Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
Índex<br />
<strong>Tota</strong> <strong>la</strong> <strong>bellesa</strong> <strong>del</strong> <strong>món</strong> ....................................................................................... 3<br />
Dins <strong>del</strong> imperi ................................................................................................ 3<br />
Sigles d’esplendor .......................................................................................... 4<br />
Clima .................................................................................................................. 5<br />
Hostatge ............................................................................................................. 5<br />
Gastronomia ....................................................................................................... 5<br />
Transport ............................................................................................................ 7<br />
L’encant de Praga en 4 seccions ....................................................................... 8<br />
El barri nou / Nové Město ............................................................................... 8<br />
Ciutat Vel<strong>la</strong> (Staré Město) ............................................................................. 10<br />
Els encants d'aquest barri... .......................................................................11<br />
Gastronomia i punts d'interès .................................................................... 15<br />
El Castell de Praga ....................................................................................... 16<br />
Historia ...................................................................................................... 16<br />
Dades per ampliar ..................................................................................... 17<br />
Els encants <strong>del</strong> meravellós Castell de Praga ............................................ 17<br />
El barri jueu / Josefov ................................................................................... 21<br />
Sortida interessant prop de Praga .................................................................... 24<br />
Terezín, l'horror nazi a Bohèmia ................................................................... 24<br />
Estància low cost durant 5 dies a Praga .......................................................... 26<br />
Vol ................................................................................................................. 26<br />
Hotel ............................................................................................................. 26<br />
Restaurant .................................................................................................... 26<br />
Visites ........................................................................................................... 27<br />
Webgrafia ......................................................................................................... 28<br />
Valoració grupal ................................................................................................ 29<br />
Valoració personal Car<strong>la</strong> ............................................................................... 30<br />
Valoració personal Marina ............................................................................ 30<br />
Valoració personal Laura .............................................................................. 30<br />
Valoració personal Pau<strong>la</strong> .............................................................................. 31
<strong>Tota</strong> <strong>la</strong> <strong>bellesa</strong> <strong>del</strong> <strong>món</strong><br />
Vertader cor d’Europa, en un espai on es van desenvolupar fets històrics c<strong>la</strong>u,<br />
Praga és una de les capitals que millor conserven el patrimoni <strong>del</strong> seu passat.<br />
Envolta <strong>la</strong> llegenda els orígens de Praga, dins de <strong>la</strong> mitologia es<strong>la</strong>va que tenen<br />
en Bohemia <strong>la</strong> seva presencia més occidental, en el cor <strong>del</strong> continent. Una<br />
princesa anomenada Libuse, dotada de poders endevinatoris, s’hauria unit en<br />
desigual matrimoni amb el <strong>la</strong>brador Premysl. En busca d’un lloc on edificar <strong>la</strong><br />
seva casa, van arribar a <strong>la</strong> colina de Vysehrad, sobre el riu Moldàvia i va<br />
profetitzar Libuse que allà naixeria una ciutat, amb <strong>la</strong> que <strong>la</strong> glòria i fama<br />
arribarien fins les estrelles. El noble predicador Cosmas de Praga va escriure, a<br />
principis <strong>del</strong> segle XII, una voluminosa Chronica Boemorum, en <strong>la</strong> que barrejava<br />
història i llegenda i que havia servit de base per <strong>la</strong> posterior literatura d’aquest<br />
gènere, rica font d’inspiració per <strong>la</strong> creativitat <strong>del</strong>s seus grans músics. Superant<br />
tradició i literatura, les més antigues troballes prehistòriques de <strong>la</strong> zona es<br />
remonten fins cinc mil cinc-cents anys abans de <strong>la</strong> nostra era. El primer nucli<br />
pob<strong>la</strong>cional conegut es el <strong>del</strong>s Boii, tribu pertinent al gran grup <strong>del</strong>s celtes, <strong>del</strong>s<br />
que hi ha vestigis <strong>del</strong> segle V abans de Crist. Segons alguns especialistes,<br />
d’aquests originaris Boii derivaria el posterior nombre de Bohemia. El quadrilàter<br />
de Bohemia, en el que el seu centre es situa a Praga, ha sigut sempre un espai<br />
de lluita entre els poders dominants aquí i els procedents d’espais orientals. En<br />
efecte, els originaris celtes son desp<strong>la</strong>çats pels germànics i aquests, a <strong>la</strong> vegada,<br />
pels esc<strong>la</strong>us, ja entrat el segle VI. De totes les comunitats es<strong>la</strong>ves que es<br />
disputen el territori, es <strong>la</strong> <strong>del</strong>s Premyslites <strong>la</strong> que acaba dominant.<br />
En l’any 863, els germans Cirilo i Metodio, els denominats apòstols es<strong>la</strong>us,<br />
bategen al príncep Borijov Premyslovec i a <strong>la</strong> seva esposa, Ludmi<strong>la</strong>, que tres <strong>la</strong><br />
seva mort seria proc<strong>la</strong>mada santa patrona de Bohemia. Borijov estableix <strong>la</strong> seva<br />
residència en l’alta fortalesa <strong>del</strong> Castell de Praga, que des de l<strong>la</strong>vors és de les<br />
institucions més altes <strong>del</strong> país. El seu fill gran, Wences<strong>la</strong>o, és una figura c<strong>la</strong>u en<br />
<strong>la</strong> història i en <strong>la</strong> memòria col·lectiva de <strong>la</strong> ciutat i <strong>del</strong> poble txec.<br />
Dins <strong>del</strong> imperi<br />
Es Wences<strong>la</strong>o partidari d’una aliança amb els saxons per engrandir els seus<br />
dominis, però el seu germà Boles<strong>la</strong>o, en desacord amb ell, el fa assassinar en<br />
l’any 929. El bon rei Wences<strong>la</strong>o és proc<strong>la</strong>mat sant protector de Bohemia. El seu<br />
venerat cos reposa en <strong>la</strong> Catedral de San Vito, en el recinte <strong>del</strong> Castell. El rei<br />
introdueix en l’any 962 l’estructura <strong>del</strong> Sacre Imperi Romà. Desde l<strong>la</strong>vors, i per<br />
espai de quasi mil anys, el ducat, i posteriorment regnat, es converteix en un <strong>del</strong>s<br />
puntuals bàsics d’aquest complex i divers mosaic de pobles, <strong>del</strong> que Praga és<br />
fundamental.<br />
El vessant que descendeix des de el Castell fins el riu havia sigut el primer espai<br />
pob<strong>la</strong>t de <strong>la</strong> ciutat, que ja es configura com un actiu centre comercial a impuls de<br />
<strong>la</strong> seva estratègica posició geogràfica. En 973 es crea el primer bisbat. Així<br />
queden units els dos suprems poders –estatal i eclesiàstic- que durant sigles<br />
ordenen <strong>la</strong> vida <strong>del</strong> poble txec. Quan <strong>la</strong> ciutat s’estén al altre lloc de Moldava,<br />
aviat es crea un gran centre mercantil al voltant de <strong>la</strong> P<strong>la</strong>ça de <strong>la</strong> Ciutat Vel<strong>la</strong>, on<br />
l’espai per <strong>la</strong> urbanització és molt més ampli que en l’altre banda.
