Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
<strong>LLIBRET</strong> DE LA <strong>FALLA</strong> <strong>SANT</strong> <strong>VICENT</strong>-<strong>MARVÀ</strong><br />
ANY <strong>2016</strong><br />
Article “RECLAUS”, diversos autors, destacant Roberto Tortosa e Isabel Balensiya<br />
Article “Caballers!, va de bo”, per Luís Vicente Díez<br />
Article “...amb els teus fills, quelcom insuperable”, per Carlos Manuel Noya<br />
Maquetació: Joan Carles Gisbert<br />
Traducció: Jaume Piera<br />
Gestió d'anuncis: Gemma Bisbal, Elvira Vela, Amparo Prades,<br />
Inma Fornes, Esther Cozás, Roberto Fornes, Julio C.Vela, Joan C.Gisbert<br />
Impressió: febrer de <strong>2016</strong><br />
Les fotografies, gravats, dibuixos o pintures que conté este llibret poden tindre drets d'autor<br />
3<br />
AMSTEL RECOMANA EL CONSUM RESPONSABLE
ELS NOSTRES ESCUTS<br />
4
LES NOSTRES PRESIDENTES <strong>2016</strong><br />
Elvira Teresa Vela i Vañó-Borrás i Bárbara Rossell i Ramírez<br />
Una vegada més tornem a estar en falles,<br />
eixa setmana per la qual estem treballant un any sencer sense parar i amb molta il·lusió.<br />
Des d'estes línies volíem aprofitar per a invitar a tot el barri i amics a què es passen per la nostra carpa i<br />
demarcació a disfrutar amb nosaltres d'esta festa tan meravellosa.<br />
També volem donar les gràcies a Maria i Alba per com ens han fet de fàcil l'exercici i per deixar-nos<br />
disfrutar junt amb elles la il·lusió que han demostrat en cada un dels actes que hem compartit.<br />
Als nostres directius, per fer-nos la vida mes fàcil i treballar al nostre costat.<br />
I com no, no podíem oblidar-nos de les nostres famílies que són els que ens patixen a casa.<br />
Només desitgem que disfruteu, que participeu amb nosaltres i les Falleres Majors en cada un dels actes o<br />
activitats, que rigueu molt, que ploreu si és d'emoció i que isca tot el millor possible i<br />
si en quelcom fallem que sapieu perdonar-nos-ho.<br />
Que passeu tots unes felices falles.<br />
Bárbara i Elvira<br />
PTES <strong>2016</strong><br />
5
LA NOSTRA FALLERA MAJOR <strong>2016</strong><br />
María García i Cozas<br />
SALUDA<br />
Estimats amics i fallers,<br />
Em dirigisc enguany a vosaltres com a fallera major d'esta<br />
xicoteta, però al mateix temps gran comissió, aprofitant<br />
l'ocasió que este llibret em dóna per a saludar-vos i per a<br />
donar-vos les gràcies per la vostra valuosa col·laboració i<br />
estima a la nostra magna festa.<br />
Hem gaudit d'un exercici ple de satisfaccions i d'alegria<br />
que en uns pocs dies culminarà amb la cremà. Això, no<br />
haguera sigut possible sense la germanor que ens<br />
caracteritza perquè nosaltres, això de “fer falla” ho sabem<br />
fer a la perfecció.<br />
Com a estendard d'este gran equip, trobe com no, a les<br />
meues presidentes Elvira i Bárbara, les quals han estat al<br />
meu costat des del dia del meu nomenament recolzant-me i<br />
posant el seu granet d'arena perquè tot isca bé.<br />
Tampoc em podia oblidar de la meua reineta fallera, Alba. I<br />
es que la nostra representant infantil d'enguany és alegria,<br />
afecte i diversió. Sempre mostrant el seu somriure, està<br />
complint el seu somni. Des d'estes línies m'agradaria<br />
expressar que m'alegra que el destí ens haja acostat per a<br />
poder gaudir-ho juntes.<br />
Puc dir que em sent prou orgullosa d'haver compartit<br />
enguany amb vosaltres tres i amb la meua comissió, Sant<br />
Vicent-Marvà. El <strong>2016</strong> sens dubte serà per a mi, un any per<br />
a recordar.<br />
Abans d'acabar, vull agrair a la meua família el seu suport i<br />
dedicació, ja que sense ells el meu regnat seria impensable.<br />
Finalment, des d'ací done la benvinguda als nostres festes<br />
josefines. Per fi arriba la pólvora, la música, les flors, les<br />
llums, els colors i l'emoció als nostres carrers. Tan sols em<br />
resta dir que participeu activament en tots els nostres actes<br />
i que gaudiu d'unes felices falles.<br />
Bones festes i vixca València!<br />
María<br />
FM <strong>2016</strong><br />
6
7<br />
MARÍA GARCÍA i COZAS<br />
Fallera Major <strong>2016</strong>
LA NOSTRA <strong>FALLA</strong> GRAN <strong>2016</strong><br />
En què pensen les dones?<br />
Incomprensibles, inexplicables, tot un repte per a la ciència. Bipolars, càlides,<br />
furioses, però al mateix temps les més sensibles, comprensibles, intel·ligents.<br />
Les mares de la humanitat, les amigues, les iaies, les filles, les companyes.<br />
Treballadores com ningú, ambicioses, vitalistes, optimistes, no els espanten els<br />
reptes ni els problemes, incansables per tal de complir els seus somnis. Alguna<br />
ment cavernícola creu que són inferiors, però el molt cert és que mereixen més<br />
que ningun ser de la terra. Així és la dona, darrere de tot home ha d'haver-hi<br />
alguna, i davant, pels costats, damunt, per totes les bandes.<br />
Però, saben els hòmens en què pensen les dones? Si cap científic s'atrevira a<br />
intentar esbrinar-ho, el més segur és que no aconseguiria res en clar, i alguna<br />
galtada se li quedaria gravada en la pell. Les dones són un misteri sobrenatural,<br />
i les úniques hipòtesis que podem extraure ens les donen els que han tractat<br />
amb elles directament. Enguany, en Sant Vicent-Marvà, tractarem d'exposar<br />
unes poques conclusions, encara que amb el risc que vullguen cremar-nos la<br />
Falla abans d'hora.<br />
L'angelet i el dimoni que representen el bé i el mal, fan acte de presència. El bé<br />
en forma de Cupido, que sempre tracta de formalitzar l'amor etern, però hui en<br />
dia les coses han canviat. Ara elles tenen la possibilitat de llevar-se al Cupido<br />
de damunt i fer cas al dimoni. Si una relació no ompli, per què seguir amb ella?<br />
Trenca!, el mal és relatiu i el riu està ple de peixos, entre tant “besuc”, pot ser<br />
es trobe alguna granota, i si passa la prova del bes, veurem si es transforma en<br />
el príncep blau del conte, o almenys, que se li parega.<br />
L'home perfecte no existix o no ha sigut localitzat. Segles i segles de busca<br />
sense sort. Da Vinci va aconseguir idear un projecte de l'home perfectament<br />
proporcionat, encara que per a les dones, el físic no ho és tot. L'home perfecte<br />
no sols ha de tindre un cos tallat a mesura d'escultura i desprenent sensualitat<br />
en cada múscul. La seua ment ha de ser prodigiosa i fer coses que en la vida<br />
quotidiana costa trobar, usar la planxa, l'aspiradora, la llavadora, i si damunt et<br />
pot preparar el sopar mentres elles es relaxen, ja seria el súmmum. Si trobeu<br />
algú així, no el deixeu escapar, serà l'home perfecte.<br />
Però si hi ha un punt de connexió que servix per a analitzar la compatibilitat de<br />
les parelles, és el llit. I també el millor estudi de pensament; que puc inventarme<br />
hui per a llevar-me de damunt al pesat este? Les millors excuses les podem<br />
trobar en les xarxes socials, i si no en trobes cap, almenys servirà per a<br />
distraure's. Com han canviat les coses, les dones volen conquistar el món,<br />
aprofitar cada segon per a viure, eixir de casa, conéixer cada botiga al detall,<br />
ser la més radiant i si el marit no vol acompanyar-la, igual l'hauran de passejar<br />
en corretja, com als gossos.<br />
Les dones són lliures i independents, ja no necessiten tindre al seu costat un<br />
home que les protegisca. Mai ho han necessitat, sempre han sigut lluitadores, i<br />
ací es pot comprovar. Les Falles no poden escapar d'eixa realitat, cada vegada<br />
hi ha més presidentes que porten les comissions fermes com un exèrcit. Així<br />
són les dones, una espècie única, complicada, però fonamental per a la vida, i<br />
si algun home vol quedar per damunt d'elles, igual acaba escaldat. Perquè no<br />
sabran mai quina tàctica empraran per a aconseguir el que es proposen.<br />
Artista: XAVIER BONILLA<br />
8
9<br />
L´ESBÓS
LA NOSTRA JUNTA DIRECTIVA<br />
PRESIDENTS HONORIFICS<br />
FALLER HONORÍFIC PERPETU<br />
JOSEP BAU i MARTÍ<br />
RAMÓN MONCHOLÍ i COSCOLLÁ<br />
AGUSTÍN GADEA i GRACIA<br />
JOSÉ SANCHIS i GRAU<br />
PRESIDENTA<br />
VICEPRESIDENTA 1a<br />
VICEPRESIDENT 2n<br />
VICEPRESIDENT 3r<br />
VICEPRESIDENT 4t<br />
SECRETARI<br />
SOTS-SECRETÀRIA<br />
TRESORERA<br />
COMPTADOR<br />
VICECOMPTADOR<br />
DELEGADA DE FESTEJOS<br />
DELEGAT DE LOTERIES<br />
DELEGADA D'INFANTILS<br />
DELEGADA ACTIVITATS DIVERSES<br />
DELEGADA<br />
DELEGADA<br />
DELEGADA<br />
DELEGADA<br />
BIBLIOTECÀRIA /ARXIVERA<br />
SECRETARÍA<br />
TONI ROSSELL<br />
AMPARO RIDOCCI<br />
INFANTILS<br />
ESTHER GÓMEZ<br />
ISABEL DÍEZ<br />
RAQUEL AYATS<br />
BEATRIZ FORNES<br />
AMPARO GADEA<br />
PROTOCOL<br />
JOSÉ ARCE<br />
JAUME PIERA<br />
JOSÉ MANUEL VELA<br />
AMPARO PASCUAL<br />
JOAN C. GISBERT<br />
RECOMPENSES <strong>2016</strong><br />
PRESIDENCIA<br />
BÁRBARA ROSSELL<br />
ELVIRA TERESA VELA<br />
JULIO CESAR VELA<br />
BÁRBARA ROSSELL<br />
ELVIRA VELA<br />
ROBERTO FORNES<br />
JOSÉ <strong>VICENT</strong>E ARCE<br />
JULIO CÉSAR VELA<br />
TONI ROSSELL<br />
AMPARO RIDOCCI<br />
Mª. ÁNGELES ROSALES<br />
JOAN C. GISBERT<br />
JAUME PIERA<br />
ELENA IRLES<br />
CARLOS MANUEL NOYA<br />
ESTHER GÓMEZ<br />
AMPARO PRADES<br />
RAQUEL AYATS<br />
CARMEN MARIA VELA<br />
VANESA ARCE<br />
BEATRIZ FORNES<br />
ANDREA ARCE<br />
FESTEJOS<br />
ELENA IRLES<br />
CARMEN Mª. VELA<br />
ANDREA ARCE<br />
VANESA ARCE<br />
BORJA SANCHIS<br />
AARÓN LÓPEZ<br />
ISABEL RAMOS<br />
ECONOMÍA<br />
ROBERTO FORNES<br />
M. ÁNGELES ROSALES<br />
DIVERSES<br />
AMPARO PRADES<br />
MERCHE CASILLAS<br />
MARI TOMÁS<br />
ADE HERNANI<br />
QUITI RIDOCCI<br />
PURA ESPAÑA<br />
BUNYOL D´ARGENT<br />
Francisco García i Juan<br />
Alba Mª. Pelagio i Oliver<br />
Salvador Prades i Moliner<br />
Juan Soucase i Giménez<br />
BUNYOL D´OR AMB FULLES<br />
Bárbara Rossell i Ramírez<br />
BUNYOL D´OR AMB<br />
BRILLANTS i FULLES<br />
Roberto Fornes i Ayats<br />
José M. Genovés Bordes<br />
Carlos M. Noya i García<br />
Amparo Prades i Moliner<br />
Quiti Ridocci i Pallarés<br />
BUNYOL D´OR<br />
María García i Cozas<br />
Elena Irles i Fornes<br />
Ángel Megía i Fernández<br />
Carmen Mª. Vela i España<br />
10
LA NOSTRA COMISSIÓ GRAN<br />
José Vicente Arce i Aguilar<br />
Andrea Arce i Blasco<br />
Vanesa Arce i Blasco<br />
Marisa Artal i Furió<br />
Mª. del Carmen Ayats i Gimeno<br />
Raquel Ayats i Martín<br />
Mª. del Carmen Barceló i Lema<br />
Genoveva Bau i Martínez<br />
Gemma Bisbal i Estellés<br />
Amparo Blasco i Veses<br />
Ana Brazquez i Prieto<br />
Antonio Camisón i Cerezo<br />
Yolanda Campos i Moragón<br />
Juanjo Cardosa i Benet<br />
Merche Casillas i Lluch<br />
César Chavarría i Muñoz<br />
Elena Conejos i Vicente<br />
Esther Cozas i Plaza<br />
Estefanía Defez i Fernández<br />
Luis V. Díez i Domingo<br />
Carmen Díez i Ridocci<br />
Isabel Díez i Ridocci<br />
Pura España i Laveda<br />
Álvaro Esplugues i Campos<br />
Ana Esplugues i Campos<br />
Jose Fco. Fernández i Ridocci<br />
Mª. Dolores Fernández i Ridocci<br />
Salvador Ferrandis i Ortíz<br />
Lucía Ferrandis i Pascual<br />
Salvador Ferrandis i Pascual<br />
Ana Ferrero i Aleix<br />
Mónica Ferrero i Aleix<br />
Alejandro Forner i Artal<br />
Juan José Forner i Sancho<br />
Beatriz Fornes i Ayats<br />
Ignacio J. Fornes i Ayats<br />
Roberto Fornes i Ayats<br />
Inmaculada Fornes i Chuliá<br />
Carlos Fornes i Moreno<br />
Amparo Gadea i Llopis<br />
Cristina Gadea i Llopis<br />
Sofía Gandía i Sánchez<br />
María García i Cozas<br />
Francisco García i Juan<br />
Mª. José García i Llop<br />
Alejandro García i Miguel<br />
Mª. José García i Ricart<br />
Julio J. García i Ridocci<br />
Cristina Garijo i Fernández<br />
José M. Genovés i Bordes<br />
Carlos Genovés i Pardo<br />
Mª. del Carmen Gil i Vela<br />
Carla Gilabert i Iriarte<br />
Francisco Gisbert i Fernández<br />
Joan Carles Gisbert i Huerta<br />
Esther Gómez i Orgaz<br />
José Luis González i López<br />
Mª. Pilar González i Sánchez<br />
Juana Guillem i Abellán<br />
Ade Hernani i Hernández<br />
Javier Hueso i Moll<br />
Claudia Iborra i Roig<br />
Carolina Infante i Fernández<br />
Patricia Infante i Fernández<br />
Elena Irles i Fornes<br />
Paula Jordán i Maset<br />
Belén Leiva i Navarro<br />
Daniel Luis Lisarde i Ferrer<br />
Amparo Llopis i Mateo<br />
Juan Carlos López i Alonso<br />
Aarón López i Casillas<br />
Eduardo López i Pasco<br />
Inmaculada López i Pasco<br />
Alberto Lorente i Brazquez<br />
María Lorente i Brazquez<br />
Alberto Lorente i Nadal<br />
Eduardo Máñez i Gimeno<br />
Pablo Máñez i Rosales<br />
Silvia Máñez i Rosales<br />
María Maronda i Tena<br />
José Antonio Martínez i de Velasco<br />
Carlos Ignacio Martínez i Martínez<br />
José Masiá i Cuesta<br />
Pau Medina i Ortíz<br />
Ángel Megia i Fernández<br />
Mª. Jesús Moll i Navarro<br />
Vicente Mollá i Donat<br />
Ángel M. Moreno i García<br />
Carlos Manuel Noya i García<br />
Alejandro Noya i Prades<br />
Cristina Noya i Prades<br />
Javier Noya i Prades<br />
Patricia Nuñez i Borreda<br />
Eduardo Orellana i Alonso<br />
Jacobo Orellana i Pastor<br />
Mar Orellana i Pastor<br />
Amparo Parallé i Lorente<br />
Mª. Amparo Pascual i Pla<br />
Amparo Pastor i Blasco<br />
Alba Mª. Pelagio i Oliver<br />
Vicente Pérez i Betoret<br />
Andrea Perpiña i Tatay<br />
Alejandro Piera i Hernani<br />
Jaime Piera i Hernani<br />
Jaume Pierta i Sendra<br />
Andrea Prades i Barceló<br />
Amparo Prades i Moliner<br />
Salvador Prades i Moliner<br />
Fernando Ramos i Benavente<br />
Isabel Ramos i Benavente<br />
Amparo Ridocci i Pallarés<br />
Quiti Ridocci i Pallarés<br />
Jesús Rodriguez i López<br />
María Ángeles Rosales i Fortea<br />
Antonio Rossell i Cervera<br />
Bárbara Rossell i Ramírez<br />
Sandra Rossell i Ramírez<br />
Pedro Sánchez i Bernabé<br />
Gemma Sánchez i Roig<br />
Raúl Sanchis i Giménez<br />
José Joaquín Sanchis i Meléndez<br />
Aurora Sanchis i Moll<br />
Borja Sanchis i Moll<br />
José Luis Sanchis i Pérez<br />
Roberto Segarra i Carmona<br />
Andrea Soler i Piña<br />
Juan Soucase i Giménez<br />
Daniel Tena i González<br />
María Tomás i Nohales<br />
Ani Torregrosa i Pérez<br />
Alberto Utrilla i Rossell<br />
Carla Utrilla i Rossell<br />
Isabel Valverde i Pascual<br />
Carmen María Vela i España<br />
Guillermo Vela i España<br />
Manuel Vela i Teruel<br />
Elvira Teresa Vela i Vañó-Borrás<br />
José Manuel Vela i Vañó-Borrás<br />
Julio César Vela i Vañó-Borrás<br />
Lucía Villalba i Morales<br />
11
LA NOSTRA FALLERA MAJOR INFANTIL <strong>2016</strong><br />
Alba Defez i Fernández<br />
SALUDA<br />
Veïns i veïnes, fallers i falleres<br />
de la falla Sant Vicent-Marvà.<br />
Enguany he tingut el privilegi de ser triada<br />
