qui-no-fa-la-vespra

Recommendations

Info

6 LA BONA TAULA Potser vos interesse aquesta secció… Abans de començar, vos diré que el títol de l’article, “La Murta”, fa referència a la coneguda planta. La paraula en castellà, Arrayán, ve de l’àrab ar-Rayhan o Rihan, que significa aromàtic. Entre tants cuiners i cuineres de les Comparses volguera, com un més d’ells, dedicar-vos alguna de les receptes que en aquesta part llevantina fa les delícies dels paladars valencians. Cuinar diuen que és un art. És, per a alguns com jo, una forma d’entretenirnos, distraure’ns i gaudir dels amics que se senten amb nosaltres al voltant de la taula. Si fóra bon cuiner segurament m’haguera dedicat a açò però em mou només el fer-ho tan bé com siga possible i amb molt afecte. Repassant un llibre que em va regalar el seu propi autor - Vicent Marquès Carbonell- sobre “Els Millors Arrossos Valencians” vaig poder llegir: “Una de les formes més genuïnament valencianes de preparar-los, és l’arròs caldós: el “Arròs amb Bledes” i el “Arròs amb Fesols i Naps”. Plats de tots els dies i abundants i que, amb la crisi, s’estan tornant a posar de moda”. Maximilià Thous resumeix el sentiment d’els qui no podien menjar una altra cosa amb aquests versos: Els pobrets, quan hi ha una festa i no poden lluir fan arrós en banderetes: en bledes, volía dir Les bledes, per la seua grandessa i donaire, bé podrien passar per qualsevol tipus d’estendard o La murta bandera… “Un arròs tímid”, com va escriure Llorenç Millo, “que mai s’ha atrevit a eixir de casa i és totalment femení”. Han sigut les mestresses de casa les que, durant generacions, han cuidat la recepta, que constitueix tot un prodigi d’enginy, fruit de la necessitat. Si aquest “Arròs amb Bledes” és un plat vegetarià, l’altre que vos propose, més consistent, no es queda a la saga… Ni tan sols en el nom: “Arròs amb Gegants i Nanos”, per la longitud d’uns i la menudència dels altres…Noms tan expressius, que tan sols un poble sobrat d’enginy com el nostre afirmaria una comparació tal: “Arròs amb Fesols i Naps”. En el segle XIX, Don Teodor Llorente i Olivares li va dedicar a aquest arròs uns versos que es van fer famosos, i que ma mare repetia cada vegada que ens els servia: QUI NO FA LA VESPRA NO FA LA FESTA | AGOST 2014 Per l’horta, tocant mitj-día, plens de infantil alegría, dijosos y satisfets, tornaven a la alquería dos pobres fematerets. L’un i l’altre, al escoltar les dotse, qu’en só de queixa els cridaven a la llar, tingueren una mateixa idea: la del dinar. Lo més menut, que li guanya al altre que l’acompanya, en vivor, le digué així: “Si fores el Rey d’Espanya, ¿qué dinaríes tu vuí?” Alsant lo front ple de arraps, i soltant la llengua pronta, li contestá: “¿Pues no hu saps? ¡Quina pregunta més tonta…! Arros en fesols i naps” -¿y tú?- afegí lo major. Lo menut llansá un suspir, i torcantse la suhor, li replicá: “¿qué he de dir, si tú has dit ja lo millor? Doncs ací teniu les receptes. El primer, sembla mentida, un arròs d’allò més contundent, amb tan poques verdures i ingredients que ningú no podia imaginar tan deliciós. El segon ho menjàvem tots els anys, al Mig Any, en plena primavera del mes d’abril. Cuinat a l’aire lliure, en calderes de gran capacitat, i degustades al recer dels “castells” i “haimes”, al voltant de les taules i en amistat de Comparses. Un arròs difícil d’oblidar, doncs la lleugera dolçor dels tubercles es complementa amb la picor de la botifarra i la gelatinositat del porc que ho acompanya. Fins a la pròxima i ...Bon profit, Canalles!! PEPE BAS Fundador de “Alhama” ARRÓS AMB FESSOLS I NAPS 250 gr. d’Arròs (millor si és Bomba) 500 gr. de Carn de Porc (magre de cap, os de corbet, morro de porc) 50 gr. de cansalada fresca Dues botifarres de Ceba (seques) 250 gr. fesols (mig pot de fesols cuits) o secs en remull del dia anterior Un nap i col Mitja ceba Pebre dolç Safrà o colorant alimentari All Oli Aigua i sal Posarem al foc l’olla, a la qual incorporarem l’oli i una dent d’all sencera. Una vegada sofregit l’all, afegirem: la ceba (trossejada), les carns, la cansalada (trossejada) i les botifarres. Afegim sal i sofregim bé (les botifarres les podem retirar perquè no es desfacen, i les incorporarem de nou quan posem l’arròs). Una vegada