Dins el segle XIII, al altre costat <strong>del</strong> riu, el barri Josefov es converteix en principal<br />
canó de <strong>la</strong> cultura hebrea de Centroeuropa.<br />
En totes les èpoques de crisi, al l<strong>la</strong>rg de <strong>la</strong> Edat Mitjana, <strong>la</strong> comunitat jueva es<br />
veu una i altre vegada negativament afectada. La data c<strong>la</strong>u es en l’any 1212<br />
quan, sota Otakar I, Bohemia deixa de ser ducat per convertir-se en regnat.<br />
L’estructura urbana de Praga va ampliant-se i <strong>la</strong> zona pob<strong>la</strong>da en primer lloc,<br />
entre el Castell i el riu, denominada Ma<strong>la</strong> Strana (Ciutat Petita), arriba a <strong>la</strong><br />
categoria de ciutat en 1257. Al altre lloc <strong>del</strong> riu, el pujant centre comercial de <strong>la</strong><br />
Ciutat Vel<strong>la</strong> –Stare Mesto- <strong>la</strong> obté en 1230, quan també s’ordena el conjunt urbà<br />
establert al voltant de <strong>la</strong> p<strong>la</strong>ça de <strong>la</strong> entrada al castell. En 1306, <strong>la</strong> dinastia local<br />
finalitza <strong>la</strong> seva trajectòria històrica i <strong>la</strong> corona de Bohemia passa a una altra<br />
dinastia, pel matrimoni de Eliska Premsyl amb Juan de Luxemburg.<br />
Sigles d’esplendor<br />
El regnat de Carles IV (1346-78) és un moment de gran esplendor i <strong>la</strong> esplèndida<br />
Praga, <strong>la</strong> seva ciutat amada, rep tots els beneficis de <strong>la</strong> seva personal protecció.<br />
En 1448 funda <strong>la</strong> Ciutat Nova –Nove Mesto- i <strong>la</strong> Universitat Carolina. En 1357,<br />
s’inicia <strong>la</strong> construcció <strong>del</strong> gran pont que porta el seu nom –Karluv most, Puente<br />
de Carlos-, que es convertiria en un símbol de <strong>la</strong> ciutat. Per a les hores superant<br />
els 50.000 habitants, Praga és una de les majors pob<strong>la</strong>cions d’Europa. La Guerra<br />
<strong>del</strong>s Trenta Anys s’inicia amb <strong>la</strong> Defenestració de Praga, de 1618 i el triomf <strong>del</strong>s<br />
Habsburgs en <strong>la</strong> batal<strong>la</strong> de <strong>la</strong> Muntanya B<strong>la</strong>nca, en 1620, decideix el fi <strong>del</strong> regne<br />
de Bohemia. Aquest l<strong>la</strong>rg conflicte empeny a <strong>la</strong> ciutat a una manifestant<br />
decadència i perduda de pob<strong>la</strong>ció, però <strong>la</strong> recuperació torna a manifestar-se i els<br />
segles XVII i XVIII constitueixen una altre època d’esplendor. Praga és convertida<br />
pels titu<strong>la</strong>rs <strong>del</strong> imperi en una manifestació <strong>del</strong> seu poder polític i el seu<br />
refinament artístic. En 1775, <strong>la</strong> ciutat supera els 80.000 habitants.<br />
En 1918, l’enfonsament de l’Imperi austrohongarès dona naixement a <strong>la</strong><br />
República Txecoslovaca que, durant vint anys, s’alça com mo<strong>del</strong> de democràcia<br />
en una Centroeuropa amenaçada per les dictadures. Tres anys dura <strong>la</strong><br />
recuperada vida democràtica, fins que el cop d’ Estat comunista imposa en l’any<br />
1948 una dictadura col·lectivista. Es decideix una transformació social i<br />
econòmica i Praga cau en un estat de l<strong>la</strong>rga postració. En l’estiu de 1968, <strong>la</strong> ciutat<br />
s’alça al primer plànol de <strong>la</strong> actualitat, quan l’esperançat intent d’arribar a un<br />
‘socialisme de rostre humà’ preconitzat per <strong>la</strong> que es denomina Primavera de<br />
Praga, acaba aixafat pels tancs soviètics. La Revolució de Vellut, de novembre<br />
1989, és <strong>la</strong> modèlica transició política txecoslovaca a <strong>la</strong> democràcia.<br />
L’1 de gener de 1993, <strong>la</strong> República Txeca i Eslovàquia separen els seus destins.<br />
La ciutat de Praga es ja centre d’atracció de milions de visitants. És l’últim episodi<br />
d’una l<strong>la</strong>rga història definida per bril<strong>la</strong>nts etapes, separades per períodes<br />
adversos que, així mateix, han contribuït a <strong>la</strong> formació <strong>del</strong> caràcter <strong>del</strong>s habitants<br />
d’aquesta ciutat única, a <strong>la</strong> que un <strong>del</strong>s seus fills, el poeta Jaros<strong>la</strong>v Seifert, va<br />
dec<strong>la</strong>rar depositaria de ‘tota <strong>la</strong> <strong>bellesa</strong> <strong>del</strong> <strong>món</strong>’.
Clima<br />
La millor època per visitar Praga és a finals de primavera i durant l'estiu. Juny,<br />
juliol, agost i setembre són mesos no massa calorosos, amb unes temperatures<br />
compreses entre 18 i 25 graus, tot i que és també l'època més humida.<br />
La tardor i <strong>la</strong> primavera són també una bona opció per visitar <strong>la</strong> ciutat, són<br />
temperats i amb precipitacions moderades. Sempre i quan no ens acostem al<br />
hivern, perquè les temperatures poden arribar -3ºC.<br />
Els hiverns no són molt rigorosos i és re<strong>la</strong>tivament sec, sent <strong>la</strong> mitjana de zero<br />
graus.<br />
Pel que fa a les pluges, a tenir en compte que són més abundants en els mesos<br />
centrals de l'estiu.<br />
La temperatura mitjana anual està compresa entre 8 i 9 graus centígrads.<br />
Hostatge<br />
Decidir on dormir a Praga dependrà de l'estil de zona que desitgis per<br />
<strong>la</strong> teva visita a <strong>la</strong> capital txeca.<br />
La qualitat <strong>del</strong>s allotjaments sol ser també molt bona. El Staré Mesto o<br />
casc antic és sens dubte el lloc on dormir a Praga si busques estar a<br />
prop de tot. Disposa d'albergs i hotels boutique, però altres opcions més<br />
tranquil·les i alternatives estan disponible en aquesta ciutat que viu <strong>del</strong><br />
turisme.<br />
Gastronomia<br />
La gastronomia de <strong>la</strong> República Txeca té una àmplia varietat de p<strong>la</strong>ts per<br />
degustar, que estem segurs que et van a encantar. No només perquè es tracta<br />
d'un menjar saborós sinó perquè compta amb un aspecte summament colorit; i<br />
ja saps el que diuen "el menjar entra pels ulls".<br />
La majoria <strong>del</strong>s p<strong>la</strong>ts combinen de forma equilibrada verdures i carns, però sens<br />
dubte l'ingredient fonamental són les espècies. És important assenya<strong>la</strong>r que si<br />
vas a dinar a Praga en un restaurant, <strong>la</strong> majoria <strong>del</strong>s menús són d'un sol p<strong>la</strong>t,<br />
encara que no et s'espanti! el menjar sol ser abundant. I és que en aquest país,<br />
no és costum incloure diversos p<strong>la</strong>ts en un mateix àpat.<br />
Els p<strong>la</strong>ts i postres més típics són:<br />
• Sopes<br />
La gastronomia de Praga gaudeix d'unes<br />
<strong>del</strong>icioses sopes que val <strong>la</strong> pena provar. Sens<br />
dubte aquest és per excel·lència el p<strong>la</strong>t autòcton<br />
de <strong>la</strong> República Txeca. Hi ha una àmplia varietat<br />
de sopes, encara que les més conegudes són: <strong>la</strong><br />
Ceska bramborová, que es pot considerar <strong>la</strong> sopa<br />
nacional i és cent per cent vegetal (porta<br />
pastanagues, xampinyons i patates), <strong>la</strong> Zelnacka,<br />
que és una sopa feta a força de col amb<br />
cansa<strong>la</strong>da, i <strong>la</strong> Drstkova, que és <strong>la</strong> sopa de calls;<br />
encara que només és recomanable per als<br />
pa<strong>la</strong>dars més atrevits.
• Gou<strong>la</strong>sh<br />
És molt simi<strong>la</strong>r al gou<strong>la</strong>sh <strong>del</strong>s hongaresos i és realment un<br />
p<strong>la</strong>t excepcional de <strong>la</strong> gastronomia de Praga. I sobretot, és un<br />
p<strong>la</strong>t que et deixarà completament satisfet. Està fet amb ve<strong>del</strong><strong>la</strong><br />
i un guisat amb diferents tipus de pebrots i bastants espècies.<br />
• Smazeny Syr<br />
És com un formatge fregit que ho solen servir com<br />
refrigeri abans <strong>del</strong> dinar o mentre un pren una cervesa<br />
en un pub.<br />
• Ko<strong>la</strong>che<br />
Pastís farcit de compota de fruites.<br />
• Tr<strong>del</strong>ník<br />
És un pastís tradicional de <strong>la</strong> cuina eslovaca. Es<br />
tracta d'una massa de farina enrotl<strong>la</strong>da en un pinxo<br />
de fusta. La forma final és el d'una massa cuita al<br />
foc de forma cilíndrica i buit al seu interior, amb<br />
sabor aromatitzat amb canyel<strong>la</strong>. És molt tradicional<br />
en els mercats de carrer de Praga i se sol servir com<br />
a aliment al carrer.
Transport<br />
Hi ha una gran varietat de medis de transport que<br />
faciliten el desp<strong>la</strong>çament per <strong>la</strong> capital txeca. A més <strong>la</strong><br />
durada <strong>del</strong>s viatges és re<strong>la</strong>tivament curta. Gràcies als<br />
abundants tramvies et pots moure pel centre<br />
ràpidament. També hi ha una gran quantitat de taxis i<br />
autobusos alqui<strong>la</strong>ts.