Fallera Major Infantil i m'agradaria<br />
invitar-vos que disfruteu amb mi i<br />
la meua comissió a passar uns dies inoblidables.<br />
Des d'este lloc que ocupe<br />
vull donar-vos les gràcies a tots,<br />
perquè per vosaltres puc realitzar este somni i<br />
compartir-lo amb els meus amics i amigues,<br />
els meus fallerets infantils i<br />
la meua família, junt amb María, la meua Fallera Major<br />
que sé que estarà sempre al meu costat.<br />
No vull oblidar-me de les meues “presis”<br />
Bárbara i Elvira,<br />
que sempre estan ací, al peu del canó.<br />
Alba<br />
FMI <strong>2016</strong><br />
12
13<br />
ALBA DEFEZ i FERNÁNDEZ<br />
Fallera Major Infantil <strong>2016</strong>
LA NOSTRA <strong>FALLA</strong> INFANTIL <strong>2016</strong><br />
Vacances per a tots<br />
Quin és el teu viatge ideal? D'oci o cultural?<br />
Per a un viatge d'oci, què millor lloc que les platges<br />
de Copacabana o les Illes Mauricio? Sol, còctels<br />
margarita o daiquiri, lloros de mil colors, ballarines<br />
sensuals, onades de mil metres d'alçaria, ideal per a<br />
fer surf… un pur aperitiu, per a començar una lluna<br />
de mel.<br />
Si t'agraden més els viatges culturals, la piràmides<br />
d'Egipte són una destinació del més adequat.<br />
Contemplar els quadros del Louvre francés o<br />
menjar-te una bona pizza en la Roma més antiga<br />
són les opcions europees que més et podran agradar.<br />
Cultura i oci, dos destinacions, dos formes de<br />
viatjar.<br />
Artista: ANTONIO RUBIÑO<br />
14
15<br />
L´ESBÓS
CÀRRECS INFANTILS<br />
FALLERA MAJOR INFANTIL<br />
DELEGADA D'INFANTILS<br />
EQUIP D'INFANTILS<br />
ALBA DEFEZ i FERNÁNDEZ<br />
ESTHER GÓMEZ i ORGAZ<br />
ISABEL DÍEZ i RIDOCCI<br />
RAQUEL AYATS i MARTÍN<br />
BEATRIZ FORNES i AYATS<br />
AMPARO GADEA i LLOPIS<br />
LA NOSTRA COMISSIÓ INFANTIL<br />
Amparo Bon i Montblanch<br />
Beatriz Cervera i Luján<br />
César Chavarría i García<br />
César Cuartero i García<br />
Alba Defez i Fernández<br />
Francisco Fernández i Romero<br />
Mario Fernández i Romero<br />
Alba Fornes i Galindo<br />
Arnau Fornes i Galindo<br />
Elena Fornes i Gómez<br />
Sergio Fornes i Gómez<br />
José García i Fernández<br />
Miguel García i Fernández<br />
Alejandra García i Prades<br />
Guillermo Genovés i Pardo<br />
Francisco Gilabert i Parallé<br />
Ana Giménez i Carrión<br />
María Giménez i Carrión<br />
Marta Giménez i Carrión<br />
Lorena Gimeno i Tasso<br />
Jorge Gisbert i Parallé<br />
Sofía Gisbert i Parallé<br />
Sandra González i Cortina<br />
Ignacio Hernández i Noya<br />
Ignacio Hueso i Moll<br />
Yago Hueso i Moll<br />
Fátima Játiva i Medina<br />
Sofía Jordán i Maset<br />
Olivia López i Lasso de La Vega<br />
Vera López i Lasso de La Vega<br />
Alex Martí i Pardo<br />
DISTINTIUS INFANTILS<br />
Noelia Martí i Pardo<br />
Hugo Martínez i Gadea<br />
Pablo Medina i Fornes<br />
Salome Muñoz i Giménez<br />
Mikel Narbarte i Ejarque<br />
Clara Ortíz i Ferrero<br />
Eva Pérez i Gadea<br />
Adriá Pérez i Rossell<br />
Sergio Prades i Barceló<br />
Álvaro Roig i Bayo<br />
Jaime Roig i Bayo<br />
Hector Sánchez i Ayats<br />
Santiago Sánchez i Ayats<br />
Luis Sanroque i Cuellar<br />
Julio Testón i Palacín<br />
Enrique Torregrosa i Pérez<br />
Amparo Bon i Montblanch<br />
Alba Fornes i Galindo<br />
Elena Fornes i Gómez<br />
DISTINTIU D´ARGENT<br />
Alejandra García i Prades<br />
Vera López i Lasso de la Vega<br />
Pablo Medina i Fornes<br />
Jaime Miralles i Gómez<br />
Alicia Miralles i Sevillano<br />
Eva Pérez i Gadea<br />
16
ELS NOSTRES FALLERS D´HONOR<br />
Na Genoveva Bau i Martínez<br />
Na María José Bau i Martínez<br />
En Jorge Guillem i Navarro<br />
Na Rosalina Lasso de la Vega i Enguidanos<br />
En Juan Francisco Rosales i N'Ángeles Fortea<br />
N'Antonio Utrilla i Na Mariola Rossell<br />
En Roque Joaquín Company i Na Jesefa Mª Devesa<br />
En Manuel Mañez i Gimeno<br />
En Vicente Belenguer<br />
Na Mónica Romero i En José Fernández<br />
En Salvador Ferrandis i N'Amparo Pascual<br />
En Francisco Javier Irles i Na Inmaculada Fornes<br />
Na Purificación Revenaque<br />
En Rafael Collado i Ortuño<br />
Na Mª Dolores Ridocci i Pallarés<br />
En Luis Díez i Na Pilar Domingo<br />
Na Carmen Soro i En Vicente Mollá<br />
En Fernando Tena i Na Pilar González<br />
Na Concepción Fernández i En José Vicente Defez<br />
Na Pilar Gramaje i Picher<br />
Na Inmaculada Cozas i Plaza<br />
N'Amadeo Giménez i Na Pilar Martínez<br />
Na Mari Paz Aguilella i Palomar<br />
N'Amparo Pastor i Planells<br />
Na Francisca Ridocci i En Luis Díez<br />
En Francisco Esteve i Na Carmen Siscar<br />
ELS NOSTRES COL·LABORADORS<br />
AMSTEL<br />
Cervesa<br />
ARTE y DISEÑO DESDE CERO<br />
Disseny General<br />
ARTESANÍA BORDADA<br />
Bandes, Banderes i Estendards<br />
BATERÍAS E. PEIRO<br />
Acumuladors, E,Solar i il·luminació<br />
Led<br />
CANELA<br />
Calçats<br />
CENTRO MAYA<br />
Escola de Massatge i Cursos<br />
Professionals<br />
CLÍNICA RyD<br />
Obstetrícia i Ginecologia<br />
GRUPO DATOS GABINETE<br />
Gestoria<br />
DANIEL GALLEGO<br />
Perruqueria caballers<br />
DIGITALISART<br />
Impressió de lones<br />
CRISTALERÍA EMILIO PÉREZ<br />
Envidraments tècnics<br />
EXPENDIDURÍA Nº 60<br />
Estanc<br />
IMAGEN<br />
Perruqueria<br />
J. LÓPEZ<br />
Perruqueria<br />
LA TELA DE ARAÑA<br />
Merceria/Tallers<br />
LA PELUKERÍA<br />
Perruqueria<br />
LA VALENCIA INSÓLITA<br />
Lectura<br />
Mª. ÁNGELES GARCÍA<br />
Perruquería<br />
MARVA<br />
Bar, Cerveseria<br />
MARVAHARAVESH<br />
Filà Mora<br />
McDONALDS<br />
Hamburgueseria<br />
MORENO PONCE<br />
Forn<br />
OFRENA<br />
Indumentaria Regional<br />
OVONATURA<br />
Productes Gastronòmics Selectes<br />
LA PIZZETTERIA<br />
Pizzes<br />
PODÓLOGO<br />
Podologia<br />
RIDOCCI PERFORMACE<br />
Taller i Venda de Motocicletes<br />
RUTING.ES<br />
Oci i Temps Lliure<br />
<strong>SANT</strong>A CATALINA<br />
Administració de Loteries NÚM. 13<br />
SINERGIAS PUBLICITARIAS<br />
mitjans publicitaris<br />
UN MUNDO DE FLORES<br />
Floristeria<br />
VETERIZONIA<br />
Veterinària<br />
VILABAR<br />
Bar, Cerveseria, Restaurant<br />
17
18
20
21
ACTIVITATS DURANT L´EXERCICI<br />
23 de maig. CELEBRACIÓ D'ANIVERSARIS DE NAIXIMENT<br />
Comencem un nou exercici i ho fem finalitzant la ronda d'aniversari dels mesos de<br />
gener, febrer i març. No ha faltat de res, berenar, tortada i el que més ens agrada, jocs<br />
i ball.<br />
30 de maig. DINAR DE GERMANOR<br />
Com de costum, passem un dia de calor i disfrutem amb les nostres falles amigues<br />
de saboroses paelles cuinades pels fallers de cada comissió. Després de l'èxit de l'any<br />
passat vam tornar a disfrutar de les piscines unflables.<br />
23 de juny. TALLER DE <strong>SANT</strong> JOAN<br />
Amb el lema de la foguera: “la platja” nostra comissió va preparar en este taller uns<br />
divertidisims carrancs de platja.<br />
27 de Juny. <strong>SANT</strong> JOAN<br />
Ens reunim diferents falles del sector per a disfrutar d'este gran dia. La vesprada va<br />
començar amb una classe de “zumba” per a tots aquells que van voler participar i va<br />
continuar amb activitats per a xiquets i xiquetes. A la nit, després d'una torrá, es va<br />
iniciar una genial i divertida disco-mòvil, cremant la foguera com a fi de festa.<br />
27 de setembre. EXCURSIÓ DE RETROBAMENT<br />
Després de l'estiu, que millor manera de retrobar-nos que en una excursió. Passem<br />
un matí divertit en el pròxim parc de la Rambleta.<br />
9 d'octubre. XII ENTRADA DE MOROS I CRISTIANS<br />
La Comparsa Sarraïna Marvaharavesh participa en l'entrada de moros i cristians de<br />
les “Festes de Moros i Cristians al Cap i Casal” amb una esquadra. Per a dinar ens<br />
van preparar una paella de marisc i així agafar forces per a la desfilada. Sobrar, no<br />
sobrà res, i entrar, vam entrar.<br />
16 d'octubre. TALLER DE CUINA<br />
Ens vam posar el davantal i... mà a l'obra! Vam fer una tortada que estava de xuplar-se<br />
els dits.<br />
24 d'Octubre. SOPAR RETROBAMENT AGRUPACIÓ FALLES CENTRE<br />
Es va celebrar en el complex “Devesa Gardens” un multitudinari sopar al que van<br />
acudir Presidents i Presidentes, Falleres Majors, Falleres Majors Infantils i tot aquell<br />
que va voler per a celebrar el 40 aniversari de l'Agrupació Falles Centre.<br />
30 d'octubre. TALLER D'HALLOWEEN<br />
Una vesprada divertida preparant la decoració per a la nostra festa.<br />
31 d'Octubre. SOPAR D'HALLOWEEN<br />
Vesprada terrorífica amb desfilada de disfresses, apetitosos i horrorosos plats per a<br />
berenar. No podia faltar les cercaviles de “truc i tracte” i jocs especials d'Halloween.<br />
I després la tradicional nit terrorífica per als majors. Esta vegada amb un sopar prou<br />
especial, entrepans gegants de distints sabors oferit per la nostra delegació de festejos<br />
i comptant amb la col·laboració de la comissió que van preparar deliciosos postres.<br />
14 de Novembre. PROCLAMACIÓ DE LA FALLERA MAJOR<br />
Ens reunim en el casal, per a celebrar l'acte on la nostra Fallera Major, María García<br />
i Cozas, va ser proclamada davant de la seua comissió i ens va oferir un magnífic<br />
sopar.<br />
21 de novembre. PROCLAMACIÓ DE LA FALLERA MAJOR INFANTIL<br />
Proclamació de la nostra Fallera Major Infantil, Alba Defez i Fernández.<br />
Acompanyada de familiars i amics, tots vam poder disfrutar i conéixer un poc més a<br />
Alba, a més, ens va invitar a tota la comissió a un bon berenar.<br />
22
ACTIVITATS DURANT L´EXERCICI<br />
27 de novembre. TALLER DE TARDOR<br />
Preparem amb fulls d'arbres uns graciosos eriçons. Per descomptat els nostres eriçons van ajudar a fer que el<br />
casal lluïra preciós en el nostre arbre guanyador del primer premi de Betlems de Junta Central Fallera.<br />
28 de Novembre. FESTA DE LA CERVESA<br />
Com ve sent costum per a estes dates, assistim a la tradicional festa de la cervesa. Hi havia una gran varietat<br />
de cerveses i d'entrepà de salsitxa de frankfurt.<br />
8 de Desembre. INAUGURACIÓ DEL BETLEM<br />
Donyets, fades i qualsevol classe de personatges màgics. Acompanyats del nostre grup de dolçaina i tabal,<br />
rebem al jurat. Van quedar meravellats i vam obtindre el 1er premi de Junta Central Fallera i el 2n de la Junta<br />
Municipal d'Abasts.<br />
19 de Desembre. DINAR DE NADAL<br />
La nostra magnífica delegació de festejos ens va delectar amb un gran dinar nadalenc que va culminar amb<br />
el tradicional amic invisible (ple de fulards i tasses).<br />
20 de desembre. CIRC<br />
Majors i xiquets ens en vam anar al circ. Activitat organitzada des de l'Agrupació, hi vam anar totes les<br />
comissions.<br />
27 de desembre. CAP D'ANY INFANTIL<br />
Gran sopar, dolços, raïm, cotilló i amic invisible, que millor manera de despedir l'any.<br />
3 de gener. EXPOJOVE<br />
Infantils i majors acudim un any més a la cita en la fira de mostres.<br />
15 de Gener. VI D´HONOR<br />
Celebrem el tradicional Vi d'Honor per a homenatjar els nostres Fallers d'Honor.<br />
24 de Gener. PRESENTACIÓ Y EXALTACIÓ DE LES NOSTRES FALLERES MAJORS<br />
Com de costum, en la “Sala Canal” es va celebrar la presentació de les nostres Falleres Majors, Alba i Maria<br />
i les seues Corts d'Honor. A continuació es va representar el musical “Grease”, dirigit per Ana Brázquez, Mª.<br />
Ángeles Fortea, Amparo Pascual i Merche Casillas, amb un gran èxit.<br />
6 de febrer. FESTA DE CARNESTOLTES INFANTIL<br />
Que comence la desfilada… i calfem motors per a falles.<br />
A partir d'ací no sabem com quedarà la cosa, però preparat està.<br />
14 de Febrer. VISITA ALS TALLERS FALLERS<br />
Acudirem als tallers dels nostres artistes fallers, Xavier Bonilla i Antonio Rubiño, per a veure com d'avançades<br />
estan les nostres falles.<br />
20 de Febrer. CARNESTOLTES<br />
Com fa alguns anys, celebrarem la festa de Carnestoltes, una vetlada molt festiva amb alegres disfresses.<br />
27 de Febrer. SOPAR FALLER D'HONOR<br />
Sopar de Fallers d'Honor enguany en el Casal, en un ambient més íntim, acollidor i “calentet”.<br />
28 de Febrer. ARREPLEGÀ I CRIDÀ<br />
Abans de dinar, tradicional arreplegà enfront de l'estació de l'AVE.<br />
Després de reposar forces en el Casal, acudirem amb gran entusiasme a les Torres de Serrans, a celebrar l'inici<br />
de les falles.<br />
23
24
26
27
ÀLBUM FOTOGRÀFIC<br />
Falles 2015 i inici de exercici <strong>2016</strong><br />
28
29
ÀLBUM FOTOGRÀFIC<br />
Cada un al seu<br />
30
31
ÀLBUM FOTOGRÀFIC<br />
De tornada<br />
32
33
ÀLBUM FOTOGRÀFIC<br />
Les nostres Falleres Majors<br />
34
35
ÀLBUM FOTOGRÀFIC<br />
De Festes<br />
36
37
ÀLBUM FOTOGRÀFIC<br />
Nadal<br />
38
39
ÀLBUM FOTOGRÀFIC<br />
Els millors<br />
40
41
ÀLBUM FOTOGRÀFIC<br />
Presentació<br />
42
43
44
45
46
47
FESTEJOS PER A FALLES<br />
Dissabte, 5 de març<br />
Cavalcada infantil. Lema: “LA VIDA ÉS UNA FIRA”. El grup assignat a la Falla és: “LES<br />
CASSETS DELS POLITICS”, on escenificarem el panorama polític actual.<br />
Dissabte, 12 de març<br />
22:00 “Torrà”. Venda d'entrepans i beguda. Podràs apuntar-te en la llista penjada en el tauler<br />
d'anuncis del casal abans del dimecres 9 de març. Agafa forces que comencen LES FALLES!<br />
00:00 Discomóvil prefalles. Estàs preparat per a moure l'esquelet?, t'esperem en la nostra plaça,<br />
música i… A BALLAR!<br />
Dilluns, 14 de març<br />
18:00 Arreplegà del ninot infantil. Concentració en la carpa per a anar a arreplegar el ninot<br />
infantil, enguany per la nova ubicació de l'Exposició del Ninot, anirem caminant.<br />
20:30 Sopar de la plantà infantil. Oferit per la nostra Fallera Major Infantil Alba Defez, amb entrega<br />
de recompenses i llibret infantil, imposició de corbatí i confirmació de l'hora a què passarà el jurat.<br />
21:15 Plantà de la falla infantil. Que siga “rapidet” que demà hi ha col·le... L'hora de la plantà<br />
.pot variar en funció de les necessitats de l'artista.<br />
22:00 Sopar de “pa i porta”. Per als majors.<br />
Dimarts , 15 de març<br />
14.00 Dinar per encàrrec. Enrecordeu-vos d'apuntar-vos en el tauler d'anuncis.<br />
18.00 Arreplegà del ninot. Concentració en la carpa. En què pensen les dones?. Eixe és el lema<br />
de la nostra falla, menjat el “coco”, tria la teua disfressa i agafa forces per a disfrutar.<br />
19:00 Festival de disfresses d'infantils. Apunta la teua disfressa i desfila.<br />
20:30 Sopar de McDonals oferit per la Delegació d'Infantils. Podràs apuntar-te en la llista que<br />
penjarem en l'entrada de la carpa.<br />
22.00 Sopar de la plantà,. Sopar de “pa i porta”, baixa el teu entrepà davall l'aixelleta.<br />
Posteriorment imposició de recompenses i de corbatí.<br />
00.00 La Plantà. Tot el món a posar gespa i “marmolina”. Que no s'escape ningú, que vos tenim comptats!<br />
Dimecres, 16 de març<br />
