1oWFCLx

i mitjançant el símbol de “la mà” podeu centrar el plànol i a
navegar... També ho podeu fer amb la rodeta del ratolí. Unes
coordenades dins de l’esmentat abans rectangle de la planta
de distribució de l’antic edifici les podem aconseguir per a
situar-nos on s’emplaçaria la que fou Mesquita Aljama de
Madina Larida. Serien, com podreu vosaltres mateixos podeu
comprovar, una de les seves múltiples solucions dintre
sempre del virtual rectangle mental i amb les següents
coordenades: UTM-X: 302373.737; UTM-Y: 4610291.662.
Els punts cardinals, d’acord amb el programa de la
Generalitat de Catalunya del ja, jurídicament, antic Institut
Cartogràfic de Catalunya, serien definits així amb la màxima
precisió. Així el Nord, per conveni, està sempre a la part alta
del rectangle del monitor o pantalla de l’ordinador. No podem
dir el mateix d’altres plànols que s’han publicat i l’agulla del
Nord no sempre ens assenyalaria on tindria que haver
assenyalat, potser això ha conduit una mica a que sigui
aquest tema encara més obscur...
Nota: Per DOGC, NÚM. 6551, de 30 de gener de 2014 es
publica la Llei 2/214, de creació de l’Institut Cartogràfic i
Geològic i la supressió del ICC. i IGC (Institut Geològic de
Catalunya). La nova institució entra en funcionament l’1 de
febrer de 2014.
51
“Cúmplenos consignar aquí un expresivo voto de
reconocimiento al distinguido Sr. Comandante de Ingenieros
de esta Plaza D. Ramón de Ros y de Cárcer, quien
identificándose en un todo con nuestros deseos e
indicacions, ha emprendido la formación de un detallado
croquis de esta Catedral, que sus más apremiantes tareas no
le han consentido aún llevar a completa cima; motivo por el
cual nos vemos sensiblemente privados, de enriquecer esta
Memoria, como nos lo proponíamos, con la adición de tan
importante trabajo” (ROCA Y FLOREJACHS, Lluís: La Seo.
Memoria de la catedral antigua de Lérida, Imprenta Mariana,
a cargo de F. Carruéz, Lleida, 1881, p. 44. [Font:
http://soltorres.udl.cat/handle/10459/2683])
52
GONZÁLEZ i PÉREZ, Joan-Ramon; BALASCH, E.;
RODRÍGUEZ, J.L., “Visions de la Seu Vella: recorregut
antològic, escrit i gràfic, pel procés de recuperació del
Castell de Lleida” . Història de l'Associació Amics de la Seu
Vella de Lleida:1972-1997 , Publicacions de l’ Associació
Amics de la Seu Vella, Pagès Editors, Lleida, 1998, p. 68.
53
Aquí hi ha una referència clara del que diu el poble ras,
sempre té molta saviesa. La Algaba (Sevilla) està davant
mateix de Santiponce on hi ha les ruïnes d’Itàlica, però just
situat a l’altre cantó del riu Guadalquivir.
54
“Creemos que esta mezquita mayor debía estar edificada
bajo el solar del actual claustro de la Seo Antigua de
Lérida,... ”(PITA MERCÉ, Rodrigo: Lérida Árabe, Dilagro
Ediciones, Lleida, 1974, p. 51).
MOROS I CRISTIANS LLEIDA 2014
33