L’encant de Praga en 4 seccions<br />
El barri nou / Nové Město<br />
El barri nou va ser fundat per l’emperador Carles IV l’any 1348, fou l’acte<br />
urbanístic més gran de Praga i únic en tot el <strong>món</strong>. Va ser fundat amb un fi<br />
comercial i polític, però els primers segles d’aquest projecte van ser molt dèbils<br />
a causa de les revoltes hussites.<br />
Amb el terme hussita es defineix a un moviment reformador i revolucionari sorgit<br />
a Bohèmia al segle XV. El nom procedeix <strong>del</strong> teòleg bohemi Jan Hus. Aquest va<br />
ser condemnat el 6 de juliol de 1415 a <strong>la</strong> foguera ja que ell mantenia una posició<br />
molt crítica en front al poder eclesiàstic. Martín Luter va ser influït per ell en<br />
diverses opinions.<br />
Encara que els hussites es van dividir en dos grups després de <strong>la</strong> mort <strong>del</strong> rei<br />
Wences<strong>la</strong>o van arribar a l’acord en un programa comú, els Articles de Praga, en<br />
els quals exigien al rei diversos reconeixements entre els quals hi havia <strong>la</strong><br />
comunió, <strong>la</strong> llibertat de predicació, <strong>la</strong> pobresa <strong>del</strong>s eclesiàstics i el càstig <strong>del</strong>s<br />
pecats mortals per igual, sense cap distinció.<br />
El rei Segimon de Luxemburg, rei d’Hongria i germà <strong>del</strong> rei mort Wences<strong>la</strong>o, es<br />
va negar a acceptar les peticions, aquesta va ser <strong>la</strong> principal causa de que els<br />
taborites es revoltessin provocant les guerres hussites (1419-1436).<br />
Al barri destaquen diferents zones, com <strong>la</strong> P<strong>la</strong>ça de <strong>la</strong> República (Náměstí<br />
Republiky), el carrer Narodni Trida, el Teatre Nacional (Narodni Divadlo), <strong>la</strong> P<strong>la</strong>ça<br />
de Wences<strong>la</strong>o, el museu <strong>del</strong> Comunisme, <strong>la</strong> Casa Dansant, <strong>la</strong> P<strong>la</strong>ça de Carles.<br />
La P<strong>la</strong>ça de<br />
Wences<strong>la</strong>o ha<br />
presenciat molts<br />
<strong>del</strong>s recents<br />
esdeveniments<br />
històrics de Praga,<br />
el més important va<br />
ser al novembre de<br />
1989, quan una<br />
manifestació en<br />
contra de <strong>la</strong><br />
brutalitat policial va<br />
iniciar <strong>la</strong> Revolució<br />
de Vellut i <strong>la</strong> caiguda<br />
<strong>del</strong> comunisme. Aquesta p<strong>la</strong>ça és <strong>la</strong> més important <strong>del</strong> barri nou, és on estan<br />
totes les botigues i els establiments<br />
comercials.<br />
El museu <strong>del</strong> Comunisme narra els anys de<br />
règim comunista de l’actual República Txeca,<br />
des de <strong>la</strong> imp<strong>la</strong>ntació <strong>del</strong> mo<strong>del</strong> polític al 1948<br />
fins <strong>la</strong> caiguda d’aquest mo<strong>del</strong> a <strong>la</strong> Revolució<br />
<strong>del</strong> Vellut al 1989. Al l<strong>la</strong>rg de sis seccions (els<br />
orígens, <strong>la</strong> son, <strong>la</strong> realitat, els malsons, els<br />
personatges històrics i <strong>la</strong> Revolució <strong>del</strong><br />
Vellut), al museu hi ha tots els aspectes <strong>del</strong><br />
comunisme a Praga, des de <strong>la</strong> vida diària fins <strong>la</strong> propaganda i <strong>la</strong> censura.
El Teatre Nacional de Praga és el més famós de tota <strong>la</strong> zona. Avui dia consta de<br />
tres conjunts artístics: l’òpera, el ballet i drama. Aquest teatre va obrir les seves<br />
portes per primera vegada<br />
l’11 de juny de 1881, tretze<br />
anys després d’haver-se<br />
començat a construir i en<br />
honor de <strong>la</strong> visita de<br />
l’arxiduc Rodolf. Dos<br />
mesos després de <strong>la</strong><br />
inauguració, el 12 d’agost<br />
de 1881, es va dec<strong>la</strong>rar un<br />
incendi al teatre que es va<br />
veure com un desastre<br />
nacional. Es va reconstruir<br />
amb donatius.<br />
La Casa Dansant és un edifici<br />
desconstructivista que va ser polèmic pel seu<br />
disseny peculiar que destaca entre els edificis<br />
barrocs, gòtics i d’art nouveau <strong>del</strong> centre de <strong>la</strong><br />
ciutat i que, segons alguns ciutadans no<br />
concordava amb aquests estils arquitectònics.<br />
El l<strong>la</strong>vors president txec Vác<strong>la</strong>v Havel, que va<br />
viure al costat <strong>del</strong> edifici durant dècades es va<br />
mostrar sempre a favor <strong>del</strong> projecte.<br />
La P<strong>la</strong>ça de<br />
Carles és una<br />
de les p<strong>la</strong>ces<br />
més grans de<br />
tot el <strong>món</strong>. Va<br />
ser fundada<br />
al 1348 pel rei Carles IV. La P<strong>la</strong>ça Carles era <strong>la</strong><br />
p<strong>la</strong>ça més important de <strong>la</strong> Ciutat Nova de Praga<br />
i segurament de tota <strong>la</strong> ciutat, per aquesta raó<br />
es va construir a <strong>la</strong> p<strong>la</strong>ça l'Ajuntament de <strong>la</strong><br />
Ciutat Nova. Malgrat aquestes intencions,<br />
posteriorment <strong>la</strong> P<strong>la</strong>ça de Wences<strong>la</strong>o es va<br />
convertir en <strong>la</strong> p<strong>la</strong>ça més important de <strong>la</strong> ciutat.<br />
El 30 de juliol de 1419 van esc<strong>la</strong>tar a <strong>la</strong> p<strong>la</strong>ça les<br />
Guerres hussites, quan els hussites, dirigits pel<br />
sacerdot Jan Želivský, van l<strong>la</strong>nçar a alguns<br />
regidors catòlics per les finestres <strong>del</strong> Nou<br />
Ajuntament. Aquest succés s'ha anomenat "<strong>la</strong><br />
Primera Defenestració de Praga”. En total hi van<br />
haver tres.<br />
En aquest barri hi ha una gran oferta gastronòmica, hi destaquen el Restaurant<br />
Francès de <strong>la</strong> Casa Municipal i El Pati al carrer Národní. Els cafès més<br />
coneguts de Praga es troben a <strong>la</strong> Ciutat Nova.<br />
I per fer un tomb per <strong>la</strong> nit està Lucerna Music Bar i Rock Café.
Ciutat Vel<strong>la</strong> (Staré Město)<br />
Si ets un aficionat a <strong>la</strong> història, t'interessarà visitar tots els punts d'aquest<br />
meravellòs barri que abarca tota <strong>la</strong> zona antiga de Praga, una de les joies de<br />
centreeuropa.<br />
Durant el segle XI els habitants <strong>del</strong> Barri <strong>del</strong> Castell van començar a expandir-se<br />
a l'est <strong>del</strong> riu Moldava creant <strong>la</strong> Ciutat Vel<strong>la</strong> (Staré Město). Avui dia aquesta zona<br />
s'ha convertit en <strong>la</strong> zona més turística de Praga, que sense cap mena de dubte<br />
has de visitar si viatges a <strong>la</strong> capital txeca.<br />
Les p<strong>la</strong>ces, cases i esglésies de <strong>la</strong> Ciutat Vel<strong>la</strong> constitueixen <strong>la</strong> zona més<br />
medieval de Praga i als seus carrers es concentren gran part de "les Cent Torres".<br />
Des de l'època <strong>del</strong>s primers assentaments al lloc, Staré Město estava formada<br />
per masos localitzats a <strong>la</strong> vora <strong>del</strong> Moldava. Existeixen registres que daten al<br />
voltant de l'any 1100, que indiquen que tots els dissabtes s'instal·<strong>la</strong>va un mercat,<br />
i que al lloc també es realitzaven grans manifestacions militars. Gràcies al<br />
comerç els mercaders de <strong>la</strong> zona es van enriquir, i quan el rei Wences<strong>la</strong>o I de<br />
Bohèmia els va atorgar certs privilegis, es va fundar el poble de Mesto Pražské,<br />
que avui dia coneixem com <strong>la</strong> preciosa ciutat de Praga.
Els encants d'aquest barri...<br />
P<strong>la</strong>ça de <strong>la</strong> Ciutat Vel<strong>la</strong>:<br />
Representant el centre <strong>del</strong> Barri Vell trobem aquesta peculiar p<strong>la</strong>ça on es<br />
barregen estils artístics. Situada entre <strong>la</strong> P<strong>la</strong>ça de Wences<strong>la</strong>o i el Pont de Carles,<br />
originada com a actiu mercat a l'edat mitjana, <strong>la</strong> p<strong>la</strong>ça va ser des de sempre el<br />
cor de <strong>la</strong> Ciutat Vel<strong>la</strong>, veritable centre econòmic a <strong>la</strong> cruïl<strong>la</strong> de camins que<br />
connectaven les ciutats de <strong>la</strong> Bohèmia. La vida social i cultural també va girar<br />
sempre al voltant d'el<strong>la</strong> i seria molt difícil esmentar esdeveniments històrics que<br />
no l'hagin involucrat.<br />
Els edificis que l'envolten, tot i <strong>la</strong> varietat d'estils arquitectònics, contribueix a<br />
crear aquesta "atmosfera màgica" amb <strong>la</strong> qual solen caracteritzar Praga.<br />
La p<strong>la</strong>ça no és només un popu<strong>la</strong>r punt de trobada, també es realitzen en el<strong>la</strong><br />
algunes celebracions (Any Nou), mercat de festivitats (Nadal i Pasqua), i<br />
protestes. En algunes ocasions es mostren jocs d'hoquei i futbol en pantalles<br />
gegants, atraient a una multitud de fanàtics.