10.30 Esmorzar oferit pels Jubilats Òrfens de la Llar de les Reverendes Mares Concupiscents.<br />
Que es fota el colesterol!.<br />
11:00 Esmorzar infantil, oferit per la Delegació d'Infantils.<br />
11:30 Taller de l'artista. Demostra el que saps i dibuixa la teua falla. S'exposaran els dibuixos<br />
en la carpa.<br />
13.00 Cercavila pel barri, a càrrec de la Colla ”El Pont”.<br />
14.00 Concurs de creïlles de pobre. Passen per caixa a arreplegar els seus corresponents<br />
ingredients.<br />
17:30 Arreplegà del premi infantil, si en tenim. Prèvia confirmació de l'hora, anirem a arreplegar<br />
el premi de la falla infantil, tots vestits amb el trage regional a la plaça de l'Ajuntament, si el<br />
jurat ens en dona algun.<br />
19:30 Xicotets Gegants Fallers II. Segona edició perquè pugues demostrar, si l'any passat no et<br />
vas atrevir, les teues arts amb un “Play-Back”, cantar la teua cançó favorita o contar-nos l'acudit<br />
més graciós que et sàpies. Podràs apuntar-te en la llista que penjarem en l'entrada de la carpa. Si<br />
no tenim premi, s'avançarà l'hora.<br />
20:30 Sopar infantil, oferit per la Delegació d'Infantils.<br />
22.00 Sopar oferit per la nostra Fallera Major, María García i Cozas.<br />
00.00 Festa DJ… per a ballar la bamba es necessita a Paquito el Xocolater pujat a un taxi!<br />
03.00 Ressopó… Sorpresa, sorpresa!… el que aguante, ho tastarà!
FESTEJOS PER A FALLES<br />
Dijous, 17 de març<br />
10.00 Arreplegà de premis… si n'hi ha, i si no tot el món a esmorzar.<br />
10.30 Esmorzar oferit per Vilabar.<br />
11:00 Esmorzar infantil, oferit per la Delegació d'Infantils.<br />
11:20 Taller del dia del pare.<br />
13.00 Cercavila pel barri, a càrrec de la Colla ”El Pont”.<br />
14.30 Dinar per encàrrec. Enrecordeu-vos d'apunta-vos.<br />
19.30 Ofrena a la Mare de Deu dels Desamparats. Concentració en la carpa. Per favor es prega<br />
puntualitat per a repartir els rams i organitzar les files.<br />
00.30 Nit de varietats. Roses (de dacsa), “xarradeta” i el que sorgisca!<br />
Divendres, 18 de març<br />
10.30 Esmorzar oferit per la Comparsa Sarraïna Marvaharavesh.<br />
11:00 Arreplegá pel barri, esperem la col·laboració dels nostres veïns.<br />
13.00 Cercavila pel barri, a càrrec de la Colla ”El Pont”.<br />
14:00 “Bombetà” infantil.<br />
14.00 Concurs de paelles. Repartició d'ingredients en el casal. Atenció amb el “socarraet”!<br />
16:30 Atraccions infantils. Fins a les 20:30 passa una vesprada súper-divertida en els unflables,<br />
pintacares i “globoflexia”.<br />
22.00 Sopar popular. Amb venda d'entrepans i beguda. Nit temàtica “Pijames Party”. Tria les<br />
teues gales nocturnes més calentetes.<br />
00.00 Discomóvil Fluor i guerra de coixins. Baixa el teu coixí més blanet!<br />
Dissabte, 19 de març<br />
12:00 Missa en la parròquia Crist Rei en homenatge a Sant Josep.<br />
13:00 Dançà i cercavila pel barri, a càrrec de la Colla ”El Pont”.<br />
14:00 “Bombetà” Infantil.<br />
14:00 Aperitiu en honor als Peps i a les Pepes.<br />
15:00 Dinar per encàrrec. Cal apuntar-se.<br />
16:30 Gran Fira Meteorit. Després de l'èxit de l'any passat torna la Gran Fira Meteorit, fins a<br />
les 19:30. Atrevix-te a jugar i guanya!<br />
21:00 Sopar de la cremà infantil, oferit per la Delegació d'Infantils. Entrega del ninot indultat<br />
triat per Alba i firma en el Llibre d'Honor de la Falla.<br />
22:00 Cremà de la nostra falla infantil.<br />
22:30 Sopar de la cremà.<br />
23:00 10 minuts. Només 10!<br />
23:10 María firmarà en el Llibre d'Honor de la Falla.<br />
23:20 Arreplegant, a tota metxa!<br />
00:00 Cremà de la falla. Després brindarem per les Falles de 2017..., i escoltarem tot el que<br />
ens hagen de dir les nostres Falleres Majors, Presidentes i tot el que vullga.<br />
ROMANEU ATENTS ALS POSSIBLES CANVIS.<br />
EN CAS D'HAVER-LOS, ES COMUNICARÀ AMB LA SUFICIENT ANTELACIÓ<br />
Recomanacions<br />
Recorda que a la nit refresca.<br />
Dorm tot el que pugues des que acaba la<br />
festa fins a l'esmorzar.<br />
Procura no cridar molt.<br />
Abans de gitar-te, pren quelcom calent.<br />
No abuses dels menjars i de l'alcohol<br />
Després del concurs de paelles, és molt bona<br />
idea canviar-se la brusa.<br />
És més fàcil col·laborar que escaquejar-se.<br />
Acudeix als cercaviles amb vestit regional.<br />
El sentit comú és elemental.<br />
Passa-ho el millor que pugues.
50
51
FILÀ SARRAÏNA MARVAHARAVESH<br />
Caballers!, va de bo<br />
“La història l'escrivim les persones amb els nostres propis actes quotidians plens de<br />
xicotets detalls sense importància, però que van deixant<br />
una empremta imperible que a poc a poc va calant en el record”.<br />
Fa ja vint-i-cinc anys que la nostra Filà va començar el seu camí.<br />
Corria l'any 1991 i en el nostre volgut casal del carrer del Dr. Vila Barberà, estaven reunits uns quants amics<br />
fallers, la majoria d'ells coneixedors de la festa, i després de múltiples conversacions i debats i com no,<br />
“d'esmorçarets”, van decidir que havien de fundar una Filà, i així va ser que s'estava gestant i va nàixer la<br />
nostra “Filà Sarraïna Marvaharavesh”..<br />
En un primer moment el color triat per al nostre trage oficial va ser el blanc, per a posteriorment passar a ser<br />
verd, groc i negre els colors triats. Al mateix temps i jugant amb el contrast entre ells, es va dissenyar l'escut<br />
i l'estandardde la nostra Filà.<br />
Després d'algunes xicotetes variacions, el nostre trage està compost de:<br />
Cap<br />
Tubant de setí negre amb un drapat que cobrix la part inferior de la barbeta.<br />
per Luis Vicente Díez<br />
Capità de les Festes de Moros i Cristians al Cap i Casal <strong>2016</strong><br />
Tronc<br />
Camisa de color blanc, amb coll de tireta i punys botonats. Sobre ells se superposa un biaix verd. El jupetí és<br />
de teixit damasquinat verd. En ell, figuren, brodats en realç, en la part davantera unes figures geomètriques<br />
amb mitges llunes grogues, i en la part posterior el nostre característic escut en groc i negre. Està ribetejat en<br />
galó groc. El faixí, de color or vell, es nuga en el costat esquerre. S'acompanya el nostre trage d'una bossa de<br />
cuir natural amb adorns en vius colors i flocs. Capa, també de teixit damasquinat color granat, ribetejada en<br />
groc daurat, amb caputxa groga a joc i una borla terminal en or vell.<br />
Extremitats<br />
Pantalons de tela negra, ajustats als turmells i en forma de bombatxos. Ocasionalment faldellí amb els nostres<br />
colors. Calçat: sabates de cuir boxcalf negre, amb empenya alta amb forma d'arc de ferradura i ribetejat en<br />
groc. Sobre la pala apareix una mitja lluna també en cuir boxcalf de color groc. Arma: llança llarga amb<br />
adorns en forma de flocs grocs.<br />
Vull ressenyar que en el transcurs d'este temps, no tot ha sigut tasca fàcil, perquè hem tingut alts i baixos,<br />
però que gràcies a l'esforç i tenacitat de tots els bons amics que en el seu moment van col·laborar amb la<br />
Filà, i els que continuen formant part de la mateixa, esta ha sobreviscut i s'ha consolidat, fins a arribar a<br />
enguany, que complim 25 anys i, com ja ens porten temps recordant el nostre president i el nostre expresident,<br />
ostentem la “Capitania de les Festes de Moros i Cristians del Cap i Cassal” d'enguany, de <strong>2016</strong>.<br />
Ha sigut un exercici ple de treball i il·lusions, per a poder fer que la nostra capitania siga aplaudida per totes<br />
i cada una de les Filaes de la ciutat de València.<br />
Permeteu-me puntualment que done les gràcies pel seu magnífic treball a Joan Carles, ja que sense el seu<br />
esforç, ens haguera sigut molt difícil portar esta missió a bon fi.<br />
Crec sincerament que l'esdevenir de la Festa es troba en si mateixa, i hem de procurar que totes les nostres<br />
decisions siguen per a este fi, sense deixar en cap moment de lluitar per a aconseguir les més altes cotes que<br />
es mereixen la nostra Filà i per descomptat la festa de Moros i Cristians.<br />
No em queda mes que invitar-vos a tots i a totes a què vos sumeu a esta gran festa que són les Festes de<br />
Moros i Cristians del pròxim 9 d'Octubre en la Ciutat de València.<br />
Vixca la Filà Marvaharavesh!<br />
52
53
CLUB DE BUSSEIG SANVIMAR<br />
...amb els teus fills, quelcom insuperable<br />
per Carlos Noya<br />
Un any més amb vosaltres des d'este humil grup d'amics fallers a què a més unix una altra passió, el busseig.<br />
Cada any vos contem alguna història sobre el busseig per a tractar de transmetre-vos la passió que sentim per<br />
este magnífic esport. Enguany no vos parlarem de bells paratges o fantàstiques immersions, ni tan sols<br />
d'anècdotes de les nostres eixides al mar. Enguany volem parlar-vos d'una de les millors sensacions que es<br />
poden sentir, compartir la teua passió amb els teus fills.<br />
Des de xicotets els meus 3 fills havien insistit a eixir a bussejar amb mi, quelcom al que jo anava donant<br />
llargues esperant que anaren creixent i, albergant la interna esperança que quan ho feren, mantingueren la<br />
seua il·lusió i desig.<br />
El passat estiu la seua il·lusió, i la meua, es van complir de veritat. Encara que ja havíem fet alguns temptejos<br />
i havíem disfrutat d'alguna immersió compartint botella i únicament amb el meu equip de busseig, per fi va<br />
arribar el desitjat moment, i sense estar planificat.<br />
Em dirigia a visitar ma mare a Moraira, acompanyat del meu fill Javi (16 anys) i de pas a veure si jo podia<br />
bussejar quan, quasi com sabent-li malament demanar-ho per no arruïnar la meua primera immersió de l'estiu,<br />
em va preguntar si eixe dia podia per fi tindre el seu propi baptisme de busseig. Arruïnar la meua immersió?<br />
no donava crèdit al que estava escoltant, no podia haver-me fet més feliç.<br />
Des del cotxe li vaig fer telefonar al centre de busseig per a cancel·lar la meua immersió i sol·licitar l'eixida<br />
per al seu baptisme de busseig. Quin moment!, Jo pensant que ell estaria nerviós, i el nerviós era jo. Anava<br />
a baixar amb ell, i el què és millor, ell volia baixar amb mi.<br />
Vam tindre sort amb el mar, estava preciós, net i amb molta vida, sens dubte va ser un dels millors moments<br />
de la meua llarga trajectòria submarina. A més el meu xiquet, ho va fer fantàsticament bé, excepte per un<br />
xicotet esglai que es va emportar amb una molada de barracudes amb què ens vam trobar, je, je, je! Increïble.<br />
Quan vam tornar a casa, es va armar un embolic, i amb raó. La meua filla Cris (19 anys), es va molestar<br />
perquè el seu germà se li havia “colat” en la llista “d'eixir a bussejar amb Papà”. Ella, la major, portava més<br />
temps esperant i demanant compartir una immersió amb mi.<br />
Afortunadament va tindre senzill arreglament, es va reservar immediatament una nova eixida per a anar amb<br />
ella, la xiqueta dels meus ulls.<br />
Encara que eixe dia el mar estava un poc més térbol, de nou vaig tornar a disfrutar davall l'aigua com en les<br />
millors immersions. Gens comparable a l'orgull i emoció de bussejar amb la teua princesa. Anava amb<br />
quelcom de temor per la pressió en les oïdes, per si ens trobàvem alguna “bestiola perillosa” davall l'aigua<br />
però prompte es va sentir com a peix en l'aigua i es va adonar que les “bestioles perilloses” estan en superfície.<br />
En quedava un, Alex (16 anys), de viatge d'estudis a Anglaterra. Com no podia ser de cap altra manera, els<br />
va faltar el temps en la primera connexió per Skype amb ell per a dir-li que ells ja havien bussejat i que ell<br />
encara no. Eixa va ser la primera tasca que vam fer al seu retorn, i a més es va portar a un amic. En esta<br />
ocasió vaig compartir la immersió amb un company per a poder eixir tots amb la pertinent seguretat, que<br />
sempre cal tindre. Un altre magnífic bussejador en la família. Seré, tranquil i disfrutant en tot moment de la<br />
bellesa marina. El seu amic José, no li va quedar a la saga. Una altra vegada, un magnífic dia.<br />
De nou, un pare no podia sentir-se més satisfet de veure com disfrutaven d'allò del que jo porte anys fent. De<br />
veritat vos dic que, després de moltes immersions, sempre recordaré eixes tres, com les tres millors de la<br />
meua vida per moltes que em queden per fer i per molts paradisos del busseig que puga visitar. Els tres em<br />
van donar un “gràcies Papà” però si algú ha de donar les gràcies sóc jo.<br />
Gràcies fills!<br />
54
55
Fotografies:<br />
Roberto Tortosa<br />
Isabel Balensiya<br />
José Luis Vila Castañer<br />
Beatriz Llamas<br />
lavalenciainsolita.com<br />
callejeandoporvalencia.blogspot.com<br />
bitacoradejuancar.blogspot.com<br />
enriquefornesangelesmyblog.wordpress.com<br />
www.jdiezarnal.com<br />
DIVERSOS AUTORS
Que València és una ciutat repleta d'història ningú ho dubta, però la història no sols s'escriu amb fets<br />
transcendentals, aquells que, d'una forma o una altra, provoquen canvis notables en l'esdevindre dels ciutadans,<br />
rebent l'apel·latiu d'històrics. Amb ells conviuen altres, d'índole menor, però que cobren importància per les<br />
seues curioses característiques. Portats fins als nostres dies, en gran nombre per tradició oral, queden<br />
difuminats i confusos, alguns inclús adoptant el títol de “llegenda urbana”.<br />
La ciutat creix i com a conseqüència queden amagats en les seues entranyes secrets que, descoberts hui, no<br />
poden per menys que sorprendre'ns.<br />
El present text està fonamentat, entre altres i sobretot en dos publicacions i des d'ací, és de justícia agrair el<br />
treball realitzat durant anys i la seua col·laboració. “La València insòlita” de Roberto Tortosa, un magnífic<br />
llibre que acaba de veure la llum, fruit del blog del mateix nom, que s'edita a manera de celebració per arribar<br />
als 10,000 seguidors, i “callejeandoporvalencia.blogspot.com.es”, d'Isabel Balensiya. Historiadora de l'art,<br />
fotògrafa i una enamorada de la seua ciutat, València.<br />
Dissenyador industrial de professió, Tortosa pertany a eixa estirp de cronistes espontanis, apassionats per la<br />
història i el passat de l'espai on viuen. Fotògraf i escriptor, presidix una associació sobre cine i bandes sonores.<br />
“De xiquet ja m'agradava perdre'm pel nucli antic i descobrir racons singulars”, recorda. “La curiositat inicial<br />
es va anar transformant en afany de coneixement i em vaig dedicar a estudiar i a documentar tots eixos llocs<br />
que van cridar la meua atenció”.<br />
“Hi ha una València típica i tòpica que apareix en les guies turístiques i una altra dins d'ella que amaga llocs<br />
interessants però poc coneguts”, escriu Tortosa en la introducció. El passeig que proposa Tortosa s'inicia en<br />
clau religiosa per les creus de terme, la València Vicentina i les ermites. Després d'un repàs de les necròpolis,<br />
