MODEL ATÒMIC

MODEL ATÒMIC
GRUP: 3. Gemma Guillamón, Clara Ibarguren, Alèxia Martí, Aida Martinez.
CURS: 3rB
DATA: 26/03/2015
PROFESSOR: Xevi Roura

ÍNDEX
1. Què es un model atòmic?
2. Alquimistes.
3. Grecs.
4. Teoria Dalton.
5. Teoria Thomson.
6. Teoria Rutherford.
7. Teoria Bohr.
8. Teoria Schrödinger.
9. Bibliografia.

1. QUÈ ÉS UN MODEL ATÒMIC?
Representació de l’estructura Interna d’un
àtom.
2. ALQUIMISTES:
Químics de l’edat antiga i l’edat mitjana, els primers alquimistes sorgiren simultàniament a
Egipte i a Xina durant l'Època Antiga, però tingueren el seu gran apogeu durant l'Edat
Mitjana. L'objectiu dels alquimistes era la transmutació dels elements, és a dir, transformar
elements químics en altres mitjançant les tècniques d'aquells temps.
L’alquímia pretenia explicar com una substància es podia transformar en una altra.
Un dels objectius principals era la recerca de la pedra filosofal, que hauria de permetre
transformar qualsevol metall en or.
TRES VESSANTS:
● Experimentació amb la matèria.
● Dissertació filosòfica, que pretenia racionalitzar aquestes pràctiques.
● Esoterisme
ARNAU DA VILANOVA: ​alquimista, teòleg, astròleg i metge valencià. Escrigué obres molt
importants per a la medicina europea medieval, com per exemple Medicinalium
introductionum speculum i d'altres tractats, com un de patologia general. Se'l coneixia com el
"metge de Reis i Papes" i se'l reconeix avui dia com un dels més grans alquimistes de tots els
temps, encara que algunes obres que se li atribueixen podrien no ser seves.

3. GRECS:
­En el temps dels grecs, s’utilitzava més el raonament, que l’experimentació.
­Els primers que van preguntar­se com estava feta la matèria van ser
els grecs i la primera idea d'àtom la tenim d'un grec.
­Leucip va ser el fundador del model atòmic, el qual va ser
desenvolupat més tard pel seu deixeble, Demòcrit.
­El concepte d’àtom de Demòcrit:
Demòcrit d’Abdera (460 a.C.­370 a.C.) va ser el primer en parlar del
concepte àtom, que en grec significa indivisible. Demòcrit formava
part d’una escola atomista amb Leucip, Anaxàgores i Empèdoocles.
A l’antiga Grècia, uns consideraven que la matèria era contínua i que
sempre es podia subdividir, creien en la teoria d’Aristòtil, que deia que tot estava format per 4
elements bàsics (aigua, foc, terra i aire). Altres com Demòcrit i Leucip, el seu mestre,
suposaven que era discontínua i constituïda per partícules indivisibles anomenades àtoms.
Però la teoria de que la matèria era contínua, aplicada per Aristòtil, que tenia més prestigi, va
ser més vigent durant 2000 anys.
Demòcrit creia que per exemple, els àtoms d’aigua eren rodons, els de foc punxeguts…
Un àtom està format per un cos sense parts, indivisibles.
Els àtoms es mouen en el buit i és l’atzar el que provoca que xoquin i es combinin entre ells.
Els àtoms només tenen tres propietats quantitatives: forma, vida i moviment.
L’àtom no es pot observar, només podem veure un conjunt d’àtoms.
4. DALTON:
John Dalton (1766­1844), era anglès, es va basar en les teories de Demòcrit i Leucip.
La seva teoria, anunciada al 1808, deia:
1)​La matèria està formada per partícules esfèriques i diminutes i indivisibles
anomenades àtoms.
2)​Els àtoms d’un mateix element són idèntics, de la mateixa mida, massa i propietats
químiques.
3)​Els àtoms d’un element són diferents als d’un altre element.
4)​Els compostos es formen al combinar els àtoms de 2 o més elements en
proporcions fixes i senzilles.
5)​Els àtoms són inalterables en qualsevol procés químic. No es creen ni es
destrueixes, canvien la seva distribució.

També parlava de l’existència d’isòtops (​àtoms amb el mateix nombre atòmic
però diferent nombre màssic)
5. THOMSON:
Joseph John Thomson (Cheetham Hill, Manchester, 1856­Cambridge, 1940) fou un professor
universitari i físic anglès. Guardonat amb el Premi Nobel de Física el 1906 i
descobridor de l’electró.
●
.
L’àtom no és indivisible.

