02.03.2014 Views

Abril 01-Septiembre 01

Abril 01-Septiembre 01

Abril 01-Septiembre 01

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

Otea • Árgoma<br />

DATU<br />

INTERESGARRIAK<br />

• Habitat: eremu etzeak,<br />

bideak, larreak.<br />

• Lorea: kolore hori argikoa.<br />

• Hostoak: ez du hostorik.<br />

• Garaiera: 2 metrora iritsi<br />

daiteke.<br />

• Familia: leguminosoen<br />

(lekadunen) familiakoa.<br />

• Izen arrunta: otea.<br />

• Izen zientifikoa: Ulex<br />

europaeus.<br />

DATOS<br />

DE INTERÉS<br />

• Hábitat: zonas yermas,<br />

caminos, campas.<br />

• Flor: color amarillo claro.<br />

• Hojas: no tiene.<br />

• Altura: pueden alcanzar los<br />

2 m.<br />

• Familia: leguminosas.<br />

• Nombres comunes:<br />

árgoma o argoma, tojo,<br />

aulaga, escajo.<br />

• Nombre científico: Ulex<br />

europaeus.<br />

Triano mendizerran ugarienetakoa<br />

den landarea da otea. Bertako<br />

basoak eta hauen euskarri<br />

zen zorua desagertzean, batik<br />

bat meategien azaleko ustiaketaren<br />

ondorioz, landare mota hau<br />

nagusitu da. Espezie horri kolonizatzaile<br />

deitzen zaio, edozein<br />

tokitan erraz sortzen delako;<br />

kausa naturalen nahiz gizakiaren<br />

eraginez (suteak, zuhaitzak moztea,<br />

meatzaritza...) aldaketa handiak<br />

jasan dituzten zoruetan sastraka,<br />

garo eta abarren artean<br />

hazten aurrena landare hau izan<br />

ohi da.<br />

Otea arantzaz jositako landarea<br />

da, hostorik gabea eta kolore<br />

hori argiko loreak dituena. Kimatu<br />

edo erre ezean, bi metroko<br />

garaiera har dezake, bai eta sastraka<br />

trinko eta zeharkatu ezinezkoak<br />

sortu ere.<br />

Leguminosoen familiakoa da<br />

(ilarrak, lekak, dilistak...); beraz,<br />

oteak ere sustraietan sortzen zaizkion<br />

bakteria batzuen laguntzari<br />

esker airetik nitrogenoa hartzeko<br />

gaitasuna du. Hori dela eta, landare<br />

horrek bere inguruko lurzorua<br />

aberasten du eta zuhaixka itxurako<br />

landareria hazteko eremu<br />

egoki bilakatzen da.<br />

Otadiak, txilardi eta irasailakin<br />

batera, hirukotea osatutako<br />

du. Zuhaitz itxurako espezieak<br />

(haritza nagusiki) moztutako lekuetan<br />

hazten dira, baita basosailak<br />

oso-osorik ebakitako tokietan<br />

ere.<br />

Otea nagusitzeak zorua landuta<br />

dagoela eta hasierako basoa<br />

berreskuratzeko baldintza<br />

egokiak eskaintzen dituela adierazten<br />

du; txilarra nagusitzea, aldiz,<br />

kontrako egoeraren adierazle<br />

litzateke.<br />

Toki askotan otea aldizka<br />

erre egiten da; horrela, lursailera<br />

hedatzea eragozten da eta ganaduarentzat<br />

larrerako toki egokia<br />

lortzen da. Garai batean, kimuak<br />

moztu eta mazo bidez kolpekatzen<br />

zen zuntzak txikitzeko, ondoren<br />

ganaduak jaten zuen<br />

pentsua bailitzan. Etxeetako sua<br />

suspertzeko ere erabili ohi zen<br />

ote-egurra.<br />

La árgoma es una de las plantas<br />

más abundantes de los Montes<br />

de Triano. La desaparición<br />

del bosque autóctono y del suelo<br />

que lo sustentaba, sobre todo<br />

como consecuencia de la explotación<br />

minera a cielo abierto, ha<br />

favorecido que esta planta ocupe<br />

la mayor parte de los antiguos<br />

terrenos mineros. Es una<br />

especie llamada colonizadora,<br />

puesto que es muy poco exigente<br />

en cuanto a los requerimientos<br />

que precisa para crecer, por<br />

lo cual junto con zarzas, helechos,<br />

etc. es la primera planta en<br />

aparecer en suelos que han sufrido<br />

alteraciones importantes<br />

bien por causas naturales o por<br />

intervención del ser humano (incendios,<br />

talas, minería…).<br />

La árgoma es una planta espinosa,<br />

carente de hojas, y tiene<br />

flores de color amarillo claro.<br />

Puede alcanzar tallas de hasta<br />

dos metros cuando no son ramoneadas<br />

ni quemadas, llegando<br />

a formar matorrales espesos<br />

e impenetrables.<br />

Pertenece a la familia de las<br />

leguminosas (guisantes, vainas,<br />