entre les que destaca el Cementeri protestant pertanyent a la Corona Britànica, el recorregut prosseguix per<br />
la ciutat industrial, ferroviària i marítima, amb un colofó dedicat a la ciutat com a plató cinematogràfic.<br />
La intenció d'este article de llibret, és entretindre descobrint part de la València oculta i esperonar per a<br />
conéixer-la millor i inclús redescobrir-la. Recomanar a tots la lectura del llibre i bussejar per ambdós blogs<br />
que interessaran des de l'estudiós del tema fins a al simple curiós.<br />
D'ART<br />
L'ÚNICA OBRA DE GAUDÍ A VALÈNCIA<br />
A principis del S. XX, la família Oltra, va obrir una botiga de confecció a l'entrada del Passatge de Ripalda<br />
fent cantó amb el carrer de Sant Vicent Màrtir. Volent-li donar un toc de distinció a la decoració del local, va<br />
encarregar una artística escala al pintor Manuel Benedito i al famós arquitecte Antoni Gaudí li va demanar<br />
que s'encarregara de dissenyar els aparadors. Gaudí va crear tres cúpules de cristall de Bohèmia i tres vidrieres<br />
amb forma de cua de paó.<br />
58
Dècades més tard, l'amo va encarregar dos rèpliques addicionals de les vidrieres quan la botiga va ser<br />
ampliada. Esta va conservar tan distingida decoració fins que va ser venuda per la família propietària a finals<br />
dels anys 90. Les successives reformes per a adequar-la als distints negocis que la van ocupar posteriorment,<br />
van culminar amb el total desmantellament de cúpules i vidrieres.<br />
Fa algun temps han sigut reposades dos d'aquelles vidrieres que donen a l'interior del passatge, però ignorem<br />
si es tracten de les originals o de les rèpliques de les mateixes.<br />
“LUCE”<br />
Segurament vagarejant per València, hauràs pogut veure que en parets, fanals, portes, sòls i en qualsevol<br />
superfície una enigmàtica paraula: “LUCE”. Molts de nosaltres ja ens hem acostumat a llegir-la en els carrers<br />
de València. Però, què s'amaga darrere d'eixes quatre famoses lletres?, qui està darrere d'ella?, A qui va<br />
dirigida?...<br />
És obra d'un graffiter valencià, que segons<br />
es diu és la combinació de lletres a través<br />
d'una variació del seu nom propi. Segons<br />
ell, no es considera graffiter, sinó més aïna<br />
una espècie d'escriptor, una persona que<br />
escriu unes lletres perquè els seus<br />
espectadors reflexionen al llegir la paraula.<br />
Però fa ja un temps, que Luce no es<br />
conforma de mostrar la seua obra en els<br />
carrers de la ciutat, sinó també en galeries.<br />
Actualment pretén enriquir el “lucismo”,<br />
que consistix en mobiliari format per les<br />
seues quatre lletres, totes desenrotllades<br />
entorn de cadires i escales en què està<br />
inscrit el terme “LUCE”.<br />
Un exemple el trobem en l'escala, els<br />
escalons de la qual són les quatre famoses lletres travessades per una corda i que apareixia penjada en el<br />
sostre. Rememora la infància de l'artista a l'evocar les escales de les cabanyes en arbres. Encara així el seu<br />
lloc favorit per a mostrar la seua obra és el carrer, on tot va començar. Les primeres lletres eren de grans<br />
mides i visibles, després les ha reduït sense resultar agressives i col·locant-les en llocs discrets.<br />
En l'actualitat són molts els que coneixen la seua paraula, per això juga amb el seu públic, suprimint, girant<br />
o fent variacions del nom, però conservant la mateixa essència de “LUCE” que quan va començar fa huit<br />
anys.<br />
Des de llavors es va diferenciar per escriure lletres més senzilles, que la resta de graffiters. Utilitza plantilles<br />
de fusta, on un dia, va donar amb la clau al fabricar una “L” amb la que generar la resta de lletres, després va<br />
experimentar d'usar un palet per a formar el seu nom. Més tard va provar a col·locar les lletres de fusta sobre<br />
portes amb claus i martells. A poc a poc estes dimensions van passar a formar part de les seues peces,<br />
aconseguint una bona acollida.<br />
Actualment els valencians estem acostumats a trobar-nos amb esta paraula, quatre lletres, que ja formen part<br />
de l'urbanisme de la nostra ciutat i que potser li donen a València un poc més d'eixa màgia que lluïx (pel<br />
significat de la paraula “luce” en castellà) en els seus carrers. Qui sap si vosté té una obra d'art en la porta del<br />
garaig de sa casa?<br />
CARTELLS PUBLICITARIS DELS ANYS 50<br />
Estem sotmesos a un constant bombardeig publicitari a través de diversos mitjans. És fàcil veure cartells de<br />
publicitat recents en els llocs més insospitats, però el que no resulta tan habitual és trobar-se amb cartells que<br />
compten amb una antiguitat de quasi 60 anys.<br />
59
En el carrer Blanqueries es conserven encara dos<br />
panells ceràmics anunciant una coneguda marca de<br />
peretes que daten de finals dels anys 50. Mesuren<br />
aproximadament 4 metres d'alçària per 3 d'ample i<br />
cada un està entaulellat amb més de 500 taulellets<br />
esmaltats.<br />
És tal la seua singularitat, que han sigut inclosos en<br />
el Catàleg de Béns Protegits amb la consideració de<br />
BRL (Bé de Rellevància Local).<br />
DESCOBERTS<br />
ELS SOTERRANIS DE LA LLOTJA<br />
Fins fa un poc de temps era un espai quasi<br />
desconegut, però hui en dia ja es poden visitar els<br />
soterranis de la Llotja. Es tracta d'una sèrie d'estances<br />
voltades i sostingudes per columnes octogonals de<br />
pedra, que imprimixen un magnífic sabor medieval.<br />
S'accedix a ells, per una porta quasi oculta davall el<br />
buit de l'escala que puja al Saló del Consolat del Mar<br />
des del pati enjardinat.<br />
Com a curiositat, podem dir que eren utilitzats pels<br />
venedors del Mercat com a magatzem, introduint els<br />
utensilis de les parades a través d'una espècie de<br />
portella situada en la fatxada, junt als escalons de la<br />
porta principal.<br />
CAPELLA NEOBIZANTINA A VALÈNCIA<br />
En la part central del complex cultural “La<br />
Beneficència” es troba un d'eixos llocs de bellesa<br />
enlluernadora però al mateix temps poc coneguts de<br />
la nostra ciutat. Es tracta de la capella que va ser d'este<br />
gran edifici que en origen va estar dedicat a labors de<br />
caritat.<br />
La capella va ser dissenyada per l'arquitecte Belda en<br />
1883 en estil neobizantí, seguint la moda historicista<br />
de l'època d'imitar estils arquitectònics antics. Es va<br />
intentar recrear l'estil bizantí que durant tota l'Edat<br />
Mitjana ens va deixar joies del patrimoni mundial. I<br />
és fàcil transportar-nos a aquella època quan entrem<br />
en el seu interior, gràcies a la fastuosa decoració de<br />
tons daurats, mosaics, i pintures d'Antonio Cortina.<br />
Actualment l'edifici es denomina “Sala Alfons el<br />
Magnànim” i s'utilitza per a concerts de música i<br />
altres actes culturals.<br />
LA SALA HIPÒSTILA<br />
Antic depòsit d'aigües construït en 1850 i situat junt<br />
amb el Parc de Capçalera a l'entrada de Mislata. És la<br />
primera de les seues característiques construïda a<br />
Espanya. Impressiona la seua distribució amb 250<br />
60
columnes de rajola massissa que recorda a la Cisterna de Yerebatan d'Istanbul amb les seues 336 columnes.<br />
Actualment alberga el Museu d'Història de València.D<br />
DE RÈCORD<br />
EL BANC DE PEDRA MES LLARG DEL MÓN?<br />
El banc de pedra que es troba adossat a l'ampit del riu en l'Albereda és possiblement el més llarg del món,<br />
perquè mesura més d'1 km. de longitud. Comença en el Pont del Reial i acaba en el d'Aragó i només està<br />
interromput pels ponts que es van construir després del seu traçat.<br />
L'Albereda és un passeig històric que guarda moltes curiositats, per exemple, el Templet de l'Albereda, una<br />
de les construccions que potser passen més desapercebudes per al públic. Alçat en 1920 dins del conegut<br />
com a prat de València, amb planta octogonal, ha sigut restaurat per a recuperar el seu ús original, la celebració<br />
de concerts de la banda municipal. Se li van afegir teules al sostre i es va rehabilitar el subterrani per a<br />
magatzem i camerinos.<br />
EL CRIST DEL POUET, L'ERMITA MES XICOTETA DE VALÈNCIA<br />
Prop del nucli històric de Campanar, en el que fins fa pocs anys era un evocador racó de l'horta conegut com<br />
Racó del Pouet, sobreviu l'ermita més xicoteta de València. Situada en El Carrer Evaristo Crespo Azorín, es<br />
tracta d'una capella minúscula, quadrada, amb coberta de teula a una sola vessant. La porta d'arc escarser<br />
ocupa quasi tota la fatxada. Sobre ella, acroteri escalonat formant l'espadanya amb campana que sent xicoteta,<br />
resulta desproporcionada per a la grandària de la capella. Una àmplia obertura en la porta ens permet veure<br />
l'interior, amb sostre pla, molt il·luminat i replet de flors. Sobre l'altar d'obra es troba el crucifix.<br />
Conta la tradició que després d'una riuada del Túria els veïns del barri van trobar en les aigües una creu de<br />
fusta de què no es coneixia la seua procedència, la van arreplegar i en acció de gràcies van erigir esta ermita<br />
per a venerar-la. La creu original ha desaparegut, sent l'actual una còpia.<br />
LA FATXADA MÉS ESTRETA D'EUROPA<br />
A València es troba la fatxada més estreta d'Europa i la segona més estreta del món (la primera està a Brasil).<br />
Està ubicada en la plaça Lope de Vega, molt prop de la Plaça Redona i a penes té un metre d'ample.<br />
EL TRINQUET DE PELAI, EL RECINTE ESPORTIU MES ANTIC D'ESPANYA<br />
Si entrem al carrer de Pelai des del carrer Xàtiva segurament no ens cridarà l'atenció un rètol que posa<br />
“Trinquet Pelai València”. Res pareix indicar-nos que després d'eixa aparença de bar “dels de tota la vida”<br />
s'amaga el recinte esportiu més antic d'Espanya i un dels més antics d'Europa.<br />
“La Catedral de la Pilota”, com és coneguda pels aficionats, es va inaugurar en 1868 i per la seua pista han<br />
desfilat les grans figures d'este esport valencià.<br />
61
L'ESTACIÓ DE TREN MES ANTIGA D'ESPANYA<br />
L'estació del Grau està considerada com la més antiga que es conserva a Espanya i va estar en funcionament<br />
fins 2004. Es va inaugurar en 1852, com a part de la línia que uniria el Grau de València amb Xàtiva, el tercer<br />
ferrocarril a entrar en servici al nostre país i que formaria a la vegada part de la línia Almansa-València-<br />
Tarragona.<br />
Es conta que les proves prèvies a la inauguració es van fer amb una locomotora dita “La Valenciana” que era<br />
capaç d'arribar als 75 Km/h causant el pànic als llauradors que treballaven prop de la via.<br />
FINS ACÍ VA ARRIBAR LA RIUADA<br />
Una nit, fa 58 anys, va ser l'inici d'una tragèdia que hauria de romandre per sempre en la memòria col·lectiva<br />
dels valencians: La Riuada de 1957.<br />
El Túria és va desbordar i en molts punts el nivell dels aigües va aconseguir alguns metres d'altura.<br />
Encara existixen en uns quants llocs plaqués que indiquen l'altura a què va arribar l'aigua. És el cas de les<br />
situades en la Plaça del Portal Nou, en el carrer del Comte de Montornés o en la fatxada de Capitania General.<br />
Però hi ha moltes més. Des d'ací vós invitem a descobrir-les.<br />
DE QUÈ?<br />
L'ANTIGA ESTACIÓ D'ARAGÓ<br />
Quan va ser derruïda l'antiga Estació d'Aragó es van conservar alguns elements de la mateixa i les casetes de<br />
la Duana són l'exemple més representatiu.<br />
Però no va ser l'única cosa. Encara romanen en la mateixa ubicació original l'edifici de vivendes per a empleats<br />
de Renfe, en el cantó d'Aragó amb l'Albereda, i el depòsit d'aigua per a locomotores situat al final del carrer<br />
Clariano.<br />
Altres elements de l'estació van ser traslladats a altres llocs. És el cas de la reixa de l'Estació del Nord que<br />
recau sobre el túnel de la Gran Via o de la fabulosa marquesina que cobria les andanes i que va acabar formant<br />
62
part de la fàbrica de xocolates Natra, en Quart<br />
de Poblet, i que es conserva en perfecte estat.<br />
EL REFUGI ANTIAERI I LA SIRENA<br />
Durant el període de la Guerra Civil es va<br />
arribar a comptar a València amb més de 250<br />
refugis antiaeris. De tots ells a penes es<br />
conserven uns pocs. Entre els que encara<br />
subsistixen, el que està construït davall el pati<br />
de l'Institut Lluís Vives és el més gran. Consta<br />
de quatre galeries voltades paral·leles entre si de<br />
33 metres de longitud cada una. S'accedia al<br />
refugi a través d'unes rampes que partien de<br />
l'interior de l'institut, hui en dia tapiades.<br />
Actualment s'accedix a ell per una estreta escala que hi ha en el pati.<br />
Un sistema de sirenes avisava dels imminents atacs aeris. Només una d'elles ha arribat fins als nostres dies i<br />
que podem veure, des del carrer, en el terrat de l'edifici cantoner de la plaça del Pintor Segrelles i el carrer de<br />
Martinez Aloi, enfront de la Finca Roja.<br />
EL COPÓ DE MIAJA, UN BÚNKER EN EL SALER<br />
El Copó de Miaja és com es coneix a un búnker construït en la platja del Saler per orde del general republicà<br />
Miaja en 1938 com a mesura de defensa davant d'un eventual atac de les tropes franquistes.<br />
El búnker, amb més de 500 m2 de galeries, en l'actualitat es troba segellat, tot i que encara és visible la torreta<br />
de 15 metres de diàmetre que servia de base per a un canó d'artilleria antiaèria, procedent del barco “Jaume<br />
I”, conegut per ser el barco que va portar les restes mortals de Blasco Ibáñez per a ser soterrats a València.<br />
Es conta que els canons van anar a parar a la costa gaditana, prop de Tarifa i Gibraltar, on encara es conserven,<br />
encara que en desús.<br />
L'EMPREMTA DELS BOMBARDEJOS DURANT LA GUERRA CIVIL<br />
En el transcurs de la guerra civil va ser quan el Gobern de la República va decidir traslladar-se a València,<br />
per la qual cosa la ciutat va ser sistemàticament bombardejada durant tot el conflicte bèl·lic. Encara hui en<br />
dia és possible observar les empremtes dels impactes dels projectils aeris en la fatxada de l'Ajuntament.<br />
LA “MUNTANYETA” QUE VA COBRIR EL PALAU REIAL<br />
El Palau Reial de València va ser un dels edificis més emblemàtics que van existir en la nostra ciutat. Construït<br />
en el S. XI va ser residència de reis fins al seu derrocament a principis del XIX. Es trobava situat en el que<br />
actualment és el carrer del General Elio i va donar nom tant al pont del Reial com als que van ser els seus<br />
jardins que hui coneixem també com a Jardins de Vivers.<br />
En 1810, durant l'assetjament de les tropes de Napoleó el palau va ser arrasat, però no pels francesos com<br />
63
poguera pensar-se, sinó pels propis espanyols que en<br />
una desafortunada estratègia militar van decidir<br />
