Meditacions Metafísiques - XTEC Blocs

enderrocar pel dubte res d’allò que la llum natural em fa veure que és veritable, així com ella ja
m’ha fet veure que, del fet que jo dubtava, es podia concloure que jo era. I jo no tinc en mi cap
altra facultat, o potència 101 , per a distingir el veritable del fals, que em pogués ensenyar que això
que aquesta llum em mostra com a veritable no ho és, i de qui em pogués fiar tant com d'ella.
Però, pel que fa a les inclinacions que em semblen també ésser naturals en mi, ja he advertit
sovint, quan ha estat qüestió de fer tria entre les virtuts i els vicis, que no m’han dut pas menys
al mal que al bé; és per això què no tinc motiu de seguir-les tampoc pel que fa al veritable i al
fals.
I pel que fa a l’altra raó, que és que aquestes idees han de venir d'una altra part, perquè no
depenen de la meva voluntat, ja no la trobo convincent. Car de la mateixa manera que
aquestes inclinacions, de les quals parlava ara mateix, es troben en mi, malgrat que no
s’acorden sempre amb la meva voluntat, així pot ésser que hi hagi en mi alguna facultat o
potència 102 pròpia per a produir aquestes idees sense l’ajut de cap cosa exterior, bé que no em
sigui encara coneguda, com, en efecte m’ha semblat sempre fins ara que, quan dormo, es
formen així en mi sense l’ajut dels objectes que representen. I en fi, encara que restés d’acord
que són causades per aquests objectes, no és pas una conseqüència necessària que els hagin
d’ésser semblants 103 . Ans al contrari, m’he adonat sovint, en molts exemples, que hi havia una
gran diferència entre l’objecte i la seva idea. Com, per exemple, trobo en el meu esperit dues
idees del sol del tot diferents: una té l’origen en els sentits, i ha d’ésser situada en el gènere
d’aquestes que he dit suara que vénen de fora, per la qual em sembla extremament petit; l’altra
és presa de les raons de l’astronomia, és a dir, de certes nocions nascudes amb mi, o ha estat
formada per mi mateix de la manera que pugui ésser, per la qual em sembla moltes vegades
més gran que tota la terra. Certament, aquestes dues idees que concebo del sol no poden
ésser totes dues semblants al mateix sol, i la raó em fa creure 104 que aquesta que ve
immediatament de la seva aparença és la que li és més diferent 105 .
Tot això em fa conèixer que fins a aquest moment no ha estat pas per un judici cert i
premeditat 106 , sinó solament per un impuls cec i temerari, que havia cregut que hi havia coses
fora de mi, i diferents del meu ésser, les quals, pels òrgans dels meus sentits, o per algun altre
mitjà que pugui ésser, m’enviaven llurs idees o imatges 107 i que m’hi imprimien les seves
semblances.
5
10
15
20
25
30
[El contingut de les idees]
Però es presenta encara una altra via per a esbrinar si, entre les coses de les quals tinc en mi
les idees, n’hi ha algunes que existeixen fora de mi. A saber, si aquestes idees són solament
preses en tant que són certes maneres de pensar, jo no reconec en elles cap diferència o
desigualtat, i totes semblen procedir de mi d'una mateixa manera; però, considerant-les com a
imatges, de les quals unes em representen una cosa i les altres una altra, és evident que són
força diferents les unes de les altres. Car, en efecte, aquestes que em representen substàncies
són sens dubte alguna cosa més, i contenen en elles (per dir-ho així) més realitat objectiva 108 ,
35
40
cosa. Inclinació no racional, però sí natural en nosaltres. Per tant, cal tenir cura en llegir de no confondre aquestes dues dimensions
de la -natura» humana: la raó que ens dona persuasió i la inclinació que ens dona només assentiment: la llum natural és la que fa
conèixer que és veritat que com jo dubtava, jo era; en canvi, la inclinació natural m’ha enganyat sovint, sobretot quan es tractava de
“triar entre la virtut i el vici”.
101
“potencia” és afegit en la traducció francesa. La noció tècnica de “facultas” és explicada en la traducció francesa amb l’ús de dos
termes: “faculté ou puissance”. El primer terme no presenta dificultats. Però “puissance” pot ésser segons el context, “potencia”
capacitat actualitzable, “potencia activa”, en termes escolàstics- o “poder" capacitat, sense la matisació d’arrel aristotèlica.
102
Id. -potencia- afegit en l’edició francesa.
103
És a dir, que, encara que sigui veritat que les idees es formen en mi per l’acció de coses externes i alienes a mi, no cal admetre
que les coses s’assemblin a les seves idees.
104
El text llatí és més ciar i taxatiu: “ratio persuadet” la raó em persuadeix. El francès “croire”, “creure” fa inoperant la distinció del
text llatí entre assentir i persuadir-se. Assentim davant l’opinió; la cortesa exigeix persuasió.
105
El text llatí diu: -que aquesta que sembla haver-ne emanat al més immediatament que es pot:
106
“premeditat” és afegit del text francès.
107
“...i que m’hi imprimien les seves semblances-: afegit al text francès.
108
A: “realitat objectiva” designa l’estatut ontològic de les idees o representacions; les idees son “objectivament”, i això significa,
seguint el text, que les idees “participen per representació” dels graus de l’ésser de les coses representades per elles. Una idea “és
alguna cosa”, és la representació d'una cosa. I la idea és més, és més real, com més sigui la cosa que representa.
Cal aclarir, a mes, que el significa! del terme “objectiu” és molt més complica! al segle XVII, en els inicis de la Filosofia Moderna,
que no pas ara: El pensament escolàstic, va elaborar una complexa xarxa semàntica al voltant del terme “Objecte” i la seva
oposició al terme “Subjecte” d'una banda, i “formal” de l’altra. La Filosofia del XVII segueix utilitzant aquestes categories, encara
que el sentit deis termes vagi canviant.
15
5
10
15
20