1 Un gra de sorra - Edicions bromera

Unitat
1 Un
4
Text 1
gra de sorra
Els discursos orals no espontanis. La conferència
1. Llig aquesta transcripció d’una conferència i contesta les preguntes que hi ha tot seguit.
Reciclatge i altres estratègies per a un món millor
Des que les Nacions Unides promulgaren la Declaració Universal dels Drets Humans
l’any 1948, podem afirmar que la humanitat ha fet avanços importants per a garantir
que gaudir d’una vida sana i en benestar passe de ser un principi de dret a un principi
de fet. No obstant això, hem de preguntar-nos si l’opció que hem escollit per a aconseguir-ho
és l’òptima, i la resposta és no. Malgrat tenir totes les oportunitats possibles
davant nostre, el camí emprés ens ha conduït a allò que en l’últim informe del World
Watch Institute s’anomena com la «gran col·lisió», és a dir, la tensió insostenible resultant
entre els recursos d’un planeta finit i les demandes aparentment infinites de la
societat humana.
La conseqüència més directa de la gran col·lisió és una crisi ecològica mundial de dimensions
globals que amenaça seriosament la vida i el benestar a la Terra, no només de
les espècies animals i vegetals, sinó també per als éssers humans. I ací ve una nova pregunta
que hem de fer-nos: «Hem d’estar preocupats?». La resposta és, en aquest cas, sí.
Atés que la millor manera de resoldre un problema és buscar-ne les causes per a palliar-les,
quan ens preguntem sobre les raons subjacents a la gran col·lisió, hem de fer
referència a dos grans aspectes que cal tenir en compte:
El planeta ha estat finit sempre, per definició. Ara bé, el fet que els progressos científics
hagen contribuït a un increment exponencial de població, juntament amb un creixement
econòmic important –bo i reconeixent el seu estancament actual–, ha empetitit la
finitud de la Terra.
Les demandes humanes per a veure satisfet el dret a una vida saludable i en benestar
han esdevingut insostenibles perquè hem passat d’un paradigma de consum a un altre de
consumisme. Som més, i vivim millor, però hem caigut en la trampa de creure que viure
millor significa necessàriament consumir més.
En definitiva, disposem dels mateixos recursos naturals per a més persones, i fem un
aprofitament d’aquests recursos d’una manera indiscriminada i indiferent a l’herència
que deixem a les generacions futures. És per això que el sistema de les Nacions Unides,
sensible a aquesta nova realitat planetària a la qual cal donar resposta, planteja com a
eixida de l’atzucac el desenvolupament humà sostenible.
Perquè aquest principi puga ser efectiu, ens cal fer-hi front des de dos vessants complementaris
i imprescindibles: un de tecnològic i un de cultural.
El vessant tecnològic el coneixen prou bé. A grans mals, grans remeis. Davant del gran
col·lapse, hem de començar a fer front amb el gran cercle. Per a fer més sostenible la nos-

Unitat 1 • Un gra de sorra
Tipus de text
tra vida, existeix una solució tècnica al nostre abast que fa temps que circula i de la qual
ens n’hem de responsabilitzar la ciutadania: reduir, reutilitzar, reciclar.
Però, perquè aquest gran cercle funcione, és necessari contemplar un vessant cultural,
tal com anunciàvem. Reduir el consum, reutilitzar els productes i reciclar-ne els residus
resultants exigeix un coneixement de la tecnologia, però sobretot una actitud fonamentada
en una voluntat. I aquesta voluntat depén dels valors culturals que les societats proposem
i les persones integrem en els nostres esquemes.
Tot el que ha passat i està passant té una forta arrel cultural, i aquesta no sempre ha
estat tinguda en compte, ni en els discursos ni en les pràctiques relacionades amb el gran
cercle. Les cultures permeten a les persones donar un sentit a les seues vides i gestionar
les seues relacions amb els altres i amb el món natural. Venim d’un món en què les cultures
tradicionals partien d’un respecte i una protecció dels sistemes naturals sobre els
quals recolzaven les seues activitats humanes. Però el valor del consumisme ha fet perdre
aquesta sensibilitat pel camí.
És per això que l’assemblea de les Nacions Unides va declarar els anys compresos entre
el 2005 i el 2014 com el Decenni de l’Educació per un Desenvolupament Humà Sostenible.
És a través de l’acció educativa en termes amplis que podem fer front a aquest vessant
cultural del problema.
Miquel Àngel Essomba. www.unescocat.org (adaptació)
a) Què és la «gran col·lisió» i quina n’és la conseqüència més directa? ..................................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................
b) Per què són insostenibles les demandes humanes per a satisfer el dret a una vida saludable i en benestar? ......