destruir l'edifici perquè no caiguera en mans<br />
enemigues. Fa dos cents anys ja descacàvem per<br />
nostres sàbies decisions!<br />
Va ser tal el muntó d'enderrocs que es va formar que<br />
quatre anys després el General Elio va ordenar que<br />
es cobriren de terra i vegetació donant lloc a les<br />
“Muntanyetes d’Elio” que encara perviuen integrades<br />
en els jardins del Reial.<br />
Fa uns anys una excavació arqueològica en la base<br />
dels monticles va deixar a la vista fragments d'una de<br />
les fatxades del palau.<br />
Molta gent recordarà que a mitjan anys 80 unes obres de canalització en General Elio van deixar a la vista<br />
una bona part de les restes del palau que després de diverses polèmiques van ser coberts de nou per l'asfalt.<br />
FARS DE TERRA ENDINS<br />
Com tot el món sap, els mariners per a orientar-se en el mar utilitzen els fars, que segons el joc de llampades,<br />
saben a quin port s'acosten. Però en terra tot és distint, els hòmens de terra ferma, no prenen rumbs, ni<br />
consulten mapes, l'única cosa que funciona és conéixer el terreny i sobretot guiar-se per les palmeres, que<br />
ens indiquen quin camí prosseguir.<br />
Van ser els musulmans els que van inventar els "Fars de terra endins". Ells van manar plantar en cada casa<br />
una palmera, o el que és el mateix, un far. Cada palmera, és una guia per a l'orientació del viatger. La seua<br />
llum és l'alçària, les seues fulles són les seues llampades que només mirant a la llunyania, el caminant podia<br />
orientar-se, perquè on haguera una palmera, allí hi havia gent hospitalària. Dirigint els seus passos fins a ella,<br />
els hòmens podien trobar aigua i descansar a la seua ombra fins a reposar-se i seguir el seu camí.<br />
Hui en dia açò s'ha perdut, ja no li donem la importància que li donaven els musulmans, ens hem oblidat de<br />
la seua funció estratègica en terra, i la gent ja no és tan hospitalària i seguixen els seus camins a través de<br />
xicotets artefactes que guarden en els seus vestidures, ignorant la presència dels que s'encreuen en el seu<br />
caminar.<br />
Cada vegada que veges una palmera "abandonada" en mitat de l'horta junt a les ruïnes d'una alqueria, recorda<br />
que no era un simple arbre ornamental. Era el senyal que, en algun moment del temps ja llunyà, en aquell<br />
lloc hi havia gent esperant la teua arribada.<br />
64
LA CASA DE L'ÚLTIM BOTXÍ<br />
En un carreró fosc a penes transitat, el carrer Estret de la Companya, a esquena de la Llotja, hi ha una casa<br />
amb la porta tapiada. En ella vivia l'últim botxí públic de València.<br />
Es deia Pascual Tin i conten les cròniques que es va enamorar de la seua última executada, una dona de gran<br />
bellesa dita “la Perla Murciana” i acusada de l'assassinat del seu marit. Va sol·licitar l'indult per a ella i no li<br />
va ser concedit. Ell mateix va executar la condemna de garrot vil. La seua compassió no es va considerar<br />
digna del seu ofici i per eixa raó va ser cessat immediatament. Açò va succeir en 1896 i poc de temps després<br />
les execucions deixaven de ser públiques per a dur-se a terme únicament dins de l'àmbit penitenciari.<br />
LA DESTRAL DEL BOTXÍ<br />
Algun valencià ha perdut la vida per un delicte, sent executat pel botxí. També és possible que pels carrers<br />
que hui en dia recórregues, haja passat el botxí de València.<br />
El tindre tal ofici, consistia a estar al servici de l'Estat, d'un dirigent religiós o social. Aplicant les penes<br />
dictades en contra de certs presoners, ja foren tortura, mutilació o inclús la mort. De vegades davall de la<br />
caputxa del botxí es trobava el familiar de la víctima, el testimoni del crim o alguna persona agafada a l'atzar<br />
o per castic. I inclús algú que hauria de prendre l'ofici per a donar de menjar a la seua família.<br />
En alguns llocs els botxins eren admirats i temuts, gaudint de privilegis: bones pagues, un lloc destacat en la<br />
cort, un lloc reservat en els cementeris i la garantia de no ser castigats per cap delicte. En canvi en altres<br />
llocs no podien conviure amb les altres persones o tocar els aliments d'un mercat havent d'assenyalar-los amb<br />
una vara. Ocupaven l'últim lloc a l'entrar a una església i havien de demanar permís per a menjar en un lloc<br />
públic com una taverna. Havien d'anar amb la seua pròpia gerra de cervesa i no podia deixar beure d'ella a<br />
ningú. Al rebre diners d'un botxí, les persones se senyaven tres vegades. Vivien fora de les ciutats, a més<br />
estaven desemparats per la llei, només podien entrar en la ciutat amb un permís especial i havia de caminar<br />
tocant una campana per a avisar a les persones de la seua presència.<br />
Per estes raons molts botxins no suportaven eixa vida dedicada a la mort, per la qual cosa es refugiaven en<br />
l'alcohol, patien depressions o es suïcidaven. Alguns ho porten en secret en els seus llars per a no tindre el<br />
rebuig social de família o amics.<br />
En la nostra ciutat enfront de la porta romànica de la catedral, es situava el patíbul on el botxí valencià<br />
executava els presoners. Era un esdeveniment públic on acudia el poble a veure com es feia justícia.<br />
A dies de hui l'únic vestigi que queda de les morts succeïdes en el lloc, són unes marques longitudinals a<br />
l'altura dels genolls, junt a l'entrada a la catedral produïdes pel botxí a base d'esmolar la destral sempre en el<br />
mateix punt, perquè a escassos dos o tres metres de la porta es trobava el fatídic lloc d'execució.<br />
65
LA CASA DEL DONYET D'ESPART<br />
Es sol considerar, dins de l'àmbit de les ciències paranormals, el primer<br />
“poltergeist” documentat a Espanya i va tindre lloc a València.<br />
Va succeir en 1915. En un edifici de la plaça de l'Espart van començar a<br />
ocórrer successos inexplicables com estranys sorolls que van omplir de pànic<br />
durant mesos als veïns de l'immoble. La premsa, tant local com nacional,<br />
va donar complida informació dels suposats fenòmens paranormals<br />
provocant que una multitud de persones s'amuntonara en la plaça amb la<br />
intenció d'escoltar o veure el “Donyet d'Espart”, que és com es va batejar a<br />
la maligna entitat que provocava els sons misteriosos.<br />
Tal va ser l'expectació creada, que per primera vegada en la història<br />
d'Espanya es va manar registrar una casa “encantada” per orde judicial.<br />
Quasi mig centenar de policies es van encarregar d'inspeccionar<br />
exhaustivament la finca sense resultats concloents.<br />
Un dia, de sobte, els sorolls van cessar. Però inclús hui, hi ha qui al passar enfront de l'edifici acosta l'oïda<br />
per si de cas escolta el “Donyet d'Espart”.<br />
D'ÚS<br />
L'ACADÈMIA DELS NOCTURNS (EL PALAU DELS PSEUDÒNIMS MISTERIOSOS)<br />
En la plaça de Nules es troba el Palau de Catalá de Valeriola, edifici gòtic del S. XV però d'aspecte neoclàssic,<br />
a causa de les reformes realitzades durant en el S. XVIII. Este palau va ser seu, durant un curt espai de temps<br />
(1591-1594), d'un cercle literari conegut com a l'“Acadèmia dels Nocturns”.<br />
En ell es reunien tots els dimecres a la nit, d'ací la seua denominació, un grup dels més destacats intel·lectuals<br />
de l'època, entre els que es trobaven Guillem de Castro, Gaspar Aguilar i Escolano. Durant les reunions es<br />
llegien discursos i poesies, que posteriorment eren recopilats i publicats.<br />
Cada un dels membres de l'Acadèmia comptava amb un misteriós pseudònim sempre relacionat amb la nit:<br />
Tenebres, Son, Ombra, Assossec, etc.<br />
LA GALLERA<br />
Ben amagat i desapercebut per a quasi tots, situat en el carrer d'Aluders, un dels edificis més curiosos de la<br />
nostra ciutat. Com el seu nom indica, és el lloc en el qual durant el S. XIX es realitzaven baralles de galls. El<br />
seu interior té forma dodecagonal i tres pisos amb balcons correguts. Actualment és una sala d'exposicions.<br />
66
ELS BANYS DE L'ALMIRALL<br />
Vagarejant pels estrets carrers del Barri de la<br />
Seu, potser t'hauràs trobat un rètol que diu<br />
“Banys de l'Almirall”, si t'introduïxes per<br />
l'estret carreró trobares un fatxada amb un arc<br />
d'estil islàmic. Eixe lloc junt amb el Palau dels<br />
Almiralls d'Aragó, són uns banys cristians que<br />
van ser construïts per Pere de Vilarasa, cavaller<br />
i jurista durant el regnat de Jaume II. Els<br />
historiadors situen l'edifici l'any 1313, quan el<br />
dit cavaller va obtindre una llicència per part del<br />
rei Jaume II “el Just”, per a construir un bany<br />
en un solar de la seua propietat. El bany que va<br />
elaborar Vilarasa té una distribució semblant a<br />
un bany àrab de vapor o hammàn.<br />
Tot just travessar el portal es passa a un vestíbul de planta rectangular, cobert amb bigues de fusta. En el mur<br />
sud d'esta sala s'obrin dos portes que conduïxen a la sala freda i a la sala calenta. En costat oest d'esta sala<br />
s'obri una porta que conduïx a una sala trapezoïdal coberta per una volta de canó i per sostrada plana.<br />
La sala freda és rectangular coberta amb volta de canó, i amb deu claraboies estrelades.<br />
La sala temperada és la dependència de majors dimensions. De planta rectangular està dividida en tres trams<br />
per mitjà de tres arcs que baixen en dos columnes. L'espai central està cobert per una cúpula octogonal sobre<br />
trompes, i en la cúpula s'obrin lluernes estrelades. Els espais laterals són rectangulars i estan coberts amb<br />
volta de canó, perforades amb lluernes estrelades.<br />
La sala calenta, igual que la sala freda, és de planta rectangular coberta amb volta de canó i amb sis obertures<br />
estrelades.<br />
Durant el segle XIX els propietaris del bany van efectuar importants obres de renovació del lloc i li van donar<br />
a l'edifici un aspecte oriental amb la construcció de l'arc d'entrada i la decoració interior.<br />
Fatxada i porta dels banys, creades en el segle XIX, i que hui en dia es conserva. Només el vestíbul va quedar<br />
fora d'estes reformes. En 1959 els banys van tancar les seues portes després de més de sis segles funcionant<br />
com a bany públic. Entre 1961 i 1963 es va dur a terme un projecte de restauració destinada a eliminar la<br />
transformació del segle XIX, excepte la portada d'entrada. En 1985 la Generalitat va comprar l'edifici i en<br />
1999 va decidir escometre el projecte de recuperació i rehabilitació. Les obres van començar en 2001 acabant<br />
amb èxit en 2005. Hui en dia el lloc ens mostra un atrezzo per a donar-li ambientació i pensar, per uns<br />
moments, que hem retrocedit en el temps.<br />
CINEMATÒGRAF “CARO”,MULTI-SALES DE 1910<br />
Situat en el carrer del Marqués de Caro, en ple cor del barri<br />
del Carme, el Cinematògraf “Caro” va ser construït en 1910<br />
com a projecte innovador en la nostra ciutat, que podríem<br />
considerar com un pioner del concepte de multicines actuals.<br />
Consistia en dos sales de projecció separades per una<br />
cafeteria, en les quals havien de projectar-se pel·lícules<br />
mudes acompanyades per música de piano en directe. La<br />
realitat és que només va arribar a funcionar una sala. L'altra<br />
sala es va convertir en els anys 30 en el Cine Museu que va<br />
estar en funcionaments fins a finals dels 80, en que va acabar<br />
els seus dies convertit en aquell entranyable “Passatge del<br />
Terror” que molts tal vegada recorden.<br />
67
De tot el conjunt només es conserva el frontis de la fatxada del Cine “Caro” integrat en el pati del Col·legi<br />
Santa Teresa. La seua decoració floral és un dels exemples més bells de l'estil “Secessió vienesa” a València.<br />
L´IMPREMTA VILA<br />
Una indubtable emoció ens recorre als fallers d'esta comissió en sentir parlar de la Impremta Vila, de la què<br />
tantes coses ens ha contat i tantes vegades ha dibuixat José Sanchis, en multitud de les seues vinyetes. Situada<br />
al final del carrer de la Mascota i després d'una porta de ferro, es troba oculta en un pati d'illa de cases. Es<br />
tracta d'una espècie de microciutat construïda en 1908 que conserva a més de la nau de la impremta, els seus<br />
propis carrers i edificis de vivendes per a treballadors.<br />
És tal la seua singularitat que ha servit de lloc de rodatge i plató per a diverses pel·lícules, sèries de televisió<br />
i esdeveniments.<br />
DE CONSTRUCCIONS<br />
CASA JUEUA<br />
Esta finca d'estil "Art-decó", construïda en els anys 30, està situada en el carrer de Castelló. Els seus vistosos<br />
elements decoratius la convertixen en una de les més originals de la capital. Se la coneix popularment com<br />
"Casa Jueua" pel símbol d'una Estrela de David que corona el portal.<br />
CASA DE LA REINA<br />
Quan El Cabanyal era un dels llocs preferents per a les residències estiuenques, es va alçar este edifici junt<br />
amb el carrer de la Reina per a albergar alguns membres de la Casa Reial. Es tracta d'un conjunt modernista<br />
compost per una bona quantitat d'edificacions. L'enreixat de l'entrada principal està datat en 1862 i desemboca<br />
en un pati central que dirigix cap a les antigues habitacions reials.<br />
CASA DEL TRENCADÍS<br />
Va ser construïda per José Sanmartín Zarzo, iaio de les actuals propietàries, fa uns 80 anys aproximadament.<br />
Amparo, una de les seues nétes, ens conta que José era un humil obrer, que treballava com el que hui seria<br />
promotor-contractista. Recorda que era un fidel admirador de Gaudí i que li agradava molt l'arquitectura, a<br />
pesar que no va poder estudiar-la. Pareix que, com l'economia de l'època no li permetia una altra cosa, va<br />
anar recopilant restes de taulellets de les obres que es feien a València i així va construir estes cases, que<br />
tenint una estructura normal per a l'època, presenten unes fatxades molt peculiars tractant d'emular, en certa<br />
manera, un toc de l'arquitectura de Gaudí, brindant-li així un xicotet homenatge. Potser este afany es deguera<br />
68
al fet que José era un home que, a pesar de no<br />
haver estudiat arquitectura, li agradava llegir<br />
i es relacionava amb el món cultural de<br />
Benimaclet. Escrivia poesia, era partícip de<br />
les obres de teatre que es feien en el Casino<br />
Musical i tocava els platerets en la banda.<br />
En “La Mala Educació” de Pedro Almodovar<br />
(2004), els germans Juan (Gael García<br />
Bernal) i Ignacio (Francisco Boira) viuen en<br />
esta curiosa casa del barri de Benimaclet.<br />
L'HORT DELS MISTERIS<br />
Amb este nom es coneix a una finca situada<br />
en el Camí de Farinós, just en el límit dels<br />
termes municipals de València i Alboraia.<br />
Esta construcció del S. XIX i destaca pel seu<br />
enorme jardí d'exuberant vegetació. Va<br />