sofregit tot, afegirem al conjunt el pebre, donant unes voltes, i, abans que es creme, el nap i col (pelat, tallat en trossos i llavat), els fesols, l’aigua (dues part i mitja , o tres més que l’arròs) i el safrà o colorant. A foc mitjà, deixar bollir fins que les carns i verdures estiguen tendres. Rectificar de sal, si fóra necessari. És en aquest moment quan incorporarem l’arròs i les botifarres que havíem reservat. En uns 16 minuts, més o menys, estarà llest per a servir. Una altra variant és posar com a carns: garreta, orella i morro de porc i, fins i tot, trossos d’ànec i dos “blanquets”. També, junt amb el nap i col, es poden afegir unes penques de card. Per a gustos, colors… El conjunt d’aquest arròs ha de quedar melos, amb brou dens. ARRÓS AMB BLEDES 250 gr. d’arròs 150 gr. de bledes 150 gr. de fesols blancs (de pot, cuites) Una creïlla mitjana Dues tomaques mitjanes Optatiu: Dotzena i mitja de caragols de Muntanya (vaquetes o jonetes) Una dent d’All Oli Pebre dolç Safrà o colorant alimentari Aigua i sal Posarem al foc l’olla, a la qual li incorporarem l’oli. Seguidament, afegim la dent d’all sencera. Afegim la creïlla trossejada (cascada). A continuació, la tomaca, prèviament ratllada. Sofregir i afegir una cullereta de pebre dolç i les bledes, que prèviament haurem tallat i llavat. Sofregir unes voltes afegint sal. Afegir l’aigua suficient (sis o set tasses d’aigua, per cadascuna d’arròs). Quan comence a bollir, afegir els fesols i els caragols prèviament enganyats, i el colorant o safrà. Deixar bollir fins que les creïlles i els fesols estiguen tendres (rectificar de sal, si fóra necessari). Incorporar l’arròs i, després de quinze o setze minuts, ho retirem del foc. El brou no ha de quedar ni massa clar ni massa espès; la proporció final serà aproximadament una part d’arròs per tres o quatre de brou. Servir immediatament per a evitar que continue la cocció. diseño impresión editorial diseño impresión editorial www . can t osa s e sor e s .es www .ca n t o s a sesor e s .es Mare de Déu de Montiel, 41b CP: 46980 Paterna (Vlc) Mare de Déu de Montiel, 41b CP: 46980 Paterna (Vlc) Tel: 963 69 28 11 www.novabernia.es Mare de Déu de Montiel, 41b CP: 46980 Tel: Paterna 963 69 28 (Vlc) 11 roberto.cantos@cantosasesores.es Tel: 963 69 28 11 www.novabernia.es Mare de Déu de Montiel, 41b CP: 46980 Paterna (Vlc) Tel: 963 69 28 11 roberto.cantos@cantosasesores.es
2014 AGOST | QUI NO FA LA VESPRA NO FA LA FESTA LA POLVORA 7 AQUELLS MERAVELLOSOS ANYS (Festes, Moros, Cristians i pólvora) La relació entre les quatre paraules que anuncien aquest escrit és molt més antiga del que molts pensen i estan més relacionades entre si del que a molts els agradaria. Parlem d’una part de les nostres Festes Patronals, com són els actes i desfilades de Moros i Cristians, i de la fundació de comparses per grups de PATERNERS. Parlem de què, fa ja quasi 40 anys, aquests grups de persones es van involucrar en altres activitats d’aquestes festes i van ser pioners, com a grups, a participar en els esdeveniments relacionats amb la pólvora en el nostre volgut poble. Açò és prou fàcil d’entendre. Totes estes comparses formades, com he dit anteriorment, per Paterners, durant molts anys, inclosos els anys més roïns, es van involucrar en els actes de foc i en la mateixa Cordà. Als anys transcorreguts entre els 80 i els 90 els cride jo els anys “roïns”, no perquè es tiraren malament els coets, no perquè no hi haguera una suficient organització, o perquè s’hagueren de pagar ells mateixos els coets (que segur que la gran majoria ho haguera fet molt gustosament); em referisc als anys en què, per desgràcia, es furtaven molts coets en la Cordà, i hi havia prou problemes a l’hora de realitzar una tasca tan bonica com és la de traure coets d’un calaix, pegar-lis foc tranquil·lament i gaudir veient com eixos coets corrien i volaven pel Carrer Major. En eixos anys, eixa tasca era més complicada del que un pot pensar. Eixes persones eren les encarregades de realitzar la tasca que se’ls assignava per ser els que eren, festers i gent del poble prou coneguda, i per la responsabilitat i el risc que comportava. Responsabilitat que molts altres no volien. Per això, aquests grups de persones es mereixen un gran respecte