......................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................
c) Quina eixida planteja el sistema de les Nacions Unides al problema de la crisi ecològica mundial? .........................................
......................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................
d) A què es refereix l’autor del text quan diu que «davant del gran col·lapse, hem de començar a fer front amb el
gran cercle»? .................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................
e) Quines condicions són necessàries perquè el «gran cercle» funcione? .........................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................
La conferència és un discurs oral que es produeix en un àmbit formal i que té com a objectiu explicar
i fer comprendre al receptor un tema especialitzat (científic, acadèmic, social, religiós...). Parteix d’un
guió previ o d’un text escrit i combina les característiques dels textos expositius amb les dels textos
argumentatius, perquè sol tenir un doble propòsit: difondre una determinada informació i convéncer
d’unes idees.
2. Quina finalitat tenen els textos expositius? I els argumentatius? Indica quin tema tracta la conferència
del Text 1 i quina intenció comunicativa hi predomina.
3. Localitza en el Text 1 exemples d’almenys dos d’aquests recursos lingüístics propis de la conferència.
a) Connectors explicatius, causals, consecutius i d’exemplificació. ...................................................................................................................................................................................
b) Tercera persona del present d’indicatiu per a afavorir l’objectivitat i primera persona del plural per a involucrar
el públic. ...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................
c) Interrogacions retòriques o afirmacions en forma de pregunta, a fi d’atraure l’interés de l’auditori i implicar-lo
en el que s’afirma. ..............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................
4. Després d’una conferència, els assistents solen intervenir amb preguntes o comentaris sobre el tema
tractat. Escriu un breu comentari o diverses preguntes que faries a l’autor després de la seua intervenció.
5

6
Unitat 1 • Un gra de sorra
Gramàtica
El verb: característiques generals
Els morfemes verbals
El verb consta de dos components:
• Lexema (també anomenat arrel o radical): part fixa i inalterable que n’expressa el significat.
Menj - areu.
• Morfema (o desinència): part variable que conté els morfemes de persona (1a, 2a, 3a), nombre
(singular, plural), temps (present, passat, futur), aspecte (perfectiu: l’acció s’ha acabat; imperfectiu:
continua en procés) i mode (indicatiu, subjuntiu, condicional, imperatiu).
5. Classifica aquestes formes verbals en la graella segons la persona, el nombre i el temps a què pertanyen.
riem, haurà acabat, haguéreu vist, pensà, he col·laborat, solucionarem, dugueren, ha volgut, participaran,
vaig treballar, sàpien, hauràs viscut, teníem, hàgeu parlat, pots, vindreu, havies ajudat, donaré
Singular
Plural
1a
2a
3a
1a
2a
3a
Passat Present Futur
6. Completa la classificació dels temps verbals en perfectius i imperfectius amb les formes següents del
verb obrir.
he obert, òbric, hauré obert, òbriga, obriré, haja obert, havia obert, obrí
Imperfectiu
Perfectiu
present: ..........................................................................
imperfet: obria
futur: ..........................................................................
Indicatiu Subjuntiu
condicional: obriria
passat simple: ..........................................................................
passat perifràstic: vaig obrir
perfet: ..........................................................................
plusquamperfet: ..........................................................................
passat anterior: haguí obert
futur perfet: ..........................................................................
Temps verbals simples, compostos i perifràstics:
• Temps simples: formats per una sola paraula (eixim).
• Temps compostos: formats per una forma simple del
verb auxiliar haver més el participi del verb que es conjuga
(han eixit).
• Temps perifràstics: formats amb una forma simple del verb
auxiliar anar seguit de l’infinitiu del verb conjugat (van col·laborar)
o de l’infinitiu del verb haver i del participi del verb que es conjuga
(van haver eixit).
present: ..........................................................................
imperfet: obrira o obrís
perfet: ..........................................................................
