6.kouros i kore

GUIA VISUAL DE L’ART GREC 

PERÍODE ARCAIC. 

TRETS CARACTERÍSTICS 

� Frontalitat i rigidesa. 

� Una cama lleugerament 

avançada. 

� Braços enganxats al cos. 

� Representació 

esquemàtica dels 

músculs. 

� Somriure arcaic. 

� Ulls ametllats. 

� Policroma. 

� Influïda per la tradició 

estatuària egípcia. 

� Exemple: Kouros 

d'Anàviissos 

� Cleobis i Biton, 

segle VI aC(590 

aC)Mus.Delfos)

COMENTARI D’UNA OBRA ESCULTÒRICA. 6.KOUROS I KORE. 

1.PRESENTACIÓ I CONTEXT 

� (1.1. Titol) Els kouroi i les korai, 

(1.2. Autor) d’autors desconeguts 

(1.3. *Cronologia van ser 

realitzats, el primer-Kouros 

d’Anàvissos- al 530 aC; i la Kore 

amb el peple entre el 510 i 500 aC 

. i 1.7 *localització) .La 

localització original fou a 

Anàvissos(Àtica) i l’Acròpolis 

d’Atenas i respectivament , però 

actualment es troben al Museu 

Arqueològic Nacional d'Atenes i al 

Museu de l'Acròpolis 

d'Atenes,respectivament. 

� (1.8. Estil) Corresponen a l’estil 

grec arcaic i estan realitzades 

(1.4.Material i tècnica): 

� amb marbre de Paros amb la 

tècnica de talla. 

�



� (1.5.*Forma, 

� *Tipologia, 

� *1.6. 

Mides*Cromatisme): Es 

tracta d’escultures 

policromades i exemptes 

que es troben dempeus i 

ténen unes dimensions d’ 

1,94 m (alt) el Kouros 

d’Anàvissos i 1,21 m (alt), 

la Kore amb el peple. 

� (*1.8.Estil): Estil grec 

arcaic. 

� (*1.9.Funció): 

Commemorativa i funerària. 

� El Kouros d’Anàvissos i la 

Kore amb el peple @peple 

Vestit femení d'ús comú a tota la Grècia 

antiga

� 


1.PRESENTACIÓ I CONTEXT (MODEL) 

� (1.10. *Tema, 

*Introducció a l’obra i 

*Context i *Biografia de 

l’Autor.) El Kouros 

d’Anàvissos (1.9. Funció:) , 

a més de commemorar una 

victòria en una prova 

esportiva, serví -segons diu 

la inscripció- com a estàtua 

funerària del jove Kroisos. 

La Kore amb el peple era 

probablement la 

representació d'una 

sacerdotessa 

�



� Els kouroi i les korai, 

(2.1. Iconografia (tema): 

� representacions, 

respectivament, d'homes 

nus i de dones amb una 

túnica, foren les estàtues 

més genuïnes del 

període arcaic. 

� L'evolució de l'art grec es 

pot seguir a través dels 

diversos trets d'aquestes 

figures, que es van fer 

aproximadament des de 

l'any 620 aC fins al 480 

aC. 

�



� (1.10. *Tema, 

*Introducció a l’obra i 

*Context (VV) (…) 

� Si les primeres es 

caracteritzaven per una 

gran rigidesa i uns cossos 

molt poc realistes, les 

darreres ja pertanyen a 

l'estil clàssic. 

� Els grecs van partir de l'art 

egipci, però investigaren 

continuament per tal de 

millorar el modelat dels 

músculs, la naturalitat de 

les postures i els rostres, 

que en un principi 

mostraven un somriure 

impertorbable. 

� 

�


2. ANÀLISI FORMAL 

� 2.1. 

Iconografi 

a(tema): 

� (ja estan 

assenyalat 

sa la 

introducció 

: 1.7.VV) 

� 2.2. Funció:. 

(Commemora 

tiva i 

funerària.-ja 

estan 

assenyalats a 

la 

introducció: 

1.7.VV) 

18. Sarcofag dels Esposos, 

terracota, c. 530 aC, Museu de la 

Villa Giulia, Roma .L’art etrusc és 

coetani al grec arcaic.Heus ací els 

paral.lelismes…

� 



(2.3.Composició:(VV) 

• El Kouros d'Anàvissos, 

manté la postura 

hieràtica pròpia del 

període arcaic; es tracta 

d'una figura primerenca 

no tan evolucionada 

com la Kore amb peple. 