lentejas, etc.) por lo que al igual<br />

que aquéllas tiene la capacidad<br />

de obtener nitrógeno del aire<br />

mediante la ayuda de unas bacterias<br />

asociadas a sus raíces.<br />

Gracias a esta labor los suelos<br />

donde se asientan se van enriqueciendo<br />

y, en definitiva, posibilitan<br />

el asentamiento de un tipo<br />

de vegetación, más exigente,<br />

de porte arbustivo o arbóreo.<br />

Suele formar parte de la asociación<br />

argomal-brezal-helechal.<br />

Esta formación es de origen secundario<br />

puesto que suelen crecer<br />

tras la tala de especies de<br />

porte arbóreo (robles principalmente),<br />

aunque también aparecen<br />

con facilidad tras las cortas a<br />

matarrasa de las plantaciones forestales.<br />

El dominio de árgomas indica<br />

un suelo más desarrollado y<br />

unas condiciones más propicias<br />

para la recuperación del bosque<br />

primitivo, mientras que el dominio<br />

de brezos es indicador de la<br />

situación contraria.<br />

En muchos lugares las árgomas<br />

son quemadas de forma periódica<br />

con el fin de evitar su expansión<br />

y conseguir pasto para<br />

el ganado. En otros tiempos se<br />

cortaban sus brotes para golpearlos<br />

con mazos y romper sus fibras,<br />

de forma que servían como<br />

pienso para el ganado. También<br />

se utilizaba su madera para avivar<br />

el fuego de los hogares.<br />

✁<br />

Artea • Encina<br />

DATU<br />

DATOS<br />

INTERESGARRIAK DE INTERÉS<br />

• Non aurki daitekeen: bereziki • Localización: es un árbol<br />

Mediterraneo aldean aurkitzen den característico del área<br />

zuhaitza da; Iberiar Penintsulan oso mediterránea; abunda en la<br />

da ugaria, ipar-mendebaldeko Península Ibérica, a excepción de<br />

eskualdeetan izan ezik.<br />

las regiones del NO.<br />

• Habitat: eremu eguzkitsuak eta • Hábitat: zonas soleadas, con<br />

lehor samarrak, karezko edo suelos calcáreos o silíceos y<br />

silizeozko lurzoruekin.<br />

relativamente secos.<br />

• Loratzea: apirilean edo maiatzean; • Floración: en abril o mayo;<br />

lore berde horixkak ematen ditu. florecillas de color verde<br />

• Hostoak: iraunkorrak, zuhaitzean amarillento.<br />

3-4 urte inguru irauten dute. • Hojas: persistentes, se mantienen<br />

Hosto bakunak, aldizkakoak, larru de 3 a 4 años en el árbol. Simples,<br />

onduaren antzeko trinkotasuna alternas, coriáceas, elípticas, algo<br />

dutenak, eliptikoak, punta apur apuntadas. El borde puede ser<br />

batekin. Hostoaren ertza lisoa, liso, dentado o espinoso. El haz es<br />

koskaduna edo arantzaduna izan de color verde, y el envés más o<br />

daiteke. Hostoaren gainaldea menos blanquecino.<br />

berdea da, eta azpialdea, berriz, • Fruto: bellota de hasta 1,5 cm de<br />

zurixka antzekoa.<br />

largo. Se cae al inicio del otoño.<br />

• Fruitua: ezkurra, 1,5 zentimetroko • Corteza: casi negra, fragmentada<br />

luzerakoa izan daiteke. Udazken en pequeñas placas. Rica en<br />

hasieran erortzen zaio.<br />

taninos.<br />

• Azala: beltzezka, geruza txikiez • Altura: en ocasiones hasta 28 - 30<br />

zatituta.Tanino asko ditu.<br />

metros.<br />

• Garaiera: 28-30 metrora irits • Longevidad: hasta 700 años.<br />

daitezke.<br />

• Familia: fagáceas (roble, haya,<br />

• Bizitza-luzera: 700 urte.<br />

castaño).<br />

• Familia: fagazeoen familiakoa • Nombre científico: en el País<br />

(haritza, pagoa, gaztainondoa). Vasco existen dos subespecies:<br />

• Izen zientifikoa: Euskal Herrian bi Quercus ilex ilex y Quercus ilex<br />

azpiespezie daude, hala nola: rotundifolia.<br />

Quercus ilex ilex eta Quercus ilex<br />

rotundifolia.<br />

Artea enbor lodiko zuhaitza<br />

da, adarren sorburu diren<br />

hainbat besorekin;<br />

adarrek adaburu handi<br />

eta biribila osatzen dute<br />

(“eguzkitakoa”). Irudi hori,<br />

batik bat, bakanka hazten<br />

diren aleetan ikusten<br />

da. Eta fenomeno horren<br />

ikusgarri, “Garaiko artea”<br />

dugu, Durangaldean aurki<br />

daiteke; berdingabeko/berezitzat<br />

jotzen da.<br />

