Tota la bellesa del món

Índex
Tota la bellesa del món ....................................................................................... 3
Dins del imperi ................................................................................................ 3
Sigles d’esplendor .......................................................................................... 4
Clima .................................................................................................................. 5
Hostatge ............................................................................................................. 5
Gastronomia ....................................................................................................... 5
Transport ............................................................................................................ 7
L’encant de Praga en 4 seccions ....................................................................... 8
El barri nou / Nové Město ............................................................................... 8
Ciutat Vella (Staré Město) ............................................................................. 10
Els encants d'aquest barri... .......................................................................11
Gastronomia i punts d'interès .................................................................... 15
El Castell de Praga ....................................................................................... 16
Historia ...................................................................................................... 16
Dades per ampliar ..................................................................................... 17
Els encants del meravellós Castell de Praga ............................................ 17
El barri jueu / Josefov ................................................................................... 21
Sortida interessant prop de Praga .................................................................... 24
Terezín, l'horror nazi a Bohèmia ................................................................... 24
Estància low cost durant 5 dies a Praga .......................................................... 26
Vol ................................................................................................................. 26
Hotel ............................................................................................................. 26
Restaurant .................................................................................................... 26
Visites ........................................................................................................... 27
Webgrafia ......................................................................................................... 28
Valoració grupal ................................................................................................ 29
Valoració personal Carla ............................................................................... 30
Valoració personal Marina ............................................................................ 30
Valoració personal Laura .............................................................................. 30
Valoració personal Paula .............................................................................. 31

Tota la bellesa del món
Vertader cor d’Europa, en un espai on es van desenvolupar fets històrics clau,
Praga és una de les capitals que millor conserven el patrimoni del seu passat.
Envolta la llegenda els orígens de Praga, dins de la mitologia eslava que tenen
en Bohemia la seva presencia més occidental, en el cor del continent. Una
princesa anomenada Libuse, dotada de poders endevinatoris, s’hauria unit en
desigual matrimoni amb el labrador Premysl. En busca d’un lloc on edificar la
seva casa, van arribar a la colina de Vysehrad, sobre el riu Moldàvia i va
profetitzar Libuse que allà naixeria una ciutat, amb la que la glòria i fama
arribarien fins les estrelles. El noble predicador Cosmas de Praga va escriure, a
principis del segle XII, una voluminosa Chronica Boemorum, en la que barrejava
història i llegenda i que havia servit de base per la posterior literatura d’aquest
gènere, rica font d’inspiració per la creativitat dels seus grans músics. Superant
tradició i literatura, les més antigues troballes prehistòriques de la zona es
remonten fins cinc mil cinc-cents anys abans de la nostra era. El primer nucli
poblacional conegut es el dels Boii, tribu pertinent al gran grup dels celtes, dels
que hi ha vestigis del segle V abans de Crist. Segons alguns especialistes,
d’aquests originaris Boii derivaria el posterior nombre de Bohemia. El quadrilàter
de Bohemia, en el que el seu centre es situa a Praga, ha sigut sempre un espai
de lluita entre els poders dominants aquí i els procedents d’espais orientals. En
efecte, els originaris celtes son desplaçats pels germànics i aquests, a la vegada,
pels esclaus, ja entrat el segle VI. De totes les comunitats eslaves que es
disputen el territori, es la dels Premyslites la que acaba dominant.
En l’any 863, els germans Cirilo i Metodio, els denominats apòstols eslaus,
bategen al príncep Borijov Premyslovec i a la seva esposa, Ludmila, que tres la
seva mort seria proclamada santa patrona de Bohemia. Borijov estableix la seva
residència en l’alta fortalesa del Castell de Praga, que des de llavors és de les
institucions més altes del país. El seu fill gran, Wenceslao, és una figura clau en
la història i en la memòria col·lectiva de la ciutat i del poble txec.
Dins del imperi
Es Wenceslao partidari d’una aliança amb els saxons per engrandir els seus
dominis, però el seu germà Boleslao, en desacord amb ell, el fa assassinar en
l’any 929. El bon rei Wenceslao és proclamat sant protector de Bohemia. El seu
venerat cos reposa en la Catedral de San Vito, en el recinte del Castell. El rei
introdueix en l’any 962 l’estructura del Sacre Imperi Romà. Desde llavors, i per
espai de quasi mil anys, el ducat, i posteriorment regnat, es converteix en un dels
puntuals bàsics d’aquest complex i divers mosaic de pobles, del que Praga és
fundamental.
El vessant que descendeix des de el Castell fins el riu havia sigut el primer espai
poblat de la ciutat, que ja es configura com un actiu centre comercial a impuls de
la seva estratègica posició geogràfica. En 973 es crea el primer bisbat. Així
queden units els dos suprems poders –estatal i eclesiàstic- que durant sigles
ordenen la vida del poble txec. Quan la ciutat s’estén al altre lloc de Moldava,
aviat es crea un gran centre mercantil al voltant de la Plaça de la Ciutat Vella, on
l’espai per la urbanització és molt més ampli que en l’altre banda.