i, al meu entendre, són pioners sense saber-ho per a altres grups de Paterners que ara participen de mode molt actiu en la part de la Festa relacionada amb la pólvora, com són les penyes de coets. La primera d’elles crec que es va fundar en 1981. Actualment, aquestes Penyes de coets són grups de persones que participen en les activitats relacionades amb la pólvora, però abans d’aquesta data ja existien altres grups prou organitzats que s’encarregaven també de realitzar aquesta funció. Em sent un privilegiat per haver viscut tots eixos anys de forma prou activa i per haver pogut gaudir de com un poble com Paterna, sentia i vivia la pólvora fa trenta anys. Em sent un privilegiat per què he viscut en primera persona eixa segona setmana de festes en què, des que finalitzaven els actes de Moros i Cristians, totes les nits hi havia coets i, quan s’acabava la diversió en la comparsa, s’acudia al Palau a tirar alguns. Paterna no feia olor de pólvora, com ara, una sola nit. Paterna, tota l’última setmana de festes, olia a pólvora fins a l’arribada del diumenge. I després de la Cordà, per si encara no teníem prou, quatre o cinc zones del nostre Poble cremaven en foc i passió durant tota la nit. Així gaudíem molts Paterners i així era el nostre Poble en Festes fa uns 30 anys. Els meus primers records són d’estar ben lluny!! Estar en el Villar Palasí, veient un concert o espectacle, amb ma mare, clar! , i des d’allí veure les femelletes que es tiraven al Palau volar per damunt del Calvari. Pareixien carcasses d’un castell de focs artificials per l’altura que aconseguien. Eixes femelletes pesaven com un dimoni però volaven com els àngels. !! Igual que les que fabriquen ara! Més tard van vindre les visites al Palau, per a veure com es tiraven coets eixes nits, però des del cotxe, sí, des del cotxe i això ja amb mon pare. Quan es tancava la comparsa al Palau. Ell arribava amb el seu Citroën BX, i el aparcava el primer en el carrer Comte Montornés, en la part de dalt, ja quasi Al Palau, on estava abans la parada de taxis. Quan dic el primer i prop, és el primer i molt prop. Ell eixia del cotxe, pujava i baixava amb coets que tirava prop. El primer dia reconec que ho vaig passí prou mal, pensava que algun trencaria un vidre, entraria dins del cotxe i s’agarraria foc. Recorde que estava en el seient del copilot per a veure-ho tot bé, però em passí tota l’estona amb la mà en el pany per si tènia que eixir del cotxe corrent. Però mon pare sempre em deia “Els cotxes de gasoil no s’incendien!!! Tu, tranquil!!!”. El pitjor és que, a banda de tot això, sempre tenia el mal costum de portar un parell de femelletes i algun coet en el maleter durant tot l’estiu, mal costum que encara tenim alguns, però com deia mon pare, “no passa res, els cotxes de gasoil no s’incendien. Tu, tranquil”. Algun any després, van vindre les visites en directe. Recorde un dia molt especial amb el meu tio Enrique “El Rata”. Aquella nit, va traure una caixa de cartó, no sé d’on i pujarem caminant des del Gran Teatre fins al Palau. Quan arribaren allí, ens van assentar en la tanqueta que rodejava la zona del col·legi Santa Teresa i recolzarem l’esquena en la paradeta que hi havia just en la porta del col·legi. El meu tio va desmuntar la caixa fins a deixar-la plana totalment, i la va posar als seus peus. Cada vegada que la cosa es posava una miqueta tensa, pujava el cartó i em tapava amb ell... Pareixia una favada però funcionava perfectament. En eixos anys, mon pare pertanyia a la comparsa Beduïns, els que, a més de Moros, eren coeters i tiradors de la Cordà. A ells se’ls va ocórrer la gran idea de realitzar una Cordà infantil per als fills dels comparsers. Crec que es van realitzar durant dos anys seguits. Eren nits molt especials, en les que ens llevàvem el trage de moro per a posar-nos el trage de tirador. Crec que va ser la primera vegada en què ens vestirem realment de tiradors de la Cordà, amb jaquetes de cuir, caretes, guants, botes, etc. Tota aquesta roba ens venia grandíssima, perquè era la dels nostres pares. Es van comprar una gran quantitat de coets, tots arrastradors de quatre i sis parades i alguns de foc continu, però van arribar tots amb bolo. Record a mon pare i a algun més llevant els bolos de tots