Ajuntament de <strong>la</strong> Ciutat Vel<strong>la</strong> i Rellotge Astronòmic:<br />
Un altre <strong>del</strong>s punts representatius de <strong>la</strong> ciutat<br />
txeca i que tanta gent associa amb Praga és el<br />
rellotge astronòmic de <strong>la</strong> torre de l'ajuntament, un<br />
espectacle que no et pots perdre.<br />
L'Ajuntament de <strong>la</strong> Ciutat Vel<strong>la</strong> és un <strong>del</strong>s edificis<br />
de <strong>la</strong> p<strong>la</strong>ça de <strong>la</strong> Ciutat Vel<strong>la</strong> que més mirades<br />
atreu gràcies al fet que en ell es troba<br />
l'impressionant Rellotge Astronòmic de Praga.<br />
Utilitzat com a ajuntament fins a finals <strong>del</strong> segle<br />
XVIII, destaca per <strong>la</strong> seva torre gòtica de 60<br />
metres d'altura des de <strong>la</strong> qual es pot contemp<strong>la</strong>r<br />
el centre de <strong>la</strong> ciutat a vista d'ocell. És el rellotge<br />
medieval més famós <strong>del</strong> <strong>món</strong>. Va ser construït el<br />
1410 pel mestre rellotger Hanus i perfeccionat per<br />
Jan Taborsky al segle XVI. La llegenda diu que<br />
perquè Hanus no repetís <strong>la</strong> seva obra, els<br />
regidors li van deixar cec.<br />
La fabricació d'aquest tipus de rellotges va ser<br />
molt freqüent a Europa durant l'Edat Mitjana i el<br />
de Praga és un <strong>del</strong>s més antics; només els<br />
rellotges de Pàdua (1344) i Estrasburg (1354) van ser construïts amb anterioritat.<br />
Cada vegada que el rellotge marca una hora en punt, les figures autòmats de<br />
dotze apòstols desfilen per les finestres de <strong>la</strong> Torre <strong>del</strong> Rellotge, acompanyats<br />
per altres quatre personatges: <strong>la</strong> Mort, representada per un esquelet que<br />
encapça<strong>la</strong> <strong>la</strong> desfi<strong>la</strong>da tirant d'una corda i amb un rellotge de sorra; l'Avarícia,<br />
representada per un jueu sacsejant una bossa de diners; un jove contemp<strong>la</strong>ntse<br />
en un mirall, que representa <strong>la</strong> Vanitat, i <strong>la</strong> figura d'un turc, representant <strong>la</strong><br />
Luxúria.
Torre de <strong>la</strong> Pólvora:<br />
És un <strong>del</strong>s monuments més notables <strong>del</strong> gòtic tardà de Praga, va ser construïda<br />
en el lloc de <strong>la</strong> deteriorada antiga Porta de <strong>la</strong> Muntanya, de <strong>la</strong> primera meitat <strong>del</strong><br />
segle XIII. Un <strong>del</strong>s principals camins en direcció de Bohèmia de l'Est. La Porta<br />
de <strong>la</strong> Pólvora és l<strong>la</strong>vors el punt d'inici <strong>del</strong> Camí de <strong>la</strong> Coronació o el Camí Reial<br />
que porta fins al Castell de Praga.<br />
La pedra fonamental va ser<br />
col·locada en 1475, l'obra va<br />
ser dirigida pel constructor<br />
Vác<strong>la</strong>v i a partir de 1478 per<br />
Matěj Rejsek, autor en part<br />
també de <strong>la</strong> copiosa decoració<br />
escultòrica. Els fonaments de<br />
<strong>la</strong> torre reposaven sobre el fons<br />
de <strong>la</strong> fossa defensiu, uns 9<br />
metres sota el nivell actual <strong>del</strong><br />
terreny.<br />
La denominació actual de <strong>la</strong><br />
Porta de <strong>la</strong> Pólvora (abans<br />
anomenada <strong>la</strong> Nova) es va<br />
originar a principis <strong>del</strong> segle<br />
XVIII quan es feia servir per<br />
emmagatzemar pólvora. El seu<br />
aspecte actual data <strong>del</strong> període entre els anys 1875 i 1886 quan va ser<br />
restaurada i l'arquitecte Josef Mocker va finalitzar <strong>la</strong> seva construcció en estil<br />
pseudo-gòtic, en col·<strong>la</strong>boració amb destacats escultors txecs com Bohus<strong>la</strong>v<br />
Schnirch i Ludvík Simek.
Esglèsia de Nostra Senyora de Týn:<br />
Aquesta obra gòtica que presideix <strong>la</strong> P<strong>la</strong>ça de <strong>la</strong> Ciutat Vel<strong>la</strong> va ser construïda al<br />
segle XIV sobre una antiga església romànica, davant d'una petita p<strong>la</strong>ça on es<br />
reunien els comerciants estrangers que rebia el nom de Ungelt. Més tard es va<br />
erigir allí una església gòtica, que va ser arrasada per a <strong>la</strong> construcció de <strong>la</strong> nova<br />
església. Els treballs van començar al<br />
voltant de l'any 1360, en temps de Carles<br />
IV, sota <strong>la</strong> direcció de l'arquitecte francès<br />
Mathieu d'Arras i <strong>la</strong> participació de Peter<br />
Parler, l'arquitecte <strong>del</strong> Pont Carles.<br />
És una impressionant església d'estil gòtic<br />
tardà que compta amb dues de les<br />
afi<strong>la</strong>des torres que dominen el cel de<br />
Praga. és el major símbol de l'estil gòtic de<br />
Praga. Compta amb 52 metres de l<strong>la</strong>rg i<br />
28 d'ample, encara que <strong>la</strong> seva part més<br />
important són les impressionants torres<br />
que superen els 80 metres d'alçada.<br />
Església de Sant Nico<strong>la</strong>u:<br />
Si vols gaudir d'una obra mestra en arquitectura has de visitar l'església de Sant<br />
Nico<strong>la</strong>u, construida pels arquitectes Dientzenhofer pare i fill, una de les tres<br />
esglésies dedicades a aquest sant a<br />
Praga i sens dubte <strong>la</strong> màxima<br />
expressió <strong>del</strong> Barroc radical en<br />
Bohèmia. La seva cúpu<strong>la</strong> monumental,<br />
el seu campanar i <strong>la</strong> seva façana<br />
ondu<strong>la</strong>nt sobresurten sobre els sostres<br />
de Malá Strana.La seva història està<br />
vincu<strong>la</strong>da al procés de re-catolització<br />
que va seguir a <strong>la</strong> derrota <strong>del</strong>s<br />
protestants hussites a <strong>la</strong> Batal<strong>la</strong> de <strong>la</strong><br />
Muntanya B<strong>la</strong>nca en 1620. Amb el triomf <strong>del</strong>s catòlics i el canvi d'autoritats, va<br />
començar l'era <strong>del</strong> barroc per Malá Strana i seus edificis, i l'afany a atreure fi<strong>del</strong>s<br />
al catolicisme es va manifestar en <strong>la</strong> construcció de grans esglésies.
Capel<strong>la</strong> de Betlem:<br />
Encara sent una capel<strong>la</strong> senzil<strong>la</strong>, <strong>la</strong> capel<strong>la</strong> de Betlem és perfecta per coneixer<br />
part de les reformes protestants i com no, per visitar. La capel<strong>la</strong> original va ser<br />
construïda entre 1391 i 1394 amb donacions de Hanus de Mühlheim, cortesà <strong>del</strong><br />
rei Wences<strong>la</strong>o IV, i el ric comerciant Vác<strong>la</strong>v Kriz, seguidors de Jan Milic de<br />
Kromeriz, un <strong>del</strong>s primers a introduir les idees de <strong>la</strong> reforma religiosa a Praga .<br />
Estava dedicada exclusivament a <strong>la</strong> prèdica en llengua txeca, trencant d'aquesta<br />
manera amb <strong>la</strong> dominació de l'església alemanya medieval que imposava el l<strong>la</strong>tí.<br />
En els seus orígens es va tractar d'un edifici privat en el qual no se celebrava<br />
l'eucaristia, mai va arribar a ser una església i per això <strong>la</strong> hi va denominar<br />
senzil<strong>la</strong>ment capel<strong>la</strong>.<br />
Reflecteix l'esperit auster de <strong>la</strong> reforma que pregonava Jan Hus. La seva<br />
simplicitat contrasta amb les riques esglésies barroques en els voltants, símbols<br />
<strong>del</strong> poder i <strong>la</strong> riquesa<br />
d'una església que Hus<br />
i els seus seguidors tant<br />
van desitjar reformar.<br />
Gastronomia i punts d'interès<br />
Si us trobeu per <strong>la</strong> zona de <strong>la</strong> Ciutat Vel<strong>la</strong> de Praga i voleu gaudir d'un apetitós<br />
menjar txec aquests restaurants són uns <strong>del</strong>s millors per assaborir els p<strong>la</strong>ts<br />
típics d'aquest país..<br />
• Staromestska Restaurant:<br />
Ofereixen cuina txeca (centroeuropea) i d'Europa Oriental.<br />
Té una bona situació ja que es troba a <strong>la</strong> p<strong>la</strong>ça de <strong>la</strong> Ciutat Vel<strong>la</strong>.<br />
• Restaurant White Horse:<br />
Ofereixen cuina txeca.
