ENS 48 - A reveure, Pastorets! PDF - Ajuntament de Sant Pol de Mar

ensEl nou santpolenc / nº 48 / Desembre 06 / Revista trimestralA reveure, Pastorets!Reportatge / La Fundació Coromines ens obre les seves portes

EXCAVACIONS I TRANSPORTSMOVIMENTS DE TERRESTREBALLS PER AL CAMPAvinguda Maresme, 908396 Sant Cebrià de Vallalta (Barcelona)Tel. 93 763 10 12 - Fax 93 763 13 21ruscalleda@ruscalleda.bizCeràmiquesMarbres i granetsBanyeres i cabineshidromassatgeMamparesMaterials de construcció i decoracióAmargantSanitarisGriferiestermoestàtiquesAccesoris banyMobles banyMobles cuinaElectrodomèsticsXemeneiesBarbacoesElements decoratiusd’exteriorTAUCERAMICABOSCHPandoTekaSYSTEM-POOLH I D R O M A S A J EVENISCERAMICA DE ELITEvivesAZULEJOS Y GRESPORCELANOSACERAMICABañacrilBalustradesTot tipus de materialper a la construccióProjectes de Cuines 3DDEMANIPRESSUPOSTAmargant SANT POL DE MAR - Ctra. de Sant Cebrià, s/nTel. 93 760 01 12 Horari: De 8 a 13 i de 15 a 19 h. Dissabtes matí obertAmargant PINEDA DE MAR - Sant Joan, 42 (N-II) Tel. 93 767 14 16Horari: De 9 a 13 i de 15 a 20 h. Dissabte obert matí i tardaBLOCKCOCINASAUXIMOBEL

sumariens / nº 48 / Desembre 06SeccionsSumari pàg. 03 / Bústia pàg. 05 / Opinió pàg. 06 / Noves Tecnologies pàg. 13 / Cultura pàg. 15 / Notícies pàg.25 / Salut pàg. 31 / Escacs pàg. 41 / CEIP Sant Pau pàg. 43 / Esports pàg. 45 / Ràdio pàg. 46 / Política pàg. 48ReportatgesA reveure, Pastorets !Aquest serà l’últim Nadal que podrem veure Els Pastorets al nostre poble. Elsorganitzadors han decidit fer un parèntesi. Parlem amb en Pepe Mestres que ens fa unrepàs dels 13 anys d’història d’aquesta representació / pàg. 18La Fundació Coromines ens obre les portesEl passat 28 de setembre l’esperada Fundació Coromines inaugurava la seva seua Sant Pol. Us la ensenyem per dins / pàg. 32Edita / Ajuntament de Sant Pol de Mar Redacció / Ester Roig, Daniel SolanoFotografia / Pito Estol, Ester Sauleda Disseny gràfic i maquetació / Daniel SolanoImpressió / Impremta Rodríguez Publicitat / Tel. 93 760 45 47 Web / www.santpol.org/ensCorreu electrònic / ens@santpol.org Dipòsit legal / B-24263-93 Fotografia portada / Pito EstolEl nou santpolenc no comparteix necessàriament les opinions signadesens03

Ctra. N-II, 5 · 08395 SANT POL DE MAR · Tel 93 760 04 17Fax 93 760 01 84MOBLESPER AINTERIORSSant Jaume, 368 (Parkinsol) · 08370 CALELLATel. / Fax 93 769 22 31Peix fresc, diàriament d’ArenysPlaça Anselm Clavé, 7Tel. i Fax 93 760 06 9308395 Sant Pol de Mar*Alumini en general*Vidres i miralls*Mampares de bany*Sostres d’alumini i PVC*Portes i finestres de PVCFUSTERIA I EBENISTERIAA NEMS.C.P.c/ Havana, 47 - 08395 Sant Pol de MarMòbil 610 25 31 81 -Tel. Taller 93 760 02 21Tel. Particular. 93 769 18 17

ústiaL’Heretat, l’amor a les nostres cosesLa nostra masia catalana –casa de pagèsésl’hereua de “vila romana”segons J. Puig i Cadafalch, que ho fa palèsquan l’erudit, expressament l’anomena:“La més antiga, la més racional,forma de vida de Catalunya”.Cada nom propi o mot del casalperdura per generacions, i molt entranya.La institució camperola, cívica i de conveniència–essència del fet diferencial catalàperla utilitat, la defensa i la convivènciaon el seny propi s’instal·là.Al casalici hi cabia tothom:gent, animals i bèsties s’acomodarencadascun fent el seu paper, tant natural comque pares, fills, avis i altres, es complementaren.Indispensable en resulta l’estampadel pou d’aigua bona, principalment.L’era per les messes, els pedrissos,el barri i la tanca.El rellotge de sol, n’és el cultural complement.Pel proveïment més a l’abast, la figuerahi és present, amb bons fruits; doncs ho eraper llaminejar, endolcint el paladari a més, donar forces per treballar.Altres i molt nobles assimilatsli foren precisos a la nissaga:l’olivera, l’aviram, el porc i els sembrats.A més, l’hort, que nutrients amuntega.Però en arribar la industrialització absorbent,aparegué l’hereu escampa que fugí a la ciutat,oblidant l’amor a l’origen, la tradició i sentiment;altrament, l’esforç dels ancestresper conservar l’heretat.L'adéu al "dominguero"Josep M. Puig TornabellAny 2006A la pàgina 21 del n. 46 de l’ENS va aparèixer laressenya de la “despedida del dominguero”.Essent com és aquest un poble en que la indústriamés important és el turisme en les seves diversesvessants (agències de la propietat immobiliària, gentde cap de setmana, apartaments, urbanitzacions,etc.), vaig copsar l’opinió d’algunes persones que noreben l’ENS, és a dir, justament el “domingueros”.Certament, molts d’ells estaven enfurismatsprecisament per això: segons ells, ¿què seria deSant Pol sense “domingueros” i “forasters”, quanjustament aquesta gent han fet del poble el que ésavui dia?Vist des de la seva òptica, ficar un “dominguero” altren i engegar-lo cap a Barcelona, només pot teniruna interpretació possible: no ens volen, encara quegairebé molts santpolencs visquin de nosaltres….Senyors, cada un pot tenir la seva opinió respecte siens agrada més el poble d’avui o el de fa 30 anys,però el que és clar és que va sentar molt malamentveure aquesta mena de “greuge” en un òrgan quasioficial de l’Ajuntament.Ben atentament,Julian MorenoL'apartat de Bústia és obert a tothom que vulgui expressar les seves opinions, crítiques, comentaris o pensaments sobre qualsevoltema relacionat amb Sant Pol. Els escrits no poden sobrepassar les 20 línies a doble espai en lletra Times i grandària dotze. La revistaes reserva el dret d'extractar-los o resumir-los. Podeu deixar-los al Punt d'Informació (Abat Deàs, 36) en un disquet etiquetat amb elnom de l'autor i telèfon (amb una còpia impresa), o també ens els podeu enviar a través del correu electrònic a: ens@santpol.org.ens05

opinióEl POUM: una eina essencialAssociació de Veïns Les Formigues(Text adreçat al Consell assessor del Plad’Ordenació Urbanística en la sessió del 30 denovembre del 2006)El POUM no s’ha aprovat inicialment. El ple l’harebutjat, però la gran majoria dels grups delconsistori s’han mostrat d’acord en el vuitanta percent del pla que s’ha presentat. Estem, doncs,davant un document obert.Sempre hem defensat que era en la fase d’avançque es podia, i calia, fer el debat de conceptes. Peraixò demanem al Consell assessor urbanístic delPOUM, i molt especialment als grups polítics ambrepresentació al consistori, que reflexionin, treballin,dialoguin, i sàpiguen consensuar les sevespropostes. Creiem en la voluntat i la possibilitatd’arribar a acords, car l’àmplia majoria dels regidorsconsideren positiu bona part d’aquest Avanç. És elmoment de posar sobre la taula propostesalternatives, fonamentades, rigoroses i fetes ambresponsabilitat, contrastades amb l’equip redactor iels serveis tècnics municipals, com es mereix eldocument més important que realitza l’Ajuntament.Aquestes són les nostres aportacions al debat:- El document inicial no ha comptat amb l’aprovació,però pensem que fer-lo públic ara no serviria per ares, i a més posaria en greu perill la resta del pla.- Si l’objectiu central és protegir de l’especulació elterritori que l’Avanç presenta com a susceptible deser urbanitzat, i tanmateix assegurar que elcreixement de Sant Pol (si un dia és necessari) siguicoherent, les dues opcions són: classificar elsterrenys de “sòl no urbanitzable” o bé de “sòlurbanitzable no delimitat”.- Si prenem l’opció de classificar un terreny com a“sòl no urbanitzable”, podríem estar deixant elterritori desprotegit en cas de no assenyalar capelement de definició que condicioni o impedeixi unapossible modificació d’aquesta classificació en elspropers anys.- La Llei contempla per al “sòl urbanitzable nodelimitat” uns indicadors i paràmetres decoherència* urbanística (això és: que siguirespectuós amb el que ja hi ha, que no acumulidèficits, que respongui a necessitats socials…). Elpla té la potestat d’especificar aquests indicadors iparàmetres per tal de garantir l’ús racional delterritori i la qualitat de vida de les persones.- Aquest podria ser un punt de partida per al diàleg:començar per definir els indicadors de coherènciaurbanística i de qualitat de vida, junt amb elsparàmetres, i prendre la decisió sobre lanomenclatura del sòl al final.Tots els partits es van comprometre electoralmenta revisar el Pla General en aquesta legislatura. ElPla Estratègic i l’Agenda 21 s’han realitzat, a tempsi dignament, amb aquest objectiu. Disposem d’undocument tècnicament ben fet. Les opcions sónprou clares, i els objectius són comuns. No podempermetre’ns ni dilacions ni tampoc precipitacions.El Pla d’Ordenació Urbanística és essencial: unaeina indispensable al servei de tot un poble.Sant Pol, 30 de novembre del 2006(*) Article 33.4 i article 58.1 d) i e) de la Lleid’Urbanisme de Catalunyaens06Sempre hem defensat que era en la fase d’avanç que es podia, i calia, fer eldebat de conceptes. Per això demanem al Consell assessor urbanístic delPOUM, i molt especialment als grups polítics amb representació alconsistori, que reflexionin, treballin, dialoguin, i sàpiguen consensuar lesseves propostes.

Enric Prat de la RibaDavid Pagès i CassúEn complir-se el centenari de la publicació de l’obraLa Nacionalitat catalana, d’Enric Prat de la Riba, elrecord se’ns en va cap a la seva figura, obra ipensament.Enric Prat de la Riba nasqué a Castellterçol (VallèsOriental) el 29 de novembre de 1870. Cursa elsestudis de Dret a la Universitat de Barcelona. El1892, l’any en què esdevé un dels impulsors de lesBases de Manresa, és elegit secretari de la UnióCatalanista. Ens trobem davant l’inici d’una carrerameteòrica que tingué com a punts culminants lapresidència de la Diputació Provincial de Barcelona(1907) i, sobretot, lapresidència de laMancomunitat(1914).Prat de la Riba fouun home de doctrina,de partit i de govern:tres dels atributs quedefineixen els millorsperfils polítics. Coma home de doctrina,a més dels articlesperiodístics, elsmissatges i elsmanifestos, l’any1906 publica la sevaobra fonamental, LaNacionalitatCatalana, on precisade manera clara iconcreta elreconeixement de la realitat nacional de Catalunya;com a home de partit, funda la Lliga Regionalista, icom a home de govern desplega una activitatintensa, eficaç i ben encaminada que possibilita queel país avanci i es modernitzi de manera formidable.Tot plegat va fer que Eugeni d’Ors, Xènius, amb totalmereixement, el qualifiqués de Seny ordenador deCatalunya, i que Joan Maragall el reivindiqués coma figura cabdal del catalanisme.Respecte a la seva condició de dirigent, sempres’ha subratllat la capacitat de donar un gran impulsal país en els seus aspectes bàsics, malgratdisposar de pocs recursos i de poc temps, i, també,l’habilitat de saber-se envoltar de persones que,independentment de la seva ideologia i sensibilitat,avantposessin de manera generosa el seu saber iles seves capacitats al servei de Catalunya.En pocs anys funda l’Institut d’Estudis Catalans, desdel qual Pompeu Fabra normativitza la llengua, icrea un conjunt d’institucions que vertebren idinamitzen el país: la Junta Autònoma de Museus,l’Escola Superior d’Agricultura, l’Escola Catalanad’Art Dramàtic, l’Escola Elemental de Treball, elConsell d’Investigació Pedagògica, la Biblioteca deCatalunya, lesBibliotequesPopulars, l’Escolade Funcionarisd’AdministracióLocal, l’EscolaSuperior de BellsOficis, l’EstacióAerològica deBarcelona…La seva obra fouextraordinària i ensés de grat ressaltarla,però en aquestcentenari del seullibre cabdal,nosaltres volemposar especialaccent en la sevacondició d’home degovern, degenerador de confiança, de creador d’autoestima,d’ordenador del país i, sobretot, de líder que, amb laseva exemplar tasca al capdavant de laMancomunitat, ens retornà als catalans la confiançade governar-nos nosaltres mateixos, tal i com haviaestat, de manera plena, segles enrere.Morí l’1 d’agost de 1917, a la mateixa casa on havianascut, avui convertida en Casa-Museu. Tenianomés 46 anys. La seva vida fou breu, massa breu,però ens queda el consol que pogué oferir al seupoble el màxim rendiment d’unes qualitatsexcepcionals.“Prat de la Riba fou un home de doctrina, de partit i de govern: tres delsatributs que defineixen els millors perfils polítics”ens07

