cooperatius - Escola de Cultura de Pau

Ajuda i aprenentatge entre iguals (resum basat en el document “Concepte d'iguals,dimensions i condicions” de l’ICE de la UAB)És evident que les persones no som iguals, justament allò que ens caracteritza és ladiversitat. Quan parlem d’iguals ens referim a persones que ocupen un estatus oposició social similar. Concretament, en el context de l’aprenentatge, cap d’elles noactua com a educadora professional de l’altra. Per això aquí, sota la denominaciód’Aprenentatge entre iguals, parlem d’alumnes amb alumnes, de professors ambprofessors, de pares o mares amb fills o filles, o de persones voluntàries queinteraccionen per aprendre cooperativament.La concepció constructivista de l’ensenyament-aprenentatge ha donat importància ales interaccions entre iguals (davant de la interacció professor-alumne que era l’únicarellevant a l’escola tradicional). Sabem que de les interaccions amb els altres, enpodem aprendre. El que cal és estructurar aquesta interacció a fi que garanteixil’aprenentatge dels que hi intervenen.Quan parlem d’aprenentatge entre iguals és útil emprar les tres dimensions clàssiquesde Damon i Phelps (1989). En un extrem hi ha la tutoria (equips, generalment parelles,caracteritzats per un nivell d’habilitats diferents i uns rols determinats, el de tutor/a itutorat/da, clarament asimètrics). En l’altre extrem hi trobem la col·laboració (elsmembres de l’equip tenen un grau d’habilitats i rols similars, que, tot i que són diferents,són simètrics). En mig, tindríem la cooperació (equips amb habilitats heterogèniespròximes i rols simètrics).Per a nosaltres el terme cooperació o aprenentatge cooperatiu és un terme paraiguaque inclou pràctiques de tutoria i col·laboratives, ja que si observem detingudament unequip treballant cooperativament, veurem que durant el procés els seus membresalternen funcions d’un i altre tipus.A més, les condicions que Johnson, Johnson i Holubec (1999) plantegen perl’aprenentatge cooperatiu són perfectament aplicables a les altres dues dimensions:1. Interdependència positiva.2. Interacció cara a cara.3. Responsabilitat individual.4. Aprenentatge d’habilitats socials.5. Autoreflexió d’equip.Finalment, notareu que quan ens referim a grups de persones que treballencooperativament, parlem d’equip. Això és així perquè creiem que val la pena distingirtres nivells conceptuals sobre aquest punt:• agrupament: persones unides per alguna raó externa. Per exemple alumnesque a l’aula seuen en taules de quatre (la qual cosa no garanteix que treballinen grup).

• grup: persones que comparteixen una fita, però que poden organitzar el treballdissipant les responsabilitats. Per exemple, distribuint les feines de manera quealgun (o alguns) membres del grup no fan aportacions.• equip: grup de persones que treballa cooperativament, és a dir amb unaorganització que força la interdependència positiva (l’èxit individual depèn del’equip i viceversa) i en el que les aportacions de cada membre sónimprescindibles.Noteu que cada concepte requereix de l’anterior. Per arribar a la cooperació cal queles interaccions entre els membres de l’equip estiguin altament estructurades(generalment planificades des de fora). D’aquesta estructuració, el procés pel qual espassa de la simple activitat de grup a la d’equip, se’n preocupa el mètoded’aprenentatge cooperatiu.Recursos1. Aprenentatge entre igualsAprenentatge entre iguals, grup de treball de l’ICE de la UAB. Web amb documentsinteressants i experiències sobre diferents formes d’aprenentatge entre iguals (entreles que trobem l’aprenentatge cooperatiu).2. Ajuda entre igualsConflicto en el centro escolar. El modelo de “alumno ayudante” como estrategia deintervención educativa, FERNÁNDEZ, Isabel; VILLAOSLADA, Eiliana; FUNES, Silvina,La Catarata, col·lecció Edupaz, Madrid, 2002.