pertànyer a Félix Robillard, el botànic francés que per mitjà de la plantació de malvarroses va dessecar la<br />
marjal que donaria origen i nom a l'actual barri marítim.<br />
69
DESUBICATS<br />
ELS AUTÈNTICS LLEONS DEL CONGRÉS DELS DIPUTATS<br />
Els famosos lleons de bronze que presidixen el congrés dels Diputats a Madrid no són els originals. Abans<br />
van haver-hi altres que van haver de ser retirats perquè no eren prou imponents per a tan important edifici i<br />
perquè segons el sentir popular més pareixien "gossos rabiosos" que lleons. El cas és que van ser venuts i<br />
van vindre a parar a València, concretament als Jardins de Monforte, on es dediquen a posar en les fotos junt<br />
amb tantes i tantes parelles de novençans.<br />
LA FONT DE LA SAÏDIA I L'ESTÀTUA DEL<br />
MARQUÉS DE CAMPO<br />
Recorrent la ciutat per la zona de la Saïdia,<br />
segurament hauràs topat amb la font que està en una<br />
rotonda, entre el trànsit dels cotxes i les presses, quasi<br />
passa desapercebuda als nostres ulls de vianants, però<br />
detinguem-nos un moment a admirar-la. La seua<br />
composició és molt senzilla, una bassa del centre de<br />
la qual s'alça un pedestal on suporta un plat de què<br />
brolla un dollet d'aigua que cau amb lleugera gràcia.<br />
És una de les fonts més boniques de la ciutat, per la<br />
seua simplicitat de formes i línies.<br />
Curiosament esta font és una font reutilitzada, ja que<br />
el seu origen es trobava en els soterranis de l'actual<br />
Plaça de l'Ajuntament, en el Mercat de les Flors i que<br />
va disposar allí l'arquitecte Javier Goerlich en la seua<br />
reforma, fins a 1961, quan va ser desmuntada i portada<br />
fins a la seua actual ubicació.<br />
Quelcom semblant va ocórrer amb la font del Marqués<br />
de Campo que està en la Plaça de Cánovas. La seua<br />
ubicació original va ser enfront de l'actual ajuntament,<br />
en els jardins resultants del derrocament del Convent<br />
de Sant Francesc. Paradoxalment, quan Goerlich va<br />
escometre la reforma de la plaça, va ser esta font la<br />
que es va traslladar al lloc que ara ocupa.<br />
EL CAP DEL BISBE DE <strong>SANT</strong>A CATERINA<br />
Segurament que vagarejant per València, molts de<br />
vosaltres passant per la plaça de Lope de Vega, vos<br />
heu trobat amb l'Església de Santa Caterina, parantvos<br />
uns instants perquè vos ha cridat l'atenció el cap<br />
del bisbe incrustada en la fatxada junt amb altres<br />
trossos de restes arquitectòniques o ornamentals…<br />
Preguntant-vos el perquè d'este revoltim de runes.<br />
La raó del perquè procedix d'una reforma en l'església,<br />
per part de l'arquitecte Felipe Rubio Mulet entre 1740<br />
i 1785. El qual renovaria per complet tot el lloc.<br />
El projecte de reforma va ser, a part d'una nova<br />
distribució de l'espai interior, el revestiment de<br />
l'església i cegar el rosetó, els òculs, canviar les teules<br />
i eliminar l'antic campanar, entre altres coses,… tapiar<br />
70
els arcosolis de la fatxada, utilitzant per a això restes de peces gòtiques, una forma de desfer-se de les runes,<br />
entre les quals està una escultura que representa un bisbe.<br />
Qui sap, potser eixe bisbe estiguera soterrat en eixa església i destruït el seu sarcòfag, una ànima caritativa o<br />
sarcàstica decidira col·locar de forma esperpèntica les restes, fixant-los al buit amb argamassa de qualsevol<br />
manera. Però eixa part de la història, de qui és eixe bisbe…<br />
D'ESTAR AL CORRENT<br />
FONT AL LLAURADOR VALENCIÀ<br />
Recorrent la Gran Via del Marqués del Túria, en un dels trams enjardinats, entre el constant ronc dels motors<br />
dels cotxes que creuen la llarga travessia, arriba la remor refrescant d'una font, quasi imperceptible que ens<br />
pareix un somni. Es tracta del xicotet safareig que es va col·locar en 1931, en els temps de la II República<br />
Espanyola, en el centre dels quals s'alça un monument, una estàtua commemorativa al “llaurador valencià”<br />
esculpida en pedra per Carmelo Vicente Súria (1890 -1957). Està realitzada una mesura un poc menor que el<br />
natural, on mostra fidelment a un home vestit d'hortolà valencià amb les tradicionals espardenyes, calçó curt,<br />
camisa que deixa el pit descobert, faixa a la cintura i el cap cobert. Porta l'aixada al muscle i sobre l'esquena<br />
una vistosa manta que arriba fins el sòl.<br />
En la part davantera del pedestal,<br />
l'escut de la ciutat sense corona i una<br />
inscripció “Any 1931. La ciutat de<br />
València, al llaurador valencià.”<br />
Darrere apareixen uns versos del poeta<br />
valencià Teodor Llorente: “… sobri,<br />
sofrint, lleuger, for i lleal el que en<br />
´l'aspre guaret clava la rella, i obri a<br />
l'aigua corrent fonda canal…”. En un<br />
altre dels seus costats unes línies de<br />
Vicente Blasco Ibañez: “Cuando toda<br />
la huerta dormía aún, ya estaba a la<br />
indecisa claridad del amanecer,<br />
arañando sus tierras queridas” (Quan<br />
tota l'horta encara dormia, ja estava a<br />
la indecisa claredat de l'alba, arrapant<br />
les seues terres volgudes).<br />
Detall senzill que passa desapercebut<br />
en la ciutat, i que representa als que<br />
amb la seua afanyosa labor, va proporcionar d'aliments a la nostra ciutat de manera humil, un xicotet record<br />
de l'antic treball en l'horta, la qual va ser l'orgull de la nostra terra.<br />
LA TORRE DE L'AIGUA<br />
Alguna vegada hauràs passat per l'Hospital General de València, inclús entrat en les seues instal·lacions. És<br />
rar que no t'haja cridat l'atenció recorrent l'Avinguda del Cid, on des de lluny, inclús creuant el Pont de<br />
Xirivella camí a València, l'has vist alçant-se en l'horitzó.<br />
Em referisc a la Torre de l'Aigua de l'Hospital General, segurament fins ara no sabies que la dita construcció<br />
s'anomena així, perquè eixa és la seua funció. Es tracta d'un depòsit d'aigua d'una capacitat fins a 175.000<br />
litres, que en la dècada dels 60 va ser alçada per a abastir tot el complex hospitalari. Disposada en vertical,<br />
amb els seus 32 metres d'alçària i 52 de planta, exercia l'aigua una major pressió per a arribar a tots els racons<br />
de l'hospital.<br />
Curiosament hui en dia, el depòsit seguix en actiu, però només actua en cas d'avaria en la xarxa general,<br />
donant aigua a tot l'hospital.<br />
71
LES 300 DONZELLES<br />
Conten les gents que Jaume I va prometre als seus soldats abans d'escometre la presa de la ciutat de València,<br />
que els primers a entrar mereixerien l'honor de repoblar la ciutat amb dones portades dels seus pobles d'origen.<br />
Van ser tres lleidatans sobre els quals va recaure tal distinció, i així es va fer vindre a 300 donzelles lleidatanes.<br />
Produint-se immediatament set matrimonis, dels quals els caps e les inicials van passar a la posteritat esculpits<br />
en pedra en la Porta del Palau de la Catedral de València.<br />
Una altra explicació conta que es tracta de les set parelles responsables de portar a les donzelles des de Lleida.<br />
LA TORRE FALSA DEL PALAU DE LA GENERALITAT<br />
L'emblemàtic edifici gòtic del S.XV, és fàcilment recognoscible per les seues torres bessones, però esta<br />
estampa tan habitual per a nosaltres sempre no va ser així. De fet, la torre que dóna a la plaça de Manises es<br />
tracta del que en arquitectura es coneix com un “fals històric” o una invenció arquitectònica.<br />
El Palau únicament comptava amb la torre original<br />
que dóna a la plaça de la Mare de Déu, fins que a<br />
principis dels anys 40 es va decidir ampliar el palau<br />
i construir una nova torre que quedaria totalment<br />
finalitzada en 1952. Es va intentar imitar a la torre<br />
antiga amb prou fortuna, encara que si ens fixem bé<br />
hi ha elements que diferixen d'una torre a una altra.<br />
És possible comprovar l'aspecte previ a la<br />
construcció de la segona torre en fotografies<br />
antigues.<br />
AJUNTAMENT<br />
EL'edifici de l'Ajuntament és en realitat un conjunt<br />
de construccions de distintes èpoques que se van<br />
anar annexant al voltant de la Casa Ensenyança<br />
construïda en S. XVIII.<br />
En ell estaven l'antiga església de Santa Rosa de<br />
Lima de la qual es conserva la portada, en el cantó<br />
dels carrers Arquebisbe Majoral amb Periodista<br />
Azzati i que antigament albergava el Museu<br />
d'Història. Però no és esta l'única església que<br />
podem trobar-nos en l'Ajuntament. En una de les<br />
fatxades laterals encara es conserva la portada de<br />
l'antiga església de l'Arxiconfraria de la Sang. Quan<br />
es va derrocar l'església per a construir un col·legi per a “donzelles de distingit naixement”, la dita portada<br />
va quedar integrada en la fatxada que dóna al carrer de la Sang, d'ací el nom del carrer.<br />
Uns metres més enllà també es conserva la porta original de la Casa Ensenyança, en el balcó superior de la<br />
qual la inscripció “Ajuntament” ens recorda que esta va ser la fatxada principal abans que es construïra la de<br />
la plaça, ja en el S. XX.<br />
72
EL MANUEL<br />
En la València medieval, quan es posava el sol, era el moment de refugiar-se en la ciutat i tancar les portes.<br />
Abans de dur a terme tal acció es feia sonar la campana “el Manuel” que des de l'alt de la torre del Miquelet<br />
feia el senyal que les portes de València es tancaven. Qui no arribara a temps no tindria més remei que passar<br />
la nit a “la lluna de València”, junt amb tots els perills que això tenia: ser atracats, o ser víctimes dels mossos<br />
dels rates penades que habitaven en les muralles per a defendre-les.<br />
El toc de la campana, pagat per la Ciutat de València durava 30 minuts, finalment havia quedat reduït a 15<br />
minuts per Marià Floch, l'últim campaner que va conéixer les muralles i no volia que es perdera la tradició.<br />
Actualment i subvencionat per l'Ajuntament de València, "El Manuel" reproduïx de manera íntegra el<br />
tradicional toc de "Tancar les Muralles" que anunciava el tancament de les portes de la ciutat. Es fa<br />
automatitzat per ordinador.<br />
El toc de tancament de muralles no sona durant el dijous, divendres i dissabte sants, pel silenci de les campanes<br />
i la vespra de les festes de la Mare de Déu dels Desemparats i del Corpus per quedar-se alçades les campanes<br />
ja que l'endemà hi ha vol d'alba.<br />
LA CAMPANA DE LES TORRES DE SERRANS<br />
En la Plaça dels Furs, junt amb l'arc de la porta de les Torres de Serrans, hi ha una campana xicoteta i muda<br />
amb el característic to verd del bronze envellit. Hui en dia són molts les guies de carrers que han passat per<br />
davant d'ella i no s'han adonat de la seua presència. El fet de que estiga en eixe lloc tan inusual va fer que la<br />
ment dels valencians forjara llegendes en torn de la campana.<br />
Una llegenda que ha arribat als nostres dies és que l'any 1363, es va col·locar una campana, per a advertir els<br />
defensors de la ciutat els perills que portava Pedro I de Castellà en les seues incursions a la Ciutat de València.<br />
La campana la van agafar de l'església de l'hospital de Sant Antoni Abad. Quan en 1399 es construïxen les<br />
Torres de Serrans, decidixen col·locar la campana que estava en la porta de la vella muralla en la nova.<br />
Durant els segles XVI – XVIII les Torres de Serrans van ser utilitzades de presó, i la campana donava l'alerta<br />
quan algun pres s'escapava, per a previndre la població. Però la campana es va emmudir un 7 de gener durant<br />
l'assetjament de les tropes franceses en la Guerra de la Independència, perquè va ser danyada per un tir,<br />
perdent el batall que la feia tocar i part de la campana.<br />
Curiosament, deixant de costat la llegenda del setge de la ciutat en el segle XIV, la campana té la inscripció<br />
següent: "Ave María, gràcia plena - 1662''.<br />
Quina és la història del seu origen i que funció tenia?, és quelcom que mai podrem saber, ja que va perdre la<br />
seua fèrria llengua fa molt de temps.<br />
EL FICUS DEL PARTERRE<br />
És atractiu assentar-se davall el gran arbre que s'alça en el Parterre en el centre de València. Potser el que no<br />
sàpia la guia de carrers, és que està assentant davall “l'ombra de la història” Eixe arbre és un “Ficus<br />
macrophylla”, conegut com el Ficus del Parterre i que és l'arbre més espectacular de tota València.<br />
73
Este monument vegetal va ser plantat en el Parterre en 1852 junt amb altres plantes exòtiques. Sent un<br />
sobrevivent durant la riuada del 57 que va arrasar el jardí, ja que l'arbre no va acabar podrint-se davant de la<br />
ingent quantitat d'aigua que van haver d'absorbir les seues poderoses arrels que sobreïxen de la terra, a les<br />
que qualsevol turista japonés anomena “nebari”. Este majestuós arbre, ha sigut diversió per a xiquets durant<br />
anys que han enfilat per les seues arrels per a escarment posterior per part de les seues mares per embrutar-se la roba.<br />
Hui en dia té 162 anys, el tronc té un perímetre de 13 metres, 20 de base, una copa de 23 metres d'alçaria i<br />
sobrepassa els 36 metres de diàmetre, proporcionant una ombra que cobrix una superfície de 1.000 metres<br />
quadrats, inclosa la xicoteta gasolinera que estava situada a escassos metres del seu tronc, i podria haver<br />
donat el cas, que el vell arbre amb les seues poderoses arrels, trencaren els tancs de gasolina i acabar morint-se.<br />
Tant per esta raó, o per si ocorreguera un accident de trànsit, uns detractors van realitzar un informe econòmic,<br />
valorant l'arbre en uns 380.000 euros. Però alguns experts no estan d'acord amb eixe informe, ja que a eixe<br />
valor, s'hauria d'afegir la seua monumentalitat, el seu paper ornamental i, com no, el seu valor històric el qual<br />
faria incrementar la xifra.<br />
Però deixant de costat les disputes econòmiques, estem assentats davall l'ombra de què és potser un dels<br />
monuments més fotografiats de la ciutat.<br />
JARDÍ DE LES HESPÈRIDES<br />
És un racó preciós i en molts casos desconegut de la ciutat<br />
de València. Un xicotet jardí gratuït ubicat entre l'antic<br />
llit del Túria i el Jardí Botànic que s'ha convertit en un<br />
recés de pau. Diàfan, ple de cítrics i aigua, decorat amb<br />
estàtues mitològiques i presidit per una evocadora font<br />
de la deessa grega Afrodita. No dubten a visitar-lo,<br />
disfrutar, assentat en un banc, de la pau del lloc, observar<br />
els seus 50 tipus de cítrics, caminar davall la pèrgola i<br />
amagar-se entre les seues tanques. Un lloc màgic on<br />
recobrar forces i guanyar en assossec.<br />
LES GATERES<br />
Recorrent el carrer del Museu, prop del Convent del<br />
Carme, es troba un mur tancant un xicotet solar, quelcom<br />
sense cap importància, però crida l'atenció per la forma<br />