opinióMostra de mots referits a Sant Pol que recullel Diccionari Coromines (Continuació)Ara que ja tenim inaugurada la Fundació PereCoromines, encara és més escaient recordar la ingenttasca filològica que ens va deixar el seu fill Joan. Per aixòcontinuem oferint-vos mostres de paraules referides a SantPol que l’autor recull en el seu Diccionari etimològic icomplementari de la llengua catalana.Avui comptem amb l’agradosa ajuda d’en Josep,un dels germans Tarridas, com en Pere, més coneguts com“els banyistes”. Tota la vida hem tingut “els banys”,començant un oncle de l’àvia, l’avi, el pare i ara nosaltres.Sempre hem posat les casetes on són ara, al cantó d’ençàde la riera, excepte l’any 1974 en què les vam posar al’altre costat, a Can Villar, perquè uns camions van fer eldisbarat d’endur-se la sorra d’on sempre les havíem posat,fins que el comandant de Mataró va fer aturar l’extracció dela sorra que l’autoritat municipal d’aleshores havia consentitque es fes. A l’altra banda de garbí de la riera no hi hemanat més, perquè allà on la mar romp hi ha pedres i garoteso eriçons.Així comencem la conversa tot intentant de fermemòria d’algunes paraules que Coromines va recollir a lanostra vila escoltant els seus amics pescadors, com enVinagreta o altres d’anònims des que venia als estius ambla família a partir de l’any 1914 fins al 1938.Tanmateix, també volem saber si els nostrespescadors d’avui encara usen aquells mots o han canviatde significat o s’han oblidat o ja no serveixen perquè latecnologia moderna els ha substituït. I tal com diu la ditaque com més se sap, més se sap que no se sap, nosaltresvolem saber-ne més i per això preguntem i escoltem elsdescendents d’aquells vells pescadors que estimen la mari continuen, malgrat tot, fent la feina que van aprendre delsseus avantpassats.Els comentaris són extrets, doncs, de laconversa entre Josep Tarridas i qui signa.“BOTAFIÓ“ BOTAFIÓ, ‘cada una de les cordetes amb quèes formen les veles a la verga corresponent’, abansbodafions. Avui es diu botafions a la nostra costa deLlevant, que jo tenia definits de Sant Pol de Mar en unanota de 1929”. Diccionari Coromines.Comentari. En Josep pronuncia butafió i li sembla bé ladefinició de Coromines. Explica que és la corda queenganxa peça per peça una xarxa amb l’altra. Cada xarxafa uns 50 m. o 40 braces. A cada 10 malles hi ha un botafió.La malla és cadascuna de les obertures formades pels filsd’una xarxa.Els pescadors sempre parlen de braces. Agraeixo al’Andreu Boter, crític lector de l’ENS, que em fes adonar del’error d’haver escrit metre en lloc de braça tal com m’haviacomunicat en J.M. Germà en l’ENS anterior.Avui, però, els pescadors quan compren xarxes ho fan enmetres i després les converteixen en braces ja que elsaparells tecnològics també vénen en anglès i la braçaanglesa és equivalent a la fracció de la milla, un 1’80 m.aproximadament.“BRAÇA“ BRAÇA,[...] mesura de longitud o fondària:primer es diria p. ex., deu braça de pregone(s)a, desprésdeu braces, etc.DERIV.: braçolada; braçolí que a St. Pol em definien“espècie de fil molt prim i resistent: se’n fan els palangrons”en (1929).” Diccionari Coromines.Comentari. Sí, és veritat. El braçulí, pronuncia en Josep,és el fil prim o la cameta que diuen ara, i a més s’hienganxava un tros de pèl, al braçolí. I la mare és labraçulada. Ara en el palangre tot és de pèl sintètic, gruixut,i de fibra. El braçolí ja s’ha eliminat.“BUJOLA, BUJOL, BUIOLA designen diverses espèciesde galleda o obi; buiola, però, ho havia sentit jo molt a SantPol de Mar (anotat 1931 per a una ‘galleda de fusta deposar-hi pops’)”. Diccionari Coromines.Comentari. La buiola és un cossi, un cubell que es fa servirper posar-hi el peix. Primer es feia servir per a pops. Sí, elsque van a l’arrossegament és per a pops, però després java venir el cove, avui de plàstic, perquè com que és foradatva molt bé per rentar tota mena de peix. Els quillats d’avuique van a la gamba ja hi van amb uns cubells de plàstic.De fet ja no parlen de buioles. Com veiem, les paraules vancanviant degut a la tecnologia.“CALIMA, nom d’un llibant de cànem o d’espart que fanservir els pescadors; P.Coromines se l’anotava en elquadern que titula Llibre de Sant Pol, explicant “quanescandallen el fons, i tiren corda al gall a tocar fons, ésl’escandall, però si hi ha corrent i han de donar més corda,diuen amolla calima (sovint: “molla calima”¡)”. DiccionariCoromines.Comentari. En Josep continua recordant. Amolla calimaem sona a afluixar o amollar. El contrari és llavorar ocobrar. És a dir, estirar cap a tu. Calima és com una corda.Abans també podia ser de pita, el fil semblant al palangró.Per tant, amollar encara és viva la paraula entre nosaltres.ens08“Volem saber si els nostres pescadors d’avui encara usen aquells mots o hancanviat de significat o s’han oblidat o ja no serveixen perquè la tecnologiamoderna els ha substituït”

En canvi, l’escandall o escandai, com en diu Josep ja no esfa servir perquè ara porten sonar, sonda o radar o routier.Els pescadors d’avui s’han hagut de reciclar per força.També hem de tenir en compte que d’un poble al’altre els noms varien i els dels peixos també. D’aquí aBlanes canvia no només la fonètica sinó el nom. Perexemple, els rogers o molls. Dels tacons, a Blanes en diuenrèmols o roms.“PALANGRE“, ormeig de pesca consistent en una cordaque es manté fondejada, i de la qual pengen un seguit decordetes armades d’un ham [...] En les nostres costes entinc dades directes d’oïda, de pertot: Bca., StPol [1915] ..]DERIV.: Palangrer “Gairebé sempre que el pescador parladels paratges marítims es refereix al relleu...del fons...propde StPol es troben la Carrana, la Barra...”.DERIV.: Palangrera ‘corda llarga de palangre’: “Lafonera...passada la part poc profunda de la costa on potcalar amb els seus ormeigs: misteriós més enllà que labarca no solca, ni hi ha senyes...ni corda prou llarga per aamollar en cerca del seu fons, ni si hi tiressin la palangrerala recobririen, per tal com...hi solen trobar orbs, peixos ambunes dents que tallen els cordills de la xarxa”. DiccionariCoromines.Comentari. La Barra és a llevant de la farola de Calella finsa Blanes, a 50 braces de fons. La Carrana és més lluny dela costa on els quillats hi van a pescar la gamba, però noho pot precisar. Encara hi la Melica, que encara és méslluny. Per aquí més a prop hem pescat a la Rocassa. És unpunt que s’hi agafa gamba, per davant de Malgrat.Tots aquests llocs són caladors. A cada lloc on van apescar té un nom que encara usen, com unes coordenadesque els vells ja les tenien al cap, encara que avui elsaparells els ho assenyalen: les senyes, els “enfilaments” dela muntanya, com el castell de Blanes o La Grimola, peròels joves d’avui si no ho han après de pares a fills ja no hosaben...I va recordant més noms que examinarem un altre dia.Moltes gràcies, Josep.(continuarà)Les fases de la llunaNúria AnglèsLluna novaNúvols d’ocellsque es mouen com onades,núvols d’estornellsbuscant les arbrades.Lluna plenaLa matinada et sorprèndel passeig de la nit,i la llum de sol matineret fa més bonica, més clara...Lluna quart creixentLluna clara,la teva claror transparentavui la terra ha tapatla teva llum platejada.Lluna plenaLluna plena,ull de celrodó i fred...gris cendrós, platejatvigilant el món blavós.Lluna quart minvantAi, lluna fredaespectadora dels meus rancors!!Lluna novaEls braços a l’aire,el sol a les pluges,com branques de vinyesverdes que a la mararriben besant.Lluna quart creixentLluna vermella,quan jorns sens comunicar-meque no creguis és oblit,és l’alta temperaturaque crema la pensa,com si una boira d’un alè ardent,ens separés.Lluna plenaLluna, sí que he estatdins els teus braçosi feliç he sigut...No he somniat,era dolça la solitud.Deixa’m parlar-te,deixa’m arribara on el somni creu estar.Lluna quart creixentDels fets naturals no faiguna festa si són tristos,però la sortida del soli la seva posta, la celebrograndiosament cada dia.(* Núria Anglès acaba de publicar elllibre “La Lluna”, que inclou totsaquests versos que hem anatpublicant a l’ENS i d’altres d’inèdits.El podeu trobar a les llibreries de SantPol de Mar)ens09

opinióEn el canviant paisatge urbà de Sant PolAssociació A Tot Drapens10En el canviant paisatge urbà deSant Pol, hi ha un elementcaracterístic, que gairebé passadesapercebut, de tant habituats aveure’l com estem. Fa setantacincanys que hi és, i s’hamantingut quasi inalterable en elseu aspecte exterior i interior, tot ila seva situació. Estem parlant dela caseta del motor –la“maquinilla” per a alguns–. Però,què és? Què hi fa allà? Hauremde recular en el temps i explicarneuna mica la història.Durant el primer terç del seglevint, Sant Pol era una població depescadors i pagesos. Observantimatges d’aquella època, enssorprèn la quantitat d’embarcacions que ocupavenla sorra. L’únic medi existent llavors per treure lesbarques de l’aigua era la tracció animal. En Mià delsbous, –aquest era el sobrenom de Damià Mas iRibó– era el propietari de dues parelles de bous i un“matxo”, que duien a terme aquesta feina. Cobravaals pescadors per aquest concepte; per “tires” endeien.Però ens trobem a finals dels anys vint i principi delstrenta. El país, amb una acabada d’estrenarrepública es prepara per a fer un salt endavant enl’àmbit social, cultural, però també tecnològic.S’havia viscut recentment l’Exposició Universal deBarcelona l’any 1929, que aportava innovacions endiferents aspectes.Algunes barques ja havien incorporat els primersmotors, després d’haver anat tota la vida a rem ivela. A Montgat, Pineda o Calella, també havieninstal·lat motors a la platja per a la feina de treure lesbarques. Aquestes tres casetes, eren propietatd’una mateixa persona: un “americano” que haviainvertit part de la seva fortuna en aquest negoci.Però en Mià en volia construir una de la sevapropietat.En una entrevista feta a Maria Mas i Llobet, –la fillaFotografia: Joan Talladad’en Mià–, ens explicava recentment el seusrecords, de quan ella era encara una nena, i vavisitar amb el seu pare l’Exposició Universal. Allà hiva veure, de ben segur, el que ell necessitava: unmotor per a treure les barques. També ensrecordava la Maria, les moltes dificultats que vanhaver de superar, de tipus burocràtic i administratiuper a poder construir en un indret com aquest, a laplatja, arran de mar, al costat de la via del tren.A la fi, però, se’n pogué sortir. A l’Arxiu Municipal deSant Pol, s’hi pot veure encara la memòria tècnica,necessària per a sol·licitar el permís de construcció.La signa l’arquitecte Ignasi Mas i Morell. Som al’agost de mil nou-cents trenta-u. Possiblement, laconstruïren els paletes de Joan Vila, ­–l’avi Vila–, jaque col·laboraren en la majoria d’obres d’aquestarquitecte. Aquesta informació no l’hem pogutcomprovar, però Mercè Vila, neta del constructor,ens assegurà que sí, que el seu avi havia treballaten d’altres ocasions a casa d’en Mià, a la Riera, jaque les dues famílies tenien molt bones relacions.El projecte sembla que va endavant. En aquellaèpoca, a Sant Pol no hi havia revista local. Però a“La Maresma”, editada a Mataró, i amb informacionsd’altres pobles podem llegir al seu número d’abril demil nou-cents trenta-dos una petita nota que diuliteralment: “L’últim temporal de garbí ha deixat un

