circuncido ,<br />

En el Toled. Malp. 2. E. R. Ese. .r. y j. falta todo<br />

este título.<br />

'2 En B. R. I. falta YDIOSAS.<br />

3 S. B. lama.<br />

4 B. R. I. listo. Camp. Urjo.<br />

5 En B. R. a. y S. B. Uta deslapreado.<br />

6 B. R. 1. :rama , y así otras veces.<br />

7 S. B. arte mucre por su culpa, y así en la ley.<br />

8 en su mano falta en B. R. a.<br />

9 En B. R. . se arade otra ley con este' epígrafe:<br />

IX. En pauto tiempo pueden loe nimios perder suge<br />

cosas.<br />

IO Camp. cabeza.<br />

al B. R. 1. zerviz. S. B. cerviz.<br />

YDIOSAS 2.<br />

sennalado.<br />

V. Quien lama 6 á otro corcobado.<br />

VI. Quien lama .á otro sarrapin.<br />

VII. Si algun omne tiene lanza ó otra arma<br />

en' su mano.<br />

VIII. Del tuerto que facen á omne libre 9.<br />

senna/acio , é non /o fuere, el qui lo denostó<br />

reciba C. é L. azotes antel iuez.<br />

V. De los que laman 7í otro corcobado.<br />

Quien lama á otro corcobado , é non lo<br />

es, el qui lo denostó reciba C. é L. azotes<br />

antel iuez.<br />

VI. Del que lama á otro " sc rracin,<br />

e non lo es.<br />

Quien lama á otro sarracin , é non lo es,<br />

el qui lo dice é no lo probare, reciba C. é<br />

L. azotes antel iuez.<br />

VII. De los" que tienen arma ?; la<br />

mano , e se fiere alguno en ella.<br />

Si algun omne tiene lanza ó otra arma en<br />

su mano , mientre que este que tiene el arma<br />

non lo veye , ó 2° otro omne cayo " sobrella<br />

sin voluntad daquel que la tenie , si<br />

se pudier salvar 92 por so sacramento que<br />

2 S. B. Ese. 4 . 6. B. R. I. 5 2. C. é L.<br />

13 S. B. el que.<br />

14 Murc. viscos.<br />

as B. R. visgo. Camp. lisgo , y así siempre.<br />

16 S. B. Malp. e. B. R. 2. y Camp. deslaydado. Esc.<br />

deslaydrado.<br />

17 B. R. e. circunciso, y así en la ley.<br />

18 Murc. ocre.<br />

19 Malp. 1. De los omites que mueren por su ventura.<br />

20 B. R. T. y S. B. é otro. Camp. el otro.<br />

21 B. R. cae.<br />

22 B. R. 1. Malp. I. j, S B. purgar por su salí-<br />

2-mento.<br />

Zz 2


186<br />

no fo por su grado el ferido se torne<br />

su culpa.<br />

VIII. Del tuerto que facen eí omne<br />

libre.<br />

Si algun omne tira por 1 el pie á otro omne<br />

libre sin derecho, ó por los cabellos, si non<br />

paresce nenguna sennal de laga , por cada<br />

uno destos tuertos de suso dichos el qui lo<br />

fizo peche L. sueldos al qui lo recibió el<br />

tuerto. E si non oviere onde los pague , reciba<br />

L. azotes antel iuez. 2<br />

wt<br />

DEL FVERO JVZGO<br />

á 3 De los ninnos en quanto tiempo podo;<br />

perder sus cosas.<br />

nzlIP<br />

Si queremos nos saber en quanto tiempo<br />

-los ninnos pueden saber perder sus cosas,<br />

debemos contar 4 los annos del ninno , é<br />

demas quantos annos ha que los padres perdieron<br />

5 las cosas, é facer una summa fasta<br />

cinqüenta annos, é desali 6 adelantre no<br />

la puedan demandar la cosa los ninnos. Mas<br />

si por ventura su padre ó la madre en su<br />

vida estidieron treinta annos que perdieron<br />

la cosa , los ninnos non la pueden dalí adelantre<br />

demandar. 7<br />

III. TITOL DE LAS LEYES NVEVAS DE LOS JVDÍOS 9.<br />

I. De las leyes antiguas que fueron puestas<br />

contra la descreencia de los judíos, et<br />

contra su convertimiento, é cuerno las nuevas<br />

las afirman , é concuerdan con ellas.<br />

II. De los que denuestan la ¡O sanctaTrinidad;<br />

11/. Que los judíos, nin sus filos , nin sus<br />

siervos no estera por baptizar.<br />

IV. Que los judíos non fagan la pasqua segund<br />

su costumbre; nin fagan circuncision,<br />

nin tuelgan nengun cristiano de la<br />

ley de Cristo.<br />

V. Que los judíos rr non guarden los sábados<br />

nin las 1 2 otras sus fiestas.<br />

VI. Que todo judío cese de todas obras en<br />

los dias de los domingos é de las fiestas.<br />

VII. Que los judíos non departan 13 las unas<br />

carnes de las otras.<br />

VIII. Que los judíos non se casen con ninguna<br />

de su parentesco, nin se casen sin bendicion<br />

de los sacerdotes.<br />

IX. Que los judíos non contradigan nuestra<br />

ley, é amparen razon de la suya, nin<br />

dos que fuyen de la ley non se muden á<br />

otro logar, nin los acoja nenguno.<br />

a B. R. r. pelo pie.<br />

2 Hasta aquí llegan los códices Ese. 4. 6. B. R. 2. y<br />

S. B. en el qual al fin se leen lar siguientes palabras: Finito<br />

libro sit laus et gloria Christo.<br />

Esta ley ron alguna corta variacion es la misma que<br />

te halla por H. en el tít. III. lib. IV.<br />

4 B. R. e. catar.<br />

5 B. R. r. perdiron , y así despues.<br />

6 13, R. r. desde alí.<br />

7 En B. R. r. al fin de esta ley re al:jade Hic liber<br />

est scriptus , qui scripsit sit benedictus. Amen. El códice<br />

Crup. elespues ele dicha ley pone la siguiente:<br />

Que nengun omne non presente otro libro al iuiz sillín; este.<br />

Nengun omne de todo nostro regno defendemos que<br />

non presente al iuiz para iulgar en nengun pleyto otro libro<br />

de lees si non esti nuestro , 6 otro traslado segundo isti;<br />

et si lo fecier apuno, peche XXX. libras doro al rey. lit<br />

el iuiz pos que tomar el otro libro defendudo , si lo non<br />

rompier, , o lo nnn espedazar, , reciba aquella misma pena.<br />

Mas aquellos non queremos que ayan la pena de esta lee<br />

los que quisieren las otras lees que foron ante fechas , allegar,<br />

non por destruir estas nuestras, mes por afirmar los<br />

X. Que nengun cristiano non reciba presente,<br />

nin comer contra ley de Cristo.<br />

XI. Que los judíos non lean los libros que non<br />

autentica la ley de Cristo.<br />

XII. Que los siervos cristianos non sirvan á<br />

los judíos, nin se acompañen con ellos.<br />

XIII. Si el judío conosce que es cristiano, et<br />

por ende non quiere quitar de sí el siervo<br />

cristiano.<br />

XIV. De la conoscencia de los judíos, en qual<br />

manera deven escribir la sennal de su<br />

conoscencia , é sus juras, con todos aquellos<br />

que vienen á la fe.<br />

XV. De los coniurios con que deven seer conjurados<br />

los judíos guando se tornan cristianos,<br />

é facen su conoscencia.<br />

XVI. De los siervos cristianos de los judíos<br />

si se non llamaren cristianos, et de los<br />

que los descubren.<br />

XVII. Que ningun judío non iudgue al cristiano<br />

por lo meter en servidumbre,<br />

nin 04 de lo matar, nin de lo apremiar,<br />

si el rey lo adelantrare á otri en algun<br />

poder.<br />

pleytos que son pasados por ellas. El Rey Don Flavio Rescindo.<br />

Aquel que procuracion de alguien recebir, , ande por el<br />

pleyto adelante lo mas que podier, é se proluenga el tiempo,<br />

é el pleyto se pudiere mais ayna delibrar, é perluengase por<br />

razones no convenibles ó por perlongamiento engañoso, aquel<br />

que fizo el procurador venga antel iuez , é se el procurador<br />

por codicia ó por negligencia é por malicia, estand9<br />

so adversario delante, por podier de ayer el iuiz , perlonga<br />

el pleyto mais.... dias al que fizo el personero , po<br />

drá tomar el pleyto por sí mismo 6 ficer otro procurador<br />

qual se quisier.<br />

8 En el 11110C. y los demas códices, excepto el Tole!.<br />

Ese. r. Malp. I. y 2. , falta todo este título, y ha servicio<br />

de texto el códice Malp. 2.; y en todcs se numera<br />

título III.<br />

9 Esc. r. Toled. y Malp. afiaden : OVE AFIR-<br />

MAN Á LAS ANTIGVAS , É FVERON ESTAS<br />

NVEVAS ENNADIDAS EN ELLASso<br />

Toled. á.<br />

Esc. 3. non osen guardar.<br />

12 Ese. 3. otras fiestas segun, su costumbre,<br />

13 Esc. 3. sos esmeres segund su huso.<br />

1 4 Esa a. y Malp. 2. nin lo matar, nin lo 6c.


LIBRO XI I,<br />

XVIII. De los siervos de los judíos , si se ficierencristianos,<br />

que sean libres.<br />

XIX. Que los judíos non sean mayordomos,<br />

nin auctores i en manera de servicio facer,<br />

nin sean puestos sobre los pueblos,<br />

é las familias de los cristianos , et de<br />

la pena de los que los adelantran 2 en<br />

esto.<br />

XX. Quando algun judío fuxiere de las provincias<br />

de luenne á las tierras de nuestra<br />

obediencia , que venga al obispo de<br />

la provincia , O al sacerdot del logar,<br />

é cuerno se deve aguardar en todas sus<br />

cosas.<br />

XXI. En qual manera deven visitar los judíos<br />

al obispo en los días conozudos.<br />

XXII. Quando el judío oviere algun siervo,<br />

cristiano, si el obispo gelo demandare,<br />

que lo non pueda tener.<br />

XXIII. Que los obispos pueden apremiar á los<br />

judíos en todas cosas propriamientre.<br />

I. 3 De las leyes antiguas que fueron<br />

puestas 4 contra la descreencia de<br />

los judíos, é contra su Convertemiento,<br />

et cuerno las nuevas las afirman,<br />

é concuerdan con ellas.<br />

La gran porfidia de los judíos, et la oscureza<br />

de su error á las veces asotilezase S<br />

mucho , et acrece 6 en facer artes é enganno<br />

, é husar dello segund qüe veen que les<br />

ponen premias en las leyes contra ellos E<br />

nos maguer queramos poner las leyes nuevas<br />

contra su grant error, devemos catar<br />

las leyes que ficieron nuestros antecesores los<br />

reyes contra su error é su converterniento,<br />

é nos ayuntadas 7 emos con las nuevas que<br />

facemos s nuevarnientre , é llegarlas emos<br />

con las antiguas , é assí se esforzarán las<br />

nuevas con las antiguas, é esclararémos las<br />

antiguas con las nuevas assí cuerno pertenece<br />

9 ; por tal ques ordenen las nuevas de<br />

guisa que non sean contrarias al ordenamiento<br />

antigo "; mas ques lleguen las unas con<br />

Esc. a. actores.<br />

2 Malp. 8. y Esc. a. adelantan.<br />

3 Esc. 3 . De la membraneia de las leis antiguas que sota<br />

dadas, los traspasos dellas, é de la 111i[ 3a coVirmadon<br />

dellas.<br />

En esta ley diz que ninguno de qual dignidat quier que<br />

sea non sea osado de ir contra la ley por algun ramo de<br />

herejía, é si lo fecier sea echado de la tierra , é toda su<br />

buena sea metida en mano del rey, que fuga della lo que<br />

quisier. Demais diz que si alguno alguna secta mala toviere<br />

en corazon , é, dello se arrepentiere , luego vaya al obispo<br />

al capellan , é con consello del obispo denlle regla como<br />

viva : é si él non lo quisiere descubrir, é en ello fuere<br />

preso , haya la pena sobredicha. De aquí adelantre recapitula<br />

las Iris todas que son sobredichos de los judíos,<br />

é confirmalas , é manda que ninguno non sea osado de<br />

quebrantadas, é ques contra ellas fuere, segun feciere cada<br />

uno así padezca la pena.<br />

q. Toled. y Esc. 1. fechar.<br />

TITVLO<br />

187<br />

XXIV. De la pena de los obispos et de los<br />

alcaldes , si estos juicios non ficieren<br />

tener á los judíos, é facer por ellos.<br />

XXV. Que los alcaldes non iudguen los transgreimientos<br />

, de los judíos , los obispos<br />

non seyendo seyendo fuera de la<br />

s tierra.<br />

XXVI. Que estonce serán los obispos sin pena<br />

, guando sus sacerdotes non les mostraren<br />

las cosas que devien endrezar con<br />

" ellos.<br />

XXVII. De la piedad que deven baver los reyes<br />

á los que se tornan á la ley de Cristo<br />

con buena voluntad.<br />

XXVIII. Que todos los obispos den el traslado<br />

Oeste libro, que lué fecho pera desfacer<br />

la descreencia á todos los judíos<br />

que han en guarda, é los que vienen á<br />

ellos , et que pongan los escriptos en que<br />

se conoscen por cristianos , en los tesoros<br />

de la eglesia.<br />

las otras de cada parte fasta ques. fagan un<br />

cuerpo, é que nasca dellas todas columpna<br />

" de luz, é rayo, é resplendor 7 4 abierta,<br />

é lo que oviere de seer firme, é de va-.<br />

ler en las leyes antiguas, que vala : é lo que<br />

oviermos meester ' 3 de facer de nuevo de<br />

la ley nueva, todo será mas esclarado 14 é<br />

mejor provado, guando ambas ' 5 las leyes se<br />

ayuntaren, é ambos los juicios se ayuntaren<br />

en repetir la verdad, é esplanar el derecho<br />

entre ellos i6 : ca nos fallamos en el<br />

establecimiento ' 7 de las leyes antiguas un<br />

establecimiento assumado, que dicien " que<br />

era de derreygar 1'9 todo el error de las sectas<br />

'°. E la prueba del buen entendemiento<br />

fizonos acrecer 2 en él , é emendar 22 lo<br />

que non era hy puesto , é dice en él , que<br />

todo orne que fuesse traido por la locura<br />

de alguna secta de las sectas estrannas eréticas<br />

, é la cro viere , é fuere contra aquel<br />

establecimiento de qual linage quier, ó de<br />

qual dignidad 23 , ó de qual oficio quier que<br />

sea , é amparare , ó mantoviere razon da- .<br />

quella secta paladinamientre , sea echado de<br />

5 Malp. 1. y Ese. asotiliase.<br />

6 Toled. Malp. e. y Esc. 1. acresce.<br />

7 Malp. r. y Ese. 1. ayudarlas.<br />

8 Ese. 1. ficiemos. Malp. r. ficieiernos.<br />

9 Toled. Malp. e. y Ese. l• pertenesce.<br />

r o Toled. antiguo.<br />

Malp, r. columna.<br />

Esc. 1. y Mili,. r. resplandor.<br />

x3 Ese. 1. y ]da!p. 1. menester.<br />

14 Ese. e. y Malp. declarado.<br />

15 Ese. .r. sinos.<br />

16 Esc. I. y Malp. 1. entrellos.<br />

17 Esc. establesciiniento , y así siempre.<br />

18 Malp. a. dice.<br />

19 Toled. y Ese. 1. de deraigar.<br />

¡o Ese. e. y Malp. r. setas.<br />

al Toled. Esc. y Mal,. s. acrelcer.<br />

22 Toled. enmendar.<br />

2: Esc. 1. diguiclat.


128<br />

la tierra, é fáganle facer grave penitencia,<br />

é toda su buena sea en mano del rey , de<br />

mientre ques non castigare de seguir aquel<br />

error, é de lo decir, é nunqua sea combrado<br />

, nin recebido en la tierra en nenguna<br />

guise , é toda su buena sea dada por siempre<br />

á quien el rey quisiere , é annademos<br />

en aquel establecimien to, que todo omne que<br />

fuere traido por yerro de nesciedad , é croviere<br />

el error de qual secta quier de los hereges<br />

, é la encubriere , é ficiere por ella, é<br />

la amparare por razon , é la mostrare por<br />

fecho , vaya al obispo daquella provincia, 6<br />

al sacerdot daquel logar, é ruéguelo quel<br />

demuestre , é quel ponga derecha carrera,<br />

é cierta regla que deve creer , é esto faga<br />

con mandado del arzobispo é por su consejo.<br />

E guando quier ques non castigare aquel<br />

herege , depues que fuere anunciado é ensennado<br />

sufra la pena que es puesta en el<br />

pacto de suso en la ley que deven sofrir los<br />

hereges , que punnan de contradecir é desfacer<br />

nuestra ley santa. E nos ponernos desaquí<br />

leyes proprias contra las descreencias<br />

é los convertemientos de los judíos , é aquellas<br />

son las leyes departidas é paladinas que<br />

. fueron fechas contra la malandancia de los<br />

judíos , é contra su esquivo error, é para<br />

desraigar todo el error de los judíos cotnunalmientre<br />

, que non fagan los judíos la pasqua<br />

segund su ley, nin se casen segund suelen,<br />

nin se circuncisen 2, nin lexen las unas<br />

carnes , é coman las otras , nin metan á los<br />

cristianos en tormientos , nin sean testimonios<br />

3 contra los cristianos ; nin círcuncise el<br />

judío al siervo cristiano, é de los siervos cristianos<br />

que venden los judíos, ó los franquan<br />

cuerno deven ser libres. E que los siervos<br />

cristianos non sirvan 4 á los judíos. E defender<br />

á todos los cristianos que non amparen<br />

nengun judío , é que el cristiano non ampare<br />

al judío por amor nin por gualardon.<br />

E de los cristianos si se ficieren judíos. E todas<br />

estas leyes fuertes , que son puestas en<br />

este establecimiento que fué fecho contra la<br />

descreencia de los judíos , son firmes é estables,<br />

sacado ende los dos capítolos que son<br />

puestos so ellas, é las otras que son contra<br />

nuestras leyes , é contra nuestras posturas,<br />

mandamos que sean firmes é estables por<br />

siempre , é decirnos que valan todos tiem-<br />

Toled. y Esc. r. et ennademos.<br />

a Esc. e. y Malp. circunciden , y así otras veces.<br />

3 Esc. 1. y Malp. 1. testigos.<br />

4 Ese. 1. y Malí,. r. siervan.<br />

5. Eic. .a. y Maly. e. capítulos , y así despure.<br />

6 l'oled. indicios.<br />

7 Malp. 2. maguer no son.<br />

8 Ese. e. y Mil 1 p. do manda.<br />

9 Ese. r. y Maly. I. á los.<br />

So 'l'oled. do faz. Ese. y Malp. e. de facer.<br />

z t Esc. a. y Malp. e. en el.<br />

52 Esc. e. y Malp. 1. á dos.<br />

13 Esc. 31-alp. z. grande et el chico.<br />

Lee. y Maly. e. benedicto.<br />

DEL FVERO JVZGO<br />

pos de guisa , que non contradigan á las<br />

que nos querernos poner é facer de nuevo<br />

en nenguna manera ; é nos esplanarémos los<br />

dos capítolos s que son contra la verdad manifiesta<br />

en aquellas leyes. E solamientre non<br />

queremos aquestos dos capítolos entre todos<br />

aquellos capítolos , por que son contrarios<br />

á los nuestros juicios 6, é maguer 7 son auténticos,<br />

non deven ser firmes nin estables,<br />

ni deven valer en nenguna manera desaquí<br />

adelantre. El primer capítolo es o manda *<br />

é da poder á los judíos que franqueen 9 los<br />

siervos cristianos; é el segundo capítolo toviennos<br />

por feo é por errado o faz 10 sofrir<br />

una venganza é una pena á los •que facen<br />

desemeiables pecados; mas el derecho este es,<br />

que así cuerno las voluntades non son unas<br />

en 1' mal facer, assí les deve la ley poner<br />

pena mayor é menor segund el pecado. E en<br />

este capitolo que decimos puso una pena á"<br />

desemeyables pecados, é non cató que la<br />

pena fuese segund el pecado ; ca el pecado<br />

grande é el pequenno ' 3 non deven seer vengados<br />

con una pena egual. Ca nuestro sennor<br />

Dios dice en la sancta scriptura segund<br />

la quantidad del pecado serán las maneras<br />

de las llagas. E por razon que fué puesto é<br />

establecido en aquella ley que fué fecha en<br />

penar la descreencia de los judíos muerte,<br />

é perecimiento de los vivos , é es plana cosa<br />

é manifiesta que el nuestro Sennor , cuyo<br />

nombre sea biendicho 14 , non quiere la<br />

muerte del pecador , nil place que los vivos<br />

perezcan ; mas quiere ques conviertan é<br />

vivan. E judgamos que aquel capítolo sea<br />

desfecho daquella ley , é que non aya firmedumbre<br />

, nin sea estable en nenguna guisa.<br />

E daquí nos metemos festinamientre á<br />

derromper el manadero del mal , é á derraygar<br />

las estrannas descreencias, é mandamos<br />

firmemientre talar 15 las achaques del<br />

error, é punnar los enemigos á grand fuerza,<br />

é tirar á los descreídos de saetas agudas.<br />

II." De los que denuestan la sanctq<br />

Trinidad.<br />

Si el sancto evangelio dice que tod aquel<br />

que desecha su hermano merece pena, cuerno<br />

non penará el juicio ' 7 al que yerra contra<br />

el Spíritu Sancto el yerro que dice Je-<br />

5 EJC. I. y Malp. r. catar las achaques.<br />

16 Ese. g. De los de-negadores é blasfemadores de la<br />

santa -Trinidat. -<br />

Esta ley diz que si alguno denostare el nombre de Jesucristo<br />

, 6 despreciare de rescebir el su cuerpo é la sangre<br />

, ó pues que lo oviere rescebido lo echare fuera , 6<br />

defiere algun denuesto en la santa Trinidat , esto es en<br />

Padre , é en Fijo , é en Espíritu Santo , luego que esto<br />

sopier el capellan 6 el juiz del logar den aquel denostador<br />

C. azotes , é tresquílenlo en cruz , é échenlo de la<br />

tierra por jamas , é todas sus cosas sean en poder dol<br />

rey que las dé á quien quesier. Ervigio Rey.<br />

1 7 Toled. Ese. z. y Malp. 1. judicio.


LIBRO XII.<br />

sucristo en el evangelio, que el que desecha<br />

el Spíritu Sancto non será perdonado en este<br />

sieglo nin en el otro? Onde sí algun omne<br />

denuesta el nombre de Cristo fijo de Dios<br />

vivo, é oviere asco de recebir su cuerpo é<br />

su sangre sancta , ó lo escopiere 5 , ó lo<br />

echare depues que lo tomare, ó desmentiere<br />

la sancta Trinidad , ó la denostare , que es<br />

el Padre, é el Fijo, é el Spíritu Sancto, é<br />

le fuere probado , fagal el obispo daquella<br />

provincia o la denostó , ó el alcalde de la<br />

tierra , ó el sennor del castiello recevir C.<br />

azotes, é fáganle esquilar la cabeza laydamientre<br />

, é métanlo en fierros , é échenlo<br />

fuera de la tierra en un logar o sea toda<br />

su vida , é el rey aya toda su buena que<br />

la dé á quien quisiere por pleyto que sea<br />

cuya el rey mandare por siempre, que non<br />

sea desapoderado della nunqua.<br />

III. 2 Que los judíos , nin sus fijos, nin<br />

sus siervos non estén por babtizar 3.<br />

Pues Jesucristo nos dice é nos manda pedir,<br />

é rogar, é ferir á la puerta, é nos face<br />

saber que el regno de los cielos non lo han<br />

si non los que lo piden 4 con gran femencia,<br />

pues bien deve entender cada quien que non<br />

quiere recebir el don é la merced tod aquel<br />

que s'non llega á ella con voluntad ardiente<br />

é con todo corazon. Onde todo judío que<br />

fuere de los que s'no babtizaron S , ó de los<br />

que s'non quieren babtizar , é non enviaren<br />

sus fijos é sus siervos á los sacerdotes que<br />

los babtizen , é los padres ó los fijos non<br />

quisieren el baptismo , é pasare un anuo complido<br />

depues que nos esta , ley pusiemos , é<br />

fuere fallado fuera desta condicion é deste<br />

pacto estable , reciba C. azotes , é esquilenle<br />

6 la cabeza , é échenlo de la tierra por<br />

siempre , é sea su buena en poder del rey.<br />

E sí este judío echado en este comedio non<br />

ficiere penitencia , el rey dé toda su buena<br />

á quien quisiere.<br />

Ese. r. y Malp. escupiere.<br />

2 Ese. 3. Que los judíos nin á sí .re, nin s sul fijo!, rtin<br />

sus siervos non. los 'tiren de volunptá de baptisnzo.<br />

. Esta ley diz que si alguno de los j udíos fuere trovado<br />

por baptizar despues que esta ley fijé fecha é otrosí si<br />

'<br />

non federe baptizar sus fijos sus siervos , dales á cada<br />

uno C. azotes , é tresquilarlos en cruz , é échenlos de la.<br />

tierra , é todas sus cosas sean en , poder del rey, que las<br />

dé á quien las él quisier dar, si aquel perdurare en su<br />

crueldat.<br />

s Toled. baptizar. Malí). a. bautizar.<br />

4 Tolcd. pieden.<br />

5 Toled. Ese. .r. y Malp. 1. baptizaron , y así en los<br />

demos tiempos del verbo.<br />

6 Toled. y Ese. I. tresquilenle. Malp. trasquílenle. .<br />

Jef 1111 su<br />

7 Ese. 3. Que los judíos non celebren paspia<br />

constumbr e , icin se circunciden, nin ní112uzt cristiano<br />

non tuellan de la Pee e‘rtr7liccr.<br />

Aquesta ley diz que nín;_nut cristiano non celebre pasqua<br />

segun su Constumbre nin se dexe circuncidar , nin<br />

circuncide a otro , é quel que en la pasqua celebre segun<br />

su constunbre , denle C. azotes , é trasquilado en cruz , é<br />

TITVLO<br />

189<br />

IV. 7 Que-los judíos nonf:aan 9 la pascua<br />

segundsu costumbre, ninjaacin a<br />

rcuncision,nin fuel, 121.1.5Un cris- b<br />

tiano de la ley 9 de Cristo.<br />

Si los judíos descreidos, é porfiados 1°, é rebelles<br />

non seguiesen la sombra d e– e las auto<br />

yancas de la verdad, é seguiesen el entendimiento<br />

de la ley sin el error, é non se<br />

toviesen á la letra de fuera, non crucifigarien<br />

" al sennor de la gloria ; ca la nuestra<br />

pascua es la muerte de Cristo. E si nos pagásemos<br />

de circuncisar " nuestras carnes,<br />

assí como nos pagamos de circuncisar nuestros<br />

corazones , seriemos temidos de lo facer<br />

en nuestras carnes. Ca guando mandó<br />

que fuéssernos tenidos de circuncisar nuestras<br />

carnes solamientre , entendiese 13 ende<br />

el circuncisar de los corazones, é toller la<br />

descreencia ende, assí cuerno dice el propheta<br />

: circuncisad vos á Dios, é tolled la<br />

soberanía de vuestros corazones. ende nos,<br />

pues las sombras de la verdad son idas , é<br />

croviemos la verdad, é lexarnos i4 las sombras<br />

, é catamos las certedumbres del verdadero<br />

testamento ", é los sesos del esplanamiento<br />

del error, por end establecemos<br />

este establecemiento por siempre , que todo<br />

judío. que ficiere la pascua segund suele reciba<br />

C. azotes, é váyanle la cabeza, é échenlo<br />

16 de la tierra por siempre, é metan todas<br />

sus cosas en el tesoro del rey. E tod aquel<br />

que circuncisare " á cristiano ó á judío,<br />

ficiere en •si ó en otri tan laydo fecho, O<br />

mandar á otri que ge lo faga , córtenle la<br />

su verga de raiz, é toda su buena sea metida<br />

en el tesoro del rey. E si alguna mu,<br />

ger ficiere circuncision en su natura, ó diere<br />

su fijo á alguno que lo circuncide , tájenle<br />

las narices, quier sea " una muger ó muchas<br />

que tal pecado ficieren , sáquenlas de<br />

quanto que ()vieren por pena, é métanlo en<br />

el tesoro del rey, é sean echadas de la tierra<br />

por siempre mientra que vivieren. E esta mis-<br />

échenlo de la tierra , é sus cosas sean en poder del rey,<br />

que las dé á quien él quesier. El que fecier á otro circuncision<br />

, ó se dexare Pacer, córtenle el veretro , é sus<br />

Cosas sean de la bolsa del rey. Las inqzieres que dexaren<br />

circuncidar, ó á otros algunos adoxicrcn á cii cuneiclar, Lúr,<br />

tenles las narices , é todas sus cosas sean en poder del<br />

rey. Otra tal pena (leven aver todos aquellos que removieren<br />

al cristiano 6 á la cristiana de la fe de Cristo, ertor+<br />

nacen á su fe. Ervigio Rey.<br />

8 Toled. Ese. s. y Malp. 1. non tengan la pascua stgund<br />

suelen, nin se circunciden.<br />

9 Toled. Ese. a. y Malp. I. fe.<br />

'o Efe. y Mal». e. perfidiados.<br />

Toled. crucifigarian. Ese. 1. crucificarie.n.<br />

a a Ese. e. y Mal. circuincidar, y así después. in<br />

3 Ese. I. y Malp. 1. entendisernus en el circ<br />

14 Ese. y Malp. dexamos.<br />

1 5 Toled. y Malp.<br />

lestarniento.<br />

16 Esr, e. y Mal». s. échenle.<br />

17 Toled, y lije. s. eircuncisiere. Mal». circtincisiare.<br />

18 Malp. I. quicr sean muchas. Toled. y Ese. guiri<br />

muchas.


90<br />

ma pena sufran todos aquellos que tollieren<br />

á nengun cristiano ó á nenguna cristiana de<br />

la fe de Cristo , é lo tornaren á la descreencia<br />

de los judíos é á su error.<br />

Y. Que los judíos non guarden los sa-bados<br />

nin las otras sus fiestas.<br />

Pues que son idas las sombras de las antoianzas<br />

, é parescieron las verdades, é dexamos<br />

nos de obrar por las sombras , é obligamos<br />

nos á obrar por la verdad, pues non<br />

es nenguno mas enemigo de la verdad, nin<br />

aborrece mas el derecho que aquel que viene<br />

contra la palabra de Dios , o dice por<br />

lengua de su propheta : Aborridas á mi alma<br />

vuestras pascuas, é vuestros sábados, é vuestros<br />

comienzos de meses. E por ende nos<br />

castiga el apóstol', é nos manda que andemos,<br />

segund el espíritu nuevo, é non sigamos<br />

las letras vicias é las palabras de fuera.<br />

Onde establecemos contra los judíos descreidos<br />

, que si algun judío guardare los comienzos<br />

de las lunas, ó las pascuas de las<br />

cabaniellas , ó guardare los sábados, ó los<br />

dias que han por grandes, las otras fiestas<br />

, segund su antigua costumbre , reciba<br />

cada uno dellos C. azotes, é sea echado de<br />

la tierra por siempre, é toda su buena sea<br />

en poder del rey , por tal que si se repentiere<br />

de aquel error , que ge 4 la dé á aquel,<br />

ó á qui el rey quisiere, si aquel en su yerro<br />

fincare.<br />

VI.' Que todo judío cese de todas huebras<br />

en los dias de los domingos é de<br />

las fiestas.<br />

Nos non dubdamos , nin se cela á nengu.<br />

no , que todo cristiano que non ondra el<br />

día del domingo es enemigo de la fe cató-<br />

Ese. r. y Maly. r. tolleron.<br />

Esc. 3 . Que los judíos non osen guardar los sábados<br />

vio las , fiestas segun la su constumbre.<br />

Diz esta ley que los judíos non sean osados de celebrar<br />

las fiestas , nin los sábados , nin las ferias segun su constunbre,<br />

é quien lo fecier denle cient azotes , é tresquilado<br />

en cruz, é sea desterrado , é toda su buena sea en poder<br />

del rey, que la dé á él si se tornar á la fe cristiana en<br />

algun tiempo, 6 si quesier perdurar, déla á otro qual se<br />

él quisier. Ervigio Rey.<br />

3 Toled. y Esc. 1. el apóstolo.<br />

4 'Toled. que ie la de.<br />

5 Esc. 3. Que todo judío dexe de labrar d los domingos<br />

d las otras fiestas.<br />

Esta ley manda firrnernientre que los judíos y las judías<br />

Cambien guarden los domingos é las otras fiestas como<br />

los cristianos ; é si algun dedos contra esta ley veniese<br />

, sea trasquilado en cruz , é reciba C. azotes; é si por<br />

aventura los siervos é las siervas dellos en estos dias labraren<br />

, otra tal pena ayan corno los sennores; é si los<br />

sennores ge lo consienten , pechen cient sueldos á la bolsa<br />

del rev. Las fiestas que deven guardar estas son : todas<br />

las fiestas de Naviclat , é de Santa María , é de Circuncision<br />

, é de Aparicio Domini , é el dia de Pasqua , é los<br />

dias de las Santas Ochavas , é el día de Invencio Sancte<br />

Crucis , é el ella de Ascension, é el dia. de Cinquestna , é<br />

todos los domingos del ario. Ervigio Rey.<br />

DEL FVERO JVZGO<br />

lica , que la quebranta , é la deslace , et nos<br />

escodrinnaremos 6 aquellos que niegan 7 , é<br />

deslacen nuestra ley con iusticia E establecemos<br />

con derecho, é decimos que todo ornne,<br />

quier sea judío ó judía, que labrare en<br />

campo ó en huerto en los dias de los domingos,<br />

ó la muger 8 filare lino ó lana, á<br />

ficiere otra huebra 9 alguna en casa , ó en<br />

el campo, ó en y uguería , acontra '° de la<br />

noble costumbre de los nobles que es usada<br />

entre los cristianos ; aquel que fuere osado<br />

de facer lo que nos defendemos , ráyanle la<br />

cabeza , é reciba C. azotes. E si algun omne<br />

fallare al siervo ó á la sierva agena en estos<br />

dias Paciendo alguna huebra defendida , sufra<br />

la pena que establecimos en esta ley. E<br />

si los sennores les mandaren facer lo que<br />

nos defendimos, pechen C. maravedis. Estós<br />

" son los dias que deven seer guardados:<br />

la Asumpcion de Sancta María , é la Anunciacion<br />

guando concebió 12 del Santo Espíritu<br />

, é la Navidad de Cristo , é la Circumcision<br />

, é la 13 Aparicion é la pascua de la<br />

Resurreccion , é el octavo dia depiles, 'é la<br />

Ascension de Cristo al cielo , é la Pentecoste<br />

guando descendió el Espíritu Sancto sobre<br />

los apóstolos, é todos los domingos ; ca<br />

la ley de Cristo manda guardar é curar todos<br />

estos días.<br />

VII." Que los judíos non departan las<br />

unas carnes de las otras.<br />

Los judíos que son en yerro, é mantienen ls<br />

la mala ley, é son mas sucios que todas las<br />

suciedumbres ' 6 5 lexan 17 las unas carnes, é<br />

comen las otras , departiendo las unas de<br />

las otras. Onde aquel que fuere fallado,<br />

manteniendo " este error en comer las unas<br />

carnes é esquivar lo que la ley cristiana<br />

ha por suelto sea traido al alcalde de la<br />

6 Malp. escudrunnarémos.<br />

7 Esc. 1. y Maly. f. menguan.<br />

Toled. mugier.<br />

9 Ese. 1. y Malp. r. labor.<br />

lo Malp. 1. contra.<br />

Toled. Et estos.<br />

z Toled. y Maly, r. concibi6.<br />

13 et el dia de la Aparicion.<br />

14 Esc. 3. Que los judíos non departan sus comeres segun<br />

'el su uso.<br />

Esta ley diz á los judíos que non desmembren las carnes<br />

, nin saquen seno ende, nin sangre, nin escojan ninguna<br />

cosa como suelen fuer; é quien lo fecier en otra manera,<br />

salvo como los cristianos , tresquilado en cruz, reciba<br />

C. azotes: otra tal pena lleven por los vinos si lo contravienere<br />

salvo como los cristianos otra atal pena ayan<br />

todos los judíos que esquivaren las viandas de los cristianos.<br />

De las carnes del puerco decimos tanto-que si alguno<br />

hy oviese algunas que por asco no las podiese comer, é<br />

en todas las otras cosas fuessen bonos cristianos, por solarnient<br />

por desechamiento de aquella carne non fuessen<br />

tenudos á aquella pena , ca tuerto sería por comer de<br />

una carne serena se perdiese toda la ,otra bondat.<br />

15 Esc. e. y Malp. r. tienen.<br />

16 Ese. 1. y Maly. z. sucidumbres.<br />

1 7 Esc. s. y Maly. r. dexan.<br />

x8 Esc. z. y Malp. z. wanteniente.


