L'IMPERI ROMÀ-SOCIALS FAIG

GUIA DE TREBALL-INPUT FAIG
SOCIALS
L’IMPERI ROMÀ
ELENA RUIZ 1rB

L’IMPERI ROMÀ
0.LA LEGIÓN DEL ÀGUILA ________________________________________________ 3
1.LA HISTÒRIA DE ROMA ________________________________________________ 3
2.LES CIUTATS _________________________________________________________ 4
1.PARTS PRINCIPAL D’UNA CIUTAT ROMANA _____________________________________ 4
2.TARRACO ________________________________________________________________ 7
3.EL PATRIMONI _______________________________________________________ 8
1.ELS MONUMENTS D’HISPÀNIA _______________________________________________ 8
2.ELS TEMPLES ROMANS ____________________________________________________ 10
3.LA PINTURA, ELS MOSAICS I LA CERÀMICA _____________________________________ 10
4.VIDA QUOTIDIANA __________________________________________________ 11
1.LES CASES ROMANES______________________________________________________ 11
2.COMERÇ ENTRE ROMA I HISPANIA ___________________________________________ 12
3.LES MONEDES ROMANES __________________________________________________ 13
4.ELS DEUS ROMANS _______________________________________________________ 13
5.LA CUINA ROMANA _______________________________________________________ 16
6.EL VESTIT DELS ROMANS ___________________________________________________ 18
7.UN DIA EN LA VIDA D’UN ROMÀ _____________________________________________ 18
5.LA MOBILITAT ______________________________________________________ 19
1.INDRETS PORTUARIS ______________________________________________________ 19
2.LES CALÇADES ___________________________________________________________ 20
6.DIVISIÓ TERRITORIAL ________________________________________________ 21
7.PASSATEMPS _______________________________________________________ 22
1.LABERINT _______________________________________________________________ 22
2.SOPA DE LLETRES MONUMENTS ROMANS _____________________________________ 22

0.LA LEGIÓN DEL ÀGUILA
Introducció “La Legión del Àguila”
Nom de la pel·lícula: La Legión del Àguila
Temàtica que tracta: La Història de Roma
Què explica la pel·lícula? Què el capità d’una legió romana mentre lluitava va caure la figura d’una àguila
que representava el seu honor i el seu fill lluita per recuperar el seu honor
Qui són els protagonistes? En Marco i l’Esca
Quan passen els fets que tracta la pel·lícula? A l’any 753 aC
On passen els fets que descriu la pel·lícula? A Bretanya
On no passarien els fets que descriu la pel·lícula? No passarien a un altre continent
Com es desenvolupen els fets que descriu la pel·lícula? Lluiten per aconseguir el seu honor
Per què passen els fets que descriu la pel·lícula? Perquè vol aconseguir l’àliga
Opinió de l’equip:
Penso que es una pel·lícula on aprens moltes coses sobre l’Antiga Roma i es veu molt
bé com lluitaven i la forma com anaven vestits i en general com ho feien tot
1.LA HISTÒRIA DE ROMA
En la història de Roma es distingeixen 3 etapes: La Monarquia, la República i l’Imperi:
Monarquia vol dir que hi ha un rei, república vol dir que hi ha un president que el trien els
ciutadans i l’imperi vol dir que hi ha un emperador.
Roma va ser fundada per dos germans, que eren Romul i Rem.
En l’any 202 Roma vencerà el seu major enemic. La gran figura romana era en Julio Cèsar,
que va ser assassinat l’any 44Ac.
Roma es va convertir en el lloc més conegut del món.
El coliseu va ser construït en l’any 71, hi cabien 50.000 espectadors i el circ era el lloc on es
feien els espectacles. El foro era el centre de la vida de Roma. Els edificis de Roma eren de
4 a 5 pisos i els llocs preferits dels romans eren les termes
Va estellar la guerra civil en l’any 3r Ac i a l’any 476aC s’acaba l’edat antiga.