Dins el segle XIII, al altre costat del riu, el barri Josefov es converteix en principal
canó de la cultura hebrea de Centroeuropa.
En totes les èpoques de crisi, al llarg de la Edat Mitjana, la comunitat jueva es
veu una i altre vegada negativament afectada. La data clau es en l’any 1212
quan, sota Otakar I, Bohemia deixa de ser ducat per convertir-se en regnat.
L’estructura urbana de Praga va ampliant-se i la zona poblada en primer lloc,
entre el Castell i el riu, denominada Mala Strana (Ciutat Petita), arriba a la
categoria de ciutat en 1257. Al altre lloc del riu, el pujant centre comercial de la
Ciutat Vella –Stare Mesto- la obté en 1230, quan també s’ordena el conjunt urbà
establert al voltant de la plaça de la entrada al castell. En 1306, la dinastia local
finalitza la seva trajectòria històrica i la corona de Bohemia passa a una altra
dinastia, pel matrimoni de Eliska Premsyl amb Juan de Luxemburg.
Sigles d’esplendor
El regnat de Carles IV (1346-78) és un moment de gran esplendor i la esplèndida
Praga, la seva ciutat amada, rep tots els beneficis de la seva personal protecció.
En 1448 funda la Ciutat Nova –Nove Mesto- i la Universitat Carolina. En 1357,
s’inicia la construcció del gran pont que porta el seu nom –Karluv most, Puente
de Carlos-, que es convertiria en un símbol de la ciutat. Per a les hores superant
els 50.000 habitants, Praga és una de les majors poblacions d’Europa. La Guerra
dels Trenta Anys s’inicia amb la Defenestració de Praga, de 1618 i el triomf dels
Habsburgs en la batalla de la Muntanya Blanca, en 1620, decideix el fi del regne
de Bohemia. Aquest llarg conflicte empeny a la ciutat a una manifestant
decadència i perduda de població, però la recuperació torna a manifestar-se i els
segles XVII i XVIII constitueixen una altre època d’esplendor. Praga és convertida
pels titulars del imperi en una manifestació del seu poder polític i el seu
refinament artístic. En 1775, la ciutat supera els 80.000 habitants.
En 1918, l’enfonsament de l’Imperi austrohongarès dona naixement a la
República Txecoslovaca que, durant vint anys, s’alça com model de democràcia
en una Centroeuropa amenaçada per les dictadures. Tres anys dura la
recuperada vida democràtica, fins que el cop d’ Estat comunista imposa en l’any
1948 una dictadura col·lectivista. Es decideix una transformació social i
econòmica i Praga cau en un estat de llarga postració. En l’estiu de 1968, la ciutat
s’alça al primer plànol de la actualitat, quan l’esperançat intent d’arribar a un
‘socialisme de rostre humà’ preconitzat per la que es denomina Primavera de
Praga, acaba aixafat pels tancs soviètics. La Revolució de Vellut, de novembre
1989, és la modèlica transició política txecoslovaca a la democràcia.
L’1 de gener de 1993, la República Txeca i Eslovàquia separen els seus destins.
La ciutat de Praga es ja centre d’atracció de milions de visitants. És l’últim episodi
d’una llarga història definida per brillants etapes, separades per períodes
adversos que, així mateix, han contribuït a la formació del caràcter dels habitants
d’aquesta ciutat única, a la que un dels seus fills, el poeta Jaroslav Seifert, va
declarar depositaria de ‘tota la bellesa del món’.

Clima
La millor època per visitar Praga és a finals de primavera i durant l'estiu. Juny,
juliol, agost i setembre són mesos no massa calorosos, amb unes temperatures
compreses entre 18 i 25 graus, tot i que és també l'època més humida.
La tardor i la primavera són també una bona opció per visitar la ciutat, són
temperats i amb precipitacions moderades. Sempre i quan no ens acostem al
hivern, perquè les temperatures poden arribar -3ºC.
Els hiverns no són molt rigorosos i és relativament sec, sent la mitjana de zero
graus.
Pel que fa a les pluges, a tenir en compte que són més abundants en els mesos
centrals de l'estiu.
La temperatura mitjana anual està compresa entre 8 i 9 graus centígrads.
Hostatge
Decidir on dormir a Praga dependrà de l'estil de zona que desitgis per
la teva visita a la capital txeca.
La qualitat dels allotjaments sol ser també molt bona. El Staré Mesto o
casc antic és sens dubte el lloc on dormir a Praga si busques estar a
prop de tot. Disposa d'albergs i hotels boutique, però altres opcions més
tranquil·les i alternatives estan disponible en aquesta ciutat que viu del
turisme.
Gastronomia
La gastronomia de la República Txeca té una àmplia varietat de plats per
degustar, que estem segurs que et van a encantar. No només perquè es tracta
d'un menjar saborós sinó perquè compta amb un aspecte summament colorit; i
ja saps el que diuen "el menjar entra pels ulls".
La majoria dels plats combinen de forma equilibrada verdures i carns, però sens
dubte l'ingredient fonamental són les espècies. És important assenyalar que si
vas a dinar a Praga en un restaurant, la majoria dels menús són d'un sol plat,
encara que no et s'espanti! el menjar sol ser abundant. I és que en aquest país,
no és costum incloure diversos plats en un mateix àpat.
Els plats i postres més típics són:
• Sopes
La gastronomia de Praga gaudeix d'unes
delicioses sopes que val la pena provar. Sens
dubte aquest és per excel·lència el plat autòcton
de la República Txeca. Hi ha una àmplia varietat
de sopes, encara que les més conegudes són: la
Ceska bramborová, que es pot considerar la sopa
nacional i és cent per cent vegetal (porta
pastanagues, xampinyons i patates), la Zelnacka,
que és una sopa feta a força de col amb
cansalada, i la Drstkova, que és la sopa de calls;
encara que només és recomanable per als
paladars més atrevits.

• Goulash
És molt similar al goulash dels hongaresos i és realment un
plat excepcional de la gastronomia de Praga. I sobretot, és un
plat que et deixarà completament satisfet. Està fet amb vedella
i un guisat amb diferents tipus de pebrots i bastants espècies.
• Smazeny Syr
És com un formatge fregit que ho solen servir com
refrigeri abans del dinar o mentre un pren una cervesa
en un pub.
• Kolache
Pastís farcit de compota de fruites.
• Trdelník
És un pastís tradicional de la cuina eslovaca. Es
tracta d'una massa de farina enrotllada en un pinxo
de fusta. La forma final és el d'una massa cuita al
foc de forma cilíndrica i buit al seu interior, amb
sabor aromatitzat amb canyella. És molt tradicional
en els mercats de carrer de Praga i se sol servir com
a aliment al carrer.

Transport
Hi ha una gran varietat de medis de transport que
faciliten el desplaçament per la capital txeca. A més la
durada dels viatges és relativament curta. Gràcies als
abundants tramvies et pots moure pel centre
ràpidament. També hi ha una gran quantitat de taxis i
autobusos alquilats.