� L’hieratisme a l’art egipci



� (2.3.Composició:(VV) 

� Els grecs arcaics 

aprengueren dels 

antics egipcis a 

modelar les figures 

dretes dels joves; 

� en moltes d'aquestes 

s'hi pot detectar 

encara el famós pas 

amb qué els egipcis 

diferenciaven els 

éssers humans dels 

déus. 

�



(2.3.Composició:(VV) 

� Del poble del Nil, els 

artistes grecs també 

van adoptar de 

l'escultura: 

� la llei de la 

frontalitat i 

� la manera d'assenyalar 

les diverses divisions 

del cos i els seus 

músculs (que encara 

va continuar vigent en 

escultors posteriors, 

com Policlet). 

9. POLICLET 

EL VELL, 

Diadume 

n 430 aC




� Un dels trets que pitjor van 

resoldre van ser els genolls , 

que apareixen com cercles 

tallats matusserament en la 

unió entre la cuixa i la part 

inferior de la cama. 

� També tingueren problemes per 

plasmar els dits amb 

naturalitat. 

�



� (2.3.Composició:(VV) Les 

representacions de figures 

masculines eren molt rígides i 

poc naturals. 

� ,tot i que intentessin esbossar el 

moviment amb la cama esquerra 

avançada; els braços romanien 

enganxats al tronc i tenien els 

punys tancats, com per remarcar 

força de la figura. 

� En la seva anatomia és possible 

observar-hi un joc de simetries: 

els artistes equilibraven la W dels 

pectorals amb una W invertida a la 

clavicula; 

� també feien coincidir la forma 

dels ulls amb l'arc de les celles. 

� 5/1 Anònim. Kurós Biló 

(600-590 aC.), marbre. 

Museu Arqueològic, 

Delfos. La influència 

oriental hi ès ben present 

amb el hieratisme, la 

simetria, les línies 

corporals molt marcades, 

els ulls ametllats.




� Pel que fa a les korai, mai no es 

plasmaven nues perquè el nu 

femení era un tabú per als 

primers grecs. 

� Així, les representacions femenines 

anaven vestides amb una túnica 

llarga fins als peus cenyida a la 

cintura. 

� La Kore amb el peple, com les 

seves germanes d'estil, resta en 

una actitud estàtica. 

� Els artistes treballaren, sobretot, 

els plecs dels vestits, que de 

vegades conferien un cert 

dramatisme a les figures.




� Compensaven el hieratisme i 

l'absència de moviment 

amb els pentinats i amb el 

gest, repetit fins a l'infinit, 

d'oferir una fruita amb la mà, 

� (…) uns elements que 

atorguen a aquestes noies 

una tímida dolçor. 

� Aquesta kore conserva, a 

més, restes de policromia 

als cabells (pèl roja), als ulls, 

a la boca i als brodats de la 

túnica. 

�




� El Kouros d'Anàvissos i la 

Kore amb el peple mostren 

unes altres característiques 

típiques de l'època arcaica, 

� com el somriure 

estereotipat que no 

expressa res en concret-, 

� els ulls grossos, ametllats i 

convergents cap avall, i 

� els cabells ordenats en 

superficies geomètriques. 

� 5/1 Anònim. Kurós Biló 

(600-590 aC.),



� 2.4.Recursos tècnics 

(TD) 

� Per donar-li una mica de 

moviment l'artista va 

avançar lleugerament la 

cama esquerra, amb actiud 

de caminar. 

� La superficie va ser 

brunyida. 

� @brunyir 

Treure llustre a les pedres, els 

metalls, etc, fregant-los 

�



� 2.5.Relació amb 

l'entorn: (TD) : 

� L’escultura es va destinar 

a guarnir la ciutat; –funció 

commemorativa- 

� feia, alhora, la funció de 

recordatori –funerària- de 

la mort de l'atleta Kroisos, 

tal com revela una 

inscripció que diu: «Resto 

trist i dret al costat de 

l'estela del finat Kroisos, 

lluitador de primera línia, 

que el tempestuós @Ares 

s'ha endut”. 

Mart, 

Velázquez, 

c. 1640, 

Museo del 

Prado, 

Madrid. 

E 

ls déus 

olímpics 

� ARES:nom 

llatí: Mart. Mart 

i Venus, 

Pompeia, 

Museo 

Archeologico 

Nazionale, 

Nàpols



� 2.6.Elements propis de l'estil: 

(Estil-VV) : 

� Tot i que és veritat que els artistes 

grecs del període arcaic van començar a 

treballar a partir de l'escultura 

egípcia, no es conformaren amb 

solucions gaire gastades i investigaren 

formes noves. 

