560a Fira de Sant Bartomeu d'Artesa - La Palanca

More documents

Recommendations

Info

La Pàgina de l’IES Els Planells Baldomar, ahir i avui U s presentem en aquest número el Treball de Recerca (TdR) de l’alumne Roger París i Dalmau que duu per títol “Baldomar, ahir i avui”. El treball fou tutoritzat per la professora na Carme Barril, i obtingué un accèssit als Premis de Recerca Educativa lliurats al mes de maig pel Consell Comarcal de La Noguera. Com sempre, és el mateix alumne qui el presenta. “En aquest treball de recerca he analitzat, a grans trets, com ha evolucionat el poble de Baldomar aquest últim segle. Per dur a terme aquest estudi, he realitzat nou entrevistes, acotades en la gran majoria dels casos en franges de 10 anys d’edat. Els entrevistats són, sobretot, persones que viuen al poble o, simplement, que hi han passat gran part de la seva vida, als quals vull aprofitar per agrair la seva desinteressada dedicació. El TdR se centra en onze apartats. El primer, l’alcaldia, tracta des que el poble de Baldomar va ser annexat al municipi d’Artesa fins a com es gestiona avui en dia, amb un alcalde pedani. També versa sobre algunes obres de caràcter important per al poble, com ara la construcció de la font, del pont, de la reconstrucció del mur de la Plaça de Baix, de la nova carretera per fora el poble, que evitava el pas per dins... El segon apartat tracta sobre l’agricultura, sobre els conreus que s’han plantat i els que es planten, la plaga de la fil·loxera i la plantació de vinya i la forma com ha evolucionat el treball de pagès al camp durant les últimes dècades. En tercer lloc, es tracta sobre el tema de la davallada del comerç, la professió i feina del poble de Baldomar. Les causes principals d’aquest deteriorament que han portat a molts comerços i oficis a deixar de treballar a Baldomar són la manca de població, que ha anat minvant en els darrers anys, l’èxode rural cap a la ciutat o a poblacions més extenses i proveïdes d’una gran gamma de serveis i comoditats i les dificultats comunicatives amb Artesa, fet que ha comportat que a Artesa s’hi acabi trobant tot el que no es pot sostenir a Baldomar. Cal ressaltar que la majoria de població de Baldomar es dedica i s’ha dedicat a la terra. En quart lloc, he analitzat les escoles durant la segona república i el franquisme. Tot i que es van tancar cap a meitat de la dècada dels anys 70, molts dels entrevistats recorden com havien de parlar en castellà, treure la bandera espanyola al balcó i obeir amb rectitud al mestre o mestra, per por a no rebre un cop de bastó. També, l’escola nacional estava dividida entre l’aula dels nois i la de les noies. Pel que fa a la parròquia i el cementiri, el cinquè apartat d’aquest treball, s’analitzen les causes perquè han anat a menys, els rituals religiosos i el problema entre el poble i la parròquia en la construcció del nou cementiri, durant la dècada dels anys 50, construït i finançat íntegrament pel poble i el mossèn en volia posseir les claus. El sisè apartat tracta sobre el fenomen migratori i turisme que, com ja se n’ha fet cinc cèntims, explica perquè la gent ha anat marxant del poble des de l’arribada de l’automòbil i per a cursar carreres universitàries a les capitals, fet que ha comportat que molts fills busquessin una feina estable i un sou que pogués incrementar-se amb el temps. Però no tot és un llac de llàgrimes, ja que si el poble tira endavant i hi ha il·lusió per a nous projectes de futur és gràcies als estiuejants i a la gent de cap de setmana, amb la qual cosa es pot afirmar que gairebé totes les cases del poble, amb més freqüència o menys, s’obren al llarg de l’any, sobretot durant el bon temps. El setè apartat del meu TdR fa referència a l’arribada dels nous serveis i electrodomèstics al poble, que tots ja coneixem, i la impressió i les anècdotes dels veïns. El