L’encant de Praga en 4 seccions
El barri nou / Nové Město
El barri nou va ser fundat per l’emperador Carles IV l’any 1348, fou l’acte
urbanístic més gran de Praga i únic en tot el món. Va ser fundat amb un fi
comercial i polític, però els primers segles d’aquest projecte van ser molt dèbils
a causa de les revoltes hussites.
Amb el terme hussita es defineix a un moviment reformador i revolucionari sorgit
a Bohèmia al segle XV. El nom procedeix del teòleg bohemi Jan Hus. Aquest va
ser condemnat el 6 de juliol de 1415 a la foguera ja que ell mantenia una posició
molt crítica en front al poder eclesiàstic. Martín Luter va ser influït per ell en
diverses opinions.
Encara que els hussites es van dividir en dos grups després de la mort del rei
Wenceslao van arribar a l’acord en un programa comú, els Articles de Praga, en
els quals exigien al rei diversos reconeixements entre els quals hi havia la
comunió, la llibertat de predicació, la pobresa dels eclesiàstics i el càstig dels
pecats mortals per igual, sense cap distinció.
El rei Segimon de Luxemburg, rei d’Hongria i germà del rei mort Wenceslao, es
va negar a acceptar les peticions, aquesta va ser la principal causa de que els
taborites es revoltessin provocant les guerres hussites (1419-1436).
Al barri destaquen diferents zones, com la Plaça de la República (Náměstí
Republiky), el carrer Narodni Trida, el Teatre Nacional (Narodni Divadlo), la Plaça
de Wenceslao, el museu del Comunisme, la Casa Dansant, la Plaça de Carles.
La Plaça de
Wenceslao ha
presenciat molts
dels recents
esdeveniments
històrics de Praga,
el més important va
ser al novembre de
1989, quan una
manifestació en
contra de la
brutalitat policial va
iniciar la Revolució
de Vellut i la caiguda
del comunisme. Aquesta plaça és la més important del barri nou, és on estan
totes les botigues i els establiments
comercials.
El museu del Comunisme narra els anys de
règim comunista de l’actual República Txeca,
des de la implantació del model polític al 1948
fins la caiguda d’aquest model a la Revolució
del Vellut al 1989. Al llarg de sis seccions (els
orígens, la son, la realitat, els malsons, els
personatges històrics i la Revolució del
Vellut), al museu hi ha tots els aspectes del
comunisme a Praga, des de la vida diària fins la propaganda i la censura.

El Teatre Nacional de Praga és el més famós de tota la zona. Avui dia consta de
tres conjunts artístics: l’òpera, el ballet i drama. Aquest teatre va obrir les seves
portes per primera vegada
l’11 de juny de 1881, tretze
anys després d’haver-se
començat a construir i en
honor de la visita de
l’arxiduc Rodolf. Dos
mesos després de la
inauguració, el 12 d’agost
de 1881, es va declarar un
incendi al teatre que es va
veure com un desastre
nacional. Es va reconstruir
amb donatius.
La Casa Dansant és un edifici
desconstructivista que va ser polèmic pel seu
disseny peculiar que destaca entre els edificis
barrocs, gòtics i d’art nouveau del centre de la
ciutat i que, segons alguns ciutadans no
concordava amb aquests estils arquitectònics.
El llavors president txec Václav Havel, que va
viure al costat del edifici durant dècades es va
mostrar sempre a favor del projecte.
La Plaça de
Carles és una
de les places
més grans de
tot el món. Va
ser fundada
al 1348 pel rei Carles IV. La Plaça Carles era la
plaça més important de la Ciutat Nova de Praga
i segurament de tota la ciutat, per aquesta raó
es va construir a la plaça l'Ajuntament de la
Ciutat Nova. Malgrat aquestes intencions,
posteriorment la Plaça de Wenceslao es va
convertir en la plaça més important de la ciutat.
El 30 de juliol de 1419 van esclatar a la plaça les
Guerres hussites, quan els hussites, dirigits pel
sacerdot Jan Želivský, van llançar a alguns
regidors catòlics per les finestres del Nou
Ajuntament. Aquest succés s'ha anomenat "la
Primera Defenestració de Praga”. En total hi van
haver tres.
En aquest barri hi ha una gran oferta gastronòmica, hi destaquen el Restaurant
Francès de la Casa Municipal i El Pati al carrer Národní. Els cafès més
coneguts de Praga es troben a la Ciutat Nova.
I per fer un tomb per la nit està Lucerna Music Bar i Rock Café.

Ciutat Vella (Staré Město)
Si ets un aficionat a la història, t'interessarà visitar tots els punts d'aquest
meravellòs barri que abarca tota la zona antiga de Praga, una de les joies de
centreeuropa.
Durant el segle XI els habitants del Barri del Castell van començar a expandir-se
a l'est del riu Moldava creant la Ciutat Vella (Staré Město). Avui dia aquesta zona
s'ha convertit en la zona més turística de Praga, que sense cap mena de dubte
has de visitar si viatges a la capital txeca.
Les places, cases i esglésies de la Ciutat Vella constitueixen la zona més
medieval de Praga i als seus carrers es concentren gran part de "les Cent Torres".
Des de l'època dels primers assentaments al lloc, Staré Město estava formada
per masos localitzats a la vora del Moldava. Existeixen registres que daten al
voltant de l'any 1100, que indiquen que tots els dissabtes s'instal·lava un mercat,
i que al lloc també es realitzaven grans manifestacions militars. Gràcies al
comerç els mercaders de la zona es van enriquir, i quan el rei Wenceslao I de
Bohèmia els va atorgar certs privilegis, es va fundar el poble de Mesto Pražské,
que avui dia coneixem com la preciosa ciutat de Praga.

Els encants d'aquest barri...
Plaça de la Ciutat Vella:
Representant el centre del Barri Vell trobem aquesta peculiar plaça on es
barregen estils artístics. Situada entre la Plaça de Wenceslao i el Pont de Carles,
originada com a actiu mercat a l'edat mitjana, la plaça va ser des de sempre el
cor de la Ciutat Vella, veritable centre econòmic a la cruïlla de camins que
connectaven les ciutats de la Bohèmia. La vida social i cultural també va girar
sempre al voltant d'ella i seria molt difícil esmentar esdeveniments històrics que
no l'hagin involucrat.
Els edificis que l'envolten, tot i la varietat d'estils arquitectònics, contribueix a
crear aquesta "atmosfera màgica" amb la qual solen caracteritzar Praga.
La plaça no és només un popular punt de trobada, també es realitzen en ella
algunes celebracions (Any Nou), mercat de festivitats (Nadal i Pasqua), i
protestes. En algunes ocasions es mostren jocs d'hoquei i futbol en pantalles
gegants, atraient a una multitud de fanàtics.

