Som al Facebook - Fundació ADIS

Revista de la Fundació
Juny - Juliol 2011 | Núm.35
Cerdanya | Distribució gratuïta
I tu què hi fas al Facebook?
Som al Facebook: www.facebook.com/colorsrevistaadis
Quatre experiències a la xarxa social
Universitat d´estiu a Puigcerdà
Entrevista a Francesc Armengol
AUCer: Nit d´Arts
La malaltia de Parkinson

Ajuntament de
Bellver de Cerdanya
21.30h
“14È KORREKINTOS”
amb els Grallers i Timbalers
“Gra de Palla”
Sortida des d'el Restaurant
Grau de l'Ós
00.00h
CONCERT
amb el BELDA
I EL CONJUNT
BADABADOC
i després els
JUST IN TIME
Al poliesportiu municipal
Festa
12.00h
ANIMACIÓ INFANTIL
amb Pep López.
Poliesportiu municipal
13.00h
SARDANES
amb l'Orquestra Montgrins.
Plaça Sant Roc
17.00h
PARTIT DE FUTBOL
DE VETERANS
amb la Penya Castellà i el C.E.
Bellver camp de futbol
19.00h
CONCERT DE TARDA
amb l'Orquestra Montgrins.
Poliesportiu municipal
00.00h
GRAN SARAU
amb l'Orquestra Montgrins.
Poliesportiu municipal
03.00h
CONCERT
amb el grup de versions
AUTOPUT. Poliesportiu municipal
Major
12.00h
TALLER DE MALABARS
amb IMPROVISTO'S
KRUSTY SHOW.
Poliesportiu municipal
15.00h
CAMPIONAT DE
BENJAMINS DE FUTBOL
SALA a la pista exterior
del poliesportiu municipal
18.00h
EXHIBICIONS de Ball.
Poliesportiu municipal
a càrrec dels alumnes
de l'escola de ball Josep Roca
i Regina Tarragó
19.00h
HAVANERES
poliesportiu municipal
a càrrec de “ELS CREMATS”
22.00h
TEATRE “COMEDY TONIGHT”
a càrrec de la companyia
ELS PIRATES
al Centre Cívic Escoles Velles.
2011
DIVENDRES 10 Juny DISSABTE 11 Juny DIUMENGE 12 Juny DILLUNS 13 Juny
12.00h
MISSA SOLEMNE,
amb ofrena a la Mare de Déu
i acompanyament de la Cobla
Ciutat de Manresa.
Església de Santa Maria de Talló.
13.00h
VERMUT POPULAR.
Pàrquing de la Muralla
13.30h
SARDANES amb
la Cobla Ciutat de Manresa.
Pàrquing de la Muralla
19.00h
BALL DE TARDA
amb l'orquestra GERUNDA.
Poliesportiu municipal
22.00h
CORREFOC amb
el “Grup de Diables de
l'Alt Urgell”.
23.00h
CASTELL DE FOCS
amb el “Grup de Diables de
l'Alt Urgell”.

Sumari
4.
5.
16
10
Editorial
Som al Facebook
Sense barreres
La lluita diària és necessària
6. Educació
Un repte
8. Llibres
Quan la ruta dels mots...
9. Contes de tots colors
Escenari ja buit
10. Salut
La malaltia de Parkinson
20
12
12. Espais per viure
I tu què hi fas al Facebook?
16. Cultura
AUCer: Nit d´Arts
18. Societat
El Centre Claror de la Seu
19.
22.
Hem estat
Special Olympics
20. Persones
Entrevista a Francesc Armengol
Agenda
Agenda ADIS

4 Som al Facebook
E D I T O R I A L
Internet ha revolucionat el món i la nostra vida. Els usuaris de les xarxes socials:
Facebook, Twiter i altres, creixen i es multipliquen. No és fàcil saber si estem
davant d’una millora de la nostra qualitat de vida o d’una mena de virus que ens pot
acabar inutilitzant les neurones.
El món en un clic, la comunicació sense distàncies, les vivències virtuals, la
informació il·limitada i a l’instant, el que penso i el que faig escampat als quatre
vents...
Som enmig del canvi i ens costa trobar la perspectiva adequada. Els més joves es
llencen a l’espai de les xarxes socials amb destresa, passió i naturalitat. Als més
madurs, els fa por, sobretot als pares, preocupats perquè els seus fills entren en un
món que ells desconeixen i no controlen. Partidaris i detractors posen en solfa els
seus arguments. Sociòlegs, psicòlegs, filòsofs i gurus diuen la seva.
Entre els que destaquen els aspectes negatius hi ha Raquel Andrés, una jove
estudiant de periodisme i autora del llibre Los àngeles no tienen Facebook que es
pregunta:¿Per què som tan agradables, simpàtics i “carinyosos” a través d’ Inter-
net i tan insípids en la vida real? I diu que en la relació virtual i a distància hi ha molts
petons i moltes abraçades, que difícilment s’expressen en la vida real. S’inquieta
davant el perill que la comunicació interpersonal física es dilueixi en la comunicació
virtual.
L’escriptor Nicholas Carr, alerta sobre el que anomena efecte internet: gran
quantitat d’informació i missatges que creen un món distret on els individus són
superficials i mostren incapacitat de centrar-se en una tasca i d’ aprofundir en ella.
Això, afirma, repercuteix en la nostra vida intel·lectual i emocional.
El món en un clic, la comunicació sense distàncies, les
vivències virtuals, la informació il·limitada i a l’instant,
el que penso i el que faig escampat als quatre vents...
Per contra hi ha molta gent que veu en xarxes socials, xats, foros, blogs
personals... un potencial enorme per a la seva vida professional i personal per
contactar, conèixer, assabentar-se, organitzar... En un entorn proper, és el cas de
les persones que poden viure a la Cerdanya i enviar el seu treball a Barcelona o a
d’altres ciutats d'Espanya i de l’estranger gràcies a les noves tecnologies.
Entre els qui destaquen els aspectes positius de les xarxes socials hi trobem els
qui ressalten com han contribuït a difondre el malestar social i a agegantar les
protestes que han generat les revolucions del món àrab. Les xarxes estan
contribuint a posar de manifest situacions d’injustícia, de vulneració dels drets
humans i són una forma democràtica de participació. Les dictadures tremolen. I les
democràcies?
B.J Fogg, investigador de Stanford, creu que les xarxes socials i les noves formes
de relacionar-nos suposen una revolució psicològica i provocaran un canvi social.
Un dels objectius d’aquest psicòleg és assolir la pau mundial en els propers trenta
anys, fet que creu que s’aconseguirà, en part, gràcies a les xarxes socials.
També creu en un nou ordre social el xinès Isaac Mao, creador del sharisme
(compartir informació i idees). Compara la xarxa neuronal del cervell amb la xarxa
de comunicació informàtica i afirma que caminem cap a una ment col·lectiva
hiperconnectada i que “com més col·lectiva sigui la nostra intel·ligència més
sàvies seran les nostres accions”
A favor o en contra, el que és segur és que no hi marxa enrere, aquest món és el
que ens ha tocat viure i ens haurem d’adaptar. I si apliquem el sentit comú podrem
arribar a la conclusió que les xarxes socials, com totes les coses, no són bones o
dolentes per si mateixes, tot depèn de l’ús que en fem.
Així és que des d’ara mateix, Colors, revista de la Fundació ADIS som al Facebook.
Ens agradarà compartir-lo amb tots vosaltres.
www.facebook.com/colorsrevistaadis
Revista de la Fundació ADIS
Nº 35 Juny - Juliol 2011
Publicació bimestral
Coordinador:
Jordi Segarra
Consell de Redacció:
Marina Barnola, Dolors Colls,
Nuria Contreras, Tere Contreras,
Ariadna Duran, Imma Escolar,
Montserrat Gómez, Marc Monés,
Pilar Moriche.
Col·laboradors:
Nati Balada, Judit Setó,
Marta López, Ferran González,
Cristina Moreno,Teresa Vila,
Anna Òdena, Emili Giménez
Disseny:
Nuria Contreras, Tere Contreras.
Il.lustració portada:
Marc Monés
Correcció:
Marina Barnola
Maquetació:
Revista Colors
Impremta:
TG VIGOR S.A.
Redacció i Administració:
El Local de la Fundació ADIS
Coronel Molera, 9
Tel: 972880106
PUIGCERDÀ
Correu: adis@fundacioadis.org
Web: www.fundacioadis.org
www.facebook.com/colorsrevistaadis
Institucions col·laboradores
Ajuntaments de:
Alp
Bellver
Bolvir
Fontanals
Puigcerdà
Consell Comarcal de Cerdanya
Dipòsit legal GI-1253-2005
Tirada: 2.500 exemplars