en què està decorat.<br />
En eixe mur hi ha un forat per a permetre el pas d'un gat,<br />
és el que comunament s'anomena gatera. El més<br />
significatiu és que algú en un moment d'inspirada<br />
originalitat, va recrear la xicoteta fatxada d'un casa amb<br />
tots i cada un dels detalls, inclosa una tàpia junt la casa,<br />
amb una gran porta, imitant l'entrada a un jardí. Esta part<br />
sobreïx més, perquè en realitat és una jardinera, formant<br />
un original artifici.<br />
“L'edifici” té el número 9 del carrer, té dos altures, la<br />
primera té unes finestres amb un xicotet balcó i la segona<br />
unes xicotetes finestres amb la imatge d'una persona<br />
aguaitada. L'entrada a la casa és un porta gran amb tres escalons acompanyats amb una font a un costat, a<br />
més d'una diminuta placa commemorativa que en valencià està escrit: “A la memòria dels quatre gats que<br />
van quedar en el Barri del Carme l'any 1904. Mai se'ls va sentir dir un `mèu’ més alt que un altre”.<br />
I bo, que dir..., quan els senyors gats es cansen de viure en la finca, sempre poden anar a la "Caseta de Camp",<br />
ubicada en el número 15 del mateix carrer Museu.<br />
74
CANALONS DE L'AIGUA<br />
Els canalons d'aigua, són canonades per a dirigir les aigües de la teulada cap al clavegueram, baixant per la<br />
fatxada de l'edifici. Per València podem observar que algunes d'estes canals a una certa altura, tenen una cara<br />
d'un angelet o home medieval, ser mitològic, una dama o un ser antropomòrfic que és impossible distingir<br />
per pas del temps, també simplement, el nom de la foneria.<br />
La llegenda urbana diu que eixos cabets són ni més ni menys que un donyet o ser espiritual quasi angelical<br />
per a protegir la casa del mal d'ull. No és només un distintiu de l'artesà, com una marca de pedrapiquer, cada<br />
model o diversos distints pertanyien a les foneries de València. Potser algun fora únic, fet per encàrrec a<br />
capritx del senyor de la casa.<br />
Siga el que siga, quan camines pels carrerons de la ciutat, sentint-te observat i mires cap arrere no busques<br />
una persona, sinó mira a les parets fixant-te en els sers que habiten en les canals.<br />
PICAPORTES<br />
Un picaporta és una peça de metall abatible que es pot trobar en les velles portes de la ciutat. Servia per a<br />
cridar colpejant amb ella, un timbre d'època antiga. Hui en dia és un element decoratiu senyorial, perquè van<br />
ser substituïdes pels timbres elèctrics.<br />
Es componen de quatre parts:<br />
La placa, una planxa de xapa amb distintes formes i un trepant. L'espigó, un espàrrec amb una anella en el<br />
seu extrem. El martell, que és la peça que colpeja. La bigòrnia, és la part que rep el colp al cridar.<br />
La forma de cridar era donar tants colps com a número de pis que es tractava i afegir un repicament (diversos<br />
colps seguits) per a diferenciar en el cas de coincidir dos portes en un mateix replanell.<br />
Es pensa que tenen un simbolisme especial a més d'estar forjades en ferro, un material que simbolitza el valor<br />
i la força. La creença popular resa que si es posava una ferradura amb les puntes mirant cap amunt, perquè<br />
la sort no caiguera, oferia protecció màgica. Potser serà el motiu per la forma que tenen algunes picaportes<br />
semblants a ferradures.<br />
A València les podem trobar en velles portalades amb variats dissenys de<br />
formes capritxoses i fantasiadores decorades amb caps de lleó, figures<br />
d'àngels, sers mitològics, rostres humans o simples argolles. Encara que el<br />
disseny més repetit és el de la mà subjectant una bola.<br />
El material per a llaurar-los canvia amb el temps o amb el pressupost<br />
d'adquisició, n'hi ha de ferro colat, de bronze o llautó, ja que els picaportes<br />
mostraven el poder econòmic, religiós o polític de l'amo de la casa, segons<br />
com estava d'elaborada la peça. Com més original i treballada més<br />
important eren els habitants de l'edifici.<br />
Per això hi ha dos antics refranys: “A tal casa, tal picaporta”, açò volia dir<br />
que eixa casa tenia un cert prestigi i que la peça ho corroborava. “Tindre<br />
bons picaportes”, significava que la família tenia el suport d'amics amb<br />
molt poder i privilegis. L'explicació d'este últim és interessant per a no<br />
caure en error.<br />
Si un dia, t'entretens vagarejant per València, podràs anar descobrint els<br />
innumerables models de picaportes, molts d'ells originals peces d'artesania.<br />
75
DE COPES<br />
PRENENT UNA COPA EN L'INTERIOR D'UN FORN MORÚ<br />
A València encara es conserven forns de tipus de morú dels que s'utilitzaven per a l'elaboració del pa. Encara<br />
que molts continuen funcionant hui en dia per al que van ser construïts, altres no obstant això han acabat<br />
exercint un paper molt distint.<br />
En el carrer Sant Ramón, junt al Mercat de Mossén Sorell, existia un antic forn que a principis dels 70 va ser<br />
reconvertit en pub. El local batejat, per raons òbvies, com “El Forn”, va ser un dels pioners de la nit valenciana<br />
igual que Capsa, Barro o Christopher Lee.<br />
Més de quaranta anys després, El Forn encara continua servint copes, conservant en bon estat el forn morú,<br />
l'interior del qual va ser habilitat com “reservat” del local. Peces originals del forn com el molí de farina, la<br />
divisora de massa o les pales de pa s'han convertit en els seus elements decoratius.<br />
JIMMY GLASS JAZZ BAR<br />
És un local molt conegut pels aficionats però certament desconegut per als que no ho són i que mereix ser<br />
visitat. Situat en el carrer Baix, 28, és el local de jazz en actiu de més antiguitat de la Comunitat Valenciana.<br />
En ell podràs disfrutar de grans artistes de música jazz i, a més, disposa d'una carta de còctels propis amb<br />
noms d'històrics clubs de jazz del tot el món.<br />
Parets blaves “Blue Note” vestides amb imatges de jazz, llum escassa, trams que s'eixamplen o s'estretixen<br />
com el tub d'un instrument de vent, en ple barri del Carme, el local preferit pels aficionats i músics de jazz<br />
valencians.<br />
Va obrir les seues portes en 1991 amb el propòsit de crear un espai singular on prendre una copa i escoltar<br />
bon jazz. Es va idear per a això un ambient especial, no subjecte a les modes, de genuí caràcter jazzístic,<br />
intemporal i cosmopolita, en el que les referències estètiques són acords amb este estil de música i les seues<br />
modes.<br />
La sensació que rep el que el visita per primera vegada és d'una certa sorpresa, perquè es troba en un lloc i<br />
una atmosfera únics a València.<br />
En els seus més de vint anys de trajectòria ha adquirit una merescuda reputació en el món del jazz: la seua<br />
dedicació exclusiva a esta música, sense caure en els tòpics comercials, i el seu compromís amb l'actualitat<br />
més avantguardista li imprimixen un segell de credibilitat, tant davant dels mitjans de comunicació com dels<br />
aficionats. El Jimmy Glass presta especial atenció als valors emergents situats en l'avançada del jazz, que<br />
conserven els valors fonamentals d'esta música, però que oferixen propostes arriscades i personals i en ell<br />
han actuat els millors músics de jazz nacionals i internacionals.<br />
“Les nits d'actuació, els clients es transformen en espectadors absolutament entregats que animen els intèrprets<br />
a donar el millor de si, i l'ambient es carrega d'una misteriosa energia col·lectiva que ha oferit moltes vetlades<br />
memorables. Conten que a vegades, a l'altre costat de l'Atlàntic, els reis morts del jazz han ballat dins de les<br />
seues tombes amb una melodia que arribava directament des d'un xicotet racó blau del carrer Baix a València”,<br />
de Jorge García, historiador i crític de jazz.<br />
76
DE BARRIS I CARRERS<br />
EL BARRI DE L'AGULLA I EL BARRI DE RAMÓN DE CASTRO<br />
Junt a l'Avinguda del Cid i enfront dels antics quarters d'Aviació, empresonat entre blocs de d'edificis, hi ha<br />
un lloc en el qual el temps pareix haver-se detingut. Es tracta del Barri de la Mare de Déu dels Desemparats,<br />
més conegut com a Barri de l'Agulla. Este reducte de carrers amb vivendes de dos plantes, conserva quasi<br />
intacte el sabor i la fisonomia de l'època en què va ser construït, a principis dels anys 30. Encara persistixen<br />
55 de les 65 vivendes originals, moltes d'elles amb retaules ceràmics en les seues fatxades. El nom del barri<br />
es deu al fet que les seues vivendes de caràcter social van ser construïdes per al Sindicat de l'Agulla, la primera<br />
organització sindical per a dones que va haver-hi a Espanya i que reunia, principalment, a les costureres que<br />
treballaven en les fàbriques tèxtils.<br />
En la confluència de l'avinguda Tres Forques i el carrer Conca està el Barri de Ramón de Castro, vivendes<br />
obreres d'una sola planta que van ser inaugurades per la reina Victoria Eugenia en 1910 que va ser<br />
l'encarregada d'entregar les claus als seus habitants. De les 34 vivendes col·locades en una doble filera corba,<br />
a causa del traçat de la via del ferrocarril que passava per allí, en queden 20.<br />
EL PORTAL DE VALLDIGNA I EL MANICOMI PARE JOFRE<br />
En 1944, els llavors propietaris de la vivenda van estar a punt de derruir-la i cometre un altre abús més que<br />
afegir als molts comesos al patrimoni de la ciutat de València, per sort encara podem disfrutar d'este racó<br />
únic. És la porta que en el 1400 separava la zona àrab de la ciutat de la zona cristiana. Es va construir abans<br />
que es descobrira Amèrica i seguix allí, sense porta i impassible davant del pas dels anys. Junt al portal es va<br />
instal·lar la primera impremta d'Espanya que òbviament va imprimir el primer llibre en 1474, "Les obres e<br />
trobes en llahors de la Verge Maria", escrit en llengua valenciana i que es troba en la biblioteca de la<br />
Universitat de València.<br />
També junt al portal va tindre lloc el succés viscut per Fra Joan Gilabert Jofré, interposant-se a l'assetjament<br />
i apedregament d'un dement, després del qual i canviant el seu sermó quaresmal, va propiciar, que el 9 d'abril<br />
de 1409, es posaren els fonaments del primer manicomi del món que es va anomenar “Hospital dels Folls i<br />
dels Ignocents” en l'actual plaça de Jesús.<br />
EL CAMÍ VELL DE BENIMACLET<br />
Encara és possible trobar a València estampes tan insòlites com la d'esta humil caseta que sobreviu a males<br />
penes totalment rodejada de gegantins blocs de vivendes.<br />
La caseta és l'últim vestigi que queda del “camí vell de Benimaclet” i es troba enclavada al mig de la zona<br />
de vianants que hi ha en l'interior de l'illa delimitada per l'avinguda de Menéndez y Pelayo, la plaça del<br />
Professor Tamarit Olmos i els carrers d'Álvaro de Bazán i Jaume Roig. Hui servix de seu a una associació<br />
cultural.<br />
77
LA PLAÇA DE LA MARE DE DÉU<br />
En un dels punts de trobada més coneguts de València. Aparentment coneguda, amaga diversos elements que<br />
segurament facen la nostra visita molt més interessant.<br />
El primer d'ells es localitza en el sòl de la plaça, més concretament en el centre. Es tracta d'una inscripció<br />
moderna, un epígraf escrit en llatí que parla de la fundació de Valentia. Es tracta d'un text de l'historiador<br />
romà Tito Livio que commemora la fundació de la ciutat romana l'any 138 a.C.<br />
Molt prop d'este, en la Basílica de la Mare de Déu dels Desamparats, s'ubicava el fòrum romà de l'època<br />
republicana i imperial de la ciutat, on trobem alguna curiositat. I és que la ciutat romana s'articulava al voltant<br />
dels dos carrers principals, el “cardo” i el “decumano”, i en el lloc on s'encreuaven ambdós carrers s'alçava<br />
el fòrum, sent el que aproximadament hui ocupa esta plaça. En el segle XVII es van trobar unes quantes<br />
làpides d'època romana que així ens ho confirmen i que, actualment, apareixen integrades en el sòcol de la<br />
basílica a manera de carreus.<br />
A més, saben que si passen per davall de l'arc del Palau Episcopal podran prendre les mesures usades en<br />
època antiga? Efectivament, en l'arc que unix la Plaça de la Mare de Déu amb el Palau Episcopal trobem<br />
l'anomenada pedra de la Barchilla. Es tracta d'una placa d'origen romà (s. I-IV a.C).<br />
La barchilla és una unitat de mesura d'època romana que es va mantindre com a mesura de cereals fins a la<br />
implantació del sistema mètric. L'equivalència de la barchilla no era fixa, variava entre els 16 i 20 litres<br />
segons la zona. La falta de normalització obligava a exposar en llocs públics les principals unitats per a<br />
coneixement i prevenció d'abús. Este tipus de pedres solien contindre els noms dels carrers en l'època romana<br />
encara que en este cas les lletres no han pogut ser desxifrades amb claredat al estar molt danyades.<br />
També pot ser del seu interés saber que en el jardí que actualment s'ubica en el lateral del Palau de la<br />
Generalitat i que dóna a la Plaça de la Mare de Déu, antigament s'ubicava la Casa de la Ciutat o el que és el<br />
mateix, l'Ajuntament. Construïda cap a 1302, ampliada en 1311 i acabada en 1342. Entre 1854 i 1860 l'edifici,<br />
amenaçant ruïna, va ser demolit i les seues dependències es van traslladar a l'actual edifici de l'Ajuntament.<br />
A més ja amb posterioritat s'aprofitarà este emplaçament per a construir un refugi antiaeri, l'entrada del qual<br />
va ser demolida a principis dels anys 40, encara que el refugi seguix en peu davall del jardí, però tapiat.<br />
78
EL CARRER DE LES BRUIXES<br />
Carrer de les Bruixes, així es va conéixer durant segles a<br />
l'actual carrer Angost de l'Almodí, via que, com el seu nom<br />
indica, discorre al llarg del mur nord de l'edifici de l'Almodí i<br />
el separa de l'illa de vivendes contigua. L'origen del seu nom<br />
és incert, però s'especula que certes fetilleres dedicades a<br />
l'elaboració de pocions màgiques pogueren haver habitat en<br />
ella.<br />
Llegenda o realitat, és innegable que este carrer, especialment<br />
de nit, conserva un alé de misteri quasi medieval que li<br />
conferixen elements com l'empedrat del sòl o el mur de<br />
l'Almodí, a més de tractar-se d'una de les més estretes del nucli<br />
antic. A tot això cal afegir la curiositat que durant llarg temps,<br />
en ambdós extrems del carrer, van existir unes portes que el<br />
tancaven a boca de nit.<br />
EL CARRER EXARCHS<br />
El carrer de Cavallers és una important artèria de la ciutat vella<br />
i és coneguda, entre altres coses, per albergar un bon nombre<br />
de palaus, molts d'ells de l'època gòtica. Però hi ha un altre<br />
carrer, el d'Exarchs, que sent dels més antics de València i a<br />
pesar d'estar també ple de palaus, ha caigut en l'oblit.<br />