Ajuntament de la Ciutat Vella i Rellotge Astronòmic:
Un altre dels punts representatius de la ciutat
txeca i que tanta gent associa amb Praga és el
rellotge astronòmic de la torre de l'ajuntament, un
espectacle que no et pots perdre.
L'Ajuntament de la Ciutat Vella és un dels edificis
de la plaça de la Ciutat Vella que més mirades
atreu gràcies al fet que en ell es troba
l'impressionant Rellotge Astronòmic de Praga.
Utilitzat com a ajuntament fins a finals del segle
XVIII, destaca per la seva torre gòtica de 60
metres d'altura des de la qual es pot contemplar
el centre de la ciutat a vista d'ocell. És el rellotge
medieval més famós del món. Va ser construït el
1410 pel mestre rellotger Hanus i perfeccionat per
Jan Taborsky al segle XVI. La llegenda diu que
perquè Hanus no repetís la seva obra, els
regidors li van deixar cec.
La fabricació d'aquest tipus de rellotges va ser
molt freqüent a Europa durant l'Edat Mitjana i el
de Praga és un dels més antics; només els
rellotges de Pàdua (1344) i Estrasburg (1354) van ser construïts amb anterioritat.
Cada vegada que el rellotge marca una hora en punt, les figures autòmats de
dotze apòstols desfilen per les finestres de la Torre del Rellotge, acompanyats
per altres quatre personatges: la Mort, representada per un esquelet que
encapçala la desfilada tirant d'una corda i amb un rellotge de sorra; l'Avarícia,
representada per un jueu sacsejant una bossa de diners; un jove contemplantse
en un mirall, que representa la Vanitat, i la figura d'un turc, representant la
Luxúria.

Torre de la Pólvora:
És un dels monuments més notables del gòtic tardà de Praga, va ser construïda
en el lloc de la deteriorada antiga Porta de la Muntanya, de la primera meitat del
segle XIII. Un dels principals camins en direcció de Bohèmia de l'Est. La Porta
de la Pólvora és llavors el punt d'inici del Camí de la Coronació o el Camí Reial
que porta fins al Castell de Praga.
La pedra fonamental va ser
col·locada en 1475, l'obra va
ser dirigida pel constructor
Václav i a partir de 1478 per
Matěj Rejsek, autor en part
també de la copiosa decoració
escultòrica. Els fonaments de
la torre reposaven sobre el fons
de la fossa defensiu, uns 9
metres sota el nivell actual del
terreny.
La denominació actual de la
Porta de la Pólvora (abans
anomenada la Nova) es va
originar a principis del segle
XVIII quan es feia servir per
emmagatzemar pólvora. El seu
aspecte actual data del període entre els anys 1875 i 1886 quan va ser
restaurada i l'arquitecte Josef Mocker va finalitzar la seva construcció en estil
pseudo-gòtic, en col·laboració amb destacats escultors txecs com Bohuslav
Schnirch i Ludvík Simek.

Esglèsia de Nostra Senyora de Týn:
Aquesta obra gòtica que presideix la Plaça de la Ciutat Vella va ser construïda al
segle XIV sobre una antiga església romànica, davant d'una petita plaça on es
reunien els comerciants estrangers que rebia el nom de Ungelt. Més tard es va
erigir allí una església gòtica, que va ser arrasada per a la construcció de la nova
església. Els treballs van començar al
voltant de l'any 1360, en temps de Carles
IV, sota la direcció de l'arquitecte francès
Mathieu d'Arras i la participació de Peter
Parler, l'arquitecte del Pont Carles.
És una impressionant església d'estil gòtic
tardà que compta amb dues de les
afilades torres que dominen el cel de
Praga. és el major símbol de l'estil gòtic de
Praga. Compta amb 52 metres de llarg i
28 d'ample, encara que la seva part més
important són les impressionants torres
que superen els 80 metres d'alçada.
Església de Sant Nicolau:
Si vols gaudir d'una obra mestra en arquitectura has de visitar l'església de Sant
Nicolau, construida pels arquitectes Dientzenhofer pare i fill, una de les tres
esglésies dedicades a aquest sant a
Praga i sens dubte la màxima
expressió del Barroc radical en
Bohèmia. La seva cúpula monumental,
el seu campanar i la seva façana
ondulant sobresurten sobre els sostres
de Malá Strana.La seva història està
vinculada al procés de re-catolització
que va seguir a la derrota dels
protestants hussites a la Batalla de la
Muntanya Blanca en 1620. Amb el triomf dels catòlics i el canvi d'autoritats, va
començar l'era del barroc per Malá Strana i seus edificis, i l'afany a atreure fidels
al catolicisme es va manifestar en la construcció de grans esglésies.

Capella de Betlem:
Encara sent una capella senzilla, la capella de Betlem és perfecta per coneixer
part de les reformes protestants i com no, per visitar. La capella original va ser
construïda entre 1391 i 1394 amb donacions de Hanus de Mühlheim, cortesà del
rei Wenceslao IV, i el ric comerciant Václav Kriz, seguidors de Jan Milic de
Kromeriz, un dels primers a introduir les idees de la reforma religiosa a Praga .
Estava dedicada exclusivament a la prèdica en llengua txeca, trencant d'aquesta
manera amb la dominació de l'església alemanya medieval que imposava el llatí.
En els seus orígens es va tractar d'un edifici privat en el qual no se celebrava
l'eucaristia, mai va arribar a ser una església i per això la hi va denominar
senzillament capella.
Reflecteix l'esperit auster de la reforma que pregonava Jan Hus. La seva
simplicitat contrasta amb les riques esglésies barroques en els voltants, símbols
del poder i la riquesa
d'una església que Hus
i els seus seguidors tant
van desitjar reformar.
Gastronomia i punts d'interès
Si us trobeu per la zona de la Ciutat Vella de Praga i voleu gaudir d'un apetitós
menjar txec aquests restaurants són uns dels millors per assaborir els plats
típics d'aquest país..
• Staromestska Restaurant:
Ofereixen cuina txeca (centroeuropea) i d'Europa Oriental.
Té una bona situació ja que es troba a la plaça de la Ciutat Vella.
• Restaurant White Horse:
Ofereixen cuina txeca.

