Socials input FAIG IMPERI ROMÀ

Socials input FAIG
IMPERI ROMÀ

Índex
Pàg. 3 ………………………… Història de Roma
Pàg. 4 i 5 ……………………. Les ciutats
Pàg. 6 i 7 …………………
El patrimoni
Pàg. 8, 9, 10, 11 ………… La vida quotidiana
Pàg. 12 ………………………… La mobilitat
Pàg. 13 .......................... Divisió territorial
Pàg. 14 i 15 ..................... Passatemps

Història de Roma
Roma va ser fundada al 753aC per dos germans bessons que es deien Ròmul i Rem.
Un bon dia, els germans es van començar a barallar per veure quin nom li posaven a
la ciutat.
Al final, Ròmul va matar a Rem. I així, va anomenar a la ciutat Roma.
Roma està situada al costat del riu Tiber, al mont Palatí.
Roma és una metròpolis.
La monarquia la van iniciar al VllaC i la república al 509aC.
Al 31aC Marc Anthony i Cleopatra moren.
Al 202dC Roma vencerà al seu principal enemic.
Poc després, Caio Juli Cèsar conquista la
Cèsar, que tenia molts enemics, va ser assasinat al 44aC i van passar de república a
imperi.
Poc després, Octavi August va ser escollit emperador de Roma.
( August significa, escollit pels déus. Per això el van escollir emperador).
Octavi va continuar el que Cèsar va deixar.
La guerra cívil esclata al 3dC:
Surgeixen noves ciutats que fan el teixit urbà.
Grans obres públiques, arcs, teatres i amfiteatres, higiene pública
amb aquaductes i arcs. I les termes eren molt elegants.
Al 476dC es va produir la caiguda de l'imperi romà amb Ròmul August d'emperador.
Pàg. 3 de 15

Les ciutats
Cardus. El terme, de fet,
s’utilitza per indicar una
delimitació en sentit nordsud
en la centuriació romana.
Decumanus. Era, en la
planificació urbanística
romana, un carrer orientat
en un campament militar o
en colònia.
Fòrum. És la zona on es desarrollava
la vida pública i la religiosa.
Pàg. 4 de 15

Amfiteatre. Se solien representar lluites de gladidors, lluites entre
feres o caceres.
Circ. Era un edifici d’oci romà que servia per a fer curses de cavalls
i carros.
Teatre. És una construcció típica del qual s’oferien espectacles
teatrals.
2- La vil·la romana dels munts està a Altafulla, a 12 Km de Tarragona,
és un dels conjunts més importants d'Hispània en la seva categoria.
Un important nucli residencials, amb rics elements decoratius,
mostra com era la residència d'un alt càrrec de l'administrador de Tarraco.
Pàg. 5 de 15

El patrimoni
Teatre.
Circ.
Pàg. 6 de 15

Necròpolis.
Coliseu.
2- El temple romà era l'edifici consagrat al culte típic de la religió romana, sent altres per
exemple.
els altars i els lararium (petits altars dedicats als lars).
Temple deriva al llatí templum.
L'arquitectura romana utilitza els ordres clàssics dels grecs: el dòric, el jònic i el corinti,
Però en molts casos aquests deixen de ser elements estructurals i passen a ser elements
simplement decoratius.
3- La pintura exercí una influència significativa en l'evolució de la pintura occidental.
Els mosaics estaven fets amb petites peces anomenades tessel·les.
La ceràmica és que s'uneixen produccions de molt diverses procedències,
categories tècniques i zones de comercialització.
Pàg. 7 de 15

La vida quotidiana
1) Un “domus” (significa “casa romana” en llatí) era l’habitatge típic en l’antiga Roma.
Un “insulae” (significa “illa” en llatí) era, al final del període republicà i durant el període
imperial romà, un bloc d’habitatges.
“Villae” (significa vil·la en llatí) era un centre d’explotació agrària que en alguns casos
esdevingué segona residencia de patricis que vivien a la ciutat.
Domus romà.
2) Va ser l’activitat d’intercanvi de productes per diners o altres productes i es desenvolupava
durant la república per arribar al màxim els segles l i ll afavorit per la seguretat i les bones
comunicacions, i en general per la “pax romana”.
3) Les principals monedes romanes són el sextant, el sesterci, el denari, el dodrant, l’auri, el
sòlid i l’as.
4) Júpiter-És el rei de tots els déus i dels homes.
Juno-Germana i esposa de Júpiter. És la protectora de les dones casades.
Minerva-Filla de Júpiter. És la deessa de la saviesa, de les ciències, de les arts i de la guerra.
Apolo-Fill de de Júpiter i de Latona. És un déu totalment grec que passa a Romà. És el déu
de la música, la poesia, la elocuencia, la medecina, les arts i els auguris.
Diana-És germana bessona d’Apolo. És la deessa dels boscos
Neptú-És el déu del mar. Pàg. 8 de 15
Mart-Fill de Júpiter i Juno. És el déu de la guerra, però, anteriorment, era de les vegetacions

i les collites.
Venus-Filla de Júpiter, encara que a una altra tradició la fa néixer de l’escuma del mar. És la
deessa de l’amor i la bellesa.
Mercuri-Fill de Júpiter i de Juno, és el déu de l’elocuencia, els viatgers, dels comerciants dels
lladres.
Vulcà-Fill de Júpiter i de Juno, és el déu del foc.
Ceres-Filla de Saturn. És la deessa de l’agricultura.
Vesta-Protectora del foc de la llar.
Júpiter.
Juno.
Minerva.
Apolo.
Pàg. 9 de 15

Diana.
Neptú.
Venus.
Mart.
Pàg. 10 de 15

Mercuri.
Vulcà.
Ceres.
Vesta.
5) El dinar: Cibus:
De primer plat tenim verdura.
Primo vegetabilis disco.
De segon plat tenim carn al galum (salsa de peix). Habet secundam galum meat.
I de postres tenim fruita.
Habemus pro mensa et fructus.
Pàg. 11 de 15

La mobilitat
Calçada romana:
Les calçades romanes formaven una xarxa de carreteres que abastava tot l’imperi romà.
Al seu origen, la xarxa va ser dissenyada per a mantenir un control efectiu de les zones
incorporades a l’imperi, però ràpidament van adquirir importància econòmica, facilitant el comerç i
les comunicacions. El desenvolupament de la xarxa de les calçades romanes es va produir al mateix
temps que el creixement de l’imperi.
Pàg. 12 de 15

Divisió territorial
Tarraconensis, Lusitana, Baetica.
Lulia Lívica, Ruscino, Lliberis, Rhodae,
Empuriae, Gerunda, Aquae Voconis, Blanda,
Aquae Calidae, Lluro, Baétulo, Barcino, Tarraco
Dertosa, Iber, Aeso, Bergium, Ausa, Egara, Llerda,
Adfines, Lesso.
Pàg. 13 de 15

Passatemps
Pàg. 14 de 15

Pàg. 15 de 15