Sant Antoni N.56 Setembre 2012 - Acelobert

Ser jugador d’elit, implica molt estrés...
Tot és qüestió d’ entrenament, tu
no aixeques un trofeu als 25 anys,
tu l’aixeques des del dia que tu has
decidit ser tennista. En el meu cas,
jo als 10 anys ja entrenava, ja m’hi
dedicava sis hores diàries. Quan
arriba l’èxit i guanyes títols el que hi
ha són molts anys al darrera, amb un
equip que t’ajuda, tens entrenadors
que et porten bé, i tens el recolzament
de la família. I es clar, amb molt
d’entrenament, molta feina i moltes
hores d’aprenentatge.
Què recomanes a qualsevol tennista
jove que vulgui dedicar-se
val la pena l’esforç
En el meu cas ha valgut la pena al cent
per cent, no sé si ho contesto perquè
jo he complert els meus somnis i he
arribat on jo desitjava. Sempre m’han ensenyat a donar el
màxim, al cent per cent, per exprimir les meves possibilitats.
Has de donar-ho tot, de no deixar-se res al tinter i ser
suficientment llest com per deixar-se assessorar i saber escoltar.
Si tu ets capaç d’escoltar la gent que ha viscut el
que tu estàs fent i confies en aquella persona, tens molt de
guanyat. Desprès òbviament ho has de fer tu, però si ells
t’estan marcant una línia i tu confies amb ells, és la millor
manera. Als pares els diria que deixin treballar a l’ entrenador
del seu fill i li donin un temps per veure el progrés. Cal
deixar treballar a la gent amb marge. No s’ ha de voler resultats
a curt termini, encara que si desprès d’un temps no
avança, aleshores si s’ha de canviar. L’ important al tennis és
estar ben convençut de que es vol fer això.
Als 10 anys ja entrenava durant
sis hores diàries
Què es necessita per arribar a ser un tennista d’elit
Això és molt difícil de determinar, és molt complex. Al final
quantes més armes tinguis millor, si tens bon servei però
després no tens bona mobilitat, o tens un bon servei però
no tens un bon cap... Per sobre de tot està el cap. La clau
per a poder aspirar a fer alguna cosa és tenir un bon cap.
Si tens un bon cap és molt difícil que ho puguis fer però
tens alguna possibilitat, si no, és impossible.
Tens dues filles, els agrada el tennis
No, ni em preocupa, el que a mi m’agrada és que les
meves filles siguin felices, que estiguin contentes, que
somriguin i que gaudeixin amb el que fan. Sempre les
insisteixo en que han de tenir paciència, saber respectar i
lluitar per la seva felicitat. Si que juguen un parell d’hores
a la setmana...però no, això no és hereditari!
Com va sorgir la idea d’ obrir un restaurant argentí
Un amic argentí de Formentera m’ho va proposar per fer
alguna cosa als mesos d’ hivern que allà és temporada
baixa i ara els dos socis que tinc són argentins. La restauració
és maca però comporta moltes responsabilitats.
Fem cuina bàsicament argentina, però també mediterrània
i una mica de fusió, molt selecta. Tenim menús assequibles
i oberts a tots i fem també menjar pels nens. Jo no
cuino! que estigui tothom tranquil!
El teu plat favorit
De segon menjo sempre “ojo de bife”,que és una carn
molt tendre i es pot compartir. M’agraden les amanides
que són lleugeres, les empanades, les tempures, els canalons
de llagostins i de postres el dolç de llet...!
T’agrada menjar...
He cuidat la dieta des dels 15 anys perquè no pots jugar
bé si has menjat un plat fort, i l’estomac s’acostuma
a menjar molt concret. A vegades si menjo molta varietat
em fa mal a l’estómac. Ara menjo més normal però vigilant
una mica.
La teva feina t’ha portat a viatjar per tot el món...
Aquesta feina és un privilegi perquè et permet conèixer
llocs i gent diferent. T’acostumes a conviure amb tota
mena d’ideologies i et fa ser obert. Jo respecto a tots i espero
que em respectin a mi, això és el que penso. S’ha de
ser tolerant, encara que no t’agradin les actituds o idees
dels altres.
Alex Corretja, tal como raja.
www.acelobert.com 9