resum_RC (2)

De l'Edat Mitjana a l'Edat Moderna: el regnat dels Reis Catòlics
I. POLÍTICA INTERIOR
1. El procés d'unitat territorial.
A la fi de l'Edat Mitjana la Península estava dividida en cinc regnes: Castella, Aragó, Navarra, Portugal i
Granada. Els Reis Catòlics. duran a terme la unificació de tots ells, amb l'excepció de Portugal.
a) La unió dinàstica entre Castella i Aragó.
Utilitzaran la política matrimonial per aconseguir els seus objectius. El primer pas es va donar amb el
matrimoni entre Ferran i Isabel el 1469. Les noces va ser en secret perquè les relacions entre els dos
regnes eren tibants. El germà d’Isabel, Enric IV li declara la guerra.
La victòria d’Isabel va suposar la unió personal dels dos regnes més importants de la Península, però
aquesta unió no va ser una unió forta, sinó feble, el nou estat que sorgeix no tindria –a part de la Coronacap
institució comuna, cada regne conservava les pròpies. En política exterior, que era dirigida pels
monarques, sí es posaven d'acord per actuar conjuntament.
b) La conquesta de Granada.
Des de 1236 el Regne de Granada es manté independent gràcies als tributs que pagava a Castella.
La primera fase és una espècie de guerra de guerrilles, però a partir de 1487 es decideix ja una estratègia
per prendre ciutats: Màlaga, Almeria, Vera... La resistència musulmana va ser molt dura en ser un país
muntanyenc, amb recursos i molt poblat. En els últims moments esclata una guerra civil a Granada entre el
sultà Muley Fan i el seu fill Boabdil, Ferran maniobrarà hàbilment entre els dos i aconseguirà el lliurament
de la ciutat el dia 2 de gener de 1492, en el pacte de rendició es promet als vençuts la conservació de les
seves propietats, les seves lleis, la seva fe i la seva forma de vida.
c) El Rosselló i la Cerdanya.
Eren dos comtats del Pirineu català que Joan II, pare de Ferran, havia lliurat a Lluis XI per comprar la pau
amb França en plena guerra civil. Pel tractat de Barcelona el 1493, Ferran el Catòlic firma que es
reintegressin aquests territoris, a canvi Ferran es comprometia a deixar via lliure als francesos a Itàlia,
cosa que no compliria.
d) L'ocupació definitiva de les illes Canàries.
Les Canàries pertanyien a Castella des de temps d'Enric III, però l'ocupació efectiva de l'arxipèlag es
realitza ara.
e) La conquesta de Navarra.
A la mort de Joan II, pare de Ferran i rei d'Aragó i de Navarra, en aquest regne s'instaura una dinastia
francesa. Ferran no podia tolerar la presència de França, la gran rival del rei Catòlic, a la Península. Per a
això va organitzar una campanya dirigida pel duc d'Alba que el 1512 va prendre Navarra sense trobar cap
resistència entre la població.
f) Portugal.
Isabel i Ferran intenten també la unió amb Portugal i per a això van casar a la seva filla Isabel amb el rei
de Portugal Manuel l'Afortunat, el fill de tots dos, el príncep Miquel seria l'hereu de tota la Península, però
va morir als pocs anys. Més tard van casar a la seva filla María amb el mateix rei, ara vidu, però ella ja no
era l'hereva de la Corona.