xic de sorra a la platja nostra que algunes barquesaprofiten per treure-hi. És per això que del totinstal·lada la màquina de treure les barques, hainaugurat el seu servei, suprimint la parella de bousque tant de caràcter donava a la platja nostra”.Aquí tenim la partida de naixement de la caseta delmotor. Francesc Isern, pescador de Canet de Mar,en el llibre on explica les seves vivències, famemòria i diu:“Encara recordo quan a la platja de Sant Pol varentreure els bous per posar la màquina. Varen venir aCanet a embarcar-los a la càrrega i descàrrega delferrocarril, camí de l’escorxador, els pobres. Mireu sin’eren, de grossos, que amb el bescoll quasiarribaven al sostre del vagó”.Ara, ja en sabem una mica la història, de la caseta iel motor. Durant més de cinquanta anys, va anarcomplint la missió per a la qual va ser construïda.Fins i tot, durant la guerra va treure de l’aigua unavió republicà, que va caure al mar, metrallat,davant del poble. El pilotava un noi madrileny, dedinou anys, que va sobreviure a l’ensurt. La MariaMas ens ho va explicar amb precisió. L’avió va estaruns quants dies a la platja, el desmuntaren en vàriesparts, fins que el pogueren carregar en un tren. Aixòva ser el tres de gener de mil nou-cents trenta-nou.Quan en Mià va deixar de treballar, la seva feina laseguiren fent els palers de la confraria. L’últimabarca, de les quatre grans que quedaven, –l’Ester–,va sortir per última vegada el dia set d’agost de milnou-cents vuitanta-cinc. Quan tots els pescadorsprofessionals traslladaren les seves activitats al portd’Arenys, el motor quedà gairebé en desús, però nodel tot. Molts pescadors aficionats, –a través del’associació l’Ancora–, el seguien fent servir, in’asseguraren alhora el manteniment fins elsnostres dies. Així doncs, l’any dos mil set, en faràsetanta-cinc de la seva posada en servei. Però, quinfutur li espera? Per a algú, potser estem parlantd’una ferralla obsoleta.La llei 9/1993 de 30 de setembre, del PatrimoniCultural Català, diu en el seu article 1: “El patrimonicultural català és integrat per tots els béns mobles iLa conservació del conjunt pot permetre explicar el món de la pesca a SantPol, i de forma particular l’ofici de paler. ¿Podrien formar part la caseta iel motor, en un futur no molt llunyà de la “mar de museus“, la xarxa depetits i grans museus marítims de la costa catalana?”.ensFotografia: Arxiu P. Sauleda11

“Els avenços tecnològics recents no ens han de fer oblidar un passat quesembla llunyà. Que forma part de la mateixa història, però en etapesdiferents.”immobles relacionats amb la història i la cultura deCatalunya que per llur valor històric, artístic,arquitectònic, arqueològic, paleontològic, etnològic,documental, bibliogràfic, científic o tècnic mereixenuna protecció i una defensa especials, de maneraque puguin ésser gaudits pels ciutadans itransmesos en les millors condicions a lesgeneracions futures”. Aquests béns poden ésser detitularitat pública o privada. Algú en dubta, avui dia,de la conveniència de conservar i protegir un edificimodernista, un pont romànic, o una església gòtica?Els avenços tecnològics recents no ens han de feroblidar un passat que sembla llunyà. Que forma partde la mateixa història, però en etapes diferents. Elmateix Museu Marítim de Barcelona, en la tasca queestà portant a terme, a tota la costa catalana,d’inventariar i documentar el passat mariner i tot elque en resta, ens va fer arribar un document onmanifesta: “Sant Pol conserva un element singularque constitueix una peça important del patrimonimarítim català, el valor de la qual supera l’interèspurament local. Es tracta de la caseta que protegeixla màquina de varar les barques dels pescadors, unelement arquitectònic que resulta ser un testimoniúnic del passat mariner de la vila, i un edifici únic aCatalunya.”La conservació del conjunt pot permetre explicar elmón de la pesca a Sant Pol, i de forma particularl’ofici de paler”. ¿Podrien formar part la caseta i elmotor, en un futur no molt llunyà de la “mar demuseus“, la xarxa de petits i grans museus marítimsde la costa catalana? Aquesta estructura decooperació té per objectius promoure la protecció delpatrimoni marítim, sensibilitzant a la societat de laseva importància com a part integrant de la cultura ila història pròpies.És en aquesta direcció que l’associació A Tot Drapestà adreçant tots els seus esforços. Per aaconseguir la complicitat i la col·laboració de totesles parts implicades –la propietat, lesadministracions,...–, en un projecte integral on espuguin desenvolupar a la platja totes les activitatslúdiques tradicionals: pesca, bany, navegació,gaudint alhora d’un equipament històric i culturald’aquesta mena. Una façana marítima digne del seupassat i d’acord amb el futur que Sant Pol mereix.ens12Fotografia: Ester Sauleda

noves tecnologiesPol MaresmaPolNetwork.comSignatura... digital?@Mica en mica, Internet ha anat entrant a les nostres llars,a ritmes diferents ens anem acostumant a utilitzar laxarxa per cada cop més i més coses. Utilitzem Internetper informar-nos, comunicar-nos, per comprar i fins i totper divertir-nos. Gestionar des de casa els nostrescomptes corrents, fer transferències i d’altres gestionsbancàries han acabat, o acabaran, formant part delsnostres hàbits. Podem fins i tot estudiar una titulacióuniversitària a www.uoc.edu . Però què hi ha d’aquellamena de gestions, de vegades feixugues i carregoses,que hem de fer tot sovint amb les administracions iorganismes? Poden aquests tràmits fer-se per Internet?La resposta és clara i senzilla: sí.Els últims temps han aparegut projectes que van enaquest camí. Podem realitzar el pagament de tributs imultes amb l’Organisme de Gestió Tributària awww.orgt.diba.cat , demanar hora de visita pel metge awww.gencat.net/ics , enviar la nostra declaració de larenda a www.aeat.es , realitzar consultes a la DireccióGeneral del Cadastre www.catastro.minhac.es ... Iaquesta llista de ben segur anirà en augment, però ésresponsabilitat nostra pressionar les diferentsadministracions per tal que puguem dur a terme tots elstràmits possibles per Internet. Quin problema real hi ha,més enllà dels hàbits i canvi de costums, en que lesgestions administratives es puguin fer per Internet? Laseguretat. És cert doncs que s’ha de garantir laseguretat en aquesta mena de comunicacions i és aquíon entra en joc la Signatura Digital.La Signatura Digital és l’equivalent a la signaturatradicional que utilitzem en el món del paper. Signardigitalment un document garanteix que aquest ésl’original, que no ha estat modificat i que l’envia lapersona que el signa, i fa possible la irrefutabilitat delscompromisos adquirits. Per això, la firma digital ésnecessària per realitzar tràmits formals per viatelemàtica. La Signatura Digital la podem veure com unfitxer que podem desar al nostre ordinador (anomenatCertificat Digital i que hem de guardar amb molta cura)amb el qual ens identifiquem en enviar documents, o enentrar en llocs web que ho requereixin. Segons elscasos i necessitats existeixen certificats que es desenen targetes xip (semblants a les targetes de crèdit), ofins i tot en unitats tipus pendrive USB. La CertificacióDigital va néixer com a resposta a les necessitats legalsde donar validesa a les comunicacions per Internet.Podem aconseguir la nostra signatura digital a diferentsentitats, per exemple entrant al web de la FábricaNacional de Moneda y Timbre, www.cert.fnmt.es ,entrem les nostres dades i al cap d’uns dies passem afirmar per les oficines d’hisenda. Un cop fet això podemdescarregar el nostre Certificat Digital. Una altra opcióés anar al web de l’Agència Catalana de Certificaciówww.idcat.net , i sol·licitar allà el nostre certificat. Enaquest cas a partir de gener vinent ens regalaran unclauer USB amb una zona criptogràfica segura peremmagatzemar els certificats.Però és realment segur? Els sistemes criptogràfics queens permeten disposar d’aquest tipus d’eines no sónperfectes, però el principal perill d’aquests sistemes sónels propis usuaris. Prendre consciència de laimportància del nostre Certificat Digital, emmagatzemarloamb cura de no perdre’l i que ningú hi pugui teniraccés és molt important. En som responsables de laseva custòdia per tal de garantir la fiabilitat del sistema.Més enllà del tracte amb les administracions, lasignatura digital ens pot ser útil en un futur per dur aterme qualsevol contracte per Internet, i és un sistemaque ja estan utilitzant les administracions per a lescomunicacions entre elles mateixes, professionals delsector jurídic, empreses privades...Estalviar-nos desplaçaments i temps, les cues d’espera,incompatibilitats horàries, comoditat... són moltes lesraons que ens poden dur a voler utilitzar aquestssistemes. Les opcions comencen a existir, és feina detots però pressionar les administracions perquèprenguin consciència d’aquesta necessitat i facin que enun futur no molt llunyà puguem dur a terme tots elstràmits de manera telemàtica amb total normalitat.Per fer-ho us animo a que sol·liciteu el vostre certificatdigital, jo ja ho he fet!“La Signatura Digital és l’equivalent a la signatura tradicional que utilitzemen el món del paper”ens13

Jordi PuigdefàbregasTècnic especialista en jardineria i paisatgeJARDÍ SEC· Servei integral de jardineria· Disseny, realització iconservació de jardinsTel. 93 762 47 63Fax 93 760 08 59· Creació de jardins de baixmanteniment i pocconsum d’aiguaMasia de Golinons08395 Sant Pol de MarTel. 659 77 31 9293 760 06 99jardisec@hotmail.com

culturaCicle de Concerts de Les Volades de Sant PolEntrevista a en Joan Serra i Jordi Sala, coordinadors del Cicle de Concertsde Les Volades de Sant Pol.Com neix el Cicle de Concerts de les Volades deSant Pol?Fa un any aproximadament, la volada del 48 de SantPol va escollir a la Maria Alba, l'Assumpció Fugasoti a un servidor (Jordi Sala) com a responsables delsactes de celebració. Llavors ens vam plantejar feralguna cosa diferent al que sempre havien fet lesaltres volades. Volíem trencar una mica el motlle i nonomés fer les activitats típiques, com ara el sopar ol'arrossada, sinó també complementar-les amb unconcert popular i gratuït que volíem oferir a totes lesvolades.Les volades tenen molta tradició a Sant Pol.I tant. És una tradició molt nostrada. Hi ha voladesdes de l'any 1928... Això són molts anys. I aquestaés la primera vegada que s'incorpora un concertmusical entre els seus actes.I cada any hi haurà un concert?De fet, al principi no teníem previst que el concerttingués continuïtat. Però quan vam conversar al'Ajuntament amb en Ramon Llastarry per presentarlila idea es va mostrar tan favorable que en poctemps ens va plantejar la possibilitat de fer-ne unsegon i obrir la possibilitat a més concerts futurs. Id'en Ramon mateix va sorgir la idea de fer un Ciclede Concerts. Per tant, mentre l'Ajuntament doni elseu suport indispensable a la iniciativa, tirarem elcicle endavant amb molta il·lusió. A més, nosaltrestambé convidem a implicar-se en el projecte a totsels caps de volada de Sant Pol.Per tant, el d'aquest Nadal serà el primer concertdel cicle.Exacte. De moment tenim el primer concert del 25de Gener del 2007, amb un nivell de qualitat altíssim,perquè l'Orquestra de Cambra de l'Empordà és lamillor de Catalunya en el seu gènere. Però també jaestem projectant un segon concert de cara a l'estiuamb la Liedercamera, que és una de les millorscorals que podem trobar avui en dia.El concert d'aquest Nadal serà una bonaoportunitat per a que els santpolencs gaudeixinens15