El Castell de Praga<br />
El Castell de Praga és l’enc<strong>la</strong>vament més representatiu i icònic de <strong>la</strong> ciutat,<br />
encara que <strong>la</strong> seva denominació pot resultar fins a cert punt enganyosa, ja que<br />
en realitat més que un castell en sentit estricte es un vast conjunt idíl·lic format<br />
per pa<strong>la</strong>us, fortificacions y edificis religiosos, administratius i residencials que<br />
reflecteixen tots els estils arquitectònics. L’àrea en que es troba es de 45<br />
hectàrees. Ha sigut residencia <strong>del</strong>s prínceps, reis i emperadors de Bohèmia i a<br />
partir de <strong>la</strong> constitució de <strong>la</strong> república en 1918 també residencia de presidents.<br />
En 1962 el Castell de Praga va ser dec<strong>la</strong>rat patrimoni cultural nacional numero<br />
1, com el lloc més important de <strong>la</strong> república txeca.<br />
Historia<br />
Al segle IX va començar a aixecar-se <strong>la</strong> que acabaria sent <strong>la</strong> fortalesa medieval<br />
més gran <strong>del</strong> p<strong>la</strong>neta. En aquell moment el vell continent europeu, un cop caigut<br />
l'imperi Romà, es trobava sumit en una gran foscor política i cultural. La constant<br />
lluita fratricida per interessos personals <strong>del</strong>s seus cacics territorials -els noblesmarcava<br />
<strong>la</strong> vida <strong>del</strong> continent.<br />
En aquest clima d'inseguretat, el primer monarca premíslida Bořivoj I, va aixecar<br />
sobre un turó al costat <strong>del</strong> riu Moldava <strong>la</strong> segona església cristiana de Bohèmia,<br />
l'església de <strong>la</strong> Mare de Déu. A continuació va començar a aixecar al seu costat<br />
una fortalesa de fusta. Aquesta construcció va ser l'inici <strong>del</strong> castell de Praga.<br />
Amb el pas <strong>del</strong>s anys van aparèixer més temples a l'interior d'aquest castell<br />
medieval, noves muralles, i un pa<strong>la</strong>u reial de pedra. Al segle XII s'havia convertit<br />
en una robusta ciuta<strong>del</strong><strong>la</strong> romànica. Tot el poder de Bohèmia emanava des d'ell.<br />
Va ser precisament el seu protagonisme com a centre de poder, el motiu <strong>del</strong>s<br />
seus mals i grandeses.<br />
Un <strong>del</strong>s pitjors moments de <strong>la</strong> història <strong>del</strong> castell va ser el període de les guerres<br />
hussites que el van devastar durant <strong>la</strong> primera meitat <strong>del</strong> segle XV.<br />
Els Jagellons (dinastia real originària de Lituània, que va regnar en alguns països<br />
de l'Europa Central) i, posteriorment, els Habsburgs van destinar ingents<br />
quantitats de diners a <strong>la</strong> seva reconstrucció. En 1541 un incendi va destruir bona<br />
part de <strong>la</strong> fortalesa, però això no va desanimar els monarques, que van seguir<br />
sense escatimar fons per tornar-lo al seu vell esplendor. I l<strong>la</strong>vors, just quan<br />
estava recobrant <strong>la</strong> seva grandiositat, <strong>la</strong> Guerra <strong>del</strong>s Trenta Anys va tornar<br />
devastar el castell.<br />
Tanta destrucció i reconstrucció, tants segles fins a donar per "acabada" una obra<br />
de semb<strong>la</strong>nt magnitud, confereixen al castell de Praga una empremta molt<br />
especial. La barreja d'estils arquitectònics i d'edificis tant civils com religiosos<br />
permeten al visitant gaudir de gairebé tots els estils arquitectònics que hem tingut<br />
a Europa en els últims mil anys.<br />
El 1918 després de <strong>la</strong> desaparició de l'imperi austrohongarès, Praga va<br />
esdevenir <strong>la</strong> capital de l'antiga Txecoslovàquia. En aquell moment, bona part <strong>del</strong>s<br />
seus ciutadans van tornar a centrar <strong>la</strong> seva mirada en aquest mil·lenari castell<br />
de Praga. Tomas Garrigue Masaryk va ser el primer president <strong>del</strong> país i, per a<br />
molts txecs, va ser el primer governant txec des que es va extingir <strong>la</strong> dinastia<br />
premíslida al segle XIV. De manera molt simbòlica, ell va triar algunes de les<br />
dependències <strong>del</strong> castell de Praga com a residència.<br />
A data d'avui aquest castell segueix sent <strong>la</strong> residència <strong>del</strong>s presidents txecs.
Dades per ampliar<br />
• Les mesures de l’antic pa<strong>la</strong>u reial són impressionants: 130 metres d’ample per<br />
570 de l<strong>la</strong>rg.<br />
• En el seu interior es custodien les joies de <strong>la</strong> Corona de Bohèmia.<br />
• El Castell de Praga es actualment <strong>la</strong> residència oficial <strong>del</strong> President de <strong>la</strong><br />
República Txeca: quan <strong>la</strong> bandera oneja es que el president es troba allà.<br />
• En 1962, el castell va ser dec<strong>la</strong>rat Monument Nacional y esta<br />
considerat Patrimoni de <strong>la</strong> Humanitat<br />
• Durant <strong>la</strong> Segona Guerra Mundial va exercir com a caserna central <strong>del</strong>s nazis en<br />
Praga.<br />
• Tots els dies a <strong>la</strong>s 12:00 hores es realitza el canvi de guàrdia front a <strong>la</strong> entrada<br />
<strong>del</strong> Pa<strong>la</strong>u Rial, amb una desfi<strong>la</strong>da militar y música en directe (y a les hores en<br />
punt es fa un altre canvi de guàrdia, però menys espectacu<strong>la</strong>r).<br />
• El Castell de Praga s’ il·lumina tots els dies al caure <strong>la</strong> tarda i fins a mitjanit i fins<br />
i tot més tard en estiu. La imatge <strong>del</strong> conjunt il·luminat es una de <strong>la</strong>s<br />
panoràmiques més boniques de <strong>la</strong> ciutat.<br />
Els encants <strong>del</strong> meravellós Castell de Praga<br />
Es <strong>la</strong> atracció turística de Praga que més visitats rep, encara que per visitar-lo<br />
completament fan falta varies hores. Al castell hi ha una gran infinitat de d’edificis<br />
amb uns valors històrics molt importants, i aquets són uns <strong>del</strong>s mes importants i<br />
representatius:<br />
Catedral de San Vito: La Catedral de Sant Vito és<br />
<strong>la</strong> catedral més important de Praga i un <strong>del</strong>s seus<br />
monuments més significatius. Es troba a l'interior<br />
<strong>del</strong> Castell de Praga. La seva construcció va<br />
començar en 1344 per ordre de Juan de<br />
Luxemburg i, després de diverses èpoques i<br />
arquitectes diferents, es va acabar finalment en<br />
els segles XIX i XX. La Catedral de Sant Vito va<br />
obrir les seves portes al públic a finals de 1929.<br />
La catedral alberga <strong>la</strong> tomba de Wences<strong>la</strong>o IV (El<br />
rei bo), les Joies de <strong>la</strong> Corona, i és el lloc de<br />
coronació <strong>del</strong>s reis de Bohèmia.<br />
*Pujar a <strong>la</strong> torre<br />
Si voleu tenir les millors vistes de Praga i no us importa fer una mica d'exercici,<br />
podeu pujar a les torres de <strong>la</strong> catedral per les seves escarpades escales de<br />
cargol. Des <strong>del</strong> cim tindreu una visió magnífica <strong>del</strong> pont de Carles, Staré Město i<br />
Malá Strana.<br />
L'altura de <strong>la</strong> torre més elevada són 99 metres, i les de les dues torres bessones<br />
80 metres.
Carreró de l’or: El Carreró de l'Or és un carrer curt, estret i preciós situat<br />
a l'interior <strong>del</strong> Castell de Praga. Deu el seu nom als orfebres que <strong>la</strong> van<br />
habitar al segle XVII.<br />
El costat esquerre està ocupat per<br />
casetes de colors que van ser<br />
construïdes en els murs <strong>del</strong> castell.<br />
Aquestes cases es van construir a finals<br />
<strong>del</strong> segle XVI amb el propòsit inicial de<br />
donar allotjament als 24 guardians <strong>del</strong><br />
castell.<br />
Un segle després de ser construïdes, el<br />
gremi <strong>del</strong>s orfebres va ocupar les cases<br />
i les va modificar. Van habitar en elles<br />
diversos segles.<br />
Cap al segle XIX van ser habitades per <strong>del</strong>inqüents de Praga. Al segle XX van<br />
ser desallotjats i les cases s'han convertit en botiguetes de titelles, vidre i altres<br />
productes típics.<br />
*La casa de Franz Kafka<br />
El Carreró de l'Or és especialment conegut perquè a <strong>la</strong> casa número 22 va viure<br />
Franz Kafka, un <strong>del</strong>s escriptors més influents <strong>del</strong> segle XX, entre 1916 i 1917.<br />
L’antic Pa<strong>la</strong>u Reial: L'Antic Pa<strong>la</strong>u<br />
Reial ha estat residència de Reis i<br />
Prínceps fins al segle XVI. A mesura<br />
que passaven els anys, els Reis de<br />
Praga que arribaven al poder,<br />
realitzaven canvis en el pa<strong>la</strong>u, afegint<br />
arquitectura d'estil gòtic i renaixentista<br />
.L'habitació més impressionant<br />
d'aquest pa<strong>la</strong>u és el Saló de<br />
V<strong>la</strong>dis<strong>la</strong>v, una nau d'estil gòtic on es<br />
celebraven justes de cavalls,<br />
banquets i coronacions. Aquest Saló<br />
és l'espai interior més gran de Centre<br />
Europa. En l'actualitat se celebra en aquesta sa<strong>la</strong> <strong>del</strong> Pa<strong>la</strong>u Reial les<br />
eleccions de President de <strong>la</strong> República Txeca.
