sistemes <strong>de</strong> prevenció realitzant la posada a terra <strong>de</strong> les instal·lacions d’acord ambla reglamentació vigent.<strong>9.</strong>2.1. Estudi d'alternativesL'estudi <strong>de</strong> les diferents alternatives <strong>de</strong>l projecte i l'anàlisi <strong>de</strong> la repercussió ambiental<strong>de</strong> cadascuna d'elles és un aspecte fonamental en qualsevol avaluació ambiental, jaque no es tracta només d'avaluar un projecte concret i les mesures correctores quesón necessàries per a la seva integració en el medi, sinó que, a més, és precísjustificar i <strong>de</strong>mostrar que l'alternativa <strong>de</strong> localització <strong>de</strong>l mateix és la més idònia, si noestrictament <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l punt <strong>de</strong> vista ambiental, sí al menys <strong>de</strong>s d'un anàlisi multicriteririgorós on el factor ambiental estigui suficientment representat.En aquest cas concret, el parc eòlic Els Pesells és un <strong>de</strong>ls pocs indrets seleccionatsentre els 76 emplaçaments estudiats en l'Atlas Eòlic <strong>de</strong> Catalunya, la qual cosasignifica que es tracta d'una localització en cap cas arbitrària, sinó al contrari,perfectament congruent amb les possibilitats <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament compatible <strong>de</strong>l'energia eòlica a Catalunya.El potencial eòlic <strong>de</strong>l territori català es consi<strong>de</strong>ra irregular i variable, concentratespecialment en les carenes muntanyoses i, sobretot en les <strong>de</strong> les zones <strong>de</strong>l Cap <strong>de</strong>Creus, la serralada prelitoral <strong>de</strong> les comarques <strong>de</strong> Tarragona i les terres <strong>de</strong> l’Ebre.Així, si bé la localització <strong>de</strong> la majoria les zones amb un elevat potencial eòliccoinci<strong>de</strong>ix amb espais inclosos dins <strong>de</strong>l Pla d'espais d'interès natural <strong>de</strong> Catalunya(PEIN), això no és cap casualitat, ja que és precisament el recurs natural energèticque es pretén aprofitar –el vent– l'element natural fonamental que ha fet singularl'espai natural catalogat. Efectivament, precisament perquè a les parts altes <strong>de</strong> lesserres tarragonines el mestral bufa amb força, no s'han <strong>de</strong>senvolupat conreus,instal·lacions o infrastructures humanes que hagin pertorbat o alterat el seu paisatge ointerès natural.A més, el vent ha contribuït <strong>de</strong>cisivament en la presència d'unes comunitats vegetals<strong>de</strong> cresta adapta<strong>de</strong>s a aquest medi inhòspit <strong>de</strong> gran interès a zones a sotavent, a peu<strong>de</strong> xaragall o en zones arrecera<strong>de</strong>s on resten arracona<strong>de</strong>s.De tota manera, el parc eòlic Els Pesells es consi<strong>de</strong>ra, a priori, que té una ubicaciófactible i compatible <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l punt <strong>de</strong> vista d'or<strong>de</strong>nació <strong>de</strong>l territori i, més concretament,<strong>de</strong> l'interès natural <strong>de</strong>l mateix.Així, doncs, un cop localitzat el parc a la zona <strong>de</strong> la Serra <strong>de</strong> Pesells, per raons obvies<strong>de</strong> distribució i localització <strong>de</strong>l recurs natural aprofitat –el vent–, l'estudi d'alternativess’ha centrat en els següents aspectes:• La localització <strong>de</strong>tallada <strong>de</strong>ls aerogeneradors• El disseny <strong>de</strong>ls fonaments <strong>de</strong> les torres <strong>de</strong>ls aerogeneradors• La localització <strong>de</strong>tallada <strong>de</strong>ls accessos• L'evacuació <strong>de</strong> la energia generada en el parc i la localització <strong>de</strong>l centre <strong>de</strong> controli la subestacióUn cop justificat que l'emplaçament <strong>de</strong>l parc eòlic no pot ser un altre que l'escollit, perraons <strong>de</strong> distribució i localització <strong>de</strong>l vent, cal ubicar cadascun <strong>de</strong>ls aerogeneradorsen concret.Si be el projecte que es va dissenyar i presentar a l’administració a finals <strong>de</strong>l 2000preveia un total <strong>de</strong> 33 màquines distribuï<strong>de</strong>s entre la vall <strong>de</strong>l riu d’Algars i la carreteraT-334, finalment s’ha reduït tant el nombre d’aerogeneradors (actualment 17) com laseva superfície <strong>de</strong> distribució; així, les màquines que es van preveure en una zona______________________________________________________________________________________Estudi d'impacte ambiental <strong>de</strong>l Parc Eòlic “Els Pesells”, al T.M. d’Horta <strong>de</strong> Sant Joan (Terra Alta) 100