Culturad'una orquestra de primer nivell.Sí. I en un entorn immillorable, perquè l’Esglésiaparroquial de Sant Pol té una acústicaextraordinària. Pensem que l'Orquestra de Cambrade l'Empordà és una formació musical estable quenormalment actua als millors escenaris del país: alPalau de la Música, al Liceu, etc.I de cara als propers concerts, només esconvidaran Corals i Orquestres de Cambra?No. L'objectiu és també incloure concerts de gospel,de piano, de guitarra, de cuartets... Cada concertfarem una variació. L'important és que la gent s'hiengresqui i podrem portar concerts de tots els estilsmés interessants. Però primer cal que la gent vibriamb els primers concerts, aquest és el nostre desigimmediat.Veig que el cicle comença com un projecte moltambiciós.Home, creiem que Sant Pol es mereix tenir unesdeveniment cultural com aquest. Es un poble ambprestigi cultural, gràcies a la seva gent, a la sevaarquitectura modernista o a la feina de professionalscom la Carme Ruscalleda o en Perejaume. I tambéamb una recentment estrenada FundacióCoromines i un Museu Municipal que eleven el llistócultural.I en l'àmbit musical també tenim el Festival de Jazz,un dels més antics de Catalunya, o la Cantadad'Havaneres, que cada any creix més i més enpúblic. Per tot plegat creiem que el Cicle de lesVolades havia de ser ambiciós.Ens expliqueu el programa?Mira, no hem volgut fer un programa excessivamentclàssic, sinó que hem tendit a escollir més aviatpeces populars. Hem fet un programa exquisit, peròa l'abast de tothom. Volem que l'orquestra s'hi puguilluir, que el públic en quedi encantat i que tot plegatserveixi per donar empenta i continuïtat a la novainiciativa.ens16Programa del Primer Concert del Cicle de Les Volades de Sant PolAria de la Suite en Mi M.........................J.S.BachPetita Serenata Nocturna .......................W.A.MozartAllegroRomançaMinuetRondóL’hivern, de les Quatre Estacions........... A. VivaldiAllegro non moltoLargoAllegroSolista: Ivo Dechkoff“El Golpe”.................................. Banda sonora d’Scott JoplinLa vida és bella .......................... Banda sonora de N. PiovaniParaules d’amor, Mediterráneo...J.M. SerratLaura, L’Estaca........................... Lluís LlachSolista i orquestació: Jordi Codina, guitarra.Somni.............................................M. SaderraCarícies.........................................J. VicensLa Santa Espina........................... E. Morera+ Sorpresa Final

Llibres / Camí d’ItacaAutors: Oleguer Presas i Roc Casagran / Editorial: Mina / PVP: 15 eurosCamí d'Ítaca m'ha emocionat, contràriament al quem'esperava. I ho dic per l'època en què va sortir al mercat,per Sant Jordi, quan qualsevol famós es veu amb cord'escriure un llibre i aprofitar la seva fama en d'altresàmbits per vendre "literatura". M'he trobat, però, immersaen el món d'un personatge famós que, a banda d'això, téunes idees i una personalitat pròpies amb tot el dret atransmetre-les per a tothom qui ho vulgui conèixer. OleguerPresas ha editat un llibre, sí, però ho ha fet amb RocCasagran, escriptor i amic seu que s'ha encarregat de lapart de redacció de Camí d'Ítaca tot i que el protagonistasigui l'Oleguer i els pensaments i criteris que s'himanifesten siguin seus o de tots dos...Camí d’Ítaca passa en un dia, un dia gloriós per a tots elsafeccionats al Barça, el dia de la celebració de la lliga2005. Un passeig de tres hores amb autocar per totBarcelona compartint el triomf amb tots els seguidors vapermetre Oleguer Presas, o li ha permès ara, de fer tot unseguit de reflexions sobre tot allò o tothom que anavaveient des de dalt d'aquell autocar, el seu primer camí capa Ítaca, el seu primer recorregut cap a un somni, cap a unautopia però... n'hi ha tantes d'utopies! i d'utòpics! Al llibreens fa veure que el seu va ser un somni compartit,conegut, una lliga de futbol... que no acaba, però, de serres important comparat amb la lluita cap a les utopies demoltes altres persones: la lluita dels immigrants per a ferseun lloc en aquest país, la lluita d'una adolescent contral'anorèxia, la lluita de molts joves per a trobar un habitatgedigne, la lluita que hem de fer tots cada dia per no caure enel camí fàcil de les drogues que enstransformen falsament aquest món on ensha tocat viure.En definitiva, la lluita de tots aquells quefan el camí cap a Ítaca, o cap a lesítaques, diria jo, perquè d'ítaques n'hi hamoltes i molt diferents. I si fem un repàs alllarg de la història ens podem trobar tambémolts utòpics, persones que han dedicat odediquen ara tota la seva vida a anar capa una Ítaca, a fer un camí on aprenen itopen i es tornen a aixecar i això els famés forts fins que es converteixen enmites per a tots aquells que venim desprési que pretenem seguir el seu exemple;seguir un camí el recorregut del qual ensfa més savis perquè ens fa més forts.c/ Bruguera, 7808370 CalellaTel/Fax 93 766 52 08el.faristol@retemail.esL'Oleguer té un somni on camina amb Ulisses però tambéamb personatges tant propers a nosaltres com en GuillemAgulló, l'Ovidi o en Xesco Boix, entre d'altres. Recomanomoltíssim la lectura d'aquest llibre i la recomano per a totsaquells a qui anomenen inconformistes, idealistes,radicals... perquè vegin que no estan sols en aquest camíi que les coses es poden canviar si anem tots junts cap aÍtaca, si fem tots junts aquest viatge cap a tot allò quedesitgem i que, de ben segur, podrem aconseguir.Continuarem caminant cap a Ítaca!Marta RocafortCent anys de Colònies de Vacances a Catalunya (1893-1993)Autors: Enric Puig i Jofra, Josep M. Vila i Vicens / Editorial: Mediterrània / Barcelona 2005.Fa pocs mesos va aparèixer el llibre Cent anys de colòniesde vacances a Catalunya (1893-1993) (EditorialMediterrània), una obra col·lectiva de tres volums, dirigidaper Enric Puig i Jofra i Josep Maria Vila i Vicens, queofereix una panoràmica general sobre com han nascut is’han desenvolupat les colònies a casa nostra.L’any 1893 un grup de seixanta-dos nens de famílies deBarcelona va fer una estada al balneari de la Garriga(Vallès Oriental) i un altre de vint nenes es va allotjar alcol·legi La Granja, al barri de les Corts. Foren els dosprimers torns de colònies que s’organitzaren a Catalunya,en aquell cas, sota els auspicis de la Societat EconòmicaBarcelonina d’Amics del País. Suïssa havia acollit, feiapoc, la primera experiència europea.El pas dels anys, gràcies a l’empenta, l’esforç i la il·lusió demestres, monitors, monitores, seminaristes…, va anardescabdellant una àmplia gamma de propostes i derealitats que, sota denominacions diverses (colònia,semicolònia, banys de mar, casal d’estiu, campament…),va donar un gavadal de bons resultats al servei delforjament de persones compromeses, lliures, sensibles,servicials, solidàries, amants de la natura i del país.Els diversos marcs educatius en què es va anar concretantl’educació en el lleure al llarg dels anys són tractats demanera acurada en aquest llibre; però, l’amplitud del temaabordat també permet de discórrer sobre molts altresaspectes, com ara l’administració pública, els centresd’esplai, les cases de colònies, les persones ambnecessitats educatives especials…La divisió del llibre en tres parts (“Dels inicis a la GuerraCivil”, “La recuperació i la iniciativa social” i “Laconsolidació de la diversitat”) obeeix al fetque, en paraules dels autors, “com en tot,la guerra estableix un abans i un després,també en l’educació en el lleure”.L’extensió d’un tema com el que ens ocupademana d’acudir a un seguit extens defonts: als arxius, a la bibliografia… i a lespersones, les quals, amb el seu testimoniviu i directe, han constituït una valuosa fontd’informació, sobretot per a la redacciódels capítols que corresponen a èpoquesque ja ens queden una mica llunyanes.El llibre aconsegueix plenament el seu objectiu de serhistòria de les colònies. La intenció dels autors era reflectirhial màxim el que ha succeït. Per això, el text és moltdescriptiu: es recullen els fets i es deixa la interpretació alslectors.La història de Catalunya es pot escriure des de diferentsòptiques. També des de l’educació fora de l’escola. Elpedagog Salomó Marquès, en un pròleg magnífic ientranyable, constata que l’obra omple un buit en lahistoriografia general de casa nostra i, de manera especial,en la historiografia educativa, cosa bàsica per a projectarun futur millor.Cent anys de colònies de vacances a Catalunya és unllibre documentat, llegívol, suggestiu i estiuenc darrere elqual hi ha moltes hores de feina pacient, laboriosa,entusiàstica. A totes les persones que l’han fet possible, lesfelicitem i els donem les gràcies.David Pagès i Cassúens17

ReportatgeA reveure, Pastorets!Després de 13 anys de Pastorets a Sant Pol, aquest serà l’últim Nadal quepodrem veure les seves representacions al nostre poble. Els organitzadorshan decidit fer un parèntesi, parar un temps per reflexionar. Però, hem de diradéu per sempre a en Lluquet i en Rovelló? No tornarem a veure en Satanàscorrent pel Centre Cultural? En Pepe Mestres, l’actual director, repassa laseva història i ens explica que no es tracta d’un adéu per sempre sinó nomésd’un a reveure, i que els Pastorets tornaran a arrencar d’aquí un temps ambmés força.Un reportatge de l’Ester Roig amb fotografies de Pito EstolQuins són els inicis dels Pastorets a Sant Pol?La història dels Pastorets ve lligada a la Colla delsGeganters, que entre altres activitats també fèiemteatre. El que ens dirigia aleshores era Josep MariaPuigvert i Valls. Sempre comentaven que hauríem defer Els Pastorets a Sant Pol. Això era una ideasobretot del fill del director, d’en Jordi, que els haviafet de petit i tenia la mania de muntar Els Pastorets.Però a Sant Pol no s’havien representat mai, noméss’havien fet algunes representacions o quadres.Cada any en parlàvem, i entre un i altre ens vamanar engrescant, però bàsicament va ser ell.I us vau llançar.Sí però, què tenim per poder fer Pastorets? S’haviade tenir una infrastructura i fer una inversió bastantimportant. No teníem decorats, ni llum, ni so, noteníem res. Es va decidir que qui ho havia d’assumirera el Centre Cultural, que fos una activitat del’entitat. Llavors ens vam embarcar, vam dir: tiremendavant, provem a veure què passa. Vam intentarfer una mica de projecte de tot allò que ens feia falta.Els decorats els podíem llogar, però el problema ésque a Sant Pol no tenim alçada per poder pujar ibaixar els decorats. Llavors es va idear un sistemade roda, com una corriola de persiana que encomptes de baixar els decorats rectes el que fa ésplegar-los. També ens vam trobar que a la part dedalt del teatre, als telars, només es podia actuar perun costat, i es va haver d’habilitar l’altra banda.Tampoc teníem la trapeta del dimoni, ni llums.Era una inversió considerable.El Centre Cultural no podia assumir aquestadespesa tan important, llavors vam arribar a un pacteamb l’Ajuntament de donar una subvenció i amb unacord dels que ho iniciàvem de cobrir les despeses.O sigui que el primer any seria una inversió bastantforta, la qual assumiria el Centre Cultural il’Ajuntament, però que ens comprometíem quedurant 5-6 anys, els que calgués, faríem Pastoretsens19

per amortitzar aquesta despesa.I us vau posar a la feina.A banda també hi havia la història de qui ho munta,i el que vam fer va ser anar a buscar industrials queho fessin gratuïtament. I aquí sí que hi va haver lacol·laboració de tot el poble de Sant Pol: elsmanyàs, com en Rovira i en Carbó, sense mena deproblema, la Milagros i l’Elena Pacreu amb elsvestuaris..., tothom s’hi va abocar al màxim. Aixòtambé va fer que el cost fos menys elevat. Vaminvertir en llogar els decorats, vam comprar focus...I va passar que el primer any ja vam amortitzar ladespesa!Va ser un gran èxit.L’èxit que vam tenir el primer any va ser molt fort. Abanda, la curiositat dels Pastorets aquí a Sant Polés que en un escenari tan petit es movien 40persones. Un dels mèrits del director era que, comque el muntatge no podia ser molt vistós, vaaconseguir una interpretació molt bona, la gràciad’aquests Pastorets és la interpretació. Es vaescollir l’elenc, l’actor per a cada personatge. Tambéhi va haver col·laboracions de la Margarida Barbalamb el tema dels cors, aleshores l’apartat de lamúsica el portava la Fi Arnau, que va ser qui vaadaptar-ho al piano, també hi va col·laborar enBenet Roig, que després es va afegir com a directorde música, i que encara continua.I vau continuar tenint èxit.Intentàvem cada any fer alguna cosa nova, portaralgun element nou, però com que ja funcionava béens“L’èxit que vam tenir el primer any va ser molt fort. A banda, la curiositatdels Pastorets aquí a Sant Pol és que en un escenari tan petit es movien 40persones. Un dels mèrits del director era que, com que el muntatge no podiaser molt vistós, va aconseguir una interpretació molt bona, la gràciad’aquests Pastorets és la interpretació”20

