560a Fira de Sant Bartomeu d'Artesa - La Palanca

Dipòsit Legal: L - 283 - 1981
EDITA: Associació Cultural la Palanca
CONSELL DE REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓ
Ramon Giribet i Boneta
Bartomeu Jové i Serra
Miquel Mota i Pérez
Miquel Regué i Gili
Sergi Valls i Jové
Anna M. Vilanova i Alentorn
ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC
Carme Barril i Brescó
Ramon Giribet i Boneta
Núria Ribes i Novau
Miquel Regué i Gili
SUPORT INFORMÀTIC
Josep M. Espinal i Aubet
MAQUETACIÓ
La Palanca
SUBSCRIPCIONS I PUBLICITAT
Apartat de Correus 30 d’Artesa de Segre
Telèfon 973 40 11 58
FOTOGRAFIA
Joan-Promovídeo / La Palanca
REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓ
Edifici Escoles Velles. Sala La Palanca
Apartat de Correus 30 - 25730 ARTESA DE SEGRE
IMPRIMEIX
NORPRINT - Artesa de Segre
TIRATGE
825 exemplars
SUBSCRIPCIÓ ANUAL
20 euros (preu a l’Estat espanyol i a Andorra)
27 euros (preu estranger)
ADRECES INTERNET
http://www.lapalanca.org
correu electrònic: revista@lapalanca.org
-Premi Tasis-Torrent al millor reportage publicat a la
Premsa Comarcal Catalana 1997.
-Premi al Foment de la Cultura. Noguerenc de l’any 1998.
NOTA: La Palanca està oberta a totes les col·laboracions,
encara que no hagin estat sol·licitades. Amb tot, solament
s’admetran els escrits signats amb el nom, cognom,
domicili i DNI de l’autor.
El Consell de Redacció es reserva el dret de publicar les
col·laboracions.
«LA PALANCA» no fa seves, necessàriament, les
opinions i criteris expressats pels seus col·laboradors.
Amb la col·laboració del Departament de Cultura de la
Generalitat de Catalunya, l’IEI de la Diputació de Lleida,
el Consell Comarcal de la Noguera i l’Ajuntament d’Artesa
de Segre.
Editorial
No al iodur de plata
Podríem començar dient que ha plogut molt des d’aquelles primeres
campanyes televisives per lluitar contra el foc –quan la Televisió
Espanyola era la millor televisió d’Espanya (perquè no n’hi havia
cap altra, és clar)–, que ens deien allò de “Cuando un bosque se
quema, algo suyo se quema”. Per cert, l’humorista català Perich,
amb el seu to irònic, va afegir a aquesta expressió allò de “... señor
conde”.
Però no. No deu haver plogut gaire, almenys en els darrers anys,
des del moment que les sequeres persistents dels estius han estat un
dels diferents factors que han influït en els terribles incendis que van
minvant els nostres boscos gairebé un any rere l’altre, a més de provocar
la irrecuperable pèrdua d’algunes vides.
És clar que, en aquest problema, el factor humà resulta determinant;
ja que, malgrat les circumstàncies climàtiques, són molts els
focs provocats intencionadament o bé per algun tipus de negligència.
Per tant, el tòpic que tots hem de contribuir en la lluita contra el
foc s’ha de matisar: tots menys uns quants que estan malament del
cap o que són uns irresponsables.
De totes maneres, no és en aquesta qüestió que volem aprofundir,
que sembla bastant clara; sinó que volem parlar de l’anomenat canvi
climàtic, sobre el quals el científics ja ens vénen alertant des de fa
temps.
Les persones més grans de la nostra societat ens recorden sovint
les típiques tronades d’estiu que antany anaven refrescant
periòdicament l’ambient. Fins i tot hom les associava a determinades
dates i eren batejades com a tronada de Sant Joan, de Sant Pere,
de Sant Jaume, de la Mare de Déu... Què se n’ha fet d’aquelles tempestes
que feien els estius més suportables? Sí, ja ho sabem; de vegades
acompanyades d’alguna maleïda pedregada.
Ara hauríem de parlar de la contaminació en general, del “efecte
hivernacle”, de la tossuderia dels Estats Units a no seguir les directrius
mundials en qüestions mediambientals... Però tampoc. Volem
centrar-nos, des de la nostra ignorància sobre el tema, en la qüestió
de l’ús del iodur de plata!
Ja fa molt de temps que sentim parlar als pagesos de secà de les
famoses avionetes que “fan una passejada” pel nostre benvolgut
Montsec en el moment que apareixen les negres nuvolades que acostumen
a portar aigua segura. Alguns saberuts diuen que el iodur de
plata no serveix per a res. Aleshores, però, ens preguntem per què
cal gastar-se diners llogant avionetes.
Si el resultat d’aquestes incursions aèries és el que se suposa, no
és estrany que patim tantes calors, tantes sequeres i... tants incendis,
sense oblidar la contaminació que provoca aquest producte, de la
qual no en sabem ben bé encara les conseqüències. La qüestió fonamental
és per què les autoritats competents continuen permetent l’ús
d’aquest producte; almenys de manera tan indiscriminada.
No és lògic que per afavorir els uns es perjudiqui els altres. Així
ens ho han fet entendre la gent del delta de l’Ebre amb el tema del
transvassament.
Per tant: “Lo Montsec és vida. No al iodur de plata”.
Membre de
Col·laboradors/es del mes:
David Fusté, Martí Regué, Joan Roca, Judit Orpinell, CENG, Ramon
I. Canyelles, Meritxell Marimon, Josep Roqué, Sícoris, IES Els Planells,
Jordi Alins, Ramon Monfà, Jordi Esteban
5
la Palanca