input faig (Desat automàticament) (Recuperat)

L’ IMPERI ROMÀ

INDEX
La legión del aguila
Història de Roma
Planell d’una ciutat romana
Tarraco
El patrimoni
Cases romanes
Comerç entre Roma i Hispania
Les monedes de l’antiga roma
Els deus romans
Cuina romana
Els vestits dels romans
Un dia a la vida d’un roma
Les rutes terrestre i marítimes
Principals indrets portuaris
La calçada
Divisió territorial
Passatemps

La legión del àguila
Nom de la pel·lícula
Temàtica que tracta
Què explica la pel·lícula?
Qui són els protagonistes?
Quan passen els fets que tracta la pel·ícula?
On passen els fets que descriu la pel·lícula?
On no passarien els fets que descriu la pel·lícula?
Com es desenvolupen els fets que descriu la pel·lícula?
la legión del àguila
recuperar l’honor de la seva familia
Que té que recuperar l’àguila que va perdre el seu
pare
Marco i el seu esclau
A l’època romana
A Britania
Al segle XXI
Roma es va fundar l’ any 753 a.C per els bessons
Rembo i Romo. Hi va haver-hi tres
LA
Per què passen els fets que descriu la pel·lícula?
Opinió de l’equip:
Perquè el seu pare va perdre l’àguila i la tenen que
anar a buscar per recuperar l’honor de la seva
família.
La meva opinió es que m’ha agradat perquè a mi m’agraden aquestes pel·lícules i
aquesta es una de les que m’ha agradat més
LEGIÓN DEL ÁGUILA
períodes :

Monarquia, república i imperi
HISTÒRIA DE ROMA
Roma va ser fundada l’ any 753 a.C per els bessons Rombolo i Remo. Roma es va situar molt
aprop del riu Tiber.
Hi va haver-hi tres periòdes:
MONARQUIA: Va ser des del segle VIII a.C-VI a.C, , va sorgir l’estat romà i es va crear un nou
sistema de política.
REPÚBLICA: L’any 509 a.C van instituir la república en el segle III a.C, ja conseguida la
república, va començar l’expansió de l’estat romà per al Mediterrani en el que els roman
tenen que derrotar al seu principal rival Cartago. La primera guerra va ser del 264-241 a.C.
El foro en la vida republicana era el centre de la vida política. Al 59 a.C Julio Cesar
conquista “las Galias”, però després Cesar va ser assassinat l’any 44 a.C.
IMPERI: Amb Augusto, l’imperi va començar una nova etapa d’esplendor. L’imperi romà va
fluir durant 4 segles i llavors Roma es va convertir en el centre del món conegut i va tenir
més d’un milió d’habitants.
El coliseu, que es un dels llocs més bonics de Roma va ser construït l’ any 71 d.C i podia
acollir fins a 51 mil espectadors.
Imperi romà va caure l’any 476 a Occident.

PLANELL D’UNA CIUTAT ROMANA
AQUADUCTE : Serbia per portar
CARDO : carrer que travessa de nord a sud
l’ aigua a la ciutat. DECUMANO : carrer que travessa de oest a est
CIRC : si celebrava les curses de carros
AMFITEATRE : si celebrava lluites entre gladiadors
tirats per caballs.
FORUM : era al centre de la ciutat i estava
TEATRE : els agradava moltla comèdia que si feia.
rodejat de botigues i edificis públics.

TARRACO
A mitjans de segle 19 fent el port de Tarraco van trobar restes arqueològiques. A les
tasques de recuperació va destacar sobretot un persona Bonaventura Hernandez Sanauja.
Joan Serra Vilaró que a partir del 1925va portar l’excavació de la necròpolis paleocristiana,
les muralles i el foro de la colònia.
La presència romana a la península Ibèrica, va haver d’obeir les ordres per lluitar contra els
Cartaginesos . L’any 218 abans de la nostre era un exèrcit roma, va desembarcar per primer
cop a la península.
A Tarraco la protegia una muralla que s’ha anat reformant.
En el port de Tarraco es podia vendre ceràmica, vidre, productes manufacturats,...
A prop del port si podia trobar el teatre. El teatre era un lloc de prestigi i de propaganda
política, en aquest teatre i podien assistir fins a 12.000 persones. A la paret hi havia
representats diferents Déus.
El circ, lloc on es feien les carreres de cavalls, estava situat al costat de la Via Augusta i
separava la ciutat en dos parts ben diferenciades: la part alta i la part baixa.
La Via Augusta era la principal via de comunicació que anava des de Roma fins a Cadis.
Els llocs públics de diversió es complementaven a l’amfiteatre, que es va construir entre la
muralla i el mar per poder aprofitar la pendent per fer les grades.
La part mes animada de Tarraco era el Forum. El centre administratiu de la ciutat era la
Basílica, on hi ha el tribunal i les oficines de justícia. A la part alta de Tarraco és on hi havia
les tropes militars i on no hi havia tanta població civil.

