Radioactivitat: Datació de restes

­4.4 Sistema de datació
Una de les diferències entre els diferents isòtops és el temps que triguen a
desintegrar­se. Cada un d'aquests elements van poc a poc desintegrant per donar lloc
a altres diferents. Encara que depenent del tipus d'isòtop, això pot succeir molt ràpid o
molt a poc a poc.
Per saber el temps que triga a desintegrar un element s'utilitza el període de
semidesintegració, que és el temps que transcorre fins que la quantitat de mostra es
redueix a la meitat. Els isòtops de carboni 12 i 13 són estables, amb l'isòtop de carboni
14 no passa el mateix, i té un període de semidesintegració de 5730 anys.
El carboni 14 té el seu origen principalment en l'atmosfera a causa de l'acció dels raigs
còsmics sobre els àtoms de nitrogen, i una vegada formats donen lloc a diòxid de
carboni. I aquest diòxid de carboni és absorbit per les plantes durant la fotosíntesi, així
que totes tenen carboni 14. Els animals al prendre plantes, també tindran carboni 14.
La quantitat de carboni 14 es manté pràcticament constant en el temps i serà igual a la
que hi ha a l'atmosfera, ja que arriben a un equilibri. Així que els científics només han
de saber la quantitat de carboni 14 que queda en un fòssil i coneixent la que hi havia en
aquesta època en l'atmosfera, ja saben l'edat del fòssil.
​Símbol de l’isòtop radiactiu
de carboni 14.
el carboni 14 en el pas dels anys