qui-no-fa-la-vespra

2014 AGOST | QUI NO FA LA VESPRA NO FA LA FESTA
LA POLVORA 7
AQUELLS MERAVELLOSOS ANYS (Festes, Moros, Cristians i pólvora)
La relació entre les quatre paraules
que anuncien aquest escrit és molt més
antiga del que molts pensen i estan més
relacionades entre si del que a molts els
agradaria. Parlem d’una part de les nostres
Festes Patronals, com són els actes i desfilades
de Moros i Cristians, i de la fundació
de comparses per grups de PATERNERS.
Parlem de què, fa ja quasi 40 anys, aquests
grups de persones es van involucrar en altres
activitats d’aquestes festes i van ser
pioners, com a grups, a participar en els
esdeveniments relacionats amb la pólvora
en el nostre volgut poble.
Açò és prou fàcil d’entendre. Totes estes
comparses formades, com he dit anteriorment,
per Paterners, durant molts anys, inclosos
els anys més roïns, es van involucrar
en els actes de foc i en la mateixa Cordà.
Als anys transcorreguts entre els 80 i els
90 els cride jo els anys “roïns”, no perquè
es tiraren malament els coets, no perquè
no hi haguera una suficient organització, o
perquè s’hagueren de pagar ells mateixos
els coets (que segur que la gran majoria
ho haguera fet molt gustosament); em
referisc als anys en què, per desgràcia, es
furtaven molts coets en la Cordà, i hi havia
prou problemes a l’hora de realitzar una
tasca tan bonica com és la de traure coets
d’un calaix, pegar-lis foc tranquil·lament i
gaudir veient com eixos coets corrien i volaven
pel Carrer Major. En eixos anys, eixa
tasca era més complicada del que un pot
pensar. Eixes persones eren les encarregades
de realitzar la tasca que se’ls assignava
per ser els que eren, festers i gent del
poble prou coneguda, i per la responsabilitat
i el risc que comportava. Responsabilitat
que molts altres no volien. Per això,
aquests grups de persones es mereixen
un gran respecte i, al meu entendre, són
pioners sense saber-ho per a altres grups
de Paterners que ara participen de mode
molt actiu en la part de la Festa relacionada
amb la pólvora, com són les penyes de
coets.
La primera d’elles crec que es va fundar
en 1981. Actualment, aquestes Penyes
de coets són grups de persones que participen
en les activitats relacionades amb
la pólvora, però abans d’aquesta data ja
existien altres grups prou organitzats que
s’encarregaven també de realitzar aquesta
funció.
Em sent un privilegiat per haver
viscut tots eixos anys de forma
prou activa i per haver pogut
gaudir de com un poble com
Paterna, sentia i vivia la pólvora
fa trenta anys.
Em sent un privilegiat per què he viscut en
primera persona eixa segona setmana de
festes en què, des que finalitzaven els actes
de Moros i Cristians, totes les nits hi havia
coets i, quan s’acabava la diversió en la
comparsa, s’acudia al Palau a tirar alguns.
Paterna no feia olor de pólvora, com ara,
una sola nit. Paterna, tota l’última setmana
de festes, olia a pólvora fins a l’arribada
del diumenge. I després de la Cordà, per
si encara no teníem prou, quatre o cinc
zones del nostre Poble cremaven en foc
i passió durant tota la nit. Així gaudíem
molts Paterners i així era el nostre Poble
en Festes fa uns 30 anys.
Els meus primers records són d’estar ben
lluny!! Estar en el Villar Palasí, veient un
concert o espectacle, amb ma mare, clar! ,
i des d’allí veure les femelletes que es tiraven
al Palau volar per damunt del Calvari.
Pareixien carcasses d’un castell de focs artificials
per l’altura que aconseguien. Eixes
femelletes pesaven com un dimoni però
volaven com els àngels. !! Igual que les que
fabriquen ara!
Més tard van vindre les visites al Palau,
per a veure com es tiraven coets eixes
nits, però des del cotxe, sí, des del cotxe i
això ja amb mon pare. Quan es tancava la
comparsa al Palau. Ell arribava amb el seu
Citroën BX, i el aparcava el primer en el carrer
Comte Montornés, en la part de dalt,
ja quasi Al Palau, on estava abans la parada
de taxis. Quan dic el primer i prop, és el
primer i molt prop. Ell eixia del cotxe, pujava
i baixava amb coets que tirava prop. El
primer dia reconec que ho vaig passí prou
mal, pensava que algun trencaria un vidre,
entraria dins del cotxe i s’agarraria foc. Recorde
que estava en el seient del copilot
per a veure-ho tot bé, però em passí tota
l’estona amb la mà en el pany per si tènia
que eixir del cotxe corrent. Però mon pare
sempre em deia “Els cotxes de gasoil no
s’incendien!!! Tu, tranquil!!!”. El pitjor és
que, a banda de tot això, sempre tenia el
mal costum de portar un parell de femelletes
i algun coet en el maleter durant tot
l’estiu, mal costum que encara tenim alguns,
però com deia mon pare, “no passa
res, els cotxes de gasoil no s’incendien. Tu,
tranquil”.
Algun any després, van vindre les visites en
directe. Recorde un dia molt especial amb
el meu tio Enrique “El Rata”. Aquella nit, va
traure una caixa de cartó, no sé d’on i pujarem
caminant des del Gran Teatre fins al
Palau. Quan arribaren allí, ens van assentar
en la tanqueta que rodejava la zona del
col·legi Santa Teresa i recolzarem l’esquena
en la paradeta que hi havia just en la porta
del col·legi. El meu tio va desmuntar la
caixa fins a deixar-la plana totalment, i la
va posar als seus peus. Cada vegada que la
cosa es posava una miqueta tensa, pujava
el cartó i em tapava amb ell... Pareixia una
favada però funcionava perfectament.