� Es buscava una representació més real (i 

personal) del cos humà; 

� les troballes de cada escultor eren adoptades 

de seguida pels altres i gradualment se'n va 

anar 

� millorant la perspectiva i guanyant en 

realisme i naturalitat a l'hora de 

representar els cossos.



� 2.6.Elements propis de 

l'estil: (Estil-VV) : (…) 

� Els homes començaren a marcar 

músculs, 

� les formes de les dones 

s'insinuaven sota els vestits o es 

marcaven voluptuosament i 

somreien amb més ganes. 

� Les tècniques que utilitzaren 

també evolucionaren 

ràpidament, com es pot 

comprovar comparant els kuroi 

dels primers temps amb uns 

altres de posteriors, i en menys 

de dos segles sorgiren els grans 

creadors del classicisme. 

6. Kouros 

i 

kore, 

segle VI 

aC 

� 

7. Guerrers de Riace, 460-430 aC



� 2.6.Elements propis de l'estil: (Estil- 

TD) : 

� L’obra pertany al període arcaic perquè la 

figura presenta: 

� un clar hieratisme que segueix la llei de la 

frontalitat de la simetria i de la codificació de 

les diverses parts del cos (pit, genolls, 

musculatura ... ) marcades; 

� presenta també els ulls ametllats seguint el 

moviment de les celles, 

� el somriure inexpressiu estereotipat, els 

cabells rinxo-lats i lligats per una diadema 

d'atleta, 

� els braços enganxats al cos, els punys 

tancats, la cama esquerra un xic avançada ... 

� Malgrat tot, i si comparem l'obra amb les 

precedents, es comencen a suavitzar les línies 

massa marcades dels models anteriors (5/1) 

i s'inicia un relleu més suau que ja deixa 

entreveure el camí del classicisme. 

� 5/1 

Anònim. 

Kurós 

Biló (600- 

590 aC.), 

marbre. 

Museu 

Arqueolò 

gic, 

Delfos. 

La 

influènci 

a oriental 

hi ès ben 

present 

amb el 

hieratism 

e, la 

simetria, 

les línies 

corporal 

smolt 

marcade 

s, els ulls 

ametllats 

.



� 2.6.Elements propis de l'estil: (Estil-RdV) 

: Estil 

� Pertany a l'estil grec arcaic. És una escultura 

en marbre que manté la postura hieràtica 

pròpia del període. Està en posició frontal. Els 

grecs arcaics aprengueren dels antics egipcis 

a modelar les figures dretes. No intenten fer 

un retrat sinó que representen el cànon de 

bellesa. És una escultura exempta i la seva 

tècnica és la talla. Un dels trets que pitjor 

varen resoldre va ser el dels genolls que 

apareixen com triangles invertits. També 

tingueren problemes per plasmar els dits amb 

naturalitat. Tot això fa que les figures 

masculines siguin rígides i poc naturals, tot i 

que intentessin representar el moviment amb 

la cama esquerra avançada; els braços 

estaven enganxats al tronc i tenien els punys 

tancats. Cal assenyalar també el somriure 

estereotipat, els ulls grossos, ametllats i els 

cabells ordenats de forma geomètrica. 

� Les Kore representen noies al servei del 

temple. Vestides amb túnica.


3. INTERPRETACIÓ/SIGNIFICAT DE L’OBRA 

� 3.1.Relació entre la forma i la 

funció(Funció VV) 

� podien servir com a 

representació d'un déu, 

� com a ofrena dedicada a una 

divinitat, 

� per lloar un atleta que havia 

guanyat una prova esportiva 

(l'estàtua del guanyador dels 

cent metres als Jocs Olímpics es 

posava a la porta de la ciutat), 

� com a recordatori d'un home a la 

seva tomba. Algunes de les 

obres porten inscripcions amb el 

nom de l'autor o dedicatóries a 

diverses divinitats. 

�




funció(Funció VV) 

� El Kouros d'Anàvissos és una 

escultura feta com a ofrena als 

déus; la inscripció explica que 

aquest kouros és l'estàtua 

funerària del jove Kroisos-”resta 

trist i dret al costat de l'estela 

del finat Kroisos, lluitador de 

primera línia, que el tempestuós 

Ares s'ha endut». 

� Ut Kore amb el peple, que du 

una túnica dòrica i llueix el 

pentinat de trenes llargues 

característic d'aquestes 

estàtues, és una obra mestra del 

seu temps. 