vuitè apartat narra la vida familiar al poble, que tracta sobre quines tasques i ocupacions de lleure duien a terme a la població de Baldomar i com han anat evolucionant amb el temps. Abans les dones tenien cura de la llar, dels pares i dels fills. La seva distracció era cosir en els diferents rosers de Baldomar. Els homes treballaven al tros tot el dia, amb animals, carros, dalles... on fins i tot dinaven amb els àpats que els hi servien les esposes cap a mig matí. El novè apartat explica els diferents llocs de lleure i d’esbarjo que hi ha o que s’han perdut a Baldomar, com ara l’Associació de Veïns, la Germandat, la piscina, els cafès, la sala del ball, el museu, fonts, el camp d’esports... Com a desè apartat, el de festes i costums del poble. He fet referència a la matança del porc, arran d’un porc trobat viu en les riuades del 82, la co- 38 la Palanca
La Pàgina de l’IES Els Planells nillada, la festa de la cuina, els sopars de carrers, celebrats els tres dissabtes anteriors a la festa major, la festa major i algun costum del poble. Cal fer especial incidència en què la Festa Major ha variat força durant les últimes dècades. Abans s’esperava amb impaciència poder menjar pollastre, carn i peix durant aquests dies, es feien havaneres, es feia pagar als nois per entrar al ball, passaven els majorals i les majorales per les cases amb la finalitat de recollir diners per les cases, els uns per les despeses de la festa i les altres per l’església, cosa que avui en dia tota la recol·- lecta és per la festa. En canvi, ara la festa dura tota una setmana: el dilluns, dimarts i dimecres es fa cine a la fresca, el dijous una escala en-hi-fi d’àmbit local, el divendres es dóna coca i sangria i es fa ball, el dissabte cucanyes per la canalla i ball i el diumenge ball de fi de festa. Com a onzè i últim apartat, he resaltat alguns dels personatges destacats del poble: el mestre Antonio Piera, molt intel·ligent i del qual la gent n’estava molt satisfeta; en Josep Galceran de cal Silieta, secretari de l’Ajuntament Segons el que es desprèn del treball, hi haurà un gran diferència entre el Baldomar d’ahir, el d’avui i el de demà d’Artesa fins a la guerra civil, el qual es va veure obligat a emigrar a França per qüestions polítiques; l’Àngel Brescó de cal Jaume Anton, un jornaler molt ric que ajudava a la gent en el que calgués, tant en favors prestats com en decisions sobre les plantacions o per motius econòmics; en Mariano Galceran de cal Marianet, un jornaler molt ric. Com a conclusions podria destacar que Baldomar el dia de demà serà un poble d’estiueig on potser no hi haurà prou gent per cuidar-se dels assumptes del poble, ja que no hi ha una potenciació per a un retorn a l’agricultura. Si no és així, hi haurà una gran diferència entre el Baldomar d’ahir, el d’avui i el de demà, que potser només serà una segona residència.” IES Els Planells 39 la Palanca
Page 1: la Palanca AGOST 2003 Núm. 257 Pre
Page 4 and 5: L’Agenda Agenda ciutadana Dades f
Page 6 and 7: Noticiari Un estiu de calor que far
Page 8 and 9: Esports XXII Campionat de Futbol Sa
Page 11 and 12: Esports XII Torneig de futbol sala
Page 13: Esports Tot el grup al camp base l
Page 16: Informe Voluntaris per la llengua L
Page 19: Artesa, Pas a Pas la varen buidar i
Page 22 and 23: Olla Barrejada Cuba A quest mes par
Page 24 and 25: Tema del Mes 560a Fira de Sant Bart
Page 26 and 27: Tema del Mes Organtizat per Calçat
Page 28 and 29: Tema del Mes Com a novetat, aquesta
Page 31: Parlen les Entitats Visita a Lloren
Page 34 and 35: Cartes a la Redacció Viu l’estiu
Page 37: Des del País dels Pirineus En lloa
Page 41: Informació Municipal d’Artesa De
Page 44 and 45: Ajuntament d’Artesa de Segre Ofer
Page 46: Imatges d’Ahir La classe de Doña

560a Fira de Sant Bartomeu d'Artesa - La Palanca

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?