MARIA CAT.FH11

Guido Dettoni della Grazia
MARIA
l'obra
les exposicions

Guido Dettoni della Grazia (Milà 1946) començà el seu itinerari
artístic a finals dels anys cinquanta treballant de manera
complementària la pintura i l’escultura, dedicant-se més a aquesta
darrera amb el pas del temps.
Les primeres obres místiques d'inspiració cristiana son dels anys
seixanta, però solament a partir del anys noranta tornaran a
aparèixer després de la primera mostra de la obra MARIA a
Barcelona.
Més enllà de la recerca estètica i el treball acadèmic, des de 1969
la seva obra es caracteritza pel resultat de l’encontre directe entre
les mans i la matèria que ell modela, sovint amb els ulls embenats.
Les mans veuen i els ulls toquen fins a "descobrir" la forma final
que és destinada a les mans de tothom.
La escultura original és després engrandida per tal que allò que
contenim ens pugui al seu torn contenir.
Comunicar i compartir: dues voluntats que unides en la practica
de l'art l'han dut a concebre el procés creatiu col·lectiu Handsmatter.
Aquest autor vol comunicar plenament la seva obra als altres i per
això completa la forma/escultura amb una instal·lació que estimula
–a més del tacte i la vista -, l’olfacte i l’oïda, i, a vegades el gust.
Convida a "entrar" a las seves instal·lacions per viure una experiència
holística establint amb la forma una relació directa i sensorial.
Aleshores, la forma arriba a ser sobretot part d'un procés cognitiu
i un "instrument" per a experimentar i descobrir.
La forma/escultura pot ser observada des de molts punts de vista
i cadascun d’ells és, al mateix temps, una imatge diferent. Imatges,
complementàries al tacte, que evoquen visions i sensacions latents
a la nostra memòria i imaginació per arribar a ser - en el sentit
grec de la paraula - "veritat": allò que estava amagat i adormit,
és descobert i desvetllat.

MARIA
Guido Dettoni della Grazia, amb la cera
aconseguida en el mercat de Puebla, Mèxic, va
modelar la primera escultura/imatge de Maria, a
mesura de las mans. Al juliol de1995, un text del
escriptor i sacerdot Miquel Ambròs, publicat per
la revista ‘Brisas’ de Palma de Mallorca, relata
del naixement d'aquesta obra.
Quan Dettoni li va mostrar i fer tocar la escultura,
preguntà: ¿però... es pot contenir la Verge a les
mans? Ambròs li contestà citant la primera carta
de San Juan: "Us anunciem allò que hem vist amb
els nostres ulls, allò que hem contemplat i hem
tocat amb les nostres mans: la Paraula de la Vida."
Al mes de setembre del mateix any, Dettoni es va
adonar de que no estava satisfet amb la forma
trobada i després de quasi dos anys i mig, el vuit
de gener de 1998, al seu estudi de Mallorca , va
aconseguir la obra MARIA tal i com és avui.
La va mostrar aleshores a l'amic i poeta català
Carles Duarte i la escultura trobà així en la paraula
la seva síntesis: "...las mans son una estància on
aprenc a invocar-te".

La imatge de Maria,
mare de Jesús, omple el buit
de les nostres mans.
Aquesta escultura/imatge fou
modelada per l’artista
en cera, amb els ulls embenats.
La matèria en les mans es
transforma així per evocar
la figura de Maria i esdevenir
un "instrument espiritual"
destinat a les mans
de tothom.

Maria amb el Nen
El colom de la pau
Encinta
Porta el càntir a la font
Agenollada,
escolta la Anunciació
Mirant la escultura des de
diferents punts de vista,
descobrim moments de la
vida de Maria.

En les exposicions de la obra MARIA que aquest autor imagina i realitza,
estem convidats a contenir a las mans una de les reproduccions de la
escultura original, que es troben a l'abast de tothom. Mentre música i
fragància ens acompanyen, veiem la escultura/imatge suspesa dins de
columnes de vidre i la veiem també engrandida en el marbre en el que
està esculpida.
Ens apropem a Ella amb el tacte solament, quan és tan petita que
desapareix dins la mà; solament amb la vista quan és continguda
pel vidre o és ampliada en el marbre. Ens hi apropem, amb el tacte i la
vista simultàniament, quan contenim la reproducció del original a
mesura de les mans.
La estructura y geometria de les seves instal·lacions –triangle, quadrat,
creu i alfa-omega– revelen un simbolisme que és complement de l'obra.
La terra, en la base, ens suggereix la fertilitat i les columnes de vidre, la
llum. La escultura de Maria, sempre la mateixa, es repeteix 33 vegades,
en evocar els anys del seu Fill a la terra. Totes elles són la reproducció
de l'original modelat en cera, vestides amb diferents fustes o marbres
d'arreu del nostre planeta.
Dintre de les columnes de vidre, el reflexa de les escultures fa que semblin
moure’s, tot i estant quietes, gràcies al moviment dels que les miren.

La primera col·lecció de les escultures acabades en 1998 en 33 fustes diferents,
està exposada en la mostra permanent de Assís des de l’any 2002.