plusquamperfet: haguera o hagués obert

Unitat 1 • Un gra de sorra
Gramàtica
7. Uneix els temps verbals amb les formes corresponents del verb creure i classifica’ls.
a) present
b) perfet
c) perifràstic
d) imperfet
e) plusquamperfet
f) passat simple
g) passat anterior
h) futur
i) passat anterior perifràstic
j) futur perfet
k) condicional
l) condicional perfet
Temps simples
Temps compostos
Temps perifràstics
Mode indicatiu Mode subjuntiu
1) havia cregut
2) creia
3) he cregut
4) crec
5) vaig haver cregut
6) vaig creure
7) haguí cregut
8) creuré
9) creguí
10) hauria cregut
11) hauré cregut
12) creuria
m) present
n) perfet
o) imperfet
p) plusquamperfet
13) haja cregut
14) creguera o cregués
15) crega
16) haguera o hagués cregut
Mode imperatiu
q) present 17) creu
8. Completa la graella amb la informació indicada sobre els morfemes verbals.
Lexema
+ morfema
Persona Nombre Temps Aspecte Mode
hagen buscat busc- / hagen -at subjuntiu
vaig dir primera
Simple /
compost /
perifràstic
haurem viscut futur perfet compost
9. Completa el text amb les formes verbals indicades entre parèntesis.
Text 2
................................. (3a pers. sing. del passat perifràstic de fer) tot el camí de retorn a casa en
un núvol, surant, vivint l’èxtasi més fort que mai s’................................. (3a pers. sing. del plusquamperfet
de subjuntiu d’imaginar). Se ................................. (3a pers. sing. de l’imperfet de sentir)
capaç de tot, fort, segur, fins i tot poderós. Sí, aquesta ................................. (3a pers. sing.
de l’imperfet de ser) la més forta de les sensacions: el poder. Si li ................................. (3a pers. pl.
de l’imperfet de subjuntiu de servir) el món, se’l ................................. (3a pers. sing. del condicional
de menjar). L’emoció de la vida li ................................. (3a pers. sing. de l’imperfet de recórrer) el
cos, ................................. (3a pers. sing. de l’imperfet de saltar) per les terminacions nervioses, li
.............................. (3a pers. sing. de l’imperfet d’agitar) l’ànima i els sentits. Els miracles ...............................
(3a pers. pl. de l’imperfet d’existir). Que la Raquel ................................. (3a pers. sing. de l’imperfet
de subjuntiu de ser) capaç de veure el que ningú més no ................................. (3a pers. sing. del plusquamperfet
de veure) el ................................. (3a pers. sing. de l’imperfet de desbordar).
Es ................................. (3a pers. sing. del passat perifràstic de ficar) de cap al seu vell portal i
................................. (3a pers. sing. de l’imperfet d’enfilar) els graons de tres en tres. En Justo
i en Plácido ................................. (3a pers. pl. de l’imperfet de treballar), així que .................................
(3a pers. sing. del condicional de tenir) el pis per a ell sol. ................................. (3a pers. sing. del condicional
de posar) música, s’............................... (3a pers. sing. del condicional d’estirar), ...............................
(3a pers. sing. del condicional de tancar) els ulls, ................................. (3a pers. sing. del condicional de
recordar) cada bes, cada mirada...
Jordi Sierra i Fabra. Els focs de la memòria. Edicions Bromera
7

8
Unitat 1 • Un gra de sorra
Ortografia
El sistema vocàlic. Interferències vocàliques
Els sons vocàlics es poden classificar tenint en compte dues característiques:
• El punt d’articulació: zona de la cavitat bucal on es desplaça
la llengua i hi fa ressonar l’aire.
• El mode d’articulació: grau d’obstrucció (obertura o tancament
de la boca) amb què es produeix el so.
10. Completa la graella dels sons vocàlics amb els exemples següents:
dit, sol, mes, curt, cel, tot, cap
Mode
d’articulació
Punt d’articulació
Anterior Central Posterior
Tancada /i/ .................. /u/ ..................
Semitancada /e/ .................. /o/ ..................
Semioberta /E/ .................. /O/ ..................
Oberta /a/ ..................
11. Copia aquestes paraules amb e oberta al costat de la regla que exemplifiquen.
arrel, peu, matèria, gendre, perfecta, misteri, novel·la, ciència, divendres,
silenci, recepta, serra, verd, presència, respecte, excepte, tendra
Davant de l, l·l, rr, r.
Paraules amb e oberta Exemples
Davant de síl·labes amb i o u i en el diftong eu.
En la majoria de les paraules esdrúixoles.
En les terminacions -ecte, -ecta, -epte, -epta.
En paraules amb -endr-.
12. Escriu ara les paraules amb o oberta al costat de la regla que exemplifiquen.
oli, tòrax, aposta, història, dijous, patogen, mòdul, albercoc, forta, glòria,
heroi, caragol, lògica, boja, demagog, pot
Paraules amb o oberta Exemples
Davant de síl·labes amb una i o una u i en els diftongs oi, ou.
En la majoria de les paraules esdrúixoles.
En paraules d’origen culte.
