1 Museu del Suro i el de la Cerámica - Raco

1 Museu del Suro
i el de la Cerámica
a ¡'luispius¡
de !ii Bi.sbai
El incs de ¡uiiy d'cnguiiny
s'inaugLiríiv;! ;i ln Bishiil la
prinicr;i siihi d'cxpiisiciíiiis de!
Musini de la Ccraiiiicu. Poc
després, a Pidarrugell. s'obria MI
públic el primer cspai pcrmaiienl
del Miiseu del Suro.
La disiribució de reeLirst)s i
poblacions clins la comarca del
Baix Emjjüida és peeiiliar: no es
pol dir que lii hagi un centre que
prevalgui econoinicanienl i
deniDgral'ieamenl on eslablirima
eapilalilal sense conílictes. És
per aixci que quan a principis
deis íinys viiilanla es ci'ca la
Xarxa de Museus i es tendcix a
l'überliira de niuseiis ctimareals,
aquí s'opta peí maiileiiinieiii
deis museus locáis preexistenis
sensc parlar d'iina cntMal de
niajor abast. MalLi,i'al lol, hem
assistit al tancameiit. per
exemplc. del Museu Cau de la
Co.stLi Brava, de Palamós, i del
Museu de Sant Feliu de Guíxols,
aquesl darrcr de propera
reobertura.
La lasca rellevant deis
museus Uicals en la
Cdiiservació LIC! patrimoni i
en la ¡dcntiricaciú ilei poblé
anib la seva prüfíia tradiciú.
qucLla limitada per la seva
lerriturialilat. Quan es
(jonipla amh un patrimoni
únie o apie per a una gran
projeccit). cal recorrer a un
planiejamem dil'erenl que
pLi.ssa. per exemplc. per
l'cstablimcnt tl'un musen
nionografic. Aqucsls, tol i
traetar aspectes LIÍVCI'SOS,
jiaileixen cl'un obicctiii
inieÍLd enlorn d'mi tema
ei>nui (.|ue clariTica la seva
Cürmaeió i crcixenienl. La
política d'adquisicions.
d'aLpicsta manera, és
C(tncrela i ha pernies en els
museus que aquí es traclen,
mi rilpid creixemeni deis seus
fou.s en un cspai de temps
relativament einl,
La recen! i>bei1ura del
Museu de la Cerámica a la
Bisbal i de la primera sala
permanent del Musen del Suro
de PalalVugell EIO indica L|ue
les i'cspectivcs entitats s'hagin
creat en aquests darrcrs anys.
Ln Limbdós casos va ésscr ja a
principis deis anys selanta
quLiii es formaren les prinieres
inslilueions anib robjectiu de
vetilar per la eonservaeió i
dil'usió tlel patrimoni. a la
Bisbal ainbel PaU'onat tlel
Castell i a Palalrugell anib el
Museu Municipal, pero no és
l'ins ais darrers anys que s'han
plantejat uns objeclius de l'uiur
clars rencetits en sengics
projccles nuiseologics.
allunyant-sc d'un estríete
ánibit local i concretant-se en
museus nionosirafics.
[470] 22 Revista de Girona / núm. 148 setembre - octubre 1991

MUSÍZÜ Dl£ LA CERÁMICA
l>E LA BiSBAL D-1ZMP0RI)Á
Siliial en un cdifici que dnia.

Uiiii sala del Míiscít
del Suro de Pt¡iafniy,cll.
Juslillca c]s csíbr^üs destináis a
la consolidació del Museu.
Acjucsi pü1 olcrir al pi'iblic. i
també LIIS proí'cssitiiials,
Toportunifat de conéixer mes a
f'ons el mon de ki terrissa en els
vessanlM mes especílicamcnl
historie i social, podent posíir-se
com a cxemplc d'un model
d'induslriaiilzació especíl'ie.
EL MUSEU DEL SURO
DE PALAFRUGHLL
llbicat :il earrerde hi
Tarongeta en un ediCici
nicionalista de l'arquitecle gironí
Emili BUnicli i Roig. la primera
pedra s'lii eof'loca Tany 1932 no
inaugurant-se fins a rinici del
1935 com 11 Escola d'Arts i
Ot'ieis i Biblioleea Popular.
La destinaeió inicial li
configura uiis grans espais
vcrsaiiLs i lluminoscs. aptes per a
la destinaeió piíblica actual. No
es conipla. pero, amh els
avaniaiges que olereix un cilif'ici
fabril, la sen mes adequada per a
un museLí que iracti arqueología
industrial.
Els objeciius del museu son
els de mostrar la cultura del suro
en la seva globalilat a través
tl'una exposieió pemianeiit que
iracii la bioecologia, els
processos de produceió arlesanal
i industrial, els electes de la
mecanitzaciü i altres fets socials
vinculats al nión del suro. Es
proposa, també, la creació d'un
centre de documentació amb
arxiu técnic, d'imaigcs.
biblioteca cspecialilzada, etc.
Les tasques d'invesligació
realilzades al musen teñen la
seva difusió en la revista anual
L'Essoifí, confeccionada
jinilamcnl amb l'.Arxiu Historie
Municipal. El seu dari'cr número
es dedica monograficament al
tema surer i comptíi amb
col-laboracions d'especialisles en
diversos camps.
La inauguraeiñ de Texposició
perniaiient consolida la tasca de
reeollida i invenlari feta en els
darrers anys i és el puní de
[larlida per posar en practica els
objeciius marcáis inicialmenC.
Aquesta primera sala tracta de la
part biológica i ecológica del
suro i es complementa per allres
dues exposicions de inaquinaria
industrial i escullures en suro.
aqüestes de carácter
seniipevmanent.
Els estudis léts fins ara en el
món surer s'han central en temes
mes direclamenl relaeionats amb
la productivilat i que afecten la
materia primera i la seva qualilat
i possibilitats. Nu és així, en
canvi, en els aspecles d'bistoria
social i econóinica. aspeetes en
els t|uals el museu pot ser de
mi^ixima utilitat.
[472] 24 Revista de Girona -' núm. 148 setembre - octubre 1991