Arte kantauriarra lurzoru<br />

idor eta harritsuetan (sarritan<br />

eskeletikoa) hazten<br />

da; eremu eguzkitsu eta<br />

arras aldapatsuetan, muino<br />

eta mendien magalean,<br />

0 eta 600 metro bitartean<br />

(batzuetan, 800 metrora<br />

bitartean). Artea oinarrizko<br />

substratuen artean hazten<br />

da batez ere (kare-harri<br />

artean nagusiki, eta<br />

batzuetan, tuparri artean).<br />

Beste hainbatetan, bestalde,<br />

silize artean ere hazi<br />

ohi da. Zuhaitz honek lurzorua<br />

babestu eta aberastu<br />

egiten du.<br />

Artearen inguruan bestelako<br />

espezie motarik ere<br />

hazten da, esate baterako:<br />

endalaharra (honek baso<br />

trinkoak zeharkatu ezinezko<br />

bilakatzen ditu),<br />

gartxu hostozabala, gurbitza,<br />

hainbat haritz...<br />

Zuhaitz honen egurra oso<br />

gogorra da eta erabilera<br />

ugari ditu zurgintzan, upelgintzan<br />

eta arotz-lanetan.<br />

Egur horrek bero handia<br />

sortzen du, eta orain dela<br />

gutxi arte egur-ikatza egiteko<br />

erabili izan da. Artearen<br />

adakera ahuntzentzat neguko<br />

janari izan da, ezkurrak,<br />

berriz, hainbat abereren<br />

janari. Artea 8-12<br />

urtetik behin mozten da<br />

enborraren ondo-ondotik,<br />

eta enborra berriz hazten<br />

da.<br />

Garai batean ugariagoak<br />

baziren ere, Bizkaiko Lurralde<br />

Historikoan arte<br />

kantauriarra kostaldean<br />

ikus daiteke batez ere<br />

(Gernika-Lumoko ibaiadarrean,<br />

Muskiz eta Zierbena<br />

artean, Gorliz eta Plentzia<br />

artean...); baina barrualderago<br />

ere aurki daiteke (Sopeña,<br />

Karrantzan). Meategien<br />

eremuan ere ikus<br />

daitezke, honako leku<br />

hauetan: La Cruz-Akendibar<br />

(Galdames) eta La Gorriga,<br />

Oiolako urtegiaren<br />

inguruan (Trapagaran).<br />

La encina tiene un tronco<br />

grueso, ramificado en varios<br />

brazos, de donde parten<br />

las ramas, formando<br />

una copa grande y redonda<br />

("parasol"). Este último<br />

aspecto se aprecia mejor<br />

en ejemplares que crecen<br />

de forma aislada. En este<br />

sentido habría que destacar<br />

"la encina de Garay"<br />

situada en la comarca vizcaína<br />

del Duranguesado,<br />

y declarada árbol singular.<br />

El encinar cantábrico crece<br />

sobre suelos secos y<br />

pedregosos, muchas veces<br />

esqueléticos, en zonas<br />

soleadas, con fuertes pendientes,<br />

del piso colino o<br />

parte inferior del montano,<br />

entre 0 y 600 metros<br />

(a veces hasta los 800).<br />

Prefiere los sustratos básicos<br />

(calizas principalmente,<br />

a veces margas), aunque<br />

en algunas áreas se<br />

asienta también sobre sílice.<br />

Este árbol protege el<br />

suelo y lo mejora.<br />

Entre las plantas que<br />

acompañan a las encinas<br />

pueden citarse especies<br />

como la zarzaparrilla que<br />

convierte en impenetrables<br />

los bosques tupidos,<br />

el labiérnago negro, madroño,<br />

algunos robles, etc.<br />

La madera es muy dura y<br />

tiene numerosas aplicaciones<br />

en carpintería, tonelería<br />

y ebanistería, su<br />

leña es muy calorífica y<br />

ha servido hasta hace poco<br />

tiempo como base para<br />

la producción de carbón<br />

vegetal. El ramaje se<br />

ha empleado como alimentación<br />

invernal de cabras,<br />

y sus bellotas se han<br />

utilizado como alimento<br />

para diferentes animales.<br />

Las encinas se cortan cada<br />

8-12 años desde la base<br />

del tronco y rebrotan<br />

de cepa.<br />

Los ejemplos de encinar<br />

cantábrico dentro del Territorio<br />

Histórico de Bizkaia<br />

son frecuentes en la<br />

costa (ría de Gernika,<br />

Muskiz-Zierbena, Gorliz-<br />

Plentzia, etc.), aunque<br />

también se encuentran<br />

más al interior (Sopeña en<br />

Karrantza). Concretamente<br />

en la Zona Minera se<br />

pueden observar en el Pico<br />

de La Cruz-Akendibar<br />

(Galdames) y en La Górriga<br />

cerca del pantano Oiola<br />

(Trapagaran).

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!