EL PATRIMONI
Teatre romà de Mérida
Amfiteatre romà de Tarragona
Aqüeducte romà de Segovia
Termes romans de Lugo

CASES ROMANES
Posteriorment es van anar construint cases de manera més moderna. Hi va haver-hi tres
tipus de cases: domus, insulae i villae
El domus o casa unifamiliar, de família benestant, era de planta rectangular, que estava al
voltant d’un pati central que es deia “atrium”.
Les insulae eren les cases més habituals. Eren habitatges amb diversos apartaments i tenien
balcons i finestres que donaven al carrer. L’estalvi de material provocava freqüents
esfondraments i incendis.
La villae o casa de camp tenia dues parts ben diferenciades: la villa urbana (residència del
senyor i la seva família) i la villa rústica (granja dedicada als treballs del camp i les
dependències dels treballadors)
Villa
rústica
Villa
urbana

COMERÇ ENTRE ROMA I HISPANIA
El principal comerç entre Roma i Hispània van ser els minerals com la plata, el coure i el
ferro, productes agrícolas com l’oli d’oliva i el vi i també el comerç del peix.
Referent als minerals, van ser molt importants les mines de plata de Cartago Nova. Als
voltants de Cartagena i Mazarrón, Roma va continuar extraient plata, plom, ferro, zinc i
altres minerals en grans quantitats, fent treballar en elles a un nombre d'esclaus.
La província Bètica es va especialitzar en la producció d'oli d'oliva dedicat a l'exportació cap
a Roma. Es dedueix que aquest comerç va ser molt important gràcies a la gran quantitat de
restes d'àmfores que es troben “ El mont Testaccio” que es va originar com
un abocador d'envasos ceràmics procedents del comerç d'oli de la Bètica que arribava
a Roma,
També va ser important el comerç del vi, principalmenta la zona de Tarraco on hi havia un
vi de gran qualitat
El comerç de salaons procedents de la Bètica, aquesta activitat productiva es veu reflectida
en les restes de factories, el producte manufacturat de les quals era, a més del peix en
salaó, la salsa «garum».Igual que succeïa amb els productes vitivinícoles o el comerç de l'oli,
la producció de garum generava una important indústria auxiliar de l'envasat en àmfores.

LES MONEDES DE L’ANTIGA ROMA
La moneda de l’antiga Roma, inicialment va ser la moneda de coure, que es deia lliura de
coure. També una de les unitats monetàries romanes era l’as, que 1 = 1’88 lliures, del qual
Mmommsen va establir el valor en el 1855 en 0,252 pessetes.
Al cap d’uns anys, August va reformar el sistema monetari de manera que or es va emetre
l’auri, en plata el denari, en oricalc el sesterci i el dupondi i en coure en l’as, el semis i el
quadrant.
Primera moneda de plata de l’antiga Roma
Un sesterci

ELS DEUS ROMANS
DEUS ATRIBUT IMATGE
Júpiter
El llamp
Juno
El matrimoni
Saturn
El temps
Neptú
El mar
Mercuri
El comerç
Diana
La caça
Mart
La guerra
Venus
L’amor
Vulcà
El foc

LA CUINA ROMANA
1r PLAT
Verdura (holus)amb enciam
(lactucis)i olives (olivam)
2n PLAT
Peix (piscis)amb bolets
(fungorum)
POSTRES
Fruita (fructus)i una mica de
galetes (biscotus)
1r PLAT 2n PLAT POSTRES