BARCELONA
Pia Almoina - Museu
Diocesà de Barcelona
10.11.1998 - 17.01.1999
VIC
L'albergueria
Centre Cultural
del Bisbat de Vic
18.06.1999 - 28.08.1999

TARRAGONA
Antic Refectori dels Canonges
Catedral de Tarragona
18.09.1999 - 17.11.1999
ROMA
Pontificia Universitas Gregoriana
12.10.1999 - 17.11.1999

TORTOSA
Catedral de Santa Maria
08.12.1999 - 02.02.2000
ROMA
Chiostro della Basilica di San Clemente
18.12.1999 - 15.03.2000

GIRONA
Fontana d'Or Fundació Caixa de Girona
07.03.2000 - 10.04.2000
ASSISI
Santa Maria delle Rose
04.06.2000 - 18.08.2000

VERONA
Coro dei Canonici Duomo Cattedrale di Verona
26.08.2000 - 24.09.2000
ZARAGOZA
Iglesia de San Juan de los Panetes
03.10.2000 - 06.11.2000

ROMA
Chiesa Nazionale Spagnola
08.10.2000 - 22.10.2000
PALMA DE MALLORCA
Església de Sant Antoniet
29.11.2000 - 21.07.2001

FRANKFURT AM MAIN
Ev. Luth. " Alte Nikolaikirche"
12.07.2001 - 12.08.2001
PALMA DE MALLORCA
Colegio "La Purísima para niños sordos"
Hermanas Franciscanas de la Inmaculada
21.12.2001
PERMANENTE

ASSISI
Santa Maria delle Rose
19.01.2002
PERMANENTE
MEZZAGO (Milano)
Chiesa di San Girolamo
03.05.2003 - 25.05.2003

La col·lecció de les escultures en 33 marbres diferents, realitzada al llarg de dos anys, es va exposar per primer cop
l’any 2002 a Santiago de Compostela i es encara itinerant.

SANTIAGO DE COMPOSTELA
Coro de la Iglesia de San Martín Pinario
28.06.2002 - 28.10.2002
SALAMANCA
Catedral Nueva de Salamanca
05.12.2002 - 30.11.2003

LUDWIGSHAFEN
Heinrich Pesch Haus
07.12.2003 - 25.02.2004
PARIS
Eglise de Saint-Sulpice
08.09.2004 - 03.11.2004

BARCELONA
Cripta Gaudí - Sagrada Família
14.08.2004 - 08.09.2005
LISBOA
Igreja de Santa Isabel
31.05.2005 - 30.11.2005

BRAGA
Museu PIO XII
05.12.2005 - 05.03.2006
LISBOA
Basílica da Estrela
25.03.2006 - 05.11.2006

LISBOA
Capela de Santa Maria
Universidade Católica Portuguesa
07.12.2006 - 15.09.2007

ASSISI
Catedral de San Rufino
CONCERT PER MARIA
Composat per p. Giuseppe Magrino O.F.M.
per l'obra Maria de Guido Dettoni della Grazia
30.05.2003
ASSISI
Basilica Inferior del Sagrat
Convent de San Francesc
CONCERT PER MARIA
Composat per p. Giuseppe Magrino O.F.M.
per l'obra Maria de Guido Dettoni della Grazia
27.11.2003

Matèria i vida
Mare de Déu
segons Guido Dettoni della Grazia
Al principi existia la matèria, i la Vida hi planava
a sobre. Matèria i Vida, sense mediació, no es
trobaven; així la matèria s’escapava de les mans,
i la Vida, de l’existència.
Aparegué la Paraula, que es féu comunicació, i
la matèria, trobant-se amb la Vida, fou tocada
per les mans i esdevingué imatge. A mesura que
les mans se la feien seva, la imatge era més i
més coneguda, més i més interioritzada.
Llavors la imatge podia expressar-se amb un gest
d’admiració i lloança, amb un somriure de
benaurança, amb una mirada que traslluïa el
misteri de la Vida, amb uns llavis que murmuraven
un nom: Maria, portadora de la Vida.
I la imatge era la Vida, sorgida en un jardí
d’arbres de fruits plaents a la vista i saborosos
a la boca. Tothom que posseïa la imatge podia
tastar els fruits tot acaronant-ne els contorns.
Un jardí sense manaments ni tabús. L’arbre del
coneixement ja es podia tocar.
I la Vida era present en la mà de l’home després
de collir el fruit del jardí, conreat amb les seves
mans en hores de contemplació i silenci.
En el fruit s’emmirallava un rostre - el que jo,
tu, cadascú plasmava - que somreia com Maria,
era benaurat com Maria i transparent al misteri
com Maria.
Els ulls dibuixen un camí
cap a la llum,
enllà del temps,
cap al rostre infinit
on Déu s’arrecerà
i on volem retrobar-te.
La fusta és un gest,
el traç que hi escriuen les venes
i una onada esculpida,
una pell vegetal
on escampa, la terra,
el cant de l’aigua
i el batec del color.
L’arrel enlaira l’ombra
i el cel càlid del dia
s’atura a la matèria
perquè digui el teu nom.
Les formes del vent sense repòs
interpreten la imatge del somni.
Les mans són una estança
on aprenc a invocar-te.
Miquel Ambròs
Carles Duarte

Tanques
Quina paraula
em trasbalsa l’ésser!
Em sent confosa
per l’oreig que aleteja
en l’alcova secreta!
Corba com d’àmfora,
aboques aigua trèmula.
És font de vida
que esponja la pregària
d’un anhel que no cessa.
Turgent el ventre
de llavor del nou Home,
claror que és l’Alfa
o infinit que es limita
i esdevindrà l’Omega.
Veu que bressola
plor o somrís, manyaga,
tan prop del cor!
S’hi repenja l’Infant
fent-ne un costós silenci
No sents el cant
del colom que s’acosta?
Et porta un regust
d’eternitat que guaita
en cada gest quan toques
Els ulls se’m clouen
i sorgeix l’esperança
de viure sempre
en la mà que em conté,
en l’ull que em contempla
Miquel Ambròs

NESHER
www.nesher.org