Reportatge“El fet que la Lídia Ginesta ens deixés aquest any ens obligava d’algunamanera a dedicar-li uns últims Pastorets”vam anar continuant. Hi ha hagut personatges quehan anat desapareixent, altres que han plegat, itambé s’han anat afegint de nous. Després deplegar en Josep Maria Puigvert com a director ho vaagafar el seu fill, en Jordi. Fins que el 2003 arribemals 10 anys, i aquest 10è aniversari va ser el boom.Vam recuperar els antics personatges i vam fer unarepresentació amb els primers actors que vancomençar.I després?Hem anat seguint fins que hem arribat a aquest any,que en Jordi ja va dir que plegava. Tot i que sempreanàvem venint gent, vam començar amb 4representacions, després vam passar a 3 i desprésa les 2. Una la omplíem segur, el dia de SantEsteve, i l’altra potser era una mica més fluixa. Peròno ens podíem queixar, sempre sortíem contents.Però arriba un moment que ja vas caient en lamonotonia, i hi ha d’haver una il·lusió, unainterpretació, una qualitat, no pots fer per fer, i vamdecidir que potser valdria la pena de reposar. El quepassa és que el fet que la Lídia Ginesta ens deixésaquest any ens obligava d’alguna manera adedicar-li uns últims Pastorets.Serà el final dels Pastorets a Sant Pol?No. Jo personalment ho plantejo com un finald’etapa. El fet que hi hagi la previsió de fer obres alCentre Cultural també ens motiva a parar, sigui unsigui dos anys, i després tornar a arrencar. Com?Potser d’una altra manera, potser amb unsPastorets més infantils, potser una cosa mésjuvenil, potser tornarem a agafar la mateixa gent, noho sé. Que els tornarem a fer, n’esticconvençudíssim, i això no vol dir que l’any que ve hitornem. Pot ser que vingui el mes de setembre idiguem: per què no els fem? I els tornem a fer. Aixòno dic que no. Però penso que sí que cal un repòs,per fer una reflexió, i no fer per fer, que tot caigui en

Reportatgela monotonia i que es perdi qualitat, que es perdi lagràcia dels personatges.Hi ha alguna novetat aquest any ?Aquest any el que hem pretès és donar una mica deforça als dimonis, donar una mica de caràcter alspastors, intentar pulir alguna cosa que s’ha anatperdent amb el temps. Penso que durant aquestsanys hem aconseguit si més no mantenir unatradició que s’ha anat arrelant amb el temps. Peròara val la pena parar, reflexionar i tornar a enganxaramb il·lusió.Heu pensat fer alguna altra versió delsPastorets?Sí, n’hi ha d’altres. També es pot fer l’Estel deNatzaret, però ara com ara penso que els de Folch iTorres són els que coneixem, els que ens agraden, iels que una mica els nens venen a veure, venen aveure en Satanàs, en Lluquet, en Rovelló. Aracanviar-los seria com començar de zero.Quins canvis us plantegeu de cara a la novaetapa?Quan ens plantegem la nova etapa, suposo que ensho plantejarem des del Centre Cultural, com a entitatque ha assumit el tema dels Pastorets des delprincipi. El primer de tot és reflexionar i estudiar ambel nou equipament que tindrem quines millorespodem fer, i quin tipus d’espectacle podem muntar.També tenim els decorats, que amb l’ajuda del’Ajuntament els vam arribar a comprar, i que ara sónde propietat nostra.Haurem de veure amb la gent que pots comptar, idemanar l’opinió als actors, si volen continuar comfins ara o canviar el xip. Però penso que ens podemsentir orgullosos que aquella mania d’en JordiPuigvert, al final es va poder fer realitat. Fins aquíhem arribat i podem sentir-nos contents.“Aquest any el que hem pretès és donar una mica de força als dimonis, donaruna mica de caràcter als pastors, intentar pulir alguna cosa que s’ha anatperdent amb el temps”

ANAHAIR us desitja unes Bones Festes!

notíciesFotografia: Pere SauledaL’EUHT de Sant Pol celebra el seu 40 aniversariL’Escola Universitària d’Hostaleria i Turisme de Sant Pol de Mar ha celebrat aquest any el seu 40è aniversariamb diversos actes: l’edició d’un llibre amb la trajectòria de l’escola en aquests 40 anys, una trobada dinard’antics alumnes i professors i una trobada dinar sectorial, al que van assistir tant els representants de lesempreses més importants del sector turístic i hoteler amb presència a l’Estat, com els representants delsorganismes polítics competents a Catalunya i Espanya. Fundada l’any 1966, l’EUHT de Sant Pol de Mar,adscrita a la Universitat de Girona, no sols és en l’actualitat l’Escola de Turisme més antiga de Catalunya,sinó la primera en oferir estudis superiors en Hostaleria, el primer Hotel-Escola a l’Estat i el pioner a Europaal combinar la formació teòrica amb la pràctica a nivell universitari a la mateixa escola. L’EUHT Gran Sol haestat guardonada recentment amb la placa al mèrit turístic, la més alta distinció en turisme de l'Estat.Perejaume, guardonat amb elPremi Nacional d’Arts PlàstiquesL’artista de Sant Pol Perejaume ha estat guardonat amb el PremiNacional d’Arts Plàstiques 2006, un guardó que reconeix “la solidesaintel·lectual de la seva postura, la seva reformulació de la relació entreart i territori i la seva reflexió al voltant dels problemes de larepresentació dintre i fora de la pintura” que el fan “un dels artistes méssignificatius del panorama artístic espanyol de l’actualitat”.Nascut a Sant Pol l’any 1957, Perejaume ha cultivat totes les vessantsde l’art, des de la pintura fins a la poesia, passant per muntatgesaudiovisuals. La seva primera exposició la va fer l’any 1974 al Museude Pintura de Sant Pol, i des d’aleshores no ha deixat d’exposar arreude Catalunya, de l’Estat espanyol i a l’estranger. Aquest premi conceditpel Ministeri de Cultura és un pas més en la seva brillant carrera. Eljurat ha considerat que “pocs artistes reuneixen les condicions dePerejaume per ser una figura de referència internacional”. Des d’aquítambé volem desitjar-li MOLTES FELICITATS!ensFotografia: Josep Gol25

culturaOriol Martí: L’amor per la naturaEl seu fill,Guillermo Martí Ceballosnovembre de 2006ensEl passat 4 desetembre ens vadeixar l'Oriol MartíValls, el pintor deSant Pol, a l'edat de80 anys. Escriuresobre algú tanproper i estimat,com era el meupare, pot pecar demanca d'objectivitatvers la seva figuracom artista que era,però també puc dir que la proximitat que per raons desang ens unia, fa que pugui descriure amb mésprofunditat la seva qualitat humana. Intentaré, doncs,fer un petit resum biogràfic i humà, d’allò que sé pelque ell mateix em va explicar, pel que d'altres m'hanexplicat i per allò que jo puc aportar com a pintor i coma fill.L'Oriol Martí Valls, el meu pare, va néixer a Sant Pol deMar, "als quatre cantons", un 20 de desembre de l'any1925, perquè els seus pares, barcelonins denaixement, s'havien traslladat a viure al poble on jaestiuejaven des de feia uns anys. Fill del poeta iantiquari Antoni Martí Monteys, ja des delcomençament de la seva vida, va veure desfilar davantels seus ulls poetes, artistes, intel·lectuals i tota una"troupe" de personatges diversos i bohemis que vanmarcar per a sempre el seu destí.Durant la Guerra Civil la família es trasllada a SantFeliu de Codines i durant tres anys, aquells ullsinfantils, van absorbir els colors i la bellesa de lanatura, fet que també esdevindrà primordial per aentendre el coneixement profund, l'amor i la fidelitatd'harmonies que posteriorment va posar a la seva obrapictòrica.Acabada la guerra, la família torna a Barcelona.Reprèn els estudis primaris, però no va ésser mai bonestudiant, raó per la qual el seu pare va decidir queaprengués un ofici relacionat amb la seva vocacióartística. Treballa en diferents tallers de decoració irestauració de mobles. Més tard, l'Oriol ingressa al’acadèmia de dibuix i pintura del seu parent, el mestreNolasc Valls, alternant-ho amb l'Escola Massana, oncursa estudis de dibuix i decoració.Entre el 1949 i 1950 va passar llargues temporades aCastelló, pintant a la casa del destacat pintor JoanBaptista Porcar, un altre dels personatges queenvoltaven la casa familiar dels seus pares. Relata elseu nebot Jaume Infiesta, en el llibre que ell va editar,El Pintor Oriol Martí, que en una de les visites que ellmateix va fer a Can Porcar, a Castelló, aquest li vapreguntar: "El teu oncle, l'Oriolet, continua pintant?".Ell li va respondre, "Sí", i en Porcar va dir: "Mira, noi,per ací han vingut molts "xiquets" per a aprendre elmeu art, la meva forma de treballar i cap no ho haaconseguit. Ah!, tan sols el "punyetero" del teu oncle, isaps per què?. Perquè l'Oriolet té el do. Digues-li quesegueixi pintant, perquè la seva facilitat cal aprofitarla".El 1951 pinta conjuntament amb el seu amic i mestreEmili Bosch Roger a Barcelona. D'aquest mestreaprendrà a captar el moviment de les figures i lasimplificació del paisatge urbà, d'en Porcar laprofunditat, la convergència de les línies i aquells celsplens de moviment que el feien inconfusible.Els anys 1951 i 1954 va fer les seves primeresexposicions en solitari a la Sala Rovira de Barcelona,tot aconseguint una bona resposta per part del públiccol·leccionista i de la crítica.Es casa el 1954 i es pare, progressivament, de cincfills. Aquest fet li canviarà el seu destí com a pintorabsolut i, per poder portar el pes de la seva família,haurà de dedicar-se durant uns anys a la decoració.L'any 1976, sempre seguint els seus impulses artístics,serà director d'una Galeria d'art. Després d'aquestallunyament circumstancial de la pintura, l'Oriol torna areprendre aquell camí que interiorment mai havia26

deixat; des d'aleshores en cap moment ho vaabandonar, fins a la seva mort.Aquests són els fets més rellevants de la sevabiografia, però la personalitat del meu pare no es potseparar mai de la seva obra pictòrica; l'home y la sevaobra eren un tot inseparable. Bohemi, sentimental,romàntic i amb un coneixement profund de la natura;"no es pot pintar allò que no coneixes, allò que no hovius" deia sovint. L'Oriol era fill de Sant Pol , aquí vanéixer, aquí va viure gran part de la seva vida i aquíens va deixar, i per això, la verdor dels pins, el seuscels de plom, "el grop", com deia ell, el mar i la barcaadormida, la sortida del sol ixent i el contrallum amb lesblanques cases que es tornaven blaves i violetes, erentan propers, tan reals i a l'hora tan emotius. Mai es vavoler embarcar amb l'anomenada "avantguardapictòrica", tot i tenir més que suficients aptituds itècnica per a fer-ho; la seva "avantguarda" era la sevapròpia pintura, la seva pròpia cal·ligrafia dins del'impressionisme; les seves inquietuds eren superar-sea si mateix en allò que ell creia i sentia. No era amicdels "vernissatges" y de la "literatura" que feien elscrítics d'art sobre la pintura; "Jo pinto i prou", deia,parafrasejant al pintor Modest Urgell.L'Oriol era bohemi, vivia sempre el present sensepensar en el futur. Va passar moments econòmicamentprecaris –sembla ésser un dels estigmes dels artistes-, però amb el seu esperit aventurer i recolzat per laforça de la seva muller, la Viky, sempre se'n va sortirdignament. De vegades ho veia tot negre, peròl’endemà ho tornava a veure blanc. Era sentimental iromàntic i per això s'emocionava i gaudia de les petitescoses de la vida; podia encomanar a tothom el seuamor per la natura; amava la seva família; era amicdels seus amics i podia conversar llargament i gaudiramb el més simple dels éssers humans o amb el mésinstruït i intel·lectual home de l'alta societat; això sí,quan algú no li era del seu grat s'allunyava d'ell sensecap mirament.El passat mes d'agost vaig tenir la satisfacció de feruna exposició a Sant Pol amb el meu pare i el seu nét,en Nico Brunet. Ell mateix la va titular "TresGeneracions"; va ser una iniciativa que va concebreamb molt entusiasme, com si s’adonés que podia serel seu acomiadament i el llegat que volia compartiramb els seus. Mirant les seves teles no podia deixard'admirar que aquella força, aquella precisió i aquellaveritat poguessin sortir d'aquelles mans tremoloses id'aquells ulls apagats per la malaltia; i és que tot allòno li sortia pas de las seves mans, ni dels seus ulls, no,tot allò li rajava del seu cor i de la seva ànima, que ésla veritable font d'on surt tot l'art.L'Oriol Martí Valls, el meu pare, "un representantparticular d'un espècimen humà en vies d’extinció...",en paraules d'en Claudi Puchades en el magníficpròleg del llibre "El pintor Oriol Martí". Ara aquest"espècimen humà" ens ha deixat. Els que l’estimàvemel tindrem en el record per a sempre; els seus amics,que ell sabia triar molt bé, també el recordaran per laseva manera especial de entendre la vida; i els que noel coneixien tan profundament o ni tan sols elconeixien, podran gaudir per sempre de les sevespinzellades que brollaven amb passió de la part mésíntima de la seva ànima.“L'Oriol era bohemi, viviasempre el present sense pensar enel futur”

