Fenòmens estranys:

Fenòmens estranys:
LA PISCINA DE CASTELLNOU:
Aquesta piscina va tenir un gran èxit durant les dècades del 70 i 80.
Va arribar a ser una de les zones d’oci més populars de la zona. A
causa de tres morts que van succeir en
aquest recinte, la piscina va tancar a
finals dels 90. La primera mort va
succeir el 1971, quan un banyista es va
llençar des del trampolí i va caure
sobre una altre noi que nedava per
sota, morint els dos al moment. La
segona, va ser al 1981, quan una nena
de 10 anys va morir ofegada.
Des de que va tancar ha hagut milers de
rumors de que la piscina està encantada
per les ànimes dels banyistes que
busquen revenja per la seva mort. Molts asseguren haver-los sentit o
fins i tot, haver-los vist per els vestuaris o en el trampolí.
Encara que alguns diuen que aquestes visions són degudes als grafits
que hi ha a les parets i a il·lusions òptiques, sempre quedarà el
dubte de: Veritablement hi ha fantasmes buscant revenja en la piscina
de Castellnou?
Per sort, hem aconseguit fer una entrevista a un habitant d’aquesta
localitat anomenat Josep:
Entrevistador: Alguna vegada has sentit algun soroll provinent
d’aquest recinte?
Josep: Si. L’any passat estava amb el meu gos per allà i vam començar
a escoltar cops provinents
del trampolí. Quan em vaig
girar per veure que passava,
em vaig trobar amb una figura
femenina que es llençava des
del trampolí més alt.
Entrevistador: I com vas
reaccionar?
Josep: Em vaig espantar molt
i vaig sortir corrent cap a
casa meva. Des d’aquell
moment no he tornat a
9

trepitjar aquell lloc.
Entrevistador: has tornat a sentir o veure alguna cosa fora de lo
normal des d’aleshores?
Josep: De moment no, perquè he estat gaire allunyat d’aquella piscina
des d’aquell dia.
ÍNDEX:
Durant l’any 1934 a España, en plena guerra civil, els nens eren
apartats de les seves mares i tancats a camps de concentració on els
convertien en soldats. En aquests camps de concentració eren
extremadament estrictes y si te equivocaves et torturaven durament. La
llegenda explica que, com a per haver robat un bollo de la cuina del
centre, van tallar el dit índex de la mà dreta a un nen. Aquella
mateixa nit el nen es va escapar del camp de concentració i va anar a
parar a casa d’un ferrer que, apiadant-se
d’ell, com que no podia donar-li un dit nou
li va posar una urpa d’acer de 30 cm per a
reemplaçar el seu dit índex. Per desgràcia,
el nen ja havia perdut molta sang, i mentre
dormia en una sala que el ferrer li havia
deixat, va morir. El ferrer vel va enterrar
en el seu pati del darrere.
Al cap d’unes setmanes després de l’enterro
del nen, el ferrer va aparèixer mort i amb
al dit índex de la mà dreta tallat i desaparegut. Darrere el pati, la
tomba del nen estava desenterrada i
oberta, com si algú l’hagués obert,
o com si algú hagués sortir d’ella.
El rumor va córrer i al cap d’unes
setmanes tothom coneixia la
llegenda de “Índex”, el no-mort que
havia tornat de la tomba per a
venjar-se del món per lo que li van
fer a ell. La gent deia que es
passejava pels dies i per les nits
pels pobles de muntanya on li van
tallar el dit, quan es trobava amb
algú el matava i li tallava el dit
índex de la mà dreta i se’l
menjava. Deixant així, el cos en
descomposició tirat pel terra per a
10

que la gent sàpigues que ell havia estat allí.
Vigileu la pròxima vegada que aneu per la muntanya, perquè Índex us
pot estar observant.
LA HISTÒTIA DE L’EXTRANGER:
Diu la llegenda que fa molt de temps, en un poble del centre
d’Espanya, va arribar un home molt alt,
prim, pàl·lid, llargarut, amb el nas molt
llarg i els ulls molt petits i un pentinat
molt extravagant. Anava amb una vestit
negre, unes sabates que semblaven noves i un
paraigua tancat, encara que feia bastant
Sol. Darrere seu anava tot un seguit de gats
negres
barallant-se.
Ningú sap com es deia aquest noi, ni el nom
exacte d’aquesta ciutat, només se sap que
tenia força diners, perquè es va allotjar en
l’habitació més luxosa de la millor pensió de la ciutat, i que no li
agradaven els nens. Es passava el dia a l’habitació de l’hotel, només
sortia per anar al mercat a comprar menjar. Quasi sempre comprava el
mateix: rave, i sempre anava seguit per aquell seguit de gats negres.
Els habitants també comenten que li agradaven molt les bromes, i que
tenia molt talent per a fer-les. Diuen que sempre feia alguna broma
pesada al verdulaire, o pel carrer als seus veïns.
Després de poc temps, el noi va desaparèixer sense previ avís i ningú
no el va tornar a veure mai més. Al cap de poc temps després de que el
noi desaparegués la ciutat va caure en una gran crisi econòmica i
social. La ciutat no va poder-la suportar i va desaparèixer. La gent
diu que el noi era un dimoni que havia portar la perdició a la ciutat,
altres diuen que era el mateix diable i que s’havia estat aprofitant
d’ells per a després destruir-los.
Encara ningú no ha tornat a veure aquell noi mai més ni a ni ningú que
s’assemblés, però compte! Pot ser que estigui pensat de fer una visita
a la teva ciutat.
PARC INFERN:
Explica la història que
una vegada, es va obrir
un parc d’atraccions al
nord d’España. Aquest
11

parc estava tematitzat amb l’infern, per això s’anomenava “Parc
Infern”. Tenia un gran llac a l’entrada que simbolitzava el llac per
on el “barquer” porta les ànimes perdudes cap al infern. Lo estrany
d’aquest parc és que, en aquest mateix llac es va començar a suïcidar
molta gent: hi havia gent que es tirava de cap davall d’un pont que hi
havia sobre del llac de cap, uns altres prenien verí a l’hora de
menjar amb la sopa o l’hamburguesa, hi havia que s’ho pencaven més,
trobaven la forma d’entrar en les instal·lacions elèctriques del parc
i tocaven els cables d’alta tensió, etc... Però, lo veritablement
aterridor, va començar a passar quan aquest parc d’atraccions va
tancar. Els habitants d’aquest lloc van començar a dir que, per les
nits, se sentien sorolls provinents d’aquest parc, i més d’un cop hi
havia gent que deia que havia vist ombres que semblaven humanes dins
del parc. La gent va començar a pensar que es tractava d’una colla de
joves que per les nits feien un “botellón” al parc, per això van fer
anar a la policia al parc una nit. Pel dematí la gent del poble es van
trobar la policia al terra traumatitzats pel que havien vist. Un
d’ells, quan es va recuperar va dir una cosa que va posar els pels de
punta a tots els habitants:
-Fa-fa-fantasmes...
La gent va marxar del poble i ningú no va tornar a apropar-se mai més
al Parc Infern. La poca gent que encara queda allà diu que per les
nits encara se segueixen sentint sorolls d’aquests parc d’atraccions
tant particular.
12