Basílica i monestir de Sant Jordi:<br />
La Basílica de Sant Jordi va ser<br />
construïda l'any 920, Un devastador foc<br />
en l'any 1142 va obligar a una total<br />
reconstrucció. Va ser l<strong>la</strong>vors quan va<br />
adquirir l'estil arquitectònic romànic que<br />
manté en l'actualitat, amb <strong>la</strong> seva nau<br />
principal i les seves dues torres. Per <strong>la</strong><br />
seva banda, el Monestir de Sant Jordi<br />
va ser remode<strong>la</strong>t amb posterioritat en<br />
estil barroc, i el resultat és un edifici que<br />
et serà fàcil reconèixer per <strong>la</strong> seva<br />
cridanera façana de color vermell que fa<br />
que sigui un <strong>del</strong>s monuments més destacats <strong>del</strong> recinte interior <strong>del</strong> Castell de<br />
Praga.<br />
Torre Daliborka: La Torre<br />
Daliborka va ser una presó molt<br />
famosa que va complir aquesta<br />
funció fins a fins <strong>del</strong> segle XVIII.<br />
En els seus començaments<br />
albergava als membres de <strong>la</strong><br />
noblesa, però més tard va passar<br />
a convertir-se en una presó més<br />
comuna. Va ser batejada amb el<br />
nom <strong>del</strong> seu primer presoner,<br />
Dalibor de Kozojed,<br />
Torre Negra: El seu nom<br />
l'hi deu a un incendi que en 1541<br />
<strong>la</strong> va tenyir de negre per molt<br />
temps; abans se <strong>la</strong> coneixia com<br />
Torre Dorada pel seu sostre cobert<br />
de bril<strong>la</strong>nts p<strong>la</strong>ques de plom<br />
pintades. En visitar <strong>la</strong> presó veurà<br />
en les parets inscripcions<br />
realitzades pels presoners al segle<br />
XVI. Les cel·les situades a <strong>la</strong> part<br />
més alta estaven destinades als<br />
presos per deutes, un <strong>del</strong>icte<br />
considerat menys important i per<br />
això tenien alguns privilegis com<br />
rebre visites o tenir objectes.No us<br />
oblideu de passar pel magatzem de troballes<br />
arqueològiques que també es troba a <strong>la</strong> Torre i de<br />
treure algunes fotos des <strong>del</strong> balcó que té una<br />
excel·lent vista de <strong>la</strong> ciutat.
Torre de <strong>la</strong> Pólvora: La Torre de <strong>la</strong> Pólvora és<br />
una ennegrida torre gòtica localitzada a l'entrada<br />
de <strong>la</strong> Ciutat Vel<strong>la</strong> que en l'actualitat és un <strong>del</strong>s<br />
símbols més representatius de <strong>la</strong> ciutat.<br />
*El passat de <strong>la</strong> torre<br />
La torre va ser construïda en 1475 com una de les 13<br />
portes de <strong>la</strong> mural<strong>la</strong> fortificada que donaven accés a <strong>la</strong><br />
ciutat. En 1541 va ser destruïda per un devastador<br />
incendi, però en qüestió de poc temps va ser<br />
reconstruïda. Anys més tard, durant el segle XVII, <strong>la</strong><br />
torre va començar a utilitzar-se com a lloc<br />
d'emmagatzematge de <strong>la</strong> pólvora, a causa de <strong>la</strong> qual<br />
cosa va adquirir el seu nom actual.<br />
*La torre des de l’interior<br />
La Torre de <strong>la</strong> Pólvora ofereix <strong>la</strong> possibilitat d'accedir al seu interior per<br />
contemp<strong>la</strong>r <strong>la</strong> "Ciutat de les Cent Torres" des de <strong>la</strong> part superior d'una de les més<br />
especials. En el seu interior alberga una exposició sobre <strong>la</strong> història de Praga i les<br />
seves torres.<br />
El camí amb més encant per arribar fins al castell és el que puja a peu des de<br />
Malá Strana, seguint les escales que condueixen fins a dalt, des de les que es<br />
va intuint <strong>la</strong> silueta d'aquest imponent conjunt.<br />
D'altra banda, en sortir <strong>del</strong> conjunt <strong>del</strong> castell cap a <strong>la</strong> P<strong>la</strong>ça Hradčanské hi ha<br />
un mirador des <strong>del</strong> qual s'obtenen bones vistes de Praga. No t'ho perdis!
El barri jueu / Josefov<br />
Segons antics re<strong>la</strong>ts escrits per un comerciant jueu, <strong>la</strong> primera comunitat s'hauria<br />
establert a Praga ja al segle X. Després de <strong>la</strong> primera massacre coneguda,<br />
durant <strong>la</strong> primera Croada en l'any 1096, els jueus s'haurien concentrat en un barri<br />
tancat per un mur.<br />
En 1292, el rei Otakar II els va atorgar l'estatut de ciutat amb una administració<br />
autònoma. El gueto va aconseguir gran prosperitat al segle XVI, especialment en<br />
temps de l'alcalde Mordecai Maisel, qui havent fet fortuna va contribuir<br />
generosament al desenvolupament de <strong>la</strong> comunitat. La Sinagoga Maisel va ser<br />
creada per ell i porta el seu nom en reconeixement. En aquells dies, un rabí<br />
destacat de nom Juda Loew ben Bezalel va donar origen al famós mite <strong>del</strong><br />
Golem. El Gòlem és una figura d'argi<strong>la</strong> animada per obra de <strong>la</strong> càba<strong>la</strong>, per<br />
defensar els jueus, però que s'escapa fàcilment <strong>del</strong> control i provoca catàstrofes.<br />
A partir de 1850, el barri va prendre el nom de Josefov, en honor al rei Josep II,<br />
qui mitjançant <strong>la</strong> seva Edito de Tolerància de l'any 1781 va contribuir a millorar<br />
notablement les condicions de vida <strong>del</strong>s jueus.<br />
És difícil avui en dia fer-se una idea de com va poder haver estat aquest barri,<br />
que va arribar a comptar amb 18 mil habitants. Durant el "asanace", nom donat<br />
als treballs de sanejament de <strong>la</strong> ciutat realitzats entre 1893 i 1913, gran part <strong>del</strong><br />
barri va ser enderrocat: el Josefov tenia l<strong>la</strong>vors <strong>la</strong> major densitat de pob<strong>la</strong>ció de<br />
Praga.<br />
Entre els horrors de <strong>la</strong> Segona Guerra Mundial i sota el Tercer Reich, els nazis<br />
van arrasar amb el que quedava de l'antic gueto. No obstant això, el van<br />
conservar per fer <strong>del</strong> Josefov "un museu exòtic d'una raça extingida", portant<br />
objectes de sinagogues de tot Europa Central per a ser exposats allà. Durant<br />
aquesta època gairebé 80 mil jueus de Bohèmia i Moràvia van perdre <strong>la</strong> vida en<br />
camps de concentració.<br />
En temps <strong>del</strong> comunisme, molts van emigrar als Estats Units, Israel o Europa<br />
occidental. Per a l'any 2006, <strong>la</strong> pob<strong>la</strong>ció jueva de Praga no arribava als dos mil<br />
habitants.<br />
De les antigues construccions es van mantenir només els edificis històrics: <strong>la</strong><br />
Sinagoga Staronová, encara en<br />
funcionament, i els edificis que formen part<br />
<strong>del</strong> Museu Jueu de Praga: cinc sinagogues,<br />
el vell cementiri jueu amb el seu Saló<br />
Cerimonial i l'Ajuntament.<br />
La Sinagoga Staronová, o Sinagoga<br />
Vel<strong>la</strong>-Nova, va ser fundada al voltant<br />
de 1270 i és un <strong>del</strong>s primers edificis<br />
d'estil gòtic de <strong>la</strong> ciutat. Ha<br />
sobreviscut als incendis, a <strong>la</strong><br />
demolició <strong>del</strong> ghetto, a finals <strong>del</strong> segle<br />
XIX, i a molts pogroms. Segons <strong>la</strong><br />
llegenda, a l'àtic de <strong>la</strong> sinagoga es<br />
troba el cos inert <strong>del</strong> mític Golem. Hi ha només una sinagoga <strong>del</strong> mateix<br />
tipus a Europa, <strong>la</strong> Sinagoga Vel<strong>la</strong> de Cracòvia a Polònia.