L'origen del carrer es remunta a la Reconquesta, quan Jaume<br />
I va donar estos terrenys a la família que dóna nom a el carrer<br />
perquè edificaren les seues vivendes.<br />
En el costat dels imparells encara es conserven uns quants<br />
palaus, algun del S. XIV, sent un d'ells utilitzat actualment com<br />
a convent.<br />
EL CARRER DEL TRENCH<br />
Si realment ames vagarejar per València, segur que coneixes<br />
un carrer estret que unix les places del Mercat amb la de Lope<br />
de Vega. Es tracta del carrer del Trench.<br />
El seu nom procedix de l'època medieval, perquè es va trencar<br />
un tram xicotet en la muralla per a fer estraperlo i evitar passar<br />
les mercaderies pels controls de la porta de la muralla que hi<br />
havia a una certa distància. Així doncs, la paraula “trench”,<br />
pronunciat “trenc”, és un derivat de trencar.<br />
Després va passar a comunicar la ciutat amb el mercat, els<br />
llocs del qual es situaven, fins llavors, a l'altre costat de la<br />
muralla, encara que dins del recinte murallat existia un mercat<br />
més modest. Els llocs tenien cartells amb emblemes o<br />
dibuixos, en compte de rètols, per a cridar l'atenció dels<br />
vianants i ser identificats per possibles clients, ja que no sabien<br />
llegir, fet que es donava ben sovint en l'època medieval.<br />
Des de temps immemorials ja es va dedicar esta via a la venda<br />
de saladures, després es van establir carnisseries, pescateries<br />
i drogueries. Hui en dia està carregada de gran varietat de<br />
xicotetes botigues, les quals són més aïna una parada de venda,<br />
79
ja que la majoria de les botigues tenen pràcticament el mostrador pegat al carrer i el local és de xicotetes<br />
dimensions. Potser es trobe ací l'encant del carrer, ja que el comprador pot seleccionar la seua compra des<br />
del propi carrer, com a qualsevol lloc de mercat.<br />
EL CARRER CAGALABRAGA I L'HOSTAL DE MORELLA<br />
A pesar del malsonant del nom, a València va existir fins ben entrat el segle XIX, un cèntric carrer que portava<br />
oficialment el sonor nom de Cagalabraga. El carrer continua existint, amb el mateix estret traçat que sempre<br />
va tindre i en ple cor del Barri del Carme. Però desgraciadament per als amants d'allò que és curiós, ja no<br />
ostenta eixe rotund nom i en l'actualitat lluïx el més prosaic rètol d'Hostal de Morella.<br />
Encara que este nou nom és<br />
molt menys pintoresc, li<br />
correspon perfectament, perquè<br />
en este estret i llarg carreró que<br />
s'estén entre els carrers Alt i<br />
Baix existia una posada molt<br />
popular coneguda com a Hostal<br />
de Morella, que pot remuntar-se<br />
documentalment ni més ni<br />
menys que fins a 1547.<br />
Este històric hostal, encara que<br />
molt modificat, ha arribat en la<br />
seua estructura original fins a<br />
nosaltres i, com succeïx per<br />
desgràcia sovint en la nostra<br />
ciutat, va estar a punt de ser<br />
derrocat recentment. Per<br />
fortuna, esta vegada es va<br />
imposar el trellat i, restaurat en<br />
1993, en l'actualitat és seu d'un<br />
Centre Municipal de Joventut,<br />
respectant molts dels seus trets<br />
originals i mereixent àmpliament<br />
una visita.<br />
Però anem al nom de<br />
Cagalabraga que este carrer lluïa<br />
amb orgull des d'almenys 1674.<br />
L'erudit Marcos Antonio<br />
Orellana, especialista en la<br />
història de la guia de carrers<br />
valencians, ens ho explica: “En<br />
la casa que fa cantó a mà<br />
esquerra entrant en el dit carrer<br />
per la Baixa d'Alfondech, vivia<br />
un sastre, el qual gastava sens<br />
dubte bon humor, perquè a qualsevol que passava li deia: 'Adéu, so bandarra…, cagalabraga'; tan repetit<br />
dicteri va fer tant eco que encara es sent, i es sentirà pels segles dels segles …”.<br />
EL CARRER DE <strong>SANT</strong> <strong>VICENT</strong> MÀRTIR<br />
És el carrer més llarg de València i va arribar a ser el més llarg d'Espanya amb els seus quasi quatre<br />
quilòmetres. La rellevància major és la d'estar construït sobre el traçat de la Via Augusta, per la qual cosa<br />
podem afirmar que la nostra falla es planta en la calçada romana més llarga d'Hispània, amb una longitud<br />
aproximada de 1.500 quilòmetres i que discorria des dels Pirineus fins a Cadis, vorejant el Mediterrani.<br />
80
GLOSSARI<br />
Hem procurat arreplegar en este glossari els termes i paraules que per específics, tècnics o poc utilitzats en la parla habitual, puguen<br />
dificultar la comprensió dels textos que componen este Llibret. De totes les accepcions possibles per a cada un dels termes ací<br />
arreplegats, s'han triat només aquelles que són les més adequades pel context de cada escrit que els utilitza.<br />
acroteri m. ARQUIT. Adornament, en forma de palmeta o de figura, que es<br />
posava en els extrems o en la cima del frontó dels temples grecs, etruscs i<br />
romans. || m. ARQUIT. Pedestal d'un frontó que sosté un acroteri. || m. ARQUIT.<br />
Barana o element decoratiu que es posa damunt d'una cornisa per a ocultar<br />
l'alçada de la teulada.<br />
aïna adv. mes aïna. Més que, amb preferència a (una altra cosa expressada<br />
o suposada com a possible).<br />
ambdós adj. i pron. Els dos, tots dos.<br />
assossec m. Calma, quietud, tranquil·litat.<br />
batall m. Peça de ferro en forma de porra suspesa en l'interior de la<br />
campana per a fer-la sonar colpint-la.<br />
biaix m. Cosa tallada al biaix, obliquament.<br />
bigòrnia f. OFICIS Enclusa xicoteta proveïda d'una tija llarga i amb dos<br />
puntes o banyes laterals, que permet fixar-la d'una forma adequada al treball que<br />
s'hi vol efectuar.<br />
botxí m. Persona que executa les penes de mort i altres penes corporals.<br />
brollar v. intr. Eixir de terra l'aigua, especialment amb una certa impetuositat,<br />
formant broll. || v. intr. [p. ext.] Eixir amb força un fluid (líquid o gas) del lloc<br />
on és contingut.<br />
cap adj. Algun (no existint realment, sinó imaginat per a fer-lo objecte<br />
d'una negació, una exclusió, una interrogació, una suposició). || cap més (o cap<br />
més altre). Cap altre. || no cap. Ni un, ningú.<br />
carnestoltes m. inv. ETNOL. Nom habitual del carnaval.<br />
cercavila f. Acte de recórrer els carrers d'una població amb la música com a<br />
anunci d'una funció religiosa o d'una festa o com a preludi d'una serenata.<br />
claveguera f. CONSTR. Conducte subterrani per a arreplegar les aigües pluvials<br />
o fecals dels carrers i els edificis d'una població i conduir-les a la xàrcia general<br />
de sanejament, o, en els llocs sense urbanitzar, a una fossa sèptica.<br />
comprendre v. tr. Contindre en si (alguna cosa) com a part d'un tot, d'un<br />
conjunt.<br />
cranc m. ZOOL. Carranc || Terme genèric que s'aplica als crustacis<br />
decàpodes pertanyents a la secció dels braquiürs i a algunes espècies pertanyents<br />
a la dels anomurs, amb el cefalotòrax molt més ample i aparent que l'abdomen<br />
i amb el primer parell de potes de grans dimensions i en forma de pinça<br />
cuir boxcalf m. ADOB. Cuiro || Pell adobada, caracteritzada per la grossària o<br />
la seua duresa, o bé pell en brut sense adobar, de bestiar gros.<br />
destral f. TECNOL./ETNOL. Ferramenta de tall formada per una fulla plana<br />
de ferro proveïda de tall en un cap i que en l'altre té un ull on encaixa el mànec<br />
que seguix el mateix pla de la fulla.<br />
dicteri m. Dita ofensiva.<br />
doll m. Raig d'aigua que brolla amb força d'un orifici o obertura. || m. [p.<br />
ext.] Massa d'un fluid (líquid o gas) que brolla amb força, impetuosament, del<br />
lloc on és contingut, generalment a través d'una obertura reduïda.<br />
donyet m. MIT./LIT. Esperit fantàstic, imaginat per la superstició popular,<br />
que habita certes cases o certs llocs, turmentant la gent durant el son, causant<br />
alteracions i desordes, etc.<br />
drapejat m. Conjunt de plecs suaus fets en una peça de roba.<br />
empenya f. CALÇ. Part principal de la sabata que cobrix el peu i va cosida o<br />
clavada a la sola.<br />
emprar v. tr. Fer servir (alguna cosa) per a un fi determinat. || v. tr. Utilitzar<br />
(algú) per a fer alguna cosa.<br />
empremta f. Senyal que deixa imprés un cos, per pressió, damunt d'un altre.<br />
encara adv. Indica que en un moment determinat una cosa continua tenint<br />
lloc o, amb negació, que en un moment determinat una cosa no ha tingut lloc. ||<br />
encara que loc. conj. Introduïx l'enunciació de l'obstacle a pesar del qual alguna<br />
cosa té lloc.<br />
eriçó m. ZOOL. Gènere de mamífers de l'orde dels insectívors, de la<br />
família dels erinaceids, amb la part superior del cos recoberta de punxes, que es<br />
defén enrotllant-se i formant una bola plena de punxes.<br />
esbrinar v. tr. [fig.] Arribar amb esforç a conéixer la veritat (d'una cosa)<br />
buscant-la fins a descobrir-la.<br />
escarser adj. CONSTR. Es diu de l'arc circular rebaixat, de curvatura menor<br />
que el semicircular.<br />
esdevenir m. FILOS. Procés de transformació de la realitat que passa d'una<br />
forma de ser a una altra diferent.<br />
esglai m. Por causada per la imminència d'un perill, d'una desgràcia.<br />
espadanya f. ARQUIT. Campanar de paret.<br />
esperonar v. tr. [fig.] Incitar, estimular.<br />
espigó m. OFICIS Espiga o piu d'una peça de fusta, de ferro, etc., aprimada<br />
per a entrar dins d'un encaix d'un altre objecte.<br />
fada f. LIT./ETNOL. Ser fantàstic representat amb la figura d'una dona i<br />
dotat de poders màgics.<br />
fanal m. LUM./OBR. PÚBL. Aparell destinat a la il·luminació d'una via<br />
pública consistent en una font lluminosa, sovint col·locada en una caixa fixada<br />
sobre un pal vertical, o bé en la paret d'un edifici.<br />
fetiller m. i f. OCULT. Persona que practica l'art de sotmetre (a algú o alguna<br />
cosa) a la influència d'un malefici, d'un sortilegi.<br />
flocs m. pl. Borles, llaços, cintes, etc., que adornen un vestit.<br />
foneria f. TECNOL. Indústria o establiment on es treballen els metalls pels<br />
procediments de fosa.<br />
galó m. TÈXTIL Teixit de passamà, fort i estret, de seda, llana, fil d'or o<br />
de plata, que servix per a guarnir vestits, etc.<br />
gaudir v. intr. Sentir goig, un viu plaer.<br />
imperible adj. Immortal.<br />
llavors adv. En aquell moment. || adv. En este cas, en estes condicions. || adv.<br />
En conseqüència.<br />
lloro m. ZOOL. Terme que s'aplica a les aus de l'orde dels psitaciformes,<br />
de cua curta amb l'extrem quadrat o arredonit, fàcilment domesticables i bones<br />
xarradores.<br />
lluerna f. CONSTR. Obertura feta en el sostre d'una habitació o en la part<br />
alta d'una paret d'un soterrani, generalment vidrada, que servix per a fer claror<br />
a l'interior.<br />
molada f. mola de peix. Gran quantitat de peixos que van junts.<br />
onada f. OCEANOGR. Ona, especialment d'una certa grandària.<br />
pala f. CALÇ. Llengüeta d'un calçat.<br />
panell m. Taulell o plafó, de gran superfície, utilitzat en diverses aplicacions<br />
tècniques, constructives, arquitectòniques, etc.<br />
paó m. ZOOL. Au de l'orde dels fasianiformes i de la família dels<br />
fasiànids, amb el cap, el coll i el pit de color blau, amb un plomall al cap,<br />
semidomèstica i ornamental.<br />
pereta f. ELECTR./LUM. Làmpada elèctrica formada per una espècie<br />
d'ampolla de vidre en l'interior de la qual hi ha un filament metàl·lic, generalment<br />
de tungsté, que produïx llum per incandescència al circular-hi el corrent elèctric.<br />
picaporta m. picaport || Peça de ferro, penjada a una porta per la seua part<br />
superior, i que, en alçar-la i deixar-la caure, servix per a trucar.<br />
quarter m. MIL. Cada un dels diferents llocs en què es distribuïx un exèrcit<br />
en campanya.<br />
quelcom pron. Alguna cosa.<br />
reclau m. CONSTR. Angle entrant, raconada, que interromp la continuïtat<br />
d'una paret<br />
romandre v. intr. No eixir d'un estat determinat.<br />
runa f. CONSTR. Conjunt de materials provinents d'una demolició.<br />
sarraïns m. i f. Membre d'una tribu del nord d'Aràbia.<br />
segell m. Caràcter distintiu comunicat a una obra o a altra cosa.<br />
segellar v. tr. Tancar amb un segell.<br />
seré adj. [fig.] Exempt de tot torbament.<br />
setge m. HIST./MIL. Encerclament d'una ciutat, fortalesa, etc., per a<br />
combatre-la i emparar-se'n.<br />
setí m. TÈXTIL Ras || Teixit de seda, cotó, lli o fibres químiques, amb<br />
lligat setí, sovint amb un ordit molt dens i de material lluent que forma llargues<br />
bastes d'ordit adjacents.<br />
sòcol m. ARQUIT./CONSTR. Membre arquitectònic ixent en el peu d'una<br />
paret o d'un pilar, davall de la base d'una columna, d'una estàtua, etc. || m.<br />
CONSTR. Cos inferior de l'exterior d'un edifici i d'altres construccions que<br />
compensa el declivi i les irregularitats del terreny i permet elevar el basament a<br />
un mateix nivell. || m. CONSTR. Fris que es col·loca en la part inferior d'una<br />
paret.<br />
sostrada f. CONSTR. Conjunt de peces que formen el sostre o la coberta d'una<br />
casa, d'un edifici.<br />
tanca f. Reixa, estacada, bardissa, etc., amb què se circumda un espai de<br />
terreny, amb què es tanca una obertura.<br />
tasca f. Treball que algú té l'obligació de fer, que li han assenyalat o s'ha<br />
assenyalat.<br />
temptejar v. tr. Fer indagacions o exploracions, fer provatures, abans de<br />
mamprendre l'execució (d'una cosa).<br />
térbol adj. Dit d'un fluid que té en suspensió partícules d'una substància<br />
estranya que li lleven la limpidesa i la transparència.<br />
trepant m. OFICIS Ferramenta de tall que treballa per rotació, tal com la<br />
broca, la barrina, etc., i amb la qual es foraden metalls, fusta i altres matèries<br />
sòlides.<br />
tret m. Qualitat significativa, característica.<br />
triar v. tr. Escollir.<br />
turmells m. ANAT. Protuberància òssia del peroné i de la tíbia en el lloc on la<br />
cama s'ajunta amb el peu, formada pels dos mal·lèols.<br />
vacació f. pl. [generalment usat en plural, vacacions] Cessació, suspensió,<br />
temporal d'una activitat. || ENSENY. Temps de repòs concedit als estudiants, en<br />
la recurrència d'una festivitat o per altres circumstàncies, sobretot la calor dels<br />
mesos d'estiu, durant el qual romanen tancades les escoles.<br />
vacança f. pl. [generalment usat en plural, vacances] Vacació.<br />
vagarejar v. intr. Anar a l'atzar, d'una banda a l'altra, sense direcció precisa, a<br />
la ventura pels carrers o altres llocs.<br />
volta f. ARQUIT. Estructura arquitectònica corbada que cobrix un espai,<br />
forma un sostre, sosté una graderia, etc., conformada amb elements que recolzen<br />
mútuament i exercixen una pressió exterior suportada per parets, pilars, etc.<br />
82
Change language