En les terminacions -oc/-oca, -oig/-oja, -ol/-ola, -ort/-orta, -ost/-osta, -ot/-ota.
Recorda: les
vocals e i o, quan
apareixen en posició
àtona, són sempre
tancades. La variació
d’obertura té lloc
sempre en posició
tònica.
13. Encercla la síl·laba tònica d’aquestes paraules i classifica-les en la graella.
saber, brossa, jove, caravel·la, confondre, superflu, cera, poma, colze, boira, fetge, extern,
arquitecte, granota, escolta, desfet, inepte, pedra, rebost, nebot
Sí, i en cas de
dur accent, les vocals
obertes porten accent
greu (`), i les tancades,
agut (´).
e oberta e tancada o oberta o tancada

Unitat 1 • Un gra de sorra
Ortografia
14. Escriu derivats dels mots següents i digues quin canvi es produeix en les vocals e i o quan passen de
tòniques a àtones.
arròs: arrosser, arrossar, arrosset → la vocal o oberta passa a ser tancada.
porc: .............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................
home: .........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................
ferro: ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................
fèrtil: ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................
verd: ..............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................
boira: ...........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................
arrel: .............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................
15. Torna a escriure les paraules següents esmenant les incorreccions vocàliques que hi trobes.
ebanista: ...........................................................................................................................................................................
escrúpul: ............................................................................................................................................................................
desembolt: ....................................................................................................................................................................
bofetada: .........................................................................................................................................................................
evaluar: ................................................................................................................................................................................
suspir: ......................................................................................................................................................................................
16. Completa els espais buits amb les vocals corresponents.
tem.........rós
at.........rdir
tri.........mfar
af.........itar
cal.........rós
s.........focar
emb.........tit
s.........nefa
p.........lir
ass.........mbleari
s.........bornar
.........mbaixador
juventut: .............................................................................................................................................................................
resplandor: ....................................................................................................................................................................
assamblea: ..................................................................................................................................................................
averia: .....................................................................................................................................................................................
ràfaga: ..................................................................................................................................................................................
hosteleria: ......................................................................................................................................................................
decliv.........
pl.........ma
r.........ncor
s.........rgir
.........nyorar
est.........rnudar
pènd.........l
mon.........stir
17. Relaciona els mots de la mateixa família i escriu e, a, o o u en els espais buits, segons corresponga.
Primitiva Derivada Primitiva Derivada
a) empar 1) desc.........bert f) avorrir 6) ins.........frible
b) cobrir 2) ins.........portable g) sofrir 7) rig.........rós
c) suport 3) desm.........ntar h) complir 8) conten.........dor
d) assassí 4) des.........mparar i) rigor 9) av.........rriment
e) muntar 5) ass.........ssinat j) contenir 10) c.........mpliment
18. Uneix els mots patrimonials amb els cultismes que pertanyen a la mateixa família lèxica i observa els
canvis vocàlics que s’hi produeixen.
Mot patrimonial Cultisme
a) fondre 1) femoral
b) fèmur 2) mundial
c) títol 3) humanisme
d) món 4) fusió
e) home 5) titulació
f) pèndol 6) plumífer
g) sorgir 7) mucosa
h) ploma 8) insurgent
i) moc 9) foral
j) fur 10) pendular
9

10
Unitat 1 • Un gra de sorra
Lèxic
El diccionari convencional.
Interpretació de les informacions lingüístiques
19. Relaciona cada concepte amb la seua definició.
Article • • Paraula que encapçala cada article de diccionari.
Entrada o lema • • Cadascun dels significats d’una paraula.
Accepció • • Matís o lleugera variació de significat d’una accepció.
Subaccepció • • Cadascuna de les divisions d’un diccionari encapçalades per una paraula o lema.
En els diccionaris, les entrades i les accepcions solen anar precedides d’abreviatures que aporten informació
sobre les paraules (categoria gramatical, gènere, nombre, registre en què s’empren, àrea de coneixement a
què pertanyen...). El significat de les abreviatures apareix en les pàgines preliminars del diccionari.
20. Escriu el significat de cada abreviatura i digues quin tipus d’informació aporten els grups d’abreviatures
de cada columna.
Abreviatura Significat Abreviatura Significat Abreviatura Significat
adj. ant. BOT.
v. col·loq. DIB.
adv. obs. FÍS.
pron. vulg. ANAT.
prep. poèt. TECNOL.
masc. pop. ARQ.
pl. p. anal. ECON.
tr. p. ext. MED.
inv. fig. QUÍM.
a) Primera columna: ...............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................
b) Segona columna: ................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................
c) Tercera columna: .................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................
