Abril 01-Septiembre 01
Abril 01-Septiembre 01
Abril 01-Septiembre 01
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
Otea • Árgoma<br />
DATU<br />
INTERESGARRIAK<br />
• Habitat: eremu etzeak,<br />
bideak, larreak.<br />
• Lorea: kolore hori argikoa.<br />
• Hostoak: ez du hostorik.<br />
• Garaiera: 2 metrora iritsi<br />
daiteke.<br />
• Familia: leguminosoen<br />
(lekadunen) familiakoa.<br />
• Izen arrunta: otea.<br />
• Izen zientifikoa: Ulex<br />
europaeus.<br />
DATOS<br />
DE INTERÉS<br />
• Hábitat: zonas yermas,<br />
caminos, campas.<br />
• Flor: color amarillo claro.<br />
• Hojas: no tiene.<br />
• Altura: pueden alcanzar los<br />
2 m.<br />
• Familia: leguminosas.<br />
• Nombres comunes:<br />
árgoma o argoma, tojo,<br />
aulaga, escajo.<br />
• Nombre científico: Ulex<br />
europaeus.<br />
Triano mendizerran ugarienetakoa<br />
den landarea da otea. Bertako<br />
basoak eta hauen euskarri<br />
zen zorua desagertzean, batik<br />
bat meategien azaleko ustiaketaren<br />
ondorioz, landare mota hau<br />
nagusitu da. Espezie horri kolonizatzaile<br />
deitzen zaio, edozein<br />
tokitan erraz sortzen delako;<br />
kausa naturalen nahiz gizakiaren<br />
eraginez (suteak, zuhaitzak moztea,<br />
meatzaritza...) aldaketa handiak<br />
jasan dituzten zoruetan sastraka,<br />
garo eta abarren artean<br />
hazten aurrena landare hau izan<br />
ohi da.<br />
Otea arantzaz jositako landarea<br />
da, hostorik gabea eta kolore<br />
hori argiko loreak dituena. Kimatu<br />
edo erre ezean, bi metroko<br />
garaiera har dezake, bai eta sastraka<br />
trinko eta zeharkatu ezinezkoak<br />
sortu ere.<br />
Leguminosoen familiakoa da<br />
(ilarrak, lekak, dilistak...); beraz,<br />
oteak ere sustraietan sortzen zaizkion<br />
bakteria batzuen laguntzari<br />
esker airetik nitrogenoa hartzeko<br />
gaitasuna du. Hori dela eta, landare<br />
horrek bere inguruko lurzorua<br />
aberasten du eta zuhaixka itxurako<br />
landareria hazteko eremu<br />
egoki bilakatzen da.<br />
Otadiak, txilardi eta irasailakin<br />
batera, hirukotea osatutako<br />
du. Zuhaitz itxurako espezieak<br />
(haritza nagusiki) moztutako lekuetan<br />
hazten dira, baita basosailak<br />
oso-osorik ebakitako tokietan<br />
ere.<br />
Otea nagusitzeak zorua landuta<br />
dagoela eta hasierako basoa<br />
berreskuratzeko baldintza<br />
egokiak eskaintzen dituela adierazten<br />
du; txilarra nagusitzea, aldiz,<br />
kontrako egoeraren adierazle<br />
litzateke.<br />
Toki askotan otea aldizka<br />
erre egiten da; horrela, lursailera<br />
hedatzea eragozten da eta ganaduarentzat<br />
larrerako toki egokia<br />
lortzen da. Garai batean, kimuak<br />
moztu eta mazo bidez kolpekatzen<br />
zen zuntzak txikitzeko, ondoren<br />
ganaduak jaten zuen<br />
pentsua bailitzan. Etxeetako sua<br />
suspertzeko ere erabili ohi zen<br />
ote-egurra.<br />
La árgoma es una de las plantas<br />
más abundantes de los Montes<br />
de Triano. La desaparición<br />
del bosque autóctono y del suelo<br />
que lo sustentaba, sobre todo<br />
como consecuencia de la explotación<br />
minera a cielo abierto, ha<br />
favorecido que esta planta ocupe<br />
la mayor parte de los antiguos<br />
terrenos mineros. Es una<br />
especie llamada colonizadora,<br />
puesto que es muy poco exigente<br />
en cuanto a los requerimientos<br />
que precisa para crecer, por<br />
lo cual junto con zarzas, helechos,<br />
etc. es la primera planta en<br />
aparecer en suelos que han sufrido<br />
alteraciones importantes<br />
bien por causas naturales o por<br />
intervención del ser humano (incendios,<br />
talas, minería…).<br />
La árgoma es una planta espinosa,<br />
carente de hojas, y tiene<br />
flores de color amarillo claro.<br />
Puede alcanzar tallas de hasta<br />
dos metros cuando no son ramoneadas<br />
ni quemadas, llegando<br />
a formar matorrales espesos<br />
e impenetrables.<br />
Pertenece a la familia de las<br />
leguminosas (guisantes, vainas,<br />