2.LES CIUTATS
1.PARTS PRINCIPAL D’UNA CIUTAT ROMANA
Fòrum: El Fòrum Romà estava al centre de la ciutat i era la zona de les botigues
Circ: El circ era un edifici que servia per fer curses de cavalls i carros

Amfiteatre: Era un edifici oval on s’oferien espectacles violents
Teatre: La seva finalitat era interpretar obres dramàtiques, romanes o llatines
Termes: Eren edificis públics que eren com lo que avui en dia diem saunes o balnearis

Muralles: És un tipus de construcció defensiva destinada a la defensa o protecció d'un
indret
Aqüeducte: L’aqüeducte romà era un conducte artificial que permetia transportar l'aigua en
gran quantitat des de la seva font fins a la ciutat
Temple: El temple romà era l'edifici consagrat al culte típic de la religió romana

2.TARRACO
Tarragona està situat a la costa del Mar Mediterrani. La ciutat antiga està situada sobre un
turó de fins a 71m d’altitud. La temperatura mitjana anual és relativament alta, els hiverns
són suaus i els estius no gaire càlids, i els seus vents dominants són el Mestral i el Xaloc. A
l’estiu és freqüent la marinada.
Durant els segles XV i XVI la influència de l’humanisme va fer despertar, sobretot a Roma,
un gran interès per les inscripcions de l’època romana. Aviat dos humanistes catalans van
traslladar aquell interès a Tarragona, Lluis Pons d’Icart i Antoni Agustí van ser els primers
en estudiar la història de Tarragona.
La presencia romana en la Península Ibèrica va obeir les necessitats estratègiques de la
guerra contra els Cartaginesos. En l’any 218 un exèrcit romà va desembarcar per primer
cop en la Península, el lloc, Empúries, i des d’allà va arribar a Tarragona, on es va instal·la
un campament militar, aquell campament va ser l’origen de la Tàrraco romana.
Com a capital d’Hispània, Tàrraco es va beneficiar d’un procés urbanístic i monumental
que la va convertir en una ciutat romana de primer ordre. La Tarragona actual posseeix un
patrimoni arqueològic que mostra aquell antic esplendor, restes que ens aproximen a una
Tàrraco d configurada monumental i urbanísticament com a una gran citat de l’Imperi
Romà

3.EL PATRIMONI
1.ELS MONUMENTS D’HISPÀNIA
Aqüeducte de Segovia

Amfiteatre de Cartagena
Temple romà de Córdoba
Amfiteatre de Tarragona

2.ELS TEMPLES ROMANS
El temple era l’edifici que més impotència tenia per la ciutat romana, tenia una funció religiosa
i política de donar culte a les seves divinitats protectores i, en època imperial, al sobirà
Característiques: El model de temple romà segueix el plantejament general grec, encara que
amb modificacions:
-Hi ha un sol pòrtic amb columnes que forma la façana i única entrada a l’edifici
-Sol ser pseudoperíptera, es a dir les columnes circumdants estan adossades als murs laterals i
posteriors de la cella
-Posseeix la triple cella etrusca dedicada a Juno, Júpiter i Minerva
-Les grades del temple grec són substituïdes per alt pòdium que es prolonga en la façana
principal a traves de una escalinata d’accés
Estils arquitectònics: L’arquitectura romana va adaptar els tres estils grecs (corinti, jònic i
dòric) i l’etrusc.
3.LA PINTURA, ELS MOSAICS I LA CERÀMICA
PINTURA: En la pintura romana influirà decisivament l'art grec, ja que
des de l'època de Cèsar van arribar pintures gregues que arrencaven
de les parets i es portaven a Roma. Aquesta és una de les raons per les
que amb prou feines es conserven pintures murals gregues. La
pintura romana ,al igual que altres arts tenia una finalitat pràctica:
decorar les cases i palaus. La condició social del pintor era la d'un
artesà, tot i que els que pintaven sobre fusta tenien més prestigi.
MOSAICS:
A mesura que els romans van anar conquerint territoris grecs, es van anar trobant amb una
forma d'art que a la llarga es van fer seva. Es tractava dels mosaics. En ells hi havia imatges,
sanefes o escrits mitjançant tot de petites tessel·les (conjunt de marbre, vidre i terra cuita). És
per això que els romans van anomenar els mosaics opus tessellatum.

