REVISTA

- 1 -
Laia Casellas, Alba
González, Martina Julià,
Lluc Sidrach

1. PORTADA
2. ÍNDEX
3. DIA A DIA D’UN ROMÀ
4. MATÍ
5. MIGDIA
6. TARDA
7. NIT
8. EMPERADORS MÉS IMPORTANTS: AUGUST
9. TIBERI
10. ADRIANO
11. DECI
- 2 -

DIA A DIA D’UN ROMÀ
Els romans es llevaven molt d’hora. Cap a les
4:30h a l’estiu i a l’hivern a les 7:30h. Ells dormien
en roba interior, i quan es despertaven es vestien
ràpid. Només es ficaven el vestit. Es rentaven la
cara, els braços, les cames, etc i anaven a
esmorzar. El seu esmorzar consistia en aliments
com: pa, formatge, mel, dàtils i olives. I els nens
menjaven també galetes i dolços.
Els menjadors on menja es deia: triclinium. Era tres llits amb el capçal
davant d’una tauleta quadrada. El llit que no tenia un altre davant era
el principal; el seguia en importància el que estava a la seva esquerra.
Però amb el temps la tauleta es va fer rodona i els tres llits es va fer
un únic llit en forma de mitja lluna. Aquesta tauleta es deia
repositorium. Les dones solien menjar amb els seus marits. I els
esclaus només es posaven a taula amb els amos en alguns dies de
festa. I quan acabaven de esmorzar anaven a treballar. Ells
treballaven als carrers.
Els nens anaven a les escoles i les dones quasi no sortien de casa.
Les més riques es dedicaven a la seva imatge personal, controlava
la feina dels esclaus, teixien o sortien a fer un vol. I les dones que no
eren riques es dedicaven a les feines domèstiques.
Els homes no estaven
en tot el dia casa.
Anaven al fòrum i on es
concentrava una gran
activitat mercantil,
financera
i
administrativa.
- 3 -

Al migdia acabaven la jornada laboral la majoria de romans, però
els esclaus no acabaven. Al
voltant de les 12 del migdia es
dinava un petit refrigeri format
per menjar fresc i lleuger com la
fruita, sobre el dia anterior, vi...
Els nens al migdia tornaven a
casa dinaven i tornaven a
l’escola una altre vegada.
Les habitacions on dormien
- 4 -

A les tardes els romans anaven
amb la intenció de netejar-se,
cuidar-se el cos, descansar i
relacionar-se amb altres
ciutadans.
Només anaven els homes, les
noies no.
Els homes que tenien
molts diners tenien les
seves pròpies termes a
casa. I allà convidaven
els seus amics i familiars
per passar l’estona etc.
- 5 -

Quan els homes tornaven de de les termes, sopaven. El sopar era
l’àpat més important del dia, on a part de menjar, els romans
conversaven. Consistia en:
Uns entrants: amanides, verdura, olives, ous…
Un plat fort: peix o carn
Les postres: fruita fresca, formatge, dolços
Els ciutadans que no tenien
tants diners anaven a dormir
quan el sol s’anava. En canvi
els homes que tenien més
diners gaudien i bevien i es
divertien fins ben entrada la
nit, conversant d’alguna
actuació i invitaven als seus
amics i familiars.
- 6 -

EMPERADORS MÉS IMPORTANTS
AUGUST
Va ser el successor de Juli Cèsar i el primer emperador romà.
Va ser Nebot i hereu de Juli Cèsar
,s’imposà a la Guerra Civil que hi hagué
després de l’assassinat de Juli Cèsar
l’any 44 aC.
El seu govern va culminà amb un gran
període de pau, el qual se’l coneixeria
més tard amb el nom de Pax Augusta.
August tenia dos personalitats: d’una
banda la d’un jove ambiciós, de vegades
un polític ferotge que, en la lluita del
major poder no existien les lleis. De
l’altre banda la d’un emperador que, una
vegada es troba en possessió d’aquest
poder el fa servir assenyadament i que,
amb el principat, imposa un nou i
durador sistema, després de 100 anys
de conflictes
Civils, el qual
enterra
definitivament la
República
Romana.
- 7 -

TIBERI
Va ser un emperador Romà que governà des de el 18 de Setembre
fins a la seva mort que va ser el dia 15 de Març de l’any 37 aC. Hi era
el successor de Octavi
August.
Tiberi era el fillastre de
August que li donà el
permís per tornar a Roma
del seu exili a la illa de
Rodes i el va adoptar el
26 de Juny 4 dC. I li van
donar poders tribunicis
per deu anys.
Va reorganitzar de nou l’exèrcit, reformant
la llei militar i creant noves legions. El
temps en files va ascendir a vint anys. I
després del servei rebrien una paga
l’import de la qual provindria d’un impost
de 5% sobre les herències.
- 8 -

ADRIÀ
Publi Eli Adrià, més conegut com l'emperador Adrià, va néixer el 24
de gener del 76 a la província romana d'Itàlica (Hispània), on va
quedar orfe als 10 anys i va ser adoptat per l'emperador Trajà.
Va ser substituït anys més tard pel seu fill
adoptiu.
Amb Adrià un cop al poder, l'imperi va
començar a perdre territoris cosa que no va
agradar a alguns militars.
Aquest incident va fer reflexionar a Adrià sobre
quins problemes tenia el seu imperi, així que va
decidir viatjar per tots els territoris del seu
imperi per saber-ne els problemes.
En un d'aquests viatges, cap al 122 va anar a
la Gàlia, on va construir una gran muralla que
anava entre el Mar del Nord i Irlanda
Muralla d’Adrià
Adrià va morir l'any 136 i va ser
enterrat en un monument de Roma
que s'anomena "El Castell de Sant
Angel".
El Castell de Sant Angel
- 9 -

DECI
Va ser l’emperador del període 249-251 escollit per l'exèrcit revoltat
a Masia. En el darrer any va nomenar comparador al seu fill
Herenni. Va ser famós pel seu edicte que obligava a retre culte als
déus dels avantpassats del poble romà. El seu regnat va ser breu
per la guerra amb els gots, on pare i fill van trobar la mort
Va néixer cap al final del segle II a Bubàlia.
Des de llavors va regnar 13 mesos, que va ocupar principalment en
la guerra contra els gots, els quals havien creuat el Danubi dirigits
per Cniva i saquejaven les províncies tràcies.
Sembla que primer Deci va ser rebutjat pels gots que va ser
ocupada pels bàrbars.
Però en aquestes lluites aquests van
perdre les millors forces i el contraatac
romà els va rodejar; els romans van
oferir una sortida a través d'una proposta
de pau, a canvi de retornar els presoners
i el botí, però els gots van decidir lluitar
fins al final i es va produir la Batalla
d'Abritus on els romans van ser derrotats
i on l'emperador va morir ofegat en un
pantà junt amb les millors tropes
romanes, i el seu fill Herenni Etrusc va
morir ferit per una fletxa.
- 10 -