ELS VESTITS DELS ROMANS
A Roma la manera de vestir se semblava molt a la dels grecs. Els materials que es feien
servir més eren la llana a l’hivern i el lino a l’estiu. Els romans començaven a portar roba
interior i normalment estava fet de lino.
La túnica:
Vestit sense mànigues, de llana format per dos peces de tela cosides i agafat per un
cinturó.
Els homes la portaven fins al genoll i les dones fins als telons.
Tipus de túniques:
o Túnica bàsica
o Túnica de Caballero
o Túnica del senador
o Palmata, túnica dels generals
triomfadors.
La toga:
Vestit oficial i exclusiu romà
CALÇAT
Solea: sandàlies pel bon temps
Socci: sabates per la pluja
Calcei: sabates per grans ocasions
Caligae: calçat propi dels soldats romans
VESTIMENTA DELS SOLDATS ROMANS
Gladiadors:
Faldilla doblegada al voltant de les caderas.
Casc complert
Oficials:
Túnica de guerra
Casc, espasa i escut de fusta.
Soldat d’infantería
Roba interior, subarmale, màniga curta (de llana)
Casc de bronze agafat a la barbeta amb pluma.

UN DIA A LA VIDA D’UN ROMÀ
Un romà de bona posició s’aixecava ben d’hora al matí abans de sortir el sol. Tenia que
aprofitar molt bé la llum del dia.
“ciceró” i “plini el vell” consideraven aquestes hores al matí les millors per la seva activitat
literària.
Després d’ocupar-se dels assumptes privats anaven a l’atrium (la sala principal de la
casa)per fer la salutatio matutina que era el moment en que els seus clients li presentaven
els seus respectes o només per desitjar-li bon dia.
Després d’aquestes hores, l’home es dirigia al Fòrum, acompanyat pels seus clients. Amb la
tercera hora del dia començaven els assumptes als tribunals o el Senat.
Els dies de festa no hi havia ni sessions de tribunal ni reunions al Senat, durant aquestes
hores anaven al circ o al teatre. Després de la migdiada el romà es disposava per els seus
exercicis atlètics diaris i pel bany
Després el bany venia la relaxació o una passejada per xerrar amb els amics, escoltar les
últimes notícies,...
Finalment arribava la millor part del dia, el sopar. Es celebrava al a seva pròpia casa o a casa
d’algun amic i normalment es realitzava amb la seva família.

LES RUTES TERRESTRES I MARÍTIMES
Els romans, abans no ho tenien tan fàcil com nosaltres. Roma que ja tenia cap a un milió
d’habitants, van començar a necessitar productes de fora. Van construir moltes rutes molt
ben pavimentades que creuaven pel terra, però van pensar que hi havia una forma molt
més ràpida i econòmica.
El comerç pel mar era la millor opció pels mercaders Romans a l’hora de transportar la
mercaderia d’un punt a l’altre.
Utilitzaven vaixells de vela, però no va tenir només èxit per el tipus de vaixell, per ser més
ràpid i econòmic, poder transportar moltes coses,.. sinó per ser el més segur. Quan anaven
per les vies terrestres era més fàcil ser saquejat per algun lladre.
Un dels ports graners més importants era el d’Alexandria. D’allà transportaven el gra fins la
península d’Iàlia. Un cop havia arribat allà era controlat hi arribava a Roma pel Tíber.
Aquest tipus de mercaderia era la més important ja que era la base de l’alimentació.

PRINCIPALS INDRETS PORTUARIS
Civitavetcchia Portus Ostia
Leptis
Cesarea Palestina

LA CALÇADA:
(les calçades són les línies de color vermell)
La construcció de les calçades
permetien el ràpid moviment i el
trasllat de les tropes romanes de una
a l’altre part de l’imperi. Les calçades
es van anar realitzant sobre camins ja
existents.

DIVISIÓ TERRITORIAL

PASSATEMPS REFERENTS A ROMA
A N O T T E M P L E Y R E W Q C Z C
S M G J F F D V X Z Q W A E I U Y A
H G F D B N M Ñ Ç P O Y U T G H Ç L
B X C I R C S R W C I J G
T
G N M Ç
Y R E W T U K O P L M X Z E T F S A
T W Q X T E A T R E Z P U R I S D D
T R Z Q B V A S A E O N O M I Y Q A
J O P T R D X T I T X A K A J Ñ Ç O
A E Y T J L I O R T O L K S Y T X Q
R O M A U T E M P E T Y G J F D A E