lentejas, etc.) por lo que al igual<br />
que aquéllas tiene la capacidad<br />
de obtener nitrógeno del aire<br />
mediante la ayuda de unas bacterias<br />
asociadas a sus raíces.<br />
Gracias a esta labor los suelos<br />
donde se asientan se van enriqueciendo<br />
y, en definitiva, posibilitan<br />
el asentamiento de un tipo<br />
de vegetación, más exigente,<br />
de porte arbustivo o arbóreo.<br />
Suele formar parte de la asociación<br />
argomal-brezal-helechal.<br />
Esta formación es de origen secundario<br />
puesto que suelen crecer<br />
tras la tala de especies de<br />
porte arbóreo (robles principalmente),<br />
aunque también aparecen<br />
con facilidad tras las cortas a<br />
matarrasa de las plantaciones forestales.<br />
El dominio de árgomas indica<br />
un suelo más desarrollado y<br />
unas condiciones más propicias<br />
para la recuperación del bosque<br />
primitivo, mientras que el dominio<br />
de brezos es indicador de la<br />
situación contraria.<br />
En muchos lugares las árgomas<br />
son quemadas de forma periódica<br />
con el fin de evitar su expansión<br />
y conseguir pasto para<br />
el ganado. En otros tiempos se<br />
cortaban sus brotes para golpearlos<br />
con mazos y romper sus fibras,<br />
de forma que servían como<br />
pienso para el ganado. También<br />
se utilizaba su madera para avivar<br />
el fuego de los hogares.<br />
✁<br />
Artea • Encina<br />
DATU<br />
DATOS<br />
INTERESGARRIAK DE INTERÉS<br />
• Non aurki daitekeen: bereziki • Localización: es un árbol<br />
Mediterraneo aldean aurkitzen den característico del área<br />
zuhaitza da; Iberiar Penintsulan oso mediterránea; abunda en la<br />
da ugaria, ipar-mendebaldeko Península Ibérica, a excepción de<br />
eskualdeetan izan ezik.<br />
las regiones del NO.<br />
• Habitat: eremu eguzkitsuak eta • Hábitat: zonas soleadas, con<br />
lehor samarrak, karezko edo suelos calcáreos o silíceos y<br />
silizeozko lurzoruekin.<br />
relativamente secos.<br />
• Loratzea: apirilean edo maiatzean; • Floración: en abril o mayo;<br />
lore berde horixkak ematen ditu. florecillas de color verde<br />
• Hostoak: iraunkorrak, zuhaitzean amarillento.<br />
3-4 urte inguru irauten dute. • Hojas: persistentes, se mantienen<br />
Hosto bakunak, aldizkakoak, larru de 3 a 4 años en el árbol. Simples,<br />
onduaren antzeko trinkotasuna alternas, coriáceas, elípticas, algo<br />
dutenak, eliptikoak, punta apur apuntadas. El borde puede ser<br />
batekin. Hostoaren ertza lisoa, liso, dentado o espinoso. El haz es<br />
koskaduna edo arantzaduna izan de color verde, y el envés más o<br />
daiteke. Hostoaren gainaldea menos blanquecino.<br />
berdea da, eta azpialdea, berriz, • Fruto: bellota de hasta 1,5 cm de<br />
zurixka antzekoa.<br />
largo. Se cae al inicio del otoño.<br />
• Fruitua: ezkurra, 1,5 zentimetroko • Corteza: casi negra, fragmentada<br />
luzerakoa izan daiteke. Udazken en pequeñas placas. Rica en<br />
hasieran erortzen zaio.<br />
taninos.<br />
• Azala: beltzezka, geruza txikiez • Altura: en ocasiones hasta 28 - 30<br />
zatituta.Tanino asko ditu.<br />
metros.<br />
• Garaiera: 28-30 metrora irits • Longevidad: hasta 700 años.<br />
daitezke.<br />
• Familia: fagáceas (roble, haya,<br />
• Bizitza-luzera: 700 urte.<br />
castaño).<br />
• Familia: fagazeoen familiakoa • Nombre científico: en el País<br />
(haritza, pagoa, gaztainondoa). Vasco existen dos subespecies:<br />
• Izen zientifikoa: Euskal Herrian bi Quercus ilex ilex y Quercus ilex<br />
azpiespezie daude, hala nola: rotundifolia.<br />
Quercus ilex ilex eta Quercus ilex<br />
rotundifolia.<br />
Artea enbor lodiko zuhaitza<br />
da, adarren sorburu diren<br />
hainbat besorekin;<br />
adarrek adaburu handi<br />
eta biribila osatzen dute<br />
(“eguzkitakoa”). Irudi hori,<br />
batik bat, bakanka hazten<br />
diren aleetan ikusten<br />
da. Eta fenomeno horren<br />
ikusgarri, “Garaiko artea”<br />
dugu, Durangaldean aurki<br />
daiteke; berdingabeko/berezitzat<br />