LIBRO XII.<br />

tierra , é ráyanle la cabeza laydamientre , é<br />

reciba cient azotes. E segund este establecemiento<br />

que nos pusiemos sea guardado en<br />

los vinos , é segund esta pena sea penado<br />

aquel que los vinos dexare , é esquivare algun<br />

beber de los beberes de los cristianos,<br />

si r por ventura lo oviere de su natura. En<br />

las carnes del puerco iudgamos con piedad,<br />

que si algun omne oviere usgo de las comer<br />

por la antigua costumbre 2, é non ge lo diere<br />

su natura , é non lo ficiere por su antigua<br />

descreencia , é non las quisiere comer, é fuere<br />

bien fiel en las otras cosas de la cristiandad,<br />

é non descroviere s en nenguna deltas,<br />

é fuere perfecto 4 en la ley, estos tales probándolo<br />

non sufran la pena de la ley de suso<br />

; ca semeia que non es nenguna cosa mas<br />

contra derecho, que aquel ques firme en la<br />

cristiandad , é cumple los mandamientos de<br />

la santas ley, é es condempnado por non<br />

comer carne de puerco : onde non deve seer<br />

reptado 6 nin perseguido por esquivar una<br />

carne , comiendo las otras cosas quel eran<br />

vedadas en su antigua descreencia, tambien<br />

cuerno la carne del puerco, ante que veniese<br />

á la sancta fe de Cristo.<br />

VIII. 1 Que los judíos s non casen con<br />

nenguna 9 de su parentesco , ni • se<br />

casen sin bendicion de los sacerdotes.<br />

No mandamos á ningun judío, quier sea<br />

varon ó muger, de se casar con nenguno<br />

de sus propincos , nin con propincos de sus<br />

mugeres , nin ellas con los de sus maridos,<br />

si non segund la regla que fué puesta á los<br />

cristianos fasta el sexto grado , ni fagan<br />

el casamiento en su parentesco. E todo aquel<br />

ques'inetiere en esta vergüenza de tal casamiento,<br />

sufra esta pena, qué sean luego departidos,<br />

é reciba 1 ° cada uno dellos C. azotes,<br />

é ráyantes las cabezas, é sean echados de<br />

la tierra por siempre , é fáganles facer fuerte<br />

penitencia, é pierdan todas sus buenas,, é<br />

áyanlas los fijos que ovieren de otro casa-<br />

' Exc. r. si non si por aventura.<br />

a Lit". I". por alguna costumbre.<br />

s Esc. r. y Malp. r. descrovíe.<br />

4 Ese. r. pet fecho. Malp. profecho.<br />

5 Toled. santa eclesia.<br />

6 Esc. r. y Malp. penado.<br />

7 Esc. 3 . Que los judíos non osen casar con parientas<br />

fasta en el quarto grado.<br />

Diz esta ley que ningun judío non case con su parienta,<br />

nin ninguna judía con su pariente, segun suelen facer<br />

fasta VI. grado; é si alguna con otro casar , 6 con él se<br />

aiuntar , luego sean departidos, é denles CC. azotes, é sean<br />

desechados de la tierra , é toda su buena ayan los fijos<br />

de otro leal casamiento , ó desse ineysmo si fuesen buenos<br />

cristianos , é ninguna tacha mala en ellos non trobaren<br />

, ó si judíos fueren , é mal mantovieren la fe , toda<br />

esta buena sea en poder del rey , que la departa entre los<br />

bonos cristianos que trobaren sus herederos; ó si ninguna<br />

non trobare, sea metido en la bolsa del rey. Et otrosí<br />

manda esta ley , que sí algun judío quesier casar con aluna<br />

judía , dánle arras á tirer 4iie cristiano, é venga con<br />

T ITVLO III.<br />

miento si los ovieren , é que non sean de<br />

casamiento devedado. E si non ovieren fijos,<br />

ó si los ovieren de casamiento devedado<br />

, así cuerno dixiernos , ó si se ficieren<br />

judíos , ó mantovieren su error, ó fueren<br />

nacidos de casamiento devedado segund la<br />

ley, estonce pierdan sus buenas, é áyalas<br />

el rey, que faga deltas lo que él quisiere,<br />

que las dé á sus herederos cristianos: é si non<br />

oviere herederos cristianos, áyalas el rey. E<br />

lo primero que mandamos guardar en esta<br />

ley en todas guisas , que si algun judío ó alguna<br />

judía se quisiere casar primero casamiento<br />

, non se case si non si diere arras<br />

sabidas, é que faga carta de dote, segund<br />

la ley de los cristianos , é que les dé el sacerdot<br />

bendiciones dentro en el seno de<br />

la eglesia. E si algun judío se casare sin<br />

bendicion del sacerdot contra la ley de los<br />

cristianos, é pasare el mandamiento de las<br />

arras que es departido en la ley comun, peche<br />

al rey C. maravedís , é reciba C. azotes.<br />

E esta emienda , é estos azotes deven<br />

ayer cada unu dellos ámbos, el varon é la<br />

muger ques'casaren ; é los padres de los casados<br />

todos sufran esta pena , porque vinieron<br />

contra la ley.<br />

IX. zi Que los judíos non contradigan<br />

nuestra ley, e amparen razon de la<br />

suya , aai los que luyen de la ley<br />

non se muden " d otro loar, nin<br />

los acoja nenguno.<br />

Si algun judío refertare ó contradixiere la<br />

ley de Cristo , é quisiere " amparar su ley,<br />

cS desmentier la ley de Cristo, ó / a si alguno<br />

ficier fuir á otro della , é se ascondiere en<br />

nuestra tierra, d en las nuestras fronteras,<br />

ó en las fronteras dotro regno, ó mostrare á<br />

alguno destos o se asconda, é lo encubriere él<br />

en su casa , ó entendiere que aquel fuye; si<br />

fuere probado á aquel que lo acogió que pasó<br />

nuestro establecimiento, reciba cada uno<br />

dellos C. azotes, é el rey aya todas sus bue-<br />

ella á la eglesia, é resciba bendicion del clérigo así com.<br />

cristiano; é quien contra esta ley fuer peche cient sueldos<br />

al rey , é resciba C. azotes tambien los ' resciba el novio<br />

como la novia , ó densas sus padres 6 sus madres.<br />

8 Malp. s. Toled. y Ese. e. judíos que son fechos crism'anos<br />

non se casen..<br />

9 Malp. e. Toled. y Esc. r. ninguna persona.<br />

ro Toled. reciba luego.<br />

Ir Esc. 3 . Que los judíos non osen amparar, nin encobrir,<br />

nin rescebir los cristianos que se quieren tornar judíos.<br />

Diz esta ley que si alguno de los judíos quesier escarnescer<br />

la ley de los cristianos , é quesiese quebrantar<br />

la fe católica defendiéndóse por la matar de su seta,<br />

fuxiesc de nuestra tierra por tal de no mantener de.<br />

recharnientre la te , ó diese cohseio ó ayuda á otro de<br />

fuyr ante la fe , quien quier que fuese preso en atal cosa<br />

denle C. azotes , é tresquilaclo en,cruz échenle de la tierra<br />

, é todas sus cosas sean en poder del rey.<br />

a Malp. t. Toled. y Ese. 1. vayan.<br />

3 3 Toled. ó quisiere.<br />

14 Malp. r. y .Esc. é.<br />

Aaa<br />

g


192<br />

nas, é sean echados de la tierra por siempre,<br />

dellas lo que por bien toviere.<br />

é el rey<br />

Que nenes un cristiano non reciba pre-<br />

X.'<br />

sente, ni comer contra la ley de Cristo.<br />

DEL FVETIO JVZGO<br />

Con gran derecho deve ser alongado de la<br />

fe de Cristo quis'enfinne que la cree verdaderarnientre<br />

, é la ampara desfaciéndola,<br />

é contradiciendo la verdad , en que reciba<br />

presente por desfacer la verdad. E este tal<br />

oya el Profeta que dice : Vos vendiestes el<br />

insto 3 por plata , é el pobre por precio de<br />

los zapatos de vuestros pies : yo silvaré 4 sobre<br />

vos, assí cuerno silva la carreta cargada<br />

de miese s , é grita muy alto, é el fuidor<br />

perderá el fuir , é el fuerte non avrá su<br />

fuerza , é el esforzado 6 non podrá estorcer,<br />

é el ballestero 7 non sestará , é el corredor<br />

non se salvará, é el caballero non se librará<br />

, é el esforzado 8 de corazon fuirá de entre<br />

los fuertes desnuyo. g Pues qui 9 es<br />

este que fué vendido por plata , ó qui es<br />

este pobre vendido por precio de los zapatos,<br />

si non el Fijo de Dios vivo solo, cuya<br />

sangre limpia vendieron por treinta dineros<br />

de plata , é cada dia lo venden los que escarnecen<br />

la verdad , é , lo compran los que<br />

descreen en él ? E nos sabemos que algunos<br />

fieles son que s'enfinnen l° de descobrir los<br />

pecados de los judíos, é que los quieren escarmentar<br />

con celo de la fé , é con gran sabor<br />

de devedar su descreencia, de sí decíbense<br />

con cobdicia , é por los dones que han<br />

usados ; assíque guando algun descreido les<br />

aduce algun presente ó algun don qualquier,<br />

luego en aquella ora se callan de la verdad,<br />

é se dexan de devedar el error que dicien<br />

que punnaban en la descobrir, é en lo taiar<br />

por recebir aquellos presentes malos , é<br />

léxanlos escapar sin pena. Onde si algun cristiano,<br />

de qual linage quier que sea, ó de qual<br />

dignidad quier, ó de qual .orden quier que<br />

sea , quier varon , quier muger, , ó clérigo ,<br />

lego que tomare algun comer ó algun presente<br />

por ayudar contra la ley de Cristo á algun<br />

judío ó á alguna judía, ó toma dellos nin de<br />

Ese. 3 . Que el cristiano non sea defender del judío<br />

por domo alguno.<br />

Esta ley diz que ninguno cristiano non sea osado de tomar<br />

algun servicio del judío por defenderlo por encobrir,<br />

la errancia en que él estodier ; é qui lo fecier va contra las reglas<br />

de los santos Padres, é pechará dos tanto á la bolsa del<br />

rey de quanto sopieren que tomó del judío. Ervigio Rey.<br />

a Toled.<br />

g Ese. r. los iustos.<br />

4 Ese. r. siblaré.... sibla.<br />

S Malp. 2. misse.<br />

6 Ese. 1. y Malp. r. forzador.<br />

7 Ese. s. y Malp. 1. baleston non sestarS.<br />

8 Ese. I. y Malp. 1. forzador.<br />

9 Toled. quien. . . , quien.<br />

ro Toled. enhilen.<br />

Esc 3 . Que los judíos non osen leer aquellos libros los<br />

qua les refuta la fe católica.<br />

E esta da , que ningun judío non sea osado de en-<br />

de sus mandaderos qual presente quier que<br />

sea, ó emperezare de non amparar é mantener<br />

los establecimientos de la ley de Cristo<br />

por alguna cosa que tome dellos, todos aquellos<br />

que s'movieren por algun don, ó encubrieren<br />

el yerro que saben dalgun judío, é<br />

cesaren de escarmentar su maldad por alguna<br />

manera, sufran los mandamientos de los<br />

sanctos Padres que son en los decretos , é<br />

pechen á la casa del tesoro del rey lo que<br />

tomaron del judío ó de la judía en duplo,<br />

si les fuere probado.<br />

XI. " Que los judíos non lean los libros<br />

que non autentica la ley de Cristo.<br />

Ayudar á los que non deven seer ayudados,<br />

é consentir á los que non deven seer<br />

consentidos , mas es descreencia que signo<br />

dayudar á la verdad , é ampararla. E por<br />

end si algun judío leyere los libros, é estudiare<br />

en los escriptos de los judíos , en<br />

que yaz la contradicion de la fe de Cristo,<br />

ó aquellos libros fueren fallados en casa de<br />

algun judío , ó los encubriere , é parecieren,<br />

ráyanle la cabeza en conceio , é reciba C.<br />

azotes , é faga sobre sí un escripto testiguado<br />

, que nunca " mas torne á leer tales libros<br />

, nin los tenga , nin los cate , nin los<br />

retraya , ni los allegue en toda su vida. E<br />

si depues que ficiere este escripto, ficiere esto<br />

quel nos defendemos, ráyanle la cabeza , é<br />

reciba C. azotes , é pierda toda su buena,<br />

é sea echado de la tierra por siempre; é por<br />

que tornó en su error, el rey dé toda su<br />

buena á quien quisiere de sus varones. E esta<br />

pena misma sufra todo maestro que fuere<br />

osado de ensennar á los mozos tales libros<br />

corruptos. E si algun maestro fuere fallado<br />

ensennando tal error , reciba C. azotes , é<br />

ráyanle la cabeza, é faga sobre sí un escripto<br />

testiguado , que non torne mas á ensennar<br />

á alguno tal error; é si tornar en ensennar<br />

esto que nos defendemos , é non cumpliere<br />

lo que sobre sí testiguare , pierda toda su<br />

buena, é sea del rey é ráyanle la cabeza,<br />

é reciba C. azotes , é sea echado de la tierra<br />

seriar libro que venga contra la fe de los cristianos ; é<br />

quien lo librare, hin lo demostrare, nin en su casa escondido<br />

lo toviere, tresquilado en cruz resciba C. azotes<br />

, é iure que lamas non lo asconda , nin lea otros, nin<br />

nil tenga consigo ; é si despues de esta jura ge lo fallasen<br />

, denle otros C. azotes , é tresquílenlo en cruz , é<br />

pierda quanto ha , é sea desterrado por jaulas , é aquella su<br />

buena áyala á quien la diere el rey é la otorgare. Esta<br />

meysma pena ayan los que tales libros enseriaren le los ninnos,<br />

quelles den cient azotes, é los tresquilen en cruz , é<br />

juren que non los ensennen mays ; é si despues los hy<br />

tornaren , todo quanto an sean en poder del rey , é<br />

ellos tresquilados en cruz resciban CC. azotes , é sean<br />

desterrados .por jamays : los ninnos fasta X. annos que<br />

non sean culpados por que los oyen ; mays si fuesen<br />

de diez annos los oyeren , é mays ayan esta pena sobredicha.<br />

12 Toled. nunqua.


LIBRO XII.<br />

por siempre. E aquellos mozos é aquellos ninnos<br />

estonce serán libres de la pena é de los<br />

azotes que nos establecimos , guando fuere<br />

probado que leyendo ellos aquel error non<br />

avien doce annos ; é si ovieren mas de doce<br />

annos , é leyeren aquella abusion, sufran la<br />

pena , é el pecho , é los azotes que sus maestros<br />

han de sofrir en esta nuestra constitucion.<br />

XII. I Que los siervos cristianos non<br />

sirvan d los judíos , nin se acolapalmen<br />

2 t ellos.<br />

Toda la universidad de la cristiandad deve<br />

tener por grand cosa, é por muy desabrida 3,<br />

que la companna de los judíos que desobedece<br />

á Dios é á su Cristo , se sirvan de'siervos<br />

cristianos , é que s'obliguen á su servicio<br />

, por que les ellos den muy mal galardon<br />

, é que sometan, é ensucien algun miembro<br />

de los miembros de Cristo , que nos ondramos<br />

, seyendo ellos confondidos , é fijos<br />

de confondidos : ca nos non queremos que<br />

sometan 4 tales cuerno ellos á la cornpanna<br />

de Dios, que es apartada dellos por el sagramiento<br />

del baptismo é que sirvan á judío<br />

á judía non fieles de ' Dios é de Cristo. Que<br />

guando los amigos de Cristo vieren sus enemigos<br />

servirse del su cuerpo , é haberlo en<br />

su poder, é ensuciarlo , non es nengun<br />

to mas manifiesto, nin mas feo que los amigos<br />

de nuestra ley sirvan á los que son nuestros<br />

enemigos en la fe , los quales la contradicen,<br />

é deniegan sus buenas costumbres<br />

é su buw estado. E por end mandamos que<br />

sea gua-e-dado por esta constitucion el establecemiento<br />

que lizo el Rey Sisebuto nuestro<br />

antecesor, é que lo mantengan, é lo<br />

cumplan, fueras en d'allí o manda matar;<br />

é nos darnos su establecemiento por estable<br />

é por firme , é confondemos á todos aquellos<br />

que salieren d'aquella ley , segun fueron<br />

confondidos , é apartados , é denostados todos<br />

aquellos que non ficieren por lo que manda<br />

aquella ley. Onde nengun judío non sea<br />

osado de ayer siervo cristiano , nin de facer<br />

á contra del establecemiento d'aquella ley,<br />

fueras end'aquella una cosa que mandaba<br />

aquella ley, é daba por firme o dice que el<br />

judío puede franquear el siervo cristiano ; é<br />

TITVLO II/. 193<br />

siervos de los pecados é del yerro, é siervos<br />

la descreencia diesen libredad é escripto de<br />

franqueamiento á un miembro de los miembros<br />

de Cristo, que son libres por creer en él,<br />

é por que la teniebra non puede alumbrar<br />

á la verdadera luz , nin el siervo non puede<br />

dar ondra de libredad. E el Rey Sisebutos<br />

non les diera aquel poder si non por que<br />

él ficiera aquella ley luego al comienzo, que<br />

llamaban á los judíos á la fe por los traer<br />

á ella ; mas agora non queremos que puaen- ay<br />

dan franquear siervo cristiano, , nin lo -<br />

en nenguna manera; ca fueron contra aquella<br />

.ley que defiende que los descreídos non<br />

ovieren siervos cristianos: é abastarles deve<br />

que les non facemos sofrir la pena por que<br />

pasaron aquella constitucion , z pues cuerno<br />

no les detendremos lo que nuestros antecesores<br />

defendieron? Ca el establecemiento<br />

de la constitucion é los juicios e<br />

del decreto<br />

defienden que no lo pasen , é ellos fueron<br />

osados de venir contra ello- E esta es la mayor<br />

merced é la mayor soltura 7 que les nos<br />

facemos, que cada judío aya espacio de vender<br />

su siervo el cristiano desde el primer anno<br />

que nos regnamos del primer dia de febrero<br />

fasta LX. días depues, assí cuerno mandamos<br />

en esta ley. E esto fagan con consejo<br />

de los obispos , é de los sacerdotes , é<br />

de los alcaldes que fueren en cada provincia<br />

é en cada tierra , por tal que aquellos<br />

siervos vendidos non prendan muerte , ni<br />

lisien , nin danno, é por tal que los judíos<br />

non ayan carrera, guando los vendieren, de<br />

nos vedámoslo , é mandarnos que non vala;<br />

ca grand tuerto serle que los judíos que son<br />

Pacer algun enganno por los enagenar, é se<br />

vengar en ellos con 9 la grand sanna. Pasados<br />

los LX. dias depues de" calendas avandichas "<br />

nengun judío non tenga siervo cristiano, nin<br />

franqueado, nin sierva : é guando quier que<br />

el siervo fuere fallado en poder del julo, depues<br />

destos dias aplazados salga libre , é entreguel<br />

su sennor su peguiar, así cuerno mandamos<br />

en esta ley; é sean todos aquellos siervos<br />

libres, si fuere probado que sus sensores<br />

los ascondieran por fuerza. E todo judío en<br />

cuyo poder fuere fallado algun siervo cristiano<br />

pasado este plazo que les dieron , é lo<br />

oviere encubierto ó franqueado, é pasare esta<br />

constitucion en alguna manera, é la non<br />

guardare, peche la meetad " de toda su buena<br />

al tesoro del rey : é si non oviere onde<br />

peche, reciba cada uno daquellos ' 3 que ficieron<br />

este pecado C. azotes.<br />

Esc. 3 . Que los judíos non alleguen á sí mancebos<br />

I> , cristianos, nin se sirvan dellos.<br />

Esta ley diz que si algun judío despues que el Rey Sisevundo<br />

confirmo aquesta ley fuer trotado que tenga mancebo<br />

cristiano, nin manceba, nin siervo, nin libre consigo,<br />

nin en ascuso , nin paladino , ú pierda la meta de quinto<br />

a pon bolsa del rey , ó si tal fuere que non aya donde<br />

componga , resciba C. azotes tresquilado en cruz. lir-<br />

lo<br />

vigio Rey.<br />

2 Toled. y Ese. a. nin moren con ellos.<br />

3 Toled. desabuda.<br />

4 Ese. y Maly. I. se metan.<br />

5 Toled. siervan.<br />

6 Toled. indicios.<br />

7 "Toled. sultura.<br />

8 Toled. quintos lo vendieron.<br />

9 Toled. por la gran sanna.<br />

so Toled. de las.<br />

1 1 Malp. r. arriba dichas.<br />

z Toled. y Ese. . meatad.<br />

23 Toled.<br />

Ana 2


194<br />

XIII. I Si el judío conosce que es cristiano<br />

, e por end non quiere quitar<br />

de si el siervo cristiano.<br />

Si algun judío por arte é por enganno, ó<br />

por miedo de perder su buena, dixiere que<br />

mantiene la costumbre de la ley de los cristianos<br />

, é cumpliere de dicho la ley de<br />

Cristo, é dixiere que non quitará de sí sus<br />

siervos cristianos , ca es cristiano ; nos babemos<br />

esplanado en qual manera conviene<br />

que afirme lo que dice , assíque d'allí adelantre<br />

non pueda engannar ni falsar en lo<br />

que dixiere. E por end establecemos comunalmientre<br />

, que todos los judíos que son en<br />

las provincias de nuestro refino , desde el<br />

primer auno que nos regnamos del primer<br />

dia de febrero 4 fasta el primer dia de abril<br />

d'aquel anno , puedan vender sus siervos los<br />

cristianos , segund que les mandamos en la<br />

ley de suso , que es ante desta. E si ellos<br />

quisieren tenerlos consigo , afirmen que son<br />

fechos cristianos en la guisa que nos esplanamos<br />

en este libro , ca nos les diemos espacio<br />

en que puedan perder sospecha, é que<br />

s'purguen de todo enganno, é diémosles LX.<br />

dias del primer dia de febrero fasta el primero<br />

d'abril d'este anno. Onde los que quisieren<br />

dellos escapar, é entrar en la ley de<br />

Cristo, vayan en comedio destos dias al obispo<br />

de la provincia , é escriban por sus manos<br />

, é fagan sennales de sus testimonios, é<br />

fagan promision pública de lo que cuedan 5<br />

Pacer, é escriban e en aquellos omenages que<br />

s'dejan de todas las costumbres de los judíos<br />

, é que las niegan , é que en nenguna<br />

guisa non tornen en ellas , nin sigan su antigua<br />

descreencia , é que s'dexan de su primera<br />

descreencia , é que s'tornan á la ley<br />

de Cristo ; é escriban en aquella carta el ordenamiento<br />

del símbulo, é que s'nunca 7<br />

tornen á g su descreencia antigua, é todos<br />

los otros pleytos , assí cuerno nos esplanamos<br />

en este capítulo, so tal condicion que s'confessen<br />

9, é que conoscan por palabra, é que<br />

non tengan en los corazones al fueras lo<br />

que dicen por la boca, é que non ayan carrerra<br />

á nengun afloxamiento por mostrar de<br />

fuera la cristiandad , é celar en sus corazones<br />

la judería. E que los obispos é los al-<br />

Esc. 3. Que el judío non se enfinga seer cristiano, nin<br />

se otorgue por cristiano por non querer toller de sí<br />

271.112Cd'O cristiano.<br />

Esta ley dio que ningun judío non tenga consigo mancebos<br />

cristianos , magar que diga que es cristiano , 6 que<br />

vive como cristiano, si primero non fuere probado mucho<br />

con aquella confession que se sigue , mays esta ley<br />

é esto delante obispos delantre jueces : é si consigo los<br />

nnn tovieren antes que non sean esprobados , ayan la<br />

pena sobredicha para la bolsa del rey , 6 si non ovieren<br />

onde lo compongan, tresquilados en cruz reciban cient<br />

azores.<br />

Toled. eompliere.<br />

DEL FVERO JVZGO<br />

caldos, que fueren testigos en el escripto de<br />

sus promisiones, que punnen de seer en end<br />

bien seguros dellos, é que los conjuren con<br />

las juras que son en esta constitucíon 1°, é<br />

que todo lo que es en el escripto , é lo que<br />

confiesan que lo facen de buen corazon, é<br />

de " verdadera é pura voluntad, é que lo<br />

manternán , é lo guardarán todos sus dias.<br />

E á los que fuere probado que sus huebras é<br />

su fe es buena , é cumplieren quanto prometieron,<br />

aquellos se puedan servir de"siervo<br />

cristiano en todo su servicio, ca d'otra<br />

guisa non se deven someter los siervos cristianos<br />

en su servicio, nin seer en su poder,<br />

si non si fuere provado que son verdaderos,<br />

é que estan con ellos cuerno deven. E el que<br />

se dixiere cristiano dellos ", depues que ficiere<br />

el testiguamiento sobre sí , é depues<br />

que iurare , é de sí tornare 14 á la ley de los<br />

judíos, é la croviere , é dexare lo que puso<br />

sobre sí , é lo non cumpliere, é jurare por<br />

el nombre de Dios en falso, é se tornare á<br />

la descreencia de la judería, sáquenlo de toda<br />

su buena , é áyala el rey, é reciba C. azotes<br />

, é ráyanle la cabeza 1$ , é sea echado de<br />

la tierra á los extremos. E aquellos que fueren<br />

dellos venzudos sus corazones de error,<br />

é non ficieren sobre sí testigos de sus promisiones<br />

, é de cuerno se tornan á la cristiandad<br />

, en comedio del plazo que les es<br />

puesto , ó depues del plazo , é se sirvieren<br />

de algun siervo cristiano , sufran la pena de<br />

la constitucion que fue puesta en los siervos<br />

cristianos, que non sirvan á los judíos:<br />

assíque les tome el rey la meatad de sus<br />

buenas. E si non ovieren nada .oncjp paguen<br />

lo que manda la ley, reciba cada uno dellos<br />

C. azotes , é ráyanles las cabezas. Mas los<br />

siervos cristianos que retovieren los judíos<br />

consigo á contra de la ley , porque ellos non<br />

descobrieron su ley , é cuerno eran cristianos,<br />

en comedio del plazo sennalado , délos<br />

el rey á quien quisiere, que sean siervos en<br />

todas sus vidas.<br />

g Ese. I. y Malp. 1. de los cristianos.<br />

4 Malp. hebrero.<br />

5 .Esc. I. y Malp. cuydan.<br />

6 Ese. 1. y Malp. x. escriban aquellos.<br />

7 Toled. nunqua.<br />

8 Ese. x. y Malp. x. en su mala ley.<br />

9 Ese. x. y. Malp. x. confiesen.<br />

o Esc, I. y Malp. x. ley,<br />

Ese. x. y Malp. _t. buena voluntad.<br />

a a Ese. x. y Malp, su siervo.<br />

1 3 Toled. delos.<br />

Toled. tornas.<br />

15 Toled. cabesza.


LIBRO XII.<br />

XIV. L De la conocencia de los judíos;<br />

e en qual 2 manera deven escrivir<br />

la sennal de su conocencia rí sus iuras<br />

con todos aquellos que vienen<br />

cé la fe.<br />

Yo fulan, fijo de fulan., niego é desmiento<br />

todas las leyes, é las costumbres , é las<br />

constituciones de los judíos en todas maneras<br />

quanto es de sus fiestas, é sus costumbres,.<br />

é sus cosas, que guardan é curan, é<br />

todo quanto que era obligado de su ley, é<br />

creia de su fe : asíque no me torne mas<br />

desagora á nenguna de sus costumbres , ni<br />

de sus fiestas , ni de su ley, ni cobdicie ninguna<br />

daquellas constituciones , ni las diga<br />

por la boca , ni las faga de fecho , ni las<br />

tenga en él corazon. E descreo todo quanto<br />

los de la ley de Cristo descreen , é todo<br />

quanto niegan 3 é desmienten, é creo en un<br />

Dios Padre poderoso sobre toda cosa , criador<br />

del cielo é de la tierra, é de las cosas<br />

que son vistas , é de las non vistas, é criador<br />

de las cosas sentidas , é de las non sentidas<br />

, é en el un Sennor Jesucristo fijo de<br />

Dios , un engendrado que fué nacido del<br />

Padre ante que todos los siglos , Dios de<br />

Dios, lumbre de lumbre, Dios verdadero<br />

de Dios verdadero , nacido 4, non criado,<br />

que es una substancia con el Padre, por el<br />

qual son criadas todas las cosas , quantas en<br />

el cielo son é en la tierra , el qui por nos é<br />

por nuestra salud descendió del cielo , é prisó<br />

carne del Espíritu Sancto, é fízose omne<br />

de María Virgo, é fué tormentado so poder<br />

de Pilato mampostero, é fué crucifigado é sepultado,<br />

é descendió al infierno , é resuscitó<br />

al tercer dia dentre los S muertos, é subió<br />

á los cielos, é ,asentóse á la diestra parte del<br />

Padre , é verná de cabo con gloria pora 6<br />

iudgar los vivos é los muertos , cuyo regno<br />

Ese. 3 . Como eleve cada un judío venir á rnanífestacien<br />

quando viere 4 la fe cristiana, é como deven masnifestar<br />

la fe católica.<br />

Esta es la profesion que dexiemos de suso que deve facer<br />

el judío, é diz assí: yo fulan abrenuncio todas las<br />

constunbres é todos los guardamientos de la sena de los judíos<br />

, é aborrezco de todo en todo las fiestas, é las oferendas<br />

, é los mandamientos todos. que aguardé, é tuve fasta<br />

en esaquí assí que de aquí adelantre ninguna cosa non guardaré<br />

de su costumbre, nin•husare, nin deseare, nin obrare<br />

por ende todas estas cosas abrenunciadas : creo en Dios un<br />

padre sobre todas cosas poderoso , facedor del cielo é<br />

de la tierra visible et non vesible , criador de las cosas-,<br />

é un Señor Jesucristo fijo de Dios , un engendrado del<br />

Padre , nascido ante de Dios , los siegros de Dios , lumbre<br />

de lumbre , Dios yero de Dios yero, nascido , non<br />

fecho , omne de una sustancia con el Padre, por el qual<br />

todas las cosas son fechas que son en cielo é en tierra:<br />

que por nos é por nuestra salut descendió de los cielos,<br />

é encarnó de Spíritu Santo , nasció de Santa María omite<br />

fecho ; pass() sub Poncio Pilato, crucificado, muerto<br />

é soterrado:<br />

descendió á los infiernos , é al tercer dia resucitó,<br />

subió á los cielos , siede á la diestra parte del Poderoso,<br />

aun deve avenir á iudgar vivos é muertos, cuyo reyno non<br />

averá fin; en Spíritu Santo, sennor é avivador de toda cosa<br />

TITVLO III.<br />

195<br />

non abra fin. E creo en el Espíritu Sancto<br />

sennor vivificador , que manó del Padre é<br />

del Fijo, que es adorado con el Padre é con<br />

el Fijo 7 en semble, el que fabló por bocas<br />

de las prophetas : é una sancta , católica é<br />

apostóliga s eglesia 9 : é conosco un babtismo<br />

que redime todos los pecados : é espero la<br />

resurreccion de los muertos-, é la vida del<br />

sieglo que ha por venir. Amen. E yo creo<br />

todo quanto que prometí, é dix en este<br />

símbulo verdaderamientre, é creolo con todo<br />

mio corazon , prometiendo que me non<br />

torne á la descreencia de la judería en nengun<br />

tiempo, nin sea obligado de las fiestas<br />

de los judíos, nin de sus leyes, que ellos<br />

suelen guardar é ondrar , ni en fecho , ni<br />

en voluntad ; é deniego su ley en todas<br />

maneras, é desmiéntola con todo corazon,<br />

é desaténgome de todo quanto es contra<br />

la ley cristiana. Esto pongo sobre mí,<br />

é prométolo desagora , é por siempre , que<br />

crea en -la Sanen. Trinidad , é que viva segund<br />

la costumbre de los cristianos desagora<br />

, é que me esquive de la companna de los<br />

judíos , é que me allegue á los buenos cristianos<br />

, por tal que coma con ellos, é beba<br />

'° de todo quanto ellos comieren é bebieren<br />

, é que vaya á la eglesia de Dios , assí<br />

cuerno faz el verdadero cristiano aturadamientre<br />

". E oblígome á guardar las fiestas<br />

sanctas de los mártyres , é los domingos que<br />

los cristianos suelen guardar, é establecieron<br />

de curar con todo buen corazon; é que<br />

Me acornpanne á los buenos cristianos en<br />

aquellos dias , é que reciba é ondre aquellas<br />

fiestas, assí cuerno todos los católicos las suelen<br />

recebir, con ondra é con mayoría. E esta<br />

conocencia é estas iuras fueron escriptas en<br />

tal dia é en tal era.<br />

saliente del Padre é del Fijo, que deve seer adorado y giorificado<br />

con el Padre é con el Hijo que Elle pronunciado<br />

por las profetas en una santa católica é apostolgal eglesia:<br />

confieso un baptismo en remission de los pecados, é<br />

espero el resuscitamiento de los muertos, é de la vida del<br />

avenidero sieglo sin fin. En esta ley confirma el judío<br />

todo lo que dixo , é dice allí todas estas cosas , creyendo<br />

é temiendo fielrnientre primero que lamas non torne á la<br />

mala ley en que estaba , mays que siempre los cristianos<br />

en comeres , é en fiestas guardar , é en la eglesia de Dios<br />

servir, 1 todas las costumbres de los Cristianos todas bien<br />

mantener. Esta profesion falto so tal dia &c.<br />

2 Ese. s. Toled. y Malp. s. en qual guisa riesen escreAir<br />

aquellos que vienen 4 la fe las ¡condice de<br />

é sus juras.<br />

3 Ese. 1. y Malp. desniegan.<br />

4 Eec. 1.y Malp. nascido.<br />

5 Malp. de entre.<br />

6 Ese. r. y Malp. 1. para. Tolcd. por.<br />

7 Ese. 1. y Malp. r, el ensemble.<br />

8 .Esc..r. y Malp. e. apostólica.<br />

9 Toled. ecclesia.<br />

o Ese. e. de todo corazon.<br />

a o Tuled. e. y Malp. e. acuradarnientre.<br />

su conoscencia


196<br />

XV. De los coniurios' con que devora seer<br />

conjurados los judíos guando se tornan 2<br />

cristianos , é lacen 3 su conocencia. 4<br />

luto por el Díos Padre poderoso, que dixo:<br />

z Toled. Esc. I. y Malp. e. eoniuratienes.<br />

a Ese, 1. y Malp. facen•<br />

3 Esc. 1. y IvIalp. a. escriben sus conoscencias.<br />

En el Esc. 3 . este epígrafe y su ley dicen así:<br />

Las condipí iones é los sacramentos por las que deven jurar<br />

íos judíos guando vienen á la fe católica, é tonto<br />

deven jurar.<br />

DEL FVERO JVZGO<br />

Juro prirneramientre por Dios Padre omnipotente que<br />

dixo: por mí mey-smo iur1redes, é non periuráredes en<br />

nombre de Dios, en nombre de Dios nuestro señor, que<br />

fizo cielo é tierra , é mar , é arenas , é todas las cosas que<br />

en ellas son, é que puso términos á la ruar, rlecienclol: fasta<br />

aquí venias, é aquí quebrantarás tras ondas incitantes : qui<br />

dilo: el cielo es ratio, é la tierra cavo de mios pies. Qui<br />

al primero arcángel soberbioso echó del cielo, é ante cuya<br />

faz está toda la companna de los ángeles tremiendo, tuya<br />

faz seca los abissos, é cuyo desdén faz poderescer los montes<br />

: qui fizo el primero orne Adan en Parayso , é le defendió<br />

, é vedó que non conmiese de la manzana del árbol<br />

vedado , é pues que Adan conmió de la manzana del árbol<br />

tiré echado del Parayso, é fijé apremiado él é todo el<br />

su humanal linage con ligamiento de cadena del maldito<br />

descomugainiento. Juro por aquel que rescebió volunpta de<br />

grado el sacrificio de Abel , é maldixo á Cayn muy desdenosamientre<br />

, refusando su sacrificio : qui tiene é guarda<br />

á Elías é Enoc en cuerpo é en alma en parayso, é a los<br />

de embiar morir en la postrema fin del sieglo por salvamiento<br />

: qui á Noé con su moger, , é con tres sus fijos, é<br />

con sus mogeres de los fijos , é con animalias , é con vo-<br />

, é con las otras criaturas vivas dennó guardar en 13<br />

archa en tiempo del diluvio , por que todas criaturas toviessen<br />

su linnage é su estado : qui dennó querer de Sena<br />

fijo de Noe , Abraam , é todo el pueblo de Israel : qui<br />

exleyó las patriarcas é las profetas , é bendito las patriareas<br />

Abraam, Isaac , é Jacob. Juro por aquel que prometió<br />

é dixo á Abraam: todas las gentes de tu semiente<br />

sean bendichas , é los di() sennal de circuncision en taiamiento<br />

perdurable. Juro por aquel que sumió Sodoma,<br />

é tornó á la mogier de Loth en piedra sal guando cató<br />

trassí la cibdat. Juro por aquel que luchó con Jacob , é<br />

diól ánimo en el nervio , é fizolo cosquear, , é dixo . de<br />

aquí adelantre non será 'amado Jacob , mays Israel, Juro<br />

por aquel que libró Josep de mano de sus hermanos , é<br />

quel fizo gracioso ante la faz é los oios del Rey Pha•<br />

raon por que fi:ese toda Israel librada de flunbre. Juro<br />

por aquel que salvó Moysem de las aguas de Nilo el' rio,<br />

é aparesciol en rubo en semellancia de fuego, é que embió<br />

sobre los egipcios X. plagas de fuego por la mano<br />

meysma de Moy sem , é que libré el su pueblo de Israel<br />

de la mano de los egipcios , é que fizo el meysmo<br />

pueblo de Israel andar por seco en el mar Rubro , é los<br />

alié muro fuerte de agua corriente. Juro por aquel que sopozó<br />

el Rey Pharaon é toda su almofalla en el mar Rubro.<br />

Juro por aquel que guió el pueblo de lsrrael de dia<br />

con anparancia de nube , é de noche con anparancia de<br />

fuego , andando siempre antellos. Juro por aquel que dió<br />

á Moysem en Monte Sinay la ley escripta de un dedo en<br />

Labras de piedra. J uro por aquel que fizo fumar umar Ie<br />

Monte<br />

Sinay veyéndolo el pueblo de Israel. Juro por el quel escogió<br />

á Aron por sacerdote primeramientre , é que consumió<br />

los fijos da Armo en casa de fue o por<br />

ron ofi•eseer fuego ageno delante del sennor. g r. Jqueo osa<br />

aquel .que mandó por su derecho iuycio que la tierra sorbiese<br />

á Datan é Abiron todos vivos. Juro po<br />

otorgó é dió al pueblo de Israel en larga ViarnaelqauernaggIn'eá<br />

é codornices en el yermo. Juro por aquel que mudó las<br />

aguas amargas en sabor dulce por el tanimiento del blago<br />

de Moysem. Juroor aquel que mostró é dió al pueblo<br />

de Israel muchas aguas e sin cuenta guando avíen grant<br />

seer por la ferida que dió Moysem de su pertiga en la<br />

piedra. Juro por a quel afinó al pueblo de lerael XL.<br />

Por mí iuráredes , é non vos periuráredes el<br />

nombre de Dios nuestro sennor, que crió<br />

el cielo , é la tierra , é el ruar, é lo que en<br />

él es : el que puso á los mares f-ito , é dixo:<br />

Fasta aquí llegarás , é aquí quebrantarás tus<br />

annos en el yermo , é que guardó los vestidos dellos sanos<br />

en todo aqueste tiempo que por ningun usarniento<br />

non fuesen rotos. Juro por aquel que con mandamiento<br />

non trastornado devedó é mandó que ninguno non entrasse<br />

la tierra de promission por que creyeron la palabra<br />

de Dios salvo Iesó Nave , é Caleph , á los quales<br />

prometió que entrarian hy. Juro por aquel que mandó á<br />

Moysem que alzase su mano, é maldixiese las Malechitas<br />

, é vencerla el pueblo de Israel. Juro por aquel que<br />

mandó á nuestros padres el fumen Jordan por mano de<br />

lesá Nave , é establesció que XII. piedras fuesen sacadas<br />

del rio en testimonio, Juro por aquel que mandó á todo<br />

el pueblo de Israel , que luegopassado el rio del flumen<br />

Jordan fuesen todos circuncidados por las piedras enta-<br />

lladas , é por aquel que los muros fondió de Yericó lis<br />

cibdat. Juro por aquel que onró David rey con gloria del<br />

reyno, é que lo libró de las manos de SaUl é de su hijo<br />

Absalon. Juro por aquel que enchia el templo de niebla<br />

á la oracion de Salamon , é espandió hy su bendicion.•<br />

Juro por aquel que portó Elías profeta por torbellino<br />

de fuego en cielo , alzándolo de tierra á la siella<br />

de gloria. Juro por aquel que enchió todas sus profetas<br />

de Spíritu Santo, é libró á Daniel profeta de los leones<br />

fuertes é bravos. Juro por aquel que dennó guardar los<br />

tres ninnos en la fornaz del fuego ardiente delante los<br />

oios del cruel rey Nabocodonosor, , é que tenia la clave<br />

de David: é que cierra lo que ninguno non abre, é que<br />

abre lo que ninguno non puede cerrar. Juro por aquel que<br />

lizo todas maravillas , é virtudes , é signos en el pueblo<br />

de Israel , é en los otros pueblos. Juro por los X. santos<br />

mandamientos de la ley. Juro por Jesucristo fijo de<br />

Dios Padre omnipotente , é por el Spíritu Santo , que en<br />

Trinidat es uno , é por la santa resurrescion de Jesucristo<br />

nuestro Señor Dios , é por la su gloriosa Ascension , é<br />

maravilosa guando subió á los cielos , é por el su avenimiento<br />

mucho terrible en que iuzgará vivos é muertos<br />

paresciente muy manso á los justos , é muy espantable á<br />

los malos , é por el su muy onrado cuerpo,- é por la su<br />

muy presciosa sangre : que fizo veer los ciegos , é oyr los<br />

sordos , é sanó los paralíticos, é fizo fablar los mudos, é<br />

fizo flor los demonios de los cuerpos de los calmes , é<br />

fizo andar correr los contrechos , é resuscitó los muertos<br />

: que andó de sus pies sobre las aguas , é resuscitó<br />

á Lázaro de muerte , é conmo era la su carne tornada podrida<br />

de quatro dias que yacia en el monumento, le dió salut<br />

é vida : et que tornó el gran loro , é plantó de sus<br />

hermanas en gozo : que es facedor del mundo todo; qui es<br />

comenzamiento de luz , é carrerador mostrador de salut;<br />

qui alumbró todo el mundo por el su nascemiento, é lo<br />

redemió por la su santa passion; qui solo fijé libre entee<br />

los muertos , é non pudo retenido ser de muerte; qui quebranté<br />

los infiernos , é con la magestad del su poder sacó<br />

ende las almas de todos los fieles : que despues que venció<br />

la muerte , é ovo victoria del mundo , subió á los cielos<br />

con aquella memela carne que prisó en tierra de la<br />

gloriosa santa Maria su madre , é siede á la diestra de<br />

su Padre omnipotente , é rescebió dél perdurable poder<br />

de reyno. Juro sobre todo esto por todas virtudes del cielo,<br />

é de todos los santos , é de los apóstolos , é de las<br />

profetas , é de las patriarchas, é por las reliquias de todos<br />

los santos, é por los quatro evangelios , que quantas cosas<br />

he iuradas é prometidas por todos los sacramentos sobredichos<br />

que son fechos sobre este altar N. de tal santo,<br />

sobre qual pongo mis manos , é tengo , que yo todo lo<br />

venga , é tenga de obra é de fecho, é de creencia quanto<br />

he prometido á la fee católica. Et vos, seiícr obispo, lo<br />

prometo é juro, é vos dé escrito de mi mano fecho que<br />

guamo yo juré é prometí con mi propia volunptad ,<br />

con limpio corazon lo iuré , é die sin ningun engaño,<br />

é sin falsidat , é sin descomiento. , é juro por aquella iura<br />

que luce e denegué , é dcnego todos sus usos é costumbres<br />

, é todas sus fiestas , é todas sus pascuas , é sus conmeres<br />

sellad su constunabre de los judíos , nin usaré sus


LIBRO XII.<br />

ondas puxaderas /. E el que dixo : El cielo<br />

es mi seeia, é la tierra banco de mios pies.<br />

El que -destruyó el angel primero guando<br />

engrandeció, é se quiso emparejar con él<br />

Iuro por el nombre del sennor ante 2 qui se<br />

paran todas las caballerías de los ángeles<br />

tremiendo , cuya faz enssuga 3 las aguas de<br />

los abissos , é cuya sanea faz tremer 4 los<br />

montes : el que fizo habitar al primero omne<br />

en el parayso , é mando! que non comiese<br />

del arbol 5 , é comió , é echólo del parayso,<br />

é metió á él 6 é á su linage en fierros de<br />

desobediencia : el que 7 recibió el sacrificio<br />

de Abel 8 con gracia , é desechó el de Cain<br />

con derecho : el que fizo vevir 9 á Henoc<br />

con su cuerpo en el parayso terrenal con<br />

Elías , é los fará morir ante de la fin : el<br />

que dexó á Noé é su muger, é sus fijos tres<br />

con sus mugeres vivos , é las animalias<br />

é las aves , é los bestiglos en el arca en el<br />

tiempo del diluvio , por sacar de cada una<br />

daquellas animalias linage é generacion : é<br />

el que sacó de Sem fijo de Noé á Abraam<br />

su amigo,. é de Abraam Israel , é su yente,<br />

é el que cogió é esleyó á las patriarcas "<br />

é á las prophetas , é bendixo las padriarcas<br />

Abraam , Isaac, é Iacob ; é iuro por aquel<br />

que prometió á Abraam el sancto :.con tu<br />

linage se bendizrán todas las yentes, é diól<br />

'sennal de circumcision por precepto durable;<br />

é juro por aquel que destruyó á Sodom<br />

é Gomorra , é tornó á la muger " de Loth<br />

en figura de sal, guando cató en pos sí: el<br />

que hachó con Iacob , é tanxó " su nervio,<br />

é encoxó , é dixol : Non te dirán Iacob, mas<br />

decirte han Israel : E iuro por aquel que libró<br />

á Ioseph del enganno de sus hermanos,<br />

é lo ondró contra Faraon por librar por sus<br />

manos todos los fijos de Israel de fiambre:<br />

é iuro por el que libró á Moysen del mar,<br />

conmeres , é que nunca guardaré fiestas nin sábados, nin<br />

pascua , nin ferias segun su constumbre de los judíos, nin<br />

usaré sus conmeres , nin desvenare , nin sacaré sebo de<br />

ninguna carne nin de sangre segun la costumbre de los<br />

judíos , é prometo é iuro que guardaré toda pascua , é<br />

todas fiestas,.é toda creencia de los cristianos, é que usaré<br />

é comeré todos los conmeres de los cristianos é carnes de<br />

puerco , é creo en la Santa Trinidat , é prometo siempre<br />

creer en ella , é prometo de nunca me compannar á companna<br />

de los judíos ; mas acompannarm e he siempre á los<br />

cristianos , é veviré siempre en todas é por todas cosas<br />

segun las costumbres , é guardaré siempre quanto la fee<br />

católica manda. E si por ventura yo tornase á la creencia<br />

de los judíos , é aborresciese la fee de los cristianos , 6<br />

sus usos , ó sus comeres , é tornase á los judíos, é con<br />

engaño, ó por descebemiento , ó por alguna mala volumptat<br />

, ó por escarmiento juré esta jura, vengan sobre mí todas<br />

las maldiciones de la ley que fueron dadas é confirmadas<br />

de la boca de Dios sobre aquellos que despresciaron<br />

los sus mandamientos vengan sobre mí é sobre mi<br />

casa , é sobre mis fijos todas las plagas de Egipto<br />

• é las<br />

Bridas de mí sean espanto de todos los otros , é que Mycio<br />

venga sobre él , el que vieno sobre Datan é Abiron,<br />

é que seviendo lo sorba la tierra, assíque despues que#<br />

yo muriere el diablo me resciba con todos sus ángeles,<br />

con toda su companna en las mayores penas del in-<br />

é sentado con igual pena de fuego con todo el<br />

lierno ,<br />

pueblo de Sodoma é Gomorra , é guando veniere é apa-<br />

TITVLO<br />

197<br />

é se le descubrió en el espino en la flama<br />

del fuego: el que tentó " á Egypto por manos<br />

de Moysen con X. lla gas , é libró su<br />

yente de la servidumbre de los de Egypto,<br />

los passó el mar rubro en seco, é fizo estar<br />

las ondas eladas contra natura 16 del e agua<br />

corriente : E juro por el que afogó á Faraon<br />

é á sus caballerías en el mar 'rubro : E<br />

iuro por el que guió á Israel ' 7 su yente de<br />

dia con un pilar de nube blanca , é de noche<br />

con un pilar de fuego. Iuro por el que<br />

dió á Moysen en el Monte Sinay libro escripto<br />

con sus dedos en tablas de marmor.<br />

Juro por el que afumó el Monte Sinay á ojo<br />

de los fijos de Israel. Iuro por el que esleyó<br />

pora sí á Aron " primeramientre que fuesse<br />

sacerdot , é quemó á sus fijos con el fuego,<br />

porque aduxieron fuego estranno , é lo ofrecieron<br />

á Dios. luro por el que mandó á la<br />

tierra que tragasse á Abiron , é á Datan por<br />

su juicio 9 derecho, é descendieron vivos á los<br />

abissos. Juro por el que dió á comer á su pueblo<br />

Israel en el desierto magna é selhue. Iuro<br />

por el que mudó las aguas amargas por echar<br />

la viga en ellas , é ficiéronse dulces. Iuro por<br />

el que dió á beber á los fijos de Israel (pando<br />

ovieron sed en Horab , é firió Moysen<br />

en la piedra con su ,blago , é manaron della<br />

muchas aguas. loro por el que dió á comer<br />

á los fijos de Israel en el desierto quarenta<br />

armos , é mantovo sus pannos sanos , que<br />

non enveiecieron por /os usar. loro por el que<br />

iudgó con derecho que non eatrasse nenguno<br />

de los fijos de Israel en la tierra de la<br />

pro mision , porque non crovieron por su palabra<br />

, fueras end Josue Ben Non , é Caleb,<br />

los quales iudgó que entrarien hy. Juro por<br />

el que mandó á Moysen que alzase su mano,<br />

é alcanzarien los hijos de Israel á los gigantes.<br />

Iuro por el que passó á nuestros pa-<br />

resciere la magestad del gloriosísimo príncipe nuestro seííor<br />

Jesucristo, sea contado é metido en aquella companna<br />

de los malos , á los quales muy terrible é muy glorioso<br />

iuyz menazando julgará diciendo Partid vos de mi, malditos<br />

, é it vos en Mego perdurable , el qual es dado é<br />

aparellado al diablo , é a sus amigos , é á sus ángeles,<br />

é á todas sus compannas. Dadas estas constituciones tal<br />

dia. N. tal. Et cxtera.<br />

Esc. r. y Maip. 1. . pasaderas.<br />

Toled. ante el que.<br />

3 Esc. .r. enxuga.<br />

4 Maly. r. entremeter.<br />

5 Toled. de arbol.<br />

6 Esc. r. y Malp. .r. á sí.<br />

7 Toled. qui , y así dice siempre en esta ley en lagar<br />

de que.<br />

8 Malp. 2. lee Hebel.<br />

9 Toled. vivir.<br />

so Maly. alimalias , y así despues.<br />

I I Malp. 2. y Toled. padriarcas.<br />

z Toled. mugier.<br />

1 3 Esc. I. y Maly. enpusí.<br />

Toled. tansó su niervo.<br />

15 Esc. r. terptó. tempto.<br />

16 .Malp. naturalrza.<br />

1 7 Toled. su gente Israhel.<br />

18 Ere. e. y Malí,. e. Aaron.<br />

39 judicio.