El Castell de Praga
El Castell de Praga és l’enclavament més representatiu i icònic de la ciutat,
encara que la seva denominació pot resultar fins a cert punt enganyosa, ja que
en realitat més que un castell en sentit estricte es un vast conjunt idíl·lic format
per palaus, fortificacions y edificis religiosos, administratius i residencials que
reflecteixen tots els estils arquitectònics. L’àrea en que es troba es de 45
hectàrees. Ha sigut residencia dels prínceps, reis i emperadors de Bohèmia i a
partir de la constitució de la república en 1918 també residencia de presidents.
En 1962 el Castell de Praga va ser declarat patrimoni cultural nacional numero
1, com el lloc més important de la república txeca.
Historia
Al segle IX va començar a aixecar-se la que acabaria sent la fortalesa medieval
més gran del planeta. En aquell moment el vell continent europeu, un cop caigut
l'imperi Romà, es trobava sumit en una gran foscor política i cultural. La constant
lluita fratricida per interessos personals dels seus cacics territorials -els noblesmarcava
la vida del continent.
En aquest clima d'inseguretat, el primer monarca premíslida Bořivoj I, va aixecar
sobre un turó al costat del riu Moldava la segona església cristiana de Bohèmia,
l'església de la Mare de Déu. A continuació va començar a aixecar al seu costat
una fortalesa de fusta. Aquesta construcció va ser l'inici del castell de Praga.
Amb el pas dels anys van aparèixer més temples a l'interior d'aquest castell
medieval, noves muralles, i un palau reial de pedra. Al segle XII s'havia convertit
en una robusta ciutadella romànica. Tot el poder de Bohèmia emanava des d'ell.
Va ser precisament el seu protagonisme com a centre de poder, el motiu dels
seus mals i grandeses.
Un dels pitjors moments de la història del castell va ser el període de les guerres
hussites que el van devastar durant la primera meitat del segle XV.
Els Jagellons (dinastia real originària de Lituània, que va regnar en alguns països
de l'Europa Central) i, posteriorment, els Habsburgs van destinar ingents
quantitats de diners a la seva reconstrucció. En 1541 un incendi va destruir bona
part de la fortalesa, però això no va desanimar els monarques, que van seguir
sense escatimar fons per tornar-lo al seu vell esplendor. I llavors, just quan
estava recobrant la seva grandiositat, la Guerra dels Trenta Anys va tornar
devastar el castell.
Tanta destrucció i reconstrucció, tants segles fins a donar per "acabada" una obra
de semblant magnitud, confereixen al castell de Praga una empremta molt
especial. La barreja d'estils arquitectònics i d'edificis tant civils com religiosos
permeten al visitant gaudir de gairebé tots els estils arquitectònics que hem tingut
a Europa en els últims mil anys.
El 1918 després de la desaparició de l'imperi austrohongarès, Praga va
esdevenir la capital de l'antiga Txecoslovàquia. En aquell moment, bona part dels
seus ciutadans van tornar a centrar la seva mirada en aquest mil·lenari castell
de Praga. Tomas Garrigue Masaryk va ser el primer president del país i, per a
molts txecs, va ser el primer governant txec des que es va extingir la dinastia
premíslida al segle XIV. De manera molt simbòlica, ell va triar algunes de les
dependències del castell de Praga com a residència.
A data d'avui aquest castell segueix sent la residència dels presidents txecs.

Dades per ampliar
• Les mesures de l’antic palau reial són impressionants: 130 metres d’ample per
570 de llarg.
• En el seu interior es custodien les joies de la Corona de Bohèmia.
• El Castell de Praga es actualment la residència oficial del President de la
República Txeca: quan la bandera oneja es que el president es troba allà.
• En 1962, el castell va ser declarat Monument Nacional y esta
considerat Patrimoni de la Humanitat
• Durant la Segona Guerra Mundial va exercir com a caserna central dels nazis en
Praga.
• Tots els dies a las 12:00 hores es realitza el canvi de guàrdia front a la entrada
del Palau Rial, amb una desfilada militar y música en directe (y a les hores en
punt es fa un altre canvi de guàrdia, però menys espectacular).
• El Castell de Praga s’ il·lumina tots els dies al caure la tarda i fins a mitjanit i fins
i tot més tard en estiu. La imatge del conjunt il·luminat es una de las
panoràmiques més boniques de la ciutat.
Els encants del meravellós Castell de Praga
Es la atracció turística de Praga que més visitats rep, encara que per visitar-lo
completament fan falta varies hores. Al castell hi ha una gran infinitat de d’edificis
amb uns valors històrics molt importants, i aquets són uns dels mes importants i
representatius:
Catedral de San Vito: La Catedral de Sant Vito és
la catedral més important de Praga i un dels seus
monuments més significatius. Es troba a l'interior
del Castell de Praga. La seva construcció va
començar en 1344 per ordre de Juan de
Luxemburg i, després de diverses èpoques i
arquitectes diferents, es va acabar finalment en
els segles XIX i XX. La Catedral de Sant Vito va
obrir les seves portes al públic a finals de 1929.
La catedral alberga la tomba de Wenceslao IV (El
rei bo), les Joies de la Corona, i és el lloc de
coronació dels reis de Bohèmia.
*Pujar a la torre
Si voleu tenir les millors vistes de Praga i no us importa fer una mica d'exercici,
podeu pujar a les torres de la catedral per les seves escarpades escales de
cargol. Des del cim tindreu una visió magnífica del pont de Carles, Staré Město i
Malá Strana.
L'altura de la torre més elevada són 99 metres, i les de les dues torres bessones
80 metres.

Carreró de l’or: El Carreró de l'Or és un carrer curt, estret i preciós situat
a l'interior del Castell de Praga. Deu el seu nom als orfebres que la van
habitar al segle XVII.
El costat esquerre està ocupat per
casetes de colors que van ser
construïdes en els murs del castell.
Aquestes cases es van construir a finals
del segle XVI amb el propòsit inicial de
donar allotjament als 24 guardians del
castell.
Un segle després de ser construïdes, el
gremi dels orfebres va ocupar les cases
i les va modificar. Van habitar en elles
diversos segles.
Cap al segle XIX van ser habitades per delinqüents de Praga. Al segle XX van
ser desallotjats i les cases s'han convertit en botiguetes de titelles, vidre i altres
productes típics.
*La casa de Franz Kafka
El Carreró de l'Or és especialment conegut perquè a la casa número 22 va viure
Franz Kafka, un dels escriptors més influents del segle XX, entre 1916 i 1917.
L’antic Palau Reial: L'Antic Palau
Reial ha estat residència de Reis i
Prínceps fins al segle XVI. A mesura
que passaven els anys, els Reis de
Praga que arribaven al poder,
realitzaven canvis en el palau, afegint
arquitectura d'estil gòtic i renaixentista
.L'habitació més impressionant
d'aquest palau és el Saló de
Vladislav, una nau d'estil gòtic on es
celebraven justes de cavalls,
banquets i coronacions. Aquest Saló
és l'espai interior més gran de Centre
Europa. En l'actualitat se celebra en aquesta sala del Palau Reial les
eleccions de President de la República Txeca.