jotzen da.<br />
Arte kantauriarra lurzoru<br />
idor eta harritsuetan (sarritan<br />
eskeletikoa) hazten<br />
da; eremu eguzkitsu eta<br />
arras aldapatsuetan, muino<br />
eta mendien magalean,<br />
0 eta 600 metro bitartean<br />
(batzuetan, 800 metrora<br />
bitartean). Artea oinarrizko<br />
substratuen artean hazten<br />
da batez ere (kare-harri<br />
artean nagusiki, eta<br />
batzuetan, tuparri artean).<br />
Beste hainbatetan, bestalde,<br />
silize artean ere hazi<br />
ohi da. Zuhaitz honek lurzorua<br />
babestu eta aberastu<br />
egiten du.<br />
Artearen inguruan bestelako<br />
espezie motarik ere<br />
hazten da, esate baterako:<br />
endalaharra (honek baso<br />
trinkoak zeharkatu ezinezko<br />
bilakatzen ditu),<br />
gartxu hostozabala, gurbitza,<br />
hainbat haritz...<br />
Zuhaitz honen egurra oso<br />
gogorra da eta erabilera<br />
ugari ditu zurgintzan, upelgintzan<br />
eta arotz-lanetan.<br />
Egur horrek bero handia<br />
sortzen du, eta orain dela<br />
gutxi arte egur-ikatza egiteko<br />
erabili izan da. Artearen<br />
adakera ahuntzentzat neguko<br />
janari izan da, ezkurrak,<br />
berriz, hainbat abereren<br />
janari. Artea 8-12<br />
urtetik behin mozten da<br />
enborraren ondo-ondotik,<br />
eta enborra berriz hazten<br />
da.<br />
Garai batean ugariagoak<br />
baziren ere, Bizkaiko Lurralde<br />
Historikoan arte<br />
kantauriarra kostaldean<br />
ikus daiteke batez ere<br />
(Gernika-Lumoko ibaiadarrean,<br />
Muskiz eta Zierbena<br />
artean, Gorliz eta Plentzia<br />
artean...); baina barrualderago<br />
ere aurki daiteke (Sopeña,<br />
Karrantzan). Meategien<br />
eremuan ere ikus<br />
daitezke, honako leku<br />
hauetan: La Cruz-Akendibar<br />
(Galdames) eta La Gorriga,<br />
Oiolako urtegiaren<br />
inguruan (Trapagaran).<br />
La encina tiene un tronco<br />
grueso, ramificado en varios<br />
brazos, de donde parten<br />
las ramas, formando<br />
una copa grande y redonda<br />
("parasol"). Este último<br />
aspecto se aprecia mejor<br />
en ejemplares que crecen<br />
de forma aislada. En este<br />
sentido habría que destacar<br />
"la encina de Garay"<br />
situada en la comarca vizcaína<br />
del Duranguesado,<br />
y declarada árbol singular.<br />
El encinar cantábrico crece<br />
sobre suelos secos y<br />
pedregosos, muchas veces<br />
esqueléticos, en zonas<br />
soleadas, con fuertes pendientes,<br />
del piso colino o<br />
parte inferior del montano,<br />
entre 0 y 600 metros<br />
(a veces hasta los 800).<br />
Prefiere los sustratos básicos<br />
(calizas principalmente,<br />
a veces margas), aunque<br />
en algunas áreas se<br />
asienta también sobre sílice.<br />
Este árbol protege el<br />
suelo y lo mejora.<br />
Entre las plantas que<br />
acompañan a las encinas<br />
pueden citarse especies<br />
como la zarzaparrilla que<br />
convierte en impenetrables<br />
los bosques tupidos,<br />
el labiérnago negro, madroño,<br />
algunos robles, etc.<br />
La madera es muy dura y<br />
tiene numerosas aplicaciones<br />
en carpintería, tonelería<br />
y ebanistería, su<br />
leña es muy calorífica y<br />
ha servido hasta hace poco<br />
tiempo como base para<br />
la producción de carbón<br />
vegetal. El ramaje se<br />
ha empleado como alimentación<br />
invernal de cabras,<br />
y sus bellotas se han<br />
utilizado como alimento<br />
para diferentes animales.<br />
Las encinas se cortan cada<br />
8-12 años desde la base<br />
del tronco y rebrotan<br />
de cepa.<br />
Los ejemplos de encinar<br />
cantábrico dentro del Territorio<br />
Histórico de Bizkaia<br />
son frecuentes en la<br />
costa (ría de Gernika,<br />
Muskiz-Zierbena, Gorliz-<br />
Plentzia, etc.), aunque<br />
también se encuentran<br />
más al interior (Sopeña en<br />
Karrantza). Concretamente<br />
en la Zona Minera se<br />
pueden observar en el Pico<br />
de La Cruz-Akendibar<br />
(Galdames) y en La Górriga<br />
cerca del pantano Oiola<br />
(Trapagaran).