eixos coets, i vos assegure que eren molts. Ens vam vestir en la comparsa i vam fer la minicordà passant les vies del tren, al costat del camp de futbol Gerardo Salvador. Va ser una experiència molt bonica, encara que abans de començar va haver-hi un esglaiet que també va servir com a part de l’aprenentatge en seguretat i trasllat de material pirotècnic. No et fiques mai coets dins de la butxaca!!!” Ara, Interpenyes realitza cursets per a la formació de menors, perquè aprenguen com actuar en una Cordà, en una cercavila de coets, etc. Jo només vull reiterar, una vegada més, que en la meua Comparsa, igual que va succeir en alguna altra, van ser pioners en l’educació i la formació de les noves generacions, encara que igual no prestarem tota l’atenció que havíem d’haver prestat. Sense donar-nos compte, passarem d’ací a estar canviant-nos en la fàbrica de portes Aguilera, en el carrer Sant Antoni, amb tots els Beduïns majors que entraven en la Cordà. Que bé ens tractava Paco, com s’el curraba, no ens faltava de res: fruita, beguda, beguda, beguda… Recorde el primer any que vaig entrar a la Cordà, ja fa uns quants. A la Comparsa li van assignar el número 30 (últim número de la Cordà i zona prou conflictiva en eixos temps). Em van donar un braçalet de seguretat i a mon pare li van donar un X, En el nostre poble ja moltes cosses han canviat: no hi ha coets tota l’última setmana de festes al Palau, ja no fa olor de pólvora en eixos dies, i, sobretot, després de la Cordà, ja no pots passejar-te per Paterna gaudint de totes eixes zones de foc que hi havia abans. crec que era el X-13. Cinc minuts abans de començar la Cordà, mon pare em va posar el casc, m’emportà al X-13 i em va dir :”Tú tires ací amb Ernesto” i em deixà allí a soles... Bé, a soles no, amb Ernesto, un dels grans tiradors de la Cordà de Paterna!! I s’en va anar a tirar al número 30, amb els Beduïns, tan normal. Teràpia de xoc no, el següent. Jo crec que en la meua vida no havia tirat ni una sola femelleta...... Per això crec que ara m’agraden tant. La culpa no és meua... la va tindre mon pare. De la fàbrica d’Aguilera passem a canviarnos, en aquests últims anys, en la Comparsa de Beduïns, en el carrer dels Molins. En el nostre poble ja moltes cosses han canviat: no hi ha coets tota l’última setmana de festes al Palau, ja no fa olor de pólvora en eixos dies, i, sobretot, després de la Cordà, ja no pots passejar-te per Paterna gaudint de totes eixes zones de foc que hi havia abans. Tot ha canviat, en la meua opinió a pitjor, per tantes prohibicions, burocràcies i documentació que fa falta per a tot. Però, per la nostra part, tot segueix igual des de fa ja quasi 40 anys. En la nostra comparsa, la majoria dels nostres mentors ja no entren en la Cordà, però per a això estem nosaltres ací, alguns ja més de 20 anys, participant en la cercavila de coets i la Cordà. Estem ací per a transmetre a les noves generacions eixos valors i eixos principis que ens van inculcar, i mantindre la passió pel foc amb la mateixa il·lusió que ens van ensenyar, i, mentre ens deixen, ho seguirem fent. He volgut compartir amb vosaltres una xicoteta part de totes les experiències, anècdotes i vivències que he tingut amb la pólvora durant estos anys. Únicament vull que tots reflexioneu sobre este tema; que no es tracta de qui va ser el primer i qui l’últim, que si Comparses o Penyes. El que hem de fer és remar tots a una, com bons Paterners, i intentar que el poc que ens queda d’abans, no ens ho lleven. I lluitar tots i cada un dels tiradors de Paterna per a fer encara més gran i reconegut al nostre Poble i a la nostra “Cordà”. JOSE MIGUEL TEN UN BEDUÍ • Pintura Edificios y Naves • Restauración de fachadas • Decoración de Interiores pinturasbalboanavas@gmail.com C/ San Salvador, 28 bajo 46980 PATERNA 666 01 91 60 625 60 10 11
Page 2 and 3: 2 PRIMERA EDITORIAL UN NOU MODEL DE
Page 4 and 5: 4 LA VESPRA QUI NO FA LA VESPRA NO
Page 8 and 9: 8 LA FESTA QUI NO FA LA VESPRA NO F
Page 10 and 11: 10 LA FESTA QUI NO FA LA VESPRA NO
Page 12 and 13: 12 LA CULTURA QUI NO FA LA VESPRA N
Page 14 and 15: 14 ELS ALMOGAVERS QUI NO FA LA VESP
Page 16: La tranquilidad que deseas, José V

qui-no-fa-la-vespra

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?