En un principi, a l'Antiga Roma els mosaics només es van fer servir
per decorar sostres i parets. Amb el temps es va anar implantant
aquest art també als sòls. Primer es tenia por de que al trepitjarlos
es trenquessin o no oferissin prou resistència. Però ràpidament
se'n van adonar de que no hi havia cap mena de risc. Pels romans
tenir un terra amb mosaics era tenir un terra luxós. Fent una vulgar
similitud amb els nostres dies podríem dir que per als romans tenir
mosaics al terra era com tenir una gran catifa vermella.
CERÀMICA:
La ceràmica és un clar exemple de la universalització de la cultura
romana. Van produir peces de gran finor i excel·lent acabat
conegudes com terra sigilata, caracteritzades per el seu color
vermell brillant. Es creu que eren construïdes amb torns. Tenien
gran varietat d'usos per a la seva ceràmica: per cuina, per
transportar, emmagatzematge...
4.VIDA QUOTIDIANA
1.LES CASES ROMANES
Domus: Les Domus eren les vivendes familiars de la gent més rica

Insulae: Les insulae eren utilitzades pels ciutadans que no es podien permetre tenir un
habitatge particular
Villae: Les Villae eren vivendes rurals
2.COMERÇ ENTRE ROMA I HISPANIA
Els romans van establir un comerç intens tant dins com fora de l’Imperi. Per exemple un volum
important de l’oli i el blat procedia de Hispania
El comerç era afavorit per dos aspectes:

L’existència d’una mateixa moneda a tot l’imperi.
L’excel·lent xarxa de comunicacions. Els romans van construir una extensa xarxa de
carreteres, les calçades, que unia Roma amb totes les províncies de l’Imperi. També
van crear molts ports que facilitaven el transport en vaixells, molt més eficaç per a les
grans càrregues.
3.LES MONEDES ROMANES
Inicialment, la moneda romana va ser de coure i era coneguda com a lliure de coure. La
primera unitat monetària va ser l’as que és equivalent a 0,002 euros. Al 269 Ac es va
substituir l’as pels denaris equivalents a deu asos
4.ELS DEUS ROMANS
Júpiter: és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu
del llamp. Segons els mites, Júpiter va negociar els
principis de la religió romana, entre ells els sacrificis,
amb Numa Pompilius, el segon rei de Roma
Juno: Era l'esposa de Júpiter. El seu origen es podria trobar en
l'etrusca Uni, per bé que es relacionà amb la deessa
grega Hera de la que n'absorbí gran part de la personalitat.

Neptú: Era un déu de la religió romana invocat per
protegir les persones de la calor estival el qual
enviava les pluges.
Minerva: Era la deessa de la saviesa i de les arts en
la religió romana
Mart: Mart era el déu romà de la guerra, fill de Juno i
una flor màgica. El mes de març i el planeta Mart estan
anomenats en honor seu

Diana: Diana era la deessa verge de la caça, protectora de la
natura i la Lluna
Mercuri: Era el missatger dels deus, protector del comerç. Era un
deu important en els negocis, els beneficis i el comerç
Venus: En principi era la deessa de la primavera,
però finalment es va quedar associada a l’amor i la
bellesa

Apol·lo: A aquest deu se li assignen múltiples funcions: la
bellesa masculina, la música, la poesia i també és considerat
com el deu del Sol
Bacus: Deu del vi i de la dansa, inspirador del
deliri i de la èxtasis
5.LA CUINA ROMANA
- Els menjars principals dels romans eren tres: l’esmorzar (ientaculum) es prenia a primera
hora del matí i consistia habitualment en pa, formatge, ous...Els nens podien menjar també
galetes i dolços.
- Cap al migdia tenia lloc el prandium (menjar ràpid) normalment es prenia de peu, a base
d’aliments similars, preparats en fred o guisats
- El tercer menjar era el sopar, es solia reunir la família i també els amics, era un dels grans
moments de la jornada. En el sopar es distingien tres parts:
1.Gustatio: consistia en prendre uns entremesos
2.Prima mensa: verdura, cereals, carns, peixos...
3.Secunda mensa (postres) habitualment amb dolços i fruita

MENÚ ROMÀ :
Ientaculum:
Pa amb oli (panem secum oleum)
Formatge (caseus)
Galetes (crustula)
Prandium:
Pop (in polipo)
Ous durs (ova elixa)
Pastanagues fregides (caroetae frictae)
Cols (caules)
Raïm (uvae pallium suum)
Gustatio:
Puré d’enciam amb ceba (olus molle ex foliis lactucarum cum cepis)
Olives (arborius olivarum purissimum)
Anxoves (patina de apua)
Prima mensa:
Peix bullit amb salsa (locusta elixa cum cuminato)
Pit de pollastre (pollum pectus)
Secunda mensa:
Tortitas de llet (ova spongia ex lacte)
Préssecs (persica)
Pastís cartaginès (poenus crustulam)