198<br />

dres por manos de Josue Bel Non el flumen<br />

Jordan , é mandó que tomasen daquel rio<br />

XII. piedras por testimonio. luto por el que<br />

mandó á los fijos de Israel guando pasaron<br />

el fumen Jordan , que se circuí-midiesen<br />

con cuchiellos de piedras, é el que derribó Z<br />

los muros de la ciudad de Ihericó 3 . Iuro<br />

por el que fizo ferrnoso á David con gloria<br />

del reglo, é lo libró de las manos de Saul,<br />

é de manos de su fijo Absalon. Iuro por el<br />

que inchió la casa de niebla guando fizo oraclon<br />

hy Salomon, é metió hy su bendicion<br />

guando el adoró. luto por el que alzó á Elías<br />

de tierra al cielo en la nube en un roque<br />

de fuego ; é por el que partió las aguas del<br />

fumen Jordan , guando adoró Alyaxa, é firió<br />

las aguas con el vestido de Elías propileta.<br />

Juro por el que metió 4 el spíritu sancto<br />

en todas sus prophetas , é el que libró á Daniel<br />

de las bocas de los leones fambrientos.<br />

Juro por el que salvó los tres ninnos del S<br />

forno del fuego ardiente á ojo de Nabucodonosor<br />

el rey descreido malo. Iuro por el<br />

que tiene las llaves de David , é cierra lo<br />

que non abre nenguno, é abre lo que non<br />

cierra nenguno. furo por el que fizo todos<br />

los nniraglos en el pueblo de Israel, é en las<br />

otras yentes. Juro por los diez acomendamientas<br />

sanctos. Iuro por Iesucristo , fijo de<br />

Dios vivo , é por el Sancto Spíricu, que es<br />

un Dios é verdadera Trinidad, é por la resurreccion<br />

de Jesucristo nuestro sennor , é<br />

por su ascension al cielo , é por su venida<br />

sancta , é temerosa guando veniere pora 6<br />

iudgar los vivos é los muertos, por se mostrar<br />

manso á los iustos 7, é bravo á los descreidos.<br />

E juro por el su ondrado cuerpo é<br />

su sancta sangre ; el que abrió los ojos de<br />

los ciegos , é fizo oirá los sordos, é sanó á<br />

los contrechos, é fizo fablar á los mudos, é<br />

sacó los demores de los demoniados , é gzo<br />

correr é andar á los coxos , é resucitó los<br />

muertos ; el que andudo 9 sobre el agua de<br />

pies ; el que resuscitó á Lázaro , é lo desató<br />

de la prision de la muerte depues que era<br />

su cuerpo podrido , é tornó su tristeza en<br />

alegría ; el que crió el mundo, comienzo de<br />

la luz, el ponedor de la salud , el que alumbró<br />

el mundo con su venida , é lo redimió<br />

con su muerte '3 ; el que fué solo libre entre<br />

los muertos , é non lo pudo la muerte<br />

tener ; el que quebrantó las cerraduras del<br />

infierno, é libró las almas de los justos del<br />

infierno con su poder; el que venció la muerte<br />

, é alzó su cuerpo , que prisó en tierra,<br />

x Malp. 2. la fluente , y asi despue.r.<br />

Toled. enderribó.<br />

3 Ese. r. y 111,tly, de Jericó.<br />

4 Ere. r. y .11-falp. r. prometió.<br />

5 Ere. r. y Malp.r. en el torno.<br />

6 MaIp. 5.<br />

7 E.Q. t. mansos.<br />

l Toled. y Ese.<br />

sacó los demonios de los damnados.<br />

DEL FVERO JVZGO<br />

al cielo, depues que venció todo el mundo<br />

; el que seye á la diestra parte del Padre<br />

poderoso , é recibió dél gloria durable.<br />

Juro por todas las vertudes del cielo, é por<br />

las reliquias de todos los apóstoles é los mártyres<br />

, é por los quatro evangelios que son<br />

puestos sobre estas juras en el altar sancto<br />

en esta eglesia N. que yo tengo en las mis<br />

manos, que todo quanto dix en esta mi<br />

confesion , é esta mi conocencia, é quanto<br />

hy ayunté, é quanto dí á mio sennor N.<br />

el obispo del sey " N. escripto por mi mano<br />

, todo es verdad , é que yo non dix nenguna<br />

cosa dellas por arte del mundo , nin<br />

por enganno , mas dixlo con la mas leal conocencia<br />

, assí cuerno es en esta carta ; é<br />

niego todas las costumbres é las constituciones<br />

de los judíos, é creo en la sancta Trinidad<br />

con todo mio corazon é con toda mi<br />

voluntad , é que " non torne á mi antigua<br />

descreencia nunca 13, nin faga companna con<br />

los judíos viles. E prometo que viva en todas<br />

mis cosas segund la costumbre é la ley<br />

de los cristianos 1 é que aya siervos cristianos,<br />

é que cumpla todo quanto es en este<br />

escripto de mis juras con toda lealdad , é<br />

sanarnientre , é que persevere en la ley de<br />

los apóstolos é en el establecimiento del sylnbulo<br />

desagora , é siempre, é guando quier<br />

que yo ficiere falsedad en alguna cosa de la<br />

ley sancta , ó me entremetiere de guardar<br />

la ley de los judíos, ó ficiere ipocrisía en<br />

nenguna de quantas cosas yo iuré 14, é prometí<br />

complir, , en nenguna manera, é perjurare,<br />

é falliere de quanto sobre mí pus, así<br />

cuerno conoscí, é oí, é entendí, vengan sobre<br />

mi todas las maldiciones de la ley, con<br />

las quales confondió Dios á todos los que falsan<br />

los mandamientos de Dios, é vengan sobre<br />

mí , é sobre los de mi casa , é sobre mios<br />

fijos todas las llagas é las pestilencias de<br />

Egypto ; é si falliere en lo que prometí, venga<br />

sobre mí lo que vino sobre Abiron é Datan<br />

, é que me trague vivo la tierra é sea<br />

depues de mi muerte de los del fuego durable<br />

, con el diablo é sus ángeles, sea<br />

condempnado 15 de los de Sodom é omorra<br />

, é aparcero de Judas en la amarga pena.<br />

E guando veniere ante el trono del glorioso<br />

juez nuestro sennor Iesucristo, que sea de los<br />

de la parte siniestra, á los quales dirá el glorioso<br />

juez el bravo, el justo, menazándolos:<br />

Idvos, maldichos", en el fuego durable, que<br />

es apareiado al diablo é á sus ángeles. Fueron<br />

escriptas estas juras en tal dia 1 é en tal era.<br />

9 Toled. andido.<br />

zo Ere. r. y Maly. r. sangre.<br />

z x Ese. I. y Maly. de la sey.<br />

iz Ere. e. y Maly. que me non torne.<br />

1 3 Toled. nunqua.<br />

14 Toled. Mrey.<br />

1 5 Maly. acompannado. Ese. compamyon.<br />

z6 Toled. Maly. y Ese. e. malditos.


LIBRO XII.<br />

XVI. De los siervos cristianos de los<br />

judíos si se non llamaren cristianos,<br />

é de los que los descubren.<br />

Los siervos ,cristianos de los judíos que son<br />

cristianos perfectos , é los engannaron sus<br />

sennores por alguna arte, é non se conoscieren<br />

por cristianos desagora , é d'oy adelantre<br />

, é quisieren fincar con sus sennores,<br />

por razon que ellos non- quisieron la ondra<br />

de la liberdad el rey los mande dar á qualquisiere<br />

de su pueblo , que sean sus siervos<br />

por siempre: é el que los descubriere, si fuere<br />

judío, ó siervo dalgun judío , tórnese cristiano<br />

, é seá libre : é si aquel que los descubriere<br />

fuere cristiano , por cada un siervo 2<br />

que descubra tome V. sueldos del judío que<br />

toviere consigo el siervo cristiano, depiles<br />

que nos ficiemos esta constitucion.<br />

XVII. 3 Que nengun judío non iudgue 4<br />

al cristiano por lo meter en servidumbre<br />

, ni de lo Matar, ni de lo apremiar.,<br />

si el rey lo adelantrare é otri<br />

en algun poder.<br />

Nengun judío desde el primer anno que nos<br />

regnamos , que es desde nueve dias pasados<br />

de ianero , non sea osado de se apoderar, ó<br />

mandar 5 , ó apremiar, ó despechar, ó castigar,<br />

ó ferier 6, ó ponier pleyto ó coto á<br />

nengun cristiano , ó mandar, ó vender , ó<br />

haver poder sobre los cristianos en nenguna<br />

guisa , si non por ventura si les mandare<br />

el rey recabdar algunas cosas , que sean á<br />

provecho del comun por mandado del rey<br />

solo. E si algun judío fuere osado de apremiar<br />

ó constrennir á nengun cristiano ,<br />

lo matare, ó lo firiere , ó se moviere contra<br />

él , ó lo desondrare, ol ficiere nenguna cosa<br />

de quantas la ley defiende , ó de las que la<br />

ley non departió , nin determinó , peche la<br />

meatad de toda su buena , é áyala el rey;<br />

Ese. x. y Malp. de la libertad, y así otras<br />

veces.<br />

z Ese. .r. y Malp. x. siervo cristiano que descubra<br />

aya.<br />

3 Esc. 3 . Que ningun judío non pueda ganar, nin tormentar,<br />

, nin apartar ningun cristiano por poder que<br />

haya rescibido de quien quier, 1i non fuer por ordenamiento<br />

de la corte del rey.<br />

Diz esta ley que ningun judío non aya poder sobre ningun<br />

cristiano de apremiado nin de lo mandar, nin de<br />

constrennirlo en ninguna cosa , salvo ge lo mandase ;<br />

si por sí 6 por mandado de otro ninguno lo cometiese á<br />

facer, pierda la merad de quanto a para la bolsa del rey;<br />

k<br />

si nada non oviere, denle C. azotes , é tresqullenlo en<br />

cruz ; é aquel que les diere á los judíos poder sobre los<br />

cristianos , si noble persona fuer , peche X. libras de oró<br />

al rey ; é si non oviere onde las dé , tresquilado en cruz<br />

resciba C. azotes.<br />

ningun cristiano, nnz se<br />

4 Toled. Ecc. r. y Malp. e.<br />

sirva del , nin lo mate, niolo apremie migue,. alguno<br />

TITVLO<br />

s99<br />

á si non oviere nada , reciba C. azotes, é<br />

ráyanle la cabeza. E aquel que pusiere á nengun<br />

judío en nengun destos poderes contra<br />

nengun cristiano , si fuere omite noble , ó<br />

de gran guisa , ó algun oficiado de nuestros<br />

varones, peche X. libras doro al rey con premia<br />

é sin su grado : é si fuere omne de menor<br />

guisa , peche V. libras doro al rey ; é<br />

si non oviere nada de que peche , reciba C.<br />

azotes , é ráyanle la cabeza.<br />

XVIII. r De los siervos de los judíos 8,<br />

si se ficieren cristianos , que sean<br />

libres.<br />

Pues que el apóstol 9 San Paulo dice por<br />

predicar, é enunciar '° de Cristo , ó por causa<br />

", ó segund verdad, por ende es derecho<br />

que assí cuerno aduxiemos é costren-<br />

Memos á los fieles á la '° gracia de liberdad,<br />

bien así demos " á los non fieles alguna guisa<br />

, é les abramos carrera pora vevir é guarecer.<br />

E por ende establecernos que si algun<br />

siervo de judío, , quier varon , quier muger,<br />

fuere sometido so su servidumbre, é quisiere<br />

venir á la ley de Cristo, non ge lo deviede<br />

la servidumbre, ni lo asconda de la fe nenguna<br />

cosa , ni lo contraste nenguno , nin lo<br />

asconda della nengun achaque , que en qual<br />

tiempo quier que s'aclamare , é connociere,<br />

é dixiere, é iurare ques cristiano, ó que silla<br />

fecho cristiano , é descubriere la descreencia<br />

de sus sennores, é negare el su error,<br />

en aquella ora salga libre paladinamientre<br />

con todo su peguiar, é légelo. E en todo<br />

quanto que aquel siervo oviere vala la constitucion<br />

que nos ficiemos de los siervos cristianos.<br />

lo ponga en algun poder por mandar é vedar.<br />

5 Esc. r. mandar apremiar.<br />

6 Toled. Ese. y Malp. ferir 6 poner.<br />

7 Que los siervos de los judíos guando yuier que se tornen<br />

cristianos que sean libres.<br />

Esta ley diz que si algun siervo ó sierva de judío, si<br />

se quesier tornar cristiano , non lo aya poder de retener<br />

el judío,; maya si él se (pesiar tornar , é el judío non<br />

lo dexar , por aquello que non lo quiso dexar pierda todo<br />

el peguiar del siervo , é áyalo el siervo pues que se tornar<br />

cristiano é sea libre é quito. Eurigio Rey.<br />

8 Toled. Esc. ' o. y Malp. o. judíos que non son hechor<br />

cristianos, si se tornaren á la ley de Cristo, que salga»<br />

libres.<br />

9 Toled. apóstol°.<br />

ro Ese. t. anunciar.<br />

o r Esc. y Malp. T. por cosa segun verdat.<br />

03 E Ese. r. y Malp. I . á la iglesia de la libertad.<br />

sc. x. y Malp. I. debemos á los non fieles catar al•<br />

cuna guisa.<br />

Bbb


200<br />

Que los judíos non sean mayordomos<br />

nin autores en manera de servicio<br />

jacer, ni sean puestos 2 sobre<br />

los pueblos é las familias de los cristianos<br />

, e de la pena de los que los<br />

adelantran en esto.<br />

XIX. r<br />

Si algun judío fuere adelantado de mano<br />

dalgun lego por mantener, é mandar algunos<br />

cristianos, assi que sea mayordomo sobre<br />

familia de cristianos, todas aquellas cosas<br />

sobre que fué puesto é adelantado , todas<br />

las aya el rey, é reciba cada un daquellos<br />

judíos adelantados C. azotes, é aya<br />

el rey la meatad de sus buenas 3 . E si algun<br />

obispo , ó sacerdote , ó diácono , ó clérigo,<br />

6 monge adelantrare algun judío poca<br />

veer alguna cosa de la eglesia, ó 4 por espedir<br />

las cosas de los cristianos , tanto peche<br />

de su buena quanto fueren aquellas cosas<br />

de la eglesia sobre que lo puso: é si non oviere<br />

onde lo pague , sea echado á los extremos<br />

de la tierra S , por tal que s'castigue con<br />

la pena de la penitencia , é que aprenda, é<br />

entienda su laydo fecho en adelantrar á 6<br />

descreido sobre los fieles cristianos.<br />

XX. 7 Quando 8 algun judío fugiere<br />

de las provincias de luenne a las<br />

tierras de nuestra obediencia , que<br />

venga al obispo de la provincia , é<br />

al sacerdot del logar, é cuerno se<br />

deve aguardar en todas sus cosas.<br />

Si algun judío que fuere natural de alguna<br />

de las cibdades ó de las provincias de<br />

nuestros regnos, si fuere de un logar á otro,<br />

deve venir al obispo daquel logar , ó al sacerdot,<br />

ó al alcalde de la tierra, é non se<br />

Esc. g. Que los judíos non osen ayer mancebos cristianos,<br />

nin mayordomos, nin labradores ; é estos que fueren<br />

con ellos, ayan la pena meysma dellos.<br />

Dia esta ley que si algun judío rescebier el poder de<br />

algun cristiano por ayer algun sennorío sobre cristianos,<br />

6 por apremiados en alguna cosa , ó que gane algo con<br />

ellos , quanto quier que hy gane en aquel ministrandento<br />

, todo sea de la bolsa del rey ; assí que aquellos que<br />

rescebieren el poderío , tresquilados en cruz resciban C.<br />

azotes , l:: pierdan la metad de lo que an pora bolsa del<br />

rey: cierto si el obispo , ó qualquier de los sacerdotes,<br />

6 de los ministros de la eglesia algun oficio les dieron,<br />

6 aigun sennorío sobre los cristianos servientes de la<br />

eglesia , quanto les dieren de sennorío , tanto pechen<br />

de lo suyo propio pora la bolsa del rey ; é si nada<br />

non ovieren , sean desterrados : é assí conosca cada uno<br />

quanto gran crueldat es poner cristianos 56 judíos. Eurigío<br />

Rey.<br />

Toled. adelantados por mantener pueblos nin familias<br />

de cristianos, é de la pena &c.<br />

3 Etc. e. y Malp. e. bienes.<br />

4 Exc• a. y Malp. a. 6 pora departir. Toled. por espender.<br />

5 Toled. Etc. r. y Malp, s. de las tierras.<br />

6 Esc. r. y Malp. s. al.<br />

DEL FVER-0 JVZGO<br />

quite daquel sacerdot , por tal quel sacerdot<br />

testimonie en verdad que s'ha lexado<br />

de guardar los sábados, é las costumbres, é<br />

las pascuas de los judíos: assíque los otros<br />

tales cuerno él non fallen carrera guando andidieren<br />

por las tierras é por los logares de<br />

guardar su error, nin de se asconder en celado<br />

9 por perseverar en su error antigo , é<br />

por tal que guarden en aquellos dias que estidieren<br />

con los cristianos todas las constituciones<br />

de la cristiandad , é que coman é beban<br />

con los buenos cristianos , é que comulguen<br />

con ellos, é que vayan en los dias de<br />

las fiestas de los judíos á la eglesia con los<br />

sacerdotes, por tal que los castiguen é los<br />

guien á buena carrera ; é si se escusaren que<br />

han de recabdar tales cosas é tales negocios,<br />

que non podien escusar, porque non pueden<br />

morar con ellos , no s'vayan sin mandado<br />

de los sacerdotes á quien venieron fasta que<br />

pasen los sábados , é sepan por cierto que<br />

ellos non los guardan, é escriba el sacerdote<br />

del logar una carta con su mano á los sacerdotes<br />

por ó han de pasar aquellos judíos<br />

por ser salidos de sospecha é de enganno,<br />

tambien en morando cuerno en andando, é<br />

sean apremiados de facer esto con derecho:<br />

é si alguno dellos pasare este nuestro mandamiento,<br />

estonce el obispo del logar ó el<br />

sacerdot en uno con el alcalde pueden facer<br />

recibir á cada un dellos C. azotes : ca nos<br />

no les sofrirnos que s'vayan á sus casas si<br />

non con letras de los obispos ó de los sacerdotes<br />

daquellos logares á que vinieren, é<br />

que escriban en aquellas letras quantos dias<br />

moraron con el obispo daquella cibdad , é<br />

de cuerno llegaron á él é en qual dia salieron<br />

ende , é llegaron á sus casas.<br />

7 Esc. 3 . Que los judíos que vienen de otras provincias ft<br />

las nuestras morar, luego se muestren al obispo 6 al<br />

capellan mayor del lugar, 6 qué le conviene al judío de<br />

guardar en todo esto.<br />

Aquesta ley diz que si algun judío fuere de una cibdat<br />

ó de una provincia á otro logar, se presente al sacerdote<br />

6 al iuyz del logar, nin non se quite del sacerdote<br />

fasta quel pruebe como guarda las fiestas 6 los mandamientos<br />

de la eglesia ; é si algunos dias ovieren en el<br />

logar á morar, mándelos posar con los mas católicos crístianos<br />

que trobaren con quien coman , é con quien ayan<br />

companna. Et guando irsee-quesieren de un logar á otro,<br />

vengan primero al sacerdote , é délos sus letras que presenten<br />

á los otros sacerdotes por 6. fueren que les guarden,<br />

é les tengan oto como viven; é si alguno dellos otratnien•<br />

tre andodiere de una tierra á otra , resciba del iuiz C.<br />

azotes. Nin otramientre non vayan de una tierra á otra,<br />

salvo con buenas letras , en que aya notado qual dia sale<br />

del un lugar , é guanos dias mora en el otro , é qual dia<br />

deve tornar á su tierra.<br />

8 Toled. Esc. a. y Malp. t. Si algun judío viniere de lar<br />

provincias de luenne d los nuestros revnos, que venga luego<br />

al obispo de la provincia, 6 al sacerdote del logar, é coma<br />

se deben guardar en todas sus cosas.<br />

9 Toled. Ese. i. y r. en celadas.


LIBRO XI I.<br />

XXI. En qual manera deven visitar<br />

8 los judíos al obispo en íos<br />

dias conozudos.<br />

Todos los judíos o quiquier que sean en las<br />

tierras, é ó quier que moren , deven ir veer<br />

al obispo del logar ó al sacerdot en los dias<br />

de los sábados, é en las otras pascuas que<br />

suelen guardar antiguamientre : ca les non<br />

sofrimos , que en estos dias se traspongan,<br />

ni se quiten de los sacerdotes , nin de sus<br />

familias dernientra 3 que estos dias duraren,<br />

por perder sospecha. E deven venir cada dia<br />

de sábado, depues que s'bañaren , al obispo<br />

ó al sacerdot, é reciban dellos la bendicion.<br />

En los logares o non ovieren sacerdotes, vayan<br />

veer á los buenos cristianos, é acompannarse<br />

á ellos , por tal que allegándose á<br />

ellos testimonien con verdad , que mantienen<br />

cristiandad , é que viven derechamientre.<br />

E las mugieres de los judíos é sus fijos,<br />

por tal que non ayan carrera pora guardar<br />

los sábados, que solien guardar, nin fagan<br />

enganno en se trasponer, ó en se ir, mandámosles<br />

que fagan lo quel obispo ó el sacerdot<br />

tovieren por bien. Ca bien cuerno<br />

sus maridos non se deven quitar delantre el<br />

sacerdot. Otrosí ellas deven ir veer á los<br />

obispos é á los sacerdotes en aquellos dias<br />

con buenas mugeres , quales el obispo escogiere<br />

, á quien se acompannen todavía. E<br />

tod aquel que fuere contra este mandamiento<br />

, ráyanle la cabeza , é reciba C. azotes<br />

en conceio. Otrosí mandamos guardar,<br />

porque los corazones dalgunos sacerdotes<br />

carnales son venzudos con gran luxuria , é<br />

con sabor de ensuciamiento , é buscan achaques<br />

é carrera , porque puedan complir su<br />

luxuria: por end establecemos establecemiento<br />

muy fuerte , que todo sacerdot guarde<br />

esta ley, é la faga seer estable contra las mugieres<br />

de los judíos que dixiemos, ques'non<br />

aparte nengun sacerdot con nenguna dellas<br />

Esc. De qual manera riere ir el convento de los judíos<br />

en los dias establescidos antel obispo.<br />

Manda esta ley que todo convento de judíos , en qual<br />

territorio quier que sean , deben venir al sacerdote del logar<br />

ó al obispo en los dias de los sábados é de las otras<br />

fiestas que ellos suelen celebrar é demostrar corono viven<br />

los dias de los sábados é de las otras fiestas , é deven<br />

seer benditos del obispo 6 del sacerdote del logar. Et si<br />

por aventura acaesciere en logar o non ovier sacerdote,<br />

moren con los mejores cristianos que filiaren; que si mester<br />

los ovieren den te›timonio bueno dellos las mogieres casadas<br />

é las filas de los omites buenos ; por tal que en estos<br />

sobredichos non yerren; mindelles el obispo ó el sacerdote<br />

delantre sus 'nacidos que vivan con las mejores que fallaren.<br />

Si alguno contra esta ley veniese , tresquilado en<br />

cruz reciba C. azotes. Sobre todo esto mandamos firmemientre<br />

á los sacerdotes que ninguna de estas mogieres<br />

non ayan peguyar nin comersacion ninguna , por tal que<br />

por ventura non acaesca alguna ocasion de luxuria por que<br />

ambos pierdan á. Dios; e si algun sacerdote o tal cosa contesciese<br />

, pierda lit órden é lo que ha, é sea echado de<br />

la tierra. Sisebundo Rey.<br />

a Toled. Esc. t. y Malí). s.<br />

los judíos ír veer al obispo<br />

en los dias sennalados.<br />

TITVLO<br />

20T<br />

nin esté con ellas solo en logar o se pueda<br />

ensuciar con ella. Onde si acaeciere que algun<br />

sacerdot use el celo que deve por el<br />

nombre de Cristo en manera de luxuria, é<br />

por fallar guisa pora facer su sabor 4, sea<br />

despuesto de su órden, é sea echado de la<br />

tierra por siempre.<br />

XXII. 5 Quando 6 el judío oviere algun<br />

siervo cristiano, si el obispo ge lo demandare<br />

, que lo non pueda tener.<br />

Si algun cristiano lego cogiere pora su servicio<br />

algun judío ó alguna judía , é lo toviere<br />

á bien fecho , é lo amparare, é lo sacare<br />

del poder que han sobre él los obispos<br />

é los sacerdotes , é lo non ernbiare al obispo<br />

ó al sacerdot en los dias que deve quel .ensennen,<br />

é quel iudguen, qüiquier que ficiere<br />

lo que nos defendemos , el obispo lo descomulgue<br />

, é saque el judío de su poder , é<br />

peche quien esto ficiere por cada judío que<br />

amparare tres libras doro al rey.<br />

XXIII. 7 Qice los obispos pueden apremiar<br />

d los judíos en todas cosas propriandentre.<br />

Nos adelantamos en iudgar todas estas<br />

constituciones pora acabar esta doctrina en<br />

los non fieles , á los sacerdotes á los quales<br />

Dios mandó facerla é acabarla. Dixo el sancto<br />

Spiritu , cuya melecina inchió el cerco<br />

de la tierra : Los sacerdotes manternán los<br />

mios juicios, é iudgarán por las mis constituciones<br />

é por los mios acomendamientos.<br />

E por end damos poder á todo sacerdot, que<br />

cumpla todo quanto nos esplanainos en esta<br />

constitucion so tal pleyto, que nenguno non<br />

pueda amparar á nengun judío , nin razonar<br />

por él , porqu'el persevere en su error,<br />

2 Toled. Ese. 1. y Malp. demientre.<br />

4 Ese. r. y Malp. r. labor.<br />

5 Ese. g. Que ningun cristiano non ose tener consigo judío<br />

servicial , é que luego lo quite de sí delant las<br />

capellan, que sea end testimonio.<br />

Aquesta ley diz que ningun lego non defienda judío nin<br />

j<br />

udía por dono quel den, nin por servicio que' fagan, quo<br />

non vengan los dias que dexiemos al obispo, é non cumplan<br />

los mandamientos de la eglesia; é qui contra esto fuer,<br />

sea descomungado del obispo de la cibdat, é pierda todo<br />

aquello que coydó ganar de los judíos, é dema.: peche tres<br />

libras de oro á la bolsa del rey. Sisebundo Rey.<br />

6 Toled. Ese. t. y Malp. r. Si algun cristiano oviere<br />

algun siervo judío, é ge lo demandare el obispo que non sea<br />

osado de lo tener.<br />

7 Esc. 3 . Que todo coydado é todo poder sea dado d los<br />

perlados destrenir á los judíos.<br />

Esta ley diz que da licencia á todos los sacerdotes ma•<br />

yorrnientre de constrennir los judíos que cumplan todos los<br />

establescemientos que sobre ellos son escriptos , é que non<br />

consientan á ninguno que los defienda , é da enxiemplo á<br />

aquello que diz en la profecía Estarán los sacerdotes en<br />

los mios juicios , é juzgarán la mi ley é 1(.4 mios conmendamientos.<br />

Bbb 2


a O 2<br />

mas todos los judíos que fue-<br />

é en su ley :<br />

ren en poder de los cristianos, sáquelos de<br />

su poder el sacerdot , é áyalos en su guaie rda,<br />

é esplaneles á ellos é á quantos °vre<br />

, é á quantos dellos fueren , la salud , é<br />

la guarda de sus almas, é qué deven entender,<br />

é<br />

qué deven facer de la ley católiga,<br />

é el su. mayor estudio, é el su pensamiento<br />

sea de non emperezar, ni seer negligente de<br />

nenguno destos capítolos que avemos espla-<br />

Dados , é que los cumpla segund dixiemos<br />

é mandamos.<br />

XXIV. 2 De 3 la pena de los obispos<br />

et de los alcaldes , si estos iuicios<br />

non ficieren tener d los judíos, efacer<br />

por ellos.<br />

Los sacerdotes de la eglesia de Dios deven<br />

pensar, é guardarse que los non alcance pecado<br />

en ellos dexar los pueblos perseverar 4<br />

en yerro, pues ¿que pro a nenguno de nos<br />

si non fuere penado del pecado que fizo,<br />

pues que puede ser penado é condempnado<br />

del pecado d'otrí? E por end establecemos<br />

por los recordar de su negligencia , que si<br />

algun obispo fuere venzudo de la cobdicia<br />

é del mal sena, é fuere de flaco corazon en<br />

facer complir á los judíos estas constituciones,<br />

é pues que sopiere sus yerros é sus engreimientos,<br />

é se le averiguare su neciedad 5,<br />

é los non costriniere , é los non castigare,<br />

sea descomulgado tres meses, é peche. al rey<br />

una libra doro ; é si non oviere onde peche,<br />

sea descomulgado VI. meses , porque se castigue<br />

de su negligencia é de flaqueza de su<br />

corazon: é damos poder á qual obispo quier,<br />

que aya celo de Dios , que refrene é contraste<br />

el yerro daquellos judíos, é que<br />

emiende sus locuras en vez 7 del obispo-negligente<br />

, é que acabe lo que el otro oblidó.<br />

E . si se non moviere de grado á lo facer,<br />

é fuere negligente , é semey are al otro , é<br />

non oviere celo de Dios, ni fuere membra-<br />

DEL FVERO JVZG O<br />

Ese. quantos hy oviere.<br />

2 Esc. 3 . De los dannos de los sacerdotes é de los juyces<br />

que deven ayer, guando tuellen d los judíos que non<br />

cumplan los establescemientos de las leys.<br />

Diz esta ley que si algun obispo por aluna cobdicia ó<br />

por alguna torpcdat non feciese complir a los judíos estas<br />

cosas que son establescidas finque tres meses descomungado<br />

, é peche una libra de ' oro é la bolsa del rey;<br />

si non oviere onde lo pague , finque ses meses deseomungado<br />

, é peche aquello quel non quiso castigar ; venga<br />

otro obispo sobre él , é castíguelo , é emiéndelo. Otrosí<br />

los juyces que sopieren aquella nemiga , é non la quesieren<br />

castigar , pechen una libra de oro á la bolsa del<br />

rey. Todavía estos sean quitos desta pena los sacerdotes é<br />

los juyces guando provaren , que por algun embargamiento<br />

que ovieron del rey non lo podieron castigar.<br />

Eurijio Rey.<br />

3 Toled. Esc. r. y Malp.. e.<br />

caldes si<br />

De los obispos é los al-<br />

emperezaren en complir estos luidos sobre los<br />

judío s.<br />

4 Toled.<br />

por pensar en yerro, pues lque pro a nenguno.<br />

do , estonce el rey emiende sus yerros , é<br />

condenipnelos por el pecado. Este mismo establecemiento<br />

que mandamos de los obispos<br />

que son negligentes de emendar el yerro<br />

de los judíos , ese mismo mandamos<br />

á los otros religiosos , assí á lós sacerdotes<br />

, cuerno á los diáconos , cuerno á los<br />

clérigos , cuerno á todos aquellos que son<br />

adelantados por iudgar el error destos descreidos.<br />

E sí algun alcalde sopiere ó le fuere<br />

dicho sus engreimientos, é los non penare,<br />

peche una libra doro al rey, assí cuerno<br />

mandarnos al obispo , é los sacerdotes , é los<br />

alcaldes , é todos aquellos que son adelantados<br />

por iudgar los transgreimientos de los<br />

judíos , estonce serán salvos de la pena é<br />

del pecho guando provaren que el rey los<br />

defendie de non complir esta constitucion<br />

en los judíos, é que non eran osados de<br />

los apremiar.<br />

XXV. s Que los alcaldes non iudguen<br />

los trasgreinzientos de los judíos 9,<br />

• los obispos non seyendo hy , o seyendo<br />

fuera de la tierra.<br />

Nengun alcalde non sea osado de iudgar<br />

nengun inicio contra los judíos, non seyendo<br />

los sacerdotes é los obispos en la. tierra, mas<br />

delante ellos , por tal que la cobdicia del<br />

haver non ensucie nuestra ley : é si los sacerdotes<br />

non fueren hy, assí cuerno acaece<br />

muchas i° veces , el alcalde costringa á los<br />

judíos propriamientre. E si acaeciere quel<br />

obispo se aluengue " de su sey, lexe en su<br />

vez un " sacerdot que pueda complir é espedir<br />

con el alcalde de la tierra este mandamiento<br />

que nos mandamos, sin cobdicia,<br />

é sin recebir nengun presente.<br />

Malp. 2. pueblos perseverar en yerro, pues lque pro la a<br />

nengun.<br />

5 .Esc. .r. nescidat.<br />

6 Ese. r. y Malp. r. constringa.<br />

7 Esc. 1. y Malp. 1. voz.<br />

8 Ese. 3. Que ningun juyz non tome ningun dono fin<br />

peronision de judíos sobre defendernientos de los perlados.<br />

Esta ley diz que ningun juiz non juzgue ningun judío<br />

si non con otorgamiento del sacerdote, por tal que por ventura<br />

por que es segrar non resciba alguna cosa dél ; pero<br />

si acaesciere en logar do non aya sacerdote, estonce puede<br />

el juyz iuzgar. Sí por ventura contesciere que el obispo<br />

sea aluene de su legar , dexe algun sacerdote que con el<br />

juiz libre estos pleytos sin rescebir ningun dono. Eurigio<br />

Rey.<br />

9 Ese. a. y Malp. a. de los judíos, sin los obispos, é non<br />

seyendo ellos en la tierra.<br />

ro Toled. algunas. Esc. r. y Malp. 1, á las veces.<br />

II Toled. al ucngue.<br />

2 ToIrd. su.


LIBRO: XII.<br />

XXVI. 1 Que 2 estonce serán los obispos<br />

sin pena, guando' sus sacerdotes no<br />

les mostraren las cosas que devi.,<br />

endrezar con ellos.<br />

Los sacerdotes, é los diáconos, é todos los<br />

de religion , é todos los alcaldes que son<br />

puestos en diversos logares , deven apremiar<br />

á todos los judíos que son en su guarda, é<br />

que les faltan guardar todos estos establecemientos<br />

que nos establecernos, é non sean negligentes<br />

de los costrennir en todas aquellas<br />

tosas que emperezaron de endrezar 3, fáganlo<br />

saber al rey, ó rueguen á los obispos que las<br />

emienden , é las endrezen. E tod aquel que<br />

ficiere saber al obispo la falsedad dellos, non<br />

sufra la pena que es antedicha : é los obispos<br />

estonce serán salvos de la pena é del<br />

pecho 4 antedicho, guando provaren que<br />

aquellos que son so ellos , non les ficieron<br />

saber nengun trasgreimiento de los judíos,<br />

ni nenguna falsedad.<br />

XXVII. 5 De la piedad que deven<br />

haber los reyes á los ques tornan a"<br />

la ley de Cristo 6 con buena voluntad.<br />

Este establecimiento que mandamos guardar<br />

en todas las cosas que establecimos 7,<br />

é esplanamos en las leyes de suso o atempramos<br />

la pena á los pecados de los pecadores,<br />

que pierdan sus buenas, é sean echados<br />

de la tierra ; é damos poder á nos é á<br />

los reyes que vernán depues de nos , que<br />

guarden esta piedad é esta merced que decimos,<br />

que guando quier que acaeciere que<br />

aquellos encreidos se asoivieren de las sogas<br />

é de los lazos del diablo, é crovieren<br />

Esc. 3 . Que los obispos sean quitas de todos aquestos<br />

dapnos establescidos quando ensilan á rus capellanes<br />

que castiguen las cosas que son de castigar, et nen las<br />

castigan , nin ge lo facen saber á ellos.<br />

Diz esta ley que los prestes, é los diáconos, é los otros<br />

es que fuesen cstablescidos por los logares , así como<br />

juyc<br />

á cada uno pertenesciere el convento de los judíos, así<br />

los castiguen , é las cosas que non podieren constrennir,<br />

embíenlo decir al rey ó'á su obispo : los obispos estonce<br />

non deven ayer el dapno delta ley , guando non ge lo fe-.<br />

cieron saber. Eurigio Rey.<br />

e Toled. Ese. t. y Malp. e.<br />

Que los obispos entonces sean<br />

salvos de la . pena , vitando sus sacerdotes no les mostraren<br />

las cosas en que emperezaron de enderezar con ellos.<br />

3 Toled. Eje. s. y Malp. 1. enderezar.<br />

4 Toled. Esc. y Malp. . pecado.<br />

5 Esc. 3 . polo dere seer guardado el poder de los' príncipes<br />

en la merced que fuel; aquellos que se tornan<br />

zerdaderamitnt re á la fee de Cristo.<br />

Aquesta ley diz que si alguno de los que fueren desterrados<br />

por que iban contra ley , quesier tornará la.fee,<br />

é creer en Santa Trinidat , luego que los sacerdotes ó los<br />

juyces de cuyo territorio fueren los ()vieren espoblados,<br />

é delant ellos ovieren la profesion fecha , aya licencia<br />

el rey de revestirlos de sus cosas , é de tomarlos en sus<br />

tierras. Et si por pecados alguno destos otra velada tor-<br />

TITVLO<br />

203<br />

en la Trinidad san amientre, é esto fuere probado,<br />

é ge Io testiguaren los obispos é los<br />

sacerdotes, ó los alcaldes que son daquella<br />

tierra , é concordaren sus huebras con el<br />

testimonio dellos, nos é los que depues de<br />

nos vernán podémosles facer merced , é<br />

averles piedad 9, assíque guando el rey fuere<br />

cierto ques'conocieren por cristianos, é iuraren<br />

lo que confesaren, el rey puédeles tornar<br />

sus buenas, é sacarlos de la estrechura<br />

é de la prision del esterramiento E aquellos<br />

ques'tornaren á su primero error de cabo<br />

depues ques'conocieren por cristianos , si el<br />

rey lo sopiere por cierto ó por sennales, sean<br />

penados de tal pena , que nunca mas ayan<br />

combro , segund la grandez de su pecado,<br />

que non merescan mas seer parcidos, é sufran<br />

lo que merecen, quier pena de muerte,<br />

ó otra que sea menos, sin toda falla,<br />

é sin nenguna piedad que les ayan en nenguna<br />

guisa.<br />

XXVIII. Que todos los obispos den el<br />

traslado deste libro , que jiu' fecho<br />

para z2 desfacer la descreencia a todos<br />

los judíos que an en guarda, o<br />

los que vienen ci ellos, e que pongan<br />

los escriptos , en que se conoscen por<br />

cristianos, en los tesoros de la eglesia.<br />

.Acaece á las veces que los falsos é Ios engannosos<br />

, que son de falsos entendemientos,<br />

se razonan que non sabien los mandamientos<br />

que les pusieran , porque ellos se rediman,<br />

é estuerzan de la pena guando dixieren<br />

:N'os non sabemos las condiciones ' 3 del<br />

testamiento nuevo, é por tal que su escusacion<br />

sea destajada , mandamos esto guardar<br />

á todos los obispos é los sacerdotes , que<br />

sepa cada un dellos la companna de los ju-<br />

nasen en su nemíga , sean tornados en su sentencia,<br />

Jamas non ayan perdon.<br />

6 Toled. Esc. t. y Malp. e. con buen co •azon é con<br />

buena voluntad.<br />

7 Toled. establesciemos. Esc. y Malp. estable.<br />

cemos.<br />

8 Toled. daquellas tierras.<br />

9 Toled. piadad.<br />

lo Esc. I. y Malp. desterramiento.<br />

I I Esc. 3. Que todos los obispos den á sus judías provinciales<br />

todos este XII. libro sacado de los sus errores,<br />

de los pleytos suyos, é de las sus juras, é los obispos<br />

guárdenlo en las arcas de sus tesoros.<br />

Manda esta ley á los obispos é á los sacerdotes que mantengan<br />

bien el convento de los judíos que pertenesciere<br />

á sus provincias , é que ayan estas lees escriptas cada<br />

uno en su eglesia , por tal que non se escusen que digan<br />

que lo non sopieron , é todas las profesiones é instituciones<br />

ayan hy escriptas ; é quien non lo feciere , non<br />

escapará de la sentencia della ley.<br />

Toled. Ese. a. y Malp. o. por devedar la descreencia<br />

á todos los judíos que son só su guarda ; é ellos que sirvieren<br />

dotra tierra , que pongan los escriptos de su conoscencia,<br />

é su testimonio como se lacen cristianos en el tesoro<br />

de la eglesia.<br />

13 Toled. lz condicion del testamento nuevo.


204<br />

díos, que son en su guarda , é que les esplanen<br />

estos mandamientos que nos ficiemos<br />

agora, é que les den este libro escripto, é que<br />

ge lo lean conceieramientre en la eglesia , é<br />

que ellos lo tengan por testimonio contra sí,<br />

é á pro de sí. E guando este libro les fuere<br />

leido conceieramientre en la eglesiaé ge<br />

lo dieren, é se razonar algun dellos dend'adelantre<br />

, que non hy era a gora que lo leien,<br />

dixiere que non sopo que escribieran hy, non<br />

aya esperancia iamás quel'crean nenguna escusacion:<br />

mas guando quier que aquel encreido<br />

pasare nenguna daquellas cosas que nos<br />

defendiemos, non escape de la pena desta<br />

ley en nenguna manera. E una de las co-<br />

DEL FVERO JVZGO<br />

sas ques'no puede escusar de annader en esta<br />

ley, que todos los escriptos de sus conocencias<br />

, é las cartas de sus testiguamientos , é<br />

sus iuras , que los judíos escribieren, é dieren<br />

á sus sacerdotes , que los sacerdotes las<br />

guarden , é las alcen en el tesoro de la eglesia,<br />

por tal que sean testimonio contra aquellos<br />

encreydos , guando quier que quisieren<br />

refuir, 6 se entremetieren I de se tornar á<br />

su error de cabo. Estas leyes que son escriptas<br />

fueron leidas á los judíos en la eglesia<br />

de santa María en la 2 cibdad de Toledo,<br />

seis dias por andar de janero 3, en el primer<br />

armo que nuestro sennor el bienaventurado<br />

Don Orihus reglad.<br />

Toled. entremeocieren. 2 Toled. en la noble cibdat. 3 Toltd. Esc. z. y Malp. z. enero.