NotíciesLa festa del carrer Dr. Riera VaquerEl diumenge 18 de juny es va celebrar la primera festa del carrer Dr. Riera Vaquer. Les activitats, que varencomençar a les 11 del matí amb una traca, es van allargar fins a les 9 del vespre, hora en la que una altratraca va posar punt final a la festa. Durant tot el dia hi va haver instal·lat un castell inflable que va fer d’allòmés feliç a la mainada. En el dinar hi varen participar 90 persones, que van gaudir després amb el ball i laxocolatada de mitja tarda. Es varen també repartir, fruit d’una desinteressada col·laboració, entre tots elsassistents unes postals amb una petita biografia del Dr. Riera Vaquer. No cal dir que els organitzadors de lafesta ja estan d’allò més que engrescats preparant la que ha de ser la segona festa del carrer, el juny del’any que ve.Veïns del carrer Dr. Riera VaquerInstal·lacions:· Habitacionsindividuals, dobles isuites.· Espai d’oci i lúdic.· Espai de televisió.· Gimnàs.· Biblioteca.· Terrassa· Bugaderia.Sant Pol de MarPELS AVIS DE SEMPRE, AMB ELS SERVEIS D’AVUILa Llar d’Avis Sant Pol té com a objectiu oferir tots aquells serveis que la gent grannecessita. La finalitat és acollir-los com si d’un hotel es tractés, però afegint-hi els serveis i lesinstal·lacions que es poden trobar en una residència dedicada a la tercera edat.· Centre de dia a partir de 445 Euros· Vacances i rehabilitacions·Estades i serveis a midaQualitat Òptima i Gran Benestar!Serveis:· Animació.· Metge· Infermeria· Fisioterapeuta.· Psicologia· Cuina mediterrània.· Premsa diària.(93) 760 01 14 616 987 111www.llarsantpol.cominfo@llarsantpol.com

NotíciesLa Castanyada Solidària haestat tot un éxit.La Castanyada SolidàriaDes de la Penya K1, volem agrair la col·laboració de totes aquelles persones que, d’una manera o altra, vanparticipar a la Castanyada Solidària que vam organitzar el passat 1 de novembre a la Plaça de l’Estació.Gràcies a la seva col·laboració es van poder recaptar un total de 200 euros per a la Fundació Dianova-Nicaragua. Aquesta fundació es dedica, entre altres coses, a donar beques a nens i nenes amb pocsrecursos econòmics, cosa que els permet tenir accés a una educació, i ajudar-los així a sortir de la pobresa.Moltes gràcies.Penya K1El ciclista Maurice Eckhard aconsegueix dos bronzes al MundialEl jove campió de ciclisme Maurice Eckhard, que ja ens té acostumats als seus bons resultats, ha tornat ambdues noves medalles del Mundial de Ciclisme adaptat celebrat a Aigle, Suïssa, el passat mes de setembre.Eckhard va quedar tercer en la contrarrellotge i en els 3 kilòmetres persecució en pista, però es va quedarsense pujar al podi en la prova en línia, on va quedar cinquè.Sant Pol Wireless cedeix tres ordinadorsa la bibliotecaL'entitat Sant Pol Wireless ha cedit tres ordinadors peroferir accés gratuït a Internet. Els equips estan instal·latsa la Biblioteca Municipal i seran accessibles en els horarishabituals de la Biblioteca. Aquests ordinadors funcionenamb un sistema Operatiu Lliure (GNU/Linux) i disposendel programari necessari per comunicar-se i navegar perInternet, un paquet ofimàtic... Són màquines de segonamà donades a l’entitat i que gràcies a Linux sóncompletament operatives. Us recordem que Sant PolWireless és una entitat sense ànim de lucre que preténfomentar l'ús de les noves tecnologies a Sant Pol, i quedisposa d'una xarxa sense fils oberta a tothom que hivulgui participar. Us podeu posar en contacte amb ellsmitjançant el seu lloc web: www.santpolwireless.net oapuntant-vos a la seva llista de correu:llistaspw@polnetwork.net

Aprendre dels nostres errorssalutJosep Torrents MisséPsicòlegEn un món en què es prioritza l’estatus social, laimatge, les riqueses materials, els títols acadèmics i en quètot tendeix a la perfecció, a la competitivitat, al triomf i al’èxit, cometre errors, equivocar-se, sovint és sinònimd’inseguretat, inexperiència i incompetència.La falta de rodatge, de maduració o de coneixementstècnics per poder desenvolupar una tasca correctament,indueix en segons quins àmbits al fet que se’ns pugui exigirresponsabilitats, cridar l’atenció o, en el pitjor dels casos, aser menyspreats i, fins i tot, acomiadats.D’altra banda, fer una pífia, cometre un error, esdevé unrequisit necessari per a qualsevol procés d’aprenentatge.No es pot aprendre quelcom, tant si es tracta d’una tascalaboral, domèstica, tècnica, com si es tracta d’una habilitatnova, una actitud, etc. sense equivocar-nos. Així en aquestsentit, caldrà experimentar, comprovar, modificar i repetirles vegades que siguin necessàries, per tal d’interioritzar iassimilar un nou aprenentatge.Equivocar-nos per desconeixement, per mancad’informació, experiència o simplement per causa del’estrès que portem, pot ser comprensible i natural. Altracosa és quan l’error és repetitiu i ens entrebanquem una ialtra vegada en el mateix punt. El que indica que potser noconeixem una altre forma d’actuar, de crear novesestratègies o que internament estem repetint un patró deconducta que provoca aquesta situació. Igualmentsucceeix quan neguem els nostres errors i no en tenim encompte les conseqüències, potser per por als canvis quepot suposar.En signe positiu, els errors estan en funció del creixement,del coneixement, i ens obren les portes per poder canviard’actitud, de perspectiva, d’enfocament, etc. Els errorsconstitueixen i ens donen la informació sobre el quefunciona i el que no. Ens marquen la pauta d’allò que calmodificar o corregir, i ens indiquen el punt d’inflexió i dedificultat interna per aconseguir un canvi, de tal maneraque si actuem gradualment, amb constància iperseverança, ens ajudaran a l’hora d’aconseguir unobjectiu.Però no tothom sap encaixar bé els seus propis errors, nien sap extreure la part positiva. De vegades és difícilacceptar que ens hem equivocat o que ens hem posat depeus a la galleda i nosaltres en som els responsables. I perquè ens costa? Potser perquè no suportem equivocar-nos?Potser és l’orgull? Potser perquè som massa exigents ambnosaltres mateixos? Acceptar implica el reconeixementd’uns fets, sense jutjar ni criticar. Simplement caladmetre’ls.Cometre segons quins errors pot ser dolorós, penós overgonyós. El que ens pot afectar emocionalment i ens potdur a l’autocrítica, a desvalorar-nos i a recriminar-nos quehem fallat. Matthew Mckay, doctor en psicologia clínica,manifesta: “els errors són inevitables. Hem vingut al mónsense saber res. Tot el que hem après, des de fer lesprimeres passes i aprendre a caminar, fins a fer funcionarun ordinador, ho aconseguim al preu de cometre milersd’errors. El procés d’aprenentatge dura tota la vida. I tambéels errors. Per la qual cosa és necessari admetre’ls i sabernosperdonar”. El perdó és el camí per acceptar icomprendre una decisió, donades les circumstàncies, lesnecessitats i el coneixement que teníem en el determinatmoment de prendre-la. També significa acceptar el passatcom ha passat i tenir present que vam actuar de la millormanera que vam saber i poder. Aquesta és la forma dediluir tota recriminació i crítica.Per altra banda, cometre errors no té res a veure amb lanostre vàlua, ni amb la nostra intel·ligència. Aquestesdeterminen el que hem de millorar, allò al qual hem deparar més atenció. Esdevenen indicatius per reflexionar iactuar de forma diferent. De la mateixa manera, sentir-sebé amb un mateix no depèn exclusivament d’haver corregitun o més errors, sinó d’altres factors que poden tenirrelació amb les pretensions, les necessitats, les il·lusions,els desitjos, o el grau d’autoestima de cadascú.En conclusió, aprendre dels nostres errors és possible siels sabem reconèixer i si sabem adonar-nos-en de lesconseqüències, així com de la capacitat que tinguem perposar-hi solució i no tornar a equivocar-nos.“No tothom sap encaixar bé els seus propis errors, ni en sap extreure la partpositiva. De vegades és difícil acceptar que ens hem equivocat o que ens hemposat de peus a la galleda i nosaltres en som els responsables.”ens31

ReportatgeLa Fundació Corominesens obre les seves portesEl passat 28 de setembre l’esperada Fundació Corominesinaugurava la seva seu a Sant Pol. L’aleshores president de laGeneralitat, Pasqual Maragall, va ser l’encarregat d’oficiar l’acte,juntament amb el president de la Fundació, Max Cahner, i ambl’escriptor Albert Manent, membre del patronat que regeix lafundació. L’acte també va comptar amb la presència d’altresdestacats personatges de la cultura catalana, però les convidadesd’excepció van ser sens dubte les dues germanes encara vives delfilòleg, Carme i Júlia.Un reportatge d’Ester Roig i Daniel Solano amb fotografies de Pito EstolSituada al carrer Consolat del Mar del nostrepoble, la Fundació Pere Coromines d’estudisfilosòfics, històrics, literaris i d’investigaciólingüística va ser creada per desig exprés delfilòleg Joan Coromines, que ho va deixarescrit al seu testament abans de morir. Va servoluntat seva que la fundació portés el nomdel seu pare, l’escriptor, polític i economistaPere Coromines, i una figura capdal en la vidadel lingüista. La fundació està ubicada al’antiga casa d’estiueig que tenia la famíliaCoromines a Sant Pol, a primera línia de mar.feixuc, entorpit per diversos problemesderivats de les obres. Finalment el projecte vaaconseguir tirar endavant, gràcies en bonapart al suport de Generalitat, Diputació deBarcelona i Caixa Catalunya, que ha ajudat asufragar els més de 600.000 euros que hacostat.Així, la fundació obria per primer cop lesseves portes el passat mes de setembre ambJoan Coromines, l’autor del Diccionarietimològic i complementari de la llenguacatalana i l’Onomasticon Cataloniae, va morirel 2 de gener de 1997 a Pineda. Aquell mateixany ja es va constituir la fundació, regida perun patronat que presideix Max Cahner, i larehabilitació de l’immoble que havia de ser laseva seu es va projectar l’any 2000. Desd’aleshores fins ara va començar un procésens33

Reportatge“La fundació Coromines obria per primer cop les seves portes elpassat mes de setembre amb l’objectiu de conservar, difondre idonar continuïtat a l’obra del filòleg Joan Coromines”l’objectiu de conservar, difondre i donarcontinuïtat a l’obra de Coromines. El públicassistent a l’acte d’inauguració va poderentrar per primera vegada a l’edifici, queconserva la façana original de l’antiga casa iocupa una superfície de 453 m2 útils,distribuïts en planta baixa i dos pisos.Només entrar a l’edifici trobem una vitrina ones troben exposats els diferents llibres editatsfins ara per la fundació. La FundacióCoromines –ens explica Josep Ferrer, el seucoordinador,– segueix tres línies d’actuació:La primera, i la que està més avançada, és laque es dedica a la recerca i a l’edició. Lafundació porta editats fins al moment 9 volumsde la col·lecció d’epistolaris de Coromines,amb portades dissenyades per Perejaume, i tépendent publicar enbreu un nou volumamb les cartes entreel filòleg i ManuelSanchis Guarner.També es publiquenunitats didàctiquessobre la vida i obrade Joan Corominesadreçades alsinstituts.La segona líniad’actuació és la queJosep Ferrer, coordinadorde la Fundació Corominesfa referència a l’organització d’activitatsculturals, com exposicions i conferències, queés la que té un vessant més ampli, si bé totsels actes hauran d’estar relacionats d’algunaImatge de la Sala d’Exposicions, a la planta baixa.ens34

La biblioteca personal de Pere i de Joan Coromines és dipositada en arxivadors per a la seva conservació.