proposada com a ampliació <strong>de</strong> la Xarxa Natura 2000 aquest passat mes <strong>de</strong> maig s’haeliminat, igual que els aerogeneradors situats en el sector més proper al Mas <strong>de</strong>Quelet i el Mas <strong>de</strong>l Petro, situats en l’extrem SW <strong>de</strong>l parc projectat inicialment.En aquest sentit dir també que la localització inicial o provisional <strong>de</strong>ls aerogeneradorsrespon a criteris estrictament tècnics com són la distribució <strong>de</strong>l vent al cim, lesturbulències que puguin <strong>de</strong>rivar-se <strong>de</strong> la topografia circumdant i l'accessibilitat i/otopografia fins els diferents punt on es previst ubicar les torres. No obstant, un coplocalitzat l’emplaçament idoni la situació exacta <strong>de</strong>ls mateixos es concretarà en elprojecte executiu, ja que els aerogeneradors es po<strong>de</strong>n acabar <strong>de</strong> resituar en un radid'uns 20-30 m, <strong>de</strong> tal forma que la seva afecció concreta sobre la vegetació siguisingularment menor. A més, en un parc <strong>de</strong> 17 aerogeneradors, és possible resituardos o tres d'ells sense una variació apreciable <strong>de</strong> la seva producció i reduint elsimpactes ambientals <strong>de</strong> forma significativa.És important assenyalar que la localització <strong>de</strong>ls aerogeneradors imposa el pas <strong>de</strong>camins <strong>de</strong> servei, <strong>de</strong> manera que <strong>de</strong> vega<strong>de</strong>s l'impacte no es <strong>de</strong>u tant a la situació <strong>de</strong>l'aerogenerador sinó a la <strong>de</strong> la pista d’accés fins el mateix, aspecte que també s'haurà<strong>de</strong> tenir en compte.Pel que fa a les alternatives <strong>de</strong> disseny <strong>de</strong>ls fonaments necessaris per a suportar lestorres i els aerogeneradors, aquests po<strong>de</strong>n suposar un impacte important per lesimportants dimensions que po<strong>de</strong>n arribar a ocupar en funció <strong>de</strong> l'alçada <strong>de</strong> les torres iel pes <strong>de</strong>ls aerogeneradors previstos. Les alternatives per a reduir el seu impacte esbasen en la recerca <strong>de</strong> solucions tècniques que permetin una menor àrea d'ocupació,així com una correcta gestió <strong>de</strong> l'obra i <strong>de</strong> la seva restauració.En aquest sentit, segons la memòria <strong>de</strong>l projecte bàsic <strong>de</strong>l parc eòlic, la cimentació<strong>de</strong>ls aerogeneradors es realitzarà mitjançant sabata quadrada <strong>de</strong> formigó armat d’altaresistència, i <strong>de</strong> morfologia quadrada o octogonal. Concretament, es preveu unasabata quadrada d’entre 19,5 i 14 m <strong>de</strong> costat, en funció <strong>de</strong> si es tracta <strong>de</strong>lsaerogeneradors <strong>de</strong> 3.000 MW o <strong>de</strong>l <strong>de</strong> 1670, respectivament. En qualsevol casl’encastament <strong>de</strong>l molí s’assolirà amb la profundització <strong>de</strong> la sabata i la col·laboracióestructural <strong>de</strong>l material <strong>de</strong> cubrició <strong>de</strong> la mateixa; d’aquesta manera la fonamentació<strong>de</strong> l’aerogenerador quedarà totalment enterrada pel terreny natural restituït.D’altra banda, i en relació als accessos, es sabut que en moltes ocasions l'impactegenerat per la ubicació i construcció <strong>de</strong>ls mateixos sovint és més gran que la pròpiaobra per si mateixa. Així, tot i que en el present estudi d’impacte s’ha grafiat el traçataproximat d’aquest camins (tant els ja existents que s’hauran d’ampliar i condicionar,com altres <strong>de</strong> nova creació), tot pressupostant la seva restauració, en el projecteconstructiu es realitzarà un projecte específic <strong>de</strong>ls accessos, tot estudiant amb <strong>de</strong>tallles millors solucions possibles i proposant les alternatives que es consi<strong>de</strong>rin mésoportunes.En relació a l’edifici <strong>de</strong> control, anomenat també centre d’interconnexió, aquestconsistirà en una edificació <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la qual l’energia generada pels aerogeneradors <strong>de</strong>lparc es connectarà mitjançant un petit tram <strong>de</strong> línia aèria fins l’estació transformadora(l’estació receptora), que se situarà tot just al costat mateix. Així, doncs, es tractad’instal·lacions annexes que es localitzaran entre els aerogeneradors 6 i 7, al nord <strong>de</strong>lcamí <strong>de</strong>l Mas <strong>de</strong> Cal<strong>de</strong>rera (a l’extrem més septentrional <strong>de</strong>l parc).Inicialment en el projecte presentat a finals <strong>de</strong>l 2000 es van preveure tres possiblesalternatives per a l’evacuació <strong>de</strong> l’energia que es generi en el parc: la línia aèria <strong>de</strong>110 kV existent situada uns 13 km al nord <strong>de</strong>l projecte (opció 1), d’altres línies aèriesproperes <strong>de</strong> tensió inferior (20 o 25 kV) (opció 2), i la connexió a través <strong>de</strong> la línia <strong>de</strong>132 kV promoguda per la societat AERTA, per evacuar l’energia elèctrica proce<strong>de</strong>ntd’alguns <strong>de</strong>ls parcs eòlics <strong>de</strong> la Terra Alta (opció 3).______________________________________________________________________________________Estudi d'impacte ambiental <strong>de</strong>l Parc Eòlic “Els Pesells”, al T.M. d’Horta <strong>de</strong> Sant Joan (Terra Alta) 101