●
●
●
Estudiant els raig catòdics (​feix d'electrons emès per un càtodei accelerat per un camp
elèctric) va descobrir els electrons, l’any 1897. Així va arribar a la conclusió de que un
atòm estava format per carrègues positives i negatives (electrons).
Descripció de làtom: conjunt d’electrons incrustats en una massa esfèrica uniforme de
càrrega positiva.
El model ens explica que existeixen els ions, àtom o molècula en que el nombre total
d’electrons no és igual al nombre total de protons.
6. RUTHERFORD:
Ernest Rutherford (Brightwater, Nova Zelanda, 1871­Cambridge, Anglaterra 1937).
Físic, químic i professor universitari britànic. Guardonat amb el Premi Nobel de Química l’any
1908, per les seves experimentacions en la desintegració dels elements i la química de les
substàncies radioactives. El 1911, va teoritzar l'existència del nucli atòmic.
FONAMENTS:
● Va bombardejar una làmina d’or amb partícules alfa.
● La majoria de les partícules travessaren la làmina sense desviar­se.
● Algunes partícules van travessar la làmina desviant­se considerablement de llur
trajectòria (0,1%)
● Molt poques partícules van rebotar contra la làmina i no la van travessar (1 de 20000)
● CONCLUSIÓ: L’ÀTOM ESTÀ PRÀCTICAMENT “BUIT”
❖ La major part de la massa i tota la càrrega positiva es
concentra en el nucli.
❖ L’àtom, molt més gran que el nucli, inclou l’escorça
electrònica que és la regió on els electrons fan òrbites
circulars al voltant del nucli.
❖ Àtoms formats per protons (+), neutrons (n) i electrons (e­)
❖ Àtoms del mateix element tenen el mateix nombre de
protons però poden tenir massa diferent.
❖ L’àtom és néutre perque hi ha el mateix nombre de protons
que d’electrons.
❖ El nucli té una mida 100.000 vegades més petita que el
volum total de l’àtom.
Rutherford va intentar justificar l’existència d’una partícula neutra que formaria part del nucli
juntament amb els protons, ​el neutró.

7. BOHR:
Niels Henrik David Bohr (Copenhaguen, 7 d’octubre de 1885 ­ 18 de
novembre de 1962) fou un físic danès, guardonat amb el Premi Nobel de
Física el 1922, un dels "pares" de la teoria quàntica. Va realitzar estudis
basant­se en les teories del seu mestre, Ernest Rutherford. Així, va publicar
el seu propi model atòmic l'any 1913.
POSTULAT DE BOHR:
● L’electrò es mou fent òrbites circulars al voltant del nucli sense
emetre energia.
● L’energia de l’electró dins l’àtom és quantificada, vol dir que, l’electró només pot
ocupar unes òrbites o estats estacionals al voltant del nucli amb uns determinats
valors d’energia.
● Quan un electró passa d’una òrbita a una altra emet o absorbeix energia en forma de
radiació electromagnètica.
● Cada element químic té un espectre atòmic diferent, degut als diferents nivells
d’energia dels seus orbitals atòmics.
8. SCHRÖDINGER:
És un model quànitc. Està basat en una equació que
el físic austríac Erwin Schrödinger va fer el 1925
al principi va definir els electrons com ones de
matèria, describint aquesta manera la equació
ondulatòria que explicava el desenvolupament en el temps y l’espai de la ona material en
cuestió. L’electró amb el seu caràcter ondulatori venia definit per una funció d’ones, fent
servir una equació de ones senzilles que no era més que una equació
diferencial de segon grau, a on aparaixien derivades segones de
l’ona. Quan es resol l’equació, es veu que la funció depèn de uns
paràmetres que són els números quàntics, com es deia en el model
de Bohr.
D’aquesta manera, el quadrat de la funció de ones corresponía amb
la probabilitat de trobar a l’electró en una regió concreta, lo que ens
introduïa en el Principi de Heisenberg. És per això que en el model de
Schrödinger, apareix un concepte per definir la regió de l’espai en la
cual cabria la major possibilitat de hallar a l’electró: l’orbital.

9. BIBLIOGRAFIA
­​http://quimica.laguia2000.com/general/modelo­atomico­de­schrodinger#ixzz
3RWw6laB7
­​http://ca.wikipedia.org/wiki/Alqu%C3%ADmia
­​http://www.slideshare.net/joseangelb7/models­atmics­ies­badalona­vii
­​http://www.auditori.cat/uploads/educa_cantania/Els_alquimistes.pdf