El Museu Jueu de Praga, és un <strong>del</strong>s museus jueus més antics i<br />
d'existència continuada <strong>del</strong> <strong>món</strong>, fundat el 1906. La missió <strong>del</strong> museu és<br />
documentar <strong>la</strong> història, les tradicions i els costums de <strong>la</strong> pob<strong>la</strong>ció jueva a<br />
<strong>la</strong> República Txeca, i conservar valuosos objectes artístics de les<br />
sinagogues de Praga, extingides durant el sanejament <strong>del</strong> gueto jueu. A<br />
més de les exposicions permanents, en alguns edificis s'organitzen<br />
concerts i exposicions temporals temàtiques.<br />
Sinagoga de K<strong>la</strong>us: La sinagoga de K<strong>la</strong>us es troba a tocar <strong>del</strong> Vell<br />
cementiri jueu. Després de destruir-se l'anterior per un incendi en<br />
1689, es va construir en 1694 l'edifici barroc que veiem avui. És <strong>la</strong><br />
sinagoga més gran de tot el barri jueu, i va ser fins i tot <strong>la</strong> segona<br />
més gran de tota <strong>la</strong> ciutat. A les seves sales es alberga l'exposició<br />
permanent <strong>del</strong> Museu jueu, dedicada a les tradicions i costums<br />
d'aquest poble.<br />
Sinagoga de Maisel: La sinagoga va ser construïda entre els anys<br />
1590 i 1592 per l'alcalde de l'aljama jueva de<br />
Praga, Mordejay Maisel, que va finançar <strong>la</strong><br />
grandiosa reconstrucció renaixentista <strong>del</strong><br />
gueto. La sinagoga original va patir un<br />
incendi en 1689, i va ser posteriorment<br />
reconstruïda en nombroses ocasions.<br />
postguerra, <strong>la</strong> sinagoga es va<br />
convertir en Monument en<br />
memòria <strong>del</strong>s jueus txecs i<br />
moravians víctimes de <strong>la</strong><br />
persecució nazi. En els anys<br />
1992 i 1996, a les parets de <strong>la</strong><br />
sinagoga es van escriure, a mà,<br />
els noms de 80.000 jueus que<br />
van morir a causa <strong>del</strong> nazisme.<br />
Sinagoga de Pinkas: L'edifici actual és<br />
obra de <strong>la</strong> família Horovic. Aron Mešul<strong>la</strong>m<br />
Horovic <strong>la</strong> va manar construir l'any. A <strong>la</strong>
Sinagoga Espanyo<strong>la</strong>: El seu nom es deu, probablement, al fet que<br />
presenta un estil morisc molt simi<strong>la</strong>r al desenvolupat en<br />
monuments<br />
espanyols<br />
com, per<br />
exemple,<br />
l'Alhambra.<br />
Va ser<br />
construïda<br />
entre 1868-<br />
1893 i<br />
reparada<br />
en <strong>la</strong><br />
dècada de<br />
1990<br />
després de l'ocupació nazi de <strong>la</strong> Segona Guerra Mundial, en <strong>la</strong> qual<br />
l'edifici va ser usat com a magatzem per a béns confiscats als<br />
jueus.<br />
Antic cementeri jueu: Va ser durant més de 300 anys l'únic lloc on<br />
estava permès enterrar els jueus a Praga. El cementiri jueu es va<br />
crear en 1439 (així data <strong>la</strong> primera làpida d'Avigdor Karo). A causa<br />
de <strong>la</strong> falta d'espai els cossos s'enterraven uns sobre d'altres<br />
(arribant a més de 10 api<strong>la</strong>ts). A dia d'avui es poden veure més de<br />
12.000 làpides i<br />
s'estima que pot<br />
haver enterrades<br />
unes 100.000<br />
persones.<br />
Sa<strong>la</strong><br />
Cerimonial: Es<br />
va construir<br />
entre els anys<br />
1911 i 1912 i<br />
s’utilitzava com a tanatori pels jueus, ara hi ha alberga una<br />
exposició sobre les tradicions i els costums <strong>del</strong>s jueus.<br />
Si vols gaudir <strong>del</strong> menjar típic jueu pots gaudir <strong>del</strong> restaurant casher<br />
King Salomon.
Sortida interessant prop de Praga<br />
Terezín, l'horror nazi a Bohèmia<br />
Per ampliar <strong>la</strong> llista de llocs visitats<br />
durant <strong>la</strong> vostra estància a Praga podeu<br />
visitar el camp de concentració de<br />
Terezín i conèixer l'horror que van viure<br />
allà tant jueus com persones de diferents<br />
ètnies i pensaments.<br />
La fortalesa de Terezín va ser construïda<br />
entre els anys 1780 i 1790, per ordre de<br />
l'emperador austríac Joseph II, a <strong>la</strong> regió<br />
nord-oest de Bohèmia, com a part d'un<br />
projectat, però mai executat, sistema de fortaleses de <strong>la</strong> monarquia. Terezín va<br />
prendre el seu nom de <strong>la</strong> mare de l'emperador, Maria Teresa d'Àustria, que va<br />
regnar entre 1740 i 1780.<br />
Durant el segle XIX va ser utilitzat per acomodar a militars i presoners polítics.<br />
El 10 de juny de 1940, <strong>la</strong> Gestapo es va fer amb el control de Terezín, i va establir<br />
una presó en <strong>la</strong> Kleine Festung (Petita Fortalesa). Al novembre de 1941, <strong>la</strong><br />
Grosse Festung (<strong>la</strong> Gran Fortalesa, és a dir, <strong>la</strong> ciutat de Theresienstadt) va ser<br />
transformada en un ghetto. Per al <strong>món</strong> exterior els nazis <strong>la</strong> presentaven com un<br />
mo<strong>del</strong> d'assentament jueu, però en realitat era un camp de concentració, que<br />
també va ser utilitzat com a camp de trànsit per als jueus europeus, en <strong>la</strong> seva<br />
ruta cap a Auschwitz.<br />
El primer comandant <strong>del</strong> camp va ser el SS-Hauptsturmführer Dr. Siegfried Seidl,<br />
el 1941, que supervisava <strong>la</strong> feina de 342 homes, el Aufbaukommando, que van<br />
convertir <strong>la</strong> fortalesa en un camp de concentració. Encara que als integrants <strong>del</strong><br />
Aufbaukommando se'ls havia promès que tant ells com les seves famílies<br />
evitarien <strong>la</strong> deportació, tots ells van ser trasl<strong>la</strong>dats a Auschwitz, el 1943, per a <strong>la</strong><br />
seva Sonderbehandlung (tractament especial): serien gasejats només arribar al<br />
camp.<br />
Com en altres ghettos a Europa,<br />
es va formar un Consell Jueu<br />
(Judenrat) que contro<strong>la</strong>ria el<br />
govern <strong>del</strong> ghetto. El primer <strong>del</strong>s<br />
responsables <strong>del</strong> Judenrat va ser<br />
Jakob E<strong>del</strong>stein, un sionista<br />
polonès, antic cap de <strong>la</strong><br />
comunitat jueva de Praga. En<br />
1943 va ser deportat a Auschwitz,<br />
on va ser assassinat al costat de<br />
<strong>la</strong> seva família.
El camp va ser establert pel cap <strong>del</strong> RSHA i Reichsprotektor de Bohèmia i<br />
Moràvia, Reinhard Heydrich, i aviat es va convertir en <strong>la</strong> "l<strong>la</strong>r" d'un gran nombre<br />
de jueus de les zones ocupades de Txecoslovàquia. Els 7.000 no jueus que<br />
vivien en Terezín van ser expulsats per les autoritats alemanyes a <strong>la</strong> primavera<br />
de 1942, amb el que <strong>la</strong> comunitat jueva va quedar totalment aïl<strong>la</strong>da.<br />
L'1 de maig de 1945,<br />
el control <strong>del</strong> camp<br />
va ser transferit <strong>del</strong>s<br />
alemanys a <strong>la</strong> Creu<br />
Roja, i una setmana<br />
més tard, el 8 de<br />
maig, Terezín va ser<br />
alliberat per les<br />
tropes soviètiques.<br />
Molts <strong>del</strong>s 80.000<br />
jueus txecs que van<br />
ser assassinats<br />
durant l'Holocaust van morir en Theresienstadt, on les condicions de vida es van<br />
fer extremadament difícils. En una zona que prèviament havia acollit a 7.000<br />
txecs, vivien més de 50.000 jueus, amb una greu escassetat d'aliments: el 1942<br />
gairebé 16.000 persones van morir de fam; les medicines i el tabac estaven<br />
estrictament prohibits, i <strong>la</strong> seva possessió podia suposar una condemna de mort;<br />
es prohibia oficialment que els homes i les dones convivien junts, o comunicarse<br />
amb un gentil sense el permís alemany.