6.EL VESTIT DELS ROMANS
A Roma els vestits masculins i femenins eren semblants
-Indumentària femenina:
La dona primer de tot es posava la túnica, que solia arribar fins als talons,
per fer de sostenidor, s’estrenyia el pit sobre la túnica amb una mena de
cordó.
Sobre la túnica es posava la stola, es portava un cop després casada, i era
un vestit llarg fins als peus.
Quan es sortia de casa, sobre la stola la dona es posava la palla.
Calçaven especialment el saldalium, un amena de sabatilla sense taló. A
casa portaven soccus, que els hi cobrien tot el peu
-Indumentària masculina:
La primera peça de roba que es posava l’home era la túnica. Era com la de la dona però una
mica més estreta i curta. Quan era a casa o per treballar al camp, l’home només
portava una túnica sobre un subligaculum (una mena de calçotets).
Hi havia dos tipus especials de túnica:
La túnica lati clavo, que tenia dues tires de porpra verticals. i la túnica palmata,
brodada, només per ocasions excepcionals.
Equivalent a la stola femenina tindríem la toga masculina, que també n’hi hauria
dos tipus:
La toga praetexta, la portaven els nens fins a l’edat de 16 anys
La toga picta o palmata: estava brodada amb or per el general vencedor que
havia obtingut els honors de triomf.
Normalment calçaven unes botes blanques anomenades calcei. Els homes també
podien portar soleae (sandàlies)
7.UN DIA EN LA VIDA D’UN ROMÀ
El dia es dividia en 12 hores, des de la sortida fins la posta de Sol.
Els romans s’aixecaven aviat, es preparaven ràpidament ja que es deixaven posada per dormir
la roba interior, es netejaven els braços i les cames i prenien l’esmorzar.
Al sortir el Sol comença la salutatio, els clients anaven a saludar al seu patró, la salutatio
durava fins a la segona o tercera hora, la resta del matí es dedicava als negocis públics o
privats, i la tarda al descans, menys els esclaus que treballaven tot el dia.
Al migdia té lloc el prandium. A la tarda, la migdiada durava fins a la octava hora. Cada 8 dies
els romans es banyaven, els rics a casa seva i els demés en els banys públics.

El sopar era el menjar principal del dia, i començava a la hora novena o dècima.
Per a la gent de condició modesta la jornada acabava amb el sopar, però per els que vivien
amb luxe, encara els hi quedava la comissatio, que era una espècie de festa on es bevia
abundantment, s’escoltava música, etc
5.LA MOBILITAT
1.INDRETS PORTUARIS
1. Civitavecchia
2. Ostia
3. Portus
4. Leptis Magna
5. Caesarea
6. Palaestina
3
2
1
4
5
6

2.LES CALÇADES
A mesura que Roma anava conquerint nous territoris, els
seus enginyers i soldats construïen una xarxa de viària que
va acabar unint totes les províncies de l'Imperi. L'objectiu
primer va ser facilitar el trasllat de tropes en cas de guerres
o sublimacions. Més endavant, un cop sotmès el territori, les
vies van adquirir més un valor comercial i administratiu que
no militar. Al nostre país la calçada principal va ser la uia
Herculea, anomenada més tard uia Augusta, paral·lela a la
costa. Aquesta va ser la primera que es va construir a la
península Ibèrica, per comunicar Gades (Cadis), la ciutat aleshores més important, amb
l'entrada a través dels Pirineu
CALÇADA ROMANA;
El procés era laboriós,es basava en l’acumulació de diferents capes de material.

Primer s’escabava un llit d’un metre i mig de
profunditat, i sobre ell es posava un nivell de codols i
pedres: el statumen.
El seguent estrat el formava una barreja de codols i
morter. El nucli era de grava compactada amb argila o
sorra. Finalment la pavimentum, era part que estava a
la vista, elaborada amb pedres i codols, o amb un terra
fet de pedres planes colocades juntes
6.DIVISIÓ TERRITORIAL

7.PASSATEMPS
1.LABERINT
2.SOPA DE LLETRES MONUMENTS ROMANS