La lluita diària és necessària
La malaltia va ser llarga i difícil de
superar.
Quan per fi van poder operar-la, tot va
sortir bé i semblava que el tema ja havia
acabat. Doncs no, al cap de poc temps
va haver-hi altres complicacions i es
presentà una nova malaltia, aquest cop
hematològica .La nostra estada a
l’hospital es va haver de prolongar i la
lluita va continuar.
Però la nostra filla era molt forta i va
sortir-se de tot. Ara -té 15 anys- es troba
perfectament i si li demanes què és el
que més recorda de la seva estada a
l’hospital, el primer que et dirà són els
pallassos i els mags. Quina sort!
La vida et pot canviar en un moment, tots
ho sabem. Quan et toca viure un episodi
La varen derivar a l’Hospital de la Vall
d’Hebron, (centre referent en la lluita
Vull recordar, agrair, reconèixer i premiar
la feina tan important que fan les
persones voluntàries que van als
hospitals a distreure els malalts i els seus
acompanyants. Sense ells encara seria
molt més difícil. Aquestes persones
donen vida, donen recuperació, donen
amor, donen paciència. És impagable la
seva tasca.
desagradable que pot portar terribles Oncològica Infantil) amb un diagnòstic
conseqüències, la por s’apodera de tu i incert. El tumor estava situat a prop del
és molt fàcil caure en el desànim i en la cervell i d’entrada no es podia operar,
depressió. Aleshores tens dues opcions: s’hauria de reduir molt de mida per
acceptar-ho i començar la lluita o bé
deixar-te caure. Sempre, sempre, hem
d’escollir la primera opció per molt dur
que ens pugui semblar. En primer lloc,
hem de tenir l’esperança real que tot es
després poder-hi intervenir. És a dir, les
seves possibilitats de curació depenien
en certa manera de l’adaptació i
resistència de la nena al tractament que
se li havia de fer. Un tractament molt
El cos humà és increïble,
té un poder de recuperació
davant les adversitats que
podrà solucionar de la millor forma
possible. D’aquesta manera, viurem
l’episodi amb més calma i bones
energies que seran molt necessàries
agressiu que seria una bomba per les
seves defenses i que hauria de suportar
amb la major força possible.
De sobte, el nostre món va canviar. L’A. i
no podem arribar a imaginar.
Aprofitem-lo
per a la lluita diària. A més, hem de fer jo vam anar a viure a l’hospital. La
cas del nostre instint de supervivència separació familiar va ser dolorosa, ja que
que és qui millor coneix el nostre cos. Ell teníem una altra nena d’un anyet que
sempre ens donarà les eines necessàries
per poder surar. El cos humà és
increïble, té un poder de recuperació
davant les adversitats que no podem
arribar a imaginar. Aprofitem-lo.
La nostra experiència és una més de
tantes que passen a diari en els nostres
hospitals.
Havíem passat tot el Nadal esperant que
arribés el dia 2 de gener, dia que
recolliríem els resultats de la darrera
biòpsia realitzada a la nostra petita A.
Per fi sabríem quelcom del que passava.
El camí per arribar fins aquest dia, havia
estat força dur. Els darrers sis mesos els
havíem passat entrant i sortint de
consultoris de metges de totes classes
per veure si algú ens podia dir que era
aquella massa de carn que sagnava, es
feia gran i sortia de dintre de l’oïda de la
nostra filla. Va ser una espera molt
angoixant, i més veient com passava el
temps anant de prova en prova (algunes
d’elles molt doloroses) i cap donava
resultats.
necessitava molt la seva mare.
Tot i que a vegades tornàvem a casa uns
dies, la major part del temps que va durar
el tractament, vàrem estar a l’hospital. La
meva filla petita quasi ni em reconeixia.
El món hospitalari, que com tots també té
els seus bons moments, és curiós. Quan
entres en la seva dinàmica, ja no et
sembla tan terrible, ben al contrari, fins i
tot t’hi trobes millor que al carrer. Allí,
tothom té la mateixa problemàtica i no
provoques la compassió de ningú. El
tema es porta amb la major normalitat i
naturalitat. Fins i tot t’acostumes a dormir
en una butaca. Jo em preparava la meva
com si fos un llit (tenia els meus “truqui-
llos”...).
L’A. va estar 10 mesos amb tractament
abans que la poguessin operar. En
aquells moments tenia 5 anys i tot i que
no sabia res de l’abast de la seva
malaltia, va resultar ser una lluitadora
nata. Era forta, no tenia por de res, i
col·laborava amb metges i infermeres
La veritat, des del primer moment que
em van donar aquella terrible notícia i
fins que va acabar la seva vida hospitalà-
ria, vaig tenir una sensació de por que no
em va abandonar, com si estigués
tancada en una presó. Va haver-hi
moments molt durs, moments de
desesperació, moments que tot penjava
d’un fil i les bones energies t’abandonaven.
Però l’esperança, mai la vàrem
perdre i amb la inestimable ajuda de l’A.
vam aconseguir afrontar la situació amb
força i serenitat i “vam fer de la nostra
lluita, una necessitat diària”. A. carinyo,
moltes gràcies per la teva ajuda,
sense tu no haguéssim pogut
superar-ho.
Avui, puc expressar-me així perquè
gràcies a Déu tot va sortir bé i ho puc
veure des de la distància, però sé que
per moltes famílies no és així. He vist i he
conviscut amb molt patiment i amb molt
dolor i ... ho varen intentar, però no va ser
possible... Per a tots ells i les seves
famílies el més gran dels meus petons.
Però ja estàvem reunits amb l’equip de
doctors de l’Hospital de Sant Pau i la
notícia no es va fer esperar. La nena
tenia un tumor maligne a l’oïda mitjana i
calia actuar amb la màxima rapidesa.
deixant-se fer el que calgués. Era una
pacient exemplar. Aquesta força que
tenia, ens la va encomanar a tota la
família i estic convençuda que la seva
recuperació va ser en bona part deguda
El títol d’aquest text és l’adaptació que
vaig fer d’un cartell que hi havia penjat a
totes les habitacions de l’hospital que
deia: “La ducha diaria es necesaria”.
Aleshores va acabar l’espera i va a aquest esperit lluitador que va
començar la lluita. demostrar tenir.
N.B.
5
S E N S E B A R R E R E S

6 Un repte
E D U C A C I Ó
Com a mestra, cada u de setembre, quan comença el curs
escolar, se't planteja un repte. Cada any aquest repte és nou:
nous alumnes, noves exigències, noves dificultats... Però
gràcies als ànims de tots i totes, les ganes que tenim de
millorar i la participació de tots els membres de l'escola
aquest repte es transforma en una feina ben feta i una
satisfacció per a cadascun de nosaltres.
Ara fa dos anys, aquest repte es va convertir en una
superació personal. Aquell u de setembre m'esperava una
llista de vint-i-un alumnes dels quals un era deficient visual,
en Ferran. En un principi tens un munt de dubtes, pors,
preguntes. I si no me'n surto? era la que més sovint em venia
a la ment. Coneixia el Ferran des que feia segon de primària.
Llavors jo era especialista d'anglès i el tenia un cop per
setmana durant 50 minuts. Ara, seria la seva tutora, la
persona amb qui passaria més hores. I si no me'n sortia?
Però he tingut molta sort. Ja el primer any se'ns va demanar a
totes les mestres de nens amb deficiència visual de baixar a
Barcelona a una trobada al CRE ONCE (Centre de Recursos
Educatius). Allí ens van explicar la feina que fan i se'ns va
permetre exposar totes les nostres pors i dubtes. Va ser una
experiència gratificant i tranquil·litzadora. Vaig tenir la
sensació que, tot i difícil, me'n podria començar a sortir.
Després va arribar la Marta a l'escola i la situació va millorar
moltíssim. Totes aquelles qüestions que encara em
preocupaven les podria anar resolent cada dilluns. Em va
facilitar recursos, material i, el més important, suport en tot
allò que implica treballar amb un nen cec.
He de dir, però, que el mèrit no només és nostre. En Ferran hi
ha tingut el paper més important. M'ha ajudat moltíssim a
aprendre com fer que les classes fossin molt més actives,
cooperatives i inclusives. Aconseguir això ha estat una tasca
àrdua, però ens n'hem sortit molt bé. La comunicació verbal
ha passat a ser l'eix vertebrador de la nostra aula. S'han
acabat les classes basades en la pissarra i la mestra com a
única ensenyant. Ho hem fet entre tots i totes.
Treballar amb en Ferran ha implicat haver d'aprendre a llegir
en Braille, no amb els dits, però a llegir-lo. Al principi et
sembla que tot vol dir el mateix, però amb els dies i la pràctica
he pogut aprendre un llenguatge nou per a mi. També he
Judit Setó
après la importància que té parlar, comunicar-nos oralment,
la descripció de tot allò que ens envolta. Donem molta
importància a allò que veiem i hauríem de prestar-ne molta
més a allò que diem. Diuen que una imatge val més que mil
paraules, però ara ho començo a dubtar. Com descriure el
quadre de Munch “El crit” a un nen que no el pot veure per
poder-lo pintar? Hem aconseguit entre tots i totes que la seva
representació sigui molt aproximada i molt bona, sempre
amb l'ajuda i la participació de tots els companys i
companyes de 6è.
En Ferran m'ha ajudat moltíssim a
aprendre com fer que les classes
fossin molt més actives, cooperatives
i inclusives
Ara, al final d'aquest curs, l'últim que en Ferran passarà a
l'Escola Alfons I de Puigcerdà, puc dir que aquella por del
principi ha desaparegut del tot i em queda la gran satisfacció
de la feina ben feta i haver aconseguit la superació personal
a aquell repte iniciat ara fa dos anys. Tot això ho he d'agrair a
tota aquella gent que m'han ajudat en la meva tasca. Al
Ferran per haver-me ajudat a canviar com a mestra; als nens
i nenes de 6è, sense la participació dels quals això no hauria
estat possible; a la Marta per haver estat allà cada dilluns i
cada vegada que l'he necessitat; a la Claudia i al Fernando
per haver facilitat tant la comunicació amb la família i a tots
els especialistes de l'escola per haver fet la seva feina tan
ben feta. Espero que tots i totes hagin gaudit tant com jo fent
el que més ens agrada: ensenyar.