21. Observa aquests articles de diccionari i respon.
abonar 1 1. v. tr. Acreditar o qualificar de bo (algú). El seu comportament l’abona. 2. v. tr. Eixir fiador
(d’una persona), respondre’n. L’empresa on treballe m’abona. 3. v. tr. Donar com a certa i
segura (una cosa). Tinc molts testimonis que poden abonar les meues paraules.
abonar 2 1. a. v. tr. Pagar (a una altra persona) un abonament. He abonat el xiquet
al futbol. b. v. pron. Prendre un abonament. M’he abonat a la temporada de
teatre. 2. v. tr. Pagar. Abonar la quantitat exacta. 3. v. tr. Tornar uns diners
deixats en depòsit a canvi d’un objecte. Quan porte l’envàs, li l’abonarem.
4. v. tr. ECON. Inscriure en un compte corrent (una partida a favor d’algú),
admetre en compte. 5. estar abonat [fig.] Tindre sovint. Està abonat a
les desgràcies.
a) Com es diferencien els mots homògrafs, és a dir, les paraules amb la mateixa
escriptura però amb significats diferents?
b) Com s’indiquen les accepcions? I les subaccepcions?
c) Quina informació aporten les abreviatures? Escriu-ne el significat.
d) Com es distingeixen les abreviatures que aporten informació sobre l’àrea temàtica
a què pertany la paraula de les que ofereixen altres informacions?
e) Quina locució hi apareix i com s’indica?
f) Amb quin tipus de lletra s’escriuen els exemples?

Renaixença i romanticisme:
període històric i corrent estètic
Text 3
Unitat 1 • Un gra de sorra
Literatura
22. A principis del segle xix, la nostra llengua es trobava en una situació de minorització lingüística. Recordes
quines en foren les causes i quant de temps durà aquesta situació? Explica-ho breument.
...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................
...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................
23. Relaciona cada concepte amb la seua definició.
Renaixença •
Romanticisme •
Jocs Florals •
• Moviment estètic desenvolupat a Europa a finals del segle xviii que donava preponderància
a l’individu, exalçava els sentiments i reivindicava la llibertat.
• Certàmens literaris anuals que havien existit ja a l’edat mitjana i que foren recuperats
pels intel·lectuals de la Renaixença perquè serviren de plataforma per als
autors que escrigueren en la nostra llengua. Els temes que s’hi tractaven eren la
pàtria, la fe i l’amor.
• Moviment cultural de redreçament de la llengua, la història i la literatura pròpies
que es desenvolupa a les nostres terres entre el 1833 i el 1877.
Els ideals romàntics de llibertat i de recuperació de les arrels i de la cultura de cada poble influïren
decisivament en la nostra literatura. A partir de la segona meitat del segle xix, el romanticisme impulsà
a les nostres terres el moviment anomenat Renaixença.
24. La Renaixença pretén enllaçar amb la tradició medieval. Per què creus que sorgeix aquest interés pel
passat medieval?
...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................
...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................
25. Llig aquest text i respon a les qüestions proposades a continuació.
Catalunya fou per espai de dos segles la mestra en lletres de los demés pobles; ¿perquè
puix no pot deixar de fer lo humiliant paper de deixeble o imitadora, creant-se una literatura
pròpia i a part de la castellana? ¿Perquè no pot restablir sos jocs florals i sa acadèmia
del gai saber, i tornar a sorprendre al món amb ses tensons, sos cants de amor,
sos sirventeses i ses aubadas? Un petit esforç li bastaria per reconquistar la importància
literària de que gosà en altres èpoques, i si Déu permetés que esta idea se realitzés algun
dia, i que los genis catalans despengessin las arpes dels trobadors que han estat per tant
temps oblidades, lo Gaiter del Llobregat, per escasses que sia ses forces, se compromet
des de ara per llavors a guerrejar en lo lloc que se li senyale, encara que sia a última fila,
per conquistar la corona de la poesia que nostra pàtria deixà caure tan vergonyosament
de son front i que los demés pobles recolliren i se apropiaren.
Joaquim Rubió i Ors. Pròleg a Lo Gaiter del Llobregat. Poesies
a) Quin paper diu l’autor que té en aquell moment la nostra literatura enfront de la castellana? ...............................................................
......................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................
b) Quines propostes concretes fa per a recuperar la literatura en llengua pròpia? ......................................................................................................................
......................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................
c) Quin lloc aspira a ocupar Rubió i Ors, conegut també pel seu pseudònim de lo Gaiter del Llobregat, en aquesta
represa literària? ..................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................
11