44+1 +1++444.544-44.»<br />

20 5<br />

4+04 ,5-1-01-1444,44+4-0-1~4+114+++ ~14444 4-#.1-04-1~44-14÷14-D-1—;-0-1<br />

GLOSSARIVM<br />

VOCVM BARBARARVM ET EXOTICARVM<br />

QVIE IN LIBRO JVDICVM CONTINENTVR.<br />

A<br />

Abinceps. Deinceps.<br />

Aborbitare. Decedere , quasi ab<br />

orbita deflectere , declinare.<br />

Aborsus. Abortos, partus immatu•<br />

rus.<br />

Abortare. Immature parere.<br />

Absconsus. Absconditus. Verbali<br />

hoc delectatus imprimis est Jul.<br />

Firmicus , qui inde etiam substantivum<br />

formavit absconsor.<br />

Absentia. Defectos.<br />

Accola. Colonos seu adscriptitius,<br />

qui simul cual prxdio venibat.<br />

Achorosus catite vel cervire. Sic<br />

melius pro marcosus vel macrosus.<br />

Achorosus autem ille est,<br />

qui caput habet ulceribus plenum<br />

, pute manantibus. Nam<br />

achures, grx c. jtzckE 5-, ulcera sant<br />

capitis puerorum manantia, qux<br />

Suidas exponit furfares capitis.<br />

Actor. Populi rerum vel causar=<br />

defensor, patronos. Dicitur<br />

etiam actor regir, et actor publicus.<br />

Adxraiio. Ad xris pretium redactio<br />

, vel taxatio.<br />

Adaqttare. Jumentis aguara ad<br />

bibendum porrigere.<br />

Adcrescere. Evenire, oriri.<br />

Aduotatus. Damnatus , reus.<br />

Adponere. Audere , statuere.<br />

Adpretiare. Pretium statuere, pre.<br />

tium rei cuipiana imponere.<br />

Adprobare. Ostendere.<br />

Adprobatus. Convictas.<br />

Adtemptare. Conari , sollicitare.<br />

.Adversitas. Incnrsio , insurrectio.<br />

Advivere. Vivere superstitem<br />

esse.<br />

Adulter. Stuprator , fornicator.<br />

Adulterare. Stuprare , fornicara,<br />

virginem corrumpere.<br />

Adulterium. Stuprum , et quxvis<br />

fornicatio.<br />

s'Era. In divisione librorum caput,<br />

sectio.<br />

d'Eterna lex. Lex perpetuó ser-<br />

vanda. Idem significat lib. XII.<br />

tit. III. 1. I. p. 149. lex jugi<br />

temporunt xternitate valitura.<br />

.tEternunz exsilium. Perpetuam,<br />

non ad tempus , sed usque ad<br />

rnortem.<br />

Altare. Ad altare sanctum, ve!<br />

ad altaria sancta confugere. In<br />

ecclesil vel templo christianoruin<br />

asylum quxrere.<br />

Altarium. Altare.<br />

Alternatus. Alternus, mutuus.<br />

Amalachita vel Amalechita. Ama-<br />

'cuita. Ainalecitz posteri Amalec,<br />

p5rzy, nepotis Esau ex filio<br />

Eliphaz et concubina Tamna<br />

(Genes. XXXVI. 12.) , regionem<br />

inhabitarunt inter Cadesch<br />

et urbem Palmarum sive Engaddi<br />

loca nempe mara magno<br />

viciniora , et propinqua regioni<br />

Philistxorum.<br />

Ambitio. Copia, abundantia.<br />

Ambitio. Avaritia.<br />

Angaria. Onus personis aut agris<br />

impositum; tum et injuria; vexati<br />

o.<br />

Angulus. Dolus , vafricies, calliditas.<br />

Anima. Vita.<br />

Animas. Homo. Fodem sensu<br />

aninzam dixere medii xvi scriptores.<br />

Annona. Ordeum , triticum, frumentum<br />

secale , bladum.<br />

Annonarius. Erogator annonx;<br />

oflicialis seu magistratus , qui<br />

militibus in civitatibus et castollis<br />

constirutis asznonam sine<br />

fraude exhibebat.<br />

Annositas. Annorum series.<br />

Annztlus. Sigillum quo judex vel<br />

saio aliquid obsignabat, fraudis<br />

vita ndx grata. Nam veteres<br />

annulo sigilla imprirnebant.<br />

Anti-christus. Futuros in fine<br />

mundi seductor populorum.<br />

Apertus campus. Incultus , desertus.<br />

Apostaticus. Apostata; monachus,<br />

qui a vit:i monastic'á , spretis votis<br />

, deficir.<br />

Apostatizare. A monastica<br />

spretis votis, deficere ; ad sxcularem<br />

vitam, relicto monasterio,<br />

redire.<br />

Applicare. In agro, in itinere sub<br />

tentoriis degere.<br />

Aqua majar. Flameo.<br />

Aratrum. Agri modus, mensura:<br />

quantum terrx uno aratro arara<br />

potest.<br />

Arbitrara. Ob oculos ponere, con-<br />

templara.<br />

Arca. Agrimensoribus signum únale<br />

in praediorum finibus constitutum.<br />

Arca, Arca publica. Fiscos, thesaurus<br />

publicus.<br />

Arduos. Arctus, adstrictus.<br />

Argentarios. Qui in regia domo<br />

custodiebat argenturn: ruin et<br />

monetariorum prxpositus.<br />

Argenteus. Vetas apud francos et<br />

alias gentes septentrionales nummus.<br />

Octo argentei uni solido<br />

aureo respondebant.<br />

Argenteus. Nummus a rgen teu s.<br />

Corrupte dicitur etiam argencius<br />

, argencium, argenzum.<br />

Argumentatio. Ars vel stropha,<br />

qua quís<br />

Argtonentin. Ars, qua quis<br />

tur, , fraus.<br />

Aripennis. Mensura, qua fi nitores<br />

et agrimensores agros metiuntur.<br />

Non una fuit semper et ubivis<br />

aripennis mensura.<br />

Arrae. Munera in sponsalibus darí<br />

solita.<br />

Artifex. Dolosas, duplex.<br />

Attentare. Conari.<br />

Auctor. Rerum omnium conditor,<br />

creator Deus.<br />

Auctoritas. Diploma regis , edictum<br />

judicis , constitutio.<br />

Audientia. Consessus conventus.<br />

Aztdientia. Judicium..<br />

Auditor. Judex : inquisitor a indice<br />

delegatus ad rerum controversarum<br />

veritatem detegendam.<br />

Auditus. Auris.<br />

Autenticum. Originale instrumen•<br />

tum.<br />

Basilica. Templara, xdes sacra.<br />

Basilicarum Dei se defensioni<br />

conzmitere. In templo asylum<br />

quxrere. V. Ad altaria sancta<br />

confugere.<br />

Blasphetnare. Deo maledicere,<br />

impié loqui.<br />

Blasphenzator. Blasphemus, qui<br />

Deo maledicit.<br />

Blasphemia. In Deum maledictio,<br />

impium verbum.<br />

.Beneficium. Compensado.<br />

Boni homines. Viri probi.<br />

Brumae. Hyemale tempus. _Brztmanz<br />

dixere veteres solstitii<br />

hyemalis diem, quo sol ingredirur<br />

primum gradual capricornil.<br />

Bucella. Buccella, morsella panis.<br />

Bucellarius. Bu ccellarius , qui in<br />

7 1terius patrocinio est , et patroni<br />

panem edit , cliens , parasitos.