Punt i seguit... persones de referència per tal de poder-se orientar i ser
autònoms en els desplaçaments.
Fa dos anys que comparteixo els dilluns amb la Judit. Jo, ara fa tres anys, em vaig trobar amb un Ferran que
Quan la teva feina és ser mestra itinerant – sóc mestra de coneixia el centre a la perfecció, i era capaç de guiar-me
suport a alumnes amb discapacitat visual del CRE ONCE per cada racó de la seva escola, ara sóc jo qui ha
- es fa difícil trobar el teu espai dins de les escoles, vas i d’acompanyar-lo pels nous espais de l’institut fins que
véns d’un lloc a un altre. A la classe de la Judit hi tinc una simplement els domini com ho va fer amb la que fins ara
cadira, una taula, un armari, una perkins (màquina per ha estat la seva escola, l’Alfons I.
escriure braille), un ordinador i un alumne, en Ferran. Marta López
Dins el meu dia a dia costa trobar la rutina, però és
necessari buscar-la per tal de poder aprofitar bé el temps.
El meu treball de mestra complementa el de la tutora i el
dels diferents especialistes que treballen amb l’alumne
amb discapacitat visual. Dins de les seves
programacions poden aparèixer dubtes o necessitats
concretes de cara a poder realitzar les diferents activitats
amb un alumne cec. Es per això que cada dilluns, uns
més que d’altres, m’esperen amb les seves fitxes o
exàmens a treballar durant la setmana.
Per poder arribar fins aquí, fer de la inclusió una realitat, hi
ha molt treball fet i per fer. Conjuntament amb l’escola i la
família, el pilar més gran de la meva tasca com a mestra
de suport és vetllar pel bon desenvolupament de totes
aquelles habilitats i destreses específiques que van
lligades a la discapacitat visual. Dins de l’horari escolar, i
fora, busquem els espais per poder treballar el codi
braille, tècniques de mobilitat, informàtica, etc.
Estem a 6è, i el canvi a l’institut ens gira una mica més de
feina. Aquest cop passar de curs no és simplement un
canvi d’aula o adaptar-se a un nou tutor.
Per als alumnes amb discapacitat visual és molt
important conèixer prèviament els espais i trobar punts o
Afavorir els Discapacitats
en la Integració Social
Fundació
La generositat de les persones fa possible aquest projecte!
Truca’ns i t’informarem:
972 88 01 06
Tu també hi pots col.laborar: Fes-te soci col.laborador
Ha arribat el moment en què he de deixar l'escola
Alfons I. Des que vaig començar a P3 fins a 6è, he
tingut molts professors i professores i a tots i totes els
voldria dir que els agraeixo molt el que m'han
ensenyat, el respecte que m'han tingut i tot el que han
fet per mi. M'he sentit molt estimat no només pels
professors sinó també pels amics i amigues que he
tingut en tots els moments.
Voldria anomenar els professors que he tingut: Rosa,
Dolors, Antonia, Laura i Judit ,Rosa, Carme, Amaia,
Míriam, Xavi, Albert, Mònica i Eva.
A l'Albert Soler i a la Marta López que he tingut de
l'ONCE.
No voldria deixar-me´n cap. Només dir-vos que us
portaré sempre en el meu cor que encara que sigui
petit, té lloc per a tots. Com que no voldria ser molt
pesat només vull donar-vos les gràcies a tots per
haver-me donat tants coneixements que de ben segur
els aprofitaré en el futur.
Un petó per a tots i totes
Ferran
Fes donatius puntuals
Anuncia el teu establiment a la revista
C.C. Caja Madrid 2038 8962 75 6000031924
“El Local”, C/ Coronel Molera, 9 - 17520 Puigcerdà
adis@fundacioadis.org | www.fundacioadis.org
7
E D U C A C I Ó

8
L L I B R E S
Quan la ruta dels mots ens mena a...
... L'univers quàntic
Sònia Fernández-Vidal
La porta dels tres panys
Barcelona: La Galera, 2011
Montserrat Gómez
“Es diu que quan tens un De la mà d'en Niko, un jove d'uns catorze anys,
somni, l'univers sencer coneixerem personatges com l'elf Eldwen, la fada
conspira perquè el puguis quàntica Quiona, el rellotger Kronos, el Mestre Zen-O i
realitzar”, escriu aquesta d'altres que ens obriran les portes de llur univers, molt
jove doctora en Física diferent al nostre, al del Niko. Ja l'avisa l'Eldwen: “Has
Quàntica al seu llibre. I entrat dins del món quàntic. Aquí veuràs coses molt
segur que la conxorxa ja insòlites, totalment diferents del món que has conegut
va començar a Olopte, fins ara”. Podem imaginar el desconcert d'en Niko pàgina
d'on prové la seva família a pàgina. I el nostre!
materna. Encara avui dia,
“afortunadament” segons Fotons, protons, leptons, forats negres... Plató,
ens diu, sovint s'arriba a Schöringer, Einstein, Hipàtia... la biblioteca d'Alexandria,
Puigcerdà per visitar els la teleportació... el principi de superposició, el
parents directes que hi té. d'incertesa... tot flueix amb naturalitat per explicar-nos
les teories de la física quàntica i les reflexions
Després de treballar en els centres europeus i nord- filosòfiques que provoquen. I és que tant els científics
americans més importants on estudia i experimenta com els pensadors busquen respostes, estudien i
sobre la física quàntica i de combinar la seva faceta de descriuen la realitat.
conferenciant i docent, la Sònia va emprendre un altre
viatge no menys fascinant: el d'escriure el llibre que duu Ja ho assenyala la Quiona: “si volen salvar el seu món,
per títol LA PORTA DELS TRES PANYS i que amb els humans han de comprendre moltes coses”. És per
màgia, fantasia i entusiasme ens endinsa dins això que, ve't aquí, plantegen una missió amb enigma a
l'apassionant, desconcertant i, de vegades, enrevessat en Niko; dependrà de si el resol que... Bé, un final
món quàntic. L'aventura ha començat i la conspiració “atòmic” com dirien el protagonista i els seus amics
continua... quàntics.
Davant certs llibres, hom es pregunta: qui els llegirà? I davant certes persones hom es pregunta: què llegiran?
I al capdavall, llibres i persones es troben”
André Gide (Escriptor francès 1859-1951)
... Al món del parlar ceretà
Manel Figuera, Anna Montané, Agnès Figuera, Enric Quílez, Salvador Vigo
El parlar de Cerdanya
La Seu d'Urgell: Edicions Salòria, 2011
Aviam, aquest no és un rra, han anat a l'ideia i han fet tal arramassall de mots,
llibre escrit a la belitresca expressions, frases, etc... de la comarca que fan
ni a cremadent. Els cinc tremolar la terra.
autors ja fa temps que
estaven fent entrar el De ben segur que calcú (potser perquè en el fons li pica
clau per la cabota la gorja) els ha dit en algun moment si no giraven rodó o
perquè veiés la llum. A no tocaven vores ja que aquesta és feina sesfí. Els cinc,
base de fer top i top i fer però, trets d'oli com són i més tossuts que una banya de
capítol, van acabar per marrà ara poden mirar-se el cul per l'obra aconseguida.
fer barrina i ve´t aquí que I al tanto! Si algun dia esteu conversant amb gent i teniu
ja el tenim a les nostres calcú al costat que sembli comptar les bigues potser és
mans. que està ramassant més informació per a un proper
Han voltat la Seca, la volum!
Meca i les valls d'Ando- Esperem que us faci pler; paga la pena!

Escenari ja buit
Cristina Moreno
Al capdamunt del turó, a l'edifici número tres-cents vint-i- moure ni tan sols un pèl dels llargs bigotis. Amb les estrelles
cinc, vivia un gat anomenat senyor Mils, d'ofici caçador- van arribar els poemes, i amb la claror de la lluna li va semblar
exterminador però amb ànima de poeta. Si bé feia la seva que es trobava davant un miratge que li va omplir el cor
feina amb una impecable professionalitat, es passava tot el d'amor.
temps que podia escoltant versos de Salvador Espriu, Rafael
Alberti o Antonio Machado, entre altres, que llegia el seu Es va adonar que necessitava més, potser un bes. Encisat per
amo, assegut en una vella butaca, i que el transportaven a aquell sentiment, va travessar la tanca que separava les dues
mons màgics on els sentiments voleiaven pertot arreu; els cases i es va endinsar en el jardí de roses, violes i magnòlies,
mateixos que després ell recitava entre miols, a les nits, fruint de la dolça flaire que l'embriagava, i va pujar fins al
damunt de la teulada, tot contemplant la lluna i les estrelles. balcó, ascendint per un arbre, passejant-se de branca en
branca.
Els altres gats del veïnat es fumien del versat felí, convençuts
que totes aquelles paraules li havien consumit el cervell i el Quan per fi va arribar, tremolant pel que estava a punt de fer,
seny. Però a ell tant li feia el que deien. L'única cosa que va trabucar amb tanta mala sort que tots dos van caure al buit
l'amoïnava era morir sense arribar a conèixer l'amor que des d'una altura de tres metres.
regalimaven els poemes, i el seu cor a totahora es planyia
d'aquesta absència. Ve´t aquí com el senyor Mills va morir d'amor, envoltat pels
fragments de porcellana en què s'havia convertit la seva bella
Un bon dia va aparèixer en la balconada de l'edifici del costat, estimada, mentre pronunciava el darrer poema, de Salvador
habitat per una anciana que es passava els dies atrafegada al Espriu, Escenari ja buit:
seu jardí, la criatura més meravellosa que el gat poeta havia
vist mai, i al moment se´n va enamorar. Una gata blanca com
la neu i delicada com la porcellana, amb un collaret de perles
grises.
El senyor Mils la va observar durant hores mentre la mixa va
mantenir en tot moment la mateixa posició gràcil, sense
Jardins. M'emporto
només aquest tan fràgil
record de roses
marcides, que s'allunya
sense retorn per l'aigua.
Il·lustració: Eva Sánchez
9
C O N T E S D E T O T S C O L O R S