Basílica i monestir de Sant Jordi:
La Basílica de Sant Jordi va ser
construïda l'any 920, Un devastador foc
en l'any 1142 va obligar a una total
reconstrucció. Va ser llavors quan va
adquirir l'estil arquitectònic romànic que
manté en l'actualitat, amb la seva nau
principal i les seves dues torres. Per la
seva banda, el Monestir de Sant Jordi
va ser remodelat amb posterioritat en
estil barroc, i el resultat és un edifici que
et serà fàcil reconèixer per la seva
cridanera façana de color vermell que fa
que sigui un dels monuments més destacats del recinte interior del Castell de
Praga.
Torre Daliborka: La Torre
Daliborka va ser una presó molt
famosa que va complir aquesta
funció fins a fins del segle XVIII.
En els seus començaments
albergava als membres de la
noblesa, però més tard va passar
a convertir-se en una presó més
comuna. Va ser batejada amb el
nom del seu primer presoner,
Dalibor de Kozojed,
Torre Negra: El seu nom
l'hi deu a un incendi que en 1541
la va tenyir de negre per molt
temps; abans se la coneixia com
Torre Dorada pel seu sostre cobert
de brillants plaques de plom
pintades. En visitar la presó veurà
en les parets inscripcions
realitzades pels presoners al segle
XVI. Les cel·les situades a la part
més alta estaven destinades als
presos per deutes, un delicte
considerat menys important i per
això tenien alguns privilegis com
rebre visites o tenir objectes.No us
oblideu de passar pel magatzem de troballes
arqueològiques que també es troba a la Torre i de
treure algunes fotos des del balcó que té una
excel·lent vista de la ciutat.

Torre de la Pólvora: La Torre de la Pólvora és
una ennegrida torre gòtica localitzada a l'entrada
de la Ciutat Vella que en l'actualitat és un dels
símbols més representatius de la ciutat.
*El passat de la torre
La torre va ser construïda en 1475 com una de les 13
portes de la muralla fortificada que donaven accés a la
ciutat. En 1541 va ser destruïda per un devastador
incendi, però en qüestió de poc temps va ser
reconstruïda. Anys més tard, durant el segle XVII, la
torre va començar a utilitzar-se com a lloc
d'emmagatzematge de la pólvora, a causa de la qual
cosa va adquirir el seu nom actual.
*La torre des de l’interior
La Torre de la Pólvora ofereix la possibilitat d'accedir al seu interior per
contemplar la "Ciutat de les Cent Torres" des de la part superior d'una de les més
especials. En el seu interior alberga una exposició sobre la història de Praga i les
seves torres.
El camí amb més encant per arribar fins al castell és el que puja a peu des de
Malá Strana, seguint les escales que condueixen fins a dalt, des de les que es
va intuint la silueta d'aquest imponent conjunt.
D'altra banda, en sortir del conjunt del castell cap a la Plaça Hradčanské hi ha
un mirador des del qual s'obtenen bones vistes de Praga. No t'ho perdis!

El barri jueu / Josefov
Segons antics relats escrits per un comerciant jueu, la primera comunitat s'hauria
establert a Praga ja al segle X. Després de la primera massacre coneguda,
durant la primera Croada en l'any 1096, els jueus s'haurien concentrat en un barri
tancat per un mur.
En 1292, el rei Otakar II els va atorgar l'estatut de ciutat amb una administració
autònoma. El gueto va aconseguir gran prosperitat al segle XVI, especialment en
temps de l'alcalde Mordecai Maisel, qui havent fet fortuna va contribuir
generosament al desenvolupament de la comunitat. La Sinagoga Maisel va ser
creada per ell i porta el seu nom en reconeixement. En aquells dies, un rabí
destacat de nom Juda Loew ben Bezalel va donar origen al famós mite del
Golem. El Gòlem és una figura d'argila animada per obra de la càbala, per
defensar els jueus, però que s'escapa fàcilment del control i provoca catàstrofes.
A partir de 1850, el barri va prendre el nom de Josefov, en honor al rei Josep II,
qui mitjançant la seva Edito de Tolerància de l'any 1781 va contribuir a millorar
notablement les condicions de vida dels jueus.
És difícil avui en dia fer-se una idea de com va poder haver estat aquest barri,
que va arribar a comptar amb 18 mil habitants. Durant el "asanace", nom donat
als treballs de sanejament de la ciutat realitzats entre 1893 i 1913, gran part del
barri va ser enderrocat: el Josefov tenia llavors la major densitat de població de
Praga.
Entre els horrors de la Segona Guerra Mundial i sota el Tercer Reich, els nazis
van arrasar amb el que quedava de l'antic gueto. No obstant això, el van
conservar per fer del Josefov "un museu exòtic d'una raça extingida", portant
objectes de sinagogues de tot Europa Central per a ser exposats allà. Durant
aquesta època gairebé 80 mil jueus de Bohèmia i Moràvia van perdre la vida en
camps de concentració.
En temps del comunisme, molts van emigrar als Estats Units, Israel o Europa
occidental. Per a l'any 2006, la població jueva de Praga no arribava als dos mil
habitants.
De les antigues construccions es van mantenir només els edificis històrics: la
Sinagoga Staronová, encara en
funcionament, i els edificis que formen part
del Museu Jueu de Praga: cinc sinagogues,
el vell cementiri jueu amb el seu Saló
Cerimonial i l'Ajuntament.
La Sinagoga Staronová, o Sinagoga
Vella-Nova, va ser fundada al voltant
de 1270 i és un dels primers edificis
d'estil gòtic de la ciutat. Ha
sobreviscut als incendis, a la
demolició del ghetto, a finals del segle
XIX, i a molts pogroms. Segons la
llegenda, a l'àtic de la sinagoga es
troba el cos inert del mític Golem. Hi ha només una sinagoga del mateix
tipus a Europa, la Sinagoga Vella de Cracòvia a Polònia.

El Museu Jueu de Praga, és un dels museus jueus més antics i
d'existència continuada del món, fundat el 1906. La missió del museu és
documentar la història, les tradicions i els costums de la població jueva a
la República Txeca, i conservar valuosos objectes artístics de les
sinagogues de Praga, extingides durant el sanejament del gueto jueu. A
més de les exposicions permanents, en alguns edificis s'organitzen
concerts i exposicions temporals temàtiques.
Sinagoga de Klaus: La sinagoga de Klaus es troba a tocar del Vell
cementiri jueu. Després de destruir-se l'anterior per un incendi en
1689, es va construir en 1694 l'edifici barroc que veiem avui. És la
sinagoga més gran de tot el barri jueu, i va ser fins i tot la segona
més gran de tota la ciutat. A les seves sales es alberga l'exposició
permanent del Museu jueu, dedicada a les tradicions i costums
d'aquest poble.
Sinagoga de Maisel: La sinagoga va ser construïda entre els anys
1590 i 1592 per l'alcalde de l'aljama jueva de
Praga, Mordejay Maisel, que va finançar la
grandiosa reconstrucció renaixentista del
gueto. La sinagoga original va patir un
incendi en 1689, i va ser posteriorment
reconstruïda en nombroses ocasions.
postguerra, la sinagoga es va
convertir en Monument en
memòria dels jueus txecs i
moravians víctimes de la
persecució nazi. En els anys
1992 i 1996, a les parets de la
sinagoga es van escriure, a mà,
els noms de 80.000 jueus que
van morir a causa del nazisme.
Sinagoga de Pinkas: L'edifici actual és
obra de la família Horovic. Aron Mešullam
Horovic la va manar construir l'any. A la