a 06<br />

C •<br />

Caballas. Equus vilior, qui pistrinis<br />

, agricuitur x et vecturis<br />

mercium inservit.<br />

Calumnia. Poma pecuniaria.<br />

Ca/x. Plaga vel contusio calce<br />

Canon. Lex ecclesiastica.<br />

Canon. Pensitatio, pensio annua.<br />

Cdpita majara. Armenti pecudes,<br />

vkielicet boyes, camela, cervi,<br />

equi , muli.<br />

Capita minora. Gregis pecora,<br />

ores nimirum , caprx, porci.<br />

In capite alterius torqueri. Torqueri<br />

pro crimine ab alio comrnisso,<br />

ut qui torquetur illud<br />

detegat.<br />

Capitulan. Canon ecclesiasticus.<br />

Capitulunr. Regia sanctio , ea<br />

potissinunn qux edebatur in publicis<br />

comitiís, in :casibus quos<br />

leges non clesignabant.<br />

Capital:un. Dicturn , sententia,<br />

causa.<br />

Ca,viiositas. Calliditas , fraudulentia.<br />

Caput. Quodcumque in recensione<br />

numerum efficit.<br />

Carácter ve! Character. Signum,<br />

quod arbori, saxo, aut animanti<br />

imprimitur aut inuritur, , ut<br />

ex eo dignosci possit.<br />

Czreerarius. Carceris castos.<br />

Carlea. Patronirnicum primó ficus<br />

optima : deinde pro ° tutti ficu,<br />

prxsertim aridá , dici coepit.<br />

Canjeare. Onerare: a carita sal<br />

carrica, onus.<br />

Carricare. Operare, onus imponer:,<br />

curru vehere.<br />

Castellum. Parvum castrum; pagas<br />

sea vicus fossá murisque<br />

cinctus.<br />

Casos pro ausus , videtur mendum<br />

: nam utrumque facile iibrarii<br />

confundunt.<br />

Cataplrts. Locos conclusos, vel<br />

statio munita , quó importantur<br />

tuerces, et inde exportantur.<br />

CatellaliCIttliSeoCatenatron. Quod<br />

catena vel carceris nomine commentariensi<br />

datur.<br />

Catholicus amor. Charítas, Christi<br />

dilectio.<br />

Causa. Tudicium, placitum. Indo<br />

Causara rnovere , üt CaltSaili votare.<br />

Causare. Litigare. causam agere.<br />

Causatio. Accusatio, lis, controversia.<br />

Celsitudo. Honorarius regurn titules<br />

Censio. Onus, gravamen.<br />

Censara. Animadversio, castigatio,<br />

prona.<br />

Centena. Centum milites, quibus<br />

prcoerat centenarius.<br />

Centenariur. ()ni centum militibus<br />

prrxerat.Veteribus centurio.<br />

Charta. Inst •umentum, contraetus,<br />

convenio.<br />

Chartula. Charta, instrumentum.<br />

Cboras. Templum, alta re.<br />

Christianitas. Religio christiana.<br />

Christianus. Ad Christum pertinens<br />

, Christi assecla.<br />

Clementissinzus. Honorarios irnperatorum<br />

ac regurn titulus.<br />

Clusura. Locos ubi conclutiuntur<br />

aqux fiurninis.<br />

Glosara. Septum in quo bestix<br />

custodiuntur.<br />

Cognitior. Cui res plenias et clamis<br />

nota est.<br />

Comes. Judex civitatis, prxfectus,<br />

qui civitati prxest, in eaque judícis<br />

munus implet.<br />

Christicola. Christi cultor, christia<br />

lis.<br />

Circulas. Circus, que dolía et<br />

vascula constringi et contineri<br />

solent.<br />

Cireumeidere. Judaico rito prxputium<br />

abscindere.<br />

Circumcissio. Abscissio prxputii,<br />

qua consignabatur judxorum<br />

caro, ut populus ille a ceteris<br />

distingueretur.<br />

Clarisa. Septum in quo animalia<br />

custodiuntur, vel quo vinex,<br />

prata, vel arva muniuntur.<br />

Clausura. Ager sepibus clausus.<br />

Clausura. Locos ubi concluduntur<br />

agua: Elurninis. Dicitur etiam.<br />

clusura , exclusa , conclusio<br />

aqztarunz.<br />

Clementia. Titulus honorarius<br />

principum.<br />

Comino dura. Stipendium.<br />

Cotnnzonitorium. Epistola, qua quis<br />

commonetur, ut rem mandatam<br />

exequatur.<br />

Comparare. Emere.<br />

Compeditus. In carcere detentus.<br />

Conyendium. Precaria, redditus.<br />

Conylanare. Diruere.<br />

Componere. Delictum transactione<br />

et compositione interveniente<br />

expiare ac hiere, et cura beso<br />

aut ejus hxredibus de muleta<br />

ac prona propter illud irroganda<br />

pacisci.<br />

Componere. MuIctam pecuniariatn<br />

á lege definitam, vel á judice<br />

pro delicti vel criminis modo et<br />

qualitate statutam, solvere.<br />

Componere. Statuere, stabilire.<br />

Compositio. Pecunia: summa vel<br />

muleta sonti imposita ad luenduin<br />

crimen, damnurnve resartiendum.<br />

Compolsor exercitus. Qui jusso.<br />

Regis milites in hostein exire<br />

compellebar.<br />

Conare. Conari.<br />

Conclusio aquarum. Locus ubi<br />

concluduntur aqux. Dicitur<br />

etiasn Exclusa.<br />

Conclusurn. Ager, sea quivis locus<br />

sepibus munitus.<br />

Condemnatio. Delicti pina, vindicta.<br />

Cenductus. Tutela, defensio.<br />

Confugium lacere. Confugere<br />

accurrere.<br />

Congermani ad ealcem. Filia duoruin<br />

fratrum.<br />

Conlaqueare. Illaqueare, laqueo<br />

constringere , irretire.<br />

Conludium. Dolos, fraus.<br />

Conludium. Collusio , jurgium,<br />

rixx.<br />

Conscientiam. juramento expiare.<br />

Proprio juramento, vel si oporteat<br />

juramento compurgatorum,<br />

super objecto crimine diffamati<br />

innocentiam probare,<br />

ostendere.<br />

Conscientiam Sacramentis purgare.<br />

V. Conscientiam juramento<br />

expiare.<br />

Consejos. Complex. Talsitatis<br />

consejos, adulterati vel corrupti<br />

chirographi particeps.<br />

Consequens. Aquum , justum,<br />

fas.<br />

Constitutio. Prrestatio, qua: ex<br />

constituto exsolvitur.<br />

Cotztemplatio. Respectus.<br />

Contentionjs apex. Rixandi , litigarsdi<br />

libido.<br />

Continere. Fovere, custodire.<br />

Contingere. Custodire.<br />

Contropare. Adplicare, comparare.<br />

Contropatio. Quasi contrapactio,<br />

ait Dufresnius: compensatio.<br />

Contumelium. Contumelia.<br />

Contumelium corporis. Vulnus laflictum.<br />

Conventos certantium. Exercitus.<br />

Dicitur etiam conventos merenatm.<br />

Conventos mercantium. Enna-<br />

. rium, formas publicum, nun.dinx<br />

publica:, feria.<br />

Conventos merentium. Exercitus.<br />

Nata merentes hoe loco milites<br />

designara censet Dufresn.<br />

Copulum. Copula , copulatio.<br />

Cors vel cortis. Veteribus erat atrium<br />

rusticurn stabulis et aliis<br />

xdificiis circumdatum.<br />

Cotroszts. Qui captar habet ulceribus<br />

scatens. Hisp. coda. gotroso.<br />

Creare. Gignere, procreare.<br />

Creatus. Genitus.<br />

Credttlitas. Professio fidei.<br />

Criminalis culpa. Crimen capitale.<br />

Cultor ectlesia.. JEdituus, pres.biter<br />

, cui cura et custodia cuelesix<br />

demandara est, qui etiarn<br />

costos ecclesia, appellatur.<br />

Curialis. Decurío , qui civilia<br />

manera procurabas, urde nomen<br />

sortitus est.<br />

Curtare. Abscindere, amputare.<br />

Gustos ecclesi.r. Adiruus, elericus<br />

cui cura et custodia ecelesix<br />

demandara est. Vocatur<br />

etiam costos basilica , costos<br />

sacrarii.<br />

Vulneratus. ,


Debilitare. Mutilare, truncare.<br />

Debilitare. Vulnerare , inutilem<br />

reddere.<br />

Debilitatio. Vulnus.<br />

Debilitatio. Mutilatio.<br />

Debilitatus. Vulneratus.<br />

Debilltatus. Membro aliquo mutilatus.<br />

Decalvare. Ad cutem caput radere.<br />

Decalvatio. Poena ad ignominiam<br />

et injuriam per abscissionem<br />

capillorum inflicta.<br />

Decania. V. Decanos.<br />

Decanas. In re militad qui decein<br />

mílitibus prxpositus est,<br />

quorum manipulus decania y ocatur.<br />

Decinzztm. Declina, vel decima<br />

pars alicujus rei , qua vice tributi<br />

exsolvitur.<br />

Decuria. Nota X. seu incisio<br />

facta in arboribus saxis, aut<br />

rupibus.<br />

Defensor. Syndicus., qui negotia<br />

civitatis suscipiebat : tribunus<br />

plebis decretis civium electus,<br />

ut disciplinx invigilaret , tributa<br />

curaret, naucletos et mercatores<br />

tueretur &c.<br />

Defrangere. Disrumpere , perdere,<br />

incultura, horridum reddere.<br />

Deligare. Delegare.<br />

Denotatus. Convictos.<br />

Desecare. Secus interpretar', perperam<br />

intelligere.<br />

Designanter. Designate.<br />

Designare. Signum vel sigillum<br />

tollere , auferre.,<br />

Deturpatio. Abscissio , lxsio.<br />

Devota. Femina , virgo, qua se<br />

Deo vovit.<br />

Differre se. Separar', abesse, abire,<br />

discedere.<br />

Difficilitas. Dificultas.<br />

Digniter.<br />

Dilatatas. Ditatus, dives factus.<br />

Dilectas. Diligenter conservatus,<br />

incolurnis.<br />

Diligere. Diligenter servare, incolumem<br />

reddere.<br />

Diluere. Demere, radere.<br />

Diawesanzts, a. Dicecesim constituens.<br />

Disciplina. Flagellatio ex decreto<br />

judicis inflicta.<br />

Disciplina. Pcena ex decreto judicis<br />

inflicta.<br />

Disciplinan: non ad infamia notas<br />

pertinere. Nullam infamix<br />

notara viris liberis et ingenuis<br />

flagellatiomi pcenam inurere.<br />

Disponsarer Desponsare ,despondere.<br />

Dispositum. Consilium, intentio,<br />

animi decretum.<br />

Dissimulare . Differre, reluctari,<br />

nolle.<br />

Disturbator. Qui avertit, vel separat<br />

aliquem ab alio.<br />

Disturpatus. Deturpatu s , fcedusi<br />

turpis.<br />

Divalis. Regios, supremos. Sic<br />

Divale officizon, munus regium,<br />

auctoritas Principis : Divalis<br />

jussio,<br />

divale constitutum, Divalis<br />

sanctio , Divale prceeeptunz,<br />

Divalis atiene, edictum,<br />

lex, mandaturn Regis, Imperatoris.<br />

Divinos. Augur, ariolus, fatidicus.<br />

Divos. Faustas, felix.<br />

Duplatio. Duplicatio, in duplum<br />

-auctio.<br />

Dux. Multarum civitatutn prxses,<br />

qua- singulx a comitibus regebantur.<br />

E<br />

Ecclesia Dei. Templum.<br />

Ad Ecclesi,e porticos confitgere.<br />

V. Ad airare sanctum confugere.<br />

Elementuni Arelis. Agua.<br />

Eligere. Judicare, existimare.<br />

Elosiunz. Ut hic profanationis<br />

elógiala pro crimine , vel criminis<br />

nota, sic elogiara apud<br />

mcdii xvi 5criptores ignominiarn<br />

aut criminum ordinern denotar.<br />

Ad episcopuni confugere. In episcopali<br />

domo asylum quxrere.<br />

Erroneus. Errans, vagans.<br />

Evertere. Dolo malo disperdere,<br />

injuria occidere.<br />

Examen. Judicium. S. Eulog.<br />

(Memor. lib. i.) Nec terrorem<br />

futuri exanzinis Metuat.<br />

Examen publicum. Judicis sententia.<br />

Exanzinatio caldari ‘e. Una ex<br />

purgationibus -vulgaribus quas<br />

codicia Dei appellabant. In co<br />

examine qui de crimine suspec-<br />

, tus erat, quo se purgaret, manum<br />

in aquam ferventem nudato<br />

brachio immittebat ; atque si<br />

illxsarn extraheret , innocens,<br />

si contra, reus pronuntiabatur.<br />

Examinatio judicis vel judicialis.<br />

Processus, judicium. (V. Examen.<br />

Exanzinatio pwnalis , vel pcenbe..<br />

Nena corporalis , tortura, afflictio.<br />

Exceptb. Prxter, nisi.<br />

Excludere ¡lumen. Defixis per<br />

numen lignis, aggregatisque lapidum<br />

Magnorum acervis aguas<br />

concludere.<br />

Exclusa. Locus ubi concluduntur<br />

aqux.<br />

Excommunicatio. A quibusdam<br />

cibis prohibido. Non semper<br />

inedia xtas accepit excommwnicationem<br />

rigorose pro ecclesiastica<br />

censura; quandoque enim<br />

excomrnunicari dicebantur<br />

qui a mensa tantinn aut a quibusdam<br />

cibis, aut a cohabitado-<br />

ne arcebantur.<br />

Excutere. De alterius manibus<br />

eripere.<br />

Exercitalis. Miles.<br />

Expeditio , vel Expeditio publica.<br />

Apparatus militaras.<br />

Explorare. Exposcere.<br />

207<br />

F<br />

Ftictio. Pravum facinus, mal't'a,<br />

u ndefactiosits , ma litiosus.<br />

Facultas. Quod quisque in patrimonio<br />

ac bonis habet. Facultates<br />

equestris ordinis pro censo<br />

equestri Plinius dixit.<br />

Facundior. Ditior.<br />

Talsare. Adulterare, corrumpere.<br />

Aerumna , molestia,<br />

ca Jaulitas.<br />

Feria. Ouilibet hebdornadx dies,<br />

excepto dominico.<br />

Ferire. Punire , pomam infligere.<br />

.Festunz nuptiale. Videtur mendum<br />

pro 1-cedas , ut haber cod.<br />

Cardon. Ni si forte nuptialeJestutu<br />

nuptialem pompam significet.<br />

Fidelis. Christianus, catholicus,<br />

qui Romana Ecclesix fidcrn<br />

amplectitur.<br />

Fidelis. Subditus , vasallus.<br />

Fieles. Secta , credulitas.<br />

Fiares religiosa. Fides catholica.<br />

Fiscalis , res fiscales. Qux ad regium<br />

fiscurn pertinent.<br />

Fiscalis servus. Qui fisco seu<br />

prxdio principis deserviebat,<br />

eratque el quodammodo addictus.<br />

Dicebatur etiam fiscalinus.<br />

Flag-ella sustentare , sustinere,<br />

sztscipere. Flageliari.<br />

.Flagellis fustigare. Flagellare.<br />

Flagellum. Ictus flagelli.<br />

Flebotomare vel Phlebotomare.<br />

Venam incidere.<br />

Flebotonzia. Incisio vena.<br />

Flebotonzum. Venir incisio. Forte<br />

scalpellum chirurgicurn.<br />

Fortialiter. Fotenter, , fortiter.<br />

Fossatum vel fossatus. Vallum,<br />

fossa.<br />

Fraternitas. Societas inita inter<br />

unius ditionis aut regni membra.<br />

Functio. Tributorum exsolutio.<br />

Fuscare. Maculare , polluere.<br />

Fustigare. Fustibus percutere,<br />

cxdere.<br />

G<br />

Garclingus. In aula Gothor. Hisp.<br />

Regum major quidam et honoratior<br />

palatii officialis, cui forte<br />

commissa eran regis custodia,<br />

a teutonic.garde custodia : nisi<br />

optimaren) palatii absoluto significet,<br />

a gar d , aula, palatium:<br />

vel przfecturn urbis , si denominado<br />

fiat a gar d , urbs.<br />

Genebrosus. Hisp. codd. tinnoso.<br />

Gest:un regale. Lex.<br />

Gillonarius,G-ellonarius. Qui gillonum<br />

seo sellonurn curam gerit.<br />

Gillo seu sello aqualis sive<br />

vasis genus est , quod alias bauculis<br />

alicebatur, , á grxco 13cwxaaroy,<br />

ut cognoscimus ex Glossis<br />

latino-grxcis, ex Isidoro, Papia,<br />

&c.<br />

Ccc


no8<br />

Glandifer. Glandibus abundaras.<br />

Gloria. Titulus honorarius Regibus<br />

et magnatibu s concessus.<br />

Gotro,rus. Nr. Cotrosus.<br />

Grand,evus. V. Gardingus.<br />

Gratissime, Libentissime.<br />

Gravetio. Afflictio , molestia,<br />

pondus. Quandoque etiam gravitatem<br />

denotat , constantiam<br />

nempe quandam in honestate<br />

decoreque servandis.<br />

Gravosus. Molestos, incommodos<br />

, gravis.<br />

Guardia. Custodia, prxsidium,<br />

stario. Indo guardiare : guardare,<br />

custodire, tueri, defendere.<br />

Habitio. Tenuta, possessio.<br />

Hereditare. Hxredítatein obtiriere,<br />

succedere.<br />

ILeresiunt. Pro luerestint, mendum<br />

videtur Forcé pro<br />

haTeticorunt mendosins : naco<br />

Ifisp. codd. reddunt los eriges.<br />

Holographus. Grxce ¿N67pacpos, pro<br />

;lona:pos ; ab bonaccpsi'v, integras<br />

dictiones scribere. Juras consulti<br />

ót..jyea9ov vocant testamentum,<br />

quod testatoris manu perscriptum<br />

est, non autem sola subscriptione<br />

firmatum.<br />

Honor. Major et excellentior ín<br />

Ecclesia dignitas ut est episcopatos<br />

, presbyteratus.<br />

Hospes. Villa' seu papi incola.<br />

Hostilitas. Exercitus irruens.<br />

Humanitatcm dure. Hospitio excipere,<br />

cibum potumque vitx<br />

necessarium tribuere.<br />

Humillare. Dehonestare.<br />

Hyoznidicits. Hymnorum , seu<br />

carminum qui in Dei laudem<br />

dicuntur , auctor , decantator.<br />

Hypochysma , vel I-Iypochysis.<br />

Quxdam oculorum inramitas.<br />

lmmissor tempestatunt. Qui magicis<br />

prxstigiis grandines, procenas<br />

turbinesve inducere fingir.<br />

Immittere. Suadere , consentire.<br />

Impastzts locos. Ager cujus herbam<br />

vel messem aut fructus<br />

bestia paverunt.<br />

Impensio. Donatio.<br />

Importa bilis , e. Quod nequit portara,<br />

ferri.<br />

Intpossibilis. Impotens.<br />

Incantatio. 'Muslo per magica<br />

prxstigia , vel phantasmata dx-<br />

1110M1111.<br />

Inca:ttator. Qui magicis prxstigiis<br />

illudere fingir.<br />

Incestivus,Incestiva conjugia. Incestus,<br />

incesta conjugia.<br />

Incognité. Clam.<br />

Indesinens. Perpetuos.<br />

Indicator . Accusator.<br />

Infamium. Infamia , probrum.<br />

Infans. Puer,<br />

, adolescentulus:<br />

Infantia.lnfans.<br />

Infería. Inferi, loca inferna.<br />

Infidelior vel infidelius. Inlidelis,<br />

incredulus.<br />

InAdus. Infidelis , incredulus.<br />

Injuriare. Infe:rre damnum , nocere.<br />

Inliccnter. Contra fas ac jos.<br />

Inlustris pro illustris passim<br />

occurrit. Erant autem illustres<br />

honoratiores , vel hoc titulo<br />

donad, quorum grados Seldemis<br />

(lib. de Tit. honor.) aliique<br />

recensent.<br />

Innodatio. Vinculum.<br />

Innotescere. Notum facere.<br />

Innox. Innocens, innoxius.<br />

Inolitus. Insuetus, innatus, natoralis.<br />

Inordinatus. Inordinatus mori<br />

dicitur, , qui tabulis testamenti<br />

non confectis dccedit.<br />

Inquietare. Invadere.<br />

Inquietado. Oppositio , molestia.<br />

Inretractabilis. Irrevocabilis.<br />

Innimpere. I mpedire, prohibere.<br />

Inscribere. Accusare.<br />

Inscriptio. Accusatio coram judice<br />

facta sub quadam formula,<br />

qua accusator se erga accusatum<br />

constringebat, si in probatiorie<br />

deficeret, ut poenam noxii subeat.<br />

Insignium. Signum.<br />

Intemporabiliter. Sine tempore,<br />

ab xterno , semper.<br />

Intemporalit.er. Sine tempore, ab<br />

xterno , semper.<br />

Intentio. Lis , contentio.<br />

Accusatio.<br />

-Intentio.<br />

Interchtsus. Implicatus, ligatus.<br />

Intimare. Noturn facere.<br />

Inventarium. Descriptio rerum,<br />

qua post alicujus decessum in<br />

illius bonis reperiuntur.<br />

Investire. In possessionem mittere.<br />

Involare. Furari, rapere, vi auferre.<br />

Isox. Salmo, nobilis piscis.<br />

Itesihs. Iter faciens , itinera ns.<br />

Iteratim. hernia, secundó, denuo.<br />

J<br />

factura. Pcena, muleta.<br />

Judaizare. Tudxorum ritos et<br />

mores sectari.<br />

Jittiex Judex iniquus.<br />

L<br />

Labor. Agri cultura.<br />

Labor. Terra arabilis , cultura:<br />

idonea.<br />

Laborare. Agrura colore.<br />

Laboratunt. Agri cultura.<br />

Laicalis. Ad laicum pertinens.<br />

Lavacrum. Baptismus.<br />

Lavacrum , sanctum. Baptismus.<br />

Legalis ordo, vel censura. Lex,<br />

sanctio.<br />

Legaliter. Legitimé , secundara<br />

leges.<br />

Leudes. Milites, legionarii , ministeriales<br />

ad expeditionem leed;<br />

subditi quos alii homi-<br />

nes vel servientes appellant.<br />

Interdum dicuntur Leudes vasalla<br />

nobiliores.<br />

Liberare. Expedire , indicare.<br />

Libertare. Liberum facere, ma-<br />

numittere.<br />

Licenter. Licité.<br />

Liganzentunz. Veneficium et °mut<br />

maleficia genus.<br />

Linea. Stirps , series cognationis,<br />

qua cognati inter se cohxrent.<br />

Lonpevitas. Longum tempus, diuturnitas.<br />

Luna. Quilibet mensis.<br />

M<br />

Machinare. Machinari.<br />

Macrosus capite vel cervice. Mendum<br />

videtur proAchorosus. (y.<br />

Achorosus.)<br />

Malacita. Ainalecita. V. Amalachita.<br />

Maleficium. Prxstigiandi ars, veneficiurit,<br />

magortim superstitio.<br />

Maleficus. Magos , incantator.<br />

Vox nota SS. Hieronymo , Au.<br />

gustino , aliisque ecclesiasticis<br />

scriptoribus; vulgi consuenrdine<br />

introducta fuit , ut docet Lactanctius.<br />

Mandatum. Procurationis charta.<br />

Mansor. Qui ingenui aut servi<br />

agrura excolit.<br />

Marcosus capite vel cervice. Meadura<br />

pro Achorosus (V. Achorostts)<br />

Marcosus ille esse videtur<br />

, qui cervicem habet equina<br />

simílem.<br />

Meliorare. Meliorem vel melius<br />

reddere. Priv. Adeph. VII. ap.<br />

Buriel. DD. 69. in Regia Bibliotheca<br />

Matritensi. Illos privilegios,<br />

quos.... melioravit et con-<br />

, firmavit.<br />

Meliorari. Convalescere.<br />

Melio-ratus. Melior , fidedignior.<br />

Membrum Christi. Fidelis , christianus.<br />

Mesox. Salmo. V. Isox.<br />

Messivx feri •. Dies, in quibus ob<br />

messium collectionem nullus<br />

ad causara dicendam venire cogebatur.<br />

Meta dierum. Tempus prxscriptum<br />

, dies prxtiniti.<br />

Mille vel Millium. Milliare, mi-<br />

'barium , spatium mille passuum.<br />

Millenarius. Qui mille prxest militibus.<br />

Molinus , Molinum. Moleadinum,<br />

domas ubi molitur farina et teritu<br />

r.<br />

Mortalis culpa. Crimen cojos pcena<br />

mors est.<br />

Mortalis 'nena. Pana capitis.<br />

-Munificare. Munera largiri.<br />

N<br />

Neonzenia. Festum ju dxorum, quod<br />

faciud in novilunio. Vox grxca<br />

est : NEopum'ob, nova luna , vel<br />

S novilunhun.<br />

Tobilis.-Dominus, clarus•, illustris.<br />


Gothi , sicut Sazones et<br />

septentrionales gentes divisi sunt<br />

in nobiles , ingenuos et servos.<br />

Nolenter.<br />

Notabilis. Reprehensibilis , nota<br />

dignas.<br />

Notarias vel Notarias publicas.Publicorurn<br />

instrumentorum scriptOr.<br />

Notarias regig celsitudinis. Qui<br />

in populis regir ditioni subjectis<br />

suo oficio uti, et instrumenta<br />

conficere poterat. Eodem.<br />

sensu Notarii Regir, Notarii<br />

Imperiales in medii rvi chartis<br />

reperiuntur.<br />

Numerarias. Qui publicum nummum<br />

, pecuniam nempe regiam,<br />

ex tributis et portoriis et vectigalibus<br />

partam , in rraria inferebat.<br />

Numerositas. Multitudo.<br />

Obcelatio. Occultatio. Obcelare<br />

pro celare, occultare invenitur<br />

in Concíl. Toles. XIII. cap. XI.<br />

Obhorrescere. Abhorrere , fugere.<br />

Objectio. Noxa , damnum.<br />

Observantia. Lex.<br />

Octeni. Octo.<br />

Omittere. Dimittere.<br />

Omnem visionem oculorum extinguere.<br />

Oculos eruere.<br />

Onzninzodis. Omnino, oninibus modis.<br />

annimodus. Universalis , omnes<br />

complectens.<br />

Oppignorare. Oppignerare, pignon<br />

tradere.<br />

Ordo. Statutum, ordinatio.<br />

Ordo. seu Ordo religionis. Professio<br />

monastica. (V. Religio.)<br />

Ordo tonsura.: Professio monastica.<br />

Ossion. Os, ossis.<br />

Pacis assertor. Qui sola faciendi<br />

pacis intentione , regali destinantur<br />

auctoritatc. Hispanís o,<br />

lira mandaderos de paz.<br />

Pactitare. Pacisci , pactum inire.<br />

Palatinum offieium. Aula regir<br />

proceres.<br />

Palatinas officium. Dignitas regni<br />

aulica.<br />

Palatium. Domus regia , aula,<br />

curia.<br />

Pareas. Cognatus , agnatus, sanguine<br />

proximus.<br />

Parentalis. Ad parentes pertinens.<br />

Paroecia. Episcopi territorium ,<br />

tinn et ecclesia presbyteri ,<br />

grxca voce 71-a?ow nce, qua, significar<br />

domorum adunationem,<br />

seu contiguas habitationes.<br />

Paroecitanus . Ad paroeciain pertinens:<br />

ruin et qui ex paroecia<br />

est alicujus episcopi aut gresbyteri.<br />

Pars. Quicumque in lite canten-<br />

, sive agat sive defendat.<br />

Par:. Qni ah alio C2IISSarn ant<br />

mandatum haber.<br />

Pars. Regio , ditio.<br />

In parte. Seorsum, separatim.<br />

Participium. Participatio, communio.<br />

Paschales dies. Integra hebdo-<br />

'nada a Dominica Resurrectionis<br />

usque ad sabbatum in Albis.<br />

Pascua, Pascuum.<br />

Pascuarium. Quod pro pascuis<br />

prxstatur.<br />

Pascuosus. Pascuus , pascua continens.<br />

Patronas. Dominus.<br />

Patulum os. Apertura os.<br />

Peculiare vel Pecaliaris. Peculium<br />

, quod nempe servus domini<br />

permissu possidet-<br />

Pecaliaritas. Consuerudo , familiaritas.<br />

Pensare. Cogitare, xstimare.<br />

Percipere. Edere, cometiere.<br />

Percomplere. Implere , solvere.<br />

Perditionem exhibere. Dainnurn<br />

inferre.<br />

Perinzere. Cohibere, ulcisci.<br />

Perjurare. Falsa jurare. , dejerare.<br />

Permissum. Permissio.<br />

Persona. Status, conditio , dignitas.<br />

Persona honestior. Nobilis, illustris.<br />

Persona honestioris loci.<br />

tris , nobilis , honore insignis.<br />

Persona hunzilioris Ignobilis,<br />

plebejus.<br />

Persona humilis. Plebejus, ignobilis.<br />

Persona inferior. Ignobilis, plebejus.<br />

Persona inferioris loci. Ignobilis,<br />

plebejus.<br />

Persona nzajor. Nobilis, illustris.<br />

Persona nzajoris loci. Nobilis,<br />

illustris.<br />

Persona mediocris,velmediocrior.<br />

Horno libar, pauper ac infimus<br />

reTectu divitum ac utentam.<br />

Persona minar. Horno liber , sed<br />

plebejus.<br />

Persona servilis. Servus.<br />

Persona victa. Plebejus, ignobilis.<br />

Persona vilior. Ignobilis , plebejus.<br />

Persona vilior. Horno minimx et<br />

intime sortis.<br />

Pertinere. Consignare, tribuere.<br />

Perpetualiter. Perpetua.<br />

Pervasio. Injusta usurpatio, in-<br />

- vasio.<br />

Pervasor. Criminosus, reus, scelestus.<br />

Perventus. Perveniens, prxsens.<br />

Perventus. Commissus , patratus.<br />

Picea. Arbor picein fondeos, a<br />

qua nomen suinsit.<br />

Pistas. Honorarias titulus reguin.<br />

Pignorare. Prxdari, alterius agros<br />

incursare.<br />

Pignorare. Pignori date, capere.<br />

De pignoris , pignorarsdi , et<br />

pignoratoris vocibus tractat Bu-<br />

cdtraus.s annot. prioribus aOn9de-<br />

Sponte , libenter.<br />

Placitam. Conventio , pactum.<br />

Placitum. Lis intentara.<br />

Placitanz divisionis. Limes , terminus<br />

legitimus, partium consensu<br />

vel judicis sententia coastitutus.<br />

Plagiare. Per circuinventionetn<br />

de servitio domini abstrahere, sin:<br />

Lex Salic. Tit. XLI. §. 2. Liberuin<br />

hominem aut alienum mancipium<br />

solo malo vendere, eme•<br />

re, donare, celare.<br />

Plasmatio. Plasma , figmenturn,<br />

creatura.<br />

Pleniter. Pleno, omnino.<br />

Plitrior. Comparar non vocis plus,<br />

ut censet Dufresnin3, sed piare<br />

pro plus, quo utitur Plautus<br />

C:eco , seu Prxdonibus.<br />

Polipticum vel Polyptychus. Liber<br />

commentarius in quo describebantur<br />

chartx donationurn, emptionumve,<br />

et acta quxvis publica<br />

vel domestica : ruin et res aunonaria<br />

vel civilis, et ecclesiarum,<br />

vel privatarum personarum bona<br />

etiam nomine censentur libri<br />

censuales , in quibus descripti<br />

quotquot censuales ac tributarii<br />

erant,i psaque soluti ratio exarata.<br />

Ponzarium. Ilortus arboribus fractiferis<br />

consitus , ager ubi poma<br />

112.SCUntur.<br />

Sub pcenitentia persistere. nenx<br />

subjacere. Nam.pcenitentia quibw.dam<br />

medir xtatis scriptoribus<br />

absoluta pro parla dicitur.<br />

Ponderositas. Hernia. Ponderosos<br />

enim est qui hernia laborar.<br />

(Levit. XXI. 18. 2o.)<br />

Ponderosos. Qui hernia laborat.<br />

Hisp. Codd. perperam reddunt<br />

corcobado.<br />

Papillas Dei. Ditio, regnum christiani<br />

principis, plebs cfiristiana.<br />

Possessio. Territoriu In. A liqui<br />

Hisp. Codd. reddunt villa, isla.<br />

In postmodum. In posterum , deinceps.<br />

Potens.-Nobilis; dominus,'primas.<br />

Potentialiter. Ex auctoritate.<br />

Potestas, Regia potestas. Rex,<br />

Princeps.<br />

Potio. Venenum. Codd. Hisp,<br />

reddunt yerbas.Indepotionatzts,<br />

veneno sublatus: et impotionare,<br />

veneno propinan> extinguere,<br />

unde Hispani enzponzozIar, , sicut<br />

a potione ponzoi.z.<br />

P•eereptio. Charra regía.<br />

Preepositus. Minar judex qui ira<br />

pagis et rninoribus oppidis res<br />

domini aut regis curar.<br />

Prgrogare. Prxstare.<br />

Przesetztare . Sisrere aliquein,<br />

Preesentialiter. Coram.<br />

Preestare. Perrnittere.<br />

Prgstare. Coas modare.<br />

Preestition. Prxstario , tributum<br />

quod domino prxstatur. •<br />

Ccc 2


t.:1 O<br />

Prestas. Paratus, prrsens.<br />

Pr.esamere. Contra jus numere.<br />

Pr.'samere. Aliquid contra jus<br />

Pnesumptio. Usurpado, actio injusta,<br />

crimen, msolentia, temeritas.<br />

Pnesumptiosits . Qui aliquid contra<br />

jus ander.<br />

Pnesumptive. Injusté, arroganter.<br />

Pnesumptivo modo, vel more. Vi,<br />

injuste.<br />

Prxsumptivirs.Injustus, violentus.<br />

Prtesumptor. Qui aliquid contra<br />

jus molitur.<br />

Prautimptuose. Injusté, arroganter.<br />

Pr.esunzptztosus. Qui aliquid contra<br />

jus molitur vel audet committere.<br />

Prxv.tricare. Usurpare, invadere,<br />

vi aut injuste tullere.<br />

Pr ‘eventus. Convictus.<br />

P r a gnz a . Opus, res, actio : itero<br />

lis, negotium , causa, sententia,<br />

sratztum.<br />

Pragmaticus. Causidicus.<br />

Precaria, seu Precaria epístola.<br />

Charta qua quis prxdium sub<br />

annuo censu ad vitam utendurn<br />

accipit , illud precario possessurus.<br />

Latiori etrain sensu dicitur<br />

Purificationis onda. Baptismus.<br />

Q<br />

Qu•estionar i , Qurestionare. Torquere.<br />

Querela, Actio.<br />

Q<br />

charta, qua ad vitam sibi aliquis<br />

usura fructum earum possessionurn<br />

vel etiam aliarutn , quas<br />

alicui ecclesix concessit, retivel<br />

liii concedunt recipientes.<br />

Pretiare. Pretium rei cuipiarn<br />

imponere.<br />

Primates palatii. Proceres , qui<br />

in aula regia primum obtinebant<br />

Iocum.<br />

Principalis. Ad principem pertinens,<br />

quod proprium est principia.<br />

Privare. Abjicere, respuere.<br />

Probabiliter. Rect, ut par est.<br />

Procurator loci. Qui res alicujus<br />

populi<br />

Prodefacere. Prodesse , aptum,<br />

utilem esse.<br />

Professio. Confessio rei coram judice.<br />

Profligare. Colligere, adquirere.<br />

Profitgatio. Exactio , collectio.<br />

Profutztrus. Futurus.<br />

Proles. In llar. mun.<br />

Propinquitas sanguinis. Consan-<br />

Proprietas. Possessio , fundas ,<br />

bona comparara , vel qux ex<br />

successione parentum alicui obveniunt.<br />

Propulsare. Ostendere, probare,<br />

con ti ce re.<br />

Proselytits. Aclvena , adventitius.<br />

Provintialis. Indigena , provincix<br />

ineola.<br />

Proximus. Affinis, consanguineus,<br />

Publicare. Apud judicern sistere.<br />

Puplus. Plaga pugno inflicta.<br />

Pulletrum. Pullus equinus.<br />

uerelare. Queri: item accusare<br />

in judicio, nomen deferre, diem<br />

dicere.<br />

uingentenarizts. Qui prxest quingentis<br />

militibus.<br />

QQ<br />

uinquagenalis. Quinquagenarius.<br />

uinquagenarius. Qui quinqua-<br />

Q<br />

ginta militibus prxerat.<br />

R<br />

Reformare. Reddere , restituere,<br />

reparare.<br />

Regimonium. Regnum , regis ditio.<br />

Religio, Gradus, dignitas in cede-.<br />

siastic lá hyerarchil.<br />

Relisio , Religionis ordo. Vita sea<br />

professio monastica.<br />

Religiositas. Cleros , virormn<br />

ecclesiasticorum coetus, multirudo.<br />

Religiosas. Divino cultui mancipatus<br />

, monasticis votis adstrictus.<br />

Religiosas. Vir ecclesiasticus.<br />

Renatus. Baptizatus.<br />

Repedare. Redire.<br />

ponderis. Prisciano est tertia<br />

pars oboli , S. Isidoro vigesima<br />

guarra pars solidi.<br />

Scrama. Teli vel spatlix latioris<br />

genus.<br />

Scriptura. Charta, schcda, litis<br />

instrumentum.<br />

Scriptura falsa. Scriptum corrupdon<br />

, charta conficta, fraudulenter<br />

supposita. lude litterarum<br />

falsarias, item falsificare,<br />

falsisraphus,falsigraphia, &c.<br />

Secare. Metere. Inde mutatl e in<br />

, dictum est Segare, cojos<br />

exempla affert Dufresn. in Gloss.<br />

Hinc hisp. Segar.<br />

Sedes, Locus , ditio.<br />

Seliqua. Siliqua. V. Sceliqua.<br />

Senior vel Sennior. Dominas. Hinc<br />

hisp. Señor.<br />

Sequestrare. Separare.<br />

Sequestratim, Separatim.<br />

Serenissimus. Titulus, quo imperatores<br />

et reges ornabantur.<br />

Serenitas, Titulus honorarias imperatorum<br />

á regara.<br />

Serví dominici. Qui jussu regis<br />

milites ín hostem exire compellunt.<br />

Hisp. Codd. Los mandaderos,<br />

nzandadores , o mandados<br />

del Sennor. Los sirvientes<br />

, servientes, o semientes del<br />

Rescula. Res parvi momenti. Sennor. Dicebantur etiam com-<br />

Resolutas. Solaras, effrrnis. pulsares exercitus.<br />

Resultare. Repugnare obsistere. Servus ecclesix. Mancipium ad<br />

Romani. A Gothis dicti veteres ecclesiam pertinens , eique ita<br />

provinciarum Hispanix incolx, addictum , ut ab ea recedere<br />

qui Romanis olim paruerant; non liceret. Distinguuntur hi<br />

ut a gentibus distinguerentur, servi a libertis vel liberis addic-<br />

qui eas invaserant.<br />

tis etiam ecclesix servido, qui<br />

Redimere se ab aliquo. Eum pre- ecclesiastici viri aut Nomines<br />

tio dato corrumpere , in suas vocabantur.<br />

partes allicere.<br />

Servas fisci sea fiscalis. Qui ad<br />

Redemptio. Subornatio. V. Redimere.<br />

fiscum • , regem vel dominum<br />

spectabat. Hic aula Regir of5-<br />

s<br />

ciis hónorari poterat; ejus etiam<br />

sacramentis adhibebatur fides.<br />

Saio. Regis ac magistratus mi- Seteni vel septeni. Septem.<br />

nister, ad ejus jussa exequenda Siclus. Monetx species apud sep-<br />

paratus. Glosa veteres saionem tentrionales populos,et quasdam<br />

tortorem interpretantur, , quod . Hispanix gentes.<br />

nobis etiam nunc in usu est, qui Simultas. Simulatio, fraus.<br />

vocamus Sayon spiculatorem seu Saciare fisco. Confiscare. Formula<br />

carnificetn.<br />

est vulgatissima.<br />

Salvare. Tueri, salvum et inca•<br />

lumen servare, prxstare.<br />

Salvatio. Salus.<br />

Sanctimonialis. Femina aut virgo<br />

Deo dicata.<br />

Solidas vel solidas aureus. Nummus<br />

aureus, vel argeuteus, cajas<br />

taxatio non una ubique et semper<br />

fuit.<br />

Sordens. Sordidus, sordibus in-<br />

Sarracinator. Hisp. CodISarracin.Sarracinatorem<br />

non esse Sarracenum<br />

id est , Muhamedanum;<br />

vel inde colligitur, , quod leges<br />

istx •latx sint, antequam Muhamedani<br />

Hispanix provincias occupassent<br />

: forte á Sar-kind danicé<br />

aut á Scharf-kind germanicé<br />

tortoris filias, hijo del verdugo,<br />

et alía prolatione danice Sxrkin<br />

peierator, , perjurus.<br />

Scandálum. Bellurn dissidium,<br />

jurgium.<br />

Sceliqua. Siliqua, nomen minimi<br />

.. quinatus.<br />

Sors vel Sors gatita. Gothis'erat<br />

agrorum pars, (lux in debellatis<br />

provinciis, tiun vietoribus,<br />

nana antiquis possessoribus sortitó<br />

evenerat.<br />

Sospitas. Incolumitas, salas.<br />

Spatha. Ensis, major gladius ;<br />

utraque parte acatas. Veteruni<br />

Gallorum propria fuit, a quibus<br />

eam accepere Romani.<br />

Spons2zre. Sponsalia contrahere<br />

uxoreni dari.<br />

Subeelara. .Abscondere , tegere.


Subgitare. Conculcare, subagi tare.<br />

Sublimatio. Amplitudo, sublimitas.<br />

Sublimitas. Titulus honoris regum.<br />

Tribuebatur interdum przfectis<br />

prxtorii , et episcopis.<br />

Substantia.. Alimentum.<br />

Succedere. Accedere.<br />

Suifectus,us. Opus, ofticium; non<br />

qui pro alio substituitur, , ut<br />

lamiere videtur Dufresnius.<br />

Superstis. Superstes.<br />

Supprestes. Superstes.<br />

Supprestes. Superstes.<br />

T<br />

Taopasus, vel Taupostts. (Hisp.<br />

Codd. TTizco o toposo) excu ticos<br />

videtur docta vox a lat. talpa,<br />

animali noto, quod visu carere<br />

dicitur.<br />

Telonarius. Portitor, , telonei exactor,<br />

ad quem teloneum pertinet.<br />

Temeranter. Temere , imprudenter.<br />

Temptare. Transgredi , tentare.<br />

Terra cultura,. Ager qui colitnr<br />

et aratur, , vel coli potest. Dicebatur<br />

etiam terra cultibilis,<br />

et cultiva.<br />

Tertia. Pars reddituurn episcopis<br />

assignata, culos ratione ecclesiarum<br />

reparationi tenebantur.<br />

Terti‘e Romanorum. Cod. Legion.<br />

et Lind. non terras, ut Cod.<br />

noster, , sed tertias Romanorunt<br />

habent. Terrix fundar= partes,<br />

quas Gothi in debellatis Romani<br />

Imperii provinciis, devictis<br />

earum incolis reliquere , duabus<br />

residuis sibi usurpatis, quas<br />

sortes goticas vocat hxc lex,<br />

quoulam sorte ejusmode agri<br />

inter victores dividebantur (y.<br />

Sor:, )<br />

Testificare. Testificad.<br />

Testinzonium . Facultas comparendi<br />

coram judice ad testimonium<br />

prxbendum.<br />

Thiufad,z, thiuplzada , tyuphadia,<br />

vel thiuphadia. Provincia thiuphadi;<br />

tum etiarn oflicium, dig_<br />

nitas.<br />

Tiztmfacius, tinfadus , thiuphadus.<br />

Apud Gothos, more ab omnibus<br />

populis germanicis recepto, duplicem<br />

personam sustinuít, militarem<br />

, et civilern, judicis in<br />

pace, decurionis in bello. In<br />

aula Regutn Gothicorum Hispa<br />

n , primos erat post duces,<br />

comites et &ardimos, cui civilis<br />

administrado commissa fuit,<br />

tum et concessa licencia in quibusdam<br />

negotiis crirninalibus<br />

juclicandi. Prxpositus erat militaris<br />

inferioris ordinis, qui provinciales<br />

saos, regios subditos<br />

ex sua thiuphadia ad hostern<br />

exire compellebat. Unde Verelius<br />

in indice thittphadunt vocat,<br />

qui turmam quanyianz vel cohortem<br />

rztsticorum in arma<br />

convocat et dirigit.<br />

Tonsura. Capillorum incisio et<br />

spoliatio in corona formam.<br />

Tranquillitas. Titulus honoris imperatorum.<br />

Transcendere. Transgredi.<br />

Trenzissis. Triens, terna pars assis.<br />

Tribunus. Inter Gothos magistratus<br />

comite inferior, seu comitis<br />

vicarius.<br />

Tricennalis annositas. Tricennium.<br />

Triplano. Triplicatio, in triplum<br />

auctio.<br />

2 I I<br />

Triumphaliter. Vincendo, hostem<br />

superando , triuraphum agenda.<br />

Tuitio. Tutela, for.<br />

Turpare. Mutilare, Ledere.<br />

V<br />

Vegetare. Fovere.<br />

Venalitas. Corruptio , vendido.<br />

Vervix. Vervex.<br />

Vestis laicalis. Hoc in loco ves-.<br />

tis religiosa: forsitan oscitanti1<br />

librarii accidit, ut vox laicalis<br />

inscriberetur pro religiosa aut<br />

sanctimonialis ut habent aliqui<br />

codices.<br />

Vestis sanctimonialis. Professio<br />

monastica.<br />

Vicarius. Qui in pagis et minadbus<br />

oppidis comitis aut alcerius<br />

judicis partes exsequitur.<br />

Ejus jurisdictio erat tantrun<br />

levioribus causis.<br />

Vigosus vel Wigosus. Hisp. Codd.<br />

vizco, visgo , lisgo.<br />

Vires. Virilia.<br />

Virtzts. Vis hostilis, copia.<br />

Pro vita sua non pertimescere.<br />

A. pcena monis imrnunern esse.<br />

Votive. Sponte , ex voto , optabiliter.<br />

U<br />

Usque hactentts. Hucusque.<br />

Usque hic. Hucusque.<br />

Usuatus. Qui in usu est.<br />

Wardia. Custodia. V. Guardia.<br />

Zava. Vestis militaris , lana vel<br />

gossipio farra, et acu stipata.


2 I 3<br />

44+04.44~4+444-14-4444-4-1~44-14-114-#4.~44+++1-14-11~-0-14-4-1+-4-141.144444-14~~-14-<br />

GLOSARIO<br />

DE VOCES A NTIQÜADAS Y RARAS<br />

QUE SE HALLAN EN EL TEXTO CASTELLANO.<br />

Observaciones para el uso de este glosario.<br />

Debe notarse el uso frecuente de la b por la , y de la v por la b en todos los códices<br />

antiguos, el qual provenia ya de la semejanza que tenian estas letras en la figura, ya de la<br />

que tenían en la pronunciacion. Quando en las voces que se hallan en el Fuero Juzgo no se<br />

descubre otra irregularidad que la dicha, no se han tenido por artículos para el glosario.<br />

Hay asimismo una notable diferencia de unos códices á otros, y aun de uno mismo en<br />

diversos pasages en escribir o por u , e por i , y al contrario, como torbado por turbado , numbre<br />

por nombre, nenguno por Ninguno, , podirzo por poderío. Esta diversidad procede del distinto<br />

modo de pronunciar segun las provincias, y masprincipalmente de vicio y defecto<br />

del vulgo : por esta razon se han omitido en el bras, losario muchas que paa solo baxo esta<br />

consideracion pudieran tener lugar en él.<br />

Tampoco se contemplan como artículo las voces acabadas en d, que han venido de la<br />

lengua latina, y las formaban los antígdos del ablativo de singular quitando la e final, y convirtiendo<br />

despues la t en d. Así de la primera formacion como de sus variaciones hasta su<br />

actual escritura y pronunciacion se presentan en el glosario algunos exemplos, no todos porque<br />

son bien conocidos: de virtute virtut , virtude, virtud: de voluntate voluntat volzmtade, yoluntad.<br />

En algunos de estos nombres se ha quitado por síncope cierta letra del ' medio, como<br />

de veritate verdad.<br />

En los infinitivos unidos al pronombre ó artículo, como quitarle, quitarla, se convertía<br />

la r en 1, resultando doble 11: así decían quitalle, uitalla, de que hay infinitos exemplos<br />

en nuestros escritores , y aun se conserva este lenguage en algunos rústicos. No teniendo la<br />

voz otra anomalía, no se ha juzgado artículo para el glosario, como tampoco aquellas voces<br />

que juntas con el artículo ó pronombre, ó con otra parte de la oracion la hacen perder ó<br />

pierden alguna letra, por exemplo nol por no le, puedel por puedele ó puede él.<br />

Débese advertir tambien que en la formacion de los nombres acabados en ento interponían<br />

los antiguos una i , como sacramiento, tormiento. Por solo este respeto. no se contemplan<br />

artículos del glosario, pero se notan algunos para que se vea su uso. En esta clase han<br />

de Incluirse los adverbios en mente, cuya terminacion era diversa ya en mient , ya en miente,<br />

ya en mientre: no forman éstos artículo, si no tienen alguna otra irregularidad. No hay duda<br />

en que al principio eran dos voces separadas, y así se notan todavía en códices antiguos, la<br />

primera el ablativo femenino del nombre adjetivo, y la segunda el ablativo de meas, tis:<br />

como sancta mente, mala mente: unidas despues hicieron el adverbio de que hoy usamos. En<br />

muchos la voz primera pierde la última letra , y esto es coman en aquellas que forman la<br />

sílaba final con 1, como realmente.<br />

En los pretéritos imperfectos de indicativo y sujuntivo se ve la terminacion de íen por<br />

ían, pertenecían por pertenecían, diríen por dirían. Por ser tan clara su diversidad, pues consiste<br />

solo en la conversion de la e en a, no se han tenido por artículos.<br />

Tampoco se han considerado como tales los imperfectos de sujuntivo, á los que por<br />

apócope falta la e final, mandar por mandare, prometier por prometiere: aunque pudieran<br />

confundirse algunos con el infinitivo, el contexto y sintaxis declara fácilmente á qué mod o<br />

pertenecen. Era frecuente el uso de estos imperfectos principalmente en el plural, terminándolos<br />

en ades ó edes, seades , gobernedes ,<br />

que en tiempos posteriores se advierte solamente en<br />

autores afectados. Á.lguno de estos se ha puesto en el glosario por exemplo, sin que falte<br />

alguno de indicativo, como sodes.<br />

No son artículo aquellos verbos que acabados en cer reciben una s antes de esta sílaba,<br />

por exemplo acaescer, , conoscer, , porque este uso de los antiguos es bien conocido.


314<br />

En algunas voces acabadas en n se ve al fin una d , 6 mas comunmente. una t, como<br />

se observa esto con mas frecuencia en las terceras personas de<br />

do,u„,1 algunt, gritad grant :<br />

plural ca los verbos, terminándolas segun la forma de los latinos ; de las quales si no tienen<br />

otra anomalía no se ha formado artículo.<br />

Tanibien en los imperativos se nota una t final por la d en las segundas personas de plu-<br />

que tampoco se han juzgado suficientes á constituir artículo particular.<br />

ral, por exemplo sabet ,<br />

Es continuo el uso de la i latina en las voces en que ha sustituido la j nuestra, como<br />

manjar por manjar, mejor por mejor, trabajar por trabajar. Se han puesto algunos exemplos<br />

de estas palabras.<br />

Puede ser tafnbien costumbre de provincia, aunque mas debe juzgarse vicio de la pronunciacion<br />

, el usar la y consonante por la 11, corno yantar por llamar, yeno por lleno , toyer por<br />

No obstante se insinúan en el glosario algunas de estas voces porque constantemente<br />

toller.<br />

las traen ciertos códices de los que han servido para la edicion.<br />

Finalmente se han asignado en el glosario muchos participios irregulares en tido , a por<br />

ido, ida, corno convertudo , a, prometudo , a, pero no todos ; por ser fácil y conocida la variacion<br />

que tienen cotejados con los regulares.<br />

A<br />

A, an. Terceras personas del<br />

verbo haber ó tener. Tiene, tienen.<br />

Abastadamientre. Suficiente, bastantemente.<br />

Abastar. Bastar, ser suficiente.<br />

Abaxado , a. Abatido, humillado,<br />

a.<br />

Abayxado, a. Abatido, a.<br />

Abeja. Abeja.<br />

Abejera. Colmenar.<br />

Abejero. Colmenar.<br />

Abata. Abeja.<br />

Abellero. Colmenar.<br />

Abenencia. Convenio, compostura.<br />

Abenirse. Convenirse , componerse.<br />

Abenirse de cabo. Convenirse<br />

completamente.<br />

Abeyera. Colmenar.<br />

Abierto. Claro, lo que no es dudoso.<br />

Abisso. Abismo.<br />

Ableza. Lo mismo que Avoleza.<br />

Abolo , a. Abuelo, a.<br />

Abondar. Ser suficiente , bastar.<br />

Aborido, a. Aborrecido, es.<br />

Aborrido, a. Aborrecido, a, aborrecible,<br />

odioso , a.<br />

Abreviamiento. Compendio, suma,<br />

titulo, epígrafe.<br />

Abreviar. Compendiar.<br />

Abrir. Declarar.<br />

Abundar. Ser suficiente.<br />

Abusion. Abuso.<br />

Acabar , se. Cumplirse , asegurarse.<br />

Acatar. Atender.<br />

Acerca se. Cerca de sí.<br />

Aclamarse. Acogerse, acudir.<br />

Acnier. Acoger.<br />

Acoitarse. Poner mucha diligencia.<br />

Acomendado, a. Encomendado, a.<br />

Acomendamiento. Ma n da in iento.<br />

Acomendar. Encomendar, encargar.<br />

*4contra. En contra.<br />

Acordadamientre. De coman a-.<br />

cuerdo.<br />

Acordado, a. Conforme, unánime.<br />

Acordar , acordarse. Convenir,<br />

convenirse.<br />

Acorrer. Socorrer.<br />

Acostupnado. Acostumbrado.<br />

Acoyer. Lo mismo que Acorrer.<br />

Acrecemiento. Crecimiento , aumento.<br />

Acrecer. Aumentar, .utilizar.<br />

Acrescentar. Lo mismo que Acrecentar<br />

, Aumentar.<br />

Acrescer. Crecer, aumentarse.<br />

Actor. Lo mismo que Otor.<br />

Acuetarse. Poner mucha diligencia.<br />

Acuitarse. Poner mucha diligencia.<br />

Acuradamientre. Diligentemente,<br />

con esmero.<br />

Achar. Hallar.<br />

Adelantanza. Poder, comision.<br />

Adelantar en su voz. Dar poder,<br />

nombrar procurador.<br />

Adelantranza. Lo mismo que<br />

Adelantanza.<br />

Adelantrar a uno. Adelantar, dar<br />

poder, comisionar.<br />

Adelantre. Adelante.<br />

Aderedar. Al rededor.<br />

Adevinador. Adivino.<br />

Adevinamiento. Adivinacion.<br />

Adevinancia. Adivinacion.<br />

Adevinanza. Adivinacion.<br />

Adivinanza. Adivinacion.<br />

..Adiudorio. Auxilio.<br />

Adobar. Arreglar.<br />

Adobarse con otro. Convenirse,<br />

pactar , avenirse.<br />

Aducir. Llevar, conducir.<br />

Adobar. Disponer , preparar.<br />

Aducir° , a. Conducido , llevado,<br />

presentado, a.<br />

Aducir. Conducir, llevar.<br />

Aducir. Atraer, presentar.<br />

Adujir. Llevar, conducir.<br />

Adulterador. Adúltero.<br />

Adulteriador. Adúltero.<br />

Adversario, a. Contrario, a.<br />

Adversidad. Contradiccion.<br />

Advocado. Abogado.<br />

Adyutorio. Ayuda, auxilio.<br />

Aesmado, a. Lo mismo que As,<br />

mado, a. p. p. de Asmar.<br />

Aesmar. Lo mismo que Asmar.<br />

Afalagamiento. Halago.<br />

Afartar. Hartar, mantener.<br />

Aficar. Juzgar.<br />

Afinado , a. Terminado , concluido,<br />

a.<br />

Afincar. Juzgar, determinar.<br />

Afiuzarse. Afianzarse , confiarse.<br />

Afogar. Ahogar.<br />

Afogarse. Ahogarse.<br />

Afollar. Hollar, destruir. .<br />

Afollarse. Ahogarse , sofocarse.<br />

Afana. Afuera.<br />

Afostigado. Apaleado, a.<br />

Afrontar. Echar en cara , reconvenir.<br />

Afruentar. Reconvenir, echar en<br />

cara.<br />

Llenar de humo.<br />

Agardar. Guardar.<br />

Asina. Lo mismo que aina, fácilmente.<br />

Agoa. Agua.<br />

Agoirador. Agoiiero.<br />

Agorador. Agorero.<br />

.Agoriador. Agorero.<br />

Agorio. Aguero.<br />

Agora. Agüero.<br />

Agora. Aguero.<br />

Agraviadumbre. Dificultad.<br />

Aguarador. Agorero.<br />

.Aguardar. Guardar, conservar.<br />

Aguerado. Agorero.<br />

Agueyro. Aguero.<br />

Aparador. Agorero.<br />

Agurador. Agorero.<br />

Aguijamiento. V Aguijonamiento.<br />

Aguijonamiento. Daño.<br />

Aguiyonamiento. V.Aguiionamien.<br />

ro.<br />

Aguilonamiento.V. Aguiionamienro.<br />

AguillonamientoN .Aguiionamien«<br />

to.<br />

Aimbre. Por otra parte.


Afina , mas aind. Fácildente, mas Andado, a. Cumplido,<br />

pronto , mas fácilmente.<br />

a.<br />

por<br />

Aienado, a. p. p. de<br />

orrer el pleito. Correr con<br />

Aienar. Ena- el pleito, hacer las diligencias<br />

genado , a.<br />

del pleito. Es el oficio de Re-<br />

Alienar. Enagenar.<br />

ceptor.<br />

Ajeno, a. Ageno, a.<br />

Andar por stt cabal. Vivir á su<br />

Aiudorio. Auxilio, ayuda. libre voluntad, sin respeto ni<br />

Artigar. Juzgar.<br />

miramiento alguno.<br />

Aittntar, , aiunta,rse. Unir, jun- Andido. Sucedio , fue.<br />

tar, unirse.<br />

Andado. Sucedio, fue.<br />

Aiutorio. Auxilio.<br />

Anello. Anillo. En algun lugar se<br />

Afamarse. Acudir, acogerse. usa metafóricamente por todo<br />

Ajar. Hallar.<br />

quanto sirve para sujetar 6 po-<br />

Al. Otra cosa, lo contrario. ner freno.<br />

.41, todo lo al. Otra cosa, todo lo Angeles. Angeles.<br />

demas.<br />

Aniello. Anillo, vínculo.<br />

Alamarse. Acogerse, acudir. Animalia. Bestia.<br />

Alunar. Allanar.<br />

Annader. Añadir.<br />

Alanzar. Lanzar, arrojar. Annadir. Añadir.<br />

Alar. Hallar.<br />

Anna. Año.<br />

Alborrido, a. Aborrecido, a. Ansannar. Ensañar, irritar, en-<br />

.Alcall. Alcalde.<br />

furecer.<br />

Alcallde. Alcalde.<br />

Ante. Antes.<br />

Alcalle. Alcalde.<br />

Antel. Ante el.<br />

Alegar. Ligar.<br />

Antepuener. Anteponer.<br />

.Alegarse. Allegarse, juntarse, u- Anteviso. Cauto, prevenido.<br />

nirse para formar partido. Antigo, a. Antiguo, a.<br />

Alende. A la otra parte. Antiguadad. Antigüedad.<br />

Ajeno, na. Ajeno , na.<br />

Antiguedade. Antigüedad.<br />

Algo.Hacienda , haber, caudal. Antoianca. Antigüedad.<br />

,Algo. Servicio.<br />

Antoya.npa 6 antoyanza. Anti-<br />

Al!, Allí.<br />

güedad.<br />

Alimalia. Animal.<br />

Antuviarse. Anticiparse.<br />

Alitnosina. Limosna.<br />

Aon. Aun.<br />

Alimosna. Limosna.<br />

Apannar. Juntar, allegar.<br />

Almosna. Limosna.<br />

Aparcero. Compañero, partícipe.<br />

Aliar. Por otra parte.<br />

Aparcionero. Participante.<br />

Almofalla. Comitiva, exército. Apareciente , aparesciente, appa-<br />

Alegar. Alquilar.<br />

rezente. Lo mismo que Apa-<br />

Alongado. Distante, lejano. riciente.<br />

Alongamiento. Dilacion. Apareiado, a. Preparado, a.<br />

Alongar. Alargar, prorogar, , di- Aparejar. Disponerse , preparar.<br />

ferir.<br />

Apareiarse. Aparejarse , dispo-<br />

Alabre. Por otra parte.<br />

nerse.<br />

Alugar. Alquilar.<br />

Aparellacio, a. Preparado, a.<br />

Alumbre. Por otra parte. Aparellarse. Aparejarse , dispo-<br />

Alongar. Lo mismo que alongar. nerse.<br />

Alunguar. Alargar, diferir. Aparescer. Comparecer, presen-<br />

Allamarse. Acudir , acogerse. tarse.<br />

Aliar. Hallar.<br />

Aparáciente. adj. com. Claro, evi-<br />

Allegar los omnes á sí. Formar dente, manifiesto.<br />

partido, atraer gentes. Aparicio Domini. Epifanía.<br />

.Allegar. Alegar, citar.<br />

Aparicio:. Epifanía, 6 fiesta de<br />

Alienar. Enagenar.<br />

la adoracion de los santos Re-<br />

Allende. Mas allá, á la otra parte. yes.<br />

Alieno, a. Ageno, a.<br />

Apartir. Partir.<br />

Allongar. Alargar, diferir. Apellar. Apelar.<br />

Allegar. Alquilar.<br />

Apertenecer. Pertenecer.<br />

Allum. Por otra parte. Aplasmar. Blasfemar , decir mal<br />

Aliare. Por otra parte.<br />

de alguna persona.<br />

Amargoso , a. Amargo, a. Aplazamiento. Emplazamiento.<br />

Amasar. Matar, apagar. Aponer. Disponer, ordenar.<br />

Arnbisso, a. Sagaz , prevenido. Aponer. Imputar.<br />

Amecerse. Mezclarse, juntarse. Apostolgal. Apostólico, a.<br />

Aministrar. Ministrar, servir. Apostoligo, a. Apostólico, a.<br />

Amos, as. Ambos, as.<br />

Apostoligo. Papa, pontífice.<br />

Arrostrar. Mostrar.<br />

Apostato. Apostol.<br />

Amostrar. Enseñar, educar. Aprenar. Apremiar.<br />

Ampareiar. Lo mismo que Apa- Apresentado, a. Presentado, a.<br />

A primas. Primeramente, antes.<br />

rejar.<br />

Amuchiguar. Multiplicar. Apuesto a. p. p. de A poner.<br />

Agítela , agríelo , los.<br />

Amuestrar, Mostrar.<br />

Ancioso. Cauto, prevenido.<br />

Aquello,<br />

Aquelque quiere. Qualquier,2qUen<br />

qui ere.<br />

Aquende. De allí, de aquel lugar.<br />

Aquestes. Aquestos.<br />

Arbor. Arbol.<br />

Archa. Arca.<br />

Ardente. Ardiente.<br />

Arsd e: a. Atrevido,<br />

Argente.<br />

a'<br />

Argento. Plata.<br />

AA rgg r Orgullo.<br />

Armadía. Lazo, trampa.<br />

Armadija. Lazo, percha, trampa.<br />

Armadilla. Lo mismo que Armadija.<br />

Armadura. Lo mismo que Armadija.<br />

Arrobador. Ladron, robador.<br />

Arte. Astucia.<br />

Arte. Modo , manera.<br />

Asacar. Establecer, ordenar.<br />

Asannar. Ensañar, irritar, enfurecer.<br />

Asannarse. Irritarse, ensañarse.<br />

Asaz. Bastante, mucho.<br />

Asconder, , asconderse. Esconder,<br />

esconderse, ocultarse.<br />

Ascendido, a. Escondido , a.<br />

Ascenso (En). Ocultamente.<br />

Ascusado , a. Oculto, a.<br />

Ascuso. En ascuso. Escondido.<br />

En oculto, secretamente.<br />

Asemellar. Parecer bien, acomodar.<br />

Asinalado, a. Lo mismo que Sennalado<br />

, a.<br />

Asinar. Asignar , apreciar.<br />

Armado,, a. p, p. de Asmar.<br />

Asmamiento. Deseo.<br />

Armar. Desear con ansia, procurar<br />

con diligencia.<br />

Asmolna. Limosna.<br />

Asotilezar, , asotilezarse. Sutilizar,<br />

sutilizarse.<br />

Asetiliar , asotiliarse. Sutilizar,<br />

sutilizarse.<br />

Aspiramento. Inspiracion.<br />

Aspirar. Inspirar.<br />

.Astragado , a. Destruido, a.<br />

Astragamiento. Estrago.<br />

Absolver. Absolver.<br />

Assuelver. Absolver.<br />

Arrumado, a. Compendiado, a.<br />

Ata. Hasta.<br />

Atal. Tal.<br />

Atunes aquí, Lo mismo que Fasta<br />

en esaqui.<br />

Atanto, a. Tanto, a.<br />

Atarse de inri. Comprometerse<br />

con juramento.<br />

Atemplado, a. Templado, a, arreglado,<br />

a.<br />

Aternylamiento. Disposicion, orden,<br />

templanza.<br />

Atemplancia. Templanza.<br />

Atemprado, a. Templado, a.<br />

Atempramiento. Templanza.<br />

Atemptamiento. Templanza, dis-<br />

Atpieomsi peiI .on lr Templa r.<br />

Ationprar. Templar.<br />

Atoller. Quitar.<br />

llos.<br />

Ddd


9 I 6<br />

iitorsainienta. Otorgamiento.<br />

Atorgar. Otorgar.<br />

.Atormientar. Atormentar.<br />

Atrevimiento, osadía.<br />

.Atrevenda.<br />

Aturadamientre. Diligentemente,<br />

con esmero.<br />

Autenticar. Autentizar.<br />

Babtismo. Bautismo.<br />

Babtizado, a. Bautizado, a.<br />

Babtizar.'.13,mtizar.<br />

Baleston. Ballestero.<br />

Baptismo. Bautismo.<br />

Baptuado , a. Bautizado, a.<br />

,A3rorgar. Otorgar.<br />

Avandieho, a. Antes, 6 arriba Baraia. Pelea , contienda.<br />

Barajar. Pelear.<br />

dicho, a.<br />

Avariza. Avaricia.<br />

Baron. Varon.<br />

Avenencia , avinencia. Lo mismo Barragana. Concubina.<br />

que Abenencia por convenio. Barragan. Soldado, valiente, pa-<br />

Avenenza , avinienza. Lo mismo triota.<br />

q<br />

Bataia. Batalla.<br />

ue Abenencia.<br />

Avenidor. Apreciador, los que Batala. Batalla.<br />

son terceros en la discordia.<br />

Batido de azotes. Azotado.<br />

Avenimiento. Venida.<br />

Batismo. Bautismo.<br />

Avenir. Suceder.<br />

Batudo, a. Batido, a. Golpea-<br />

Avenirse. Convenirse , compodo , a.<br />

nerse.<br />

Beber, es. Bebida, as.<br />

Aventura. Por aventura. Ventu- Beco. Labio.<br />

ra , acaso. Por acaso.<br />

Beiso. Beso. '<br />

Aventuria. Aventura.<br />

Belamientre, bellamientre Bie-<br />

Avení. Habrá.<br />

lanzientre. Buenamente, de gra-<br />

A yer aparcioneria. Tener parte do.<br />

en algun negocio.<br />

Balo, Bello, bella.<br />

Ayer , ayeres. Bien, bienes, ha- Ben. Bien.<br />

cienda , muebles.<br />

Ben. Hijo.<br />

A yer entendimiento. Entender, Benaventurado. Bienaventurado,<br />

conocer.<br />

feliz, dichoso.<br />

Ayer merced. Tener piedad, com- Ben fecho. Beneficio.<br />

pasion.<br />

Benedicer. Bendecir.<br />

Ayer parcioneria con alguno. Te- Benedicto, a. Bendito, a.<br />

ner parte con alguno. Beneicer. Bendecir.<br />

A yer paria. Fornicar , cometer Bespera. Vírperas , la tarde.<br />

adulterio.<br />

Besta. Bestia.<br />

A yer pleito. Dar audiencia. Bestislo. Reptil.<br />

Ayer provecho. Ser de provecho. Bevir. Vivir.<br />

Avesario. Adversario, contrario. Beyco. Labio.<br />

Avie. Tenía.<br />

Bezo, beizo. Labio.<br />

Avieso , a. Vil , humilde. Bibda. Viuda.<br />

Ayiltadanzientre. Vil , afrentosa- Biendicho, a. Bendito, a.<br />

mente.<br />

Bienfacer. Beneficio.<br />

Avivador. Vivificador. Bien facer. Obrar bien.<br />

Ayoleza. -Veiez , envejecimiento. Biespera. Vísperas, la tarde.<br />

Avoleza. Ruindad, infamia. Bisabolo, a. Bisavuelo, a.<br />

Avuola. Abuela.<br />

Bisneta, a. Biznieto , a.<br />

Axar. Hallar.<br />

Bispado. Obispado.<br />

Axegar. A xegar, , á llegar. Bispazgo. Obispado.<br />

Axesuar. Allegar.<br />

Bispo. Obispo.<br />

Ayado, a. Hallado, a.<br />

Bivo, a. Vivo, a.<br />

Ayana. Lo mismo que Aina. Blas°. Baston, vara.<br />

Ayegar. Lo mismo que Axegar. Blandecer. Lisonjear, halagar.<br />

Ayesarse. Allegarse, juntarse. Blasmar. Blasfemar.<br />

Ayna. Lo mismo que Aina. Bocera. Abogado,<br />

Ayuda de salud, 6 salut. Ayu- Boe , boy, , bue. Buey.<br />

da, auxilio saludable.<br />

Ayudorio. Auxilio , ayuda.<br />

Ayudoyro. Lo mismo que Adiudorio.<br />

Ayuntamiento. Union, casamiento.<br />

Ayuntancia. Lo mismo que Ayuntanza.<br />

Ayuntanza. Union.<br />

Ayuntar. Juntar, reunir.<br />

Ayuntarse. J untarse , unirse.<br />

.Ayuntarse. Juntarse, fornicar.<br />

Ayuso, en ayuso. Abaxo.<br />

Bolta. Lo mismo que vuelta.<br />

Bon , Bueno.<br />

Bona. Buena, caudal.<br />

En bondad. Con bondad , con<br />

dulzura.<br />

Bono, a. Bueno, a.<br />

Boy. Buei.<br />

Brabi, desturgi, iliturgi, egabro,<br />

epegro. Nombres de ciudades<br />

truncados.<br />

Brabeza. Fiereza de ánimo.<br />

Bite. Buei<br />

Buena. Ayer, hacienda, caudal.<br />

Juerga. Lo mismo que Burgo.<br />

Burgo. Aldea.<br />

Butre. Buitre.<br />

c<br />

Ca. Porque.<br />

Ca. Paro.<br />

Caballería. Exército , milicia,mul.<br />

titud.<br />

Cabaniella. Tabernáculo.<br />

Cabdellador. Caudillo, gefe.<br />

Cabliello. Caudillo, cabeza, gefe.<br />

Cabe. En poder de.<br />

Cabel. Cabe él, en poder de él,<br />

junto á él.<br />

Cabesza. Cabeza.<br />

Cabeza. Extremo.<br />

Cabeza , por cabezas. Persona,<br />

por personas.<br />

Cabieza. Persona.<br />

Cabildo. Capítulo, 6 cánon.<br />

Cabillo. Capitulo 6 cánon.<br />

Cabo (De) Desde el principio.<br />

Cabo el. Junto á él.<br />

Cabo (Dr) Al fin.<br />

De cabo. De nuevo.<br />

Callana. Lo mismo que Calonna.<br />

Calomia. Pena.<br />

Calomna , calupna. Pena , castigo,<br />

infamia.<br />

Calonna. Calumnia.<br />

Calonna. Querella, pleyto.<br />

Calonna. Reclamacion.<br />

Calaña. Lo mismo que Calonna.<br />

Calornpnia. Querella, pleyto.<br />

Calomnia. Calumnia, ocasion, pretexto.<br />

Calumpna. Calumnia, injusticia.<br />

Calumpnia. Calumnia, injusticia.<br />

Cambeo. Cambio.<br />

Cambia. Cambio.<br />

Camiado, a. Cambiado ,<br />

Camiar. Cambiar.<br />

Camio. Cambio.<br />

Camyo. Cambio.<br />

Can, Perro.<br />

Capado. Capítulo.<br />

Capítolo. Capítulo.<br />

Caractara. Carácter,<br />

Ccircele. Cátcel.<br />

Carear. Cárcel.<br />

Cimero. Cárcel.<br />

Carcerero. Carcelero.<br />

Caridad. Excelencia.<br />

Caridat. Excelencia.<br />

Caritat. Excelencia.<br />

Carrera. Camino.<br />

Carta. Autos, expediente.<br />

Cartago. Cartagena.<br />

Castello. Castillo.<br />

Castidat. Castidad.<br />

Castigamienta. Castigo , aviso,<br />

consejo , reprension.<br />

Castigar. Enseñar, aconsejar.<br />

Casitoigno. . Consejo , aviso , repren-<br />

Castiguar. Castigar.<br />

Castiella. Castillo , aldea.<br />

Catado, a. Determinado, a.<br />

Catar. Atender, mirar, pensar.<br />

Catar. Observar, mirar, atender.<br />

Catar. Procurar, desear.<br />

Catar. Reconocer, exáminar.<br />

Caudelador. Caudillo, gefe.<br />

Cavalcadura. Lo mismo que Cavalgadura.