10 La malaltia de Parkinson
S A L U T
Teresa Vila
La malaltia de Parkinson és una malaltia neurodegenerativa (afectació de memòria, demència...), dificultat per empassar,
que afecta generalment persones de més de 50 anys, restrenyiment, problemes urinaris, trastorn de la parla...
malgrat que pot donar-se en més joves. A Catalunya es Aquests símptomes condicionen un alentiment, dificultat i
calcula que hi ha unes 16.000 persones afectades. La seva limitació progressius per realitzar les tasques quotidianes,
prevalença augmenta amb l’edat (el 2% en més de 65 anys, que afecten la vida personal, familiar i sociolaboral.
fins al 4% en més de 80 anys), i es calcula que es triplicarà
l’any 2050 com a conseqüència de l’envelliment de la
població. És la segona malaltia neurodegenerativa en
aquest col·lectiu després de la malaltia d’Alzheimer. Descrita
pel metge anglès James Parkinson el 1817, com a “Paràl·lisi
agitant”, encara no se’n coneixen les causes, tot i que
s’apunta que poden estar-hi implicats factors genètics, tòxics
(exposició a herbicides i pesticides) i ambientals, entre
altres. D’evolució lenta i gradual, és conseqüència de la mort
d’un tipus de cèl·lula nerviosa que allibera dopamina, que
transmet impulsos d’unes cèl·lules nervioses a altres, en una
zona del cervell anomenada mesencèfal, on es produeix el
control i la coordinació dels moviments, l’equilibri i la postura.
La manca de dopamina origina els símptomes de la malaltia.
Quins són els símptomes ?
El principals símptomes són: lentitud i manca de moviments,
rigidesa muscular i inestabilitat postural, amb pèrdua de
l´equilibri i dificultat en la marxa, que esdevé a petites passes
i enganxada al terra augmentant el risc de caigudes, i
tremolor, que pot afectar les mans, les cames, la
mandíbula…aquest és el símptoma més conegut, però pot
ser molt lleu o gairebé inexistent. També hi poden haver
altres símptomes com trastorns del son, trastorns
emocionals (ansietat i depressió), alteracions cognitives
D’evolució lenta i gradual, la malatia
és conseqüència de la mort d’un
tipus de cèl·lula nerviosa que
allibera dopamina
Com es diagnostica?
No existeix una prova concreta que permeti identificar la
malaltia. El diagnòstic es fa per la història clínica, els
símptomes i l’exploració del pacient, encara que es poden
realitzar determinades proves com analítiques i proves de
neuroimatge, però més amb la finalitat de descartar altres
malalties.
Com es tracta?
Malgrat que no hi ha un tractament curatiu, en els darrers
anys s’ha avançat molt en el seu maneig, ja que disposem
de diferents recursos per controlar els símptomes i pal·liar

les limitacions. La levodopa és el fàrmac més eficaç fins especialment necessàries altres mesures i ajudes per
ara, fornint de nou els nivells de dopamina al cervell. Altres millorar la qualitat de vida tant del pacient com de la seva
fàrmacs milloren el tremolor, la disponibilitat de dopamina, família. Molt important és cuidar l’alimentació, seguint una
simulen l’acció de la dopamina o perllonguen i milloren dieta variada, rica en fruita i verdura i cereals integrals que
l’acció de la levodopa, essent aquests últims especialment aporti fibra, fer exercici físic adaptat a cada moment,
útils en fases més avançades de la malaltia, quan hi pot seguint un programa de fisioteràpia per millorar l’equilibri, la
haver més dificultats de maneig per fluctuacions dels força i la marxa, i per evitar caigudes; de teràpia
moviments (períodes de més i menys mobilitat que ocupacional per millorar les habilitats i facilitar activitats
s’alternen al llarg del dia), o presència de moviments quotidianes com vestir-se, tasques de la llar, escriure...; o
involuntaris, deguts a pèrdua d’efecte de la levodopa o a de logopèdia en cas de trastorns de la parla o dificultat per
efectes secundaris. Cal seguir els controls mèdics per anar empassar. És important també l’atenció psicològica tant al
ajustant els fàrmacs i evitar els efectes secundaris. pacient com a la família, així com l’ajut de grups de suport
En casos molt greus i seleccionats sense resposta al amb qui compartir informació i experiències per portar
tractament mèdic, es disposa d’altres alternatives com millor la malaltia, adaptar la vivenda i fer-la més còmoda i
l’estimulació cerebral mitjançant elèctrodes implantats al segura (baranes, passamans, evitar estores…), i també la
cervell que produeixen un bloqueig dels senyals nerviosos consulta als treballadors socials per obtenir una assistència
anormals, o la cirurgia (avui en dia excepcional). adequada i disposar de les prestacions socials
necessàries.
Altres mesures terapèutiques
Per saber-ne més:
L’impacte de la malaltia en els diferents aspectes tant físics Associació Catalana per al Parkinson:
com psicològics o sociofamiliars, fa que siguin www.catparkinson.org
“El cap i el cor poden caminar molt, encara que sigui
amb bengala”
Amb aquesta frase, Paulo Gabriel encetava una entrevista a
Pere Casàldiga, nascut fa 83 anys a Balsareny, missioner i
bisbe emèrit de Sao Felix do Araguaia, Brasil.
La malaltia de Parkinson des de fa anys l’acompanya. El
“germà Parkin-son” com l’anomena, “em fa perdre agilitat,
mobilitat, però al temps, guanyo en serenitat”. I com també
diu, “no és cap cosa de gust, però no m’atabala gaire. S’ha
de prendre amb humor i pensar en els altres”
I així, aquest home d’aspecte fràgil, però de gran humanitat i
fortalesa moral, crític i al mateix temps qüestionat pel Vaticà
pel seu recolzament a la Teoria de l’ Alliberació, malgrat les
limitacions físiques que li provoca la malaltia, no s’atura,
empeny amb força, una força interior que li fa superar
barreres i ampliar horitzons, i esdevé així un infatigable
lluitador en la defensa dels drets dels més dèbils i oprimits, la
defensa del medi ambient i la solidaritat entre els pobles:
“Em diran subversiu. I jo els contestaré: ho sóc. Pel meu
poble en lluita, visc. Amb el meu poble en marxa, vaig.”
Amb un clar compromís polític com reflecteixen els seus
escrits, aposta per la justícia i la pau, pel diàleg intercultural i
interreligiós, per la convivència pacífica i plural entre
persones i pobles, per la lluita contra la desigualtat social i la
fam del tercer món, i demana, somiant, que la política sigui
un exercici d’amor.
I repeteix: “Quan no puguis trotar, camina. Quan no puguis
caminar, utilitza el bastó. Però mai no t’aturis!
“El que debò constreny són les limitacions que ens
imposem nosaltres mateixos, quan intentem desertar de
la nostra pròpia manera de ser”
Miquel Martí i Pol
11
C U L T SU AR LEU ST

12 I tu què hi fas al facebook?
E S P A I S P E R V I U R E
Ariadna Duran
comunitats a Internet. Aglutina arreu
del món 600 milions d'usuaris en 95
països diferents. Des que es va crear,
l'any 2004, no ha deixat de sumar
usuaris i ha portat el seu propietari,
Marc Zuckerberg, a ser una de les
persones més riques del planeta.
Facebook permet afegir gent com a
amics i enviar-los missatges. A més a
més, disposa d'un xat i permet
compartir enllaços, fotografies o
vídeos. Formar part de la comunitat
Facebook és gratuït i els únics
requeriments són tenir més de 13 anys
i una direcció de correu electrònic.
Facebook ha suposat un canvi en la
comunicació, sobretot pel que fa la
vida dels joves, que a través d'aquesta
plataforma són capaços de tenir
localitzats en tot moment els seus
amics i coneguts d'arreu del món.
Facebook permet connectar d'una
manera immediata amb qualsevol
altre usuari que disposi de compte i
fer-li arribar, ja sigui a través de
missatge o per xat, les informacions
que es desitgin.
A més d'una xarxa de comunicació
personal, Facebook és capaç de jugar
molts altres rols. Des de la xarxa,
usuaris completament anònims són
capaços d'unir-se creant grups que
poden arribar a ser autèntiques armes
de pressió social per a empreses i
governs. Destaca de Facebook la
capacitat mobilitzadora que té, ja que
en poques hores és capaç de convo-
Il·lustracions: Marc Monés
car grans esdeveniments. Són
nombroses les manifestacions
Ens trobem al llindar d'una època. El com a font d'informació i ha esdevingut ciutadanes que s'han gestat des
món que està obrint les portes davant un instrument idoni que permet d'Internet, és el cas, de la manifestació
nostre no té res a veure amb el que treballar, informar-se i entretenir-se. del 10 de juliol contra la retallada de
podien imaginar els nostres avis. És significatiu, també, el paper de les l'estatut. D'altres s'han elaborat
Quan abans la preocupació era poder noves tecnologies en el camp de la completament a la xarxa, n'és un
tenir prou llenya per escalfar-se a comunicació. És, en aquest sentit, exemple la concentració que es va
l'hivern, ara el nostre principal indispensable parlar de les xarxes realitzar recentment a Barcelona per
problema és poder restablir el senyal socials. Facebook, Twitter, Myspace o denunciar el tancament dels repetide
WIFI. L'evolució de les tecnologies Flickr ja fa temps que han deixat de ser dors de TV3 al País Valencià.
en els darrers anys ha crescut de paraules estranyes per gran part de la
manera exponencial i ha alterat població. Les piulades de twitter El Facebook ha revolucionat la
dràsticament les nostres vides. d'algunes estrelles que s'han convertit societat i com sempre que hi ha canvis
en tema d'actualitat, o els grups de hi ha opinions en totes direccions. Des
Internet ja no és una eina esporàdica Facebook de les “senyoras” o els dels qui només veuen traves en la
que utilitzen només uns quants, sinó “modernos” formen part de les tertúlies utilització d'aquests sistemes fins a
que s'ha convertit en una realitat amb de bars. usuaris obsessius que semblen no
la qual tenim contacte de manera veure cap perill en l'ús constant de la
permanent en el nostre dia a dia. Facebook representa la xarxa social. xarxa, hi ha una àmplia gamma
Internet ha desplaçat l'enciclopèdia La efa majúscula és la icona de les d'opinions plenes de matisos.