Sinagoga Espanyola: El seu nom es deu, probablement, al fet que
presenta un estil morisc molt similar al desenvolupat en
monuments
espanyols
com, per
exemple,
l'Alhambra.
Va ser
construïda
entre 1868-
1893 i
reparada
en la
dècada de
1990
després de l'ocupació nazi de la Segona Guerra Mundial, en la qual
l'edifici va ser usat com a magatzem per a béns confiscats als
jueus.
Antic cementeri jueu: Va ser durant més de 300 anys l'únic lloc on
estava permès enterrar els jueus a Praga. El cementiri jueu es va
crear en 1439 (així data la primera làpida d'Avigdor Karo). A causa
de la falta d'espai els cossos s'enterraven uns sobre d'altres
(arribant a més de 10 apilats). A dia d'avui es poden veure més de
12.000 làpides i
s'estima que pot
haver enterrades
unes 100.000
persones.
Sala
Cerimonial: Es
va construir
entre els anys
1911 i 1912 i
s’utilitzava com a tanatori pels jueus, ara hi ha alberga una
exposició sobre les tradicions i els costums dels jueus.
Si vols gaudir del menjar típic jueu pots gaudir del restaurant casher
King Salomon.

Sortida interessant prop de Praga
Terezín, l'horror nazi a Bohèmia
Per ampliar la llista de llocs visitats
durant la vostra estància a Praga podeu
visitar el camp de concentració de
Terezín i conèixer l'horror que van viure
allà tant jueus com persones de diferents
ètnies i pensaments.
La fortalesa de Terezín va ser construïda
entre els anys 1780 i 1790, per ordre de
l'emperador austríac Joseph II, a la regió
nord-oest de Bohèmia, com a part d'un
projectat, però mai executat, sistema de fortaleses de la monarquia. Terezín va
prendre el seu nom de la mare de l'emperador, Maria Teresa d'Àustria, que va
regnar entre 1740 i 1780.
Durant el segle XIX va ser utilitzat per acomodar a militars i presoners polítics.
El 10 de juny de 1940, la Gestapo es va fer amb el control de Terezín, i va establir
una presó en la Kleine Festung (Petita Fortalesa). Al novembre de 1941, la
Grosse Festung (la Gran Fortalesa, és a dir, la ciutat de Theresienstadt) va ser
transformada en un ghetto. Per al món exterior els nazis la presentaven com un
model d'assentament jueu, però en realitat era un camp de concentració, que
també va ser utilitzat com a camp de trànsit per als jueus europeus, en la seva
ruta cap a Auschwitz.
El primer comandant del camp va ser el SS-Hauptsturmführer Dr. Siegfried Seidl,
el 1941, que supervisava la feina de 342 homes, el Aufbaukommando, que van
convertir la fortalesa en un camp de concentració. Encara que als integrants del
Aufbaukommando se'ls havia promès que tant ells com les seves famílies
evitarien la deportació, tots ells van ser traslladats a Auschwitz, el 1943, per a la
seva Sonderbehandlung (tractament especial): serien gasejats només arribar al
camp.
Com en altres ghettos a Europa,
es va formar un Consell Jueu
(Judenrat) que controlaria el
govern del ghetto. El primer dels
responsables del Judenrat va ser
Jakob Edelstein, un sionista
polonès, antic cap de la
comunitat jueva de Praga. En
1943 va ser deportat a Auschwitz,
on va ser assassinat al costat de
la seva família.

El camp va ser establert pel cap del RSHA i Reichsprotektor de Bohèmia i
Moràvia, Reinhard Heydrich, i aviat es va convertir en la "llar" d'un gran nombre
de jueus de les zones ocupades de Txecoslovàquia. Els 7.000 no jueus que
vivien en Terezín van ser expulsats per les autoritats alemanyes a la primavera
de 1942, amb el que la comunitat jueva va quedar totalment aïllada.
L'1 de maig de 1945,
el control del camp
va ser transferit dels
alemanys a la Creu
Roja, i una setmana
més tard, el 8 de
maig, Terezín va ser
alliberat per les
tropes soviètiques.
Molts dels 80.000
jueus txecs que van
ser assassinats
durant l'Holocaust van morir en Theresienstadt, on les condicions de vida es van
fer extremadament difícils. En una zona que prèviament havia acollit a 7.000
txecs, vivien més de 50.000 jueus, amb una greu escassetat d'aliments: el 1942
gairebé 16.000 persones van morir de fam; les medicines i el tabac estaven
estrictament prohibits, i la seva possessió podia suposar una condemna de mort;
es prohibia oficialment que els homes i les dones convivien junts, o comunicarse
amb un gentil sense el permís alemany.

Estància low cost durant 5 dies a Praga
Vol
Hotel
Restaurant

Visites

Webgrafia
Llibre: Ciudades con historia, Praga
https://www.disfrutapraga.com/stare-mesto
https://www.disfrutapraga.com/plaza-ciudad-vieja
https://www.disfrutapraga.com/reloj-astronomico
http://www.mundocity.com/europa/praga/reloj-astronomico.html
http://www.mundocity.com/europa/praga/plaza-ciudad-vieja.html
https://www.praga.es/que-ver/plaza-de-la-ciudad-vieja/
https://es.wikipedia.org/wiki/Plaza_de_la_Ciudad_Vieja_(Praga)
http://www.prague.eu/es/objeto/lugares/102/torre-de-la-polvora-prasnabrana
http://www.mundocity.com/europa/praga/iglesia-tyn.html
https://www.avantgarde-prague.es/guia-de-praga/que-ver-enpraga/principales-monumentos/iglesia-de-san-nicolas-de-mala-strana/
http://www.mundocity.com/europa/praga/san-nicolas-mala-strana.html
http://www.mundocity.com/europa/praga/capilla-belen.html
https://www.tripadvisor.es/Restaurant_Review-g274707-d1119591-
Reviews-Restaurant_White_Horse-Prague_Bohemia.html
http://www.memoriales.net/topographie/checoslovaquia/terezin.htm
http://www.guidingprague.com/en/private-tours/tours-outside-of-praguein-the-czech-republic/terezin-memorial
http://www.czech-airport-shuttle.com/tours-excursions/trips-outsideprague/terezin/
https://www.disfrutapraga.com/castillo-de-praga
http://www.prague.eu/es/objeto/lugares/31/castillo-de-praga-prazskyhrad?back=1
https://ca.wikipedia.org/wiki/Eslau
https://www.praga.es/que-ver/castillo-de-praga/
http://whiteumbrellatours.com/tours-de-praga/tours/tour-del-castillo-depraga-y-mala-strana/?lang=es
https://es.wikipedia.org/wiki/Premislidas
https://www.disfrutapraga.com/catedral-san-vito
https://www.disfrutapraga.com/callejon-del-oro
http://www.conocepraga.com/antiguo-palacio-real-praga
http://guias-viajar.com/chequia/praga/basilica-san-jorge-castillo-praga/
http://www.mundocity.com/europa/praga/torres-castillo.html
https://www.absolutviajes.com/la-torre-negra-del-castillo-de-praga/
http://www.mundocity.com/europa/praga/torres-castillo.html
https://www.disfrutapraga.com/torre-polvora
https://www.disfrutapraga.com/museo-comunismo
https://www.disfrutapraga.com/plaza-wenceslao

