Monsenyor Romero Entrevista a Bernat Vivancos Pelegrinatge a Assís

ha d’esperonar els ideals de col·laboració
dels membres de l’Orde Franciscà Seglar
amb tota la família franciscana.
En la carta el Papa demana que s’arribi
a prendre consciència que la vida religiosa
és una gràcia que afecta el cos eclesial,
i que cal afavorir el diàleg intermonàstic
amb les grans tradicions religioses, i
espera dels bisbes que es mostrin tothora
agraïts i acollidors amb la vida consagrada;
veritable do de l’Església, que neix a l’Església
i que és per a l’Església.
Al llarg del text de la seva Carta Apostòlica
el papa Francesc hi expressa les seves
expectatives, indica allò que espera de la
vida religiosa. En primer lloc el Papa vol
que arreu del món els religiosos siguin els
missatgers i testimonis de l’alegria, vivint
amb joia i radicalitat la seva vocació, de
tal manera que l’audàcia dels religiosos
viscuda amb radicalitat en la seva vocació,
mantingui vives les utopies. El papa
Francesc vol que els religiosos siguin
“experts” en comunió a través de la vivència
coherent dels ideals de la fraternitat, i
que també els membres dels Instituts religiosos
i Societats de Vida Apostòlica es
facin presents a les perifèries on hi ha els
pobres i els exclosos. El papa Francesc en
la seva carta expressa, a més, el desig que
fóra convenient que els monestirs i cases
religioses esdevinguin llocs d’acollida,
especialment per als que
cerquen una vida espiritual
més intensa.
En aquesta engrescadora
Carta Apostòlica el
papa Francesc recorda
que “la vida consagrada
està cridada a encarnar
la Bona Nova a través del
seguiment de Crist, mort
i ressuscitat” i exhorta a
assimilar la manera de ser
i d’actuar de Crist, per tal
de poder ser, a semblança
de Crist, presència del
Regne i llum del món. Tots els objectius i
les propostes del papa Francesc que trobem
en el cos d’aquesta Carta Apostòlica
hauran de “desvetllar” i d’orientar la diversitat
de membres dels Instituts de Vida Consagrada
i Societats de Vida Apostòlica a
viure intensament, i en comunió eclesial,
aquest Any de la Vida Consagrada talment
un temps de conversió i de gràcia, tal com
també ho ha suggerit recentment el cardenal
De Aviz: “La vida consagrada és signe
dels béns futurs en la ciutat humana, en
èxode al llarg dels viaranys de la història,
de manera que accepta de mesurar-se
amb certeses provisionals, amb situacions
noves, a la recerca del rostre de Déu, a
fi de viure l’amor pel Regne amb fidelitat
creativa i amb prompta laboriositat. És un
camí que demana una obediència i una
confiança radicals, a les quals només la fe
permet d’accedir i que només en la fe és
possible de renovar i consolidar.”
La lectura assimilada d’aquesta Carta
Apostòlica, ben cert, ha d’ajudar els religiosos,
i de retop l’Església sencera, a
saber mirar encertadament vers els horitzons
que l’Esperit suggereixi, maldant
per assolir coses grans a través del discerniment
dels senyals petits i fràgils, i tot
posant en joc els recursos dèbils amb fe i
confiança. En efecte, de la lectura del text
CATALUNYA FRANCISCANA 119