salvador puig antich 30 anys menys (1974-2004) - Paremos la ...

alguns membres del MIL. Al llarg dels anys aquest fons s’ha anat incrementant fins a
arribar a tenir una importància considerable i que juntament amb el de la Biblioteca del
Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona, resulta imprescindible per a
l’estudi del MIL.
En aquest butlletí fem relació principalment d’allò que tenim sobre el grup fins a la seva
caiguda al setembre de 1973, encara que trobareu també alguns materials del grup
després d’aquesta data. Naturalment disposem d’altres materials posteriors sobre el
tema, que deixem per més endavant, i que van des de 1974 fins avui: processos
judicials, correspondència d’alguns membres del exMIL, els grups de suport l’OLLA i
el GARI, etc. No hem fet el mateix amb la premsa que hem completat fins als nostres
dies, igual que els manifests, octavetes i fulles volants on, com comprovareu, s’ha
pogut reunir una col·lecció creient que important. A més a més, també trobareu altres
tipus de documentació relacionada amb el MIL: cartells, postals, activitats organitzades
els últims anys, etc.
El fons-MIL del CDHS està compós fonamentalment de quatre donacions: l’inicial de
1978 (documentació, correspondència i algunes publicacions), la que s’ha fet durant 25
anys pels companys de l’Ateneu, més les aportacions del propi Centre (fullets,
octavetes, fulls volants i retalls de premsa), la del CEDALL de Badalona l’any 2002 de
Santi Soler Amigó (correspondència i altres materials posteriors a 1975) i la més recent
de l’any passat de Manel Montaner (documents, correspondència i publicacions). Sense
ells no hagués estat possible reunir tots aquests materials, és per això que aprofitem
aquestes línies per donar-los les gràcies i també pel fet de confiar en nosaltres a l’hora
de dipositar aquesta documentació al nostre Centre.
En aquest butlletí dedicat al MIL i a Salvador Puig Antich no voldria deixar de
mencionar a tanta gent que ens ha recolzat al llarg del temps, i de diferents maneres, a
reivindicar la memòria de Salvador, però molt especialment a les seves germanes, Inma,
Carme, Montserrat i Marçona, per la seva perseverança i lluita al llarg d’aquests trenta
anys. A elles d’una manera especial volem dedicar aquest treball.
Salut i anarquia
Carles Sanz