Cavalgadura. Caballería , bestia<br />

de montar.<br />

Cebadero. Provedor de cebada.<br />

Cedo. Luego.<br />

Celado, a. Oculto, a.<br />

Celador. El que encubre 11 oculta<br />

alguna cosa.<br />

Cencerro. Cencerro.<br />

Cento. Ciento.<br />

Cerca sí. Cerca de sí , para sí.<br />

Cercenadura. Hábito , trage.<br />

Cerco. Junta de malvados.<br />

Cercho. Lo mismo que Cerco.<br />

Certas. Ciertamente, pues.<br />

Certedumbre, Certidumbre.<br />

Cerco, a. Cierto, a.<br />

Cevadero. Lo mismo que Cebadero.<br />

Chamar. L/arnar.<br />

Chenero. Enero.<br />

Christos. Ungidos.<br />

Cibdad. Ciudad.<br />

Cábdade. Ciudad.<br />

Cibdat. Ciudad.<br />

Cibdadano. Ciudadano.<br />

Cibdat de Roma. Ciudad de Toledo.<br />

Cidad. Ciudad.<br />

Cidade Ciudad.<br />

Ciegadas (A). A ciegas.<br />

Cient. Cien, ciento.<br />

Cierco. Lo mismo que Cerco.<br />

Ciertas. Cierto, ciertamente.<br />

pincoanta. Cincuenta.<br />

Cincuaenta. Cincuenta.<br />

Cindasiondo. Chindasvindo.<br />

Cindasuindo. Chindasvindo.<br />

Cindo. Receswinto.<br />

Cinquanta. Cincuenta.<br />

Cinquaenta. Cincuenta.<br />

Cinquaesma. La festividad de Pentecostes.<br />

Cinqueanta. Cincuenta.<br />

Cinquesma. Pentecostes.<br />

Cinquoanta. Cincuenta.<br />

Cintillo. Chintila.<br />

Cintillan. Chintila.<br />

Cibdadano. Ciudadano.<br />

Cipdat. Ciudad.<br />

Circo sí. Lo mismo que Cerca se.<br />

Circinadura. Hábito, trage.<br />

Circo. Lo mismo que Cerco.<br />

Circumcir. Circuncidar.<br />

Circuncido. Circuncidado.<br />

Circuncisar, se. Circuncidar, se.<br />

Circuncisio. Circuncision,<br />

Cisiundo. Chindasvindo.<br />

Citasiundo. Chindasvindo.<br />

Citasvindo. Chindasvindo.<br />

Citasuindo. Chindasvindo.<br />

Ciudad.. Ciudad.<br />

Clamar. Implorar.<br />

Claridade. Excelencia.<br />

Clave. Llave.<br />

Cobdicia. Codicia.<br />

Cobdiciar. Codiciar , desear.<br />

Cobdiscia. Codicia.<br />

Cobdiza. Codicia.<br />

Cobdo. Codo, medida.<br />

Cobiciar, Codiciar, desear..<br />

Cobizar. Codiciar.<br />

Cobrar. Recobra r , restablecerse.<br />

Cocha do , a, Cocido, da.<br />

Cocho, a. Cocido, a.<br />

Cochiello. Cuchillo.<br />

Cosecho, a. Cogido ,<br />

Coger. Escoger, elegir.<br />

Connoscer. Conocer.<br />

Cognoscido , da. Conocido, da.<br />

Coldar. Cuidar.<br />

Cuidar. Pensar , creer.<br />

Coido , a. Cogido, a.<br />

Coiet ha. Cohecho.<br />

Coiecho , a, Cogido , a.<br />

Coier. Coger.<br />

Coita. Opresion, infelicidad.<br />

Coitado „a. Cuitado , a. , miserable<br />

, pobre.<br />

Coitado, a. V- Coytoso.<br />

Coitoso. V. Coytoso.<br />

Cojecha. Cohecho.<br />

Co ger. Coger, recoger.<br />

Coleydo , a. Cogido, a.<br />

Colido. Cogido.<br />

Colomia. Querella , pleyto.<br />

Colpa. Culpa.<br />

Colpe. Golpe.<br />

Columpna, Columna.<br />

Collacion. Parroquia.<br />

Coller. Coger , recoger.<br />

Collido. Part. pas. de Coller.<br />

Com. Como.<br />

Coma, Clin.<br />

Combrada. Compra.<br />

Combrar. Cobrar, recobrar.<br />

Comedio. Espacio, tiempo.<br />

Comenda. Encomienda, encargo.<br />

Comendado, a. Encargado , a.<br />

Comendar. Encomendar , recomendar.<br />

Comendar. Mandar.<br />

Comenzamiento. Principio.<br />

Comer, es. Manjar, es.<br />

Cometedor. Acometedor, el que<br />

acomete al enemigo.<br />

Comezado , a. Comenzado, a.<br />

Comezanziento. Principio.<br />

Comiendo. Encomienda, encargo.<br />

Comienzo. Principio.<br />

Comieszar. Comenzar , empezar.<br />

Comonal. Comunal, del comun.<br />

Compaciente. Compasivo.<br />

Companna. Compañía.<br />

Companna. Exército.<br />

Companna. Multitud , conjunto.<br />

Companna. Compañía, coro.<br />

Compannera. Compañía.<br />

Compannero , a. Compañero , a.<br />

Compannon. Compañero.<br />

Compaso. Compás.<br />

Coinpezado , a. Comenzado, a.<br />

Compezamento. Principio.<br />

Compezamiento. Principio.<br />

Compezar. Comenzar, empezar.<br />

Compiezado , da. Part. pas. de<br />

Compiezar.<br />

Compiezar, Comenzar.<br />

Complant. Cumplan.<br />

Complidamientre. Completamente.<br />

Complido. Cumplido.<br />

Complido. Cumplido , perfecto,<br />

acabado.<br />

Complimiento. Cumplimiento, perfeccion.<br />

Complir. Cumplir, observar.<br />

Complir. Concluir, acabar, perfeccionar.<br />

2 7<br />

Comprir. Cumplir.<br />

Comunal. Perteneciente al comun<br />

del reyno, ciudad, villa, &c.<br />

Comunal. Igual para todos , el<br />

que no atiende á la clase de las<br />

personas.<br />

Comunalmente. De comun.<br />

Comunalmientre. De calima, juntamente<br />

de acuerdo.<br />

Comonsaá. Part. pas. de Comungar.<br />

Comungar. Comulgar, restituir al<br />

gremio y comunion de la iglesia<br />

al que está descomulgado.<br />

Comunicion. Amonestacion.<br />

Comunidat. Comunidad, comun<br />

del reyno.<br />

Comunidat. Comunidad, corte.<br />

Cona. Con la.<br />

Conceiar. Aconsejar.<br />

Concejo. Concejo.<br />

Concejo. Concilio.<br />

Concelo. Concilio.<br />

Cancelo. Consejo.<br />

Concello. Lo mismo que Concejo.<br />

Conceyo. Concilio.<br />

Concordamiente. Concordemente,<br />

de comun acuerdo.<br />

Concordadamientre. Concordemente,<br />

de comun acuerdo.<br />

Condampnado, da. Part. pas. de<br />

Condampnar.<br />

Condampnar. Condenar.<br />

Condonado, a. Condenado, a.<br />

Condempnado , a. Condenado, a,<br />

Condocho. Cocido.<br />

Conducho. Cocido, aderezado.<br />

Confieso, a. Profeso, a.<br />

Confonder. Confundir.<br />

Confonclido , a. Confundido, a.<br />

Coniuncion. Union.<br />

Co2ititi'lrl oa.tion. Lo mismo que Con-<br />

Coniurio. Conjuro, juramento.<br />

Conmer. Comer, manjar.<br />

COM710. Como.<br />

Connocencia. Reconocimiento.<br />

Connoscer. Conocer.<br />

Connoscencia. Reconocimiento.<br />

Connoscidamientre. Conocidamente.<br />

Connoscido, a. Conocido, a.<br />

Connozudamientre. Conocida, claramente.<br />

Conoszudo, a. Conocido, a.<br />

Connozudo, a. Conocido , a.<br />

Connucenza. Reconocimiento.<br />

Connuzer. Conocer.<br />

Conocencia. Conversion, carta de<br />

conversion.<br />

Conos. Con los.<br />

Conoszudo, a. Conocido, a.<br />

Conucer, connscer. Conocer.<br />

Conuzudo , a. Conocido, a.<br />

Conpezar. Comenzar.<br />

Conseguir. Perseguir.<br />

Conseiar, , se. Aconsejar, se.<br />

Consejo. Consejo.<br />

Consejo : tomar consejo. Consultar.<br />

Conselar. Aconsejár.<br />

Conselo. Consejo.<br />

Consellar, , se. Aconsejar, se.<br />

Consele lo.dCdo2nsejo.


a 8<br />

Conseyo. Consejo.<br />

Consiguiren. Consiguieren.<br />

Constiruir:on. Constitucion , decreto.<br />

Constringir , apre-<br />

Constrensir.<br />

miar.<br />

Constrenir , , costrener , costrifier,<br />

costrinnir. Obligar.<br />

Constrinser. Del verb. lat. constrinsere.<br />

Constreñir, obligar.<br />

Constrinsir. Lo mismo que Costrenir.<br />

Constrinnido, a. Obligado, a.<br />

Constrinizir. Lo mismo que Costrenir.<br />

Constunbre. Costumbre.<br />

Consuno (De). Juntamente.<br />

Contemplamiento. Contemplacion.<br />

Disputar, poner pley-<br />

Contenciar.<br />

ro.<br />

Contencioz. Altercado , disputa.<br />

Contendí. Contienda.<br />

Contender. Disputar , altercar.<br />

Contender. Contrario , parte contraria<br />

en los pleytos y querellas.<br />

Contener. Mantener , conservar.<br />

Contosud), a. Contenido, a.<br />

Comía. Cantidad.<br />

Continudo, a. Contenido , a.<br />

Contra. Delante, en presencia.<br />

Contradizer , contradizir. Contradecir.<br />

Contra/. Contra él, en poder del.<br />

Contralia. Lo mismo que Contraria.<br />

Contralla. Lo mismo que Contraria,<br />

Contrallar. Contradecir.<br />

Contraltos°, a. Contrario, a.<br />

Contraria. Oposicion, injuria, contradiccion.<br />

Contraria. Fuerza.<br />

Contraria. Turbacion , sedicion.<br />

Contrariadad. Contrariedad.<br />

Contrariar. Contradecir, oponerse.<br />

Contrariar. Ofender, causar daño.<br />

Contraridad. Contrariedad.<br />

Contrariedat. Contrariedad.<br />

Contrario (El). Lo contrario , lo<br />

opuesto.<br />

Contrarioso, a. Contrario, a.<br />

Contrasta. Contradiccion , oposicion.<br />

Contrecho, a. Contrahecho, a.<br />

Contrastar. Contrastar.<br />

Convenencia. Convenio.<br />

Convenencion. Convenio ; pacto.<br />

Convenentza. Convenio , pacto,<br />

trato.<br />

Convenible. Puesto en razon y<br />

justicia.<br />

Convenible. Conveniente.<br />

Convenible. Abonado.<br />

Convenible. Convenible.<br />

Conveniencia. Convenio, trato.<br />

Copdicioso. Codicioso.<br />

Coration. Corazon.<br />

Gordo. Cuerdo.<br />

Corduba. Córdoba.<br />

Corvo. Cuero, cutis.<br />

Corma. Cárcel.<br />

Coronado. Clérigo ordenado.<br />

Carpo. Cuerpo.<br />

Corvo. Cuervo.<br />

Correya. Correa.<br />

Corromperniento, corrurnpiraiento.<br />

Corrupcion.<br />

Corromper. Sobornar.<br />

Corromper escripto. Falsificar, viciar<br />

escrituras.<br />

Corrompido, a. Sobornado , a.<br />

Corrompudo, a. Corrompido, a.<br />

Co,Tztmpudo , a. Corrompido, a.<br />

Corto, a. Cortado, a.<br />

Costetuicio;z. Constitucion.<br />

Costitucio. Constitucion.<br />

Costituicion. Constitucion.<br />

Costumbre. Costumbre.<br />

Costrengir. Constreñir , obligar,<br />

apremiar.<br />

Costrennir. Obligar.<br />

Costrenudo. Part. pas. irreg. de<br />

Costrenir.<br />

Costrinir. Lo mismo que Castrennir.<br />

Costrinnir. Lo mismo que Costrennir.<br />

Costumbrado , a. Acostumbrado,<br />

a.<br />

Cuedado. Cuidado.<br />

Cuedar. Cuidar, mirar, atender.<br />

Cu eiro. Cuero, cutis<br />

Cueita. Cuita.<br />

Cuerno. Como.<br />

Cuende. Conde.<br />

Cueta. Cuita.<br />

Cuerno. Como.<br />

Cuende. Conde.<br />

Cueta. Cuita.<br />

Czteyro. Cuero, cutis.<br />

Cueyta. Cuita , pena.<br />

Cuidar. Entender, pensar, juzgar.<br />

Cuitoso. Coytoso.<br />

Cum. Con.<br />

Cumplir los pleytos. Finalizar los'<br />

pleytos.<br />

Comunal. V. Comunal.<br />

Canta. Cuenta.<br />

Cuntado , a. Contado , a.<br />

Cunctado, a. Contado , a.<br />

Cunucidamientre. Conocidamente.<br />

Cumplir. Añadir, aumentar á lo<br />

que está falto 6 defectuoso.<br />

Custumble. Costumbre.<br />

Cztrazon. Corazon.<br />

Cuychielo, Cuchillo.<br />

Costumbrar. Acostumbrar.<br />

Costummado. Part. pas. de Costummar.<br />

.<br />

Costumnzar. Acostumbrar.<br />

Costunzme. Costumbre, uso.<br />

D<br />

Dacrescentar , de acrescentar.<br />

De acrecentar.<br />

Damnado, a. Endemoniado, a,<br />

Costumnar. Acostumbrar.<br />

condenado, a.<br />

Costunzne. Costumbre.<br />

Damno. Del ablat. lat. Damo.<br />

Costumpne. Costumbre , manera<br />

de conducirse y portarse.<br />

Daño.<br />

Dampnar. Condenar.<br />

Casquear, Encojar.<br />

Dampno. Daño.<br />

Coyetho, a. Cogido, a.<br />

Coyer. Coger, recoger.<br />

Dannar. Dañar, perjudicar, condenar.<br />

Coyta. Cuita.<br />

Coyta. Trabajo , embargo.<br />

Danno. Daño.<br />

Danpno. Daño.<br />

Coytado , a. Cuitado, a , misera- Dante. De antes.<br />

ble.<br />

Coytarse. Cuidar , anhelar.<br />

Coytoso. Apocado, de poca resolucion.<br />

Coze. Coz , patada.<br />

Crebantado, a. Part. pas. de Crebaldar.<br />

Crebantancia. Quebranto , aflic-<br />

Dapnar. Condenar.<br />

Daquel , daquela. De aquel , de<br />

aquella.<br />

Daqui. Contraccion de las palabras<br />

de y aquí. De aquí.<br />

Dar estudio et fimencia. Procurar<br />

con esmero y diligencia.<br />

Dar orden. Poner á alguno en<br />

clon.<br />

religion , darle hábito religioso.<br />

Crebantar, , crebantar la carca'. Dar ordene. Dar estado de reli-<br />

Quebrantar, escalar la cárcel. gion, poner religioso á alguno;<br />

Crecentar. Acrecentar.<br />

Dar piedat. Causar piedad, com-<br />

Creenza. Creencia, fé.<br />

pasion, lástima.<br />

Creier. Creer.<br />

Cremado, a. Quemado, a.<br />

Crescentar. Aumentar.<br />

Creído, a. Creido, a.<br />

Dar recabdo. Dar seguridad, dar<br />

papel de seguridad.<br />

Dar yerbas. Dar veneno, envenenar.<br />

Criancia. Crianza , educacion„<br />

Crudo, a. Creido, a.<br />

De. A; para.<br />

Debda. Deuda, obligacion.<br />

Crovier. Creer.<br />

Crucifigar. Crucificar.<br />

Debdo. Deuda.<br />

Debdor. Deudor.<br />

Cruda'. Cruel.<br />

Cubdicia. Codicia.<br />

De cabo. Desde el principio.<br />

Decaimiento.' Decadencia, ruina.<br />

Cztbdiciar. Codiciar.<br />

Decaimiemto. Decadencia , me-<br />

Cztbdicioso. Codicioso.<br />

Cubdizar. Codiciar.<br />

Cubdizó. Que obedeció.<br />

Cuchelo. Cuchillo.<br />

Cuchiello. Cuchillo.<br />

Cuecho, a. Cocido , a.<br />

noscabo.<br />

Decebemietnto. Lo mismo que De.<br />

cibimiento.<br />

Decibimiento. Engaño.<br />

Deciplo. Discípuld.<br />

Decimado, a. Diezmado , a.


Decibirse. Engañarse.<br />

Deechar. Desechar, repeler.<br />

Deezmo, a. Décimo, a.<br />

Defacer. Deshacer, quitar.<br />

Defalescer. Lo mismo que Desfalecer.<br />

Defalicido. Lo mismo que Dejafiecido.<br />

Defallecido. Falto, necesitado, arruinado.<br />

Defallescido. Lo mismo que Defallecido.<br />

Defallicido. Lo mismo que Defallecido.<br />

•<br />

Defanzar. Disfamar, difamar.<br />

Defendedor. Defensor.<br />

Defendemiento. Defensa.<br />

Defender. Prohibir.<br />

Defendido, a. Vedado, prohibido,<br />

a.<br />

Defendinziento.. Defensa.<br />

Defendinziento. Prohibicion.<br />

Defendor. Defensor.<br />

Defenecer. Fenecer, faltar, acabar.<br />

Deferencia. Diferencia, variedad.<br />

Defeso, a. Defendido , a.<br />

Defeso, a. Vedado, a.<br />

Defesa. Dehesa.<br />

Defesado, a. Vedado, a.<br />

Defiendemento. Lo mismo que<br />

Defendinziento.<br />

De fora. Fuera.<br />

Defurtadanzientre. A escondidas.<br />

Desastar. Des gastar , destruir.<br />

Degredo. Decreto , ley , ordenamiento.<br />

Deguastar. Desgastar , destruir,<br />

consumir.<br />

Desuno, Ninguno, a.<br />

Delantre. Adelante.<br />

Delas. De ellas,<br />

Delayadar. Maltratar, herir, afrentar.<br />

Delaydar. Lo mismo que Delayadar.<br />

.Delda. Deuda.<br />

Deldor. Deudor.<br />

Delectoso, a. Deleitoso, a.<br />

Delejado, a. Alejado, separado,<br />

retirado, a,<br />

Delongar. Prolongar, diferir.<br />

Depos. De ellos.<br />

Delibrar pleytos. Sentenciarlos,<br />

dar decreto sobre ellos.<br />

Delli, dello. Del, dello.<br />

Demaes. Demas.<br />

Demais. Demas.<br />

Demandado. De mandado.<br />

Demandador. Lo mismo que<br />

Mandador.<br />

Demandancia. Demanda.<br />

Demandar. Preguntar.<br />

Demays. Demas.<br />

Demora, es. Demonio , os.<br />

Demoniado, a. Endemoniado, a,<br />

energúmeno.<br />

Demorancia. Dilacion.<br />

Demoranza. Dilacion, tardanza.<br />

Demuestran. Enseñar.<br />

Demustrar. Enseñar , dirigir.<br />

Dend. De allí.<br />

Dende. De allí, de ello.<br />

Dende. Lo mismo que Ende.<br />

Denegar. Negar, renunciar.<br />

Denostador. El que profiere denuestos.<br />

Denostar. Injuriar.<br />

Denosto. Denuesto.<br />

Dent. Lo mismo que Dende.<br />

Dent. Lo mismo que Ende.<br />

Denuesto. Acusacion, nulidad, repulsa,<br />

reparo.<br />

Deoda. Deuda.<br />

Deudor. Deudor.<br />

Deudo. Deuda.<br />

Departemiento. Particion.<br />

Departido, a. Transigido , a,<br />

concluido, a, separado, a.<br />

Departimiento.Division.<br />

Departir. Determinar , declarar.<br />

Departir. Partir, dividir.<br />

Departir. Sentenciar, definir.<br />

Departir. Separar, apartar, ahuyentar.<br />

Departir. Determinar separadamente<br />

, especificar con diversidad.<br />

Depoes. Despues.<br />

Depois. Despues.<br />

Depos. Despues.<br />

Depiles. Despues.<br />

Depus. Despues.<br />

Deredor. Al rededor.<br />

Derechero, a. Recto, justo, a.<br />

Derecho, a. Recto, justo, a.<br />

Derecho. Derechamente, con rectitud.<br />

Derecho. Justo, puesto en razon.<br />

Derechura. Derecho, justicia.<br />

Derechurero , ra. Justo ta.: el<br />

que da á cada uno su derecho. '<br />

Derelinquir. Dexar , abandonar.<br />

Derramar. Desaraigar, arrancar<br />

de raiz.<br />

Derreygar. Desaraigar.<br />

Derredor. Al rededor.<br />

Derromper. Romper.<br />

Desatora. Desde ahora.<br />

Desaguisado, a. Desordenado, a.<br />

Desaguisado, a. Injusto, a, irregular.<br />

Desalí. De allí.<br />

Desamar. Dexar de amar.<br />

Desaqui. Desde aquí, desde ahora.<br />

Desarrancar. Arrancar.<br />

Desavininziento. Desavenencia ,<br />

discordia.<br />

Descarpir. Separar.<br />

Descabesz.ado, a. Descabezado,<br />

degollado, a.<br />

Desciplo. Discípulo.<br />

Descoier. Escojer , elegir.<br />

Descomonion. Excomunion.<br />

Descomulgacion. Descomunion.<br />

Descomulgamiento . Descomunion.<br />

Descomungacion. Descomunion.<br />

Descomungar. Descomulgar.<br />

Descreido , a. Infiel.<br />

Descreencia. Incredulidad.<br />

Descrobir. Descubrir.<br />

Descuberto, a. Descubierto, a.<br />

Descumungado , a. Escomulgado<br />

, a.<br />

Desdezzosamientre. Desdeñosa ,<br />

cruelmente.<br />

Desdenado, a. Desdeñad °, 219 a.<br />

Desdí. Desde.<br />

Desdizer. Desdecir.<br />

De se uno, de so uno, de su uno.<br />

juntamente.<br />

Desenzparar. Desamparar.<br />

Desead. Desde.<br />

Desendcierrado, Desencerra-<br />

Desende. Desde, luego.<br />

Desesperarse. Desconfiar.<br />

Desfacer. Deshacer, anular.<br />

Desfalecer. Desfallecer, perderse.<br />

Desfaliscer. Desfaceller.<br />

Desfaceller. Ser oprimido , ser<br />

confundido , perderse.<br />

Desfanzado, a. Infamado, a.<br />

Desfar. Deshacer, quitar.<br />

Desfacer. Deshacer.<br />

Desfolar. Lo mismo<br />

llar.<br />

Desfollar. Desollar.<br />

que Desfo-<br />

Desfollar la fruente muy layda-.<br />

lnientre. Quitar el cutis de lz<br />

frente por ignominia.<br />

Desgastado, a, Destruido, a.<br />

Desiudgar. Soltar, libertar.<br />

Deslapreado. Señalado feamente.<br />

Deslaydar. Afear , herir, señalar<br />

feamente.<br />

Desliegar, desligar. Desatar, soltar.<br />

Desnegar. Negar, renunciar.<br />

Desnuyo. Desnudo.<br />

Desobeyanza. Desobediencia.<br />

Desondra. Deshonra.<br />

Desondrar. Deshonrar.<br />

Desornar. Deshonrar.<br />

Despegarse. Separarse.<br />

Desparar. Separar , apartar.<br />

Desparecer. Lo mismo que Desperecer.<br />

Desparzudo , a. Estendido , esparcido,<br />

a.<br />

Despecho. Injuria.<br />

Despender. Distribuir, repartir.<br />

Despensa. Gasto, expensas.<br />

Desperarse. Desconfiar.<br />

Desperecer. Perecer, ser oprimido.<br />

Desperecida. Part. pas„ de Desperecer.<br />

Despreciada.<br />

Despesa. Gasto , expensas.<br />

Despezar. Despedazar , hacer pedazos<br />

, romper.<br />

Despiensa. Lo mismo que Des-<br />

Despiezar. e el a. sar. Despedazar , hacer<br />

pie zas.<br />

Despoderado, a. Desapoderado, a.<br />

Despojado, a. Despojado , a.<br />

Despois. Despues.<br />

Desponer. Posponer.<br />

Desponsado, a. Desposado, a.<br />

Despos. Despues,<br />

Despoyar. Despojar.<br />

Despneiar. Despojar.<br />

Dessiaputacion. Disputa, controver-<br />

Desaraigar. Desarraigar.<br />

.Dessamano. De esa mano.<br />

Destablio. De establo, caballeriza<br />

, quadra.<br />

Destajar. Cortar, separar, evitar.


520<br />

Desternillar. Determina r , Seri-.<br />

tenclar.<br />

Destorvado,<br />

a. Enredado, a., embrollado,<br />

2.<br />

Destorvo. ()hice, estorvo.<br />

Destorvar. Estorvar, , trastornar.<br />

DéStraVa. De establo.<br />

Desuno. juntamente.<br />

Desveltad. Deslealtad.<br />

Detaiar. Cortar, acabar.<br />

Desvenar. Sacar la sangre, degollar.<br />

Detardar. Retardar , omitir.<br />

Devante. Delante.<br />

Devandicho. Antedicho.<br />

Deveda. Deuda.<br />

Devedado , a. Vedado, prohibido,<br />

a.<br />

Devedor. Deudor.<br />

Develli. Débele.<br />

Devenir, devenirse. Suceder, ocurrir.<br />

Devennas. Debenlas.<br />

Devinador. Adivino.<br />

Devinanza. Adivinacion.<br />

Deznzo , a. Décimo, a.<br />

Dezmo. Diezmo.<br />

Diachono. Diácono.<br />

Diagano. Diácono.<br />

Diagono. Diácono.<br />

Dibda. Deuda.<br />

Dicer. Decir.<br />

Diciplo. Discípulo.<br />

Dido. Dedo.<br />

Diex. Diez.<br />

Diezmo, a. Décimo, a.<br />

Dimzgar. Disminuir, quitar.<br />

Dionzin,o. Domingo.<br />

•<br />

Disciplina. Regla, método de vivir<br />

bien.<br />

Disciplo. Discípulo.<br />

Discipolo. Discípulo.<br />

Disputarían. Disputa, controversia.<br />

Dita, a. Dicho, a.<br />

Dizer. Decir.<br />

Dizir. Decir.<br />

Dizzno, a. Décimo, a.<br />

Do. En donde.<br />

Dobda. Duda.<br />

Dobdar. Dudar.<br />

Dobdoso , a. Dudoso, a.<br />

Doblo. Duplo.<br />

Dominguo. Domingo.<br />

Domas. Dueño, señor.<br />

Dona. Donacion , buena.<br />

Donadío. Donacion.<br />

Donador. Testador , dador.<br />

Donazon. Donacion.<br />

Donras. Así que, luego, por lo<br />

qual.<br />

Dond. Donde, de donde.<br />

Donno. Don, dadiva.<br />

Dono. Don , gracia.<br />

Dorden. De orden,<br />

Dordio. De ordio: de cebada.<br />

Dotri. De otro.<br />

Drecho. Derecho.<br />

Dro. Abreviatura de derecho.<br />

Du, du quier. Donde, donde, 6<br />

en donde quiera.<br />

Dllas.<br />

Dubda. Duda.<br />

Dubdancia. Duda.<br />

Dubdanza. Duda.<br />

Dubdoso, a. Dudoso, a.<br />

Dubidoso, sa. Dudoso, sa.<br />

Dublado , a.<br />

Dublar. Doblar, duplicar.<br />

Dublo. Duplo.<br />

Duc. Dux, Duque.<br />

Duc h. Lo mismo que Duc.<br />

Ducs. Plural de Duc.<br />

Due. Dos.<br />

Duelo. Dolor.<br />

Duen. Dueño.<br />

Duenna. Dueña.<br />

Duermo. Dueño, señor.<br />

Dulda. Duda.<br />

Duldar. . Dudar.<br />

Duldoso. Dudoso, a.<br />

Dultra. De ultra.<br />

Dumiengo. Domingo,<br />

Duplado , a. Doblado, a.<br />

Das. Dos.<br />

E<br />

E. Es.<br />

Echado, a. Expósito, a.<br />

Echar. Exponer.<br />

Eidad. Edad.<br />

Egua. Yegua.<br />

Eguadez. Mitad, medio, medianía.<br />

Egual. Igual.<br />

Egualdad. Equidad, igualdad.<br />

Eiclat. Edad.<br />

Ela. Lo mismo que la, 6 aquella.<br />

Election. Eleccion.<br />

Elemosna. Limosna.<br />

Elimosina. Limosna.<br />

Elinzmosna. Limosna.<br />

Elmosna. Limosna.<br />

Elo, ela. Ello , ella.<br />

Elle. El.<br />

Elli. El.<br />

Embebdada. Embebida, empapada.<br />

Embeodada. Embebida, empapada.<br />

Embeudada. Embebida , empapada.<br />

Enzbida. Envidia.<br />

Embivida. Embebida , empapada.<br />

Emiendacion. Emienda.<br />

Emparar. Amparar.<br />

Empeerer. Impedir.<br />

Empeescer. Lo mismo que Empeecer.<br />

Empeezer. Impedir , ser culpable.<br />

Empecimiento. Obice.<br />

Empenar. Empeñar.<br />

Empennar. Empeñar.<br />

Enzpeyzer. Lo mismo que Etnpee•er.<br />

Enzpezer. Incomodar.<br />

Empezo. Obice, estorvo.<br />

Empieza. Obice, estorvo.<br />

Emprestado , a. Prestado, a.<br />

Emprestamo. Préstarno.<br />

Emprestar. Prestar.<br />

Eznpuxada. Ernpujon , empellon.<br />

Empuxamiento , empuxo. Empello%<br />

Ena. Eno. En la, En el.<br />

Enajenado, a. Enagenado , a.<br />

Enallenar. Enagenar.<br />

Enante. Antes.<br />

Encabalgadura. Lo mismo que<br />

Cavalgadura.<br />

Encantamento. Encantamiento.<br />

Enrizado, a. Inchado , a.<br />

Enchir. Llenar.<br />

Encelado , a. Ocultado , a.<br />

Encendemiento. Incendio.<br />

Encendedor. Incendiario.<br />

Encendudo, a. Encendido, incen<br />

diado, a.<br />

Encerramiento. Cercado.<br />

Encerramiento. Cercado.<br />

Encesto. Incesto.<br />

Encierrado , da. Encerrado, oculto.<br />

Encobertor. Encubridor.<br />

Encobridor. Encubridor.<br />

Enrobrir. Encubrir, ocultar.<br />

Encomendamiento. Mandamiento,<br />

precepto.<br />

Encuantra él. En contra de él.<br />

Enculpado. Culpable.<br />

Enculpado, a. Culpado, a.<br />

Encul-par. Culpar.<br />

Ende. De allí , de ello.<br />

Ende (Por). Por esto, por ello, por<br />

lo qual.<br />

Endeante. Adelante.<br />

Endelantre. En adelante.<br />

Enderredor. Al rededor.<br />

Enderribar. Derribar , arruinar.<br />

Endrezar. Enderezar, rectificar.<br />

Enemizat. Enemistad.<br />

Enemizdat. Enemistad.<br />

Enesaqui. Hasta aquí.<br />

Enfama. Infamia.<br />

Enfamado , a. Infamado , a.<br />

Enfernal. Candela enfernal.<br />

fernal. Fuego infernal.<br />

Enfinnir. Fingir, disimular.<br />

Enfilir. Fingir.<br />

Enfirmidade. Enfermedad.<br />

Enfiuzarse. Confiarse.<br />

Enformado, a. Formado, a.<br />

Enfurtar. Hurtar.<br />

Enganamiento. Es error conocido<br />

y muy contrario á lo que dice<br />

la ley. Errata por suardamiento.<br />

tigrieanio. Lo mismo que Engeño.<br />

Engeno. Ingenio, ramo de indus-<br />

Engenno. Ingenio.<br />

Engraviado, a. Part. pas. de En.<br />

graviar. Agraviado, a.<br />

Enguanno. Engaño.<br />

Enhuerar. Lo mismo que Mancar.<br />

Enhuerar. Lo mismo que Mancar.<br />

Enlazado , a. Comprometido á<br />

servidumbre.<br />

Enmenda. Emienda, recompensa.<br />

Ennader. Añadir.<br />

.Ennadido , a. Añadido, a.<br />

Ennadir. Añadir.<br />

Ennantar. Añadir, aumentar.<br />

E12719, a. En el, en la.<br />

.Eno, a. En el, en la.<br />

Enocho. Enojo , enfado.<br />

Enojo. Enojo, enfado.<br />

Enpezo. Lo mismo que Empieza.<br />

Enprestado, Prestado, a.


Enposier. Del verb. EnPoner. Imputarse.<br />

Enpusí. En pos de sí.<br />

Enrizar. Irritar, exasperar.<br />

Ensannar. Ensañar, irritar.<br />

Ensemble. Juntamente, uno con<br />

otro.<br />

Ensenbra. Juntamente.<br />

Ensennamiento. Enseñanza, doctrina.<br />

Ensienzbla. Juntamente.<br />

Ensinar. Enseñar, y. otras veces<br />

enseñarse.<br />

Ensinnamiento. Enseñanza, ciencia<br />

, doctrina.<br />

Ensinnar. Enseñar.<br />

Ensucido , a. Ensuciado , manchado<br />

, a..<br />

Ensucidura. Mancha.<br />

Ensugado, a. Ensuciado, a.<br />

Ensuzar. Ensuciar, manchar, profanar.<br />

Entalantientre. Lo mismo que Entanamientre.<br />

Entanamientra. Lo mismo que<br />

Entanamientre.<br />

Entanamientre. Integramente, enteramente.<br />

Entenciar. Disputar, poner pleyto<br />

, contradecir.<br />

Int encion. Intencion.<br />

Entencion. Contienda , pleyto,•<br />

disputa.<br />

Entendemiento. Inteligencia.<br />

Entender. Considerar.<br />

Entenzon. Lo mismo que Entenclon.<br />

Entergua. Entrega.<br />

Enterguar. Entregar.<br />

Enterpretamiento. Interpretacion.<br />

Entonce. Entonces.<br />

Entrar por fuerza en alguna cosa•<br />

Ocuparla , tomarla violentamente.<br />

Entrar en eipleyto. Tomarle á su<br />

cargo.<br />

Entregamientre. Enteramente. •<br />

Entrego, a. Entero, a.<br />

Entrego, a. Entregado, a.<br />

Entreguar. Entregar.<br />

Entremeter. Estremecer.<br />

Enyeta. Envidia.<br />

Envejecer. Envejecer.<br />

En ultra mar. A la otra parte del<br />

mar.<br />

Enxaltado , a. Exáltalo, a.<br />

Escabezado, a. Descabezado, de<br />

, a.<br />

Escatima. Escasez , miseria.<br />

Esclarar. Aclarar , ilustrar.<br />

Escogir. Escoger.<br />

Escoiecho. Escogido.<br />

Escoier. Escojer , elegir.<br />

Escoler. Escoger.<br />

Escoller. Escoger..<br />

Escolleyto. Part. pas. de.Escoller.<br />

Escogido.<br />

Escomungado , da. Part. pas. de<br />

Escomungar.<br />

Escomungado, da. Malvado, perverso.<br />

Escomungar. Descomulgar.<br />

Escoyer. Escoger.<br />

Escriban, es. Escribano, os.<br />

Escripto, meter en escripto. Escritura,<br />

poner en escritura.<br />

Escriver. Escribir.<br />

Escudrunnar. Escudriñar.<br />

Escomungar. Descomulgar.<br />

Escuro, a. Obscuro, a.<br />

Escusacion. Escusa.<br />

Escuso , en escuso. Escondido, en<br />

oculto , á escondidas.<br />

Esemplario. Exemplar, copia.<br />

Esforciadantentre. Esforzadamente.<br />

Esforciar. Esforzar.<br />

Esforzidamientre. Esforzadamen-<br />

Enxemplario. Exemplar, copia.<br />

Enxemplo. Exemplar, copia.<br />

Enxiemplo. Exemplar, copia.<br />

Enxir. Henchir, llenar.<br />

Epiezo. Lo mismo que Empiezo.<br />

Era. Parece division , seccion.<br />

Erba. Yerba.<br />

Erguís. Orgullo.<br />

Eriedar. Heredar.<br />

Errancia. Error.<br />

Erranza. Error.<br />

Erro. Yerro.<br />

Erva. Yerba.<br />

Esaqui. Fasta en esaqui. Aquí.<br />

s:te, con fuerza y vigor.<br />

E furzar. Esforzar.<br />

Esguardar. Atender, observar.<br />

Eslaidar. Lo mismo que Deslaydar.<br />

Esleer. Elegir.<br />

Esleido , a. Elegido , a.<br />

Esleycion. Elección.<br />

Eslier. Elegir.<br />

Espaladinar. Esplicar, declarar,<br />

esponer, hacer público.<br />

Expandido, a. Estendido , a.<br />

Es pandir. Derramar.<br />

Espandirse. Dilatarse, extenderse.<br />

Espandudo , a. Extendido, a.<br />

Espanna. España.<br />

Espantable. Temeroso , terrible.<br />

Esparguido, a. Esparcido , estem<br />

dido , a.<br />

Espedazar. Despedazar.<br />

Esperancia. Esperanza.<br />

Esperescer.<br />

Hasta aquí , hasta ahora.<br />

Escabeszado , a. Descabezado,<br />

degollado, a.<br />

Lo mismo que Desperecer.<br />

Espiramento. Inspiracion.<br />

Espiramiento. Inspiracion.<br />

Espirito Sancto. Espíritu Santo.<br />

Esplanar. Esplicar, exponer.<br />

Esponsado , a. Desposado, a.<br />

Esposaias. Esponsales.<br />

Esprobado, a. Probado, a.<br />

Esquerir. Indagar , examinar judicialmente,<br />

hacer pesquisa.<br />

Esquirir. Indagar, examinar judicialmente<br />

, hacer pesquisa.<br />

Establicido , a. Establecido, a.<br />

Estado, a. Sido.<br />

Estanco. Estanque.<br />

E stanno. Estanque.<br />

Estable. Estable.<br />

Esti. Este.<br />

Estanco. Entonces,<br />

12 I<br />

Estoncel. Entonces él;<br />

Estancia. Entonces.<br />

Estonz. Entonces.<br />

Estonza. Entonces.<br />

Estonze. Entonces.<br />

Estorcer. Contrarestar.<br />

Estrazzio. Lo mismo que Estranno.<br />

Estranno. Estraño , extrangero,<br />

y algunas veces enemigo.<br />

Estrellero. El que consulta las<br />

estrellas, el que adivina por el<br />

curso de los astros.<br />

Estrentar. Manifestar, poner de<br />

manifiesto.<br />

Estreyto, a. Estrecho , a.<br />

Estrimadanzientre, Estremada-<br />

.mente.<br />

Estrimento• V. Estrumiento.<br />

Estruir. Destruir, aniquilar, acabar.<br />

Estrutniento. Instrumento. Está<br />

usado metafóricamente por las<br />

cosas necesarias para establecer<br />

las leyes.<br />

Estuence. Entonces.<br />

Estuenda. Entonces.<br />

Estuenza. Entonces.<br />

Estuenze. Entonces.<br />

Esugar. Ensuciar, manchar.<br />

Et. Y, conjuncion.<br />

Evangelio. Evangelio.<br />

Eugio. Ervigio.<br />

Ettmigio, Ervigio, Eregio, Erigis.<br />

Ervigio.<br />

Esemplario. Exemplar , copia.<br />

Exemprario. Exemplar , copia.<br />

Exiemplo. Exemplo.<br />

Exleer. Elegir.<br />

Exquirir. Inquirir, averiguar.<br />

Eyglesia. Iglesia.<br />

F<br />

Fabla.<br />

Fabla. Habla.<br />

.Tablar. Hablar.<br />

Fabrar. Hablar.<br />

Facedor. Autor, criador.<br />

Facemiento. El acto y efecto de<br />

hacer alguna cosa.<br />

Facer. Hacer.<br />

Facer arte. Engañar.<br />

Facer artes. Seducir , engañar.<br />

Facer buena via. Obrar justamente.<br />

Facer contraria. Contradecir, hacer<br />

contradiccion, poner demanda.<br />

Facer contraria, 6 contraria, ó<br />

contralia. Hacer contradiuclon,<br />

contrariar, causar algun daño,<br />

inquietar.<br />

Facer entienda por algo. Satisfacer,<br />

pagar por alguno.<br />

Facer escripto. Otorgar obligaclon.<br />

dotri. Forzar, obli-<br />

Facer forcia<br />

gar por fuerza.<br />

Facer .fittza d otrí. Empeñar su<br />

palabra á otro.<br />

Facer hueste. Hacer , (.n tener<br />

guerra.<br />

Fazer roba. Robar , hurtar.