Vols ser el meu amic?
L'ésser humà sempre ha sentit la Amb un any que sóc al Facebook n'he resignar-se, acceptar-los i no publicar
necessitat de comunicar-se i de tret quatre grans conclusions, la segons quines coses. Sempre cal tenir
relacionar-se amb els altres. Amb el conclusió d'aquest primer dia va ser: en compte que tot el que es publica a
naixement de la tecnologia, el nivell de "Al Facebook no passes desaperce- una xarxa social pot ser vist per milers
comunicació ha anat evolucionant de buda". de persones.
manera vertiginosa, començant pel Arribat el moment vaig decidir posar- Conclusió del primer mes:"Al
telègraf, el telèfon, el correu electrònic, me a buscar persones, sobretot amics Facebook és important el que dius"
fins a arribar a les xarxes socials. En de l'escola. La sorpresa va començar
aquests moments es podria dir que quan vaig trobar tots els que la meva Als següents mesos vaig començar a
més que comunicats, estem connec- ment aconseguia recordar. És bonic participar-hi amb més assiduïtat, em
tats. Podem saber a cada moment què retrobar-se amb persones que van ser vaig unir a grups de persones amb
pensa la gent, com es relacionen i què importants en la teva vida i amb les discapacitat que tenen els meus
els preocupa. quals havies perdut el contacte. mateixos problemes, grups de
notícies, grups de persones amb les
meves inquietuds espirituals i,
La Nuria Contreras
El dia que jo vaig crear un compte ho vaig fer per simple
curiositat, no podia estar al marge de la gran revolució
que han suposat arreu del món les xarxes socials.
En els últims anys, les xarxes socials Conclusió de la primera setmana:"Al
també han servit de plataforma
d'estudis sociològics, organització de
Facebook trobes a qui busques”
revoltes socials, màrqueting empresa- Alguns d'aquests amics em van
rial, investigació periodística, etc. Es convidar a unir-me a grups amb uns
diu que la informació arriba abans al noms tan peculiars com: "No te
Facebook o al Twiter, que a les entiendo ni aunque te pongan
agències de notícies; sens dubte, subtítulos" o "Cómo es posible que la
aquest fet farà replantejar-nos la Duquesa de Alba tenga novio y yo no".
nostra manera d'informar-nos. I és que al Facebook hi ha gent que
s'uneix per xerrar de qualsevol cosa.
Tot i que el que he comentat fins ara és El gran dilema arriba quan has
molt important, no puc menysprear l'ús d'acceptar la invitació de la teva sogra,
quotidià que s'aplica al Facebook. El d'un company de treball o del grup de
dia que jo vaig crear un compte ho vaig l'àrea de cultura del teu poble. Pot ser
fer per simple curiositat, no podia estar bastant incòmode que tots s'assabenal
marge de la gran revolució que han tin del que comentes, de les teves
suposat arreu del món les xarxes ideologies o que vegin les fotos de
socials. A l'endemà ja tenia més de 15 l'última festa on et vas passar de
persones que em convidaven a ser els voltes, però també és igual d'incòmoseus
amics, el més curiós de tot és que de que s'assabentin que no els vols
a alguns ni els coneixia. acceptar, així que només queda
Que si tinc què al “feisbuc”?
Nuria Contreras
sobretot, grups de la Cerdanya.
Conclusió del primer any:“Al
Facebook hi ha persones interessants”
Si no passo desapercebuda, si trobo a
qui busco, si és important el que dic i si
hi ha persones interessants, no em
sembla tan mala idea formar part
d'aquesta gran xarxa mundial en la
qual més de 600 milions d'usuaris
trobem un espai on compartir,
interactuar i promoure noves idees.
Montserrat Gómez
Hola amic! aquell dia), t'haig de dir que sí, que per l'ordinador, si tinc dubtes entro a
I dic amic amb el significat que tu i jo fi sóc usuària del facebook (per cert, fòrums i m'esgarrifo perquè no entenc
entenem, eh? No amb el del facebook, t'has adonat que ja sé escriure-ho gairebé res: android, spotify, phishing,
que no crec que sempre sigui coinci- bé?). A la força però, perquè si no no openID, browser... fins i tot avui he
dent amb el nostre. De fet sempre tindria accés a la informació que abans entrat a www.termcat.es i la primera
m'han dit que d'amics millor tenir-ne m'arribava per correu electrònic o consulta que llegeixo em sembla
pocs, comptats amb els dits d'una mà, carta. al·lucinant: “com es diu 'hashtag' en
però bons. Ara m'esgarrifo quan entro Gràcies per les teves indicacions, em català?”. De debò, tu creus que me'n
al facebook i veig la quantitat que van facilitar un xic la feina tot i que sortiré?
arriben a tenir-ne alguns. encara no puc dir que em mogui com
un peix a l'aigua en aquest món de les Els primers dies que vaig entrar ja van
Ja veus que a la teva incrèdula xarxes socials. M'atabalo amb el ser... apoteòsics. En tots els sentits de
pregunta de si encara no tenia perfil al temps que inverteixo i que em dóna la la paraula: “el mur” (jo a part dels de
facebook (ara sé de què em parlaves sensació de perdre'l. Se'm penja Berlin, Cisjordània i d'altres igualment
13
E S P A I S P E R V I U R E

14
E S P A I S P E R V I U R E
abominables i el més musical de Pink Ja sé que em diràs que no em puc
Floïd, no tenia ni idea de què anava), quedar desfasada. No et pensis, jo ja li
“enviar un privat” (ui,ui,ui... a veure on veig també els aspectes positius a tot
em fico!), “amistats 6.345” (davant de això, ja. També recelava dels telèfons
les meves vuit, totes elles entitats que mòbils i ara ni el desconnecto a la nit
“pengen” al facebook les activitats que tot i que també tinc el fix. Tal vegada
m'interessen), “m'agrada”, “perfil”... tots aquests avenços es resumeixen
en una qüestió de temps per assumir-
Decididament he arribat a la conclusió los i entendre'ls.
La Montserrat Gómez
saps què? penso que seria millor quedar i parlar del tema
fent una cerveseta
Avui a les 19:30 · · M'agrada · Comenta-ho · Comparteix
que he fet tard a l'era de la informàtica i Però a més a més, ara que començo a
les xarxes socials. La meva època era flirtejar amb el facebook, resulta que ja
la de les cartes, els llibres de paper, les està de moda “tuitejar”, buf! Això és
pel·lícules sense 3D, la de fer amics com els televisors i els ordinadors, que
cara a cara i pas a pas... (ostres! quan acabes de comprar-ne un ja n'ha
semblo una “carca” als meus, encara
no, cinquanta anys). Ja està, potser és
l'edat! No, no ho crec, de més grans
que jo s'han posat al dia sense
problemes. Potser és que sóc
desconfiada?
Segurament. Al facebook ho tinc tot
bloquejat al màxim nivell de seguretat,
sortit un altre més modern i complert.
Esgotador!
Amb aquests canvis i aquest batibull
qui sap, encara esdevindrà nova icona
musical en Roberto Carlos amb
aquella cançó que ben podria conver-
tir-se en l'himne de facebook. Sí home,
aquella que deia i suposo que encara
Ara només un dilema. Com t'envio
aquesta carta? per correu convencio-
nal, per mail, per privat, per messen-
ger, per bluethoot, per fax?... saps
què? penso que seria millor quedar i
parlar del tema fent una cerveseta,
com en els vells temps, fa?
no fos cas. Per a mi la intimitat és una
de les preocupacions més grans en
diu: “yo quiero tener un millón de
amigos y así más fuerte poder cantar”. Una abraçada i fins aviat.
aquest tipus d'eines.
Reconec que no entenc gaire d'internet
i les noves tecnologies però, i si
Si la trobo per casa en algun “vinil” ja te
la posaré un dia.
Una nova usuària de facebook... per
força!
senzillament és que no m'interessa Bé amic, no et destaroto més amb les
reciclar-me i que trobo més al·licients meves vicissituds “socio-informà- P.d.: Stik pensan q dmà tenvio 1 sms x
en altres coses que m'envolten? tiques”.
kedà...
El minut a minut d'un perfil de Facebook
El primer que faig quan em llevo és
obrir l'ordinador. La meva mare quan
sent el so característic de Windows
obrint-se, ja ve cap a l'habitació i em
pregunta què faig tan d'hora davant la
pantalla. “He de mirar una cosa a
Internet”. La “cosa” no és res més que
el Facebook. Obro la pàgina i ja se
Ariadna Duran
L'Ariadna Duran
Potser a hores d’ara ja només sóc un perfil de Facebook
Fa 15 minuts · · M'agrada · Comenta-ho · Comparteix
m'inicia automàticament, ho tinc El primer que em surt a l'inici són les que hem d'entregar a la tarda. També
configurat així, em fa mandra haver de fotos dels meus amics que van marxar n'hi ha un altre que m'alerta d'un
posar la contrasenya cada vegada. a fer una escapadeta a Berlín el cap de concert del meu grup preferit a
setmana passat. La foto on surten al Barcelona.
costat del monument de l'Holocaust,
és genial; decideixo clicar a “m'agra- Que bé, que existeix el Facebook, si
da”. Després si segueixo cap a baix no no me n'hagués assabentat!
veig que la meva millor amiga ha Responc que assistiré a l'esdevenidesfet
una relació i ara ja és soltera. ment i començo a contestar els meus
Com se n'alegren alguns, té més de companys dient-los que tenen una
quinze comentaris! Veig també que mica de morro però que cap problema,
tinc un parell de missatges privats, un que jo ja m'ocuparé que no quedi cap
és dels companys de la Universitat, accent per corregir. “Plop”, el so
volen que revisi les faltes del treball característic del xat, algú m'està