En eixos anys, mon pare pertanyia a la
comparsa Beduïns, els que, a més de Moros,
eren coeters i tiradors de la Cordà. A
ells se’ls va ocórrer la gran idea de realitzar
una Cordà infantil per als fills dels comparsers.
Crec que es van realitzar durant dos
anys seguits. Eren nits molt especials, en
les que ens llevàvem el trage de moro per
a posar-nos el trage de tirador. Crec que
va ser la primera vegada en què ens vestirem
realment de tiradors de la Cordà, amb
jaquetes de cuir, caretes, guants, botes,
etc. Tota aquesta roba ens venia grandíssima,
perquè era la dels nostres pares. Es
van comprar una gran quantitat de coets,
tots arrastradors de quatre i sis parades i
alguns de foc continu, però van arribar tots
amb bolo. Record a mon pare i a algun més
llevant els bolos de tots eixos coets, i vos
assegure que eren molts. Ens vam vestir
en la comparsa i vam fer la minicordà passant
les vies del tren, al costat del camp de
futbol Gerardo Salvador. Va ser una experiència
molt bonica, encara que abans de
començar va haver-hi un esglaiet que també
va servir com a part de l’aprenentatge
en seguretat i trasllat de material pirotècnic.
No et fiques mai coets dins de la butxaca!!!”
Ara, Interpenyes realitza cursets per a la
formació de menors, perquè aprenguen
com actuar en una Cordà, en una cercavila
de coets, etc. Jo només vull reiterar, una
vegada més, que en la meua Comparsa,
igual que va succeir en alguna altra, van
ser pioners en l’educació i la formació de
les noves generacions, encara que igual
no prestarem tota l’atenció que havíem
d’haver prestat.
Sense donar-nos compte, passarem d’ací
a estar canviant-nos en la fàbrica de portes
Aguilera, en el carrer Sant Antoni, amb
tots els Beduïns majors que entraven en la
Cordà. Que bé ens tractava Paco, com s’el
curraba, no ens faltava de res: fruita, beguda,
beguda, beguda…
Recorde el primer any que vaig entrar a la
Cordà, ja fa uns quants. A la Comparsa li
van assignar el número 30 (últim número
de la Cordà i zona prou conflictiva en
eixos temps). Em van donar un braçalet de
seguretat i a mon pare li van donar un X,
En el nostre poble ja moltes
cosses han canviat: no hi ha
coets tota l’última setmana de
festes al Palau, ja no fa olor de
pólvora en eixos dies, i, sobretot,
després de la Cordà, ja no
pots passejar-te per Paterna
gaudint de totes eixes zones de
foc que hi havia abans.
crec que era el X-13. Cinc minuts abans de
començar la Cordà, mon pare em va posar
el casc, m’emportà al X-13 i em va dir :”Tú
tires ací amb Ernesto” i em deixà allí a soles...
Bé, a soles no, amb Ernesto, un dels
grans tiradors de la Cordà de Paterna!! I
s’en va anar a tirar al número 30, amb els
Beduïns, tan normal. Teràpia de xoc no, el
següent. Jo crec que en la meua vida no
havia tirat ni una sola femelleta...... Per
això crec que ara m’agraden tant. La culpa
no és meua... la va tindre mon pare.
De la fàbrica d’Aguilera passem a canviarnos,
en aquests últims anys, en la Comparsa
de Beduïns, en el carrer dels Molins. En
el nostre poble ja moltes cosses han canviat:
no hi ha coets tota l’última setmana
de festes al Palau, ja no fa olor de pólvora
en eixos dies, i, sobretot, després de la
Cordà, ja no pots passejar-te per Paterna
gaudint de totes eixes zones de foc que
hi havia abans. Tot ha canviat, en la meua
opinió a pitjor, per tantes prohibicions, burocràcies
i documentació que fa falta per
a tot. Però, per la nostra part, tot segueix
igual des de fa ja quasi 40 anys. En la nostra
comparsa, la majoria dels nostres mentors
ja no entren en la Cordà, però per a
això estem nosaltres ací, alguns ja més de
20 anys, participant en la cercavila de coets
i la Cordà. Estem ací per a transmetre
a les noves generacions eixos valors i eixos
principis que ens van inculcar, i mantindre
la passió pel foc amb la mateixa il·lusió que
ens van ensenyar, i, mentre ens deixen, ho
seguirem fent.
He volgut compartir amb vosaltres una
xicoteta part de totes les experiències,
anècdotes i vivències que he tingut amb la
pólvora durant estos anys. Únicament vull
que tots reflexioneu sobre este tema; que
no es tracta de qui va ser el primer i qui
l’últim, que si Comparses o Penyes. El que
hem de fer és remar tots a una, com bons
Paterners, i intentar que el poc que ens
queda d’abans, no ens ho lleven. I lluitar
tots i cada un dels tiradors de Paterna per
a fer encara més gran i reconegut al nostre
Poble i a la nostra “Cordà”.
JOSE MIGUEL TEN
UN BEDUÍ
• Pintura Edificios y
Naves
• Restauración de
fachadas
• Decoración de
Interiores
pinturasbalboanavas@gmail.com
C/ San Salvador, 28 bajo
46980 PATERNA
666 01 91 60
625 60 10 11