2. La creació de l'Estat modern: la monarquia autoritària sota els Reis Catòlics.
El regnat dels Reis Catòlics va significar el final de l'Edat Mitjana quant a la unificació dels regnes
peninsulars, la fi de la Reconquesta (presa del Regne de Granada) i la victòria definitiva de la monarquia
sobre la noblesa a Castella. Amb ells es posen les bases administratives d'un Estat nou.
El matrimoni (1469) dels hereus de les dues Corones - Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó- farà sorgir la
monarquia hispànica. Aquesta ha d'entendre's com a unió merament dinàstica dels dos regnes ja que cada
regne seguiria conservant les seves pròpies lleis, duanes, moneda i institucions tradicionals, conformant un
Estat plural i no unitari, integrat per una sèrie de territoris (Castella, Aragó, Catalunya i València) que
només tenien en comú una mateixa monarquia.
a) Submissió de la noblesa, clergat i burgesos del llevant.
A nivell polític aquest regnat va permetre resoldre definitivament el conflicte entre la noblesa i la monarquia
(desenvolupat durant la Baixa Edat Mitjana) a favor d'aquesta.
Gràcies a la derrota dels nobles el rei concentra més poder i organitza un estat fort. La noblesa és atreta a
la Cort, on és més fàcil el seu control.
El clergat que havia conservat una gran independència, va ser sotmès per Ferran mitjançant un acord amb
el Papa: el patronat.
L'altre grup social que havia gaudit d'un alt grau d'autonomia en la gestió municipal, la burgesia, va passar
a ser controlada mitjançant la figura del i en la mateixa línia les Corts perdran la seva iniciativa legislativa,
encara que a Aragó seguiran sent importants.
b) La creació d'organismes de poder.
• Consell Real.
• Audiències o cancelleries.
• Exèrcit permanent.
• La Hisenda.
• Santa Hermandad
• Ambaixadors
• Virreis
c) La unitat religiosa.
En els regnes medievals van coexistir tres religions: musulmans, jueus i cristians. Per potenciar la unitat
els Reis Catòlics van veure la conveniència que només existís una i així van actuar durament amb les
altres dues:
En 1478 es crea la Inquisició, el seu objectiu no és perseguir als musulmans o jueus sinó als falsos
conversos al cristianisme, era freqüent una conversió per interès i la pràctica de la religió anterior en privat.
En 1492 van emetre el decret d'expulsió dels jueus, una mesura que tindria greus conseqüències
econòmiques.
3. L'economia.
Des del punt de vista econòmic es contínua amb la lenta recuperació que s'inicia al segle XV, i va a ser
durant el seu regnat, amb el descobriment de nous mons, on es trobi la clau per a la recuperació definitiva i
el posterior desenvolupament que es produirà al segle XVI.
La població segueix vivint de l'agricultura. En general l'economia mou a la intervenció en altres punts: nord
d'Àfrica, Amèrica.

II.
LA POLÍTICA EXTERIOR
Serà portada directament per Ferran i respondrà a diverses línies mestres, però l'objectiu fonamental era
aïllar a França, la gran rival.
1. La política matrimonial.
La utilització de les noces reals va a fer que Espanya s'integri a Europa i estableixi relacions diplomàtiques
permanents amb els principals veïns de França.
A la seva filla Joana, l'hereva després de la mort de la princesa Isabel, i l’únic fill baró els casen amb Felip i
amb Margarida d'Àustria, fills de María de Borgonya i Maximilià d'Àustria, emperador alemany. Les
conseqüències d'aquest fet són importants, el fill d'aquesta unió serà Carles I que heretarà gairebé mitjana
Europa. A la seva filla Caterina la prometen amb Enric VIII d'Anglaterra per comprar la seva aliança enfront
de França, de tota manera el rei anglès es va separar d'ella.
2. La lluita per Itàlia.
Pel tractat de Barcelona de 1493 Ferran recupera el Rosselló i la Cerdanya i a canvi deixa via lliure a
França a Itàlia, la intenció dels francesos és prendre el regne de Nàpols, sobre el qual també Ferran té
pretensions. Davant l'arribada de les tropes franceses Ferran mana a Itàlia al Gran Capità –Gonzalo
Fernández de Còrdova- que ha revolucionat les tècniques de la guerra. Amb el suport del papa Alexandre
VI.
Pel tractat de Granada el 1500 la Corona d’Aragó i França es reparteixen Nàpols, però al no posar-se
d'acord desembarca una altra vegada el Gran Capità i derrota de manera definitiva als francesos.
3. El nord d'Àfrica.
En el nord d'Àfrica Ferran intenta frenar a l'Imperi Turc. Aquesta empresa es veu com la continuació de la
lluita contra els musulmans després de la presa de Granada, i és, per tant, de concepció medieval.
El 1497 es pren Melilla. Més tard, després de la mort d'Isabel (1504) es conquistaran tot un seguit de
ciutats la qual cosa desencadenaria accions de pirateria dels magrebins contra el litoral del sud-est
espanyol.
4. La política atlàntica.
En l'Atlántic trobaran una altra zona d'expansió, rivalitzant amb els portuguesos que estan fermament
assentats en la costa africana i que tracten de trobar una ruta cap a l'Índia i les Illes de les Espècies evitant
el tancament de les rutes comercials que imposen els turcs en el Mediterrani oriental. En aquesta línia es
produeix l'ocupació definitiva de les Canàries i el descobriment d’Amèrica (1492).