revista festa major 2017

FEIXINA I FI DE FESTA 19
Feixina a la font del Ferro (1 de setembre de 1986)
(Ajuntament de Girona CRDI Fons El Punt –M. Lladó)
Berenada popular fins que es faci fosc.
Cal que cada colla o cadascú es dugui el
que li vingui de gust (pa amb tomata,
coca, fruita, etc)
Fer la feixina era molt habitual en molt
pobles de Girona. A la Vall va ser una
tradició que s’havia fet fins als anys 60.
Després, la Comissió de Festes la va tornar
a convocar a principis dels anys 80 i, al
llarg d’aquests darrers anys s’ha procurat
recuperar en algunes ocasions.
Segons s’explica, l’origen d’aquesta tradició
el trobem en els feixos de boix que es
penjaven als carrers, a les portes i als
balcons de les cases amb la creença que
així es purificava l’aire i s’allunyaven els
efectes d’epidèmies com la pesta.
Quan la malura ja havia passat, la gent ho
celebrava anant en processó a fer una
cremada conjunta d’aquestes feixines, a la
vora d’alguna font (és per això que des de
Girona també venien a fer la feixina a la
Vall), i ho aprofitaven per fer una mica de
gresca, amb un bon berenar i, fins i tot,
amb la companyia d’una cobla i jocs per
la mainada. Aquesta vegada no la farem a
l'entorn d'una font, ni cremarem feixines,
però sí que ballarem sardanes i potser
cantarem corrandes.
La intenció és que la gent s’assegui a terra, i
que deixem els bancs de fusta i el pedrís
per als qui més ho necessitin. Si algú es
vol entaular ho podrà fer, però convé que no
parem taules a l’esplanada fins després
de les sardanes, per no envair l'espai dels
balladors. També és convenient que ens
esperem a berenar quan hagi acabat la
ballada de sardanes.