Estància low cost durant 5 dies a Praga<br />
Vol<br />
Hotel<br />
Restaurant
Visites
Webgrafia<br />
Llibre: Ciudades con historia, Praga<br />
https://www.disfrutapraga.com/stare-mesto<br />
https://www.disfrutapraga.com/p<strong>la</strong>za-ciudad-vieja<br />
https://www.disfrutapraga.com/reloj-astronomico<br />
http://www.mundocity.com/europa/praga/reloj-astronomico.html<br />
http://www.mundocity.com/europa/praga/p<strong>la</strong>za-ciudad-vieja.html<br />
https://www.praga.es/que-ver/p<strong>la</strong>za-de-<strong>la</strong>-ciudad-vieja/<br />
https://es.wikipedia.org/wiki/P<strong>la</strong>za_de_<strong>la</strong>_Ciudad_Vieja_(Praga)<br />
http://www.prague.eu/es/objeto/lugares/102/torre-de-<strong>la</strong>-polvora-prasnabrana<br />
http://www.mundocity.com/europa/praga/iglesia-tyn.html<br />
https://www.avantgarde-prague.es/guia-de-praga/que-ver-enpraga/principales-monumentos/iglesia-de-san-nico<strong>la</strong>s-de-ma<strong>la</strong>-strana/<br />
http://www.mundocity.com/europa/praga/san-nico<strong>la</strong>s-ma<strong>la</strong>-strana.html<br />
http://www.mundocity.com/europa/praga/capil<strong>la</strong>-belen.html<br />
https://www.tripadvisor.es/Restaurant_Review-g274707-d1119591-<br />
Reviews-Restaurant_White_Horse-Prague_Bohemia.html<br />
http://www.memoriales.net/topographie/checoslovaquia/terezin.htm<br />
http://www.guidingprague.com/en/private-tours/tours-outside-of-praguein-the-czech-republic/terezin-memorial<br />
http://www.czech-airport-shuttle.com/tours-excursions/trips-outsideprague/terezin/<br />
https://www.disfrutapraga.com/castillo-de-praga<br />
http://www.prague.eu/es/objeto/lugares/31/castillo-de-praga-prazskyhrad?back=1<br />
https://ca.wikipedia.org/wiki/Es<strong>la</strong>u<br />
https://www.praga.es/que-ver/castillo-de-praga/<br />
http://whiteumbrel<strong>la</strong>tours.com/tours-de-praga/tours/tour-<strong>del</strong>-castillo-depraga-y-ma<strong>la</strong>-strana/?<strong>la</strong>ng=es<br />
https://es.wikipedia.org/wiki/Premislidas<br />
https://www.disfrutapraga.com/catedral-san-vito<br />
https://www.disfrutapraga.com/callejon-<strong>del</strong>-oro<br />
http://www.conocepraga.com/antiguo-pa<strong>la</strong>cio-real-praga<br />
http://guias-viajar.com/chequia/praga/basilica-san-jorge-castillo-praga/<br />
http://www.mundocity.com/europa/praga/torres-castillo.html<br />
https://www.absolutviajes.com/<strong>la</strong>-torre-negra-<strong>del</strong>-castillo-de-praga/<br />
http://www.mundocity.com/europa/praga/torres-castillo.html<br />
https://www.disfrutapraga.com/torre-polvora<br />
https://www.disfrutapraga.com/museo-comunismo<br />
https://www.disfrutapraga.com/p<strong>la</strong>za-wences<strong>la</strong>o
Valoració grupal<br />
Gràcies al nostre viatge a Praga a part de divertir-nos i viure noves experiències<br />
(com viatjar en avió, conèixer un nou país, i utilitzar una nova moneda,...) hem<br />
après a comunicar-nos amb una llengua estrangera i conegut nous costums i<br />
tradicions. La nostra guia, nomenada Jana va ajudar-nos a veure <strong>la</strong> gran Praga<br />
en tots els sentits i poder-nos adonar de més a prop de les conseqüències que<br />
va patir <strong>la</strong> comunitat jueva a <strong>la</strong> Segona Guerra Mundial. Van ser uns dies molt<br />
intensos on vam caminar molt, però tot i les queixes i el cansament va merèixer<br />
molt <strong>la</strong> pena. Totes aquestes visites i passejades per <strong>la</strong> ciutat plena de<br />
monuments i edificis gòtics, modernistes i barrocs ens han servit per treure el<br />
màxim profit <strong>del</strong> nostre treball.<br />
A l’hora d’organitzar-nos ens ha sigut molt fàcil repartir el treball ja que cadascuna<br />
tenia una tasca a desenvolupar que més tard revisàvem entre totes. Ens hem<br />
adonat de que juntes podem donar molt més que si treballem per separat i hem<br />
sabut valorar <strong>la</strong> importància <strong>del</strong> treball en equip.<br />
Estem molt orgulloses <strong>del</strong> nostre resultat!
Valoració personal Car<strong>la</strong><br />
Personalment, aquest treball de recerca m’ha ajudat a aprendre i reflexionar en<br />
molts aspectes <strong>del</strong> dia a dia d’una persona que trebal<strong>la</strong> en un ofici d’equip.<br />
Del viatge trec molts punts positius. Pujar en avió per primer cop ha sigut una<br />
experiència inoblidable, conèixer un nou país i sortir d’Espanya m’ha semb<strong>la</strong>t<br />
sorprenent i haver de ‘buscar-me <strong>la</strong> vida’ a l’hora de comprar i comunicar-me<br />
amb <strong>la</strong> gent resident de Praga m’ha ensenyat molt. Haver-me d’acostumar als<br />
seus costums i menjars ha sigut tot un repte. Però gràcies a tot això he sabut<br />
valorar molt més les coses com <strong>la</strong> família, el nostre país i els nostres aliments. A<br />
l’hora de pagar amb les monedes txeques se m’ha fet molt menys pràctic que<br />
pagar amb euros; ja que has de portar molts més bitllets (o monedes). A més,<br />
totes les visites i explicacions de <strong>la</strong> Jana han incrementat el meu coneixement<br />
de <strong>la</strong> Segona Guerra Mundial i <strong>la</strong> Unió Soviètica. (A part de descobrir tots els<br />
encants que posseeix Praga tant en els seus edificis com en els seus monuments<br />
històrics, es c<strong>la</strong>r).<br />
Sobre el treball tot el que trec és positiu, <strong>la</strong> veritat. El saber organitzar-nos,<br />
repartir tasques, recolzar colzes i estendre <strong>la</strong> meva mà a totes les meves<br />
companyes en tots els possibles conflictes que han pogut anar sorgint al l<strong>la</strong>rg <strong>del</strong><br />
crèdit.<br />
Per acabar, hem sento molt orgullosa i satisfeta <strong>del</strong> treball fet personal i grupal.<br />
Valoració personal Marina<br />
El viatge ha sigut una experiència inoblidable per a mi perquè a part de gaudir<br />
de <strong>la</strong> ciutat de Praga i tots els seus monuments, he aprés molt gràcies a <strong>la</strong> Jana,<br />
<strong>la</strong> nostra guia turística que ens explicava <strong>la</strong> història de cadascuns <strong>del</strong>s racons de<br />
Praga que visitàvem. Les seves explicacions m'han sigut molt útils a l'hora de fer<br />
el treball de recerca ja que molts <strong>del</strong>s aspectes que he trebal<strong>la</strong>t ja els havíem<br />
visitat durant el viatge i tenia una idea general de <strong>la</strong> seva història. Les sortides<br />
que vam fer tant a Praga com a fora (a Terezín) em van semb<strong>la</strong>r molt interessants<br />
ja que m'interessa molt tota <strong>la</strong> història d'una ciutat com aquesta i sobretot de <strong>la</strong><br />
Segona Guerra Mundial i totes les conseqüències que va comportar.<br />
Amb les meves companyes he trebal<strong>la</strong>t molt bé i no hem tingut cap problema ja<br />
que ens ha sigut molt fàcil repartir-nos les tasques. Estic molt orgullosa <strong>del</strong> crèdit<br />
i penso que el nostre treball en equip ha estat excel·lent.<br />
Valoració personal Laura<br />
Tant a Praga com a l'esco<strong>la</strong> he après i gaudit fent el treball. A Praga gràcies a <strong>la</strong><br />
Jana vaig poder aprendre i també entendre moltes més coses sobre <strong>la</strong> dura vida<br />
<strong>del</strong>s jueus a <strong>la</strong> segona guerra mundial. Encara que vam caminar molt i menjar<br />
massa sopa vaig poder gaudir <strong>del</strong>s quatre dies amb <strong>la</strong> companyia <strong>del</strong>s meus<br />
amics. Va ser una experiència enriquidora i també bastant xocant ja que al veure<br />
el camp de concentració i el cementeri reflexiones sobre les barbaritats que<br />
poden arribar a fer els humans i també el patiment que van haver de patir les<br />
persones empresonades.<br />
M’ha agradat molt trebal<strong>la</strong>r amb el meu grup ja que ha sigut molt amè.<br />
M’agradaria en un futur continuar divagant sobre aquest tema i així poder<br />
conèixer encara més <strong>la</strong> vida <strong>del</strong>s txecs i <strong>del</strong>s jueus.
Valoració personal Pau<strong>la</strong><br />
Aquest viatge a Praga m'ha agradat molt i m'ha semb<strong>la</strong>t molt interessant. Ja que<br />
per una banda hem pogut viure noves experiències i re<strong>la</strong>cionar-nos amb gent<br />
que no te <strong>la</strong> mateixa llengua que nosaltres ni <strong>la</strong> mateixa moneda ni els costums.<br />
I perquè també, serà un viatge que ho recordaré sempre ja que ho he pogut<br />
compartir amb gent amb <strong>la</strong> qual m'agrada estar. Per altra banda, d'aquest viatge<br />
em porto coses molt positives, ja que he pogut vo<strong>la</strong>r per primera vegada. També<br />
he tingut <strong>la</strong> oportunitat de conèixer un país nou, i tots els monuments i figures<br />
històriques que hi han en ell.<br />
El treball m'ha semb<strong>la</strong>t molt interessant i fàcil de fer. Perquè gràcies a <strong>la</strong> guia que<br />
vam tindre durant tot el viatge vaig poder conèixer molt bé <strong>la</strong> informació de cada<br />
monument que vam visitar, i alhora de fer el treball m'ha semb<strong>la</strong>t més fàcil de<br />
fer.