Valoració grupal
Gràcies al nostre viatge a Praga a part de divertir-nos i viure noves experiències
(com viatjar en avió, conèixer un nou país, i utilitzar una nova moneda,...) hem
après a comunicar-nos amb una llengua estrangera i conegut nous costums i
tradicions. La nostra guia, nomenada Jana va ajudar-nos a veure la gran Praga
en tots els sentits i poder-nos adonar de més a prop de les conseqüències que
va patir la comunitat jueva a la Segona Guerra Mundial. Van ser uns dies molt
intensos on vam caminar molt, però tot i les queixes i el cansament va merèixer
molt la pena. Totes aquestes visites i passejades per la ciutat plena de
monuments i edificis gòtics, modernistes i barrocs ens han servit per treure el
màxim profit del nostre treball.
A l’hora d’organitzar-nos ens ha sigut molt fàcil repartir el treball ja que cadascuna
tenia una tasca a desenvolupar que més tard revisàvem entre totes. Ens hem
adonat de que juntes podem donar molt més que si treballem per separat i hem
sabut valorar la importància del treball en equip.
Estem molt orgulloses del nostre resultat!

Valoració personal Carla
Personalment, aquest treball de recerca m’ha ajudat a aprendre i reflexionar en
molts aspectes del dia a dia d’una persona que treballa en un ofici d’equip.
Del viatge trec molts punts positius. Pujar en avió per primer cop ha sigut una
experiència inoblidable, conèixer un nou país i sortir d’Espanya m’ha semblat
sorprenent i haver de ‘buscar-me la vida’ a l’hora de comprar i comunicar-me
amb la gent resident de Praga m’ha ensenyat molt. Haver-me d’acostumar als
seus costums i menjars ha sigut tot un repte. Però gràcies a tot això he sabut
valorar molt més les coses com la família, el nostre país i els nostres aliments. A
l’hora de pagar amb les monedes txeques se m’ha fet molt menys pràctic que
pagar amb euros; ja que has de portar molts més bitllets (o monedes). A més,
totes les visites i explicacions de la Jana han incrementat el meu coneixement
de la Segona Guerra Mundial i la Unió Soviètica. (A part de descobrir tots els
encants que posseeix Praga tant en els seus edificis com en els seus monuments
històrics, es clar).
Sobre el treball tot el que trec és positiu, la veritat. El saber organitzar-nos,
repartir tasques, recolzar colzes i estendre la meva mà a totes les meves
companyes en tots els possibles conflictes que han pogut anar sorgint al llarg del
crèdit.
Per acabar, hem sento molt orgullosa i satisfeta del treball fet personal i grupal.
Valoració personal Marina
El viatge ha sigut una experiència inoblidable per a mi perquè a part de gaudir
de la ciutat de Praga i tots els seus monuments, he aprés molt gràcies a la Jana,
la nostra guia turística que ens explicava la història de cadascuns dels racons de
Praga que visitàvem. Les seves explicacions m'han sigut molt útils a l'hora de fer
el treball de recerca ja que molts dels aspectes que he treballat ja els havíem
visitat durant el viatge i tenia una idea general de la seva història. Les sortides
que vam fer tant a Praga com a fora (a Terezín) em van semblar molt interessants
ja que m'interessa molt tota la història d'una ciutat com aquesta i sobretot de la
Segona Guerra Mundial i totes les conseqüències que va comportar.
Amb les meves companyes he treballat molt bé i no hem tingut cap problema ja
que ens ha sigut molt fàcil repartir-nos les tasques. Estic molt orgullosa del crèdit
i penso que el nostre treball en equip ha estat excel·lent.
Valoració personal Laura
Tant a Praga com a l'escola he après i gaudit fent el treball. A Praga gràcies a la
Jana vaig poder aprendre i també entendre moltes més coses sobre la dura vida
dels jueus a la segona guerra mundial. Encara que vam caminar molt i menjar
massa sopa vaig poder gaudir dels quatre dies amb la companyia dels meus
amics. Va ser una experiència enriquidora i també bastant xocant ja que al veure
el camp de concentració i el cementeri reflexiones sobre les barbaritats que
poden arribar a fer els humans i també el patiment que van haver de patir les
persones empresonades.
M’ha agradat molt treballar amb el meu grup ja que ha sigut molt amè.
M’agradaria en un futur continuar divagant sobre aquest tema i així poder
conèixer encara més la vida dels txecs i dels jueus.

Valoració personal Paula
Aquest viatge a Praga m'ha agradat molt i m'ha semblat molt interessant. Ja que
per una banda hem pogut viure noves experiències i relacionar-nos amb gent
que no te la mateixa llengua que nosaltres ni la mateixa moneda ni els costums.
I perquè també, serà un viatge que ho recordaré sempre ja que ho he pogut
compartir amb gent amb la qual m'agrada estar. Per altra banda, d'aquest viatge
em porto coses molt positives, ja que he pogut volar per primera vegada. També
he tingut la oportunitat de conèixer un país nou, i tots els monuments i figures
històriques que hi han en ell.
El treball m'ha semblat molt interessant i fàcil de fer. Perquè gràcies a la guia que
vam tindre durant tot el viatge vaig poder conèixer molt bé la informació de cada
monument que vam visitar, i alhora de fer el treball m'ha semblat més fàcil de
fer.