parlant. És la meva cosina, fa molts frena el tecleig frenètic que és l'única productivitat acadèmica ha baixat i no
dies que no hi parlo, viu fora i no que cosa que fa estona que sona a puc estar més de 5 minuts sense
coincidim mai. M'explica com li va la l'habitació. actualitzar el perfil. No parlem doncs,
vida, m'ensenya cançons i m'envia un de la meva forma física. Abans anava
conte que va escriure la nit anterior. -A dinar!- Com? Ja és hora de dinar? a córrer de tant en tant, ara l'únic
No he fet res del treball i l'he d'entregar esforç que faig és aixecar-me de la
He passat tres hores davant la d'aquí poc més d'una hora. Maleït cadira per anar a buscar el berenar fins
pantalla, he parlat amb 20 persones, Facebook! En els temps que corren és a la cuina.
m'han etiquetat a 6 fotos i m'han una eina imprescindible per estar -El dinar és a taula! Que no m'has
comentat al mur 4 vegades. Quin perfil informat, facilita la comunicació i la sentit? M'haig de fer Facebook perquè
de Facebook més actiu que tinc! Fa interacció amb aquells que tinc lluny, em facis cas?- sento que crida la meva
tres dies que no canvio la foto de perfil, però potser m'hauria de replantejar la mare des de la cuina. Potser té raó.
potser que em modernitzi que a la meva vida a la xarxa. Potser estic Potser a hores d'ara ja només sóc un
xarxa no saben com de bé em queda la enganxat. Als amics del poble quasi no perfil de Facebook i ja no queda res de
samarreta nova que m'he comprat. els veig, només els deixo comentaris la persona que hi hauria d'haver al
Regiro els arxius fins que hi trobo una de tant en tant. Des que passo tant darrere. La persona que abans tenia
foto que em convenç. De cop una veu temps al Facebook el meu nivell de una vida i ara només té un mur.
I like Facebook
de jocs “neighbor”. En aquell
moment tenia la possibilitat de jugar
amb moltes persones que no tenia al
costat i que feia anys que no en sabia
res d'elles (per la llunyania). Vaig
recuperar amistats d'EGB.
Virtualment juguem a diari i em
vénen al cap aquells records de quan
jugàvem al pati de l'escola totes
plegades. Molts dies m'he preguntat
que qui diria que 20 anys després
tornaríem a jugar juntes i a passarnos
una estona d'allò més entretinguda.
Sí, jo sóc de les que utilitzo el Face-
Tot va començar per la pressió social va passar el terratrèmol de Haití, li book per jugar i això és tot un món. Hi
de la meva parella (que es dedica vaig trobar el què? Moltes persones ha foros de gent que busca veïns per
professionalment al disseny gràfic i que van patir aquell desastre jugar, si no no pots avançar nivell ni
utilitza aquesta via per alguns dels s'havien comunicat a través del acabar les proves (goals).
seus treballs) i de les meves amistats Facebook i sabien si estaven vius o
reals i tangibles, que estan física- no. Allò per a mi era una utilitat! I En definitiva, et connecta amb gent
ment lluny de la Cerdanya. Tothom aquell dia els vaig sorprendre a d'arreu del món que tenen la mateixa
tenia una pregunta per a mi: Per què tots/es amb una sol·licitud d'amistat inquietud que tu i practiques idiomes
no et fas el Facebook? a les seves bústies virtuals. sense adonar-te´n.
La meva resposta era contundent i
en aquell moment ho tenia molt clar –
Jo, Facebook ni boja! Per què voleu
que hi sigui si ja teniu el meu mail i
ens podem dir coses? – Home, no!
que així es més directe i en “plan
Messenger” (que jo odiava tant i que
m'havia negat a tenir-ne, perquè
xatejar no m'agradava gens)
Capficada amb la pressió i després
d'un any sense cedir a aquest món.
Un bon dia que estava de vacances i
Pilar Moriche
La Pilar Moriche
Sí, jo sóc de les que utilitzo el Facebook per jugar i això és
tot un món.
Fa 2 minuts · · M'agrada · Comenta-ho · Comparteix
Des de aquell dia s'obria la caixa dels Qui diria que una persona tant
trons i vaig descobrir l'interès real reticent a les xarxes socials, tindria
d'alguns amics, em volien per ser veí una participació tan activa!
Ja som al Facebook!!!
www.facebook.com/colorsrevistaadis
15
E S P A I S P E R V I U R E

16 AUCer: Nit d'Arts
C U LT U R A
La Nit d'Arts és una nit per fer volar la imaginació. Per deixar-se llac i sota la llum de la lluna.
portar pels sentiments i les emocions, per somiar amb l'art del Des de la il.lusió i la passió pel qui balla a casa nostra, la Nit
moviment, cossos que ballen sota la llum de les estrelles, notes d'Arts acosta la dansa i la música a tots els públics. Convida a
que volen al ritme de la música, una passejada per l'estany tothom a participar a la nit d'estiu més somiadora i a deixar-se
il.luminada per antorxes, una vetllada per veure, escoltar i portar per la llum de la flama que balla passejant per l'entorn
sentir, una trobada de música i dansa, un recital de sons que màgic dels jardins del llac. Què millor que una vetllada amb la
flueixen sota les mans dels artistes. Una nit per formar part del gent que estimes en una nit d'estiu, contemplant l'art que balla i
que balla sota les notes de la música, al costat de les aigües del sona en l'entorn més idíl·lic, l'Estany de Puigcerdà.
Nit d'arts 2009: [fi:l]
[fi:l] del català fil, de l'alemany viel, de l'anglès feel… és l'evocació de
l'opinió íntima respecte a un mateix punt de mira: el fil.
El fil com a element físic, metafòric, subjectiu, o simplement com a
element en si, l'hem anat transformant, per finalment, convertir-lo
en un element poètic.
[fi:l] és la mirada personal cap el fil, i suposa
un viatge en la intimitat de fer visible allò que,
finalment podem dir que ens defineix.
Anna Òdena
Fotografies: Emili Giménez

Nit d'arts 2010: Oníric
Enmig del bosc mai no he tingut por de la foscor ...
en un primer moment espanta però un cop l'escoltes et calma.
Em fa més por la foscor a través de la llum...les ombres.
Les formes es transformen i canvien d'aparença.
La llum és sens dubte un camí. Varia en intensitat, parpelleja, s'intueix.
Et dóna caliu si la tens a prop, i fred si te n' allunyes; no és sempre clar. La
foscor és de vegades la manera més fàcil per trobar-la i la curiositat l'empenta.
Mai no he tingut por de la foscor... perquè la llum es porta dins.
LLUM: La presència de la llum és qui ens fa companyia, sembla algú i no és res.
Tant se val d'on ve, sempre hi és. Qui sap, potser és dins nostre. És el camí.
Nit d'arts 2011
“El que m'agrada de l'aigua
és que totes coses veu,
les mira i les emmiralla;
té l'esguard com un parany
on van caient les imatges,
i se les emporta avall.” [...]
Jordi Pere Cerdà
“Les rutotes de Cerdanya
s'encolobren dins el sol,
i els camins els donen volts
d'una simetria estranya.” [...]
Jordi Pere Cerdà
Nits d´arts 2011: Espectacle de dansa i
música. Dimecres 13 de Juliol a les 22h. al
Llac de Puigcerdà en el marc de la
Universitat d´estiu Ramon Llull.
17
C U LT U R A

