1. Filosofia de la tecnologia: Tecnofòbia o Tecnofília? Abans de ...

Filosofi@ i Internet
1. Filosofia de la tecnologia: Tecnofòbia o Tecnofília?
Abans de comentar, però, algunes de les reflexions filosòfiques i ètiques més importants
sobre els efectes de la tecnologia, potser sigui convenient deixar clar què és la tecnologia i
quines són les seves implicacions sobre la vida humana. És, doncs necessari, com
assenyala J.L. González Quirós en El porvenir de la razón en la era digital:
“...repensar la tecnologia per trobar en el seu fons una justificació, que ens permeti
comprendre no simplement el seu èxit, sinó també el seu valor.” 1
En sentit general podem dir que la tecnologia és el resultat de l’activitat tècnica portada al
seu màxim grau de complexitat i sofisticació. La tècnica és un concepte que prové del grec
–Tékhné- i s’utilitzava per referir-se a un art, habilitat, procediment... podríem afegir que
és el resultat evolutiu de la intel·ligència humana, en el cas que ens ocupa, que ens
permet descobrir el món i a nosaltres mateixos. Això no vol dir que els animals no estiguin
dotats d’aquesta habilitat, ans al contrari, també han elaborat tècniques diverses, però no
han assolit el grau de complexitat que ha adquirit la tècnica fabricada pels humans.
Fins al segle XVIII es parlava de tècnica per referir-se al resultat de la capacitat humana de
transformació del medi, utilitzant tot tipus de materials i instruments. Durant aquesta
etapa, seguint la classificació de N. Postman a Tecnòpoli 2 , la cultura es caracteritzava, en
fer servir eines. Les eines proporcionades per la tècnica eren integrades a la cultura de
manera que no representaven contradiccions importants per a la seva visió del món.
A partir del segle XVIII, amb els nous avenços científics i tècnics, que varen donar lloc a les
diferents revolucions industrials, la tècnica pren una nova orientació i es converteix en
tecnologia, simbiosi de la interacció de la ciència i la tècnica. En aquest sentit alguns han
volgut parlar de tecnociència 3 , concepte emprat per fer referència a les darreres
imposicions de la tècnica sobre la ciència i les seves implicacions ètiques. Tanmateix, es
pot comprovar com en els àmbits de reflexió filosòfica sobre la tècnica, es prefereix utilitzar
simplement el concepte de tecnologia que, de fet en la seva formació, ja expressa la suma
de tècnica –tecno- i ciència –logia-.
1 J.L. González Quirós. El porvenir de la razón en la era digital ed. Síntesis M. 1999 p.19
2 N. Postman. Tecnòpoli Ed.Llibres de l’Ïndex, B, 1994.
3 G. Hottois en el seu llibre El paradigma bioètico utilitza aquest concepte de tecnociència per referir-se a l’actual
interacció i mútua dependència entre la ciència i la tècnica. “Així com la ciència teòrica podia ser anomenada pura i
innocent, la tecnociència, al ser activitat productora i modificadora del món, no és mai totalment innocent. La

Com assenyala N. Postman és en el segle XVIII, quan s’inicia el que ell anomena
Tecnocràcia on les eines tenen un paper central en el pensament de la cultura i comencen
a imposar-se enfront d’altres productes culturals com són les creences religioses, mítiques i
la tradició.
“Les eines no estan integrades a la cultura. Es proposen esdevenir la cultura. Com a
conseqüència d’això, la tradició, els costums socials, el mite, la política, el ritual i la
religió han de lluitar per sobreviure.” 4
Davant de la persistent presència, cada cop més ineludible, de la tecnologia en la vida
humana, van ser nombroses les reaccions des dels diferents àmbits socials i també des de
la filosofia. Com ja havia passat segles enrere amb la tècnica, la tecnologia també estava
disposada a tenir els seus defensors i els seus detractors. Per posar un exemple: en els
escrits de Plató 5 i d’Aristòtil hi podem trobar referències crítiques a la tècnica, simplement
concebuda com a art de la producció reservada als esclaus, en tant que requereix un esforç
i despesa d’energia, contraposada a la naturalesa i a l’activitat dels homes lliures que es
dediquen a altres tècniques més especialitzades.
No és d’estranyar, donats els antecedents, que uns veiessin a la tecnologia com la
possibilitat de construir un espècie de nou món feliç 6 , on les màquines ajudarien a millorar
la vida humana; i que en canvi per altres, els perills que representaven els menés a la
desconfiança i a iniciar moviments encaminats a la destrucció dels seus productes, les
màquines. Un exemple va ser el moviment social de principis del segle XIX encapçalat per
Ned Lud, anomenat Ludisme 7 .
praxis és èticament problemàtica. Les qüestions ètiques se situen avui en el nivell de la investigació anomenada
bàsica, car el projecte del saber és fer i poder.” p.28
4 Op.cit. p.37
5 Per posar un exemple d’aquesta crítica ens pot servir el text de Plató a les Lleis VIII : “He aquí de qué manera
hay que conducirse respecto del conjunto de los artesanos. En primer lugar, no hay que tolerar que trabaje en
oficios de artesano ningún ciudadano residente en el país, como tampoco ningún servidor suyo. Pues el ciudadano
tiene una tarea propia que le basta y que reclama a la vez mucha práctica y muchos estudios, con la solicitud de
asegurar y mantener el orden general de la ciudad, tarea que no puede realizar como algo accesorio; apenas hay
ninguna naturaleza humana que sea capaz de ejercer a fondo dos tareas o oficios, como tampoco lo es de realizar
uno por sí mismo y el segundo vigilando a otro que lo realice.” (846a/847d)
6 Expressió que ens remet al llibre de A.Huxley: Un món feliç, exemple significatiu de distopia o utopia negativa,
que té per objectiu mostrar una visió crítica d’aquesta il·lusió tecnòfila sobre les meravelles de la tecnologia.
7 Ludisme: Moviment sorgit entre els obrers anglesos al principi del s XIX que destruïa les màquines de la indústria. El ludisme rep el nom de
Ned Lud (o Ludd), obrer que el 1779 destruí un teler mecànic. El ludisme és considerat com una reacció visceral, bé que pogués estar més o
menys organitzat, a les conseqüències del maquinisme industrial: els obrers identificaven com a causa dels seus mals (atur, degradació del
treball, baixos salaris, etc) els instruments, en lloc d'atribuir-los a l'organització i el sistema de la producció industrial. Tanmateix, el ludisme
constitueix l'inici del moviment obrer. Als Països Catalans hi hagué accions ludites a Camprodon, Alcoi i Barcelona, on foren especialment
greus l'incendi de la fàbrica Bonaplata (1835) i la destrucció de les selfactines (1855).
http://www.grec.net/cgibin/heccl2.pgm?NDCHEC=0120636&PGMORI=A
©Anna Sarsanedas Darnés

Les causes de les diverses reaccions segurament tenien el seu origen en la nova cultura
que s’estava creant. Una cultura on la presència de les màquines, de la tecnologia, s’estava
imposant en tots els àmbits de la vida humana. Era el naixement de Tecnòpoli, com ens
assenyala N. Postman, de la cultura de l’eficiència, del càlcul, de la mesura, del control de
les màquines sobre el treball i la producció... de la complexitat tecnològica omnipresent,
que tant podia millorar la supervivència de la societat com representar l’amenaça més gran
per a la seva destrucció.
©Anna Sarsanedas Darnés