�




funció(Funció TD) 

� L’escultura grega no estava 

pensada per al 

col·leccionisme particular 

sinó per a l'exposició 

col·lectiva. 

� Els kúroi i les kóroi eren 

monuments que no 

retrataven uns atletes 

concrets, sinó que els 

representaven en 

abstracte, i la inscripció al 

podi era el que els 

identificava. 

�



� 3.2. Iconologia i significació: (VV) 

� Els kouroi representaven molts cops joves atletes 

vencedors als Jocs Olímpics (d'aquí la diadtma amb 

què es recullen els cabells), 

� i les korai, pudoroses sacerdotesses. 

� Els artistes treballaren molt els vestits d'aquestes 

donzelles, de manera que es pot seguir l'evolució de 

la moda a través dels característics vestits amples; 

� també es pot detectar una certa expressivitat 

segons la disposició dels plecs, que anirien des d'una 

ordenada pau fins a una violenta agitació. 

� Es creu que aquestes estàtues -se n 'han trobat en 

diversos indrets, com santuaris i tombes de Grècia 

(especialment en tombes prop de Delfos), de l'Àsia 

Menor i de la Magrra Grècia- eren encarregades tant 

per particulars com per entitats públiques i que 

acomplien funcions diverses. 

� 

� Teatre de 

Delfos, s. 

III i 

Temple.



� 3.2. Iconologia i significació: (TD) 

� En un moment en què l'esport es 

considerava part fonamental de 

la litúrgia grega a través, 

sobretot dels jocs olímpics, el fet 

que un atleta destaqués sobre els 

altres era un orgull per a la polis 

i el mecenes corresponents. 

� Per això els mecenes aixecaven 

monuments als seus atletes en 

senyal d'agraïment públic . 

� 

� @Els jocs 

Olímpics 

avuí...



� 3.2. Iconologia i significació: (RdV) 

� Funció 

� Representaven els joves atletes 

vencedors als Jocs Olímpics per això 

porten la cinta dels guanyadors al cap. 

� Aquestes estàtues s'han trobat en 

santuaris i tombes i és creu que eren 

encarregades per particulars com per 

entitats públiques i que acomplien 

funcions diverses. 

� Moltes vegades eren ofrenes dedicades 

a una divinitat per commemorar un 

atleta que havia guanyat una prova 

esportiva o com a recordatori d'un 

� home a la seva tomba. L'Anàvissos es 

una escultura feta com ofrena als déus; 

la inscripció que porta explica que és 

� @Els jocs 

Olímpics 

avuí...



� 3.3.Relació de l'obra 

amb l'època:(TD) La 

cultura grega, a 

diferència de les 

orientals (L'egípcia 

i la mesopotàmica, 

per exemple), era 

antropocèntrica. 

Per aquesta raó, la 

seva escultura 

representa els 

ideals de bellesa 

humans, no divins. 

� 

�



� 3.3.Relació de l'obra amb 

l'època:(RdV=Context Històric) 

� Correspon a la Grècia clàssica en el període 

arcaic. 

� La cronologia és de l'any 530 aC. 

� Els Kuroi commemoraven una victòria en 

una prova esportiva però a la vegada 

estaven relacionats amb la religió perquè 

aquestes proves és feien en honor dels 

déus. 

� En aquest cas s'aprofita com a escultura 

funerària del jove Kroisos. 

� 

�



� 3.4.Transcendència de 

l'obra. :(TD) 

� Els kouros; i les kóre (0316) 

foren el centre d'investigació 

artística de l'escultura 

grega. 

� Partint de models orientals 

(0227 i 0250),I'esculutura 

grega arcaica es va anar 

orientant cap a la recerca 

del naturalisme, amb una 

evolució llarga però 

continuada que va des dels 

primers models (5/1) al 

kurós d'Anàvissos (5/2), 

Aristòdikos (5/3) i el aiti 

(0356). 

� 

�



� 3.6.Transcendència de 

l'obra. :(TD) 

� A partir d'aquest model, 

s'obre el camí de la 

idealització dels atletes i 

a la recerca d'un ideal 

canonnitzat de bellesa 

(0335). 

� L’evolució d’aquestes 

figures va influir més 

endavant altres cultures, 

directament (0207) o bé 

� a través de les còpies 

romanes. 

