Fitxa del Fons - Ajuntament de Lloret de Mar

Benèfica “La Tranyina”, per la qual cosa tots els bens passen al denominat Pósito dePescadores; després convertit en Confraria.Ja ben entrats els anys quaranta l’evolució de la pesca amb xarxes d’encerclamentdemana la reconversió de la flota, d’una banda perquè les velles barques, alguna quevenen dels anys de rem i vela, demanen el rellevament i per l’altra, per les exigènciesdel canvi en tractar el peix, viu, del cop a la caixa per assolir millors preus, la qual cosarequereix una quantitat determinada de caixes a bord, entre cinquanta i vuitanta,segons l’arqueig de l’embarcació. El canvi esdevé un repte i la construcció de novesembarcacions de més tonatge es produeix gairebé en cadena. Es vivien els anys mésflorents de la pesca del peix blau al llarg de la costa; i a Lloret, per etapes, es produeixun increment de teranyines, alguna de les quals apareix ja en plena irrupció turística(la qual cosa pot semblar un contrasentit). Pel mil nou-cents seixanta, el cens depescadors és de dos-cents vint i dos (entre temporers i professionals) però la gentjove ja va deixant la mar, i els homes d’edat es van acollint al llavors dit MontepioMarítimo Nacional, i són anys de bones pesqueres, temporades en que la platja deLloret es converteix en un dels mercats importants de peix blau freqüentat per unacarandella de peixaters forasters i la presència d’embarcacions d’altres pobles, des deBarcelona a Sant Feliu, passant per Tarragona, dades que es poden trobar a l’arxiumunicipal. En dies de bona pesquera es subhastaven tones de sardina, anxova ovarats. Com acabo de dir, és enregistrat en els llibres – control de vendes (1940 –1973) de la Confraria de Pescadors. Hi trobareu embarcació i matrícula, armador iprocedència, denominació del peix, quantitats, preu i peixater. D’un treball exhaustiuque es va fer de la producció pesquera subhastada a Lloret durant els darrers trentatresanys, el volum de captures és de catorze milions de tones sis-cents seixanta miltres quilos, inclosos els arts de platja.I les pesqueres d’aquells anys ens porten pescadors andalusos, sobre tot per lamanera que es reparteixen els guanys, que ocupen les vacants dels lloretencs queabandonen la mar per la pressió del turisme i per l’evolució tècnica d’una pesca finsllavors artesana; a curt termini comença la decadència. Apareixen les xarxes de niló,però sobre tot els aparells detectors de les moles de peix, que descobreixen un mónamagat. I un pescador de platja no havia pas de ser una intel·ligència per capir quecomençava la conta endarrera. Alguns patrons amb arrels de generacions a la platjas’embarquen al ritme que imposa la realitat, xarxes de niló, i instal·len els aparellsdetectors... però no es fa més que allargar la vida a un moribund.A curt termini, de les disset teranyines en queden cinc, que a poc a poc, una darreral’altra, també aniran desapareixent, per la transformació de la vida del poble i per lesnoves tècniques de pesca. Per sobreviure s’ha d’anar a una reconversió total,impossible perquè no hi ha punt de comparació amb el caire netament industrial quepren la pesca d’encerclament practicada des d’un port.(Extret de la conferència que donà Joan Sala Lloveras el dia 30 de juliol de 2004 ambmotiu de l’acte públic de cessió del fons documental de la Confraria de Pescadors deLloret de Mar a l’Arxiu Municipal).2.3. Història arxivísticaServei d’arxiu municipal - C. Josep Lluhí, 24, 1r. - 17310 – Lloret de Mar.Tel. 972 368 457 Fax. 972 373 181 A/e. arxiu@lloret.org