18 El Centre Claror de la Seu les establertes: iniciació a l'ordinador, taller de manteniment
d'aprenentatges escolars bàsics i funcionals, pràctica
esportiva i participació en competicions, gimnàstica de
manteniment, fisioteràpia, logopèdia, tallers diversos (cuina,
domèstic, cinema....), sortides i colònies.
S O C I E T A T
L’Associació Pro Minusvàlids de l’Alt Urgell, és una associa-
ció privada sense ànim de lucre, de caràcter social, reconeguda
com a tal per la Generalitat de Catalunya.
La seva finalitat és la de realitzar i promoure programes
d’atenció adreçats a les persones amb discapacitat psíquica
de la Seu d’ Urgell i de la Comarca .
El Centre Claror compta amb dos serveis: el Centre
Ocupacional i la Llar-Residència i atén 24 adults i joves amb
discapacitat intel·lectual.
EL CENTRE OCUPACIONAL
Per fer realitat els nostres objectius, s'elabora un programa
individual per a cada usuari a fi de valorar i determinar quins
aprenentatges i quins suports els manquen per assolir un
funcionament competent i el més autònom possible.
El Centre Ocupacional Claror ofereix un Servei de Teràpia
Ocupacional amb Auxiliar (STOA), un Servei de Teràpia
Ocupacional (STO) i un Servei Ocupacional d' Inserció (SOI).
Les activitats de teràpia ocupacional es dissenyen en tres
àmbits diferenciats:
1.- L' ocupació terapèutica en feines de caire laboral i en
activitats encaminades al manteniment d'aprenentatges
bàsics i funcionals: taller d'enquadernació de llibres, taller de
jardineria, manipulació de paper, ornamentació amb flors
seques, taller de costura (patchwork), ensobrar i etiquetar,
taller de mobles reciclats, restauració de mobles i elaboració
de cortines.
2.- Activitats d'ajustament personal i social
que permetin
adquirir habilitats més complexes o en altres casos mantenir
3.- Aprenentatge de normes i pautes de comportament
que afavoreixin la integració de la persona amb discapacitat
psíquica en el seu entorn social.
Les activitats que es programen han de ser molt variades i
amb diferents graus de dificultat per poder donar resposta a
l’ heterogeneïtat dels nostres usuaris/es i poder adequar-les
al seu grau d'habilitats, actituds, coneixements i necessitats.
Volem que els usuaris/es del nostre Centre tinguin una
veritable qualitat de vida en totes les àrees que sigui possible:
benestar emocional i físic, bones relacions interpersonals,
desenvolupament personal adequat, capacitat de
decidir, inclusió social i respecte pels seus drets.
El personal que treballa al Centre Ocupacional està format
per: l’equip d’atenció directa amb 4 monitors i l’equip tècnic:
directora tècnica i psicòloga, pedagoga i coordinadora de
serveis, assistent social i personal de serveis.
LA LLAR-RESIDÉNCIA
El servei de Llar-Residència de l’ Associació Pro Minusvàlids
de l’ Alt Urgell va ser creat l’any 1996 , per donar cobertura a
les necessitats de persones adultes amb discapacitat
intel·lectual de la nostra Comarca, que per diferents motius
no poden continuar a la llar familiar.
La Llar-Residència Claror està ubicada a la Seu d’ Urgell, a
l’ Av. Valira, 19. Compta amb 12 places i funciona tots els
dies de l’ any. L’ horari de la Llar està fixat en coordinació amb
l’ horari de treball del Centre Ocupacional depenent de la
nostra Entitat.
El personal que treballa a la Llar està format per un equip
d’atenció directa compost per quatre monitores i una auxiliar
de reforç, i l’equip tècnic, format per la directora tècnica, una
psicòloga i un assistent social.
Objectius generals
a) Proporcionar una Llar a les persones amb discapacitat
intel·lectual que per una causa o altra no poden continuar
vivint dins la seva llar d’origen o el seu nucli familiar.

) Donar resposta a la demanda dels pares quan alguna a) Àmbit del desenvolupament individual, l’objectiu,
circumstància concreta aconselli que el seu fill s’estableixi basat en el creixement personal, és que la persona amb
en una nova llar. Aquesta circumstància pot variar, des del discapacitat pugui entendre i comprendre aspectes de la
desig dels pares de potenciar al màxim el desenvolupament vida que l’ajudin a assolir un grau òptim d’autonomia
del noi en un context no familiar, passant per una situació personal.
transitòria, malaltia del pare o de la mare, fins a la manca de
la pròpia família.
c) Donar resposta al dret que té la persona amb discapacitat
intel·lectual d’escollir el lloc i la manera de viure.
d) Possibilitar seguint la línia de l’apartat anterior, que les
persones amb discapacitat psíquica puguin assolir el
màxim nivell de benestar i gaudeixin dels drets i deures
b) Àmbit del desenvolupament de la vida comunitària,
la vivenda permet una participació de les persones amb
discapacitat intel·lectual en la vida comunitària. Aquesta
participació implica assumir responsabilitats en el funciona-
ment de la vivenda respectant però la intimitat i la llibertat
individual.
inherents a totes les persones.
c) Àmbit del desenvolupament del procés d’integració
social,
la finalitat és promoure la participació de la persona
Objectius especifics
amb discapacitat intel·lectual en el màxim nombre
En aquest apartat cal fer referència a tres àmbits diferen- d’activitats culturals i socials de manera que la integració en
ciats: la societat sigui cada dia més intensa.
Grup esports Special Olympics d' ADIS Pilar Moriche
El diumenge 8 de maig va tenir lloc a Palau-solità i participar al Campionat de Catalunya de Futbol Sala en la
Plegamans la Copa Generalitat de Petanca, on el grup modalitat de proves adaptades on vam aconseguir:
d'esports Special Olympics de la Fundació ADIS va 3 ors, 3 argents i 1 bronze.
participar amb un tripleta que va quedar tercera de grup.
Felicitem a tots els nostres esportistes, entrenadores i
El diumenge 15 de maig a Montornès de Vallès vam voluntaris que fan possible aquest somni.
19
H E M E S T A T

20 Entrevista a Francesc Armengol
P E R S O N E S
En Francesc va nèixer a Puicerdà ara fa 41 anys. Va estudiar
Enginyeria Tècnica de Telecomunicacions, a La Salle de
Barcelona i aquí va començar la seva relació amb la
Universitat Ramon Llull. Va ser un dels fundadors de
l’Associació Universitària de Cerdanya (AUCer) l’any 1998 i
des de llavors n’ha estat el seu president. És al capdavant,
doncs, d’un grup de gent que estima la cultura, el coneixement
i la seva terra i que ha aconseguit, amb el suport d’universitats i
institucions, que la Universitat d’estiu Ramon Llull Puigcerdà
s’hagi consolidat i arribi aquest any a la 13a edició.
Apassionat de l’esquí, del teatre i del curling, sempre que pot
viatja per fer immersió en altres cultures.
Quan li demanem un motiu per inscriure’ns als cursos d’estiu
de la URL Puigcerdà ens respon: “Estem convençuts que
poder aprendre a l’estiu temes tan diversos i amb primeres
espases, en un espai agradable i còmode com el nostre, és un
privilegi que no podem deixar escapar. Per uns dies, el
coneixement expert, aquell que veiem sovint massa lluny, el
tenim a casa. Són moltes les persones que tot l’any hi treballen
per tal que el dia 11 de juliol puguem pujar el teló. La catifa
vermella estarà posada per rebre a tothom qui en vulgui formar
part. Us hi esperem !!!”
Què és l’AUCer i qui en formeu part?
Va ser el novembre de 1997 quan un grup d’universitaris, a
instàncies de l’ajuntament, ens vam trobar un dia davant la
boja idea d’organitzar una universitat d’estiu. L’hivern de 1997,
de la mà de la Universitat Ramon Llull, i jo com a Director
d’esports de neu, Puigcerdà havia organitzat el Campionat
d’Espanya d’esquí universitari. Aquesta experiència va ser la
que va encendre la idea d’una possible col·laboració més
estable amb el món universitari.
Un any de reunions, de negociacions, i finalment el novembre
de 1998 va néixer l’Associació Universitària de Cerdanya
(AUCer). En un inici la formàvem no més d’una dotzena de
persones, amb un objectiu, que el juliol de 1999, Puigcerdà,
tingués la seva primera universitat d’estiu.
Des d’aquell inici, fins ara, a l’AUCer han anat entrant més i
més persones, totes i tots, professionals que desenvolupen
principalment la seva activitat a la Cerdanya, amb algun cas
que treballa a Barcelona.
No cal dir que la tasca en una associació com la nostra, és tota
altruista, tothom treu temps d’on no sempre n’hi ha, per poder
fer que l’AUCer creixi, i que des de la cinquena edició fins ara,
Puigcerdà gaudeixi d’una setmana d’universitat d’estiu
sencera, i d’activitats culturals-formatives al llarg de l’any.
Els cursos de la Universitat d’estiu a Puigcerdà estan
organitzats per l’AUCer en col·laboració amb la
Universitat Ramon Llull, l’Ajuntament de Puigcerdà i
Enginyeria-Arquitectura La Salle. Quin és el paper de
cadascuna d’aquestes institucions?
La Universitat vetlla per la qualitat acadèmica, posa el nom a la
universitat d’estiu, acredita els alumnes que necessiten crèdits
variables complementaris a la seva formació i, conjuntament
amb l’AUCer, debat la graella de cursos de cada estiu, aportant
el professorat que calgui per completar l’oferta acadèmica. I
dins de la universitat Ramon Llull hi ha La Salle, que ens ajuda
amb tot el material que ens cal.
A poc a poc, la universitat d’estiu a Puigcerdà ha necessitat
més infraestructura, i suport econòmic en la justa mesura per
completar les inscripcions i per poder garantir un preu especial
pels residents. Aquest és el paper de l’Ajuntament, a més a
Jordi Segarra
Fotografia: Emili Giménez
més, hi aporta l’altre 50% del nom. Universitat d’estiu Ramon
Llull.Puigcerdà.
I l’AUCer, amb l’ajuda de tot l’equip que en forma part, com un
petit rellotge, treballem tot l’any perquè les nostres idees es
facin realitat a l’estiu i al llarg de l’any. Nosaltres som pont
d’unió entre la URL, l’Ajuntament, i els/les alumnes i el
professorat... que són els actors principals d’aquesta història.
Els cursos que s’han fet al llarg d’aquests anys són molt
diversos: òpera, temes històrics, art, cuina, esports i
muntanya, vins, turisme, constel·lacions familiars, qi
gong i un llarg etcètera entre els que destaquem els temes
relacionats amb la salut. En aquesta edició hi haurà una
vintena de cursos. Quines novetats hi ha?
La grafologia, la genealogia, el tractament del material de neu
(alpí, fons i snow), la seducció, l’escriptura, el tractament de
demències i un curs per poder conèixer millor la Cerdanya,
serien les novetats que destacaríem.
És evident però, que excepte algun curs tal com el curs bàsic
de tast de vins o Primers auxilis, per posar algun exemple, els
altres, tot i sota una mateixa temàtica, tracten nous continguts
any darrere any.
En aquesta edició, posem en marxa dos tallers, una nova
fórmula, més econòmica i de menys hores, com és el taller
d’òpera per alumnes que s’hi vulguin afeccionar, i el taller
d’arranjaments florals. Ambdós, depenent de l’èxit, poden ser
cursos en properes edicions.
Les activitats paral·leles com ara els espectacles, la nit
dels estels i altres, són una forma de vincular més tota la
comarca, fins i tot els que no participen en els cursos,
amb la Universitat d’estiu?
Des de la primera edició vam creure que una universitat d’estiu
havia de tenir actes paral·lels on alumnes, professors,
organitzadors, i totes aquelles persones que els pogués
interessar un tema, s’hi poguessin trobar.
Havíem de ser capaços de poder tenir activitats gratuïtes, o
gairebé gratuïtes per a tothom. Havíem de poder trobar
finançament per aquestes activitats. Aquest objectiu ens va