9. 9 2<br />

réinales iriso. Subscribir<br />

, firmar abatro.<br />

facerse ende afuera.<br />

Echarse fuera<br />

, apartarse de lo comenzado,<br />

desistir.<br />

Faciendi.. Hacienda.<br />

Facier. Hacer.<br />

Fila. Habla.<br />

Ea/asan:insto . Halago.<br />

Falasar. Halagar, lisonjear.<br />

J'alar. I Iablar.<br />

Talar. Hallar.<br />

Ezlecer, , fillecer, fallescer. Fallecer,<br />

faltar.<br />

Talecer. Lo mismo que Desfale-<br />

Fallar. Hallar.<br />

Fillescer. Lo mismo que Fallecer.<br />

Fallar. Hallar.<br />

Falsar. Falsificar.<br />

.Falsidade. Falsedad.<br />

Falsidat. Falsedad.<br />

Taisiedad. Falsedad, mentira.<br />

Tambre. Hambre.<br />

Fambriento , a. Hambriento, a.<br />

Tascas. Hasta.<br />

Fasta. Hasta.<br />

Fasta, fasta!. Hasta, hasta él.<br />

Fasta ea esaqui. Hasta aquí , hasta<br />

ahora.<br />

Fasta/. Hasta el.<br />

Tata, Hasta.<br />

Falla. Habla.<br />

Falda. Fábula.<br />

Tater. Hacer.<br />

Ezzier. Hacer.<br />

Techa (Mala). Malhecho.<br />

Hechicero. Hechizero.<br />

Fechizo. Hechizo.<br />

Techo. Hecho.<br />

Femenda• Vehemencia.<br />

Peno. Heno, yerba.<br />

Fer. Hacer.<br />

Feria. Dia feriado.<br />

_Per:V.7. Herida.<br />

Haz ferido. Muy herido, maltratado.<br />

Ferir. Herir.<br />

Ferir tí la puerta. Llamar á la<br />

puerta.<br />

Fermoso , a. Hermoso , a.<br />

Firmedumbre. Firmeza , valor,<br />

efecto.<br />

Ferro. Hierro.<br />

Testa. Fiesta.<br />

Festinanzientre. Ligera, prontamente.<br />

Fet. Fé, palabra.<br />

Feuza. Fuerza.<br />

Fey. Fé.<br />

Fiallad. Fidelidad.<br />

Fialdat. Fidelidad.<br />

Ficar. Lo mismo que Fincar.<br />

Tideles. Fieles cristianos.<br />

_Flecho. 'lecho.<br />

Fiel. Se osa como sustantivo, y<br />

equivale al que sirve fielmente,<br />

á vasallo , criado fiel.<br />

Fieldade. Fidelidad.<br />

•<br />

Tieldat. Fidelidad.<br />

Fierro. Hierro.<br />

Fijo ,ia. Hijo , hija.<br />

Filar. Hilar.<br />

Filio. Hijo.<br />

Filio dalso. Fijodalgo.<br />

Fimenza. Vehemencia.<br />

Finamiento. Conclusion , fin.<br />

Colocado, a., pues-<br />

Fincado, a.<br />

to , a.<br />

Finado, a. Acabado, a.<br />

Fincar. Quedar.<br />

Fínir. Acabar.<br />

Firida. Ferida, herida.<br />

Firir. Herir.<br />

Firmado, a. Firme, estable.<br />

Firmar. . 'Afirmar , otorgar, aprobar.<br />

Firmedumbre. Firmeza.<br />

Firmedumbre. Firmeza, valor.<br />

Firmidumbre. Firmeza, valor.<br />

Firmidumme. Lo mismo que Firmedumbre.<br />

Firmidune. Firmeza, valor.<br />

Filo. Hito, mojon, señal de termino.<br />

Fiucia. Fuerza.<br />

Fiyo. Hijo.<br />

Fiyuza. Fuerza.<br />

Flama. Llama.<br />

Flandi Oresto. Flavio Receswinto.<br />

Flaquecer. Enflaquecer.<br />

Plomen. Rio.<br />

Fosido. Huido, a.<br />

Fogir. Huir.<br />

Foso. Fuego.<br />

Foido, a. Huido, a.<br />

Foir. Huir.<br />

Folgancia. Holgura, alegría.<br />

Folganza. Holgura.<br />

Folgar. Holgar, permanecer quieto,<br />

ó tranquilo.<br />

Folgura. Holgura, descanso.<br />

Follar. Hollar, despreciar.<br />

Follía. Necedad.<br />

Fonda. Honda.<br />

Fondir. Hundir , arruinar.<br />

Fondon, en fondon. Fin, al fin.<br />

Fondo. Lo mismo que Fondon.<br />

Fondo, a. Hondo, a.<br />

Fonte. Fuente, origen.<br />

Fora. Fuera.<br />

Foras ende. Fuera de, excepto<br />

en, salvo.<br />

Forcia. Fuerza.<br />

Forciado , a. Forzado, a. , arrebatado<br />

con violencia.<br />

Forciador. Forzador.<br />

_Fardar. Forzar, quitar por fuerza.<br />

Fore. Fuere.<br />

Forfecho. Malhecho.<br />

Torfechoso. Delinquente , malhechor.<br />

Forma. Planta, traza, diseño.<br />

fornagadero, a. Fornicario, a.<br />

el que ó la que fornica.<br />

Fornagador. Fornicario , el que<br />

comete fornicacíon.<br />

Fornaz. Horno.<br />

Fornido. Fornicacion.<br />

Torno. Horno.<br />

Forzar. Hurtar.<br />

Forte. Fuerte, firme.<br />

Fortementre. Fuertemente.<br />

Forza. Fuerza.<br />

Fustigado, a. Apaleado, a.<br />

Faya. Hoyo.<br />

Frade. Fraile.<br />

Franco. Lo mismo que Fran-.<br />

queado.<br />

Franqueado, a. Puesto en libertad.<br />

Franqueadumne. Franqueza, libertad.<br />

Franqueamiento. Carta ó escritura<br />

de libertad.<br />

Franquear. Poner en libertad.<br />

Franquear. Poner en libertad at<br />

.siervo.<br />

Franqueado, a. Hombre ó muger<br />

que habiendo sido siervo<br />

está puesto en libertad.<br />

Franquedumbre. Franqueza , libertad.<br />

Franquedumne. Franqueza , libertad.<br />

Franquencia. Franqueza.<br />

Franqueza. Libertad , carta de<br />

libertad.<br />

Fraqzteza. Flaqueza.<br />

Frayre. Fraile.<br />

Frucho. Fruto.<br />

Fronte. Frente.<br />

Fruch. Fruto.<br />

Frztchero. Frutero, frutal.<br />

Frucho. Fruto.<br />

Fructa. Fruto.<br />

Fructo. Fruto..<br />

_Fructzt. Fruto.<br />

Fruente , ser sennalado en la<br />

fruente. Frente , haberse sido<br />

desollado del cutis de la frente.<br />

Fruito. Fruto.<br />

Frente. Frente.<br />

Fuchero. Frutero, frutal.<br />

Fueras end. Esceptuando.<br />

Fueras ende. Escepto.<br />

Fuercia. Fuerza.<br />

Hurto.<br />

-Tuerto.<br />

Fuerzador. Forzador.<br />

Fuerzar. Forzar,<br />

Fuerzia. Fuerza.<br />

Fuessa. Sepulcro. -<br />

Fugir. Huir.<br />

Fuidizo , a. Huido , escapado, a.<br />

Fuidor. El que huye.<br />

Fluir , fuyir. Huir.<br />

Fulan. Fulano.<br />

Fumar, Echar humo.<br />

Funda. Honda.<br />

Fundo. Lo mismo que Fondon.<br />

Filo. Hoyo.<br />

Furadado. Horadado.<br />

Furtadamiente. A escondidas, á<br />

hurtadillas.<br />

Furiadamientre. A escondidas.<br />

Furtado , a. Hurtado, a., falsificado,<br />

a.<br />

Furtar. Hurtar.<br />

Fztrto. Hurto.<br />

Forza. Fuerza , violencia.<br />

Forzador. Forzador.<br />

Forzar. Forzar.<br />

Fustigado, a. Apaleado, a.<br />

Fuxir. Huir.<br />

Tuyo. Hoyo.<br />

Fyo. Hijo.


Gananza. Ganancia.<br />

Garda. Guarda, guardia,<br />

Gardador. Carcelero.<br />

Gardar. Guardar.<br />

Garsa. Carga.<br />

Ge. Se.<br />

Geignar. Ayunar.<br />

Gelada. Helada.<br />

Generados. Linage, ascendencia.<br />

Tómase tambien por los padres,<br />

abuelos.<br />

Genero. Enero.<br />

Genero, a. janero, a. Cosa del<br />

mes de enero.<br />

Genro. Yerno.<br />

Gent fablar. Hablar con elegancia<br />

y cultura.<br />

Gente. Nacion.<br />

San Gerónimo. Es error : debe de-<br />

Guarnimiento. Guarda, defensa,<br />

amparo.<br />

Guarreyar. Lo mismo que Guerrear.<br />

Guereyar, , Guerreyar. Lo mismo<br />

que Guerrear.<br />

Guerrear. Dañar, perjudicar.<br />

Guidar. Guiar.<br />

Guinamiento. Espanto.<br />

Guiifamiento. Espanto.<br />

Guisa. De guisa que. Modo. De<br />

manera que.<br />

Guisa (De mayor 6 menor). De<br />

estado noble, 6 plebeyo. De estado<br />

libre , 6 siervo.<br />

Guisa. Clase, linage.<br />

H<br />

Hata. Hasta.<br />

Hatagora. Hasta ahora.<br />

He. Lo mismo que E conjunc. Y.<br />

223<br />

cir San Gregorio corno está en Hebrero. Febrero.<br />

la variante.<br />

Hereche. Hereje.<br />

Getado. Part. pas. de Getar. Echa- Heredad. Herencia.<br />

do, separado , arrojado. Ileredade. Heredad.<br />

Getar. Echar, arrojar.<br />

Heredamiento. Herencia.<br />

Geyunar. Ayunar.<br />

Heriedar. Heredar.<br />

Gi. Se.<br />

Diente. Gente.<br />

Gient. Gente.<br />

Glande. Bellota.<br />

Gobernamiento. Gobierno.<br />

Gobernar. Auxiliar, alimentar.<br />

Godos mayores. Godos nobles,<br />

6 de la primera y mayor nobleza.<br />

Gotroso. Gotoso.<br />

G-oviernamiento. Defensa, guarda<br />

, amparo.<br />

Gobiernar. Gobernar.<br />

Grado. Voluntad.<br />

Grafio. Escrito. Acaso del verbo<br />

griego vparpo , escribo.<br />

Gran. Grande.<br />

Grant. Grande.<br />

Grasio. Lo mismo que Grafio.<br />

Granado, a. Principal.<br />

Grandable. Grande, 6 agradable.<br />

Grant. Grande.<br />

Gravedumbre. Molestia, dificultad,<br />

Graveumpne. Dificultad.<br />

Gravez. Lo mismo que Graveza.<br />

Graveza. Gravamen, trabajo, dificultad.<br />

Gravidumbre. Gravamen, trabajo,<br />

dificultad.<br />

Gree. Grey , rebaño.<br />

Gruador. Agorero.<br />

Gualardon. Galardon , premio,<br />

recompensa.<br />

Gualardonar. Galardonar.<br />

Gualdad. Igualdad.<br />

Guardamiento. Guarda, defensa.<br />

Guanar. Ganar.<br />

Guardamiento. Observancia.<br />

Guardador. Carcelero.<br />

Guardar. Mirar, atender, reparar<br />

, observar.<br />

Guarir. Sanar, salvar.<br />

Guarnecimiento. Guarda, defensa.<br />

Guarnido, a. Pertrechado de armas,<br />

armado, a.<br />

Hirmano , a. Hermano, a.<br />

Ho. O.<br />

Homicio. Homicidio.<br />

Hornillosamient. Humildemente.<br />

Honestad. Honestidad, decencia<br />

en la persona, acciones y palabras.<br />

Honestado. Adornado ; el que<br />

tiene alguna cosa en- estado<br />

perfecto.<br />

Hoste. Hueste.<br />

Ha. Adonde ., donde, en donde.<br />

He. O disiunt.<br />

Huebra. Obra.<br />

Huevra. Obra.<br />

Huembre. Hombre.<br />

Hueste. Campaña.<br />

Humildosamientre. Humildemente.<br />

Humilidad. Humildad.<br />

l-lumilidat. Humildad.<br />

Humillosamiente. Humildemente.<br />

Humillosamientre. Humildemente.<br />

Husu fructu. Usufructo.<br />

Hy. Y.<br />

Hy. Allí.<br />

Hy. Conjuncion. Y.<br />

Hyrmano, a. Hermano, a.<br />

lacen. Estar , hallarse.<br />

laiunar. Ayunar.<br />

lanero. Enero.<br />

laneyro. Enero.<br />

Idade. Edad.<br />

Ie. Se.<br />

leiunar. Ayunar.<br />

lelo. Se lo.<br />

l'enero. Enero.<br />

lente. Gente.<br />

Tetar. Echar , arrojar, despedir;<br />

separar.<br />

I,glesa. Iglesia.<br />

Iglisia. Iglesia.<br />

lgnoranza. Ignorancia.<br />

h g° erilc.o.I3J1-elarl. 7x o,<br />

Inchacion. Ilinchazon.<br />

Inchante. Levantado , crecido.<br />

Inchir. Henchir, llenar.<br />

Inferno. Infierno.<br />

Ininazdati. Enemistad.<br />

Insinnamiento. V. Ensennamiento.<br />

Invencio suerte crucis. La Invenciou<br />

de la santa Cruz.<br />

Itzviat. Enviar.<br />

Envidia.<br />

_rogar. Jugar.<br />

loso. Juego.<br />

Inicio. Juicio.<br />

Jornada. Jornada.<br />

Ipocrisia. Hipocresía.<br />

Ir carrera. Ir por un camino.<br />

Isaía. Isaías.<br />

Isaya. Isaías.<br />

Iscripto. Escrito.<br />

Isla. Milla.<br />

Isti. Este.<br />

labre (A). Por otra parte.<br />

Ludas Escarioth. Judas Iscariote.<br />

ludez. Juez.<br />

Iudgar. Juzgar. Del verb. lat..fudicarJ,<br />

omitida por contraccion<br />

la i, y convertida la c en s, como<br />

es muy frecuente en otras<br />

palabras.<br />

ludicio. Juicio.<br />

ludiz. Juez.<br />

ludido. Juicio.<br />

Indizo. Juicio.<br />

luego. Juego.<br />

lucz. Juez.<br />

Ittiz. Juez.<br />

hizo. Juicio.<br />

Juzgar.<br />

_hallo. julio.<br />

Influir. Uncir.<br />

luntamiento del casamiento. 'Vínculo<br />

del matrimonio.<br />

Juntar. Juntar, unir.<br />

lar. Derecho, poder.<br />

Jura. Jura, juramento.<br />

Ittramjntad o, a. Ju ramentado, a.<br />

Juramento. Juramento.<br />

luramientar. Juramentar.<br />

"tiramiento. Juramento.<br />

/mirar. Jurar.<br />

Imitar con alguno. Conjurarse , formar<br />

parcialidad, conjuracion.<br />

lucia. Derecho, poder.<br />

Lurio. Derecho, poder.<br />

Juro. Derecho , poder, posesion.<br />

luso (De). Abaxo.<br />

justicia. Justicia.<br />

justicia. Pena, castigo.<br />

Justiciado, a. Juzgado, a.<br />

Justiciar. Ajusticiar, castigar.<br />

lustiza. Justicia.<br />

Iustizado, a. Justiciado, a. , sentenciado,<br />

castigado.<br />

lustizar. Ajusticiar.<br />

lutancia. Lo mismo que Ayuna<br />

tanza.<br />

1 utgar. .ruzgar.<br />

/nuez. Juez.<br />

luycio. Juicio.<br />

/uyz. ETuz.


X2 4<br />

',orlo. juicio.<br />

Iulz‘gado. Juzgado,<br />

ceso.<br />

tribunal, pro-<br />

jrga. Llaga.<br />

Jamarse. Acudir , acogerse.<br />

jamays. Jamas.<br />

Aida. Juicio.<br />

Judería. Judaismo.<br />

Juicio. Ley.<br />

julgar. Juzgar, sentenciar.<br />

Jura. Juramento.<br />

Justiciar. Ajusticiar.<br />

K<br />

Kalen de s Kalendas.<br />

Kalendas.<br />

L<br />

Laborar. Labrar.<br />

Labro. rabio.<br />

Laceria. Incomodidad.<br />

Lacrima. Lágrima.<br />

Lado. Feo, rústico.<br />

¡raga. Llaga.<br />

Lagar. Llagar.<br />

Lagosta. Langosta.<br />

Lagua. El agua.<br />

Laguar. Llagar.<br />

Laidamientre. Fea , horrorosamente.<br />

Laido, a. Malo, feo, a.<br />

Lama. Llama.<br />

Lanzar. Llamar, citar.<br />

Laude. Bellota.<br />

Lana. Llano, claro.<br />

Laudado, a. Alabado , a.<br />

Lavamiento. Labatorio.<br />

Laydadura, laydamiento. Lo mismo<br />

que Laydura.<br />

Laydandentre. Fea , afrentosamente.<br />

Laydo. Feo, rústico, ordinario.<br />

Laydura. Fealdad, rotura.<br />

Lacera. Trabajo, incomodidad.<br />

Lazrar. Ser responsable.<br />

Le. Ley.<br />

Lenidad. Lealtad.<br />

Lealdat. Lealtad.<br />

Lee. Ley.<br />

Leetat. Lealtad.<br />

Legado, a. Llegado, a, próximo<br />

, a.<br />

Legadura. Atadura, lazo, prision.<br />

Legar. Atar.<br />

Lesuo. Lego.<br />

Leigal. Legal , lo que pertenece á<br />

las leyes.<br />

Liso. Lego.<br />

Leixar. Dexar.<br />

Lena de ríos. Lo mismo que Llena<br />

de ríos.<br />

Lenaie. Linage.<br />

Lenaien. Linage.<br />

Lengua. Habla.<br />

Lenguaje. Lenguage , idioma.<br />

Len() a. Lleno, a.<br />

Leona. Leña.<br />

Lennage. Linage.<br />

Letra. Carta, escrito.<br />

Levar. Llevar, percibir, sacar.<br />

Levar derecho ante el Llevar ante<br />

todo la justicia y equidad consigo.<br />

Lexar. Dexar.<br />

Ley antigua. Ley de los romanos.<br />

Luego. Lego.<br />

Leytat. Lealtad.<br />

Lialdat. Lealtad.<br />

Liberdad. Libertad.<br />

Liberda:. Libertad.<br />

Libero. Libre.<br />

Librar pleitos. Lo mismo que Delibrar<br />

pleitos.<br />

Libredad. Libertad.<br />

Lidar. Lidiar.<br />

Lide. Lid , pelea.<br />

Liegar. Atar, ligar.<br />

Liego. Lego.<br />

Lievar. Llevar.<br />

Lieve. Leve.<br />

Ligamiento. Atadura, sujecion.<br />

Ligar. Atar.<br />

Liegar. Lo mismo que Ligar.<br />

Lina. Línea.<br />

Linache. Linage.<br />

Linage. Descendencia.<br />

Linagem. Linage.<br />

Linaje. Linage.<br />

Linna. Línea.<br />

Linnage. Linage.<br />

Linnagen. Linage.<br />

Linaye. Linage.<br />

Lisar. Dañar.<br />

Lisco, a. Vizco, a.<br />

Lisco, a. Vizco, a.<br />

Lision. Lesion.<br />

Lit. Lid.<br />

Lítera. Letra , escrito.<br />

Livialdade. Liviandad , ligereza.<br />

Liviandade. Liviandad , ligereza.<br />

Liviendat. Liviandad, ligereza, inconstancia.<br />

Liure. Libre.<br />

Livianamientre. Ligeramente, por<br />

causas frívolas , por asuntos de<br />

poca consideracion.<br />

Livor. Trastorno, desdrden.<br />

Loanda. Loor, alabanza.<br />

Loanza. Alabanza.<br />

Locura. Atrevimiento, desatino,<br />

presuncion.<br />

Loso. Luego.<br />

Loguar. Lugar.<br />

Lonse. Largo, lejos.<br />

Lonso, a. Largo, a.<br />

Longuo, a. Largo, a.<br />

Lonni. Largo, lejos.<br />

Loro. Lloro, gemido, llanto,<br />

Loucura. Locura, desatino, presuncion.<br />

Lu. Lo.<br />

Luedo. Lodo.<br />

Legar. Alquilar.<br />

Luegol. Luego le.<br />

Lueguo. Luego.<br />

Luen , faene. Lejos.<br />

Luenge. Lejos.<br />

Luengo , a. Largo, a.<br />

Luenne. Lejos.<br />

Luguar. lugar.<br />

Lumbre. Luz , vista.<br />

Lumen. Luz, vista.<br />

Lumne. Luz, vista.<br />

Lune. Lejos.<br />

Lungo , a. Largo, a.<br />

Lunne. Lejos.<br />

_Dogo. Luego.<br />

Luvia. Lluvia.<br />

Lux. Luz.<br />

Luenne. Largo, lejos.<br />

LL<br />

Lla. La.<br />

Llantar.<br />

Lic. Le.<br />

Plantar.<br />

Llegar. Juntar, adquirir.<br />

Litio. Se lo.<br />

Llena de ríos. Avenidas.<br />

Lli. Le.<br />

Llo. El , artículo en toda su declinacion<br />

de sing. y plur.<br />

M<br />

Maes. Mas, adv. de compar. y conjunc.<br />

adversativa,<br />

Maestre. Maestro.<br />

Masar. V. Maguer.<br />

Magneí. Maná.<br />

Maguier. V. Maguer.<br />

Maguey. V. Maguer.<br />

" lucra. V. Maguer.<br />

Maguer. Aunque, á pesar de.<br />

Masuyar. V. Maguer.<br />

Maior de la sente goda. Principal<br />

, grande de la nacion.<br />

Mais. Mas, adv. de comparacion,<br />

y conjuncion adversativa.<br />

.Maladito, a. Maldito, a.<br />

Malandancia. Maldad, perversidad.<br />

Malcaido. Miserable , infeliz pobre,<br />

desamparado.<br />

Maldade. Maldad.<br />

Maldicho, a. Maldito, a.<br />

Maldicho , a. Maldito, a.<br />

Maldicer. Maldecir.<br />

Malfecha. Maldad , crimen.<br />

Malfecho. Malhecho, maldad, injuria.<br />

Malfechor. Malhechor, malvado.<br />

Malfetría. Malhecho, delito , maldad.<br />

Malfeytor. Malhechor, malvado.<br />

Voz propia del dialecto gallego<br />

y portugués.<br />

Malfeytna. Malhecho, maldad.<br />

Vo z propia del dialecto gallego<br />

y portugués.<br />

Malfice. Malhecho, maldad.<br />

Malquerencia. Mala voluntad ,<br />

odio , rencor.<br />

Malquerenza. V. Malquerencia.<br />

Malvestad. Maldad, iniquidad.<br />

Malvestat. V. Malvestad.<br />

Malvezdad. V. Malvestad.<br />

Mamparar. Amparar, guarecer.'<br />

Mampararse. Ampararse, defenderse.<br />

Manadero. Manantial, orígen, principio.<br />

Manamano. Al punto, en eI momento,<br />

al instante.<br />

Manceba. Jóven , doncella.<br />

Mancebo. Jóven, soltero.<br />

Mancumun. De mancornun , de<br />

acuerdo, unániinemente.


Mandadeiro.•V . Mandadero.<br />

ndadero. Comisionado, encargado<br />

de algun negocio, legado,<br />

embajador.<br />

Mtndado. Negocio, comision.<br />

Mandador. Mandadero.<br />

Manear. Manejar usar.<br />

Manefestar. Manifestar.<br />

_Manenfestar. Manifestar.<br />

Koziar. Manjar.<br />

Manifesto , a. Manifiesto , a.<br />

Manpostero. Recaudador , juez<br />

subalterno, encargado de recoger<br />

los tributos.<br />

Mansedumne. Mansedumbre.<br />

Mansidupne. Mansedumbre.<br />

11.1ansttetumbre. Mansedumbre.<br />

Mantenemiento. Gobierno.<br />

Manteniente. En el momento , al<br />

instante. -<br />

Mantenienti, Man.<br />

teniente.<br />

Mantinente. Manteniente.<br />

M.-zntiniente, V. Manteniente.<br />

.741-Intinientre Manteniente.<br />

Manzanal. V. Manzanar.<br />

Manzanar. Tierra poblada de<br />

manzanos , plantío de manzanos.-<br />

Minzenar, V. Manzanar.<br />

Maor. Mayor.<br />

Maordonto. Mayordomo.<br />

Maraví. Maravedí.<br />

Maraviloso , a. Maravilloso, extraordinario,<br />

a.<br />

Marcia, a. Cosa del mes de marl<br />

zo.<br />

Marito. Marido.<br />

M'armar. Marmol.<br />

Marzo , a. Cosa del mes de marzo.<br />

.714-ax. Mas.<br />

.114ayer. . V. Ala' guer.<br />

Mayestro. Maestro.<br />

Mayor de la corte. Grande del<br />

reyno, personage ilustre.<br />

Mayoral. Personage principal,<br />

grande del reyno, superior en<br />

qualquier destino.<br />

Meadad. V. Me atad.<br />

Me,adade. V. Meatad.<br />

Meaia. Medalla, moneda de poco<br />

valor.<br />

Mentad. Mitad.<br />

Meatade. V. Meatad.<br />

Meatat. V. Mentad.<br />

Medo. Miedo, del abl. lat. metu,<br />

convertida la t en d, segun se<br />

vé en muchos nombres.<br />

Meeddde. V. Mentad.<br />

Meester. Menester, negocio, comision<br />

, necesidad. Suele ser adj.<br />

comun , necesario, a.<br />

Meetat. V. Meatad.<br />

Megambre. Vegambre.<br />

Mese, es. Físico , os.<br />

Meiatat. Z . Mentad.<br />

Meie, es. V. »Se-<br />

Meior, , res. Mejor, res.<br />

Meiorancia. Mejoría.<br />

Mejorar. Mejorar.<br />

.M'eioria. Memoria.<br />

Mejoría. Mejoría.<br />

_Misma, a. Mismo, a. Voz propi<br />

gallego l dialecto y portugués.<br />

Melecina. Medicina.<br />

Melecinar. Medicinar.<br />

Medicina.<br />

Melicinar. Medicinar, suministrar<br />

medicinas.<br />

Meli.t.-ina. Medicina.<br />

Mellor, mellares. Mejor, mejores.<br />

Illellorar. Mejorar.<br />

Menoría. Mejoría.<br />

Melar, res. Mejor, res.<br />

Membrancia. Memoria , recuerdo.<br />

Membrar, , membrarse. Acordar-<br />

225<br />

Meter mientes. Pensar, in tentar,<br />

Meter personero. Nombrar procurador.<br />

Meter su sennal , 6 señal. Firmar,<br />

poner su firma.<br />

Metido, a. en contienda. Puesto, a.<br />

en pleyto.<br />

Metztdo , a. Partic, irregular de<br />

meter.<br />

Meyor , ras. Mejor , res.<br />

illeyt ad. V. Mentan'.<br />

Irle quinda t. V. Mesquindad.<br />

Muge, es. V. 11-lege , es.<br />

Miembrar,miembrarse. V. Membrar.se.<br />

Membrio. Miembro.<br />

Membra. Miembro.<br />

Menaszar. Amenazar.<br />

Illenetza. Amenaza.<br />

Menazar. Amenazar.<br />

Menbro. Miembro.<br />

Mientre. Mientras.<br />

Mercar. Mercar, comerciar, comprar.<br />

Mietra. Mientras.<br />

Malar, mijar. Millar, milla.<br />

Afila. Milla.<br />

Milla. Milla.<br />

_Menester. Oficio, necesidad.<br />

Menesterio. Monasterio.<br />

Mengua. V. Mengua.<br />

Minguado , a. Menguado, dismi-<br />

21-1,?usli,z. Falta.<br />

nuido, a.<br />

Menino. Niño.<br />

211inistrador. Ministro.<br />

Mensura. Medida.<br />

Menor, minores. Menor, meno-<br />

Menterero. Mentiroso.<br />

res.<br />

Mentideroso, a. Mentiroso, a. Minas. Menos.<br />

Mentirero, , mintirero, a. Men- Mintroso, a, Mentiroso, a.<br />

tiroso, a.<br />

Miraglo. Milagro.<br />

Mentre. Mientras.<br />

.Misura. Mesura , comedimiento.<br />

Mentid(', menudi, minude. Me- Metido. V. Metudo.<br />

ntido. A menudi, á menudo. Mitudo. V. Metido.<br />

liienuzar. Desmenuzar, partir en Mizquindade. V. Mesquindad.<br />

menudos pedazos.<br />

Moble. Mueble.<br />

Meo. Medio , mitad.<br />

Mogier. Muger.<br />

Mercadero. `Mercader, , comercian- Mancha. Monja.<br />

te.<br />

Manche. Monge.<br />

Marcador. Mercader , comercian- Monesterio. Monasterio.<br />

te.<br />

Manga. Monja.<br />

Mercaduría. Mercancía. Momia. Monja.<br />

Mercendero. Criado asalariado. Monta. Monja.<br />

Merchantaa. Mercancía.<br />

Mes. Mas , adv. de comp. y conjunc.<br />

adversat.<br />

Mescerse. Mezclarse, unirse torpemente<br />

del lat. miscere.<br />

Mesclar. Mezclar.<br />

Mese. Mies.<br />

Mesquindad. Miseria, infelicidad.<br />

Mesquindade. V. Mesquindad.<br />

Mesquindat. V. Mesquindad.<br />

Mezquino. Mezquino, infeliz, miserable.<br />

Mensagero. Mensagero, enviado.<br />

Mestra. Maestra.<br />

Mestre. Maestro.<br />

IVIestro. Maestro.<br />

Metallo. Metal.<br />

Meter. Poner.<br />

Meter alegría. Causarla.<br />

Meter el personero. Poner ó nombrar<br />

procurador.<br />

Meter en _fierros. Poner en la cárcel.<br />

Meter en provecho. Utilizar.<br />

Meter .6 ser metido en cadena.<br />

Prender, 6 ser preso.<br />

Meter en tormentos. Poner en tormento<br />

, poner en el potro.<br />

Meter en una cosa. Poner en po-<br />

Monicha. Monja.<br />

Monimento. Sepulcro, monumento.<br />

Monimiento. Momento, instante.<br />

Ildonstr a. Muestra.<br />

Monumento. Sepulcro.<br />

ilfonumiento. Sepulcro.<br />

Alonye. Mon ge.<br />

Maravedí. Maravedí.<br />

Moravedin. V. Moravedí.<br />

Moravidí. V. Maravedí.<br />

Morer. Morir.<br />

.Morte. Muerte.<br />

Morvedí. V. Maravedí.<br />

Mostra. Prueba.<br />

Mostrar. Enseñar.<br />

Moyer. Muger.<br />

Mayo. Medio celemin.<br />

'Nue. Muy.<br />

Muecho, a. Mucho, a.<br />

Mueo. Medio , medida.<br />

Nuestrar. Mostrar , manifestar,<br />

Muero. V. Mueo.<br />

Mugier. Mugar.<br />

Mujer. Mugar.<br />

111-ujier. Muger.<br />

Mulier. Mugar.<br />

Midler. Mugar.<br />

Mummiento. Momento, insrantc,<br />

sesion de ella.<br />

Eee 2


26<br />

N<br />

Nado, os. Nacido, os.<br />

Nacencia. Nacimiento.<br />

Nascencia. V. Nacencia.<br />

Nascer. Principiarse, comenzar.<br />

Nascer. Nacer.<br />

Natura. Naturaleza.<br />

Nebrio. Miembro.<br />

Neciedad. Necedad.<br />

Neglesencia. Negligencia.<br />

Neslisencia. Negligencia.<br />

Nembrar , sembrarse. Acordar,<br />

acordarse.<br />

Nembro. Miembro.<br />

Netnisa. Maldad, iniquidad, delito<br />

enorme.<br />

Ní.<br />

Nenbro. Miembro.<br />

Nengun, Ningún, a.<br />

Nescidat. Necedad.<br />

Nesciedad. Ignorancia.<br />

Niembro. Miembro.<br />

Nient. Nada. De aquí el ital. mente.<br />

Nimbrar. V. Nembrar.<br />

Nimisa. V. Nemiga.<br />

Nin. Ni.<br />

Ninno , ninna. Niño , niña.<br />

No , na, nos , nas. En el , en la,<br />

en los, en las. Como en portugués.<br />

Nocemiento. Daño, perjuicio.<br />

Nombrada. Nombradía, fama.<br />

Nome. Nombre.<br />

Nominado , a. Nombrado, a.<br />

Nomnada, Nombradía.<br />

Nomne. Nombre.<br />

Nompne. Nombre.<br />

Non. No , del lar. non.<br />

Nonaenta. Noventa.<br />

Nonca, Nunca.<br />

Nopne. Nombre.<br />

Nora. Nuera.<br />

Nosso, a. Nuestro, a.<br />

Nostro , a. Nuestro , a.<br />

Novamientra. Nuevamente.<br />

Nove. Nueve.<br />

Novembre. Noviembre.<br />

Novembro. Noviembre.<br />

Novo, a. Nuevo, a.<br />

Noze,niento. V. Nocemiento.<br />

Nozible. Dañoso , a.<br />

Nozirnento. V. Nocemiento.<br />

Nozimiento. V. Nocemiento.<br />

Nozivre. Dañoso , a.<br />

Nub. Nube.<br />

Nacimiento. V.. Nocemiento.<br />

Nucir. Dañar, del lat. nocere.<br />

Nueclie. Noche.<br />

Nuimento. Parece errata del códice<br />

por Nucimento , daño.<br />

Nul. Ninguno.<br />

Numinado, a. V. Nominado, a.<br />

N umbre. Nombre.<br />

Numqua. Nunca.<br />

Nuovo, Nuevo, a.<br />

Nuscible. Daiu a.<br />

Nus •imiento. V. Nocemiento.<br />

Nuzimento. V. Nocemiento.<br />

o<br />

O. En donde, en el lugar que.<br />

O, El, la.<br />

Obedicer. Obedecer.<br />

Obispadgo. Obispado.<br />

Obispazgo. Obispado.<br />

Oblidar , oblidarse. Olvidar, olvidarse.<br />

Obrricido, a. Aborrecido.<br />

Occasion. Acaso , casualidad.<br />

Ochava. Octava.<br />

°cimbre , ochubrio, ochubro. Octubre.<br />

Octor. V. Olor.<br />

Odir. Oir , del infinit. lat. audire,<br />

convertido el diptongo en o segun<br />

se observa en las voces de<br />

esta clase.<br />

Oficiado. Empleado , el que tiene<br />

oficio público.<br />

Oio. 0)o.<br />

01. O le.<br />

Olio. Aceyte.<br />

Olivedo. Olivar.<br />

011o , os. V. Oio , os.<br />

Oltra-mar. Ultramar.<br />

°manase. V. Onsengge.<br />

Onzanague. V. Omenage.<br />

Orne. En los códices antiguos se<br />

halla esta voz escrita con una<br />

virgulita ó raya encima, que<br />

equivale á n , debiendo leerse<br />

omne , del ablativo nomine sincopado,<br />

como nomne por nombre,<br />

y así otros. Puede juzgarse<br />

que en donde se lee orne fue por<br />

omision de escribir la rayita.<br />

Omecello. V. Omecillo.<br />

Omiciero. V. Onzicero.<br />

Omecilio. V. Omecillo.<br />

Omecillo. Homicidio.<br />

Omenage. Palabra de honor, promesa,<br />

caucion.<br />

Omenaie. V. Onzenage.<br />

Omezillio. V. Omecillo.<br />

Omezo. V. Omecilio.<br />

Onzicero. Homicida.<br />

Omiciado. V. Omicero.<br />

Omiciero. V. Omicero.<br />

Omicilio. Y. Omecillo.<br />

Omildat. Humildad.<br />

Omildosamientre. Humildemente.<br />

Omiliosamientre. Humildemente.<br />

Omillad. Humildad.<br />

Omillosamient. Humildemente.<br />

Onzizero. V. Omicero.<br />

Omizilio. V. Omecillo.<br />

Omizilliero. V. Omicero.<br />

Omizillo.


Parar mientes. Considerar, reflexionar<br />

con cuidado, poner atencion.<br />

Paraula. Palabra.<br />

Paravla. Palabra.<br />

Parcido, a. Perdonado, a.<br />

Parcimiento. Perdon.<br />

Parcdnero , a. Cómplice.<br />

Parcinoria. Parte, participacion.<br />

Parcionar. Tener parte, ser partícipe.<br />

Parcionería. Parte, participacion.<br />

Paramera. Partícipe, cómplice.<br />

Parcir. Perdonar.<br />

Parecente. Aparente, manifiesto.<br />

: Parenta. Parienta.<br />

Parente. Pariente.<br />

Parescer. Parecer.<br />

Paria. Cópula. Haber paria, fornicar.<br />

Partecion. Particion.<br />

Particionero, a. Partícipe, cómplice.<br />

Participio. Parte, comunicacion.<br />

Partida. Parte.<br />

Partir. Apartar, separar.<br />

Parto. Niño , feto en el vientre de<br />

la madre.<br />

Partu. V. Parto.<br />

Pasadero, a. Lo que tiene autoridad<br />

, ó valor.<br />

Pasado, a. Suspendido, a.<br />

Pascer.Pacer . , apacentar.<br />

Pasciente. Indulgente.<br />

.Pasco. Pasto.<br />

Pe. Pór.<br />

Peccadriz, ces. Pecadora, as.<br />

Pechar. Pagar.<br />

Pechado, a. Pactado, contratado,<br />

a.<br />

Pecho. Tributo, contribucion.<br />

-Pecunia. Dinero.<br />

Pedra. Piedra.<br />

Pedrear. Apedrear.<br />

Peguiar. Pegujar, peculio.<br />

Peguio. Peguiar, peculio.<br />

Pesular. Pegujar, peculio.<br />

Peindrar. Tomar prenda , prendar.<br />

Prior. Peor, del lat. pejor.<br />

P_ ello , pella, pellos , pellas. Por<br />

lo, por la, por los, por las.<br />

P amigar. Prolongar.<br />

Pena. El dinero dado por ella ,<br />

mandado dar.<br />

Penar. Castigar.<br />

Pende. V. Alpende.<br />

Pendra. Prenda.<br />

Pendrar. Tomar prenda.<br />

Penedencia. Penitencia.<br />

Penedencial. V . Penitencial.<br />

Penencial. V. Penitencial.<br />

Penetencial. V. Penitencial.<br />

Penitencial. El que , ó la que está<br />

en el estado de penitente.<br />

Fenno. Prenda.<br />

.Pennorar. Tomar prenda.<br />

Pequennoj a, Pequeño, a.<br />

Per. Por. Es la prepos. lat. per.<br />

Percebudo , a. Partir. irreg. de<br />

Percibir.<br />

Percebudo ,adj. Prudente, discreto.<br />

Percer. Perecer.<br />

Percibido. Prudente , discreto.<br />

Percjbudo. Prudente, discreto.<br />

Perdurar. Permanecer.<br />

Perduto , a. Perdido, a.<br />

Perfecho, a. Perfecto, a.<br />

Perfia. Perfidia.<br />

Perfidiad o, a. Pérfido, a.<br />

Pericia. Peligro.<br />

Periglo. Peligro.<br />

Perigro. Peligro.<br />

Perjurar , periurarse. Jurar en<br />

falso.<br />

Perjuro. Falso juramento.<br />

Perlado. Prelado.<br />

Perlonsamiento. Dilacion , tardanza.<br />

Perlonsancia. V. Porlonganza.<br />

Perlunganza. V. Porlonganza.<br />

Perlungar. V. Porlongar.<br />

Perpuntado. Perpunte.<br />

Perpunto. Perpunte.<br />

Personería. Poder , nombramiento<br />

de procurador.<br />

Personero. Procurador, que representa<br />

la persona de otro.<br />

Pertegada. Golpe dado con palo.<br />

Viene esta voz de pertesa , hoy<br />

pertiga, vara larga..<br />

.Pertenenza. Parte, comunicacion,<br />

pertenencia.<br />

Pertenescer. Pertenecer.<br />

Pertinenza. Pertinencia.<br />

Pesquerir. Inquirir , averiguar.<br />

Pesquisa. Testigo.<br />

Pestillenzia, as. Pestilencia , as.<br />

Peszer. Acaso abreviatura de Perescer.<br />

Peyndra. Prenda.<br />

Pia. Pié.<br />

Piadad. Piedad.<br />

Piadade. V. Piadad.<br />

Piadat. V. Piadad.<br />

Piedade. V. Piadad.<br />

Piede. Pié.<br />

Pierda. Pérdida.<br />

Pierdida. Perdida.<br />

Pigular. V. Peguiar.<br />

Pilar. Columna.<br />

Filmar. Sitio plantado de pinos.<br />

Plaga. Llaga.<br />

Planamientre. En público.<br />

Plaz. Place, 3a pers. del pres.<br />

Plazio. Plazo.<br />

Plega, pres. suj. de Placer.<br />

Pleito. Cauciona apercibimiento.<br />

Pleteamiento. V. Pleyteamiento.<br />

Pletear, pletiar, pretear. V. Pleytear.<br />

Pleyteado, a. Pactado, a.<br />

Plevteamiento. Trato, ajuste.<br />

Pleytear. Tratar, pactar, contratar.<br />

Pleytesía. Pleyto, contrato.<br />

Pleyto. Pacto, trato, convenio.<br />

Pluvia. Lluvia.<br />

Pobre. Pobre.<br />

Pobleza. Pobreza.<br />

Pablo. Pueblo, del abl. lat. poindo,<br />

mudada la p en b por ser letras<br />

de un mismo órgano, por consiguiente<br />

de fácil comutacion entre<br />

sí, y quitada la u por síncope.<br />

Pobrecia. Pobreza.<br />

Poda, y así en otras person2as2d7el<br />

mismo tiempo, siguiendo la analogía<br />

de poder. Pueda.<br />

Pode. Puede : sigue la analogía de<br />

poder.<br />

Podéra , y así en otras personas<br />

del imperf. Pudiera.<br />

Podier , podiere. Pudiere. Sigue<br />

la analogía de poder.<br />

Poiante. Poderoso.<br />

Poiar. Pujar, sobresalir, exceder.<br />

Pois. Voz propia del d . la ' lecto<br />

gallego<br />

y portugués. Despues.<br />

Acaso del post lat.<br />

Polegar. Pulgar.<br />

Pagar. Pulgar.<br />

Polos, pollos. Por los.<br />

Pomar. V. Fumar.<br />

Ponedor. Autor, criador.<br />

Ponicion. Materia, asunto.<br />

Ponno. Puño.<br />

Pora. Para.<br />

Paracintinero. Está puesto por<br />

presuntuoso.<br />

Porcionario. Partícipe, que tiene<br />

parte.<br />

Parco. Puerro, cerdo.<br />

Porfia. Perfidia.<br />

Porfidia. Perfidia, iniquidad.<br />

Porfidiado, a. Obstinado.<br />

Poso os oo s, .sa. Pérfido, os, perver-<br />

Poridad. Secreto.<br />

Poridade. V. Paridad.<br />

Poridat. V. Poridad.<br />

Porlonsado , a. Prolongado, a.<br />

Porlonganza. Dilacion.<br />

Porlonsar: porluensa , pers.<br />

del pres. Prolongar, diferir.<br />

Porpido. Provido : acaso es errata.<br />

Pórpora. Púrpura.<br />

Portar. Llevar, soportar.<br />

Porto. Puerto.<br />

Pos. Despues.<br />

Posado, a. Suspendido, a.<br />

Posta, a. Puesto, a.<br />

Postponer. Posponer.<br />

Postremeramientre. Finalmente,<br />

por último.<br />

Postremero , a. Postrimero , a.<br />

último, a.<br />

Postremo, a. Ultimo, a.<br />

Postrinieramientre. Finalmente ,<br />

por último.<br />

Postura. Establecimiento.<br />

Pouco. Poco, voz propia del dialecto<br />

gallego y portugués.<br />

Pozonador. Emponzoñador , el<br />

que dá veneno.<br />

Prazo. Plazo.<br />

Preciar. Apreciar, valuar.<br />

Prennada. Preñada.<br />

Premia. Opresion , violencia, fuerza.<br />

Prendar. Tomar ó sacar prendas.<br />

Prender. Tomar.<br />

Prender muerte. Morir, recibir<br />

pena capital, ser digno de muerte.<br />

Prennada. Preñada.<br />

Prescio. Precio.<br />

Presientar. Presentar.