Reportatgemanera amb la cultura i amb la filosofia de lafundació –aclareix Ferrer. La Fundació acolliràdiferents tipus d’activitats, algunes mésespecialitzades que no estaran destinades alpúblic en general, sinó a estudiosos, i d’altresmés obertes, de caràcter més popular. Perdesenvolupar aquestes activitats l’edificidisposa d’una sala polivalent a tocar del’entrada i amb sortida al carrer i al patiinterior. Aquesta sala ja es va utilitzar per a lainauguració, i actualment acull una exposicióeditada en motiu del centenari Coromines.La tercera línia d’actuació és la dedicada a ladocència, per a la qual hi ha destinades tresaules del segon pis, i on es preveuen ferjornades, simposis, seminaris, destinats almón universitari. Aquesta línia ara estàaturada, en funció dels acords que es puguinassolir amb Universitats i segons els ajuts quees rebin per part de l’administració.Un cop passada l’entrada, trobem la bibliotecade la fundació, que té l’accés restringit.Aquesta biblioteca mostra dues vessantsdiferenciades: per un costat és una bibliotecafilològica, amb els llibres sobre lingüísticapublicats per Coromines, i per altre acull elsllibres que s’han conservat de la bibliotecapersonal de Pere Coromines, pare del filòleg.“La Fundació acollirà diferents tipus d’activitats, algunes mésespecialitzades que no estaran destinades al públic en general, sinóa estudiosos, i d’altres més obertes, de caràcter més popular”Una de les diverses aules de quedisposa la Fundació per a lesclases, seminaris o reunionsd’estudiosos.ensAl pis de dalt hi ha el que haviaestat l'antic despatx de PereCoromines, on hi trobem l'arxiude fitxes del filòleg ila seva taula de treball36

Detall de la màquina d’escriureamb la qual el filòleg va treballardurant molts anys, unaUnderwood que va adquirirquan va estar exiliat al’Argentina.

Reportatge“La planta superior, amb unes magnífiques vistes al mar, acull elsdespatxos de l’administració i una sala de reunions. Crida l’atencióuna de les estances, que temps ença havia estat el despatx de PereCoromines”En els seus dos mesos de vida, la fundaciós’ha dedicat a col·locar i ordenartemàticament tots aquests llibres però de caraa l’any vinent té previst desenvolupar unprojecte per a la seva catalogació. De cara aun futur també es vol intentar que la bibliotecapugui ser consultable a través d’internet.El segon pis de l’edifici acull la sala de lecturade la biblioteca, amb les hemerotequesconsultables dels diaris l’Avui i El Punt, i duesaules, una amb capacitat per a 30 persones iuna altra per a unes 50, que també es potpartir en dues.La planta superior, amb unes magnífiquesvistes al mar, acull els despatxos del’administració i una sala de reunions. Cridal’atenció una de les estances, que temps ençahavia estat el despatx de Pere Coromines.Aquí hi trobem un santuari dedicat a l’eminentfilòleg: el seu escriptori, amb la làmpara i lavella màquina d’escriure que feia servir JoanCoromines, una Underwood que va adquirirquan va estar exiliat a l’Argentina. Sobrel’escritori descansa un bust del pare, PereCoromines, i el llibre d’honor, obert per lapàgina que allotja la dedicatòria del’expresident Maragall. També en aquestahabitació s’hi guarden les mítiques calaixeresamb els cedularis de Coromines, que recullenmés d’un milió de fitxes del filòleg.La Fundació Coromines –acaba JosepFerrer– pretén ser un lloc de referència enlingüística, i no es vol centrar només en laens38A l’arxiu d’anotacions de Joan Coromines s’hi poden trobar milers de petites fitxes ambinformació que després utilitzava en les seves investigacions

El President de la Generalitat Pasqual Maragall va visitar la fundació el dia de la seva inauguració.A la fotografia el veiem acompanyat de Max Cahner, president de la fundació, i l’escriptor Albert Manent.“De cara a la primavera, la fundació té previstes diversesactivitats, com una jornada de portes obertes, que permetrà a lapoblació de Sant Pol visitar i conèixer la fundació, i també seguiramb la línia de publicacions”figura de Joan Coromines, sinó en tot allòrelacionat amb el que era el seu objected’estudi. Així es pretén continuar la seva obraamb nous projectes. De cara a la primavera,la fundació té previstes diverses activitats,com una jornada de portes obertes, quepermetrà a la població de Sant Pol visitar iconèixer la fundació, i també seguir amb lalínia de publicacions, no només delsepistolaris sinó també d’altres materialsencara inèdits de Coromines. Però lapublicació de la Gramàtica Històrica deCoromines, el tercer pilar de la seva gran obraque va quedar inacabat, no està de momenten el seu calendari. Tot i que la fundaciódisposa de molt material recollit perCoromines en els cedularis, encara hi hamolta feina a fer. “El tema de publicar-ho ésmolt complex, –diu Ferrer–, s’haurà de veurecom s’aborda”.ens39

Perruqueria per homesJ o se p M a r i aCarrer Nou, 54 - Sant Pol de MarTel .670 22 44 51Ferrocarril, 3 - Sant Pol de MarTel/Fax 93 760 33 39lonallibreria@terra.es www.lonallibreria.comSERRALLERIA MIQUEL CARBÓ S.L.CARRETERA N-II, 708395 SANT POL DE MAR(Barcelona)TEL/FAX: 93 760 32 14Mobil: 667 716 283

escacsHumà versus màquinaManuel GardeñesJugador d’escacsSecció de partides d’escacs demostratives de l’estratègia del ser humà versus laprogramació de software; basat en la força bruta de càlcul, l’heurística dels criterisposicionals i, fins a cert punt, l’inici d’una incipient, però a llarg termini incontestable,“intel.ligència artificial”...GARDEÑES – CHESSMACHINE [prog. Schroederversió 3.0]Temps = 40 jugades/h.+ 20 jug./h. (23-05-1993)1.P3AD (amb intenció de defugir la llibreria d’obertures)1...P4D 2.C3TD (tot cedint el centre) 2...P4R 3.C3AR!?P5R (caient en la Defensa Alekhine invertida però amb1 temps de més pel blanc; semblants transposicions dejugades són 1 problema a resoldre per la majoria deprogrames) 4.C4D AXC? (cedeix la parella d’A sensecap compensació; 4...P4AD era prou adient; típic error“màquina”) 5.D4T+ C3AD 6.CXC PXC 7.DXA (originalposició digne d’ésser analitzada) 7...A4A (intent directed’impedir la sortida dels A negres) 8.P3D! D3D (si8...PXP 9.A3R! amb iniciativa i millor desenvolupamenten bescanvi del peó) 9.P4CD!? C3A 10.A3R (assolint 1ferm control de les diagonals negres) 10...PXP 11.PXPC5C? (11...O-O amb posterior pressió sobre la columnaR era netament superior; altre cop el criteri “mecànic”falla per preferir guanys materials...) 12.A5A (aquest A“vigilant” és la clau del contrajoc blanc) 12...D4R+13.R2D D5A+ 14.R2A CXPA? (14...R2D eraindispensable per evitar el contraatac i coordinar les T,el “materialisme” del programa és prou demostratiu)15.T1R+ A3R 16.P3C D4A 17.T1CR C5C? (s’havia dedesclavar l’A i activar les T; semblant retirada acceleral’atac blanc) 18.P3T C4R 19.P4C D4C 20.P4T! (amuntque falta gent) 20...D5A 21.T2C C6A 22.TD2R CXP?(idem “materialisme” anterior) 23.TR2A DXPCR (3 P deguany versus 1 atac ja imparable) 24.D6T R1D! (si24...R2D 25.TXP! decideix) 25.DXPA T1CD [veureDIAGRAMA: posició de problema; com remata elblanc?] 26.TXP! AXT 27.T7R T2C 28.DXT D1A29.DXD+ RXD 30.TXA P4C 31.A3T+ R1C (totaresistència és inútil) 32.A7D P4TR 33.A4D T1D34.A6AR T1C 35.A5R C3C 36.A2T C5A 37.AXC PXA38.TXP R2C 39.P5C T7C+ 40.R3C T6C 41.A6A+ R3C42.T4TD! R4A 43.T4D T4C 44.P4T P3T 45.T4AR PXP46.PXP R3D 47.T4D! R4A 48.R4T T5C 49.TXT PXT50.A7D P6C 51.A3T (s’ha acabat). 1-0.ens41

Marcs a midaRiera 6-7 SANT POL DE MARTel. + Fax: 937 603 204www.santpolart.com / e-mail:gypsy@retemail.esHorari: Dimarts a dissabte: 11 a 14 i 17 a 20h.Diumenges i festius: 11 a 14h.Pintura, Escultura, CeràmicaFons d'art i exposicions periòdiquesRestauració d'obres d'artMaterials i eines per a belles artsComplements i regals d'art.C/ Maria Pi, 1508395 Sant Pol de Mar (Barcelona)Tel. 667 426 150 / 667 426 151Moda i Complementsper a la DonaFerrocarril, 7Sant Pol de MarTel / Fax 93 760 11 47C/ Bonavista nº29(08395) Sant Pol de MarTel. i Fax (93) 760 02 57Mòbil 647 535 000Carretera Nacional, 2, Km. 664’7Tel 93 760 11 0508395 SANT POL DE MAR (Barcelona)Tancat diumenge nit i Dilluns tot el dia

CEIP Sant PauEl CEIP SANT PAU, mereixedor del distintiu ESCOLA VERDAXavier RocaCEIP SANT PAUEstem de festa!Després de tres anys de treball, el proppassat mesde novembre, els Departaments d’Educació i deMedi Ambient de la Generalitat de Catalunya ferenentrega al nostre centre del guardó que enssingularitza com Escola Verda.Aquest llarg camí, amb tres fases ben diferenciades,s’inicià amb l’elaboració de la "Diagnosi ambiental"per conèixer el punt de partida, va tenir continuïtatamb la redacció del "Pla de cohesió ambiental",document on s'especifiquen les diferents líniesd'actuació que el Centre haurà de desenvolupar perambientalitzar-se i culminà amb la materialitzaciód’un "Pla d'actuació", que recollia els objectius i lesactuacions que es pretenien dur a terme durant elssegüents cursos escolars.Les diferents campanyes, només possibles ambl’ajut de tothom, ens van permetre sensibilitzarl’alumnat i les seves famílies sobre l’ús de l’alumini,sobre l’estalvi energètic (“Si em veus, tanca’m”),sobre la necessitat de reutilitzar (amb campanyescom la de reutilització de llibres de text, l’ús de lescarmanyoles o la fira del reciclatge), sobre lanecessitat de considerar l’aigua com un bé escàs(“Gota a gota s’esgota”), sobre construcciósostenible (incorporant a la construcció del noucentre la nostra preocupació pels criterismediambientals), afavorint la recollida selectiva,promocionant el coneixement del medi proper com amotor de recerca de solucions locals als problemesglobals (visites a la depuradora, treballs sobre laRiera o la vegetació dunar, ...)De res serviria el que es fa al centre si lesactuacions no tenen continuïtat i no suposen unamillora del medi basada en el canvi d’hàbits iactituds.El distintiu i el diploma són el reconeixement a lafeina feta, al grau d’ambientalització del centre i a lapreocupació per reorientar l’educació vers eldesenvolupament sostenible.Estem de festa i ho celebrarem, properament, ambtots els sectors de la Comunitat Educativa perquè elmèrit és vostre, és de tothom.Ara, a celebrar-ho! i després a posar-nos a treballarnovament per fer-nos mereixedors de la sevarevalidació.“El distintiu i el diploma són el reconeixement a la feina feta, al graud’ambientalització del centre i a la preocupació per reorientar l’educacióvers el desenvolupament sostenible.”ens43