ajudar a definir l’estratègia de buscar espònsors,
col·laboradors i patrocinadors, explicant que aquest projecte
era de tothom i per a tothom.
Amb aquests objectius es crea una publicitat específica on ens
agrada subratllar aquest caràcter més obert dels actes dels
vespres, perquè tothom hi participi. Tot junt fa Universitat Cursos programats en altres edicions com la supressió de les
d’estiu. barreres arquitectòniques o el tractament d’accidents en
Les activitats paral·leles tenen per a nosaltres la mateixa esportistes adaptats o amb algun tipus de discapacitat, van en
importància que els cursos. En aquest moment la joia de la la línia que em proposes.
corona de les activitats, és la Nit de les Arts que dissenya Anna L’AUCer vol donar formació a tothom, i m’agradaria, o millor
Òdena. (Vegeu l´article de la pàgina 16)
dit, ens agradaria ser útils a tothom i més encara al col·lectiu de
l’ADIS. Els cursos que he comentat, malauradament no van
tenir l’èxit esperat. Els professionals de la nostra societat
encara no estan suficientment sensibilitzats per assistir a
cursos on aprendre a fer ciutats més humanes.
Què et sembla si ens posem com a deures seure a finals
La fita que renova cada any la
d’estiu i preparem un curs plegats pel juliol de 2012 ADIS-
AUCer?
Universitat d´estiu de Puigcerdà és
la del rigor acadèmic i la de la qualitat
L’any 2002 és va crear el premi AUCer per premiar la
trajectòria acadèmica més brillant dels estudiants de
Cerdanya. Quina dotació té el premi i com es fa la
selecció?
Per cursar estudis superiors fora de la Cerdanya, sabem els
sacrificis que les famílies i els propis alumnes han de fer. D’una
de les múltiples reunions va sortir la idea del Premi AUCer-Vila
de Puigcerdà, precisament per poder ajudar, modestament si
es vol, però en definitiva poder ajudar els futurs universitaris.
No volíem un premi que premiés un fet puntual de la vida d’un
estudiant, una sola nota, volíem i volem premiar la constància,
la cultura de l’esforç, i l’única manera que se’ns va ocórrer va
ser definint unes bases on quedés molt clar que el Premi-
AUCer Vila de Puigcerdà seria, és, per qui havent cursat l’ESO
a la Cerdanya com a requisit, després de la selectivitat
presentés la nota més alta.
Aquest curs celebrem els 10 anys del premi i s’ha d’agrair a
l’Ajuntament que segueixi fent l’aportació, que conjuntament
amb la que pot fer l’AUCer dels seus recursos propis suma
1500€.
Sens dubte l’AUCer ha contribuït a posar Puigcerdà en el
mapa universitari . Teniu més fites en aquest àmbit?
A poc a poc ens posem els reptes. Vam començar amb 4
cursos i dos dies, als 5 anys teníem 5 dies, després la web,
després va venir la Universitat d’estiu a Puigcerdà TOT L’ANY,
amb un curs a la tardor i la primavera, després les
Conferències de l’AUCer, i després...
La fita que renovem cada any és la del rigor acadèmic i la de la
qualitat. Vint cursos amb una mitjana de 400 alumnes cada
any. Cinc activitats gratuïtes ens aporten més de 1200
participants en total. Per l’AUCer no són només xifres, són
persones que any rere any renoven la confiança. La nostra
principal fita és fer-ho bé perquè participin en el que participin,
aprenguin alguna cosa nova.
Sí que podem dir que a poc a poc volem millorar com
comuniquem l’oferta fora de la Cerdanya ja que és una bona
manera d’enriquir els debats. Sabem que si conjuntament,
l’Ajuntament de Puigcerdà, la Universitat Ramon Llull i l’AUCer
decidim créixer, es pot assumir aquest creixement.
Des de la Fundació ADIS estem treballant per afavorir la
integració social de les persones amb discapacitat a la
comarca. Creus que podem trobar punts de confluència
amb l’AUCer?
Què li cal a la Cerdanya per, a més d’un espai natural
privilegiat, ser un espai cultural de primer ordre?
Molt bona pregunta... Estic convençut que si fóssim capaços
de crear un àmbit on trobar-nos totes les associacions de la
comarca podríem fer coses juntes pel benefici de la societat.
S’han de crear instruments, i no calen diners per això, on fos
possible que persones (des de Martinet fins al Coll de la
Perxa, per ser ambiciosos), dinamitzadors culturals (altruistes
o treballadors públics) poguéssim trobar-nos les vegades que
calgués per saber què fem, i molt important, quan ho fem.
A Puigcerdà ja passa que ens trepitgem les activitats, imagina’t
què passa amb la perspectiva de tota la Comarca !
Cal que siguem capaços de crear el nostre propi fòrum de les
cultures cerdà. Segur que hi ha més maneres, però aquesta és
una d’elles. Una programació conjunta, sense que ningú perdi
protagonisme i identitat, podria ser l’inici d’un camí perquè es
parli de la Cerdanya com un destí cultural, i no només de lleure.
Les dues coses són perfectament complementàries !
Es fan coses molt ben fetes a casa nostra, si les ordenem i les
sabem explicar fora, ho podem aconseguir. Les persones
capaces d’organitzar existeixen, el públic que hi participaria
també, falta, des del meu punt de vista, una catalitzador global
capaç de crear un “producte” cultural explicable i “vendible”.
Programa dels cursos URL Puigcerdà:
www.aucer.org
Una virtut: Constància
Un llibre: Les set aromes del món d´Alfred Bosch
Un desig: Que la Cerdanya sigui un espai cultural de
primer ordre!
Un menjar: Un bon arròs... no importa com.
Una consell: Escolta, fins i tot el teu adversari.
Un lloc: Una posta de Sol en el Gran Erg Chebi
(Sahara)
Un moment del dia: La nit...cap a la matinada
Una persona a qui admiris: Nelson Mandela
Un sentiment: Esperança
21
P E R S O N E S

A G E N D A
NOVES ACTIVITATS
TALLER PUNT DE CREU
Dissabte, 4 de juny
De 17h a 18:30 h
FAITES DE LA RANDONNÉE 2011
RANDONNÉE PATRIMONIALE
Diumenge, 3 de juliol
A Palau de Cerdanya
Organitza Grup Excursionista
de Cerdanya
ACTIVITATS EN CURS
TALLER D'ALFABETITZACIÓ
Dijous, de 16:30h a 17:30 h
o de 18h a 19 h
LA FUNDACIÓ ADIS
PARTICIPA AL
Dissabte 11
de juny pels
principals
carrers
de Puigcerdà
Organitza: AUCer
PER A INFORMACIÓ
I INSCRIPCIONS:
“El Local”, de la
Fundació ADIS
C/ Coronel Molera, 9
17520 Puigcerdà
Tel. 972 88 01 06
adis@fundacioadis.org
www.fundacioadis.org
Afavorir els discapacitats
en la integració social
Col-labora amb la Fundació
Tel. 972 880 106

CONSELL COMARCAL DE LA CERDANYA
Plaça del Rec, 5. 17520 Puigcerdà
Tel. 972.884.884 - Fax 972.882.263
SERVEIS SOCIALS
Alfons I, 50-52. 17520 Puigcerdà.
Tel. 972.14.13.13 - Fax 972.88.33.11
OFICINA DE TURISME
Cruïlla N-152 amb N-260. 17520 Puigcerdà
Tel. 972.140.665 - Fax 972.140.592
OFICINA D'ATENCIÓ CIUTADANA
Plaça de Rec,5. 17520 Puigcerdà
Tel. 972.88.03.11 - Fax 972.141.041