n8<br />

Presion. Prisíon.<br />

Prestar. Aprovechar, servir.<br />

Presto, Prestado, a.<br />

PresuozpLiou. Presuncion.<br />

PreS11111111110•O, Presuntuoso.<br />

Preszio. Precio.<br />

Freno. Precio.<br />

Pre lneado. Pactado , contratado,<br />

a.<br />

Presto. Pleyto.<br />

Pre2:9, Precio.<br />

Prímier. Primer, primero.<br />

Primo, a. Primero, a. A primas,<br />

al principio , antes.<br />

Prineepe , es. Príncipe, es.<br />

Princip. Príncipe.<br />

Prinda. Prenda.<br />

P•indar. Prendar, dar en prendas.<br />

Prisiere. Fut. de suj. de prender.<br />

Prisieron. Peri. de prender.<br />

Friso. Perf. irregular de prender.<br />

P ivant. Privado, poderoso.<br />

Pro. Provecho, utilidad.<br />

Proba. Prueba.<br />

Probre. Pobre.<br />

Prod. V. Pro.<br />

Prode. V. Pro.<br />

Proe. V. Pro.<br />

Proev.zr. Probar, intentar.<br />

Prol. V. Pro.<br />

Prol. V. Pro.<br />

Prolonsanza. V. Porlonganza.<br />

Prometzenziento. Prometimiento.<br />

Promision. Promesa.<br />

Promitimiento. Prometimiento ,<br />

promesa.<br />

Promitire , y así en otras personas<br />

del mismo tiempo. Prometiere.<br />

Propino. Pariente, del abl. lat.<br />

propinquo.<br />

Proponemiento.V. Proponimiento.<br />

Proponinziotto. Propósito.<br />

Propriamientre. Propiamente.<br />

Prova. Prueba.<br />

Provecharse. Aprovecharse.<br />

Provicero. V. Provizero.<br />

Provine °. V. Provicero.'<br />

.Provizero. Astrólogo, agorero.<br />

Proviziero. V. Provizero.<br />

Provino. V. Provizero.<br />

.Pruebro. Pueblo.<br />

Publiecznamientre, Públicamente.<br />

Puebla. Pueblo.<br />

Pueble.ir V. Feble.<br />

Puebre. V. Poide,<br />

Puebro. Pueblo.<br />

.Pueco. Poco.<br />

Pueblo. Polvo.<br />

Pues. Despues.<br />

Pugnado. Puñada.<br />

Percal. Plantío de frutales.<br />

Punada. Puñada.<br />

Pulinada. Puñada.<br />

Pzinnar. Porfiar, empeñarse, procurar<br />

con eficacia.<br />

Punno. Puño, puñada.<br />

Pulsar. Salvar, libertarse.<br />

Pus. Puse.<br />

Pus. Despues.<br />

Pusiesta. Hora despues de siesta.<br />

pusponer.<br />

. Posponer.<br />

.p;,1"t<br />

a. 1..) ostriunero, a.<br />

último, a.<br />

Q<br />

Q<br />

Q<br />

Q<br />

uaa'ranieto , quadranieta. Y.<br />

Quadrinieto, quadrinieta.<br />

uadravuelo,quadravuela. Quarto<br />

abuelo, quarta abuela, retatarabuelo<br />

, retatarabuela.<br />

Q uadriabuelo , quadriab uela.<br />

Quarto abuelo , quarta abuela.<br />

Q<br />

uadrinieto, quadrinieta. Quarto<br />

nieto, quarta nieta, retataranie-<br />

tu , retataranieta.<br />

ualquequier , qualquequiera ,<br />

qualyaequiere. Qualquiera.<br />

Quamanno, a. Quanto, a, quan<br />

g rande.<br />

Qu.zndoquequier. v . Quantoquequier.<br />

Quantoquequier. Quanto quiera<br />

que.<br />

Q uantoquer. V. Quantoquequier.<br />

Q uanioquier. V. Quantoqztequier.<br />

Quebrantancia. Atliccion , pena,<br />

desconsuelo.<br />

Quebrantanza. Atliccion , molestia.<br />

Quema. Fuego, incendio.<br />

Quemador. Incendiario , que pone<br />

fuego.<br />

Querelar , querelarse. Quejar ,<br />

quejarse.<br />

Quessar. Quejar.<br />

Qiiestion. Tormento.<br />

Qtuyssar. Quejar.<br />

Queyxar. Quejar.<br />

Qui. Quien, el que.<br />

Quiem. Quien.<br />

Quienquier. Qualquiera.<br />

Quier. Quiera, ora, yá.<br />

Quinnon. Quinta parte, el quinto.<br />

Quiquier. Qualquiera, quien luie-<br />

Ya.<br />

Quitacion. V. Quitamiento.<br />

Quitamiento. Libertad, seguridad.<br />

Quitainientre. Libremente, pacíficamente.<br />

Quitamientre. Quietamente, con<br />

seguridad.<br />

Quitar. Libertar, dar por libre.<br />

Quito, a. Libre , absuelto.<br />

Quixote. Parte de la armadura de<br />

cabeza , pieza de la celada.<br />

Quorno. Como.<br />

Racion. Razon.<br />

Radío. Errado, perdido.<br />

Rafece. V. Rafez.<br />

.Rafez. Vil, bazo.<br />

Rafieze. V. Rafez.<br />

Rahaz. V. Rafez.<br />

Raher. Raer.<br />

Rascar las orejas. Adular.<br />

Rayar por layar. Puede ser errata.<br />

Rayer. Raer.<br />

, rees. Rey, reyes.<br />

Rebel, es. V Rebelle , es.<br />

Rebele, es. V. Rebelle , es.<br />

Rebelle , es. Rebelde, es.<br />

Rebielle , es. V. Retelle , es.<br />

Recabclar. Recaudar, recibir.<br />

Recabdo. Canci on, seguridad, fian-<br />

Za.<br />

Recaí lo. V. Recabdo.<br />

Recaudo. V. Recabdo.<br />

Recebir. Recibir.<br />

Recisiundo. Receswinto.<br />

Recisvindo. Receswinto.<br />

Recodir. V. Recudir.<br />

.Recambrar. Recobrar, recobrarse.<br />

Recudir. Acudir.<br />

Recusar. Rehusar.<br />

Redemiento. Redencion, rescate.<br />

Redemir. Redimir.<br />

Redimiento. Redencion.<br />

Reemir, reemirse. Redimir, redimirse.<br />

Refacer. Rehacer, reedificar.<br />

Rfez. V. Rafez.<br />

Refitgar. Rehusar.<br />

Refuir. Rehuir, rehusar.<br />

Refusancia. V. Refusanza.<br />

Refttsanza: El acto de rehusar.<br />

Refusar. Rehusar.<br />

Regina. Reyna.<br />

Reynado. Reynado.<br />

Regnar. Rey-nar.<br />

Refino. Reyno.<br />

Regula. Regla.<br />

Reino. Reyno.<br />

Reiz. Raiz.<br />

Rellucir. Relucir.<br />

Reluscir. Relucir.<br />

Remanecer , remanescer. Permanecer.<br />

Remedimiento. Redencion.<br />

Remeido, a. Redimido , a.<br />

Remembrarse. Acordarse.<br />

Remiir. Redimir.<br />

Remimiénto. Redencion.<br />

Remir. Redimir.<br />

Restas. Riñones.<br />

Renda. Renta.<br />

Render. Rendir , tributar.<br />

Rendido, a. Entregado, a.<br />

Rendudo, a. V. Rendido, a.<br />

Renes. Riñones.<br />

Reno. Reyno.<br />

Repentencia. Penitencia, arrepentimiento.<br />

Re pentirse. Arrepentirse.<br />

Repintencia. Penitencia, arrepentimiento.<br />

Repoamiento. Exclusion.<br />

Requerir. Buscar, consultar.<br />

Requessado , a. Requerido, 2.<br />

Rescebir. Recibir.<br />

Rescindo. Receswinto.<br />

Rescisindo. Receswinto."<br />

Rescisiundo. Receswinto.<br />

Resciundo. Receswinto.<br />

1?esdo. Receswinto.<br />

Resitindo. Receswinto.<br />

Resisindo. Receswinto.<br />

Resisiundo. Receswinto,<br />

Resplendor. Resplandor.<br />

Restrennido , a. Contenido, a, refrenado<br />

, a.<br />

Restroio. Restrojo.<br />

Restrojo. Rastrojo.<br />

Reys. Reyes.<br />

Ricoomne. Ricohombre..<br />

Riesla. Regla.<br />

Rienda. Renta.


Riendir. Rendir.<br />

Rimes. Riñones.<br />

Rijna. Reyna.<br />

Rina. Reyna.<br />

Rivo. Rio.<br />

Roba. Robo , hurto.<br />

Robador. Ladron.<br />

RoNado , a. V. Roborado , a.<br />

Roborado , a. Rubricado, a, firmado,<br />

a.<br />

Roborar. Rubricar, firmar.<br />

Robrar. Rubricar, firmar.<br />

Robulado, a. Rubricado, a, firmado<br />

, a.<br />

Rogo. Ruego.<br />

Roma (Cibdad de). Ciudad de To•<br />

ledo.<br />

.Romaría. Romería.<br />

Romero. Peregrino, pasagero que<br />

vá á Roma, de donde se dixo<br />

Romería: voz que se ha estendido<br />

despues á qualquier viage<br />

hecho á algun santuario.<br />

Roque. Carro.<br />

Roydo. Ruido.<br />

Rubro. Mar Rubro. Rojo. Mar.<br />

Rojo.<br />

Ruegado , a. Rogado, a.<br />

Ruemper. Romper.<br />

Ruogo. V. Rogo.<br />

s<br />

Saa. Saya.<br />

Sabato, Sábado, del lat. sabbato.<br />

Sabedoría. Sabiduría, noticia.<br />

Sabencia. Ciencia, noticia.<br />

Sabenza. Ciencia, noticia.<br />

Sabiedor. Sabedor.<br />

Sabiencia. Ciencia, noticia.<br />

Sabor. Deseo.<br />

Sabroso, a. Saludable, provechosa<br />

a.<br />

Sacerdoth.snerdote.<br />

Sacramento. Jurarhento.<br />

Sacramiento. Juramento,<br />

Sagne. Sangre.<br />

Sagramento. Juramento.<br />

Sagramiento. Juramento.<br />

Sagrar. Consagrar.<br />

Sagudir. Sacudir.<br />

Salamon. Salomon.<br />

Salireí, 3. a pers. del futuro. Saldrá.<br />

Sigue la analogía de Salir;<br />

y el usado es anómalo.<br />

Sallir. Salir.<br />

Salmana. Semana.<br />

Salude. Salud.<br />

Salut. Salud.<br />

Salvamientre. En salvo.<br />

Salvo ende. Escepto.<br />

Sancti Spiritu, Sancto Spirito. El<br />

Espíritu Santo.<br />

Sancto, a. Santo, a.<br />

Sandeo. Sandio.<br />

Sandiez. Sandez.<br />

Sanna. Saña , rencor.<br />

Sannuciamientre . Sañudamente ,<br />

con saña, con violencia.<br />

Santidad. Santuario.<br />

Sapiencia. Ciencia, noticia.<br />

Sarcenadura. V. Cercenadura.<br />

Sarcenar. Cercenar.<br />

Sarracin. Sarraceno, moro.<br />

Sayon. Ministro del rey, juez en<br />

ciertas causas.<br />

Sciencia:Ciencia, del abl. lat. scientia.<br />

Se . Si, part. condic.<br />

Secando, a. Segundo, a.<br />

Secundo. Segun.<br />

Sedes. Sois.<br />

Sedmana. Semana.<br />

Seellar. Sellar, poner sello.<br />

Seello. Sello.<br />

Seer. Ser.<br />

Segdo. Sisebuto.<br />

Segebudo. Sisebuto.<br />

Segla. Siglo.<br />

Sennor, a. Señor, a.<br />

Segando. Segun.<br />

Segando, a. Segundo , a.<br />

Segando. Sisebuto.<br />

Segrar. Seglar.<br />

Segudar. Seguir, perseguir.<br />

Segunel. Segun.<br />

Segundo. Segun.<br />

Segunt. Segun.<br />

Seguntdo. Segun.<br />

Seguradanziente. Seguramente.<br />

Seguradamientre. Seguramente.<br />

Seies. Seis.<br />

Selhue. Codornices. Es el nombre<br />

hebreo en plural y en estado<br />

de régimen.<br />

Selmana. Semana.<br />

Sem. Sinescepto.<br />

Semble. Én semble. En uno , uniformemente.<br />

Senzeiabk. Semejable, semejante.<br />

Semeiancia. Semejanza.<br />

Semejanza. Semejanza.<br />

Semejar. Parecer.<br />

Semelable. Semejable, semejante.<br />

Seme labre. Semejable , semejante.<br />

Semelan•ia. Semejanza.<br />

Semelar. V. Semejar.<br />

Semeliancia. Semejanza.<br />

Semellable. Semejable , semejante.<br />

Semellar. V. Semejar.<br />

Semellave. Semejable, semejante.<br />

Semeyar. V. Semejar.<br />

Sempre. Siempre.<br />

Sea. Sin.<br />

Sen. Sentido , intencion, pensamiento.<br />

Sena. Señal.<br />

Sendio. Sandio.<br />

Senda, a. V. Senlo, a.<br />

Senlo, a. Uno, cada uno.<br />

Senllero. V. Sennero.<br />

Sennal. Firma.<br />

Sennaladamientre. Con distincion,<br />

6 descripcion de sus señas.<br />

Sennalar. Firmar.<br />

Sennalado laidamientre. Feamente<br />

herido, trasquilado, ó ridículamente<br />

afeado.<br />

Sennalar. Firmar.<br />

Sennero, a. Señero, a. Uno solo,<br />

único.<br />

Senno, a. V. Senlo, a.<br />

Senno, a. Uno solo, una sola.<br />

Sennor. Señor. La lengua castellana<br />

ha sustituido la ñ á las dos nn<br />

en esta y otras voces.<br />

Sennorio . Señorío.<br />

2 29<br />

Senon. Si no.<br />

Sentenza. Sentencia.<br />

Sentenzado , a. Sentenciado, a.<br />

Se quien Ora, ya.<br />

Ser de sobre sz mismo. Ser á. su<br />

cargo, á su cuenta.<br />

Ser en hueste. Estar en campaña.<br />

Ser en asir. Casarse.<br />

Ser firme. Observarse rigorosa, inviolablemente.<br />

Servar. Guardar, observar.<br />

Servedunzne. Servidumbre.<br />

Servente. Sirviente, siervo.<br />

Servidumen. Servidumbre.<br />

Servidumne. Servidumbre.<br />

Servidumpne. Servidumbre.<br />

Serviente. Sirviente, siervo.<br />

Serviz. Cerviz.<br />

Servizo. Servicio.<br />

Servo. Siervo.<br />

Ses. Seis.<br />

Sesaenta. Sesenta.<br />

Sesebinto. Sisebuto.<br />

Seso. Sentido, inteligencia, juicio.<br />

Seta. Secta.<br />

Setaenta. Setenta.<br />

Sedmana. Semana.<br />

Seto. Sexto.<br />

Seu. Suyo.<br />

Sex. Seis.<br />

Sexabolo , sexabola. Sexto abuelo,<br />

sexta abuela.<br />

Sex anta. Sesenta.<br />

Sexavuelo , sexavuela. Sexto abuelo,<br />

sexta abuela.<br />

Sexnieto, sexnieta. Sexto nieto,<br />

sexta nieta.<br />

Sey. Sede, silla.<br />

Seyelo. Sello.<br />

Seyello. Sello.<br />

Leyendo. Siendo , estando.<br />

Seyer. Sentarse, estar sentado.<br />

Seyes. Seis.<br />

Seyta. Saeta.<br />

Siegro. Siglo.<br />

Siello. Sello.<br />

Sien. Sin.<br />

Siercenar. Cercenar.<br />

Siguramientre. Seguramente.<br />

Siguranza. Seguridad.<br />

Sido. Sello.<br />

Silfo. Sello.<br />

Simplo, a. Sencillo, a.<br />

Sinal. Señal:<br />

Sincro. V. Sennero.<br />

Sinescal. V. Senescal.<br />

Siniscal. V . Senescal.<br />

Sinlero. V. Sennero.<br />

Sinnal. V. Senna!.<br />

Sintillan. Sisenando.<br />

Sintisiand. Sisenando.<br />

Sinziando. Sisenando.<br />

Sisebundo. Sisebuto.<br />

Sisebundor. Sisebuto.<br />

Sisebuntor. Sisebuto.<br />

Sisevundo. Sisebuto.<br />

Sisibuto. Sisebuto.<br />

Sisnando. Sisenando.<br />

Sisnando. Sisenando.<br />

Siso. V. Seso.<br />

Sls. Abreviatura que dice siclos.<br />

So. Deba xo.<br />

SO, sos. Su, suyo, sus, suyos.


2. 3 o<br />

Soberviosamkntre. Soberbiamente.<br />

Sob,,rbioso, a. Soberbio , a.<br />

Sobervo , a. Soberbio, a.<br />

Sobreboso. Soberbio.<br />

Sobrepoiar. Sobrepujar , exceder,<br />

sobresalir.<br />

Sobrepugant. Sobrepujarte, poderoso.<br />

Sobrepniant. Sobrepujarte, poderoso.<br />

Sobtilizar. Sutilizar.<br />

Sudes, y así en otras personas.<br />

Sois.<br />

Sofisma. Sofisma.<br />

Safrir. Sufrir.<br />

Sogro, sogra. Suegro, suegra.<br />

Solarego. V. Solariego.<br />

Solariego. Ascripticio , villano.<br />

Soldo. Sueldo.<br />

Salta, 3 .' pers. de pres. indic.<br />

Suelta.<br />

Soltamiento. Soltura.<br />

Solver. Absolver.<br />

Sorteya. Sortija.<br />

Sortero, a. Adivino, agorero que<br />

usa de juegos y suertes para adivinar.<br />

Sorteyro, a. V. Sortero, a.<br />

Sortija. V. Sorteya.<br />

Sortila. V. Sorteya.<br />

Sortilla. V. Sorteya.<br />

Sortiya. Sortija.<br />

Sortorero. V . Sortera.<br />

Sosacador. Sonsacador.<br />

Sosacar. Sonsacar.<br />

Sosodecho , a. Susodicho , arriba<br />

dicho.<br />

Sospezoso, a. Sospechoso, a.<br />

Sospiro. Suspiro.<br />

Sostenimiento. Sustento.<br />

Sostinziento. Sustento.<br />

Soteleza. Sutileza.<br />

Sotileza. Sutileza.<br />

Sotilezar. Sutilizar.<br />

Sotilnzientre. Sutilmente.<br />

Sao. Su.<br />

S p anna . España.<br />

Spantable. Espantable, horroroso,<br />

a.<br />

Spantado, a. Espantoso, a, terrible.<br />

S pe7zdudo , a. Esparcido, a, estendido,<br />

a.<br />

Spiritu. Espíritu. •<br />

Stablicido , a. Establecido , a.<br />

Su. Debaxo.<br />

Sub. Debaxo.<br />

Subcesor. Sucesor.<br />

Subgeto. Súbdito, vasallo.<br />

Subject °. Súbdito, vasallo, sujeto.<br />

Sobre. Sobre.<br />

Subtilizar. Sutilizar.<br />

Subyecto. Súbdito , vasallo.<br />

Sucia. Suciedad.<br />

Suciadunzbre. Suciedad.<br />

Sucidat. Suciedad.<br />

Sucidumbre. Suciedad.<br />

Socidumne. Suciedad.<br />

Sztciedumbre. Suciedad.<br />

Suciez. Suciedad.<br />

Sociumbre. Suciedad.<br />

Sudo. Abaxo.<br />

SS. Abreviatura de Sueldos.<br />

Sueltar. Soltar.<br />

Suno. V. De suno.<br />

Suo , sita. Su, suyo, suya.<br />

Superbioso. Soberbio.<br />

Suso. Arriba.<br />

S usadccho. Susodicho, arriba mencionado.<br />

Sospecha. Sospecha.<br />

Sospecho. Sospecha.<br />

Sospechoso, a. Sospechoso, a.<br />

Sustinenziento. Sustento, alimento.<br />

Sotilezar. Sutilizar.<br />

Symbulo. Símbolo.<br />

T<br />

Tajar. Tajar, cortar.<br />

Tall, talles. Tal, tales.<br />

Tallar. V. Tajar.<br />

Tamanno , a. Tamaño , a , tan<br />

grande<br />

, tanto, a.<br />

Tanner. Tañer, tocar.<br />

Tana-6, 3. a per. de pret. perf. del<br />

verbo tangir. Tocó.<br />

Tardadcro , a. V. Tardinero , a.<br />

Tardar. Retardar.<br />

Tardinero, a. Tardío.<br />

Tayar. V. Tajar.<br />

Tenzperanzia. Templanza.<br />

Templancia. Templanza.<br />

Tempo. Tiempo.<br />

Tempradamientre. Templadamente.<br />

Temprado. Templado.<br />

Tempramiento. Templanza, equidad.<br />

Temprancia.. Templanza.<br />

Tempranza. Templanza.<br />

Temptar. Es defecto de escritura<br />

por Tentar.<br />

Temtar. Es defecto de escritura<br />

por Tentar.<br />

Tenebras. Tinieblas.<br />

Tenedero. Valedero, firme, estable.<br />

Tenemiento. Posesion detentaclon.<br />

Tenencia. Posesion.<br />

Tener. Detener, sujetar.<br />

Teniebras. Tinieblas.<br />

Tenimiento. V. Tenemiento.<br />

Tercio, a. Tercero, a.<br />

Ternd, y así en otras personas<br />

del mismo tiempo. Tendrá.<br />

Terzo, a. Tercero, a.<br />

Testamiento. Testamento.<br />

Teste. Testigo.<br />

Testemuna. V. Testimonia.<br />

Testenzztnar. V. Testimoniar.<br />

Testemunio. V. Testimonio.<br />

Testennanna. V. Testimonia.<br />

Testigua. Testigo.<br />

Testiguar. Decir testimonio, atestigiiar<br />

, ser testigo.<br />

Testiguo. Testigo,<br />

Testimonia. Testigo, testimonio.<br />

Testimoniamjento. Testimonio.<br />

Testimunna. V. Testimonia.<br />

Testimunnar. Decir testimonio ,<br />

ser testigo.<br />

Testimuno. V. Testimonio.<br />

Tever. Tuviere.<br />

Teveron. Tuvieron.<br />

Tevieren. Tuvieren.<br />

Tiemer. Temer.<br />

Tiniebr as. Tinieblas.<br />

Tinnoso, a. Tiñoso, a.<br />

Tirar, Sacar , quitar.<br />

Tirar. Quitar , apartar.<br />

Titillan. Chintila.<br />

Titol. Título.<br />

Titolo. Título.<br />

Tiyo, a. Tio, a..<br />

To, ta. Tu, tuyo, tuya.<br />

To , toa. Tu coman, tuyo, tuya.<br />

Todel. Todo el.<br />

Todo!. Todo e!.<br />

Talar. V. Taller.<br />

Tasa. pres. suj. irreg. de Taller:<br />

recibe la s como salgamos, val.<br />

Sa•<br />

Tolido, a. V. Tollido , a.<br />

Taller. Quitar, apartar.<br />

Tullido, a. Partic. de Taller. Quitado,<br />

apartado, a.<br />

Toposo, a. El de vista defectuosa,<br />

como quien dice parecido á un<br />

topo.<br />

Toppar. Tropezar.<br />

Tormenta. Tormento.<br />

Tormentado , a. Atormentado, a.<br />

Tormenta miento. Tormento.<br />

Tormentar. Atormentar.<br />

Tormientar. Atormentar.<br />

Tornar á sí mismo. Imputarse á<br />

sí mismo.<br />

Tornar rí su culpa. Imputársele.<br />

Tornar en nient. Reducir á nada,<br />

aniquilar.<br />

Tornarse d sí mismo. Culparse á<br />

sí mismo, imputarse.<br />

Tornarse ef su culpa. Imputarse á<br />

sí mismo.<br />

Tornar sobre alguno. Recaer sobre<br />

alguno.<br />

Torticero, a. Injusto, a.<br />

Torticial, les. V. Torticero.<br />

Torticiero, a. V. Tortircro, a.<br />

Torticion , torticionna. Injusticia,<br />

agravio.<br />

Torticionero, a. Injusto , a.<br />

Tortizero, a. V. Torticero.<br />

Torta. Tuerto, injusticia, agravio.<br />

Torvado ., a. Part. de Torvar. Turbado,<br />

a, pervertido, a.<br />

Toydo, a. Part. de Toyer.<br />

Toyer. V. Taller.<br />

Trabajado, a Molestado, incomodado,<br />

a.<br />

Travaiar á otro. Incomodarle,<br />

oprimirle.<br />

Trabajarse. Afanarse.<br />

Trabajo. Trabajo.<br />

Trabajo, traba_yo. Trabajo.<br />

Trabajarse. Cuidar, esmerarse.<br />

Traballo. Trabajo.<br />

Trabayarse. V. Trabajarse.<br />

Tractacion. Tratado.<br />

Tractar. Tratar.<br />

Traer el pleito. Seguirle , hacer<br />

las diligencias del pleyto.<br />

Trahudo , a. Traido, a..<br />

Traido. Raido.<br />

Traizon. Traicion.<br />

Translatada , a. Trasladado, a.<br />

Trasabolo, trasabola. Tercer abuelo,<br />

tercera abuela, tatarabuelo,<br />

tatarabuela.


Trasavuelo trasavuela. Tercer<br />

abuelo , tercer abuela , tatarabuelo,<br />

tatarabuela.<br />

Trasareymiento. Trasgresion.<br />

Trasnieto , trasnieta. Tercer nieto,<br />

tercera nieta, tataranieto,<br />

tataranieta.<br />

Traspaso. Trasgresion, violacion.<br />

Trasponerse. Ausentarse.<br />

Traveso. V. Travieso.<br />

Travieso. Transversal. De travieso,<br />

por línea transversal.<br />

Traye por Trae, y así en otras<br />

personas y tiempos.<br />

Trebaiarse. V. Trabajarse.<br />

Trebejar. Juguetear.<br />

Trebellar. V. Trebejar.<br />

Trebuto. Tributo.<br />

Trecentos. Trescientos.<br />

Tremises. Meaja de oro.<br />

Tresavuelo, a. V. Trasavuelo, a.<br />

Tresnieto, a. V. Trasnieto, a.<br />

Tresquilar. Trasquilar.<br />

Tres villar en cruz. Raer el pelo<br />

y aun cutis feamente.<br />

Treyenta. Treinta.<br />

Tribudo. Tributo.<br />

Trinidade. Trinidad.<br />

Trinitat. Trinidad.<br />

Trinta. Treinta.<br />

Trisnieto, a. V. Trasnieto, a.<br />

Tristicia. Tristeza.<br />

Tro. Hasta, prepos.<br />

Troaque. Hasta que.<br />

Trabar. Hallar. Así el ital. trovare.<br />

Trobellar. V. Trebejar.<br />

Tuerto, a. Injusto, a.<br />

Tuorto. A gravio , injusticia.<br />

Tusar. Trasquilar.<br />

Tuydo, a. V. Tollido, a.<br />

U<br />

U. En donde.<br />

Ultra partos. Ultra mar , de la otra<br />

parte del mar.<br />

Urnildosamientre. Humildemente.<br />

Umillosamientre. Humildemente.<br />

Linde. De donde, por lo que.<br />

Universidad. El comun, conjunto.<br />

Urgullo. Orgullo.<br />

Usamiento. Uso , costumbre.<br />

Uueste. Hueste, exército.<br />

Uueyo, os. Ojo , os.<br />

V<br />

Vda. Pres. suj. reg. de valer.<br />

Valga.<br />

Valadar. Valladar.<br />

Valía. Valor, precio.<br />

Validero, a. Valedero , a.<br />

Vao. Vado.<br />

Vegada. Vez.<br />

Vegambre. Vedegambre, eleboro.<br />

Veer. Ver.<br />

Veje. Pres. de Veier. Vé.<br />

Veiez. Vejez.<br />

Veléz. Vejéz,<br />

Velléz. Vejéz.<br />

Veluntarie. Voluntad.<br />

Veluntat. Voluntad.<br />

Vencemiento. Vencimiento.<br />

Vencer. Ganar.<br />

Vencion. Vendicion , venta.<br />

Vencir. Vencer.<br />

Vendecha. Venganza, castigo.<br />

Vendecion. Venta.<br />

Vendeyta. Venganza, pena, castigo.<br />

Vendida, vindida. Venta.<br />

Vendita. Venganza, castigo.<br />

Venga. Venganza.<br />

Vengada. Venganza, castigo.<br />

Veizgado , a. Castigado, a.<br />

Vengancia. Venganza, castigo.<br />

Venganza. Castigo, pena.<br />

Vengar. Castigar.<br />

Venier. Viniere.<br />

Venino. Veneno.<br />

Ventre. Vientre.<br />

Venturia. Ventura, acaso.<br />

Venzudo, Vencido", a.<br />

Verdade. Verdad.<br />

Verdadeiro, a. Verdadero, a.<br />

Ver dat. Verdad.<br />

Veretro. Miembro viril.<br />

Verga. Miembro viril.<br />

Vergonza. Vergüenza.<br />

Verigar. Averiguar, inquirir.<br />

Verncí, an. Fut. de Venir. Vendrá,<br />

an.<br />

Vertud. Virtud.<br />

Vertude. Virtud.<br />

Vescino. Vecino.<br />

Vespera. Víspera , vísperas.<br />

Vevir. Vivir.<br />

Veyer. Ver.<br />

Veyés. Vejéz.<br />

Veyéz. Vejéz.<br />

Veyeze. Vejéz.<br />

Veyo. Viejo.<br />

Veze. Vez.<br />

Vicario. Lugar-teniente, sustituto,<br />

delegado.<br />

Vida. Vianda, sustento.<br />

Vicio, a. Viejo, a.<br />

Viello. Viejo.<br />

Vielo. Viejo.<br />

Viencer. Vencer.<br />

Viengar, , vingar. Vengar.<br />

Viésperas. Vísperas.<br />

Viespra. Víspera, vísperas.<br />

Vigario. V. Vicario.<br />

Vigilar. Velar, cuidar con esmero.<br />

Vigiliar. Velar, cuidar con vigilancia.<br />

Vi lana. Plebeyo.<br />

Villa. Milla.<br />

Villano , a , adj. Grosero, plebeyo.<br />

Viliadamientre.V Aviltadamientr<br />

e.<br />

Vilva. Viuda.<br />

Vincimiento. Vencimiento , victoria.<br />

Vincudo , a. V. Venzudo, a.<br />

Vindemia. Vendimia.<br />

Vindicta. Castigo.<br />

Vindita. Venganza, castigo.<br />

Vingua. Venganza.<br />

Venino. Veneno.<br />

Vinna. Viña.<br />

Vinte. Veinte.<br />

Vinzudo. V. Venzudo.<br />

Vioda. Viuda.<br />

Virgene. Virgen, doncella.<br />

Virgin. Virgen.<br />

Fff<br />

Virgine. Vírgen.<br />

Virgo. Virgen.<br />

Virtude. Virtud.<br />

Visco, a. Vizco , a.<br />

Visgo, a. Vizco, a.<br />

Visquir. Vivir.<br />

Visquier , vis quiere. Viviere.<br />

Vitoria. Victoria.<br />

Viven. Vivir.<br />

Viz, vizes. Vez, veces.<br />

Vizino, a. Vecino, a.<br />

Voalia. Vuelta.<br />

Vocero, a. Procurador, que lleva<br />

la voz y persona de otro.<br />

Varita. Vuelta.<br />

Volatilia. Volátil.<br />

Volta. Vuelta.<br />

Voluntade. Voluntad.<br />

Voluntat. Voluntad.<br />

Volverse. Tener ayuntamiento carnal.<br />

x<br />

Xaga , xagua. Llaga.<br />

Xagado , a. Llagado, a.<br />

Xagar. Llagar.<br />

Xama. Llama.<br />

Xamar. Llamar.<br />

Xano, os. Es una abreviatura de<br />

Cristiano , os.<br />

Xegado, a. Llegado, a.<br />

Xegar. Llegar.<br />

Xeno, a. Lleno, a.<br />

Xeto. V. Seto.<br />

Y<br />

2 3 t<br />

Y. Allí.<br />

Yamar. Llamar. Es defecto de la<br />

pronunciacion , y por consiguiente<br />

de la escritura.<br />

Yazer. Fornicar.<br />

Ydat. Edad.<br />

Ydioso, a. Odioso, a, injurioso, a.<br />

Ye. Es, 3 .2 pers. del pres.<br />

Yebra. Obra.<br />

Yende. De donde, de ello.<br />

Yent. Gente.<br />

Yente, es. Gente, es: nacion.<br />

Yerba. Veneno. Dar yerbas, envenenar.<br />

Ygno. Himno.<br />

Ygualdade. Igualdad.<br />

Yie , y así en otras personas. Era.<br />

Ymno. Himno.<br />

Yogar. Fornicar, tener cópula carnal.<br />

Yoga. Juego.<br />

Yuego. Juego.<br />

Yuguería. Labranza.<br />

Yuicjo. Juicio.<br />

Yungir. Uncir.<br />

Yunnir. Unir, uncir.<br />

Yuntamiento. Union, casamiento.<br />

Yuntancia. Union, cópula carnal.<br />

Yunzir. Uncir.<br />

Yuca. Juramento.<br />

Yurar. Jurar.<br />

Yuso. Abaxo.<br />

Yvierno. Invierno.<br />

z<br />

Zertedumbre. Certidumbre,<br />

Zidadano. Ciudadano.


FE DE ERRATAS DEL FUERO JUZGO LATINO.<br />

'<br />

Léase.<br />

"ízirms. Callontms. Líntas. Erratas.<br />

4 ...... . . pro ca.. • ......... • pro bis.<br />

ay". . • 2<br />

fro ea.<br />

I 2, i 3 o<br />

pro hir.<br />

lb. a íntima., Inri. iure.<br />

est ante se.<br />

I. - s. 27• est , ante se.<br />

varans lectio numero ro signara deleatur.<br />

II). Tb.<br />

perduxisset.<br />

22 i<br />

penáltima. . - . perduxisse.<br />

contropatione et dele var. 13.<br />

.2 3 a 3 a . contorpatione<br />

ars eas et dele var. 4.<br />

24. • .. l • .. .. 42 .<br />

implicaos.<br />

lb r 49. • • • • • •<br />

inlicitos<br />

periurii. •<br />

periurio.<br />

as. • r.<br />

47<br />

pulsantis. pulsandos.<br />

26 2 49<br />

frau d ium.<br />

fpriacundxu<br />

8. 2 3 S•<br />

2 na.<br />

Plena<br />

2 9 . t 46.<br />

consensus vomite consenso comitis.<br />

2'<br />

2. • • 33•<br />

solemnem consensu cornitern. solemni consensu comitis.<br />

Ib, 2 45. •<br />

1. potestate. potestatem et dele var. 6.<br />

S 3 . 7<br />

profecía et dele var. 23.<br />

lb. 2 36.. .profectx.<br />

Ib. 2 39.<br />

prxIongat Ione prolongatione.<br />

. discesserit<br />

decesserit.<br />

34 . 1 41. •<br />

vindicavit.<br />

vindicaba et lin. so.<br />

26. 2<br />

37 2<br />

53.•<br />

Legion . ac<br />

Legion , y<br />

2<br />

2 prxsentiam. prxsentia.<br />

38<br />

42 1<br />

18. salvas Lamen animas , qux.. . salva tamen anima , quam.<br />

20 • admisisse. • adnvl<br />

sisset.<br />

43. 2<br />

r 39<br />

correptx<br />

correcta et dele var. 9.<br />

44 .<br />

. •<br />

45. a 32<br />

. fauctricem fautricem.<br />

46. t 6 • clausis clavos.<br />

Ib,<br />

2<br />

40 . •<br />

vi<br />

ri<br />

um.<br />

virilium et dele var. 30.<br />

47. . - 2 40. - ad consensum consensum.<br />

41. 2 19 prxsumpserit. prxsumpserint.<br />

52. 1 23. consummat. tonsumat.<br />

Ib. 2 51. • dogma dogmati.<br />

lb. . 2 56.. sacraruin scripturarum. . . . . sacras scripturas.<br />

5 S .. a 5 0 digna:.<br />

digne<br />

Ib. i 52.. ordinata ordinatum. tum.<br />

54 .<br />

2<br />

var. 1 7.. 7 . .<br />

E m il. decesserit et dele seg. verba.<br />

56. 2 38.. quod qua.<br />

57, e 42.. fraude fraudern.<br />

60. 2 35 per venerit provenerit.<br />

86. infixerít inflixerit et dele var. a a.<br />

a 2 3. . . ,<br />

12 7<br />

136.<br />

15,1..<br />

2<br />

2<br />

var. 14<br />

47..<br />

a<br />

29.<br />

Quinquagenarius.<br />

sus.<br />

hypocisma<br />

factens seu.<br />

Quingentenarius et dele var. to.<br />

sui.<br />

hiprehystna.<br />

seu fsciens.<br />

153•<br />

3 55 • •<br />

1 ó 1 .<br />

Ib..<br />

1<br />

1<br />

2<br />

2<br />

47•,<br />

47<br />

29<br />

4 3<br />

plectabitur.<br />

plectetur.<br />

cocidibus.<br />

di cociicb aco ni i u. s.<br />

diacones<br />

socrodia.•: . . . . ....... socordia.<br />

IDENI DEL CASTELLANO.<br />

VIL<br />

VIII<br />

9<br />

var. 9<br />

var. 8. . . . .<br />

. .<br />

.<br />

afiliar..<br />

ganaza. .<br />

á fallar.<br />

quítese.<br />

. . .. . .... gananza.<br />

XI. /XI y así siguen equivocadas en la<br />

XII.<br />

-1. numeracion las"leyes siguientes.<br />

1 z.. var. 7 y 8.. . • • • 1 N. nra. nuestra. uestra<br />

XIV 2<br />

31, I rato ra7 en.<br />

14 var. a o. . • .<br />

: conteudo quítese.<br />

14.<br />

var. 1 3.. . . . • • . . „. . ay ena<br />

ayna.<br />

XVI .. .... • - 68 cream<br />

crean.<br />

4 2 • var. 24<br />

ayudoro.<br />

56<br />

.<br />

ayudorio.<br />

var. 2. . . adultador.<br />

adulterador.<br />

71. .. .. .. nr.<br />

1 9 .- asmodas• osmadas.<br />

88. • . .... var, 26. . contaridad quítese.<br />

98. var. 16.. ctbdat , quítese.<br />

2 0+ • • ..<br />

1°8..... .<br />

45.<br />

a<br />

109.<br />

agaurde. . '.<br />

var, a o, .<br />

9..<br />

penált. var. 21.<br />

aguarde.<br />

11 5. .. ....<br />

•<br />

corcabadp. • .. , .. • ...... quítese.<br />

var. 3.<br />

12 4, .<br />

crido. . , '. ,. . ....... creo.. :e..<br />

var. 3 . .<br />

13• a<br />

I 40. - var. 3.. ,<br />

cosa avena 1 ". . . casa avena.<br />

5- 2<br />

• 21' .. • - . . . . . . .<br />

quítese la de la 11: R.<br />

164• var.<br />

agarciosamente.<br />

25 31. ac uciosamente.<br />

/67. , .<br />

r. var. 6... .<br />

... rabio, • . "<br />

cambió.<br />

/29. •<br />

var. • convienos. ". . .-<br />

2. conviénenos.<br />

. ' • trasquilados. .. .<br />

tresqutlenlos. -.'.


Notas sobre la edición digital<br />

Esta edición digital es una reproducción fotográfica facsimilar del original<br />

perteneciente al fondo bibliográfico de la Biblioteca de la Facultad de Derecho de la<br />

Universidad de Sevilla.<br />

Este título contiene un ocr automático bajo la imagen facsimil. Debido a la<br />

suciedad y mal estado de muchas tipografías antiguas, el texto incrustado bajo la<br />

capa de imagen puede contener errores. Téngalo en cuenta a la hora de realizar<br />

búsquedas y copiar párrafos de texto.<br />

Puede consultar más obras históricas digitalizadas en nuestra Biblioteca<br />

Digital Jurídica.<br />

Nota de copyright :<br />

Usted es libre de copiar, distribuir y comunicar públicamente la obra bajo las<br />

siguientes condiciones :<br />

1. Debe reconocer y citar al autor original.<br />

2. No puede utilizar esta obra para fines comerciales.<br />

3. Al reutilizar o distribuir la obra, tiene que dejar bien claro los términos de<br />

la licencia de esta obra.<br />

Universidad de Sevilla.<br />

Biblioteca de la Facultad de Derecho.<br />

Javier Villanueva Gonzalo.<br />

jabyn@us.es

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!