CURACIÓ EMOCIONAL· Ansietat · Depressi· Fòbies · Estrès· Dols i pèrduesTERÀPIA FOCALITZADA EN LES EMOCIONSNENS - ADOLESCENTS - ADULTSMIQUEL PÉREZ PALLEJÀPsicòleg Clínic oPsicoterapeutaE.M.D.R PractionerCol·legiat nº 9801institutself@iespana.es · 93 760 34 26 · Sant Pol de MarCentre de gimnàstica i Recuperació FuncionalC/ Ignasi Mas Morell, 15-1708395 Sant Pol de MarTel 93 760 12 97 / 610 823 862TonificacióAeròbicStepsIogaDansaBalls d’envelatEspecialitat en:CARNS A LABRASA I PIZZESDiumenges nit i dilluns tancatCarrer Nou, 50 - Tel. 93 760 11 22 - Sant Pol de MarSANT PAU 5FERRETERIAPujada de Sant Pau, 5Tel. 93 760 00 35Fax 93 760 20 54COSES DE CASACarrer Nou, 2Tel/Fax 93 760 20 5408395 Sant Pol de MarPINTURA I DECORACIÓPINTURA I DECORACIÓJoan Vives CarrerasrosabelC/ Roger de Flor, 21 · 2on 1a - ATel. 93 760 23 56 / 686 720 868Sant Pol de MarPujada St. Pau, 1T. 937 601 44608395 Sant Pol de Mar

107.2 FMwww.radiolitoral.orgTel.93 760 46 46ràdio litoralSona BéBenvinguts al món del Sona Bé, el programa on escoltareu la millormúsica del planeta, de tots els estils i d’èpoques variades.Aquesta és l’estructura central del nostre programa,la música, i és per aquest motiu que demanem lavostra col·laboració, perquè sigueu tots vosaltres elsqui decidiu quina música ha de sonar durant elprograma. Això sí, tot té recompensa, ja que sitruqueu al 93 760 46 46 per demanar una cançóoptareu a grans premis que ens donen els nostrespatrocinadors.Tot i això, la música no és l’únic que sona al SONABÉ, ja que tenim a la companya Mònica Campoy,que cada programa ens endinsa al món de latelevisió perquè n’estiguem ben informats, a lesnotícies musicals més actuals que mouen el planeta,i també al món del cor, vaja, un “salsa rosa a lacatalana”, però almenys aquí ningú es tira pedres pelcap.No volíem acabar l’article sense agrair als nostrespatrocinadors, la seva fidelitat durant tot aquesttemps, tot i esperant que duri molts més anys. Ellssón: El Rellotge de Sant Pol, Electrodomèstics Peix,Llibreria l’Ona, Bar Ca l’Hugas, Llibreria la Llopa(Calella), i Perruqueria TeenTrends (Calella).Que passeu unes Bones Festes de Nadal i gràciesper la vostra confiança. Sort i Salut!Ferran Xumetra i Mònica CampoyFinalment, tots aquests continguts s’acaben de lligaramb la gran crònica que realitzem cada setmanaamb el Roger Serra del Reial Automòbil Club deCatalunya (Racc), que sol ésser de tot menyscrònica del trànsit.Per tant, només dir-vos que us esperem cadadivendres a les 5 de la tarda, per riure i passar unabona estona amb la nostra companyia, i la deu teudial, 107.2 FM Ràdio Litoral.Nom del programa: Sona BéDia i hora d’emissió: Divendres de 5 a 7 dela tarda.Presentador: Ferran XumetraCo - presentadora: Mónica CampoyProducció: Mónica CampoyTècnic de so: Ferran XumetraInformació del trànsit: Roger Serra (RACC)ens46Fotografia: Ester Sauleda

El 15 de març de 2003 Ràdio Litoral començava acaminar oficialment per les ones radiofòniquesencara que ja portava un any emeten en període deproves. Durant aquests 5 anys, més o menys, queportem de vida hem intentat fer-nos un lloc en lasocietat santpolenca. Vàrem apostar per lainformació i l’entreteniment. Des d’un bon principihem mantingut un informatiu de dilluns a divendres,que darrerament s’ha ampliat els divendres detemps i de contingut.S’han mantingut programes i col·laboradors a qui, siem permeteu, els anomenaré amb tot l’agraïment irespecte “il·lustres veterans”. Alguns,malauradament per la Ràdio, han hagut que deixarla seva col·laboració per motius de feina, peròsabem de bona tinta que si el treball els hi permetés,tornarien. N’hem recuperat d’“il·lustres veterans”,però també tenim noves aportacions com la del’Albert Blasco, Sílvia Martorell, la Mònica Campoy,que de ben segur tindrà un programa propi moltaviat, i la Virginia Rué.Que quedi clar que els hi vull agrair, tant alsveterans, com als nous, la seva tasca, perquè entretots hem fet i fem possible Ràdio Litoral. I ara, alapropar-se tant les tècniques informàtiques amb lesd’àudio, (avui quasi tothom sap utilitzar un ordinador)resulta més fàcil fer ràdio. Per tant, des d’aquí volemencoratjar a qui tingui ganes i interès, i que li agradiel món de la Ràdio, que s’hi apropi, i veurà que noés tant difícil.En definitiva, moltes gràcies a tots, tant a lesinstitucions (Ajuntament), entitats, col·laboradors,santpolencs, per fer possible Ràdio Litoral, la Ràdiodel Poble.Ah! I BONES FESTES!!!Josep DalmauDirector de Ràdio LitoralGRAELLA PROGRAMACIÓ RÀDIO LITORALGRAELLA VIGENT HIVERN 2006-2007DILLUNSDe 0,00 h fins a les 11 h SELECCIÓ LITORAL.De 11 a 13 h M en MAJÙSCULES amb XavierTarridas.De 13 a 21 h SELECCIÓ LITORAL.De 21 h a 24 h RITMES DE SEMPRE amb JosepMassuet.DIMARTSDe 0,00 h fins a les 11 h SELECCIÓ LITORAL.De 11 a 13 h M en MAJÙSCULES amb XavierTarridas.De 13 a 18,30 h SELECCIÓ LITORAL.De 18,30 a 20 h AHIR I AVUI amb Andreu Coll iBartomeu Arquè.De 20 a 24 h SELECCIÓ LITORAL.DIMECRESDe 0,00 fins a les 19 h SELECCIÓ LITORAL.De 19 a 20 h EL RODAMÓN amb Manel Sorribas,Albert Blasco Silvia Martorell i Josep Dalmau.De 20,30 a 21,30 h COMARQUES Amb Quim Costa.De 22 a 23 h S.A. amb Nin Sauleda, Jordi Nistal,Marcel Roig i Pere Font.De 23 a 24 h SELECCIÓ LITORAL.DIJOUSDe 0,00 a 18 h SELECCIÓ LITORAL.De 18 a 19 h RECORDANT EL PASSAT amb JosepPons.De 19 a 20 h SELECCIÓ LITORAL.De 20 a 20,30 PARLEM DE NEU (No-més temporadad’hivern)De 20,30 a 24 h SELECCIÓ LITORAL.DIVENDRESDe 0,00 a 12 h SELECCIÓ LITORAL.De 12 a 13,30 h ST.POL A TOTHORA amb XonBelmonte, Josep Dalmau, Andreu Coll i FerranXumetra.De 13,30 a 17 h SELECCIÓ LITORALDe 17 a 19 h SONA BÉ amb Ferran Xumetracol·labora Monica Campoy.De 19,30 a 20,30 EL CINEMA A CASA amb LauraAragonés, Anna Roigé, Ferran Xumetra i Jordi Ragull.De 21 a 22 h CONNEXIÓ LLATINA amb Ignasi OllerDe 22 a 24 h. RITMES DE SEMPRE amb JosepMassuet.DISSABTEDe 0,00 a 9 h SELECCIÓ LITORAL.De 9 a 11 h FENT DISSABTE amb Oscar PaniaguaDe 11 a 13 h REVIVAL 80 amb Laura Aragonés.De 13 a 24 h SELECCIÓ LITORAL.DIUMENGEDe 0,00 a 10 SELECCIÓ LITORAL.De 10 a 11 A TOC DE COBLA Amb Carles Tarridas.De 11 a 11,30 LA COVA DEL COUNTRY amb RafelCorbí.De 11,30 a 24 h SELECCIÓ LITORAL.DE DILLUNS A DIJOUS.........................A les 13 h L’INFORMATIU amb Josep Dalmau.1er DIMARTS DE MESDe 20 a 21 h RÀDIO ASSOCIACIÓ ambJosep Sauleda i Jesús Gómez.3er DIJOUS DE MESDe 19 a 20 h COSES DE L’IDIOMA amb Lluis Cabruja,col·labora Roser Serra.ens47

Carnisseria - XarcuteriaRoger de Flor, 21 (Sant Pol de Mar)Tel. 93 760 03 91Costa i Fornaguera, 50 (Calella)Tel. 93 766 16 59Carrer Nou, 49Tel. 93 760 05 5208395 Sant Pol de MarBUFET FAIDELLA, ADVOCATSMARIA ROSA FAIDELLA I MOLLÓM. EULÀLIA PUJOL I FAIDELLAALBERT ALABALL I MARTÍPROVENÇA, 273 - 5è 2ª08008 BARCELONATELS. 93 215 32 2293 215 33 12FAX 93 487 23 59NOU, 1708395 SANT POL DE MARTEL. 93 760 30 36FAX 93 760 30 29Venda i reparacióAntoni Peix i ManentPassatge de Mar, 2 · Tel i Fax 93 760 08 1108395 Sant Pol de MarFundat el 1970Inscrit a:C/ Jordi Carrasco i Azemar, 1Tel. 93 760 21 9808395 Sant Pol de MarCorreu electrònic:tennissantpol@hotmail.comFederacióCatalanade Tennis

políticaCiUconvergència i unióCiU de Sant Pol de Marus desitja unes Bones Festesi un Feliç any Nou!

PolíticaPSC - Agrupació Local de Sant Pol de MarPSC“No, digues no, diguem no”El PSC de Sant Pol de Mar diu no al Poum.El nostre és un no conscient, meditat i estudiat, un no a laconsolidació de les irregularitats urbanístiques, un no al’esgotament del territori, un no al creixement innecessarisense estudis previs de detecció de necessitats, un no ....I és no perquè ...- Les necessitats d’habitatge tindran el seu punt màxim capa l’any 2028 (Pla Estratègic)- Creiem en el pas de moltes segones residències aresidències estables i l’opció encara vigent de no crear unciutat contínua amb els municipis veïns. (Pla Estratègic)- Entenem que, els nous habitatges, no respondran a lesnecessitats dels actuals habitants de Sant Pol.- Considerem que les petites i mitjanes empreses no estandisposades a abandonar les seves activitats dins del poble.- Entenem la Sénia com un pulmó d’espais lliures iequipaments.I, especialment, el PSC de Sant Pol de Mar, diu no a laprepotència dels qui governen i a la incompetència dels quihan governat, a la inexistent capacitat per a explicar-se,parlar-ne i buscar solucions, a la nul·la defensa del projectepresentat i especialment a la infantil amenaça ques’aplicarà el pla general anterior i l’escàs territori del qualencara disposem s’omplirà de grues i nous edificis.El PSC es pregunta: No se n’havien adonat abans? Elssuposats constructors, podent-ho fer, no han volgutconstruir? S’ho creu algú?El PSC us ofereix un diàleg obert i constructiu, parlem-neamb tots, entre tothom i de tot ja que, com diu el poble,“quatre ulls hi veuen més que dos”.ERC - Acord MunicipalEleccions al Parlament de Catalunyaens50Decididament ens hem de felicitar pels resultatsobtinguts a tot Catalunya i molt especialment a Sant Polde Mar. I hem de donar les gràcies als nostres electorsque any rere any ens fan confiança, i és que per segoncop consecutiu els electors de la nostra població enshan situat en segon lloc de les seves preferènciespolítiques, recaptant un 21’03% dels vots.I tot això vol dir que Esquerra Republicana deCatalunya representa de manera eficient i eficaçl’esquerra catalanista i social de Sant Pol, però tambévol dir que els ciutadans d’aquesta vila creuen ennosaltres i en el nostre programa, tant a nivell nacionalcom local. És ben conegut que hem desenvolupat elnostre programa electoral municipal, i podem dir quequan resten quasi sis mesos per les properes eleccionslocals, hem resolt i dut a bon port la major part d’allòque vam prometre, començant per unes financessanejades que permeten a la ciutadania mirar el futuramb confiança.Gràcies Sant Pol.

FRANQUEIGCONCERTAT02 / 1401