El Safareig 6

eflexes, esgrafiats, reserves i carbonacions.Quan parlen de tècniques i formesde treballar, un s’adona que han de dominarprou coneixements de químicapràctica per obtenir determinats colors,acabats o textures.El Ricardo rebrà pròximament al seu talleralguns alumnes de l’Escola Massanade Barcelona, inscrits en un curs que elldóna sobre la ceràmica negra. Aquí veurancuites i acabades les primeres petitespeces que van dissenyar en la classeteòrica que ell mateix els va impartir aBarcelona. El Ricardo somriu quan ensexplica les sorpreses que trobaran elsalumnes un cop les proves hagin sortitdel forn.Aquest és el segon any que es fa aquestcurs, i molt probablement en podremveure els resultats en una exposició alMuseu d’Història de Sant Feliu de Guíxols.Treballen aquí, però venen a foraEns hem trobat després de la SetmanaSanta perquè havien viatjat aquests diesper assistir a la trentena edició d’unaconeguda fira de ceramistes que es faa Vandolle, a prop de Marsella. Abansd’aquest parèntesi havien estat en unaaltra fira a Mortges, al costat de Lausanne,a la Suïssa francesa.La Rosa i el Ricardo es veuen obligats aassistir als mercats de ceràmica per donar-sea conèixer. Amb el mercat properno és suficient: aquí els encàrrecs sónprimordialment decoratius i per a jardineriai han minvat molt. També trobena faltar espais que ofereixin,de formaregula, exposicions d’esmalts, ceràmiques,porcellanes, etc.A fora, en canvi, -em diuen tots dos a corhiha molt més interès i atenció cap a laceràmica que no pas aquí. Es donen ambmés freqüència fires del sector, concursos,exposicions, jornades de trobada. Allà ésun art més reconegut, i la gent compra ceràmicai en gaudeix a casa seva.És complicat obrir-se un lloc, però semblaque la seva dedicació els dóna fruits; enles fires i activitats en què participen ja sónconeguts, augmenten els contactes ambcol·legues i hi ha llocs on ja són invitatsespecialment. Aquest estiu, per exemple,han rebut una invitació per donar un cursa Paris. També tenen programada l’assistènciaa una fira a Amsterdam.El Ricardo aixeca una peça cilíndrica amb una tècnica diferent a l’habitual del torn.Kypsela en el futurMentre conversàvem, vaig poder veureal taller l’obra d’un artista empordanèsque el Ricardo està acabantde fer. És una escultura queconsta de varies peces i ésfruit d’un treball comú.En el seu moment,l’escultura decoraràuna rotonda oun jardí de la provínciade Girona, i Kypsela hauràpres part en més d’una de lesoperacions bàsiques ja que té lacapacitat humana, tècnica i materialper fer-ho. L’escultura, té evidents simbologiesmarines, s’ha modelat en gres,una argila que resisteix a la perfecció lesbaixes temperatures i les glaçades.Aquest fet ha portat a la Rosa i al Ricardoa tenir en ment la possibilitat decrear peces en gres, per aprofitar lesseves condicions favorables per a l’úsdomèstic.Parlem també de les circumstàncies delreciclatge de les peces fallides i retalls, iAQUEST ANYTORNEN AIMPARTIR CURSOSSOBRE CERÀMICANEGRA.es dóna la contradicció que resulta méscar recuperar l’argila convencional pera un segon ús que no pas portar-la ala deixalleria.Ja per acabar, el Ricardoexplica que, si la bonatrajectòria del negocidemanés separarclarament els dosespais de la botigataller,el taller hauria dequedar perfectament tancat,perquè la pols d’aquestazona i les partícules dels àrids esfiquen per tot arreu, com passa ara.Una altra cosa a considerar és que Kypselano pot tenir una obertura i un horaride botiga convencional per causa delsfreqüents viatges professionals del Ricardoi la Rosa.Com podem veure, idees, projectes iprevisions no en falten.11