�


4. FONTS UTILITZADES I DOCUMENTACIÓ COMPLEMENTÀRIA. 

� WEBS MÓN GREC 

� Món clàssic:Labyrinthus 

� Mitologia: 1 

� Numismàtica 

� ANCIENT-GRECE (ANGLÈS) 

� 1 2(ESCULTURA) 

� WEBS KOUROS I KORE: 

1- @2 -3 

� ANCIENT-GRECE 

(ANGLÈS) 

� Encyclopædia Britannica 

� Escultura a Egipte 

� Jocs Olimpics 

� 1



GALERIA D’IMATGES 

� •• La Dama d'Auxerre 

(a l'esquerra) és la 

representació més 

característica de les 

kórai de l'escola 

dedàlica. EI pèplum 

estirat deixa veure les 

formes de les sines i 

l'ondulació suau de la 

cintura. Tant a la 

representació del cos 

com a la del vestit de 

llana que el cobreix, 

l'evolució de les 

primeres kórai, 

properes a les 

escultures egípcies, hi 

és ben evident. 

A l’Hera de 

Samos 

(esquerra) hi ha 

compendiats els 

progressos de 

l'escola jònica 

pel que fa al 

tractament dels 

vestits, que 

representen 

amb plecs 

abundants; es 

poden veure 

ben diferenciats 

els del khiton 

(túnica), molt 

fins i estrets, 

dels de 

l11imation 

(mantell), solcs 

espaiats.




� (03161 

Anònim. Dama 

d’Auxerre.(S.VI 

I aC,650 aC), 

pedra 

CALCÀRIA. 

Musée du 

Louvre, Pari. 

EI hieratisme 

de.les estultures 

d.I'èpcca 

arcaica posa de 

manifest la 

ascendència 

oriental més 

gran que no pas 

la tradició 

minoica o 

midaica. 

A l’Hera de 

Samos 



progressos de 


pel que fa al 


vestits, que 

representen 

amb plecs 

abundants; es 

poden veure 





dels de 

l11imation 


espaiats.




� (03161 

Anònim. Dama 

d’Auxerre.(S.VI 

I aC,650 aC), 

pedra 

CALCÀRIA. 

Musée du 

Louvre, Pari. 

EI hieratisme 

de.les estultures 

d.I'èpcca 

arcaica posa de 

manifest la 

ascendència 

oriental més 

gran que no pas 

la tradició 

minoica o 

midaica. 

A l’Hera de 

Samos 



progressos de 


pel que fa al 


vestits, que 

representen 

amb plecs 

abundants; es 

poden veure 





dels de 

l11imation 


espaiats.



4.1.ALTRES MODELS DE COMENTARI DE 6.KOUROS I KORE 

� 6.a. Dama d'Auxerre. Calcària. Museu del Louvre. 650 aC 

.Ed Ecir. Hª .Art (i) 

És una petita estatueta (28) de tot just 55 cm, però d'una 

gran bellesa. Es considera la primera obra de l'estatuària 

en pedra que es con-serva completa. Pertany a l'escola 

cretenca, probablement primer centre d'aquesta activitat 

escultòrica. Sembla que es tractava d'una imatge 

votiva, com es desprèn de la posició de la seva mà dreta 

en actitud d'exvot i l'esquerra enganxada al cos. 

Hi podem veure totes les característiques formals que 

distingeixen aquesta mena d'escultures femenines, 

especialment el sentit de bloc tancat i, per tant, la rígida 

frontalitat. 

En tot cas, s'observa un treball de talla ben diferent 

entre la part inferior, amb una tèc-nica més rústica, i la 

part superior amb deta-llismes en el mateix pèplum, el 

vestit de llana decorat amb sanefes incises i l'ampla 

corretja de la cintura



4.1.ALTRES MODELS DE COMENTARI DE 6.KOUROS I KORE 

� 6.a. Dama d'Auxerre. Calcària. Museu del Louvre. 650 aC 

.Ed Ecir. Hª .Art (II) 

EI cabell també es treballa amb deteniment, segueix la 

moda egípcia del “pentinat de pisos” que dóna a l'obra 

més naturalisme, accentuat igualment pel treball a les 

sines. AI contrari, el rostre continua encara sense fixar 

l'atenció, que amb la seva forma triangular tendeix a la 

idealització. 

Crida l'atenció el somriure arcaic una mica forçat i fals; 

la desproporció (observeu les mans en comparació amb 

l'avantbraç o els peus de grans dimensions) de les 

diverses parts del cos, i també els ulls grossos i 

ametllats mancats d'expressivitat. 

EI faldellí que cobreix de la cintura als peus, té una 

senzilla decoració geomètrica de línies rectes 

horitzontals i verticals que contrasta amb les línies 

corbes de la part superior (cabell, sines o braços).

6.kouros i kore

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?