GESTIÓIPROJECCIÓ
DELS DOS MUSEUS
La gestió d'ambtlós imiseus
es portada per un paíronat ¡inib
píirticipaciódc polílics locáis,
d alircs instiUiciitns i puisonos
rclacionadesamb la ¡ndúsliia ¡ la
CLiliLira. ossL-nl el ri[iani,-;imcnl
basicanicnt iminicipal.
La projecció pública
d'atiucslcs ciililalscs
aniplianicnt superior íi les seves
fronteres locáis, situació que es
contradlu aiiib la caplació de
recursos, basicaniciil municipLÜ.
S'ha de recóiTer, dones, a
d'altres organlsmcs i parliciilars,
eoiiliibucions molt bcncricioses
perosempre Insuficients. Bl
linani^aincnl deis dos projecics
csui cucara pcndciil de i'csnlució.
Es evident que Tevolució i
crcixcmcm de Palarnigcll i la
projcccití Uiríslica i ecoiioinica
de la Bisbal giren enlorn de les
industries traciadcs cu els
respcclius miiscus.
L'espeeiCicilal d'aqiiesies i el
seu manlenimciil cu racuialilat
^"11 un btm puin de panida ja
que, a pan de la funció concreta
cíe divulgació cultural i
vinculado de les poblacions
amb el seu passat. poden
contribuirá un major
eoneixemenl deis induslrials
surers i ol'erir aürcs visions de la
eeraniiea a part do rcsiriclanient
eomercial. Poi donai- a la
eeraniiea i al siu-o una projecció
i'ecolzada en rcNpcricncia
eenlenaria que n'augnicnla el
prestigi.
La rápida evolució de la
lecnica i la socielal generen un
eonjunl de material residual
destinai al tlcscotieixcnient i
dcsapariciii sensc la lasca de
ElDUiscu niD.sliii
t'¡s ¡yi'oct'ssii.\
de proclucfió
ancsiuial
i ituhisuiül
ílf! siiro.
recollida, invesligaeió i
preservado portada a terme per
at|uesies emitáis. Atiuesla tasca
es eoniplcmenla amb la LIÍI'USÍÓ
niostrant uiis models propis de
tlcsenvolupanienl cultural,
económic i lecnic que sún un
acceplable coinplemeni ais
modcls olerts en els programes
educatius, geiieralnicnl ainb
poca alendó en zones amb poe
pcs cspeciTic dins reconoiida
genci'al del país.
S'ha de considerar, també, el
vcssanl d'oferia lun'siica
d'aquests museus. Un deis
reclanis d'aquest sector de
servéis és la tlcmanda d'una
niillor oferta L|UC piigui ser lui
leclam per a lui tui'isnie de
niajor qualilal, Una de les
opcions és raugnieiil de les
opcions cidlurals. destinades a
un piiblic amb niés mobiliial a la
recerca de palrinn>ni. paisatge.
muscas, iradicions i lestes
populars. Aixi dones, la
projecció turística deis museus
|xil ajudar a millorar l'oterta a
l'esiiu i ser un ineenliu per a la
visita diirant la resta de l'any.
Per lols aL|iiesis motius cree
que els museus monografics son
un bon servei cullund que. en el
cas de generalit/.ar-se a la
comarca (museu de Tarros a
País o un de la pesca a Raíamos,
perexemple) contribuirien a
augmentar-ne Tinterés global i a
la projecció de cada població en
particular.
ANGELA MARTÍ
Revista de Girona/núm. 148 setembre - octubre 1991
25 [473]